<doc id="374286" title="Chuck (srie de televisi)" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="145000">



Chuck s una comdia d'acci televisiva dels Estats Units creada per Josh Schwartz i Chris Fedak. La srie s sobre un "average computer-whiz-next-door" que rep un e-mail codificat d'un antic company seu que ara treballa a la CIA; el missatge s descarregat a la ment d'en Chuck i resulta que s l'nica cpia dels secrets ms grans del mn.

Produda per College Hill Pictures, Wonderland Sound and Vision i Warner Bros. Television, la srie es va comenar a emetre el 24 de setembre del 2007, a la NBC, s'emet els dilluns a la nit a les 8PM/7c just abans de la srie Herois. El 26 de novembre , NBC va anunciar que Chuck tindria una temporada completa. Al 13 de febrer del 2008, va ser anunciat per la NBC que Chuck tindria una segona temporada al 2008/2009. La segona temporada va comenar el 29 de setembre del 2008, amb un total de 22 episodis planejats.  La NBC llana el primer episodi de la segona temporada una setmana abans de la seseva emisi per mltiples mtodes de distribuci, i per compra en senyal de cable.

Argument.
Chuck Bartowski s un maldestre socialment d'uns vint-i-pocs anys el qual treballa com a expert d'ordinadors a Nerd Herd al seu local Buy More (una pardia de Geek Squad a Best Buy), una botiga d'electrodomstics(una botiga CompUSA s usada per fer de botiga Buy More), amb el seu millor amic, Morgan Grimes. La germana de'n Chuck, Ellie, s una doctora que constantment est mirant pel millor d'en Chuck i vol ajudar-lo a trobar una nvia. A la nit del seu aniversari, en Chuck rep un e-mail del seu antic company d'habitaci  de la Universitat de Stanford, Bryce Larkin, que ara s un picaresc agent de l'gencia Central d'Intelligncia. Quan ell obre el e-mail, tot un servidor, nic, de dades secretes -noms disponibles pel govern federeal nord-americ  anomenat l'Intersect, s subliminalment descarregat a la seva ment a travs d'una llarga srie d'imatges. Els dos sertveis d'intelligncia, la NSA i la CIA volen que les dades els hi retornin i envien els seus agents respectius -l'agent Major John Casey i la Sarah Walker- per recuperar la informaci.

Des de qu que el disc amb infromaci del govern va ser robat per en Bryce i destrut mentre intentava escapar, i des que en Chuck experimenta flaixos d'informaci de la base de dades activada per certs processos subliminals, ell ha d'usar-los per ajudar el govern per aturar assassins i terroristes internacionals  la seva vida anterior havia esdevinguda sense incidents. La decisi de'n Chuck de mantenir la seva nova ocupaci a secret de la seva famlia i amics i viure la seva vida el ms normal possible fora a en Cassey i a la Walker a establir a una aliana poc convencional i inventar-se noves identitats (Walker es fa passar per la nvia d'en Chuck i agafa una feina de cobertura a un restaurant local al costat de Buy More (antigament Wienerlicious, actualment Orange Orange) mentre que en Cassey agafa una feina a Buy More), amb l'objectiu de protegir a en Chuck a tota costa.

Amb el progrs de la srie, es revela que en Bryce s encara viu i una agncia rival anomenada "Fulcrum" s en la bsqueda de l'"Intersect", que creuen que est a l'interior d'en Bryce i no d'en Chuck. Al mateix temps el govern s en procs de reconstruir l'"Intersect". Els caps de les dues agncies ordenen a en Cassey matar a en Chuck un cop l'"Intersect" estigui completat, Encara que, en el primer episodi de la segona temporada, Fulcrum destrueix el nou Intersect del govern amb un cavall de Troya, permetent a en Chuck viure per ms temps.

Episodis.


Repartiment i personatges.



Producci.
Concepci.
Josh Schwartz i el nouvingut Chris Fedak van escriure el gui pel primer episodi que va ser inicialment donat a 
put pilot commitment by NBC before a pilot order was green lit by the network in January 2007. Schwartz and Fedak both attended the University of Southern California and the latter pitched the idea to Schwartz who agreed to develop the project with him. Joseph McGinty Nichol, Schwartz's fellow executive producer on The O.C., directed the first hour of the series and consequently became an executive producer via his production company, Wonderland Sound and Vision. Fedak, Peter Johnson, Scott Rosenbaum, Matthew Miller and Allison Adler also serve as co-executive producers. NBC gave the series an early pick-up and a thirteen-episode order on May 10, 2007.  On November 26, 2007, TV Guide reported that NBC had picked up the series for a full, 22 episode season.

Casting.
Zachary Levi and Adam Baldwin were the first two to be cast in February 2007 in the roles of Chuck Bartowski and veteran NSA agent Major John Casey, respectively. Fedak always had Baldwin in mind for the role of John Casey and the producers found that the actor was a "perfect fit" for the character during the first casting session. Relative newcomer Yvonne Strahovski, an Australian, was chosen for the female lead role of CIA officer Sarah Kent in the same month.  Casting continued throughout March with Sarah Lancaster, Joshua Gomez, and Natalie Martinez landing the parts of Dr. Ellie Bartowski (Chuck's older sister), Morgan Pace (Chuck's best friend), and Kayla Hart (Chuck's neighbor and love interest), respectively. The Kayla Hart character was dropped before filming because creators Chris Fedak and Josh Schwartz found it unlikely and too complicated to the storyline that two women would be pining over Chuck. Morgan's surname was later changed to "Grimes" and Sarah's surname was changed to "Walker".

On September 14, 2007, Rachel Bilson, of The O.C. (which executive producer Josh Schwartz also created) signed on for a multi-episode arc which aired in late October 2007.

Broadcast history.

The first showing of the pilot occurred on July 27, 2007 at Comic-Con International in San Diego. The series was originally slated to air on Tuesday nights at 9PM/8c as announced at the 2007 Upfronts but this was later changed to Monday nights at 8PM/7c as announced during the 2007 Television Critics Association summer press tour. The season premiere aired on September 24, 2007 on NBC. The pilot was leaked onto torrent websites on July 22, 2007. All thirteen episodes produced before the 2007 Writers Guild of America strike have aired. The last two episodes of the original thirteen aired on January 24, 2008, with episode 12 airing at 8PM/7c and episode 13 at 10PM/9c, three days after they aired in Canada.
Season Two premiered on September 29, 2008. While the series originally had a 13 episode order, NBC went ahead and ordered another nine, ensuring the series will get the full 22-episode treatment.

International distribution.


Online distribution.
In the U.S., the entire first season is available for purchase on the iTunes Store, as well as the Playstation Network and Xbox Live Marketplace. In an aggressive marketing campaign by NBC, the pilot episode was released across a broad range of mediums from satellite broadcasting to popular social networking websites such as Facebook, shown on United Airlines flights, freely distributed on video on demand on about 30 cable and satellite systems including Comcast, Time Warner Cable, Cox Communications and Dish Network, on Yahoo, and from Amazon Unbox.
Also, prior to the airing of Chuck in the United Kingdom the pilot episode was released as a free temporary download on iTunes. A full week before the second season premier in the US, iTunes offered a free download of the first episode as a 'pre-aire premiere', this promotion was also available on the XBOX live marketplace.

DVD release.
On May 12, 2008, Warner Home Video announced the release of the first season of Chuck on DVD.



Reception.



Awards.
Chuck is mentioned multiple times in IGN's 2007 year in review awards. Along with winning the honor of best New TV Series, Sarah Walker won the award for best TV character, and Chuck & Sarah as a couple won the "Couple That We Rooted for the Most" award. Chuck was also nominated for "Best New TV Comedy Series" at the 2008 People's Choice Awards which aired on January 8, 2008 but lost to Samantha Who?.

The series stunt coordinator Merritt Yohnka won 2007 Primetime Emmy for "Outstanding Stunt Coordination". Chuck was also nominated for "Outstanding Main Title Design" that year, but didn't win. 

Other media.
Marketing.
In May 2007, NBC announced that their official website would launch "MyNBC" allowing users to be more interactive with selected shows. MyNBC will allow fans to delve inside Chuck's "brain" which will host hot spots of top-secret government information that the title character possesses. It will also have bonus video features. In addition, NBC further announced in July 2007 that tie-in micro websites where fans who log onto Buy-More.net would be directed to NerdHerdHelp.com giving them access to exclusive content of the show and a blog written by the title character's best friend and sidekick, Morgan, would be launched in September 2007. NBC is reportedly expected to spend about $8 million in total promoting the show. 

Comics.
Wildstorm, a DC Comics imprint, will be producing a six-issue mini-series written by Peter Johnson and Zev Barow (series co-executive producer and writer, respectively), with art by Jeremy Haun and Phil Noto. It will start in June 2008.

Cultural references.

In the episode "Pilot", Bryce, a rogue spy and an old college roommate of the main character, steals classified government secrets from a supercomputer, which is actually an original Mac Plus. The communicator gadget Bryce uses in the scene is an OQO Palmtop Computer, visually almost identical to the communication device in Doom 3 (an element that appears as a useful utility throughout the storyline). The chase scene in which Bryce Larkin escapes after stealing the secrets is a reference to the opening chase scene in a French film titled Banlieue 13 or District B13   the acrobatics that Larkin uses is a stunt form known as parkour.

In the episode "Chuck vs. the Helicopter", Chuck is viewing a series of photos when one triggers his recall of the secrets. He begins revealing apparently-unconnected secrets including "Oceanic Flight 815 was shot down by a surface-to-air..."   this invokes the exact same flight number that crashed on the ABC series Lost, though the stated cause for the flight's crash there is different.

The episode "Chuck vs. The Sandworm" is especially rife with references to other shows and films and to geek culture: the scene where Chuck runs in dramatic fashion to the Halloween party parodies the end scene of The O.C. episode, "The Countdown," including using the same soundtrack, slow-motion effects and similar placement of the characters (The O.C. and Chuck were both created by Josh Schwartz). The episode also has several references to Dune with the poster being shown in several key shots in the episode, while Morgan and Chuck's annual Halloween costume is the sandworm from Dune (and noted as such in the episode's dialog). Additionally, while being briefed on the weapons-design resource in this episode, Adam Baldwin makes reference to his Firefly character with the phrase "What, is he going to hurt me with his mind?".

References.



In the episode Chuck vs Tom Sawyer, The name of a somalian terrorist was written out Farrokh Bulsara.  Farrokh Bulsara is Freddy Mercury's (lead singer of Queen) real name.

Enllaos externs.

Official "Chuck's Secret" website;
Official "Chuck" NBC website;
: encyclopedia and episode guide;
;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374287" title="Estaci de Fira 1" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="145001">





Vegeu tamb.
Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374288" title="Estaci d'INEF" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="145002">





Vegeu tamb.
Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374291" title="Semicossyphus" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="145003">



Semicossyphus s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Noms es troba a l'Oce Pacfic.

Espcies.

 Semicossyphus reticulatus  ;
 Semicossyphus pulcher ;
 Semicossyphus darwini ;
    
 Referncies .



Bibliografia.

 Allen , G.R. and Robertson, D.R., 1994., Fishes of the Tropical Eastern Pacific., Crawford House Press Pty Ltd:1-332. ;
 Barez, P., 1996., Lista de los Peces Marinos del Ecuador Continental., Revista de Biologia Tropical, 44:731-741. ;
 Eschmeyer , W. N. , Herald , E. S. i Hamman, H., 1983., A field guide to Pacific coast fishes of North America from the Gulf of Alaska to Baja California. Peterson Field Guide Ser. 28., Houghton Mifflin:336pp. ;
 Gnther A. 1861. A preliminary synopsis of the labroid genera. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 3) v. 8 (no. 47). 382-389.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Hildebrand, S.F., 1946., A descriptive catalog of the shore fishes of Peru., Bull. U.S. Nat. Mus., 189:1-530. ;
 Jordan , D.S. and Evermann, B.W., 1898., The fishes of North and Middle America: a descriptive catalogue of the species of fish-like vertebrates found in the waters of North America, north of the Isthmus of Panama. Part II., Bull. U.S. Nat. Mus., 47:1241-2183. ;
 Jordan , i McGregor,., 1898., List of fishes collected at the Revillagigedo archipelago and neighboring islands., Rept. U.S. Fisheries Comm., 24:271-284. ;
 Molina, L., Danulat, E., Oviedo, M., Gonzlez, J.A., 2004., Gua de especies de inters pesquero en la Reserva Marina de Galpagos., Fundacin Charles Darwin / Agencia Espeola de Cooperacin Internacional / Direccin Parque Nacional Galpagos, 115pp. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 FishBase ;
 Encyclopedia of Life ;
 ARKive ;
 ZipCodeZoo.com ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374293" title="Semicossyphus reticulatus" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="145004">

Semicossyphus reticulatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total i els 14,7 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud del Jap, Corea del Sud i Mar de la Xina Meridional.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1839. Histoire naturelle des poissons. Tome treizime. Livre seizime. Des Labrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 13: i-xix + 1-505 + 1 p., Pls. 369-388. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374294" title="Funci mesurable" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="145005">
En matemtiques, les funcions mesurables sn funcions entre espais mesurables amb unes propietats adequades. Les funcions que s'estudien en anlisi matemtica que no sn mesurables, generalment es consideren cassos patolgics.

Si   s una -lgebra cobre un conjunt X i   s una -lgebra sobre Y, llavors una funci f : X   Y s measurable  /  li la antiimatge de cada conjunt de   s a  . 

Per convenci, si Y s algun espai topolgic, tal com l'espai dels nombres reals  o el dels nombres complexos , llavors es fa servir la Borel  -algebra generada pels conjunts oberts de Y, tret que s'especifiqui altra cosa. L'espai mesurable (X, ) en aquest cas tamb s'anomena espai de Borel.

I pel context s clar qu sn   i/o    llavors la funci f es pot anomenar (i normalment s'anomena)  -mesurable o simplement mesurable.

 Funcions mesurables especials .

Si (X,  ) i (Y,  ) sn esiapis de Borel, llavors de les funcions mesurables f tamb se'n diu funcins Borel. Les funcions contnues sn Borel per no totes les funcions Borel sn contnues. Per, tota funci mesurable s gaireb contnua; vegeu teorema de Luzin.

Les variables aleatries sn per definici funcions mesurables definides sobre espais mostrals.

 Propietats de les funcions mesurables .
La suma i el producte de dues funcions reals mesurables s mesurable.
Si una funci f s mesurable  i una funci g s mesurable , llavors la composici  s mesurable .  ;
El lmit punt a punt de funcions mesurables s mesurable. (La afirmaci corresponent pel cas de funcions contnues necessita condicions ms fortes que no pas la convergncia punt a punt, com ara la convergncia uniforme.) ;
Noms les funcions mesurables poden ser Lebesgue integrades.
Una funci Lebesgue-mesurable s una funci real f : R   R tal que per a cada nombre real a, el conjunt ;
;
s un conjunt Lebesgue-mesurable. Una caracteritzaci til de les funcions Lebesgue mesurables s que f s mesurable si i noms si mid s integrable per a totes les funcions no negatives g Lebesgue integrables.

Funcions No-mesurables.
No totes les funcions sn mesurables. Per exemple, si  s un subconjunt no mesurable de la recta real , llavors la seva funci caracterstica  s no-mesurable.

Vegeu tamb.
Espais vectorials de funcions mesurables: els espais ;
Sistema dinmic mesurable;

Notes.
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374296" title="Semicossyphus pulcher" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="145006">


Semicossyphus pulcher  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 91 cm de longitud total i els 16 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Califrnia (Estats Units) fins a la Pennsula de Baixa Califrnia (Mxic) i el Golf de Califrnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ayres, W. O. 1854. of new fishes from California. (Minutes of Academy meetings were printed in "The Pacific" (a newspaper) shortly after each meeting. New species date to publication in The Pacific. Dates of publication are given in each species account). The Pacific v. 3 and 4 (thru no. 6). ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;
 Discover Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374297" title="Penedono" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="145007">

Penedono s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 3.445 habitants. Es divideix en 9 freguesies. Limita al nord i nordoest amb So Joo da Pesqueira, a l'est amb Vila Nova de Foz Ca i Mda, al sud amb Trancoso i a l'oest amb Sernancelhe.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Antas;
 Beselga;
 Castaino;
 Granja;
 Ourozinho;
 Penedono;
 Penela da Beira;
 Pvoa de Penela;
 Souto;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374298" title="Semicossyphus darwini" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="145008">

 Semicossyphus darwini s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total i els 4 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Equador fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jenyns, L. 1840-1842. Fish. In: The zoology of the voyage of H. M. S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R. N., during the years 1832 to 1836. Londres: Smith, Elder, and Co. Issued in 4 parts. Fish, Voyage Beagle: i-xvi + 1-172, Pls. 1-29. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;
 Discover Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374303" title="Ala al-Din Karba" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="145009">
Ala al-Din Karba (o Karpa) Arslan fou atabeg ahmadlida de Maragha.

Mort Ak Sunkur II vers 1169 (1164 i llavors, segons els historiador Mustawfi, l'atabeg d'Azerbaidjan Ildegiz va intervenir i el poder fou confiat a dos altres germans, Ala al-Din Karba (o Karpa) Arslan i Rukn al-Din en perjudici de l'hereu designat Falak al-Din. De com van seguir els fets no se'n sap res cert per com que Falak apareix al front de Maragha el 1175 quan era atacat pels ildegzides cal suposar que un temps abans, potser el 1173 o 1174, havia recuperat el poder.

El 1188/1189 torna a aparixer al front del govern Ala al-Din. No se sap segur com hi va arribar per se sap que desprs de la derrota del califa davant els seljcides en 1188/1189 a Dar Marg, va anar a Hamadan a fer homenatge al sult seljcida i fou nomenat atabeg del fill de Toghrul Beg, Barkyaruk, en teoria a Hamadan, per al no convenir-li aquesta ciutat va retornar a Maragha el que vol dir que ja la dominava; potser havia estat restaurat pels ildegzides, o havia triomfar en una revolta, o fins i tot podia haver succet a Falak quan va morir. Desprs d'aquesta data  hi ha un buit de noticies per catorze anys (1189-1203). 

Se sap que Ala al-Din era un home interessat en la cultura, descendent d'Ak Sunkur I. Ala al-Din tenia dos fills dels que noms es coneix el nom: Nusrat al-Din Muhammad i Falak al-Din Ahmad, i que la seva capital fou Ruyindiz o Ruyin Dez al menys fins el 1197. Ibn al-Athir diu que vers 1203 planejava arrabassar l'Azerbaidjan al ildegzida Nusrat al-Din Abu Bakr (1195-1210) i per aix es va aliar a Muzaffar al-Din Gokburi d' Irbil, per l'atac va poder ser rebutjar pel ildegzida amb l'ajut del mameluc Aydogmes o Aytogmes, senyor del Djabal (1203/1204 a 1211/1212) que havia estat un dels mamelucs de Muhammad Pahlawan. Llavors Abu Bakr va atacar Maragha on va assetjar a Ala al-Din per finalment es va arranjar la pau en la que l'atabeg de Maragha cedia una de les seves dues fortaleses (la de Maragha) i rebia en compensaci Ushnu i Urmia en feu d'Abu Bakr que va passar a dominar la situaci. El 1205/1206 encara governava Ala al-Din (tamb esmentat com Ala al-Dawla) i va morir el 1207/1208 .

El va succeir un fill menor d'edat sota la protecci d'un servidor lleial eunuc. Es coneix el nom de dos fills, i un tercer nom possible per cap d'ells es pot garantir que fos aquest menor.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374305" title="Falak al-Din" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="145010">
Falak al-Din fou atabeg ahmadlida de Maragha.

Era fill i hereu designat d'Ak Sunkur II, i l'hauria d'haver succet a la mort del pare, vers 1169, per sembla que Ildegiz va imposar a un parent de nom Ala al-Din Karba, junt amb un germ d'aquest anomenat Rukn al-Din del que no es t cap dada).

Probablement vers el 1173 o 1174 va recuperar el poder a Maragha, doncs el 1175 Ibn al-Athir diu que aquesta ciutat estava en poder de Falak al-Din quan fou atacat per Muhammad Pahlawan, fill d'Ildegiz (1174/1175). Ibn al-Athir informa que era el fill i successor per no explica res de les circumstancies de la successi. Pahlawan va assetjar primer la fortalesa de Ruyin Dez (Ruyindiz) i desprs la prpia Maragha per no va poder conquerir ni l'una ni l'altra; el seu germ Kizil Arslan fou enviat a assetjar Tabriz, governada tamb per Falak que se'n havia apoderat en un moment incert. Finalment es va fer la pau per la qual Tabriz va ser cedida als ildegzides.

Falak va regnar fins una data incerta no ms enll del 1188/1189. En aquesta data torna a aparixer com atabeg Ala al-Din Karba Arslan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374307" title="Peso da Rgua" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="145011">

Peso da Rgua s un municipi portugus, situat al districte de Vila Real, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 18.832 habitants. Es divideix en 12 freguesies. Limita al nord amb Santa Marta de Penaguio i Vila Real, a l'este amb Sabrosa, al sud amb Armamar i Lamego, al sudoest amb Meso Frio i a l'oest amb Baio. 

Poblaci.


Freguesies.  

 Canelas;
 Covelinhas;
 Fontelas;
 Galafura;
 Godim (Peso da Rgua);
 Loureiro;
 Moura Morta;
 Peso da Rgua;
 Poiares;
 Sedielos;
 Vilarinho dos Freires;
 Vinhs;

 Enllaos externs .
 Web Municipal do Peso da Rgua;
 Peso da Rgua;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374312" title="Sabrosa" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="145012">

Sabrosa s un municipi portugus, situat al districte de Vila Real, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 7.032 habitants. Es divideix en 15 freguesies. Limita al nord amb Vila Pouca de Aguiar, a l'est amb Alij, al sudest amb So Joo da Pesqueira, al sud amb Tabuao i Armamar i a l'oest amb Peso da Rgua i Vila Real. Fou creat el 1836 per desmembrament de Vila Real.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Celeirs;
 Covas do Douro;
 Gouves do Douro;
 Gouvinhas;
 Parada de Pinho;
 Paradela de Guies;
 Paos  ;
 Provesende;
 Sabrosa;
 So Cristvo do Douro;
 So Loureno de Ribapinho;
 So Martinho de Antas;
 Souto Maior;
 Torre do Pinho;
 Vilarinho de So Romo;

 Personatges illustres .
 Ferno de Magalhes;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374313" title="Parc de Bercy" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="145013">



El Parc de Bercy s un conjunt de tres jardins situats al 12 districte de Pars, entre el Palais omnisports de Paris-Bercy (POPB) i el centre comercial i de restauraci Bercy Village. Amb les seves 14 hectrees, el parc de Bercy s un dels ms importants de la capital.

Els tres jardins.


El parc est compost de tres jardins concebuts pels arquitectes Bernard Huet, Madeleine Ferrand, Jean-Pierre Feugas, Bernard Leroy, i els paisatgistes Ian Le Caisne i Philippe Raguin entre 1993 i 1997:

 El jard ms proper a Bercy-Village ha estat anomenat el Jard romntic, comprn basses on hi viuen peixos i reconstitucions de dunes. Entrant per Bercy-Village, sobre la seva esquerra s'hi troba una escultura anomenada Demeure X, envoltada de nenfars. Just de cara s'hi troba la casa del llac, situada a la vora d'un llac.
    
 Dues passarelles permeten passar als Parterres, un jard dedicat a les activitats del treball de les plantes: horts pedaggics oberts als alumnes de les escoles, matolls tallats, flors, etc.

    
 La part ms a la vora del POPB anomenada les Praderies s formada de grans espais de gespes ombrejades per grans arbres. s en aquesta part que s'organitzen els partits de futbol improvisats. Aquest jard s'acaba sobre una esplanada de terra del que els passeigs serveixen de punt de concentraci dels practicants de skateboard i de patins de rodes.

Al llarg d'aquests tres jardins del costat del Sena, un mur talla el soroll de la circulaci del quai de Bercy, i acull sales d'esport municipals. Al dalt, un cam de ronda ofereix un panorama sobre les capades dels arbres del parc i sobre la riba esquerra, destacant la Biblioteca Nacional de Frana.

A la banda Nord-Est, el parc s vorejat d'immobles amb l'arquitectura original. Prop del jard Yitzhak Rabin, part del parc de Bercy, es troba l'antic American Center de l'arquitecte Frank Gehry que cont la Cinmathque franaise, inaugurada a la tardor de 2005.

El parc est connectat directament a la Biblioteca Nacional de Frana per la Passarella Simone-de-Beauvoir sobre el Sena (oberta el juny de 2006).

Histria vincola.

Construts a l'emplaament dels antics magatzems de vins despatxats cap a la capital des de la provncia. A la part central (els Parterres) encara sn visibles els rails, un celler (antic lloc d'embotellament dels vins) i la casa dels guardians dels magatzems. Al Jard romntic, ha subsistit la casa dels recaptadors de les taxes. En efecte, aquest emplaament per al mercat del vi havia estat escollit per ser a la frontera de la barrera de concessi instaurada al segle XVIII.

El jard ha conservat de l'indret antic la trama ortogonal dels carrers i certes voreres pavimentades.

Vegeu tamb.

 Muse des Arts forains;

Enllaos externs.

 Web de la Ville de Paris sobre el parc;
 Le Parc de Bercy- Fotos dels jardins del parc.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374315" title="Santa Marta de Penaguio" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="145014">

Santa Marta de Penaguio s un municipi portugus, situat al districte de Vila Real, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 8.569 habitants. Es divideix en 10 freguesies. Limita al nord i a l'est amb Vila Real, al sud amb Peso da Rgua i a l'oest amb Amarante.

Poblaci.


Freguesies. 

 Alvaes do Corgo;
 Cumieira, anteriorment Cumeeira;
 Fontes;
 Fornelos;
 Louredo;
 Medres;
 Sanhoane;
 So Joo Baptista de Lobrigos;
 So Miguel de Lobrigos (Santa Marta de Penaguio);
 Sever;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374321" title="Parc Kellermann" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="145015">


El parc Kellermann est situat al Sud del 13 districte de Pars, a Frana, entre el carrer Max-Jacob i el boulevard priphrique.

S'estn sobre 5,6 hectrees i se situa sobre l'antic llit del riu Bivre. Va ser construt desprs de la destrucci de les fortificacions de Thiers, desprs de la Primera Guerra Mundial. Els seus jardins s'estenen sobre tres nivells i sn recorreguts per un riu procedent d'una cascada. El parc disposa a ms a ms d'rees de jocs i de zones d'esport.

Porta el nom del mariscal francs Franois-Christophe Kellermann.

Enllaos externs.

 Parc Kellermann a Pars;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374322" title="Crisi" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="145016">


Crisi d'un aspecte concret d'una estructura:
Crisi econmica;
Crisi de subsistncia;
Crisi energtica;
Crisi del Petroli;
Crisi de subministraments;
Crisi de oferta;
Crisi de demanda;
Crisi financera;
Crack de 1929;
Crisi puntcom, de les empreses vinculades a Internet(1999-2003);
Crisi hipotecria de 2007 o Credit crunch;
Crisi burstil de gener 2008;
Crisi econmica de 2008;
Bombolla econmica o Crash burstil;
Bombolla immobiliria a Espanya (1998-2008);
Crisi social;
Crisi de la famlia;
Crisi demogrfica;
Crisi migratria;
Crisi humanitria o catstrofe humanitria;
Crisi poltica;
Crisi de govern;

Alguns sistemes naturals complexes o dependents d'activitats humanes poden originar conceptes crtics:
Crisi ambiental;
Crisi climtica;
En medicina, el concepte de crisi fa referncia a la resoluci d'una malaltia;
En psicologia, es fa servir el concepte per descriure diferents fets;
una situaci concreta de la salut mental:
crisi nerviosa;
crisi d'identitat;
crisi existencial;
una circumstncia vital de trnsit:
crisi de la mitjana edat;
crisi del quart de vida;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374323" title="So Joo da Pesqueira" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="145017">

So Joo da Pesqueira s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 8.656 habitants. Es divideix en 14 freguesies. Limita al nord amb Alij, al nordest amb Carrazeda de Ansies, a l'est amb Vila Nova de Foz Ca, al sudest amb Penedono, al sud amb Sernancelhe, a l'oest amb Tabuao i al nordoest amb Sabrosa. 

 Poblaci .


Freguesies. 

 Castanheiro do Sul;
 Ervedosa do Douro;
 Espinhosa;
 Nagozelo do Douro;
 Paredes da Beira;
 Pereiros;
 Riodades;
 So Joo da Pesqueira;
 Soutelo do Douro;
 Treves;
 Vale de Figueira;
 Valongo dos Azeites;
 Vrzea de Treves;
 Vilarouco ;
 Vidigal;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374324" title="Parc de Passy" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="145018">
El parc de Passy s un jard pblic situat al 16 districte de Pars.

Aquest parc fa pendent i baixa el tur de Passy fins a la vora del Sena. La seva estructura principal s una gran avinguda d'arcs guarnits amb flors, amb una gespa al centre.

Disposa d'una rea de jocs de 200m per als nens.

Enllaos externs.

 El parc de Passy a Paris.fr;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374326" title="Atari 5200" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="145019">

Atari 5200 SuperSystem, o senzillament Atari 5200, va ser una videoconsola introduda al mercat estatunidenc en 1982 per Atari Inc. com a reemplaament pel fams Atari 2600. El 5200 va ser creat per a competir amb el Intellivision, per va ser vctima de l'xit del ColecoVision, llanat poc desprs d'ell. Diverses fallades de projecte van provocar un seris impacte en la seva usabilitat i les vendes van ser baixes.

El 5200 era fortament basat en els microordinadors Atari 400/800 i el maquinari intern era gaireb idntic. Tanmateix, un nmero d'assumptes (a ms de l'absncia d'un teclat) va significar que el programari no va ser directament compatible entre els dos sistemes.

Caracterstiques tcniques.
 UCP: 6502C (costumitzat) a 1,79 MHz;
 Coprocessadors: 2 xips VLSI;
 Resoluci mxima de pantalla: 320192 pixels; 16 colors de 256 per lnia. La paleta pot ser canviat utilitzant interrupcions del coprocessador ANTIC, que permeten mostrar totes els 256 colors.
 Grfics: ANTIC i GTIA;
 So: 4 canals via el xip POKEY, que tamb maneja scanning de teclat, E/S serial, temporitzadors capaos d interrupcions d'alta resoluci i generaci de nmeros aleatoris;
 Memria RAM: 16 KiB;
 Memria ROM: 32 KiB per cartutxos estndards, expansible utilitzant tcniques de paginaci de memria (2 KiB de BIOS per seqncia d'inici i encaminament d interrupcions);

Referncies.


Vegeu tamb.
 Atari 7800;

Enllaos externs.
 Histria dels videojocs;
 Historia de les consoles;
 La caixa de Pandora;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374327" title="Sernancelhe" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="145020">

Sernancelhe s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 6.227 habitants. Es divideix en 17 freguesies. Limita al nord amb Tabuao i So Joo da Pesqueira, a l'est amb Penedono i Trancoso, al sud amb Aguiar da Beira, al sudoest amb Sto i al nordoest amb Moimenta da Beira. 

Freguesies. 

 Arnas;
 Carregal;
 Chosendo;
 Cunha;
 Escurquela;
 Faia;
 Ferreirim;
 Fonte Arcada;
 Freixinho;
 Granjal;
 Lamosa;
 Macieira;
 Pens;
 Quintela;
 Sarzeda;
 Sernancelhe;
 Vila da Ponte;

Poblaci.


 Personatges illustres .
 Aquilino Ribeiro, escriptor del segle XX.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374331" title="Mesura de Lebesgue" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="145021">
En matemtiques, la mesura de Lebesgue, anomenada aix en honor a Henri Lebesgue, s la forma estndard d'assignar una longitud, rea o volum a subconjunts d'un espai euclidi (s a dir, una mesura. Es fa servir en anlisi real, en particular per a definir la integral de Lebesgue. Els conjunts als que es pot assignar un volum segons aquesta mesura es diuen Lebesgue mesurables i el valor d'aquesta mesura en el conjunt mesurable A es denota generalment per  (A), m(A) o fins i tot  A . s possible que un conjunt tingui mesura de Lebesgue de valor Infinit per tot i aix, si considerem cert l'axioma d'elecci no tots els subconjunts de  n sn Lebesgue mesurables. El comportament estrany dels conjunts no mesurables dna lloc a afirmacions com la paradoxa de Banach-Tarski, una conseqncia de l'axioma d'elecci.

La mesura de Lebesgue es donota sovint com , per aix no s'ha de confondre amb la forma de volum que s una noci diferent.

 Exemples .
 Si A s un interval tancat b, llavors la seva mesura de Lebesgue s la longitud b a. L'interval obert (a, b) tamb t la mateixa mesura, ja que la diferncia entre els dos conjunts s un nombre finit de punts, que t mesura zero.
 Si A s el producte cartesi dels intervals b i d, s un rectangle i la seva mesura de Lebesgue s l'rea (b a)(d c).
 En general, els conjunts finits i els numerables sn conjunts de mesura zero;
 El conjunt de Cantor s un exemple de conjunt no numerable amb mesura de Lebesgue zero.

 Propietats .
La mesura de Lebesgue a  n t les segents propietats:

 Si A s un producte cartesi d'intervals I1   I2   ...   In, llavors A s Lebesgue mesurable i  Aqu, |I| denota la longitud de l'interval I.
 Si A s una uni disjunta de una quantitat finita o numerable de conjunts Lebesgue-mesurables, llavors A mateix s Lebesgue mesurable i  (A) s igual a la suma (o el lmit de la Srie matemtica) de les mesures dels conjunts mesurables corresponents.
 Si A s Lebesgue mesurable, llavors tamb ho s els seu complementari.
  (A)   0 per a tot conjunt Lebesgue mesurable A.
 Si A i B sn Lebesgue mesurables i A s un subconjunt de B, llavors  (A)    (B). (Una conseqncia de 2, 3 i 4.);
 Les unions i les interseccions de conjunts Lebesgue mesurables sn Lebesgue mesurables. (No s una conseqncia de 2 i 3, perqu una familia de conjunts que s tancada sota el comlement i la uni numerable disjunta no t perqu ser tancada sota les unions numerables: .);
 Si A s un subconjunt obert o tancat de Rn (o tamb conjunt de Borel, vegeu espai mtric), llavors A s Lebesgue mesurable.
 Si A s un conjunt Lebesgue mesurable, llavors s "aproximadament obert" i "aproximadament tancat" en el sentit de la mesura de Lebesgue (vegeu el teorema de la regularitat per a la mesura de Lebesgue).
 La mesura de Lebesgue s al mateix temps localment finita i internament regular, i per tant s una mesura de Radon.
 La mesura de Lebesgue s estrictament positiva sobre conjunts oberts no buits, i per tant el seu suport s tot Rn.
 Si A s un conjunt Lebesgue mesurable amb  (A) = 0 (un conjunt nul), llavors cada subconjunt de A tamb s un conjunt nul. A fortiori, tot subconjunt de A s mesurable.
 Si A s Lebesgue mesurable i x s un element de Rn, llavors la translaci de A per x, definida com A + x = , tamb s Lebesgue mesurable i t la mateixa mesura que A.
 Si A s Lebesgue mesurable i , llavors la dilataci de  per  definida per  tamb s Lebesgue mesurable i te per mesura .
 De forma ms general, si T s una transformaci lineal i A s un subconjunt mesurable de Rn, llavors T(A) tamb s Lebesgue mesurable i t per mesura .

L'anterior es pot resumir com segueix:

 Els conjunts Lebesgue-mesurables formen una -algebra que inclou tots els productes d'intervals, i   s l'nica mesura completa invariant per translaci en aquesta  -lgebra que compleix ;

La mesura de Lebesgue t tamb la propietat de ser -finita.

 Conjunts de mesura nulla .

Un subconjunt de Rn es diu de mesura nulla si, per a tot     0, es pot recobrir amb una quantiat numerable de de productes de n intervals el volum total dels quals s menor que  . Tots els conjunts numerables sn conjunts nules. 

Simun subconjunt de Rn t dimensi de Hausdorff ms petita que n llavors s un conjunt nul respecte de la mesura de lebesgue n-dimensional.  Aqu la dimensi de Hausdorff  s respecte a la mtrica euclidiana sobre Rn . Per altra banda un conjunt pot tenir dimensi topolgica ms petita que n i tenir mesura de Lebesgue n-dimensional positiva.  Un exemple d'aix s el conjunt de Smith-Volterra-Cantor que t dimensi topolgica 0 tot i que t mesura de Lebesgue 1-dimensional positiva.

Per demostrar que un conjunt arbitrari A s Lebesgue mesurable, usualment s'intenta trobar un conjunt "ms tractable" B la diferncia simtrica del qual amb A (A   B) sigui un conjunt nul, i desprs es demostra que B es pot generar usant unions i interseccions numerables de conjunts oberts o tancats.

 Construcci de la mesura de Lebesgue .
La construcci moderna de la mesura de Lebesgue, basada en mesures externes, s deguda a Constantin Carathodory. El procs que segueix s'explica tot seguit:

Fixat . Una caixa en  s un conjunt de la forma , on . El volum  d'aquesta caixa es defineix com 

Per a qualsevol subconjunt A de Rn, es pot definir la seva mesura externa  per:

 ;

Llavors es defineix que el conjunt A s Lebesgue mesurable si 

;

per a tots els conjunts . Aquests conjunts Lebesgue mesurables formen una -lgebra, i la mesura de Lebesgue es defineix com  (A) =  *(A) per a qualsevol conjunt Lebesgue mesurable A.

Segons el teorema de Vitali existeix un subconjunt dels nombres reals R que no s Lebesgue mesurable. De fet hi ha una afirmaci certa molt ms forta: si A s un subconjunt de  de mesura positiva, llavors A t subconjunts que no sn Lebesgue mesurables.

 Relaci amb altres mesures .
La mesura de Borel coincideix amb la de Lebesgue en els conjunts per als quals est definida; tanmateix, hi ha molts ms conjunts Lebesgue-mesurables que Borel-mesurables. La mesura de Borel s invariant per la translaci per no s completa.

La mesura de Haar es pot definir en qualsevol grup topolgic localment compacte, i s una generalitzaci de la mesura de Lebesgue (Rn amb la suma s un grup topolgic localment compacte).

La mesura de Hausdorff (vegeu dimensi de Hausdorff s una generalitzaci de la mesura de Lebesgue que s til per mesurar els subconjunts de Rn de dimensi inferior a n, com ara subvarietats, per exemple, superfcies o corbes en R3, i conjunts fractals.

Es pot demostrar que no hi ha un anleg en infinites dimensions de la mesura de Lebesgue.

 Histria .
Henri Lebesgue va descriure la seva mesura el 1901, seguida l'any segent per la seva descripci de la integral de Lebesgue. Ambdues van ser publicades com a part de la seva tesi el 1902.

Vegeu tamb.
 teorema de la densitat de Lebesgue;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374332" title="Tabuao" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="145022">

Tabuao s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 6.785 habitants. Es divideix en 17 freguesies. Limita al nord amb Sabrosa, a l'est amb So Joo da Pesqueira, al sudest amb Sernancelhe, al sudoest amb Moimenta da Beira i a l'oest amb Armamar.

Poblaci.


Freguesies. 

 Adorigo;
 Arcos;
 Barcos;
 Chaves;
 Desejosa;
 Granja do Tedo;
 Granjinha;
 Longa;
 Paradela;
 Pereiro;
 Pinheiros;
 Santa Leocdia;
 Sendim;
 Tabuao;
 Tvora;
 Vale de Figueira;
 Valena do Douro;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374333" title="Tarouca" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="145023">

Tarouca s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 8.308 habitants. Es divideix en 10 freguesies. Limita al nordest amb Armamar, a l'est amb Moimenta da Beira, al sud amb Vila Nova de Paiva, al sudoest amb Castro Daire i al nordoest amb Lamego.

Poblaci.


Fregesies. 

 Dlvares;
 Gouvies;
 Granja Nova;
 Mondim da Beira;
 Salzedas;
 So Joo de Tarouca;
 Tarouca;
 Ucanha;
 Vrzea da Serra;
 Vila Ch da Beira;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374339" title="Parc de la Villette" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="145024">


Situat al 19 districte de Pars (Frana), el parc de La Villette s el major parc de la capital francesa (55 hectrees). La realitzaci arquitectural del parc va ser confiada el 1982 a Bernard Tschumi. La particularitat essencial del parc s de no trencar la perspectiva del nord al sud. Un passeig cinemtic fa aparixer jardins com a rees de jocs, teatres on la natura s posada en escena. El parc s fortament puntuat per una trama sistemtica d'edificis vermells anomenats Folies. Travessa el parc el canal de l'Ourcq. Dues passarelles de vianants salven el canal i uneixen el nord i el sud. Una galeria rectilnia coberta d'una teulada en forma d'ona fa la uni entre el nord i el sud.

Una programaci cultural variada ofereix al llarg de l'any nombroses ocasions de diversi: exposicions, teatre, concerts, circ, cinema a l'aire lliure...

Dins el Parc de la Villette.



 La Cit des sciences et de l'industrie.
 La Gode.
 La Cit de la musique.
 El Conservatoire de Paris.
 El pavell Paul Delouvrier.
 El Znith (Pars).
 El Gran mercat de La Villette, amb una llibreria permanent.
 Els jardins per temes:
jard dels bambs, jard dels esglais infantils, jard de la parra, jard dels equilibris, jard de les illes, jard dels miralls, jard de les dunes, jard de les acrobcies, jard del drac, jard dels vents. ;
 El cinaxe.
 Un submar: l'Argonaute.
 El Cabaret Sauvage.
 El thtre Paris-Villette.
 El Tarmac de la Villette.
 La Maison de la Villette.
 Un centre eqestre.
 Un espace d'envelats.
 Un quiosc de msica.
 Ensinistraments.

Aquest parc est connectat al dels Buttes-Chaumont pel l'avinguda Darius Milhaud, i una nau fluvial permet d'arribar a la plaa de Stalingrad.

Notes i referncies.



Enllaos externs.


  Web oficial;
  Plnol del parc;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374340" title="Salafa Khatun" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="145025">
Salafa Khatun fou la darrera princesa dels atabegs ahmadlides de Maragha. Inicialment noms va governar a Ruyindiz. Era neta de l'atabeg Ala al-Din Karba.

Ala al-Din Karba va perdre al final de la seva vida (vers 1204) la ciutat de Maragha per va conservar Ruyindiz, i va rebre en compensaci Ushnu i Urmia. A la seva mort el 1207/1208, el va succeir un prncep menor d'edat sota la custodia d'un fidel servidor de la famlia, un eunuc, per al cap d'un any el jove va morir i els ildegzides es van apoderar d'Ushnu i Urmia i tots els territoris ahmadlides excepte el castell de Ruyindiz on el fidel eunuc es va fer fort amb una neta d'Ala al-Din de nom Salafa Khatun.

Vers el 1215 la noia es va casar amb el sord i mut Kizil Arslan Malik-i Kamus (o Malik al-Khamush = "el rei silencis"), fill de l'atabeg ildegzida d'Azerbaidjan Uzbeg, enlla que segurament va comportar el domini de Maragha i Ruyindiz pel matrimoni (Uzbeg va cedir Tabriz i Azerbaidjan al khwarizmshah el 1225). El cert s que el 1220 Salafa Khatun apareix coma princesa a Maragha.

El 1221 els mongols van ocupar Maragha i Salafa Khatun es va refugiar altre cop al castell de Ruyindiz. Els mongols es van retirar al cap de poc, per no es parla de Maragha que en tot cas hauria quedat destruda com totes les ciutats ocupades pels mongols.

El 1224 el general Sharaf al-mulk, al servei del khwarizmshah Djalal al-Din Manguberti, va assetjar la fortalesa de Ruyindiz. Al-Khamush (el silencis) es va unir a les forces del Khwarizmshah . Salafa Khatun va repudiar al seu marit i va negociar el seu enlla amb el general, per abans de la cerimnia va aparixer Djalal al-Din en persona que la va fer la seva dona i va nomenar un governador de la seva confiana pel castell.

No se'n torna a parlar. Un fill d'al-Khamush, Nusrat al-Din, que va viure refugiat al sultanat de Rum, va obtenir una anys desprs un decret del khan Guyuk, que el nomenava governador de Tabriz i Azerbaidjan, que o va arribar a exercir, per no se sap si era fill de Salafa.

 Notes .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374341" title="Torre de Moncorvo" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="145026">

Torre de Moncorvo s un municipi portugus, situat al districte de Bragana, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 9.919 habitants. Es divideix en 17 freguesies. Limita al nord amb Vila Flor, Alfndega da F i Mogadouro, al sudest amb Freixo de Espada  Cinta, al sudoest amb Vila Nova de Foz Ca i a l'oest amb Carrazeda de Ansies.

Histria.
El municipi va rebre una carta foral de San II el 1225.

Poblaci.


Freguesies. 

 Aoreira;
 Adeganha;
 Cabea Boa;
 Cardanha;
 Carviais;
 Castedo;
 Felgar;
 Felgueiras;
 Horta da Vilaria;
 Larinho;
 Lousa;
 Maores;
 Ms;
 Peredo dos Castelhanos;
 Souto da Velha;
 Torre de Moncorvo;
 Urros;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374345" title="Acrosport" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="145027">


Histria Acrosport.
La paraula acrbata prov del Grec Akrobatos que significa caminar sobre la punta dels peus, per popularment podem definir la paraula acrosport com l'esport en el qual un acrbata realitza exercicis gimnstics i habilitats com salts, equilibris, etc. La Real Acadmia Espanyola defineix a l'acrbata com  aquella persona que dna salts, fa habilitats sobre un trapezi, la corda fluixa o executa qualssevol altres exercicis gimnstics en els espectacles pblics . 

Encara que s difcil determinar amb exactitut quan i com va sorgir aquest tipus d'exercici, es pot afirmar que les acrobcies han format part dels homes des dels seus ms antics inicis. Si realitzem un estudi comparatiu dels testimoniatges arqueolgics, diferents cultures i textos deixats pels historiadors, filsofs i poetes, podem situar el sorgiment i desenvolupament d'aquest tipus d'exercicis acrobtics fa ms de 4,000 anys. De manera que descobrim la realitzaci d'exercicis acrobtics en l'antic Egipte ocupant aquests un lloc molt especial en festes i cerimnies. 

Excavacions arqueolgiques a Grcia afirmen que els antics grecs coneixien els exercicis acrobtics, i van ser molt populars entre ells els jocs amb toros, sobre qui feien diferents salts acrobtics realitzant girs, tombarelles, equilibris, etc. 

Durant els segles IV al XIII a Europa creix considerablement l'inters per l'activitat de circ, on els acrbates propagaven el seu mestratge pels carrers dels pobles i ciutats o en les diferents fires realitzades en la urbs. Ja en el renaixement sorgeix a Vencia el concurs cridat "concurs d'Arquitectura Viva", que consistia en l'elaboraci de pirmides acrobtiques on el premi l'hi duia aquella arquitectura que arribs a major altura pel que fa al sl. s tamb en aquest perode quan apareix l'inters entre els pedagogs de l'poca cap a l'Educaci Fsica com mitj de desenvolupament i educaci de la generaci creixent. En relaci a aix apareixen els primers llibres orientats especialment als exercicis acrobtics. No ser fins al segle XVIII quan aquesta activitat, que fins a llavors era producte de les qualitats fsiques de les persones que les realitzaven, es desenvolupi plenament en el circ, i amb ella els exercicis en el llit elstic, trampol, equilibris  En aquest tipus d'exercicis de circ de acrobcia podem diferenciar dues funcions o habilitats diferents: PORTOR o la persona que subjecta. AGIL o VOLTEADOR: la persona que realitza elements d'equilibri i flexibilitat o salts acrobtics en fase aria mitjanant llanaments dels portors. 

Al sorgiment dels sistemes gimnstics nacionals tals com: Suec, Francs i Alemany, en els segles XVIII - XIX l'acrobcia presa tres adreces. Modus vivendi (guanyar-se la vida) nens del carrer. Com mitj d'Educaci Fsica i Esportiva. En el segle XX la acrobcia es desenvolupa rpidament, agregant-se-hi com activitat competitiva excellent els exercicis en el trampol. 

Definicions i diferncies.

L'acrosport s un esport acrobtic-coreogrfic on s'integra tres elements fonamentals: Formaci de figures o pirmides corporals. Acrobacias i elements de fora, flexibilitat i equilibris com transicions d'una figura a unes altres. Elements de dansa, salts i cabrioles gimnstiques com component coreogrfico, que li atorga a aquest esport el grau d'artstic. La acrobcia s cadascun dels exercicis gimnstics o d'habilitat que realitza un acrbata: equilibris, salts, girs, etc. Les acrobcies sn una part important del acrosport. Es poden entendre les acrobcies fora del acrosport per no el acrosport sense acrobacias. Diferents tipus de acrobcies Acrobacias individuals: Amb objectes (pilotes, malabars, antipodisme, aparells, materials gimnstics...). Sense objectes. Mitj aqutic. Mitj aeri. Mitj terrestre. 


Caracterstiques de les acrobcies en Educaci Primria Creativitat.

Les acrobcies permeten un gran nombre de possibilitats a realitzar pels nens que donen lloc a la imaginaci. 

Cooperaci bviament, en tota acrobcia es necessita d'una ajuda per a realitzar-la. Aix mateix s el que permet la cooperaci entre companys facilitant la incorporaci d'un gran nombre de valors. Autosuperacin: Una vegada en el mn de les acrobcies, s tal la motivaci que desperta aquesta activitat, que els alumnes desitgen aprendre ms i ms provocant la prpia superaci. 

Autoestima L'autoestima s'afavoreix amb una nombrosa quantitat d'activitats que fan que qui les realitza se sent important i necessitat en el grup. Per a aix el mestre/a ha d'utilitzar reforos positius i part de la seva psicologia. Expressivitat: Tota acci en la qual l'element ms important sigui el cos i els seus moviments utilitza de l'expressivitat, un component al que no se li dna summa importncia i s fonamental per al desenvolupament ple de l'alumne.

 Motricidad El moviment i la motricidat van associats ja que tot moviment va acompanyat de la part motriu. I en les acrobacias es manifesta aix molt clarament doncs a l'hora de realitzar-les s'utilitza tant la fora com l'agilitat, velocitat i fins i tot la resistncia.

Sociabilitat En les activitats on es necessita del company perqu es puguin realitzar sempre va a existir la sociabilitat i la interacci entre companys. 


Criteris de la seguretat en l'escola. La informaci preventiva.


Es refereix a les dades relacionades amb aspectes tan variats com els segents: La presentaci dels participants. Amb roba cmoda, no lliscant per a evitar caigudes, sense rellotges, collarets, polseres, etc. que puguin produir enganxis. 
L's de l'espai: els grups suficientment separats amb la finalitat d'evitar invasions o xocs. La necessitat de les ajudes: els no iniciats no sn conscients d'on cal oferir una ajuda ni de com fer-lo. Aspectes tcnics com agarris, collocaci i lmit de crregues, que, encara que tamb tenen a veure amb la qualitat de l'execuci, eviten en molts casos danys per sobrecrrega, dolentes trepitjades, ensorrades, cops, etc. La informaci tcnica abasta els aspectes motors i posturales que possibiliten, a ms d'una prctica sense riscos, la progressi quant al domini intercorporal. Referent a aix, vam considerar que cal planejar situacions d'exploraci on els propis participants descobreixin els principis biomecnics i les variacions de contacte que permeten realitzar la prctica amb menor esfor, amb major diversitat d'accions motrius i amb major grau de gaudi. La informaci organitzativa del grup es refereix, d'una banda, a la distribuci dels alumnes quant a nombre de components i a formes d'ocupaci espacial, i per un altre, a temps de prctica, assignaci de rols, etc. Es tracta d'una informaci que, en principi, ha de ser molt detallada fins que el grup adquireixi un nivell suficient d'autonomia en el seu funcionament intern. La informaci,  s molt important, per existeixen altres criteris a tenir en compte a l'hora de planejar la seguretat. Els ms importants que s'han de tenir en compte sn: La utilitzaci de materials de seguretat i suport (matalassets, arneses, entenimentades, cascos, etc.).
Ajudes externes companys, professor. Mitj en el qual s'ocupen les acrobcies. Contar amb un espai condicionat. 
-- (discussi) 21:31, 1 nov 2008 (CET)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374350" title="Vila Flor" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="145028">

Vila Flor s un municipi portugus, situat al districte de Bragana, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 7.913 habitants.  Es divideix en 19 freguesies. Limita al nordest amb Macedo de Cavaleiros, a l'est amb Alfndega da F, al sudest amb Torre de Moncorvo, al sudoest amb Carrazeda de Ansies i al nordoest amb Mirandela.



 Freguesies .
 Assares;
 Benlhevai;
 Candoso;
 Carvalho de Egas;
 Freixiel;
 Lodes;
 Mouro;
 Nabo;
 Rios;
 Sames;
 Sampaio;
 Santa Comba de Vilaria;
 Seixo de Manhoses;
 Trindade;
 Vale de Torno;
 Vale Frechoso;
 Vila Flor;
 Vilarinho das Azenhas;
 Vilas Boas;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374351" title="Vila Nova de Foz Ca" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="145029">

Vila Nova de Foz Ca s un municipi portugus, situat al districte de Guarda, a la regi del Nord i a la Subregi del Douro. L'any 2001 tenia 8.494 habitants. Es divideix en 17 freguesies. Limita al nord amb Carrazeda de Ansies i Torre de Moncorvo, al nordest amb Freixo de Espada  Cinta, al sudest amb Figueira de Castelo Rodrigo i Pinhel, al sud amb Mda i a l'oest amb Penedono i So Joo da Pesqueira.

Poblaci.


Freguesies.



 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374355" title="Obesitat infantil" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="145030">



L'obesitat es pot definir com un excs de pes, per cientficament es defineix ms com un excs de massa corporal. Aix direm que una persona que pesi ms del 10% del mxim acceptat est entrant en un procs. Avui dia entre un 10% i en 50% de la poblaci disposa d'obesitat. L'obesitat s un problema de salut molt important en la nostra societat moderna.

Per a on ens hem de preocupar ms s de l'obesitat infantil. De fet existeixen dos tipus d'obesitat: La primera seria un augment del teixit adips, i l'altra no seria deguda a un augment de teixit adips, sin que aquest teixit adips tingui greix dintre.

ndex de massa corporal.
 20-24 Normal;
 24-26 Sobreps;
 MS DE 25 Obesitat moderada;
 MS DE 30 Obesitat considerable;
 MS DE 40 Obesitat mrbida;


Pla d'acci.
 Evitar al mxim el sucre;
 Evitar aliments rics en greixos: carns, embotits, formatges...
 Evitar les preparacions com els productes fregits, salses...
 Alimentar-se cinc vegades al dia;
 No deixar  de fer cap pat ni menjar entre ells.
 Alimentar-se sobretot de fruites i verdures.
 Menjar lentament i beure en abundncia.
 Fer exercici fsic amb regularitat.
 Premiar els nostres esforos.

L'activitat fsica.

S'ha d'adaptar sempre a l'edat del nen. Cal tenir en compte que l'exercici ha de ser diari, regular i de tipus aerbic i el pacient s'ha d'acostumar a incorporar-lo a la seva vida, com a part de l'activitat diria. Cal que els pares limitin tot el possible el temps dels fills davant del televisor, l'ordinador, els videojocs i altres activitats sedentries, cal motivar-los i acostumar-los a la prctica de l'exercici fsic. 

La dieta del nen obs ha de ser equilibrada en principis immediats. L'aportaci proteica ha de ser l'adequada per a mantenir el desenvolupament muscular, moderar la ingesta d'hidrats de carboni i limitar fora els greixos, amb l'eliminaci dels aliments rics en colesterol i cids grassos saturats. Cal insistir en la importncia dels cereals, la fruita i la verdura com a part de l'alimentaci diria i en la necessitat de restringir la sal, els fregits i els arrebossats, les begudes edulcorades, la brioxeria i tot tipus de llepolies. 

En iniciar una dieta, aquesta tindr una restricci calrica lleu que s'eliminar poc desprs, de manera lenta i controlada per no alterar el creixement del nostre pacient. El retorn a l'alimentaci normal, que sempre ha de ser sana i equilibrada, es far al llarg d'un perode de 6 a 12 mesos. 


Prevenci de la malaltia.

La prevenci de la malaltia infantil s'ha de fer ja des del moment de la gestaci, procurant que la mare no agafi ms de 10-12 kg durant l'embars. Tamb s molt important el foment de la lactncia materna com l'aliment ms sa i equilibrat per al nad. 

Posteriorment, des que el nen inicia l'alimentaci complementria i en les etapes posteriors de la infncia i l'adolescncia, s fonamental tenir cura de l'alimentaci perqu sigui correcta. s molt important educar els nens en conceptes de dieta bona i sana i acostumar-los a un rgim diettic adequat com a part d'uns hbits de vida saludables. 

Aix mateix, s de vital inters el foment de l'exercici fsic des d'edats primerenques de la vida i evitar el sedentarisme tant com es pugui. 

Finalment, i per a arrodonir el tema, l'xit d'un desenvolupament psicolgic normal i harmnic del nen des de les primeres etapes tamb tindr una gran importncia com a suport a la resta dels aspectes que intervenen en el desenvolupament correcte del cos del nostre pacient. 


Bibliografia.
 UNIVERSITAT DE BARCELONA, AJUNTAMENT DE MATAR;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374356" title="Partit Republic Conservador" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="145031">
El Partit Republic Conservador (PRC) va ser un partit poltic creat en Espanya al gener de 1932 per Miguel Maura desprs de la ruptura de la Dreta Liberal Republicana, desapareixent a l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Miguel Maura va tractar de liderar el que considerava l'essncia del que havia estat la Dreta Liberal Republicana, a saber, la incorporaci al republicanisme espanyol de les masses conservadores i incorporar un model de dreta no vinculada a l'Esglsia catlica i, per tant, aconfessional i de caire occidental. 

La creaci va suposar una autntica convulsi entre sectors afins, com la majoria dels peridics moderats, estenent-se per tota Espanya amb gran quantitat de comits locals i sota la brillantor de Maura com a parlamentari a les Corts Espanyoles. Maura va liderar l'oposici al Govern de Manuel Azaa, per a les eleccions de 1933, els seus resultats van resultar inferiors als collits per la Dreta Liberal Republicana a les eleccions de 1931. El vot de li dreta sociolgica va acudir a votar a la Confederaci Espanyola de Dretes Autnomes (CEDA), de condici corporativista i catlica. La seva condici personalista entorn de la figura de Maura i l'ascens de la CEDA, van dur al PRC a situar-se al lmit de la seva incapacitat de representaci poltica en 1935, i desaparegu per complet durant la guerra civil. 
Referncies. 
El republicanismo conservador en la espaa de los aos 30, Luis Iigo Fernndez. Centro de Estudios Polticos y Constitucionales. Revista de Estudios Polticos. Nmero 110. Octubre - Desembre. 2000.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374357" title="Ron Howard" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="145032">

Ronald William Howard (1 de mar de 1954) s un actor, director i productor estatunidenc guanyador de dos Oscars.

Fill de l'actriu Jean Speegle Howard i de Rance Howard, director, escriptor i actor. El seu germ menor, Clint Howard s un actor reconegut. Va estudiar a l'escola de Cinematografia de la Universitat del Sud de Califrnia.

Desprs d'ntervenir com a actor en diverses sries de televisi, el 1982 comena la seva carrera com a director amb la pellcula Torn de nit. Des de llavors ha dirigit molts films de renom, com Splash, Willow, Cocoon, Apollo 13 (nominada a diversos Premis de l'Acadmia), A Beautiful Mind, per la qual va guanyar l'Oscar al millor director, i Cinderella Man. El seu ltim film va ser l'adaptaci cinematogrfica d'El codi Da Vinci, pellcula de gran polmica cultural i religiosa, que va ser protagonitzada per Tom Hanks, protagonista d'altres pellcules de Howard. S'espera l'adaptaci de la protosecuela dEl Cdigo Da Vinci, ngels i Dimonis, l'estrena de les quals s prevista per a 2009.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374361" title="Castell de Montesquiu (Isona i Conca Dell)" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="145033">

El Castell de Montesquiu era el castell del poble de Montesquiu, a l'antic terme d'Orcau, actualment integrat en el d'Isona i Conca Dell que centra una vall de la Conca De, o de Tremp. Aquesta vall s l'nic sector del municipi d'Isona i Conca Dell que geogrficament no pertany a la Conca Dell.

Estava situat en el tur on es constru el poble del mateix nom, que de primer es form a reds del castell, per que amb el pas del temps arrib a absorbir el castell, integrant-lo entre les cases del poble.

Actualment, com que tot el poble s en runes, costa molt de discernir les runes del castell i les de les cases, per enmig de tanta runa sembla poder-se reconixer elements pertanyents al castell que fou l'origen del poble.



 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374362" title="La Salut (desambiguaci)" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="145034">

Topnims (la majoria relacionats amb la Mare de Du de la Salut);
Municipis, barris i entitats de poblaci:
La Salut, barri de Barcelona.
Maria de la Salut, municipi de Mallorca;
Esglsies:
Ermita de la Salut al Papiol (Baix Llobregat);
La Salut (Sant Feliu de Pallerols) (Garrotxa);
La Salut (Sant Feliu de Llobregat) (Baix Llobregat);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374365" title="Antonio Rodrguez Prez" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="145035">
Antonio Rodrguez Prez fou un advocat i poltic gallec. Fou diputat a Corts Espanyoles pel districte de Padrn com a independent dins del Partit Liberal a les eleccions de 1918, 1919, 1920 i 1923. Posteriorment es va passar a la Federaci Republicana Gallega (futura ORGA, partit amb el qual fou escollit diputat per la provncia de la Corunya a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374368" title="Ramn Beade Mndez" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="145036">
Ramn Beade Mndez (Tiobre, Betanzos, provncia de la Corunya, 7 d'abril de 1900 - 3 de juliol de 1956) fou un poltic socialista gallec. Agricultor, ma, militant del PSOE gallec i cap de la Federaci Comarcal de Betanzos de la UGT, a les eleccions municipals espanyoles de 1931 fou un dels 16 regidors republicans de l'Ajuntament de Betanzos. Durant la Segona Repblica Espanyola fou escollit diputat per la Corunya a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1936. Va participar amb un projecte d'estatut d'autonomia per a Galcia el 1932, juntament amb membres d'ORGA, per l'arribada de la CEDA al poder el 1933 aparc el projecte. El 1934 protagonitz amb Xoan Xess Gonzlez i Xaime Quintanilla una escissi dins el PSOE gallec que don lloc a la Uni Socialista Gallega (USG). El 1936 va tornar a la disciplina del PSOE.

 Referncies .
 La proclamaci de la II Repblica a Betanzos;
 Alfonso Bozzo   La autodeterminacin gallega  a Historia 16  nm 6, octubre 1976.
 Fitxa del Congrs dels Diputats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374370" title="Alejandro Rodrguez Cadarso" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="145037">
Alejandro Rodrguez Cadarso (Noia, 1887 - Lubin, 1933) fou un metge i poltic gallec.

Va obtenir una Ctedra d'anatomia descriptiva a la Universitat de Santiago de Compostella el 1916, public alguns estudis a revistes internacionals. Fund l'Instituto de Estudios Portugueses i fou vicerrector de la Universitat de Santiago de Compostela des del 4 de novembre de 1929 i rector des del 29 de mar de 1930, a les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per ORGA i es caracteritz pel seu suport a l'autonomia de Galcia. 

Com a rector va pretendre lligar la Universitat amb la cultura gallega i amb la societat gallega en general, afavorint la seva modernitzaci, i desenvolup una Residencia de Estudantes (un dels collegis majors duu el seu nom, CM Rodrguez Cadarso) i el Campus Sud  Va morir en un accident d'autombil vora la localitat de Lubin.

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374372" title="Atari 7800" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="145038">

Atari 7800 ProSystem, o simplement Atari 7800, va ser una videoconsola llanada per l'Atari Corporation al mercat estatunidenc al juny del 1986. Una prova preliminar havia ocorregut dos anys abans, encara sota l'Atari Inc.. El 7800 havia estat projectat per a substituir el Atari 5200 i restablecer la supremacia de l'Atari Corp. sobre Nintendo i Sega. Amb aquest sistema, l'Atari Inc. pretenia solucionar tots els punts negatius del Atari 5200: possea joysticks digitals simples, era gaireb totalment reversiblement compatible amb el Atari 2600 i possea un preu atractiu (va ser venut originalment per US$ 140).

Caracterstiques tcniques.
 UCP: 6502C (SALLY, costumitzat) a 1,79 MHz (1,19 MHz quan els xips TIA o RIOT sn accedits);
 Resoluci mxima de pantalla: 320240 (o 288) pixels; paleta de 25 colors de 256.
 Grfics: xip MARIA a 7,16 MHz;
 So: 2 canals via el xip TIA (igual del 2600); xip POKEY opcional;
 E/S: xips RIOT i TIA;
 Memria RAM: 4 KiB;
 Memria ROM: 48 KiB per cartutx estndard (4 KiB de BIOS per seqncia d'inici i encaminament d interrupcions);

Referncies.


Enllaos externs.
 Histria dels videojocs;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374374" title="Ramn Mara Tenreiro Rodrguez" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="145039">
Ramn Mara Tenreiro Rodrguez (La Corunya, 1879 - Berna, 1939) fou un escriptor i poltic gallec, germ de l'arquitecte Antonio Tenreiro Rodrguez. Estudi a l'Institut Eusebio da Guarda i a Pars, on fou company de Pablo Ruiz Picasso. De naturalesa malaltissa, de jove li hagueren d'amputar una cama. Va escriure narracions en castell i va traduir de l'alemany El tnel de Bernhardt Kellerman , El mundo que nace de H. G. von Keyserling i Mara Estuardo de Stefan Zweig. Amic personal de Manuel Azaa, era militant d'ORGA primer i desprs d'Izquierda Republicana. Va ser escollit diputat per la provncia de la Corunya a les eleccions generals espanyoles de 1931. En esclatar la guerra civil espanyola fou nomenat secretari de l'ambaixada espanyola a Berna. Va morir a Bine, vora el llac Neuchtel, el 1939.

 Obres .
 La agona de Madrid o la cola del cometa (1910);
 La promesa (1926);
 La esclava del Seor  (1927);
 La ley del pecado (1930);
 Libros de caballeras (Amads de Gaula, Palmern de Inglaterra) (1935);

 Referncies .
 Obres de Ramn Mara Tenreiro;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Biografia a la Voz de Galicia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374376" title="Parc Andr-Citron" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="145040">


El Parc Andr-Citron s un jard pblic de Pars, situat sobre els terrenys de l'antiga fbrica Citron, al 15 districte, a la riba del Sena. El voregen habitatges i edificis terciaris. La seva creaci data del comenament dels anys 1990, i va ser inaugurat el 1992.

Urbanisme.

Els mestres d'obra del parc sn els paisatgistes Gilles Clment i Allain Provost, els arquitectes Patrick Berger, Jean-Franois Jodry i Jean-Paul Viguier.

El parc s'estn sobre 13 hectrees a la vora del Sena i cont una vegetaci frondosa i posades en escena aqutiques. s recorregut en diagonal per una lnia recta de 800m, que canvia constantment de paisatge (superaci d'estanys, gespes, bamb, escales, etc.).

Dos grans hivernacles cap al nord-est protegint un les plantes extiques i l'altre les plantes mediterrnies, envoltant brolladors d'aigua. Ms avall, es troba una illa artificial. S'hi troben igualment boscos de bambs.

El parc baixa en pendent suau cap al Sena, la circulaci amb autombil al llarg dels molls del Sena passa soterrada en aquest indret mentre que la via de tren s aria.

Activitats.

Diversos parcs componen la banda Nord, evocant:

 un planeta.
 un color.
 un dia de la setmana.
 un sentit.

En un d'aquests jardins s'hi troba un rellotge de sol d'estil modern, decoratiu per ben poc til ja que est situat a l'ombra.

El parc cont el globus Fortis, desprs Eutelsat, desprs Aire de Paris que permet elevar a l'aire fins a 30 passatgers a 150m i tenir aix una vista aria de Pars.

L'actual globus Aire de Paris permet informar els parisencs de la qualitat de l'aire, ja que s'illumina segons la taxa de contaminaci dedtectada.




Enllaos externs.

 Structurae;
 Web del globus d'aire de Pars;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374377" title="Emilio Gonzlez Lpez" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="145041">
Emlio Gonzlez Lpez (La Corunya, 1903 - Ciutat de Nova York, 1990) fou un advocat, historiador i poltic gallec. Era fill d'un tipgraf dirigent de l'Ateneu Obrer Germinal i es llicenci en dret a la Universitat de Madrid, on fou deixeble de Xohan Vicente Viqueira i de Luis Jimnez de Asa. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou fundador i primer secretari general de la Federaci Universitria Espanyola (FUE). Quan es proclam la Segona Repblica Espanyola fou nomenat catedrtic de dret penal a les Universitats de La Laguna, Salamanca i Oviedo, on va guanyar-se un gran prestigi. Alhora fou membre de la Federaci Republicana Gallega i fou escollit diputat per la provncia de la Corunya per l'Organitzaci Republicana Gallega Autnoma (ORGA) a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933, i per Izquierda Republicana a les eleccions generals espanyoles de 1936. Fou director general de l'Administraci local i el 1938 fou enviat a Sussa com a membre d'una delegaci espanyola a la Lliga de Nacions a Ginebra.

En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar als Estats Units, on va ser professor de llengua i literatura espanyola al Hunter College de Nova York des de 1940; ms tard ha dirigit un programa multidisciplinar a la Universitat de Nova York. Poc abans de morir fou nomenat Cronista oficial de Galcia. 

 Obres .
 El espritu universitario;
 La teora general del delito;
 Galicia, su alma y su cultura ;
 Grandeza y decadencia del Reino de Galicia ;
 Doa Emilia Pardo Bazn, novelista de Galicia;
 La Galicia de los Austrias (1980);

 Enllaos externs .
 Petita biografia;
 Biografia a El Pas;
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374378" title="Jardin Atlantique" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="145042">


El Jardin Atlantique, s un jard parisenc del 15 districte, construt sobre les vies de la Gare de Paris-Montparnasse en una superfcie de 3,5 hectrees i envoltat per immobles.

Una gran gespa quadrada lliure d'accs constitueix el centre del parc. s travessada al centre per una avinguda que porta a la fontaine de l'le des Hesprides on es troba un prtic del que cada peu alberga un equip meteorolgic i que suporta un gran mirall orientable. La vegetaci persistent que guarneix el parc s'ha pres de la natura de les faanes atlntiques dels dos continents i ofereix el verd, el malva, el blanc i el blau. El jard tamb ofereix una rea de joc per als nens dels que la configuraci feta de petits llocs i de camins encaixats contrasta radicalment amb la resta del parc. Aquesta zona s sobrevolada per una llarga passarella vianant corba. El parc cont igualment una rea de musculaci, taules de ping-pong i pistes de tennis a ms de visites guiades.

El tema de l'oce s suscitat per la vegetaci, per les formes d'ones omnipresents i el mobiliari que recorda la construcci naval.

Histric.

Aquest jard penjant ha estat construt el 1994, quadrat de verdor en un joier de vidre i de formig, aconsegueix conciliar els imperatius tcnics amb la natura. 130 tremuges estan repartides pel jard i permeten ventilar l'estaci i l'aparcament soterrani.

Certes installacions han sofert amb el temps, l'observatori meteorolgic i la font sn fora de servei i envoltats de tanques.

Ha estat concebut per Franois Brun i Michel Pna, paisatgistes.

Enllaos externs.
 Horaris a la Wikitravel;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374380" title="President de Letnia" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="145043">

El President de Letnia  s el Cap d'Estat i comandant en cap de les forces armades de la Repblica de Letnia. El crrec fou creat en 1922.

El President s triat pel parlament (Saeima) per un mandat de quatre anys. Fins al moment, tots els presidents han complert dos mandats en el crrec excepte Gustavs Zemgals. En cas d'absncia, el president del parlament assumeix el crrec de forma interina, cas que es va donar desprs de la independncia de Letnia de l'Uni Sovitica, quan Anatolijs Gorbunovs va exercir com president des de 1991 fins a 1993.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374382" title="Jardins d'ole" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="145044">
Els Jardins d'ole sn un parc del 18 districte de Pars, al 45 del carrer d'Aubervilliers. Ha estat inaugurat el maig de 2007.

La creaci d'aquest parc s la fruit d'una mobilitzaci dels ciutadans, de les associacions i dels elegits (discurs d'inauguraci dels Jardins d'ole per Bertrand Delano). Sobre ms de 42000 m, els Jardins d'ole illustren la voluntat d'embellir Pars, i de dibuixar un nou espai dedicat al dia a dia dels habitants en un barri molt de temps desprovet d'aquesta mena d'equipament collectiu.

Aquest parc s tamb el fruit d'una ambici mediambiental que s'aplica a cadascuna de les poltiques pbliques, mobilitzant les tcniques ms respectuoses amb l'aire, amb el sl i amb l'aigua. Els Jardins d'ole ajunten aix desenvolupament sostenible, esttica urbana, convivncia i est obert a totes les generacions...

Gesti ecolgica del parc.

En el marc del comproms de la ciutat de Pars vers la protecci del medi ambient, s'ha iniciat una gesti ecolgica de l'indret. T en compte la diversitat dels usos del recorregut preservant l'aigua, el sl i l'aire.

La praderia s segada i les fulles als massisos conservades. No hi ha cap recurs en adobs o en pesticides. S'hi practica la recollida selectiva de les deixalles. Un aeromotor illustra la importncia de tindre en compte de les energies renovables en els estils de vida contemporanis.

Totes les parts del parc sn accessibles a les persones amb mobilitat reduda per una disposici de camins i de rampes. La implantaci de la fauna s afavorida per la tria de la flora. Un jard de graves est sembrat de plantes plurianuals que se naixen espontniament i floreixen al llarg de l'any.

Notes i referncies.



Enllaos externs.

 Mairie del 18 districte.;
 Histric, plnol i estat d'avanament a l'informe de premsa de febrer de 2006;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374386" title="Quim Regs" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="145045">
Quim Regs (Manresa, 1951 - Barcelona, 2007) va ser un periodista catal.

Va treballar a El Peridico, Tele/eXprs i Diari de Barcelona, entre d'altres. Tamb va contribuir a redissenyar diaris com Clarn, The Independent i Sport, i va definir nous formats de premsa, tant gratuta com digital.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374387" title="Premi Internacional de Periodisme Manuel Vzquez Montalbn" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="145046">
El Premi Internacional de Periodisme Manuel Vzquez Montalbn, s un guard creat l'any 2004 amb la voluntat de recordar la figura de l'escriptor i periodista Manuel Vzquez Montalbn, mort l'any anterior. El premi es convoca en dues categories: Periodisme cultural i poltic i Periodisme esportiu.

En la seva categoria de Periodisme Cultural i Poltic, el premi Vzquez Montalbn el convoquen conjuntament el Collegi de Periodistes de Catalunya, els diaris AVUI, El Pas i El Peridico, el Grupo Planeta i el grup editorial Random House Mondadori.

Pel que fa a la categoria de Periodisme Esportiu, el convoquen conjuntament el Collegi de Periodistes de Catalunya i la Fundaci F.C. Barcelona.

Guardonats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374389" title="Evoluci dirigida" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="145047">

L evoluci dirigida s un mtode utilitzat en l enginyeria de protenes per aprofitar el poder de la selecci natural i obtenir protenes o ARN amb les propietats desitjades que no es troben a la natura. 

Un experiment tpic d evoluci dirigida implica tres passos:

 Diversificaci: El gen que codifica la protena d inters s mutat i/o recombinat a l atzar per a crear una gran biblioteca de gens variants. Les tcniques usades generalment en aquest pas sn les de multiplicaci per la Reacci en cadena de la polimerasa (PCR en angls) amb propensi a errors i barrejat d ADN (DNA shuffling en angls).
 Selecci: La biblioteca de mutants s analitzada per trobar la presencia de gens que posseeixen la propietat desitjada usant mtodes de cribatge o selecci.
 Amplificaci: Els gens variants identificats en la selecci o cribatge es repliquen multitud de vegades per a poder sequenciar el seu ADN. La sequencia resultant servir per analitzar i entendre les mutacions que han tingut lloc.

Junts, aquests 3 passos estan considerats una volta de l evoluci dirigida. La majoria d experiments realitzaran ms d una volta. En aquests experiments, els  guanyadors  de la volta anterior sn diversificats en la segent volta per a crear una nova biblioteca.  Al final de l experiment, totes les noves protenes o els ARN mutats seran caracteritzats mitjanant mtodes bioqumics.

La possibilitat d xit en un experiment d evoluci dirigida est directament relacionat amb la mida total de la biblioteca, ja que analitzant ms mutants s augmenta la probabilitat de trobar-ne un amb les propietats desitjades. Realitzar mltiples voltes d evoluci s til no noms perqu una nova biblioteca de mutants es crea en cada volta, sin tamb perqu cada volta utilitza mutants millors com a plantilla de la segent volta.

L evoluci dirigida pot ser realitzada en cllules vives (evoluci  in vivo ) o en tubs d assaig (evoluci  in vitro ). L evoluci amb cllules vives t l avantatge que se seleccionen propietats basades en un entorn cellular, que s til quan la protena o ARN resultants ha de ser usada en organismes vius. L evoluci  in vitro , en canvi, s ms verstil en els tipus de seleccions que es poden realitzar. A ms, els experiments realitzats  in vitro  poden generar biblioteques ms mplies ja que el ADN no ha de ser introdut dins de les cllules, actualment un dels passos limitants de la tcnica  in vivo .

L avantage del plantejament de l evoluci dirigida s que el cientfic que fa la recerca no necessita entendre el mecanisme de l activitat que es desitja per poder-la millorar. Un mtode alternatiu s la mutagnesi dirigida a la ubicaci que es basa en dades de cristallografia de raigs-X.

La majoria dels projectes amb plantejament d evoluci dirigida busquen evolucionar les propietats que sn tils als humans en termes d agricultura, medicina o industrialitzaci. s, doncs, possible, d usar aquest mtode per a optimitzar les propietats que no van ser seleccionades per l organisme original. Algunes d aquestes propietats podrien ser especificitat, termoestabilitat i moltes d altres.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374394" title="IES Ramon Muntaner" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="145048">

L' IES Ramon Muntaner s un institut d'ensenyament secundari ubicat a la ciutat de Figueres fundat l'any 1839 pel pare Julin Gonzlez de Soto; s l'institut ms antic d'Espanya.
Histria.
Els prop de 170 anys d'histria del centre han estat marcats pels esdeveniments viscuts al nostre pas durant aquests decennis.

Fundaci.
L'any 1839 la instituci s anomenava Collegi d Humanitats i form part d un conjunt d iniciatives que distingiren Figueres com a ciutat moderna i culturalment avanada. Durant la primera meitat del segle XIX, la Figueres sortida de les devastadores guerres amb els francesos es consolid en prosperitat econmica; ja comptava amb el notori augment de poblaci procedent de la m d obra del castell de Sant Ferran, es convertia en bressol del federalisme, i destac en el camp de la cultura, de la cincia i de les idees, arribant a brillar singularment en el context catal i peninsular de l poca. Va ser en aquest context que els figuerencs, el 1839, instituren el centre pblic d ensenyament mitj no lligat a cap orde religiosa ms antic de l Estat, subvencionat amb diners pblics del pressupost municipal.

Fins al collegi figuerenc, tots els centres d ensenyament mitj estaven en mans d organitzacions catliques; vist el tarann liberal i republic de la Figueres vuitcentista, es va voler aprofitar proverbial coincidncia; d una banda podien disposar, cedit per l Estat, de l edifici que allotjaria el Centre: el claustre francisc afectat per la desamortitzaci de Mendizbal de 1835; i, d altra banda, l any de la fundaci, el 1839, s installava a Figueres precisament amb el propsit d animar un centre educatiu, un ensenyant arribat de Frana on s havia fet bon coneixedor de les ms modernes tcniques pedaggiques: Julin Gonzlez de Soto, de la Companyia de Sant Vicen de Pal. E1 12 d agost de 1839 signaren un contracte el pedagog i l Ajuntament, segons el qual aquell es comprometia a dirigir el centre. A les 12 del mat del primer d octubre, sota la presidncia de l alcalde Toms Roger, hom inaugur el curs amb tota solemnitat.

Personatges illustres.
En un Centre tan antic i, sobretot, que durant dcades fou, juntament amb el institut Vicens Vives de Girona fundat tamb per Julin Gonzlez de Soto el 1845, un dels dos nics provincials, resulta natural que d entre les nmines, tant de docents com de discents, puguem esmentar personalitats que, en el seu temps o desprs, han destacat en els diversos mbits de la cultura. Sense cap nim d exhaustivitat  la cosa requeriria un esfor monogrfic que est per fer  i, per tant, conscients que deixem de citar persones notables tant de la llista de professors, com d entre els que en foren alguna vegada alumnes o que, si ms no, s hi examinaren, oferim la segent relaci a partir de la precria memria. Roca i Bros, l artfex de l arquitectura figuerenca del XIX, s el professor insigne ms remot que recordem; Gabriel Alomar i Villalonga, ja a principis del XX, escriptor modernista i avantguardista; tamb del mateix mbit literari i ms moderns, Joan Guillamet i M ngels Anglada. D entre els dibuixants i pintors, Joan Nez, el llegendari mestre de Dal; Eduard Rodeja, alhora historiador; Ramon Reig, que en fou director, i Joaquim Bech de Careda, el dibuixant, que hi fu una estada breu. El filsof Joaquim Xirau; els historiadors Antoni Papell, Jaume Vicens i Vives, Santiago Sobrequs, Alexandre Deulofeu i Albert Compte. No ens podem estar de citar pels llargs anys de docncia, vius en el record i en el reconeixement popular, el matemtic Josep Cuadras i el naturalista Josep M Alvarez; amb els seus noms volem significar totes aquelles persones que, sense haver deixat cap obra parallela a la tasca docent, arrelaren profundament en la sociologia comarcal. 

D entre els milers d alumnes que han passat per les aules del Ramon Muntaner, els poltics Carles Pi i Sunyer, Francesc Camb, Frederic Rahola i Trmols, Alexandre Lerroux, els germans Josep i Emili Pallach, el senador Narcs Oliveras. Els historiadors Joaquim Pla i Cargol i Josep M Bernils; el patleg Jaume Pi i Sunyer i l oculista Ignasi Barraquer; el msic i compositor Ramon Basil; els escriptors Anicet Pags i Puig, Josep Pous i Pags, Josep Pla i M Carme Guasch; els periodistes Ferran Agull i Jaume Miravitlles; l actor Alfredo Landa; els pintors Evarist Valls i, abans, Salvador Dal. En efecte, entre 1916 i 1919 el futur geni curs els set cursos de batxilletat al Centre; aqu  ho podem llegir a La vida secreta i sobretot a Un diari 1919-1920 que ha editat Flix Fans-, un Dal polticament molt conscienciat i -gran llegidor de diaris-, informat, assistia i jutjava les classes que rebia i els professors; fou l animador d algun acte de protesta i encapal totes les comissions per sollicitar alguna cosa de la direcci; tamb aqu tingu per companys d estudis el jurista Narcs Sala i el grup amb qui editaren "Studium : Jaume Miravitlles, Joan Xirau, Joan Turr i Ramon Reig.

Publicacions.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374398" title="Cantons dels Vosges" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="145049">
Els cantons dels Vosges (Lorena) sn 31 i s'agrupen en 3 districtes: 

 Districte d'pinal (15 cantons - prefectura: pinal) :cant de Bains-les-Bains - cant de Bruyres - cant de Charmes - cant de Chtel-sur-Moselle - cant de Darney - cant de Dompaire - cant d'pinal-Est - cant d'pinal-Ouest - cant de Monthureux-sur-Sane - cant de Plombires-les-Bains - cant de Rambervillers - cant de Remiremont - cant de Saulxures-sur-Moselotte - cant du Thillot - cant de Xertigny;

 Districte de Neufchteau (7 cantons - sotsprefectura: Neufchteau) :cant de Bulgnville - cant de Chtenois - cant de Coussey - cant de Lamarche - cant de Mirecourt - cant de Neufchteau - cant de Vittel;

 Districte de Saint-Di-des-Vosges (9 cantons - sotsprefectura: Saint-Di-des-Vosges) :cant de Brouvelieures - cant de Corcieux - cant de Fraize - cant de Grardmer - cant de Provenchres-sur-Fave - cant de Raon-l'tape - cant de Saint-Di-des-Vosges-Est - cant de Saint-Di-des-Vosges-Ouest - cant de Senones;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374400" title="Districte d'pinal" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="145050">

El Districte d'pinal s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs dels Vosges, a la regi de Lorena. Compta amb 15 cantons i 251 municipis. El cap del districte s la prefectura d'pinal

Cantons.
cant de Bains-les-Bains - cant de Bruyres - cant de Charmes - cant de Chtel-sur-Moselle - cant de Darney - cant de Dompaire - cant d'pinal-Est - cant d'pinal-Ouest - cant de Monthureux-sur-Sane - cant de Plombires-les-Bains - cant de Rambervillers - cant de Remiremont - cant de Saulxures-sur-Moselotte - cant du Thillot - cant de Xertigny

Vegeu tamb.
Cantons dels Vosges;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374401" title="Districte de Neufchteau" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="145051">

El Districte de Neufchteau s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs dels Vosges, a la regi de Lorena. Compta amb 7 cantons i 174 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Neufchteau

Cantons.
Neufchteau) :cant de Bulgnville - cant de Chtenois - cant de Coussey - cant de Lamarche - cant de Mirecourt - cant de Neufchteau - cant de Vittel

Vegeu tamb.
Cantons dels Vosges;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374402" title="Firmicut" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="145052">

Els firmicuts (Firmicutes) sn un grup de bacteris, la majoria dels quals tenen una paret cellular, el que els dna qualitat de Gram Positius. Algunes d'ells (mollicuts, entre els que es poden trobar micoplasmes), manquen de paret cellular. Aix provoca que no es puguin acolorir amb la tinci de Gram i a ms tamb manquen d'una segona membrana trobada en la majoria de bacteries Gram negatives. D'altres per, com la Megasphaera, Pectinatus, Selenomonas i Zymophilus tenen una pseudomembrana exterior porosa que las fa Gram-negatives.

El terme firmicuts va ser creat originalment per a incloir totes les bacteries Gram-Positives, per recentment s'ha restringit a un grup base de formes relacionades, anomenat grup de contingut GC baix, en contraposici als actinobacteris que t un contigut GC alt. Els bacteris del grup dels firmicuts tenen forma de ram o de bast, per aix porten les denominacions -cocs o bacil en la seva nomenclatura.

Molts dels firmicuts produeixen endspores, que els fa resistents a la dessecaci i poden sobreviure en circumstncies extremes. Es poden trobar en diversos hbitats i tenen alguns agents patgens molt notables. Una de les famlies de firmicuts, els heliobacteris, obt la seva energia a travs de la fotosntesi. 

Els firmicuts juguen un paper important en la producci de cervesa, vi i sidra. L'investigador nord-americ Jeffrey Gordon van fer la troballa que en els ssers humans obesos i en els ratolins tenen un porcentatge ms baix de bacteries de la famlia Bacteroidetes i en major quantitat bacteries de la familia firmicuts.

Classificaci.
El grup es divideix tpicament en tres classes: Bacils, Anaerobis facultatius, Clostridia, organismes Anaerobis i mollicuts. En els arbres filogentics, els dos primers grups semblen ser parafiltics, aix que s possible que en un futur proper aquests grups de famlies pateixin una reestructuraci. En l'actualitat es reconeixen ms de 272 gneres de la branca Firmicuts, ssent els ms importants:

Bacil, ordre Bacillales
 Bacils;
 Listeria;
 Staphylococcus;
Bacil, ordre Lactobacils
 Enterococcus;
 Lactobacils;
 Lactococcus;
 Leuconostoc;
 Pediococcus;
 Streptococcus;
Clostridia
 Acetobacterium;
 Clostridium;
 Eubacterium;
 Heliobacteria;
 Heliospirillum;
 Pectinatus;
 Sporomusa;
Mollicut
 Mycoplasma;
 Spiroplasma;
 Ureaplasma;
 Erysipelothrix;

 Galeria .


 Referncies .

 Seth Borenstein, "Scientists link weight to gut bacteria" , Yahoo News, 20 de desembre de 2006 (enlla trencat el 14 de gener de 2007;
 Robin Marantz Henig, "Fat Factors" , New York Times Magazine, 13 d'agost de 2006.
 Ley i cols. 2006, "Obesity alters gut microbial ecology" , Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 2 d'agost de 2005.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374403" title="Districte de Saint-Di-des-Vosges" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="145053">

El Districte de Saint-Di-des-Vosges s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs dels Vosges, a la regi de Lorena. Compta amb 9 cantons i 90 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Saint-Di-des-Vosges

Cantons.
cant de Brouvelieures - cant de Corcieux - cant de Fraize - cant de Grardmer - cant de Provenchres-sur-Fave - cant de Raon-l'tape - cant de Saint-Di-des-Vosges-Est - cant de Saint-Di-des-Vosges-Ouest - cant de Senones


Vegeu tamb.
Cantons dels Vosges;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374405" title="Neufchteau (Vosges)" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="145054">

Neufchteau s un municipi francs, situat al departament de Vosges i a la regi de Lorena. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374411" title="Senones" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="145055">

Senones s un municipi francs, situat al departament de Vosges i a la regi de Lorena. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374415" title="Provenchres-sur-Fave" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="145056">

Provenchres-sur-Fave s un municipi francs, situat al departament de Vosges i a la regi de Lorena. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374418" title="Saales" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="145057">

Saales (alsaci Sl) s un municipi francs, situat al departament de Baix Rin i a la regi d'Alscia. 

 Demografia .

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374419" title="Labrus" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="145058">






Labrus s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Bestenaga (Labrus bergylta)  ;
 Labrus caeruleus  ;
 Labrus crenulatus  ;
 Labrus cynaedus  ;
 Labrus dispar  ;
 Labrus ephippium  ;
 Labrus gallinago  ;
 Labrus garzetto  ;
 Labrus lunarius  ;
 Labrus marginalis , 1758) ;
 Tord massot (Labrus merula)  ;
 Sanut (Labrus mixtus)  ;
 Labrus tearlachi  ;
 Labrus teatae  ;
 Labrus turduscaroli  ;
 Massot verd (Labrus viridis) ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1. i-ii + 1-824.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 ZipCodeZoo.com ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374422" title="Bestenaga" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="145059">


La grvia, la bestenaga, la mustela, el pintat, la sula blanqueta, el tord grvia o el xinet (Labrus bergylta) s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Els mascles poden assolir els 65,9 cm de longitud total i els 4,350 g de pes.
 Cos allargat.
 Boca petita.
 Coloraci variable: de fons verd o blanc amb un reticle vermell.;

Alimentaci.

Menja crustacis i molluscs.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic oriental: des de Noruega fins al Marroc, incloent-hi Madeira, Aores i Canries.

 Referncies .



Bibliografia.

 Ascanius, P. 1767-1805. Icones rerum naturalium, ou figures enlumines d'histoire naturelle du Nord. Copenhagen, 1767-1806. 5 parts, 36 pp., 50 pls. Pt. 1 (1867), 22 pp., Pls. 1-10; 2 (1772), 8 pp., Pls. 11-20; 3 (1775), 6 pp., Pls. 21-30; 4 (1777), 6 pp., Pls. 31-40; 5 (1805), 8 pp., Pls. 41-50. Icones rerum naturalium. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374424" title="Tedald de Canossa" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="145060">
Tedald de Canossa, (mort el 1012) va ser comte de Brescia des de 980, Modena, Ferrara, i Reggio des de 981, i Mantua des de 1006. Utilitzava el ttol de margrave a causa de les seves vastes propietats i la seva situaci de frontera. La seva  famlia era Canossa i era el fill de Adalbert Azzo de Canossa que havia donat suport a Otto I contra Berengar d'Ivrea i Adalbert d'Ivrea. El seu ascens va ser degut en part per la seva lleialtat a la dinastia dels Otto.

Es va enfrontar al seu company margrave Arduin d'Ivrea en el seu intent per la corona italiana el 1002. Va acompanyar l'Emperador Enric II en la seva campanya a Itlia el 1004 i era present a coronaci reial d'Enric a Pavia el 15 de maig. Va rebre Ferrara del papa. Es va assegurar que tot el seu patrimoni passava al seu fill Bonifaci. El seu segon fill Tedald, es convertia en Bisbe d'Arezzo el 1023 i patrocinava Guido d'Arezzo.

Tedald es va casar amb Willa, filla d'Hubert d'Spoleto, fill natural de Hugo d'Itlia.

Bibliografia.
H. M. Gwatkin, J. P. Whitney (ed) et al. The Cambridge Medieval History: Volume III. Cambridge University Press, 1926.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374427" title="Engadin" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="145061">

Engadin s una vall sussa on s'hi celebra una popular cursa d'esqu de fons, la "Engadin Skimarathon" que forma part del circuit mundial Worldloppet. Aquesta cursa s molt concorreguda; cada any uns 10.000 participants s'hi apleguen al mes de mar per a fer els 42 km que separen Maloja de S-chanf.

Enllaos externs.
Engadin Skimarathon ;
Wordloppet ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374428" title="Emma Thompson" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="145062">

Emma Thompson, nascuda el 15 d'abril de 1959 a Londres, s una actriu i guionista britnica. Ha estat l'esposa de l'actor i realitzador Kenneth Branagh de 1989 a 1995. Des de 2003, s l'esposa de l'actor Greg Wise amb el qual t una filla, Gaia Romilly, nascuda a Londres el 4 de desembre de 1999.

 Biografia .
Triomfa el 1991, amb Retorn a Howards End. El seu paper li valdr el Oscar a la  millor actriu el 1992. Troba el 1993 el realitzador James Ivory i l'actor Anthony Hopkins en una obra, Els Vestigis del dia. En aquestes dues pellcules, s'ha imposat com una de les millors actrius britniques de l'poca, encarnant personatges sensibles, lliures i espontanis. 

A  In the name of the Father (1993), encarna l'advocada Greth Peirce, que lluita per a l'alliberament dels Quatre de Guildford, condemnats equivocadament per un atemptat coms per l'IRA el 1974. Al costat de Daniel Day Lewis i Pete Postlethwaite, sorprn per la seva emocionant interpretaci, representant la combativitat de la clebre advocada.

El 1995, en la comdia romntica Sense and sensibility d'Ang Lee, encarna Elinor Dashwood, una dona que s'apassiona per Edward Ferrars. Adaptada de la novella de Jane Austen, aquesta pellcula reuneix al costat d'Emma Thompson, Hugh Grant (Ferrars), Kate Winslet, i Alan Rickman. 

El 1998, a Primary Colors, encarna la dona d'un candidat a la presidencia americana (encarnat per John Travolta, ja que Tom Hanks havia refusat el paper, a causa de la feina que tenia aleshores). Prova aqu que tamb pot jugar el paper d'una dona de fort carcter, que no es deixa trepitjar... 
El 2003, interpreta el paper de Karen en la comdia romntica Love Actually de Richard Curtis. En una parella que va a la deriva, t el paper de la dona que intenta fer funcionar la seva famlia ms b que malament, amb un marit que sembla ms interessat per la seva jove secretria. Aquesta pellcula reuneix entre altres Hugh Grant, Keira Knightley, Colin Firth, Alan Rickman o  Liam Neeson.

El mateix any, participa en la srie de Mike Nichols Angels In America, que relata la difcil sortida de l'armari dels homosexuals malalts de la sida en els anys 80. Una srie de 6 episodis d'aproximadament 1 hora cadascun, que reuneix Al Pacino i Meryl Streep. 
El 2006, t el paper de la novellista Kay Eiffel a Superant la ficci (Stranger Than Fiction),  que descobrir que el personatge principal de la seva propera novella (Will Ferrell), que t la intenci de matar finalment, existeix en realitat i aleshores ho far tot per evitar la seva mort. A destacar la presncia en el repartiment de Dustin Hoffman, Queen Latifah, i Maggie Gyllenhaal.

El 2007, reprendr el paper de l'excntrica Professora Trelawney a Harry Potter i l'Orde del Fnix, la cinquena part de la srie.

El 2008, ser la Dra. Alice Krippin a la pellcula de cincia ficci I m a legend, una especialista de la salut que ha venut un cncer. 

 Filmografia .
right|thumb|Per aquesta pellcula va guanyar l'Oscar
 Com a actriu .
1989  Henry V : Katherine;
1989 The Tall Guy : Kate Lemmon;
1991 Impromptu : Duchess D'Antan;
1991 Tornar a morir  (Dead Again) : Amanda "Grace" Sharp/Margaret Strauss;
1992 Els amics d en Peter  (Peter's Friends): Maggie Chester;
1992 Retorn a Howards End (Howards End) : Margaret Schlegel;
1993 El que queda del dia   (The remains of the day) : Miss Kenton;
1993 Much Ado about Nothimg : Beatrice;
1993 In the Name of the Father  : Gareth Peirce;
1994 Junior :Dra. Diana Reddin;
1995 Sense and Sensibility : Elinor Dashwood;
1995 Carrington : Dora Carrington;
1997 El convidat d hivern  (The Winter Guest);
1998 Primary Colors : Susan Stanton;
2003 Love Actually : Karen;
2003 Angels in America (telesrie);
2004 Harry Potter i el pres d'Azkaban (Harry Potter and the Prisoner of Azkaban) : El  professor Sibylle Trelawney;
2005 Nanny McPhee : Nanny McPhee;
2006 Superant la ficci (Stranger Than Fiction) : Kay Eiffel;
2007 Harry Potter i l'Orde del Fnix (Harry Potter and the Order of the Phoenix) : El professor Sibylle Trelawney;
2007 I m a legend : Dra. Alice Krippin (no surt als credits);
2008 Brideshead Revisited;
2008 Last Chance Harvey;

 Premis i nominacions .

 Premis .

1992 : Oscar a la millor actriu per Retorn a Howards End ;
1992 : Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Retorn a Howards End ;
1992 : BAFTA a la millor actriu per Retorn a Howards End;

Nominacions .
1993 : Oscar a la millor actriu per El que queda del dia ;
1995 : Oscar a la millor actriu per Sense and Sensibility ;

1993 : Globus d'Or a la millor actriu dramtica per El que queda del dia ;
1995 : Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Sense and Sensibility ;

1993 : BAFTA a la millor actriu per El que queda del dia;

Enllaos externs.
Entrevista, 10/16/05;
 Thompson contesta preguntes sobre ella, 11/25/03;
 Entrevista a Netribution;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374430" title="Road movie" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="145063">
El terme road movie designa un gnere cinematogrfic. Els road movies  sn pellcules de carretera. El lloc de la intriga s la carretera mateixa i no els llocs que travessa.

Es pot veure la carretera com una metfora del temps que desfila, de la vida amb les seves trobades i les seves separacions ; accelerant, un s'apropa a la trobada segent, com si s'accelers el temps. Els road movies  representen sovint una cerca inicitica dels personatges, que maduren al fil de les seves trobades i de les seves experincies i es fan adults, el viatge s llavors un ritu de passatge. Es pot veure tamb com una metfora del cinema mateix, la lnia puntejada del mitj tenint una estranya semblana amb les perforacions de la pellcula. Finalment, la carretera simbolitza tant la llibertat de moviment i per tant les llibertats individuals, com l'exili, el sofriment, el vagareig.

Entre els temes habituals de Road Movies, citem :
 La fugida;
 La investigaci sobre una persona desapareguda o perduda de vista;
 La carrera (per exemple: El mn s boig, boig, boig, d Stanley Kramer, 1963);
 El viatge d'esbarjo;
 El vagareig;
 L'evoluci de la infantesa a l'adolescncia;
 
 Llista de road movies .

1934
 It happened one night de Frank Capra, USA;

1940
 El ram de la ira (Grapes of Wrath) de John Ford, USA;

1945
Desviaci (Detour) de Edgar G. Ulmer;

1953
 The Hitch-Hiker  de Ida Lupino, USA;

1957
 Maduixes silvestres (Smultronstllet) d'Ingmar Bergman, Sucia;

1962
 Il Sorpasso  de Dino Risi, Itlia;
1963
El mn s boig, boig, boig (It's a mad mad mad mad world) de Stanley Kramer, USA;

1966
 Dos a la carretera (Two For The Road) de Stanley Donen, USA;
 La gran gresca (La Grande Vadrouille )de Grard Oury, Frana;

1969
 Easy Rider de Dennis Hopper, USA;

1971
 Vanishing Point de Richard Sarafian, USA ;
 Two-Lane Blacktop  de Monte Hellman, USA;
 Duel de Steven Spielberg, USA;
 Trafic de Jacques Tati, Frana;
1973
 Males terres (Badlands) de Terrence Malick, USA;
 L'espantaocells (Scarecrow) de Jerry Schatzberg, USA ;
1974
 Alice in den Stdten  de Wim Wenders, Alemanya;

1976
 Im Lauf der Zeit  de Wim Wenders, Allemanya;

1978
 Les Rendez-vous d'Anna de Chantal Akerman;

1979
 Mad Max de George Miller, Austrlia;
 Radio on de Christopher Petit, UK;

1982
 L'aventurer de mitjanit (Honkytonk Man) de Clint Eastwood, USA;

1984
 Paris, Texas de Wim Wenders, Alemanya-USA;

1988
 Rain Man de Barry Levinson, USA;
1989
 Route One USA de Robert Kramer;

1991
 Thelma i Louise de Ridley Scott, USA;
 My Own Private Idaho de Gus Van Sant, USA;

1993
 Un mn perfecte (A Perfect World) de Clint Eastwood, USA;

1994
 Les aventures de Priscilla (The adventures of Priscilla, Queen of the Desert) de Stephan Elliott, Austrlia;
 Lamerica de Gianni Amelio;
 No sex last night de Sophie Calle, Frana;

1995
 Dead Man de Jim Jarmusch, USA;
1996
 Puja a l'autobs (Get On the Bus) de Spike Lee, USA;
1997
 L'americ perfecte (American perfekt) de Paul Chart, USA.
1998
  Por i fstic a Las Vegas (Fear and loathing in Las Vegas) de Terry Gilliam, USA;
1999
 Una histria de deb (The Straight Story) de David Lynch, USA;
 Gaireb famosos (Almost Famous) de Cameron Crowe, USA;

2000
 Goddess of 1967 de Clara Law, Austrlia;

2001
Y tu mam tambin d'Alfonso Cuarn, Mxic;

2003
 Diarios de motocicleta de Walter Salles;
 Vozvrashcheniye d'Andre Zviaguintsev, Rssia;
2004
 Aaltra de Benot Delpine i Gustave Kervern, Frana-Blgica;
2005
 Transamerica de Duncan Tucker, USA;
2006
 Little Miss Sunshine  de Jonathan Dayton i Valerie Faris, USA;
2008
 Into the wild de Sean Penn, USA;

 Bibliografia .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374431" title="Mollicut" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="145064">

Els mollicuts (Mollicutes) sn un grup inusual d'eubacteris que es distingeixen perqu manquen de parets cellulars. Sn anomenats comunament micoplasmes i sn parsits primaris de diferents animals i plantes on romanen vivint dins de cllules hoste. Sn uns microorganismes molt petits. Solen tenir una mida de 0,2-0,3  m i una forma variada encara que la majoria t esterols que fan que la membrana de la cl.lula sigui una mica ms rgida del normal. Moltes sn capaces de desplaar-se mitjanant el mtode de lliscament. La classe dels mollicuts inclou el Fitoplasme i el Spiroplasme que sn patgens de les plantes associades a insectes vectors. Tant el fitoplasme con l'spiroplasme sn els procariotes ms petits degut a la absncia de paret cel.lular. L'inusual gnere Spiroplasma es helicoidal i es mou retorcent-se.

En adici a una estructura simplificada, el Mollicut tamb presenta un genoma simplificat. Per exemple, el Mycoplasma genitalium t un genoma amb un total de 580.000 parells de gens, un dels ms petits que s'han arribat a seqenciar. Encara que han estat proposats com els bacteris ms primitius ara sembla que s'han desenvolupat a partir dels Firmicuts Gram positius, quedant aix classificats amb ells.

Poques espcies de mollicuts produeixen malalties en els ssers humans. Ho fan introduint-se en les cl.lules dels tractes respiratori i urogenital. Aquestes inclouen certes espcies de micoplasmes, Ureaplasma i Erisipelothrix (que causa la febre erisipella).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374435" title="Riera de Madrona" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="145065">

La riera de Madrona o barranc de Pinell s un corrent fluvial que transcorre prcticament en la totalitat del seu curs per la comarca del Solsons. De direcci predominant Est-Oest, el seu curs t una longitud de 22 km. fins al punt on desguassa al pant de Rialb quan aquest es troba ple del tot i de 26 km. fins a la seva confluncia amb el Segre

Neix a 909 m. d'altitud al vessant NW de Torregassa, al poble de Clar (municipi de Castellar de la Ribera). De direcci predominant E-W, d'entrada rep el nom de la rasa de la Cossa. 2400 m. desprs passa  uns 130 m. al nord de la masia de Cal Fuster passant a ser denominada rasa de cal Fuster. Poc ms de 2 km. ms avall entra al municipi de Pinell de Solsons passant a ser denominada barranc de Pinell. Com a tal, passa pel nord de la parrquia de Pinell. Finalment i a partir que ha passat pel nord de Madrona, rep el nom de riera de Madrona que ja conservar fins a desguassar al pant de Rialb just desprs d'haver entrat al municipi de Bassella (Alt Urgell)   

Territoris que travessa.

Des del seu naixement, la riera de Madrona travessa successivament els segents municipis i comarques:


|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF"|M u n i c i p i s 
|-
!  !! Longitud (en km.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del municipi de Castellar de la Ribera
|align="center"|4,7
|align="center"|21,36 %
|-
|Per l'interior del municipi de Pinell de Solsons
|align="center"|17,3
|align="center"|78,64 %
|-
|Fent frontera entre els municipis de Bassella i de Pinell de Solsons
|align="center"|0,5
|align="center"|2,27 %
|-
|Per l'interior del municipi de Bassella
|align="center"|0,5
|align="center"|2,27 %
|-
|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF"| C o m a r q u e s 
|-
!  !! Longitud (en km.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del Solsons
|align="center"|21
|align="center"|95,46 %
|-
|Fent frontera entre l'Alt Urgell i el Solsons
|align="center"|0,5
|align="center"|2,27 %
|-
|Per l'interior de l'Alt Urgell
|align="center"|0,5
|align="center"|2,27 %
|-


 Afluents principals .

|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF"| Amb la confluncia  a Castellar de la Ribera 
|-
!  Per la dreta !! Distncia des del naixement !! Per l'esquerra
|-
|align="right"|La rasa del Pujol.
|align="center"|4,0 km
|align="center"|
|-
|align="right"|La rasa de Vilagins.
|align="center"|5 km
|align="center"|
|-
|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF"| Amb la confluncia  a  Pinell de Solsons 
|-
!  Per la dreta !! Distncia des del naixement !! Per l'esquerra
|-
|align="right"|
|align="center"|6,7 km
|align="left"|La rasa de Cria.
|-
|align="right"|El barranc de Gepils.
|align="center"|9,4 km
|align="left"|
|-
|align="right"|
|align="center"|11,8 km
|align="left"|La rasa de la Caseta.
|-
|align="rigth"|
|align="center"|12,2 km
|align="left"|El barranc de Vallcirera.
|-
|align="right"|El barranc de Sant Tirs.
|align="center"|14,5 km
|align="left"|
|-
|align="right"|El clot de Ripoll.
|align="center"|14,6 km
|align="left"|.
|-
|align="right"|El barranc de Maana.
|align="center"|16,3 km
|align="left"|
|-
|align="right"|
|align="center"|16,7 km
|align="left"|El barranc de Sangr.
|-
|align="right"|
|align="center"|18,8 km
|align="left"|El clot de l'Infern.
|-
|align="right"|
|align="center"|19,6 km
|align="left"|El barranc de Pins.
|-
|align="right"|La rasa de Martins.
|align="center"|20,0 km
|align="left"|
|-
|align="right"|
|align="center"|20,5 km
|align="left"|El clot de la Masia Cremada.
|-
|align="right"|
|align="center"|21,5 km
|align="left"|El barranc de Guardiola.
|-


Perfil del seu curs.


| align="center" colspan=24 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! km de curs !! 0 !! 1 !! 2 !! 3 !! 4 !! 5 !! 6 !! 7 !! 8 !! 9 !! 10 !! 11 !! 12 !! 13 !! 14 !! 15 !! 16 !! 17 !! 18 !! 19 !! 20 !! 21 !! 22 
|-
|align="center"|Altitud (en m.)
|align="center"|909
|align="center"|804
|align="center"|746
|align="center"|696
|align="center"|660
|align="center"|640
|align="center"|625
|align="center"|607
|align="center"|595
|align="center"|578
|align="center"|562
|align="center"|546
|align="center"|533
|align="center"|525
|align="center"|514
|align="center"|500
|align="center"|490
|align="center"|482
|align="center"|474
|align="center"|460
|align="center"|450
|align="center"|443
|align="center"|435
|-
|align="center"|% de pendent
|align="center"| -
|align="center"|10,5
|align="center"|5,8
|align="center"|5,0
|align="center"|3,6
|align="center"|2,0
|align="center"|1,5
|align="center"|1,8
|align="center"|1,2
|align="center"|1,7
|align="center"|1,6
|align="center"|1,6
|align="center"|1,3
|align="center"|0,8
|align="center"|1,1
|align="center"|1,4
|align="center"|1,0
|align="center"|0,8
|align="center"|0,8
|align="center"|1,4
|align="center"|1,0
|align="center"|0,7
|align="center"|0,8
|-



 Coordenades .
 Naixement: ;
 Al seu pas per Pinell: ;
 Al seu pas per Madrona: ;
 Lloc on entra al pant de Rialb quan est ple: ;



Mapa.
Mapa de l'ICC







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374437" title="Labrus caeruleus" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="145066">

Labrus caeruleus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, Paola, i John E. Randall 2000: An annotated checklist of the species of the Labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyological Bulletin of the J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, no. 68. J. L. B. Smith Institute of Ichthyology. Rhodes Univ., Grahamstown, Sud-frica. 97.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Discover Life ;
 Animal Diversity Web ;
 ZipCodeZoo.com ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374440" title="Lamentacions de Maria (literatura hongaresa)" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="145067">

Les Lamentacions de Maria (magyar Mria-siralom) s el poema ms antic que es conserva en hongars. Va ser copiat en un cdex llat vora l'any 1300, com passa amb el primer text coherent escrit en hongars (Halotti beszd s knyrgs; Serm de funeral i oraci), escrit entre el 1192 i el 1195. El text s una traducci o adaptaci del poema o la seqncia Planctus ante nescia..., bastant estesa a Europa durant l'edat mitjana. La interpretaci de les Lamentacions encara s motiu de debat en la filologia hongaresa, en especial perqu el sentit de determinades frases o paraules continua sent incert. En recollim la interpretaci de Dezs  Pais.

Text del poema.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374441" title="Jardin naturel" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="145068">


El Jardin naturel s un jard pblic del 20 districte de Pars.

Creat el 1995, la plaa s'estn sobre 6300m. Aquest jard parisenc no s com els altres, consisteix en una plantaci de vegetals salvatges caracterstics de diferents medis naturals de le-de-France. Es tracta d'una veritable reserva de biodiversitat. Una bassa acull granotes, tritons i nenfars.

 Situaci .

El jard es troba al peu del cementiri del Pre-Lachaise, accessible pel carrer de Lesseps o el carrer de la Runion.

 Enllaos externs .

 El jardin naturel a Paris.fr;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374442" title="Ovari (botnica)" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="145069">


En botnica, a les plantes amb flor, l'ovari s la part inferior del carpel que cont els vuls, es tracta d'una cavitat tancada que pot estar subdividida, llavors es parla d'ovari bilocular (dues cavitats), trilocular (tres cavitats), tetralocular (quatre cavitats) o plurilocular. Algunes plantes anemfiles tenen els ovaris molt reduts i modificats, ats que en no intervenir animals a la pollinitzaci no sn necessaris elements que els atreguin.

Desprs de la pollinitzaci l'ovari creix fins a formar el fruit mentre que els vuls passen a ser les llavors. En el cas de les infrutescncies, com el gerd o l'anans, hi ha altres parts de les flors de l'inflorescncia que participen a la formaci de fruit.

 Tipus d'ovari .

En funci de la seva posici respecte al punt d'inserci es parla d'ovari nfer i d'ovari sper.

Ovari nfer.
Ovari nfer (o ovari epigin) s com s'anomena a un ovari que t el periant situat al seu damunt. Aquesta disposici la presenten les flors anomenades epgines, les quals tenen el tlem (que s l'eixamplament terminal o receptacle del peduncle de la flor, sobre el qual sn inserits els verticils florals) de forma cncava i soldat a l'ovari.

En les flors amb aquesta morfologia de l'ovari, els spals, ptals i estams semblen inserits damunt del tlem.

Ovari sper.
Ovari sper o hipogini s la denominaci de la disposici de l'ovari quan se situa per damunt de les altres parts florals.

El ginoeci (part femenina) s el verticil ms intern d'una flor, i en moltes flors les altres parts (spals, ptals i estams) estan ajuntades al receptacle per sota del ginoeci. En aquests casos quan l'ovari se situa per sobre de l'ajuntament de les altres parts florals la flor s'anomena hipognea o posseidora d'ovari sper. 

En algunes espcies com la prunera, el cirerer o l'esbarzer les altres parts que no formen part del carpel estan fusionades formant un tub floral. En aquestes flors ovarian est fisicament ms avall qu els lbuls de spals i ptals i per sota del punt d'uni dels filaments de l'estam. L'ovari encara es considera com sper per la flor s qualificada com periginovari sper.

Vegeu tamb.
 Pericarpi;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374443" title="Heliobacteri" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="145070">

Els heliobacteris (Heliobacteria) sn una petita famlia de bacteris que obtenen energia a partir de la fotosntesi. El pigment primari implicat s la bacterioclorofil.la g, que s distintiva del grup. Aquest pigment absorbeix les diferents freqncies que altres pigments fotosinttics, donant als heliobacteris el seu propi niu ecolgic. La fotosntesi s'esdev en la membrana cellular, que no forma plecs ni compartiments com passa en molts altres grups.

Els arbres de ARN situen els heliobacteris dins la famlia dels firmicuts. A diferncia de la majoria dels dems membres del grup, no sn Gram positius, ja que la seva paret cellular s fina. No obstant aix, sn similars per l'absncia tpica d'una membrana externa i per la capacitat de formar endspores. Sn l'nic grup relacionat amb els bacteris Gram positiuves que realitzen fotosntesi.

Els heliobacteris sn en la classificaci nutricional bsica un fotohetertrof, ja que obt energia mitjanant la llum o per productes qumics. Per el carboni l'obt exclusivament de fonts orgniques i s exclusivament anaerobi. Mentre que la majoria d'altres bacteris fotosinttics sn majoritriament aqutics, els heliobacteris es poden localitzar a terra, especialment en els cultius d'arrs.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374447" title="Tord massot" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="145071">

El tord negre, grvia, grvia negra, tord, tord mar, tord massot, tord roquer o ull de perdiu (Labrus merula) s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total i els 1.000 g de pes (s el lbrid ms gros del Mediterrani).
 Cos alt, ovalat i comprimit.
 El cap s petit: la seua llargria s menor que l'altura mxima del cos.
 La boca s petita amb els llavis molt gruixats.
 Les mandbules sn extensibles.
 Les dents sn cniques i fortes.
 L'aleta dorsal s llarga amb la part tova ms llarga que alta. L'anal s curta. La caudal presenta una fenedura petita en el centre. ;
 El seu color depn de l'hbitat: pot sser de color marr, blau fosc, negre, verd oliva o terrs i oliva, sense bandes ni taques blanques.
 Totes les aletes (tret de les pectorals, que sn transparents) sn vorejades d'un blau molt intens que en poques de zel pot sser un violeta molt intens.
 El ventre s argentat lluent o clar.;

Reproducci.
s madur sexualment quan arriba als 2 anys d'edat i fa entre 15 i 20 cm de llargria. s hermafrodita proterogin: primer s femella i, al cap de quatre anys, esdev mascle. La reproducci t lloc durant la primavera. Els mascles tenen cura dels ous que es troben adherits a un niu fet d'algues.
Alimentaci.
Menja garotes, equinoderms, poliquets, crustacis, cucs i molluscs.

Hbitat. 
Viu als litoral rocallosos i a les praderies de Posidonia entre els 2 i els 50 m. Els adults es troben a major fondria.

Distribuci geogrfica.
Es troba des de Portugal (incloent-hi les Aores) fins al Marroc. Tamb s present a la Mediterrnia (abundant a la Mar Adritica i a les costes dels Pasos Catalans).

Costums.
 s un peix territorial i solitari que viu amagat entre les roques.;
 Molt sovint s vist, especialment els exemplars ms grossos, sent desparasitat per llambregues (Symphodus melanocercus). ;
 s un animal dirn que s'adapta b a la captivitat dins d'un aquari.;

Conservaci.
No es troba a la Llista Vermella de la IUCN.

Pesca.
Es captura amb tremalls, volant i fusell submar.

Observacions.
T una longevitat de 17 anys.

 Referncies .


Bibliografia.

 Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pche. (rev. 1). Mditerrane et mer Noire. Zone de pche 37. Vol. II. Commission des Communauts Europennes and FAO, Roma, Itlia.  ;
 Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Louisy P.: Guide d'identification des poissons marins. Europe de l'ouest et Mditerrane. Ed. Ulmer, 430p. Any 2002.
 Louisy, P.: Guida all'identificazione dei pesci marini d'Europa e del Mediterraneo, Mil, Il Castello, 2006. ISBN 888039472X. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. & J.E. Randall 2000: An annotated checklist of the species of the Labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyological Bulletin of the J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, 68: 1-97. ;
 Weinberg S.: Dcouvrir la Mditerrane. Ed. Nathan nature, 352p. Any 1996. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.


Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 ITIS ;
 NCBI ;
 World Register of Marine Species ;
 Mondo Marino ;
 Encyclopedia of Life ;
 Discover Life ;
 ZipCodeZoo ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374449" title="Parc Clichy-Batignolles" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="145072">


El parc Clichy-Batignolles s un espai verd pblic en fase de condicionament al 17 districte de Pars, no massa luny de la square des Batignolles. Hi ha previstes de condicionar 10,8ha a terminis, de les que quatre ja sn obertes d'en el 2007.

 Desenvolupament sostenible .

Ha estat concebut per Jacqueline Osty sota la idea de desenvolupament sostenible amb:

 un balan d'emissions de carboni nulles o prop de zero.
 concepci i gesti ptima de l'energia (emprant un aerogenerador i de panells solars.
 recuperaci de les aiges pluvials.
 gesti de les deixalles.
 utilitzaci de plantes poc consumidores d'aigua.
 utilitzaci de plantes autctones que demanen poc adob i insecticides.

 Els diferents espais .

Comprn:

 un estany de 2900m permetent el reciclatge de l'aigua de pluja i de l'aigua del Sena.
 433m d'espais de jocs per als petits.
 520m per als nens d'edat mitjana.
 1200m per als jocs de pilotes (terrenys descoberts).
 915m per al skatepark.
 390m per a la prctica del bsquet.
 bancs de fusta.

 Enllaos externs .

 El parc a paris.fr;
 La brochure de la mairie de Paris;
 La brochure de la socit Semavip;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374450" title="King Vidor" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="145073">

King Wallis Vidor (Galveston, Texas, 8 de febrer de 1894 - Paso Robles, Califrnia, 1 de novembre de 1982) fou un director de cinema nord-americ, mxim exponent del cinema social dels anys vint i trenta.

El seu primer treball a Hollywood fou el 1919 amb The Turn of the Road. El reeixit film Peg o' My Heart del 1922 li va valer un contracte de llarga durada amb MGM. Cinc vegades nominat al Premi Oscar, va rebre un premi honorfic el 1979.

Destaca sobretot pel to grandis amb qu sab dotar els seus films, sovint dramtiques epopeies sobre l'aventura humana i el seu dest. De la seva obra, desigual, cal destacar La gran desfilada (1925), The Crowd (1928), Alleluia! (1929), Billy the Kid (1930), Our Daily Bread (1934), Duel in the Sun (1946), The Fountainhead (1949), Guerra i pau (1956) i Salom i la reina de Saba (1959).

Filmografia.


 Hurricane in Galveston (1913);
 The Grand Military Parade (1913);
 The Lost Lie (1918);
 Bud's Recruit (1918);
 The Chocolate of the Gang (1918);
 Tad's Swimming Hole (1918);
 The Accusing Toe (1918);
 I'm a Man (1918);
 The Turn in the Road (1919);
 Better Times (1919) (com King W. Vidor);
 The Other Half (1919) (com King W. Vidor);
 Poor Relations (1919);
 The Family Honor (1920) (com King W. Vidor);
 The Jack-Knife Man (1920);
 The Sky Pilot (1921);
 Love Never Dies (1921);
 Real Adventure (1922);
 Dusk to Dawn (1922);
 Conquering the Woman (1922);
 Peg o' My Heart (1922);

 The Woman of Bronze (1923);
 Three Wise Fools (1923);
 Wild Oranges (1924);
 Happiness (1924);
 Wine of Youth (1924);
 His Hour (1924);
 The Wife of the Centaur (1924);
 Proud Flesh (1925);
 La gran desfilada (1925);
 La Bohme (1926);
 Bardelys the Magnificent (1926);
 The Crowd (1928);
 The Patsy, tamb coneguda per The Politic Flapper (1928);

 Show People (1928);
 Alleluia! (1929);
 Not So Dumb (1930);
 Billy the Kid (1930);
 Street Scene (1931);
 El campi (1931);
 Ocell del parads (1932);
 Cynara (1932);
 The Stranger's Return (1933);
 Our Daily Bread (1934);
 Nit nupcial (1935);
 So Red the Rose (1935);
 The Texas Rangers (1936);
 Stella Dallas (1937);
 The Citadel (1938);
 El pas del nord-oest (1940);
 Camarada X (1940);
 H.M. Pulham, Esq. (1941);
 An American Romance (1944);
 Duel in the Sun (1946);
 On Our Merry Way (1948);
 The Fountainhead (1949);
 Beyond the Forest (1949);
 Lightning Strikes Twice (1951);
 Japanese War Bride (1952);
 Ruby Gentry (1952);
 Light's Diamond Jubilee (1954) (TV);
 Un home sense estrella (1955);
 Guerra i pau (1956);
 Salom i la reina de Saba (1959);
 The Metaphor (1980);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374453" title="Parc Georges-Brassens" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="145074">


El parc Georges-Brassens es troba al 15 districte de Pars a l'emplaament dels antics escorxadors de Vaugirard.

Histria del nom.

Batejat Georges Brassens, aquest nom ret homenatge a l'artista que ha viscut l'essncia de la seva vida parisenca a alguns centenars de metres del lloc, al 9, Impasse Florimont, desprs al 42, carrer Santos-Dumont.

Urbanisme.

El parc Georges-Brassens ha estat condicionat al lloc del mercat de cavalls de Vaugirard i dels seus escorxadors.

De l'antic mercat s'han conservat les portes monumentals (guarnides amb un cavall) i dos edificis. Una part del parc s consagrada a un jard d'olors. Una escultura d'Albert Bouquillon guarneix el parc.

Un mercat de llibres d'ocasi hi t lloc tots els caps de setmana, installat el 1987.

Ancdotes.

 El grup de rock Astonvilla hi grav el 2001 el videoclip del titulat Raisonne.

Enllaos externs.

El parc Georges-Brassens al web de la ville de Paris;
A la web parisinfo;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374454" title="Codi de Hamming (7,4)" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="145075">
El Codi de Hamming (7,4)  s un codi corrector  lineal binari de la famlia dels codis de Hamming. A travs d'un missatge de set bits, transfereix quatre bits de dades i tres bits de paritat. Permet la correcci de qualsevol error que afecti a un nic bit. s a dir que si, entre els set bits transmesos, un s alterat (un zero es fa un 1 o viceversa), llavors existeix un algorisme que permet corregir l'error, sigui quin sigui el bit alterat.

Va ser introdut per Richard Hamming (1915-1998) el 1950 en el marc del seu treball per als laboratoris Bell.

Histria.
Des de 1946 Richard Hamming treballava amb un model d'ordinador amb targetes perforades de poca fiabilitat. Si b, durant la setmana, enginyers podien corregir els errors, els perodes festius com el cap de setmana les mquines s'aturavben invariablement degut als errors. La frustraci de Hamming el va conduir a inventar el primer codi corrector veritablement efica.

Aquest perode correspon al naixement de la teoria de la informaci. Claude Shannon (1916   2001) formalitza aquesta teoria com una branca de les matemtiques. Hamming desenvolupa. Hamming dveloppe les premisses de la teoria dels codis i descriu la seva soluci com un exemple.

Objectiu.

L'objectiu del codi s la transmissi d'un missatge de quatre bits amb prou redundncies perqu, fins i tot si es produeix una alteraci, el receptor sigui capa de corregir automticament l'error. El missatge enviat s en conseqncia ms llarg. En la prctica cont set bits, quatre componen el missatge i els tres altres serveixen per detectar i per corregir l'error, en cas necessari.

L'error del que protegeix aquest codi s necessriament limitat, si els set bits transmesos es modifiquen tots, s en va esperar de trobar el missatge original. La protecci contra la modificaci d'un nic bit s de vegades ms que suficient, era el cas de la situaci de Hamming. Una modificaci d'un nic bit, s a dir d'un forat no llegit sobre la targeta perforada o d'una absncia de forat considerat com un forat s relativament rar. Suposant que aquesta situaci es produeix sobre una srie de quatre de mitjana una vegada sobre mil. Llavors en cinquanta hores d'execuci de programa, que utilitzen per exemple del ordre de mil sries resulta una probabilitat de parada superior a un seixanta per cent. La probabilitat de trobar dos errors sobre una srie de set s inferior a un sobre cinc-cents mil. si els missatges sn protegits pel codi, la utilitzaci de mil sries de longitud set posseeix, tenint en compte que noms es produir la parada si hi ha simultniament dos errors, porta a una probabilitat de parada inferior a dos per a mil en tot el perode de cinquanta hores. Amb aix n'hi havia ms que prou per eradicar la frustraci de Hamming.

Enfocament intutiu.
Codi perfecte.

La primera qesti que pot formular s: quanta informaci ha de contenir la redundncia? Aquesta informaci s'emmagatzema al missatge transms per mitj de p bits. Existeixen doncs quatre + p errors possibles, i a ms a ms d'aquesta informaci en cal una per indicar l'absncia d'error. Per tant s'han d'emmagatzemar cinc ms p informacions en p bits. Ara b p bits poden condificar com a mxim 2p cassos possibles. Aquesta situaci s'obt si cada estat s descriu amb una combinaci de bits. Un se'n pot donar compte amb un exemple, dos bits poden descriure quatre estats : 00, 01, 10, 11 el que correspon a partir de zero a tres en base dos. Si el codi s ideal, p verifica la igualtat 5 + p = 2p el terme de l'esquerra descriu els estats necessaris per a la correcci i el de la dreta la quantitat d'estats emmagatzemats en els bits de paritat. Aquesta equaci admet una nica soluci: p s igual a tres. Un codi que verifica aquest tipus de propietat s'anomena perfecte, l'article associat formalitza aquest enfocament. 

Bit de paritat.


La figura de La dreta indica el mode de construcci del codi. Els valors d1, d2, d3 i d4 simbolitzen els quatre bits del missatge. Els valors p1, p2, p3 corresponen als bits de paritat. El bit p1 correspon a la paritat del cercle verd, si d1 + d2 + d4 s parell p1 s igual a zero, si no p1 val u. En conseqncia, si no es produeix cap alteraci, la suma dels bits del cercle verd s parell. Aquesta idea es repeteix sobre els cercles de color vermell i blau.


Si es produeix una alteraci, per exemple sobre p1 llavors la paritat del cercle de p1 queda modificada, altrament les dels cercles de p2 i de p3 no es modifiquen. Si la paritat de d1 es modifica, llavors les dels cercles de p1 i de p2 ho sn per la de p3 no ho s. El resum de la situaci ve donat al quadre segent. Les set columnes corresponen a les set possibles alteracions dels diferents bits del missatge, les tres lnies corresponen a les paritats dels cercles associats. Si la paritat del cercle es conserva llavors la cella associada s verda amb el text S, en el cas contrari la cella s vermella amb el text No.




Si, per exemple les tres paritats dels tres cercles es modifiquen, llavors existeix un error sobre el bit d4. Per a cada bit, un error engendra un joc de paritat diferent. Si cap error no altera el missatge llavors les tres paritats sn S.

L'ordre de les diferents columnes no s'ha escollit a l'atzar. Fixeu-vos que si es transforma en el quadre els No en 1 i els S el 0 llavors s'obt la successi dels nombres d'u a set en binari. Aquesta propietat permet una descodificaci fcil.

Construcci del codi.
Codi lineal.

Un codi lineal disposa d'una estructura algebraica ms rica que la del marc general dels codis correctors. El conjunt E dels missatges a enviar s el de paraules de quatre lletres preses del conjunt , el missatge es codifica en una paraula de set lletres preses en el mateix conjunt. Es nota F l'espai de les paraules de set lletres binries. E i F poden ser considerats com espais vectorials sobre el cos binari . Les taules d'addici i de multiplicaci sn les segents:





L'addici s interessant ja que la suma d'una successi de valors s igual zero al cos si la suma s parell en els enters i u si no. La multiplicaci s habitual, multiplicar per zero dna sempre zero i multiplicar per u no modifica el valor.

La codificaci, s a dir l'operaci consistent en transformar el missatge d' E de quatre lletres en un codi de F de set lletres apareix llavors com una aplicaci lineal d' E en F. Es descriu per una matriu. Fins i tot si el cos s inhabitual, tots els resultats de l'lgebra lineal s'apliquen aqu. Per aquesta ra, tal codi s'anomena lineal. La codificaci consisteix en multiplicar el vector de quatre lletres binries per una matriu 7x4 per obtenir un vector composat per set lletres binries.

 Matriu generadora.



El coneixement de la imatge de cada vector de la base cannica determina completament l'aplicaci de codificaci. Els quatre vectors de la base corresponen als missatges segents: d1 = 1000, d2 = 0100, d3 = 0010 et d4 = 0001.

La imatge de d1, el missatge que t coordenades nulles en d2, d3 et d4, posseeix dues paritats iguals a u, la de p1 i p2 i una igual a zero :p3.

Respectant l'ordre de la base de F: p1, p1, p2, d1, p3, d2, d3 et d4, s'obt la imatge del primer vector:


Es calculen de igual manera les imatges dels altres vectors de la base d' E:


La matriu de  , anomenada matriu generadora est formada per les quatre columnes que corresponen a les imatges dels vectors de la base cannica per  , s'obt:



Exemple.


Es considera l'exemple del missatge a comunicar d = 1011. Els bits de paritat sn iguals a zero per a p1, u per a p2 i zero per a p3. Respectant l'ordre dels vectors de la base de F, s'obt manualment el vector c = 0110011. El producte matricial de la matriu generadora G per la matriu columna D del vector d dna la matriu columna C del vector c:


Els dos resultats sn iguals, tanmateix el clcul matricial s senzill i rpid d'implementar. El destinatari rep el codi c que cont a alhora les dades i els bits de paritat.

Descodificaci.
 Matriu de control .

El receptor, depenent de l'absncia d'error, pot fcilment descodificar el missatge c. Sap que el codi rebut: 0110011 cont les dades en blau, en posici tres, cinc, sis i set. Li cal ara saber si cap alteraci no ha modificat el codi rebut, el que correspon a un dels papers dels bits de paritat en vermell.

Un enfocament anleg al de la codificaci permet la detecci d'error. S'han de complir tres condicions, una per cercle de la figura representativa. Cada condici s'expressa com que una suma ha de ser parell, o b nulla al cos binari. Aquestes tres condicions formen les tres lnies d'una matriu anomenada matriu de control. Un missatge rebut s sense error si i noms si el producte de la matriu de control H per la matriu columna C del vector c s igual a la matriu columna nulla.

La condici associada al cercle vermell p3 significa que la suma p3 + d2 + d3 + d4 ha de ser parell. La primera lnia de la matriu correspon a les coordenades 0001111. Aquesta lnia correspon a la primera lnia de la taula del pargraf bit de paritat. El mateix per a les altres lnies, corresponent als cercles blau i verd. S'obt la matriu H:



s pot verificar amb l'exemple que el producte de la matriu H per la de la paraula del codi c exactament nulla. De forma ms general, es pot verificar que el producte de H per G s nul, el que assegura que tot missatge rebut est ben validat si no s'ha comes cap alteraci.



Correcci d'error.


L'objectiu del codi s la protecci contra un error. Estudiem el cas on el bit de dada d2 s alterat durant la transferncia. El missatge rebut ja no s c = 0110011 sin x = 0110111. Dues condicions, corresponents al cercles vermell i verd, ja no es compleixen. El vector x no pot passar pa prova de la matriu de control:


Per tant l'error s'ha detectat, la matriu de control presenta un vector no nul, corresponent al valor cinc expressat en binari. El valor de H.X s'anomena sndrome. La correcci associada correspon a la paraula e5 composada de set lletres iguals a zero excepte una, la cinquena s igual a u. La descodificaci, en el cas d'un sndrome no nul correspon a sostreure (el que significa sumar el complementari en un codi binari) l'error e5 = 0000100. S'obt:

El que corregeix l'error, a partir del moment en qu no interv ms que sobre un bit, la matriu de control dna en binari el nmero de la columna culpable.

Una vegada l'error corregit, s possible extreure les dades i reconstruir el missatge inicial. Tal mtode sanomena descodificaci per sndrome.

 Descripci del mecanisme .
La linealitat de l'aplicaci associada a la matriu H filtra totalment el missatge per proposar una imatge que no depenen ms que de l'error:

s la ra que permet parlar de sndrome, no depn ms que de l'error i no del missatge mateix.

A dems, l'ordre de la base de F : p1, p2, d1, p3, d2, d3 et d4, aix com el de les lnies de la matriu H han estat escollits de tal manera que en una lectura d'esquerra a la dreta de la llista de columnes corresponen a als representem binaris dels nombres de l' u a set ordenats, la imatge de e5 per l'aplicaci s dons 101 i tal propietat s verdadera per a tots els ei si i s un enter comprs entre u i set.

 Codi de Hamming (8,4).
En cas d'un doble error, el codi detecta una anomalia. Tanmateix la sndrome proposa una xifra binria corresponent sempre a una tercera columna diferent de les dues precedents. Aix s'afegeix un tercer error, ja que el codi no disposa de cap mitj per diferenciar un error de senzilla d'un de doble. Per palliar aquest fet, aix com per obtenir un codi de dimensi exactament igual a un octet, sovint s'afegeix un vuit bit, correspon a la paritat dels set bits precedents. Aix si es produeix un segon error tamb s detectat, no pot ser corregit, per com que es t la informaci de qu hi ha hagut un doble error  es pot evitar una temptativa maldestra de correcci i demanar una retransmissi.

La descodificaci es fa manera segent:
 Si no hi ha cap error el sndrome s nul.
 Si s'ha produt un error sobre els set primers bits, els tres primers elements de la sndrome donen la posici de l'error. L'existncia d'un nombre d'error senar es confirma pel vuit bit.
 Si s'han produt dos errors, els tres primers elements de la sndrome no sn tots nuls i el vuit bit indica una paritat exacte, senyal d'un nombre parell d'errors. Una s necessria retransmissi.
 Si s'ha produt un error sobre el vuit bit, l'absncia d'error sobre els tres primers elements de la sndrome permet localitzar l'error i el missatge queda validat.

La taula segent descriu els quatre primers missatges aix com les seves codificacions per a Hamming (7,4) i (8,4)





Referncies.

Enllaos externs.
  Code correcteur C.I.R.C par J.P. Zanotti;
  L'algbre et la correction des erreurs par Dany-Jack Mercier Universit Antilles-Guyane;
  Code Linaire Universit de Bordeaux;
  Cours de code par Christine Bachoc Universit de Bordeaux;
Referncies.
 FJ MacWilliams & JJA Sloane The Theory of Error-Correcting Codes North-Holland, 1977;
 A Spataru Fondements de la Thorie de l'Information Presses Polytechniques Romandes, 1991;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374455" title="Competncies bsiques d'educaci fsica" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="145076">
Des de l'rea d'educaci fsica a primria les competncies bsiques que es treballan sn les segents:

Competncia de desenvolupament personal. El desenvolupament personal esdev una competncia central de l rea que s assoleix amb el treball i cura del propi cos i la motricitat, al mateix temps que es reflexiona sobre el sentit i els efectes de l activitat fsica, assumint actituds i valors adequats a la gesti del cos i la conducta motriu.

Competncia social. Aquesta rea tamb desenvolupa la competncia social centrada en les relacions interpersonals per mitj de l adquisici de valors com el respecte, l acceptaci o la cooperaci, que seran transferits a l activitat quotidiana (jocs, esports, activitats en la natura entre altres);

 Competncia d autonomia i iniciativa personal. El coneixement d un mateix o mateixa i de les prpies possibilitats i carncies, l autosuperaci, perseverana i actitud positiva, i l organitzaci individual i collectiva contribueixen a la competncia aprendre a aprendre i a l autonomia i iniciativa personal.

Aix doncs i degut que a Primria est repartida en cicles podrem dividir aquestes competncies en diferents graus d assoliment. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374460" title="Sanut" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="145077">

El tord ver, carall de rei, gallet del rei, lloro, papagall, pastanaga, pastenaga, sanut, tord blanc, xucl o xular (Labrus mixtus) s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud i les femelles 30.
 El cos s allargat i no molt alt.
 La lnia lateral se situa per davall la dorsal.
 El cap s bastant allargat.
 La boca s ampla amb els llavis gruixats, les mandbules extensibles i les dents cniques i grosses.
 Les dents farngees s'han transformat en plaques mastegadores (com a tots els lbrids).
 L'aleta dorsal s llarga i t ms radis durs que blans, ambdues tenen la mateixa altura. L'anal s llarga.
 Presenta un acusat dimorfisme sexual: els mascles tenen el cap blau i el cos vermell taronja amb taques blaves. Les femelles sn de coloraci variable (groc, taronja, vermell) amb 3-4 taques fosques alternades amb taques blanques a la dorsal.;
Reproducci.
s hermafrodita proterogin (les femelles passen a mascles). La reproducci t lloc a la costa durant els mesos de mar i juny. s nidificant: el mascle fa un niu d'algues i la femella hi pon al voltant de 1.000 ous, els quals sn protegits pel mascle.
Hbitat.
Viu en els alguers i llocs rocallosos entre els 30 i els 200 m de fondria, per normalment hom el troba entre els 40-80 m. s una espcie caracterstica dels fons corallgens.
Alimentaci.
Menja crustacis, peixos i molluscs.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic oriental: des de Noruega fins al Senegal, Aores i Madeira. Tamb a la Mediterrnia.
Costums.
Durant la primavera s'apropa a la costa. ;
s territorial.;
Observacions.
 T una longevitat de 20 anys.;
 Referncies .

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;

 Discover Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374465" title="Trastorn per dficit d'atenci amb hiperactivitat" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="145078">
El trastorn per dficit d'atenci amb hiperactivitat (TDH) es caracteritza per una falta d'atenci, hiperactivitat i impulsivitat. Aquest trastorn del comportament es calcula que afecta  d'un 3% a un 5% dels nens en edat escolar.

Existeixen tres tipus de TDH , cadascun d ells amb unes caracterstiques diferents: en el primer predomina la falta d atenci i concentraci; en el segon predomina l excs d activitat i la impulsivitat i el tercer que seria una combinaci dels anteriors.

Els nens que tenen un TDH on el que predomina la falta d atenci:
 Tenen dificultat per centrar l atenci en detalls;
 Tenen dificultat per centrar durant molta estona seguida l atenci en una tasca determinada;
 Semblen no escoltar quan se ls hi parla directament;
 No segueixen les instruccions donades i no enllesteixen les feines ;
 Tenen dificultats per organitzar-se, perden materials, els fulls, etc.
 Eviten, els disgusta o es neguen a participar en aquelles tasques que demanen un esfor sostingut;
 Es distreuen fcilment amb qualsevol estmul extern ;

Els nens que tenen un TDH on el que predomina s la hiperactivitat i impulsivitat:
 Juguen amb les mans i amb els peus i no poden estar-se quiets al seu seient. Es mouen en excs;
 S aixequen encara que la situaci exigeixi quedar-se asseguts;
 Parlen excessivament i responen de forma impulsiva;
 No respecten el torn de paraula ;
 Interrompen i molesten als companys;

Els nens amb un TDH combinat s el ms freqent.

 Cal tenir present .
El fet de que un nen manifesti alguns d aquests comportaments descrits, no garanteix de que el TDH sigui el diagnstic apropiat, per s que pot ser un indicatiu de que aix sigui i per tant, caldria l avaluaci d un professional especialitzat.

 Causes .
Existeixen proves cientfiques que reforcen que el TDH s un trastorn amb base biolgica. Recentment, els investigadors de l Institut Nacional de Salut Mental van fer servir la tornografa d emissions tipus positr i van observar que hi ha una disminuci important el l activitat metablica de les regions cerebrals que controlen l atenci, el judici en situacions socials i el moviment en persones amb TDH, en comparaci amb l activitat metablica dels que no pateixen aquest trastorn. Els estudis biolgics tamb suggereixen que els nens amb TDH poden tenir nivells ms baixos del neurotransmissor dopamina en regions critiques del cervell.

Altres teories suggereixen que el tabac, el alcohol i els frmacs fets servir durant l embars o l exposici a les toxines en el medi ambient, com el plom, poden causar TDH. Els estudis tamb apunten cap a una base gentica, de manera que el TDH tendeix a manifestar-se en famlies.

 Actuacions .
Sigui com sigui els nens amb TDH necessiten rebre refor i nims per aprendre a organitzar-se, habilitats socials i de vida. El problema que manifesten t una causa biolgica, no s una excusa. Aprendre i entendre el TDH sn els primers passos per ajudar a aquests nens a treballar i manegar amb el seu desordre. Els mestres sn llavors capaos d ubicar i controlar de millor manera a aquest tipus d alumne i aix afavorir un millor nivell acadmic, ja que una de les principals complicacions del TDH s el baix rendiment acadmic i el fracs escolar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374470" title="Domenico Alberti" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="145079">
Domenico Alberti (Vencia, 1712 - Roma, 1740) fou un compositor, clavicordista i cantant itali. Els seu treball romangu entre el Barroc i els Classicisme. 

Alberti estudi msica amb Antonio Lotti. Compos peres, canons i sonates per a instruments de teclat. s conegut per l's freqent d'un tipus d'acompanyament nomenat baix d'Alberti, malgrat que no va ser el primer en utilitzar-lo. En els seus primers temps, Alberti fou conegut com a cantant i sovint s'acompanyava a si mateix amb el clavicordi. Avui, Alberti s considerat un compositor menor i llurs obres sn rarament executades, per el baix d'Alberti fou molt emprat posteriorment pels compositors per a teclat en la era clssica de la msica.

Se li deuen les partitures de les peres: Endimion, de Metastasio; Olimpiada (Vencia, 1733) i Galatea (Vencia, 1738). 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374471" title="La Ventana" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="145080">
La Ventana s un programa de rdio en castell que s'emet en la Cadena Ser. Actualment el presenta la periodista Gemma Nierga, i s capdavantera de la rdio espanyola de dilluns a divendres per les tardes (de 16.00 a 19.00 hores). 

Histria. 
Aquest programa va comenar a crrec de Xavier Sard, creador del Senyor Cassamaj, per desprs de fer-se aquest crrec de Crnicas marcianas, el 1997, va passar a fer-se crrec d'ell Gemma Nierga que fins al moment havia condut l'espai nocturn Hablar por hablar, dins de la mateixa emissora. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374472" title="Massot verd" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="145081">

El tord verd, la grvia, la grvia, el massot verd, la mostela o el xinet (Labrus viridis) s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 47 cm de longitud total.
 El cos s allargat i una mica comprimit.
 El cap s ms llarg que l'altura mxima del cos.
 Els llavis sn gruixats i molsuts.
 Les mandbules sn extensibles i les dents cniques.
 La vora del preopercle s llisa.
 L'aleta dorsal s llarga. Les pectorals sn petites i arrodonides. La caudal s ampla.
 La coloraci s variable, ja que depn de l'edat, del sexe i de l'hbitat. s de color verd amb taques blanques i una lnia longitudinal blanca ben visible en els joves.;
Reproducci.
s hermafrodita proterogin. La reproducci es produeix entre l'hivern i la primavera, quan ms a prop de la costa es troba.
Alimentaci.
Menja anllids i crustacis.
Hbitat.
Viu a fons rocallosos i a praderies de Posidonia fins al 50 m.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Portugal fins al Marroc. Tamb a la Mediterrnia i a la Mar Negra.
Costums.
s un peix solitari que es recolza a les roques per descansar.
Conservaci.
No es troba a la Llista Vermella de la IUCN.
Pesca.
Es captura amb tremalls i volant.
Inters gastronmic.
T una carn amb moltes espines per s bona per fer sopes.
 Referncies .

Bibliografia.

 Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lanfranco, G.G. (1993). The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. & J.E. Randall 2000: An annotated checklist of the species of the Labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyological Bulletin of the J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, 68: 1-97. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Discover Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 NCBI;
 uBio ;
 World Register of Marine Species ;
 ZipCodeZoo ;
 Discover Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374487" title="Champions League de la OFC 2008-09" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="145082">
La Lliga de Campions de la OFC 2008-09 va comenar a disputar-se l'1 de novembre del 2008. Participaren en aquest torneig 6 equips de 5 pasos: Nova Zelanda, Papua Nova Guinea, Fidji, Illes Salom i Vanuatu. Els equips es dividiran en dos grups de tres equips cadascun, juagant partits d'anada i tornada.

Els guanyadors de cada grup jugaran la final del torneig, i el guanyador jugar el Campionat del Mn de Clubs 2009 representant a Oceania i s'emportar un premi d'un mili de dlars.

 Fase de Grups .
 Grup A .




 Grup B .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374489" title="Kowari" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="145083">

El kowari (Dasyuroides byrnei) s un petit marsupial carnvor originria dels herbassars i deserts secs d'Austrlia central. Mesura 16,5-18 cm de llarg, amb una cua de 13-14 cm. La seva dieta consisteix principalment en insectes i aranyes, per probablement tamb petites sargantanes, ocells o rosegadors. s conegut com a predador vora. Viu en caus subterranis, en solitari o en grups petits. En surt per a caar preses entre l'herba. Cria a l'hivern, entre el maig i l'octubre, i dna a llum ventrades de cinc o sis cries desprs d'un perode de gestaci de 32 dies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374492" title="Ghost World" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="145084">
Ghost World: Mn Fantasmal s una novella grfica escrita i illustrada per Daniel Clowes que narra la histria de dues joves adolescents americanes a punt d'entrar a la maduresa. Aquest cmic va aparixer per primer cop el 1993 a la revista Eightball i la primera publicaci en forma de llibre va va ser a crrec de l'editorial Fantagraphics Books, el 1997.

Ghost World: Mn fantasmal ha estat publicat en catal el 2008 per Ediciones La Cpula.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374498" title="Attash Ahmad ibn Abd al-Malik" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="145085">
Attash Ahmad ibn Abd al-Malik  (mort 11107) fou un da'i (missioner) i lder ismalita del segle XI i comenament del XII, del temps del sulta Barkyaruk, i contemporani de al-Hasan al-Sabah, el cap d'Alamut. Era fill d'un reputat savi.

Va exercir com da'i a al-Iraqayn (Iraq Adjemi) i va viure a Esfahan fins que per la seva activitat va haver de fugir i va anar a Rayy on el 1072 va introduir a al-Hasan al-Sabah con a quadre entre els da'is i el va enviar a Egipte; tamb es diu que fou el que va captar a Rais Muzaffar de Gerdukh pel moviment. El seu fill Ahmad ibn Attash, mentre, havia restat a Esfahan on es va introduir a la fortalesa de Shahdez (o Qa  a-ye Jal l , construda en temps de Malik Shah 1072-1092), com a mestre pels fills dels soldats daylamites; progressivament va convncer a  la guarnici de les seves idees. Al-Hasan al-Sabah va ocupar Alamut el 1090 i el fet de que era a Daylam va facilitar la tasca a Shahdez que amb tota la guarnici i part de la poblaci de la rodalia va passar a mans dels ismalites (per dotze anys, 1095-1107, segons Rashid al-Din) aix com un altre fortalesa, la de Kalandjan, tamb a la rodalia d'Esfahan. Ubayd Allah ibn Ali Katibi, val d'Esfahan, va pactar amb Attash i el seu fill. Quan els ismalites van comenar a recaptar taxes la poblaci es va posar en contra. Barkyaruk, enfrontat a problemes interns, va transigir amb els ismalites, per la situaci va canviar sota Muhammad ibn Malik Shah que desprs de la mort de Barkyaruk el 1104, va comenar a combatre el moviment ismalita a les seves fortaleses.

Shahdez fou assetjada durant un any; Attash va demanar la pau allegant que els seus seguidors eren musulmans plens i no podien ser objecte de guerra. Discussions teolgiques van seguir que no foren acceptades per Muhammad ibn Malik Shah. Shahdez fou conquerida finalment el 1107 pel visir seljcida Sad al-Mulk Abi, i Attash i el seu fill foren capturats; la seva dona es va tirar des de les muralles; Attash fou passejat pels carrers de la ciutat per ser ridiculitzat i finalment se li va arrancar la pell encara viu. El seu cap i el del seu fill, tamb executat, foren enviats a Bagdad.

 Bibliografia .

M. G. S. Hodgson, The Order of the Assassins, La Haia, 1955;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374501" title="Johann Georg Albrechtsberger" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="145086">

Johann Georg Albrechtsberger (Klosterneuburg, ustria 3 de febrer de 1736   Viena el 7 de mar de 1809) fou un organista i compositor austrac.
 
A l'edat de 7 anys ja era nen cantor de la seva ciutat nadiua. Comen els estudis musicals a l'abadia de Melk i de filosofia en un seminari jesuta a Viena. Estudi composici amb l'organista de la Cort, Moan, convertint-se en un dels contrapuntistes ms doctes i experts de la seva edat.

Albrechtsberger sobresort en primer lloc entre els artistes alemanys del segle XVIII, i va tenir l'honor de ser el mestre de Beethoven, d'Eybler, de Fuss, de Kraft, de Hummel i de Seyfriedel. Durant llur carrera fou successivament organista de Raaf, Maria Tagerl, Moelk, de la cort de Viena (1772), director del cor del convent de Carmelites i mestre de capella de la catedral de Sant Esteve de Viena (1792) fins la seva mort.

Al reds de 1765, Alberchtsberger escriv almenys 7 concerts per a arpa de boca (o arpa jueva), mandola i cordes, de les que 3 es conserven en una biblioteca de Budapest. Malgrat les peculiaritats de l'arpa de boca com instrument musical, sn composicions elegants i molt ben escrites. Sn potser les obres ms conegudes d'Albrechtsberger.
 
Malgrat deixar nombroses composicions de msica sagrada i profana, entre elles 26 misses, oratoris i msica de cambra, tals com: L'Invenci de la Creu, Els pelegrins del Golgota, El naixement de Jesucrist, etc., llur personalitat sobresurt ms, com a teric i didctic. Sota aquest concepte escriv: Grndliche Einweisung zur Composition (Leipzig, 1790), traduda al francs per Choron (Pars, 1790), amb el ttol de Mthode lmentaire de composition, la qual destaca entre les millors obres del seu gnere, que substitu en totes les escoles el Tractat de la fuga, de Marpurg, i al Gradus ad Parnassum, de Fux; generalbasschule (1792); etc., etc. Les obres didctiques d'Albrechtsberger, reunides pel cavaller de Seyfried, s publicaren amb el ttol de Albrechtsberger's smmtliche Schriften. Fou membre de les Acadmies de Msica de Viena i Estocolm.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374503" title="Ahmad ibn Attash" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="145087">
Ahmad ibn Attash (mort 1107) fou un da'i (missioner) ismalita d'Esfahan.

Era fill d'Attash Ahmad ibn Abd al-Malik, prestigis cap ismalita que operava al segle XI, i que per seves activitat proselitistes fou expulsat de la ciutat i va haver d'anar a Rayy. Llavors Ahmad va poder restar a Esfahan i va continuar secretament la tasca.

Es va introduir a la fortalesa de Shahdez (o Qa  a-ye Jal l , construda pocs anys abans en temps de Malik Shah 1072-1092), on feia de mestre dels fills dels soldats que eren majoritriament daylamites; progressivament va convertir a tota la guarnici a les seves idees, especialment desprs que un altra da'i ismalita, al-Hasan al-Sabah, va ocupar Alamut, al Daylam, el 1090; bona part de la poblaci de la rodalia va adoptar tamb les idees ismalites. Dominada la fortelsa (1095) el seu pare va tornar i es van establir ambds a Shahdez o Shahdiz, i tamb es van apoderar d'un altra fortalesa, Kalandjan.

Al cap d'uns anys el sult Muhammad ibn Malik Shah va decidir posar fi al desafiament ismalita, i Shahdiz fou assetjada. Les negociacions no van reeixir i la fortalesa es va rendir finalment desprs d'un any de setge (1107); pare i fill foren capturats i executats i el seu cap enviat a Bagdad.

 Bibliografia .

M. G. S. Hodgson, The Order of the Assassins, La Haia, 1955 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374509" title="Al-Hasan al-Sabbah" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="145088">
Al-Hasan al-Sabbah fou un da'i ismalita i fundador de l'estat ismalita amb capital a Alamut.

Al-Hasan al-Sabbah fou nomenat da'i pel cap ismalita Attash Ahmad ibn Abd al-Malik que el va enviar a Egipte. Retornat a Iran va ocupar la fortalesa d'Alamut el 1090. Desprs de la ofensiva del sulta Muhammad ibn Malik Shah que va ocupar la fortalesa de Shahdiz, prop d'Isfahan, centre del moviment i va executar als seus caps (Attash Ahmad ibn Abd al-Malik i Ahmad ibn Attash) el 1207, al-Hasan al-Sabbah, com a dominador de la principal fortalesa, es va fer amb la direcci suprema del moviment ismalita. L'estat el formaven 23 fortaleses del districte de Rudbar a l'entorn d'Alamut, la fortalesa de Girkudh (prop de Damghan) a la regi de Kumis, i nombroses viles i fortins al Kohistan o Kuhistan (al sud del Khurasan). 

Va morir el 1124 i el va succeir el seu general Buzurg-Ummid (1124 1138)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374511" title="CSI: Crime Scene Investigation" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="145089">


CSI: Crime Scene Investigation s una srie de ficci nord-americana que se centra en la investigaci criminal d'un grup de cientfics forenses de Las Vegas (Nevada).

La srie es va emetre per primera vegada el 6 d'octubre de 2000 a la cadena americana CBS i encara no ha estat traduda al catal. A Espanya, la cadena Telecinco emet una versi en castell

L'xit de la srie ha originat dues noves sries  (2002) i  (2004).



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374515" title="Autiyara" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="145090">
Autiyara (persa antic dah-y u, elamita h.Ha-u-ti-ya-ru-i,  babiloni Kur-ti-ia-a-ri) fou el nom d'un antic districte de la Prsia aquemnida dins de la satrapia d'Armnia. La seva situaci no est precisada i hi han diverses teories.

En aquesta regi el general Vaumisa, un dels generals de Darios I el Gran, va derrotar a un exrcit armeni rebel al que uns mesos abans ja havia derrotat a Assria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374516" title="Amarante" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="145091">

Amarante s un municipi portugus, situat al districte de Porto, a la regi del Nord i a la Subregi del Tmega. L'any 2004 tenia 61.029 habitants. Es divideix en 40 freguesies i limita al nord amb Celorico de Basto, al nordest amb Mondim de Basto, a l'est amb Vila Real i Santa Marta de Penaguio, al sud amb Baio, Marco de Canaveses i Penafiel, a l'oest amb Lousada i al nordoest amb Felgueiras.

 Poblaci .


Freguesies.



Personatges illustres.
 Teixeira de Pascoaes (escriptor i poeta);
 Amadeo de Souza-Cardoso (pintor);
 Agustina Bessa Lus (escriptora);
 Antnio Carneiro (pintor);
 Antnio Cndido (orador i poltic);
 Antnio Pinto (corredor olmpic de marat);
 Nuno Gomes (futbolista);
 Ricardo Carvalho (futbolista);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374517" title="August Wilhelm Ambros" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="145092">

August Wilhelm Ambros (17 de novembre de 1816   Viena, 28 de juny de 1876) fou un compositor austrac.

Estudia dret a Praga (la seva famlia era de la Repblica Txeca), i el (1850) fou fiscal de l'audincia d'aquesta ciutat, dedicant-se al mateix temps a l'estudi de la msica i l'esttica. Compongu varies obres, entre elles les peres Bretislava Jitka, Otello, Catalina d'Heilbron, un Stabat Mater, varis lieder, simfonies i obertures, inspirades en l'escola de Mendelssohn, i que tingueren un xit molt fluix.
 
s don a conixer com escriptor musical en la Neue Zeitschriftr Musik, sota el pseudnim de Flamis. Poc desprs form part de la direcci del conservatori de Praga i obtingu la ctedra (1869) d'histria de la msica en la universitat de Praga. Traslladant-se a Viena (1872) per ser professor del prncep imperial Rodolf i del conservatori i funcionari del Ministeri de Justcia. 

Tamb va ser un excellent pianista, tenint reminiscncies de Felix Mendelssohn, del qual n'era un admirador.

Llur obra ms important s la Histria de la msica, a la que segueixen en mrits les segents: Els lmits de la msica i la poesia (Leipzig, 1856-1872); El conservatori de Praga (1857); La catedral de Praga (1858); La teoria de l'interdicci dels quintets (Leipzig, 1859); La msica considerada com element de civilitzaci en l'Histria (Leipzig, 1860); El llogarret de Kartstein (1865), interessant estudi d'arqueologia; Fulles barrejades; Apunts i estudis (Leipzig, 1872-1874). Llur obra pstuma s un tom d'articles solts, titulat Des d'Itlia (Presburg, 1880).

 Referncies .
Tom n 5 de l'Enciclopdia Espasa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374522" title="Riera de Sanaja" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="145093">



La riera de Sanaja, coneguda tamb amb el nom de riera da Lloberola, s un corrent fluvial del Solsons i la Segarra. De direcci predominant NE-SW, t una longitud d'uns 34,7 km els 13 primers dels quals els recorre per la comarca del Solsons.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374528" title="Baio" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="145094">

Baio s un municipi portugus, situat al districte de Porto, a la regi del Nord i a la Subregi del Tmega. L'any 2006 tenia 21.151 habitants. Es divideix en 20 freguesies. Limita al nord amb Amarante, a l'est amb Peso da Rgua i Meso Frio, al sud amb Resende i Cinfes i a l'oest amb Marco de Canaveses.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Ancede;
 Campelo (Baio);
 Frende;
 Gesta;
 Gove;
 Grilo;
 Loivos da Ribeira;
 Loivos do Monte;
 Mesquinhata;
 Ovil;
 Ribadouro;
 Santa Cruz do Douro;
 Santa Leocdia;
 Santa Marinha do Zzere;
 So Tom de Covelas, anteriorment Covelas;
 Teixeira;
 Teixeir;
 Tresouras;
 Valadares;
 Viariz;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374529" title="Castelo de Paiva" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="145095">

Castelo de Paiva s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Nord i a la Subregi del Tmega. L'any 2006 tenia 16.968 habitants. Es divideix en 9 freguesies.  Limita al nord amb Penafiel i Marco de Canaveses, a l'est amb Cinfes, al sud amb Arouca i a l'oest amb Gondomar. 



Freguesies.

 Bairros;
 Fornos;
 Paraso;
 Pedorido;
 Raiva;
 Real;
 Santa Maria de Sardoura;
 So Martinho de Sardoura;
 Sobrado;

Enllaos externs.

Web oficial;
La Voz de Galicia: "Ms de 70 morts en caure un autobs i dos cotxes al riu Duero" ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374530" title="Dugesia" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="145096">

Dugesia s un gnere de planria que cont alguns dels membres ms representatius de la classe Turbellaria. Aquestes planries d'aigua dola es poden trobar a hbitats d'aigua dola. El seu tracte digestiu consisteix en una faringe tubular central. Cada branca consisteix en una ceca, que allibera els nutrients al cos. Aquests animals no tenen una obertura separada per a l'excreci (Gilbertson, 1999).

Les planries tenen ocells per tal de detactar la quantitat de llum present a l'entorn, i aurcules per a detectar la intensitat del corrent d'aigua.

Referncies.
Gilbertson, Lance; Zoology Lab Manual; McGraw Hill Companies, New York; ISBN 0-07-237716-X (fourth edition, 1999);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374532" title="Autofradates (strapa)" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="145097">
Autofradates (tamb Tofradates, lici Vatrafradata) fou un alt crrec de la persa aquemnida, que apareix com a strapa de Ldia (amb seu a Sardes) vers 385 aC fins a una data incerta abans del 350 aC. Es conserven algunes monedes amb la seva imatge de les ciutats de Lmpsac i Cime, part de la seva satrapia. Tamb apareix a una inscripci a Lcia i un gravat al sarcfag del comandant lici Paiawa a Xanthos. 

Vers el 390 aC va rebre l encrrec, junt amb Hecatompos de Cria, de posar fi a la revolta d'Evgores I de Salamina de Xipre per en aquell moment no fou possible per disposar el rei xipriota d'una flota reforada. El 368 aC es va revoltar Datames, strapa de Cilcia i Capadcia, al que es va unir Ariobarzanes de Dascilios, strapa de la Frgia Hellespntica, i Autofradates fou l'encarregat de combatre les rebel lions, per amb el suport dels grecs les revoltes van anar a ms i s'hi van afegir altres strapes incloent Orontes d'Armnia. Finalment Autofradates es va veure obligat a abandonar la lluita el 362 aC. El 360 aC Ariobarzanes fou trat per un dels seus fills, Datames fou atacat pels seus propis soldats i Orontes es va rendir, i llavors Autofradates va poder liquidar la revolta.

Va seguir algun temps ms com a strapa i vers el 350 aC ja apareix Espitridates.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374533" title="Delicte ecolgic" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="145098">
Un delicte ecolgic s tot aquell acte que provoqui danys mediambientals.

El Codi Penal tipifica nous delictes en matria de medi ambient: 

1.         Fet Punible: El que provoqui o realitzi directament o indirecta emissions, abocaments, radiacions, extraccions o excavacions, aterraments, sorolls, vibracions, injeccions o dipsits, en l'atmsfera, el sl, el subsl, o les aiges terrestres, martimes o subterrnies, aix com les captacions d'aiges que puguin perjudicar greument l'equilibri dels sistemes naturals: ;
 Pres de 6 mesos a 4 anys. ;
 Multa de 8 a 24 mesos. ;
 Inhabilitaci especial per exercir la professi o l'ofici d'un a tres anys. ;
2.         Fet Punible: El que estableixin dipsits o abocaments de deixalles o residus perillosos i puguin perjudicar greument l'equilibri dels sistemes naturals o la salut de les persones: ;
 Multa de 18 a 24 mesos. ;
 Arrest de 18 a 24 caps de setmana. ;
3.         Fet Punible: L'autoritat o funcionari pblic, que sabent-ho hagi ems informe favorable a la concessi de llicncies illegals que autoritzin el funcionament de indstries o activitats contaminants: ;
 Pres de 6 mesos a 3 anys. ;
 Multa de 8 a 24 mesos. ;
 Inhabilitaci especial per exercir crrec pblic per un temps de 7 a 10 anys. ;
4.         Fet Punible: Qui, en un espai natural protegit, danyi greument algun dels elements que han servit per qualificar-lo. ;
 Pres d'1 a 4 anys. ;
 Multa de 12 a 24 mesos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374536" title="Rangs militars de la Uni Sovitica" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="145099">
Els rangs militars de la Uni Sovitica sn els introduts desprs de la Revoluci d'Octubre de 1917. En aquells moments, l'escalaf de rangs de la Rssia Imperial va ser abolit, com una part dels privilegis del dvorianstvo (l'antiga noblesa russa).

Immediatament desprs de la Revoluci, els rancs militars personals van ser abolits per establir un sistema de "rangs posicionals", que eren acrnims del nom sencer: per exemple, KomKor era un acrnim de "Comandant de Cos", KomDiv ho era de "Comandant de Divisi", KomBat ho era de batall, i aix. Tots aquests van sobreviure com a noms informals fins l'actualitat.

Els rangs personals van ser reintroduts al 1935, i els rangs generals al maig de 1940. Aquests estaven basats en els de l'Imperi Rus, si b van patir alguna modificaci. Al 1943 es reintroduren insgnies de rang segons l'estil imperial, tot i que modificades.

Els rangs sovitics van deixar d'usar-se al 1991, desprs de la dissoluci de la Uni Sovitica, si b els rangs i les insgnies van perdurar en els exrcits de Rssia i Ucrana.

 Histria .
L'Exrcit Roig inicial abandon la instituci d'un cos d'oficials professional com a "herncia del tsarisme" i, bviament, contrari als principis revolucionaris. En particular, condemnaren l's del mot Oficial, i usaren en el seu lloc el de Comandant. L'Exrcit Roig abandon les espatlleres i els rangs militars, usant ttols purament formals com "Comandant de Divisi", "Comandant de Cos", etc. Al 1924, aquest sistema se suplement amb "categories de servei", de K-1 (el ms baix) a K-14 (el mxim). Aquests indicaven ms aviat l'experincia i les qualificacions del comandant. La insgnia ara distingia la categoria, no pas la posici com a comandant. No obstant aix, encara s'havia de fer servir els ttols funcionals per dirigir-se als comandants. 

El 22 de setembre de 1935, l'Exrcit Roig abandon les categories de servei i introdu els rangs personals. Aquests, no obstant, eren una barreja nica dels rangs tradicionals i dels ttols funcionals: per exemple, els rangs incloen Tinent i Comdiv. Aix es complicava amb els oficials poltics ("Comissari de Brigada", "Comissari de l'Exrcit de 2n Rang"), pels cossos tcnics ("Enginyer de 3r rang", "Enginyer de Divisi"), aix com per les branques administratives, mdiques, i la resta de branques no-combatents.

El rang de Mariscal de la Uni Sovitica (                       ) va ser introdut el 17 de mar de 1940 a proposta de Voroixilov per tal de racionalitzar els rangs. El 7 de maig de 1940 tingueren lloc noves modificacions al sistema: els rangs de General o Almirall reemplaaren els rangs funcional de Combrig, Comdiv, Comcor, Comandarm, si b la resta de rangs funcionals va restar inalterat (Comissari de Divisi, Enginyer de Divisi, etc.). Les distincions d'Arma o Servei continuaren (per exemple, General de Cavalleria, Mariscal de Tropes Blindades, etc.). El 22 de novembre de 1940, el sistema pat una nova modificaci amb l'abolici dels rangs funcionals pels sots-oficials i la reintroducci del rang de Podpolkovnik (sots-coronel). La major part d'aquest nou sistema restaur l'emprat per l'Exrcit Imperial Rus a la conclusi de la seva participaci a la I Guerra Mundial.

A inicis de 1942, tots els rangs funcionals als cossos tcnics i administratius van regularitzar els seus rangs (per exemple, "Coronel Enginyer", "Capit del Servei d'Intendncia", etc.). El 9 d'octubre de 1942 les autoritats van abolir el sistema de comissaris militars, aix com els rangs de comissaris. Els rangs funcionals noms sobreviurien als cossos mdics, veterinaris i legislatius.

A inicis de 1943 es produ una unificaci del sistema que abol tota la resta de rangs funcionals. La denominaci "oficial" ja qued aprovada oficialment, juntament amb les insgnies d'espatlla que mostraven el rang. Els rangs i les insgnies de 1943 no van canviar gaire fins als darrers dies de la URSS (l'actual Exrcit Rus fa servir el mateix sistema); tot i que l'antic sistema de rangs funcionals de Combat (Comandant de Batall o Bateria), Combrig (Comandant de Brigada) i Comdiv (Comandant de Divisi) segueixen en l's informal.

 Taula de rangs .
Aquesta taula mostra l'estructura de rangs en s fins poc abans del collapse de la Uni Sovitica, i dur aproximadament entre 1946 i 1991:



 Taula de rangs de l'Exrcit Roig .



 Taula de rangs de la Marina Roja .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374538" title="Cinfes" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="145100">

Cinfes s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Nord i a la Subregi del Tmega. L'any 2006 tenia 20.774 habitants. Es divideix en 17 freguesies. Limita al nord amb Marco de Canaveses i Baio, a l'est ambr Resende, al sud amb Castro Daire i Arouca i a l'oest amb Castelo de Paiva.

Poblaci.


Fregesies.

 Alhes;
 Bustelo;
 Cinfes;
 Espadanedo;
 Ferreiros de Tendais;
 Fornelos;
 Gralheira;
 Moimenta;
 Nespereira;
 Oliveira do Douro;
 Ramires;
 Santiago de Pies;
 So Cristvo de Nogueira;
 Souselo;
 Tarouquela;
 Tendais;
 Travanca;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374539" title="Efecte social de la teoria de l'evoluci" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="145101">

Els efectes socials de la teoria de l'evoluci han estat considerables. A mesura que l'explicaci cientfica de la diversitat de la vida es desenvolupava, moltes vegades substitua explicacions alternatives, algunes de les quals ben arrelades. Com que la teoria de l'evoluci inclou una explicaci de l'origen de la humanitat, tingu un impacte profund sobre les societats humanes. Alguns s'oposaren vigorosament a l'acceptaci de l'explicaci cientfica, degut principalment a les seves implicacions religioses (per exemple, pel seu rebuig implcit d'una "creaci especial" dels ssers humans, com ho descriu la Bblia. Aix ha provocat una intensa controvrsia creaci-evoluci a l'educaci pblica, principalment als Estats Units.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374543" title="Jocabel" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="145102">
Jocabel s un nom femen que no s gaire habitual  les terres de parla catalana.

s un nom que s'utilitza a Amrica llatina principalment, per tampoc s dels ms habituals. Els pasos on ms persones tenen aquest nom sn: Mxic, Xile i l'Argentina.

El seu origen s bblic ja que deriva directament de Jocabed, que s la mare d'en Moiss.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374544" title="Jardin des serres d'Auteuil" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="145103">


El Jardin des serres d'Auteuil (Jard dels hivernacles d'Auteuil) s un jard botnic obert al pblic, situat al bosc de Boulogne.

s un dels quatre pols del Jardin botanique de la ville de Paris amb el Parc de Bagatelle al Bois de Boulogne, el Parc floral de Pars i l'Arboretum de l'cole du Breuil al Bosc de Vincennes.

Histria.

El 1761, Llus XV va fer construir un jard decorat implicant hivernacles i parterres de flors.

L'arquitecte en tant que cap del servei dels Passeigs i Plantacions de la Ciutat de Pars, Jean-Camille Formig (1845-1926), s encarregat per la ciutat de Pars de crear un lloc de producci hortcola. La construcci va durar de 1895 a 1898.

El 1968, la construcci del bescanviador d'Auteuil i del cintur perifric va suprimir un ter de la superfcie i va forar el trasllat del Centre horticole de la Ville de Paris a Rungis i Fresnes.

Galeria.

El gran hivernacle principal.



La gespa central.



Exposicions temporals.

 El 1999, el jard mostra una exposici sobre les palmeres.

 El 2005, el tema s l'art topiria.

Vegeu tamb.

 Jard botnic;
 Conservatoire botanique national;
 Jardin des Potes;

Enllaos externs.

 Jardin des serres d'Auteuil a la web de la ville de Paris;
 El jardin des serres d Auteuil- Fotos del jard;
 Vistes satllit: ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374545" title="Felgueiras" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="145104">

Felgueiras s un municipi portugus, situat al districte de Porto, a la regi del Nord i a la Subregi del Tmega. L'any 2006 tenia 58.922 habitants. Es divideix en 32 freguesies. Limita al nord amb Fafe, al nordest amb Celorico de Basto, al sudest amb Amarante, al sudoest amb Lousada i al nordoest amb Vizela i Guimares.

Poblaci.


Freguesies. 

 Aio;
 Aires;
 Borba de Godim;
 Caramos;
 Friande;
 Ides;
 Jugueiros;
 Lagares;
 Lordelo;
 Macieira da Lixa;
 Margaride (Felgueiras);
 Moure;
 Pedreira;
 Penacova;
 Pinheiro;
 Pombeiro da Ribavizela;
 Rande;
 Refontoura;
 Regilde;
 Revinhade;
 Santo;
 So Jorge de Vizela;
 Sendim;
 Sernande;
 Sousa;
 Torrados;
 Unho;
 Vrzea;
 Varziela;
 Vila Cova da Lixa;
 Vila Fria;
 Vila Verde;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374546" title="Avarayr" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="145105">
Avarayr fou una vila d'Armnia al districte d'Artaz, al sud-est de la ciutat de Maku. La plana d'Avarayr a l'extrem nord-oest d'Iran a tocar de la frontera d'Azerbaidjan fou escenari d'una gran batalla contra els armenis revoltats el segle V.

El decret del 449 de Yezdegerd II (439-457) ordenava als armenis convertir-se del cristianisme al zoroastrisme; els armenis van refusar i es van revoltar. Els perses van enviar un exrcit que es va trobar amb el dels nobles armenis a la plana d'Avarayr a la vora del riu Timut (Rud-e Zangemar) que sembla que marcava els lmit entre Persarmnia i Prsia. La batalla es va lliurar el 2 de juny del . Els armenis estaven dirigits per Vardan Mamikonian i disposaven de 60000 homes, sense poder esperar ajut bizant; els perses eren tres vegades ms i disposaven del cos dels immortals dirigits per Mushkan Niwsalawurt; entre els perses combatien alguns noblesa armenis el principal dels quals era Vasak de Siunia (que era el principat ms important aleshores); els armenis van aguantar als perses que noms es van poder imposar per la intervenci dels elefants; Vardan i altres vuit generals nobles van morir i les baixes dels dos bndols foren elevades. 

Tot i la victria persa, el rei degut a les baixes, ja no tenia forces per imposar el decret i va consentir en declarar la llibertat religiosa.

Vegeu: Rebelli d'Ankl;

 Bibliografia .

Cambrige History of Iran III/1;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374548" title="Histria evolutiva de la vida" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="145106">

La histria evolutiva de la vida es remunta a fa 3.000 milions d'anys, possiblement 3.800, i hi ha proves que l'evoluci encara continua, fins i tot en els humans. La Terra es form fa uns 4.540 milions d'anys, i s possible que es refreds prou rpid com perqu hi hagus oceans i una atmosfera fa 4.440 milions d'anys. Tanmateix, a la Lluna hi ha proves d'un gran bombardeig tard entre fa 4.000 i 3.800 milions d'anys. Si aquest bombardeig tamb afect la Terra, la primera atmosfera i els oceans podrien haver estat eliminats per ell. La prova indiscutible ms antiga coneguda de vida a la Terra data de fa 3.000 milions d'anys, tot i que hi ha hagut informes, sovint discutits, de proves de la vida de fa 3.800-3.400 milions d'anys. Tots els organismes moderns utilitzen el mateix gran conjunt de reaccions qumiques complexes, cosa que indica que comparteixen un avantpassat com. Tanmateix, fins i tot els organismes moderns ms senzills sn massa complexes com per haver emergit directament de materials no vivents. Alguns cientfics han proposa que la vida de la Terra fou sembrada des de l'espai, per gran part de la recerca es concentra en diverses explicacions de com la vida podria haver aparegut independentment a la Terra.

Durant uns 2.000 milions d'anys, les catifes de microbis amb capes mltiples foren les formes de vida dominants a la terra. L'evoluci de la fotosntesi oxignica caus l'oxigenaci de l'atmosfera a partir de fa 2.400 milions d'anys, i increment l'eficincia de les catifes com a impulsores de l'evoluci. Tot i que hi les cllules eucariotes podrien haver estat presents amb anterioritat, la seva evoluci s'acceler quan adquiriren la capacitat d'utilitzar l'oxigen com a potent "combustible" pel seu metabolisme. Aix podria haver comenat quan capturaren bacteris alimentats per oxigen com a simbionts interns. La prova ms antiga d'eucariotes ms complexos, amb orgnuls, data de fa 1.850 milions d'anys. La vida multicellular es compon noms de cllules eucariotes, i la primera prova d'ella data de fa 1.700 milions d'anys, tot i que l'especialitzaci de diferents cllules per diferents funcions aparegu per primer cop entre fa 1.430 milions d'anys (un possible fong) i fa 1.200 milions d'anys (una probable alga vermella). La reproducci sexual podria ser una condici per l'especialitzaci de les cllules.

Els animals confirmats ms antics sn cnidaris de fa uns 580 milions d'anys, per tenen un aspecte tan modern que els primers animals haurien d'haver aparegut abans. Els primers animals bilateris d'aspecte modern aparegueren a principis del Cambri, juntament amb diverses "estranyes meravelles" que s'assemblen ben poc als animals moderns. Hi ha un debat des de fa molt de temps sobre si aquesta explosi cambriana fou realment un perode molt rpid d'experimentaci evolutiva; alguns punts de vista alternatius sn que els animals d'aspecte modern comenaren a evolucionar abans per que els fssils dels seus precursos encara no han estat descoberts, o que les "estranyes meravelles" sn parents evolutius dels grups moderns. Els vertebrats romangueren un grup obscur fins que aparegueren els primers peixos mandibulats a l'Ordovici superior.

La colonitzaci de la terra exig que els organismes resolguessin diversos problemes, com ara evitar assecar-se o fer un suport contra la gravetat. La prova ms antiga de plantes i invertebrats terrestres data de fa uns 476 i 490 milions d'anys, respectivament. El llinatge que produria els vertebrats terrestres evolucion molt rpidament entre fa 370 milions d'anys i 360 milions d'anys (al Devoni superior) i adquiriren potes mentre encara eren completament aqutics. Aproximadament al mateix perode, les plantes terrestres tingueren tant d'xit que causaren una crisi ecolgica.

Durant el Permi, els sinpsids, incloent-hi els avantpassats dels mamfers, dominaren els medis terrestres, per l'extinci permiana (fa 251 milions d'anys) estigu molt a prop d'exterminar la vida complexa. Durant la lenta recuperaci d'aquesta catstrofe, un grup anteriorment obscur, els arcosaures, esdevingueren els vertebrats terrestres ms abundants i diversos. Un grup d'arcosaures, els dinosaures, foren els vertebrats terrestres dominants durant els perodes Jurssic i Cretaci, i els ocells evolucionaren d'un grup de dinosaures. En aquest temps, els avantpassats dels mamfers noms pogueren sobreviure com a insectvors petits i principalment nocturns, per aquest desavantatge aparent podria haver accelerat el desenvolupament dels trets mamiferoides. Desprs que l'extinci K-T (fa 65 milions d'anys) extermins tots els dinosaures no aviaris, els mamfers augmentaren rpidament de mida i de diversitat, i alguns colonitzaren l'aire i el mar.

Les proves fssils indiquen que les plantes amb flors aparegueren i es diversificaren rpidament al Cretaci inferior entre fa 130 i 90 milions d'anys, probablement amb l'ajuda de la coevoluci amb insectes pollinitzadors. Les plantes amb flor i el fitoplncton mar encara continuen sent els principals productors de matria orgnica. Els insectes socials aparegueren aproximadament al mateix temps que les plantes amb flor. Tot i que noms cobreixen una petita part de l'"arbre genealgic" dels insectes, actualment formen ms de la meitat d'insectes.

Els humans evolucionaren d'un llinatge de simis que es movien a dues potes, dels quals els fssils ms antics coneguts daten de fa sis milions d'anys. Tot i que els membres primitius d'aquest llinatge tenien el cervell de la mida del d'un ximpanz, hi ha senyals d'un augment constant de la mida cerebral a partir de fa tres milions d'anys. Fa temps que hi ha un debat sobre si els humans evolucionaren a diferents punts del mn a partir d'hominins avanats ja existents, o si descendeixen tots d'una nica petita poblaci a frica, que desprs hauria migrat arreu del mn fa menys de 200.000 anys i substitut les anteriors poblacions d'hominins.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374552" title="Lousada" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="145107">

Lousada s un municipi portugus, situat al districte de Porto, a la regi del Nord i a la Subregi del Tmega. L'any 2006 tenia 47.130 habitants. Es divideix en 25 freguesies. Limita al nord amb Vizela, al nordest amb Felgueiras, a l'est amb Amarante, i al sud ambPenafiel, al sudest amb Paredes i a l'oest amb Paos de Ferreira i Santo Tirso.

Lousada est agermanada amb Errenteria, Guipscoa (Euskadi).



Freguesies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374554" title="HEPES" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="145108">


HEPES (4-(2-hydroxyethyl)-1-piperazineethanesulfonic acid) es un compost orgnic amb naturalesa de zwitteri i n'es tamb un tamp. L'HEPES es emprat amb molta freqncia en els cultius cellulars, degut al fet que s'ha demostrat com a un bon mantenidor del pH fisiolgic, t com a avantage enfront d'altres tampons com els tampos de cambonat el fet de a ms d'evitar-ne canvis degut a l'allivarament de dixit de carboni produt pel creixement cellular.

La constant de dissociaci de l'aiguadisminueix amb la caiguda de la temperatura, per la constant de dissociaci pK dels tampons fosfat i el bicarbonat no canvien garab amb la temperatura. L'HEPES es comporta com l'aigua i la seva constant de dissociaci decreix quant la temperatura tamb ho fa. Aquesta caracterstica converteix l'HEPES en el tamp preferent per mantindre l'estructura i funci de les enzims a baixes temperatures.

Lepe-Zuniga et al. han descrit fototoxicitat per part de l'HEPES quan aquest s'exposa a la llum degut a que pateix una degradaci, si b no massa acusada tot produint-hi perxit d'hidrgen. Per tal de millorar els resultats en medis que continguin HEPES fora recomanable evitar-ne en la mesura del possible l'exposici a la llum i mantindre el medi en la foscor tot el temps que sigui possible.

Vegeu tamb.
CAPSO;
CHES;
MOPS;
HEPPS;
MES;

Referncies.

Toxicity of light-exposed Hepes media. Lepe-Zuniga JL, Zigler JS Jr, Gery I. Journal of Immunological Methods. 1987 Oct 23;103(1):145.
Analysis of the cytotoxic effects of light-exposed HEPES-containing culture medium.;
Zigler JS Jr, Lepe-Zuniga JL, Vistica B, Gery I., In Vitro Cell Dev Biol. 1985 May;21(5):282-7.

Enllaos externs.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374564" title="Hawraman" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="145109">
Hawraman o Avroman, persa Owraman) es una regi muntanyosa d'Iran, al Kurdistan persa. S'esten per uns 50 km entre Marivan () i cap al sud-oest fins a la uni de les dues branques del riu Sirvan (). La serralada d'Avroman (Kuh-e Owraman) t diversos cims de ms de dos mil metres, sent el ms alt el Kuh-e Takt de 2.985 metres. La seva continuaci al sud del Sirvan, el Kuh-e Saho, arriba fins als 3.223 metres. Paralleles corren les muntanyes Kuh-e Salan, de 2.597 metres d'altura mxima.

Esta dividit en quatre comarques:
Owraman-e Lohon (al sud-oest) capital Nowsud;
Owraman-e Takt (nord), capital Shahr o Shahr-e Owraman;
Dezli (extrem nord), capital Dezli;
Razab o Razaw (cap el Kuh-e Salan) capital Razab.

La poblaci total es de unes deu mil persones que no son kurds, sin una tnia emparentada que parla l'avromani, dialecte arcaic del grup gorani kurd. La zona fou reducte dels mazdeistes i modernament de la fe yarsan. Els seus caps porten el ttol de San (sult) des del temps dels safvides. Al comenament del segle XX els caps (de la famlia Bagzada) van estendre el seu domini a alguns llogarets no avromans. Desprs de la II Guerra Mundial alguns caps de la famlia foren enviats a l'exili per poder imposar el poder del govern central.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374566" title="Art als Jocs Olmpics d'estiu de 1936" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="145110">
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln (Alemanya) es realitzaren cinc competicions d'art entre els dies 15 i 16 d'agost. Es van concedir medalles en cinc categories (arquitectura, literatura, msica, pintura i escultura) per a obres inspirades en l'esport olmpic.

Les competicions d'art formaren part del programa olmpic entre 1912 i 1948, moment en el qual es van suspendre per problemes sobre la seva professionalitat. A partir de 1952, a l'entorn dels Jocs Olmpics, s'associ un entorn no competitiu de festival cultural i artstic.

Resum de medalles.
Arquitectura.


Literatura.


Msica.


Pintura. 


Escultura.


Medaller.
En el seu moment es concidiren medalles als artistes que participaren en la competici i resultaren vencedors, sent per no reconegudes actualment pel Comit Olmpic Internacional.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374571" title="Jardin des Potes" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="145111">
El Jardin des Potes (o square des Potes) s un jard pblic parisenc situat al costat del Jard dels hivernacles d'Auteuil, a Pars (16 districte). Va ser creat el 1954 per la Ciutat de Pars. La seva superfcie s de 13400m.

La seva particularitat s de presentar plaques, disseminades sobre les gespes, portant cadascuna alguns versos de poetes francesos, clebres o no, aix com alguns busts de poetes (com ara un bust de Pouchkine, ofert per la Ciutat de Moscou)

D'en l'any 2006, aquest espai verd (com el jard dels hivernacles d'Auteuil que confronta) es troba amenaat per un projecte d'uni entre l'estadi Hbert i l'Estadi Roland-Garros.



 Notes i referncies .



 Enllaos externs .

 La square des potes, a paris1900.lartnouveau.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374572" title="Inovrid" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="145112">

Els inovrids (Inoviridae) sn una famlia de bacterifags que inclou els gneres:
Inovirus; espcies tipu: fag M13;
Plectrovirus; espcie tipus: fag MV-L51;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374576" title="Toponmia de Mxic" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="145113">
La toponmia de Mxic data del segle XIV. Mxic reb el mateix nom de la seva capital, la ciutat de Mxic, el nom oficial de la qual era Mxico-Tenochtitln, en referncia al nom nhuatl de la tribu asteca que la fund, els mexiques. El nom oficial del pas s els "Estats Units Mexicans" (Estados Unidos Mexicanos, en castell), des de 1824, ja que s una federaci integrada per trenta-un estats. Informalment, tanmateix, tamb s'utilitza el nom de Repblica Mexicana. 

Etimologia.
El nom de Mxic prov del nhautl, Mexiko o Mexihko (pron. i ko), tot i que no se sap amb precisi el seu significat. Segons una llegenda asteca, Huitzilopochtli, el du de la guerra i patr dels mexiques, una tribu nahua, els don el seu nom. La interpretaci ms probable s que el nom prov de Mexitl o Mexi, un nom secret del du,, en el qual cas, Mxic vol dir "Lloc on viu Mexi Huitzilopochtli".  Una altra teoria suggereix que el mot es deriva de metztli (lluna), xictli (melic, centre o fill), i el sufix -co (lloc), i per tant, significa "lloc al centre de la lluna" o "lloc al centre del llac lluna", en referncia al Llac de Texcoco. A la vall de Mxic hi havia un sistema de llacs interconnectats, entre els quals hi era Texcoco, el ms gran, el qual tenia la forma d'un conill, la mateixa figura els asteques veien a la topografia de la lluna. Mxico-Tenochtitln es bast sobre una illa al centre d'aquest llac, i per tant es trobava al "centre (o al melic) del llac (conill o lluna)". Tanmateix, s'ha suggerit que aquesta interpretaci no s del tot plausible, atesa la quantitat voclica de la / / de x c- (melic), i la caiguda irregular del grup -tz- de metz-. Altre sinterpretacions suggereixen que prov de metl-, "maguei" o atzavara. Aquesta hiptesi, suggerida per primera vegada per Toribio de Benavente,, que deia que el nom es derivaba de metl- i xictli- i el locatiu -co, i per tant volia dir "lloc al melic del maguei". 

Des dels temps de la conquesta de Mxic, hi ha hagut diverses propostes, esotriques i fins i tot desgavellades, sobre el significat de Mxic. Els cronistes religiosos del perode colonial, debatien la qesti de la procedncia dels habitants nadius d'Amrica a partir dels textos bblics, i la conclusi predominant era que descendien de les "tribus perdudes d'Israel". El dominic Gregorio Garca i altres religiosos afirmaven que "Mexitli", el cabdill que gui els mexiques en llur peregrinaci des d'Aztln era un trasssumpte del Messies. Fins i tot Servando Teresa de Mier compartia aquesta opini, i afirm que Mecsi equivalia al "ungit o "Crist". Manuel Orozco y Berra, mexicanista del segle XIX, fa derivar el nom dels mexiques d'xitl (trementina), pintura amb el que el du Huitzilopochtli disting la seva tribu escollida des de la seva marxa d'Aztln, i per tant, els mexitli (mexiques) eren els "ungits" o "elegits".

Evoluci fontica i l'ortografia normativa.

El mot nhuatl, Mexihco es pronunciava i ko, i transliterat com a Mxico en castell, en fer s de la fontica medieval espanyola, enqu l'x representava la fricativa postalveolar sorda (/ /, com el so catal a "peix"). La j representava aleshores la fricativa postalveolar sonora (/ /, com l'actual catalana). Durant el segle XVI, tots dos s'havien fusionat en una fricativa postalveolar sorda; aix, ambdues lletres representaven el mateix so (/ /). Posteriorment, aquest so evolucion cap a una fricativa velar sorda (/x/, l'actual so de la j castellana), i la pronuncia de Mxic en castell, tamb canvi a  .  

Ja que tant l'x com la j representaven el mateix nou so, i mancant una convenci ortogrfica establerta, moltes paraules que havien tingut la fricativa postalveolar sorda en el passat, comenaren a escriure's en castell amb j (p. ex. era com trobar les variants exrcito i ejrcito tot i que, per la seva historicitat, l'ortografia correcta hauria d'haver estat exrcito malgrat el fet que ambdues es pronunciaven igualment). La Real Academia Espaola, fou establerta el 1713, i un dels seus propsits era simplificar l'ortografia. Els seus membres acordaren que la j hauria de representar la fricativa velar sorda sense importar l'origen de la paraula, i que l'x hauria de representar el so /ks/. 

Tanmateix, hi hagu una ambivalncia en l'aplicaci d'aquesta normativa en els topnims antics, sobre tot a Mxic, on les variants Mxico i Mjico (aix com Oaxaca i Oajaca, Xalisco i Jalisco o Texas i Tejas s'usaven de manera indistinta. (De fet, hi havia ambivalncia tamb en alguns noms i cognoms, i en l'actualitat hi han sobreviscut variants com ara Xavier i Javier, Ximnez i Jimnez). En alguns casos, l'ortografia dels topnims mexicans s'adequ a les noves regles (com ara Jalisco o Guanajuato), per d'altres no canviaren, i es conserv l'x fins l'actualitat, com s el cas de Mxico. 

Mxico s l'nica variant ortogrfica utilitzada a Mxic, i a la majoria dels pasos de l'Amrica Llatina, mentre que la variant Mjico s'ha utilitzat principalment a Espanya, l'Argentina i l'Uruguai. En la dcada de 1990, la Real Academia Espaola establ que l'ortografia noramtiva recomanada en castell s Mxico. Encara aix, la variant Mjico s correcta, per no recomanable, i s'utilitza espordicament.

Els noms histrics del pas.

Desprs del setge de Tenochtitln, el 1521, la ciutat fou gaireb completament destruda, i reconstruda durant els tres anys segents. El 1524 fou designada municipi i capital del virregnat de la Nova Espanya, i coneguda com a Mxico Tenustitln i a partir de 1585, oficialment ciudad de Mxico. Mxic, aix, designiva noms la ciutat, i desprs la provncia homnima del virregnat. 

Durant la dcada de 1810, diversos grups d'insurgents advocaven per la independncia del virregnat. Aquest vast territori era composat, aleshores, per diverses intendncies i provncies, successores dels regnes i capitanies generals administrades des de la capital, la ciutat de Mxic. El 1813, els diputats del Congrs de Chilpancingo, sign la primera Declaraci d'independncia de Mxic, que anomenava la nova naci com a "Amrica Septentrional". El 1814, el Congrs Suprem de les forces revolucionries reunides a Apatzingn (a l'estat actual de Michoacn), escrigueren la primera constituci de Mxic, que anomenava la naci com a "Amrica Mexicana". El cap de les forces revolucionries fou derrotat per les forces reialistes, i la constituci mai no entr en vigor. Servando Teresa de Mier, en un tractat escrit el 1920, que analitzava les raons per les quals la Nova Espanya era l'nic territori d'ultramar d'Espanya que no s'havia independitzat, tri el nom de "Anhuac" per referir-se al pas. tot i que aquest mot nhuatl feia referncia al mn o a l'univers terrestre (en la frase cem Anhuac, "la terra sencera", i en qu la capital, Tenochtitlan, era al centre del mn i de les aiges"). 

El 1821, la independncia de Mxic fou finalment aconseguida, amb l'aliana de les forces revolucionries i realistes. Els realistes volien preservar l'statu quo del virregnat, amenaat per les reformes liberals que s'aprovaven a la metrpoli, i establiren una monarquia constitucional, amb el nom d'"Imperi Mexic". L'imperi es collaps el 1823, i el 1824 s'escrigu la primera constituci federal, que cre la federaci mexicana, amb el nom d'"Estats Units-mexicans". Les constitucions de 1857 i 1917 confirmaren aquest nom, que s l'actual. El nom d'"Imperi Mexic" ressuscit breument durant el perode monrquic de 1863 a 1867, durant la Intervenci Francesa".

Referncies i notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374578" title="Fika" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="145114">

Fika s tant un verb com un substantiu del suec que es refereix a la pausa d'una activitat per tal de prendre caf. El fika es podria comparar a l'hora del t dels anglesos tot i que el fika es pot repetir diverses vegades en un dia. Aquesta tradici est bsicament instaurada a la cultura sueca ssent sucia un dels pasos amb ms consum de caf.

Tradicionalment es prenia caf a l'hora del fika per actualment pot ser tamb te i normalment, pels nens, suc o llet. La beguda va sempre acompanyada de pastes com galetes o pastissos o llesques de pa amb mantega.
El fika es pren a tot arreu, donant-se lloc tant a les cases com un pat ms, al camp com a pausa o a la feina on bastantes oficines sueques tenen marcades unes hores de caf pel mat i per la tarda podent interrompre aix alguna reuni informal.

La paraula fika ha existit en l'idioma suec des del 1910 i prov del canvi d'ordre en les sllabes de la paraula kaffi (deformaci de la paraula kaffe). Aix es canvia ka-ffi per fi-ka.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374579" title="Symphodus" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="145115">


Symphodus s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Symphodus bailloni ;
Symphodus cinereus  ;
Symphodus doderleini ;
Canari (Symphodus mediterraneus) ;
Symphodus melanocercus ;
Symphodus melops ;
Symphodus ocellatus ;
Symphodus quinquemaculatus  ;
Symphodus roissali ;
Symphodus rostratus ;
Symphodus tinca ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rafinesque C. S. 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp.  3-69 blank, Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 blank). Caratteri. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;
 ZipCodeZoo.com ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374580" title="Citomegalovirus" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="145116">

El citomegalovirus (Cytomegalovirus), s un tipus d'herpesvrid de la subfamlia Betaherpesvirinae.

Ataca principalment les glndules salivars i pot ser una malaltia greu o fatal per als fetus.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374585" title="Pa de rony" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="145117">

El pa petit o pa de rony s una varietat de pa, que es fa encara a la comarca de les Garrigues. En concret a les poblacions de Cervi de les Garrigues i les Borges Blanques. 

 Elaboraci .
La massa es pasta amb pastadora hidrulica, tota la resta del procs es manual. Un cop pastat es posa al forn de llenya, on petites branques de pi o d olivera cremen amb un foc fora viu. Aquest foc permetr el tancament del "rony". El forn, com hem dit, es l'anomenat tradicionalment  moruno , que cont en un lateral tota la llenya, que al cremar dona la temperatura adequada pel seu funcionament. D aquesta forma assegura la flama necessria per a la cocci del pa. El forn ha de romandre tot el procs obert junt al tiratge, perqu el pa no es cremi pel damunt i quedi uniformement cuit per tots els costats. Un cop tret del forn comprovarem la seva textura, una molla molt esponjosa, allargada i d ulls grossos i la crosta  fina amb diverses protuberncies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374588" title="Tord de Baillon" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="145118">

El tord de Baillon (Symphodus bailloni) s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Mauritnia i de la Pennsula Ibrica (incloent-hi les dels Pasos Catalans).

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1839. Histoire naturelle des poissons. Tome treizime. Livre seizime. Des Labrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 13: i-xix + 1-505 + 1 p., Pls. 369-388. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374592" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1940" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="145119">

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1940, oficialment Jocs de la XII Olimpada, havien de ser els jocs que s'havien de disputar a la ciutat de Tquio (Jap) entre els dies 21 de setembre i 6 d'octubre de 1940. A conseqncia de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) foren cancellats.

Antecedents.
El 31 de juliol de 1936 el Comit Olmpic Internacional (COI), en reuni a la ciutat de Berln (Alemanya), decid otorgar la celebraci dels Jocs Olmpics d'estiu de 1940 a la ciutat japonesa de Tquio de forma unnima. 

Amb l'esclat de la Segona Guerra Sinojaponesa l'any 1937 Tquio fou reemplaada per la ciutat d'Hlsinki (Finlndia), passant a realitzar-se els Jocs entre els dies 20 de juliol i 4 d'agost de 1940. L'esclat de la Segona Guerra Mundial finalment comport la suspensi dels Jocs d'aquell any. 

Posteriorment Hlsinki organitz els Jocs Olmpics d'estiu de 1952 i Tquio els Jocs Olmpics d'estiu de 1964.

Esports a disputar.
En aquests Jocs es pretenia incorporar al programa olmpic de forma oficial el vol sense motor, desprs de la seva presncia en els Jocs Olmpics d'estiu de 1936 celebrats a la ciutat de Berln com a esport de demostraci. Amb la suspensi dels Jocs d'aquell any aquest esport mai ms ha estat considerat per formar part del programa olmpic.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374593" title="Amedeo Carboni" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="145120">

Amedeo Carboni s un ex-jugador i exdirector esportiu del Valncia CF.

Aquest itali nascut en la localitat d'Arezzo el 6 d'abril de 1965 va ser jugador de futbol del Valncia CF des de Juny de 1997 fins a Maig del 2006. En les seues 9 temporades com a jugador valencianista va ser part activa dels grans xits del club guanyant 2 Lligues, 1 Copa de la UEFA, 1 Supercopa d'Europa, una Supercopa d'Espanya i el seu primer ttol com a jugador del Valncia, la Copa del Rei de 1999 que trencava una sequera de ttols de 20 anys.

El 23 d'octubre de 2005, es va convertir en el jugador ms veter amb 40 anys, sis mesos i 17 dies a jugar en la Lliga espanyola de futbol, rcord que prviament ostentava el jugador del Deportivo de La Corunya Donato. Aquesta plusmarca la va deixar en 41 anys, 1 mes i 10 dies quan va jugar el seu ltim partit amb el Valncia davant l'Osasuna el 16 de maig de 2006.

Tamb ha estat el jugador ms veter a guanyar alguna competici de clubs europea, quan va guanyar la Copa de la UEFA en el 2004.

Va ser presentat com nou Director Esportiu del Valncia el 19 de maig de 2006 i va ser cessat del seu crrec en el club el 19 de juny de 2007 per Juan Bautista Soler en benefici del tcnic Quique Snchez Flores, amb qui tenia nombroses disputes professionals i que gaudia de major respatler en els mitjans de comunicaci nacionals.

 Selecci nacional .

Ha estat internacional amb la Selecci nacional de futbol d'Itlia en 18 ocasions. 

 Participacions en Eurocopes .


 Ttols .

 Campionats nacionals .



 Copes internacionals .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374606" title="Tamborer" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="145121">

El tamborer, porquet o tord (Symphodus cinereus) s una espcie de peix ostecti de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total. ;
 Color de fons bru groguenc, cendrs o verds, amb una taca blau negrosa a la base de l'aleta caudal i una altra al primer radi espins de la dorsal.
 Els mascles en lliurea nupcial presenten ratlles blaves als opercles, una taca negra a les pectorals, i la dorsal i l'anal vorejades de blau. ;
 Les femelles presenten color de fons gris arens o verds sense dibuixos a l'opercle.;

Hbitat.

Viu a les praderies de posidnies i zosteres, on els mascles construeixen nius per a la posta. 

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Mediterrnia i a l'Atlntic oriental (des d'Arcachon fins a Gibraltar).

 Referncies .



Bibliografia.

 Bonnaterre, J. P. 1788. Tableau encyclopdique et mthodique des trois rgnes de la nature... Ichthyologie. Pars. Tabl. Encyclop. Mthod. Ichthyol.: i-lvi + 1-215, Pls. A-B + 1-100. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374609" title="Ay Kanom" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="145122">

Ay Kanom o A Khanum s el nom uzbek d'una excavaci arqueolgica del nord d'Afganistan on s'ha trobar una colnia grega. probablement es tracta d'Alexandria de l'Oxus, desprs Eucratdia.

Les excavacions van comenar el 1965 per una missi francesa. Correspon a un establiment del temps d'Alexandre el Gran a Bactriana a la vall mitjana de l'Oxus. Va existir sota els selucides i desprs al regne grec de Bactriana (vers 250 a 150 aC) quan fou destruda pels nmades de les estepes. 

Era una explotaci agrcola amb nombrosos canals, amb un rere pas al Badakhshan, ric en minerals; estava situat a la uni entre el Oxus i un dels seus afluents per l'esquerra, el Kok a; disposava de muralles de rajoles amb una ciutat al pla i una acrpolis en alt. Hi havia diversos edificis com un gimns, un teatre, una font i mausoleus i tombes; alguns edificis eren hellenstic i altres de tipus oriental; cap dels temples s d'estil grec; queden restes de les antigues mansions senyorials que tampoc sn d'estil grec. L'edifici principal era un palau de 300 m2 al mig de la part baixa de la ciutat, amb patis i jardins i diversos edificis annexes; s'han trobat nombroses objectes i esttues; molts dels objectes porten inscripcions en grec i figures gregues com Cibeles.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374612" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1944" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="145123">

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1944, oficialment Jocs de la XIII Olimpada, havien de ser els jocs que s'havien de disputar a la ciutat de Londres (Regne Unit) l'any 1944. A conseqncia de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) foren cancellats.

Antecedents.
En una reuni realitzada pel Comit Olmpic Internacional l'any 1939 s'escoll la ciutat de Londres per davant de les candidatures de Roma (Itlia), Detroit (Estats Units d'Amrica), Lausana (Sussa), Atenes (Grcia), Budapest (Hongria), Hlsinki (Finlndia) i Mont-real (Canad. 

L'esclat de la Segona Guerra Mundial provoc la cancellaci dels Jocs. Londres fou l'organitzadora dels Jocs Olmpics d'estiu de 1948, havent estat seu de l'edici de 1908 i sent l'escollida per realitzar l'edici de 2012.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374617" title="Dugesia subtentaculata" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="145124">

Dugesia subtentaculata s una espcie de planria que habita a l'aigua dola. Es tracta d'un triclad relativament gran, pot superar el centmetre de longitud. Hi ha poblacions de reproducci sexual i d'altres de reproducci asexual.

En un principi es creia que aquesta espcie noms habitava la Pennsula Ibrica, ms endavant es demostr que tamb es troba a Frana, aix el nom de l'espcie canvi de Dugesia iberica a l'actual.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374618" title="Mondim de Basto" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="145125">

Mondim de Basto s un municipi portugus, situat al districte de Vila Real, a la regi del Nord i a la Subregi del Tmega. L'any 2004 tenia 8.470 habitants. Es divideix en 8 freguesies. Limita al nordeste amb Ribeira de Pena, al sudest amb Vila Real, al sudoest amb Amarante, a l'oest amb Celorico de Basto i al nordoest amb Cabeceiras de Basto.
 
Poblaci.


Freguesies.

 Atei;
 Bilh;
 Campanh;
 Ermelo;
 Mondim de Basto;
 Paradana;
 Pardelhas;
 Vilar de Ferreiros;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374620" title="Paos de Ferreira" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="145126">

Paos de Ferreira s un municipi portugus, situat al districte de Porto, a la regi del Nord i a la Subregi del Tmega. L'any 2004 tenia 54.801 habitants.  Es divideix en 16 freguesies. Limita a l'est amb Lousada, al sud amb Paredes, al sudoest amb Valongo i a l'oest i nord amb Santo Tirso.

Poblaci.


Freguesies.

 Arreigada;
 Carvalhosa;
 Codessos;
 Eiriz;
 Ferreira;
 Figueir;
 Frazo;
 Freamunde;
 Lamoso;
 Meixomil;
 Modelos;
 Paos de Ferreira;
 Penamaior;
 Raimonda;
 Sanfins de Ferreira;
 Seroa;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374623" title="Planria" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="145127">

Les planries (Planariidae) sn una famlia de cucs plans pertanyents a l'ordre dels seriats. Les planries sn comunes arreu del mn, habitant aigua salada i dola, rius i ambients terrestres. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374625" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="145128">

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1948, oficialment anomenats Jocs Olmpics de la XIV Olimpada, es van celebrar a la ciutat de Londres (Regne Unit) entre el 29 de juliol i el 14 d'agost de 1948. Van participar 4.104 esportistes (3.714 homes i 390 dones) de 59 comits nacionals competint en 17 esports i 136 especialitats. 

Aquests foren els primers Jocs Olmpics celebrats des de 1936 a Berln i desprs de la Segona Guerra Mundial.

Antecedents.
L'any 1939 el Comit Olmpic Internacional (COI) decid otorgar la celebraci dels Jocs Olmpics d'estiu de 1944 a la ciutat de Londres, Jocs que hagueren de ser suspesos pel desenvolupament de la Segona Guerra Mundial. En finalitzar aquesta guerra, el president del Comit Olmpic Britnic David Burghley demnan per a aquesta ciutat la realitzaci dels segents Jocs, decisi que fou presa pel COI el mar de 1946 per davant de les ciutats de Baltimore (Estats Units d'Amrica), Lausana (Sussa), Los Angeles (Estats Units) i Filadlfia (Estats Units). 

Van ser denominats els Jocs de l'austeritat, ja que el Regne Unit, i sobretot la ciutat de Londres, estaven recuperant-se dels efectes de la guerra. El poble britnic no va rebre aquesta designaci amb alegria ja que pensaven ms en la supervivncia que no pas en les celebracions d'aconseguir la nominiaci. 

No es van construir grans estadis ni grans infraestructures i es va intentar aprofitar el que hi havia en aquell moment, fins a tal punt que els atletes van dormir en barracons que havien servit de casernes durant la guerra. L'Estadi de Wembley fou adaptat per acollir unes 100.000 persones, construint-se una pista de cendra per a acollir les proves d'atletisme. El Tmesi va acollir les proves de rem i piragisme. 

La cerimnia inaugural va ser la primera transmesa per televisi i va poder ser seguida per 500.000 persones. Malgrat tots els problemes es va batre el nombre de comits participants. Com era d'esperar aquests jocs van ser bastant pobres en qesti de marques ja que alguns atletes havien mort durant la guerra i altres havien perdut els seus millors anys de competici i no van trobar les condicions necessries per a preparar-se. 

Comits participants.


Participaren en aquesta edici 59 Comits nacionals, fent-ho per primera vegada Birmnia (avui en dia Myanmar), Ceilan (avui en dia Sri Lanka), Corea (l'nica vegada que ha participat en uns Jocs amb un equip unificat), Guyana Britnica (avui en dia Guyana), Iran, Iraq, Jamaica, Lban, Pakistan, Puerto Rico, Singapur, Sria, Trinitat i Tobago i Veneuela. 

Per la seva implicaci en la Segona Guerra Mundial, i la seva ocupaci per les forces aliades, l'equip d'Alemanya i el Jap no pogueren participar en els Jocs. Per la seva banda, l'equip d'Itlia si que pogu participar en els Jocs. Retornaren a la competici Cuba, Espanya i Panam i l'abandonaren Estnia i Letnia (ambds estats incorporats a la Uni Sovitica) aix com Bolvia, Bulgria, Costa Rica i Romania.

 
  Afganistan;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Birmnia;
 ;
  Canad;
  Ceilan;
 ;
  Corea;
 ;
 ;
  Egipte;
  Espanya;
 ;
 ;
 ;
  Frana;

 Grcia;
 Guyana Britnica;
  Hongria;
 ;
  Iran;
  Iraq;
 ;
 ;
 ;
  Iugoslvia;
  Jamaica;
 ;
 ;
 ;
  Malta;
  Mxic;
 ;
 ;
 ;
 ;

 ;
 ;
  Per;
 ;
 ;
  Puerto Rico;
 ;
  Singapur;
  Sria;
  Sud-frica ;
 ;
 ;
  Trinitat i Tobago;
 ;
 ;
 ;
  Veneuela;
 ;
  Xina;


Esports disputats.
En aquests Jocs es disputaren 136 proves esportives en 17 esports diferents:




Fets destacats.
La cerimnia ignaugural, realitzada el 29 de juliol de 1948 a l'Estadi de Wembley, va ser retransmesa en directe per la televisi i va ser vista per uns 500.000 espectadors. Aquesta cerimnia compt amb la presncia del rei Jordi VI del Regne Unit, la seva mare Maria de Teck, la seva esposa Elisabet Bowes-Lyon.

L'altleta neerlandesa Fanny Blankers-Koen es convert en la reina dels Jocs al guanyar quatre medalles d'or en atletisme. L'atleta txec Emil Ztopek debut en aquests Jocs guanyant una medalla d'or i una de plata.

Dos atletes campions en els ltims Jocs Olmpics disputats l'any 1936 acosneguiren defensar els seus ttol dotze anys ms tard, Ilona Elek en esgrima i Jan Brzak en piragisme.

El tirador Karoly Takcs, que formava part de l'equip hongars de tir olmpic, l'any 1938 va perdre la m dreta en el transcurs de la Segona Guerra Mundial a l'explotar-li una granada. Takcs va continuar entrenant-se amb la m esquerra, arribant a guanyar la medalla d'or en la modalitat de pistola rpida.

La gimnasta Marie Provaznikova, de l'equip txec de gimnstica es convert en la primera desertora en una Jocs Olmpics. Desprs de guanyar la medalla d'or renunci a retornar al seu pas en nom de la "manca de llibertat" existent desprs de l'ocupaci sovitica.

Medaller.

Deu nacions amb ms medalles en els Jocs Olmpics de 1948. Pas amfitri ressaltat.


Enllaos externs.

  Jocs Olmpics de Londres de 1948;
  www.sports-reference.com - Londres 1948;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374630" title="Penafiel" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="145129">

Penafiel s un municipi portugus, situat al districte de Porto, a la regi del Nord i a la Subregi del Tmega. L'any 2004 tenia 72.095 habitants. Es divideix en 38 freguesies. Limita al nord amb Lousada, al nordest amb Amarante, a l'est amb Marco de Canaveses, al sud amb Castelo de Paiva i a l'oest amb Gondomar i Paredes.

Demografia.


 Freguesies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374631" title="Square des Batignolles" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="145130">


La square des Batignolles es troba al 17 districte de Pars al Quartier des Batignolles no lluny del nou Parc Clichy-Batignolles.

Va ser realitzat durant el segon Imperi a petici del Bar Haussmann pel desig de Napole III de construir a la capital diversos jardins a l'anglesa. Napole III havia portat aquest gust pels jardins desprs d'un viatge a Anglaterra.

Va ser creat per Jean-Charles Alphand, secundat per l'enginyer Jean Darcel, l'arquitecte Gabriel Davioud i l'horticultor Jean-Pierre Barillet-Deschamps sobre l'emplaament de la place de la promenade, un immens terreny vague.

Vegetaci.

Ha estat concebut com un jard a l'anglesa, lleugerament ondulat, amb una gruta, un riu, una cascada i un llac en miniatura. S'hi va plantar una vegetaci molt extica per meravellar els sentits per alhora per mostrar la potncia del segon Imperi, capa de fer viure espcies que vnen de tots els horitzons climtics.

Actualment, l'ajuntament de Pars intenta conservar el jard en el pur estil Haussmanni. Aquest estil s molt visible pels petits ponts de bet amb dibuixos vegetals, les falses roques estratificades com al Parc dels Buttes-Chaumont construt a la mateixa poca pel mateix Jean-Charles Alphand.

Encara s'hi pot trobar sobre el terreny:

 4 pltans hbrids (Platanus hispanica) plantats el 1840 i el 1880, de 32, 33, 34 i 38m d'alria, dels que un fa 5,90m de circumferncia i sn entre els ms grans de Pars.
 Un Faig porprat (Fagus sylvatica f. purpurea) gegant.
 Alguns Gleditsia triacanthos.
 Salzes tortuosos (Salix matsudana 'Tortuosa');
 Avellaners de Bizanci (Corylus colurna);
 Freixes de fulles d'Aucuba (Fraxinus aucubaefolia);
 Caquis del Jap (Diospyros caqui);
 Llimoners (Citrus limon);
 Una sequoia vermella (Sequoiadendron giganteum);

Cultura.

 La square des Batignolles ha estat cantada per Barbara en la seva can Perlimpinpin:

Le got de l'eau, le got du pain;
Et celui du Perlimpinpin;
Dans le square des Batignolles!;
_______________________________________
      
El gust de l'aigua, el gust del pa;
I el del Perlimpinpin;
A la plaa dels Batignolles!


 Yves Duteil ha titulat una de les seves canons "Les Batignolles" (1976):

Alors au square des Batignolles;
Je passais le torrent  gu;
Pour voir les pigeons qui s'envolent;
Quand on court pour les attraper ....;
Sur le pont guettant les nuages;
On respirait la folle odeur;
Qui se dgageait au passage;
Des locomotives  vapeur;
Et au coeur de la fume blanche;
Tout le reste disparaissait ....;
________________________________________

Llavors a la plaa dels Batignolles ;
Passava el torrent en gu ;
Per veure els coloms que s'enlairen ;
Quan es corre per agafar-los .... ;
Sobre el pont que guaita els nvols ;
Es respirava la boja olor ;
Que desprenia de passada ;
Locomotores de vapor ;
I al cor del fum blanc ;
Tota la resta desapareixia .... ;

Fa aqu referncia als trens que circulaven entre l'estaci Saint-Lazare i l'estaci de Pont-Cardinet molt propera.

Enllaos externs.

 Square des Batignolles, a Paris.fr;
 Vistesues satllit: ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374633" title="Resende" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="145131">

Resende s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Nord i a la Subregi del Tmega. L'any 2004 tenia 11.974 habitants. Es divideix en 15 freguesies. Limita al nord amb Baio i Meso Frio, a l'est amb Lamego, al sud amb Castro Daire i a l'oest amb Cinfes.

Poblaci.


Freguesies. 

 Anreade;
 Barr;
 Crquere;
 Feiro;
 Felgueiras;
 Freigil;
 Miomes;
 Ovadas;
 Panchorra;
 Paus;
 Resende;
 So Cipriano;
 So Joo de Fontoura;
 So Martinho de Mouros;
 So Romo de Aregos;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374637" title="Ribeira de Pena" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="145132">

Ribeira de Pena s un municipi portugus, situat al districte de Vila Real, a la regi del Nord i a la Subregi del Tmega. L'any 2004 tenia 7.251 habitants. Es divideix en 7 freguesies. Limita al nord amb Boticas, a l'est amb Vila Pouca de Aguiar, al sud amb Vila Real, al sudoest amb Mondim de Basto i a l'oest amb Cabeceiras de Basto.  

Poblaci.


Freguesies.
 
 Alvadia;
 Canedo;
 Cerva;
 Limes;
 Salvador;
 Santa Marinha;
 Santo Aleixo de Alm-Tmega;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374638" title="Symphodus doderleini" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="145133">

El tord flassader, el saig o el tord ( Symphodus doderleini) s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total. ;
 Color rogenc o taronja, amb una petita taca negra a l'aleta caudal, una banda longitudinal argentada al mig de cada costat i a sobre una altra d'un color terrs fosc.;

Hbitat.

Viu principalment a les praderies de fanergames marines i, en general, no s'apropa a les costes rocalloses.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Mediterrnia (llevat del Golf del Lle) i al Mar de Mrmara. No s freqent a les costes dels Pasos Catalans.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jordan, D. S. 1890. A review of the labroid fishes of America and Europe. Rep. U. S. Fish Comm. v. 15 : 559-699, Pls. 1-11. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374639" title="Beta Georgis" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="145134">

Beta Georgis s una esglsia d'Etipia excavada a la roca en forma de creu. Segons la tradici es va construir grcies a l'ajuda dels ngels a les nits. La va fer construir el rei Lalibela en el segle XII que volia convertir la ciutat en la segona Jerusalem.

Declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco el 1979 forma part d'un conjunt de 11 esglsies rupestres de Lalibela.

 Bibliografia .
L'oblit del passat - Jordi Llompart i Mallorqus, 1998.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374642" title="Roberto Novoa Santos" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="145135">
Roberto Novoa Santos (La Corunya, 8 de juliol de 1885 - Santiago de Compostella, 9 de desembre de 1933) va ser un metge i psicleg gallec. Catedrtic de Patologia General per les universitats de Santiago de Compostella (1912-1928) i Madrid (des de 1929 fins a la seva mort). 
 Biografia . 
Desprs d'estudiar Medicina a Santiago de Compostella, va comenar en la docncia com a professor auxiliar de Patologia General en la Facultat de Medicina de Santiago, plaa que va obtenir per oposici. El 1911 va anar a estudiar Fisiologia i Patologia a Frana, ustria i Alemanya, amb una borsa d'estudis de la Junta d'Ampliaci d'Estudis. En aquesta estada va publicar un total de sis treballs cientfics. A la seva tornada va obtenir la ctedra de Patologia a Santiago. Va ser un eminent clnic i patleg, sent especialment notables les seves investigacions sobre la diabetis. Va deixar ms de 200 treballs publicats. En el seu haver est la fundaci i direcci de diverses revistes de divulgaci cientfica. Va ser un dels ms primers introductors a Espanya dels treballs de Freud. 

Va desenvolupar tamb un important paper poltic, ja que va ser diputat de la Diputaci de la Corunya durant la Dictadura de Primo de Rivera, i, posteriorment, diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931, representant a la Federaci Republicana Gallega per La Corunya (desprs ORGA). Poc abans de morir, Nvoa va estar a Argentina, durant quatre mesos, a explicar un curs el 1932, formant part de la cpula de la Junta d'Ampliaci d'Estudis, com ja havia fet anteriorment, el 1928 (Cuba). 

 Obra . 
La indigencia espiritual del sexo femenino, Valencia, 1908.
Alcance y sistematizacin de as cromorreacciones de los albuminoides (tesi doctoral), Madrid, 1911.
Manual de Patologa General, Santiago de Compostela, 1916.
Sistema linftico y sistema nervioso vegetativo, Santiago, 1919.
Tratamiento de la diabetes mellitus, Ed. Calleja, Madrid, 1920.
El problema del Mundo Interior (discurso inaugural de curso 1920-21), Santiago de Compostela, 1920.
Physis y Psyquis, Santiago de Compostela, 1922.
Enfermedades de la nutricin, al Tractat Iberoameric de Medicina Interna. Madrid, 1923.
Estudios sobre la asimetra funcional del sistema nervioso, Santiago de Compostela, 1926.
El Instinto de la muerte, Morata, editor; Madrid, 1927.
La mujer, nuestro sexto sentido y otros esbozos, Biblioteca Nueva, Madrid, 1928.
Diabetes espuria y diabetes genuina, Morata, editor; Madrid, 1930;
Cuerpo y espritu, C.I.A.P., Madrid, 1930;
La inmortalidad y los orgenes del sexo (Una inquisicin biolgica), Madrid, 1931.
Patografa de Santa Teresa y el Instinto de la Muerte, Madrid, 1932.
El advenimiento del hombre y otras conferencias, Madrid, 1933.

 Enllaos externs .
Biografa  ;
Fitxa de diputat de Roberto Novoa Santos;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374644" title="Jordi Llompart i Mallorqus" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="145136">
Jordi Llompart i Mallorqus periodista nascut a Barcelona l'11 d'Octubre de 1962. Ha dirigit Telenotcies i programes informatius de Televisi de Catalunya (TV3 i Canal 33).
Va iniciar la seva carrera professional com a director de l'emissora municipal Rdio Cubelles i com a editor, presentador i responsable dels serveis informatius de Rdio Avui-Cadena 13.
Ha collaborat amb el diari AVUI, La Vanguardia, Tiempo i altres. 

Des de principis de 1994 fins a finals de 1996 va dirigir el projecta L'oblit del passat srie documental de programes sobre la conservaci del Patrimoni Cultural de la Humanitat. Fruit d'aquesta srie, va escriure el llibre amb el mateix nom que s una adaptaci dels guions originals de la srie.

Bibliografia.
L'Oblit del Passat - Jordi Llompart, 1998


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374645" title="Canari (peix)" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="145137">

El canari o tord roquer (Symphodus mediterraneus) s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total. ;
 Color general rosat o groc vermells amb ratlles longitudinals ms fosques i una taca negra a la base de les pectorals i a la part alta del peduncle caudal.
 Els mascles tenen ratlles blaves vistoses al ventre.;

Hbitat.

Viu solitari entre prats d'algues.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Portugal (incloent-hi les Aores i Madeira) fins al nord del Marroc. Tamb a la Mediterrnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
  Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quignard, J.-P. and A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. In P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen and E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374647" title="Parc de Bagatelle" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="145138">


El parc de Bagatelle es troba al cor del bosc de Boulogne, a Pars. s un dels quatre pols del jard botnic de la ciutat de Pars amb el jardin des serres d'Auteuil situat al sud-est del bosc, el parc floral de Paris i l'arboretum de l'cole du Breuil que es troben al bosc de Vincennes.

Histria.

El parc i el castell de Bagatelle han estat construts noms en seixanta-quatre dies, com a resposta a d'una juguesca entre Maria-Antonieta i el Comte d'Artois, que va adquirir el terreny el 1775. Els plnols del lloc han estat dibuixats en una sola nit per l'arquitecte Bellanger. Ms de 900 obrers hi han treballat per a realitzar-lo.

Franois-Joseph Blanger va concebre el parc i Thomas Blaikie va garantir la seva realitzaci en un estil anglo-xins, molt de moda en aquell temps. Aquesta moda est vinculada a l'arribada a Europa d'imatges de pagodes procedents de la Xina per reflecteix igualment una reacci de cara al rigorositat dels jardins a la francesa.

Desprs d'haver estat a punt de desaparixer durant la Revoluci, el parc ha vist la construcci de l'orangeria, de la reixa d'honor i de les quadres el 1835 desprs dels pavellons dels guardes, del Trianon i de les dues terrasses el 1870.

El jard esdev propietat de Pars el 1905. D'en 1907, el roserar del parc acull un concurs internacional. Es troben al parc 10000 rosers, de 1200 espcies diferentes.

Galeria.



Exposicions temtiques.

S'organitzen regularment exposicions al parc de Bagatelle.

Vegeu tamb.

 Roserar de Bagatelle;

Enllaos externs.

 Parc de Bagatelle a paris.fr;
 El parc de Bagatelle i les seves fbriques;
 Vistes satllit: ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374650" title="Copa albanesa de futbol" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="145139">
La Copa albanesa de futbol (en albans: Kupa e Shqipris) s al mxima competici futbolstica per eliminatries d'Albnia.

 Historial .


Referncies.


Enllaos externs.
RSSSF ;
 Copa  2007/08 ;
 Albania Sport ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374654" title="Junta per a l'Ampliaci d'Estudis" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="145140">
La Junta per a l'Ampliaci d'Estudis i Investigacions Cientfiques va ser la instituci encarregada de promoure la investigaci i l'educaci cientfica a Espanya en la primera part del segle XX, fins a la seva desaparici, com a conseqncia del resultat que va tenir la Guerra Civil (1936-1939). 
Fundaci. 
La creaci en 1907 de la Junta per a l'Ampliaci d'Estudis i Investigacions Cientfiques, hereva en gran mesura de la Institucin Libre de Enseanza (1873), va inaugurar una etapa de desenvolupament fins a llavors no arribat a per a la cincia i la cultura espanyola. El Reial Decret pel qual es crea la Junta fou signat per Alfons XIII l'11 de gener de 1907, i l'exposici del prembul va ser escrit per Amalio Gimeno, ministre en aquest moment. En aquesta exposici, desprs de citar exemples de les iniciatives d'altres pasos, afirmava:
I, no obstant aix, no manca entre nosaltres gloriosa tradici en aquesta matria. La comunicaci amb moros i jueus i la mantinguda en plena Edat Mitjana amb Frana, Itlia i Orient; la vinguda dels monjos de Cluny, la visita a les Universitats de Bolonya, Pars, Montpellier i Tolosa; els premis i estmuls oferts als clergues pels Cabildos para anar a estudiar a l'estranger, i la fundaci del Collegi de San Clemente a Bolonya, sn testimoniatge de la relaci que en temps remots vam mantenir amb la cultura universal. La labor intellectual dels regnats de Carles III i Carles IV, que va produir la major part dels nostres actuals Centres de cultura, va tenir com punt de partida la terminaci de l'allament que abans havem caigut, oblidant la nostra tradici envejable, i va restablir la comunicaci amb la cincia europea, que, interrompuda desprs per diverses canses, no conserva ara sin manifestacions allades, com les pensions per a viatges concedides als becaris de Salamanca i el Collegi de Bolonya.  

El 15 de gener van ser nomenats, per reial decret, com a vocals: Santiago Ramn y Cajal, Jos Echegaray, Marcelino Menndez Pelayo, Joaqun Sorolla, Joaqun Costa, Vicente Santamara de Paredes, Alejandro San Martn, Julin Calleja Snchez, Eduardo Vicenti, Gumersindo de Azcrate, Luis Simarro, Ignacio Bolvar, Ramn Menndez Pidal, Jos Casares Gil, Adolfo lvarez Buylla, Jos Rodrguez Carracido, Julin Ribera y Tarrag, Leonardo de Torres Quevedo, Jos Marv, Jos Fernndez Jimnez i Victoriano Fernndez Ascarza.

Importncia. 
La Junta va ser l'organisme que major impuls va donar al desenvolupament i difusi de la cincia i cultura espanyoles a travs d'un programa molt actiu d'intercanvi de professors i alumnes i l'establiment de beques per a estudiar en l'estranger (pensionats), en un intent reeixit de sortir del pessimisme vuitcentista i obrir-se a l'estranger establint un dileg obert amb els pasos ms moderns d'Europa com l'nic mitj d'avan i progrs. Obra de pocs homes, liderada pel seu president, Santiago Ramn i Cajal, i el seu secretari, Jos Castillejo, en el seu si es van formar i van treballar els millors intellectuals i cientfics d'Espanya entre 1907 i 1939 com Ignacio Bolvar (que fou el segon i ltim president de la Junta), Cndido Bolvar,  Po del Ro Hortega, Julio Rey Pastor, Blas Cabrera, Miguel Cataln, Enrique Moles, Jos Royo, Faustino Miranda, Odn de Buen, Ramn Menndez Pidal, Toms Navarro Toms, Amrico Castro, Luis de Zulueta i Mara de Maeztu, entre altres.

Instituts i centres. 
La Junta va assolir de crear un entramat de centres i laboratoris en els quals la cincia i les humanitats van comenar a tenir un pes fins a aquest moment inusual. El Centre d'Estudis Histrics, la Residencia de Estudiantes, l'Institut Nacional de Cincies Fsico-Naturals, que va aglutinar als ja existents com l'Estaci Biolgica de Santander, el Laboratori d'Investigacions Fsiques (i el seu successor l'Institut Nacional de Fsica i Qumica, allotjat a l'edifici Rockefeller), el Museu Antropolgic, el Museu de Cincies Naturals o el Reial Jard Botnic de Madrid, foren alguns d'aquests centres d'investigaci en els quals professors i alumnes es maldaven per arribar al nivell d'altres pasos i dotar a Espanya de la cincia, la tcnica i la cultura ms modernes i noves. 
Influncia exterior. 
Per altra banda, la Junta per a l'Ampliaci d'Estudis i Investigacions Cientfiques va jugar un paper decisiu en les relacions amb Amrica Llatina, potenciades per una Reial Ordre promulgada el 16 d'abril de 1910, per la qual es donava suport l'intercanvi de professors i alumnes i l'edici d'obres sobre la societat, l'evoluci de la cultura i de l'economia i la histria natural d'Amrica. L'intercanvi suscitat va originar unes noves relacions i maneres de mirar-se i entendre's entre americans i espanyols i va afavorir la creaci d'instituts, departaments i ctedres universitries sobre llengua, cultura, histria i civilitzaci espanyoles, molts dels quals van seguir el model organitzatiu i cientfic dels centres espanyols de la Junta per a Ampliaci d'Estudis i Investigacions Cientfiques en la seva organitzaci i funcionament. 

Dissoluci. 
L'esperit de modernitzaci i reforma que representava la Junta no comptava amb la simpatia dels sectors que van promoure i van donar la insurrecci de juliol de 1936. El govern de Burgos va decretar la seva dissoluci (19 de maig de 1938 ), transferint les seves funcions a un recin fundat Institut d'Espanya, creat per la Junta va seguir funcionant en les zones no controlades pels insurgents fins al final de la guerra. 

Acabada la Guerra Civil, el 24 de novembre de 1939, el dictador Franco va promulgar la llei per la qual es creava el Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC), disposant que des d'ara: 

 tots els Centres dependents de la dissolta Junta per a l'Ampliaci d'Estudis i Investigacions Cientfiques, de la Fundaci d'Investigacions Cientfiques i Assaigs de Reformes i els creats per l'Institut d'Espanya, passaran a dependre del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques.

Encara que el CSIC va ser fundat amb un esperit antagnic al de la Junta, i en un acte independent de la dissoluci d'aquesta, s coma que es presenti aquest organisme com a la seva continuaci. 
Bibliografia.

 Formentn Ibez, Justo y Jose Mara Villegas Sanz. Relaciones Culturales entre Espaa y Amrica: la Junta para Ampliacin de Estudios. Madrid. Mapfre, 1992.
 Laporta, F. J., Miguel A Ruiz, Zapatero, V. y J. Solana. Los orgenes culturales de la Junta para Ampliacin de Estudios. Arbor, CXXVI/493 (Madrid, enero 1987).
 Lpez Snchez, Jos Mara. Heterodoxos espaoles. El Centro de Estudios Histricos, 1910-1936.  Madrid. Marcial Pons-CSIC. 2006.
 Naranjo Orovio, Consuelo, LMaria Dolores Luque y Miguel ngel Puig-Samper (editroes). Los lazos de la cultura. El Centro de Estudios Histricos de Madrid y la Universidad de Puerto Rico, 1916-1939. Madrid. CSIC-Universidad de Puerto Rico, 2002.
 Snchez Ron, Jos Mara (coordinador). 1907-1987. La Junta para Ampliacin de Estudios e Investigaciones Cientficas 80 aos despus. 2 vols. Madrid. CSIC. 1988.

 Vegeu tamb .
 Residencia de Estudiantes;
 Instituto Escuela;
 CSIC;

 Enllaos externs .
 Paul Aubert, A la Sorbona, a Marburgo o a La Alpujarra? La Junta para Ampliacin de Estudios.;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374656" title="Ay Timur" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="145141">
Ay Timur Muhammad (o Muhammad Ay Teymur) fou un cap dels sabardar  i governant de Sabzawar. Era fill d'un esclau i va succeir en la direcci dels sabardars a Masud.

Fou reclutat per Masud junt amb altres turcs per ampliar la seva milcia de bandits i dervixos. Masud li va encarregar el govern de Sabzawar quan va fer campanya contra Herat el 1342 i contra Mazanderan el 1344. En aquesta darrera regi Masud i el seu exrcit foren derrotats i el cap va morir. Ay Timur es va trobar llavors com a cap dels sabardars, que dominaven tamb Nishapur. 

Atacat per Takhay Timur ( a  y T m r) i per Argunshah Djawni Kurbani (mongol Je'n Gurban) va reconixer la sobirania de Taqay Timur (1345) com acredita una moneda emesa a Sabzawar en aquest any. Va ampliar les seves forces amb les dels dervixos xites desmobilitzats desprs de la mort del seu cap Hasan Djuri a mans de Masud. Els dervixos per veien a Ay Timur com un home de Masud i representant de la burgesia de Bashtin (d'eon era originari el primer cap dels sabardars Abd al-Razzak Bashtini) que no els tenien en consideraci. Amb l excusa de la seva manca de respecte pels dervixos, la seva preferncia per la massa i els comuns, i el fer inadequat de ser regits per el fill d'un esclau, el van deposar (1346) i sota la direcci de l aristocrcia de Sabzawar dirigida per Shams al-Din Ali, i el van matar (agost/setembre del 1346)

 Nota .


 Bibliografia .

J. M. Smith, Jr., The History of the Sarbad r Dynasty, 1336-1381 A.D., and Its Sources, La Haia i Pars, 1970;

 Vegeu tamb .

Abd al-Razzak Bashtini;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374657" title="Jard botnic de Pars" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="145142">
El jard botnic de Pars (Jardin botanique de la ville de Paris) est format per:

 Parc de Bagatelle dins el bois de Boulogne.
 Jardin des serres d'Auteuil dins el bois de Boulogne.
 Parc floral de Paris dins el bois de Vincennes.
 Arboretum de l'cole du Breuil dins el bois de Vincennes.

 Enllaos externs .

El jard botnic a paris.fr;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374658" title="Llambrega" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="145143">

La llambrega o el tord cuanegre (Symphodus melanocercus) s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total. ;
 El dors s marr i els flancs groguencs, amb una ampla banda vertical negre sobre l'aleta caudal.;

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Mediterrnia i al Mar de Mrmara.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. In P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen and E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Risso, A. 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du dpartement des Alpes Maritimes. F. Schoell, Pars. Ichthyol. Nia: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;
 Discover Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374662" title="Coeficient intellectual" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="145144">

El Coeficient Intellectual  (en angls IQ) s un valor que resulta de la realitzaci d'un test estandarditzat per a mesurar les habilitats cognitives d'una persona (la intelligncia) en relaci al seu grup d'edat. S'expressa de forma que el CI mitj d'un grup d'edat sigui 100 (una persona de CI = 110 est per sobre de la mitjana del seu grup d'edat; una persona de CI = 90 est per sota de la mitjana del seu grup d'edat). El ms normal s que la desviaci estndard ( ) dels resultats sigui de 15 o 16, i els tests es dissenyen de forma que la distribuci dels resultats sigui una distribuci gaussiana, s a dir, que segueixi la corba normal.

Les puntuacions en un test donat i en una poblaci determinada han evolucionat a l'ala al larg de la histria dels tests de CI (el conegut efecte Flynn), aix que aquests tests requereixen una adequaci contnua si es desitja que els anteriors estndards es mantinguin.

Els superdotats sn aquelles persones que es troben per sobre del 98% de la poblaci.

Des de 1925 i, de forma ms amplia, des de 1936, principalment per treballs de Thurstone, s'han desenvolupat complexos estudis estadstics per a la normalitzaci dels tests de CI, en l'anomenada "Teoria de resposta a l'tem" (TRI). Els models de Rasch i Birnbaum (1960 i 1968 respectivament) sn els ms usats en els millors tests moderns. Aquest mtodes difereixen dels tradicionals sistemes basats en mitjana i desviaci tpica, que sn mitjanes de paritat que produeixen una escala ordinal, mentre que la TRI genera mesures d'habilitat (tra latent) en una escala gaireb d'interval.

 Histria .

L'any 1905, el psicleg francs Alfred Binet va publicar el primer test d'intelligncia moderna: l'escala d'intelligncia de Binet-Simon. El seu principal objectiu era identificar estudiants que necessitaven ajuda especial per a complir amb les exigncies escolars. Amb la inestimable collaboraci de Theodore Simon, Alfred Binet va publicar revisions de la seva escala d'intelligncia entre 1908 i 1911, apareixent l'ltima just abans de la seva prematura mort.

Una adaptaci de l'escala de Binet-Simon es va publicar el 1916 grcies a Lewis M. Terman, de l'Universitat de Stanford, qui va incorporar la proposici de Stern de qu el nivell d'intelligncia d'un individu pot ser medit com un CI. El test de Terman, al qual se'l denomina "Escala d'Intelligncia de Stanford-Binet", formava les bases d'un dels tests d'intelligncia moderns usats habitualment avui dia. Es coneixen colloquialment com "Test de CI"

 CI de celebritats .

Algunes de les celebritats que s'han sotms a una prova de CI, o que han obtingut un resultat estimat sn les segents:

 George W. Bush: 102;
 Madonna: 140;
 Albert Einstein: 160;
 Andy Warhol: 86;
 Jodie Foster: 132;
 Nicole Kidman: 132;
 Sharon Stone: 136;
 Adolf Hitler: 141;
 Britney Spears: 100;
 John F. Kennedy: 117;
 Bill Clinton: 137;
 Isaac Asimov: 160;
 Stephen Hawking: 170;
 Marilyn vos Savant: 228 (rcord mundial);

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374667" title="Klubi Sportiv Besa Kavaj" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="145146">

El Klubi Sportiv Besa Kavaj s un club de futbol albans de la ciutat de Kavaj.

 Histria .
Evoluci del nom:
1925 : SK Adriatiku Kavaj;
1930 : SK Kavaj;
1935 : KS Besa Kavaj;
1950 : SK Kavaj;
1951 : Puna Kavaj;
1958 : KS Besa Kavaj;

 Palmars .
Segona divisi de la lliga albanesa: 3;
1932, 1978, 1986;

Copa albanesa de futbol: 1 ;
2007;

 Futbolistes destacats .
  Renato Arapi;
  Edmond Kapllani;
  Andi Lila;
  Bledar Mancaku;
  Altin Rraklli;
  Renato Coelho;
  Patrice Abanda;
  Emanuel Bikoula;
  Francois Elokan;
  Herby Fortunat;
  Fitim Haliti;
  Driton Krasniqi;
  Liridon Leci;
  Alban Dragusha;
  Ismet Munishi;
  Zekirija Ramadani;
  Artim Sakiri;
  Astrogildo Siqueira;
  Suat Zendeli;
  Abdullah Salihu Ishaka;
  Sergei Romanishin;

 Enllaos externs .
KS Besa Kavaj;
Besa a UEFA.COM;
Besa a EUFO.DE;
Besa a Weltfussball.de;
Besa a Playerhistory.com;
Besa a Transfermarkt.de;
Besa a Football-Lineups.com;
Albania Sport;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374672" title="Leandro Pita Romero" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="145147">
Leandro Pita Romero (Ortigueira, provncia de La Corunya, 22 de novembre de 1898 - Buenos Aires, 25 de juny de 1985) va ser un poltic, diplomtic, periodista i escriptor gallec. Fill de l'advocat agrarista Leandro Pita Snchez-Boadao, fundador de la Federaci Agrria, estudia a La Corunya la carrera de magisteri i, posteriorment, ingressa en la facultat de Dret de Santiago de Compostella, obtenint el ttol d'advocat en 1917. En aquest temps, comena a exercir el periodisme, escrivint en prestigiosos diaris de Madrid i altres ciutats, com Nuevo Heraldo, El Liberal, El Norte de Castilla, El Sol i Noticiero Sevillano. 

Tamb per aquesta poca forma part de les Irmandades da Fala de La Corunya, organitzaci aquesta de carcter galleguista moderat, formada fonamentalment per intellectuals i professionals. A travs del seu pare es relaciona amb el poltic agrarista de centre Manuel Portela Valladares, amb el qual treballa durant una temporada com secretari poltic. AL produir-se el cop d'estat del general Miguel Primo de Rivera en 1923, Pita Romero torn a La Corunya on comena a escriure en el Noroeste i posteriorment a El Orzan, del que va a ser director. En 1924 escriu en castell una petita novella, El anarquista, traduda posteriorment al gallec. En 1926 es fa crrec de la presidncia de la Federaci Agrria de Ortigueira i en 1927 s elegit president de l'Associaci Provincial de Ramaders i vocal de la Associaci General de Ramaders d'Espanya, formant part del Partit Agrari Republic. La seva relaci amb la gent del camp el va convertir en un home popular en el mitj rural de la provncia de La Corunya. 

Amb la caiguda de la monarquia i la instauraci de la repblica, el 14 d'abril de 1931, forma part del gran front electoral impulsat a Galcia per Santiago Casares Quiroga, anomenat Federaci Republicana Gallega. Per aquesta coalici es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1931, assolint un acta de diputat amb 43.181 vots. A les eleccions de 1933, en representaci del PRG, va obtenir 82.916 vots. Durant el bienni negre (1933-1935) es distanci de Casares i s'incorpora al govern de centre dreta del Partit Republic Radical encapalat per Diego Martnez Barrio i amb Alejandro Lerroux com a ministre de Marina. El 8 d'octubre de 1933 es converteix en el ministre ms jove de la Segona Repblica a l'ocupar la cartera de Marina, al capdavant de la qual estar tot just dos mesos. Amb la victria electoral de la dreta, al novembre de 1933, Lerroux forma govern el 16 de desembre d'aquest any, i el nomena ministre d'Estat, equivalent a ministre de Relacions Exteriors. En 1934 deixa aquest crrec per a convertir-se en ministre sense cartera. Durant aquesta etapa representa a Espanya a Europa, sent nomenat ministre plenipotenciari i primer ambaixador de la Repblica davant el Vatic, on establ relacions amistoses amb el llavors secretari d'Estat, cardenal Pacelli, qui es convertir desprs en el Papa Pius XII. 

Amb el triomf del Front Popular, Pita Romero deixa el seu crrec d'ambaixador, tornant a viure a La Corunya. En aquesta ciutat el sorprn l'esclat de la Guerra Civil Espanyola (18 de juliol de 1936). A pesar de ser un poltic moderat i un catlic practicant, ha d'exiliar-se, primer a Portugal i desprs a Argentina. En aquest pas, treballa com a eriodista i advocat, escrivint en alguns dels millors diaris i revistes d'aquest temps, com La Premsa, El Mundo, Crtica, La Capital i Leopln. No va regressar a Espanya fins a 1960, fent-lo regularment a partir de llavors, encara que mai de forma definitiva.

 Bibliografia .
Ressenya biogrfica a Revista "Argentina 1930-1960".
Bulletin of Spanish Studies. Volum 11. Nm 42 de 1934.

 Enllaos externs .
 Biografia (inclou fotografia) ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374675" title="Klubi Futbollit Apolonia Fier" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="145149">

El Klubi Futbollit Apolonia Fier s un club de futbol albans de la ciutat de Fier.

 Histria .
Evoluci del nom:
1925 : KS Apolonia Fier;
1950 : SK Fier;
1951 : Puna Fier;
1957 : KS Apolonia Fier;

 Palmars .
Copa albanesa de futbol: 1 ;
1998;

 Futbolistes destacats .
















 Enllaos externs .
Web oficial;
Web no oficial;
Apolonia Fier a UEFA.COM;
Apolonia Fier a EUFO.DE;
Apolonia Fier a Weltfussball.de;
Apolonia Fier a Playerhistory.com;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374678" title="Lalibela" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="145150">

Lalibela es una ciutat monstica del nord d'Etipia, la segona ciutat santa del pas, desprs de Aksum; es un important centre de peregrinaci. La seva poblaci pertany casi en la seva totalitat a l'Esglsia ortodoxa etop. 

Est situada en l'estat federat de Amhara. La seva poblaci en el 2005 era de 14.668 habitants, 7.049 homes i 7.619 dones.

Lalibela, antigament anomenada Roha, fou la capital de la dinastia Zage. El seu nom actual ve del rei Gebra Maskal Lalibela  (1172-1212), canonitzat per l'Esglsia etop, qui va voler construir en la ciutat una nova Jerusalem en resposta a la conquesta de Terra Santa per els musulmans.

La ciutat acull les famoses Esglsies tallades a la roca, construdes durant el regnat de Gebra Maskal Lalibela i declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1978.
La ms emblemtica es la de Beta Georgis (La casa de Sant Jordi) en forma de creu grega.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374682" title="Edmundo Lorenzo Santiago" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="145151">
Edmundo Lorenzo Santiago (Ferrol, 1893 - Guadalajara (Mxic), 1973) fou un poltic socialista gallec. Treball com a tipgraf i s'afili al PSOE, partit amb el que fou diputat per la provncia de la Corunya a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1936. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar cap a Mxic, on el 1946 fou expulsat del PSOE. En el XXXVII Congrs del PSOE fou readms a la disciplina del partit amb tots els efectes juntament amb 36 militants ms, encapalats per Juan Negrn.

 Referncies .

 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374683" title="Klubi Sportiv Lushnja" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="145152">

El Klubi Sportiv Lushnja s un club de futbol albans de la ciutat de Lushnj.

 Histria .
Evoluci del nom:
1926 : KS Lushnja;
1945 : KS Traktori Lushnja;
1950 : SK Lushnja;
1951 : Puna Lushnja;
1958 : KS Traktori Lushnja;
1991 : KS Lushnja;

 Palmars .
Segona divisi de la lliga albanesa: 5 ;
 1960, 1982, 1988, 1990, 1996;

 Futbolistes destacats .






 Enllaos externs .
 Web oficial;
 KS Lushnja a UEFA.COM;
 KS Lushnja a EUFO.DE;
 KS Lushnja a Weltfussball.de;
 KS Lushnja a Playerhistory.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374686" title="Samangan" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="145153">
Samangan (nom uzbek que vol "Habitants de les Coves") s una ciutat del nord d'Afganistan, capital de la provncia de Samangan. Inclou notables runes antigues. Es tanmateix la capital del districte d'Aybak, un dels set districtes de la provncia de Samangan. El nom ms corrent de la ciutat s l'antic Aybak i de fet el canvi oficial a Samangan sembla mai s'ha concretat. Est poblada per hazares, uzbeks, tadjiks i paixtus.

A 16 km al nord s0han trobat objectes del baix  ; a 23 km al nord hi ha els signes ms antics d'ocupaci humana al lloc conegut com "Les set Coves". Kara Kamar, a la rodalia fou el primer lloc paleoltic excavat a l'Afganistan i abasta una poca fins el 9500 aC. A 8 km al sud de Kara Kamar es troba Darra Kalon amb jaciments de l'epipaleoltic per desprs es produeix un buit entre aquesta data i el 3000 aC. D'aquesta darrera data es tornen a trobar objectes a Kush Tepe (Tape Folll), que inclouen una mena vila formada per unes 200 coves habitades amb ms d'una habitaci en cadascuna a la vall de l'Hazar Som (algunes inclouen dibuixos i petroglifs datats vers el 100/300 dC) que es suposa que fou una estaci de caravanes extingida al final de l'poca kushana quan fou abandonada i noms ocupada espordicament.

Fou ocupada altre cop en poca islmica entre el segle VII i el XIII per desprs quedar en mans dels nmades sense ocupaci permanent. Fou esmentada pel peregr budista xins Hsuan-Tsang (vers 630) amb el nom de Sih-min-Kien (Samang n), i pels primers gegrafs rabs. 

A dos km al sud-oest hi ha el lloc budista de Takt-i Rustam, del segles IV/V, un monestir excavat a la roca amb una estopa al costat, nic a l'Afganistan (per n'hi ha uns quants similars a l'ndia).

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374687" title="Triplet" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="145154">
Un triplet s la seqncia de tres nucletids en un cid nucleic, i en particular en un ARN missatger.

Els triplets de l'ADN reben el nom de cod.

Font.
  Biologia i Geologia de 4 ESO, editorial Santillana, Projecte La Casa del Saber. Especialitzat en Illes Balears. Imprs al 2008.
 Definici del diccionari de la Real Academia Espanyola.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374688" title="Anthony Mann" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="145155">

Anthony Mann (San Diego, 30 de juny de 1907 - Berln, 29 d'abril de 1967) fou un director de cinema nord-americ.

Excellent dominador del llenguatge cinematogrfic, la seva activitat ms important se centr en el western durant els anys 50, gnere que va ressorgir grcies a ell i que el situaren entre els ms grans directors de westerns de tots els temps. Va donar ms importncia a la vessant psicolgica dels seus personatges, uns herois de passat fosc que s'intenten redimir en un mn ple de violncia fsica i moral.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374690" title="Jos Mareque Santos" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="145156">
Jos Mareque Santos (Cadis, 14 de novembre de 1871 - Madrid, 24 de maig de 1937) fou un poltic socialista espanyol. Treball de fuster a La Corunya i milit al PSOE, partit pel qual fou escollit diputat per la provncia de la Corunya a les eleccions generals espanyoles de 1931.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374691" title="Enrocador" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="145157">

L'enrocador, el juncl, el sucl, el tord, el tord roquer, el tord enrocador o el xucl (Symphodus melops) s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.;

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic oriental (des de Noruega fins al Marroc i les Aores). Tamb a la Mediterrnia occidental i a la Mar Adritica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. In P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen and E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374693" title="Klubi Sportiv Tomori Berat" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="145158">

El Klubi Sportiv Tomori Berat s un club de futbol albans de la ciutat de Berat.

 Histria .
Evoluci del nom:
1923 : KS Tomori Berat, fusi de Shpiragu i Tomori;
1931 : Muzeka Berat;
1936 : KS Tomori Berat;
1949 : FK Berat;
1950 : Puna Berat;
1957 : KS Tomori Berat;

 Enllaos externs .
Club Tomori a fussball-forum.de;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374695" title="Districte d'Aybak" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="145159">
El districte d'Aybak s un districte d'Afganistan a la provncia de Samangan.

La seva capital s la ciutat d'Aybak o Samangan, que al mateix temps s la cpaital provncial. Al sud de la capital hi ha la muntanya Tash Kowtal de 1521 mnetres d'altura. Una carretera creua el districte; aquesta via cap al nord uneix la capital del districte amb la del districte d'Hazrat e-Soltan, i segueix fins a Khulm (a la provncia de Balkh) des de on s'allaga cap a l'ioest en direcci a Mazar-i Sharif; i cap al sud es dirigeix a Kabul.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374696" title="Rungis" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="145160">

Rungis s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana.  




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374697" title="Gil Marquez" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="145161">
Gil Marquez s una vila situada al terme municipal de Almonaster la Real, Provncia de Huelva, a aproximadamente 8 km est. Est situada a uns 400 m d'altitut. Prximes a ella es troben la Ribera del Moro i la Ribera d'Almonaster .

 Demografia .  

El poble de Gil Marquez t actualment 73 habitantes. En els darrers anys ha perdut gran part dels seus efectius.

 Histria .  

Apareix en un document datat en 1597. s una de les poblacions ms antigues dAlmonaster. Anys enrere la vila va tenir ms importncia que ha anat perdent en les ltimes dcades.

 Monuments .  

Pont de les Tres Fonts;
Esglsia del Carme: construda a mitjan segle XX.

 Comunicacions . 

Aquesta comunicada per carreteres amb Almonaster, Cortegana i les aldees de Valdelamusa i Les Veredas. Tamb compta amb una estaci de trens.

 Economia . 

Les principals activitats econmiques de Gil Marquez sn l'agricultura, la ramaderia i la indstria de la fusta i del suro.

 Voltants . 

Pont de les Tres Fonts;
Balneari el Manzano;
Arroyo del Moro;

 Vegeu tamb .  
          
Almonaster la Real






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374698" title="Symphodus ocellatus" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="145162">

Symphodus ocellatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.;
 T una gran taca ocellada sobre la part superior de l'opercle, de color marr orlat de groc o taronja en les femelles i blava orlada de vermell en els mascles.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Mediterrnia, la Mar Negra i el Mar d'Azov.

 Referncies .



Bibliografia.

 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descr. Animalium: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. In P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen and E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;
 Discover Life ;
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374701" title="Boissy-Saint-Lger" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="145163">

Boissy-Saint-Lger s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana.  


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374705" title="Benito Blanco-Rajoy Espada" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="145164">
Benito Blanco-Rajoy y Espada (la Corunya, 1891 - 1966) fou un advocat i poltic gallec. Va estudiar dret a la Universitat de Santiago de Compostella i es va doctorar a la Universitat de Madrid. De ben jove, el 1913, va ingressar al Cos d'Advocats de l'Estat. Tamb inici ben aviat la seva carrera poltica, ja que el 1919 va ser escollit diputat pel districte de Corcubin pel Partit Conservador (sector d'Eduardo Dato), sent reelegit el 1920 i el 1923. Durant la seva presncia a les Corts Espanyoles particip en el debat de la reforma del Codi de Comer i el 1931 fou nomenat director general dels Registres i del Notariat. 

Durant la Segona Repblica Espanyola va continuar la seva activitat poltica, ja que fou escollit diputat per la provncia de la Corunya com a independent a les eleccions generals espanyoles de 1931 i per la CEDA a les eleccions generals de 1933 i 1936.  

 Referncies .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374706" title="Limeil-Brvannes" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="145165">

Limeil-Brvannes s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374708" title="Villecresnes" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="145166">

Villecresnes s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374709" title="Roquer verd" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="145167">

El roquer verd (Symphodus quinquemaculatus) s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
 El cos s ovalat i alt.
 La lnia lateral segueix la curvatura del dors fins al peduncle caudal que continua recte.
 El cap s llarg amb la boca petita amb una filera de dents coniformes i els llavis no molt grossos.
 Les mandbules sn extensibles.
 El preopercle s dentat.
 Tant l'aleta dorsal com l'anal sn llargues. La caudal s petita.
 En el peduncle caudal hi ha una taca negra i dues a la part posterior de la dorsal.
 Presenta dimorfisme sexual: els mascles tenen tres lnies longitudinals vermelles. Les femelles sn de color marr verd.;
Reproducci.
T lloc entre abril i juny. Sn nidificants: els mascles fan els nius amb brots d'algues i desprs vigilen la posta i produeixen corrents damunt els ous per renovar l'aigua.
Alimentaci.
Menja molluscs, gambes i garotes.
Hbitat.
Prefereix els fons rocallosos molt soms i praderies fins als 30 m.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Gascunya fins a Gibraltar, la Mediterrnia i la Mar Negra.
Costums.
s solitari.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Risso, A. 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du dpartement des Alpes Maritimes. F. Schoell, Pars. Ichthyol. Nia: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Discover Life ;
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 World Register of Marine Species ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374712" title="Mandres-les-Roses" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="145169">

Mandres-les-Roses s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374716" title="Provncia de Samangan" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="145170">
La provncia de Samangan (persa:       ) s una divisi administrativa de primer nivell de l'Afganistan amb una superfcie de 11.262 km2 i una poblaci aproximada estimada el 2002 de 378.000 habitants. La capital s la ciutat de Samangan coneguda tamb com Aybak.

Un terratrmol va afectar la provncia el 3 de mar de 2002 i va provocar morts i danys materials. El novembre del 2007 fou nomenat governador Qazi Enayatullah Enayat. La provncia escull quatre diputats; a les eleccions a la Wolesi Jirga del 18 d'octubre del 2005 foren escollits Dilba Nazari, Haji Sultani, Ahmad Khan i Mawlawi Mohammad Islam Mohammadi; aquest darrer fou assassinat el gener del 2007 per la resta va continuar la seva tasca. Les noves eleccions haurien de tenir lloc el 2009.

Administrativament la provncia esta formada per set districtes:

 Districte d'Aybak;
 Districte de Dara-i-Suf;
 Districte d'Hazrat-e Sultan;
 Districte de Khuram Wa Sarbagh;
 Districte de Ruyi Du Ab;
 Districte de Suf Bala;
 Districte de Firuz Nashir;

El districte de Khulm fou part de la provncia fins el 2001 per en aquest any fou transferit a la provncia de Balkh.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374721" title="Luis Cornide Quiroga" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="145171">
Luis Cornide Quiroga (Monforte de Lemos, 1884 - Madrid, 1946) fou un empresari i poltic gallec. Destacat en el sector elctric, president de la societat "Fbricas Coruesas Gas y Electricidad", conseller de la Sociedad General Gallega de Electricidad. Representante de la Regin Noroeste en la Cmara Oficial de Productores y Distribuidores de Electricidad. El 1903 fou secretari de la Liga de Amigos de La Corua. Tamb fou el primer president del Real Club Deportivo de La Corua de 1906 a 1908 i cap de l'Associaci Popular Corunyesa. Fou escollit diputat per la provncia de la Corunya a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1936 com a galleguista independent. El 1936 fou nomenat secretari de govern del Tribunal Suprem de la Repblica, per quan esclat la guerra civil espanyola fou separat del servei  

 Referncies .

 Web del Depor, amb fotografia de Luis Cornide;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374722" title="Segla de les Bassades" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="145172">

La Segla de les Bassades s un barranc del poble i antic terme de Figuerola d'Orcau, actualment pertanyent al municipi d'Isona i Conca Dell, del Pallars Juss.

Segla procedeix de squia, mot rab que designa els recs o canals per a regar. A les zones pirinenques, pren el significat de rasa, s a dir, l'excavaci feta a terra per a fer-hi passar una conducci d'aigua. s possible que al llarg d'aquest barranc hi hagus un sistema de basses per a captar aigua, per a s del poble i del mateix mol de Figuerola d'Orcau, que justifiquessin el seu nom.

T l'origen a les Comes, a 610 m. alt., al sud mateix dels Prats i dels Estanys de Basturs, en l'antic terme d'Orcau, i discorre parallela i a llevant del riu d'Abella, passa a tocar de Figuerola d'Orcau, pel seu costat de ponent, i va a abocar-se en el riu de Conques (o de Gavet) al sud-oest d'aquesta mateixa vila, al nord-oest del Tossal, a 473 m. alt.

s de curt recorregut, ja que no arriba a 5 quilmetres, i tot i aix, rep dos noms: ms amunt de Figuerola d'Orcau, hom l'anomena lo Torrent, per agafar el nom definitiu a partir de la vila de Figuerola.

Actualment queda ntegrament dins del terme d'Isona i Conca Dell, per antigament naixia en terme d'Orcau, entrava en el de Figuerola d'Orcau i, finalment, separava el terme d'aquesta vila del de Conques.

Els mapes antics en situen el naixement a l'Estany Xic de Basturs, per s clarament un error, ats que entre aquest estany i les Comes hi ha unes petites elevacions que marquen dos vessants diferents. Els Estanys de Basturs desaigen directament en el riu d'Abella.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374723" title="Petarc" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="145173">

El petarc, cotxero, donzelleta, grivieta, petard, tord becut o trugeta (Symphodus rostratus) s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
 El cos s allargat.
 La part superior del cap s cncava.
 El perfil ceflic s quasi recte, una mica abultat per sobre de l'ull.
 Rostre molt llarg.
 La boca s molt petita, amb els llavis no molt gruixats.
 Mandbules protrctils, amb dents agudes.
 El preopercle s dentat.
 T una aleta dorsal amb tots els radis quasi de la mateixa alada.
 La coloraci s variable (marr, negre, verd). Els mascles madurs presenten una coloraci ms vermellosa. Tenen una taca negra al voltant de l'orifici anal.;
Reproducci.
El mascle fa un niu a la sorra amb algues i, desprs de la posta, el tapa amb sorra. El mascle vigila la posta fins a l'eclosi.
Alimentaci.
Menja petits crustacis.
Hbitat.
s d'aiges molt litorals, a fons rocallosos i a praderies de Posidonia oceanica fins als 30 m. Tamb apareix a vaires de sorra a les praderies. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Mediterrnia i a l'oest de la Mar Negra.
Costums.
s solitari.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bloch, M. E. 1791. Naturgeschichte der auslndischen Fische. Berlin. Naturg. Ausl. Fische v. 5: i-viii + 1-152, Pls. 253-288. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. In P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen and E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 Discover Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374726" title="Winchester '73" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="145174">
	
Winchester '73 s una pellcula de western dirigida per Anthony Mann l'any 1950. Est protagonitzada per James Stewart, en la primera de cinc collaboracions entre Stewart i el director. En ella tamb apareixen, amb papers primerencs, els que desprs serien famosos actors Rock Hudson, Tony Curtis i James Best.

 Argument .

Dos genets, Lin McAdam (James Stewart) i el seu amic 'High Spade' (Millard Mitchell) arriben a la ciutat de Dodge City perseguint 'Dutch Henry' Brown (Stephen McNally), en la qual el fams xrif Wyatt Earp (Will Geer) mant la pau amb m ferma, per la qual cosa McAdam no pot fer gran cosa. A ms, s 4 de juliol, el Dia de la Independncia d'EUA, i la gent s'arremolina entorn del premi del concurs de tret, un rifle nic: el Winchester '73. Lin McAdam, un dels perseguidors, triomfa en el concurs i aconsegueix el rifle, per el seu contrincant, 'Dutch Henry' Brown, l'hi roba i fuig del poble. El rifle passa a les mans d'un traficant d'armes, desprs a un cap indi i ms tard a un malfactor. Mentrestant, McAdam no cessar en la seva persecuci.	
	
 Repartiment .

James Stewart: Lin McAdam;
Shelley Winters: Lola Manners;
Dan Duryea: Waco Johnnie Dean;
Stephen McNally: 'Dutch Henry' Brown;
Millard Mitchell: 'High Spade' Frankie Wilson;
Charles Drake: Steve Miller;
John McIntire: Joe Lamont;
Will Geer: Wyatt Earp;
Jay C. Flippen: Sargento Wilkes;
Rock Hudson: Young Bull;
Tony Curtis: Doan;
James Best: Crator;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374727" title="D'ocon Animaci" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="145175">
D'Ocon Animaci s una productora audiovisual catalana especialitzada en sries infantils i juvenils.
Moltes de les sries s'han pogut veure per TV3, per tamb destaquen produccions internacionals.

 Els lacets;
 Lua;
 Frog;
 Kumba Parc;
 Rovell;
 Kong;
 Conspiraci Roswell;
 Sky Surfer;
 Starla i les amazones de les joies;
 Carpetown Cops;
 Ubos;
 Monster Rancher;
 L'ltima reserva;
 Capit fracasse;
 Aprenentes de bruixa;
 Engima;
 Pocket Dragons;
 Spirou;
 Els Herlufs;
 Les aventures del Pare Noel;
 Mumfie;
 Fix i Foxie;
 Mites i Llegendes;
 Aquest noi s un dimoni;
 Sylvan;
 Chip i Charly;
 Bojos pel Bsquet;
 Delfy i els seus amics;
 Els fruittis;
 Els aurons;
 El mgic mn del mgic Bruffi;

Enllaos externs.
 Portal de l'empresa;
 Portal del canal per a nens DKids;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374732" title="Mark A" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="145176">


El Medium Mark A Whippet va ser un tanc britnic de la Primera Guerra Mundial. Es va construir per complementar els lents tancs pesats britnics utilitzant la seva relativa mobilitat i velocitat a mesura que travessa les lnies enemigues.

Descripci.
Aquest vehicle blindat de combat va ser construt per assalts mbils rpids. A partir de les seves cadenes el feia ms "modern" que els altres tancs britnics del Mark I al V, tot i que va ser directament derivat del Little Willie, el primer prototip de tanc amb suspensi unsprung. La cabina de la tripulaci estava ubicada en una torreta fixe en forma de cub al final del vehicle, i amb dos motors usats aleshores, que donaven fora a cadascuna de les cadenes d'eruga. Quan es condueix en lnia recta els dos motors es bloquegen; per fer un gir es frena una de les cadenes per fer moure l'altre. Tot i que en teoria hi havia una soluci pel tipus de conducci d'aquesta mena de vehicles, a la prctica es veia impossible controlar la velocitat dels motors, fent el vehicle per moments, incontrolable ja que no seguia el cam desitjat. Per en els constants canvis de direcci feia que els aturaments en els girs fossin molts abruptes a causa del desgastament. En conseqncia, els motors tamb s'espatllaven i cada vegada era pitjor avanar. El dipsit de combustible era al davant del buc. L'armament eren quatre metralladores Hotchkiss .303, cadascun cobrint cada costat. Noms es necessitaven dos tripulants, el tirador i el comandant. A vegades, un segon tirotejador ocupava un espai limitat, i sovint es treia una metralladora per tenir ms espai, ja que es muntava una que cobrs tots els costats.

Vehicles preservats.

Queden cinc Whippets:

 A259 Caesar II, Museu del Tanc de Bovington. Aquest s el tanc que en Cecil Harold Sewell va guanyar la Creu de la Victria.
 A347 Firefly, El Museu de l'Exrcit a Brusselles. Aquest tanc s amb els colors i marques originals.
 A231. Museu Militar de la Base Borden, Ontario, Canad;
 United States Army Ordnance Museum (no se'n sap en nombre). ;
 Army College, Pretria, Sud-frica. Aquest tanc va ser transportat a Sud-frica per a labors secundries.

 Vegeu tamb .

Tanc;
Tanc Mark;

Enllaos externs.
http://petruspulcher.monicadue.co.uk/whippet.html Galeria de fotos del Whippet al Museu del Tanc de Bovington;
http://www.spartacus.schoolnet.co.uk/FWWwhippet.htm;
http://www.tankmuseum.co.uk/colww1.html;
Fotogaleria a svsm.org;
MK A "Whippet" a Landships.com;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374733" title="Jos Andrs Cornide de Folgueira y Saavedra" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="145177">
Jos Andrs Cornide de Folgueira y Saavedra, senyor de Cebreiro, de Madiz i de Saa (La Corunya, 25 d'abril de 1734 - Madrid, 22 de febrer de 1803) va ser un gegraf, naturalista i humanista gallec. Va ser un dels ms coneguts membres de la Illustraci a Galcia. 

D'origen hidalgo, va estudiar Humanitats a la Universitat de Santiago de Compostella. Va ser regidor de la ciutat de La Corunya, fundador de la Societat Econmica de Santiago, fundador de la Acadmia d'Agricultura del Regne de Galcia el 1765 i primer secretari perpetu de la Reial Acadmia de la Histria (1802-1803) entre altres. Tamb fou regidor perpetu de Santiago (1766) i representant a les Juntes del Regne el 1769 i el 1781.

Al llarg de la seva vida va realitzar complets estudis sobre la histria, la geografia i l'economia, fonamentalment de Galcia. Va elaborar gran quantitat de mapes, entre els quals destaquen els de la dicesi d'Orense i de la de Mondoedo. Va realitzar nombroses crniques de viatges, com Viatge des de Corua a la Cort, a ms de conrear la literatura, tant en castell com en gallec, llengua en la qual va escriure notables poemes com A Filida. 

Obres. 
Memoria sobre la pesca de la sardina en las costas de Galicia (1774).
Historia natural de los peces y otras especies marinas de Galicia (1788).
 Las Casitrides, o Islas del Estao, restituidas a los mares de Galicia. Disertacin crtica en qu se procura probar que estas islas no son las Sorlingas, como pretende en su Britania Guillermo Cambden, y s las de la costa occidental del reino de Galicia. Fitxa a cervantesvirtual.es (1790).
 Investigaciones sobre la fundacin y fbrica de la llamada Torre de Hrcules situada a la entrada del puerto de La Corua. Fitxa a cervantesvirtual.es.
 Estado de Portugal en el ao 1800.

 Enllaos externs .
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374735" title="Llavi" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="145178">

El llavi o tord lloro (Symphodus tinca) s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 44 cm de longitud total mentre que les femelles sn ms petites (al voltant dels 25 cm).;
 Cos verd, amb tornassols daurats i blaus, ovalat i comprimit.
 Les escates sn grosses.
 El cap s groc amb bandes verdes.
 El perfil ceflic presenta una inflexi per davant els ulls ben marcats en els mascles adults.
 Els llavis sn bastant gruixats i les mandbules extensibles.
 Els ulls sn petits.
 El preopercle s dentat.
 L'aleta dorsal s llarga amb els radis quasi el doble d'alt que el dors. L'anal s llarga i alta. La caudal s rodona.
 Les aletes alternen el blau, el groc i el verd.
 Presenta un dimorfisme sexual molt acusat: el mascle s de color verd i blau amb taques vermelles, a les plviques i a la caudal t una taca negra, i entre els ulls t una banda blava. Les femelles tenen dues bandes longitudinals marrons als costats. Tenen una taca negra en el peduncle caudal per davall de la lnia lateral.;
Reproducci.
La seua maduresa sexual arriba als 2 anys. s hermafrodita proterognic. Es reprodueix a la primavera i s quan ms a prop de la costa es troben els adults. El mascle neda cap a les femelles i les porta cap al niu. La posta es fa damunt pedres i els mascles sn els que vigilen els ous.
Alimentaci.
Menja invertebrats bentnics (erions de mar, crustacis -gambes i crancs- i cucs).
Hbitat.
Viu al litoral rocalls i a praderies fins als 50 m. 
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Galcia fins al Marroc, incloent-hi la Mediterrnia i la Mar Negra.
Pesca.
Es captura amb tremalls i volant. s molt fcil capturar-lo amb fusell.
Observacions.
 Els mascles sn bastant territorials: es poden observar tant de dia com de nit recolzats lateralment sobre les roques o davall pedres.
 Per desparasitar-se es colloquen quasi verticalment per sser netejats per llambregues (Symphodus melanocercus).
 T una longevitat de 15 anys.;
 Referncies .

Bibliografia.

 Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, Paola, i John E. Randall 2000. An annotated checklist of the species of the Labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyological Bulletin of the J. L. B. Smith Institute of Ichthyology, nm. 68. J. L. B. Smith Institute of Ichthyology. Rhodes Univ., Grahamstown, Sud-frica. 97. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Discover Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 NCBI ;
 The Taxonomicon ;
 uBio ;
 World Register of Marine Species ;
 ZipCodeZoo ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374741" title="Suite escita" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="145181">

La Suite escita, Op. 20, s una suite composta per Serguei Prokfiev entre l'estiu de 1914 i finals de 1915. El mateix autor dirig l'estrena el 29 de gener de 1916, a Petrograd.

Antecedents.
Noms tenia 23 anys quan Serguei Diguilev declar: "Crec que he trobat la meva vocaci. Patrocini. Tinc el necessari per aix excepte els diners, per aix ja arribar." Tenia ra. Tenia imaginaci, magnetisme, visi, sentit dels negocis i capacitat per assolir el mxim nivell dels artistes amb els que treballava. Diguilev, ell mateix, no era artista, per deix una petjada considerable en la msica, la dansa i la pintura de principis de segle XX.

L'aventura de ms xit de l'empresari fou la companyia de danses que form el 1910 amb el nom de Ballets Russos. Tingu el bon sentit d'iniciar la companyia no en la seva Rssia nadiua sin a Pars, on el pblic recolzava les arts. En els 15 anys d'existncia, els Ballets Russos actuaren en totes les ciutats importants del mn occidental. Presentaren ballets de carcter major dels compositors ms importants del moment: Debussy, Stravinski, Ravel, Strauss, Poulenc, Prokfiev i molts d'altres.

Diguilev preferia descobrir compositors en lloc de recrrer a noms establerts. El seu xit ms notable fou Stravinski, que compos tres de les partitures de ballets ms famoses per els Ballets Russos. Prokfiev coneixia aquesta histria d'xits i desitjava ser el segent descobriment de Diguilev. Prokfiev estava comproms en conixer al gran empresari i estava segur de poder impressionar-lo, fins i tot ms del que ho havia fet Stravinski.

El compositor conegu a Diguilev a Londres i toc per a ell el seu Segon Concert per a piano. Diguilev, encantat per la msica, li ofer fer-li posar una coreografia. Prokfiev s'adon que havia tingut xit amb Diguilev per ms aviat del que havia esperat. Per tanmateix, era un jove temerari i presumit. Li'n digu agosaradament a l'empresari que no volia que la seva msica per a concert fos usada com a ballet.

Prokfiev preferia fer una pera basada en El jugador, de Dostoievski. Diguilev creia que l'pera era una forma morta. Les freqents discussions acalorades entre els dos homes prosseguiren durant alguns mesos. Diguilev estava disposat a suportar al jove fatxenda perqu sentia que Prokfiev podria convertir-se en un bon compositor; Prokfiev segu negociant perqu llur respecte per Diguilev anava en augment i estava segur de que la associaci quallaria en un gran progrs per a llur carrera. Els dos homes finalment acordaren la idea d'un ballet sobre temes prehistrics.

Diguilev comprometr el jove poeta Serguei Gorodetski perqu proporcions l'escenari. Gorodetski, recorrent a la mitologia escita a la recerca dels personatges, produ una histria anomenada Ala & Lolli. La primera escena mostra la veneraci dels escites en una dansa ritual de Veles, Du del sol, i de l'dol de fusta, Ala, que simbolitza els poders creatius de la naturalesa. En la segona escena el Du del mal, Chuzhbog, i els seus set monstres repulsius realitzen una frentica dansa dels esperits del mal. Chuzhbog planeja segrestar a Ala amb l'ajuda d'aquests mals esperits. El segrest s'ha de portar a terme en completa foscor, perqu fins i tot la llum de la lluna redueix el poder de Chuzhbog. Les fades, donzelles de la lluna, davallen dels cels per ajudar a Ala. Quan Chuzhbog fa el seu atac, el guerrer escita Lolli acut a rescabalar l'Ala. Hi ha una lluita ferotge i, just quan Lolli s a punt de morir, el Du del sol Veles destrueix en Chuzhbog.

El tema brbar d'aquest ballet era tpic d'aquest perode. La consagraci de la primavera, de Stravinski, que Prokfiev vei a Londres, s tant sols un dels molts exemples de l'inters artstic en la saviesa animal de l'home primitiu. Prokfiev proclam no haver-se sentit impressionat per La consagraci de la primavera, per la influncia d'aquesta obra en la msica del ballet esctic s inconfusible. 

A finals de l'estiu de 1915, Prokfiev acab la partitura per a piano dAla & Lolli. Fou a Mil per tocar-la davant Diguilev, a qui no li agrad en absolut. L'empresari refus la msica com poc interessant i trob l'argument artificial. Diguilev feu els arranjaments perqu Prokfiev dones un concert a Itlia, a manera de consol, per l'idea de produir el ballet escita restava morta. L'empresari anim Prokfiev a composar un nou ballet, amb msica clarament russa i basada en una historia folklrica russa. Com ofer al compositor un contracte escrit, Prokfiev retorn a Rssia, encara entusiasmat amb la idea de treballar amb ell.

Altra volta en la seva terra nadiua, el compositor decid convertir Ala & Lolli en suite de concert. El director Aleksandr Siloti, que anteriorment havia estat indiferent a la msica de Prokfiev, fou atrapat per la potncia descarnada d'aquesta Suite escita, com s'anomena avui dia. Feu els arranjaments perqu Prokfiev dirigs l'estrena, sabent molt b que podria produir-se un escndol. Primer es revolucion l'orquestra. S'escolt a un violoncellista dir: "No suportaria aix sin tingus una esposa malalta i tres fills." El pblic es sent impactat per la msica, Siloti caminava de dalt a baix per darrera dels oients, murmurant alegrement: "Aix s! Doni'ls-hi una bufetada a la cara! Doni'ls-hi una bufetada ben forta!". La premsa reaccion de la mateixa manera i seguidament es produ l'escndol artstic en gran escala, que va fer fams el nom de Prokfiev a Rssia. No hi ha res com una gran controvrsia per promoure la carrera d'un artista.

Moviments.

El desig de Prokfiev de superar La consagraci de la primavera de Stravinski s evident ja des de l'extraordinari comenament del primer moviment. El marcatge del temps de la primera secci, que retrata la invocaci de Veles, s Allegro feroce. La msica esclata amb gran fora, amb predomini dels metall i la percussi. Aquesta msica ferotge vertaderament rivalitza amb La consagraci amb la seva extravagant orquestraci i llurs harmonies dissonants, per Prokfiev elud l'element central de l'estimulaci de Stravinski: ritmes i mtrica irregulars. Aquesta s msica de textures. Les diferents capes de la seva varietat orquestral contribueixen a una textura amplament acolorida. La melodia resta minimitzada. La segona meitat del moviment, que representa a Ala, s ms lenta i ms tranquilla, amb l'mfasi posat en sonoritats ms etries: flautes, cordes altes, arpes, piano i celeste.

El segon moviment s una marxa ferotge, que descriu en Chuzhbog i els set monstres. La msica est dominada al principi pels instruments baixos, ms vuit corns i quatre trombons. Prokfiev experimenta amb algunes asimetries rtmiques i canvis de mtrica en aquest moviment, que serveixen per augmentar contnuament la excitaci. 

La Nit comena com una pea etria, amb la delicada filigrana entreteixida dels refilats de viol, el piccolo solista, les arpes i el piano. La densitat augmenta, per la msica es mant transparent. En el bell mig, tanmateix, els bronzes fan llur entrada amb fora i torna l'estat d'nim ferotge dels moviments anteriors, quan Chuzhbog tracta d'embruixar a Ala. 

El final descriu el triomf de Lolli i Veles. Est marcat tempestuosso. Per la tempesta amaina en la rpida secci mitjana, que s l'nica part de tota la suite decididament meldica. El nivell de dissonncia tamb disminueix en aquesta secci, probablement per simbolitzar l'alegria de la victria. La secci final s una construcci gradual fins un tancament poders.

Curiositats.

Hi ha una graciosa histria al reds d'una de les primeres presentacions, o ms b una no presentaci, de la Suite escita. Serguei Koussevitzki program la presentaci de l'obra a Moscou pel dia de Nadal de 1916. Eren temps de guerra i molts dels membres de l'orquestra estaven a l'exercit. Per tant result impossible executar una obra que exigia un planter d'intrprets tant gran. Koussevitzki la substitu a l'ltim moment per la pea d'un altra compositor. Al dia segent, un diari de Moscou public una crtica del concert escrita per Leonid Sabaneyev, un crtic que sempre menyspreava la msica de Prokfiev. El crtic brindava varis comentaris mordaos envers la suite, concloent amb la observaci de qu "el compositor mateix dirig l'obra amb un entusiasme brbar". bviament, Sabaneyev havia fet la crtica del concert sense assistir-hi i no havia estat informat del canvi de programa. Prokfiev torn el cop amb una carta morda al diari i el crtic es vei obligat a renunciar.

Referncies.
Invitacin a la Msica de l'Editorial Vergara, de Jonathan Kramer.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374747" title="DalJoies" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="145183">
Dal-Joies es una exposici de joies dissenyades per Salvador Dal entre els anys 1941 i 1970, i que es poden veure al Teatre-Museu Dal de Figueres. L exposici inclou les trenta-set joies d or i pedres precioses de la collecci Owen Cheatham, dues joies realitzades posteriorment i els vint-i-set dibuixos i pintures sobre paper que Salvador Dal va realitzar per dissenyar les joies. 

La histria d aquestes joies va comenar el 1941, any que el milionari nord-americ Cummings Caterwoold va adquirir les primeres 22. Salvador Dal dissenyava les peces sobre paper, amb tota mena de detalls i una gran precisi de formes, materials i colors, i la confecci es feia a Nova York, sota l atenta supervisi de l artista, als tallers de l orfebre d origen argent Carlos Alemany. El 1958, les joies foren adquirides per The Owen Cheatham Foundation, una prestigiosa fundaci nord-americana creada el 1934 que cedia la collecci de joies perqu diverses entitats benfiques, educatives i culturals recaptessin fons amb l exposici, i finalment van ser dipositades al Virginia Museum of Fine Arts de Richmond. La collecci de joies es va exposar temporalment al Teatre-Museu Dal de Figueres durant els mesos d agost i setembre de 1973, un any abans de la inauguraci del Museu. L any 1981 fou adquirida per un multimilionari saudita i, posteriorment, per tres entitats japoneses, la darrera de les quals s la que en va formalitzar la venda a la Fundaci Gala-Salvador Dal.

Totes les peces de la collecci sn exemplars nics, i la combinaci de materials, dimensions i formes concebuda per Salvador Dal la converteixen en un conjunt irrepetible en el qual l artista va saber plasmar amb una mestria excepcional la riquesa de la seva singular iconografia. Or, plat, pedres precioses (diamants, robins, maragdes, safirs, aiguamarines, topazis, etc.), perles, coralls i altres materials nobles es combinen per donar forma a cors, llavis, ulls, formes vegetals i animals, smbols religiosos i mitolgics i formes antropomorfes.

A ms de concebre les formes de les joies, Salvador Dal tamb va seleccionar personalment cadascun dels materials utilitzats, i ho va fer no noms en funci dels colors o del valor, sin tamb per la significaci i les connotacions simbliques atribudes a les pedres precioses i als metalls nobles. 

Algunes de les joies que integren aquesta collecci: L ull del temps (1949), El cor reial (1953) o L elefant de l espai (1961).

Enllaos externs.
 http://www.salvador-dali.org/museus/joies/index.html;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374748" title="Aybak Kutb al-Din" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="145184">
Aybak Kutb al-Din fou el fundador de la dinastia d'esclaus o mamelucs de Delhi. Tamb se l'esmenta com Ibak (Cap de la Lluna) i Aybak Sel (Dit Petit). Va viure als segles XI i XII.

De jove fou portat del Turquestan a Nishapur i venut com esclau a Ghazi Fakhr al-Din Abd al-Aziz Kufi, el governador local, que 
li va donar entrenament com a soldat i educaci religiosa. Fou venut altre cop al sulta grida Muizz al-Din Shihab al-Din Muhammad (1173-1206) i se li va encarregar el subministrament de farratge per l'exrcit grida durant la guerra contra el khwarizmshah Sultan Shah (1190) i altre cop el 1192 quan Muhammad de Gur va conquerir el nord de l'ndia; llavors fou nomenat governador de Kohram. Fou Aybak qui el mateix 1192 va conquerir els forts de Meerut (Mirat) i Delhi, i va fer d'aquest darrer la seu del govern musulm.

El 1194 va ajudar al seu senyor amb 50000 soldats en la guerra contra Jai Chand de Kanauj; el 1195 va conquerir els forts de Thankar (localitzaci incerta), Kalindjar o Gwalior, Badaun i Aligarh i va conquerir la regi de Nahrwala al Gujarat. El 1197 va dominar Anhalwara i el 1203 Rathambor. 

El 1205 el propi sult va atacar a les tribus khokar del Panjab occidental que tallaven les lnees de subministraments entre Gur i Delhi i Aybak li va donar suport als combats. Dominats els khokar, Muhammad va confirmar al seu esclau com a virrei de Delhi.

Assassinat el sult el 15 de mar del 1206, els governadors locals van reconixer a Aybak com a cap suprem de l'ndia; al cap d'uns mesos fou re confirmat com a virrei per la cort grida (que estava a Gazni). La provncia de Panjab estava disputada per Tadj al-Din Yildiz de Gazni i per Nasir al-Din Kubasha de Multan i Sind, el primer el sogre d'Aybak i el segon el gendre, per al mateix temps els seus rivals pel domini de l'ndia. Es diu que per provar la seva lleialtat es va dirigir a Lahore on es va autoproclamar rei el 27 de juny de 1206.

La pau del seu regnat, la seva tolerncia, la compassi i altres virtuts el van fer estimat de tots; la seva cort a Lahore fou residncia de poetes, telegs i erudits. Va morir en un accident jugant al polo l'octubre del 1210. El va succeir el seu fill adoptiu Arambakhsh Shah que fou assassinat mol poc desprs a Delhi en una desfilada per Iltutmish, gendre d'Aybak, que fou llavors proclamat. La tomba d'Aybak fou construda pel seu gendre successor Shams al-Din Iltutmish.

Se li atribueix la construcci de les dues primeres mesquites de l'ndia: la Kuwwat al-islam de Delhi (vers 1192) i la mesquita d'Ajmer. Tamb va construir el anomenat palau blanc i  la torre Kutb Minar (incialment un minaret, enderrocada desprs d'un terratrmol)

 Bibliografia .

C. E. Bosworth, The Islamic Dynasties, Edinburgh, 1967;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374751" title="Haca" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="145185">

Un haca s un cavall menut i vigors que mesura sobre 1.4 metres d'alada.

 Enllaos .
Diccionari


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374752" title="Falashas" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="145186">


Els Falashas (en idioma Amhric exiliats o estrangers), coneguts generalment amb el nom de Beta Israel (hebreu:           , Beta Israel, Casa d'Israel  son els jueus d'origen etop. Prop del 80% d'ells (ms de 90.000) viuen actualment a Israel, a on van emigrar a mitjans del segle XX, grcies a la Llei del Retorn de 1950. La seva poblaci actual a Etipia s'estima en uns 15.000 individus. 

Foren reconeguts com descendents de les Tribus d'Israel perdudes en el 1975, sota la investigaci realitzada pel Gran Rabi sefard, Ovadia Yosef. Des de aquest moment Israel els reconegu com jueus autntics, decidint ser acceptats com a jueus d'Israel. 
Amb el reconeixement, els Falashas o Beta Israel aconseguiren perms per poder emigrar a Israel. 

Israel negoci amb el govern comunista d'Etipia per poder traslladar als qui volguessin a territori israeli. A aquesta operaci s'anomen Operaci Moiss, intervenci que pel collapsa del sistema comunista en el poder es complic ms del esperat i tingu que ser allargada amb l'Operaci Josu, i l'Operaci Salom.

La primera part de l'operaci comen l'any 1984, i s'espera que els ltims puguin emigrar a Israel avan d'acabar el 2008.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374754" title="Azad Firuz" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="145187">
Azad Firuz fou un governador sassnida de Bahrayn en temps de Cosroes I (531-579) o Cosroes II (590-628) segons les fonts. Se l'esmenta tamb com Azad Feruz, Az d Afr z, D d Fer z i F r z entre d'altres, i al forma original segurament era Azad Peroz, quedant arabitzat com Azad Firuz i les dems variants. Els rabs li van donar el malnom de Mukabir (el mutilador) perqu tallava les mans i peus dels condemnats. Era fill de Goshnasp.

Segons la tradici una caravana amb regals enviats pel governador sassnida del Iemen Vahrez a Cosroes II fou atacada en territori dels Banu Yarbu, tribu tamimita. El rei va ordenar al seu governador a la provncia de Bahrayn, Azad Firuz, castigar a aquesta tribu; va convidar als Banu Tamim a Hadjar, al castell de Moshakkar, on va matar a tots els que hi van anar excepte els nois que foren enviats captius a Ishtakhr. 

Aquestos fets probablement van passar entre el 590 i el 610 ja que Azad Firuz va viure fins al temps del califat d'Umar i es va convertir al islam.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374755" title="Mark B" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="145188">


El Medium Mark B va ser un tanc britnic de la Primera Guerra Mundial desenvolupat com a successor del Whippet, per no va resultar el que s'esperava i la producci es va cancellar al final de la guerra.

 Histria .
El enginyer Tinent Walter G. Wilson i el magnat Sir William Tritton van cooperar al 1915 per desenvolupar el Mark I, el primer tanc del mn. No obstant aix, quan en Tritton va decidir construir el Medium Mark A "Whippet", en Wilson va sortir del projecte. El Medium A va ser dissenyat pel cap d'enginyers d'en Tritton, en William Rigby.
El Whippet va ser un disseny amb xit i comprovat que era efectiu per van trobar que hi havia problemes amb les cadenes, una direcci complexa i la suspensi unsprung. En Wilson, ara com a director, va decidir que havia de realitzar un tanc millor: el 'Medium Tank Mark B'. Probablement va comenar a dibuixar-lo el juliol de 1917. El Director Philip Johnson de la Central Tank Workshops es va impressionar quan li van mostrar la maqueta en fusta durant la visita a la Gran Bretanya a finals de 1917. El prototip va ser construt per la firma de Tritton, la Metropolitan Carriage and Waggon Company, i va ser acabat el setembre de 1918.

 Vegeu tamb .
Tanc;
Tanc Mark;
Tipus de tancs;

 Enllaos externs.
Tancs mitjans de la Gran Bretanya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374759" title="Jos Reino Caamao" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="145189">
Jos Reino Caamao fou un advocat i poltic gallec. Es llicenci en dret i exerc com a jutge, arribant a ser deg del Collegi d'Advocats de Santiago de Compostella. Tamb va publicar versos en castell i en gallec a la Revista Gallegade la Reial Acadmia Gallega. El 1923 fou escollit diputat a les Corts Espanyoles per la fracci demcrata. Posteriorment fou escollit diputat galleguista independent de la Federaci Republicana Gallega per la provncia de la Corunya a les eleccions generals espanyoles de 1931 i pel Partit Republic Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1933, on destac per la seva condemna a la persecuci religiosa. Durant la guerra civil espanyola va defensar en judici alguns acusats pel franquisme, arribant a afirmar que els nics rebels eren els que els jutjaven, ra per la qual hagu d'amagar-se durant un temps.

 Referncies .

 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374760" title="Supercopa albanesa de futbol" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="145190">
La Supercopa albanesa de futbol que enfronta a partit nic els campions de la lliga i la copa d'Albnia de futbol.

Es disputa des del 1989, a l'estadi Nacional de Tirana.

 Historial .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374765" title="Luis Fbrega Coello" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="145191">
Luis Fbrega Coello (Orense, 1876 - ?) fou un farmacutic i poltic gallec. Membre del Partit Republic Radical, quan es proclam la Segona Repblica Espanyola fou president de la Comissi Gestora de la Diputaci d'Orense, des d'on va promoure la creaci de Caixa d'Estalvis Provincial de Vigo, Ourense i Pontevedra. Tamb fou escollit diputat per la provncia d'Orense a les eleccions generals espanyoles de 1931.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374766" title="Tanqueta" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="145192">

Una tanqueta s un vehicle blindat similar a un petit carro de combat, utilitzat per a labors de reconeixement i suport d'infanteria. El concepte de tanqueta es va desenvolupar en els anys 1920 en diversos pasos, com una versi ms velo i maniobrable de blindat, per va ser finalment abandonat en comprovar-se la seva vulnerabilitat a les armes anticarro i la seva limitada utilitat en el camp de batalla.

El terme tanqueta tamb s'usa informalment per a referir-se a tancs o blindats petits en general, independentment de la seva classe.

 Caracterstiques .
Aquests vehicles, que normalment tenen la grandria d'un autombil, posseeixen una tripulaci d'un o dos membres. Alguns dissenys manquen de torreta, i normalment noms estan armats amb una o dues metralladores, encara que en rares ocasions han estat equipades amb canons de petit calibre (cas del Tipus 97 Et-Ke japons) o altres varietats d'armament lleuger.

 Histria .
El primer tanc lleuger probablement es correspon amb el Renault FT-17, un disseny atribut a Rodolphe Ernst-Metzmaier, fabricat el 1917, i del que es van produir ms de 3.000 unitats, venudes en un gran nombre de pasos.

No obstant aix, potser sigui ms apropiat citar com l'origen d'aquest tipus de vehicles en la seva concepci definitiva a les tanquetes Carden Loyd, ideades per l'enginyer britnic Giffard LeQuesne Martel, en la dcada de 1920.
Dels seus dissenys, l'nic model produt en quantitats significatives (unes 450 unitats) va ser el Mark VI, fabricat entre 1927 i 1935. No obstant, diverses d'aquestes unitats van ser venudes a pasos tercers, servint de referncia per a posteriors dissenys de tanquetes a Itlia, Jap i Rssia.

Itlia va fabricar el seu primer model de tanqueta en 1933; el Carro Veloce CV-33, produt per les empreses Fiat i Ansaldo. Dos anys ms tard, van dissenyar una versi millorada denominada CV-35 o tamb L3/35, de la qual es van fabricar ms de 2.000 unitats.

Jap va ser probablement el pas que ms utilitzs aquest tipus de vehicles, i va fabricar el seu primer model propi, el Tipus 92 Jyu-Sokosha, basant-se fonamentalment en el disseny del Mark VI Carden Loyd. No obstant aix, tot just es van arribar a produir 167 unitats d'aquest vehicle entre 1932 i 1939. Aquest disseny va ser millorat pel Tipus 94 Et Ke, que va entrar en servei en 1935, i a causa del seu baix cost es va convertir en el blindat ms usat per l'exrcit japons, arribant a entrar en combat 823 unitats. Al 1938 es va iniciar la producci d'una nova versi millorada, el Tipus 97 Et-Ke, del que es van fabricar 557 unitats.

La Uni Sovitica va fabricar la seva prpia versi millorada del model britnic amb el nom de T-27, arribant a produir 2.500 vehicles, la majoria dels quals van arribar a entrar en combat en els inicis de la II Guerra Mundial.

Per altra banda, Polnia va llanar al 1931 la Tanqueta TKS o TK-3, fabricant 575 unitats en total.

Les tanquetes van entrar en combat en els conflictes bllics succets entre les dues Guerres Mundials, per ja a principis de la II Guerra mundial es va abandonar la seva producci, ja que el blindatge d'aquest tipus de vehicles era inefica contra els tancs mitjans o pesats, sent Jap l'nic pas que va seguir emprant-los de manera significativa durant aquest conflicte.

Alemanya ha desenvolupat ms recentment un blindat que pot considerar-se una tanqueta moderna: el Wiesel AWC, introdut en les forces armades el 1990, i del que s'han encarregat aproximadament 500 unitats, 7 de les quals han estat venudes als EUA.

 Vegeu tamb .
Tanc;
Carro de guerra;
Vehicle blindat de combat (AFV);
Transport blindat de personal (APC);
Vehicle de combat d'infanteria (IFV);

 Enllaos externs .
Definici a L'Enciclopdia ;

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374772" title="Universitat de Vigo" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="145193">
La Universitat de Vigo (nom oficial, en gallec:Universidade de Vigo, lies: UVIGO) s una instituci de ensenyament superior amb seu al municipi pontevedrs de Vigo, en l'actualitat regida pel Professor Doctor Sr Alberto Gago. 

La Universitat de Vigo desenvolupa la seva activitat amb independncia administrativa, i forma part de laComissi Interuniversitria de Galcia(CiUG), rgan pertanyent a laConselleria d'Educaci i Ordenaci Universitriade la Junta de Galcia. 

 Histria . 
Va ser fundada el 1990 a partir de la segregaci dels mitjans de la Universitat de Santiago de Compostela (USC), fins aquell moment l'nica universitat gallega, en tres: la prpia USC, i les noves Universitat de La Corunya i Universitat de Vigo. El seu antecedent s el Collegi Universitari de Vigo, creat en els anys 70 amb el patrocini de la Caixa d'Estalvis Municipal de Vigo (avui Caixanova), i el Collegi Universitari de Orense, inaugurat el 1988. 

Actualment (2006) compta amb 21.263 alumnes matriculats, havent registrat un continu descens des del mxim de 29.000 alumnes del curs 1999/2000. Per campus, Vigo t 12.820 alumnes, Orense 4.991 i Pontevedra 3.452. 

 Els campus de laUniversidade. 
La Universitat de Vigo est caracteritzada per la dispersi geogrfica de les seves ciutats. Compte amb tres campus, localitzats en les tres ciutats del sud de Galcia: el Campus de Vigo, en part situat a As Lagoas-Marcosende i en part en el centro urbano (Torrecedeira); al Campus de Ourense i el de Pontevedra (A Xunqueira). 

El Campus de Lagoas-Marcosende es troba a uns 10 km del nucli urb, ocupant el lmit dels termes municipals de Vigo (parrquia de Zamns) i Mos. El seu plantejament urbanstic i el seu aspecte definitiu sn obra de l'arquitecte Enric Miralles. Alberga totes les dependncies administratives de la universitat desprs d'haver estat traslladades des de l'antic edifici del rectorat de la calle Porto. 

El campus de Orense es troba integrat en el casc urb, i en la prctica es troba separat en dos per l'antiga carretera a Ponferrada, havent una passarella de vianants que uneix les dues parts. No obstant aix, la Universitat t intenci de promoure l'enterrament de la via en aquest punt i unir aix ambds campus. La creaci d'un Vicerectorat de Planificaci per aquest campus en l'anterior equip rectorial va suposar un gran impuls al seu desenvolupament. 

 Oferta acadmica (Ttol de grau) . 
 Campus de Vigo (Lagoas-Marcosende) . 
 Enginyeria de Mines ;
 Enginyeria Industrial ;
 Enginyeria de Telecomunicaci ;
 Enginyeria Tcnica de Telecomunicaci, especialitat en Sistemes de Telecomunicaci ;
 Enginyeria Tcnica de Telecomunicaci, especialitat en So i Imatge ;
 Llicenciatura en Biologia ;
 Llicenciatura en Cincies del Mar ;
 Llicenciatura en Qumica ;
 Llicenciatura en Dret (Rama Econmic-Empresarial) ;
 Llicenciatura en Direcci i Administraci d'Empreses ;
 Llicenciatura en Economia ;
 Diplomatura en Relacions Laborals ;
 Llicenciatura en Traducci i Interpretaci castell-angls ;
 Llicenciatura en Traducci i Interpretaci castell-francs ;
 Llicenciatura en Traducci i Interpretaci gallec-angls ;
 Llicenciatura en Traducci i Interpretaci gallec-francs ;
 Llicenciatura en Filologia Gallega ;
 Llicenciatura en Filologia Hispnica ;
 Llicenciatura en Filologia Anglesa ;

 Campus de Vigo (Torrecedeira) . 
 Enginyeria Tcnica Industrial en Electricitat ;
 Enginyeria Tcnica Industrial en Electrnica Industrial ;
 Enginyeria Tcnica Industrial en Mecnica ;
 Enginyeria Tcnica Industrial en Qumica Industrail ;
 Diplomatura en Infermeria (MEIXOEIRO) ;
 Diplomatura en Infermeria (Povisa) ;
 Diplomatura en Cincies Empresarials ;
 Mestre en Educaci Infantil ;
 Mestre en Educaci Primria ;

 Campus de Orense . 
 Enginyeria Tcnica Agrcola en Indstries Agrries i Alimentries ;
 Enginyeria Tcnica en Informtica de Gesti ;
 Cincia i Tecnologia dels Aliments (2n cicle) ;
 Enginyeria Informtica (2n cicle) ;
 Llicenciatura en Fsica ;
 Diplomatura en Infermeria ;
 Llicenciatura en Dret ;
 Llicenciatura en Histria ;
 Diplomatura en Cincies Empresarials ;
 Diplomatura en Educaci social ;
 Diplomatura en Treball Social ;
 Diplomatura en Turisme ;
 Llicenciatura en Administraci i Direcci d'Empreses (2n Cicle) ;
 Mestre en Educaci Especial ;
 Mestre en Educaci Infantil ;
 Mestre en Educaci Primria ;
 Mestre en Llengua Estrangera ;
 Llicenciatura en Psicopedagogia (2n cicle) ;

 Campus de Pontevedra . 
 Enginyeria Tcnica Forestal en Indstries Forestals ;
 Llicenciatura en Cincies de l'Activitat Fsica i l'Esport ;
 Diplomatura en Fisioterpia ;
 Diplomatura en Infermeria ;
 Llicenciatura en Publicitat i Relacions Pbliques ;
 Llicenciatura en Comunicaci Audiovisual ;
 Diplomatura en Gesti i Administraci Pblica ;
 Mestre en Educaci Fsica ;
 Mestre en Educaci Infantil ;
 Mestre en Educaci Musical ;
 Mestre en Educaci Primria ;
 Llicenciatura en Belles Arts;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374773" title="Msica de The Legend of Zelda" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="145194">
 En aquest article s enumera les pistes de msica, aix com els temes ms importants de la franqucia The Legend of Zelda.

K ji Kond  ha estat el creador de la gran msica de Zelda, la qual s una dels grans senyals de la srie. Ha declarat que la seva inpiraci prov de la msica de Latinoamerica i el Jazz. El seu dol s el creador de la msica de La Pantera Rosa (Henry Mancini) igual que Paul i Bufona McCartney. La gran mayoria de les seves obres s'han venut bastant b a Jap i al voltant del mn sencer. Koji Kondo s considerat el millor msic respecte a videojocs es refereix.

 The Legend of Zelda (1986) .

 The Legend of Zelda s Main Theme .

The Legend of Zelda's Theme o Link's Theme, oficialment (i existeixen escrits que ho valen) la sintonia es denomina aix; i comena Do. Menor i finalitza Do. Major, i est basada en la msica clssica contempornia. La msica s un tema clssic de Nintendo, utilitzat en tots els jocs en els quals apareix Link. El responsable de diverses melodies dels jocs s Koji Kondo. Es el tema principal de la saga, tot i que en alguns jocs se substitut per altres (ms que cap altre pel tema d overworld). Va aparixer per primera vegada en The Legend of Zelda (1986) originalment en la planura d Hyrule i en el ttol del joc. Normalment tamb representa el tema d en Link.

 The Legend of Zelda: A Link to the Past .

 Ganon s Theme .

Ganon s Theme, (tamb anomenat com Ganondorf s Theme i Agahnim s Theme) s la can o tema  principal que sol representar Ganondorf i la seva forma alternativa, Ganon. La pista s introdueix a la srie en el joc The Legend of Zelda: A Link to the Past quant Agahnim es mostr i envi la Princess Zelda al Dark World. s ms tard utilitzat quan Link afronta Agahnim una altra vegada posteriorment en el joc en la seva ltima batalla, i quan finalment s mostra el malvat Agahnim a ser un alter ego de Ganon.

La can reapareix en The Legend of Zelda: Ocarina of Time. Se sent habitualment quant Ganondorf apareix en pantalla. Mentre la msica noms es mostra normalment com ser un freda, malvada i fora d aquest l'univers, se sent una vegada ms com a pista, dins del joc. Durant la invasi de Link al Ganon's Castle, pujant la Ganon's Tower cap amunt al Castell del malvat, una versi del  Ganondorf s Theme en un rgan es pot escoltar, i cada vegada que Link s ms a prop del malvat, l rgan se sentir ms i ms fort . Quan Link finalment entra en l habitaci de Ganon, descobreix que s el mateix Ganondorf el que est tocant el seu propi tema en el seu rgan, abans que s'aturi i es posi a batallar a Link.

Des d'aquest punt el  "Ganondorf s Theme" ha estat utilitzat en gaireb tots els jocs en els quals en Ganon ha aparegut, a vegades sent una mica recarregat amb altres instruments i temes, o actualitzat amb intermedis de qualitat ms alts.

 Zelda's Theme .

The Princess Zelda s Theme, o Zelda Lubally s el ttol oficial per a la melodia utilitzada com el tema personal de la Princess Zelda, comenant amb The Legend of Zelda: A Link to the Past.

En A Link to the Past, la can jugava en la seva plena forma (si el dileg de Zelda no es movia massa de pressa) quan Zelda es coneixia en primera ocasi. Una forma d aquesta can s escurava en el Dark World quan Link rescatava a una de les Maidens cristallitzades, incloent-hi Zelda mateix.

La tonada retornaria en la seva forma ms bvia a Ocarina of Time. En aquest joc  s'ensenyava a Link per tocar-lo amb la seva ocarina ensenyada per Impa en breu temps desprs de trobar i conixer  Zelda. A ms a ms de ser la can que solia la famlia de Zelda, de petita, per fer-la dormir (per aix el seu nom), tamb s'utilitzava per mostrar que tenia connexions a la Royal Family. Tamb sovint provocaria algun efecte especial si es juga prop d'una marca de la Triforce, com al Kakariko Graveyard o el Water Temple.

La can es versionaria en molts jocs posteriors en la srie, normalment jugant en escenes que se centren en Zelda directament.

 The Legend of Zelda: Ocarina of Time .

 Epona's Song .	

La Epona's Song es introduda en Ocarina of Time com el tema de la egua d'en Link. Inicial-ment sembla ser un re-mix del track del tema de Lon Lon Ranch, per es descobrira ms tard que s just al revs. Malon ensenya la Epona's Song a en Link quant tenia 10 anys. Sempre que en Link toqui aquesta melodia en al seva Ocarina, Epona vindr per portar-lo arreu de les immenses planures d'Hyrule. Per per poder fer-ho primer, Link t que allibera-la del cruel Ingo, que amb l'ajuda de Lord Ganondorf s'ha establit com a amo de euga i del ranxo.

En Twilight Princess i en nombrosos jocs que apareix Epona, la can de la egua es vital per cridar-la i utilitzar-la com a medi de transport ms rpid.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374774" title="Basilio lvarez Rodrguez" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="145195">
Basilio lvarez Rodrguez (Orense, 1877 - Tampa, Florida, 1943) fou un religis, advocat i poltic gallec. Estudi al Seminari Conciliar de San Fernando i es va ordenar socerdot, alhora que collaborava a El Heraldo Gallego de Valentn Lamas Carvajal. El 1907 marx a Madrid com a capell dels marquesos d'Urquijo. El 1909 va dirigir la revista Galicia i el 1910 fou un dels impulsors del grup agrarista Accin Gallega, que defensava la supressi del caciquisme i dels foros a Galcia. La radicalitzaci del seu discurs poltic, incitant als pagesos a no pagar les rendes, va provocar que el bisbe l'expulss de la seva parrquia de Beiro i que, poc desprs, abandons el sacerdoci. Aleshores es va llicenciar en dret i va visitar Argentina el 1915. A la seva tornada va fundar diversos diaris (com La Zarpa d'Orense) i s'aproxim al Partit Republic Radical, amb el qual fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933. En esclatar la guerra civil espanyola era al seu despatx d'advocat a Madrid, i amenaat per ambds bndols, es va exiliar a Cuba i a Estats Units, on hi va morir el 1943.
 
 Obres .
 El cura rural (1904);
 Los agros celtas (1907);
 Hablando con los santos' '(1909);
 El libro del periodista (1912) ;
 Abriendo el surco (1914);
 Dos aos de agitacin poltica (1933) ;

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374775" title="Azad Khan Afgan" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="145196">
Azad Khan Afgan (mort 1781) fou governant de part de Prsia en lluita amb altres generals i pretedents al tron, a la mort de Nadir Shah (1747). Era fill del cap ghalzay de Kabul Sulayman Khan.

Es va unir a l'exrcit de Nadir Shah desprs de la conquesta per aquest de Kabul (1738) i va participar a les posteriors campanyes a l'ndia i Iran. Quan nadir fou assassinat era el segon en el cmodament desprs d'amir Arslan Khan Kerklu Afshar, sardar (governador) d'Azerbaidjan. Va donar suport llavors a Ibrahim Mirza Afshar, nebot de Nadir, i el va ajudar a derrotar a Arslan Khan. Llavors va obtenir el ttol honorfic de Khan.

El 1749 Ibrahim fou derrotat per Shahruk Shah i Azad Khan, amb la seva fora de entre deu i quinze mil homes, es va posar al servei de M r Sayyed Mo ammad, el superintendent de la capella de Mashad que li va ordenar retirar-se cap a Qazwin. Aix ho va fer i llavors es va posar al servei del kurd Khalid Paix, el governador otom de Shahrazur. Tot seguit va estar al servei de Naki Khan Kasemu Afshar al que va ajudar a expulsar al seu germ Mahdi Khan de Tabriz. Va continuar una srie d'aliances amb caps kurds i turcs locals, i finalment es va sotmetre a Irakli, regent de Kartli i Kakhtia (persa Gorjestan) amb la filla del qual es va casar el 1752; llavors va passar a controlar el territori entre Ardabil i Urmia. El poder del regent li va permetre estendre el seu poder cap el nord del riu Aras, i la primavera del 1753 va aprofitar per incorporar les provncies centrals de les muntanyes dels Zagros.

Havia esdevingut prou poders com per ser sollicitat pel cap dels bakhtiyari, Ali Mardan Khan, que amb els seus aliats, avanaven des de Bagdad amb un pretendent safvida, i es van establir a Shiraz. Azad va ajudar a Ali Mardan a conquerir Kirmanshah que dominava el regent de l'Iran occidental Karim Khan Zand, per les seves forces van arribar massa tard i Ali Mardan fou derrotat per Karim. Finalment aquest va perseguir als atacants i va acabar derrotat. Azad va aprofitar aquell moment per apoderar-se amb una estratagema de la fortalesa Zand de Pari (prop de Malayir) fent presoner a 17 khans zand i 50 dones i criatures incloent la mare de Karim Khan; els captius foren portats a Urmia. Pel cam els captius van subornar als guardians i van fugir reunint-se amb Karim a Burudjerd.

A la primavera del 1754 Azad Khan i Fath Ali Khan Ashar van expulsar a Karim Khan dels seus quarters de hivern a Kumesha i es van apoderar de Shiraz, empenyent-lo cap a Kazerun; amb el suport d'un cap local, Rustam Khan Keshti, els zand van fer caure a Fath Ali Khan en una emboscada al congost de Kamarej, i el van derrotar, i Shiraz va retornar als zand el 29 de novembre de 1754.

A partir d aqu Azad va comenar a perdre terreny; fou expulsat d'Isfahan pels qadjars (1755) i a comenament del 1756 d'Urmia. El 1756 va aprofitar que els qadjar foren rebutjats en el seu setge de Shiraz per recuperar Isfahan i Urmia i va perseguir als qadjar en retirada cap a la costa Cspia; per en un atac sorpresa a Rasht el hivern, el qadjar Muhammad Hasan Khan va derotar a Azad i seguidament el va expulsar de l'Azerbaidjan; primer el qadjar va ocupar Tabriz i desprs d'una batalla sagnant el juny de 1757 Urmia es va rendir als qadjars i Azad va fugir amb els seus cap a Bagdad.

El 1759/1760 va fer un nou intent amb suport de Sulayman Pasha de Bagdad i Irakli de Gergia, per retornar a Azerbaidjan, per tots es van aliar en contra incloent els seus antics aliats com Fat  Ali Khan Afshar, i fou derrotat a Maragha. Azad va fugir a Tbilisi a la cort d'Irakli (Erekle) on va restar dos anys.

El 1762 Karim Khan, que dominava tot el nord d'Iran, el va convidar a entregar-se. Ho va fer i va acabar els seus dies cmodament a Shiraz pensionat pel xa Zand. A la seva mort el 1781 fou portat a Kabul per ser enterrat.

Bibliografia.

Sir John Malcolm, The History of Persia, Londres, 1815, vol. II;
J. R. Perry, Kar m Khan Zand, Chicago, 1979.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374776" title="Pornocrcia" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="145197">
La Pornocrcia (del grec porne -prostituta- i kratein -govern-) o Govern de les Meuques fou un periode en la histria del Papat Rom en qu totes les decisions, i fins i tot, les nominacions de Papes de Roma foren influenciades per dones poderoses o parents seus de la famlia dels Teofilactes. 

Hom considera que el perode de pornocrcia comen amb la nominaci com a Papa de Roma de Sergi III (29 de gener de 904) i acab amb la defunci de Joan XII el maig de 964. 

En total, dotze papats s'inclouen en aquest perode fosc:
Sergi III (904-911);
Anastasi III (911-913);
Land I (913-914);
Joan X (914-928);
Lle VI (928);
Esteve VII (928-931);
Joan XI (931-935);
Lle VII (936-939);
Esteve VIII (939-942);
Mar II (942-946);
Agapit II (946-955);
Joan XII (955-964);

Tots aquests papes restaren sota la influncia de dones (no pas prostitutes) de la famlia dels Teofilactes, en concret, foren autntics governants titelles de Teofilacte I i la seva esposa Teodora Senatrix, posteriorment de la seva filla Marzia i finalment del fill d'aquesta Alberic II. 

s plenament acceptat que Marzia fou la concubina del papa Sergi III i la mare del papa Joan XI. Marzia tamb fou acusada d'organitzar l'assassinat del papa Joan X (que havia estat abans nomenat d'acord amb l'inters de la seva mare Teodora) per tal d'assegurar la designaci com a papa del que gaudia de la seva predilecci en aquell moment, Lle VI. La resta de relacions entre diferents papes del perode de la pornocrcia i Teodora o Marzia presenten certs dubtes, sobretot ja que el primer en denunciar aquests actes fou Liutprand de Cremona, bisbe que va participar en l'Assemblea de Bisbes que va deposar el Papa Joan XII i que era enemic de les famlies governants de la Roma del segle X.. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374777" title="Galicia (revista)" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="145198">
Galicia fou una revista illustrada d'aparici quinzenal que es comen a publicar a Madrid el 25 de juliol de 1906 per iniciativa del Centre Gallec de Madrid. Fou dirigida al seu comenament per Augusto C. de Santiago y Gadea; a finals de 1907 pass a Javier Vales Falde, desprs a Manuel Vidal y Rodrguez i el 1909 al religis Basilio lvarez Rodrguez. Era publicada en castell, llevat els articles literaris, que eren publicats en gallec. Hi publicaren nombrosos personatges de l'mbit gallec, com Concepcin Arenal, Aureliano Jos Pereira, Ramn Mara del Valle Incln o Manuel Murgua.

 Enllaos externs .
 Revista Galicia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374779" title="Azadbeh ibn Banegan" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="145199">
Azadbeh ibn Banegan ibn Mehr Bondad, fou un terratinent (dehqan) d'Hamadan que fou marzban (governador) a la antiga capital lakhmida d'Hira al Iraq central en els anys immediats anteriors a la conquesta musulmana. Des de el 602 el regne dels lakhmides havia passat a control directa persa.

Segons el historiador Hisham ibn Muhammad Kalbi, Azadbeh va governar diset anys desprs del govern de l'rab Ilyas ibn Kabisa Tai i el cogovernador persa Nakiragan. Com que se sap que Azadbeh va fugir d'Hira el desembre del 633 el seu govern hauria comenat vers el 617. El 633 fou derrotat pels rabs dirigits per Khalid ibn Walid i Mutanna ibn Harith Shaybani, i el seu fill va morir a la lluita. Tot seguit els musulmans van assetjar Hira i Azabdeh va fugir. La seva sort final es desconeguda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374780" title="Azadistan" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="145200">


Azadistan (revista), revista literaria persa ;
Govern d'Azadistan, govern revolucionari a l'Azerbaidjan persa dirigit per Shaykh Muhammad Kiyabani entre abril de 1920 i setembre de 1920.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374782" title="Accin Gallega" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="145201">
Accin Gallega fou el nom d'un dels ms importants moviments agraris i anticaciquils de Galcia del segle XX. Inicialment tenia carcter decididament antiforal, redencionista, per esdevingu una variant radical de l'agrarisme gallec de la dcada de 1910.
Inicis.
El seu origen es troba el 1909, quan un grup d'intellectuals i periodistes gallecs residents a Madrid es reunien amb el tema constant de discussi sobre les lluites agrries de Galcia, l'alliberament dels camperols, i en general, del pas gallec. Alguns d'aquests intellectuals eren Basilio lvarez Rodrguez, Alfredo Vicenti, Manuel Portela Valladares, Enrique Peinador, Lus Antn del Olmet, Prudencio Canitrot, Alfonso Alcal Martn, Ricardo Vilario, Rafael Carvajal, Cnovas Cervantes i Eloy Pramo.

El 15 de gener de 1910 el moviment es va donar a conixer al pblic amb l'aparici de la revista Accin Gallega, subtitulada Revista Quincenal. Defensora de los intereses regionales, d'extraordinari inters, amb l'estil inconfundible de Basilio lvarez. A part d'aquesta campanya periodstica, tamb s'engeg un programa de mtings i enlla amb les societats agrries de  Ribadeo, Riotorto, A Fonsagrada i Becerre.

Activitats.
El programa de mtings del grup s'inici a terres de Meira, i els principals oradors en foren Basilio lvarez, Prudencio Canitrot, Cnovas Cervantes i Rafael Carvajal, os oradores principais. A les eleccions a les Corts espanyoles de 1910 van presentar tres candidats: Rafael Carvajal, per Mondoedo; Alfredo Vicenti, per Becerre, i Manuel Portela Valladares, per A Fonsagrada. Portela va obtenir un xit abassagador i noms les trampes dels cacics van impedir el triomf de Vicenti, de manera que comptar amb un diputat a Corts.   

En aquesta primera etapa l'esfor principal es concentrar en donar un sentit nic a l'agrarisme gallec, escindit en distints fronts (solidaris, antiforistes, sindicalistes, etc). D'aquest intent va sorgir el 1910 el partit Liga Agraria Redencionista, que va tenir un fracs tant significatiu com contundent. Tot i que els seus dirigents gaudien d'un gran prestigi pblic a Madrid, no assoliren un gran ress al camp gallec, malgrat la publicitat dels grans diaris.

El 1911 una srie d'esdeveniments provocaran la radicalitzaci del moviment. Basilio lvarez acabava de dimitir com a director del diari catlic El Debate i va ser cridat pel bisbe d'Ourense a substituir l'abat de la parrquia de Beiro (Orense), assassinat poc abans. All va procurar expandir el moviment pel camp d'Orense.

L'agost de 1912 aparegu el "Manifesto de Ourense", on la Liga de Accin Gallega es compromet en una campanya de mtings de caire agrari i societari, a recollir les aspiracions dels camperols i fer-les arribar al govern. Els mtings es caracteritzaren pel seu radicalisme verbal, i s'iniciaren a O Carballio, continuaren a Ribadavia, Gondomar, Ourense, Bande, A Estrada, etc. 

Els mtings es van estendre a terres de Orense i Pontevedra, i el to obertament revolucionari dels seus oradors (especialment Basilio lvarez) van fer tmer un esclat revolucionari a Galcia. Poetes com Ramn Cabanillas i Antn Noriega Varela van compondre poemes per al moviment.

Inicialmente la publicaci Accin Gallega fou el portaveu del moviment, per el diari ms comproms en la campanya fou El Heraldo Gallego, editat a Ourense.

La repercussi que el moviment va tenir arreu de Galcia s difcil d'avaluar. Alguns diaris, encara que excepcionalment, en publicaren propaganda, com Heraldo de Vigo i Galicia Nueva de Vilagarca de Arousa. Per l'actitud formal fou la negaci absoluta davant la radicalitzaci del moviment, que no respectava representacions ni poders. Per la seva importncia i pel prestigi de Basilio lvarez, va assolir un extraordinari ress arreu d'Espanya.
Final.

El moviment, centrat en la lluita contra els cacics, i amb ideologia de clara inspiraci regeneracionista i basada en l'antiforisme redencionista, es basava en la fogositat de Basilio lvarez i el seu grup d'amics incondicional. La descomposici d'aquest bloc fou conseqncia de les primeres persecucions. Des de 1913 les garanties constitucionals no salvaguardaven els seus seguidors. El 1914 el moviment es va veure embolicat en casos d'agitaci i terrorisme. Basilio lvarez es va enfrontar al bisbe Eustaquio Ilundin, i aquest li va retirar les llicncies sacerdotals. Alhora, les amenaces de denncies judicials li van fer perdre el suport del director del diari El Heraldo Gallego, Manuel Lustres Rivas. 

Simultniament, dirigents del moviment com Manuel Portela Valladares i Alfredo Vicenti abandonaren Basilio lvarez, per considerar que aquest seguia un cam molt perills. Ms tard, el nucli oresns tamb se'n separ per la sortida d'Eugenio Lpez Aydillo primer i desprs de Lustres Rivas.

La lluita de l'agrarisme gallec, extraordinriament radicalitzada des de 1914, no tornar a tenir tanta ressonncia com va tenir Accin Gallega, encara que els principis del moviment i de Basilio lvarez Rodrguez van perviure en loes societats agrries posteriors.

Vegeu tamb.
 Agrarisme;
 Basilio lvarez Rodrguez;
 Ramn Cabanillas;
 Antn Noriega Varela;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374783" title="Azadistan (revista)" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="145202">
Azadistan (Pas de la Llibertat) fou el nom d'una revista persa que va donar cobertura cultural al govern revolucionari democrtic de l'Azerbaidjan persa, conegut com a govern de l'Azadistan, nom adoptat per l'Azerbaidjan el maig de 1920.

El primer numero del diari va aparixer el 5 de juny de 1920. Els revolucionaris protestaven contra el fet de que el territori en torn a Bak hagus estat anomenat Azerbaidjan i per aix la provncia va canviar el seu nom.

El supervisor fou el poeta i escriptor Muhammad Taki Rafat (Tabriz 1890/1891-Qezel Dizaj 1920) proper del cap revolucionari Kiyabani i va treballar a la revista Tajaddod (Regeneraci) que va publicar Kiyabani a Tabriz de l'abril del 1917 a l'agost del 1920. Desprs de la derrota i mort de Kiyabani el setembre del 1920, es va sucidar en un llogaret prop de Tabriz quan noms tenia 30 anys.

El darrer numero de la revista (12 de setembre de 1920) estava en premsa quan la revoluci fou ofegada en sang.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374785" title="Oliver!" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="145203">
	
Oliver! s una pellcula dirigida per Carol Reed l'any 1968. Basada en el musical del mateix nom de Lionel Bart, el qual al seu torn es basava en la novella de Charles Dickens Oliver Twist. Va aconseguir 5 Oscars de 12 nominacions: millor pellcula, director, direcci artstica, so, banda sonora adaptada.

 Argument .

Oliver (Mark Lester), un nen orfe, fuig de l'orfenat en el qual es troba recls i arriba a Londres on s acollit per una banda de nens delinqents dirigits per Fagin (Rom Moody) i Bill Sikes (Oliver Reed). 

 Repartiment .
Ron Moody - Fagin;
Oliver Reed - Bill Sikes;
Harry Secombe - Mr. Bumble;
Mark Lester - Oliver Twist;
Jack Wild - The Artful Dodger;
Hugh Griffith - El Magistrado;
Shani Wallis - Nancy;
Joseph O'Conor - Mr. Brownlow;
Peggy Mount - Mrs. Bumble;
Leonard Rossiter - Mr. Sowerberry;
Hylda Baker - Mrs. Sowerberry;
Kenneth Cranham - Noah Claypole ;
Megs Jenkins - Mrs. Bedwin ;
Sheila White - Bet ;
Wensley Pithey - Dr. Grimwig	;
		

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374788" title="Fisiologia cellular" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="145204">



La fisiologia cellular s la disciplina que estudia els mecanismes biolgics de la interacci de la cllula amb el seu entorn. Per a que una cllula sigui capa de dur a terme el metabolisme necessita aliments, energia i biocatalitzadors.

Obtenci i utilitzaci de biocatalitzadors:.
Segons s la obtenci dels aliments hi distingim dos tipus diferents d essers; hi ha els essers auttrofs i els essers hetertrofs.
 Un esser auttrof s aquell esser que s capa de fabricar el seu propi aliment i per tant no necessita obtenir-lo a travs d altres essers; s a dir que a partir de Principis Immediats Inorgnics es capa de sintetitzar Principis Immediats Orgnics. Aquests essers son els vegetals; les biomolcules inorgniques utilitzades per a obtenir les biomolcules orgniques son el CO2, l H2O i les sals minerals. ;

 Els essers hetertrofs som aquells essers que tenim que aconseguir l aliment que es fabricat per les plantes, que com s lgic se l fabriquen per a elles mateixes, per a poder-nos alimentar, es a dir que no som pas capaos de fabricar el nostre aliment sin que l hem d obtenir d algun altre animal que s ha menjat una planta o d una planta directament.

Si agafssim una planta (un vegetal), veurem que en el sl que hi ha, trobarem l H2O, amb les sals minerals dissoltes. Aquestes sals dissoltes en l H2O, son absorbides per la planta i pugen des de les arrels fins a les fulles on s usaran per a produir aliments. La planta a partir d H2O, sals minerals, llum solar i CO2 atmosfric, obtindr els aliments. La clorofilla s un pigment de color verd el qual transforma l energia lumnica del sol a energia qumica necessria per a du a terme la fotosntesi. Gracies a la energia qumica transformada per la clorofilla i provinent del sol, els toms de les sals minerals, l H2O i el CO2 podran ser reorganitzats per tal de formar nous Principis Immediats Orgnics. 


Una planta si t llum esta fen sempre fotosntesis, per a fer correctament la fotosntesis, per a dur a terme correctament aquesta reacci la planta necessita CO2, H2O, sals minerals i energia qumica. Partint de tot aix la planta sintetitzar C6H12O6, lpids i protenes. A partir de la glucosa en sortiran tots els altres glcids ja que hi ha molts ms. Aix simplement son els aliments per tamb cal destacar el O2 que s desprs en la reacci.
La energia lumnica transformada per la clorofilla en qumica, ara esta emmagatzemada en els enllaos qumics dels aliments; per aix podem dir que els aliments son rics en energia.

Aleshores els animals el que tenen que fer s agafar el aliment directament de les plantes o b d un altre animal que ja s ha menjat una planta.
Els animals i les plantes precisem exactament els mateixos aliments i els utilitzem d una manera prcticament idntica. Per aix el metabolisme d una cllula animal i d una cllula vegetal son tant semblants. La diferencia bsica entre un animal i una planta s la manera que t d obtenir el seu aliment.

Cicle trfic.
 El cicle trfic s aquell cicle que ens explica com es va reciclant la matria i l energia en un ecosistema.
 Un ecosistema s el conjunt fet per un medi en concret, els essers vius que hi habiten i les relacions que s estableixen entre uns essers vius i uns altres.
 El medi s simplement la matria immediata que ens toca; hi ha el medi aeri i el medi ;
aqutic; s a dir o vius en l H2O o en l aire.
 El ambient s una zona geogrfica concreta, amb unes caracterstiques tamb concretes.
En un ecosistema la matria es recicla; s a dir no cal afegir-ne de nova, per no passa el mateix amb la energia, ja que es perd per irradiaci a l espai i per tant cal afegir-ne de nova continuadament.
En les estrelles massives (7M-40M), quan l estrella est en equilibri s estan fusionant contnuament toms d H, formant He, Li, Be, B, C, N, O, F, N,... fins al Ni, per en els estrelles massives quan comena a haver-hi una insuficincia d toms es dna un collapse i la estrella fa una supernova, en aquesta supernova s hi formaran tots els toms de la taula peridica fins a l U92. Tots aquests toms de la supernova formen la pols csmica. Tota aquesta pols csmica es posa en orbita al voltant de les estrelles i forma els planetes, aix es com va aparixer la Terra.	
La Terra est formada per roques, les quals estan formades per toms els quals van ser formats en les estrelles (i el H en el Big bang). Les reques, per la erosi donen el sl i el formen les sals minerals, formades per toms d origen estellar.

Gracies a les sals minerals, l H2O, l energia i el CO2, les plantes poden sintetitzar els principis immediats orgnics; ja que son els nics essers capaos de fer-ho; per tant diem que son essers productors. Els aliments estan formats per matria i energia.
Un esser s un esser fitfag quan obt l aliment produt per les plantes directament de les plantes; per tant podem dir que s un consumidor primari, per tant aquest animal fitfag quan es menja una planta el que s est menjant s la matria i la energia que forma l aliment, recordem que l energia s emmagatzema en els enllaos qumics.

Com ja hem dit els essers vius perdem energia continuadament irradiada a l espai, de tal forma que l hem d obtenir, tamb, a mesura que l anem perdent.
Ara el fitfag ser menjat per un esser carnvor; s a dir per un consumidor secundari.

Ara quan es mor un esser viu, es quan apareixen els essers descomponedors que s encarreguen de transformar les biomolcules orgniques a biomolcules inorgniques altra vegada; es a dir de l aliment en fan CO2, H2O i sals minerals.

En el cicle trfic la matria i els toms es van reciclant contnuament; en canvi l energia continguda en els aliments es va perdent irradiada a l espai.


Obtenci d energia.

En un esser viu hi ha milers de reaccions metabliques. Si per exemple anssim a una reacci qualsevol, per exemple la n125, suposem que aquesta reacci te com a productes A i B, que son biomolcules, per tant s una reacci de sntesi. Com ja sabem totes les reaccions necessiten energia qumica, aleshores si li posem aquesta energia en aquests productes ( i com ja sabem el biocatalitzador) obtindrem el producte AB. 
La energia qumica present en totes les reaccions metabliques te un origen solar. Aquesta energia qumica est emmagatzemada en totes les biomolcules orgniques que han sintetitzat els vegetals.

Aquesta energia un cop extreta de les biomolcules seguir sent igualment qumica tot i que abans era lumnica, per va ser transformada per la clorofilla a qumica. Aquesta energia qumica s imprescindible per al bon i correcte funcionament del metabolisme cellular.
Si agafssim una cllula, els orgnuls encarregats de la producci d energia, ms ben dit d extreure l energia dels enllaos de C6H12O6 i altres biomolcules, son els mitocondris.

El promig de mitocondris en una cllula s entre 20 o 30;  per no s res ms que un promig, per qu el nombre de mitocondris d una cllula depn de l activitat d aquesta cllula, s a dir: Com ms activa sigui una cllula ms mitocondris tindr, per exemple les neurones en tenen molts ms que els adipcits, ja que els adipcits l nic que tenen que fer s emmagatzemar greix, mentre que les neurones tenen que treballar molt. Les fibres musculars tamb en tenen forces encara que no tants com les neurones ja que aquestes tenen que treballar contnuament. ltimament s ha observat que a vegades en casos molt allats les neurones es poden reproduir en persones adultes, per no se sap que s el que motiva aquesta acci. Actualment s est investigant.

Normalment els mitocondris tenen una forma cilndrica encara que n hi ha de diferents formes, per la majoria son cilndrics. Per a poder veure tal com s un mitocondri per dins cal congelar-lo i tallar-lo amb un micrtom, com s lgic no es congela un sol mitocondri i no que se n congela normalment un teixit, teixit heptic per exemple ja que es una zona bastant activa, el fetge.

Si agafssim un mitocondri podrem veure que te dues membranes; una interna i una altre d externa. Entre les dues membranes hi ha H2O. A la membrana interna se li fan una srie de replecs els quals anomenem crestes, entre cresta i cresta hi ha H2O ms protenes, aquest espai s anomenat matriu.
A una cllula contnuament li estan entrant aliments (glcids, lpids , protenes,..) , 24h al dia a totes les cllules. Aquests aliments tots tenen energia en els seus enllaos qumics. Per exemple la C6H12O6 que s la molcula de la qual treiem normalment la energia.

La C6H12O6 entra en un mitocondri, tamb hi entra l O2, de tal forma que reacciona amb la C6H12O6 i la occida, la trenca i desprs d una srie de complicades reaccions deixa CO2, H2O i energia qumica til per al metabolisme, per aix unes 13 vegades per minut traiem CO2 del nostre organisme, provinent de les nostres cllules expirant.

La respiraci cellular aerbia.
Aquesta respiraci s aquella que utilitza O2 per a l obtenci d energia. s la ms comuna.   C6H12O6  +   6O2     6CO2  +  6H2O + energia

No s una sola reacci, sin que n hi ha moltes d entremitges.
La C6H12O6 s til per a l obtenci d energia ja que la seva energia s fcil de treure, ja que per exemple els lpids en tenen molta ms, per els lpids son d una oxidaci molt lenta.

La respiraci anaerbia.
Aquesta respiraci s aquella que prescindeix de l O2, no s la ms comuna en la vida, noms la fan alguns bacteris i alguns fongs, tamb les fibres musculars entre d altres.

Amb aquest tipus de respiraci no s obt molta energia. S utilitza la C6H12O6 i algun  altre element, i es deixa anar catablit i CO2.
El llevat Saccharomiles sp. N s un exemple.

En les fibres musculars tamb es dna, i com a catablit hi ha l cid lctic, que es cristallitza i forma les anomenades agulletes.

Mort per inanici.
La mort per inanici s la mort per no menjar. Si un esser hum no menja durant unes 24 hores no passa res ja que en el fetge hi tenim suficient C6H12O6 emmagatzemada per anar oxidant durant aquest temps, per si s est ms de 24 hores sense menjar aleshores el nostre cos comenar a oxidar greixos, de tal manera que es podr sobreviure durant uns quants dies o fins i tot alguna setmana, tot i que depn del greix acumulat en cada persona. Desprs de consumir el greix es comena a consumir les protenes, s a dir els msculs, que ja s arribar a un extrem del qual la persona en qesti segurament no se n sortiria.



Obtenci de Biocatalitzadors:.

Un Biocatalitzador s un producte qumic que amb la seva presencia permet que es duguin a terme les reaccions bioqumiques. Els enzims son biocatalitzadors especfics; s a dir cada reacci qumica que el seu enzim caracterstic. Les hormones i les vitamines tamb son biocatalitzadors.
Els enzims sempre son protenes. El metabolisme cellular es dna en el citoplasma. Si anssim a la reacci n125; dels mitocondris en ve la energia, i ja tenim els productes, per exemple A i B, ara noms necessitem l enzim que en la seva presencia fa possible la reacci n125. 
Anem al nucli de la cllula. Un cromosoma est format per dues cadenes d ADN; s a dir una molcula d ADN. Les cadenes d ADN no es toquen, tot i que estan unides per ponts d H, per aix mateix no ho fan.

Cada espcie te un determinat nombre de cromosomes, els humans en tenim 46 en les cllules 2n.  Aix significa que qualsevulla cllula humana de qualsevulla part d un hum tindr 46 cromosomes, ara b exceptuant els sndromes gentics. Els gats per exemple tenen 38 cromosomes, mentre que els cavalls en tenen 66, un ximpanz en t 48,...

Els cromosomes estan dividits en fragments, s a dir: estan fragmentats. Cada fragment d ADN en qu esta dividit el cromosoma s un gen; per tant: 
Un gen s un fragment d ADN, per, que implica l aparici d un carcter fsic concret. Cada gen duu informaci sobre un carcter fsic concret. En una cllula humana, aproximadament, hi ha uns 25 000 gens. El promig s d uns 600 gens per cada cromosoma, per tansols s un promig.
Si anem al gen n125, veurem que el gen ordena que se sintetitzi una molcula d ARNm , concretament la molcula d ARNm n125. Ara l ARNm n125 se n anir al citoplasma i es trobar amb un ribosoma que el recorrer per tal de llegir el codi gentic de l ARNm n125 i anar sintetitzant una protena; la protena n125. Aquestes protenes poden ser un enzim o no. Aquesta ho s, ja que s el ms com, concretament s l enzim n125. Ara aquest enzim anir a la reacci n125 per tal que es pugui donar. Ara obtindrem el producte n125. Aquest producte n125 donar l aparici del carcter n125.

Relaci gens evoluci.

La evoluci s el fenomen pel qual els essers vius experimenten petits canvis gentics (mutacions) acumulatius, que al cap d un perode de temps molt llar, provoquen l aparici de canvis suficientment importants com per donar origen  a una nova espcie.
Anem a un gen i agafem el gen A, que dna informaci sobre el carcter A i en provoca la seva aparici.
Si combinem, si mutem el gen ja no sortir el carcter A, perqu la informaci escrita en el gen ha canviat, de manera que far un nou enzim que provocar l aparici d un nou carcter fsic en lloc de l antic.
La evoluci es basa en els canvis gentics.

La selecci natural.
El medi el que fa s triar els essers vius que tenen una carrega gentica suficientment bona com per a sobreviure-hi.
EXEMPLE: Si tenim una zona a 20C de mitjana, i hi vivien uns essers. En concret, en aquella espcie, n hi ha de molt peluts, que tenen pl per no molt, i que no en tenen gens; a 20C tots sobreviuen perfectament, per imaginem que ve una glaciaci i que la temperatura mitjana baixa dels 20C als -6C, aleshores, els que no tenien gens de pl moririen, per mai els hi sortiria ms pl, mai, mentre que els que en tenien molt estarien molt ms ben adaptats al medi, el qual a canviat i per tant podrien sobreviure perfectament. La espcie ha tingut un canvi gentic.
Els essers vius no ens adaptem a l ambient.

EXEMPLE: Biston betularia, papallona de bedoll:

El bedoll te el tronc de color gris amb piquets negres, aix s molt til per a la Biston betularia ja que la majoria son de color gris clar am piquets negres i s hi poden camuflar molt b. La majoria de Biston betularia son grises amb piquets negres, per n hi ha de negres, poques. N hi havia poques perque en el bedoll es camuflaven molt malament i eren una presa ms fcil per als depredadors, ara b, a Anglaterra va venir la revoluci industrial i amb tota la industria del carb els bedolls varen quedar negres de manera que les Biston betularia grises amb piquets negres es varen convertir en la presa fcil i les Biston betularia negres s hi camuflaven molt b, per tant les que en aquella zona on els arbres havien quedat negres per la contaminaci del carb les Biston betularia eren les ms abundants.
D aquesta historia en podem treure una conclusi: 

No podem parlar mai de gens bons o gens dolents sin que hem de parlar de si aquests estan ben adaptats al medi o no.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374790" title="Mark C" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="145205">


El Medium Mark C Hornet va ser un tanc britnic desenvolupat durant la Primera Guerra Mundial, per produt massa tard per a veure'n en combat.

Desenvolupament.
Al 1917, el Senyor William Tritton va crear el Medium Mark A Whippet sense el seu cooperant Walter Gordon Wilson de la RNAS. En resposta, el senyor Wilson va comenar a dissenyar un nou model millorat, el Medium Mark B, el juliol de 1917. Tan aviat com es van veure les intencions d'en Wilson, en Tritton va ordenar al cap d'enginyers, William Rigby, de dissenyar un model competitiu: el Medium Mark C. Els dibuixos van ser aprovats per l'Exrcit Britnic el 19 d'abril de 1918. El prototip va estar acabat a l'agost, unes quantes setmanes abans del prototip del Medium B tamb en construcci en la fbrica d'en Tritton. En un principi, es van demanar 200 tancs; desprs es va augmentar a 600, tots per ser produts per la William Foster & Co Ltd a Lincoln amb Armlet & Wortley com a subcontractista. El nom colloquial del tanc va ser "Hornet", per se sap que gaireb no s'utilitzava.

 Vegeu tamb .
Tanc;
Tanc Mark;
Tipus de tancs;

 Enllaos externs .
Tancs mitjans de la Gran Bretanya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374796" title="Serrat de Sant Bartomeu" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="145206">

El Serrat de Sant Bartomeu s una muntanya de 870 metres que es troba entre els municipis de Solsona i d'Olius a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 274096001).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374799" title="Janina Dziarnowska" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="145207">
Janina Dziarnowska (1903-1992) - poetessa i escriptora polonesa, especialista en literatura sovitica. s l'autora de les obres: Miasto nowych ludzi (1953), Powie   o Annie (1951), Gdy inni dzie mi s  (1960), S owo o Brunonie Jasie skim (1978).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374802" title="Serrat del Castell (Lladurs)" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="145208">

El Serrat del Castell s una muntanya de 994 metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons, i s on es troben les restes del Castell de Lladurs.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 273094001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374803" title="Czarno??ka" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="145209">
Czarno  ka una illa deserta al riu Oder, a Szczecin. T una superfcie de 270 hectrees. A l'illa sn els boscos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374804" title="Concili de Viena" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="145210">



El concili de Viena es va celebrar a la catedral de Viena del Delfinat (Frana) entre el 16 d'octubre del 1311 i el 6 de maig del 1312. L'Esglsia catlica el considera el quinz concili ecumnic, i el set dels celebrats a Occident.

 Context histric .

El context histric en qu s'insereix el concili de Viena s el segent:
 La llarga lluita entre el rei francs Felip el Bell i el papa Bonifaci VIII. Desprs de la mort del pontfex, el 1303, el rei francs intentar aconseguir una condemna pstuma del sant pare.
 El canvi de la seu pontifcia de Roma a Aviny, el 1309. La seu del papat ser a Aviny fins al 1377, sota el poder i la forta influncia de la monarquia francesa.
 L'aspra confrontaci entre el rei francs i l'orde dels templers per motius poltics i econmics.

Desprs de la mort de Benet XI, i d'un conclave d'onze mesos, l'any 1305 va ser elegit Papa Bertrand de Got, arquebisbe de Bordeus, que va prendre el nom de Climent V, i que va traslladar la seu papal a Aviny. En els anys successius es va reunir diverses vegades amb Felip el Bell; ja la trobada del novembre del 1305 marca el comenament de les pressions del rei sobre el Papa perqu convoqui un concili que condemni la memria de Bonifaci VIII. L'abril del 1307 el Papa es va oposar obertament a comenar un procs post mortem contra el seu antecessor, per va acceptar convocar un concili, i en la trobada del maig-agost del 1308 el rei li va demanar que condemns els templers i que convoqus un concili que se celebraria a Frana.

Amb la butlla Regnans in excelsis, datada el 12 d'agost del 1308, Climent V convocava el concili de Viena, que havia de comenar l'1 de novembre del 1310, i nomenava expressament els delegats que hi havien de ser presents (en total eren 235); les persones no convocades o que no hi poguessin assistir es podien fer representar per collegis o per les persones que consideressin adients. A ms, el Papa hi convidava catorze reis europeus i l'emperador Enric VII. La butlla indicava els quatre punts del programa conciliar: la qesti dels templers, l'organitzaci d'una croada, l'estat de la fe catlica i de l'Esglsia i la reforma de l'Esglsia com a instituci.

 Els treballs conciliars i les decisions .

A causa del retard en el procs inquisitorial contra els templers, el comenament del concili es va ajornar un any, fins al 16 d'octubre del 1311. A la primera sessi hi van assistir uns cent setanta participants; una tercera part de l'episcopat i la meitat dels abats eren francesos. El concili va celebrar tres reunions solemnes.

 La qesti dels templers .



Certament, la soluci al problema dels templers la pren el concili, per la ra ltima de la supressi va ser la voluntat absolutista de Felip, amb l'aquiescncia de Climent V (Fois). El procs contra l'orde arreu d'Europa ja feia anys que durava, els seus membres estaven tancats a la pres i els bns eren administrats pels reis, per el papa Climent V s'havia reservat per a ell la sentncia definitiva sobre els templers.

La comissi conciliar encarregada del problema dels templers va examinar els resultats dels processos contra l'orde que s'havien seguit a tots els pasos europeus, i, no del tot convenuda de la seva culpabilitat, va decidir permetre que l'orde es defenss. Aleshores el Papa, favorable a la supressi dels templers, va obligar l'assemblea conciliar a tractar altres temes (la croada i la reforma), cosa que va donar temps a Felip el Bell per organitzar una forta campanya de pressi mitjanant una propaganda constant contra els templers, l'amenaa de comenar un procs contra Bonifaci VIII i la convocatria d'Estats Generals a Li. Un moment solemne d'aquesta campanya de pressi va ser la seva entrada a Viena, el 20 de mar del 1312, amb tota la seva famlia i el seu squit. Al cap de dos dies, Climent V va proposar una disjuntiva: o es continuava el procs o s'optava per suprimir l'orde per via administrativa (sense condemna). Quatre cinquenes parts de la comissi conciliar van votar per la segona opci, cosa que va suposar la victria de Felip el Bell i el final dels templers.

En la sessi solemne del 3 d'abril del 1312 es va llegir la butlla Vox in excelso, en la qual el Papa, desprs d'explicar la histria de l'orde, les acusacions que han rebut, els processos que s'han instrut i les tasques de la comissi, admet que els resultats no permeten actuar jurdicament, per que les sospites sn suficients per suspendre l'orde per via administrativa.

 La qesti de la croada .

En la sessi del 3 d'abril, Climent V va anunciar que s'emprendria una nova croada i Felip el Bell va manifestar que comenaria al cap d'un any. Durant el concili es van fer diverses propostes estratgiques, militars, econmiques i comercials sobre aquest afer, i finalment es va decidir implantar un delme a totes les esglsies durant sis anys per finanar la croada. En realitat, Felip el Bell va fer servir el delme de les esglsies i del Papat per reorganitzar el seu regne en lloc de tirar endavant una croada que no es va fer mai malgrat totes les promeses.

A ms, es va decidir crear ctedres d'rab, hebreu i sirac a l'escola Palatina de la cria papal i a les universitats d'Oxford, Pars, Bolonya i Salamanca; el finanament d'aquestes ctedres havia d'anar a crrec del Papa, de Felip el Bell, dels monestirs i del clergat local.

 La qesti de la fe .

No tots els decrets conciliars van ser llegits en la tercera i ltima sessi del 5 de maig del 1312, perqu no tots estaven acabats i redactats de manera definitiva. Es preveia que entressin en vigor tan bon punt els enviessin a les universitats, cosa que va fer Joan XXII desprs de revisar-los, corregir-los i completar-los.

Pel que fa a la fe, es volien abordar els problemes segents:
 La condemna (amb el decret Fidei Catholicae Fundamento) d'algunes tesis atribudes al francisc Pere de Joan Olivi, que era el guia dels franciscans espirituals (tamb dits fraticelli), especialment a la Provena. Olivi va viure tres processos dins de l'orde, per en el captol general del 1287 va ser rehabilitat. Desprs de la seva mort, la tensi entre l'orde i els espirituals va fer que al concili de Viena s'hi presentessin vuit tesis seves, tres de les quals van ser condemnades, per sense esmentar mai el nom de Pere de Joan Olivi. Les tesis considerades errnies eren que l'nima no s la forma del cos, que el cop de llana al costat de Crist va arribar abans de la mort del Senyor i que als infants, amb el baptisme, se'ls concedeix noms el perd pel pecat original, per no la grcia.
 La condemna dels beguins (amb el decret Cum de quibusdam mulieribus). Els beguins no eren religiosos: vivien en comunitats, per sense fer vot d'obedincia ni de pobresa; de fet, no tenien una regla. Defensaven tesis errnies sobre la Trinitat i els sagraments i a ms despertaven sospites sobre la seva moralitat. El concili en va prohibir l'existncia i que els religiosos els donessin suport.
 La condemna dels errors pseudomstics i quietistes dels begards (nom amb qu tamb es coneix la branca masculina dels beguins) i de les beguines alemanyes, i del moviment dels Germans del Lliure Esperit (amb el decret Ad nostrum). El concili compendia aquests errors en vuit tesis, que es refereixen alhora a beguines, a begards i a germans i germanes del lliure esperit, ortodoxos i hertics. El concili condemna la idea que l'home pugui assolir tot sol un estat de perfecci i de grcia complets, sense necessitat de mitjans com la pregria, l'obedincia a l'autoritat, l'acatament dels preceptes de l'Esglsia i l'exercici de la virtut; tamb condemna la idea que en aquesta vida l'home pot arribar a l'estat complet de beatitud celestial.

 La qesti de la reforma .

Pel que fa a les relacions entre Esglsia i Estat, el concili va prendre diverses mesures per salvaguardar els drets de l'Esglsia: va reservar a la seu apostlica l'excomunicaci per a tots els autors de violncies i els seus cmplices, la privaci de beneficis als autors de violncies, els interdictes que afectessin les ciutats, etctera.

Quant a les relacions internes de l'Esglsia, els decrets del concili intenten regular millor el procediment inquisitorial i la collaboraci entre bisbes i inquisidors, amb greus penes als qui no persegueixin l'heretgia i als qui persegueixin innocents. Tamb s'intenta fer ms rpid, simplificant-lo, el procediment a seguir en els processos d'elecci, els beneficis, els delmes, etctera, i regular la relaci entre els religiosos exempts i els bisbes, que ja feia segles que era problemtica, per que havia vist sorgir nous problemes arran del naixement dels ordes mendicants. Amb la seva pastoral lliure, els ordes mendicants estenien la seva acci d'una manera ms independent que els ordinaris, amb el suport dels privilegis concedits pels papes (predicaci, sagraments, sepultures). El concili vol regular i limitar els privilegis pastorals dels mendicants, per al mateix temps salvaguarda l'exempci dels religiosos, especialment davant les violncies contra els religiosos o els seus bns, contra l'ocupaci d'immobles i contra la lesi dels drets dels religiosos que afects els seus beneficis.

Altres decrets de reforma es refereixen als monjos benedictins, i es troba una soluci a la controvrsia entre els franciscans espirituals i la comunitat franciscana mitjanant una soluci de comproms establerta per la constituci Exivi de paradiso.

Fonts.
  ;

Enllaos externs.
Resum del concili i text de les butlles de Climent V  ;
Els decrets del Concili de Viena ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374806" title="Azam Khan" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="145211">
Muhammad Azam Khan (Kabul 1820- Shahrud 1869)  fou el cinqu fill de l emir Dost Muhammad Khan i el tercer emir de la lnea de governants muhammadzay d Afganistan. Va governar del 1867 al 1868. La seva mare era filla del mullah Sadik Ali, el sardar (governador) de les tribus Bangash.

Acompanyava al seu pare quan aquest fou derrotat pels britnics a la Primera Guerra Angloafganesa el 12 d agost de 1829 i va fugir a Bukhar. El 1840 Dost Muhammad va retornar a Afganistan i fou enviat exiliat a Calcuta mentre Azam Khan intentava obtenir l aixecament de les tribus Andar i Sulayman Kel contra els britnics a la zona de Gazni; desprs es va reunir amb el seu pare a l ndia. Quan la revolta general va forar als britnics a evacuar Afganistan, Dost Muhammad va poder retornar al tron a Kabul (1843) i va nomenar al seu fill Azad com a governador de la provncia de Logar, al sud de Kabul. Fou governador inter a Kabul en absncia del seu pare  (1851) ocupat en dominar una revolta de les tribus tuki i hutaki. El 1855 va sotmetre als parents que s oposaven al seu pare a Kandahar. Desprs fou governador de Kurram i Khost. El 1857 se li va encarregar pacificar les terres al nord de l Hindu Kush i d ajudar al seu germ Muhammad Afdal Khan. 

El 1862 va acompanyar al seu pare en l expedici a Herat. En aquesta ciutat va morir Dost Muhammad el 9 de juny de 1863 i el 12 de juny el va succeir el seu fill Shir Ali (un dels seus 27 fills). Azam Khan va oferir lleialtat al seu germ mentre escrivia al seu altre germ Afdal Khan al que aconsellava ocupar Kabul mentre ell mateix assumia el govern de Kurram i Khost. 

Shir Ali no obstant es va poder imposar de manera transitria empresonant a Afdal Khan, per sense acabar amb la oposici. El 1864 Azad Khan es va dirigir a Kabul per fou derrotat per una fora dirigida per Muhammad Rafik Khan Ludin, i va haver de fugir cap a la ndia. El seu nebot Abd al-Rahman Khan s havia refugiat a Bukhar desprs de ser derrotat a la batalla de Bajgah (1864) i Azad li va escriure i li va demanar d atacar Balkh mentre ell mateix sortia de Rawalpindi i va passar per Swat, Chitral i Badakhshan per arribar just a temps quan Abd al-Rahman Khan conqueria Balkh. Llavors els dos units van marxar cap a Kabul, van ocupar la ciutat i van alliberar a Afdal Khan (que estava presoner a Gazni) que fou proclamat emir (maig de 1866). El gener de 1867 va capturar Kandahar, per Shir Ali es va fer fort a Herat i Azad va retornar a Kabul al saber que el seu germ Afdal estava malalt; Afdal va morir a Kabul el 7 d octubre de 1867 i Muhammad Azam Khan el va succeir. El nou emir fou oficialment reconegut pel governador de l ndia Britnica el 23 de desembre de 1867.

El seu regnat fou marcat per la guerra civil i les atrocitats dels seus fills. Shir Ali va sortir d Herat cap a Kandahar i Kabul i va derrotar a Azam en dos batalles a Seshgav i Zanakan. Azam va fugir cap a Kabul (agost de 1868) i desprs va sortir del pas cap a Sistan mentre Shir Ali entrava a Kabul el 8 de setembre de 1868. Azam va arribar a Mashad  el 1869, per la via de Birjand, i ms tard (el mateix any) va marxar  a Teheran per va morir al arribar a Shahrud, quan noms tenia 50 anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374808" title="Fundaci Gala-Salvador Dal" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="145212">

La Fundaci Gala-Salvador Dal s una entitat cultural privada que t per missi promocionar l'obra artstica, cultural i intellectual del pintor Salvador Dal. 

Va ser creada el 23 de desembre de 1983 al Castell de Pbol per voluntat expressa de Salvador Dal i Domnech. Des del principi, Salvador Dal la va presidir i dirigir directament. La seva mort, el 23 de gener de 1989, va obrir un perode de transici fins que, l any 1991, el Patronat de la Fundaci va nomenar Ramon Boixads i Mal president de l entitat. 

La Fundaci Gala-Salvador Dal gestiona els segents museus i colleccions:
 Teatre-Museu Dal, a Figueres;
 Collecci Dal Joies, a Figueres;
 Casa-Museu Salvador Dal, a Portlligat;
 Casa-Museu Castell Gala-Dal, a Pbol;

 Enllaos externs .



  Pgina dedicada a Salvador Dal, dins de lletrA, l'espai de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya;
  Fundaci Gala-Salvador Dal;
  Museu Salvador Dal a St. Petesburg (Florida);
 Dal per Josep Pla (observacions de les Notes disperses);
  Salvador Dal i Fages de Climent ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374809" title="(6489) Golevka" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="145213">


(6489) Golevka s un asteroide Apollo, de la Famlia Alinda, descobert el 1991 per Eleanor F. Helin.

El seu nom t un origen complicat. El 1995, tres observatoris de radar en diferents parts del mn van estudiar aquest asteroide: l'observatori de Goldstone a Califrnia, el de Eupatoria a Crimea, Ucrana (el nom tamb se sol escriure com Yevpatoriya), i el de Kashima al Jap. El nom 'Golevka' deriva de la uni de les primeres lletres dels noms dels tres observatoris.

Golevka s un objecte petit, ja que les seves mesures sn 0,6  1,4 km. Les observacions de radar revelen que t una estranya forma anglulosa, que el fa semblar diferent gaireb des de cada angle d'observaci. El 2003, observacions de radar d'alta precisi de Golevka permetre apreciar per primera vegada l'efecte Yarkovsky. Aix va ajudar a avaluar la densitat de l'asteroide (2,7  0,5 g/cm3), i la seva massa (2,10  1011 kg).

S'aproximar a la Terra en 2046 (a una distncia de 7,6 GM), en 2069 (a una distncia de 15,1 GM) i en 2092 (a una distncia de 16,6 GM).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374810" title="Gebra Maskal Lalibela" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="145214">
Gebra Maskal Lalibela, nascut el 1172 i mort l'any 1212, fou rei d'Ethipia a partir de 1189. 

Vers el 1200, va transferir la capital del regne d Aksoum a Roha l'actual Lalibela dins la Lasta a on construir nombroses esglsies monoltiques. Done el seu nom a la ciutat. 
 
El regnat de Lalibela s remarcable pel nombre de monuments religiosos que va fer construir no solament dins la capital, sin sobre tot en els territoris a on s estengu la seva autoritat.

Lalibela combat victoriosament els Agao (Falashas) i sobretot els sobirans del Godjam i del Damot que li eren hostils. Na'akueto La'ab succeir a Lalibela. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374811" title="Font Barona" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="145215">
La Font Barona s una font de la vila i antic terme de Figuerola d'Orcau, actualment pertanyent al municipi de Isona i Conca Dell. Les seves aiges alimenten lo Torrent, que s la capalera de la Segla de les Bassades.

Est situada a 565 m. alt., a una mica ms de 500 metres al nord-nord-est de Figuerola d'Orcau, al capdamunt de la partida anomenada les Fontbarones, a prop i a ponent de la Granja del General.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374812" title="Eleccions generals espanyoles de 1923" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="145216">
Eleccions generals espanyoles de 1923 foren convocades el 29 d'abril de 1923, convocades sota sufragi universal mascul. Foren les ltimes eleccions convocades desprs de la Restauraci borbnica i del tornisme de partits poltics instaurat per Antonio Cnovas del Castillo, abans que la cambra fos dissolta per la Dictadura de Primo de Rivera. En total foren escollits 409 diputats, i el vencedor fou una coalici ministerial formada per diverses fraccions del Partit Liberal:
 Liberal-Demcrates, dirigits per Manuel Garca Prieto (87 diputats) ;
 Liberals del comte de Romanones (48 escons);
 Esquerra liberal, dirigida per Santiago Alba Bonifaz (46 escons);
 Liberals agraris, dirigits per Rafael Gasset Chinchilla (10 escons);
 Grup de Niceto Alcal-Zamora  (6 escons);
 Liberals independents (4 escons);
 Partido Reformista de Melquades lvarez (18 escons);
 Reformistes independents, 1 esc;

Fou escollit president del Congrs Melquades lvarez i president del Senat lvaro Figueroa y Torres Mendieta, comte de Romanones. El cap de govern fou Manuel Garca Prieto. El 13 de setembre de 1923 Miguel Primo de Rivera va fer un pronunciament i va dissoldre la Cambra.

 Composici de la Cambra .


 Resultats per circumscripcions .
 Catalunya .
 Barcelona;
 Francesc Camb i Batlle (Lliga Regionalista);
 Ramon Alb i Mart (Lliga Regionalista);
 Narcs Batlle i Bar (Lliga Regionalista);
 Josep Bertran i Musitu (Lliga Regionalista);
 Josep Creixell i Iglsias (Lliga Regionalista);
 Antoni Martnez i Domingo (Lliga Regionalista);
 Antoni Miracle i Mercader (Lliga Regionalista);
 Mag Morera i Galcia (Lliga Regionalista);
 Pere Rahola i Molinas (Lliga Regionalista);
 Albert Rusiol i Prats (Lliga Regionalista);
 Josep Maria Trias de Bes i Gir (Lliga Regionalista);
 Llus Companys i Jover (Partit Republic Catal);
 Domnec Palet i Barba (Partit Republic Catal);
 Emiliano Iglesias Ambrosio (Partit Republic Radical);
 Alejandro Lerroux Garca (Partit Republic Radical);
 Manuel Maria Girona i Fernndez Maqueira (Federaci Monrquica Autonomista);
 Santiago Gell i Lpez (Federaci Monrquica Autonomista);
 Llus Moret i Catal (Izquierda Liberal);
 Joan Pal i Claret (Liberal Demcrata);
 Enric Rfols i Mart (Liberal romanonista);
 Girona;
 Narcs Pla i Carreras  (Lliga Regionalista);
 Ignaci de Vents i Mir  (Lliga Regionalista);
 Joan Ventosa i Calvell  (Lliga Regionalista);
 Narcs Pla i Deniel  (Federaci Monrquica Autonomista);
 Salvador Albert i Pey (PRC);
 Joan Dagas i Puigb (Partido Reformista);
 Juli Fournier i Cuadros (Partit Conservador);
 Manuel Rius i Rius, marqus d'Olrdola  (Unin Monrquica Nacional);
 Lleida;
 Eduard Auns Prez (Lliga Regionalista);
 Manuel Florensa i Farr  (Lliga Regionalista);
 Josep Matheu i Ferrer  (Lliga Regionalista);
 Felip Rods i Baldrich  (independent dins la Lliga Regionalista);
 Daniel Riu i Periquet (Izquierda Liberal);
 Emili Riu i Periquet (Izquierda Liberal);
 Joan Sarradell i Farrs (Izquierda Liberal);
 Joaquim Dualde i Gmez  (Partido Reformista);
 Francesc Maci i Lluss (Federaci Democrtica Nacionalista);
 Tarragona;
 Carles Maristany i Benito (Lliga Regionalista);
 Eduard Recasens i Mercader (Lliga Regionalista);
 Albert Dasca i Boada (Izquierda Liberal);
 Marcell Domingo i Sanjuan (PRC);
 Manuel Kindeln y de la Torre (Liberal-Demcrata);
 Josep Nicolau i Sabater  (Unin Monrquica Nacional);
 Juli Nougus i Subir (Partit Republic Democrtic Federal);
 Llus Plandiura i Pou (Liberal romanonista);
 Illes Balears .
 Llus Alemany Pujol (Izquierda Liberal);
 Joan March Ordinas (Izquierda Liberal);
 Carles Roman Ferrer (Izquierda Liberal);
 Josep Teodor Canet Menndez (republic);
 Antoni Maura i Montaner (Conservador);
 Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador);
 Guillermo Garca Parreo Lpez (Conservador Ciervista);
 Alexandre Rossell i Pastors (liberal romanonista);
 Pas Valenci .
 Alacant;
 Jos Beneyto Rostoll (liberal-demcrata);
 Antonio Hernndez Prez (liberal-demcrata);
 Salvador Ravents Clivilles (liberal-demcrata);
 Jos Martnez Arenas (liberal-demcrata);
 Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza (liberal-demcrata);
 Vicente Ruiz Valarino (liberal-demcrata);
 Salvador Canals y Vilar (Conservador);
 Jos Jorro Miranda comte d'Altea (Conservador);
 Joaquim Salvatella i Gisbert (liberal romanonista);
 Rafael Beltrn Aus (Liberal romanonista);
 Castell;
 Vicente Cantos Figuerola (liberal-demcrata);
 Juan Navarro Reverter y Gomis (liberal-demcrata);
 Ramn Saiz de Carlos (liberal-demcrata);
 Faust Valentn i Torrejn (liberal-demcrata);
 Ricardo de la Cierva y Codornu (Conservador Ciervista);
 Luis Montiel Balanzat  (Conservador Ciervista);
 Fernando Gasset Lacasaa (Partit Republic Radical);
 Valncia;
 Miguel Alcal Martnez (Izquierda Liberal);
 Emeterio Muga Dez (Izquierda Liberal);
 Melchor Romn Adrover (Izquierda Liberal);
 Jos Campos Crespo (liberal romanonista);
 Manuel Garca del Moral y de Lamata (liberal romanonista);
 Juan Izquierdo Alcaide (liberal romanonista);
 Manuel Falc Escandn, marqus de Pons (liberal-demcrata);
 Jos Garca-Berlanga Pardo (liberal-demcrata);
 Francisco Rubio Goula (liberal-demcrata);
 Carlos Hernndez Lzaro (Conservador);
 Vicente Puigmolt Rodrguez-Trelles, comte de Torrefiel (Conservador);
 Flix Azzati i Descalci (PURA);
 Adolfo Beltrn Ibez (republic);
 Luis Garca Guijarro (Comuni Tradicionalista);
 Gustavo Pittaluga Fattorini (Partido Reformista);

 Enllaos externs .
 Resultats de les eleccions de 1923;
 Diputats elegits el 1923;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374814" title="Azarmigduxt" nonfiltered="212" processed="212" dbindex="145217">
Azarmigduxt (persa  zarm do t, Arzm do t, Arzm ndo t,  zar m ddo t) fou una reina sassnida que va governar per uns mesos el 630. Era la germana de la reina Puran (reina 630 o 631) filla del rei Cosroes II. El seu nom dir (La filla del respectat). Apareix en alguna moneda. El seu malnom fou "la Justa".

Els historiadors musulmans diuen que fou reina durant sis mesos (al-Tabari, Yakubi, al-Birundi i altres) o encara menys temps (Makdesi, Kasrawi donen 4 mesos). nicament Masudi i algun altra indica 16 mesos. Va regnar, entre 4 mesos i ms d'un any juntament amb Ormuz V (VI). Segons al-Tabari el governador militar del Khurasan, Farrok-Hormozd (Ormuz VI) la va demanar en matrimoni i com que no podia refusar el va convidar a la seva cambra privada on el va matar; en revenja el seu fill Rostam es va apoderar de Ctesifont, va destronar a la reina i la va cegar i desprs la va matar. La font persa, el Shah-nama, li dona el nom d'Azarmdokt, i diu que va regnar uns cinc mesos.

 Bibliografia . 

Cambrige History of Iran III;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374815" title="Primer ministre de Timor Oriental" nonfiltered="213" processed="213" dbindex="145218">

El primer ministre s el cap de govern de Timor Oriental. El Primer ministre supervisa les activitats del govern i presideix el Consell de Ministres.

Aquesta llista noms compren los primers ministres des de 2002.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374818" title="Muhammad ibn Rawwad al-Azdi" nonfiltered="214" processed="214" dbindex="145219">
Muhammad ibn Rawwad al-Azdi fou un notable de l'antiga regi d'Azerbaidjan del comenament del segle IX. Es conegut en relaci a la revolta de Babak i els khurramites.

Probablement Babak era un servidor d'Ibn Rawwad a Tabriz quan tenia setze anys i va servir a casa seva dos anys. Un altre versi diu que fou la mare de Babak la que va servir amb Ibn Rawwad, per aix sembla una confusi amb la mare de Ibn Rawad anomenada Wadjna. Les terres de Muhammad ibn Rawwad eren a Dakarraqan (Dehkhwaraqan) a l'est del llac Urmia. Yakubi esmenta a Muhammad com un dels notables que van ajudar al califa contra Babak el 821/822.

 Bibliografia .
 
G. H. Sadighi, Les movements religieux iraniens au IIe et IIIe sicle de l hgire, Paris, 1983;
E. M. Wright, B bak of Badhdh and al-Afsh n during the Years A.D. 816-841; Symbols of Iranian Persistence against Islamic Penetration in North Iran, Muslim World 38, 1948;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374820" title="Font de les Esplugues" nonfiltered="215" processed="215" dbindex="145220">
La Font de les Esplugues s una font de la vila i antic terme de Conques, actualment pertanyent al municipi de Isona i Conca Dell.

Est situada a 593 m. alt., ms a prop de la vila de Figuerola d'Orcau (uns 600 metres) que de la de Conques (de la qual en dista 1.300). s al sud-est de la primera i al nord-oest de la segona, i es troba en un coster al damunt de la carretera d'Isona, sortint de Figuerola d'Orcau, darrere la casa de la Ponderosa, al final de la recta de sortida de la vila.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374821" title="Carol Reed" nonfiltered="216" processed="216" dbindex="145221">

Carol Reed (Putney, Londres, 30 de desembre de 1906 - Chelsea, Londres, 25 d'abril de 1976) fou un director de cinema britnic. Reb el ttol de Sir el 1952.

Excellent tcnic, aconsegu un cert aire expressionista en les seves obres mitjanant efectes d'illuminaci i angulacions emftiques. L'any 1949 fou premiat en el Festival de Canes per El tercer home i va guanyar un Oscar l'any 1968 per la versi musical del clssic Oliver!.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374822" title="Marsaxlokk Football Club" nonfiltered="217" processed="217" dbindex="145222">

El Marsaxlokk Football Club s un club malts de futbol de la ciutat de Marsaxlokk.

La Plantilla 2008-2009.























 Palmars .
Lliga maltesa de futbol: 1;
 2006/07;

 Enllaos externs .
Marsaxlokk FC web oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374824" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="218" processed="218" dbindex="145223">
El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1948 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre el 29 de juliol i el 14 d'agost de 1948 a la ciutat de Londres (Regne Unit).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.





Notes.


Vegeu tamb.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Londres 1948;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374825" title="Azes" nonfiltered="219" processed="219" dbindex="145224">


Azes I, rei indoescita;
Azes II, rei indoescita;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374826" title="El tercer home" nonfiltered="220" processed="220" dbindex="145225">
	
El tercer home (ttol original en angls The Third Man s una pellcula anglesa dirigida per Carol Reed l'any 1949. 

 L'aportaci d'idees d'Orson Welles a Carol Reed a la pellcula sembla evident. Welles va tenir problemes amb les seves produccions a Hollywood i va decidir donar el salt a Europa on va dirigir i va collaborar en diferents projectes, entre ells aquest de Carol Reed. La seva primera aparici en pantalla (el moviment d'una lmpada que mostra a Harry Lime davant de la cara de sorpresa de Cotten) ha estat considerada com una de les millors presentacions d'un personatge en la histria del cinema. D'altra banda, tampoc no s'ha d'oblidar la persecuci als claveguerams de Viena, on la pellcula assoleix el seu zenit davant de l'excellent actuaci de Welles.

Per tot aix, la pellcula va ser considerada la millor pellcula britnica de la histria del cinema. 

Argument.

En el perode de postguerra, un escriptor nord-americ anomenat Holly Martins (Joseph Cotten) arriba a Viena per descobrir que el seu millor amic Harry Lime (Orson Welles) ha mort en un estrany accident de trnsit. El cap de la policia militar britnica li insinua que el seu amic s'havia barrejat en la trama del mercat negre de penicillina pel que Holly intentar esbrinar qu s'amaga realment darrere de la mort del seu amic. 	

 Repartiment .
Joseph Cotten : Holly Martins;
Orson Welles : Harry Lime;
Alida Valli : Anna Schmidt;
Trevor Howard : le major Calloway;
Bernard Lee : le sergent Paine;
Wilfrid Hyde-White : Crabbin;
Paul Hrbiger : le porteur de Harry;
Ernst Deutsch : "Baron" Kurtz ;
Siegfried Breuer : Popescu ;
Erich Ponto : Dr. Winkel;
	

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374830" title="Companyia Annima Manresana d'Electricitat" nonfiltered="221" processed="221" dbindex="145226">
La Companyia Annima Manresana d'Electricitat (CAME) era l'empresa local d'electricitat que durant anys va subministrar electricitat a Manresa. Anomenada popularment l'annima tenia la seu en un edifici industrial al final del carrer de la Dama a Manresa. Ja fa molt anys que l'annima va desaparixer dins les successives absorcions d'empreses que la van portar a entrar dins de FECSA i ms tard, aquesta, a ser absorbida per l'actual Endesa.

L'edifici de " l'annima " i la seva xemeneia encara existeixen per el record de l'empresa s molt feble. Per tot hi han petits detalls que recorden encara el nom de l'antiga empresa. Un d'aquests s la placa met lica que encara queda en un transformador elctric del barri de la Guia. Un transformador elctric que, curiosament, encara funciona amb el mateix nmero que utilitzava " l'annima ", el 323, utilitzat ara per la companyia actual que gestiona el transformador.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374831" title="Puig Pedrs (Isona i Conca Dell)" nonfiltered="222" processed="222" dbindex="145227">

El Puig Pedrs s un puig de l'antic terme de Figuerola d'Orcau, actualment pertanyent al municipi de Isona i Conca Dell.

De 544 m. alt., est situat uns 2.800 metres a l'oest-sud-oest de la vila de Figuerola d'Orcau, a prop i al nord del riu de Conques. No s un puig que destaqui gaire del paisatge del seu entorn, que forma tot el sector sud-oest d'aquell antic terme. Respecte del terme sencer actual, el Puig Pedrs s a l'extrem de ponent.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374833" title="Azes I" nonfiltered="223" processed="223" dbindex="145228">
Azes I fou un rei indoescita, considerat per alguns historiadors d'arrel parta i per altres escita. Per les seves monedes, desprs reutilitzades per Azilises, se sap que Azes I fou anterior. Les seves monedes foren copiades per Gondofares de Taxila, rei vers la primera part del segle I aC. De la interpretaci de la inscripci de Kharosthi podria ser que el seu regnat s'hagus iniciat el 58 aC. Hauria succet a Maues. 

Va emetre monedes a Pushkalavati (a Gandhara), a Taxila, i a l'Indus mitj en un lloc desconegut que no s Aracsia. No se sap quan va regnar i el va succeir Azilises.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374834" title="Justo Villanueva Gmez" nonfiltered="224" processed="224" dbindex="145229">
Justo Villanueva Gmez (Corcubin, 1893 - Madrid, 1952) fou un advocat i poltic gallec. Catedrtic de les universitats de La Laguna, Santiago de Compostella, Sevilla i Valladolid i militant del Partit Republic Radical, fou escollit diputat per la provncia d'Orense a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933 i 1936.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374835" title="Sant Martin de Londras" nonfiltered="225" processed="225" dbindex="145230">

Saint-Martin-de-Londres (en occit Sant Martin de Londras) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374838" title="Azes II" nonfiltered="226" processed="226" dbindex="145231">
Azes II fou rei indoescita.

Va succeir a Azilises com a rei de reis al nord, per va perdre les provncies de l'Indus mitj on apareixen monedes de Spalahores i Spalagadames, amb un rei de nom Vonones com a sobir suprem, probablement el rei Vonones I de Prtia (vers 7 a 10). Azes II segurament va incorporar Jalalabad i Gard als seus dominis: una inscripci datada a l'any 25, trobada a Jalalabad, coneguda com inscripci de Tiravharna (pel nom del strapa que la va fer) el declara sobir i al mateix temps les seves monedes apareixen a la zona. Va emetre monedes a Taxila i a Gandhara; les monedes apareixen fins el 42.

Ja vers el final del seu regnat i a la seva mort, el imperi es va fragmentar i els strapes o governadors territorials van comenar a emetre moneda com els strapes Jihonika i Rajuvula, o l'estrategos (general) Aspavarma, i el rei kushana Kujula. Els successors tant els indoescites (o indoparts) com els kushana, van continuar amb els mateixos tipus de monedes que Azes.

Bibliografia .

G. K. Jenkins, Indo-Scythic mints, JNSI, 1955, ;
J. Marshall, Taxila, Cambridge, 1951, ;
W. W. Tarn, The Greeks in Bactria and India, II ed., Cambridge, 1951;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374841" title="Manuel Martnez Risco y Macas" nonfiltered="227" processed="227" dbindex="145232">
Manuel Martnez Risco y Macas (Orense, 1888 - Pars, 1954) fou un cientfic i poltic gallec. Llicenciat en cincies fsiques. El 1915 fou nomenat catedrtic d'ptica i acstica de la Universitat Complutense de Madrid i ms tard de fsica terica de la Universitat Central de Madrid. Tamb fou membre de la Reial Acadmia de Cincies de Saragossa i fou proposat al Premi Nobel de Fsica. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per la provncia d'Orense per Acci Republicana i a les eleccions de 1936 per Izquierda Republicana. En acabar la guerra civil espanyola marx exiliat a Frana, on va ser matre de Recherches del CNRS, on va continuar les seves investigacions sobre ones de llum.

 Referncies .

 Fotografia d'antics catedrtics de la Complutense;
 Biografia al Portal de l'Exili;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374843" title="Azilises" nonfiltered="228" processed="228" dbindex="145233">
Azilises fo un rei indoescita.

Va succeir a Azes I i regnava a la vall de l'Indus al final del segle I aC i potser encara al comenament del segle I dC. Algunes monedes d'Azes II s'observa que foren reutilitzades per Azilises inscrivint el seu nom sota del de l'anterior sobir. No es coneix per altre cosa que les monedes i fins i tot alguns suggereixen que fou no un rei particular sin associat a Azes I, per l'evidencia de les monedes no permet arribar a aquesta conclusi ja que Azilises tamb va emetre monedes en solitari a les mateixes fabriques que Azes. Un moneda es va trobar junt amb un denari d'August fabricat entre el 2 i el 14, el que situaria a Azilises en aquesta poca. 

El va succeir Azes II.

Bibliografia .

G. K. Jenkins, Indo-Scythic mints, JNSI, 1955, ;
J. Marshall, Taxila, Cambridge, 1951, ;
W. W. Tarn, The Greeks in Bactria and India, II ed., Cambridge, 1951;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374848" title="Cant de Castlnu de Les" nonfiltered="229" processed="229" dbindex="145234">

El Cant de Castelnau-le-Lez s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb 2 municipis i el cap cantonal s Castelnau-le-Lez. 

Municipis.
 Castelnau-le-Lez,
 Le Crs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374849" title="Alfonso Quintana Pena" nonfiltered="230" processed="230" dbindex="145235">
Alfonso Quintana Pena (Viveiro, 1897 - 1986) fou un advocat i dirigent socialista gallec. Llicenciat en dret i militant del PSOE gallec, fou escollit diputat per la provncia d'Orense a les eleccions generals espanyoles de 1931.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374850" title="Cant de Claret" nonfiltered="231" processed="231" dbindex="145236">

El Cant de Claret s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb 9 municipis i el cap cantonal s Claret. 

Municipis.
 Campagne;
 Claret;
 Ferrires-les-Verreries;
 Garrigues;
 Fontans;
 Lauret;
 Sauteyrargues;
 Vacquires;
 Valflauns;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374851" title="Azhar ibn Yahya" nonfiltered="232" processed="232" dbindex="145237">
Azhar ibn Yahya ibn Zohayr ibn Farqad de malnom Azhar-e Kar  Azhar l'ase   fou el tercer cos i comandant militar dels emirs saffrides Yakub ibn al-Layth i Amr ibn al-Layth; la genealogia que remunta a tota la famlia fins els sassnides es completament falsa. No es coneix ni la data de naixement ni la de la mort, per va viure a la segona meitat del segle IX.

Fou lloctinent de Yakub ibn al-Layth (867-879) i Amr ibn al-Layth (879-901) i va actuar no solament al camp de batalla sin com un secretari eficient. Va governar el Sistan en absncia dels seus cosins emirs, i en concret es coneixen al menys dos vegades en que aix va passar: el 875 quan Yakub era absent al Fars, i altre cop el gener del 890 quan Amr era igualment al Fars i el seu germ Ali ibn Layth es va escapar de la seva preso a Bam i va organitzar un exrcit amb el que va intentar apoderar-se de Sistan i Azhar va organitzar la defensa i va expulsar al rebel cap al Khurasan. Altres tasques importants foren el 862 quan va negociar amb als kharigites de Sistan que es van posar al servei de Yakub i li van garantir els seus futurs xits; el 868/869 quan va combatre al Kirman contra el governador del califa Ali ibn Husayn i va capturar personalment al general califal  awq ibn Mu allish; i en l'expedici contra el zonbil, ttol que portava el governant local de Zamindawar al sud-est d'Afganistan


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374853" title="Sant Serni" nonfiltered="233" processed="233" dbindex="145238">
Aquest article s sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Sant Serni (antic municipi) .;

El poble de Sant Serni, del Pallars Juss, s l'antic cap del municipi, ara extint, de Sant Serni, integrat actualment en el de Gavet de la Conca.

 Etimologia .
Sant Serni s la forma popular, comuna almenys a tota la zona pirinenca i prepirinenca, de Sant Sadurn, que s el patr de la parrquia d'aquest poble. Aix doncs, s el sant mateix qui dna nom al poble.

 Histria .
Sant Serni, situat a reds del Serrat de la Pleta i ran del barranc de Sant Serni, s actualment un poble de 33 habitants situat a 667 m. alt. El 1981 hi ha censats 48 habitants, per mai no ha estat un poble gaire ms gran. Havia estat lloc reial, i al segle XIX, en el moment de l'extinci dels senyorius, pertanyia al Marqus de Llo.

A la Geografia de Carreras Candi, redactada cap al 1900, Sant Serni hi consta amb 77 edificis i 143 habitants. El 1359 tenia 8 focs (uns 40 habitants), dins de la Vegueria de Pallars.

Tot i la migradesa de la poblaci, fou cap de districte municipal fins el 1970, quan va ser annexat a Gavet de la Conca.


El poble de Sant Serni fou un poble clos. Tot i que no en conserva l'estructura sencera, s que presenta prou elements per a identificar-lo com a tal, com carrers llargs sense travessies, cases formant la murada, restes de torres i portals, etctera.


La seva esglsia parroquial s dedicada a Sant Sadurn, popularment Sant Serni, que, tot i tenir un indubtable origen medieval, no conserva res de la fbrica original romnica. Tot i tenir encara la categoria de parrquia, Sant Serni no t actualment rector propi. L'esglsia s menada pels rectors in solidum de Gavet, residents tots dos a la rectoria de Tremp.

Havia tingut escola municipal de nois, ms tard ampliada a noies, i suprimida en les agrupacions escolars de darreries del segle XX. Actualment els escolars van a Tremp.

 Festes i tradicions .
Se celebra la Festa Major de Sant Serni el darrer diumenge de maig. A part, s'hi ha celebrat fins fa ben pocs anys una process de Corpus, anticipada a la setmana anterior a aquesta fetivitat.

Tamb se celebrava la festa patronal de Sant Sadurn, el 29 de novembre, amb missa i cantada dels goigs del sant.

Dos aplecs excellien a Sant Serni. Un d'ells, a l'ermita de la Mare de Du de Pont d'Ors on, segons la tradici, un bou fu descobrir al pastor una imatge de la Mare de Du, cosa que va fer que construssin el santuari en aquell indret. Segons la mateixa tradici, a ms, el Noguera Pallaresa apart el seu curs ms cap a ponent, perqu s'hi basts la capella. L'ermita, romnica, fou destruda en construir-se la central elctrica de Gavet.


Se apart lo riu Noguera,
calma son orgull i fria,
respecte de Vs venera
deixar esta planria.
Vostra imatge meresqurem
per consol i alegria,
en eix temple que vos frem
per record de tanta ditxa.
Tan gran prenda venerar
per miracle encontrada:
Ou-nos, Verge Divina,
de Pont Durs anomenada.

L'altre aplec era a la mateixa parrquia, amb missa i cantada de goigs, el dilluns de Pentecosta.

No podem tancar aquesta secci sense esmentar un dels fills de Sant Serni que han estat ms coneguts a la comarca: Bonaventura Solans i Vila, nat a Sant Serni el 1907, acordionista autodidacta que port la joia del ball a centenars de festes de tots els pobles pallaresos i d'alguns de les comarques dels entorns.

 Serveis turstics .
En l'actualitat no hi ha cap mena de servei turstic, a Sant Serni. Dins del mateix terme, noms se'n troben a Sant Mart de Barcedana, on hi ha dues cases d'allotjament rural. Ara b, tant Vilamitjana com Tremp, que s que disposen de serveis turstics, sn molt propers.

 Comunicacions .
Sant Serni est comunicada amb la C-1412b prop de Vilamitjana per la carretera LV-9123 (C1412b, a Tremp - Sant Serni), que en 7 quilmetres mena a Sant Serni passant abans per Fontsagrada i Gavet.

A part d'aquesta carretera, algunes pistes rurals no sempre en bon estat relliguen Sant Serni amb Aranss i amb els Masos de Llimiana.

No hi ha cap mena de transport pblic, a Sant Serni. Noms el transport escolar, per dur els nois i noies a l'escola a Tremp, organitzat pel Consell Escolar del Pallars Juss.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374854" title="Enrique Heraclio Botana Prez" nonfiltered="234" processed="234" dbindex="145239">
Enrique Heraclio Botana Prez (Mourente, Pontevedra, 1871 - Vigo, 27 d'agost de 1936) fou un dirigent socialista gallec. Era mig germ de Manuel Portela Valladares i treball com a tipgraf a Vigo, on fou fundador de la UGT de Vigo, president de l'Associaci Socialista de Vigo, director del diari Solidaridad des del 1901 i organitz la vaga de tipgrafs de 1905. El 1913 fou escollit regidor de Vigo pel PSOE. Cap de la Casa del Poble de Vigo, el 1930 fou un dels qui proclam la Segona Repblica Espanyola a Vigo i fou escollit diputat per la provncia de Pontevedra a les eleccions generals espanyoles de 1931. Defensor de l'aliana socialista amb els sectors republicans, la radicalitzaci del seu partit arran la Revoluci de 1934 l'apart de la poltica. L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a Vigo, on formava part del comit del Front Popular. Fou arrestat pels sublevats i afusellat al cementiri de Pereir amb altres dirigents socialistes i republicans, com l'alcalde Emilio Martnez Garrido i els diputats Antonio Bilbata Zubelda i Ignacio Seoane Fernndez.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Biografia;
 Llei de Memoria Histrica a Vigo;
 "Lo ms selecto" de Vigo en 1936 homenatge a El Pas;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374855" title="Claret (Erau)" nonfiltered="235" processed="235" dbindex="145240">
Claret s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374857" title="Aranss" nonfiltered="236" processed="236" dbindex="145241">
Aquest article s sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Aranss (antic municipi) .;

Aranss s un poble del terme municipal de Gavet de la Conca. En el passat, segons quines poques, havia alternat la capitalitat de l'antic municipi d'Aranss amb Sant Miquel de la Vall.

L'esglsia parroquial s d'origen romnic, dedicada a sant Pere. A una certa distncia al nord-oest del poble hi ha la capella, tamb romnica, de sant Fruits.

 Etimologia .
Es tracta d'una arrel basca, com moltes altres de la zona pirinenca catalana. s la mateixa arrel que dna altres noms de poble: Arans, Arinsal i Ransol (Andorra) i Arnser (Barid, Baixa Cerdanya), almenys, i alguns topnims bascos, com Arantza. L'origen s la paraula basca arantze, que significa espina, i que, encara, t a l'arrel la paraula aran (vall).

Les formes antigues, documentades a l'Edat Mitjana (per exemple, en el cens del 1359), sn Arentis, Arencis i Arens, coincidint de sufix amb molts altres pobles, tamb: Arcals, Estas, Ovs...

Com passa tamb en altres pobles, hi ha una llegenda per tal d'explicar l'origen del nom del poble. Diuen que en fer el fogatjament del 1553, l'encarregat de deixar constncia dels habitants de la comarca, en passar per Aranss deman quants caps de casa eren. Li respongueren ja en som molts, ara sis. D'aquest ara sis diuen que procedeix Aranss.

Tamb es diu, continuant en el mateix mbit, que els d'aquest poble, per tal d'evitar l'acci dels lladregots de cam ral, es desplaaven a mercat de sis en sis, i quan els veien venir deien ara vnen els de sis, i d'aqu el nom del poble.

 Histria .

La histria d'Aranss va molt lligada a la dels Orcau; de mans dels Orcau pass a mans dels Erill, per emparentament de les dues cases baronals, i ja segu tot el cam d'aquesta darrera baronia, desprs comtat, fins que el 1831 pertanyia al Conde de Aranda, que s qui s'havia fet amb les baronies i altres ttols nobiliaris en mans dels Erill.

Com molts altres pobles pallaresos nasqu com un poble clos, amb doble recinte murat, El superior, que no conserva cap vestigi d'un possible castell, s que serva una plaa que hauria pogut correspondre al pati d'armes d'un castell.


Aranss tenia 6 focs el 1553 (unes trenta persones) i 183 habitants el 1787. El 1835 hi consten 85 habitants, i 49 cases el 1845, en la visita de Madoz. El 1860 hi consten ja 690 habitants, per cal tenir en compte que en aquest darrer cens hi sn sumats els habitants de l'annex de Sant Miquel de la Vall.

A la Geografia general de Catalunya, dirigida per Carreras Candi, editada els volts de l'any 1900, a Aranss consten 87 cases amb 198 nimes (en el llenguatge tradicional); a ms, parla de 57 albergs distributs per tot el terme, que principalment devien pertnyer a Aranss.


El 1900 consten a Aranss 414 h., que baixen a 357 el 1910, augmenten a 465 el 1920 i tornen a baixar a 339 el 1930. Ms tard la recessi ja s total: 361 habitants el 1960, 96 en el moment d'integraci dins de Gavet de la Conca, el 1970, que baixen a 69 el 1981. En el padr municipal del 2006 sn 44, i segons la web d'Aranss, en l'actualitat cal comptar-hi noms 30 persones.

 Festes i tradicions .
La Festa Major d'Aranss s el dia de Pasqua de Resurrecci, malgrat que el patr sigui sant Pere Apstol.

Tanmateix, la festa patronal s'havia de celebrar, i es feia de manera molt destacada. Hi havia la creena que el dia de sant Pere tots els galls es posaven a cantar alhora, per l'episodi neotestamentari de la triple negaci de Pere abans que canti el gall. Per aix, el dia de sant Pere no es podia menjar gall, per molt festa assenyalada que fos. Aix s: se'n sacrificava un, en honor del sant, per no es menjava fins l'endem o al cap de dos dies.

Una altra festa assenyalada s'esqueia per sant Fruits. Un diumenge de febrertot el poble anava a cantar els goigs a l'ermita de sant Fruits i es procedia a la benedicci del terme.

 Serveis turstics .
D'allotjament, a Aranss no n'hi ha. Cal desplaar-se a les venes poblacions de Vilamitjana, Figuerola d'Orcau o Sant Mart de Barcedana per tal de trobar algun establiment amb capacitat d'hostatjar visitants.

Pel que fa a bars i restaurants, s gaireb la mateixa, tot i que en aquest cas hem d'afegir Llimiana a la llista.

 Comunicacions .
L'nica carretera que enllaa Aranss amb el seu entorn s la carretera local que parteix cap a ponent del quilmetre 7,5 de la carretera L-912 (Sant Salvador de Tol - C-1412b, a Gavet de la Conca]]. Aquesta carretera, de quasi set qulmetres mena al poble d'Aranss, des d'on continua per pistes rurals cap als altres llocs de l'entorn.

Cal tenir en compte, per, que al segle XIII passava per aquest poble un dels primers camins pblics oberts expressament de qu es t notcia: fou obert pels monjos de Mei per tal d'unir Vilanova de Mei amb Tremp.

La vall on hi ha els pobles de Sant Miquel de la Vall, Sant Cristfol de la Vall i Sant Mart de Barcedana est enllaada amb Aranss per aquests camins rurals, tot i que el ms cmode s anar a Llimiana a buscar la carretera local, asfaltada, que hi mena.

Aranss no t cap mena de servei pblic de transport, si no s el transport escolar, organitzat pel Consell Comarcal del Pallars Juss, que s'enduu els nois en edat escolar a l'escola pblica de Tremp.

Pel lmit del terme d'Aranss, amb el de Llimiana, en el seu enclavament dels Obacs, passa una de les carrerades ms importants de Catalunya, que servia per al pas dels ramats en el seu cam de baixada cap al pla a la tardor, i de retorn a la muntanya a la primavera.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa, "Sant Pere d'Aranss", a El Pallars. Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BELLMUNT I FIGUERAS, J. "Aranss", a Pallars Juss, I. Lleida: Pags Editors, 1998 (Fets, costums i llegendes, 31). ISBN 84-7935-525-5;

 BERTRAN I CUDERS, Josep. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss, Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Aranss", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Web del poble d'Aranss;
 Hiperenciclopdia catalana en lnia;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



Text en cursiva
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374858" title="Ferrires-les-Verreries" nonfiltered="237" processed="237" dbindex="145242">
Ferrires-les-Varreries s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374859" title="Adin Djoshnas" nonfiltered="238" processed="238" dbindex="145243">
Adin Djoshnas o Adin Goshnasp (Adin Joshnas o Ayin Goshasp o Azin Joshnas, original persa Azen Goshnasp) fou un comandant militar sassnida a les ordes del rei Ormazd IV (579-590). Algunes fonts l'assenyales tamb com a escriv (dabir), com a wazir (ministre) o com a ministre principal. Al-Taalibi diu que el rei el consultava alguns afers per no assenyala cap ttol. Alguns historiadors rabs el fan nadiu del Khuzestan.

Sembla que quan el general Bahram Txobin va aconseguir la gran victria de Shava sobre els turcs, Adin va tenir enveja i va acusar al general d  haver-se apropiat per a si mateix de la millor part del bot enviant al rei noms una petita part. Per algunes fonts donen com acusadors del general a altres personatges com Bahmuda, el fill del kakhan dels turcs, que era hostatge a la cort, o alguns cortesans.

Fou enviat a lluitar contra el general rebel Bahram Txobin i va morir assassinat en el cam, a Hamadan. Algunes fonts diuen que en realitat se li havia encarregat anar a demanar excuses al general per les sospites sense motiu que havien provocat la seva revolta. En tot cas la mort no li va deixar acabar la tasca.

Es sospita que hi podria haver confusi a les fonts entre Adin Goshnasp i Yazd Goshnasp, que fou visir de Cosroes I (531-579) per fou executat per orde d'Ormazd.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374860" title="Sant Salvador de Tol" nonfiltered="239" processed="239" dbindex="145244">
Aquest article s sobre el poble d'aquest nom. Per a l'antic municipi, vegeu Sant Salvador de Tol (antic municipi) .;

Sant Salvador de Tol s un nucli de poblaci del municipi de Gavet de la Conca al Pallars Juss. Havia estat un municipi fins que el 1970 amb els tamb aleshores municipis d'Aranss i Sant Serni per tal de formar el nou terme municipal de Gavet de la Conca. Tot aquest nucli pertany geogrficament a la Conca Dell. El 1937, dins del moviment general de rebuig dels noms de sants per a designar les poblacions catalanes, aquest municipi s'anomen Vila de Tol.

Sant Salvador de Tol aport 49,81 km , dels 90,9 que t el nou municipi de Gavet de la Conca. Una mica ms de la meitat d'extensi, doncs.

Els seus lmits eren compartits amb els antics termes de Benavent de la Conca a llevant; el d'Artesa de Segre, de la Noguera, al sud-est; altre cop el de Benavent de la Conca, en el seu enclavament de Montad, tamb al sud-est; els de Vilanova de Mei i de Santa Maria de Mei (aquest darrer, integrat actualment en l'anterior), tamb de la Noguera; al sud, el de Llimiana, del Pallars Juss; al sud-oest, el de Sant Miquel de la Vall, que pertangu al d'Aranss, a ponent; altre cop el de Llimiana, en el seu enclavament dels Obacs de Llimiana, al nord-oest, i els de Conques i Isona al nord. Actualment, han desaparegut molts d'aquests antics termes, per la qual cosa els lmits s'han simplificat.

 Etimologia .
El nom de Sant Salvador es deu a l'advocaci de la parrquia del poble. Tol procedeix del nom del castell al voltant del qual es form l'antic municipi.

Segons Joan Coromines, l'tim ibric Tol s l'origen del topnim Tol. Es tracta, doncs, d'un de tants topnims de la comarca que procedeixen del substrat de la llengua catalana.

 Geografia .
 Descripci geogrfica .
Situat al costat sud de la Conca Dell, el terme municipal ocupava el vessant nord-est del Montsec de Rbies i les serres de Comiols, del Cucut i de la Campaneta, que sn, de fet, les estribacions septentrionals del Montsec. El lmit nord del vell terme (encara ho s de l'actual de Gavet de la Conca) s el riu de Conques, mentre que el sud s la mateixa carena del Montsec. El lmit de llevant, amb Benavent de la Conca, obeeix poc a criteris orogrfics continuats, igual que el de ponent. Els descriurem tot seguit.

Pel que fa al lmit meridional del terme, cal situar-se prop del Coll de Comiols, on el termenal emprn un tros de la Serra de Comiols: dos turons propers al coll, de 1.125 i 1.124 m. alt., respectivament. Des d'aquest darrer tur, va seguint la carena cap al sud-oest, cap a l'Obaga de Monresps. En aquest lloc agafa la direcci oest, travessa el Barranc del Cabirol i va a trobar l'extrem nord de lo Tamany, passant prop i al sud de la Mare de Du de Bonreps, pel vessant sud de la Pinera (a uns 1.080 m. alt.). Travessa la Coma de l'Espinal, per on baixa cap a la Noguera el Barranc de Cber, i emprn una carena per tal d'enfilar-se a la Serra del Cucuc, a 1.100 m. alt., i baixar-ne tot seguit per l'extrem sud del Cinglo del Desferrador, fins que troba la carretera L-913 (Vilanova de Mei - l'Hostal Roig, poc desprs del quilmetre 7, al Congost del Pas Nou, que uneix el Pallars Juss amb la Noguera. Es tracta d'un cam construt al segle XIII pel priorat de Mei per tal d'unir Vilanova de Mei amb Tremp.

Entre els quilmetres 7 i 8 la mateixa carretera fa de divisria de termes i de comarques, fins que a prop de la fita 8, el termenal marxa cap al sud-oest, per la carena on s'inicia l'Obaga de l'Hostal Roig, de dret cap a la Roca Alta, de 1.435 m. alt., que s l'extrem de llevant del Montsec de Rbies. La mateixa carena fa un bon tros de lmit municipal, passant pel Pas de les Eugues, a 1.351 m. alt., el Puig del Cam Ramader, de 1.637, lo Grau, de 1.651 i, finalment, el Tossal de Mirapallars-i-Urgell, de 1.672.

En aquest punt el lmit del terme (encara coincideix l'actual de Gavet de la Conca amb l'antic de Sant Salvador de Tol) tora cap al nord, un xic decantat cap a llevant, i baixa per la carena del Serrat Ample, fins a trobar la Cova Negra de Mata-solana, que s ja fora terme, a ponent. Aix, el termenal travessa el Barranc de Barcedana a 910 m. alt. En aquest punt es dissocien els dos termes: l'actual de Gavet de la Conca i el vell de Sant Salvador de Tol, de manera que aquest darrer queda dilut en l'anterior, que el va absorbir.

El vell terme de Sant Salvador de Tol separava en aquest tram aquest antic terme del de Sant Miquel de la Vall, que form part del d'Aranss. Aquest antic terme no s gaire llarg, i no segueix cap relleu destacat. Passa a ponent del poble de Mata-solana, travessant el Serrat de Trull, el Barranc de Ros, enfilant-se a la Serra, fins a trobar els Tossalets, de 1.151 m. alt. Molt a prop del cim dels Tossalets, al seu sud-est, al lloc on hi ha la Font del Xim-xam, es torna a trobar el lmit municipal: ara s amb el terme municipal de Llimiana, en el seu enclavament dels Obacs de Llimiana. El terme segueix el Barranc de la Ferreria, que fa de lnia divisria fins a llevant mateix del nucli dels Obacs de Llimiana, al sud-oest de la Venta del Jaumet, molt a prop del quilmetre 4 de la carretera L-912 (que ve de Comiols per anar cap a Figuerola d'Orcau i Gavet). En aquest lloc s'acaba el lmit amb Llimiana, i comena el d'Isona i Conca Dell, dins del seu antic terme de Conques.

Des d'aquest lloc, el lmit del terme inflexiona de primer cap al sud-est, passant ran de Cal Bosquet de Baix, i desprs cap al nord-est, per anar de dret al Purred (Puig-red, o Serrat del Patxot), de 725 m. alt., travessant el barranc de la Rovira. D'aqu baixa de dret cap al riu de Conques prenent com a referncia el barranc de la Font de Purred. Quan arriba al riu de Conques, aquest fa ja de lmit, aiges amunt, Isona. Al cap d'un bon tros, al riu de Conques li aflueix des de llevant el Barranc de Gula. En aquest lloc s'acabava el termenal amb Isona i comenava el de Benavent de la Conca, actualment aquests dos darrers dins d'Isona i Conca Dell.

Just en aquest mateix lloc, el lmit municipal de Sant Salvador de Tol amb Benavent de la Conca deixava el riu i s'enfilava cap al sud-est, per una careneta en direcci a Casa Barraquer, i prop d'aquest lloc tora cap al sud per tal d'anar a passar just a ponent del poble de Gramenet. Va seguint cap al sud-est pel vessant que baixa del poble de Benavent, i aix que travessa el Barranc dels Bogots, s'enfila pel Barranc de la Boga, cap a la Serra de Comiols, separant l'Obaga de Benavent (nord-est) de la de Sant Salvador de Tol (sud-oest), fins que va a trobar els turons de la Serra de Comiols a qu ens hem referit al comenament.

A grans trets, es pot explicar l'antic terme de Sant Salvador de Tol dient que inclou l'extrem oriental del Montsec de Rbies i els serrats que en sn els vessants nord-est: bsicament la Serra del Cucuc, la de la Campaneta i un tros de la de Comiols, a ms dels barrancs que inclouen: de ponent a llevant, el la Ferreria, termenal, el de de Presquir, de Paredades, el de Mas de Guillem, i el riu de Conques, amb el seu afluent del Barranc de la Rovira. Tamb pertanyen a Sant Salvador de Tol les capaleres del Barranc de Barcedana i del riu Boix, que baixa cap a la Noguera i el Segre.

 Nuclis de poblaci .
Formaven aquest municipi el poble de Sant Salvador de Tol, cap de districte municipal, i els nuclis, algun d'ells actualment despoblat, de Castellnou, el Mas de Guillem, Merea, Mata-solana, Perolet, Tol, la Ferreria, Presquir, l'Hostal Roig i Montllor, i el santuari de la Mare de Du de Bonreps.

 Sant Salvador de Tol .
Situat a 787 m. alt., el poble de Sant Salvador de Tol s prop de l'extrem nord del seu antic terme, i del nord-est de l'actual de Gavet de la Conca, als peus del vessant septentrional de la Serra de la Campaneta. De prop del poble neix el Barranc de Canals, afluent per l'esquerra del riu de Conques.


Est compost bsicament de dos sectors, un d'ells a l'entorn del nucli antic, amb restes de la murada que tancava el poble, constituda per les mateixes cases que encerclen la plaa central (es tractava, per tant, d'un poble clos), i l'altre a peu de carretera, que passa 300 al sud-oest. Aquest darrer s'anomena la Carretera. En un redol d'aproximadament un quilmetre hi ha, encara, algunes de les cases disperses que acaben d'arrodonir el poble: Casa Grau, Casa del Pere Joan i d'altres, entre elles algunes explotacions porcines.

El poble s a la vall del riu de Conques, a la part mitjana del seu curs, ja a prop de la zona on s la vila d'Isona.

Centra el poble l'esglsia parroquial de sant Salvador, que dna nom al poble, de la qual depenien Tol i Mata-solana. En l'actualitat, la parrquia de Sant Salvador de Tol depn de la de Gavet. Els capellans que la menen formen part de l'equip de sacerdots que atenen els extensos municipis de Gavet de la Conca i Tremp. Tenen la residncia a la rectoria de Tremp.

 Histria .
L'antic terme de Sant Salvador de Tol ha donat a la nostra histria tot de mostres interessants de poblaments pretrits: botons i cermiques de l'Edat del bronze a la Cova dels Mosquits, a la Serra del Cucuc, vora Can Corralot; enterraments d'urnes en tres estrats superposats a la Cova Negra de Mata-solana; ganivets de slex a l'Espluga Negra, tamb prop de Mata-solana; cermica prehistrica a la Cova d'en Guerra, i tot un obrador de slex a l'Hostal Roig, al mig del cam que des d'aquell lloc mena a la Portella Blanca i a Rbies.


L'origen del poble, cal anar-lo a buscar al castell de Tol, que fou un dels castells conquerits o fundats per Arnau Mir de Tost per al Comte d'Urgell, per que en els pactes amb el de Pallars pass a jurisdicci pallaresa. Cal tenir en compte que la filla d'Arnau Mir de Tost, Valena, es cas amb el comte de Pallars Juss. El de Tost lleg el castell de Tol a la seva filla i al seu nt Arnau, que ms endavant seria comte de Pallars Juss, en el seu testament del 1071.

Sant Salvador de Tol fou la parrquia civil del castell de Tol, dreada en un lloc ms planer i avinent que el castell que en fou l'origen. Substitu la primitiva parrquia, amb seu a l'esglsia del castell.

El 1359 el poble consta amb 16 focs (uns 80 habitants), i pertanyia ja al Vescomte de Vilamur. El poble experiment una progressiva creixena, ja que el 1718 hi consten 240 habitants, en tot el terme. El 1831 n'hi consten 624, i el 1860, 842 (el mxim en tota la histria). El 1900 sn 590, els habitants censats, que van baixant progressivament: 425 el 1930, 321 el 1960, 222 el 1965, 141 (117 al poble) el 1970 i 113 (100 al poble) el 1981. El 2006 sn 71, 60 d'ells a Sant Salvador de Tol, 8 a Mata-solana, 2 a Tol i 1 a Perolet. La resta de nuclis romanen despoblats.


A principis del segle XX consten al poble de Sant Salvador de Tol 315 habitants, en 134 edificis. En aquest moment el senyoriu s en mans dels Comtes de Pallars, que s'havien fet amb el Vescomtat de Vilamur.

Havia pertangut a la Vegueria de Pallars, passant desprs de la Guerra de Successi a formar part del Corregiment de Talarn. Fins el darrer ter del segle XX tenia servei de Gurdia Civil i escoles de nois i noies. Actualment l'escola roman tancada, i els nois i noies del lloc tenen transport escolar per anar a seguir els seus estudis a Tremp.

 Activitat econmica .
La principal activitat econmica de Sant Salvador de Tol i terme s la relacionada amb el sector primari. Tradicionalment, s'hi collia gra (blat, civada, ordi), vi, oli, patates, llegums, fruites i verdura per al consum, a ms de tenir pastures per al bestiar i importants boscos comunals, que no van ser afectats per les desamortitzacions del segle XIX. Tamb s'hi produa una mica de seda i de llana. Actualment l'agricultura ha quedat prcticament reduda a ordi i blat, si b ocupen un cert espai els ametllerars, les oliveredes i els camps de farratge.

Pel que fa al bestiar, sobretot ovelles i cabres, aix com una mica de porc (que amb el pas del temps ha incrementat notablement la seva importncia). Conills, llebres i perdius sn els animals ms abundosament caats, en terres de Sant Salvador de Tol.

Entre els boscos, destacaven les 32 ha. de lo Coscoll, i les 7 de la Costa de la Teulera. Tamb hi havia boscos particulars, com la Quadra de Bonreps i l'Obaga de Merea, que vers 1900 pertanyien a Enric Gironella, de 750 ha., i la Garriga de Montsec, de 678 ha., pertanyent al Duc de Medinaceli. Encara, constaven com a alienables per la desamortitzaci les 4 ha. de les Costes del Mol. En total, sn unes 1.800 ha. de bosc comunal, principalment de roures i pins.

Pel que fa a activitat industrial, al llarg de la histria s'arriben a trobar tres telers de lli, tres molins fariners i un d'oli (trull).

 Festes i tradicions .
Sant Salvador de Tol tenia antigament un bon seguit de celebracions al llarg de l'any. Entre les ms importants citarem: les patronals dedicades a sant Salvador, actual titular de la parrquia, i a sant Vicen, de la parrquia primicera. El 6 d'agost s l'escenari de la Festa Major, de sant Salvador, i el 22 de gener, la de sant Vicen.

La Festa Major petita s l'aplec de la Mare de Du de Bonreps, que encara se celebra, per la Pasqua Granada (segona pasqua). A ms, tamb se celebrava la benedicci del terme per la Santa Creu, el 3 de maig.

Entre les celebracions importants, temps enrere hi havia la fira de l'Hostal Roig, que se celebrava, amb gran concurrncia, el 29 de setembre. Actualment ja no se celebra, ja que aquest tipus de fires han perdut la seva funci a causa de la facilitat de mobilitat de la poblaci, del despoblament del territori, i de la prdua de relleu d'aquesta mena de camins de comunicaci.

Tanta festa havia de deixar senyal: a ms d'unes quantes mostres de goigs, la major part dedicats a la Mare de Du de Bonreps, s'han conservat corrandes populars, recollides el 1937 pel folklorista J. Ventura Llates, per d'autoria annima, popular:

Corrandes en sn corrandesi canons en sn canons,donzella que vols ballar-lesn'ha de portar-ne calons.Si voleu ballar corrandesveniu a Sant Salvador de Tol,les ballareu amb alegriales ballareu sense tristor.

 Serveis turstics .
En l'actualitat no hi ha cap mena d'establiment dedicat a l'acolliment turstic, a Sant Salvador de Tol i pobles que en depenien. S que en podem trobar a Sant Mart de Barcedana, pertanyent tamb a Gavet de la Conca, o a les poblacions properes del terme d'Isona i Conca Dell.

 Comunicacions .
Sant Salvador de Tol queda enllaat per dues carreteres: la L-911 (C-1412b, al Coll de Comiols - Sant Salvador de Tol), d'11 quilmetres de llargria, i la L-912 (Sant Salvador de Tol - C-1412bz, a Gavet de la Conca), de 14. De fet, totes dues carreteres sn continutat l'una de l'altra. A travs d'aquesta darrera carretera queda comunicat Sant Salvador de Tol amb l'actual cap de municipi, el poble de Gavet.

Tamb hi ha la carretera L-913 (Vilanova de Mei - Hostal Roig), que s, de fet, una carretera inacabada: en el punt quilomtric 8,5 es converteix en una pista rural, habitualment en bon estat, per que pot presentar dificultats per al trnsit algunes poques de l'any. El seu traat, accesible per pistes rurals, mena a Mata-solana, Sant Mart de Barcedana i Llimiana.

Diversos camins i pistes rurals, alguns d'ells en molt bon estat, permeten, a ms, connectar Sant Salvador de Tol i els pobles del seu entorn amb Covet, Isona, Biscarri i Benavent de la Conca, principalment.

No hi ha cap mena de transport pblic que passi pel poble, ni tan sols que travessi el municipi, per la proximitat dels pobles i viles de Benavent de la Conca, Biscarri, Isona, Conques, Figuerola d'Orcau i Vilamitjana fan possible un fcil enlla amb els escadussers cotxes de lnia que transiten per la Conca Dell, tant en direcci a Tremp, com en direcci a Barcelona.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Sant Salvador de Tol", a Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 BERTRAN I CUDERS, Josep. Histria d'Isona i la Conca Dell. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss, Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Sant Salvador de Tol", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
 Hiperenciclopdia catalana en lnia;
 Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374861" title="Alejandro Otero Fernndez" nonfiltered="240" processed="240" dbindex="145245">
Alejandro Otero Fernndez (Redondela, provncia de Pontevedra, 1889 - Mxic, 1953) fou un metge i poltic socialista gallec. Estudi medicina a la Universitat de Santiago de Compostella i va exercir a Granada fins que el 1914 fou nomenat catedrtic de ginecologia de la Universitat de Granada, de la que en feou escollit rector el 1932. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per la provncia de Pontevedra pel PSOE i regidor de l'ajuntament de Grabada, i aprofit el crrec per afavorir l'impuls de l'Hospital Clnic de Granada. Fou empresonat uns mesos durant la Revoluci de 1934. Durant la guerra civil espanyola fou subsecretari d'armament i en acabar es va exiliar a Mxic, on va continuar treballant com a metge i collabor amb el govern de la Repblica espanyola en l'exili.

 Enllaos externs .
 Biografia ;
 Biografia a El Pas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374865" title="Eugenio Arbones Castellanzuela" nonfiltered="241" processed="241" dbindex="145246">
Eugenio Arbones Castellanzuelo (Ponteareas, 1884 - Puxeiros, Mos, 14 de setembre de 1936) va ser un metge i poltic socialista gallec, assassinat pels revoltats al comenament de la Guerra Civil. 

Ginecleg de professi, treball com a metge municipal de l'ajuntament de Vigo i va ser vicepresident del PSOE de Vigo entre 1923 i 1930 i diputat a les eleccions de 1931 per la provncia de Pontevedra. Per la seva sensibilitat a les idees republicanes, va participar en la campanya antiforista. Al produir-se la revolta que va donar lloc a la Guerra Civil, va ser detingut i assassinat el 14 de setembre del mateix any al costat del tamb metge Adolfo Morgado Pazos; el cap de Telgrafs de Vigo, Luis Bilbatua Zubeldia; Marcial Araujo Conde, militant comunista; Segon Echegaray Garca; l'oficial de presons Abraham Muoz Arconada i el comerciant de peix i militant de l'ORGA Inocencio Taboada Montoto. 

 Enllaos externs .
 Eugenio Arbones a la vigopedia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374867" title="Ali Reza Khan Qadjar" nonfiltered="242" processed="242" dbindex="145247">
Ali Reza Khan Qadjar Adud al-Mulk (1847-1910) fou regent de Prsia (1909-1910). Era fill de Musa Khan, net de Sulayman Khan Qadjar Itizad al-Sawla, i cos de Mahd-e Olya la mare de Nasir al-Din Shah.

Fou patge a la cort al comenament del regnat de Nasir al-Din Shah. Va transmetre informaci sobre els afers de l'harem al ministre en cap ( adr-e a am), Mirza Aga Khan Nur , i quan es va saber fou expulsat de la feina per per la intervenci de la seva cosina la reina mare fou restablert ms tard i fins i tot elevat a patge en cap (ghulam-bashi).

El xa el va agafar al seu servei i Ali Reza feia massatges al sobir i com que era expert passaven molt de temps junts i es van fer amics. El 1866 va decidir enviar lingots d'or a la tomba d'Imam Hasan al-Askari a Samarra i li fou encarregada la tasca. A la tornada (1868) fou honorat amb el ttol de adud al-Mulk (Columna de l'estat). El 1871 fou nomenat controlador (nazim) de la casa reial i governador de Mazanderan i a l'any segent guardi del segell reial; el 1873 fou nomenat ilkhani de la tribu qadjar; el 1882 era superintendent  crrec en qu fou substitut l'estiu del 1885 per Mahdi Kuli Khan Madj al-dawla per va conservar els altres dos oficis: el de guardi del segell reial i el de governador de Mazanderam.

Va acompanyar al xa a la seva visita als llocs sagrats a Iraq i a Europa. El 4 de maig de 1887 fou nomenat ministre de justcia deixant el govern de Mazanderan. El 1888 encara exercia tres oficis: guardi del segell, ilkhani dels qadjar i ministre; tot aix li va permetre amassar una gran fortuna. 

Va fer de mediador entre el xa i els ulemes durant les protestes contra la concessi del tabac (1891-1892). Durant la revoluci constitucional va fer de mediador entre el xa i els constitucionalistes moderats. Desprs de la deposici de Muhammad Ali Shah el 16 de juliol de 1909 i sent menor Ahmad Shah, es va haver de nomenar un regent i fou designat Ali Reza en la seva condici de cap dels qadjars i el dignatari ms veter en bones relacions amb totes les parts. Va servir com a regent un any i tres mesos fins que va morir als 64 anys el 23 de setembre de 1910.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374868" title="Enzo Maresca" nonfiltered="243" processed="243" dbindex="145248">

Enzo Maresca (nascut el 10 de febrer de 1980 a Pontecagnano) s un futbolista itali que juga actualment al Sevilla FC.

Biografia.

Maresca va comenar a jugar a les categories inferiors de l'AC Milan, des d'on va marxar al planter del Cagliari. Amb divuit anys va fitxar pel West Bromwich Albion angls, on va jugar durant dos temporades al primer equip.

Al gener del 2000 va tornar a Itlia per fitxar pel Juventus FC per 4,3 milions de lliures esterlines. No va arribar a destacar a la Juve, siguent cedit l'octubre de 2000 al Bologna FC.

Va tornar a la Juventus, per noms hi rest una temporada, fitxant pel Piacenza Calcio, que noms va adquirir una part dels drets del jove jugador. Aquella temporada el Piacenza va perdre la categoria, fet que va aprofitar la Juventus per adquirir la seva part dels drets sobre Enzo Maresca.

La temporada 2004-05 va ser cedit a la Fiorentina, que noms compr el 50% dels drets sobre el futbolista per 5 milions d'euros. Maresca torn a la Juventus a l'estiu de 2005, per va ser per fitxar pel Sevilla FC.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera Divisi - LFP ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374869" title="Jos Gmez Osorio" nonfiltered="244" processed="244" dbindex="145249">
Jos Gmez Osorio (Baleira, provncia de Lugo, 1882 - pres de Porlier, Madrid, 24 de febrer de 1940) fou un dirigent socialista gallec. Treball com a ebenista i fou secretari del Sindicat de Ferroviaris de la UGT de Galcia. Fou escollit diputat per la provncia de Pontevedra pel PSOE a les eleccions generals espanyoles de 1931. Durant la guerra civil espanyola fou governador civil de Madrid i darrer president del PSOE a l'interior. En acabar la guerra fou detingut per les tropes franquistes i tancat a la pres de Porlier. El 24 de febrer de 1940 fou afusellat juntament amb Ricardo Zabalza Elorga, governador civil de Valncia, l'advocat Jos Serrano Batareno i un jove anarquista.

 Enllaos externs .
 Afusellament de Gmez Osorio;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374874" title="Renato Dirnei Florncio" nonfiltered="245" processed="245" dbindex="145250">
Renato Dirnei Florncio (nascut el 15 de maig de 1979 a Santa Mercedes) s un futbolista brasiler que juga actualment al Sevilla FC.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374875" title="Error hum" nonfiltered="246" processed="246" dbindex="145251">
 ERROR HUM .
L error hum ha estat citat com una causa o factor influent en catstrofes i accidents en indstries tant diverses com: centrals nuclears (Txernbil), aviaci (error del pilot), exploraci espacial (accident del Challenger), medicina (error mdic), construcci (Pont del Mil leni)... 
s important destacar que els mecanismes de l error hum sn els mateixos que l activitat humana: l activitat humana s qualificada com a error posteriorment. Per aix, les accions qualificades posteriorment com a error sn prpies del comportament de l sser hum. Recentment, l error hum ha estat redefinit com una resilincia a accentuar els aspectes positius que l sser hum aporta a la operaci de sistemes tcnics.
----
 Categories de l error hum.
Hi ha moltes maneres de catalogar l error hum:

 Exogen VS endogen (originant des de fora VS des de dins de l individu).
 Assessorament en una situaci VS planificar una resposta i distincions relacionades en:
 Errors en la detecci del problema.
 Errors en el diagnstic del problema.
 Errors en la planificaci i l execuci.
 Per nivell d anlisi; per exemple, a travs de percepcions (per exemple il lusions ptiques) VS cognitiu VS comunicaci VS organitzaci.

L estudi cognitiu de l error hum s un camp de recerca molt actiu, incloent tasques relacionades amb el lmit de la memria i atenci i tamb estratgies de presa de decisions. Aquestes estratgies poden ser tils i correctes, per poden induir a pautes d error sistemtiques.
----
 Anlisis i sistemes de classificaci dels factors humans (Human Factors Analysis and Classification System (HFACS)).

Les anlisis i sistemes de classificaci dels factors humans van ser desenvolupats inicialment com un esquema per a entendre l error hum com una causa (motiu) dels accidents d aviaci (Shappell and Wiegmann, 2000; Wiegmann and Shappell, 2003). Est basat en els raonaments de l error hum en sistemes complexos (Jeames Reason Swiss cheese model). Les anlisis i sistemes de classificaci dels factors humans distingueixen entre els  errors actius  d actes insegurs i els  errors latents  de precondicions per a actes insegurs, supervisi insegura y influncies organizacionals. Aquestes categories van ser desenvolupades empricament en  base a diversos informes d accidents d aviaci.

Els actes insegurs van ser duts a cau per l hum operador  en la lnia frontal  (per exemple: el pilot, el controlador aeri, el conductor ). Els actes insegurs poden ser per errors (per exemple decisions presses) o b per violacions (rutinries o excepcionals). Els errors aqu sn similars als discutits anteriorment. Les violacions sn el menyspreu de les normes i procediments. Com el nom implica, les violacions rutinries sn les que passen habitualment i sn normalment tolerades per les organitzacions o autoritats. Les violacions excepcionals sn inusuals i poc freqents. Per exemple condur a 90km/h en una zona limitada de velocitat a 80km/h s una violaci rutinria per condur a 150 a la mateixa zona s excepcional.

Hi ha 2 tipus de precondicions per a actes insegurs: els que relacionen l estat intern de la persona operadora i els que relacionen les formes de treballar de la persona operadora. Estats interns adversos inclouen aquells que estan relacionats a la fisiologia (per exemple malalties) i estats mentals (per exemple fatiga mental, distraccions). Un tercer aspecte d estat intern s un desajust entre les habilitats i les tasques demanades a l operador. La falta de prctica s un altre tipus de precondici per a actes insegurs. Aquests inclouen un equip pobre de recursos de direcci (tasques com la de lideratge i la comunicaci) i un personal poc preparat.

4 tipus de supervisi insegura sn: supervisi inadequada, planejar operacions inapropiades, errors al corregir problemes coneguts i la no supervisi.

Les influncies organizacionals inclouen aquells recursos relacionats amb la direcci (per exemple inadequat personal o recursos de financiaci), clima organitzacional (estructures, poltiques y cultures) i processos organitzacionals (com procediments, calendaris).

Alguns investigadors han descobert que la dicotomia de les accions humanes com  correcte  o  incorrecte  s una perjudicial simplificaci d un complex fenomen (veure Hollnagel and Amalberti, 2001). Un punt de vista en la varietat de l actuaci humana y en com les persones operadores poden aconseguir que la variabilitat pugui ser un apropament ms profits. A ms a ms, com es diu ms a dalt, el concepte de resilincia destaca la conducta positiva que els humans poden jugar en complexos sistemes.

Com es poden controlar els errors humans? Com es pot analitzar la fiabilitat humana? Hi ha diverses tcniques i procediments per dur a terme aquest control, que tot seguit s'exposen a continuci.
 Tcniques d Anlisi per la Fiabilitat Humana .
Existeixen una varietat de mtodes existents per l anlisi de la fiabilitat humana. Dos tipus de mtodes sn aquells basats en l assessorament de la probabilitat de risc i els basats en una teoria cognitiva de control.



 Tcniques basades en PRA;
Un mtode per analitzar la fiabilitat humana s una extensi de l assessorament de la probabilitat de risc (PRA): de la mateixa manera que un equip  pot fallar en una planta, tamb ho pot fer un operador hum al cometre errors. En els dos casos, una anlisi (descomposici funcional per l equipament i l anlisi de tasques per humans) articularia un nivell de detall que permetria assignar la fallada o la probabilitat d error. Aquesta idea bsica est darrera de Technique for Human Error Rate Prediction(THERP) (Swain & Guttman, 1983). THERP pretn generar la probabilitat d error hum que s incorporaria en un PRA. El Accident Sequence Evaluation Program (ASEP) s una forma simplificada del THERP; una eina computacional associada s Simplified Human Error Analysis Code (SHEAN) (Wilson, 1993). Ms recentment, la US Nuclear Regulatory Commission ha publicat el Standardized Plant Analysis Risk (SPAR).
 Tcniques de Control cognitiu;
Erik Hollnagel ha desenvolupat aquesta manera de pensar amb el seu treball a la Contextual Control Model (COCOM) (Hollnagel, 1993) i el Cognitive Reliability and Error Analysis Method (CREAM) (Hollnagel, 1998). COCOM modela l activitat humana com una srie de mtodes de control  estratgics (basats en planificaci a llarg termini), tctics (basats en procediments), oportunistes (basats en el context actual), i aleatoris; i proposa un model de com esdevenen les transicions entre aquests mtodes de control. Aquest model de transici de mtodes de control consisteix en un seguit de factors, incloent l estimaci del resultat d una acci (xit o fallada) per part de l operador hum, el temps que resta per complir la acci (adequat o inadequat), i el nombre d objectius simultanis de l operador hum en aquell moment. CREAM s un mtode d anlisi basat en COCOM.
 Tcniques relacionades;
Les tcniques relacionades en seguretat enginyeril i fiabilitat enginyeril inclouen el Mode de Fallada i l Anlisi de conseqncies, Hazop  , Arbre de fallada i SAPHIRE  Systems Analysis Programs for Hands-on Integrated Reliability Evaluations.
----
 Referncies .

Gertman, D. L. and Blackman, H. S. (2001). Human reliability and safety analysis data handbook. Wiley. ;

Gertman, D., Blackman, H., Marble, J., Byers, J. and Smith, C. (2005). The SPAR-H human reliability analysis method. NUREG/CR-6883. Idaho National Laboratory, prepared for U. S. Nuclear Regulatory Commission.
 
Hollnagel, E. (1998). Cognitive reliability and error analysis method: CREAM. Elsevier. ;

Hollnagel, E. and Amalberti, R. (2001). The Emperor s New Clothes, or whatever happened to  human error ? Invited keynote presentation at 4th International Workshop on Human Error, Safety and System Development. Linkping, June 11-12, 2001. ;

Hollnagel, E., Woods, D. D., and Leveson, N. (Eds.) (2006). Resilience engineering: Concepts and precepts. Ashgate. ;

Jones, P. M. (1999). Human error and its amelioration. In Handbook of Systems Engineering and Management (A. P. Sage and W. B. Rouse, eds.), 687-702. Wiley.
 
Kirwan, B. (1994). A practical guide to human reliability assessment. Taylor & Francis.
  
Norman, D. (1988). The psychology of everyday things. Basic Books.
 
Rasmussen, J. (1983). Skills, rules, and knowledge: Signals, signs, and symbols and other distinctions in human performance models. IEEE Transactions on Systems, Man, and Cybernetics, SMC-13, 257-267.
 
Rasmussen, J. (1986). Information processing and human-machine interaction: An approach to cognitive engineering. Wiley.
 
Reason, J. (1990). Human error. Cambridge University Press.
 
Roth, E. et al (1994). An empirical investigation of operator performance in cognitive demanding simulated emergencies. NUREG/CR-6208, Westinghouse Science and Technology Center. Report prepared for Nuclear Regulatory Commission.
  
Senders, J. and Moray, N. (1991). Human error: Cause, prediction, and reduction. Lawrence Erlbaum Associates.
 
Shappell, S. & Wiegmann, D. (2000). The human factors analysis and classification system - HFACS. DOT/FAA/AM-00/7, Office of Aviation Medicine, Federal Aviation Administration, Department of Transportation.
 
Swain, A. D., & Guttman, H. E. (1983).Handbook of human reliability analysis with emphasis on nuclear power plant applications. NUREG/CR-1278 (Washington D.C.).
 
Wilson, J.R. (1993). SHEAN (Simplified Human Error Analysis code) and automated THERP. United States Department of Energy Technical Report Number WINCO--11908.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374876" title="Julien Escud" nonfiltered="247" processed="247" dbindex="145252">

Julien Escud (nascut el 17 d'agost de 1979 a Chartres) s un futbolista francs que juga actualment al Sevilla FC.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374877" title="Aquivaldo Mosquera" nonfiltered="248" processed="248" dbindex="145253">

Aquivaldo Mosquera (nascut el 22 de juny de 1981 a Apartad) s un futbolista colombi que juga actualment al Sevilla FC.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374878" title="Llista d'escuts del Pas Valenci" nonfiltered="249" processed="249" dbindex="145254">
Escut de la Comunitat Valenciana.





Escuts provincials.


Fitxer:Escudo de la Provincia de Castelln.svg|Escut de la provncia de Castell
Fitxer:Escudo de la Provincia de Valencia.PNG|Escut de la provncia de Valncia




Escuts municipals.

Escuts de l Alacant.


Fitxer:Escudo de Aiges.svg|Escut d'Aiges
Fitxer:Escut d'Alacant.png|Escut d'Alacant
Fitxer:Escudo de Busot.png|Escut de Busot 
Fitxer:Escudo de Campello.png|Escut del Campello 
Fitxer:Escut de Mutxamel.svg|Escut de Mutxamel 
Fitxer:Escudo san juan de alicante.jpg| Escut de Sant Joan d'Alacant 
Fitxer:Escudo de San Vicente del Raspeig.png|Escut de Sant Vicent del Raspeig 
Fitxer:Escut de La Torre de les Maanes.png|Escut de La Torre de les Maanes 
Fitxer:Escudo de Jijona.png|Escut de Xixona 



Escuts de l Alcalatn.


Fitxer:Escudo de Atzeneta del Maestrat.svg|Escut d'Atzeneta del Maestrat 
Fitxer:Escut de Benafigos.svg|Escut de Benafigos 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Costur 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Figueroles 
Fitxer:Escut llucena del cid.svg|Escut de Llucena 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Les Useres 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Vistabella del Maestrat 
Fitxer:Escudo de Xodos.svg|Escut de Xodos 



Escuts de l Alcoi.


Fitxer:Escudo de Baeres.svg|Escut de Banyeres de Mariola 
Fitxer:Escudo de Benifallim.svg|Escut de Benifallim 
Fitxer:Escudo de Castalla.png|Escut de Castalla 
Fitxer:Escudo de Ibi DOGV 1987.svg|Escut d'Ibi 
Fitxer:Escudo de Onil.svg| Escut d'Onil 
Fitxer:Escudo de Penguila.svg|Escut de Penguila 
Fitxer:Escudo de Tibi.jpg|Escut de Tibi 



Escuts de l Alt Maestrat.


Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d'Ares del Maestrat 
Fitxer:Escut de Benassal.svg|Escut de Benassal 
Fitxer:Escudo de Cati.svg|Escut de Cat 
Fitxer:Escudo de Culla.png|Escut de Culla 
Fitxer:Escut de Trig.svg|Escut de Trig 
Fitxer:Escudo de La Torre d En Besora.svg|Escut de La Torre d'en Besora 
Fitxer:Escut de Vilafranca.svg|Escut de Vilafranca 
Fitxer:Escut de Vilar de Canes.svg|Escut de Vilar de Canes 



Escuts de l Alt Millars.


Fitxer:Escudo de Arauel2.png|Escut d'Aranyel 
Fitxer:Escudo argelita.jpg|Escut d'Argeleta 
Fitxer:Escudo de Castillo de Villamalefa.svg|Escut del Castell de Vilamalefa 
Fitxer:Escudo cirat.jpg|Escut de Cirat 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Cortes d'Arens 
Fitxer:Escudo de Espadilla.svg|Escut d'Espadella 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Fanzara 
Fitxer:EscudoFuenteLaReina.png|Escut de la Font de la Reina 
Fitxer:Escudo fuentes.png|Escut de Fontes 
Fitxer:Escudo ludiente.gif|Escut de Lludient 
Fitxer:Escudo de Montanejos.svg|Escut de Montanejos 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Montant 
Fitxer:Escudo de Puebla de Arenoso.svg|Escut de la Pobla d Arens 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Sucaina 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Toga 
Fitxer:Escudo torralba.png|Escut de Torralba del Pinar 
Fitxer:Escut de Torre-xiva.PNG|Escut de Torre-xiva 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Vallat 
Fitxer:COA of Villahermosa del Rio.svg|Escut de Vilafermosa 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Vilamalur 
Fitxer:Escudo de Villanueva de Viver.jpg|Escut de Vilanova de la Reina 



Escuts de l Alt Palncia.


Fitxer:Escudo de Almedijar.svg|Escut d'Almedxer 
Fitxer:Escudo de Altura.svg|Escut d'Altura 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d'Assuvar 
Fitxer:Escudo de Barracas (Castelln).png|Escut de Barraques 
Fitxer:Escudo de Bejs.svg|Escut de Begs 
Fitxer:Escudo de Benafer.svg|Escut de Benafer 
Fitxer:Escudo de Castellnovo.svg|Escut de Castellnou 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Caudiel 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Figueres 
Fitxer:Escudo de Gaibiel.svg|Escut de Gaibiel 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Geldo 
Fitxer:Escut de Matet.svg|Escut de Matet 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Navaixes 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Pavies 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Pina 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Sacanyet 
Fitxer:Escudo segorbe.jpg|Escut de Sogorb 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Soneixa
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Sot de Ferrer
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Teresa 
Fitxer:Escudo Toras.gif|Escut de Tors
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut del Toro 
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de La Vall d'Almonesir
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Viver
Fitxer:Escudo de Jerica.jpg|Escut de Xrica
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Xvar



Escuts de l Alt Vinalop.


Fitxer:Escudo de Biar.png|Escut de Biar
Fitxer:Escudo de Campo de Mirra.png|Escut del Camp de Mirra
Fitxer:Escudo de Caada.svg|Escut de La Canyada
Fitxer:Coats of arms of None.svg||Escut de Les Salines
Fitxer:Escudo de Sax.png|Escut de Saix
Fitxer:Escudo de Villena.jpg|Escut de Villena



Escuts del Baix Maestrat.


Fitxer:Escut Benicarl.PNG|Escut de Benicarl
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Clig
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Canet lo Roig
Fitxer:Escut de Castell de Cabres.svg|Escut de Castell de Cabres
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Cervera del Maestrat
Fitxer:Escut de la Jana.svg|Escut de la Jana
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Penscola
Fitxer:Escut de la Pobla de Benifass.svg|Escut de la Pobla de Benifass
Fitxer:Escut de Rossell.svg|Escut de Rossell
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de La Salzadella
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Sant Jordi
Fitxer:Escut de Sant Mateu.svg|Escut de Sant Mateu
Fitxer:EscutSantRafel.gif|Escut de Sant Rafel del Maestrat
Fitxer:Escut de Santa Magdalena de Polps.svg|Escut de Santa Magdalena de Polps
Fitxer:Escut de Traiguera.svg|Escut de Traiguera
Fitxer:Escut de Vinars.svg|Escut de Vinars
Fitxer:Escut de Xert.svg|Escut de Xert



Escuts del Baix Segura.


Fitxer:Escudo de Algorfa.svg|Escut d'Algorfa
Fitxer:Escudo de Almorad.svg|Escut d'Almorad
Fitxer:Escudo de Benejzar.png|Escut de Benejsser
Fitxer:Escudo de Benferri.png|Escut de Benferri
Fitxer:Escudo de Benijfar.svg|Escut de Benijfar
Fitxer:Escudo de Bigastro.png|Escut de Bigastre
Fitxer:Escudo de Callosa de Segura.png|Escut de Callosa de Segura
Fitxer:Escudo de Catral.png|Escut de Catral
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Coix
Fitxer:Escudo de Daya Nueva.PNG|Escut de Daia Nova
Fitxer:Escudo de Daya Vieja.PNG|Escut de Daia Vella
Fitxer:Escudo de Dolores.png|Escut de Dolors
Fitxer:Escudo de Formentera del Segura.png|Escut de Formentera del Segura
Fitxer:Escudo de Granja de Rocamora.png|Escut de la Granja de Rocamora
Fitxer:Escudo de Guardamar del Segura.svg|Escut de Guardamar del Segura
Fitxer:Escudo de Los Montesinos.png|Escut dels Montesinos
Fitxer:Escudo de Orihuela.svg|Escut d' Oriola
Fitxer:Escudo de Pilar de la Horadada.svg|Escut de Pilar de la Foradada
Fitxer:Escudo de Rafal.png|Escut de Rafal
Fitxer:Escudo de Redovan.svg|Escut de Redov
Fitxer:Escut de Rojals.png|Escut de Rojals
Fitxer:Escudo de San Fulgencio (Alicante).png|Escut de Sant Fulgenci
Fitxer:Escut de Sant Isidre.png|Escut de Sant Isidre
Fitxer:Escudo de San Miguel de Salinas.svg|Escut de Sant Miquel de les Salines
Fitxer:Escut d' Torrevieja.PNG|Escut de Torrevella
Fitxer:Escudo de Jacarilla.png|Escut de Xacarella



Escuts del Baix Vinalop.


Fitxer:Escudo de Elche.png|Escut d'Elx
Fitxer:Santapola.jpg|Escut de Santa Pola



Escuts del Camp de Morvedre.


Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d'Alfara d'Algmia
Fitxer:Escudo de Algar de Palancia.svg|Escut d'Algar de Palncia
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d' Algmia d'Alfara
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Benavites
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Benifair de les Valls
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Canet d'en Berenguer
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d'Estivella
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Faura
Fitxer:Escut Gilet2.jpg|Escut de Gilet
Fitxer:Escudo de Petrs.svg|Escut de Petrs
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Quart de les Valls
Fitxer:Escudo de Quartell.png|Escut de Quartell
Fitxer:Spain.Sagunt.Escudo.svg|Escut de Sagunt
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Segart
Fitxer:Escudo de Torres Torres.svg|Escut de Torres Torres



Escuts del Camp de Tria.


Fitxer:Escudo de Benisan.svg|Escut de Benissan
Fitxer:Escudo20Betera.gif|Escut de Btera
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Casinos
Fitxer:L'Eliana - Escudo.jpg|Escut de l'Eliana
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Gtova
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Llria
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Loriguilla
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Marines
Fitxer:Escudo de Nquera.png|Escut de Nquera
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d'Olocau
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de la Pobla de Vallbona
Fitxer:Ribarroja del Turia.jpg|Escut de Riba-roja de Tria
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Sant Antoni de Benaixeve
Fitxer:Escudo de Serra.png|Escut de Serra
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Vilamarxant



Escuts de la Canal de Navarrs.


Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Bicorb
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Bolbait
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d' Enguera
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Millars
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Navarrs
Fitxer:Escudo de Quesa.svg|Escut de Quesa
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Xella



Escuts del Comtat.


Fitxer:Escudo de Alcoleja.png|Escut d'Alcoleja
Fitxer:Escudo de Alcocer de Planes.png|Escut d'Alcosser de Planes
Fitxer:Escudo de Alfafara.png|Escut d'Alfafara
Fitxer:Escudo de Almudaina.png|Escut d'Almudaina
Fitxer:Escudo de Alquera de Aznar.png|Escut de l'Alqueria d'Asnar
Fitxer:Escudo de Balones.svg|Escut de Balones
Fitxer:Escudo de Benasau.png|Escut de Benasau
Fitxer:Escudo de Beniarrs.png|Escut de Beniarrs
Fitxer:Benillobaescut.jpg|Escut de Benilloba
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Benillup Benillup
Fitxer:Escudo de Benimarfull.png|Escut de Benimarfull
Fitxer:Escudo de Benimasot.png|Escut de Benimassot
Fitxer:Escudo de Cocentaina.png|Escut de Cocentaina
Fitxer:Escudo de Facheca.png|Escut de Fageca
Fitxer:Escudo de Famorca.svg|Escut de Famorca
Fitxer:Escudo de Gayanes.png|Escut de Gaianes
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Gorga
Fitxer:Escudo de Millena.png|Escut de Millena

Fitxer:Escudo de Lorcha.svg|Escut de l'Orxa
Fitxer:Escudo de Planes.png|Escut de Planes
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Quatretondeta
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Tollos



Escuts de la Costera.


Fitxer:Escudo de Barxeta.png|Escut de Barxeta
Fitxer:Escutcanals.JPG|Escut de Canals
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Cerd
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut d'Estubeny
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de la Font de la Figuera
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut del Genovs
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de la Granja de la Costera
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Llanera de Ranes
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Llocnou d'en Fenollet
Fitxer:Escudo de La Llosa de Ranes.svg |Escut de la Llosa de Ranes
Fitxer:Escudo de Moixent.svg |Escut de Moixent
Fitxer:Escudo de Montesa.svg |Escut de Montesa
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Novetl
Fitxer:Escudo de Rotgl i Corber.svg |Escut de Rotgl i Corber
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Torrella
Fitxer:Escut.gif |Escut de Vallada
Fitxer:Escudo de Valls.svg |Escut de Valls
Fitxer:Escut de Xtiva.svg |Escut de Xtiva



Escuts de la Foia de Bunyol.


Fitxer:Escudo de Buol.PNG|Escut de Bunyol
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Dosaiges
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Godelleta
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Itova
Fitxer:Escudo macastre.gif|Escut de Macastre
Fitxer:Escudo de Siete Aguas.png|Escut de Setaiges
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Xest
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Xiva



Escuts de l Horta Nord.


Fitxer:Escudo de Alboraya.svg|Escut d'Alboraia
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d'Albuixec
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d'Alfara del Patriarca
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d'Almssera
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Bon reps i Mirambell
Fitxer:EscudoBurjassot.jpg|Escut de Burjassot
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d'Emperador
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Foios
Fitxer:Escudo de Godella.png|Escut de Godella
Fitxer:Escut de Masalfasar.svg|Escut de Massalfassar
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Massamagrell
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Meliana
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Montcada
Fitxer:Escudo Museros.jpg|Escut de Museros
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de la Pobla de Farnals
Fitxer:Escudo de Puzol.png|Escut de Puol
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut del Puig
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Rafelbunyol
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Rocafort
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Tavernes Blanques
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Vinalesa



Escuts de l Horta Oest.


Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d'Aldaia
Fitxer:Aytomanises.png|Escut de Manises
Fitxer:Escudo de Mislata.svg|Escut de Mislata
Fitxer:Escudopaterna.png|Escut de Paterna
Fitxer:Escut de Picanya extret d'un taulell.JPG|Escut de Picanya
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Quart de Poblet
Fitxer:Escudo de Torrent.svg|Escut de Torrent
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Xirivella



Escuts de l Horta Sud.


Fitxer:Escudo de Alccer.png|Escut d'Alcsser
Fitxer:Escudo ALFAFAR.jpg|Escut d'Alfafar
Fitxer:Escudo de Benetser.jpg|Escut de Benetsser
Fitxer:Escutbeniparrell.jpg|Escut de Beniparrell
Fitxer:Escudo catarroja.jpg|Escut de Catarroja
Fitxer:Escut ajuntament color.jpg|Escut de Massanassa
Fitxer:Escudo paiporta.jpg|Escut de Paiporta
Fitxer:Escudo picassent.gif|Escut de Picassent
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Llocnou de la Corona
Fitxer:Sedavi escudo.gif|Escut de Sedav
Fitxer:Escudo de Silla (Valencia).png|Escut de Silla



Escuts de la Marina Alta.


Fitxer:Escudo de Adsubia.svg|Escut de l'Atzvia
Fitxer:Escudo de Beniarbeig.png|Escut de Beniarbeig
Fitxer:Escudo de Benidoleig.png|Escut de Benidoleig
Fitxer:Escut de Benigembla.svg|Escut de Benigembla
Fitxer:Escudo de Benimeli.svg|Escut de Benimeli
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Benissa
Fitxer:Escudocalpecolor.jpg|Escut de Calp
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Castell de Castells
Fitxer:Escudo de Dnia.svg|Escut de Dnia
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Gata de Gorgos
Fitxer:Escudo de Llber.png|Escut de Llber
Fitxer:Escudo de Murla.svg|Escut de Murla
Fitxer:Escudo de Ondara.svg|Escut d'Ondara
Fitxer:Escudo de Orba.png|Escut d'Orba
Fitxer:Escudo de Parcent.png|Escut de Parcent
Fitxer:Escudo de Pedreguer.png|Escut de Pedreguer
Fitxer:Escudo de Pego.png|Escut de Pego
Fitxer:Escudo de Benitachell.png|Escut del Poble Nou de Benitatxell
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut dels Poblets
Fitxer:Escudo de Rfol de Almunia.png|Escut del Rfol d'Almnia
Fitxer:Escudo de Sagra.png|Escut de Sagra
Fitxer:Escudo de Sanet y Negrals.svg|Escut de Sanet i els Negrals
Fitxer:Escudo de Senija.png|Escut de Senija
Fitxer:Escudo de Teulada.png|Escut de Teulada
Fitxer:Escudo de Tormos (Alicante).png|Escut de Tormos
Fitxer:Escudo de Vall de Alcal.png|Escut de La Vall d'Alcal
Fitxer:Escudo de Vall de Ebo.png|Escut de la Vall d'Ebo
Fitxer:Escudo de Vall de Gallinera.svg|Escut de la Vall de Gallinera
Fitxer:Escudo de La Vall de Laguar.svg|Escut de la Vall de Laguar
Fitxer:Escudo de Vergel.png|Escut del Verger
Fitxer:Escudo de Jaln.png|Escut de Xal
Fitxer:Escudo de Jvea.png|Escut de Xbia



Escuts de la Marina Baixa.


Fitxer:Escudo de Altea.svg|Escut d'Altea
Fitxer:Escudo de Beniard.svg|Escut de Beniard
Fitxer:Escut de Benidorm.svg|Escut de Benidorm
Fitxer:Escudo de Benifato.png|Escut de Benifato
Fitxer:Escudo de Benimantell.svg|Escut de Benimantell
Fitxer:Escudo de Bolulla.png|Escut de Bolulla
Fitxer:Escudo de Callosa de Ensarria.svg|Escut de Callosa d'en Sarri
Fitxer:Escudo de El Castell de Guadalest.svg|Escut del Castell de Guadalest
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Confrides
Fitxer:Escut de Finestrat.svg|Escut de Finestrat
Fitxer:Escut de La Nucia.svg|Escut de la Nucia
Fitxer:Escut d'Orxeta.svg|Escut d'Orxeta
Fitxer:Escut de Polop de la Marina.svg|Escut de Polop
Fitxer:Escudo de Relleu.svg|Escut de Relleu
Fitxer:Escudo de Sella (Alicante).png|Escut de Sella
Fitxer:Escudo de Trbena.png|Escut de Trbena
Fitxer:Escut de la Vila Joiosa.svg|Escut de la Vila Joiosa



Escuts de la Plana Alta.


Fitxer:Escudo de Benicassim.svg|Escut de Benicssim
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Bell-lloc
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Borriol
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Cabanes
Fitxer:Escudo de Castelln.svg|Escut de Castell de la Plana
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de les Coves de Vinrom
Fitxer:Escudo de Oropesa del Mar.svg|Escut d'Orpesa
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de la Pobla Tornesa
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Sant Joan de Mor
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de la Serratella
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de la Serra d'en Galceran
Fitxer:Escut de la Torre dels Domenges.svg |Escut de la Torre d'en Domnec
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Torreblanca
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de la Vall d'Alba
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Vilafams
Fitxer:Escut de Vilanova d'Alcolea.svg|Escut de Vilanova d'Alcolea



Escuts de la Plana Baixa.


Fitxer:Escudo de Alcudia de Veo.svg|Escut de l'Alcdia de Veo
Fitxer:Escudo de Almenara2 (Castelln).png|Escut d'Almenara
Fitxer:Escudo de Alqueras del Nio Perdido.svg|Escut de les Alqueries
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d'Artana
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Betx
Fitxer:Escudo de Burriana.svg|Escut de Borriana
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d'Eslida
Fitxer:Escudo de Alfondeguilla.svg|Escut de Fondeguilla
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de la Llosa
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Moncofa
Fitxer:Escut Nules.gif |Escut de Nules
Fitxer:Escudo onda.JPG |Escut d'Onda
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Ribesalbes
Fitxer:Escut de Suera.gif |Escut de Suera
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Tales
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de la Vall d'Uix
Fitxer:Escudo de Vila-Real.svg |Escut de Vila-real
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de la Vilavella
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Xilxes



Escuts de la Plana d'Utiel.


Fitxer:Escut Caudete de las fuent (SIMPLIFICAT) 1.1.jpg|Escut de Caudete de las Fuentes
Fitxer:Escudo de Fuenterrobles.svg|Escut de Fuenterrobles
Fitxer:EscudoRequena.jpg|Escut de Requena
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Sinarques
Fitxer:Escudo de Utiel.svg |Escut d'Utiel
Fitxer:Escudo Venta del Moro Diag CM version1.png |Escut de Venta del Moro
Fitxer:Escudo de Villagordo del Cabriel.PNG |Escut de Villargordo del Cabriol
Fitxer:Escudo de Chera.svg |Escut de Xera



Escuts dels Ports.


Fitxer:Escudo de Cinctorres.svg|Escut de Cinctorres
Fitxer:Escut de Forcall.svg|Escut de Forcall
Fitxer:Escut d'Herbers.svg|Escut d'Herbers
Fitxer:Escut de la Mata.svg|Escut de la Mata
Fitxer:Escut de Morella.svg|Escut de Morella
Fitxer:Escudo de Olocau del Rey.svg|Escut d'Olocau del Rei
Fitxer:Escut de Palanques.svg|Escut de Palanques
Fitxer:Escut de Portell de Morella.svg|Escut de Portell de Morella
Fitxer:Escut de Sorita.svg|Escut de Sorita
Fitxer:Escut de la Todolella.svg|Escut de la Todolella
Fitxer:Escut de Vallibona.svg|Escut de Vallibona
Fitxer:Escut de Villores.svg|Escut de Villores



Escuts del Rac d'Adems.


Fitxer:Escudo de Casas Altas.svg|Escut de Cases Altes
Fitxer:Escudo de Casas Bajas.svg|Escut de Cases Baixes
Fitxer:Escudo de Castielfabib.svg|Escut de Castellfabib
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de la Pobla de Sant Miquel
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Torre Baixa
Fitxer:Escudo de Vallanca.svg|Escut de Vallanca



Escuts de la Ribera Alta.


Fitxer:Escudo de Alcntera de Xquer.PNG|Escut d'Alcntera de Xquer
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de l'Alcdia
Fitxer:Escudo de Alfarp.PNG|Escut d'Alfarb
Fitxer:Escut d'Algemes.png|Escut d'Algemes
Fitxer:Escudo de Alginet.svg|Escut d'Alginet
Fitxer:Escudo de Alzira.svg|Escut d'Alzira
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d'Antella
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Beneixida
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Benifai
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Benimodo
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Benimuslem
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Carcaixent
Fitxer:Escudo municipio carcer valencia.gif|Escut de Crcer
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Carlet
Fitxer:Escut_de_Castell_de_la_Ribera.svg|Escut de Castell de la Ribera
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Catadau
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Cotes
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de l'nova
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Gavarda
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Guadassuar
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Llombai
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Manuel
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Massalavs
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Montroi
Fitxer:Escudo de Monserrat.svg|Escut de Montserrat
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de la Pobla Llarga
Fitxer:Escut Rafelguaraf.png|Escut de Rafelguaraf
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Real de Montroi
Fitxer:Escudo de Sellent.svg|Escut de Sellent
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Sant Joan de l'nova
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Senyera
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Sumacrcer
Fitxer:Escut Toris.svg|Escut de Tors
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Tous



Escuts de la Ribera Baixa.


Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d'Almussafes
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Benicull de Xquer
Fitxer:Escudo de Corbera.svg|Escut de Corbera
Fitxer:Escudo de Cullera.svg|Escut de Cullera
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Favara
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Fortaleny
Fitxer:Escudo de LLauri.svg|Escut de Llaur
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Poliny de Xquer
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Riola
Fitxer:Escut de Sollana.svg|Escut de Sollana
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Sueca



Escuts de la Safor.


Fitxer:Escudo de Alfahuir.png|Escut d'Alfauir
Fitxer:Escudo de Almisera.svg|Escut d'Almiser
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d'Almoines
Fitxer:Escut alqueria de la comtessa.svg|Escut de l'Alqueria de la Comtessa
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Barx
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Bellreguard
Fitxer:Escudo de Beniarj.svg|Escut de Beniarj
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Benifair de la Valldigna
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Benifl
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Benirredr
Fitxer:Castellonet escut.gif|Escut de Castellonet de la Conquesta
Fitxer:Daimus escut.gif|Escut de Daims
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de la Font d'en Carrs
Fitxer:Escudo de Ganda.svg|Escut de Gandia
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Guardamar de la Safor
Fitxer:Escudo de Llocnou de Sant Jeroni.svg |Escut de Llocnou de Sant Jeroni
Fitxer:Escudo de Miramar.svg |Escut de Miramar
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut d'Oliva
Fitxer:Escudo de Palma de Gandia.svg |Escut de Palma de Gandia
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Palmera
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Piles
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Potries
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Rafelcofer
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut del Real de Gandia
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Rtova
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Simat de la Valldigna
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Tavernes de la Valldigna
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Vilallonga
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Xeraco
Fitxer:Escudo de Xeresa.svg |Escut de Xeresa



Escuts dels Serrans.


Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut d'Alpont
Fitxer:Escudo de Andilla.svg|Escut d'Andilla
Fitxer:EscutArasOlmos.jpg|Escut d'Ares dels Oms
Fitxer:Escudo de Benagber.svg |Escut de Benaixeve
Fitxer:Escudo de Bugarra.svg |Escut de Bugarra
Fitxer:Escudo calles.jpg |Escut de Calles
Fitxer:Escudo de Domeo.svg |Escut de Domenyo
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Figueroles de Domenyo
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de la Iessa
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de la Llosa del Bisbe
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Pedralba
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Sot de Xera
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Titaiges
Fitxer:Tuejar escudo.jpg |Escut de Toixa
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut del Villar
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Xelva
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Xestalgar
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Xulilla



Escut de Valncia.





Escuts de la Vall d'Albaida.


Fitxer:Escudo de Aielo de Malferit.svg|Escut d'Aielo de Malferit
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut d'Aielo de Rugat
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut d'Albaida
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut d'Alfarras
Fitxer:Escudo Atzeneta.PNG |Escut d'Atzeneta d'Albaida
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Blgida
Fitxer:Coats of arms of None.svg |Escut de Bells
Fitxer:Escudo de Beniatjar.svg |Escut de Beniatjar
Fitxer:Escudo de Benicolet.svg |Escut de Benicolet
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Benignim
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Benissoda
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Benissuera
Fitxer:Escudo de Bocairente.png|Escut de Bocairent
Fitxer:Bufaliescut.gif|Escut de Bufali
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Carrcola
Fitxer:Castellorugat escut.gif |Escut de Castell de Rugat
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Fontanars dels Alforins
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Guadassquies
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Llutxent
Fitxer:Escudo de Montaverner.svg |Escut de Montaverner
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Montitxelvo
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de l'Olleria
Fitxer:Escudo de Ontinyent.svg |Escut d'Ontinyent
Fitxer:Escut4.JPG |Escut d'Otos
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut del Palomar
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Pinet
Fitxer:Escudo de La Pobla del Duc.svg |Escut de la Pobla del Duc
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Quatretonda
Fitxer:Escudo de Rfol de Salem.svg|Escut del Rfol de Salem
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Rugat
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Salem (Vall d'Albaida)
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Sempere
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Terrateig



Escuts de la Vall de Cofrents.


Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Cofrents
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Cortes de Pallars
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Cofrents
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut de Xalans
Fitxer:Escudo de jarafuel.gif|Escut de Xarafull
Fitxer:Escudo de Zarra.svg|Escut de Zarra



Escuts del Vinalop Mitj.


Fitxer:Escudo de Aspe.png|Escut d'Asp
Fitxer:Elda escudo.png|Escut d'Elda
Fitxer:HdlN - Escudo.svg|Escut del Fond de les Neus
Fitxer:Escudo Hondon Frailes.png|Escut del Fond dels Frares
Fitxer:Escudo de Monvar 2.gif|Escut de Monver
Fitxer:Escudo de Monforte del Cid.svg|Escut de Montfort
Fitxer:Escudo de Novelda2.png|Escut de Novelda
Fitxer:Escudo de Petrel.png|Escut de Petrer
Fitxer:Coats of arms of None.svg|Escut del Pins
Fitxer:Escudo de LaRomana.png|Escut de la Romana




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374879" title="David Prieto Glvez" nonfiltered="250" processed="250" dbindex="145255">

David Prieto Glvez (nascut el 2 de gener de 1983 a Sevilla) s un futbolista que juga actualment al Sevilla FC.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374880" title="Premi Quim Regs de Periodisme" nonfiltered="251" processed="251" dbindex="145256">
El Premi Quim Regs de Periodisme va ser creat l'any 2008 per commemorar la figura i recordar la trajectria del periodista Quim Regs, traspassat l'any anterior.

Guardonats.
 2008: Ramon Besa. Anunciat el 14 de maig, el jurat estava format per Santi Nolla, Francesc Aguilar, Carlos Martn, Llus Canut, Arturo San Agustn, Antoni Cases, Taxo Benet, Carlos Prez de Rozas, Sebastin Serrano, Joan Vilapriny, Josep Maria Artells, Jos Luis Martnez, Rafael Jorba i Jos Mara Alguersuari. El premi es va lliurar al Parlament de Catalunya el 27 de maig en un acte presidit pel President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374881" title="Diego Capel Trinidad" nonfiltered="252" processed="252" dbindex="145257">

Diego Capel Trinidad (nascut el 16 de febrer de 1988 a Albox, Almera), s un futbolista que juga actualment al Sevilla FC.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera Divisi - LFP ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374882" title="Ernesto Javier Chevantn Espinosa" nonfiltered="253" processed="253" dbindex="145258">
Ernesto Javier Chevantn Espinosa (nascut el 12 d'agost de 1980 a Juan Lacaze) s un futbolista uruguai que juga actualment al Sevilla FC.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374900" title="Comissi Jurdica Assessora" nonfiltered="254" processed="254" dbindex="145259">
La Comissi Jurdica Assessora s l'alt rgan consultiu del Govern de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 72.1 de l'Estatut d'autonomia de 2006, que exerceix les seves funcions amb autonomia orgnica i funcional, en garantia de la seva objectivitat i independncia. s integrada per quinze juristes de reconegut prestigi inamovibles durant el seu mandat. Es relaciona amb el Govern mitjanant el Departament de la Presidncia.

 Composici .

La Comissi Jurdica Assessora s integrada per quinze juristes catalans de reconegut prestigi. Els seus membres electius sn nomenats pel Govern per a un perode de tres anys renovable un sol cop. Tenen la condici de membres nats el director o la directora del Gabinet Jurdic de la Generalitat de Catalunya i el director o la directora de l'Institut d'Estudis Autonmics. El Govern nomena el president o la presidenta de la Comissi d'entre els membres electius d aquesta. Els membres de la Comissi noms en poden perdre la condici per les causes taxades a la Llei, en garantia de llur independncia:

President: Sr. Toms Font i Llovet 

Membres electius: Sr. Enric Argullol i Murgadas, Sr. Ferran Badosa i Coll, Sra. Merc Barcel i Serramalera, Sra. Anna Maria Casanovas i Mussons, Sr. Eladi Crehuet i Serra, Sr. Joaquim Ferret i Jacas, Sr. ngel Garcia i Fontanet, Sr. Manuel Gerpe i Landn, Sra. Ma. Jess Montoro Chiner, Sr. Josep-Enric Rebs i Sol i Sra. Susana Sartorio i Albalat

Membres nats: Sr. Jaume Galofr i Crespi (Director del Gabinet Jurdic de la Generalitat de Catalunya) i Sr. Carles Viver i Pi-Sunyer (Director de l'Institut d'Estudis Autonmics)

 Enllaos externs .

 Generalitat de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374901" title="Puig Estraver" nonfiltered="255" processed="255" dbindex="145260">

El Puig Estraver s una muntanya de 689 metres que es troba al municipi de Torrelles de Foix a la comarca de l'Alt Peneds.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374902" title="L'dol caigut" nonfiltered="256" processed="256" dbindex="145261">
	
L'dol caigut (ttol original en angls The Fallen Idol) s una pellcula dirigida per Carol Reed l'any 1948. s una de les pellcules ms destacables del director i que suposa l'avantsala de la seva gran obra mestra El tercer home. Va rebre 2 nominacions als Oscar: millor director i millor gui. 

 Argument .

El matrimoni Baines treballa al servei d'una ambaixada. La parella es cuida de Phillipe, que s el fill de l'ambaixador. El senyor Baines (Ralph Richardson) i el petit sn dos companys inseparables per la senyora Baines (Sonia Dresdel) tracta d'una manera dura i autoritria al petit. Baines s'enamora d'una secretria de l'ambaixada. Phillipe intenta ocultar el secret. Per la dona se n'assabenta per la indiscreci del petit. Poc desprs, el senyor Baines s acusat de matar la seva esposa, que cau per les escales.  	
	
Repartiment.

Ralph Richardson (Baines) ;
Michle Morgan (Julie) ;
Sonia Dresdel (Mrs. Baines) ;
Bobby Henrey (Phillipe) ;
Denis O'Dea (Inspector Crowe) ;
Jack Hawkins (Detective Ames) ;
Walter Fitzgerald (Dr. Fenton) ;
Dandy Nichols (Mrs. Patterson) ;
Joan Young (Mrs. Barrow) ;
Karel Stepanek (First Secretary) ;
Gerard Heinz (Ambassador) ;
Torin Thatcher (Police Officer) ;
James Hayter (Perry) ;
Geoffrey Keen (Detective Davis) ;
Bernard Lee (Detective Hart);
	










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374916" title="Crtica social" nonfiltered="257" processed="257" dbindex="145262">
La crtica social es la crtica d'una societat, sovint definida en els termes de la crtica, ja sigui del tot o, almenys, d'aspectes substantius d'aquesta. 

Aquesta crtica es fa tpicament sobre una base radical, per el terme no s excloent. S'ha argumentat que tota la crtica social implica una idea de la felicitat o del desenvolupament hum, juntament amb una idea del deure d'esser: de com una societat hauria d'organitzar-se o els seus membres haurien de comportar-se a fi de copsar la idea de felicitat o de desenvolupament hum.

 Vegeu tamb .
 Crisi;
 Crtica;
 Revoluci;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374919" title="Lliga armnia de futbol" nonfiltered="258" processed="258" dbindex="145263">
La lliga armnia de futbol, en armeni                  , s la mxima competici futbolstica d'Armnia.

Entre 1936 i 1991, la competici es disput com un torneig regional integrat dins les categories de la lliga sovitica de futbol. Desprs de la independncia del pas, la competici s organitzada per la Federaci de Futbol d'Armnia. La competici es disputa entre la primavera i la tardor. La mxima categoria est formada per 8 equips.

 Equips participants a la temporada 2008 .
Ararat Yerevan;
Banants Yerevan;
Gandzasar Kapan;
Kilikia Yerevan;
Mika Yerevan;
Pyunik Yerevan;
Shirak Gyumri;
Ulisses Yerevan;

 Historial .
 Campions durant l'poca sovitica .


1936 FC Dinamo Yerevan;
1937 FC Dinamo Yerevan;
1938 Spartak Yerevan;
1939 Spartak Yerevan;
1940 Spartak Yerevan;
1941-44 no es disput;
1945 Spartak Yerevan;
1946 FC Dinamo Yerevan;
1947 FC Dinamo Yerevan;
1948 FC Dinamo Yerevan;
1949 FC Dinamo Yerevan;
1950 Urogai Yerevan;

1951 Stroitel Yerevan;
1952 Spartak Yerevan;
1953 Krasnoe Znamya Leninakan;
1954 Spartak Yerevan;
1955 Himik Kirovokan;
1956 SKIF Yerevan;
1957 Krasnoe Znamya Leninakan;
1958 SKIF Yerevan;
1959 SKIF Yerevan;
1960 Tekstilshik Leninakan;
1961 Tekstilshik Leninakan;
1962 Tekstilshik Leninakan;

1963 Lokomotiv Yerevan;
1964 Himik Kirovokan;
1965 Araks Yerevan;
1966 Elektrotehnik Yerevan;
1967 FC Kotayk Abovian;
1968 Araks Yerevan;
1969 Araks Yerevan;
1970 Motor Yerevan;
1971 SKIF Yerevan;
1972 Zvezda Yerevan;
1973 FC Kotayk Abovian;
1974 SKIF Yerevan;

1975 FC Kotayk Abovian;
1976 FC Kotayk Abovian;
1977 Araks Yerevan;
1978 Kanaz Yerevan;
1979 Aragats Leninakan;
1980 Aragats Leninakan;
1981-86 no es disput;
1987 Aragats Leninakan;
1988 Elektron Yerevan;
1989 FC Kapan;
1990 Ararat-2 Yerevan;
1991 Syunik Kapan;


 Campions des de la independncia .


1992 Shirak i Homenetmen ;
1993 Ararat;
1994 Shirak;
1995 Shirak i Ararat ;
1995-96 Homenetmen;

1996-97 Pyunik;
1997 Yerevan;
1998 Tsement;
1999 Shirak;
2000 Araks;

2001 Pyunik;
2002 Pyunik;
2003 Pyunik;
2004 Pyunik;
2005 Pyunik;

2006 Pyunik;
2007 Pyunik;
2008 Pyunik;


Referncies.


Enllaos externs.
 FIFA.com: Taula;
 RSSSF;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374920" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 800 metres homes" nonfiltered="259" processed="259" dbindex="145264">


La prova dels 800 metres masculins va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar l'1 de setembre de 1904 i en ella hi van prendre part 13 atletes de tres nacions diferents.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic (en segons) que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



(*) no oficial 880 iardes (= 804,68 m)

(**) Aquest rcord es va fer en un estadi amb una pista de 500 metres de circumferncia.

Jim Lightbody va establir un nou rcord olmpic amb 1' 56,0".

Resultats.
Jim Lightbody va guanyar la cursa establint un nou rcord olmpic. Es desconeix el temps i la classificaci exacta de bona part dels atletes que hi van prendre part. 



+ aproximadamentOR:Rcord Olmpic

Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374922" title="Graella de clcul" nonfiltered="260" processed="260" dbindex="145265">
La graella de clcul (en angls grid computing) o computaci per nvols s una tecnologia innovadora que permet utilitzar de forma coordinada tot tipus de recursos (entre ells cmput, emmagatzematge i aplicacions especfiques) que no estan subjectes a un control centralitzat. En aquest sentit s una nova forma de computaci distribuda, en la qual els recursos poden ser heterogenis (diferents arquitectures, supercomputadores, clsters...) i es troben connectats mitjanant xarxes d'rea extensa (per exemple Internet). Desenvolupat en mbits cientfics a principis de l'any 1990, la seva entrada al mercat comercial seguint la idea de l'anomenada Utility computing suposa una gran revoluci.

El terme graella es refereix a una infraestructura que permet la integraci i l's collectiu de ordinadors d'alt rendiment, xarxes i bases de dades que sn propietat i estan administrats per diferents institucions. Ja que la collaboraci entre institucions suposa un intercanvi de dades, o de temps de computaci, el propsit d'aquesa graella s facilitar la integraci de recursos computacionals. Universitats, laboratoris d'investigaci o empreses s'associen per a formar una graella per a aix utilitzen algun tipus de programari que implementi aquest concepte. 

 Histria . 

Amb el pas del temps, el desenvolupament del maquinari va dur a la millora i abaratiment d'aquest, donant pas a tecnologies que abans era impensable emprar, a causa de costos o el baix rendiment que oferien, com ho eren els clsters. Els clsters van sorgir com una nova alternativa molt recomanable en el camp de la computaci, tant parallela com distribuda. Consisteix a unir un conjunt de computadors personals o estacions mitjanant una xarxa (LAN, SAN, etc.). El seu principal avantatge s la millor relaci de cost rendiment, no obstant aix la gran demanda tant de computaci com d'espai i gesti d'emmagatzematge requerits per un gran nombre d'aplicacions que gestionen grans quantitats de dades i han de fer-lo de forma eficient i senzilla, exigeix l's de noves tecnologies, com s el cas de la computaci graella o grid computing. 

 Que s? . 

Anomenem graella al sistema de computaci distribut que permet compartir recursos no centrats geogrficament per a resoldre problemes de gran escala. Els recursos compartits poden ser ordinadors (PCs, estacions de treball, supercomputadores, PDA, porttils, mbils, etc), programari, dades i informaci, instruments especials (rdio, telescopis, etc.) o persones/collaboradors. 

La graella de clcul ofereix molts avantatges enfront d'altres tecnologies alternatives. La potncia que oferixen multitud de computadors connectats en xarxa usant la graella s prcticament illimitada, a ms de qu ofereix una perfecta integraci de sistemes i dispositius heterogenis, pel que les connexions entre diferents mquines no generaran cap problema. Es tracta d'una soluci altament escalable, potent i flexible, ja que evitaran problemes de falta de recursos (colls d'ampolla) i mai queda obsoleta, a causa de la possibilitat de modificar el nombre i caracterstiques dels seus components. 

Aquests recursos es distribuxen en la xarxa de forma transparent per guardant unes pautes de seguretat i poltiques de gesti de carcter tant tcnic com econmic. El seu objectiu ser, doncs,  el de compartir una srie de recursos en la xarxa de manera uniforme, segura, transparent, eficient i fiable, oferint un nic punt d'accs a un conjunt de recursos distributs geogrficament en diferents dominis d'administraci. Aix ens pot dur a pensar que la  graella de clcul permet la creaci d'empreses virtuals. 
 Actualitat . 
Existeixen molts projectes que han estat desenvolupats en aquesta lnia, tals com Edonkey, Emule o Limewire. Es tracta de programes de compartici de dades a nivell mundial entre diferents mquines. Les graelles i Peer-to-peer (P2P) tenen molt en comuna i especialment la idea bsica de compartici de recursos. Entre les caracterstiques diferents podem veure la P2P com mes annima i generalitzada en ordinadors d'usuaris d'Internet, mentre que les graellas neixen d'una estructura de nodes ms controlada i jerarquitzada en centres cientfics. Una primera experincia va ser GriPhyN, per a unir nodes en el procs de fsiques d'altes energies en Estats Units. 

Altre projecte tamb molt usat s Seti@Home. Aquest compte amb milers de PCs repartits per internet que cedeixen temps dels seus processadors, cicles de procs desocupats, per a analitzar senyals buscant patrons intelligents extraterrestres. No obstant aix, el seu s destaca tamb en els centres d'investigaci des de finals del 1990 en projectes que van des de la fsica de partcules a l'astrofsica o fins i tot Biologia. En Europa amb el suport de projectes de CERN (Centre Europeu Investigaci Nuclear) i el programa marc europeu es va crear el programari i xarxa EDG (graella de dades europea) . L's de la graella de clcul en aquests camps ha suposat una millora exponencial en els ltims anys. 

Les empreses i institucions que han participat en el desenvolupament d'aquestes tecnologies volen entrar com ms aviat en una etapa d'explotaci comercial. Empreses com Microsoft i Sun Microsystems s'han adonat de la importncia que tindr a mitj termini oferir graella als seus clients. Destaquem el paper d'IBM invertint en graella com plataforma per a oferir als seus clients els avantatges com estalvi de temps i recursos econmics. 

Existeixen diverses solucions comercials en forma d'empreses, per exemple: 

L'Enterprise grid Alliance (EGA): es crea en Califrnia, en abril de 2004, per un grup d'empreses capdavanteres en tecnologia per a desenvolupar solucions comercials-empresarials 'informtica distribuda i per a accelerar el desplegament d'aquesta tecnologia en les empreses. s un consorci obert enfocat en el desenvolupament i promoci de solucions de malles empresarials. ;

Sun Microsystems: el programari graella Engine de Sun fa ms fcil agregar mquines a la graella i automticament pren avantatge de l'energia incrementada, per la qual cosa estalvia temps i recursos a travs d'una graella rpida, eficient i confiable per al maneig i desplegament. ;

Andago: amb l'objectiu d'acostar la tecnologia graella als entorns industrials i de negoci, Andago va afegir a la seva oferta de solucions la seva experincia en projectes graella. ;

Existeixen diversos middleware amb capacitats i funcionalitats molt variades que, en funci de la complexitat, serveis oferts i dimensi de la xarxa graella a implantar, se seleccionar l'opci idnia. Les solucions middleware, totes elles programari open source, utilitzades (per exemple per Andago) sn: EGEE per a grans projectes, Globus Solutions per a projectes mitjans, grid Engine per a petites implantacions. 

 Caracterstiques . 

 Capacitat de balanceig de sistemes: no hauria necessitat de calcular la capacitat dels sistemes en funci dels pics de treball, ja que la capacitat es pot reasignar des de la granja de recursos on es necessiti; ;

 Alta disponibilitat. amb la nova funcionalitat, si un servidor falla, es *reasignan els serveis en els servidors restants; ;

 Reducci de costos: amb aquesta arquitectura els serveis sn gestionats per "granges de recursos". Ja no s necessari disposar de "grans servidors" i podrem fer s de components de baix cost. Cada sistema pot ser configurat seguint el mateix patr; ;

Es relaciona el concepte de graella amb la nova generaci d'Internet. El nou protocol d'Internet IPv6 permetr treballar amb una Internet ms rpida i accessible. Una de les idees clau en la superaci de les limitacions actuals d'Internet IPv4 s l'aparici de nous nivells de servei que faran s de la nova capacitat de la xarxa per a intercomunicar els ordinadors. 

Aquest aven en la comunicaci permetr l'avan de les idees de la graella de clcul a l'utilitzar com suport l'altssima connectivitat d'Internet. s per aix que un dels camps de major innovaci en l's de la graella de clcul, fora dels conceptes de supercomputaci, s el desenvolupament d'un estndard per a definir els grid Services enfront dels actuals Web Services. 

 Desavantatges . 

No obstant aix, la graella de clcul presenta alguns inconvenients que han de solucionar-se. Aquests problemes sn: 

Recursos heterogenis: la graella de clcul  ha de ser capa de poder manejar qualsevol tipus de recurs que manegi el sistema, sin resultar totalment intil. ;

Descobriment, selecci, reserva, assignaci, gesti i monitoratge de recursos sn processos que han de controlar-se externament i que influxen en el funcionament de la graella. ;

Necessitat de desenvolupament d'aplicacions per a manejar e la graella, aix com desenvolupament de models eficients d's. ;

Comunicaci lenta i no uniforme. ;

Organitzatius: dominis d'administraci, model d'explotaci i costos, poltica de seguretat... ;

Econmics: preu dels recursos, oferta/demanda... ;

Propietats de la graella.
En definitiva, la graella suposa un avan respecte a la World Wide Web. El World Wide Web proporciona un accs transparent a informaci que est emmagatzemada en milions d'ordinadors repartits per tot el mn. 

Enfront d'aix, la graella s una infraestructura nova que proporciona accs transparent a potncia de clcul i capacitat d'emmagatzematge distribuda per una organitzaci o per tot el mn. 

Aquest recursos sn potencialment qualificats de:  

Compartits : Estan posats a  disposic dels diferents comsumidors de la graella i eventualment per l'us de diferents aplicatius. ;
Distributs : Estan situats a llocs diferents geogrficament.
Heterogenis : Sn de tot tipus, diferint per exemple pel sistema d'explotaci o el sistema de gesti de fitxers. ;
Coordinats : Els recursos estan organitzats, connectats i administrats en funci d'objectius (necessitats) i tensions (ambient). Aquestes disposicions s'asseguren sovint per un a molts agents, que estan centralitzats o repartits. ;
No controlats (o autnoms) : Els recursos no estan controlats per una unitat comuna. Al contrari que un clster, els recursos sn fora de l'abast d'un monitor de control. ;
Deslocalitzats : Els recursos poden pertnyer a diferents llocs , organitzacions, xarxes i situar-se a diferents llocs geogrfics. ;
Aplicacions.
Els beneficis d'aquesta nova tecnologia tindran repercussi en molts camps: 

 Medicina (imatges, diagnosis i tractament). ;

 Bioinformtica (estudis en genmica i protemica). ;

 Nanotecnologia (disseny de nous materials a escala molecular). ;

 Enginyeria (disseny, simulaci, anlisi de fallades i accs remot a instruments de control). ;

 Recursos naturals i medi ambient (previsi meteorolgica, observaci ;

del planeta, models i predicci de sistemes complexos). 

La tecnologia derivada de la graella obre un enorme ventall de possibilitats per al desenvolupament d'aplicacions en molts sectors. Per exemple: desenvolupament cientfic i tecnolgic, educaci, sanitat, i administraci pblica. 
 Vegeu tamb .
 Clster;
Xarxes informtiques;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374926" title="Peter Bogdanovich" nonfiltered="261" processed="261" dbindex="145266">

Peter Bogdanovich (Kingston, Nova York, 30 de juliol de 1939) s un director de cinema nord-americ. 

 Primers anys . 

Bogdanovich s fill d'immigrants que van fugir dels nazis: el seu pare era un pintor i pianista serbi i la seva mare descendia d'una rica famlia jueva austriaca. Va ser concebut en Europa per va nixer en Estats Units en 1939. Originalment actor en els anys cinquanta, va estudiar el mtode amb la llegendria professora Stella Adler i solia aparixer en televisi i obres de teatre estiuenques. A principis dels anys seixanta, va adquirir notorietat al programar diverses pellcules en el museu MOMA de Nova York. Cinfil obsessiu, arribant a veure 400 pellcules a l'any en la seva joventut, Bogdanovich mostrava principalment obres de directors nord-americans com John Ford  de qui escriuria un llibre desprs de les retrospectives del museu  i del llavors menystingut Howard Hawks. 

Bogdanovich tamb va atreure atracci cap a oblidats pioners del cinema nord-americ com ara Allan Dwan. Estava influenciat pels crtics francesos dels anys cinquanta de Cahiers du Cinma, especialment pel crtic convertit en director Franois Truffaut. Abans de convertir-se ell mateix en director, va llaurar la seva reputaci com crtic en articles en Esquire. En 1968, seguint l'exemple dels crtics de Cahiers du Cinma Truffaut, Godard, Chabrol i Eric Rohmer, qui havien creat la Nouvelle Vague en les seves prpies pellcules, Bogdanovich es va fer director. Juntament amb la seva esposa, es va traslladar a Los ngeles, on grcies a la seva persistncia rondant als publicistes aconseguia invitacions per a festes i estrenes. 

En una sessi, Bogdanovich estava veient una pellcula mentre Roger Corman estava assegut darrere d'ell. Corman va esmentar que li va agradar un dels seus articles de cinema en Esquire i van establir conversa i li va proposar un treball de director a Bogdanovich, que va acceptar sense de seguida. Van treballar en l'aclamada Targets (L'heroi camina solt) i en Les dones prehistriques. Temps desprs Bogdanovich es referiria a Corman i la seva companyia com la millor escola de cinema possible, quan va fer la seva primera pellcula en tres setmanes. De tornada al periodisme, Bogdanovich va entaular una llarga amistat per a tota la vida amb l'el llegendari Orson Welles quan el va entrevistar en el set de l'adaptaci per Mike Nichols de Catch-22 de Joseph Heller. 

Aix doncs, Bogdanovich amb els seus escrits ha tingut un gran paper a divulgar a Welles i la seva obra, principalment en el llibre This is Orson Welles (1992). Ha produt tamb valuosos llibres sobre cinema, especialment Converses amb directors de llegenda, un imprescindible tom que situa a Bogdanovich al costat de Kevin Brownlow com el el principal cronista de cinema en llengua anglesa. Bogdanovich freqentment realitza introduccions de pellcules en la afamada collecci de DVDs de Criterion. 

 Director estrella . 
En 1971, Bogdanovich, de 32 anys, va ser aclamat per la crtica com un "wellesi" nen prodigi quan es va estrenar el seu film ms clebre: L'ltima projecci The last picture show). Va rebre vuit candidatures als Oscar, entre elles la de millor director. Cloris Leachman i el veter actor de les pellcules de John Ford, Ben Johnson van obtenir els premis al millor actor de repartiment. Bogdanovich, que havia contat amb la model Cybill Shepherd per a un paper protagonista, es va enamorar de la jove bellesa, assumpte que va conduir al seu divorci de la dissenyadora de decorats Polly Platt, la seva collaboradora artstica durant molts anys i mare dels seus dos fills. 

A L'ltima projecci li va seguir el gran xit What's up Doc? (Qu em passa, doctor?, 1972), una eixelebrada comdia deutora de de Bringing Up Baby (La fera de la meva nena, 1937) i His Girl Friday (Lluna nova, 1941) de Hawks, amb Barbara Streisand i Ryan O'Neal. A pesar de la seva mfasi a fer homenatges al cinema clssic, Bogdanovich es va llaurar la seva categoria de director estrella al costat d'uns altres com Coppola o William Friedkin, amb qui va formar "The Directors Company", un geners acord de producci amb Paramount Pictures que bsicament donava als directors carta blanca mentre es cenyissen al pressupost. Sota aquesta entitat es va produir el segent xit de Bogdanovich, l'aclamada Paper Moon (Lluna de paper, 1973), una comdia de temps de la Depressi amb Ryan O'Neal, que va aconseguir que la filla de 10 anys d'aquest, Tatum O'Neal guanys el Oscar d'actriu secundria. Aquesta fita marcaria el punt lgid de la carrera de Bogdanovich. 

Forat a compartir els beneficis amb els seus collegues directors, Bogdanovich va quedar insatisfet amb el tracte. D'aquesta manera, The Directors Company solament produiria 2 pellcules ms, l'aclamada The Conversation de Coppola, candidata al Oscar de 1974 i que li va donar el Oscar al millor director, i Daisy Miller de Bogdanovich, pellcula que va obtenir unes crtiques molt diferents. L'adaptaci de la novella de Henry James Daisy Miller (1974) va suposar el principi de la fi de la carrera de Bogdanovich com a director popular i aclamat. La pellcula, protagonitzada per Shepperd, la nvia de Bogdanovich, va ser estomacada per la crtica i fou un desengany en taquilla. 

La segent pellcula de Bogdanovich, At Long Last Love un musical de Cole Porter protagonitzat per Shepperd, va ser qualificada pels crtics com una de les pitjors pellcules de la histria. El film va ser a ms un fracs en taquilla, a pesar de comptar amb Burt Reynolds, una superestrella de finals dels 70. 

 Fracassos . 

De nou mirant cap al passat, Bogdanovich va insistir a rodar els nmeros musicals de At Long Last Love en directe, un mtode no usat des dels primers temps del sonor, quan l'enginyer de so Douglas Shearer va desenvolupar la sincronitzaci dels llavis en Metre-Goldwyn-Mayer. La decisi va ser mpliament ridiculizada ja que cap dels protagonistes era clebre per les seves habilitats cantores (el mateix Bogdanovich va produir l'lbum  atacat pels crtics  de Shepperd cantant temes de Porter en 1974). La imatge pblica de Bogdanovich va passar a ser la d'un director arrogant entotsolat en la seva prpia presumpci. 

Tot intentant reprendre el fulgor dels seus primers xit, Bogdanovich de nou es va centrar en el passat i en el seu propi cinema, amb Nickelodeon (Aix es va formar Hollywood), de 1976, comdia que feia recompte dels primers temps de la indstria cinematogrfica, ajuntant a Ryan i Tatum O'Neal del seu ltim xit Lluna de paper amb Reynolds. Aconsellat sobre no emprar a la impopular entre els crtics Shepperd, Bogdanovich va usar en el seu lloc a la debutant Jane Hitchcock com la cndida de la pellcula. Desgraciadament la mgia de Lluna de paper va ser irrepetible i el film es va enfonsar en la taquilla. Jane Hitchcok sol faria una pellcula ms en la seva carrera. 

 L'assumpte Stratten . 
Desprs d'una pausa de tres anys, Bogdanovich va tornar amb Saint Jack (1979), de poc xit crtic i comercial, produda per Playboy Productions de Hugh Hefner. El roman de Bogdanovich amb Shepherd havia acabat en 1978, per el tracte fet amb el productor Hefner parteix d'un acord judicial sobre unes fotos de nus de "L'ltima projecci"  piratejades  en Playboy. Bogdanovich doncs va llanar la pellcula que seria el Waterloo de la seva carrera They All Laughed (Tots van riure), una comdia de baix pressupost amb Audrey Hepburn i Dorothy Stratten, Miss Playboy 1980. En el rodatge, Bogdanovich es va enamorar de Stratten, que estava casada amb l'inestable Paul Snider, qui depenia financerament d'ella. Stratten es va anar a viure amb Bogdanovich i quan ella li va contar a Snider que li abandonava, aquest la va matar i es va sucidar. 

Tothom va riure no va poder atreure cap distribudor a causa del assassinat de Stratten, a pesar de ser una dels poques pellcules fetes per la llegendria Audrey Hepburn desprs del seu provisional retir de 1967 (aquesta pellcula seria l'ltima que Hepburn estrenaria com protagonista). El destrossat Bogdanovich va comprar els drets del negatiu perqu el pblic veis la pellcula, per va tenir un limitat llanament amb fluixes crtiques i va fer a Bogdanovich perdre milions de dlars, duent al desolat director a la fallida. 

Bogdanovich va reprendre la seva primera vocaci, l'escriptura per a escriure del seu mort amor The Killing of the Unicorn, Dorothy Stratten 1960-1980, publicat en 1984. El llibre era una resposta al premiat article de Teresa Carpenter Death of a Playmate, que carregava contra Bogdanovich i Hefner, afirmant que Stratten era tan vctima d'ells dos com del seu assass Snider. L'article va servir de base a la pellcula Star 1980 (1983) de Bob Fosse, en la qual Bogdanovich era reflectit com el fictici director Aram Nicholas. 

La carrera de Bogdanovich com a director important estava acabada, encara que va obtenir un xit modest amb Mask en 1985. Texasville (1990)  seqela de la seva L'ltima projecci  va ser una gran decepci de crtica i pblic. En 1992 va dirigir dues pellcules de cinema Quina runa de funci (genial comdia per de moderat xit) i 1993, per el seu fracs ho va apartar de la gran pantalla fins a l'any 2001, que va estrenar The Cat's Meow. De nou tornant al tema del passat, aquesta vegada al suposat assassinat del director Thomes Ince per William Random Heart (l'autntic Ciutad Kane, bstia negra de Orson Welles). The Cat's Meow va ser un modest xit de crtica per un fracs en taquilla. 

A ms de dirigir pellcules per a TV, Bogdanovich ha tornat a actuar, en un paper d'estrella convidada en la srie Els Soprano com terapeuta de la Dra. Melfi. Bogdanovich va dirigir un captol de la 5a temporada i ha realitzat audiocomentaris del DVD per a la srie. 

La reputaci personal de Bogdanovich va sofrir per les remors sobre el seu matrimoni de 13 anys amb la germana menor de Dorothy Stratten, Louse Hoogstraten, 29 anys menor que ell. Algunes remors mantenen que el comportament de Bogdanovich era similar al de Scottie Ferguson, el personatge de James Stewart en l'obra mestra necrfila de Hitchcock Vertigo 1958), i que Bogdanovich va procurar modelar a Hoogstraten a la imatge de la seva morta germana. El matrimoni va acabar en divorci en 2001. 

 Anys recents . 

S'ha especulat que la fallida de Bogdanovich com a director era segura quan va abandonar a la seva dona i collaboradora artstica Polly Platt per Shephard. Platt va treballar amb Bogdanovich en tots els seus inicials xits, i alguns crtics creuen que el control creatiu de L'ltima projecci ho duia Platt, de qui es va separar desprs de Lluna de paper. En 1998 la Junta Nacional de Preservaci de la Llibreria del Congrs va incloure L'ltima projecci en el registre cinematogrfic nacional, honor concedit noms als films ms prominents i representatius culturalment.

Avui dia Bogdanovich presenta el programa The Essentials en TCM els dissabtes nit i interpreta al psiquiatra de la doctora Melfi en Els Soprano. Tamb t un paper secundari fent de si mateix en la srie-comdia Out of Order. 

Filmografia.

 Targets (1968) ;
 Voyage to the Planet of Prehistoric Women (1968);
 L'ltima projecci (The Last Picture Show) (1971);
 Qu em passa, doctor? (What's Up, Doc?) (1972);
 Lluna de paper (Paper Moon) (1973);
 Daisy Miller (1974);
 At Long Last Love (1975);
 Nickelodeon (1976);
 Saint Jack (1979);
 Tothom va riure (They All Laughed) (1981);
 Mask (1985);
 Illegalment teu (Illegally Yours) (1988);
 Texasville (1990);
 Noises Off (1992);
 The Thing Called Love (1993);
 The Cat's Meow (2001);
 Hustle (2004) (TV);
 The Sopranos (1999-2007);
 Infamous (2006);
 Dedication (2007);
 Runnin' Down A Dream (2007);
 Humboldt County (2008);

Referncies.

 Bogdanovich, Peter: "Fritz Lang America" (1972). Madrid, 1984. ISBN 84-245-0013-X;

 Enllaos externs .

 DivxClasico.com/foro/viewtopic.php?t=42721;
 ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374928" title="Xavier Oliva Gonzlez" nonfiltered="262" processed="262" dbindex="145267">

Xavier Oliva Gonzlez s un porter de futbol catal nascut el 29 de maig de 1976 a l'Hospitalet de Llobregat. Des de la temporada 2002/03 juga en el CD Castelln i s un dels seus capitans.

Trajectria.
A la primera part de la seva carrera va defensar la porteria de diversos clubs, majoritriament catalans i de Segona B. Les se ves bones actuacions li van permetre jugar dues campanyes a la Segona divisi: primer amb el Recreativo de Huelva (1999/00) i posteriorment amb el Nstic (2001/02), amb el qual havia aconseguit l'ascens.

Aquell mateix estiu de 2002 Xavi Oliva marx a un renovat Castell. Durant les seves primeres tres campanyes, el club va classicar-se sempre per disputar la lligueta d'ascens a Segona divisi. Xavi Oliva fou una pea fonamental quedant any rere any entre els porters menys golejats de la categoria. Finalment pogu aconseguir el seu segon ascens en la temporada 2004/05. Aquell estiu va ser operat d'uns problemes a l'esquena pels que fou baixa ms de sis mesos. A la 2006/07 va tornar a la titularitat per perdrela novament des de la segent. En aquest temps ha esdevingut el segon porter que ms partits ha jugat en tota la histria del club, noms superat pel igoslau Dragomir Raci , aix com el rcord de encontres en Segona B amb 120. 

Altres mrits.
 2 ascensos a Segona divisi: 2000/01 amb el Gimnstic i 2004/05 amb el CD Castelln.
 1 porter menys golejat del grup III de Segona divisi B: 2002/03 amb el CD Castelln.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374932" title="President de Timor Oriental" nonfiltered="263" processed="263" dbindex="145268">

En 1975 Timor Oriental es va fer independent de Portugal. Francisco Xavier do Amaral va ser seu primer president, no obstant aix va governar noms fins a 7 de desembre de 1975, quan el pas va ser envat pela Indonsia.

Timor Oriental va romandre sota ocupaci indonsia fins a que en referndum a 30 d'agost de 1999 supervisat peles Nacions Unides, la poblaci va votar per la independncia. Desprs el referndum, l'ONU va fer una administraci de transici fins a 20 de maig de 2002, quan el pas novament es va fer independent.

Presidents de Timor Oriental (2002-actualitat).
Segons la constituci, el President de Timor Oriental s el Cap d'Estat del pas. El seu mandat s de 5 anys.

Aquesta s la llista de presidents de Timor Oriental desprs de 2002.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374936" title="Centaures del desert" nonfiltered="264" processed="264" dbindex="145269">
	
Centaures del desert (ttol original en angls The Searchers) s una pellcula de western dirigida per John Ford l'any 1956.  Se la considera un dels grans westerns de la histria del cinema. Va ser rodada ntegrament en exteriors naturals de gran bellesa.

Un home parteix a la recerca dels indis que es van emportar a la seva neboda. Aquest s el -aparentment- simple argument d'un viatge al centre de l'odi i la intolerncia a crrec del millor John Wayne. El mestre Ford va tornar a demostrar per qu s un dels millors directors de la histria del cinema en un genial relat ple de fora, amargor, poesia i perfecci. Un obra d'art.

Centaures del desert s un western diferent a tots, fins i tot als anteriors realitzats per John Ford, perqu impugna el substrat mitolgic del gnere. A diferncia de, per exemple, Stagecoach (1939) o La legi invencible (1949), aqu no es tracta de parlar del sagrat o de l'pic; tampoc no s'aborda la mtica cosmognica o fundacional de The Iran Horse (1924) o Drums Along the Mohawk (1939).

En realitat, s un conte sinistre que explora els lmits de la conscincia nord-americana, el seu costat mes fosc, tractant temes com la famlia, la moral, les relacions entre sexes o la violncia, de manera gens tranquillitzadora, qestionant arquetips, frmules.

L'heroi de la cinta, Ethan Edwars (John Wayne), s un heroi malalt i repellent, un manac devorat per un odi irracional envers els comanxes i, ms concretament -molt important-, cap al seu cap, Scar (Henry Brandon), responsable de matar al seu germ Aaron (Walter Coy), de violar i assassinar a la seva cunyada Martha (Dorothy Jordan) i a la seva neboda ms gran, Lucy (Pippa Scott), aix com d'arrasar el ranxo d'aquests.
		  
 Argument .

Ethan (John Wayne) torna a casa seva desprs d'haver estat a la guerra de Secessi i al poc temps tota la seva famlia s assassinada pels comanxes, i la seva neboda raptada. Jura rescatar la seva neboda i matar tots els indis que hagin intervingut en aquests actes criminals. Durant cinc llargs anys persegueix els comanxes, acompanyat del seu nebot Martin (Jeffrey Hunter).

Repartiment.
John Wayne : Ethan Edwards ;
Jeffrey Hunter : Martin Pawley;
Vera Miles : Laurie Jorgensen;
Ward Bond : Capit reverend Samuel Clayton ;
Natalie Wood : Debbie Edwards ;
John Qualen : Lars Jorgensen ;
Olive Golden (aka Olive Carey) : Mrs. Jorgensen;
Harry Carey Jr. : Brad Jorgensen;
Henry Brandon : el cap Scar;
Ken Curtis : Charlie McCorry;
Antonio Moreno : Emilio Figueroa;
Hank Worden : Mose Harper;
Lana Wood : Debbie de petita  	;
		






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374938" title="La Margherita" nonfiltered="265" processed="265" dbindex="145270">


La Margherita (nom complet La Margherita - Democrazia  Libert ) va ser un partit  poltic itali de centre, demcrata cristi i social liberal, membre fundador del Partit demcrata europeu.
Va formar part de la coalici L'Unione (abans L'Olivera (L'Ulivo)) de la qual va ser un dels principals membres des del 26 de febrer de 2005 (abans, per, com a aliana electoral). Tenia com a smbol la Margarida. Reunia a la vegada els demcrata-cristians (sobretot els del Partito Popolare Italiano (PPI), que en el seu ultim congrs, el 8 de mar de 2002 va recomanar als seus adherents a donar suport al nou partit) , dels liberals i dels socials-demcrates laics - de I Democratici o del Rinnovamento Italiano de Lamberto Dini. 

El 22 d'abril del 2007, en el seu ltim congrs, el partit va decidir unir-se amb els Democrtes d esquerra i altres partits menors, i formar el nou Partit Demcrata.

Coneguda igualment amb el nom de Democrazia  Libert (la democrcia s llibertat,  un joc de paraules de difcil traducci: una estructura que sembla enllaada per una conjunci - i - per que s un verb pronunciat de la mateixa manera - escrit  - que enllaa els dos mots), el seu estatut federal va ser aprovat pel congrs fundador a Parma del 22 al 24 de mar del 2002, amb les modificacions aprovades per l'Assemblea federal del 12 de mar del 2004 i de l'1 d'abril del 2004. El primer congrs de Democrzia  Libert, que va tenir lloc a Rimini del 12 al 14 de mar 2004, va aprovar aquests estatuts, i va confirmat la seva tria per a una democrcia bipolar i per a una tria clara pel centre-esquerra, com a partit fundador  de l'Olivera. 

El president del partit era Francesco Rutelli, antic alcalde de Roma. El partit va ser membre fundador del Partit Demcrata Europeu (2004) . Abans, els seus eurodiputats es trobaven en dos grups diferents.

Franco Marini va ser president del Senat des del 29 d'abril de 2006 al 29 d'abril del 2008.

 Enllaos externs .
  Lloc oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374939" title="Tom De Mul" nonfiltered="266" processed="266" dbindex="145271">
Tom De Mul (nascut el 4 de mar de 1986 a Kapellen) s un futbolista belga que juga actualment al Sevilla FC.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374940" title="EULEX" nonfiltered="267" processed="267" dbindex="145272">
L'EULEX (European Union Rule of Law Mission in Kosovo; missi de la Uni Europea a Kosovo per crear-hi un Estat de dret) s una missi de la Uni Europea que t com a objectiu fer un desplegament planificat de recursos policials i civils a Kosovo tal com est previst al pla Ahtisaari. Aquesta missi continua la tasca encomanada a la comunitat internacional per la Resoluci 1.244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, tot i que Srbia i Rssia consideren que l'EULEX s illegal. La missi volia desplegar unes dues mil persones entre policies i personal judicial en quatre mesos, per tot i que el procs va comenar el 16 de febrer del 2008 actualment noms s'han desplegat quatre-cents dels mil nou-cents efectius previstos.

Composici i desplegament.

El 14 de desembre del 2007, el Consell Europeu va aprovar l'enviament d'una missi de mil vuit-cents o mil nou-cents homes a Kosovo; aquest contingent es va ampliar a dos mil davant l'hipottic augment de la inestabilitat que havia de provocar la manca d'acord amb Srbia. La missi estaria composta per agents de policia (incloses quatre unitats antiavalots), fiscals i jutges que s'encarregarien d'estructurar un Estat de dret d'acord amb uns estndards democrtics. La magnitud de la missi havia de ser tal que Kosovo seria l'indret amb ms funcionaris de la UE fora de Brusselles. El cap de la missi s Yves de Kermabon, que depn del representant especial de la Uni Europea a Kosovo, Pieter Feith, i el primer any la implementaci de l'EULEX ha de costar 165 milions d'euros.

La decisi final sobre la missi s'havia de prendre el 28 de gener del 2008, per es va posposar per no interferir negativament en la segona volta de les eleccions presidencials de Srbia, que s'havien de celebrar el 3 de febrer del 2008, ni en la possible signatura de l'acord d'estabilitzaci i associaci amb Srbia, el mateix dia. La ra oficial per posposar la decisi va ser que la missi encara no tenia una base legal (per exemple, una resoluci del Consell de Seguretat de les Nacions Unides o un acord similar), per finalment el 4 de febrer es va acordar tirar endavant la missi EULEX, que quedava pendent noms de l'aprovaci final, que s'havia de prendre el 18 de febrer del 2008.

L'Estat espanyol no t previst prendre part en la missi fins que no es resolguin els dubtes legals sobre la manera en qu EULEX substituir l'administraci de l'ONU. El ministre d'Afers Estrangers d'aquest pas, Miguel ngel Moratinos, va manifestar en una trobada dels ministres d'Afers Estrangers de la Uni Europea celebrada a Eslovnia que l'Estat espanyol no enviaria cap contingent per collaborar amb la missi EULEX fins que les Nacions Unides no fessin el trasps de poders de manera formal.

A part dels membres de la UE, altres pasos com Crocia, Turquia, Sussa, Noruega i els Estats Units tamb tenen previst participar en la missi.

Situaci poltica.

]]
Els estats membres de la Uni Europea han intentat liderar la resoluci del conflicte de Kosovo, pr s'han mostrat dividits a l'hora de reconixer la independncia de Kosovo sense l'aprovaci de Srbia i de la comunitat internacional (vegeu el mapa de la dreta). L'acord es veia com una manera d'assegurar la unitat d'acci de la Uni Europea, tot i que el seu president va anunciar que no implicaria reconixer un Kosovo independent.

La Uni Europea ha manifestat que la seva missi tindr una base legal grcies a la Resoluci 1.244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, del 1999, que va establir que Kosovo seria governat per una administraci internacional. La fora de la Uni Europea, per, que en principi havia de rebre l'aprovaci del Consell de Seguretat de l'ONU per mitj de l'aprovaci del pla Ahtisaari, no ha rebut un nou mandat de l'ONU per l'oposici de Rssia, que s'hi ha oposat obertament.

Tropes enviades a Kosovo.

: Alemanya hi ha enviat uns sis-cents soldats. ;
: Itlia t previst enviar-hi uns sis-cents soldats.  ;
: El 25 d'abril del 2008, el Regne Unit va anunciar que hi enviaria un equip de combat del regiment 2 Rifles format per un batall d'infanteria lleugera d'uns sis-cents soldats per ajudar a mantenir l'ordre pblic.;

Vegeu tamb.
 Intervencions de la Uni Europea fora del continent;
 procs per determinar l'estatus de Kosovo;
 Equip de la Uni Europea per Kosovo (EUPTK);

Enllaos externs.
 Web oficial.
 Especial del 3cat24.cat sobre Kosovo;
 Resoluci 124/CFSP/2008 del Consell de la Uni Europea (PDF, en angls).
 Article d'anlisi: L'operaci ms difcil de la UE, BBC News, en angls.

Notes.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374941" title="Lliga azerbaidjanesa de futbol" nonfiltered="268" processed="268" dbindex="145273">


La lliga azerbaidjanesa de futbol s la mxima competici futbolstica d'Azerbaidjan.

La mxima categoria est formada per 14 equips. Des del 2007 s'anomena Premier League i s organitzada per la Lliga de Futbol Professional d'Azerbaidjan, que reempla la Top Division (en zeri Yuksak Liga). Entre 1928 i 1991, la competici es disput com un torneig regional integrat dins les categories de la lliga sovitica de futbol.

 Equips participants a la temporada 2008-2009 .
 Neftchi Bak PFC;
 FK Karabakh;
 PFC Turan Tovuz;
 FK Bak;
 FC Inter Bak;
 MOIK Bak;
 Bakili Bak;
 FK Khazar Lenkoran;
 FK Karvan;
 FK Olimpik Bak;
 FK Qbl;
 FK Simurq Zaqatala;
 Standard Bak;
 FK NBC Salyany;

 Historial .
 Campions durant l'poca sovitica .


1928  Progress-2 Bak ;
1934  Profsoyuz  Bak ;
1935  Stroitel Yuga Bak;
1936  Stroitel Yuga Bak;
1937  Lokomotiv Bak ;
1938  Lokomotiv Bak ;
1939  Lokomotiv Bak ;
1940  Lokomotiv Bak ;
1944  Dinamo Bak;
1946  Lokomotiv Bak;
1947  Trudovye Rezervy Bak;
1948  KKF Bak ;
1949  KKF Bak ;
1950  Iskra Bak ;

1951  Ordgonikidzeneft Bak ;
1952  Ordgonikidzeneft Bak ;
1953  Ordgonikidzeneft Bak ;
1954  Zavod im. S.M.Budennogo Bak ;
1955  Ordgonikidzeneft Bak ;
1956  NPU Ordgonikidzeneft Bak ;
1957  NPU Ordgonikidzeneft Bak ;
1958  NPU Ordgonikidzeneft Bak ;
1960  MOIK Bak;
1961  Spartak Bak;
1962  MOIK Bak;
1963  Araz Bak;
1964  Polad Sumgait;
1965  Vostok Bak;

1966  Vostok Bak;
1967  Araz Bak;
1968  MOIK Bak;
1969  Araz Bak;
1970  MOIK Bak;
1971  Khimik Salyany;
1972  Suruhanez Bak;
1973  Araz Bak;
1974  Araz Bak;
1975  Araz Bak;
1976  Araz Bak;
1977  Karabakh Khankendi;
1978  SKIF Bak;
1979  MOIK Bak;

1980  Energetik Ali-Bayramly;
1981  Gandglik Bak;
1982  Tokhudgu Bak;
1983  Termist Bak;
1984  Termist Bak;
1985  Khazar Sumgait;
1986  Goyazan Kazakh;
1987  Araz Nakhichevan;
1988  FK Karabakh;
1989  Stroitel Sabirabad;
1990  FK Karabakh;
1991  Khazar Sumgait;


 Campions des de la independncia .


1992 Neftchi Bak PFC;
1993 FK Karabakh;
1993-94 PFC Turan Tovuz;
1994-95 FC Kapaz;
1995-96 Neftchi Bak PFC;

1996-97 Neftchi Bak PFC;
1997-98 FC Kapaz;
1998-99 FC Kapaz;
1999-00 FK Shamkir;
2000-01 FK Shamkir;

2003-04 Neftchi Bak PFC;
2004-05 Neftchi Bak PFC ;
2005-06 FK Bak;
2006-07 FK Khazar Lenkoran;
2007-08 FC Inter Bak ;

2008-09 ;


Referncies.


Enllaos externs.
Federaci de Futbol d'Azerbaidjan;
AzeriSport;
RSSSF;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374942" title="Connector textual" nonfiltered="269" processed="269" dbindex="145274">

Els connectors textuals o marcadors textuals sn marcadors que serveixen per estructurar un text. Estableixen l'ordre i les relacions significatives entre oracions o pargrafs d'un text.

Segons la funci que tenen dins el text, es poden classificar de la segent manera:

Per introduir un tema.
 L'objectiu principal de...
 Aquest escrit/document tracta de...
 Respecte a...
 Pel que fa a...
 Quant a...
 Sobre (el tema de)...
 En relaci amb...

Per marcar l'ordre.
 En primer lloc/Primer/Primerament/Per comenar/D'entrada...
 En segon lloc/segon...
 En tercer lloc/tercer...
 Seguidament...
 En darrer lloc...
 Finalment...
 Per acabar...

Per fer distincions.
 D'una banda...de l'altra...
 Per un costat...per l'altre;
 D'altra banda...
 Altrament...
 Al contrari...
 En canvi...

Per continuar sobre un mateix punt.
 A ms a ms...
 A ms...
 Aix mateix...
 Desprs...
 Tot seguit...
 Tamb...
 Aix doncs...

Per posar mfasi en un punt.
 s a dir...
 En altres paraules...
 Dit d'una altra manera...
 S'ha de tenir en compte...
 El ms important...
 Conv ressaltar...
 Val la pena recordar...
 Cal insistir en/a...

Per acabar.
 En conclusi...
 En definitiva...
 En conseqncia...
 Per acabar...
 Finalment...
 Per tant...




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374944" title="Carlo Gesualdo da Venosa" nonfiltered="270" processed="270" dbindex="145275">
 

Carlo Gesualdo, prncep de Venosa i comte de Conza (Venosa, (Potenza), 8 de mar de 1566 -  Avellino, 8 de setembre de 1613), fou un compositor itali, una de les figures ms significatives del Renaixement.

No es t certesa de la data ni del lloc de naixement (se suposa que va ser a Npols o a Venosa, el principat del qual pertanyia a la seva famlia des de 1560. Era el segon fill de Fabrizio Gesualdo, nascut al si d'una famlia aristocrtica estretament relacionada amb la Esglsia, era nebot de l'arquebisbe de Npols Alfonso Gesualdo i de Sant Carles Borromeu, tamb era nebot nt del Papa Pius IV. Quan va morir el seu germ ms gran va heretar els ttols i drets dinstics de la famlia.

Va comenar els seus estudis musicals en l'acadmia fundada pel seu pare i freqentada per importants msics. Va rebre a edat molt primerenca classes de llat i composici, probablement el seu mestre va ser P. Nenna.

El 1586 es va casar amb la seva bonica cosina Maria de Avalos, filla del duc de Pescara, per va ser sorpresa cometent adulteri i Gesualdo la va assassinar al costat del seu amant l'octubre de 1590. L'acarnissament i salvatgisme amb qu va cometre el crim va convulsionar la societat de l'poca. Aquest acte va fer que es retirs a la seva mansi a la ciutat de Gesualdo per escapar de la ira de les famlies dels assassinats.

El 1593 amb l'ajuda del seu oncle l'arquebisbe, va contreure matrimoni amb Eleonora d'Este, filla del duc de Ferrara per a causa de les infidelitats del compositor el matrimoni va fracassar. Va tenir dos fills, un per matrimoni, que van morir a edat molt primerenca; la mort del primer per ofegament, va ser imputada a Gesualdo i la mort del segon el 1600 el va afectar notablement, i aix podria ser el punt de partida del particular penitncia que es va administrar.

Va considerar la mort dels seus fills com a cstig de la justcia divina i va viure turmentat fins al dia de la seva mort. Per expiar les seves culpes es va sotmetre a prctiques masoquistes amb escenes de flagellaci amb nois, per, segons ell, expulsar els dimonis. Desprs d'una d'aquestes sessions es va trobar Carlo Gesualdo mort i nu el 8 de setembre de 1613. Segons algunes fonts la seva mort va ser voluntria per d'altres indiquen que podria haver estat assassinat per algun dels joves amb qui es flagellava

 La seva obra .
 Madrigals . 
 6 Llibres de Madrigals, a cinc veus (1594-1611).
 Un llibre de madrigals a sis veus, pstum (1626).

 Msica sagrada .
 2 Llibres de Sacrae cantiones, cinc a set veus (1603).
 Respons de la Foscor per a Setmana Santa.
 4 Motets a Maria.

 Literatura .
Les excellents relacions de la seva famlia amb l'Esglsia van fer que la seva obra no sofrs cap tipus de censura. Les seves composicions se surten dels cnons de l'poca, Gesualdo no havia d'agradar a ning, escrivia per a si mateix, el resultat va ser una obra original, estranya i sorprenent en el Renaixement.

La seva obra est influda pel carcter nou de la msica de Luzzasco Luzzaschi que va conixer a Ferrara i a qui va dedicar el 1594 el seu quart llibre de madrigals.

 Bibliografia .
 Annibale Cogliano: Carlo Gesualdo omicida fra storia e mito. Napoli: Edizioni Sscientifiche Italiane, 2006. ISBN 88-495-1232-5.
 Annibale Cogliano: Carlo Gesualdo. Il principe l'amante e la strega. Napoli: Edizioni Sscientifiche Italiane, 2005. ISBN 88-495-0876-X.
 The Concise Edition of Baker's Biographical Dictionary of Musicians, 8th ed.  Revised by Nicolas Slonimsky.  New York, Schirmer Books, 1993.  ISBN 0-02-872416-X;
 Glenn Watkins:  Gesualdo:  The Man and His Music. 2nd edition. Oxford, 1991. ISBN 0-19-816197-2;
 The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  London, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1-56159-174-2;
 Gustave Reese, Music in the Renaissance.  New York, W.W. Norton & Co., 1954.  ISBN 0-393-09530-4;
 Alfred Einstein:  The Italian Madrigal.  Princeton, 1949.
 Cecil Gray, Philip Heseltine: Carlo Gesualdo, Musician and Murderer.  London, St. Stephen's Press, 1926.

 Enllaos externs .
 www.carlogesualdo.eu;
 www.gesualdo.eu;
Carlo Gesualdo;
Gesualdo, el prncipe asesino-1, primera part de una completa biografia.
Gesualdo, el prncipe asesino-2, segona part de una completa biografia.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374950" title="Lautaro Acosta" nonfiltered="271" processed="271" dbindex="145276">





Lautaro Acosta (nascut el 14 de mar de 1988 a Glew) s un futbolista argent que juga actualment al Sevilla FC.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374958" title="Kim Basinger" nonfiltered="272" processed="272" dbindex="145277">


Kim Basinger (nascuda Kimila Ann Basinger) s una actriu estatunidenca, nascuda el 8 de desembre de 1953 a Athens (Gergia), als Estats Units. 

 Biografia .
Desprs d'uns comenaments com a  model, Kim Basinger segueix la carrera d actriu. Primer a la televisi on surt a sries com  L'home que valia tres mil milions (1977), i desprs sobre gran pantalla. La pellcula li obra les portes del cinema i s nominada als Globus d'Or el 1984 pel seu paper a  El millor. Sex-symbol els anys 80, altres xits sn Blind Date, Batman,  Anlisi final i  L.A. Confidential que li suposa l'Oscar a la millor actriu secundria.

Fa de model nua per a la revista Playboy el febrer de  1983 i refora aix la seva notorietat mundial.

Aconsegueix el seu primer xit internacional el 1983 encarnant una seductora noia Bond a Never Say Never Again, i de d'aleshores la seva carrera anir cap amunt grcies a la seva interpretaci trrida a 9 setmanes i mitja amb Mickey Rourke el 1986. 

El 1993 es casa amb Alec Baldwin, amb qui va coincidir en el rodatge de La Cantant i el Multimilionari, el 1995 tenen una filla anomenada Ireland Eliesse. Se separen i el divorci s agitat.

El 2003, interpreta una mare perduda i alcohlica d'Eminem a 8 Miles. 

Filmografia.

|Celeste Martin
|
|-
|1989
|Batman 
|Vicki Vale
|
|-
|1991
|The Marrying Man 
|Vicki Anderson
|
|-
|rowspan=3|1992
|Anlisi final (Final Analysis)
|Heather Adams
|
|-
|Cool World 
|Holli Would
|
|-
|Extremadament perillosa (The Real McCoy)
|Karen McCoy
|
|-
|1993
|Dos bojos amb sort 2 (Wayne's World 2)
|Honey Horne
|
|-
|rowspan=2|1994
|La fugida (The Getaway)
|Carol McCoy
|
|-
|Ready to Wear 
|Kitty Potter
|
|-
|1997
|L.A. Confidential
|Lynn Bracken
|Oscar a la millor actriu secundria, Globus d'Or a la millor actriu secundria
|-
|rowspan=2|2000
|El somni d'frica (I Dreamed of Africa)
|Kuki Gallmann
|
|-
|Bless the Child 
|Maggie O'Connor
|
|-
|rowspan=2|2002
|8 Mile
|Stephanie Smith
|
|-
|Relacions confidencials (People I Know)
|Victoria Gray
|
|-
|rowspan=3|2004
|Una dona difcil (The Door in the Floor)
|Marion Cole
|
|-
|Love me tender (Elvis Has Left the Building)
|Harmony Jones
|
|-
|Cellular 
|Jessica Martin
|
|-
|rowspan=2|2006
|The Sentinel 
|1st Lady Sarah Ballentine
|
|-
|The Mermaid Chair 
|Jessie Sullivan
| 
|-
|rowspan=1|2007
|Even Money 
|Carol Carver
|
|-
|rowspan=2|2008
|While She Was Out
|TBA
|post-producci
|-
|The Informers 
|Mare de Graham
|post-producci
|-
|2009
|The Burning Plain
|Gina
|post-producci
|}

 Premis .



 Enllaos externs .
 Allmovie;
 IMDB;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374961" title="Robert Moore" nonfiltered="273" processed="273" dbindex="145278">


Robert Moore (7 d'agost de 1927 - 10 de maig de 1984) va ser un  director de teatre, cinema i televisi estatunidenc.

Biografia.

Nascut a Detroit (Michigan), Moore s ms conegut per la direcci de la obra The Boys in the Band, la seva producci a Broadway, que va obtenir cinc nominacions al Premi Tony, i les seves collaboracions - tres obres i tres pellcules - amb Neil Simon, incloent-hi la pardia lleugera de detectius Un cadver a les postres.

Com a actor, va interpretar un discapacitat gai que treballava amb Liza Minnelli en el drama de 1970 Tell Me That You Love Me, Junie Moon, i va aparixer en dos episodis de la comdia de situaci  Rhoda de Valerie Harper (per qui va  dirigir setze episodis), i era un actor regular a la comdia de situaci Diana Rigg l'any 1973. Com a director de televisi cal destacar The Bob Newhart Show i la producci de 1976  Cat on a Hot Tin Roof amb Natalie Wood, Robert Wagner, Laurence Olivier, i Maureen Stapleton.
Va morir de pneumnia a Nova York. 



Teatre/ Musicals.
Woman of the Year (1981) ;
They're Playing Our Song (1979) ;
Deathtrap (1978);
My Fat Friend (1974) ;
Lorelei (1974);
The Gingerbread Lady (1970) ;
The Last of the Red Hot Lovers (1969)  ;
Promises, Promises (1968);



Filmografia.
Chapter Two (1979) ;
The Cheap Detective (1978) ;
Un cadver a les postres (1976);


 Premis i nominacions.
Premis.
 1968 Drama Desk Award for Outstanding Direction of a Play  per The Boys in the Band;
Nominacions.
 1969 Tony Award for Best Direction of a Musical   Promises, Promises  ;
 1970 Tony Award for Best Direction of a Play   Last of the Red Hot Lovers  ;
 1978 Tony Award for Best Direction of a Play   Deathtrap  ;
 1979 Tony Award for Best Direction of a Musical   They're Playing Our Song  ;
 1981 Tony Award for Best Direction of a Musical   Woman of the Year  ;

Referncies.


Enllaos externs.
;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374962" title="Via Lctia (Star Trek)" nonfiltered="274" processed="274" dbindex="145279">

La Via Lctia en l'univers fictici de Star Trek, s la Galaxia on ocorren tots els fets, i on s'origina la raa humana. Prcticament mai han sortit de la galxia perqu l'nica espcie coneguda capa de viatjar fora de la galxia sn els Q. 

La Via Lctia a Star Trek es divideix en quatre quadrants, cada un d'ells amb caracterstiques molt diferents:

 Quadrant Alfa .

Es troba entre els 0 i els 90.

La potncia dominant del Quadrant Alfa s l'Imperi Klingon, encara que una part d'aquest es troba territorialment al Quadrant Beta. La segona fora militar en importncia s la Federaci Unida de Planetes, aliat militar de l'Imperi Klingon durante la major part de la histria (encara que van ser enemics al poc d'establir el Primer Contacte). La aliana entre ambdues potncies, com va dir el vulcani Tuvok en un captol de Star Trek: Voyager, va portar un perode de llarga prosperitat en el susdit Quadrant. 

Les altres potncies del Quadrant Alfa sn la Uni Cardassiana, la Confederaci Breen i l'Aliana Ferengi.

La Terra i els altres planetes del Sistema Solar pertanyen al Quadrant Alfa.

 Quadrant Beta .

Es troba entre els 270 i els 0.

La potncia dominant d'aquest quadrant s l'Imperi Romul, l'extensi del qual s un misteri. No se sap massa del que succeeix en el Quadrant Beta tret que dos imperis, el Klingon i el Romul, han mantingut una extensa guerra per molts segles. Ambds imperis predominen en la major part del Quadrant Beta. En general, tant el Quadrant Beta com l'Alfa es troben relativament b comunicats entre si.

 Quadrant Gamma .

Es troba entre els 90 i els 180.

El forat de cuc bajor uneix els 70000 anys llum de distncia que el separen al Quadrant Alfa.
Limita amb els quadrants Alfa y Beta encara que politicament el quadrant Gamma est influenciat per una aliana de races coneguda com el Domini, un estat interplanetari liderat pels Fundadors, una espcie de canviants lquids que modifiquen el seu cos a voluntat. Controlen centenars de mons, i els seus dos braos principals sn els Jem'Hadar, poderosos guerrers militars, i els Vorta, diplomtics i espies.

 Quadrant Delta . 

Es troba entre els 180 i els 270.

La potncia dominant en aquest quadrant s el Collectiu Borg del que sn originaris, encara que representen una amenaa per a tota la galxia. Encara aix, la major part del Quadrant Delta s catic i anrquic, replet d'espcies violentes i egoistes, sense que existeixi realment cap organitzaci interplanetaria o cap instituci d'ordre estellar, com els hi ha en els quadrants Alfa, Beta i Gamma. Un bon exemple serien els caadors hirgens o les belicoses tribus Kazon, la raa guerrera del Quadrante Delta  similars als Klingon de l'Alfa i els Jem'Hadar del Gamma. 

Mentre que les guerres pel general s'han focalitzat localment circumscrivint-se a quadrants especfics, la primera guerra galctica registrada va ser la Guerra del Domini lliurada entre dos bndols; l'aliana de la Federaci, l'Imperi Klingon i l'Imperi Romul contra l'aliana del Domini, l'Imperi Cardassi i la Confederaci Breen, involucrant aix a les potncies dels Quadrants Alfa, Beta i Gamma (dos teros de la Galxia) en una conflagraci mai abans vista. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374966" title="Koffi Ndri Romaric" nonfiltered="275" processed="275" dbindex="145280">

Koffi Ndri Romaric (nascut el 4 de juny de 1983 a Abidjan) s un futbolista ivori que juga actualment al Sevilla FC.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374968" title="Riu de Conques" nonfiltered="276" processed="276" dbindex="145281">

El riu de Conques, Tamb anomenat, en el seu tram final, riu de Gavet, s un riu de Catalunya, afluent de la Noguera Pallaresa.

Naixena i curs .
Es considera que el riu de Conques es forma a 1.120 m. alt., prop de los Tolls de Marot, l'Era de Pedra i el Cinglo de Currolda, a llevant de la Roca Falconera i del Coll de Grau, a l'extrem meridional de la Serra dels Obacs, uns 1.700 metres al nord-est del poble de Mata-solana, pertanyent a Sant Salvador de Tol, de l'actual terme municipal de Gavet de la Conca.

T un curs llarg i molt cargolat, ats que fa un ample revolt, com un signe d'interrogaci ajagut i invertit, de primer cap al sud-est, desprs girant cap al nord i nord-oest, i finalment torant cap a l'oest. Ara b, tot i el seu llarg recorregut, noms travessa els termes actuals de Gavet de la Conca i Isona i Conca Dell. Just en deixar per darrer cop el terme isonenc canvia de nom, i hom el coneix com a riu de Gavet, en arribar sota aquesta poblaci. El darrer tram, fins que aiguavessa a la Noguera Pallaresa, se'l coneix amb el darrer nom.

El seu curs mesura, aproximadament, 27 km. i travessa els territoris de Tol, on neix, Mas de Guillem, Merea Perolet, Castellnou, Covet, Sant Salvador de Tol, Isona, Conques, Figuerola d'Orcau, Gavet, i Fontsagrada, per desembocar en la Noguera Pallaresa a ponent de Gavet i al sud-est de Puigcercs. Entre Covet i Conques i entre Figuerola d'Orcau i Gavet, aproximadament, fa de lmit municipal entre els dos municipis que pertanyen a la seva conca.

 Traat i afluents .
 Sant Salvador de Tol .
Des de la seva formaci, sota l'Era de Pedra, el riu baixa cap al sud-est, en alguns trams cap al sud, per, a l'alada del Mas de Currolda, passades les Feixes de la Rossella, trencar ja cap a llevant. En aquest tram va rebent els barrancs que davallen de la Serra del Cucuc i del Serrat de la Casilla. En tot aquest tram, i fins a Merea, rep tamb el nom de Barranc Gran. Al llarg d'aquests primers trams troba diferents fonts que l'alimenten: la Font de la Sarga, prop del revolt de Mas de Guillem, al km. 6 de la carretera L-911, la Font del Soroll i la Font Negra, prop del Mas de Guillem, la Font de la Turiella i la Font Mintidera, ja a prop de Merea...

Hi aflueixen, entre d'altres, el Barranc de la Creueta, el de Planistella, el del Pau, fins que arriba a Merea. Aqu, el riu, que ja s'havia anat decantant cap al nord-est, emprn la direcci nord, fins que arriba a les envistes del Mas de Tol i Casa Cuca, on rep per l'esquerra el Barranc de Mas de Guillem, amb la Font Joana a la capalera i el barranc de l'Espadano i el de Rubi com a principals afluents, i el de la Curma, i per la dreta el dels Bogots. Aquest darrer barranc prov de la zona de Benavent de la Conca. Al barranc dels Bogots s'uneix el de la Boga, i, un cop units, segons alguns mapes formen el barranc de les Rovines, al qual encara s'uneix el de la Falcilla, ja a prop del Mas de Tol.

En aquest punt el riu de Conques comena a girar cap al nord-oest, i va rebent ms afluents: per la dreta, el barranc de Roquena, que porta ja unit el del Tossal; tots dos baixen de Benavent de la Conca, i passen, ja junts, per Gramenet. Per l'esquerra, rep el Barranc de les Paredades, format a la capalera pel del Perolet i el de la Font de les Roques, i al cap de poc el de les Gesseres. El primer ve del poble de Perolet, i el segon del de Castellnou. Encara en aquest tram, rep per la dreta el Barranc de Gula, que baixa del nord del poble de Benavent de la Conca. Just en aquesta afluncia el riu de Conques comena a marcar el lmit dels termes municipals de Gavet de la Conca (antic terme de Sant Salvador de Tol) i Isona i Conca Dell (antic terme d'Isona).

 Sant Salvador de Tol i Isona .
Aqu el riu de Conques, cada cop ms sinus, emprn ja la direcci nord-oest. Covet s al nord-est del lloc on el riu canvia de direcci. Al cap de poc, al lloc conegut com lo Riu, al Clot Gran, a ponent de Covet, rep per l'esquerra el barranc de la Rourera del Canut, amb el barranc de la Vinya de la Roseta a la seva capalera. Ve tamb del poble de Castellnou. Poc desprs, per la dreta li arriba el Riu de la Pedra, que passa entre Covet i els Masos de Sant Mart, i que est format per diversos barrancs, com el del Mol i el de la Gavarnera.

Just desprs de rebre aquest darrer riu, al lloc de les Hortes de Sant Salvador, el riu gira cap a ponent, fent incursions cap al nord-oest de tant en tant, i al cap de poc rep per la dreta el Barranc de Francol, que baixa del nord de Biscarri i de les valls del nord-est de l'antic terme d'Isona, on hi ha el poble de Siall. El Barranc de Francol, que recull diversos barrancs i torrents al llarg del seu recorregut, molt marcat en el territori, est explicat en article a part. Sn afluents seus la Llau dels Reclatons, el Barranc de Rater (que baixa de Siall i t a la capalera el Barranc de l'Espluga i rep ms endavant la Llau de Torrull), el de la Coromina (amb el Torrent de Renou, que t el Barranc de la Font de la Salut com a afluent, i el Barranc de la Font Mintidera), el Torrent del Barril, que t article propi.

Per l'esquerra, al cap de poc, rep el Barranc del Canals, que ve de Sant Salvador de Tol. Una mica ms endavant, per la dreta arriba, al lloc anomenat los Malls, el Canal dels Prats, que duu aigua de la Font del Tito, prop de Cal Cavaller de Basturs, i de seguida el Barranc de la Colomera, que s el que fa de lmit meridional de la vila d'Isona, i que recull les aiges que baixen de la zona del Tur de la Colomera: la Font dels Vivers, el Barranc de la Colomera i la Llau de la Colomera, on hi ha el santuari de la Mare de Du de la Posa i el Parc Cretaci. Aquest barranc rep, en el seu tram final, el nom de Barranc del Pont del Mol, i s de destacar que tenia dos molins, al llarg d'aquest tros: el Mol del Piteu i el del Gil. Aix s'arriba al sud de la vila d'Isona.

 Conques .
En aquest lloc comena l'nic tram que el riu de Conques passa ntegrament per dins del terme d'Isona i Cona Dell: l'antic terme de Conques passava un bon tros al marge esquerre del riu. Des d'aqu, encara sempre cap a ponent, el riu de Conques continua rebent afluncies: per l'esquerra, el Barranc de la Rovira, que baixa de la zona entre Presquir i els Obacs de Llimiana. Aquest barranc t a la seva capalera la Llaueta de Presquir, el Barranc de Roca Foradada, amb la font del mateix nom, el Barranc de Font Freda i el Barranc de la Ferreria, amb la Font del Xim-xam al capdamunt, la Llau del Graell, el Barranc de Sanit i el Barranc de la Solana a la capalera). Encara, al cap de poc rep per l'esquerra el Barranc del Mas de Mitj. Aquest barranc s el que limita per ponent la vila d'Isona, i t un llarg recorregut que, en bona part, separa la vila d'Isona dels pobles d'Abella de la Conca i Sant Rom d'Abella.

Superada la vila d'Isona, el riu de Conques s'adrea, sempre cap a ponent, cap a la vila que li dna un dels seus noms: Conques. Abans d'arribar-hi, per, rep per la dreta el Barranc de la Boga, que neix prop de Sant Rom d'Abella i passa ran -a llevant- del santuari de la Mare de Du de les Esplugues. Aquest barranc rep l'aigua de nombroses fonts, com la del Pou, la de l'Olla o la de l'Horta. Un cop al sud de Conques, el riu fa uns amples revolts i rep per l'esquerra la Llau de la Colomina, prop de la Font de Menyoliva, 

Ms enll de Conques, per l'esquerra arriba el Barranc de la Cabana del Soldat, amb la Font del Soldat al darrer tram. A poc a poc, el riu de Conques s'aproxima a Figuerola d'Orcau, i rep per la dreta la Segla de les Bassades, que limita aquesta darrera vila pel seu costat de ponent. En aquest punt s'acaba el tram del riu de Conques que no fa de terme municipal, i ho torna a ser, gaireb fins a tocar Gavet.

 Figuerola d'Orcau i Aranss .
Li arriba per l'esquerra el Barranc de Llanet, format prop de la Font de la Guineu, pel Barranc de Guixers que baixa dels Obacs de Llimiana i rep a la capalera el Barranc del Roi i el Barranc de Menal, i ms endavant, el Barranc de Torrentguixers i el Barranc de Cualls.

Cam ja de Gavet, per l'esquerra arriben tres barrancs ms: el de la Torre, el de la Masia de Graus, i el de la Masia de Marqus, que vnen del pla de sota d'Aranss. Entre el primer i el segon, per la dreta arriba el Barranc de la Serra, procedent de la zona del Puig Pedrs. Desprs d'un ample meandre, per parallel als tres barrancs abans esmentats, arriba el Barranc de la Masia d'Agust. Desprs d'un bon tros, ja a prop de Gavet, per l'esquerra arriba la Llau de Font Gotellera, amb el Barranc de la Masia del Tonyet a la capalera. En aquest lloc el riu de Conques entra fa definitivament dins del terme de Gavet de la Conca (menys un petit tram final, que ser limtrof amb Tremp.

 Sant Serni .
Ja a prop de Gavet, quan el riu fa amples revolts i gira una mica cap al nord-oest, arriba per l'esquerra la Sossiada de Terrassa. Aviat arribar per la dreta el Riu d'Abella, per abans hi ha, a la mateixa llera del riu de Conques, algunes fonts, com ara la Font dels Senyors i la dels Capellans, noms possiblement indicatius de vells costums dels pobles de l'entorn. Al mateix lloc on aflueix per la dreta el riu d'Abella, ve per l'esquerra el Barranc de Roca, que t com a afluent la Llau de Terrassa.

Encara fent amples revolts, el riu de Conques passa a dir-se riu de Gavet perqu passa ran del poble de Gavet. El riu de Gavet no rep ja afluncies importants, perqu passa per un tram molt pla, sense cap barranc o torrent significatiu.

 Sant Serni i Vilamitjana .
El darrer tros del recorregut del riu de Conques, el riu fa de lmit entre els actuals termes de Gavet de la Conca (Sant Serni) i de Tremp (Vilamitjana).

 Desembocadura .
En aquest moment el riu s a 385 m. alt. Per tant, al llarg del seu recorregut de 27 quilmetres, aproximadament, ha davallat uns 735 metres. s a dir, una mitjana de 27,2 metres per quilmetre.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374971" title="Cuina de la Conca de Barber" nonfiltered="277" processed="277" dbindex="145282">

La cuina de la Conca de Barber tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina d aquesta comarca. 

La Conca s, segons indica el nom, una comarca natural envoltada de muntanyes, principalment les muntanyes de Prades al sud, les muntanyes de la Segarra al nord i el Montclar al nord-est. Gran part de la comarca   un triangle entre Vimbod, Montblanc i Rocafort de Queralt - s dedicada al cultiu de la vinya.   La cuina de la Conca s una d interior, a base de la caa, les castanyes, el formatge i caragols.

A continuaci es detalla els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

La coca.
Hi ha diverses receptes per a la coca a la Conca de Barber. Una de origen local s la coca de Montblanc. s una coca salada a base de conill rostit i picolat amb sofregit de ceba i tomquets, amanida amb olives verdes trinxades i nous picades, farigola i coriandre. T una forma oval i s oberta.  

Altres plats tpics.
Montblanquins, un dol.

Begudes tpiques.
El vi negre, i les varietats de rosat Trepat, Macabeu, i Parellada. Els vins de la comarca tenen una graduaci moderada. La DO Conca de Barber inclou 9.900 ha de vinya i una producci de 250.000 hl de vi. Els pobles productors del vi sn Barber de la Conca, L Espluga de Francol, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt i Sarral.;
Cava;
 
Ingredients bsics.
Hortalissa: Ceba, tomquet, pebrot;
Ram, avellana, castanya ;
Oliva de Vilaverd i Vallclara ;
Caragols;
Formatge de cabra d Albi i la vall del riu Corb ;

Fires gastronmiques.

Vegeu tamb.

Enllaos externs.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374973" title="Lliga georgiana de futbol" nonfiltered="278" processed="278" dbindex="145283">
La lliga georgiana de futbol s la mxima competici futbolstica de Gergia.

Entre 1927 i 1989, la competici es disput com un torneig regional integrat dins les categories de la lliga sovitica de futbol. Des de 1990 s organitzada per la Lliga de Futbol Professional de Gergia i per la Federaci Georgiana de Futbol. La mxima categoria est formada per 11 equips la temporada 2008-09.

 Equips participants .
Nombre d'equips que participaren en cada edici:




 Equips participants a la temporada 2008-2009 .


 Historial .
 Campions durant l'poca sovitica .


1927: Batumi XI;
1928: Tbilisi XI;
1929-35: no es disput;
1936: ZII Tbilisi;
1937: FC Lokomotivi Tbilisi;
1938: FC Dinamo Batumi;
1939: Nauka Tbilisi;
1940: FC Dinamo Batumi;
1941-42: no es disput;
1943: ODKA Tbilisi;
1944:    no es disput;
1945: FC Lokomotivi Tbilisi;
1946: Dinamo Kutaisi;
1947: FC Dinamo Sokhumi;

1948: FC Dinamo Sokhumi;
1949: FC Torpedo Kutaisi;
1950: TODO Tbilisi;
1951: TODO Tbilisi;
1952: TTU Tbilisi;
1953: TTU Tbilisi;
1954: TTU Tbilisi;
1955: Dinamo Kutaisi;
1956: Lokomotiv Tbilisi;
1957: TTU Tbilisi;
1958: TTU Tbilisi;
1959: Metallurg Rustavi;
1960: Imereti Kutaisi;
1961: Guria Lanchuti;

1962: Imereti Kutaisi;
1963: Imereti Kutaisi;
1964: IngurGES Zugdidi;
1965: Tolia Tbilisi;
1966: Guria Lanchuti;
1967: Mertskhali Makharadze;
1968: SKA Tbilisi;
1969: Sulori Vani;
1970: SKIF Tbilisi;
1971: Guria Lanchuti;
1972: Lokomotiv Samtredia;
1973: Dinamo Zugdidi;
1974: Metallurg Rustavi;
1975: Magaroeli Chiatura;

1976: SKIF Tbilisi;
1977: Mziuri Gali;
1978: Kolheti Poti;
1979: Metallurg Rustavi;
1980: Meshakhte Tkibuli;
1981: Meshakhte Tkibuli;
1982: Mertskhali Makharadze;
1983: Samgulari Tshaltubo;
1984: Metallurg Rustavi;
1985: Shadrevani-83 Tshaltubo;
1986: Shevardeni Tbilisi;
1987: Marchali Macharadze;
1988: Kolheti Poti;
1989: Shadrevani-83 Tshaltubo;

 Campions des de la independncia .


1990: Iberia Tbilisi ;
1991: Iberia Tbilisi ;
1992: Dinamo Tbilisi;
1993: Dinamo Tbilisi;
1994: Dinamo Tbilisi;

1995: Dinamo Tbilisi;
1996: Dinamo Tbilisi;
1997: Dinamo Tbilisi ;
1998: Dinamo Tbilisi;
1999: Dinamo Tbilisi;

2000: Torpedo Kutaisi;
2001: Torpedo Kutaisi;
2002: Torpedo Kutaisi;
2003: Dinamo Tbilisi ;
2004: WIT Georgia Tbilisi;

2005: Dinamo Tbilisi;
2006: Sioni Bolnisi;
2007: FC Olimpi Rustavi;
2008: Dinamo Tbilisi;


Enllaos externs.
Web oficial;
RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374974" title="Ser o no ser" nonfiltered="279" processed="279" dbindex="145284">
	
Ser o no ser (ttol original en angls To Be or Not to Be) s una pellcula dirigida per Ernst Lubitsch l'any 1942. 
	
Argument.
Segona Guerra Mundial. Varsvia, durant l'ocupaci alemanya. El professor Siletsky, un espia al servei de la Gestapo, est a punt de lliurar una llista amb el nom dels collaboradors de la resistncia. Joseph Tura, actor polons intrpret de Hamlet i esps de Maria Tura, tamb coneguda actriu, intentar solucionar aquesta perillosa situaci i, amb l'ajuda dels actors de la seva companyia, es far passar successives vegades pel cruel coronel Erhardt i per Siletsky per entrar a la caserna general de les SS.

Repartiment.
 Carole Lombard : Maria Tura;
 Jack Benny : Joseph Tura;
 Robert Stack : tinent Stanislav Sobinski;
 Felix Bressart : Greenberg;
 Lionel Atwill : Rawitch;
 Stanley Ridges : Professor Alexander Siletsky;
 Sig Ruman : Coronel Ehrhardt;
 Tom Dugan : Bronski;
 Charles Halton : Dobosh, el productor;
 Henry Victor : Capitaine Schultz;
 Maude Eburne : Anna, la  majordoma;
 Halliwell Hobbes : General Armstrong;
 Miles Mander : Major Cunningham;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374992" title="Steven Soderbergh" nonfiltered="280" processed="280" dbindex="145285">

Steven Andrew Soderbergh (Atlanta, Gergia, 14 de gener de 1963) s un productor cinematogrfic, guionista, director de fotografia, editor i director de cinema nord-americ. Va guanyar l'millor director en 2000 per la pellcula Traffic. 

 Biografia . 
 Primers anys i inicis . 

Soderbergh va nixer de pares d'ascendncia sueca (el nom original de la famlia, Sderberg, va ser canviat a Soderbergh quan la famlia va emigrar als Estats Units. De nen, la seva famlia es va mudar d'Atlanta a Baton Rouge (Louisiana), on el seu pare es va convertir en Deg d'Educaci en la Universitat Estatal de Louisiana (LSU). All va descobrir la filmaci com un adolescent, dirigint curtmetratges amb pellcula de Super 8 mm i equip prestat per estudiants de la Universitat. Soderbergh va assistir a l'escola secundria en Louisiana State University Laboratory School, una instituci dirigida per la Universitat. Mentre encara estava en la secundria, Soderbergh va prendre una classe d'animaci de cinema en la universitat i va comenar a realitzar curtmetratges de 16 mm amb equip de segona m.

En lloc d'atendre a LSU, Soderbergh va provar sort en Hollywood desprs de graduar-se de secundria. Va comenar treballant com un anotador en un programa de jocs i eventualment va trobar un treball com a editor de cinema freelance. La seva gran oportunitat va arribar quan va dirigir el video del concert 9012 Live de la banda Yes en 1985, pel qual va ser nominat als Premis Grammy.

 Sexe, mentides i cintes de vdeo (Sex, Lies, and Videotape) . 

No va ser fins que Soderbergh va tornar a Baton Rouge quan va concebre la idea de Sexe, mentides i cintes de vdeo, que va escriure en 8 dies. La pellcula va guanyar la Palma d'Or en el Festival Internacional de Cinema de Cannes i es va convertir en un xit comercial a nivell mundial i va contribuir enormement a la revoluci de cinema independent dels anys 1990. El crtic de cinema Roger Ebert va considerar a Soderbergh "el noi pster de la generaci Sundance.

 Treball de 1993 a 1998 . 

Sexe, mentides i cintes de vdeo va ser seguida per una srie pellcules de baix cost que van tenir poc xit en la taquilla: Kafka, una pellcula biogrfica que barreja fets reals i la ficci de l'escriptor txec (principalment El castell i El procs), escrita per Lem Dobbs i protagonitzada per Jeremy Irons com a Franz Kafka; King of the Hill, un drama de l'era de la Gran Depressi aclamat crticament; Underneath, un remake de la pellcula de 1949 de Robert Siodmak, Criss Cross; i Schizopolis, una comdia que ell va protagonitzar, va escriure, va compondre, va rodar i va dirigir. El seu fracs comercial va acabar en 1998 amb Un embolic molt perills, una adaptaci d'una novella de Elmore Leonard, guionizada per Scott Frank i protagonitzada per George Clooney i Jennifer Lpez. El film va ser elogiat per la crtica, encara que solament va tenir un xit moderat en la taquilla. Va servir per a reafirmar el potencial de Soderbergh, a ms d'iniciar una associaci lucrativa artstica entre Clooney i Soderbergh. 

 Ms xit: 1999 i 2000 . 
Soderbergh va continuar l'xit de Un embolic molt perills fent altra comdia de crim, The Limey, d'un gui original de Lem Dobbs i protagonitzada per actors veterans com ara Terence Stamp i Peter Fonda. El film va ser ben rebut, per no tant com Erin Brockovich (2000), escrita per Susannah Grant i protagonitzada per Julia Roberts en el paper d'una mare soltera enfrontant-se a la indstria en un litigi. Per aquest paper Julia Roberts va guanyar l'Oscar a la millor actriu en el 2000. Ms tard, aquest mateix any, Soderbergh va llanar el seu projecte ms ambicis fins a la data, Traffic (amb un metratge de 147 minuts, el film tenia 135 dilegs fets en 8 ciutats diferents), un drama social escrit per Stephen Gaghan. Traffic es va convertir en el seu ms aclamada pellcula des de Sexe, mentides i cintes de vdeo i li va valer l'Oscar al millor director tamb al 2000. Va estar nominat aquest mateix any per Erin Brockovich. s l'nic director que ha estat nominat en el mateix any per Millor Director per dues pellcules diferents en els Oscar, els Globus d'Or i els premis del Directors Guild of America. Va ser la primera vegada que aix va ocrrer en els Oscar en 60 anys. 

 Treball de 2000 a 2007 . 

Brad Pitt, George Clooney, Matt Damon, Andy Garcia, Julia Roberts i Soderbergh al desembre de 2001]] Ocean s Eleven, amb un elenc d'estrelles i una esttica cridanera, s la pellcula de major recaptaci para Soderbergh fins a la data, havent guanyat ms de 183 milions de dlars. El protagonista de la pellcula, George Clooney, tamb va aparixer en la pellcula de 2002 Solaris, sent aquesta la tercera vegada que Clooney i Soderbergh treballen junts en una pellcula. En el mateix any, Soderbergh va fer Full Frontal, que va ser filmada en la seva majoria en video digital en un estil improvisat que elimina la barrera entre les actuacions dels actors com personatges i com a versions fictcies d'ells mateixos. El ttol s una referncia a quan un actor o actriu apareix totalment nu en la pantalla ("full frontal nudity") .
Seguint el mateix estil de Full Frontal, el segent projecte de Soderbergh va ser K Street (2003), una srie de televisi de 10 captols sobre poltics que co-produir al costat de'n Clooney. La srie va ser notable per parcialment improvisada, aix com per ser produda en els cinc dies abans de la transmissi de cada episodi per tal d'aprofitar els esdeveniments recents en la narrativa fictcia. Poltics veritables van aparixer tant en cameos aix com versions fictcies de si mateixos, igual que els protagonistes, James Carville i la seva esposa Mary Matalin. El programa va causar controvrsia en les eleccions primries demcrates de 2004 quan Carville li va donar al candidat Howard Dean una frase a durant una filmaci que Dean desprs va usar en un debat. 

Ocean's Twelve, la seqela de Ocean s Eleven, fou la seva segent pellcula, estrenada en 2004. El bon alemany, un drama romntic protagonitzat per Cate Blanchett i George Clooney, va ser llanat a finals de 2006. Ocean's Thirteen, la sisena collaboraci de Clooney i Soderbergh, va ser llanada al juny de 2007. 

 Treballs recents . 

En 2006, Soderbergh va sorprendre amb Bubble, un film amb un pressupost de 1,6 milions de dlars protagonitzat per un repartiment d'actors no professionals. Va aparixer en cinemes selectes i en HDNet al mateix temps i quatre dies desprs va ser llanat en DVD. Els caps de la indstria van observar amb atenci com aix succea, a causa de les implicacions que el seu inusual programa d'estrena podria tenir amb pellcules futures. Els propietaris dels cinemes, qui recentment han sofert descensos en el nombre d'espectadors, no reben b a les cridades pellcules  day-and-date . El president i gerent de la National Association of Theatre Owners, John Fithian, va dir indirectament que el model d'estrena del film era  la major amenaa per a la viabilitat de la indstria del cinema d'avui dia. La resposta de Soderbergh a aquestes crtiques va anar:  No crec que aix vagi a destruir l'experincia d'anar al cinema ms que l'opci de demanar el menjar a domicili hagi destrut el negoci dels restaurants . No obstant aix, la pellcula va tenir poc xit tant en taquilla com en el mercat del video casol.
A pesar d'aix, Soderbergh t contracte per a realitzar cinc pellcules ms amb el mateix tipus d'estrena (day-and-dati). En 2007, Soderbergh i Tony Gilroy van contribuir en un comentari per al reestreno del DVD de El tercer home per Criterion Collection. En 2008 va dirigir dues pellcules sobre Ernesto "Che" Guevara: The Argentine i Escamot, ambdues protagonitzades per Benicio del Toro. 

 Estil de direcci i collaboracions amb actors .
 Sempre m'he dut b amb ells , diu Soderbergh sobre els actors, "Sempre intento estar segur que estiguin b, i quan estan en el plat els deixo tot sol. No em fico en el seu cam." El seu estil de dirigir no intrusiu ha fet que grans estrelles de cinema hagin interpretats diverses pellcules dirigides per ell. Julia Roberts va tenir papers secundaris en Ocean s Elevin, Ocean s Twelve i Full Frontal i a ms va guanyar un Oscar a la millor actriu pel seu paper protagonista a Erin Brokovich. Benicio del Toro, qui tamb va guanyar un Oscar al millor actor secundari pel seu treball en Traffic, protagonitzar Escamot. Altres actors habituals en la filmografa de Soderbergh sn Luis Guzmn (Un embolic molt perills, The Limey i Traffic) i Don Cheadle (Un embolic molt perills, Traffic, Ocean s Elevin, Ocean s Twelve i Ocean s Thirteen). No obstant aix, l'actor que ha protagonitzat no menys de 6 de les pellcules de Soderbergh s George Clooney, amb qui s co-propietari de la companyia de producci Section Eight Productions. La companyia va produir els xits Far from Heaven, Insomnia i Syriana, aix com les pellcules dirigides per Clooney Confessions of a Dangerous Mind i Bona nit i bona sort. 

Soderbergh sovint actua com el seu propi director de fotografia sota el pseudnim de Peter Andrews i ocasionalment com el seu propi editor sota l'alies de Mary Ann Bernard. Mentre rodava Traffic, Soderbergh volia ser acreditat com "Editor de fotografia i Director". No obstant aix, el Gremi d'Escriptors d'Amrica no permetria altre crdit endavant del d'escriptor. Com Soderbergh no volia que el seu nom fora usat ms d'una vegada, va adoptar el pseudnim Peter Andrews, el primer i segon nom del seu pare. 

Una pellcula de Warner Bros. tindr a Soderbergh treballant al costat de Matt Damon de nou. The Informant, una histria veritable, ser protagonitzada per Damon en el paper de Mark Whitacre, un informant corporatiu. Whitacre va usar equip d'enregistrament per dos anys i mig per al FBI en la companyia Archer Daniels Midland, en un dels casos ms grans de fixaci de preus en la histria. El gui va ser escrit per Scott Z. Burns basat en el llibre de Kurt Eichenwald, The Informant. 

Filmografia.
Director.
 Sexe, mentides i cintes de vdeo (Sex, lies, and videotape) (1989);
 Kafka (1991);
 King of the Hill (1993);
 Underneath (1995);
 Gray's Anatomy (1996) ;
 Schizopolis (1996);
 Un embolic molt perills (Out of Sight) (1998);
 The Limey (1999);
 Erin Brockovich (2000);
 Traffic (2000) ;
 Ocean's Eleven (2001);
 Full Frontal (2002);
 Solaris (2002) ;
 Eros (2004);
 Ocean's Twelve (2004);
 Bubble (2005);
 The Good German (2006);
 Ocean's Thirteen (2007);
 Life Interrupted (2007);
 The Argentine (2008);
 Guerrilla (2008);
 The Informant (2009);
 The Girlfriend Experience (2009);

Guionista.
1989: Sexe, mentides i cintes de vdeo (Sex, lies, and videotape);
1993: King of the Hill;
1995: Underneath com Sam Lowry;
1996: Schizopolis;
1997: Nightwatch;
2002: Solaris;
2004: Eros;

Director de fotografia.
1996: Schizopolis;
2000: Traffic - com Peter Andrews;
2001: Ocean's Eleven - com Peter Andrews;
2002: Full Frontal - com Peter Andrews;
2002: Solaris - com Peter Andrews;
2004: Ocean's Twelve - com Peter Andrews;
2004: Eros ;
2006: Bubble - com Peter Andrews;
2006: The Good German - com Peter Andrews;
2007: Ocean's Thirteen - com Peter Andrews;

Editor.
1989: Sexe, mentides i cintes de vdeo (Sex, lies, and videotape);
1991: Kafka;
1993: King of the Hill;
2002: olaris - com Mary Ann Bernard;
2004: Eros ;
2006: Bubble - com Mary Ann Bernard;
2006: The Good German - com Mary Ann Bernard;

Productor.
1994: Suture;
1996: The Daytrippers;
1998: Pleasantville;
2002: Far from Heaven;
2002: Confessions of a Dangerous Mind;
2002: Welcome to Collinwood;
2002: Naqoyqatsi;
2004: Keane;
2004: Criminal;
2005: Syriana;
2005: Good Night, and Good Luck;
2005: The Jacket;
2007: I'm Not There;
2008: Tishomingo Blues;

Enllaos externs.
;
Steven Soderbergh Bibliography (via UC Berkeley);
Steven Soderbergh: Interviews;
'The Believer' interview;
NPR: Bubble (01/2006);
Wired interview (12/2005);
French New Wave Influences in Steven Soderbergh Films  (05/2003);
Guardian interview (02/2003);
Village Voice: Soderbergh on Soderbergh (01/2001);
Film Comment interview (01/2001);
Steven Soderbergh Fansite  ;
'Che': Soderbergh's Own Revolution? by Lisa Collins, New York Post, October 31 2008;
 "Soderbergh Takes A Revolutionary Approach to 'Che'" by Mark Olsen, LA Times, October 31 2008;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="374993" title="Lliga moldava de futbol" nonfiltered="281" processed="281" dbindex="145286">
La lliga moldava de futbol, en moldau Divizia Na ional , s la mxima competici futbolstica de Moldvia.

Entre 1945 i 1991, la competici es disput com un torneig regional integrat dins les categories de la lliga sovitica de futbol. Des de l'any 1992, any de la independncia del pas, la competici s organitzada per la Federaci de Moldava de Futbol. La mxima categoria est formada per 12 equips.

 Equips participants a la temporada 2007-2008 .
FC CSCA Chi in u;
FC Dacia Chi in u;
FC Dinamo Bender;
FC Iskra-Stali Rbni a;
FC Nistru Otaci;
FC Olimpia B l i;
FC Politehnica Chi in u;
FC Rapid Ghidighici;
FC Sheriff Tiraspol;
CS Tiligul-Tiras Tiraspol;
FC Tiraspol;
FC Zimbru Chi in u;

 Historial .
 Campions durant l'poca sovitica .


1945 Dinamo Kishinyov;
1946 Dinamo Kishinyov;
1947 Dinamo Kishinyov;
1948 Dinamo Kishinyov;
1949 Burevestnik Bendery;
1950 Krasnoe Znamya Kishinyov;
1951 Krasnoe Znamya Kishinyov;
1952 Dinamo Kishinyov;
1953 Dinamo Kishinyov;
1954 KSKhI Kishinyov;
1955 Burevestnik Bendery;
1956 Spartak Tiraspol;

1957 KSKhI Kishinyov;
1958 Moldavkabel' Bendery;
1959 NIISVIV Kishinyov;
1960 Tiraspol;
1961 KSKhI Kishinyov;
1962 Universitet Kishinyov;
1963 Temp Tiraspo;
1964 Temp Tiraspol;
1965 Energiya Tiraspol;
1966 Stroyindustriya Bel'cy;
1967 Nistrul Bendery;
1968 Temp Tiraspol;

1969 Polytekhnik Kishinyov;
1970 Polytekhnik Kishinyov;
1971 Pishchevik Bendery;
1972 Kolchoz im. Lenina Edincy;
1973 Pishevik Bendery;
1974 Dinamo Kishinyov;
1975 Dinamo Kishinyov;
1976 Stroitel Tiraspol;
1977 Stroitel Tiraspol;
1978 Dnestr Tiraspol;
1979 Dnestr Chobruchi;
1980 Dnestr Chobruchi;

1981 Grenicherul Glodyany;
1982 Grenicherul Glodyany;
1983 Grenicherul Glodyany;
1984 Grenicherul Glodyany;
1985 Iskra Rybnitsa;
1986 Avangard Lazovsk;
1987 Tekstilshchik Tiraspol;
1988 Tigina Bendery;
1989 Tekstilshchik Tiraspol;
1990 Moldovgidromash Kishinyov;
1991 Sperantsa Nisporeny;


 Campions des de la independncia .


1992 FC Zimbru Chi in u;
1992-93 FC Zimbru Chi in u;
1993-94 FC Zimbru Chi in u;
1994-95 FC Zimbru Chi in u;
1995-96 FC Zimbru Chi in u;

1996-97 Constructorul Chi in u;
1997-98 FC Zimbru Chi in u;
1998-99 FC Zimbru Chi in u;
1999-00 FC Zimbru Chi in u;
2000-01 FC Sheriff Tiraspol;

2001-02 FC Sheriff Tiraspol;
2002-03 FC Sheriff Tiraspol;
2003-04 FC Sheriff Tiraspol;
2004-05 FC Sheriff Tiraspol;
2005-06 FC Sheriff Tiraspol;

2006-07 FC Sheriff Tiraspol;
2007-08 FC Sheriff Tiraspol;


Enllaos externs.
 Web oficial;
 RSSSF;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375002" title="FC Pyunik Erevan" nonfiltered="282" processed="282" dbindex="145287">
 
El FC Pyunik Erevan (o FC Pyunik Yerevan, en armeni:                                  ), s un club armeni de futbol de la ciutat d'Erevan (o Yerevan).

 Histria .
El club va ser fundat el 1992. Pyunik significa en armeni fnix.
Evoluci del nom:
1992 : Fundaci del club amb el nom de Homenetmen Erevan;
1995 : Reanomenat Pyunik Erevan;
1999 : El club es retira del campionat i reneix amb el nom dArmenikum Erevan;
2000 : Reanomenat Pyunik Erevan;

Palmars.
 Lliga armnia de futbol: 11;
1992, 1995/96, 1996/97, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008;
 Copa armnia de futbol: 3;
1996, 2002, 2004;
 Supercopa armnia de futbol: 6;
1997, 2001, 2003, 2004, 2006, 2007;

Futbolistes destacats.
 Fernando Zagharin;
 Jos Andr Bilibio;
 Apoula Edel;
 Zhora Hovhannisian;
 Hamlet Mkhitarian;
 Artavazd Karamian;
 Edgar Manucharyan;
 Issa Traor;
 Alou Traor;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Pyunik a FFA.AM;
 Pyunik a UEFA.COM;
 Pyunik a EUFO.DE;
 Pyunik a Weltfussball.de;
 Pyunik a Playerhistory.com;
 Pyunik a Transfermarkt.de;
 Pyunik a National Football Teams.com;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375004" title="Acantholabrus" nonfiltered="283" processed="283" dbindex="145288">

Acantholabrus s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Acantholabrus palloni ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1839. Histoire naturelle des poissons. Tome treizime. Livre seizime. Des Labrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 13: i-xix + 1-505 + 1 p., Pls. 369-388.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375005" title="Joseph L. Mankiewicz" nonfiltered="284" processed="284" dbindex="145289">

Joseph Leo Mankiewicz (Wikesbarre, Pennsilvnia, 11 de febrer de 1909 - Nova York, 5 de febrer de 1993) fou un director de cinema nord-americ.

Demostr el seu domini de la narraci cinematogrfica en gaireb tots els camps. El 1949 i el 1950 obtingu l'Oscar per Letter To Three Wives i Tot sobre Eva.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375006" title="Talla-roques" nonfiltered="285" processed="285" dbindex="145290">

El talla-roques o tord de fons (Acantholabrus palloni) s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Noruega fins al Gabon, incloent-hi Madeira, les Aores i les Canries. Tamb a la Mediterrnia i la Mar Adritica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Risso, A. 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du dpartement des Alpes Maritimes. F. Schoell, Pars. Ichthyol. Nia: i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375010" title="Adur Anahid" nonfiltered="286" processed="286" dbindex="145291">
Adur Anahid (segle III) fou una reina sassnida. El nom est format probablement pel de dues detats, Adur (Foc), i Anahita i no vol dir pas "foc d'Anahita". 

Apareix esmentada en una inscripci de Sapor I on diu que era filla seva i que el rei tenia tamb tres fills; en un altre part de la inscripci esmenta diverses persones de la cort que van rebre regals, entre els quals la filla del rei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375014" title="FC Shirak Gyumri" nonfiltered="287" processed="287" dbindex="145292">
 
El FC Shirak Gyumri (en armeni:                                 ), s un club armeni de futbol de la ciutat de Gyumri (antigament anomenada Leninakan).

 Histria .
Durant els anys 70 el club s'anomen Olympia. Va jugar a la segona divisi sovitica. s un dels clubs ms antics del pas i ha produt destacats futbolistes com Artur Petrosyan i Harutyun Vardanyan.

Evoluci del nom:
1958 : Shirak FC Leninakan ;
1970 : Olympia Leninakan;
1981 : Shirak FC Leninakan;
1991 : Shirak FC Giumri;

Futbolistes destacats.
 Artur Petrosyan;
 Harutyun Vardanyan;
 Karen Aleksanyan;
 Armen Tigranyan;
 Hrayr Mkoyan;

Palmars.
 Lliga armnia de futbol: 4;
1992, 1994, 1995, 1999;
 Supercopa armnia de futbol: 3;
1996, 1999, 2002;

Enllaos externs.
 Web no oficial;
 Shirak a FFA.AM;
 Shirak a UEFA.COM;
 Shirak a EUFO.DE;
 Shirak a Weltfussball.de;
 Shirak a Playerhistory.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375016" title="Achoerodus" nonfiltered="288" processed="288" dbindex="145293">


Achoerodus s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Achoerodus gouldii  ;
 Achoerodus viridis ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Gill T. N. 1863. Notes on the labroids of the western coast of North America. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 15. 221-224.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375018" title="Adur Bozed" nonfiltered="289" processed="289" dbindex="145294">
Adur Bozed fou un noble sassnida, mobad de mobads (mowbed n mowbed) s a dir sacerdot mxim.

s esmentat a fonts perses junt amb dues altres persones que van portar el mateix ttol,  durfarnba  i H d d i juntament amb un personatge de nom  durb d, fill de Zardut i net d' durb d Mahrspand n,. Aparentment tots quatre corresponen al regnat de Yezdegerd II (438-457) i el darrer ja vivia en temps de Yezdegerd I (399-420). Les actes dels mrtirs en sirac esmenten un mobad de nom Ad rb z  en temps de Yezdegerd I, que segurament era el mateix personatge, el qual va demanar al rei que ordens a un mazdaista que s'havia convertit al cristianisme i havia donat terres per fer una esglsia, de tornar a la seva anterior religi ui recuperar les terres, que van esdevenir temple del foc; un sacerdot cristi va recuperar les terres i va restaurar l'esglsia per la poblaci el va agafar i el va enviar presoner a Ctesifont, i fou jutjat per Ad rb z ; el sacerdot de nom Narss, va refusar penedir-se per haver apagat el foc sagrat i fou executat per orde del rei (probablement a l'entorn del 420).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375025" title="Adurbad" nonfiltered="290" processed="290" dbindex="145295">
Adurbad fill de Mahrspand (Adurbad i Mahrspandan) fou un mobad de mobads ((mowbed n mowbed = gran sacerdot) mazdaista durant el regnat de Sapor II (309-379). Era nadiu de la vila de Kuran (probablement Koran a Fars) i el seu llinatge remuntava suposadament a herois llegendaris.

Fou estricte en la observana de la religi i zels en la persecuci de les altres religions, especialment els maniqueus.

Enllaos externs.
  Peter Zieme i Werner Sundermann, Studia Manichaica p.310-312;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375026" title="Achoerodus gouldii" nonfiltered="291" processed="291" dbindex="145296">

 Achoerodus gouldii   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 175 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud d'Austrlia (des del sud d'Austrlia Occidental fins a Austrlia Meridional).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Richardson, J. 1843. Contributions to the ichthyology of Australia (continued). Ann. Mag. Nat. Hist. (N. S.) v. 11 (nos. 67-8, 71-2): 22-28, 169-182, 352-359, 422-428. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375027" title="Cuina del Segri" nonfiltered="292" processed="292" dbindex="145297">

La cuina del Segri tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina lleidatana. 

El Segri s una comarca de Ponent dominada per la ciutat de Lleida. Corre del riu Noguera Ribagorana al nord fins a gaireb tocar l Ebre al sud, mentre el Segre la parta pel mig de nord a sud. Fora de Lleida, la quasi totalitat del terreny s dedicat a l agricultura, en especial de la fruita. A l est i l oest confronta amb el Baix Cinca i el Pla d Urgell, i al nord amb la Baixa Noguera: tres comarques naturals amb les quals el Segri conforma la Foia de Lleida, una enorme extensi de terres planes i agrcoles on la gastronomia es nodreix de la terra. A ms a ms, Lleida s una crulla important entre els Pirineus i la resta del pas, i per tant s hi pot trobar la cuina del Pirineu catal i els productes tpics de muntanya.  La cuina del Segri es basa doncs en l s d hortalissa i fruita dels seus camps, carn, peix dels grans rius que rega la comarca i bolets i embotit de les muntanyes al nord.

A continuaci es detallen els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

Caragols.
Els  caragols a la llauna s un plat tpic de les Terres de Lleida i molt identificat amb Lleida. No s nic del Segri sin que se n pot trobar all on hi ha caragols, com ara els Ports o el Girons. S hi celebra cada any l Aplec del Caragol on per descomptat aquest plat t un lloc destacat.

Coca.
La coca s un producte artesanal tpic de totes les comarques. Al Segri, com al Conflent i a l Horta, s la coca de poma la ms tpica. Aquesta coca dola es fa amb poma, llimona i rom blanc.

Una altra coca amb un nom inequvocament local s la coca de Lleida, una coca de recapte que inclou una barreja variadssima d ingredients digna de la cuina catalana medieval que era coneguda per mixtar productes de mar i de muntanya. En aquest cas porta truita de riu, anxova o sardina, tomquet i pebrot vermell, botifarra a rodanxes, rovell i formatge de vaca sec. s una coca que es menja tradicionalment per Sant Blai, i a l actualitat se n pot trobar tant a Lleida com a Tremp (Pallars).  

Altres plats tpics.

Begudes tpiques.

Ingredients bsics.
Verdures: pebrot, tomquet,  albergnia, all, ceba.
Fruites: Pera, poma, llimona.;
Bolets: Rovellons, ceps.
Nous, ametlla.
Peix: truita de riu.;
Embotits: botifarra.;

Fires gastronmiques.

Vegeu tamb.

Enllaos externs.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375028" title="Achoerodus viridis" nonfiltered="293" processed="293" dbindex="145298">


 Achoerodus viridis s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 62 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-est d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Steindachner, F. 1866. ber die Fische von Port Jackson in Australien. Anzeiger K. Akad. Wiss. Math.-Naturwiss. Cl. v. 3 (no. 7): 50-54. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375029" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 1500 metres homes" nonfiltered="294" processed="294" dbindex="145299">

La prova dels 1500 metres masculins va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 3 de setembre de 1904 i en ella hi van prendre part 9 atletes de tres nacions diferents.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic (en segons) que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



(*) no oficial

(**) Aquest rcord es va fer en un estadi amb una pista de 500 metres de circumferncia.

Jim Lightbody va establir un nou rcord olmpic i un nou rcord del mn, no oficial, amb 4' 05,4".

Resultats.
Jim Lightbody va guanyar amb claretat la cursa, amb ms d'un segon respecte l'immediat perseguidor. El temps obtingut supos un nou rcord olmpic i del mn (no oficial). Ell mateix, dos dies abans, havia obtingut la victria en la prova dels 800 metres, i quatre dies abans en la dels 2590 metres obstacles. Es desconeix el temps de la gran major part de participants en la cursa. 


OR:Rcord Olmpic

Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375032" title="Ammolabrus" nonfiltered="295" processed="295" dbindex="145300">

Ammolabrus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Ammolabrus dicrus ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375034" title="Hatikva" nonfiltered="296" processed="296" dbindex="145301">

Hatikva ("l'esperana", en hebreu) s l'himne nacional d'Israel. La lletra va ser escrita per a Iasi l'any 1878 per Naftali Herz Imber (1856-1909), poeta jueu nascut a Zloczow (Galitzia).

El 1897, durant el primer congrs sionista, es va convertir en l'himne del sionisme i va ser proclamat himne nacional d'Israel l'any 1948, any de la creaci de l'Estat d'Israel.

Msica.

 Fitxer MP3

La msica est basada en el poema simfnic "Vltava", que pertany a l'obra "M vlast" ("La meva ptria"), del compositor txec Bed ich Smetana. Va ser arranjada per Samuel Cohen i orquestada l'any 1897 pel compositor Paul Ben-Jaim.

Text actual. 
A continuaci es mostra el text actual en hebreu, la transliteraci i la seva traducci al catal.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375035" title="Sampler" nonfiltered="297" processed="297" dbindex="145302">
El sampler (en catal, mostrejador) s un instrument musical digital i electroacstic amb el qual es poden enregistrar mostres de sons des d'una font externa, per posteriorment editar-los, guardar-los i modificar-los de diverses maneres; els sons aix emmagatzemats poden reproduir-se posteriorment, per exemple, mitjanant un teclat o un seqenciador.

El sampler ha esdevingut un instrument molt important en la producci de msica contempornia, i diversos estils musicals (especialment de msica electrnica) estan basats de manera molt directa en l's del sampler.

Funcionament.

Un sampler enregistra sons d'una manera semblant a com ho faria un magnetfon, si b els seus principis bsics sn diferents. Els seus circuits fan una srie d'enregistraments de l'amplitud del senyal sonor  el nombre dels quals depn de la freqncia de mostreig  durant tota la seva durada. El conjunt d'aquests enregistraments s'emmagatzema de manera successiva i aix s'obt una cpia digitalitzada del so inicial.

Desprs d'haver enregistrat una mostra sonora, poden fer-s'hi diferents tractaments mitjanant el sampler: es pot retallar (per eliminar espais en blanc) o ampliar, amplificar, invertir, delimitar-ne una secci perqu es reprodueixi indefinidament, aplicar-hi efectes, etc. A mesura que els avenos tecnolgics ho permetien, els samplers han anat incorporant diferents funcions dels sintetitzadors, com ara els generadors de contorns (VCA, normalment de tipus ADSR) o els filtres.

Per tal de reproduir la mostra enregistrada amb les diferents notes d'un teclat, un sampler efectua una srie de clculs per trobar les freqncies de reproducci corresponents en funci de la freqncia de la nota referencial; aix  com, de fet, ja passa amb els magnetfons , per reproduir un so una octava per damunt de la nota de referncia, la freqncia es dobla (i, per tant, la seva durada en el temps es redueix a la meitat).

Com a conseqncia, tocant notes allunyades de la nota enregistrada es produeixen canvis apreciables en els formants del so inicial (especialment en el cas de sons acstics com un piano, una guitarra o la veu humana), de manera que si b el sampler s capa de reproduir el to desitjat, el so resultant s poc realista. Per resoldre aquest problema es van crear les multimostres: en comptes d'enregistrar una sola nota per a tot el rang sencer del teclat, se n'enregistren moltes, que desprs es distribueixen de manera convenient. En el lmit, per aconseguir un so extremadament realista, caldria samplejar cada nota individualment i assignar-la a una nica tecla del sampler; per aix requeriria una capacitat de memria fora elevada, especialment si es volen enregistrar sons llargs i amb bona resoluci. En la prctica cal arribar a un comproms entre la qualitat de so desitjada i la memria disponible.

Inicialment, degut a l'elevat preu dels dispositius de memria, la qualitat de so dels primers samplers no era gaire bona; per amb el pas dels anys, l'aparici de processadors rpids i l'abaratiment de la memria possibilitaren, primer, l'adopci dels parmetres de qualitat de so d'un CD (16 bits i freqncia de mostreig de 44.1 KHz) i, posteriorment, nivells encara ms alts de resoluci sonora.

Evoluci histrica.

Els precursors del sampler foren el Chamberlin i el Mellotron; en tots dos casos es tracta d'instruments que reprodueixen un enregistrament d'una cinta que correspon a una nota i un instrument concret (viol, orquestra, veu...). Tots dos tenien un principi de funcionament semblant al del sampler, per no eren instruments digitals i, a ms, no era possible enregistrar-hi sons nous.

El primer sampler digital fou el Computer Music Melodian (1976); posteriorment aparegueren el Fairlight i el Synclavier, tots dos instruments potents i verstils, per cars. 

L'Emulator s el primer intent de posar a la venda un sampler a un preu un xic ms accessible, si b amb unes prestacions inferiors a les dels seus dos principals oponents; aix i tot, tingu fora xit. Diverses revisions del model (l'Emulator II, de 1984, i l'Emulator III de 1988) incorporaren diverses millores tcniques (l'Emulator III, per exemple, ja podia samplejar sons amb qualitat de CD) i es van fer un lloc als estudis musicals ms prestigiosos. Dins de la gamma baixa l'Ensoniq Mirage fou un altre competidor destacat, com l'Akai S612 i l'Akai S900 (tots dos amb resoluci de 12 bits, superior fins i tot a la de l'Emulator II). L'Akai S1000 ofer el sampleig amb qualitat de CD a un preu assequible i va tenir un gran xit.

Les caixes de ritmes E-mu Drumulator, E-mu SP12 i E-mu SP1200 tamb podien samplejar sons, i de fet la SP1200 esdevingu rpidament un dels instruments ms utilitzats pels artistes de hip hop.

A finals dels anys 80 aparegueren nous models de sintetitzadors amb un sistema de sntesi hbrida, que utilitzava breus mostres d'instruments reals que es podien combinar amb sons creats sintticament per l'aparell; representants d'aquest corrent foren el Roland D-50 o, ms endavant, per la workstation Korg M1 (un dels sintetitzadors ms venuts de la histria).

Fonts.

 Martin Supper: Msica electrnica y msica con ordenador: Historia, esttica, mtodos, sistemas, Alianza Editorial, Madrid, 2004.

 Future Music, n.55, abril 1997.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375037" title="Ammolabrus dicrus" nonfiltered="298" processed="298" dbindex="145303">

Ammolabrus dicrus    s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & B. A. Carlson. 1997. Ammolabrus dicrus, a new genus and species of labrid fish from the Hawaiian Islands. Pac. Sci. v. 51 (no. 1): 29-35. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375038" title="FC Araks Ararat" nonfiltered="299" processed="299" dbindex="145304">
 
El FC Araks Ararat (en armeni    "     "       ) fou un club armeni de futbol de la ciutat d'Ararat.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1960 amb el nom de FC Ararat. L'any 1992 adopt el nom FC Tsement Ararat i el 2000 el de FC Araks Ararat (en referncia al riu Araks o Araxes).

L'agost del 2001, els propietaris del club decidiren traslladar-lo a la capital Erevan adoptant el nom de FC Spartak Yerevan (que ms tard s'un al FC Banants). De forma parallela, a la ciutat d'Ararat es torna a crear el club, arribant a jugar de nou a primera divisi. L'any 2005 va desaparixer per problemes econmics.

Palmars.
 Lliga armnia de futbol: 2;
1998, 2000;
 Copa armnia de futbol: 2;
1998, 1999;
 Supercopa armnia de futbol: 1;
1998;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375043" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 110 metres tanques homes" nonfiltered="300" processed="300" dbindex="145305">

La prova dels 110 metres tanques masculins va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 3 d'agost de 1904 i en ella hi van prendre part 8 atletes de dues nacions diferents.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic (en segons) que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



(*) no oficial, 120 iardes (= 109,73 m)

Resultats.

Sries.
Els dos primers classificats de cada srie passava a la final. Es desconeix el temps de bona part dels participants.

Srie 1



Srie 2



NOTA: Algunes fonts informen que l'australi McPherson no va competir.

Final.



Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375045" title="Anchichoerops" nonfiltered="301" processed="301" dbindex="145306">

Anchichoerops  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Anchichoerops natalensis ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Barnard, K. H. 1927. A monograph of the marine fishes of South Africa. Part II. (Teleostei--Discocephali to end. Appendix.). Ann. S. Afr. Mus. v. 21 (pt 2): 419-1065, Pls. 18-37.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375046" title="Pere-Pasqual Moles" nonfiltered="302" processed="302" dbindex="145307">
Pasqual-Pere Moles i Corones (Valncia, 1741 - Barcelona, 1797) fou un gravador valenci.

Deixeble de Josep Vergara i de Josep Camaron, desprs curs a la nova Reial Acadmia de Santa Brbara de Valncia. Fou tamb deixeble de Francesc tramulles, a Barcelona. Installat a Barcelona el 1762 esdevingu gravador de la Junta de Comer i particip com a gravador en la magna obra Mscara Real (1764), que li val ser acadmic supernumerari de San Fernando. Ampli estudis a Pars, pensionat per la Junta (1766-74). Esdevindria aleshores el fundador de la Escola Gratuta de Disseny, germen de l'escola oficial de Belles Arts barcelonina, patrocinada per la Junta de Comer, i que obr el 1775, installada en l'edificia de la Casa Llotja de Mar. A part de consolidar l'escola i de posar les bases del seu museu, que esdevindria el primer museu d'art de Catalunya -actualment a la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, continu exercint com a excellent gravador de traducci en tcnica calcogrfica. Collabor intensament en la illustraci de les Memorias histricas d'Antoni de Capmany, des del 1779. Desprs d'un breu perode de desequilibri mental, poc advertit pels que l'envoltaven, se sucid tirant-se per una finestra de l'escola, que dirig fins la seva mort.

Font.
Rosa Maria Subirana i Rebull, Pasqual Pere Moles i Corones. Valncia 1741 - Barcelona 1797, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1990.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375048" title="George Roy Hill" nonfiltered="303" processed="303" dbindex="145308">

George Roy Hill (Minneapolis, Minnesota, 20 de desembre de 1922 - Nova York, 27 de desembre de 2002) fou un director de cinema nord-americ.

Desprs de diverses experincies teatrals i televisives durant els anys cinquanta, el 1962 inici una filmografia irregular amb alguns films reeixits.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375050" title="FC Erevan" nonfiltered="304" processed="304" dbindex="145309">
 
El FC Erevan (o FC Yerevan, en armeni:                          ), s un club armeni de futbol de la ciutat d'Erevan (o Yerevan).

 Histria .
El club es fund l'any 1995. Desprs de cinc temporades a la primera divisi armnia, i el ttol assolit el 1997, el club es desfeu l'any 2000.

Palmars.
 Lliga armnia de futbol: 1;
1997;

 Trajectria esportiva .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375052" title="Anchichoerops natalensis" nonfiltered="305" processed="305" dbindex="145310">

 Anchichoerops natalensis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 75 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Moambic i Sud-frica (KwaZulu-Natal i Transkei).

 Referncies .



Bibliografia.

 Gilchrist, J. D. F. & W. W. Thompson. 1909. Descriptions of fishes from the coast of Natal (Part II.). Ann. S. Afr. Mus. v. 6 (pt 3, no. 5): 213-279. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375057" title="Llista de directors de cinema" nonfiltered="306" processed="306" dbindex="145311">
 


A.
Jim Abrahams;
Abiola Abrams;
J. J. Abrams;
Tengiz Abuladze;
Andrew Adamson;
Herbert Achternbusch;
Percy Adlon;
Alejandro Agresti;
Alexandre Aja;
Chantal Akerman;
Fatih Akin;
Moustapha Akkad;
Timothy Albee;
Robert Aldrich;
Toms Gutirrez Alea;
Marc Allgret ;
Yves Allgret;
Irwin Allen;
Lewis Allen;
Woody Allen;
Sherman Alexie;
Pedro Almodvar;
Robert Altman;
Gianni Amelio;
Alejandro Amenbar;
Lindsay Anderson;
Mitch Anderson;
Paul Thomas Anderson;
Roy Andersson;
Wes Anderson;
Kostas Andritsos;
Theo Angelopoulos;
Kenneth Anger;
Jean-Jacques Annaud;
Threes Anna ;
Hideaki Anno;
Arnold Antonin;
Juan Antonio Bayona;
Michelangelo Antonioni;
Judd Apatow;
Michael Apted;
Alfonso Arau;
Denys Arcand;
Jane Arden;
Asia Argento ;
Dario Argento ;
Gillian Armstrong;
Andrea Arnold;
Jack Arnold;
Darren Aronofsky;
Fernando Arrabal;
Miguel Arteta;
Dorothy Arzner;
Hal Ashby;
Anthony Asquith;
Carlos Atanes;
Richard Attenborough;
Jacques Audiard;
Bille August;
Claude Autant-Lara;
Roger Avary;
Pupi Avati;
Tex Avery;
John G. Avildsen;
Nabil Ayouch;

B.
Hector Babenco;
Lloyd Bacon;
John Badham;
Bae Yong-Kyun;
King Baggot;
Roy Ward Baker;
Mohammad Bakri;
Ralph Bakshi;
Aleksei Balabanov;
Carroll Ballard;
Clive Barker;
Tom Barman;
Boris Barnet;
Matthew Barney;
Mario Bava;
Michael Bay;
Kidist Bayelegne;
Warren Beatty;
Jacques Becker;
Wolfgang Becker;
Jean-Jacques Beineix;
Marco Bellocchio;
Maria Luisa Bemberg;
Lszl Benedek;
Shyam Benegal;
Roberto Benigni;
Robert Benton;
Bruce Beresford;
Ingmar Bergman;
Busby Berkeley;
Luis Garcia Berlanga;
Ishmael Bernal;
Curtis Bernhardt;
Claude Berri;
Bernardo Bertolucci;
Luc Besson;
Frank Beyer;
Susanne Bier;
Fabin Bielinsky;
Kathryn Bigelow;
Brad Bird;
Alice Guy-Blach;
Nicola Black;
Alessandro Blasetti;
Bertrand Blier;
Don Bluth;
Budd Boetticher;
Peter Bogdanovich;
Richard Boleslawski;
Mauro Bolognini;
Fyodor Bondarchuk;
Sergei Bondarchuk;
Bong Joon-ho;
Jan De Bont;
John Boorman;
Walerian Borowczyk;
Frank Borzage;
John and Roy Boulting;
Danny Boyle;
Stan Brakhage;
Kenneth Branagh;
Catherine Breillat;
Robert Bresson;
Vinko Brean;
Martin Brest;
Lino Brocka;
Peter Brook;
Albert Brooks;
James L. Brooks;
Mel Brooks;
Richard Brooks;
Nick Broomfield;
James Broughton;
Clarence Brown;
Tod Browning;
Detlev Buck;
Jan Bucquoy;
Andrew Bujalski;
Luis Buuel;
Charles Burnett;
Edward Burns;
Tim Burton;
Jrg Buttgereit;

C.
Jeff Celentano;
Enrique Carreras;
Michael Cacoyannis;
Israel Adrin Caetano;
James Cameron;
Donald Cammell;
Juan Jos Campanella;
Martin Campbell;
Jane Campion;
Michael Cacoyannis;
Frank Capra;
Leos Carax;
Marcel Carn;
Niki Caro;
John Carpenter;
D.J. Caruso;
John Cassavetes;
Nick Cassavetes;
William Castle;
Andr Cayatte;
Nuri Bilge Ceylan;
Claude Chabrol;
Youssef Chahine;
Jackie Chan;
Charlie Chaplin;
Kaige Chen;
Abigail Child;
Samson Chiu;
Yash Chopra;
Chor Yuen;
Stephen Chow;
Benjamin Christensen;
Christian-Jaque;
Grigori Chukhrai ;
Peter Chung;
V ra Chytilov;
Michael Cimino;
Souleymane Ciss;
Ren Clair;
Bob Clark;
Larry Clark;
Jack Clayton;
Ren Clment;
George Clooney;
Henri-Georges Clouzot;
Enrico Cocozza;
Jean Cocteau;
Coen Brothers ;
Larry Cohen;
Keri Collins;
Mary Collins;
Chris Columbus;
Luigi Comencini;
Bill Condon;
Bruce Conner;
Jack Conway;
Merian C. Cooper;
Francis Ford Coppola;
Sofia Coppola;
Roger Corman;
Alain Corneau;
Don Coscarelli;
George Pan Cosmatos;
Pedro Costa;
Costa-Gavras;
Kevin Costner;
Alex Cox;
Paul Cox;
Wes Craven;
Charles Crichton;
Michael Crichton;
John Cromwell;
David Cronenberg;
Alan Crosland;
Cameron Crowe;
Alfonso Cuarn;
George Cukor;
Sean S. Cunningham;
Richard Curtis;
Michael Curtiz;

D.
Joe D'Amato;
John Dahl;
Frank Daniel;
Joe Dante;
Frank Darabont;
Jules Dassin;
Byambasuren Davaa;
Delmer Daves;
Alki David;
Terence Davies;
Andrew Davis;
Tamra Davis;
Jonathan Dayton;
Philippe de Broca;
Rolf de Heer;
Alex De La Iglesia;
Jean Delannoy;
Roy Del Ruth;
Guillermo Del Toro;
Cecil B. DeMille;
Jonathan Demme;
Ted Demme;
Jacques Demy;
Claire Denis;
Ruggero Deodato;
Brian De Palma;
Maya Deren;
Scott Derrickson;
Giuseppe de Santis;
Vittorio De Sica;
Danny DeVito;
Michel Deville;
Carlos Diegues;
Walt Disney;
William Dieterle;
Djibril Diop Mambety;
Edward Dmytryk;
Jacques Doillon;
Andrew Dominik;
Roger Donaldson;
Stanley Donen;
Richard Donner;
Mark Donskoi;
Nelson Pereira dos Santos;
Aleksandr Dovzhenko;
Polly Draper;
Carl Theodor Dreyer;
Troy Duffy;
Dennis Dugan;
Bruno Dumont;
Ewald Andr Dupont;
Marguerite Duras;
Richard Dutcher;
Guru Dutt;
Julien Duvivier;
Igor Dymkov;
Allan Dwan;

E.
Clint Eastwood;
Uli Edel;
Blake Edwards;
Atom Egoyan;
Sergei Eisenstein;
Richard Elfman;
Stephan Elliott;
Maurice Elvey;
Roland Emmerich;
Cy Endfield;
Robert Enrico;
Nora Ephron;
Jean Epstein;
Victor Erice;
Jean Eustache;
Marc Evans;
Chris Eyre;
Richard Eyre;

F.
Peter Faiman;
Farrelly brothers;
John Farrow;
Rainer Werner Fassbinder;
Fei Mu;
Federico Fellini;
Emilio Fernandez;
Abel Ferrara;
Marco Ferreri;
Louis Feuillade;
Jacques Feyder;
Todd Field;
Mike Figgis;
David Fincher;
Terence Fisher;
Robert J. Flaherty;
Richard Fleischer;
Victor Fleming;
Benedek Fliegauf;
John Ford;
Milo Forman;
Willi Forst;
Marc Forster;
Bill Forsyth;
Bob Fosse;
Eytan Fox;
Coleman Francis;
Jess Franco;
Georges Franju;
John Frankenheimer;
Sidney Franklin;
Stephen Frears;
Mark Freiburger;
Ron Fricke;
Fridrik Thor Fridriksson;
Lionel Friedberg;
William Friedkin;
Su Friedrich;
Kinji Fukasaku;
Lucio Fulci;
Sam Fuller;
Antoine Fuqua;

G.
Leonid Gaidai;
Harry Gamboa, Jr.;
Abel Gance;
Carla Garapedian;
Tay Garnett;
Philippe Garrel;
William Garwood;
Louis J. Gasnier;
Tony Gatlif;
Nils Gaup;
Jean Genet;
Alexei German;
Pietro Germi;
Clyde Geronimi;
Subhash Ghai;
Ritwik Ghatak;
Bahman Ghobadi;
Mel Gibson 	 ;
Lewis Gilbert;
Terry Gilliam;
Pavel Giroud;
Amos Gitai;
Jonathan Glazer;
Theo van Gogh;
Jean-Luc Godard;
Menahem Golan;
Bobcat Goldthwait;
Michel Gondry;
Alejandro Gonzlez Irritu;
Adoor Gopalakrishnan;
Stuart Gordon;
Hideo Gosha;
Edmund Goulding;
F. Gary Gray;
David Gordon Green;
Peter Greenaway;
Paul Greengrass;
John Grierson;
Jean Gremillon;
John Greyson;
D. W. Griffith;
Murray Grigor;
Val Guest ;
John Guillermin;
Sacha Guitry;
Yilmaz Gney;
Hrafn Gunnlaugsson;
Alice Guy Blach;

H.
Taylor Hackford;
Tala Hadid;
Lucile Hadzihalilovic;
Piers Haggard;
Lasse Hallstrm;
Bent Hamer;
Michael Haneke;
Curtis Hanson;
Geir Hansteen Jrgensen;
Renny Harlin;
Jack Harris;
Mary Harron;
Hal Hartley;
Herk Harvey;
Henry Hathaway;
Howard Hawks;
Salma Hayek;
David Hayman;
Todd Haynes;
Brian Helgeland;
Monte Hellman;
Frank Henenlotter;
Jim Henson;
Perry Henzell;
Werner Herzog;
Jared Hess;
Jerusha Hess;
Scott Hicks;
Jack Hill;
George Roy Hill;
Walter Hill;
Arthur Hiller;
Art Hindle;
Ryuichi Hiroki;
Alfred Hitchcock;
Ho Ping;
Mike Hodges;
Michael Hoffman;
Jack Hofsiss;
Savage Steve Holland;
Agnieszka Holland;
Seth Holt;
Tobe Hooper;
Stephen Hopkins;
Dennis Hopper;
Hsiao-Hsien Hou;
Ron Howard;
L. Ron Hubbard;
Howard Hughes;
John Hughes;
Danile Huillet;
John Huston;
Brian G. Hutton;
Peter Hyams;
Nicholas Hytner;

I.
Kon Ichikawa;
Im Kwon-Taek;
Shhei Imamura;
Hiroshi Inagaki;
Rex Ingram;
Juzo Itami;
Joris Ivens;
James Ivory;

J. 
Peter Jackson;
Sarah Jacobson;
Henry Jaglom;
Steve James;
Mikls Jancs;
Jim Jarmusch;
Jang Jun-hwan;
Derek Jarman;
Jia Zhangke;
Jiang Wen;
Humphrey Jennings;
Risto Jarva;
Patty Jenkins;
Norman Jewison;
Jean-Pierre Jeunet;
Jia Zhangke;
Jaromil Jire;
Phil Joanou;
Alejandro Jodorowsky;
Clark Johnson;
Joe Johnston;
Terry Jones;
Chuck Jones;
Spike Jonze;
Bong Joon-ho;
Neil Jordan;
Jon Jost;
Mike Judge;
Miranda July;

K.
Karel Kachy a;
Kamal;
Zacharias Kunuk;
Raj Kapoor;
Shekhar Kapur;
Pekka Karjalainen;
Roman Karmen;
Lawrence Kasdan;
Mithaq Kazimi;
Ras Kassa;
Mathieu Kassovitz;
Aaron Katz;
Lloyd Kaufman;
Philip Kaufman;
Aki Kaurismki;
Mika Kaurismki;
Helmut Kutner;
Jerzy Kawalerowicz;
Tony Kaye;
Elia Kazan;
Buster Keaton;
Gene Kelly;
Richard Kelly;
James Kerwin;
William Kennedy Dickson;
Abbas Kiarostami;
Krzysztof Kie lowski;
Kim Ki-duk;
Max W. Kimmich;
Henry King;
Stephen King;
Teinosuke Kinugasa;
Ryuhei Kitamura;
Takeshi Kitano;
Elem Klimov;
Satoshi Kon;
Alexander Korda;
Zoltan Korda;
Hirokazu Koreeda;
Harmony Korine;
Baltasar Kormkur;
Henry Koster;
Jan Kounen;
Stanley Kramer;
Stanley Kubrick;
George Kuchar;
Roger Kumble;
Akira Kurosawa;
Kiyoshi Kurosawa;
Emir Kusturica;
Stanley Kwan;

L.
Nadine Labaki;
Neil LaBute;
Ringo Lam;
John Landis;
Fritz Lang;
Walter Lang;
Rmi Lange;
Claude Lanzmann;
Janez Lapajne;
David Lean;
Patrice Leconte;
Ang Lee;
Spike Lee;
Mike Leigh;
Danny Leiner;
Michael Lehmann;
Claude Lelouch;
Umberto Lenzi;
Sergio Leone;
Robert Lepage;
Mervyn LeRoy;
Richard Lester;
Barry Levinson;
Jerry Lewis;
Li Tie;
Li Yang;
Doug Liman;
Max Linder;
Willy Lindwer;
Richard Linklater;
Frank Lloyd;
Ken Loach;
Ulli Lommel;
Robert Longo;
Del Lord;
Lou Ye;
Ernst Lubitsch;
George Lucas;
Baz Luhrmann;
Sidney Lumet;
Leopold Lummerstorfer;
Ida Lupino;
Rod Lurie;
David Lynch;
Jennifer Lynch;
Liam Lynch;
Adrian Lyne;
Jonathan Lynn;

M.
Kevin Macdonald;
Gustav Machaty;
Alexander Mackendrick;
David Mackenzie;
Gillies MacKinnon;
Guy Maddin;
Duan Makavejev;
Mohsen Makhmalbaf;
William Malone;
Bam Margera;
Kroly Makk;
Louis Malle;
Terrence Malick;
David Maloney;
Manakis brothers;
Milcho Manchevski;
Luis Mandoki;
Joseph Leo Mankiewicz;
Sandeep Marwah;
Anthony Mann;
Daniel Mann;
Delbert Mann;
Michael Mann;
Sophie Marceau;
Jos Mojica Marins;
Chris Marker;
Lala Marrakchi;
Frank Marshall;
Garry Marshall;
George Marshall;
Neil Marshall;
Penny Marshall;
Marco Martins;
Nico Mastorakis;
Yasuzo Masumura;
Sean Mathias;
Leo McCarey;
Paul McGuigan;
John McKay;
Lucky McKee;
Norman McLaren;
John McNaughton;
John McTiernan;
Shane Meadows;
Sam Mendes;
Chris Menges;
Deepa Mehta;
Dariush Mehrjui;
Fernando Meirelles;
Georges Mlis;
Saul Metzstein;
Russ Meyer;
Leah Meyerhoff;
Oscar Micheaux;
Roger Michell;
Takashi Miike;
Lewis Milestone;
John Milius;
Frank Miller;
George Miller;
Kara Miller;
Vincente Minnelli;
Anthony Minghella;
John Cameron Mitchell;
Nol Mitrani;
Hayao Miyazaki;
Kenji Mizoguchi;
Cesar Montano ;
Lukas Moodysson;
Alexander Moore;
Michael Moore;
Robert Moore;
Jacobo Morales;
Nanni Moretti;
Anders Morgenthaler;
Errol Morris;
Greg Mottola;
Allan Moyle;
Russell Mulcahy;
Robert Mulligan;
Geoff Murphy;
Ryan Murphy;
F. W. Murnau;
Daniel Myrick;

N.
Amir Naderi;
Mira Nair ;
Hideo Nakata;
Mikio Naruse;
Vincenzo Natali;
Gregory Nava;
Laura Neri;
Mike Newell;
Lionel Ngakane;
Fred Niblo;
Andrew Niccol;
Mike Nichols;
Jack Nicholson;
Rob Nilsson;
Marcus Nispel;
Gaspar No;
Christopher Nolan;
Syed Noor;
Matt Norman;
Jehane Noujaim;
Phillip Noyce;
Bruno Nuytten;

O.
Kingsley Ogoro;
Izu Ojukwu;
Kihachi Okamoto;
Sidney Olcott;
Manoel de Oliveira;
Gunnar Olsson;
Max Ophls;
Mamoru Oshi;
Nagisa Oshima ;
Richard Oswald;
Katsuhiro Otomo;
Idrissa Ouedraogo;
Cheick Oumar Sissoko;
Frank Oz;
Franois Ozon;
Yasujiro Ozu;

P.
Georg Wilhelm Pabst;
P. Padmarajan;
Alan J. Pakula;
Gyrgy Plfi;
Chan-wook Park;
Sergei Parajanov;
Alan Parker;
Trey Parker;
Dean Parisot;
Reza Parsa;
Gabriel Pascal;
Goran Paskaljevic;
Pier Paolo Pasolini;
Ivan Passer;
Anand Patwardhan;
Alexander Payne;
Raoul Peck;
Sam Peckinpah;
Arthur Penn;
Sean Penn;
Ivan Perestiani;
Lester James Peries;
Lonce Perret;
Wolfgang Petersen;
Elio Petri;
Daniel Petrie;
Maurice Pialat;
Lucian Pintilie;
Puttanna Kanagal;
Roman Polanski;
Sydney Pollack;
Kay Pollak ;
Ted Post;
Michael Powell;
Sally Potter ;
Rosa von Praunheim;
Otto Preminger;
Emeric Pressburger;
Sarah Price;
Alex Proyas;
Vsevolod Pudovkin;

Q.
Brothers Quay;
Richard Quine;

R.
Michael Radford;
Bob Rafelson;
Sam Raimi;
Yvonne Rainer;
Harold Ramis;
Mani Ratnam;
Brett Ratner;
Nicholas Ray;
Satyajit Ray;
Rick Ray;
Eric Red;
Robert Redford;
Carol Reed;
Matt Reeves;
Nicolas Winding Refn;
Godfrey Reggio;
Carl Reiner;
Rob Reiner;
Karel Reisz;
Jean Renoir;
Alain Resnais;
Ivan Reitman;
Jason Reitman;
Carlos Reygadas;
John Rich;
Tony Richardson;
Hans Richter;
W. D. Richter;
Leni Riefenstahl;
Arturo Ripstein;
Guy Ritchie;
Martin Ritt;
Jacques Rivette;
Saeed Rizvi;
Jay Roach;
Alain Robbe-Grillet;
Jerome Robbins;
Tim Robbins;
Bruce Robinson;
Phil Alden Robinson;
Mark Robson;
Glauber Rocha;
Joo Pedro Rodrigues;
Robert Rodriguez;
John Roecker;
Nicolas Roeg;
ric Rohmer;
George A. Romero;
Mikhail Romm;
Bernard Rose;
Stuart Rosenberg;
Rick Rosenthal;
Herbert Ross;
Robert Rossen;
Roberto Rossellini;
Eli Roth;
Patricia Rozema;
Pavel Ruminov;
David O. Russell;
Ken Russell;
Zbigniew Rybczy ski;
Mark Rydell;

S.
Bob Saget;
Walter Salles;
Shakti Samanta;
Richard C. Sarafian;
Claude Sautet;
Geoffrey Sax;
John Sayles;
John Scagliotti;
Ettore Scola;
Martin Scorsese;
Leigh Scott;
Ridley Scott;
Tony Scott;
Franklin Schaffner;
Frank Scheffer;
Fred Schepisi;
Kyle Schickner;
Thomas Schlamme;
John Schlesinger;
Volker Schlndorff;
Julian Schnabel;
Renen Schorr;
Barbet Schroeder;
Werner Schroeter;
Joel Schumacher;
George Seaton;
Henry Selick;
Selvaraghavan;
Ousmane Sembene;
Mrinal Sen;
Mack Sennett;
Tom Shadyac;
Jim Sharman;
William Shatner;
Ron Shelton;
Larisa Shepitko;
Jim Sheridan;
Gary Sherman;
Cate Shortland;
M. Night Shyamalan;
George Sidney ;
Don Siegel ;
Yves Simoneau;
Bryan Singer;
Manmohan Singh;
Tarsem Singh;
John Singleton;
Robert Siodmak;
Douglas Sirk;
Victor Sjstrm;
Jerzy Skolimowski;
Yannis Smaragdis;
Harry Smith;
Kevin Smith;
Adam Smoluk;
Michael Snow;
Zack Snyder;
Michele Soavi;
Steven Soderbergh;
Todd Solondz;
Stephen Sommers;
Barry Sonnenfeld;
Shion Sono;
Aleksandr Sokurov;
Penelope Spheeris;
Steven Spielberg;
Alejandro Springall;
John M. Stahl;
Sylvester Stallone;
Ladislas Starevich;
Josef von Sternberg;
George Stevens;
Robert Stevenson;
Mauritz Stiller;
Whit Stillman;
Oliver Stone;
Jean-Marie Straub;
Barbra Streisand;
Erich von Stroheim;
John Sturges;
Preston Sturges;
Jan vankmajer;
Sun Yu;
Istvn Szab;
Arne Sucksdorff;
Seijun Suzuki;
Jan vankmajer;
Hans-Jrgen Syberberg;
Khady Sylla;
Istvn Szab;

T.
Rachel Talalay;
Lee Tamahori;
Alain Tanner;
Danis Tanovic;
Andrei Tarkovsky;
Quentin Tarantino;
Bela Tarr;
Frank Tashlin;
Jacques Tati;
Norman Taurog;
Bertrand Tavernier;
Lewis Teague;
Andr Tchin;
Julien Temple;
Suzie Templeton;
Andy Tennant;
J. Lee Thompson;
Richard Thorpe;
Tian Zhuangzhuang;
George Tillman, Jr.;
Johnnie To;
James Toback;
Giuseppe Tornatore;
Andr de Toth;
Jacques Tourneur;
Maurice Tourneur;
David Trainer;
Pablo Trapero;
Scott Treleaven;
Lars von Trier;
Jan Troell;
Margarethe von Trotta;
Franois Truffaut;
Ming-liang Tsai;
Tsui Hark;
Shinya Tsukamoto;
Jon Turteltaub;
Tom Tykwer;

U. 
Edgar G. Ulmer;
Ron Underwood;
Kinka Usher;
Peter Ustinov;

V.
Roger Vadim;
Luis Valdez;
Mike van Diem;
Erik Van Looy;
Melvin Van Peebles;
Gus Van Sant;
Agns Varda;
Ram Gopal Varma;
Gore Verbinski;
Paul Verhoeven;
Dziga Vertov;
Charles Vidor;
King Vidor;
Robert G. Vignola;
Jean Vigo;
Thomas Vinterberg;
Luchino Visconti;
Jurgen Vsych;

W.
Wachowski brothers;
Michael Wadleigh;
Wai Ka-Fai;
Andrzej Wajda;
Randall Wallace;
Raoul Walsh;
James Wan;
Wan brothers;
Sam Wanamaker;
Wang Xiaoshuai;
Wang Quan'an;
Vincent Ward;
Andy Warhol;
Denzel Washington;
John Waters;
Peter Watkins;
Apichatpong Weerasethakul;
Peter Weir;
Chris Weitz;
Paul Weitz;
Orson Welles;
Wim Wenders;
Lina Wertmueller;
James Whale;
Bo Widerberg;
Michael Winterbottom;
Billy Wilder;
Adim Williams;
Richard Williams;
William Witney;
Henry Winkler;
Simon Wincer;
Michael Winner;
David Winning;
Michael Winterbottom;
Robert Wise;
Frederick Wiseman;
Len Wiseman;
Doris Wishman;
Kar-wai Wong;
John Woo;
Edward D. Wood, Jr.;
Sam Wood;
Edgar Wright;
William Wyler;

X.
Xie Jin;

Y.
Boaz Yakin;
Edward Yang;
Ruby Yang;
David Yates;
Peter Yates;
Yaky Yosha;
Yamada Youji;
Sun Yu;
Yuen Woo-ping;
Brian Yuzna;

Z. 
Krzysztof Zanussi;
Franco Zeffirelli;
Robert Zemeckis;
Zhang Yang;
Zhang Yimou;
Zhang Yuan;
Zheng Junli;
Maheen Zia;
Howard Zieff;
Zelimir Zilnik;
Fred Zinnemann;
Rob Zombie;
Erick Zonca;
Zucker brothers;
Andrzej  u awski;
Edward Zwick;
Terry Zwigoff;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375058" title="Austrolabrus" nonfiltered="307" processed="307" dbindex="145312">

Austrolabrus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Austrolabrus maculatus ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Steindachner, F. 1884. Ichthyologische Beitrge (XIII). I. Beitrge zur Kenntniss der Fische Australiens. II. Caranx africanus n. sp. III. Macrones chinensis n. sp. Sitzungsber. Akad. Wiss. Viena, ustria. v. 88 (1. Abth.): 1065-1114, Pls. 1-8.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375060" title="Austrolabrus maculatus" nonfiltered="308" processed="308" dbindex="145313">

 Austrolabrus maculatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud d'Austrlia (des d'Austrlia Occidental fins a Nova Galles del Sud).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Macleay, W. 1881. Descriptive catalogue of the fishes of Australia. Part III. Proc. Linn. Soc. N. S. W. v. 6 (pt 1): 1-138. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 World Register of Marine Species ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375063" title="Djamal al-Din al-Afgani" nonfiltered="309" processed="309" dbindex="145314">
Al-Afgan o Djamal al-Din al-Afgani (1838 o 1839-1897) fou un poltic i ideleg musulm del segle XIX. Encara que deia ser d'origen afgans realment va nixer i crixer a Iran a la vila d'Asadabad, prop d'Hamadan en una famlia de sayyids.

Va estudiar a la vila i ms tard a Qazwin i Teheran i darrerament a Iraq. Fou influt per idees xites i filosfiques (com les d'Avicenna). Va sortir d'Iraq desprs d'enfrontar-se amb algun ulema per qestions religioses (1856/1857)  i va anar a l'ndia on va coincidir amb la rebelli dels Cipais (en endavant fou antibritnic). Desprs va anar a la Meca, Bagdad, les ciutats sagrades (Nadjaf i Kerbala) i Istanbul. El 1866 viatjava per Iran i va estar al menys a Asadabad, Teheran i Khurasan, des de on va entrar a Afganistan on fou anomenat Anatol o Rum (turc d'sia Menor). Va ser contractat per Azam Khan (desprs emir) perqu parlava persa; va aconsellar l'aliana russa contra els britnics. Azam fou emir (7 d'octubre de 1867 a  8 de setembre de 1868) fins a la seva derrota davant Shir Ali. Djamal al-Din va romandre desprs  a Kabul i va intentar influir en Shir Ali que era filo britnic, i que finalment el va expulsar del pas.

Va anar a l'ndia i desprs al Caire per retornar a Istanbul on el 1869/1870 es va produir el moviment reformista del Tanzimat amb el que va collaborar. Les activitats reformistes considerades contraries a la religi, van causar la seva expulsi pel govern el 1870. Va tornar al Caire on va restar del 1871 al 1879 i on fou pensionat pel govern egipci i va ensenyar filosofia musulmana. Predicava que la religi noms estava a l'abast de les lites i que el poble normal noms podia conixer una interpretaci literal; i que calia negar les creences quan el que estava en joc era la prpia vida o la llibertat. All va tenir com a deixebles al jove Muhammad Abduh, al futur cap del partit Wafd Sad Zaghlul, i altres joves alguns dels quals van participar al moviment nacionalista del coronel Urabi (1880-1882). El 1875 va fundar una lgia masnica (Estel d'Orient) de la que fou cap i que va intentar utilitzar per activitats poltiques com promoure l'abdicaci del kediv Ismail en favor del seu fill Tawfik, considerat ms proper; va promoure tamb diaris reformistes (en els que va escriure) i es va declarar obertament contra els britnics. El 1879 Tawfik va pujar al tron per fou per influncia francobritnica, ja que Ismail havia esdevingut massa nacionalista. Tawfik fou un fidel instrument del poder colonial, tot el contrari del que esperava Djamal al-Din que era conegut com al-Afgani. Llavors fou expulsat d'Egipte cap a l'ndia (agost del 1879).

Va anar llavors al principat d'Hayderabad on va conixer al primer ministre Sir Salar Jang, i on va escriure una srie d'articles en diaris i un llibre titulat  The Refutation of the Materialists , dirigit principalment contra el pro britnic Sir Sayyed A mad Khan. Posat sota residncia vigilada a Calcuta fins el 1882, al-Afgani va marxar llavors a Pars, passant breument per Londres  on va trobar al antiimperialista filo rab Wilfrid Blunt. Tant a Londres com a Pars va escriure articles als diaris contra la ocupaci britnica d'Egipte. Muhammad Abdoh se li va unir a Pars i junts van publicar el diari antibritnic al- Orwat al-wo q , on es preconitzava el panislamisme, i que fou subsidiat per Blunt i altres (s'enviava sense crrec a personatges importants), per va haver de tancar al cap de pocs mesos.

El 1884-1885 els britnics lluitaven contra el Mahdi a Sudan i Blunt va intentar una mediaci d'al-Afgani per una retirada britnica pacifica. Va anar a Londres a negociar amb el govern i va acompanyar a Sir Henry Drummond Wolff a Istanbul on es va arranjar una retirada britnica d'Egipte que mai es va portar a terme. En aquest temps va tenir una breu relaci amb una dona, nica de la seva vida ja que les evitava i no volia parlar amb elles.

Va sortir d'Anglaterra cap a Iran i va desembarcar a Bushire on va arribar la primavera del 1886 amb idea d'anar a Rssia. Degut segurament a una malaltia va romandre uns mesos a Bushire i durant la seva estada fou convidat pel ministre persa de premsa i publicacions Itimad al-Soltana i de cam cap a Teheran es va aturar a Esfahan amb el fill gran del xa i governador, Zell al-Sultan, que li va donar suport econmic. Al-Afgani va donar suport, a canvi, al pla frl prncep de pujar al tron a la mort del xa. A Teheran fou hoste del home de negocis Amin al-Zarb, client del primer ministre Amin al-Sultan. Les declaracions antibritniques d'al-Afgani van impedir el contacte amb el xa, que va demanar que fos expulsat cap a Rssia.

Al-Afgani va passar a Rssia del 1887 al 1889 intentant convncer al govern rus de fer la guerra contra els britnics. Desprs va anar a Alemanya i a Munich es va trobar amb membres del govern persa; va assegurar que el primer ministre Amin al-Sultan li havia encarregat una missi a Rssia i que l'havia convidat desprs a tornar a Prsia, per el interessat ho va negar, be per ser efectivament fals o per convenincia poltica. Quan a final d'any va poder tornar a Iran va comunicar a Amin al-Sultan que havia complert la seva missi, per el ministre no el va voler rebre. Al seu entorn aviat van sorgir elements nacionalistes que van espantar al xa que el 1890 va insistir en la seva expulsi; al-Afgani es va refugiar a un santuari al sud de Teheran. El 1891 les protestes contra el xa i Amin al-Sultan per les concessions als britnics, especialment el monopoli del tabac van incloure un pamflet la redacci del qual fou atribuda a al-Afgani i la policia va violar el santuari i el va expulsar cap al Iraq; per aix no va aturar el moviment de masses dirigit pels ulemes i mercaders. Un modjtahid (gran religis) de Shiraz fou expulsat i es va unir a al-Afgani a Iraq que va escriure una carta contra el xa. Desprs de diversos esdeveniments el boicot al tabac es va iniciar el desembre de 1891. Finalment la concessi del monopoli fou revocada.

El 1892 al-Afgani va passar uns mesos a Anglaterra on es va unir al modernista britnic Malkom Khan en contra del xa i va escriure al diari de Khan (de nom Qanum). Un delegat del sult otom el va convidar a anar al seu pas i al-Afgani va acceptar; all es va formar un cercle que havia de donar suport al sult com a cap dels musulmans del mon, per on hi havia personalitats de tendncia no religiosa o que havien estat babis i estaven ms interessats en anar contra el xa que en favor del sult. Les protestes perses van obligar a la detenci d'alguns membres del grup. Mentre un antic servidor d'al-Afgani, Mirza Reza, alliberat de pres, va arribar a Istanbul i va trobar al seu antic amo, que el va encoratjar a tornar a Prsia i matar al xa; aix ho va fer i el 1 de maig de 1896 va disparar contra Nasir al-Din Shah i el va matar. El govern persa va demanar la extradici d'al-Afgani per el sult va allegar que no el podia extradir al ser afgans i no turc o persa. En canvi els membres del grup que havien estat a la pres a Turquia i que no havien pogut participar al magnicidi, quan van tornar a Prsia foren executats a Tabriz per orde del prncep Muhammad Ali Mirza.

Al-Afgani va morir de cncer a la maixella el 1897. A llarg de la seva vida va escriure nombrosos articles i llibres. Fou el ideleg del reformisme musulm antiimperialista, nacionalista i antioccidental.

Bibliografia. 

N. R. Keddie, Sayyid Jam l ad-D n "al-Afgh n ": A Political Biography, Berkeley, 1972.
N. R. Keddie, An Islamic Response to Imperialism: Political and Religious Writings of Sayyid Jamal ad-Din "al-Afghani", Berkeley, 1968.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375067" title="Centrolabrus" nonfiltered="310" processed="310" dbindex="145315">

Centrolabrus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Centrolabrus caeruleus  ;
Centrolabrus exoletus ;
Centrolabrus trutta ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther A. 1861. A preliminary synopsis of the labroid genera. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 3) v. 8 (no. 47). 382-389.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375068" title="Renzo Soldani" nonfiltered="311" processed="311" dbindex="145316">

Renzo Soldani (Cireglio di Pistoia, 2 de maig de 1925) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1949 i 1957.

Durant la seva carrera professional aconsegu 15 victries, sent la ms important de totes elles el Giro de Llombardia de 1950. 

Palmars.
1948;
 1r del Giro del Piemonte;
1949;
 1r de la Copa Placci;
 1r de la Copa Barabaricina;
 1r del Gran Premi Ponte Valleceppi;
1950;
 1r del Giro de Llombardia;
 1r del Giro dels Apenins;
 1r del Giro d'Umbria;
 1r de la Trieste-San Remo;
 1r del Gran Premi Calzatura;
 1r del Gran Premi Altopascio;
 Vencedor de 3 etapes del Giro de Puglia i Lucania;
1951;
 1r de la Ssser-Cagliari;
 1r de la Florncia-Roma ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1949. 22 de la classificaci general;
1950. 32 de la classificaci general;
1951. Abandona (7a etapa) ;
1952. 32 de la classificaci general;
1954. 27 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars i biografia a museociclismo.it ;
Palmars a memoire-du-cyclisme.net';





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375071" title="Federaci Sud-africana d'Hoquei Patins" nonfiltered="312" processed="312" dbindex="145317">


La Federaci Sud-africana d'Hoquei Patins (en angls: South African Roller Hockey Federation) s l'organisme rector de l'hoquei sobre patins a Sud-frica. s membre de la Federaci Internacional de Patinatge, aix com de la Federaci Africana de Patinatge. Joaquim Coimbra s l'actual president (2008). Per la resta d'esports de patinatge s'encarrega la Federaci Sud-africana de Patinatge.

Enllaos externs.
 Llistat de federacions de la FIRS;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375074" title="Centrolabrus caeruleus" nonfiltered="313" processed="313" dbindex="145318">

 Centrolabrus caeruleus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 21,5 cm de longitud total i les femelles 17,5.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Aores.

 Referncies .



Bibliografia.

 Azevedo, J. M. N. 1999. Centrolabrus caeruleus sp. nov., a long unrecognized species of marine fish (Teleostei, Labridae) from the Azores. Bocagiana. Museu Municipal do Funchal (Histria Natural) Nm. 196: 1-11. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375075" title="Adurfrazgird" nonfiltered="314" processed="314" dbindex="145319">
Adurfrazgird fou un prncep sassnida, germ del rei Sapor II (309-379).

s esmentat a les actes dels mrtirs siraques amb el nom  drprzgrd que ha estat interpretat com Adurfrazgird i Adurafrozgerd que es podria traduir com "el que fomenta el foc". Vers el 365 Sapor II va dividir el govern de l'estratgica provncia d'Arbayistan entre dos dels seus germans: Adurfrazgird que va governar el sud amb seu a Nisibis, i Zamasp, que va governar el nord o regi del Tigris; el seu encrrec era vigilar als romans i informar-se un a l'altra. Zamasp fou perseguidor del cristians per va tenir un fill que fou cristi (esmentat com "pyrgwnsp" probablement  Peroz Gushnasp ). Com que no eren fills d'Ormazd II (303-310) amb la seva primera dona, podrien ser germans uterins de Sapor, d'una segona dona o d'una concubina, per clarament exclosos dels drets successoris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375077" title="Otto Preminger" nonfiltered="315" processed="315" dbindex="145320">

Otto Preminger (Viena, 5 de desembre de 1906 - Nova York, 23 d'abril de 1986) fou un director de cinema austrac nacionalitzat nord-americ. Establert molt aviat a Hollywood, treball en diversos gneres: adaptaci de novella, del teatre, de tema policac, etc. La seva inclinaci vers els grans temes el port a una certa dimensi crtica, per amb molta ambigitat en les seves conclusions.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375078" title="Centrolabrus exoletus" nonfiltered="316" processed="316" dbindex="145321">

 Centrolabrus exoletus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Noruega fins a Portugal, incloent-hi l'est de Grenlndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375079" title="Afrid" nonfiltered="317" processed="317" dbindex="145322">
Afrid fou un bisbe cristi del segle V, que exerc el seu magisteri a la provncia de Sagastan (Sistan).

Afrid es un nom propi (que vol dir Beneit) generalment part d'un altre nom. Va representar al Sagastan al snode de bisbes  convocat pel catholicos Dadisho (D d   , swnhdws ddyw ) el 424, en el regnat de Bahram IV Gor (388-399). Aquest snode fou el primer que va intentar la fundaci d'una esglsia nacional iraniana, procs que va culminar amb l'adopci de la nestoriana constitutio dogmatica al snode de B th L pa  el 484. El dret d'apellaci a la esglsia occidental va quedar suprimit i el catholicos d'orient (qatol q  d madn  ) quedava com a responsable nicament davant de Crist.

Un altre bisbe de Sagastan, Xurm h, va representar a la provncia al snode de Mar Ezekiel del 576.

Bibliografia .
J. P. Asmussen,  Das Christentum in Iran und sein Verhltnis zum Zoroastrismus, Studia Theologica 16, 1962;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375080" title="Centrolabrus trutta" nonfiltered="318" processed="318" dbindex="145323">

 Centrolabrus trutta   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Aores, les Canries i Madeira.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lowe, R. T. 1834. Characters of a new genus Leirus, and of several new species of fishes from Madeira. Proceedings of the General Meetings for Scientific Business of the Zoological Society of London 1833 (pt 1): 142-144. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375082" title="Cheilio" nonfiltered="319" processed="319" dbindex="145324">

Cheilio  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Cheilio inermis   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde B. G. E. 1802. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 4. i-xliv + 1-728.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375083" title="Cheilio inermis" nonfiltered="320" processed="320" dbindex="145325">

 Cheilio inermis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes Hawaii, l'Illa de Pasqua i el sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 World Register of Marine Species ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375084" title="Abdoulay Konko" nonfiltered="321" processed="321" dbindex="145326">

Abdoulay Konko (nascut el 9 de mar de 1984 a Marseille) s un futbolista francs que juga actualment al Sevilla FC.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375086" title="Jos ngel Crespo Rincn" nonfiltered="322" processed="322" dbindex="145327">

Jos ngel Crespo Rincn (nascut el 9 de febrer de 1987 a Sevilla) s un futbolista que juga actualment al Sevilla FC.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375087" title="Clepticus" nonfiltered="323" processed="323" dbindex="145328">

Clepticus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Clepticus africanus     ;
Clepticus brasiliensis     ;
Clepticus parrae   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier G. 1829. Le Rgne Animal, distribu d'aprs son organisation, pour servir de base  l'histoire naturelle des animaux et d'introduction  l'anatomie compare. Edition 2. Rgne Animal (ed. 2) v. 2. i-xv + 1-406.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375089" title="Hilozosmo" nonfiltered="324" processed="324" dbindex="145329">

L hilozosmo (o imaginisme) s una tendncia potica de la literatura gallega de la primera meitat del segle XX. El seu iniciador i principal executant s Lus Amado Carballo.

La gran aportaci d aquest moviment a la poesia gallega s la combinaci dels nous corrents de les avantguardes amb les formes tradicionals de la lrica gallega.

Un enfocament formalista d aquest moviment li dna el nom d imaginisme, perqu els poemes d aquesta tendncia sn una successi d imatges plstiques i gojoses encadenades. Uns altres autors, atenent al significat d aquestes imatges, li apliquen el nom d animisme o hilozoisme, ja que es dna una personificaci del paisatge; els elements de la naturalesa (camins, fonts, ponts, arbres, animals...) apareixen humanitzats.

L hilozoisme assumeix la tradici paisatgstica del segle XIX, sense trencar-hi directament, combinant-la amb els recursos metafrics propis de les avantguardes. Es mant la presncia de la naturalesa, per queda desplaada per la gosadia de les imatges, que passen a ser el centre del poema. La metfora atrevida emprada pels hilozoistes s d una clara filiaci ultraista. La poesia hilozoista s una poesia sensual, que combina preferentment elements visuals i auditius, per el predominant s el color, viu i cridaner.

La mtrica s molt senzilla, basada fonamentalment en les formes populars: versos curts, predominant el octosllab, i rima assonant.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375090" title="TER Llenguadoc Rossell" nonfiltered="325" processed="325" dbindex="145330">

TER Llenguadoc Rossell o senzillament TER Llenguadoc (en francs, TER Languedoc) forma part de la xarxa estatal de trens i autocars transport express rgional, pertanyent a SNCF. s l'ens de transport pblic que regeix els trens i autobusos de la regi francesa de Llenguadoc Rossell. Fou creat el 1 de gener del 2002.

Histria.





Llista d'estacions principals.

Estaci d'Aviny-Centre;
Estaci de Besiers;
Estaci de Carcassona;
Estaci de Mende;
Estaci de Montpeller Saint-Roch;
Estaci de Narbona;
Estaci de Nimes;
Estaci de Perpiny;

La xarxa.
La xarxa del TER de Llenguadoc Rossell comprn les segents lnies:

 Lnies ferroviries .

Lnia 1.
Marsella-Montpeller-Tolosa de Llenguadoc / Perpiny
La lnia lnia 1 s la mediterrnia: amb origen a Marsella o a Nimes, passa per Montpeller i Narbona i alguns trens continuen fins a Tolosa de Llenguadoc o a Perpiny.

Linia 2.

Tolosa de Llenguadoc-Narbona-Perpiny-Cervera
La lina 2 s la del Llenguadoc: Amb origen a Cervera de la Marenda, Perpiny o Narbona, passa per Carcassona fins a Tolosa de Llenguadoc. Cal fer transbordament a Narbona en la majoria dels casos. Aquesta lnia enllaa a Portbou amb la lnia Ca2 que arriba fins a Barcelona

Linia 3.
Aviny-Montpeller-Narbona
La lnia 3 duplica la lnia 1 en el tram metropolit i costaner del Llenguadoc.

Linia 4.
Nimes-Als-Clarmont d'Alvrnia
La lnia 4 s la lnia d Alvrnia: De Nimes a Clarmont d Alvrnia a travs d Als.

lnia 5.
Als-Besseges
El ramal de Besseges.

lnia 6.
Nimes-Lo Grau dau Ri
El ramal de Boques del Roine.

Lnia 7.
Marvejols-Mende-La Bastida-Puylaurent
La lnia 7 s La lnia de Losera: Connecta les lnies 8 i 10 amb Mende.

Lnia 8.
Clarmont d'Alvrnia-Milhau-Besiers
La lnia 8 recorre l'oest de Losera a travs de Milhau.

lnia 10.
Clarmont d'Alvrnia-Mende-Montpeller

lnia 11.
Carcassona-Lims-Quilhan
El ramal d Aude: entre Quilhan i Carcassona.

lnia 12.


Perpiny-Vilafranca de Conflent-La Tor de Querol
La lnia 12 s la lnia catalana: Amb origen a Perpiny i destinaci a Vilafranca de Conflent, continua amb transbordament com al Tren Groc fins a la Tor de Querol on t connexi amb la lnia de mitjana distnica R3 entre Puigcerd i Barcelona.

 Lnies d'autocar TER .
Lnia 9.
Montpeller-Sant Africa

Contacte.
Telfon TER Llenguadoc: 0891 700 900;
TER Llenguadoc;

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de la Catalunya Nord;

Enllaos externs.
Laregion.fr Estadstiques dels trens regionals de Llenguadoc Rossell ;
Mapa de l nies TER llenguadoc ;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375091" title="Emiliano Daniel Armenteros" nonfiltered="326" processed="326" dbindex="145331">

Emiliano Daniel Armenteros (nascut el 18 de gener de 1986 a Monte Grande, Buenos Aires) s un futbolista argent que juga actualment al Sevilla FC.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375092" title="Pasquale Anfossi" nonfiltered="327" processed="327" dbindex="145332">

Pasquale Anfossi (Taggia, 1727 - Roma, 1785) fou un compositor itali.

Deixeble de Piccini s don conixer (1773) a Roma en llur primera pera L'incognita perseguita, la qual va obtenir molt d'xit. Marx a Pars (1780), dirig l'pera italiana a Londres (1781-83), i desprs a Berln i a Praga, tornant a Itlia el 1784, on fou mestre de la capella de Sant Joan del Later. 

Escriv en total 73 peres, que foren en la seva major part ben acollides, malgrat llur manca d'originalitat. Entre les ms famoses podem citar: La finta giardinera; Il gelosos in cimento (1774); L'Olimpiade; L'Avaro; Il vecchi burlati; Il curioso indiscreto; Il matrimonio per iganno; Cleopatra; La vedova scaltra; Armida;I viaggiatori felici (1780), etc,. Compongu a ms algunes obres de bona msica religiosa.

Referncies.
Tom nm. 5 de l'Enciclopdia Espasa.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375093" title="Clepticus africanus" nonfiltered="328" processed="328" dbindex="145333">

 Clepticus africanus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la costa nord de So Tom.

 Referncies .



Bibliografia.

 Heiser, J. B., R. L. Moura & D. R. Robertson   2000. Two new species of creaole wrasse (Labridae: Clepticus) from opposite sides of the Atlantic. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 4 (no. 2): 67-76. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375099" title="Clepticus brasiliensis" nonfiltered="329" processed="329" dbindex="145334">

 Clepticus brasiliensis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme del sud-est del Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Heiser, J. B., R. L. Moura & D. R. Robertson   2000. Two new species of creaole wrasse (Labridae: Clepticus) from opposite sides of the Atlantic. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 4 (no. 2): 67-76. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375101" title="Beguinatges flamencs" nonfiltered="330" processed="330" dbindex="145335">


Un Beguinage s un conjunt de petits edificis utilitzats per beguines, que van ser diverses germandats establertes  de l'Esglsia Catlica Romana, fundada al segle XIII als Pasos Baixos, de les dones religioses que tracten de servir a Du sense retirar-se del mn.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375110" title="Imaxinismo" nonfiltered="331" processed="331" dbindex="145336">
L'imaxinismo (imaginisme, en catal) s un corrent potic de principis del segle XX que es caracteritza, entre altres coses, per la creaci d'imatges noves a partir d'elements quotidians o del paisatge que a vegades apareix humanitzat. 

Algun crtic literari ha denominat amb el nom dimaxinismo l'escola hilozosta creada per Lus Amado Carballo, que s un moviment potic propi de l'avantguarda gallega. Per l'imaginisme s un moviment d'avantguarda ja existent en altres literatures, i no t a veure amb l'hilozosmo.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375112" title="Clepticus parrae" nonfiltered="332" processed="332" dbindex="145337">

 Clepticus parrae   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total i els 320 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Bermuda, les Bahames i el sud de Florida (Estats Units) fins al nord de Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375114" title="Manuel Jimnez Jimnez" nonfiltered="333" processed="333" dbindex="145338">

Manuel Jimnez Jimnez (nascut el 21 de gener de 1964 a El Arahal, Sevilla) s un ex-jugador de futbol que actualment entrena al Sevilla FC.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375126" title="Conniella" nonfiltered="334" processed="334" dbindex="145339">

Conniella  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Conniella apterygia   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen G. R. 1983. A new genus and species of wrasse (Pisces: Labridae) from Rowley Shoals, Western Australia. Rev. Fr. Aquariol. v. 10 (no. 2). 43-46.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375129" title="Conniella apterygia" nonfiltered="335" processed="335" dbindex="145340">

 Conniella apterygia   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375130" title="Georges Auric" nonfiltered="336" processed="336" dbindex="145341">
Georges Auric (Lodve, Erau, 15 de febrer de 1899   Pars, 23 de juliol de 1983) fou un compositor francs.

Alumne de primera del Conservatori de Pars i de la Schola Cantorum de Vincent d'Indy. Entusiasta en un principi de la msica de Ravel, segu llurs petjades en les primeres composicions, per ms tard, sota l'influencia d'Erik Satie, constitu amb Durey i Honegger el grup que, amb la incorporaci d'altres msics  avantguardistes , fou conegut amb el nom d'Els sis. D'aquest perode de llur carrera, l'obra ms representativa s la msica d'escena composta per a Les fcheux, de Molire, convertida ms tard en ballet. Les obres del perode 1920-30 tenen una influncia fora notable de Stravinski, encara que llur estil tingui certa tendncia envers l'expressi personal, generalment humorstica. A travs de llurs audcies harmniques i formals, deixa endevinar, tanmateix, una solida formaci tcnica, i en llurs composicions no li'n sn alienes, detalls molt genials. La llista d'obres compren fins el 1930: per a teatre, Les noces de Camache, ballet, La reine de coeur; Les fcheux; Les plicans; el ballet Les matelots; La pastorale; Mariage de M. le Troubadec; Les enchantements d'Alcine, ballet  representat en l'pera de Pars el 1929, i msica d'escena de Malbruck s'en va-t-en guerre, i de Les alegres comares de Windsor; per  a orquestra, Foxtrot; Nocturne; i Suite; per a piano, Tres pastorals; Adieu New-York, foxtrot; Sonatine, i Chandelles romaines, aquesta ltima per a dos pianos. Per a cant escriv tres interludis; Huit pomes; Les joues en feu; Alphabet, i dos o tres quaderns ms de melodies. Del seu treball en contacte en varies disciplines artstiques, fou el cinema el que li don major fama i on ell es trobava ms cmode composant.

Auric demostr tamb una gran capacitat per a desenvolupar crrecs oficials i d'organitzaci, fins assolir un lloc destacat en el mn musical parisenc. De 1954 a 1977 fou president de la Societat d'autors, compositors i editors de msica de Frana. El 1962 ingress en l'Institut i, de 1962 a 1968, fou administrador de l'pera i de l'Opera Cmica. Tamb exerc com a crtic. En llur creaci artstica, Auric fou considerat iconoclasta, irreverent i fins i tot humorstic. La seva obra mostra un estil meldic ple de grcia, una harmonia simple i una construcci que treu profit de la ms petita inspiraci. A partir de 1930 compongu Sonata en fa (1931) i Partita pour deux pianos (1958), entre la msica de cambra; Phdre (1950), i La Reine du cour (1949) entre els seus millors ballets; en el cinema compongu per a Ren Clair ( nous la libert, 1932), Jean Cocteau (Le sang d'un poete, 1930); La belle et la Bte, 1946), John Huston (Molin Rouge, 1952) i un llarg etc.; el cicle Imagnes (iniciat el 1968), ambiciosa pea experimental entre instrumental i vocal.

Referncies.
Tom n 6 de l'Enciclopdia Espasa.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375132" title="Alborada" nonfiltered="337" processed="337" dbindex="145342">
Alborada fou una revista gallega fundada pel poeta Xon Vidal Martnez i dirigida per Manuel Bar, que utilitz el gravat xilogrfic i la prctica de linleum com a signe d identitat. Castelao, Cebreiro i Manuel Mndez  foren els responsables del disseny grfic dels seus quatre nmeros (Pontevedra, 1922).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375133" title="Coca de Lleida" nonfiltered="338" processed="338" dbindex="145343">

La coca de Lleida s una coca de recapte que inclou una barreja variadssima d ingredients digna de la cuina catalana medieval que era coneguda per mixtar productes de mar i de muntanya. En aquest cas porta truita de riu, anxova o sardina, tomquet i pebrot vermell, botifarra a rodanxes, rovell i formatge de vaca sec. s una coca que es menja tradicionalment per Sant Blai, i a l actualitat se n pot trobar tant a Lleida com a Tremp (Pallars).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375137" title="Coca de Montblanc" nonfiltered="339" processed="339" dbindex="145344">

La coca de Montblanc s una coca salada a base de conill rostit i picolat amb sofregit de ceba i tomquets, amanida amb olives verdes trinxades i nous picades, farigola i coriandre. T una forma oval i s oberta.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375142" title="Ctenolabrus" nonfiltered="340" processed="340" dbindex="145345">

Ctenolabrus s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Ctenolabrus rupestris   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier G. & Valenciennes A. 1839. Histoire naturelle des poissons. Tome treizime. Livre seizime. Des Labrodes. Hist. Nat. Poiss. v. 13. i-xix + 1-505 + 1 p.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375150" title="Ultreya" nonfiltered="342" processed="341" dbindex="145347">
Ultreya fou una revista quinzenal de cultura galaica publicada en 1919 i 1920 a Santiago de Compostella, fundada i dirigida per Armando Cotarelo Valledor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375152" title="Ctenolabrus rupestris" nonfiltered="343" processed="342" dbindex="145348">

 Ctenolabrus rupestris   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Noruega fins al Marroc, incloent-hi la Mar Mediterrnia i la Mar Negra.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375161" title="Estaci de Centre Direccional" nonfiltered="344" processed="343" dbindex="145349">









Vegeu tamb.
Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375162" title="Cuina de Frana" nonfiltered="345" processed="344" dbindex="145350">

La cuina francesa, ents com la cuina de l  Estat Francs, s una de les cuines ms celebrades d Europa per alhora una cuina difcil de classificar. Existeix almenys dos rams de gastronomia a Frana, l anomenada  cuina tradicional  i la  nouvelle cuisine . Si hom entn que la segona trenca amb els lligams entre terreny i cuina per crear una gastronomia  internacional , la primera es precisament el contrari. Barreja les aportacions de la cuina atlntica   la bretona, la corsa, la normanda, l alsaciana, la basca   i la cuina mediterrnia   la francoprovenal, la corsa i l occitana   aquesta darrera a sovint entesa com a   provenal  . Mentrestant les colnies franceses ultramar com Martinica, Guadalupe i la Guaiana Francesa o l antiga colnia d Algria han aportat diversos plats o ingredients trpics i magribins sense ser de cap manera relacionades amb la cuina francesa continental. Aquesta mixta de tradicions culinries   a sovint contradictria i desequilibrada   fa que siga impossible parlar de cap homogenetat, ans el contrari: la riquesa de la cuina francesa es basa en la varietat de cultures i terrenys que engloba l Estat. 

Quina cuina s la francesa?.
Si b s cert que el tpic intern i extern ha sigut parlar de la gastronomia francesa amb l mfasi en Pars i la seua rodalia, doncs de cremes i mantegues, formatges i pernil dol, hortalissa continental com el xampiny, la ceba o la carlota, des de la revaloritzaci de la cuina mediterrnia del final del segle XX el sud ha guanyat terreny i la cuina provenal ha liderat un reviscolament de la cuina occitana com una cuina de qualitat. En conseqncia plats mediterranis com la ratatolha (samfaina) sn habitualment considerats francesos i gaudeixen d una acceptaci important arreu de Frana.

Sobretot a l Estat Francs, la gastronomia pateix la contraposici de cuina burgesa a la ciutat i  cuina tradicional    o siga, de pags  . Durant gran part del segle XX i ads el rebuig a la cuina de les provncies creava un esgra de valors on la cuina parisenca i burgesa era considerada la millor - per la seua relativa complexitat, insistncia en la presentaci i sabors subtils - i la cuina provincial i pagesa la inferior - per la seua senzillesa i sabors de vegades forts. 

A hores d ara continua la contradicci entre una cuina francesa estatal que suposadament engloba les cuines regionals com la provenal, per tamb cuines que se situen en major part fora de l Estat Francs com la basca o la catalana, i que no sempre sn acceptades com a franceses de primera ni pels nordcatalans i francobascs, ni per la resta dels francesos, ats que la majoria dels seus plats sn totalment desconeguts a Frana   exemples serien les habituals boles de picolat i coques rosselloneses o la piperrada tpica del nord i sud del Pas Basc. 

Tpics sobre ingredients individuals   que l all siga  espanyol  o inculte, o que l arrs s catal   fan que alguns plats i cuines tinguin dificultat a l hora de ser acceptats. Aix doncs la paella i la pissaladiera   una mena de pizza   de Nia, la tila  originria de Ligria   de Seta o l allioli d Occitnia han tingut certa oposici pel tpic que aquests plats sn estrangers. En canvi la maionesa s acceptada com a francesa quan molts apunten a un origen menorqu. 


La falta d una sola tradici culinria a l Estat Francs fa impossible considerar la cuina francesa com una cuina tradicionalment   nacional   sin com un conjunt de cuines regionals assimilades en menor o major grau per la cuina burgesa.   

Aliments tpics.
Entre els aliments ms associats amb Frana hi ha el vi, el formatge, el pat i el pernil dol. Cada un gaudeix d una producci important arreu de l estat, i molts sn subjectes a una denominaci d origen. 

Els pernils solen ser dolos i grans. Encara que n hi ha arreu de l estat, els de Pars i de Baiona tenen fama.

El vi francs s el ms consumit del mn i t un gran prestigi. Hi ha vins negres, rosats, blancs i escumosos, tots en general de la zona mediterrnia. Les zones de producci ms importants sn els Costers del Roine, la zona de Bordeus, la costa del Llenguadoc. Pel que fa als blancs escumosos hi ha els de Xampany i els de Die (Costers de Roine).

Vegeu tamb: Vi del Rossell, Vi d'Alscia, Beaujolais, Vi de Crsega, Cte de Nuits, Vi de la Provena, Route des Grands Crus ;

Pel que fa als formatges, s especialment tpic el formatge blau, un formatge amb mou dels quals el ms conegut s el de  Rocafort. Altres formatges sn els cremosos com el formatge Brie o els de llet d ovella com el Ossau-Irati basc.

Vegeu tamb: Llista de formatges d'Occitnia, Beaufort, Camembert (formatge), Comt, Saint Marcellin, Selles-sur-Cher, Vacherin ;

Caldria parlar tamb del pa de Frana que t moltssimes variants, les ms esteses la baguette   amb una massa i crosta tova   , la flute   molt prima i llarga   i el  pain  que s el doble de gran que la baguette i t una crosta ms dura.

Preparacions tpiques.
Truita d ou, anomenada   omelette   i que a sovint rep el nom de  truita francesa  en contraposici a la  truita espanyola  (truita de patata).
Amanides mediterrnies a base d hortalissa com l amanida niard;
Tota mena de saladets a base de tonyina i maionesa o oli d oliva.
Cuixes de granota.
Ostres al vapor.
sopes camperoles.
Pat i el fois gras (fetge d oca gras) tpic de la costa atlntica.
Coq au vin, un putxero a base de gall i vi.
Boeuf bourgignon un estofat de bou tpic de la Borgonya.
Ratatolha. Anomenada   ratatouille   en francs, s un dels plats occitans ms commercialitzats fora del pas si b s tpic de tot el mediterrani amb diversos noms.
Bolhabaissa. Anomenada   bouillabaisse   en francs, s un plat germ bess del suquet de peix tpic de l Occitnia costanera.
Caolet. Un plat de fesols i cansalada originria de la zona de Tolosa de Llenguadoc i ara present a tots els supermercats francesos.
Quiche o   quiche lorraine  , una barreja de pasts i truita d ou que a sovint porta formatge i xampinyons o altres verdures menudes. ;
Cuscs. Un plat tradicionalment magrib que arriba a Frana a travs de la colonitzaci d Algria i Marroc. A hores d ara s encara un producte ben tpic als supermercats, grcies tamb a la poblaci immigrant magrebina.

Dolos.
Creps.
Flam, bastant distint de la crema catalana.
Pa amb xocolate. s un brioix farcit de xocolate, anomenat "Pain au chocolat".
Bouche a la Reine, un pasts.
Galeta de reis, un pasts nadalenc amb una sorpresa amagada dins, tpic dels pasos de cultura catlica del mediterrani.
Torr de Montelaimar. s un torr tou d ametlla que hom pot trobar arreu de l estat per es produeix nicament a la vila occitana de Montelaimar.

Salses.
Vinagreta, barreja d aigua, vinagre, oli, espcies, sal i sucre. s emprada tpicament amb amanides.
Maionesa, ou i oli, tamb per a amanides.
Oli d oliva o oli de gira-sol. Ambds tpics del mediterrani que confronta amb l s de cremes a base de mantega al centre, oest i nord.

Begudes.
A banda del vi, hi ha vries cerveses i esperits prpies. Tpicament occit s el casss, un esperit a base de fruites del bosc begut a gran part d Occitnia. Un altre licor francs s l esperit d ans, pres a sovint com un aperatiu, costum tpicament burgs. Tamb sn d inters el conyac i l armanyac, el segon occit en origen.

A l apartat de begudes no-alcohliques hom troba sucs de fruita com el pomelo, pltan o ram i la grenadine, un cordial dol de fruites, normalment poma o fruits del bosc. El te gelat amb sabor a fruita tamb hi t gran acceptaci. Hi ha diverses aiges minerals comercialitzades, provinent generalment dels Alps, el Masss Central i els Pirineus.

Ingredients bsics.
Testimoni d un frtil i variat territori, la cuina francesa ostenta una gamma enorme d ingredients: hortalissa, llegums, fruita, carn, aviram, caa, bolets, embotits, lctics, cereals, olis i greixos, peix, marisc, nous, etc. s de destacar la vedella, el porc, els caragols, el conill, el cavall, les granotes, les trumfes, els xampinyons dels boscos de Pars, les pastanagues, les patates, les cebes, les bajoques, les albergnies, els porros, els carabassons, els naps, les escalunyes els prssecs, els albercocs, les cireres, les nectarines, els gerds, les groselles, les prunes, les mres, les baies, les pomes, el ram, la truita de riu, els ostres, els coloms, el tito, l'nec, l'oca, el pollastre i la guatlla.

Cuina occitana.

La cuina occitana forma part de la cuina mediterrnia per desenvolupa trets especfics que la distancia de la cuina catalana o italiana. A conseqncia de la grandria d'Occitnia s una cuina molt variada. Comparteix amb d'altres cuines del mediterrani l's d'elements i sabors bsics i rotunds, entre d'ells la carn, peix i verdures, a ms de l'oli d'oliva; per tamb s'apropa a la cuina atlntica, amb menjars ms calorfics. Alguns plats ben coneguts sn comuns arreu del mediterrani, com la ratatolha (la nostra samfaina), l'allioli, la bolhabaissa (pareguda al suquet de peix), el pan golat (pa amb oli) i el vi. Si hi ha alguna cosa que la desmarca dels seus vens s el marcat s d'espcies.

Cuina de la Catalunya Nord.
Com a cuina d'un pas propi de l'Estat Francs, la gastronomia tradicional de la Catalunya Nord s essencialment una cuina catalana, pareguda a la de l'Empord, amb plats tpics com la cargolada, bunyetes, coques o les boles de picolat. La influncia francesa i occitana es podria notar en el poc consum de l'arrs, el consum de bou a Perpiny i una accentuada viticultura. 

Cuina del Rossell;
Cuina del Conflent;
Cuina de la Cerdanya;
Cuina del Capcir;
Cuina del Vallespir;

Vegeu tamb.
El xuixo, un pasts giron inspirada per la pastisseria francesa.

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375166" title="Arouca" nonfiltered="346" processed="345" dbindex="145351">

Arouca s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Nord i a la subregi d'Entre Douro e Vouga. L'any 2006 tenia 23.874 habitants. Es divideix en 20 freguesies. Limita al nord amb Castelo de Paiva i Cinfes, a l'est amb Castro Daire, a l'est i sud amb So Pedro do Sul, al sud amb Vale de Cambra, al sudoest amb Oliveira de Azemis i al nordoest amb Santa Maria da Feira i Gondomar.



Freguesies.
 Albergaria da Serra;
 Alvarenga;
 Arouca;
 Burgo;
 Cabreiros;
 Canelas;
 Chave;
 Covelo de Paiv;
 Escariz;
 Espiunca;
 Fermedo;
 Janarde;
 Mansores;
 Moldes;
 Rossas;
 Santa Eullia;
 So Miguel do Mato;
 Tropeo;
 Urr;
 Vrzea;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375167" title="FC Torpedo Kutaisi" nonfiltered="347" processed="346" dbindex="145352">

El FC Torpedo Kutaisi s un club de futbol georgi de la ciutat de Kutaisi. 

 Histria .
Evoluci del nom:
1946: Torpedo Kutaisi;
1949: Lokomotiv Kutaisi;
1960: FC Torpedo Kutaisi;
1990: FC Kutaisi;
1992: FC Torpedo Kutaisi;

L'any 2007 el club pat problemes econmics i fou descendit de categoria.

 Palmars .
Lliga georgiana de futbol (4): ;
1949, 2000, 2001, 2002;

Copa georgiana de futbol (2): ;
1999, 2001;

Copa President de Turkmenistan (1): ;
2002;

 Enllaos externs .
 Web oficial de seguidors;
 UEFA.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375168" title="Castell de Kronborg" nonfiltered="348" processed="347" dbindex="145353">


Castell de Kronborg (dans: Kronborg Slot) est situat a prop de la ciutat de Helsingr (immortalitzat com Elsinore, en el Hamlet de Shakespeare) a l'extrem de la punta Zelanda en el punt ms estret de resund, el estret entre Dinamarca i Sucia. En aquesta part, el estret s de 4 km d'amplada, d'aqu la importncia estratgica de mantenir una fortalesa en aquest lloc. El castell ha estat durant segles un dels ms importants castells renaixentistes al nord d'Europa i s'ha afegit a la UNESCO Patrimoni de la Humanitat el 30 de novembre de 2000.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375169" title="FC WIT Georgia Tbilisi" nonfiltered="349" processed="348" dbindex="145354">

El FC WIT Georgia Tbilisi s un club de futbol georgi de la ciutat de Tbilisi. 

 Histria .
Evoluci del nom:
1968: Morkinali Tbilisi;
1992: FC Morkinali Tbilisi;
1998: FC WIT Georgia Tbilisi;

 Palmars .
Lliga georgiana de futbol (1): ;
2004;

 Enllaos externs .
 Web oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375174" title="Agathangelos" nonfiltered="351" processed="349" dbindex="145356">
Agathangelos (nom grec que vol dir   missatger de bones noticies ) fou un historiador armeni, suposat autor de una Histria dels Armenis en la que es descriu la conversi del rei Trdat (Tiridates) al cristianisme al comenament del segle IV. La versi armnia del llibre data del la segona meitat del segle V (desprs del 450), i s esmentada com a referncia per primer cop per Llatzer de Parp (vers el 500). Poc desprs es va fer una versi grega. Tamb es van fer versions en llat, rab i etop.

 Bibliografia .

G. Lafontaine, La version grecque ancienne du livre armnien d Agathange (Publications de l Institut orientaliste de Louvain 7), Lovaina, 1973.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375175" title="FC Olimpi Rustavi" nonfiltered="352" processed="350" dbindex="145357">

El FC Olimpi Rustavi s un club de futbol georgi de la ciutat de Rustavi. 

 Histria .
Evoluci del nom:
1991: Merani-91 Tbilisi;
2003: Fusionat amb FC Olimpi Tbilisi, esdevenint Merani-Olimpi Tbilisi;
2003: Reanomenat FC Tbilisi;
2006: Fusionat amb FC Rustavi, esdevenint Olimpi Rustavi;

 Palmars .
Lliga georgiana de futbol (1): ;
2007;

 Enllaos externs .
 Web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375178" title="FC Lokomotivi Tbilisi" nonfiltered="353" processed="351" dbindex="145358">

El FC Lokomotivi Tbilisi s un club de futbol georgi de la ciutat de Tbilisi. 

 Histria .
El club va ser fundat el 1936. T forta connexi amb els ferrocarrils de Gergia.

 Palmars .
Lliga georgiana de futbol (2): ;
1937, 1945;

Copa georgiana de futbol (3): ;
2000, 2002, 2005;

 Enllaos externs .
 Web oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375199" title="FC Spartaki-Tskhinvali Tbilisi" nonfiltered="354" processed="352" dbindex="145359">

El FC Spartaki-Tskhinvali Tbilisi s un club de futbol georgi de la ciutat de Tbilisi. 

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1936 amb el nom de FC Tskhinvali a la ciutat de Gori. Desprs de la desaparici l'estiu del 2006, fou refundat el 2007 a Tbilisi amb el nom de Spartaki Tskhinvali.

La temporada 2005-06, el FC Tskhinvali jugava a l'estadi Temur Burjanadze de Gori.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375201" title="Oliveira de Azemis" nonfiltered="355" processed="353" dbindex="145360">

Oliveira de Azemis s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Nord i a la subregi d'Entre Douro e Vouga. L'any 2004 tenia 71.243 habitants. Es divideix en 19 freguesies. Limita al nordest amb Arouca, a l'est amb Vale de Cambra i Sever do Vouga, al sud amb Albergaria-a-Velha, a l'oest amb Estarreja i Ovar i al nordoest amb Santa Maria da Feira i So Joo da Madeira.



Freguesies.
 Carregosa;
 Cesar;
 Fajes;
 Loureiro;
 Macieira de Sarnes;
 Macinhata de Seixa;
 Madail;
 Nogueira do Cravo;
 Oliveira de Azemis;
 Ossela;
 Palmaz;
 Pindelo;
 Pinheiro da Bemposta;
 Santiago da Riba-Ul;
 So Martinho da Gndara;
 So Roque;
 Travanca;
 Ul;
 Vila de Cucujes;

Enllaos externs.
@zemis - Web sobre Oliveira de Azemis;
Terras de La Salette - Portal sobre Oliveira de Azemis;
oazonline - Peridico on-line;
Correio de Azemis - Peridico on-line;
A Voz de Azemis - Peridico on-line;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375206" title="FC Sioni Bolnisi" nonfiltered="356" processed="354" dbindex="145361">

El FC Sioni Bolnisi s un club de futbol georgi de la ciutat de Bolnisi. 

 Palmars .
Lliga georgiana de futbol (1): ;
2006;

 Enllaos externs .
Pgina oficial  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375215" title="Santa Maria da Feira" nonfiltered="357" processed="355" dbindex="145362">

Santa Maria da Feira s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Nord i a la subregi d'Entre Douro e Vouga. L'any 2007 tenia 146.347 habitants. Es divideix en 31 freguesies. Limita al nord amb Vila Nova de Gaia i Gondomar, a l'est amb Arouca, al sudest amb Oliveira de Azemis i So Joo da Madeira, al sud i oest amb Ovar i a l'oest amb Espinho.  



Freguesies.

 Argoncilhe;
 Arrifana;
 Caldas de So Jorge;
 Canedo;
 Escapes;
 Espargo;
 Feira  (inclou la ciutat de Santa Maria da Feira );
 Fies  (ciudad);
 Fornos;
 Gio;
 Guisande;
 Lobo;
 Louredo;
 Lourosa  (ciudad);
 Milheirs de Poiares;
 Mosteir;
 Mozelos;
 Nogueira da Regedoura;
 Paos de Brando;
 Pigeiros;
 Rio Meo;
 Romariz;
 Sanfins;
 Sanguedo;
 Santa Maria de Lamas;
 So Joo de Ver;
 So Paio de Oleiros;
 Souto;
 Travanca;
 Vale;
 Vila Maior;

Enllaos externs.

 Jornal Bissemanrio das Terras de Santa Maria;
 Portal de Santa Maria da Feira;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375218" title="So Joo da Madeira" nonfiltered="358" processed="356" dbindex="145363">

So Joo da Madeira s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Nord i a la subregi d'Entre Douro e Vouga. L'any 2006 tenia 21.706 habitants. Limita al nord amb Santa Maria da Feira i s envoltat per Oliveira de Azemis.



Freguesies.
 So Joo da Madeira;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375219" title="Vale de Cambra" nonfiltered="359" processed="357" dbindex="145364">

Vale de Cambra s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Nord i a la subregi d'Entre Douro e Vouga. L'any 2006 tenia 21.706 habitants. Es divideix en 9 freguesies. Limita al nord amb Arouca, a l'est amb So Pedro do Sul, al sudest amb Oliveira de Frades, al sud amb Sever do Vouga i a l'oest amb Oliveira de Azemis.



Freguesies.
 Ares;
 Cepelos;
 Codal;
 Junqueira;
 Macieira de Cambra;
 Roge;
 So Pedro de Casteles;
 Vila Ch;
 Vila Cova de Perrinho;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375221" title="Manuel Varela Rado" nonfiltered="360" processed="358" dbindex="145365">
Manuel Varela Rado (Pontevedra, 1873 - Madrid, 1962) fou un metge i poltic gallec, fill de Teodoro Varela de la Iglesia. El seu pare i el seu oncle foren professors d'institut expedientats per llurs idees liberals. Es llicenci en medicina a la Universitat de Santiago de Compostella, ampli estudis a Madrid, on va conixer Francisco Giner de los Ros, i a Alemanya, on s'especialitz en ginecologia i obstetrcia. El 1911 va obtenir una nova beca de la Junta per a l'Ampliaci d'Estudis per a estudiar a Alemanya, d'on va importar algunes tcniques que el van fer pare de la ginecologia moderna a Espanya. Un dels seus deixebles fou Roberto Novoa Santos i Alejandro Otero Fernndez. 

El 1919 fou nomenat catedrtic de la Universitat Central de Madrid, on va afavorir l'ingrs d'estudiants gallecs a la Residencia de Estudiantes i assol gran popularitat com a professor i organitzador de conferncies. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per Pontevedra com a independent dins l'ORGA. L'cotubre de 1936, tement per la seva vida, va exiliar-se a Zuric (Sussa). Va tornar de l'exili el 1941, desprs de pactar amb les autoritats franquistes. Tot i aix, fou jutjat pel Tribunal de Responsabilidades Polticas i apartat de la seva professi fins el 1945, poc abans de jubilar-se.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375222" title="Catedral de Roskilde" nonfiltered="361" processed="359" dbindex="145366">


Catedral de Roskilde (dans: Roskilde Domkirke), a la ciutat de Roskilde a l'illa de Zelanda (Sjlland) a l'est de Dinamarca, va ser la primera catedral gtica que es va construir de ma i la seva construcci encoratjar la propagaci d'aquest ma d'estil gtic a tot el nord d'Europa. Va ser construda durant el segle XII i XIII, i incorpora tant gtic i romnic caracterstiques arquitectniques en el seu disseny. s l'nica catedral a Zelanda fins al segle XX. La catedral de les dobles agulles dominen l'horitz de la ciutat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375223" title="Giuseppe Minardi" nonfiltered="362" processed="360" dbindex="145367">

Giuseppe Minardi (Solarolo, 18 de mar de 1928) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1950 i 1958. 

Anomenat Pipazza, destac en les clssiques del ciclisme itali, en les quals demostr la seva capacitat a l'esprint. Com a amateur ja va guanyar el Trofeu Matteotti i la Mil-Rapallo el 1949. El 1950 va fer el salt al professionalisme en el Giro de Llombardia, aconseguint la seva primera victria l'any segent, en una etapa del Giro d'Itlia. Les seves principals victries foren el Giro de Llombardia de 1952 i sis etapes al Giro d'Itlia, cursa que lider durant 3 etapes en l'edici de 1954.

 Palmars .
 1949 (amateur);
 1r del Trofeu Matteotti;
 1r de la Mil-Rapallo;
 1951;
 1r del Trofeu Baracchi (amb Fiorenzo Magni);
 1r del G.P. Ponte Valleceppi;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 1952;
 1r dels Tres Valls Varesines;
 1r del Giro de Campania;
 1r del Giro de Llombardia;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 1953;
 Vencedor d'una etapa de la Roma-Npols-Roma;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 1954;
 1r del Giro de la Provncia de Reggio Calbria;
 1r del Giro de Romagna;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 1955;
 1r del Trophe Matteotti;
 1r del Giro del Piemont;
 1r a Pescara;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 1956;
 1r del Giro de la Provncia de Reggio Calbria;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;

 Resultats al Giro d'Itlia .
 1950. 55 de la classisificaci general;
 1951. Abandona. Vencedor d'una etapa;
 1952. 18 de la classisificaci general. Vencedor d'una etapa;
 1953. Abandona. Vencedor d'una etapatape;
 1954. Abandona. Vencedor d'una etapa. Porta la maglia rosa durant 3 etapes;
 1955. 24 de la classisificaci general. Vencedor d'una etapa;
 1956. Abandona. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1953. Abandona (5a etapa);

Enllaos externs.
Biografia i palmars a museociclismo.it ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375226" title="Cymolutes" nonfiltered="363" processed="361" dbindex="145368">

Cymolutes s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Cymolutes lecluse  ;
Cymolutes praetextatus  ;
Cymolutes torquatus   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther A. 1861. A preliminary synopsis of the labroid genera. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 3) v. 8 (no. 47). 382-389.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375227" title="Cymolutes lecluse" nonfiltered="364" processed="362" dbindex="145369">

 Cymolutes lecluse   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 World Register of Marine Species ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375231" title="Cymolutes praetextatus" nonfiltered="365" processed="363" dbindex="145370">

Cymolutes praetextatus s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica) i les Illes de la Societat.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375232" title="Bruno Landi" nonfiltered="366" processed="364" dbindex="145371">

Bruno Landi (Amelia, 5 de desembre de 1928) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1953 i 1957. Durant la seva carrera esportiva sols aconsegu dues victries, la primera d'elles de gran presitigi en guanyar el Giro de Llombardia el 1953. 

Palmares.
1953 ;
 1r al Giro de Llombardia ;
1954 ;
 1r a la Nazionale, a Romito Magra ;

Enllaos externs.
Fitxa a sitiodeciclismo.net;
Palmars a museociclismo.it ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375233" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="367" processed="365" dbindex="145372">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es disputaren 33 proves atltiques, 24 en categoria masculina i 9 en categoria femenina. Les proves es realitzaren a l'Estadi de Wembley entre els dies 30 de juliol i 7 d'agost de 1948.

En aquesta edici debutaren als Jocs com a categoria olmpica els 10 km marxa en categoria masculina i els 200 m llisos, el salt de llargada i el llanament de pes en categoria femenina.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria masculina.


Els resultats de les proves de velocitat i marxa estan expresats en hores/minuts/segons.;
Els resultats de les proves de salt i llanament estan expresats en metres.;
Els resulatts del decatl estan expresats en punts.;

Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Atletisme 1948;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375235" title="Cymolutes torquatus" nonfiltered="368" processed="366" dbindex="145373">

 Cymolutes torquatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Marqueses i el sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375237" title="Pedres de Jelling" nonfiltered="369" processed="367" dbindex="145374">


Les pedres Jelling sn dues pedres rniques que es troben a Jelling, Dinamarca. 

El 1994, van passar a figurar a la llista del Patrimoni de la Humanitat, de la Unesco, aix com les muntanyes venes on es troben sepultat el rei Gorm el Vell de Dinamarca i la seva esposa, Thyra Danebod. Sn exemples notables de la transici de Dinamarca de l'era pagana a l'era cristiana. 

A ms a ms,d'inscripcions rniques, una de les pedres ostenta dibuixos amb una barreja de motius pagans amb un Crist.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375241" title="Bibiano Fernndez Osorio Tafall" nonfiltered="370" processed="368" dbindex="145375">
Bibiano Fernndez Osorio y Tafall (Pontevedra, 1902 - Ciutat de Mxic, 1990) va ser un poltic i intellectual gallec. Va ser Comissari General dels Exrcits de la Repblica durant la Guerra Civil, i va arribar a ser el funcionari espanyol de major rang a les organitzacions internacionals com sotssecretari de la ONU. 

Doctor en Cincies Naturals i Catedrtic de la mateixa matria en l'Institut de Pontevedra, Fernndez Osorio va ser secretari de la Missi Biolgica de Galcia (creada per la Junta per a l'Ampliaci d'Estudis) i dirigida per Cruz Gallstegui. Era membre de la Federaci Republicana Gallega quan va ser escollit alcalde de Pontevedra, als 28 anys. Va exercir desprs la presidncia de la Diputaci i fou dues vegades diputat nacional (a 1931 per la Acci Republicana dins la Federaci Republicana Gallega i a 1936  per Izquierda Republicana, partit amb en el qual havia conflut l'ORGA). 

Va presidir l'Assemblea de Municipis celebrada a Santiago de Compostella en 1932 per a discutir i redactar el projecte d'Estatut d'Autonomia de Galcia que es va dur a plebiscit en l'any 1936, resultant aprovat per que no va arribar a entrar en vigor per l'esclat de la Guerra Civil. Ossorio Tafall era secretari de la Junta Nacional d'Izquierda Republicana i havia ocupat les sotssecretaries de Treball i Governaci poc abans de la guerra. Posteriorment va ser director de Poltica, l'rgan d'Izquierda Republicana i, en 1938 va ser nomenat Comissari General de tots els Exrcits en el govern de Negrn. Es considera que va estar influt pels comunistes. 

Es va exiliar desprs de la derrota del bndol republic en la Guerra Civil. Va ser professor de la Universitat Nacional Autnoma de Mxic, de l'Instituto Politcnico Nacional i del Centre d'Estudis Internacionals del Collegi de Mxic. Es va incorporar a Nacions Unides en 1948. Va dirigir la FAO a Xile, Indonsia i Egipte. En 1964 va ser posat a a crrec de les operacions de pacificaci ael Congo, i desprs a Xipre. Es va jubilar com a sotssecretari general de l'organitzaci. 

Va ser convidat per Adolfo Surez a participar en el primer perode de l'autonomia gallega desprs de la fi del rgim franquista, si b va rebutjar l'oferiment. 
 Referncies .


Enllaos externs.
Petita biografia de Tafall;
Osorio-Tafall, article a La Voz de Galicia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375247" title="Joaqun Poza Juncal" nonfiltered="371" processed="369" dbindex="145376">
Joaqun Poza Juncal (  Pontevedra, 1934) fou un advocat i poltic republic, germ de Laureano Poza i fill de Joaqun Poza Cobas, dirigent republic gallec. Membre d'Acci Republicana i ma, fou escollit diputat per la provncia de Pontevedra a les eleccions generals espanyoles de 1931, i fou nomenat governador civil de Pontevedra. Ms tard fou un dels fundadors d'Izquierda Republicana.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375248" title="Laureano Gmez Paratcha" nonfiltered="372" processed="370" dbindex="145377">
Laureano Gmez Paratcha, (Pontevedra, 30 d'agost de 1884 - Barcelona, 9 d'abril de 1968) fou un metge i poltic gallec. Alcalde de Vilagarca de Arousa entre 1922 i 1923 i membre de les Irmandades da Fala, com a membre de la Organitzaci Republicana Gallega Autnoma fou escollit diputat a Corts per la circumscripci de Pontevedra a les eleccions de 1931. Fou Ministre d'Indstria i Comer entre el 12 de setembre i el 8 d'octubre de 1933 en el govern presidit per Alejandro Lerroux. A l'esclatar la Guerra Civil fou detingut i bandejat a Vern desprs d'aix s sotms a un consell de guerra i condemnat, en 1937, a dotze anys de pres. Desprs de ser alliberat en 1951 es trasllada a Buenos Aires on desprs de romandre noms un any, retorns a Espanya.

 Enllaos externs .
 Biografia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375250" title="Decodon" nonfiltered="373" processed="371" dbindex="145378">

Decodon s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Decodon grandisquamis     ;
Decodon melasma   ;
Decodon pacificus     ;
Decodon puellaris  ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther A. 1861. A preliminary synopsis of the labroid genera. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 3) v. 8 (nm. 47). 382-389.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375251" title="Jos Franchy y Roca" nonfiltered="374" processed="372" dbindex="145379">

Jos Franchy y Roca (1871, Las Palmas de Gran Canria - Ciutat de Mxic, Mxic 1944) fou un poltic canari, destacat lder del republicanisme federal. 

Advocat i periodista de professi, Franchy y Roca va fundar, en 1902, el Partit Republic Federal i la Federaci Obrera Canria. En la seva faceta com a periodista va fundar els peridics Las Efemrides (1899) i El Tribuno (1903), aquest ltim com rgan de difusi del seu partit poltic. En els seus orgens poltics, fou un ferm defensor dels drets de la classe obrera, que va organitzar els gremis per a la reivindicaci laboral, principalment el de treballadors portuaris, qui van promoure en 1910 la primera vaga esdevinguda a Puerto de La Luz. Anys ms tard adquiriria, en nom de la Societat d'Obrers del Carb, un solar en el barri de La Isleta per a construir la Casa del poble. L'edificaci es va comenar a aixecar el 1913 i el 1936 va ser volada amb explosius com una mostra de poder dels militars franquistas durant l'Alament Nacional. 

Acuitat per una difcil situaci econmica, Franchy Roca decid traslladar-se a la Espanya peninsular, assentant-se a Madrid. All es va presentar a unes oposicions per a Secretari de Govern de l'Audincia Territorial de Sevilla, plaa que va obtenir el 1915. A les eleccions generals espanyoles de 1931, sent secretari de govern de l'Audincia Territorial de La Corunya va ser escollit diputat per Las Palmas pel Partit Republic Democrtic Federal, i poc desprs, al juliol de 1931, va ser designat Fiscal General de l'Estat en la Repblica, crrec del que dimitiria anys ms tard, desprs d'aprovar-se per les Corts Constituents la Llei de Defensa de la Repblica. 

Manuel Azaa, en el seu segon mandat com President de la Segona Repblica en 1933, va designar a Franchy y Roca per a dirigir el Ministeri d'Indstria i Comer, no obstant aix el seu mandat seria breu ja que noms va romandre tres mesos en el crrec, tornant a Gran Canria. Iniciada la Guerra Civil, Franchy y Roca es va exiliar a Mxic on va morir en 1944. Les seves restes mortals van ser traslladades en 1976 a la seva ciutat natal de Las Palmas de Gran Canria, on es va donar el seu nom a una dels seus carrers en la seva memria. 

 Referncies .
 Felipe Redondo, Jess (2005). Jos Franchy y Roca : 1871-1944, Coleccin Canarias : Polticos para la Historia : Siglos XIX-XX ; 8,  : Parlamento de Canarias. ISBN 84-689-2434-2.
 Barrera Artiles, Jos (1997). La ciudad y sus nombres : calles, plazas y parques de Las Palmas de Gran Canaria. Las Palmas de Gran Canaria : Ayuntamiento de Las Palmas de Gran Canaria. ISBN 84-88979-24-X.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375252" title="Decodon grandisquamis" nonfiltered="375" processed="373" dbindex="145380">

 Decodon grandisquamis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Moambic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375255" title="Decodon melasma" nonfiltered="376" processed="374" dbindex="145381">

 Decodon melasma   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 32,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf de Califrnia fins a Equador.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375256" title="Decodon pacificus" nonfiltered="377" processed="375" dbindex="145382">

 Decodon pacificus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins a Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375258" title="Decodon puellaris" nonfiltered="378" processed="376" dbindex="145383">

 Decodon puellaris   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de Florida (Estats Units) fins a Surinam, incloent-hi les Antilles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375266" title="Barranc de Francol" nonfiltered="379" processed="377" dbindex="145384">

El Barranc de Francol s un barranc del terme municipal d'Isona i Conca Dell, que t l'origen en l'antic terme de Benavent de la Conca i desemboca en el riu de Conques dins de l'antic terme d'Isona.

Es forma a mig cam entre Llord i Biscarri, al sud-est del primer poble i al nord-oest del segon, entre lo Tossal (nord) i Saltacanteres (sud), per l'adjunci de dos afluents principals: el Torrent del Barril, que baixa dels vessants del Cogull de Sant Quiri, i el Barranc de la Font del Poble, que ve de Biscarri.

El Torrent del Barril t article a part, i hi queda explicat amb detall. El Barranc de la Font del Poble s'origina a 1.200 m. alt., al vessant meridional del Serrat de Santa Eullia, vessant de ponent del Cogull de Sant Quiri. Discorre entre Biscarri Vell (al sud) i Sant Andreu de Biscarri (al nord), i no rep cap altre barranc subsidiari seu. Marca una estreta vall delimitada al nord pel Serrat de la Font del Poble i al sud per la Serreta, que sn els dos serrats que acullen el poble de Biscarri.

El Barranc de Francol, un cop format, emprn una sinuosa marxa cap a ponent, per fent constants giragonses, passa pel sud del poble de Llord i travessa la carretera C-1412b prop de la Granja del Rampaire, a l'extrem sud del Serrat de Llord, al lloc anomenat Sls de Vila. Just all se li ajunta per l'esquerra el Barranc de la Coromina, que ve de la part moderna del poble de Biscarri.

El Barranc de la Coromina es crea a uns 1.000 m. alt., al lloc anomenat Espinau, sota i a ponent del Grau de Moles. Davalla cap a ponent, travessa tota la part nova de Biscarri, i rep per la dreta el Torrent de Renou. Aquest torrent, que ve de la part de Biscarri vell, ha rebut per la dreta el Barranc de la Font de la Salut i per l'esquerra la Llau dels Reguers. Tots aquests barrancs i torrents sn parallels, i formen unes valls estretes on est assentat Biscarri. A prop de la seva desembocadura en el Barranc de Francol, el de la Coromina rep encara per la dreta el Barranc de Font Mintidera.

El Barranc de Francol rep de seguida, ara per la dreta, el Barranc de Centanya, anomenat de Rater ms amunt de Llord. s el torrent que marca el lmit occidental del Serrat de Llrd, on es troba el castell i el poble de Llord. Aquest barranc procedeix de la zona nord-est de l'antic terme d'Isona, on hi ha el poble de Siall.

T l'origen en el Barranc de l'Espluga, el qual neix a uns 1.400 m. alt., grcies a les fonts de Caps, dels Bullidors i dels Barrons, al vessant de ponent de la Corona, de la Serra Mitjana. A l'Obaga de Rater, adopta el nou nom, i al cap d'una mica rep per la dreta la Llau de Torrull, i va marcant els vessants sud-oriental del Tur de la Colomera.

El Barranc de Francol continua la seva marxa, ara marcadament cap al sud-oest i fent constants ziga.zagues, passant pel nord dels Masos de Sant Mart, i al cap d'un tros rep per la dreta la Llau dels Reclatons fins abocar-se en el Riu de Conques, a 558 m. alt. En total, fa uns 2 quilmetres de recorregut.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375268" title="Bsquet als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="380" processed="378" dbindex="145385">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es realitz una competici de bsquet en categoria masculina, sent la segona vegada que aquest esport formava part del programa olmpic oficial. 

La competici tingu lloc al Harringay Arena entre els dies 30 de juliol i el 13 d'agost de 1948.

Comits participants.
Participaren un total de 298 jugadors de 23 comits nacionals diferents:


  (14);
  (14);
  (10);
  Canad (14);
  Corea (9);
  (14);
  Egipte (14);
  (14);
  (10);
  Frana (14);
  Hongria (14);
  Iran (13);

  Iraq (10);
  (14);
  (14);
  Mxic (14);
  Per (11);
  (13);
  (14);
  (149;
  (14);
  (14);
  Xina (10);


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Ronda preliminar.
Els 23 equips sn dividits en quatre grups de sis equips. Els dos primers de cada grup passen a quarts de final. Es dnen dos punts al vencedor de cada partit i un al perdedor, els empats sn resolts observant la diferncia de punts assolits en els partits.

Grup A.


 Uruguai derrota el Regne Unit, 69-17;
 Brasil derrota Hongria, 45-41;
 Canad derrota Itlia, 55-37;

 Brasil derrota Uruguai, 36-32;
 Canad derrota Regne Unit, 44-24;
 Hongria derrota Itlia, 32-19;

 Brasil derrota Regne Unit, 76-11;
 Hongria derrota Canad, 37-36;
 Uruguai derrota Itlia, 46-34;

 Itlia derrota Regne Unit, 49-28;
 Uruguai derrota Hongria, 49-31;
 Brasil derrota Canad, 57-35;

 Hongria derrota Regne Unit, 60-23;
 Brasil derrota Itlia, 47-31;
 Canad derrota Uruguai, 52-50;

Grup B.


 Filipines derrota Iraq, 102-30;
 Corea derrota Blgica, 29-27;
 Xile derrota Xina , 44-39;

 Xile derrota Iraq, 100-18;
 Filipines derrota Corea, 35-33;
 Xina derrota Blgica, 36-34;

 Xile derrota Filipines, 68-39;
 Blgica derrota Iraq, 98-20;
 Xina derrota Corea, 49-48;

 Blgica derrota Xile, 38-36;
 Corea derrota Iraq, 120-20;
 Filipines derrota Xina , 51-32;

 Blgica derrota Filipines, 37-35;
 Xina derrota Iraq, 125-25;
 Corea derrota Xile, 28-21;

Grup C.


 Estats Units derrota Sussa, 86-21;
 Txecoslovquia derrota Per, 38-30;
 Argentina derrota Egipte, 57-38;

 Per derrota Egipte, 52-27;
 Argentina derrota Sussa, 49-23;
 Estats Units derrota Txecoslovquia, 53-28;

 Per derrota Sussa, 49-19;
 Estats Units derrota Argentina, 59-57;
 Txecoslovquia derrota Egipte, 52-38;

 Estats Units derrota Egipte, 66-28;
 Txecoslovquia derrota Sussa, 54-28;
 Argentina derrota Per, 42-34;

 Egipte derrota Sussa, 31-29;
 Estats Units derrota Per, 61-33;
 Txecoslovquia derrota Argentina, 45-41;

Grup D.


 Frana derrota Iran, 62-30;
 Mxic derrota Cuba, 39-31;

 Mxic derrota Irlanda, 71-9;
 Frana derrota Cuba, 37-31;

 Mxic derrota Frana, 56-42;
 Iran derrota Irlanda, 49-22;

 Mxic derrota Iran, 68-27;
 Cuba derrota Irlanda, 88-25;

 Cuba derrota Iran, 63-30;
 Frana derrota Irlanda, 73-14;

Quarts de final.


Referncies i notes.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Bsquet 1948;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375269" title="Emiliano Iglesias Ambrosio" nonfiltered="381" processed="379" dbindex="145386">
Emiliano Iglesias Ambrosio (Ponteareas, 1878 - Madrid, 1943) fou un poltic gallec. Es llicenci en dret i el 1894 fou membre del Partit Republic Federal de Pontevedra, i director del diari La Unin Republicana. El 1904 acompany Alejandro Lerroux a Barcelona, amb qui fund el Partit Republic Radical i des del 1906 dirig el diari El Progreso. Des d'aquest diari va defensar Francesc Ferrer i Gurdia quan fou implicat en l'atemptat de Mateu Morral contra Alfons XIII i atac sovint Solidaritat Catalana. Tamb fou president de l'Ateneu de Concentraci Republicana Radical del VI Districte de Barcelona. Quan Lerroux es va exiliar a Frana el 1908 fou el cap del Partit Radical a l'interior. El 1909 fou escollit regidor de Barcelona, on fou acusat d'irregularitats administratives.

Malgrat els seus virulents atacs contra l'esglsia catlica i l'exrcit per la Guerra del Marroc des de les planes del seu diari, va mantenir una actitud ambigua davant la Setmana Trgica degut a les seves diferncies amb la Solidaritat Obrera, la qual cosa no li va evitar la detenci del 31 de juliol fins al novembre. Desprs va defensar alguns dels implicats, entre ells el propi Ferrer i Gurdia, i fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1910. El 1914 va signar en nom del seu partit el Pacte de Sant Gervasi, que fou un fracs i que provoc el seu distanciament amb Lerroux el 1915. Tot i aix, fou escollit regidor per Barcelona el 1917 i diputat a les eleccions generals espanyoles de 1920 i 1923. Quan es va proclamar la Dictadura de Primo de Rivera es va haver d'exiliar.

Quan es proclam la Segona Repblica Espanyola a Barcelona el 14 d'abril de 1931, va ocupar la seu del govern civil, per hi fou desplaat per Llus Companys. Desprs fou escollit diputat per la provncia de Pontevedra a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933. Durant aquest perode fou vicepresident de la comissi que elabor la Constituci espanyola de 1931 i ambaixador a Mxic.

 Ellaos externs .
 Biografia;
  Diccionari biogrfic del moviment obrer als Pasos Catalans per Mara Teresa Martnez de Sas i Pelai Pags i Blanch. Editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000 ISBN 848415243X ;
 El honor de los estados y los juicios paralelos en el caso Ferrer Guardia. de Pere Sol Gussinyer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375271" title="Catedral d'Oriola" nonfiltered="382" processed="380" dbindex="145387">

La Santa Esglsia Catedral del Salvador dOriola s la catedral de la dicesi Oriola-Alacant, a la comarca del Baix Segura. Des de 1959 comparteix la seu catedralicia, amb  Cocatedral de Sant Nicolau de Bari d'Alacant.

Construda sobre l'antiga mesquita, incialment com una esglsia parroquial ms, per Alfons X El Savi la va convertir en esglsia Principal en 1281. En 1413, el Papa Luna, Benet XIII, la va elevar a collegiata. En el ao 1419, el Papa Mart V, ho va confirmar. En 1510, el Papa Juli II va tornar a elevar la seua categoria, aquesta vegada, convertint-la en catedral. En 1564, Pius IV i Felip II li van concedir el Bisbat, grcies a la desmebraci d'una part del de Cartagena, sent el seu primer bisbe Gregori Gallo.

Morfologia.

Su construccin se inicin a finales del siglo XIII, hay que adscribirla al estilo gtico meridional, con planta de tres naves, girola y capillas entre contrafuertes. La nave central es ligeramente ms alta que las laterales y los arbotantes presentan escaso desarrollo. La cuierta es de trespoles (terrazas) y al exterior predominan las superficies lisas con escasos huecos que dan al conjunto un aspecto compacto. 

En la catedral pueden diferenciarse cuatro grandes fases constructivas y estilsticas, las dos primeras en estilo gtic singular levantino, seguida de otra renacentista y la ltima ya en estilo barroc: torres y naves al pie de la iglesia (fines del S.XIII-mediados del XIV); crucero, cabecera con altar mayor, girola y antigua aula Capitular (mediados del XV-principios del XVI); Portada de la Anunciacin y capillas junto a la torre (segunda mitd del XVI); Capilla de la Comunin y sacrista (siglo XVIII). Es de destacar la reforma del crucero del siglo XVI, realizada por Pere Compte.

El Campanar.

La torre campanar s la zona ms antiga de tota la catedral, ja que es contru a finals del segle XII i mitjans del XIV. Formen la torre quatre cossos coberts per voltes de creueria simples i separats a l'exterior per motllures corregudes. Cadascun dels pisos va tindre una funci, el cos de campanes, el del rellotge, habitaci de la cera i pres episcopal (en dona testimoni unes inscripcions fetes pels presos). 

Portades.

La catedral d'Oriola t tres grans entrades, sn:

La Porta de les Cadenes.

La ms antiga, del segle XIV, abocinada y carente de tmpano y parteluz. T un arc polilobulat de possible influncia mudjar i capitells amb decoraci figurativa. 

La Porta de Loreto.
Construda a mitjans del segle XV, en un gtic un tant arcaitzant, posiblemente debi de conservar el parteluz hasta mediados del siglo XVI en qu se sustituido por un arco carpanel. Destaca la decoraci escultrica de las arquivoltas, feta d'ngels que canten i toquen instruments.

La Porta de l'Anunciaci.
Al igual que las capillas septentrionales es obra renaixentista. Fue terminada en 1588 por Juan Ingls. Tiene una disposicin arquitectnica en forma de arco de triunfo. 



El claustre.
l claustre data de 1377, per fou reconstrut durant el Renaixement, cap al 1560, per Hernando Vliz amb arcs carapanells. En 1942 va ser desmuntat i transportat des de l'antic Convent de la Merc per a ser reconstrut al solar de l'antic fossar de la Catedral.




Interior.
La zona que va des dels peus de la catedral fins el creuer, est formada per una nau central de major altura i dues naus laterals a aquesta. La illuminaci s'aconsegueix grcies a la rossassa de la faana i als finestrals que aprofiten la diferncia d'altura entre les naus. Les pilastares estan composades per columnetes aparellades: La coberta s de voltes de creueria simples, a les seues claus (punts d'uni) hi sn representades les quatre barres de la Corona d'Arag i l'escut de Pere IV. 
Les capelles laterals, originalment d'estil gtic, en la zona nord sn substituidesper unes altres renaixentistes amb volta de mig can decorada amb cassetons.

El creuer.
La forma actual es deu a una reforma de principis del segle XVI, de la m del mestre Pere Compte. Aquest amb l'eliminaci de dos pilars i la construcci de dos arcos formeros, apoyados en pilares, y un arco fajn, apoyado en los contrafuertes, se consigue un espacio transversal a las naves y de mayor altura. La bveda consta de seis paos con arcos y nervios torsos.

La capalera.
T una planta rectangular delimitada pels murs de tancament de les capelles laterals i l'antiga Aula Capitular, mostra a l'exterior un finestral d'estil gtic flamger. La Capella Major t una planta hexagonal irregulari est coberta per una volta estrelada, la seua construcci estaria envers la segona meitat del segle XV. La girola presenta un interesant joc de voltes irregulars, unes tenen planta trapezoidal i altres pentagonals, permetent aix cobrir l'espai que hi ha entre la Capella Major, les capelles dels laterals i la capalera de l'edifici, es de principis del segle XVI.

Capelles.
Les capelles de la catedral conenen abundants peces pictriques, amb algunes de gran valor artstic. D'aquestes destaca el retaule de Santa Caterina (data al segle XV) i a la capella de Santa Barbara, el quadre de la verge del Ppul, del segle XVI i amb influncia italiana.

Retaule.
El retaule de la Capella del Roser fou projectat per Bartolom Perales i acabat pel seu fill Antoni. De fusta, presenta un gran carrer central on est la Verge i els carrers laterals tene relleus que representen els relleus del misteri del Rosari. A l'tic est el tradicional Calvari, Sant Pere i Sant Pau flanquegen l'escena que queda completa amb les escultures dels apstols en els eixos exteriors de la capella. 

Altres elements destacats.
Especial atenci mereixen el conjut de reixeries gtiques i renaixentistes, el cadiratge del cor, (obra de Juan Bautista Borja de 1716-19), i el gran orgue barroc.  T al voltant de 72 registres, cadereta i una  gran trompeteria de batalla. A dalt de tot est l'escut quatribarrat de la Corona d'Arag.

Veure.
Pere Compte;
Oriola;

Bibliografia.
Santiago Sebastin. El Coro de la catedral de Orihuela, Instituci Alfons el Magnnim (Valencia)  1986  ISBN 84-505-4788-1;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375272" title="Jos Lpez Varela" nonfiltered="383" processed="381" dbindex="145388">
Jos Lpez Varela fou un advocat i poltic gallec. Membre del Partit Republic Radical, treball com a inspector d'ensenyament i fou diputat per la provncia de Pontevedra a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933.

 Enllaos externs .
 Fitxa al Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375279" title="Ramn Salgado Prez" nonfiltered="384" processed="382" dbindex="145389">
Ramn Salgado Prez (Carril, Vilagarca de Arousa, 1894 - pazo d'A Moroza, Paradela-Meis,  1972) fou un advocat i poltic gallec. Llicenciat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella i propietari agrari, particip en el Congrs Agrari de Lavadores de 1917, on defens tesis antisocialistes i fund la Federacin Agraria de Caldas-Cambados, que va donar suport el sector maurista del Partit Conservador. Tanmateix, el 1918 es declar partidari d'abolir els foros i, influt per Emiliano Iglesias Ambrosio, va ingressar en el Partit Republic Radical. Defens als lders agraris detinguts a Tui el 1922, i durant la Dictadura de Primo de Rivera, juntament amb els dirigents agraris Manuel Portela Valladares, Basilio lvarez Rodrguez i Raimundo Vidal Pazos, treball per l'abolici dels foros.

El 25 de setembre de 1930 particip en el Pacte de Barrantes i fou diputat per la provncia de Pontevedra a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1933. No fou reescollit a les de 1936. Durant la guerra civil espanyola es va mantenir apartat a les seves propietats, i desprs de la guerra li fou prohibit l'exercisi de la professi durant uns anys. Desprs obriria un bufet a Vigo.

 Enllaos externs .
 Fitxa al Congrs dels Diputats;
 Biografia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375282" title="Afshrida" nonfiltered="385" processed="383" dbindex="145390">
La dinastia afshrida fou una dinastia de Prsia i Afganistan (1736-1796)  fundada per Nadir Shah (o Nader Shah) de la tribu turca dels afshar, branca dels kirklu (qirqlu). Va suplantar a la dinastia safvida el 1736.

 Nadir Shah .

Nadir Shah (1736-1747) fou el primer sobir de la dinastia. Nascut el 1688 a la regi de Darragaz a 110 km al nord de Mashad; es va fer fams a la zona per les seves aventures de pillatge i saqueig amb una banda d'homes de la tribu quan portava el nom de Nadir Khan; el 1723 Malik Mahmud Sistani va assolir el govern a Mashad i es va enfrontar a Nadir i la seva banda; el 1724 es va proclamar xa inaugurant l'efimera dinastia kiynida. Mentre a Esfahan, el xa Tahmasp no podia expulsar als afganesos que s'havien apoderat de la zona i es va dirigir a Khurasan on va sentir parlar de Nadir i el va reclutar. Junts es van apoderar de Mashad (1726) i Nadir va dominar als kurds de Kabushan i altres rebels locals. Es va estendre cap a l'oest i finalment va deposar a la dinastia safvida i es va coronar xa (Nadir Shah); just abans de ser coronat va nomenar al seu fill gran Reza Kuli Khan com a governador (wali) de Khurasan. Va fer una campanya a la ndia durant la qual Reza Kuli Mirza fou el seu virrei a Iran per amb seu a Mashad. El 1746 va executar a un centenar de notables i caps militars de Mashad sospitosos de deslleialtat i el 1747 fou assassinat per un grup dels seus propis oficials (20 de juny del 1747). 

 Adel Shah .

A la mort de Nadir el seu nebot Ali Kuli Khan, governador de Sistan on s'havia revoltat, va rebre l'adhesi dels oficials que l'havien matat. Mashad va quedar per Ali Kuli Khan mercs a la tasca del cap religis Mir Sayyed Muhammad. Ali Kuli es va apoderar de la fortalesa de Kalat on va massacrat a tota la descendncia de Nadir per evitar que cap li pogus disputar el tron, salvant-se noms Shahruk o Shahrokh, un net de 14 anys originat en una filla del darrer xa safvida. Ali Kuli fou proclamat el 6 de juliol de 1747 amb el nom de regne d'Adel Shah Afshar, per no va anar a Esfahan i va restar a Mashad; va nomenar al seu germ Ibrahim com a governador d'Esfahan. L'exrcit es va desintegrar i molts contingents van tornar a casa al Khurasan. Tot i aix Ibrahim va aconseguir dominar  Esfahan i l'occident.

Ibrahim Shah .

Quan Adel Shah va anar finalment a la zona occidental, Ibrahim  no el va reconixer, i el va haver de combatre. La batalla tingu lloc entre Sultaniya i Zandjan el juny de 1748 i els homes d'Adel Shah es van canviar de bndol i Ibrahim va obtenir aix la victria. Entregat al seu germ, Adel fou cegat. Ibrahim va entrar a Tabriz el 8 de desembre de 1748 i fou proclamat xa. Mentre a Mashad un junta militar amb turcs i kurds va proclamar xa a Shahrokh (1 d'octubre de 1848). Ibrahim va decidir atacar al seu nebot (primavera del 1749) per el seu exrcit es va dissoldre abans de la batalla. Ibrahim fou fet presoner i cegat i junt amb Adel Shah fou portat encadenat a Mashad on va morir al arribar (Adel fou executat)

 Shahrokh o Shahrukh  .

Shahrokh tenia sang safvida i era ms acceptable pel poble que altres pretendents. Els amirs del Khurasan el van utilitzar per apropiar-se del tresor i es van oposar a restablir la capitalitat a Esfahan. El cap religis Mir Sayyed Muhammad que havia estat decisiu en la proclamaci d'Adel Shah a Mashad, era ara a Qom i fou cridat per anar a Khurasan amb els presoners, per en realitat representava un perill pel regim pel seu prestigi religis tant a Qom com a Mashad. Mir Sayyed va anar a Mashad on Shahrokh va organitzar dos atemptats contra la seva vida que van fracassar, el que va provocar la revolta dels amirs que temien que aquestos actes ocasionessin la caiguda del regim; els rebels dirigits per Mir Alam Khan Arab-e Khuzayma, van agafar a Mir Sayyid i el van portar en triomf cap a palau; Shahrokh va fugir cap a l'harem on va fer matar als germans vius d'Adel i Ibrahim Shah, per finalment fou capturat i deposat. El 13 de gener de 1750 Mir Sayyed Muhammad era coronat com a Shah Sulayman II Safawi. 

 Shah Sulayman II .

Rpidament dotzenes de prnceps safvides es van acollir a la seva cort. Va decretar (com ja era costum) una moratria de tres anys en les taxes el que va buidar despresa el tresor. Herat fou annexionat a Kandahar per Ahmad Shah Durrani i Sulayman va exigir la seva restituci, i com que no es va produir va ocupar la ciutat desprs d'un dies de setge.

Mentre el xa era absent en una cacera el seu virrei Mir Alam Khan va intentar assegurar-se contra un contracop i va ordenar cegar a Shahrokh. Les diferencies entre faccions havien augmentat i un grup d'amirs rivals dirigits per Yusuf Ali Khan Djalayir va decidir agafar les rendes economiques que quedaven per a si mateixos, encoratjats per la dona de Shahrokh que assegurava que el seu marit no havia estat realment cegat. El 1750 els conspiradors van entrar a la cambra de Sulayman II, al que van treure els ulls. Llavors van alliberar a Shahrokh que realment estava cec, per com que ja no podien tirar enrere el van proclamar xa per segona vegada. Alam Khan va poder fugir de la ciutat i altres amirs van transigir o negociar amb el nou rgim.

 Shahrokh (segona vegada) .

Yusuf Ali Khan i la seva gent van decidir aturar les prdues i van portar la resta de les joies i valors al castell de Kalat per pel cam foren interceptats per Alam Khan que va tornar a Mashad i va recuperar el poder amb una aliana amb tribus kurdes locals. Mentre Ahmad Shah Durrani havia recuperat Herat i estava a punt d'envair Khurasan. Al hivern del 1750-1751 va assetjar Mashad per la defensa era massa forta i es va dirigir llavors a Nishapur, per fou igualment rebutjat i va haver de tornar a Herat. Un altre intent es va fer sobre Nishapur el 1754 igualment sense xit, per va poder capturar a Alam Khan que fou executat. El juliol segent va assetjar altre cop Mashad que es va rendir al cap de cinc mesos; tots els presoners foren tractats generosament i quan Ahmad Shah va anar contra Nishapur a la primavera segent, va investir a Mashad a Shahrokh com sobir vassall, deixant per un virrei afgans i una guarnici. Per una srie de derrotes especialment contra els qadjar a Masinan, el van obligar a retirar-se a Herat a la tardor del 1755. 

Va deixar a Amir Khan Barai de la tribu Barlas com a governador militar de Mashad per fou expulsat al cap de poc pel georgi Fereydun Khan, tutor (lala) dels fills de Shahrokh; al cap de poc el georgi fou assassinat i els seus partidaris expulsats per Nasrallah Mirza, el fill gran de Shahrokh. Aquest afavoria al seu fill ms jove, Nadir Mirza per va haver d'acceptar al seu fill gran al front del govern efectiu.

El 1768 el rei cec va convncer al seu fill Nasrallah d'anar en missi a la cort de Karim Khan a Shiraz oficialment per demanar ajut contra l'amenaa afganesa, i mentre estava absent el seu germ menor Nadir Mirza fou collocat al front del govern. Quan Nasrallah va tornar al cap de sis mesos, Nadir va haver de fugir cap a  en r n, i Nasrallah va recuperar el poder. No gaire desprs Nasrallah va assetjar Nishapur que sota Abbas Kuli Khan Bayat refusava reconixer al nou govern de Mashad; mentre anava a combatre al rebel, Nadir Mirza es va tornar a apoderar del govern a Mashad, per altre cop va haver de fugir quan Nasrallah, desprs de dominar Nishapur, va retornar.

El 1770 Ahmad Shah Durrani va atacar Mashad per Nasrallah el va derrotar quan noms tenia 200 homes (tots els dems havien desertat), en un temerari atac al camp de l'afgans. El conflicte va acabar amb un tractat que establia el casament d'una filla de Shahrokh amb un fill d'Ahmad Shah.

El 1775 Nasrallah fou expulsat del poder en un cop d'estat i es va dirigir a Shiraz per demanar ajut per recuperar-lo. Nadir Mirza va tenir el poder els segents set anys. Va retornar al cap de set anys (1882) i va recuperar el poder. Llavors Nasrallah ja mostrava signes evidents d addicci al opi i va morir mig recls el 1786. Per pagar les tropes el tresor s'havia buidat i s'havia hagut de confiscar propietat de capelles i santuaris. Va pujar al poder Nadir Mirza que va governar fins el 1796. 

El 1796 els perses d'Agha Muhammad Shah es van acostar a Mashad i Nadir va fugir a Herat. Shahrokh va capitular i fou torturat per revelar on eren les restes de les seves joies, i finalment enviat amb un fill ms jove a Mazanderan on va morir poc desprs dels efectes de la tortura. El 1797 va morir Aga Muhammad i Nadir Mirza va recuperar Mashad i la va conservar fins el 1802 quan Fath Ali Shah va fer una campanya que la va recuperar. Durant el setge Nadir va fer matar al cap religis local, del que sospitava que era agent dels perses; finalment Nadir fou capturat (abirl 1803) i executat a Teheran.

 Llista de Xas .

Malik Mahmud Sistani (dinastia Kiynida) 1724 - 1726    ;
Nadir Shah        8 de mar 1736 -  1 de juliol 1747 ;
Reza Kuli Mirza  1 de juliol 1747 - 5 de juliol 1747;
Adel Shah Afshar   6 de juliol 1747 - 24 de setembre 1748  ;
Ibrahim Shah Afshar 24 de setembre de 1748 - maig de 1749   (24 de setembre a 8 de desembre regent com Ibrahim Khan)  ;
Ismail Shahrokh (primera vegada)  proclamat 1 d'octubre de 1748 a Mashad/nic sobir maig 1749 - 17 de desembre 1749     ;
Mir Sayyed Muhammad, regent 17 de desembre de 1749 a 13 de gener de 1750, sobir com Shah Sulayman II Safawi 13 de gener de 1750 - 26 de gener de 1750     (dinastia safvida)                     ;
Ismail Shahrokh (segona vegada), 26 de gener de 1750 - desembre de 1754;
Ahmad Shah Durrani desembre de 1754 - 9 de maig de 1755 (dinastia durrani);
Ismail Shahrokh (tercera vegada), 9 de maig de 1755 - 14 de maig de 1796;
Agha Muhammad Shah 14 de maig de 1796 - 17 de juny de 1797;
Nadir Mirza juny de 1797 - abril 1803;

 virreis afshrides (Naib al-Soltana)  .

1749                       Noor Mohammad Khan Afghan;
1749                       Amir Khan Qaraei;
1749-1750                  Mir Alam Khan Khuzayma   ;
1750                       Yusuf Ali Khan Djalayir;
1750- 1754                 Mir Alam Khan Khuzayma   ;
1754                       Fereydoun Khan Gorji;
1754-1755                  Ocupaci afganesa, vacant;
1755                       Amir Khan Qaraei;
1755                       Fereydoun Khan Gorji     ;
1755 - 1768                Nasrallah Mirza Afshar      ;
1768                       Nadir Mirza Afshar;
1768                       Nasrallah Mirza Afshar (segona vegada);
1768-1769                  Nadir Mirza Afshar (segona vegada);
1769 - 1775                Nasrallah Mirza Afshar (tercera vegada)   ;
1775 - 1782                Nadir Mirza Afshar (tercera vegada);
1782 - 1786                Nasrallah Mirza Afshar (quarta vegada);
1786 - 1796                Nadir Mirza Afshar (quarta vegada);
1796 - 1797                Ocupaci qadjar, vacant;
1797 - 1803                Nadir Mirza Afshar, xa afshrida de Khurasan (cinquena vegada);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375283" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 200 metres tanques homes" nonfiltered="386" processed="384" dbindex="145391">

La prova dels 200 metres tanques masculins va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar l'1 de setembre de 1904 i en ella hi van prendre part 5 atletes, tots dels Estats Units. Aquesta fou la segona i darrere edici d'aquesta prova als Jocs Olmpics.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic (en segons) que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



Harry Hillman va establir un nou rcord olmpic, amb 24,6". En desaparixer aquesta prova del programa olmpic el rcord continua vigent. 

Resultats.

Final.


OR: Rcord Olmpic

Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375285" title="Mart de Llopart" nonfiltered="387" processed="385" dbindex="145392">


Mart de Llopart va ser un bandoler que va neixer l'any 1637 i va  fer les seves fetxories al cap de Creus i va morir misteriosament a l'illa de Mallorca cap el 1690.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375286" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 400 metres tanques homes" nonfiltered="388" processed="386" dbindex="145393">

La prova dels 400 metres tanques masculins va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 31 d'agost de 1904 i en ella hi van prendre part 4 atletes, tots dels Estats Units.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic (en segons) que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



(*) no oficial 440 iardes (= 402.34 m)

(**) Aquest rcord es va fer en un estadi amb una pista de 500 metres de circumferncia.

Harry Hillman va crrer en 53,0", per les tanques tenien una alada de tan sols 30 polzades (76 cm), cosa que invalida el rcord.

Resultats.

Final.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375288" title="Reflections of a Sound" nonfiltered="389" processed="387" dbindex="145394">

Reflections of a Sound s una can del grup australi de rock alternatiu Silverchair, i concretament pertany al ser cinqu lbum Young Modern, del qual n's el segon senzill. En senzill es va llanar nicament a Austrlia en format digital i com a CD de promoci el 14 de juliol del 2007.

El videoclip es va rodar a Queensland sota la direcci de Damons Escott i Stephen Lance, i amb la producci de Leanne Tonkes. Seguint l'estil de l'lbum, est fortament influenciat per l'art en moviment de "De Stijl". Tamb inclou referncies a altres artistes com Dal, Da Vinci, Magritte, Mondrian i Warhol.


 Llista de canons .

Digital release AUS
 "Reflections of a Sound";
 "Straight Lines (Live from Carriageworks Album Launch)";
 "Mind Reader (Live from Carriageworks Album Launch)";
 "Luv Your Life (Live from Carriageworks Album Launch)" (noms iTunes Store);

Promo CD AUS (ELEVENCDPRO72)
 "Reflections of a Sound";
 Disponible noms en CD de 5".


 Referncies .



 Enllaos externs .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375296" title="Cantons de l'Alt Rin" nonfiltered="390" processed="388" dbindex="145395">
Els Cantons de l'Alt Rin (Alscia) sn 31 i s'agrupen en 6 districtes:

 Districte d'Altkirch (4 cantons - sotsprefectura: Altkirch) :cant d'Altkirch - cant de Dannemarie - cant de Ferrette - cant de Hirsingue;

 Districte de Colmar (6 cantons - prefectura: Colmar) :cant d'Andolsheim - cant de Colmar-Nord - cant de Colmar-Sud - cant de Munster - cant de Neuf-Brisach - cant de Wintzenheim;

 Districte de Guebwiller (4 cantons - sotsprefectura: Guebwiller) :cant d'Ensisheim - cant de Guebwiller - cant de Rouffach - cant de Soultz-Haut-Rhin;

 Districte de Mulhouse (9 cantons - sotsprefectura: Mulhouse) :cant de Habsheim - cant de Huningue - cant d'Illzach - cant de Mulhouse-Est - cant de Mulhouse-Nord - cant de Mulhouse-Ouest - cant de Mulhouse-Sud - cant de Sierentz - cant de Wittenheim;

 Districte de Ribeauvill (4 cantons - sotsprefectura: Ribeauvill) :cant de Kaysersberg - cant de Lapoutroie - cant de Ribeauvill - cant de Sainte-Marie-aux-Mines;

 Districte de Thann (4 cantons - sotsprefectura: Thann) :cant de Cernay - cant de Masevaux - cant de Saint-Amarin - cant de Thann;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375297" title="Districte d'Altkirch" nonfiltered="391" processed="389" dbindex="145396">


El Districte d'Altkirch (alsaci ltkrech) s un dels sis amb qu es divideix el departament francs de l'Alt Rin, a la regi d'Alscia. Compta amb 4 cantons i 111 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Altkirch.

Cantons.
cant d'Altkirch ;
 cant de Dannemarie ;
 cant de Ferrette ;
 cant de Hirsingue;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alt Rin;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375298" title="Districte de Guebwiller" nonfiltered="392" processed="390" dbindex="145397">
El Districte de Guebwiller s un dels sis amb qu es divideix el departament francs de l'Alt Rin, a la regi d'Alscia. Compta amb 4 cantons i 47 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Guebwiller.

Cantons.
cant d'Ensisheim ;
cant de Guebwiller ;
cant de Rouffach ;
cant de Soultz-Haut-Rhin;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alt Rin;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375299" title="Districte de Mulhouse" nonfiltered="393" processed="391" dbindex="145398">


El Districte de Mulhouse (alsaci Arrondissement Milhse) s un dels sis amb qu es divideix el departament francs de l'Alt Rin, a la regi d'Alscia. Compta amb 9 cantons i 73 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Mulhouse.

Cantons.
cant de Habsheim ;
cant de Huningue ;
cant d'Illzach ;
cant de Mulhouse-Est ;
cant de Mulhouse-Nord ;
cant de Mulhouse-Oest ;
cant de Mulhouse-Sud ;
cant de Sierentz ;
cant de Wittenheim;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alt Rin;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375300" title="Districte de Ribeauvill" nonfiltered="394" processed="392" dbindex="145399">
El Districte de Ribeauvill s un dels sis amb qu es divideix el departament francs de l'Alt Rin, a la regi d'Alscia. Compta amb 4 cantons i 32 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Ribeauvill.

Cantons.
cant de Kaysersberg ;
cant de Lapoutroie ;
cant de Ribeauvill ;
cant de Sainte-Marie-aux-Mines;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alt Rin;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375301" title="Districte de Thann" nonfiltered="395" processed="393" dbindex="145400">
El Districte de Thann s un dels sis amb qu es divideix el departament francs de l'Alt Rin, a la regi d'Alscia. Compta amb 4 cantons i 52 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Thann.

Cantons.
cant de Cernay ;
cant de Masevaux ;
cant de Saint-Amarin ;
cant de Thann;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alt Rin;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375302" title="Districte de Colmar" nonfiltered="396" processed="394" dbindex="145401">


El Districte de Colmar s un dels sis amb qu es divideix el departament francs de l'Alt Rin, a la regi d'Alscia. Compta amb 6 cantons i 62 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Colmar.

Cantons.
cant d'Andolsheim ;
cant de Colmar-Nord ;
cant de Colmar-Sud ;
cant de Munster ;
cant de Neuf-Brisach ;
cant de Wintzenheim;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alt Rin;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375303" title="Altkirch" nonfiltered="397" processed="395" dbindex="145402">

Altkirch (alsaci ltkrech) s un municipi francs, situat al departament de l'Alt Rin i a la regi d'Alscia. 

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Lucien Herr (1864, Altkirch - 18 de maig 1926), socialista francs;


 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375304" title="Guebwiller" nonfiltered="398" processed="396" dbindex="145403">

Guebwiller s un municipi francs, situat al departament de l'Alt Rin i a la regi d'Alscia. 

 Personatges illustres .
 Jean-Baptiste-Theodore Weckerlin, compositor.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375305" title="Ribeauvill" nonfiltered="399" processed="397" dbindex="145404">

Ribeauvill (Rappschwihr en alsaci, Rappoltsweiler en alemany) s un municipi francs, situat al departament de l'Alt Rin i a la regi d'Alscia. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375306" title="Thann" nonfiltered="400" processed="398" dbindex="145405">

Thann s un municipi francs, situat al departament de l'Alt Rin i a la regi d'Alscia. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375307" title="Neotrobadorisme" nonfiltered="401" processed="399" dbindex="145406">
El neotrobadorisme va formar part del moviment potic d avantguarda gallec cap a 1930 arran de la difusi a Galcia de la lrica galaicoportuguesa, per mitj de l edici comentada de J. Joaquin Nunes (1928).

El neotrobadorisme conreat per autors com Fermn Bouza Brey o lvaro Cunqueiro va consistir a utilitzar com a model i inspiraci la tradici trobadoresca medieval gallega, sobretot el seu parallelisme en la forma i en temes com la trobada entre els nuvis o la utilitzaci simblica del paisatge i la naturalesa. All veritablement interessant d aquest fenomen literari s que va convertir en innovaci i avantguarda quelcom que tenia centenars d anys d antiguitat, per que havia restat oblidat pel trencament de la memria literria gallega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375310" title="Surda" nonfiltered="402" processed="400" dbindex="145407">
En l'obra de Christopher Paolini, Surda s un regne hum emplaat al sud d'Alagasia que lluita contra l'Imperi del tir Galbatorix.

La creaci d'aquest petit regne va ser possible perqu durant els seus primers quaranta anys de regncia, Galbatorix, va restar capficat estudiant els Eldunar de drac que havia aconseguit durant la seva rebelli.

Durant la narraci Surda s governada pel Rei Orrin. 
A la fi del segon llibre les seves forces s'enfronten, desprs de molt de temps, amb les forces de l'Imperi aconseguint una victria prrica a la Batalla de les Planes Ardents; grcies a la collaboraci dels vardens, els nans, els rgals i Eragon.

A partir de llavors les forces conjuntes de Surda, dels vardens i dels rgals inicien una poltica d'expansi territorial que els duu a conquerir diversos pobles i ciutats, la ms important dels quals s Feinster.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375311" title="Cantons del Baix Rin" nonfiltered="403" processed="401" dbindex="145408">
Els Cantons del Baix Rin (Alscia) sn 44 i s'agrupen en 7 districtes:






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375312" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 2590 metres obstacles homes" nonfiltered="404" processed="402" dbindex="145409">

La prova dels 2590 metres obstacles masculins va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 29 d'agost de 1904 i en ella hi van prendre part 7 atletes de dues nacions diferents. Aquesta fou la primera i darrera vegada que es va crrer aquesta distncia en uns Jocs Olmpics. Quatre anys abans s'havia corregut una distncia similar, els 2500 metres obstacles.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic (en segons) que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



(*) La distncia d'aquesta cursa fou de 2500 metres i l'estadi tenia una pista de 500 metres de circumferncia.

Resultats.

Final.
La cursa fou guanyada per Jim Lightbody amb un segon per davant de l'immediat perseguidor. Es desconeix el temps de bona part dels participants, aix com la posici exacte dels classificats entre la 5a i 7a posici.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375335" title="FK BATE Borisov" nonfiltered="405" processed="403" dbindex="145410">

El FK BATE Borisov (pronunciat b t ') (en bielors                ) (en rus                ) s un club bielors de futbol de la ciutat de Borisov.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1973 i refundat el 1996. BATE s el patrocinador del club i s l'acrnim de                                                       / Borisovski zavod AvtoTraktornogo Elektrooborudovaniya, en catal: Equipament electrnic per a autombil i tractor de Borisov.

L'any 2008 es convert en el primer club bielors en arribar a la fase de grups de la Lliga de Campions de la UEFA, desprs de superar els clubs Valur (3-0), RSC Anderlecht (4-3) i Levski Sofia (2-1).   

 Futbolistes destacats .
 Alexander Hleb;
 Vitali Kutuzov;
 Yuri Zhevnov;
 Egor Filipenko;

 Palmars .
 Lliga bielorussa de futbol (5): ;
1999, 2002, 2006, 2007, 2008;

 Copa bielorussa de futbol (1): ;
2006;

 Campionat de la RSS de Bielorssia (3): ;
1974, 1976, 1979;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;
Web de seguidos;
Web de seguidors;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375339" title="Farid Sid" nonfiltered="406" processed="404" dbindex="145411">
Farid Sid, nascut el 27 de mar de 1979 a Perpiny, s un jugador de rugbi a 15 francs que evoluciona al lloc de 3/4 Ala a la USAP (1,81 m per a 98 kg).

Carrera.
En club.
1997-2003 : Uni Esportiva Arlequins de Perpiny o USAP;
2003-2004 : US Colomiers;
2004-2008 : CA Brive;
des de 2008 : USAP;

Relaci externa.
 Fiche sur itsrugby.fr;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375340" title="FK Shakhtyor Soligorsk" nonfiltered="407" processed="405" dbindex="145412">

El FK Shakhtyor Soligorsk s un club bielors de futbol de la ciutat de Salihorsk.

 Futbolistes destacats .
 Oleg Belyakov;
 Sukhrob Hamidov;
 Akhliddin Tourdyev;

 Palmars .
 Lliga bielorussa de futbol (1): ;
2005;

 Copa bielorussa de futbol (1): ;
2004;

 Enllaos externs .
Web oficial;
FC Shakhtyor a UEFA.COM;
FC Shakhtyor a EUFO.DE;
FC Shakhtyor a Weltfussball.de;
FC Shakhtyor a Playerhistory.com;
FC Shakhtyor a Transfermarkt.de;
FC Shakhtyor a Football-Lineups.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375342" title="Tadeusz Baird" nonfiltered="408" processed="406" dbindex="145413">
Tadeusz Baird (Grodzisk Mazowiecki 26 de juliol de 1928   Varsvia 3 de setembre de 1981) fou un compositor polons.

Estudi en el conservatori de la seva ciutat natal. Va estar considerat com un dels millors compositors polonesos de la seva generaci, junt amb Lutoslawski, Panufnik i Penderecki. La seva caracterstica principal consistia, com els altres del grup, en la recerca d una sntesi, especialment entre els serialismes dodecafnics, o aleatori, i les tcniques ms o menys tradicionals, i incls pre-classiques, en aquest sentit, els coetanis polonesos se situaren a un nivell que sols produ, entre els occidentals, de forma molt allada i, en realitat, sense una orientaci general gaire clara.

Obres.
 Sinfonietta (1949);
 Concert per a piano i orquestra (1949);
 1 Simfonia (1950),
 premi de l Estat polons (1951);
 Colas Breugnon, suite per a flauta i orquestra de corda (1951);
 2 Simfonia (1952);
 Dues sonatines per a piano (1952);
 Concert per a orquestra (1953);
 Suite lrica, sobre un text de J. Tuwin (1953);
 Cassaci per a orquestra (1956);
 Quatre assaigs d orquestraci (1957);
 Quartet de corda (1958);
 Expressions variants, per a viol i orquestra (1959);
 Egzorta, per recitador, cor i orquestra (1960);
 Ertiques, per a soprano i orquestra (1961);
 Estudi, per a veus, orquestra piano i percussi (1961);
 Variacions envers un tema, per a orquestra (1963);
 Msica de l Epifania, per a orquestra (1963);
 i diversos conjunts de cambra per a flauta, obo, clarinet, fagot i piano, canons, composicions corals i diversos encrrecs per al teatre i el cinema.

Referncies.
 Tom No. 7 de l Enciclopdia Espasa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375343" title="FK Slavia-Mozyr" nonfiltered="409" processed="407" dbindex="145414">

El FK Slavia-Mozyr s un club bielors de futbol de la ciutat de Mazir.

 Histria .
Evoluci del nom:
 1987: FK Polesye Mozyr ;
 1995: FK MPKC Mozyr ;
 1998: FK Slavia Mozyr ;
 2006: FK Mozyr-ZLiN (en fusionar-se amb ZLiN Gomel);
 2007: FK Slavia;
 2008: FK Slavia-Mozyr;

 Palmars .
 Lliga bielorussa de futbol (2): ;
1996, 2000;

 Copa bielorussa de futbol (2): ;
1996, 2000;

 Enllaos externs .
UEFA.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375346" title="Cleto Maule" nonfiltered="410" processed="408" dbindex="145415">

Cleto Maule (Gambellara, 14 de mar de 1931) va ser un ciclista itali, que fou professional entre 1954 i 1961. Era un ciclista combatiu i lluitador, bon rodador, per poc adapatat a les pujades. Va passar al professionalisme desprs d'haver guanyat el Gran Premi Liberazione d'amateurs. El 1955 fou el seu millor any esportiu en guanyar dues de les clssiques ms destacades del calendari itali: la Mil-Tor i el Giro de Llombardia. Ens anys segents no mostr el nivell del seu primer any com a professional i sols destaca una etapa al Giro d'Itlia el 1956.

 Palmars .
1955;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r a la Mil-Tor;
 1r al Circuit de Vazzola ;
 1r al Circuit de Novellara;
1956;
 1r al Giro dels Apenins;
 1r al Circuit de Rovereto;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1957 ;
 Vencedor d'una etapa de la Roma-Npols-Roma;
1958 ;
 1r al Giro dels Apenins;
 1r al Tour dels Quatre Cantons;

Resultats al Giro d'Itlia.
1955. Abandona;
1956. 4t de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1957. 17 de la classificaci general;
1958. 46 de la classificaci general;
1959. 63 de la classificaci general;
1960. 88 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars i biografia a museociclismo.it ;
Palmars a memoire-du-cyclisme.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375347" title="FK Gomel" nonfiltered="411" processed="409" dbindex="145416">

El FK Gomel (en bielors          ) s un club bielors de futbol de la ciutat de Hmiel.

 Histria .
Evoluci del nom:
1959 : Lokomotiv Gomel;
1969 : Spartak Gomel;
1970 : Gomselmash Gomel;
1995 : FK Gomel;

 Futbolistes destacats .
 Gennadiy Bliznyuk;
 Stanimir Georgiev;
 Sergey Gorlukovich;
 Sergey Kuznetsov;

 Palmars .
 Lliga bielorussa de futbol (7): ;
2003;

 Copa bielorussa de futbol (3): ;
2002;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web de seguidors;
FC Gomel a UEFA.COM;
FC Gomel a EUFO.DE;
FC Gomel a Weltfussball.de;
FC Gomel a Playerhistory.com;
FC Gomel a Transfermarkt.de;
FC Gomel a Football-Lineups.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375353" title="Hixam I" nonfiltered="412" processed="410" dbindex="145417">
Hixam I o Hixam ibn Abd-ar-Rahman (en rab                   , Hix m ibn  Abd ar-Ra m n), fou el segon emir omeia de Crdova (788-796).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375358" title="Al-Hkam I" nonfiltered="413" processed="411" dbindex="145418">
Al-Hkam I o Al-Hkam ibn Hixam (en rab              , Al- akam ibn Hixam), fou el tercer emir omeia de Crdova (796-822).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375362" title="Muhmmad I" nonfiltered="414" processed="412" dbindex="145419">
Muhmmad I o Muhmmad ibn Abd-ar-Rahman (en rab                   , Mu ammad ibn  Abd ar-Ra m n), fou el cinqu emir omeia de Crdova (852-886).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375363" title="Al-Mndhir" nonfiltered="415" processed="413" dbindex="145420">
Al-Mndhir o Al-Mndhir ibn Muhmmad (en rab               , al-Mun ir ibn Mu ammad), fou el sis emir omeia de Crdova (886-888).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375364" title="Trinity Rescue Kit" nonfiltered="416" processed="414" dbindex="145421">


Trinity Rescue Kit (TRK) es una distribuci Live CD lliure, basada en Linux (concretament en Mandriva Linux), concebuda especficament per a la recuperaci, reparaci, restabliment de claus i duplicaci de discs durs. Trinity Rescue Kit inicia el maquinari des d'un lector de CD, un llapis USB o mitjanant PXE. 

Trinity Rescue Kit disposa d'un men d'inici grfic, basat en SYSLINUX i vesamenu32 que permet seleccionar les condicions d'inici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375365" title="Afzal Khan" nonfiltered="417" processed="415" dbindex="145422">
Muhammad Afzal Khan o Muhammad Afdal Khan (1814-1867) fou emir d'Afganistan. Era fill de Dost Muhammad Khan.

Sota el seu pare fou governador de Zormat, al sud de Kabul, i el 1849 de les provncies del nord amb capital a Balkh; com que aquesta ciutat estava en runes va construir una nova ciutat anomenada Takta-pol a l'esta de l'antiga ciutadella. Va retornar a Kabul el 1854 i va deixar com a governador delegat al seu fill Abd al-Rahman Khan. Va combatre als rebels del districte de Kataghan i les ciutats de Talikan, Baghlan i Andarab, juntament amb el seu germ Muhammad Azam Khan, i els va derrotar, per Mir Atalik va resistir amb una fora important a Rostak i Kulab i no fou derrotat fins el 1859 pel fill Abd al-Rahman.

A la mort de Dost Muhammad a Herat el 9 de juny de 1863 el seu fill Shir Ali es va proclamar emir en aquesta ciutat i va avanar cap a   r k r intentant dominar les provncies al nord de l'Hindu Kush. Afzal va avanar cap a Kabul amb una fora nombrosa per fou derrotat per Shir Ali en una batalla a la vall de Badjgah, a la part nord de la cadena muntanyosa. Shir Ali es va apoderar de Balkh i va fer presoner a Afzal Khan al que es va emportar cap a Kabul.

Shir Ali no va regnar gaire temps i Azam Khan i Abd al-Rahman van ocupar Kabul el juny de 1866 i van alliberar a Afzal (presoner a Gazni) al que van installar com emir a Kabul. 

Va morir  de colera a Kabul el 7 d'octubre de 1867.

Bibliografia .
 Mir Munshi Sultan Mahommed Khan, Life of Abdur Rahman, Amir of Afghanistan, 2 vols., Londres, 1900;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375369" title="Hank Ballard" nonfiltered="418" processed="416" dbindex="145423">
Hank Ballard, nascut sota el nom de John H. Kendricks (Detroit, Michigan, 18 de novembre de 1927 - Los Angeles, Califrnia, 2 de mar de 2003), fou un compositor i cantant nord-americ.

Va crixer cantant en l'esglsia de Bessemer, Alabama. Als 15 anys torn a Detroit decid formar un grup de msica mentre treballava en la lnia d'ensamblatge de la companyia automotriu Ford.

El 1958, Ballard compos i enregistr The Twist, per originalment fou editat com la cara B d'un simple. Un any desprs, Chubby Checker estren llur prpia versi de The Twist en el programa televisiu de Dick Clark a Filadlfia. Immediatament assol el nmero 1 en el chart americ i provoc una febre per aquest ball que va fer sorgir d'altres canons amb ritme de Twist, incloent Twist & Shout dels Isley Brothers i Twistin'the Nigth Away d'en Sam Cooke.

Ballard va ser incls en el Sal de la Fama del Rock & Roll el 1990. En una entrevista realitzada el 1996, descriv la msica com la seva medecina. Si ests cercant joventut ests cercant longevitat, noms pren dosi de rock & roll  s bo per l'nima, per estar b, per la psiques, per a tot el teu sser.

Ballard fou descobert a principis de la dcada dels 50, pel compositor i productor Johnny Otis. Va ser vocalista de The Royals, que ms tard canviarien el seu nom a The Midnigters. Les canons de Ballard foren prohibides durant els anys 50 en les rdios dels Estats Units per llurs lletres sexualment suggestives. A comenament dels 60, havia rankejat 22 singles en els charts R  incloent Work with Me Annie l'xit ms gran de Rhythm & Blues de 1954. El 2003, mor de cncer en la seva llar de Los Angeles a l'edat de 76 anys.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375375" title="FK Belshyna Babruysk" nonfiltered="419" processed="417" dbindex="145424">

El FK Belshyna Babruysk s un club bielors de futbol de la ciutat de Babruysk.

 Histria .
Evoluci del nom:
1992: Shinnik Babruisk;
1995: Belshyna Babruisk (el seu rival ciutad Fandok Babruysk desaparegu);

 Palmars .
 Lliga bielorussa de futbol (1): ;
2001;

 Copa bielorussa de futbol (3): ;
1997, 1999, 2001;

 Campionat de la RSS de Bielorssia (2): ;
1978, 1982;

 Enllaos externs .
UEFA.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375380" title="Hixam II" nonfiltered="420" processed="418" dbindex="145425">
Hixam II o Hixam al-Muyyad bi-Llah (en rab                  , Hix m al-Mu ayyad bi-Ll h), fou el tercer califa omeia de Crdova (976-1009 i 1010-1013).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375383" title="Felicitat Interna Bruta" nonfiltered="421" processed="419" dbindex="145426">
La Felicitat Interna Bruta s un ndex que sorgeix per analogia amb el PIB i que mesura el grau de felicitat o satisfacci dels habitants d'un pas. Va nixer a Bhutan el 1972 i ha estat adoptat com a referncia per algunes ONG i governs, tot i el criticisme per la seva subjectivitat.

L'ndex mesura:
el creixement econmic;
la cultura;
la sostenibilitat ambiental ;
l'estabilitat poltica i la responsabilitat del govern;
la salut mitjana;
l'accs a una feina que realitzi la persona;
la manca de discriminaci social;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375386" title="FK Tarpeda Zhodzina" nonfiltered="422" processed="420" dbindex="145427">

El FK Tarpeda Zhodzina (en bielors                   ) s un club bielors de futbol de la ciutat de Zhodzina.

 Histria .
Evoluci del nom:
1989: BelAZ Zhodino;
1993: Torpedo Zhodino;

 Futbolistes destacats .
 Sergey Starenkiy;
 Daler Toukhtasounov;
 Andrey Zakharenko;

 Palmars .
 Campionat de la RSS de Bielorssia (4): ;
1970, 1971, 1980, 1981;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web de seguidors;
Torpedo Zhodino a UEFA.COM;
Torpedo Zhodino a EUFO.DE;
Torpedo Zhodino a Weltfussball.de;
Torpedo Zhodino a Playerhistory.com;
Torpedo Zhodino a Football-Lineups.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375389" title="Muhmmad II al-Mahd" nonfiltered="423" processed="421" dbindex="145428">
Muhmmad II o Muhmmad al-Mahd bi-Llah (en rab                  , Mu ammad al-Mahd  bi-Ll h), fou el quart califa omeia de Crdova (1009).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375391" title="FK Lakamatyu Minsk" nonfiltered="424" processed="422" dbindex="145429">

El FK Lakamatyu Minsk (o FK Lokomotiv Minsk, en bielors                   ) s un club bielors de futbol de la ciutat de Minsk. 

 Futbolistes destacats .
 Ardian Shala;
 Zaza Kvekveskiri;
 Tamazs Pertija;
 Kakhaber Tsatsanava;
 Mikhail Smirnov;

 Enllaos externs .
Lokomotiv Minsk a UEFA.COM;
Lokomotiv Minsk a EUFO.DE;
Lokomotiv Minsk a Weltfussball.de;
Lokomotiv Minsk a Playerhistory.com;
Lokomotiv Minsk a Football-Lineups.com;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375394" title="Sulayman al-Mustan" nonfiltered="425" processed="423" dbindex="145430">
Sulayman al-Mustan bi-Llah (en rab                      , Sulaym n al-Musta  n bi-Ll h), fou el cinqu califa omeia de Crdova (1009-1010 i 1013-1016).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375398" title="FK Dinamo Brest" nonfiltered="426" processed="424" dbindex="145431">

El FK Dinamo Brest s un club bielors de futbol de la ciutat de Brest-Litovsk.

 Histria .
Evoluci del nom:
1960 : Spartak Brest;
1973 : BUG Brest;
1975 : Dynamo Brest;

 Futbolistes destacats .
  Viktor Sokol;

 Palmars .
 Copa bielorussa de futbol (1): ;
2007;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Dinamo Brest a UEFA.COM;
Dinamo Brest a EUFO.DE;
Dinamo Brest a Weltfussball.de;
Dinamo Brest a Playerhistory.com;
Dinamo Brest a Football-Lineups.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375401" title="Vanderbijlpark" nonfiltered="427" processed="425" dbindex="145432">


Vanderbijlpark (pronunciat: f nd  be lp   k) s una ciutat industrial de Sud-frica, a prop de Johannesburg, a l'estat de Gauteng.

s la seu de l'empresa siderrgica Vanderbijlpark Steel (anteriorment part d'ISCOR (Iron and Steel Corporation), actualment part de la multinacional Mittal). Juntament amb les ciutats venes de Vereeniging i Sasolburg formen el Triangle de Vaal, una gran regi industrial de Sud-frica.

Enllaos externs.
Dictricte de Sedibeng ;
Mittal Steel Sud-frica ;
Mittal Steel ;
Informaci del Triangle de Vaal ;
Universitat de North-West   ;
Ms informaci de Vanderbijlpark ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375402" title="FK Neman Grodno" nonfiltered="428" processed="426" dbindex="145433">

El FK Neman Grodno s un club bielors de futbol de la ciutat de Grodno.

 Histria .
Evoluci del nom:
1964 : Neman Grodno;
1972 : Chemik Grodno;
1992 : Neman Grodno;

 Futbolistes destacats .
 Aleksandr Prohorov;
 Sergei Gurenko;
 Dmitri Rovneyko;
 Aleksandr Sulima;

 Palmars .
 Copa bielorussa de futbol (1): ;
1993;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Neman Grodno a UEFA.COM;
Neman Grodno a EUFO.DE;
Neman Grodno a Weltfussball.de;
Neman Grodno a Playerhistory.com;
Neman Grodno a Football-Lineups.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375413" title="Hixam III" nonfiltered="429" processed="427" dbindex="145434">
Hixam III o Hixam al-Mutadd bi-Llah (en rab                  , Hix m al-Mu tadd bi-Ll h), fou el darrer califa omeia de Crdova (1026-1031).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375419" title="Blasfmia" nonfiltered="430" processed="428" dbindex="145435">
La blasfmia s una expressi irreverent contra un smbol venerat per una religi. 

La paraula ve del grec            ,               , blasphma, derivat de         , blptein, insultar, i de     /    , ph m o phma (dialecte dric), reputaci, que va donar blasphemia en llat, i que vol dir literalment difamaci.

Al segle XVI, el teleg espanyol Francisco Surez va definir la blasfmia com tota mena de maledicci, retret o falta de respecte a Du, tot i que, com recorda l'enciclopdia catlica, la blasfmia va ms enll del lmit estricte de la religi: La blasfmia pot implicar una manca de respecte a una criatura o a Du, tot i que en sentit estricte noms es fa servir en el darrer sentit. Aix doncs, la paraula blasfmia tamb pot designar una actitud irreverent cap a una persona o cosa considerada sagrada o inviolable; com diu el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, s una expressi ofensiva contra la divinitat, contra algun smbol religis o contra alguna realitat que sigui objecte d'adoraci, de veneraci o de culte religis.





 Tipus de blasfmies .
Segons els telegs i els homes d'Esglsia, la blasfmia pot ser de tres tipus:
 1. s una heretgia quan l'insult suposa una declaraci contra la fe, com en les afirmacions Du s cruel i injust o Du s la creaci ms meravellosa de l'home.
 2. s una imprecaci quan es limita a una maledicci contra l'sser suprem, com ara me cago en Du.
 3. s una manca de respecte quan s una simple mostra d'indignaci o de contrarietat, com en l'expressi de Juli l'Apstata Has venut, galileu.

Per exemple, es pot considerar blasfem: 
 negar un atribut div, o fins i tot l'existncia de Du,  ;
 apropiar-se d'un atribut o un objecte sagrat, ;
 entrar en certs llocs,
 insultar o malmetre una representaci de Du,
 mentir, cometre perjuri,
 representar una icona, quan la religi a qu pertany la imatge ho prohibeix, i, a fortiori, tamb representar la imatge en forma de caricatura. (Vegeu aniconisme.);

Francis Bacon, fundador de la cincia experimental, va fer servir aquesta paraula en sentit metafric en referir-se a Cat el Vell: I en el judici a Cat el Vell, va ser ben castigat per la seva blasfmia contra el Coneixement, i va ser castigat per all en qu havia faltat.

La blasfmia no existeix si no va lligada a una religi concreta. Aix, si un jueu diu que Jess no s el fill de Du no cau en cap blasfmia, ja que la seva religi nega que Jess sigui fill de Du. Per contra, un jueu que afirmi que Jess s el fill de Du s que cometr una blasfmia, perqu la seva religi ho nega. Aix doncs, els debats sobre les caricatures religioses no tenen ra de ser, perqu si els dibuixants no caricaturitzen la religi de la qual formen part (si s que formen part de cap religi) no se'ls pot acusar de blasfems.

Tamb s'ha de parlar de les blasfmies derivades, s a dir, aquelles en qu el sentit de la frase deixa de ser ofensiu perqu s'ha canviat alguna sllaba o alguna paraula (per exemple, me caso en dna en lloc de me cago en Du), que sovint han estat relativament ben acceptades.

 Blasfmia i context social .

Una paraula o un acte no sn blasfematoris d'una manera absoluta, sin que el seu carcter blasfematori i la gravetat d'aquesta blasfmia noms es poden avaluar quan es posen en relaci amb el que defensa una religi determinada.

La blasfmia noms pren sentit tenint en compte all que reflecteix des del punt de vista religis i alhora social, ja que s diferent l'heretgia de l'apostasia o d'una simple provocaci. De la mateixa manera, la intervenci  per preservar l'ordre pblic es fa actuant amb lgiques diferents.

Problemtica social.
Les religions sempre delimiten un domini sagrat exclusiu i independent del domini prof. La protecci d'aquest domini sagrat es caracteritza per una srie de prohibicions.. Davant aquestes prohibicions, la societat, en un Estat teocrtic, pot intervenir per protegir Du o per protegir els practicants. Als Estats amb religi oficial, en qu el fet religis sol ocupar una posici central, la llei protegeix la religi i la blasfmia pot ser un delicte, perqu implica atacar el fonament mateix de l'ordre social. Als Estats laics, per la seva banda, la blasfmia pot ser perseguida si causa un perjudici als fidels, perqu els ciutadans estan protegits per la llei, que els permet tenir les seves prpies creences. Si la blasfmia contrav el dret a la llibertat religiosa pot ser constitutiva de delicte.

Per les institucions religioses, una blasfmia conscient implica una voluntat deliberada d'agressi, un rebuig de l'altre i dels seus valors. D'acord amb aquesta idea, un Estat teocrtic tendeix a combatre la blasfmia, a vegades mitjanant la censura. Els Estats laics tamb la poden sancionar en alguns casos per preservar la pau social, per independentment de tota consideraci religiosa.

Protecci de les comunitats.
Quan n'hi ha, la legislaci contra la blasfmia t l'objectiu de protegir les comunitats, no pas les religions com a tal: no hi ha cap problema a insultar el du Aton, el disc solar; Brahma, du de l'ndia, ni tampoc Vixnu, Xiva o Krixna, Apollo, Venus, Zaratustra o Mitra, sense por de ser perseguit. Tots aquests dus formen part de diverses mitologies, no de cap prctica efectiva d'algun sector de la societat. Els legisladors i els jutges, doncs, no se'n preocupen, perqu no formen part de cap religi practicada pels membres de la comunitat nacional.

La noci de blasfmia pot aparixer quan una comunitat religiosa vol defensar-se contra el que interpreta com una agressi. Aix, als anys 1988 i 1989 l'episcopat catlic va mirar de convncer els tribunals alemanys que havien d'aplicar la legislaci contra la blasfmia als ateus que defensaven que l'Esglsia ha estat el criminal ms gran de la histria de la humanitat . El 31 d'octubre del 1991, monsenyor Lustiger va fer unes declaracions a Le Figaro en qu criticava les publicacions que es burlaven de l'Esglsia o de les seves creences, avisant que aquesta mena de prctiques podrien acabar als tribunals, i pel Nadal del 2007 Llus Martnez Sistach, cardenal arquebisbe de Barcelona, va criticar que una televisi pblica com TV3 emets una pardia dEls pastorets que no respectava alguns sentiments religiosos.

La importncia de la blasfmia en el dret d'un pas depn sobretot del context social. Independentment de quina sigui la religi afectada, el recurs a aquesta noci (per justificar una acci qualsevol) noms s possible si el sentiment religis que es considera ultratjat s suficientment fort. Quan aquest sentiment s majoritari, i en les societats caracteritzades per un fort grau d'autoritarisme i d'extremisme religis, les autoritats que decreten que hi ha blasfmia llancen l'acusaci i aix poden justificar als ulls dels creients les execucions o les persecucions que se'n deriven. En aquest cas, el problema de la protecci de les comunitats es planteja a l'inrevs, i es converteix en el problema de la protecci de les minories perseguides.

Blasfmia i dret arreu del mn.
Amrica.
Estats Units.
La primera esmena garanteix la llibertat d'expressi. El 1952 el judici de Joseph Burstyn, Inc, contra Wilson va declarar inconstitucional la prohibici del curtmetratge El miracle de Roberto Rossellini, considerat vil, ofensiu i blasfematori.

El primer musulm que va ocupar un seient al Congrs nord-americ, Keith Ellison, va jurar la Constituci dels Estats Units amb la m sobre l'Alcor. Tradicionalment, els crrecs electes feien servir la Bblia, i la utilitzaci de l'Alcor va fer protestar la dreta religiosa i conservadora, que ho va considerar una blasfmia a la Constituci..

Mn musulm.
Iran.


Pakistan.
El 1982, el president Muhammad Zia-ul-Haq va introduir al codi penal la secci 295B, que castigava el vilipendi del Sant Alcor amb pena de pres perptua. El 1986 s'hi va afegir la secci 295C, que permetia castigar amb pena de mort la persona que insults el Profeta de l'islam.

El 2004, el Parlament pakistans va aprovar una norma que redua l'abast de les lleis contra la blasfmia, ja que requeria que la policia fonaments extensament les acusacions abans d'anar a judici. Les lleis contra la blasfmia s'havien utilitzat contra adversaris poltics o enemics personals, i de fet, segons els bisbes pakistanesos, des del 1988 s'havien arrestat sis-centes cinquanta persones arran d'una acusaci falsa. 

El 3 de juny del 2006, el Pakistan va prohibir la difusi del film Da Vinci Code utilitzant les lleis contra la blasfmia. Els cristians del Pakistan ja havien protestat abans contra el llibre de Dan Brown El codi Da Vinci. El ministre Gulab Amal Gandoo va declarar que l'islam ensenya el respecte a tots els profetes de Du totpoders, i un insult a qualsevol d'aquests profetes s tan important com la difamaci de tots els altres.

Europe.
La libert d'expression est garantie par les dclarations universelles des droits de l'homme  laquelle se rfre la Convention europenne des droits de l'homme. Cependant dans de nombreux pays, des lois interdisent et rpriment le blasphme lorsqu'il trouble l'ordre public ou incite  la haine.


Allemagne.
L'article 166 du code pnal , connu sous le nom de Gotteslsterungsparagraph, punit le blasphme jusqu' trois ans d'emprisonnement, s'il y a trouble de la paix civile. 
 (1) Wer ffentlich oder durch Verbreiten von Schriften ( 11 Abs. 3) den Inhalt des religisen oder weltanschaulichen Bekenntnisses anderer in einer Weise beschimpft, die geeignet ist, den ffentlichen Frieden zu stren, wird mit Freiheitsstrafe bis zu drei Jahren oder mit Geldstrafe bestraft.
 (2) Ebenso wird bestraft, wer ffentlich oder durch Verbreiten von Schriften ( 11 Abs. 3) eine im Inland bestehende Kirche oder andere Religionsgesellschaft oder Weltanschauungsvereinigung, ihre Einrichtungen oder Gebruche in einer Weise beschimpft, die geeignet ist, den ffentlichen Frieden zu stren. ;

On en trouve une traduction dans le code pnal d'Alsace et Moselle :
 blasphme public contre Dieu :
 Celui qui aura caus un scandale en blasphmant publiquement contre Dieu par des propos outrageants, ou aura publiquement outrag un des cultes chrtiens ou une communaut religieuse tablie sur le territoire de la Confdration et reconnue comme corporation, ou les institutions ou crmonies de ces cultes ou qui, dans une glise ou un autre lieu consacr  des assembles religieuses, aura commis des actes injurieux et scandaleux, sera puni d un emprisonnement de trois ans au plus.

Cet article a servi dans le cas de Manfred van H.  et l'interdiction en 1994 d'une comdie musicale ridiculisant l'glise Catholique utilisant dans sa mise en scne des porcs crucifis.

Autriche.
(Articles 188, 189 du code pnal)

Danemark;
Sections 140 et 266b du Code criminel Danois.
L'article 14o stipule :
 celui qui publiquement raille, ou fait outrage aux doctrines de foi ou aux cultes d une communaut religieuse lgalement tablie dans ce pays, est passible de prise de corps. ;

Le Danemark punit ainsi toute moquerie publique d une religion, et il en est de mme en Finlande.

Aucune jurisprudence n'est cite. 

Espagne.
Article 525 du code pnal, qui interdit "les attaques portes au dogme religieux, croyances ou crmonies". Cet article du code pnal a t invoqu par le Cristo del Gran Poder pour poursuivre l'auteur d'un jeu vido mettant en scne des personnages portant des vtements religieux et portant des croix chrtiennes sur lesquels il faut tirer. 
Finlande.
Section 10, chapitre 17 du code pnal

France.
Les articles 10 et 11 de la Dclaration des droits de l'homme et du citoyen de 1789 suppriment la notion de blasphme du droit franais, tant qu'il n'y a ni abus ni trouble  l'ordre public. La notion de blasphme est rinstaure sous la Restauration et est  nouveau abroge dans les annes 1830. La notion de blasphme est supprime avec les lois du 29 juillet 1881 sur la . Cependant, la "provocation aux crimes et dlits" reste sanctionne (art. 23), de mme que l'apologie de crimes contre l'humanit ou l'incitation  la haine ou  la violence en raison de la religion (art. 24), ou la diffamation contre un groupe religieux (art. 31). D'autre part, des lments blasphmatoires sont interdits dans les  (art. 14).

Cependant, le rattachement de l'Alsace et la Moselle en 1918 a rintroduit la notion de blasphme dans le droit franais, via l'incorporation de l'article 166 du code pnal allemand. En Alsace Moselle il n y a pas de sparation entre l glise et l tat. Les articles 166 et 167 du code pnal local d'Alsace-Moselle punissent le blasphme et l'entrave  l'exercice des cultes de 3 ans d'emprisonnement au maximum. Ces articles ont fait dbat rcemment lorsqu'ils ont encore t utiliss  l'encontre de militants d'Act-Up. Le Ministre de l'intrieur et de l'amnagement du territoire  confirm le 1 juin 2006 que ces articles taient maintenus et toujours applicables en Alsace et en Moselle.

Par ailleurs, la loi franaise de sparation des glises et de l'tat ne s'applique pas en Guyane franaise. La Guyane (alors colonie) a t exclue du champ de cette loi  cause d'une opposition d'une part des politiciens locaux. Elle n'est pas non plus sous le rgime du Concordat, mais sous celui de l'ordonnance royale de Charles X du 27 aot 1828 qui organise les institutions politiques de la Guyane. Cette ordonnance reconnat seulement le culte catholique.

Irlande.
Le blasphme est interdit par la constitution.

Italie.
Ces lois ont t invoqus pour condamner Oriana Fallaci. 

Norvge.
Loi de 1930. Le film satyrique Monty Python : La Vie de Brian y a t interdit pendant un an (8 ans en Irlande, 11 ans en Italie, et 22 ans  Jersey). Les journaux sudois ont pu titrer  ce film est tellement drle qu'il a t interdit en Norvge . Les auteurs n'ont pas t poursuivis. 

Pays-Bas.
Aux Pays-bas, les articles 147 et 429 bis du code interdisent et sanctionnent le blasphme. Entr au code pnal en 1932 aprs un projet du parti communiste de l poque d interdire les clbrations de Nol, le dlit de blasphme peut tre puni de 1  3 mois d emprisonnement et d une amende de 100  150 florins. L'article 147 du code pnal a t utilis sans succs pour la dernire fois en 1966  l'encontre de l'crivain Gerard Reve. Entr au code pnal en 1932, le dlit de blasphme peut tre puni de 1  3 mois d emprisonnement et d une amende de 100  150 florins. 

Pologne.
En 2003, l'artiste Dorota Nieznalska est poursuivie pour avoir ralise une sculpture reprsentant des organes gnitaux suspendus  un crucifix chrtien.

Royaume-Uni.
Cette loi ne s'applique qu' l'glise Anglicane. Lors de l'affaire du livre les versets satanique de Salman Rushdie, les musulmans d'Angleterre ont voulu le faire condamner en s'appuyant sur cette loi. Mais par jugement du 9 avril 1990, la Cour rejeta la requte .

En 1977, Mary Whitehouse poursuit en justice et fait condamner pour blasphme le magazine Gay News pour avoir publi un pome de James Kirchup, qui dcrit les amours homosexuelles de Jsus avec un centurion. La cour Europenne rejeta le pourvoi en appel en 1982, confirmant le jugement de la chambre des Lord de 1979.

Le , la chambre des Lords abolit dfinitivement la condamnation du blasphme  l'instigation du dput dmocrate-libral Evan Harris, tandis que la Commission des lois avait recommand cette abolition 21 ans auparavant.

Suisse.
(Article 261 du code pnal)
Grce.
L article 198 du code pnal grec punit celui qui, en public et avec malveillance, offense Dieu de quelque manire que ce soit, et celui qui manifeste en public, en blasphmant, un manque de respect envers le sentiment religieux. 

Cette loi a t utilise pour faire condamner  6 mois de prison in abtentia en janvier 2005 l'illustrateur autrichien Gerhard Haderer pour une bande dessine juge blasphmatoire aprs en avoir interdit la parution en 2003 . La cour d'appel a lev l'interdiction "car l'ouvrage n'est pas blasphmatoire" et sous la pression de la communaut europenne .

 Vegeu tamb .


 Religi;
 Sacrilegi, una noci diferent de la blasfmia.
 Lloances en reparaci de les blasfmies;
 Caricatures de Mahoma al diari Jyllands-Posten;

 Art titllat de blasfem:
 L'ltima temptaci de Crist (pellcula);

 Enllaos externs .
 Ordenana reial contra els blasfemadors (1397) del rei Carles VI de Frana .
 Blasfmia: diferents perspectives? de Dirk Voorhoof, professor de la Universitat de Gand  ;

Notes.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375427" title="Gerald Barry" nonfiltered="431" processed="429" dbindex="145436">
Gerald Barry (Clarecastle, Repblica d'Irlanda, 28 d'abril de 1952) s un compositor irlands. 

Estudi amb Karlheinz Stockhausen i Mauricio Kagel. La seva msica es caracteritza per la seva inherent utilitzaci real del desenvolupament temtic. Malgrat qu, paradoxalment, la msica de Barry cont rea temtica en el seu material sovint sense cap ra o preparaci.
Hi ha un element d'humor en llur msica que a voltes acaba de manera inesperada i passant d'estils d'avantguarda a ritmes que recorden la msica folk irlandesa. El seu estil lric recorda el model de Hndel i els seus gests teatrals a vegades abraa temes erticosexuals i grotescs de forma grandiloqent.

Massa sovint l'estructura musical de Gerald Barry passa a un mig-alt, de tal manera, qu, els fluxos de llarga durada i la dinmica, de sobte canvien a un tipus diferent, com si el "canvi de velocitat", estigus en el contrast i en la micro-semblana d'harmonia; per a ell s material meldic a travs de les fronteres d'aquestes regions de contrasts.

Igual que Mozart i Hndel concebien sovint els materials, independentment del seu suport instrumental, el reciclatge d'idees pea a pea com en la reelaboraci de Triorchic Blues una pea per a viol i piano.

Barry s un especialista en escriure per la veu de baix, com es pot comprovar a La conquista d'Irlanda i Beethoven, un dels seus ltims treballs sobre les cartes de Beethoven a la seva estimada immortal.

 peres .
 The Intelligence Park (1990);
 The Triumph of Beauty and Deceit, escrita originalment per Televisi(1991-92).
 The Bitte Tears of Petra von Kant (2005) a l'obra de Rainer Werner Fassbinder (tamb de forma independent, fou la base del film del mateix nom).

 Altres treballs .
 The Conquest of Ireland ;
 Sur les Pointes ;
 The Eternal Recurrence, a setting of Nietzsche for voice and orchestra ;
 Wiener Blut ;
 Dead March ;
 Piano Quartet 1 i 2 (per la Ives Ensemble) ;
 Chevaux de Frise ;
 Water Parted (per la companyia de ballet de Siobhan Davies ballet, ems per la BBC el 1995);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375456" title="Gran Premi d'Austrlia del 2009" nonfiltered="432" processed="430" dbindex="145437">
El Gran Premi d'Austrlia de Frmula 1 de la Temporada 2009 es disputar al circuit urb d' Albert Park, a Melbourne el 29 de mar del 2009.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375461" title="Jordi Garcia-Soler" nonfiltered="433" processed="431" dbindex="145438">

Jordi Garcia-Soler (Barcelona, 1947) s un periodista catal especialitzat en la Nova Can i que des de 1964 ha collaborat en la premsa, rdio i televisi.  

Es va especialitzar en la informaci, el comentari i la crtica musical, sobretot pel que fa als cantants i msics catalans, tot i que ha conreat molts altres aspectes del periodisme, de la crnica i l'anlisi poltica a la gastronomia, passant pel comentari cultural, la crtica literria o la crnica castellera, entre d'altres. Per espai de vint anys ininterromputs, entre 1964 i 1984, va publicar centenars d'articles sobre la Nova Can a gran nombre de diaris i revistes de Catalunya, de la resta d'Espanya i d'altres pasos. Entre les catalanes hi havia Serra d'Or, El Correo Cataln, Destino, Tele-estel, Tele/eXpres, La Vanguardia, Diario de Barcelona, Catalunya Express, Fotogramas, Mundo Diario, Avui, L'Hora, El Noticiero Universal, El Peridico de Catalunya, Dossier Econmic i Actual.

Des de 1976 tamb ha treballat a la rdio i la televisi. Ha fet programes a Rdio Joventut de Barcelona, Rdio Barcelona, COM Rdio, Catalunya Rdio i Catalunya Cultura. Per la televisi ha fet programes al Circuit Catal de TVE, TV3, Canal 33, TV L'Hospitalet. A TV3 va ser subdirector i guionista de la srie de programes Totes aquelles canons.

Va crear el Departament de Comunicaci del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que va dirigir des de 1976 fins a 1982. Va ser membre del Consell d'Administraci de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi (CCRTV) des de juny de 1983 fins a desembre de 1996.

L'any 1976 public el primer llibre monogrfic sobre el fenomen de la Nova Can, considerat ja un clssic i citat amb profusi en totes les altres obres que han estat publicades posteriorment. El 1996 escriu Crnica apassionada de la Nova Can, que s el resultat i la sntesi d'una dedicaci professional i vocacional d'un periodista que ha seguit permanentment amb atenci i inters l'evoluci viscuda per la can i la msica popular que s'ha produt en catal, des dels inicis de la Nova Can fins als nostres dies. Escrita des de la passi i la belligerncia de qui es confessa "militant de la Nova Can", Crnica apassionada de la Nova Can s un llibre escrit amb rigor i amb una documentaci completssima, que abasta ms de trenta-cinc anys de la histria del nostre pas i en reflecteix l'evoluci, ntimament lligada als canvis poltics que s'han viscut al llarg d'aquests anys. 

Actualment, participa en les tertlies sobre actualitat poltica i social del programa Els matins de TV3. A Catalunya Rdio dirigeix i presenta el programa setmanal Memria selectiva i el programa Converses amb..., d'emissi diria a l'estiu.

Publicacions.

La Nova Can (Grup del Llibre Catal / Edicions 62, 1976).
Crnica apassionada de la Nova Can (Flor de vent, Barcelona, 1996).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375499" title="Immaculada Socias Batet" nonfiltered="435" processed="432" dbindex="145440">
Immaculada Socias Batet (El Vendrell, 1946) s una historiadora de l'art catalana.  Llicenciada a la UB es dedic molts anys a l'ensenyament mitj de la Histria. Desprs estudi els fons xilogrfics de la Biblioteca de Catalunya i es doctor amb un dens estudi sobre els gravadors de la famlia de Pere Abadal i Morat, del Barroc. S'ha centrat en l'estudi de la xilografia barroca catalana, tema del que avui s la millor coneixedora, i ha publicat diversos llibres i treballs sobre aix i sobre l'art barroc en general. s professora titular d'Histria de l'art a la UB.  

 Llibres . 
 Les Marques de fbrica de Manresa : xilografies dels segles XVIII i XIX, Centre d'Estudis del Bages, Manresa 1991.
 Les Beceroles tabellries de la Biblioteca de Catalunya, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1992.
 Els Impressors Jolis-Pla i la cultura grfica catalana en els segles XVII i XVIII, Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2001.
 Catleg del fons Abadal de la Biblioteca de Catalunya, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 2006.
 Els Abadal, un llinatge de gravadors, Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2007.

 Fonts .
 Catleg de la Biblioteca de Catalunya ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375504" title="Carlos Snchez Garca" nonfiltered="436" processed="433" dbindex="145441">


Carlos Snchez Garca (Madrid, 18 de gener de 1978) s un futbolista que actua com a porter. Va formar-se a la pedrera del Real Madrid i fou membre del primer equip, on va guanyar diversos ttols. Malgrat aix, va marxar a la Segona divisi per a disputar ms partits. Actualment juga per al CD Castelln, amb el qual va guanyar el Trofeu Zamora de Segona divisi a la temporada 2007/08.

Palmars.
 1 Lliga de Campions: 2001/02 amb el Real Madrid.
 1 Copa Intercontinental: 2002 amb el Real Madrid.
 1 Supercopa d'Europa: 2002 amb el Real Madrid.
 1 Lliga: 2002/03 amb el Real Madrid.
 1 Supercopa d'Espanya: 2003 amb el Real Madrid.
 1 Trofeu Zamora de Segona divisi: 2007/08 amb el CD Castelln.

Altres mrits.
 1 Campionat de Segona divisi B Grup III: 2001/02 amb el Real Madrid B.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375508" title="Filtre passabaix" nonfiltered="437" processed="434" dbindex="145442">
Filtre passabaix s un filtre pasa baix correspon a un filtre caracteritzat per permetre el pas de les freqncies ms baixes i atenuar les freqncies ms altes. El filtre requereix de dos terminals d entrada y dos de sortida, d una caixa negra, tamb denominada quadripol o biport, aix totes les freqncies es poden presentar a l entrada, per a la sortida noms hi seran les que permeti pasar el filtre.

En particular la funci de transferncia d un filtre pasa baix de primer ordre correspon a, on la constant es noms una ponderaci corresponent al guany del filtre, i la real importncia est en la forma de la funci de transferncia, la qual determina el comportament del filtre. Correspon a la freqncia de tall prpia del filtre, es a dir la freqncia a partir de la qual es comena a atenuar la senyal d entrada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375511" title="Xon Antonio Saco e Arce" nonfiltered="438" processed="435" dbindex="145443">
Xon Antonio Saco e Arce (San Martio de Alongos, Ton, 1835-Orense, 1881) fou un poeta i filleg gallec. 

Fou catedrtic de retrica i potica de l institut provincial d Orense d en de 1863 i dedic la seva activitat, d una banda, a la filologia, fruit de la qual fou la seva notable Gramtica gallega (1868), i de l altra, a la poesia; fou un dels poetes ms destacats del Rexurdimento inicial. La seva obra es recull en les Poesas de Don Juan Saco y Arce (1878).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375532" title="Afzal Khan Sukrallah al-Shirazi" nonfiltered="439" processed="436" dbindex="145444">
Afdal o Afzal Khan Sukrallah al-Shirazi (1570-1639) fou un alt crrec mogul del segle XVII.

Nadiu de Shiraz, on era mullah, i fill d'un escriv de la cort mogul de l'ndia de nom Qasem. Fou deixeble de Shah Taki al-Din Muhammad al-Shirazi; desprs de completar els seus estudis va anar al camp reial a Qazwin on va obtenir el patronatge del noble Farhad Khan Karamanlu llavors ntim del shah Abbas I el Gran; Farhad va caure en desgracia i fou executat i Sukrallah que era a Herat va anar llavors a Hamadan on va residir uns anys al servei de Mirza Ibrahim Husayni al-Hamadani.

Vers el 1608 va anar a l'ndia i a Burhanpur va obtenir la protecci del noble Abd al-Rahim Khan-i Khanan (1556-1627) i tres anys desprs fou nomenat secretari del prncep Kurram (desprs Shah Djahan), el servei del qual ja no va deixar. El 1615 va rebre el ttol d'Afdal Khan o Afzal Khan per les seves gestions diplomtiques durant el conflicte amb el rana d'Udaipur. Va arribar a primer ministre (divan-e koll) de l'emperador moghul Shah Djahan (1826-1658) des del 1629 i en la seva carrera administrativa va obtenir el grau de cap de set mil, el ms alt concedit de Shah Djahan (el mateix que havia donat al seu sogre Asaf Khan).

Fou patro de poetes i autors. El seu germ Amanat Khan va dissenyar la calligrafia al Taj Mahal.

Va morir de malaltia a Lahore el 17 de gener de 1639 amb 70 anys i fou enterrat a Agra.
 
Bibliografia .

B. P. Saksena, History of Shahjahan of Dihli, Allahabad, 1932 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375535" title="Filtre de banda eliminada" nonfiltered="440" processed="437" dbindex="145445">
El filtre de banda eliminada, filtre suprimeix banda, filtre elimina banda o filtre de rebuig de banda s un filtre electrnic que no permet el pas de senyals les freqncies del qual es troben compreses entre les freqncies de tall superior i inferior.

Poden implementar-se de diverses formes. Una d'elles consistir en dos filtres, un pas sota la freqncia de tall del qual sigui la inferior del filtre elimina banda i un altre pas alt la freqncia de tall del qual sigui la superior del filtre elimina banda. Que te jodan Hidalgo. Com ambds sn sistemes lineals i invariants, la resposta en freqncia d'un filtre banda eliminada es pot obtenir com la suma de la resposta pas baix i la resposta pas alt (cal que t en compte que ambdues respostes no han d'estar encavalcades perqu el filtre elimini la banda que interessi suprimir), aix s'implementar mitjanant un sumador analgic, fet habitualment amb un amplificador operacional.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375541" title="Agadji" nonfiltered="442" processed="438" dbindex="145447">
Agadji o Agaji o Aga i fou un ttol de la cort a l'administraci dels gaznvides i dels seljcides. Probablement ja va existir sota els samnides temps en qu un poeta portava aquest nom o ttol (Agadji al-Bukhari) i segurament era d'origen turc (derivat d'agi i al seu torn derivat d'agi = seda,  definit com el portador de les teles fines, per de fet s'ha de traduir per tresorer). 

Les seves funcions no sn molt conegudes per era l'oficial encarregat de portar la correspondncia o missatges importants al sult quan aquest estava en audincia privada i no rebia cap altre funcionari de la cort; la seva posici estava associada la d'hadjib o camarlenc (sota els gaznvides) o al canceller (sota els seljcides). 

Sota els seljcides al menys dos hadjibs van ser tamb agadjis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375542" title="FC Sheriff Tiraspol" nonfiltered="443" processed="439" dbindex="145448">

El FC Sheriff Tiraspol (en cirllic                   ) s un club moldau de futbol de la ciutat de Tiraspol, Transnstria.

 Histria .
El club va ser fundat el 1997 per l'empresa Sheriff. s el dominador del futbol moldau des del 2001, guanyant tots els campionats des d'aleshores a avui (2008). Fou el campi de la Copa de la Comunitat d'Estats Independents el 2003, primer club moldau en assolir-ho.

 Palmars .
 Lliga moldava de futbol (8): ;
2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008;

 Copa moldava de futbol (5): ;
1999, 2001, 2002, 2006, 2008;

 Copa de la Comunitat d'Estats Independents (1): ;
2003;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Estadi;
Futbolistes brasilers al FC Sheriff;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375545" title="Risc relatiu" nonfiltered="444" processed="440" dbindex="145449">
El risc relatiu (RR) en epidemiologia, estadstica i matemtiques, s el risc d'un esdeveniment (o de desenvolupar una malaltia) relatiu a l'exposici a un factor determinant. El risc relatiu s una proporci de la probabilitat de l'esdeveniment que ocorre al grup exposat contra un grup no exposat. 

;

 Per exemple, si la probabilitat de cncer de pulm que es desenvolupa entre fumadors fra un 20% i entre no fumadors un 1%, llavors el risc relatiu de cncer associat amb fumar seria 20. Els fumadors serien vint vegades ms probables que els no fumadors de desenvolupar cncer de pulm.

 Un altre terme per al risc relatiu s la proporci de risc perqu s la ra del risc en l'exposat dividit pel risc en el no exposat.

Usos estadstics i interpretaci.
 El risc relatiu s'utilitza freqentment en l'anlisi estadstica de resultats binaris on el resultat d'inters t una probabilitat relativament baixa. Sovint s'adapta aix a dades d'assajos clnics, on s'utilitza per comparar el risc de desenvolupar una malaltia, en gent que no rep un nou tractament mdic (o rebent un placebo) contra gent que est rebent el tractament establert. Alternativament, s'utilitza per comparar el risc de desenvolupar un efecte secundari en gent que rep un medicament en comparaci amb la gent que no est rebent el tractament (o rebent un placebo). s especialment atractiu perqu es pot comptar a m en els casos ms simples, per s tamb susceptibles de modelitzar mitjanant regressi, tpicament en un model de regressi de Poisson. 

 En una comparaci simple entre un grup experimental i un grup de control:

 Un risc relatiu d'1 significa que no hi ha cap diferncia en el risc entre els dos grups.
 Un RR < 1 significa que sigui menys probable que l'esdeveniment ocorri al grup experimental que al grup de control.
 Un RR > 1 significa que sigui ms probable que l'esdeveniment ocorri al grup experimental que al grup de control. ;

 Com a conseqncia del mtode Delta, el logaritme del risc relatiu t una distribuci de mostreig que s'aproxima a una distribuci normal amb la varincia que es pot calcular implicant una frmula el nombre de temes a cada grup i les proporcions d'esdeveniment en cada grup (vegeu mtode Delta) . Aix permet la construcci d'un interval de confiana (IC) que s simtric al voltant de log(RR), p.ex.: 

 :  

on z  s el resultat estndard per al nivell de significaci marcat i SE s l'error tpic. L'antilogaritme es pot prendre a les dues bandes del log del CI, donant el valor a les dues bandes per un interval de confiana asimtric al voltant del risc relatiu. 

 En models de regressi, el tractament s incls tpicament com una variable dummy* amb uns altres factors que poden afectar risc. Es declara normalment com el risc relatiu es compta per a la mitjana aritmtica dels valors de mostra de les variables explicatives. 

Associaci amb lodds ratio.
 El risc relatiu s diferent de la ra de probabilitats o odds ratio, encara que asimptticament l'enfoca per a probabilitats petites. De fet, lodds ratio t un s molt ms ample en estadstica, ja que la regressi logstica, sovint associada amb assaigs clnics, funciona amb el logaritme de l' odds ratio, risc no relatiu. Perqu el logaritme de l' odds ratio es calcula com a funci lineal de les variables explicatives, l' odds ratio aproximada per a 70-any-olds i 60-any-olds associats amb tipus de tractament seria|estaria el mateix en una regressi logstica fa de model on el resultat est associat amb medicaments i envelleix, encara que el risc relatiu podria ser significativament diferent. En casos com aquest, els models estadstics de l' odds ratio sovint reflecteixen els mecanismes subjacents ms eficament. 

La distinci s important especialment en casos de medi* a probabilitats altes, ja que el risc relatiu s una mesura ms intutiva d'eficcia. Si l'acci A comporta|porta un risc d'un 99,9% i l'acci B un risc d'un 99,0% llavors el risc relatiu s just poc per sobre d'1, mentre que les probabilitats associades amb l'acci A sn gaireb 10 vegades ms altes que les probabilitats amb B.

En la recerca mdica, lodds ratio s'afavoreix per a estudis de casos i controls i en estudis retrospectius. El risc relatiu s'utilitza en assajos aleatoritzats controlats i en estudis de cohorts. 

 En el modelat estadstic, les aproximacions com ara la regressi de Poisson (per a recomptes d'esdeveniments per exposici unitria) tenen interpretacions de risc relatiu: l'efecte aproximat d'una variable explicativa s multiplicatiu en la proporci, i aix condueix a una proporci de risc o risc relatiu. La regressi logstica (per a resultats binaris, o recomptes d'xits fora d'un cert nombre d'assaigs) s'ha d'interpretar en termes d' odds ratio: l'efecte d'una variable explicativa s multiplicatiu sobre les probabilitats i aix condueix a una proporci de probabilitats.

Confiana estadstica (significaci) i risc relatiu.
 Considerar un determinat RR estadsticament significatiu s funci de la diferncia relativa entre les condicions comparades, el valor de la mesura i el soroll associat als esdeveniments considerats. En altres paraules, la confiana que hom t, essent un risc relatiu donat no fortut (p.ex. aix no s una conseqncia de casualitat), depn de la proporci|ra de signal-to-noise*(senyal soroll) i la mida de mostra.

 Expressat matemticament, la confidncia que un resultat no s fortut es determinada per la frmula segent (Sackett):



Per aclarir aquesta frmula es presenta en forma de taula. 

 Relaci de la confidncia amb el soroll, senyal i la grandria mostral .


 En altres paraules, la confidncia s ms alta si el soroll i/o la mida de mostra s ms gran o la mida d'efecte (senyal) augmenta. La confiana d'un valor de risc relatiu i el seu interval de confiana associat no depn de mida d'efecte de manera sola. Es pot mesurar amb gran confiana una mida d'efecte petita si la grandria de la mostra s suficient o b el soroll s alt. Considerar una mida d'efecte petita dependr del context dels esdeveniments comparats. 

 En medicina, les mides de petit efecte (reflectides per valors de RR petits) normalment es consideren clnicament pertinents si hi ha gran confiana en ells i s'utilitzen freqentment per triar tractament a seguir. Un risc relatiu d'1,10 pot semblar molt petit, per sobre un nombre gran de pacients crear una diferncia evident. Si un tractament donat es considera assumible depn dels riscs, beneficis i costos.

Articles relacionats.
 Risc atribuble;
 Interval de confiana;
 Odds ratio;
 OpenEpi;
 Epi_Info;

Referncies.


Enllaos externs.
EBM glossary ;
Odds ratio vs. risc relatiu ;
Odds Ratio vs. Risc relatiu Medical University of South Carolina ;
Calculadora on-line de riscos relatius ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375546" title="FC Zimbru Chi?in?u" nonfiltered="445" processed="441" dbindex="145450">

El FC Zimbru Chi in u s un club moldau de futbol de la ciutat de Chi in u.

 Histria .
Evoluci del nom:
1947 : Dinamo Kishinev;
1950 : Burevestnik Kishinev;
1958 : Moldova Kishinev;
1966 : Avntul Kishinev;
1967 : Moldova Kishinev;
1972 : Nistru Kishinev;
1991 : FC Zimbru Chi in u;

 Palmars .
 Lliga moldava de futbol (8): ;
1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1998, 1999, 2000;

 Copa moldava de futbol (5): ;
1997, 1998, 2003, 2004, 2007;

 Enllaos externs .
Web oficial   ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375552" title="FC Tiraspol" nonfiltered="446" processed="442" dbindex="145451">

El FC Tiraspol s un club moldau de futbol de la ciutat de Tiraspol, Transnstria.

 Histria .
Evoluci del nom:
1993 : FC Constructorul Chi in u;
2001 : Constructorul-93 Cioburciu;
2002 : FC Tiraspol;

 Palmars .
 Lliga moldava de futbol (1): ;
1997;

 Copa moldava de futbol (2): ;
1996, 2000;

 Enllaos externs .
 Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375556" title="?Is?m al-Hawl?n?" nonfiltered="447" processed="443" dbindex="145452">
Is m al-Hawl n  (en rab              ,  I  m al- awl n ) (?, - la Meca, ~ 962), fou el conqueridor rab de les Illes Balears. Durant els anys 902 i 903 de l'era cristiana lider la conquesta de mallorca per part de les tropes andalusis als bizantins. Les illes foren incorporades a l'Emirat de Crdova i el mateix  Is m al-Hawl n  en va ser nomenat val en nom del Califat Omeia. Reurbanitz l'antiga ciutat romana de Palma reanomenant-la Mad na May rqa i seguint el model radial de Bagdad hi constru les primeres mesquites i l'Almudaina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375558" title="CS Tiligul-Tiras Tiraspol" nonfiltered="448" processed="444" dbindex="145453">

El CS Tiligul-Tiras Tiraspol s un club moldau de futbol de la ciutat de Tiraspol.

 Histria .
Evoluci del nom:
 1938 - Spartak Tiraspol;
 1961 - Pizkevnik Tiraspol;
 1963 - Lukhraful Tiraspol;
 1967 - Dnestr Tiraspol;
 1967 - Energia Tiraspol;
 1978 - Start Tiraspol;
 1979 - Avtomobilist Tiraspol;
 1986 - Tekstilshik Tiraspol;
 1990 - Tiras Tiraspol;
 1991 - Tiligul Tiraspol;
 2004 - Tiligul-Tiras Tiraspol;

 Palmars .
 Copa moldava de futbol (3): ;
1993, 1994, 1995;

 Enllaos externs .
 Web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375562" title="FC Nistru Otaci" nonfiltered="449" processed="445" dbindex="145454">

El FC Nistru Otaci s un club moldau de futbol de la ciutat de Otaci.

 Histria .
Evoluci del nom:
1953 : Nistru Otaci;
1999 : fusi amb Unisport Chi in u esdevenint FC Nistru-Unisport Otaci;
2000 : FC Nistru Otaci;

 Palmars .
 Copa moldava de futbol (1): ;
2005;

 Futbolistes destacats .
Gheorghe Stratulat;
Lilian Popescu;
Andrei Matiura;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375563" title="Robert Whittaker" nonfiltered="450" processed="446" dbindex="145455">
Robert Whittaker Harding (1920-1980) fou un ecologista estatunidenc especialment prolfic entre les dcades de 1950 i 1970.

Biografia.

Va nixer a Wichita (Kansas) i va estudiar a la Universitat de Washburn (Topeka, Kansas) i, desprs del seu servei militar, a la Universitat d'Illinois. 

Whittaker va ser un dels principals impulsors i desenvolupadors del gradient d'anlisi per abordar les qestions d'ecologia vegetal i va aportar moltes evidncies empriques en contra d'algunes idees propugnades per Frederic Clements en relaci al desenvolupament vegetal. 

Tamb va proposar una classificaci dels organismes en cinc regnes (moneres, protoctists, fongs, plantes i animals) en comptes dels dos considerats fins llavors i fou un dels creadors de la teoria del continuum com a model d'estudi de la vegetaci.

Va ser elegit per l'Acadmia Nacional de Cincies el 1974, va collaborar amb molts altres ecologistes i va ser particularment actiu en collaboracions internacionals.

Llista dels seus treballs ms destacats.

 A Consideration of Climax Theory: The Climax as a Population and Pattern (1953).
 Vegetation of the Great Smoky Mountains (1956) -on s'expos per primera vegada la teoria del continuum-.
 On the Broad Classification of Organisms (1959). ;
 Communities and Ecosystems, Macmillan, 1975. ISBN 0-02-427390-2.
 Classification of Plant Communities, 1978 (Handbook of Vegetation Science), Kluwer Academic Publishers, ISBN 90-6193-566-0.;

Referncies.



Enllaos externs.

 Robert H. Whittaker (1920 1980): The man and his work ;
 The International Plant Names Index ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375564" title="Riu Ahar (Iran)" nonfiltered="451" processed="447" dbindex="145456">
El riu Ahar (Ahar Rud) s un riu d'Iran d'una llargada de 240 km.

Nix a les muntanyes d'Ishkanbar, Sari  aman i Karadja Dagh i corre cap a l'oest. Passa al sud de la ciutat d'Ahar, i en aquesta zona rep alguns rierols que noms porten aigua al temps de la pluja entre els quals el K   k-  y; llavors a Alliabad canvia de direcci cap al nord i prop de la vila de Kudjnaq s'uneix al Kara Su format de petits rius i rierols a la regi de Sanbalan; desprs d'un recorregut no molt llarg s'uneix al Kara Su-Bala i agafa el nom de Daraward o Daravard per desaiguar finalment al Aras (Araxes) prop d'Aslanduz.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375568" title="Lo Tormo" nonfiltered="452" processed="448" dbindex="145457">

Lo Tormo s una muntanya de 523 metres que es troba a la serra que porta el mateix nom, entre els municipis de Garcia i la Torre de l'Espanyol la Ribera d'Ebre. 

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 252136001).

Enllaos externs.
Ressenya;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375569" title="Muntanyeta de Sant Miquel" nonfiltered="453" processed="449" dbindex="145458">

La Muntanyeta de Sant Miquel, s un xicotet puig de calcria de 54m d'altura, apndix semi-allat de la muntanya del Rabat situat al sudoest del terme municipal de l'Alqueria de la Comtessa, en la partida alqueriana del Rabat i fitant amb el terme municipal de Rafelcofer. Al seu cim es troba un ermita dedicada a Sant Miquel Arcngel.



Tant l'Ermita de Sant Miquel, com la muntanyeta, es troba situada en el terme de l'Alqueria de la Comtessa per s propietat de la parrquia de la Font d'en Carrs. D'arquitectura d'estil gtic del segle XVI, est edificada sobre una anterior. Al seu cim hi ha restes d'una vil.la romana. Molt a prop de la Muntanyeta de Sant Miquel i les faldes del Rabat, s'han trobat alguns punts de concentraci de material cermic ber -sembla ser una rea marginal respecte al nucli original, situat al cim de la muntanya del Rabat-, pertanyents als segles II i I abans de Crist.

La seua situaci estratgica al mig de la planura costanera i al costat del Cam vell de Xtiva, que dua de la ciutat romana de Saetabis (Xtiva) fins al port de Dinium (Dnia), eix de comunicaci d'poca ibrica, la convertixen en un punt destacat per a la implantaci humana a la baixa poca ibrica i evoluci als inicis de la Romanitzaci. D'altra banda, la troballa al segle XIX de dos esteles funerries amb inscripci llatina en terme de Rafelcofer, situades al segle I, es relaciona amb la probable existncia d'una necrpolis alt imperial, a prop de la muntanyeta de Sant Miquel i als voltants del Cam vell de Xtiva. 

L'existcia d'una vil.la rstica alt imperial a la muntanyeta de Sant Miquel, es demostren amb unes excavacions realitzades al segle XIX, que van desenterrar restes arquitectniques monumentals (capitells i fusts de columna) i variades peces numismtiques i cermiques. El jaciment es troba parcialment destrossat des d'antic per l'edifici de l'ermita de Sant Miquel. Els materials arqueolgics sn molt variats, la vaixella de taula importada del nord d'Itlia (Arezzo) i del sud de Frana (La Graufesenque), i la vaixella de cuina de procedncia africana, assenyalen dos dates que delimiten la curta vida del jaciment: el 30-25 abans de Crist i el 60-70 de l'Era cristiana.

L'activitat econmica fonamental era l'explotaci agrcola (cultiu d'oliveres, blat i vinya), si b derivaria a altres tasques complementries de tipus industrial (producci d'mfores...etc) per a la comercialitzaci dels productes. s un jaciment clau per a l'estudi dels inicis de la romanitzaci a la comarca de la Safor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375571" title="Abu Shudja Ahmad ibn Abdallah" nonfiltered="454" processed="450" dbindex="145459">
Abu Shudja Ahmad ibn Abdallah al-Kudjastani fou un militar del segle IX al Khurasan, nascut a Kudjistan (Badgis al nord-est d'Herat) i mort el 882. Originalment sembla que fou un portador d'ases per desprs es va decantar cap a la carrera militar llegint els versos d'un poeta persa de nom Hanzala al-Badgisi.

Va estar al servei del tahrida Muhammad al-Tahiri (862-873) i va arribar a un alt comandament adquirint notable fama. El 873 la capital tahrida Nishapur fou ocupada per Yakub I ibn al-Layth que hi va deixar com a governador a Uzayr ibn al-Sari. El 875 Ahmad ibn Abdallah es va apoderar de Nishapur i la va posseir en nom de l'emir tahrida al-Husayn al-Tahiri que no va arribar a sortir de Bagdad per reclamar la seva capital. Per aix el 880/881 va comenar a emetre monedes en nom propi. Va dominar Nishapur en lluita contra Mansur ibn Talha  i el saffrida Amr ibn al-Layth (879-901) i el 882 es va apoderar d'Herat i el Tukharistan, per al mateix any fou assassinat per un dels seus esclaus turcs


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375574" title="Roberto Jimnez Gago" nonfiltered="455" processed="451" dbindex="145460">

Roberto Jimnez Gago (nascut el 10 de febrer de 1986 a Madrid) s un futbolista que juga actualment al Recreativo de Huelva.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375578" title="Nasief Morris" nonfiltered="456" processed="452" dbindex="145461">

Nasief Morris (nascut el 16 d'abril de 1981 a Ciutat del Cap) s un futbolista sud-afric que juga actualment al Recreativo de Huelva.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375579" title="Oriol Safont i Prat" nonfiltered="457" processed="453" dbindex="145462">
Oriol Safont i Prat (Vilanova del Valls, 1971) s comerciant i alcalde de Vilanova del Valls des del 2003.

Comerciant, treballava en una parada del mercat municipal de Cardedeu. Entr a la poltica de la ma d'ERC, per a passar al Partit per la Independncia quan aquest se n'escind al 1996. Entre els anys 1996 i 2003 va ser Defensor del Ciutad de Vilanova del Valls. En les eleccions municipals del 2003 es present candidat a alcalde per "Vilanova-ERC-Acord Municipal" (Independents+ERC+IC), que va ser la llista ms votada, i el 13 de juny pogu accedir a l'alcaldia grcies a un acord a tres bandes amb el PSC i el "Grup Independent per Vilanova del Valls". Al 2007 revalid el crrec per "Unitat per Vilanova", aquest cop sense aliar-se amb altres partits. Entre les realitzacions del seus mandats es poden destacar la construcci del CAP, el nou CEIP la Falguera, una escola bressol i el bosc de les escoles.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375583" title="Andrs Lamas" nonfiltered="458" processed="454" dbindex="145463">

 Andrs Lamas  (nascut el 16 de gener de 1984 a Montevideo) s un futbolista uruguai que juga actualment al Recreativo de Huelva.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375589" title="Esteve Ribalta i Snchez" nonfiltered="459" processed="455" dbindex="145464">
Esteve Ribalta i Snchez (Granollers, 1966) s professor i, des del 2008, alcalde de les Franqueses del Valls.

Es titul en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, i ha estat professor a l'Escola Pia de Granollers des de l'any 1995 fins el 2008. Es trasllad a viure a Corr d'Avall en l'any 1996 i al 2003 comen a implicar-se en la poltica municipal quan, anant en el tercer lloc de la llista del PSC, entr en l'ajuntament com a regidor de l'oposici. En l'any 2005 va ser elegit secretari local del PSC i a les eleccions municipals del 2007 ja va ser primer de la llista socialista. El govern de coalici entre CiU i el PP dur fins que el regidor popular s'enfront a l'alcalde Francesc Torn i Ventura, i una moci de censura conjunta entre el PSC, ERC-Verds i el PP port Esteve Ribalta a l'alcaldia el 26 de mar del 2008.

Entre els anys 1996 i 2003 va publicar treballs al 9 Nou fent de corresponsal a les Franqueses. El 2000 va publicar el llibre Arbres d especial inters de les Franqueses del Valls (Amb fotografies d'Eliseu Guillamon; Les Franqueses del Valls: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament, 2001).

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375600" title="Csar Arzo Amposta" nonfiltered="460" processed="456" dbindex="145465">

Csar Arzo Amposta (nascut el 26 de gener de 1986 a Vila-real) s un futbolista que juga actualment al Recreativo de Huelva.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375603" title="Iago Bouzn Amoedo" nonfiltered="461" processed="457" dbindex="145466">

Iago Bouzn Amoedo (nascut el 16 de juny de 1983 a Redondela, Galcia) s un futbolista que juga actualment al Recreativo de Huelva.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375606" title="Kanga Gauthier Akal" nonfiltered="462" processed="458" dbindex="145467">

Kanga Gauthier Akal (nascut el 7 de mar de 1981) s un futbolista ivori que juga actualment al Recreativo de Huelva.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375607" title="Hlios Pardell i Alent" nonfiltered="463" processed="459" dbindex="145468">
Hlios Pardell i Alent (Llardecans, 1946   31 d'octubre del 2008) va ser un metge especialitzat en el camp de l'hipertensi, autor de treballs en revistes tcniques i membre de diverses associacions mdiques.

Es llicenci en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona l'any 1969, i es doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autnoma de Barcelona. S'especialitz en Medicina Interna i exerc com a consultor de Medicina i Hipertensi en l'hospital de la Creu Roja de l'Hospitalet de Llobregat, d'on va ser Cap de Medicina Interna. Fund l'unitat d'Hipertensi i Risc Vascular de l'Hospital General de l'Hospitalet, presid la "Liga Espaola contra la Hipertensin Arterial" i el Consell Assessor del Tabaquisme de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, crrec aquest darrer que el permet coordinar diverses campanyes de la Generalitat en la lluita antitabquica. Collabor amb els Collegis de Metges de Barcelona, de Catalunya i Espanya.

En morir era professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, president del Consell Assessor sobre el Tabaquisme del Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya i assessor de l'OMS per a programes de prevenci de malalties crniques. Tamb dirigia el Sistema Espanyol d'Acreditaci de la Formaci Mdica Continuada (SEAFORMEC), era membre del  "Consejo General de Mdicos", responsable de l'rea de DPC/FMC de la "Fundacin Educacin Mdica" i era secretari executiu del Consell Catal de la Formaci Mdica Continuada; tamb era membre de la Junta de la "Global Alliance for Medical Education" i  del "Internacional Strategy Comitee" de la "Alliance for Continuing Medical Education".

Ultra la seva abundantssima bibliogrfica tcnica, en llibres i revistes, tamb dedic estudis al seu poble natal (El beat Pere Tarrs, Pelegrinatge a Barbastre i Torreciutat) i estudi amb especial inters la guerra civil espanyola.

El seu germ Josep Maria s (2007) alcalde de Llardecans, i el seu fill Hlios Pardell i Mart (Barcelona, 1972) s tenor i cantant d'pera.

 Bibliografia .
 Llibres tcnics .
 Lo fundamental en hipertensin Barcelona: Doyma, 1984 (reimprs diverses vegades). ISBN 8475923313;
 Hlios Pardell, ed. La hipertension arterial en Espaa : compendio de trabajos epidemiolgicos sobre hipertension arterial Madrid: Liga Espaola para la Lucha contra la Hipertensin Arterial, 1985 (dues edicions);
 Hlios Pardell, ed. La Hipertensin arterial en el anciano Madrid: MSD Merck Sharp & Dohme, 1986;
 Hlios Pardell i altres Manual de bioestadstica Barcelona: Masson, 1986. ISBN 8431103876;
 Hlios Pardell i altres Manual de hipertensin arterial Barcelona: Doyma, 1988. ISBN 8475922066;
 Hlios Pardell, ed. Casos clnicos en hipertensin Barcelona: Qumica Farmacutica Bayer, 1989. ISBN 8440445199;
 La Hipertensi arterial Barcelona: Doyma, 1990. ISBN 847592381X;
 Hlios Pardell i Paul M. Vanhoutte, eds. A Symposium : Indapamide and antihypertensive strategy Newton, MA (EUA): Canhers Pub., 1990;
 A. Martn Zurro, Hlios Pardell, dir. Hipertensin'92: programa interactivo de HTA en atencin primaria Madrid: IDEPSA, 1992;
 Hlios Pardell i altres Tratamiento de la hipertensin arterial: estrategias e instrumentos  Barcelona: Doyma, 1993. ISBN 8475925081;
 Hlios Pardell, coord. El consejo mdico en el paciente hipertenso Madrid: Accin Mdica, 1995;
 Hlios Pardell i altres Manual de diagnstico y tratamiento del tabaquismo Madrid: Mdica Panamericana, 1996. ISBN 	8479032162;
 Hlios Pardell, coord. Epidemiologa de la hipertensin Madrid: Doyma, 1999;
 Hlios Pardell, dir. Formacin mdica continuada a debate Barcelona: Mayo, 2001. ISBN 8489980489;
 Hlioa Pardell, coord. Manejo del fumador en la clnica Barcelona: Medicina STM, 2001;
 Hlios Pardell, dir. Industria farmacutica y formacin mdica continuada Barcelona: Mayo, 2003;
 Hlios Pardell, dir. Proceso de acreditacin de la formacin mdica continuada en Espaa Barcelona: Mayo, 2003;
 Hlios Pardell, dir. Formacin mdica continuada a distancia Barcelona: Mayo, 2004. ISBN 8496122689;

 Publicacions sobre Llardecans .
 El beat Pere Tarrs per les terres del Segri i les Garrigues: itineraris de guerra Llardecans: Parrquia l'Assumpci de Llardecans, 2005;
 Pelegrinatge a Barbastre i Torreciutat. El Beat Miquel Masip i la Mare de Du de Loreto Llardecans: Parrquia de Llardecans, 2007;

 Treballs de graduaci .
 El Problema hospitalario Treball per a la Diplomatura en Sanitat 1971;
 Estudio de la dotacin hospitalaria espaola Tesi doctoral, UAB 1973;

 Enllaos .
 Bibliografia d'articles mdics en angls;
 Necrolgica d'Arcadi Gual a La Vanguardia 1.11.8 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375612" title="Javier Camuas Gallego" nonfiltered="464" processed="460" dbindex="145469">

Javier Camuas Gallego (nascut el 17 de juliol de 1980 a Madrid) s un futbolista que juga actualment al Recreativo de Huelva.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375613" title="Procs zombi" nonfiltered="465" processed="461" dbindex="145470">

En sistemes operatius Unix i similars, un procs zombi (zombie process o defunct process) s un procs que ha completat la seva execuci per que encara t una entrada a la taula de processos. Aquesta entrada s encara necessria per a permetre que el procs que va engegar el que ara s zombi n'obtingui l'estat de finalitzaci. El terme procs zombi  deriva de la definici com de zombi (una persona no-morta). Seguint amb la metfora, el procs fill ha mort per no ha estat enterrat.

Quan un procs acaba, tota la memria i els recursos associats amb ell sn alliberats, pel que poden sser usats per altres processos. De totes formes, l'entrada corresponent al procs a la taula de processos segueix existint. El procs pare pot obtenir la condici de finalitzaci del fill emprant la crida al sistema wait, moment en el que s'eliminar el procs zombi. La crida al sistema wait es pot executar des d'un codi seqencial, per normalment s'executa en el gestor del senyal SIGCHLD, que el procs pare rep quan mor un dels seus fills.

Desprs d'eliminar el procs zombi de la taula de processos, el seu ID de procs i la seva entrada a la taula poden sser reutilitzats. Per si un procs pare no crids a wait o es produs un error, el procs zombi es quedaria a la taula de processos. Hi ha algunes situacions en les que aix pot resultar interessant. Per exemple, si el pare ha de crear un altre procs fill, d'aquesta manera s'asseguraria que no se li assigns el mateix ID. Com a cas especial, a Linux, si el pare ignora explcitament el senyal SIGCHLD (posa com a gestor SIG_IGN enlloc d'ignorar el senyal, tal com es fa per defecte), tota la informaci de sortida dels processos fills ser descartada i no es crearan processos zombi.

Un procs zombi no s el mateix que un procs orfe. Un procs orfe s un procs que est encara en execuci, per que el seu pare ha mort. Enlloc de convertir-se en un procs zombi, aquest fill ser adoptat per init (ID de procs 1), que fa waits sobre els seus fills.

Els zombis poden sser identificats a la sortida de la comanda de Unix ps per la presncia d'una "Z" a la columna STAT. Els zombis que existeixen durant ms d'un perode curt de temps solen indicar una falla (un bug) al programa pare. Tal com succeeix amb d'altres prdues, la presncia d'uns quants zombis no s preocupant, per pot indicar un problema que ser seris sota grans crregues del sistema. Donat que no hi ha memria reservada per als processos zombis, sin noms una entrada a la taula de processos, el principal problema degut a l'existncia de molts processos zombi no s l'esgotament de la memria, sin el que s'acabin els ID disponibles per als processos.

Per a eliminar zombis d'un sistema, es pot enviar el senyal SIGCHLD manualment al procs pare mitjanant la comanda kill. Si, tot i aix, el procs pare no els enterra convenientment, caldr eliminar el procs pare. Quan un procs perd el seu pare, init esdev el seu nou pare. init executa peridicament la crida al sistema wait per a enterrar qualsevol procs zombi que el tingui com a pare.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375614" title="Arcos de Valdevez" nonfiltered="466" processed="462" dbindex="145471">

Arcos de Valdevez s un municipi portugus, situat al districte de Viana do Castelo, a la regi del Nord i a la subregi de Minho-Lima. L'any 2006 tenia 24.466 habitants. Es divideix en 51 freguesies. Limita al nord amb Mono, al nordest amb Melgao, a l'est amb Galcia, al sud amb Ponte da Barca, al sudoest i oest amb Ponte de Lima i a l'oest amb Paredes de Coura.

Poblaci.


Freguesies.
 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375615" title="Nogometni Klub Celje" nonfiltered="467" processed="463" dbindex="145472">


El Nogometni Klub Celje s un club eslov de futbol de la ciutat de Celje.

 Histria .
Evoluci del nom:
1919 : SSK Celje;
1946 : NK Kladivar;
1991 : NK Publikum Celje;
2007 : NK Celje;

 Palmars .
Copa eslovena de futbol (1): ;
2004/05;

 Enllaos externs .
 Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375617" title="Melgao" nonfiltered="468" processed="464" dbindex="145473">

Melgao s un municipi portugus, situat al districte de Viana do Castelo, a la regi del Nord i a la subregi de Minho-Lima. L'any 2004 tenia 9.739 habitants. Es divideix en 18 freguesies. Limita al nord i est amb Galcia, al sudoest amb Arcos de Valdevez, i a l'oest amb Mono. s el municipi ms septentrional del pas.

Poblaci.


Freguesies.

 Alvaredo;
 Castro Laboreiro;
 Chavies;
 Cousso;
 Cristoval;
 Cubalho;
 Fies;
 Gave;
 Lamas de Mouro;
 Paos;
 Paderne;
 Parada do Monte;
 Penso;
 Prado;
 Remoes;
 Roussas;
 So Paio;
 Vila (Melgao);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375622" title="Mono" nonfiltered="469" processed="465" dbindex="145474">

Mono s un municipi portugus, situat al districte de Viana do Castelo, a la regi del Nord i a la subregi de Minho-Lima. L'any 2004 tenia 19.842 habitants.  Es divideix en 33 freguesies. Limita al nord ambn Galcia, a l'est amb Melgao, al sud amb Arcos de Valdevez, al sudoest amb Paredes de Coura, i a l'oest amb Valena.



 Freguesies .



Histria. 
El municipi va rebre un fur d'Alfons III de Portugal el 12 de mar de 1261. Es va fer clebre pel crcol que va sofrir a les mans de l'exrcit de Castella durant les guerres de Ferran I de Portugal contra Castella.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375623" title="Nogometno Drutvo Mura 05" nonfiltered="470" processed="466" dbindex="145475">

El Nogometno Drutvo Mura 05 s un club eslov de futbol de la ciutat de Murska Sobota.

 Histria .
El club va ser fundat el 1924 com a NK Mura. L'any 2005 fou refundat amb l'actual denominaci.

 Palmars .
Copa eslovena de futbol (1): ;
1994/95;

 Enllaos externs .
Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375631" title="Paredes de Coura" nonfiltered="471" processed="467" dbindex="145476">

Paredes de Coura s un municipi portugus, situat al districte de Viana do Castelo, a la regi del Nord i a la subregi de Minho-Lima. L'any 2004 tenia 9.409 habitants. Es divideix en 21 freguesies. Limita al nord amb Valena i Mono, a l'est amb Arcos de Valdevez, al sud amb Ponte de Lima i a l'oest amb Vila Nova de Cerveira.

Poblaci.


Freguesias.

 Agualonga;
 Bico;
 Castanheira;
 Cossourado;
 Coura;
 Cristelo;
 Cunha;
 Ferreira;
 Formariz;
 Infesta;
 Insalde;
 Linhares;
 Mozelos;
 Padornelo;
 Parada;
 Paredes de Coura;
 Porreiras;
 Resende;
 Romariges;
 Rubies;
 Vasces;

 Enllaos externs.
Web Municipal de Paredes de Coura;
Festival de Paredes de Coura;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375633" title="Nogometni Klub Interblock Ljubljana" nonfiltered="472" processed="468" dbindex="145477">

El Nogometni Klub Interblock Ljubljana s un club eslov de futbol de la ciutat de Ljubljana.

 Histria .
Evoluci del nom:
1975 : NK Factor;
2007 : Interblock Ljubljana;

 Palmars .
Copa eslovena de futbol (1): ;
2008;

 Enllaos externs .
 Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375635" title="Llus Mesa i Reig" nonfiltered="473" processed="469" dbindex="145478">
Lluis M. Mesa i Reig (Valncia 15 d'octubre de 1968) s historiador i gestor cultural. 

 Els seus estudis estan especialitzats en la histria local i les festes populars. Especialment ha investigat sobre la histria d'Estivella i s l'historiador del municipi ms destacat pel que fa al nombre d'estudis i publicacions realitzades.

 Ha realitzat els treballs d'arxiver de l'Ajuntament d'Estivella des del 1996 fins a l'any 2000. Durant tot aquest temps ha catalogat la documentaci municipal des del segle XVIII fins a 1939. Ha sigut Comisari de l'Any Cultural dels Joans promogut per l'ajuntament d'Estivella entre 1998 i l'any 2000.

 En 1998 va descobrir la carta de poblament d'Estivella de 1382 que constitux la ms antiga de la poblaci. Destaca entre els seus estudis la realitzaci de la tesi de llicenciatura dedicada a la  baronia d'Estivella acabada l'any 1999, que s un dels pocs estudis universitaris d'estes caracterstiques dedicats a la comarca del Camp de Morvedre. Actualment les seues investigacions estan centrades en la histria del segle XX d'Estivella  des de la premsa diria local, la trajectria biogrfica i personal del msic Daniel Arnau, els elements patrimonials i el calendari festiu d'Estivella. 
 Va estar guanyador del concurs de contes fallers del Turista Fallero (2006) i el del concurs de relats curts de Quart de les Valls (2008). Rerentment ha estat nomenat premi Arrels 2008 per la seua trajectria dedicada a la investigaci al Camp de Morvedre.
 Tamb ha participat com a ponent en congressos d'histria i de patrimoni amb articles dedicats a la poblaci d'Estivella. Ha sigut secretari del Consell Local de Cultura d'Estivella i membre de la Junta directiva del Centre d'Estudis del Camp de Morvedre. Actualment s membre del Consell de Patrimoni de l'Esglsia dels Sants Joans d'Estivella i de l'associaci Cultural Arrels de la mateixa poblaci.

 Obres .

Entre les seues publicacions destaquen: 

 Ordenances Municipals d'Estivella 1873 i 1881 (1993);
 Aproximaci al fenmen musical d'Estivella (1994);
 Al Voltant de l'arbre (1995);
 Catleg de l'Arxiu Histric Municipal d'Estivella (1996);
 Expedient relatiu a la manifestaci de dones del 3 de maig de 1911 contra l'alcalde (1996);
 Estudi sobre la joventut d'Estivella (1997);
 Conflicte relatiu a l'actuaci de la Lira Estivellense dels dies 18 i 19 de setembre de 1909 (1997);
 Expedient relatiu al conflicte de 1860 amb la Squia Major de Sagunt pel consum de l aigua (1998);
 Les preses de possessi senyorials de Beselga de 1609 i 1705 (1999);
 Capitulacions dels Aljames d'Estivella, Beselga i Arenes amb el seu senyor Guillem Moliner (1999);
 Memorials al voltant de l'estat de l'ensenyament d'Estivella 1828-1832 (1999);
 Collecci Els nostres carrers (1999) (coordinador);
 La torre i el castell de Beselga (2006) (autor i coordinador);
 Francesca d Estivella (2008).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375637" title="Ponte da Barca" nonfiltered="474" processed="470" dbindex="145479">

Ponte da Barca s un municipi portugus, situat al districte de Viana do Castelo, a la regi del Nord i a la subregi de Minho-Lima. L'any 2004 tenia 13.026 habitants. Es divideix en 25 freguesies. Limita al nord amb Arcos de Valdevez, a l'est amb Galcia, al sud amb Terras de Bouro i Vila Verde i a l'oest amb Ponte de Lima.
 
Poblaci.



Freguesies.
 
 Azias;
 Boives;
 Braves;
 Britelo;
 Crasto;
 Cuide de Vila Verde;
 Entre Ambos-os-Rios;
 Ermida;
 Germil;
 Grovelas;
 Lavradas;
 Lindoso;
 Nogueira ;
 Oleiros;
 Pao Vedro de Magalhes;
 Ponte da Barca;
 Ruivos;
 Salvador de Touvedo;
 Sampriz;
 Santiago de Vila Ch;
 So Joo Baptista de Vila Ch;
 So Loureno de Touvedo;
 So Pedro de Vade;
 So Tom de Vade;
 Vila Nova da Mua;

Enllaos externs.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375639" title="Nogometni Klub Domale" nonfiltered="475" processed="471" dbindex="145480">

El Nogometni Klub Domale s un club eslov de futbol de la ciutat de Domale.

 Histria .
El NK Domale va ser fundat el 1921, essent un dels clubs ms antics del pas. El seu estadi, portni park, fou construt el 1948 i renovat el 1997-1999 i el 2003-2004.

 Futbolistes destacats.
 Dalibor Stevanovi ;
 Samir Handanovi ;
 Janez Zavrl;
 Branko Ili ;
 Ermin Rakovi ;
 Sebastjan Cimiroti ;
 Zlatan Ljubijanki ;

 Palmars .
Lliga eslovena de futbol (2): ;
 2007, 2008;

 Enllaos externs .
 Web oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375647" title="Nogometni Klub Maribor" nonfiltered="476" processed="472" dbindex="145481">

El Nogometni Klub Maribor s un club eslov de futbol de la ciutat de Maribor.

 Histria .

El primer club fundat a la ciutat fou l1. Slovenski portni klub Maribor (1. SSK Maribor), el 28 de juny de 1919 a una petita taverna anomenada Jadran a Partizanska cesta, Maribor. L'any 1920 adquir els terrenys de Ljudski vrt, on actualment juga el NK.

Desprs de la II Guerra Mundial aparegu el FD Maribor (Fiskulturno drutvo Maribor), successor del SSK. Aquest club comen a competir amb el nom de Branik el 1949, i tres anys ms tard adquir uns nous terrenys a Ljudski vrt. Va arribar a jugar a la segona divisi iugoslava per fou abolit el 1960 a causa d'un problema d'emmetzinament de menjar.

L'acutal NK Maribor va ser fundat el 12 de desembre de 1960. Va jugar a la primera divisi iugoslava entre els anys 1967 i 1972. El 1988 el club s'un al MD Branik i compet amb el nom de NK Maribor Branik entre el 1989 i el 1991.

 Futbolistes destacats.
 Oto Blaznik ;
 Milan Arnej i ;
 Tomislav Prosen ;
 Ale Krian;
 Mladen Kranjc;
 Vojislav Simeunovi ;
 Herbert Vabi ;
 Bogdan Pirc;
 Milan urman;
 Vladimir Bolfek;
 Zvonko Breber;
 Branko Horjak ;
 Bojan Krempl;
 Herbert Klan nik;
 Igor Pozni ;
 Branko arenac;
 Emil terbal;
 Matja Kek;
 Gregor idan ;
 Dejan Djuranovi  ;
 Nastja  eh;
 Kliton Bozgo ;
 Marinko Gali ;
 Ante imunda;
 Marko Simeunovi ;
 Ale  eh;
 Stipe Balaji  ;
 Zajko Zeba;

 Palmars .
Lliga eslovena de futbol (7): ;
1996/97, 1997/98, 1998/99, 1999/00, 2000/01, 2001/02, 2002/03;

Copa eslovena de futbol (5): ;
1991/92, 1993/94, 1996/97, 1998/99, 2003/04;

 Enllaos externs .
  Web oficial;
  Web de seguidors;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375652" title="Nogometno Drutvo Gorica" nonfiltered="477" processed="473" dbindex="145482">

El Nogometno Drutvo Gorica s un club eslov de futbol de la ciutat de Nova Gorica.

 Histria .
El club va ser fundat el 1947. Fins el 2003 fou anomenat HIT Gorica.

 Futbolistes destacats.
Aleksander Rodi ;
Matej Mavri ;
Milan Osterc;
Miran Burgi ;
Andrej Komac;
Miran Srebrni ;
Novica Nik evi ;
Abdulrazak Ekpoki;

 Palmars .
Lliga eslovena de futbol (4): ;
1996, 2004, 2005, 2006;

Copa eslovena de futbol (2): ;
2000/01, 2001/02;

 Enllaos externs .
 Web oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375659" title="Nogometni Klub Olimpija Ljubljana" nonfiltered="478" processed="474" dbindex="145483">

El Nogometni Klub Olimpija Ljubljana s un club eslov de futbol de la ciutat de Ljubljana.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1911 amb el nom d'Ilirija. Desprs de la II Guerra Mundial adopt el nom d'Olimpija, destacant la seva participaci al campionat iugoslau, amb 20 temporades a la mxima categoria, 19 d'elles consecutives. Els resultats foren:


Guany les quatre primeres edicions de la lliga eslovena independent, per en acabar la temporada 2004/05 pat greus problemes econmics, essent descendit i finalment dissolt. Desprs de la seva desaparici es cre un nou club anomenat NK Beigrad, com a continuador.

 Futbolistes destacats.
 Robert Prosine ki;
 Branko Oblak;
 Sre ko Katanec ;
 Doni Novak;
 Ale  eh ;
 Nihad Pejkovi  ;
 Milan Osterc;
 Mladen Rudonja;
 Ermin iljak;
 Sebastjan Cimiroti ;
 Miran Pavlin;
 Marko Simeunovi ;
 Milenko A imovi ;
 Anton logar;
 Alen koro;

 Palmars .
Lliga eslovena de futbol (4): ;
1992, 1993, 1994, 1995;

Copa eslovena de futbol (4): ;
1992/93, 1995/96, 1999/00, 2002/03;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375664" title="GR 92" nonfiltered="479" processed="475" dbindex="145484">


El GR 92 o sender del Mediterrani s un sender de gran recorregut de 561 km que segueix tota la costa catalana, mostrant la diversitat de cales, platges i paisatges mediterranis, com tamb les serres litorals.

Comena a Portbou i es dirigeix a Llan. Des d'aqu baixa als aiguamolls de l'Empord, de gran inters ornitolgic, travessa el riu Fluvi i arriba a les runes gregues d'Empries. Desprs de pujar al masss del Montgr, baixa a Begur i a Palafrugell. Seguidament passa per la serra de les Gavarres i passa per les conegudes poblacions de Sant Feliu de Guxols, Tossa de Mar i Lloret de Mar. Seguidament s'enfila al masss del Montnegre i el Corredor. Desprs del poblat ibric de Puig Castellar arriba a Santa Coloma de Gramanet, travessa el Bess i voreja Barcelona per la serra de Collserola.

La vista sobre la mar no es perd anant cap a Sitges, i desprs a Albinyana, Tarragona i Constant, des d'on torna a la costa per Cambrils. Seguidament torna terra endins fins que surt al mar per l'Ametlla de Mar. En arribar a l'Ampolla travessa el delta de l'Ebre per Amposta, puja la serra del Montsi i baixa a Ulldecona, on finalitza.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375666" title="Temporada 1995-96 de l'NBA" nonfiltered="480" processed="476" dbindex="145485">

La temporada 1995-96 de l'NBA fou la 50 en la histria de l'NBA. Chicago Bulls fou el campi desprs de guanyar a Seattle SuperSonics per 4-2. Aconsegu el quart dels seus sis anells.

Aspectes ms destacats.
 Chicago Bulls guany 72 partits, i va batre el rcord de ms victries en una temporada. Tan sols van perdre un partit per ms de 10 punts.
 Sumant la temporada regular i els playoffs, els Bulls acabaren l'any amb un balan de 87 victries i 13 derrotes, el millor balan de la histria de la NBA.
 Michael Jordan es convert en l'nic jugador en guanyar quatre cops el MVP de les Finals. Tamb aconsegu el seu vuit ttol de mxim anotador de la temporada regular.
 Boston Celtics jug el seu primer partit en el FleetCenter (actualment el TD Banknorth Garden).
 Toronto Raptors i Vancouver Grizzlies varen debutar a la lliga i es convertiren en la 28 i 29 franqucia. Els Grizzlies comenaren jugant en el General Motors Place mentre que els Raptors ho feren en el SkyDome (actualment el Rogers Centre). Ambds equips guanyaren els seus primers partits a l'NBA.
 L'All-Star Game se celebr a l'Alamodome de San Antonio, Texas. L'equip de l'Est guany l'Oest per 129 118. Michael Jordan fou nomenat MVP del partit.
 Seattle SuperSonics estren el seu nou pavell, el Key Arena.
 Portland Trail Blazers jug per primer cop en el Rose Garden.
 Magic Johnson retorn al bsquet i jugant amb els Lakers; disput 32 partits i es retir definitvament al final de la temporada.
 Philadelphia 76ers jug el seu darrer partit en el The Spectrum.
 Hakeem Olajuwon en el darrer partit de la temporada super Kareem Abdul-Jabbar com a mxim taponador de la histria.

Classificacions.
Conferncia Est.


Conferncia Oest.


* V: victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Michael Jordan (Chicago Bulls);

 Rookie de l'any;
  Damon Stoudamire (Toronto Raptors);

 Millor defensor;
  Gary Payton (Seattle SuperSonics);

 Millor sis home;
  Toni Kuko  (Chicago Bulls);

 Jugador amb millor progressi;
  Gheorghe Muresan (Washington Bullets);

 Entrenador de l'any;
  Phil Jackson (Chicago Bulls);

 Primer quintet de la temporada;
 A - Karl Malone, Utah Jazz;
 A - Scottie Pippen, Chicago Bulls;
 P - David Robinson, San Antonio Spurs;
 B - Michael Jordan, Chicago Bulls;
 B - Anfernee Hardaway, Orlando Magic;

 Segon quintet de la temporada;
 A - Shawn Kemp, Seattle Supersonics;
 A - Grant Hill, Detroit Pistons;
 P - Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
 B - Gary Payton, Seattle Supersonics;
 B - John Stockton, Utah Jazz;

 Tercer quintet de la temporada;
 A - Charles Barkley, Phoenix Suns;
 A - Juwan Howard, Washington Bullets;
 P - Shaquille O'Neal, Orlando Magic;
 B - Mitch Richmond, Sacramento Kings;
 B - Reggie Miller, Indiana Pacers;

 Millor quintet de rookies;
 Damon Stoudamire, Toronto Raptors;
 Joe Smith, Golden State Warriors;
 Jerry Stackhouse, Philadelphia 76ers;
 Antonio McDyess, Denver Nuggets;
 Arvydas Sabonis, Portland TrailBlazers;
 Michael Finley, Phoenix Suns;

Millor quintet de rookies;
Jason Kidd, Dallas Mavericks;
Grant Hill, Detroit Pistons;
Eddie Jones, Los Angeles Lakers;
Brian Grant, Sacramento Kings;
Glenn Robinson, Milwaukee Bucks;

 Primer quintet defensiu;
Scottie Pippen, Chicago Bulls;
Dennis Rodman, Chicago Bulls;
David Robinson, San Antonio Spurs;
Gary Payton, Seattle SuperSonics;
Michael Jordan, Chicago Bulls;

 Segon quintet defensiu;
Horace Grant, Orlando Magic;
Derrick McKey, Indiana Pacers;
Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
Mookie Blaylock, Atlanta Hawks;
Bobby Phills, Cleveland Cavaliers;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1996;
 Playoffs de l'NBA del 1996;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375668" title="Estadella" nonfiltered="481" processed="477" dbindex="145486">

Estadella s un tur amb dos cims, de 1.474 i 1.472 m. alt., situat a l'extrem nord-est del terme municipal d'Isona i Conca Dell, pertanyent a l'antic terme d'Isona. El seu cim ms baix, el de ms al nord, s termenal amb Abella de la Conca, de la mateixa comarca del Pallars Juss, per el fort pends que davalla cap a llevant des d'Estadella s termenal amb l'antic terme de Gavarra, actualment de Coll de Narg, pertanyent a l'Alt Urgell.

Es tracta, per tant, d'un dels turons que marquen els lmits tant del municipi com de la mateixa comarca. Des d'Estadella davalla cap al sud-oest la Serra Mitjana i cap al sud la Serra de la Conca, tota ella termenal amb la comarca de la Noguera i el terme de la Baronia de Rialb. Cap al nord-oest, s a dir, cap a l'Alt Urgell, s'origina a l'Estadella la cinglera de Rocablanca, que queda tota en terme d'Abella de la Conca, i s'estn fins a tocar el poble de la Rua.

L'Estadella pertany al Parc Natural de Serra Mitjana. A part de ser un cim doble, com hem dit, a llevant t un tercer tur germ: la Corona, de 1.462 m. alt. () De la Corona baixa cap al nord la Serra de les Carboneres, la major part de la qual ja s en terme d'Abella de la Conca.

En els seus vessants s'originen tot de torrents. Cap al nord, s a dir, cap al terme d'Abella de la Conca, la Rasa del Coll d'Espina, que delimita pel nord el serrat on es troba el poble de la Rua. Cap a llevant, tot de torrents afluents del Rialb, que van a cercar dins del terme de la Baronia de Rialb, com la Rasa del Petroli i la Rasa de la Coromina. Cap al sud, hi ha el Clot de Batlls, on el forma el Barranc del Llir, que de seguida tamb es decanta cap a la Baronia de Rialb.

Dels vessants del cim de la Corona surten els barrancs isonencs: cap al nord-oest, el Barranc de Fontlled, que va a aiguavessar en el Riu del Llinar just a sota, al sud, de Santa Clara del Mullol; cap a l'oest, amb naixena a la Font de Caps, el Barramc de l'Espluga, que passa al sud i sota Siall i va a desembocar en el Torrent de Rater al sud del Tur de la Colomera; cap al sud-oest, a partir de la Font del Tros, el Barranc de la Bassa, que va a formar el Barranc de les Valls. Aquest darrer barranc s el que fa de lmit de llevant del serrat on es troba el castell de Llord.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375677" title="Estaci de Parc Logstic" nonfiltered="482" processed="478" dbindex="145487">







Vegeu tamb.
Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375679" title="Estaci de Mercabarna" nonfiltered="483" processed="479" dbindex="145488">







Vegeu tamb.
Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375681" title="Estaci de Verge de Montserrat" nonfiltered="484" processed="480" dbindex="145489">







Vegeu tamb.
Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375690" title="Estaci de Morera" nonfiltered="485" processed="481" dbindex="145490">





Vegeu tamb.
Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375693" title="WebDAV" nonfiltered="486" processed="482" dbindex="145491">
Autoria i Versionatge Distributs a la Web o WebDAV s un conjunt d'extensions del protocol Http per possibilitar la manipulaci i edici de fitxers d'un lloc web en un entorn concorregut (multiusuari).

Tamb s'anomena aix el grup de treball de l'IETF responsable d'aquest protocol.

Les caracterstiques principals del protocol sn el bloqueig de fitxers (prevenci de que els usuaris es trepitgin les modificacions), l'assignaci i consulta de propietats (autor, data de modificaci, etc...), capacitat de copiar i traslladar fitxers, i la manipulaci de carpetes anomenades colleccions (creaci, eliminaci i llistat de continguts).

El grup de treball WebDAV va concloure els treballs el Mar del 2007 desprs d'una actualitzaci de la RFC 2518 que va ser finalment acceptada pel Grup Directiu d'Enginyers d'Internet.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375694" title="Estaci de Casagemes" nonfiltered="487" processed="483" dbindex="145492">





Vegeu tamb.
Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375706" title="Ahmad ibn Hasan al-Maymandi" nonfiltered="488" processed="484" dbindex="145493">
Ahmad ibn Hasan al-Maymandi Shams al-Kufat Abu l-Kasim (mort 1032) fou visir gaznvida sota el sult Mahmud de Gazni (998-1030).

El seu pare fou amil de Bust en temps del pare de Mahmud, Sebuktegin, per fou executat per orde d'aquest, que desprs se'n va penedir. Ahmad va comenar la seva carrera administrativa el 994 com cap del departament de correspondncia del prncep Mahmud. Quan aquest fou nomenat governador militar del Khurasan fou promogut a mustawfi (cap de comptabilitat) i arez (cap del departament militar); en aquest temps fou a ms a ms amil de Bust i de Rukkadj.

El primer visir de Mahmud fou Abu l-Hasan Ali ibn Abu l-Abbas Fadl ibn Ahmad al-Isfaraini (994-1010) recomanat per Sebuktegin encara que suposadament Mahmud ja preferia a al-Maymandi (aix es posat en dubte pels historiadors). Desprs de la dimissi d'al-Isfarayini (1010 o 1011), al-Maymundi va ser nomenat governador de Khurasan (civil) i recollector de taxes i fou ben considerat pels habitants de la regi. Al cap de tres anys Ahmad va ser nomenat visir (1013).

Va centralitzar la recaptaci a Gazni i va restablir l'rab com a llengua administrativa (al-Isfarayini havia introdut el persa). Entre els seus enemics el khwarizmshah Altuntash, Hasanak (desprs visir del 1024 al 1031) i la germana de Mahmud. Entre els seus partidaris hi havia el prncep Masud ben Mahmud. La riquesa acumulada per al-Maymandi va despertar la cobdcia de Mahmud que va ordenar detenir al visir i confiscar la seva propietat i enviat finalment a l'ndia on fou empresonat al castell de Kalindjar; Mahmud per no el va voler executar com li demanaven alguns cortesans (1024). Al-Maymandi va restar en pres sis anys.

Quan Masud ben Mahmud va pujar al poder desprs de deposar al seu germ Muhammad ben Mahmud (1030) va ordenar l'alliberament d'al-Maymandi i el va cridar a Balkh i li va oferir ser visir, crrec que al-Maymandi va refusar per finalment, desprs d'un acord delimitant responsabilitats, va acceptar el 31 de gener del 1031. Va rebre completa autoritat sobre afers financers i va apartar als possibles competidors per no va tenir part amb l'execuci d'Hasanak decretada per Masud i al que va intentar salvar; tamb va fer d'home bo en el conflicte entre Masud i Altuntash i el va salvar (1032).

Va morir el 31 de desembre del 1032.

Bibliografia .
M. Nazim, The Life and Times of Sul  n Ma m d of Ghazna, Cambridge, 1931;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375708" title="Cigne mut" nonfiltered="489" processed="485" dbindex="145494">
;



El cigne mut (Cygnus olor) s un ocell de la famlia dels antids que fa uns 140-160 cm de llargada i uns 200-240 cm d'envergadura alar.

El bec s vermells ataronjat i t una protuberncia negra molt evident.

El coll s llarg i corbat.

El plomatge dels cignes joves s gris i va canviat cap al blanc al llarg dels dos primers anys.

 Alimentaci .
Menja vegetals i tamb molluscs i insectes aqutics. Li agrada pasturar en zones herboses.

 Reproducci .
El mascle i la femella fan el niu fora de l'aigua amb canyes i herbes. Entre abril i maig la femella pon 8-12 ous de color gris clar, verd clar o blau verds. Els ous sn incubats uns 36 dies per la femella mentre el mascle vigila el territori.
Un cop neixen els pollets van a l'aigua de seguida. Sn criats pels dos pares i sovint pugen a l'esquena dels adults.
Comencen a volar cap als 4 o 5 mesos i es queden amb els pares fins a la primavera segent.

 Hbitat .
Viu en estat salvatge en algunes zones d'Europa i sia en petits llacs o estanys. A l'hivern en aiges martimes, aiguamolls i zones costaneres.

 Costums .
Acostuma a moure's nedant amb elegncia, silenci i tranquillitat.
Quan nidifica, el mascle es mostra agressiu, ja que s molt territorial; si alg s'apropa al niu neda rpidament sobre l'aigua allargant el coll i batent les ales a la vegada que emet un xiulet sorolls.

Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375714" title="Ponte de Lima" nonfiltered="490" processed="486" dbindex="145495">

Ponte de Lima s un municipi portugus, situat al districte de Viana do Castelo, a la regi del Nord i a la subregi de Minho-Lima. L'any 2004 tenia 44.609 habitants.  Es divideix en 51 freguesies. Limita al nord amb Paredes de Coura, a l'est amb Arcos de Valdevez i Ponte da Barca, al sudest amb Vila Verde, al sud amb Barcelos, a l'oest amb Viana do Castelo i Caminha, i al nordoest amb Vila Nova de Cerveira.

Va rebre un fur de Teresa de Lle i Nez el 1125, ra per la que s considerada la vila ms antiga de Portugal.



Freguesies.
 Anais;
 Arca;
 Arcos;
 Arcozelo;
 Ardego;
 Brrio;
 Beiral do Lima;
 Bertiandos;
 Boalhosa;
 Brandara;
 Cabaos;
 Cabrao;
 Calheiros;
 Calvelo;
 Cepes;
 Correlh;
 Estoros;
 Facha;
 Feitosa;
 Fojo Lobal;
 Fonto;
 Fornelos;
 Freixo;
 Friastelas;
 Gaifar;
 Gandra;
 Gemieira;
 Gondufe;
 Labruja;
 Labruj;
 Mato;
 Moreira do Lima;
 Navi;
 Poiares;
 Ponte de Lima;
 Queijada;
 Refios do Lima;
 Rendufe;
 Ribeira;
 S;
 Sandies;
 Santa Comba;
 Santa Cruz do Lima;
 Santa Maria de Rebordes;
 Seara;
 Serdedelo;
 Souto de Rebordes;
 Vilar das Almas;
 Vilar do Monte;
 Vitorino das Donas;
 Vitorino dos Pies;

Limians illustres.
 Antnio Feij;
 Norton de Matos;
 Tefilo Maciel Pais Carneiro;
 Abel Augusto de Almeida Carneiro;

Enllaos externs.

Web Municipal de Ponte de Lima;
Centre de Recursos de Ponte de Lima;
Fira quinzenal de Ponte de Lima;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375719" title="Vila Nova de Cerveira" nonfiltered="491" processed="487" dbindex="145496">

Vila Nova de Cerveira s un municipi portugus, situat al districte de Viana do Castelo, a la regi del Nord i a la subregi de Minho-Lima. L'any 2004 tenia 8.813 habitants. Es divideix en 15 freguesies. Limita al nordest amb Valena do Minho, a l'est amb Paredes de Coura, al sudest amb Ponte de Lima, al sudoest amb Caminha i al nordoest amb Galcia.



Freguesies. 

 Campos;
 Candemil;
 Cornes;
 Covas;
 Gondar;
 Gondarm;
 Loivo;
 Lovelhe;
 Mentrestido;
 Nogueira ;
 Reboreda;
 Sapardos;
 Sopo;
 Vila Me;
 Vila Nova de Cerveira;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375723" title="Ahmad ibn Muhammad ibn Khalaf" nonfiltered="492" processed="488" dbindex="145497">
Abu Djafar Ahmad ibn Muhammad ibn Khalaf ibn al-Layth fou emir de la dinastia saffrida de Sistan (923-963).

Desprs del domini samnida establer el 910 i restablert el 913, l'arribada al tron a Bukhar d'un menor, Nasr II ben Ahmad (914-943) va fer entrar als samnides en un temps de certa decadncia i el governador del califa a Fars i Kirman va reimposar l'autoritat califal al Sistan per el poder llavors va passar a mans dels caps militars locals i dels ayyars o vigilants (encarregats de lluitar contra els kharigites). En la confusi els ayyars de Zarandj, la capital, es van revoltar l'abril/maig del 923 i van proclamar emir a un membre de la famlia saffrida, Abu Djafar Ahmad ibn Muhammad ibn Khalaf ibn al-Layth. Era un home jove per experimentat, net de Khalaf que havia lluitat amb Yakub ibn al-Layth i amb Amr ibn al-Layth i era parent per part de la mare Banu.

La seva primera tasca fou recuperar el Sistan oriental amb Bust i Rukkadj o Zamindawar, on un cap ayyar, Abd Allah ben Ahmad, que havia tingut el poder entre octubre del 922 i maig del 923, s'havia retirat i s'havia fet fort; ho va aconseguir en poc temps i va consolidar el seu poder sent reconegut en tota la regi.

El 929 aprofitant la deposici i restauraci del califa al-Muktadir, va enviar a Kirman un exrcit dirigit pel seu esclau Muhammad ibn Yakub al-Razdani, on va recollir una bona quantitat de taxes. No gaire desprs el antic emir saffrida de Sistan Abu Hafs Amr ibn Yakub ibn Muhammad (911-913) va retornar al pas des de Bagdad on estava exiliat segurament enviat pel califa per crear discrdia dins del Sistan, per Abu Hafs va tenir una bona rebuda i no va presentar problemes. Bust, en posici perifrica, era centre d'oposici permanent i el 931 s'hi van revoltar un grup de turcs dirigits per Karategin al-Isfidjabi amb el suport de dos lders locals, Ba Yazid Banaki i Ba Zakariya Zayduy. Ahmad hi va anar el 932 i va derrotar els rebels.

Va protegir la cultura i va mantenir bones relacions amb la cort samnida. Cap a la part final del seu regnat el comandant en cap de l'exrcit Abu l-Fath, va adquirir un poder immens; va reprimir la lluita de faccions a Uq (952/953), per desprs es va revoltar a  Jarvardk n i Baskar en favor d'Abu l-Abbas, fill de l'antic emir  ahir ibn Muhammad ibn Amr (900-09) que tenia molts partidaris ja que era descendent directe d'Amr ibn al-Layth. Finalment la revolta fou dominada pel general Razdani amb el suport dels turcs de Bust. Llavors fou Razdani el que va conspirar el 963 amb els lders de la gurdia d'esclaus del emir, i amb Abu l-Abbas ibn Tahir, i va assassinar a Ahmad (abril del 963). Va seguir un perode de desordres per finalment el fill del mort, Abu Ahmad Khalaf va aconseguir imposar-se i va iniciar un llarg regnat (fins que es va establir la sobirania gaznvida el 1003).

Bibliografia .

Bosworth,  The   hirids and  aff r ds, a la Cambridge History of Iran IV;
Bosworth, The Islamic Dynasties, Edinburgh, 1967;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375728" title="Parc de Versalles" nonfiltered="493" processed="489" dbindex="145498">


El parc al Palau de Versalles abasta 815 hectrees a la ciutat de Versalles al Yvelines (Frana). Es tracta d'una banda, al voltant d'una desena part de l'antic domini anomenat el Gran Parc, la influncia es va reduir significativament durant la Revoluci, actualment administrat pel pblic del castell i la zona de Versalles. En aquest parc estan tancades, hi ha diversos monuments, el castell de Versalles, el Petit Trianon i el Grand Trianon, el Hameau de la Reine, francs jardins del castell de Versalles creat per Le Notre, jardins Trianons que el jard d'estil anglo-xins Marie-Antoinette, el rei del jard i dos grans estanys, el Gran Canal i l'estany dels Sussos.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375730" title="Espinho" nonfiltered="494" processed="490" dbindex="145499">

Espinho s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Nord , a la subregi de Gran Porto i Gran Porto Area Metropolitana. L'any 2006 tenia 30.694 habitants. Es divideix en 5 freguesies. Limita al nord amb Vila Nova de Gaia, a l'est amb Santa Maria da Feira, al sud amb Ovar i a l'oest amb l'Oce Atlntic.
Ciutat:Espinho(pop.aprox.10,000)


Freguesies.
 Anta;
 Espinho;
 Guetim;
 Paramos;
 Silvalde;

Enllaos externs.
Web Municipal;
Fotos d'Espinho;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375734" title="Ahmad ibn Muhammad ibn Tahir" nonfiltered="495" processed="491" dbindex="145500">
Ahmad ibn Muhammad ibn Tahir, fou fill de Muhammad al-Tahiri el darrer governador tahrida de Khurasan (862-873).

Desprs de la captura de Muhammad al-Tahiri a Merv el 873, el seu fill Tahir ibn Muhammad va governar breument la ciutat, mentre Ahmad ibn Muhammad apareix com a governador a Khwarizm (dependncia administrativa de Khurasan). Ibn al-Athir l'esmenta com a governador de Khwarizm el 875/876. Segurament els governadors rabs de Khwarizm governaven al costat dels sobirans locals, en aquest cas els afrigides (a afrighides).

Vers el 876 va enviar un exrcit de cinc mil homes a Nishapur en poder de Abu Shudja Ahmad ibn Abdallah al-Kudjistani, favorable als tahrides per sembla que a un altre prncep, per no va poder ocupar la ciutat. No torna a ser esmentat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375736" title="Centre horticole de la Ville de Paris" nonfiltered="496" processed="492" dbindex="145501">
El Centre horticole de la Ville de Paris (Centre Hortcola de la Ciutat de Pars), (tamb anomenat Centre Horticole de Rungis) produeix cada any ms de 3 milions de plantes de flors que serveixen per a la decoraci del conjunt de la ciutat de Pars.

Entre aquestes plantes hi ha:

 plantes d'exterior per al conjunt dels .
 plantes de decoraci d'interior per als edificis oficials.
 3500 arbres i 115000 arbusts per al conjunt de Pars (carrers, places, parcs, jardins...).

Aquest centre, pertanyent a la ciutat de Pars, noms pot produir plantes per a la ciutat de Pars i malauradament per a cap altra ciutat.

Aquest centre t una superfcie de 44 hectrees, el seu annex a Achres (Yvelines) fa, 20 hectrees.

El centre es compon d'hivernacles, i d'un planter adjacent als hivernacles.

Histric.

El precedent lloc de producci hortcola de la ciutat de Pars es trobava d'en 1898 al Jard dels hivernacles d'Auteuil.

Per el 1968, la construcci del bescanviador d'Auteuil i del boulevard priphrique va suprimir un ter de la superfcie del jard. All va forar el trasllat del Centre Hortcola de la Ciutat de Pars a Rungis i Fresnes.

Adrea.

 Adrea : 21 avenue de Fresnes 94150 RUNGIS;
 Vista satllit: ;

Galeria.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375737" title="Gondomar (Portugal)" nonfiltered="497" processed="493" dbindex="145502">

Gondomar s un municipi portugus, situat al districte de Porto, a la regi del Nord i a la subregi de Gran Porto. L'any 2006 tenia 171.881 habitants. Es divideix en 12 freguesies. Limita al nordest amb Valongo i Paredes, al sudest amb Penafiel i Castelo de Paiva, al sud amb Arouca i Santa Maria da Feira, al sudoest amb Vila Nova de Gaia, a l'oest amb Porto i al nordoest amb Maia.

Estadstiques.


Freguesies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375750" title="Maia (Portugal)" nonfiltered="498" processed="494" dbindex="145503">

Maia s un municipi portugus, situat al districte de Porto, a la regi del Nord i a la subregi de Gran Porto. L'any 2006 tenia 135.700 habitants. Es divideix en 17 freguesies. Limita al nord amb Trofa i Santo Tirso, a l'est amb Valongo, al sudest amb Gondomar, al sud amb Porto, al sudoest amb Matosinhos i al nordoest amb Vila do Conde.

Poblaci.


Freguesies.

 guas Santas;
 Barca;
 Folgosa;
 Gemunde;
 Gondim;
 Gueifes (Maia);
 Maia;
 Milheirs;
 Moreira;
 Nogueira ;
 Pedrouos;
 Santa Maria de Avioso;
 So Pedro de Avioso;
 So Pedro Fins;
 Silva Escura;
 Vermoim (Maia);
 Vila Nova da Telha;

 Personatges illustres .
 Fernando Campos, escriptor.
 Fernando Teixeira dos Santos, poltic ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375752" title="Arboretum de l'cole du Breuil" nonfiltered="499" processed="495" dbindex="145504">
L'arboretum de l'cole du Breuil s situat a Pars, al bosc de Vincennes, prop de l'hipdrom del mateix nom.

s dels quatre pols del Jard botnic de Pars amb el Parc de Bagatelle i el Jard dels hivernacles d'Auteuil al Bosc de Boulogne, el Parc floral de Pars al Bosc de Vincennes.

Histric.

s el 1867, que va ser creada l'Escola municipal d'arboricultura de Saint-Mand, prop de la porta Daumesnil, sota la impulsi del prefecte Haussmann. Ser transferida, el 1936, al sud-est del bosc, i batejada cole du Breuil, pel nom del seu primer director.

L'arbortum.

Compta avui amb vora 1400 arbres pertanyents a 112 gneres, 485 espcies i 400 cultivars i varietats 885 txons.

Fonts.

www.paris.fr;

Enllaos externs.

 Plnol de l'arboretum;
 Associaci d'antics alumnes de l'cole du Breuil;
 Descripci de l'arboretum a Paris.fr;
 Vista satllit: ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375753" title="Ronald Binge" nonfiltered="500" processed="496" dbindex="145505">
Ronald Binge (Derby, 15 de juliol de 1920   Hampshire, 6 de setembre de 1979) fou un msic angls.

La mort del seu pare un fams pianista, el for a treballar per proveir la famlia. La seva educaci musical es produ per la seva experincia com a organista en un cinema de la seva ciutat nadiua i com a pianista d'una orquestra de msica lleugera a Great Yarmouth i ms tard tocant en teatres, cafs i conjunts de ball a Londres. El 1935 succe el que possiblement fou un gir en la seva vida quan assol treball com arranjador d'Annunzio Paolo Mantovani, i la seva recentment formada Orquestra Tpica.

Desprs de servir en la Segona Guerra Mundial retorn amb Mantovani feu una orquestraci de l'obra de Noel Coward, Pacific 1860 (1946). Ronald Binge  fou el responsable del reconeixement del propi Mantovani el 1951. Ide l'efecte de la cascada de cordes la qual era dividida en parts, cadascuna entrant una fracci a part creant una espcie de reverberaci que podia ser experimentada en catedrals.

Aquest efecte el prov Mantovani en la seva obra Charmine que fou un gran xit popular. Aquest xit port Mantovani a compondre unes sries de radio de llarga durada, durant les quals introdu diverses composicions de Binge. Una d'aquestes es convertiria en un gran xit internacional Elizabeth Serenade (1951).

Binge tamb estava component msica per a films britnics com The Runaway Bus (1952), Desperate Moment (1943), Our Girl Friday (1953) i Dance Little Lady (1954), i fou capa de deixar Mantovani i convertir-se en compositor independent.

Condu programes de radio per la BBC, i compongu diverses obres de msica lleugera. Entre elles resten High Stepper (1952), Cornet Carillon (1954, en la qual empr l'efecte cascada per a cornetes), Miss Melanie (1956), The Watermill (1959) i Sailing By (1963). Tamb compongu suites com ara Impressions de Londres (1958), Impressions de Moscou (1962) i, Impressions de Pars (1962), un Concert per a Saxfon Alt (1956), la Simfonia de Dissabte (1968) i un Te Deum (1970).

La fascinaci pels sons i l'experimentaci musical que es trobaven a Charmine foren tpiques de Ronald Binge fins el final de la seva vida. Una de les ms intrigants de les seves composicions primerenques fou Vice Versa (1948), els 130 compasos senars de la qual formaven un palndrom. 

Aix s per dir que la msica se li podia donar la volta i ser tocada del fi al principi amb el tiple com el baix i amb el baix amb el tiple. Un dels seus ltims projectes fou l'estudi de la capacitat de la - Guitarra Romntica i Quadres de la Galeria Minstrel -. Que aquests fossin els seus dos ltims treballs es degu a la severa malaltia que pat durant els seus ltims anys de vida.

Referncies.
 http://epdlp.com/comclasico.php;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375757" title="Ahmad Abu Nasr ibn Nizam al-Mulk" nonfiltered="501" processed="497" dbindex="145506">
Ahmad Abu Nasr ibn Nizam al-Mulk (mort 1149/1450) fou un visir seljcida i abbssida i fill del fams visir seljcida Nizam al-Mulk (mort 1092).

Va nixer a Balkh fill del esmentat visir i d'una princesa georgiana, filla o neboda del rei Bagrat III l'unificador de Gergia i que anteriorment havia estat casada (o al menys promesa) a Alp Arslan . En vida del seu pare va viure a Isfahan i Hamadan, i tamb uns anys desprs del 1092. 

El 1006/1007 va anar a la cort del sult Muhammad ben Malik Shah per presentar una queixa contra el rais (cap) d'Hamadan i al arribar a la cort el sult el va nomenar visir (juny de 1107) per substituir a Sad al-Mulk Abu l-Mahasen Abi que acaba de ser executat com a sospits d'heretge. El nomenament fou degut principalment a la reputaci del seu pare i els ttols d'aquest li foren atorgats (Kiwam al-Din, Sadr al-Islam i Nizam al-Mulk) .

Fou visir per quatre anys en els que va acompanyar al sult a l'expedici del 1107/1108 a Bagdad i Iraq en la que l'exrcit seljcida va derrotat i matar a Numaniya a l'emir mazydida d'Hilla Sayf al-Dawla Sadaka ibn Mansur anomenat "el rei dels rabs". El 1109 el sult va enviar a l'amir  avl  Saq v  a assetjar als ismalites a Alamut i Ostavand, per no van aconseguir res i al arribar el hivern es van retirar; aquesta derrota va encaminar al sult cap a una imminent destituci del visir: el 1010 fou objecte d'un atemptat ismalita a la mesquita de Bagdad, que va fracassar; la seva destituci es va produir no massa desprs (1010/1011) sent substitut per Katir al-Mulk Abu Mansur Maybodi. Segons Ibn al-Athir, Ahmad es va retirar a la vida privada a Bagdad mateix, per segons el historiador Anushirwan ibn Khalid, va ser empresonar pel sult durant deu anys.

El 1122 era sult Mahmud ibn Muhammad i tenia com a visir al seu germ Shams al-Mulk Uthman un altre dels fills de Nizam al-Mulk. En aquell moment el visir abbssida Amid al-Dawla Djalal al-Din Hasan ibn Ali fou destitut i empresonat i el sult Mahmud li va imposar un nou visir de la seva elecci i confiana, que fou Ahmad Abu Nasr ibn Nizam al-Mulk (octubre del 1122). En aquest crrec va lluitar contra el mazydida Dubays ibn Sadaka. Poc desprs el sult Mahmud va destituir al seu visir Shams al-Mulk Uthman ibn Nizam al-Mulk i el va fer executar; llavors el califa es va considerar legitimat per desfer-se del seu propi visir, germ del executat i el va destituir el 1123.

Ahmad es va retirar a un collegi fundat pel seu pare a Bagdad, el Nizamiya, on va viure els darrers 25 anys de la seva vida. Va morir el 1149/1150.

 Bibliografia .

C. L. Klausner, The Seljuk Vizierate, a Study of Civil Administration 1055-1194, Cambridge, Massachussets, 1973;

 Notes .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375759" title="Matosinhos" nonfiltered="502" processed="498" dbindex="145507">

Matosinhos s un municipi portugus, situat al districte de Porto, a la regi del Nord i a la subregi de Gran Porto. L'any 2006 tenia 135.700 habitants.  Es divideix en 10 freguesies. Limita al nord ambe Vila do Conde, al nordest amb Maia, al sud amb Porto i a l'oest amb l'Oce Atlntic.

 Freguesies .

 Custias;
 Guifes;
 Lavra;
 Lea da Palmeira;
 Lea do Balio, anteriorment Lea do Bailio;
 Matosinhos;
 Perafita;
 Santa Cruz do Bispo;
 So Mamede de Infesta;
 Senhora da Hora;

 Poblaci .


Histria.
Manuel I li conced un fur el 30 de setembre de 1514. Fou elevada a ciutat el 28 de juny de 1984.

Personalitats.
lvaro Siza Vieira, arquitecte;
Florbela Espanca, poetessa.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375765" title="Valongo" nonfiltered="503" processed="499" dbindex="145508">

Valongo s un municipi portugus, situat al districte de Porto, a la regi del Nord i a la subregi de Gran Porto. L'any 2006 tenia 94.344 habitants. Es divideix en 5 freguesies. Limita al nord amb Santo Tirso, al nordest amb Paos de Ferreira, a l'est amb Paredes, al sudoest amb Gondomar i a l'oest amb Maia.

 Poblaci .


Freguesies.

 Alfena;
 Campo;
 Ermesinde;
 Sobrado;
 Valongo;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375767" title="Pvoa de Varzim" nonfiltered="504" processed="500" dbindex="145509">

Pvoa de Varzim s un municipi portugus, situat al districte de Porto, a la regi del Nord i a la subregi de Gran Porto. L'any 2007 tenia 66.470 habitants. Limita al nord amb Esposende, al nordest amb Barcelos, a l'est amb Vila Nova de Famalico i al sud amb Vila do Conde.  

 Organitzaci administrativa .


 Personatges illustres .
Ea de Queirs (1845   1900) escriptor realista.
David Alves (1866 - 1924) poltic.
Antnio dos Santos Graa (1882 - 1956) etnleg.
Monsenyor Lopes da Cruz (n. Terroso, 1899 - 1969) religis.
Beata Alexandrina Maria da Costa (n. Balasar, 1904 - 1955) beata catlica.
Diogo Freitas do Amaral (n. 1941) poltic.
Tavares Moreira (n. 1944) economista.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375770" title="Ahmad ibn Khudam" nonfiltered="505" processed="501" dbindex="145510">
Ahmad ibn Khudam fou un militar i aventurer rab que va arribar a dominar Sistan (919-922).

El 910/911 el general samnida Simdjur Dawati va envair Sistan en nom de l'emir samnida Ahmad II ben Ismail i va deposar al emir saffrida Layth ibn Ali i al seu germ Muhammad ibn Ali; el 912 una revolta va portar al poder altre cop als saffrides  pero Ahmad ibn Ismail va enviar un exrcit dirigit per Husayn ibn Ali Marv al-Rudi i un altre sota els generals Abu Bakr Muhammad ibn Muzaffar Mutadji i Simdjur Dawati que van entrar a Sistan i van suprimir el moviment (913). 

El 914 la mort de l'emir samnida va provocar l'anarquia i les forces samnides es van retirar; el califa va enviar un nou governador mentre diversos caps dels ayyar (la milcia originalment creada per lluitar contra els kharigites) s'asseguraven feus locals (916 a 917) nominalment sota autoritat abbssida. El 917 els ayyars de Zarandj, la capital, van aclamar com a cap a Katir ibn Ahmad, per al cap de dos anys (abril del 919) fou assassinat; llavors va pujar al poder Ahmad ibn Khudam, segurament un dels caps dels ayyars a la ciutat. 

La seva primera intenci fou estendre el seu poder cap a Bust per va fracassar i de fet va passar el temps lluitant contra altres ayyars que li disputaven el poder a la ciutat i a la regi, especialment el gendre de Katir, de nom Muhammad ibn Kasim, i el cap dels turcs de Bust, Tukhan; Ahmad va aconseguir derrotar i matar a ambds principals rivals per l'octubre del 922 fou expulsat de Zarandj per una revolta dirigida per Abd Allah ibn Ahmar i va fugir cap a Bust i Zamindawar; el gener del 923 fou derrotat en una batalla a Nukan i fou capturat sent portat a Zarandj on segurament fou executat encara que aix no s expressament indicat per cap historiador. 

Abd Allah ibn Ahmar no va gaudir del seu triomf doncs fou apartat del poder el maig pel prncep saffrida Abu Djafar Ahmad ibn Muhammad ibn Khalaf, proclamat emir per un grup d'ayyars revoltats (maig del 923).

 Nota .


Bibliografia .

Bosworth,  The   hirids and  aff r ds, a la Cambridge History of Iran IV;
Bosworth, The Islamic Dynasties, Edinburgh, 1967;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375771" title="Palau dels Papes" nonfiltered="506" processed="502" dbindex="145511">


El Palau dels Papes d'Aviny s la ms gran de les construccions gtiques de l'edat mitjana. Essent a la vegada fortalesa i palau, la residncia papal durant el segle XIV fou la seu de la cristiandat occidental. Sis conclaves es van celebrar al palau de Aviny que va culminar en l'elecci de Benet XII el 1335; Climent VI el 1342; Innocenci VI el 1352; Urb V el 1362, Gregori XI el 1370, i Benet XIII el 1394.

Histria.

Aviny es va convertir en la residncia Papal el 1309, quan el gasc Bertrand de Gotha, com papa Climent V, no desitjant enfrontar-se al violent caos de Roma desprs de la seva elecci (1305), va traslladar la Cria Papal a Aviny. Climent va viure com a convidat al monestir dominic d'Aviny i el seu successor, el papa Joan XXII va fer all un magnfic establiment, per la reconstrucci del vell palau del bisbat va ser comenat seriosament pel papa Benet XII (1334-42) i va continuar amb els seus successors fins 1364. El lloc escollit va ser un aflorament rocs natural a la vora nord d'Aviny, per damunt del riu Roine, anomenat Rocher des Doms. All estava el vell palau episcopal dels bisbes d'Aviny. L'elecci d'aquest lloc permet als autors donar alada al conjunt de manera que resulta ms impressionant i es pot veure des de molt lluny. s visible des del cim dels Alpilles (Boques del Roine). 

El Palau es va construir en dues fases principals amb dos segments distintius, coneguts pel Palais Vieux (Palau Antic) de Benet XII i Palais Neuf (Palau Nou) de Climent VI. L'edifici va ser enormement car, consumint gran part dels ingressos papals durant la seva construcci. Ho van decorar luxosament artistes de l'poca com Simone Martini Matteo Giovanetti. 

Aquests Vieux va ser construt per l'arquitecte Pierre Poisson de Mirepoix per encrrec del papa Benet XII. L'auster Benet va fer que fos arrasat l'anterior palau episcopal i es va substituir per un edifici molt ms gran, centrat en un claustre, molt fortificat per defensar-se dels atacants. Les seves quartre ales estan flanquejades per altes torres.

Amb els papes Climent VI, Innocenci VI i Urb V, l'edifici va anar-se ampliant per a formar el que avui s conegut com el Palais Neuf Climent VI va encarregar a Jean de Louvres que construir una nova torre i edificis auxiliars, incloent una gran capella de 52 m de llarg que servia de lloc de celebraci d'actes de culte Esclesiastic. Altres dues torres es van construir amb Innocenci VI. Urb V va acabar el pati principal, conegut com la Court d'Honneur, amb ulteriors edificis tancat. L'interior de l'edifici va ser suntuosament decorat amb frescos, tapissos, pintures, escultures i sostrada de fusta. 

Els papes van deixar Aviny el 1377, retornant a Roma, per aix va provocar cisma papal poca en la qual els antipapes Climent VII i Benet XIII van fer d'Aviny seva seu fins a 1408. L'ltim va ser empresonats al Palau durant deu anys desprs de ser assetjat dins el 1398. L'edifici romangu en les mans de forces antipapals durant alguns anys. Fou assetjat des de 1410 fins 1411, per es va retornar a l'autoritat dels llegats papals el 1433. 

Encara que el Palau va romandre sota control papal, juntament amb la ciutat i el Comtat Venaissin durant 350 anys ms, gradualment es va anar deteriorant malgrat la seva restauraci de 1516. Quan va esclatar la Revoluci Francesa el 1789 ja estava en mal estat quan va ser pres i saquejat per les forces revolucionries. En 1791 va ser l'escenari d'una matana de contrarevolucionaris, els cossos es van llanar des de la Tour des Latrines al Palais Vieux. 

El Palau va ser posteriorment pres per l'estat francs napolenic per utilitzar-lo com barraques militars i pres. Encara que va ser danyada per l'ocupaci militar, especialment sota la anticlerical III Repblica, quan la resta de treballs de fusta interior va ser eliminat per utilitzar-lo en l'estructura com estables, els frescos es van cobrir i es van destruir en gran mesura, per irnicament, aix va assegurar la que l'estructura de l'edifici sobrevisqus. Noms es va buidar el 1906, quan es va convertir en un museu nacional. Des de llavors ha estat en una restauraci prcticament constant.

Descripci.

Es troba sobre la plaa homnima, a l'interior del recinte de les antigues muralles de la ciutat, en les proximitats del Roine. 

Aquest palau papal s la ms gran de les construccions gtiques de l'Edat Mitjana, d'una mida tal que gaireb fa petita a la catedral, calculen que ocupa, en total 15.164 m2. Els seus murs arriben ms de 5 m de gruix. 

Cont frescos excepcionals pintats des de 1343 per importants tallers de pintors vinguts d'arreu d'Europa, dirigits per Matteo Giovanetti, originari de Viterbo. Climent VI va confiar la decoraci de la Tour de la Garde-Robi (Chambre du Cerf), desprs les del Palais Vieux: capelles de Sant Marcial i Sant Joan. En 1352, Matteo Giovanetti emprendre la decoraci de la Grande Audience. 

Els frescos encara es conserven, els de la capella de Sant Marcial es van restaurar el 2005. Es tracta d'un conjunt excepcional que testimonien l'alta qualitat artstica de la primera escola d'Aviny. 

La major part del palau est obert al pblic. Alberga un gran centre de convencions (Center International des Congrs) que va ser creat l'any 1976 en el marc monumental del Palau dels Papes i que, actualment, acull un gran nombre de manifestacions. 

Ocupa dues ales del monument i est concebut per a congressos, colloquis, reunions de 10 a 550 persones. Disposa de deu sales d'acollida i de treball. Les grans sales de prestigi del Grand Tinel i de la Grande Audience, situades en el circuit de visita al monument, s'utilitzen com a complement de les sales de reuni per a l'organitzaci de cctels, sopars de gala o exposicions. 

La Cour d'Honneur del palau s, des de 1947, el lloc emblemtic del Festival d'Aviny. 

Igualment, es troben en ell els arxius del departament de Vaucluse, en una zona del Palau propera a la catedral.

Enllaos externs.


 Pgina web del Palau dels Papes  ;
 El Palau dels Papes, visita;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375776" title="Pat Alcodiam Salesi Alcoi" nonfiltered="507" processed="503" dbindex="145512">


El Pat Alcodiam Salesi s un club esportiu d'Alcoi dedicat a la prctica de l'hoquei sobre patins i el patinatge artstic.

L'equip d'hoquei patins forma part de l'OK Lliga.

Histria.
El Pat Club d'Alcoi es va fundar l'any 1951 i tres anys ms tard es va convertir en secci del Real Alcodiam Deportivo, un dels clubs de futbol d'Alcoi. L'any 1957 es va fusionar amb l'equip del Collegi Salesi i des d'aleshores s'anomena Pat Alcodiam Salesi. 

Plantilla 2008-09.




Enllaos externs.
Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375786" title="Diproctacanthus" nonfiltered="508" processed="504" dbindex="145513">

Diproctacanthus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Diproctacanthus xanthurus ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker P. 1862. Conspectus generum Labroideorum analyticus. Proc. Zool. Soc. Londres, 1861 (pt 3). 408-418.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375789" title="Diproctacanthus xanthurus" nonfiltered="509" processed="505" dbindex="145514">

Diproctacanthus xanthurus s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines, Palau, Indonsia, Nova Guinea i la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1856. Beschrijvingen van nieuwe of weinig bekende vischsoorten van Manado en Makassar, grootendeels verzameld op eene reis naar den Molukschen Archipel in het gevolg van den Gouverneur Generaal Duymaer van Twist. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 1: 1-80. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375790" title="Matas Vega Guerra" nonfiltered="510" processed="506" dbindex="145515">
Matas Vega Guerra (Las Palmas de Gran Canaria, 25 de juliol 1905 -10 de juliol de 1989) fou un advocat i poltic canari. Es llicenci en dret a la Universitat de Granada, el 1928 es va afiliar al Partit Liberal i desprs al Partit Agrari de Jos Mesa y Lpez, i treball com a procurador als tribunals, per el 1933 s'afili a Izquierda Republicana i treball com a secretari de l'Editorial Canaria, que editava el diari Hoy. Quan esclat la guerra civil espanyola era membre del Cos Jurdic Militar i es va afiliar a Falange Espaola. De 1945 a 1960 fou nomenat president del Cabildo de Gran Canria, crrec des del qual va millorar les installacions de l'aeroport de Gando i la xarxa de carreteres, cre una escola d'hosteleria, l'Arxiu Histric Provincial, l'Instituto de Medicina Regional i una Granja Agrcola Experimental. Tamb fou deg del Collegi d'Advocats de Las Palmas.

Posteriorment fou nomenat governador civil de Barcelona (1960-1962), crrec des del que va mantenir contactes amb els exiliats; tamb fou ambaixador espanyol a Veneuela i Trinitat i Tobago (1962-1970), i president de la Junta d'Obres del Port de Las Palmas fins el 1976.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Biografia;
 Obituari a El Pas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375792" title="Doratonotus" nonfiltered="511" processed="507" dbindex="145516">

Doratonotus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Doratonotus megalepis   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther A. 1861. A preliminary synopsis of the labroid genera. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 3) v. 8 (no. 47). 382-389.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375807" title="Doratonotus megalepis" nonfiltered="512" processed="508" dbindex="145517">

 Doratonotus megalepis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Bermuda i el sud de Florida (Estats Units) fins al Brasil. Tamb a So Tom.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375814" title="Dotalabrus" nonfiltered="513" processed="509" dbindex="145518">

Dotalabrus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Dotalabrus alleni    ;
Dotalabrus aurantiacus   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Whitley G. P. 1930. Five new generic names for Australian fishes. Aust. Zool. v. 6 (pt 3). 250-251.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375819" title="Dotalabrus alleni" nonfiltered="514" processed="510" dbindex="145519">

  Dotalabrus alleni  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud d'Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 World Register of Marine Species ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375822" title="Dotalabrus aurantiacus" nonfiltered="515" processed="511" dbindex="145520">

 Dotalabrus aurantiacus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Russell, B.C., 1988. Revision of the labrid fish genus Pseudolabrus and allied genera. Rec. Aust. Mus. (Suppl. 9):1-72.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375823" title="Epibulus" nonfiltered="516" processed="512" dbindex="145521">

Epibulus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Epibulus brevis ;
Epibulus insidiator   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier G. 1815. Mmoire sur la composition de la mchoire suprieure des poissons, et sur le parti que l'on peut en tirer pour la distribution mthodique de ces animaux. Mem. Mus. Natl. Hist. Nat. v. 1. 102-132.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375828" title="Minoria basco-navarresa" nonfiltered="517" processed="513" dbindex="145522">
Minoria Basco-Navarresa fou el nom que adopt el grup parlamentari constitut pels diputats basco-navarresos escollits a les eleccions generals espanyoles de 28 de juny de 1931, que aplegava la candidatura Pro Estatuto Vasco de Biscaia i Guipscoa, el Bloc Catlic-Foralista de Navarra i laba, i altres diputats independents. Es tractava de 15 diputats de les segents procedncies:
 Sis diputats del Partit Nacionalista Basc: Francisco Basterrechea Zaldvar,  Manuel Robles Aranguiz, Jos Horn Areilza i Manuel de Eguileor Orueta per Biscaia,  i Jess Mara de Leizaola Snchez per Guipscoa, i Jos Antonio Aguirre Lekube per Navarra.
 Quatre diputats de Comuni Tradicionalista:  Jos Luis de Oriol y Urigen per lava, Julio Urquijo Ibarra per Guipscoa i Joaqun Beunza Redn i Toms Domnguez Arvalo per Navarra.
 Cinc catlics de diverses tendncies: Marcelino Oreja Elsegui per Biscaia, Rafael Picavea Legua i Antonio Pildain Zapiain per Guipscoa, Miguel Gortari Errea i Rafael Aizpn Santaf per Navarra.

Es van reunir per primer cop a l'Hotel Londres de Sant Sebasti el 5 de juliol de 1931, fou designat cap de la minoria Joaqun Beunza i secretari Jos Antonio Aguirre, i adopt el nom de Minoria Basco-Navarresa pro Estatut. Tots els seus membres van mantenir uns punts programtics comuns: defensa del confessionalisme catlic, la reintegraci foral plena i el suport a l'estatut d'Estella.   Adoptaren el nom de Minoria Basco-Navarresa per tal de reflexar per primer cop unitat poltica de tots els territoris peninsulars d'Euskal Herria.

El 12 de juliol de 1931 organitzaren una concentraci a Gernika i marxaren a Madrid amb el propsit de defensar l'Estatut d'Estella i la religi catlica. Jess Mara de Leizaola Snchez fou elegit representant del grup en la Comissi Constitucional del 28 de juliol. Tot i que l'estatut d'Estella ni tan sols arrib a ser votat a les Corts, la minoria hi continu. Molts dels membres abandonaren les corts el 13 d'octubre de 1931 com a protesta per l'aprovaci dels articles 24 i 26 de la Constituci espanyola de 1931, referents a la qesti religiosa, i no tornaren fins que fou aprovada la constituci el 9 de desembre. 

Aleshores comena la divisi. El PNB busca una sortida a la qesti autonmica, per no van rebre suport dels carlins, i la unitat de vot del grup es va trencar quan el 10 de desembre fou votat president de la repblica el catlic Niceto Alcal Zamora, amb el vot del PNB. Alhora, l'entrada de Rafael Aizpun en la ponncia dels ajuntaments bascos per a elaborar l'estatut fou rebutjada pels carlins. Endems, la votaci de l'estatut de Nria el maig de 1932 va posar en un dilema al PNB per l'actitud totalment contrria de dretans i carlins.

La unitat del grup es va trencar definitivament quan Comuni Tradicionalista va decidir separar-se del procs autonmic basc a l'Assemblea de Pamplona de 19 de juny de 1932, i quan alhora Jos Luis de Oriol va intentar separar laba de l'estatut unitari. Pel juliol de 1932 la Minoria Basco-Navarresa es a reunir a Azpeitia amb la Comissi d'Alcaldes del Pas Basc i es va dissoldre, tot i que efectes parlamentaris, per tal de no perdre els crrecs a les Comissions del Parlament, continu existint oficialment fins a la convocatria de les eleccions generals espanyoles de 1933, a la que tots els seus components es presentaren per separat.

 Enllaos externs .
 Minoria Vasco Navarra a Enciclopdia Auamendi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375832" title="Ubaldo Azpiazu y Artazu" nonfiltered="518" processed="514" dbindex="145523">
Ubaldo Azpiazu y Artazu (  4 de mar de 1934) fou un militar i poltic espanyol. Militar de carrera, fou Inspector General del Cos d'Enginyers Gegrafs de l'Exrcit, treball com a cartgraf i fou amic de Jos Sanjurjo i secretari d'Alejandro Lerroux. A les eleccions generals espanyoles de 1931 i de 1933 fou escollit diputat pel Partit Republic Radical per la provncia de Lugo.

 Referncies .

 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375833" title="Gerardo Abad Conde" nonfiltered="519" processed="515" dbindex="145524">
Gerardo Abad Conde (Ordes, La Corunya, 8 d'agost de 1881 - Madrid, 10 de setembre de 1936) fou un advocat i poltic gallec, va ser ministre de Marina durant la Segona Repblica Espanyola. 

Es va llicenciar en Dret i va exercir l'advocacia a La Corunya, ocupant a ms la ctedra de Legislaci Mercantil i Legislaci Martima a l'Escola de Comer d'aquesta ciutat i en la de Vigo. A ms va ser director de l'Escola Nutica corunyesa. Polticament, va pertnyer primerament al Partit Republic Autnom de Corua, del que va ser secretari en 1908, i, en la segona dcada del segle XX, es va integrar en el Partit Republic Radical d'Alejandro Lerroux. Va ser regidor de La Corunya en diverses legislatures, ocupant l'ajuntament entre els anys 1918-1919. Va participar, en 1930, en el Pacte de LestroveAmb l'arribada de la Segona Repblica va ser nomenat sotssecretari del Ministeri de Comunicacions. 

A les eleccions generals espanyoles de 1931 es presenta per La Corunya, per no resulta escolli; no obstant aix, en la repetici de les eleccions a Lugo, uns mesos desprs, sort com a diputat per aquesta provncia. El juliol de 1933 fou escollit vocal del Tribunal de Garanties Constitucionals i, a la fi d'aquest any  desprs de no sortir escollit a les eleccions generals de 1933- s nomenat president del Consell d'Estat. Ser tamb president del Patronat per a la Confiscaci dels bns dels Jesutes. 

A principis de 1935, en un dels governs d'Alejandro Lerroux, s designat ministre de Marina. Durant la seva gesti  23 de gener al 3 d'abril de 1935- es va elaborar un pla de modernitzaci naval, publicat en el diari oficial el 6 d'abril d'aquest any. El Pla Abad Conde comprenia la construcci de 2 minadores, 6 torpedinadors, 12 motollanxes, 12 llanxes torpedinadores, 8 dragamines, 12 submarins, 12 barcasses i quantitats importants de mines, installacions antisubmarines, sistemes radiogonomtrics, armaments, etc. Tamb preveia la modernitzaci de les unitats ja existents, comenant pels dos cuirassats en una primera fase i seguint desprs amb els creuers i destructors. El pla  l'import total del qual ascendia a uns 450 milions de pessetes a repartir en 5 anys- era absolutament irrealitzable en les condicions poltic-socials que es trobava Espanya, pel que el seu successor Antonio Royo Villanova el va reduir a la ms assenyada per ridcula pretensi de dues minadores, que una vegada realitzats serien el Marte i el Neptuno".

A l'agost de 1935, desprs d'abandonar el ministeri, Abad Conde va ser nomenat catedrtic de Filosofia del Dret de la Universitat de La Laguna (Tenerife) per va renunciar davant les pressions rebudes. El 1936 es va presentar a les eleccions generals de febrer pel Partit Republic Radical per, de nou, no va resultar escollit. Desprs de l'alament militar que va donar inici a la Guerra Civil Espanyola, fou detingut en Madrid i enviat a la pres de Porlier, on fou assassinat a pesar de ser un reconegut republic.   

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Biografia (inclou fotografia);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375836" title="Alemany (desambiguaci)" nonfiltered="520" processed="516" dbindex="145525">

 Llenges germniques.
 Alemany;
 Alamnic;
 Baix alemany;
 Alt alemany antic;
 Alemany de Pennsilvnia;
 Alemany sus;

 Viquipdia en alemany;

 Alemanya:
 Imperi Alemany o II Reich, format al segle XIX;
 Estat federat alemany o Lnder, cadascun dels estats federals que composen l'estat d'Alemanya.
 Districte alemany o Kreis, nivell administratiu inferior al Lnder.
 Orde Alemany, condecoraci de l'alemanya nazi.

 Arquitectura:
 Mtode alemany, mtode de construcci de tnels. ;
 Pavell alemany construt per Mies van der Rohe en motiu de l'Exposici Internacional de 1929 celebrada a Barcelona.
 Mas d'Alemany, mas proper a Constant.

 Cognom:
 Alemany (llinatge);
 Alemany de Foix i d'Orriols;
 Ramon Alemany Cervell de Querol;
 Bernat Alemany de Foix i de Porqueres;
 Margalida Alemany Enseat;
 Joan Alemany i Esteve;
 Mateu Alemany Font;
 Mari Alemany Lamana;
 Llus Alemany Pujol;
 Joaquima Alemany i Roca;
 Edgar Alemany (1989), escriptor.
 Joan Camprub i Alemany ms conegut amb el nom artstic de Joan Capri, humorista catal del segle XX.
 Josep Maria Coll i Alemany;
 Joan Duran i Alemany;
 Antoni Franquet i Alemany;
 Joana Ortega i Alemany;
 Raimon Panikkar i Alemany;
 Salvador Pniker i Alemany;
 Bernat Riera Alemany;
 Gabriel Riera Alemany;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375837" title="Inaltigin" nonfiltered="521" processed="517" dbindex="145526">
Inaltigin o Yinaltigin (o Ahmad Inaltigin) (tamb Inaltegin o Yenaltegin) (mort 1035)  fou un cap militar turc rebel contra el sult gaznvida Masud I ben Mahmud  (1030-1041).

Fou tresorer en temps de Mahmud ben Sebuktegin i molt ben considerat per quest sult. Quan Masud I ben Mahmud va pujar al tron (1030) va fer neteja dels ms propers del seu pare (el mahmudiani) i Ahmad fou obligat a entregar la gran fortuna que havia acumulat.

Encara que no tenia experincia militar fou nomenat (1031) comandant en cap de l'exrcit a l'ndia al lloc del general Iryaruk, caigut recentment, amb l'encrrec de recaptar el tribut dels prnceps indis/hindus. Per en revenja pel tractament que havia patit va comenar a reclutar turcs de l'sia Central i el 1033 es va revoltar. Masud va enviar una expedici, que Inaltigin va derrotar fcilment i el general que la dirigia va morir (1034); llavors Masud va enviar a un indi de nom Telak, amb un exrcit ms fort. Telak va derrotar a Inaltigin en diversos xocs i finalment el rebel va fugir cap al Sind i es va ofegar quan provava de creuar el Indus (1035).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375842" title="Corba de Lissajous" nonfiltered="522" processed="518" dbindex="145527">



En matemtiques, un corba de Lissajous s la que t per equacions paramtriques

;

que descriu un moviment harmnic compost. Aquesta famlia de corbes va ser investigada per Nathaniel Bowditch  el 1815, ai ms tard i en ms detall per Jules Antoine Lissajous en 1857. 

L'aspecte de la figura s altament sensible al quocient a/b. Per un quocient de 1, la figura s una ellipse, amb cassos especials que inclouen circumferncies (A = B,   = [[ ]]/2 radians) i rectes (  = 0). Un altre corba de Lissajous senzilla s la parbola (a/b = 2,   =  /2). Altres quocients donen corbes ms complicades, les quals noms sn tancades si a/b s un nombre racional. L'aspecte visual d'aquestes corbes sovint suggereix un nus tridimensional, a dems moltes classes de nusos, incloent-hi el nusos que es coneixen com nusos de Lissajous, es projecten al pla com a corbes de Lissajous.

Les corbes de Lissajous qunan a=1, b=N (nombre natural) i  sn polinomis de Chebyshev de primera classe de grau N.

Les corbes de Lissajous apareixen sovint en els oscilloscopi (com el de la figura). Quant s'apliquen dues entrades sinusodals desfasades a l'oscilloscopi en mode X-Y amb la relacio de fase adequada, apareix una corba de Lissajous. Les corbes de Lissajous tamb es poden traar mecnicament amb un harmonograf.

Si en un oscilloscopi x s CH1 i y s CH2, A s l'amplitud de CH1 i B s l'amplitud de CH2, a s la frequncia de CH1 i b s la grequncia de CH2, llavors  s el quocient de frequncies entre els dos canals, i finalment,   s el desfase de  CH1.

Ms avall hi ha alguns exemples de corbes de Lissajous amb   =  /2, a senar, b parell, |a   b| = 1.




Tot i que tenen una aparena semblant, les corbes Espirogrfiques sn diferents donat que generalment estan limitades un rea circular mentre que les corbes de Lissajous estan limitades per un rectangle (A, B).

Vegeu tamb.
 Rosa (matemtiques);


Enllaos externs.
 Interactive Java Tutorial: Lissajous Figures on Oscilloscope National High Magnetic Field Laboratory;
 Lissajous Curve at Mathworld;
 ECE 209: Lissajous Figures   a short wikified document that mathematically and graphically explains Lissajous curves for LTI systems and gives an oscilloscope procedure that uses them to find system phase shift.
 Animated Lissajous figures in Java;
 About the Australian Broadcasting Corporation logo;
 Free tool QLiss3D that displays Lissajous figures in three dimensions;
 A free Javascript tool for generating Lissajous curves  ;
 Lissajous Curves: an interactive applet showing how to trace Lissajous curves in 2D. Requires Java.
A 3D Java applet showing how a Lissajous figure can be traced.;
Lissajous 3D: animated textured 3D Lissajous patterns, also Lissajous screen saver - for Windows;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375846" title="Skonto FC" nonfiltered="523" processed="519" dbindex="145528">

L'Skonto FC s un club de futbol let de la ciutat de Riga.

Histria.
Evoluci del nom:
1991 : Forums-Skonto;
1992 : Skonto FC;

Palmars.
 Lliga letona de futbol: 14;
1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004;

 Copa letona de futbol: 7;
1992, 1995, 1997, 1998, 2000, 2001, 2002;

 Campionat de la RSS de Letnia: 1;
1991;

 Copa de Livnia: 3;
2003, 2004, 2005;

 Futbolistes destacats .

 Marians Pahars;
 M ris Verpakovskis;
 Aleksandrs Koli ko;
 Igors Stepanovs;
 Vitalijs Astafjevs;
 Andrejs Rubins;
 Mihails Zemlinskis;
 Andrejs tolcers;
 Edgaras Jankauskas;
 Audrius Kanavi ius;

Entrenadors .
  Marks Zahodins (1991 - 1992);
  Aleksandrs Starkovs (1993 - 2004);
  Jurijs Andrejevs (2004 - 2005);
  Paul Ashworth (2005 - avui;

 Enllaos externs .
 Web oficial ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375847" title="FK Ventspils" nonfiltered="524" processed="520" dbindex="145529">

El FK Ventspils s un club de futbol let de la ciutat de Ventspils.

Histria.
Evoluci del nom:
1997 : FK Ventspils, fusi dels clubs FK Venta (1964) i FK Nafta (1995);

Evoluci del nom del FK Venta:
1964 : Naftas b ze;
1965 : Osta;
1968 : FK Venta;
1988 : Zvezda;
1997 : Fusi amb el FK Nafta per formar el FK Ventspils;
2004 : Creaci d'un nou club anomenat FK Venta;
2005 : FK Venta Kuldiga, per canvi de ciutat;

Palmars.
 Lliga letona de futbol: 3;
2006, 2007, 2008;

 Copa letona de futbol: 3;
2003, 2004, 2005;

 Copa de Livnia: 1;
2007;

 Futbolistes destacats .
 Vits Rimkus;
 Vladimirs Ko es i enko;
 M ris Smirnovs;
 Igors Korab ovs;
 Kaspars Gorks;
 Jean-Paul Ndeki;

 Entrenadors .
Dades a 19 de juliol de 2007.
 1997-1998  Sergei Borovski;
 1998  Sau us Cekanavi us;
 1999-2000  Boris Sinicin;
 2000  Sau us Cekanavi us;
 2001-2003  Paul Ashworth;
 2003-2004  Sau us irmelis;
 2005  Sergejs Semjonovs;
 2005-  Roman Grigorshuk;

 Enllaos externs .
Web oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375848" title="Pont de la Mar" nonfiltered="525" processed="521" dbindex="145530">

El Pont de la Mar es troba en la ciutat de Valncia, i travessa el Jard del Tria des de l'Avinguda Plaza de Amrica cap a l'avinguda Passeig de l'Albereda. s un pont exclusivament per als vianants, i s dels considerats histrics, ja que va ser construt el 1591, desprs de qu una riuada destru l anterior.

Vegeu tamb.
Llista de ponts de la ciutat de Valncia;

Enllaos externs.
Informaci sobre aquest pont a la pgina Web Oficial del Turisme d'Oci i de Negoci de la Ciutat de Valncia.;
El Pont de la Mar a Google Maps.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375850" title="FK Liep?jas Metalurgs" nonfiltered="526" processed="522" dbindex="145531">

El FK Liep jas Metalurgs s un club de futbol let de la ciutat de Liep ja.

 Histria .
Evoluci del nom:
1909 : Fundaci de lOlimpija Liepaja;
1945 : Fundaci dels clubs Daugava Liep ja i Dinamo Liep ja;
1962 : Fusi de Daugava i Dinamo esdevenint Sarkanais Metalurgs
1961 : LMR Liep ja;
1962 : Zvejnieks Liepaja;
1990 : Olimpija Liepaja;
1994 : FK Liepaja;
1996 : Fusi amb FK DAG Riga esdevenint FK DAG Liepaja;
1996 : FK Baltika Liepaja;
1997 : Baltika Metalurgs Liepaja;
1997 : Metalurgs Liepaja;

 Palmars .
 Lliga letona de futbol: 1;
2005;

 Copa letona de futbol: 9;
1946, 1947, 1948, 1953, 1954, 1955, 1963, 1964, 2006;

 Lliga bltica de futbol: 1;
2007;

 Campionat de la RSS de Letnia: 9;
1946, 1947, 1949, 1951, 1953, 1954, 1956, 1957, 1958;

 Futbolistes destacats .
 Miervaldis Dr znieks;
 Voldem rs Sudmalis;
 Ernests Zi  is;
 anis Zviedris;
 J nis Intenbergs;
 Ilm rs Verpakovskis;
 Ain rs Linards;
 Vladimirs Babi evs;
 M ris Verpakovskis;

 Entrenadors .
Dades a 13 de novembre de 2007.
 1945-1948  K rlis T ls;
 1949-1951  Arturs Bus;
 1953-1954  Ernests Zi  is;
 1954-1960  Afanasijs Pti kins;
 1961  H rdijs Bl ms;
 1962-1963  Lev Korchebokov;
 1964-1965   Afanasijs Pti kins;
 1966-1967  Lev Korchebokov;
 1967-1968  Boriss Graps;
 1969-1970  Raimonds Dambis;
 1971  Zigfr ds Dri is;
 1971-1975  Afanasijs Pti kins;
 1976-1978 Vladimirs Davidovs  Valentins Obravins;
 1978-1980  Boris Reinhold;
 1981-1982  Valent ns Obrivins;
 1983-1984  Eduards Vlasovs;
 1985-1988  Vladimirs uks;
 1989-1990  J nis Meeckis;
 1991  Aivars Sveilis;
 1991  J nis Zuntners;
 1992  Aleksandrs Jurenko;
 1993-1994  J nis Zuntners;
 1994  Eduards Safjanovs;
 1994  Ilm rs Verpakovskis;
 1995  Viktors  esterenko;
 1996  Vladimirs uks ;
 1996  endelas Gerovi ius;
 1997  J nis Gilis;
 1998-2000  Jurijs Popkovs;
 2000-2001  Anatoly Shelest;
 2002  Vladimir Muhanov;
 2002-2003  Viktors Lukins;
 2004-2007  Benjaminas Zelkevi ius;
 2007-2008  Jurijs Andrejevs;
 2008  Vladimirs Osipovs;
 2008-  Rdiger Abramczik;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial   ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375854" title="Dinaburg FC Daugavpils" nonfiltered="527" processed="523" dbindex="145532">

El Dinaburg FC Daugavpils s un club de futbol let de la ciutat de Daugavpils.

 Histria .
Evoluci del nom:
1990 - Celtnieks Daugavpils;
1992 - BJSS Daugavpils;
1993 - Auseklis Daugavpils;
1995 - Vilan-D;
1996 - Dinaburg FC;

 Palmars .
 Copa letona de futbol: 1;
1991;

 Enllaos externs .
 Web oficial ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375856" title="FK Daugava Daugavpils" nonfiltered="528" processed="524" dbindex="145533">

El FC Daugava Daugavpils s un club de futbol let de la ciutat de Daugavpils.

Histria.
Evoluci del nom:
1909 : Fundaci del FK Daugava Daugavpils;
1944 : Fundaci del FC Ditton Daugavpils;
2001 : Refundaci del FC Ditton Daugavpils;
2007 : Reanomenat FK Daugava Daugavpils;

Palmars.
 Copa letona de futbol: 1;
2008;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375857" title="FK R?ga" nonfiltered="529" processed="525" dbindex="145534">

El FK R ga s un club de futbol let de la ciutat de Riga.

Histria.
Evoluci del nom:
1990 : Torpedo Riga;
1993 : Vidus Riga;
1995 : Amstrig Riga;
1996 : FK Daugava Riga;
1998 : absorci del FK Universitate Riga;
1999 : FK Riga;

Palmars.
 Copa letona de futbol: 1;
1999;

 Enllaos externs .
Web oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375859" title="Pont d'Arag" nonfiltered="530" processed="526" dbindex="145535">


El Pont d'Arag es troba a la ciutat de Valncia. Travessa el Jard del Tria entre les avingudes Jacinto Benavente i Passeig de l'Albereda, i s una prolongaci de la Gran Via del Marqus del Tria. s una obra dels enginyers Arturo Monfort, Jos Burguera i Gabriel Leyda.

Vegeu tamb.
Llista de ponts de la ciutat de Valncia;

Enllaos externs.
Informaci a la pgina de l'Ajuntament de Valncia.;
Imagte satelital a Google Maps.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375860" title="Ahmad Shah Qadjar" nonfiltered="531" processed="527" dbindex="145536">

Ahmad Shah Qadjar (persa:               )  (21 de gener de 1898 - 21 de febrer de 1930) fou el set i darrer xa de la dinastia qadjar de Prsia (1909-1925). Fou proclamat xa el 16 de juliol de 1909 al ser deposat el seu pare Muhammad Ali Shah oposat a la constituci i refugiat a l'ambaixada russa. El nou xa noms tenia 12 anys quan fou proclamat i Ali Reza Khan Qadjar Adud al-Mulk, cap (ilkhani) de la tribu qadjar, fou nomenat regent. El govern va ser confiat per un directori d'ancians al popular noble Mostawfi al-mamalek i el demcrata Hakim al-Mulk va ser nomenat el seu lloctinent.

Un dels primers depurats fou el capit rus Smirnov que Muhammad Ali Shah havia nomenat com a mestre de rus dels seus fills, i que els constitucionalistes sospitaven que era un agent rus. Rssia es va oposar a la seva expulsi. Els constitucionalistes es van mostrar ferms i fou expulsat i l'educaci del nou xa va quedar en mans de mestres favorables a la constituci.

El regent va morir el 22 de setembre de 1910 i el va substituir Abu l-Kasim Nasir al-Mulk (Abu l-Qasem Naser al-Molk) educat a Anglaterra.

El xa va quedar lliure d'influncies externes per va estar sotms a la influencia de parents sovint oposats a la constituci, entre els quals el seu avi matern, Kamran Mirza, molt reaccionari. Quan va arribar a la majoria el xa es va mostrar tmid, indecs, aficionat als plaers, tramps, avar i incontrolable. Fou coronat el 21 de juliol de 1914 i la seva popularitat va declinar rpidament. Les seves interferncies poltiques, les practiques corruptes, l'especulaci i l avarcia aviat van esdevenir coses publiques. Els seus primera anys van coincidir amb la I Guerra Mundial. El novembre de 1915 sota consell dels alemanys, un gran nombre de diputats del Majlis (Parlament) van abandonar Teheran i es van establir primer  a Qom i desprs a Kirmanshah on van fundar un govern nacionalista alternatiu. Ahmad Shah els hi volia donar suport per els britnics i els russos ho van impedir. 

Al final de la guerra va donar suport al Tractat Anglopersa de 1919 que convertia Prsia en un virtual protectorat britnic i el xa rebia un important subsidi si mantenia com a primer ministre al pro britnic Wotuq al-Dawla. Frana i Estats Units s'hi van oposar. Quan poc desprs va visitar Frana va tenir una rebuda molt freda i va agafar conscincia de la situaci. Al anar a Anglaterra va evitar sancionar el tractat en el seu discurs, i va circular el rumor de qu llavors els britnics van decidir donar llum verda a la deposici de la dinastia, cosa que els documents han demostrar que no era certa. El 1921 el conveni anglopersa fou derogat degut a que el Parlament no el volia ratificar, requisit imprescindible per la seva validesa.

Els britnics tenien forces militars a Prsia: els South Persia Rifles a Khuzestan i Fars, els Duntersforce (desprs North Persia Force o Norperforce) al territori marcat per Qasr-e Shirin-Kirmanshah-Hamadan-Qazwin, i contingents a Mashad. El 18 de maig de 1920 els sovitics van desembarcar a Anzali (desprs Bandar Pahlavi del 1925 al 1979) i van ocupar la provncia de Gilan anunciant que s'hi quedarien fins la retirada britnica. La Societat de Nacions no hi va poder fer res.

El tractat Persosovitic de 1921 establia la retirada de les forces britniques i sovitiques de Prsia i fixava la data de la returada russa el 1 d'abril del 1921 (els britnics ja havien decidit tamb que es retiraven). El govern persa esperava de fet que els bolxevics avanarien cap a Teheran (o ho farien els comunistes de Gilan) i el xa noms pensava en com salvar la seva fortuna personal. Va demanar als britnic perms per marxar a Europa que no li fou concedit. Llavors sobtadament la brigada de cossacs perses dirigida pel general Reza Khan, va sortir de Qazwin i va ocupar Teheran (21 de febrer de 1921). El primer ministre Fath Allah Akbar es va refugiar a l'ambaixada britnica i el xa va nomenar al periodista filo britnic Sayyed Zia al-Din Tabatabai com a primer ministre, per el poder real era ja Reza Khan que fou nomenat comandant en cap de les forces armades amb ttol de Sardar-e Sepah, i poc desprs, a ms a ms,  ministre de guerra (va substituir al coronel Masud Khan Kayhan, lloctinent de Tabatabai) el que li donava tot el poder.

El govern sovitic va tractar d'arribar a un acord amb Reza Khan i va acordar retirar el seu suport als rebels comunistes de Gilan dirigits per Mirza Ku ik Khan; aix Reza no va tardar en envair la provncia i derrotar els comunistes que havien proclamat la repblica sovitica. Tamb altres rebels foren derrotats en altres llocs.

El 28 d'octubre de 1923 Reza Khan va obligar a Ahmad Shah a nomenar-lo primer ministre i a canvi li oferia deixar-lo marxar a Europa. El xa va decidir anar a Frana per mentre va treballar amb el seu aliat el emir de Khorramshar, Kazal, que va dirigir una rebelli armada. Finalment Reza Khan va acompanyar a Ahmad Shah fins a la frontera (el xa temia una emboscada pel cam destinada a matar-lo) i el 5 de novembre de 1923 va sortir del pas al que ja no havia de retornar.

Es va establir a Frana i a Prsia es va comenar la propaganda per l'abolici de la monarquia i la proclamaci de la repblica a l'estil de la vena Turquia. El 13 de mar de 1924 el Majlis va posar a l'orde del dia la qesti de la proclamaci de la repblica, just deu dies desprs de qu la gran assemblea turca havia abolit el califat i altres punts que limitaven la religi i els ulemes iranians van tmer que la repblica suposs una prdua dels seus privilegis i drets i van iniciar una campanya contra la repblica. Es van produir manifestacions contra la repblica a la plaa de Baharistan, on el Majlis estava a punt de debatre la qesti. El Majlis va acabar la sessi sense arribar a un acord. Reza Khan va anar a Qom on va conferenciar amb els caps religiosos i al seu retorn a Teheran el 1 d'abril de 1924 va ordenar aturar el debat sobre la repblica.

L'abril el xa, des del seu virtual exili per com a cap d'estat, va expressar la seva desconfiana en Reza Khan per desprs va aprovar la seva confirmaci com a primer ministre mentre seguia encoratjant la rebelli de Kazal. El novembre de 1924 Reza Khan va anar al Khuzestan i va posar fi a la revolta de Kazal. A partir d'aquest moment Reza Khan es va proposar com a cap d'una nova monarquia. Quan el moviment es va fer ms important, el setembre de 1925 Ahmad Shah va enviar un telegrama anunciant el seu retorn a Prsia, sortint de Marsella el 2 d'octubre, per no ho va arribar a fer. El 31 d'octubre de 1925 el Majlis va votar la deposici de la dinastia qadjar i nomenava a Reza Khan com a cap d'un govern provisional. La votaci va tenir 80 vots a favor, 5 en contra i 20 abstencions

El 12 de desembre de 1925 l'assemblea constituent especial modificava algun articles de la constituci i per 257 vots contra 3 concedia la corona a Reza Shah i als seus hereus mascles. Cap membre de la dinastia qadjar podria tornar a accedir al tron. 

Ahmad Shah va agafar residencia permanent a Frana on va morir (a Neuilly-sur-Seine, prop de Pars) quatre anys desprs amb noms 32 anys. Va deixar una gran fortuna. El seu germ Muhammad Hasan Mirza el va succeir en els drets al tron.

Bibliografia .
H. Arfa, Under Five Shahs, Londres, 1964;
J. M. Balfour, Recent Happenings in Persia, Londres, 1922;
G. Lenczowski, Russia and the West in Iran, 1918-1948, Ithaca, 1949. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375866" title="If You Keep Losing Sleep" nonfiltered="532" processed="528" dbindex="145537">

If You Keep Losing Sleep s el tercer senzill de l'lbum Young Modern del grup australi Silverchair llanat el 9 d'octubre de 2007. A la resta del mn es va llanar com a segon senzill perqu l'anterior (Reflections of a Sound) noms es va publicar a Austrlia. La can va arribar al setz lloc en la llista australiana de senzills. El msic Van Dyke Parks va collaborar en els arranjaments orquestrals de la can.

Per a la realitzaci del videoclip, el grup va tornar a comptar amb la direcci de Damon Escott i Stephen Lance, i la producci de Leanne Tonkes. Estrenat a l'estiu del 2007, els membres de la banda el van descriure com el seu vdeo ms "electrificant" en referncia als efectes especials i a les descrregues de llamps. Els efectes visuals estan produts per l'empresa Liquid VFX, divisi de la multinacional Liquid Animation. 


 Llista de canons .

CD Senzill AUS (ELEVENCD76)
 "If You Keep Losing Sleep";
 "We're Not Lonely But We Miss You";
 "Barbarella";

iTunes Senzill AUS
 "If You Keep Losing Sleep";
 "We're Not Lonely But We Miss You";
 "Barbarella";
 "Hide Under Your Tongue";


 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc oficial Liquid VFX;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375873" title="President electe" nonfiltered="533" processed="529" dbindex="145538">
El President electe d'un Estat s el terme emprat en els sistemes de govern presidencialistes per referir-se al candidat que ha guanyat les eleccions, per que encara no ha assumit possessi del crrec, crrec que encara s ostentat pel "president sortint".  Si hi existeix la posici de vicepresident, i si aquest s elegit per sufragi universal tamb, el candidat electe s anomenat vicepresident electe de l'Estat. 

En altres sistemes de govern, sovint existeixen termes similars, com ara "primer ministre electe"; de la mateixa manera, el terme s'aplica a altres nivells d'administraci, com ara "governador electe", "alcalde electe", etc. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375874" title="Alan Keyes" nonfiltered="534" processed="530" dbindex="145539">
 
Alan Keyes (7 d'agost de 1950) s un poltic, activista, escriptor i ex-diplomtic nord-americ. 

El 1996 i el 2000 va ser candidat en les primries per a President dels Estats Units. En 1988, 1992 i 2004 va ser candidat a Senador dels Estats Units pel Partit Republic. 

Durant el 2008 es va presentar com a candidat per a les eleccions presidencials. Keyes va treballar per al Servei Internacional d'Estats Units (U.S. Foreign Service), va ser designat Ambaixador per al Consell Econmic i Social de les Nacions Unides pel President Ronald Reagan, i entre 1985 i 1987 es va ocupar com Assistent del Secretari d'Estat sobre les Relacions amb les Organitzacions Internacionals (Assistant Secretary of State for International Organization Affairs, en angls). Actualment viu amb la seva famlia al Comtat de Montgomery, a Maryland. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375875" title="John Edwards" nonfiltered="535" processed="531" dbindex="145540">

John Reid Edwards (10 de juny de 1953) s un destacat advocat i poltic nord-americ afiliat al Partit Demcrata del seu pas. En la seva trajectria sobresurt la seva elecci al Senat i la precandidatura del seu partit a la Presidncia el 2004. El 6 de juliol de 2004 va ser seleccionat per John Kerry per a competir per la Vicepresidncia dels Estats Units en les eleccions federals de novembre de 2004. 

Entre 2007 i 2008, aspirava de nou a ser candidat demcrata a les Eleccions presidencials als Estats Units de 2008 enfront del senador per Illinois, Barack Obama, i la senadora per Nova York, Hillary Clinton; si b va abandonar el dia 30 de gener de 2008 desprs de perdre en totes les eleccions primries realitzades fins a aquest moment incloses les del seu estat natal. 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375882" title="Dan Quayle" nonfiltered="536" processed="532" dbindex="145541">

James Danforth Quayle (anomenat Dan Quayle) va nixer el 1947 a Indianapolis. Poltic nord-americ. Va ser vicepresident dels Estats Units entre 1989 i 1993. 

Fill d'una rica famlia propietria de diaris. Net d'Eugene Pulliam, fundador de Central Newspapers i propietari del The Indianapolis Star, un dels principals diaris del seu estat natal. Quayle es va graduar en Cincies Poltiques per la Universitat DePaw el 1969 i es va doctorar en Dret per l'Escola de Lleis de la Universitat d'Indiana el 1974. Desprs de passar per la Gurdia Nacional d'Indiana, va comenar a treballar pel fiscal general de l'estat d'Indiana en la divisi de protecci al consumidor. 

Poc desprs es va convertir en assistent administratiu del governador republic Edgar Whitcomb i va treballar en un dels peridics de la famlia, el Huntington Herald-Press. 

 Carrera poltica . 
Va comenar una carrera poltica en solitari el 1976, amb tan sols 29 anys, quan es va presentar com candidat pel Partit Republic a la Cmera de Representants d'EUA pel 4t Districte d'Indiana, aprofitant la popularitat de la seva famlia en l'Estat. Va guanyar l'elecci i va ser reelegit el 1978. 

El 1980 va renunciar a presentar-se de nou a la reelecci i va decidir ser candidat al Senat. Concretament a l'esc que llavors ocupava el popular senador demcrata Birch Bayh, al que molts consideraven imbatible. En una de les eleccions ms sorpresives d'aquell cicle electoral, Quayle va derrotar al senador Bayh i, amb noms 33 anys, es va convertir en el ms jove membre de la Cambra alta d'EUA. La seva elecci va coincidir amb el triomf del tamb republic Ronald Reagan en les presidencials, en el que va ser un any molt positiu per a la majoria de candidats republicans a crrecs electes al voltant de tot el pas. Com senador, Quayle va destacar especialment per la seva labor legislativa en les rees de Defensa i control d'armes. Encara que no va ser un pes pesat dins del Senat, va ser membre dels Comits de Defensa, Pressupost i Recursos Humans, i va patrocinar en 1982 juntament amb el senador demcrata Edward Kennedy el 'Job Training Partnership Act' (JTPA). En 1986 va ser cmodament reelegit per a un segon mandat de sis anys en el Senat. 

 Vicepresidncia d'EUA . 

El 1988 ning pensava en Dan Quayle com possible candidat vicepresidencial. La revista Time publicava a l'agost d'aquell any que el candidat republic a la presidncia, George Bush, remenava una llista d'uns vuit noms com possibles candidats a la vicepresidncia: el governador de Califrnia George Deukmejian, el senador per Wyoming Alan Simpson, el congressista per Nova York Jack Kemp, el senador per Kansas Bob Dole, el senador per Missouri John Danforth, la senadora per Kansas Nancy Kassebaum, el senador per New Mexico Pete Domenici i el ex governador de Tennessee Lamar Alexander. 

Bush va decidir no anunciar la seva decisi fins al segon dia de la Convenci Nacional Republicana celebrada a Nova Orleans a la fi d'aquell mateix mes. La remor general a Nova Orleans era que el triat seria finalment alg que no havia estat esmentat, el senador per Wyoming Malcolm Wallop. Per per a sorpresa de tots, la cadena de televisi NBC, poques hores abans d'anunciar-se el nom definitiu, va donar l'exclusiva que aquest seria el senador Dan Quayle. 

La selecci es va deure en gran mesura per que Bush, de 64 anys llavors, buscava rejovenir la seva candidatura i Quayle, de noms 41 anys, li donava aquesta possibilitat. Per aviat van comenar els dubtes sobre si el rpid ascens de Quayle es devia ms a les seves privilegiades connexions familiars o a qestions superficials com l'edat o la imatge, que als seus mrits o talent poltic, i molts es preguntaven si estava capacitat per a assumir la presidncia en cas que alguna cosa li ocorregus al president. El propi Quayle es va encarregar de donar fora a aquestes acusacions al cometre una srie d'errors durant la campanya electoral que van deixar clar que podia no estar suficientment madur com per a assumir un repte semblant. 

Malgrat tot, aquests problemes no van afectar al tandem Bush-Quayle que va guanyar l'elecci amb el 54% dels vots enfront del 46% de la candidatura demcrata Dukakis-Bentsen. Aix, el 20 de gener de 1989, Dan Quayle va prendre possessi com un dels vicepresidents ms joves de la histria de la naci. Durant els segents quatre anys, Bush li va encomanar presidir el Consell Nacional Espacial i va ser membre del Consell de Seguretat Nacional durant la crisi i guerra del Golf, per el seu pes en l'administraci va ser menor al d'altres vicepresidents anteriors i posteriors. 

Tamb va crear alguns problemes d'imatge a l'administraci a causa de la seva afici per no estar-se callat, com quan va criticar a la popular srie de televisi 'Murphy Brown' perqu la protagonista era mare soltera. Aquest tipus d'actituds van convertir a Quayle en un enlla privilegiat entre Bush i la dreta cristiana, per al mateix temps van provocar la burla i els acudits dels mitjans liberals.

En les eleccions presidencials de 1992, Bush-Quayle hagueren d'enfrontar-se als demcrates Bill Clinton-Al Gore i els independents Perot-Stockdale. En el debat televisat dels candidats a la vicepresidncia, Quayle aquesta vegada va superar les expectatives sent, segons les enquestes d'opini, ms convincent que Al Gore i James Stockdale. Per les coses no li van anar igual de b al president George Bush en el seu debat amb Bill Clinton i Ross Perot, i les eleccions van donar com resultat la victria de Bill Clinton. 

 Candidatura presidencial fallida . 
Desprs de deixar la vicepresidncia el 1993, Quayle va sonar en reiterades ocasions com possible candidat republic per a 1996 per finalment va decidir no presentar-se i va donar al senador Bob Dole. A l'abril de 1999 va anunciar la seva candidatura a la Casa Blanca per a les eleccions de 2000. 

Va acusar al governador de Texas, George W. Bush, de ser el nen acaronat del Partit Republic i es va autopromocionar com la millor esperana dels sectors conservadors, per aquests s'inclinaven ms per Bush. Poc abans d'iniciar-se les primries, Quayle va anunciar que llenava la tovallola degut al fet que va ser incapa de recaptar diners suficients com per a competir amb el favorit. Va acabar donant suport a George W. Bush. Des de llavors s'ha mantingut lluny de la vida pblica. s l'nic ex vicepresident viu que mai ha rebut la nominaci presidencial del seu partit. 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375883" title="Circuit Bancaixa 08/09" nonfiltered="537" processed="533" dbindex="145542">
La XVIII Lliga Professional d Escala i Corda del Circuit Bancaixa s el torneig cimera de la pilota valenciana en la modalitat d'Escala i corda celebrada entre els anys 2008 i 2009 i organitzada per ValNet.

 Regles especfiques .
La 18 Lliga del Circuit Bancaixa compta amb uns lleugers canvis en les regles:
 Puntuaci: L'equip guanyador suma 3 punts en la 1 i 2 fase, excpete si el rival arriba a 50 l marcador, llavors el guanyador rep 2 punts, i el perdedor 1 punt.
 Semifinals i final: Les semifinals i la final es juguen al millor de tres partides.
 Pilotes parades: La pilota que vaja a l'escala del rest, sense haver botat al terra, s parada.
 Tambor: L pilota que bote al tambor i puge a la galeria s quinze de l'equip que l'hi ha llanada.
 Reserves: El jugador reserva que jugue ms del 50% de les partides d'una fase, en jugar la resta. Aix mateix, el jugador reserva que jugue me  del 50% de les partides amb un equip en ser membre titular.

 Equips .


 Jugadors reserva .
 Escaleters: Cervera, Fageca, Primi i Fran;

 Mitgers: Pere i Santi;

 Punters: Colau II i Toms II;

 Feridors .
 Arag, Migueln i Oltra.

 Resultats .

 1 Fase .




 Notes a la 1 Fase .
 El 15 de novembre, Colau II substitueix Herrera.
 El 18 de novembre, Pere substitueix Melchor.
 El 24 de novembre, amb acord dels jugadors, la partida s suspesa per la pluja quan el marcador era 55-50.
 El 13 de desembre, Herrera es lesiona i se suspn l'encontre otorgant-se els 3 punts a l'equip de la Universitat Politcnica de Valncia.
 El 3 de gener, lvaro s substitut per Fageca.
 El 4 de gener, Colau s substitut per Cervera.
 El 7 i el 12 de gener, lvaro s substitut per Cervera.
 Sn eliminats de la 1 fase els equips de:
 Ajuntament d'Alcsser: Vctor, Javi i Ral II;
 Ajuntament de L'Eliana: lvaro, Melchor i Espinola;
 Ajuntament de Petrer: Miguel, Solaz i Herrera;
 Ajuntament de Sueca: Adrin I, Sarasol II i Canari;

 Classificaci de la 1 Fase .


 2 Fase .




 Notes a la 2 Fase .

 Classificaci de la 2 Fase .


 Semifinals .





 Finals .




 Altres edicions .
 Circuit Bancaixa 04/05;
 Circuit Bancaixa 05/06;
 Circuit Bancaixa 06/07;
 Circuit Bancaixa 07/08;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375889" title="Metrobs de Valncia" nonfiltered="538" processed="534" dbindex="145543">

El Metrobs s el nom comercial per un servei d'autobusos metropolitans que operen entre diverses poblacions de la rodalia de l'rea Metropolitana de Valncia, regentat per Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana i sota l'umbral de l'Entitat Metropolitana de Transport de Valncia. Els autobusos de Metrobs sn de color groc. 

Serveis.
Serveixen les segents poblacions: 

Nord.
Albalat dels Sorells, Almssera, Alfara del Patriarca, Almssera, Benifaraig, Benimmet, Btera, Bonreps i Mirambell, Borbot, Burjassot, La Coma, Emperador, Foios, Godella, Port de Sagunt, Massalfassar, Massamagrell, Meliana, Montcada, Museros, Nquera, Paterna, La Pobla de Farnals, Platja de la Pobla de Farnals, Poble Nou, Port Sa Platja, Puol, El Puig, Platja del Puig, Rocafort, Sagunt, Serra, Tavernes Blanques.

Oest.
Aeroport de Valncia, Alboraig, Aldaia, Alaqus, Benaguasil, Benissan, Bugarra, Bunyol, L'Eliana, Godelleta, Itova, Llria, Macastre, Manises, Pedralba, La Pobla de Vallbona, Quart de Poblet, Riba-roja de Tria, Sant Antoni de Benaixeve, Tors, Torrent, El Vedat de Torrent, Vilamarxant, Xest, Xestalgar, Xiva, Xirivella

Sud.
Albal, Alcsser, Alfafar, Alfarp, Almussafes, Benetsser, Benifai, Beniparrell, Benimodo, Carlet, Catadau, Catarroja, Cullera, Far de Cullera, El Forn d'Alcedo, Les Gavines, Llocnou de la Corona, Llombai, El Mareny Blau, Massanassa, Paiporta, El Palmar, Perell, Perellonet, Pinedo, Picanya, Picassent, El Saler, Sedav, Silla, Sollana, Sueca.

Tarificaci.
La tarificaci s dividida en quatre zones, de la A a la D, amb la A equivalent a grans trets al terme de Valncia, la B a l'Horta de Valncia, la C a la perifria de l'Horta Nord, el Camp de Tria i la Ribera Alta. La zona D correspon al Camp de Morvedre mentre les capaleres de lnia es troben fora de les zones.

MetroNit.
Existeix un projecte d'un servei d'autobusos nocturns anomenat MetroNit. Aquest servei comenar a la primavera del 2009 i inclour tres lnies, que faran els mateixos recorreguts que MetroValencia per de nit, partint de la Plaa de Bous. Aquests trajectes sn:

 Lnia 1 Valncia - Aeroport;
 Lnia 2 Valncia - Torrent;
 Lnia 3 Valncia - Aldaia;

Enllaos externs.
Plana oficial del Metrobs;
Mapa de les lnies de Metrobs;
Plnol de zones de tarificaci de metrobs;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375891" title="Diego Ronchini" nonfiltered="539" processed="535" dbindex="145544">

Diego Ronchini (Imola, 9 de desembre de 1935   Imola, 18 d'abril de 2003) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1956 i 1966. Desprs d'una brillant carrera com a amateur, durant la qual guanya el Petit Giro de Llombardia de 1955, pass al professionalisme a finals de 1956. Els seus principals xits foren el triomf al Giro de Llombardia, el 1957, i el Campionat d'Itlia de ciclisme en ruta, el 1959. Un cop es retir, es mantingu lligat al mn del ciclisme com a director esportiu.

Palmars.
1957;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r al Gran Premi de la Indstria de Quarrata;
 1r de la Copa Mastromarco;
 1958;
 1r al Giro d'Emlia;
 1r al Giro de Siclia;
 1959;
 Campi d'Itlia de ciclisme en ruta (Giro del Laci);
 1r al Gran Premi de Faenza;
 1r al Circuit de Maggiora;
 1960;
 1r al Giro del Vneto;
 1r al Trofeu Baracchi (amb Romeo Venturelli);
 1961;
 1r al Giro d'Emlia;
 Vencedor d'una etapa de la Roma-Npols-Roma;
1962;
 1r al Giro de Romagna;
 1964;
 1r al Giro de la Provncia de Reggio Calbria;

Resultats al Giro d'Itlia.
1957. Abandona (1a etapa);
1958. Abandona (12a etapa);
1959. 3r de la classificaci general;
1960. 8 de la classificaci general;
1962. Abandona (14a etapa);
1963. 5 de la classificaci general;
1964. Abandona (15a etapa);
1966. Abandona (6a etapa);

Resultats al Tour de Frana.
1962. Abandona (17a etapa);
1965. 86 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars a memoire-du-cyclisme.net;
Palmars i biografia a museociclismo.it ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375892" title="Cabanyal Portes Obertes" nonfiltered="540" processed="536" dbindex="145545">
Cabanyal Portes Obertes s una mostra cvica i reivindicativa que pren lloc als carrers del barri del Cabanyal de la ciutat de Valncia. Se celebra cada any des del 1998 durant dues setmanes, normalment en cap de setmana i per la vesprada. Les cases modernistes dels carrers ms siginificants, com ara el carrer d'Escalant, obren les seues portes i alberguen mostres d'art o altres exposicions amb l'ajuda d'artistes residents al barri.

Cabanyal Portes Obertes s un projecte molt lligat a la plataforma Salvem el Cabanyal, una plataforma venal que protesta pels projectes urbantics de remodelaci del barri que duu a terme l'Ajuntament de Valncia.

Referncies.


Enllaos externs.
Cabanyal Portes Obertes pgina oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375894" title="Cuina de l'Alacant" nonfiltered="541" processed="537" dbindex="145546">

La cuina de l Alacant tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina  alacantina. 

L Alacant s una comarca moderna que aplega la Foia de Xixona, la ciutat d Alacant, i part del que es denomina tradicionalment l Horta d Alacant. Es troba en una situaci privilegiada, entre la mar mediterrnia i les muntanyes d Alcoi, amb una horta histricament important per ara en gran part urbanitzada. Tot a aporta una rica varietat d ingredients a la seua cuina tradicional: hortalisses de l horta, torr i gelat d Alacant i de Xixona, i peix i marisc de la mar. A ms a ms s una crulla natural entre l interior vall del Vinalop, el camp d Elx i la Marina costanera. 

L alt ndex d immigraci a la ciutat d Alacant ha introdut vries novetats a la cuina tradicional local, sobretot en la forma de plats de tradici castellana. Tanmateix les comunitats llatinoamericanes, malgrat ser importants a la capital, no han tingut un sostingut impacte en la cuina de l Alacant, on els arrossos continuen sent el plat ms tpic a la taula. 

A continuaci es detallen els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

Gelat.
La producci de gelat s histrica a la comarca, i va acompanyada amb la llegenda que el gelat mateix fou inventat per un orind de Xixona que regentava una de les antigues neveres de gel que es troben a les muntanyes al voltant d Alcoi. A l actualitat la producci de gelat s un de les indstries alimentries principals d Alacant i Xixona. Vegeu Gelats d'Alacant.

Torr.
El torr s el producte ms associat amb l Alacant, i tant s aix que s el principal exportador de torr de l Estat, molt per davant de altres productors com Casinos o Agramunt. N hi ha dos tipus de torr protegits per denominaci d origen propis de la comarca, el Torr d Alacant i el Torr de Xixona. El primer s un torr tou i el segon dur. Tanmateix a Xixona se n fa de moltes classes, coberts de xocolate o amb fruita confitada per exemple. El torr era fet de manera artesanal a Xixona fins el 1920.

La coca.
A l Alacant, la coca ms tpic s la coca de Sant Joan. Sn unes coques arrodonides i obertes, decorades amb un mullador de ceba, tonyina, tomquet i pebrera. Sn iguals que les coques de verdura de la Marina per el mullador s assembla en aquest cas ms al pisto que a la samfaina. 

Altres coques tpiques sn la coca de sardina - amb sardines, tomaques i pimentons -, la coca amb molles, i la coca de ceba.

Altres plats tpics.
A Agost sn tpics el gaspatxo amb nyora, l'arrs amb caragols, migas, borreta de bacall, la pericana.
A El Campello s a destacar dins de la seua gastronomia l'arrrs calds.
A Sant Joan d'Alacant plats tpics sn la paella o Arrs a l'alacantina, l'arrs amb ceba, l'olleta i el Bollitori. Entre els dolos figuren els rotlles i pastissos d'ametlles.

Begudes tpiques.
 Sota la DO Alacant es produeix diversos vins a la comarca que en general sn blancs.
 La comarca destaca per la produccio de refrescs estiuencs com l'orxata d'ametlles, el "caf gelat" (caf granissat), l'"aigua-llim" (llima granissada) o la llet merengada.

Ingredients bsics.
Hortalisses i llegums de tota classe: all, tomquet, albergnia, pebrera, patata, carxofa, fava, bajoca, ceba.
Ametlla de Xixona.
Peix i marisc de la mar.
Ram de taula d'Agost, amb denominaci d'origen propi del Vinalop.

Vegeu tamb.

Enllaos externs.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375902" title="IES El Cairat" nonfiltered="542" processed="538" dbindex="145547">

L' I.E.S. El Cairat s un institut de secundria i batxillerat que est situat en la comarca del Baix Llobregat, en la poblaci d'Esparreguera.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375903" title="Mil-Tor" nonfiltered="543" processed="539" dbindex="145548">
La Mil-Tor (Milano-Torino en itali) s una cursa ciclista d'un dia que es disputa a Itlia entre les ciutats de Mil i Tor i que t un recorregut de 199 km. 

La primera edici d'aquesta cursa es disput el 1876, cosa que la converteix en la clssica ciclista ms antiga d'Itlia i una de les ms antigues del mn. La cursa s organitzada pel grup RCS, propietari de La Gazzetta dello Sport, i organitzadora d'altres importants curses italianes com la Mil-Sanremo, la Tirreno-Adriatico o el Giro d'Itlia, entre d'altres. Des de l'any 2005 forma part del circuit UCI Europe Tour en la categoria 1.HC.

Fins el 1987 la cursa es disputava una setmana abans de la Mil-Sanremo, servint de preparaci per a les clssiques de primavera. Aquell any la cursa es trasllad al mes d'octubre, la setmana anterior al Giro de Llombardia, ja que els organitzadors no estaven contents amb les inclemncies metereolgiques que afectaven a primers de mar al nord d'Itlia. Disputant-se a la tardor la cursa pass a formar part del  Trittico di Autunno, junt al Giro del Piemont i el Giro de Llombardia, que es disputen la mateixa setmana. El 2005 la cursa torn a les seves dates tradicionals, a primers de mar. El 2008 no es va disputar i en les seves dates es va crrer la Monte Paschi Eroica. 

El ciclista amb un major nombre de victries s Costante Girardengo, amb cinc triomfs entre 1914 i 1923. Pierino Favalli, amb tres victries consecutives entre 1938 i 1940, s el segon al llistat de vencedors. El catal Miquel Poblet guany l'edici de 1957, sent d'aquesta manera el primer ciclista espanyol en aconseguir-ho.

El 1995, desprs de permetre entrar a un vehicle dins el traat de la cursa, per error, Marco Pantani i dos ciclistes ms foren atropellats en un greu accident que apart a Pantani de les carreteres durant tota la temporada segent. 

 Palmars .


Enllaos externs.
 Web oficial de la cursa ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375911" title="Piano preparat" nonfiltered="544" processed="540" dbindex="145549">
El piano preparat s un piano el so del qual ha estat alterat mitjanant la colocaci d'objectes a les seves cordes.

John Cage va ser el primer en fer servir aquesta tcnica en les seves composicions. Com a precedents citava Henry Cowell i, en menor mesura, Erik Satie.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375922" title="Abu Nasr Ahmad ibn Muhammad" nonfiltered="545" processed="541" dbindex="145550">
Khwadja Abu Nasr Ahmad ibn Muhammad ibn Abd al-Samad al-Shirazi (generalment anomenat Ahmad ibn Abd al-Samad)  (mort 1043) fou un visir gaznvida i visir, originari de Shiraz al Fars, i d'una famlia al servei dels samnides des del segle X. El seu pare Abu Tahir Muhammad fou conseller del general esclau de Khurasan Husam al-Dawla Tash.

Apareix per primer cop com kaktkuda (ajudant per quasi visir) del general turc Abu Said Altuntash que desprs fou nomenat governador de Khwarizm el 1017. Amb aquest va participar el 1032 a la batalla de Dabusiya contra el karakhnida Bughra Khan Ali ibn Hasan (conegut per Alitigin)  en la que Altuntash fou ferit i va morir a causa d'aquesta ferida; Abu Nasr Ahmad va aconseguir la retirada d'Alitigin cap a Samarcanda.

El 1032 va morir el visir de Masud I ben Mahmud, Ahmad ibn Hasan al-Maymandi, i Abu Nasr Ahmad el va substituir, i va exercir el crrec la resta del temps que Masud va governar (fins 1040). Es va oposar a actes de tirania dels governadors provincials com l'amir de Khurasan Abu l-Fadl Suri i va tenir bones relacions amb el sult. Les seves funcions van quedar delimitades amb claredat en un contracte de serveis (muwazaya) i va fer respectar les seves funcions al departament de guerra (divan-e arz). Va aconsellar defensar Khurasan contra els seljcides i va estar al costat del seu senyor a la desastrosa batalla de Dandakan (1040) quan la victria dels seljcides els va donar la possessi de Khurasan. Llavors el sult va optar per abandonar Gazni cap a la ndia contra el parer del visir. Va quedar agregat al servei del prncep hereu Mawdud ben Masud, que dirigia l'exrcit que defensava Balkh i Tukharistan contra els seljcides. 

Quan l'exrcit de Masud I es va amotinar a l'ndia i va matar al sult (1041) Abu Nasr Ahmad va aconsellar a Mawdud d'ocupar rpidament Gazni abans de qu els rebels la poguessin atacar. Mawdud el va confirmar com a visir per al cap de dos anys va ser destitut per pressions dels amirs turcs (1042). Va morir poc desprs (1043) segons algunes fonts enverinat pels seus rivals.

El seu fill Abd al-Hamid ibn Abu Nasr Ahmad  fou tamb visir. 

 Bibliografia . 
Bosworth, Ghaznavids;
Bosworth, Later Ghaznavids;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375925" title="Abd al-Hamid ibn Abu Nasr Ahmad" nonfiltered="546" processed="542" dbindex="145551">
Abd al-Hamid ibn Abu Nasr Ahmad fou visir gaznvida.

Era fill del visir Khwadja Abu Nasr Ahmad ibn Muhammad ibn Abd al-Samad al-Shirazi (generalment anomenat Ahmad ibn Abd al-Samad) i va servir com a visir als darrers vint-i-dos anys del regnmat del sult Ibrahim ben Masud (1059-1099) i sota el sult Masud III Ala al-Dawla ben Ibrahim (1099-1115) tot el seu regnat (uns 17 anys).

 Bibliografia . 
Bosworth, Ghaznavids;
Bosworth, Later Ghaznavids;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375936" title="Copa de Livnia" nonfiltered="547" processed="543" dbindex="145552">
La Copa de Livnia s un torneig futbolstic disputat anualment a Riga entre els campions de la Meistriliiga d'Estnia i la Virsliga de Letnia.

S'inici l'any 2003.

 Historial .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375939" title="Pericana" nonfiltered="548" processed="544" dbindex="145553">

L'amanida pericana o senzillament pericana s un plat tpic de les muntanyes d'Alcoi i la seua rodalia. Feta dins d'una cassola cermica, s una barreja de pebrots rojos secs fregits, alls, sal i tires de bacall amb oli. Es tpic sobretot d'Alcoi, Muro i Agost.

Cal destacar la semblana que t aquest plat amb l'esgarrat tpic de l'Horta de Valncia - que sol admetre noms pebreres escalivades - i l'esqueixada de Catalunya, tots tres plats d'hortalissa escalivada - fregida en el cas de la pericana - amb bacall esmicolat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="375960" title="ISA" nonfiltered="549" processed="545" dbindex="145554">
ISA son les sigles en angles dIndustry Standard Architecture (Arquitectura Estndard Industrial), un estndard de bus creat per IBM el 1980 per a ordinadors compatibles, actualment obsolet. Contenia un bus de direccions de 20 bits i un bus de dades de 8 bits.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376017" title="FC Lantana Tallinn" nonfiltered="550" processed="546" dbindex="145555">

El FC Lantana Tallinn fou un club de futbol estoni de la ciutat de Tallinn.

 Histria .
El Lantana Tallinn neix quan la famlia Belov compra els drets del club Nikol Tallinn a finals de 1994. Els colors originals eren el negre i el blanc a franges verticals, amb pantalons i mitjons negres, tot i que es canviaren a blau cel i blau reial a partir del 1998.

Va jugar als estadis Viimsi Staadion i Kadrioru Staadion. Fou campi estoni les temporades 1995-96 i 1996-97.

El club era representatiu de la minoria russa a Estnia, i molts dels seus futbolistes eren russos que no podien jugar amb al selecci de futbol d'Estnia.

Va ser dissolt a finals del 1999.

Evoluci del nom:
1992: FC Nikol;
1994: FC Nikol-Marlekor;
1995: FC Lantana-Marlekor;
1996: FC Lantana;

 Palmars .
Lliga estoniana de futbol: (2);
1995-96, 1996-97;

Supercopa estoniana de futbol: (1);
1997-98;

 Futbolistes destacats .
 Andrei Krasnopjorov;
 Maksim Gruznov;
 Artur Kotenko;
 Urmas Hepner;
 Pavel Londak;

 Enllaos externs .
Imatges de la Recopa d'Europa de 1999: Lantana Tallinn 0-1 Hearts;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376022" title="FC Norma Tallinn" nonfiltered="551" processed="547" dbindex="145556">

El FC Norma Tallinn fou un club de futbol estoni de la ciutat de Tallinn.

 Histria .
Fundat el 1959, el Norma Tallinn fou un dels clubs de futbol ms importants durant l'poca de la RSS d'Estnia. Particip en 32 campionats de la RSS d'Estnia (ms que cap altre equip) i en fou campi 5 cops, a ms de 6 copes de la RSS d'Estnia.

Un cop Estnia esdevingu independent el 1991, el Norma s'un a la nova Meistriliiga. Juntament amb els seus rivals del Lantana Tallinn (ex Nikol Tallinn), el club esdevingu molt popular entre la minoria russa del pas. El Norma guany les dues primeres edicions de la lliga.

El club baix a la segona divisi el 1995 i a la tercera la temporada segent. El Norma Tallinn es va dissoldre desprs de la temporada 1996/1997.

 Palmars .
Lliga estoniana de futbol: (2);
1992, 1992-93;

Copa estoniana de futbol: (1);
1993-94;

Campionat de la RSS d'Estnia: (5);
1964, 1967, 1970, 1979, 1988;

Copa de la RSS d'Estnia: (6);
1962, 1965, 1971, 1973, 1974, 1989;

 Futbolistes destacats .
Martin Reim;
Sergei Bragin;
Lembit Rajala;
Martin Kaalma;
Ivan O'Konnel-Bronin;
Janek Meet;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376028" title="VESA" nonfiltered="552" processed="548" dbindex="145557">

El bus VESA va ser creat el 1992 per diferents fabricants reunits en la Video Electronics Standard Association (VESA) i van crear el VESA VL. Actualment en dess, aquest tipus de bus va revolucionar el mercat, degut a que permetia una velocitat de 33 Mhz i podia arribar fins a 50 Mhz. El seu ample de banda es de 32 bits i posteriorment en la segent versi 2.0 va arribar als 64 bits.

El 1993 es va comenar a utilitzar el bus PCI i el VESA VL va quedar obsolet, tot i que encara es pot trobar en alguns ordinadors antics.

Vegeu tamb.
 AGP;
 ISA;
 EISA;
 PCI;
 PCI Express;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376031" title="Luiz Bueno" nonfiltered="553" processed="549" dbindex="145558">
 Luiz Pereira Bueno  va ser un pilot de curses automobilstiques brasiler que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 16 de gener del 1937 a Sao Paulo, Brasil.


 A la F1 .

Luiz Bueno va debutar a la segona cursa de la temporada 1973 (la 24 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 11 de febrer del 1973 el GP de Brasil al circuit de Interlagos.

Va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1 aconseguint un dotz lloc a la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 
 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376058" title="JK Tallinna Kalev" nonfiltered="555" processed="550" dbindex="145560">

El JK Tallinna Kalev s un club de futbol estoni de la ciutat de Tallinn.

 Histria .
El club va ser fundat originriament el 1911 i refundat de nou el 2002. L'any 1960 es convert en el primer, i nic, equip estoni en jugar a la Lliga sovitica de futbol. Hi romangu dues temporades, acabant en les posicions 19 el 1960 i 22 el 1961.

 Palmars .
Lliga estoniana de futbol: (2);
1923, 1930;

 Futbolistes destacats .
 Liivo Leetma;
 Kaimar Saag;

 Enllaos externs .
 Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376061" title="Conversor analgic-digital" nonfiltered="556" processed="551" dbindex="145561">
Un conversor analgic-digital o ADC (Analog-to-Digital Converter) es un dispositiu electrnic que t la capacitat de convertir un senyal analgic en un altre de digital, s a dir, un voltatge en un senyal binari. 
La funci d un ADC s extreure mostres de l amplitud d alguns senyals analgics (llum, so, animaci, temperatura) a un interval de freqncia i convertir els resultats a valors numrics. Els ADC s estan incorporats en escners digitals, mostrajadors, termmetres, sismgrafs, cmeres fotogrfiques, cmeres de video, microscopis, telescopis, mdems, rdios, televisions, telfons mbils, walkie-talkies, i una multitud ms d aparells.

Funcionament.
 Mostreig (angls sampling): consisteix en prendre valors discrets del voltatge entrant a intervals regulars. ;
 Quantificaci del senyal: es tracta d'agrupar en un valor concret un rang de voltatge.
 Codificaci: es prenen els valors del pas anterior i es converteixen en un llenguatge binari;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376064" title="Q (Star Trek)" nonfiltered="557" processed="552" dbindex="145562">
Q s un personatge fictici de l'univers de Star Trek interpretat per John de Lancie. Aquest personatge apareix a les sries Star Trek: La Nova Generaci, Star Trek: Deep Space Nine i Star Trek: Voyager.

Q, omnipotent, s un trapella temperamental que ha agafat inters a la raa humana.

 Continuum Q .
En l'univers de Star Trek, el Continuum Q s un plnol d'existncia extradimensional, habitat per una raa d'ssers gaireb dus que sn omnipotents, immortals i omniscients, que sn coneguts genricament com els "Q". Mostren personalitats individuals (habitualment marcades per l'arrogncia) i els seus poders semblen ser illimitats. Diuen que sn indiferents dels assumptes dels ssers "no Q" que viuen en l'espai normal, considerant-los insignificants i infantils. No obstant aix, estan clarament interessats en els humans, posant a prova a la raa humana en diverses ocasions. Aix implica que els Q se senten intrigats i amenaats pel potencial de la humanitat. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376071" title="Cuina de la Vall d'Albaida" nonfiltered="558" processed="553" dbindex="145563">

La cuina de la Vall d Albaida tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la gastronomia valldalbaidina. 

La Vall d Albaida   La Blanca en rab  - s una comarca d interior que es conforma d una vall allargada dominada per la petita conca que l uneix amb la Costera a travs de Xtiva. La major part dels pobles es troben a les faldes de la muntanya i la presncia de la serra de Mariola es fa notar en l s de les herbes tpiques d ella. Conjuga elements de cuina costanera com els arrossos amb la d interior, com la pericana tpica de Muro i Alcoi. Comparteix amb les altres comarques centrals una certa preponderncia de dolos d origen rab. 

A continuaci es detallen els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

Dolos.
De destacar sn els pastissets de moniato - tpiques de les comarques centrals - i l ou i la gema al fondant. Els pobles ms significants pel que fa a la pastisseria sn Albaida, Bocairent i Ontinyent.

La coca.
La recepta ms tpica per a la coca a la Vall s la de la coca de recapte amb pebrera i tomquet, potser la coca ms tpica ja que se n pot trobar amb la mateixa recepta a la Ribagora, la Noguera, l Alcoi i Mallorca.

Arrossos.
Els arrossos ms tpics de la vall sn ben comuns a les comarques venes: l arrs al forn, l arrs calds i la paella   aquesta darrera amb fesols i bajoques o faves i carxofa. 

Altres plats tpics.
;

Begudes tpiques.
Timonet. s una infusi a base de la farigola que abunda a la muntanya vena. ;
Herbero de la Serra de Mariola. s un esperit a base d herbes prpies de la serra que la vall comparteix amb l Alcoi. En aquest respecte Bocairent s l nic poble productor que pertanya a la vall.;
Vi negre i blanc provinent de Fontanars dels Alforins.;

Ingredients bsics.
Hortalisses i llegums de tota classe: tomquet, pebrera, carxofa, fava, bajoca, cigr, fesols,  bleda, nap, col.
Ram i moniato ;

Fires gastronmiques.


Vegeu tamb.

Enllaos externs.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376139" title="George Follmer" nonfiltered="559" processed="554" dbindex="145564">
 George Follmer  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 27 de gener del 1934 a Phoenix, Arizona, Estats Units.


 A la F1 .

George Follmer va debutar a la tercera cursa de la temporada 1973 (la 24 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 3 de mar del 1973 el GP de Sud-frica al circuit de Kyalami.

Va participar a un total de tretze curses puntuables pel campionat de la F1, totes dins la temporada 1973  aconseguint un tercer lloc  com a millor classificaci en una cursa i assolint cinc punts pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 
 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376149" title="FC TVMK Tallinn" nonfiltered="560" processed="555" dbindex="145565">

El FC TVMK Tallinn s un club de futbol estoni de la ciutat de Tallinn.

 Histria .
Evoluci del nom:
TVMK Tallinn (1951-1991);
TVMV Tallinn (1992);
Convertit en Nikol Tallinn (1992) i Lantana Tallinn (1994);
Tevalte-Marlekor (1995-1996);
FC Marlekor (1996-1997);
TVMK Tallinn (1997-);

Fundat el 1951, el TVMK jug a les lligues regionals fins el 1986, que ingress a la divisi Jgeva III, ascendint desprs a la II liiga. El TVMK guany el campionat de la RSS d'Estnia el 1990 i la lliga i la copa l'any segent, l'anterior a la independncia d'Estnia.

La segent temporada fou reanomenat TVMV Tallinn i desprs adquirit per l'empresa Nikol que cre el club Nikol Tallinn, posteriorment convertit en Lantana Tallinn.

Pel que fa al TVMK, aquest adquir els drets del Tevalte Tallinn (antic FC Vigri) a travs de l'empresa Marlekor el 1995, la mateixa empresa que privatitz TVMK el 1993. L'empresa canvi de nom a AS TVMK el 1997 i el club recuper el seu nom histric el mateix any.

El TVMK guany la seva primera lliga el 2005.

 Palmars .
Lliga estoniana de futbol: (1);
2005;

Copa estoniana de futbol: (2);
2002-03, 2005-06;

Supercopa estoniana de futbol: (2);
2005, 2006;

 Futbolistes destacats .
  Aleksandr Dmitrijev;
  Viktors Dobrecovs;
  Maksim Gruznov;
  Kert Haavistu;
  Egidijus Juka;
  Toomas Kallaste;
  Oliver Konsa;
  Andrei Krasnopjorov;
  Andrei Krlov;
  Liivo Leetma;
  Tarmo Neemelo;
  Maksim Smirnov;
  Andrei Stepanov;
  Ingemar Teever;
  Sergei Zenjov;

 Entrenadors destacats .
 Sergei Yuran;
 Vyacheslav Bulavin;

 Referncies .


 Enllaos externs .
   Web oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376154" title="Avenida 9 de Julio" nonfiltered="561" processed="556" dbindex="145566">
La Avenida 9 de Julio s una important artria de la Ciutat de Buenos Aires, capital de l'Argentina. Amb 140 metres d'ample, s una de les avingudes ms amples del mn.

L'avinguda duu el nom com homenatje del dia de la declaraci de l'independncia de l'Argentina, el 9 de juliol de 1816. s, amb l'Avenida General Paz, l'nic carrer o avinguda que no canvia el nom al creuar l'Avenida Rivadavia en toda la Ciudad de Buenos Aires, exceptuant l'Avenida General Paz.


Trajcte.

Corre des de l'ambaixada de Frana cap al nord, fins a la Plaza Constitucin al sud, a una distncia aproximada de 1000 metres de la costa del Ro de la Plata. El seu punt nord s l'inici de l'Autopista Arturo Illia, en en carrer Arroyo, mentre que al sud est conectada amb l'Autopista 25 de Mayo, que duu cap al  al oest del Gran Buenos Aires, al Aeropuerto Internacional Ministro Pistarini, i a l'Autopista 9 de Julio, est connectada amb les rutes nacionals 1, a La Plata i 2, a Mar del Plata y el sur de la provincia de Buenos Aires.

Punts d'inters.
Els majors punts turstics al llarg de l'avinguda sn, de nord a sud:
 L'ambaixada de Frana, considerada una obra mestra de l'arquitectura.;
 El Teatro Coln;
 La punta oeste de la peatonal Lavalle.
 El Obelisco i la Plaza de la Repblica.
 La estatua de Don Quixote en la intersecci amb l'Avenida de Mayo.
 L'edifici del Ministerio de Desarrollo Social.
 L'Estacin Constitucin i la Plaza Constitucin.


L'avinguda va ser plantejada originalment el 1895 per a travessar la ciutat de nord a sud, per els treballs de construcci van comenar el segle segent, a l'any 1937. El tram principal es va completar  a la dcada de 1960. Les connexions fins al sud es van completar el 1980, durant la dictadura militar, fet que va ocassionar moltsimes demolicions de habitatges, generant-se la reubicaci forada de milers d'habitants.

 Referencias .


 Enllaos externs .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376155" title="Ahmad Tegder" nonfiltered="562" processed="557" dbindex="145567">
Ahmad Tegder o Ahmad Takudar (vers 1247-1284) fou el tercer Il-khan de Prsia (1282-1284), set fill d'Hulagu amb la reina Qutui  hatun. El seu nom original era Tegder, un nom mongol que vol dir "perfecte". El seu nom Ahmad el va agafar quan es va convertir (abans era segurament cristi). 

A la mort d'Abaka, el seu germ gran (abril de 1282) es trobava a Kurdistan i va retornar per l'enterrament. Com que era el fill ms gran d'Hulagu dels que encara vivien, fou afavorit per l'elecci com a khan per la major part dels amirs, en preferncia sobre Arghun, fill d'Abaka. Fou nomenat el 6 de maig de 1282 i entronitzat a Ala Dagh, a l'est del llac Van, el 21 de juny, assumint el ttol de Sultan Ahmad.

Al comenament del seu regnat va fer eliminar els crrecs contra el historiador Ala al-Din Djuwayni i el va restaurar com a governador de Bagdad; l'acusador Madj al-Mulk fou condemnat a mort; el germ del historiador, Shams al-Din Djuwayni, fou restaurat de manera similar en el seu crrec administratiu. Inicialment els afers de govern els va portar la mare del nou khan, Qutui Khatun, junt amb l'amir Asik. El ara influent Shams al-Din Djuwayni i el xeic Kamal al-Din Abd al-Rahman van aconsellar una poltica d'obertura cap als mamelucs i es va enviar una ambaixada al Caire (agost de 1282) per el sult Kalawun no es va mostrar interessat en una millora de relacions; una segona ambaixada dirigida per Kamal al-Din Abd al-Rahman va quedar aturada a Damasc (on el xeic va morir).

Amb el seu nebot Arghun (futur Arghun Khan) les relacions no foren bones; Arghun es queixava de qu s'havia fet l'elecci sense la seva presencia i acusava als germans Djuwayni d'haver enverinat al seu pare; sembla que va arribar a un acord amb el nov fill d'Hulagu, Kungurtai. Ahmad va intentar acontentar-lo i el va nomenar virrei de Rum (Anatlia) el juliol de 1282. Arghun, que s'havia retirat al Khurasan (on havia estat virrei sota el seu pare, els darrers anys), va anar el hivern del 1282-1283 a Bagdad on va renovar els crrecs contra Ala al-Din Djuwayni, i quan aquest se'n va assabentar  va patir un collapse que li va causar la mort.

A la primavera del 1283 Arghun va retornar al Khurasan. Al arribar a Rayy es va trobar que el seu delegat (shehna) en aquesta ciutat havia estat deposat i torturat per orde d'Ahmad i substitut per un delegat d'aquest; el va detenir i el va retornar al seu oncle muntat en un ase; llavors va intentar aconseguir l'adhesi dels amirs orientals; Kungurtai va caure sota sospita de conspirar amb Arghun per fer-se amb el poder i fou arrestat el 17 de gener de 1284 i executat al Karabagh el dia segent. Ahmad llavors va enviar al seu gendre, el general georgi Alinak, en expedici contra Arghun, i ell va marxar al darrera amb l'exrcit principal, sortint de Pilsavar a l'estepa de Mughan el 26 d'abril de 1284. Arghun va derrotar a Alinak a Ak Khwadja prop de Qazwin el 4 de maig, per es va haver de retirar cap a l'est perseguit per Ahmad; va intentar fer la pau amb el seu oncle, per aquest descartava qualsevol arranjament

Arghun va enviar llavors al seu germ (el futur il-khan Gaykhatu) com hostatge en prova de submissi, per Ahmad no va acceptar la treva i va continuar avanant. Arghun es va refugiar a la fortalesa de Kalat (moderna Kalat-e Naderi al nord de Mashad) per desprs de la prdua de la comitiva de la seva dona principal, es va rendir a Alinak i fou portat davant el seu oncle (30 de juny de 1284). Ahmad va deixar a Arghun sota custodia d'Alinak refusant (com li demanava aquest darrer) executar-lo immediatament. Ahmad es va dirigir a Kalpush on era la seva dona preferida, amb la que volia passar uns dies. Mentre un antic partidari d'Arghun, l'amir Bugha, enfrontat darrerament a Ahmad per ser partidari de la treva (el que li havia costat ser deposat del seu comandament) va alliberar a Arghun i va matar a Alinak i els dems partidaris d'Ahmad presents. 

Al conixer aquest fet, privat de tots els seus generals, Ahmad va fugir a l'oest per refugiar-se a territori de l'Horda d'Or per fou atrapat pel cam i entregat a Arghun; aquest s'inclinava per la clemncia per llavors es va saber que els prnceps Huladju (Hle ) i Jushkab (Jkeb) s'havien revoltat a Hamadan i va considerar necessari eliminar al menys un rival. Ahmad fou entregat a la famlia de Kungurtai i executat de la mateixa manera que aquest (amb la columna trencada per evitar vessar sang reial, dia 10 d'agost de 1284.

Tot i ser musulm (convers) no va fer pas una poltica contraria als cristians. 

Bibliografia .
J. A. Boyle,  Dynastic and Political History of the Il-Khans  a la Cambridge History of Iran V;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376156" title="Eddie Keizan" nonfiltered="563" processed="558" dbindex="145568">
 Eddie Keizan  va ser un pilot de curses automobilstiques sud-afric que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 12 de setembre del 1944 a Johannesburg, Sud-frica.


 A la F1 .

Eddie Keizan va debutar a la tercera cursa de la temporada 1973 (la 24 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 3 de mar del 1973 el GP de Sud-frica al circuit de Kyalami.

Va participar a un total de tres curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades consecutives (1973-1975)  aconseguint una tretzena posici com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 
 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376162" title="Shirwan" nonfiltered="564" processed="559" dbindex="145569">
Shirwan s el antic nom del territori equivalent a la moderna repblica d'Azerbaidjan. 

Per la seva historia fins 1820 vegeu:

Albnia del Caucas;
Aghunia;
Gydiaman ;
Mihrnida;
Shirwanshah;
Yazdides;
Kesrnides;
Derbndides;
Beglerbeg de Shirvan;
Khanat de Shirvan;
Khanat de Shemakha;
Dinastia Sarkar;

 vegeu tamb .

Riu Shirwan, nom del riu Diyala (Iraq) en el seu curs inicial al Iran;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376163" title="Sensor inductiu" nonfiltered="565" processed="560" dbindex="145570">


Un Sensor inductiu o detector inductiu s un detector de proximitat, que pot ser de tipus tot o res, o b proporcional. 

Noms serveix per a objectes metllics, que sn detectats perqu provoquen una alteraci en el camp magntic que produeix el sensor. 
Una etapa d amplificaci sol convertir-los en tipus tot o res.  

Els detectors de proximitat inductius poden arribar fins a 50mm d abast (poc, comparant amb altres tipus) i se solen utilitzar com a simples detectors de presncia. 
Poden detectar moderadament rpid: 700 objectes per segon, la qual cosa s important per comptatge de moltes peces.

Principi de funcionament:
Consisteix en una bobina, la freqncia d oscillaci de la qual canvia quan s hi aproxima un objecte metllic. Aquesta freqncia s utilitzada en un circuit electrnic per connectar o desconnectar un tiristor, i per tant el que hi estigui connectat, de forma digital o analgicament. Si l objecte s aparta de la bobina, la oscillaci torna a comenar i el mecanisme torna a l estat original.

Si no es pot respectar la distncia mnima per evitar les interferncies, es pot fer que detectin a freqncies decalades entre ells.

Avantatges.

 No entren en contacte amb l objecte a detectar, i per tant, a ms;
 No tenen desgast, llarga vida.
 Rpid temps de reacci.
 Insensibles a pols i humitat.
 Tenen indicadors led de l estat.
 Estructura modular.
 Poden treballar de -70 a 250C;

Inconvenients.

 Noms detecten objectes metllics.
 Poden ser afectats per camps electromagntics intensos.
 Sn ms cars que els fotoelctrics.
 Rang d operaci redut en comparaci amb altres sensors.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376174" title="Sensor de proximitat" nonfiltered="566" processed="561" dbindex="145571">
Un sensor de proximitat s un sensor capa de detectar la presncia d'objectes propers sense que hi hagi contacte fsic. Sovint emeten un camp electromagntic o una radiaci electromagntica i mesuren els canvis del senyal de tornada.

Els detectors de proximitat serveixen per mesurar la distncia entre el detector i l'objecte a detectar, per malgrat aquesta possibilitat, sovint s'utilitzen com a detectors de presncia (sols indiquen si l objecte est dins l espai configurat o no). Tenen moltes utilitats; com per exemple en els assecadors de mans dels banys, o llums de garatge que es poden activar sense que calgui polsar cap interruptor, o per parlar de processos industrials, s utilitzen per saber quan aturar una cinta transportadora.

En funci de l'objecte a detectar ser necessari utilitzar un tipus especfic de sensor, aix els de tipus capacitiu o fotoelctric sn utilitzats per a la detecci d'objectes plstics, mentre que per al metalls caldria utilitzar sensors d'inducci electromagntica. Els detectors de proximitat ms comuns sn:

 Per contacte: (tipus tot o res), en essncia funcionen com els interruptors, sn molt utilitzats per detectar que un mecanisme ha arribat al final del seu recorregut. S'acostuma a parla de detecci de "fi de cursa" o de fi de carrera.

 Inductius: (n hi ha de tipus tot o res, o b proporcional). Noms per a objectes metllics, que sn detectats perqu provoquen una alteraci en el camp magntic que produeix el sensor. ;
Una etapa d amplificaci sol convertir-los en tipus tot o res.                          

 Capacitius: (Tipus tot o res, o b proporcional). Per a objectes conductors o no. Si un objecte entra al camp elctric que genera el sensor, s detectat perqu t una constant dielctrica diferent que el medi on es troba. Tenen molt ms abast que els inductius, especialment per cossos ferromagntics.

 Per ultrasons: (Tot o res, o proporcional) Consten d un emissor i un receptor de so a altes freqncies (ms de 20 kHz, ultrasons), i si un cos s acosta, fa rebotar el so cap al receptor. Tamb es pot posar el receptor de cara a l emissor i que el cos passi pel mig.

Fotoelctrics: De manera semblant als detectors per ultrasons, tamb tenen emissor i receptor, per de llum modulada adequadament per evitar interferncies amb llum d altres fonts. Molts funcionen amb llum infraroja. Es pot utilitzar fibra ptica per llocs on no hi cap el sensor.

 Altres: Tamb hi ha detectors de proximitat magntics, que funcionen de manera semblant als inductius i s utilitzen per saber la posici de pistons. Hi ha ms maneres de detectar la proximitat o presncia de cossos, buscant les diferents propietats fsiques del cos a detectar: per exemple, tamb es pot detectar un cos perqu aquest aplica una fora degut al seu pes, com a la base de les escales mecniques (amb galgues extensiomtriques).

 Vegeu tamb .
 Sensor inductiu;
 Sensor d'infraroig;
 Sensor d'ultrasons;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376178" title="Meg Ryan" nonfiltered="567" processed="562" dbindex="145572">

Meg Ryan, nascuda Margaret Mary Emily Anne Hyra, el 19 de novembre de 1961 a Fairfield,  Connecticut, s una actriu i productora estatunidenca que interpreta principalment - per no exclusivament - comdies romntiques. 

 Biografia .
Ryan estudia periodisme a la universitat de Nova York. Comena a fer d'actriu per arrodonir els seus ingressos mensuals d'estudiant. Desprs del seu primer paper de figurant, Ryan interpreta el personatge Betsy al fullet quotidi As the World Turns de 1982 a 1984. Als realitzadors d'aquesta emissi els agrada particularment treballar amb ella ja que pot plorar quan li demanen.
Desprs de diverses pellcules de televisi i de les petites aparicions en el cinema, el seu primer gran paper s en la comdia romntica Quan Harry troba Sally. L'xit de la pellcula li posa a Ryan l'etiqueta de crepitant i encantadora, per incurablement romntica. Intenta diverses vegades de trencar aquesta imatge i obt excellents crtiques per al seu treball en When a Man Loves a Woman - on interpreta una alcohlica - i Courage Under Fire - on interpreta una oficial morta en combat. Moltes de les seves pellcules dels anys 1990 sn xits per tot el mn. T una complicitat amb l'actor Tom Hanks visible a la pantalla a tres pellcules on es reparteixen els papers principals (Joe Versus the Volcano, Alguna cosa per recordar i Tens un e-mail). Aquesta ltima (1998) - s el ms gran xit de Meg Ryan per als anys successius. 

Meg Ryan es casa amb l'actor Dennis Quaid el 1991 desprs d'haver compartit el protagonisme en dues pellcules. Tenen un fill 1994 , Jack Henry, nascut el 24 d'abril de 1992. La parella es divorcia el 16 de juliol del 2001, desprs que Ryan va tenir una relaci amb Russell Crowe en un rodatge. Aquest episodi embruta la reputaci de l'actriu amb una part del seu pblic americ. Les seves pellcules ja no troben el mateix xit des d'aleshores.

El 2003 trenca amb els seus papers tradicionals i interpreta a In the Cut, un thriller ertic i negre. En el moment de la promoci de la pellcula, Ryan atreu les ires de la premsa britnica per un comportament jutjat com a malcriat al programa de Michael Parkinson, ignorant els altres invitats i suggerint a Parkinson posar final  a l'entrevista. 

Filmografia.

1981 : Riques i famoses (Rich and Famous) de George Cukor;
1983 : Amityville 3D  de Richard Fleischer;
1986 : Top Gun  de Tony Scott;
1986 : Armats i perillosos (Armed and dangerous) de Mark L. Lester;
1986 : La terra promesa (Promised Land) de Michael Hoffman;
1987 : El xip prodigis (Innerspace) de Joe Dante;
1988 : Mort en arribar (D.O.A.) d'Annabel Jankel i Rocky Morton;
1988 : Ms fort que l'odi (The Presidio) de Peter Hyams;
1989 : Quan en Harry va trobar la Sally (When Harry Met Sally...) de Rob Reiner;
1990 : Joe contra el volc (Joe Versus the Volcano) de John Patrick Shanley;
1991 : The Doors d'Oliver Stone;
1992 : Seducci prohibida (Prelude to a Kiss) de Norman Ren;
1993 : Alguna cosa per recordar (Sleepless in Seattle) de Nora Ephron;
1993 : Flesh and Bone  d'Steven Kloves;
1994 : Quan un home estima una dona (When a man loves a woman) de Luis Mandoki;
1994 : Q.I.  de Fred Schepisi;
1995 : French Kiss  de Lawrence Kasdan;
1995 : Restoration de Michael Hoffman;
1996 : Courage under fire  d'Edward Zwick;
1997 : Addicted To Love de Griffin Dunne;
1998 : City Of Angels de Brad Silberling;
1998 : Hurlyburly de Anthony Drazan;
1998 : Tens un e-mail (You've Got Mail) de Nora Ephron;
2000 : Hanging Up  de Diane Keaton;
2000 : Proof of Life de Taylor Hackford;
2001 : La Kate i en Leopold (Kate & Leopold) de James Mangold;
2003 : En carn viva (In the cut) de Jane Campion;
2004 : Against the Ropes de Charles S. Dutton;
2007 : In the land of women;
2008 : My mom's new boyfriend;

Premis i nominacions.
Nominacions.
1990 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per Quan en Harry va trobar la Sally;
1994 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per Alguna cosa per recordar;
1998 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica per Tens un e-mail;


Enllaos externs.

 a IMDB;
 Meg Ryan Network ;
 Meg Ryan Info;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376182" title="Sensor d'ultrasons" nonfiltered="568" processed="563" dbindex="145573">
Un detector de proximitat per ultrasons pot ser de tipus "tot o res", o b proporcional.

Consten d un emissor i un receptor de so a altes freqncies, i si un cos s acosta, fa rebotar el so cap al receptor. Tamb es pot posar el receptor de cara a l emissor i que el cos passi pel mig.

Els sensors d ultrasons emeten i reben mitjanant transductors senyals de so a altes freqncies, de 400kHz. Quan un objecte interromp les ones de so, reflecteix la senyal cap al sensor i produeix la commutaci.

A la cara activa del sensor un disc cermic piezoelctric s encarrega de transmetre les ones de so. Durant un temps s aplica un voltatge d alta freqncia al disc, cosa que el fa vibrar a la mateixa freqncia i emetre el so, per la vibraci que transmet a l aire. 

Seguidament el sensor deixa d emetre durant un temps, esperant els polsos reflectits. Quan les ones xoquen amb un objecte es produeix un eco. Si el temps que passa entre l emissi del pols i la recepci de l eco es troba dins el rang pel qual s ha ajustat el sensor, aquest commutar la sortida indicant la presncia de l objecte.
Alguns sensors concrets tamb poden avaluar el temps que triga a retornar el so per saber a quina distncia es troba l objecte, entre 2.5cm i 10m segons el model.

 Caracterstiques .

 Avantatges .
	
Detecten amb seguretat objectes a grans distncies, i sense contacte, cosa que n allarga la vida.

Els objectes a detectar poden ser slids, lquids o en pols.

El material a detectar pot ser transparent.

s possible la detecci selectiva d objectes a travs de la zona de connexi.

No requereixen un ambient net, cosa que els fotoelctrics si.

Possibilitat d aplicacions a l aire lliure.	;

Poden treballar a alta pressi; fins a 500 bar.

 Inconvenients .

L objecte a detectar ha d estar de cara al sensor.

Sn lents.

Sn ms cars que els fotoelctrics.

Poden tenir interferncies si hi ha diferents sensors massa prop.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376184" title="Nizam al-Din Ahmad" nonfiltered="569" processed="564" dbindex="145574">
Nizam al-Din Ahmad ibn Nizam al-Din Shaykh Mahmud (mort 1507) fou visir dels timrides, fill de l'alt funcionari timrida Mawlana Nizam al-Din Shaykh Mahmud i nebot d'un altre alt crrec, Khwadja Shams al-Din Muhammad ibn Khwadja Sayyid Admad al-Shirazi. El seu pare fou visir de diversos governadors de la provncia de Balkh. Nizam al-Din Ahmad va esdevenir visir sota el governador prncep Badi al-Zaman ibn Husayn Mirza Baykara. 

Quan el sult Husayn Mirza Baykara va derrotar  a la batalla de Pol-e  er   (1496) al seu fill Badi al-Zaman ibn Husayn Mirza Baykara, que s'havia revoltat, i va ocupar Balkh, Nizam al-Din Ahmad es va posar al seu servei i va esdevenir conseller a la cort a Herat, per al cap de pocs dies va renunciar i va retornar a Balkh. El 1498 Badi al-Zaman, reconciliat amb el seu pare, va ser nomenat altre cop governador de Balkh i va restaurar a Nizam al-Din Ahmad com a visir. Va exercir gran influencia durant cinc anys junt amb el amir Umar Beg, que en l'enfrontament entre Badi i el seu pare va donar suport a aquest darrer. El 1503 Badi al-Zaman es va enfrontar a Umar Beg que fou empresonat a la fortalesa de Shebargan (o Shirgan); com que Nizam al-Din era molt amic d'Umar Beg la seva posici es va deteriorar per va seguir treballant per Badi i fou nomenat governador de la provncia de Shebargan.

Quan els uzbeks van assetjar Shebargan, Nizam al-Din Ahmad en va ebitar la conquesta amb diverses estratagemes per finalment el 1506 va fugir de Shebargan en front del khan uzbek Shibani Khan que es va apoderar de tot el Khurasan. Kanbar Beg fou nomenat governador de Balkh i Nizam al-Din Ahmad li va oferir els seus serveis, per aquest darrer, recordant el que havia passat a Shebargan, el va fer executar (1507).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376189" title="MT SK FC Levadia Tallinn" nonfiltered="570" processed="565" dbindex="145575">

El MT SK FC Levadia Tallinn s un club de futbol estoni de la ciutat de Tallinn.

 Histria .
El SK FC Levadia es fund el 22 d'octubre de 1998 amb el nom de FC Levadia Maardu quan l'empresa manufacturera del metall O Levadia accecpt donar suport a un club de la Esiliiga, el FK Olmp Maardu. El nou club assol rpidament l'ascens a la Meistriliiga.

Amb el seu debut a la Meistriliiga, un altre club, el Tallinna Sadam estava finalitzant la seva participaci en el mn del futbol. Els dos presidents Viktor Levada (Levadia) i Vladimir Volohhonski (Tallinna Sadam) decidiren fusionar ambds clubs.

L'any 2001 s'havia fundat un altre club amb el nom de FC Levadia Tallinn. L'any 2004, el Levadia Maardu es trasllad a la capital Tallinn, adoptant el nom de Levadia Tallinn i el club que ja tenia aquest nom esdevingu Levadia-2 Tallinn.

Evoluci del nom:
Levadia Tallinn
1990: Eesti Fosforiit Tallinn;
1991: FK Maardu;
1992: Olmp Maardu;
1998: FC Levadia Maardu;
1998: fusi amb el club JK Tallinna Sadam Keila;
2004: FC Levadia Tallinn, en canviar de ciutat;

Levadia-2 Tallinn
1999 : FC Maardu;
2001 : FC Levadia Tallinn;
2004 : esdev FC Levadia-2 Tallinn;

 Palmars .
Lliga estoniana de futbol: (5) (incls FC Levadia Maardu);
1999, 2000, 2004, 2006, 2007, 2008;

Copa estoniana de futbol: (5);
1998-99, 1999-00, 2001-02, 2003-04, 2004-05, 2006-07;

Supercopa estoniana de futbol: (3);
1999, 2000, 2001;

 Futbolistes destacats .
  Vitoldas  epauskas;
  Andrei Krasnopjorov;
  Dmitri Kruglov;
  Artur Kotenko;
  Aleksandrs Lako;
  Indro Olumets;
  Sergei Pareiko;
  Ats Purje;
  Eduard Ratnikov;
  Darius Regelskis;
  Kaimar Saag;
  Maksim Smirnov;
  Modestas Stonys;
  Mark vets;
  Konstantin Vassiljev;
  Vladimir Voskoboinikov;

 Vegeu una llista completa de tots els antics jugadors del club aqu;

 Entrenadors .


Referncies.


 Enllaos externs .
    Web oficial;
 FC Levadia a uefa.com;
 FC Levadia a uefa.com (2);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376197" title="Cobla Canig" nonfiltered="571" processed="566" dbindex="145576">
La Cobla Canig s una cobla de Torell que va nixer la Pasqua del 1933 de la m de Trinitari Mrria i Trilla, Trinitari Mrria i Solsona i Pere Capdevila i Alsina, que eren els membres de la cobla que portava aleshores el nom d'Orquestrina Canig (1933-1937). 

A causa de la guerra, des de finals del 1937 van haver de deixar de tocar fins el 1939, quan van reprendre les actuacions grcies a la fusi amb l'Orquestrina Reig i van passar a  anomenar-se Canig-Reig Jazz (1939-1946). Des de finals del 1946 i fins al 1947, la formaci va haver d'aturar els seus concerts a causa de la manca de msics. Tot i aix, van aprofitar aquest any sense actuacions per assajar i buscar els elements que els mancaven. 

Del 1948 al 1950 van reprendre l'activitat musical amb el nom d'Orquestra Canig. L'any 1950 s l'any en qu la formaci comena a tocar sardanes, sota el nom de Cobla Orquestra Canig. A finals de 1955 van deixar de tocar ball, centrant-se en la sardana i van adoptar el nom de Cobla Canig que s'ha mantingut fins el dia d'avui.

El 2 de novembre de 2008 s'organitz una gran festa per celebrar el seu 75 aniversari. Els actes van incloure la presentaci d'un llibre, un concert i una audici de sardanes.

Compositors que han actuat a la cobla.

Josep Navarro i Zafra. Tenora;
Jaume Roma i Dags. Fiscorn, tromb i contrabaix;
Rafael Ports i Puigvert. Tible, trompeta, fiscorn, director 	;
Trinitari Mrria i Trilla.	Fiscorn, tromb 	;
Ramon Reig i Verdaguer. Flabiol, contrabaix, tromb 	;
Trinitari Mrria i Solsona. Tenora 	;
Segimon Claveria i Teulats. Contrabaix 	;
Pau Cmara i Lanao. Fiscorn  ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376199" title="Transductor" nonfiltered="572" processed="567" dbindex="145577">
Un transductor s qualsevol dispositiu que converteix un tipus de magnitud fsica, habitualment energia, en un altre tipus de magnitud fsica. La majoria converteixen energia elctrica en un desplaament mecnic, o b converteixen alguna magnitud fsica no elctrica, (com ara temperatura, so o llum) en un senyal elctric. 

 Funcions .

Les utilitats d un transductor sn les segents:percebre la presncia, la magnitud, el canvis o la freqncia d alguna magnitud a mesurar.

 Classificaci .
Els transductors es poden classificar segons el principi d operaci elctric. N hi ha de transductors passius, que necessiten d una font externa d energia, i la sortida s una mesura d alguna variaci, com ara la resistncia o la capacitncia. N hi ha tamb de transductors que no necessiten una font d energia externa, i produeixen un voltatge o un corrent elctric quan sn estimulats mitjanant alguna forma d energia. Es pot parlar de ms de 1000 tipus de transductors.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376200" title="Accelermetre" nonfiltered="573" processed="568" dbindex="145578">
Un accelermetre s un aparell per a mesurar l'acceleraci dels moviments i estudiar-ne les conseqncies i els efectes.

 Funcionament .

Normalment consta de 3 masses. La del mig est suspesa entre les laterals mitjanant unes molles. Quan no rep acceleraci, aquesta es mant al mig, per si rep una excitaci aquesta s'acosta ms o menys. Mesurant aquesta distncia es pot saber l'acceleraci.

Normalment no es mesura la separaci, sin que se sotmeten les plaques a una diferencia de potencial i si varia se sap l'acceleraci.
Poden mesurar en les 3 direccions de l'espai.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376205" title="Aji ?ay" nonfiltered="574" processed="569" dbindex="145579">
Aji  ay (Talka-rud,  Riu amarg ) s un riu d'Iran d'uns 200 km aproximadament de llargada, que neix a la part occidental de les muntanyes de K h-e Sabal n, prop de Sarab, i desaigua al llac rmia, prop de Gugan.

Al seu curs superior i mitj, a l'est de Tabriz, rep nombrosos afluents de cabdal variable. Alguns d'aquestos afluents porten fora sal que segurament s el que dona el seu nom al riu. Alguns anys amb poca pluja el riu es perd a les maresmes anteriors al llac sense arribar a desaiguar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376216" title="Lili Boulanger" nonfiltered="575" processed="570" dbindex="145580">

Lili  Boulanger (Pars, 21 d'agost de 1893 - Mzy-sur-Seine, 1918) fou una compositora francesa.

Era germana de Nadia Boulanger, reconeguda docent en l'rea de la composici. La seva avia Juliette Boulanger, una cantant. El seu pare, Ernest Boulanger, fou un professor en el Conservatori de Pars.

Lili Boulanger assol el premi Prix de Rome per la seva obra Faust et Hlne, a l'edat de 21 anys, convertint-se aix en la primera dona que assoleix tant distingit guard que ja abans havien assolit els seus compatriotes Berlioz i Bizet.

La seva obra mostra una gran maduresa musical. Fou alumna de Gabriel Faur, amic de la famlia. La vida i llurs composicions sn el producte de la continua ombra de la malaltia, que acab amb la mort de la compositora, el 15 de mar de 1918 a Mzy-sur-Seine.

Selecci d'obres.
 Faust et Hlne;
 D'un matin de printemps;
 D'un soir triste;
 Psalm 24;
 Psalm 130;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376217" title="Llista d'alcaldes de Badalona" nonfiltered="576" processed="571" dbindex="145581">
Llista d'alcaldes de Badalona

 Pere Renom i Riera (segle XIX);

 Sebasti Badia i Gibert (1868);

 Jaume Botey i Garriga (1875-1876);

 Josep Caritg i Arn (1879-1881);
 Francesc d'A. Guixeres Vias (1881-1884);
 Josep Caritg i Arn (1884-1886);
 Francesc d'A. Guixeres Vias (1886-1887);

 Joaquim Palay i Jaures (dos perodes, un als voltants del 1897);
 Valentn Moragas (1899-);

 Mart Pujol i Planas (1905-1909);
 Leopold Botey Vila (1909);
 Josep Vergs Vallmajor (1909-1911);
 Mart Pujol i Planas (1911-1913);
 Josep Casas i Costa (1913-1917);
 Jaume Mart i Cabot (1918-1919);
 Joaquim Pujol i Oliveras (1919- ?);
 Jaume Mart i Cabot (? -1923);
 Pere Sabater i Curto (1923-1930);

 Josep Cases 1931;

 Joan Deulofeu i Arquer (gener-octubre del 1934);

 Joan Deulofeu i Arquer (febrer - mar del 1936);
 Frederic Xifr i Masferrer (16 de mar del 1936 - gener del 1937);

 Josep Martnez i cija (maig - agost del 1937);
 Joan Manent i Pesas (19 d'agost del 1937 - 28 de febrer del 1938);
 Josep Martnez i cija (28 de febrer - 12 de maig del 1938);
 Pere Can i Barcel (maig de 1938-gener del 1939);
 Miguel Sotero Llull (1939-1940);
 Salvador Serentill Costa (1940-1945);
 Lus Maristany Polanco (1945-1954);
 Santiago March Blanch (1954-1961);
 Jos Torras Tras (1961-1964);
 Felipe Antoja Vigo (1964-1974);
 Isidro Caballera Pla (1974-1977);
 Alfonso Ramos Cruz (1977-1979);
 Mrius Daz i Bielsa (1979-1983);
 Joan Blanch i Rodrguez (1983-1999);
 Maite Arqu i Ferrer (1999-2008);
 Jordi Serra i Isern (2008- );

 Enllaos .
 Alcaldes badalonins del franquisme;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376224" title="Akbar Khan Zand" nonfiltered="577" processed="572" dbindex="145582">
Akbar Khan Zand (mort 1782) fou un prncep persa, fill de Zaki Khan Zand (cap del llinatge budaq del Zand).

Considerat ambicis i violent va jugar un paper important en les lluites pel poder que van seguir a la mort de Karim Khan Zand el 1779. Zaki Khan Zand va agafar de fet el poder (1779) i va proclamar xas conjunts als dos fills de Karim, Abu l-Fath Khan Zand (tamb apareix esmentat com Fath Ali Khan Zand) i Muhammad Ali Khan Zand. A Bssora es va proclamar xa el germ de Karim, Sadik Khan Zand, que es va dirigir a Shiraz. Llavors Zaki Khan va empresonar a Abu l-Fath per sospitar que tenia simpaties per l'oncle rebel i va proclamar a Muhammad com a nic sobir. Revoltats els qadjars a Astarabad sota Agha Muhammad Khan, Zaki va enviar un exrcit contra aquest dirigit pel seu nebot Ali Murad Khan Zand, per aquest es va revoltar. Zaki va deixar al seu propi fill al front del govern a Shiraz, i es va dirigir personalment contra el rebel, per fou assassinat pel cam en una revolta popular. Abu l-Fath fou alliberat i restaurat al tron a Shiraz el 19 de juny de 1779 per amb la condici de compatir les decisions amb Sadik Khan. Akbar fou empresonat. Una vegada Abu l-Fath va poder dirigir els afers va demostrar que era incompetent i distret. Sadik Khan amb el suport d'alguns nobles el va deposar el 22 d'agost de 1779. No se sap segur si el va fer cegar en aquell moment o el 1782.

Akbar es va poder escapar de la pres (1780) i es va unir a Ali Murad Khan que l'estiu del 1781 va assetjar Shiraz; el 2 de mar de 1782 Akbar es va apoderar de la porta de B  -e  h i va entrar a la ciutat amb els seus homes. Sadik Khan es va refugiar amb la seva famlia a la ciutadella i al cap de dos dies Akbar li va oferir un salva conducte i es va rendir; Akbar no va respectar el seu comproms i per orde de Ali Murad va fer cegar a Sadik (i desprs el va matar) i als seus fills excepte Djafar (desprs Djafar Khan Zand 1785-1789) amb el que es va entendre. Tamb es diu que va fer cegar als fills vius de Karim Khan, Abu l-Fath Khan i Muhammad Ali Khan Zand  per segons al menys dos historiadors, aquestos ja foren cegats per Sadik Khan quan va accedir al poder en solitari el 22 d'agost de 1779. Ali Murad va pujar al tron per no confiava en el seu lloctinent Akbar i va encoratjar a Djafar Khan a venjar al seu pare i germans, matant a Akbar. Djafar ho va fer (1782).

Akbar va deixar alguns fills: Rustam Khan Zand resistia als qadjars en temps de Fath Ali Shah (1797/1798) i es va apoderar d Isfahan per al cap de poc fou capturat, cegat i empresonat.

 Bibliografia .

Malcolm, The History of Persia, Londres, 1815, II, p. 166. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376228" title="FC Narva Trans" nonfiltered="578" processed="573" dbindex="145583">

El FC Narva Trans s un club de futbol estoni de la ciutat de Narva.

 Histria .
Evoluci del nom:
1979 : Avtomobilist Narva;
1985 : Autobaas Narva;
1991 : JK Narva Trans;
1997 : FC Narva Trans;

 Palmars .
Copa estoniana de futbol: (1);
2000-01;

Supercopa estoniana de futbol: (2);
2007, 2008;

 Futbolistes destacats .
  Martin Kaalma;
  Tarmo Kink;
  Aleksandr Kulik;
  Dmitry Lipartov;
  Jevgeni Novikov;
  Sergei Ussoltsev;

 Entrenadors destacats .
  Valeri Bondarenko;
  Vladimir Grigorjev;
  Sergei Zamogilni;

 Enllaos externs .
 Web oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376230" title="Felipe Antoja Vigo" nonfiltered="579" processed="574" dbindex="145584">
Felipe Antoja Vigo (Barcelona, 12 de mar del 1914   24 de juny del 1974) va ser empresari i un dels 
alcaldes de Badalona (1967 al 1974) que ms va marcar la histria de la vila en el segle XX.

Era gerent i propietari d'una agncia de viatges. En el camp religis era militant de l'Acci Catlica, president de la Junta Local d'"Ejercicios Espirituales" i de l'Obra dels Exercicis Espirituals de Barcelona (1963); juntament amb el bisbe de Barcelona Gregorio Modrego Casaus va fundar l'empresa "Viajes Barcino" per atendre els assistents al Congrs Eucarstic del 1952 . I en l'mbit poltic comen en la Lliga Regionalista i d'aquesta pass al carlisme, a la Comunin Tradicionalista; acabada la guerra civil espanyola ingress a la FET-JONS en la seva condici d'ex-captiu (=de la Repblica), assol el crrec de secretari local del Movimiento i va ser membre de la Guardia de Franco.

S'incorpor a l'ajuntament de Badalona pel ter familiar. Particip en les lluites intestines de la corporaci municipal, defensant Santiago March Blanch en la seva confrontaci amb l'aleshores alcalde Jos Torras Tras; aquesta defensa li  cost el crrec de tinent d'alcalde en primera instncia, per posteriorment va ser fet alcalde, en lloc de Torras, amb les recomanacions de la Falange local i de Santiago Udina i Martorell. Va ser diputat provincial des de 1967 fins a morir de malaltia el 1974 . 
Tamb entr en el Congrs dels Diputats de Madrid a l'11 de novembre del 1971, elegit en representaci dels municipis de la provncia de Barcelona .

Al 1972, i grcies a l'excellent entesa que amb ell tenia l'home fort del Joventut de Badalona, David Fernndez, atorg les autoritzacions necessries perqu s'edifiqus en una zona residencial el nou pavell de la Penya. Aquell mateix any, la corporaci municipal que ell presidi acord demanar que Sant jeroni de la Murtra fos declarat Monument Histrico-Artstic d'Inters Nacional. Dos anys ms tard, l'ajuntament que presid propos la realitzaci de Port Vilalta, un port esportiu i pesquer situat on era, i s, la Rambla de Balona, per a la fi les obres no es van dur a terme pel fort rebuig venal que el projecte suscitava . El que si va arribar a bon port va ser l'obtenci de la finca Can Solei per a parc urb de la ciutat (1974) .

El seu germ Eduardo Antoja Vigo dirig la Revista de Badalona el 1946, quan aquesta era publicada per la "Delegacin Local de Prensa y Propaganda de FET y de las JONS", de qu ell n'era delegat local .





 Bibliografia .
 Mart Marn i Corbera Els ajuntaments franquistes a Catalunya, poltica i administraci municipal 1938-1979 Lleida: Pags, 2000. ISBN 84-7935-693-6;

 Notes .


 Enllaos .
 Resum biogrfic;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376235" title="Ernest Bloch" nonfiltered="580" processed="575" dbindex="145585">

Ernest  Bloch (Ginebra, 24 de juliol de 1880 - Portland, Oregon, 15 de juliol de 1959) fou un compositor nord-americ d'origen sus.

Membre d'una famlia jueva (condici que influiria en la seva obra), estudi msica a Ginebra amb Jacques-Dalcroze, i ms tard a Brusselles amb Eugne Ysaye, per acabar la seva formaci a Frankfurt i Munic, on va tenir com a mestres, a Knorr i Thuile. Torn a la seva terra natal amb una solida formaci i es dedic de ple a la composici, al mateix temps que dirigia els concerts simfnics de Lausanne i Neuchtel i donava llions d'esttica i composici al conservatori ginebr. All realitz els primers treballs: una simfonia i una pera, Macbeth, les quals foren molt ben acollides. El 1912 estren la simfonia Israel, que iniciaria el seu cam personal. En ella aportava a la msica el tema folklric jueu, com expressi de la seva raa, i que seria una constant en llur obra i potser el tret ms caracterstic d'ella.

El 1916 marx als Estats Units, on es nacionalitzaria i residiria fins la seva mort. All dirig algunes orquestres, i l'Institut de Msica de Cleveland (Ohio, 1920-25). I desprs el de San Francisco (1925-30). A Amrica produ el millor de llur obra, especialment la seva refinada msica de cambra. La Rapsdia Amrica i la Simfonia Helvetia pertanyen a aquest perode. Va assolir grans xits en llurs gires per Europa, especialment a la Gran Bretanya, on arrib a fundar-se la societat Ernest Bloch. La seva feina com a compositor s important i representa un dels mxims valors de la nova escola nord-americana. En un principi va estar influt per Richard Strauss i Debussy, per de seguida adquir una autntica personalitat en el qual el tema jueu s la nota dominant. Obres: Suite per a viol i piano (1919), Vivreaimer (poema simfnic, 1900): Tres poemes jueus (1913) Tres Salms (1923), Schelomo (Rapsdia, 1915); Evocacions (1937), La nit i tres passatges, etc.


Referncies.
 Tom No. 8 de l'Enciclopdia Espasa;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376254" title="Akbar Fathallah Khan" nonfiltered="581" processed="576" dbindex="145586">
Akbar Fathallah Khan Sipahdar-i Azam (1860-1938) fou primer ministre de Prsia de l'octubre de 1929 al 21 de febrer de 1921. Va portar diversos ttols sent els principals Beglerbegi, Salar-e Afkam, Salar-e Azam, Sardar-e Mansur (concedit el 1902/1903) i Sepahdar-e Azam (concedit el 1914/1915).

Era un notable de Gilan de gran fortuna privada, fill d'Hadjdju Khan Omsayim i nebot de Akbar Khan beglerbegi de Rasht; junt amb aquest darrer fou per uns quants anys encarregat de les duanes de Gilan, Mazanderan i Khurasan. Akbar Khan va morir el 1890 i Fathallah es va casar amb la seva vdua i es va apoderar de la seva fortuna ja que el difunt noms havia deixat dues filles i la part d'una d'elles va anar a la mare quan la noia va morir al cap de poc.

El 1900/1901 fou nomenat ministre de correus. Desprs va donar suport  als constitucionalistes per quan es va produir el cop d'estat reaccionari del xa Muhammad Ali Shah, fou arrestat i desterrat al Mazanderan (17 de juny de 1908). Fins el dia anterior havia conservat el ministeri de correus i telgrafs.

Deposat el xa el 1909 desprs del triomf dels constitucionalistes, va retornar al seu antic ministeri, crrec que va exercir tres vegades ms. Fou tamb dues vegades ministre de justcia. El 29 d'agost de 1916 fou nomenat ministre del Interior al gabinet de Wotuq al-Dawla. En el tercer gabinet d'aquest, quan es va negociar el Tractat Anglopersa de 1919, fou ministre de guerra. L'octubre de 1920 va ascendir a primer ministre. Desprs del cop d'estat del 21 de febrer de 1921 es va refugiar a l'ambaixada britnica, per va poder sortir i tornar a casa seva a Rasht on va viure sense ser molestat fins el mar de 1938 en qu va morir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376255" title="IPlanet" nonfiltered="582" processed="577" dbindex="145587">



iPlanet es un conjut de productes de comer electrnic desenvolupats en aliana per Sun Microsystems i Netscape Communications Corporation.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376257" title="Ralph Benatzky" nonfiltered="583" processed="578" dbindex="145588">
Ralph  Benatzky (Moravsk Bud jovice, 5 de juny de 1884   16 d'octubre de 1957), nat Rudolf Frantiek Josef Benatzky, fou un compositor austrac originari de la Repblica Txeca, que en aquell temps era part de l'Imperi Austrac. 

Treball principalment a Viena. Compongu peres i operetes.

Hi ha una controvrsia sobre el fet de si era jueu; respecte d'aix, al nou Diccionari Grove de Msica i Msics hi consta com a un dels msics que fugiren del terror nazi.

Obres.
 Laridon (1911);
 Cherchez la femme (1911);
 Casanova (1928);
 Die drei Musektiere (1929);
 Im Weissen Rbi (1930);
 Meine Schwester und ich (1930);
 Bezauberndes Frulein (1933);
 Axel an der Himmelstur (1936);
 Angielina (1940);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376259" title="Akes" nonfiltered="584" processed="579" dbindex="145589">
Akes (grec Akes) fou el antic nom d'un riu de l'sia Central. Correspon al modern riu Tejes i riu Hari a l'Afganistan i Turkmenistan.

Segons Herdot abans dels aquemnides el riu era possessi dels corasmis del que sortien cinc canals per regar les terres dels hircans, parts, sarangis, tamanes i corasmis. Sota els aquemnides els canals foren tancats i noms s'obrien per orde del rei a canvi d'una alta quantitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376262" title="Riu Hari" nonfiltered="585" processed="580" dbindex="145590">
El riu Hari (persa: Rudkhaneh-ye Hari Rud o Hari-rud) s un riu de 1.100 km de llargada que neix a les muntanyes centrals d'Afganistan, a la serralada de Koh-i Baba (part del Hindu Kush) i va cap al Turkmenistan on desapareix al desert de Kara-Kum. Rud vol dir "riu" en persa. El riu passa al sud d'Herat i s'uneix al riu Jam en el lloc del famos minaret de Jam, el segon minaret antic ms alt (65 metres). Desprs segueix cap al nord-oest i forma una part de la frontera entre Afganistan i Iran i desprs una part de la frontera entre Iran i Turkmenistan. En aquest darrer estat es conegut com riu Tejen o Tedzhen perqu passa prop de la ciutat de Tedzhen. El seu nom clssic fou en grec Akes i en llat Arius.

Enllaos externs.

Minaret de Jam;
mapa;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376271" title="Openframe" nonfiltered="586" processed="581" dbindex="145591">

openFrame s un framework de desenvolupament J2EE, orientat a serveis (SOA), basat en components de software lliure, estndard de facto en el desenvolupament professional, que permeten realitzar aplicacions crtiques de negoci, disminuint els costs de disseny, desenvolupament i manteniment d'aplicacions.



 Enfoc .
 Aplicaci d estndards comunament acceptats per a formar una arquitectura oberta (Model View Controller, s de patrons de disseny i patrons J2EE-Blue Prints);
 Integraci de solucions OpenSource que han estat provades i certificades per l equip de desenvolupament del framework (cost redut de les solucions amb la fiabilitat i prestacions dels paquets comercials);

 Components base .
Els tres mduls principals d'openFrame sn Struts, Spring i Hibernate.

 Struts .
Struts proporciona les segents facilitats:

 Un Controlador principal ja implementat (patr Front Controller amb Dispatcher View);
 Gesti automtica dels formularis amb refresc entre pantalles i la seva possible validaci;
 Gesti dels errors presentant-los a la vista;
 Internacionalitzaci de l aplicatiu (multiidioma);
 Llibreria de tags per a poder ser utilitzats a les vistes;
 Permet afegir filtres de procs (patr Decorating Filter);
 Un nic fitxer de configuraci que lliga els controladors amb els formularis de l aplicaci i deixa clara la seva interacci i temps de vida;

 Spring .
Spring proporciona, entre altres, les segents facilitats:

 Un contenidor centralitzat d objectes i serveis, totalment configurable amb fitxers XML;
 Mitjanant l s de la inversi de control, en particular la injecci de dependncies permet la configuraci d objectes fora del codi de l aplicaci (el contenidor s encarrega de la instanciaci) i de manera no intrusiva (els objectes configurats no estan lligats a spring, ni han de conixer les seves classes);
 Redueix el codi d aplicaci dedicat a configurar i localitzar recursos (JNDI, JTA,..) en encarregar-se el framework. El codi de l aplicaci aix es fa ms llegible en tenir principalment lgica d aplicaci;
 Facilita best practices com ara programar contra interfcies en lloc de contra classes;
 Aix promou el desacoblament de serveis (pensar en els objectes de l aplicaci com serveis, que expressen la seva funcionalitat com interfcies i abstreuen els seus detalls de configuraci de la vista del programador, facilita el canvi d una implementaci concreta a una altra);
 Estructurar en serveis la lgica d aplicaci basant-se noms en POJO s e interfcies facilita els tests unitaris (no s necessari el contenidor d EJB per a les proves i els serveis sn fcils d emular amb MockObjects);
 Gesti de transaccions sense s d API s especfiques mitjanant l s d Aspect Oriented Programming (AOP pot utilitzar-se tamb a altres serveis como ara gesti de logs, seguretat o excepcions);

 Hibernate .
Hibernate com a capa d accs a dades proporciona les segents facilitats:

 Un mapeig objecte-relacional flexible (taula per classe, mltiples objectes per registre, mltiples taules per objecte, tot tipus de relacions 1-n, n-m, );
 Persistncia d objectes de manera transparent (no intrusiu, sense imposar interfcies o classes estranyes, noms arrays i collections estndard java);
 Llenguatge de querys independent de la BD (HQL);
 Possibilitat d accs natiu tradicional (T-SQL, PL-SQL,  ) i crides a lgica a la BD (stored procedures, packages);
 Toda la configuraci (mapejos, querys HQL, querys natives, ) pot definir-se a fitxers de configuraci XML, no hardcoded al codi java;
 Catx (multi-layer, threadsafe, non-blocking, clusterable);
 Altres optimitzacions (lazy initialization, subselect fetching,  );
 Integraci J2EE (EJB 3.0, JMX, JTA, );
 Extensible (nous dialectes sql, generadors de claus propis, );
 Suporta mltiples DB (Oracle, DB2, Sybase, MS SQL Server, PostgreSQL, MySQL, HypersonicSQL, SAP DB, Interbase, Ingres, Informix);

openFrame utilitza com a base aquests tres mduls i els estn, afegint un conjunt de serveis addicionals i patrons seleccionats entre les millors iniciatives opensource de cada rea (log4j, tiles, hibernate, quartz, digester, tiles, validator, xerces, cocoon, jasper, openJMS, ) i fent que funcionin de manera conjunta. Aix ofereix al desenvolupador una visi nica i coherent de l s de la plataforma.

 Nova release 2.0.
Es troba disponible la nova release 2.0 del framework J2EE openFrame. (vegeu la notcia)

 Enllaos externs .
 Web del Projecte openFrame;
 SourceForge del Projecte openFrame;
 openTrends;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376277" title="Wazon" nonfiltered="587" processed="582" dbindex="145592">
Wazon (altres ortografies Waso, Wazzo, Watzo, Watho, Gazo o Guazo) (980? - 1048) fou prncep-bisbe del principat de Lieja de  1042 al 8 de juliol de 1048. 

Provindria d'una famlia modesta de clerges: son germ Emmelin era prebost a la collegiata de Sant Vaast d'Arras, dos altres germans eren ardiaques a Lieja i Florennes.

Va anar a l'escola abacial de Lobbes. Probablement des del 1017 va comenar a ensenyar a l'escola capitular de Sant Lambert de Lieja al temps de Notger, l'inici d'una carrera eclesistica llarga: canonge (1015/1016) sota el regne de Balderic II, deg (1017), prebost i ardiaca (1033) i prncep-bisbe al 1042.

Desprs d'un conflicte amb el prebost de Sant Lambert, va retreure's al l'abadia de Stavelot al 1029 (o 1030).  Poc desprs, Conrad II va nomenar-lo capell de la cort a la qual va estar-se uns nou mesos abans de tornar a Lieja.  Malgrat la resistncia inicial de l'emperador Enric III,  va ser intronitzat com prncep-bisbe al 1042 a Colnia. 

Durant el seu regne va organitzar eficientment l'assistnca a la poblaci durant la fam de 1043.  Al 1046 va vncer els francesos que van assajar d'annexionar Aquisgr. Desprs de la seva victria militar contra Teodoric d'Holanda, Enric III li atorgar un estipendi.

Politicament, va lluitar per a restringir el poder de l'emperador en afers eclesistics com l'investidura de bisbes i del papa, el poder dels quals considerava que venia directament del Dus catlic.  La seva influncia va ser important  i era molt prxim dels papes. Lle IX va apreciar-lo expressis verbis,  Esteve IX era canonge a Lieja sota el regne de Wazon, i Gregori VII va estudiar a Colnia, una ciutat que tenia molts lligams amb Lieja a aquest poca. En una carta al bisbe de Roger II de Chlons va desestimar l's de la violncia en la lluita contra el maniqueisme, considerat com a una heretgia.

Van sebollir-lo a la catedral de Sant Lambert de Lieja, l'epitafi de la tomba, avui desapareguda, hauria sigut: Ante ruet mundus quam surgat Wazon secundus (Llat per a El mn perira ms aviat que sorgir un segon Wazon).


Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376278" title="Zbigniew Brzezinski" nonfiltered="588" processed="583" dbindex="145593">

Zbigniew Brzezinski (28 de mar de 1928) poltic nord-americ nascut a Polnia. Considerat un dels analistes ms prestigiosos en poltica exterior americana del mn.

s considerat com el principal suport per als Mudjaidins en contra de l'URSS a Afganistan, el seu carcter sempre ha estat antirus.

Va ser requerit el 2006 davant d'una audincia del Senat d'Estats Units, on explic que es podria donar un atemptat terrorista com el de l'11 de setembre, per iniciar la guerra contra Iran, afirmo aix: "Un escenari possible per a un enfrontament militar amb l'Iran implica que el fracs iraqui assoleixi els lmits americans; seguit d'acusacions americanes que facin l'Iran responsable d'aquest fracs; desprs, per algunes provocacions a l'Iraq o un acte terrorista a territori americ, acte del qual es faria responsable a l'Iran. Aix pogus culminar amb una acci militar americana "defensiva" contra l'Iran que submergiria a una Amrica allada en un profund fangar en el qual hi hauria inclosos l'Iran, l'Iraq, l'Afganistan i el Pakistan. " 

Va ser assessor de seguretat nacional durant el govern del President Jimmy Carter (1977-1981). En l'actualitat s professor de la Paul H. Nitze School of Advanced International Studies de la Universitat Johns Hopkins i assessor del Centre d'Estudis Estratgics i Internacionals. 

  Publicacions principals (en angls) .

 The Permanent Purge: Politics in Soviet Totalitarianism, Cambridge: Harvard University Press (1956);
 Soviet Bloc: Unity and Conflict, New York: Praeger (1961), ISBN 0-674-82545-4;
 Between Two Ages : America's Role in the Technetronic Era, New York: Viking Press (1970), ISBN 0-313-23498-1;
 Power and Principle: Memoirs of the National Security Adviser, 1977-1981, New York: Farrar, Strauss, Giroux (March 1983), ISBN 0-374-23663-1;
 Game Plan: A Geostrategic Framework for the Conduct of the U.S.-Soviet Contest, Boston: Atlantic Monthly Press (June 1986), ISBN 0-87113-084-X;
 Grand Failure: The Birth and Death of Communism in the Twentieth Century, New York: Charles Scribner's Sons (1989), ISBN 0-02-030730-6;
 Out of Control: Global Turmoil on the Eve of the 21st Century, New York: Collier (1993), ISBN 0-684-82636-4;
 The Grand Chessboard: American Primacy and Its Geostrategic Imperatives, New York: Basic Books (October 1997), ISBN 0-465-02726-1, subsequently translated and published in nineteen languages;
 The Choice: Global Domination or Global Leadership, Basic Books (March 2004), ISBN 0-465-00800-3;
 Second Chance: Three Presidents and the Crisis of American Superpower , Basic Books (March 2007), ISBN 0-465-00252-8;

Enllaos externs.
;
Brzezinski al CSIS;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376281" title="Gaiata (monument)" nonfiltered="589" processed="584" dbindex="145594">
La gaiata s un monument illuminat que es planta als carrers de Castell de la Plana durant les festes de la Magdalena. Prov de la tradici que els pobladors de la ciutat baixaren de les muntanyes amb l'ajuda d'unes torxes anomenades "gaiates".



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376287" title="Paul H. Nitze School of Advanced International Studies" nonfiltered="590" processed="585" dbindex="145595">
La Paul H. Nitze School of Advanced Itinternaonal Studies (SAIS) (Escola d'Estudis Internacionals Avanats), situada a Washington DC, s una de les millors escoles de postgrau dedicades a l'estudi de les relacions internacionals, l'economia, la diplomcia i la poltica internacional.

SAIS forma part de la Johns Hopkins University i s una de les poques institucions acadmiques globals, en comptar amb presncia a tres diferents continents, amb campus a Washington DC (Estats Units), Bolonya (Itlia) i Nanjing (Xina).

La seva seu central a Washington s en l'area coneguda com a Avinguda Massachussetts, al costat de Dupont Circle, envoltada de nombroses ambaixades i els centres d'investigaci ms importants dels Estats Units, tals com la Instituci Brookings, l'Institut Peterson, el Fons Carnegie per a la Pau Internacional o el Centre per al Desenvolupament Global.

 Histria .

SAIS va ser fundada el 1943 per Paul Nitze i Christian Herter. Es va establir durant la Segona Guerra Mundial per un grup d'homes d'estat que volien comptar amb un institut que pogus formar americans per a les responsabilitats internacionals de la postguerra. L'mfasi es va posar des del principi en l'ensenyament i investigaci de relacions internacionals, economia internacional i idiomes. El lloc natural per a l'escola era la capital dels Estats Units, Washington DC, ja que era el centre del poder poltic i de la poltica exterior nord-americana. Durant el primer any acadmic, el 1944, es van matricular 15 estudiants. Es va convertir en part de la Universitat Johns Hopkins el 1950.

El 1955 es va crear el Bologna Center a la ciutat de Bolonya (Itlia), la primera instituci de postgrau fundada en Europa sota el sistema universitari americ. El 1963, SAIS va crixer ms enll de seus primera seu a Florida Avenue i es va traslladar en un dels seus actuals edificis a Massachusetts Avenue, N.W. (Washington DC). El 1986 es va crear l'Hopkins-Nanjing Center a Nanjing (Xina), completant de forma pionera la presncia global de l'escola.

 Estudis i professorat .

L'escola imparteix exclusivament titulacions de postgrau (Mster i PhD) i es divideix en 14 departaments d'investigaci. Alguns sn temtics (Economia Internacional, Relacions Internacionals, Estudis Estratgics, Dret Internacional, Desenvolupament Internacional, etc.) mentre que d'altres sn geogrfics (Estudis Africans, Asitics, Europeus, el Prxim Orient, Llatinoamericans, etc.). Compta amb uns 550 estudiants Washington, D.C., uns 180 a Bolonya i 100 a la Xina. Aproximadament un 60% prov dels Estats Units, amb la resta repartida entre ms de 66 pasos diferents.

Alguns dels membres del claustre ms destacats sn o han estat Francis Fukuyama, Paul Wolfowitz (essent-hi deg), Zbigniew Brzezinski o Robert Mundell (premi nobel d'Economia).

 Centres d'investigaci . 

Foreign Policy Institute;
Central Asia-Caucasus Institute;
Center For Constitutional Studies And Democratic Development (Italy);
Center for Displacement Studies ;
Center for International Business and Public Policy ;
Center for Strategic Education ;
Center for Transatlantic Relations ;
The Dialogue Project ;
Hopkins-Nanjing Research Center (China);
Institute for International Research (China);
International Energy and Environment Program (IEEP) ;
International Reporting Project;
Philip Merrill Center for Strategic Studies;
Protection Project ;
Reischauer Center for East Asia Studies;
Schwartz Forum on Constructive Capitalism  ;
SME Institute  ;
Swiss Foundation for World Affairs;
US-Korea Institute;

 Enllaos externs .

 SAIS Website;
 SAIS Bologna Center Website;
 Hopkins-Nanjing Center Website;
 SAIS Review, Journal of International Affairs;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376294" title="Paul Nitze" nonfiltered="591" processed="586" dbindex="145596">

Paul Henry Nitze (16 de gener de 1907 - 9 d'octubre de 2004) va ser un oficial d'alt de rang dels Estats Units que va ajudar a donar forma a la poltica de defensa nord-americana durant la Guerra Freda.

Nitze va participar en la negociaci dels grans tractats sobre armes atmiques (donant el seu suport al SALT I, per oposant-se al SALT II) i va ser cofundador del think tank anomenat Equip B, les conclusions del qual van tenir una gran influncia en el rebrot de la Guerra Freda durant la presidncia de Ronald Reagan. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376303" title="Eupetrichthys" nonfiltered="592" processed="587" dbindex="145597">

Eupetrichthys  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Eupetrichthys angustipes   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ramsay E. P. & Ogilby J. D. 1888. On a new genus and species of labroid fish from Port Jackson. Proc. Linn. Soc. N. S. W. (Ser. 2) v. 2 (pt 4). 631-634.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376306" title="Frontilabrus" nonfiltered="593" processed="588" dbindex="145598">

Frontilabrus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Frontilabrus caeruleus ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. i B. Cond 1989. Frontilabrus caeruleus, nouveaux genre et espce de Labrid des Maldives. Rev. Fr. Aquariol. v. 15 (no. 3) (1988): 89-92.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376311" title="Gomphosus" nonfiltered="594" processed="589" dbindex="145599">


 Gomphosus s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Gomphosus caeruleus    ;
Gomphosus varius   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde, B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-lxvi + 1-558, Pls. 1-34.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376313" title="Instituci Brookings" nonfiltered="595" processed="590" dbindex="145600">
La Instituci Brookings o Brookings Institution s un centre d'investigaci (think tank) sense nims de lucre, fundat el 1916. La seva seu es troba a Washington DC (Estats Units).

Brookings afirma que es dediquen a la funci pblica a travs de la investigaci i a l'educaci en les cincies socials, especialment en economia, govern i poltica exterior. Essent un dels centres d'investigaci ms antics a Washington, Brookings declara que el seu objectiu principal s "ajudar el desenvolupament de poltiques pbliques slides i promoure la comprensi del pblic de qestions d'importncia nacional".

L'organitzaci s'autoanomena com a independent, per sovint s descrita pels mitjans de comunicaci com una organitzaci liberal. D'altra banda, alguns liberals del pas han criticat la tasca dels estudiosos en poltica exterior de Brookings per donar massa suport a les poltiques de l'administraci de George W. Bush.

L'organitzaci s dirigida actualment per Strobe Talbott, exsecretari adjunt d'Estat dels Estats Units sota la presidncia de Clinton. Carlos Pascual, l'antic ambaixador a Ucrana, actua com a vicepresident de la Instituci Brookings i com a Director del programa d'Estudis de Poltica Exterior. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376323" title="Hemigymnus" nonfiltered="596" processed="591" dbindex="145601">

Hemigymnus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Hemigymnus fasciatus   ;
Hemigymnus melapterus   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther A. 1861. A preliminary synopsis of the labroid genera. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 3) v. 8 (no. 47). 382-389.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376324" title="Mind Reader" nonfiltered="597" processed="592" dbindex="145602">

Mind Reader s una can del grup australi de rock alternatiu Silverchair, i es va llanar com a quart senzill del seu cinqu lbum d'estudi, Young Modern. La can est composada pel cantant del grup Daniel Johns amb la collaboraci de Julian Hamilton del grup The Presets. El videoclip fou gravat en un concert a Melbourne de la gira Across the Great Divide Tour.


 Llista de canons .
Promo AUS (ELEVENCDPRO81)
 "Mind Reader";
 "Mind Reader (Live From "Across The Great Divide")";

Senzill iTunes
 "Mind Reader";
 "Mind Reader (Live Video)";









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376338" title="Ges" nonfiltered="598" processed="593" dbindex="145603">
El riu Ges neix a la Serra de Santa Magdalena, al Ripolls; travessa la Serra de Bellmunt i penetra a la Plana de Vic pel Forat Mic. A Sant Pere de Torell recull les aiges del seu afluent, el riu Forns, que neix als vessants occidentals de la Serra dels Llancers, a la Garrotxa. A Torell, vessa les seves aiges al riu Ter.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376341" title="Hologymnosus" nonfiltered="599" processed="594" dbindex="145604">

Hologymnosus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Hologymnosus annulatus    ;
Hologymnosus doliatus    ;
Hologymnosus longipes     ;
Hologymnosus rhodonotus   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3. i-lxvi + 1-558.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376346" title="Arbortum" nonfiltered="600" processed="595" dbindex="145605">



Un arbortum s un jard botnic especialitzat, generalment concebut com un espai paisatgista. Presenta nombroses espcies d'arbres o essncies llenyoses en forma de colleccions molt sovint temtiques.

Existeixen arbortums de lleure procedents d'una gran activitat passada per que ja no tenen usos cientfics.

Un jard que presenta colleccions d'arbusts s'anomena "fruticetum" i es diu "pinetum" un arbortum especialitzat en conferes.

Histric.

El primer arbortum cientfic va ser creat a Frana, a meitat del segle XVII, per un oficial de la marina francesa que va reunir colleccions importants d'arbres d'Europa i d'Amrica del Nord.

Rols.

Els usos d'un arbortum obeeixen a les regles generals d'un jard botnic el que vol dir que totes les espcies llenyoses han d'estar acuradament etiquetades per informar els visitants.

Conservatori.

Certs arbortums tenen un objectiu de conservaci i de salvaguarda d'espcies en perill d'extinci, sovint d'origen estranger al pas. El conjunt dels arbortums constitueix un patrimoni natural d'espcies llenyoses forestals o no.

Recerca cientfica.

La part de la botnica especialitzada en l'estudi dels arbres es diu dendrologia.

Funcionament.

Com en els jardins botnics, un veritable arbortum t un graner on s'hi emmagatzemen les llavors de les espcies llenyoses del seu pas i de la seva regi. Emmagatzema igualment els sements collits a l'arbortum (fins i tot si, en base a la presncia d'un gran nombre d'espcies a un espai petit, les llavors recuperades donen sovint hbrids).

Generalment l'arbortum, quan desenvolupa una activitat de multiplicaci, permet preservar multiplicant les espcies llenyoses rares grcies a l'intercanvi de sements entre els diferents arbortums i jardins botnics a travs del mn i aix grcies a un ndex sminum.

s generalment obert al pblic i constitueix doncs una mena de museu d'arbres.

Es distingeixen quatre categories d'arbortums:

 l'arbortum de colleccions generals: s una collecci que reuneix un mxim d'espcies del mn sencer; cada espcie s representada amb un nombre limitat d'individus, sovint un de sol; s una concepci semblant a la del jard botnic.

 l'arbortum forestal: la collecci d'espcies s menys estesa, per cadascuna s representada amb un nombre ms important d'individus, de 25 a 100, fins i tot ms; l'objectiu s ms de provar i de comparar el comportament forestal de noves espcies introdudes a una regi; a Frana, l'arbortum de l'ONF de Royat al departament del Puy-de-Dme (63) n's un molt bon exemple.

 l'arbortum temtic: reuneix diverses varietats d'una mateixa espcie (pomers, figueres, etc.); l'objectiu s aleshores de constituir un conservatori de la diversitat d'una espcie.

 l'arbortum paisatgista: s un arbortum de collecci que t en compte la dimensi esttica en la tria i la repartici de les plantacions; l'arboretum de Balaine a l'Allier (03) s un exemple d'arbortum paisatgista.

Arbortums importants al mn.

Es poden destacar:

 A Europa:

 l'arboretum Jean Huchet situat a Gennes-sur-Seiche a Bretanya, el ms gran de Frana.
 el Westonbirt Arboretum a Anglaterra creat el 1828. (www);
 l'hortus botanicus a Amsterdam als Pasos Baixos.
 l'arbortum de Trsteno situat a la regi de Dubrovnik a Crocia data del segle XV (1492), s el ms vell del Mn per ha estat parcialment destrut durant la guerra a l'ex Iugoslvia.
 l'arbortum Kmoni de Szombathely a Hongria.
 l'arbortum concebut actualment pel compositor i cap polons Krzysztof Penderecki a Luslawice, Polnia.
 La bambuseria de Prafrance a Frana a la vora d'Anduze (Gard), colleccions de bambs.
 Arboretum du Vallon de l'Aubonne a Aubonne, Sussa. (www);


 Als Estats Units:

 el San Francisco Botanical Garden.
 l'Arnold Arboretum de la Universitat d'Harvard situat a Jamaica Plain, Boston, Massachusetts creat el 1872.
 l'U.S. National Arboretum de Washington DC creat el 1927. (www);
 el Washington Park Arboretum de la universitat de Washington a Seattle (estat de Washington) (www).
 l'Holden Arboretum situat a Kirtland, Ohio prop de Cleveland. (www);


 A l'sia:

 Zhongshan Arboretum a la Xina.

A Catalunya.

 el Village-arboretum a Vernet.
 l'Arbortum de Font-Romeu, a Font-Romeu.
 l'Arbortum de Sant Guillem, a Prats de Moll.
 l'Arbortum de Catalunya, a Cabrils.

Vegeu tamb.

 Jard botnic;
 Arbre;
 Bosc;
 Parc nacional;
 Biodiversitat;

Enllaos externs.

 El village arboretum;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376351" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="601" processed="596" dbindex="145606">

En els Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es realitzaren 8 proves de boxa, totes elles en categoria masculina. La competici es realitz entre els dies 7 i 13 d'agost de 1948 a l'Earls Court Exhibition Centre i l'Empire Pool.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Boxa 1948;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376361" title="Molsheim" nonfiltered="602" processed="597" dbindex="145607">

Molsheim (alsaci Molse) s un municipi francs, situat al departament de Baix Rin i a la regi d'Alscia. 

 Demografia .


Histria .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376363" title="Baw (sobir)" nonfiltered="603" processed="598" dbindex="145608">
Baw fou l'ancestre dels bawndides del Tabaristan.

Segons la seva genealogia era net de Kaus, fill del rei sassnida Kobad I (488-497 i 499-531), per ms probablement era un alt dignatari religis mazdaista de Rayy del final del segle VI anomenat Baw que va anar al Tabaristan al temps de la conquesta rab i fou escollit pel poble com a governant agafant el ttol reial. Va expulsar als rabs i va regnar 15 anys abans de ser assassinat (vers 680) per Walash, probablement el masmughan de Dunbawand que va usurpar el tron durant vuit anys.

Finalment el va succeir el seu fill Surkhab ibn Baw desprs de derrotar al usurpador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376364" title="Regi del Centre (Portugal)" nonfiltered="604" processed="599" dbindex="145609">

La Regi Centre (en portugus Regio Centro) s una regi portuguesa, que comprn ntegrament els districtes de Combra, Castelo Branco i Leiria, la major part dels districtes de Aveiro, Viseu i Guarda, i prop d'un ter del Districte de Santarm. Limita al nord amb la Regi Nord, a l'est amb Castella-Lle, al sud amb l'Alentejo i la Regi de Lisboa i a l'oest amb l'Oce Atlntic. rea: 28 405 km (un 31% del  Portugal Continental). Poblaci (2007): 2 411 473 (un 25% del Portugal Continental). 

Comprn 12 subregions estadstiques: 

 Baixo Mondego;
 Baixo Vouga;
 Beira Interior Norte;
 Beira Interior Sul;
 Cova da Beira;
 Do-Lafes;
 Mdio Tejo;
 Oeste;
 Pinhal Interior Norte;
 Pinhal Interior Sul;
 Pinhal Litoral;
 Serra da Estrela;

La Regi Centre comprn 78 concelhos (25,2% del total nacional). Grosso modo, correspondria a les antigue comarques de Beira (Beira Alta, Beira Baixa i Beira Litoral) i part de Ribatejo i Estremadura.

 Ciutats principals .
Coimbra, Aveiro, Viseu, Leiria, Guarda,
Castelo Branco, Covilh, Figueira da Foz, Tomar, Abrantes, Ovar, Mangualde, Tondela,
Caldas da Rainha, Pombal, Marinha Grande, Peniche,
Seia i Pinhel.
 Enllaos externs .
Centre de Portugal;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376367" title="Saverne" nonfiltered="605" processed="600" dbindex="145610">

Saverne (Zabern en alemany, Zwere en alsaci) s un municipi francs, situat al departament de Baix Rin i a la regi d'Alscia. Limita al nord-oest Ottersthal, al nord Ottersthal i Monswiller, al nord-est Monswiller, a l'oest amb Danne-et-Quatre-Vents, a l'est amb Monswiller i Waldolwisheim, al sud-oest Haegen i Gottenhouse, al sud amb Otterswiller i a l'est amb Schwenheim i Furchhausen.

 Demografia .


 Administraci .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376368" title="Castell de Mir" nonfiltered="606" processed="601" dbindex="145611">

El Complex del Castell de Mir (bielors:             , rus:              ), s Patrimoni Mundial a Bielorssia per la UNESCO situat a la ciutat de Mir al Districte Karelichy de la Hrodna voblast, a 29 km al nord-oest des d'un altre lloc del Patrimoni Mundial,Castell de Nesvizh. 

La construcci del castell va comenar a finals del segle XV, amb arquitectura d'estil gtic. Edifici del castell va ser completat per Duke Ilinich a principis de segle XVI prop del llogaret Mir (abans de Minsk guberniya). Al voltant de 1568 el castell de Mir va passar a mans de Duke Radvila litu, qui va finalitzar la construcci del Castell en l'arquitectura d'estil renaixentista. Una histria de tres palaus va ser construt al llarg de la zona oriental i el nord de les parets del castell. Enguixat faanes van ser decorades amb portals de pedra calcria, plaques, balcons i porxos.

Desprs de ser abandonat per gaireb un segle i patint greus danys durant el perode napolenic, el castell va ser restaurat a finals del segle XIX. El 1813, desprs de la mort de Dominik Radzivil, el castell va passar a mans de la seva filla Stefania, que es va casar amb Ludwig zu Sayn-Wittgenstein-Berleburg. El castell ms tard va caure en mans de la seva filla Maria, que es va casar amb el Prncep Chlodwig Hohenloche-Schillingsfrst. El seu fill, Maurice Hohenloche-Schillingsfrst vengu el castell a Nikolaj Sviatopolk-Mirski, de la Bialynia clan, el 1895. Nikolaj fill del Michail comenar a reconstruir el castell d'acord amb els plans de l'arquitecte Teodor Bursze. El Sviatopolk-Mirski de propietat familiar el castell fins a 1939. Durant la Segona Guerra Mundial, que va arribar sota el domini de la fora d'ocupaci nazi i va servir com un gueto per a la poblaci jueva local abans de la seva liquidaci.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376372" title="Surkhab ibn Baw" nonfiltered="607" processed="602" dbindex="145612">
Surkhab ibn Baw o Sohrab ibn Baw fou el segon sobir de la dinastia bawndida del Tabaristan.

El seu pare Baw fou assassinat el 680 per un personatge de nom Walash o Adhur Walash que sembla ser el masmughan de Dunbawand, el qual es va sostenir vuit anys fins que Surkhab ibn Baw, amb el suport de la poblaci, el va derrotar i va recuperar el tron. Fou coronat com ispahbad o rei a Perim o Pirim (Firim o Ferim) on va construir el seu palau, a la regi de Shahriarkuh a les muntanyes l'est de Tabaristan, que fou la primera capital permanent dels bawndides. 

El va succeir el seu fill Mihr Mardan ibn Surkhab.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376374" title="Pictograma" nonfiltered="608" processed="603" dbindex="145613">

Els pictogrames sn smbols internacionals que comuniquen informacions elementals. Comuniquen missatges o descriuen objectes sense referir-se a la seva forma lingstica. 

Si el dibuix s assembla al que es vol transmetre l anomenarem pictograma. Si vol representar una idea s anomena ideograma.

Actualment trobem pictogrames en la forma de comunicaci d algunes cultures analfabetes d frica, d Amrica i Oceania. Tamb els podem trobar com a elements indicatius en les cultures desenvolupades.

Els pictogrames sovint poden sobrepassar el llenguatge perqu a l hora de comunicar-nos amb els parlants d altres llenges, el seu carcter s universal. Per aquesta ra s utilitzen en les senyalitzacions de carreteres i edificis.

Pel que fa a l s actual dels pictogrames, es poden definir com a Smbols d Informaci Pblics. Hi ha diferents conjunts de pictogrames separats segons la seva intenci i l mbit en qu s utilitzen: el grup de la senyalitzaci de trnsit, a les etiquetes del txtil, indicacions dins d edificis...

Es podria dir que els pictogrames sn una evoluci d escriptura cuneforme, que s el primer sistema d escriptura conegut, creat pels sumeris cap el 3500 aC. S utilitzava un estil de punta de cunya per gravar-los al fang, donant lloc a carcters en forma cuneforme.

La majoria de pictogrames tenen les bases amb figures geomtriques simples, ja siguin triangles, circumferncies, rectangles...
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376375" title="Baixo Mondego" nonfiltered="609" processed="604" dbindex="145614">

El Baixo Mondego s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Centre i del Districte de Combra. Limita al nord amb el Baixo Vouga i amb el Do-Lafes, a l'est amb Pinhal Interior Norte, al sud amb Pinhal Litoral i a l'oest amb l'Oce Atlntic. rea: 2062 km. Poblaci (2001): 340 342. Comprn 8 concelhos: 

 Cantanhede;
 Coimbra;
 Condeixa-a-Nova;
 Figueira da Foz;
 Mira;
 Montemor-o-Velho;
 Penacova;
 Soure;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376377" title="Dabyida" nonfiltered="610" processed="605" dbindex="145615">
La dinastia dabyida fou una dinastia d'ispahbads (caps militars) que va governar inicialment el Gilan i desprs la plana del Tabaristan; eren suposats descendents d'un rei sassnida i inicialment foren governadors sassnides que van quedar independents amb la invasi musulmana. El nom el van agafar del segon prncep de la dinastia Dabuya.

Els dabyides van governar de vers el 640 fins vers al 760. Malauradament no s coneix gaireb res de la seva histria interna i el que se sap es mercs al historiador Ibn Isfandiyar. La dinastia es va iniciar al Gilan en el moment de confusi durant la invasi musulmana i la successi fou regular dins dels graus ms prxims. Vers el 712 amb Farrukhan I, es van estendre del Gilan cap a l'est ocupant les terres de la plana de Tabaristan mentre a les muntanyes governaven els karnides i els bawndides. La capital es va fixar a Sari. El 716 van patir un seris atac omeia organitzat pel governador d'Iraq Yazid ibn al-Muhallab. El 749 va pujar al tron Khurshid II que va donar suport a Abu Muslim i als abbssides contra els omeies. Tamb van ajudar a Abu Muslim contra el rebel mazdaista Sunbadh, revoltat al Khurasan. No obstant el califa va decidir la conquesta del pas i va enviar expedicions entre 758 i 760 fins que el van dominar. El darrer ispahbad, Khursid, va morir el 761.

 Llista de ispahbads .

Gil ibn Gilanshah Gawbara  vers 640-660;
Dabuya ibn Gawbara 660-676;
Khurshid I ibn Gawbara 676-712;
Farrukhan I ibn Dabuya 712-728;
Dadburzmihr ibn Farrukhan I 728-741;
Farrukhan II ibn Farrukhan I 741-749;
Khurshid II ibn Dadburzmihr 749-761;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376380" title="Baixo Vouga" nonfiltered="611" processed="606" dbindex="145616">

El Baixo Vouga s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Centre i del Districte d'Aveiro. Limita al nord amb Grande Porto i Entre Douro e Vouga, a l'est amb Do-Lafes, al sud amb Baixo Mondego i a l'oest amb l'Oce Atlntic. rea: 1804 km. Poblaci (2001): 385.725. 

Comprn 12 concelhos:

 gueda;
 Albergaria-a-Velha;
 Anadia;
 Aveiro;
 Estarreja;
 lhavo;
 Mealhada;
 Murtosa;
 Oliveira do Bairro;
 Ovar;
 Sever do Vouga;
 Vagos;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376382" title="Beira Interior Norte" nonfiltered="612" processed="607" dbindex="145617">

La Beira Interior Norte s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Centre i del Districte de Guarda. Limita a nord amb Douro, a l'est amb Castella-Lle, al sud amb Beira Interior Sul i Cova da Beira i a l'oest amb Serra da Estrela i Do-Lafes. rea: 4251 km. Poblaci (2001): 115 326. 

Comprn 9 concelhos:

 Almeida;
 Celorico da Beira;
 Figueira de Castelo Rodrigo;
 Guarda;
 Manteigas;
 Mda;
 Pinhel;
 Sabugal;
 Trancoso;

Ciutats.
Guarda(pop.aprox.31,224),distrite capital , capital de Area Urbana Beiras i Diocese de Guarda.
Altres ciutats historicas:Pinhel (3,500),Trancoso(3,300),Sabugal(3,000) i Mda(2,004).
Villas principals.
Manteigas , Vilar Formoso (municipi de Almeida),Celorico da Beira,Figueira de Castelo Rodrigo , Almeida , Vila Franca das Naves (municipi de Trancoso) i Souto (municipi de Sabugal).

Monuments principals.
S(Catedral) de Guarda,
castels(castelos) de Pinhel,Sabugal,Sortelha,Marialva,Rodrigo,Bom,Melhor i
Parc Arqueologico de arte rupestre(pre-historica)de Vale de Coa(Ca,en portugues),classificado por UNESCO Patrimonio Mundial.
Rius principals.
Mondego,Douro i Coa.
Montagnes principals.
Serra da Estrela i Marofa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376383" title="Altair 8800" nonfiltered="613" processed="608" dbindex="145618">

Altair 8800 va ser un sistema ordinador creat el 1975 per la empresa estatunidenca MITS, basat en el microprocessador Intel 8080 i venut per correu sota forma de kit, a travs d'anuncis en les revistes Popular Electronics, Radio-Electronics i similars. Els constructors pretenien vendre noms d'uns pocs centenars d'unitats per a hobbystas, i es van sorprendre al vendre milers de kits el primer mes.

Avui, l'Altair s reconegut com l'espurna inicial que ha deflagrat la revoluci dels ordinadors personals pocs anys desprs. El bus S-100 (posteriorment IEEE-696) projectat per l'Altair es va fer un estndard industrial de fet, i el primer llenguatge de programaci per a la mquina va ser tamb el primer producte desenvolupat per la Microsoft, el Altair BASIC.

Especificacions tcniques.


Referncies.


 Enllaos externs .

 Altair 8800 ;
 Virtual Altair Museum ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376387" title="Vall del Ges" nonfiltered="614" processed="609" dbindex="145619">
La Vall del Ges' est situada al nord de la comarca d Osona, dins la subcomarca  de la Plana de Vic, la tanca la Serralada de Bellmunt que limita amb la comarca del Ripolls. Amb el Santuari de la Mare de Du de Bellmunt que es troba a 1.426 metres d altitud. Tamb en aquesta serralada hi abunden les alzines a les solanes fins a 800   900  metres d alada. A partir d aqu hi trobem roures.

El riu Ges neix a la Serra de Santa Magdalena, rep les aiges del riu Forns i s'ajunta amb el Ter a Torell.

Aquesta Vall est constituda per tres municipis: Torell, Sant Pere de Torell i Sant Vicen de Torell. Torell s un dels municipis ms poblats de la Plana juntament amb Vic, Manlleu, Tona i Centelles.

En ella hi havia tingut gran importncia la indstria txtil amb fbriques a Ors (La Mambla), a Borgony (Fabra i Coats) i a Torell (La Coromina), entre d altres.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376389" title="Beira Interior Sul" nonfiltered="615" processed="610" dbindex="145620">

La Beira Interior Sul s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Centre i del Districte de Castelo Branco. Limita al nord amb Cova da Beira i Beira Interior Norte, a l'est amb Extremadura, al sud amb Alto Alentejo i a l'oest amb Pinhal Interior Sul. rea: 3738 km. Poblaci (2001): 78 127. 

Comprn 4 concelhos:

 Castelo Branco;
 Idanha-a-Nova;
 Penamacor;
 Vila Velha de Rdo;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376392" title="Iniistius" nonfiltered="616" processed="611" dbindex="145621">


Iniistius  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Iniistius aneitensis    ;
Iniistius auropunctatus     ;
Iniistius baldwini     ;
Iniistius bimaculatus      ;
Iniistius celebicus ;
Iniistius cyanifrons    ;
Iniistius dea     ;
Iniistius geisha      ;
Iniistius griffithsi ;
Iniistius jacksonensis     ;
Iniistius melanopus   ;
Iniistius pavo     ;
Iniistius pentadactylus    ;
Iniistius trivittatus    ;
Iniistius twistii     ;
Iniistius umbrilatus    ;
Iniistius verrens ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Gill T. N. 1862. Catalogue of the fishes of Lower California in the Smithsonian Institution, collected by Mr. J. Xantus. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14 (nos. 3-4). 140-151.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376393" title="Cova da Beira" nonfiltered="617" processed="612" dbindex="145622">

La Cova da Beira s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Centre i del Districte de Castelo Branco. Limita al nord amb Serra da Estrela i Beira Interior Norte, a l'est amb Beira Interior Sul, al sud amb Beira Interior Sul i Pinhal Interior Sul i a l'oest amb Pinhal Interior Norte. rea: 1373 km. Poblaci (2001): 93.580. 

Comprn 3 concelhos:

 Belmonte;
 Covilh;
 Fundo;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376396" title="Justo Nieto Nieto" nonfiltered="618" processed="613" dbindex="145623">
Justo Nieto Nieto (Cartagena, 1 de novembre de 1943-) s un enginyer industrial mecnic i poltic valenci-murci.   
Est casat. Ha treballat en la universitat de Terrassa, la universitat de Santander i des del 1976 en la Universitat Politcnica de Valncia. Va ser director de lEscola Tcnica Superior d'Enginyers Industrials de la UPV des del 1979 fins al 1985. Aleshores fou elegit rector de la Universitat fins l'any 2004, quan fou nomenat conseller d'Empresa, Universitat i Cincia de la Generalitat Valenciana. En juny del 2007, desprs de les eleccions autonmiques del 27 de maig, Camps no va contar amb Nieto per a que continuara la seua tasca com a Conseller i Justo Nieto va reflexar el seu malestar sent l'nic dels Consellers eixints que no assist a l'acte de presa de possessi de Camps com a President de la Generalitat Valenciana .
Fou el fundador de l'Institut de Biomecnica de la UPV, s ex-president de la Societat Ibrica de Biomecnica i de la Federaci Espanyola del IFToMM, i va ser membre del Consell Valenci de Cultura.

s Doctor Honoris Causa per les Universitats de Chiclayo, (Per) i Tarapoto, (Per); Institut Superior Politcnic Jos Antonio Echeverra (La Habana); Universidad Ricardo Palma (Lima - Per).

s fill adoptiu de la ciutat d'Alcoi i Medalla d'or de la ciutat.



 Enllaos externs .
El Pas;
Currculum;
Fi com a conseller;




 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376397" title="Do-Lafes" nonfiltered="619" processed="614" dbindex="145624">

El Do-Lafes s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Centre i, majoritriament, del Districte de Viseu, encara que tamb inclou un concelho del Districte de Guarda. Limita al nord amb Tmega i Douro, a l'est amb Beira Interior Norte i Serra da Estrela, al sud amb Pinhal Interior Norte i Baixo Mondego i a l'oest amb Baixo Vouga i Entre Douro e Vouga. rea: 3483 km. Poblaci (2001): 286 315. 

Comprn 15 concelhos:

 Aguiar da Beira;
 Carregal do Sal;
 Castro Daire;
 Mangualde;
 Mortgua;
 Nelas;
 Oliveira de Frades;
 Penalva do Castelo;
 Santa Comba Do;
 So Pedro do Sul;
 Sto;
 Tondela;
 Vila Nova de Paiva;
 Viseu;
 Vouzela;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376400" title="Wissembourg" nonfiltered="620" processed="615" dbindex="145625">

Wissembourg (Weienburg en alemany, Wisseburi en frncic) s un municipi francs, situat al departament de Baix Rin i a la regi d'Alscia. 

 Demografia .

 Administraci .



 Enllaos externs .
 Otfrid von Weissenbourg;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376403" title="Districte de Haguenau" nonfiltered="621" processed="616" dbindex="145626">


El Districte de Haguenau s un dels 6 districtes amb qu es divideix el departament francs del Baix Rin, a la regi d'Alscia. Compta amb 3 cantons i 56 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Haguenau.

Cantons.
cant de Bischwiller - cant de Haguenau - cant de Niederbronn-les-Bains

Vegeu tamb.
Cantons del Baix Rin;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376404" title="Districte de Molsheim" nonfiltered="622" processed="617" dbindex="145627">


El Districte de Molsheim s un dels 7 districtes amb qu es divideix el departament francs del Baix Rin, a la regi d'Alscia. Compta amb 5 cantons i 69 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Molsheim.

Cantons.
cant de Molsheim - cant de Rosheim - cant de Saales - cant de Schirmeck - cant de Wasselonne

Vegeu tamb.
Cantons del Baix Rin;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376405" title="Districte de Saverne" nonfiltered="623" processed="618" dbindex="145628">

El Districte de Saverne (alsaci Zwere) s un dels 7 districtes amb qu es divideix el departament francs del Baix Rin, a la regi d'Alscia. Compta amb 6 cantons i 128 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Saverne.

Cantons.
cant de Bouxwiller - cant de Drulingen - cant de Marmoutier - cant de la Petite-Pierre - cant de Sarre-Union - cant de Saverne

Vegeu tamb.
Cantons del Baix Rin;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376406" title="Districte de Slestat-Erstein" nonfiltered="624" processed="619" dbindex="145629">

El Districte de Slestat-Erstein (alsaci Schlettstdt-Eerstain) s un dels 7 districtes amb qu es divideix el departament francs del Baix Rin, a la regi d'Alscia. Compta amb 7 cantons i 101 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Slestat.

Cantons. 
cant de Barr;
cant de Benfeld;
cant d'Erstein;
cant de Marckolsheim;
cant d'Obernai;
cant de Slestat;
cant de Vill ;

Vegeu tamb.
Cantons del Baix Rin;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376407" title="Districte de Wissembourg" nonfiltered="625" processed="620" dbindex="145630">


El Districte de Wissembourg s un dels 7 districtes amb qu es divideix el departament francs del Baix Rin, a la regi d'Alscia. Compta amb 5 cantons i 68 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Wissembourg. Limita amb els estats alemanys de Rennia-Palatinat i Baden-Wurtemberg.

Cantons.
cant de Lauterbourg - cant de Seltz - cant de Soultz-sous-Forts - cant de Wissembourg - cant de Wrth

Vegeu tamb.
Cantons del Baix Rin;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376408" title="Districte de Strasbourg-Campagne" nonfiltered="626" processed="621" dbindex="145631">


El Districte de Strasbourg-Campagne (alsaci Stroosburi-Lnd) s un dels 7 districtes amb qu es divideix el departament francs del Baix Rin, a la regi d'Alscia. Compta amb 8 cantons i 104 municipis. El cap del districte s la prefectura de Strasbourg.

Cantons.
cant de Bischheim - cant de Brumath - cant de Geispolsheim - cant de Hochfelden - cant d'Illkirch-Graffenstaden - cant de Mundolsheim - cant de Schiltigheim - cant de Truchtersheim

Vegeu tamb.
Cantons del Baix Rin;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376409" title="Districte de Strasbourg-Ville" nonfiltered="627" processed="622" dbindex="145632">

El Districte de Strasbourg-Ville (alsaci Stroosburi-Stdt) s un dels 7 districtes amb qu es divideix el departament francs del Baix Rin, a la regi d'Alscia. Compta amb 10 cantons i 1 municipi. El cap del districte s la prefectura d'Estrasburg.

Cantons.
cant d'Estrasburg-1 - cant d'Estrasburg-2 - cant d'Estrasburg-3 - cant d'Estrasburg-4 - cant d'Estrasburg-5 - cant d'Estrasburg-6 - cant d'Estrasburg-7 - cant d'Estrasburg-8 - cant d'Estrasburg-9 - cant d'Estrasburg-10

Vegeu tamb.
Cantons del Baix Rin;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376410" title="Labrichthys" nonfiltered="628" processed="623" dbindex="145633">

Labrichthys  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Labrichthys unilineatus   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker P. 1854. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van het eiland Floris. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 6. 311-338.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376413" title="Conselleria d'Empresa Universitat i Cincia de la Generalitat Valenciana" nonfiltered="629" processed="624" dbindex="145634">
La Conselleria d'Empresa, Universitat i Cincia del Consell de la Generalitat Valenciana va ser el mxim rgan responsable en matria d'empresa, universitats i cincia.
Durant en temps que va existir (2004-2007) el seu conseller va ser Justo Nieto. Previament i posteriorment, s'encarrega d'aquestos temes altres conselleries.

 Enllaos interns .
 Conselleries de la Generalitat Valenciana;
 Generalitat Valenciana;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376414" title="Labroides" nonfiltered="630" processed="625" dbindex="145635">


Labroides  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Labroides bicolor     ;
Labroides dimidiatus    ;
Labroides pectoralis     ;
Labroides phthirophagus    ;
Labroides rubrolabiatus   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker P. 1851. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van de Banda-eilanden. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 2. 225-261.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376415" title="Mdio Tejo" nonfiltered="631" processed="626" dbindex="145636">

El Mdio Tejo s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Centre i del Districte de Santarm. Limita al nord amb Pinhal Interior Norte, a l'est amb Pinhal Interior Sul i Alto Alentejo, al sud amb Lezria do Tejo i a l'oest amb Pinhal Litoral. rea: 2283 km. Poblaci (2001): 226 070. 

Comprn 10 concelhos:

 Abrantes;
 Alcanena;
 Constncia;
 Entroncamento;
 Ferreira do Zzere;
 Ourm;
 Sardoal;
 Tomar;
 Torres Novas;
 Vila Nova da Barquinha;

Ciutats.
Abrantes, Entroncamento, Ftima(ciutat i freguesia en el municipi d'Ourem), Ourem,Tomar i Torres Novas.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376418" title="Slestat" nonfiltered="632" processed="627" dbindex="145637">

Slestat (abans de 1920 Schlestadt; Schlettstadt en alsaci i alemany) s un municipi francs, situat al departament de Baix Rin i a la regi d'Alscia.  

 Demografia .



Administraci.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376419" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="633" processed="628" dbindex="145638">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a Londres (Regne Unit) es realitzaren 6 proves de ciclisme, totes elles en categoria masculina. Aquestes proves es dividiren en dues de ciclisme en ruta, formades per una contrarellotge individual, el temps de la qual fou utilitzada per a decidir el resultat de la contrarellotge per equips, i en quatre proves de ciclisme en pista. 

Les proves es realitzaren entre els dies 7 i 11 d'agost, les de ciclisme en ruta en un circuit urb i les de ciclisme en pista foren realitzades al Veldrom Herne Hill de Londres.

Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.


Ciclisma en pista.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Ciclisme 1948;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376421" title="Subregi de l'Oeste" nonfiltered="634" processed="629" dbindex="145639">

Oeste s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Centre i dividida entre el Districte de Leiria i el Districte de Lisboa. Limita a l'est amb Pinhal Litoral i Lezria do Tejo, al sud amb Gran Lisboa i a l'oest i nord amb l'Oce Atlntic. rea: 2486 km. Poblaci (2001): 338 711. 

Comprn 12 concelhos:

 Alcobaa ;
 Alenquer;
 Arruda dos Vinhos;
 Bombarral;
 Cadaval;
 Caldas da Rainha ;
 Lourinh;
 Nazar;
 bidos;
 Peniche  ;
 Sobral de Monte Agrao;
 Torres Vedras  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376422" title="Labropsis" nonfiltered="635" processed="630" dbindex="145640">

Labropsis  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Labropsis alleni    ;
Labropsis australis    ;
Labropsis manabei    ;
Labropsis micronesica    ;
Labropsis polynesica    ;
Labropsis xanthonota   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Schmidt P. J. 1931. Fishes of the Riu-Kiu Islands. Trudy Tikhook. Kom. Akad. Nauk SSSR v. 1. 19-156.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376424" title="Pinhal Interior Norte" nonfiltered="636" processed="631" dbindex="145641">

Pinhal Interior Norte s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Centre i dividida entre el Districte de Combra i el Districte de Leiria. Limita al nord amb Do-Lafes, a l'est amb Serra da Estrela i la Cova da Beira, al sud amb Pinhal Interior Sul i Mdio Tejo i a l'oest amb Pinhal Litoral i Baixo Mondego. rea: 2617 km. Poblaci (2001): 138 543. 

Comprn 14 concelhos:

 Alvaizere;
 Ansio;
 Arganil;
 Castanheira de Pra;
 Figueir dos Vinhos;
 Gis;
 Lous;
 Miranda do Corvo;
 Oliveira do Hospital;
 Pampilhosa da Serra;
 Pedrgo Grande;
 Penela;
 Tbua;
 Vila Nova de Poiares;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376425" title="Lachnolaimus" nonfiltered="637" processed="632" dbindex="145642">


Lachnolaimus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Lachnolaimus maximus  ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier G. 1829. Le Rgne Animal, distribu d'aprs son organisation, pour servir de base  l'histoire naturelle des animaux et d'introduction  l'anatomie compare. Edition 2. Rgne Animal (ed. 2) v. 2. i-xv + 1-406.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376429" title="Pinhal Interior Sul" nonfiltered="638" processed="633" dbindex="145643">


Pinhal Interior Sul s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Centre, i dividida entre el Districte de Castelo Branco i el Districte de Santarm. Limita al nord amb Pinhal Interior Norte i Cova da Beira, a l'est amb Beira Interior Sul, al sud amb Alto Alentejo i a l'oest amb Mdio Tejo. rea: 1906 km. Poblaci (2001): 44 804. 

Comprn 5 concelhos:

 Mao;
 Oleiros;
 Proena-a-Nova;
 Sert;
 Vila de Rei;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376430" title="Lappanella" nonfiltered="639" processed="634" dbindex="145644">

Lappanella  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Lappanella fasciata      ;
Lappanella guineensis   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jordan D. S. 1890. A review of the labroid fishes of America and Europe. Rep. U. S. Fish Comm. v. 15 . 559-699.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376432" title="Larabicus" nonfiltered="640" processed="635" dbindex="145645">

Larabicus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Larabicus quadrilineatus  ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall J. E. & Springer V. G. 1973. The monotypic Indo-Pacific labrid fish genera Labrichthys and Diproctacanthus with description of a new related genus, Larabicus. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 86 (no. 23). 279-297.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376433" title="Leptojulis" nonfiltered="641" processed="636" dbindex="145646">

Leptojulis  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Leptojulis chrysotaenia    ;
Leptojulis cyanopleura    ;
Leptojulis lambdastigma    ;
Leptojulis polylepis     ;
Leptojulis urostigma   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker P. 1862. Conspectus generum Labroideorum analyticus. Proc. Zool. Soc. Lond. 1861 (pt 3). 408-418.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376434" title="Macropharyngodon" nonfiltered="642" processed="637" dbindex="145647">


Macropharyngodon  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Macropharyngodon bipartitus     ;
Macropharyngodon choati    ;
Macropharyngodon cyanoguttatus     ;
Macropharyngodon geoffroy    ;
Macropharyngodon kuiteri   ;
Macropharyngodon meleagris     ;
Macropharyngodon moyeri    ;
Macropharyngodon negrosensis     ;
Macropharyngodon ornatus    ;
Macropharyngodon vivienae   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker P. 1862. Conspectus generum Labroideorum analyticus. Proc. Zool. Soc. Lond. 1861 (pt 3). 408-418.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376435" title="Fruticetum" nonfiltered="643" processed="638" dbindex="145648">
Un fruticetum s un arbortum especialitzat en la presentaci d'arbusts, espcies llenyoses d'una alada inferior a 7 metres.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376436" title="Pinhal Litoral" nonfiltered="644" processed="639" dbindex="145649">


Pinhal Litoral s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Centre i del Districte de Leiria. Limita al nord amb el Baixo Mondego, a l'est amb Pinhal Interior Norte i Mdio Tejo, al sud amb Lezria do Tejo i a l'oest amb Oeste i l'Oce Atlntic. rea: 1741 km. Poblaci (2001): 249 596. 

Comprn 5 concelhos:

 Batalha;
 Leiria;
 Marinha Grande;
 Pombal;
 Porto de Ms;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376438" title="Justin Hawkins" nonfiltered="645" processed="640" dbindex="145650">

Justin David Hawkins (Chertsey, Anglaterra, 17 de mar de 1975) es un msic i  compositor angls, ex lder (veu, guitarra, sintetitzador i piano) de la banda britanica The Darkness. En la seva vida personal, ha reconegut tenir problemes amb les drogues i l'alcohol, que el van portar a fer un tractament de rehabilitaci el 2006. Recentment, ha creat el grup Hot Leg, que est treballant en el seu primer lbum.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376439" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="646" processed="641" dbindex="145651">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es realitzaren set proves d'esgrima, sis d'elles en categoria masculina i una en categoria femenina. Es realitzaren entre els dies 30 de juliol i 13 d'agost de 1948 al Palau de la Enginyeria situat al costat de l'Estadi de Wembley.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Esgrima 1948;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376441" title="Pinetum" nonfiltered="647" processed="642" dbindex="145652">
Pinetum es un arbortum especialitzat en el conreu de conferes; de la Divisi botnica de Pinspids.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376442" title="Subregi de Serra da Estrela" nonfiltered="648" processed="643" dbindex="145653">

Serra da Estrela s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Centre i del Districte de Guarda. Limita al nord amb Do-Lafes, a l'est amb Beira Interior Norte, al sud amb Cova da Beira i a l'oest amb Pinhal Interior Norte. rea: 872 km. Poblaci (2001): 49.896. 

Comprn tres concelhos:

 Fornos de Algodres;
 Gouveia;
 Seia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376448" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 4 milles per equips homes" nonfiltered="649" processed="644" dbindex="145654">

La prova de les 4 milles per equips masculins va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. Aquesta fou la primera i darrera vegada que es va crrer aquesta distncia en uns Jocs Olmpics. Quatre anys abans s'havia corregut una distncia similar, els 5000 metres per equips. La prova es va disputar el 3 de setembre de 1904 i en ella hi van prendre part dos equips de cinc atletes cadascun, nou dels Estats Units i un de Frana. 

Medallistes.


Resultats.

Classificaci individual.
Per determinar la posici de l'equip es fa servir el sistema punt per plaa, sent el vencedor l'equip que menys punts fa. 



Classificaci per equips.
Els punts de cada membre de l'equip sn sumats, guanyant l'equip que obt menys punts. 



Notes. 


Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376450" title="Kaohsiung" nonfiltered="650" processed="645" dbindex="145655">


Kaohsiung s una ciutat situada al sud-est de Taiwan (Repblica de la Xina).

s la ciutat ms densa del pas i la segona ms gran, amb una poblaci d'1,51 milions d'habitants.
Actua com a centre de fabricaci, refinaci i construcci naval, amb indstria lleugera i pesada. T un dels principals ports de Taiwan pel que fa a les exportacions i importacions martimes. Tamb compta amb un aeroport internacional, la terminal de Sun Yat-sen Freeway, i les estacions de ferrocarril de l'oest de Taiwan i la lnia de ferrocarril d'alta velocitat.

L'any 2009 ser la seu dels Jocs Mundials, l'esdeveniment on participen els esports reconeguts pel COI que no formen part dels Jocs Olmpics.

Enllaos externs.
Lloc web oficial  ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376451" title="Manuel Becerra Fernndez" nonfiltered="651" processed="646" dbindex="145656">
Manuel Becerrra Fernndez (Mlaga,  22 de maig de  1867 - Madrid, 10 de maig de 1940) fou un enginyer i poltic espanyol que va ser Ministre d'Instrucci Pblica i Belles Arts i Ministre de Justcia durant la Segona Repblica Espanyola. S'inici com a enginyer a Filipines i el 1904 treball com a enginyer a Melilla, on hi va contribuir a la millora de les seves infraestructures. Desprs treball com a Conseller Inspector d'Obres Pbliques

Desprs de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola participaria a les eleccions de 1931 i 1933 com a representant del Partit Republic Radical obtenint un esc per la circumscripci de Lugo. An les eleccions de 1936 tornaria a obtenir aquest esc ja com membre del Partit de Centre. Va ser membre del govern en sengles gabinets presidits per Manuel Portela Valladares en ser designat per a ocupar la cartera de ministre de Instrucci Pblica i Belles Arts entre el 14 i el 30 de desembre de 1935, data en qu va passar a ocupar la cartera de ministre de Justcia fins al 19 de febrer de 1936.

 Enllaos externs .
 Degtalls biogrfics;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376454" title="Malapterus" nonfiltered="652" processed="647" dbindex="145657">

Malapterus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Malapterus reticulatus   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376455" title="Minilabrus" nonfiltered="653" processed="648" dbindex="145658">

Minilabrus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Minilabrus striatus   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall J. E. & Dor M. 1980. Description of a new genus and species of labrid fish from the Red Sea. Isr. J. Zool. v. 29. 153-162.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376457" title="Lliga macednia de futbol" nonfiltered="654" processed="649" dbindex="145659">
La lliga macednia de futbol (en macedoni                      - Makedonska Prva Liga) s la mxima competici futbolstica de la Repblica de Macednia. s organitzada per la Federaci de Futbol de Macednia. El campi obt una plaa per les rondes de qualificaci de la Lliga de Campions. El segon i el tercer es classifica per la Copa de la UEFA.

 Equips participants (2008 09) .
FK Makedonija Gjor e Petrov;
FK Metalurg Skopje;
FK Milano Kumanovo;
FK Napredok;
FK Pelister;
FK Pobeda;
FK Rabotni ki;
FK Renova;
FK Sileks;
FK Turnovo;
FK Vardar;

 Palmars .
 Campionat de la Repblica Socialista de Macednia a Iugoslvia .


1958/59 Pobeda Prilep;
1959/60 Pelister Bitola;
1960/61 Pelister Bitola;
1961/62 Pobeda Prilep;
1962/63 Pobeda Prilep;
1963/64 Bregalnica tip;
1964/65 Teteks Tetovo;
1965/66 Rabotni ki Skopje;
1966/67 Bregalnica tip;
1967/68 Rabotni ki Skopje;
1968/69 Teteks Tetovo;
1969/70 MIK Skopje;

1970/71 Kumanovo;
1971/72 Tikves Kavadarci;
1972/73 Rabotni ki Skopje;
1973/74 Teteks Tetovo;
1974/75 Pelister Bitola;
1975/76 Bregalnica tip;
1976/77 Rabotni ki Skopje;
1977/78 Tikves Kavadarci;
1978/79 Pobeda Prilep;
1979/80 Rabotni ki Skopje;
1980/81 Pobeda Prilep;
1981/82 Pelister Bitola;

1982/83 Belasica Strumica;
1983/84 Bregalnica tip;
1984/85 Teteks Tetovo;
1985/86 Pobeda Prilep;
1986/87 Metalurg Skopje;
1987/88 Belasica Strumica;
1988/89 Borec Titov-Veles;
1989/90 Balkan Skopje;
1990/91 Makedonija Skopje;
1991/92 Sasa Makadonska Kamenica;


 Campionat desprs de la independncia .


1992-93 Vardar Skopje;
1993-94 Vardar Skopje;
1994-95 Vardar Skopje;
1995-96 Sileks Kratovo;
1996-97 Sileks Kratovo;
1997-98 Sileks Kratovo;

1998-99 Sloga Jugomagnat;
1999-00 Sloga Jugomagnat;
2000-01 Sloga Jugomagnat;
2001-02 Vardar Skopje;
2002-03 Vardar Skopje;
2003-04 Pobeda Prilep;

2004-05 Rabotni ki Kometal;
2005-06 Rabotni ki Kometal;
2006-07 Pobeda Prilep;
2007-08 Rabotni ki Kometal;


 Enllaos externs .
Federaci de futbol de Macednia ;
Primera divisi a la FFM ;
MacedonianFootball.com ;
Blog de futbol macedoni ;
RSSSF ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376458" title="Jard botnic de Mont-real" nonfiltered="655" processed="650" dbindex="145660">




El jard botnic de Mont-real (Jardin botanique de Montral), fundat el 9 de juny de 1931 pel frare Marie-Victorin, i concebut per l'arquitecte paisatgista Henry Teuscher, s avui un dels ms importants del mn, el segon al mn pel que fa a dimensions i collecci de plantes desprs dels Jardins botnics reials de Kew (Royal Botanic Gardens of Kews), a Londres. S'estn sobre 73ha, al nord del parc olmpic. S'hi troben ms de 22000 espcies i cultivars de plantes.

Obert tot l'any, el jard es compon de deu hivernacles d'exposici aix com de nombrosos jardins temtics. S'hi pot sobretot visitar el Jard de la Xina, el jard japons, el Jard de les Primeres-Nacions, el Roserar, el Jard del sotabosc, l'arbortum i diversos altres jardins per temes. D'altra banda, l'Insectari i la Maison de l'arbre estan situats sobre el terreny del jard botnic.

Entre els vegetals estrella al jard botnic, destaquen les araceae, les begnies, els bonsais i penjings, les bromelicies, les cactcies, les falgueres, les gesnericies, els lils, els lotus i les orqudies entre altres.

Activitats segons les estacions.




Papallona en llibertat

De finals de febrer fins a l'abril, al gran hivernacle nombroses papallones volen en llibertat acompanyats d'un fons de msica clssica. Tots els cicles de vida de la papallona sn observables i comentats per guies (l'ou - la larva (o eruga) - la nimfa (o crislide) - l'imago (papallona adulta) tot aix en un medi tropical reconstruit per satisfer totes les necessitats de les papallones.

El temps dels sucres

A comenament de mar, a la maison de l'arbre, degustaci dels productes de l'aur.

L'Odissea de les monarques

A finals d'agost, comenament setembre, al jard davant de l'insectari, etiquetatge i aviament de papallones monarques. En el marc d'aquesta activitat, els joves alumnes poden ser iniciats al coneixement dels cicles de vida de les papallones participant en aquesta aventura, amb l'obtenci d'un estoig de cria per la seva escola.

La Mgia de les llanternes

De setembre a octubre, al Jard de la Xina, l'esdeveniment La magie des lanternes inicia els visitants en una nova faceta de la cultura tradicional xinesa tot illuminant el Jard de la Xina amb llanternes a la fina armadura completament recoberta de seda. Les llanternes de seda, tot i que dissenyades a Montreal, sn concebudes de manera artesanal, segons l'art tradicional xins. La visita s'acompanya de la sonoritat melodiosa de l'erhu, viol tradicional xins.

El Gran Ball de les carbasses

Durant el mes d'octubre, centenars de carbasses decorades sn exposades al gran hivernacle. Decoracions exteriors molt festives ens conviden a les alegries de la tardor, com les collites i la festa de l'Halloween.

Vegeu tamb.

 Els Hivernacles Louis-Dupire antic lloc de producci hortcola de la ciutat de Montreal que formen part fsicament del Jard Botnic.

Enllaos externs.


  Web oficial;
  Jard Japons;
  Fotografia artstica del jard botnic per Nicole Lessard;
  Histric i fotos d'arxiu;
  Fotos de l'exposici "Papillons en Libert 2007" i dels altres hivernacles del jard botnic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376459" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - marat homes" nonfiltered="656" processed="651" dbindex="145661">



La marat masculina va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 30 d'agost de 1904, sobre una distncia de 40 kilmetres, i en ella hi van prendre part trenta-dos atletes, de quatre nacions diferents.

Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



(*) La distncia tamb era de 40 kilmetres

Resultats.
Frederick Lorz va parar de crrer a causa d'esgotament desprs d'haver recorregut 14,5 km. El seu mnager el va ajudar pujant-lo al seu cotxe i tot recorrent 17,7 km, per degut a una avaria al cotxe, Lorz va haver de continuar a peu, arribant en primera posici a l'estadi olmpic. Fou descobert i desqualificat de la cursa.



DNF: No finalitza la cursaDISQ: Desqualificat
Notes. 


Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376460" title="Nelabrichthys" nonfiltered="657" processed="652" dbindex="145662">

Nelabrichthys  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Nelabrichthys ornatus   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Russell, B. C. 1983. Nelabrichthys, a new genus of labrid fish (Perciformes: Labridae) from the southern Indian and Atlantic oceans. J. L. B. Smith Inst. Ichthyol. Spec. Publ. No. 27: 1-7.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;
 World Register of Marine Species ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376462" title="Ersen Martin" nonfiltered="658" processed="653" dbindex="145663">

Ersen Martin (nascut el 5 de maig de 1979 a Marktredwitz, Repblica Federal d'Alemanya) s un futbolista turc que juga actualment al Recreativo de Huelva.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376463" title="Francisco Javier Elola y Daz Varela" nonfiltered="659" processed="654" dbindex="145664">
Francisco-Javier Elola Daz-Varela (Monforte de Lemos, provncia de Lugo, 22 de setembre de 1877 - Barcelona, 12 de maig de 1939) s un advocat i poltic gallec. Es llicenci en dret a la Universitat de Santiago de Compostella el 1903, i el 1905 aprov les oposicions de fiscal i de jutge. Desprs de la proclamaci de la Dictadura de Primo de Rivera el 1923 fou nomenat vocal de la Junta Organitzadora del Poder Judicial, on es guany un gran prestigi com a especialista en matria penal i processal. EL 1924 fou nomenat jutge del districte de Chamber i el 1929 represent Espanya als Congressos Penals Internacionals de Pars, Brusselles i Budapest.

Malgrat aquest historial, el 31 de maig de 1931 fou nomenat Fiscal de la Repblica, per dimit el 31 de juliol per a ser nomenat magistrat del Tribunal Suprem. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat pel Partit Republic Radical per la provncia de Lugo. A les Corts Espanyoles particip en totes les discussions sobre l'organitzaci del poder judicial a Espanya, cosa que l'enfrontaria al seu partit, que acabaria abandonant. No es present a les eleccions de 1933 i continu com a Magistrat del Tribunal Suprem. 

Ja en marxa la guerra civil espanyola, el 26 d'agost de 1936 fou nomenat president de la Sala Tercera del Contencis Administratiu del Tribunal Suprem d'Espanya, i el 16 de setembre fou nomenat jutge especial instructor de la causa per la insurrecci a totes les casernes i cantons militars de Madrid. En la instrucci va guardar les formalitats legals, cosa que no va agradar als extremistes, que exigien un cstig exemplar dels colpistes, fins al punt que fou apartat de la instrucci per haver adms al general Joaqun Fanjul Goi les proves que havia proposat.  El 27 d'agost de 1937 fou nomenat President de la Junta d'Inspecci de Tribunals de Madrid. L'octubre de 1937 es trasllad a Catalunya, on el juny de 1938 defens els funcionaris dels Jutjats de Barcelona acusats de quintacolumnisme.

Quan les tropes republicanes abandonaren Catalunya el gener de 1939, decid quedar-se i s'ofer a collaborar amb el nou rgim, per fou detingut i el 26 de febrer fou processat per la mort del general Fanjul i les morts a la pres Model de Madrid de 23 d'agost de 1936. Fou condemnat a mort i executat a Barcelona el 12 de maig de 1939.

 Enllaos externs .
 Els jutges durant la Repblica. Fco Javier Elola;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376464" title="Antonio Jess Vzquez Muoz" nonfiltered="660" processed="655" dbindex="145665">

Antonio Jess Vzquez Muoz, conegut futbolsticament com Jess Vzquez (nascut el 18 de gener de 1980 a Santa Olalla del Cala, Huelva), s un futbolista que juga actualment al Recreativo de Huelva.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376467" title="Joaqun Fanjul Goi" nonfiltered="661" processed="656" dbindex="145666">
Joaqun Fanjul Goi (Vitria, laba 30 de maig de 1880- Madrid 17 d'agost de 1936) va ser un militar d'infanteria espanyol que va conspirar i es va revoltar contra la Segona Repblica Espanyola. 

Va lluitar en la guerra de Cuba. Posteriorment va cursar estudis de dret en l'Escola Superior de Guerra. Va ser membre fundador de la Unin Militar Espaola (UME). Va ascendir a general de brigada durant la dictadura de Primo de Rivera i va ser nomenat sotssecretari del ministre de la Guerra Jos Mara Gil-Robles. Va conspirar contra la Repblica en contacte amb Emilio Mola, que havia estat escollit com lder de la revolta. 

Iniciada la revolta, el 19 de juliol de 1936 presa el comandament a la caserna de la Montaa de Madrid, per a aix es va introduir en la caserna d'incgnit, de pais. Esperant que arribessin reforos per a controlar la ciutat, es va iniciar l'assalt a la caserna de la Montaa pels milicians republicans, durant el qual Fanjul va ser ferit. Finalment es va produir la rendici de la caserna. Fanjul va ser detingut, se'l va jutjar el 15 d'agost i va ser afusellat el 17. La madrilenya Avinguda del General Fanjul duu el seu nom. 

 Enllaos externs .
 Protagonistas de la Guerra Civil Espaola, 1936-39. Joaqun Fanjul;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376469" title="Centre per al Desenvolupament Global" nonfiltered="662" processed="657" dbindex="145667">
El Centre per al Desenvolupament Global o Center for Global Development (CGD) s una instituci think tank dedicada a reduir la pobresa i desigualtat. La seva seu s a Washington DC

Va ser fundat l'any 2001 per Edward W. Scott, Jr., C. Fred Bergsten i Nancy Birdsall.

 Enllaos . 

Center for Global Development;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376470" title="Asier Riesgo Unamuno" nonfiltered="663" processed="658" dbindex="145668">

Asier Riesgo Unamuno (nascut el 6 d'octubre de 1983 a Deba, Guipscoa) s un futbolista que juga de porter al Recreativo de Huelva cedit per la Reial Societat.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376472" title="Sisinio Gonzlez Martnez" nonfiltered="664" processed="659" dbindex="145669">

Sisinio Gonzlez Martnez, conegut futbolsticament com Sisi (nascut el 22 de febrer de 1986 a Albacete), s un futbolista que juga actualment al Recreativo de Huelva.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376473" title="Luis Alberto Moreno Meja" nonfiltered="665" processed="660" dbindex="145670">
Luis Alberto Moreno (3 de maig de 1953) s un diplomtic, periodista i home de negocis colombi, que va ser nomenat President del Banc Interameric de Desenvolupament, BID, el 27 de juliol de 2005.

Moreno va exercir com a Ambaixador de Colmbia a Washington D.C. entre 1998 i 2005, perode en qu va tornar al seu curs normal les relacions entre els dos pasos, deteriorades arran dels escndols que van sacsejar l'elecci d'Ernesto Samper com a President de Colmbia el 1994.

A ms de la seva gesti diplomtica, Luis Alberto Moreno va ser assessor de l'empresari colombi Luis Carlos Sarmiento Angulo i d'Andrs Pastrana abans que aquest ltim exercs la Presidncia de Colmbia. Abans de la presidncia de Pastrana va ser president de l'Institut de Foment Industrial (IFI), entre desembre de 1991 a juliol de 1992 i posteriorment Ministre de Desenvolupament Econmic (juliol de 1992 i gener de 1994).

Titulat en administraci de negocis i economia la Florida Atlantic University el 1975. Mster de direcci d'empreses (MBA) de l'escola de negocis Thunderbird School of Global Management. Va estudiar un postgrau de periodisme (Nieman Fellowship) a la Universitat Harvard (1990-1991). L'any 2008 va rebre el grau de Doctor Honoris Causa per la Universitat Nacional Major de San Marcos.

 El cas Chambac .

Luis Alberto Moreno es va veure embolicat en un presumpte cas de corrupci quan sent Ministre de Desenvolupament va nomenar com a director de l'Inurbe (Institut Nacional d'Habitatge d'Inters Social i Reforma Urbana) a Hctor Garca Romero que segons algunes investigacions hi hauria beneficiat els interessos econmics de Moreno i l'avui ministre de relacions exteriors Fernando Arajo Perdomo entre d'altres grans famlies, en un projecte de construcci a Cartagena sobre un terreny conegut com Chambac on habitaven famlies d'escassos recursos.

 Enllaos externs .

Instituto de prensa y sociedad, El caso Chambac.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376474" title="Rafael de Vega Barrera" nonfiltered="666" processed="661" dbindex="145671">
Rafael de Vega Barrera (Zazuar, Aranda de Duero, provncia de Burgos, 1889 - Lugo, octubre de 1936) fou un metge i poltic espanyol. Era membre de la maoneria. Treball com a cirurgi a Lugo, on sovint operava a la gent humil sense cobrar, i desprs fou director de l'Hospital Municipal de Lugo, ciutat on va proclamar la Segona Repblica Espanyola des del balc de l'Ajuntament. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per la provncia de Lugo pel Partit Republic Radical. En esclatar la guerra civil espanyola fou detingut pels militars sublevats, pat un simulacre de judici i fou afusellat en la tpia del cementiri de Lugo.

 Enllaos externs .
 Rafael de Vega Barrera (memria histrica);
 Homenatge a Rafael de Vega;
 Vctimes de la sublevaci militar a Lugo;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376476" title="Jos Ignacio Zahnos Snchez" nonfiltered="667" processed="662" dbindex="145672">

Jos Ignacio Zahnos Snchez (nascut l'1 de desembre de 1977 a Madrid) s un futbolista que juga actualment al Recreativo de Huelva.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376478" title="Enrique lvarez Sanjun" nonfiltered="668" processed="663" dbindex="145673">

Enrique lvarez Sanjun, conegut futbolsticament com Quique lvarez (nascut el 20 de juliol de 1975 a Vigo), s un futbolista que juga actualment al Recreativo de Huelva.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376481" title="Rafael Barber Rodrguez" nonfiltered="669" processed="664" dbindex="145674">

Rafael Barber Rodrguez (nascut el 2 d'octubre de 1980 a Aielo de Malferit) s un futbolista que juga actualment al Recreativo de Huelva.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376483" title="Roberto Lus Gaspar de Deus Severo" nonfiltered="670" processed="665" dbindex="145675">

Roberto Lus Gaspar de Deus Severo, conegut futbolsticament com Beto (nascut el 3 de maig de 1976 a Lisboa),  s un futbolista portugus que juga actualment al Recreativo de Huelva.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376490" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - salt de llargada homes" nonfiltered="671" processed="666" dbindex="145676">


El salt de llargada mascul va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar l'1 de setembre de 1904 i en ella hi van prendre part 10 atletes de tres nacions diferents. 

Myer Prinstein, que havia quedat en segona posici en l'edici de 1900 lidera la classificaci desprs del primer salt, per decideix no saltar ms perqu la prova es disputava en diuemenge. Amb tot, va guanyar la medalla d'or, establint un nou rcord olmpic.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



Myer Prinstein va establir un nou rcord olmpic amb 7,34 metres.

Resultats.

Final


OR: Rcord Olmpic
Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376495" title="Territori de Colima" nonfiltered="672" processed="667" dbindex="145677">
El territori de Colima fou un territori federal de Mxic, administrat per la federaci fins que fou adms com a estat el 1857. Colima era partit de la intendncia de Guadalajara (abans la provncia de Nova Galcia) fins la consumaci de la independncia de Mxic el 1821. Amb la caiguda de l'efmer Primer Imperi Mexic, les provncies comenaren a redactar constitucions per formar una federaci, els Estats Units Mexicans. El 20 de juny, 1823, el coronel Anastacio Brizuela, comandant de la 21 divisi de milcies del Sud, desprs d'haver-ho acordat amb l'ajuntament de la vila de Colima i els vens de la poblaci, acord la segregaci del partit de la intendncia de Guadalajara. El 1824, amb la promulgaci de la Constituci Federal dels Estats Units Mexicans, Colima reb la categoria de territori federal, separant-se aix formalment de la intendncia de Guadalajara, la qual s'integr a la federaci com a estat amb el nom de Jalisco. Finalment, el 1857, amb la promulgaci de la Segona Constituci Federal de Mxic, Colima s'hi integr com a "estat, lliure i sobir". 

Referncies.
 Colima. Enciclopedia de los Municipios de Mxico], en castell;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376497" title="Font del Tros" nonfiltered="673" processed="668" dbindex="145678">
La Font del Tros s una font de l'antic terme d'Isona, actualment pertanyent al municipi d'Isona i Conca Dell. Les seves aiges alimenten el Barranc de la Bassa, a la capalera del Barranc de les Valls, afluent per la dreta del Barranc de Francol, que s un dels principals barrancs del riu de Conques.

Est situada a 1.265 m. alt., al vessant sud-oest de la Corona i d'Estadella, al sud del Bosc del Cimadal.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376498" title="Territori de Tlaxcala" nonfiltered="674" processed="669" dbindex="145679">
El territori de Tlaxcala fou un territori federal de Mxic creat el 1824, la poblaci del qual s'oposava a la proposta d'annexi a l'estat ve de Puebla. El 1857, finalment, Tlaxcala s'incorpora a la federaci com a estat de Tlaxcala. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376499" title="Font de Nina" nonfiltered="675" processed="670" dbindex="145680">
La Font de Nina s una font de l'antic terme d'Orcau, actualment pertanyent al municipi de Isona i Conca Dell. Les seves aiges alimenten la Llau dels Juncs, afluent per la dreta del Riu d'Abella en el seu tram final, prop del Mol de Suterranya.

Est situada a 494 m. alt., a llevant de la Cabana del Moliner, prop d'on la Llau dels Juncs s'uneix a la Llau Gran, que s la formada per la confluncia de diversos torrents i barrancs d'Orcau.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376500" title="Font dels Vivers" nonfiltered="676" processed="671" dbindex="145681">
La Font dels Vivers s una font de l'antic terme d'Isona, actualment pertanyent al municipi d'Isona i Conca Dell. Les seves aiges alimenten el Barranc de la Colomera, que baixa del nord del Tur de la Colomera.

Est situada a 545 m. alt., a 1.250 m. a ponent de la vila d'Isona, mesurat des del seu cementiri, que queda exactament davant de la font. s a uns 300 metres al nord-est del Pont dels Vivers, de l'antiga carretera de Ponts, que ara serveix noms per al trnsit local.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376502" title="Bawndida" nonfiltered="677" processed="672" dbindex="145682">
La dinastia Bawndida (persa Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del segle VII al XIV. 

 Origen .

El seu ancestre fou Baw (Bav) elegit rei pels ciutadans del Tabaristan en els moments de confusi de la invasi musulmana (data tradicional 665). Aquesta branca fou coneguda (fins el 1057) com Kawusiya (Kawsida, Kawsides) pel seu suposat ancestre Kaws (Kaus) fill de rei sassnida Kobad I.

Fou assassinat el 680 per un personatge de nom Walash o Adhur Walash que sembla ser el masmughan de Dunbawand. Es va sostenir vuit anys fins que el seu fill Surkhab ibn Baw o Sohrab ibn Baw, amb el suport de la poblaci, el va derrotar i va recuperar el tron. Surkhab va tenir com a successor al seu fill  Mihr Mardan ibn Surkhab (717-755), i aquest tamb al seu fill Surkhab II ibn Mihr Mardan. Sembla que els bawndides van romandre tot el temps com a senyors del Tabaristan oriental amb seu a Pirim (Firim). Durant aquest perode (segle VII-segle VIII) els rabs es van installar a la plana (761) desprs d'eliminar als dabyides.

 Bawndides i relacions amb els Karnides .

Vers el 761 els musulmans van conquerir les planes de Tabaristan i van tenir contactes amb les dinasties locals de les muntanyes. En aquest moment al Tabaristan oriental regnava el bawndida Sharwin I ibn Surkhab II, besnt de Surkhab. les muntanyes del centre i occident estaven en mans de Bandad Hormozd, de la dinastia Karnida amb seu a Lafur. Sharwin va agafar el ttol d'ispahbad que tenien els dabyides igual com van fer els karnides. Sharwin va agafar tamb el de "rei de les muntanyes". Aquestes dues cases van combatre als rabs fins ser sotmesos el 785. El 805 van anar a fer submissi al califa que era a Rayy.

A Sharwin el va succeir el seu net Shahriyar I ibn Karin (vers 817 a 825/826). El 825/826 Shapur (Sapor) va succeir a Shahriyar per al cap de molt poc temps fou capturat i executat pel net de  Bandad Hormozd (o Wandad Hormuzd), Mazyar ibn Karin. Mazyar que es va apoderar dels territoris bawndides. El 839 Mazyar fou enderrocatm pels tahrides i Karin I ibn Shahriyar, germ de Sapor (Shapur) va ser restaurat als seus antics dominis. El 842 es va convertir al islam.

 Bawndides i relacions amb els zaydites (alides) .

Els bawndides foren hostils als zaydites alides, per va haver de jurar lleialtat a l'alida el 866. No va tardar en trair el jurament (867) i el 868 va haver de fugir a Kumis. El 879 Rustam I ibn Surkhab, net de Karin, va recuperar els seus dominis en una revolta, per derrotat fou obligat a sotmetre's amb el comproms de no aixecar mai ms un exrcit. A la mort de Hasan el 884, Rustam va donar suport al hasanita Abu l-Husayn Ahmad ibn Muhammed, amb seu a Amol, en la seva pretensi de succeir a Hasan en contra de Muhammad ibn Zayd; aquest va triomfar i va atacar a Rustam (885) a les muntanyes i el va fer fugir del seu territori cap als dominis del saffrida Amr I ibn al-Layth, que va intercedir al seu favor i el domini li fou retornat. L'acord no fou molt durador i el 890 l'alida va expulsar altre cop a Rustam que va anar amb Rafi ibn Harthama per aquest va signar la pau amb els alides  i llavors Rustam es va aliar al saffrida Amr I ibn al-Layth, per lo qual Rafi el va matar (895).

 Bawndides i relacions amb els samnides, ziyrides i buwyhides .

El va succeir en els drets el seu fill Sharwin II ibn Rustam que el 900 fou restaurat en els seus dominis pels samnides quan es van apoderar de Tabaristan. Fou lleial als samnides igual com tamb ho fou el ispahbad karnida Shahriyar ibn Baduspan. Derrotat un exrcit samnida Sharwin no va tenir ms remei que sotmetre's al alida Nasir al-Utrush (914). Al segent imam alida,  asan ibn Kasim al-Da'i van haver d'anar els dos ispahbads (bawndoda i karnida) a Astarabad a fer-li submissi formal per amenaats de ser empresonats o executats van fugir; els seus dominis foren devastats i els seus fill agafats com hostatges. Del que va passar desprs no hi ha noticies per es va produir una reconciliaci abans del 926. Makan ben Kaki, el general daylamita al servei dels alides, el va restaurar en els seus dominis a Shahriarkuh. Vers el 1030 el va succeir el seu fill Shahriyar II ibn Sharwin (II).

El 947/948 el buwyhida Rukn al-Dawla va conquerir Tabaristan i Shahriyar se li va haver de sotmetre personalment per en realitat romania lleial al emir ziyrida Wushmgir i als samnides i el 964 fou enderrocat pel seu germ Rustam II ibn Sharwin (II) amb suport buwyhida; va fugir a territori samnida i es esmentart per darrer cop el 968.

El poder el tenia Rustam II que tenia el suport dels buwyhides; va encunyar monedes a Firim entre el 964 i 979 en totes les quals el seu senyor buwyhida s reconegut i per les quals se sap tamb que era xita; fou el pare (o avi) de Sayyeda, la esposa del buwyhida Fakhr al-Dawla, que a la mort d'aquest fou regent a Rayy en nom del fill menor d'edat Majd al-Dawla.

Vers el 980 Rustam II fou succet pel seu fill Marzuban ibn Rustam autor del Marzuban-nama una collecci de faules i ancdotes, que est testimoniat a Firim per les monedes entre 981 i 985, en les quals es reconeix la sobirania del buwyhida Fakhr al-Dawla. Una moneda datada el 986/987 esmenta com ispahbad a Shirwan ibn Rustam, que no reconeixia la sobirania buwyhida i que deu ser el mateix sobir esmentat per Ibn Isfandiyar com Sharwin Bawand governant el 982, potser un germ de Rustam oposat a la hegemonia buwyhida.

El 986/987 apareix la primera moneda de Shahriyar III ibn Dara ibn Rustam, en la que reconeix la sobirania buwyhida. Dara ibn Rustam probablement fou el fill hereu (i potser breu successor) de Rustam II, i llavors el seu fill Shahriyar III va ocupar el seu lloc o el va succeir. Per Marzuban ibn Rustam s'hauria apoderat del poder.

Shahriyar III va marxar a l'exili a Nishapur on estava el ziyrida Kabus. A la mort de Fakhr al-Dawla el 997, Kabus li va facilitar tropes amb les que va anar a Shahriarkuh per expulsar al seu oncle Marzuban el que va aconseguir, i llavors va proclamar la sobirania de Kabus. Llavors Marzuban va retornar amb forces proporcionades pels buwyhides per fou rebutjat per Shahriyar III. Kabus va signar la pau amb el buwyhida Madj al-Dawla per la qual el ziyrida era reconegut sobir de Gurgan i Tabaristan i llavors Shahriyar III va mostrar signes de voler ser independent; amb suport buwyhida i la neutralitat de Kabus, Marzuban va tornar a atacar i es va apoderar del principat i noms prendre possessi de Shahriarkuh es va declarar a favor de Kabus (998/999). El 999 estava en el poder quan el va visitar al-Biruni. Shahriyar ibn Dara va morir a Rayy el 1000. Sembla que hauria tingut tres fills, un de nom Surkhab (que desprs torna a aparixer), un de nom Rustam (III) ibn Shahriyar, i un de nom al-Abbas, i al menys un net de nom Shahriyar Abu l-Fawaris ibn al-Abbas ibn Shahriyar que va fer construir una torre-tomba a Ladjim el 1022, per no se sap segur si cap dels tres va arribar a regnar.

Al segle XI hi ha molt poques dades sobre els ishpabads. Desprs de Marzuban probablement els bawndides van continuar governant per no hi ha noticies certes; potser es van crear alguns petits principats locals  amb parts dels dominis.

Bawndides branca ispahbadiya i relacions amb els seljcides .

Vers el 1057 Karin II ibn Surkhab ibn Shahriyar III, d'origen incert, va restablir el poder sobre tot l'antic principat; hauria mort vers el 1074, i el va succeir el seu fill Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla, nascut vers el 1039. 

Karin II ibn Surkhab ibn Shahriyar III es pot considerar el fundador d'una segona branca (els ishpabadiya, Ispahbdides, Ispahbdida), donat el seu origen incert. Fou vassall dels seljcides com el seu fill i successor Husam al-Dawla Shahriyar V ibn Karin. Portaven el ttol dispahbads i reis de Mazanderan (Esfahba -e Esfahba  n, Malek-e M zandar n) i eren xites.  usam al-Dawla Shahriyar V fou el primer que va dominar Sari que va esdevenir la seva nova capital. Una moneda emesa a Sari porta el seu nom i el del seu sobir, el sult Barkyaruk (1094-1108), per la seva fora derivava de les seves fortaleses a la muntanya. Els dos van regnar a l'ombre dels seljcides.

Mort Husam al-Dawla va pujar al poder el seu fill Karin III ibn Shahriyar Nadjm al-Dawla. Sobtadament el 1116 es va posar malalt i va morir desprs d'assegurar la successi al seu fill Rustam IV ibn Karin a favor del qual havia fet fer el jurament a la noblesa i als caps. Assabentat de la mort del seu germ, el prncep Ali ibn Shahriyar Ala al-Dawla, que era a la cort seljcida, va reclamar la successi. Rustam va caure malalt i va morir (1118) segons els rumors enverinat. El sult no obstant volia dominar directement les terres i fortaleses i va empresonar a Ali i al Tabaristan es van disputar el poder el seu germ Bahram ibn Shahriyar (V) i el seu nebot Faramurz ibn Rustam (IV). A la mort poc desprs del sult Muhammad ibn Malik Shah (1117) el seu fill Mahmud ibn Muhammad va fer alliberar a Ali, li va donar a la seva tia en matrimoni tal com aquesta volia, i el va deixar retornar a Tabaristan. Faramurz es va sotmetre a la seva autoritat, per Bahram va resistir amb les armes fins que fou derrotat.

Ali va regnar a l'ombra del sult Sandjar amb el que va tenir diversos enfrontaments. Va morir el 1142 i el seu fill Shah Ghazi Rustam V ibn Ali Nusrat al-Din va pujar al tron. La primera part del seu regnat va estar dominada per la figura de Sandjar pero aquest fou fet presoner al Khurasan per bandes oghuz el 1153 i la situaci va esdevenir ms complicada. El 1156 Sandjar va fugir del seu captiveri i va retornar a Merv, i els oghuz es van retirar cap a Transoxiana (octubre/novembre) i Shah Ghazi va atacar llavors les fortaleses ismalites de Mehrbon i Mansurkuh que va conquerir desprs de llargs setges. Va ocupar llavors Bistam i Damghan (1157).  El 1161 va enviar ajut al amir Sunkur Inandj que va poder recuperar Rayy que estava governada per Muhammad Palawan, fill d'Ildegiz, el fundador de la dinastia d'atabegs ildegzides inicialment a Iraq i Arran i desprs a l'Azerbaidjan, Djabal i Arran, que l'havia ocupat poc abans, per Inandj fou finalment derrotat i es va refugiar als dominis bawndides. Shah Ghazi es va aliar a Sunkur Inandj al que va donar a la seva filla en matrimoni i el va nomenar comandant en cap de l'exrcit, en la perspectiva de conquerir el Djabal i Khurasan. El senyor d'aquest territori, Muayyid Ayaba, va iniciar una ofensiva (1163) i va ocupar Bistam i Damghan per el 1164 Shah Ghazi va enviar al amir Sabik al-Dawla al-Qazwini a reconquerir Bistam i Damghan cosa que va aconseguir rebent la senyoria feudal sobre aquestos territoris.

Shah Ghazi va morir el 23 de gener de 1165. El va succeir el seu fill Hasan ibn Rustam (V) Ala al-Dawla Sharaf al-Muluk (1165-1173) que es va casar amb la filla de Sunkur Inandj de Rayy, Ayesa, i el va ajudar en la nova revolta contra Ildegiz que es va acabar el 1168/1169 amb la mort d'Inandj. Ildegiz es va apoderar de Rayy, pel govern de la qual va nomenar al seu fill Muhammad Pahlawan que ja havia rebut tamb Ardabil a la mort del seu amir. Hasan va enviar un petit exrcit al Khurasan per poc desprs fou assassinat pel seu esclau i guardaespatlles (1173).

El va succeir el seu parent Ardashir ibn Hasan Husam al-Dawla (1173-1206) net d'Ali Ala al-Dawla. Muayyid Ayaba fou assassinat pel khwarizmshah Tekish (1174) i Ardashir va recuperar llavors Astarabad, Bistam i Damghan, fent una aliana amb Tekish. Va ajudar a Tekish en la conquesta de Gurgan (1184), i en les seves campanyes a Nishapur el 1186 i 1187, contra el seu germ Mahmud i els amirs fidels a aquest, per cada vegada de ms mala gana. En aquestes campanyes Tekish es va assegurar posicions molts fortes al Khurasan i alguns amirs i notables van abandonar el servei d'Ardashir ja que preferien la senyoria del poders khwarizmshah. Aix va fer degradar encara ms les relacions entre Ardashir i el seu sogre que van acabar en enfrontaments fronterers.

Tekish va reforar als seus aliats i va eliminar als aliats bawndides. Havia ocupat els territoris bawndides orientals a l'est de Tamisha (Tomisa) i exigia a Ardashir la rendici de Bistam i Damghan, i Ardashir no va tenir ms remei que accedir. Tekish va fer la seva primera campanya al Iran occidental el 1192. Per un moment els bawndides van recuperar de manera directe o indirecte Bistam, Damghan i Gurgan, mentre Mahmud Sultanshah, germ del khwarizmshah que governava a Merv en oposici a Tekish, s'apoder de Nishapur, pero la mort de Mahmud Sultanshah a Merv el novembre del 1193 va posar als amirs de Khurasan al servei de Tekish. El 1194 Tekish va retornar al Iran occidental. Ardashir no se li va oposar. Al  retorn de Tekish, al passar per Gurgan, va enviar al amir local Sutash contra Ardashir. L'amir va atacar i saquejar Sari i va nomenar un delegat pel territori a l'est de Tomisa (Tamisha). El 1196 Tekish va anar per tercer cop al Iran occidental, encara que aquesta vegada no es va ocupar gaireb d'Ardashir. En la darrera expedici de Tekish al Iran occidental el 1199, va conquerir Firuzkuh, Ustunawand i Folul, i Ardashir va haver d'enviar al seu fill Sharaf al-Muluk com hostatge.

Tekish va morir poc desprs (1200) i el va succeir el seu fill Muhammad Ala al-Din. El poder de Khwarizm al Iran occidental es va ensorrar i tots els vassalls es van revoltar. Muhammad Ala al-Din estava ocupat a l'orient i Ardashir va poder recuperar les seves possessions incloent Damghan, Firuzkuh, Folul i Ustunawand. Ardashir va morir el 1205/1206. Vers el mateix temps  va morir l'hereu Sharaf al-Muluk, i la successi va passar a un altre fill, Shams al-Muluk Rustam VI ibn Ardashir (1206-1210), que estava empresonat a la fortalesa de Dara per haver estat part en una revolta el 1199, i fou portat al tron a Amol.

Un altre fill ms jove, Rukn al-Dawla Karin, va reclamar tamb la successi i va buscar el suport de Muhammad Ala al-Din khwarizmshah que va enviar al seu germ Ali Shah, senyor de Damghan i Bistam, en suport seu. Ali Shah va envair Tabaristan per llavors Rustam va acceptar un arranjament i va cedir el tron al seu germ Karin (III). Es van establir amistoses relacions entre Ali Shah i els dos bawndides. Per el 1207/1208 Ali Shah va entrar en conflicte amb el seu germ que el va fer matar. 

En aquesta situaci el poder de Khwarizm passava a ser mes directe i mentre els ismalites s'expandien per l'oest. Karin fou assassinat pels ismalites el 1209 i Shams al-Muluk Rustam va retornar al tron per fou assassinat a traci al cap d'uns mesos per l'alida Abu Riza Husayn ibn Muhammad Mamatiri (1 d'abril de 1210) sense deixar fills. El khwarizmshah va agafar el domini directe.

 Branca collateral dels bawndides kinkhwrides; relacions amb il-khans i baduspnides.

vegeu: Dinastia Kinkhwrida

 Llista d'ispahbads .

Baw 665-680;
Walash 680-688;
Surkhab ibn Baw 688-717;
Mihr Mardan ibn Surkhab 717-755;
Surkhab II ibn Mihr Mardan 755-772;
Sharwin I ibn Surkhab (II) 772-abans de 817;
Shahriyar I ibn Karin abans de 817-825;
Sapor ibn Shahriyar 825-826;
Mazyar ibn Karin (dinastia karnida) 826-839;
Karin I ibn Shahriyar Abu l-Muluk 839-868;
Als zaydites alides 868-879;
Rustam I ibn Surkhab ibn Karin 878-885;
Als zaydites alides 885-886;
Rustam I ibn Surkhab? ibn Karin 886-890 (segona vegada);
Als zaydites alides 890-900;
Sharwin II ibn Rustam 900-930;
Shahriyar II ibn Sharwin (II) 930-964;
Rustam II ibn Sharwin (II) 964-979 ;
Dara ibn Rustam ? 979-980 (o 985-986 o mai);
Marzuban ibn Rustam 980-985;
Shirwan ibn Rustam (rebel?) vers 982 ;
Dara ibn Rustam ? 985-986 (o 979-980 o mai);
Shahriyar III ibn Dara ibn Rustam 986-vers 990 ;
Marzuban ibn Rustam vers 990-997 (segona vegada);
Shahriyar III ibn Dara ibn Rustam 997-999 (mort 1000) (segona vegada);
Marzuban ibn Rustam vers 999-1006? (tercera vegada);
Rustam III ibn Shahriyar (III) vers 106-1020 ?
Shahriyar IV Abu l-Fawaris ibn al-Abbas ibn Shahriyar (III) vers 1020-1057 ?
Karin II ibn Surkhab ibn Shahriyar (III) 1057-1074;
Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla 1074-1114;
Karin III ibn Shahriyar (V) Nadjm al-Dawla 1114-1116;
Rustam IV ibn Karin Shams al-Muluk 1116-1117;
Bahram ibn Shahriyar (V) 1117-1118;
Faramurz ibn Rustam (IV) 1117-1118;
Ali ibn Shahriyar (V) Ala al-Dawla 1118-1142;
Shah Ghazi Rustam V ibn Ali Nusrat al-Din 1142-1165;
Hasan ibn Rustam (V) Ala al-Dawla Sharaf al-Muluk 1165-1173;
Ardashir ibn Hasan Husam al-Dawla 1173-1206;
Sharaf al-Muluk 1206;
Rustam VI ibn Ardashir Shams al-Muluk 1206-1207;
Karin III ibn Ardashir Rukn al-Dawla Karin 1207-1209;
Rustam VI ibn Ardashir Shams al-Muluk 1209-1210 (segona vegada);
A Khwarizmshahs 1 d'abril del 1210;

 Bibliografia .

 P. Casanova,  Les Ispehbeds de Firm,  a T. W. Arnold i R. A. Nicholson, eds.,  Volum de Oriental Studies presentat a Edward G. Browne, Cambridge, 1922, ;
 H. L. Rabino,  Les Dynasties du M zandar n,  JA 228, 1936;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376504" title="Visor" nonfiltered="678" processed="673" dbindex="145683">
A la fotografia, el visor per on el fotgraf mira al marc (per a la composici), i el desenvolupament de la imatge.

Un visor (viewfinder) s mpliament utilitzat en les cmeres de diferents tipus: fotografia i cinema, analgic i digital.

Les vistes poden ser ptiques o electrniques. Un visor ptic no s ms que un telescopi invertit. T molts inconvenients, per un avantatge: que no consumeix energia. Un visor electrnic s una mostra sobre la base de CRT (tub de raigs catdics), LCD o OLED.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376506" title="Mortal Kombat vs. DC Universe" nonfiltered="679" processed="674" dbindex="145684">
Mortal Kombat vs. DC Universe (comunament abreujat MK vs. DC) s un crossover de la srie Mortal Kombat de Midway Games, que eixir el 16 de novembre de 2008. El joc inclour personatges de la franqucia Mortal Kombat i de l'univers DC Comics. La histria del joc ser escrita per els escriptors d'historietes Jimmy Palmiotti i Justin Gray. Aquest ser el primer joc en la franqucia que no porte la "M" per la qualificaci ESRB (aix a Nord-Amrica).

El joc est sent desenvolupat usant el Unreal Engine 3 d'Epic Games i s'ha anunciat que eixir per a les plataformes PlayStation 3 i Xbox 360.

Llista de personatges.

D'acord a les entrevistes, els personatges s'han escollit principalment per cercar parallelismes entre els personatges d'ambds universos. D'una banda, Scorpion sembla haver estat escollit com a rival de Batman, d'acord amb l'art del joc i el triler. Ed Boon ha dit que les capacitat d'alguns personatges, especialment a la vora de DC, s'han rebaixat perqu siguen equilibrats en el joc. Un cas d'aix, que Ed Boon esment, s que Superman tindr algunes vulnerabilitats per mgia perqu, en cas contrari el joc seria molt desequilibrat.



Referncies.


Enllaos externs.
Official website;
 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376508" title="Batalla de Yangcheng" nonfiltered="680" processed="675" dbindex="145685">



La Batalla de Yangcheng fou una batalla entre Zhou Ang sota ordres de Yuan Shao i Sun Jian sota ordres de Yuan Shu juntament amb Gongsun Yue en Yangcheng l'any 191, durant el preludi del perode dels Tres Regnes a la Xina. Les forces de Yuan Shao tingueren primer un m a m contra les forces de Sun Jian, per foren retrocedides de nou amb contraatac de la fora de Sun Jian.

Desprs d'haver estat impactat per una fletxa, Gongsun Yue mor. Gongsun Zan assenyala a Yuan Shao com responsable de la seua mort, i declara la guerra contra Yuan Shao, el que porta a la Batalla de Jieqiao.

Enllaos externs.
Cronologia de les Batalles dels Tres Regnes;
Biografia Sanguozhi de Yuan Shao;
Biografia completa de Yuan Shao;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376509" title="Batalla de Jieqiao" nonfiltered="681" processed="676" dbindex="145686">



La Batalla de Jieqiao o Batalla del Pont Jie (Xins:     , pinyin: Jiqio zhi zhn) fou una lluita militar entre Yuan Shao i Gongsun Zan en 191, al comenament de les guerres civils a la Xina que conduiren a la caiguda de la dinastia Han i fou el resultat de la Batalla de Yangcheng. Va ser el primer important enfrontament entre els senyors de la guerra rivals en la lluita pel domini de les provncies del nord de Jizhou i Qingzhou. El lloc de la batalla es considera en general un lloc a l'est del comtat Guangzong, Julu encomana (actualment Weixian, provncia de Hebei).

Rerefons.
A finals del hivern de 191, desprs d'una victoriosa campanya contra les restes dels turbants grocs, Gongsun Zan tingu el pretext de la mort del seu germ Gongsun Yue per a declarar la guerra a Yuan Shao. El seu exrcit marx al sud-oest entre els rius Qing i Groc dins de Jizhou. Molt rpidament un nombre de ciutats sota el control de Yuan Shao es van veure obligades a canviar de bndol. Yuan Shao precipitadament va fer gestos conciliatris, en un intent de prevenir una guerra complet. Don la seua posici d'oficial com Gran Administrador de Bohai a Gongsun Fan, un parent lluny de Gongsun Zan. Gongsun Fan, tanmateix, ocup la guarnici de Bohai per que s'uniren al seu clan.

La Batalla.
Prompte Yuan Shao entra a la fora per si mateix i les dues parts es troben a 40 quilmetres al sud del Pont Jie, un encreuament sobre el riu Qing. L'exrcit de Gongsun Zan era d'una fora de 40000, que constava de 30.000 soldats d'infanteria i 10000 de cavalleria. El desplegat a la seua infanteria en una plaa i la seua cavalleria dividida entre les ales de l'esquerra i la dreta. Al centre es collocaren els seus "voluntaris de cavall blanc" (    ), una unitat d'elit a cavall que formava el nucli de la seua fora de combat. Si b els nmeros podien haver sigut exagerats, la seua aparici va d'haver estat impressionant; Sanguo Zhi la descriu com que les seues "banderes i armadures van illuminar el cel i la terra". Encara que l'exrcit de Yuan Shao era d'una grandria comparable, que consistia gaireb exclusivament d'infanteria. El seu comandant Qu Yi (  ) va ser collocat al furg amb 800 de forces especials i 1000 tropes de ballesters. Darrere d'ells havien masses de soldats a peu, contats per desenes de milers de persones, comandats pel propi Yuan Shao.

Observant que l'avantguarda de Yuan estava una mica dispersada, l'experimentat genet Gongsun Zan va ordenar una crrega de la seua cavalleria. L'objectiu era "trencar la lnia enemiga" - per destruir el nucli de l'exrcit enemic i escampar-los amb la seua retirada en multituds. Els homes de Qu Yi van formar un mur de protecci i esperaren a l'atac. Quan la cavalleria de Gongsun era a uns mers deu passos de distncia, els ballesters solt onades, seguits pel soldats a peu, que carregaren amb les seues llances. Desprs d'un de cos a cos la part davantera de la lnia de Yuan Shao, s'omple de cavalls abatuts i guerrers de Gongsun Zan morts. El comandant de Gongsun, Yan Gang (  ); s mort en els combats. L'exrcit de Yuan Shao es diu d'haver pres els caps de 1000 persones. Al no poder amb la lnia de Yuan, la cavalleria de Gongsun es perd i s'en marxa fora de la batalla, seguida per la infanteria.

Gongsun Zan tracta reagrupar i mantenir la lnia del riu Qing. La seua rereguarda s'enfronten amb els homes Qu Yi Jie al pont de Jie mateix i sn obligats a retirar-se. El campament abandonat de Gongsun fou rpidament sobrepassat, s la cua estndard de yak (comparables als colors de regiments dels exrcits europeus) perduda.

Referncies.
Chen, Shou. "Biografia de Yuan Shao" en Sanguo Zhi (pp. 193-194 de l'edici Zhonghua shuju);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376517" title="Charles Ives" nonfiltered="682" processed="677" dbindex="145687">

Charles Ives (Danbury, Connecticut, 20 d'octubre de 1874 - Nova York, 19 de maig de 1954) fou un compositor nord-americ, un dels ms innovadors i originals del segle XX. Algunes de les seves obres ms conegudes sn la Concord Sonata, les obres orquestals Three Places in New England i The Unanswered Question, i el quartet de corda n 2.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376519" title="Henry Cowell" nonfiltered="683" processed="678" dbindex="145688">
Henry Cowell (11 de mar de 1897 - 10 de desembre de 1965) va ser un compositor, pianista, teric musical, empresari, publicador i professor nord-americ.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376520" title="Adolph Weiss" nonfiltered="684" processed="679" dbindex="145689">
Adolf Weiss (Baltimore, 12 de novembre de 1891 - Van Nuys, 21 de febrer de 1971) va ser un compositor nord-americ.

Va ser el primer alumne nord-americ de Schoenberg i, com a tal, pioner en l's de la tcnica dodecafnica als Estats Units. Va ser un professor reputat. Entre els seus alumnes es troben John Cage i el guitarrista Theodore Norman



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376521" title="Novaculichthys" nonfiltered="685" processed="680" dbindex="145690">

 Novaculichthys  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Novaculichthys macrolepidotus   ;
Novaculichthys perlas     ;
Novaculichthys taeniourus      ;
Novaculichthys woodi   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker P. 1862. Conspectus generum Labroideorum analyticus. Proc. Zool. Soc. Londres. 1861 (pt 3). 408-418.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376525" title="Vito Taccone" nonfiltered="686" processed="681" dbindex="145691">

Vito Taccone (Avezzano, 6 de maig de 1940   Avezzano, 15 d'octubre de 2007) va ser un ciclista itali, que fou professional entre 1961 i 1970. Durant la seva carrera professional aconsegu nombrosos xits esportius, entre els que destaquen el Giro de Llombardia (1961), el Giro del Piemont (1962) i la Mil-Tor (1965). Al Giro d'Itlia destac de manera important, guanyant 8 etapes en les seves diferents participacions, dos Grans Premis de la Muntanya (1961) i vestint la maglia rosa durant una etapa el 1966.

Era anomenat il camoscio d'Abruzzo (l'isard dels Abruzzo) per la seva qualitat escaladora i pel seu fort carcter. Un exemple d'aquest carcter es veu durant el Tour de Frana de 1964, en qu fou acusat d'haver causat diverses caigudes en l'esprint final. La tensi va esclatar amb l'espanyol Fernando Manzaneque, amb el qual es va enfrontar a cops de puny. De resultes d'aquest enfrontament no torn a crrer la cursa francesa.

El juny de 2007 fou arrestat, junt a 11 persones ms, sota l'acusaci de vendre roba provinent del contraban i furts. Tacone sempre es va declara innocent. Poc temps desprs, a l'octubre, moria d'un atac de cor als 67 anys.

Palmars.
1961;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r als Tres dies del Sud i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia i 1r del Gran Premi de la muntanya;
1962;
 1r del Giro del Piemont;
 1r al Circuit de Giulianova ;
1963;
 1r del Giro de Toscana;
 Vencedor de 5 etapes al Giro d'Itlia i 1r del Gran Premi de la muntanya;
 Vencedor de 2 etapes del Giro de Sardenya;
 Vencedor d'una etapa al Tempio di Pausania ;
 1r al Circuit d'Avezzano ;
1964;
 1r del Giro de la Campania;
 1r de la Marina di Massa-Pian de la Fioba ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia;
1965;
 1r de la Mil-Tor;
 1r al Circuit de Teramo ;
1966 ;
 1r del Trofeu Matteotti;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
1967;
 1r al Circuit de Chieti ;
1968;
 1r al Gp. Marina di Massa ;
 1r al Circuit de Pagliela ;
 1r de la Marina - Plan di Fioba ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1961. 15 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1962. 4t de la classificaci general;
1963. 6 de la classificaci general. Vencedor de 5 etapes. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1964. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1965. 6 de la classificaci general;
1966. 9 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta la maglia rosa durant una etapa;
1967. Abandona;
1968. 20 de la classificaci general;
1969. 13 de la classificaci general;
1970. 15 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1964. Abandona (13a etapa);

Notes. 


Enllaos externs.
Biografia i palmars a museociclismo.it ;
Fitxa a sitiodeciclismo.net;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376527" title="FK Milano Kumanovo" nonfiltered="687" processed="682" dbindex="145692">

El FK Milano Kumanovo (en macedoni          ) s un club de futbol macedoni de la ciutat de Kumanovo.

 Enllaos externs .
Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376530" title="FK Sloga Jugomagnat Skopje" nonfiltered="688" processed="683" dbindex="145693">

El FK Sloga Jugomagnat Skopje (en macedoni                    ) s un club de futbol macedoni de la ciutat d'Skopje.

 Histria .
Evoluci del nom:
1927 : Zafer FC;
1945 : Sloga Skopje;
1992 : Sloga Jugomagnat Skopje;

 Palmars .
Lliga macednia de futbol: 3;
1999, 2000, 2001;

Copa macednia de futbol: 3;
1996, 2000, 2004;

 Enllaos externs .
 Web de seguidors ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376543" title="FK Rabotni?ki Skopje" nonfiltered="689" processed="684" dbindex="145694">

El FK Rabotni ki Skopje (en macedoni              ) s un club de futbol macedoni de la ciutat d'Skopje.

 Histria .
Evoluci del nom:
1937 : Fundaci amb el nom de Volga 1937 Skopje;
1945 : Fusi amb el Radni ki 1938 Skopje i lSloboda 1940 Skopje esdevenint FK Rabotni ki Skopje;
2001 : El club s adquirit per l'empresa Kometal i sovint s anomenat FK Rabotni ki Kometal Skopje;

 Palmars .
Lliga macednia de futbol: 3;
2005, 2006, 2008;

Copa macednia de futbol: 1;
2008;

 Enllaos externs .

Web oficial  ;
Web de seguidors ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376549" title="Giuseppe Azzini" nonfiltered="690" processed="685" dbindex="145695">

Giuseppe Azzini (Gazzuolo, 26 de mar de 1891   Ospedaletti, 11 de novembre de 1925) va ser un ciclista itali, germ de Luigi i Ernesto Azzini, que fou professional entre 1912 i 1924. Com tants d'altres esportistes de l'poca va veure tallada la seva progressi per culpa de la Primera Guerra Mundial. Com a amateur es proclam Campi d'Itlia el 1911. Va destacar com a rodador i gregari de Costante Girardengo. Va prendre part en set edicions del Giro d'Itlia, aconseguint 4 victries d'etapa. Tamb guany la Mil-Tor el 1913. Va morir molt jove, als 34 anys, fruit d'una tuberculosi. 

 Palmars .
1911 (amateur);
 Campi d'Itlia;
 1r al Giro d'Umbria;
1913;
 1r a la Mil-Tor;
 Vencedor de 2 etapes del Giro d'Itlia;
1914;
 Vencedor de 2 etapes del Giro d'Itlia;
1920;
 1r al Giro de la provncia de Mil (amb Gaetano Belloni);
1921;
 1r al Giro de la provncia de Mil (amb Costante Girardengo;

Resultats al Giro d'Itlia.
1912. 6 de la classificaci general per equips;
1913. 3r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1914. Abandona. Vencedor de 2 etapes;
1919. Abandona;
1920. Abandona;
1921. Abandona;
1922. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars a memoire-du-cyclisme.net';






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376555" title="Novaculoides" nonfiltered="691" processed="686" dbindex="145696">

Novaculoides   s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Novaculoides macrolepidotus   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & J. L. Earle. 2004. Novaculoides, a new genus for the Indo-Pacific labrid fish Novaculichthys macrolepidotus. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 8 (no. 1): 37-43.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 ZipCodeZoo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376560" title="FK Makedonija Gjor?e Petrov Skopje" nonfiltered="692" processed="687" dbindex="145697">

El FK Makedonija Gjor e Petrov Skopje (en macedoni                           ) s un club de futbol macedoni de la ciutat d'Skopje.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1932 amb el nom de H.A.S.K. Durant la seva histria el club ha estat anomenat successivament Lokomotiva, Rudar, Industrijalec, i Jugokokta. L'actual nom fou adoptat el 1989/90, en honor de Gjorce Petrov, un revolucionari considerat figura cabdal del moviment nacional macedoni.

 Palmars .
Copa macednia de futbol: 1;
2005/06;

 Enllaos externs .
Web oficial  ;
Web no oficial ;
Web de seguidors ;
Web a la Federaci ;
Transfermarkt;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376569" title="Ophthalmolepis" nonfiltered="693" processed="688" dbindex="145698">

 Ophthalmolepis  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Ophthalmolepis lineolata ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker P. 1862. Conspectus generum Labroideorum analyticus. Proc. Zool. Soc. Londres, 1861 (pt 3). 408-418.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 ZipCodeZoo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376570" title="Clap Vell" nonfiltered="694" processed="689" dbindex="145699">

El Clap Vell s una muntanya de 704 metres que es troba al municipi de Torrelles de Foix a la comarca de l'Alt Peneds.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 274126001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376575" title="Penya del Papiol" nonfiltered="695" processed="690" dbindex="145700">

La Penya del Papiol s una muntanya de 376 metres que es troba al municipi d'Olrdola a la comarca de l'Alt Peneds.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 279129001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376580" title="Puig d'Agulles" nonfiltered="696" processed="691" dbindex="145701">

El Puig d'Agulles s una muntanya de 653 metres que es troba entre els municipis de Gelida a l'Alt Peneds i de Corbera de Llobregat i Cervell al Baix Llobregat. s el punt culminant de la Serra de l'Ordal.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 282125001).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376585" title="FK Pelister Bitola" nonfiltered="697" processed="692" dbindex="145702">

El FK Pelister Bitola (en macedoni            ) s un club de futbol macedoni de la ciutat de Bitola.

 Histria .
El club fou format el 1924 amb el nom dOmladina, adoptant ms tard el de Pelister i SK Bitola. Desprs de la II Guerra Mundial, el 1945 l'equip adopt de nou el nom de Pelister, que ha mantingut des d'aleshores.

 Palmars .
Copa macednia de futbol: 1;
2001;

 Enllaos externs .
Web oficial ;
UEFA.com ;
Frum;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376590" title="Puig de Solanes (Alt Peneds)" nonfiltered="698" processed="693" dbindex="145703">

El Puig de Solanes s una muntanya de 914 metres que es troba a l'Alt Peneds. s una elevaci de la Serra dels Esgavellats.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376595" title="Tur de Solanes (Valls Oriental)" nonfiltered="699" processed="694" dbindex="145704">

El Puig de Solanes s una muntanya de 706 metres que es troba entre els municipis de Sant Feliu de Codines a de Caldes de Montbui a la comarca del Valls Oriental.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376598" title="Vicent Xavier Valero Verchili" nonfiltered="700" processed="695" dbindex="145705">

Vicent Xavier Valero Verchili (Castell de la Plana, 28 de febrer de 1973), conegut al mn de l'esport com Xavi Valero, s un antic porter de futbol i actual entrenadors de porters. Va iniciar la seva carrera al CD Castelln, on va jugar en dues etapes a Segona B. Va ser membre de la plantilla de diversoso clubs de Segona divisi i, tot i no jugar massa, acansegu tres ascensos a Primera. A l'extranger, va defensar la porteria del Wrexham AFC galls. Des de l'estiu de 2007 s l'entrenador de porters del Liverpool FC.

Altres mrits.
3 ascensos a Primera divisi: 1996/97 amb el RCD Mallorca, 2002/03 amb el Real Murcia i 2005/06 amb el Recreativo de Huelva.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376607" title="Puig de Solanes (desambiguaci)" nonfiltered="701" processed="696" dbindex="145706">

Geografia:
 Puig de Solanes (Alt Peneds), cim de la comarca de l'Alt Peneds.
 Puig de Solanes o Tur de Solanes (Valls Oriental), cim dels municipis de Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines(Valls Oriental).
 Tur de Solanes (Bages), cim dels municipis del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376609" title="Tur de Solanes (Bages)" nonfiltered="702" processed="697" dbindex="145707">

El Tur de Solanes s una muntanya de 417 metres que es troba entre els municipis de Pont de Vilomara i de Rocafort a la comarca del Bages.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 282125001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376611" title="Oxycheilinus" nonfiltered="703" processed="698" dbindex="145708">

 Oxycheilinus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Oxycheilinus arenatus    ;
Oxycheilinus bimaculatus     ;
Oxycheilinus celebicus    ;
Oxycheilinus digramma    ;
Oxycheilinus digrammus   ;
Oxycheilinus lineatus ;
Oxycheilinus mentalis  ;
Oxycheilinus nigromarginatus      ;
Oxycheilinus orientalis  ;
Oxycheilinus rhodochrous     ;
Oxycheilinus unifasciatus ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Gill, T. N. 1862. Catalogue of the fishes of Lower California in the Smithsonian Institution, collected by Mr. J. Xantus. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14 (nos. 3-4): 140-151.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 ZipCodeZoo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376620" title="Salvador Casas i Busquets" nonfiltered="704" processed="699" dbindex="145709">
Salvador Casas s un escriptor de novella negra nascut a Santa Coloma de Farners el 1953. 

Ha publicat L'impostor accidental (Columna 2007) i Temps difunt (La Comarcal 2007).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376626" title="Marco Gastn Rubn" nonfiltered="705" processed="700" dbindex="145710">

Marco Gastn Rubn (nascut el 26 d'octubre de 1986 a Capitn Bermdez, Santa Fe) s un futbolista argent que juga actualment al Recreativo de Huelva cedit pel Vila-real CF.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376632" title="Oxyjulis" nonfiltered="706" processed="701" dbindex="145711">

 Oxyjulis  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Oxyjulis californica  ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Gill T. N. 1863. Notes on the labroids of the western coast of North America. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 15. 221-224.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Discover Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376633" title="Sebastin Ricardo Nayar" nonfiltered="707" processed="702" dbindex="145712">

Sebastin Ricardo Nayar (nascut el 10 de maig de 1988 a Buenos Aires) s un futbolista argent que juga actualment al Recreativo de Huelva.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376637" title="Shadow F1" nonfiltered="708" processed="703" dbindex="145713">
 Shadow Racing Cars  s el nom d'un equip estatunidenc de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 

Va ser fundat l'any 1971 per Don Nichols i l'enginyer Trevor Harris sota el nom de Advance Vehicle Systems, per l'escuderia ja s'anomenava Shadow..

 A la F1 .

Va debutar al Gran Premi de Sud-frica el 3 de mar  de la temporada 1973 de la m dels pilots George Follmer i Jackie Oliver.

Van participar a un total de cent dotze curses, assolint una victria (GP d'ustria'77) i set podis amb un total de 67.5 punts pel campionat del mn de constructors.

La seva ultima cursa disputada, ja sota el nom de Theodore Racing, va ser el Gran Premi de Frana del 1977, deixant la temporada abans de finalitzar per problemes econmics.


 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376644" title="Taller Sarandaca" nonfiltered="709" processed="704" dbindex="145714">

El Taller Sarandaca s el taller d'escultura i imatgeria festiva de Ramon Aumedes, un dels constructors d'imatgeria festiva ms importants actualment de Catalunya. El taller es troba situat a la Fbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers, al Valls Oriental.
En Ramon Aumedes fa ms de vint anys que es dedica a construir gegants, bsties i altres elements escultrics amb l'ajuda de la seva dona Francina Morell i el seu fill Pol. La seva primera parella de gegants fou la seva prpia, els Gegants del Taller Sarandaca. 

 Gegants i bsties .
La principal activitat del taller s la construcci i restauraci de gegants i bsties, aix com realitzar cpies fidedignes alleugerint el pes o millorant l'estructura dels originals. El principal material amb el que treballa sol ser la fibra de vidre.
Podem trobar gegants realitzats pel Taller Sarandaca a Argentona, Pallej, Matadepera, l'Espluga de Francol, Molins de Rei, Vilanova del Valls, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Montmel o Montorns del Valls, entre d'altres poblacions. Tamb ha realitzat gegants per a fora de les nostres fronteres a Blgica i Frana.
Podem trobar bsties realitzades pel Taller Sarandaca especialment a Granollers, com el Drac de Granollers, aix com al Prat de Llobregat, la Bisbal d'Empord o Caldes de Montbui, entre d'altres poblacions.

 Vegeu tamb .

 Drac de Granollers;
 El Pollo de El Prat de Llobregat;
 Gegants de Molins de Rei;
 Gegants de Pallej;
 Gegants de Castellbisbal;
 Gegants de Montorns del Valls;

 Referncies .

Web oficial del Taller Sarandaca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376647" title="Hiplito Fernndez Serrano" nonfiltered="710" processed="705" dbindex="145715">

Hiplito Fernndez Serrano, conegut futbolsticament com Poli (nascut el 20 de mar de 1977 a Sevilla), s un futbolista que juga actualment al Recreativo de Huelva.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376648" title="Parajulis" nonfiltered="711" processed="706" dbindex="145716">

 Parajulis  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Parajulis poecilepterus ;

 Referncies .



Bibliografia.

  Bleeker, P. 1865. Description de quelques espces de poissons du Japon, du Cap de Bonne Esprance et de Suriname, conserves au Muse de Leide. Neder. Tijdschr. Dierk. v. 2: 250-269.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376652" title="Aitor Tornavaca Fernndez" nonfiltered="712" processed="707" dbindex="145717">

Aitor Tornavaca Fernndez (nascut el 24 de mar de 1976 a Vitria) s un futbolista que juga actualment al Recreativo de Huelva.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376663" title="Francisco Javier Garca Guerrero" nonfiltered="713" processed="708" dbindex="145718">

Francisco Javier Garca Guerrero, conegut futbolsticament com Javi Guerrero (nascut el 22 d'octubre de 1976 a Madrid), s un futbolista que juga actualment al Recreativo de Huelva.

Enllaos externs.
Fitxa i estadstiques - Web oficial del Recreativo de Huelva ;
Estadstiques a Primera Divisi - LFP ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376667" title="Tossal de les Arcades" nonfiltered="714" processed="709" dbindex="145719">

El Tossal de les Arcades s una muntanya de 229 metres que es troba al municipi de Torregrossa a la comarca del Pla d'Urgell.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376672" title="Margalef (Torregrossa)" nonfiltered="715" processed="710" dbindex="145720">

El Margalef s una muntanya de 271 metres que es troba al municipi de Torregrossa a la comarca del Pla d'Urgell.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 255117001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376673" title="Tossals de Santa Maria" nonfiltered="716" processed="711" dbindex="145721">

Els Tossals de Santa Maria s una muntanya de 261 metres que es troba al municipi de Castellnou de Seana a la comarca del Pla d'Urgell.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376679" title="Javier Fuego Martnez" nonfiltered="717" processed="712" dbindex="145722">

Javier Fuego Martnez (nascut l'1 de gener de 1984 a Pola de Siero, Astries) s un futbolista que juga actualment al Recreativo de Huelva.

Biografia.

Va formar-se com a futbolista a les categories inferiors del Real Sporting de Gijn, debutant al primer equip durant la temporada 2001-02 a Segona Divisi. Va restar cinc temporades ms a l'equip asturi fins que va fitxar pel Llevant UE a la temporada 2007-08, debutant a Primera Divisi el 26 d'agost de 2008 a Mallorca.

La temporada 2008-09, desprs del descens del Llevant a Segona Divisi, va deixar el club, que patia una greu crisi econmica, signant pel Recreativo de Huelva per tres anys.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera Divisi - LFP ;
Fitxa del jugador - Web oficial del Recreativo de Huelva ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376683" title="Pictilabrus" nonfiltered="718" processed="713" dbindex="145723">

 Pictilabrus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Pictilabrus brauni     ;
Pictilabrus laticlavius   ;
Pictilabrus viridis   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Gill T. N. 1891. On the genera Labrichthys and Pseudolabrus. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 14 (no. 861). 395-404.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376699" title="Yzaguirre" nonfiltered="719" processed="714" dbindex="145724">
 
Yzaguirre s una empresa familiar amb ms de cent anys d'histria, dedicada a l'elaboraci de vermut a Catalunya. Va ser fundada al 1884 amb el nom de Yzaguirre i Sim de Reus (El Morell, Tarragona), i s de les ms antigues d'Espanya. 
Yzaguirre destaca per tenir una mplia gamma de vermuts d'alta qualitat, especialment la gamma reserva; aquesta darrera pot arribar a una graduaci de fins a 18% VOL al romandre durant un any en barriques de roure. Aquest procs ajuda a estabilitzar l'aroma i color de la barreja per a obtenir un resultat en boca d'un gust inicial molt alcohlic, per amb bon equilibri amb l'acidesa. 

 Mercat .
Yzaguirre s molt conegut en tot el territori espanyol, per des del 2002 que va obrir fronteres i va comenar a exportar els seus productes a l'estranger. En l'actualitat (2008) l'exportaci suposa un 20% del total de les vendes, que es fan en 28 pasos.

 Varietats .
 Rojo;
 Blanco;
 Rojo Reserva;
 Blanco Reserva;
 Dry Reserva;

 Enllaos externs .
Ms informaci;
imatges;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376705" title="Tossal d'Engrill" nonfiltered="720" processed="715" dbindex="145725">

El Tossal o Tossa d'Engrill s una muntanya de 1.072 metres que es troba entre els municipis de Pals al Baix Ebre, i l'Horta de Sant Joan i Prat de Comte a la Terra Alta.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 246147001).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376707" title="Santa Brbara (Terra Alta)" nonfiltered="721" processed="716" dbindex="145726">

Santa Brbara s una muntanya de 751 metres que es troba al municipi de l'Horta de Sant Joan a la Terra Alta.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376708" title="Puig Cavaller" nonfiltered="722" processed="717" dbindex="145727">

El Puig Cavaller s una muntanya de 706 metres que es troba al municipi de Gandesa a la Terra Alta.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 248143001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376711" title="L'Espina" nonfiltered="723" processed="718" dbindex="145728">

L'Espina s una muntanya de 1.181 metres que es troba entre els municipis de l'Alfara de Carles i Pals al Baix Ebre, i l'Horta de Sant Joan a la Terra Alta.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 246150001).

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376716" title="Polylepion" nonfiltered="724" processed="719" dbindex="145729">

 Polylepion  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Polylepion cruentum       ;
Polylepion russelli   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Gomon M. F. 1977. A new genus and eastern Pacific species of Bodianine labrid fish. Proc. Biol. Soc. Wash. v. 89 (no. 54). 621-629.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376722" title="Pseudocheilinops" nonfiltered="725" processed="720" dbindex="145730">

 Pseudocheilinops  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Pseudocheilinops ataenia   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Schultz L. P., Chapman W. M. & E. A. Lachner & L. P. Woods 1960. Fishes of the Marshall and Marianas islands. Vol. 2. Families from Mullidae through Stromateidae. Bull. U. S. Natl. Mus. No. 202, v. 2. i-ix + 1-438.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376726" title="Prescott Bush" nonfiltered="726" processed="721" dbindex="145731">

Prescott Sheldon Bush (Columbus, 15 de maig de 1895   Nova York, 8 d'octubre de 1972) va ser un poltic nord-americ, senador republic per Connecticut i un executiu bancari de Wall Street amb Brown Brothers Harriman. El seu fill, George H. W. Bush, i el seu nt George W. Bush serien ms tard Presidents dels Estats Units. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376730" title="FK Sileks Kratovo" nonfiltered="727" processed="722" dbindex="145732">

El FK Sileks Kratovo (en macedoni          ) s un club de futbol macedoni de la ciutat de Kratovo.

 Palmars .
Lliga macednia de futbol: 3;
1996, 1997, 1998;

Copa macednia de futbol: 2;
1994, 1997;

 Enllaos externs .
Sileks a la Federaci Macednia de Futbol;
Sileks a UEFA.COM;
Sileks a EUFO.DE;
Silkes a Weltfussball.de;
Sileks a transfermarkt.de;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376734" title="FK Pobeda Prilep" nonfiltered="728" processed="723" dbindex="145733">

El FK Pobeda Prilep (en macedoni          ) s un club de futbol macedoni de la ciutat de Prilep.

 Histria .
Evoluci del nom:
1941 : Goce Delcev Prilep;
1950 : FK Pobeda Prilep;

 Palmars .
Lliga macednia de futbol: 2;
2004, 2007;

Copa macednia de futbol: 1;
2002;

 Enllaos externs .
Web oficial ;
Blog ;
Web de seguidors ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376739" title="Pseudocheilinus" nonfiltered="729" processed="724" dbindex="145734">


 Pseudocheilinus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Pseudocheilinus citrinus      ;
Pseudocheilinus dispilus    ;
Pseudocheilinus evanidus     ;
Pseudocheilinus hexataenia  ;
Pseudocheilinus ocellatus    ;
Pseudocheilinus octotaenia   ;
Pseudocheilinus tetrataenia ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker P. 1862. Conspectus generum Labroideorum analyticus. Proc. Zool. Soc. Lond. 1861 (pt 3). 408-418.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Discover Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376748" title="Desnivell acumulat" nonfiltered="730" processed="725" dbindex="145735">
El desnivell acumulat s la suma de tots els desnivells que se salven en una ruta. 

Aquest terme s'usa molt al mn del muntanyisme, ja que aquest s un dels factors ms importants en la classificaci d'una ruta segons la seva dificultat. Generalment, una ruta de muntanya en la qual el desnivell acumulat s superior als 600 metres se la considera de "Dificultat mitja", mentre que si supera els 1.000 metres la ruta passa a ser de "Dificultat alta". 

Tanmateix, aquests valors no sn fixos, ja que en l'avaluaci de la dificultat d'una ruta intervenen molts altres factors del relleu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376763" title="David Purley" nonfiltered="731" processed="726" dbindex="145736">
 David Purley  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 26 de gener del 1945 a Bognor Regis, West Sussex, Anglaterra i va morir el 2 de juliol del 1995 a un accident en una exhibici aeronutica al estavellar-se contra el mar prop de Bognor Regis.


 A la F1 .

David Purley va debutar a la sisena cursa de la temporada 1973 (la 24 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 3 de juny del 1973 el GP de Mnaco al circuit de Montecarlo.

Va participar a un total de onze curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades no consecutives (1973-1974 i 1977)  aconseguint un nov lloc com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 
 Resum .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376769" title="Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina" nonfiltered="732" processed="727" dbindex="145737">
Diccionari Labrnia (Diccionari de la llengua catalana ab la correspondncia castellana y llatina)s una important obra lexicogrfica elaborada durant 18 anys per Pere Labrnia i Esteller

Ha estat considerat com el diccionari de la Renaixena

La primera edici aparegu en dos volums amb un total de 2028 pgines els anys 1839 i 1840. Va ser reeditat en 1864-1865 i 1888-1892,

Contingut.

L'autor en el prleg expressa que la finalitat era presentar la llengua catalana tan vasta y rica com he sabut concebir

Cont el lxic general amb abundncia de tecnicismes, paraules territorials (sense indicar l'origen) i veus antigues. Com tots els diccionaris de l'poca recull molts barbarismes sense tenir un criteri de correcci per exemple cuydado, gasto, luego, tonelada etc.

T molta riquesa en fraseologia.

Entre les fonts utilitzades l'autor esmenta al Nebrija en catal, Antoni Lacavalleria i Dulach i la consulta a molts collegues.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376772" title="Lgica nMOS" nonfiltered="733" processed="728" dbindex="145738">
La lgica nMOS (nFET Metall Oxide Silicon) usa transistores d'efecte de camp (FET) de metal-xido-semiconductor (MOS) tipus N per a implementar portes lgiques i altres circuits digitals. Transistores nMOS posseeixen tres modes d'operaci: cort, trode i saturaci (tamb denominat actiu).

Els MOSFETs de tipus N sn disposats en una xarxa "pull-down" (PDN) entre la sortida de la porta lgica i la voltatge d'alimentaci negativa, mentre una resistncia s collocada entre la sortida de la porta lgica i la voltatge d'alimentaci positiva. El circuit s dissenyat de tal forma que la hi sortida desitjada sigui baixa, llavors el PDN ser actiu, creant un corrent entre l'alimentaci negativa i la sortida.

Referncies.


Vegeu tamb.
 MOSFET;

Enllaos externs.
 CMOS conceptes bsics ;
 Lgica nMOS i pseudoNMOS ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376776" title="Tossal de Sur" nonfiltered="734" processed="729" dbindex="145739">

El Tossal de Sur s una muntanya de 828 metres que es troba entre els municipis de Montoliu de Segarra i de Talavera a la comarca de la Segarra.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 268117001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376777" title="El Puig (Montoliu de Segarra)" nonfiltered="735" processed="730" dbindex="145740">

El Puig s una muntanya de 790 metres que es troba al municipi de Montoliu de Segarra a la comarca de la Segarra.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376778" title="Tossal de la Planeta" nonfiltered="736" processed="731" dbindex="145741">

El Tossal de la Planeta s una muntanya de 658 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara a la comarca de la Segarra.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376779" title="Tossal del Llangost" nonfiltered="737" processed="732" dbindex="145742">

El Tossal del Llangost s una muntanya de 666 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara a la comarca de la Segarra.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376782" title="Tossal de les Parades" nonfiltered="738" processed="733" dbindex="145743">

El Tossal de les Parades s una muntanya de 650 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara a la comarca de la Segarra.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376783" title="Budd Boetticher" nonfiltered="739" processed="734" dbindex="145744">

Oscar "Budd" Boetticher, Jr. (Chicago, 29 de juliol de 1916 - Ramona, Califrnia, 29 de novembre de 2001) va ser un director de cinema durant el perode clssic de Hollywood. Va ser fams per realitzar tota una srie de westerns a la dcada dels 50, protagonitzats per Randolph Scott. Conegut pel seu estil espar, per les seues localitzacions properes a Lone Pine, Califrnia, i per les seues histries d'un home solitari en la cerca de venjana enmig d'un ambient desolador, aquestos films han guanyat prestigi amb el pas dels temps i s'han convertit en referents del seu gnere, sovint comparat amb treballs d'escriptors existencialistes.

Boetticher va crixer el Mig-oest americ. Nascut a Chicago, fou un destacat atleta a la Universitat Estatal d'Ohio. Desprs va viatjar a Mxic, on es interessar per les corregudes de bous. Un encontre amb Rouben Mamoulian li va permetre el seu primer treball, com a assistent a Blood and Sand (1941). 

Ben prompte Boetticher comen la seua carrera com a director de pellcules de Srie B per a les productores Monogram, Columbia i altres estudis petits. Per, amb The Bullfighter and the Lady va arribar la seua primera entropessada: reclamat com a director per a basar-se en la seua prpia experincia fallida a com torero, la pellcula va ser muntada sense el consentiment de Boetticher. Aquesta pellcula, protagonitzada per John Wayne, ha estat restaurada per l'UCLA Film Archive.

L'xit li va arribar a aquest director quan va formar equip amb el productor Harry Joe Brown i el guionista Burt Kennedy, per tal de realitzar els sis llargmetratges coneguts com Cicle Ranown. Tot i que els seus films van ser lloats per reputats crtics com el francs Andr Bazin, la seua obra va ser oblidada fins els anys setanta, quan la va reivindicar una nova generaci d'estudiosos del cinema. Altres pellcules destacades d'en Boetticher sn: Presa valuosa (1957), Cavalcant en solitari (1959), Comanche Station (1960), i The Rise and Fall of Legs Diamond (1960).

Durant els anys 60, es va obsessionar en dur a la pantalla la vida del seu amic, el torero Carlos Arruza. A canvi, va rebutjar ofertes de Hollywood per centrar-se en un projecte que li va portar a la fallida i l'estada en pres, com exposa en la seua autobiografia 'When in Disgrace'. A les postres es va presentar en 1971 Arruza, un ric retrat d'un home, amb una espectacular fotografia i una acci  realista.

Posteriorment, Boetticher es va dedicar a pellcules com A Time for Dying (1971), Two Mules for Sister Sara (1970), el documental My Kingdom For... (1985) o la seua aparici en Tequila Sunrise (1988). Abans de la seua mort, al 2001, estava intentat portar al cinema el seu gui A Horse for Mr. Barnum.

Enllaos externs.
;
They Shoot Pictures, Don't They?;
Bruce Hodsdon in senses of cinema;
John Flaus in senses of cinema;
TCM;
Sean Axmaker in GreenCine;
Sean Axmaker in senses of cinema;
Chris Fujiwara;
classic film and TV;
film reference;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376784" title="Tossal del Senyor (Ribera d'Ondara)" nonfiltered="740" processed="735" dbindex="145745">

El Tossal del Senyor s una muntanya de 696 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara a la comarca de la Segarra.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376785" title="Tossal del Postillon" nonfiltered="741" processed="736" dbindex="145746">

El Tossal del Postillon s una muntanya de 676 metres que es troba entre els municipis de Montmaneu a l'Anoia i de la Ribera d'Ondara i de Sant Guim de Freixenet a la Segarra.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376786" title="Tossal de la Mallola" nonfiltered="742" processed="737" dbindex="145747">

El Tossal de la Mallola s una muntanya de 632 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara a la comarca de la Segarra.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376787" title="Tossal de Comacalda" nonfiltered="743" processed="738" dbindex="145748">

El Tossal de Comacalda s una muntanya de 665 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara a la comarca de la Segarra.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376790" title="Tossal de l'Escariot" nonfiltered="744" processed="739" dbindex="145749">

El Tossal de l'Escariot s una muntanya de 671 metres que es troba al municipi de la Sant Guim de Freixenet a la comarca de la Segarra.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376803" title="James Hunt" nonfiltered="745" processed="740" dbindex="145750">
 James Simon Wallis Hunt  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a ser campi del mn de la Frmula 1. 

Va nixer el 29 d'agost del 1947 a Belmont, Sutton, Anglaterra i va morir el 15 de juny del 1993 d'una aturada cardaca a Wimbledon, Anglaterra.


 A la F1 .

James Hunt va debutar a la sisena cursa de la temporada 1973 (la 24 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 3 de juny del 1973 el GP de Mnaco al circuit de Montecarlo.

Va participar a un total de 93 curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en set temporades consecutives (1973-1979)  aconseguint deu victries i 23 podis, conquerint el campionat del mn de pilots a la 1976, assolint un total de 179 punts al llarg de la seva carrera.


 Resultats a la Frmula 1 .


 

 Resum .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376804" title="Tossal del Senyor" nonfiltered="746" processed="741" dbindex="145751">

Geografia:
 Tossal del Senyor (Ribera d'Ondara): cim del municipi de la Ribera d'Ondara a la comarca de la Segarra.
 Tossal del Senyor (Sunyer): cim del municipi de Sunyer a la comarca del Segri.
 Tossal del Senyor (Castell de Farfanya): cim del municipi de Castell de Farfanya a la comarca de la Noguera.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376807" title="Tossal del Senyor (Sunyer)" nonfiltered="747" processed="742" dbindex="145752">

El Tossal del Senyor s una muntanya de 188 metres que es troba al municipi de Sunyer a la comarca del Segri.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376809" title="Tossal del Senyor (Castell de Farfanya)" nonfiltered="748" processed="743" dbindex="145753">

El Tossal del Senyor s una muntanya de 444 metres que es troba al municipi de Castell de Farfanya a la comarca de la Noguera.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376811" title="Tossal de Moradilla" nonfiltered="749" processed="744" dbindex="145754">

El Tossal de Moradilla s una muntanya de 242 metres que es troba al municipi de Lleida a la comarca del Segri.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 254115001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376815" title="Tossal de les Torres" nonfiltered="750" processed="745" dbindex="145755">

El Tossal de les Torres s una muntanya de 332 metres que es troba al municipi de Lleida a la comarca del Segri.

Al cim hi ha un vrtex geodsic (referncia 250113001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376817" title="Pseudocoris" nonfiltered="751" processed="746" dbindex="145756">

 Pseudocoris  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Pseudocoris aequalis    ;
Pseudocoris aurantiofasciatus  ;
Pseudocoris bleekeri ;
Pseudocoris heteroptera ;
Pseudocoris ocellata ;
Pseudocoris philippina  ;
Pseudocoris yamashiroi   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker P. 1862. Conspectus generum Labroideorum analyticus. Proc. Zool. Soc. Lond. 1861 (pt 3). 408-418.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376818" title="Montolivet" nonfiltered="752" processed="747" dbindex="145757">
Montolivet s un barri de Valncia, pertanyent al districte de Quatre Carreres. El barri es troba al sud-est de la ciutat, sent una zona en expansi actualment. 

 Llocs d'inters . 

L'Avinguda de la Plata separa el barri de Montolivet del barri de La Fonteta de Sant Llus. Aquesta avinguda comena en Ausis March i acaba en la Plaa de Montolivet. Travessa vies importants com el carrer General Urrutia i connecta amb el carrer Zapadores i l'avinguda Doctor Waksman. Aquesta zona est en la part sud-est de la ciutat de Valncia. Montolivet es troba entre els carrers Peris i Valero, Alcalde Reig, Avd Plata i Zapadores. El barri compta entre els seus monuments d'inters amb el Museu Faller i la Ciutat de les Arts i de les Cincies, obra de l'arquitecte valenci Santiago Calatrava, la Ciutat de la Justcia, i es planteja la ubicaci del Museu de la FIFA. 

 Histria . 
El 25 d'octubre de 1812 (Guerra de la Independncia Espanyola), el general Rafael Maroto es va ocupar de la defensa d'aquesta plaa juntament amb la del Grau i Quart, de la lnia de Valncia. El barri de Montolivet, t en la seva demarcaci fallera a les comissions de: 
 Avd de la Plata - General Urritia ;
 Bisbe Jaime Prez- Luis Oliag ;
 Luis Oliag - Mariola Granada ;
 Zapadores - Vicent Lle ;
 Plaa Mercat de Montolivet ;
 Hort de Sant Valer - Avd de la Plata ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376821" title="Pseudodax" nonfiltered="753" processed="748" dbindex="145758">

Pseudodax   s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Pseudodax moluccanus   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker P. 1861. Iets over de geslachten der Scaroden en hunne Indisch-archipelagische soorten. Versl. Akad. Amsterdam v. 12. 228-244.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Catalogue of Life ;
 Discover Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376823" title="Biblioteca Central de Valncia" nonfiltered="754" processed="749" dbindex="145759">
La Biblioteca Central de Valncia s un centre municipal ubicat a la valenciana Plaa de Magncia, dedicat a la conservaci i prstec de llibres i altres materials de documentaci. s de carcter pblic i compta amb un fons proper als 85.000 obres, entre les quals es troben incunables o exemplars nics. Futllets, cartells, gravats o estampes sn d'altres materials histrics disponibles en aquest servei.

Va ser fundada al 1902 partint d'una altre fons bibliogrfic ms antic i al llarg de la seua histria s'ha vist ampliada amb donacions dutes a terme per personatges com ara Faust Barber o Llus Fullana. Hi ha sobre una quinzena de donacions, que es mantenen com colleccions independents de la resta de fons, amb signatura prpia.

Enllaos.

Biblioteca Central de Valncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376824" title="Momijigari" nonfiltered="755" processed="750" dbindex="145760">
Momijigari, que en japons significa "anar a caar aros vermells", es tracta d'una metfora, com la que fem servir a Catalunya quan diem "anar a caar bolets".

L'ar (Acer palmatum) s un dels paisatges ms bonics de tardor al Jap. N'hi ha una gran varietat, de totes mides i colors, i aix fa que durant la tardor els boscos japonesos s'omplin d'una gran varietat de colors. 

El Momijigari s un esdeveniment nacional, una autntica festa, tal com passa a la primavera quan floreixen els cirerers, tothom surt a veure els canvis de colors que es produeixen als aros. s un costum que s'inicia en l'antiguitat a la Cort de Kioto, concretament a l'poca Edo (1600-1868) i es va popularitzar fins a convertir-se en una festa d'identitat nacional, present en totes les arts plstiques, en la literatura i en la vida quotidiana dels japonesos. Evidentment va lligat a la filosofia Zen, al gran amor per la natura i a la contemplaci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376825" title="Andreu Vallv i Ventosa" nonfiltered="756" processed="751" dbindex="145761">
Andreu Vallv i Ventosa (Barcelona, 1918 - Barcelona, 1979) fou un escengraf, pintor, professor i escriptor catal.

Deixeble de Salvador Alarma i de Josep Mestres i Cabanes, amb qui treball com a encarregat del seu taller al Liceu. El 1946 va crear el seu propi taller al carrer de les Tpies on va tenir treballant Fabi Puigserver i Plana just arribar de Polnia. Partint de l'escenografia realista, de la qual va ser el darrer representant, va evolucionar cap a l'escenografia corpria. Va inaugurar a Barcelona els teatres Windsor i el Teatre Candilejas. Des del 1952 treball molt per al cinema especialment amb Luis Garca Berlanga, Maurice Ronet, Jess Franco, Jos M. Forqu, Manuel Esteba, Jacint Esteba, Gonzalo Surez, Glauber Rochas, Ignasi Ferrs i Iquino, Miguel Iglesias i Josep M. Forn (Plcido, Cabezas cortadas, Ditirambo, Dante no es nicamente severo, etc).

Com a pintor expos pintures a Barcelona. Fou professor a l'Institut del Teatre de perspectiva i d'histria de l'escenografia (1952) i secretari general de l'Institut i del museu del Teatre de Barcelona. Estren algunes peces teatrals, obtingu el premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil i public contes, com Els set fills del tintorer, En Xeu se'n va a l'oest, illustrats pel seu fill Joan Andreu Vallv i Cordom.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376826" title="Pteragogus" nonfiltered="757" processed="752" dbindex="145762">

Pteragogus   s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Pteragogus aurigarius ;
Pteragogus cryptus ;
 Pteragogus enneacanthus ;
  Pteragogus flagellifer ;
Pteragogus guttatus ;
Pteragogus pelycus ;
Pteragogus taeniops   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Peters W. (C. H.) 1855. bersicht der in Mossambique beobachteten Seefische. Monatsb. Akad. Wiss. Berln, 1855. 428-466.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Discover Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376828" title="Tossal de l'Escaler" nonfiltered="758" processed="753" dbindex="145763">

El Tossal de l'Escaler s una muntanya de 676 metres que es troba al municipi de Calonge de Segarra a la comarca de l'Anoia.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376830" title="Grony de Miralles" nonfiltered="759" processed="754" dbindex="145764">

El Grony de Miralles s una muntanya de 866 metres que es troba al municipi de Santa Maria de Miralles a la comarca de l'Anoia.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 273120001).

Enllaos externs.
Ressenya;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376831" title="Tur de Boixadors" nonfiltered="760" processed="755" dbindex="145765">

El Tur de Boixadors s una muntanya de 848 metres que es troba al municipi de Sant Pere Sallavinera a la comarca de l'Anoia. Est coronada pel Castell de Boixadors.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 275108001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376832" title="Puig Castellar (La Llacuna)" nonfiltered="761" processed="756" dbindex="145766">

El Puig Castellar s una muntanya de 943 metres que es troba al municipi de La Llacuna a la comarca de l'Anoia.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 273123001).

Enllaos externs.
Ressenya;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376833" title="Puig de Sant Miquel (Rubi)" nonfiltered="762" processed="757" dbindex="145767">

El Puig de Sant Miquel s una muntanya de 733 metres que es troba al municipi de Rubi a la comarca de l'Anoia.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 275114001).

Enllaos externs.
Ressenya;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376834" title="Albert E. Brumley" nonfiltered="763" processed="758" dbindex="145768">
Albert Edward Brumley (Spiro, Oklahoma, 29 d'octubre de 1905   15 de novembre de 1977) fou un compositor i editor de msica Gospel.

La poblaci on va neixer era una comunitat agrcola d escassos recursos, i la famlia del compositor no era diferent. Pass gran part de la seva infncia tallant i recollectant cot en la finca familiar. El 1926, es matricul en l Institut Hartford Musical de la mateixa ciutat, Hartford (Arkansas) i all estudi fins el 1931. l Institut estava dirigit per Eugene Monroe Bartlett (1884-1941), propietari de l empresa de msica Hartford, i el 1948 Brumley adquir aquesta empresa de msica.

El 1931 Brumley es cas amb Goldie Edith Schell. Vivien a la vora del riu Big Creek en el poblat de Powell, (Missouri) on criaren sis fills.

Va escriure ms de 800 canons. Entre les ms conegudes hi ha:  Go a Fly Away ,  Engegar la Radio ,  Go a Meet You in the mooornig ,  The mine Free  entre una multitud de favorites escrites per A. E. Brumley.
Albert est inscrit entre els compositors famosos del Gospel Hall de Nashville, d Oklahoma, etc. 
Fund el Brumley Sundow Sunup Evngeli a Springdale, (Arkansas), que avui porta el seu nom.
Albert Brumley va ser ministre de l'Esglsia de Crist i est enterrat al cementiri de l Esglsia d aquest mateix nom a prop de Powell.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376835" title="Puig de Sant Miquel" nonfiltered="764" processed="759" dbindex="145769">

Geografia:
 Puig de Sant Miquel (Rubi): cim del municipi de Rubi a la comarca de l'Anoia.
 Puig de Sant Miquel (Vallfogona de Ripolls): cim del municipi de Vallfogona de Ripolls a la comarca del Ripolls.
 Puig de la Costa de Sant Miquel: antic volc del municipi de Santa Pau a la comarca de la Garrotxa.
 Puig de Sant Miquel (Monturi): cim del terme de Monturi a Mallorca.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376836" title="Santpere" nonfiltered="765" processed="760" dbindex="145770">

El Santpere s una muntanya de 753 metres que es troba al municipi de Vallfogona de Riucorb a la comarca de la Conca de Barber.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 267118001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376837" title="Cap de Cans" nonfiltered="766" processed="761" dbindex="145771">

Cap de Cans s una muntanya de 773 metres que es troba al municipi de Savall del Comtat a la comarca de la Conca de Barber.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376838" title="FK Vardar Skopje" nonfiltered="767" processed="762" dbindex="145772">

El FK Vardar Skopje (en macedoni          ) s un club de futbol macedoni de la ciutat de Skopje.

 Histria .
El Vardar va ser fundat el 1947. Se'l considera el successor del FK Makedonija Skopje, fundat el 1911, i del SSK Pobeda Skopje.

El seu moment ms important el va viure l'any 1987, quan amb un equip amb homes com Darko Pancev, Ilija Najdoski, Dragan Kanatlarovski, Cedomir Janevski i Vujadin Stanojkovic guany la lliga iugoslava. Guany el ttol a causa del fet que diversos clubs comenaren la competici amb 6 punts de sanci. Aquesta sanci fou retirada per la justcia iugoslava temps ms tard i el ttol atorgat finalment al FK Partizan. Malgrat tot, el FK Vardar represent Iugoslvia a la Copa d'Europa del 1987-88.

 Palmars .
Lliga iugoslava de futbol: 1;
1987;

Copa iugoslava de futbol: 1;
1961;

Lliga macednia de futbol: 5;
1993, 1994, 1995, 2002, 2003;

Copa macednia de futbol: 5;
1993, 1995, 1998, 1999, 2007;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web no oficial  ;
Web de seguidors;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376842" title="Stethojulis" nonfiltered="768" processed="763" dbindex="145773">

 Stethojulis  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Stethojulis albovittata ;
Stethojulis balteata ;
Stethojulis bandanensis ;
 Stethojulis interrupta ;
Stethojulis maculata ;
Stethojulis marquesensis ;
Stethojulis notialis ;
Stethojulis strigiventer ;
Stethojulis terina ;
Stethojulis trilineata  ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther A. 1861. A preliminary synopsis of the labroid genera. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 3) v. 8 (no. 47). 382-389.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376844" title="Cuina del Priorat" nonfiltered="769" processed="764" dbindex="145774">

La cuina del Priorat tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina aquesta comarca. 

El Priorat s una comarca histrica situada entre el Camp de Tarragona i les Terres de l Ebre dominada per la serra de Montsant al nord. El relleu s muntanyenc en quasi tota la comarca i es troba tancada a l oest i a l est per serres que la separen del clima mediterrani del Baix Camp i el clima continental-peninsular de les Garrigues. s una comarca aspra i dominada pel conreu sec de la vinya i en menor grau, l oliva. La cuina tradicional del Priorat s una cuina d interior on dominen els plats de possible origen rab, un record que la muntanya del Montsant fou una de les darreres zones de Catalunya a ser conquerida, en 1153.  

A continuaci es detallen els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

Vi.
Els vins del Priorat sn els que ms graduaci tenen de tots els dels Pasos Catalans.  La producci a la comarca s dividida entre la DOQ Priorat, que hi ocupa el centre - de La Morera fins a Falset - i la DO Montsant que cobreix la perifria. s aquesta primera denominaci la ms histrica, ja que el Priorat deu el seu nom a que fou el feu del Prior de Scala Dei, la cartoixa del qual hi impuls decisivament el conreu de la vinya.

Truites de riu i de muntanya. 
Un plat tpic de la comarca s la truita d ous amb salsa i acompanyada de mongetes i espinacs. Una altra truita s la truita d ous amb salsa, anomenat  truita en suc , que consitueix el centre de la Festa de la truita amb Suc d Ulldemolins. 

Altres plats tpics.
Orelletes, un dol fregit que s tamb tpic del Peneds.;
coques d oli, farina i sucre. s una coca tova, d'un dimetre de 20 centmetres i disponible a totes les fleques de la comarca.;
Ensaginades, pastes elaborades amb sag de porc.

Altres begudes tpiques.

Ingredients bsics.
Oliva de la varietat Arbequina i oliva d oliva de Siurana amb etiqueta DOP Siurana i demarcaci Montsant-Priorat.;
Oliva de Cabassers.;

Fires gastronmiques.
Entre les fires i festes de la comarca la ms destacable s la Fira del Vi del Priorat que se celebra el primer cap de setmana de maig a Falset. En aquesta fira s exposa els vins propis de les dues denominacions comarcals, el Montsant i el Priorat. Una altra s la Festa de la Truita en Suc esmentada previament, celebrada a Ulldemolins el segon cap de setmana de mar on el plat d honor s la truita de riu en salsa. Hi ha un concurs de cuina i degustaci.  A finals de setembre t lloc a Poboleda la Festa de la Verema a l Antiga, on la gent participa en la verema i es fa un gran esmorzar popular.

Vegeu tamb.

Enllaos externs.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376847" title="Elliott Carter" nonfiltered="770" processed="765" dbindex="145775">
Elliott Cook Carter (Nova York, 11 de desembre del 1908) s un compositor nord-americ.

Va tenir com a mestres Walter Piston i Gustav Holst, rebent el 1930 el ttol de mestre graduat en arts. El 1932 estudi a Pars amb Nadia Boulanger i el 1936 va ser director musical del Ballet Caravan.

La seva producci s molt extensa, i portada a un grau mxim de perfecci. Citarem, entre les seves obres, els dos quartets de corda (1935-37), la Sonata per a piano (1945), la Sonata per a violoncel i piano, els ballets Pocahontas (1939), i The Minotaur (1947), i les Variacions (1955) per a orquestra. Amb el primer dels seus quartets guany el premi del Concurs Internacional de Lieja (1951). Carter no sorprn per la seva originalitat. Els seus quartets recorden ja a un Alban Berg, ja un Bla Bartok, tot i sense folklore, i la seva sonata per a piano cont certes reminiscncies ravelianes. Per la seva obra posseeix en conjunt una elevada qualitat i efectua una sntesi perfecta i lgica de tots els elements que s'hi integren. Est construda amb un equilibri perfecta de forma i magnituds, i realitza en ella un excellent treball de polirrtmia i de politonalitat, tot aix, unit al ms refinat sentit de l'orquestraci. Es comprn que la msica de Carter posseeixi un grau d'universalitat superior al d'altres compositors americans de tendncies ms nacionalistes i amb evidents influencies del Jazz, com ara Charles Ives, Thomson o Aaron Copland.

 Bibliografia .
Enciclopdia Espasa;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376848" title="Cinema d'aventures" nonfiltered="771" processed="766" dbindex="145776">
right|thumb|200px|A la recerca de l arca perduda, paradigma de pellcula d aventuresEl cinema d'aventures s un gnere cinematogrfic d ampli abast, ja que engloba altres gneres cinematogrfics com el western i la cincia-ficci. Mostra  un mn heroic de combats i aventures, on sol haver-hi molta acci i valors del mite. 
Les seves caracterstiques generals sn:
Tractament intranscendent i pseudodramtic dels conflictes que planteja.
Les escenes de molta acci: batalles, persecucions sovint es filmen en plans curts.
Personatges estereotipats i antittics (un heroi fort, valers i un dolent);
Els personatges lluiten per un objectiu: tresor, resoluci d'un misteri, rescat de persones.
Premissa: El b sempre preval sobre el mal.
Els protagonistes travessen per obstacles i sofreixen una transformaci al llarg de la histria.
L'acci dramtica ocorre allunyada dels espais quotidians. Sempre en llocs poc usuals: selves, deserts, galxies, etc.
Sovint l'acci succeeix en el passat.
Se li dna ms pes a l'ambientaci, vestuari i efectes especials que al gui.

Altres tipus de pellcules d'aventures.
 El Road movie: Els  road movies sn pellcules a la carretera. El lloc de la intriga s la prpia carretera i no els llocs que travessa. ;
 El Western: El western s un gnere cinematogrfic, l acci de la qual se situa gaireb sempre a l Amrica del Nord, a l poca de la conquesta de l'Oest. ;
 La pellcula de cincia ficci: Situada en el que podria ser el futur i / o els universos desconeguts, planetes llunyans, mons parallels, etc. ;
 
Exemples de pellcules d'aventures (excepte els road movie).
 1934 : Tarzan i la seva companya;
 1937 : Les aventures de Robin Hood;
 1963 : Les tres espases del Zorro;
 1955 : The Rains of Ranchipur;
 1975 : L'home que volia ser rei ;
 1981 : A la recerca de l'arca perduda;
 1984 : Darrere el cor verd;
 1985 : Els goonies;
 1995 : Braveheart;

Enllaos externs.
 pellcules d aventures a allmovie.com  ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376851" title="Oscar al millor muntatge" nonfiltered="772" processed="767" dbindex="145777">
L'Oscar al millor muntatge s un premi atorgat per l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques, tots els anys des de 1934. El nom d'aquest premi s'ha canviat ocasionalment; el 2008, es llistava com l'Academy Award for Achievement in Film Editing.(Premi de l'Acadmia per a l'assoliment en l'Edici Cinematogrfica). El New York Times va  publicar un article de Mark Harris (2008) que parla del premi . Aquest Premi "Oscar" esta ntmament lligat amb l'Oscar a la millor pellcula; la darrera vegada que la guanyadora a aquesta categoria no es va nominar per muntatge va ser el 1980. Harris destaca que aquesta correlaci pot sorprendre el pblic de cinema, que normalment ignora el paper del muntage (l'art invisible) en la realitzaci d'una pellcula. 
Guanyadors i nominats.
En les llistes que segueixen, el guanyador del premi es mostra en negreta en primer lloc i el segueixen els altres nominats. Cada entrada individual mostra el nom de la pellcula seguit pel nom del muntador. Seguint la prctica de l'Acadmia, les pellcules detallades en la llista estan classificades segons l'any de la seva nominaci oficial a Los Angeles que s, normalment, l'any de la seva estrena.


 anys 1930.
1934 Eskimo/Mala The Magnificent  - Conrad A. Nervig;
Cleopatra - Anne Bauchens;
One Night of Love - Gene Milford;
1935 A Midsummer Night's Dream - Ralph Dawson;
David Copperfield - Robert J. Kern;
El delator (The Informer) - George Hively;
Les Misrables - Barbara McLean;
Lives of a Bengal Lancer - Ellsworth Hoagland;
Rebelli a bord  (Mutiny on the Bounty) - Margaret Booth;
1936 Anthony Adverse - Ralph Dawson;
Rivals  (Come and Get It) - Edward Curtiss;
The Great Ziegfeld - William S. Gray;
Lloyd's of London - Barbara McLean;
A Tale of Two Cities - Conrad A. Nervig;
Theodora Goes Wild - Otto Meyer;
1937 Horitzons perduts  (Lost Horizon) - Gene Havlick, Gene Milford;
The Awful Truth - Al Clark;
Captains Courageous - Elmo Vernon;
The Good Earth - Basil Wrangell;
One Hundred Men and a Girl - Bernard W. Burton;
1938 Les aventures de Robin Hood (The Adventures of Robin Hood) - Ralph Dawson;
Alexander's Ragtime Band - Barbara McLean;
The Great Waltz - Tom Held;
Test Pilot - Tom Held;
You Can't Take It with You - Gene Havlick;
1939 All que el vent s'endugu    (Gone with the Wind) - Hal C. Kern, James E. Mewcom;
Goodbye, Mr. Chips - Charles Frend;
Mr. Smith Goes to Washington - Gene Havlick, Al Clark;
The Rains Came - Barbara McLean;
Stagecoach - Otho Lovering, Dorothy Spencer;

anys 1940.
1940 North West Mounted Police - Anne Bauchens;
El ram de la ira  (The Grapes of Wrath) - Robert E. Simpson;
La carta  (The Letter)- Warren Low;
The Long Voyage Home - Sherman Todd;
Rebecca - Hal C. Kern;
1941 El sergent York   (Sergeant York) - William Holmes;
Ciutad Kane   (Citizen Kane) - Robert Wise;
Dr. Jekyll and Mr. Hyde - Harold F. Kress;
Que verda era la meva vall  (How Green Was My Valley) - James B. Clark;
La lloba   (The Little Foxes) - Daniel Mandell;
1942 L'orgull dels ianquis  (The Pride of the Yankees) - Daniel Mandell;
Mrs. Miniver - Harold F. Kress;
The Talk of the Town - Otto Meyer;
This Above All - Walter A. Thompson;
Yankee Doodle Dandy - George Amy;
1943 Air Force - George Amy;
Casablanca - Owen Marks;
Five Graves to Cairo - Doane Harrison;
For Whom the Bell Tolls - Sherman Todd. John Link;
The Song of Bernadette - Barbara McLean;
1944 Wilson - Barbara McLean;
Going My Way - Leroy Stone;
Janie - Owen Marks;
Un cor en perill  (None but the Lonely Heart) - Roland Gross;
Since You Went Away - Hal C. Kern, James E. Newcom;
1945 El foc de la joventut  (National Velvet) - Robert J. Kern;
The Bells of St. Mary's - Harry Marker;
Dies perduts  (The Lost Weekend) - Doane Harrison;
Objectiu Birmnia  (Objective, Burma! - George Amy;
A Song to Remember - Charles Nelson;
1946 Els millors anys de la nostra vida (The Best Years of Our Lives) - Daniel Mandell;
Que bonic que s viure - (It's a Wonderful Life) - William Hornbeck;
The Jolson Story - William A. Lyon;
The Killers - Arthur Hilton;
El despertar -  (The Yearling) - Harold Kress;
1947 Cos i nima  (Body and Soul) - Francis Lyon, Robert Parrish;
The Bishop's Wife - Monica Collingwood;
Gentleman's Agreement - Harmon Jones;
Green Dolphin Street - George White;
Odd Man Out - Fergus McDonnell;
1948 The Naked City - Paul Weatherwax;
Joan of Arc - Frank Sullivan;
Johnny Belinda - David Weisbart;
Riu Vermell  (Red River) - Christian Nyby;
Les sabatilles vermelles   (The Red Shoes) - Reginald Mills;
1949 Champion - Harry Gerstad;
All the King's Men - Robert Parrish, Al Clark;
Battleground - John Dunning;
Sands of Iwo Jima - Richard L. Van Enger;
The Window - Frederic Knudtson;

 anys 1950.
1950 Les mines del rei Salom (King Solomon's Mines) - Ralph E. Winters, Conrad A. Nervig;
Tot sobre Eva  (All About Eve) - Barbara McLean;
Annie Get Your Gun - James E. Newcom;
Sunset Boulevard - Arthur Schmidt, Doane Harrison;
El tercer home  (The Third Man) - Oswald Hafenrichter;
1951 A Place in the Sun - William Hornbeck;
Un americ a Pars   (An American in Paris) - Adrienne Fazan;
Decision Before Dawn - Johnny Green, Dorothy Spencer;
Quo Vadis - Ralph E. Winters;
The Well - Chester Schaeffer;
1952 High Noon - Elmo Williams, Harry Gerstad;
Come Back, Little Sheba - Warren Low;
Flat Top - William Austin;
L'espectacle ms gran del mn  (The Greatest Show on Earth) - Anne Bauchens;
Moulin Rouge - Ralph Kemplen;
1953 D'aqu a l'eternitat   (From Here to Eternity) - William A. Lyon;
Crazylegs - Irvine (Cotton) Warburton;
The Moon Is Blue - Otto Ludwig;
Vacances a Roma   (Roman Holiday) - Robert Swink;
The War of the Worlds - Everett Douglas;
1954 La llei del silenci  (On the Waterfront) - Gene Milford;
El mot del Caine (The Caine Mutiny) - Willam A. Lyon;
The High and the Mighty - Ralph Dawson;
Set nvies per a set germans  (Seven Brides for Seven Brothers) - Ralph E. Winters;
20,000 Leagues Under the Sea - Elmo Williams;
1955 Pcnic (Picnic)] - Charles Nelson, William A. Lyon;
Blackboard Jungle - Ferris Webster;
The Bridges at Toko-Ri - Alma Macrorie;
Oklahoma - Gene Ruggiero, George Boemler;
The Rose Tattoo - Warren Low;
1956 La volta al mn en vuitanta dies  (Around the World in Eighty Days) - Gene Ruggiero, Paul Weatherwax;
The Brave One - Merrill G. White;
Gegant (Giant) - William Hornbeck, Philip W. Anderson, Fred Bohanan;
Somebody Up There Likes Me - Albert Akst;
Els Deu Manaments  (The Ten Commandments) - Anne Bauchens;
1957 El pont sobre el riu Kwai  (The Bridge on the River Kwai) - Peter Taylor;
Duel de titans   (Gunfight at the O.K. Corral) - Warren Low;
Pal Joey - Viola Lawrence, Jerome Thoms;
Sayonara - Arthur P. Schmidt, Philip W. Anderson;
Testimoni de crrec   (Witness for the Prosecution) - Daniel Mandell;
1958 Gigi - Adrienne Fazan;
La tia Mame  (Auntie Mame) - William Ziegler;
Cowboy - William A. Lyon, Al Clark;
Fugitius   (The Defiant Ones) - Frederic Knudtson;
Vull viure  (I Want to Live!) - William Hornbeck;
1959 Ben Hur (Ben-Hur) - Ralph E. Winters, John D. Dunning;
Anatomia d'un assassinat  (Anatomy of a Murder) - Louis R. Loeffler;
Perseguit per la mort  (North by Northwest) - George Tomasini;
Histria d'una monja (The Nun's Story) - Walter Thompson;
L'hora final  (On the Beach) - Frederic Knudtson;

anys 1960.
1960 L'apartament  (The Apartment) - Daniel Mandell;
El lamo   (The Alamo) - Stuart Gilmore;
L'herncia del vent   (Inherit the Wind) - Frederic Knudtson;
Pepe - Viola Lawrence, Al Clark;
Spartacus - Robert Lawrence;
1961 West Side Story (West Side Story) - Thomas Stanford;
Fanny - William H. Reynolds;
The Guns of Navarone - Alan Osbiston;
Els judicis de Nuremberg  (Judgment at Nuremberg) - Frederic Knudtson;
The Parent Trap - Philip W. Anderson;
1962 Lawrence d'Arbia (Lawrence of Arabia) - Anne V. Coates;
The Longest Day - Samuel E. Beetley;
El missatger de la por  (The Manchurian Candidate) - Ferris Webster;
The Music Man - William Ziegler;
Mot a la Bounty  (Mutiny on the Bounty) - John McSweeney, Jr.;
1963 How the West Was Won - Harold F. Kress;
El cardenal  (The Cardinal) - Louis R. Loeffler;
Cleopatra - Dorothy Spencer;
The Great Escape - Ferris Webster;
It's a Mad, Mad, Mad, Mad World - Frederic Knudtson, Robert C. Jones, Gene Fowler Jr.;
1964 Mary Poppins - Cotton Warburton;
Becket - Anne V. Coates;
Father Goose - Ted J. Kent;
Hush  Hush, Sweet Charlotte - Michael Luciano;
My Fair Lady - William Ziegler;
1965 Somriures i llgrimes   (The Sound of Music) - William H. Reynolds;
Cat Ballou - Charles Nelson;
Doctor Givago (Doctor Zhivago) - Norman Savage;
El vol del fnix  (The Flight of the Phoenix) - Michael Luciano;
The Great Race - Ralph E. Winters;
1966 Grand Prix - Frederic Steinkamp, Henry Berman, Stewart Linder, Frank Santillo;
Viatge fantstic  (Fantastic Voyage) - William B. Murphy;
Que vnen els russos! (The Russians Are Coming, The Russians Are Coming) - Hal Ashby, J. Terry Williams;
El Iang-ts en flames  (The Sand Pebbles) - William H. Reynolds;
Qui t por de Virginia Woolf?   (Who's Afraid of Virginia Woolf?) - Sam O'Steen;
1967 En la calor de la nit   (In the Heat of the Night) - Hal Ashby;
Platja roja  (Beach Red) - Frank P. Keller;
Els dotze del patbul  (The Dirty Dozen) - Michael Luciano;
Doctor Dolittle - Samuel E. Beetly, Marjorie Fowler;
Endevina qui ve a sopar  (Guess Who's Coming to Dinner) - Robert C. Jones;
1968 Bullitt - Frank P. Keller;
Funny Girl - Robert Swink, Maury Winetrobe, William Sands;
L'estranya parella  (The Odd Couple) - Frank Bracht;
Oliver - Ralph Kemplen;
Wild in the Streets - Fred Feitshans, Eve Newman;
1969 Z - Franoise Bonnot;
Hello, Dolly! - William H. Reynolds;
Cowboy de mitjanit  (Midnight Cowboy) - Hugh A. Robertson;
The Secret of Santa Vittoria - William Lyon, Earle Herdan;
They Shoot Horses, Don't They? - Frederic Steinkamp;

 anys 1970.
1970 Patton - Hugh S. Fowler;
Airport - Stuart Gilmore;
MASH - Danford B. Greene;
Tora! Tora! Tora! - James E. Newcom, Pembroke J. Herring, Inoue Chikaya;
Woodstock - Thelma Schoonmaker;
1971 French Connection (The French Connection) - Gerald B. Greenberg;
The Andromeda Strain - Stuart Gilmore, John W. Holmes;
A Clockwork Orange - Bill Butler;
Kotch - Ralph E. Winters;
Estiu del 42 - Folmar Blangsted;
1972 Cabaret - David Bretherton;
Deliverance - Tom Priestly;
El padr   (The Godfather) - William H. Reynolds, Peter Zinner;
Un diamant molt calent   (The Hot Rock) - Frank P. Keller, Fred W. Berger;
L'aventura del Posid    (The Poseidon Adventure) - Harold F. Kress;
1973 El cop  (The Sting) - William H. Reynolds;
American Graffiti - Verna Fields, Marcia Lucas;
Xacal (The Day of the Jackal) - Ralph Kemplen;
L'exorcista    (The Exorcist) - Jordan Leondopoulos, Bud Smith, Evan Lottman, Norman Gay;
Jonathan Livingston Seagull - Frank P. Keller, James Galloway;
1974 El cols en flames   (The Towering Inferno) - Harold F. Kress, Carl Kress;
Selles de muntar calentes   (Blazing Saddles) - John C. Howard, Danford Greene;
Chinatown - Sam O'Steen;
Earthquake - Dorothy Spencer;
The Longest Yard - Michael Luciano;
1975 Jaws - Verna Fields;
Dog Day Afternoon - Dede Allen;
L'home que volia ser rei  (The Man Who Would Be King) - Russell Lloyd;
Alg va volar sobre el niu del cucut  (One Flew Over the Cuckoo's Nest) - Richard Chew, Lynzee Klingman, Sheldon Kahn;
Els tres dies del Cndor (Three Days of the Condor) - Frederic Steinkamp, Don Guidice;
1976 Rocky - Richard Halsey, Scott Conrad;
Tots els homes del president    (All the President's Men) - Robert L. Wolfe;
Cam a la glria   (Bound for Glory) - Robert C. Jones, Pembroke J. Herring;
Network - Alan Heim;
Two-Minute Warning - Eve Newman, Walter Hannemann;
1977 La guerra de les galxies   (Star Wars Episode IV: A New Hope) - Paul Hirsch, Marcia Lucas, Richard Chew;
Encontres a la tercera fase  (Close Encounters of the Third Kind) - Michael Kahn;
Julia - Walter Murch, Marcel Durham;
Smokey and the Bandit - Walter Hannemann, Angelo Ross;
The Turning Point - William H. Reynolds;
1978 El caador   (The Deer Hunter) - Peter Zinner;
Els nens del Brasil   (The Boys from Brazil) - Robert E. Swink;
Tornar a casa   (Coming Home) - Don Zimmerman;
L exprs de mitjanit  (Midnight Express) - Gerry Hambling;
Superman - Stuart Baird;
1979 Comena l'espectacle    (All That Jazz) - Alan Heim;
Apocalypse Now - Richard Marks, Walter Murch, Gerald B. Greenberg, Lisa Fruchtman;
El cavall negre    (The Black Stallion) - Robert Dalva;
Kramer contra Kramer  (Kramer vs. Kramer) - Gerald B. Greenberg;
La rosa (The Rose) - Robert L. Wolfe, C. Timothy O'Meara;

 anys 1980.
1980 Toro Salvatge   (Raging Bull) - Thelma Schoonmaker;
Coal Miner's Daughter - Arthur Schmidt;
El concurs   (The Competition) - David Blewitt;
L home elefant  (The Elephant Man) - Anne V. Coates;
Fama (Fame) - Gerry Hambling;
1981 A la recerca de l'arca perduda (Raiders of the Lost Ark) - Michael Kahn;
Carros de foc (Chariots of Fire) - Terry Rawlings;
La dona del tinent francs (The French Lieutenant's Woman) - John Bloom;
On Golden Pond - Robert L. Wolfe ;
Rojos  (Reds) - Dede Allen, Craig McKay;
1982 Gandhi - John Bloom;
Das Boot - Hannes Nikel;
ET, l'extraterrestre  (E.T. the Extra-Terrestrial - Carol Littleton;
Oficial i cavaller  (An Officer and a Gentleman) - Peter Zinner;
Tootsie - Frederic Steinkamp, William Steinkamp;
1983 Escollits per a la glria  (The Right Stuff) - Glenn Farr, Lisa Fruchtman, Stephen A. Rotter, Douglas Steward, Tom Rolf;
El tro blau  (Blue Thunder) - Frank Morriss, Edward Abroms;
Flashdance - Bud Smith, Walt Mulconery;
Silkwood - Sam O'Steen;
La fora de la tendresa  (Terms of Endearment) - Richard Marks;
1984 Els crits del silenci (The Killing Fields) - Jim Clark;
Amadeus - Nena Danevic, Michael Chandler;
The Cotton Club - Barry Malkin, Robert O. Lovett;
Passatge a l'ndia  (A Passage to India) - David Lean;
Darrere el cor verd   (Romancing the Stone) - Donn Cambern, Frank Morriss;
1985 L'nic testimoni   (Witness) - Thom Noble;
Chorus Line (A Chorus Line) - John Bloom;
Out of Africa - Frederic Steinkamp, William Steinkamp, Pembroke Herring, Sheldon Kahn;
L honor dels Prizzi  (Prizzi's Honor) - Rudi Fehr, Kaja Fehr;
El tren de l'infern   (Runaway Train) - Henry Richardson;
1986 Platoon - Claire Simpson;
Aliens - Ray Lovejoy;
Hannah i les seves germanes  (Hannah and Her Sisters) - Susan E. Morse;
La missi  (The Mission) - Jim Clark;
Top Gun - Billy Weber, Chris Lebenzon;
1987 L'ltim emperador  (The Last Emperor) - Gabriella Cristiani;
Broadcast News - Richard Marks;
Empire of the Sun  - Michael Kahn;
Atracci fatal   (Fatal Attraction) - Michael Kahn, Peter E. Berger;
RoboCop - Frank J. Urioste;
1988 Who Framed Roger Rabbit - Arthur Schmidt;
Die Hard - Frank J. Urioste, John F. Link;
Gorilles en la boira  (Gorillas in the Mist: The Story of Dian Fossey) - Stuart Baird;
Crema Mississippi  (Mississippi Burning) - Gerry Hambling;
Rain Man - Stu Linder;
1989 Born on the Fourth of July - David Brenner, Joe Hutshing;
Tot passejant Miss Daisy  (Driving Miss Daisy) - Mark Warner;
Els fabulosos Baker Boys  (The Fabulous Baker Boys) - William Steinkamp;
Temps de glria   (Glory) - Steven Rosenblum;
L'Ours  - Nolle Boisson;

 anys 1990.
1990 Ballant amb llops  (Dances with Wolves) - Neil Travis;
Ghost - Walter Murch;
The Godfather Part III - Barry Malkin, Lisa Fruchtman, Walter Murch;
Un dels nostres   (Goodfellas) - Thelma Schoonmaker;
La caa de l'Octubre Roig  (The Hunt for Red October) - Dennis Virkler, John Wright;
1991 JFK - Joe Hutshing, Pietro Scalia;
The Commitments - Gerry Hambling;
El silenci dels anyells  (The Silence of the Lambs) - Craig McKay;
Terminator 2  (Terminator 2: judgment day)- Conrad Buff, Mark Goldblatt, Richard A. Harris;
Thelma i Louise  (Thelma and Louise) - Thom Noble;
1992 Sense perd   (Unforgiven) - Joel Cox;
Instint bsic  (Basic Instinct) - Frank J. Urioste;
Joc de llgrimes  (The Crying Game) - Kant Pan;
Alguns homes bons  (A Few Good Men) - Robert Leighton;
El joc de Hollywood  (The Player) - Geraldine Peroni;
1993 La llista de Schindler   (Schindler's List) - Michael Kahn;
El fugitiu   (The Fugitive) - Dennis Virkler, David Finfer, Dean Goodhill, Richard Nord, Dov Hoenig;
In the Line of Fire - Anne V. Coates;
In the Name of the Father - Gerry Hambling;
The Piano - Veronika Jenet;
1994 Forrest Gump - Arthur Schmidt;
Hoop Dreams - Frederick Marx, Steve James, William Haugse;
Pulp Fiction - Sally Menke;
The Shawshank Redemption - Richard Francis-Bruce;
Speed - John Wright;
1995 Apollo 13 - Mike Hill, Daniel P. Hanley;
Babe - Marcus D'Arcy, Jay Friedkin;
Braveheart - Steven Rosenblum;
Marea roja   (Crimson Tide) - Chris Lebenzon;
Seven - Richard Francis-Bruce;
1996 El pacient angls   (The English Patient) - Walter Murch;
Evita - Gerry Hambling;
Fargo - Ethan Coen, Joel Coen ;
Jerry Maguire - Joe Hutshing;
Shine - Pip Karmel;
1997 Titanic - Conrad Buff, James Cameron, Richard A. Harris;
Air Force One - Richard Francis-Bruce;
Millor, impossible  (As Good as It Gets) - Richard Marks;
Good Will Hunting - Pietro Scalia;
L.A. Confidential - Peter Honess;
1998 Saving Private Ryan - Michael Kahn;
Un embolic molt perills  (Out of Sight) - Anne V. Coates;
Shakespeare in Love - David Gamble;
The Thin Red Line - Billy Weber, Leslie Jones, Saar Klein;
Life Is Beautiful - Simona Paggi;
Amb la implantaci del sistema digital de muntatge, el nom del premi es va canviar Millor muntatge (Best Editing) el 1999:
1999 Matrix   (The Matrix) - Zach Staenberg;
American Beauty - Tariq Anwar;
The Cider House Rules - Lisa Zeno Churgin;
The Insider - William Goldenberg, Paul Rubell, David Rosenbloom;
The Sixth Sense - Andrew Mondshein;

anys 2000.
 2000  Traffic - Stephen Mirrione ;
Gaireb famosos   (Almost Famous) - Joe Hutshing, Saar Klein;
Gladiator - Pietro Scalia;
Tigre i drac  (Wo hu cang long) - Tim Squyres;
Joves prodigiosos   (Wonder Boys) - Dede Allen;
 2001  Black Hawk abatut (Black Hawk Down) - Pietro Scalia ;
El senyor dels anells: la germandat de l anell (The Lord of the Rings: The Fellowship of the Ring) - John Gilbert;
A Beautiful Mind - Mike Hill, Daniel P. Hanley;
Memento - Dody Dorn;
Moulin Rouge! - Jill Bilcock;
2002 Chicago - Martin Walsh;
Gangs of New York - Thelma Schoonmaker;
The Hours - Peter Boyle;
El senyor dels anells: les dues torres  (The Lord of the Rings: The Two Towers) - Michael J. Horton;
El pianista  (The Pianist) - Herv de Luze;
 2003 El senyor dels anells: el retorn del rei   (The Lord of the Rings: The Return of the King) - Jamie Selkirk;
Cidade de Deus - Daniel Rezende;
Cold Mountain - Walter Murch;
Master and Commander: The Far Side of the World - Lee Smith;
Seabiscuit - William Goldenberg;
2004 L'aviador  (The Aviator) - Thelma Schoonmaker;
Collateral - Jim Miller i Paul Rubell;
Finding Neverland - Matt Chesse;
Million Dollar Baby - Joel Cox;
Ray - Paul Hirsch;
2005 Crash - Hughes Winborne;
Cinderella Man - Mike Hill i Daniel P. Hanley;
The Constant Gardener - Claire Simpson;
Munich - Michael Kahn;
Walk the Line - Michael McCusker;
2006 The Departed - Thelma Schoonmaker;
Babel - Douglas Crise, Stephen Mirrione;
Blood Diamond - Steven Rosenblum;
Children of Men - Alfonso Cuarn, Alex Rodrguez;
United 93 - Clare Douglas, Rick Pearson, Christopher Rouse;
2007 The Bourne Ultimatum - Christopher Rouse;
Le scaphandre et le papillon - Juliette Welfling;
Into the Wild - Jay Cassidy;
No Country for Old Men - Roderick Jaynes;
There Will Be Blood - Dylan Tichenor;

Referncies.


Enllaos esterns.
Academy Award Winning Screenplays 1928 - 2005;
 Pgina oficial de l'Acadmia ;
 Pgina oficial de la cerimnia dels Oscars ;
 Llista completa descarregable dels Nominats i Guanyadors dels Premis Oscar ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376854" title="Premi a la millor direcci (Festival de Cannes)" nonfiltered="773" processed="768" dbindex="145778">
El Premi a la millor Direcci (Prix de la mise en scne) s un premi atorgat al Festival Internacional de Cinema de Cannes. s escollit pel jurat de la secci oficial de pellcules del festival. S'atorga des de 1946.

 Guanyadors del Premi .

 Aquest any el nom del premi va canviar a Gran Premi del cinema de creaci (Grand Prix du cinma de creation.)

Han guanyat el premi ms d una vegada.
 Joel Coen (1991, 1996, 2001);
 Ren Clment (1946, 1949);
 Sergei Yutkevich (1956, 1966);
 Robert Bresson (1957, 1983);
 John Boorman (1970, 1998);

Enllaos externs.
 Cannes Web oficial;
 Festival de Cannes a IMDb. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376857" title="La Capsa. Centre de Cultura Contempornia del Prat" nonfiltered="774" processed="769" dbindex="145779">


Definici.
La Capsa] Centre de Cultura Contempornia del Prat, s un equipament municipal del departament de cultura del municipi del Prat de Llobregat.
Des del mes de juny de 1995, el projecte treballa en una doble vessant, per una banda com a equipament referent en el desenvolupament de les poltiques de joventut al municipi i, per l'altra, com a centre cultural promotor de les cultures emergents. La Capsa]:

-	Organitza i programa concerts, festivals, debats, exposicions, projeccions audiovisuals.

-	Facilita la producci de joves creadors, tant en l mbit musical com dels artistes visuals perqu pugin desenvolupar els seus projectes posant a la seva disposici assessorament, recursos, espais i materials.

-	Ofereix un ampli ventall d accions formatives orientades en les seves rees d especialitzaci.

-	Afavoreix l accs a les tecnologies i la creaci amb aquestes mitjanant un espai @tic.

-	Ofereix assessorament especialitzat en informaci juvenil, mitjanant el Centre Municipal d Informaci Juvenil, El Lloro.

-	Dna suport a col lectius formals i no formals de joves i ciutadans del municipi per al desenvolupament i l organitzaci de les seves activitats.


La Capsa] s un projecte cultural, amb vocaci de servei pblic, dinmic i obert a col lectius, artistes, creadors, entitats i programadors independents, per a desenvolupar projectes conjunts.

El model organitzatiu de La Capsa] suposa una aposta per la gesti professional, alhora que participativa, mitjanant diferents rgans de govern formats per l Ajuntament, entitats, usuaris i usuries i empreses del sector cultural, per afavorir l autonomia de gesti i el treball amb criteris d eficcia i eficincia.


Histria del projecte.
La Capsa s un projecte de la Regidoria de Cultura de l Ajuntament del Prat de Llobregat que, des de la seva inauguraci el 30 de juny de 1995, ha estat un equipament de referncia que ha treballat en una doble dimensi: per una banda com a centre promotor de les cultures emergents i, per altra banda, com a centre referent per al desenvolupament de les poltiques juvenils al municipi.

La Capsa va nixer com a resposta a una demanda histrica d'espais per a joves formulada des de la desapareguda taula de joves del Prat a finals dels anys 70 i primers dels 80. Desprs de l'enfonsament de la segona planta de Torre Muntadas, el 1979, El Prat no disposava d'espais de trobada i acci per a joves. 

En aquesta poca el Lloro era l'espai central des del que es lideraven i desenvolupaven les poltiques locals adreades als joves. D'aquest perode cal destacar la creaci i consolidaci del circuit zero a nivell comarcal, l'organitzaci d'exposicions col lectives de joves creadors i la creaci de l'associaci de msics locals La Clau que va aglutinar el moviment musical de la ciutat. 

La inauguraci de La Capsa don resposta a les demandes d'espais i tant el Lloro com els projectes culturals que liderava es van traslladar al nou equipament.

Des de la seva creaci, el centre es va posicionar com un espai de trobada, participaci i creaci per als joves de la ciutat centrant les seves accions en aspectes formatius, informatius i ldics.

El primer perode, 1995-1998, va estar marcat per la capacitat de connexi del projecte amb la ciutat i els creadors. La Capsa va heretar i reformular el Festival de Ritmes ubicant-lo a La Capsa, va donar suport clar a la creaci local mitjanant la revista Sonora del Prat i va ser un moment de gran efervescncia musical amb xits de grups locals com 7 notas 7 colores, Armando y el Expreso de Bohemia, Azucar de Caa, Slvia Comas... El centre es va posicionar com a referent en el panorama musical independent de l'poca passant per la sala grups com El Chaval de la Peca, La Buena Vida, Los Planetas, Color Humano o b acollint enregistraments de vdeoclips de grups com Dr. Calypso o gravacions de directes com Brams al Liceu.

D'aquells primers moments cal destacar tamb una proposta d'arts visuals innovadora i puntera que va concentrar als artistes de la ciutat heretant la feina feta des del Lloro en l'organitzaci d'exposicions col lectives amb joves creadors. Les poltiques juvenils seguien tenint un pes important en el projecte de centre amb serveis i recursos especfics pels joves com el SISA, el Servei d'Assessorament a entitats juvenils i el Centre Municipal d'Informaci Juvenil El Lloro.
L'estructura de gesti d'aquest primer perode es va basar en una direcci municipal del projecte i un contracte de gesti que integrava servei de bar i serveis auxiliars de funcionament del centre, a excepci del Lloro que seguia essent gestionat de forma directa per l'Ajuntament. Aquest contracte de gesti el va assumir Iniciatives i Gestions, una iniciativa empresarial d'alguns membres de l'Associaci d'Estudiants del Prat constituda amb la finalitat de gestionar La Capsa.

En aquest perode, gran part del pressupost quedava condicionat a la capacitat de generar ingressos dels diferents serveis i activitats que es generaven des del centre (bar, bucs d'assaig, entrades a concerts...), fet que condicionava la viabilitat econmica del projecte.

El 1998 es revisa el projecte de centre, tot i que segueix amb una aposta continuista en quant a continguts, es millora la dotaci de recursos i el funcionament econmic del Centre. s un perode en qu es dilueix molt l'activitat visual i artstica i la msica es consolida com el pilar central de La Capsa. D'aquest perode cal destacar la implicaci de La Capsa en la creaci de l'Associaci Catalana de Sales de Concerts i el Circuit Catal de Sales i la creaci de frmules d'xit com el festival "s Pop Mam". Tamb a partir del 2000 s'inicien els stages de grups consolidats al centre per preparar els seus directes de la m dels Mojinos Escocos. 

Les entitats juvenils amb seu al centre segueixen essent fortes tot i que, en aquest perode es dissol l'associaci de msics La Clau, i es dna una progressiva manca d'implicaci en el projecte i en les activitats conjuntes de les entitats residents.

Des de la Regidoria de Cultura s'impulsa un treball en xarxa dels equipaments culturals i s'encarrega el Document Marc de Centres Culturals Polivalents del Prat. Bases per a una Xarxa d'Equipaments Culturals que es constituir en la pea fonamental d'una nova estructura de gesti de La Capsa, el Centre Cvic Jardins de la Pau i el nou centre, en aquells moments en construcci, el Centre Cvic Sant Jordi Ribera Baixa.


Aix La Capsa s'integra en la incipient Xarxa d'Equipaments Culturals de la ciutat amb un treball conjunt amb el Centre Cvic Jardins de la Pau (en aquests moments en un procs de redefinici) i el nou Centre Cvic Sant Jordi   Ribera Baixa, amb unes lnies estratgiques i una metodologia de plans de gesti comunes.

En aquest perode, La Capsa perd la capacitat de lideratge dels diversos projectes dins la ciutat que coincideix amb una crisis estructural seriosa de les entitats residents al centre i una gran desconnexi amb la realitat cultural de la ciutat amb un treball molt endogmic. Tot i aix s'impulsen noves lnies de treball principalment relacionades amb les noves tecnologies: projecte @tic, Virtulia, Aula de Tecnologies Musicals...

En aquests anys s'impulsen des de totes les administracions els Plans Integrals de Joventut, considerant les poltiques juvenils una nova forma d'intervenci global en la vida dels joves no vinculades estrictament a l'oci i la cultura. El Prat aprovar el seu Pla Jove en el 2006.

El juny de 2005, unes jornades de reflexi sobre els 10 anys de La Capsa, esdevenen el punt de partida per a la redacci del nou projecte de centre 2006-2009. En aquest perode es centren esforos en el desenvolupament d'un programa d'arts visuals que recuperi l'esperit innovador de la primera poca. Juntament amb altres centres productors d'arts visuals es crea la Xarxa de Centres de Producci Artstica de Catalunya (xarxaprod). 

S'impulsa tamb el disseny del Pla Jove i la implantaci de nous projectes com el Projecte de descentralitzaci de la informaci als IES de la ciutat i la dinamitzaci d'estudiants (PIDCES) i la recuperaci del servei d'assessorament i dinamitzaci d'entitats i col lectius.

Durant el 2008, la creaci de la Regidoria de Joventut, desprs de les eleccions municipals, i la voluntat de reformular les poltiques de joventut al municipi porten a una reordenaci interna del Departament de Cultura i Joventut i del funcionament intern de La Capsa en qu es separa de forma clara els programes de joventut i els programes culturals del centre.

Desprs de tretze anys de funcionament, el projecte de centre, renovat de forma triennal des de la seva posada en marxa, ha anat adaptant els mbits de treball constituint 2 blocs d'actuaci diferenciats que s'han mantingut durant el perode 1995-2009:
 
-	Pla jove i dinamitzaci juvenil. Informaci juvenil, dinamitzaci de la informaci i  dinamitzaci d iniciatives socioculturals (Centre Municipal d'Informaci Juvenil, el Lloro, Projecte de descentralitzaci de la informaci als IES, Servei d'Informaci i assessorament sobre sexualitat i anticoncepci, hotel d'entitats)

-	Centre de Cultura Contempornia. Activitats musicals i Centre de producci, formaci i difusi de les arts i la cultura contempornies (Bucs d'assaig, Aula de Tecnologies Musicals, programaci estable de concerts, Oficina de Recursos artstics, estudi audiovisual...)



Enllaos d'inters.
Podeu trobar la Capsa a:

MySpace de La Capsa

Canal de La Capsa a Youtube

Facebook

Twitter

La Capsa. Centre de Cultura Contempornia del Prat

Ajuntament del Prat de Llobregat


Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376858" title="LAV Madrid-Sevilla, Crdova-Mlaga" nonfiltered="775" processed="770" dbindex="145780">



La Lnia d'Alta Velocitat Madrid-Sevilla i Crdova-Mlaga sn dues lnies d'alta velocitat de nova construcci en ample estndar (1435 mm) que discorren entre les estacions de Madrid - Puerta de Atocha, Crdova, Sevilla - Santa Justa i Mlaga - Maria Zambrano. La LAV Madrid-Sevilla forma part de l'anomenat Nou Accs Ferroviari a Andalusia (NAFA) i la LAV Crdova-Mlaga tamb es considera part de la NAFA ja que hi ha un tram com a la primera lnia.






 Caracterstiques tcniques .
 LAV Madrid-Sevilla .


 LAV Crdoba-Mlaga .


 Reducci dels temps de viatge des de Mlaga .


 Serveis que circulen per aquestes lnies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376859" title="Rosa nel Pugno" nonfiltered="776" processed="771" dbindex="145781">


Rosa nel Pugno (RnP) era una  federaci de partits italians fundada el 17 de novembre de  2005 que es va dissoldre durant el 2007. El 18 de desembre de  2007 el grup parlamentari de la federaci a la Cambra italiana de Diputats va canviar el nom, de Rosa nel Pugno a Socialistes i Radicals - RnP.

Els seus membres eren el Partit Socialista Democrtic Itali (liderats per Enrico Boselli i Roberto Villetti), els Radicals Italians (liderats per Marco Pannella i Emma Bonino) i alguns membres independents reunits en l'Associaci per a la Rosa al Puny (Lanfranco Turci, Salvatore Buglio, Biagio De Giovanni, Luciano Cafagna, etc.), mentre que l'ala de esquerra del Nou Partit Socialista Itali (NPSI) mostrava inters a ajuntar-se en aquesta federaci. Alguns membres de NPSI de fet van deixar el partit per adherir-se a RnP: els Reformistes Socialistes de Donato Robilotta.

RnP era part de la coalici de centre esquerra L'Unione i era un dels principals defensors italians dels drets gais, l'avortament i l'eutansia.

Histria.
La federaci es va constituir el setembre de 2005, durant una convenci a Fiuggi, basada en els principis poltics de Jos Luis Rodrguez Zapatero (excepte en poltica exterior, on els Radicals tenen una posici  pro-Estats Units), Tony Blair i Loris Fortuna. El novembre, la seva definici oficial va ser finalment anunciada, i el smbol presentat, recordava l'emblema actual de la Internacional Socialista, i el logo histric dels Radicals italians durant els anys 1970 i els anys 1980, i tamb el corrent Socialistes Democrtics Italians.

El component radical de l'aliana va crear una mica de fricci amb els components catlics de L'unione, com La Marghetita i UDEUR Populars. El component Socialista era compost principalment per veterans del Partit Socialista Itali, que tenia alguns problemes amb anterior poltica anti-corrupci de Antonio Di Pietro (que va causar la dissoluci del seu anterior partit per les investigacions durant Mani Pulite) i el seu moviment "Itlia de Valors". Hi havia tamb l'anomenat "tercer component", compost principalment per ex-Democrats de l'Esquerra, com Lanfranco Turci, Salvatore Buglio, Biagio De Giovanni i Luciano Cafagna, que es reunien en l'Associaci per a la Rosa al Puny.

Suport popular.
La federaci va presentar les seves prpies llistes per les eleccions generals a Itlia del 2006, obtenint un 2.6% de vots, i guanyant 18 escons (9 per l'SDI, 7 per als Radicals, un per  Lanfranco Turci i un per Salvatore Buglio) en la Cambra italiana de diputats i cap esc en el Senat itali.

Aquest no va ser un resultat encoratjador, sin ms aviat dolent, considerant que noms els Radicals van treure el 2,3% dels vots en les eleccions generals italianes del 2001, mentre els Socialistes tenen una fora electoral del 2-3% en eleccions regionals i locals.

En particular, sembla que els Radicals perden vots cap a Forza Italia als seus baluards del Nord (com Piemont, Llombardia, Vneto i Fril   Vencia Jlia), mentre els Socialistes feien igual a favor de la coalici l'Olivera als seus baluards del Sud (com Abruos, Campnia, Pulla, Basilicata i Calabria). La taula mostra com els dos partits no podien ni assegurar els seus votants habituals, de manera que la Rosa al Puny va tenir al Nord menys vots que els Radicals sols i que els Socialistes, al Sud.


Enllaos externs.
Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376871" title="Gecko Moria" nonfiltered="777" processed="772" dbindex="145782">

En Gecko Moria (         Gekk  Moria) s un dels antagonistes principals de One Piece. s un dels membres del Shichibukai, i de moment, el segon amb la recompensa ms alta coneguda;  una antiga recompensa pel seu cap de 320.000.000 de Belis. Rival del Yonkou Kaidou, per haver sigut derrotat per aquest en el Nou Mn (New World), en Moria reprn de nou la seva antiga ambici de ser el Rei del Pirates per poder governar els  mars. Per aquest motiu iniciar un pla maquiavllic per aspirar de nou al ttol en el seu vaixell, Thriller Bark, el ms gran del mn de One Piece. En la saga de Thriller Bark, s  el principal antagonista  d ella. 

En Gecko Moria prov la fruita Kage Kage no Mi (Ombra-Ombra), una Fruita del Diable que li permet robar les ombres als seus oponents, apart de controar-les a voluntat i entre altres poders i habilitats. En Thriller Bark, atreu als pirates per capturar-los i cobrar les seves recompenses. Per aquesta no es la seva nica ra del seu pla. Aix fa trobar-se amb els Barret de Palla, que a petici d un home vell anomenat Spoil, fan commoure a en Luffy ajudar-lo a derrotar a en Moria.

En Moria t l aspecte de gegant dimoni. El seu nom de animal Shichibukai s el Gecko (llangardaix), per ms aviat sembla una ratapinyada, per les seves orelles i la seva mandbula plena de afilats ullals. s juntament amb en Kuma, el Shichibukai ms alt de tots, tot i que tamb cal destacar que es un tan obs, per ser tan mandrs. La caracterstica ms comuna d en Moria s el seu riure: Kishishishi.

 Histria .

 Antecedents .

En el passat, en Moria era un pirata que aspirava a ser el Rei dels Pirates. Aspira i es convert en un Shichibukai, un dels grans pirates del Govern, perqu aquest el deixs lliure i no el persegus ms. Temut per la seva ambici i poder, Moria tenia un gran tripulaci i companys. Per un dia, en Moria va ser derrotat pel Yonkou Kaidou, un dels Quatre Emperadors del Mar del Nou Mn. Les seves ambicions es dispersaren i els seus somnis es trencaren i lo pitjor, la seva tripulaci fou massacrada. Fou llavors quant idea un pla de venjana contra Yaidou, el seu aguerrit rival i ser el nou Rei dels Pirates.

Busca nous subordinats prop de la entrada al Nou Mn, prop de la Illa Gyojin, en el Florian Triangle i all recluta a Absalom, Pellona, i el geni mundialment fams, el Dr. Hogback, en el seu vaixell Thriller Bark. All gracis al seu poder de robar ombres i al ingeni de Hogback, Moria crearia un pla magistral. Ell robaria les ombres a tots el pirates que atrauria a Thriller Bark en el Florian Triangle, els hi robaria les ombres i les introduiria en   Marios   (recipients, o zombis, aconseguits pel Dr.) per crear un exrcit de zombis totalment immortal. Per per derrotar a Yaidou i aconseguir el seu objectiu crearia un zombi especial, amb el   Mario   o cos de Oz, el pitjor criminal de l antiguitat del Pas de Gel. Aix faria que Oz lluits contra Kaidou, mentre ell l ajudava per derrotar-lo i aix ser invencible. 

Per per poder aconseguir el seu objectiu de crear el zombi definitiu, primer tenia que aconseguir un forta ombra per introduir-la dintre del cos mort de Oz. En Gecko Moria s entera de la derrota del CP9 del Govern Mundial a mans de la Banda de Pirates del Barret de Palla. Moria s interessa directament pel seu capit, Monkey D. Luffy, amb una recompensa de 300.000.000 de Belis. Moria quant s entera que els seus homes la havien atret a Thriller Bark, pensa que en Luffy tindria una bona ombra per Oz, digna de 300.000.000 de Belis. Aix en Moria es dispos  a robar-li l ombra a en Luffy, Zoro i Sanji. I o aconsegu amb xit.

 Batalla en Thriller Bark . 

Moria li roba la ombra a en Luffy i el deix inconscient. La introdu en Oz i crear el zombi definitiu, digne d un poder molt superior. Moria al principi no podia controlar a Oz, per no s impacienta; sabia que tard o d ora, Oz, com tots els zombis, l acabaria se obedient. Espera en la cambra de congelaci de Oz per comprovar-ho per si mateix. Per es troba amb un sorpresa. En Monkey D. Luffy s havia despertat i havia aconseguit arribar all per barallar-lo. Moria ni s immut. Ell sabia que un pirata sense experincia com en Luffy, per molt que hagus derrotat al estpid d en Crocodile, no podia derrotar-lo mai. A ms a ms, tamb sabia que desprs de la derrota contra Kaidou, no perdria mai ms, que era impossible que en Monkey D. Luffy el guanys.

En Gecko li explica que per molt que ell s esforcs en matar-lo o simplement guanyar-lo, Moria li confess una cosa, que encara que o pogus fer, els zombis simplement perdrien el seu lder, i res ms. Que per recuperar les ombres de tots, incloda la seva, en Luffy tindria que obligar-lo a rendir-se a tal extrem per alliberar les ombres. En Luffy li digu que o dons per fet. En Moria subestimar a en Luffy, i aix el segon inicia el duel. En Gecko es defensava dels atacs d en Luffy amb els seu Doppelman, la seva mateixa ombra en forma seva, la del propi Gecko, m entres el veritable presenciava la lluita estirat al terra i badajant. Tamb atacava a en Luffy per escarmentar-lo amb el Brick Bat, una tcnica que grcies als seus poders de la Kage Kage no Mi, creava ratpenats negres que mossegaven a en Luffy.

La batalla era favorable a en Moria. De fet en Luffy noms l havia tocat noms sols un cop, enganyant al Shichibukai, per noms aconseguir enfadar-lo una mica per auto perjudicar-se. Desprs aparegu de sobte en Oz, per ajudar al seu mestre Moria, i aquest al ser tan vago, li digu que lluites per ell i escapar corrents, abans de qu Oz li dons amb el cop que anava a executar al Barret de Palla. Luffy escapa i persegu a en Moria. Per en Moria l enganya amb el seu clon Doppelman i escapa a una inesperada reuni d urgncia...

Bartholomew Kuma, el Tir, membre del Ouka Shichibukai acud a Thriller Bark per informar a en Moria del nou successor d en Crocodile en el Shichibukai. Moria li pregunt qui era. Kuma li respongu un nom poc conegut per en Moria: Marshall D. Teach, alies Barba Negra, amb una antiga recompensa de 0 Belis. En Gecko Moria exclam que el Govern Mundial devia estar desesperat per ficar-hi a un pirata de baixa categoria com a membre del Shichibukai. Per en Kuma per aquesta decisi del Govern estava ms aviat amonat. Per tamb li notific a en Moria que no noms venia per explicar-li aquest tema. Sin per dir-li, que el Govern esta preocupat pels passos dels Barret de Palla i sabien que tard o d ora vindrien aqu. Moria li pregunt, que insinuava amb aix.

Kuma li respongu que el Govern estava preocupat que  en Mokey D. Luffy el derrots, a un altre membre del Shichibukai, com antigament va fer amb en Crocodile. Moria explot de rbia i agaf a en Kuma per al coll, cridant que uns pirates insignificants no podrien derrotar-lo mai. Kuma li digu que si ell volia, podia ajudar-lo. Moria esclata de rbia. Per prengu una decisi molt precipitada. Li digu a en Kuma que contempls i informs al Govern com els Barret de Palla es convertien en membres zombis del exrcit d'en Gecko Moria.

 Batalla final .

En Moria, a continuaci es fica en l estomac de Oz que aquest estava batallant als Barret de Palla (excepte en Luffy). Moria, grcies  als seus poders i habilitats sobre la seva fruita, va fer que en Oz es pogu estirar com en Luffy, lo que amb la fora d en Oz i la intelligncia d en Moria els feia un duo invencible. En el transcurs de la batalla els Barret de Palla van ferir Oz, per aquest gaireb no sentia ni dolor, ja que era un zombi gegant i els atacs d aquets eren molt efectius per derrotar-lo. Usopp va estar a punt de purificar-lo, sin hagus sigut pel Doppelman de Moria que li arrabass la sal de la boca. En Moria li arravat la ombra a la Nico Robin que va causar-hi problemes. 

Derrotats gaireb tots els Barret de Palla, noms quedaven la Nami i l Usopp, que de fet haguessin mort si en Luffy no hagus intervingut, convertit en Nightmire Luffy. En Nightmire Luffy els hi caus molts problemes a en Moria i a en Oz. D un sol cop tomb a en Moria i Oz qued sol i indefens contra un Luffy amb un poder de 100 ombres d homes. Luffy derrot en Oz dues vegades, una rere l altra (i una sent normal, i no sent Nightmire Luffy, per amb l ajuda dels seus companys). Ara que tot havia acabat, i en Moria havia estat derrotat, els Pirates Rolling, i els Pirates del Barret de Palla obligarien a en Moria a aixecar-se i retornar-lis les ombres.

En Nightmire Luffy els hi caus molts problemes a en Moria i a en Oz. D un sol cop tomb a en Moria i Oz qued sol i indefens contra un Luffy amb un poder de 100 ombres d homes. Luffy derrot en Oz dues vegades, una rere l altra (i una sent normal, i no sent Nightmire Luffy, per amb l ajuda dels seus companys). Ara que tot havia acabat, i en Moria havia estat derrotat, els Pirates Rolling, i els Pirates del Barret de Palla obligarien a en Moria a aixecar-se i retornar-lis les ombres.

Per en Gecko Moria mai es donaria per venut. Amb el seu poder i habilitat de la seva fruita, Shadow's Asgard, en Moria absorb 1000 ombres, les justes que havien a l illa i es transform en un monstre gegant, molt ms gran lo que era; ms gran i fort que en Oz, ja que tenia  nou vegades la fora d en Nightmire Luffy. Li digu a en Luffy que perdria als seus companys i amics per qu no estan morts, que els mataria ell. En Moria part l illa d un sol cop de puny, noms per intimidar i demostrar la seva immensa fora. En Luffy demana als seus companys que no interferissin en la batalla, que el guanyaria sol. A paraules d en Zoro, aquesta batalla contra Moria esta ja guanyada.

El combat final entre en Moria i en Luffy es desenvolupa un Moria desesperat per atacar a en Luffy, per en Luffy aconsegueix escapar dels seus atacs i aconsegueix clavar-li un bon cop  de Gomu Gomu Bazoka (utilitzant el Gear Second) en tota la panxa. Quant en Luffy intenta tornar atacar a en Gecko Moria, aquest utilitza la tcnica Black Box, per tancar-lo i aix propinar-li un bon cop de puny. Tothom es pensa en aquell moment que en Luffy havia estat mort per en Moria, per sorprenentment en aquest sobrevisqu. Luffy finalment aprofit que Moria no podia controlar el seu poder, per propinar-li un cop en el coll i fer-lo xocar contra el mstil de Thriler Bark, fent que Moria perds les ombres i queds inconscient. Aix Gecko Moria fou derrotat.

 Altres .

 Carcter . 

En Moria es extremadament vago, i molt, molt rialler. Sempre es pren les coses sense la menor importncia. El fet de qu sigui tan vago, s perqu en un principi no ho era; ell lluitava per si sol, ja que el seu poder i ambici el convertien en un rival molt digne de lluitar i molt difcil de guanyar, ja que ell s un Shichibukai. Per desprs de la seva derrota contra Kaidou, en Moria es va traumatitzar en perdre de nou. Per aquest motiu va prendre una decisi: no lluitar mai ms directament, sin amb l ajuda de poderosos aliats que o fessin per ell.

 Poders .


En Moria t el poder de la Fruita del Diable Kage Kage no Mi, que li permet controlar a voluntat la seva ombra per fer-la lluitar, a ms a ms de robar les ombres dels dems i controlar-les tamb. Les seves tcniques ms especialitzades sn molt diverses, per molt efectives contra qualsevol rival que se li presenti. El seu clon (la seva prpia ombra en forma seva) Doppelman, que ataca per ell o lluiten els dos a la vegada, o vist normalment, simplement el defensa o defensa objectius de gran valor (Oz).En aquesta tcnica pot intercanviar-se de lloc sempre pel seu clon, es a dir, per exemple si en Moria est en perill, fa i s intercanvia per en Doppelman. Tamb utilitza la tcnica Brick Bat, una tcnica que fa que l ombra seva es difosi i se separi, i cre ratapinyades per atacar o defens. 

En Moria va saber aprendre i crear un exrcit de zombis immortals; per fer aix va robar les ombres de totes les vctimes i pirates que atreia a Thriller Bark, per introduir-les ens els cossos morts i crear els zombis. S la persona que se li havia arravatat l ombra es exposat a la llum del sol, es desintegrava.  Per ltim i la seva tcnica ms mortfera, el Shadow s Asgard, que fa que en Moria absorbeixi 1000 ombres per introduir-les al seu cos i adquirir una fora mil vegades superior, la fora de mil omes. Per tot i adquirir un gran fora fsica, en Moria no pot controlar-la, motiu pel qual va ser portat a ser derrotat per en Luffy.

 Batalles Majors .

 Moria vs. Kaidou (Va perdre).;

 Moria (with Shadow Doppleman) vs. Luffy (Va guanyar).;

 Moria and Oz vs. Straw Hat Pirates (minus Luffy) and Brook (Va guanyar).;

 Moria and Oz vs. Nightmare Luffy (Va perdre).;

 Moria vs. The Strawhats (Va guanyar).;

 Moria (Shadow's Asgard) vs. Luffy (Va perdre). ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376880" title="Ferdinando Carulli" nonfiltered="778" processed="773" dbindex="145783">

Ferdinando Maria Meinrado Francesco Pascale Rosario Carulli (Npols, 9 de febrer de 1770   Pars, 17 de febrer de 1841) va ser un guitarrista itali.

Va neixer al si d'una famlia benestant. Com molts joves de l'poca aprengu la teoria musical amb un sacerdot msic afeccionat, sent el seu primer instrument el violoncel. Per quan a l'edat de 20 anys descobr la guitarra, abandon el violoncel i es dedic completament a aquest instrument.

En aquell temps no hi havia autntics professors de guitarra a Npols, el que l'oblig a desenvolupar el seu estil i tcnica prpia. Amb posterioritat ell mateix publicaria el seu mtode, que ha roms fins l'actualitat com a material didctic de referncies per a la guitarra.

Compongu un gran nombre de concerts, sonates, nocturns, etc, per a guitarra, guitarra i piano, flauta i viol. Entre les seves obres sobresurt la titulada Les trois jours (op.331), descripci musical de la Revoluci de Juliol. Ams, se li deuen el notable tractat teric L'harmonie aplique  la guitare (1825), i un Mthode d guitare, del qual se'n feren diverses edicions.

Els seus concerts a Npols li donaren la suficient popularitat per comenar les gires per la resta d'Europa. Vers el 1801 es cas amb la francesa Marie-Josephine Boyer, amb la qual va tenir un fill, Gustau. Desprs es trasllad a Mil, on public algunes de les seves obres.

La seva enorme popularitat feu que el 1808 es trasllads a Pars, on romangu la resta dels seus dies component i exercint el professorat de guitarra. Mor en aquesta ciutat el 17 de febrer de 1841.

 Bibliografia .
 Tom no. 7 de l Enciclopdia Espasa.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376898" title="LAV Madrid-Toledo" nonfiltered="780" processed="774" dbindex="145785">



La LAV Madrid-Toledo s una lnia d'alta velocitat, s una lnia de 75 km de longitud que uneix les ciutats de Madrid i Toledo.

 Ruta .
La lnia comparteix els primers 54 km amb la LAV Madrid-Sevilla fins la Sagra des d'on comena un ramal exclusiu de 21 km de longitud fins a la ciutat de Toledo.

 Caracterstiques .
La part nova de la lnia fou dissenyada per admetre velocitats mximes de 270 km/h, que s tamb la velocitat mxima admesa pel tronc com amb la LAV Madrid-Sevilla. Com la resta de LAV's espanyoles t un ample de via de 1.435 mm i est electrificada a 25 kV de corrent alterna.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376903" title="Cantons de l'Aisne" nonfiltered="781" processed="775" dbindex="145786">
Els Cantons de l'Aisne (Picardia) sn 42 i s'agrupen en 5 districtes:



 Districte de Chteau-Thierry (5 cantons) cap a la sotsprefectura de Chteau-Thierry: cant de Charly-sur-Marne - cant de Chteau-Thierry - cant de Cond-en-Brie - cant de Fre-en-Tardenois - cant de Neuilly-Saint-Front;
 Districte de Laon (13 cantons) cap a la prefectura de Laon: cant d'Anizy-le-Chteau - cant de Chauny - Canton de Coucy-le-Chteau-Auffrique - cant de Craonne - cant de Crcy-sur-Serre - cant de La Fre - cant de Laon-Nord - cant de Laon-Sud - cant de Marle - cant de Neufchtel-sur-Aisne - cant de Rozoy-sur-Serre - cant de Sissonne - cant de Tergnier;
 Districte de Saint-Quentin (9 cantons) cap a la sotsprefectura de Saint-Quentin: cant de Bohain-en-Vermandois - cant du Catelet - cant de Mo-de-l'Aisne - cant de Ribemont - cant de Saint-Quentin-Centre - cant de Saint-Quentin-Nord - cant de Saint-Quentin-Sud - cant de Saint-Simon - cant de Vermand;
 Districte de Soissons (7 cantons) cap a la sotsprefectura de Soissons: cant de Braine - cant d'Oulchy-le-Chteau - cant de Soissons-Nord - cant de Soissons-Sud - cant de Vailly-sur-Aisne - cant de Vic-sur-Aisne - cant de Villers-Cotterts;
 Districte de Vervins (8 cantons) cap a la sotsprefectura de Vervins: cant d'Aubenton - cant de La Capelle - cant de Guise - cant d'Hirson - cant du Nouvion-en-Thirache - cant de Sains-Richaumont - cant de Vervins - cant de Wassigny;

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376908" title="Alfredo Casella" nonfiltered="782" processed="776" dbindex="145787">

Alfredo Casella (Tor, 25 de juliol de 1883   Roma, 5 de mar de 1947) va ser un pianista i compositor itali.

Per consell de Giuseppe Martucci marx a Pars, ingressant en el Conservatori el 1896, estudi piano amb Dimer i composici amb Gabriel Faur. Tres anys ms tard abandon aquesta instituci desprs d'haver guanyat el primer premi en  composici. A partir d'aquesta data, despleg una extraordinria activitat com a concertista, compositor, director d'orquestra i crtic musical. En diverses ocasions dirig les orquestres de Colonne i Lamoureux, a Pars; Mengelberg, a Amsterdam; Filharmnica de Berln; les simfniques, de Roma i Mil, i l'Orquestra Casals de Barcelona, els seus treballs de critica aparegueren principalment al Courier Musical, Musical America i L'homme enchain.

El 1917 fund a Roma la Societ Italiana di Musica moderna. De les seves composicions orquestrals les ms conegudes sn; una Suite en do major; la titulada Il convento veneziano, presa d'un  ballet en 2 actes del mateix ttol que no es represent mai sencer, i el ballet en un acte La Giara, estrenat en el Teatre dels Camps Elisis de Pars el 1924. El 1930 fou corresponsal musical itali del Christian Science Monitor, de Boston, i de la Frankfurter Zeitung.

La critica reconeix en l'obra de Casella quatre perodes diferents; el primer comprn la msica escrita entre 1902 i 1919; el segon correspon de 1911 a 1915; el tercer, de 1915 a 1918, i l'ltim, que s'inici desprs de dos anys d'inactivitat i que no s sin una modificaci tcnica del tercer. Considerat com un virtus del piano, gaud d'una slida reputaci en el mn musical.

Les seves principals obres per a orquestra sn: dues simfonies en si menor i do menor; una Rapsdia, titulada Itlia, sobre melodies sicilianes i napolitanes; la ja mencionada Suite en do major; una Elegia Heroica; Pagine di guerra i Papazzetti. Per a veus i orquestra escriv Notte di maggio. Del gnere de cambra cal mencionar una Barcarola e scherzo, per a flauta i piano; una sonata per a violoncel i piano; Siciliana e Burlesca, per a piano, viol i violoncel i cinc peces per a quartet de corda. Public gran nombre d'obres per a piano del gnere de concert, de factura molt moderna dintre de les caracterstiques del sentiment lric itali, i algunes canons amb acompanyament de piano, d'un gran inters harmnic i meldic. Se li deuen, a ms, els llibres L'evoluzione della musica (Londres, 1919) i gor Stravinski (Roma, 1926).

Casella fou un dels msics qu, sense abandonar la tradici musical italiana, treball ms eficament pel renaixement simfnic, i per donar a la msica moderna una categoria ms universal, i tamb contribu a formar una generaci de nous msics qu, aprofitant els avenos tcnics, varen saber conservar les caracterstiques prpies del geni musical itali. 

La seva producci, copiosa i variada, es distingeix per la inspiraci meldica, que desenvolupa amb rara sensibilitat, sense deixar d'utilitzar els procediments i tendncies moderns que va saber assimilar i fer ben seves. Amb la seva mort, l'escola musical italiana va perdre un dels seus orientadors moderns i, a la vegada, un continuador de les tradicions musicals del geni itali.

Fou Comendador de l'Orde de la Corona d'Itlia i de Orde de Sant Sever, de Grcia, Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Lltzer, de la Legi d'Honor de Frana i de la Corona de Romania, membre de la Reial Acadmia de Santa Ceclia de Roma, Corresponent de l'Acadmia de Frana i membre honorari de l'Acadmia Americana d'Arts i Cincies de Boston.

 Bibliografia .
Tom no. 12 de l Enciclopdia Espasa;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376909" title="Chteau-Thierry" nonfiltered="783" processed="777" dbindex="145788">

Chteau-Thierry s un municipi francs, situat al departament d'Aisne i a la regi de la Picardia. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376912" title="Vervins" nonfiltered="784" processed="778" dbindex="145789">

Vervins s un municipi francs, situat al departament d'Aisne i a la regi de la Picardia. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376917" title="LAV Madrid-Segovia-Valladolid" nonfiltered="785" processed="779" dbindex="145790">





La Lnia d'Alta Velocitat Madrid-Segovia-Valladolid s una lnia d'alta velocitat que va obrir el servei comercial el 23 de desembre de 2007 i constitueix el primer tram que va entrar en funcionament del corredor nord i nord-est del ferrocarril d'alta velocitat a Espanya

Segons el PEIT 2005-2020 aquesta lnia estar connectada amb les segents:
 Olmedo - Zamora - Galicia, i aquesta amb l'Eix Atlntic;
 LAV a Astries (Valladolid-Venta de Baos-Lle-Variant de Pajares);
 LAV Valladolid - Burgos - Vitria, i aquesta amb la Y Basca.
 Altres lnies d'alta velocitat quan s'obri el tercer tnel de la risa que connectar en ample estndar les estacions madrilenyes de Chamartn i Puerta de Atocha, ambds capaleres de diferents lnies d'alta velocitat.

La lnia est construida amb una plataforma preparada per la circulaci de trens a 350 km/h, senyalitzaci tipus ERTMS II i ASFA digital, franquejament de desviaments a 220 km/h i suposa una reducci de ms de 70 km respecte al traat de la Lnea General del Norte o Imperial grcies als tnels de San Pedro i de Guadarrama, de 9 i 28 km respectivament. La lnia ha reduit el temps de recorregut entre Madrid i Valladolid de 2:30 h a 56 min. A ms, grcies als tres canviadors dobles d'ample que hi ha a Chamartn, Valdestillas i Valladolid tamb ha reduit el temps de viatje d'altres trajectes.
;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376919" title="Districte de Chteau-Thierry" nonfiltered="786" processed="780" dbindex="145791">
El Districte de Chteau-Thierry s un dels 5 districtes amb qu es divideix el departament francs del l'Aisne, a la regi de la Picardia. Compta amb 5 districtes i 123 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Chteau-Thierry.

Cantons.
cant de Charly-sur-Marne ;
cant de Chteau-Thierry ;
cant de Cond-en-Brie ;
cant de Fre-en-Tardenois ;
cant de Neuilly Saint Front;



Vegeu tamb.
Cantons de l'Aisne;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376922" title="Districte de Laon" nonfiltered="787" processed="781" dbindex="145792">
El Districte de Laon s un dels 5 districtes amb qu es divideix el departament francs del l'Aisne, a la regi de la Picardia. Compta amb 13 districtes i 278 municipis. El cap del districte s la prefectura de Laon.


Cantons.
cant d Anizy-le-Chteau ;
cant de Chauny ;
cant de Coucy-le-Chteau-Auffrique ;
cant de Craonne ;
cant de Crcy-sur-Serre ;
cant de La Fre ;
cant de Laon-Nord ;
cant de Laon-Sud ;
cant de Marle ;
cant de Neufchtel-sur-Aisne ;
cant de Rozoy-sur-Serre ;
cant de Sissonne ;
cant de Tergnier;


Vegeu tamb.
Cantons de l'Aisne;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376924" title="Districte de Saint-Quentin" nonfiltered="788" processed="782" dbindex="145793">
El Districte de Saint-Quentin s un dels 5 districtes amb qu es divideix el departament francs del l'Aisne, a la regi de la Picardia. Compta amb 9 districtes i 126 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Saint-Quentin.


Cantons.
cant de Bohain-en-Vermandois - cant du Catelet - cant de Mo-de-l'Aisne - cant de Ribemont - cant de Saint-Quentin-Centre - cant de Saint-Quentin-Nord - cant de Saint-Quentin-Sud - cant de Saint-Simon - cant de Vermand


Vegeu tamb.
Cantons de l'Aisne;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376925" title="Districte de Soissons" nonfiltered="789" processed="783" dbindex="145794">
El Districte de Soissons s un dels 5 districtes amb qu es divideix el departament francs del l'Aisne, a la regi de la Picardia. Compta amb 7 districtes i 159 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Soissons.


Cantons.
cant de Braine - cant d'Oulchy-le-Chteau - cant de Soissons-Nord - cant de Soissons-Sud - cant de Vailly-sur-Aisne - cant de Vic-sur-Aisne - cant de Villers-Cotterts


Vegeu tamb.
Cantons de l'Aisne;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376928" title="Districte de Vervins" nonfiltered="790" processed="784" dbindex="145795">
El Districte de Vervins s un dels 5 districtes amb qu es divideix el departament francs del l'Aisne, a la regi de la Picardia. Compta amb 8 districtes i 130 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Vervins.


Cantons.
cant d'Aubenton - cant de La Capelle - cant de Guise - cant d'Hirson - cant du Nouvion-en-Thirache - cant de Sains-Richaumont - cant de Vervins - cant de Wassigny

Vegeu tamb.
Cantons de l'Aisne;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376931" title="Walash" nonfiltered="791" processed="785" dbindex="145796">
Walash fou un personatge persa sassnida del segle VII, que portava el ttol de masmughan de Dunbawand.

Walash apareix el 680. Segurament era un crrec sassnida que havia quedat independent amb la invasi rab, i es va apoderar del Tabaristan oriental on la poblaci havia nomenat rei a Baw. Va assassinar a aquest i va ocupar el poder per al cap de vuit anys fou expulsat pel fill de Baw, Surkhab ibn Baw (vers 688). Els masmughan probablement van conservar un poder local a Dunbawand i Miyand Rud prop de Sari, en el primer lloc fins la conquesta rab vers el 760 i en el segon fins a una poca desconeguda pero en tot cas posterior. Vegeu masmughan.

Per altres dos personatges amb el mateix nom vegeu: Walash (Miyand Rud)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376939" title="Walash (Miyand Rud)" nonfiltered="792" processed="786" dbindex="145797">
Walash fou el nom que van portar dos masmughans i marzbans perses de Miyand Rud, prop de Sari al segle VIII.

Podrien ser descendents (per via femenina?) de Walash, masmusghan de Dunbawand. Els dos portaven el ttol de masmughan i marzban de Miyanbd Rud; un d'ells apareix desrs del 700 en temps del dabyida Farrukhan I ibn Dabuya (Farrukhan I el Gran, vers 717-728), i pertanyia a la branca karnida major derivada de Zarmihr ibn Surkhab (el germ del qual, Karin, fou el cap de la lnia menor); un altre masmughan i marzban de Miyand Rud, segurament personatge diferent, apareix vers el 775 a 785 aliat al karnida Bandad Hormuzd i al  Sharwin I ibn Surkhab en contra dels rabs abbssides, fins que el tres foren derrotats el 785.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376952" title="Masmughan" nonfiltered="793" processed="787" dbindex="145798">
Masmughan (tambe mazmughan) fou un ttol de probable origen sassnida que va existir al segle VII, segurament crrec equivalent a governador d'un districte o un territori menor determinat. El portava Walash, masmughan de Dunbarwand, esmentat el 680, que segurament era un crrec sassnida que havia quedat independent amb la invasi rab, i es va apoderar del Tabaristan oriental on la poblaci havia nomenat rei a Baw. Va assassinar a aquest i va ocupar el poder per al cap de vuit anys (688) fou expulsat pel fill de Baw, Surkhab ibn Baw. 

Els masmughans probablement van conservar un poder local a Dunbarwand fins el 760 quan la regi fou conquerida pels rabs quan van dominar els dominis dabyides (la plana del Tabaristan). Es devien refugiar a la comarca de Miyand Rud, prop de Sari, on apareixen el 775 en la coalici persa entre karnides i bawndides contra els abbssides, aliana que fou derrotada definitivament el 785. Desprs si van subsistir fou merament un poder local potser dependent dels bawndides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376960" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - triple salt homes" nonfiltered="794" processed="788" dbindex="145799">

El triple salt mascul va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar l'1 de setembre de 1904 i en ella hi van prendre part 7 atletes, tots dels Estats Units. 

Myer Prinstein defensa amb xit el seu campionat olmpic obtingut quatre anys abans. Amb tot no podr superar el Rcord Olmpic, establert en 14,47 metres a Pars. 

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



(*) no oficial

Resultats.

Final.



Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376961" title="Sharwin I ibn Surkhab" nonfiltered="795" processed="789" dbindex="145800">
Sharwin I ibn Surkhab fou ispahbad bawndida del Tabaristan.

Vers el 761 els musulmans van conquerir les planes de Tabaristan i van tenir contactes amb les dinasties locals de les muntanyes. En aquest moment al Tabaristan oriental regnava el bawndida Sharwin I ibn Surkhab II, besnt de Surkhab ibn Baw. les muntanyes del centre i occident estaven en mans de Bandad Hormozd, de la dinastia Karnida amb seu a Lafur.

Sharwin va dirigir la resistncia contra la ocupaci dels rabs, per els karnides van reclamar la successi dels dabyides i van agafar els seus ttols. Sharwin va fer el mateix. Aix els dos caps portaven el ttol dispahbad. Sharwin va agafar tamb el de "rei de les muntanyes".

Khalid ibn Barmak va governar amb eficcia la plana del Tabaristan per compte del califa abbssida del 768 al 772, per quan va deixar el pas Sharwin va atacar les ciutats musulmanes que havia construt a les terres altes. Sharwin i Wandad Hormozd (o Bandad Hormuzd) es van aliar contra els rabs (aliana en la que tamb va entrar el masmughan i marzban de Miyand Rud, Walash) i van dirigir un moviment insurreccional general que va massacrar a tots els rabs de la regi; alguns exrcits enviats pel califa foren rebutjats, fins que finalment les forces abbssides van dominar el pas el 785 encara que els dos reis van conservar el domini a les zones de difcil accs a les muntanyes.

El 805 Harun al-Rashid va visitar Rayy i els ispahbads karnides i bawndides li van anar a presentar la seva submissi i van prometre pagar la taxa de la terra o kharadj.

Sharwin havia ja mort el 817; el va succeir el seu net Shahriyar I ibn Karin.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376970" title="Shahriyar I ibn Karin" nonfiltered="796" processed="790" dbindex="145801">
Shahriyar I ibn Karin fou ispahbad bawndida de Tabaristan.

Va succeir al seu avi Sharwin I ibn Surkhab (en un data desconeguda anterior al 817 en que apareix per primer cop). Va conspirar per expulsar dels seus dominis al karnida Mazyar ibn Karin, net de Bandad Hormozd (o Wandad Hormuzd), antic aliat bawndida. Mazyar va anar a la cort del califa al-Ma'mun i va retornar el 822/823 amb el suport d'aquest darrer. 

El 825/826 va morir Shariyar i el va succeir el seu fill Shapur ibn Shahriryar (Sapor ibn Shariyar).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376978" title="Juan de Juni" nonfiltered="797" processed="791" dbindex="145802">


Juan de Juni (Joigny, 1506 - Valladolid, 1577) fou un escultor francoespanyol. Juntament amb Alonso Berruguete va formar la gran escola d'escultura castellana. Autor d'una extensa obra, feta principalment durant els ms de trenta anys que va viure a Valladolid, les seves peces reflecteixen un gran domini dels diversos materials escultrics com la terra cuita, la pedra i la fusta, i un extraordinari coneixement de l'anatomia humana. 

Dedicat a l'ofici d'escultor  tamb anomenat mestre de fer imatges o entallador , la seva tasca era elaborar els elements decoratius de les faanes, portalades o retaules, tot i que tamb es dedicava a la feina d'acoblador, s a dir, a preparar l'arquitectura dels retaules, fet que prova que Juni tenia coneixements d'arquitectura. L'any 1565, a Valladolid, va realitzar l'arc per rebre la reina Isabel de Valois, obra de la qual encara es conserva el disseny.

 Biografia .

Juan de Juni es va formar a Frana i Itlia, d'on va ser cridat pel bisbe portugus Pedro lvarez d'Acosta per construir el palau episcopal de Porto. Cap al 1533 va anar a Espanya, on va estar treballant a Lle i va participar en la decoraci escultrica de la faana de l'edifici de Sant Marc. Sn seus els relleus del Descendiment i la Resurrecci i, al claustre, el relleu del Naixement de Crist en pedra; tamb va intervenir en la realitzaci del cadirat del cor. L'any 1537 va modelar figures, en terracota i policromades, per a l'esglsia de Sant Francesc, a Medina de Rioseco. 

El 1540 va rebre un encrrec d'Antonio de Guevara, a Valladolid, per fer un Enterrament de Crist destinat al seu sepulcre. Abans, per, va anar a Salamanca i va treballar en el sepulcre de Gutierre de Castro, a la catedral vella. El 26 d'octubre del mateix any emmalalt i redact el seu testament. Una vegada recuperat de la malaltia es trasllad a Valladolid per complir un altre encrrec d'Antonio de Guevara, en aquest cas, un retaule per al desaparegut convent de Sant Francesc. El 1545 se li encarreg el retaule de l'esglsia de Santa Mara La Antigua, i malgrat el llarg litigi que va sostenir amb Francisco Giralte, deixeble de Berruguete, finalment el va poder fer ell. 

La seva fama es va estendre i no li van faltar ni encrrecs ni una clientela selecta. Aix, entre altres obres, realitz l'Orde de Sant Jaume per al cadirat del cor de Sant Marc de Lle, el retaule major de la catedral de Burgo de Osma  un dels diversos encrrecs de Pedro lvarez d'Acosta  i el sepulcre del bisbe de Zamora, Antonio del guila, a Ciudad Rodrigo. 

Des del 1577, i per raons de salut, va anar delegant en el seu fill Isaac les funcions de l'ofici i l'administraci de bns: Sepan quantos esta carta vieren... cmo yo Juan de Juni, escultor, vecino desta villa de Valladolid, morador, fuera de la puerta del Campo... doy mi poder cumplido a vos Isac de Juny, mi hijo, vecino desta villa, para que por mi... podais pedir e demandar e recibir e cobrar en juicio...  El 8 d'abril de 1577 dicta un nou testament, i mor entre el 9 i el 17 d'abril de 1577. Juni va rebre sepultura a l'esglsia del convent de Santa Catalina de Siena, a Valladolid, en compliment de la seva voluntat. Al convent existeix un llibre titulat Inscripciones de las lpidas que se conservan en el pavimento de la iglesia, debajo del entarimado en el qual s'esmenta que, entre d'altres, hi ha enterrats Juni i diversos familiars seus.

Famlia . 
Juan de Juni va contreure matrimoni per primera vegada amb Catalina de Montoya, amb qui va tenir una filla, Mara, que va ser declarada hereva en el testament de l'any 1540. El 1544 es cas amb Ana de Aguirre, la seva segona esposa, que va morir el 1556 sense descendncia. Va contreure matrimoni per tercera vegada amb Mara de Mendoza, amb la qual va tenir diversos fills; el 1561 l'esmenta com a fiadora en acabar el retaule de La Antigua. Tanmateix, el fill amb qui va tenir ms relaci, i del qual es tenen ms notcies, s Isaac, un fill natural nascut a Lle, ja citat en el primer testament i que vivia a casa seva. En el seu darrer testament, el de 1577, apareix citat Isaac, que en aquell moment tenia trenta-vuit anys i que rebria la quarta part dels bns propis de l'escultor; el testament especifica que aquests bns serien escollits entre els que es referien a l'art d'escultura i l'acoblament.

 Obra .
 Primeres obres .
L'any 1535 Juni es troba a la ciutat de Lle, que en aquell temps acollia una gran activitat arquitectnica. Juan de Juni participa en la construcci de Sant Marc i en altres obres importants a la catedral, on necessiten crrecs d'escultors; all hi ha uns quants escultors francesos, entre ells Juni. L'historiador Gmez Moreno va ser el primer que reconegu la participaci de Juni en la realitzaci dels medallons i alguns relleus de la faana de Sant Marc. La major part dels relleus dels medallons tenen un estil similar, amb el caracterstic rostre aixecat i una mica inclinat, la boca entreoberta i una espatlla alada; aquesta unitat estilstica fa pensar que, si no els va fer ell, el treball estava sota la seva direcci. 

En un dels dos tabernacles de la faana de l'esglsia es troba el Descendiment, un relleu en pedra de gran format que mostra un gran dinamisme; els talls de l'escultura sn aguts. Un altre relleu, el del Naixement de Crist, s a l'interior del claustre i mostra un estil amb molts elements clssics. L'obra ms important en fusta va ser la que va fer al cadirat del cor de Sant Marc junt amb l'escultor Guilln Doncel; s'atribueix a Juni el cadirat alt. s molt destacable l'escultura de Sant Mateu, actualment al Museu de Lle; est feta en terra cuita i s de color vermell, amb una composici en hlix que indica una clara influncia de Miquel ngel.

L'any 1537, per encrrec de l'almirall de Castella prepara unes imatges de Sant Jeroni i Sant Sebasti destinades a la seva capella funerria, al monestir de Sant Francesc de Medina de Rioseco; estan fetes en terra cuita policromada i sn de mida natural. El grup de Sant Jeroni est compost pel sant mateix, un lle i un arbre sec. Sant Jeroni es mostra mig cobert amb una tnica i amb una anatomia extraordinriament detallada, on s'aprecien els diferents msculs, amb un gest del rostre que mira cap amunt i els cabells i la barba serpentejant; s una obra que ens remet, sens dubte, al grup del Laocoont i els seus fills. Al costat contrari trobem el grup de Sant Sebasti; el sant est entre un soldat rom i un jueu, en una composici totalment simtrica. 

A l'esglsia de Santa Marina, de Lle, hi ha la imatge de la Virgen de las Candelas, esculpida per a la capella funerria de Catalina Pimentel i que estava ubicada al convent de Santo Domingo. Consta de les imatges de la Mare de Du amb el Nen i el Sant Joan Baptista; d'un clar gust itali, es relaciona amb pintures de Raffaello Sanzio com la Mare de Du de la Cadira  o  La bella jardinera. Aquesta escultura mostra unes formes dolces i sense gens de dramatisme. La pea s de vora el 1549, quan Juni ja vivia a Valladolid.

lvaro de Benavente va fer construir a l'esglsia de Santa Mara de Medina de Rioseco una gran capella de sepultura per a la seva famlia. La contrucci va comenar el 1544 i en va ser responsable l'arquitecte Juan de Corral; la decoraci en guix policromat s obra del seu germ Jernimo de Corral. A la mort d'lvaro de Benavente encara faltava el retaule i es va acudir a Juan de Juni, ja ve de Valladolid; el 1557 es va signar el contracte amb l'escultor. L'obra consta d'un banc i dos cossos:
 a la part central del primer cos hi ha les imatges de Sant Joaquim i Santa Anna, quasi com a escultura de ple volum; ;
 als laterals, uns relleus amb escenes de la vida d'aquests sants; ;
 al centre del segon cos, a una forncula, es troba l'escultura de la Immaculada, coronada amb dos angelots en actitud de coronar la Verge. Aquesta imatge de la Purssima t un ritme helicodal molt emprat per Juni i per Miquel ngel, amb la m esquerra recolzada sobre el pit i la dreta sostenint la vara d'assutzenes.

 Crucifixos .
Juan de Juni va dedicar una extensa srie a la iconografia del santcrist o crucificat. El tema que ms va tractar va ser el del Crist mort, per tamb se'n conserven obres sobre el moment de l'expiraci.


Al monestir de Las Huelgas Reales (Valladolid) hi ha un crucifix de l'poca central del perode creatiu de Juni. s de mida ms gran que el natural i reflecteix el moment de l'expiraci. La proporci entre les cames i els braos s allargada, amb el cap abatut sobre el pit i els ulls lleugerament oberts. Al cap, el Crist hi t la corona amb unes grans espines; el drap de puresa t un gran nus, que a la part central li passa entre les cames i a la part posterior est onejant. Els peus estan creuats i un sol clau els travessa tots dos. La pea pertany a un calvari, encara que la resta de les imatges del conjunt sn obra d'un altre escultor de finals del segle XVI.
Al Museu Dioces i Catedralici de Valladolid hi ha un santcrist de fusta policromada i en molt mal estat de conservaci que prov de l'esglsia de Sant Andreu. Representa el Crist mort; el drap de puresa s'enganxa al cos i a la part posterior mostra molts plecs, i l'encreuat dels peus s molt semblant a l'obra de Las Huelgas Reales. ;
A l'esglsia de Mojados es conserva un crucifix de mida petita, tamb policromat. El Crist est mort i amb el cap sobre el trax; presenta una gran similitud amb la figura del retaule de La Antigua, i per aix es creu que s de l'any 1560. ;
A Olivares de Duero, en un retaule barroc, hi ha un petit Crist, amb la corona llaurada al mateix bloc de fusta i els peus encreuats en aspa; el seu drap de puresa t un gran nus al front. Est datat el 1550.;
El convent de Santa Teresa de Valladolid, a la seva clausura, hi guarda un santcrist expirant que est molt ben conservat. La pea mostra el cap que mira cap amunt amb ansietat, la boca entreoberta; al costat encara no t la ferida de la llana. En aquest Crist, el drap de puresa t el nus en un costat; solament el rostre presenta un gran dramatisme, i per aix es creu que deu pertnyer a la darrera dcada de la vida de Juni.;
Al convent de Santa Catalina de Valladolid hi ha un magnfic crucifix, atribut per primera vegada a Juan de Juni per Gonzlez Garca-Valladolid. Ms tard ho van confirmar Manuel Gmez Moreno i Juan Agapito i Revilla. La pea havia de formar part de la sepultura de Cristbal de Robles, cavaller de l'orde de Sant Jaume, i de la seva esposa, per se sap amb certesa que van ser enterrats al cor del convent, al peu de la reixa. D'aqu ha sorgit la hiptesi que el mateix Juan de Juni estigui enterrat sota aquest santcrist. Es troba dintre d'un arcosoli, amb dues pilastres que sostenen l'arc de mig punt; els costats estan ornamentats amb serafins, petxines i creus de Sant Jaume i, al centre de l'arc, un pelic. El crucifix representa Crist mort, amb el cap recolzat sobre l'espatlla esquerra i el ventre molt enfonsat pel dolor. El drap de puresa s daurat i amb la forma caracterstica de l'ltim perode de l'escultor; per aix es creu que la data d'execuci s el 1572 o 1573.

 Pietats .

Cap al 1540, Juni es va traslladar a Salamanca per fer el sepulcre de l'ardiaca Gutierre de Castro, obra que es conserva al claustre de la catedral vella. Segons la descripci de Palomino, s:
 ... un retaule de pedra que s a l'esglsia antiga de Salamanca, amb un Descendiment de la creu, i a un costat santa Anna donant lli a la seva filla santssima, i a l'altre Sant Joan Baptista, i al frontal de l'altar, la silueta del sepultat en baix relleu, sobre dos coixins, en el seu fretre, molt ben disposat en perspectiva, en qu es coneix que ho sabia molt b; i aix mateix, l'arquitectura del retaule amb els seus bons adornaments, nens, serafins i algunes calaveres.
El sepulcre est fet en pedra arenosa policromada. s de tipus arcosoli i est emmarcat per dues columnes cornties, amb un entaulament que consta d'unes calaveres que estan entre draps i que pengen de caps de lleons amb els escuts de l'ardiaca. L'arcosoli s profund i format per un arc de mig punt. Hi ha angelots agafant garlandes que voregen tota l'arquivolta. A la part frontal, el relleu de la Pietat o Calvari cobreix tot el fons. Totes les figures estan unides per les mans: la Mare de Du ocupa el lloc central, Maria Magdalena pren una de les mans de Crist. Crist t el cap en escor, inclinat cap enrere, i forma una lnia de composici conjuntament amb el cap de la seva mare, Maria, i de Maria Salom, que a la vegada subjecta la Mare de Du. Els plecs sn d'una gran ductilitat, i formen unes ondulacions suaus. Les escultures de santa Anna i de sant Joan Baptista, que havien estat als costats d'aquest sepulcre, es troben al rerecor de la catedral Nova de Salamanca; en totes dues es copsa clarament la monumentalitat de la tendncia de Juni.

Al Museu de las Ferias de Medina del Campo es conserva una Pietat de vora el 1575; procedeix d'una capella de la Casa Blanca, ms concretament d'un retaule que surt documentat al testament de Juan de Juni. Tenint en compte que s una obra de la maduresa de l'artista es nota que, malgrat el dramatisme de l'escena i la policromia, les formes respiren tranquillitat grcies a la composici en trapezi irregular, en lloc de fer servir l'esquema clssic piramidal. La figura del Crist s'acobla perfectament a la mare i els plecs de la vestidura sn suaus; la mirada de Maria, dirigida cap al seu fill, ms que de dolor expressa tristor; aquesta suavitat es pot copsar fins i tot en el contacte de les mans entre mare i fill. 

Una Pietat ms petita, molt semblant per feta en terra cuita, es troba a al Museu Mars de Barcelona. Aquest grup, ms dramtic, correspon a la primera poca de Juni. El front de l'escultura sembla estar dins d'un arc simulat, i s una de les composicions ms dinmiques de l'artista. El cap de la Mare de Du est inclinat i mirant cap amunt, en una clara referncia al Laocoont; la cama de la mare, disposada cap endavant, s la que serveix de suport al cos del fill, que jeu mort.

Valladolid .



Al segle XVI la ciutat de Valladolid era un eix poltic i econmic important; segons Bennassar, era la ciutat pont ms important de la plana septentrional i una ciutat oberta a tots els vents. El monestir de Sant Benet era a Valladolid i era el centre benedict ms important de la naci. Fins al 1561, durant el regnat de Felip II de Castella, la Cort no s'establiria definitivament a Madrid, i en el pelegrinatge de la cort la reialesa escollia preferentment la ciutat de Valladolid. Tot aix, junt amb la reputaci de la cancelleria, feien de Valladolid una gran ciutat en expansi, amb cases sumptuoses i una important activitat d'encrrecs per a capelles, retaules o sepultures. A finals de la dcada del 1530, Juan de Juni es va establir a la ciutat i, encara que ja era un escultor completament format, no hi ha dubte que l'ambient artstic de la ciutat i, sobretot, la influncia del que seria el seu gran amic Alonso Berruguete van deixar petja en l'elaboraci de la seva obra.

En el seu primer testament, redactat el 26 d'octubre de 1540 a Salamanca, Juan de Juni parla de cent ducats que havia rebut de fra Antonio de Guevara, bisbe de Mondoedo, per comenar una obra d'imatgeria que jo tinc de fer a Sant Francesc de Valladolid; en el testament ordena que siguin retornats; per tant, no hauria comenat aquest encrrec. Ms tard, el 7 de gener de 1544, al testament del bisbe de Mondoedo apareix que el sepulcre contractat ja estava acabat i collocat a l'altar de la capella. Amb l'obra que acab, Enterrament de Crist, li arrib l'xit i reb el reconeixement de la ciutat.

L'elaboraci del retaule major per a l'esglsia de Santa Mara de La Antigua, ara collocat a la catedral de Valladolid, va durar molt de temps, per la mateixa lentitud en la seva execuci va generar un desenvolupament de la genialitat de l'artista. Aquest retaule inclou un cadirat, i cont vint figures senceres, divuit relleus de mitja talla i un Sant Sopar. El retaule s de fusta de pi de Sria, i la imatgeria, de fusta de noguera. s una obra clarament d'estil manierista, i en molts casos les escultures ultrapassen els marcs arquitectnics. La talla s d'una qualitat suau, i s'hi evita l'angulositat. s el perode ms clssic de l'obra de Juni, amb proclivitat de formes rodones en el modelatge. Els setials, amb tres cadires a cada costat unides al retaule, estan tallats amb relleus i sense policromar. Tenen, al centre, una figura de mida completa, i als dos laterals, mitges figures; el del costat de l'Evangeli est presidit per Sant Pere, i el del costat de l'epstola, per sant Pau.

Entre els traats presentats per fer el retaule major de la catedral de Burgo de Osma, es van escollir els de Juan de Juni, Juan Picardo i Perandrs; el 13 de mar de 1550, per encrrec del bisbe Pedro lvarez Acosta, es va signar el contracte. Consta de tres cossos i un tic, dividit en tres carrers. La figura principal, la de la Mare de Du de l'Assumpci, s obra de Juni. Dna a la imatge un gran ritme de composici com dintre d'un arc, i aconsegueix amb aix donar una gran mobilitat a l'escultura; es copsa una gran fora, la que condueix la Mare de Du a la seva assumpci al cel. El sant Pere d'Osma del costat dret de la Mare de Du tamb correspon a Juni. Sembla com si volgus sortir del seu espai arquitectnic, en un clar contrast amb l'escultura de l'altre costat de sant Domnec de Guzman, realitzada per Picardo; a tot el retaule es nota la intervenci de diversos artistes. Durant tot el temps que dur la construcci del retaule, Juni va seguir vivint a Valladolid. 

Una informaci sobre l'escultura de sant Antoni de Pdua del convent de Sant Francesc, actualment al Museu de Valladolid, prov del manuscrit de fra Matas de Sobremonte, que es titula: Noticias Chronographicas y Topographicas del Real y religiossimo convento de los Frailes Menores Observantes de S. Francisco de Valladolid, cabeza de la Provincia de la Inmaculada Concepcin de N. Seora y es su autor Frai Mathias de Sobremonte, indigno Fraile Menor y el menor de los moradores del mismo Convento. s de mitjans del segle XVII, i l'autor comenta que l'escultura era en una capella que va manar construir Francisco Saln de Miranda, abat de Salas; tamb, que l'obra era atribuda a Juan de Juni i que era una pea excellent. Ms tard, com que estava collocada en un passads arraconat se l'anomenava Sant Antoni l'Obscur. La imatge es troba dempeus, amb el nen en braos i un hbit francisc ricament policromat, encara que noms per la part del davant; aquest fet fa suposar que es va fer per ser collocat en un altar. La pintura detalla les celles, les pestanyes i la barba; tanmateix, els ulls, tant del sant com del nen, sn de vidre. 

Al Museu Nacional d'Escultura de Valladolid es guarden les escultures de Juni de Sant Joan Baptista i Maria Magdalena, que formaven part d'un retaule encarregat per Francisca de Villafae que anava destinat al convent de Sant Benet de Valladolid. El retaule el va fer de manera conjunta amb el nebot de Berruguete, Inocencio Berruguete. L'obra havia d'estar completada l'any 1552. L'escultura de Sant Joan est considerada una de les millors de l'artista. La figura sembla un santcrist; la cama esquerra, ferma, s l'element de crrega, mentre que la dreta es doblega cap al tronc i serveix de suport als braos, que mant oberts; una tnica tapa parcialment el cos del sant. Est junt a un arbre, on tamb troba descans l'anyell, el smbol de Sant Joan. Tota l'escultura presenta una torsi extremada, en un record, un cop ms, del Laocoont. Tamb Maria Magdalena mostra un moviment giratori, amb uns amplis plecs a la tnica i al mantell; tota ella est dins d'un esquema ovalat, al gust itali, i s'aprecia una policromia bella i ben treballada.

El Cap de Sant Joan Baptista es troba a la capella de Sant Blai del Museu Dioces i Catedralici de Valladolid, procedent de l'esglsia parroquial d'Aldeamayor de San Martn. Pels detalls del seu estil, es creu que s de la mateixa poca que Enterrament de Crist; els ulls arcats i l'entrecella dura sn detalls de Juni, encara que en aquest cas els flocs de pl sn molt ms voluminosos. La policromia sembla que hagi estat repintada en un perode posterior; els caps degollats de sant Pau i de sant Joan van ser tema preferit del barroc, per n'hi ha pocs exemples del renaixement; d'aqu la importncia iconogrfica d'aquest cap.

Existeix un Ecce Homo de fusta de noguera policromada que procedeix de l'esglsia parroquial de Villanueva de Duero; estava collocat dalt d'un retaule. El Crist t el cap lleugerament inclinat cap a l'esquerra, mentre que la vista es dirigeix cap a la dreta, la boca entreoberta, i el Salvador sembla suportar amb una gran resignaci el dolor del martiri. El cabell est tractat amb grans flocs i la corona d'espines est feta amb la mateixa fusta de la imatge, i queda entrellaada amb els cabells. Per distingir-los, la policromia s d'un to ocre fosc per als cabells, i d'un color verds i daurat a les branques de la corona; les espines estan engalzades de manera separada. Aquest tipus de bust sense braos i tallat horitzontalment segueix l'estil itali, i a partir del segle XVII s'implantar definitivament a Espanya. El mantell vermell mostra l'anatomia del pit. La policromia s d'un to grisenc, com correspon a un cos maltractat, amb nombroses macadures al pit i la sang que sembla coagular. Se sap que la policromia no la va fer Juni, per s que la va dirigir.

Al convent de Santa Isabel hi ha un retaule atribut a Juni ja pel comte de La Viaza el 1889, amb un Sant Francesc d'Asss. L'escultor el representa agenollat amb un moviment en hlix, vestit amb l'hbit de l'ordre. A la m esquerra subjecta un santcrist, mentre la dreta va cap al pit amb una gran expressi; les vestidures tenen uns grans plecs i el cap s excepcional. Com va comentar Isidro Bosarte: Encara que cada part d'aquesta obra s meravellosa, tot cedeix al cap de sant Francesc. Sembla que es va proposar d'emular la del Laocoont. S'ha datat a la dcada del 1570. D'aquesta mateixa poca i en aquest mateix convent hi ha una altra imatge de sant Francesc. Es troba dempeus, com si estigus en actitud discursiva, amb la m esquerra sostenint el llibre de l'ordre i la dreta en gest declamatori; la cama esquerra est ms avanada. La seva policromia s semblant a l'altra imatge del mateix sant, i noms varia una mica l'encarnaci del rostre.

 Estil .
La seva estada a Itlia va influir en les seves obres. Per exemple, l'estil de Jacopo della Quercia, amb el concepte de relleu de poc gruix, un dels assoliments de l'art plstic itali del segle XV; ho podem apreciar clarament en els primers treballs a Lle, per exemple en el detall de les robes, que doten de ritme i moviment les escultures. Sembla certa l'estada de Juni a Bolonya, Mdena i Florncia, on a mitjan del segle XV es feien moltes escultures en terra cuita policromada, i elaborades amb grans efectes naturalistes, com la inclusi d'ulls de vidre.

El Compianto sul Cristo morto (1463), de Niccol dell'Arca, que es troba a l'esglsia de Santa Maria de la Vita de Bolonya, s l'obra amb ms similituds amb L'enterrament de Crist de Juni, que s a Valladolid. Consta tamb de set figures de mida natural. El sentit del dramatisme del moment s el que devia impressionar Juni, i ms tard ell tamb el va reflectir a la seva obra. Tamb s molt possible que rebs la influncia del Compianto sul Cristo morto de Guido Mazzoni, que s a l'esglsia de Sant Joan, a Mdena; presenta els mateixos personatges i en posicions idntiques.

El 1570 va fer un retaule amb un altre Enterrament de Crist que es troba a la capella de la Pietat de la catedral de Segvia. s una obra que mostra un classicisme en el tra i un concepte escultric molt ms reposat, d'un Juni ja en plena maduresa. Al retaule li manca un banc i el tabernacle. El grup de lEnterrament est fet en un gran relleu elevat que est collocat dins d'un quadrat central, als costats del qual hi ha dos intercolumnis corintis on apareixen dos personatges amb vestimenta militar i esculpits amb molt d'embalum. Sobre el front de lEnterrament hi ha una parella d'angelots nus que recorden els de Miquel  ngel. A la part central de l'tic, dintre d'un bastiment rod, es troba un relleu del Pare Etern, sobre el qual es llegeix la data de 1571. Palomino ho descriu de la segent manera: De Juan de Juni he vist una medalla de tot relleu a la catedral de Segvia, que s l'Enterrament de Crist, de figures del natural, que iguala tot el que s'ha vist del gran Miguel ngel; i t als costats dos soldats capriciosament vestits i amb un rostre tan afligit que mouen a tendresa i plor.

En el grup de lEnterrament, la Mare de Du ocupa l'espai central i avana cap a davant, descansant un bra de Crist sobre el seu genoll; t els dos braos oberts, en senyal de dolor. Crist, en primer terme, est collocat gaireb en posici horitzontal i es cobreix amb un petit drap, cosa que permet copsar la magnfica anatomia del seu cos. Com a lEnterrament de Crist de Valladolid, hi ha set personatges:
 Sant Joan, que es troba darrere de Maria, mare de Jess, amb mostres de dolor al rostre;
 Maria Magdalena, que aguanta en una m el flasc del perfum i amb l'altra sost el sudari; ;
 al seu costat, Josep d'Arimatea, assegut, amb els smbols de la passi, espines, claus i tenalles;
 a l'altre costat, Maria Salom, que amb una m s'aixeca la toca, un recurs molt emprat en el classicisme; ;
 i al seu costat, Nicodem, que sost el cos de Crist mitjanant el sudari. ;
Malgrat el dramatisme del tema, les lnies emprades sn corbes i dolces; tota l'escena est collocada sobre un fons pintat que representa la ciutat de Jerusalem.


De Miquel ngel capta la composici, els escoros, la forma de moviment dels membres a les figures que assenyalen diverses direccions. A la Pursima de la capella dels Benavente, a Medina de Rioseco, tamb s'aprecia la composici en hlix, molt emprada per Miquel ngel. Es pot observar una certa semblana entre el rostre de Nuestra Seora de les Angustias, obra ja de maduresa de l'artista, encara que posterior a 1561, amb el cap de L'Aurora del sepulcre de Lorenzo de Mdici; com l'escultura de la Pursima, segueix l'esquema helicodal, avanant l'espatlla esquerra mentre la m esquerra es troba amagada entre les vestimentes, i la dreta destaca sobre el seu pit, amb una clara referncia manierista. Inspirada tamb en la Verge dels Mdici de Miquel ngel, t la boca entreoberta i els ulls dirigeixen la mirada cap a la creu, on es troba el seu fill, amb una expressi de gran dolor. 

A Roma Juni va veure el Laocoont i els seus fills, l'obra de l'Antiguitat ms admirada en aquell temps; d'aquesta en va incorporar la lnia serpentiforme tan emprada pels manieristes. A la capella dels Benavente, el cos del dimoni es resol com una gran serp, aix com al Sant Joan Baptista del Museu Nacional d'Escultura de Valladolid, on tot el seu cos est fent un moviment de torsi, amb la boca entreoberta i el pit tens per l'emoci; s on es pot copsar ms la semblana amb el sacerdot Laocoont.

En la imatgeria, el seu estil mant el patetisme expressiu de l'art borgony i, sobretot, s hereu de l'obra de l'escultor gtic Claus Sluter, com es pot apreciar en la grandiloqncia de les vestimentes de les seves escultures, juntament amb la influncia de Miquel ngel. Les seves figures sn d'un modelatge correcte, opulentes, carnoses, vivament apassionades; tant podem observar l'expressi de dolor, com s'aprecia a la Immaculada de la capella dels Benavente a Medina de Rioseco, com l'accentuat patetisme de les seves doloroses, com trobem a la Virgen de los Cuchillos". 

La intensitat emocional de les seves imatges i l'agitat enrenou de les seves vestimentes han fet que se l'hagi considerat el pare de l'escultura barroca espanyola. Juntament amb Alonso Berruguete, s'ha de considerar el fundador de l'escola escultrica de Valladolid, que s'estn al llarg del segle XVI, del segle XVII, amb escultors com Gregorio Fernndez, i del segle XVIII, amb artistes com Luis Salvador Carmona.

 Llista d'obres .
vila 
 Esttua funerria de San Segundo. Alabastre, alada: 1,65 metres. Esglsia de San Segundo. (vila).
 
Barcelona 
 Pietat. Terra cuita policromada, alada: 0,28 metres, amplada: 0,58 metres. Museu Mars. Barcelona.

Lle 
 Sant Mateu. Terra cuita, alada: 0,91 metres. Museu de Lle. ;
 Judici contra un heretge. Relleu en fusta de noguera, sense policromar, dimensions: 0,86  1,53 metres. Museu de Lle. ;
 Faana, relleus i cadiratge del cor, a l'Hostal Sant Marc de Lle. ;
 Verge de les Candeles. Fusta policromada, alada: 1,20 metres. Esglsia de Santa Marina de Lle.

Salamanca 
 Santa Anna i Sant Joan Baptista. Pedra policromada, rerecor de la catedral Nova de Salamanca, procedents del claustre de la catedral vella de Salamanca. Alada de la Santa Anna: 1,10 metres. Altura del Sant Joan: 1,18 metres. ;
 Sepulcre de l'ardiaca Gutierre de Castro, relleu de la Pietat en pedra policromada, amplada: 3,84 metres. Catedral Vella de Salamanca. ;

Segvia 
 La Pietat o lEnterrament de Crist. Fusta policromada, amplada del retaule: 5,20 metres; del relleu de l'Enterrament: 2,68 metres. Catedral de Santa Maria de Segvia. ;

Provncia de Sria 
 Retaule major. Fusta policromada, amplada: 10,14 metres. Catedral d'El Burgo de Osma (Sria). ;
 Crist ressuscitat. Fusta policromada, alada: 2 metres. Catedral d'El Burgo de Osma (Sria).

Orense 
 Immaculada. Fusta policromada, alada: 1,30 metres. Museu d'Orense. ;
 Verge de l'Esperana. Fusta policromada, alada: 1,08 metres. Esglsia parroquial de Santiago (Orense).

Valladolid i provncia
 Retaule de l'Esglsia de Santa Mara de La Antigua. Fusta policromada, amplada: 11 metres. Catedral de Nuestra Seora de la Asuncin de Valladolid. ;
L'enterrament de Crist. Fusta  policromada. El grup t una amplada de 3,25 metres i el Crist, una longitud d'1,97 metres. Museu Nacional d'Escultura de Valladolid (MNE). ;
Santcrist. Fusta policromada, alada: 1,82 metres. Monestir de Las Huelgas Reales (Valladolid). ;
Santcrist. Fusta policromada, mida ms gran que el natural. Convent de Santa Catalina (Valladolid). ;
Sant Joan Baptista. Fusta policromada, alada: 1,07 metres (MNE). ;
Santa Maria Magdalena. Fusta policromada, alada: 1,20 metres (MNE). ;
Bust de Santa Anna. Fusta policromada, alada: 0,48 metres (MNE). ;
Sant Antoni de Pdua. Fusta policromada, alada: 1,94 metres (MNE). ;
Sant Francesc. Fusta policromada, amplada del retaule: 2,20 metres. Esglsia del convent de Santa Isabel (Valladolid). ;
Nuestra Seora de las Angustias. Fusta policromada, alada: 1,21 metres (Valladolid). ;
 El calvari del monument del bisbe de Zamora Antonio del guila. Convent de San Francisco, Ciudad Rodrigo (Salamanca). Va formar part de la collecci del marqus d'Espeja. El 1998 els descendents el custodiaven al palau dels guila de la seva propietat, per se'l van vendre a l'Estat, que alhora el va donar al museu d'escultura de Valladolid. ;
Pietat de Medina del Campo. Fusta policromada, alada: 0,96 metres; amplada: 1,28 metres. Medina del Campo, Museu de Las Ferias. ;
 Retaule de la Capella dels Benavente. Fusta policromada, amplada: 2,30 metres. Esglsia de Santa Maria Medina de Rioseco. ;
 Relleus de Sant Pere i Sant Pau del Retaule Major, en fusta policromada, de l'Esglsia de Santa Mara de Medina de Rioseco. ;
 Grup de terra cuita policromada de sant Sebasti i sant Jeroni. Alada del sant Sebasti: 1,80 metres; alada del sant Jeroni: 1,40 metres. Esglsia de San Francisco, Medina de Rioseco.

Bibliografia .






 Referncies .


 Enllaos externs.

  Biografia ;
  Article de la Junta de Cofradas de la Semana Santa de Valladolid ;
  Nuestra Seora de las Angustias ;




 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376980" title="Karin I ibn Shahriyar" nonfiltered="798" processed="792" dbindex="145803">
Karin I ibn Shahriyar fou ispahbad bawndida de Tabaristan.

Els dominis bawandides havien caigut en mans del karnida Mazyar ibn Karin vers el 826. Per Mazyar aviat es va enfrontar amb Abd Allah Abu l-Abbas ibn Tahir (828-845) el governador de Khurasan, i aquest darrer va rebre el suport de Karin ibn Shariyar, germ del darrer ispahbad Sapor (Shapur) ibn Shahriyar i quan el 839 Mazyar fou enderrocat, va ser restaurat als seus antics dominis pels tahrides (Karin I ibn Shahriyar). El 842 es va convertir al islam.

Karin ibn Shariyar va donar suport al governador tahrida de Tabaristan Sulayman ibn Tahir, contra el da'i (missioner) alida Hasan ibn Zayd (864) per fou derrotat en batalla en la que va morir el seu germ Djafar ibn Shariyar, i el pas fou devastat. Va haver de jurar lleialtat a l'alida el 866 i enviar al seus fills Surkhab i Mazyar com hostatges a la cort alida, per no va tardar en trair el jurament (867) i el 868 va haver de fugir a Kumis. 

Segons al-Tabari va establir relacions amb els alides fins i tots amb matrimonis entre les dues famlies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="376994" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - salt d'alada homes" nonfiltered="799" processed="793" dbindex="145804">

El salt d'alada mascul va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 29 d'agost de 1904 i en ella hi van prendre part 6 atletes de tres nacions diferents. 

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



(*) no oficial

Resultats.
Final.



Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377002" title="Epibulus brevis" nonfiltered="800" processed="794" dbindex="145805">

 Epibulus brevis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Palau, Filipines, Papua Nova Guinea i Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Carlson, B.A., J.E. Randall i M.N. Dawson, 2008. A new species of Epibulus (Perciformes: Labridae) from the West Pacific. Copeia 2: 476-483.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377007" title="Rustam I ibn Surkhab" nonfiltered="801" processed="795" dbindex="145806">
Rustam I ibn Surkhab fou ispahbad bawndida del Tabaristan.

Els alides havien ocupat els territoris bawndides el 868. El 879 el net de Karin I ibn Shahriyar, Rustam (probablement Rustam ibn Surkhab ibn Karin, per no hi ha seguretat de que Surkhab ibn Karin fos el seu pare, i podria ser fill -encara que amb menys probabilitat- d'un altre fill de Karin) es va revoltar contra l'alida Hasan ibn Zayd, es va apoderar de Kumis que estava en mans del seu aliat l'alida Kasim ibn Ali, i va incitar a Abu Shudja Ahmad ibn Abdallah al-Khudjistani (875-882) que dominava Nishapur, a envair Tabaristan.

Ahmad ibn Abdallah va entrar al Gurgan i Rustam va ocupar Astarabad, per un sobtat atac de Hasan ibn Zayd el va obligar a fugir cap a les muntanyes; Muhammad ibn Zayd, germ de Hasan, el va empaitar i el va obligar a sotmetre's podent governar a les muntanyes per amb el comproms de no aixecar mai ms un exrcit. A la mort de Hasan el 884, Rustam va donar suport al hasanita Abu l-Husayn Ahmad ibn Muhammed, amb seu a Amol, en la seva pretensi de succeir a Hasan en contra de Muhammad ibn Zayd.

Aquest darrer es va imposar a la guerra civil que va durar deu mesos, i tot seguit va atacar a Rustam (885) a les muntanyes i el va fer fugir del seu territori. Rustam es va refugiar amb el saffrida Amr I ibn al-Layth, que va intercedir al seu favor. Muhammad ibn Zayd el va perdonar i li va permetre tornar al seu domini ancestral amb la condici ja convinguda de no posseir exrcit, i de pagar un tribut i les taxes fixades.

L'acord no fou molt durador i el 890 l'alida va expulsar altre cop a Rustam del seu domini per raons no especificades. Rustam va fugir amb Rafi ibn Harthama que llavors controlava Nishapur i part del Khurasan, al que va ajudar en la invasi del Tabaristan el 891-893; per Rafi, atacat per Amr I ibn al-Layth va fer les paus amb Muhammad ibn Zayd. Llavors Rustam es va aliar al saffrida Amr I.

Rafi en revenja, el va atreure a un parany a Astarabad, el va fer presoner i el va carregar de cadenes, li va confiscar tota la seva propietat (una part de la qual va donar a Muhammad) i el va torturar fins a morir (895).

El va succeir en els drets, a l'exili, el seu fill Sharwin II ibn Rustam.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377008" title="Cantanhede" nonfiltered="802" processed="796" dbindex="145807">

Cantanhede s un municipi portugus, situat al districte de Combra, a la regi del Centre i a la subregi de Baixo Mondego. L'any 2007 tenia 38.860 habitants. Es divideix en 19 freguesies. Limita al nord amb Vagos, Oliveira do Bairro i Anadia, a l'est amb Mealhada, al sudest amb Combra, al sud amb Montemor-o-Velho i Figueira da Foz, al nordoest amb Mira i a l'oest amb d'Oce Atlntic.

Poblaci.


Freguesies.

 An;
 Bolho;
 Cadima;
 Camarneira;
 Cantanhede;
 Cordinh;
 Corticeiro de Cima;
 Coves;
 Febres;
 Murtede;
 Ourent;
 Outil;
 Pocaria;
 Portunhos;
 Sanguinheira;
 So Caetano;
 Sepins;
 Tocha;
 Vilamar;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377011" title="Epibulus insidiator" nonfiltered="803" processed="797" dbindex="145808">

Epibulus insidiator    s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 54 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica, les Illes Hawaii, les Tuamotu, el sud del Jap i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377016" title="Csar Antnovitx Cui" nonfiltered="804" processed="798" dbindex="145809">

Csar Antnovitx Cui, en rus                      (Vlnius, 6 de gener de 1835   Sant Petersburg, 18 de mar de 1918) va ser un compositor i enginyer militar rus. Esdevingu un dels representants ms illustres de la moderna escola musical russa fundada per Mikhail Glinka. 

Era fill de militar francs destinat a Rssia. Estudi amb Mili Balakirev i Stanis aw Moniuszko, i el deixeble va merixer ben aviat ser digne company dels seus mestres. Amb Balakirev, Aleksandr Borodn, Nikolai Rimski-Krsakov, militar com ell, i Modest Mssorgski va constituir el fams Grup dels Cinc, que tant contribu a desenvolupar la personalitat musical de Rssia.

Apstol convenut de la nacionalitat artstica de la seva ptria, predic amb l'exemple, i per aix escriv peres, simfonies, concerts, etc., sin que tamb public nombrosos articles, fullets, llibres i conferncies encaminades a afirmar les seves idees.

Collabor molt de temps en el Diari de Sant Petersburg i en la Gazette musicale, de Pars, i es pot dir que els seus articles, divulgaren per tot Europa la vlua musical dels russos.
 
Entre les operes ms importants podem citar: Guillem Ratcliff (1869), El presoner del Caucas (1873), Angelo (1875), El fill del mandar (1878), El filibuster (1894), El sarra (1898), Un fest durant la pesta (1900), La senyoreta Fift (1903), El palad de gel (1903), Mateo Falcone (1906), i La filla del capit (1909).

Va ser autor, a ms, de quatre suites per a orquestra, dos scherzo, una marxa solemne, tarantelles, dos quartets, nombroses peces per a piano i viol, 30 cors i ms de 250 melodies vocals.

Tamb fou un enginyer distingit, sent professor de fortificaci a l'Acadmia, arribant al grau de general. En aquesta professi tamb produ molt, i se li deuen un Manual de fortificaci passatgera, un Resum de la Historia de la fortificaci permanent i nombrosos fullets militars. Finalment s autor de les obres critiques:  La Msica a Rssia, L anell del nibelung i La novella russa.

 Bibliografia .
Tom no. 16 de l'Enciclopdia Espasa;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377023" title="Sharwin II ibn Rustam" nonfiltered="805" processed="799" dbindex="145810">
Sharwin II ibn Rustam fou ispahbad bawndida de Tabaristan.

Va succeir en els drets al seu pare Rustam I ibn Surkhab? ibn Karin, expulsat pels alides el 890 i mort el 895. Es va aliar als samnides.

El 900 fou restaurat en els seus dominis pels samnides quan es van apoderar de Tabaristan. Fou lleial als samnides com tamb ho fou el ispahbad karnida Shariyat ibn Baduspan. El 903 Sharwin II va ajudar al  samnida Abu l-Abbas Abd Allah ibn Muhammad quan aquest va rebutjat l'atac de l'alida Nasir al-Utrush (el Sord) a Amol. El 909/910 va ajudar a impedir la revolta d'Abu l-Abbas Abd Allah ibn Muhammad contra el seu sobir l'emir samnida Ahmad II ben Ismail (907-914). Quan Nasir al-Utrush es va apoderar de tot el Tabaristan (914) Sharwin  va incitar al samnida Nasr II ben Ahmad (914-943) a enviar un exrcit; aquesta fora va arribar dirigida per Ilyas ibn Alisa per fou derrotat; llavors Sharwin no va tenir ms remei que sotmetre's al alida. 

El segent imam alida,  asan ibn Kasim al-Da'i (917) va seguir una poltica fortement en contra dels dos ishpabads de les muntanyes, Sharwin II ben Rustam i Shahriyar ibn Baduspan, tot i que els dos estaven d'acord en pagar el tribut, i va enviar contra els ispahbads a Abu l-Husayn Ahmad, fill de Nasir al-Utrush; els dos caps van haver d'anar a Astarabad a fer submissi formal al imam. Aquest ja tenia decidit empresonar-los per la seva deslleialtat continuada, per els dos homes foren advertits de la sort que els esperava a Astarabad per el mateix Abu l-Husayn, i van fugir; els seus dominis foren devastats i els seus fill agafats com hostatges. 

Del que va passar desprs no hi ha noticies per es va produir una reconciliaci i el 926 Sharwin va acompanyar a  asan ibn Kasim al-Da'i al exili a Gilan i desprs va retornar amb ell a Amol. Makan ben Kaki, el general daylamita al servei dels alides, el va restaurar en els seus dominis a Shahriarkuh. Sharwin II apareix per darrer cop en companyia de Makan en la campanya d'aquest per a la conquesta del Khurasan (930). El va succeir vers aquest any el seu fill Shahriyar II ibn Sharwin (II).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377027" title="Eupetrichthys angustipes" nonfiltered="806" processed="800" dbindex="145811">

 Eupetrichthys angustipes   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud d'Austrlia (des d'Austrlia Occidental fins a Nova Galles del Sud).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Russell, B.C., 1988. Revision of the labrid fish genus Pseudolabrus and allied genera. Rec. Aust. Mus. (Suppl. 9):1-72.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377030" title="Shahriyar II ibn Sharwin" nonfiltered="807" processed="801" dbindex="145812">
Shahriyar II ibn Sharwin fou ispahbad bawndida de Tabaristan. Va succeir al seu pare Sharwin II ibn Rustam vers el 930 o 931.

Desprs de l'ensorrament del domini zaydita alida al Tabaristan, el ispahbad bawndida es va embolicar en el conflicte entre els buwyhides i els ziyrides pel domini del territori: el ziyrida Wushmgir estava casat amb una germana de Sharwin II i el 943 quan fou expulsat de Rayy pel buwyhida Rukn al-Dawla, es va refugiar amb el seu parent Shahriyar II a Shahriarkuh.

El 947/948 el buwyhida Rukn al-Dawla va conquerir Tabaristan i Shahriyar se li va haver de sotmetre personalment per en realitat romania lleial a Wushmgir i als samnides i el 964 fou enderrocat pel seu germ Rustam II ibn Sharwin (II) amb suport buwyhida; va fugir a territori samnida i el 968 era a Gurgan amb un exrcit samnida que avanava contra Rukn al-Dawla; es la darrera vegada que es esmentat i potser va morir en la campanya. El poder el tenia Rustam II que tenia el suport dels buwyhides, el qual va encunyar monedes a Firim entre el 964 i 979 en totes les quals el seu senyor buwyhida s reconegut i per les quals se sap tamb que era xita; fou el pare (o avi) de Sayyeda, la esposa del buwyhida Fakhr al-Dawla, que a la mort d'aquest fou regent a Rayy en nom del fill menor d'edat Majd al-Dawla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377046" title="Frontilabrus caeruleus" nonfiltered="808" processed="802" dbindex="145813">

 Frontilabrus caeruleus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Maldives.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i B. Cond, 1989. Frontilabrus caeruleus, noveaux genre et espce de Labride des Maldives. Rev. Fr. Aquariol. 15(3):89-92.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377052" title="Karin II ibn Surkhab" nonfiltered="809" processed="803" dbindex="145814">
Karin II ibn Surkhab ibn Shariyar III es pot considerar el fundador d'una segona branca (els ishpabadiya) de ispahbads bawndides del Tabaristan. El seu origen s relativament incert ja que fou net probablement de Shahriyar III (mort l'any 1000) i el nom del seu pare era Surkhab.

Fou vassall dels seljcides. Portava el ttol dispahbad i rei de Mazanderan (Esfahba -e Esfahba  n, Malek-e M zandar n) i era xita. 

El va succeir el seu fill Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377061" title="Gomphosus caeruleus" nonfiltered="810" processed="804" dbindex="145815">

 Gomphosus caeruleus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica) i el Mar d'Andaman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377065" title="Across the Night" nonfiltered="811" processed="805" dbindex="145816">

Across the Night s el cinqu i ltim senzill del quart lbum de la banda Silverchair, Diorama. El videoclip est filmat seguint l'estil cinematogrfic de principis de segle XX i inclou la participaci de l'actor australi Guy Pearce.


 Llista de canons .

CD Senzill AUS (ELEVENCD15)
 "Across the Night";
 "Tuna in the Brine (demo)";
 "One Way Mule (demo)";
 "Luv Your Life (demo)";
 "Across the Night (demo)";

DVD Senzill AUS  (ELEVENDVD15)
 "Across the Night (Music video)";
 "After All These Years (Music video)";
 "The Greatest View (Live at the 2002 ARIA Awards)";

Promo 12" AUS (edici limitada a 900 cpies) (ELEVENV15)
 "Across the Night";
 "Tuna in the Brine";


 Enllaos externs .
 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377066" title="Gomphosus varius" nonfiltered="812" processed="806" dbindex="145817">


  Gomphosus varius  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Illes Hawaii, les Illes Marqueses i les Tuamotu fins al sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen and R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377067" title="Hemigymnus fasciatus" nonfiltered="813" processed="807" dbindex="145818">

 Hemigymnus fasciatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Moambic i Tahit.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Labridae. p. 683-706. In M.M. Smith and P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377068" title="Shahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla" nonfiltered="814" processed="808" dbindex="145819">
Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla fou ispahbad bawndida del Tabaristan (1074-1114) fill i successor de Karin II ibn Surkhab

Fou vassall dels seljcides com el seu pare, i com aquest portava el ttol dispahbad i rei de Mazanderan (Esfahba -e Esfahba  n, Malek-e M zandar n) i era xita.  usam al-Dawla Shahriyar V fou el primer que va dominar Sari que va esdevenir la seva nova capital. Una moneda emesa a Sari porta el seu nom i el del seu sobir, el sult Barkyaruk (1094-1108). La seva fora derivava de les fortaleses que dominava a la muntanya.

De la primera part del seu regnat no es coneix gaireb res. 

El 1106 el sult seljcida Muhammad ibn Malik Shah va decidir posar fi al desafiament ismalita, i la fortalesa d'aquesta secta a Shahdiz al Tabaristan fou assetjada; les negociacions no van reeixir i la fortalesa es va rendir finalment desprs d'un any de setge (1107); el cap ismalita Attash Ahmad ibn Abd al-Malik,  i el seu fill Ahmad ibn Attash, foren capturats i executats i el seu cap enviat a Bagdad; Muhammad va ordenar als bawndides participar en la campanya contra els ismalites, per Husam al-Dawla va refusar. 

Poc desprs el sult va enviar un exrcit dirigir pel seu amir Ak Sunkur al-Bukhari que va assetjar Sari per fou derrotat en una sortida inesperada del fill (i futur successor) de l'ispahbad, de nom Karin (III) ibn Shariyar Nadjm al-Dawla. Llavors el sult va enviar una carta conciliatria, on demanava l'enviament d'un dels fills de lispahbad com hostatge a Esfahan. Fou enviat el fill Ali ibn Shahriyar Ala al-Dawla que va impressionar molt favorablement al sult que li va oferir la ma de la seva germana; Ali per va recomanar concedir aquest honor al seu germ i hereu Karin (III). Aix es va fer i desprs de l'enlla (a Isfahan) Karin III va retornar a Sari on es va considerar sobir i va menysprear al seu pare (vers 1111).

Husam al-Dawla es va traslladar a Amol i ms tard a Hawsam antic centre zaydita del Daylam on es va construir una fortalesa (kanakah) i es va dedicar a la religi. Quan es va posar malalt, Karin III el va cridar a Sari i va demanar perd i el va restablir en tots els seus drets. 

Karin III no es mostrava gaire dcil amb Ak Sunkur, atabeg del prncep seljcida Djalal al-Din Ahmad, fill del sult, que tenia la seu del seu govern a Rayy, i aquest va decidir substituir-lo i va oferir un exrcit a Ali Ala al-Dawla per enderrocar al seu germ, per el pare com, Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla, va aconseguir la retirada d'Ali (vers 1112). No obstant el conflicte va continuar i Karin III es va queixar al sult Muhammad ibn Malik Shah sobre el seu germ Ali Ala al-Dawla. 

Aquest darrer va anar a Merv i es va unir al sult Sandjar que preparava una campanya per restablir el seu control del Gurgan, per llavors es va haver de dirigir a l'est cap al Iaxartes contra Muhammad Khan (1113/1114). Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla va aprofitar per ocupar Gurgan i es trobava a Tomisa o Tamisha quan es va posar altra cop malalt i va morir (1113/1114).

El va succeir el seu fill Karin III ibn Shahriyar Nadjm al-Dawla


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377069" title="Gegants del Poblenou" nonfiltered="815" processed="809" dbindex="145820">

La presncia de gegants al barri del Poblenou de Barcelona s desconeguda fins a mitjans de segle XX. La vigilia del Corpus de 1953, el Poblenou va estrenar els seus gegants, en Bernat i na Maria, obra del escultor d'imatgeria festiva Domnec Umbert a iniciativa de les parrquies del barri, Sant Bernet Calb i Santa Maria del Taulat.

La parella va sortir de manera continuada fins al 1963 quan el Concili Vatic II prohib les festivitats del Corpus al carrer. Els gegants foren guardats a les golfes de la parrquia de Santa Maria del Taulat fins a la seva recuperaci i restauraci per la Festa Major de l'any 1981. L'any 2003 van celebrar en seu cinquantenari amb tot d'activitats ldiques i festives al llarg de tot l'any.
En Bernat medeix 3,8 metres i pesa 55 kg. i na Maria medeix 3,8 metres i pesa 57 kg.

 El Lloro del 36 .

Des del setembre de 1996 en Bernat i na Maria no estan sols, creat per l'artista terrassenc Jordi Grau, apareix el Lloro del 36, un gegant amb forma de lloro de 2,8 metres d'alada i 25 kg. de pes en record del fams lloro del establiment La Licorera del Poblenou, el qual encara es conserva dissecat, el qual imitava el xiulet de sortida del tramvia 36.

 Referncies .

Venteo, D. Imatgeria festiva de Sant Mart (1953-2006). Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Districte de Sant Mart, 2006. ISBN: 84-7609-629-1



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377070" title="Hemigymnus melapterus" nonfiltered="816" processed="810" dbindex="145821">

 Hemigymnus melapterus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a la Micronsia i la Polinsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377072" title="Hologymnosus annulatus" nonfiltered="817" processed="811" dbindex="145822">

 Hologymnosus annulatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i Sud-frica fins a les Illes de la Societat, Pitcairn, el sud del Jap i el sud-est d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377077" title="Hologymnosus doliatus" nonfiltered="818" processed="812" dbindex="145823">

 Hologymnosus doliatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins al sud de KwaZulu-Natal (Sud-frica), Samoa i les Illes de la Lnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377081" title="Karin III ibn Shahriyar Nadjm al-Dawla" nonfiltered="819" processed="813" dbindex="145824">
Karin III ibn Shahriyar Nadjm al-Dawla fou ispahbad bawndida del Tabaristan.

Era fill de Shahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla. El 1106 el sult seljcida Muhammad ibn Malik Shah va decidir posar fi al desafiament ismalita, i la fortalesa de la secta a Shahdiz al Tabaristan fou assetjada i es va rendir finalment desprs d'un any de setge (1107); Muhammad va ordenar als bawndides participar en la campanya contra els ismalites, per Husam al-Dawla va refusar i el sult va enviar un exrcit de cstig dirigir pel seu amir Ak Sunkur al-Bukhari que va assetjar Sari per fou derrotat en una sortida inesperada del fill de l'ishpabad i hereu presumpte Karin (III) ibn Shariyar Nadjm al-Dawla. Llavors el sult va enviar una carta conciliatria, on demanava l'enviament d'un dels fills de l'ispahbad com hostatge a Esfahan. Fou enviat el fill Ali ibn Shahriyar Ala al-Dawla que va impressionar molt favorablement al sult que li va oferir la ma de la seva germana; Ali per va recomanar concedir aquest honor al seu germ i hereu Karin (III). Aix es va fer i desprs de l'enlla (a Isfahan) Karin III va retornar a Sari on es va considerar sobir i va menysprear al seu pare (vers 1111) pero al cap d'un temps, quan el pare es va posar malalt, Karin (III) el va cridar a Sari i va demanar perd i el va restablir en tots els seus drets. Karin per va seguir exercint funcions de govern i no es va mostrar gaire dcil amb Ak Sunkur, atabeg del prncep seljcida Djalal al-Din Ahmad, fill del sult, que tenia la seu del seu govern a Rayy, i aquest va decidir emliminar-lo i va oferir un exrcit a Ali Ala al-Dawla per enderrocar al seu germ, per el pare com, Shahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla, va aconseguir la retirada d'Ali (vers 1112). 

No obstant el conflicte va continuar i Karin (III) es va queixar al sult Muhammad ibn Malik Shah sobre el seu germ Ala al-Dawla. Vers el 1113/1114 Husam al Dawla va aprofitar unes circumstncies favorables per ocupar Gurgan i es trobava a Tomisa o Tamisha quan es va posar malalt i va morir (1113/1114).

Karin III va pujar llavors al tron de ple dret i va fer empresonar als principals collaboradors del seu difunt pare, que eren segurament els millors i ms capacitats. Sobtadament el 1116 es va posar malalt i va morir desprs d'assegurar la successi al seu fill Rustam IV ibn Karin a favor del qual havia fet fer el jurament a la noblesa i als caps. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377083" title="Hologymnosus longipes" nonfiltered="820" processed="814" dbindex="145825">

 Hologymnosus longipes   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Calednia, Vanuatu i el sud de la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377084" title="La Gode" nonfiltered="821" processed="815" dbindex="145826">


La Gode s un edifici en forma de geoda, situat al parc de la Villette, al 19 districte de Pars ().

s tamb una sala de cinema i una societat de distribuci de cinema.

Construda per l'arquitecte Adrien Fainsilber i l'enginyer Grard Chamayou, va ser inaugurada el 6 de maig de 1985. Existeixen altres geodes a Frana, per aquesta s, amb la cpula del Palais des Sports l'nica geoda de la regi parisenca, d'en el tancament de la de La Dfense el 2001. Tot i que La Gode hagi obert les seves portes un any abans que la Cit des sciences et de l'industrie, li est fora lligada.

Edifici.

La Gode constitueix un edifici separat darrere la Cit des sciences et de l'industrie. Es tracta d'una esfera de 36 metres de dimetre, composta de 6433 triangles esfrics equilaterals d'acer, que reflecteixen la llum, una mica com un mirall. La seva construcci i la seva disposici han costat 130 milions de francs.

Sala de cinema.

S'hi projecten pellcules en format IMAX sobre una pantalla hemisfrica gegant de 26m de dimetre i de 1000m de superfcie. Va ser sonoritzada per Cabasse (enterprise) i compta dotze punts de difusi del so, ms quatre altaveus d'infragreus (subwoofer) de 55cm i un total de 21000 watts de potncia.

Les pellcules difoses duren aproximadament una hora.



Notes.



Vegeu tamb.

 Cpula geodsica;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Detalls tcnics;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377090" title="Hologymnosus rhodonotus" nonfiltered="822" processed="816" dbindex="145827">

  Hologymnosus rhodonotus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 32 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i T. Yamakawa, 1988. A new species of the labrid fish of the genus Hologymnosus from the Western Pacific, with notes on H. longipes. Rev. Fr. Aquariol 15(1):25-30.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377095" title="Iniistius auropunctatus" nonfiltered="823" processed="817" dbindex="145828">

 Iniistius auropunctatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., J.L. Earle i D.R. Robertson, 2002. Iniistius auropunctatus, a new razorfish (Perciformes: Labridae) from the Marquesas Islands. Cybium 26(2):93-98.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377097" title="Iniistius baldwini" nonfiltered="824" processed="818" dbindex="145829">

 Iniistius baldwini   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Hawaii, Vietnam i Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377099" title="Condeixa-a-Nova" nonfiltered="825" processed="819" dbindex="145830">

Condeixa-a-Nova s un municipi portugus, situat al districte de Combra, a la regi del Centre i a la subregi de Baixo Mondego. L'any 2007 tenia 17.080 habitants. Es divideix en 10 freguesies que inclouen un total de 88 indrets. Limita al nord amb Combra, a l'est amb Miranda do Corvo, al sudest amb Penela, al sudoest i oest amb Soure i al nordoest amb Montemor-o-Velho.

Poblaci.


 Freguesies .

 Anobra;
 Belide;
 Bem da F;
 Condeixa-a-Nova;
 Condeixa-a-Velha;
 Ega;
 Furadouro;
 Sebal;
 Vila Seca;
 Zambujal;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377100" title="Bahram ibn Shahriyar" nonfiltered="826" processed="820" dbindex="145831">
Bahram ibn Shahriyar fou un ispahbad bawndida del Tabaristan.

Karin III ibn Shahriyar Nadjm al-Dawla va morir sobtadament el 1116 per va tenir temps d'assegurar la successi al seu fill  Rustam IV ibn Karin a favor del qual havia fet fer el jurament a la noblesa i als caps. Assabentat de la mort del seu germ, Ali ibn Shahriyar Ala al-Dawla, que era a la cort del sult Sandjar, va demanar perms a aquest per anar a reclamar la successi. El sult Muhammad ibn Malik Shah va cridar als dos pretendents a la seva cort a Esfahan per decidir sobre els drets de cadascun. Rustam no hi volia anar per finalment va acceptar i llavors va caure malalt i va morir (1118) segons els rumors enverinat per la seva madrastra, germana del sult, que es volia casar amb Ali Ala al-Dawla i conservar la seva posici de reina. El sult per volia dominar directement les terres i fortaleses i va empresonar a Ali i al seu germ petit Yazdegerd. 

Davant del buit de poder a Tabaristan es van disputar el tron Bahram ibn Shariyar (V), que era germ d'Ali, i Faramurz ibn Rustam (IV), nebot d'Ali. A la mort poc desprs del sult Muhammad (1117) el seu fill Mahmud ibn Muhammad va fer alliberar a Ali, li va donar a la seva tia en matrimoni tal com aquesta volia, i el va deixar retornar a Tabaristan. Faramurz es va sotmetre a la seva autoritat, per Bahram va resistir amb les armes fins que fou derrotat; llavors es va retirar a la cort del sult Mahmud que inicialment semblava inclinat a donar-li suport per aviat li va retirar. Bahram llavors va intentar sense xit contractar l'assassinat d'Ali amb els ismalites.

El 1119 Sandjar va envair el Djabal i va obligar al sult Mahmud a entregar-li el Tabaristan i altres parts del Iran occidental. Bahram llavors es va unir a Sandjar. Ali Ala al-Dawla havia estat cridat ja abans per Sandjar i no s'havia presentat i ara Sandjar el va cridar altre cop, i Ali igualment va refusar d'anar-hi i hi va enviar al seu hereu Shah Ghazi Rustam. Sandjar es va mostrar molest per aquest fet. Va cridar altre cop a Ali que va respondre que prviament li envies a Bahram. Llavors Sandjar va donar el regne de Tabaristan (o Mazanderan) a Bahram i li va concedir un exrcit per ocupar el poder.

Ali Ala al-Dawla va perdre immediatament el suport de molts dels seus collaboradors, per amb els que es van conservar fidels va poder aturar a Bahram al que va expulsar de Gurgan; Bahram es va retirar a Nishapur amb l'emir Unir (ner); Aquest darrer fou assassinat pels ismalites el 1121 i llavors Bahram es va retirar amb el seljcida Masud ibn Muhammad, que ara era el senyor de Gurgan, i li va prometre la conquesta de Tabaristan al seu servei. 

Llavors Ali Ala al-Dawla va arreglar la mort de Bahram que es va produir a Gorgan el 1121/1122.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377103" title="Iniistius bimaculatus" nonfiltered="827" processed="821" dbindex="145832">

 Iniistius bimaculatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 28,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig, el Golf Prsic, ndia i l'est de Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gomon, M.F. i J.E. Randall, 1984. Labridae. In W. Fischer and G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean fishing area 51. Vol. 2.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377104" title="Figueira da Foz" nonfiltered="828" processed="822" dbindex="145833">

Figueira da Foz s un municipi portugus, situat al districte de Combra, a la regi del Centre i a la subregi de Baixo Mondego. L'any 2007 tenia 63.372 habitants. Es divideix en 18 freguesies. Limita al nord amb Cantanhede, a l'est amb Montemor-o-Velho i Soure, al sud amb Pombal i a l'oestamb l'Oce Atlntic.

Poblaci.


 Freguesies .

 Alhadas;
 Alqueido;
 Bom Sucesso;
 Borda do Campo;
 Brenha;
 Buarcos (Figueira da Foz);
 Ferreira-a-Nova;
 Lavos;
 Maiorca (Figueira da Foz);
 Marinha das Ondas;
 Moinhos da Gndara;
 Paio;
 Quiaios;
 Santana (Figueira da Foz);
 So Julio da Figueira da Foz (Figueira da Foz);
 So Pedro (Figueira da Foz);
 Tavarede (Figueira da Foz);
 Vila Verde (Figueira da Foz);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377105" title="Iniistius celebicus" nonfiltered="829" processed="823" dbindex="145834">

 Iniistius celebicus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Moluques, Samoa, les Illes Marshall i les Illes Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1856. Beschrijvingen van nieuwe of weinig bekende vischsoorten van Manado en Makassar, grootendeels verzameld op eene reis naar den Molukschen Archipel in het gevolg van den Gouverneur Generaal Duymaer van Twist. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 1: 1-80.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i J.L. Earle, 2002. Review of the Hawaiian razorfishes of the genus Iniistius (Perciformes: Labridae). Pac. Sci. 56(4):389-402.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377112" title="Iniistius cyanifrons" nonfiltered="830" processed="824" dbindex="145835">

 Iniistius cyanifrons   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Eschmeyer, W.N., Editor, 2000. Catalog of fishes. Updated database version of February 2000. Catalog databases as made available on the Internet at Feb. 20, 2000.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377113" title="Ali ibn Shahriyar Ala al-Dawla" nonfiltered="831" processed="825" dbindex="145836">
Ali ibn Shahriyar Ala al-Dawla fou ispahbad bawndida del Tabaristan.

Era fill de Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla (1074-1114). El 1106 el sult Muhammad ibn Malik Shah va decidir posar fi al desafiament ismalita, i la fortalesa de la secta a Shahdiz al Tabaristan fou atacada i es va rendir finalment desprs d'un any de setge (1107); Muhammad va ordenar als bawndides participar en la campanya contra els ismalites, per Husam al-Dawla va refusar. Poc desprs el sult va enviar un exrcit dirigir pel seu amir Ak Sunkur al-Bukhari que va assetjar Sari per fou derrotat en una sortida inesperada del fill (i futur successor) de l'ispahbad, de nom Karin (III) ibn Shahriyar Nadjm al-Dawla. Llavors el sult va enviar una carta conciliatria, on demanava l'enviament d'un dels fills de l'ispahbad com hostatge a Esfahan. Fou enviat el fill Ali Ala al-Dawla que va impressionar molt favorablement al sult que li va oferir la ma de la seva germana; Ali per va recomanar concedir aquest honor al seu germ i hereu Karin (III) com efectivament es va fer

Karin III no es va mostrar gaire dcil amb Ak Sunkur, atabeg del prncep seljcida Djalal al-Din Ahmad, fill del sult, que tenia la seu del seu govern a Rayy, i aquest va decidir substituir-lo i va oferir un exrcit a Ali Ala al-Dawla per enderrocar al seu germ, per el pare com, Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla, va aconseguir la retirada d'Ali (vers 1112/1113). No obstant el conflicte va continuar i Karin III es va queixar al sult Muhammad ibn Malik Shah sobre el seu germ Ali Ala al-Dawla. 

Aquest darrer va anar a Merv i es va unir al sult Sandjar que preparava una campanya per restablir el seu control del Gurgan, per llavors Sandjar es va haver de dirigir a l'est cap al Iaxartes contra Muhammad Khan (1113/1114). Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla va aprofitar per ocupar Gurgan i es trobava a Tomisa o Tamisha quan es va posar malalt i va morir (1114). El va succeir el seu fill Karin III ibn Shahriyar Nadjm al-Dawla mort inesperadament el 1116, per amb temps per haber assegurat la successio al seu fill Rustam IV ibn Karin a favor del qual havia fet fer el jurament a la noblesa i als caps. 

Assabentat de la mort del seu germ, Ali Ala al-Dawla va demanar perms a Sandjar per anar a reclamar la successi. El sult Muhammad ibn Malik Shah va cridar als dos pretendents a la seva cort a Esfahan per decidir sobre els drets de cadascun. Rustam no hi volia anar per finalment va acceptar i llavors va caure malalt i va morir (1118) segons els rumors enverinat per la seva madrastra, germana del sult, que es volia casar amb Ali Ala al-Dawla i conservar la seva posici de reina. El sult per volia dominar directement les terres i fortaleses i va empresonar a Ali i al seu germ petit Yazdegerd ibn Shahriyar. 

A Tabaristan es van disputar el poder el seu germ Bahram ibn Shahriyar (V) i el seu nebot Faramurz ibn Rustam (IV). A la mort poc desprs del sult Muhammad ibn Malik Shah (1117) el seu fill Mahmud ibn Muhammad va fer alliberar a Ali, li va donar a la seva tia en matrimoni tal com aquesta volia, i el va deixar retornar a Tabaristan. Faramurz es va sotmetre a la seva autoritat, per Bahram va resistir amb les armes fins que fou derrotat; llavors es va retirar a la cort del sult Mahmud que inicialment semblava inclinat a donar-li suport per aviat li va retirar. Bahram llavors va intentar sense xit contractar l'assassinat d'Ali amb els ismalites.

El 1119 Sandjar va envair el Djabal i va obligar al sult Mahmud a entregar-li el Tabaristan i altres parts del Iran occidental. Bahram llavors es va unir a Sandjar. Ali Ala al-Dawla havia estat cridat ja abans per Sandjar i no s'havia presentat i ara Sandjar el va cridar altre cop, i Ali igualment va refusar d'anar-hi i hi va enviar al seu hereu Shah Ghazi Rustam. Sandjar es va mostrar molest per aquest fet. Va cridar altre cop a Ali que va respondre que prviament li envies a Bahram. Llavors Sandjar va donar el regne de Tabaristan (o Mazanderan) a Bahram i li va concedir un exrcit per ocupar el poder.

Ali al Dawla va perdre immediatament el suport de molts dels seus collaboradors, per amb els que es van conservar fidels va poder aturar a Bahram al que va expulsar de Gurgan; Bahram es va retirar a Nishapur amb l'emir Unir (ner); Aquest darrer fou assassinat pels ismalites el 1121 i llavors Bahram es va retirar amb el seljcida Masud ibn Muhammad, que ara era el senyor de Gurgan, i li va prometre la conquesta de Tabaristan al seu servei. 

Ali Ala al-Dawla va arreglar la mort de Bahram que es va produir a Gorgan vers el 1122.

El 1127 Sandjar va tornar al Iran occidental i Ali Ala al-Dawla aquesta vegada va obeir la seva crida per no es va arribar a reunir amb el sult quan fou informat de la oposici seriosa a la seva persona per part dels nebots del sult. Al retorn de Sandjar el va tornar a cridar, i Ali Ala al-Dawla es va excusar en la seva avanada edat i va oferir enviar a un dels seus fills, oferta que Sandjar va rebutjar. 

Sandjar va enviar a un exrcit dirigit per l'amir Argash, amb orde d'ocupar Shahriarkuh, per aquesta fora fou aturada abans d'arribar a Tomisa (o Tamisha). Llavors Sandjar va ordenar la invasi de Tabaristan al amir  awli de Rayy i va concedir el Tabaristan al seu nebot Masud, governador de Gurgan. Per  awli i Masud foren derrotat dues vegades per Ali en combats prop de Tomisa (Tamisha). Argash, que era amir de Damghan, fou encarregat de tornar al Tabaristan per venjar les derrotes i va assetjar la fortalesa de Ruhin prop d'Astarabad durant vuit mesos per no la va poder conquerir. Finalment els problemes a Iraq a la mort del sult Mahmud ibn Muhammad (1131) ,  i el intent de Masud de fer-se amb el sultanat, van induir a Sandjar a cridar a Argash. Togrul III, protegit de Sandjar, va perdre el Djabal i es va refugiar al Tabaristan. Llavors Sandjar va escriure una vegada ms a Ali Ala al-Dawla, i aquest, que havia acollit a Toghrul III, va acceptar enviar contingents per lluitar al costat de Sandjar, per dirigits pel seu fill i hereu Shah Ghazi, sense voler anar-hi personalment. 

Aquesta vegada Sandjar va acceptar i Shah Ghazi es va distingir a la lluita i fou ferit a la batalla de Dinawar el 25 de maig de 1132 on Sandar va triomfar . Sandjar li va concedir diversos honors i el va deixar tornar a Tabaristan. Tot i aquest fet les relacions amb Ali Ala al-Dawla es van mantenir tenses. A la mort de la reina, que era germana de Sandjar, aquest va demanar les seves terres i propietats al Tabaristan que havia deixat en testament en part al seu marit i en part com a dot, i va enviar al ispahsalar (cap militar) Muhammad Kasi per reclamar els drets; Ali Ala al-Dawla va comprar la part del sult per cent mil dinars.

Durant aquestos anys va acollir a altres prnceps deposats com el gaznvida Shersad ben Masud (1115-1116), dos fills del khwarizshah Kutb al-Din Muhammad, i un membre de la famlia dels mazydides d'Hilla.

Un temps desprs Sandjar va ordenar a l' amir Abbas de Rayy (que ocupava el crrec des del 1139 es a dir feia molt poc) d'envair el Tabaristan. Abbas va entrar a Amol per al cap de poc temps es va aconseguir un arranjament pacfic i amists amb Ali Ala al-Dawla. Llavors el khwarizmshah Atsiz ibn Muhammad ibn Anushtigin va envair el Khurasan i es va apoderar de Gurgan (vers finals del 1141), i va expulsar al governador local bawndida Rustam Kabudjama; Shah Ghazi va anar (sense coneixement del seu pare) a veure al khwarizmshah, al que va demanar l'alliberament de Rustam que va aconseguir (1142). 

Ali Ala al-Dawla li va tirar al seu fill en cara la seva actuaci sense perms per la situaci no va anar a pitjor ja que Ali va morir al cap de poc a Tamisha el mateix any 1142 (amb 78 anys) i el seu fill Shah Ghazi Rustam V ibn Ali Nusrat al-Din va pujar al tron. Fou enterrat a Sari. La seva vdua era germana del sult Muhammad ibn Malik Shah, i havia estat casada primer amb el seu germ.

 Notes .


Bibliografia .
H. L. Rabino di Borgomale,  Les dynasties du M zandar n. II. La dynastie des B wand, JA 228, 1936 amb taula genealogica;
C. E. Bosworth, The Islamic Dynasties, Edinburgh, 1967;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377117" title="Mira (Portugal)" nonfiltered="832" processed="826" dbindex="145837">

Mira s un municipi portugus, situat al districte de Combra, a la regi del Centre i a la subregi de Baixo Mondego. L'any 2004 tenia 13.144 habitants. Es divideix en 4 freguesias. Limita al nord amb Vagos, a l'est i al sud amb Cantanhede i a l'oest amb l'Oce Atlntic.

Poblaci.


Freguesies.

 Carapelhos;
 Mira;
 Praia de Mira;
 Seixo;

Enllaos externs.

 Fotos de Mira;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377118" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="833" processed="827" dbindex="145838">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es disput una competici de futbol en categoria masculina. 

La competici tingu lloc entre els dies 26 de juliol i el 13 d'agost a l'Estadi de Wembley i altres problacions properes a Londres.

Comits participants.
Participaren 218 futbolistes de 18 comits nacionals diferents:

 Afganistan (16);
 (21);
 Corea (16);
 (22);
 Egipte (22);
 (15);
 Frana (21);
 (18);
 (18);

 (12);
 Iugoslvia (22);
 (16);
 Mxic (17);
 (19);
 (23);
 (18);
 (18);
 Xina (18);


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Preliminary round.

----


Primera ronda.

----

----

----

----

----

----

----


Quarts de final.

----

----

----


Semifinals.

----


Partit pel tercer lloc.


Final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Futbol 1948;
  Arxiu de la Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation;
  FIFA;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377125" title="Lnia 5 (Rodalies Madrid)" nonfiltered="834" processed="828" dbindex="145839">



La lnia C-5 de Rodalies Madrid recorre 45,1 km al llarg de la Comunitat de Madrid entres les estacions d'Humanes i Mstoles - el Soto passant per Atocha. En el seu recorregut travessa els municipis de Humanes de Madrid (1 estaci), Fuenlabrada (2 estacions), Legans (3 estacions), Madrid (12 estacions), Alcorcn (3 estacions) i Mstoles (2 estacions).

 Freqncies .
A diferncia de la resta de la xarxa de Rodalies, la lnia C-5 t freqncies similars a les lnies del Metro de Madrid, amb estacions ms prximes entre si que la resta de lnies i un sistema de senyalitzaci i conducci peculiar, el LZB.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377126" title="Lnia 4 (Rodalies Madrid)" nonfiltered="835" processed="829" dbindex="145840">



La lnia C-4 de Rodalies Madrid recorre 62,2 km entre Parla i Alcobendas i/o Colmenar Viejo, amb dos ramals al nord, donant servei als municipis de Parla (1 estaci), Getafe (3 estacions), Madrid (9 estacions), Tres Cantos (1 estaci), Colmenar Viejo (1 estaci) i Alcobendas (2 estacions).

Quan s'hagi acabat el segon tnel de la risa, i ampliar la lnia C-4 al nord, queda pendent l'obertura de la nova estaci del Sol i la construcci de l'estaci d'Alonso Martnez. A ms est en estudi la construcci de dos noves estacions a Parla, una al nord i una altra al sud per arribar al nou hospital de Parla.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377127" title="Lnia 3 (Rodalies Madrid)" nonfiltered="836" processed="830" dbindex="145841">



La lnia C-3 de Rodalies Madrid recorre 56 km al llarg de la Comunitat de Madrid i la provncia de Toledo entre les estacions de Chamartn i Aranjuez. Al seu pas discorre per els municipis de Madrid, Getafe, Pinto, Valdemoro, Ciempozuelos, Sesea i Aranjuez, efectuan parada en tots ells menys al municipi de Sesea, que deix de prestar servei des de 2007

A ms d'aquest recorregut de l'estaci de Pinto parteix un ramal de 15 quilmetres anomenat lnia C-3a en direcci a San Martn de la Vega, parant a una nica estaci intermitja anomenada parque de ocio que presta servei al Parc Warner.

Una vegada obert el segon tnel de la risa, queda pendent l'obertura de la nova estaci del Sol, prevista per l'any 2009 i la construcci de la nova estaci d'Alonso Martnez.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377128" title="Lnia 2 (Rodalies Madrid)" nonfiltered="837" processed="831" dbindex="145842">



La lnia C-2 de Rodalies Madrid t un recorregut de 64,5 km al llarg del corredor del Henares de la Comunitat de Madrid i part de la provncia de Guadalajara entre les estacions de Guadalajara i Chamartn passant per l'estaci d'Atocha. Durant el seu recorregut transcorre per els municipis de Guadalajara (1 estaci), Azuqueca de Henares (1 estaci), Meco (1 estaci), Alcal d'Henares (3 estacions), Torrejn de Ardoz (1 estaci), Coslada (2 estacions) i Madrid (9 estacions).

Els trens que circulen per la lnia normalment completen el seu recorregut cap a la Serra de Guadarrama a travs de la C-8 i les seves ramificacions i alguns incls es converteixen en regionals cadenciats a partir d'Atocha i continuen cap a vila o Segvia.

En hores punta circulen trens semidirectes entre Guadalajara i Chamartn que utilitzen la via de contron entre San Fernando de Henares i el nord de Madrid efectuan menys parades. Els CIVIS efectuen parades a Chamartn, Torrejn de Ardoz, Alacal d'Henares, Azuqueca i Guadalajara. En periode lectiu circula un tren CIVIS al dia que para a Alcal d'Henares Universitat i deixa de parar a Torrejn de Ardoz.

La lnia C-2 utilitza el tnel de la risa i la lnia Madrid-Saragossa des de que es va crear la xarxa de Rodalies Madrid, no s'ha ampliat en quant a quilmetres, per algunes de les estacions han canviat de nom o s'han construit a posteriori.

 Freqncies .
Al circular la lnia C-2 juntament amb altres en la major part del seu recorregut la freq ncia s variable per trams i en funci de l'hora i el tipus de dia. La freqncia en el tram exclusiu de la lnia C-2 (Guadalajara - Alcal d'Henares) s de com a mnim de 30 minuts els caps de setmana i en hora punta els dies laborables de 15 minuts.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377130" title="Montemor-o-Velho" nonfiltered="838" processed="832" dbindex="145843">

Montemor-o-Velho s un municipi portugus, situat al districte de Combra, a la regi del Centre i a la subregi de Baixo Mondego. L'any 2004 tenia 24.950 habitants. Es divideix en 14 freguesias. Limita al nord amb Cantanhede, a l'est amb Coimbra i Condeixa-a-Nova, al sud amb Soure i a l'oest amb Figueira da Foz.

Poblaci.


 Freguesies .

 Abrunheira;
 Arazede;
 Carapinheira;
 Ereira;
 Gates;
 Liceia;
 Mes do Campo;
 Montemor-o-Velho;
 Pereira;
 Santo Varo;
 Seixo de Gates;
 Tentgal;
 Verride;
 Vila Nova da Barca;

 Enllaos externs .

 Fotos de Montemor-o-Velho;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377145" title="Lnia 7 (Rodalies Madrid)" nonfiltered="839" processed="833" dbindex="145844">



La lnia C-7 de Rodalies Madrid uneix Alcal d'Henares i Chamartn amb la particularitat de recorrer dues vegades la zona 0 al passar per las rozas i l'estaci de Prncipe Po.

En el seu recorregut travessa els municipis de Alcal d'Henares (2 estacions), Torrejn de Ardoz (1 estaci), Coslada (2 estacions), Madrid (19 estacions, en 4 passa i para dues vegades), Las Rozas (2 estacions), Majadahonda (1 estaci) i Pozuelo de Alarcn (1 estaci).

 Freqncies .
La freqncia de la lnia s de 30 minuts, encara que al coincidir amb altres en la major part del seu recorregut els trens passen ms sovint, sent en hora baixa les segents:
 5-10 min al Corredor de l'Henares (amb lnia C-2).
 menys de 5 min al tnel de la risa (amb lnies C-2, C-8 i C-10).
 10 min al tram Chamartn-Pitis (amb lnies C-8 i C-10).
 15 min al tram Pitis - el Tejar (amb lnia C-8).
 15 min al tram las Rozas - Prncipe Po - Atocha (amb lnia C-10).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377146" title="Penacova" nonfiltered="840" processed="834" dbindex="145845">

Penacova s un municipi portugus, situat al districte de Combra, a la regi del Centre i a la subregi de Baixo Mondego. L'any 2004 tenia 16.896 habitants.  Es divideix en 11 freguesias. Limitao al nord amb Mortgua i Santa Comba Do, a l'est amb Tbua, al sudest amb Arganil, al sud amb Vila Nova de Poiares, al oest amb Coimbra i al nordoest amb Mealhada.

Poblaci.


Freguesies.

 Carvalho;
 Figueira de Lorvo;
 Frimes;
 Lorvo;
 Oliveira do Mondego;
 Paradela;
 Penacova;
 So Paio do Mondego;
 So Pedro de Alva;
 Sazes do Lorvo;
 Travanca do Mondego;

Enllaos externs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377151" title="Lnia 8 (Rodalies Madrid)" nonfiltered="841" processed="835" dbindex="145846">



La lnia C-8 de Rodalies Madrid amb les seves dos ramificacions recorre ms de 80 km a la zona nord-est de la Comunitat de Madrid entre les estacions d'Atocha i l'Escorial o Cercedilla, separanse ambds rutes a l'estaci de Villalba.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377155" title="Shah Ghazi Rustam V" nonfiltered="842" processed="836" dbindex="145847">
Shah Ghazi Rustam V ibn Ali Nusrat al-Din fou ispahbad bawndida del Tabaristan.

Era fill d'Ali ibn Shahriyar Ala-al Dawla i el seu hereu designat. Ali Ala al-Dawla havia estat cridat diverses vegades pel sult Sandjar i no s'havia presentat. El 1127 Sandjar va tornar al Iran occidental i Ali Ala al-Dawla aquesta vegada anava a obeir la seva crida per no es va arribar a reunir amb el sult quan fou informat de la oposici seriosa a la seva persona per part dels nebots del sult. Al retorn de Sandjar el va tornar a cridar i Ali Ala al-Dawla es va excusar en la seva avanada edat i va oferir enviar a un dels seus fills, oferta que Sandjar va rebutjar. El 1131 Sandjar va escriure una vegada ms a Ali Ala al-Dawla, i aquest va acceptar enviar contingents per lluitar al costat de Sandjar, per dirigits pel seu fill i hereu Shah Ghazi, sense voler anar-hi personalment, i aquesta vegada finalment, i per la situaci poltica del moment, Sandjar va acceptar i Shah Ghazi es va distingir a la lluita i fou ferit a la batalla de Dinawar el 25 de maig de 1132. Sandjar li va concedir diversos honors i el va deixar tornar a Tabaristan. 

El khwarizmshah Atsiz ibn Muhammad ibn Anushtigin va envair el Khurasan i es va apoderar de Gurgan (vers finals del 1141), i va expulsar al governador local bawndida Rustam Kabudjama; Shah Ghazi va anar (sense coneixement del seu pare) a veure al khwarizmshah, al que va demanar l'alliberament de Rustam que va aconseguir (1142). Ali Ala al-Dawla li va tirar al seu fill en cara la seva actuaci sense perms per la situaci no va anar a pitjor ja que Ali va morir al cap de poc a Sari, el mateix any 1142 i el seu fill Shah Ghazi Rustam V ibn Ali Nusrat al-Din va pujar al tron.

El seu germ Tadj al-Muluk Mardawidj ibn Ali estava a Merv on havia estat servint al sult Sandjar i amb el que tenia una gran amistat. Sandjar li va donar una germana o una filla en matrimoni i el 1143 li va facilitar un exrcit per reclamar el poder a Sari contra el seu germ. Mardawidj es va apoderar d'Astarabad, Tamisha i la fortalesa de Djohayna; Shah Ghazi va ser assetjat per vuit mesos a Qa  a-ye D r  per va resistir; Mardawidj va conservar no obstant les seves posicions. Sandjar va cridar a Shah Ghazi i li va exigir l'enviament d'un dels seus fills per estar al seu servei, i el ispahbad li va enviar al seu fill i hereu Girdbazu que va arribar a Merv amb mil homes; Girbadzu fou assassinat per uns ismalites a Sarakhs (1144) i Shah Ghazi va acusar a Sandjar del crim i va trencar relacions. 

Shah Ghazi ja havia lluitat contra els ismalites durant el regnat del seu pare i havia estat ferit dues vegades per aquestos i ara va esdevenir el seu enemic implacable, dirigint diverses campanyes contra les seves fortaleses. Ibn al-Athir esmenta fins i tot un atac a Alamut aparentment el 1157; probablement vers el 1150 va atacar Girdkuh per va haver d'aixecar el setge al cap de poc temps quan fou atacat per Bughrategin, senyor de Djuwayn, instigat pels ismalites. 

Sandjar fou capturat per les bandes oghuz del Khurasan el 1153 i aix va deixar tranquil a Shah Ghazi que es va poder expandir pel Tabaristan; un bon nombre d' amirs de Sandjar es van refugiar al Tabaristan. El nebot de Sandjar, Sulayman Shah, fou proclamat sult al Khurasan pels amirs (1154) per va haver de fugir al Tabaristan i fou acollit per Tadj al-Muluk Mardawidj a Astarabad, per al cap de poc Shah Ghazi va expulsar al seu germ Mardawidj, ara mancat de suports, de'Astarabad i Djuhayna i el va matar a Kabudjama abans de que pogus fugir cap al Khurasan, dominant tot seguit el Gurgan i Dadjarm.

Mentre Sulayman Shah s'havia retirat amb el khwarizmshah Atsiz, ara lleial a Sandjar (1154) i el va acompanyar a Rayy on els amirs del Djabal i de l'Azerbaidjan es van agrupar a l'entorn dels seljcides. Shah Ghazi va ajudar al khwarizmshah en la seva primera expedici al Khurasan (1154) i va atacar als oghuz al Dihistan per va patir una seriosa derrota.

Sulayman Shah es va establir a Hamadan (1155) i va concedir Rayy, Shawa i Simnan a Shah Ghazi en agrament per haver-li donat suport. Per el karakhnida Mahmud Khan s'havia proclamat khan a Khurasan a la fugida de Sulayman, i aliat a Muayyid Ayaba, un poders amir turcman, va envair el Tabaristan. Shah Ghazi el va derrotar i va negociar la seva retirada cap al Gurgan. A Rayy, que va dominar quasi dos anys (uns 20 mesos) va ser patr dels alides xites i va construir una madrassa.

El 1156 Sandjar va fugir del seu captiveri i va retornar a Merv, i els oghuz es van retirar cap a Transoxiana (octubre/novembre) i Shah Ghazi va atacar llavors les fortaleses ismalites de Mehrbon i Mansurkuh que va conquerir desprs de llargs setges. Va ocupar llavors Bistam i Damghan (1157) i les va donar en feu a Sabik al-Dawla al-Qazwini, un antic lloctinent del sult Masud.

El 1158 Tabaristan fou altre cop envat, aquesta vegada pel sult Mahmud i per Muayyid Ayaba i van derrotar al amir Itak, aliat de Shah Ghazi. Aquest va demanar la pau i va comprar la seva retirada a canvi d'una gran quantitat de diners i valuosos regals.  El 1160 l'amir Itak va comprometre a Shah Ghazi en un altre conflicte contra els oghuz que havien vingut en ajut del cap dels turcmans Barziya, Yaghmurkhan, i que van fer un atac de castig al Iraq; Itak va demanar ajut a Shah Ghazi que va enviar un exrcit que altre cop va patir una greu derrota al Dihistan. El 1161 va enviar ajut al amir Sunkur Inandj que va poder recuperar Rayy que estava governada per Muhammad Pahlawan, fill d'Ildegiz, el fundador de la dinastia d'atabegs ildegzides inicialment a Iraq i Arran i desprs a l'Azerbaidjan, Djabal i Arran, que l'havia ocupat poc abans, per Inandj fou finalment derrotat i es va refugiar als dominis bawndides.

El 1162 Muayyid Ayaba desprs de matar al sult Mahmud i apoderar-se de Nishapur, Tuz i Bayhak, va oferir a Shah Ghazi ser el seu sobir i llegir el seu nom a la khutba si l'ajudava en el seu projecte d'expansi cap a l'oest, per Shah Ghazi va refusar i es va aliar a Sunkur Inandj al que va donar a la seva filla en matrimoni i el va nomenar comandant en cap de l'exrcit, en la perspectiva de conquerir el Djabal i Khurasan. Ayaba llavors va iniciar la ofensiva (1163) i va ocupar Bistam i Damghan, llegint la khutba en nom de Arslanshah ibn Toghrul, sult nomenat per Ildegiz. El 1164 Shah Ghazi va enviar al amir Sabik al-Dawla al-Qazwini a reconquerir Bistam i Damghan cosa que va aconseguir rebent la senyoria feudal sobre aquestos territoris.

Shah Ghazi, incapacitat de moviment per la gota, va morir el 23 de gener de 1165. Segons el historiador Abd al-Djalil al-Razi en el seu regnar va llegir la khutba en nom del imam al que tamb va fer constar a les seves monedes (no se'n han trobat). El va succeir el seu fill Hasan ibn Rustam (V) Ala al-Dawla Sharaf al-Muluk.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377159" title="Lnia 10 (Rodalies Madrid)" nonfiltered="843" processed="837" dbindex="145848">



La lnia C-10 de Rodalies Madrid recorre 71,6 km de llarg a la Comunitat de Madrid entre les estacions de Pitis i Villalba passant per les estacions de Chamartn, Atocha i Prncipe Po. En el seu recorregut travessa els municipis de Madrid (12 estacions), Pozuelo de Alarcn (1 estaci), Majadahonda (1 estaci), Rozas (3 estacions), Torrelodones (1 estaci), Galapagar (1 estaci) i Collado Villalba (1 estaci).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377161" title="Arrels de la unitat" nonfiltered="844" processed="838" dbindex="145849">
En matemtiques, les  arrels ensimes de la unitat, o nombres de de Moivre, sn tots els nombres complexos que donen 1 al ser elevats a l'exponent donat n. Es localitzen tots sobre la circumferncia goniomtrica del pla complex, i en aquest pla formen els vrtex d'un polgon regular  de n costats amb un vrtex sobre el nombre real 1.

Definici.
 
 
 

Una arrel n-sima' de la unitat, amb n natural,  s un nombre complex, z, que satisf l'equaci
.
Les arrels segones es diuen arrels quadrades, i les arrels terceres es diuen arrels cbiques. 

Una arrel n-sima de la unitat z es diu primitiva si


Hi ha n arrels n-simes de la unitat diferents:
;
on z s qualsevol arrel n-sima de la unitat primitiva. Les arrels n-simes primitives de la unitat sn aquelles zk per les que k i n sn coprimers. 

Exemples.
Una arrel n-sima primitiva de la unitat s
;
perqu

i
;
segons la identitat d'Euler.

El nombre (+1) s una arrel quadrada de la unitat perqu (+1)2 = 1, per no s una arrel quadrada primitiva de la unitat perqu (+1)1 = 1. Per tant (+1) noms s una arrel primera primitiva de la unitat.
El nombre ( 1) s una arrel quadrada primitiva de la unitat perqu ( 1)1   1 i ( 1)2 = 1.
Per a n 2, les arrels primitives n-simes de la unitat sn nombres complexos no reals.

Les dues arrels cbiques primitives de la unitat sn
;
on  s la unitat imaginria.

Les dues arrels quartes primitives de la unitat sn
;

Les quatre arrels quintes primitives de la unitat sn
;

Les dues arrels sisenes primitives de la unitat sn 
;

Una arrel vuitena primitiva de la unitat s
;

Vegeu heptadecgon per la part real de d'una arrel dissetena primitiva de la unitat.

Periodicitat.
Si z s una arrel n-sima primitiva de la unitat, llavors la successi de potncies
 ... , z 1, z0, z1, ... ;
s n-peridica, (perqu z j+n = z j zn = z j 1 = z j per a tots els valors de j), i les n successions de potncies
... , z k ( 1), z k 0, zk 1, ... (per k = 1,...,n), ;
Sn totes n-peridiques. Aquestes n successions tenen a ms la propietat de la independncia lineal. Aix vol dir que qualsevol successi de nombres complexosn-peridica
 ... , x 1 , x0 , x1 , ...
Es pot expressar com una combinaci lineal de potncies d'una arrel nssima primitiva de la unitat:
x j =  k Xk zk j = X1 z1 j + ... + Xn zn j .

Aquesta s una forma d'Anlisi de Fourier. Si j s una variable temporal (discreta), llavors k s una freqncia i Xk s una amplitud complexa. 

Triar per a la arrel primitiva nssima de la unitat
z = ei 2  /n = cos(2 /n) + i sin(2 /n);
Permet que x j s'expressi com una combinaci lineal de cosinus i de sinus 
x j =  k Ak cos(2 jk/n) +  k Bk sin(2 jk/n).
Aquesta s una transformada discreta de Fourier.

Sumatori.
Les arrels nssimes de la unitat se sumen d'acord amb la frmula de la srie geomtrica. (Aquest sumatori s un cas especial del sumatori de Gauss.)  Per n > 1:
;
on z s una arrel nssima primitiva de la unitat.  Per a n = 1, el sumatori noms t un terme: z0=1.

Ortogonalitat.
A partir de la formula del sumatori se'n dedueix una relaci d'ortogonalitat: per a j = 1, ..., n i j ' = 1, ..., n 

;

on  s la delta de Kronecker i z s qualsevol arrel n-sima primitiva de la unitat.

La matriu  l'element -sim de la qual s 
;
Defineix una transformada discreta de Fourier. Per calcular la transformaci inversa, si es fa servir el Mtode del pivot, calen O(n3) operacions. Per, a partir de la ortogonalitat resulta que U s unitria. s a dir,
;
I per tant la inversa de U s senzillament la complexa conjugada. Aquest fet va ser observat per primer cop per Gauss en resoldre el problema de la interpolaci trigonomtrica. L'aplicaci directa de U o la seva inversa a un vector donat requereix O(n2) operacions. Els algorismes de la transformada rpida de Fourier redueixen encara ms el nombre d'operacions fins a O(n log n).

 Vegeu tamb .

 Grup cclic;
 Grup circular;
 Arrel primitiva mdul n;
 Carcter de Dirichlet;
 Polinomi ciclotmic;
 Extensi ciclotmica;

Referncies.

 ;
 ;
 ;
 Neukirch, Jrgen (1999), Algebraic Number Theory, Grundlehren der mathematischen Wissenschaften, 322, Berlin: Springer-Verlag, MR1697859, ISBN 978-3-540-65399-8;
 ;
 ;
 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377163" title="Lnia 9 (Rodalies Madrid)" nonfiltered="845" processed="839" dbindex="145850">






La lnia C-9 de Rodalies Madrid tamb anomenada Ferrocarril de Cotos o Ferrocarril Elctric del Guadarrama recorre 18 km per la zona central de la Serra de Guadarrama (Sistema Central).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377165" title="Puig de la Cova" nonfiltered="846" processed="840" dbindex="145851">

El Puig de la Cova s una muntanya de 762 metres que es troba al municipi del Montmell a la comarca del Baix Peneds.

Enllaos externs.
Ressenya;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377166" title="Soure" nonfiltered="847" processed="841" dbindex="145852">

Soure s un municipi portugus, situat al districte de Combra, a la regi del Centre i a la subregi de Baixo Mondego. L'any 2004 tenia 20.695 habitants. Es divideix en 12 freguesias. Limita al nord ambr Montemor-o-Velho, al nordest amb Condeixa-a-Nova, a l'est amb Penela, al sudest amb Ansio, al sud amb Pombal i a l'oest amb Figueira da Foz.

Poblaci.


Freguesies.

 Alfarelos;
 Brunhs;
 Degracias;
 Figueir do Campo;
 Gesteira;
 Granja do Ulmeiro;
 Pombalinho;
 Samuel;
 Soure;
 Tapus;
 Vila Nova de Anos;
 Vinha da Rainha;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377167" title="Puig Francs" nonfiltered="848" processed="842" dbindex="145853">

El Puig Francs s una muntanya de 553 metres que es troba al municipi del Montmell a la comarca del Baix Peneds.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377173" title="El Mur" nonfiltered="849" processed="843" dbindex="145854">

El Mur s una muntanya de 518 metres que es troba entre els municipis de Vila-rodona a l'Alt Camp i El Montmell al Baix Peneds.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377175" title="Roca de l'liga (El Montmell)" nonfiltered="850" processed="844" dbindex="145855">

La Roca de l'liga s una muntanya de 641 metres que es troba al municipi del Montmell a la comarca del Baix Peneds.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377176" title="Serrat de Collbeix" nonfiltered="851" processed="845" dbindex="145856">

El Serrat de Collbeix s una muntanya de 464 metres que es troba entre els municipis de Vila-rodona a l'Alt Camp i El Montmell al Baix Peneds.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377177" title="Puig-roig (El Montmell)" nonfiltered="852" processed="846" dbindex="145857">

El Puig-roig s una muntanya de 557 metres que es troba al municipi del Montmell a la comarca del Baix Peneds.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377178" title="Puig de Migdia (El Montmell)" nonfiltered="853" processed="847" dbindex="145858">

El Puig de Migdia s una muntanya de 690 metres que es troba al municipi del Montmell a la comarca del Baix Peneds.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377180" title="Iniistius dea" nonfiltered="854" processed="848" dbindex="145859">

 Iniistius dea   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'ndia i el nord-oest d'Austrlia fins al sud del Jap i el Mar de la Xina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tokyo, Japan. 437 p. (text)  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377181" title="Puig de les Forques" nonfiltered="855" processed="849" dbindex="145860">

Muntanyes:
 Puig de les Forques: cim del municipi de Navata (Alt Empord).
 Puig de les Forques: cim dels municipis de Cistella i Terrades (Alt Empord).
 Puig de les Forques: cim del municipi de Maanet de Cabrenys (Alt Empord).
 Puig de les Forques: cim del municipi de Rabs (Alt Empord).
 Puig de les Forques: cim del municipi del Montmell (Baix Peneds).
 Puig de les Forques: cim del municipi de Moll (Ripolls).
 Puig de les Forques: cim del municipi de Fontanals de Cerdanya (Cerdanya).
 Puig de les Forques: cim del municipi de Canyelles (Garraf).
 Puig de les Forques: cim del municipi de Sant Feliu de Guxols (Baix Empord).
 Puig de les Forques: cim del municipi d'Aiguamrcia (Alt Camp).
Entitats de poblaci:
 El Puig de les Forques: entitat de poblaci del municipi de Llers (Alt Empord).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377182" title="Talaia del Montmell" nonfiltered="856" processed="850" dbindex="145861">

La Talaia del Montmell s una muntanya de 851 metres que es troba al municipi del Montmell a la comarca del Baix Peneds.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 272128001).

Enllaos externs.
Ressenya;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377184" title="Puig de la Talaia" nonfiltered="857" processed="851" dbindex="145862">

El Puig de la Talaia s una muntanya de 801 metres que es troba al municipi del Montmell a la comarca del Baix Peneds.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377185" title="Puig Cabirol" nonfiltered="858" processed="852" dbindex="145863">

El Puig Cabirol s una muntanya de 640 metres que es troba al municipi del Montmell a la comarca del Baix Peneds.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377189" title="Hasan ibn Rustam" nonfiltered="859" processed="853" dbindex="145864">
Hasan ibn Rustam (V) Ala al-Dawla Sharaf al-Muluk fou ispahbad bawndida del Tabaristan. Era fill de Shah Ghazi Rustam V ibn Ali Nusrat al-Din.

El 1139 dirigia un exrcit que va fer front a la invasi khurasnida i va fugir a Rayy. El seu pare li va tirar en cara la seva fugida i el va considerar sense capacitat militar i el va tenir a la pres durant uns vint mesos. Quan uns anys desprs el seu germ i hereu Girdbazu fou mort per assassins ismalites, no va ser nomenat hereu al tron al menys formalment. El 1155/1156 es va destacar en la victria sobre un exrcit que dirigit per l'amir Muayyid Ayaba atacava el Tabaristan des de Khurasan, pero al cap d'un parell d'anys va patir una greu derrota davant el ustundar Kaykawus de Ruyan i altre cop va caure en desgracia i durant un any se li van confiscar totes les seves propietats; en aquest temps es va fer amic de Kaykawus, amistat que va mantenir quan va pujar al tron.

Shah Ghazi Rustam V ibn Ali Nusrat al-Din va morir el 23 de gener de 1165 i Hasan ibn Rustam el va succeir per decissi dels caps locals. En revenja pels mesos que havia estat empresonat i els menyspreus patits, al pujar al tron va massacrar a molts dels collaboradors del pare incloent el seu oncle Husam al-Dawla Shahriyar i l'amir Sabik al-Dawla al-Qazwini, senyor de Bistam i Damghan. Quasi tots els gilanis de l'exrcit foren apartats i substituits per turcs i perses. La revolta de l'amir Itak, que havia estat al servei de Sandjar i governava Gurgan (que havia mantingut amb el suport del seu pare Abu Ghazi, fou immediata; Itak es va aliar a Muayyid Ayaba de Nishapur. 

Hasan ibn Rustam (V) Ala al-Dawla Sharaf al-Muluk es va casar amb la filla de Sunkur Inandj, Ayesa i va ajudar al seu sogre en la nova revolta contra Ildegiz. Amb el seu suport i el del khwarizmshah Il-Arslan Abul-Fath (1156-1172), Inandj (apareix com a Sunkur Inandj i Inandj Sunkur) va atacar Rayy i Djabal el 1165/1166. L'administraci civil de Rayy fou transferida als bawndides mentre Inandj s'ocupava de la militar. Per la revolta es va acabar el 1168/1169 degut a l'assassinat del rebel pel seu propi visir, subornat per Ildegiz, que es va apoderar de Rayy, pel govern de la qual va nomenar al seu fill Muhammad Pahlawan que ja havia rebut tamb Ardabil a la mort del seu amir. Els ildegzides reclamaven l'entrega del Laridjan que Ala al-Dawlah havia adquirit entre no abans del 1166 i no desprs del 1169 i que Hasan no va voler entregar. Muhammad Palawan va atacar llavors Firuzkuh, Damghan i Bistam per no les va poder ocupar i finalment va fer les paus amb Hasan sobre la base de renunciar a aquestos territoris i Laridjan i ser reconegut en la possessi de Rayy. 

El 1172 el khwarizmshah Mahmud Abul-Qasim Mahmud, successor d'Il Arslan, fou enderrocat pel seu germ Tekish Abul-Muzzafar Taj al-Dunya wa'l-Din (1172-1200). Mahmud es va refugiar al Dihistan (part del Khurasan) amb la seva mare i va demanar ajut a Hasan. Aquest va preparar una gran benvinguda al khwarizmshah, per l'amir turcman Muayyid Ayaba (senyor de Nishapur i part del Khurasan), al que Hasan havia exigit l'entrega de dues places pertanyents administrativament al Khurasan i que estaven sota el seu domini, per que eren reclamades per Hasan, i que havia maltractat al seu delegat, es va revenjar i va convncer a Mahmud d'anar a Nishapur i desprs envair el Tabaristan. Aix ho van fer i van conquerir Tamisha (Tomisa) desprs d'un setge de 40 dies. Llavors Ayaba va atacar Sari i la va assolar; va enviar al seu germ Kustum a perseguir a Hasan que havia fugit cap a Firim per Kustum fou derrotat i els invasors es van retirar. 

Llavors Hasan va passar a l'ofensiva i va enviar un petit exrcit al Khurasan amb ordes de cremar i matar sense miraments, per poc desprs fou assassinat pel seu esclau i guardaespatlles turc angoixat per que el renyava sovint (1173).

El va succeir el seu parent Ardashir ibn Hasan Husam al-Dawla.

Bibliografia .
E. G. Browne,  Translation of the History of Tabaristan, Leiden i Londres, 1905;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377192" title="Enrique Gmez Jimnez" nonfiltered="860" processed="854" dbindex="145865">
Enrique Gmez Jimnez (Santa Clara, Cuba, 1889 - ? ) fou un enginyer i poltic espanyol. Treball com a enginyer primer de Camins a la Jefatura d'Obres Pbliques de Lugo. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per la provncia de Lugo per Dreta Liberal Republicana, i a les eleccions de 1933 i 1936 pel Partit Republic Conservador.

El 1951-1952 fou president del Deportivo de la Corua.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Llista de presidents del Depor;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377194" title="Oviscapte" nonfiltered="861" processed="855" dbindex="145866">
L' ovipositor o oviscapte, s l'rgan tpic de les femelles d alguns grups d'insectes, com ara els odonats, els ortpters i els himenpters. Es troba al final de l'abdomen i serveix per clavar-lo a terra i pondre els ous. D aquesta manera queden protegits dels depredadors.

Hi ha molts tipus d'ovipositors depenent del grup d'insectes. Alguns excaven la terra, com els grills, d altres com les cigales poden perforar la fusta o les tiges i, la majoria, noms el fa servir per dipositar l ou en alguna superfcie.

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377196" title="Ardashir ibn Hasan" nonfiltered="862" processed="856" dbindex="145867">
Ardashir ibn Hasan Husam al-Dawla fou ispahbad bawndida del Tabaristan.

Segons les fonts era net d'Ali ibn Shahriyar Ala al-Dawla pero el "ibn Hasan" suggereix que era fill del seu antecessor. Va succeir el 1173 a Hasan ibn Rustam (V) Ala al-Dawla Sharaf al-Muluk. Noms pujar al tron, Muayyid Ayaba (senyor de part de Khurasan) i Mahmud (conegut com Sultanshah), pretendent khwarizmshah a Merv, van envair junts el Tabaristan i van arribar fins a . Ayaba va retornar a Nishapur i va deixar al seu germ Kustum com a governador d'Astarabad i fortaleses properes. Per va caure en una emboscada del senyor local de Gushwara (segurament fidfels als bawndides) i es va haver de retirar cap a Nishapur i poc desprs el seu germ Ayaba era assassinat pel khwarizmshah Tekish (1174).

Ardashir va recuperar llavors Astarabad i les fortaleses properes i va ocupar Bistam i Damghan, fent una aliana amb Tekish en contra del germ d'aquest Mahmud Sultanshah, segellat amb l'enlla d'una filla de dos anys de Tekish amb Ardashir. La noia fou enviada (junt amb la seva mare) a Sari al cap d'uns anys (vers 1183), moment en qu el cap oghuz Malik Dinar saquejava la part oriental del Tabaristan. Tekish va anar al Gurgan i va expulsar a Dinar. Llavors va demanar a Ardashir la cessi de la ciutat de Gorgan i ajut per ocupar-la, cosa que Ardashir va haver d'acceptar; desprs de la conquesta de Gurgan es va celebrar la boda de manera esplndida. El 1184 va ajudar a Muhammad Pahlawan quan el Djabal (que aquest dominava) fou envat pel salghrida Tekla. El 1185 va expulsar al rebel ustandar Hazarasp de Ruyan que es va refugiar amb els salghrides als que va demanar ajut per recuperar el poder, i ara fou Pahlawan el que va ajudar a Ardashir. Tamb va enviar (forosament) ajut a Tekish en les seves campanyes contra Nishapur el 1186 i 1187, contra el seu germ Mahmud i els amirs fidels a aquest. 

En aquesta campanyes Tekish es va assegurar posicions molts fortes al Khurasan i alguns amirs i notables van abandonar el servei d'Ardashir ja que preferien la senyoria del poders khwarizmshah. Aix va fer degradar les relacions entre Ardashir i el seu sogre que ja feia un temps que estaven en crisis. Ardashir va capturar i matar a un dels seus vassalls deslleials i Tekish en revenja va envair Tabaristan i va devastar la part oriental. Progressivament Ardashir es va separar de l'aliana amb Tekish i es va acostar al ildegzida Muhammad Pahlawan, al sult seljcida Toghrul ibn Arslanshah i al califa abbssida al-Nasir. 

El 1186 el sult Toghrul ibn Arslanshah va entrar en conflicte amb el successor de Muhammad Pahlawan, el seu germ Kizil Arslan Uthman i desprs d'uns temps de conflicte el sult va obtenir asil al territori bawndida a Tabaristan. Els mamelucs de Muhammad Pahlawan s'havien dividit entre els que donaven suport a Kizil Arslan Uthman i els que el donaven a la vdua, Inandj Khatun (coneguda per Katiba o Qatiba, que era filla d'Inandj Sunkur de Rayy) i als seus dos fills Kutlug Inandj i Amir-i- Amiran Umar que tenien petits feus al Djabal. Toghrul ibn Arslanshah fou finalment fou capturat el 1190 i llavors Uthman va proclamar sult al nen Sandjar ibn Sulayman Shah i al cap d'uns mesos es va proclamar ell mateix sult, per fou assassinat (1191) segurament per instigaci d'Inandj Khatun, i el va succeir el seu nebot Nusrat al-Din Abu Bakr ibn Muhammad Pahlawan (1191-1210).

A la mort de Kizil Arslan Uthman el 1191, Toghrul ibn Arslanshah fou alliberat i Ardashir li va donar suport mentre Tekish el donava a Inandj Khatun. Tekish ja estava preparant la invasi del Iran occidental i havia ocupat els territoris bawndides orientals a l'est de Tamisha (Tomisa) i exigia a Ardashir la rendici de Bistam i Damghan, i Ardashir no va tenir ms remei que accedir.

Al retorn de la primera campanya de Tekish al Iran occidental (1192) va ajudar a Toghrul ibn Arslanshah a ocupar Rayy i va demanar la ma de la filla de Toghrul pel seu fill Sharaf al-Muluk i es va aliar tamb amb Mahmud Sultanshah, germ de Tekish i en combinaci els tres es van apoderar de diversos llocs: Toghrul de Bistam i Damghan, Mahmud Sultanshah de Nishapur, i Ardashir de Gurgan. La mort de Mahmud Sultanshah a Merv el novembre del 1193 va frustrar les expectatives d'Ardashir doncs llavors els amirs de Khurasan es van posar al servei de Tekish.

El 1194 Tekish va retornar al Iran occidental. Ardashir no se li va oposar i va recomanar a Toghrul de fer el mateix, per aquest no el va escoltar i va morir a la lluita. Ardashir va voler conciliar amb Tekish i li va enviar al seu fill petit Rukn al-Dawla Karin amb un exrcit cap a Hamadan al servei del khwarizmshah, per Tekish el va reenviar al cap de pocs dies. Al  retorn de Tekish, al passar per la regi de Gurgan i la ciutat de Gurgan o Gorgan, va enviar al amir Sutash contra Ardashir. L'amir va atacar i saquejar Sari i va nomenar un delegat pel territori a l'est de Tomisa (Tamisha).

Ardashir intentava evitar l'asfixia per part del khwarizmshah i llavors Ibn al-Kassab, visir del califa al-Nasir, es va apoderar de Rayy (1195) i li va enviar regals i vestits d'honor, el que li va donar esperances, per el 1196 Tekish va retornar al Iran occidental, encara que aquesta vegada no es va ocupar gaireb d'Ardashir. En la darrera expedici de Tekish cap al Iran occidental el 1199, va conquerir Firuzkuh, Ustunawand i Folul, i Ardashir va haver d'enviar al seu fill Sharaf al-Muluk per estar al servei del khwarizmshah. 

Un grup de notables va conspirar per enderrocar a Ardashir i posar al tron a un altra fill Shams al-Muluk Rustam i l' amir Sutash va aprofitar la ocasi per establir-se de manera permanent a Sari, mentre un altre amir, Argush, senyor de Folul pel khwarizmshah, ocupava Amol. Ardashir va fer fracassar la conspiraci i va recuperar Amol expulsant a Argush. Poc desprs Tekish reenviava a Sharaf al-Muluk amb el seu pare i exigia a aquest el retorn de la seva filla cap a Khwarizm, petici que Ardashir va ignorar i poc desprs va morir Tekish (1200) i el va succeir el seu fill Muhammad Ala al-Din.

El poder de Khwarizm al Iran occidental es va ensorrar i tots els vassalls es van revoltar. Muhammad Ala al-Din estava ocupat a l'orient i Ardashir va poder recuperar les seves possessions incloent Damghan, Firuzkuh, Folul i Ustunawand. Quan el grida Shihab al-Din de Gazni va envair Khwarizm el 1204, va enviar un delegat a Ardashir, que va acceptar reconixer la seva sobirania en les monedes i llegir el seu nom a la khutba; aquest moviment no va servir de res ja que Shihab al-Din fou derrotat i expulsat de Khwarizm el 1205.

Poc desprs (1205/1206) va morir Ardashir. Sobre el mateix temps  va morir l'hereu Sharaf al-Muluk, i la successi va passar a un altre fill, Shams al-Muluk Rustam VI ibn Ardashir (1206-1210), que estava empresonat a la fortalesa de Dara per haver estat part en la revolta del 1199, i que fou portat al tron a Amol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377197" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - salt amb perxa homes" nonfiltered="863" processed="857" dbindex="145868">

El salt amb perxa mascul va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 3 de setembre de 1904 i en ella hi van prendre part 7 atletes de dues nacions diferents. 

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



(*) no oficial

Els cinc saltadors dels quals es coneix el resultat van superar el rcord olmpic vigent fins el moment. Charles Dvorak va establir un nou rcord olmpic amb 3,50 metres.

Results.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377202" title="Panotxo" nonfiltered="864" processed="858" dbindex="145869">
El panocho s un dialecte i la Llengua Murci que es parla en la Vega Baixa i en l'Horta de Murcia.

Enllaes externs.
Diccionari en panotxo (lletra a);
Diccionari panotxo (lletra b);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377205" title="Salvo Montalbano" nonfiltered="865" processed="859" dbindex="145870">
El comissari Salvo Montalbano s el protagonista d'una srie de novelles i narracions curtes publicades per l'escriptor Andrea Camilleri. Es caracteritza pel fet de parlar un itali amb forts elements del dialecte sicili.

Montalbano treballa a la localitat de Vigata, a la provncia de Montelusa (dos noms inventats que, en realitat, correponen a Porto Empedocle i Agrigent respectivament). Els seus collaboradors principals sn el subcomissari Domenico Augello, els inspectors Fazio i Gallo, el telefonista Catarella  els problemes de llenguatge del qual fan anar de corcoll el comissari  i l'agent Galluzzo. El comissari Montalbano s un personatge peculiar, un funcionari zels, representant de la Policia estatal, respectus amb la llei  encara que no dubta a passar-la per alt quan es tracta de resoldre els seus casos , lector vora i gran amant de la gastronomia i de la seua prpia terra siciliana.

La seua poca ortodxia a l'hora de resoldre els casos li porta importants problemes amb el cap superior Luca Bonetti-Alderighi.

El cognom del comissari s un homenatge a l'escriptor barcelon Manuel Vzquez Montalbn, creador del detectiu Pepe Carvalho, un investigador aficionat tamb a la gastronomia i la literatura.

La RAI ha produt una srie televisiva amb algunes de les aventures de Montalbano, que interpreta l'actor Luca Zingaretti.

 Novelles de la srie .
(Entre parntesis, l'edici en catal, quan n'hi ha, totes publicades per Edicions 62.);
1994 - La forma dell'acqua (La forma de l'aigua, 2002);
1996 - Il ladro di merendine (El lladre de pastissets, 2000);
1996 - Il cane di terracotta (El gos de terracota, 1999) ;
1997 - La voce del violino (La veu del viol, 2000)  ;
2000 - La gita a Tindari (L'excursi a Tndari, 2001);
2001 - L'odore della notte (L'olor de la nit, 2003);
2003 - Il giro di boa (Un gir decisiu, 2004);
2004 - La pazienza del ragno (La pacincia de l'aranya, 2006);
2005 - La luna di carta (La lluna de paper, 2007);
2006 - La vampa d'agosto;
2006 - Le ali della sfinge;
2007 - La pista di sabbia;
2008 - Il campo del vasaio;
2008 - L'et del dubbio;
Previst 2009 - La danza del gabbiano;

 Llibres de relats curts .
1998 - Un mese con Montalbano (Un mes amb Montalbano, 1999);
1999 - Gli arancini di Montalbano ;
2002 - La paura di Montalbano ;
2004 - La prima indagine di Montalbano (El primer cas d'en Montalbano, 2006);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377208" title="Iniistius geisha" nonfiltered="866" processed="860" dbindex="145871">

 Iniistius geisha   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Guam fins a Saipan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Araga, C. & T. Yoshino. 1986. A new species of deep-dwelling razorfish from Japan. Publ. Seto Mar. Biol. Lab. v. 31 (nos. 1-2): 75-79. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, R.F., 1999. Micronesian reef fishes: a comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia, 3rd revised and expanded edition. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 330 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377209" title="Iniistius griffithsi" nonfiltered="867" processed="861" dbindex="145872">

 Iniistius griffithsi   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Maurici, Madagascar i l'Illa Christmas.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. 2007. Iniistius griffithsi, a new razorfish (Perciformes: Labridae) from Mauritius. Smithiana Bulletin, 7: 9-13. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377210" title="Luis Recasens Siches" nonfiltered="868" processed="862" dbindex="145873">
Luis Recasens Siches (Guatemala, 19 de juny de 1903 - Ciutat de Mxic, 1977) fou un filsof i poltic espanyol. Com altres pensadors de la seva generaci, va partir del neokantisme, en fou deixeble de les seves figures senyeres (Giorgio del Vecchio a Roma, Rudolf Stamler a Berln, Hans Kelsen a Viena) com tamb dels seus crtics: Rudolf Smend, H. Heller, aix com dels fenomenlogs F. Schreier i F. Kaufmann. 

A Madrid, Jos Ortega y Gasset va alimentar amb la seva ra vital la superaci del neokantismeo. Amb aquest bagatge, Recasens va intentar anar ms enll del formalisme, mitjanant la fenomenologia dels valors de Max Scheler i Nicolai Hartmann. Tot aix abordat des del punt de vista de la seva formaci filosfica, reflectit en la seva tesi doctoral La filosofia del Derecho de Francisco Surez (editada a Barcelona el 1927 i a Mxic el 1947). En 1927 va comenar la seva docncia en la Universitat de Santiago de Compostella, prosseguida desprs en les de Salamanca (1930), Valladolid (1930-1932) i Madrid (1932-1936). 

A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per la provncia de Lugo per la Dreta Liberal Republicana (que formava part de la coalici Federaci Republicana Gallega) i a les eleccions de 1933 pel Partit Republic Conservador. Durant aquest perode fou nomenat Sotssecretari d'Indstria i Director General d'Administraci Local i va intentar atraure al seu partit al poltic gallec Jose Benito Pardo y Rodrguez. A l'iniciar-se la Guerra Civil es va exiliar en Mxic, on en 1937 fou nomenat professor de la Universitat Nacional Autnoma.

 Teoria del dret .
Per a Recasens el Dret positiu, com a regulaci de la conducta humana, n'escull entre diverses possibilitats conforme a criteris de valor que no poden obtenir-se de l'experincia. Tota axiologia suposa uns fonaments a priori, sense excloure la presncia al Dret d'elements emprics. En aquesta via mitjana entre el formal i l'empric se situa la seva lgica del raonable, com mediaci entre teoria (els principis de l'ordenament jurdic) i praxi: la seva aplicaci a la vida humana. El logotip del raonable cont i supera la ra histrica de Wilhelm Dilthey, la vital d'Ortega y Gasset, la ra de l'experincia prctica de John Dewey. Aquesta lgica s desenvolupada a Nueva filosofia de la interpretacin del Derecho (Mxic, 1956), i empalma amb la moderna tpica jurdica. Sobre aquesta va publicar una Introduccin filosfica al Derecho (Mxic, 1970). Des d'aquesta postura comprensiva i englobante, dialoga amb els corrents moderns de la filosofia jurdica (Panorama del pensament jurdic en el segle XX, Mxic, 1963), reclamant una tornada a la praxi, punt de partida del Dret natural clssic. 
 Obres .
 Direcciones contemporneas del pensamiento jurdico (Barcelona 1929);
 Los temas de la filosofa del Derecho (Barcelona 1934) ;
 Estudios de filosofa del Derecho (Barcelona 1936, 3 ed. Mxic 1946);
 Vida humana, sociedad y derecho, (Mxic 1939, 3 ed. 1952);
 Tratado general de sociologa, (Mxic 1956, 6 ed. 1964);
 Tratado general de filosofa del Derecho (Mxic 1959, 3 ed. 1965);
 Nueva filosofia de la interpretacin del Derecho (Mxic, 1956), ;
Introduccin filosfica al Derecho (Mxic, 1970);
 Referncies .
 Gran Enciclopedia Rialp;
 Becerral Bazal, A., (1990), Dos facetas de la filosofa del derecho de Recasns Siches, Editor, Madrid.
 Bueno, M., (1980), La axiologa jurdica en Luis Recasns Siches, Universidad Nacional Autnoma de Mxico, Mxico.
 Contreras Hauser, M. L., (1982), La teora fundamental del derecho de Luis Recasns Siches: implicaciones sociolgicas, Tesis Doctoral, Universidad Complutense de Madrid. ;
 de Castro Cid, B., (1974), La filosofa jurdica de Luis Recasns Siches, Universidad de Salamanca, Salamanca. ;
 Molina Piero, L. J., Ojesto Martnez, J. F. y Serrano Migalln, F., (coord..) (2003), El pensamiento filosfico-jurdico y poltico en Luis Recasns Siches, Porra, Madrid. ;
 Ribes Leiva, A. J., (2006),  Luis Recasns Siches (1903-1977): la sociologa como respuesta a la crisis, defensa del individuo y fundamentacin de la convivencia , en Anduli: Revista Andaluza de Ciencias Sociales, Nm. 5.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377213" title="Iniistius jacksonensis" nonfiltered="869" processed="863" dbindex="145874">

 Iniistius jacksonensis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ramsay, E. P. 1881. Description of a new labroid fish of the genus Novacula from Port Jackson. Proc. Linn. Soc. N. S. W. v. 6 (pt 2): 198-199. ;
 Sainsbury, K.J., P.J. Kailola i G.G. Leyland, 1985. Continental shelf fishes of the northern and north-western Australia. CSIRO Division of Fisheries Research; Clouston & Hall and Peter Pownall Fisheries Information Service, Canberra, Australia. 375 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377214" title="Iniistius melanopus" nonfiltered="870" processed="864" dbindex="145875">

 Iniistius melanopus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 26 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndic i a l'oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1857. Achtste bijdrage tot de kennis der vischfauna van Amboina. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 2: 1-102. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tquio, Jap. 437 p. (text)  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377216" title="Iniistius pavo" nonfiltered="871" processed="865" dbindex="145876">

 Iniistius pavo   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 41 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes de la Societat, el sud del Jap i les Illes Hawaii. Tamb des del Golf de Califrnia fins a Panam i les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377218" title="Iniistius pentadactylus" nonfiltered="872" processed="866" dbindex="145877">

  Iniistius pentadactylus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a l'oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377219" title="Jos Llad Valls" nonfiltered="873" processed="867" dbindex="145878">
Jos Llad Valls (  9 d'octubre de 1933) fou un advocat i poltic gallec. Fou diputat pel districte de Quiroga (provncia de Lugo) pel Partit Liberal a les eleccions de 1916, i fou nomenat Director General d'Administraci i oficial del Consell d'Estat. A les eleccions de 1918, 1919, 1920 i 1923 fou reescollit diputat pel sector romanonista. El 1923 fou nomenat Fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya. 

A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per la provncia de Lugo en una candidatura independent, i va ocupar l'esc fins a la seva mort. 

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377220" title="Iniistius trivittatus" nonfiltered="874" processed="868" dbindex="145879">

  Iniistius trivittatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Hong Kong i Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i A.S. Cornish, 2000. Xyrichtys trivittatus, a new species of razorfish (Perciformes: Labridae) from Hong Kong and Taiwan. Zool. Stud. 39(1):18-22.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377222" title="Iniistius twistii" nonfiltered="875" processed="869" dbindex="145880">

 Iniistius twistii   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap i Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1856. Zevende bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Ternate. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 10: 357-386. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tokyo, Japan. 437 p. (text)  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377223" title="Iniistius umbrilatus" nonfiltered="876" processed="870" dbindex="145881">

 Iniistius umbrilatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme de les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i J.L. Earle, 2002. Review of the Hawaiian razorfishes of the genus Iniistius (Perciformes: Labridae). Pac. Sci. 56(4):389-402.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377224" title="Iniistius verrens" nonfiltered="877" processed="871" dbindex="145882">

 Iniistius verrens   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins a Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jordan, D. S. & B. W. Evermann. 1902. Notes on a collection of fishes from the island of Formosa. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 25 (no. 1289): 315-368. ;
 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tokyo, Japan. 437 p. (text)  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377225" title="Daniel Vzquez Campo" nonfiltered="878" processed="872" dbindex="145883">
Daniel Vzquez Campo (Chantada, provncia de Lugo, 1894 - Ribadavia, provncia d'Orense, 1940) fou un advocat i poltic gallec. El 10 de mar de 1930 fou un dels fundadors de l'Organitzaci Republicana de Lugo, que s'uniria a l'ORGA, i fou president de la Comissi Gestora de la Diputaci de Lugo quan es va proclamar la Segona Repblica Espanyola. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per la provncia de Lugo per l'ORGA.

 Enllaos externs .
 Proclamaci de la Repblica a Chantada;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377228" title="Eleccions generals espanyoles de 1920" nonfiltered="879" processed="873" dbindex="145884">
Eleccions generals espanyoles de 1920 foren convocades el 19 de desembre de 1920, convocades sota sufragi universal mascul. En total foren escollits 409 diputats, i el vencedor foue el Partit Liberal Conservador, dirigit aleshores per Eduardo Dato e Iradier.
 
Fou escollit president del Congrs Jos Snchez Guerra y Martnez (substitut el 16 de mar de 1922 per Gabino Bugallal) i president del Senat Joaqun Snchez de Toca Calvo. El cap de govern fou Eduardo Dato e Iradier, assassinat el 8 de mar de 1921. El va substituir Manuel Allendesalazar Muoz, qui va dimitir desprs del desastre d'Annual el juliol de 1921. Aleshores es form un govern de concentraci nacional dirigit per Antoni Maura i Montaner fins el 8 de mar de 1922, quan fou nomenat Jos Snchez Guerra y Martnez, qui va formar govern fins a la convocatria de les eleccions de 1923.

 Composici de la Cambra .


 Resultats per circumscripcions .
 Catalunya .
 Barcelona;
 Francesc Camb i Batlle (Lliga Regionalista);
 Narcs Batlle i Bar (Lliga Regionalista);
 Josep Bertran i Musitu (Lliga Regionalista);
 Josep Creixell i Iglsias (Lliga Regionalista);
 Antoni Miracle i Mercader (Lliga Regionalista);
 Mag Morera i Galcia (Lliga Regionalista);
 Pere Rahola i Molinas (Lliga Regionalista);
 Albert Rusiol i Prats (Lliga Regionalista);
 Josep Umbert i Rosas (Lliga Regionalista);
 Ramon Vilaplana i Forcada (Lliga Regionalista);
 Emiliano Iglesias Ambrosio (Partit Republic Radical);
 Alejandro Lerroux Garca (Partit Republic Radical);
 Manuel Maria Girona i Fernndez Maqueira (Federaci Monrquica Autonomista);
 Santiago Gell i Lpez (Federaci Monrquica Autonomista);
 Llus Companys i Jover (Partit Republic Catal);
 Llus Moret i Catal (Izquierda Liberal);
 Francesc Torras i Villa (Izquierda Liberal);
 Jos Enrique de Olano y Loyzaga, comte de Fgols  (Conservador maurista);
 Alfons Sala i Argem, comte d'gara (Unin Monrquica Nacional);
 Josep Zulueta i Gomis (Partido Reformista);
 Girona;
 Joan Ventosa i Calvell  (Lliga Regionalista);
 Eusebi Bertrand i Serra  (Lliga Regionalista);
 Llus Puig de la Bellacasa i Deu (Lliga Regionalista);
 Narcs Pla i Deniel  (Federaci Monrquica Autonomista);
 Salvador Albert i Pey (PRC);
 August Pi i Sunyer (PRC);
 Juli Fournier i Cuadros (Partit Conservador);
 Llus Pons i Tusquets (Conservador maurista);
 Manuel Rius i Rius, marqus d'Olrdola  (Unin Monrquica Nacional);
 Lleida;
 Daniel Riu i Periquet (Izquierda Liberal);
 Emili Riu i Periquet (Izquierda Liberal);
 Joan Sarradell i Farrs (Izquierda Liberal);
 Eduard Auns Prez (Lliga Regionalista);
 Felip Rods i Baldrich  (independent dins la Lliga Regionalista);
 Joan Marsans i Peix  (Conservador);
 Salvador Canals i Vilar  (Conservador);
 Francesc Maci i Lluss (Federaci Democrtica Nacionalista);
 Tarragona;
 Carles Maristany i Benito (Lliga Regionalista);
 Manuel Kindeln y de la Torre (Liberal-Demcrata);
 Josep Nicolau i Sabater  (Unin Monrquica Nacional);
 Juli Nougus i Subir (Partit Republic Democrtic Federal);
Joan Caball i Goyeneche (Partit Republic Democrtic);
Llus Figueroa i Mari;
 Josep Martnez i Villar (Conservador);
Llus de Morenes i Garcia Alesson, marqus d'Argueso (Conservador);
 Illes Balears .
 Llus Tur i Palau (Conservador);
 Josep Socias Gradol (Conservador);
 Antoni Maura i Montaner (Conservador);
 Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador);
 Guillermo Garca Parreo Lpez (Conservador Ciervista);
 Alexandre Rossell i Pastors (liberal romanonista);
 Llus Alemany Pujol (Izquierda Liberal);
 Pas Valenci .
 Alacant;
 Salvador Canals y Vilar (Conservador);
 Jos Jorro Miranda comte d'Altea (Conservador);
 Salvador Amors Martnez (Conservador);
 Salvador Serra Lloret (Conservador);
 Jess Urros Prez (Conservador);
 Vicente Ruiz Valarino (liberal-demcrata);
 Salvador Ravents Clivilles (liberal-demcrata);
 Jos Francos Rodrguez (liberal-demcrata);
 Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza (liberal-demcrata);
 Joaquim Salvatella i Gisbert (liberal romanonista);
 Castell;
 Vicente Cantos Figuerola (liberal-demcrata);
 Juan Navarro Reverter y Gomis (liberal-demcrata);
 Ramn Saiz de Carlos (liberal-demcrata);
 Ricardo de la Cierva y Codornu (Conservador Ciervista);
 Luis Montiel Balanzat  (Conservador Ciervista);
 Jaime Chicharro Snchez-Gui (Conservador Ciervista);
 Fernando Gasset Lacasaa (Partit Republic Radical);
 Valncia;
 Flix Azzati i Descalci (PURA);
 Adolfo Beltrn Ibez (republic);
 Vicente Ferrer Peset (republic);
 Jos Ferraz Penelas (Conservador);
 Carlos Hernndez Lzaro (Conservador);
 Rafael Marn Lzaro  (Conservador);
 Rafael Martnez Agull y Juez Sarmiento, marqus de Vivel (Conservador);
 Juan Bautista Valldecabres Rodrigo  (Conservador);
 Manuel Garca del Moral y de Lamata (liberal romanonista);
 Juan Izquierdo Alcaide (liberal romanonista);
 Ernesto Ibez Rizo (Partit Liberal);
 Luis Garca Guijarro (Comuni Tradicionalista);
 Federico Loygorri Vives, bar de Benidoleig (Conservador Ciervista);
 Vicente Puigmolt Rodrguez-Trelles, comte de Torrefiel (Conservador ciervista);
 Jos Montesinos Checa (Conservador ciervista);
 Jos Garrigs Prez;

 Enllaos externs .
 Resultats de les eleccions de 1920;
 Llista de Diputats elegits el 1920;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377247" title="Cinquena Avinguda" nonfiltered="880" processed="874" dbindex="145886">
 
 

La Cinquena Avinguda (oficialment i en angls Fifth Avenue) s una de les principals artries del centre de Manhattan, en la ciutat de Nova York. 

Repleta de pisos de luxe i de mansions histriques, la Cinquena Avinguda s un smbol de la bonana econmica de la ciutat. La secci de l'avinguda entre el Carrer 34 i el Carrer 59, s tamb una de les zones de compres mes exclusives del mn al costat d'Oxford Street a Londres, els Camps Elisis a Pars i la Via Montenapoleone de Mil. 

Ha estat catalogat de forma contnua com un dels carrers mes cars del mn amb preus de lloguer similars als de Pars, Londres i Tquio: la denominaci de "el carrer mes car del mn" vria any rere any a causa de les fluctuacions del canvi de moneda i les condicions econmiques locals.

Durant diversos anys des de mitjans dels anys 90 el districte de compres entre els carrers 49 i 57 ha estat catalogat com el segon preu ms car per metre quadrat de superfcie de venda per darrere del carrer londinenc Sloane Street.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377248" title="Oxford Street" nonfiltered="881" processed="875" dbindex="145887">
 
Oxford Street s un dels grans carrers de Londres, Anglaterra, situat en la Ciutat de Westminster, i un dels carrers comercials ms famosos del mn. Amb ms de 300 botigues, s el carrer comercial ms gran del mn. Ocupa aproximadament uns 2.000 metres des de Marble Arch en el cant norest de Hyde Park, continua per Oxford Circus fins a St Gile s Circus, cap a la intersecci amb Charing Cross Road i Tottenham Court Road. A l'oest de Marble Arch, Oxford Street es converteix en Bayswater Road o la A40 la qual contnua cap a l'oest cap a Oxford. Oxford Street t intesercci amb altres carrers londinencs famosos, incloent Park Lane, New Bond Street i Regent Street.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377249" title="Park Lane" nonfiltered="882" processed="876" dbindex="145888">

Park Lane s una via principal (designada A4202) de la Ciutat de Westminster, al centre de Londres. Originalment va ser una via rural que es va reconvertir en una adrea de moda per a les residncies a partir del segle XVIII, amb multitud de grans mansions com Grosvenor House, del Duc de Westminster, i Dorchester House, pertanyent a la famlia Holford.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, la via va ser ampliada a tres carrils per sentit amb mitjana, convertint-la en una autopista urbana. Aix va necessitar de la demolici de diverses cases al Hyde Park Corner. s una de les vies amb ms alta ocupaci de Londres, igual que una de les ms sorolloses, quedant molt poc de l'atmosfera rural que una vegada la va fer popular. 

A pesar de la bullcia, el carrer s un dels ms importants del mercat immobiliari i en ell es troben diversos hotels de cinc estrelles, com el Dorchester i el Grosvenor House, aix com diversos concessionaris de cohes esportius. 

Park Lane, amb una longitud aproximada de 1.400 metres, discorre cap al nord des de Hyde Park Corner a Marble Arch, al llarg de tot el costat est de Hyde Park. L'accs al parc es realitza a travs d'un pas subterrani. Cap a l'est del carrer est Mayfair. La carretera forma part de l'anell de circumvallaci interior de Londres i era part del lmit de la zona del peatge del centre de Londres, per quan la zona de peatge va ser ampliada cap a l'oest el 2007, se li va designar com una de les "rutes lliures de passada", el que permet als vehicles creuar la zona en les hores de peatge sense pagar el crrec. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377250" title="Frick Collection" nonfiltered="883" processed="877" dbindex="145889">
 
 
La Collecci Frick, oficialment i en angls The Frick Collection, s un museu d'art de Manhattan, Nova York, als Estats Units. 

Es troba situat en la qual fos residncia del magnat de l'acer Henry Clay Frick, que va ser dissenyada per Thomas Hastings i construda en 1913-1914. 

La Collecci Frick s un dels museus "petits" ms destacats dels Estats Units, amb una collecci de quadres d'antics mestres de gran qualitat, albergada en 16 galeries dins de l'antiga mansi. Les pintures de moltes galeries estan encara collocades segons el disseny de Frick, encara que hi ha hagut altres compres posteriors al llarg dels anys, buscant correspondncia amb l'esttica de la collecci. Es conserven algunes de les obres ms conegudes de diversos mestres de la pintura europea, aix com nombroses obres d'escultura i porcellana. Tamb t mobles, esmalts i catifes. En la collecci es troben l'obra mestra de Jean-Honor Fragonard El progrs de l'amor, tres pintures de Johannes Vermeer (incloent Senyora i donzella) i Sant Joan Evangelista de Piero della Francesca. Des de la mort de Frick, la collecci s'ha expandit lleugerament, amb un ter de les seves obres d'art adquirides des de 1919. La Collecci Frick supervisa tamb la biblioteca Frick Art Reference Library.

Altres artistes inclosos sn: 
Giovanni Bellini (San Francesc en xtasis) ;
 Franois Boucher (llenos de Les quatre estacions) ;
 John Constable (Paisatge amb cavall blanc) ;
 Jean-Baptiste Camille Corot ;
 Thomas Gainsborough (El parc de Saint James i cinc retrats) ;
 El Greco ;
 Francisco Goya (La forja, Retrat del duc d'Osuna, etc.) ;
 Frans Hals ;
 Hans Holbein el Jove (Retrat de Thomas More) ;
 Rembrandt (Autorretrat amb bast i El genet polons) ;
 Jacob Ruysdael ;
 Tiziano ;
 J. M. W. Turner ;
 Anthony van Dyck ;
 Diego Velzquez (Felip IV de Fraga) ;
 James McNeill Whistler ;
 Jan Van Eyck (La Verge i el Nen amb donant) ;

 Relats de ficci . 
L'edifici de la Collecci Frick va servir d'inspiraci a la mansi dEls Venjadors, que com la collecci Frick cobreix tot un bloc en la ciutat en el cant de la Cinquena Avinguda amb el Carrer 70 Oest (encara que l'adrea s Cinquena Avinguda, 890). 

 Enllaos externs .
Web oficial de la Frick Collection;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377259" title="Marble Arch" nonfiltered="884" processed="878" dbindex="145890">
 

 

Marble Arch s un monument de marbre blanc de Carrara situat prop de Speakers' Corner a Hyde Park, en l'extrem oest d'Oxford Street,a Londres, prop de la estaci del metre amb el mateix nom. 

Noms els membres de la Familia Real i la King's Troop, Royal Horse Artillery tenen el privilegi de passar sota l'arc.

 Histria . 

El 1828, John Nash va dissenyar l'arc basant-se en l' arc triomfal de Constant de Roma. Es va erigir a l'origen a The Mall, com entrada al nou Buckingham Palace, reconstrut per Nash sobre l'antiga Buckingham House. 

El 1851, l'arc va ser traslladat al seu actual emplaament durant la construcci del costat est del Palau. La histria popular diu que l'arc va ser mogut perqu era massa estret perqu passs el carruatge de la reina, per de fet, el carruatge real va passar sota l'arc durant la coronaci de Isabel II el 1953. 

 Disseny . 
Existeixen tres petites dependncies dins de l'arc que van ser usades com estaci de policia fins a 1950, primer pels vigilants del parc i desprs per la Metropolitan Police. Algunes escultures previstes per a l'arc van acabar en la faana de la National Gallery, a causa de els problemes de finanament de Nash.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377269" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - salt de llargada aturat homes" nonfiltered="885" processed="879" dbindex="145891">

El salt de llargada aturat mascul va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 29 d'agost de 1904 i en ella hi van prendre part 4 atletes, tots dels Estats Units. 

Ray Ewry va continuar dominant la categoria de salts aturats en aquestes Olimpades, revalidant amb xit les tres medalles d'or aconseguides a Pars quatre anys abans. En aquesta prova aconsegu un nou rcord del mn.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



Ray Ewry va establir un nou rcord del mn amb 3,47 metres.

Resultats.


WR: Rcord del mn

Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377273" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - triple salt aturat homes" nonfiltered="886" processed="880" dbindex="145892">

El triple salt aturat mascul va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 3 de setembre de 1904 i en ella hi van prendre part 4 atletes, tots dels Estats Units. 

Ray Ewry va continuar dominant la categoria de salts aturats en aquestes Olimpades, revalidant amb xit les tres medalles d'or aconseguides a Pars quatre anys abans.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



Resultats.



Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377298" title="Fausto Bertoglio" nonfiltered="887" processed="881" dbindex="145893">

Fausto Bertoglio (Brscia, 13 de gener de 1949) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1973 i 1980. El seus principals xits els aconsegu el 1975, quan guany el Giro d'Itlia i la Volta a Catalunya.

Palmars.
1972 (amateur);
 1r de la Setmana ciclista bergamasca i vencedor d'una etapa;
1975;
 1r al Giro d'Itlia i vencedor d'una etapa;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa;
 1r al Circuit de Calvisano ;
 1r al Circuit de Valdengo ;
1976;
 1r a la Copa Placci ;
 1r al Circuit de Castelfranco Veneto ;
 1r al Circuit de Scarperia ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1978;
 1r al Circuit de Brscia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1973. 46 de la classificaci general ;
1975. 1r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta la maglia rosa durant 10 etapes;
1976. 3r de la classificaci general;
1978. 14 de la classificaci general;
1979. 7 de la classificaci general;
1980. 29 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1974. 23 de la classificaci general;
1976. 9 de la classificaci general;




Enllaos externs.
Fitxa a sitiodeciclismo.net;
Biografia i palmars a museociclismo.it' ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377346" title="Dinastia Kinkhwrida" nonfiltered="888" processed="882" dbindex="145894">
La dinastia kinkhwrida fou una dinastia que va governar el Tabaristan (Mazanderan)  als segles XIII i XIV. Era una branca col lateral dels bawndides.

El darrer bawndida Rustam VI ibn Ardashir Shams al-Muluk fou assassinat per l'alida Abu Riza Husayn ibn Muhammad Mamatiri (1 d'abril de 1210) sense deixar fills. El khwarizmshah va agafar el domini directe.

Al cap de 28 anys (1328) la dinastia fou restaurada per una branca collateral que fou vassalla dels Il-khans. Van conservar el ttol de reis de Mazanderan per els seus territoris foren notablement menys reduts que abans. La capital fou Amol que fou menys afectada per les incursions dels mongols que Sari. Foren propers aliats amb els ustundars de Ruyan (els baduspnides) amb els que es van concertar diversos enllaos matrimonials. El Ruyan, territori muntanys, oferia refugi segur en cas de necessitat. Les dates dels regnats no estan ben establertes ja que algunes de les que apareixen a les fonts s'han demostrat errnies.

El primer sobir fou Husam al-Dawla Ardashir ibn Kinkhwaz ibn Shariyar, que fou escollit pels notables del pas com a rei. La seva avia fou germana de Rustam VI ibn Ardashir Shams al-Muluk, el darrer bawndida de la branca ispahbadiya extingida el 1210; la seva mare era filla del imam nizrida d'Alamut Djalal al-Din Hasan. Hauria regnat durant uns quinze anys fins el 1249 (probablement fins ms tard) i va reconixer la sobirania del gran khan.

El va succeir el seu fill gran Shams al-Muluk Mu ammad, que va estar estretament aliat al ustundar Shahragim ibn Namwar, i es va casar amb la filla d'aquest. Va reconixer la sobirania d'Hulagu. Sota el khan Abaka (1265-1282), va rebre l'orde de participar al setge de la fortalesa ismalita de Gerdkuh, igual que Shahragim ibn Namwar, orde que van haver de complir, per a la meitat del setge van abandonar el lloc; aix va provocar la invasi mongola del Mazanderan i la ocupaci temporal d'Amol per Ghazan Bahadur, per els dos prnceps no foren perseguits. Llavors Shams al-Muluk Mu ammad es va posar al servei del khan i es va unir al seu exrcit, per era massa aviat i no havia estat oblidat del tot, sent detingut i empresonat; el seu aliat Shahragim ibn Namwar es va revoltar contra el mongol Kutlugbugha i llavors Shams al-Muluk Mu ammad fou executat. La data donada per aquestos fets a les fonts, el 1265, es massa matinera i segurament es van produir entre cinc i deu anys ms tard, en tot cas desprs de la conquesta de la fortalesa ismalita de Gerdkuh (1270)

A Shams al-Muluk Mu ammad el va succeir el seu germ Ala al-Dawla, que va morir al cap de quatre mesos, i el va seguir el seu cos Tadj al-Dawla Yazdegerd ibn Shahriyar ibn Ardashir que va regnar uns trenta anys a la zona entre Tamisha i Alisha Rud, amb molt poca intervenci dels mongols i el pas va gaudir d'un llarg perode pau i seguretat i en el aspecte econmic tamb d'una notable prosperitat. Segons els historiadors, Amol tenia unes setanta madrasses en aquest temps.

Mort probablement no molt desprs del 1300, el va succeir el seu fill Nasir al-Dawla. El amir Mumin fou designat com a governador mongol a Amol i va exercir plenament la seva jurisdicci reduint el marge de maniobra del sobir. Nasir va morir a l'entorn del 1310 (a les fonts 1314/1315) i el poder dels sobirans es va reduir pels conflictes entre els germans; el successor Ala al-Dawla Ali fou assassinat pel seu germ Shams al-Muluk Muhammad II que va ocupar el tron; un tercer germ, Rukn al-Dawla Shah Kaykhusraw va anar a la cort ilkhnida on va obtenir el suport oficial (probablement del khan Oldjeitu) i Kutlugh Shah, fill de l'amir Mumin, fou enviat a Amol. Shams al-Muluk Muhammad II va fugir a Gilan i Rukn al-Dawla Shah Kaykhusraw  posat al tron; el fugitiu va tornar algun temps desprs i fou executat per Rukn al-Dawla amb el suport de Kutlugh Shah.

No massa desprs Kutlugh Shah i Rukn al-Dawla Shah Kaykhusraw es van enfrontar i va esclatar la guerra civil; el rei de Mazanderan va haver d'establir la seva capital a un llogaret a Kalar-rostaq on tenia la protecci del ustundar baduspnida Nasir al-Dawla Shahriyar, que era son cunyat. Amb el seu ajut va aconseguir diverses victries militars sobre Kutlugh Shah, per aquest dominava la major part del regne. L'amir Mumin, el pare de Kutlugh Shah, va retornar a Amol. La situaci no va canviar fins que Talish Cobani va esdevenir governador del Khurasan (probablement desprs del nomenament de Coban com amir al-umara pel khan Abu Said Bahadur Khan el 1317) i va obtenir el seu suport; Talish va anar al Mazanderan i va eliminar el poder de Mumin.

Segons les fonts Rukn al-Dawla va morir el 1327/1328 i fou succet pel seu fill Sharaf al-Muluk, que va morir vers 1333/1334, i el va succeir Fakhr al-Muluk Hasan, probablement germ, que s'havia criat al Rustumdar i estava totalment entregat al ustundar baduspnida. A la mort del il-khan Abu Said Bahadur el 1335, el govern de la regi va quedar en mans de l'amir Tagaytimur, com testimonien algunes monedes encunyades a Amol entre 1337 i 1341. El sarbadar Masud, aliat al ustundar Djalal al-Dawla Iskandar, va ocupar Amol el 1344. Fakhr al-Muluk Hasan se li va oposar per va perdre el suport de la famlia Kia Djalali de Sari, notables locals tradicionals aliats bawndides, quan va fer matar a Djalal ibn Ahmad Djal, cap dels Kia Djalali i va buscar el suport d'una famlia rival el Kia  alabi d'Amol (tradicionals rivals dels bawndides) dirigida per Kia Afrasiyab la germana del qual estava casada amb Fakhr al-Muluk Hasan. Els Kia Djalali es van aliar al ustundar Djalal al-Dawla i junts van atacar Amol, mentre Fakhr al-Dawla es va rendir a Djalal al-Dawla Iskandar, que el va acollir amistosament, i els Kia  alabi van capgirar la seva aliana i Kia Afrasiyab va acusar al seu cunyat d'haver sedut a la seva fillastre i va obtenir una fatwa dels caps religiosos d'Amol que van condemnar al rei. Ali i Muhmmad, fills d'Afrasiyab, van matar a traci a Fakhr al-Muluk Hasan el 17 d'abril de 1349 i Kia Afrasiyab es va erigir en rei a Amol. Els fills de Fakhr, que eren menors, es van refugiar amb Djalal al-Dawla Iskandar i encara que ms tard van intentar recuperar el poder amb el suport del ustundar, ja no ho van aconseguir.

 Llista de reis .

Husam al-Dawla Ardashir ibn Kinkhwaz ibn Shariyar 1328-1349;
Shams al-Muluk Mu ammad I  vers 1349-1372;
Ala al-Dawla, vers 1372 ;
Tadj al-Dawla Yazdegerd ibn Shahriyar ibn Ardashir vers 1372-1301;
Nasir al-Dawla vers 1301-1310/1314;
Ala al-Dawla Ali vers 1310/1314-1315;
Shams al-Muluk Muhammad II  vers 1315-1316;
Rukn al-Dawla Shah Kaykhusraw vers 1316-1327/1328;
Sharaf al-Muluk 1327/1328-1333/1334;
Fakhr al-Muluk Hasan 1333/1334-1349;

Bibliografia .

 P. Casanova,  Les Ispehbeds de Firm,  a T. W. Arnold i R. A. Nicholson, eds.,  Volum de Oriental Studies presentat a Edward G. Browne, Cambridge, 1922, ;
 H. L. Rabino,  Les Dynasties du M zandar n,  JA 228, 1936;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377355" title="Sant Simplici (Tarragona)" nonfiltered="889" processed="883" dbindex="145895">

Sant Simplici s una muntanya de 111 metres que es troba al municipi de Tarragona a la comarca del Tarragons.

Prop del cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 269138017).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377357" title="Pujol Rod" nonfiltered="890" processed="884" dbindex="145896">

El Pujol Rod s una muntanya de 106 metres que es troba al municipi de La Riera de Gai a la comarca del Tarragons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377358" title="Sant Antoni (Altafulla)" nonfiltered="891" processed="885" dbindex="145897">

Sant Antoni s una muntanya de 91 metres que es troba al municipi d'Altafulla a la comarca del Tarragons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 270137001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377359" title="Pinyolenc" nonfiltered="892" processed="886" dbindex="145898">

El Pinyolenc s una muntanya de 67 metres que es troba al municipi de La Riera de Gai a la comarca del Tarragons.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377362" title="Debreceni Vasutas Sport Club" nonfiltered="893" processed="887" dbindex="145899">

El Debreceni Vasutas Sport Club s un club de futbol hongars de la ciutat de Debrecen.

 Histria .

El club va ser fundat el 12 de mar de 1902. L'alies del club s Loki (Lokomotiv) i prov de la seva llarga relaci amb els ferrocarrils.

El 1926 el professionalisme s'instaur a Hongria, i el Bocskay FC va ser format amb jugadors del DVSC i dels seus rivals ciutadans DKASE i DTE, fet que deix el Bocskay com a principal club de Debrecen durant 15 anys i deixant el DVSC a les categories inferiors. El 1940 el professionalisme s'abol i el Bocskay sofr un col lapse financer. El DVSC retorn al primer nivell a la ciutat. Ascend per primer cop a la primera divisi hongaresa el 1942-43.

Evoluci del nom:
1902 : Egyetrts Futball Club Debrecen;
1912 : Debreceni Vasutas Sport Club" (Club Esportiu dels Ferrocarrils de Debrecen);
1948 : Debreceni Vasutas Sport Egyeslet;
1949 : Debreceni Lokomotiv;
1956 : Debreceni Trekvs;
1957 : Debreceni Vasutas Sport Club";
1979 : Fusi amb Debreceni MTE esdevenint Debreceni MVSC;
1989 : Debreceni Vasutas Sport Club";

 Palmars .
 Lliga hongaresa de futbol (3):  ;
2004-05, 2005/06, 2006/07;

 Copa hongaresa de futbol (3): ;
1999, 2001, 2008;

 Supercopa hongaresa de futbol (3): ;
2005, 2006, 2007;

 Entrenadors destacats .
 Gyula Lrnt;
 Lajos Garamvlgyi;
 Attila Supka;
 Miroslav Bernek;

 Futbolistes destacats .
 Tams Sndor;
 Tibor Dombi;
 Balzs Dzsudzsk;
 Peter Halmosi;
 Zsombor Kerekes;
 Igor Bogdanovic;
 Lszl ger;
 Ibrahim Sidibe;
 Radu Sabo;
 Viktor Gracsov;
 Sabin Ilie;
 Liviu Goian;
 Zoltn B r;
 Lszl Bodnr;
 Sandro Tomi ;
 Ronald Habi;
 Bojan Brnovi ;
 Tibor Selymes;

 Enllaos externs .

Web oficial ;
Debreceni VSC Frum ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377370" title="Espai Natural de les Guilleries-Savassona" nonfiltered="894" processed="888" dbindex="145900">
L Espai Natural de les Guilleries-Savassona t una superfcie de 8.300 ha i forma part dels municipis de Folgueroles, Sant Juli de Vilatorta, Tavrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurn d Osormort, tots ells a la comarca d Osona. Pertany a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputaci de Barcelona i est gestionat des de l any 1998 per un consorci format pels cinc ajuntaments i la Diputaci de Barcelona i es regeix pel Pla especial aprovat el 2004.

 Paisatge . 

Probablement l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona sorprengui per la seva bellesa. La presncia de l'embassament de Sau, gaireb com un llac envoltat d'alteroses cingleres, confereix e a la zona un important atractiu turstic. La solitud, la grandesa, les boscries inacabables i l'aigua que regalima a dojo pels frescals fons de vall transporten el visitant a un estat de serena tranquillitat. El pas de les estacions es deixa sentir amb intensitat sobre la catifa forestal. Dels verds tendres primaverals pintats amb els brots tendres de la fulla emergent als ocres i daurats de la tardor. s en aquesta poca on el batec de la natura eclosiona amb una simfonia cromtica impressionant feta per arbres com ara el castanyer, el roure, el faig, el vern o la moixera. Per si les boscries en pinten el paisatge, sn les cingleres i espadats flanquejats per faixes de vegetaci arriscada entre les seves escletxes qui hi posen la tela que enamora des de l'artista fins el boletaire.

 Geografia fsica .

Les Guilleries s un masss de formes arrodonides amb molts turons, sense cap cim que sobresurti, carenes i fondalades, sovint fora tancades. La major part del territori es troba entre 800 i 1.000 m d'alada i els pendents d'entre el 30 i el 50% sn els que ms hi abunden. Dins l'mbit del consorci, el cim ms alt s el del Faig Verd, a la part ms oriental de Vilanova de Sau, amb una alada de 1.187,4 metres.

A l'altra banda de la vall de Vilanova de Sau, una plana fora mplia, el terreny s totalment diferent. Savassona s'ala amb unes escarpades cingleres al llarg de tota la vessant Est i Nord. El descens d'aquests cingles per l'Oest, cap a la Plana de Vic, s ms suau i no tan accidentat com a la zona anteriorment descrita. Els Munts s el cim ms enlairat d'aquesta serra amb 862,3 metres d'altitud.

Al Nord del pant de Sau topem amb les parets dels cingles de Tavertet, que formen part de la Serra de Collsacabra. Aquesta unitat queda definida per un conjunt acinglerat que culmina amb un extens altipl amb altures mitjanes que oscillen entre 900 i 1.000 m. L'rea de Collsacabra que engloba l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona s'estn des de la riba Nord del riu Ter fins a la vora Sud i Sud-Est de la plataforma dels cingles de Tavertet, salvant un desnivell, en algunes ocasions, de ms de 400 metres. 
Les Guilleries sn la continuaci del masss paleozoic del Montseny, mentre que l'altipl de Collsacabra i les muntanyes de Savassona formen la seva cobertura sedimentria com a prolongaci de les capes eocniques que ocupen bona part de les vores de la depressi central catalana.

El masss paleozoic de les Guilleries est constitut per pissarres metamrfiques i granit. La cobertura de la unitat geolgica Collsacabra-Savassona s exclusivament eocnica de nivell inferior i mitj. L'eoc inferior, inclinat suaument cap a l'Oest i visible a la vall de Sau, est constitut per conglomerats, gresos i argiles fines rogenques, que en alguns indrets contenen Bulimus gerundensis, gasterpode caracterstic d'aquest estatge. L'eoc mitj comena per gresos o conglomerats calcaris, que rpidament passen a calcries compactes riques amb cargolines fssils de nummulites.

Per la part Oest, al voltant dels nuclis de Tavrnoles, Folgueroles i Sant Juli de Vilatorta, s'entra en contacte amb el que es considera la Plana de Vic. s una conca d'erosi fluvial, formacions quaternries, principalment constituda per materials alluvials i colluvials que sn dipsits mixtes formats per l'acci conjunta de petits cursos d'aigua amb aportacions laterals de les vessants. Litolgicament estan constituts per arenes i argiles formades a partir de processos edfics, afavorits per la fcil erosi dels materials eocens del substrat.

La totalitat de la superfcie pertany a la conca hidrogrfica del Ter. Segons les caracterstiques litolgiques es pot distingir el masss plutnic de les Guilleries, impermeable, i el terciari-quaternari de Collsacabra i Savassona, permeable en general. La xarxa hidrolgica constitueix, sens dubte, un element essencial del paisatge de l'Espai Natural de Guilleries-Savassona. L'extensa riquesa fluvial i la mateixa presncia de l'embassament de Sau ressalten aquest fet. 

El riu Ter s la unitat hidrogrfica vertebradora de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Neix a Ull de Ter a 2.500 metres d'altitud i es caracteritza pel gir en la seva trajectria, on passa de lliscar en sentit N-S a O-E. Desprs de 208 km de recorregut i de drenar una conca de 3.010 km2, mor a la platja de Pals.
En el marc de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, la Riera Major, amb els seus 127 km2 de conca, constitueix l'eix fluvial ms potent desprs del riu Ter, amb dos trams diferenciats fruit de la installaci, l'any 1967, d'una presa a 200 m aiges avall del pont de Malafogassa, que desvia el cabal de la riera fins a la desembocadura del torrent de Moran a la riba Sud de l'embassament de Sau.

Dins l'rea de l'espai natural s'hi observen tres tipus diferents de climes, els quals tenen una gran influncia sobre el seu paisatge:


1. Un clima submediterrani continental que afecta la part ms propera a la Plana de Vic (a la vessant Oest de Savassona).

2. Un clima mediterrani humit que domina la part baixa de les Guilleries.

3. Un clima temperat amb tendncia atlntica que es presenta a les contrades ms elevades.

El clima mediterrani humit afecta la resta de l'espai natural des de la base de les seves muntanyes fins a 700-800 m d'altitud. Els hiverns solen ser relativament temperats i els estius sensiblement secs. No s'enregistren temperatures tan extremes com a la Plana en poca hivernal i la calor s ms moderada els estius. La mitjana de pluges anual volta els 900-1.000 mm, amb pics a la tardor i a la primavera. El juliol s el mes ms sec de l'any.

Per sobre dels 800 m d'altitud, el clima temperat amb tendncia atlntica imposa unes condicions ms dures, amb una pluviositat abundant i ben repartida durant tot l'any i amb hiverns molt ms freds.

 Elements geolgics singulars .

Al terme de Vilanova de Sau, anant per la carretera N-141 D de Vilanova de Sau a Folgueroles, aproximadament a 500 m del petit tnel, trobem uns magnfics cingles vermells, destacats pel seu inters geolgic, botnic i per la fauna rupcola, on el Salt de la Minyona resulta especialment interessant.

Al sector de Savassona trobem afloracions del que en geologia s'anomena la Formaci* de Gresos de Folgueroles. El nom deriva dels nivells arenosos consistents i d'origen mar que afloren al voltant de Folgueroles. D'aquests gresos, el tipus groc-blavs ben estratificat ha estat aprofitat com a pedra noble de construcci.
Dins l'mbit del Pla Especial el punt ms alt, amb 1.187 m, pertany al Tur del Faig Verd, el qual es troba a la banda Est de les Guilleries.

Al Tur de Terrades, junt a la vora Sud de l'embassament de Sau, trobem un karst de tpica alimentaci allctona pluvial, on s'hi ha format la Cova de les Grioteres. T un curs subterrani que circula 15 m per sota i apareix a la Font de les Goteres.

Entre altres parets de pedra vermella, i a causa del pas de la Riera de Tavrnoles al llarg del Sot Fosc, s'ha format un engorjat d'aigua en el punt conegut com el Pont de les Bruixes anomenat Gorg de Llitons.

Al Pla de Sant Feliuet de Savassona trobem un seguit de blocs de gres allats, despresos del Tur de Sant Feliuet, com la Pedra del Sacrifici, la Pedra del Dau i diferents Pedres Gravades. Sn blocs destacats enmig de conreus i de bosc, els quals donen testimoni dels efectes de l'activitat erosiva i al mateix temps de la presncia humana des de la prehistria, formant part del conjunt de jaciments arqueolgics que trobem a la zona.

El Coll de Romagats est incls en el Projecte d'inventari i catleg de getops i geozones de Catalunya.
L'erosi fluvial produda a la vall del Ter ha format, al desplomar-se els blocs de calcria dura, els cingles, de quasi dos-cents metres d'alada, de Tavertet i Montorer.

Als Cingles dels Munts trobem la mxima elevaci de l'Espai Natural de Savassona, concretament Els Munts amb aproximadament 860 metres. Continuant amb els Cingles dels Munts trobem els Cingles de Vilanova, on el seu punt ms elevat s el Puig del Far. Els Munts juntament amb el Puig del Far i el Pla de Brugueres ofereixen vistes cap al Nord del Pant de Sau i el Collsacabra i cap a l'Est de les Guilleries. 

 L'embassament de Sau .
Aprofitant el desnivell geogrfic que presenta el riu Ter en creuar les Guilleries s'hi van construir als anys 60 dos grans embassaments, el de Sau i el de Susqueda. D'aquests, noms el pant de Sau resta incls a l'mbit gestionat pel Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

La superfcie de la conca que nodreix d'aigua l'embassament de Sau s de 1.663 km2. D'aquesta superfcie, uns 1.520 km2 corresponen a la conca del riu Ter i dels seus afluents i de la resta, 138 km2 corresponen a d'altres drenatges naturals dels vessants de l'embassament i 5 km2 pertanyen a la superfcie inundada. La morfologia de l'embassament de Sau s allargada, la seva longitud mxima s de 18 km i l'amplada mxima s de 1,3 km, presenta amples sinuositats que segueixen meandres de l'antiga ribera del riu. En el tram de capalera, d'uns 13 km de longitud, el vas inundat t forma de  V  i no gaire fondria (menys de 30 m). Al darrers 4 km, a l'antic poble de Sant Rom de Sau, avui cobert per les aiges, l'amplada augmenta, aix com la profunditat (uns 60 m). Al final, l'embassament s'estreny novament a l'ltim quilmetre, fins a la presa, on trobem la mxima fondria, terica, de 75 m.

 Vegetaci .
Guilleries-Savassona es caracteritza per seguir la successi vegetal tpica de la muntanya mediterrnia que arrenca de la base amb la roureda submediterrnia a causa de la inversi trmica i que a mesura que superem la plana continua amb l'alzinar el qual dna pas novament a la roureda, ats que les Guilleries rep la influncia de la dorsal pluviomtrica. Finalment, a les parts obagues i en alguns indrets excepcionalment humits s'hi installen algunes freixenedes i fagedes. Cal destacar que els fons de vall amb torrents i cursos d'aigua permanents es cobreixen de boscos de galeria o forests de ribera, des de vernedes, omedes, salzeredes, etc. 

L'explotaci forestal constitueix un recurs econmic important a l'rea. La silvicultura ha suposat una important substituci d'espcies forestals, configurant aix un remarcable mosaic de boscos, des de castanyars fins a arbredes de conferes variades. 

Gaireb tres quartes parts del conjunt dels quatre municipis est cobert de bosc on el recobriment per capades s major o igual al 20% i, del terreny restant, ms de la meitat est ocupat per conreus. 
En resum, la coberta arbrada predomina de forma notable, bsicament grcies a l'aportaci que en fa el municipi vilanov, el qual t en total unes 5.100 ha de bosc que sn gaireb el 90% de la seva superfcie. 
La major riquesa florstica es concentra, doncs, en els dos ambients ecolgics tpics: les codines i cingleres i les riberes i obagues humides. En aquest sentit, les Guilleries forma part d'aquest pont biogeogrfic que uneix el Pirineu amb la Serralada prelitoral i que t en el Montseny-Montnegre un dels seus lmits meridionals. La singularitat del relleu orogrfic del masss de les Guilleries ha facilitat la pervivncia d'algunes espcies florstiques que altrament haurien desaparegut. 

L'alzinar s'estn des dels 500-600 m d'alada fins a cotes properes als 1.000 m. A les parts ms altes trobem l'alzinar muntanyenc que s un bosc on continua dominant l'alzina, per, a diferncia de l'anterior, al sotabosc es produeix una prdua d'espcies termfiles mediterrnies, sobretot arbusts i lianes, i un enriquiment en plantes tpiques de les rouredes submediterrnies. A nivell arbori, s'incorporen espcies de tendncia ms continental com el roure martinenc, la moixera o la blada. 

Les rouredes de roure martinenc, boscos de transici dels ecosistemes forestals medieuropeus cap als mediterranis, es localitzen a les parts ms baixes (fins els 500-600 m) a la plana i a la vall de Vilanova, a causa del fenomen de la inversi trmica, i reapareixen pel voltant dels 900 m, per sobre l'estatge de l'alzinar. s en aquesta mena de boscos on es troba l'excepcional melampir Melampyrum nemorosum ssp catalaunicum). A la zona de la plana, apareixen alguns rodals excepcionals de roure penol. Dins aquesta comunitat ja hi predominen ms les plantes de caire europeu. La pressi humana sobre la roureda ha afavorit el creixement del pi roig que conserva essencialment el substrat arbustiu i herbaci de la roureda per una mica ms empobrit en espcies. 

Ms amunt dels 900 m, en zones obagues, hi trobem les fagedes acidfiles. La fageda s una formaci boscosa ombrvola i humida on domina el faig i caracteritzada per un sotabosc pobre en composici florstica, a causa dels sls cids. En el marc de les Guilleries constitueixen bosquets excepcionals.

Dins dels estatges de vegetaci ja descrits hi trobem una forta substituci d'espcies arbries originals del pas per altres espcies interessants per a l'explotaci de la seva fusta. Els boscos de substituci ms importants de la zona sn les pinedes i les perxades (plantacions d'arbres prims i espessos) de castanyer. Els castanyers s'ubiquen a les obagues de les Guilleries, sobre els sls silcics. Tanmateix, les proves de caire silvcola que s'han anat fent al llarg dels anys ms algunes experincies amb continutat, fan que en algunes propietats hom hi pugui observar barreges de conferes extiques, com ara el pi insigne, la pcea i altres.

Prop de torrents i rieres, la vegetaci de ribera es representa mitjanant vernedes, freixenedes, gatelledes i en ocasions, avellanedes. Sn interessants les comunitats aqutiques i de ribera de la Riera Major i els seus afluents, especialment la Riera de Castanyadell, aix com el sector de Sant Andreu de Bancells, a la seva conca oriental, pels seus paisatges ferstecs.

Finalment, cal destacar la flora rupcola que s'arrapa a les parets de les cingleres. Es tracta de plantes molt especialitzades. En general, per la seva inaccessibilitat es conserven fora b. Hi trobem alguns elements florstics destacables com ara Saxifraga vayredana, Saxifraga granulata, Sempervivum tectorum, Sedum telephyium, Ramonda myconi, Juniperus phoenicea, etc.

L'rea que engloba el Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona ha vingut fora marcada per la masia com a unitat fsica i econmica que conjuga el bosc i, en segon terme, la pastura amb els aprofitaments agrcoles i ramaders. A aquestes condicions ambientals i humanes hi ha afavorit el manteniment de l'explotaci forestal, que cobreix un ventall divers de grandries, des de les petites explotacions fins a les mitjanes-grans.

Actualment, per, la davallada del sector primari est provocant l'abandonament de terres i explotacions, la qual cosa afecta negativament al manteniment dels boscos (neteja del sotabosc, control de plagues...). 
Tot i aix, a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, l'aprofitament forestal segueix jugant un paper rellevant. Ms de dos teros de la superfcie forestal est recoberta per l'alzina. La distribuci total del castanyer no sobrepassa el 10% de l'rea arbrada. El pi pinyer domina alguns indrets de Savassona i de la part de ponent de la vall de Vilanova de Sau, i tant el faig com les dems conferes s'ubiquen al Sud-Est del lmit del consorci. 

 Fauna .
A l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona entren en contacte la regi mediterrnia i la regi eurosiberiana o centreeuropea, la qual cosa li confereix trets bioclimtics excepcionals. 
Els ocells forestals constitueixen un dels principals patrimonis de la zona amb espcies remarcables com l'esparver i l'liga marcenca que nia a la zona, procedent de l'frica. Tampoc hi manquen petits mamfers com la rata sellarda o l'esquirol i les espcies ms comunes com la guineu, la geneta i el porc senglar. 
Els boscos semicaducifolis (rouredes seques de roure martinenc) i l'alzinar muntanyenc constitueixen la comunitat de trnsit per excellncia entre els ambients biogeogrfics mediterrani i centreeuropeu. La seva presncia a les Guilleries-Savassona s abundant, constituint un dels bitops ms importants. En aquests boscos hi abunden espcies com ara el rossinyol, el raspinell, les mallerengues i el pica-soques blau, el cucut i el gamars. Els rptils caracterstics d'aquests ambients boscosos sn el llangardaix verd i la serp d'Esculapi. Altres espcies caracterstiques d'aquest bosc sn l'eri com, el talp roig, el talp muntanyenc i el lir gris, espcie no massa freqent ja que, flagells dels conreus, va ser capturada fa uns anys i que encara no s'ha recuperat totalment.

El bosc de pi roig s propi d'un un ambient de carcter migeuropeu munt, amb tendncies submediterrnies, forest de transici entre l'element purament centreeuropeu i el ms mediterrani. Els ocells nidificants ms abundants sn el pit-roig, el cargolet, el bruel, la merla, el tallarol de casquet, el mosquiter pllid, les mallerengues, el pins, etc. Altres ocells habituals a la pineda sn el picot garser i el trencapinyes que tenen en aquestes pinedes el lmit latitudinal ms baix. Tamb sn corrents els mussols banyuts, els crvids... Cal destacar tamb la rara presncia del gat salvatge, espcie tpicament forestal.

Els representants ms caracterstics de la fageda, amb densitats poblacionals baixes, per, sn la mallerenga d'aigua, l'aligot vesper, el pins borroner, el picot garser gros i la becada, sent aquesta ltima abundant als llindars del bosc i a l'hivern. Aquest ambient no s tan favorable a la presncia dels petits mamfers com altres boscos caducifolis. Hi sn representats l'eri com, la musaranya menuda i musaranya cuaquadrada, l'esquirol, la rata cellarda, el talp muntanyenc i el talp.

La castanyeda es troba a les Guilleries en forma de plantacions monoespecfiques. Sn tradicionals per a aquestes explotacions forestals els cicles de tallada curta i aclarides cada 5 anys, implicant la supressi lenta dels peus productors de llavors i les estassades del sotabosc, fet que es reflecteix en la poca diversitat faunstica que es troba associada a aquests ambients.

Les plantacions de pollancres o plataners, pobres en sotabosc, amb arbres que presenten una escora molt llisa, sense fissures o altres accidents a l'escora que permetin l'establiment d'entomofauna, base alimentria per a moltes espcies d'aus, o el propi establiment de nius, presenten una baixa diversitat faunstica.

Els prats i matollars es troben associats a les masies existents, representant actualment un percentatge molt baix de la superfcie total de l'espai. Hi trobem espcies que conviuen b amb els ambients ruderals i que troben aliment en els conreus propers. Podem citar com a caracterstics d'aquests ambients el trist, el bitxac, el cruixidell, l'estornell, la cuereta blanca i les gralles. I entre els mamfers el teix, el conill i el talp com.

Les cingleres conformen el bitop ms caracterstic de l'rea de les Guilleries-Savassona, sobretot al sector de Savassona. La fauna ms caracterstica s l'ornitofauna rupcola, que no es caracteritza per ser molt diversa, sin per les adaptacions a l'hbitat, i les aus rapinyaires com el falc, el duc i l'aufrany. 
Els ocells aqutics, especialment gavi argentat, el corb mar gros, l'nec coll-verd i el bernat pescaire tenen, en aquest tipus d'embassaments, una zona aqutica interior de destacable importncia. 
Hi trobem ocells nidificants com l'nec coll-verd, la polla d'aigua, el gavi argentat, que sol pondre els ous a les platges sorrenques de l'embassament, el blauet que nia als forats excavats als marges de terra.

Dels ocells de pas destaquen tres grups: el dels ardids, grup en qu es troben el martinet blanc, el bernat pescaire i el martinet de nit, aix com algunes espcies d'necs, la fotja o les anomenades aus lmicoles com ara la xivitona, el corriol o la siseta.

Un altre ambient molt interessant sn les basses que hi ha escampades per tota la muntanya i que constitueixen un refugi per a una bona diversitat d'amfibis com el trit verd, el gripau, la salamandra o la granota. 
Guilleries-Savassona alberga una representaci mplia de boscos de ribera, sobretot al sector Guilleries, ja que la Riera Major i les rieres i torrents que hi van a parar, conformen una extensa xarxa hidrolgica, que t associada la verneda com a bosc de ribera.

La importncia d'aquest hbitat tamb radica en la seva funci de corredor biolgic per a molts mamfers, que tot i que no tenen aquest bitop com hbitat propi, s que es troben relacionats amb ell. Un fet destacat s la presncia de petits mamfers com la musaranya d'aigua i la rata d'aigua, per tamb la del vis americ. 

Finalment, destacarem la fauna associada a les masies i a les bardisses semblant a les que trobarem en molts indrets de Catalunya.

 Histria/Ocupaci humana .
La histria dels primers habitants de la regi s el resultat d'una fusi entre caadors i nmades que devien aprofitar els abrigalls naturals. Un seguit d'excavacions i estudis a les balmes i abrigalls de la vall de Sau com ara el Cingle Vermell i les balmes de Bol han aportat dades sobre la presncia humana al paleoltic. Els meglits i tombes com els de Puigsseslloses a Folgueroles proven la continutat en el neoltic. Durant el primer millenni abans de Crist la cultura del bronze penetr a la zona on abundaren els poblats fortificats com ho proven les excavacions al Castellet de Folgueroles. L'agricultura i l'estabilitat del poblament queda palesa en restes com el sepulcre de mas Palou. Durant l'poca dels ibers s la tribu dels ausetans la que es va estendre per la zona. Aquesta tribu gaud d'autonomia fins que hagu de lluitar contra els cartaginesos primer i desprs contra els romans abans aquests no fossin assimilats entre el 183 i el 110 aC i obligats a viure a les planes. Els poblats ausetans fins ara coneguts sn, en la seva majoria, poblats fortificats, situats en punts estratgics de control del territori.

La romanitzaci de la zona fou total amb l'obertura de la via romana que baixava des de coll d'Ares pel Collsacabra fins a Vic. Avui, entre els indrets ausetans cal esmentar El Casol de Puigcastellet de Folgueroles.

La introducci del cristianisme avanat el segle IV a tot el llarg del segle V fou un nou motiu per reforar la primacia de la ciutat de Vic i crear una ona d'influncia a tota la comarca, fet que permet crear parrquies suburbanes com la de Tavrnoles i moltes altres que es degueren refer desprs de la represa cristiana el 879 acabada la reconquesta contra els sarrans. L'organitzaci definitiva de la comarca de Vic fou obra personal del compte Guifr el Pils amb una repoblaci i reorganitzaci social que promogu la creaci de les primeres entitats municipals com ara Sant Juli de Vilatorta (885), Savassona (890) o Folgueroles (915), entre les primeres. Aix des de l'origen el comtat d'Osona va quedar vinculat al comtat de Barcelona tot i que tingu alguns comtes propis com Ermengol I d'Osona (939-943). En canvi, el vescomtat si que tingu una certa influncia en el patrimoni a Casserres i Savassona.

L'acci dels monestirs es feu sentir poc desprs de l'any 1000 amb exemples com el de Sant Pere de Casserres i els alous de Folgueroles. La consolidaci del feudalisme feu nixer i crixer els llogarrets de les Guilleries-Savassona com ho palesen les esglsies romniques de Sant Rom de Sau, Tavrnoles, Vilalleons, etc. L'estructura feudal feia que la terra es fraccions en mltiples petites explotacions on els pagesos no podien fer sin malviure i els nous masos es feren gaireb sempre rompent terres noves o doblant els masos antics. En tot cas la zona s prou rica en mostres d'aquest assentament dispers medieval, fet que propici la construcci d'esglesioles allades com la de Sant Andreu de Bancells i d'altres. Tanmateix, aquesta puixana d'ocupaci del territori va tenir una gran davallada amb la pesta negra, iniciada el 1348 i repetida amb ms o menys virulncia al llarg del segle XIV. El procs de formaci de les grans cases pairals es feu a partir dels masos rnecs per part d'aquells que sobrevisqueren a la pesta i el despoblament.

La Guerra del Remences compresa entre els anys 1460 i 1486 no noms marc l'etapa feudal sin que seria l'inici d'un dels flagells que ms va afectar la comarca: el bandolerisme que s'inicia pels volts del 1525. Un fenomen que a la comarca va tenir un peculiar paper amb figures gaireb mtiques com Perot Rocaguinarda que actu entre el 1602 i el 1611. Tamb cal destacar la caa de bruixes entre el 1618 i 1622 que process no menys de 50 dones venes de diversos pobles com Vilalleons.

Les posteriors guerres contra el francesos tingueren escenaris propis, especialment al Collsacabra. L'oposici de la Plana de Vic contra Felip V provoc que els partidaris de l'arxiduc Carles d'ustria rebessin arreu el nom de "vigatans". Els llargs anys de pau que seguiren a la guerra de Successi i a la implantaci del sistema borbnic a partir del 1714 permeteren la represa de la creixena demogrfica i industrial aix com de les petites indstries com la dels terrissaires de Sant Juli de Vilatorta.

A partir de mitjans del segle XVIII es renovaren la majoria d'esglsies amb retaules artstics com els de Vilalleons i altres. El segle XIX comen s temps de recessi econmica per l'ocupaci francesa. Els carlins foren molt de temps amos de la muntanya mentre la vall del Ter es preparava per a un important desenvolupament industrial txtil. Mentre la vida rural iniciava el seu declivi cap a mitjans de segle, assolint el seu punt lgid a mitjans del segle XX.

La demanda d'energia elctrica els anys posteriors a la postguerra faria iniciar les obres del pant de Sau el 1958 i configuraria l'actual paisatge de la regi, la bellesa i singularitat del qual ja va fer que el 1963 la Diputaci de Barcelona l'inclogus en el seu catleg d'espais naturals protegits tot i que la seva protecci legal definitiva no s'inici fins a finals del segle XX. 

 Patrimoni construt .
El patrimoni construt recull els vestigis d'altres poques tal i com han arribat als nostres dies. Des del rastre dels primers pobladors, ibers ausetans, al cim d'alguns turons, a Puig Castellet (Folgueroles) i a Sant Feliuet de Savassona (Tavrnoles), fins a l'arquitectura popular de les masies escampades per tot el territori. Les restes actuals de moltes d'elles es remunten al segles XVII i XVIII. Molts dels elements histrics se situen en punts elevats amb grans panormiques.

La presncia humana durant l'edat mitjana (s. X a s. XIV) es reconeix en algunes construccions com el pont de la Malafogassa, els molins i algunes ermites. La construcci de la presa va inundar el poble de Sant Rom. Pels volts dels anys 50 es va construir, de nova planta, el poblat de Sau Nou amb la finalitat d'allotjar els treballadors de la presa. Posteriorment noves construccions han aparegut dins d'aquest mbit, per la majoria de les obres sn reformes i millores de les edificacions tradicionals. Algunes edificacions sn dotacions en el sentit de servei d's pblic, encara que generalment tamb hi ha la residncia del titular. Les installacions ramaderes, sovint realitzades amb materials precaris o poc integrats en el paisatge, acostumen a formar part agregada de les masies encara que tamb n'hi ha de totalment autnomes.

A l'entorn de les masies sol haver-hi una zona de conreu i/o de prats, en molts casos s'ha perdut quan s'ha abandonat l's agrari o, en d'altres, s'han reconvertit en jardins de segones residncies. Aquests clars enmig del bosc compleixen una funci en el manteniment de l'equilibri de l'ecosistema que es posa en perill quan van desapareixent.

La valoraci del patrimoni s essencial no solament pel seu inters histric i en alguns casos arquitectnic, sin tamb, i fonamentalment, per la funci de cura/s del territori. L'ocupaci del sl est profundament relacionada amb les seves condicions fsiques, la mesura ptima d'explotaci del territori ve definida per la ubicaci de les edificacions (emplaaments i distncies entre si).
== 
Activitats econmiques == 
Tradicionalment tots els municipis inclosos dins de l'espai natural han tingut una activitat agrria de tipus familiar. Actualment es pot constatar com les Explotacions Familiars Agrries (EFA) encara tenen continutat i forta presncia a la zona. No obstant aix, durant els darrers anys s'ha iniciat la installaci d'algunes explotacions ramaderes de grans dimensions, les quals tenen un funcionament totalment invers al de les EFA, disposant de m d'obra assalariada i de ms capital d'inversi que els permet reorientar l'activitat en funci dels interessos comercials.

Un dels fets ms remarcables s que (en el cas de les explotacions de l'espai natural) Vilanova de Sau i Tavrnoles sn els municipis que tenen, amb gran diferncia, un major nombre d'explotacions agrries. 
Les dimensions de les explotacions sn molt diverses en tot l'mbit tot i que, a grans trets, existeix una predominncia de les explotacions amb una superfcie total d'entre 1 i 20 ha i d'entre 50 i 100 ha. Respecte la dimensi de les explotacions segons la Superfcie Agrria til (SAU), les dimensions mitjanes es mouen usualment entre 2 i 50 ha.

El rgim de tinena de les explotacions agrries que predomina en la totalitat de l'mbit s el de propietat, encara que a Tavrnoles i a Folgueroles sobresurt el d'arrendament. En general, ms del 50% dels treballadors de les explotacions sn membres de la famlia i, de forma predominant, es dediquen a temps complet a l'explotaci.

Entre els cultius desenvolupats al municipi de Folgueroles predominen els cereals, principalment blat, per sobre dels farratges, compostos per alfals. A Sant Juli de Vilatorta, a l'igual que a Folgueroles, s remarcable el pes dels cereals en el total de terres cultivades. Pel que fa als municipis de Tavrnoles i Vilanova de Sau es dna una predominncia clara de cultius de farratges, on es destaquen sobretot el rai-gras, l'alfals, el blat de moro i les barreges de farratge. Tamb es cultiva en menor grau el nap farratger i els cereals (blat i ordi). Al municipi de Vilanova de Sau s'hi ubica una explotaci que desenvolupa un cultiu de planta ornamental, concretament, arbres de Nadal. 

La ramaderia s una activitat que encara es desenvolupa amb dinamisme dins de l'Espai Natural Guilleries-Savassona. Aquest fet s pals sobretot als municipis de Tavrnoles i de Vilanova de Sau, on poc ms del 60% de les explotacions agrries tenen ramaderia. Aquestes es dediquen sobretot al bestiar bov i al porc. 
El nombre de caps de bestiar ms elevat dins de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona es dna dins del sector porc, i concretament als municipis de Tavrnoles i de Vilanova de Sau. El sector bov, practicat majoritriament en extensiu, tamb t un pes fora significatiu, destacant sobretot al municipi de Tavrnoles. 
Una part de la ramaderia bovina que es produeix als municipis inclosos en l'mbit de l'espai natural gaudeix de la certificaci de qualitat com a Vedella dels Pirineus Catalans. Una altra denominaci de qualitat que gaudeix la zona de l'espai natural s la de la Llangonissa de Vic. Tamb existeix una darrera certificaci de qualitat mitjanant l'elaboraci de productes d'agricultura o de ramaderia ecolgica, que gaudeix una de les explotacions ramaderes de l'espai.

L'Espai Natural de les Guilleries-Savassona inclou dins dels seus lmits una superfcie arbrada del voltant de 7.100 ha, de les quals un 80%, aproximadament, pertanyen a explotacions forestals. 
Els boscos s'empren tamb com a complement de l'activitat econmica de les masies de la zona, mitjanant l'explotaci dels recursos del bosc: llenya, fusta, carb, pinyes, glans, bolets, caa, etc. Una darrera funcionalitat del bosc s la seva utilitzaci com a zones de pastura. Aquesta activitat es troba fora present als municipis de Tavrnoles i de Vilanova de Sau, on s'hi deixen pasturar principalment els ramats de vaques de carn, d'ovelles i de cabres.

Dins l'rea de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona existeixen tres explotacions mineres en actiu. 
La coberta forestal, les cingleres dretes i majestuoses i l'embassament de Sau sn alguns dels trets paisatgstics que esdevenen atractius als forasters que s'apropen a aquests paratges. 
Al 1997 es va presentar el Pla Estratgic Turstic de la Vall de Sau-Collsacabra. Posteriorment, l'any 1998, es va constituir el Consorci per a la Promoci Turstica de la Vall Sau-Collsacabra que inclou, entre d'altres, Vilanova de Sau, Folgueroles, Sant Juli de Vilatorta i Tavrnoles. Es pretn, com a objectiu principal, dinamitzar l'afluncia turstica a la zona i consolidar-la com a un clster turstic important. 
Les principals activitats sn els esports nutics al pant de Sau, les rutes amb BTT, rutes botniques, rutes de trekking, turisme familiar i les activitats relacionades amb els cingles: escalada, vol en globus, etc.

 Enllaos externs .
Web de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona;
Imatges de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona;

 Categories .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377374" title="Reproductibilitat" nonfiltered="895" processed="889" dbindex="145901">
La reproductibilitat d'un experiment preveu la possibilitat de repetir-lo per part d'un equip diferent del primer que el va fer, en condicions similars, per mirar de comprovar si els resultats coincideixen. s un dels pilars del mtode cientfic, ja que una teoria i els seus exemples han de poder repetir-se i reproduir-se en contextos variats per mirar d'aplicar-la a mbits nous i avanar a partir d'ella en el coneixement, s a dir, un postulat cientfic ha de ser reproductible per tal de poder ser compartit per la comunitat i no quedar-se en l'especulaci personal.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377380" title="Gratitud" nonfiltered="896" processed="890" dbindex="145902">


La gratitud s un sentiment positiu que experimenta la persona que ha rebut un b o un favor d'una altra persona. Inclou un deute moral cap a aquella persona i el reconeixement de la vlua de la seva ajuda. La gratitud refora els llaos socials, ja que lliga els individus per les seves accions i per tant refora el sentiment de pertinena. La persona que rep la gratitud millora la seva autoestima, perqu veu valorats els seus actes. Segons la psicoanlisi, s el sentiment oposat a l'enveja (Melanie Klein).

Formalment, es pot expressar la gratitud amb frmules de cortesia, com "grcies". S'usa desprs de demanar un favor o donar una ordre (amb la frmula de "si us plau") per expressar l'evidncia que el desig ha estat satisfet. El donant respon "de res" per treure imporncia al deute, ja que una gratitud excessiva pot desembocar en emocions negatives, en el sentit que la persona ajudada pensa que ha de pagar el deute i est intranquilla fins que ho aconsegueix o b experimenta sentiment d'inferioritat.

En el context religis, hi ha pregries especfiques per agrair la divinitat els seus dons (comenant pel de la vida) i fins i tot festivitats (com el Dia d'acci de grcies), que poden incloure ofrenes i cntics.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377381" title="FC Thun" nonfiltered="897" processed="891" dbindex="145903">

El Fussballclub Thun 1898 s un club sus de futbol de la ciutat de Thun.

 Histria .
El FC Thun va ser fundat l'1 de maig de 1898.

Va jugar a la Nationalliga B els anys 1946-50,1953/54, 1955-70 i 1997-2002; i a la Nationalliga A de 2002 a 2008.

 Futbolistes destacats .
 Patrick Bettoni;
 Johan Berisha;
 Pascal Cerrone;
 Fabio Coltorti;
 Armand Deumi;
 Gregory Duruz;
 Alexander Frei;
 David Pallas;
  Milaim Rama;
 Michel Renggli;
 Marco Streller;
 Reto Zanni;
 Mauro Lustrinelli;
 Baykal Kulaksizoglu;
 Ljubo Milicevic;
 Eldin Jakupovi ;
 Antnio Carlos dos Santos;
 Adriano Pimenta;
 Gelson Rodrigues;
 Jos Gonalves;
 Yao Aziawonou;
 Yao Junior Snaya;
 Percy Olivares;

 Enllaos externs .
Web oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377385" title="FBK Kaunas" nonfiltered="899" processed="892" dbindex="145905">

El FBK Kaunas s un club de futbol litu de la ciutat de Kaunas.

 Histria .
Evoluci del nom:
1960 : Banga Kaunas;
1990 : FBK Kaunas;
1999 : FK Zalgiris Kaunas;
2000 : FBK Kaunas;

El 1993 se li afeg una secci de beisbol, d'aqu el nom de FBK, ms tard separada en el club BK Lituanica Kaunas.

 Futbolistes destacats .
  Ricardas Beniusis;
  Orestas Buitkus;
  Darius Gvildys;
  Kestutis Ivaskevicius;
  Tomas Kancelskis;
  Andrius Ksanavicius;
  Saulius Mikoliunas;
  Martin Petras;
  Fernando Screpis;
  Ludek Straceny;
  Andrius Velicka;
  Marius Zaliukas;

Palmars.
Lliga lituana de futbol;
 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2006, 2007;

Copa lituana de futbol;
 2002, 2004, 2005, 2008;

Supercopa lituana de futbol;
 2002, 2004, 2006;

Lliga bltica de futbol;
 2008;

Enllaos externs.
Web oficial ;
Web de seguidors  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377392" title="FK Ekranas Panev?ys" nonfiltered="900" processed="893" dbindex="145906">

El FK Ekranas Panev ys s un club de futbol litu de la ciutat de Panev ys.

 Palmars .
Lliga lituana de futbol: 4;
 1985, 1993, 2005, 2008;

Copa lituana de futbol: 3;
 1985, 1998, 2000;

Supercopa lituana de futbol: 2;
 1998, 2006;

 Futbolistes destacats .
Marius Stankevi ius (al Brescia el 2001);
Edgaras  esnauskis (al Dynamo Kiev el 2002);
Deividas  esnauskis (al Dynamo Moscou el 2000);
Vaidotas lekys (al FC Wil el 1993);
Egidijus Majus (al Zenit St Petersburg el 2004);
Darius Gleveckas (al Shakhtar Donetsk el 1998);
Mantas Sav nas (al Novotroick Nosta el 2008);

 Enllaos externs .
Web oficial;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377395" title="Vocal quasioberta central" nonfiltered="901" processed="894" dbindex="145907">


La vocal quasioberta central s un tipus de so vocal utilitzat en alguns parlars. El smbol de l'Alfabet Fontic Internacional que representa aquest so s , com la lletra a girada al revs.

 Caracterstiques .
 T el primer grau d'obertura, semioberta, que significa que la posici de la llengua s similar a una vocal oberta per lleugerament ms estreta.
 El punt d'articulaci s central, s a dir que la llengua se situa a mig cam entre una vocal anterior i una posterior.
 El carcter d'arrodoniment s indefinit.

Utilitzaci.
En catal representa el so especialment obert de la vocal neutra que es dna en catal barcelon i alguers en lloc del so estndard , per exemple  i .


En altres llenges:
 Alemany: der ; ;
 Angls (alguns dialectes): cup ;
 Portugus: vida .

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377397" title="FK algiris Vilnius" nonfiltered="902" processed="895" dbindex="145908">

El FK algiris Vilnius s un club de futbol litu de la ciutat de Vilnius.

 Histria .
Evoluci del nom:
1947 : Dinamo Vilnius;
1948 : Spartakas Vilnius;
1962 : algiris Vilnius;
1993 : FK algiris-EBSW Vilnius;
1996 : FK algiris Vilnius;

 Palmars .
Lliga lituana de futbol: 3;
 1991, 1992, 1999;

Copa lituana de futbol: 5;
 1991, 1993, 1994, 1997, 2003;

Supercopa lituana de futbol: 1;
 2003;

Segona divisi de la Lliga sovitica de futbol: 1;
  1982;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web no oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377398" title="Girlschool" nonfiltered="903" processed="896" dbindex="145909">

Girlschool s un grup britnic de heavy metal conformat solament per dones, originries del moviment NWOBHM (New Wave of British Heavy Metal).

Van gaudir algun xit comercial a inicis dels vuitanta, encara que en l'actualitat tenen una slida base de fantics i sn la inspiraci de moltes bandes de rock conformades solament per dones.

 Biografia .

Al desembre de 1978, van llanar el seu primer senzill, "Take it all away", que va causar inters en l'equip de Motrhead, el que va fer que Girlschool acompanys a dita agrupaci en la gira del seu disc Overkill, el 1979. El seu primer lbum va veure la llum a l'any segent, i es va titular Demolition. D'ell es van desprendre els reeixits singles "Emergency" i "Race with the Devil". Aquest xit comercial les va dur a fer gires amb bandes com Uriah Heep i Black Sabbath.

Al 1981 es van reunir de nou amb Motrhead, per a gravar el senzill "Please Don't Touch", que va fer part del disc Hit and Run, i les va dur a sortir novament de gira, aquesta vegada amb Rush.

A partir d'aquest moment, van comenar a presentar-se alguns canvis en l'alineaci. Al 1983 van llanar el disc Play Dirty, que va tenir bona acollida en els Estats Units.

Desprs van venir dos discos ms, Running Wild de 1985 i Girlschool de 1992, acompanyats de la seva respectiva gira.

 Actualitat .

En el 2000 es va llanar l'lbum Not that Innocent. Des de llavors han fet presentacions en festivals i gires, amb artistes com Alice Cooper, Twisted Sister, i girant novament amb Motrhead.

Per sis anys, la vocalista i guitarrista Kelly Johnson va lluitar contra el cncer abans de la seva mort, el 15 de juliol de 2007.

 Discografia .

 lbums d'estudi .
Demolition (1980) ;
St. Valentine's Day Massacre EP (1981) ;
Hit and Run (1981) ;
Screaming Blue Murder (1982) ;
Play Dirty (1983) ;
Running Wild (1984) ;
Nightmare at Maple Cross (1986) ;
Take a Bite (1988) ;
Girlschool (1992) ;
Not That Innocent: 21st Anniversary (2002) ;
Very best of Girlschool (2002) ;
Believe (2004);
Legacy (2008);

 lbums en directe .
Girlschool Live (1996) ;
Girlschool Live: King Biscuit Flower Hour (1996) ;
Race With The Devil Live (2000) ;

Compilacions.
 Cheers You Lot! (1989);
 The Collection (1991);
 From the Vaults (1994);
 Emergency  (1997);
 The Very Best of Girlschool (2002);
 Wild at Heart (2006);
 The Singles (2007);

Altres publicacions.
 St. Valentine's Day Massacre (amb Motrhead) EP (1981) Bronze Regne Unit #5;
 The Second Wave: 25 Years of NWOBHM (amb Oliver/Dawson Saxon i Tygers of Pan Tang) (2003);

Canons d'xit.
 Race With The Devil" (1980) Regne Unit #49;
 Hit And Run (1981) Regne Unit #32;
 C'Mon Let's Go (1981) Regne Unit #42;

Videografia.
Girlschool - Live In London (2005);

Curiositat.
 El grup sovint es vesteix amb jaquetes negres de cuir, que va servir d'inspiraci a The Donnas.

 Enllaos externs .
Web oficial;
Pgina oficial del Myspace;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377400" title="Barranc de la Boga" nonfiltered="904" processed="897" dbindex="145910">

El Barranc de la Boga s un barranc del terme actual d'Isona i Conca Dell i del antics de Sant Rom d'Abella i Conques.

Es forma en el vessant sud-oest del Tossal de la Collada (de 671 m. alt), a uns 645 m. alt., al sud-oest del poble de Sant Rom d'Abella, i de primer en marxa cap al nord-oest, per tot seguit girar prcticament 90 i encarar la direcci sud-oest i sud-sud-oest, entrant de seguida dins de l'antic terme de Conques, que ja no deixar. Discorre per ponent de la vila d'Isona, marcant la vall que separa la carena on hi ha el santuari de la Mare de Du de les Esplugues d'aquella per on passa la carretera LV-5113 (la que mena a Sant Rom d'Abella).

Sempre en direcci sud-sud-oest, arriba a sota mateix de la crulla de les carreteres C-1412bz (antic traat de la de Ponts a Tremp) i l'esmentada carretera de Sant Rom, i continua sempre en la mateixa direcci cap una zona intermdia entre Conques i Isona. Al cap poc es vessa en el riu de Conques, al sud-est de Conques i al sud-oest d'Isona, per ms a prop de la primera vila que no pas de la segona.

Durant el seu curs, el barranc de la Boga rep l'afluncia de pocs barrancs ms, la major part curts i sense nom conegut fora de l'mbit estricte del seu entorn. El seu recorregut s, aprocimadament, de 3,5 quilmetres.

El seu nom prov, sens dubte, del fet que una part del seu curs devia transcrrer per una boga, s a dir, un terreny conreable guanyat al bosc. El mot boga s un dels mots catalans d'origen cltic, i cont una arrel que significa guanyar.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377406" title="FK Atlantas Klaip?da" nonfiltered="905" processed="898" dbindex="145911">

El FK Atlantas Klaip da s un club de futbol litu de la ciutat de Klaip da.

 Histria .
Evoluci del nom:
1962 : FK Granitas Klaip da;
1992 : FK Granitas-Aras Klaip da;
1993 : PSK Aras Klaip da;
1995 : FK Atlantas Klaip da;

 Palmars .
Lliga lituana de futbol: 4;
 1978, 1980, 1981, 1984;

Copa lituana de futbol: 6;
 1977, 1981, 1983, 1986, 2001, 2003;

 Enllaos externs .
Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377415" title="FK V?tra" nonfiltered="906" processed="899" dbindex="145912">

El FK V tra Vilnius s un club de futbol litu de la ciutat de Vilnius.

 Histria .
Evoluci del nom:
1996 : FK V tra Rudiskes;
2004 : FK V tra Vilnius, en canviar de ciutat;

 Futbolistes destacats .
  Clment Beaud;
  Aidas Preikaitis;
  Andrius Skerla;
  Darvydas ernas;
  Donatas Vencevi ius;

Enllaos externs.
Web oficial;
Perfil a la federaci;
Perfil a la UEFA;
Web de seguidors;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377433" title="Tautoga" nonfiltered="907" processed="900" dbindex="145913">

 Tautoga  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Tautoga onitis   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mitchill S. L. 1814. Report, in part, of Samuel L. Mitchill, M. D., ... on the fishes of New-York. Nova York. Rept. Fish N. Y. . 1-28.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377434" title="Running Wild" nonfiltered="908" processed="901" dbindex="145914">

Running Wild s un dels pares de power metal, la banda va ser feta el 1976; sorgits a l'Alemanya a mitjans de la dcada de 1980 juntament amb Helloween, Rage, Grave Digger, etc. El grup s'ha instaurat en el metal mundial com el primer grup de "metal pirata", un concepte que van prendre amb el llanament de Under Jolly Roger el 1987 (abandonant aix la imatge satnica que duien anteriorment). La banda encara s en actiu.

Membres.
Membres actuals.
Rolf Kasparek (tamb anomenat Rock'N'Rolf) - Veu, guitarra;
Peter Jordan - Guitarra;
Peter Pichl - Baix;
Matthias "Metalmachine" Liebetruth - Bateria;

Antics membres.
Guitarra
Uwe Bendig (1976-84);
Gerald "Preacher" Warnecke (1984-85);
Michael "Majk Moti" Kupper (1985-90);
Axel "Morgan" Kohlmorgen (X-Wild) (1990-93);
Thilo Hermann (Grave Digger, ex-Holy Moses, ex-Faithful Breath, ex-Risk) (1994-01);
Bernd Aufermann (Angel Dust) (2002-04);

Baix
Jrg Schwarz (1976);
Carsten David (1976-79);
Matthias Kaufmann (1980-83);
Stephan Boris (1984-87);
Jens Becker (Grave Digger, X-Wild) (1987-92);
Thomas "Bodo" Smuszynski (ex-U.D.O., ex-Darxon) (1992-02);

Bateria
Michael Hoffmann (1976-82);
Wolfgang "Hasche" Hagemann (1982-87);
Stefan Schwarzmann (ex-Helloween, Paradox, ex-X-Wild, ex-Accept, ex-U.D.O., ex-Voice) (1987-88, 1992-93);
Ian Finlay (ex-Justice, ex-Demon Pact) (1988-90);
Jrg Michael (Stratovarius, ex-Saxon, Unleashed Power, ex-Axel Rudi Pell, ex-Avenger, ex-Rage, ex-Grave Digger, ex-Mekong Delta, ex-Tom Angelripper, ex-Headhunter) (1990, 1994-98);
Rudiger "A.C." Dreffein (1990-92);
Christos "Efti" Efthimiadis (1998-00);
Angelo Sasso (2000-02);

Discografia.
lbums d'estudi.
 Gates to Purgatory (1984);
 Branded and Exiled (1985);
 Under Jolly Roger (1987);
 Port Royal (1988);
 Death or Glory (1989);
 Blazon Stone (1991);
 Pile of Skulls (1992);
 Black Hand Inn (1994);
 Masquerade (1995);
 The Rivalry (1998);
 Victory (2000);
 The Brotherhood (2002);
 Rogues en Vogue (2005);

lbums en directe.
 Ready for Boarding (1988);
 Live (2002);

Compilacions.
 The First Years of Piracy (1991);
 The Story of Jolly Roger (1998);
 20 Years in History (2003);
 Best of Adrian (2006);

Singles i EPs.
 "Victim of States Power" (1984);
 "Bad to the Bone" (1989);
 "Wild Animal" (1990);
 "Little Big Horn" (1991);
 "Lead or Gold" (1992);
 "The Privateer" (1994);

Split releases.
 Death Metal (1984);

Versions de tribut.
 The Revivalry - A Tribute to Running Wild (2005);
 Rough Diamonds - A Tribute to Running Wild (2005) (disponible com a descrrega gratuta des de la web oficial);

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Pgina MySpace de Running Wild;

Referncies.
 Running Wild a allmusic.com;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377447" title="Penya Alta (la Pobla de Crvoles)" nonfiltered="909" processed="902" dbindex="145915">

La Penya Alta s una muntanya de 1.016 metres que es troba entre els municipis de Vilanova de Prades a la Conca de Barber i de la Pobla de Crvoles a les Garrigues.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377448" title="Penya Alta (Castellv de Rosanes)" nonfiltered="910" processed="903" dbindex="145916">

La Penya Alta s una muntanya de 377 metres que es troba al municipi de Castellv de Rosanes a la comarca del Baix Llobregat.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377452" title="Punta del Marc" nonfiltered="911" processed="904" dbindex="145917">

La Punta del Marc s una muntanya de 913 metres que es troba al municipi de La Pobla de Crvoles a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377453" title="Punta del Moliner" nonfiltered="912" processed="905" dbindex="145918">

La Punta del Moliner s una muntanya de 901 metres que es troba al municipi de Vilanova de Prades a la comarca de la Conca de Barber.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377454" title="Punta del Pon" nonfiltered="913" processed="906" dbindex="145919">

La Punta del Pon s una muntanya de 892 metres que es troba al municipi de Vilanova de Prades a la comarca de la Conca de Barber.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377455" title="Disc" nonfiltered="914" processed="907" dbindex="145920">

 Anatomia:
 Disc intervertebral: cartlag situat entre les vrtebres.

 Astronomia:
 Disc de creixement: estructura formada per material difs en moviment orbital al voltant d'un cos central.
 Disc dispers: regi del sistema solar.
 Disc galctic: regi de les galxies espirals que cont la major part dels estels.
 Disc protoplanetari o circumestelar: agrupaci de material al voltant d'una estrella jove.

 Esports:
 En atletisme, un disc s un artefacte de fusta o d'un altre material rgid, de forma lenticular i amb una vora metllica, amb el qual s'efectua la prova de llanament de disc. ;
 En hoquei sobre gel, un disc s un cos cilndric de cautx que els jugadors impulsen amb l'estic.

 Geometria:
 S'anomena disc (geometria) a un cilindre la base del qual s molt gran respecte a la seva altura.

 Imatge i so:
 Disc de Nipkow: dispositiu mecnic que permet analitzar una escena de manera ordenada.
 Disc fonogrfic: lmina circular, generalment de clorur de polivinil, per a enregistrar i reproduir so de manera analgica. Per extensi, s'anomena "disc" a una obra musical enregistrada en qualsevol suport.
 lbum: collecci de canons o composicions musicals relacionades entre si i que sn distribudes al pblic.
 Single;
 Informtica:
 Disc dur o disc magntic: dispositiu de memria secundria on s'hi emmagatzemen grans quantitats d'informaci.
 Disc flexible: dispositiu porttil d'emmagatzemament de dades de capacitat reduda.
 Disc virtual: espai d'emmagatzemament remot.

 Tecnologia:
 Disc de trencament: disc installat en els recipients a pressi que es trenca quan aquesta s excessiva i permet que surti el fluid de l'interior sense esbotzar el recipient. ;
 Disc ptic: suport d'informaci giratori que cont dades enregistrades de forma digital i llegibles per un procediment ptic.
 Disc compacte (CD): disc ptic utilitzat per a l'emmagatzematge de dades, de capacitat inferior a un DVD.
 Disc Verstil Digital (DVD): disc ptic utilitzat per a l'emmagatzematge de dades, de capacitat superior a un CD.
 Disc Wobble: tcnica per a dificultar el duplicat de DVD.
 El disc d'un aparell telefnic en els primers telfons d'autoconnexi, s un dispositiu giratori amb deu forats, corresponents a les xifres del sistema decimal, que permet marcar el nmero de telfon de l'abonat amb qui es vol parlar. ;

 Treball:
 Disc jockey (DJ): persona encarregada de posar msica a les discoteques o a la rdio.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377458" title="Accept" nonfiltered="915" processed="908" dbindex="145921">

Accept s un grup alemany de heavy metal de la ciutat de Solingen, originalment format en els primers anys 70 per Udo Dirkschneider.

 Biografia .
Durant molts anys desprs de la seva aparici, Accept va sofrir constants canvis en la seva formaci, mantenint-se essencialment en el nivell amateur, fent aparicions espordiques en festivals. La seva carrera professional comena en 1976, quan van ser convidats a tocar en un dels primers festivals de rock 'n roll a Alemanya Rock am Rhein. Desprs del festival, la banda va rebre l'oferta i va entrar a l'estudi professional per primera vegada, a fi de gravar el seu primer disc autotitolat Accept, un lbum que malgrat els esforos de la banda no va tenir molt xit.

La primera formaci estable estava composta pel cantant Udo Dirkschneider, els guitarristes Wolf Hoffmann i Gerhard Wahl, el baixista Peter Baltes i el bateria Frank Friedrich. Friedrich i Wahl van deixar la banda desprs de gravar Accept, des de llavors no van intentar continuar en el negoci de la msica. Van ser reemplaats per Stefan Kaufmann i Jrg Fischer, i amb aquesta formaci la banda va gravar I'm a Rebel en 1980. Aquest va ser el disc que va cridar l'atenci dels mitjans, pel que a continuaci van ser convidats al seu primer show televisiu.

Tres importants esdeveniments van tenir lloc en 1981. Primer, l'lbum Breaker va ser presentat. Segon, es va signar un contracte amb el manager Gaby Hauke, que va durar al llarg de tota la carrera de la banda. Tercer, Accept es va unir a la gira mundial de Judas Priest obtenint un gran xit, fent que la banda sigui coneguda fora d'Europa.

El segent lbum Restless and Wild va ser gravat el 1982, per sense la presncia de Jrg Fischer, qui va deixar la banda un temps abans que l'enregistrament es dugus a terme. Totes les guitarres d'aquest lbum van ser interpretades per Wolf Hoffmann. Restless and Wild va representar una evoluci en el so de la banda, que incorporava algunes caracterstiques del gnere que ms tard seria conegut com speed metal. Va seguir un gran tour, i el guitarrista Jan Koemmet es va unir a la banda.

El seu prxim treball, Balls to the Wall, provaria ser alguna cosa diferent del que havien vingut gravant fins al moment. L'lbum tenia una naturalesa conceptual, i va incloure canons que parlaven de temes tals com poltica, sexualitat i esglsia. Les lletres de les canons es van acreditar a cert "Deaffy", qui ms tard es va saber era la manager Gaby Hauke sota un seudonimo. Ella va compondre les lletres de totes les canons d'aquest lbum, sense mai reclamar l'autoria de les mateixes.

Durant un show en la seva ciutat natal, en 1983, la banda va trobar de casualitat a Jrg Fischer. A insistncia d'Hauke, Fischer va passar a formar part de la banda una vegada ms. Va seguir una gira mundial que acabaria en 1984 en l'histric festival Monsters of Rock.

Metal Heart va seguir a continuaci, en 1985, aviat va seguir l'lbum en viu Kaizoku Ban. Russian Roulette va continuar la srie d'lbums, sent produts pel productor Dieter Dierks i llanat en 1986.

A mesura que passava el temps, les diferncies van comenar a aparixer. Peter Baltes, Wolf Hoffmann i Gaby Hauke van expressar un creixent inters en els Estats Units, i passaven ms temps en l'exterior que a Alemanya, el que significava que estaven constantment s'allunys de la banda. La distncia entre ells va crixer, i es va decidir que la banda entrs en una crisi, i que Udo Dirkschneider mentrestant podria encarar un projecte solitari. Els altres membres de la banda van treballar al costat d'Udo en la part tcnica del seu primer lbum solista, titulat Animal House, presentat sota el nom d'U.D.O. a Europa i Estats Units.

Desprs d'un perode d'inactivitat, Peter, Wolf i Stefan van comenar a treballar una vegada ms com banda amb l'ajuda del cantant David Reece; la carrera en solitari d'Udo venia molt b i el guitarrista Jrg Fischer hi havia una vegada ms deixat Accept. Desprs d'alguns Demos (msica), la banda es va sentir ms segura amb la nova formaci i va gravar Eat the Heat, el primer lbum d'Accept sense Udo.

Una gira europea amb el suport del guitarrista rtmic Jim Stacey va seguir a la presentaci de l'lbum. La gira, d'igual manera, es va interrompre sorpressivament quan Stefan Kaufmann va sofrir una seriosa lesi en la seva esquena. Va ser reemplaat pel bateria Ken Mary per la resta de la gira. Per a la fi de la mateixa, Hoffman, Baltes i Hauke havien decidit que Reece tenia una personalitat inestable i Kaufman anava a necessitar un llarg temps de recuperaci. Van decidir que era temps d'acabar. En 1989, la banda havia cessat amb totes les seves activitats.

Una compilaci en viu titulada Staying a Life va ser presentada en 1990, i els fans de tot el mn van reclamar una reuni. Durant una visita a Alemanya, Udo es va trobar amb els msics d'Accept i, desprs d'algunes discussions, van decidir rellanar la formaci clssica de la banda.

Objection Overruled va ser gravat en 1993, i la reuni de la banda va ser qualificada com reeixida a Europa i els Estats Units, on la banda treballava amb el segell Pavement Records. Li va seguir una gira mundial. Un altre lbum, titulat Death Row, va ser gravat en 1994, per Kaufmann una vegada ms es trobava impossibilitat de tocar en ra de les seves recurrents dolors d'esquena. La banda va convidar a Stefan Schwarzmann com a reemplaament temporal i van comenar a planificar la prxima gira.

No obstant aix els msics van comenar a sentir la sobretensi. Els adolescents del poble de Solingen havien crescut i estaven comenant a sentir la pressi d'una vida de constants gires. Un sentiment d'acabar amb tot se sentia en l'aire quan la banda va entrar als estudis per a gravar Predator en 1995, aquesta vegada amb Michael Cartellone (de Damn Yankees) en la bateria.

La gira final d'Accept de la dcada es va fer a Estats Units, Europa i sia, amb el seu ltim concert en Tquio, Jap, una de les capitals mundials del heavy metal.

La banda va estar inactiva per una dcada, llavors a principis de 2005 van anunciar una petita gira commemorativa amb la formaci clssica d'Accept. L'ltim concert es va dur a terme el 27 d'agost del 2005, en Kavarna, Bulgria - en el festival Monsters of Rock.

 Formaci Clssica .
Udo Dirkschneider - Cantant;
Wolf Hoffmann - Guitarra;
Peter Baltes - Baix;
Stefan Kaufmann - Bateria;
Jrg Fischer - Guitarra;

 Discografia .
 En estudi .
Accept (1979);
I'm a Rebel (1980);
Breaker (1981);
Restless & Wild (1982);
Balls to the Wall (1983);
Metal Heart (1985);
Russian Roulette (1986);
Eat the Heat (1989);
Objection Overruled (1993);
Death Row (1994);
Predator (1996);
The Final Chapter (Live, 1998);
Rich & Famous (2002);

 Recopilacions i en directe .
Hungry years(Recopilaci,1982);
Kaizoku-Ban (Live, 1985);
Staying a Life (Live, 1990);
Accept Live In Japan (Live, 1992);
All Areas - Worldwide Live (Live, 1997);

 Enllaos externs .

Web oficial de Ken Mary - SonicPhish Arizona Recording Studio;
Entrevista amb David Reec @ Sleaze Roxx;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377459" title="Roca Corbatera" nonfiltered="916" processed="909" dbindex="145922">

La Roca Corbatera s una muntanya de 1.162 metres que es troba al municipi de La Morera de Montsant a la comarca del Priorat.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 258131001).

Enllaos externs.
Ressenya.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377460" title="Tautogolabrus" nonfiltered="917" processed="910" dbindex="145923">

 Tautogolabrus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Tautogolabrus adspersus ;
Tautogolabrus brandaonis   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther A. 1862. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Acanthopterygii Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Muesum. Cat. Fishes v. 4. i-xxi + 1-534.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Catalogue of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377463" title="Roca de les Dotze" nonfiltered="918" processed="911" dbindex="145924">

La Roca de les Dotze s una muntanya de 1.110 metres que es troba al municipi de La Morera de Montsant a la comarca del Priorat.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377464" title="Punta del Peret" nonfiltered="919" processed="912" dbindex="145925">

La Punta del Peret s una muntanya de 1.045 metres que es troba entre els municipis de La Morera de Montsant i Ulldemolins a la comarca del Priorat.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377465" title="Punta del Llurba" nonfiltered="920" processed="913" dbindex="145926">

La Punta del Llurba s una muntanya de 1.104 metres que es troba entre els municipis de La Morera de Montsant i Ulldemolins a la comarca del Priorat.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377467" title="Punta de la Galera (Priorat)" nonfiltered="921" processed="914" dbindex="145927">

La Punta de la Galera s una muntanya de 954 metres que es troba entre els municipis de La Morera de Montsant i Ulldemolins a la comarca del Priorat.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377468" title="Roca del Llenol" nonfiltered="922" processed="915" dbindex="145928">

La Roca del Llenol s una muntanya de 1.055 metres que es troba al municipi d'Ulldemolins a la comarca del Priorat.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377474" title="Terelabrus" nonfiltered="923" processed="916" dbindex="145929">

Terelabrus   s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Terelabrus rubrovittatus   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & P. Fourmanoir. 1998. Terelabrus rubrovittatus, a new genus and species of labrid fish from New Caledonia and New Guinea. Bull. Mar. Sci. v. 62 (no. 1): 247-252.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377475" title="Punta de la Galera" nonfiltered="924" processed="917" dbindex="145930">

Geografia:
 Punta de la Galera: cim dels municipis de La Morera de Montsant i Ulldemolins a la comarca del Priorat.
 Punta de la Galera: cim del municipi de Roses a la comarca de l'Alt Empord.
 Punta de la Galera: cim del municipi de Torroella de Montgr a la comarca del Baix Empord.
 Punta de la Galera: cim del municipi de Torredembarra a la comarca del Tarragons.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377477" title="Punta de la Galera (Roses)" nonfiltered="925" processed="918" dbindex="145931">

La Punta de la Galera s una muntanya de 21 metres que es troba al municipi de Roses a la comarca de l'Alt Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377478" title="Punta de la Galera (Torroella de Montgr)" nonfiltered="926" processed="919" dbindex="145932">

La Punta de la Galera s una muntanya de 44 metres que es troba al municipi de Torroella de Montgr a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377479" title="Punta de la Galera (Torredembarra)" nonfiltered="927" processed="920" dbindex="145933">

La Punta de la Galera s una muntanya de 12 metres que es troba al municipi de Torredembarra a la comarca del Tarragons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377480" title="Wetmorella" nonfiltered="928" processed="921" dbindex="145934">

 Wetmorella  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Wetmorella albofasciata  ;
Wetmorella nigropinnata   ;
Wetmorella tanakai   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Fowler H. W. & Bean B. A. 1928. Contributions to the biology of the Philippine Archipelago and adjacent regions. The fishes of the families Pomacentridae, Labridae, and Callyodontidae, collected by the ... steamer "Albatross," chiefly in Philippine seas and adjacent waters. Bull. U. S. Natl. Mus. No. 100, v. 7. i-viii + 1-525.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377481" title="Puig de ses Cadiretes" nonfiltered="929" processed="922" dbindex="145935">

El Puig de les Cadiretes s una muntanya de 512 metres que es troba al municipi de Tossa de Mar a la comarca de la Selva.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 307108001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377493" title="Tur de Morou" nonfiltered="930" processed="923" dbindex="145936">

El Tur de Morou s una muntanya de 1.304 metres que es troba entre els municipis de Riells i Viabrea a la Selva i de Fogars de Montcls i Gualba al Valls Oriental.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377495" title="Sant Miquel de Solterra" nonfiltered="931" processed="924" dbindex="145937">

Sant Miquel de Solterra s una muntanya de 1.202 metres que es troba entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i d'Osor a la Selva.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 298100002).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377496" title="Xenojulis" nonfiltered="932" processed="925" dbindex="145938">

 Xenojulis  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Xenojulis margaritaceus   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 de Beaufort, L. F. 1939. Xenojulis, a new genus of labroid fishes. Philipp. J. Sci. v. 69 (no. 4): 415-421.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377501" title="Sant Benet (Susqueda)" nonfiltered="933" processed="926" dbindex="145939">

Sant Benet s una muntanya de 1.147 metres que es troba al municipi de Susqueda a la comarca de la Selva.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377504" title="El Far (Cim de Susqueda)" nonfiltered="934" processed="927" dbindex="145940">

El Far s una muntanya de 1.123 metres que es troba al municipi de Susqueda a la comarca de la Selva.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 298095001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377505" title="Xiphocheilus" nonfiltered="935" processed="928" dbindex="145941">

 Xiphocheilus  s un gnere de peixos de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Xiphocheilus quadrimaculatus  ;
Xiphocheilus typus   ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377510" title="El Far (Riudarenes-Santa Coloma de Farners)" nonfiltered="936" processed="929" dbindex="145942">

El Far s una muntanya de 583 metres que es troba es troba entre els municipis de Riudarenes i de Santa Coloma de Farners a la Selva.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 300104001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377524" title="Burhnida" nonfiltered="937" processed="930" dbindex="145943">
La dinastia Burhnida (persa Al-e Borhan) fou una dinastia de caps espirituals i cvics de Bukhar als segles XII i XIII. Tenia origen a Merv. Prcticament tots els seus membres portaven el lakab honorfic de Burhan al-Din o Burhan al-Mella wa l-Din, lakab que va donar nom al llinatge.

Les institucions religioses a Transoxiana tenien una importncia especial i gaudien d'un poder compartit amb els lders seculars, a partir dels karakhnides i les dinasties que els van succeir. Els caps hanafites (tendncia dominant) portaven el ttol de sadara (eminncia) i desprs van rebre el de sadr (plural sodur) o encara ms elevats com sadr-i djahan i sadr-i shariyat. Els burhnides van arribar al ms alt crrec desprs dels sodur de les famlies ismalita (Ismail) i saffarita (Saffar), que pel seu poder econmic i la influncia religiosa tenien alta consideraci i eren quasi prnceps independents de la ciutat de Bukhar, i de vegades s'enfrontaven amb el sobir turc. Tots (excepte el fundador) van rebre tamb el ttol de sahids (mrtirs) d'autors posteriors, i la mort d'alguns a mans dels sobirans es esmentada. La construcci de la histria de la famlia s complicada degut a que sn esmentats generalment sota el seu ttol, i es confonen un amb l'altra.

El seu origen sembla ser en una famlia rab establerta a Merv en temps del califa Umar. El 1102 el sult seljcida Sandjar ibn Malik Shah, desprs d'establir la seva sobirania sobre els karakhnides de Bukhar va nomenar sadr de la ciutat de Bukhar a Abd al-Aziz ibn Maza, reconegut estudis de la religi i anomenat "el segon Abu Hanifa", en substituci d'un membre de la famlia saffarita, i li va donar en matrimoni a la seva germana. 

El va succeir el seu fill Husan al-Din Umar, anomenat expert jurdic, que fou assassinat per un pag kara khitay poc desprs de la gran derrota de Sandjar a l'estepa de Katwan el 1141. No obstant els kara khitay van reconixer la guia espiritual dels burhnides i els sodur van ser representants de la dinastia a la ciutat. Ms tard els sodur foren tamb representants dels khwarizmshahs, desprs de que Tekish domins Bukhar el 1182. L'autoritat dels karakhnides de Samarcanda va ser restaurada aviat i els burhnides es van mantenir en el seu crrec. En aquesta poca apareix com a sadr ms destacat  Abd al-Aziz II ibn Muhammad (mort 1196/1197). 

Muhammad II ibn Ahmad (mort el 1219) fou un virtual sobir de la ciutat i va recaptar els tributs pels kara khitay. Va fer el peregrinatge a la Meca i era tant arrogant que el ttol de sadr-i djahan li fou canviat per la gent a sadr-i djahanam; segons el historiador Nasawi va tenir tamb els crrecs de katib i de rais (alcalde).

Una revolta popular a Bukhar dirigida pel ferrer Mahmud Tarabi (1238) va expulsar al darrer sodur Ahmad II ibn Muhammad que es va refugiar amb els kara khitay que no el van poder restaurar. Una nova lnea de sodur fou establerta, encapalada pel fakih hanafita Shams al-Din Muhammad ibn Ahmad al-Mahbubi, que havia donat suport a la revolta de Tarabi, fundador d'una dinastia que fou coneguda com mahbudita; el 1333 quan la ciutat fou visitada per Ibn Battuta, els mahbubites encara exercien el crrec.

 Llista de sodur (dades encara en discussi) .

 Abd al-Aziz Burkhann ibn Maza Ibn Umar 1059-1106, sodur 1102-1106;
 Burhan al-Din Husan al-Din Umar Ibn Abd al-Aziz 1106-1141;
 Burhan al-Din  Ahmad I 1141-1165;
 Burhan al-Din Muhammad I 1165-1170;
 Burhan al-Din Muhammad II 1170-1178;
 Burhan al-Din Abd al-Aziz II ibn Muhammad 1178-1185;
 Burhan al-Din Sayf ad-Din Ahmad II  1185-1190;
 Masud  1190;
 Burhan al-Din Muhammad III ibn Ahmad 1190-1206 (segona vegada);
 Burhan al-Din Malik Sandjar 1206-1207;
 Burhan al-Din Muhammad III ibn Ahmad 1207-1219;
 Burhan al-Din Ahmad III ibn Muhammad 1219-1238;

 Bibliografia .

W. Barthold, Turkestan;
O. Pritsak,  l-i Burh n,  Der Islam 30, 1952, amb llista cronolgica i taula genealogica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377537" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="938" processed="931" dbindex="145944">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es disputaren 9 proves de gimnstica, vuit en categoria masculina i una en categoria femenina. La competici es disput entre el 12 i el 14 d'agost de 1948 al Earls Court Exhibition Centre de Londres.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Notes.
Altres fonts concedeixen la medalla de plata i la medalla de bronze als italians Luigi Zanetti i Guido Figone respectivament. El Comit Olmpic Internacional, per, en la seva Base de Dades no els esmenta.

Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1948;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377589" title="FK Karabakh Agdam" nonfiltered="939" processed="932" dbindex="145945">

FK Karabakh Agdam (o FK Qaraba  A dam, en zeri: Qaraba  A dam) s un club azerbaidjans de futbol de la ciutat d'Agdam, que actualment juga a la capital Bak.

 Histria .
El FK Karabakh va ser fundat el 1950. Des de l'any 1993 juga a la capital Bak, perqu la ciutat d'Agdam va ser ocupada per les tropes d'Armnia durant la guerra de Nagorno-Karabakh. s patrocinat per la companyia de menjars "Azersun Holding" Ltd des del 2003.

 Palmars .
Lliga azerbaidjana de futbol: 1;
1993;

Copa azerbaidjana de futbol : 2;
1993, 2006;

Campionat de la RSS d'Azerbaidjan: 2;
1988, 1990;

 Futbolistes destacats .
 Elman Sultanov;
 Bojan Ilic;

 Enllaos externs .
  Web oficial;
 FK Karabakh a AFFA.AZ;
 FK Karabakh a UEFA.COM;
 FK Karabakh a EUFO.DE;
 FK Karabakh a Playerhistory.com;
 FK Karabakh a Weltfussball.de;
 FK Karabakh a Transfermarkt.de;
 FK Karabakh a National Football Teams.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377591" title="Neftchi Bak PFC" nonfiltered="940" processed="933" dbindex="145946">

El Neftchi Bak PFC s un club azerbaidjans de futbol de la ciutat de Bak.

 Histria .
El club va ser fundat el 18 de mar de 1937. Va jugar a la mxima divisi de la lliga sovitica de futbol els anys 1949-1950, 1960-1970, i 1977-1988, per un total de 23 categories a la mxima categoria.

Evoluci del nom:
1937 : Neftyanik Bak;
1967 : Neftchi Bak;

 Estadi .

El Neftchi Bak juga a l'estadi Tofik Bakhramov, amb capacitat per a 29,858 espectadors, i que porta el nom de l'rbitre azeri Tofik Bakhramov. s l'estadi amb ms capacitat del pas, i acostuma a ser usat per la selecci de futbol d'Azerbaidjan. Va ser construt l'any 1952.

 Palmars .
Lliga azerbaidjana de futbol: 5;
1992, 1995-96, 1996-97, 2003-04, 2004-05;

Copa azerbaidjana de futbol : 5;
1994-95, 1995-96, 1998-99, 2001-02, 2003-04;

Copa de la Comunitat d'Estats Independents: 1;
2006;

 Futbolistes destacats .
Era sovitica;
  Mashallah Ahmedov;
  Anatoliy Banishevskiy ;
  Vladimir Brukhti;
  Vyacheslav Chanov;
  Adamas Golodets;
  Samed Gurbanov;
  Iskender Javadov;
  Sergey Kramarenko;
  Alekper Mamedov;
  Eduard Markarov;
  Aleksandr Mirzoyan;
  Yuri Romensky;
  Igor Ponomarev;
  Nazim Suleymanov;
  Vitaliy Shevchenko;
  Kazbek Tuaev ;
  Aleksandr Trophimov;
  Aleksandr Zhidkov;
Des de la independncia;
 Tarlan Akhmedov;
 Samir Alekperov;
 Emin Guliyev;
 Gurban Gurbanov;
 Mahmud Gurbanov;
 Veli Kasumov;
 Aslan Kerimov;
 Dmitriy Kramarenko;
 Vidadi Rzaev;
 Zaur Tagizade;
 Tomislav Visevic;
 Vadim Borets;
  Branimir Subasic;
 Georgi Adamia;

 Entrenadors .
 Entrenadors a la 1a divisi sovitica .
  Gavriil Putilin (1949);
  Mikhail Churkin (1950);
  Veniamin Krylov (1960);
  Boris Arkad'ev (1961-62);
  Alekper Mamedov (1963-65);
  Vasiliy Sokolov (1965-66);
  Ahmed Aleskerov (1965-70);
  Alekper Mamedov (1971-72);
  Gennady Bondarenko (1977-78);
  Igor Netto (1979);
  Ahmed Aleskerov (1979-83);
  Kazbek Tuaev (1984);
  Ruslan Abdullaev (1984);
  Vyacheslav Soloviev (1985);
  Ruslan Abdullaev (1986);
  Aleksandr Sevidov (1987);
  Agasalim Mirjavadov (1987-88);

 Entrenadors des de la independncia .
 Ahmed Aleskerov (1992);
 Sergey Kramarenko (1993);
 Ruslan Abdullaev (1994-1995);
 Kazbek Tuaev (1996-97);
 Vagif Sadygov (1998);
 Ahmed Aleskerov (1998-99);
 Ogtay Abdullaev (1999-01);
 Rashid Uzbekov (2001);
 Kazbek Tuaev (2001-04);
 Agasalim Mirjavadov (2004-06);
 Gurban Gurbanov (2006-07);
 Vlastimil Petrela (2007);
 Anatoliy Demyanenko (2008);
 Hans-Jrgen Drner (2008 - present);

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Neftchi a AFFA.AZ;
 Neftchi a UEFA.COM;
 Neftchi a EUFO.DE;
 Neftchi a Weltfussball.de;
 Neftchi a Playerhistory.com;
 Neftchi a Transfermarkt.de;
 Neftchi a National Football Teams.com;
 Neftchi a Soccerway.com;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377594" title="Pep Castellano" nonfiltered="941" processed="934" dbindex="145947">
Pep Castellano (Albocsser, 1960) s escriptor. Va estudiar magisteri i desprs pedagogia. Ha fet teatre de carrer, i ha ballat i cantat (danses i canons populars). Actualment treballa com a tcnic de formaci d animadors juvenils a l IVAJ de la Generalitat Valenciana, a ms de fer de contacontes formant duet amb Canto Nieto.

 Bibliografia . 

 Marta Mart, reina del rodol (Edicions del Bullent, 2001);
 L'herncia dels ctars (Edicions del Bullent, 2000);
 Mar de fons (Tndem Edicions, 2002);
 El secret de Khadrell (Brosquil Edicions, 2003)   ;
 Jocs de pilota (Brosquil Edicions, 2002)   ;
 L'esperit del foc (Brosquil Edicions, 2005)   ;
 La clau dels templers (Abril Edicions Prodidacta, 2003)   ;
 Darrere de l'autobus (Tabarca Llibres, 2003)   ;
 Jaume, el gos i l'hum rabis (Edicions del Bullent, 2003)   ;
 Thora i l'anell de la sort (Edicions Bromera, 2003)   ;
 El rap de la gallina Carolina   (Edicions del Bullent, 2006)   ;
 El secreto de Khadrell (Brosquil Ediciones, 2004)   ;
 Habitacio 502 (Tabarca Llibres, 2004)   ;
 Marta teixidor, la dona ascensor (Edicions del Bullent, 2004)   ;
 Ferum de silenci  (Edicions del Bullent, 2005)   ;
 La tele trista i el pare malabarista (Brosquil Ediciones, 2005)   ;
 L'ull de la boira   (Tabarca Llibres, 2005)   ;
 Canaris en gbies de luxe (Brosquil Ediciones, 2006)   ;
 Les puces vampires (Edicions del Bullent, 2006)   ;
 Domadora de mar (Edicions del Bullent, 2007)   ;
 Bombons amargs   (Tabarca Llibres, 2008)   ;
 Carmina, la pingina que viene de Argentina (Tndem Edicions, 2008)   ;
 Carmina, la pingina que ve de l'Argentina (Tndem Edicions, 2008)   ;
 Dotze contes i mig (Brosquil Ediciones, 2008)   ;
 Els pirates no ploren (Edicions del Bullent, 2008)   ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377604" title="Ilysida" nonfiltered="942" processed="935" dbindex="145948">
Ilysida (persa Al-e Elyas) fou una dinastia musulmana de Kirman del segle X.

El fundador fou Abu Ali Muhammad ibn Ilyas, d'origen probablement sogdi, o la famlia possea terres. Va iniciar la seva carrera a l exrcit del samnida Nasr II ben Ahmad (914-943) per per alguna malifeta fou empresonat a Bukhar. Fou alliberat sota influncia del visir Abu l-Fadl Muhammad al-Balami el 929. Si havia estat embolicat amb la revolta dels tres germans contra Nasr II no se sap, per desprs del seu alliberament fou lleial a un dels tres, Yahya, que al cap d'un temps va dominar Nishapur, per Nasr II va recuperar la ciutat (932) i Abu Ali va haver de fugir al Kirman. 

Des del 913/914 els abbssides havien pogut restaurar el seu domini sobre Fars, Kirman i Sistan, i fou nomenat governador el esclau del califa al-Muktadir, Yakut ibn al-Layth el 927; llavors fou el moment del daylamita Mardawidj ibn Ziyar, i derivats d'aquests els germans buwyhides Ali (conegut ms tard com Imad al-Dawla), Hasan (conegut desprs com Rukn al-Dawla) i Ahmad (posteriorment Muizz al-Dawla) van fer perdre al califa el control de les provncies del sud de Prsia. El 934 el governador Yakut va perdre la seva capital, Shiraz, davant els buwyhides i aprofitant aquest buit de poder Abu Ali Muhammad ibn Ilyas es va fer amb el poder al Kirman (933) on havia arribat poc  abans, i on encara conservava els seus soldats, per en fou expulsat pel daylamita Makan ben Kaki (934). El territori fou tot seguit objecte de disputa entre Ibn Ilyas, el buwyhida Muizz al-Dawla (que venia de l'oest amb el suport de Imad al-Dawla ara senyor al Fars) i el governador samnida designat Abu Ali Ibrahim ibn Simdjur. La lluita fou molt confusa i Abu Ali Muhammad ibn Ilyas es va haver de refugiar al Sistan on s'havia fet fort Yakub ibn al-Layth, i Abu Ali Ibrahim ibn Simdjur va haver de retornar cap al Khurasan, establint-se al Kirman el poder buwyhida, que va haver de lluitar llavors contra els ferotges muntanyesos del pas, els qofs o kufe is i els balutxis (936-937).

En els segents anys no se sap ben be que va apassar al Kirman que seguia reclamat per samnides i buwyhides mentre Ibn Ilyas no renunciava a fer-lo seu. Aquest darrer va retornar a Kirman en una data desconeguda, potser vers el 938, va refermar el seu domini expulsant als buwyhides, i va reconixer la sobirania nominal samnida el que li va eliminar al menys un enemic. El 959/960 va rebre la insgnia d'emir directament del califa al-Muti. L'estat d'Abu Ali Muhammad ibn Ilyas era un territori  on les forces al poder es dedicaven a l espoliaci de viatgers i comerciants, atacant les caravanes que creuaven Kirman, aliats als qofs o kufe is i els balutxis, que ja des de abans terroritzaven al que havien de viatjar per la zona; no obstant tamb cal dir que Abu Ali Muhammad ibn Ilyas va construir diversos edificis i institucions de caritat a la ciutat de Kirman incloent una nova mesquita i la ciutadella, i va fer construccions tamb a altres ciutats i pobles de la provncia. Va emetre moneda (noms es coneix un nic exemplar datat el 945/946).

El seu regnat va durar uns trenta anys i es va acabar en data desconeguda abans del 967 quan fou afectat per una parlisi i va haver de dividir el poder entre els seus tres fills: Ilyasa (comandant de l'exrcit i hereu designat o wali al-ahd), Ilyas i Sulayman. Ilyas que tenia una posici subordinada ho va acceptar per Sulayman no va estar conforme i es va revoltar, sent rpidament derrotat, fugint cap al Khurasan. El comportament arbitrari fou la causa allegada per Ilyasa per exigir l'abdicaci del seu pare, que va haver de sortir de Kirman cap al Khurasan emportant-se el seu tresor; es va establir a la cort del seu sobir nominal Mansur I ben Nuh (961-976) a Bukhar. All es va recuperar de la seva parlisi i va esdevenir un dels "fidels" del sobir samnida per va morir el 968. 

Ilyasa no va resistir gaire al gran buwyhida Adud al-Dawla que el 967 havia conquerit Oman i volia dominar tots els territoris buwyhides. Adud va subornar a una part de les tropes daylamites i turques de Ilyasa i va envair el Kirman (968). Ilyasa va fugir a la cort samnida (probablement el seu pare ja havia mort) i desprs a la cort del khwarizmshah on va morir el 969. Kirman va passar a Adud al-Dawla i va restar en mans dels buwyhides per vuitanta anys (968-1048). Adud va nomenar com a governador al seu fill Shirdil (conegut desprs com Sharaf al-Dawla).

El 969/970 Sulayman ibn Muhammad ibn Ilyas va envair Kirman des del Khurasan amb una fora no molt important posada al seu servei pels samnides, i va intentar aixecar als qofs o kufe is i els balutxis, cosa que en part va aconseguir per va morir en batalla. El 974/975 va envair la provncia un ilysida de nom Muhammad ibn Ilyas, probablement fill d'Ilyas ibn Muhammad ibn Ilyas, i es va posar al front d'una revolta dels pobles muntanyesos del sud de Kirman i de Makran contra els buwyhides aprofitant els conflictes d'Adud al-Dawla a Iraq i Oman, per finalment fou capturat a Djiroft i segurament fou executat ja que no torna a ser esmentat.

Bibliografia .

C. E. Bosworth, The Ban  Ily s of Kirm n, Edinburgh, 1971  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377606" title="FK Khazar Lenkoran" nonfiltered="943" processed="936" dbindex="145949">

El FK Khazar Lenkoran (en zeri: X z r L nk ran) s un club azerbaidjans de futbol de la ciutat de Lenkoran.

 Histria .
El club es va fundar l'any 1975, tot i que es va dissoldre a meitats dels anys 90. En aquesta poca va guanyar la Copa d'Azerbaidjan, quan aquesta competici estava integrada dins de les de la Uni Sovitica. L'any 2004 es torn a fundar, per l'empresari d'origen turc Mbariz Mensimov, propietari de la companyia armadora Palmari. La temporada 2006/07 el FK Khazar feu el doblet, en guanyar la lliga i la copa.

 Palmars .
Lliga azerbaidjana de futbol: 1;
2006-07;

Copa azerbaidjana de futbol: 2;
2006-07, 2007-08;

Copa de la Comunitat d'Estats Independents: 1;
2008;

 Futbolistes destacats .
 Samir Aliyev;
 Dmitriy Kramarenko;
 Emin Quliyev;
 Mahmud Gurbanov;
 Khagani Mamedov;
 Zaur Ramazanov;
Daniel Munteanu;
Claudiu R ducanu;
 Radomir Todorov;
 Kostadin Djambazov;
 Ivan Cvetkov;
 Oktay Derelio lu;
 Juninho;
 Diego Souza;
 Milorad Kora ;
 Yakuba Bamba;
 Darius Zutautas;
 Valeri Abramidze;

 Entrenadors .
 Nazim Suleymanov (2004);
 Rasim Kara (2004-05);
 Nazim Suleymanov (2005);
 enol Fidan (2005);
 Viktor Pasulko (2006);
 Agasalim Mirjavadov (2006-2008);
 Rasim Kara (2008 -);

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web de seguidors;
 Khazar Lenkoran a AFFA.AZ;
 Khazar Lenkoran a UEFA.COM;
 Khazar Lenkoran a EUFO.DE;
 Khazar Lenkoran a Weltfusball.de;
 Khazar Lenkoran a Transfermarkt.de;
 Khazar Lenkoran a National Football Teams.com;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377609" title="FC Inter Bak" nonfiltered="944" processed="937" dbindex="145950">

L'Inter Bak FC s un club azerbaidjans de futbol de la ciutat de Bak.

 Histria .


Va ser fundat el 14 de mar de 1997. s un dels clubs ms rics del pas a causa del patrocini del Bank Nacional d'Azerbaidjan.

Evoluci del nom:
1997 : Universitat de Khazar;
2004 : Inter Bak;

 Palmars .
Lliga azerbaidjana de futbol: 1;
2007-2008;

 Futbolistes destacats .
  Tomas Raanauskas;
  Valdas Trakys;
  Tony Alegbe;
  Lucky Idahor;
  Sergey Chernyak;
  Oleg Ostapenko;

 Entrenadors .
 Ismail Aliev (1997-99);
 Samir Alekperov (1999-00);
 Boyukaga Agaev (2001-2004);
 Anatoly Konjkov  (2004-06);
 Oleg Smolyaninov (2006);
 Valentin Khodukin (2006 - present);

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Inter Baku a AFFA.AZ;
 Inter Baku a UEFA.COM;
 Inter Baku a EUFO.DE;
 Inter Baku a Weltfussball.de;
 Inter Baku a Playerhistory.com;
 Inter Baku a Transfermarkt.de;
 Inter Baku a National Football Teams.com;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377614" title="FK Bak" nonfiltered="945" processed="938" dbindex="145951">

El FK Bak s un club azerbaidjans de futbol de la ciutat de Bak.

 Palmars .
Lliga azerbaidjana de futbol: 1;
2005/06;

Copa azerbaidjana de futbol : 1;
2004/05;

 Futbolistes destacats .
  Alban Dragusha;
  Suad Lii;
  Soso Grishikashvili;
  Aleksander Rekhviashvili;
  Path Bangoura;
  Saliou Diallo;
  Andrejs Stolcers;
  Anatoly Ponomarev;

 Enllaos externs .
Web oficial;
FK Baku a AFFA.AZ;
FK Baku a UEFA.COM;
FK Baku a EUFO.DE;
FK Baku a Weltfussball.de;
FK Baku a Playerhistory.com;
FK Baku a Transfermarkt.de;
FK Baku a National Football Teams.com;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377618" title="Labrichthys unilineatus" nonfiltered="946" processed="939" dbindex="145952">

 Labrichthys unilineatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a Samoa i Micronsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377619" title="Labroides bicolor" nonfiltered="947" processed="940" dbindex="145953">

 Labroides bicolor   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia, les Illes Marqueses, les Illes de la Societat i el sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377622" title="Labroides dimidiatus" nonfiltered="948" processed="941" dbindex="145954">

 Labroides dimidiatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l' frica Oriental fins a les Illes de la Lnia, les Illes Marqueses i el sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377623" title="Aulularia" nonfiltered="949" processed="942" dbindex="145955">
Aulularia s el ttol d'una comedia de l'autor llat Plaute.

Trama.
Eucli, un vell  var, troba un perol ple de diners i viu al constant terror que li siga furtada. De fet s trobada i furtada per Estrbil, el servent de Licnide, jove enamorat de la filla del vell; la jove per est promesa a un vell benestant, Megadoro, intencionat a casar-s'hi tamb sense dot. Quan el deseperat Eucli veja restituit el perol, consentir les noces entre el jove i la filla, feta mare fa temps per Licnide.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377625" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="950" processed="943" dbindex="145956">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es disputaren sis proves d'halteroflia, totes elles en categoria masculina. En aquesta edici es realitzaren totes les proves en un nic dia, el 9 d'agost de 1948 a l'Earls Court Exhibition Centre, i s'introdu una nova categoria, esdevenint el primer canvi en aquesta disciplina des de l'any 1920.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1948;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377627" title="Labroides pectoralis" nonfiltered="951" processed="944" dbindex="145957">

 Labroides pectoralis   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'est de l'ndic fins a les Illes de la Lnia, Pitcairn i la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377628" title="Labroides phthirophagus" nonfiltered="952" processed="945" dbindex="145958">

  Labroides phthirophagus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Tinker, S.W., 1978. Fishes of Hawaii, a handbook of the marine fishes of Hawaii and the Central Pacific Ocean. Hawaiian Service Inc., Honolulu. 568 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377631" title="Apis (gnere)" nonfiltered="953" processed="946" dbindex="145959">


Apis es un gnere de himenpters pids que inclou les abelles productores de mel o abelles mellferes. Hem de destacar que les abelles sense agull o meliponines tamb sn abelles mellferes que no guarden relaci amb l Apis.

 Especies del gnere Apis .
Pel tipus de niu de la cria podem dividir-les en dos grups:
Les que construeixen els seus propis ruscos en forats, per tant son proclives a ser utilitzades per l home dins del rusc i es presenten per a una explotaci racional moblista (amb quadrats mbils). Aquest grup l integren cinc espcies: Apis mellifera, Apis cerana, Apis nigrocincta, Apis koschevnikovi i Apis nuluensis, de les quals les dues primeres sn explotades en la prctica de la apicultura tradicional, podent ser, la resta, explotades pels nadius com a apicultura caadora recollectora. 
Les quals construeixen els seus propis ruscos a l'aire lliure, generalment adherits a branques de plantes, com s els cas de l Apis dorsata i l Apis floreja, Apis andreniformis (diferenciant-se en l'altura dels llocs de nidificaci) o b les quals els construeixen en penya-segats rocosos, adherits a la pedra com s l'espcie Apis laboriosa.
 Sistemtica del gnere Apis .
Especies d abelles mellferes. Les abelles mellferes del gnere Apis comprenen 9 espcies:
Apis mellifera Linnaeus, 1758, abella europea o abella mellfera occidental.
Apis cerana Fabricius, 1793, abella asitica o abella mellfera oriental.
Apis florea Fabricius, 1787, abella mellfera petita o abella mellfera asitica petita.
Apis dorsata Fabricius, 1798, abella mellfera gran o abella mellfera asitica gran.
Apis nigrocincta Smith, 1861, abella mellfera de las Filipines.
Apis koschevnikovi Buttel-Reepen, 1906, abella de Koschevnikov aBorneo, Malisia i Indonsia.
Apis andreniformis Smith, 1858, abella asitica mellfera petita fosca
Apis nuluensis Tingek, Koeniger and Koeniger 1996, abella mellfera de Borneo, Sabah i Brunei.
Apis laboriosa Smith, 1871, abella mellfera de l Himlaia o abella mellfera de les roques.

 Origen de les especies del gnere Apis .
El gnere Apis sens dubte t el seu centre d origen evolutiu a sia i s la Lnea de Wallace la que ha deixat fauna, notablement diferent a cada costat, tot i la proximitat geogrfica i la relativa similitud climtica, reflexant histories evolutives separades. La lnea passa entre les illes de Bali i Lombok, a l est de Java; continua entre Borneo, que queda a l oest, i les Clebes i passa al sud de Filipines. Al nord-oest de la lnea la fauna es la caracterstica del Sud-est Asitic; al sud-est es la austroasitica, que s  extn sobre Nova Guinea, Australia i molts arxiplags del Pacfic sud occidental. 
Entre 1854 i 1862, Alfred Russel Wallace, va viatjar per Insulindia (els arxiplags del Sud-est Asitic) recollint espcimens. Wallace va recollir les seves experincies en el llibre El arxiplag malai, publicat l any 1869. Una aportaci senyalada i duradora d aquest perode es, un lmit biogeogrfic molt precs que separa regions florsticament i faunsticament molt diferenciades.
En aquests viatges Wallace va tenir la oportunitat de collectar una Megachile pluto, que es l abella ms gran del mn.
Estudis recents adjudiquen a la pujada i la baixada del nivell del mar, en alguns casos diferncies de fins a 160 metres, durant el Pleistocens, com  a causa de l especiaci. D all es va dispersar pel continent ocupant primer sia, frica i desprs Europa.

 Enllaos externs .

 Media Wiki Cultura Apcola;
 Trabajos sobre especies del gnere Apis;
 Trabajos de Gentica de Apis mellifera;
 Trabajos sobre abelles sin agull;
 Apicultura Honighuschen en el monte Drachenfels;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377632" title="Labroides rubrolabiatus" nonfiltered="954" processed="947" dbindex="145960">

 Labroides rubrolabiatus   s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Samoa fins a les Illes de la Societat, les Illes de la Lnia, la Polinsia Francesa i Pitcairn.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tquio, Jap. 437 p. (text)  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377641" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="956" processed="948" dbindex="145962">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Units) es realitzaren sis proves d'hpica: doma clssica, concurs complet i salts, tant en categoria individual com per equips. La competici es desenvolup entre els dies 9 i 14 d'agost de 1948.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hpica 1948;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377650" title="Farighnida" nonfiltered="957" processed="949" dbindex="145963">
La dinastia Farighnida (persa Al-e Farigun) fou una dinastia que va governar Guzgan o Guzganan (a l'est de Khurasan) que va existir al segle X fins la conquesta del territori pels gaznvides al comenament del segle XI. Porta el nom per l'ancestre Farighun (persa Faridun o Afridun). El eponim hauria fundat una ciutat anomenada Ribat-i Afrigun prop d'Andkhuy al nord de Guzgan segurament al segle IX.

Del Guzgan abans del segle X se sap molt poca cosa. Al-Tabari, parlant dels anys 709, 737 i 739, diu que estava governat per una dinastia de governants locals (reietons o potentats) en temps de la invasi musulmana a l'sia Central i que van donar suport a Tarkhan Nizak contra el generl rab Kutayba ibn Muslim, i uns anys ms tard a Asad ibn Abd Allah al-Kasri contra el rebel al-Harith ibn Suraydj. Aquestos governants devien ser d'arrel heftalita (com Tarkhan Nizak). Al-Tabari els esmenta com governants de Guzgan, al-Djuzdjani i al-Djuzdjan; Ibn Kurdadbih els dona el ttol de Guzgan-kudah. La relaci d'aquestos governants amb els farighnides s desconeguda.

Ahmad ibn Farighun s el primer prncep a ser esmentat. Junt amb l'emir banijrida o abudawdida de Balkh i Tukharistan va respondre a la ofensiva militar del saffrida Amr I ibn al-Layth vers el 900. Narsaki l'esmenta com un sobir local amb el mateix rang que l'emir samnida. A la batalla a la riba de l'Oxus, prop de Balkh, l'abril del 901, Amr I ibn al-Layth fou derrotat i fet presoner i el seu imperi es va dissoldre i desprs d'aquest moment els governants de Guzgan segurament van passar a ser vassalls dels samnides junt amb altres petits principats de l'alt Oxus

Guzgan desapareix de les crniques durant unes dcades i reapareix sota Abu l-Harith Muhammad que va tenir un llarg regnat. Una de les seves filles es va casar amb l'emir samnida Nuh II ben Mansur  (976-997) vers el 976 o poc desprs. En aquest temps, segons el Hudud al-alam, les regions de Garcistan ( a  est n) i Gur (Ghor, Ghur o Gor) depenien de la seva autoritat sota petits senyors locals anomenats mehtaran, com tamb els senyors de R v r n a la regi de Gur, i pagaven el tribut anyal o mukataa; algun districte proper a Gur tenia governadors directes (kardar) farighnides com Manshan; els rabs nmades de les estepes a l'esquerra de l'Oxus tamb obeen al prncep farighnida, que nomenava al seu cap i els cobrava un tribut.

Al final del segle X es van produir complicades lluites entre els governadors rivals samnides al Khurasan i els seus sobirans. Poc desprs del 990 el farighnida Abu l-Harith (pare o fill, per ms probablement el fill) fou enviat al Khurasan a lluitar contra Faik Kassa, general turc dels samnides que s'havia revoltat, per fou derrotat pel rebel aliat als rabs. El 995 Abu l-Harith es va implicar en el servei de Sebuktegin i del seu fill Mahmud (futur Mahmud de Gazni), que ara governaven Khurasan; les forces d'Abu l-Harith van arribar  junt a les de Sebuktegin i de Mahmud a Herat on estava els rebels Faik Kassa i Abu Ali al-Simdjuri. Fou en aquest temps que Mahmud ben Sebuktegin es va casar amb una filla d'Abu l-Harith, i una germana de Mahmud es va casar amb el fill d'Abu l-Harith, de nom Abu Nasr Muhammad, amb els que es van crear lligams de parentiu entre la famlia de Sebuktegin i la dels farighnides. 

Sebuktegin va morir el 997 i els seus dos fills Mahmud i Ismail es van disputar la successi; Mahmud en va sortir triomfant (998) i va enviar a Ismail en confinament sota la custodia del seu sogre a Guzgan. En aquest temps Guzgan i les seves dependencies de Garcistan, Caganiyan i Kuttal van passar sota l'orbita de Gazni.

Abu l-Harith  Ahmad ibn Muhammad va morir a l'entorn de l'any 1000 i desprs apareix el seu fill que segurament es deia Abu l-Nasr Muhammad ibn Ahmad per que Utbi esmenta com Abu l-Nasr Ahmad ibn Muhammad, que va conservar el poder sota sobirania gaznvida fins a la seva mort el 1010/1011. Un Farighun ibn Muhammad (segurament germ d'Abu l-Harith Ahmad ibn Muhammad) que s esmentat per Utbi, que diu que fou enviat per Mahmud de Gazni el 1004 o 1005 a perseguir al darrer samnida Ismail II ben Nuh al-Muntasir (999-1005), podria haver governat per un temps entre Abu l-Harith Ahmad ibn Muhammad i Abu Nasr Muhammad vers 1000 a 1005, per no es pot dir res per manca de dades. Abu Nasr Muhammad fou del cercle ms proper de Mahmud i va lluitar al centre en la batalla de la plana de Katar, prop de Balkh contra els khans karakhnides Ilig Nasr ibn Ali i Kadir Khan Yusuf, que envaen el Khurasan (1008); el 1009 va acompanyar a Mahmud a la seva campanya a l'ndia contra la fortalesa de Bhimnagar; una de les seves filles es va casar amb Muhammad ben Mahmud (designat hereu i que fou sult breument el 1030).

El darrer farighnida esmentat (desprs del 1011) es deia Hasan i es descrit com el jove fill de l'amir de Guzgan, jove company dels prnceps gaznvides Muhammad i Masud, per probablement ja no va regnar doncs el Guzgan va ser incorporat directament al domini gaznvida sent nomenat governador Muhammad ben Mahmud, que per la seva dona tenia vincles amb la regi, i que va governar aparentment amb justcia i benevolncia, fins el 1030.

 Llista de sobirans .

Markwart va elaborar una llista de governants. Utbi al-Tarik al-Yamani dona algunes referncies per molt confoses i discordants de manera que no es pot reconstruir la linea dinastica. Tamb Minorski va intentar construir un arbe grenealogic. El resultat final fins als coneixements actuals dona la segent llista:

Afrighun o Farighun segle IX;
A mad ibn Farighun vers 900;
Deconegut o desconeguts;
Abu l- areth Mo ammad meitat del segle X-vers 990;
Abu l- areth Ahmad ibn Muhammad vers 990-1000;
Farighun ibn Muhammad? vers 1000-1005 ?
Ab  Na r Muhammad vers 1000 o 1005-1010/1011;
Hasan ? 1011;

 Bibliografia .

Nazim, The Life and Times of Sul  n Ma m d of Ghazna, Cambridge, 1931;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377653" title="Chuck Peddle" nonfiltered="958" processed="950" dbindex="145964">

Chuck Peddle (Bangor, Maine, 1937), s un enginyer electrnic estatunidenc. Es va fer conegut com el principal projectista del microprocessador MOS Technology 6502, del microordinador KIM-1 i el seu successor, l'ordinador domstic Commodore PET, ambds basats en el 6502.

 Vegeu tamb .
 Commodore International;
 MOS Technology;

 Enllaos externs .
 Chuck Peddle The Inventor of the Personal Computer ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377659" title="le des Cygnes (Annecy)" nonfiltered="959" processed="951" dbindex="145965">


L'le des Cygnes o l'le aux Cygnes (illa dels Cignes, en catal) s una petita illa artificial situada sobre el llac d'Annecy (Alta Savoia), a alguns metres de la riba dels Jardins de l'Europe d'Annecy.

L'illa s crea cap a 1854 i s ampliada el 1859 amb el que s'extreu del del dragatge del Thiou. S'hi planten arbres des del comenament. El 1883, s realada amb un fons de roca, degut als deterioraments que pateix per les ones.

Les dues primeres parelles de cignes van ser ofertes per la ciutat de Ginebra el 1857 i per la Casa de Savoia de Tor el 1858. Aquests bonics ocells van prendre el costum de niar a l'illa a la que els Annecians no van trigar a donar el sobrenom dle aux Cygnes.

Aleshores accessible al vianants, era tanmateix prohibit d'anar-hi durant el perode de posta i d'incubaci, al comenament de la primavera.

Avui, els cignes no sn ms abundants a l'illa que a la resta del llac d'Annecy.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377664" title="Haiximites de Bab al-Abwad" nonfiltered="960" processed="952" dbindex="145966">
Els haiximites de Bab al-Abwad foren una dinastia que va governar a Bab al-Abwad (moderna Derbend, Derbent o Darband) entre els segles IX i XI.

Bab al-Abwad fou conquerida pels rabs al segle VII (643) i va constituir la provncia del califat ms al nord a la zona del Caucas. Bab al-Abwad era de gran importncia estratgica i comercial, ja que era el pas natural cap al nord del Caucas i centre del comer de tota la zona de la mar Cspia. Al nord de Derbend els territoris estaven sota l'autoritat ms o menys efectiva del khanat dels khzars encara que a les muntanyes del Caucas diversos pobles es mantenien independents com els vars o els ossets. Bab al-Abwad tenia al sud la provncia de Shirwan (modern Azerbaidjan) i al sud-oest la provncia d'Arran, totes considerades dins la zona de frontera; ms a l'oest de l'Arran estaven Armnia i Gergia sempre independents o semi independents. La tribu rab principal que es va establir a la zona fou la dels Banu Sulaym que a Bab al-Abwad va tenir com a clients una famlia notable origen dels haiximites.

Amb la decadncia del califat, el governador local de Bab al-Abwad, Haixim ibn Suraka, es va proclamar independent vers el 869. Quasi el mateix temps els yazdides es feien independents a Shirwan i uns anys desprs els shadddides al Arran (951/952). Al segle IX, i segurament abans, la regi era governada pels Haxmides, que en el segle X estaven relacionats amb els shahs de Shirvan .

Haixim va morir el 884/885. Els seus successors es coneixen per una crnica annima i per l'evidencia de les monedes. La seva historia fou una continuada srie de lluites contra invasors com khzars, rus, eslaus, shirwnides i georgians. Foren requerits com aliats i de vegades com a mercenaris i es va produir una gran barreja tnica sense que cap grup fos clarament ms fort que altres.

Internament les lluites faccionals tribals foren freqents entre elles i contra les agrupacions urbanes; tamb com a terra de frontera, hi havia nombrosos ghazis (voluntaris per la guerra santa de diversos orgens) que s'enfrontaven a les tribus i a les organitzacions urbanes generalment de caire professional.

La dinastia va viure alguns conflictes successoris entre el cap de famlia (el ms vell dels membres de la dinastia) i els fills del governant difunt com el 915/916 o el 997; Maymun ibn Ahmad (976-997) va enfrontar diverses revoltes i per un temps el territori fou ocupat pel shirwanshah. El 1032 els haxmides van capturar i destruir una columna invasora russa. El darrer emir va enfrontar algunes revoltes i va acabar assassinat el 1065, i el pas va caure en mans dels shirwanshahs (reis de Shirwan), i al cap de poc, al menys nominalment, dels seljcides, per la famlia haiximita va conservar encara un paper local considerable. Al segle XIII, amb els mongols, la poblaci turcmana va esdevenir majoritaria.
 
 Llista d'emirs .

Haixim ibn Suraka 869-884/885;
Amr o Umar ibn Haixim 884/885-885/886;
Muhammad ibn Haixim 885/886-915/916;
Abu l-Nadjm ibn Mo ammad 915/916 (rebel) ;
Abd al-Malik ibn Haixim 915/916-938/939;
Ahmad ibn Abd al-Malik  938/939-976;
Maymun ibn Ahmad 976-997;
Muhammad ibn A mad 997;
Lashkhari ibn Maymun 997-1002;
Mansur ibn Maymun 1002-1034;
Abd al-Malik ibn Mansur 1034-1043;
Mansur ibn Abd al-Malik 1043-1065;

Referncia .


 Bibliografia .

V. Minorsky, A History of Sharv n and Darband in the 10th-11th Centuries, Oxford, 1958;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377665" title="Torrent del Barril" nonfiltered="961" processed="953" dbindex="145967">

El Torrent del Barril s un torrent del terme municipal d'Isona i Conca Dell, pertanyent ntegrament a l'antic terme d'Isona.

Es forma a 1.033 m. alt., a l'oest-nord-oest del Cogull de Sant Quiri (que en t 1.355), per l'adjunci de dos torrents: el de la Borda i la Llaueta de la Font de Sant Quiri de Dalt, que davallen, tots dos, de la mateixa carena de Sant Quiri, al nord d'aquest cim.

Un cop s'anomena ja Torrent del Barril, comena la marxa cap a ponent, sinuosa, i amb trams que es decanten ara cap al nord-oest, ara cap al sud-oest, fins que en arribar davant mateix del Castell de Llord tora ja definitivament cap al sud-oest. Just en aquest lloc per el seu nom i, sense que rebi cap afluent important i s'incorpori a un altre curs d'aigua, passa a ser anomenat Barranc de l'Obac de l'Esglsia.

Al cap de poc rep per l'esquerra les aiges del Barranc de Ferruat, i una mica ms endavant, per la dreta el Barranc de les Valls, el qual t a la capalera el Barranc de la Bassa.

Se li uneix de seguida el Barranc de la Font del Poble, de llarg recorregut, que ve dels vessants sud-oest del Cogull de Sant Quiri, i en aquest moment formen el Barranc de Francol. Aquesta uni es produeix a ponent del poble vell de Biscarri, a quasi un quilmetre de distncia, seguint cap avall la carena on es troba el poble que acabem d'esmentar.

Aquest torrent discorre entre vessants de la Serra de la Conca, emmarcat al nord pel Serrat de la Rebollera i al sud pel Serrat de Santa Eullia. La seva extensi s d'uns 3,5 km.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377678" title="Luigi Dallapiccola" nonfiltered="962" processed="954" dbindex="145968">
Luigi Dallapiccola (Pisino, Istria, 3 de febrer de 1904   Florncia, 19 de febrer de 1975) va ser un compositor i pianista itali.

Estudi piano amb Andrich Florio i harmonia amb Illersberg, a Trieste, ultimant els estudis en el conservatori de Florncia, on estudi piano amb Ernest Consolo el 1922, i composici el 1923 amb Frazzi. El 1926 comen actuar com a concertista de piano en les principals ciutats d'Itlia. El 1934 fou nomenat professor d'aquest instrument en el conservatori Cherubini de Florncia. Com a compositor i concertista corregu les principals ciutats d'Europa i Amrica. S'encarreg de donar el curs d'estiu del 1951 al Berkshire Music Center de Tanglewood, Estats Units d'Amrica, aix com nombroses conferencies que el caracteritzen com a un dels ms fervents defensors de la msica moderna. Era membre de l'Acadmia de Belles Arts de Munic i de la de Santa Ceclia de Roma. 

La posici esttica de Dallapiccola, se situa en el punt comproms de qui es veu obligat, per principi tic, a acceptar els nous mtodes que l'evoluci ha imposat  principalment el dodecafnic  i no renegar de les ms positives i indubtables conquestes dels mtodes tradicionals, entre elles la tcnica contrapuntstica en el seu estil cannic i fugat. Aquesta posici signific a la vegada, la no acceptaci de la seva obra obra ni per part dels ms avanats, ni per part del gran pblic. Si observem la llista de les seves obres, veurem que quasi totes elles illustren un text literari. En efecte, Dallapiccola fou dels qui declararen no creure en l'art per l'art, i per aquesta ra, escoll temes d'ndole social en els quals la llibertat humana representa el paper ms important (Canti di prigiona, Il prigionero, Canti di liberazione).

Decidit antifeixista, declar que el 25 de juliol de 1943, data de la caiguda de Mussolini, fou el dia ms feli de la seva vida. En aquest sentit no deixa de tenir un antecedent, (tamb com a tcnica musical) en El supervivent de Varsvia d'Arnold Schnberg. Gian Carlo Menotti, per altra banda, jugaria el paper oposat al de Dallapiccola, per en la msica dramtica. Un i altre representen dues maneres diferents d'enfocar l'art, i ambds acusen l'angnia de la vida, intentant reflectir el mn en qu viuen. Tant sols l'escepticisme de Menotti no existeix tant radicalment en Dallapiccola com per a renunciar totalment als cnons que l'evoluci imposa.

Les seves dues peres sn Il prigionero, en la qual fa servir, ja decididament, la tcnica serial, i anterior a aquesta, Volo di notte, en qu planteja i resol un problema de representaci escnica a base de l'afer temporal en moviment, com en el cinema, per conservant tamb el sentit teatral.

Sense aprofundir en detalls ni en la problemtica particular de cada obra, el resultat, si b menys popular, s clarament superior al que pot assolir Menotti aplicant formules d'altre temps a la resoluci de problemes d'actualitat. Musicalment parlant, Dallapiccola s'interess per maneres antigues, assolint amb aix prolongacions de les escales modals, de manera que engendren sries de dotze sons. En aquest sentit tamb hi treball Menotti, amb la fi d'assolir una sntesi entre el llenguatge de Claude Debussy i el de Schnberg. Un antecedent d'aquest llenguatge sinttic existeix en l'obra d'Alban Berg, si b aquest es limit a la tonalitat clssica-romntica. D'en Messiaen el distingeix, amb tot, el seu gran inters per la percussi, els timbres inaudits i la complicada rtmica extica. Messiaen, malgrat la seva indiscutible modernitat, s un idealista que, en certa forma, viu sempre ms enll del temps i de l'espai. Pel contrari, Dallapiccola es veu comproms per l'expressi teatral, que tan b encaixa amb el temperament itali. Per altra banda  com a prova d austeritat i bon gust  no s'aparta mai dels conjunts instrumentals ms de l'poca, en les quals les masses no s'eleven mai a grans proporcions. La seva escriptura, en contra de l'aparent sentit romntic de la msica, s clara i senzilla, i en ella la seua tcnica expressionista lligada al passat, com en Alban Berg, no deixa d'acusar les ms clares, per tamb autentiques influencies divisionistes   o puntillistes- d'un Webern.

Les seves obres ms importants sn: Fiuri de Tapo, tres canons envers poemes de Biago Marn (1925); Dalla mia terra, per a mezzosoprano, cor i orquestra (1928); Due laudi di Fra Jacopone di Todi, per a soprano, barton, cor i orquestra (1929); La canzone del Quarnaro, per a tenor, cor d'homes i orquestra (1930); Due liriche del Kalewala, per a tenor, baix, cor i instruments de percussi (1930); Partita, per a orquestra i final amb soprano (1930-32); Tre studi (Sarabanda, giga e canzone); per a soprano i orquestra de cambra (1932); Estate, per a cor d homes (1932); Rapsdia, per a cant i orquestra de cambra (1934); Divertimento in 4 esercizi, pera soprano i cinc instruments (1934); Himnes, per a tres pianos (1934); Sei cori di Michelangelo Buonarroti il giovane, amb orquestra (1936); Vol de nuit, d'Antoine de Saint-Exupry, a qui conegu a Pars el (1937); Piccolo concerto per a Muriel Couvereux, per a piano i orquestra de cambra (1939-41); Canti di Prigiona, amb solistes, cors i orquestra (1941) i en qu les tres parts tenen com a ttol: Pregria de Maria Stuart, Invocaci de Boecio, L'ltim missatge de Savonarola; Marsia, ballet en un acte (1942); Il prigionero, pera en un acte (1949), basat en La torture par l'esperance d'Auguste de Villiers de L'Isle-Adam i La lgende d'Ulenspiegel de Charles de Coster; Jo,  oratori (1949-50); Canti di liberazione, per a cor i orquestra (1955);  A Mathilde, per a contralt i orquestra, sobre poemes de Heine (1955); Requiescant, per a cor i orquestra (1959).  

 Bibliografia.
Enciclopdia Espasa Calpe;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377680" title="Comte Cassi" nonfiltered="963" processed="955" dbindex="145969">
Comes Casius Fortunius (en rab               Q s  ibn Furt n i en basc Cassius kondeaen), conegut en catal com el comte Cassi, (685? - ?) fou un noble hispano-visigot origen de la dinastia musulmana dels Banu Qassi, senyors de la Vall de l'Ebre durant els segles VIII, IX i principis del X.

Orgens.
El comte Cassi (i en rab kumis Qasi) era fill d'un terratinent de la Vall de l'Ebre anomenat comte Fortuny, d'origen suposadament hispano-rom, ja que duu un nom llat i no pas visigot.

L'historiador rab del segle XI Ibn Hazm afirmava a la seva obra Yamhara que Cassi era el comte de la frontera en temps dels gots (...), text que l'erudit Eduardo Manzano interpreta com que Cassi estava al capdavant de les guarnicions visigodes a la frontera amb les tribus vascones, que tenia la seva seu a Erriberri-Olite.

Conversi a l'Islam.
Les possessions del comte Cassi se centraven en Tudela, Tarassona, Borja i probablement Ejea de los Caballeros quan van arribar el rabs a la pennsula Ibrica; el 714 les tropes de Mussa ibn Nussayr van ocupar pacficament Saragossa. Aleshores, diversos terratinents de la zona van presentar-se davant de Hassan ibn Yassar al-Hudhali, nou governador de Saragossa, i es van convertir a l'Islam a canvi de mantenir el seu status quo. Llavors Cassi va arabitzar-se el nom i fou conegut des d'aleshores com Q s .

Desprs de la seva conversi, Qasi va unir-se als conqueridors d'Hispnia Mussa ibn Nussayr i Triq ibn Ziyad en el seu viatge a Damasc per donar comptes de la seva missi al califa omeia Al-Walid I. L'objectiu del comte era retre homenatge i vassallatge al califa per tal de garantir l'amistat dels nous governants rabs de la pennsula ibrica.

Npcies i descendents.
Segons l'historiador Ibn Hazm, Cassi va tenir cinc fills. S'especula que noms el primognit hauria nascut abans de la conversi a l'Islam ja que duu un nom cristi per tamb podria ser que els altres s'haguessin canviat completament el nom. Aquest sn els seus fills:
Fortuny, ascendent dels Banu Qassi.
Abu-Thawr;
Abu-Salama;
Yunus;
Yahya;

Arbre de famlia.












Referncies.

Caada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Prncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Nm. 158-159, 1980 , pgs. 5-96 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377685" title="Celorico da Beira" nonfiltered="964" processed="956" dbindex="145970">

Celorico da Beira s un municipi portugus, situat al districte de Guarda, a la regi del Centre i a la subregi de Beira Interior Norte. L'any 2006 tenia 8.683 habitants. Es divideix en 22 freguesias. Limita al nord amb Trancoso, al nordest amb Pinhel, al sudest amb Guarda, al sudoest amb Gouveia i a l'oest amb Fornos de Algodres.

 Poblaci .


 Freguesies .
 


 Enllaos externs .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377696" title="Valdas Adamkus" nonfiltered="965" processed="957" dbindex="145971">

Valdas Adamkus s el president actual de la Repblica de Litunia, desprs d'un primer mandat comprs entre 1998 i 2003 va ser reelegit el juny de 2004 .

Valdas Adamkus va nixer a Kaunas, a la Litunia independent el 3 de novembre de 1926. Va fugir del pas el 1944 amb els seus pares a Alemanya. Va ser guanyador d'una medalla d'or i una altra de plata en atletisme durant els Jocs Olmpics de les Nacions Ocupades el 1948. Va continuar els seus estudis a la Universitat de Munic fins a refugiar-se als Estats Units el 1949.

Utilitzant la seva capacitat per parlar cinc llenges, Adamkus ingressa en els serveis d'informaci militars de l'Armada dels Estats Units en els anys 50, abans de reprendre els seus estudis i obtenir un diploma al mrit civil de l'Institut Tecnolgic d'Illinois el 1960.

El 1970, Adamkus es va incorporar a la nova agncia federal dels Estats Units encarregada de la protecci del medi ambient: l'Agncia de Protecci Ambiental dels Estats Units o EPA. Membre del Partit Republic, va ser nomenat amb l'arribada de la nova administraci Reagan el 1981 administrador regional per al Nord-Oest dels Estats Units (Illinois, Indiana, Michigan, Minnesota, Ohio i Wisconsin) per tal de controlar la qualitat de l'aire, de l'aigua i la gesti dels residus perillosos.

El president Reagan li concedir la Distinguished Executive Presidential Rank Award, la ms prestigiosa de les condecoracions que pot rebre un funcionari de l'administraci federal. Adamkus es va retirar de l'administraci federal el 1997.

De tornada a Litunia va ser elegit president el 4 de gener de 1998 amb el 50,31% dels vots, davant el comunista reformador Arturas Paulauskas del partit Lietuvos demokratin darbo partija (LDDP). Adamkus es va beneficiar del suport del partit Uni de la Ptria (TS-LK) de l'antic president Vytautas Landsbergis i de tots els partits de dreta.

Adamkus va intentar aconseguir un segon mandat per va ser escombrat per Rolandas Paksas el 2003 en una campanya electoral on Paksas demostra que Adamkus no coneix els problemes del poble litu.

Quan el president Paksas va ser acusat de corrupci i, posteriorment, destitut pel Parlament l'abril de 2004, Adamkus anuncia que no es presentaria a la presidncia si no s'autoritzava Paksas a presentar-se malgrat la seva destituci. Tanmateix, encara que el Tribunal constitucional va prohibir a Paksas tornar a presentar-se, Adamkus mant la seva candidatura i aquest nou canvi d'actitud desllueix ms encara la imatge de la classe poltica i exaspera els electors. Malgrat tot, i davant d'un gran nombre de candidats poc coneguts, Adamkus va finalitzar al capdavant la primera volta desprs d'aconseguir el 30% dels sufragis el 13 de juny de 2004 i s reelegit en segona volta el 27 de juny amb el 52% dels vots davant l'anci Primer Ministre i aliat de Paksas Kasimiera Prunskiene. Adamkus s investit el 12 de juliol de 2004 per un perode de a priori cinc anys per, tenint en compte l'edat i l'estat de salut del nou president, el mandat podria no arribar en el seu terme.

s membre honorari del Club de Roma. 

Valdas Adamkus s Membre Honorari de la Fundaci Internacional Raoul Wallenberg

 Assumptes Domstics .

Valdas Adamkus gaudeix d'un alt grau d'acceptaci a Litunia. Va ser elegit per segona vegada, amb el suport i reconeixement de la joventut lituana. El President Adamkus va estar implicat activament en reorganitzacions del govern entre 2004 i 2006. En el 2006, durant un debat de l'estat de la naci, Adamkus va indicar que les seves prioritats eren:

 Participaci pblica d'augment en el regne poltic;
 s apuntat i transparent dels fons i de les oportunitats de la UE per construir un major benestar a Litunia;
 Reformes en govern pblic, educaci i cincia, ajuda social i metge cuidat;
 El desenvolupament de la capacitat professional entre funcionaris, especialment en la determinaci d'impactes reguladors;
 Aprovaci d'un codi poltic de l'tica;
 Dirigir les eleccions majoral, i l'eliminaci del sistema del comtat;
 Construcci d'una nova unitat a la Central Nuclear d'Ignalina;
 Legislaci que regula la selecci, la cita|citaci i la promoci de jutges;
 "Controlar la fugida de cervells" recolzant la infraestructura de la investigaci i d'una educaci ms alta ;

Enllaos.


 www.president.lt/en;
 www.youtube.com/spaudostarnyba;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377697" title="Figueira de Castelo Rodrigo" nonfiltered="966" processed="958" dbindex="145972">

Figueira de Castelo Rodrigo s un municipi portugus, situat al districte de Guarda, a la regi del Centre i a la subregi de Beira Interior Norte. L'any 2006 tenia 6.723 habitants. Es divideix en 17 freguesias. Limita al nord amb Freixo de Espada  Cinta, a l'est amb la provncia de Salamanca, al sud amb Almeida, al sudoest i oest amb Pinhel i al nordoest amb Vila Nova de Foz Ca.

Poblaci.


Freguesies.

 Algodres;
 Almofala;
 Castelo Rodrigo;
 Cinco Vilas;
 Colmeal;
 Escalho;
 Escarigo;
 Figueira de Castelo Rodrigo;
 Freixeda de Torro;
 Mata de Lobos;
 Penha da guia;
 Quint de Pro Martins;
 Reigada;
 Vale de Alfonsinho;
 Vermiosa;
 Vilar de Amargo;
 Vilar Torpim;

Enllaos externs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377698" title="Guarda" nonfiltered="967" processed="959" dbindex="145973">

Guarda s un municipi portugus, situat al districte de Guarda, a la regi del Centre i a la subregi de Beira Interior Norte. L'any 2006 tenia 44.264 habitants. Limita al nordest amb Pinhel, a l'est amb Almeida, a sudest amb Sabugal, al sud amb Belmonte i Covilh, a l'oest amb Manteigas i Gouveia i al nordoest amb Celorico da Beira.

 Poblaci .


 Freguesies .



 Llista d'alcaldes des de 1976 .

 Vitor Cabeo (1976)  ;
 Ablio Curto (1976-1995)  ;
 Maria do Carmo Borges (1995-2005)  ;
 lvaro Guerreiro (2005) ;
 Joaquim Valente (des de 2005);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377699" title="Badia Wilhelmina" nonfiltered="968" processed="960" dbindex="145974">

La badia Wilhelmina t uns 25 quilmetres d'ample i es troba entre la pennsula Reclus i el cap Anna al llarg de la costa oest de la terra de Graham. Dins la badia hi ha un grup d'illes, destacant l'illa Nansen, la ms gran de totes que es troba parallela a la Pennsula Antrtica.


Va ser descoberta per l'expedici Antrtica belga en 1897-99, comandada per Adrien de Gerlache, i anomenada aix per Wilhelmina, reina dels Pasos Baixos. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377700" title="Fugida de cervells" nonfiltered="969" processed="961" dbindex="145975">
La fugida de cervells s l'emigraci d'individus ja formats i de talent (i generalment per a no regressar) a altres nacions ms desenvolupades, impulsats principalment per la falta d'oportunitats de desenvolupament, per motius econmics o per conflictes poltics. De vegades aquest fenomen es dna tamb entre nacions desenvolupades, a causa de diferncies salarials o impositives. De forma anloga es parla de fugida de capitals per a la desinversi de capital financer en un pas.

La fugida de cervells fa que el pas d'origen perdi la inversi en educaci superior d'aquesta persona, i de la mateixa forma el capital social del qual formava part l'individu es redueix per la seva partida.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377701" title="Manteigas" nonfiltered="970" processed="962" dbindex="145976">

Manteigas s un municipi portugus, situat al districte de Guarda, a la regi del Centre i a la subregi de Beira Interior Norte. L'any 2008 tenia 3.986 habitants. Es divideix en 4 freguesias. Limita al nordoest amb Gouveia, a l'est amb Guarda, al sudest amb Covilh i a l'oest amb Seia.

 Poblaci .


Freguesies.
 
 Sameiro;
 Santa Maria (Manteigas);
 So Pedro (Manteigas);
 Vale de Amoreira;

Imatges.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377702" title="Paul Dessau" nonfiltered="971" processed="963" dbindex="145977">
Paul  Dessau (Hamburg, 19 de desembre de 1899, Berln oriental, 18 de juny de 1979) va ser un compositor alemany.
 
Msic preco, als 12 anys ja donava concerts com a violinista al conservatori de Berln, on segu els estudis. En la dcada dels 1920, fou director d'orquestra, al Teatre de l'pera de Colnia, i ms tard, a les de Berln, Hamburg i Magncia; malgrat tot, acabaria per abandonar aquestes activitats per dedicar-se plenament a la seua vocaci: la composici. 

El 1933, fugint del nazisme (era d'origen hebreu), emigr a Frana; d'ac pass als Estats Units d'Amrica el 1939, on travaria amistat amb Arnold Schnberg i Bertolt Brecht, amb el qual collabor estretament en varies ocasions. Cal citar aqu les seves realitzacions musicals per a El cercle de guix caucasi i Mare Coratge (1946), El fest de Lculle (1951) i Puntila i el seu criat Mtti (1961).

Igual que Brecht, Dessau torn al seu pas el 1948; fixant la seva residncia a Berln oriental, on seguint la seva labor creadora, aconsegu tres vegades (1953, 1956 i 1965) el premi nacional de Msica de la Repblica Democrtica Alemanya.

Autor, a ms, d'una coneguda Sonata per a piano (1915); un Concertino (1925) per a viol, flauta, clavec i trompa; Marianlieder, composici per a cor i vuit instruments; i peres com ara Lancelot (1918) i Einstein (1973), obres cviques i himnes depurats i, alhora assequibles fins i tot per al pblic menys ents, se'l considera per les seves caracterstiques i el seu estil integrat en el moviment, netament germnic, de la Nova Objectivitat.
 
La seva activitat en el camp de l'ensenyament el portaria a escriure Treball a l'escola (1960), llibre de sntesi pedaggica digna de gran atenci. Vicepresident de l'Acadmia de Belles Arts de Berln oriental (1959-62), fou membre del Partit Comunista des dels primers anys de la seva residncia en aquella zona.

 Bibliografia.
Tom No. 18 de l Enciclopdia Espasa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377703" title="Mda" nonfiltered="972" processed="964" dbindex="145978">

Mda s un municipi portugus, situat al districte de Guarda, a la regi del Centre i a la subregi de Beira Interior Norte. L'any 2004 tenia 6.000 habitants. Es divideix en 16 freguesias. Limita al nord i est amb Vila Nova de Foz Ca, a l'est amb Pinhel, al sud amb Trancoso i a l'oest amb Penedono.

Poblaci.


Freguesies.

 Aveloso;
 Barreira;
 Carvalhal;
 Casteio;
 Coriscada;
 Fonte Longa;
 Longroiva;
 Marialva;
 Meda;
 Outeiro de Gatos;
 Pai Penela;
 Poo do Canto;
 Prova;
 Rabaal;
 Ranhados;
 Vale Flor;

 Imatges .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377705" title="Pinhel" nonfiltered="973" processed="965" dbindex="145979">

Pinhel s un municipi portugus, situat al districte de Guarda, a la regi del Centre i a la subregi de Beira Interior Norte. L'any 2006 tenia 10.182 habitants.  Es divideix en 27 freguesias. Limita al nord amb Vila Nova de Foz Ca, al nordest amb Figueira de Castelo Rodrigo, a l'est amb Almeida, al sud amb Guarda i a l'oest amb Celorico da Beira, Trancoso i Mda.

 Poblaci .



 Freguesies .

 Alverca da Beira;
 Atalaia;
 Azevo;
 Bogalhal;
 Boua Cova;
 Cerejo;
 Cidadelhe;
 Ervas Tenras;
 Ervedosa;
 Freixedas;
 Gouveia;
 Lamegal;
 Lameiras;
 Manigoto;
 Pala;
 Pereiro;
 Pinhel  (freguesia)|Pinhel]];
 Pnzio;
 Pomares;
 Pvoa de El-Rei;
 Safurdo;
 Santa Eufmia;
 Sorval;
 Souro Pires;
 Valbom;
 Vale de Madeira;
 Vascoveiro;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377706" title="Anton Diabelli" nonfiltered="974" processed="966" dbindex="145980">

Anton  Diabelli (Mattsee, prop de Salzburg, 6 de setembre de 1781   Viena, 7 d'abril de 1858) va ser un compositor i editor musical austrac. Avui dia s conegut principalment com a autor del vals sobre el qual Ludwig van Beethoven va compondre les seves clebres trenta-tres Variacions Diabelli.

 Biografia .
D'infant entr a l'escola que Michael Haydn tenia a Salzburg i el 1880 en el convent de Raichenhaslach, una vegada secularitzat, es dedic a donar llions de msica a Viena, on ms tard s'associ amb l'editor Cappi, amb qui va fundar l'editorial Diabelli & C.

Fou un fecund compositor i les seves obres per a piano (sonatines, sonates, minuets, etc.) van ser molt apreciades durant molts anys, a l'igual que les seves composicions religioses, entre les quals hi figuren 10 misses i 12 ofertoris. Va merixer molts elogis del seu mtode d'ensenyament, per com a editor fou durament censurat per la seva mesquinesa i avarcia que demostr en adquirir a preus irrisoris les obres de Franz Schubert i altres compositors que desprs varen assolir gran renom. Hom considera la seva Missa Pastoral com una de les seves millors composicions .

 Bibliografia .
Tom, n, 18 de l'Enciclopdia Espasa;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377707" title="After All These Years" nonfiltered="975" processed="967" dbindex="145981">

After All These Years s el quart senzill de l'lbum Diorama, quart treball de la banda australiana Silverchair. La can es va llanar com a senzill promocional i tamb es va realitzar un videoclip on s'intercalen imatges de Daniel Johns tocant el piano i cantant amb imatges de paisatges.


 Llista de canons .
Promo CD AUS (ELEVENCDPRO13)
 "After All These Years";
 "Across the Night (Van Dyke Premix)" ;
 "Tuna in the Brine (Van Dyke Premix)";
 "Silverchair Interviews and Track by Track";
 EP promocional noms disponible en el "The Diorama Box".


 Enllaos externs .
 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377710" title="Gos pigall" nonfiltered="976" processed="968" dbindex="145982">

Un gos pigal s un gos ensinistrat per a guiar persones cegues o amb una deficincia visual greu, o per a ajudar-les en les feines de la llar.

Quan condueix els deficients visuals, el gos ha de tenir la capacitat de discernir eventuals perills deguts a obstacles suspesos, cosa que requereix gossos d'intelligncia bastant elevada i un entrenament avanat.

Tot i que els gossos poden ser entrenats per a evitar diversos obstacles, no sn capaos de distingir colors com el verd i el vermell, de manera que no poden interpretar un semfor.

Vegeu tamb.
 Gos;
 Ensinistrament de gossos;
 Gos oient;

Enllaos externs.
Gossos pigall   els millors amics dels cecs ;
Escola de gossos pigall per cecs a Mortgua, Portugal ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377713" title="Trancoso" nonfiltered="977" processed="969" dbindex="145983">

Trancoso s un municipi portugus, situat al districte de Guarda, a la regi del Centre i a la subregi de Beira Interior Norte. L'any 2004 tenia 10.639 habitants. Es divideix en 29 freguesias. Limita al nord amb Penedono, al nordest amb Mda, a l'est amb Pinhel, al sud amb Celorico da Beira, a sudoest amb Fornos de Algodres, a l'oest amb Aguiar da Beira i al nordoest amb Sernancelhe.

 Poblaci .


 Fregesies .

 Aldeia Nova;
 Carnices;
 Castanheira;
 Cogula;
 Ctimos;
 Feital;
 Fies;
 Freches;
 Granja;
 Guilheiro;
 Moimentinha;
 Moreira de Rei;
 Palhais;
 Pvoa do Concelho;
 Reboleiro;
 Rio de Mel;
 Santa Maria (Trancoso);
 So Pedro (Trancoso);
 Sebadelhe da Serra;
 Souto Maior;
 Tamanhos;
 Terrenho;
 Torre do Terrenho;
 Torres;
 Valdujo;
 Vale do Seixo;
 Vila Franca das Naves;
 Vila Garcia;
 Vilares;

 Enllaos externs .

Portal de Trancoso;
Web Municipal;
Trancoso Migeval;


 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377714" title="Anaconda verda" nonfiltered="978" processed="970" dbindex="145984">

L'anaconda verda o anaconda comuna (Eunectes murinus) s una serp constrictor de la famlia de les boes. s potser la major serp coneguda; les femelles, normalment ms grans que els mascles, arriben a un terme mitj d'entre 5 a 7 metres de llarg i un pes de 45 a 80 kg, mentre que els mascles arriben a una longitud de 2 metres i mig.

L'anaconda ms gran que s'ha registrat oficialment tenia 9 metres de llarg i pesava 140 kg; aquest s la grandria mxima per a una anaconda i el lmit dels espcimens ms grans. No obstant aix, s'ha esmentat l'existncia de femelles de fins a 12 metres de longitud i 250 kg de pes, amb una dimetre de fins a 40 cm, per es tracta d'informes vagues i no confirmats. Els mascles sn significativament menors, en el cas ms marcat de dimorfisme sexual entre els Squamata. Aquesta grandria s ms sorprenent en vista de l'escassa vida de l'animal, que rares vegades supera els 15 anys, encara que es documenten casos de fins a 50 anys. Est entre els 10 animals ms poderosos del mn segons els zolegs.

La majoria de les troballes de grans anacondes no han estat cientficament verificades, pel que roman en dubte quant poden crixer realment aquestes serps. En nombrosos estudis cientfics de camp rarament s'han amidat exemplars de ms de 5.5 m.
 
L'anaconda verda s endmica de Sud-Amrica; habita les conques dels rius Amazones i Orinoco, a ms d'altres enclavaments a Brasil, Bolvia, Colmbia, Guyana, Per, Veneuela i l'illa Trinitat.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377715" title="Al-Jahiz" nonfiltered="979" processed="971" dbindex="145985">
Al-Jahiz (en rab,       ), el nom real del qual era Abu Uthman Amr ibn Bahr al-Kinani al-Fuqaimi al-Basri (Bssora, aprox. 781   desembre del 868 o gener del 869) fou un fams intellectual rab, que es creu que tenia ascendncia afrorab d'frica oriental. Fou un escriptor de prosa en rab i autor d'obres en literatura, biologia, zoologia, histria, filosofia islmica, psicologia, Mu'tazili Kalam (teologia) i polmiques polticoreligioses.

 Referncies.


Enllaos externs.
Al-Jahiz ;
Literatura rab ;
Influncia d'Al-Jahiz en la biologia de Lamarck i Darwin ;
Al Jahiz - Great People of Color - marcusgarvey.com ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377728" title="Robert A. Heinlein" nonfiltered="980" processed="972" dbindex="145986">

Robert Anson Heinlein (Butler, Missouri, 7 de juliol del 1907 - Carmel, Califrnia, 8 de maig del 1988) fou un escriptor estatunidenc.

Escrigu bsicament novelles de cincia-ficci. Guany el premi Hugo quatre vegades. Probablement el seu escrit ms conegut s el llibre Starship Troopers (1959, premi Hugo, s'en cre una pellcula, i Stranger in a Strange Land (1961, premi Hugo). Els altres dos premis Hugo foren per Double Star (1956) i The Moon is a Harsh Mistress (1966). Juntament amb Isaac Asimov i Arthur C. Clarke forma part dels tres millors autors de cincia-ficci. 















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377730" title="Font dels Enamorats (Sant Lloren de Morunys)" nonfiltered="981" processed="973" dbindex="145987">


La font dels Enamorats s una font canalitzada, obrada en pedra, i amb aixeta de polsador i cm sota de la mateixa que es troba al terme municipal de Sant Lloren de Morunys, a 982 m. d'altitud i a la  vora la carretera que mena d'aquesta vila a Coll de Jou. Est connectada a la xarxa d'aiges de la vila.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377731" title="Clid" nonfiltered="982" processed="974" dbindex="145988">

Els clids (Coliidae) sn una famlia d'ocells, l'nica de l'ordre dels coliformes (Coliiformes). Sn un grup petit proper als passerins, que no tenen afinitats clares amb altres grups, per la qual cosa se'ls dna l'estatus d'ordre. La distribuci d'aquest grup es limita a l'frica subsahariana, i s l'nic ordre d'ocells completament restringit a aquest continent. Tanmateix, en el passat tingueren un mbit de distribuci ms gran, i se n'han trobat fssils de l'Eoc a Anglaterra.

 Enllaos externs .

Vdeos de clids a l'Internet Bird Collection ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377740" title="Llista alfabtica de compositors de sardanes" nonfiltered="983" processed="975" dbindex="145989">




 A .

Alfred Abad i Gascon (1962 -  );
Anna Abad i Gils (  -  );
Vicen Acua i Requejo (1946 -  );
Rafael Adam i Baiges (  -  );
Antoni Agramont i Quintana (1851 - 1906);
J. Agudo i Clar (  -  );
Enric Aguilar i Matas (1932 -  );
Llus Aguil (  -  );
Maria Antnia Aguilera i Ramon (  -  );
Josep Aguil i Blasco (1888 - 1958);
Robert Agustina i Busquets (  -  );
Cstor Aiguabella i Fbrega (1893 - 1938);
Jordi Alas i Roure (  -  );
Iu Alavedra i Ferrer (1895 - 1972);
Joan Alay (  -  );
Jordi Albanell i Tanganelli (1960 -  );
Ignasi Alberch i Arisa (1942 -  );
Llus Albert i Rivas (1923 -  );
A. Albert (  -  );
Josep Maria Albert i Busquets (1919 - 1996);
Xavier Albert i Gallart (1962 -  );
Joan Albert i Pou (  -  );
Antoni Albors i Asins (1929 -  );
Llus Alcal i Baqus (1979 -  );
Felip Alcntara i Puig (1888 - 1960);
Glria Alcn i Vilaub (1944 -  );
Toms Alds Conesa (1880 - 1965);
Joaquim Aldrich i Guanyabens (1868 - 1945);
Pere Alegre i Puech (1909 - 1986);
Frederic Alfonso i Ferrer (1879 - 1946);
Joaquim Alfonso i Navas (1922 -  );
Joan Alfonso i Orfila (1916 - 1995);
Josep Alier i Avellanet (1903 - 1953);
Francesc Alier i Barris (1955  -  );
Joan Alins (  -  );
Rosa Almagro i Ribera de Presas (1920 -  );
Llus Almazan (  -  );
Mag Almiana i Soler (1917 - 1988);
Maria Rosa Alonso i Solanes (1931 -  );
Francesc Alsina i Mola (1948 - 2002);
Llus Alsina (  -  );
Joan Altimira i Violas (  -  );
Antoni Altisent i Balmas (1918 -  );
Joan Altisent i Ceardi (1891 - 1971);
Fermin Maria lvarez (  -  );
Joan Albert Amargs i Altisent (1950 -  );
Joan Amils i Prez (1933 -  );
A. Amors (  -  );
Josep Maria Amors i Bayer (1948 -  );
Llus Anderman (  -  );
Joan Andreu i Garriga (1920 - 2003);
Jaume Andreu i Rovira (  -  );
Alfred Angaril i Gil (1931 -  );
J.P. ngelus, pseudnim de Joan Parera i Reins;
J. Angerri (  -  );
Adalmira Anglada i Esteba (1888 - 1938);
V. Anglada (  -  );
Josep Angls (  -  );
Annim (  -  );
Eullia Antons i Grau (1948 -  );
G. Aquino (  -  );
Joaquim Arabia i Reverter (1924 - 2000);
Ramon Aramon i Serra (1907 - 2000);
Salvador Aranda (  -  );
Antoni Arbs (  -  );
Brbara Ardanuy i Queldra (  -  );
Daniel Areny i Rosell (1939 -  );
Enric Argelich i Sais (1913 - 1979);
Francesc Argem (  -  );
Joan Argem i Lacoma (  -  );
Maria Loreto Argem i Massana (  -  );
Antoni rias i Cortadella (1957 -  );
Venanci rias (  -  );
Santi Arisa i Pujol (1947 -  );
Maria Armengol i Viver (  -  );
Pere Armengou i Saas (1910 - 1978);
Xavier Armenter i Ramos (1965 -  );
Josep Maria Arnaus i Casals (1921 - 1969);
Pere Arpa i Torremilans (1889 - 1958);
Marcel Artiaga i Valls (1965 -  );
Ricard Artigas i Dans (1890 - 1940);
Isidre Arx i Vias (1882 -  );
Miquel Asins i Arb (1916 - 1996);
Emili Aubareda (  -  );
Pere Aubert i Port (1879 - 1951);
Rossend Aubi, pseudnim d'Arcadi Margarit i Casadevall ;
Jaume Aubi i Roman (  -  );
Josep Auferil i Costa (1916 - 2006);
Albert Auleda, pseudnim de Joan Llus Moraleda i Perxachs;
Josep Auls i Sabarts (1931 -  );
Josep Aulet i Fiol (  -  );
Joan Aul i Padr (1883 -  );
Joan Aymerich i Rocabayera (1889 - 1960);
Rossend Aym i Escol (1940 -  );
Jordi Azagra i Benito (1963 -  );
R. de Azpeitia (  -  );



 B .

Peter Bacchus (1954 -  );
Francesc Bach i Roca (1897 - 1962);
Cndid Bach i Teixid (1902 - 1952);
Miquel Badia i Graells (1926 -  );
Eugeni Badia i Lloret (1904 - 1967);
Joan Badosa i Compte (1884 - 1968);
Llus Badosa i Padrosa (1898 - 1938);
Toms Bah i Mart (1935 -  );
Josep Maria Baiges i Jans (1924 - 1991);
J. Baiget (  -  );
Baixas (  -  );
Lleonard Balada i Ibaez (1933 -  );
Ignasi de Balanz i Fernndez (1943 -  );
Manuel Balasch i Su (1916 -  );
Joan Balcells i Garcia (1882 - 1972);
Carlota Baldrs i Rafecas (1960 -  );
Llus Baleny (  -  );
Llus Ballada i Vil (1886 - 1936);
Mag Ballber (  -  );
Victor Ballesc (  -  );
Ballester (  -  );
germans Balsach i Grau (  -  );
Roser Banet i Castell (1986 -  );
Jaume Banet i Illa (1929 - 2007);
Banquerosa (  -  );
Santiago Baeras i Goday (1913 - 1985);
Pere Baon i Castells (1922 - 1996);
Antoni Baqus i Pags (1884 - 1948);
Eugeni Barandalla (  -  );
Rafel Barbany i Baradat (  -  );
Victor Barb i Barb (1940 -  );
Ernest Barbes (  -  );
Eladi Barcel Enpatuet (  -  );
Gabriel Barcel i Mart (1963 -  );
Josep Barcons i Palau (1978 -  );
Joan Bards i Virosella (1978 -  );
Manuel Bardina i Prat (1915 -  );
Charles Bareil (  -  );
Jordi Bargall i Guinjoan (  -  );
Anton Barns i Gultresa (1910 - 1985);
Enric Barnosell i Sal (1891 - 1949);
Josep Bar i Finestres (1945 -  );
Josep Bar i Gell (1891 - 1980);
Enric Bar i Ribas (1928 - 1993);
scar Barqu i Farrs (  -  );
Rafael Barquet i Plaza (1952 -  );
Jordi Barre (1920 -  );
Iu Barreda (  -  );
Juli Barrenechea (  -  );
Carles Barris (  -  );
Francesc Barrot i Regu (1896 - 1935);
Ramon Barrufet (  -  );
S. Bartol (  -  );
Albert Bartolom i Avell (1946 -  );
David Bartolom i Avell (  -  );
Pepita Bartres (  -  );
Joan Bartrol i Bonany (1925 -  );
Ramon Basil i Burj (1866 - 1938);
Francesc Basil i Oliveras (1905 - 1975);
Josep Bassachs i Barris (  -  );
R. Bassaganyas (  -  );
Esteve Bassas i Pasqus (1936 - 1974);
Josep Basses (  -  );
Josep Bassols i Comas (  -  );
Enric Bataller i Llonch (  -  );
Mari Bataller i Llonch (1895 - 1948);
J. Bataller (  -  );
Melit Baucells i Prat (  -  );
Pere Baulenas i Vergs (1925 - 1954);
Xavier Baurier i Foret (1944 -  );
Eugeni Bausili i Zaragoza (1903 - 1968);
Marcell Bayer i Gasp (1898 - 1977);
Xavier Bech i Serra (  -  );
Bel (  -  );
Josep Maria Bellido i Ibars (  -  );
Josep Bellprat (  -  );
Rosa Maria Bellsolell i Bellsolell (1928 -  );
Joan Benaiges (  -  );
Llus Benejam i Agell (1914 - 1968);
Joan Benejam (  -  );
Jaume Benet i Lamarca (1941 - 1968);
Roser Benet (  -  );
A. - Ferrari, A. Beneyto (  -  );
Francesc Bentez i Campos (1961 -  );
Pere Bentez i Subirana (1940 -  );
Josep Benito i Bonells (1927 -  );
Juli Benlloch i Cambrils (1887 - 1959);
Toms Berdier i Montserrat (1911 - 1979);
Josep Berenguel (  -  );
Ernest Berenguer i Pou (1897 - 1992);
Pere Bergoon i Ravents (  -  );
Josep Maria Bernat i Colomina (1925 - 1992);
Joan Bernet i Sala (1902 - 1990);
Pelegr Bernial i Castells (1953 -  );
Manuel Bertran i Pujol (1919 - 1998);
Leandre Bertran (  -  );
Moiss Bertran (  -  );
Camille Besse (  -  );
Antoni Besses i Bonet (1945 -  );
Roland Besson i Bonnet (1962 -  );
Joan Jordi Beumala i Sampons (1960 -  );
Anicet Beya i Gran (  -  );
Pere Bigas i Ribas (1891 - 1967);
Josefa Bijuesca i Martnez (1905 - 1993);
Bisbe (  -  );
Enric Biscamps i Capdevila (  -  );
Manuel Blancafort de Rossell (1897 - 1987);
Ferran Blanch i Arch (1904 - 1967);
ngel Blanch i Reynalt (1907 - 1965);
Josep Blanch i Reynalt (1888 - 1954);
Miquel Blanch i Roig (1889 - 1936);
Rafael Blanch i Via (1933 -  );
Esteve Blanch (  -  );
Francesc Blanes (  -  );
Rafael Blay i Bernad (1903 - 1970);
Joan Josep Blay i Mez (1955 -  );
Agust Blzquez i Villalba (  -  );
Boada (  -  );
Ramon Bofarull i Artigas (1902 - 1982);
Francesc Bofarull i Figuerola (1962 -  );
Llus Bofill i Capell (  -  );
Pere Bofill i Guanter (  -  );
Eliseu Boix i Gals (1899 - 1979);
Jaume Boix i Pujol (1930 -  );
Josep Maria Boix i Risech (1908 - 1980);
A. Boixader (  -  );
Antoni Boliart i Bresc (1912 - 1990);
Xavier Boliart i Ponsa (1948 -  );
S. De Bolvar (  -  );
Manuel Bonach i Prez (1896 - 1984);
Francesc Bonada i Pars (1875 - 1948);
Josep Bonada i Sala (1909 - 1948);
Pere Bonada i Sala (1906 - 1936);
Joan Bonany i Marqus (1890 - 1979);
Jaume Bonany (  -  );
Trif Bonany (  -  );
Francesc d'Ass Bonastre i Beltran (1944 -  );
Joan Bonastre i Vil (1884 - 1939);
Jaume Bonaterra i Dabau (1898 - 1985);
Llus Bonaterra i Gras (  -  );
Joan Bonaventura (  -  );
Narcs Bonet i Armengol (1933 -  );
Salvador Bonet i Piol (1916 -  );
A Bonet (  -  );
Miquel Bonet (  -  );
Elvira Bonhora i Arts (1926 -  );
Llus Borau (  -  );
Llus Bordas i Rivero (  -  );
J. Borges (  -  );
Agust Borguny i Garriga (1894 - 1967);
Manuel Borguny i Pla (  -  );
Miquel Borrs de Barber (  -  );
Antoni Borrs i Cervera (  -  );
Josep Borrs i Estrada (1915 -  );
Josep Borrs i Farrs (1929 -  );
Teresa Borrs i Fornell (1923 -  );
Ernest Borrs i Salvador (1928 -  );
Pere Borrs i Sol (1949 - 2003);
Vicen F. Bort i Barbosa (1891 - 1976);
Joan Bosacoma i Vives (  -  );
Josep Bosch i Ballell (1976 -  );
Jess Bosch i Codina (1922 -  );
Josep Bosch i Ferran (  - 1955);
Eusebi Bosch i Humet (1860 - 1948);
Carme Bosch i Reus (  -  );
Joan Bosch i Sarrado (  -  );
Magne Bosch i Vives (1869 - 1919);
Andreu Bosch (  -  );
Enric Bosch (  -  );
G. Bosch (  -  );
Jaume Bosch (  -  );
Llus Bosch (  -  );
Antoni Botey i Badia (1896 - 1939);
Leopold Botey i Vila (1870 - 1932);
Enric Botigu i Andurell (1927 - 1972);
Josep Bou i Coll (1945 -  );
Vicen Bou i Geli (1885 - 1962);
Francesc de Paula Bov i Rius (1875 - 1950);
Ricard Bover i Bas (1902 - 1983);
Melit Bover i Rota (1928 - 1991);
Michiel Braam (  -  );
Joan Brauget i Massanet (? - 1915);
Edmond Brazs (  -  );
Maica Brecha (  -  );
Toms Bretn i Hernndez (1850 - 1923);
Carles Bricio i Diaz (  -  );
Salvador Brotons i Soler (1959 - );
Charles Brousse (  -  );
Bru Corbin (  -  );
Anton Bru i Borrs (  -  );
A. Bruguera (  -  );
Llus Brugus i Agust (1949 -  );
Mari Brugus i Corbera (1916 -  );
Miquel Brugus i Costabella (1947 -  );
Evel Brull i Vila (  -  );
C. Brunet (  -  );
Ramon Brunet (  -  );
Gabriel Brusi i Puig (1909 - 1991);
Pere Bufill i Guanter (1923 - 1945);
Pere Burs (  -  );
Guillem Burgaroles (  -  );
Manuel Burgs (1874 - 1945);
Jaume Burjachs i Gispert (1931 - 1995);
Joaquim Burjachs i Gmez (  -  );
Antoni Burruezo (  -  );
Francesc Burrull (1934 -  );
Ramon Burset (  -  );
Jan Bus (  -  );
Llus Buscarons i Pastells (1913 - 1999);
Pere Buscarons i Pastells (1920 -  );
Josep Busquets i Fuentes (1965 -  );
Josep Busquets i Xifre (1887 - 1977);
Artur Buxeda (  -  );
Pere Bux i Domnech (1916 - 1998);
Toms Bux (1882 - 1962);


 C .

Francesc Caball i Cantalapiedra (1944 -  );
Manuel Caballeria i Budalls (? - 1936);
Llus Caballeria i Valls (1927 - 1998);
Cebri Caban i Bril (1884 - 1956);
Adolf Caban i Pibernat (1911 - 1993);
Manuel Cabero i Vernedas (1926 -  );
Josep Cabestany (  -  );
Llus Cabiscol (  -  );
Oriol Maria Cabr i Cascante (1909 - 1987);
Antoni Cabr i Tort (  -  );
J.O. Cabr (  -  );
Antoni Cabrera (  -  );
Sebasti Cabrisas i Girons (1925 -  );
Rafael Cabrisas i Palau (1888 - 1950);
M. Cabs (  -  );
Joan Cadoulla (  -  );
Joan Calders (  -  );
Jaume Call i Duran (1947 -  );
Joan Calls i Guix (1917 -  );
Joan Calsina i Roure (  -  );
Josep Calvet i Amat (1899 - 1999);
Aurora Calvet i Maas (1971 -  );
Maria Dolors Calvet i Prats (1907 - 1988);
Lauro Cama i Dalmau (1916 -  );
Pau Cmara i Lanao (1910 - 2000);
Llus Cams i Cabruja (1892 - 1952);
Mart Cams i Segura (1956 -  );
Manel Camp i Oliveras (1947 -  );
Montserrat Campmany (1901 - 1995);
Josep Camprub i Piqu (  -  );
J. Camprub i Roman (  -  );
Josep Camprub i Sensada (1968 -  );
Joan Camps i Arnau (  -  );
Francesc Camps i Comellas (1934 -  );
Pere Camps i Marsans (1908 - 1976);
Joan Camps i Valent (1920 - 1980);
Evell Campsolinas i Juanola (  -  );
Francesc Canal i Garrosset (1927 -  );
Manuel Canals i Gimnez (1917 - 1990);
Juli Canals i Maim (1926 -  );
Josep Canals i Sant (1936 -  );
Joan Canals (  -  );
Cndid Candi i Casanovas (1844 - 1911);
J. Candi i Villanova (  -  );
Aime Candille i Roquefort (  -  );
Canet (  -  );
Gens Canet i Boadella (  -  );
Josep Canet i Coll (  -  );
Manuel Cano i Garcia (  -  );
Antoni Canosa (  -  );
Josep Cantarell i Llopart (1909 - 1997);
Josep Cant i Prats (1890 - 1960);
Joan Caameras i Estrada (1896 - 1982);
Jess Capdevila i Mart (1891 - 1982);
Xavier Capdevila i Sanglas (1973 -  );
P.A. Capdevila (  -  );
Josep Capell i Hernndez (1914 - 1994);
Josep Capell i Vergs (  -  );
Francesc Capellas i Maideu (1922 - 1977);
Joan Capera (  -  );
Ferran Carballido i Enrich (1983 -  );
Llus Carb i Eres (1908 - 1990);
Eliseu Carb i Parals (1890 - 1968);
Josep Carb i Vidal (1912 - 1988);
Antoni Carbonell i Costa (1919 - 1987);
Josep Carbonell i Costa (1927 -  );
Josep Maria Carbonell i Perich (1895 - 1970);
Lloren Carbonell i Plana (  -  );
Albert Carbonell i Saur (1972 - );
Narcs Carbonell I Turbau (1888 - 1954);
Antoni Carbonell (  -  );
Eduard Carbonell (  -  );
F. Carbonell (  -  );
Antoni Carcell i Tosca (1904 - 1983);
Domnec Cardenyes i Brios (1916 - 1977);
Cardona (  -  );
Mateu Cardona i Estrada (1918 -  );
Agust Cards i Baguer (  -  );
B. Carnic (  -  );
Josep Carol i Murillo (1928 -  );
Maria Llusa Carpintier i Casado (1918 -  );
Francesc Carr i Simon (1883 - 1947);
Josep Carr (  -  );
Joan Carreras i Dags (1828 - 1900);
Joan Carreras i Desclau (1890 - 1976);
Bonaventura Carreras i Duran (1886 - 1971);
Llus Carreras i Esclusa (1892 - 1960);
Jordi Carreras i Fabr (1929 -  );
Ramon Carreras i Perich (1927 - 1956);
Francesc Carreras i Serra (  -  );
Francesc Carreras (  -  );
Josep Carreras (  -  );
Josep Maria Carreras (  -  );
Llus Carretero i Basart (1931 -  );
Carri (  -  );
Antoni Casabella i Sim (1866 - 1946);
Benet Casablancas (  -  );
Cassi Casademont i Busquets (1875 - 1963);
Jaume Casademunt i Prat (1927 -  );
Esteve Casademunt i Verdaguer (1909 - 1994);
Antnia Casademunt (  -  );
Joan Casadevall i Anglada (  - 1920);
Jaume Casadevall i Costa (1919 -  );
Enric Casals i Defill (1876 - 1986);
Pau Casals i Defill (1892 - 1973);
Miquel Casals i Mora (1917 - 1972);
Joan Casals i Potrony (  -  );
Pere Casals i Santacana (  -  );
I.B. Casals (  -  );
Joan Casals (  -  );
Roser Casals (  -  );
Joan Casanova i Bartrol (1863 - 1911);
Francesc Casanova i Estorch (1907 - 1969);
Montserrat Casanova i Mart (  -  );
Ramon Casanova i Miranda (  -  );
Manuel Casanova (  -  );
Josep Casanovas i Comerma (  -  );
Josep Casanovas i Gafarot (Paixero) (1852 - 1940);
Josep Casanovas i Marca (1927 -  );
Josep Casanovas i Molist (1915 - 1955);
Carles Casanovas i Rigall (  -  );
Miquel Casanovas i Rius (  -  );
Josep Casanovas i Rovira (1880 - 1957);
J. Casanovas (  -  );
Josep Casas i Aug (1913 - 1988);
Miquel Casas i Bell (1900 - 1988);
Antoni Casas i Biosca (1926 -  );
Jaume Casas i Bohigas (1904 - 1964);
Josep Casas i Devesa (1909 - 1983);
Joan Casas i Pagerol (1947 -  );
Feliu Casas i Zaragoza (1916 - 1988);
Carles Casas (  -  );
Enric Casas (  -  );
Ramon Casas (  -  );
Antoni Casasampere i Ferrs (1922 -  );
Francesc Casellas i Castellet (1895 - 1974);
Marcel Casellas i Navins (1954 -  );
Ferm Casellas i Olivs (1920 -  );
Josep Caselles i Teixidor (  -  );
Carles Cases (  -  );
Gaspar Cassad i Moreu (1897 - 1966);
Joaquim Cassad i Valls (1867 - 1926);
Francesc Xavier Cassanyes i Edo (1957 -  );
Antoni Cass i Bassach (1892 - 1960);
Francesc Cass i Jordi (1965 - );
Josep Cass i Serra (1941 -  );
Artur Castany i Barral (1923 -  );
Josep Castany (  -  );
Pau Castanyer i Bachs (1958 -  );
Antoni Castanyer i Figueras (  -  );
Joan Castaer i Turon (1881 - 1944);
Castell i Casas (  -  );
Jordi Castell i Bov (1980 -  );
Jaume Castell i Isern (1950 -  );
Josep Maria Castella (  -  );
Vicen Castellano i Alcaide (1883 - 1969);
Castellanos (  -  );
C. Castellet (  -  );
Josep Castellnou i Domnech (1924 -  );
Eduard Castell i Juanals (1882 - 1952);
Baldomer Castell i Plaja (1918 - 1991);
Eduard Castell i Plaja (1920 - 1982);
Gabriel Castell i Rovira (  -  );
Salvador Castells i Canyameres (1920 -  );
Ricard Castells i Francisca (1901 - 1980);
Francesc Castells i Surroca (  -  );
Adela Castells (  -  );
Eduard Castells (  -  );
Ignasi Castelltort i Miralda (1914 - 1998);
Joan Castellv (  -  );
Bernat Castillejo (  -  );
Adel Casulleras i Gass (1891 - 1976);
ngel Catafau i Salv (1909 - 1993);
Josep Catal i Ruf (1887 - 1965);
Antoni Catal i Vidal (1891 - 1978);
Francesc Catal (  -  );
Josep Catul i Marqus (  -  );
Agust Caus i Marsal (1906 - 1978);
Carles Cava de LLano i Pint (1914 - 1986);
Emili Cava i Not (1908 - 1978);
Josep Cayo i Rita (  -  );
Ramon Celaya (  -  );
F. Cerbera (  -  );
Joan Cerrada i Vivet (1919 - 1989);
Faust del Cerro i Alabau (1894 - 1971);
Ernest Cervera i Astor (1896 - 1972);
Josep Maria Cervera i Berta (1904 - 1998);
Josep Cervera i Bret (1883 - 1969);
Agust Cervera i Marqus (1870 - 1947);
Felip Cervera i Marqus (1863 - 1930);
Jaume Cervera i Marqus (1858 - 1950);
Jordi Chal (  -  );
Josep Chamorro i Ramos (1978 -  );
Josep Cid i Pacareu (1901 - 1958);
Melcior Cirera (  -  );
Josep Cirilo i Expsito (1869 - 1949);
Francesc Civil i Castellv (1895 - 1990);
Ramon Civit i Mas (1968 -  );
Narcs Cla (  -  );
Joan Claps (  -  );
Miquel Clar i Cabruja (  -  );
Llus Clar (  -  );
A. Claramunt (  -  );
Albert Clarn (  -  );
Josep Clav i Bullich (1978 -  );
Josep Anselm Clav i Camps (1824 - 1874);
Sebasti Claver i G. (  -  );
H. Claveria i Barrios (  -  );
Segimon Claveria i Teulats (1904 -  );
Antoni Closas (  -  );
J. Closas (  -  );
Josep Cluet i Vil (1911 - 1985);
Cobo (  -  );
Joan Coca i Grau (1867 - 1936);
Josep Coca i Prat (  -  );
Salvador Codina i Cabra (1910 - 1985);
Josep Codina i Casals (1907 - 1987);
Assumpta Codina i Gubianes (1943 -  );
Ramon Codina i Ribas (1927 - 1984);
Oriol Codina i Sucarrats (  -  );
Enric Escud Cofiner Graugs (1909 - 1996);
Agust Coh i Grau (1921 -  );
Agust Coll i Agull (1873 - 1944);
Joan Coll i Alsina (1934 -  );
Salvador Coll i Bonanca (1962 -  );
Salvador Coll i Estrach (1914 - 1964);
Josep Coll i Ferrando (1976 -  );
Josep Coll i Ligora (1893 - 1965);
Jordi Coll i Llopis (  -  );
Joan Coll i Morral (  -  );
Salvador Coll i Triad (1914 - 1942);
R.M. Coll (  -  );
Jaume Collell i Surinyach (1956 -  );
ngel Colom i Ballar (1934 -  );
Delf Colom i Pujol (1946 - 2008);
Josep Colom i Somoza (1958 -  );
ngel Colomer i del Romero (1915 - 2001);
Josep Colomer i Ribera (1913 - 1994);
V. Colomer (  -  );
J. Colominas (  -  );
Domnec Cols i Puig (1928 -  );
Agust Coma i Alabert (1961 -  );
Manel Comadevall i Roca (  -  );
Comas (  -  );
Carles Comas i Donat (1905 - 1997);
Salvador Comas i Mas (1935 -  );
Sim Comas i Vives (1914 - 2002);
Ernest Comas (  -  );
Ramon Comas (  -  );
Jordi Comaslives i Tanti (1967 -  );
Pasqual Comelada (  -  );
Josep Maria Comella i Fbrega (1865 - 1938);
Maria Company i Coll (1980 -  );
Xavier Compte (  -  );
Jaume Conangla i Canals (1935 -  );
Ramon Conangla i Canals (  -  );
Josep Conangla i Escud (1896 - 1971);
Rossend Conesa i Bonet (1934 -  );
Josep de Calassan Conill i Monrab (1896 - 1980);
Jacint Conill i Orriols (1914 - 1992);
Esteve Corbella i Morera (1929 -  );
M. Corb (  -  );
Corcell (  -  );
Isidre Corderas i Dardi (1929 -  );
Vctor Cordero i Charles (1971 -  );
Xavier Cornellana i Mangues (1980 -  );
Vicen Corominas i Pi (1926 -  );
Feliu Corominas i Sunyer (1860 - 1928);
Montserrat Corominas (  -  );
Tito Corona (  -  );
Corrions (  -  );
J. Corrons (  -  );
Antoni Cortacans (  -  );
Pere Cortada i Bosch (1923 -  );
Josep Maria Cortada i de Prat-Gibert (  -  );
Josep Maria Cortada i Macias (1902 - 1952);
Andreu Cortada (1931 -  );
Carles J. Cortada (  -  );
Maria Remei Corts i Ayats (  -  );
Sebasti Cortina i Erill (1931 - 1991);
Jaume Costa i Castell (1883 - 1938);
Narcs Costa i Horts (1907 - 1990);
Vicent Costa i Nogueras (1852 - 1919);
Salvador Costa i Pineda (1930 - 2006);
Joan Costa i Sells (1884 - 1967);
Narcs Costa i Ventura (1962 -  );
Joan Costa (  -  );
Joaquim Costa (  -  );
P. Costa (  -  );
Antoni Costa-Avellaneda i Margenat (1901 - 1951);
Agust Cot i Bonfill (1906 - 1994);
Albert Cot i Fita (1852 - 1906);
Rosa Cot (  -  );
Josep Cots i Tarrag (1945 -  );
Llus Cotxo i Gell (1902 - 1998);
Ramon Cotxo i Gell (  -  );
Creus (  -  );
Jaume Cristau i Brunet (1940 -  );
Jordi Cristau i Garcia (1975 -  );
Amadeu Cristi (? - 1924);
Josep Cristfol i Rovira (1885 - 1955);
Domnec Cruells (  -  );
Eduard de la Cruz i Ferr (1902 - 1980);
Ricard Cuadra i Camprub (1951 - 1997);
Amadeu Cuadrado i Alguacil (1933 -  );
Llus Cuadros (  -  );
Ferran Cubedo i Alicart (1952 -  );
Cubells (  -  );
Alfred Cucurull (  -  );
Antoni Culla i Mora (1895 - 1945);
Patllari Cullell i Planella (1891 - 1968);
Josep Cullell i Salls (1920 - 2004);
Josep Culubret i Gutirrez (1914 - 1966);
Josep Cumellas i Rib (1875 - 1940);
Jaume Cunilles i Nogu (1941 -  );
Ramon Curri i Caelles (1881 - 1961);


 D .

Salvador Dabau i Caussa (1909 - 2002);
Jaume Dag i Valls (1901 - 1966);
Maria Nria Dalmau i Dalmau (1927 -  );
Josep Dalmau i Sendra (1918 - 1975);
Eugne Damar (1840 - 1919);
Josep Maria Damunt i Ferr (1938 -  );
Narcs Darder i Dellonder (1861 - 1934);
Joan Dar i Juli (1921 -  );
Joan Dasca i Batalla (1900 - 1970);
Egbert De Boer (  -  );
F. de Corro (  -  );
Huba de Graaff (1959 -  );
Mart de Joan (1973 -  );
Xavier de la Salud i Antoln (1977 -  );
Roderik de Man (1941 -  );
Antoni de Miguel (  -  );
Rainald Dedies (1947 -  );
Maria del Rio i Monfort (1917 -  );
Josep Maria del Rio i Soliguer (1914 - 1996);
J. Demon (  -  );
Mart Deprius i Ribera (1879 - 1946);
Josep Maria Descarga i Obradors (1927 -  );
Joan Despuig (  -  );
Bartomeu Deusedes i Jord (  -  );
J. Devesa (  -  );
Santiago Diago i Prats (1949 -  );
Josefina Daz (  -  );
Josep Dimas i Delgado (  -  );
Anton Dinars i Ferrer (  -  );
J. Diplomtico (  -  );
J. Domnech (  -  );
Domingo (  -  );
Jordi Domingo i Mombiela (1928 - 1991);
J. Donato i Vidal (  -  );
Dria (  -  );
Dorin (  -  );
Dorio (  -  );
Xavier Dotras i Corominas (  -  );
Joaquim Dotras i Fors (1922 -  );
Joan Dotras i Vila (1900 - 1978);
Andr Douw (  -  );
Joan Druguet i Sallent (1977 -  );
Gabriel Duch (  -  );
Jaume Dulsat i Ara (1928 - 1983);
Joan Duran i Alemany (1896 - 1970);
Esteve Duran i Argulls (1946 -  );
Lincoln Duran i Badia (1876 - 1947);
Salvador Duran i Blanquer (1907 - 1990);
Joan Duran i Boix (1875 - 1962);
Llus Duran i Massaguer (1922 - 1999);
Josep Duran i Mer (1922 - 1986);
Miquel Duran i Triay (  -  );
Joaquim Duran (  -  );


 E .

Edies (  -  );
Francesc Egea i Fernndez (  -  );
Joan Elas i Mas (1963 -  );
Francesc Elas i Prunera (1935 -  );
Eli-Pon (  -  );
Vicen Esbr i Monllau (1900 - 1982);
Joan de Escalada i Rodrguez (1920 -  );
Joan Escalas (  -  );
Ramon Escal i Arseda (1924 - 1980);
Joan Escapa i Serra (1928 -  );
Francesc Escarpenter i Fors (1888 - 1968);
Amadeu Escoda i Castellv (1945 -  );
Rafael Escol i Prez (1885 - 1943);
Marcel Escot i Montparl (1887 - 1970);
Josep Maria Escot i dena (  -  );
Santi Escura i Moradell (1971 -  );
Llus Escusa i Ferrer (1901 - 1962);
Josep Baptiste Espadaler i Colomer (  -  );
Toms Espany i Comelles (1973 -  );
Manuel Esparb i Dinars (1881 - 1923);
Josep Espeitia (  -  );
Mari Espgol i Costa (1892 - 1951);
Espinosa (  -  );
Joan Esquena (  -  );
Adri Esquerr i Codina (1873 - 1927);
Fortunat Esquerr i Negrell (1892 - 1969);
Josep Estalella i Pugs (1913 - 1993);
Joan Estalella i Roig (1884 - 1955);
David Estaol i Martells (1965 -  );
Josep Estela i Moret (1888 - 1979);
David Esterri i Carrasquer (1970 -  );
Josep Esteve i Abelda (1905 - 1980);
Ramon Esteve i Carulla (1886 - 1936);
Enric Esteve i Hilari (1969 -  );
Jaume Esteve i Homs (1913 - 2006);
Francesc Esteve i Perendreu (1934 -  );


 F .

Joan Fabra i Bassegoda (1923 -  );
Isidre Fabra i Bover (1906 - 1994);
J. Fbregas (  -  );
Rafael Fbregas (  -  );
S. Fbregas (  -  );
Antoni Fabregat i Granollers (1932 -  );
Agust Faig i Pericay (1918 - 1995);
Anna M. Fajula (  -  );
Carles Falcon (  -  );
Onia Farga i Pellicer (1882 - 1936);
Josep Farran i Sendra (1918 -  );
Josep Farrs i Casliva (1965 -  );
F. Farrs (  -  );
Josep Farrs (  -  );
J. Farr (  -  );
Llus Farreny i Alujas (1926 -  );
Josep Farrs i Alcalde (  -  );
Salvador Farrs i Cantarell (1929 - 1996);
Flix Farr i Vilanova (1884 - 1936);
Llus Farrs (  -  );
Josep Fecndez i Martnez (1949 -  );
Llus Felip i Carreras (? - 1971);
Miquel Felip i Carreras (1905 - 1991);
Francesc Felip i Saguer (1924 - 2005);
Jordi Feliu i Horta (1971 -  );
Esteve Feliu i Vidal (  -  );
Llus Fernndez Cabello (1884 - 1940);
Miquel Fernndez i Pars (  -  );
Rubn Fernndez i Pola (1959 -  );
Eusebio Ferran (  -  );
Carles Ferrari (  -  );
Salvador Ferr i Pars (1908 - 1973);
Joaquim Ferrer i Amer (1921 - 1996);
Carles Ferrer i Clav (1885 - 1927);
Rafael Ferrer i Fit (1911 - 1988);
Josep Maria Ferrer i Font (1906 - 2000);
Francesc Ferrer i Ligoriette (  -  );
Vicen Ferrer i Llansa (  -  );
Josep Ferrer i Torres (1878 - 1952);
Josep Ferrer i Vidal (  -  );
Enric Ferrer (  -  );
G. Ferrer (  -  );
Jordi Ferrer (  -  );
Carles Ferrs i Guillamon (1977 -  );
Pere Ferret i Maideu (  -  );
Rafael Figueras i Auladell (1907 - 1989);
Agust Figueras i Bolvar (1872 - 1947);
Emili Figueras i Colomer (1889 - 1948);
Jaume Figueras i Miquel (  -  );
Andreu Figueras (  -  );
Enric Figueras (  -  );
Francesc Figueres i Vil (1893 - 1974);
Joan Figueres (  -  );
Josep Figueres (  -  );
Sebasti Figuerola i Escusa (1919 - 1996);
Llus Fguls i Gran (1915 - 1984);
Fillmet (  -  );
Mariella Finet (1962 -  );
Joan Flotats (  -  );
Armand de Fluvi i Vendrell (1901 - 1967);
Emili Foguet i Pere (1921 - 1996);
Francesc Folguera i Rodon (  -  );
Eusebi Folquer i Amat (1895 - 1955);
Francesc Fonalledas i Capdevila (1969 -  );
Mari Font i Amatller (1871 - 1934);
Francesc Font i Bonafonte (1959 -  );
Martiri Font i Coll (1923 -  );
Antoni Font i Fargas (1896 - 1981);
Josep Font i Font (1955 -  );
Rosa Font i Fuster (1931 -  );
Marcel Font i Gaig (1941 -  );
Antoni Font i Giralt (1946 -  );
Antoni Font i Gratacs (1900 - 1972);
Josep Font i Grau (? - 1974);
Miquel Font i Llagostera (  -  );
Francesc d'A. Font i Martnez (1888 - 1938);
Josep Font i Palmarola (1898 - 1960);
Josep Font i Parera (1913 - 1971);
Eduard Font i Pi (1975 -  );
Xavier Font i Rius (1981 -  );
Josep Font i Sabat (1903 - 1964);
Mart Font i Triad (1924 -  );
Albert Font i Turon (1966 -  );
F. Font (  -  );
Josep Maria Font (  -  );
Joan Fontanella i Gispert (  -  );
Jordi Josep Fontanillas i Hoyo (1980 -  );
Joan Fonts i Casas (1907 - 1966);
Pere Fonts i Puig (1932 - 2002);
Joan Fonts i Riera (  -  );
Josep Fontbernat i Verdaguer (? - 1977);
Mart Fontclara i Palomeras (1987 -  );
Gilbert Fontdevila i Ribalta (1900 - 1985);
Joan Forast (1931 -  );
Xavier Forcada i Carreras (1943 -  );
Ron Ford (  -  );
Jordi Fors i Ribera (1931 -  );
Gonal Formiguera (  -  );
Pius Forn i Maixenchs (1880 - 1966);
Sabina Fornells i Morat (1929 -  );
Francesc Fornells i Vilar (1887 - 1962);
Anna Fort i Comas (1934 -  );
Joan Fort i Pags (  -  );
Jaume Fortet i Homs (1932 - 1997);
Pere Fortuny i Serinyana (  -  );
Pere Fortuny i Torrent (1915 -  );
Josep Fortuny i Valls (1910 - 1975);
Josep Fradera (  -  );
Joan Francesch (  -  );
E. Franch (  -  );
Franois Francis (  -  );
M Francol (  -  );
Manuel Fregola i Su (1927 -  );
Narcisa Freixas i Cruells (1859 - 1927);
Vicen Freixas i Grisolia (1937 -  );
Josep Freixas i Viv (1930 -  );
O. Freixas (  -  );
Narcs Frigola i Fajula (1842 - ?);
Bonaventura Frigola i Frigola (1835 - 1899);
Joan Frigola (  -  );
lex Fuentes i Serrat (1976 -  );
Francesc Fuertes i Varea (1933 - 1985);
Cor Fuhler (  -  );
Salvador Furs (  -  );
Joan Fust i Ferrer (1906 - 1989);
Esteve Fust (  -  );
N. Fuster (  -  );
Salvador Fuxart (  -  );


 G .

Artur Gabarnet i Vies (1928 -  );
Joan Gaig i Andreu (1894 - 1991);
Sigfrid Galbany i Abril (1936 -  );
Alberto Galceran (  -  );
Montiel Galdon i Arru (1969 -  );
Rafael Galea i Garrido (  -  );
B. Gal (  -  );
Albert Galimany (  -  );
A. Gallardo (  -  );
J. Gallardo (  -  );
Bernardino Glvez i Bellido (  - 1943);
Rafael Glvez i Bellido (? - 1951);
Enric Garcs i Garcs (1909 - 1981);
Anna Maria Garcia de Palau (  -  );
Antoni Garcia i Arqus (1897 - 1975);
Francesc Garcia i Carretero (1933 -  );
Albert Garcia i Demestres (  -  );
Juan Gabriel Garcia i Escobar (  -  );
Sebasti Garcia i Esparducer (  -  );
Dario Garcia i Gonzlez (  -  );
Nria Garcia i Pastor (1989 -  );
Albert Garcia i Trujillo (1976 -  );
Miquel Garcia (  -  );
Oscar Garcia (  -  );
Guillem Garganta i Calb (1886 - 1973);
Ignasi Garolera i Corominas (1976 -  );
Josep Garreta i Arboix (  -  );
Juli Garreta i Arboix (1875 - 1925);
Esteve Garreta i Roig (  -  );
Natali Garrido (  -  );
Josep Garriga i March (1909 -  );
Joan Pau Garriga i Robert (1898 - 1948);
A. Garriga (  -  );
Sebasti Garriga (  -  );
Josep Garrigoles (  -  );
Robert Garrigs i Castro (1966 -  );
Josep Maria Gass i Monrs (1891 - 1952);
Daniel Gasulla i Porta (1970 -  );
J. Gaud (  -  );
Josep Maria Gay i Padrs (1905 - 1984);
Emili Gaya i Vilagrassa (1902 - 1923);
Camil Geis i Parragueras (1902 - 1986);
Joan Gelabert i Crosa (  -  );
Francesc Gener i Rius (  -  );
Rafael Genesc (  -  );
Roc Gentil (  -  );
Robert Gerhard i Ottenwaelder (1896 - 1970);
Josep Maria Germ (  -  );
Carles Gest i Nin (1925 - 1989);
Josep Gibernau (  -  );
Joan Gibert i Camins (1890 - 1966);
Joan Gibert i Canyadell (1941 -  );
Joaquim Gibert i Rabassa (1976 -  );
A. Gibert (  -  );
Ferran Gibert (  -  );
Toms Gil i Membrado (1915 - );
Josep Gil i Vendrell (  -  );
Conrad Gili i Costa (1929 -  );
Francesc Gimnez i Barniol (1907 - 1949);
Miquel Gimnez (  -  );
Maria Carme Gimeno i Rafal (  -  );
Perfecte Gimpera (  -  );
Pau Gin (  -  );
Antoni Giner i Xicoira (1938 -  );
Ginest (  -  );
Rubn Ginesta i Paniagua (1963 -  );
Conxita Giralt i Mars (1933 -  );
Antoni Giralt i Puig (  -  );
Andreu Girau i Iglsias (1888 - 1970);
Toms Girau i Vila (1915 - 1978);
Pere Girbs i Riera (1908 - 1999);
Sim Giribet i Puig (1914 - 1983);
Gir (  -  );
Sadurn Girona i Oliv (1900 - 1988);
Josep Maria Gironella i Grans (  -  );
Ignasi Gironella (  -  );
Josep Gispert i Vila (1950 -  );
Llus Gispert (  -  );
Giup (  -  );
Robert Goberna i Franchi (  -  );
Pasqual Godes i Terrats (1898 - 1944);
Joaquim God i Soler (1880 - 1957);
Joan Gols i Soler (1894 - 1947);
Xavier Gols i Soler (1902 - 1938);
Josep Gols i Veciana (1870 - 1938);
Francesc Gom (  -  );
Gmez (  -  );
Joan Gmez i Soriano (  -  );
Ultano Gmez Ponseti (1965 -  );
Manuel Gomila i Aymerich (1899 - 1978);
Antoni Gonfaus i Febrer (1957 -  );
Xavier Gonzlez i Ranchal (1989 -  );
Ramon Gorg i Samper (1898 - 1981);
Francesc Goz (  -  );
Flix Graells i Farr (1908 -  );
Pau Gralla (  -  );
Enric Granados i Campia (1867 - 1916);
Victor Granados (  -  );
J. Grant (  -  );
Manel Gras (  -  );
Enric Gratacs i Massanella (1887 - 1969);
Francesc Gratacs i Massanella (1895 - 1972);
Sim Gratacs i Oliveras (1891 - 1958);
Esteve Gratacs (  -  );
Maria del Carmen Gratal i Cornejo (  -  );
Pere Grau i Casadevall (1889 - 1961);
Salvador Grau i Domnech (  -  );
Enriqueta Gravalosa i Ferrer (1936 -  );
Josep Gravalosa i Gerons (1882 - 1975);
Maria Grever (  -  );
Antoni Griera i Bardia (  -  );
Joaquim Grfol i Puig (1912 - 2001);
Joan Grifoll i Guasch (1933 -  );
Josep Griv i Simon (1907 - 1984);
Pau Guanter i Casadevall (1871 - 1944);
L. Guanter (  -  );
Jaume Gurdia i Sol (1922 -  );
Joaquim Gurdia (  -  );
Elvira Guasch i Font (1906 - 1990);
Enric Guasch i Fontdevila (  -  );
Esteve Guasch i Lloberas (1904 - 1975);
B. Guasch i Palou (  -  );
J. Guasch (  -  );
Joan Gell i Girona (1910 - 2000);
Josep Gell i Guillaumet (1872 - 1930);
Ricard S. Gell (1916 -  );
Joan Guillem i Fbregas (1912 -  );
Maria Teresa Guillem (  -  );
Josep Maria Guillen i Anadon (  -  );
Francesc Guilln i Grcia (  -  );
Melcior Guilln i Sanagustn (  -  );
Llus Guilleumes (  -  );
Josep Guinart i Franquesa (1908 - 1978);
Josep Maria Guinart i Vilaret (1955 -  );
Antoni Guinjoan i Simeon (1927 -  );
J. Guinjoan (  -  );
Rafael Guinovart i Bellmunt (  -  );
Albert Guinovart i Mingacho (1962 -  );
Carles Guinovart i Rubiella (1941 -  );
Joan Guinovart i Vela (1904 -  );
Frederic Guisset i Fontourci (1970 - );
Josep Maria Guitart i Oliver (1949 -  );
Eusebi Guiteras i Guiu (1861 - 1919);
Carles Gum i Prat (1963 -  );
Albert Gum (  -  );
Miquel Gurgui i Corou (1907 - 1973);
Eduard Gust (  -  );
Joan Josep Gutirrez i Izquierdo (1957 -  );
Francesc Gutsens i Torra (1907 - 1993);
Josep Llus Guzman i Antich (1954 -  );
Santiago Guzman i Antich (  -  );


 H .

Jeff Hamburg (  -  );
Mark Harperink (  -  );
Max Havart (1924 - 2006);
A. Henarejos (  -  );
Jos Henrquez (  -  );
J. Heras (  -  );
Joan Hernndez i Baiges (1911 - 1988);
Gregori Hernndez (  -  );
Pablo Herrero Ibarz (  -  );
Mari Homs i Montserrat (1901 - 1975);
Joaquim Homs i Oller (1906 - 2003);
Joaquim Hostench i Duabeitia (1940 -  );
G. Hugas i Gallot (  -  );
Miquel Humbert i Rius (1946 -  );


 I .

Enric Ibez i Fernndez (1942 - 1996);
Ramon Iglsias i Rodrguez (1976 -  );
scar Igual (1970 -  );
Salvador Illa i Jansana (1907 - 1994);
Eduard Iniesta (  -  );
Josep Maria Isern i Monn (1932 -  );


 J .

Jabel (  -  );
JAE (  -  );
Mrius Jago (  -  );
Josep Jan i Perell (  -  );
Joan Janer i Margenats (1906 - 1955);
Anna Janer i Rossell (? - 1993);
Francesc Janer (  -  );
Pere Jeantet (  -  );
Ivan Joanals i Ametller (1984 -  );
Jocamell (  -  );
Josep Jofre i Pags (1901 - 1936);
Josep Jofr i Sav (1906 - 1994);
Josep Joli i Blanch (1931 -  );
Jomont, nom collectiu de Josep Guerrero i Lozano i Montserrat Mir i Gozalbo;
Enriqueta Jorba (  -  );
Pere Jord i Valls (1897 - 1976);
Ivo Jord (1986 -  );
Llus Jord (  -  );
Ray (Ramon Maria) Jordana i Fbregas (1944 -  );
Miquel Jordana i Xaubet (1912 -  );
Claude-Henry Joubert i Ferreol (1948 -  );
Carles Jouseaux (  -  );
Joaquim Jovanet (  -  );
Teodor Jov i Planella (1918 - 1975);
Llus Jover (  -  );
Manuel Jovs i Torres (1886 - 1927);
Emili Juanals i Roqu (1928 -  );
Antoni Juanola i Escaler (1921 -  );
Jaume Juanola i Escaler (1917 - 1944);
Lloren Juanola i Gibert (1864 - 1931);
Francesc Juanola i Reixach (1891 - 1968);
Jaume Juanola i Reixach (1889 - 1958);
Josep Juanola i Reixach (1894 - 1978);
Narcs Juanola i Reixach (1907 - 1985);
Rafael Juanola i Reixach (1897 - 1979);
Salvador Juanola i Reixach (1893 - 1975);
Joan Juanola (  -  );
Josep Juanola (  - 1992);
Joan Juli i Planells (  -  );
Mart Juliol i Matas (1912 -  );
Julvi (  -  );
Joan Junc i Albert (1927 - 2003);
Josep Junc i Albert (1916 - 1937);
Josep Junc i Juscafresa (1888 - 1972);
Antoni Junc i Soler (1875 - 1952);
Ramon Juncosa i Dolcet (1898 - 1992);
Joan Just i Bertran (1897 - 1960);
Juste (  -  );
Manuel Juste (  -  );


 K .

Rosa Maria Kucharski (  -  );


 L .

V. Lacal i Garcia (  -  );
Carles Lafon (1902 - 1982);
lvar Lafuente i Sabat (1914 - 1996);
Narcs Lagares i Corominas (1937 -  );
Ferran Laguarta i Grcia (1913 - 1975);
F. Lahora (  -  );
Joan Baptista Lambert i Caminal (1884 - 1945);
Joan Lamote de Grignon i Bocquet (1872 - 1949);
Ricard Lamote de Grignon i Ribas (1899 - 1962);
Manuel Lapiedra i Vila (1930 - 1988);
Antoni Laporta i Astort (1885 - 1957);
Francesc Laporta (  -  );
Joan Lara i Nieto (1937 -  );
Jordi Lara i Surinyachs (1968 -  );
Josep Latiegui i Artaiz (  -  );
Carmel Latiegui (  -  );
Joan Lzaro i Costa (1944 -  );
Antoni Lzaro (  -  );
Jordi Leon i Royo (1952 -  );
Fra Manuel de Lip (1901 - 1984);
Llus Llabrs (  -  );
Robert Llach (  -  );
Albert Llanas (  -  );
Francesc Llaurad (  -  );
J.LL. Llaveria (  -  );
Josep Maria Llebaria i Frat (1915 -  );
Josep Llenas i Ruf (  -  );
Ernest Llenas i Tort (1884 - 1961);
Manuel Llenas (  -  );
Josep Lleons i Casanovas (? - 1949);
Llims (  -  );
Llus Lloans i Marill (1914 -  );
Joan Lloans i Mndez (1944 -  );
Josep Llobera i Marls (1910 - 1987);
Pere Lloberas i Mir (1918 -  );
Mart Llobet i Palaus (1891 - 1967);
Joan Llobet i Pruns (1903 - 1978);
Josep Llobet i Terricabres (1922 -  );
Joan Llobet i Vergs (1912 -  );
Joan Llonch i Batll (  -  );
Joan Llongueres i Badia (1880 - 1953);
Josep Jordi Llongueres i Gal (1911 - 1981);
Francesc Llop i Paradell (1924 -  );
Antoni Llop (  -  );
Joan Llop (  -  );
Pere Llopart (  -  );
Josep Llopis i Rius (1919 -  );
Josep Llor i Casademunt (1890- 1939);
Maria Teresa Llorens i Crusat (1926 -  );
David Llorens i Guillaumes (  -  );
Jaume Llorens i Llaveria (1888 - 1960);
Josep Maria Llorens i Parellada (1918 - 1974);
Josep Maria Llorens i Ventura (1886 - 1967);
Antoni Llorens (  -  );
Antoni Lloret i Chamorro (1915 - 1983);
Carles Lloret i Queralt (1895 - 1977);
Mart Llosent i Mol (1922 - 1986);
Mart Llosent i Vendrell (1919 - 2000);
J. Llosent (  -  );
Rogeli Lloveras i Rigau (1923 -  );
Llovet (  -  );
Albert Llovet i Canals (1979 -  );
Isidre Lluci i Morist (1925 -  );
Llus Llus i Sis (  -  );
Josep Lluma (  -  );
Pepita Llunell i Sanahuja (1926 -  );
Josep Antoni Lpez i lvarez (1947 -  );
Josep Lpez i Franch (  -  );
Antoni Lpez i Gonzlez (1934 -  );
Flix Lpez i Luid (  -  );
Jordi Lpez i Serra (1967 -  );
Josep Loredo i Moner (1954 -  );
Dami Lorente i Antolinos (1904 - 1978);
Nria Lozano (  -  );
Rosa Maria Lozano (  -  );
Carles Luque i Lpez (  -  );


 M .

Aleix Mach  Carrasco (  -  );
Vicen Machacon i Granado (1935 -  );
Jaume Maci i Agut (1921 -  );
Antoni Maci i Fonoll (1929 -  );
Manuel Maci i Porteria (1888 - 1946);
L. Magent (  -  );
David Magran i Lpez (1966 -  );
Pere Magret i Alsina (1908 - 1980);
Jaume Magret i Ribalta (1924 - 2006);
Baltasar Maideu i Auguet (1901 - 1970);
Josep Maria Maideu i Auguet (1893 - 1971);
Narcs Maideu i Auguet (1886 - 1956);
Joan Maideu i Font (  -  );
Xavier Maim i Mir (1888 - 1965);
Maria Teresa Malagarriga i Rovira (1945 -  );
Carles Malagrida i Barris (1941 -  );
Josep Maria Malato i Ruiz (1911 - 1983);
Antoni Malats i Galls (1894 - 1944);
Camil Maler (  - 1992);
Carles Mallart (  -  );
Joan Manau i Valor (1962 -  );
Joan Mann i Muray (  -  );
Joan Mann i Planas (1883 - 1971);
Jordi Mann i Sancho (1928 -  );
Ramon Manent i Folch (1952 -  );
Roger Mantolan i Soler (1973 -  );
Renat Manyach (  -  );
Toms Manyosa i Ribatallada (1949 -  );
Pere Ma i Baleta (1897 - 1982);
G.M. Mao (  -  );
A. Marca (  -  );
Sylvir-Nattim, Pierre i Fosse, Jean-Marie Marcel (  -  );
Artur Marcet (1872 -  );
Joan March i March (  -  );
Roc Marco i Blanch (  -  );
Josep Marc i Serra (1921 - 1993);
Felici Maresma i Bosch (  -  );
Josep Marfany i Bonastre (  -  );
Joan Manuel Margalef i Ayet (1970 -  );
Llus Margall i Caball (? - 1976);
Marc Margall i Casademont (1972 -  );
Arcadi Margarit i Casadevall (1913 - 2001);
Miquel Margarit i Tapioles (  -  );
Jofre Margarit i Tay (1919 - 1992);
Esteve Margenats i Pujol (1889 - 1974);
Josep Maria Mar i Matas (1928 -  );
Francesc Maria i Pedrs (1923 -  );
Rafael de Mariano i Blzquez (1900 - 1975);
Carles Marig i Sarrion (1986 -  );
Joan Marimon i Cairol (1915 -  );
Emili Marimon i Comas (1909 - 1938);
Josep Marimon i Figueras (1883 - 1953);
Jlia Marimon (  -  );
Gerard Maristany (  -  );
Marivall (  -  );
Francesc Marjanedas (  -  );
Eric Marls i Gimeno (  -  );
Emili Marlet i Pujades (1914 - 1937);
Pau Marons (  -  );
Olivier Marqus i Nebot (1968 -  );
Antoni Marqus i Puig (  -  );
Maria Remei Marqus (  -  );
Maties Mrquez (  -  );
Joan Marquilles i Llorens (1936 -  );
Pascual Marquina (  -  );
Alexandre Marraco (  -  );
Carles Marrugat i Roman (1877 - 1927);
Mars (  -  );
Mart i Basil (  -  );
Ramon Mart i Borrs (1870 - 1953);
Josep Maria Mart i Bosch (1935 -  );
Enric Mart i Cama (1865 - 1932);
Carles Mart i Frasquier (1982 -  );
Albert Mart i Galceran (1881 - 1947);
Maria de Queralt Mart i Garcia (1966 -  );
Miquel Mart i Guardi (  -  );
Enric Mart i Llata (1906 - 1985);
Joan Mart i Soler (1940 -  );
Eduard Mart i Teixidor (1925 - 1998);
Abd Mart (  -  );
Janio Mart (  -  );
Jordi Mart (  -  );
Joaquim Martn i Rodrguez (1935 - 1997);
lex Martnez i Casamada (1967 -  );
Joan Martnez i Coll (1961 -  );
Flix Martnez i Comn (1920 - 1995);
Francesc Xavier Martnez i Juan (1973 -  );
Salvador Martnez i Millan (1934 -  );
Joan Martnez i Muoz (1899 - 1955);
Daniel Martnez i Roura (  -  );
Rafael Martnez i Valls (1895 - 1947);
Antoni Martnez (  -  );
Joan Martiny (  -  );
Josep Martorell i Girons (  -  );
Sebasti Martorell (  -  );
Antoni Martori i Alom (1884 - 1966);
Rosend Martori i Casals (1902 - 1979);
Miquel Mas i Bargall (  -  );
Marc Mas i Bosch (  -  );
Antoni Mas i Bou (1945 -  );
Josep Mas i Closas (1953 -  );
Francesc Mas i Jen (1912 - 2001);
Ignasi Mas i Pons (  -  );
Francesc Mas i Ros (1901 - 1985);
Domnec Mas i Serracant (1870 - 1945);
Lluci Mas i Sol (1928 -  );
Samuel Mas (  -  );
Ramon Masana i Auladell (  -  );
Enric Masana i Serra (1880 - 1927);
Albert Masat i Roca (1928 -  );
Pere Masats i Vilata (1894 - 1981);
Joan Baptista Masdeu i Pujol (  -  );
Josep Maseras i Bertran (1904 - 1965);
Maci Maseras (  -  );
Francesc Mases i Antnia (1911 - 1976);
Jordi Masferrer i Corominas (1929 - 2000);
Ramon Masifern i Marc (1862 - 1936);
Josep Masifern (  -  );
Josep Masllovet i Sanmiquel (1879 - 1946);
Josep Mas i Quer (1925 - 1991);
Samuel de Maspujols (  -  );
Mari Massalleras i Sans (1897 - 1953);
J. Massalleras (  -  );
Josep Maria Massana i Pigueroles (1933 -  );
Salvador Mass i Simon (1910 - 1975);
Anna Massot i Font (  -  );
J. Massuet (  -  );
Josep Mata i Balart (1922 -  );
Josep Mata i Mas (  -  );
Amadeu Matabera i Punt (1908 -  );
Josep Matas i Cullell (1895 - 1970);
Albert Matas i Gual (1929 -  );
V Mates (  -  );
Joaquim Mateu i Duran (1883 - 1961);
Vctor Mateu i Moles (1892 - 1987);
Estanislau Mateu i Valls (  -  );
Jordi Mateu (  -  );
A. Mattes (  -  );
Carles Maun i Alay (1899 - 1985);
Florenci Maun i Marimont (1925 - 1995);
J. Mauri (  -  );
P. Mayoral (  -  );
Mari Mayral i Doz (1892 - 1962);
Medina (  -  );
Isabel Medina i Canton (1966 -  );
Jaume Medina (  -  );
Chiel Meijering (1954 -  );
Narcs Mellado i Mujal (1973 -  );
Juli Mndez (  -  );
Josep Mercad i Salvat (1878 - 1964);
A. Mercad (  -  );
Josep Mercader (? - ?);
Pere Mercader i Andreu (1885 - 1969);
Eduard Mercader i Carbonell (1868 - 1962);
Pere Mercader i Terradas (1916 - 1971);
Joaquim Mesalles i Sorolla (1940 -  );
Josep Maria Mestre i Miret (1918 -  );
Xavier Mestres i Claveria (1963 -  );
Jaume Mestres i Prez (1907 - 1994);
Alfons Mis i Mart (1936 -  );
Antonio de Miguel (  -  );
Ana Mihajlovic (  -  );
Pere Mil i Amell (1915 -  );
Leonora Mil i Romeu (1942 -  );
M. Mil (  -  );
Maria Teresa Miller (  -  );
Llus Maria Millet i Millet (1906 - 1990);
Llus Millet i Pags (  -  );
Josep Minyana i Bordas (  -  );
Marcel Miquel i Fageda (1966 -  );
P.G. Miquel (  -  );
Josep Mir i Abrs (1921 - 1979);
Rosa Mir i Sabat (1934 -  );
Miquel Mir (  -  );
Antoni Mira (  -  );
Isidre Miracle i Gibert (1902 - 1995);
Jaume Miralles i Toda (1916 - 2004);
Antoni Miralpeix i Bosch (1960 -  );
A. Mir i Bachs (  -  );
Josep Mir i Catal (1929 -  );
Mari Mir i Guit (1884 - 1963);
Ricard Mir i Salvad (1926 - 1998);
Carme Mir (  -  );
Montserrat Mir (  -  );
Valent Miserachs i Grau (1943 -  );
J. Mitjana (  -  );
Josep Mitjans i Ma (1909 - 1991);
Esteve Mogas i Fusellas (1904 - 1966);
Santi Molas i Alberich (  -  );
Isidre Molas i Font (1899 - 1969);
Esteve Molas i Trasf (1882 - 1963);
R. Molera (  -  );
Esteve Molero (  -  );
Conrad Molgosa (  -  );
Jordi Molina i Membrives (1962 - );
Xavier Molina i Membrives (  -  );
J. Moliner i Carbonell (  -  );
Joan Moliner i Pedrs (1964 -  );
Josep Molins i Fbregas (1906 - 1978);
Josep Molins i Lanas (1873 - 1924);
P. Molt (  -  );
Miquel Moncalp i Ribet (1872 - 1958);
Maria Teresa Moncls i Marqus (1934 -  );
Joan Moncls i Moncls (1912 - 1969);
Domnec Moner i Basart (1907 - 2003);
Monguillod (  -  );
Feliu Monn i Batall (1864 - 1935);
Francesc Monn i Casanovas (1882 - 1932);
Agust Monn i Dinars (1873 - 1939);
Josep Monn i Dinars (1878 - 1954);
Andreu Monn i Duran (  -  );
Marius Monn (  -  );
F.X. Monserrat (  -  );
Carles Mons i Taulaf (1907 - 1999);
Antoni Mons (  -  );
Josep Mont i Grau (1911 - 1982);
Mart Montaner i Coris (? - 1965);
Joan Montaner i Guix (1914 - 1967);
Domnec Montasell i Andiach (1929 -  );
Xandri Montasell i Bachs (  -  );
B. Monterde (  -  );
Melcior Montero i Vert (1880 - 1971);
Joaquim Montero (  -  );
Enric Montoriol (  -  );
A. Montoyo (  -  );
J. Montsagre (  -  );
Xavier Montsalvatge i Bassols (1912 - 2002);
Francesc Montserrat i Atarbe (  -  );
Mart Montserrat i Guillemat (1906 - 1990);
S. Mra (  -  );
Vicen Mra (  -  );
Jeroni de Moragas (  -  );
Ins Moraleda i Barber (1972 -  );
Joan Llus Moraleda i Perxachs (1943 -  );
Jordi Moraleda i Perxachs (1950 -  );
Hermenegild Moraleda i Ramos (1908 - 1988);
Toms Morales i Alcalde (  -  );
Jordi Morant i Clanxet (  -  );
Joan Morat (1899 - 1977);
Benet Morat i Maynou (1891 - 1958);
Josep Morell (  -  );
Llus Moreno i Pall (1907 - 1974);
P. Manuel Moreno (  -  );
Pere Morer i Mor (1913 -  );
Joan Morera i Corou (1904 - 1984);
Joan Morera i Cortinas (1920 -  );
Carles Morera i D. (  -  );
Enric Morera i Viura (1865 - 1942);
M. Moret (  -  );
Ramon Moret i Riba (1909 - 1986);
Pau Moreu (  -  );
Jordi Morral i Masi (1932 -  );
Ramon Morros i Viallonga (1927 - 1999);
Lolita Motante (  -  );
Llus Mourelo i Fossas (  -  );
Joan Mul i Jou (1929 -  );
Josep Mundet i Vidal (1886 - 1952);
Joan Mundet (  -  );
Abd Mund (1817 - 1872);
Salvador Mund (  -  );
Pere Munell (  -  );
Manuel Muoz i Espinalt (  -  );
J. Murai (  -  );
Trinitari Mrria i Solsona (1913 - 1938);
Trinitari Mrria i Trilla (1889 - 1955);
J. Muset (  -  );


 N .

Josep Maria Nadal i Figueras (1960 -  );
J. Naif (  -  );
Vicen Nanot (  -  );
A. Navarro i Conde (  -  );
Daniel Navarro i Corts (1981 -  );
Leocadi Navarro i Costabella (1907 -  );
Maria Merc Navarro i Galindo (1961 -  );
Llus Navarro i Navs (  -  );
Josep Navarro i Solves (1928 -  );
Josep Navarro i Zafra (1962 -  );
Navs (  -  );
Blai Net i Su (1886 - 1948);
Nicolau de Tolosa (  -  );
Anastasi Niub i Cunill (1894 - 1982);
Baldiri Niub (  -  );
Josep Maria Niub (  -  );
Jacques de Noll (  -  );
Josep Noguer (  -  );
ngel Noguera i Alegre (1926 - 2000);
Joan Noguera i Sol (1895 - 1974);
Ramon Noguera i Subir (1937 -  );
Jordi Noguera (  -  );
W. Nohss (  -  );
Joan Novell i Mestres (  -  );
Maxim Novi i Inglada (  -  );
Ramon Novi i Inglada (? - 1931);
Albert Novi (  -  );
Joaquim Nualart i Puignau (1924 - 1975);
Josep Maria Nubiola (1925 -  );
Jordi Nez i Pallarola (1937 -  );


 O .

S. Obiol, pseudnim d'Antoni Carcell i Tosca;
ngel Obiols i Palau (1888 - 1973);
Sebasti Obiols (  -  );
Vctor Olcina i Blasco (1914 - 1975);
Enric Oliva i Vilar (1882 - 1931);
Vicen Oliv i Mullor (1928 - 1996);
Jaume Oliv i Perpiny (1958 -  );
Ramon Oliv i Rius (1922 - 1995);
Mary-se Oliv i Rolland (1946 -  );
Josep Olivella i Alier (  -  );
Josep Olivella i Astals (1896 - 1981);
Joaquim Oliver i Canals (1898 - 1930);
Jaume Oliver i Perpiny (  -  );
Mateu Oliveras i Blanch (1929 - 2002);
Ramon Oliveras i Blanch (1932 -  );
Narcs Oliveras i Guillamet (1901 - 1980);
Josep Olivier (  -  );
Jordi Oll i Padrs (1972 -  );
Amadeu Oller i Berenguer (1900 - 1957);
Frederic Oller i Castells (1970 -  );
Manuel Oltra i Ferrer (1922 -  );
Orfila (  -  );
Agust Oriol i Botet (1882 - 1936);
Josep Maria Oriol i Llanes (1947 -  );
Josep Maria Oriol i Murt (1919 - 1996);
Josep Maria Oriol i Pins (1928 -  );
Antoni Oriol (  -  );
Joaquim Oristrell (  -  );
Enric Ort i Martin (1966 -  );
Manuel Ortiz de Zrate (  -  );
Ramon Ortiz i Vallverd (1911 - 1998);
Otto (  -  );


 P .

Francesc Padreny i Solivia (1911 - 1977);
M Padreny (  -  );
Josep Maria Padr i Farr (1884 - 1959);
Joan Padr i Sala (1930 -  );
Josep Padr i Sala (1938 -  );
Josep Maria Padrs i Pou (  -  );
Josep Padrs i Vidal (1889 - 1960);
J.M. Pagan (  -  );
Antoni Pags i Codina (1918 -  );
Xavier Pags i Corella (1971 -  );
Antnia Pags i Huguet (  -  );
Enric Pags i Porcell (1923 -  );
Josep Maria Pags i Vicens (1896 - 1981);
Guillem Pahlez i Padulls (1905 - 1991);
Jaume Pahissa i Jo (1880 - 1969);
Joan Pair i Ballestero (1909 - 1992);
ngel Palacio i Mateo (1914 - 1988);
Juli Palanca i Massi (1883 - 1964);
Armand Palau (1931 -  );
Josep Palau (1904 - 1971);
Pere Palau (  -  );
Esteve Palet i Mir (1981 -  );
Esteve Palet i Ribas (1950 -  );
Joan Pallars i Batet (1909 - 1936);
Gabriel Pallars i Roig (1902 - 1973);
Ernest Pallars (  -  );
J. Pallars (  -  );
Laura Palls i Mariani (1977 -  );
Josep Pallissera i Trbol (1893 - 1980);
Gabriel Pallissera (  -  );
Joaquim Palmada i Butiny (1865 - 1947);
Rossend Palmada i Teixidor (1893 - 1988);
Sergi Palomeras i Ferran (1981 -  );
Narcs Palomeras i Rovira (1981 -  );
Maurici Palouzi i Carrera (1932 -  );
Josep Paltr (  -  );
Jordi Paella i Virella (1928 -  );
Joan Manuel Paos i Ecija (1980 -  );
Amadeu Papiol i Urgell (1957 -  );
Joan Paradell i Sol (1956 -  );
Ives Paraire (  -  );
Llus Parazols i Modat (1929 -  );
Carme Parella i Mas (1933 -  );
Parellada (  -  );
Joaquim Parera i Lassus (? - 1933);
Joan Parera i Reins (1893 - 1970);
Ricard Pars i Bastons (1918 - 1999);
Joan Paret i Pla (1924 - 1947);
Miquel Antoni Pars i Forns (1961 -  );
Miquel F. Pars (1896 - 1967);
P. Parra (  -  );
Ramon Parramon i Castany (1883 - 1962);
Pere Parramon i Daniel (1916 - 2002);
Joan Parramon (  -  );
Francesc Parreny (  -  );
Gustavo Pascual Falc (  -  );
Joan Pascual i Camprecis (1956 -  );
Josep Pascual i Massaguer (1950 -  );
Iu Pascual i Rods (1883 - 1949);
Juli Pascual i Sol (1891 - 1972);
Josep Pascual i Triay (1964 -  );
F. Pascual (  -  );
Josep Passolas i Coderch (  -  );
Pere Pastells i Pujol (1874 - 1900);
Gerard Pastor i Lpez (1984 -  );
Manuel Pastor (  -  );
Jaume Pats (  -  );
Jordi Paul i Safont (1969 - );
Narcs Pauls i Vila (1908 - 1988);
Llus Pay i Gmez (1950 -  );
Francesc Pays i Planas (  -  );
Antoni Payerol i Abizanda (1902 - 1976);
Joaquim Pecanins i Fbregas (1883 - 1948);
Segimon de Pedraforca i Penyasegat (  -  );
Manuel Pedragosa i Mostaza (1922 -  );
Felip Pedrell i Sabat (1841 - 1922);
Joan Pedrerol i Dot (1902 - 1976);
Agust Pedrico i Esprzia (1968 -  );
Salvador Pedrola i Parisi (1886 - 1973);
Josep Pedrs i Vila (  -  );
J. Peir (  -  );
Joan Pelfort i Ribera (1960 -  );
Manuel Penella i Moreno (1880 - 1939);
Silvestre Peas (  -  );
Francesc Peracaula i Masagu (1892 - 1942);
M. Perada (  -  );
Andreu Peralba i Codina (1906 -  );
Rita Per i Cunill (1914 - 1997);
Adolf Prez i Bells (  -  );
Daniel Prez i Fernndez (  -  );
Nicanor Prez i Ferrndiz (1891 - 1958);
C. Prez i Martnez (  -  );
Antoni Prez i Moya (1884 - 1964);
Gabriel Prez i Snchez (  -  );
Antoni Prez i Sim (1920 - 2005);
Lilian Prez (  -  );
Llus Maria Perica (  -  );
Vicen Perics (  -  );
Francesc Perich i Escosa (1872 - 1914);
Narcs Perich i Serra (1975 -  );
Josep Enric Peris i Vidal (1944 -  );
Francesc Petit i Cortaza (1914 - 1994);
Joan Petit i Cortaza (  -  );
Llus Pey i Castell (1903 - 1971);
Josep Peyron i Sopena (1893 - 1973);
Oriol Pi de la Serra (  -  );
Josep Pi i Pascual (1873 - 1944);
J. Pi i Puig (  -  );
Avell Pi (  -  );
Josep Maria Pi (  -  );
Joan Pibernat i Caner (1917 - 1996);
Ren Picamal i Coma (1961 -  );
M. Picazo (  -  );
Joan Pich i Santasusana (1911 - 1999);
Pigem (  -  );
Joan Pijoan i Balart (1912 - 1967);
Josep Pijoan i Galceran (1915 -  );
Modest Pil i Alemany (1927 -  );
Jules Pillevestre (  -  );
Ramon Pinto i Comas (1929 -  );
Maria Teresa Pint (  -  );
A Pintu (  -  );
Josep Pinyol i Mirada (1879 - 1941);
Xavier Piol i Garcia (1978 -  );
P Piol (  -  );
Esteve Piqu i Llorens (  -  );
Sim Piqu i Mart (1924 - 1975);
Fructus Piqu i Salvat (  -  );
R. Pitxot (  -  );
Josep Maria Pla i Mateu (1899 - 1967);
Pere Pla (  -  );
Antoni Plana i Gou (1909 - 1991);
Josep Planas i Canals (1913 - 1994);
Josep Maria Planas i Capvern (  -  );
Antoni Plans i Marca (1890 - 1980);
Odil M. Plans i Mas (1925 -  );
Miquel Plans i Mra (1861 - 1915);
Josep Planas i Muntany (  -  );
Joan Planas i Puigmart (1923 -  );
Jaume Planas i Sim (1889 - 1974);
Antoni Planas i Zapater (1922 - 1992);
Josep Planas (  -  );
Joan Planell (  -  );
Jaume Planella i Gimferrer (1900 - 1954);
Planells (  -  );
Valent Planeses i Boyer (1903 - 1967);
Agust Planiol i Talleda (1931 -  );
Josep Plans i Toscas (1985 - 1989);
Guillem Pluj (  -  );
Josep Poch i Garriga (1914 -  );
Joaquim Poll i Beyres (1927 -  );
Antoni Poms (  -  );
Poncielli (  -  );
Miquel Pongiluppi i Benatti (  -  );
ngel Pongiluppi i Fenollosa (1917 -  );
Miquel Pongiluppi i Mercader (1907 - 1990);
Juli Pons i del Castillo (1895 - 1974);
Joan Pons i Juanmiquel (1944 -  );
Jaume Pons i Jufr (1918 - 1993);
Miquel Pons i Pinyol (1932 - 1986);
Josep Maria Pons i Serena (  -  );
J. Pons (  -  );
Eusebi Ponsa i Ribas (  -  );
Jaume Ponsat i Cabarrocas (1909 - 2001);
Feliu Pont i Gonzlez (  -  );
ngel Pont i Montaner (1910 - 1995);
Jaume Portet i Rom (1908 - 1989);
Guillem Portillo i Angls (1936 -  );
Rafael Ports i Puigvert (1906 - 1984);
Josep Potellas i Casals (1889 - 1984);
Carmela Pou i Valls (1914 -  );
Mart Pou i Vents (1898 - 1993);
Enric Pous i Tor (1942 - 2000);
Albert Prat i Bartomeu (1932 - 1981);
Joan Prat i Forga (1897 - 1971);
Josep Maria Prat i Soler (1910 - 1986);
Isidre Prat i Suol (1923 -  );
Albert Prat i Vila (1958 -  );
Francesc Prat (  -  );
Ros Prat (  -  );
Sebasti Prat (  -  );
Prat-Heras (  -  );
Prats (  -  );
Josep Prenafeta i Gavald (1936 -  );
Salvador Presncia i Sria (1876 - 1949);
Joaquim Prieto (  -  );
Miquel Prim i Ametller (1912 - 1975);
Llus Prous i Jofre (1879 - 1951);
David Puertas i Esteve (1969 -  );
Salvador Puga i Espua (1920 -  );
Antoni Puig i Artigas (  -  );
Nadal Puig i Busquets (1901 - 1996);
Joan Puig i Fornis (1936 -  );
Josep Maria Puig i Janer (1885 - 1959);
Ramon Puig i Llirs (  -  );
Rosa Puig i Llonch (1901 - 1999);
Pere Puig i Pars (1873 - 1950);
Puig i Sim (  -  );
Francesc Puig i Vilar (  -  );
Joan Puig (  -  );
Joaquim Puig (  -  );
M. Puig (  -  );
Puigsers (  -  );
Joan Pujadas i Ferrer (1954 -  );
Rom Pujades i Tic (1919 - 1978);
Llus Pujals i Carretero (1966 -  );
Josep Pujol i Alsina (1931 -  );
Josep Francesc Pujol i Baylach (  -  );
Faust Pujol i Cullell (1913 - 1993);
Joaquim Pujol i Cullell (1909 - 1996);
Josep Pujol i Grau (1915 -  );
Oriol Pujol i Mas (1979 -  );
Jordi Pujol i Mateu (1862 - 1938);
Francesc Pujol i Pons (1878 - 1945);
Frederic Pujol i Tarrs (1939 -  );
Emili Pujol i Vilarrub (1886 - 1980);
Artur Pujol (  -  );
Narcs Pujol (1938 -  );
Montserrat Pujolar i Gimnez (1939 -  );
Josep Pujol-Busquets i Carcasona (1918 - 2006);
Just Punsoda i Altadill (  - 1968);
Estanislau Punt i Alsina (1916 - 1999);
Mart Punt i Alsina (1921 -  );
Amadeu Punt i Capdevila (1890 - 1987);
Joan Puntonet i Ibez (  -  );
Maria Jess Puyuelo i Lobaco (1937 -  );


 Q .

Pere Quer i Oliveras (1892 - 1928);
Jaume Quintana i Llauneta (  -  );
S. Quintana (  -  );
Vicen Quirs (  -  );


 R .

Antoni Rabasseda i Bass (1930 -  );
Vctor Rabasseda i Hurtado (1960 -  );
Pere Rabasseda i Menchon (1934 -  );
Conrad Rafart i Arza (1979 -  );
Joan Rafel (  -  );
Concepci Rami i Diumenge (1961 -  );
Rafael Ramrez i Iborra (1949 -  );
Llus Ramrez i Malla (1923 - 1992);
Andreu Ramrez i Pars (1901 - 1995);
Artur Ramos i Horta (1887 - 1973);
Joaquim Rams i Galcer (  -  );
Salvador Raurich i Ferriol (1869 - 1945);
Ravarey (  -  );
Nico Ravenstijn (  -  );
Salvador Ravs i Grau (1850 - 1908);
Enrique Raxach (  -  );
Carles Raya i Civit (1986 -  );
Joaquim Rebollo i Galceran (1943 -  );
Juli Rebollo (  -  );
Agust Recasens i Anglada (  -  );
Joan Recort i Hortal (1905 - 1974);
Josep Regl i Pars (? - 1964);
Ramon Reig i Pars (1867 - 1938);
Ramon Reig i Verdaguer (1905 - 1989);
Dions Reig (  -  );
M. Reig (  -  );
Albert Reixach i Beltran (1930 -  );
Joan Reixach (  -  );
Emili Renalias i Pi (  -  );
Robert Renart (  -  );
Just Renom i Galls (1914 - 1999);
Jaume Revents i Mart (1923 - 1993);
Anna Maria Revert i Casas (1966 -  );
Joan Reverter i Sucarrats (1923 - 2004);
Y Rey i Ossam (  -  );
David Riba i Garcia (  -  );
Joaquim Riba i Granados (1910 -  );
Pau Riba (  -  );
Josep Ribas i Gabriel (1915 -  );
Antoni Ribas i Gori (1906 - 1945);
Rita Ribas i Mart (  -  );
Enric Ribas (  -  );
Just Ribas (  -  );
Rafael Ribas (  -  );
J. Ribaudi (  -  );
Rib (  -  );
Joan Rib (  -  );
E. Ribera (  -  );
Felip Ribes i Sol (1900 - 1975);
Carles Rib i Alonso (1944 -  );
Joan Rib i Escuder (  - 1973);
Ricardell (  -  );
Antoni Ricart i Sales (1917 - 1983);
M. Ridge (  -  );
Riera (  -  );
Enric Riera i Bolassell (1879 - 1962);
Josep Riera i Bolassell (1877 - 1962);
Mart Riera i Lloveras (1961 -  );
Joaquim Riera i Massanas (1873 - 1953);
Amadeu Riera (  -  );
Juli Riera (  -  );
Mateu Rif i Planas (1879 - 1953);
Joan Rigall i Casajuana (1889 - 1960);
Pere Rigau i Poch (1868 - 1909);
Enric Rigau i Prats (1948 -  );
Antoni Rigau (  -  );
Moiss Rigola i Gay (  -  );
Artur Rimbau i Clos (1898 - 1978);
Artur Rimbau i Parals (1919 -  );
Josep Manel Rio i Pareja (1973 -  );
Ripoll (  -  );
Salvador Ritort i Faus (1888 - 1955);
Jaume Riu i Ratera (1963 -  );
Jaume Riu i Ristol (1899 - 1985);
Francesc Riumall i Caralt (1896 - 1955);
Jaume Riumall i Orriols (1924 - 1994);
Joaquim Riumall i Salagran (  -  );
Josep Rius i Descrrega (1940 -  );
A. Rius i Estrella (  -  );
Francesc Rius i Mur (1945 -  );
Manuel Rius i Ramos (1923 -  );
Jordi Rius i Segura (1974 -  );
Dami Rius i Vilella (1904 - 1983);
Cosme Roca i Boada (1903 - 1987);
Jaume Roca i Delpech (1911 - 1968);
Francesc Roca i Dunyach (1910 - 1992);
Joan Roca i Ferrer (1927 - 1980);
Miquel Roca i Juli (  -  );
Joan Roca i Oliv (1918 -  );
Joan Roca i Pairachs (1889 - 1964);
Enric Roca i Peralta (1915 -  );
Josep Roca i Rabell (  -  );
Francesc Roca i Subirana (1888 - 1949);
Francesc Roca i Vila (  -  );
Jaume Roca (  -  );
Valent Roca (  -  );
Montserrat i Assumpci Rocafort i Pons (  -  );
Josep Antoni Roda i Batlle (1947 -  );
Llus Cipri Roda i Serrano (1929 -  );
J. Roda (  -  );
ngel Rodamilans i Canals (1874 - 1936);
Ramon Rod i Sells (  -  );
Manel Rodrguez i Su (1924 - 1990);
Francesc Josep Rodrguez i Vzquez (1968 -  );
Jos Rodrguez (  -  );
Miquel Roger i Crosa (1881 - 1953);
Josep Maria Roglan i Andreu (1946 -  );
Maria Teresa Roig i Ferrer (1952 -  );
Llus Roig i Moya (1889 - 1960);
Joan Roig i Riasol (1881 - 1950);
Isidre Roig i Roca (1916 -  );
Amadeu Roig i Verges (1862 - 1947);
Joan Roig (  -  );
Josep Roig (  -  );
Vicen Roig (  -  );
Gabriel Roig i Torrentgeners (1931 - 1992);
Josep Rojas (  -  );
Emili Rolds (  -  );
Jaume Roma i Dags (1924 -  );
Josep Maria Roma i Roig (1902 - 1981);
Donato Roman i Heitman (  -  );
Aureli Romans (  -  );
Joan Romeu i Codina (1903 - 1986);
P. Ronso (  -  );
Josep Roqu i Roqu (1918 -  );
Joan Maria Roquet-Jalmar i Oms (1882 - 1916);
Antoni Ros Marb (1937 - );
Ferran Ros (  -  );
Jeroni Ros (  -  );
ngel Ros (  -  );
Ramon Rosell i Mestres (1894 - 1971);
Maria Dolors Rosich (  -  );
R.R. Rosset (  -  );
Josep Roura i Comas (1925 -  );
Jordi Roura i Pi (  -  );
Joan Roure i Jan (1921 - 1990);
Domnec Rovira i Castell (1913 - 1944);
Alfons Rovira i Pons (1921 -  );
Carles Rovira i Reixach (1929 - 2006);
Joaquim Rovira i Reixach (1932 -  );
Miquel Rovira i Serrabassa (1882 - 1957);
Josep Rovira (  -  );
Carles Royo i Baiges (1962 -  );
Jess Rozas i Corton (1910 - 1936);
Isabel Rua (  -  );
Joan Rubinat i Torres (1957 -  );
Ramon Rubinat (  -  );
Albert Ru i Bartolom (1940 -  );
Sebasti Ru i Gener (  -  );
Josep Maria Ruera i Pinart (1900 - 1988);
Salvador Ruiz de Luna (  -  );
Jordi Ruiz i Roldan (  -  );
P. Ruldu (  -  );
Josep Rumbau (  -  );
Joan Ruscalleda (  -  );


 S .

Marcel Sabat i Reixach (1970 -  );
Joan Baptiste Sabater i Snchez (1919 - 2005);
Raimon Sabater i Sureda (1945 -  );
Antoni-Olaf Sabater (  -  );
S. Sabats (  -  );
Josep Saderra i Puigferrer (1883 - 1970);
Manel Saderra i Puigferrer (1908 - 2000);
Celest Sadurn i Gurgui (1863 - 1910);
Francesc Safont i Culler (1902 - 1983);
Jaume Sagals (  -  );
Carles Sagarra i Mas (1963 -  );
Josep Sagarra i Robert (1879 - 1955);
Alfred Sagols i Rubau (1889 - 1939);
Antoni Sagr i Vives (1930 -  );
Joaquim Sagrera i Budall (  - 1973);
Toms Sagu i Cam (1906 - 1990);
Josep Sagus (  - 1953);
Eduardo Sainz de la Maza (1903 - 1982);
Baldiri Sala i Carbonell (1899 - 1982);
Jaume Sala i Casals (1887 - 1971);
Elisard Sala i Casasses (1913 - 1970);
Gens Sala i Castells (1889 - 1964);
Merc Sala i Vidal (1920 -  );
Marc Sala (  -  );
Pere Sala (  -  );
Antoni Saladrigues i Sol (1979 -  );
Alfons Salart (  -  );
Manuel Salas (  -  );
Rosa Salat i Artola (1921 -  );
Lloren Sales i Tost (1894 - 1976);
Ramon Saleta i Prat (1938 -  );
Vctor Salls i Bofill (1946 -  );
Gens Salls i Mart (1934 -  );
Conrad Sal i Ramell (1906 - 1981);
Emili Sal i Ramell (1905 - 1988);
Claudi Salom i Balasch (1911 - 1938);
Ramon Salsas i Blanch (1902 - 1987);
Joan Salt i Canelles (1892 - 1987);
Antoni Salut i Pay (1905 - 1993);
Emili Salut i Pay (1918 - 1982);
Miquel Salvad (  -  );
Matilde Salvador i Segarra (1918 -  );
Joaquim Salvat i Sintas (  - 1939);
Iu Salzeda (  -  );
Ramon Samar i Tarrag (1905 - 1983);
Joan Carles Samaranch i Pineda (1957 -  );
Albert Sampablo i Lauro (1966 -  );
Baltasar Samper (1888 - 1966);
J. Sampera (  -  );
Jordi Sanahuja i Arcas (  -  );
Daniel Sanahuja i Capella (1902 - 2004);
Jordi Sanahuja i Oliv (  -  );
Albert Sanahuja i Puig (1913 - 1999);
Joaqun Snchez i Martn (1928 -  );
Josep Antoni Snchez i Martnez (1961 -  );
Assumpci Snchez i Usall (  -  );
B. Sanchs (  -  );
Josep Sancho i Marraco (1879 - 1960);
Carles Sancho (  -  );
Juli Sandaran i Sambeat (1914 - 1995);
Eduard Sangins i Pascual (1883 - 1965);
Toms Sanmartn i Ramon (1897 - 1965);
Joan Sans i Balsells (1912 - 1999);
Llus Sans i Juanpera (1929 -  );
Enric Sans i Salellas (1890 - 1953);
Pere Sans (  -  );
Robert Sans (  -  );
Santacana (  -  );
Ramon Santamaria i Coscolla (1861 - 1911);
Miquel Santamaria i Sab (1905 - 1977);
J. Santandreu (  -  );
Lloren Santandreu (  -  );
Enric Santeugini i Montsalvatge (1903 - 1953);
Ricard Santeugini i Thomas (1863 - 1913);
Marc Santiago i Casasses (1977 -  );
Joan Santiago i Espert (1916 -  );
Carles Santiago i Roig (1953 -  );
Manuel Sanz i Poch (1902 - 1985);
Josep Saperas i Fortuny (  -  );
Illuminat Saperas i Ivern (  - 1950);
Saquet (  -  );
Toms Saraana i Sents (1899 - 1971);
Joan Sard i Vila (1902 - 1962);
Joaquim Sard i Vilar (  -  );
Robert Sarrade (1960 -  );
Jorge Sarraute (  -  );
Llus Sarret i Arbs (1890 - 1936);
Anastasi Sarret (  -  );
Marcel Satorra (  -  );
Maud Sauer (1952 -  );
Enric Sauret i Gast (1919 -  );
Joaquim Savall (  -  );
Ferran Says i Casadell (1880 - 1942);
Manel Sedrafont (  -  );
Heribert Segal i Ridameya (1934 -  );
Jaume Segals (  -  );
Josep Segarra i Traver (1895 - 1978);
Joan Segura i Gotsens (1936 -  );
Antoni Seguro i Gelabert (  -  );
Josep Sellars (  -  );
Llus Sellart i Espelt (1895 - 1952);
Emlia Sells i Marqus (1930 -  );
Joan Selma i Mar (1935 -  );
Joan Selma i Rius (1909 - 1990);
Eduard Sendra i Nogus (1979 -  );
Casimir Sendra i Serra (? - 1960);
Gumersind Sensada i Llagostera (1908 - 1992);
Carles Sents i Maseras (  -  );
Josep Sents i Porta (1890 - 1983);
Josep Serra i Bonal (1874 - 1939);
Miquel Serra i Bonal (1867 - 1922);
A. Serra i Bou (  -  );
Maria dels ngels Serra i Constantino (  -  );
Joaquim Serra i Corominas (1907 - 1957);
Josep Maria Serra i de Martnez (  -  );
Ramon Serra i Garriga (  -  );
Modest Serra i Gonzlez (1873 - 1923);
Pere Serra i Gonzlez (1870 - 1934);
Pere Serra i Marc (1954 -  );
Antoni Serra i Oribe (1932 -  );
Joaquim Serra i Riera (  -  );
Anna Serra i Roquet (1980 -  );
Josep Maria Serra i Sallent (  -  );
Rubn Serra i Vius (1974 -  );
Carles Serra (  -  );
Llus Serra (  -  );
M. Serra (  -  );
Josep Maria Serracant i Clermont (1946 -  );
J Serrada (  -  );
Jaume Serradell (  -  );
Llus Serrahima i Villavecchia (1931 -  );
Serramont (1906 - 1990);
Albert Serrano i Delcls (  -  );
Ramon Serrat i Fajula (1881 - 1944);
Jeroni Serrat (  -  );
Agust Serratac i Costa (1955 -  );
Joaquim Serratosa i Dalmau (1878 - 1936);
Albert Serravinyals i Ters (1965 - 1983);
Josep Serrs i Pascual (1906 - 1984);
Sertresiu (  -  );
Dodat de Sverac (1872 - 1921);
Pau Sicart i Gell (1901 - 1990);
Pere Silvestre i Xicars (1947 - 1996);
Salvador Simon i Donatiu (1925 - 2002);
Neus Simon i Parayre (1957 -  );
J.G. Simon (  -  );
Pere Simon (  -  );
M. Simons (  -  );
Frederic Sirs i Puig (1898 - 1971);
Jaume Sirisi i Escoda (1921 - 1999);
Fina Sirvent (  -  );
Ramon Sitjes i Domingo (1938 -  );
Joan Sivill (  -  );
Alfred Sobrajeu (  -  );
Toms Sobrequs i Masbernat (1878 - 1945);
Benvingut Socias i Mercad (1877 - 1951);
Miquel Sol i Ferrs (1926 -  );
Josep Maria Sol i Fonoll (1930 -  );
Joaquim Sol i Sala (1950 -  );
Natlia Sol i Salv (1934 -  );
Josep Sol i Snchez (1930 -  );
Josep Sol i Torrella (1905 - 1939);
Daniel Sol (  -  );
Normand Sol i Balbina (1899 - 1977);
Bernat Sol i Barril (1975 -  );
Pere Sol i Busquets (1926 -  );
Oriol Sol i Caellas (1975 -  );
Llus Maria Sol i Constant (1899 - 1963);
Normand Sol i Costa (1925 -  );
Albert Sol i Gal (1948 -  );
Ignasi Sol i Mateu (1945 -  );
Francesc Sol i Miquel (  -  );
Ramon Sol i Miralles (  -  );
Isidre Sol i Solernou (1931 -  );
Llus Maria Sol i Vila (  -  );
Joan-Lloren Sol i Villelongue (1978 -  );
Alain Sol (  -  );
P. Sol (  -  );
Anna Soler i Agull (1954 -  );
Claudi Soler i Angls (  - 1955);
Carles Soler i Canton (1928 -  );
Francesc Soler i Canton (1922 -  );
Salvador Soler i Canton (1931 -  );
Joan Soler i Diffent (1870 - 1956);
Josep Maria Soler i Montaner (1872 - 1936);
Mart Soler i Moreu (  -  );
Llus Soler i Realp (1920 -  );
Josep Soler i Saur (1889 - 1984);
Rafael Soler (  -  );
Ricard Soler (  -  );
Salvador Soler (  -  );
Miquel Sols i Massaguer (1928 -  );
Enric Solsona i Gilabert (1895 - 1974);
Joaquim Soms i Janer (1914 -  );
P. Sonet (  -  );
Ramon Sopea i Vidal (1902 - 1969);
Ramon Soriano i Rubi (1954 -  );
Pablo Sorozbal y Mariezcurena (1890 - 1988);
Xavier Sospedra (  -  );
Constant Sotelo i Paradela (  -  );
Marcel Sotorra (  -  );
Josep Souteyrant i Marqus (1906 - 1979);
Paul Stanhope (1969 -  );
Joaquim Subir i Baiges (1943 -  );
Joaquim Subir i Riera (1907 - 1989);
Josep Subir i Riera (  -  );
Mart Subir i Riera (  -  );
Rafael Subirachs i Ricart (1902 - 1977);
Rafael Subirachs i Vila (1948 -  );
Miquel Subirats i Torras (1953 -  );
Joan Sumoy i Sents (1930 -  );
Antoni Su i Barrubs (1914 -  );
Antoni Su i Font (1901 - 1989);
Joan Su i Masi (  - 1957);
F. Su i Nualart (  -  );
Joan Su i Sintes (1902 - 1965);
Delf Suer i Jou (1910 - 1998);
Enric Suer i Mir (1920 -  );
Ernest Suer (  -  );
Teresa Suer (  -  );
Llus Sureda i Valls (  -  );
Rogeli Suriol i Juv (1901 - 1979);
Andreu Suriol i Roca (1929 - 2001);
N. Surs (  -  );
Josep Sutorras i Fortuny (1901 - 1969);


 T .

Gaiet Taberner (  -  );
Taboada (  -  );
Jaume Tpias i Boadas (1899 - 1984);
Benvingut Tapis i Bassets (1895 - 1926);
Isidre Tard i Vilalta (1899 - 1973);
J. Tarrades (  -  );
Graci Tarrag i Pons (1892 - 1973);
Josep Tarrs (  -  );
Jordi Tarrida i Planas (1962 -  );
Josep Maria Tarridas i Barri (1903 - 1992);
Joan Tarrs i de Veh (1967 -  );
Jordi Tsies i Planas (1965 -  );
Laure Tatch i Pol (1890 - 1961);
Albert Taul i Vias (1932 - 2007);
Joan Tauler (  -  );
Josep Tauler (  -  );
Remigi Tauler (  -  );
Francesc Taverna i Bech (1932 -  );
Josep Taxs i Mestres (1890 - 1959);
Francesc Teixid i Ponce (1966 -  );
Baldomer Teixidor i Pastells (1865 - 1951);
Mart Teixidor i Toms (  -  );
Baldomer Teixidor (  -  );
Francesc Teixidor (  -  );
P. Teixidor (  -  );
Manuel Tell (  -  );
Jacob ter Veldhuis (  -  );
Carles Terrari (  -  );
Domnec Terrarol (? - 1900);
Pere Terr i Domnech (1910 - 1995);
Antoni Terrs i Puig (1930 -  );
Antoni Terrs i Reig (1902 - 1958);
Jordi Texid i Mata (1929 -  );
Jaume Texidor (  -  );
Andr Tey i Garriga (  -  );
Marc Timn i Barcel (1980 -  );
Eduard Tizzano i Ferrari (  -  );
Eduard Toldr i Soler (1895 - 1962);
Miquel Toledano i Vicent (1886 - 1960);
Maria Josep Toledano (  -  );
Francesc Toll (  -  );
Antoni Tolmos i Tena (1970 -  );
Joan Toms i Pars (1896 - 1967);
J. Toms (  -  );
Rosa Maria Toms (  -  );
Pere Tonda i Tor (  -  );
M. Torcal (  -  );
Mart Torn i Sabadell (1914 -  );
Jaume Torner i Abril (  -  );
Joan Torra i Duran (1920 -  );
Enric Torra i Prtulas (1910 -  );
Juli Torra i Prtulas (1921 - 1999);
Josep Torrellas (  -  );
Josep Maria Torrens i Ventura (1899 - 1986);
Agapit Torrent i Batlle (1923 - 1991);
Francesc Torrent (  -  );
Llus Torrent (  -  );
Torrents i Camps (  -  );
Maria Teresa Torrents i Gubianes (1945 -  );
Jaume Torrents i Gutirrez de Pando (1900 - 1976);
Joan Torrents i Maymir (1901 - 1989);
Merc Torrents i Turmo (1930 -  );
Torres del Moral (  -  );
Llus Torres i Bosch (1899 - 1981);
Albert Tort i Chrcoles (1945 -  );
Jaume Tort (  -  );
Daniel Tosi (1953 -  );
Jaume Tost i Miret (1939 -  );
Josep Maria Tost i Mulet (  -  );
Joan Tost i Pavia (1877 - 1955);
S. Tost (  -  );
Francesc Tous i Aukes (  -  );
Tremoleda (  -  );
Charles Trenet (1913 - 2001);
Anselm Trescasas i Puig (1902 - 1957);
Isaac Tresens i Quilez (1980 -  );
Enric Tresserras (  -  );
Ramon Trib i Montserrat (1915 -  );
Pere Trillas i Nin (1890 - 1971);
Joaquim Tristany i Gual (1926 -  );
Trocet (  -  );
Florenci Trulls i Altimira (1937 -  );
Llus Trulls i Ribas (1915 - 1996);
Miquel Tudela i Benavent (1927 -  );
Llus Turet i Soler (1929 -  );
Jaume Trias (  -  );
A. Tuset i Revolts (  -  );
Joan Tut i Diffent (1914 - 1967);


 U .

Artur Udaeta i Crdenas (1876 - 1954);
J. Ulls i Daura (  -  );
Llus Urpinell i B. (  -  );
Salvador Uy i Prat (1921 - 1983);


 V .

Josep Valldaura i Lluss (  -  );
Josep Maria Valls i Agramunt (  -  );
Joaquim Vallesp i Plit (1875 - 1961);
Phillippe Vallet (  -  );
Bartomeu Vallmaj i Soler (1912 - 1997);
Pere Vallribera i Molin (1903 - 1990);
Adelaida Vallribera (  -  );
Pere Valls i Duran (1869 - 1935);
Joan Valls i Mogas (  -  );
Antoni Valls i Roviralta (1906 - 1986);
Ricard Valls (  -  );
Poire Vallv (  -  );
Peter van der Brugge (  -  );
Melcior Vaquer i Clapera (1887 - 1969);
Varela M.L. (  -  );
Raul Vzquez i Arjona (  -  );
Pere Vzquez i Canet (1938 -  );
Isidor Vzquez (  -  );
Jeroni Velasco Corzo (1971 -  );
Ignasi Vlez (  -  );
Jess Ventura i Barnet (1960 - );
Pep (Josep Maria) Ventura i Casas (1817 - 1875);
Benet Ventura i Llandrich (1858 - 1890);
Jaume Ventura i Puig (  -  );
Jaume Ventura i Tort (1911 - 1985);
E. Verdonces (  -  );
Joan Vergs i Sastre (1916 - 1991);
Llus Vergs i Soler (  -  );
Josep Vergs (  -  );
Joris Vermeulen (1969 -  );
Jaume Via (  -  );
Josep Viader i Molin (1917 -  );
Josep Vicens i Busquets (1917 -  );
Josep Vicens i Juli "Xaxu" (1870 - 1956);
Josep Vicens i Mornau (1895 - 1987);
Galdric Vicens i Roca (  -  );
Francesc Vicente i Cisneros (1936 -  );
Paco Viciana i Mart (1964 -  );
Josep Vidal i Bahamonde (  -  );
Rosa Maria Vidal i Cardona (1964 -  );
Eduard Vidal i Llaurad (1929 -  );
Joan Vidal i Roda (1874 - 1924);
Jaume Vidal i Sastre (1904 - 1967);
Merc Vidal i Thoms (1909 - 1998);
Josep Maria Vidal i Torrens (1924 -  );
Ramon Vidal i Tragan (? - 1997);
Jaume Vidal i Vidal (1918 - 1996);
A. Vidal (  -  );
Francesc Vidal (  -  );
Joan (1) Vidal (  -  );
Joan (2) Vidal (  -  );
Raimon Maria Vidal (  -  );
Ramon Vidal (  -  );
Josep Vidalou (1939 -  );
R. Vi (  -  );
Pere Vigo i Bonada (1924 - 1999);
Josep Vila i Arcelos (1898 - 1965);
Enric Vil i Armengol (1911 - 2007);
Joan Vil i Ayats (1886 - 1981);
Pere Vil i Ayats (1943 -  );
Josep Vil i Casaas (  -  );
Jaume Vil i Comas (1917 - 1977);
Castor Vil i Custodio (1884 - 1934);
Miquel Vil i Ferrer (1909 - 1974);
Ramon Vil i Ferrer (1912 - 2003);
Josep Maria Vil i Gandol (1904 - 1937);
Francesc Vila i Ginferrer (1922 -  );
Aureli Vila i Gmez (1942 - 1994);
Jordi Vila i Gmez (1952 -  );
Jaume Vil i Mlich (Javimel) (1907 - 1982);
Joan Vil i Mir (1951 -  );
lex Vil i Prez (  -  );
Alfons Vila i Piqu (1890 - 1974);
Albert Vil i Pons (1920 -  );
Sebasti Vila i Pujol (  -  );
Laure Vil i Quint (  -  );
Josep Vila i Ramon (1940 -  );
Joan Vila i Safont (1979 -  );
Josep Maria Vil i Saliner (1890 - 1969);
Joan Vil (  -  );
Mariona- Vidal, Llus Vila (  -  );
N. Vil (  -  );
O. Vila (  -  );
Quim Vila (  -  );
Ricard Viladesau i Caner (1918 - 2005);
G.P. Viladevall (  -  );
Joan Viladomat i Massanas (1885 - 1940);
Esteve Viladomat i Mercader (1910 - 1947);
Dolors Viladrich i Pascual (1936 -  );
Basili Vilageliu i Corriols (1855 - 1909);
Joan Vilajuliu i Camps (1971 -  );
Robert Vilallonga i Vila (1897 - 1993);
Emili Vilalta i Vila (1867 - 1930);
Adjutori Vilalta i Vilalta (1908 - 1978);
Alexandre Vilalta (1905 -  );
Josep Vilalta (  -  );
Telm Vilamajor (  -  );
Honorat Vilamany i Serrat (1905 - 1963);
Vilana (  -  );
Vilanell (  -  );
Joan Vilan i Matamoros (1903 - 1992);
Vilanova (  -  );
Isaac Vilanova i Pmies (1979 -  );
Joan Vilardeb i Rossell (1920 - 1983);
Josep Vilardell i Biot (  - 1963);
Miquel Vilardell i Vidal (  -  );
Felip Vilar i Carbonell (1888 - 1938);
Francesc Vilar i Carbonell (1885 - 1966);
Josep Maria Vilar i Pascual (1910 - 1997);
Jordi Vilar i Sarradell (1965 -  );
Climent Vilarrasa i Farrs (1910 - 1962);
Josep Maria Vilarrasa i Rimbau (1930 -  );
Antnia Vils i Ferrndiz (1926 -  );
Antoni Vilaseca i Vilatim (1906 - 1989);
Antoni Villar (  -  );
Miquel Villar i Tortades (1902 - 1986);
Joan Villarroya i Aguado (1941 -  );
Antoni Villasante i Tpias (1963 -  );
Casta Vinardell (  -  );
Josep Vinars i Martnez (1937 -  );
Jordi Vials i Sabs (1948 -  );
Joan Vials i Vilaret (1886 - 1938);
Felip Vials (  -  );
Mari Vias i Dordal (1868 - 1952);
Guillem Vias i Miravitlles (1891 - 1981);
Ignasi Violas (  -  );
Virgili (  -  );
Salvador Vives i Feliu (  -  );
Juan Jos Vives i Malla (  -  );
Albert Vives i Mir (1907 - 1992);
Amadeu Vives i Roig (1871 - 1932);
Ramon Vives i Vials (1909 - 1982);
Joan Baptista Vives i Vias (1878 - 1976);
David Vives (  -  );
Felip Vives (  -  );
Vivolas (  -  );
Santiago Volart i Pons (1892 - 1974);
Joaquim Voltas i Pags (1906 - 2003);
Josep Voltas i Vias (1877 - 1947);


 X .

Eduard Xandrich i Crosas (1976 -  );
Josep Xaubet (  -  );
Pere Xicola, pseudnim de Francesc Fornells i Vilar;
Xuderach (  -  );
Vctor Xufr i Valls (1936 -  );
Xulimart (  -  );


 Y .

Enric Yez i Sria (1928 - 1990);
Llus Yera (  -  );


 Z .

Joaquim Zamacois i Soler (1894 - 1976);
Ricard Zanuy (  -  );



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377746" title="Esponja calcria" nonfiltered="984" processed="976" dbindex="145990">

Les esponges calcries (Calcarea) sn una classe del flum animal dels porfers, o esponges de mar. Es caracteritzen per les seves espcules compostes de carbonat de calci en forma de calcita o aragonita. Tot i que la majoria tenen tres puntes, l'espcula d'una esponja calcria pot tenir-ne entre dues i quatre.

Totes les esponges d'aquesta classe viuen exclusivament al mar. Totes les tres configuracions corporals de les esponges de mar estan representades a les esponges calcries: asconoide, siconoide i leuconoide. Generalment, les esponges calcries sn molt petites, amb una alada de noms 7-10 cm. De les aproximadament 15.000 espcies de porfers vivents, noms unes 400 sn esponges calcries.

Les espcies d'aquesta classe varien des de esponges en forma de vas amb una simetria radial fins a colnies compostes d'un reticle de tubs prims, o formes massives irregulars. Les esponges calcries sn generalment animals sedentaris que s'alimenten per suspensi, i manquen de teixits autntics. Sn especialment comunes a les aiges tropicals someres. En general, sn esponges petites. Les seves diferents formes sn relativament simples; forma de moneder, de vas, de pera o de cilindre. L'esquelet t una estructura o b de malla o b de rusc. A diferncia de la majoria d'altres esponges, les esponges calcries manquen de canals buits, cosa que les fa ms robustes.

Les esponges calcries aparegueren per primer cop durant el Cambri, i assoliren la seva mxima diversitat durant el Cretaci. Anlisis moleculars recents suggereixen que la classe Calcarea hauria de ser designada un flum; en particular, el primer en divergir al regne dels animals. Des d'aquest punt de vista, les altres esponges pertanyerien al flum Silicarea.

 Enllaos externs .

UCMP: Calcarea ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377749" title="Font de la Santa Creu d'Ollers (Sant Lloren de Morunys)" nonfiltered="985" processed="977" dbindex="145991">


La font de la Santa Creu dels Ollers s una font canalitzada, obrada en pedra i amb aixeta de pulsador del municipi de Sant Lloren de Morunys que es troba davant de l'absis de la capella de la Santa Creu dels Ollers, a 933 m d'altitud.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377750" title="George Robert Waterhouse" nonfiltered="986" processed="978" dbindex="145992">

George Robert Waterhouse (1810   1888) fou un naturalista angls.

El 1833, Waterhouse fou elegit bibliotecari i conservador dels insectes i dels registres de la Royal Entomological Society of London.

Esdevingu conservador del museu de la Zoological Society of London el 1836. Charles Darwin li confi l'estudi dels mamfers i escarbats recollits durant el viatge del Beagle. El 1843 esdevingu conservador ajudant de minerologia i geologia al British Museum, esdevenint conservador en cap el 1851 amb la mort de Charles Konig. El 1857 la secci fou dividida i ell fou fet conservador de geologia, un crrec que ocup fins el 1880.

Waterhouse fou l'autor de l'obra A natural history of the Mammalia (1846-1848).

Era germ de Frederick George Waterhouse, tamb zoleg.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377753" title="Harry Govier Seeley" nonfiltered="987" processed="979" dbindex="145993">


Harry Govier Seeley (18 de febrer del 1839   8 de gener del 1909 fou un paleontleg britnic que determin que els dinosaures es classificaven en dos grans grups, els saurisquis i els ornitisquis, basant-se en la naturalesa dels seus ossos i articulacions plvics. Public els seus resultats el 1888, a partir d'una conferncia que havia donat l'any anterior. Els paleontlegs del seu temps havien estat classificant els dinosaures de mltiples maneres, segons l'estructura dels peus i la forma de les dents. Tanmateix, la divisi de Seeley ha resistit el pas del temps, tot i que irnicament s'ha descobert que els ocells no descendeixen dels ornitisquis ("maluc d'ocell") sin dels saurisquis ("maluc de llangardaix"). Tob els dos grups tan diferents que tamb en defens un origen separat; no fou fins la dcada del 1980 que les noves tcniques d'anlisi cladstica demostraren que ambds grups de dinosaures havien compartit un avantpassat com al Trisic. Seeley descrigu i don nom a nombrosos dinosaures a partir dels seus fssils al llarg de la seva carrera.

El seu popular llibre sobre pterosaures, Dragons of the Air (1901) assenyala que els ocells i els pterosaures tenen moltes semblances. Tot i que la seva creena que tenien un origen com fou demostrada incorrecta, atac la caracteritzaci de Richard Owen dels pterosaures com a planadors lents de sang freda, i els reconegu com a voladors actius de sang calenta.

Seeley fou ajudant d'Adam Sedgwick al Woodwardian Museum de Cambridge a partir del 1859. Declin treballs tant amb el British Museum com amb el Geological Survey de Gran Bretanya per a continuar el seu treball. Ms endavant, accept un lloc de treball al King's College (Cambridge). 

Enllaos externs.
Michon Scott, "Harry Govier Seeley" ;
Harry G. Seeley ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377755" title="Happy Tree Friends" nonfiltered="988" processed="980" dbindex="145994">
Happy Tree Friends (Els felios amics de l'arbre en angls) s una srie televisiva, que tamb es pot veure per internet, creada per Rhode Montijo, Kenn Navarro, Warren Graff, i Aubrey Ankrum. Es mostra en dibuixos animats i cont escenes de sang i gore.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377756" title="Font de la plaa de la Canal (Sant Lloren de Morunys)" nonfiltered="989" processed="981" dbindex="145995">


La font de la plaa de la Canal s una font de canaleta, obrada en pedra i amb cm sota de la mateixa que es troba adosada al mur oriental de la plaa del mateix nom de la vila de Sant Lloren de Morunys, a 982 m. d'altitud .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377757" title="Gustave Doret" nonfiltered="990" processed="982" dbindex="145996">
Gustave Doret (Aigle, 20 de setembre de 1866   Lausana, el 19 d'abril de 1943) va ser un compositor sus.
 
Feu els estudis de viol amb Joseph Joachim en els conservatoris de Berln i desprs treball a Pars amb Theodore Dubois i Jules Massenet. Entre 1893 i 1895, fou el primer cap de Concerts Harcourt, i el 1904 va ser director d'orquestra de l'Opra Comique de Pars. Tamb va dirigir la Societat de Concerts sussa.

El seu oratori Les set paraules de Crist (1895) mostra un estil proper al de Massenet. L'any 1900 va compondre l'pera Les Armaillis. El seu nom resta vinculat al Teatre de Jorat Mezieres, on firm diverses illustracions musicals per a obres de teatre: Alinor (1910), La Nuit des Quatre Temps (1910), Tell (1914), La Servante d'Evolne (1937).

Fundat l'any 1990 per la cantonal Biblioteca de la Universitat de Lausana, el seu catleg inclou prop de 400 composicions que sn l'orgull de la veu humana. Amb Emile Jaques-Dalcroze i Joseph Bovet, se'l considera entre els ms populars compositors de la Romandia.

Va compondre tamb les peres Le peuple Vandois, Le Nain du Hasli, Loys, La Fte des Vignerons, La Tisseuse d'Olies, i En prison, aix com la cantata Voix de la patrie, la collecci de melodies Fleurs de deuil, cors i obres per a orquestra.

 Obres .
Llista no exhaustiva
Les sept paroles du Christ (1895) Oratori;
Les Armaillis (1900) pera;
Fte des Vignerons (1905);
Alinor (1910) Msica incidental;
La Nuit des Quatre Temps (1910) Msica incidental;
Tell (1914) Msica incidental;
Fte des Vignerons (1927) ;
La Servante d'Evolne (1937);

 Bibliografia .
Tom, n, 18 de l Enciclopdia Espasa;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377758" title="Immunitat humoral" nonfiltered="991" processed="983" dbindex="145997">
La immunitat humoral s l'aspecte del sistema immunitari que s mediat per la secreci d'anticossos produts a les cllules dels limfcits B. Els anticossos produts s'uneixen a la superfcie dels antgens com ara virus i bacteris.

La immunitat humoral es refereix a la producci d'anticossos i a tots els processos que l'acompanyen: l'activaci del Th2 i la producci de la citocina, la formaci dels centres germinals i mutaci de l'isotip, la maturaci af i la generaci de cllules de memria. Tamb es refereix a la funci  efector dels anticossos, que inclou la neutralitzaci de les toxines i dels grmens patgens, l'activaci del sistema del complement, la producci de l'opsonina per la promoci de la fagocitosi, i l'eliminaci dels elements patgens.

La immunitat humoral s la causa del rebuig per part de l'organisme d'empelts o trasplantaments CMIR, i tamb del rebuig en cas de transfusions de sang d'un grup sanguini inadequat; en ambds casos est implicat l'HIR.

La nandrolona (un anablic-andrognic esteroide) s conegut com a estimulant de la immunitat humoral.

Activaci.
Les cllules B necessiten dos senyals per a comenar a activar-se.

T-dependents.
La majoria dels antgens sn T-dependents, en el sentit que sn necessries les cllules B per la mxima producci d'anticossos. Amb un antigen T-dependent, el primer senyal ve de la uni transversal de l'antigen BCR i el segon de les cllules Th2. Els antgens T-dependents contenen una protena que permet la formaci de pptids de les cllules B de classe II MHC a les Th2, que provoquen una coestimulaci per a promoure la proliferaci i la diferenciaci de les cllules B al plasmcit.

T-independents.
Alguns antgens sn T-independents, cosa que significa que poden transportar o b l'antigen o b el segon senyal a la cllula B.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377761" title="Interacci biolgica" nonfiltered="992" processed="984" dbindex="145998">
La interacci biolgica s la que es dna entre un organisme i els altres organismes del seu ecosistema. En un ecosistema no hi ha organismes que visquin totalment allats del seu entorn. Formen part del medi ambient, ric en elements no vivents (matria inorgnica) i en altres organismes de la mateixa o d'altres espcies, amb les quals es forma una interacci. Les relacions entre espcies poden ser molt diverses, i van des d'una espcie que s'alimenta d'una altra (depredaci) fins a la convivncia d'ambdues espcies en un benefici mutu (simbiosi).

Les interaccions biolgiques es classifiquen en:
Neutralisme: quan dues espcies interactuen per una no afecta l'altra.
Mutualisme: la relaci entre dues espcies que es beneficien mtuament o b no s obligatria o b es temporal.
Simbiosi: la relaci entre les dues espcies s obligatria i beneficia les dues.
Protocooperaci: interacci en la qual dos organismes o poblacions es beneficien mtuament. La relaci no s essencial per la vida d'ambds, car poden viure de forma separada. Pot donar-se fins i tot entre organismes de regnes diferents.
Amensalisme: Associaci que perjudica una de les espcies i s neutra per l'altra.
Comensalisme: Associaci en qu una espcie s beneficiada i l'altra no s beneficiada ni perjudicada.
Inquilinisme: Associaci similar al comensalisme en qu una espcie es beneficia en ser albergada per una altra mentre que aquesta ltima no s ni beneficiada ni perjudicada.
Facilitaci: Associaci en qu com a mnim una de les espcies es beneficia.
Competncia: Associaci entre dues espcies en qu ambdues comparteixen algun factor del medi ambient que en limita el creixement.
Depredaci: Interacci en qu una espcie captura i s'alimenta d'una altra. El predador sol ser ms gran que la presa.
Parasitisme: Interacci en la qual una espcie es beneficia i l'altra s perjudicada. El parsit sol ser ms petit que l'hoste.
Allelopatia: Interacci qumica entre dos organismes de la mateixa espcie o d'espcies diferents en qu un organisme elimina l'altre mitjanant l'expulsi de substncies qumiques.
Exclusi mtua: Interacci en qu una espcie exclou l'altra del mateix hbitat, i viceversa. En general, l'exclusi es realitza per alteraci de l'hbitat com.

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377763" title="Festa de Sant Antoni d'Asc" nonfiltered="993" processed="985" dbindex="145999">

LA FESTA DE SANT ANTONI A ASC

La festa de Sant Antoni a Asc ha sabut conservar, impertorbable, unes tradicions que es remunten a generacions i es perden en el temps.
La festa, que esdev nica en el conjunt dels pobles de les comarques de Tarragona, t tot un seguit de trets caracterstics que la fan singular com sn la pervivncia de les figures del Clavari i Majorals, encarregats de l organitzaci; la plega, amb la recollida de llenya per tot el poble; els tradicionals Tres Tombs, amb la benedicci dels animals i el pa benet; les tradicionals i populars corrides de cavalls, rucs i matxos, les niques de la Ribera d Ebre que mai han deixat de realitzar-se; l encesa de la foguera a la plaa que crema durant tres dies ininterrompudament mentre es balla la tpica jota d Asc, amb msica i dansa prpies.
La festa major d hivern, arrelada en el ms profund de l imaginari asconenc, esdev paradigmtica en conjuminar a la perfecci la devoci al Sant amb l activitat ldica, pagana. 
L any 2005 va ser reconeguda pel Consell Comarcal de la Ribera d Ebre com a Festa d Inters Etnolgic.

Aquesta festa es realitza el cap de setmana de Sant Antoni Abad, que es el dia 17 de gener. A part de la festa popular tamb hi ha un seguit de actes ja siguin ball, concerts i diverses animacions amb carcter festiu.

Drecera a la pgina web de "Lo llat" a l'enlla de festes on s'explica detalladament aquesta festa a la poblaci d'Asc. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377764" title="Eugenio Vzquez Gundn" nonfiltered="994" processed="986" dbindex="146000">
Eugenio Vzquez Gundn (Santiago de Compostella, 1884 - La Corunya, 1977) fou un advocat i poltic gallec. Militant d'Acci Popular, de 1919 a 1926 particip en la creaci de sindicats agraris a Ortigueira i treball com a registrador de la propietat. Fou escollit diputat per la provncia de la Corunya a les eleccions generals espanyoles de 1933 dins les llistes de la CEDA. La seva vida parlamentria es caracteritz per defensar el que ell considerava com a interessos de Galcia, sovint trencant la disciplina del partit, com la del 15 de novembre de 1935 defensant els interessos dels pescadors gallecs. A les eleccions de 1936 no es va presentar.

 Obres .
 Estudios prcticos de la nueva Ley de Arrendamientos rsticos. Madrid, 1941.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Organizacin y poder en la CEDA gallega d'Emilio Grando Seoane;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377765" title="Telmer" nonfiltered="995" processed="987" dbindex="146001">

Un telmer s una regi d'ADN repetitiu situada als extrems dels cromosomes, que serveix per a protegir aquests extrems de ser destruts. El seu nom deriva dels mots grecs       telos ("punta") i       meros ("part").

Durant la divisi cellular, els enzims que dupliquen el cromosoma i el seu ADN no poden efectuar aquesta duplicaci fins a la punta del cromosoma. Si les cllules es dividissin sense telmers, perdrien l'extrem dels cromosomes, juntament amb la informaci necessria que cont (el 1972, James Watson don a aquest fenomen el nom de "problema de replicaci dels extrems"). El telmer s un topall disposable, que s consumit durant la divisi cellular i que s recreat per un enzim, la telomerasa inversa transcriptasa.

Entre el 1975 i el 1977, Elizabeth Blackburn, que treballava desprs del seu doctorat a la Universitat de Yale amb Joseph Gall, descobr la naturalesa inusual dels cromosomes, i el fet que les seves senzilles seqncies repetides d'ADN componien els extrems dels cromosomes. El seu treball fou publicat el 1978.

Aquest mecanisme sol limitar les cllules a un nombre determinat de divisions, i estudis sobre animals suggereixen que aix s la causa de l'envelliment a nivell cellular i que afecta la longevitat. Els telmers eviten que els cromosomes d'una cllula es fusionin o es recombinin. Aquestes anormalitats cromosmiques podrien causa cncer, de manera que les cllules sn normalment destrudes quan els telmers sn consumits. En la majoria de casos, el cncer s el resultat del fet que hi ha cllules que s'escapen d'aquesta destrucci. Els bilegs especulen que aquest mecanisme s un intercanvi entre envelliment i cncer..

Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377766" title="Font de la plaa de les Eres (Sant Lloren de Morunys)" nonfiltered="996" processed="988" dbindex="146002">

La font de la plaa de les Eres s una font d'estructura metllca, forma cilndrica i aixeta de polsador que es troba a la banda nord-oest de la plaa del mateix nom de la vila de Sant Lloren de Morunys, a 928 m. d'altitud. L'aigua que hi raja prov de la xarxa d'abastament d'aiges de la vila.

Veure emplaament




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377775" title="Virus ARN" nonfiltered="997" processed="989" dbindex="146003">

Un virus ARN s un virus que utilitza cid ribonucleic (ARN) com a material gentica, o que en el seu procs de replicaci necessita l'ARN. Per exemple, el virus de l'hepatitis B s un virus classificat com a virus ARN, tot i que el seu genoma s ADN bicatenari, car el genoma s transcrit en ARN durant la replicaci. L' cid nucleic d'aquests virus s habitualment ARN monocatenari per tamb pot ser ARN bicatenari. Els virus ARN monocatenaris poden classificar-se, al seu torn, segons el sentit o polaritat del seu ARN, en negatius o positius. Els virus ARN positius sn idntics a l'ARNm vric i per tant poden ser traduts immediatament per la cllula hoste. L'ARN vric negatiu s complementari de l'ARNm, de manera que ha de ser transformat en ARN positiu per una ARN polimerasa abans de la traducci. 

Els retrovirus, a diferncia d'altres virus ARN monocatenaris, utilitzen ADN intermedi per a replicar-se. La transcriptasa inversa, un enzim vric procedent del propi virus, transforma l'ARN vric en una cadena complementria d'ADN, que s copiada per a produir una molcula d'ADN bicatenari vric. Aquest ADN dirigeix la formaci de nous virions.

Els virus ARN presenten generalment un ritme de mutaci molt alt, car manquen d'ADN polimerases que puguin detectar i corregir els errors (reparaci de l'ADN). Els virus ADN presenten un ritme de mutaci molt ms baix degut a la capacitat de correcci de les ADN polimerases de la cllula hoste. Els retrovirus integren un ADN intermedi del seu genoma ARN al genoma de l'hoste, de manera que tenen una major possibilitat de corregir errors en el seu genoma grcies a l'acci correctiva de les ADN polimerases de la cllula hoste.

Tot i que habitualment l'ARN muta rpidament, un treball d'investigaci recent determin que el virus de la sndrome respiratria aguda greu i altres virus relacionats contenen un gen que muta molt lentament. El gen en qesti t una estructura tridimensional complexa, que se suposa que subministra una funci qumica necessria per la propagaci del virus, potser com un ribozim. Si aix fos aix, la majoria de les mutacions la farien intil per aquesta finalitat i no es propagarien.

Classificaci .
Els virus ARN pertanyen als grups III-VII de la classificaci de Baltimore.

 Grup III: Virus ARN bicatenari;
 Grup IV: Virus ARN monocatenari positiu;
 Grup V: Virus ARN monocatenari negatiu;
 Grup VI: Virus ARN monocatenari retrotranscrit;
 Grup VII: Virus ADN bicatenari retrotranscrit;

 Referncies.


 Vegeu tamb .
 Virus ADN;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377778" title="Font de la plaa del doctor Ferran (Sant Lloren de Morunys)" nonfiltered="998" processed="990" dbindex="146004">


La font de la plaa dl doctor Ferran s una font canalitzada d'aixeta de polsador que es troba al costat nord de la plaa del mateix nom de la vila de Sant Lloren de Morunys, a 920 m. d'altitud. L'aigua que hi raja prov de la xarxa d'abastament d'aiges de la vila.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377780" title="Felipe Gil Casares" nonfiltered="999" processed="991" dbindex="146005">
Felipe Gil Casares (Santiago de Compostella, 1877 - Madrid, 1953) fou un advocat i poltic gallec. Llicenciat en dret, fou catedrtic de dret a la Universitat de Santiago de Compostella. El 1931 ingress a Acci Popular, partit que formaria part de la CEDA, coalici amb la que fou escollit diputat per la provncia de La Corunya a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936. 

Quan esclat la guerra civil espanyola es va presentar al comandant militar de Santiago de Compostella Bermdez de Castro amb 30 joves armats de les JAP, i ofer els seus serveis a les noves autoritats. El 17 de novembre de 1936, fou nomenat rector de la Universitat de Santiago de Compostella. Posteriorment fou nomenat magistrat de la Sala Contenciosa-Administrativa del Tribunal Suprem d'Espanya.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Moviment Nobiliari de 1936 amb el seu nomenament com a rector;
 Felipe Gil Casares durant la guerra civil;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377781" title="Lnia de Benrath" nonfiltered="1000" processed="992" dbindex="146006">

En lingstica alemanya, la lnia de Benrath (Alemany: Benrather Linie) s la isoglossa maken-machen. s tradicionalment utilitzada per distingir les varietats de l'Alt Alemany de les del Baix Alemany. La lnia va de Benrath (part de Dsseldorf) i Aachen a l'est d'Alemanya, al costat de Frankfurt an der Oder a l'rea de Berln i Dessau.

La segona mutaci consonntica (segles de III a IX dC), en les primeres tres fases del qual no varen participar els dialectes baix alemanys, va afectar les varietats del sud de les llenges germniques occidentals continu lingstic. L'impacte de la mutaci consonntica, augmenta gradualment a mida que s'avana cap el sud. 

La lnia de Benrath no marca l'efecte ms septentrional de la mutaci consonntica, ats que la lnia de Uerdingen, la isoglossa ik-ich, cau ms al nord, i alguns dels canvis perifrics associats amb la mutaci afectaren al Baix Alemany.

Enllaos externs.
 Varietats de l'alemany;
 Mapes de la lnia de Benrath;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377782" title="Gegants de Pallej" nonfiltered="1001" processed="993" dbindex="146007">

Els Gegants de Pallej (Baix Llobregat), en Mart i na Laieta, sn una parella de gegants creada l'any 1994 al Taller Sarandaca de Granollers per Ramon Aumedes i estrenats el 12 de febrer de 1995.
Ambds medeixen 3'80 metres i representen una parella de pagesos del poble, tot recordant l'orgen agrcola de Pallej. Els seus noms sn Mart Teula de Sobreroca i Laieta Canduro i Rovires, debent tamb els seus noms als copatrons del poble. En Mart duu una aixada i una bota tot tornant del tros, mentre que la Laieta duu un ram de flors silvestres collides al bosc i un cistell ple de maduixes, plantaci tradicional a la vila. Els seus padrins foren els Gegants de Molins de Rei, en Bernat i na Candelera i els Gegants de Castellbisbal, en Manel i na Vicenta.
Les seves sortides tradicionals sn a Pallej per la Festa Major d'Estiu al juliol i la Festa Major de Santa Eullia al febrer, si b tamb realitzen sortides habitualment fora vila al llarg de tot l'any duts per la Colla Gegantera de Pallej.  

 Referncia .

Federaci de Colles Geganteres del Baix Llobregat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377783" title="Serra de Moixer" nonfiltered="1002" processed="994" dbindex="146008">

La Serra de Moixer s una serra del nord de Catalunya, al lmit de les comarques de la Baixa Cerdanya (Bellver, Riu de Pends, Grus) i el Bergued (Grixer), als Pirineus Orientals. Tot i que forma part d'un masss o serra separada de la Serra del Cad se sol confondre o atribuir el nom de Cad fins a la Serra de Moixer, la Tosa d'Alp i el Pedraforca. Fins i tot el tnel que travessa el Moixer, salvant aix la collada de Tosses, es anomenat tnel del Cad. El 1984 fou inaugurat el tnel del Cad, pas subterrani de carretera que travessa el masss pel sector del serrat de la Miquela.

La totalitat del Moixer forma part del Parc Natural del Cad-Moixer, juntament amb la Serra del Cad, el masss del Pedraforca i gran part de la Tosa d'Alp i el Puigllanada.

Pel seu carcter ms antic (paleozoic i ja format en el plegament hercini) respecte al Cad, constitueix en aquest sector el comenament dels Pirineus axials a partir del coll de Pends (1.760 m altura), continuat per la Tosa d'Alp i el Puigllanada fins enll de la collada de Toses. Forma la divisria entre les conques del Segre i del Llobregat. Els nuclis orogrfics ms destacats sn el tur de Pratagre (2.012 m alt), el Moixer (2.078 m) i el pla del Moixer (2.063 m), les penyes altes del Moixer (2.276 m), el serrat de la Miquela (2.161 m), les Soquetes (2.181 m) i el coll de Jou (2.000 m), on arriben els estreps de la Tosa. El vessant cerd davalla gradualment cap a la plana herciniana de la Cerdanya per torrenteres que obren el cam.
	
El vessant del Bergued, drenat pel riu de Grixer, afluent del Bastareny, i que talla conseqentment l'estructura, presenta lnies de replans parallels a la carena. La pedra de Grixer, riolites efusives bigarrades, s un cas isolat; dominen les calcries devonianes als cims i els esquists carbonfers al voltant i vers l'est. La vegetaci s de pi roig o avet, amb rodals de faig, fins a uns 1.800 metres, on comena el pi negre, i a partir dels 2.000 metres prats o roques blanquinoses, segons la forma de l'alteraci atmosfrica per formar sls. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377786" title="Tnel del Cad" nonfiltered="1003" processed="995" dbindex="146009">
El tnel del Cad s un pas subterrani de carretera obert a la serra de Moixer tot i que, errniament, el seu nom fa referncia a la serra del Cad. Segurament per la influncia del parc natural del Cad-Moixer, avui dia hom sol estendre el nom de Cad fins al Moixer, la Tosa d'Alp i el Pedraforca.

T una llargada de 5.026 metres amb dos carrils de circulaci i una banda central de seguretat de 2 metres. La boca sud, a 1.175 metres d'altitud, s situada a l'enclavament de l'Hospitalet, en el municipi de Guardiola de Bergued, i la boca nord a Urs (Baixa Cerdanya), a una alada de 1.236 m. 

Les obres de la galeria de reconeixement comenaren el 1978 i el tnel, amb els seus accessos de Bag a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, fou inaugurat el dia 29 d'octubre de 1984. L'explotaci s en rgim de peatge. Ultra afavorir les comunicacions entre el Bergued i la Baixa Cerdanya ha obert l'eix del Llobregat cap a la Seu d'Urgell, Andorra i Frana i ha donat una nova sortida de Catalunya cap a Europa reforant l'itinerari ms directe Barcelona-Tolosa-Pars que segueix la ruta europea E-9 a travs del proper tnel del Pimorent. La idea inicial i la promoci del projecte foren obra d'Andreu Claret; la realitzaci tcnica la port a terme Albert Serratosa i Palet.

L'empresa que la gestiona s'anomena TUNEL DEL CAD S.A.C, empresa participada per la Generalitat de Catalunya i la Diputaci de Barcelona entre altres.

Vegeu tamb.
Eix del Llobregat;
E09;
Tnels de Vallvidrera;
Tnel del Pimorent;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377787" title="Oier Olazbal Paredes" nonfiltered="1004" processed="996" dbindex="146010">
Oier Olazbal Paredes (Irun, 14 de setembre de 1989) s un futbolista basc. Juga com a porter al FC Barcelona Atltic i s el tercer porter del primer equip.

Biografia.

Va comenar a jugar a les categories inferiors del Real Unin de Irn a la seva localitat natal. A l'equip juvenil va comenar a destacar, despertant l'inters de grans clubs con la Reial Societat, el Reial Madrid o el Liverpool FC, per finalment va fitxar pel planter del FC Barcelona a l'estiu de 2007, on va pasar a ser el porter titular del FC Barcelona Atltic.

A l'agost de 2007 va debutar amb el primer equip a un partit amists durant la gira asitica del Bara, jugant mitja part contra el Beijing Guoan.
Al gener de 2008 va debutar en partit oficial a la Copa del Rei, ja que el porter suplent, Albert Jorquera va caure lesionat.

Referncies.


 Enllaos externs .
 Fitxa a la web oficial de la Lliga de Campions ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377790" title="Dinastia Kart" nonfiltered="1005" processed="997" dbindex="146011">
La dinastia Kart o Kurt tamb krtida o krtida (persa Al-e Kart o Al-e Kort) fou una dinastia que va governat a Prsia oriental i Afganistan del  al 1389 amb capital a Herat. Els seus dominis inicial abraaven Sabzawar (moderna Shendand), Gur (Ghor), Sistan, Balkh i Kabul.

Genguis Khan va creuar l'Amu Darya el  cap a Afganistan i Khurasan perseguint a les forces del khwarizmshah. Balkh fou ocupada i tot haver-se sotms, fou destruda i cremada i els habitants massacrats. Al Khurasan Genguis khan va enviar al seu fill Tului que va ocupar per capitulaci la ciutat de Merv on la major part de la poblaci fou assassinada. (febrer del 1221); desprs Tului va anar cap a Nishapur que el novembre del 1220 havia rebutjat un atac del general mongol Toqutchar, gendre de Genguis Khan. Tului va conquerir la ciutat (10 d'abril de 1221) i la va destruir. Desprs Tului es va dirigir contra Herat, on la guarnici romania lleial al khwarizmshah, per on la poblaci civil va obrir les portes als mongols; aquesta vegada els soldats foren massacrats per es va respectar la vida dels civils. Tului es va reunir amb Genguis Khan a Talikan, on tamb van arribar Txagatai i Ogodei que venien de ocupar Urgendj. Talikan fou destruda i Genguis va creuar el Hindu Kush per anar a assetjar Bamian; la ciutat fou destruda fins als fonaments i no es va fer bot ni presoners, tot fou destrut i tots foren morts. El lloc de la ciutat fou declarat malet. Djalal al-Din Manguberti fill del sold de Khwarizm Ala al-Din Muhammad, havia pogut escapar del desastre de Transoxiana i Khurasan i va poder creuar un cord de tropes mongoles a Nish (Nissa) arribant a Gazni on va poder reconstituir un exrcit. Va derrotar a un cos de l'exrcit mongol dirigit per Chigi-qutuqu a Perwan, al nord de Kabul i Genguis Khan va voler venjar la derrota del seu general i va avanar cap a Gazni, on Djalal al-Din no el va esperar; la ciutat no va oferir resistncia, i Genguis Khan, volent perseguir a Djalal al-Din, la van deixar en pau de moment, retardant per ms tard la seva destrucci. Finalment va atrapar a Djalal al-Din a la vora del riu Indus i el va derrotar totalment (24 de novembre de 1221 per Djalal va poder creuar el riu armat, tot i una pluja de fletxes i llances que intentaven matar-lo, i va poder refugiar-se a la cort del sold de Delhi (desembre de 1221). Sobre sol indi no fou perseguit fins el 1222 quan un destacament dirigit pel noble (noyan) djalair Bala, va arribar en missi de reconeixement fins a Multan, per es van retirar per causa del calor. 

Mentre la derrota mongola a Perwan havia encoratjat la resistncia, Genguis khan va retornar a Gazni on va matar a tota la poblaci. Herat, que desprs de la batalla de Perwan s'havia revoltat (novembre del 1221), va ser assetjada pel general mongol Aldjigidai que la va ocupar desprs de sis mesos (14 de juny de 1222); tota la poblaci fou degollada i aquesta feina va ocupar una setmana. A Merv els retornats a la ciutat van cometre la bogeria de matar al prefecte deixat per Tului, un persa, i proclamar a Djalal al-Din, i el general Chigi-qutuqu va anar a la ciutat i va matar fins al darrer habitant amb gran minuciositat. Fins i tot els mongols van fer veure que se'n anaven i es van amagar no gaire lluny, i quan els que s'havien pogut amagar sortien, foren sorpresos pels mongols i morts com la resta.

Aix va buidar les ciutats de la zona que van romandre anys com a ciutats fantasmes. En aquestes condiciones una branca de la antiga famlia dels grides, els shansabnides, es van poder mantenir al castell de Khaysar (o Kaysar) al sud-est d'Herat. Els primers membres importants d'aquesta branca foren dos germans Tadj al-Din Uthman al-Marghini i Izz al-Din Umar al-Marghini que havien servit a les ordes del sult Muhammad de Ghor i el primer va rebre el govern del castell de Khaysar mentre el segon fou wazir del sult. Rukn al-Din Abu Bakr, fill de Tadj al-Din Uthman, es va casar amb una filla del sult Muhammad i aix el seu fill com, Shams al-Din I Muhammad es va presentar un temps desprs com l'hereu dels grides.

El 1238 el gran khan Ogodei va autoritzar la reconstrucci i repoblaci de les ciutats, encara per amb limitacions. Llavors era cap dels shansabnides Rukn al-Din Abu Bakr.

El 1245 Shams al-Din I, que acabava de succeir al seu pare a Khaysar, va fer una sortida afortunada de Khaysar i es va apoderar de la ciutat d'Herat, per es va cuidar de oferir la seva submissi als mongols que el van acceptar com a governant local al mateix nivell que molts altres. El gran khan Mongkeli va cedir o confirmar  Herat, Djam, Bushandj, Ghor, Khaysar, Firuzkuh, Ghardjistan, Farah, Sistan, Kabul, Tirah, i les muntanyes Sulayman (Afghanistan). Fou fidel vassall ilkhnida pero el 1272 aquesta fidelitat es va posar en qesti i el 1276 fou enviat al caucas i finalment el 1278 empresonat morint poc desprs (11278/1279).

L absncia de Shams al-Din d'Herat va provocar conflictes en aquesta zona, disturbis locals que van seguir desprs de la mort de Shams al-Din (1279). Per no deixar la zona sense govern hi fou enviat el fill del difunt, Malik Shams al-Din II (abans Rukn al-Din). Les seves relacions amb els mongols, inicialment les d'un fidel vassall, van anar empitjorant i es va retirar al castell de Khaysar, pensant que si podia mantenir Khaysar podia conservar les muntanyes, que eren el nucli del seu domini. Ghazan el va desposseir i va entregar la administraci dels seus dominis al seu fill Malik Fakhr al-Din (1295). 

Fakhr al-Din mo va voler reconixer a Oldjeitu com a successor de Ghazan (1304); en una expedici militar enviada per Oldjeitu a Herat, Fakhr al-Din va morir a la lluita (26 de febrer de 1307) i el va succeir el seu germ Malik Ghiyat al-Din que immediatament va reconixer a Oldjeitu i va resoldre el conflicte. Es va mostrar sempre com un vassall lleial i va morir el 1329 i en tres anys van pujar al tron tres dels seus fills, primer Malik Shams al-Din III que va morir als pocs mesos (1330); desprs el seu germ Malik Hafez, que fou assassinat al cap de dos anys (1331); i finalment Malik Muizz al-Din que va pujar al tron i el va conservar un bon nombre d'anys.

Abu Said va morir el 1335 i el regim ilkhnida va entrar en una rapida descomposici. Ms per aquesta descomposici que per una acci planificada, la dinastia es va trobar de fet independent. Es va aliar a Togha Timur pretendent ilkhnida (1338-1353) al que van reconixer fins el 1349 i al que van pagar tribut.

Muizz al-Din va morir el 1370/1371 i el seu fill Malik Ghiyath al-Din Pir Ali va poder pujar al tron amb consentiment de Tamerl que no obstant va imposar l'establiment de Muhammad, germ (germanastre) del nou malik, com a malik a Sarakhs a part de Kuhistan. Ghiyath al-Din expuls a Malik Muhammad de Sarakhs, que va anar en persona a la cort de Tamerl i va demanar ser restablert mentre Ghiyath al-Din li va enviar una ambaixada. Tamerl va acceptar la proposta de Ghiyath al-Din que fou segellada amb l'enlla d'una neboda de Tamerl (de nom Sevindj Kutulk Agha) amb Pir Muhammad, fill de Ghiyat al-Din, matrimoni celebrat a Samarcanda el 1376. Per aviat van sorgir conflictes: Ghiyat al-Din fou deposat el 1381 per perdonat per Tamerl, fins que fou deposat definitivament el 1389. La resta dels membres de la famlia foren assassinats en un banquet el 1396, per orde de Mihran Shah, fill de Tamerl.

 Llista de maliks .

Tadj al-Din Uthman al-Marghini, governador del castell de Khaysar vers 1200;
Rukn al-Din Abu Bakr fins 1245;
Malik Shams al-Din I 1245-1278/1279;
Malik Shams al-Din II 1278/1279-1295;
Malik Fakhr al-Din 1295-1307;
Malik Ghiyath al-Din 1307-1329;
Malik Shams al-Din III 1329-1330;
Malik Hafez 1330-1331;
Malik Muizz al-Din 1331-1370/1371;
Malik Muhammad  1370/1371-1375 (a Sarakhs);
Malik Ghiyath al-Din Pir Ali 1371-1389 (a Herat);

Bibliografia.
 B. Spuler, Die Mongolen in Iran,  Berln 1983;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377795" title="Shansabnides" nonfiltered="1006" processed="998" dbindex="146012">


Shansabnides, famlia dirigent dels anomenats grides;
Shansabnides, branca collateral de la famlia dirigent dels grides, que va fundar la dinastia Kart d'Herat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377798" title="Malik Shams al-Din I" nonfiltered="1007" processed="999" dbindex="146013">
Malik Shams al-Din I Muhammad fou el primer malik (rei) de la dinastia Kart d'Herat. Era net de Tadj al-Din Uthman al-Marghini governador grida del castell de Khaysar vers el 1200, i fill de Rukn al-Din Abu Bakr (governador del mateix castell on va resistir als mongols) que estava casat amb la filla del sult Muhammad de Ghor. El fet de qu el seu pare i avi fossin collaterals de la famlida grida, i la seva mare una princesa, el permetia considerar-se hereu de la dinastia.

El 1245 Shams al-Din, que acabava de succeir al seu pare al govern de Khaysar, va fer una sortida afortunada del castell i es va apoderar de la ciutat d'Herat, per es va cuidar de oferir la seva submissi als mongols que el van acceptar com a governant local al mateix nivell que molts altres i li fou reconegut el ttol de malik (o malek) equivalent a rei (literalment per en aquest cas ms aviat equivalent a prncep). Va collaborar amb els mongols in els va ajudar en la expedici del 1246 a Multan, i va romandre per un temps a l'ndia. El 1251, al pujar al tron Mongke, va anar a Monglia a retre-li homenatge, i el gran khan el va confirmar en la possessi d'Herat, Djam, Bushandj, Ghor, Khaysar, Firuzkuh, Ghardjistan, Farah, Sistan, Kabul, Tirah, i les muntanyes Sulayman (Afghanistan)

Shams al-Din va dirigir els seus esforos de creixement territorial cap al sud-oest, a la regi del Garmsir, moviment justificat per garantir la seguretat de la ruta mongola cap a la ndia. Un conflicte amb els mongols el 1258 no va alterar la seva situaci i Hulagu el va rebre amistosament a la seva cort poc desprs i el va permetre retornar a Herat. El 1261 no obstant, Hulagu li va fer retornar la provncia de Sistan que fou posada sota una administraci separada. El 1266 Shams al-Din va enviar un contingent de tropes a Abaka (successor d'Hulagu) per la seva expedici al Caucas contra Berke Khan de l'Horda d'Or. Berke va morir durant la campanya i la frontera es va poder portar fins ms enll de Bak i Derbent sense massa problemes. El 1270 el governant de Transoxiana, Barak o Burak, va envair Khurasan; durant la guerra que va seguir, Shams al-Din va contactar amb Barak suposadament per garantir el seu territori; el 1273 el Il-khan va fer una marxa victoriosa fins a Bukhar i va poder restablir la situaci anterior i Shams al-Din va quedar com un vassall en qui no es podia confiar; el 1276 fou cridat a la cort de manera imperativa i no se li va permetre retornar sent enviat de guarnici a Bak on no tenia amics i no podia oferir cap perill; tot i aix el 1278 encara fou cridat a Tabriz i empresonat, morint al cap de poc temps (1278/1279).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377799" title="Jos Mara Mndez Gil Brandn" nonfiltered="1008" processed="1000" dbindex="146014">
Jos Mara Mndez Gil Brandn (O Carballio, provncia d'Ourense, 1900 - La Corunya, 1963) fou un advocat i poltic gallec. Fou escollit diputat per la provncia de la Corunya per la CEDA a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377807" title="Jos Garca Ramos y Segund" nonfiltered="1009" processed="1001" dbindex="146015">
Jos Garca Ramos y Segund (Santiago de Compostella, 1875 - La Corunya, 1970) fou un metge i poltic gallec, germ d'Alfredo Garca Ramos. Estudi medicina a la Universitat de Santiago de Compostella i s'especialitz en dermatologia i medicina forense; invent un electrode per a aplicar la diatrmia. Fou vicepresident de l'Acadmia de Medicina i Cirurgia de Galcia i el 1929 ingress a la maoneria. Durant la Segona Repblica Espanyola fou escollit diputat per la provncia de la Corunya pel Partit Republic Radical a les eleccions generals espanyoles de 1933 i per Uni Republicana a les de 1936.

L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a la Corunya. Fou empresonat a la pres provincial de la torre d'Hrcules, on va fer de metge a la infermeria. Desprs de la guerra fou jutjat pel Tribunal Especial de Repressi de la Maoneria i del Comunisme i condemnat i inhabilitat. Desprs de passar uns anys a les presons de Burgos i Puerto de Santa Mara, torn a la Corunya, on va continuar exercint de dermatleg.

 Enllaos externs .
 Un diputado republicano y masn a la Voz de Galicia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377811" title="Jos Miones Bernrdez" nonfiltered="1010" processed="1002" dbindex="146016">
Jos Miones Bernrdez (La Corunya, 1900 - 1936) fou un advocat i poltic gallec. Militant del Partit Republic Radical, fou escollit diputat per la provncia de la Corunya a les eleccions generals espanyoles de 1933, per desprs fou escollit diputat per Uni Republicana a les de 1936. A les Corts defens l'ampliaci de la lnia ferroviria a Galcia. En esclatar la guerra civil espanyola fou fet presoner per les tropes franquistes a La Corunya, empresonat, condemnat a mort i al pagament d'una multa d'un mili de pessetes. Fou afusellat el 2 de desembre de 1936.

 Enllaos externs .
 El tren que no llega a la Voz de Galicia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377812" title="Cooperativa Lletera del Cad" nonfiltered="1011" processed="1003" dbindex="146017">
La Cooperativa Lletera del Cad s una entitat fundada el 1915 a la Seu d'Urgell per Josep Zulueta per intentar la reconversi de l'Urgellet, afectat per la filloxera i la crisi cerealista, combinant la sembra de prats amb la comercialitzaci cooperativa de la llet i els seus derivats. El 1935 es fusion amb la Cooperativa Lletera de Bellver de Cerdanya. El 1983 la seva producci fou de 3.710 tones de formatge, 421 de mantega i 917 de lactosa, a ms de la recollida de llet de la comarca de l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya.

Actualment s una de les cooperatives ramaderes que van formar l'empresa Llet Nostra amb la fi d'evitar els intermediaris que s'enduien la major part dels beneficis obtinguts. A ms dels productes de Llet Nostra tamb comercialitza com a marca Cad: llet, Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya i Mantega de l'Alt Urgell i la Cerdanya, aquests dos ltims amb Denominaci d'Origen Protegida (DOP).

Vegeu tamb.
Llet Nostra






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377813" title="Vall de Cad" nonfiltered="1012" processed="1004" dbindex="146018">
La Vall de Cad s una vall del masss del Canig, dins el terme de Castell de Vernet (Conflent) a la Catalunya Nord, al nord de la pica del Canig, la qual, juntament amb els pics de Gasamir, Sec, de Tretzevents, de Rojat i de Sethomes, forma el circ de Cad, al fons del qual, a 2.359 m d'altitud, hi ha els estanyols de Cad. s drenada pel riu de Cad, el qual, amb el riu de la Llipodera, forma la capalera del riu Major, afluent de la Tet.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377814" title="Sant Isidre de Benaixeve" nonfiltered="1013" processed="1005" dbindex="146019">

Sant Isidre de Benaixeve (en castell, San Isidro de Benagber), s un poblet del municipi de Montcada (Horta Nord) amb 390 habitants (2006), al lmit amb el de Btera (Camp de Tria), format per part dels habitants de Benaixeve (Serrans), desplaats desprs del 1950 a causa de la inundaci del seu terme per les aiges del pant de Benaixeve. Part dels seus pobladors van ser traslladats a dos nous nuclis creats per a ells a Montcada (Sant Isidre de Benaixeve) i a Paterna (Sant Antoni de Benaixeve). Les edificacions de Sant Isidre sn totes de nova planta i els seus pobladors originaris i descendents parlen en castell. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377815" title="Universitat d'Aberdeen" nonfiltered="1014" processed="1006" dbindex="146020">
La Universitat d'Aberdeen es troba a la ciutat amb el mateix nom, Aberdeen a Esccia; fundada pel bisbe William Elphinstone sota l'autoritat d'una butlla obtinguda entre el 1494 i el 1495.

Compte amb llicenciatures d'arts i teologia; cincies naturals; medicina clnica; cincies socials; economia; enginyeria, matemtiques i dret. L'Institut d'Ecologia Terrestre i diversos instituts d'investigaci agrcola, estan afiliats amb la universitat.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377816" title="ngel Aperribay y Pita da Veiga" nonfiltered="1015" processed="1007" dbindex="146021">
ngel Aperribay y Pita da Veiga (La Corunya, 1885 - 1945) fou un advocat i poltic gallec. De famlia aristocrtica originria de Basauri que el 1805 s'establ a Galcia i ocuparen crrecs a la  Reial Audincia del Regne de Galcia. Exerc com a advocat i es dedic a recollir la documentaci de la seva famlia a les seves terres de Muxa, Laxe, Vimianzo, Ponteceso i Camarias. Aquesta documentaci fou donada anys ms tard pels seus descendents a la Xunta de Galcia. Fou escollit diputat com a dreta independent per la provncia de la Corunya a les eleccions generals espanyoles de 1933. Fou president del restaurant Cocina Econmica Gallega de 1939 a 1943.

 Enllaos externs .
 Cocina Econmica Gallega;
 Frum de Genealogia ;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377817" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="1016" processed="1008" dbindex="146022">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es realitz una competici d'hoquei sobre herba en categoria masculina. 

El campionat es realitz entre els dies 31 de juliol i el 13 d'agost de 1948 a l'Estadi de Wembley.

Comits participants.
Participaren un total de 187 jugadors d'hoquei de 13 comits nacionals diferents:


  Afganistan (14);
  (12);
  (12);
  (13);
  (116);
  Espanya (14);
  (14);

  Frana (14);
  (20);
  (12);
  (19);
  (12);
  (15);


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.
El primer de cada grup, aix com el segon del grup C, passa a semifinals

Grup A;


Grup B;



Grup C;



Semifinals.


----


Tercer lloc.


----


Final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 1948;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377822" title="Eduardo O'Shea y Verdes Montenegro" nonfiltered="1017" processed="1009" dbindex="146023">
Eduardo O'Shea y Verdes Montenegro (Madrid, 1876 - 1962) fou un advocat i poltic espanyol. Fou membre del Partit Liberal Conservador (fracci de Juan de la Cierva y Peafiel) i fou escollit diputat pel districte d'Arza (provncia de la Corunya) a les eleccions generals espanyoles de 1919 i 1920. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit com a independent per la provncia de la Corunya.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377824" title="Parc Natural Regional del Pirineu Catal" nonfiltered="1018" processed="1010" dbindex="146024">

El Parc Natural Regional del Pirineu Catal (en francs Parc naturel rgional des Pyrnes catalanes) s un parc natural situat a la Catalunya del Nord. Creat el 5 de mar del 2004, fou el primer parc natural regional de Frana situat en la Serralada Pirinenca. S'estn per 137.100 hectrees de 64 comunes del departament dels Pirineus Orientals, en les comarques de l'Alta Cerdanya, el Capcir i el Conflent (bsicament Alt Conflent i Garrotxes).

La seva altitud varia entre els 300 msnm de Vilafranca de Conflent i els 2922 del Pic Carlit. Tamb reagrupa altres muntanyes destacades com el Canig i el Puigmal, grans llacs com els de la Bollosa, Lans, Matamala o Puigbalador i atraccions turstiques com el tren Groc o els monestirs de Cuix i de Sant Mart del Canig. Els boscs, principalment de pi negre, omplen el 50% de la seua superfcie. La fauna i la flora estan influenciades pel clima de caracterstiques mediterrnies i de muntanya.

Vegeu tamb.
Zones de protecci dels Pirineus;
Parc Natural del Cad-Moixer;
Tren Groc;

Enllaos externs.
Lloc web oficial del Parc. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377850" title="Barba-roja" nonfiltered="1019" processed="1011" dbindex="146025">
Pel que fa a l'almirall otom, vegeu Barba-rossa.;
Barba-roja s una pedania del terme municipal d'Oriola (Baix Segura) amb 79 habitants (2006), a 41 km de la ciutat, al nord de la serra de Crevillent i a 3 km del Fond dels Frares (Vinalop Mitj), a l'est; s prop de la frontera amb Castella - la Manxa, en una llenca de territori oriol separada geogrficament d'Oriola entre la serra de Crevillent i la de l'Algaiat per unida al camp de la Murada i compresa entre el municipi murci de Favanella i els del Pins, la Romana, el Fond de les Neus i el Fond dels Frares. El seu carcter geogrfic, enclavat a les Valls de Novelda, fa que esta pedania parle en valenci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377852" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - salt d'alada aturat homes" nonfiltered="1020" processed="1012" dbindex="146026">


El salt d'alada aturat mascul va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 31 d'agost de 1904 i en ella hi van prendre part 5 atletes, de dues nacions diferents.

Ray Ewry va continuar dominant la categoria de salts aturats en aquestes Olimpades, revalidant amb xit les tres medalles d'or aconseguides a Pars quatre anys abans.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



Resultats.


Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377854" title="Sant Felip Neri (Crevillent)" nonfiltered="1021" processed="1013" dbindex="146027">
Sant Felip Neri (San Felipe Neri en castell), s una pedania del municipi de Crevillent (Baix Vinalop), amb una poblaci de 465 habitants (2006. s troba situat al sud del terme crevillent, al lmit amb el terme de Catral (Baix Segura), a la zona del Saladar bonificada a finals del segle XVIII pel cardenal Belluga, fundador del poble i dels altres que formaren les Pies Fundacions. L'esglsia fou acabada el 1703. La poblaci de Sant Felip i les Casiques (Crevillent), conserva la llengua castellana dels primers colonitzadors. 

Des de finals de 2007 fins al moment, l'Associaci de Vens de San Felipe Neri, exigeixen l'abando com a pedana de Crevillent i el reconeixement com entitat local menor. El problema de San Felipe Neri ha arribat a casos com la total oposici de la poblaci de la pedana a l'ajuntament de Crevillent i d'actes vandlics com el ratllat de cartells sobre Crevillent, esborrant aix tota arrel a aquest municipi. Els actes de la poblaci de San Felipe Neri sn clarament independentistes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377855" title="Eullia" nonfiltered="1022" processed="1014" dbindex="146028">
Eullia s un nom propi femen que significa "la ben parlada" en grec. 

Celebren l'onomstica el 12 de febrer.

Personatges famosos amb el nom d'Eullia.
Santa Eullia de Barcelona, patrona de la ciutat, mrtir.
Santa Eullia de Mrida, mrtir.
Eullia Vintr;

 Variants en altres llenges .
 angls: Eulalia;
 espanyol: Eulalia;
 francs: Eulalie;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377857" title="Les Casiques (Crevillent)" nonfiltered="1023" processed="1015" dbindex="146029">
Les Casiques (Las Casicas en castell), s una caseria i pedania del sud del terme de Crevillent (Baix Vinalop) al sud-oest de Sant Felip Neri i entre els nuclis de Catral i Sant Isidre, amb 90 habitants (2006). Situat en el sector de les Pies Fundacions, com en Sant Felip Neri, la llengua de la gent d'este caseriu, s el castell.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377858" title="Malik Shams al-Din II" nonfiltered="1024" processed="1016" dbindex="146030">
Malik Shams al Din II fou malik de la dinastia Kart d'Herat. Era fill de Malik Shams al-Din I (1245-1278/1279). El seu nom original fou Rukn al-Din pero va agafar el de Shams al-Din al pujar al tron.

L'absncia de Shams al-Din I d'Herat, mantingut a l'exili i a la preso pels ilkhnides, va provocar conflictes en aquesta zona, disturbis locals que van seguir desprs de la mort de Shams al-Din (1279). Per no deixar la zona sense govern hi fou enviat el fill del difunt, Shams al-Din II que fou reconegut als dominis paterns excepte a Kandahar, ciutat que va haver de sotmetre per la fora (1280/1281) encara que altres ciutats de fet es van mantenir ms o menys independents. 

Les seves relacions amb els mongols, inicialment les d'un fidel vassall, van anar empitjorant per arribar a una situaci difcil el 1284 quan la princesa salghrida Abash Khatun del Fars fou deposada i poc desprs es va establir el domini ilkhnida directe a la zona. Shams al-Din II es va retirar al castell de Khaysar, deixant al seu fill Ala al-Din a Herat com el seu representant; encara ms endavant el seu fill es va reunir amb ell a Khaysar; Shams al-Din pensava que si podia mantenir Khaysar podia conservar les muntanyes, que eren el nucli del seu domini; sense la seva presencia Herat fou objecte d'atacs de bandes de lladres i bandits mongols, bandes anomenades Nikudari, coincidint amb una poca de desordres als dominis directes ilkhnides ocasionats a partir de la introducci del paper moneda de model xins introdut el 1294. Els robatoris pels camins i la corrupci van augmentar i l agricultura va minvar, i petits llogarets especialment a zones remotes foren abandonats; el 1295 va pujar al tron ilkhnida Ghazan, i va adoptar el islam sunnita, i sota la guia del seu visir Rashid al-Din (1298) va iniciar una poltica de reformes que la seva mort el 1304 va aturar. 

Entre els actes de Ghazan hi va haver el de desposseir (1295) a Shams al-Din II i entregar la administraci dels seus dominis al seu fill Malik Fakhr al-Din que havia passat set anys a la pres (1288-1295) per orde del seu pare i havia estat alliberat per la intercessi del general Nawruz (1295).

Shams al-Din II desprs de ser deposat, no va abandonar la seva residncia al castell de Khaysar on va morir el 3 de setembre del 1305, desprs de mort el khan Ghazan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377859" title="Malik Fakhr al-Din" nonfiltered="1025" processed="1017" dbindex="146031">
Malik Fakhr al-Din fou malik de la dinastia Kart d'Herat.

El 1295 Il-khan Ghazan va desposseir a Malik Shams al-Din II i va entregar l'administraci dels seus dominis al seu fill Fakhr al-Din que havia passat set anys a la pres (1288-1295) per orde del seu pare i havia estat alliberat per la intercessi del general Nawruz (1295).

El 1296 Nawruz es va revoltar i Fakhr al-Din en agrament li va oferir asil per quan va veure la fora mongola que s'acostava a Herat, no va tenir ms remei per salvar-se ell mateix i el seu domini que trair al general al que va entregar a les forces de Ghazan. 

Fakhr al-Din va crear institucions caritatives, va protegir poetes i savis i el territori va gaudir de pau.

El 1304 no va voler reconixer a Oldjeitu com a successor de Ghazan, cosa que va provocar el conflicte. En tot aquest temps Shams al-Din II no va abandonar la seva residncia al castell de Khaysar on va morir el 3 de setembre del 1305, desprs de mort el khan Ghazan. El 1306 una expedici militar enviada per Oldjeitu (deu mil homes dirigits pel general Danishmend Bahadur) va arribar a Herat i Fakhr al-Din els va deixar entrar i quan estaven confiats els va atacar per sorpresa i els va aniquilar.

Finalment una segona expedici militar fou enviada per Oldjeitu a Herat, i Fakhr al-Din va morir a la lluita (26 de febrer de 1307). El va succeir el seu germ Malik Ghiyath al-Din


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377860" title="Malik Ghiyath al-Din" nonfiltered="1026" processed="1018" dbindex="146032">
Malik Ghiyath al-Din fou malik de la dinastia Kart d'Herat.

Era germ de Malik Fakhr al-Din que va morir en lluita contra les forces militars d'Oldjeitu (26 de febrer de 1307).  Ghiyat al-Din el va succeir i immediatament va reconixer al khan Oldjeitu i va resoldre el conflicte. Es va lliurar del seu germ Ala al-Din, que havia arribat a governar com a delegat a Herat del pare Malik Shams al-Din II, i al que estava enfrontat ja que aspirava al poder, i el qual va morir el 1314/1315.

Encara que fou sovint acusat de deslleialtat en realitat es va mostrar sempre com un vassall lleial, ajudant en la tasca de rebutjar la invasi de territori ilkhnida des de Transoxiana el 1315/1316 (per part del khan txagatai Yasaur). 

Desprs d aix va iniciar una poltica de certa expansi territorial; va fer el peregrinatge a la Meca (agost de 1326), deixant com a delegat en la seva absncia al seu fill Shams al-Din Muhammad, i pel cam va anar a retre homenatge al Il-Khan Abu Said Bahadur Khan (successor d'Oldjeitu el 1316) i va obtenir una confirmaci del diploma de investidura que ja li havia concedit el 1317.

El 1328/1329 quan el amir Coban ( oban o   b n) va haver de fugir de Prsia i es va refugiar a Herat, i li va donar asil, per stoms a les pressions del khan, el va empresonar i finalment el va executar junt amb el seu fill, i va enviar els dos caps a Abu Said.

Poc desprs va morir Ghiyath al-Din (1329) i en tres anys van pujar al tron tres dels seus fills, primer Malik Shams al-Din III; desprs el seu germ Malik Hafez; i finalment Malik Muizz al-Din.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377861" title="Pies Fundacions" nonfiltered="1027" processed="1019" dbindex="146033">
Les Pies Fundacions s un sector del Baix Segura i del Baix Vinalop entre Crevillent, Elx, Guardamar del Segura, Rojals, Formentera del Segura, Granja de Rocamora, Almorad, Catral i Albatera, d'unes 5 500 ha, inicialment d'aiguamolls, que va ser dessecat i colonitzat a partir del 1715 pel bisbe de Cartagena Llus Belluga (conegut con el cardenal Belluga) per tal d'obtenir ingressos per a unes projectades fundacions pies de Mrcia i de Motril, consistents en cases de maternitat, d'orfes i de joves extraviades, seminaris, escoles, etc. Per esta finalitat va cedir la ciutat d'Oriola, el 1715, 25 000 tafulles, la vila de Guardamar, el 1720, 13 000, i Felip V, el 1725, les 222 ha que constituren La Majada Vieja (Dolores). El 1729 els possibles beneficis foren cedits a la dicesi de Cartagena. Els colons, que procedien en gran part de Mrcia, formaren diverses caseries i les tres poblacions de Dolors, que n'era el centre, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri (Crevillent), declarades viles el 1732.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377862" title="Malik Muizz al-Din" nonfiltered="1028" processed="1020" dbindex="146034">
Malik Muizz al Din fou malik de la dinastia Kart d'Herat.

Va substituir en el tron al seu germ Malik Hafiz o Malik Hafez, assassinat desprs d'uns dos anys de regnat (finals de 1331).

Abu Said va morir el 1335 i el regim ilkhnida va entrar en una rapida descomposici. Ms per aquesta descomposici que per una acci planificada la dinastia es va trobar independent, protegida al sud-oest pels muzaffrides, independents des del 1313 i que amb la descomposici es van apoderar de Fars, i al nord-oest pels sarbadar de Sabzawar (entre Nishapur i  Mazanderan).

Es va aliar a Togha Timur pretendent ilkhnida (1338-1353) al que va reconixer fins el 1349 i al que va pagar tribut. Els sarbadars de Sabzawar, enemics de Togha Timur, van envair els dominis dels kart i es va produir una batalla a Zava el 18 de juliol de 1342 on encara que la victria inicial fou pels sarbadars, la seva desorganitzaci va fer que finalment els kart sortissin vencedors. Va fracassar en el seu intent d expandir-se cap al Kirman (1340) i com que va patir incursions des de Transoxiana va fer algunes campanyes contra el khanat de Txagatai, i entre els que van entrar al seu servei hi havia el jove Timur (Tamerl). 

Va consolidar i ampliar els seus dominis que s'estenien a Merv, Mashad, Herat i les muntanyes d'Afganistan des de els lmits meridionals al Hindu Kush. El 1349, al ja no pagar ms el tribut al pretendent ilkhnida van esdevenir oficialment independents i va quedar confirmat per la mort de Togha Timur el 1353 a mans dels sarbadar. 

Vers el 1358 el txagatai Kazaghan va envair Khurasan i va saquejar Herat per a la tornada Kazaghan fou assassinat i Muizz al-Din va poder restablir el domini a Herat. El 1362 hi va haver lluites menors amb els sarbadars i poc desprs va acollir als dervixos que havien desertat el servei d'Ali al-Muayyid, cap dels sarbadars, que havia fet matar al seu cap. Poc desprs les relacions amb Tamerl van esdevenir tenses quan es va fer una incursi al seu territori, i Tamerl va enviar un emissari a Herat portant una advertncia.

Muizz al-Din va morir el 1370/1371 i va pujar llavors al tron el seu fill Malik Ghiyath al-Din Pir Ali.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377864" title="Malik Ghiyath al-Din Pir Ali" nonfiltered="1029" processed="1021" dbindex="146035">
Malik Ghiyath al-Din Pir Ali fou el darrer malik de la dinastia Kart d'Herat.

Era fill de Malik Muizz al-Din al que va succeir quan va morir el 1370/1371, amb consentiment de Tamerl que no obstant va imposar l'establiment de Muhammad (Malik Muhammad), germ (germanastre) del nou malik, com a malik a Sarakhs a part de Kuhistan. Pir Ali era net de Togha Timur per la seva mare Sultana Khatun, i va intentar desestabilitzar als sarbadars (enemics dels kart i del seu avi) enviant als dervixos que havien sortit dels seus dominis altre cop al seu territori. Ali al-Muayyid es va aliar a Malik Muhammad de Sarakhs i quan Ghiyath al-Din va atacar al seu germanastre, fou al seu torn atacat pel flanc per Ali al-Muayyid i es va haver de retirar i fer un arranjament amb Muhammad. Per els sarbardars van entrar en un perode de lluita interna i Ghiyath al-Din se'n va aprofitar i Nishapur els fou arrabassada el 1375 o 1376.

Mentre el conflicte entre els dos germans havia quedat aturat per no resolt i cadascun va buscar l'ajut de Tamerl; Ghiyath al-Din li va enviar una ambaixada mentre els seus soldats expulsaven a Malik Muhammad de Sarakhs, que llavors va anar en persona a la cort de Tamerl i va demanar ser restablert. Tamerl va acceptar la proposta de Ghiyath al-Din que fou segellada amb l'enlla d'una neboda de Tamerl (de nom Sevindj Kutulk Agha) amb Pir Muhammad, fill de Ghiyat al-Din, matrimoni celebrat a Samarcanda el 1376.

El 1381 Tamerl va cridar a consell a Ghiyath al-Din i aquest va buscar una excusa per no anar-hi; el conflicte estava servit i Tamerl (incitat pels xeics de Djam oposats al krtida i favorables a Tamerl, i per l'antic visir de Muizz al-Din, el notable Muin al-Din Djami), va marxar amb un exrcit i va ocupar Herat (abril) i va fer presoner a Pir Ali; els principals dignataris civils i religiosos foren deportats, les fortificacions desmantellades, i es va haver de pagar un alt tribut. Ghiyath al-Din i el seu fill foren portats a Samarcanda per finalment foren perdonats i van poder tornar a Herat com a vassalls. 

El 1389 Ghiyath al-Din va donar suport a una revolta contra Tamerl i aquesta vegada la ciutat fou conquerida per Mihran Shah, fill de Tamerl i el malik governant i alguns membres de la famlia executats; el principat fou annexionat. Un intent de resistncia del krtida Shaykh Dawud al-Khitatai a Isfizar, fou aplanat tamb per Mihran Shah. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377866" title="Cardenal Belluga" nonfiltered="1030" processed="1022" dbindex="146036">

El cardenal Belluga (Luis Antonio de Belluga Moncada), va nixer a Motril, Granada, el 30 de novembre de 1662 i va morir a Roma, Itlia, el 22 de febrer de 1743. A l'edat primerenca de 14 anys va rebre les ordres menors en el seminari. Sent ja sacerdot va ocupar els crrecs de lectoral de la Catedral de Crdova, canonge magistral de la Catedral de Zamora i professor al Col.legi de Sant Jaume a Granada.

Durant la Guerra de Successi espanyola en 1702 a Espanya, es va decantar per Felip V i va col. laborar per instaurar la nova casa reial dels Borbons. El 9 de febrer de 1705 Felip V el nomena Bisbe de la Dicesi de Cartagena, aix com virrei de Mrcia i Valncia. Ms endavant, el papa Climent XI el nomena Cardenal el 29 de novembre de 1719.

El Cardenal Belluga va desenvolupar una important tasca en la ciutat de Mrcia. I a la comarca del Baix Segura, amb el polmic Pla de les Pies Fundacions va impulsar la colonitzaci de noves terres, la fundaci de nuclis de poblaci (Dolors, Sant Felip Neri (Crevillent) i Sant Fulgenci), la millora dels col.legis, la creaci del Seminari de Telegs, el sanejament de pantans, la construcci de cases-hospici i hospitals i altres projectes evangelitzadors.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377867" title="Miquel Pueyo i Pars" nonfiltered="1031" processed="1023" dbindex="146037">
Miquel Pueyo i Pars (Lleida, 1957) s un escriptor i poltic catal. s doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, graduat social i tcnic en gesti cultural. s professor en excedncia de la Universitat de Lleida, on des de 1979 imparteix classes de sociolingstica i poltica lingstica. 

Milita a Esquerra Republicana de Catalunya i entre 1988 i 1995 va ser diputat per aquest partit al Parlament de Catalunya. 

El gener de 2005 fou nomenat Secretari de Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya, crrec que ocup fins el setembre de 2007, quan fou dessignat delegat territorial del Govern de la Generalitat a Lleida.

Obres publicades.
Lleida : ni blancs ni negres, per espanyols (1984, ISBN 978-84-297-2125-6);
Tres escoles per als catalans: minoritzaci lingstica i implantaci escolar a Itlia, Frana i Espanya (1996, ISBN 978-84-7935-327-8);
Poltica i planificaci lingstiques (1997, ISBN 978-84-7660-342-0);
El fantasma de la mort del catal (2007, ISBN  978-84-8437-935-5);

Enllaos externs.
Blog personal de Miquel Pueyo;
Pgina personal de Miquel Pueyo al web de la UdL;
 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377870" title="Veo" nonfiltered="1032" processed="1024" dbindex="146038">

Veo s una pedania del municipi de l'Alcdia de Veo (Plana Baixa) amb 61 habitants (2006), a l'esquerra del riu de Veo (o riu de Sonella), aigua avall del cap del municipi, al vessant septentrional de la serra d'Espad (que en este lloc s accessible a travs del coll de Veo, de 548 m d'alt, per on passa el cam cap a An). La seua esglsia parroquial (Santa Maria) depn de l'Alcdia. Antic lloc de moriscs (tenia 41 focs el 1602), repoblada desprs de l'expulsi del 1609. A diferncia de l'Alcdia -el cap del municipi-, la llengua dels veolins s el valenci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377871" title="Territoris federals de Mxic" nonfiltered="1033" processed="1025" dbindex="146039">
Dins l'organitzaci territorial de Mxic, els territoris federals van ser aquelles regions que, quan el federalisme s'hi va instaurar, el 1824, no comptaven amb la poblaci necessria per erigir-s'hi com a estats de la federaci, i per tant, van ser designats territoris administrats pel govern federal. En l'actualitat, no n'hi ha cap, ja que tots s'han conformat com a estats. Els territoris federals de Mxic van ser:
 el territori d'Alta Califrnia: de 1824 a 1848; desprs de la Guerra Estats Units - Mxic va ser annexat pels Estats Units;
 el territori de Baixa Califrnia: de 1824 a 1930, posteriorment va ser dividit en:
 el territori Nord de Baixa Califrnia: de 1930 a 1952, quan es va transformar en l'estat actual de Baixa Califrnia;
 el territori Sud de Baixa Califrnia: de 1930 a 1974, quan es va transformar en l'estat actual de Baixa Califrnia Sud;
 el territori de Colima: de 1824 a 1857, quan es va transformar en l'estat actual de Colima;
 el territori de Nayarit: de 1824 a 1917, quan es va transformar en l'estat actual de Nayarit;
 el territori de Quintana Roo: el 1902 va ser creat com a territori en escindir-se de l'estat de Yucatn; el 1974 es va transformar en l'actual estat de Quintana Roo;
 el territori de Santa Fe de Nou Mxic: de 1824 a 1848; desprs de la Guerra Estats Units - Mxic, va ser annexat pels Estats Units; i;
 el territori de Tlaxcala: de 1824 a 1857, quan es conform com l'estat actual de Tlaxcala.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377872" title="Benitands" nonfiltered="1034" processed="1026" dbindex="146040">
Benitands s una caseria del municipi de l'Alcdia de Veo (Plana Baixa), situada al N de l'Alcdia, a les proximitats de l'embassament de Benitands, al qual li dna nom. Va formar part de la baronia de Cirat. El 1900 encara era habitat per 83 persones i actualment t 16 habitants (2006).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377873" title="Xinquer" nonfiltered="1035" processed="1027" dbindex="146041">

Xinquer s un poble abandonat del municipi de l'Alcdia de Veo (Plana Baixa), al vessant oriental de la Serra d'Espad, a l'esquerra i a la capalera del riu de Sonella o de Veo, dit tamb riu de Xinquer. Va ser abandonat durant la guerra civil espanyola i actualment est en un estat ruins. L'esglsia (Santa Maria) depenia de la parrquia de l'Alcdia de Veo.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377876" title="Guadalupe Victoria" nonfiltered="1036" processed="1028" dbindex="146043">

Guadalupe Victoria (nat a Villa de Tamazula, Durango el 29 de setembre, 1786; mor a Tenancingo, estat de Mxic el 21 de mar, 1843), fou part de l'equip del govern provisional desprs de la caiguda del Primer Imperi Mexic. En promulgar-se la Constituci Federal dels Estats Units Mexicans, que cre la federaci mexicana com a repblica democrtica, fou elegit com el primer president de Mxic, del 10 d'octubre, 1824 a l'1 d'abril, 1829. El vicepresident era Nicols Bravo. Guadalupe Victoria era el seu pseudnim; el seu nom veritable era Jos Miguel Ramn Adaucto Fernndez y Flix. Es canvi el nom en honor a la verge de Guadalupe i als insurgents mexicans, en creuar el riu Jalatalco i prendre la plaa de l'Esglsia de Guadalupe a la ciutat d'Oaxaca. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377878" title="Nombres primers de Gauss" nonfiltered="1037" processed="1029" dbindex="146044">

En matemtiques i ms precisament en lgebra, un nombre primer de Gauss s una noci de teoria algebraica dels nombres relacionada amb els enters de Gauss.

Un nombre primer de Gauss correspon al concepte de nombre primer a l'anell dels enters de Gauss.

Els nombres primers de Gauss es fan servir per a la resoluci d'equacions diofntiques com el teorema dels dos quadrats de Fermat o per establir resultats terics com la llei de reciprocitat quadrtica.

 Motivaci .

El 1801 al seu llibre Recerques aritmtiques Carl Friedrich Gauss desenvolup l'aritmtica sobre altres anells diferents del dels enters. Va fer servir en particular l'anell dels polinomis amb coeficients en un cos i el conjunt dels enters que porten el seu nom. Un enter de Gauss s un nombre complex tal que les seves parts real i imaginria sn enteres.

El conjunt dels enters de Gauss s un anell euclidi i per tant s un anell factorial. Sobre aquest conjunt es desenvolupa una aritmtica modular, de forma anloga a la de l'anell Z/nZ. Un coneixement fi de la seva estructura requereix la comprensi dels nombres primers de Gauss. Amb aquesta estructura tamb s'aplica el teorema fonamental de l'aritmtica.

 Definici i exemples .

 Un enter de Gauss s'anomena nombre primer de Gauss o irreductible si, i noms si, els nics divisors d'aquest enter sn les unitats o el producte del nombre per una unitat.

El primer cop d'ull s una mica desconcertant. Certs nombres primer en Z no sn pas nombres primers de Gauss: 


En canvi, 2 + i o 3 sn irreductibles. s relativament senzill caracteritzar els nombres primers de Gauss. s el que es far en la propera secci.

 Propietats .



Una noci til per a l'anlisi dels enters de Gauss s la norma aritmtica. Es defineix com la suma dels quadrats de les seves parts real i imaginria. T valor en el conjunt dels enters positius i s multiplicativa: dos enters qualsevol x i y verifiquen la igualtat N(x.y) = N(x).N(y). La figura de dreta illustra aquesta propietat. La norma s'indica pel cercle blau, en l'exemple la norma de x s igual a dos, la de y cinc i el producte t una norma de deu.

Algunes proposicions permeten caracteritzar els enters irreductibles:
 Si la norma d'un enter de Gauss s igual a un nombre primer, llavors s un nombre primer de Gauss.;

En efecte, si u i v sn dos divisors d'un enter de Gauss a, llavors N(a) = N(u).N(v). En conseqncia com que la norma de a s un nombre primer, o b u o b v ha de tenir una norma igual a 1.

El recproc no s cert, per exemple 3 s un enter de Gauss sense divisor diferent d'ell mateix i 1 al grup de les unitats, tanmateix la seva norma s igual a 9.

Existeix una condici necessria i suficient senzilla per caracteritzar els nombres primers de Gauss:
 Un nombre natural s primer (o irreductible) en el sentit dels enters de Gauss si i noms si no s suma de dos quadrats.;

Aquesta condici permet caracteritzar amb precisi els nombres irreductibles:
 Un enter de Gauss s irreductible si i noms si es dna una de les dues configuracions segents:;
la seva norma s un nombre primer i aquest nombre primer s congruent amb 1 mdul 4;;
la seva norma s el quadrat d'un nombre primer congruent amb 3 mdul 4 i en aquest cas, o la seva part real, o la seva part imaginria s nulla.;



 Vegeu tamb .
Enters de Gauss
 Enllaos externs .

  Entier de Gauss Vincent Lefvre;
  Applet de factoritzaci dels enters de Gauss;
  Thorie algbrique des nombres Bas Hedixhoven Universit de Rennes 1 2002;

 Referncies .

S. Lang Algebre Dunod 2004;
P. Samuel Thorie algbrique des nombres Hermann Paris 1971;
J-P Serre Cours d'arithmtique Presses Universitaires de France Paris 1977;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377879" title="Font del pati de les Escoles (Sant Lloren de Morunys)" nonfiltered="1038" processed="1030" dbindex="146045">

La font del pati de les Escoles s una font canalitzada, obrada en pedra i amb aixeta de polsador que es troba adosada al mur que separa els dos nivell del pati de les escoles de la vila de Sant Lloren de Morunys, a 908 m. d'altitud .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377882" title="Labropsis alleni" nonfiltered="1039" processed="1031" dbindex="146046">

Labropsis alleni  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia, Filipines, Nova Guinea, les Illes Salom, les Illes Marshall i Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1981. Revision of the labrid fish genus Labropsis with description of five new species. Micronesica 17(1-2):125-155.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377883" title="Labropsis australis" nonfiltered="1040" processed="1032" dbindex="146047">

Labropsis australis  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Salom, Samoa, Vanuatu, Fidji, Nova Calednia, Tonga i la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377884" title="Labropsis manabei" nonfiltered="1041" processed="1033" dbindex="146048">

Labropsis manabei  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap, Taiwan i les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1981. Revision of the labrid fish genus Labropsis with description of five new species. Micronesica 17(1-2):125-155.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377885" title="Labropsis micronesica" nonfiltered="1042" processed="1034" dbindex="146049">

 Labropsis micronesica s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Carolines, les Illes Mariannes i les Illes Marshall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1981. Revision of the labrid fish genus Labropsis with description of five new species. Micronesica 17(1-2):125-155.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377887" title="Labropsis polynesica" nonfiltered="1043" processed="1035" dbindex="146050">

Labropsis polynesica  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Cook, les Illes de la Societat i les Tuamotu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1981. Revision of the labrid fish genus Labropsis with description of five new species. Micronesica 17(1-2):125-155.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377888" title="Labropsis xanthonota" nonfiltered="1044" processed="1036" dbindex="146051">

Labropsis xanthonota  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a Samoa i la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377889" title="Lachnolaimus maximus" nonfiltered="1045" processed="1037" dbindex="146052">


Lachnolaimus maximus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 91 cm de longitud total i els 11 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Nova Esccia (Canad), Bermuda i el nord del Golf de Mxic fins al nord de Sud-amrica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, U.S.A. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377890" title="Font de la plaa Major (Sant Lloren de Morunys)" nonfiltered="1046" processed="1038" dbindex="146053">



La font de la plaa Major s una font canalitzada d'estructura metllca, forma cilndrica i aixeta de polsador que es troba al mig de la plaa del mateix nom de la vila de Sant Lloren de Morunys, a 914 m. d'altitud .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377891" title="Lappanella fasciata" nonfiltered="1047" processed="1039" dbindex="146054">

Lappanella fasciata  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Madeira i a la Mediterrnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen and E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377894" title="Lappanella guineensis" nonfiltered="1048" processed="1040" dbindex="146055">

 Lappanella guineensis s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sierra Leone.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gomon, M.F. i P. Forsyth, 1990. Labridae. p. 868-882. In J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post and L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377895" title="Larabicus quadrilineatus" nonfiltered="1049" processed="1041" dbindex="146056">

 Larabicus quadrilineatus s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig i al Golf d'Aden.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Red Sea reef fishes. Londres, Immel Publishing. 192 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377896" title="Cuina gallega" nonfiltered="1050" processed="1042" dbindex="146057">

La cuina gallega s la cultura gastronmica prpia de Galcia. La tradici culinria de Galcia s molt rellevant i variada, i s un dels aspectes de ms importncia a la cultura i societat gallegues. 

Cal esmentar la tradici gallega d'hospitalitat; Galcia fou una regi on es va patir amb especial cruesa la postguerra, i s tradicional que, en cas d acudir a menjar a casa d una persona d edat avanada, aquesta faci ostentaci del seu rebost, considerant-se de bona educaci oferir i insistir al convidat perqu no tingui objecci a menjar en abundncia.

La societat gallega s, aix mateix, molt afeccionada als pats, en ocasions pantagrulics, i a celebrar qualsevol esdeveniment, acte o trobada amb un pat, tot celebrant nombroses festes gastronmiques, la majoria de les quals tenen lloc durant l estiu, dates en qu Galcia s omple de celebracions culinries d all ms variades.


 Caracterstiques i elements .

Un dels elements ms importants i coneguts de la cuina gallega s el marisc, sobretot a les zones costaneres. Cultivat a les ries gallegues, en las quals resideix una vastssima riquesa biolgica, la seva qualitat est reconeguda com a una de les ms importants del mn.

 Tapes .
A Galcia les tapes, a diferncia d altres llocs, sn consistents i no es redueixen a unes simples olives o patates; solen ser gratutes o molt barates, sobretot a la provncia de Lugo, on, acompanyades per un vi o una canya de cervesa, s no solament tradici, sin tamb reclam turstic. 

La tapa s un element caracterstic de la gastronomia gallega que consisteix a una petita porci de menjar, inferior a una raci, comunament servida amb una beguda, moltes vegades gratis, depenent principalment de la provncia o ciutat; a mode d exemple, a Lugo o a Sant Jaume de Compostella son gratutes i a la Corunya no, per tamb difereixen en grandria d uns llocs a altres. Alguns exemple de les tapes ms comunes sn:

 "Troo"; aix es coneix la tapa del pop " feira".
"Orelha" e "morro"; l orella o el morro del porc, preparats de forma similar al pop, amb sal i pimenton.
"Tequeo"; sobretot a la zona de Sant Jaume de Compostella; s una sort d aperitiu farcit de formatge fos originari de Veneuela.
"Molleja"; el pedrer, que resulta delicis al paladar adequadament cuinat.
"Xampinyons"; anomenats "cogumelos" a Galcia, abundantment assaonats i amb julivert.
"Chipirones", molt sollicitats i consumits, se serveixen tamb amb molta sal.
"Tripom", l estmac del porc.
"Freba" o "febra" (carn fresca).
"Rajo" (llom de porc adobat);
"Crioll", mena de xorio que se sol prendre amb una salsa picant especial i patates o com a acompanyament del  churrasco  (carn a la brasa).
Calamars o "chocos", fregits (a la romana) o en salsa (guisats).
Anguila o  anguilacho .

 Plats .
La resta dels pats gallecs, es basen principalment a la carn i la verdura, i s una caracterstica de la seva cuina els plats abundants i molt calrics; alguns plats de gran importncia i consum sn:

 El caldo gallec .
Caldo elaborat amb  grelos , brquils o cols de cabdell amb patates, sag o greix de porc, per fer substncia, cigrons, mongetes i ocasionalment algun ingredient ms, com xorio, pernil o cansalada viada cuita. Se serveix molt calent, com a primer plat.

 Polvo  feira (pop a la gallega) .
El "polvo  feira" (pop a la fira, perqu era i s costum menjar-lo a les tradicionals fires de comer de ramat i altres animals, i ja ms recentment a les festes i romeries), s senzillament pop bullit amb patates, amanit amb abundant sal grossa, pimenton i oli. Un plat senzill, per que gaudeix de gran popularitat i resulta molt efectiu; fora de Galcia es coneix amb molta freqncia com a  pop a la gallega .

 Xorio amb patates .
Un altre plat molt bsic per molt apreciat: xorio i patates bullides ("cachelos") que se solen acompanyar amb alguna verdura. Aquest plat era usual al camp gallec, on es podia trobar una varietat de xorio especialment elaborada per consumir-se bullit. Es tracta del xorio negre i s elaborava amb les carns menys valuoses procedents de la matana, principalment el cor i altres vsceres, amb una determinada quantitat de llard de l animal; a aix s afegia ceba i all picats, pimenton i sal, i desprs es curava com qualsevol altre xorio.

 Bullit gallec .
Ms abundant i fort que el madrileny, per exemple; no hi pot faltar la cansalada, el xorio, una mica de pollastre, cigrons i verdura.

 Carn a la brasa .
La carn a la brasa (el  churrasco ), plat molt ests a diverses zones, t molta acceptaci a Galcia, sent molt reclamat a esmorzars i sopars, i existint-ne una gran oferta. En moltes ocasions se serveix sobre una taula, amb dues salses, una picant i una altra d all, per condimentar, i acompanyat per una amanida i potser amb un vi negre de la Ribeira Sacra.

Begudes.
Entre els vins de Galcia figura la DO Ras Baixas.

Entre els licors destaca el orujo.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377903" title="Cm" nonfiltered="1051" processed="1043" dbindex="146058">

Un cm s un recipient, normalment allargassat i fet amb pedra o amb un tros de soca d'un arbre buidada, que recull l'aigua que brolla d'una font i la funci principal del qual era abeurar-hi els animals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377909" title="Leptojulis chrysotaenia" nonfiltered="1052" processed="1044" dbindex="146059">

Leptojulis chrysotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sri Lanka, a la costa oest de Tailndia i a Lombok i Bali (Indonsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1996. Second revision of the labrid fish genus Leptojulis, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (24):20 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377910" title="Leptojulis cyanopleura" nonfiltered="1053" processed="1045" dbindex="146060">

Leptojulis cyanopleura  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf d'Oman fins a les Filipines i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1996. Second revision of the labrid fish genus Leptojulis, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (24):20 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377911" title="Leptojulis lambdastigma" nonfiltered="1054" processed="1046" dbindex="146061">

Leptojulis lambdastigma  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Taiwan i a les Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1996. Second revision of the labrid fish genus Leptojulis, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (24):20 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377912" title="Leptojulis polylepis" nonfiltered="1055" processed="1047" dbindex="146062">

Leptojulis polylepis  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Salom, Papua Nova Guinea i Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1996. Second revision of the labrid fish genus Leptojulis, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (24):20 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377915" title="Leptojulis urostigma" nonfiltered="1056" processed="1048" dbindex="146063">

Leptojulis urostigma  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Taiwan, les Filipines, Indonsia i Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1996. Second revision of the labrid fish genus Leptojulis, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (24):20 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377917" title="John Dowland" nonfiltered="1057" processed="1049" dbindex="146064">
John Dowland (Westminster, 1562   Londres, 1626) fou un tocador de llat i compositor angls.

Assol el grau de batxiller en msica en la Universitat d'Oxford, (1588), i desprs va recrrer Europa, adquirint gran reputaci i molt de profit en els concerts que don en les principals poblacions.

El 1600 fou anomenat msic del rei de Dinamarca, i el 1603 retorn a Anglaterra, fixant la residncia a Londres. A ms d'una traducci anglesa  del tractat de msica de Drinthopaschus (Londres, 1609), i el mtode de llat titulat My observations and directions concerning the art of Lute playing (Londres, 1610), public les segents obres musicals: The First Book of Songs or Ayres of Four Parts, with Tablature for the Lute (Londres, 1595), The Second Book of Songs or Ayres foe the Lute or Orphasion, with the Viol de Gamba (Helsingrs, 1600), The Third Book of Songs or Ayres to Sing to the Lute Orphasion, or Viol (Londres, 1603), Lachrimae, or Seaven Teares, figured in Seaven Passionate Pavans, with Divers Others Pavans, Gagliards and Almands, set forth the Lute, Viols or Violins in Five Parts (Londres, 1604), A Pilgrim's Solace, whereim is Contained Musical Harmony of Three, Four an Five Parts, tobe Sung and Plaid with Lute and Viols (Londres, 1612), etc.

Vegeu tamb.
 Songs From The Labyrinth;

Referncies.
 Tom no. 18 de l'Enciclopdia Espasa;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377919" title="Macropharyngodon bipartitus" nonfiltered="1058" processed="1050" dbindex="146065">

Macropharyngodon bipartitus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Subespcies.

Macropharyngodon bipartitus bipartitus  ;
Macropharyngodon bipartitus marisrubri   ;

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'Oce ndic fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica), excloent-hi el Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1978. A revision of the Indo-Pacific labrid fish genus Macropharyngodon, with descriptions of five new species. Bull. Mar. Sci. 28(4):742-770.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377922" title="Macropharyngodon choati" nonfiltered="1059" processed="1051" dbindex="146066">

 Macropharyngodon choati s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1978. A revision of the Indo-Pacific labrid fish genus Macropharyngodon, with descriptions of five new species. Bull. Mar. Sci. 28(4):742-770.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377924" title="Macropharyngodon cyanoguttatus" nonfiltered="1060" processed="1052" dbindex="146067">

Macropharyngodon cyanoguttatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord de KwaZulu-Natal (Sud-frica), Maurici i Reuni.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1978. A revision of the Indo-Pacific labrid fish genus Macropharyngodon, with descriptions of five new species. Bull. Mar. Sci. 28(4):742-770.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377925" title="Macropharyngodon geoffroy" nonfiltered="1061" processed="1053" dbindex="146068">

Macropharyngodon geoffroy  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Hawaii fins a la Polinsia Central, Micronsia i les ndies Orientals.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1978. A revision of the Indo-Pacific labrid fish genus Macropharyngodon, with descriptions of five new species. Bull. Mar. Sci. 28(4):742-770.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377926" title="Macropharyngodon kuiteri" nonfiltered="1062" processed="1054" dbindex="146069">

Macropharyngodon kuiteri  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Nova Calednia fins al sud de la Gran Barrera de Corall i Nova Galles del Sud (Austrlia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1978. A revision of the Indo-Pacific labrid fish genus Macropharyngodon, with descriptions of five new species. Bull. Mar. Sci. 28(4):742-770.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377927" title="Macropharyngodon meleagris" nonfiltered="1063" processed="1055" dbindex="146070">

Macropharyngodon meleagris  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'est de l'Oce ndic fins a l'oest del Pacfic i Oceania.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1978. A revision of the Indo-Pacific labrid fish genus Macropharyngodon, with descriptions of five new species. Bull. Mar. Sci. 28(4):742-770.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377928" title="Macropharyngodon moyeri" nonfiltered="1064" processed="1056" dbindex="146071">

Macropharyngodon moyeri  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap i Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tquio, Jap. 437 p. (text)  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377930" title="Macropharyngodon negrosensis" nonfiltered="1065" processed="1057" dbindex="146072">

 Macropharyngodon negrosensis s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar d'Andaman i l'Illa Christmas fins a les Filipines, Samoa, les Illes Ryukyu i el nord d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1978. A revision of the Indo-Pacific labrid fish genus Macropharyngodon, with descriptions of five new species. Bull. Mar. Sci. 28(4):742-770.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377932" title="Macropharyngodon ornatus" nonfiltered="1066" processed="1058" dbindex="146073">

Macropharyngodon ornatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sri Lanka, l'oest d'Austrlia, Indonsia i Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1978. A revision of the Indo-Pacific labrid fish genus Macropharyngodon, with descriptions of five new species. Bull. Mar. Sci. 28(4):742-770.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377933" title="Ibn Makula" nonfiltered="1067" processed="1059" dbindex="146074">
Els Ibn Makula foren una famlia noble persa, que va tenir un paper destacat a Bagdad al segle XI.

Entre els seus membres destaquen:

Abu Abd Allah Husayn ibn Ali ibn Djafar ibn Makula, jurista;
Abu Ali Hasan ibn Ali ibn Djafar ibn Makula, visir buwyhida;
Abu l-Kasim Hebatallah ibn Ali ibn Djafar ibn Makula, visir buwyhida;
Abu Nasr Ali ibn Hebatallah ibn Djafar ibn Makula, tradicionalista i genealogista;
Abu Sad Abd al-Wahid ibn Ahmad ibn Makula, visir buwyhida;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377935" title="Franz Benedict Dussek" nonfiltered="1068" processed="1060" dbindex="146075">
Franz Benedict Dussek (Czaslau, Bohmia, 13 de mar del 1766 - principis del segle XIX, ?) fou un msic i compositor txec fill de Johann Joseph Dussek.

Enviat a Praga, desprs de rebre del seu pare les primeres llions musicals, fou anomenat organista del convent d'Emas, on sota la direcci d'un bon compositor el pare Agust Ssenkyrz, aprengu harmonia, contrapunt, viol i viol, adquirint gran habilitat amb aquests instruments; desprs entr com a organista en la casa de la comtessa de Ltzow, marxant amb aquesta senyora a Itlia, on fou organista a Mortaria i form part de les orquestres dels teatres de Sant Benedetto de Vencia i de La Scala de Mil. El 1750 s'establ a Laybach com a organista de la catedral, fou mestre de capella el 1808, ignorant-se dades de la seva vida a partir del 1816. Compos un oratori Gerusaleme distruta, un trio, una sonata, canons, salms, etc., i vuit peres, que assoliren una bona acollida: La Caffetura di Spirito, Il fortunato succeso, La Feudataria, L'Impostore, Voglia dodote  non di moglie, Matrimonio e divorzio in un sol giorno, L'Incantesimo i La feria mortale.

Referncies.
 Tom nm. 18 de l'Enciclopdia Espasa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377936" title="Macropharyngodon vivienae" nonfiltered="1069" processed="1061" dbindex="146076">

 Macropharyngodon vivienae s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de KwaZulu-Natal (Sud-frica) i Madagascar.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1978. A revision of the Indo-Pacific labrid fish genus Macropharyngodon, with descriptions of five new species. Bull. Mar. Sci. 28(4):742-770.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377937" title="Abu Sad Abd al-Wahid ibn Ahmad ibn Makula" nonfiltered="1070" processed="1062" dbindex="146077">
Abu Sad Abd al-Wahid ibn Ahmad ibn Makula (o Abu Sad Abd al-Wahid ibn Ahmad ibn Makula) (mort 1026), fou visir del buwyhida Djalal al-Dawla, governant de Bssora.

Va rebre del seu senyor el lakab de Alam al-Din i fou el segon musulm que va utilitzar el "Din" en un ttol (el primer fou el pare de Djalal al Dawla, Baha al-Dawla, que va portar el lakab de Rukn al-Din). Djalal al-Din va fracassar en el seu intent de dominar Bagdad el 1025, i Abu Sad Abd al-Wahid fou empresonat fins a la seva mort el 1026.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377938" title="Text explicatiu" nonfiltered="1071" processed="1063" dbindex="146078">

Un text explicatiu s una explicaci s un text o sentncia destinat a aclarir les causes, context i conseqncies d'algun objecte, procs, assumpte, etc., juntament amb les regles o lleis que les causen. 

Alguns elements de l'explicaci poden estar implcits. 

L'explicaci noms s possible a travs de la comprensi de l'objecte explicat. 

En la investigaci cientfica l'explicaci s un dels tres propsits de la investigaci (els altres dos sn exploraci i descripci). 

L'explicaci s el descobriment i divulgaci de les relacions entre determinats aspectes d'un fenomen estudiat.

Diferents tipus d'explicaci: 
 Funcional ;
 Histrica ;
 Psicolgica ;
 Teleolgica ;
 Metodolgica;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377939" title="Lnia evolutiva de Goldeen" nonfiltered="1072" processed="1064" dbindex="146079">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Goldeen i Seaking.

Goldeen.

Goldeen s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Seaking.





Seaking.

Seaking s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona de Goldeen.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377940" title="Teorema de la suma de dos quadrats" nonfiltered="1073" processed="1065" dbindex="146080">

En matemtiques, el teorema dels dos quadrats de Fermat  enuncia les condicions perqu un nombre enter sigui la suma de dos quadrats  d'enters, i precisa de quantes maneres diferents ho pot ser. Per exemple, segons aquest teorema, un nombre primer senar s la suma de dos quadrats d enters si i noms si el residu de la seva divisi euclidiana entre 4 s 1 ; en aquest cas, els quadrats queden determinats de manera nica. Es pot verificar sobre 17 (= 4x4 + 1) o 97 (4x24+1), que tots dos es poden expressar d'una nica manera com una suma de dos quadrats (17 =1+4 i 97 = 9+4), tamb que nombres primers com 7 (=4x1+3) o 31 (4x7+3) no es poden pas expressar com a suma de dos quadrats. Aquest resultat de vegades s anomena simplement teorema dels dos quadrats o tamb teorema de Fermat de Nadal.

S'inscriu en la llarga histria de la representaci de nombres com a suma de quadrats que es remunta a l'Antiguitat. Fou expressat de forma explcita per Pierre de Fermat (1601-1665) al segle XVII, per la primera prova publicada coneguda s l'obra de Leonhard Euler un segle ms tard. La seva demostraci no tanca pas els interrogants. En el transcurs dels segents  segles es proposen noves proves i diverses generalitzacions. Han jugat un paper important en el desenvolupament de la branca de les matemtiques anomenada teoria algebraica dels nombres.

A semblana de moltes equacions diofntiques, s a dir d'equacions en les que els coeficients i les solucions buscades sn nombres enters o racionals, la simplicitat de l'enunciat amaga una dificultat real de demostraci. Algunes de les proves proposades han ajudat a la posada a punt d'eines de vegades sofisticades, com lescorbes el lptiques o la geometria dels nombres, lligant aix la teoria dels nombres elemental amb altres branques de les matemtiques. 

 Presentaci del teorema .
 El cas dels nombres primers .
Certs nombres primers sn suma de dos quadrats d enters. s clar el cas de 2 (=12 + 12), igualment, 5 s la suma d'1 i de 4. Altres com 3 o 7 no verifiquen aquesta propietat. Una prova sistemtica fins a 40 dna que: 


En canvi, 3, 7, 11, 19, 23 i 31 no es poden descompondre d aqueta manera. El teorema dna un criteri general que permet discriminar aquestes dues situacions:


Dir que " "p" s congruent amb 1 mdul 4" significa simplement que el residu de la divisi euclidiana de "p" entre 4 s 1, o tamb que el nombre "p" s de la forma 4"k"+1. Aquest vocabulari s explica a l'article Congruncia sobre els enters.

 El cas general .
Si es comena escrivint els enters inferiors a 50 sobre quatre lnies, en funci del restidu de la seva divisi entre quatre, s'obt:





Els enters escrits en verd designen els que s'escriuen en forma de dos quadrats perfectes, els altres s han escrit en vermell. Es comprova que la quarta lnia no cont cap soluci. Ara b el producte d'un nombre parell de factors de la forma 4k+3 s de la forma 4k+1, per tant aquesta ltima lnia no cont ms que nombres que tenen un nombre senar de factors primers de la forma 4k+3. Aix dna una pista per comprendre la situaci general.

El cas d'un nombre n qualsevol depn dels seus factors primers. Es t:


Aix 30 no s suma de quadrats, ja que 30 = 2.3.5, 3 interv amb un exponent 1 en la seva factoritzaci en factors primers. En canvi, 45 = 32.5 s suma de quadrats, ja que 3 interv a la potncia 2 (es troba que 45 = 62 + 32).

La questi del nombre de parelles de quadrats la suma del quals s igual a un enter n donat, s ms difcil, aquest nombre depn dels exponents dels factors de n de la forma 4k+1. Escrivint , on n  no s divisible ms que per 2 i factors primers de la forma 4k+3, i on els diferents pi sn els factors primers de la forma 4k+1, llavors n t 1/2(a+1)(b+1)(c+1)... descomposicions diferents en suma de dos quadrats si un almenys dels exponents a, b, c... s senar i 1/2(a+1)(b+1)(c+1)...-1/2 descomposicions si tots els exponents sn parells.

Una altra expressi equivalent d'aquest nombre de descomposicions la va donar Charles Gustave Jacob Jacobi (1804-1851):

Es compten totes les representacions, fins i tot les que no difereixen ms que pel signe o l'ordre. Per exemple,  admet 8 representacions com a suma de dos quadrats. 
Un ltim aspecte important s la construcci explcita dels quadrats la suma dels quals s igual a un enter n donat.

Histria.
 poca antiga: primers resultats .

L'inters per les sumes de quadrats es remunta a l'antiguitat: es troben sumes d'aquest tipus en tauletes cuneforme del comenament del segon milleni abans de la nostra era i dos lemes afegits al teorema X. 28 en els Elements d'Euclides expliquen com construir quadrats perfectes que siguin la suma o la diferncia de quadrats perfectes, o al contrari com no obtenir un quadrat sumant dos quadrats.


Per s en la tradici diofntica que es troben rastres ms precisos sobre els nombres suma de quadrats. les Arithmetica, escrits en una data incerta, contenen problemes les solucions dels quals sn racionals o enters. Un gran nombre d'ells es refereix als nombres quadrats o cbics (en aquest cas dels quadrats o dels cubs de nombres racionals). A ttol d'exemples, el problema 11 del llibre II s el segent: Afegir un mateix nombre a dos nombres donats de manera que cadascun d'ells forma un quadrat, o encara el problema 22 del llibre IV: Trobar tres nombres tals que el nombre slid procedent d'aquests nombres altres paraules, el producte d'aquests tres nombres, augmentat de cadascun d'ells, formi un quadrat.. Per resoldre totes aquestes questions, Diofant introdueix una quantitat indeterminada d'unitats que anomena  arithme  i expressa en funci d'ella totes les dades del problema (s doncs un avantpassat de la noci d'incgnita en lgebra). Aconsegueix aix trobar una soluci numrica particular, per exemple per al problema II.11 la soluci 97/64 si els nombres donats sn 2 i 3, i per al problema IV.22, la soluci 1, 34/6 i (2.1/2)/6.

Diverses mencions referents a la determinaci dels nombres suma de dos quadrats apareixen de manera dispersa en diversos problemes. Per exemple, Diofant anota sense explicaci que 15 no pot ser la suma de dos quadrats de nombres racionals enmig de la soluci del problema VI.14. Al llibre III, afirma que el nombre 65 s una suma de dos quadrats de dues maneres diferents, ja que s el producte de 5 i 13, ells mateixos sumes de dos quadrats. Un altre problema fa referncia al fet de partir la unitat en dues parts i afegir a cadascun dels fragments un nombre donat, per tal de formar un quadrat. . Aix significa buscar una expressi de:
 sn quadrats de nombres racionals. Aqu: 
Aix significa buscar 2c + 1 com a suma de dos quadrats. Diofant diu explcitament que c ha de ser parell, en altres paraules que la divisi de 2c + 1 entre 4 dna de residu 1.

Certs matemtics lectors de Diofant estudiaren de manera ms sistemtica i ms aritmtica els nombres suma de quadrats, en particular la tradici en llengua rab d'al-Khazin, al-Sizji, al-Samaw al, et cetera. . La seva perspectiva combina, sobre els problemes diofntics que s'hi presten, tcniques inspirades de l'lgebra naixent i un punt de vista euclidi, en particular un enfocament sobre els nombres enters i de les proves generals. Per exemple, ensenyen que una suma senar de dos quadrats primers entre ells s de la forma 12k+5 o 12k+1. Un context important s l'estudi dels triangles rectangulars en nombres, o ternes pitagriques, s a dir dels nombres que verifiquen a2 + b2 = c2: en efecte, si els costats a, b, c sn primers entre ells, c mateix s'escriu com una suma de quadrats.

 Segle XVII: Els enunciats .


s en relaci directa amb les edicions i comentaris de les Aritmtiques de Diofant que es troba al segle XVII una exploraci ms sistemtica, desprs arriben els primers enunciats complets d'aquest teorema.

Albert Girard acaba aix la traducci de Simon Stevin dels llibres de Diofant i a les seves anotacions, el 1634, anuncia que els nombres que es poden expressar com a suma de dos quadrats sn els quadrats, els nombres primers de la forma 4k+1, els productes de nombres d'aquestes dues formes i el doble de cadascun dels nombres obtinguts, s a dir un enunciat equivalent a l'enunciat general donat ms amunt. Per no presenta cap demostraci.

s ms o menys a la mateixa data que Marin Mersenne (1588-1648) estableix a Pars una acadmia de matemtiques comunicant els resultats dels diferents treballs, i recolzada sobre una important xarxa de corresponsals a travs de tot Europa. Hi participen dels noms segetns ms o menys clebres com tienne i Blaise Pascal (1623 1662), Ren Descartes, Bernard Frnicle de Bessy (1605 1675), Gilles Personne de Roberval o tamb Pierre de Carcavi, bibliotecari del Rei. Aquesta correspondncia s una de les dues principals fonts per als treballs aritmtics de Pierre Fermat, l'altre s els seus propis comentaris a l'edici de Diofant que ha donat Claude-Gaspard Bachet de Mziriac en 1621. En els seus treballs de teoria dels nombres, Bachet s'inscriu en la tradici de l'anlisi diofntic enter, dna nous exemples numrics en enters, i sobretot les demostracions a la moda euclidiana de nombroses propositions. En particular demostra que el producte de dues sumes de dos quadrats s una suma de dos quadrats, de dues maneres diffrentes; ms precisament, en notaci algebraica actual:

Aquesta identitat s fonamental per passar del cas dels nombres primers al cas general.

Mersenne anima els seus corresponsals a proposar-se mtuament els problemes, per tal de provar-ne la dificultat amb els altres matemtics i d'estimular-los en les seves investigacions. Un dels primers proposats a Fermat el 1636 fa referncia a la suma de diversos quadrats, i des de mar de 1638, Mersenne indica a Descartes que Fermat ha demostrat que un nombre de la forme 4k+3 no s ni quadrat, ni suma de dos quadrats (racionals). El 1640, reprenent contacte amb Roberval desprs d'una interrupci de la seva correspondncia, Fermat li recorda aquest resultat ja una mica antic i explica:

Heus aqu el que he descobert sobre l'assumpte de la proposici 12 del cinqu Llibre de Diopfant . Si un nombre donat s divideix pel major quadrat que el mesuri i que el quocient es trobi mesurat per un nombre primer menor de la unitat que un mltiple del quaternari, el nombre donat no s ni quadrat, ni compost de dos quadrats (racionals). ... He demostrat llavors... si un nombre s barreja de dos quadrats primers entre ells, dic que no pot ser dividit per cap nombre primer menor de la unitat ms que un mltiple del quaternairi.
 
 

En altres paraules, en termes ms moderns, si s'escriu un nombre n sota la forma  i un dels factors primers pi s de la forma 4k-1, n no s pas una suma de quadrats, ni en enters, ni en nombres racionals (s a dir ni tan sols no divideix una suma de quadrats). I un nombre primer p divideix a2 + b2, amb a i b primers entre ells, llavors p no s de la forma 4 k-1 (per tant s 2 o un primer de la forma 4k+1).

Per s sobretot en una llarga missiva a Mersenne datada del dia de Nadal que Fermat enuncia els seus fonaments per resoldre tots els problemes vinculats a les sumes de quadrats. Per aquesta ra, el teorema s'anomena de vegades teorema de Fermat de Nadal.

Tot nombre primer (p), que supera de la unitat un mltiple del quaternari (tal com 4 k + 1) s una sola vegada la suma de dos quadrats. Igualment son quadrat (p2). El seu cub (p3) i el seu quadrat-quadrat (p4) sn cadascun dues vegades la suma de dos quadrats; el seu quadracub (p5) i el seu cubicub (p6) sn cadascun tres vegades la suma de dos quadrats; et cetera., fins a l'infinit...

Aquest resultat reapareix en el context de diferents problemes, Fermat hi afegeix aviat el problema de la construcci fins i tot dels quadrats. El teorema sobre les sumes de quadrats figura tamb en les famoses observacions que Fermat ha escrit al marge de l'edici de Bachet de les Arithmtiques de Diofant, observacions que es coneixen per la versi pstuma publicada pel seu fill en 1670.

L'interlocutor ms important de Fermat sobre la teoria dels nombres, Frenicle, manifesta d'altra banda que ha trobat tamb aquest enunciat: demana per exemple a Fermat que trobi el nombre ms petit que sigui suma de dos quadrats exactament un determinat nombre de vegades donat, i consagra el 5 exemple del seu propi tractat El Mtode de les Exclusions al problema: Donat un nombre, determinar quantes vegades s la suma de dos quadrats.

 El segle XVII: qu hi ha demostracions?.

Si l'enunciat s un b collectiu per a aquests matemtics, no ho s pas el mateix amb la demostraci. Eliminar els divisors primers de la forma 4 k-1 es pot fer considerant simplement els residus de la divisi dels quadrats entre 4: sollicitat per Mersenne, com s'ha indicat, Descartes delega en un dels seus protegits, Jean Gillot, per resoldre la qesti amb xit. El recompte de les solucions, una vegada es coneix la identitat de Brahmagupta, s un exercici de combinatria que diversos autors porten a terme, com Frenicle per exemple. Manca la demostraci de que tot nombre primer de la forma 4k+1 s una suma de quadrats d'enters. Ara b, existeixen pocs (fins i tot gens) models de tals proves d'existncia en un context aritmtic. La interpretaci geomtrica dels nombres enters, que est a la base de les demostracions euclidianes, s molt pesada. Una soluci consisteix en una reinterpretaci algebraica d'aquests problemes: com Stevin, Franois Vite, l'inventor d'una dels primers simbolismes algebraics coherents a gran escala, va reformular aix una gran part de les Aritmtiques de Diofant al final del segle XVI. Per geometria o lgebra, com guardar rastre del fet que es busquen aqu solucions enteres? Fermat s particularment conscient d'aquesta dificultat: en un desafiament matemtic als matemtics d'Europa, el 1657, declara : A penes es troba qui plantegi problemes purament aritmtics, ni qui els comprengui. No s aix degut a que fins ara l'aritmtica ha estat tractat geomtricament ms aviat que no pas aritmticament? 

s amb l'objectiu de desenvolupar aquesta anlisi diofntica entera, amb demostracions, que Fermat va posar a punt un mtode, el que anomena el descens infinit i que, segons les seves afirmacions, li permet arribar a l'extrem:

Vaig estar molt de temps sense poder aplicar el meu mtode a les preguntes afirmatives, perqu la torre i el biaix per arribar-hi s molt ms difcil que aquell del qual em serveixo a les negatives. De manera que, quan em va caldre demostrar que tot nombre primer, que supera en la unitat un mltiple de 4, est composat de dos quadrats, em vaig trobar en bonica pena. Per finalment una meditaci diverses vegades reiterada em va donar les llums que em mancaven, i les preguntes afirmatives van passar pel meu mtode, amb l'ajuda d'alguns nous principis que hi va caldre ajuntar per necessitat.

Tenia Fermat una demostraci completa del seu teorema? No ha subsistit cap prova redactada per ell d'aquest teorema. EN canvi, els ingredients que ha posat en el punt (petit teorema de Fermat, descens infinit) permeten efectivament fabricar-ne una i diversos historiadors s'han lliurat a aquest exercici de reconstruction.

Com alguns altres, els primers casos del seu Gran Teorema en particular, l'enunciat sobre les sumes de dos quadrats ocupa en qualsevol cas un lloc central en el programa de Fermat per renovar la teoria dels nombres. Catorze anys ms tard, fora desprs de la mort de Mersenne, es veuen reaparixer aquests enunciats en un projecte d'obra que Fermat adrea a Blaise Pascal, desprs el 1658 en el transcurs d'un intercanvi amb els matemtics anglesos, John Wallis i William Brouncker, i un any ms tard, en un balan sobre la teoria dels nombres destinada al jove Christiaan Huygens. Fermat es fixa que tamb es poden trobar lleis anlogues per als nombres primers x2 + 2.y2 = p i x2 + 3.y2 = p.

 Segle XVIII: Demostracions i extensions  .


L'ambient cientfic del segle segent s ben diferent. Les matemtiques s'han professionalitzat arreu d'Europa i revistes peridiques, en particular les publicacions de les diverses Acadmies de les cincies, ofereixen la possibilitat de publicar resultats i demostracions. Leonhard Euler (1707-1783) s'interess pel teorema dels dos quadrats, com per molts altres resultats de teoria dels nombres deixats per Fermat, i se li deuen les primeres demostracions publicades d'aquests enunciats.

La referncia geomtrica a triangles rectangles de costats enters desapareix completament en benefici d'un formalisme purament algebraic. Euler estudia en particular, al costat d'altres equacions diofntiques, les tres famlies d'equacions segents:





Aqu, n designa un nombre enter estrictament positiu i p un nombre primer. L'ltima equaci generalitza aquella associada al teorema dels dos quadrats (cas on n s igual a u).

Pel que fa al teorema dels dos quadrats, per comenar, aplicant el petit teorema de Fermat, Euler demostra que un nombre primer p = 4 n -1 no divideix una suma de dos quadrats primers entre ells, a2 + b2. Tamb demostra que un divisor d'una suma de dos quadrats a2 + b2 s d'aquesta forma (i per tant si s primer, o b s 2 o b s un enter de la forma 4n+1); aquest resultat s'estn al cas de n=2 o 3 (es troba que un divisor senar primer s congruent amb 1 o 3 mdul 8 per a n=2 i a 1 mdul 3 per a n=3); en aquests ltims casos, la demostraci inversa descansa tamb sobre identitats de potncies n-ssimes i el petit teorema de Fermat.

Es troba el rastre d'aquests resultats al fil de la seva correspondncia amb Christian Goldbach (qui contribueix en aquest estudi), des del comenament dels anys 1740, amb publicacions detallades, en les Memries de l'Acadmia de Saint-Ptersbourg en particular, un decenni ms tard. Andr Weil evoca aquest perode com una campanya de set anys per demostrar totes les assercions de Fermat sobre les sumes de dos quadrats; fins als anys 1770, Euler encara hi torna per donar variants de les seves demostracions i d'aquests resultats.

Euler acumula tamb totes les menes d'experimentacions numriques. En aquest context, conjectura sense poder-lo demostrar, un resultat cridat a esdevenir una de les lleis centrals de la teoria dels nombres, la llei de reciprocitat quadrtica.


Reprenent un suggeriment de Fermat, interpreta tamb el teorema sobre les sumes de quadrats com un test de primalitat. En efecte, un nombre de la forma 4 n + 1 s primer si i noms si s'escriu d'una nica manera com a suma de dos quadrats, i aquests quadrats sn primers entre ells. Aquest criteri permet a Euler demostrar que el 5 nombre de Fermat, , no s primer ja que s'escriu de dues maneres diferents com a suma de quadrats:

Euler intenta igualment determinar per a quins enters , l'estudi dels nombres representables sota la forma  subministraria un criteri de primalit anleg. Amb l'ajuda dels seus ajudants, troba que el criteri funciona quan el producte  forma part d'una llista de 65 nombres, que bateja numeri idonei, nombres idonis. Utilitzant el ms gran d'aquests nombres, 1848, Euler demostra per exemple que 18.518.809 ( = 1.9722 + 180.480.000) s primer.

Joseph-Louis Lagrange (1736-1813) integra els resultats tant terics com numrics d'Euler i els estn, en una llarga memria en dues parts, titulada Investigacions d'aritmtica . Lagrange no es limita a l'estudi dels nombres representats per de les sumes de quadrats, sin que estudia de forma ms general els nombres enters que es poden escriure sota la forma ax2 + bxy + cy2, per als enters x,y incgnites i els enters a,b,c fixats. Tal expressi s'anomena una forma quadrtica binria (s a dir de segon grau i amb dues variables). El teorema dels dos quadrats es refereix a la forma quadrtica x2 + y2, s a dir aquella per a la qual a = c = 1, b = 0. Lagrange mostra en particular que dues formes f(x,y) i F(X,Y) representen els mateixos enters si un canvi de variables  (amb coeficients,  enters i tals que ) transforma una en l'altre, i que per a dues formes enllaades aix, la quantitat b2 -4ac, el discriminant de la forma, s idntic. Tals formes seran anomenades equivalents per Gauss alguns decennis ms tard i l'exploraci d'aquesta relaci entre formes quadrtiques per Lagrange constitueix un dels primers estudis coneguts d'una relaci d'equivalncia. Per a un discriminant donat, no hi ha ms que un nombre finit de classes de formes, generades per la relaci d'equivalncia.

Lagrange es fixa que els dos nombres enters a i c sn representats de manera primitiva, s a dir amb enters x,y primers entre ells per la forma quadrtica ax2 + bxy + cy2 (ja que c = f(1,0),c = f(0,1), i tamb per tota forma equivalent; recprocament, estableix que tot nombre enter representable de manera primitiva per una forma s el coeficient del terme en X2 per a una altra forma equivalent a la primera, i que tot divisor d'una forma s representable per una forma amb el mateix discriminant (no necessriament equivalent). En particular, si un nombre primer p divideix el valor en enters d'una forma quadrtica, el discriminant D de la forma s un quadrat mdul p. La llei de reciprocitat permet expressar a l'inversa aquesta condici com la pertinena de p a certes classes de congruncia mdul el valor absolut del discriminant (generalitzant el fet que p ha de ser congruent amb 1 mdul 4 per ser representat amb una suma de quadrats, s a dir una forma quadrtica de discriminant -4).

Lagrange demostra finalment com, en cada classe de formes equivalents, trobar formes representants particularment senzilles: per a un discriminant negatiu, pot definir una forma representant nica (anomenada forma reduda) per classe, per a un discriminant positiu, la caracteritzaci de les formes redudes fa servir en el seu estudi sobre l'equaci (2) d'aqu damunt i a les fraccions continues.

Adrien-Marie Legendre (1752-1833) aporta la seva pedra a l'edifici. Abans de la fi del segle, introdueix un que porta el seu nom que permet expressar ms simplement la llei de reciprocitat quadrtica, fins i tot si la demostraci completa d'aquesta llei encara se li escapa.

 Segle XIX: noves eines i nous marcs .

En el transcurs del segle XIX, l'estudi dels problemes sobre els nombres enters canvia d'estatus. D'una part, dna lloc a vastes sntesis teriques, unificant nombroses qestions fins a les hores disperses. D'altra banda, deixen de ser una part marginal en el conjunt de les matemtiques, esdevenen objecte de nombroses interaccions amb altres branques, com la geometria o l'anlisi real o complexa. El teorema dels dos quadrats es beneficia d'aquest doble canvi: s'integra dins de nous marcs, es fa servir de vegades com una illustraci de propietats ms o menys profundes posades al dia, i es demostra ms directament, o es refina, grcies a l's de mtodes geomtrics o analtics.

El 1801, Carl Friedrich Gauss (1777-1855) publica un llibre d'aritmtica innovador. La lgica contnua consisteix a estudiar els nombres amb l'ajuda d'un pas estructural. Descobreix que mltiples configuracions, ara denominades anell euclidi es beneficien de les mateixes propietats i per tant d'una aritmtica anloga. D'evegades s'anomena aritmtica del rellotge. S'estudien nous conjunts de nombres, de vegades de cardinal finit, de vegades generalitzant els enters. Aquests resultats ofereixen demostracions ms senzilles del teorema dels dos quadrats, permeten demostrar la llei de reciprocitat quadrtica i estenen la classificaci de les formes quadrtiques de Lagrange.

Els treballs de Gauss influencien els matemtics del segle, Jacobi els utilitza per establir una demostraci del nombre exacte de descomposicions d'un enter en dos quadrats. Richard Dedekind (1831-1916), l'ltim per la data dels alumnes de Gauss, proposa dues demostracions a la vegada elegants i concises amb l'ajuda dels enters de Gauss. La que es presenta en aquest article s la segona.

Si les idees de Gauss permeten comprendre millor els nombres, el cas general queda pendent. Per arribar-hi, caldria ser capa de classificar totes les formes quadrtiques i els avenos de les matemtiques encara sn insuficients. Aquesta classificaci suposa el coneixement de les estructures de les extensions d'enters, anomenades enters algebraics. Si b aquests conjunts disposen sempre d'una addici i d'una multiplicaci que els confereixen una estructura d'anell, com ms augmenta el valor de n ms complexa es fa. Desprs la divisi euclidiana desapareix, fet encara ms molest, al seu torn el teorema fonamental de l'aritmtica que garanteix la unicitat de la descomposici en factors primers s'esvaeix.

Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet (1805-1859) elucida l'estructura dels elements inversibles, Ernst Kummer (1810-1893) troba com substituir els factors primers (que hi manquen) amb l'ajuda d'una noci que es continua anomenant ideal, Evariste Galois (1811-1832) esbossa una vasta teoria que permet comprendre millor com es multipliquen els nombres. Cadascun dels progressos, conseqncia de l'obra dels seus diferents savis, permet resoldre alguns casos suplementaris. El cas general no es resol definitivament fins a l'ltim any del segle grcies al toc final de David Hilbert (1862-1943).

Demostracions.
Les diferents demostracions s'agrupen en funci de les poques i dels autors. En canvi, la redacci triada fa servir el formalisme modern: aix, la presentaci dels resultats de Diofant est molt allunyada de la forma geomtrica present en els texts originals. Les proves han estat escollides per la seva simplicitat. En conseqncia, la demostraci basada en els enters de Gauss s deguda a Dedekind, la que fa servir els resultats de Lagrange sobre les formes quadrtiques s deguda a Gauss i certs resultats de Fermat sn expressats en termes de residus, vocable contemporani que no apareix pas fins al final del segle XVIII.

 poca de Diofant .
Un primer enfocament elemental mostra que:
 Si un enter n s suma de dos quadrats, llavors el residu de la divisi de n entre 4 no s mai igual a 3.;
Es demostra estudiant els residus de la divisi euclidiana entre 4 d'un quadrat perfecte.

Una identitat notable, anomenada sovint identitat de Brahmagupta permet establir el resultat segent:
 Si dos enters n i m sn suma de dos quadrats, llavors el seu producte tamb s suma de dos quadrats.;
Els dos enters n i m poden ser vistos com el quadrat del mdul de dos nombres complexos amb parts real i imaginria enteres. Com el producte de dos mduls s igual al mdul del producte, n'hi ha prou amb considerar les parts reals i imaginries producte per concloure la demostraci.

Tamb es pot establir directament l'identitat sense fer referncia als nombres complexos:



 Conseqncies de la identitat de Brahmagupta .
La identitat de Brahmagupta permet anar ms lluny en l'anlisi de l'equaci. Permet demostrar que:
 Si un nombre primer p s suma de dos quadrats, llavors els dos quadrats sn nics.;
Una altra propietat til:
 Si un enter n, suma de dos quadrats, s divisible entre un nombre primer m, suma de dos quadrats, llavors el quocient s tamb suma de dos quadrats.;
La demostraci s d'igual naturalesa que la precedent, es basa en clculs algebraics astuts fent servir la mateixa identitat. Aquest resultat es pot fer servir per establir una demostraci del teorema. Permet avanar tamb l'anlisi del cas general. Permet per exemple demostrar la proposici segent, present en una de les demostracions del teorema:
 Si un nombre n, suma de dos quadrats, s divisible entre un nombre m, que no s suma de dos quadrats, llavors el quocient q cont un factor primer que no s pas suma de dos quadrats.;


 Fermat i els residus .
Una altra etapa de la demostraci consisteix a estudiar els residus de la divisi euclidiana entre p de cadascun dels termes de l'equaci x2 + y2 = p. Com que el residu del terme de la dreta s nul, el del terme de l'esquerra ha de ser tamb nul. Aquest pas porta finalment a trobar una soluci a l'equaci segent:

L'objectiu s de trobar les solucions tals que ni x ni y no siguin mltiples de p. Com que p s primer, aix significa que y i p sn primers entre ells. La identitat de Bzout mostra l'existncia d'enters   i   tals que:


Multiplicant per  2 l'equaci (1) i substituint  2.y2 pel valor calculat anteriorment, s'obt:


L'equaci (2) admet sempre una soluci si p s suma de dos quadrats. Correspon a una simplificaci de l'equaci general, ara coneguda sota el nom del problema del residu quadrtic. Significa determinar en quin cas un mltiple d'un nombre primer s'escriu com la suma d'un quadrat perfecte ms u. Si p s un nombre primer diferent de dos, la soluci ve donada per la proposici segent:

 Existeix un mltiple de p que s'escriu com a suma d'un quadrat perfecte ms u si i noms si el residu de la divisi euclidiana de p entre quatre dna de residu u.;
La condici s necessria, en efecte ja s'ha demostrat que el residu de la divisi euclidiana de m2 + 1 no s mai igual a tres. Nombrosos enfocaments permeten establir la condici suficient. Una fa servir el petit teorema de Fermat. Un coneixement ms avanat en aritmtica modular permet una demostraci ms expeditiva.



  Euler i el descens infinit .
La demostraci d'Euler, que es presenta aqu, segueix exactament el pla indicat per Fermat. Desprs de fer servir el petit teorema de Fermat per a l'estudi del residu quadrtic, empra el mtode del descens infinit. Aquest mtode, que es fa servir sovint en aritmtica, es basa en les propietats dels nombres naturals. Proposa raonaments per reducci a l'absurd en base al fet que no existeix a N (el conjunt dels naturals) cap successi infinita estrictament decreixent. La prova consisteix, amb l'ajuda de les hiptesis, en construir una successi infinita estrictament decreixent d'enters positius. Com que tal successi no existeix, es demostra que una hiptesi s falsa.

Les demostracions d'aquesta naturalesa s'apliquen de forma ms natural per a l'obtenci de propietat d'inexistncia de solucions. Fermat l'utilitza en particular per demostrar una proposici equivalent a la del seu gran teorema per a n igual a quatre. La dificultat aqu consisteix a aplicar aquest mtode per demostrar un resultat positiu: l'existncia de soluci. Euler troba un mtode astut, estableix en principi el lema segent fent servir el descens infinit:

 Si un enter n s suma de dos quadrats d'enters n = a2 + b2 i si a i b sn primers entre ells, llavors cada factor primer de n s suma de dos quadrats.;

Un cop establert aquest resultat, la demostraci s breu. El pargraf precedent mostra que existeix un enter k tal que k.p s suma de dos quadrats m2 + 12. Els dos enters m i u sn primers entre ells ja que u s primer amb tots els enters. El factor p s per tant, segons la proposici precedent, suma de dos quadrats.



Lagrange i les formes quadrtiques.
Si b la demostraci d'Euler t l'avantatge de cloure una conjectura de ms d'un segle, s difcilment generalitzable i no permet progressar gaire sobre l'equaci diofntica x2 + n.y2 = p.

Lagrange fa servir un cam menys afectat d'aquesta feblesa. Considera l'expressi x2 + y2 com la forma quadrtica associada al producte escalar cannic. Aquest enfocament amplia considerablement la llista de les eines disponibles, els de l'lgebra lineal resten ara disponibles. La situaci no s no obstant aix la que es troba amb ms freqncia. El producte escalar no est definit sobre un espai vectorial sin sobre el mdul Z2. Un mdul s una estructura comparable a la d'espai vectorial, am la diferncia de que el conjunt dels escalars ja no s un cos. Per als mduls d'aquesta naturalesa, certs resultats continuen sent verdaders, com per exemple l'existncia d'una base el que ofereix una expressi algebraica senzilla.

Si M s la matriu de canvi de base de la base cannica en una altra base sobre Z2, el seu determinant s necessriament igual a 1 o -1. En efecte, una matriu de canvi de base s inversible:


Aqu Id designa la matriu identitat. Com que els coeficients de la matriu sn enters, el determinant ho s tamb. La igualtat precedent mostra que el determinant de M s inversible i com que els nics enters inversibles sn 1 i -1, sn els nics valors possibles. La matriu del producte escalar cannic s la identitat. En una base qualsevol, la matriu s doncs de la forma tM.M (aqu tM designa la matriu transposada de M). Tal matriu s simtrica i de determinant igual a u ja que la transposici no modifica el determinant. Com que el producte escalar s definit positiu, els coeficients diagonals sn positius. Recprocament, Lagrange estableix el resultat segent:

 Tota forma bilineal sobre Z2 la matriu de la qual sigui simtrica, de coeficients diagonals positius i de determinant igual a u, admet una base ortonormal.;

Aix la imatge per la forma quadrtica associada d'un vector de coordenades (x, y) a la base ortonormal s igual a x2 + y2. Lagrange escull la forma bilineal   de matriu M segent:

Aqu, p designa el nombre primer congruent amb u mdul quatre i m i q dels enters. La matriu M posseeix un determinant igual a u si i noms si m2 + 1 = p.q. Aquesta equaci s ben coneguda i ja s'ha tractat. Correspon a l'estudi del residu quadrtic -1 sobre el mdul p. Admet una soluci si i noms si p s congruent amb u mdul quatre.

Sigui u el vector de coordenades (1, 0), un clcul elemental mostra que ( (u, u) = p. Si a i b sn les coordenades de u a la base ortonormal, llavors l'expressi de  (u, u) es fa a2 + b2, el que demostra el thorme.



  Gauss i els seus enters .


La introducci d'una geometria euclidiana a la qesti dels dos quadrats s una aportaci incontestable. Permet introduir les eines de l'lgebra lineal en l'aritmtica. Obre tanmateix ms qestions de les que en resol. Ben poques eines continuen estant disponibles per atacar el cas general. Gauss proposa un nou enriquiment estructural del conjunt de les parelles de coordenades enteres. El pla, que disposa ja d'una addici, d'un producte extern per un element de Z i d'una forma quadrtica, est a dems equipat amb una multiplicaci interna. El punt (a, b) de coordenades enteres s'identifica amb el complex a + i.b. El conjunt dels punts disposa llavors d'una estructura d'anell els elements de la qual s'anomenen enters de Gauss.

La forma quadrtica s'interpreta ara com una norma. A un punt z les li associa la norma N(z) definida pel producte de z pel seu conjugat. La norma disposa d'un doble avantatge als ulls del teorema subjecte de l'article, la qesti formulada s'expressa sota una forma senzilla N(z) = p i la norma s una valuaci de l'anell. Aqu una valuaci s una aplicaci que en un enter de Gauss li associa un nombre natural que respecta la multiplicaci, s a dir si Z designa el conjunt dels enters de Gauss:


T l'avantatge de conferir a l'anell una estructura euclidiana, s a dir que l'anell disposa d'una divisi euclidiana. Aix, si n i m sn dos enters de Gauss:

Tot anell euclidi s per tant factorial, la qual cosa significa que el teorema fonamental de l'aritmtica s'aplica. Existeix tamb nombres primers de Gauss i una descomposici nica en factor primers, en els enters inversibles.

Aquest nou marc estructural permet la demostraci del teorema en algunes lnies. Si p s un nombre primer congruent amb 1 mdul 4, l'objectiu s demostrar l'existncia d'un enter z tal que N(z) = p. El resultat sobre el residu quadrtic -1 mostra que existeixen dos enters naturals positius m i k tals que N(m + i) = k.p. Se'n dedueix la igualtat segent:

Aquesta igualtat permet deduir que p no s primer com a enter de Gauss. Si ho fos, dividiria m + i o m - i, aix com el seu conjugat. Aix dividiria l'un i l'altre aix com la seva diferncia -2.i. Ara b l'enter de Gauss p no divideix -2.i ja que la seva norma s massa gran. Existeixen doncs dos enters de Gauss z1 i z2, que no sn pas de les unitats i tals que z1.z2 s igual a p. Com que els divisors no sn unitats, les seves normes sn diferents de 1 i N(z1).N(z2) = p2. Com que p s primer, noms els divisors de p2 sn 1, p i ell mateix. Se'n dedueix que N(z1) s igual a p, el que finalitza la demostraci.


Resultats connexos.
 Altres problemes plantejats per Fermat.
Catorze anys ms tard, en una carta a Blaise Pascal, Fermat conjectura dos resultats anlegs si p s un nombre primera senar:

;


Aquests dos resultats els demostra per primera vegada Lagrange.



Generalitzaci a tots els enters.
Una vegada coneguts els nombres primers suma de dos quadrats, es pot generalitzar la questi a tots els enters:
 Un enter n s suma de dos quadrats d'enters si, i noms si, en la seva descomposici en factors primers, els nombres primers congruents amb 3 mdul 4 figuren a una potncia parell.



 Notes .



 Enllaos externs .
  Somme de carrs ;
  Sur les sommes de carrs;
  Les entiers de Gauss et le thorme des deux carrs ;
  Somme de deux carrs ;
  Consquences arithmtiques du thorme de Jacobi sur le thorme des deux carrs ;
Text en cursiva

 Referncies .
 Didctica .
  M. Guinot Arithmtique pour amateurs. Vol. 1. Pythagore, Euclide et toute la clique Alas Lyon, 1992  ;
  M. Guinot Arithmtique pour amateurs. Vol. 2. Les resveries de Fermat Alas Lyon, 1993  ;
  M. Guinot Arithmtique pour amateurs. Vol. 3. Ce diable d'homme d'Euler Alas Lyon, 1994  ;
  M. Guinot Arithmtique pour amateurs. Vol. 5. GAUSS "princeps mathematicum" Alas Lyon, 1997  ;

 Histria .
  T. L. Heath Diophantus of Alexandria: A Study in the History of Greek Algebra Dover Publications, Inc., New York, 1964;
  L. E. Dickson History of the Theory of Numbers Amer Mathematical Society 1999  ;
  C. Goldstein Un thorme de Fermat et ses lecteurs Presses universitaires de Vincennes 1995  ;
  R. E. Bradley Leonhard Euler: Life, Work and Legacy Elsevier Science 2007  ;
 Matemtiques .
  I.R.E.M. Lille Les nombres - Problmes anciens et actuels Ellispe 2000  ;
  ;
   ;
  R. Descombes lments de thorie des nombres PUF 1986  ;
  D. A. Cox Primes of the Form x2+ny2 Wiley-Interscience 1989  ;
  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377944" title="Malapterus reticulatus" nonfiltered="1074" processed="1066" dbindex="146081">

Malapterus reticulatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Arxiplag Juan Fernndez (Xile).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Seplveda, J.I.V. i G. R. Pequeo, 1985. Fauna ctica del archipilago de Juan Fernndez. p. 81-91. In: P. Arana (ed.) Escuela de Ciencias del Mar. Universidad Catlica del Valparaiso, Valparaiso.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377945" title="Abu l-Kasim Hebatallah ibn Ali ibn Djafar ibn Makula" nonfiltered="1075" processed="1067" dbindex="146082">
Abu l-Kasim Hebatallah ibn Al  ibn Djafar ibn Makula (976-1038) fou visir del califa abbssida i del buwyhida Djalal al-Dawla.

En dates incertes se suposa que fou visir del califa Al-Qa'im (1031-1075). Va succeir en el crrec de visir de Djalal al-Dawla al segu germ petit Abu Ali Hasan ibn Ali ibn Djafar ibn Makula l'any 1032. El 1035 va dirigir una ambaixada al emir dels Banu Ukayl de Mossul, on va quedar detingut durant ms de dos anys, i finalment fou assassinat a la pres on estava detingut, a Hit (Iraq) el 1038.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377946" title="Johann Joseph Dussek" nonfiltered="1076" processed="1068" dbindex="146083">
Johann Joseph Dussek (Wlazowiicz, Bohmia, 1739 - Czaslau, 1811) fou un organista i compositor txec.

Fill d'un constructor de carros, als disset anys entr en l'escola del seu oncle Joan Wlachs, aplicant-se tant en els estudis, que en pocs anys estava en condicions d'ajudar al seu oncle com a professor.

Pass a Langenau com instructor primari agregat (1755-1758), on estudi harmonia, i desprs, a Chunecz com a professor de msica en l'escola pblica, donant-se aleshores a conixer com a organista, assolint gran reputaci. El 1759 fou anomenat organista i professor de msica a Czaslau, on s'establ fins la seva mort, casant-se el 1760 amb Vernica Stbeto, filla del jutge de la poblaci.

Estudi les obres dels grans compositors, que prengu com a models, deixa manuscrites varies obres, entre elles una missa pastoral, dues lletanies, una salve, dues sonates per a piano i dues tocates per a orgue.

Fou el pare del tamb compositor Johann Ladislaus Dussek.

Referncies.
 Tom nm. 18 de l'Enciclopdia Espasa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377947" title="Lnia evolutiva de Staryu" nonfiltered="1077" processed="1069" dbindex="146084">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Staryu i Starmie.

Staryu.

Staryu s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Starmie.





Starmie.

Starmie s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i psquic. Evoluciona de Staryu.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377952" title="Minilabrus striatus" nonfiltered="1078" processed="1070" dbindex="146085">

Minilabrus striatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Haper Collins Publishers, 400 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377954" title="Abu Ali Hasan ibn Ali ibn Djafar ibn Makula" nonfiltered="1079" processed="1071" dbindex="146086">
Abu Ali Hasan ibn Ali ibn Djafar ibn Makula (nascut 976/977-mort 1031) fou visir buwyhida.

Va ser nomenat visir del buwyhida Djalal al-Dawla en substituci del seu cos Abu Sad Abd al-Wahid ibn Ahmad ibn Makula, quan aquest fou destituit i empresonat el 1025. El 1030 se li va donar el comandament d'una flota de 1300 vaixells que va baixar pel riu Tigris intentant ocupar Bssora, per l'expedici fou un desastre i va acabar en una derrota completa. Abu Ali Hasan fou fet presoner, encara que al cap de poc fou alliberat. 

Va morir l'any segent a Ahwaz en un conflicte familiar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377956" title="Nelabrichthys ornatus" nonfiltered="1080" processed="1072" dbindex="146087">

Nelabrichthys ornatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Tristan da Cunha i a l'oest de l'ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377957" title="Abu Nasr Ali ibn Hebatallah ibn Djafar ibn Makula" nonfiltered="1081" processed="1073" dbindex="146088">
Abu Nasr Ali ibn Hebatallah ibn Djafar ibn Makula (nascut a Ocbara, prop de Bagdad el 1030 o 1031-1082/1083), conegut pel malnom d'al-Amir, fou un tradicionalista i genealogista musulm, fill del visir buwyhida Abu l-Kasim Hebatallah ibn Ali ibn Djafar ibn Makula.

Va estudiar a Bagdad i desprs va treballar a Iraq, Khurasan, Sria, Egipte, i Fars. Als darrers anys de la seva vida fou oficial seljcida i va servir en diverses feines entre les quals la ms destacada fou la de l'ambaixada que va dirigir a Bukhar per obtenir el reconeixement del nou califa al-Muqtadi (1075-1094). Fou assassinat (1082/1083) per bandits de cam turcs en un viatge que unes fonts diuen que fou a Khuzestan i altres al Kirman.

Va escriure diverses obres: Kitab al-ikmal fi raf arid al-irtiyab an al-mutalef wa l-muktalef min al-asma wa l-kunya wa l-ansab (obra que tracta dels noms propis musulmans, redactada entre 1071 i 1075); Kitab tahdhib mustamer al-awham; i  Mufakharat al-kalam wa l-sayf wa l-dinar (perduda).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377958" title="Veronica Rosalia Dussek" nonfiltered="1082" processed="1074" dbindex="146089">
Veronica Rosalia Dussek  (Czaslau, 1779 - 1853), fou una compositora i pianista txeca, filla de Johann Joseph Dussek i casada amb M. Cianchettini.

Alumna del seu pare, feu rpids progressos i molt aviat demostr el seu talent com a pianista. El 1797, cridada pel seu germ Johann Louis Dussek, marx a Londres, donant-se a conixer com professora de piano. Compongu algunes sonates i dos concerts per a piano.

Referncies.
 Tom nm. 18 de l'Enciclopdia Espasa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377967" title="Dasycercus blythi" nonfiltered="1083" processed="1075" dbindex="146090">

Dasycercus blythi s una espcie de marsupial carnvor gran d'Austrlia. El seu pes corporal sobrepassa els 100 grams, i els mascles sn lleugerament ms grans que les femelles. El seu cap mesura quinze centmetres i la cua en mesura nou.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377972" title="Dasycercus cristicauda" nonfiltered="1084" processed="1076" dbindex="146091">

Dasycercus cristicauda s una espcie de marsupial carnvor d'Austrlia. El seu aspecte exterior s'assembla al d'una rata placentria.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377985" title="Novaculichthys macrolepidotus" nonfiltered="1085" processed="1077" dbindex="146092">

Novaculichthys macrolepidotus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Nova Guinea i les Illes Ryukyu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Second Ed. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="377996" title="Gat marsupial de Nova Guinea" nonfiltered="1086" processed="1078" dbindex="146093">

El gat marsupial de Nova Guinea (Dasyurus albopunctatus) s una espcie de marsupial carnvor originari de Nova Guinea. s el segon marsupial carnvor ms gran vivent de Nova Guinea.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378000" title="Novaculichthys perlas" nonfiltered="1087" processed="1079" dbindex="146094">

 Novaculichthys perlas s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de la Pennsula de Baixa Califrnia fins a Panam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378002" title="Abu Abd Allah Husayn ibn Ali ibn Djafar ibn Makula" nonfiltered="1088" processed="1080" dbindex="146095">
Abu Abd Allah Husayn ibn Ali ibn Djafar ibn Makula (nascut 978/979-mort 1055/1056) fou un destacat jurista musulm, d'origen persa.

Durant uns quants anys va tenir el crrec de Ghazi al-Kudat a Bagdad, pel qual fou nomenat l'any 1029 (i que va conservar fins a la seva mort). Va exercir com a justista a la ciutat de Bssora a partir de l'any 1026. Va morir el 1055/1056.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378003" title="Gat marsupial occidental" nonfiltered="1089" processed="1081" dbindex="146096">

El gat marsupial occidental (Dasyurus geoffroii) s un dasiuromorf australi vulnerable, l'mbit de distribuci del qual est actualment limitat al sud-est d'Austrlia Occidental.

s un gat marsupial de mida mitjana, amb un pelatge marr vermells a les parts superiors, amb taques blanques, i un blanc crems a les parts inferiors. T cinc dits a les potes posteriors, i coixinets granulars.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378004" title="Novaculichthys taeniourus" nonfiltered="1090" processed="1082" dbindex="146097">

 Novaculichthys taeniourus s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica, les Tuamotu, les Illes Ryukyu i les Hawaii. Tamb des del Golf de Califrnia fins a Panam, incloent-hi les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378010" title="Novaculichthys woodi" nonfiltered="1091" processed="1083" dbindex="146098">

Novaculichthys woodi  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud del Jap i les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i J.L. Earle, 2002. Review of the Hawaiian razorfishes of the genus Iniistius (Perciformes: Labridae). Pac. Sci. 56(4):389-402.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378014" title="Gat marsupial septentrional" nonfiltered="1092" processed="1084" dbindex="146099">

El gat marsupial septentrional (Dasyurus hallucatus), conegut tamb com a Njanmak en la llengua aborigen mayali, s un marsupial carnvor originari d'Austrlia. s la ms petita de les quatre espcies de gat marsupial australianes i no se'n distingeix cap subespcie. S'alimenta principalment d'invertebrats, per tamb menja fruits carnosos, aix com una gran varietat de vertebrats com ara petits mamfers, ocells, sargantanes, serps i granotes. Tamb s un animal carronyer.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378028" title="Ophthalmolepis lineolata" nonfiltered="1093" processed="1085" dbindex="146100">

Ophthalmolepis lineolata  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Catalogue of Life ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378035" title="Jan Ladislav Dussek" nonfiltered="1094" processed="1086" dbindex="146101">

Jan Ladislav Dussek (Czaslau, Bohmia, 9 de febrer del 1761   Pars, 20 de mar del 1812) fou un pianista i compositor txec, fill de Johann Joseph Dussek.

Als 5 anys ja tocava el piano i als 9 acompanyava l'orgue al seu pare; en el convent d'Iglan i sota la direcci del pare Ladislav Spenar continu els estudis musicals, en el collegi dels jesutes estudi les llenges antigues; la filosofia a Praga i complet la seva educaci a Kuttenberg, on desenvolupava una plaa d'organista.

El comte de Meenner el port amb ell a Blgica i li proporcion el crrec d'organista de l'esglsia de Saint Rombaut de Malinas, desprs de dos anys desenvolup el mateix crrec a Berg-op-Zoom (Holanda), passant desprs a Amsterdam i La Haia, on crid l'atenci per la seva extraordinria mestria com a pianista, romanent un any en la capital holandesa per donar llions de piano al prncep hereu.

Poc segur d'ell mateix, malgrat l'admiraci que produ a tothom el seu talent, va resoldre d'anar a Hamburg, on escolt elogis i reb consells d'en Carles Felip Manuel Bach (1783).

Marx al cap d'un any a Berln i desprs a Sant Petersburg, essent aplaudit a tot arreu, per la seva rara habilitat com a pianista; contractat pel prncep Carles de Radriwill, pass dos anys a Litunia i el 1786 toc davant la reina Maria Antonieta de Frana, no acceptant les avantatjoses proposicions d'aquesta sobirana perqu fixs la seva residncia a Pars, doncs tenia el propsit d'anar-se'n a Mil, on produren sensaci els seus concerts; en retornar d'Itlia (1788), va romandre poc temps a Pars, doncs els primers successos de la Revoluci el decidiren a passar a Londres, on es cas el 1792 i va obrir un establiment de msica que va tenir un final desastrs, doncs perseguit pels creditors, va haver de refugiar-se a Hamburg (1800); una intriga amorosa amb una princesa del Nord el va tenir allunyat dos anys en la frontera de Dinamarca, fins que el 1802 marx a Bohmia per visitar els seus pares; al seu retorn conegu a Magdenburg el prncep de Prssia, Llus Ferran de Prssia, va estar al seu costat fins la seva mort en la batalla de Saalfeld (1806); aleshores es pos al servei del prncep d'Isenbourg, el 1808 torn a Pars, anomenant-lo Talleyrand director dels concerts de casa seva.

Desprs d'una vida d'agitaci continua, gaud uns pocs anys de tranquillitat que li proporcionava el seu crrec; era excessivament obs, cosa que l'oblig a romandre enllitat la major part del dia i per guarir l'apatia produda per la seva malaltia, abus d'excitants i licors que precipitaren la seva mort.

Com a pianista, produa un efecte prodigis, doncs pel seu delicat estil i net d'execuci assol una immensa reputaci i ell va sser qui primer introdu el piano com a instrument de concert.

Les seves composicions es distingeixen pels motius brillants i per la riquesa d'harmonia, malgrat ser algunes vegades incorrecta; d'elles public una edici completa la casa Breikofp i Hctel, de Leipzig. I mereixen citar-se, entre les 66 que va escriure: La Consolation, famosa fins el primer ter del segle XX; les sonates Les adieux  Clenent i Le retour  Pars, varies sonates, simfonies, trios, etc., per a piano, viol i violoncel, valsos, fantasies i aires variats per a piano sol, dues peres angleses, que no tingueren cap xit; una missa que compos a l'edat de 13 anys, molts oratoris alemanys, entre ells Resurrection, i diverses composicions de msica religiosa les quals es conserven a Kuttenberg i a la collegiata de Czaslau.

Amb collaboraci amb en Ignaz Pleyel public a Londres el 1796, un mtode de piano, que va ser tradut a l'alemany i desprs al francs per la casa Erard de Pars.

Hi ha un gravat amb el retrat de Dussek, obra d'en P. Cond, del 1800, el qual s copia del pintat a Londres per Richard Cosway.

Referncies.
 Tom nm. 18 de l'Enciclopdia Espasa.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378036" title="Oxyjulis californica" nonfiltered="1095" processed="1087" dbindex="146102">

Oxyjulis californica  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Salt Point (Califrnia, Estats Units) fins a la Pennsula de Baixa Califrnia (Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Eschmeyer, W.N., E.S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, U.S.A. 336 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378038" title="Legitimitat" nonfiltered="1096" processed="1088" dbindex="146103">
La legitimitat s el concepte que garanteix que una instituci t dret a exercir el poder que li ha estat atorgat, segons les lleis vigents o els principis morals socialment acceptats. Cada sistema t el seu propi criteri de legitimitat, mentre que en les monarquies medievals era l'herncia del llinatge, en els pasos democrtics el vot concedeix legitimitat al guanyador de les eleccions. La legitimitat pot venir donada per la divinitat (com en el cas del Papa catlic) o pel poble civil, mitjanant el contracte social.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378039" title="Parajulis poecilepterus" nonfiltered="1097" processed="1089" dbindex="146104">

 Parajulis poecilepterus s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 34 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Corea i el nord del Jap fins a Taiwan i Hong Kong.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tquio, Jap. 437 p. (text)  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378040" title="Gat marsupial bronzat" nonfiltered="1098" processed="1090" dbindex="146105">

El gat marsupial bronzat (Dasyurus spartacus) s una espcie de gat marsupial endmica de Nova Guinea. Fou descobert a principis de la dcada del 1970, quan se'n recolliren cinc exemplars, per no fou descrit fins el 1987, quan el Dr. Stephen van Dyck, del Museu de Queensland, els examin i els reconegu com a espcie distinta. Se'n sap molt poca cosa; abans es pensava que simplement era una poblaci perifrica de gat marsupial occidental (Dasyurus geoffroii).

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378042" title="Pictilabrus brauni" nonfiltered="1099" processed="1091" dbindex="146106">

 Pictilabrus brauni s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Hutchins, J.B. i S.M. Morrison, 1996. Pictilabrus brauni, a new species of labrid fish from South-western Australia. Rev. Fr. Aquariol. 23(1-2):39-42.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378044" title="Sophia Corri Dussek" nonfiltered="1100" processed="1092" dbindex="146107">
Sophia Dussek o Sophia Corri Dussek (Edimburg, 1755-1847) fou l'esposa de Johann Louis Dussek.

Va ser molt aplaudida a Anglaterra com a cantant, pianista i concertista d'arpa, en els concerts pblics i de la cort; va ser contractada per una temporada a l'pera, assolint una bona acollida, per abandon l'escena per no avenir-se amb les intrigues del teatre. Vdua el 1712 es cas amb M. Moralt, retirant-se a Paddingon, on fund una acadmia de msica. Public algunes sonates i valsos per a piano i arpa.

Referncies.
 Tom nm. 18 de l'Enciclopdia Espasa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378046" title="Pictilabrus laticlavius" nonfiltered="1101" processed="1093" dbindex="146108">

Pictilabrus laticlavius  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud d'Austrlia (des del sud d'Austrlia Occidental fins a Nova Galles del Sud, incloent-hi Tasmnia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Russell, B.C., 1988. Revision of the labrid fish genus Pseudolabrus and allied genera. Rec. Aust. Mus. (Suppl. 9):1-72.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378052" title="Gat marsupial oriental" nonfiltered="1102" processed="1094" dbindex="146109">

El gat marsupial oriental (Dasyurus viverrinus) s un marsupial dasiuromorf carnvor de mida mitjana originari d'Austrlia. Actualment se'l considera extingit al continent, per contina sent ests i com a Tasmnia. s una de les sis espcies vivents de gat marsupial.

En general, t la mida aproximada d'un gat domstic petit; els mascles adults mesuren uns 60 cm i pesen uns 1,3 kg. El seu pelatge esps est cobert de taques blanques, i el seu color va des d'un castany clar fins a gaireb negre, amb un ventre blanquins. Se'l pot distingir del gat marsupial de cua tacada per la seva constituci esvelta, musell puntat i manca de taques a la cua.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378053" title="Pictilabrus viridis" nonfiltered="1103" processed="1095" dbindex="146110">

Pictilabrus viridis  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Russell, B.C., 1988. Revision of the labrid fish genus Pseudolabrus and allied genera. Rec. Aust. Mus. (Suppl. 9):1-72.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378055" title="Gui de Chaulhac" nonfiltered="1104" processed="1096" dbindex="146111">

Gui de Chaulhac nascut a Chaulhac (Losera) l'any 1298, mort prop d'Aviny el 1368, fou un dels pares de la cirurgia. La seva obra ms important fou Chirurgia Magna, la qual va sser una obra de referncia en la medicina dels darrers segles medievals.

La seva vida.
Nascut a Marjarida, al poble de Chaulhac, va aprendre el llat amb el rector de la parrquia. Desprs se n'an a estudiar medicina a les facultats de Tolosa i de Montpeller. Havent esdevingut Magister de medicina, se n'an a les universitats de Bolonya i de Pars. En aquesta etapa de la seva vida va descobrir els treballs d'anatomia dels metges grecs, jueus i rabs. Aix mateix, va perfeccionar els seus coneixements a Bolonya, mercs als mtodes de dissecci de Mondino dei Luzzi. L'any 1340, el papa Climent VI autoritz les autpsies pbliques a Montpeller, fet que va permetre que Gui de Chaulhac pogus fer progressar els seus treballs de dissecci.
El 1344, se n'an a Li, on va exercir la medicina com a canonge al monestir de Sant Just. 
L'any 1348, es comen a estendre l'epidmia de Pesta Negra a Europa. Gui de Chaulhac va anar a  Aviny per tractar la poblaci i sser el metge del papa Climent VI. Escap de la malaltia i la va poder descriure d'una manera ben precisa.
A la mort de Climent VI, esdevingu el metge dels papes Innocenci VI i desprs Urb V. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378064" title="Polylepion cruentum" nonfiltered="1105" processed="1097" dbindex="146112">

Polylepion cruentum  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 24 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Mxic fins a Nicaragua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gomon, M.F., 1995. Labridae. Viejas, doncellasas, seoritas. p. 1201-1225. In W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter and V. Niem (eds.) Guia FAO para Identification de Especies para lo Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378073" title="Polylepion russelli" nonfiltered="1106" processed="1098" dbindex="146113">

Polylepion russelli  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap i a les Illes Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tquio, Jap. 437 p. (text)  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378090" title="Songs From The Labyrinth" nonfiltered="1107" processed="1099" dbindex="146114">


Songs From The Labyrinth s un enregistrament del 2006 de la msica de John Dowland interpretada per Sting i el llatista bosni Edin Karamazov. Va arribar al lloc 24 del UK Official Top 75 Albums Chart i al 25 del Billboard 200, que sn uns resultats importants per un disc de msica clssica en llistes de vendes de discs de pop.

Canons.
Totes les canons compostes per John Dowland excepte les indicades.

 "Walsingham"   0:38;
 "Can She Excuse My Wrongs"   2:35;
 "Ryght Honorable..."   0:40;
 "Flow My Tears (Lachrimae)"   4:42;
 "Have You Seen the Bright Lily Grow" (Robert Johnson)   2:35;
 "...Then in Time Passing On..."   0:32;
 "The Battle Galliard"   3:01;
 "The Lowest Trees Have Tops" (Sir Edward Dyer (lyrics))   2:16;
 "... And Accordinge As I Desired Ther Cam A Letter..."   0:55;
 "Fine Knacks For Ladies"   1:50;
 "...From Thence I Went to Landgrave of Hessen..."   0:24;
 "Fantasy"   2:42;
 "Come, Heavy Sleep"   3:46;
 "Forlorn Hope Fancy"   3:08;
 "...And From Thence I Had Great Desire To See Italy..."   0:28;
 "Come Again"   2:56;
 "Wilt Thou Unkind Thus Reave Me"   2:40;
 "...After My Departures I Caled To Mynde..."   0:30;
 "Weep You No More, Sad Fountains"   2:38;
 "My Lord Willoughby's Welcome Home"   1:34;
 "Clear Or Cloudy"   2:47;
 "...Men Say That the Kinge of Spain..."   1:01;
 "In Darkness Let Me Dwell"   4:12;

Llistes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378091" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - llanament de pes homes" nonfiltered="1108" processed="1100" dbindex="146115">


El llanament de pes mascul va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 31 d'agost de 1904 i en ella hi van prendre part 8 atletes, de dues nacions diferents.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



(*) no oficial

Ralph Rose va establir un nou rcord olmpic i va igualar el rcord del mn amb un llanament de 14,81 m, superant d'aquesta manera a Wesley Coe, que tamb super l'anterior rcord olmpic.

Resultats.


DQ: DesqualificatOR: Rcord Olmpic

Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378093" title="Pseudocheilinops ataenia" nonfiltered="1109" processed="1101" dbindex="146116">

 Pseudocheilinops ataenia s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud de le Illes Filipines i Clebes (Indonsia) fins a Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Westneat, M.W., 2001. Labridae. Wrasses, hogfishes, razorfishes, corises, tuskfishes. p. 3381-3467. In K.E. Carpenter and V. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles. FAO, Roma.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378102" title="Sarcophilus" nonfiltered="1110" processed="1102" dbindex="146119">

Sarcophilus s un gnere de marsupials carnvors especialment conegut pel seu nic membre vivent, el diable de Tasmnia.

Se n'ha descrit tres espcies. S. laniarius i S. moornaensis noms sn coneguts a partir de fssils del Plistoc. S. laniarius era ms gran que l'espcie actual, l'nica vivent, pesant fins a 10 kg ms que S. harrisii. La relaci entre les tres espcies s incerta: mentre que alguns han proposat que S. harrisii podria ser una versi nana de S. laniarius, altres argumenten que s una espcie completament diferent i que ambdues podrien haver coexistit durant el Plistoc.

Referncies.
Long, J., Archer, M., Flannery, T. and Hand, S. 2002. Prehistoric Mammals of Australia and New Guinea: One Hundred Million Years of Evolution. John Hopkins University Press.  pp 55. ISBN 0801872235.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378122" title="Pressi osmtica" nonfiltered="1111" processed="1103" dbindex="146120">
La pressi osmtica (representada amb la lletra grega  ) s una propietat coligativa de les solucions i s una de les principals caracterstiques que s'han de tenir en compte en les relacions dels lquids que constitueixen el mitj intern. La membrana cellular determina un comportament que cont solucions de diferent concentraci al mitj extracellular que l'envolta, creant una barrera de control de solut.

Quan una soluci es posa en contacte amb el solvent a travs d'una membrana semipermeable que deixa passar a les molculas de solvent per no les de soluts, les molcules de solvent, que es troben en major concentraci en el dissolvent pur, es difonen cap a la soluci, on la seva concentraci s ms petita. Es pot arribar a una situaci d'equilibri contrarestant aquesta tendncia mitjanant l'aplicaci d'una certa fora sobre la dissoluci, augmentant la pressi (aplicaci de fora en una determinada rea, el que es coneix com pressi osmtica de la soluci i es representa amb la lletra grega  ).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378129" title="Olivia Dussek" nonfiltered="1112" processed="1104" dbindex="146122">
Olivia Dussek, de nom de casada Olivia Buckley, (Londres, 1799-1845) va ser una pianista de molta reputaci a Anglaterra, i compongu una balada i un duet per a piano i arpa.

Fou filla de Johann Ladislaus Dussek i Miss Corri Dussek.

Referncies.
 Tom nm. 18 de l'Enciclopdia Espasa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378148" title="Ratol marsupial de Lorentz" nonfiltered="1113" processed="1105" dbindex="146123">

El ratol marsupial de Lorentz (Neophascogale lorentzi) s un marsupial de l'ordre dels dasiuromorfs originari d'Indonsia i Papua Nova Guinea.

El seu pes varia entre 200 i 250 g; la seva mida corporal s de 16-23 cm, i la cua mesura 16-23 cm. El seu pelatge gris fosc tamb presenta alguns pls blancs llargs. T petites potes potents amb urpes a tots els dits, que utilitza per a excavar en busca de larves, cucs i preses similars.

Referncies.
 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378150" title="Estaci de Canyad" nonfiltered="1114" processed="1106" dbindex="146124">





Vegeu tamb.
Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378153" title="Famlia Thyssen-Bornemisza" nonfiltered="1115" processed="1107" dbindex="146125">
 

La famlia Thyssen s una famlia vinculada amb les indstries alemanyes dedicades a la producci d'acer i derivats (material bllic i altres). A principis del segle XX, la famlia es va separar en dues branques, una de les quals es va relacionar amb Hitler (Thyssen, nic alemany que va finanar al NSDAP en els seus primers anys). 

La branca dels Thyssen relacionada amb Espanya, pel Museu Thyssen-Bornemisza, es va installar a Sussa abans de la II Guerra Mundial i no va tenir cap implicaci amb Hitler. La segona branca, que s es va aproximar a Hitler, ms tard es va oposar a la seva poltica de pacte amb la URSS i va perdre, temporalment, la propietat de l'empresa. 

Vegeu tamb.
Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378155" title="Trofoblast" nonfiltered="1116" processed="1108" dbindex="146126">

El trofoblast (del grec threphein, "alimentar") s considerat el primer dels annexos embrionaris. Allibera una hormona que mant els nivells de progesterona, sostenint aix la gestaci. Es tracta de la regi de la blstula que posteriorment dna origen a la placenta.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378157" title="Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza" nonfiltered="1117" processed="1109" dbindex="146127">


Hans Heinrich von Thyssen-Bornemisza de Kszon, II bar Thyssen-Bornemisza (Scheveningen, Holanda, 2 d'abril de 1921 - Sant Feliu de Guxols, Espanya, 26 d'abril de 2002), va ser un notable industrial i colleccionista d'art. 

Nascut a Holanda, va tenir ciutadania sussa, ttol nobiliari hongars, residncia legal a Mnaco i segona residncia al Regne Unit, si b durant les seves ltimes dues dcades va residir majorment a Espanya. La seva cinquena i ltima esposa, Carmen "Tita" Cervera, va ser Miss Espanya 1961 i ha perllongat els afanys colleccionistes de la famlia.

Orgens de la famlia. 
El II bar Thyssen va nixer a Scheveningen (Holanda), fill de Heinrich Thyssen, I bar Thyssen-Bornemisza de Kszon (1875-1947) i la seva primera esposa, baronessa Margit Bornemisza de Kszon (1887-1971). La fortuna de la famlia Thyssen provenia de l'acer i de la indstria armamentstica. 

Va tenir tres germans: Stephan, Margit i Gabrielle (Gaby). Hans Heinrich, sent el menor, va aconseguir que el seu pare li deixs en herncia cinc vuitens del total dels bns. La fusi dels cognoms Thyssen i Bornemisza es va produir en peculiars circumstncies. Heinrich Thyssen havia abandonat Alemanya en la seva joventut i es va establir a Hongria el 1905. 

A Budapest es va casar amb la filla de l' Ajudant de Cmera del Rei, el Bar Bornemisza qui, al no tenir fills barons, li va adoptar i li va llegar el seu ttol. Aix ha creat gran controvrsia doncs es va deduir que Heinrich havia accedit a les noces simplement per a fer-se noble. 

El matrimoni va residir en aquells anys en el castell de Rohoncz, que donaria el seu nom a la collecci Thyssen en els primers catlegs publicats. Desprs de la revoluci comunista encapalada per Bla Kun a Hongria, la famlia Thyssen es va establir a Holanda (on naixeria el II bar) i ja en els anys 30, a Lugano (Sussa). Per a aix, van adquirir a Leopold de Prusia una suntuosa mansi a la vora del llac Lugano: Vila Favorita, desprs seu de la collecci d'art. Altra branca dels Thyssen va continuar a Alemanya i mantindria contactes amb Hitler, el que provocaria controvrsia i confusions posteriorment.

Matrimonis. 
Abans d'heretar el ttol del seu pare, Hans Heinrich es va casar l'1 d'agost de 1946 amb una aristcrata austraca, la Princesa Teresa Amalia Franziska Elisabeth Maria dels Lippe-Weissenfeld (nascuda el 1925). Va tenir un nic fill, Georg Heinrich (nascut en 1950), en qui delegaria el control de les seves empreses. Una clausula imposada per Teresa, obligava a Hans Heinrich a deixar en herncia un 25% ms que al segent que obtingus ms bns. 

El matrimoni es va divorciar el 14 de maig de 1954, i ella es casaria en 1960 amb Friedrich Maximilian, Prncep de Frstenberg. Al morir el seu pare en 1947, el jove Hans Heinrich es va convertir en II bar Thyssen-Bornemisza i va haver de prendre el comandament de les empreses Thyssen. 

Aix mateix, es va esforar en reunificar la collecci artstica familiar, desmembrada desprs de la impugnaci del testament patern. L'afany de prosseguir el desig patern va ser, segons ell va confessar desprs, el que li va dur a submergir-se en l'art. Es va casar per segona vegada el 23 de juny de 1954, amb la model anglo-ndia Nina Dyer (1930-1965); no van tenir fills i es van divorciar el 4 de juliol de 1956. Ella es va casar ms tard i es va divorciar del prncep Sadruddhin Aga Khan i es va sucidar en 1965. 

Es va casar per tercera ocasi el 17 de setembre de 1956, amb la model Fiona Frances Elaine Campbell-Walter (nascuda el 1932), filla del Subalmirant Keith McNeil Walter (Campbell-Walter posteriorment) i la seva esposa, Frances Henriette Campbell. 

Van tenir dos fills: Francesca (nascuda en 1958 i casada posteriorment amb Karl Habsburg-Lothringen) i Lorne (nascut en 1963). Es va divorciar el 20 de gener de 1965, i ella va passar a tenir una relaci amb l'armador grec Alexander Onassis, nic fill d'Aristtil Onassis. 

Les seves quartes nupcies van ser el 13 de desembre de 1967 amb Denise Shorto (n. 1942), filla d'un banquer brasiler. Van tenir un fill, Alexander (n. 1974), i es va divorciar el 29 de novembre de 1984. 

Es va casar, per cinquena i ltima vegada, el 16 d'agost de 1985 amb Mara del Carmen Rosario Cervera Fernndez de la Guerra, popularment coneguda com Carmen "Tita" Cervera (n. 1943), que havia estat Miss Espanya 1961. Va adoptar el fill d'aquesta, Borja (n. 1980, de pare no revelat). Ella havia estat casada anteriorment amb Lex Barker (1919-1973), actor americ de cinema conegut pel seu paper de Tarzn. 

Encara que habitualment s'atribueix la grandesa de la collecci Thyssen al seu pare, en realitat va ser Hans Heinrich qui va assegurar la seva integritat i qui va expandir la collecci a l'art modern i contemporani. Tots els fons posteriors al segle XIX van ser adquirits per ell. Va morir en Sant Feliu de Guxols i va Ser enterrat en el pante familiar del castell de Landsberg en la conca del Ruhr a prop d'Essen, Alemanya.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378158" title="Pseudocoris aequalis" nonfiltered="1118" processed="1110" dbindex="146128">

Pseudocoris aequalis  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar del Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall J. E. i F. Walsh, 2008. A pictorial review of the Indo-Pacific labrid fish genus Pseudocoris, with description of a new species from the Coral Sea John E. Randall and Fenton Walsh: A pictorial review of the Indo-Pacific labrid fish genus Pseudocoris, with description Aqua: Vol. 14, Issue 2  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Aquapress-Bleher ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378162" title="Miss Espanya" nonfiltered="1119" processed="1111" dbindex="146129">
 
El certamen Miss Espanya o Miss Espaa s un concurs de bellesa nacional d'Espanya des de l'any 1929. Es transmet actualment a tot el pas per la cadena Telecinco, des del complex vacacional Marina d'Or, en la provncia de Castell.

 Funcionament . 
Tota dona que vulgui participar en Miss Espanya ha de presentar-se davant una de les delegacions provincials de l'entitat, i informar-se sobre els requisits requerits per a aquest any, aix com els mtodes de selecci que es portaran a terme en aquesta provncia. Una vegada sigui seleccionada per una delegaci, passar a representar a aquesta provncia en el certamen, que transcorrer al llarg un mes, culminant en una final en la que se seleccionar a la nova Miss Espanya. 

Durant aquests dies previs a la gran galla de la bellesa nacional, les candidates realitzen activitats culturals pel pas. 

Cal destacar que fins a 1935 el ttol rebia el nom de Senyoreta d'Espanya, mentre que a partir de 1961, any en qu va guanyar Tita Cervera, ja es va emprar el nom Miss Espanya.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378163" title="Santa Susanna (desambiguaci)" nonfiltered="1120" processed="1112" dbindex="146130">

Geografia:
Maresme: el municipi de Santa Susanna.
Valls Oriental: el venat de Santa Susanna de Vilamajor (o del Montseny), del municipi de Sant Pere de Vilamajor al Baix Montseny.
Esglsies: L'esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor (o del Montseny) situada en aquest venat.

Vegeu tamb.
Susanna;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378164" title="Miklida" nonfiltered="1121" processed="1113" dbindex="146131">
La famlia Miklida (Banu Mikal o Miklides) fou una destacada famlia aristocrtica del Khurasan occidental els segles IX al XI, que eren descendent de la noblesa pre islmica de la regi de Samarcanda.

La famlia tenia origen en el rei sassnida Bahram V (Bahram Gor) (420-438). Un descendent seu fou nomenat  r de Sogdiana (una mena de governador) probablement durant el segle VI. Hi van haver cinc  rs de Sogdiana, el cinqu dels quals era Divasti o Divashtig, que segons un document en sogdi trobat el 1933, portava el ttol de rei de Sogdiana i senyor de Samarcanda i de Pandjikant, probablement desprs de qu la dinastia havia quedat independent dels sassnides a la meitat del segle VII. Divasti fou derrotat i mort a la vall de Zarafshan el 722, i el seu fill (podria ser Torkhun, anomenat pels rabs Bakr) fou portat com a presoner de guerra a Iraq. All van viure tres generacions. A la quarta generaci apareix Mikal ibn Abd al-Wahid, al comenament del segle IX, que va donar nom a la famlia i es va establir al Khurasan.

Els seus fills Muhammad i Shah van servir com a comandants militars dels tahrides a Bagdad, Rayy i Nishapur. Muhammad vivia en aquesta darrera ciutat i va tenir un fill, Abd Allah ibn Muhammad del que descendeixen els trenta tres membres de la famlia coneguts. Abd Allah ibn Muhammad va servir al saffrida Amr I ibn al-Layth a Sistan, i tamb amb el rebel general saffrida Sabukiri i finalment com a governador d'Ahwaz pel califa al-Muqtadir (908-932). El seu fill Abu l-Abbas Ismail (II) va servir com a cap de l'administraci dels samnides  (diwan al-rasail) i com a rais (alcalde, posici esdevinguda hereditria) de Nishapur i va morir el 973.

Entre els posteriors membres de la famlia cal destacar:

Abu Ali Hasan conegut com Hasanak, visir de Mahmud de Gazni i rais de Nishapur;
Khwadja Ali Abu l-Kasim ibn Abd Allah, rais de Gazni a la primera meitat del segle XI;
Abu l-Muzaffar ibn Ali Abu l-Kasim, fill de l'anterior, rais de Gazni, mort el 1055;
Abu Abd Allah Husayn ibn Ali, oficial gaznvida i desprs seljcida (arribant breument a segon visir de Toghrul Beg);

Tamb hi van haver destacats erudits, poetes, i benefactors de les arts. La famlia deixa de ser esmentada al final del segle XI.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378165" title="Cynognathus" nonfiltered="1122" processed="1114" dbindex="146132">

Cynognathus fou un predador sinpsid del Trisic inferior que mesurava un metre de llarg. Era un dels rptils mamiferoides ms semblants als mamfers, i formava part del grup dels eucinodonts. El gnere Cynognathus tenia una distribuci gaireb global. Se n'han recuperat fssils de Sud-frica, Sud-amrica, la Xina i l'Antrtida.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378201" title="Lex Barker" nonfiltered="1123" processed="1115" dbindex="146133">
Alexander Crichlow Barker Jr., conegut com Lex Barker (Rye, Nova York, 8 de maig de 1919 - Nova York, 11 de maig de 1973), va ser un actor nord-americ que va conixer la seva major fama al substituir a Johnny Weissmuller en el paper de Tarzn en els anys cinquanta. A Alemanya va arribar a obtenir especial fama per diverses pellcules basades en novelles de Karl May, i a Espanya se li recorda com primer esps de Carmen Cervera. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378203" title="Hasanak" nonfiltered="1124" processed="1116" dbindex="146134">
Abu Ali  asan ibn Muhammad ibn Abbas al-Mikali, conegut com Hasanak, fou visir gaznvida.

Va servir a la cort gaznvida des de molt jove. Va exercir (a partir d'una data a l'entorn del 1020) la posici de rais (alcalde) de Nisahpur que va esdevenir hereditria a la seva famlia els miklides. En la peregrinaci a la Meca va passar per Egipte i va rebre del califa fatimita vestits honorfics (khila) el que va molestar al califa abbssida que va demanar la seva execuci. Va retornar a Gazni on la petici del califa fou rebutjada pel sult Mahmud ben Sebuktegin i fins i tot va nomenar visir a Hasanak (1025); llavors va enviar els objectes rebuts del califa fatimita al califa abbssida com a mostra de respecte i per a ser cremats a Bagdad.

Va exercir com a visir als darrers cinc anys i mig de regnat de Mahmud, per es va oposar al seu fill Masud ben Mahmud i don suport al altra fill Muhammad ben Mahmud. A la mort de Mahmud (1030) Muhammad va pujar al tron per  fou enderrocat per Masud. Noms pujar aquest al poder va ser destitut i el 1031 enviat a l'exili a Herat; el nou encarregat de finances Abu Sahl Muhammad ibn Husayn al-Zuzani el va acusar de ser ismalita per haver acceptat els regals del califa fatimita, i finalment desprs d'un suposat judici, fou executat el 1032.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378205" title="Johnny Weissmuller" nonfiltered="1125" processed="1117" dbindex="146135">

Johnny Weissmller Kersch (Banat, 2 de juny de 1904 -   Acapulco, 20 de gener de 1984). Esportista i actor nord-americ d'origen alemany. Va ser un dels millors nedadors a nivell mundial durant els anys 20, guanyant cinc medalles d'or olmpiques i una de bronze. Va guanyar 52 campionats nacionals Nord-americans i va establir un total de 67 rcords mundials. Desprs de la seva carrera com nedador, es va convertir en el sis actor a encarnar a Tarzan, paper que va interpretar en 20 pellcules, sent el Tarzn que ms popularitat ha arribat a obtenir.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378238" title="Carmen Cervera" nonfiltered="1126" processed="1118" dbindex="146136">
Mara del Carmen Rosario Soledad Cervera Fernndez (Sitges, Garraf, 23 d'abril de 1943), antiga model i actriu, s actualment una filntropa molt coneguda per la seva activitat en el colleccionisme. s popularment anomenada Tita Cervera encara que empra el seu cognom de casada (Carmen Thyssen-Bornemisza). 

 De Miss Espanya a baronessa . 
El seu pare era catal i la seva mare natural de Los Arcos (Navarra), poble on ella passaria els estius sent nena. All existeix actualment una Casa de Cultura amb el seu nom, a la inauguraci del qual va acudir en 2000. 

Els seus pares es van separar quan ella tenia cinc anys, encara que segons alguna biografia, aquesta dada es va encobrir durant anys pels prejudicis morals de l'poca. D'orgens ms aviat modests, la seva mare es va esforar en donar-li una bona educaci i en encaminar-la cap a un xit professional i econmic al que ella (molt bella i amb dots per a cantar) no havia pogut aspirar per les seves obligacions familiars. 

Carmen va estudiar en diversos collegis privats de Barcelona i posteriorment a Londres. Es conta que durant la seva etapa en el Regne Unit, va participar en una actuaci de flamenc davant Isabel II d'Anglaterra. Algunes biografies afegeixen que tamb va estudiar a Sussa.

Durant aquesta poca ja gaudia d'una millor posici econmica, amb estiuejos a Sitges. 

Sent encara molt jove va tenir un roman amb el rockero francs Johnny Hallyday, abans que aquest es cass amb Sylvie Vartan. El 1961 va guanyar el certamen de Miss Espanya, al que havia concorregut com Miss Catalunya, i va quedar tercera en el certamen de Miss Univers. La seva mare va ser determinant en el seu enlairament com a rostre popular. 

Aix, va demanar ajuda al diari La Vanguardia per a promocionar a la seva filla, on van publicar la primera entrevista de la jove Carmen Cervera. Va treballar com model fotogrfica i com a tal va posar per a un anunci de rellotges de polsera. 

La participaci en Miss Univers va permetre a Carmen viatjar a Hollywood. Juntament amb altres participants, va acudir a una festa promocional on va conixer a Dean Martin i Frank Sinatra. 

En 1965 es va casar amb l'actor Lex Barker, fams per les seves pellcules de Tarzn, a qui havia conegut en un vol a Zurich al demanar-li un autgraf. Durant aquest matrimoni, va conixer a ms figures del cinema; Sinatra els va regalar un gos pastor alemany.

Va enviduar el 1972 quan Lex Barker va morir de manera imprevista, d'un infart a Nova York. Algunes fonts afirmen que la parella vivia una crisi i que la defunci es va produir en ple procs de divorci. Carmen va heretar la major part dels seus bns, entre ells un xalet a  Sant Feliu de Guxols. 

El 1975 Carmen va comenar una relaci amb el conegut productor de cinema i playboy veneol Espartaco Santoni. Es va casar amb ell, un matrimoni que finalment es va descobrir no vlid per bigmia d'ell. Santoni es va veure implicat en litigis financers i acabaria a la pres, perjudicant econmicament a Carmen. 

En aquests anys, ella va participar en pellcules espanyoles d'humor i destape aix com en alguna co-producci de gnere thriller. En la seva breu etapa al cinema, destaca una co-producci rodada en Mxic amb Robert Wagner. En aquestes dates, ella mateixa va relatar que va mantenir un breu roman amb Al Pacino, llavors en auge pel seu paper en El padr. 

En 1980 va donar a llum el seu nic fill biolgic: Borja, de pare no revelat. El 1981 coneix al seu tercer marit, el bar Hans Heinrich Von Thyssen, encara que no es converteix en la seva esposa fins a 1985, ja que ell encara litigava amb la seva anterior esposa, Denise Shorto. Desprs de les noces, celebrada en un jutjat d'Anglaterra, el bar dna el seu cognom a Borja com fill propi. 

El 2007, ja vdua del bar, Carmen adopta dues nenes nascudes a Estats Units, a les quals bateja com Carmen (en record a la seva mare) i Sabina (nom de la seva via materna). El 31 de gener de 2008 el seu fill Borja i la seva nora Blanca Costa li donen el seu primer nt al que anomenen Sacha en honor al seu pare, ja que el primer nom de Borja s Alejandro. Sacha s el diminutiu rus d'Alexandre (         ).

 La "baronessa mecenes" . 

El seu esps va introduir a Carmen en el mn del colleccionisme d'art, i a travs de la influncia de Carmen, la collecci de la famlia Thyssen va estrnyer llaos amb Espanya, pas que fins a llavors tot just coneixien. El 1986, una selecci dels seus quadres moderns es va exposar en la Biblioteca Nacional, i a l'any segent altra selecci de mestres antics es va exposar en la Acadmia de San Fernando. 

Ja en aquells anys, el seu esps es plantejava quin futur donar a la seva collecci per a garantir la seva integritat i correcta exhibici. Desprs de descartar-se una ampliaci de la mansi familiar de Lugano, Vila Favorita, el bar va parar esment al suggeriment de Carmen, perqu Espanya albergus els seus tresors. Segurament, de no haver estat per ella, el bar hauria optat per altre pas com destinaci de la collecci. 

El procs entre els Thyssen i el govern espanyol va arrencar formalment el 1988, amb la signatura d'un protocol que estipulava el prstec temporal de la collecci (una selecci ms aviat) en rgim de lloguer. La finalitat de tal cessi temporal era posar a prova la gesti del nou museu, demostrar la seva idonetat i vncer les reticncies a una cessi definitiva. 

En tals condicions es va obrir el 1992 el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, amb alguns suggeriments decoratius de Carmen. La soluci jurdica del lloguer va tenir xit: desprs d'uns mesos de rodatge del museu, el bar va quedar satisfet i va arribar a un acord de venda amb Espanya, que garantia la supervivncia de la collecci unida exempte de litigis hereditaris. 

Poc desprs, Carmen Cervera (ms coneguda com baronessa Thyssen, a pesar que el Ministeri de Justcia d'Espanya no reconeix l's d'aquest ttol en el pas i tampoc t validesa a Alemanya, on es va abolir la noblesa el 1919) va iniciar personalment altra etapa colleccionista, prenent com base certes obres d'art excloses de l'acord amb Espanya. 

El 2002 mor el seu esps, deixant a Carmen com la vdua ms rica d'Europa. Prviament, ella havia viscut una lluita amb la resta dels fills del bar per la multimillonaria herncia. Abans de morir, el bar va arribar a subscriure un acord que va posar fi a un carsim i interminable plet en les Illes Bermudes. 

El 2006, Carmen rebutja pblicament els plans de reforma que l'Alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardn, formula per a la reorganitzaci del Passeig del Prado segons dissenys de l'arquitecte portugus lvaro Siza. L'augment del trnsit, aix com la tala d'arbres del Passeig sn les objeccions principals de Carmen Cervera a aquestes reformes, encara que en realitat, les dues opcions presentades per l'Ajuntament milloren clarament les actuals condicions del Museu Thyssen-Bornemisza. 

S'augmenta l'amplitud de la vorera del museu, i els carrils de circulaci rodada es fan ms petits. Desprs d'una polmica molt airejada per la premsa, la baronessa i les autoritats locals semblen haver arribat a un acord. Parallelament, la Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza prossegueix el seu imparable desenvolupament, perllongant en certa manera els afanys colleccionistes de la saga Thyssen, encara que amb registres ben diferents en realitat, car la baronessa ha preferit l'art espanyol del segle XIX, especialment els generos costumistes. 

Els nous espais del museu de Madrid exposen una selecci internacional sota prstec, encara que es negocia ja una cessi definitiva. Mentre, es preparen noves seus per a altres conjunts de quadres a Mlaga i Sant Feliu de Guxols. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378254" title="Escola dels Annales" nonfiltered="1127" processed="1119" dbindex="146137">

L'Escola dels Annales s un estil de la historiografia elaborada pels historiadors francesos al segle XX. s el nom que rebia en llengua francesa la revista "Annales d'histoire conomique et sociale", que segueix sent la font principal del corrent historiogrfic, juntament amb un gran nombre de llibres i monografies. L'escola ha estat molt influent en l'establiment de l'agenda de la historiografia a Frana i en nombrosos altres pasos, especialment en relaci amb l'aplicaci i l's de mtodes cientfics socials en la histria, l'mfasi sobre la integraci social ms que l'mbit poltic o diplomtic, i per ser bastant compatible i acceptar la historiografia marxista.

L'escola s'ocupa fonamentalment d'un mn  premodern  abans de la Revoluci Francesa del 1790, amb poc inters en els temes de ms endavant. Els  Annales  han dominat la histria social francesa i han influit en la historiografia a Europa i Amrica Llatina. En la seua fundaci, la revista va incloure a preeminents autors i co-fundadors com Marc Bloch (1886-1944) i Lucien Febvre (1878-1956). La segona generaci va ser encapalada per Fernand Braudel (1902-1985) i Georges Duby incls (1919-1996), Pierre Goubert (1910 -), Robert Mandrou (1921-84), Pierre Chaunu (1923 -), Jacques Le Goff (1924 -) I Ernest Labrousse (1895-1988). Institucionalment, es van basar en la revista Annales el SEVPEN editorial, la Fundaci Maison des sciences de l'homme (FMSH), i sobretot la 6a Secci de lcole Pratique des Hautes Etudes, tots a Pars. Una tercera generaci va ser encapalada per Emmanuel Le Roy Ladurie (1929 -) i inclou Jacques Revel,  i Philippe Aries (1914-84) (que es va unir al grup el 1978). La tercera generaci va insistir en la histria des del punt de vista de les mentalitats.

La quarta generaci d'historiadors d'Annales, dirigit per Roger Chartier, clarament distanciat de l'estudi de les mentalitats, que havia caigut en dess a Frana en aquells moments, va substituir la direcci cap a la cultural i la lingstica, alhora que fa mfasi en l'anlisi de la histria social de les prctiques culturals.

La presa de corrent acadmica principal ha estat la revista fundada el 1929, Annales d'Histoire Economique et Sociale ("Anals d'histria econmica i social"), que va trencar radicalment amb la historiografia tradicional per insistir en la importncia de tenir en compte tots els nivells de la societat i consideraci tots els aspectes que portin a conixer l'home en tota la seua plenitud. Va insistir, a ms, en el carcter collectiu de les mentalitats. Rebutj el marxisme, i va restar importncia als factors materials com menys important que el marc mental ("Mentalits") que s considerat el nucli de les decisions.

Braudel fou l'editor d'Annales entre els anys 1956-68, seguit per Jacques Le Goff, un medievalista (que apost per la histria construida). Tanmateix, Braudel fou succet oficialment com a director de l'escola per Le Roy Ladurie, que va ser incapa de mantenir un enfocament coherent a l'escola. Els estudis es varen traslladar en mltiples direccions que abasten qualsevol aspecte susceptible de ser estudiat i que s'allunyava dels aspectes ms socio-econmics i es desconnectava de les tendncies de moda en els mbits social, econmic i cultural de diferents poques i diferents parts del mn. 

En la dcada de 1960 l'escola va tendir cap a la construcci d'una gran editorial i va esdevenir una xarxa de recerca historiogrfica a tota Frana, Europa i el mn. Molt influenciats per la dinmica informtica de Pars i els avenos en la programaci es va fer molt d'mfasi en les dades quantitatives, vist com la clau per a desbloquejar la totalitat de la histria social. L'estadstica era la pea fonamental i es deia que l'historiador seria programador o no seria. Tanmateix, Pars va fer cas oms de la forta evoluci dels estudis quantitatius que es desenvolupaven als EUA i Gran Bretanya. La remodelaci econmica, poltica i demogrfica en la recerca cientfica d'aquests pasos fou preeminent, mentre que Frana va caure darrere. Existiren intents per exigir que els Annales es publiquessin com a llibres de text per a les escoles franceses per les demandes foren rebutjades pel govern. El 1980 el postmodernisme adquiria sensibilitats i la confiana en general dels paradigmes cientfics i de l'estudi social. L'Escola d'Annales conserva actualment la seva infraestructura, per va perdre el seu prestigi, la seua coherncia i un cos doctrinari propi (la "Mentalits").

 Naixement .
La revista Annales va ser fundada i editada pels historiadors francesos Marc Bloch i Lucien Febvre el 1929, mentre ells ensenyaven a la Universitat d'Estrasburg. La publicaci va proposar una concepci de la investigaci histrica diferent a la que hi havia aix, doncs combinava la geografia, la histria i els plantejaments sociolgics dels Anne Sociologique (dels quals molts membres eren collegues de Bloch i Febvre a Estrasburg); a ms, propugnava per una ampliaci en els temes d'estudi de la Histria i rebutjava l'mfasi predominant en la poltica, la diplomcia i els fets bllics de molts els historiadors de l'segle XIX de del positivisme imperant a l'Europa del moment. El culte als fets per s mateixos i la tendncia a la recopilaci i colleccionisme eren rebutjades.
  
No obstant l'afany de renovaci que buscava la revista, l'esfor dels seus editors va haver d'esperar que acabs la Segona Guerra Mundial. Bloch, membre de la Resistncia francesa i jueu, va ser torturat i assassinat per membres de la Gestapo, i Febvre va continuar amb la publicaci dels Annales en els anys quaranta. Durant aquests anys va ensenyar a Fernand Braudel, que es tornaria un dels exponents ms reconeguts d'aquesta escola.

 L'era Braudel, La segona generaci .
El treball de Fernand Braudel va definir una "segona generaci" de la historiografia dels Annales, que va resultar molt influent al llarg dels anys seixanta. Braudel innovava en el camp de la histria en introduir, en l'explicaci dels fets histrics, les "durades" i ritmes histrics (la curta, la mitjana i la llarga durada) diferenciant entre estructures i conjuntures. Entre les seves obres cal destacarEl Mediterrani i el mn mediterrani en temps de Felip II, publicada el 1949 essent una obra d'un marcat estructuralisme.

Braudel va desenvolupar la idea, sovint junt amb els Annalistes associats, dels diferents modes del temps histric: la histria gaireb immbil (la histria immbil), de geografia histrica, la histria de la vida social, les estructures poltiques i econmiques (la longue dure o l'esmentada llarga durada), i la histria dels homes i esdeveniments, en el context de les seves estructures.

Desprs de la lectura de la seva tesi El Mediterrani i el mn mediterrani en temps de Felip II el 1945, Fernand Braudel es convertir en el mxim representant del corrent i en el ms ferm candidat a dirigir els Annales per a succeir un Febvre que fins la seva mort el 1956 segueia essent l'intellectual ms destacat. Va obtenir finanament de la Fundaci Rockefeller a Nova York i va fundar el 6 de la secci de l'cole Pratique des Hautes Etudes, que es va dedicar a l'estudi de la histria i les cincies socials. El 1949 s triat com a professor al Collge de France (Collegi de Frana) i en 1956 hereta les responsabilitats de Febvre. Davant la progressiva consolidaci del seu poder es produeixen escissions voluntries (Mandou, Morenze) i depuradores com la que porta a terme el 1969 sobre el comit editorial, i imposa als seus deixebles ms lleials, com Marc Ferro o Jaques Le Goff. Progressivament prendr el control de les beques franceses i d'algunes beques internacionals, consolidant la seva hegemonia acadmica a Frana i fent imperi historiogrfic i editorial recolzat sobre els satllits internacionals i el mecenatge de la Fundaci Rockefeller.

La metodologia que ofereix Fernand Braudel per refermar els sistemes proposats per Febvre es va fonamentar en la integraci de l'espai i la geopoltica en el discurs histric; a partir de la qual cosa configura un discurs funcionalista en el qual el paper de l'individu s redut al mnim possible. En aquest sentit, si volem comprendre el pensament de Braudel hem de centrar-nos en les seves dues obres fonamentals, El Mediterrani i el mn mediterrani en temps de Felip II i Civilitzaci material, economia i capitalisme (XVI-XVIII).

Els historiadors d'Annales, desprs de viure dues guerres mundials i les increbles convulsions poltiques a Frana, es van sentir profundament incmodes amb la noci de mltiples ruptures i discontinutats creades per la histria. Preferien posar mfasi, a partir d'aleshores, en la inrcia i la "longue dure". Es va prestar especial atenci a la geografia, el clima i la demografia com a llarg termini factors. Es creu que la continutat de les estructures ms profundes sn fonamentals per a la histria, que juntament amb trastorns en les institucions o la superestructura de la vida social eren de poca importncia, ja que la histria es troba fora de l'abast conscient dels actors, sobretot la voluntat dels revolucionaris. Rebutjaren, a ms la idea marxista que la histria ha de ser utilitzada com una eina per fomentar i promoure revolucions, que alhora els hi va valdre les crtiques dels marxistes que els consideraven conservadors.

Per Alain Guerreau, Braudel proporciona una sortida a la difcil situaci de l'abandonament de la teoria histrica amb la seva frmula del "motor de tres temps". En  El Mediterrani , Braudel va idear una estructura doctrina caracteritzada pels seus diferents ritmes d'evoluci. En la seva base se situaria la "geohistoria", la relaci de l'home amb el medi que l'envolta. Desprs, l'estructura social dels "destins collectius i moviments de conjunt", subdividida en economies, imperis, civilitzacions, societats i formes de guerra. Per acabar, Braudel situa a "els esdeveniments, la poltica i els homes" com l'escuma de les onades que xoquen contra la roca de les estructures. El problema d'aquesta estructuraci ve pel fet de crear un esquema holista en el qual no trobem relaci causal entre les parts en qu es divideix. Al emmarcar tot en una explicaci determinista, aquesta historiografia a penes aporta dades de la transici del feudalisme al capitalisme.

D'altra banda, el 1979 publicaria  Civilitzaci material, economia i capitalisme (XVI-XVIII) . En aquesta obra, Braudel faria una renovaci metodolgica, en gran part influenciada per les teories de Inmanuel Wallerstein. Aqu, Braudel va estructurar l'obra en relaci a la diversa caracteritzaci de les activitats econmiques, encara que ho siga fent des d'un esquema tripartit. Aquesta divisi es va caracteritzar per la base o "civilitzaci material", on se situa tota l'activitat de base que escapa al mercat, la "economia" prpiament dita, que analitza des de la perspectiva de la competncia perfecta i la regularitat del mercat, i un tercer mbit on actua el joc de les "jerarquies socials actives", el monopoli i el privilegi, que per Braudel s el d'un "capitalisme" que escapa a les regles del mercat i que s sinnim d'especulaci. Al centrar-se en les relacions socials des de l'mbit mercantil, ignora les relacions de jerarquia i vassallatge, que comporta un desplaament de la seva anlisi les relacions d'explotaci.

D'aquesta manera, Fernand Braudel assumeix la tasca d'aportar coherncia a l'herncia funcionalista de Febvre assumint el inevitable s de les estructures. Malgrat aix, Annales va mantenir en aquesta poca el rigor i l'exigncia que l'havia caracteritzat. Quan arribi el trnsit a la tercera generaci es demostraran els riscos de l'abandonament de la teoria histrica i es produir el que Franois Dosso ha anomenat el "desmoronamnent".

 La tercera generaci .
En iniciar la dcada dels setanta Braudel es retira d'Annales per discrepncies internes. Amb la seva sortida, es distingeix a una tercera generaci que es caracteritza per la seva heterogenetat, doncs no hi ha consens metodolgic, poltic ni intellectual. No obstant aix, alguns trets es poden remarcar: l'increment de la presncia acadmica i social i l'inters per estudiar la cultura. Les seves fonts d'inspiraci sn Lucien Febvre, Michelet i Michel Foucault.

Aquests historiadors van donar a llum el 1978 a Nova Histria de Jacques Le Goff i Pierre Nora, per no parlar de Philippe Aries i Michel Vovelle, en l'mbit de l'arqueologia tamb pot incloure Jean-Marie Peseu. Encapalats per Jacques Le Goff i Pierre Nora, van inventar dur a terme, "La Nova Histria", per classificar la seva prpia producci, en un intent de marcar la novetat historiogrfica que suposaven. Segons Le Goff, la Nova Histria neix per respondre a noves preguntes a un pblic ms ampli, interioritzant els mtodes de la antropologia. Ara apareix l'inters per l'esdeveniment, per la histria poltica, per la histria de les mentalitats on hi poderm destacar George Duby i de les representacions, per la histria total (Pierre Vilar.

Els historiadors dels Annales en la dcada de 1970 i 1980 es va dirigir a les regions urbanes, incloses Pierre Deyon (Amiens), Maurice Jard (Lyon), Jean-Pierre Bardet (Rouen), Georges Frechen (Toulouse), i Jean-Claude Perrot (Caen). En el decenni de 1970 el canvi estava en marxa. Abans de la histria econmica de la histria cultural i la histria de les mentalitats. Van rebre crtiques per la seva fragmentaci i incoherncia, s a dir, la multipliacin desordenada dels objectes d'investigaci. No foren capaos d'estructurar un cos teric propi que els agrups i consolids un estil propi d'estudi. A ms, la seua tendncia a estudiar qualsevol camp de la histria els port a fer-ho de qualsevol manera i sense posar filtres i fer un analisis cientfic i crtic dels treballs que es duien a terme dins els Annales.

 La quarta generaci: El gir crtic .
En aquest context de crisi Lepetit, secretari de la publicaci, llana una editorial a la primavera del 1988 anunciant un nou gir de carcter crtic sobre la lnia que s'estava segint en aquell moment. Actualment, l'historiador Roger Chartier s reconegut com el ms important representant de la quarta generaci delsAnnales.

El lder de la quarta generaci fou Roger Chartier, qui s Director d'Estudis en l'cole des Hautes tudes en Sciences Sociales de Pars, professor al Collge de France, i professor convidat d'Annenberg d'Histria a la Universitat de Pennsylvania. Sovint fa conferncies i ensenya als Estats Units, Espanya, Mxic, Brasil i Argentina. La seva primera obra d'histria s sobre l'Europa moderna I es centra en la histria de l'educaci, la histria del llibre i la histria de la lectura. Recentment, s'ha preocupat de la relaci entre la cultura escrita en el seu conjunt i la literatura (en particular, la producci teatral) de Frana, Anglaterra i Espanya. El seu treball en aquest camp est busca un major anlisi historiogrfic i metodolgic sobre les conexions que hi ha entre els interessos de la histria i altres disciplines com la filosofia, sociologia, antropologia.

Els estudis de Chartier es dediquen a la fabricaci, la refundaci, la difusi i lectura de textos a principis de l'Europa moderna i Amrica. Sota el ttol de "prctiques", fa classes de com llegir i marcat els seus llibres, les formes de prendre notes, i la interrelaci entre la lectura i la producci d'un nou text en l'escriptura d'una cpia, a ms de la traducci. Sota el ttol de "materials", la seva classe examina les relacions entre les diferents classes d'escriptura segons el suport (inclosos els de pedra, cera, pergam, paper, parets, txtils, el cos i el cor), escriure (incloent estils, bolgrafs, llapis , Agulles, i raspalls), formes i materials (inclosos els pergamins, quadres esborrables, cdexs, i broadsides impresos i llibres). Sota el ttol de "llocs", explora la seva classe on es van fer els textos, llegir i escoltar, inclosos els monestirs, escoles i universitats, les oficines de l'Estat, les botigues dels comerciants i llibreters, impremtes, teatres, biblioteques, estudis, i armaris. Els textos per al seu curs inclouen la Bblia, la traducci d'Ovidi, Hamlet, el Quixot de la Manxa, assajos de Montaigne, el diari de Pepys, de la Pamela de Richardson, i de la autobiografia de Franklin.

 Impacte fora de Frana .
L'escola d'Annales va tenir sistemticament, un impacte important en altres pasos. s molt variat xit. L'enfocament dels Anales va ser especialment ben rebut a Itlia i Polnia. Franciszek Bujak (1875-1953) i Jan Rutkowski (1886-1949), els fundadors de la histria moderna econmica a Polnia i de la revista Rocznik Dziejw Spolecznych i gospodarczych (1931 -), van ser atrets per les innovacions de l'escola d'Annales. Rutkowski estava en contacte amb Bloch i d'altres autors. Desprs de la dcada dels 40's van ser molts estudiosos polonesos els que varen produir els treball ms slids sobre l'Edat Mitjana i comenaments de l'era moderna, en lloc de la histria contempornia. Desprs que l'octubre de 1956 la Sisena Secci a Pars aculls als polonesos amb gran entusiasme, els historiadors i els intercanvis entre el cercle de la revista Annals polons i estudiosos va continuar fins a principis del decenni de 1980. La influncia recproca entre la historiografia francesa i polonesa va ser evident en els estudis sobre l'Edat Mitjana i comenaments de l'era moderna. molt estudiat per Braudel.

A Amrica del Sud la revista Annals es va convertir en molt popular. Des de la dcada dels 50's, Federico Brito Figueroa va ser el fundador d'una nova historiografia veneolana basa en gran mesura en les idees de l'Escola dels Annales. Brito Figueroa va portar la seva concepci del camp a tots els nivells d'estudis universitaris, fent mfasi en un enfocament cientfic i sistemtic a la histria collocant directament en el centre les cincies socials. La historiografia espanyola es va veure influenciada per la "Escola dels Annales", que comencen el 1950 amb Jaume Vicens Vives i que t molta repercussi en l'estudi de la Histria de Catalunya.

Els historiadors britnics, a banda d'uns pocs marxistes, varen mostrar en general una actitud hostil. Estudiosos americans, alemanys, hinds, russos i japonesos no van fer cas de l'escola, en general. Els americans van desenvolupar la seva prpia manera d'estudiar amb la "nova histria social" de camins totalment diferent.

 Obres historiogrfiques dels membres dels Annales .
 Marc Bloch,Introducci a la Histria.
 Lucien Febvre,combat per la Histria.
 Jacques Le Goff,L'ordre de la Memria.
 Fernand Braudel,Histria i Cincies Socials. La llarga durada(en Annales, Octubre-Novembre 1958);
 Fernand Braudel,El Mediterrani i el mn mediterrani en temps de Felip II.

Enllaos externs.
  Annales. Histoire, sciences sociales sobre el llocs de l cole des hautes tudes en sciences sociales;
  Libre accs aux archives de la revue des Annales de 1960  1999 sur le portail Perse;
  Index de la revue des Annales depuis le n 9 sur le site de l Institut international d histoire conomique;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378255" title="Rodrigo Gimeno Molina" nonfiltered="1128" processed="1120" dbindex="146138">

Rodrigo Gimeno Molina (Valncia, 21 de setembre de 1979), ms conegut simplement com Rodri, s un futbolista en actiu. La seva carrera esportiva comen al Albacete Balompi. En busca de ms minuts va anar al Castell on va romandre quatre temporades. Va tindre un paper clau en el ascens a Segona divisi i la permnencia posterior, esdevenint el capit del primer equip. Des de la temporada 2007/08 juga a l'Hrcules.

Altres mrits.
1 ascens a Primera divisi: 2002/03 amb el Albacete Balompi.
1 ascens a Segona divisi: 2004/05 amb el CD Castelln.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378313" title="Jorge Maz Chacn" nonfiltered="1129" processed="1121" dbindex="146139">
Jorge Maz Chacn (Cabra (Crdova), 1977) s un historiador, especialista en histria econmica i social de Mallorca i historiografia.

 Biografia .
Llicenciat en Histria per la Universitat de Barcelona i doctorant en la Universitat Nacional d'Educaci a Distncia. s professor del Centre Associat de les Illes Balears de la UNED des de l'any 2002, impartint docncia en l'rea de Historiografia. Tamb imparteix classes d'Educaci Secundria i Batxillerat a Palma de Mallorca. 

Participa com investigador en el projecte "Societat i Organitzaci Fiscal dels impostos indirectes del Regne de Mallorca (segles XIV-XVII)" 2003-04785, finanat pel ministeri de Cincia i Tecnologia, sota l'adrea del Catedrtic d'Histria Medieval Dr. D. Pau Cateura Bennasser (Universitat de les Illes Balears). Tamb s investigador del projecte "El Crdit i el Sistema Financer en el Regne de Mallorca (segles XIV-XV) , finanat pel mateix Ministeri. 

Aix mateix, s membre actiu de la xarxa de historiadors en xarxa Histria a Debat sobre la configuraci del nou paradigma historiogrfic (historiografia digital). Ha estat ponent en diversos congressos nacionals i internacionals i possex articles d'especialitzaci en histria medieval, teoria de la histria i historiografia mallorquina en diverses revistes i jornades de debat. Ha publicat textos a Espanya, Argentina, Veneuela, Frana i Brasil. Ha organitzat diversos cicles de conferncies, destacant la seva participaci en el comit d'organitzaci de III Congrs Internacional Histria a Debat  i en la secretaria del Simposi Internacional de Joves Medievalistes . 

Ha collaborat en programes de televisi, premsa i rdio balear i ha participat en diversos projectes d'I+D finanats pel ministeri d'Educaci i Cincia. 

 Obres .
Editor de la revista digital Medievalismo Digital ISSN 1887-147X revista

Captols a llibres.	
Historia y Acontecimiento en Ibn Jaldn. Al-Muqaddimah o el espectador de lo contemporneo, Miradas espaolas sobre Ibn Jaldn, Ibersaf Editores, Madrid, 2008, pp. 147-153. ISBN 978-84-95803-61-0 article ;
La fiscalidad indirecta en el seno de la comunidad juda del Reino de Mallorca. Congres d'Historia Medieval 'Comprar, Vendre i Pagar al Rei, El Tall Editorial, Palma, 2006, pp. 117-127. ISBN 84-96019-31-4	;
Els mercaders jueus mallorquins a meitat segle XIV. XVIII Congreso de Historia de la Corona de Aragn, Universitat de Valncia - Fundaci Jaume II el Just, Valencia, 2006, pp. 1129-1148.ISBN 84-370-6304-3;
La historiografa medieval mallorquina durante el franquismo (1939-1968). Actas II Simposio de Jvenes Medievalistas, Lorca, 2006, pp. 131-152. ISBN 84-8371-589-9;
El crepsculo tecnolgico del medievalismo hispnico. Nuevas tecnologas e Historia Medieval o el ocaso de lo desconocido. Pescar o navegar: la Edad Media en la red, Universidad de Zaragoza, Zaragoza, 2005, pp. 67-83. ISBN 84-96214-49-4 ;

Articles a revistes.
Las expresiones de la violencia en la conquista de Mallorca: hacia una interpretacin filosfica de la opresin fsica y los desafueros psicolgicos de la Baja Edad Media, Miscelnea Medieval Murciana, XXIX-XXX (2005-2006), pp. 57-64. ISSN-0210-4903 article;
La argumentacin filosfica del caballero medieval. El modelo e ideal luliano en el Libre del Orde de Cavaleria. Mirabilia. Revista Eletrnica de Histria Antiga e Medieval , 5 (2005). ISSN 1676-5818 article ;
La humanizacin de la tecnologa o la historiografa digital. Historia a Debate ante el paradigma del siglo XXI. Revista Electrnica O Olho da Histria - Brasil, 7 (2005), pp. 11-21. ISSN 1413-1129 article;
Poltica, economa y fiscalizacin de un espacio urbano. El establecimiento de la aljama de los judos en la Mallorca cristiana. Espacio, Tiempo y Forma. Serie III. Historia Medieval , 17 (2004), pp. 381-397. ISSN 0214-9745 article;
III Congreso Internacional Historia a Debate. Desde y contra la periferia cientfica, hacia el nuevo paradigma historiogrfico. Enfoques Ros - Argentina, XVI. 2 (2004), pp. 192-195. ISSN 1514-6006 article;
Apreciaciones sobre la part forana. Mentalidad y marginalidad en el siglo XIV mallorqun (1391). Mayurqa , 28 (2002), pp. 241-246. ISSN 0301-8296 article;
Aproximacin a la Mallorca Bajomedieval. Produccin historiogrfica (1960-1998). Medievalismo. Boletn de Sociedad Espanola de Estudios Medievales , 10 (2000), pp. 269-334.
Carles V i el Llibre de la Benaventurada vinguda. Recepci d'un Monarca elements de continutat i canvi als actes de protocol. Jornades d'Estudis Historics Locals (XVIII, Palma, 1999) 'Al Tombant de l'Edat Mitjana,Institut d'Estudis Balearics, Palma, 2000, pp. 427-435. ISBN 84-87026-97-4;

 Obres Electrniques - Editor .
 Medievalismo.org - Portal de Historia Medieval;
 Simposi Internacional de Joves Medievalistes;
 Associaci Espanyola d'Arqueologia Medieval;
 Societat Espanyola d'Estudis Medievals;

Enllaos externs.
Jorge Maz Chacn a Dialnet.
Entrevista al Diari de Balears.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378315" title="Pseudocoris aurantiofasciatus" nonfiltered="1130" processed="1122" dbindex="146140">

Pseudocoris aurantiofasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del sud del Jap fins a Indonsia i les Tuamotu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Haper Collins Publishers, 400 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378317" title="Micromurexia habbema" nonfiltered="1131" processed="1123" dbindex="146141">

Micromurexia habbema s una espcie de marsupial de la famlia dels dasirid. s originari d'Indonsia i Papua Nova Guinea. El seu hbitat natural sn zones rocoses.

s l'nica espcie del gnere Micromurexia.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378318" title="Pseudocoris bleekeri" nonfiltered="1132" processed="1124" dbindex="146142">

Pseudocoris bleekeri  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Illes Ryukyu fins a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378320" title="Pseudocoris heteroptera" nonfiltered="1133" processed="1125" dbindex="146143">

 Pseudocoris heteroptera s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndic i al Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kailola, P.J., 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin No. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378322" title="Pseudocoris ocellata" nonfiltered="1134" processed="1126" dbindex="146144">

Pseudocoris ocellata  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378325" title="Ratol marsupial pigallat" nonfiltered="1135" processed="1127" dbindex="146146">

El ratol marsupial pigallat (Parantechinus apicalis) s un marsupial de l'ordre dels dasiuromorfs originari del sud-oest d'Austrlia. Mesura uns 10-16 cm de llarg, amb una cua de 7,5-12 cm; i pesa 40-125 g. T una forta mandbula i grans dents incisives per a matar preses, com ara petits vertebrats com per exemple ratolins, ocells i sargantanes, aix com insectes i altres vertebrats. Aquesta espcie cria entre mar i abril. Es tracta d'una espcie solitria i principalment nocturna.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378329" title="Pseudocoris yamashiroi" nonfiltered="1136" processed="1128" dbindex="146147">

Pseudocoris yamashiroi  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Micronsia fins a Samoa. Tamb a les Maldives, Maurici, frica Oriental i l'Illa Christmas.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378332" title="Antnio Bieito Fandio" nonfiltered="1137" processed="1129" dbindex="146148">
Antnio Bieito Fandio Martnez (Albixoi, 1770-Valladolid, 1831) fou un periodista liberal.

Estant pres a Compostella, l'any 1812 va compondre el sainet A casamenterira, publicat a Orense l'any 1849.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378333" title="Pseudodax moluccanus" nonfiltered="1138" processed="1130" dbindex="146149">

Pseudodax moluccanus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica, les Illes de la Societat, les Illes Marqueses, les Tuamotu i el sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Westneat, M.W., 2001. Labridae. Wrasses, hogfishes, razorfishes, corises, tuskfishes. p. 3381-3467. In K.E. Carpenter and V. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles. FAO, Roma.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378335" title="Eucinodont" nonfiltered="1139" processed="1131" dbindex="146150">

Els eucinodonts (Eucynodontia, "autntiques dents de gos") sn un grup d'animals que inclou tant els mamfers com terpsids no mamiferoides ("rptils mamiferoides"). Contenia tant espcies carnvores com herbvores. Aparegueren al Trisic inferior (o potser el Permi superior) i encara estan vius avui en dia. Tanmateix, el terme "eucinodont" se sol utilitzar informalment per a referir-se nicament als eucinodonts prehistrics no mamfers.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378339" title="Pteragogus aurigarius" nonfiltered="1140" processed="1132" dbindex="146151">

Pteragogus aurigarius  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins a Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378340" title="Vigozoo" nonfiltered="1141" processed="1133" dbindex="146152">
Vigozoo s el nom oficial del parc zoolgic de Vigo. Ostenta la categoria jurdica d'organisme autnom municipal. 

El zoo de Vigo s l'nic zoolgic de tota Galcia. Es troba a la muntanya d'A Madroa, a uns 10 km. del centro de la ciudad, i t una extensi superficial de 55.676 m. Inicialment va ser constitut com a fundaci pblica en 1970, creat a iniciativa de Rafael Portanet durant el seu mandat com a alcalde de Vigo, i construt pel seu successor en el crrec, Antonio Ramilo Fernndez-Areal. 

 Enllaos externs . 
 Pgina oficial del Parc Zoolgic de Vigo ;




 
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378341" title="Pteragogus cryptus" nonfiltered="1142" processed="1134" dbindex="146153">

 Pteragogus cryptus s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig i des d'Indonsia fins a Samoa, Filipines, Micronsia i la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378342" title="Tnel de la risa" nonfiltered="1143" processed="1135" dbindex="146154">


El tnel de la risa (en castell, tnel del riure) s la denominaci que se li dona popularment a la connexi ferroviria de Madrid que, amb orientaci sud-nord, uneix les estacions de Atocha (capalera sud) i Chamartn (capalera nord), les ms importants de la ciutat en quant a nombre de viatgers. Aquesta connexi conta actualment de dos tnels en servei amb dus vies cada un i un tercer en projecte.

Descripci.
Rep el nom de tnel de la risa (riure en catal) per la similitud que presentava amb una atracci de fira, molt popular a l'poca de la construcci, anomenada tub de la risa. La premsa de l'poca contrria al govern se'n reia de la nova construcci i la va batejar amb aquest nom.

Histria.
El tnel de 7 quilmetres projectat durant l'etapa d'Indalecio Prieto al front del Ministeri de Foment (1933) al temps que es dissenyava l'estaci de Chamartn com alternativa a l'estaci del nord, encara que amb l'arribada de la Guerra Civil espanyola no fou inaugurat fins el 1967.

Segon tnel o tnel oest.

tnel oest, est i UIC(*)Chamartn est pendent de ser soterrat(**)Nova estaci passant AV que complementar la terminal AV
|}
Per resoldre el problema de la capacitat limitada del tnel, aix com la massificaci de la lnia 1 del metro de Madrid, el 2004 es comenaren les obres per a construir un segon tnel de 7'5 quilmetres, situat a l'oest de l'anterior. Aquest nou tnel fou inaugurat el 9 de juliol de 2008

El projecte de tnel contempla tres estacions intermitges: Sol (en ple centre de Madrid), Alonso Martnez i Nuevos Ministerios, de les quals noms la ltima dna servei actualment. La nova estaci de Sol no s'obrir fins el 2009 i l'altra encara est en fase de projecte.

Tnel d'alta velocidad.
Hi ha un tercer tnel ferroviari entre Atocha i Chamartn pendent de construcci que ser exclusiu per l'alta velocitat i en ample estndard. Estar situat ms a l'est que el primer tnel de la risa i permetr connectar les dos grans estacions amb les lnies d'alta velocitat a Castella i Lle, Asturies, Cantbria, Galcia i Pas Basc (costat de Chamartn) i Castella-la Manxa, Catalunya, Valncia, Mrcia, Extremadura, la Rioja, Arag i Andalusia (costat Atocha).

Circulacions.
En l'actualitat ambds tnels sn recorreguts exclusivament per trens de viatgers, per una part de rodalies o regionals cadenciats que efectuen parada a totes les estacions, amb intervals de pas entre trens similars als d'una lnia de metro, i per altra trens de mitjana distncia i de llarg recorregut amb orgen a Chamartn i destinacions meridionals nord-sur i sur-nord.

Rodalies.
 Tnel est;
  Chamartn <> Atocha - Alcal de Henares - Guadalajara;
  Alcal de Henares - Atocha <> Chamartn - Las Rozas - Prncipe Po - Atocha <> Chamartn;
  Atocha <> Chamartn - Villalba - El Escorial (- Santa M de la Alameda) / Cercedilla;
  Villalba - Prncipe Po - Atocha <> Chamartn - Pitis;
 Tnel oest;
  Chamartn <> Atocha - Aranjuez;
  Parla - Atocha <> Chamartn - Alcobendas-S.S. Reyes / Colmenar Viejo;

Mitja distncia.
A excepci dels regionals cadenciats, que sempre circulen pel tnel est i efectuen parada a Recoletos i Nuevos Ministerios, els altres poden circular alternativament per un tnel o un altre segons les necessitats de regulaci.

 MD-R1 Atocha <> vila (regional cadenciat);
 MD-R1 Atocha <> Segovia (regional cadenciat);
 MD-R6 Chamartn <> Jan;
 MD-R7 Chamartn <> Albacete;

Llarga distncia.
Circulen alternativament pel tnel est o oest segons les necessitats de regulaci.

 ALTARIA Madrid <> Alacant;
 ALTARIA Madrid <> Mrcia - Cartagena;
 ALVIA Gijn <> Alacant;
 ALVIA Santander <> Alacant;
 TALGO Madrid <> Almeria;
 TALGO Galcia <> Alacant;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378344" title="Myoictis" nonfiltered="1144" processed="1136" dbindex="146155">

Myoictis s un gnere de marsupials dasiuromorfs originaris de Nova Guinea. Cont quatre espcies, dues de les quals manquen de nom com:

 Myoictis leucura;
 Ratol marsupial triratllat, Myoictis melas;
 Ratol marsupial de Wallace, Myoictis wallacii;
 Myoictis wavicus;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378346" title="Pteragogus enneacanthus" nonfiltered="1145" processed="1137" dbindex="146156">

 Pteragogus enneacanthus s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Indonsia fins al Mar del Corall, Guam, el sud-est d'Austrlia i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kuiter, R.H., 1993. Coastal fishes of south-eastern Australia. Crawford House Press Pty Ltd. Austrlia. 437 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378348" title="Pteragogus flagellifer" nonfiltered="1146" processed="1138" dbindex="146157">

Pteragogus flagellifer  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica, Papua Nova Guinea, sud del Jap i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Labridae. p. 683-706. In M.M. Smith and P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378349" title="Ratol marsupial triratllat" nonfiltered="1147" processed="1139" dbindex="146158">

El ratol marsupial triratllat (Myoictis melas) s una espcie de marsupial dasiuromorf. Aquest marsupial carnvor viu a Indonsia i Papua Nova Guinea.

Referncies.
 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378351" title="Pteragogus guttatus" nonfiltered="1148" processed="1140" dbindex="146159">

 Pteragogus guttatus s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia, Filipines, Illes Salom, Nova Guinea i Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Second Ed. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378352" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="1149" processed="1141" dbindex="146160">


Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es disputaren 16 proves de lluita, totes elles en categoria masculina. Es realitzaren vuit proves en lluita lliure entre els dies 29 i 31 de juliol, i vuit proves ms en lluita grecoromana entre els dies 3 i 6 d'agost de 1948 a l'Earls Court Exhibition Centre i el Harringay Arena.

Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Lluita 1948;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378354" title="Muhtdjida" nonfiltered="1150" processed="1142" dbindex="146161">
Els Muhtdjides (dinastia Muhtdjida, en persa Al-e Mohtaj) fou una dinastia d'origen irani que va governar el principat de  aghaniyan a la riba dreta del curs superior de l'Oxus a la vall del riu Surkhan (esmentat tamb com a  aghan Rud o riu  aghan). Foren vassalls dels samnides i desprs dels gaznvides.

Al segle VIII el  aghaniyan apareix governat per un magnat d'origen irani (com el ve regne de Sogdiana) que portava el ttol de  a  n- od . D'aquestos governants no se sap gaireb res. El primer governant conegut, Muhtadj, porta un nom rab i s'ha suposat que fou un cap militar rab que es va iranitzar rpidament i va adquirir el poder local (com va passar amb els banijrides o abudawdides de Tukharistan i Khutal), mentre una segona teoria suposa que seria un descendent dels  a  n- od  que hauria agafat el nom en honor d'algun cap rab. Al nivell actual de coneixements no es pot donar per bona cap de les dues i noms per raons cronolgiques la primera sembla ms probable. Entre el segle VIII i el segle X diversos membres de la famlia foren enterrats a la ciutat a la ciutat de  aghaniyan.

El primer membre testimoniat histricament fou Abu Bakr Muhammad ibn Muzaffar ibn Muhtadj que fou governador de Fergana i va restar fidel a Nasr II ben Ahmad (914-943) quan aquest va perdre temporalment el seu tron a Bukhar (929-930); desprs fou nomenat governador de Balkh i Tukharistan i el 933 governador de Khurasan; va lluitar tamb al nord de Prsia contra diversos caps militars daylamites; el 939 es va posar malalt i va ser substitut pel seu fill Abu Ali Ahmad ibn Muhammad; va morir el 941.

Abu Ali Ahmad fou la figura ms destacada de la dinastia. La seva acci es va desenvolupar principalment a Khurasan on fou tres vegades governador. El 951 va deixar el govern del principat i de Tirmidh, al seu fill Abu Mansur Nasr; aquest va morir en accident el 952 i el devia succeir un germ seu o ms probablement un net d'Abu Ali, de nom Fakhr al-Dawla Abu l-Muzaffar (potser Ahmad ibn Muhammad ibn Abi Ali Ahmad) que a la segona meitat del segle X apareix com a governant al territori. Abu Ali Ahmad va morir rebel al emir samnida el 955.

A la part final del segle X, els samnides, a ms de les revoltes dels amirs turcs, es van enfrontar als karakhnides; en aquest moment Fakhr al-Dawla Abu l-Muzaffar apareix aliat al amir Faik Kassa contra els simdjrides i lluitant contra un membre de la seva famlia, Abu l-Hasan Tahir ibn Fadl ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn Muhtadj que s'havia apoderat de la major part del  aghaniyan, per fou finalment derrotat per Fakhr al-Dawla Abu l-Muzaffar i Faik Kassa, i va morir a Balkh el 990/991.

La caiguda dels samnides entre el 999 i el 1005 va deixar el  aghaniyan (i els altres principats de l'Oxus) sota la influncia dels gaznvides. El 1024 el sult Mahmud de Gazni va creuar l'Oxus a Tirmidh per trobar-se amb el seu aliat el karakhnida Yusuf Kadir, khan de Kashgar i Khotan, i amb altres vassalls entre els quals un amir de  aghaniyan el nom del qual no s esmentat a les fonts. Sota Masud ben Mahmud apareix com amir de  aghaniyan Abu l-Kasim, gendre de Masud i probablement descendent (fill o ms possiblement net) d'Abu l-Muzaffar. El 1035 Abu l-Kasim va haver de fugir del territori per la invasi dels fills del karakhnida Ali ibn Harun (Hasan Bughra Kan) i ja els muhtdjides no tornen a ser esmentats. Sembla que Abu l-Kasim hi va poder tornar per el 1039 el territori fou ocupat pel karakhnida Boritigin Ibrahim ibn Nasr, rival dels anteriors pel domini de Transoxiana. El 1041 va passar als seljcides als que fou formalment cedit pels gaznvides en el tractat del 1059 o 1060 entre el sult de Gazni i aghri Beg Dawud; el 1063, a la mort de Toghrul Beg, el territori es va revoltar sota un amir anomenat Musa, potser un muhtdjida, i el 1064 Alp Arslan ibn  aghri Beg Dawud el va haver de reconquerir; Musa fou capturat i va oferir un alt preu pel seu rescat per Alp Arslan va refusar i el va fer executar; la ciutat de  aghaniyan fou probablement devastada segons sembla acreditar la evidencia arqueolgica trobada al lloc de Budrach.

 Llista de sobirans .

Muhtadj vers > 850;
Muzaffar ibn Muhtadj vers < 900;
Abu Bakr Muhammad ibn Muzaffar vers > 900-941;
Abu Ali Ahmad ibn Muhammad 941-955 (govern personal 947-951);
Abu l-Muzaffar Abd Allah, regent 941-947;
Abu Mansur Nasr, regent 951-952;
Fakhr al-Dawla Abu l-Muzaffar (potser Ahmad ibn Muhammad ibn Abi Ali Ahmad) 952-vers 985 (regent fins 955);
Abu l-Hasan Tahir ibn Fadl ibn Muhammad ibn Muzaffar ibn Muhtadj vers 985-991;
Fakhr al-Dawla Abu l-Muzaffar (potser Ahmad ibn Muhammad ibn Abi Ali Ahmad) vers 991->1000 (segona vegada);
Ibn Abu l-Muzaffar ?  vers > 1000-1025;
Abu l-Kasim vers 1025-1035 i 1036-1039;

 Bibliografia .

C. E. Bosworth,  The rulers of Chagh niy n in early Islamic times,  Iran 19, 1981;
C. E. Bosworth, The Rulers of Chagh niy n, llista i taula genealgica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378355" title="Pteragogus pelycus" nonfiltered="1151" processed="1143" dbindex="146162">

 Pteragogus pelycus s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'ndic (fins a Durban, Sud-frica) i al Mediterrani oriental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Labridae. p. 683-706. In M.M. Smith and P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378357" title="Pteragogus taeniops" nonfiltered="1152" processed="1144" dbindex="146163">

 Pteragogus taeniops s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Zanzbar (Tanznia) fins a Moambic i Sud-frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1986. Labridae. p. 683-706. In M.M. Smith and P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378359" title="Stethojulis albovittata" nonfiltered="1153" processed="1145" dbindex="146164">

Stethojulis albovittata  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica), les Maldives i Chagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 2000. Revision of the Indo-Pacific labrid fishes of the genus Stethojulis, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (31):42 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378361" title="El Monastil" nonfiltered="1154" processed="1146" dbindex="146165">

El poblat iber-rom del Monastil es trobava situat al nord d'Elda, a la comarca del Vinalop Mitj, en la serra coneguda coneguda com El Monastil, ocupant la cresta i vessant sud de la mateixa.

El seu origen es remunta al segle V aC, i es va constituir com una de les poblacions contestanes del llevant espanyol. Amb anterioritat, en la Edat del Bronze, ja havien existit assentaments humans en la mateixa zona.

Les caracterstiques geogrfiques li situaven a l'abric dels climes rigorosos, prxim al riu Vinalop i en una zona, llavors, de bosc mediterrani i recursos hdrics suficients, abundant en caa menor. La serra t un defensa fcil pel seu cara nord, al ser escarpada.

La disposici dels habitatges ocupava el vessant sud i la cresta, protegides per una muralla cap al nord, amb unes dimensions entre 7 i 28 metres quadrats cadascuna, alineades i que hagueren de tenir una poblaci estable d'entre 150 i 200 individus, que es van anar incrementant conforme es va estendre a la plana que s'aproxima a la ribera del riu.

La economia era de base agrcola, amb el cultiu de forment, ordi, vinya i hortalisses i l'explotaci dels recursos forestals i la caa. La zona va mantenir una alta producci, els excedents de la qual van servir per al comer. Al contrari que en altres zones contestanes, l'activitat metallrgica va ser quasi inexistent; per contra, la txtil sempre va ser abundant, igual que la cermica, amb la singularitat d'una producci molt elevada de tipus simblic i amb caracterstiques prpies no trobades en altres llocs que van dur a la arqueloga Solveig Nordstrn a determinar l'existncia dEl Mestre del Monastil, un terrisser que va introduir un estil propi al incloure en les cermiques dibuixos de peces de caa menor.

El comer va ser abundant amb la resta de poblacions iberes, per tamb s'han trobat restes que expliquen un important intercanvi amb poblacions del mediterrani com gregues, fencies, cartagineses i romanes.

En el perode de romanitzaci, el poblat va quedar dins de la zona de Cartago Nova, constant la ciutat ibero-romana amb el nom d'Elo. Les fcils comunicacions a travs de la Via Augusta i des del Vinalop amb Illici (l'actual Elx) i el corresponent accs a Lucentum (actual Alacant) i a la rica zona del Tossal de Manises, van facilitar la permanncia del poblat en l'interior de l'actual provncia d'Alacant. Es coneix la seua esplendor en el segle I dC, amb distintes viles romanes en la seua zona d'influncia i altres assentaments menors en la vall d'Elda. L'activitat econmica es va enfortir en dos terrenys: la producci cermica, amb intercanvis datats en l'actual Itlia, Frana i nord de frica, i el espart, que va permetre un ampli desenvolupament de la cistelleria.

A la fi del segle I dC les crisis de l'Imperi rom van afectar a la zona, amb el replegue per una banda de la poblaci de nou a la zona muntanyenca. Parallelament, les villae romanes de la vall s'expandeixen acollint a diferents famlies. L'activitat comercial va decaure en benefici de cert nivell d'autarquia.

La poblaci va patir, a partir d'aquest moment, successius perodes d'expansi i contracci, segons la situaci poltica. A poc a poc la vall d'Elda es va anar ocupant, es va estendre la roturaci de la terra i van proliferar les villae. El poblat d'Elo va romandre, per no sempre va ser centre des del qual irradiara l'activitat del conjunt de la zona.

 Referncies .
Delgado Garca, Mara Luisa. Representacin de animales en la cermica de El Monastil. Revista Alborada, nm. 31. Elda, 1985.
Poveda Navarro, Antonio M. El poblado bero-romano de El Monastil. Ajuntament d'Elda. Universitat d'Alacant. Elda, 1988.
 Samper Alcazar, Joaqun. Elda a travs de la historia. Comunidad humana y territorio. Ajuntament d'Elda. Universitat d'Alacant. Elda, 1995. ISBN 84-87962-04-01;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378362" title="Phascolosorex" nonfiltered="1155" processed="1147" dbindex="146166">

Phascolosorex s un gnere de mamfers dasiuromorfs. Existeixen dues espcies d'aquests marsupials:

 Ratol marsupial de ventre vermell, Phascolosorex doriae (Indonsia);
 Ratol marsupial de franges estretes, Phascolosorex dorsalis (Indonsia i Papua Nova Guinea);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378364" title="Stethojulis balteata" nonfiltered="1156" processed="1148" dbindex="146167">

Stethojulis balteata  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378371" title="Abu Ali Ahmad ibn Muhammad" nonfiltered="1157" processed="1149" dbindex="146168">
Abu Ali Ahmad ibn Muhammad fou emir de la dinastia muhtdjida de aghaniyan i governador tres vegades del Khurasan per compte de l'emir samnida.

Era fill de l'emir de  aghaniyan Abu Bakr Muhammad ibn Muzaffar ibn Muhtadj que havia estat nomenat governador de Khurasan el 933 i es va posar malalt el 939 sent substituir en el crrec pel seu fill. El pare va morir dos anys desprs i Abu Ali Ahmad el va succeir llavors tamb com a emir de  aghaniyan (941) on probablement va tenir com a delegat al seu fill Abu l-Muzaffar Abd Allah (941-947).

Com a governador de Khurasan (des del 939)  va intentar dominar el nord de Prsia sotmetent a vassallatge als caps locals daylamites i kurds. Abu Ali va marxar (940) contra el general i senyor daylamita Makan ben Kaki amb un exrcit, i va entrar a la ciutat de Gurgan, d'eon Makan va fugir cap a Rayy, possessi del seu aliat Wushmgir; el general samnida els va atacar a la zona, a un llogaret anomenat Ishakabad, en direcci a Damghan, on els dos aliats foren derrotats el 25 de desembre del 940 i Makan va morir en combat sent el seu cap fou enviat al emir samnida a Bukhar i reenviada desprs al califa de Bagdad.  L'autoritat samnida es va estendre a Rayy i fins a Hamadan i Dinawar a l'oest. 

Quan Abu Ali Ahmad va abandonar el govern vers 942 el buwyhida Rukn al-Dawla es va apoderar de Rayy (vers 943). El 945 fou enviat altre cop com a governador de Khurasan per fou cessat per Nuh I ben Nasr (943-954) al cap de poc (vers 947) desprs de rebre queixes pel seu govern autoritari, i va nomenar al seu lloc al general turc Ibrahim ibn Simdjur, que va suposar l'ascens dels comandants turcs dins l'estat.

Llavors Abu Ali es va revoltar i va posar al tron (947) al prncep samnida Ibrahim ben Nasr, oncle de Nuh que estava exiliat a Iraq, al que va proclamar a Bukhar, mentre Nuh I ben Nasr fugia a Samarcanda; per Ibrahim no es va poder sostenir i Nuh va recuperar Bukhar on va fer cegar a Ibrahim i altres dos pretendents, per no va poder derrotar a Abu Ali que havia organitzat una coalici dels prnceps vassalls de la zona de l'Oxus (a ms del seu principat de  aghaniyan, els de Khuttal i de Rasht) i dels muntanyesos kumidji,  i va haver de negociar la pau (948); aix tot i la seva rebelli, Abu Ali va conservar el seu principat; el seu fill Abu l-Muzaffar Abd Allah fou enviat com hostatge a Bukhar.

A la mort del governador militar de Khurasan Mansur ibn Karatigin al-Isfidjabi el 951/952 Abu Ali va recuperar el govern de la regi i va deixar el govern del principat i de Tirmidh, al seu fill Abu Mansur Nasr; aquest va morir en accident el 951/952 i el devia succeir un germ seu o ms probablement un net d'Abu Ali, de nom Fakhr al-Dawla Abu l-Muzaffar (potser Ahmad ibn Muhammad ibn Abi Ali Ahmad) que a la segona meitat del segle X apareix com a governant al territori. 

Al Khurasan Abu Ali va fer la guerra amb xit contra el buwyhida Rukn al-Dawla per desprs d'assetjar Rayy no va aconseguir ocupar-la i va haver de signar un tractat amb el buwyhida (953), acord que no va satisfer a l'emir Nuh I que el va destituir del seu govern, si be la deposici no es va implementar fins la pujada al tron de Abd al-Malik I ben Nuh (954-961). El califa al-Muti (946-974) li va donar la investidura com a governador abbssida de Khurasan, per no es va poder sostenir ni va poder tornar al  aghaniyan i es va haver de refugiar al Djabal amb els buwyhides, i va morir a Rayy a causa d'una epidmia junt amb un dels seus fills (955).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378373" title="Stethojulis bandanensis" nonfiltered="1158" processed="1150" dbindex="146169">

Stethojulis bandanensis  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'est de l'ndic fins a l'oest d'Austrlia (incloent-hi l'Illa Christmas i el Mar d'Andaman), des del Jap fins a Nova Galles del Sud (Austrlia) i al Pacfic oriental (incloent-hi Clipperton i les Illes Galpagos).

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1851. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van de Banda-eilanden. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 2: 225-261. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378374" title="Stethojulis interrupta" nonfiltered="1159" processed="1151" dbindex="146170">

Stethojulis interrupta  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Filipines. Absent a Micronsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378375" title="Stethojulis maculata" nonfiltered="1160" processed="1152" dbindex="146171">

Stethojulis maculata  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 2000. Revision of the Indo-Pacific labrid fishes of the genus Stethojulis, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (31):42 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378376" title="Stethojulis marquesensis" nonfiltered="1161" processed="1153" dbindex="146172">

Stethojulis marquesensis  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Fidji fins a l'Illa Norfolk. Tamb a les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 2000. Revision of the Indo-Pacific labrid fishes of the genus Stethojulis, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (31):42 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378377" title="Stethojulis notialis" nonfiltered="1162" processed="1154" dbindex="146173">

 Stethojulis notialis s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Calednia, Fidji i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 2000. Revision of the Indo-Pacific labrid fishes of the genus Stethojulis, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (31):42 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378378" title="Herbari" nonfiltered="1163" processed="1155" dbindex="146174">
 Un herbari en botnica s una collecci de especimens de plantes preservades. Aquests especimens poden ser la planta sencera o parts de les plantes. Normalment sn plantes assecades muntades en un full per de vegades poden ser submergide en alcohol o un altra substncia preservadora. El mateix terme s'utilitza en micologia per a descriure una equivalent collecci de fongs preservats.

La paraula herbari tamb es pot referir a l'edifici on les espcies sn emmagatzemades o a l'intituci cientfica que no nomes emmagatzema sin que les estudia. Els especimens d'un herbari s'utilitzen com a material de referncia per descriure plantes (txons) i alguns especimens poden ser tipus botnics de les plantes.

 Enllaos externs .

 Index Herbariorum;
 Linnean Herbarium;
 Lamarck's Herbarium ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378379" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - llanament de disc homes" nonfiltered="1164" processed="1156" dbindex="146175">


El llanament de disc mascul va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 3 de setembre de 1904 i en ella hi van prendre part 6 atletes, de dues nacions diferents.

Sheridan i Rose van empatar en la primera posici, amb un millor llanament de 39,28 metres, que suposava un nou rcord olmpic. Per determinar la primera posici es va fer un llanament de desempat.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



(*) no oficial

Ralph Rose fou el primer en establir un nou rcord olmpic amb 39,28 metres. Aquesta mateixa marca fou igualada poc desprs per Martin Sheridan.

Resultats.

OR: Rcord olmpic
Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378380" title="Historiologia" nonfiltered="1165" processed="1157" dbindex="146176">
La historiologia o teoria de la histria s una disciplina sobre la prpia descripci dels fets histrics i el tipus d'anlisi cientfics generals necessaris per explicar els fets.

S'ha de tenir molt present que una teoria de la histria, o historiologa, no tracta d'explicar per qu van succeir certs Esdeveniments histrics concrets de carcter episdic o anecdtic, ni tracta de fer prediccions a mig termini sobre els esdeveniments futurs concrets, sin que t l'objectiu molt ms modest d'estudiar quin s el mtode del procs d'investigaci de la cincia histrica i d'identificar simplement patrons regulars i causes generals dels processos histrics, especialment a llarg termini.
	
El mtode histric, que intenta ser el mtode cientfic per a la Histria, comprn les tcniques i les directrius per les quals els historiadors utilitzen fonts primries i altres proves a la investigaci i desprs ho traslladen a l'escriure de la histria. La qesti de la naturalesa del fet, dona la possibilitat que l'estudi sobre el bon mtode histric es plantegi ms en la filosofia de la histria, com una qesti de l'epistemologia.

 Histria, historiologa i historiografia .
En l'estudi dels fets i fenmens histrics s convenient distingir clarament entre:

 Lahistoriografia  s el conjunt de tcniques mtodes proposats per descriure els fets esdevinguts i registrats. La correcta praxi de la historiografia requereix l's correcte del mtode histric.
 Lahistoriologia  que s el conjunt d'explicacions, mtodes i teories sobre com, per qu i en quina mesura es donen cert tipus de fets histrics generals, processos i tendncies sociopoltiques en determinats llocs i no en altres.
 Lahistria  en si mateixa o conjunt de fets realment esdevinguts, d'abast suficientment geogrfic i social prou amplis com per servir de base a la comprensi dels fets posteriors.

 Historiologia i teories historiolgicas .
Tant el materialisme cultural de Marvin Harris com el materialisme histric de Karl Marx sn ms de teories dels sistemes socials existents, autntiques teories sobre els processos generals que condicionen els esdeveniments histrics.

D'acord amb les propostes materialistes, desprs de la majoria de canvis socials d'importncia existeixen causes materials, prctiques o econmiques. Dins de les causes materials podem distingir per exemple:

 'Causes tecnolgiques. A vegades el desenvolupament d'una nova tecnologia comporta canvis al mode de producci que fan que el treball reorganitzar de forma lleugerament diferent, desencadenant aix una cadena causal d'esdeveniments que comporta canvis socials. Per exemple la importncia del sector terciari i els serveis basats en la informaci i al coneixement, va eliminar l'avantatge comparatiu d'una major fora fsica en el treball i afavorir la incorporaci massiva de la dona al treball assalariat.
 'Causes climtiques. Altres vegades els canvis climtics han afectat la producci en el sector primari o agropecuari, provocant alteracions de preus, canvis en la producci, fenmens de redistribuci de la riquesa, que sn susceptibles de desencadenar cadenes causals que afavoreixin o desfavorezcan cert tipus d'activitats econmiques . Aix l'augment de temperatures a Europa a partir del segle VIII milloraria les condicions de navegaci a l'Atlntic nord, disminuir el temps de maduraci de les collites al nord d'Europa, factors que van influir positivament en l'augment de poblaci d'Escandinvia i l'expansi vkings Cap al sud d'Europa i Amrica.
 'Esgotament ecolgic. El deteriorament de la productivitat del sl i l'esgotament ecolgic ha estat citat amb freqncia com a factor influent des de l'antiguitat. Aix es cita que el sistema d'irrigaci usat en Mesopotmia salinitzats la terra en excs, provocant a la caiguda de la productivitat de la terra per al blat i l'ordi, se cita el col  lapse ms o menys abrupte de la Illa de Pasqua per culpa de la desforestaci i es pressuposa que l'erosi excessiva del terreny va poder haver provocat escaseces d'aliment entre els Cultura maia, que amb els consegents conflictes socials van poder provocar el col  lapse de la Perode clssic mesoameric.

	
 Historiografia i mtode histric .
La historiografia s el conjunt de tcniques mtodes proposats per descriure els fets esdevinguts i registrats. La correcta praxi de la historiografia requereix l's correcte del mtode histric, que a grans trets comprn el seguiment de tres procediments:

Heurstica , o recerca de les fonts. Consisteix en propparenta tota la informaci disponible. Han de recopilar documents, informes, articles periodstics, fotografies, llegir el que s'hagi escrit sobre el tema ... En aquesta etapa afloren les primeres dificultats en forma de contradiccions en les fonts, que poden classificar com primries o secundries segons la seva proximitat als fets. Aix fa necessria la segona fase per tal d'arribar a la veritat prescindint de tot judici subjectiu.
Crtica , on s'avalua la validesa o no de les versions contradictries. s la fase ms complexa.
Sntesi , en qu s'encasta les dades i les informacions per a que quadrin en el marc general en qu se situa el investigat, connectant les informacions verificats amb les causes i amb les conseqncies de les mateixes .

 Fonts histriques .
Una font histrica s tot objecte, document o evidncia material que cont o comporta informaci til per a l'anlisi histric. Les fonts histriques es classifiquen d'acord al seu orgien en 'fonts primries o directes i fonts secundries o indirectes. La fonts directes es caracteritzen perqu en la seva creaci o aparcin no hi ha intervenci o participaci dels historiadors, alguns exemples d'aquest tipus de fonts sn els fssil s, les restes arqueolgiques, les crniques. Les fonts indirectes sn reelaboracions procedents de diverses fonts primries per exemple els llibres d'histria o els testimonis dels historiadors sn fonts d'aquest segon tipus.

Igualment les fonts poden ser classificades a partir del suport material o format que cont la informaci histricament rellevant:
 Fonts documentals:
 Fonts escrites narratives, sn per exemple les cartes, discursos, documents primaris conservats o citats secundriament en alguna altra font histrica.
 Fonts audiovisuals, sn una font documental per al perode ms recent de la histria formada per pel  lcules, fotografies i altre tipus d'informaci obtinguda a partir d'imatges.
 Fonts estadstiques, formades per grfics, censos, documents actuarials;
 Les evidncies materials sn generalment objectes creats inicialment amb un propsit diferent del d'aportar informaci histricament rellevant, per la seva existncia permet fer inferncies sobre els fets histrics, entre aquest tipus de fonts tenim les restes arqueolgiques, els fssils, les construccions antigues, etc.
 Les fonts iconogrfiques, entre les que es trobarien els plnols, mapes, pintures, cartells, etc ... aquestes fonts poden considerar sovint com a fonts documentals.
 Fonts orals, estan formats per relats tradicionals i altres tipus d'informaci transmesa oralment.


Cincia histrica.
Histria = com a Cincia Histrica (compren dos mbits) 

 el procs d'investigaci (historiologia);
 l'obra realitzada i aportada a la Histria (historiografia);

El conjunt del procs d'investigaci i l'obra histrica sn la Teoria i histria de la historiografia
La cinncia histrica, en el seu procs d'investigaci t 2 plantejaments
 La problemtica epistemolgica ;
 la globalitat dels fets histrics = dona lloc a la complexitat i integraci temtica;
 la temporalitat dels fets histrics = dona lloc a l'estudi dels processos histrics;

 Vegeu tamb .
 Histria, Historiografia;
 Disciplines auxiliars de la Histria;
 Materialisme;
 Psicohistoria;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378381" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="1166" processed="1158" dbindex="146177">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es disputaren 11 proves de nataci, sis en categoria masculina i cinc en categoria femenina. La competici es desenvolup a l'Empire Pool del Wembley Arena entre els dies 30 de juliol i 7 d'agost de 1948.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci 1948;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378383" title="Stethojulis strigiventer" nonfiltered="1167" processed="1159" dbindex="146178">

Stethojulis strigiventer  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a Algoa Bay (Sud-frica), les Illes Marshall i les Tuamotu. Tamb des de Honshu (Jap) fins a Nova Galles del Sud (Austrlia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 2000. Revision of the Indo-Pacific labrid fishes of the genus Stethojulis, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (31):42 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378385" title="Ala ibn Hasan ibn Ali" nonfiltered="1168" processed="1160" dbindex="146179">
Abu l-Kasim Ala ibn Hasan ibn Ali (mort 997) fou visir dels buwyhides Sharaf al-Dawla i Shamsam al-Dawla.

A la mort d' Adud al-Dawla (983) els seus tres fills Sharaf al-Dawla, Shamsam al-Dawla i Baha al-Dawla es van acabar enfrontant en una guerra civil successria. Sharaf al-Dawla havia rebut el govern del Kirman del seu pare i a la mort d'aquest es va apoderar de Shiraz, mentre Shamsam al-Dawla era proclamat a Bagdad. Sharaf al-Dawla va deposar al visir Harun ibn Nasr, que havia exercit sota el seu pare, i va nomenar al seu lloc a Abu l-Kasim Ala, mentre el germ d'aquest, Abu l-Hasan, era nomenat nazir (superintendent). Sharaf volia dominar Bagdad i encara que el visir li aconsellava restar a Fars, el va acompanyar a Khuzestan; desprs fou enviat a Bssora on va empresonar a Abu Tahir, fill d'Adud al-Dawla, retornant tot seguit a Ahwaz. All Sharaf el va enviar a exercir el govern de Shiraz mentre ell es dirigia a Bagdad on va destituir a Shamsam al-Dawla i el va tancar a un castell prop de Siraf.

A la mort sobtada de Sharaf al-Dawla a Bagdad, el visir va ordenar cegar a Shamsam al-Dawla, per en la confusi aquest va fugir. Llavors fou cridat a Shiraz per Abu l-Kasim Ala, que el va asseure al tron. Amb el suport de la mare de Shamsam, Sayyeda, fou confirmat com a visir. Va fer una poltica de preservaci de la independncia de Fars en contra de la branca buwyhida d'Iraq, mentre el governador de Kirman, Timurtash donava suport a Baha al-Dawla que ara governava a Iraq i reclamava la posici de sult suprem buwyhida. Abu l-Kasim Ala va fer empresonar a Timurtash que fou portat a Shiraz on fou executat. Un complot contra el visir organitzat pel general daylamita Pulad ibn Manadar va fracassar (991/992)

El 992/993 va perdre la confiana de Sayyeda, i va caure a causa d'una srie d'intrigues de cortesans i oficials a Shiraz. Va passar un any a la pres sent alliberat el 993/994 i portat a casa de Sayyeda on fou curat d'una malaltia que patia, i tot seguit reinstallat com a visir. Llavors va anar a Ahwaz en companyia de Shamsam al-Dawla per defensar el Khuzestan que estava sent atacat per Baha al-Dawla. Desprs va anar al Arradjan i va dirigir l administraci del Fars mentre Shamsam seguia la lluita contra Baha, que finalment el va derrotar. Shamsam va retornar a Shiraz i Ala va anar al Khuzestan per intentar la defensa del territori i durant un temps van seguir lluites i negociacions fins que Baha al-Dawla es va retirar cap a Bssora sense aconseguir dominar la provncia.

Va morir el 997 a Askar Mukram. Shamsam al-Dawla no va tardar a ser mort prop d'Isfahan per un prncep buwyhida, fill de Muizz al-Dawla (998).

El judici del conjunt del seu govern no s molt favorable ja que se l'acusa d'haver concedit nombrosos feus (ikta), d'haver fet pagaments innecessaris o exagerats i haver buidat la caixa de l'estat, i de no haver estar encertat en el nomenaments dels alts crrecs.

 Bibliografia .

H. Busse a la Cambridge History of Iran IV;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378386" title="Stethojulis terina" nonfiltered="1169" processed="1161" dbindex="146180">

 Stethojulis terina s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 2000. Revision of the Indo-Pacific labrid fishes of the genus Stethojulis, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (31):42 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378387" title="Stethojulis trilineata" nonfiltered="1170" processed="1162" dbindex="146181">

 Stethojulis trilineata s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Maldives fins a Samoa, Palau, Jap i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 2000. Revision of the Indo-Pacific labrid fishes of the genus Stethojulis, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (31):42 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378388" title="Tautoga onitis" nonfiltered="1171" processed="1163" dbindex="146182">

Tautoga onitis  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 91 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Halifax (Nova Esccia, Canad) fins a Carolina del Sud (Estats Units).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Leim, A.H. i W.B. Scott, 1966. Fishes of the Atlantic coast of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. (155):485 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378389" title="Ala Dagh (Iran)" nonfiltered="1172" processed="1164" dbindex="146183">
Ala Dagh sn unes muntanyes d'Iran al Khurasan, al  nord-est del pas conegudes com K h-e  l  D   o Reta-ye  l  D  

S'estenen del sud-oest al sud-est de Bojnurd durant uns 120 km, amb unes altures mximes entre 2600 i 2700 metres. Junt amb les muntanyes K h-e B n l d i Pot-e K h forma una continuaci de la cadena de les muntanyes Elburz. La zona esta principalment regada pel riu Atrek o Atrak que corre del nord-oest al sud-est. Molt properes hi ha les muntanyes Shah Djahan i Kotal-e So an  (oest-nord-oest cap a est-sud-est, i oest-sud-oest cap a est-nord-est on es troba el B  A a (Bish Aghash) de 3.032 metres. A la zona es produeixen sovint terratrmols. Les muntanyes no tenen riquesa mineral i s'utilitzen per pastura.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378400" title="Tautogolabrus adspersus" nonfiltered="1173" processed="1165" dbindex="146184">

Tautogolabrus adspersus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Terranova i el Golf de Sant Lloren (Canad) fins a als Estats Units.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, U.S.A. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378401" title="Tautogolabrus brandaonis" nonfiltered="1174" processed="1166" dbindex="146185">

Tautogolabrus brandaonis  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378405" title="Yersinia pestis" nonfiltered="1175" processed="1167" dbindex="146186">

Yersinia pestis (antigament Pasteurella pestis) s un bacteri gramnegatiu en forma de bacil de la famlia de les enterobactericies. s un anaerobi facultatiu que pot infectar humans i altres animals i que s especialment infame per haver estat molt probablement la causa de la pesta negra, que durant l'edat mitjana mat uns 75 milions de persones arreu del mn i que hauria causat la mort d'entre el 30% i el 60% de la poblaci d'Europa.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378406" title="Terelabrus rubrovittatus" nonfiltered="1176" processed="1168" dbindex="146187">

 Terelabrus rubrovittatus s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Calednia, Papua Nova Guinea, Indonsia i Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i P. Fourmanoir, 1998. Terelabrus rubrovittatus, a new genus and species of labrid fish from New Caledonia and New Guinea. Bull. Mar. Sci. 62(1):247-252.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378407" title="Adriano Zanaga" nonfiltered="1177" processed="1169" dbindex="146188">

Adriano Zanaga (Pdua, 14 de gener de 1896   ?) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1921 i 1930. Bon rodador, els seus xits esportius ms destacats foren una etapa al Giro d'Itlia de 1924,  dues edicions de la Mil-Tor i el campionat d'Itlia amateur, el 1921. 

 Palmars .
1921;
 Campi d'Itlia de ciclisme en ruta (amateur);
 1r a la Copa de la Victria;
 1r a la Copa del Re;
 1r a les Tres valls varesines;
1922;
 1r a la Mil-Tor ;
 1r a la Copa de la Victria;
1924;
 1r a la Copa d'hivern Pirelli;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1925;
 1r a la Mil-Tor ;
1927;
 1r a la Volta a Turngia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1924. Abandona. Vencedor d'una etapa ;
1929. Abandona;

Enllaos externs.
Fitxa a sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378409" title="Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana" nonfiltered="1178" processed="1170" dbindex="146189">
El Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana o tamb conegut com el DECAT s una obra de Joan Coromines i Vigneaux, amb la collaboraci de Joseph Gulsoy i Max Cahner, publicat per Curial Edicions Catalanes, consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991. Est concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor, Diccionario crtico etimolgico de la lengua castellana (1954-57) i Diccionario crtico etimolgico castellano e hispnico (1980-91), s a dir, crtic, etimolgic, histric i comparatiu. 

Aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, ms que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l'ambient de les paraules. El carcter crtic hi apareix ms encara potser que en el seu primer diccionari castell. Els aspectes histric i dialectolgic hi sorgeixen amb un relleu particular. L'objectiu final n's sempre l'etimologia. Comparat amb el diccionari castell, els aspectes reservats a la llengua parlada moderna hi omplen una mesura fora ms gran, i tamb s'hi ha estat ms geners en les citacions de texts prpiament literaris. s molt ric, encara, en dades toponmiques. Tots dos diccionaris, el catal i el castell, s'ajuden i es remeten sovint l'un a l'altre.

Complementa en molt els reculls lexicals anteriors, sobretot quant a nous significats i dades diverses referents a la vida i ambient de les paraules. Des de jove, Coromines ha mantingut un contacte molt prxim amb gent d arreu del pas que parlaven un llenguatge ric. Les converses amb pagesos, muntanyencs i gent de mar Ii han perms d'aprofundir el coneixement de la riquesa del catal, que ens ha transms.

Un dels trets fonamentals de l'obra s el seu abast d'estudi plurilingstic, s a dir que sovint i trobem ben estudiat tamb el lxic occit, l'aragons i el d'altres llenges romniques i germniques. I com el seu ttol indica s complementari d'altres obres com el Diccionari catal-valenci-balear, perqu complementar i millorar els immensos materials d'aquest diccionari histric i dialectal ha estat un dels objectius de l'obra.

Tot i que amb el temps alguns autors hi han detectat solucions etimolgiques errnies, la majoria per manca de dades, aix com algunes llacunes lxiques, el DECAT s un immens diccionari cientfic d'altssim inters per l'elevat rigor i prestigi de l'autor, amb una voluntat pedaggica i un estil molt personal, sovint, fins i tot, novellesc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378410" title="Wetmorella albofasciata" nonfiltered="1179" processed="1171" dbindex="146190">

Wetmorella albofasciata  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Hawaii, les Illes de la Societat i la Gran Barrera de Corall. Tamb a les Illes Marshall (Micronsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1983. Revision of the Indo-Pacific labrid fish genus Wetmorella. Copeia 1983(4):875-883.  ;
 Schultz, L. P. & N. B. Marshall. 1954. A review of the labrid fish genus Wetmorella with descriptions of new forms from the tropical Indo-Pacific. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 103 (no. 3327): 439-447, Pl. 12.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378412" title="Els verbs conjugats" nonfiltered="1180" processed="1172" dbindex="146191">
Els verbs conjugats popularment conegut com al Xuriguera en honor al seu autor Joan Baptista Xuriguera s un diccionari gramatical de l'Editorial Claret que a partir de 120 conjugacions model ensenya a conjugar ms de 8.800 verbs del catal inclosos en el DIEC, actuant, per tant, com a complement d'aquest.

Aquest llibre ha aconseguit vendre ms d'un mili d'exemplars, cosa que s'explica per ser de butxaca, barat, i haver-se convertit en una eina recorrent de l'estudi del catal tant per als escolars que ja el parlen com per als estrangers que el volen aprendre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378413" title="Wetmorella tanakai" nonfiltered="1181" processed="1173" dbindex="146192">

Wetmorella tanakai  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 3,7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines i Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. & Kuiter, R.H. 2007. Wetmorella tanakai, a new wrasse (Perciformes: Labridae) from Indonesia and the Philippines. aqua International Journal of Ichthyology, 13 (1): 1-6. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378415" title="Xenojulis margaritaceus" nonfiltered="1182" processed="1174" dbindex="146193">

Xenojulis margaritaceus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Filipines, Nova Guinea i Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Macleay, W. 1883. Contribution to a knowledge of the fishes of New Guinea, No. 4. Proc. Linn. Soc. N. S. W. v. 8 (pt 2): 252-280.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i T.A. Adamsom, 1982. A review of the monotypic Indo-Malayan labrid fish genus Xenojulis. Pac. Sci. 36(1):119-126.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378418" title="Xiphocheilus quadrimaculatus" nonfiltered="1183" processed="1175" dbindex="146194">

Xiphocheilus quadrimaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Bleeker, P. 1857. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van het eiland Nias. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 12: 211-228. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Westneat, M.W., 2001. Labridae. Wrasses, hogfishes, razorfishes, corises, tuskfishes. p. 3381-3467. In K.E. Carpenter and V. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles. FAO, Roma.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378419" title="Nivells de parla" nonfiltered="1184" processed="1176" dbindex="146195">


Els nivells de parla, tamb anomenats registres lingstics o varietats diafsiques, es detecten segons la relaci que tenen l'emissor i el receptor. Aix doncs, un nivell de parla s la variaci del llenguatge en funci de la situaci d's o context situacional, i va estretament lligat a la precisi lxica.
Se'n poden distingir principalment tres: el culte, el colloquial i el vulgar.

 Culte.
Es coneixen les normes de la lengua i es respecten. L'utilitzen les persones d'alt grau cultural en ambients cientfics, literaris, professionals, artstics... Les seves caracterstiques sn:
 Posa mfasi per a ressaltar frases i conceptes importants.
 No fa s de frases interjectives que manifesten els seus sentiments.
 Utilitza els temps verbals amb precisi i varietat de formes.
 Construccions sintctiques clares i correctes amb gran quantitat de nexes.
 Gran riquesa lxica amb abundants termes abstractes i tecnicismes.
 Evita l's de falques (paraula o frase que es repeteix innecessriament) i de paraules comod.

 Colloquial .
Es coneixen les normes per no s'utilitzen. s un nivell de parla que s'utilitza en l'ambient familiar o entre amics. Els seus trets caracterstics sn:
 s un nivell molt expressiu.
 Omissi d'elements lingstics per comoditat. Exemple:  Ah !, doncs b... d'acord. ;
 S'utilitzen construccions impersonals.
 s redut d'oracions subordinades.
 Es fa s de diminutius i augmentatius per expressar afecte, menyspreu, ironia...
 Apcopes (paraules a les quals hi ha supressi d'algunes lletres)com  tele ,  profe ,  cole ...
 Lxic imprecs i amb paraules jquer:  cosa ,  xafarderia ...
 Utilitzaci de dites, proverbis i frases fetes.

 Vulgar .
Es cometen incorreccions perqu es desconeix la norma lingstica o simplement per descuit (vulgarismes). Les seves caracterstiques sn:
 Desplaaments accentuals.
 Alteracions de les vocals.
 Reducci de diftongs a una vocal i formaci de diftongs amb vocals que formen un hiat.
 Supressi i addici de sons (ultracorrecci).
 Confusi i desplaament de consonants.
 Incorreccions en l's de les formes verbals.
 Alteraci de l'ordre dels pronoms (se m'ha caigut, se t'ha caigut).
 Dequesme ( pense de qu anir al parc ).
 s incorrecte de preposicions i conjuncions.
 Tendncia a fondre paraules ( vine p'ac ).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378422" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="1185" processed="1177" dbindex="146197">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es disput una prova de pentatl modern en categoria masculina. La prova es disput entre els dies 30 de juliol i 4 d'agost de 1948.

Aquest esport combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Comits participants.
Participaren un total de 45 atletes de 16 comits nacionals diferents:


 (3);
 (3);
 (3);
 Espanya (3);
 (3);
 (3);
 Frana (3);
 Hongria (3);

 (3);
 Mxic (2);
 (3);
 (3);
 (3);
 (2);
 (3);
 (2);


Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Pentalt modern 1948;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378426" title="Franco Donatoni" nonfiltered="1186" processed="1178" dbindex="146198">
Franco Donatoni (Verona, 9 de juny de 1927   Mil 17 d'agost de 2000) fou un compositor itali.

Als 7 anys comen estudiar viol, freqentava l Acadmia de Msica local. Ms tard estudi en el Conservatori de Mil on fou alumne d'Ildebrando Pizzetti, i tamb al Conservatori de Bolonya.

Enseny composici en l'Accademia Nazionale di Santa Ceclia de Roma, al Conservatori de Mil i de varies acadmies i cursets d'estiu, tals com la Darmstdter Ferienkurse i l'Accademia Musicale Chigiana de Siena.

Va escriure abundant msica, sobre tot per a gran orquestra, i evolucion del neoclacissisme al dodecafonisme. Entre les seves creacions cal citar: Antecedent X (1980), Il sigaro di Armando (1982), In Oltre (1988) i Setembre Msica (1990). Les seves composicions foren portades davant el pblic per directors com Claudio Abbado, Pierre Boulez, Bruno Maderna, Salvatore Acardo, Alain Meunier i molts d'altres.

Almenys tres generacions de compositors varen estudiar amb Franco Donatoni. Entre els italians: Matteo D'Amico, Roberto Carnevale, Ivan Fedele, Sandro Gorli, Luigi Manfrin, Giorgio Magnanensi, Luca Mosca, Riccardo Piacentini, Fausto Romitelli, Giuseppe Sinopoli, Alessandri Solbiati i Giovanni Verrando. Aix mateix, el compositor finlands Esa-Pekka Salonen estudi composici amb ell.

Donatoni dedic el seu ltim treball, Esa (in Cauda V), precisament a Salonen, desprs d'haver-lo dictat als seus assistents en el seu llit de mort, en companyia de cartes a Salonen nomenant-lo hereu de tot el material musical. Va ser estrenada per Salonen amb l'Orquestra Filharmnica de Los Angeles, i tot que al principi el director es trobava massa trist per a interpretar-la, finalment va trobar l'alegria i l'afirmaci en la pea, declarant el meu vell mestre em deia quelcom semblant a "nim, sortir b!""  
. El 1985 se li concedia el ttol de Commandeur dans l'Ordre des Arts et des Lettres. El 1992 s'organitzaren una srie de concerts en el seu honor en el marc de Milano Musica.

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378429" title="Thomas Nast" nonfiltered="1187" processed="1179" dbindex="146200">

Thomas Nast (27 de setembre de 1840 - 7 de desembre de 1902) va ser un caricaturista germano-estatunidenc de finals del segle XIX. s considerat com un dels pares de la caricatura poltica dels Estats Units.

Joventut i formaci.

Thomas va nixer a la ciutat alemanya de Landau in der Pfalz (en el Rheinpfalz), fill d'un msic pertanyent al 9 regiment de Baviera. La seva mare ho va portar a Nova York el 1846 quan tenia 6 anys d'edat, on va estudiar arts aproximadament durant un any amb Alfred Fredericks i Theodore Kaufmann en la National Academy of Design. A l'edat de 15 anys va comenar a treballar com dissenyador per al peridic Frank Leslies Illustrated Newspaper, i tres anys desprs per al Harper's Weekly.

Carrera.

Nast va dibuixar per a la revista Harper durant dos perodes, el primer des de 1859 a 1860 i l'ltim a partir de 1862 fins al 1886. El 1860 va viatjar a Anglaterra per al New York Illustrated News amb l'objecte de presenciar un combat de boxa entre Heenan i Sayers, i desprs es va unir a Garibaldi a Itlia com artista per al Illustrated London News. Les historietes i els articles de Nast sobre la campanya militar de Garibaldi per a unificar Itlia van capturar la imaginaci popular en els Estats Units. El 1861, va contreure matrimoni amb Sarah Edwards.

El seu primer treball seris en caricatura va ser la historieta Peace en contra d'aquells en el Nord que s'oposen a la continuaci de la guerra civil dels Estats Units. Aquesta i unes altres de les seves historietes que va realitzar durant els dies de la guerra civil i de la reconstrucci van ser publicades en el Harper's Weekly. Ell va ser conegut per dibuixar camps de batalla en la frontera i en els estats del sud. Aquests li van valer l'inters del pblic i del president Abraham Lincoln qui ho va denominar:

el nostre millor sergent de reclutament.

En conseqncia, ms avanci Nast s'oposar fortament al president Andrew Johnson i a la seva poltica de reconstrucci.

Campanya contra el Tweed Ring.

Les illustracions de Nast van contribuir a la caiguda del poltic William Tweed, tamb conegut com Boss (Patr). Aquest temia tant el llapis de Nast que va enviar un emissari que li va proposar un suborn de 500.000 dlars per a abandonar la seva campanya anti-Tweed i per a abandonar el pas. Nast va rebutjar l'oferta i ha redoblat els seus atacs. Tweed va ser arrestat el 1873 i condemnat per frau. Quan el Boss va intentar escapar-se de la justcia al desembre de 1875, fugint cap a Cuba i d'all a Espanya, els funcionaris encarregats de detenir-ho a Vigo van poder identificar-ho grcies als dibuixos de Nast.


Per a Nast, les comunitats d'emigrants irlandesos havien perms popularitzar el nom de Tweed. Per aquesta ra, i tamb perqu Nast era anti-catlic i nativista - s a dir, estava en contra la campanya d'immigraci americana - presentava sovint a la comunitat irlandesa i al clero catlic sota una llum poc favorable. El 1875, en una de les seves illustracions titulada The American River Ganges, Nast va representar als bisbes catlics sota les caracterstiques de cocodrils llests per a atacar a famlies americanes.

En general els seus historietes poltiques van recolzar als indis americans, americans xinesos i van advocar per la abolici de l esclavitud. Nast tamb va tractar temes vinculats amb la segregaci i amb la violncia del Ku Klux Klan, que van ser detallats en un se'ls seus ms famoses caricaturas Worse than Slavery (pitjor que la esclavitud), en la qual va representar a una famlia negra la casa de la qual s destruda per un incendi provocat intencionalment, parallelament es veu a dos membres del Ku Klux Klan estrenyent-se la m com senyal de victria del seu acte destructiu contra els bns dels negres americans.

Poltica.

La revista Harper's Weekly i Nast van exercir un paper essencial en les eleccions d'Ulysses S. Grant en 1868 i el 1872. En la campanya del 1872, la ridiculitzaci de la candidatura de Horace Greeley per part de Nast no va tenir pietat. Nast es va tornar un amic personal del president Grant i les seves famlies compartien sopars regularment fins a la mort de Grant (1885). Per una altra part Nast va animar a l'antic president a escriure la seva autobiografia mentre aquest lluitava contra el cncer.

Nast es va mudar a Morristown, Nova Jersey, el 1872 i va viure molts anys all. El 1873, va viatjar pels Estats Units donant conferncies i presentant les seves obres, va reiterar aquest acte en 1885 i 1887.

Compartia les opinions poltiques del seu amic Mark Twain i va romandre nombrosos anys fidel a les idees republicanes. Nast s'oposava a la inflaci de la moneda i, per a illustrar la situaci, ha caricaturitzat un beb en parracs. Va exercir un rol important en l'elecci presidencial de Rutherford B. Hayes el 1876. Hayes va afirmar ms tard sobre Nast que aquest era:

La ms potent de les ajudes que ell havia rebut. 

Per l'illustrador aviat va acabar per perdre les seves illusions sobre Hayes, qui criticava la poltica de pacificaci del Sud. el Harper's es va negar a donar-li llibertat a Nast per a atacar a Hayes; amb la mort de Fletcher Agarrar el 1877, Nast havia perdut un important suport en la revista i les seves contribucions es van fer cada vegada menys freqent. Thomas Nast es va concentrar en les pintures a l'oli i en la illustraci de llibres, per tal producci no pot comparar-se a la de les seves caricatures.

El 1890, va publicar Thomas Nast's Christmas Drawings for the Human Race. A ms va contribuir amb illustracions en distintes publicacions, per a causa de les noves tcniques d'illustraci i l'arribada de joves talents, no va gaudir de l'xit que va tenir en anys anteriors. El 1892, va prendre el control d'una revista en decadncia, denominat New York Gazette, i l'ha renomenat com Nast's Weekly. De volta en el si republic, Nast va utilitzar la seva revista per a publicar caricatures de suport a Benjamin Harrison, candidat a la reelecci presidencial. Per la revista no va tenir impacte i van cessar les publicacions poc desprs de la derrota de Harrison.

El 1902 Theodore Roosevelt, ho va designar cnsol general dels Estats Units en Guayaquil, Equador. Durant un brot mortal de febre groga, Nast heroicamente va complir les nombroses missions diplomtiques i comercials que li van ser encarregades. A l'edat de 62 anys, el 1902, va morir a causa de la febre groga contreta en Guayaquil. El seu cos va retornar als Estats Units on fou enterrat al Cementiri Woodlawn, en el Bronx, Nova York.

Millors treballs.


Fitxer:NastRepublicanElephant.jpg|L'elefant del Partit Republic dels Estats Units.
Fitxer:TheUsualIrishWayofDoingThings.jpg| Caricatura dels irlandesos, retratats com simis.
Fitxer:Boss Tweed, Thomas Nast.jpg|Caricatura de William M. Tweed, The Boss.
Fitxer:Nast-Tammany.jpg| El tigre Tammany Hall, que mata la democrcia.
Fitxer:Nast Santa cropped, 1881.png|Santa Claus, 1881.
Fitxer:Johnchinaman.jpg|Caricatura de un emigrant xins.



Referncies.


 Bibliografa .

 Nast, T., & St. Hill, T. N. (1974). Thomas Nast: Cartoons and Illustrations. New York: Dover Publications. ISBN 0-486-23067-8;
 Paine, A. B. (1974). Th. Nast, His Period and His Pictures. Princeton: Pyne Press. ISBN 0-87861-079-0;
 
 
 ;

 Enlaos externs .
 ;
 ThomasNast.com ;
 Imatges de la guerra civil ;
 Caricatures de la Guerra Civil, Reconstrucci, Santa Claus, Napole, Catolicisme... ;
 Thomas Nast and French Art. The American Art Journal. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378438" title="FK Kairat Almaty" nonfiltered="1188" processed="1180" dbindex="146201">

El FK Kairat Almaty (en kazakh                           ) s un club kazakh de futbol de la ciutat d'Almaty.

 Histria .
Evoluci del nom:

 Kairat Almaty .
1952 : Dinamo Almaty;
1954 : Lokomotiv Almaty;
1955 : Ouroja Almaty o Urozhai Almaty;
1956 : Kairat Almaty;
1990 : FC Almaty;
1999 : Kairat Almaty;

 CSKA Kairat .
1992 : CSKA Almaty;
1998 : CSKA Kairat;
2001 : CSKA Almaty;

L'any 2001 el CSKA Almaty s'un al Kairat Almaty. 

Durant els anys en qu va pertnyer a la URSS form part de la Societats Esportives de Voluntaris de la URSS.

 Palmars .
Lliga kazakha de futbol: 2;
1992, 2004;

Copa kazakha de futbol: 5;
1992, 1996,1999,2001, 2003;

Segona divisi de la Lliga sovitica de futbol: 2;
1976, 1983;

Copa Federaci sovitica de futbol: 1;
1988;

Copa d'Europa del ferrocarril: 1;
1971;

 Entrenadors destacats .
 Kurban Berdyev ;
 Leonid Pakhomov ;
 Zlatko Krmpoti  (2001-02);
 Vsevolod Bobrov ;
 Nikolai Starostin ;
 Timur Segizbayev ;
 Leonid Ostroushko ;
 Ahmet Arat;

 Futbolistes destacats .
 Yuri Shukanov;
 Mark vets;
 Ali Aliyev ;
 Ruslan Baltiev ;
 Andrei Karpovich;
 Vakhid Masudov ;
 Samat Smakov ;
 Sergey Timofeev ;
 Sergei Volgin;
 Ion Lutu;
 Kurban Berdyev ;
 Oleg Dolmatov ;
 Aleksandr Khapsalis;
 Sergei Kvochkin ;
 Vladimir Niederhaus;
 Leonid Ostroushko ;
 Evstafiy Pekhlevanidi ;
 Timur Segizbayev ;
 Yuri Semin ;
 Sergei Stukashov;
 Voit Talgaev ;
 Evgeni Jarovenko;
 Jafar Irismetov;
 Vlado Danilov ;

 Secci de futbol sala .
El club tamb disposa d'una brillant secci de futbol sala amb el nom de AFC Kairat, que fou campiona kazakha les temporades 2003-2008 i arrib a les semifinals de la Copa de la UEFA de futbol sala les temporades 2005-06 i 2007-08.

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web no oficial;
Estadsitques;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378440" title="Duana" nonfiltered="1189" processed="1181" dbindex="146202">
Duana (de l'rab d w n, "registre", "escriptori") s una oficina governamental oficial per al control de moviment d'entrades i sortides de mercaderies cap a l'exterior o provinents de l'exterior. En alguns pasos les duanes tamb controlen l'entrada i sortida de persones, en d'altres ho fan altres organismes.

Funcions de les duanes.
Les tres principals funcions sn: fiscal, protecci i econmica.

La missi fiscal reprn el control i percepci dels drets i impostos sobre mercaderies. 

Com a protecci fa de protecci preventiva i repressiva del frau ja que s'encarrega de les taxes sobre el consum, drets antidumping, fiscalitat interna entre d'altres. Molt important dins de l'mbit de la sanitat pblica (control de medicaments, estupefaents...), protecci del consumidor (falsificacions, pirateria, normes tcniques, ...), en la seguretat pblica (control d'armes, ...), protecci del patrimoni (control d'obres d'art), lluita contra el frau i trfic internacionals (mercaderies sensibles, ...). 

La missi econmica consisteix en garantir el respecte dels compromisos internacionals (ATA, Conveni de Viena, ...), en aplicar les disposicions de poltica comercial i en controlar, facilitar i promoure els intercanvis internacionals. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378455" title="FK Aktobe" nonfiltered="1190" processed="1182" dbindex="146203">

El FK Aktobe (en kazakh                    ) s un club kazakh de futbol de la ciutat d'Aktobe.

 Histria .
Evoluci del nom:
1967 : Aktyubinets;
1996 : Aktobemunai;
1997 : Aktobe;
2000 : Aktobe-Lento;
2005 : Aktobe;

 Palmars .
Lliga kazakha de futbol: 3;
2005, 2007, 2008;

Supercopa kazakha de futbol: 1;
2008;

Segona divisi de la Lliga kazakha de futbol: 1;
2000;

 Enllaos externs .
Web oficial;
Web de seguidors;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378458" title="Calta" nonfiltered="1191" processed="1183" dbindex="146204">


La calta (Caltha palustris) s una herba perenne de la famlia de les ranunculcies de molleres, prats molt humits i boscos de ribera dels estatges mont, subalp i alp de tota la serralada pirinenca. s una planta txica. En catal tamb es coneix com a flor de mal d'ulls, flor de tots mesos, ram de Sant Isidre i viola groga.

 Descripci .
s una planta herbcia, perenne, amb tija erecte que assoleix 3 dm d'alada de color porpra. Les fulles de color verd fosc sn grans, arronyonades i brillants amb un llarg pecol. Les flors sn terminals, es troben a parells i tenen cinc spals de color groc intens. 

 Propietats .
 Antiespasmdic utilitzat en homeopatia per tractar neurlgies, migranyes i problemes gastrointestinals. ;
 S'ha usat el suc de les seves plantes per al tractament de berrugues, encara que amb molta precauci en ser irritant de la pell.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378459" title="Ian Fleming" nonfiltered="1192" processed="1184" dbindex="146205">

 Ian Lancaster Fleming, escriptor britnic;
 Ian Fleming (qumic), qumic orgnic;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378460" title="Giovan Battista Carpi" nonfiltered="1193" processed="1185" dbindex="146206">
Giovan Battista Carpi (Gnova, 16 de novembre de 1927 - 3 de mar de 1999) va ser autor de cmics itali.

s considerat un dels majors artistes que varen treballar per a Disney-Itlia, on va destacar per la qualitat del seu dibuix. Moltes de les historietes que ell va dibuixar, la majoria de l'nec Donald i l'Oncle Garrepa, eren guionitzades per Guido Martina, junt amb qui va crear el personatge de Paperinik.

Biografia.

Carpi va estudiar a l'acadmia de belles arts de Gnova. Fins 1945 va ser pupil del pintor Giacomo Picollo, any en qu va debutar al camp del cmic a la revista Faville.

En 1953, Carpi entra al planter de l'editorial Mondadori, encarregada dels fumetti Disney. Ac far tndem amb el dibuixant Giulio Chierchini, qui ser el seu entintador fins 1956. L'estil de dibuix de Carpi va tenir una gran influncia en tots els dibuixants de la casa, amb la creaci de la Universitat Disney Itlia.

A ms d'amb Disney-Mondadori, tamb ha treballat per altres editorials i personatges.

Enllaos externs.

Giovan Battista Carpi a inducks ;
Giovan Battista Carpi lambiek.net ;
fumetti.org ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378479" title="Ala al-Dawla Abu Djafar Muhammad" nonfiltered="1195" processed="1186" dbindex="146209">
Ala al-Dawla Abu Djafar Muhammad ibn Rustam Dusmanziyar ibn Marzuban (mort (1041) fou un cap militar daylamita i fundador de l'efmera dinastia kakyida que va governar el Djabal i ms tard, sota domini seljcida, a Abarkuh i Yazd. Se l'esmenta generalment com Ibn Kakuyah o Kakwyha derivat de Kaka (oncle matern, per tamb "vell parent").

Era fill del cap militar daylamita Rustam, un soldat de fortuna al servei dels buwyhides, que va rebre un ikta o feu a les muntanyes Elburz amb la missi de protegir Rayy i el nord del Djabal contra les dinasties menors del Tabaristan. Fou l'oncle de Sayyeda, la mare del buwyhida de Rayy, Madj al-Dawla Rustam, i el verdader poder a l'ombra a Rayy fins a la seva mort el 1028. Ala al-Dawla era per tant cos de Sayyeda.

El primer crrec rellevant d'Ala al-Dawla fou el de governador d'Esfahan pels buwyhides el 1007/1008 (segons un historiador local ja exercia el crrec el 1003 o fins i tot abans). El govern dbil de Madj al-Dawla a Rayy li va permetre estendre el seu domini cap al nord i oest a les zones de muntanya que dominaven caps kurds independents com els annzides d'Hulwan. Tamb va dominar Hamadan a partir del 1023 quan un prncep buwyhida en fou expulsat i els kurds es van apoderar de Dinawar i Shabur Khwast. A patir del 1024 la seva tasca fou la defensa dels seus dominis contra els kurds i altres caps daylamites o locals del Tabaristan com els bawndides de Firim i Sari, i el 1027 va aconseguir una gran victria de Nihawand contra els seus enemics el que li va permetre consolidar la seva posici al Djabal encara que sempre sota la sobirania nominal de Madj al-Dawla de Rayy. Va emetre moneda a al menys tretze llocs, de Kirmanshah a Yazd. El califa li va concedir honors i ttols sense intermediaci dels buwyhides, el que de fet l'erigia com a sobir independent, i va rebre el lakab de Husam al-Din Amir al-muminin ( Espasa del Comandant dels Creients").

El 1029 el gaznvida Mahmud ben Sebuktegin va conquerir Rayy i va continuar les operacions contra els dems sobirans del Djabal o nord de Prsia. La mort de Mahmud (1030) va aturar un moment les operacions i Ala al-Dawla va poder ocupar temporalment Rayy per Masud ben Mahmud les va reprendre el 1031 amb la intenci d'alliberar als abbssides de la tutela dels buwyhides i Ala al-Dawla va perdre Hamadan i Esfahan i va fugir cap a Ahwaz amb els buwyhides per va negociar la pau amb Masud i al cap de poc va poder retornar als seus dominis com a tributari gaznvida i se li va reconixer la possessi fins a Yazd. El tribut fixat era de dos-cents mil dinars que es van pagar espordicament per els gaznvides tenien dificultats per mantenir la sobirania a la zona i Ala al-Dawla va fer moviments de rebellia contra el sult i el 1035 fou expulsat dels seus dominis i es va refugiar altre cop amb els buwyhides a Ahwaz; va reclutar una tropa dels anomenats turcmans iraquians (oghuz) que rondaven per Prsia des del 1028 i sota la seva pressi els gaznvides van haver d'evacuar Rayy (1037) que fou ocupada altre cop per Ala al-Dawla (que havia recuperat tamb Esfahan i Hamadan) amb els seus auxiliars turcmans. El 1037/1038 va construir una muralla defensiva a Esfahan amb portes de ferro, el que la va lliurar d'un saqueig salvatge com el que va patir Hamadan a mans de bandes oghuz el 1038/1039.
 
Va morir el setembre de 1041 mentre feia campanya al Kurdistan contra el annzida Hisam al-Din Abu l-Shawk Faris. El van succeir els seus dos fills: Abu Mansur Faramarz Zahir al-Din Shams al-Mulk (a Esfahan) i Abu Kalidjar Garshasp I Ala al-Dawla (a Hamadan)

Bibliografia .

C. E. Bosworth,  Dailam s in Central Iran: The K k yids of Jib l and Yazd, Iran 8, 1970;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378481" title="Ian Fleming (qumic)" nonfiltered="1196" processed="1187" dbindex="146210">
Ian Fleming (1935 - present) s un qumic orgnic angls, i un professor emrit de la Universitat de Cambridge. Va ser el primer en determinar l'estructura completa de la clorofilla (el 1967), i va estar involucrat en el desenvolupament de la sntesi de Cianocobalamina per Robert Burns Woodward. Ell ha fet grans contribucions a la utilitzaci de compostos de Organosilicona stereospecific de sntesi; reaccions que han trobat aplicaci en la sntesi de compostos naturals. Ell s tamb un prolfic autor, i ha escrit una srie de llibres de text, enciclopdia captols i influents articles de revisi.

Ian Fleming va nixer a Staffordshire i es va criar a Stourbridge, Worcestershire. Va rebre un B.A. el 1959 i un doctorat el 1962. Els seus estudis post-doctorals els va fer a la Universitat de Harvard en la sntesi de la vitamina B12. Ha fet avenos en el tema de l'Estereoqumica, el desenvolupament de noves reaccions sinttiques. Tamb ha estat pioner en les aplicacions de la qumica de Organosilicona per sntesi orgnica, especialment per a la producci de molcules quirals.

El professor Fleming t una mplia llista de publicacions, incloses les contribucions completes a l'enciclopdia de qumica "la Qumica Orgnica", i articles molt influents de revisi. Tamb ha escrit llibres de text de pregrau populars sobre mtodes espectroscpics determinaci de l'estructura, sntesi orgnica, i les aplicacions de la teoria orbital frontera als problemes en la qumica orgnica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378484" title="Lorenzo Perosi" nonfiltered="1197" processed="1188" dbindex="146211">

Lorenzo Perosi (Tortona, 21 de desembre de 1872 - Roma, 12 d'octubre de 1956) va ser un clergue i compositor itali especialitzat en msica sacra, extraordinriament fams i influent en el seu temps (sobretot entre entre la dcada de 1890 i la de 1920). Va pertnyer al grup de compositors italians anomenats Giovane Scuola (Jove Escola), entre els quals es comptaven autors tan importants com Puccini, Mascagni, Leoncavallo, Giordano o Cilea. De tots ells, Perosi va ser l'nic que no va compondre mai una pera: la seva especialitat, dins de la msica sacra, van ser els seus majestuosos oratoris, les seves misses polifniques i els seus motets, amb els quals va impulsar un moviment de renovaci de la msica religiosa que es va conixer, com cecilianisme (en honor a santa Ceclia, patrona catlica dels msics). Va ser un autor molt prolfic: segons Arturo Sacchetti, va compondre ms de tres mil obres i va ser el msic de cinc Pontfexs: Lle XIII, Pius X, Benet XV, Pius XI i Pius XII.

Infantesa i joventut.

Perosi va ser un dels dotze fills del mestre de capella de la catedral de Tortona, Giuseppe Perosi, dels quals noms sis van sobreviure ms enll de la infantesa. Lorenzo va crixer en un ambient familiar extremadament religis i musical: tots els seus avantpassats des de dos segles enrere s'havien dedicat a la msica i el seu pare era un dels msics d'esglsia ms prominents d'Itlia. Va ser precisament Giuseppe Perosi el seu primer mestre aix com ho fou dels seus altres fills (entre ells, Carlo Perosi va arribar a ser sacerdot i desprs cardenal i Marziano Perosi arrib a ser mestre de capella de la catedral de Mil entre 1930 i 1949). El 6 de mar de 1887 Lorenzo va ingressar com a terciari francisc. El 1888 aprova l'examen d'avaluaci del Liceo Musicale vaig di Santa Cecilia (actualment Accademia di Santa Cecilia) de Roma i va comenar a seguir un curs per correspondncia amb el Conservatori de Mil. Als divuit anys s organista i mestre de cant a l'abadia de Montecassino, llocs que abandonar el 1891 per motius de salut. La seva breu estada a Montecassino ser, tanmateix, determinant en la seva formaci, ja que en aquesta abadia benedictina va poder conrear el seu amor pel cant gregori i aprofundir en el seu coneixement.

El 1892 es va diplomar a l'escola de contrapunt del Conservatori de Mil i l'any segent va ser enviat, per compte del comte Luran-Cernoschi, nima de la reforma Ceciliana, a Ratisbona, on es ret fervors culte als grans mestres de la msica sacra italiana, per continuar els seus estudis amb Franz Xaver Haberl, fams compositor de msica sagrada. El 1893 s nomenat mestre de capella a Imola. En aquesta ciutat Perosi va comenar a publicar els seus primers treballs musicals. El 1894 es fa crrec de la Cappella Marciana (cor de la Baslica de Sant Marc de Vencia). Desprs d'acabar els seus estudis del seminari (durant els quals va conixer Luigi Orione, amb qui mantindr amistat) va ser ordenat sacerdot el 1895.

Roma, primers oratoris.

El 1898 Perosi obt de Lle XIII el ttol de Director Perpetu de la Cappella Musicale Pontificia Sistina (s a dir, del Cor de la Capella Sixtina), crrec que Perosi ocupar fins a la seva mort. Aquell mateix any va estrenar el primer dels seus oratoris, el seu Passione Secondo S. Marc. Aviat compondr nous oratoris i la seva fama es va estendre rpidament, tant que els crtics arribaren a parlar del Moment Perosi. La seva msica no solament es va fer molt popular entre les masses de fidels, tamb compositors importants van manifestar la seva estimaci per Peros: aix ho van fer Giacomo Puccini, Pietro Mascagni, Arrigo Boito, Jules Massenet, Alexandre Guilmant o Leo Jan ek.

Amb noms 25 anys, la seva fama tamb s'estn per Europa. Aix, Cesare escriu a La Vanguardia el 1898:
La manifestaci artstica de major importncia en aquests ltims dies s'ha realitzat a Vencia i, com he indicat ja, es refereix a la msica, i precisant ms, a la msica religiosa. Potser el telgraf hagi portat a Barcelona el nom de Lorenzo Perosi, fa dos mesos conegut noms a Vencia i entre els msics i aficionats que tenen la sort de poder assaborir les primcies dels enginys abans que transcendeixin al gran pblic, i avui aclamat a tot Itlia com un dels ms excelsos entre els dels compositors de msica sacra i ests a Europa per les cent trompetes de la fama. 

Les composicions musicals que van estendre la seva fama foren dos oratoris: La Trasfigurazione di Cristo i La Resurrezzione di Lazzaro, executats al teatre La Fenice de Vencia. Per donar una idea aproximada de l'xit que va tenir, n'hi haur prou amb dir que del segon es van donar set audicions, quatre ms del projectat - obtenint-se un benefici de dotze mil lires, que van ser lliurades als pobres.

La caracterstica de la seva msica consisteix a renovar l'antic, associant l'austera puresa clssica als mpetus apassionats i a les violncies descriptives de l'escola wagneriana. Perosi coneix tots els secrets del cant gregori. Entre els msics antics els seus entusiasmes se'n van cap a Palestrina i el seu contemporani Orlando de Lasso. Dels seus contemporanis, estima a Wagner amb fervor i a Bach amb veneraci i gaireb mstica tendresa: de fet, l'anomenava papa Bach.

No en va tenir prou amb els triomfs assolits entre els seus compatriotes i va decidir traslladar-se a Pars, on va donar una audici a gran orquestra i grans masses corals de La Resurrecci de Crist, el ms important, ms inspirat i ms acabat, almenys s el que es deia, dels esmentats oratoris. El pblic, formidablement selecte, que va assistir al concert, va tributar una ovaci entusiasta al jove mestre que dirigia la seva prpia obra. Tanmateix, la crtica no va voler collaborar en aquesta ratificaci, titllant-la de poc original i profunda.

Entre 1900 i 1907 moltes de les seves estrenes van tenir lloc en el Salone Perosi de Mil (Via Barnaba, 46), una antiga esglsia habilitada com a auditori expressament per a la interpretaci de la msica sacra de Perosi. Al Sal Perosi el compositor va trobar un lloc apropiat per a l'execuci de la seva msica, en ser pi ecclesiastico di un teatro e pi teatrale di una chiesa (ms eclesial que un teatre i ms teatral que una esglsia). L'estrena ms important va ser la de l'oratori Mos, que va dirigir Arturo Toscanini el maig de 1901.

Problemes de salut.


El 1903 li va comenar els problemes nerviosos i va arribar a patir mania persecutria. El 1908, desprs de la mort del seu pare, va passar una profunda crisi, en la qual va arribar a repudiar tota la msica que havia compost fins llavors. Per consell mdic, es va retirar durant un temps a Bandino (Florncia). La seva salut va millorar i el 1910 va tornar a les seves activitats normals, per el 1913 una nova crisi el va tornar portar a considerar superades les seves obres musicals. Durant els moments ms aguts d'aquesta crisi, la direcci del cor de la Capilla Sixtina va ser assumida interinament pel seu germ Marziano i per monsenyor Raffaele Casimiri.

El 1922 va passar una altra greu crisi espiritual i religiosa, agreujada per la mort de la seva mare. Davant del temor que pogus destruir els seus manuscrits, va ser declarat en entredit pel Tribunal Eclesistic de Roma. A l'any segent va iniciar un rigors rgim vegetari (va comenar a firmar com Piero Piolti el Vegetariano). Les seves condicions de salut, tanmateix, no li van impedir compondre i dirigir. Aix, el 19 de gener de 1925 va dirigir a la Baslica de Santa Maria degli Angeli i dei Martiri de Roma (amb la famlia reial present) la Missa fnebre oficial dedicada a Giacomo Puccini, mort el novembre 1924.

Recuperaci i ltims anys.

El 1930 va ser revocada la interdita i el 1936 Pius XI li va concedir de nou el perms per celebrar missa. A proposta de Pietro Mascagni va ser nomenat membre de l'Accademia d'Italia. Perosi va tornar a complir les seves funcions a la Capella Sixtina i va comenar un perode de gran activitat: va ser director de Radio Ciutat del Vatic, emissora des de la qual la seva msica va ser difosa a tot el mn. 

El 21 de desembre de 1952, l'anci mestre Lorenzo Perosi, en complir els seus vuitanta anys
d'edat, no podia rebre millor homenatge que el de la presncia del mateix Papa Pius XII en un concert donat fora de la Ciutat del Vatic. El mateix Estat itali, per la seva part, va contribuir a aquest homenatge deixant la magnifica Orquestra de Santa Ceclia, la ms important d'Itlia, i un grup d'excellents cantants, i fent acte de presncia fsica amb altes personalitats, entre les quals l'esposa del President de la Repblica. La presncia de Pius XII en aquest concert dirigit per Perosi tenia el significat no noms d'un homenatge a l'insigne renovador de la msica sacra sin tamb a l'amic de la infantesa i de l'adolescncia. El Papa, des d'un tron improvisat, va seguir amb profunda atenci l'execuci de l'oratori de Perosi i al final va cridar el compositor i director, el qual va abraar i va besar mentre tot l'Auditorium tributava a l'anci mestre una ovaci imposant. Ei Pontfice va recordar a Perosi que havia assistit tamb a la primera execuci de La Nativitat del Redemptor, el 1399, a Roma.

L'1 mar de 1953, el Liceu li va retre tamb un homenatge en motiu del seu recent aniversari amb la inclusi de La Resurecci de Crist en els tradicionals concerts de Quaresma.

El mar de 1954 se li van descobrir greus problemes circulatoris i la seva salut va anar empitjorant progressivament. El 12 de mar de 1955, aniversari de l'elevaci al papat de Pius XII, va dirigir per ltima vegada el cor a la Capella Sixtina. El 12 d'octubre de 1956 va morir a Roma, a l'edat de 84 anys.

Quan en els seus anys de joventut Lorenzo Perosi va escriure la Missa dels Cardenales no imaginava, sens dubte, que aquells acords que brollaven de la seva nima d'artista preco i prodigis ressonarien el dia del seu funeral, sota la volta de la Baslica de Sant Pere del Vatic. Ni amb el major esfor de la fantasia hauria pogut suposar tampoc que oficiaria la missa el vicari general de Roma, assistit per tots els canonges de la baslica en presncia de nou cardenals i dels representants d'uns altres tres; a ms de nombrosssims personalitats italianes i estrangeres del mn musical i poltic.

Estil i obres ms destacades.

La msica de Perosi est molt influda pel seu profund coneixement del cant gregori i de la polifonia del segle XVI. Va defugir per complet de l'estil imperant en la msica profana del moment, aix s, l'pera postverdiana i el verisme. Va concedir gran importncia als texts de les seves obres, una mica lgic al tractar-se de msica litrgica o religiosa pensada per interpretar-se als temples i no a les sales de concert, encara que tamb va compondre msica de cambra, obres orquestrals i organstiques. Entre les seves obres ms destacades, figuren les segents:

Misses.
 Missa Te Deum Laudamus a dues veus. ;
 Missa Cerviana a tres veus masculines.
 Requiem a tres veus masculines.
 Missa Pontificalis a tres veus mixtes.
 Missa Benedicamus Domino a quatre veus mixtes;
 Missa Eucharistica a quatre veus mixtes;
 Missa in honorem Beati Caroli per a cinc veus (missa en ritu ambrosi).

 Altres obres religioses .

 Passione di Cristo secondo San Marco: trilogia sacra per a solistes, cor i orquestra.
 Stabat mater (1902);
 Ave Maria a dues veus;

Motets i oratoris.
Domine, salvum me fac, In coena Domini, Tu es Petrus, Oremus Pro Pontifice, Sacerdos et Pontifex, Ave verum corpus, La Resurrezione di Cristo, Transitus Animae, Mos, La Resurrezione di Lazzaro, Il Natale del Redentore, La Trasfigurazione di nostro Signore Ges Cristo, L'entrata di Cristo in Gerusalemme, La strage degli innocenti...

Salms.
Beatus vir, Laudate Pueri, Dixit Dominus.

Canons.
Algunes canons pietoses de Perosi van ser molt populars a Itlia i es van interpretar abundantment fins a la renovaci del repertori musical popular que va suposar el Concili del Vatic II. Algunes d'aquestes canons sn:
 Lodate Maria;
 Mille volte benedetta;
 Mondo, pi per me non sei;
 Piet Signor;
 Sei Pura sei Pia;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378491" title="Ian Lancaster Fleming" nonfiltered="1198" processed="1189" dbindex="146212">
Ian Lancaster Fleming (Londres, 28 de maig de 1908 - Canterbury, 12 d'agost de 1964) va ser un escriptor britnic, periodista, i va estar a l'Armada britnica com a comandant durant la Segona Guerra mundial. s el creador de l'heroi de ficci James Bond. Aquest ltim deu el seu nom a l'ornitleg James Bond, com ho explicava Fleming en una entrevista. Les nombroses novelles, dotze en total i nou contes curts, posen en escena l'agent 007 que han estat un xit mundial i han conegut nombroses adaptacions cinematogrfiques tamb d'xit. A ms, Fleming va escriure el conte infantil Chitty Chitty Bang Bang i dos llibres de no ficci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378492" title="Dussek" nonfiltered="1199" processed="1190" dbindex="146213">


 Johann Joseph Dussek (1739-1811), organista i compositor austrac.
 Jan Ladislav Dussek (1761-1812), pianista i compositor austrac, fill de Johan Joseph.
 Sophia Corri Dussek (1755-1847), pianista, compositora i cantant d'pera escocesa, dona de Jan Ladislav.
 Olivia Dussek, de nom de casada Olivia Buckley, (1799-1845), pianista i compositora anglesa, filla de Jan Ladislav i Sophia Corri.
 Franz Benedict Dussek (1766- ?), organista i compositor austrac, fill de Johan Joseph i germ de Jan Ladislav.
 Veronica Rosalia Dussek (1779-1853), pianista i compositora austraca, filla de Johan Joseph i germana de Jan Ladislav.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378498" title="Queen's College (Oxford)" nonfiltered="1200" processed="1191" dbindex="146214">

El Queen s College, Oxford, s un collegi fundat l'any 1341, que forma part de la Universitat d'Oxford a Anglaterra. Est situat en la part central de High Street, i es fams per la seva arquitectura del segle XVIII.


Fou fundat per Robert de Eglesfield, capell de la reina Felipa d'Hainaut, esposa del Rei Eduard III d'Anglaterra, d'aqu el seu nom. L'escut d'armes amb tres guiles roges sobre fons blanc est inspirat en el cognom del capell. La magnfica faana fou dissenyada per Nicholas Hawksmoor, i forma part d'una reconstrucci parcial portada a terme en el segle XVIII en la que a ms es va construir l'impressionant biblioteca.

 Biblioteca .

El Queen s College t una de les millors colleccions de llibres d'Oxford. A l'actual biblioteca hi han aprop de 50.000 volums. Tamb hi podem trobar una gran quantitat de diaris i una creixent collecci de recursos multimdia.

La Upper Library (Biblioteca Superior) est considerada com una de les sales ms delicades de Oxford i ha estat el focus d'atenci del College des de la seva construcci a finals del segle XVII.

El College t una de las ms grans i diverses colleccions de llibres rars a Oxford.

Capella.
La Capella del College s famosa pel seu excellent orgue Frobenius. Fou installat el 1965, substituint a un orgue Rushworth i Dreaper del 1931. El primer orgue data de l'any 1826. El seu Cor s'ha guanyat una gran reputaci com un dels ms notables cors de veus mixtes d'Oxford.

La Capella es un dels ms notables edificis d'Oxford i la seva estructura s'ha mantingut sense canvis des que fou consagrada pel arquebisbe de York el 1719.

 Enllaos externs .
 Plana oficial.;
 Volta Virtual pel Queen's College.;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378499" title="gueda" nonfiltered="1201" processed="1192" dbindex="146215">

gueda s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Centre i a la subregi de Baixo Vouga. L'any 2004 tenia 49.912 habitants. Es divideix en 20 freguesies. Limita al nord amb Sever do Vouga, al nordest amb Oliveira de Frades i Vouzela, a l'est amb Tondela, al sud amb Mortgua i Anadia, al sudoest amb Oliveira do Bairro, a l'oest amb Aveiro i al nordoest amb Albergaria-a-Velha.

 Poblaci .


 
 Freguesies .
 Agado;
 Aguada de Baixo;
 Aguada de Cima;
 Agueda;
 Barr;
 Belazaima do Cho;
 Borralha;
 Castanheira do Vouga;
 Espinhel;
 Fermentelos;
 Lamas do Vouga;
 Macieira de Alcoba;
 Macinhata do Vouga;
 is da Ribeira;
 Prstimo;
 Recardes;
 Segades;
 Travass;
 Trofa;
 Valongo do Vouga;

 Enllaos externs .
 Web municipal;
 gueda - vista de satllit;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378500" title="Catal (desambiguaci)" nonfiltered="1202" processed="1193" dbindex="146216">
 
Lingstica: Catal, llengua prpia del poble catal.
Antropologia, Etnologia i Sociologia:
Poble catal, poble europeu.
Catal, individu pertanyent al poble catal.
Dret: Condici poltica de catal.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378502" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - llanament de martell homes" nonfiltered="1203" processed="1194" dbindex="146217">


El llanament de martell mascul va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 29 d'agost de 1904 i en ella hi van prendre part 6 atletes, tots dels Estats Units.

Flanagan, el vigent campi olmpic, mant el ttol, alhora que estableix un nou rcord olmpic.

Medallistes.


Rcords.
 Aquests eren els rcords del mn i olmpic que hi havia abans de la celebraci dels Jocs Olmpics de 1904.



(*) no oficial

John Flanagan va superar el seu propi rcord olmpic, establint una marca de 51,23 metres.

Resultats.

OR: Rcord olmpic
Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378505" title="Burocrcia" nonfiltered="1204" processed="1195" dbindex="146218">
La burocrcia (literalment el "poder de l'oficina") s el conjunt de trmits i regles que regulen les societats complexes, provinents de l'administraci i de les lleis que s'apliquin en cada cas. Inclou un seguit de tasques especialitzades de gesti, tant del govern com dels serveis civils, una jerarquia i documents que registren els diferents passos i protocols. Usualment s'empra amb un sentit despectiu.

Segons Max Weber, la burocrcia s una racionalitzaci de la vida pblica, basada en la continutat, en l'autoritat que pot exercir el poder i el pacte social, segons el qual els ciutadans accepten seguir els passos burocrtics per les accions que tinguin conseqncies pbliques. Els riscos que implica sn l'excesiva lentitud en els trmits, l'absncia d'esperit crtic i la corrupci dels agents encarregats d'aplicar-la.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378510" title="Emine Sevgi zdamar" nonfiltered="1205" processed="1196" dbindex="146219">
Emine Sevgi zdamar (Malatya, Turquia, 10 d'agost de 1946) s una escriptora, actriu i directora de teatre turcoalemanya.

zdamar va nixer l'any 1946 a la localitat de Malatya, Turquia. Escriu, actua i dirigeix, i ha obtingut un gran reconeixement pels seus treballs. Amant de la poesia, la seva obra ha tingut una forta inspiraci dels treballs d'Heinrich Heine. Tamb va trobar inspiraci en l'obra de Berthold Brecht, especialment d'un lbum amb les seves canons que va comprar a Berln als anys 60. Ms endavant va decidir estudiar a Berln, localitat on resideix, amb Benno Besson, deixeble de Brecht.

 Premis .
Ingeborg Bachmann Prize (1991);
Walter-Hasenclever-Preis (1993);
New-York Scholarship des Literaturfonds Darmstadt (1995);
Adelbert-von-Chamisso-Preis (1999);
Knstlerinnenpreis des Landes NRW (2001);
Stadtschreiberin von Bergen-Enkheim (2003);
Kleist Prize (2004);

 Treballs .

Karagz in Alamania, (Play, 1982).
Mutterzunge (Short Stories, 1990, ISBN 3-88022-106-5) ;
Keleo lan in Alamania, (Play, 1991) ;
Das Leben ist eine Karawanserei hat zwei Tren aus einer kam ich rein aus der anderen ging ich raus (Novel, 1992, ISBN 3-462-02319-5).
Die Brcke vom Goldenen Horn (Novel, 1998, ISBN 3-7632-4802-1).
Der Hof im Spiegel (Short Stories, 2001, ISBN 3-462-03001-9).
Seltsame Sterne starren zur Erde. (Novel, 2003, ISBN 3-462-03212-7).

 Enllaos externs .
;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378516" title="Albergaria-a-Velha" nonfiltered="1206" processed="1197" dbindex="146220">

Albergaria-a-Velha s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Centre i a la subregi de Baixo Vouga. L'any 2004 tenia 25.921 habitants. Es divideix en 8 freguesies. Limita al nord amb Estarreja i Oliveira de Azemis, a l'est amb Sever do Vouga, al sudest amb gueda, al sudoest amb Aveiro i al nordoest amb Murtosa. Fou creat el 1835 per desagregament del d'Aveiro
 



 Freguesies .
 Albergaria-a-Velha;
 Alquerubim;
 Angeja;
 Branca;
 Frossos;
 Ribeira de Frguas;
 So Joo de Loure;
 Valmaior;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378520" title="Landau" nonfiltered="1207" processed="1198" dbindex="146221">


Landau, o Landau in der Pfalz s una ciutat autnoma (kreisfrei) envoltada pel Sdliche Weinstrae (Ruta de Vi del Sud) districte del Palatinat del Rin del sud, Alemanya. s una ciutat universitria (des de 1990), important centre cultural i una ciutat comercial, envoltada per vinyes i pobles vincoles de la regi de vi del Palatinat. Landau s situat a l'est del bosc del Palatinat, el bosc continu ms gran d'Europa, en la Ruta Alemanya del Vi.

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378524" title="Anadia" nonfiltered="1208" processed="1199" dbindex="146222">

Anadia s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Centre i a la subregi de Baixo Vouga. L'any 2004 tenia 31.660 habitants.  Es divideix en 15 freguesias. Limita al nord amb gueda, a l'est amb Mortgua, al sud amb Mealhada, al sud i oest amb Cantanhede i al nordoest amb Oliveira do Bairro. 

 Poblaci .


Freguesies.
 Aguim;
 Amoreira da Gndara;
 Ancas;
 Arcos  (freguesia urbana;integra la ciutat d'Anadia altres locals:Malaposta,Famalicao);
 Avels de Caminho;
 Avels de Cima;
 Mogofores;
 Moita;
 is do Bairro;
 Paredes do Bairro;
 Sangalhos  (estatut de vila);
 So Loureno do Bairro;
 Tamengos (inclui la aldea turistica de Curia);
 Vila Nova de Monsarros;
 Vilarinho do Bairro;




Bairrada















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378527" title="Pseudocheilinus citrinus" nonfiltered="1209" processed="1200" dbindex="146223">

Pseudocheilinus citrinus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Cook, la Polinsia Francesa, Pitcairn i les Tuamotu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1999. Revision of the Indo-Pacific labrid fishes of the genus Pseudocheilinus, with descriptions of three new species. Indo-Pacific Fishes (28):34 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378528" title="Pseudocheilinus dispilus" nonfiltered="1210" processed="1201" dbindex="146224">

 Pseudocheilinus dispilus s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Reuni i Maurici.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1999. Revision of the Indo-Pacific labrid fishes of the genus Pseudocheilinus, with descriptions of three new species. Indo-Pacific Fishes (28):34 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378529" title="Pseudocheilinus evanidus" nonfiltered="1211" processed="1202" dbindex="146225">

Pseudocheilinus evanidus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica, les Illes Hawaii i les Tuamotu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1999. Revision of the Indo-Pacific labrid fishes of the genus Pseudocheilinus, with descriptions of three new species. Indo-Pacific Fishes (28):34 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378531" title="FK Astana" nonfiltered="1212" processed="1203" dbindex="146226">

El FK Astana (en kazakh                    ) s un club kazakh de futbol de la ciutat d'Astan.

 Histria .
Evoluci del nom:
1964 : Dinamo;
1975 : Tselinnik;
1994 : Tsesna;
1996 : Tselinnik;
1997 : Astana;
1999 : Zhenis;
2006 : Astana;

 Palmars .
Lliga kazakha de futbol: 3;
2000, 2001, 2006;

Copa kazakha de futbol: 3;
2001, 2002, 2005;

 Entrenadors destacats .
 Arno Pijpers (2006);
 Vladimir Mukhanov (2005);
 Aleksandr Zavarov (2004);

 Futbolistes destacats .
 Yuri Drozdov (2005);
 Vladimir Bairamov (1999);
 Boris Ignatyev (1971);

 Enllaos externs .
 Web oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378534" title="Estarreja" nonfiltered="1213" processed="1204" dbindex="146227">

Estarreja s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Centre i a la subregi de Baixo Vouga. L'any 2004 tenia 28.332 habitants. Es divideix en 7 freguesias. Limita al nord amb Ovar, a l'est amb Oliveira de Azemis, a l' est i sud amb Albergaria-a-Velha i a l'oest amb Murtosa.  



Freguesies.
 Avanca;
 Bedudo;
 Canelas;
 Fermel;
 Pardilh;
 Salreu;
 Veiros;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378535" title="Pseudocheilinus hexataenia" nonfiltered="1214" processed="1205" dbindex="146228">


 Pseudocheilinus hexataenia s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica), les Tuamotu i les Illes Ryukyu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1999. Revision of the Indo-Pacific labrid fishes of the genus Pseudocheilinus, with descriptions of three new species. Indo-Pacific Fishes (28):34 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378539" title="Piragisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="1215" processed="1206" dbindex="146229">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es disputaren nou proves de piragisme, 8 en categoria masculina i 1 en categoria femenina. Aquesta fou la primera vegada en la qual les dones prengueren part en aquesta disciplina, i la competici es realitz el 12 d'agost de 1948 al riu Tmesi.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Piragisme 1948;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378540" title="Pseudocheilinus ocellatus" nonfiltered="1216" processed="1207" dbindex="146230">

Pseudocheilinus ocellatus  s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest del Pacfic central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1999. Revision of the Indo-Pacific labrid fishes of the genus Pseudocheilinus, with descriptions of three new species. Indo-Pacific Fishes (28):34 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378542" title="Pseudocheilinus octotaenia" nonfiltered="1217" processed="1208" dbindex="146231">

 Pseudocheilinus octotaenia s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1999. Revision of the Indo-Pacific labrid fishes of the genus Pseudocheilinus, with descriptions of three new species. Indo-Pacific Fishes (28):34 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378545" title="Los Campesinos!" nonfiltered="1218" processed="1209" dbindex="146232">
Los Campesinos!, sn una banda de Cardiff (Galles). El grup va formar-se el 2006, a la Universitat de Cardiff. El seu estil musical s indie-pop (alternatiu), bastant influenciat per Architecture In Helsinki, un grup indie, tamb. Al principi constaven de Neil a la guitarra, l Ellen al baix, i l Ollie a la bateria. Al mar del mateix any, en Tom es va afegir al grup, assumint, per dir-ho d una manera, ser  cap  del grup i l autor de totes les lletres. Desprs es va afegir Gareth (que va esdevenir el cantant, juntament amb Aleksandra), Harriet i Aleksandra. 
Van gravar diverses canons i les van penjar a internet, i es van sorpendre de l xit que van arribar a aconseguir, fins i tot, els van patrocinar. Van gravar una  demo , anomenada  Hold On, New Youngster  (amb noms quatre canons).

El Juliol de 2007 van treure un EP, noms de sis canons, que portava el nom de  Sticking Fingers into Sockets . 
El Febrer de 2008 van treure un cd (alguns en disc i d altres en LP) , que es deia igual que la demo. El 28 d octubre van treure el cd  We re Dommed, We re beautiful .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378546" title="Pseudocheilinus tetrataenia" nonfiltered="1219" processed="1210" dbindex="146233">

 Pseudocheilinus tetrataenia s una espcie de peix de la famlia dels lbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins a les Hawaii i les Tuamotu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1999. Revision of the Indo-Pacific labrid fishes of the genus Pseudocheilinus, with descriptions of three new species. Indo-Pacific Fishes (28):34 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378548" title="lhavo" nonfiltered="1220" processed="1211" dbindex="146234">

lhavo s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Centre i a la subregi de Baixo Vouga. L'any 2004 tenia 40.349 habitants. Limita al nord i nordest amb Aveiro i al sud amb Vagos.



Freguesias.
 Gafanha da Encarnao;
 Gafanha da Nazar;
 Gafanha do Carmo;
 lhavo (So Salvador);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378553" title="Pristina" nonfiltered="1221" processed="1212" dbindex="146235">

Pristina (Prishtin o Prishtina en albans,         , Pritina en serbi) s la capital i la ciutat ms gran de Kosovo, territori de facto independent des de la seva declaraci d'independncia del febrer de 2008. T una poblaci d'entre 500.000 i 600.000 habitants, majoritriament d'tnia albanesa, per tamb turcs, serbis, bosnians i romanesos. El seu nom prov del serbi prit (tumor o lcera) nom utilitzat originriament per anomenar el riu que hi passa.

La ciutat s la seu del protectorat de la ONU per Kosovo aix com del govern inter, la Universitat de Pristina i l'Aeroport Internacional de Pristina.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378559" title="Mealhada" nonfiltered="1222" processed="1213" dbindex="146236">

Mealhada s un municipi i una ciutat de Portugal(portugus:cidade e municipio), situat al districte d'Aveiro, a la regi del Centre , a la subregi de Baixo Vouga i zona vinicula de Bairrada. L'any 2004 tenia 21.500 habitants. Limita al nord amb Anadia, a l'est amb Mortgua, al sudest amb Penacova, al sudest i sud amb Combra i a l'oest amb Cantanhede. 

 Poblaci .



Freguesies.
 Antes;
 Barcouo;
 Casal Comba;
 Luso  (estatut de vila);
 Mealhada (estatut de Ciutat)  ;
 Pampilhosa (estatut de vila);
 Vacaria;
 Ventosa do Bairro;

Enllaos externs.

 Web Municipal;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378561" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="1223" processed="1214" dbindex="146237">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es disputaren set proves de rem, totes elles en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 11 i 9 d'agost de 1948 al riu Tmesi.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Rem 1948;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378565" title="Murtosa" nonfiltered="1224" processed="1215" dbindex="146238">

Murtosa s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Centre i a la subregi de Baixo Vouga. L'any 2004 tenia 9.804 habitants. Limita al nordest amb Estarreja, al sud amb Albergaria-a-Velha i Aveiro i al nord amb Ovar.

 Poblaci .


Freguesies.
 Bunheiro;
 Monte;
 Murtosa;
 Torreira;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378568" title="Oliveira do Bairro" nonfiltered="1225" processed="1216" dbindex="146239">

Oliveira do Bairro s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Centre i a la subregi de Baixo Vouga. L'any 2004 tenia 9.804 habitants.  Es divideix en 6 freguesias. Limita al nord amb Aveiro, al nordest amb gueda, a sudest amb Anadia, al sudoest amb Cantanhede i a l'oest amb Vagos.

 Poblaci .


Freguesies.

 Bustos;
 Mamarrosa;
 Oi;
 Oliveira do Bairro;
 Palhaa;
 Troviscal;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378570" title="Evangelitzaci" nonfiltered="1226" processed="1217" dbindex="146240">

Evangelitzaci s l'acci d'evangelitzar, s a dir, d'instruir en la doctrina de l'Evangeli, all que un mestre, una escola o una esglsia t com a veritat. Dit d'una altra manera, donar a conixer i fer creure un cos de principis relacionats amb alguna branca del coneixement, en aquest cas, el religis.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378571" title="Muthuswami Dikshitar" nonfiltered="1227" processed="1218" dbindex="146241">
Muthuswami Dikshitar (Tiruvarur, districte de Thanjavur a Tamil Nadu, 24 de mar de 1775   21 d'octubre de 1835) va ser un compositor indi.

 Biografia .
 Primers anys .
Era el fill gran de Ramaswami Dikshitar i Subbamma. Muthuswami va nixer desprs que els seus pares resessin demanant un fill bar al temple de Vaitheeswaran Koil.
Segons conta Subbarama Dikshitar, (la mare), Muthuswami Dikshitar nasqu l'any del manmatha, en el mes de Panquni en el marc de l'asterisma Krittikaa. Va rebre el nom de la detat del temple Muttukumaraswamy. Tenia dos germans mascles menors que ell, Baluswami, Chinnaswami; i una germana: Balambal.

Amb el manteniment de les tendncies de la educaci dels nens brahamans de l'poca, Muthuswami aprengu l'idioma snscrit, les Vedes i altres importants texts religiosos. Inicialment reb educaci musical de son pare.

Malgrat de trobar-se encara en la adolescncia, el seu pare l'envi en una peregrinaci amb un monjo errant nomenat Chidambaranatha Yogi, per poder adquirir coneixement musical i filosfic. En el transcurs d'aquest pelegrinatge, visit molts llocs del Nord de l'ndia, i adquir un ampli panorama que es reflecteix en moltes de les seves composicions.

Durant l'estada a Kashi (Varanasi), el seu guru Chidambarantha Yogi, present Dikshitar amb una nica vina, i mor poc temps desprs. El Samadhi de Chidambaranatha Yogi encara es pot veure en la zona de Hanuman Ghat, a Varanasi.
 
Muthuswami Dikshitar assol el domini de la vina, i la influncia de la tecnica d'interpretaci de la vina es fa evident en les seves composicions. Per desig del seu guru va anar a Tiruttani (una ciutat-temple, prop de Chennai). Mentre s'hi trobava immers ne profunda meditaci, se li aparegu un vell i li deman que obrs la boca. Li pos un dol a la boca i desaparegu. En obrir la boca tingu una visi de la detat Muruga, i arran d'aix va crear la seva primera obra:  Shri Nathadi Guruguho , en la raga Mayamalavagaula.

Aquesta can estava dedicada al Senyor (i/o al gur) en la primera declinaci del snscrit. Desprs va compondre Kritis al Senyor en totes les vuit declinacions. En la seva major part contenen eptets per glorificar al gur i tenen molt poques referncies al Du Muruga o especficament a la detat en forma saguna, com Thiruthani.

Desprs va visitar en pelegrinatge i va compondre als temples de Kanchi, Arunachalam, Chidambaram, Tirupathi i Kalahasthi, abans de retornar a Tiruvarur.

 Maduresa .
Al seu retorn a Tiruvarur, compongu per a totes les detats del temple, incloent-hi Tyagaraja (un amsha de Siva), la detat principal, Nilotpalambal, la seva consort, i la Deessa Kamalambaluna detat independent de gran importncia tntrica en el complex de temples. En aquesta poca va compondre el fams cicle Kamalamba Navavarna ple de perfectes sahityas que han esdevingut un exemple de la seua obra. Aquests navavarnams estan composts en totes les vuit declinacions del snscrit i es canten cada any en el moment culminant del Guruguha Jayanti. Segu mostrant la seva destresa en la composici de la Navagraha Kritis en elogi als nou planetes. El Sahitya de les canons reflecteix un profund coneixement de la mantra i el Jyotisha sastras. El Nilotpalamba Kritis s un altre conjunt clssic de composicions que reviu oblidats ragas com Narayanagaula, Purvagaula i Chayagaula.

 Obres .
Va deixar al voltant de 450 o 500 obres, la majoria de les quals se sol interpretar habitualment al concerts de msica carntica. La majoria de les seves composicions estan en snscrit i en la forma Krithi, s a dir, amb la poesia adaptada a la msica.

Muthuswami Dikshitar viatj molt per llocs sagrats al llarg de la seva vida, i compongu krithis a les detats i els temples que visit. Cadascuna de les seves composicions s nica, i de factura brillant. Les seues obres sn conegudes per la profunditat i espiritualitat de la melodia  la seva visi d'alguns dels ragas es mant encara com l'ltima paraula sobre la seva estructura. Les seues lletres en snscrit son en elogi de la detat del temple, per Muthuswami hi introdueix de manera incomparable el pensament Advaita, resolent perfectament la relaci inherent entre la filosofia Advaita i el culte politeista. Les seves canons tamb contenen molta informaci sobre la histria del temple, i el seu rerefons, contribuint aix a la preservaci de molts costums d'aquests antics santuaris.
 
Tamb va aconseguir compondre en tots els 72 Melakartha ragas, (en la forma Asampurna Mela) proporcionant aix un exemple musical de molts ragas oblidats. Fou tamb un mestre del Tla i s l'nic compositor Kritis que va compondre kritis en els 7 Tlas bsics del rgim carntic. Tamb va mostrar la seva habilitat amb el snscrit, en haver compost en totes les vuit declinacions.

Per la riquesa de raga bhava, sublimat del seu contingut filosfic i per la grandesa de la Sahitya,les canons de Dikshitar estan insuperables.
Muthuswami Dikshitar fou abordat per quatre mestres de la dansa: Tanjavur, Ponnayya, Vadivelu i en Chinnayaya. Li expressaren el desig d aprendre msica d ell i el convenceren per acompanyar-lo a Tanjavur. All, Dikshitar els impart els tradicionals 72 Mela dictades per Venkata Vaidyanatha Dikshita.
Els estudiants mostraren el seu agrament per la composici d un conjunt de nou canons anomenades Navaratna Mal per glorificar el gur.
Aquests quatre deixebles es convertiren en el que avui es coneix com la Tanjore Quartette i sn venerats com els principals compositors de msica per a Bharatanatyam.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378576" title="Sever do Vouga" nonfiltered="1228" processed="1219" dbindex="146242">

Sever do Vouga s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Centre i a la subregi de Baixo Vouga. L'any 2004 tenia 12.940 habitants. Limita al nord amb Vale de Cambra, a l'est amb Oliveira de Frades, al sud amb gueda i a l'oest amb Albergaria-a-Velha i Oliveira de Azemis.

 Poblaci .


Freguesies.
 Cedrim;
 Couto de Esteves;
 Dornelas;
 Paradela;
 Pessegueiro do Vouga;
 Rocas do Vouga;
 Sever do Vouga;
 Silva Escura;
 Talhadas;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378586" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="1229" processed="1220" dbindex="146243">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es disputaren quatre proves de salts, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es desenvolup a l'Empire Pool del Wembley Arena entre els dies 30 de juliol i el 5 d'agost de 1948.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Salts 1948;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378601" title="Vagos" nonfiltered="1230" processed="1221" dbindex="146244">

Vagos s un municipi portugus, situat al districte d'Aveiro, a la regi del Centre i a la subregi de Baixo Vouga. L'any 2004 tenia 12.940 habitants.  Limita a nord amb lhavo, a nordest amb Aveiro, a l'est amb Oliveira do Bairro, la sudest amb Cantanhede, a sudoest amb Mira i a l'oest amb l'Oce Atlntic.

 Poblaci .


Freguesies.

 Calvo;
 Covo do Lobo;
 Fonte de Angeo;
 Gafanha da Boa Hora;
 Ouca;
 Ponte de Vagos;
 Santa Catarina;
 Santo Andr de Vagos;
 Santo Antnio de Vagos;
 Ssa;
 Vagos;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378605" title="York (Anglaterra)" nonfiltered="1231" processed="1222" dbindex="146245">

York s una histrica ciutat fortalesa del nord de Yorkshire a (Anglaterra). En aquesta ciutat conflueix-en els rius Ouse i Foss. La ciutat ha jugat un important paper en els seus 2000 anys d'histria.

Fou fundada com Eboracum l'any 17 aC. pels romans i la convertiren en una de les dues capitals de la Britania romana. Durant aquest perode, grans figures sorgiren d'aquesta ciutat, com Constant el Gran. Tot el Imperi Roma fou governat des de York per Septimi Sever durant un perode de dos anys.

Posteriorment arribarien els angles. La ciutat fou anomenada Eoferwic i es convertir en la capital del Regne de Northumbria. Els vkings prengueren la ciutat l'any 866, anomenant-la Jrvic (de on prov l'actual nom). Durant el perode de domini normand fou la capital del regne del mateix nom, dominant gran part del nord d'Anglaterra. Als voltants de l'any 1000 pass a anomenar-se definitivament York.

 Ciutats agermanades .
La ciutat de York est agermanada amb:
 Mnster (Alemanya);
 Dijon (Frana);
 Fanteakwa (Ghana);



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378610" title="Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla" nonfiltered="1232" processed="1223" dbindex="146246">
Mirza Ahmad Khan Ala al-Dawla (1866/1867-1911) fou un poltic persa, fill de Muhammad Rahim Khan Ala al-Dawla. La seva data de naixement es incerta doncs la oficial no lliga amb que el 1873 pogus formar part del seguici que va acompanyar al xa al seu viatge a Europa (tenia llavors 7 o 8 anys) com consta que va fer.

El 1881 Rahim Khan va crear el grup Mansur de la gurdia i en va donar el comandament al seu fill que tenia el ttol de primer brigadiers (tampoc probable amb noms 15 anys) . Desprs fou cap dels gurdies Mahdiya un altre cos que com els Mansur rebia un entrenament similar al dels cossacs. A la mort del seu pare va heretar el seu ttol.

Sota el xa Muzaffar al-Din Shah (1896-1907) va ser governador de Khuzestan (1897-1899), Gurgan (1899-1901), Mazanderan (1901-1902), Kirmanshah (1902) i Fars (1902-1904). D aquest crrec darrer va dimitir desprs d un incident amb Lord Curzon, que dirigia una flota de guerra britnica, al que se li havia ordenat rebre, per com que no va atracar, va refusar pujar al seu vaixell.

El 1905 fou nomenat governador de Teheran. Va fer rebaixar per la fora el preu del sucre rus, apujat a causa de la guerra russojaponesa (12 de desembre de 1905) i com que va castigar a dos mercaders sayyeds es va produir un aldarull al bazar, aldarull que fou el inici del moviment constitucional. Per aquesta causa fou cessat del seu crrec (1906) i el 1907 reanomenat governador de Fars per no va poder prendre possessi per les manifestacions populars al carrer a Shiraz en contra seva.

Es va oposar al govern de Muhammad Ali Shah (1907-1909) i junt amb un grup d amics consideraven les condicions de la cort inadequades. El xa el va amenaar amb l execuci i el va fer arrestar i enviat a l exili (1907) a Firuzkuh junt amb altres, per aviat va poder tornar. Encara el 1907 una bomba va destruir casa seva. 

Durant els anys segents fou sospits a realistes autoritaris i constitucionalistes. Quan el 1911 se li va exigir el pagament de taxes que devia, va comenar a complotar contra Morgan Shuster, conseller americ del ministre de finances. El ultimtum rus que exigia el cessament de Shuster va provocar gran agitaci i Ala al-Dawla, considerat responsable, fou tirotejat a la porta de casa seva i va resultar mort (1 de desembre de 1911)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378617" title="Theodore Kaufmann" nonfiltered="1233" processed="1224" dbindex="146247">

Theodore Kaufmann va ser un pintor alemany, conegut per les seves pintures de la guerra civil dels Estats Units. Fou deixeble dels pintors Peter Cornelius, Fredrick Kaulbach i Wilhelm Schwar.

Enllaos externs.
 Theodore Kaufmann ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378620" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="1234" processed="1225" dbindex="146248">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es disputaren quatre proves de tir olmpic, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 2 i 6 d'agost de 1948.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir 1948;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378627" title="Jos del Moral Sanjurjo" nonfiltered="1235" processed="1226" dbindex="146249">
Jos del Moral Sanjurjo (La Corunya, 1881 - ?) fou un advocat i poltic gallec. Milit en el Partit Conservador, amb el que fou escollit diputat per la Corunya a les eleccions generals espanyoles de 1907, 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. De 1919 a 1912 ocup el crrec de Director General de Classes Passives. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit novament diputat com a dret independent.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378637" title="Jos Mara Montenegro Soto" nonfiltered="1236" processed="1227" dbindex="146250">
Jos Mara Montenegro Soto (Mondoedo, 1868 - Lugo, 7 de juliol de 1934) fou un poltic i propietari agrari gallec. La seva famlia era propietria de terres a Abadn i estudi amb els Jesutes de Pasaxe. Fou membre de la Reial Acadmia de la Histria a Lugo. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per la provncia de Lugo per Renovacin Espaola.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Expedient com a membre de l'Acadmia;
 Alumnes del Collegi dels Jesutes de Pasaxe;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378651" title="Rukn al-Din Mirza" nonfiltered="1237" processed="1228" dbindex="146251">
Rukn al-Din Mirza ibn Baysunkur ibn Shahruk Ala al-Dawla (Herat 1417-Rustamdar 1460) fou un prncep timrida besnt de Tamerl.

Va nixer en el regnat de Shahruk ibn Timur, fill de Baysunkur ibn Shahruk i de Djan Malik Agha (filla d'un oficial timrida, amir  ulpan). A la mort del seu pare Baysunkur (1433) va rebre el seu lloc d' amir-i diwan amb dret a recaptar taxes en algunes provncies concedides com a soy r  l (fons caritatiu) a Baysunkur. El 1434/1435 va participar a la tercera campanya de Shahruk a Azerbaidjan contra els kara koyunlu. Va ser pare de dos fills: Baysunkur (1435) i Sultan Ibrahim (1440). Tenia fama de dedicar-se molt al bon menjar i al joc.

Quan Shahruk es va posar malalt el 1444/1445, la seva avia Guwhar Shad Agha va convncer a un grup d'oficials de fer jurament de fidelitat a Rukn al Din Mirza. El 1446 Shahruk s'havia recuperat i encara que vell es va disposar a marxar al front de l'exrcit contra el seu fill rebel, Sultan Muhammad ibn Baysunkur, que era al Iraq Adjem; va nomenar a Rukn al-Din Mirza com a regent a la capital en la seva absncia, amb el control del tresor. Shahruk va morir a Rayy el mar del 1447 i Ala al-Dawla es va trobar a Herat amb tots els elements necessaris per ser proclamat i reconegut sult. Va fer arrestar al seu cos Abd al-Latif Mirza ibn Ulug Beg, el seu parent que podia ser un rival perills al tron i va signar un tractat amb el seu oncle Ulug Beg, governador de Samarcanda, i amb el seu germanastre Abu l-Kasim Babur governador de Mazanderan.

Les relacions amb Ulug Beg es van deteriorar rpidament i Rukn al-Din Mirza fou derrotat pel seu oncle en una batalla a Tarnab a 80 km d'Herat a la primavera del 1448, sent expulsat a Rukn al-Din de la seva capital desprs d'un regnat de menys d'un any.

La resta del temps fins a la seva mort el va passar en captivitat o buscant aliats per recuperar el poder. Va aprofitar les lluites pel poder entre els seus germanastres Sultan Muhammad i Abu l-Kasim Babur i va recuperar Herat per poc temps el 1450; una segona vegada ho va aconseguir el 1458, tamb per poc temps. Encoratjat per l'emir Djahan Shah Kara Koyunlu, es va enfrontar de manera decisiva al sult timrida de Samarcanda Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur en una batalla prop de Sarakhs (primavera del 1459) i fou derrotat i forat a renunciar a tots als seus drets.

Va morir al exili a Rustamdar el 1460

Bibliografia .
 V. V. Barthold, Ulugh-Beg, Leiden, 1963;
 R. Savory,  The Struggle for Supremacy in Persia after the Death of T m r,  Der Islam 40, 1964 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378652" title="ngel Lpez Prez" nonfiltered="1238" processed="1229" dbindex="146252">
ngel Lpez Prez fou un advocat i poltic gallec. Abans de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola havia estat alcalde de Lugo. El 1910 va fundar la revista La Voz de la Verdad. Desprs fundaria la secci a Lugo de la Unin de Derechas y Agrarios, que es va unir a la CEDA. Fou escollit diputat per la provncia de Lugo per la CEDA a les eleccions generals espanyoles de 1933.

 Enllaos externs .
 Revista Arbil, nm. 77;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378661" title="Llista de peixos de la Mar Roja" nonfiltered="1239" processed="1230" dbindex="146253">
Aquesta s una llista de peixos de la Mar Roja:

Espcies d'aiges profundes.

Acropoma japonicum  ;
Aetobatus flagellum  ;
Aetobatus ocellatus  ;
Anoxypristis cuspidata  ;
Apogon queketti  ;
Argyrosomus regius  ;
Ariomma brevimanus  ;
Ariosoma mauritianum  ;
Arnoglossus marisrubri  ;
Astronesthes martensii  ;
Ateleopus natalensis  ;
Atrobucca geniae  ;
Bembrops caudimacula  ;
Benthosema pterotum  ;
Bryx analicarens  ;
Canthidermis macrolepis  ;
Champsodon capensis  ;
Champsodon omanensis  ;
Chanos chanos  ;
Chauliodus sloani  ;
Cynoglossus acutirostris  ;
Decapterus russelli  ;
Diaphus coeruleus ;
Dysomma fuscoventralis  ;
Facciolella karreri  ;
Gerres methueni  ;
Glossogobius giuris  ;
Grammonus robustus  ;
Harpadon erythraeus  ;
Heptranchias perlo  ;
Hippocampus kelloggi  ;
Hoplostethus mediterraneus mediterraneus  ;
Iago omanensis  ;
Lestrolepis luetkeni  ;
Lobotes surinamensis ;
Maurolicus mucronatus ;
Megalops cyprinoides  ;
Mugil cephalus ;
Mustelus manazo  ;
Nemichthys scolopaceus  ;
Neobythites stefanovi  ;
Neocentropogon mesedai  ;
Neomerinthe bathyperimensis  ;
Obliquogobius turkayi  ;
Parascolopsis baranesi ;
Physiculus marisrubri  ;
Physiculus sudanensis  ;
Pomadasys striatus  ;
Priolepis goldshmidtae  ;
Pristipomoides filamentosus  ;
Pristipomoides sieboldii  ;
Rhinobatos halavi  ;
Rhinobatos punctifer  ;
Rhinobatos thouin  ;
Rhizoprionodon acutus ;
Rhynchoconger trewavasae  ;
Saurenchelys meteori  ;
Seriola lalandi  ;
Setarches guentheri  ;
Stalix histrio ;
Stomias affinis ;
Stromateus fiatola  ;
Synagrops philippinensis  ;
Synodus randalli ;
Taractichthys steindachneri  ;
Tentoriceps cristatus  ;
Terapon puta ;
Thyrsitoides marleyi  ;
Trichiurus auriga  ;
Trichiurus lepturus;
Upeneus davidaromi  ;
Uranoscopus marisrubri  ;
Uroconger erythraeus  ;

Espcies demersals.

Famlia Ambassidae;
Ambassis gymnocephalus;
Ambassis urotaenia;
Famlia Apistidae;
Apistus carinatus;
Famlia Aploactinidae;
Cocotropus steinitzi;
Ptarmus gallus;
Famlia Apogonidae;
Apogon gularis;
Apogon hungi;
Apogon micromaculatus;
Apogon quadrifasciatus;
Apogon smithi;
Apogon spongicolus;
Cheilodipterus novemstriatus;
Cheilodipterus pygmaios;
Siphamia permutata;
Famlia Ariidae;
Arius thalassinus;
Famlia Ariommatidae;
Ariomma dollfusi;
Famlia Balistidae;
Abalistes stellaris;
Famlia Batrachoididae;
Thalassothia cirrhosa;
Famlia Blenniidae;
Alloblennius jugularis;
Alloblennius pictus;
Alticus kirkii;
Alticus saliens;
Antennablennius adenensis;
Antennablennius australis;
Antennablennius hypenetes;
Ecsenius dentex;
Entomacrodus epalzeocheilos;
Hirculops cornifer;
Istiblennius flaviumbrinus;
Istiblennius pox;
Istiblennius unicolor;
Omobranchus fasciolatus;
Omobranchus steinitzi;
Parablennius cyclops;
Petroscirtes ancylodon;
Xiphasia matsubarai;
Xiphasia setifer;
Famlia Bothidae;
Bothus myriaster;
Bothus tricirrhitus;
Engyprosopon hureaui;
Engyprosopon latifrons;
Engyprosopon macrolepis;
Engyprosopon maldivensis;
Famlia Callionymidae;
Callionymus bentuviai;
Callionymus erythraeus;
Callionymus filamentosus;
Callionymus gardineri;
Callionymus marleyi;
Callionymus muscatensis;
Callionymus oxycephalus;
Diplogrammus infulatus;
Diplogrammus randalli;
Synchiropus sechellensis;
Famlia Caproidae;
Antigonia indica;
Famlia Carcharhinidae;
Loxodon macrorhinus;
Famlia Congridae;
Diploconger polystigmatus;
Gorgasia cotroneii;
Gorgasia sillneri;
Heteroconger balteatus;
Uroconger lepturus;
Famlia Creediidae;
Limnichthys nitidus;
Famlia Cynoglossidae;
Cynoglossus arel;
Cynoglossus bilineatus;
Cynoglossus dollfusi;
Cynoglossus gilchristi;
Cynoglossus kopsii;
Cynoglossus lachneri;
Cynoglossus lingua;
Cynoglossus pottii;
Cynoglossus sealarki;
Famlia Cyprinodontidae;
Aphanius dispar dispar;
Famlia Dactylopteridae;
Dactyloptena peterseni;
Famlia Dasyatidae;
Dasyatis bennetti;
Himantura gerrardi;
Himantura imbricata;
Famlia Gerreidae;
Gerres filamentosus;
Famlia Gobiesocidae;
Chorisochismus dentex;
Lepadichthys erythraeus;
Famlia Gobiidae;
Amblyeleotris triguttata;
Amblygobius magnusi;
Amoya signatus;
Arcygobius baliurus;
Callogobius amikami;
Callogobius dori;
Callogobius flavobrunneus;
Coryogalops anomolus;
Coryphopterus humeralis;
Cryptocentroides arabicus;
Favonigobius reichei;
Fusigobius maximus;
Gobius koseirensis;
Gobius leucomelas;
Hetereleotris diademata;
Hetereleotris vulgaris;
Opua elati;
Pleurosicya prognatha;
Pomatoschistus marmoratus;
Psilogobius randalli;
Silhouettea aegyptia;
Silhouettea chaimi;
Silhouettea insinuans;
Trimma filamentosus;
Famlia Gymnuridae;
Gymnura poecilura;
Famlia Haemulidae;
Plectorhinchus faetela;
Pomadasys argenteus;
Pomadasys hasta;
Pomadasys multimaculatum;
Pomadasys punctulatus;
Famlia Hemigaleidae;
Hemipristis elongata;
Famlia Holocentridae;
Sargocentron marisrubri;
Famlia Kraemeriidae;
Kraemeria nuda;
Famlia Labridae;
Cheilinus abudjubbe;
Pteragogus pelycus;
Suezichthys caudavittatus;
Suezichthys russelli;
Xyrichtys bimaculatus;
Xyrichtys javanicus;
Xyrichtys niger;
Famlia Leiognathidae;
Gazza minuta;
Leiognathus berbis;
Leiognathus bindus;
Leiognathus elongatus;
Leiognathus equulus;
Leiognathus fasciatus;
Leiognathus klunzingeri;
Leiognathus leuciscus;
Leiognathus lineolatus;
Leiognathus splendens;
Secutor insidiator;
Secutor ruconius;
Famlia Liparidae;
Liparis fishelsoni;
FamliaLophiidae;
Lophiomus setigerus;
Famlia Lutjanidae;
Pristipomoides multidens;
Famlia Malacanthidae;
Branchiostegus sawakinensis;
Hoplolatilus oreni;
Famlia Microdesmidae;
Paragunnellichthys springeri;
Brachaluteres baueri;
Paraluteres arqat;
Paramonacanthus frenatus;
Paramonacanthus oblongus;
Paramonacanthus pusillus;
Stephanolepis diaspros;
Famlia Mugilidae;
Liza macrolepis;
Liza subviridis;
Liza tade;
Valamugil cunnesius;
Famlia Mullidae;
Upeneus pori;
Upeneus sulphureus;
Famlia Muraenesocidae;
Congresox talabonoides;
Muraenesox cinereus;
Famlia Muraenidae;
Gymnothorax angusticauda;
Gymnothorax herrei;
Gymnothorax johnsoni;
Gymnothorax tile;
Uropterygius genie;
Uropterygius golanii;
Famlia Narcinidae;
Heteronarce bentuviai;
Famlia Nemipteridae;
Nemipterus bipunctatus;
Nemipterus japonicus;
Nemipterus peronii;
Nemipterus randalli;
Nemipterus zysron;
Parascolopsis aspinosa;
Parascolopsis eriomma;
Parascolopsis inermis;
Parascolopsis townsendi;
Famlia Nettastomatidae;
Saurenchelys lateromaculatus;
Famlia Ophichthidae;
Myrophis microchir;
Skythrenchelys lentiginosa;
Yirrkala tenuis;
Famlia Ophidiidae;
Ophidion smithi;
Sirembo jerdoni;
Famlia Opistognathidae;
Stalix davidsheni;
Famlia Paralichthyidae;
Pseudorhombus arsius;
Pseudorhombus elevatus;
Famlia Pempheridae;
Pempheris mangula;
Famlia Pinguipedidae;
Parapercis robinsoni;
Parapercis simulata;
Parapercis somaliensis;
Famlia Platycephalidae;
Grammoplites suppositus;
Platycephalus micracanthus;
Rogadius asper;
Rogadius pristiger;
Sorsogona prionota;
Famlia Plesiopidae;
Plesiops mystaxus;
Famlia Polynemidae;
Polydactylus plebeius;
Polydactylus sextarius;
Famlia Pomacentridae;
Chromis axillaris;
Neopomacentrus taeniurus;
Famlia Priacanthidae;
Priacanthus sagittarius;
Famlia Pristidae;
Pristis zijsron;
Famlia Psettodidae;
Psettodes erumei;
Famlia Pseudochromidae;
Chlidichthys auratus;
Chlidichthys rubiceps;
Famlia Ptereleotridae;
Ptereleotris arabica;
Famlia Rhinobatidae;
Rhinobatos granulatus;
Rhinobatos schlegelii;
Famlia Samaridae;
Samaris cristatus;
Famlia Scorpaenidae;
Brachypterois serrulata;
Scorpaenodes steinitzi;
Famlia Serranidae;
Epinephelus epistictus;
Epinephelus latifasciatus;
Epinephelus radiatus;
Serranus cabrilla;
Famlia Soleidae;
Aseraggodes sinusarabici;
Aseraggodes steinitzi;
Brachirus orientalis;
Solea elongata;
Synaptura commersonnii;
Famlia Sparidae;
Acanthopagrus berda;
Acanthopagrus latus;
Argyrops megalommatus;
Argyrops spinifer;
Crenidens crenidens;
Lithognathus mormyrus;
Famlia Synanceiidae;
Choridactylus multibarbus;
Minous coccineus;
Minous inermis;
Minous monodactylus;
Synanceia nana;
Famlia Syngnathidae;
Dunckerocampus boylei;
Hippichthys cyanospilos;
Hippichthys spicifer;
Hippocampus fuscus;
Hippocampus jayakari;
Hippocampus lichtensteinii;
Lissocampus bannwarthi;
Siokunichthys herrei;
Syngnathus macrophthalmus;
Syngnathus safina;
Trachyrhamphus longirostris;
Synodontidae;
Synodus hoshinonis;
Synodus macrops;
Famlia Terapontidae;
Terapon jarbua;
Famlia Tetraodontidae;
Lagocephalus lunaris;
Lagocephalus spadiceus;
Famlia Tetrarogidae;
Vespicula bottae;
Famlia Torpedinidae;
Torpedo panthera;
Torpedo suessii;
Famlia Triakidae;
Mustelus mosis;
Famlia Trichonotidae;
Trichonotus nikii;
Famlia Triglidae;
Lepidotrigla bispinosa;
Lepidotrigla spiloptera;
Famlia Tripterygiidae;
Enneapterygius clarkae;
Enneapterygius destai;
Enneapterygius obscurus;
Enneapterygius pusillus;
Helcogramma obtusirostre;
Famlia Uranoscopidae;
Uranoscopus bauchotae;
Uranoscopus dahlakensis;
Uranoscopus dollfusi;
Uranoscopus fuscomaculatus;
Uranoscopus guttatus;
Uranoscopus oligolepis;

Espcies pelgiques.

Famlia Alopiidae;
Alopias vulpinus;
Famlia Belonidae;
Platybelone argalus platura;
Tylosurus choram;
Famlia Bregmacerotidae;
Bregmaceros arabicus;
Bregmaceros mcclellandi;
Bregmaceros nectabanus;
Famlia Carangidae;
Alepes vari;
Carangoides ciliarius;
Caranx sansun;
Decapterus macarellus;
Famlia Chirocentridae;
Chirocentrus nudus;
Famlia Clupeidae;
Amblygaster leiogaster;
Dussumieria acuta;
Dussumieria elopsoides;
Etrumeus teres;
Herklotsichthys lossei;
Herklotsichthys punctatus;
Hilsa kelee;
Sardinella longiceps;
Spratelloides gracilis;
Famlia Coryphaenidae;
Coryphaena equiselis;
Coryphaena hippurus;
Famlia Echeneidae;
Remora brachyptera;
Remorina albescens;
Famlia Elopidae;
Elops machnata;
Famlia Engraulidae;
Engraulis encrasicolus;
Stolephorus indicus;
Thryssa setirostris;
Famlia Exocoetidae;
Cheilopogon cyanopterus;
Cheilopogon pinnatibarbatus altipennis;
Cypselurus oligolepis;
Exocoetus volitans;
Hirundichthys rondeletii;
Hirundichthys socotranus;
Parexocoetus brachypterus;
Parexocoetus mento;
Famlia Hemiramphidae;
Euleptorhamphus viridis;
Hemiramphus marginatus;
Hyporhamphus xanthopterus;
Famlia Istiophoridae;
Istiophorus platypterus;
Makaira indica;
Tetrapturus audax;
Famlia Lactariidae;
Lactarius lactarius;
Famlia Leiognathidae;
Leiognathus oblongus;
Famlia Malacanthidae;
Hoplolatilus geo;
Famlia Molidae;
Mola mola;
Ranzania laevis;
Famlia Monodactylidae;
Monodactylus argenteus;
Famlia Mugilidae;
Liza carinata;
Famlia Myliobatidae;
Manta ehrenbergii;
Mobula thurstoni;
Famlia Rhincodontidae;
Rhincodon typus;
Famlia Scombridae;
Auxis rochei rochei;
Auxis thazard thazard;
Euthynnus affinis;
Katsuwonus pelamis;
Rastrelliger kanagurta;
Sarda orientalis;
Scomber japonicus;
Scomberomorus commerson;
Thunnus albacares;
Thunnus tonggol;
Famlia Serranidae;
Plectranthias klausewitzi;
Famlia Sphyraenidae;
Sphyraena chrysotaenia;
Saurida macrolepis;
Famlia Xiphiidae;
Xiphias gladius;

Espcies associades als esculls de corall.

Famlia Acanthuridae ;
Acanthurus gahhm;
Acanthurus mata;
Acanthurus nigricans;
Acanthurus nigrofuscus;
Acanthurus sohal;
Acanthurus tennentii;
Acanthurus xanthopterus;
Ctenochaetus striatus;
Naso annulatus;
Naso brevirostris;
Naso elegans;
Naso hexacanthus;
Naso unicornis;
Zebrasoma veliferum;
Zebrasoma xanthurum;
Famlia Albulidae;
Albula glossodonta;
Albula vulpes;
Famlia Alopiidae;
Alopias pelagicus;
Famlia Anomalopidae;
Photoblepharon steinitzi;
Famlia Antennariidae;
Antennarius coccineus;
Antennarius commerson;
Antennarius hispidus;
Antennarius nummifer;
Antennarius pictus;
Antennarius rosaceus;
Antennarius striatus;
Antennatus tuberosus;
Histrio histrio;
Famlia Apogonidae;
Apogon angustatus;
Apogon annularis;
Apogon aureus;
Apogon bandanensis;
Apogon coccineus;
Apogon cookii;
Apogon cyanosoma;
Apogon exostigma;
Apogon fasciatus;
Apogon fleurieu;
Apogon fraenatus;
Apogon guamensis;
Apogon heptastygma;
Apogon isus;
Apogon kallopterus;
Apogon kiensis;
Apogon lateralis;
Apogon latus;
Apogon leptacanthus;
Apogon multitaeniatus;
Apogon nigripinnis;
Apogon nigrofasciatus;
Apogon pselion;
Apogon pseudotaeniatus;
Apogon savayensis;
Apogon semiornatus;
Apogon taeniatus;
Apogon taeniophorus;
Apogon timorensis;
Apogon truncatus;
Apogon zebrinus;
Apogonichthys perdix;
Archamia bilineata;
Archamia fucata;
Archamia lineolata;
Cheilodipterus arabicus;
Cheilodipterus lachneri;
Cheilodipterus macrodon;
Cheilodipterus quinquelineatus;
Fowleria aurita;
Fowleria marmorata;
Fowleria punctulata;
Fowleria vaiulae;
Fowleria variegata;
Gymnapogon melanogaster;
Neamia octospina;
Pseudamia gelatinosa;
Rhabdamia cypselura;
Rhabdamia nigrimentum;
Famlia Atherinidae;
Atherinomorus lacunosus;
Hypoatherina barnesi;
Hypoatherina temminckii;
Famlia Balistidae;
Abalistes stellatus;
Balistapus undulatus;
Balistoides viridescens;
Canthidermis maculata;
Melichthys indicus;
Odonus niger;
Pseudobalistes flavimarginatus;
Pseudobalistes fuscus;
Rhinecanthus aculeatus;
Rhinecanthus assasi;
Rhinecanthus rectangulus;
Rhinecanthus verrucosus;
Sufflamen albicaudatum;
Sufflamen fraenatum;
Famlia Belonidae;
Ablennes hians;
Tylosurus acus melanotus;
Tylosurus crocodilus crocodilus;
Famlia Blenniidae;
Aspidontus dussumieri;
Aspidontus taeniatus;
Aspidontus tractus;
Atrosalarias fuscus fuscus;
Blenniella cyanostigma;
Blenniella periophthalmus;
Cirripectes castaneus;
Cirripectes filamentosus;
Ecsenius aroni;
Ecsenius frontalis;
Ecsenius gravieri;
Ecsenius midas;
Ecsenius nalolo;
Enchelyurus kraussii;
Exallias brevis;
Istiblennius edentulus;
Istiblennius rivulatus;
Meiacanthus nigrolineatus;
Mimoblennius cirrosus;
Omobranchus punctatus;
Petroscirtes mitratus;
Plagiotremus rhinorhynchos;
Plagiotremus tapeinosoma;
Plagiotremus townsendi;
Salarias fasciatus;
Famlia Bothidae;
Asterorhombus intermedius;
Bothus mancus;
Bothus pantherinus;
Engyprosopon grandisquama;
Famlia Bythitidae;
Brosmophyciops pautzkei;
Famlia Caesionidae;
Caesio caerulaurea;
Caesio lunaris;
Caesio striata;
Caesio suevica;
Caesio varilineata;
Caesio xanthonota;
Gymnocaesio gymnoptera;
Pterocaesio chrysozona;
Pterocaesio pisang;
Famlia Callionymidae;
Callionymus delicatulus;
Callionymus flavus;
Famlia Carangidae;
Alectis ciliaris;
Alectis indicus;
Alepes djedaba;
Atule mate;
Carangoides armatus;
Carangoides bajad;
Carangoides chrysophrys;
Carangoides coeruleopinnatus;
Carangoides dinema;
Carangoides ferdau;
Carangoides fulvoguttatus;
Carangoides gymnostethus;
Carangoides malabaricus;
Carangoides orthogrammus;
Carangoides plagiotaenia;
Caranx ignobilis;
Caranx melampygus;
Caranx sexfasciatus;
Decapterus macrosoma;
Elagatis bipinnulata;
Gnathanodon speciosus;
Megalaspis cordyla;
Naucrates ductor;
Parastromateus niger;
Scomberoides commersonnianus;
Scomberoides lysan;
Scomberoides tol;
Selar crumenophthalmus;
Seriola dumerili;
Seriolina nigrofasciata;
Trachinotus baillonii;
Trachinotus blochii;
Trachurus indicus;
Ulua mentalis;
Uraspis helvola;
Uraspis uraspis;
Famlia Carapidae;
Encheliophis gracilis;
Encheliophis homei;
Famlia Carcharhinidae;
Carcharhinus albimarginatus;
Carcharhinus altimus;
Carcharhinus brevipinna;
Carcharhinus falciformis;
Carcharhinus limbatus;
Carcharhinus longimanus;
Carcharhinus melanopterus;
Carcharhinus plumbeus;
Carcharhinus sorrah;
Galeocerdo cuvier;
Negaprion acutidens;
Triaenodon obesus;
Famlia Centriscidae;
Aeoliscus punctulatus;
Centriscus scutatus;
Famlia Chaetodontidae;
Chaetodon auriga;
Chaetodon austriacus;
Chaetodon citrinellus;
Chaetodon collare;
Chaetodon falcula;
Chaetodon fasciatus;
Chaetodon guttatissimus;
Chaetodon kleinii;
Chaetodon larvatus;
Chaetodon leucopleura;
Chaetodon lineolatus;
Chaetodon melannotus;
Chaetodon melapterus;
Chaetodon mesoleucos;
Chaetodon paucifasciatus;
Chaetodon semilarvatus;
Chaetodon trifascialis;
Chaetodon trifasciatus;
Chaetodon vagabundus;
Forcipiger flavissimus;
Forcipiger longirostris;
Heniochus intermedius;
Heniochus monoceros;
Famlia Chirocentridae;
Chirocentrus dorab;
Famlia Cirrhitidae;
Cirrhitichthys calliurus;
Cirrhitichthys oxycephalus;
Cirrhitus pinnulatus;
Oxycirrhites typus;
Paracirrhites forsteri;
Famlia Clupeidae;
Amblygaster sirm;
Herklotsichthys quadrimaculatus;
Sardinella albella;
Sardinella gibbosa;
Spratelloides delicatulus;
Famlia Congridae;
Ariosoma balearicum;
Ariosoma scheelei;
Conger cinereus;
Heteroconger hassi;
Famlia Dactylopteridae;
Dactyloptena orientalis;
Famlia Dasyatidae;
Dasyatis kuhlii;
Himantura uarnak;
Pastinachus sephen;
Taeniura lymma;
Taeniura meyeni;
Urogymnus asperrimus;
Famlia Diodontidae;
Cyclichthys orbicularis;
Cyclichthys spilostylus;
Diodon holocanthus;
Diodon hystrix;
Diodon liturosus;
Famlia Drepaneidae;
Drepane longimana;
Drepane punctata;
Famlia Echeneidae;
Echeneis naucrates;
Remora remora;
Famlia Engraulidae;
Encrasicholina heteroloba;
Encrasicholina punctifer;
Thryssa baelama;
Famlia Ephippidae;
Platax orbicularis;
Platax teira;
Tripterodon orbis;
Famlia Fistulariidae;
Fistularia commersonii;
Fistularia petimba;
Famlia Gerreidae;
Gerres argyreus;
Gerres longirostris;
Gerres oblongus;
Gerres oyena;
Famlia Ginglymostomatidae;
Nebrius ferrugineus;
Famlia Gobiesocidae;
Lepadichthys lineatus;
Famlia Gobiidae;
Amblyeleotris diagonalis;
Amblyeleotris periophthalma;
Amblyeleotris steinitzi;
Amblyeleotris sungami;
Amblyeleotris wheeleri;
Amblygobius albimaculatus;
Amblygobius esakiae;
Amblygobius hectori;
Amblygobius nocturnus;
Asterropteryx ensifera;
Asterropteryx semipunctata;
Bathygobius cyclopterus;
Bathygobius fuscus;
Bryaninops erythrops;
Bryaninops loki;
Bryaninops natans;
Bryaninops ridens;
Bryaninops yongei;
Callogobius bifasciatus;
Callogobius maculipinnis;
Cryptocentrus caeruleopunctatus;
Cryptocentrus cryptocentrus;
Cryptocentrus fasciatus;
Cryptocentrus lutheri;
Ctenogobiops crocineus;
Ctenogobiops feroculus;
Ctenogobiops maculosus;
Discordipinna griessingeri;
Eviota distigma;
Eviota guttata;
Eviota pardalota;
Eviota prasina;
Eviota sebreei;
Eviota zebrina;
Exyrias belissimus;
Flabelligobius latruncularia;
Fusigobius longispinus;
Fusigobius neophytus;
Gladiogobius ensifer;
Gnatholepis anjerensis;
Gnatholepis cauerensis cauerensis;
Gobiodon citrinus;
Gobiodon reticulatus;
Istigobius decoratus;
Istigobius ornatus;
Luposicya lupus;
Oplopomus oplopomus;
Oxyurichthys papuensis;
Palutrus meteori;
Paragobiodon echinocephalus;
Paragobiodon xanthosomus;
Periophthalmus argentilineatus;
Pleurosicya mossambica;
Priolepis cinctus;
Priolepis randalli;
Priolepis semidoliata;
Trimma avidori;
Trimma barralli;
Trimma fishelsoni;
Trimma flavicaudatus;
Trimma mendelssohni;
Trimma sheppardi;
Trimma taylori;
Trimma tevegae;
Valenciennea helsdingenii;
Valenciennea puellaris;
Valenciennea sexguttata;
Valenciennea wardii;
Vanderhorstia delagoae;
Vanderhorstia mertensi;
Yongeichthys nebulosus;
Famlia Haemulidae;
Diagramma pictum;
Plectorhinchus albovittatus;
Plectorhinchus flavomaculatus;
Plectorhinchus gaterinus;
Plectorhinchus gibbosus;
Plectorhinchus harrawayi;
Plectorhinchus nigrus;
Plectorhinchus obscurus;
Plectorhinchus playfairi;
Plectorhinchus schotaf;
Plectorhinchus sordidus;
Plectorhinchus umbrinus;
Pomadasys commersonnii;
Pomadasys furcatus;
Pomadasys kaakan;
Pomadasys maculatus;
Pomadasys olivaceus;
Pomadasys stridens;
Famlia Hemiramphidae;
Hemiramphus far;
Hyporhamphus affinis;
Hyporhamphus balinensis;
Hyporhamphus gamberur;
Famlia Holocentridae;
Myripristis berndti;
Myripristis hexagona;
Myripristis murdjan;
Myripristis xanthacra;
Neoniphon sammara;
Sargocentron caudimaculatum;
Sargocentron diadema;
Sargocentron inaequalis;
Sargocentron ittodai;
Sargocentron macrosquamis;
Sargocentron melanospilos;
Sargocentron punctatissimum;
Sargocentron rubrum;
Sargocentron spiniferum;
Famlia Kuhliidae;
Kuhlia mugil;
Famlia Kyphosidae;
Kyphosus bigibbus;
Kyphosus cinerascens;
Kyphosus vaigiensis;
Famlia Labridae;
Anampses caeruleopunctatus;
Anampses lineatus;
Anampses meleagrides;
Anampses twistii;
Bodianus anthioides;
Bodianus axillaris;
Bodianus diana;
Bodianus opercularis;
Cheilinus fasciatus;
Cheilinus lunulatus;
Cheilinus undulatus;
Cheilio inermis;
Choerodon robustus;
Cirrhilabrus blatteus;
Cirrhilabrus rubriventralis;
Coris aygula;
Coris caudimacula;
Coris cuvieri;
Coris formosa;
Coris variegata;
Epibulus insidiator;
Gomphosus caeruleus;
Halichoeres hortulanus;
Halichoeres iridis;
Halichoeres margaritaceus;
Halichoeres marginatus;
Halichoeres nebulosus;
Halichoeres scapularis;
Halichoeres zeylonicus;
Hemigymnus fasciatus;
Hemigymnus melapterus;
Hologymnosus annulatus;
Iniistius pavo;
Labroides dimidiatus;
Larabicus quadrilineatus;
Macropharyngodon bipartitus bipartitus;
Macropharyngodon bipartitus marisrubri;
Minilabrus striatus;
Novaculichthys macrolepidotus;
Novaculichthys taeniourus;
Oxycheilinus arenatus;
Oxycheilinus bimaculatus;
Oxycheilinus digramma;
Oxycheilinus mentalis;
Paracheilinus octotaenia;
Pseudocheilinus evanidus;
Pseudocheilinus hexataenia;
Pseudodax moluccanus;
Pteragogus cryptus;
Pteragogus flagellifer;
Stethojulis albovittata;
Stethojulis interrupta;
Stethojulis strigiventer;
Stethojulis trilineata;
Thalassoma hebraicum;
Thalassoma lunare;
Thalassoma purpureum;
Thalassoma rueppellii;
Thalassoma trilobatum;
Wetmorella nigropinnata;
Xyrichtys melanopus;
Xyrichtys pentadactylus;
Famlia Lamnidae;
Carcharodon carcharias;
Isurus oxyrinchus;
Famlia Lethrinidae;
Gymnocranius grandoculis;
Gymnocranius griseus;
Lethrinus borbonicus;
Lethrinus erythracanthus;
Lethrinus harak;
Lethrinus lentjan;
Lethrinus mahsena;
Lethrinus microdon;
Lethrinus nebulosus;
Lethrinus obsoletus;
Lethrinus olivaceus;
Lethrinus variegatus;
Lethrinus xanthochilus;
Monotaxis grandoculis;
Famlia Lutjanidae;
Aphareus furca;
Aphareus rutilans;
Aprion virescens;
Lutjanus argentimaculatus;
Lutjanus bengalensis;
Lutjanus bohar;
Lutjanus coeruleolineatus;
Lutjanus ehrenbergii;
Lutjanus erythropterus;
Lutjanus fulviflamma;
Lutjanus fulvus;
Lutjanus gibbus;
Lutjanus johnii;
Lutjanus kasmira;
Lutjanus lemniscatus;
Lutjanus lutjanus;
Lutjanus malabaricus;
Lutjanus monostigma;
Lutjanus quinquelineatus;
Lutjanus rivulatus;
Lutjanus russellii;
Lutjanus sanguineus;
Lutjanus sebae;
Macolor niger;
Paracaesio sordida;
Paracaesio xanthura;
Pinjalo pinjalo;
Famlia Malacanthidae;
Malacanthus brevirostris;
Malacanthus latovittatus;
Famlia Menidae;
Mene maculata;
Famlia Microdesmidae;
Gunnellichthys monostigma;
Famlia Monacanthidae;
Aluterus monoceros;
Aluterus scriptus;
Amanses scopas;
Cantherhines dumerilii;
Cantherhines pardalis;
Oxymonacanthus halli;
Paramonacanthus japonicus;
Pervagor randalli;
Thamnaconus modestoides;
Monocentris japonica;
Famlia Monodactylidae;
Monodactylus falciformis;
Famlia Mugilidae;
Crenimugil crenilabis;
Liza vaigiensis;
Oedalechilus labiosus;
Valamugil seheli;
Famlia Mullidae;
Mulloidichthys flavolineatus;
Mulloidichthys vanicolensis;
Parupeneus cyclostomus;
Parupeneus forsskali;
Parupeneus heptacanthus;
Parupeneus indicus;
Parupeneus macronemus;
Parupeneus rubescens;
Upeneus moluccensis;
Upeneus tragula;
Upeneus vittatus;
Famlia Muraenidae;
Echidna nebulosa;
Echidna polyzona;
Gymnomuraena zebra;
Gymnothorax buroensis;
Gymnothorax elegans;
Gymnothorax favagineus;
Gymnothorax flavimarginatus;
Gymnothorax griseus;
Gymnothorax hepaticus;
Gymnothorax javanicus;
Gymnothorax meleagris;
Gymnothorax moluccensis;
Gymnothorax monochrous;
Gymnothorax nudivomer;
Gymnothorax pictus;
Gymnothorax pindae;
Gymnothorax punctatofasciatus;
Gymnothorax punctatus;
Gymnothorax rueppellii;
Gymnothorax undulatus;
Strophidon sathete;
Uropterygius concolor;
Uropterygius polyspilus;
Famlia Myliobatidae;
Aetobatus narinari;
Famlia Nemipteridae;
Scolopsis bimaculatus;
Scolopsis ghanam;
Scolopsis taeniatus;
Scolopsis vosmeri;
Famlia Odontaspididae;
Carcharias taurus;
Famlia Ophichthidae;
Brachysomophis cirrocheilos;
Callechelys catostoma;
Callechelys marmorata;
Lamnostoma orientalis;
Muraenichthys schultzei;
Myrichthys colubrinus;
Myrichthys maculosus;
Ophichthus erabo;
Phaenomonas cooperae;
Pisodonophis cancrivorus;
Scolecenchelys gymnota;
Scolecenchelys laticaudata;
Famlia Ophidiidae;
Brotula multibarbata;
Famlia Opistognathidae;
Opistognathus muscatensis;
Famlia Ostraciidae;
Lactoria cornuta;
Ostracion cubicus;
Ostracion cyanurus;
Tetrosomus gibbosus;
Famlia Pegasidae;
Eurypegasus draconis;
Famlia Pempheridae;
Parapriacanthus ransonneti;
Pempheris oualensis;
Pempheris schwenkii;
Pempheris vanicolensis;
Famlia Pentacerotidae;
Histiopterus typus;
Famlia Pinguipedidae;
Parapercis hexophtalma;
Famlia Platycephalidae;
Cociella crocodila;
Papilloculiceps longiceps;
Platycephalus indicus;
Thysanophrys chiltonae;
Famlia Plesiopidae;
Calloplesiops altivelis;
Plesiops coeruleolineatus;
Plesiops nigricans;
Famlia Plotosidae;
Plotosus lineatus;
Famlia Pomacanthidae;
Apolemichthys xanthotis;
Centropyge bicolor;
Centropyge multispinis';
Genicanthus caudovittatus;
Pomacanthus asfur;
Pomacanthus imperator;
Pomacanthus maculosus;
Pomacanthus semicirculatus;
Pygoplites diacanthus;
Famlia Pomacentridae;
Abudefduf bengalensis;
Abudefduf septemfasciatus;
Abudefduf sexfasciatus;
Abudefduf sordidus;
Abudefduf vaigiensis;
Amblyglyphidodon flavilatus;
Amblyglyphidodon indicus;
Amblyglyphidodon leucogaster;
Amphiprion bicinctus;
Chromis dimidiata;
Chromis flavaxilla;
Chromis nigrura;
Chromis pelloura;
Chromis pembae;
Chromis ternatensis;
Chromis trialpha;
Chromis viridis;
Chromis weberi;
Chrysiptera annulata;
Chrysiptera biocellata;
Chrysiptera unimaculata;
Dascyllus aruanus;
Dascyllus marginatus;
Dascyllus trimaculatus;
Neoglyphidodon melas;
Neopomacentrus cyanomos;
Neopomacentrus miryae;
Neopomacentrus xanthurus;
Plectroglyphidodon lacrymatus;
Plectroglyphidodon leucozonus;
Pomacentrus albicaudatus;
Pomacentrus aquilus;
Pomacentrus leptus;
Pomacentrus pavo;
Pomacentrus sulfureus;
Pomacentrus trichourus;
Pomacentrus trilineatus;
Pristotis cyanostigma;
Pristotis obtusirostris;
Stegastes lividus;
Stegastes nigricans;
Teixeirichthys jordani;
Famlia Priacanthidae;
Heteropriacanthus cruentatus;
Priacanthus blochii;
Priacanthus hamrur;
Pristigenys niphonia;
Famlia Pristidae;
Pristis pectinata;
Famlia Pseudochromidae;
Chlidichthys johnvoelckeri;
Haliophis guttatus;
Pectinochromis lubbocki;
Pseudochromis dixurus;
Pseudochromis flavivertex;
Pseudochromis fridmani;
Pseudochromis olivaceus;
Pseudochromis pesi;
Pseudochromis sankeyi;
Pseudochromis springeri;
Pseudochromis xanthochir;
Famlia Ptereleotridae;
Ptereleotris evides;
Ptereleotris heteroptera;
Ptereleotris microlepis;
Ptereleotris zebra ;
Famlia Rachycentridae;
Rachycentron canadum;
Famlia Rhinobatidae;
Rhina ancylostoma;
Rhynchobatus djiddensis;
Famlia Scaridae;
Bolbometopon muricatum;
Calotomus viridescens;
Cetoscarus bicolor;
Chlorurus genazonatus;
Chlorurus gibbus;
Chlorurus sordidus;
Hipposcarus harid;
Leptoscarus vaigiensis;
Scarus caudofasciatus;
Scarus collana;
Scarus ferrugineus;
Scarus frenatus;
Scarus fuscopurpureus;
Scarus ghobban;
Scarus niger;
Scarus psittacus;
Scarus russelii;
Scarus scaber;
Famlia Scombridae;
Grammatorcynus bilineatus;
Gymnosarda unicolor;
Famlia Scorpaenidae;
Dendrochirus brachypterus;
Dendrochirus zebra;
Parascorpaena aurita;
Parascorpaena mossambica;
Pterois miles;
Pterois radiata;
Pterois russelii;
Pterois volitans;
Scorpaenodes corallinus;
Scorpaenodes guamensis;
Scorpaenodes hirsutus;
Scorpaenodes parvipinnis;
Scorpaenodes scaber;
Scorpaenodes varipinnis;
Scorpaenopsis barbata;
Scorpaenopsis diabolus;
Scorpaenopsis gibbosa;
Scorpaenopsis oxycephala;
Scorpaenopsis venosa;
Scorpaenopsis vittapinna;
Sebastapistes bynoensis;
Sebastapistes cyanostigma;
Sebastapistes strongia;
Famlia Serranidae;
Aethaloperca rogaa;
Anyperodon leucogrammicus;
Aulacocephalus temminckii;
Cephalopholis argus;
Cephalopholis boenak;
Cephalopholis hemistiktos;
Cephalopholis miniata;
Cephalopholis oligosticta;
Cephalopholis sexmaculata;
Diploprion drachi;
Epinephelus areolatus;
Epinephelus chlorostigma;
Epinephelus coeruleopunctatus;
Epinephelus coioides;
Epinephelus fasciatus;
Epinephelus fuscoguttatus;
Epinephelus hexagonatus;
Epinephelus lanceolatus;
Epinephelus malabaricus;
Epinephelus merra;
Epinephelus morrhua;
Epinephelus polyphekadion;
Epinephelus stoliczkae;
Epinephelus summana;
Epinephelus tauvina;
Epinephelus tukula;
Grammistes sexlineatus;
Liopropoma mitratum;
Liopropoma susumi;
Plectranthias nanus;
Plectranthias winniensis;
Plectropomus areolatus;
Plectropomus pessuliferus;
Pseudanthias cichlops;
Pseudanthias heemstrai;
Pseudanthias lunulatus;
Pseudanthias squamipinnis;
Pseudanthias taeniatus;
Pseudogramma megamycterum;
Variola louti;
Famlia Siganidae;
Siganus argenteus;
Siganus javus;
Siganus luridus;
Siganus rivulatus;
Siganus stellatus;
Famlia Sillaginidae;
Sillago sihama;
Famlia Soleidae;
Aesopia cornuta;
Pardachirus marmoratus;
Soleichthys heterorhinos;
Famlia Solenostomidae;
Solenostomus cyanopterus;
Solenostomus paradoxus;
Famlia Sparidae;
Acanthopagrus bifasciatus;
Argyrops filamentosus;
Cheimerius nufar;
Diplodus noct;
Polysteganus coeruleopunctatus;
Rhabdosargus haffara;
Rhabdosargus sarba;
Famlia Sphyraenidae;
Sphyraena barracuda;
Sphyraena flavicauda;
Sphyraena forsteri;
Sphyraena jello;
Sphyraena obtusata;
Sphyraena putnamae;
Sphyraena qenie;
Famlia Sphyrnidae;
Sphyrna lewini;
Sphyrna mokarran;
Famlia Stegostomatidae;
Stegostoma fasciatum;
Famlia Synanceiidae;
Inimicus filamentosus;
Synanceia verrucosa;
Famlia Syngnathidae;
Acentronura tentaculata;
Choeroichthys brachysoma;
Corythoichthys flavofasciatus;
Corythoichthys nigripectus;
Corythoichthys schultzi;
Cosmocampus banneri;
Cosmocampus maxweberi;
Doryrhamphus dactyliophorus;
Doryrhamphus excisus abbreviatus;
Doryrhamphus multiannulatus;
Halicampus dunckeri;
Halicampus grayi;
Halicampus macrorhynchus;
Halicampus mataafae;
Hippocampus histrix;
Hippocampus kuda;
Micrognathus andersonii;
Phoxocampus belcheri;
Siokunichthys bentuviai;
Syngnathoides biaculeatus;
Trachyrhamphus bicoarctatus;
Famlia Synodontidae;
Saurida gracilis;
Saurida tumbil;
Saurida undosquamis;
Synodus indicus;
Synodus variegatus;
Trachinocephalus myops;
Famlia Terapontidae;
Pelates quadrilineatus;
Terapon theraps;
Famlia Tetraodontidae;
Arothron diadematus;
Arothron hispidus;
Arothron immaculatus;
Arothron nigropunctatus;
Arothron stellatus;
Canthigaster coronata;
Canthigaster margaritata;
Canthigaster pygmaea;
Torquigener flavimaculosus;
Famlia Torpedinidae;
Torpedo sinuspersici;
Famlia Tripterygiidae;
Enneapterygius abeli;
Enneapterygius altipinnis;
Enneapterygius tutuilae;
Helcogramma steinitzi;
Norfolkia brachylepis;
Famlia Uranoscopidae;
Uranoscopus sulphureus;
Famlia Xenisthmidae;
Xenisthmus polyzonatus;

Referncies.



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 UKDivers.net / Red Sea Life - Fish ;
 Egypt's Red Sea Virtual Diving Center ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378668" title="Felipe Lazcano y Morales de Setin" nonfiltered="1240" processed="1231" dbindex="146254">
Felipe Lazcano y Morales de Setin fou un advocat i poltic gallec. Fou membre del Partit Conservador englobat en la facci dirigida per Juan de la Cierva y Peafiel (ciervistas), amb la qual fou escollit diputat pel districte de Mondoedo a les eleccions generals espanyoles de 1919, 1920 i 1923. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou nomenat Director General de Montes, Caza y Pesca per Dmaso Berenguer y Fust.

Desprs de la desfeta del seu partit en proclamar-se la Segona Repblica Espanyola, s'arrengler amb els agraristes, de manera que a les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per la provncia de Lugo per l'Agrupacin Nacional de Derechas amb Lus Rodrguez de Viguri; ambds, juntament amb el republic independent Manuel Saco Rivera, formarien part de la Minoria Agrria. A les eleccions generals espanyoles de 1936 es va presentar pel Partit Agrari, per no fou escollit.

 Enllaos externs .
 EL PARTIDO AGRARIO ESPAOL (1934-1936): UNA ALTERNATIVA CONSERVADORA Y REPUBLICANA;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378707" title="Alfred Fredericks" nonfiltered="1241" processed="1232" dbindex="146255">

Alfred Fredericks va ser un pintor i illustrador estatunidenc.

Enllaos externs.
 Alfred Fredericks ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378708" title="Luis Rodrguez de Viguri" nonfiltered="1242" processed="1233" dbindex="146256">
Luis Rodrguez de Viguri (Santiago de Compostela,  16 d'octubre de  1881 - Madrid, 12 de desembre de 1945) fou un advocat, diplomtic i poltic espanyol, va ser ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII i ministre d'Economia Nacional durant la dictadura de Primo de Rivera. 

Advocat del cos jurdic militar, inicia la seva carrera poltica en es seno del Partit Conservador obtenint un esc de diputat en el Congrs per Lugo a les eleccions de 1918, 1919, 1920 i 1923. Va ser ministre de Foment entre el 4 i el 7 de desembre de 1922 en un govern que va presidir Snchez Guerra. Tamb va ser ministre d'Economia Nacional entre el 20 d'agost de 1930 i el 18 de febrer de 1931 en un gabinet presidit per Dmaso Berenguer y Fust

Durant la Segona Repblica Espanyola es va arrengler amb els agraristes, i obtindr un esc per Lugo a les eleccions de 1933 com a dret independent i a les de 1936 pel Partit Agrari. De 1934 a 1936 tamb fou president de la Reial Societat Geogrfica.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378713" title="Juan de la Cierva y Peafiel" nonfiltered="1243" processed="1234" dbindex="146257">
Juan de la Cierva y Peafiel (Mula, 11 de mar de 1864 - Madrid, 11 de gener de 1938) fou un advocat i poltic espanyol,que  va ser ministre d'Instrucci Pblica i Belles Arts, de Governaci, de Guerra, d'Hisenda i de Foment durant el regnat d'Alfons XIII i, novament ministre de Foment en l'ltim govern de la monarquia. 

Fill de l'advocat i notari Juan de la Cierva y Soto, establert a Mrcia i casat amb una filla del banquer Eleuterio Peafiel, qui va desenvolupar la seva activitat entre 1860 i 1890, es va llicenciar en Dret per la Universitat de Madrid, iniciant la seva carrera poltica en el si del Partit Conservador amb el qual ser regidor i, en 1895, alcalde de Mrcia al mateix temps que cap provincial dels conservadors. En 1896, obt acta de diputat al Congrs per la seva provncia natal i, desprs de no resultar escollit en el segent procs electoral, tornar a obtenir un esc per la circumscripci murciana a totes les eleccions celebrades fins a 1923 i, en 1927 com "Representant per Dret Propi". 

Va ser ministre d'Instrucci Pblica i Belles Arts entre 16 de desembre de 1904 i el 8 d'abril de 1905 en sengles governs presidits per Azcrraga i Villaverde. Posteriorment, entre el 25 de gener de 1907 i el 21 d'octubre de 1909, ocuparia la cartera de ministre de Governaci. Tamb seria ministre de Guerra dos cops: entre el 3 de novembre de 1917 i el 22 de mar de 1918 en un gabinet Garca Prieto, i entre el 14 d'agost de 1921 i el 8 de mar de 1922 en un govern Maura, poltic sota la presidncia del qual tamb seria ministre d'Hisenda entre el 15 d'abril i el 20 de juliol de 1919. Finalment, ocuparia la cartera de ministre de Foment en dos altres governs: entre el 13 de mar i el 14 d'agost de 1921 en un gabinet Allendesalazar i finalment en l'ltim govern monrquic presidit per l'almirall Aznar, entre el 18 de febrer i el 14 d'abril de 1931. 

A partir de 1902, va estructurar una xarxa de cacics que van mantenir un poder omnmode sobre els pobles en canvi de fidelitat poltica a la famlia. Aquest perode es coneixia a Mrcia com a ciervisme. L'hegemonia de Juan de la Cierva cediria davant la pressi de la lluita obrera i la instauraci de la Segona Repblica. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Biografia a Region de Murcia digital;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378715" title="Jos Antich" nonfiltered="1244" processed="1235" dbindex="146258">
El periodista Jos Antich Valero va nixer a la Seu d'Urgell el 23 de juny del 1955. La seva carrera professional comena a l'agncia EFE, el 1977. L any segent forma part de l'equip fundacional del diari El Peridico. El 1982 s'incorpora a l equip fundacional d'El Pas a Barcelona. El 1994 passa a La Vanguardia com a redactor en cap de l rea poltica del diari. Del 1998 al 2000 assumeix la coordinaci de l rea poltica del diari. Des del 2000 n s el director. 

s autor del llibre "El Virrei", sobre la figura de Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya. s germ del filsof Xavier Antich.

Com altres periodistes, la seva vocaci professional va lligada a uns inicis com a repartidor de peridics. Repartidor ocasional en aquest cas. La seva famlia tenia, a la Seu d'Urgell, la llibreria i papereria Ribera i, d adolescent, durant els estius repartia els diaris.

Obres publicades.
1994.  El Virrei: Jordi Pujol ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378716" title="Expedici Terra Nova" nonfiltered="1245" processed="1236" dbindex="146259">

L'Expedici Terra Nova (1910 1913), oficialment l' Expedici Britnica Antrtica 1910 , va ser liderada per Robert Falcon Scott, qui havia dirigit prviament l'expedici Discovery a l'Antrtida en 1901 1904. El nom popular de l'expedici prov del seu vaixell de subministrament, el Terra Nova.  L'objectiu principal, tal com ha expressava Scott al seu projecte, era "arribar-hi el Pol sud i assegurar per a l'Imperi Britnic l'honor d'aquesta conquesta".  L'expedici tenia altres objectius: la recerca cientfica i l'exploraci geogrfica i, tot i ser una aventura privada, tenia el vist-i-plau no oficial del govern britnic (que collaborava amb la meitat dels costos), l'Almirallat i la Royal Geographical Society.

L'expedici tenia per a fer un programa cientfic complet, i explorava la terra de Victria i les Muntanyes Transantrtiques. No va ser possible l'intent d'exploraci de la Terra del Rei Edward VII. Un viatge a Cap Crozier en Juny Juliol 1911 va ser el primer viatge amb trineu a les profunditats de l'hivern Antrtic.


L'aparici a la zona de la tripulaci noruega de Roald Amundsen girava l'expedici de Scott en una cursa per arribar el primer al Pol Sud.  El cos principal de l'expedici de Scott estava format per un equip de cinc homes que varen arribar al pol sud el 17 de gener de 1912, per trobar que el grup d'Amundsen els havia precedit.  

Per l'xit de la gesta d'Amundsen va quedar eclipsat per les morts de Scott i els seus companys en el viatge de retorn. Les seves anotacions recuperades vuit mesos ms tard per una tripulaci de recerca, varen permetre el coneixement i difusi de la seva histria.  Les vistes diferents s'han expressat sobre els factors que varen contribuir al desastre, i l'expedici s tema de controvrsia, amb Scott com a personatge central a idolatrar o criticar.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378717" title="Illa Robertson" nonfiltered="1246" processed="1237" dbindex="146260">

L'Illa Robertson s una illa coberta de neu, de 15 quilmetres de llarg en direcci nord-oest sud-est i de 9 quilmetres d'ample, a la costa est de la pennsula Antrtica. 
El capit Carl Anton Larsen va descobrir l'illa Robertson a bord del Jason el 9 de desembre de 1893. Larsen l'anomen illa Robertson per William Robertson, copropietari de Woltereck i Robertson, l'empresa d'Hamburg que el var enviar a l'Antrtic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378718" title="Ala al-Din Ali ibn Shudja al-Din" nonfiltered="1247" processed="1238" dbindex="146261">
Diya al-Din o Ala al-Din Ali ibn Shudja al-Din, fou malik grida i desprs sult que va regnar al domini de Ghor (amb seu a Firuzkuh) com a darrer membre de la dinastia abans de l'eliminaci del seu poder pels khwarizmshahs. Era fill de Shudja al-Din Ali i de la princesa coneguda desprs com Maleka-ye Hadjdji.

Inicialment el seu nom era Diya al-Din (o Zia al-Din) i portava tamb el de "Perla de Ghor" i fou governador del Khurasan desprs del 1199/1200 en el regnat del seu cos Shams al-Din Muhammad (Ghiyat al-Din) (1163-1203) . Es va casar precissament amb la filla de Shams al-Din Muhammad (Ghiyat al-Din). No va poder resistir l'atac de Muhammad Ala al-Din de Khwarizm al Khurasan i va haver d'entregar Nishapur al khwrizmshah. 

El 1203 va morir Shams al-Din Muhammad i el va succeir el seu germ Shihab al-Din Muhammad (Muizz al-Din) (1203-1206) que el va nomenar com a governador de la regi de Ghor (la capital estava a Firuzkuh i en devia quedar exclosa) i de Gardjistan i Zamindawar; del seu govern es recorda una expedici contra els ismalites del Kuhistan. 

A la mort del seu cos el 1206 fou destitut pel nou sult Ghiyath al-Din Mahmud (1206-1212) que el va fer empresonar en una fortalesa del Gardjistan, per fou alliberat al cap d'un temps; ms tard fou altre cop empresonat sota el sult Ala al-Din Atsiz (1213-1214) per quan aquest fou mort en batalla (1214) els nobles el van treure de la pres i el van portar al tron a Firuzkuh, encara que el poder real el tenia el comandant turc de Gazni, Yalduz. Al cap d'un any va haver de rendir Firuzkuh a les forces del khwarizmshah (1215), i va poder anar a viure un exili honorable a Khwarizm on va morir al cap d'uns anys.

 Bibliografia .

C. E. Bosworth,  The early Islamic history of Ghur,  Central Asiatic Journal 6, 1961 ;
C. E. Bosworth  a Cambridge History of Iran V;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378719" title="Gumersindo Rico Gonzlez" nonfiltered="1248" processed="1239" dbindex="146262">
Gumersindo Rico Gonzlez fou un advocat, empresari i poltic asturi. El 1922 s'install a Madrid com a director gerent de la delegaci comercial de la International Western Electric Company (IWEC), empresa del sector telefnic. El 1924 fou un dels artfex juntament amb Sosthenes Behn, president de la ITT, de la fundaci de la Companyia Telefnica, de la que en fou secretari general del Consell d'Administraci. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per la provncia de Lugo com a republic independent.

 Enllaos externs .
 La creacin de la Compaa Telefnica Nacional de Espaa en la Dictadura de Primo de Rivera d'Antonio Prez Yuste;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378722" title="Frank Wild" nonfiltered="1249" processed="1240" dbindex="146263">

 
John Robert Francis Wild (Skelton, North Yorkshire, 10 d'abril de 1873 - Klerksdorp, Sud-frica, 19 d'agost de 1939), conegut com Frank Wild , va ser un explorador participant a diverses expedicions a l Antrtida incloent-hi:
 El 1901 va ser membre de la tripulaci de Robert Falcon Scott com a mariner del "Discovery", junt amb Ernest Shackleton que llavors era un Sub-lloctinent. ;
 Va viatjar amb Shackleton a l'expedici Nimrod (1908-1909) i va ser un dels membres de l'equip que va creuar la barrera de gel de Ross i glacera Beardmore en una latitud rcord de 8823'S.
 El 1911 es va unir a l'expedici de Douglas Mawson amb lAurora i estava al crrec de la base occidental a la plataforma de gel Shackleton.
 Va servir com a segon comandant de Shackleton a l'expedici Endurance (1914-1916).

Com a segon comandant, Wild es va quedar al crrec dels 21 homes que varen restar  a la desolada illa Elephant quan Shackleton i un equip de 5 persones varen fer la seva pica missi de rescat a Gergia del Sud a dalt d'un bot salvavides. Del 24 d'abril al 30 d'agost de 1916 Wild i el seu equip van esperar a illa Elephant, sobrevivint amb un rgim de carn de foca, ping i algues. Finalment, varen ser rescatats per Shackleton dalt del vaixell xil Yelcho. Point Wild a l'illa Elephant pren el seu nom en honor a Frank Wild. All es troba un monument dedicat al capit xil Luis Pardo que va rescatar a ell i els seus homes.

Frank Wild va ser distingit amb la Medalla polar.

 Bibliografia.
Leif Mills, Frank Wild, Caedmon of Whitby, 1999, 350 pag. ;
Endurance, Shackleton's Incredible Voyage d'Alfred Lansing ;
F.A. Worsley, Shackleton's Boat Journey;

Enllaos externs . 
 Necrologia de Frank Wild ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378723" title="Manuel Saco Rivera" nonfiltered="1250" processed="1241" dbindex="146264">
Manuel Saco Rivera (Sarria, provncia de Lugo, 1906 - 1938) fou un advocat i poltic gallec. Llicenciat en dret, a les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per la provncia de Lugo com a republic independent, per form part del Grup Parlamentari Agrarista amb els seus paisans Luis Rodrguez de Viguri i Felipe Lazcano y Morales de Setin, per abandon el grup a finals de 1934 i no es va integrar en el Partit Agrari.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378724" title="Illa Decepci" nonfiltered="1251" processed="1242" dbindex="146265">

 

L'Illa Decepci pertany a l'arxiplag de les Illes Shetland del Sud, a l'Antrtida. Est situada al nord-oest de la Pennsula Antrtica i s el principal volc actiu de la conca de l'estret Bransfield. s un focus d'activitat ssmica i volcnica de l'Antrtida.

La Repblica Argentina inclou a l'illa en el Departament Illes de l'Atlntic Sud dins de la provncia de Terra del Foc, Antrtida i Illes de l'Atlntic Sud, per a Xile formen part del Territori Xil Antrtic i per al Regne Unit del Territori Antrtic Britnic, per aquestes reclamacions estan suspeses en virtut del Tractat Antrtic.


 

Al ser el cim d'un crter volcnic, la seva forma s aproximadament circular, amb un dimetre mig de 15 quilmetres; t 18 quilmetres de nord a sud i 16 quilmetres d'est a oest. La seva altitud mxima s de 540 metres al Mont Pond, davant la Caleta Pndul. L'illa acull al seu interior una gran badia anomenada Foster, que t una estreta obertura d'uns 150 m, anomenada  Marxes de Nept , que la comunica amb l'exterior.

La base d'aquest volc, l'erupci del qual va originar l'illa en el perode quaternari, es troba a 850 metres sota el nivell del mar, amb un dimetre de 25-30 km Ms del 50% de l'illa est coberta per glaciars, menors que els que cobreixen les illes venes, en alguns casos coberts pels piroclastes generats per les erupcions (glaceres negres).

A badia Foster destaquen les clebres caleta Baleners, caleta Pndul, caleta Telfon i caleta primer de maig (o Surgidero Iquique). Entre C. Baleners i C. Pndol hi ha una gran cala anomenada Bon Temps. A l'exterior de l'illa sobresurt la Punta Froiln (Macaroni Point), al nord-est. La roca Ravn s en l'entrada a la gran badia, que s'obre al sud-est.

Es troben a l'illa nombroses llacunes termals. La temperatura de l'aigua de badia Foster s molt superior a la del mar a l'exterior de l'illa.

Histria.
Sobre el seu nom existeix una llegenda; bsicament parla del sentiment provocat en el seu moment per la creena que existien fabulosos tresors de pirates i bucaners que, un cop all, no van aparixer mai. Encara que, aix s, el verdader tresor de l'illa, s el port natural protegit dels vents i relativament temperat, que baleners i caadors de foques van utilitzar durant molts anys per crear una molt lucrativa activitat comercial.

El nord-americ Nathaniel Palmer, venint de les Illes Malvines, va recalar a Decepci. L'actual badia Foster va ser anomenada pels nord-americans Yankee-Harbor, nom posteriorment rebutjat.

El 1820 l'almirall Fabian Gottlieb von Bellingshausen, contractat per Rssia, va visitar i va rebatejar Decepci, com va fer amb altres illes del grup, anomenant-la Yaroslav.

El 1829 l'expedicionari Foster va visitar i estudiar l'illa, va realitzar mesuraments pendulars i magntics en mar i gener en caleta Pndul.

El 1839 el tinent nord-americ Xerris Wilkes, va visitar l'illa i va fer estudis d'estratgia naval. Aquell mateix any el francs Jules Dumont D'Urville als vaixells Astrolabe i Zelee, va cartografiar l'illa.

Per decret suprem el govern de Xile va aprovar el 1906 els estatuts de la Societat Balenera de Magallanes -organitzada per Adolfo Andresen i Pedro A. de Brupne- que des de l'any anterior havia installat la seva base d'operacions a Decepci.

El 1908, en el seu segn viatge a l'Antrtida, el francs Jean-Baptiste Charcot va visitar les companyies baleneres noruegues i la xilena. Un informe de Charcot diu: "Parlo extensament amb el senyor Andresen, que em proporciona dades tils i interessants. Hi ha aqu, a Decepci, tres companyies de baleners: una xilena i dues noruegues; per a part d'alguns maquinistes xilens, els dos-cents habitants actuals de l'estaci sn noruecs. Una de les dues companyies noruegues, t com pont-fbrica un vapor de 2.000 tones aproximadament arribat de les Malvines; l'altra posseeix dues fragates de tres pals, vells velers que han arribat del Cap de Bona Esperana, remolcats per les seves petites xalupes de vapor i, per ltim, la Societat Balenera de Magallanes, la ms ben muntada, t com a pont-fbrica el vapor de 3.000 tones sobre el qual nosaltres estem ara... ".

El 3 de febrer de 1944, el Regne Unit va establir una base permanent a l'illa, com a part de l Operaci Tabarin.

El 25 de gener de 1948,  Argentina va installar el seu Destacament Naval Decepci.

El 1955 es va inaugurar a Caleta Pndul la base xilena Pedro Aguirre Cerda.

El 1961 el president de la Argentina, Arturo Frondizi va visitar l'illa.

El 1967 una violenta explosi volcnica va destruir les bases xilenes Pedro Aguirre Cerda i Gutirrez Vargas i la base britnica.

Actualment funciona la base argentina Decepci, i l'espanyola Gabriel de Castella. Ambdues funcionen noms a l'estiu.

Les niques fotografies aries rescatables de l'explosi van ser tretes pel contraalmirall retirat de l'armada de Xile, Pablo Wunderlich Piderit, que va sobrevolar l'rea en el mateix moment de la formaci dels volcans.

Inters cientfic.
Hi ha cinc zones o rees assenyalades pel Tractat Antrtic com a Zones d'Especial Inters Cientfic:
Zona A : amb estrats de vegetaci espessa sota cendres superficials.
Zona B : amb la flora ms variada de l'illa. Zona d'especial activitat ssmica.
Zona C : de substrat completament nou, que va sorgir a l'erupci de 1967.
Zona D : rea de terra calenta, on s'han desenvolupat comunitats brifiques amb espcies que no es coneixen en cap altra part de l'Antrtida.
Zona E : activitat geotrmica mltiple amb fons colonitzats per algues termofliques.

Fauna. 
Els pingins sn molt abundants a l'illa. Localitzats sobretot a la cara sud-oest. Fonamentalment el ping barbijo, Pygoscelis antarctica que ocupa la major part de l'Illa.
Una de les aus comuns s el pgal subantrtic, Stercorarius antarctica.


Enllaos externs i referncies.

Geografia i turisme responsable d'Illa Decepci ;
Geografia general, vulcanologia i sismologia de l'illa.;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378725" title="Illa James Ross" nonfiltered="1252" processed="1243" dbindex="146266">
(Existeix una altra illa de nom similar, l Illa Ross a l Estret McMurdo.)

 

L'Illa James Ross s un gran illa al costat sudest de la pennsula Antrtica, de la qual la separa el canal del Prncep Gustav. T una alada mxima de 1.630 metres, un perfil molt irregular i una llargria d'uns 50 quilmetres en direcci nord-sud. 

Va ser cartografiada l'octubre de 1903 per l'expedici Antrtica Sueca de Otto Nordenskild. El seu nom prov de sir James Clark Ross, lder d'una expedici britnica a aquesta rea el 1842, que va descobrir i fer els primers dibuixos d un bon nombre de punts al llarg de la costa oriental de l'illa. 


s una de les mltiples illes al voltant de la pennsula Terra de Graham, que s la part ms propera a Amrica del Sud Cincia d'ESA de continent. 
A l illa est installada la primera base Antrtica Txeca, la Mendel Polar.

 Ossos congelats . 
El primer dinosaure mai descobert a l'Antrtida era lAntarctopelta oliveroi, un anquilosaure de mida mitjana trobat a l'Illa James Ross pels gelegs argentins Eduardo Olivero i Roberto Scasso el 1986. El dinosaure es va recobrar de l'estatge faunal Campani del Cretaci superior, robat a uns 2 quilmetres al sud de la cova de Santa Marta al nord de l'illa. L'ankylosaur no va tenir nom, formalment, fins el 2006. 
El desembre de 2003, els nord-americans Judd Case, paleontleg del Saint Mary College de la Universitat de Califrnia i James Martin, geleg de l'Escola de Mines i Tecnologia de Dakota del Sud, varen descobrir els ossos d'un dinosaure terpode a l'illa. Sobrenomenat Naze, nom de la pennsula septentrional en la qual es trobava. Les restes, del Cretaci superior inclouen un maxillar superior i dents, i la majoria de la part baixa de les cames i els peus. Hi ha poca informaci disponible, per la forma de la cama i peus indica que era un corredor, i la mida indica que era probablement d'1,8 metres d'alada i uns 135quilos de pes. Aquest s el segn terpode Antrtic descobert, desprs de Cryolophosaurus. 

 
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378726" title="Rafael Gasset Chinchilla" nonfiltered="1253" processed="1244" dbindex="146267">
Rafael Gasset Chinchilla (Madrid, 23 de setembre de 1866 - 1927) fou un advocat, periodista i poltic espanyol, va ser ministre de Agricultura, Indstria, Comer i Obres Pbliques durant la regncia de Maria Cristina d'ustria cartera que, al costat de la d'i ministre de Foment, repetiria durant el regnat d'Alfons XIII. 

Fill d'Eduardo Gasset y Artime, va iniciar la seva carrera poltica com membre del Partit Conservador participant a les eleccions de 1891 obtenint un esc per la circumscripci de Cuba i, en els successius processos electorals, escons per Pontevedra i La Corunya. En aquesta etapa com conservador va ser ministre d'Agricultura, Indstria, Comer i Obres Pbliques dos cops: entre el 18 d'abril i el 23 d'octubre de 1900, i entre el 20 de juliol i el 15 de desembre de 1903, sent el primer ministre d'Agricultura de la histria espanyola. En 1905 abandona el Partit Conservador i passa a militar al Partit Liberal amb el seguir obtenint acta de diputat en les successives eleccions celebrades fins a 1923 per les circumscripcions de La Corunya, Ciudad Real i Pontevedra. Com a Liberal ser nomenat ministre de Foment fins a set cops: entre l'1 de desembre de 1905 i el 6 de juliol de 1906, entre el 30 de novembre i el 4 de desembre de 1906, entre el 21 d'octubre de 1909 i el 9 de febrer de 1910, entre el 2 de gener de 1911 i el 12 de mar de 1912, entre el 24 de maig i el 27 d'octubre de 1913, entre el 30 d'abril de 1916 i el 19 d'abril de 1917, i entre el 7 de desembre de 1922 i el 3 de setembre de 1923. Va ser director d'El Imparcial des de 1890 i en va actuar com corresponsal a Cuba.
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378727" title="Ala al-Din Husayn" nonfiltered="1254" processed="1245" dbindex="146268">
Ala al-Din Husayn ibn Izz al-Din Husayn, de malnom Djahansuz (mort 1161), fou un sult grida (1149-1161) que va portar a la famlia shansabnida de Ghor a ser el major poder regional.

Al comenament del segle XII els shansabnides havien aconseguit l'hegemonia com a caps de les regions muntanyoses del pas de  al centre del modern Afganistan. El 1118 el sult seljcida Sandjar va posar al tron a Gazni a Bahram Shah ben Masud (1118-1157). La sobirania que exercia Gazni sobre Ghor des del comenament del segle XI, es va debilitar per aquest regnat d'un sobir que no era autnom. No obstant els senyors locals de Ghor encara eren poc ms que caps tribals amb baralles eternes entre ells, i Bahram va poder seguir el principi de dividir per regnat. Un germ seu, Kutb al-Din Muhammad fou enverinat per orde de Bahram; quan un altra germ, Sayf al-Din Suri va dirigir una expedici a Gazni, fou capturat i crucificat; un altre germ, Baha al-Din Sam I (1149) va morir abans de poder prendre cap mesura per venjar als seus germans, i el va succeir com amir i malik Ala al-Din Husayn.

La seva primera mesura fou acabar la construcci de la fortalesa de Firuzkuh, la seva capital (el lloc no ha estat identificat amb seguretat) i preparar la venjana. Va agafar el comandament de l'exrcit que havia organitzat el seu germ Baha al-Din Sam i es va dirigir a Zamindawar (regi de la moderna Kandahar) i va lliurar batalla als gaznvides prop del poble de Teginabad; els grides van formar una muralla protectora d'escuts per la seva infanteria i amb aquesta tctica van poder derrotar a les forces gaznvides que disposaven d'elefants i cavalleria. Bahram Shah va fugir cap a Gazni i desprs d'altres derrotes parcials es va retirar cap al nord de l'ndia. Ala al-Din Husayn va entrar a Gazni i la va saquejar el que li va valer el seu malnom de Djansuz (Incendiari del mn). Va destruir totes les tombes del sultans gaznvides i els seus cossos foren exhumats i cremats excepte els de Mahmud ben Sebuktegin, Masud I ben Mahmud i Ibrahim ben Masud;  les biblioteques gaznvides plenes de llibres recollits arreu, van ser cremades; els edificis pblics destruts; i els que van estar implicats d'alguna manera en la mort dels seus germans van patir una mort horrible. desprs d'aquestos fets Gazni va quedar reduda a una petita vila provincial. Desprs Ala al-Din Husayn va anar cap sud i va fer el mateix a Bust, on va cremar els palaus dels gaznvides (1150/1151)

Ali al-Din es va trobar de sobte que havia passat d'un cap tribal de la muntanya a un sobir. A imitaci dels poders principals va agafar el ttol de Sultan al-Muazzam, deixant el de malik i va comenar a utilitzar el para-sol ( atr) com un dels smbols de reialesa. El 1152 va deixar de pagar tribut a Sandjar, i va avanar des de Firuzkuh cap al Hari Rud, en direcci a Herat, per fou derrotat decisivament a Nab per l'exrcit seljcida i fou fet presoner (1152). Va restar presoner durant uns dos anys i fou en aquest temps que Bahram Shah va recuperar Gazni i va tornar a dominar la regi de Ghor (1152 i 1153) i encara que va poder conservar Gazni fins a la seva mort el 1157 el seu fill Khusraw Shah la va haver d abandonar definitivament.

Ala al-Din va pagar un fort rescat pel seu alliberament en la seva absncia Ghor va caure en l'anarquia. Un cap rival, Nasir al-Din Husayn ibn Muhammad al-Madini es va apoderar de Firuzkuh per fou assassinat just al moment que Ala al-Din tornava per reclamar el seu domini ancestral. Va entrar a Firuzkuh sense oposici i es va dedicar a estendre el seu poder cap a Gardjistan, Tukharistan i Bamian al nord, i cap al Zamindawar al sud. Va afavorir als ismalites als que va deixar tenir una fortalesa a Ghor i els va deixar predicar lliurement.

Va morir el 1161 i el va succeir el seu fill Sayf al-Din Muhammad (1161-1163).

Bibliografia .

Gulam Mustafa Khan,  A history of Sultan Bahram Shah of Ghaznin, IC 23, 1949, ;
C. E. Bosworth, The later Ghaznavids: Splendor and Decay, New York, 1977;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378732" title="LGV Atlntic" nonfiltered="1255" processed="1246" dbindex="146269">


La LGV Atlntic (LGV Atlantique en francs) o lnia nova 2 forma part de la xarxa francesa de ferrocarrils de gran velocitat, TGV. Enllaa Pars amb l'oest de Frana, partint de l'estaci de Montparnasse.

La lnia fou oberta al trnsit entre 1989 i 1990. Es divideix en dues branques a partir de Courtalain, una es dirigeix cap a l'oest fins a Le Mans i l'altra cap al sud-est fins a Tours.

 Extensions .
El nom Atlntic designa el tram entre Pars i Tours. Est prevista l'extensi fins a Bordeus i la frontera espanyola amb el nom de LGV Sud Europa Atlntica.

 Estacions .
La LGV Atlntic serveix les segents estacions:
 Pars Montparnasse;
 Le Mans (branca oest);
 Vendme;
 Tours;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378733" title="FK Mlad Boleslav" nonfiltered="1256" processed="1247" dbindex="146270">

El FK Mlad Boleslav s un club txec de futbol de la ciutat de Mlad Boleslav.

 Histria .
Evoluci del nom:
 1902 - SSK Mlad Boleslav (Studentsk sportovn klub Mlad Boleslav);
 1910 - Mladoboleslavsk SK (Mladoboleslavsk Sportovn klub);
 1919 - Aston Villa Mlad Boleslav;
 1948 - Sokol Aston Villa Mlad Boleslav;
 1949 - ZSJ AZNP Mlad Boleslav (Zkladn sportovn jednota Automobilov zvody nrodn podnik Mlad Boleslav) - fusionat amb Sokol Slavoj Mlad Boleslav i Sokol Meteor  ejeti ky;
 1950 - fusionat amb Sokol Mladoboleslavsk;
 1959 - TJ Spartak Mlad Boleslav AZNP (T lovchovn jednota Spartak Mlad Boleslav Automobilov zvody nrodn podnik);
 1965 - TJ koda Mlad Boleslav (T lovchovn jednota koda Mlad Boleslav);
 1971 - TJ A Mlad Boleslav (T lovchovn jednota Auto koda Mlad Boleslav);
 1990 - FK Mlad Boleslav (Fotbalov klub Mlad Boleslav);
 1992 - FK Slavia Mlad Boleslav (Fotbalov klub Slavia Mlad Boleslav);
 1994 - FK Bohemians Mlad Boleslav (Fotbalov klub Bohemians Mlad Boleslav);
 1995 - FK Mlad Boleslav (Fotbalov klub Mlad Boleslav);

 Enllaos externs .
 Web oficial en txec;
 Web oficial en angles;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378734" title="LGV Est europeu" nonfiltered="1257" processed="1248" dbindex="146271">


La LGV Est europeu tamb anomenada LGV Est o lnia nova 6 (LGV Est europenne en francs) forma part de la xarxa francesa de lnies de ferrocarrils de gran velocitat, TGV. Enllaar Pars amb Estrasburg permitint connexions rpides entres Pars, les principals ciutats de l'est de Frana, Luxemburg, Alemanya i Sussa. Aix mateix far possible les connecions entre l'est de Frana i la resta del pas incls Blgica i el Regne Unit.

La lnia discorre per les regions franceses d'Alsacia, Lorena, Xampanya-Ardenes i Illa de Frana. La lnia total t una longitud de 406 km. Els primers 300 km, des de Vaires sur Marne fins a Baudrecourt, estan en servei comercial des del 10 de juny de 2007. Fou construida per soportar velocitats fins a 350 km/h.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378735" title="Muhammad Shah Khaldji" nonfiltered="1258" processed="1249" dbindex="146272">
Muhammad Shah Khaldji Ala al-Din fou sult de Delhi (1296-1316).

Abans de pujar al tron fou governador de Kara en el regnat del seu oncle i sogre Firuz Shah Khaldji Djalal al-Din. El 1295 va dirigir una victoriosa campanya contra el regne de Deogir al Dcan, que va saquejar. Djalal al-Din el va anar a veure a Kara i aprofitant la visita Muhammad el va matar tradorament el 29 de juliol de 1296 i es va proclamar sult avanant cap a Delhi. En aquesta ciutat els nobles al saber la mort del sult van proclamar al fill del difunt, Rukn al-Din, per Muhammad va guanyar el favor popular quan va fer llenar peces de plata i or amb catapultes dirigides al poble, i aix Rukn al-Din fou enderrocat fcilment i fou coronat el 21 de desembre de 1296.

Va nomenar al seu germ Almas Beg com a comandant en cap de l'exrcit i li va donar el ttol de Ulug Khan. Va fer front a diversos intents de invasi dels khan de Txagatai i va fer campanyes victorioses contra els regnes vens. Fins i tot va planejar enviar el seu exrcit a traves del Himlaia per conquerir Xina i tamb va planificar introduir una nova religi per va desistir per consell del seu ministre. Les victries el van tronar arrogant i cruel amb tothom (nobles, clergat, famlia); va tirar a la seva dona de les muralles i va empresonar al seu fill i hereu designat Khidr Khan a Gwalior. Per com administrador fou excellent i va desenvolupar el comer, la industria i l'agricultura, fent nombroses construccions i protegint les arts i la cultura

Va morir suposadament de febre el 3 de gener de 1316 per tres historiadors coincideixen a dir que Malik Naib, el seu ministre principal, el va assassinar i el poble comentava que havia estat pagat amb la seva prpia moneda. El va succeir el seu fill de 6 anys Shihab al-Din Umar, sota regncia d'un altre fill de 18 anys, Kutb al-Din Mubarak Shah I

 Bibliografia .

 H. M. Eliot and J. Dowson, History of India as Told by its own Historians, Bombai, 1950. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378736" title="Palau Ducal de Gandia" nonfiltered="1259" processed="1250" dbindex="146273">

 Introducci .
El Palau Ducal de Gandia, conegut tamb com el Palau dels Borja, s un dels edificis d'arquitectura civil ms caracterstics i impressionants del seu temps. La histria de l'edifici s'allarga durant set segles i constitueix en l'actualitat un variat mostrari d'estils arquitectnics des del gtic primitiu palau dels segles XIV i XV, aportacions renaixentistes del segle XVI, ampliacions i transformacions barroques prpies dels segles XVII i XVIII i, finalment, reconstruccions neogtiques de final del XIX i principi del XX.

 Histria .
El palau fou construt pels ducs reials de la Corona d'Arag, sent Alfons el Vell l'iniciador, on tingueren la residncia principal i on mantingueren una cort on s'envoltaren de poetes com Pere March o Ausis March.
En 1485 Roderic de Borja (futur Alexandre VI, compra a Ferran el Catlic el ducat de Gandia i amb ell el palau, on s'hi installar la dinastia ducal dels Borja, destacant el IV duc, Sant Francesc de Borja. Continu en mans dels Borja fins el 1740 en qu passa a mans de la Casa d'Osuna.
La Companyia de Jess el compra (1889) quasi en runes, i a partir d'aleshores el restaura i s'ocupa del manteniment, centrant el palau en torn a la figura del seu III General de la Companyia de Jess, Sant Francesc de Borja.

 Estructura .
El Palau se situava dins del primer cercle de muralles que va tindre Gandia, a tocar de l'Ajuntament i de la Collegiata de Santa Maria. T una planta irregular, organitzada al voltant de patis, tpic del gtic mediterrani. El Palau s resultat de les distintes edificacions que van  anar construint-se sense un pla previ, aix doncs els salons ms antics se situen al voltant del pati d'armes i les ms modernes, al voltant del pati de la cisterna.

Exterior.
La faana  principal est contruda en maoneria i rajola, amb dos nivells, a banda dels baixos. La faana actual, a exepci de la porta, prov de les reformes fetes al segle XVII. 
El pis principal s'ordena a base de sis balcons adovellats que corresponen a diversos salons del Palau (majorment de la Sala de les guiles) i que van substituir a les finestres coronelles gtiques anteriors.
L'accs principal al palau es fa atravs d0una porta de mig punt, amb grans dovelles de pedra, caracterstica de l'arquitectura gtica civil dels segles XIV i XV. A sobre de la porta hi trobem l'escut dels Borja.

Pati d'armes.
Desprs d'accedir des del carrer hi accedima a un ampli  vestbul, on destaca el seu enteixinat, dels ms antics del palau. A travs d'un arc escarser (del temps del Duc Alfons el Vell) es passa al pati. s aquest de planta trapezoidal i serveix per articular les diferents estances de l'edifici: en la crugia frontal es troba l'escala d'honor, la Santa Capella, i el Sal de Corones; en la crugia lateral esquerra correspon a l'esglsia neogtica del palau; a la de la dreta estan els salons dels Carrs, dels Centelles i dels Estats de Sardenya; l'ultima de les quatre crugies est damunt del vestbul amb la Cambra de la Duquesai la "Sala de Sant Miquel" o "Sala de les guiles".

Pati de la Cisterna.
Tamb conegut com a Pati de les canyes, s'organitza al voltant de quatre crugies: la que es troba enfront del riu t sis finestres altes d'estil neogtic; la de la dreta d'aquesta cont les dependncies personals dels Jesutes, estenent-se cap a l'altra crugia que dna a l'antiga torre. L'ltima correspon a la Galeria Daurada.
Sota el pati est la cisterna sent un espai en forma de vola de can.

Sal de Corones.
s una de les estances ms destacables del tot el conjunt, de grans dimensions, amb finestres que donen al pati d'armes i a la banda del riu. Aquesta sala s resultat de l'ampliaci de l'espai que abans ocupaven tres sales ms petites i de l'augment de l'alada i la collocaci del teixinat de fusta, obra del IV Duc de Gandia.
El nom de la sala prov de les corones que decoren l'enteixinat. Un scol de cermica de tipus valenci recorre tota la sala, es tracta de la tcnica de l'aresta o intubaci i s originria de Triana.
La funci del Sal de les Corones fou la de sala d'audincies i per a l'adminitraci de justcia. La finestra que dna al pati d'armes s l'unica original conservada. s tracta d'una finestra coronella gtica, tpica del gtic valenci, amb tres columnes que sostenen arcs lobulats emmarcats per una motllura.
Avui dia es troben penjat a les parets una srie de tapissos (s.XX) que narren escenes de la vida del IV Duc i Sant.

Estana del Duc.
Abans de la compra del palau pels Jesutes va ser el despatx de Sant Francesc de Borja, per aquestos la convertiren en capella envers 1896. La construiren en estil neogtic, el sostre imita una volta de creueria estrelada acabada al centre per quatre ngels i les parets es decoren amb un srie inacabada d'imatges de sants.

La Santa Capella.
Aquesta petita capella fou l'antic oratori de Sant francesc de Borja, per es creu que l'espai s anterior perqu conserva paviment original del segle XIV.
Les grisalles dels murs lateralssn obra de Filippo Paolo de San Leocadio i respresenten els quinze misteris del Rosari.
L'aspecte de luxe actual es deu tamb a una intervenci del finals del XIX duta a terme pel germ Corones, qui restaur les pintures i les proteg amb vidres. El sostre es va recobrir de marbres i el paviment va ser decorat amb un treball de marqueteria de fustes extiques.

Galeria de les cermiques.
Des d'ac s'observa el pati d'armes i s'han collocat, a manera de petit museu, distintes peces cermiques que decoraren el palau. Hi ha cermica de "l'alfard" (s. XV), dobles corones i farpes (s. XVI), cermica del "molinell" i flors de lis i restes de rocalles de la Galeria Daurada (s. XVIII).

Cambra de la Duquesa.
Lloc on suposadament va nixer Sant Francesc de Borja el 28 d'octubre de 1510. Els tres arcs (de pedra artificial) a mode de diafragma collocats a principis de segle XX emmarcquen el lloc on la tradici situa el naixement del sant, per tamb delimita un dels paviments ms antics del palau. s una cermica denominada de "l'encadenat", de traa morisca i del s. XV probablement. Al centre de la sala encara s'observen restes del paviment cermic del segle XVIII.
Les finestres de la sala eren origin`riament gtiques (coronelles) per en la reforma barroca van ser substitudes per balcons.

Sala de Sant Miquel o sal de les guiles.
Aquesta sala fou la principal del palau. s un gran espai circular amb un enteixinat de fusta (del s. XV) per ocult darrere un volta falsa. Durant el barroc es redecor amb un fris i una cornisa sostinguda per mnsules am formes animals (les guiles que donen nom a la sala). Al centre hi ha un flor que al igual de la resta de teixinat s de fusta i recobert amb pa d'or.

Sala dels Estats de Sardenya.
Destaca el seu enteixinta del segle XVI amb una gran biga al centre i amb rostres tallats. L'altre element ressenyable s el scol cermic  del "mocadoret" molt cum a l'antic Regne de Valncia.

Sala Verda.
Aquesta estana serveix de comunicador entra la Galeria Daurada, la Torreta amb la sala de Sant Miquel i la dels Estats de Sardenya.
L'alt teixinat s del segle XVI i t cermica envoltant-la del segle XVII, tpicament del barroc valenci (verds, grocs, blaus i perfilat en mangans)
La sala s'ha dedicat a la memria de la Companyia de Jess i del seu Sant.

Estana de la Torreta.
Tamb coneguda com "l'habitaci de l'via" per la duquesa Maria Enrquez (via de Sant Francesc de Borja)
Est en la part ms antiga del palau, en ella s'hi pots observar una escala de caragol en un lateral i una finestra que dna al pati de la Cisterna. Per ms important s el seu paviment. Es tracta de paviment de "l'alfard" del s.XIV o XV, de tradici rab i freqent en la zona: es composa per una pea hexagonal allargada que composa un mosaic amb una pea quadrangular ms menuda, tot decorat en blau sobre verns blanc.
S'hi conserven tamb distintes parts de retaules gtics i renaixentistes.

Galeria Daurada.
L'Obra Nova o Galeria Daurada s una de les obres ms importants que s'han fet a l'edifici. El motiu de la seua construcci fou la celebraci de la canonitzaci de Sant Francesc de Borja per part del X Duc de Borja. Aqusta man edificar-la sobre la terrassa que donava al pati de la cisterna i es conclogu a principis del segle XVIII. 
Est formada per cinc salons continus (Sal Herldic, Sal de l'Estora, Sal de la Canonitzaci, Sal de la Sagrada Famlia i Sal de la Glorificaci) separats per prtics de fusta , que es poden obrir per fer ms gran la sala. Tot aix decorat amb rocalles, grutescos i daurats tpicament barrocs. La successi de prtics, els espills i l'augment de la llum com ms s'acosta el final contribueixen a la sensaci d'escenografia i teatralitat, tamb propis d'aquesta poca barroca.
Els sotres de cadascun dels salons estan decorats amb teles pintades (i desprs collocades al sostre, ms barat que la tcnica al fresc) amb escenes que donen nom a cada sal. En l'ltim Sal de la Glorificaci s'hi troba el gran paviment cermic i d'estructura circular que representa els quatre elements, del segle XVIII.
Les faanes exteriors de la galeria daurada estan decorades amb pintures murals barroques.


 Vegeu tamb .
Alfons el Vell;
Ducat de Gandia;
Els Borja;
Sant Francesc de Borja;
Gandia;

 Enllaos externs .
 Pgina del Palau;
 Pgina de Parimoni de la Conselleria de Cultura;
 Pgina amb nombrosa informaci i fotografies (castell);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378737" title="Muhammad III d'Alamut" nonfiltered="1260" processed="1251" dbindex="146274">
Ala al-Din Muhammad III ibn Djalal al-Din Hasan (nascut 1212-mort 1255) fou imam dels ismalites d'Alamut (1221 1255).

Va succeir al seu pare Djalal al-Din Hassan III d' Alamut (1210 1221) el novembre del 1221 quan tenia 9 anys, i el visir del pare va continuar tenint el poder efectiu i seguia una poltica de convivncia amb el califat abbssida i amb el islam sunnita. La observana de la xara va ser desencoratjada. Per si religiosament es pot considerar una poca de decadncia, culturalment fou tot el contrari; la biblioteca d'Alamut va atreure molts erudits. En els aspectes poltics i militars l'enfonsament dels seljcides i l'arribada dels khwarizmshah i la caiguda d'aquestos el 1220/1221 quan encara no s'havien consolidat els va permetre l'extensi dels seus dominis en el interregne fins l'arribada de Djalal al-Din Manguberti (1225). A les rodalies d'Alamut van entrar en conflicte amb els governants del Gilan als que havien arrabassat alguns territoris. Fou en aquest regnat que els ismalites es van implantar a l'ndia.

Els historiadors el descriuen com un borratxo i degenerat, amb episodis de depressi. Als darrers anys va entrar en conflicte amb el seu fill gran Ruk al-Din Khurshah, hereu designat al que va voler substituir en la successi per un altre fill sense aconseguir-ho. Va ser assassinat suposadament per un dels seus seguidors el 1 de desembre de 1255 i el va succeir Rukn al-Din Khurshah

Bibliografia .

Mo ammad Nasav , T r  -e Jal l-al-d n (Histoire du Sultan Djelal ed-Din Mankobirti), ed. O. Houdas, Pars, 1891;
M. G. S. Hodgson, The Order of Assassins, La Haia, 1955;
B. Lewis, The Assassins, Londres, 1967. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378742" title="Muhammad Ali Ala al-Saltana" nonfiltered="1261" processed="1252" dbindex="146275">
Mirza Muhammad Ali Khan Ala al-Saltana (vers 1829-23 de juny de 1918) fou un primer ministre i poltic del perode qadjar de Prsia. Fou conegut pels seus ttol de Muin al-Wizara, Ala al-Saltana i prncep (prens). Era fill d'un alt oficial de nom Mirza Ibrahim Mohandes que era cnsol general persa a Bagdad quan el fill va nixer. La seva mare tamb era persona d'alt rang, filla de Mirza Gaffar, ministra d'obres publiques de l'Azerbaidjan persa.

Va estudiar a Prsia i Bagdad i va exercir diversos crrecs diplomtics arribant a cnsol a Tbilisi on el 1889 va acollir a Nasir al-Din Shah en el seu cam durant al seu tercer viatge a Europa. Desprs fou ministre plenipotenciria  Londres on va romandre set anys. Quan es va proclamar la constituci el 1907 va ser cridat a Teheran i nomenat ministre d'afers exteriors deixant el lloc a Londres al seu fill Mushir al-Mulk. Posteriorment va ocupar diverses cartes en els successius gabinets fins el 1913 quan el regent Nasir al-Mulk el va nomenar primer ministre (11 de gener).

Va exercir el crrec durant fins el 1 de juliol de 1914 i va fer concessions ferroviries importants a Rssia (6 de febrer) i Gran Bretanya (9 de febrer). El juliol de 1917 fou nomenat primer minstre per segona vegada per degut a la seva malaltia noms el va exercir realment dos mesos (en els quals va reconixer oficialment a la fora creada pels britnics anomenada South Persia Rifles) i fou substitut a final de novembre de 1917 sent nomenat el prncep Sultan Abdul Madjid Mirza.

Va morir el 23 de juny de 1918 de malaltia. Estava casat amb la filla del poltic i escriptor Madj al-Mulk Sinaki.

Va ocupar els segents ministeris:
Afers Exteriors, vuit vegades;
Ministre de Cincies, tres vegades;
Benestar Pblic, dos vegades;
Comer, dos vegades;
Justcia, una vegada;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378745" title="Alafrank" nonfiltered="1262" processed="1253" dbindex="146276">
Alafrank (Ala Fireng) fou el fill gran del Il-khan Gaykhatu (1291-1295). 

La seva vida est rodejada de misteri. El desembre de 1303 es va descobrir un complot contra el sult Ghazan i sembla que Alafrank no hi havia participat i que aix ho va reconixer implcitament Ghazan quan no el va executar. Com era habitual es va acusar als mazdaquites nom quer es donava a qualsevol considerat subversiu.

Ghazan va morir el 1304 i el va succeir el seu germ Oldjeitu que quasi immediatament va fer matar a Alafrank, probablement com a potencial rival al tron; el crim fou perpetrat per un emissari d'Oldjeitu durant una entrevista privada el 30 de maig de 1304.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378750" title="Koninklijke Racing Club Genk" nonfiltered="1263" processed="1254" dbindex="146277">

El Koninklijke Racing Club Genk, sovint referit com Racing Genk o KRC Genk, s un club de belga de futbol de la ciutat de Genk a Limburg.

 Histria .
El club va ser fundat l'1 de juliol de 1988 per la fusi de dos clubs de la ciutat, el K. Waterschei S.V. Thor Genk i el K.F.C. Winterslag.

El F.C. Winterslag fou fundat el 1923. Amb motiu del seu 35 aniversari canvi el seu nom pel de K.F.C. Winterslag, en afegir-se el ttol de reial (koninklijke).

El Waterschei's Sport Vereeniging Thor va ser creat el 1919. Thor s l'acrnim de Tot Herstel Onzer Rechten (Recuperar els nostres drets). No es registr a la federaci fins el 1925. Ms tard tamb afeg el ttol de reial.

Palmars.
Lliga belga de futbol: (2): ;
1998-99, 2001-02;

Segona divisi belga de futbol: (1): ;
1975-76;

Segona divisi belga de futbol (ronda final): (2): ;
1987, 1990;

Copa belga de futbol: (2):;
1997-98, 1999-2000;
1980, 1982 (Waterschei Thor);

 Futbolista destacat .
1980s:  Luc Nilis (1984-86) (K.F.C. Winterslag);

1990s:  Carmel Busuttil,  Krzysztof Bukalski,  Branko Strupar,  Souleymane Oulare,  Thordur Gudjonsson,  Besnik Hasi,  Juha Reini,  Bart Goor,  Mike Origi,  Marc Hendrikx,  Philippe Clement,  Ferenc Horvth,  Jacky Peeters,  Davy Oyen ;

2000s:  Didier Zokora,  Josip Skoko, Igor Tomai  , Bernd Thijs,  Koen Daerden,  Kevin Vandenbergh,  Moumouni Dagano,  Mirsad Belija,  Sunday Oliseh,  Orlando Engelaar,  Wesley Sonck,  Aaron Mokoena,  Brian Priske,  Steven Defour,  Sbastien Pocognoli,  Thomas Chatelle,  Wouter Vrancken,  Faris Haroun,   Elyaniv Barda, Barak Yitzhaki;

Entrenadors destacats.
1990s: Enver Alisic (?-1995), Aim Anthuenis (1995-1999), Jos Heyligen (1999-2000), Johan Boskamp (2000);

2000s: Pierre Denier, caretaker (2001), Sef Vergoossen (2001-2003), Pierre Denier and Ronny Van Geneugden, caretakers (2003-2004), Ren Vandereycken (2004-2005), Hugo Broos (2005- Feb 2008);

Enllaos externs.
  Web oficial;
 Web de la UEFA;
 Web de seguidors;
 Blog thor-waterschei;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378772" title="Alber II de Chiny-Namur" nonfiltered="1264" processed="1255" dbindex="146278">
Alber II de Chiny-Namur (altres ortografies Adalber, Albron, Adalbron) (nascut ?   mort a Orte (Itlia) al 22 de mar de 1145) fou ardiaca de Metz de 1125 a 1136 i prncep-bisbe del principat de Lieja de 1136 fins a la seva mort. 

Era el fill d'Ot II de Chiny i d'Adlade de Namur. Te lligams familiars importants amb els feus vens en estar el cunyat de Jofr I de Lovaina i el nebot del comte Jofr de Namur i del prncep-bisbe Frederic de Namur.

Durant el seu regne al 1139 va elevar el priorat de Flne al rang d'abadia i al 1140 el priorat de Cornillon esdevindr abdia premonstratenca.

El 22 de setembre de 1141, amb l'ajuda de Enric IV de Luxemburg, dit El Cec va reconquerir el castell de Bouillon, ocupat per de Reinald de Bar, desprs d'un setge de cinquanta i un dies. Per a celebrar la vctora va transferir les relquies de Lambert de Lieja a un reliquiari nou i instaura la festa del triomf de Sant Lambert al 28 d'abril.

El prebost del captol de Sant Lambert, Enric II de Leez va denunciar-lo al papa Eugeni III pel seu immobilisme envers la casa de Lotarngia. El papa va convocar-lo a Roma i Alber va morir morir a Orte durant aquest sojorn. 


Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378777" title="Alam Khan" nonfiltered="1265" processed="1256" dbindex="146279">
Mir Alam Khan Arab-i Khuzayma fou amir i virrei (equivalent a primer ministre) de Khurasan sota els Afshrides (1748-1754).

Era fill de Ismail Khan un dels principals oficials de Nadir Shah. Alam Khan va fer les campanyes amb el seu pare com amir al front de contingents del rabs khuzayma (establerts al Khurasan al segle VIII). Nadir va morir assassinat el 1747 i el exrcit es va descompondre quan bona part del afganesos i dels iranians occidentals va retornar a les seves terres originaries i noms van restar els contingents del Khurasan, Sistan i kurds. L'octubre de 1748 va posar al tron a Shahrok, de 17 anys, net de Nadir i fill d'una filla del darrer xa safvida.

Per al cap de dos mesos l'autoritat de Shahrok va ser discutida al retornar Mir Sayyed Muhammad, superintendent (mutawalli) de la capella de Mashad; Shah Ruk va intentar assassinar a Mir Sayyed per no ho va aconseguir i encara es va guanyar la hostilitat d'Alam Khan i altres amirs quan els va retenir els pagaments previstos i els va exigir que el lliuressin del seu rival. Els amir van convencer a Mir Sayyed de dirigir un cop d'estat, que es va donar el 31 de desembre de 1749 ocupant el palau; Shahrok va intentar fugir per fou capturat i empresonat i dos setmanes desprs Mir Sayyed era proclamat xa amb el nom de Shah Sulayman II Safawi amb Alam Khan com el seu virrei (wakil al-dawla). 

La cort de Mashad es va omplir de membres de la famlia safvida als que s'havia de mantenir; la tradicional exempci de taxes de tres anys s'observava amb rigidesa (generalment tot i l'amnistia fiscal es feien extorsions) i la venda de joies de Nadir van molestar als amirs kurds i djalayrides que pensaven que es podia liquidar tot el tresor en poc temps. Per assegurar-se de qu no hi hauria un cop d'estat Alam Khan va aprofitar una sortida de cacera de Sulayman Shah II per fer cegar a Shahrok, per la dona d'aquest va assegurar al amir Yusuf Ali Khan Djalayir que el xa no havia estat realment cegat i finalment aquest va donar el cop d'estat; quan el va treure de la pres va poder comprovar que efectivament estava cec, per ja no podia tirar endarrere i el va proclamar novament com a xa (17 de febrer de 1750). Yusuf Ali considerava impossible establir l'autoritat amb un sobir cec i un tresor redut i amb els seus associats va decidir portar les joies que restaven a la fortalesa de Kalat. Alam Khan els va interceptar pel cam amb la seva gent, els va capturar i els va portar a Mashad on foren executats. Sulayman II va refusar seguir en el crrec i Alam Khan va haver d'arribar a un comproms amb Shahrok que restava al tron. Per assegurar el poder a la provncia va haver de fer una aliana matrimonial amb els Sadellu kurds i ocupar militarment alguna de les ciutats del Khurasan com Nishapur que estava en poder de la tribu Bayat.

El 1750 Ahmad Shah Durrani d'Afganistan va ocupar Herat i va envair Khurasan. Abandonat per molts dels seus, Alam Khan es va retirar a la fortalesa de Tun (Ferdaws); per la resistncia a Nishapur i un hivern molt dur van obligar a Ahmad Shah a retirar-se. Els tres anys segents Ahmad va estar ocupat a la ndia i Alam Khan va conservar el poder al Khurasan. El 1754 Ahmad estava assetjant altre cop Nishapur i Alam es va retirar-se per defensar Mashad, per el exrcit va desertar i va haver de fugir a Sabzawar; els  amegazak kurds, represaliats per Alam, es van unir a Ahmad en el setge d'Ahamd. Alam Khan fou capturat a Sabzawar i entregat a Ahmad Shah que el va fer decapitar. Poc temps desprs Mashad es rendia (2 de desembre de 1754) i s'establia un virtual protectorat afganes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378778" title="Separatisme" nonfiltered="1266" processed="1257" dbindex="146280">
El separatisme s una tendncia ideologia o una actitud que promou la disgregaci d'una o diverses parts d'una entitat. Totes les agrupacions socials poden ser considerades fins a cert punt una forma de separatisme, en la mesura que es nodreixen d'una identitat social que explcita o implticamente exclou els que no formen part d'ella. L'estat naci modern s un exemple.

El separatisme promou la separaci en una entitat prpia respecte d'un grup ms gran per la diversitat cultural, tnica, tribal, religis, racial o de gnere, sovint amb les demandes de major autonomia social i poltica i fins i tot per a la plena secessi poltica i la formaci d'un nou estat.

En general, els moviments separatistes consisteixen en uns moviments socials que aspiren a l'autonomia respecte a una instituci poltica sota la que est sotms un grup de gent. Les raons per a la separaci poden ser regionals, tniques, lingstiques, culturals, religioses, sexistes o la combinaci d'algunes d'aquestes.

El separatisme pot ser fictciament considerat una amenaa a l'Estat per fer callar tensions i problemes interns socials i econmics, essent aquesta la forma de crear un enemic exterior o interior d'irreal potencialitat, que enforteixi la conscincia nacional d'aquest Estat. Com a conseqncia d'aquesta situaci l'Estat fomentar que els mitjans de comunicaci constantment  ludisquen a aquest "problema" separatistes, deixant de prestar atenci a altres qestions ms importants.
	
Depenent de la seva situaci poltica i les opinions, els grups podran fer referncia a la seva organitzaci com la independncia, la lliure determinaci, la partici o els moviments de descolonitzaci. Si b existeixen alguns crtics que equiparen el separatisme i la segregaci religiosa, la segregaci racial o la segregaci sexual, els separatistes sostenen que la separaci per elecci, no s el mateix que la separaci forada del govern.

Vegeu tamb.

independentisme


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378779" title="Alam II" nonfiltered="1267" processed="1258" dbindex="146281">
Alam II Shah fou emperador mogul (1759-1806)

Mirza Abd Allah Ali Gowhar (que va adoptar el nom de regne d' Abu'l-Mu affar Djalal al-Din Muhammad Shah Alam II) era fill d'Alamgir II i el seu hereu aparent. Amenaat pel ministre (wazir) del pare Ghazi al-Din, va haver de marxar quasi com a fugitiu a les provncies orientals per reforar la seva posici amb el domini de Bengala, Bihar i Orissa de les que tenia el ttol de subahdar. La seva autoritat fou disputada al nord per diversos grups tnics i a l'est pels britnics. 

El wazir va privar a Alam II del ttol de subahdar de Bengala, Bihar i Orissa. Al ser assassinat el seu pare Alamgir II el 24 de desembre de 1759 (pel wazir) es va proclamar emperador i va tractar de desallotjar al anglesos de Bihar i Bengala el 1759. En el segon intent fou derrotat pels britnics, per va entrar en relacions amistoses amb aquestos i fou escortat per ells fins a Patna on va investir al nawab Mir Kasim com a nou subahdar de Bengala, Bihar i Orissa i va acceptar pagar un tribut anual de 2,4 milions de rpies. Va romandre sota cobertura del nawab d'Oudh des del 1761 al 1764.  En el seu tercer intent va patir una seriosa derrota a Baksar o Buxar (octubre del 1764). Davant l'amenaa del wazir va haver de demanar asil als britnics a canvi de renunciar a Bengala i va romandre com a pensionat d'aquestos a Allahabad. En aquesta ciutat es va signar el tractat d'Allahabad (1765) que concedia als britnics (Companyia Britnica de les ndies Orientals) el diwani o dret de recollectar les taxes a Bengala a canvi d'un tribut. Allahabad i Kora li foren reconeguts com a possessi personal (desprs del 1771 foren entregades al nawab d'Oudh).

El maig de 1771 els marathes que havien ocupat Delhi el van convidar a tornar i el desembre es va presentar a Delhi (contra el consell dels britnics)  on el van proclamar emperador, reconeixent-se servidors de l'Imperi. Alam II tenia un petit exrcit entrenat al estil europeu i dirigit pel gran general Mirza Nadjaf Khan i va introduir la mateixa reforma a l'exrcit imperial. Aquest exrcit va combatre als rohilla, i desprs als jats als que va arrabassar el control d'Agra i el seu fort, les taxes de la qual van permetre el pagament dels salaris de l'exrcit. Els sikhs van atacar diverses vegades Delhi i la van ocupar el 1772, 1778 i 1783. Els sikhs tamb atacaven als rohilla, als rajput de Mewar i als jats i van fer la guerra contra els marathes i els rajputs. El 1777 Mirza Nadjaf Khan va derrotar decisivament al afgans  Zabita Khan i va rebutjar als seus aliats sikhs. L'emperador va ordenar represalies per un atac sikh a Delhi a l'any segent i el wazir Abdul Ahid Khan Madjad al-Dawla va avanar amb el prncep hereu i 20000 homes contra els sikhs per el wazir fou subornat i va fer de manera de reduir la fora a uns sis mil homes, i aix l'exrcit mogul fou derrotat a Muzzaffargarh. L'afer fou detectat i el wazir arrestat i se li va recuperar una gran quantitat de diners; al cap d'un temps per fou reposat al seu crrec pel mateix emperador. El segent enemic fou el afgans rohilla Ghulam Kadir que va cegar al emperador el 1788 buscant el tresor mogul (aprofitant l'absncia maratha de Delhi). El peshwa maratha Scindia i els seus aliats jats van retornar en auxili del seu sobir i van capturar a Ghulam Kadir al que van matar, per la l'Imperi havia deixar d'existir fora del Fort Roig.

La ciutat fou ocupada uns anys desprs pel general Lake (juliol del 1803) per temor a que la figura del emperador no fos aprofitada pels francesos. El Imperi va quedar sota protecci britnica. Va morir el 1806.

Bibliografia .

 K. K. Datta, Shah Alam II and the East India Company, Calcutta, 1965;
 W. Francklin, The History of the Reign of Shah-Aulum, the Present Emperor of Hindostaun, repr. Lucknow, 1973.
 J. Sarkar, Fall of the Mughal Empire, repr. Calcutta, 1966, vol. II.
 Marshall, Mughals in India;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378780" title="Independncia (desambiguaci)" nonfiltered="1268" processed="1259" dbindex="146282">



 laindependncia, com situaci d'un pas que no est sotms a l'autoritat d'un altre;
Declaraci d'independncia s una proclamaci de la independncia d'un nou pas del control d'una altra naci.
 Independncia (Auditoria) com a requisit bsic de l'auditoria.
 Independncia (judicial) com a separaci de poders jurdica;

A ms, el terme est relacionat amb els segents:

 En Histria .

 Esdeveniments histrics .

 Ladeclaraci d'independncia de l'Estat d'Israel  ocorreguda el 1948, va ser l'avs oficial que un nou estat jueu, anomenat Estat d'Israel, havia estat establert formalment al Mandat Britnic de Palestina;
 Laindependncia americana  de les tretze colonies el 1776;
 LaDeclaraci d'independncia de l'Argentina o  independncia argentina  s el nom amb el qual es recorda la Declaraci de la Independncia de les llavors Provncies Unides a Sudamrica, proclamada el 9 de juliol de 1816;
 Laindependncia del Per  s el procs mitjanant el qual Per va aconseguir la seva independecia. Vegeu tamb: ElPrimer pronunciament de la independncia del Per ;
 Laindependncia del Brasil  s el procs mitjanant el qual Brasil va aconseguir la seva independecia;
 Laindependncia de Xile  s el procs mitjanant el qual Xile va aconseguir la seva independecia. Vegeu tamb: Cronologia de la Independncia de Xile;
 Laindependncia de Colmbia  s el procs mitjanant el qual Espanya va aconseguir la seva independecia. Vegeu tamb: ElCrit de la Independncia , un mot ocorregut a Colmbia en 1810.
 Laindependncia d'Indoxina , el procs pel qual Indoxina va aconseguir la seva independncia;
 Laindependncia de Veneuela  s el procs esdevingut entre 1811 i 1821, per trencar els lligams colonials que hi havia entre Veneuela i Espanya. Vegeu tamb: Lasignatura de l'Acta de la Declaraci d'Independncia de Veneuela ;
 Laindependncia Efmera  va ser una independncia formal del Santo Domingo castell (avui Repblica Dominicana) de la seva metrpolis o centro colonial, Espanya. S'ha produt l'1 de desembre de 1821 i va durar fins el 9 de febrer de 1822;
 Laindependncia de Mxic , el procs pel qual Mxic va aconseguir la seva independncia.
 LaIndependncia de Centreamrica , prpiament, l'emancipaci de les regions que conformaven la Capitania General de Guatemala.
 Elmoviment d'Independncia indi  van ser una srie de revolucions que van comenar el 1857 i que van arribar al seu clmax sota el lideratge de Mahatma Gandhi entre 1942 i 1945, aconseguint la independncia de l'ndia i el Pakistan el 1947;
 Eloperatiu Independncia  va ser una acci de l'Exrcit Argent a Tucumn per a combatre a la guerrilla provincial i militants de l'ERP (Exrcit Revolucionari del Poble).
 LaCusco proclama la independncia proclama d'independncia de Cusco ;
 * ElPrimer Crit d'Independncia en la Villa de Los Santos  fet ocorregut el 10 de novembre de 1821 a Panam, en la qual passa un alament popular en contra del govern colonial espanyol a La Villa de Los Santos a la Provncia de Los Santos;
 Laindependncia d'frica  designa el procs dels estats africans per aconseguir la seva independncia respecte a les potncies colonialistes.

 Guerres d'independncia .
A Amrica:
 Guerra Brasilera d'Independncia;
 Guerra de la Independncia de Xile;
 Guerra de la Independncia dels Estats Units;
 Guerra d'Independncia de Mxic;
 Independncia de Texas La guerra d'independncia de Texas;
 Guerra d'independncia de Veneuela.

A Europa:
 Guerra croata d'Independncia;
 Guerra del Francs;
 Guerra d'independncia de Grcia;
 Guerra d'independncia irlandesa Guerra de la Independncia d'Irlanda.

A sia:
 Guerra de la Independncia d'Israel;
 Guerra d'Independncia Turca.

A l'frica:
 Guerra d'Independncia d'Algria.

	
 Documents histrics .

 Elacta d'Independncia de Costa Rica  acta de l'Ajuntament de la ciutat de Cartago, Costa Rica, subscrita en 1821, desprs d'haver rebut la notcia de qu la Diputaci Provincial de la Provncia de Nicaragua i Costa Rica havia decidit la Independncia del Govern espanyol i l'annexi a l'Imperi Mexic;
 Elacta d'Independncia de l'Imperi Mexic ;
 ElActa Solemne de la Declaraci d'Independncia de l'Amrica del Nord  s el primer document legal on es proclama la separaci de la Nova Espanya respecte de la metrpoli espanyola;
 Ladeclaraci d'Independncia dels Estats Units  s un document en el qual unes Tretze Colnies angleses a Amrica del Nord van declarar la seva independncia del regne de la Gran Bretanya i van explicar les seves raons per a aquesta acci.

 Ciutats i divisions administratives .
 ElDepartament Independncia (Chaco) departament Independncia  s un departament a la provncia de Chaco, Argentina;
 ElDepartament Independncia (La Rioja) departament Independncia  s un departament situat a la provncia de La Rioja (Argentina);
 Eldistricte d'Independncia (Lima) districte d'Independncia , s un dels 43 districtes que conformen la provncia de Lima, Per;
 Eldistricte d'Independncia (Huaraz) districte d'Independncia , a la provncia de Huaraz, departament de Ancash, Per.
Independncia (Xile) Independncia  s una de les 34 comunes que composen a la ciutat de Santiago de Xile;
Igualment de la Independncia , ciutat histrica de l'Estat de Guerrero, a Mxic, localitzada a 102 quilmetres de Chilpancingo.
Independncia (Repblica Dominicana) Independncia  s una de les 31 provncies de Repblica Dominicana.
Independncia municipi brasiler, municipi de Brasil.

 En matemtiques .

Dependncia i independncia lineal , en lgebra lineal, un conjunt de vectors s linealment independent si cap d'ells pot ser escrit amb una combinaci lineal dels restants;
Independncia algebraica  en l'lgebra abstracta, un subconjunt S d'un camp L s algebraica independent sobre un subcuerpo K si els elements de S no satisfan cap equaci polinmica no-trivial amb coeficients in K;
Independncia estadstica  dos successos sn independents quan el que hagi ocorregut un d'ells no modifica la probabilitat d'ocurrncia de l'altre.

 Festivitats .

 Eldia de la Independncia , celebrat a mltiples pasos en diferents dates;
 Eldia de la Independncia afganesa  s celebrat a l'Afganistan el 19 d'agost que commemora el Tractat de Rawalpindi el 1919;
 Laindependncia de Cartagena , s una festa de Colmbia que celebra la data en la qual Cartagena d'ndies va declarar la seva independncia absoluta d'Espanya;
 Eldia de la Independncia dels Estats Units  s un dia de festa que se celebra el 4 de juliol als Estats Units.

 Places, monuments i edificis .
 Lacolumna de la Independncia  s un monument i mausoleu situat a l'avinguda Reforma de la Ciutat de Mxic;
 Elestadi Independncia  s'ubica a Belo Horizonte, capital de l'estat de Minas Gerais al Brasil;
 ElEstadi de La Independncia  est ubicat a la Vila Olmpica de la ciutat de Tunja en el departament de Boyac, Colmbia;
 ElMonument a la Independncia (Ciutat de Mxic) monument a la Independncia  s un monument histric el qual es troba a la Ciutat de Mxic sobre a la crulla de Passeig de la Reforma i el carrer de Florncia;
 Laplaa Independncia (Montevideo) plaa Independncia  s'ubica a la ciutat de Montevideo, Uruguai;
 LaPlaa de la Independncia (Concepci) plaa de la Independncia  s la Plaa d'Armes de la comuna de Concepcin, Xile;
 El Sal de la Independncia.
 laIndependncia (lnia C del Subte de Buenos Aires) estaci Independncia de la lnia C  de la xarxa de subterranis de la Ciutat de Buenos Aires;
 laIndependncia (lnia E del Subte de Buenos Aires) estaci Independncia de la lnia E  de la xarxa de subterranis de la Ciutat de Buenos Aires.

 Moviments poltics .

 Lafederaci Universitria Pro Independncia , partits poltics de Puerto Rico;
Independncia i Democrcia , grup parlamentari del Parlament Europeu format per partits poltics euroescptics de diverses ideologies, especialment d'extrema dreta;
 ElMoviment Independentista Sicili , moviment poltic sicili, actiu al final de la Segona Guerra Mundial. Reclamava la independncia de Siclia;
 ElMoviment per l'Autodeterminaci i Independncia de l'Arxiplag Canari  s una organitzaci que t com a finalitat el dret a l'autodeterminaci i posterior secessi de l'arxiplag Canari d'Espanya;
 ElPartit per la Independncia del Regne Unit  s un partit poltic del Regne Unit euroescptics i de dretes;
 LaUni Nacional per a la Independncia Total d'Angola  s un partit poltic Angoleo.

 Altres .

El meu Dia de la Independncia , tercer lbum de msica de la cantant pop mexicana Lynda Aguirre Thomas;
Corsaris en la independncia argentina ;
Vida Independent , capacitat d'una persona per participar activament en la societat sigui quina sigui la seva capacitat funcional;
Plaa de la Independncia ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378784" title="El Pensador" nonfiltered="1269" processed="1260" dbindex="146283">

	
El pensador (francs: Le Penseur) s una de les ms famoses escultures en bronze d'Auguste Rodin.

La pea, anomenada originalment El poeta, formava part d'una comissi del Museu d'Arts Decoratives de Pars per crear un monumental portal basat en La Divina Comdia de Dante. Cadascuna de les esttues representava un dels personatges principals del poema pic. El pensador, en el seu origen, buscava representar Dante davant les portes de l'Infern (com crid, en efecte, al portal del que formaria part), ponderant el seu gran poema. L'escultura s un nu, ja que Rodin desitjava una figura heroica a l'estil de Miquel ngel per representar tant el pensar com la poesia.

Existeixen ms de vint versions de l'escultura en diferents museus arreu del mn. Algunes sn versions ampliades de l'original; altres, de diferents proporcions.

El Pensador est fos en bronze i va ser acabat el 1880. Auguste Rodin fou ajudat per fer aquesta obra pel seu deixeble Miguel anomenat l'Asturi.

Enllaos externs.

 Proyecto El pensador, Mnich. Discusi de la historia de moltes de las versions d'esta obra d'art.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378789" title="Monster Hunter Orage" nonfiltered="1270" processed="1261" dbindex="146284">




 s un manga sh nen de Hiro Mashima. Vagament basat en les sries de videojocs Monster Hunter de Capcom, Monster Hunter Orage es va estrenar a la revista Kodansha's Monthly Sh nen Rival en abril de 2008.

Argument.
s un mn ple de monstres i aventurers que els cacen. Se'ls anomena caadors de Monstres. La trama gira al voltant d'un jove Monster Hunter, Shiki. Shiki quan era un xiquet, fou pres com aprenent d'un Monster Hunter anomenat Gurelli, per no va passar molt de temps desprs de qu Gurelli va morir per un accident amb plvora. Desprs d'uns anys, torna a Akamaaya Town (on residia el seu mestre) a unir-se al gremi. En aquest gremi, coneix a una xiqa anomenada Irie i desprs d'una srie d'esdeveniments, descobreix que ella s la filla del seu mestre. A partir d'aquest moment, formen un grup per trobar i caar el llegendari Miogaruna, que fou una de les ambicions en la vida de Gurelli.

Personatges.
Shiki Ryuuhou (        );
Protagonista de la histria. s molt alegre i sempre posa el benestar dels seus amics per davant del seu. He has the 'Mark of the Forbidden/Sealed Hunter' presumiblement obtingut de Gurelli. Aquest segell li permet l'accs a tots els vedats de caa. Fins i tot desprs de la mort del seu mestratge, sovint parla amb el seu mestre com si li estiguera parlant al seu esperit i s evident que era molt atent i respectava al seu mestre. El seu somni s caar al llegendari Miogaruna. Ell porta dos espases bessones de vent  Sou Kaze Ha / Sou Fuu Jin (Arashi) que es diu que estan fetes de materia de Miogaruna.

Irie (     Airii);
La protagonista femenina de la histria. La filla de Gurelli (el mestre de Shiki) que forma un grup amb Shiki per trobar el llegendari Miogaruna. Ella creu que no necessita cap Nakama, pel que li va passar a ella i el seu antic grup de 'Nakamas', que varen estar caant illegalment monstres. Com a resultat d'aix, es confess a les autoritats i pat una pena tamb, ja que eren tots Nakama. A ms, li van prohibir de prendre part de l'examen de Forbidden Hunter definitivament. Porta una Tachi no Tetsu Katana (Kagura) i la seua armadura es diu que est feta a partir de matries de Derumaiosu.

Enllaos externs.
 Monthly Sh nen Rival website ;

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378793" title="Cantons de l'Oise" nonfiltered="1271" processed="1262" dbindex="146285">
Els Cantons de l'Oise (Picardia) sn 41 i s'agrupen en 4 districtes:

Districte de Beauvais (14 cantons, cap a la prefectura de Beauvais): cant d'Auneuil - cant de Beauvais-Nord-Est - cant de Beauvais-Nord-Ouest - cant de Beauvais-Sud-Ouest - cant de Chaumont-en-Vexin - cant du Coudray-Saint-Germer - cant de Crvecur-le-Grand - cant de Formerie - cant de Grandvilliers - cant de Marseille-en-Beauvaisis - cant de Mru - cant de Nivillers - cant de Noailles - cant de Songeons;

 Districte de Clermont (7 cantons, cap a la sostprefectura de Clermont-de-l'Oise): cant de Breteuil - cant de Clermont - cant de Froissy - cant de Liancourt - cant de Maignelay-Montigny - cant de Mouy - cant de Saint-Just-en-Chausse;

 Districte de Compigne (10 cantons, cap a la sotsprefectura de Compigne): cant d'Attichy - cant de Compigne-Nord - cant de Compigne-Sud-Est - cant de Compigne-Sud-Ouest - cant d'Estres-Saint-Denis - cant de Guiscard - cant de Lassigny - cant de Noyon - cant de Ressons-sur-Matz - cant de Ribcourt-Dreslincourt;

 Districte de Senlis (10 cantons, cap a la sotsprefectura de Senlis): cant de Betz - cant de Chantilly - cant de Creil-Nogent-sur-Oise - cant de Creil-Sud - cant de Crpy-en-Valois - cant de Montataire - cant de Nanteuil-le-Haudouin - cant de Neuilly-en-Thelle - cant de Pont-Sainte-Maxence - cant de Senlis;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378794" title="Plataforma de gel Shackleton" nonfiltered="1272" processed="1263" dbindex="146286">


La plataforma de gel Shackleton s una extensa plataforma de gel ubicada a la costa est de l'Antrtida. Amb una superfcie de 33.820 Km2, projectant cap al mar al voltant de 145 km en la porci occidental i 64 km cap a l'est. L'existncia d'aquesta plataformava ser inicialment coneguda per l'Expedici Antrtica dels Estats Units (1838-1842) sota comandament de Charles Wilkes que va cartografiar una part des del Vincennes el febrer de 1840. Va ser explorada per l'Expedici Australiana Antrtica de Douglas Mawson (1911-1914) que la va anomenar aix en honor a sir Ernest Shackleton. L'extensi de la plataforma de gel va ser cartografiada amb major detall el 1955, utilitzant fotografia aria obtinguda per la Marina dels Estats Units d'Amrica en lOperaci Highjump, 1946-47. Posteriors cartografies de l'Expedici Sovitica de 1956 varen mostrar que la porci cap a l'est de la glacera Scott formava part d'aquesta plataforma. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378795" title="Districte de Beauvais" nonfiltered="1273" processed="1264" dbindex="146287">

El Districte de Beauvois s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de l'Oise, a la regi de Picardia. Compta amb 14 cantons i 258 municipis. El cap del districte s la prefectura de Beauvais.

Cantons.
cant d'Auneuil - cant de Beauvais-Nord-Est - cant de Beauvais-Nord-Ouest - cant de Beauvais-Sud-Ouest - cant de Chaumont-en-Vexin - cant du Coudray-Saint-Germer - cant de Crvecur-le-Grand - cant de Formerie - cant de Grandvilliers - cant de Marseille-en-Beauvaisis - cant de Mru - cant de Nivillers - cant de Noailles - cant de Songeons

Vegeu tamb.
Cantons de l'Oise;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378796" title="Districte de Clermont" nonfiltered="1274" processed="1265" dbindex="146288">

El Districte de Clermont s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de l'Oise, a la regi de Picardia. Compta amb 7 cantons i 146 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Clermont-de-l'Oise.

Cantons.
cant de Breteuil - cant de Clermont - cant de Froissy - cant de Liancourt - cant de Maignelay-Montigny - cant de Mouy - cant de Saint-Just-en-Chausse

Vegeu tamb.
Cantons de l'Oise;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378797" title="Districte de Compigne" nonfiltered="1275" processed="1266" dbindex="146289">

El Districte de Compigne s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de l'Oise, a la regi de Picardia. Compta amb 10 cantons i 156 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Compigne.

Cantons.
cant d'Attichy - cant de Compigne-Nord - cant de Compigne-Sud-Est - cant de Compigne-Sud-Ouest - cant d'Estres-Saint-Denis - cant de Guiscard - cant de Lassigny - cant de Noyon - cant de Ressons-sur-Matz - cant de Ribcourt-Dreslincourt

Vegeu tamb.
Cantons de l'Oise;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378798" title="Districte de Senlis" nonfiltered="1276" processed="1267" dbindex="146290">

El Districte de Senlis s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs de l'Oise, a la regi de Picardia. Compta amb 10 cantons i 133 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Senlis.

Cantons.
cant de Betz - cant de Chantilly - cant de Creil-Nogent-sur-Oise - cant de Creil-Sud - cant de Crpy-en-Valois - cant de Montataire - cant de Nanteuil-le-Haudouin - cant de Neuilly-en-Thelle - cant de Pont-Sainte-Maxence - cant de Senlis

Vegeu tamb.
Cantons de l'Oise;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378799" title="Senlis" nonfiltered="1277" processed="1268" dbindex="146291">

Compigne s un municipi francs, situat al departament de l'Oise i a la regi de la Picardia. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378800" title="Prigny (Val-de-Marne)" nonfiltered="1278" processed="1269" dbindex="146292">

Prigny s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana.  

 Transport .
Prigny no se serveix de cap estaci del metro de Pars, el RER, o la xarxa ferroviria de rodalies. L'estaci ms propera a Prigny s l'estaci de Boussy-Saint-Antoine al RER lnea D de Pars. Aquesta estaci es troba al ve municipi de Boussy-Saint-Antoine, a 2,1 qm (1,3 milles) del centre de la ciutat de Prigny.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378801" title="Santeny" nonfiltered="1279" processed="1270" dbindex="146293">

Santeny s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378802" title="Marolles-en-Brie (Val-de-Marne)" nonfiltered="1280" processed="1271" dbindex="146294">

Marolles-en-Brie s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378805" title="La Queue-en-Brie" nonfiltered="1281" processed="1272" dbindex="146295">

La Queue-en-Brie s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana.  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378807" title="Noiseau" nonfiltered="1282" processed="1273" dbindex="146296">

Noiseau s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378809" title="Ormesson-sur-Marne" nonfiltered="1283" processed="1274" dbindex="146297">

Ormesson-sur-Marne s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana.  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378810" title="Chennevires-sur-Marne" nonfiltered="1284" processed="1275" dbindex="146298">

Chennevires-sur-Marne s un municipi francs, situat al departament de la Val-de-Marne i a la regi de l'Illa de Frana.  
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378813" title="Cant de Chennevires-sur-Marne" nonfiltered="1285" processed="1276" dbindex="146299">
El Cant de Chennevires-sur-Marne s un cant francs del departament de la Val-de-Marne, a al regi de l'Illa de Frana. Est enquadrat al districte de Nogent-sur-Marne, Compta noms amb un municipi que i el codi cantonal s 9408. 

Vegeu tamb.
Cantons de la Val-de-Marne;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378821" title="Cant d'Ormesson-sur-Marne" nonfiltered="1286" processed="1277" dbindex="146300">
El Cant d'Ormesson-sur-Marne s un dels cantons del departament francs de la Val-de-Marne, a la regi de l'Illa de Frana. Est enquadrat al districte de Nogent-sur-Marne i compta amb 3 municipis i el cap cantonal s Ormesson-sur-Marne. El codi de cant s 9444.

Municipis.
Noiseau;
Ormesson-sur-Marne;
La Queue-en-Brie ;

Vegeu tamb.
Cantons de la Val-de-Marne;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378866" title="Lnia evolutiva de Mime Jr." nonfiltered="1287" processed="1278" dbindex="146301">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Mime Jr. i Mr. Mime.

Mime Jr..

Mime Jr. s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i evoluciona en Mr. Mime.





Mr. Mime.

Mr. Mime s un personatge fictici de Pokmon. s de psquic. Evoluciona de Mime Jr..
Usant la seua habilitat de mim, crea barreres de llum i fora que ho protegeixen dels atacs, al igual que els mims reals es conegut per la creaci de caixes imaginaries on se fica a ell mateix. Tanmateix, pot ser molt hostil si alguna cosa interromp la seva imitaci mmica. Malgrat el nom, les femelles Mr. Mime existeixen.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378895" title="Forces especials" nonfiltered="1288" processed="1279" dbindex="146302">
En la majoria dels pasos les forces especials o cossos d'elit s un terme genric per equips militars altament capacitats i unitats especialitzades que porten a terme operacions com ara el reconeixement, la guerra no convencional, i la lluita contra el terrorisme. Als Estats Units, el terme Forces d'Operacions Especials (SOF, Special Operations Forces) s'utilitza en lloc de forces especials per referir-se a les esmentades unitats de Forces Especials, perqu es refereix a una unitat especfica, les Forces Especials de l'Exrcit dels Estats Units, lies "boines verds".

Algunes operacions de forces especials, com la lluita contra el terrorism, poden ser portades a terme a nivell nacional sota certes circumstncies. Unitats de forces especials normalment estan composades per grups relativament xicotets de personal molt capacitat amb un equip d'especialistes i armament, que opera sota els principis d'autosuficincia, sigil, rapidesa, treball en equip i estreta, sovint transportades per helicpter, menuts vaixells o submarins, paracaigudes des de les aeronaus, o la infiltraci sigil per la terra. Les forces especials sn a vegades considerats un multiplicador de fora, com quan tren indgenes forces per lluitar contra la guerra de guerrilles.

Referncies.



 Enllaos externs .
 Special Forces Community Website;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378918" title="Alamut (desambiguaci)" nonfiltered="1289" processed="1280" dbindex="146303">


Alamut, antic estat ismalita;
Vall d'Alamut, vall d'Iran;
Riu Alamut, riu d'Iran;
Fortalesa d'Alamut, histrica fortalesa centre de l'estat ismalita.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378933" title="Pseudantechinus" nonfiltered="1290" processed="1281" dbindex="146304">

Pseudatechinus s un gnere de marsupials de l'ordre dels dasiuromorfs. El gnere cont sis espcies diferents, una de les quals, el ratol marsupial de Harney, havia estat assignat a un altre gnere en el passat:

 Ratol marsupial de Harney, Pseudantechinus bilarni;
 Ratol marsupial de Macdonnell, Pseudantechinus macdonnellensis;
 Pseudantechinus mimulus;
 Ratol marsupial de Ningbing, Pseudantechinus ningbing;
 Pseudantechinus roryi;
 Ratol marsupial de Woolley, Pseudantechinus woolleyae;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378935" title="Font de la capella dels ngels (Sant Lloren de Morunys)" nonfiltered="1291" processed="1282" dbindex="146305">



La font de la capella dels ngels s una font canalitzada, obrada en pedra i amb aixeta de pulsador de la vila de Sant Lloren de Morunys que es troba davant de la capella dels ngels, a 914 m d'altitud.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378942" title="Paper moneda de la Generalitat de Catalunya" nonfiltered="1292" processed="1283" dbindex="146306">
Paper moneda de la Generalitat de Catalunya s l'emissi de bitllets que va fer aquest organisme per les circumstncies especials de la Guerra civil espanyola els anys que van de 1936 a 1938.

La gran escassedat de moneda fraccionria motivada pel fet de l'atresorament de monedes de plata per part dels particulars (com a moneda refugi) agreujada pel fet que la mateixa Generalitat retirava de la circulaci les monedes de plata que li arribaven per tal d'utilitzar-les en compres a l'estranger.

La Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya dirigida en aquells mesos per Josep Tarradelles i Joan el setembre de 1936 cre el Paper Moneda Nacional Catal de curs legal a tot Catalunya amb la mateixa consideraci i poder liberatori que els bitllets del Banc d'Espanya.

Es projectaren i es feren proves de color i disseny de bitllets des de 1000 pessetes fins els d'una pesseta, per finalment no se'n varen emetre cap ms que els de 10, 5 i 2'5 pessetes que no varen resoldre el problema de la manca de efectiu fraccionari. S'ha de tenir en compte que el 1936 el sou mig d'un treballador era de 8 a 12 pessetes al dia i els cntims s'utilitzaven molt.

Per aix, a banda del paper moneda de la Generalitat, els comeros i botigues emiteren vals i bons per al canvi i finalment tamb els ajuntaments (tant a Catalunya com al Pas Valenci i Menorca)foren autoritzats per l'emissi de moneda.

El 1938 el govern de la Repblica prohib l'emissi d'aquest tipus de  moneda i durant el mateix any foren retirades de la circulaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378948" title="Antechinus" nonfiltered="1293" processed="1284" dbindex="146307">

Antechinus s un gnere de marsupial dasirid originari d'Austrlia (incloent-hi Tasmnia i algunes illes) i Nova Guinea. La majoria d'espcies d'aquest gnere sn d'Austrlia i noms dues (o potser tres) han estat observades a Nova Guinea. Sn animals carnvors petits, semblants a musaranyes, que s'alimenten principalment de preses com ara aranyes, escarabats (incloent-hi les larves) i curculionodeus. Alguns sn estrictament terrestres i noms cacen al terra, mentre d'altres solen grimpar als arbres. Moltes espcies aniuen conjuntament en soques buides.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378951" title="Vall d'Alamut" nonfiltered="1294" processed="1285" dbindex="146308">
Alamut s una vall aillada d'Iran, a la regi de Daylam, a les muntanyes Elburz, a 35 km al nord-est de Qazwin. A la vall es troben diverses fortaleses una de les quals porta el nom d'Alamut. La vall est formada pels dihistans d'Alamut i Rudbar al shahristan de Qazwin. La ciutat principal es Mo allem Kal ya. 

Fou visitat el 1832 pel coronel Monteith, el 1836 per J. Shiel i el 1837 per A. Eloy. Al segle XX fou explorat amb cura per L. Lockhart (1928), W. Ivanow (1928) i F. Stark (1930); una exploraci arqueolgica menor es va fer per P. Willey el 1960.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378952" title="Te gelat" nonfiltered="1295" processed="1286" dbindex="146309">


El te gelat, s una forma de te fred, sovint es serveix en un got sobre el gel. Es pot o no endolcir. El te gelat s tamb una popular beguda envasada. Pot ser barrejat amb xarop de gust, amb sabors comuns incloent llim, bresquilla, gerd, llima dola i cirera. A banda de vertader te, altres herbes a vegades tamb se serveixen fredes referint-se a te gelat (a base d'herbes). Te gelat sense sucre a vegades s fet per un particular a llarg remull de fulles de te a la temperatura ms baixa (una hora al sol front a 5 minuts a 80-100  C). A ms, a vegades tamb es deixa reposar una nit a la nevera.

Vegeu tamb.
Te dol;
Te gelat de Long Island;
Te gelat de Lipton;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378955" title="Riu Alamut" nonfiltered="1296" processed="1287" dbindex="146310">
El riu Alamut s un riu d'Iran a la provncia de Qazwin.

Neix a la part occidental del Ta t-e Solaym n de 4.850 metres; s'ajunta amb el riu Talakan (R d-e   laq n) formant el riu Shah ( h-r d) que travessa les muntanyes Elburz centrals i orientals d'est a oest formant la vall de Rudbar i la vall d'Alamut, al peu de la muntanya S  h L n (4.175 metres), de les muntanyes de l'Elburz (4.056 metres) i les muntanyes de Qazwin. T uns cent km de llarg.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378959" title="Te gelat de Lipton" nonfiltered="1297" processed="1288" dbindex="146311">
Te gelat de Lipton, en molts mercats coneguts com Lipton Ice Tea s una marca dita Lipton de te gelat llest per beure venuda per tot el mn a travs d'una aliana amb PepsiCo. Disponible a productes, sabors i formats d'envs que varien en tot el mn, depenent dels gustos locals i les tendncies del mercat.

Vegeu tamb.
Te gelat;
Te;
Lipton;

Enllaos externs.
Lipton Tea official global website;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378960" title="Gemma (botnica)" nonfiltered="1298" processed="1289" dbindex="146312">

En botnica la gemma es un rgan vegetal que origina una tija, una branca o una flor. Aquestes gemmes sn molt frgils i per aix solen estar protegides per catafilles. Les gemmes solen passar l'estaci desfavorable de l'hivern en estat latent i sense desenvolupar-se.

En l'agricultura, les gemmes sovint s'utilitzen per a realitzar injerts, sobretot en arbres fruiters.

Hi ha una gran diversificaci de gemmes en funci de la seva funci. Aix, una gemma s axillar quan creix a l'axilla d'una fulla i origina una branca i s terminal quan s constituda per l'pex vegetatiu i per les fulles joves que l'embolcallen. Es parla de gemmes florals o florferes si origina una flor, i gemma adventcia quan no s ni a l'axilla de les fulles ni a l'pex. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378964" title="Fortalesa d'Alamut" nonfiltered="1299" processed="1290" dbindex="146313">

La fortalesa d'Alamut fou una antiga fortalesa famosa per ser el centre de l'estat ismalita nazarita coneguts com els "assassins".

En realitat s un conjunt de fortaleses a les valls de Rudbar i Alamut situades a punts rocosos alts amb domini d'una amplia visi des del cim. Cadascuna disposava de tancs d'aigua i grans magatzems per provisions per resistir llargs setges. La fortalesa principal, Alamut s situada a la vora de la vila de G zor  n i dona el nom a tota la comarca. La fortalesa hauria estat construda el 860 i fou dominada desprs pels zaydites alides i pels ismalites; aquestos darrers la van reforar i van construir el castell a 2000 metres d'altura a un lloc noms accessible per un estret cam; mai fou conquerida per la fora i els ismalites la van agafar amb una estratagema i els mongols per rendici sense combat; els mongols la van destruir parcialment i van cremar la seva famosa biblioteca. Sota els safvides va servir com a pres. Progressivament fou destruda pels habitants de la regi que buscaven un suposat tresor amagat.

Un altre castell important, Maym n-dez, descobert el 1960 per Willey, est proper a Mo allem Kal ya, i fou construt el 1126, format per una srie de coves artificials excavades a una paret de roca inaccessible, protegides per fortificacions exteriors avui desaparegudes. Una construcci similar es troba a Andaj a uns km a l'est. Un complex de castells s a Lamasar a 30 km d'Alamut, al nord de la vila de ahrest n, ocupat pels ismalites poc desprs d'Alamut. La resta de fortaleses, destinades a vigilncia de les rutes cap a Alamut, sn petites excepte la que vigilava el pas Majil, allunyada d'Alamut; les principals son  r K h (a la confluncia del riu Alamut amb el riu Talakan), Nav sar  h i El n; la majoria de les fortaleses de la zona pertanyeren als ismalites.

Bibliografia .

G. S. Hodgson, The Order of the Assassins, La Haia, 1955,
G. S. Hodgson,   The Isma ili State, a la Cambridge History of Iran V;
W. Ivanow, Alamut and Lamasar, Teheran, 1950. ;
P. Willey, The Castles of the Assassins, Londres, 1963;
V. Minorsky,  La domination des Dailamites,  Iranica, Teheran, 1964;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378984" title="Abimlec (rei)" nonfiltered="1300" processed="1291" dbindex="146315">
En el Gnesi, captols vint i vint-i-un, Abimlec era el rei de Guerar, on va anar a viure Abraham.

Va arribar una sequera molt forta a Canaan i Abraham i la seva famlia es van traslladar a Guerar. L'esposa d'Abraham, Sara, era molt bonica i desitjada pels homes locals. Abraham, tement per la seva vida, deia que Sara era la seva germana en lloc de la seva muller (cosa que era certa perqu eren germanastres tamb).

Abimlec, rei de Guerar, va enamorar-se de Sara i va ordenar que la traslladessin al seu palau. Aleshores, Du va tancar les matrius de les seves concubines sota amenaa de mort imminent si no alliberava la dona d'Abraham. Aix ho va fer i va signar un pacte a Beerxeba amb Abraham.

Molts anys desprs, van presentar-se a les seves terres una parella de germans anomenats Isaac i Rebeca. La noia era bonica i el vell Abimlec va voler posseir-la, per quan la jove va arribar a palau, un servent li va comunicar al monarca que en realitat Isaac i Rebeca eren marit i muller i, a ms, que Isaac era fill d'Abraham, l'home que molts anys enrere l'havia enganyat. Immediatament foren bandejats de Guerar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378988" title="Abimlec (jutge)" nonfiltered="1301" processed="1292" dbindex="146316">
Segons el Llibre dels Jutges de la Bblia, Abimlec (en hebreu,               -           vmlec ben Gidn) fou jutge d'Israel a la mort del seu pare Gede.

Abimlec era fill de Gede, de la tribu de Manasss, i una concubina seva de la ciutat de Siquem.

En morir el seu pare, va anar a casa seva juntament amb vens seus de Siquem i va assassinar tot els seus germanastres excepte el ms petit Jotam, qui es va poder amagar a temps. Aleshores Abimlec s'autoproclam rei de Siquem.

Passats tres anys, el poble comen a estar descontents amb Abimlec. Hi va haver una revolta, fins que les tropes lleials al rei van aconseguir envoltar tots els revoltats a la Torre de Siquem. A continuaci van talar multitud d'arbres d'un bosc ve, els van posar al costat de la Torre i hi van calar foc. Van morir les mil persones que eren all dins.

Desprs Abimlec va atacar la ciutat de Tebs. Tot el poble s'havia resguardat al castell que dominava la ciutat per por a l'exrcit reial. Durant el setge, un dona va llenar una pedra de mol i va tocar al cap d'Abimlec. Se li part el crani i, veient propera la seva mort, va ordenar a un esclau que el travesss amb l'espasa ja que no podia permetre que una dona l'hagus mort.

En conixer-se la notcia de la mort del rei, tots els homes d'Israel van abandonar la lluita i van tornar cap a casa seva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="378989" title="Otto Kandler" nonfiltered="1302" processed="1293" dbindex="146317">

Otto Kandler (nascut el 23 d'octubre del 1920 a Deggendorf, Alemanya) s un botnic alemany. El 1949 es doctor a la Universitat de Munic i el 1953 fou habilitat per esdevenir catedrtic.

Entre el 1960 i el 1968 fou Director del Bakteriologischen Instituts der Sddeutschen Versuchs- und Forschungsanstalt fr Milchwirtschaft de la Universitat tcnica de Munic.

Des del 1968 fins que es retir el 1986, fou professor de Botnica i Microbiologia a la Ludwig-Maximilians-Universitt Mnchen.

Juntament amb Carl Woese, complet la taxonomia dels organismes vius, afegint el domini dels arqueobacteris als ja existents dels procariotes i eucariotes, creant un sistema de tres dominis. Posteriorment es dedic a investigar els danys als boscos.



 Obres .
 Archaebakterien und Phylogenie. Opladen: Westdt. Verl., 1986 (Rheinisch-Westflische Akademie der Wissenschaften: N; 343) ISBN 3-531-08343-0;
 C. R. Woese, O. Kandler & M. L. Wheelis 1990. Towards a natural system of organisms: Proposal of the domains Archaea, Bacteria and Eucarya. Proc. Natl. Acad. Sci. USA  87: 4576-4579;

Referncies.
Otto Kandler (ed.) "Archaebacteria" Gustav Fischer Verlag, pp. 366, Stuttgart-New York, 1982.
 obres;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379024" title="Mark Wheelis" nonfiltered="1303" processed="1294" dbindex="146318">
Mark Wheelis s un microbileg estatunidenc, que actualment treballa per la Universitat de Califrnia (Davis). Es gradu el 1965 en Cincies Biolgiques, i el 1969 aconsegu el seu Ph.D en Bacteriologia. Fu el seu doctorat en Bioqumica a la Universitat d'Illinois.

Juntament amb Carl Woese i Otto Kandler, fou un dels descriptors del tercer domini de la vida, el dels arqueobacteris. Tamb s un expert en armes biolgiques.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379033" title="KGHM Zag??bie Lubin" nonfiltered="1304" processed="1295" dbindex="146319">

El Zag  bie Lubin SA s un club de futbol polons de la ciutat de Lubin.

 Histria .

El club va ser fundat el 10 de setembre de 1945. Actualment s'anomena KGHM Zag  bie Lubin pel patrocini de l'empresa minera i metallrgica KGHM Polska Mied  SA, una de les principals productores de coure i plata del mn. El club ha tingut les segents denominacions:
 1945 : OMTUR Lubin;
 1946 : Zawisza Lubin;
 1949 : Gwardia Lubin;
 1951 : Spjnia Lubin;
 1953 : Zawisza Lubin;
 1964 : Grnik Lubin;
 1966 : Zag  bie Lubin;

Palmars.
 Lliga polonesa de futbol (2): ;
1990/91, 2006/07;

 Supercopa polonesa de futbol (1):
 2007;

 Futbolistes destacats .
Stefan Machaj;
Janusz Kudyba;
Romuald Kujawa;
Eugeniusz Ptak;
Jaros aw Bako;
Adam Zejer;
Dariusz Marciniak;
Maciej  liwowski;
Piotr Czachowski;
Marek Godlewski;
Jaros aw Gra;
Miros aw Dreszer;
S awomir Majak;
Rados aw Ka u ny;
Adam Matysek;
Mariusz Lewandowski;
Jerzy Podbro ny;
Andrzej Niedzielan;
Dariusz  uraw;
Olgierd Moskalewicz;
Miros aw Dreszer;

Enllaos externs.
 Web oficial ;
 Web no oficial ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379081" title="Euriarqueot" nonfiltered="1305" processed="1296" dbindex="146320">

En taxonomia, els euriarqueots (Euryarchaeota) sn un flum d'arqueobacteris

Els euriarqueots inclouen els metangens, que produeixen met i sovint viuen als intestins; els halobacteris, que sobreviuen a concentracions extremes de sal; i alguns aerobis i anaerobis extremament termfils. Se'ls distingeix dels altres arqueobacteris principalment en base a seqncies d'ARN ribosmic.

Vegeu tamb.
 Nanoorganismes arqueobacterials acidfils de Richmond Mine (ARMAN);

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379084" title="Fbrica de les Arts Roca Umbert" nonfiltered="1306" processed="1297" dbindex="146321">
La Fbrica de les Arts Roca Umbert s una antiga fbrica txtil de la ciutat de Granollers al Valls Oriental concebuda actualment com un gran centre cultural, artstic i tecnolgic de l'Ajuntament de Granollers. L'espai ocupa una superficie de 20.000 m.

 La Fbrica .

L'orgen de la fbrica Roca Umbert cal situar-lo l'any 1871 a Sant Feliu de Codines quan Josep Umbert i Ventura (1844-1917) va posar en marxa una fbrica txtil que rpidament va adquirir un ampli creixement que la portaren l'any 1904 a traslladar-se a Granollers, a l'actual fbrica Roca Umbert.
L'any 1917 mor Josep Umbert, per els seus familiars segueixen la seva tasca i la fbrica segueix endavant, amb centres productius a Granollers, Sant Feliu de Codines, Monistrol de Montserrat, Ripollet i magatzems i oficines a Barcelona. La seva principal producci eren les pisanes (teixits de fil o cot amb tafet de diversos colors utilitzat per la confecci de roba per vestits de dona i nens).
El 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, l'empresa s incautada pels obrers i s rebatejada amb el nom d' Espartacus. El gener de 1939 sofr una greu destrucci a causa d'un incendi provocat, per lentament es fou anant recuperant.
Posteriorment, a la dcada dels 50 es va construr la Trmica, un espai que permitia l'autonomia de subministrament elctric per tal d'evitar les parades de producci a causa dels talls elctrics constants. En aquest perode es fabriquen gran quantitat de teixits i l'empresa es modernitza.
El 1971 es tanquen les naus de Sant Feliu de Codines i els seus propietaris s'acullen al  Plan de Reestructuracin Textil. L'any 1976 s'inicia el trasllat de la fbrica de Granollers a La Batllria (Sant Celoni), on es construeix un nou edifici de 9.000 m i l'any 1978 es despedeixen 450 personas dintre del pla de reestructuraci de l'empresa.
Finalment, la Fbrica Roca UMbert tanca les seves portes l'any 1991, sent adquirides les installacions de la fbrica l'any 1993 per l'Ajuntament de Granollers.

 Projecte Roca Umbert Fbrica de les Arts .

L'any 2002 l'Ajuntament de Granollers rehabilita una de les naus de la fbrica per installar-hi una escola-taller, el Centre Tecnolgic i Universitari, amb el que la fbrica inicia el procs per convertir-se en un espai cultural per la ciutat que queda reflectit l'any 2003 amb l'aprobaci del Pla d'sos del projecte Roca Umbert Fbrica de les Arts.

Posteriorment, s'inaugura la Biblioteca Roca Umbert i s'installa la Troca, el Centre de Cultura Popular i Tradicional de Granollers.

Actualment s en aquest recinte on totes les entitats culturals de Granollers hi tenen el seu espai i on hi podem trobar tots els elements d'imatgeria festiva de la ciutat. Tamb hi trobem el Taller Sarandaca d'imatgeria festiva.

 Referncies .

Web oficial de la Fbrica de les Arts 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379104" title="Catafille" nonfiltered="1307" processed="1298" dbindex="146322">

El catafille s un tipus de fulla en forma esquamiforme, i amb freqncia, de consistncia membrancia i mancades de clorofilla, que t com a missi de protegir a alguns rgans i als meristemes florals o vegetatius. Quan es desenvolupen sobre les tiges subterranis s'anomenen escates i formen els bulbs. En aquest darrer cas sovint van carregats amb materials de reserva. Sn catafilles tamb les esquames protectores que protegeixen els borrons. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379115" title="Ali ibn Faramarz" nonfiltered="1308" processed="1299" dbindex="146323">
Ali ibn Faramarz ibn Abi Mansur Faramarz ibn Ala al-Dawla Muhammad ibn Dushmansiyar Ala al-Dawla (o Moayyid al-Dawla) (mort 1095) fou un emir kakyida a Yazd i Abarkuh. Va ser vassall dels seljcides. Era fill d'Abu Mansur Faramarz al que va succeir vers 1070.

El 1076/1077 es va casar amb la filla de aghri Beg, de nom Arslan Khatun, vdua del califa abbssida al-Qa'im (1031-1075). Fou patr del poeta seljcida Muazzi que li va dedicar algunes poesies.

A la mort del sult Malik Shah (1092) va donar suport al seu germ Tutush I que dominava la part occidental i que considerava el seu dret al tron superior al de Barkyaruk; Tutush fou derrotat decisivament en una batalla prop de Rayy en la qual va morir Ali el 1095.

Bibliografia .

C. E. Bosworth,  Dailamis in Central Iran: the Kakuyids of Jibal and Yazd,  Iran 8, 1970;
C. E. Bosworth, The Islamic Dynasties, Edinburgh, 1967 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379119" title="LGV Interconnexi Est" nonfiltered="1309" processed="1300" dbindex="146324">



La LGV Interconnexi Est (Interconnexion Est en francs) s una lnia que forma part de la xarxa ferroviria francesa d'alta velocitat, TGV, que connecta la LGV Nord i la LGV Sud-Est per l'est de la ciutat de Pars atravessant l'Illa de Frana.

Fou inaugurada el 1994 i consisteix en tres ramals que comencen a Coubert
 Ramal oest: Cap a Pars i a l'oest de Frana, finalitzan a Valenton.
 Ramal nord: Cap al nord de Frana, Londres i Brusselles, conncectando amb la LGV Nord a Vmars.
 Ramal sud: Cap al sud-est de Frana, connectant amb la LGV Sud-Est a Moisenay.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379126" title="Torre Gorgot" nonfiltered="1310" processed="1301" dbindex="146325">

La Torre Gorgot s la torre i l'edifici annex, situats a la Pujada del Castell, a Figueres. Formava part del recinte emmurallat de la ciutat.

El segle XIX la torre fou transformada en dipsit d'aiges municipals,recollia les sobrants del castell i les redistribua a Figueres. (primera xarxa d'aigua corrent).

La torre i l'edifici foren restaurats l'any 1931(el projecte era d'un arquitecte francs,i les obres es duren a terme sota la direcci de Pelai Martinez.En el transcurs d'aquesta tasca les parets,d'un gruix de 2 m.foren redudes a 0,80 cm.

L'any 1983, la torre fou adquirida per la Generalitat i l'Ajuntament a fi de possibilitar l'ampliaci del Museu Dal (situat al costat).

Va ser residncia de Salvador Dal des de l'octubre de 1984. Dal va voler canviar el seu nom pel de Torre Galatea (en homenatge a la seva dona i musa),i ha transformat el seu aspecte amb color, pans i ous.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379127" title="Borr (botnica)" nonfiltered="1311" processed="1302" dbindex="146326">

En botnica, un borr s una gemma ovodal o fusiforme, constituda per una coberta de catafilles estretament imbricades, i sovint piloses, que protegeixen una porci de teixit meristemtic en fase de reps, destinat en un futur a originar un brot o una flor. Sovint els borrons actuen com a forma de resistncia per a passar l'poca hivernal ms desfavorable.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379128" title="Ali ibn Harb" nonfiltered="1312" processed="1303" dbindex="146327">
Ali ibn Harb (o Ali ibn Uthman ibn Harb) de malnom al-Zahid (l'asceta) fou un emir saffrida de Sistan, esmentat a les font amb el ttol de Muluk de Nimruz. El seu regnat fou molt breu, el 1225, any en qu va morir.

Vers el 1220 la invasi mongola i l'activitat dels ismalites de Kuhistan (districte ve de Sistan) havia portat el desordre a Sistan i emissaris ismalites van assassinar a l'emir saffrida Yamin al-Dawla Bahramshah. Poc desprs el seu fill Nusrt al-Din fou mort pels mongols i va pujar al tron Shihab al-Din Mahmud ibn Harb (o ibn Uthman ibn  arb) amb el suport de Burak Hadjib, khan  Kutlugkhnida de Kirman. Shihab al-Din fou assassinat el 1225 i el va succeir el seu germ Ali, que va mori en el mateix any. El poder va passar a Tadj al-Din Inaltigin, membre de la casa reial de Khwarizm.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379129" title="FK Zeta Golubovci" nonfiltered="1313" processed="1304" dbindex="146328">

El FK Zeta Golubovci s un club de futbol montenegr de la ciutat de Golubovci, un suburbi de Podgorica.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1927 amb el nom de FK Danica. El 1945 fou reanomenat FK Napredak. El 1955 adopt el nom de FK Zeta.

 Palmars .
Lliga montenegrina de futbol;
2006-07;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web de seguidors;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379140" title="LGV Roine-Alps" nonfiltered="1314" processed="1305" dbindex="146329">



La LGV Roine-Alps (LGV Rhne-Alpes en francs) forma part de la xarxa ferroviria francesa de gran velocitat, TGV. Situada a la regi Roine-Alps s la continuaci cap al sud de la LGV Sud-Est.

Es va obrir totalment el 1994, la lnia t un by-pass a l'est de l'rea metropolitana de Li  servint a l'estaci de Li-Saint-Exupry, prxima a l'aeroport de Li.

La primera secci s'obr el 1992 per als Jocs Olmpics d'Hivern d'Albertville.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379158" title="Ali ibn Il-Arslan" nonfiltered="1315" processed="1306" dbindex="146330">
Ali ibn Il-Arslan Karib Daim al-Hodjdjab, anomenat tamb al-Khwishawand (el parent), fou un comandant militar turc dels gaznvides al servei de Mahmud de Gazni, i per poc temps dels seus successors Muhammad ben Mahmud i Masud I ben Mahmud.

Fou la figura dominant en el conflicte successori del 1030 quan va morir Mahmud. Llavors era comandant en cap (hadjib-i buzurg, al-hadjib al-kabir) de l'exrcit gaznvida. Pel seu malnom se suposa que era un amic molt proper de Mahmud i potser un oncle o un parent ms vell que el mateix sult. Junt amb el visir Abu Ali Hasan ibn Muhammad conegut per Hasanak, va donar suport a la pujada al tron de Muhammad ben Mahmud, que no era el fill ms gran de Mahmud, i del qual esperaven que serien el verdader poder a l'ombra; Ali va garantir el suport de les tropes a Gazni mentre Masud era absent a Prsia occidental. Amb Muhammad Ali va esdevenir el principal centre de poder i tenia el poder de nomenar tots els crrec per sota de visir. Pero aviat es va distanciar d'Hasanak i quan Masud va iniciar la seva marxa capo a l'est, va decidir trair a Muhammad i passar al bndol de Masud.

Muhammad va sortir de Gazni per enfrontar al seu germ que havia arribat a Herat, i va arribar a Teginabad al Zamindawar. Llavors Ali va enviar al segu germa Il-Direk (o Ildirek) que va oferir a Masud el seu suport en nom propi, del seu germ i de l'oncle de Muhammad, Yusuf ibn Sebuktegin (germ de Mahmud). Muhammad fou derrotat i capturat sent empresonat mentre Masud asolia el poder (1031). Una vegada consolidat al poder, sospitant que Ali igual li podia donar suport que no, el va fer detenir junt amb altres oficials propers i fou tancat a la pres on segurament va morir en data desconeguda.

El 1040/1041  un fill seu va participar en la deposici de Masud i la efmera restauraci de Muhammad.

Bibliografia .

C. E. Bosworth, Later Ghaznavids;
C. E. Bosworth, Ghaznavids ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379159" title="Cantons del Somme" nonfiltered="1316" processed="1307" dbindex="146331">
Els Cantons del Somme (Picardia) sn 46 i s'agrupen en quatre districtes: 

 Districte d'Abbeville (12 cantons - sotsprefectura: Abbeville) :cant d'Abbeville-Nord - cant d'Abbeville-Sud - cant d'Ailly-le-Haut-Clocher - cant d'Ault - cant de Crcy-en-Ponthieu - cant de Friville-Escarbotin - cant de Gamaches - cant d'Hallencourt - cant de Moyenneville - cant de Nouvion - cant de Rue - cant de Saint-Valery-sur-Somme;

 Districte d'Amiens (21 cantons - prefectura: Amiens) :cant d'Acheux-en-Aminois - cant d'Amiens-1 (Ouest) - cant d'Amiens-2 (Nord-Ouest) - cant d'Amiens-3 (Nord-Est) - cant d'Amiens-4 (Est) - cant d'Amiens-5 (Sud-Est) - cant d'Amiens-6 (Sud) - cant d'Amiens-7 (Sud-Ouest) - cant d'Amiens-8 (Nord) - cant de Bernaville - cant de Boves - cant de Conty - cant de Corbie - cant de Domart-en-Ponthieu - cant de Doullens - cant de Hornoy-le-Bourg - cant de Molliens-Dreuil - cant d'Oisemont - cant de Picquigny - cant de Poix-de-Picardie - cant de Villers-Bocage (Somme);

 Districte de Montdidier (5 cantons - sotsperfectura: Montdidier) :cant d'Ailly-sur-Noye - cant de Montdidier - cant de Moreuil - cant de Rosires-en-Santerre - cant de Roye;

 Districte de Pronne (8 cantons - sotsperfectura: Pronne) :cant d'Albert - cant de Bray-sur-Somme - cant de Chaulnes - cant de Combles - cant de Ham - cant de Nesle - cant de Pronne - cant de Roisel;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379163" title="FK Budu?nost Podgorica" nonfiltered="1317" processed="1308" dbindex="146332">

El FK Budu nost Podgorica s un club de futbol montenegr de la ciutat de Podgorica.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1925. Durant els anys en qu va pertnyer a l'antiga Iugoslvia s'anomen Budu nost Titograd, a causa de l'antic nom de la ciutat, Titograd.

 Palmars .
Lliga montenegrina de futbol;
1946, 2008;

 Futbolistes destacats .
Internacionals amb Iugoslvia i Srbia i Montenegro;
  Dragoljub Brnovi ;
  Dragan Simeunovi ;
   Branko Brnovi ;
   Dragoje Lekovi ;
   Predrag Mijatovi ;
   eljko Petrovi ;
   Dejan Savi evi ;
  Anto Drobnjak;
  Nia Savelji ;

Internacionals Montenegro;
  Simon Vuk evi ;
 Igor Burzanovi ;
 Milan Purovi ;
 Risto Laki ;
 Mladen Boovi ;
 Mirko Rai evi ;

Altres montenegrins;
 Dragan Brnovi ;
 Sr an Radonji ;
 Vladan Savi ;
 Aleksandar Nedovi ;
 Ardian  okaj;
  Ibrahim Leki ;

 Enllaos externs .
 Web oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379167" title="Districte d'Abbeville" nonfiltered="1318" processed="1309" dbindex="146333">

El Districte d'Abbeville s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs del Somme, a la regi de Picardia. Compta amb 12 cantons i 169 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Abbeville.

Cantons.
cant d'Abbeville-Nord - cant d'Abbeville-Sud - cant d'Ailly-le-Haut-Clocher - cant d'Ault - cant de Crcy-en-Ponthieu - cant de Friville-Escarbotin - cant de Gamaches - cant d'Hallencourt - cant de Moyenneville - cant de Nouvion - cant de Rue - cant de Saint-Valery-sur-Somme

Vegeu tamb.
Cantons del Somme;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379174" title="Districte d'Amiens" nonfiltered="1319" processed="1310" dbindex="146334">

El Districte d'Amiens s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs del Somme, a la regi de Picardia. Compta amb 21 cantons i 312 municipis. El cap del districte s la prefectura d'Amiens.

Cantons.
cant d'Acheux-en-Aminois - cant d'Amiens-1 (Ouest) - cant d'Amiens-2 (Nord-Ouest) - cant d'Amiens-3 (Nord-Est) - cant d'Amiens-4 (Est) - cant d'Amiens-5 (Sud-Est) - cant d'Amiens-6 (Sud) - cant d'Amiens-7 (Sud-Ouest) - cant d'Amiens-8 (Nord) - cant de Bernaville - cant de Boves - cant de Conty - cant de Corbie - cant de Domart-en-Ponthieu - cant de Doullens - cant de Hornoy-le-Bourg - cant de Molliens-Dreuil - cant d'Oisemont - cant de Picquigny - cant de Poix-de-Picardie - cant de Villers-Bocage (Somme)

Vegeu tamb.
Cantons del Somme;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379182" title="Districte de Montdidier" nonfiltered="1320" processed="1311" dbindex="146335">

El Districte de Montdidier s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs del Somme, a la regi de Picardia. Compta amb 5 cantons i 132 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Montdidier.

Cantons.
cant d'Ailly-sur-Noye - cant de Montdidier - cant de Moreuil - cant de Rosires-en-Santerre - cant de Roye

Vegeu tamb.
Cantons del Somme;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379185" title="Districte de Pronne" nonfiltered="1321" processed="1312" dbindex="146336">

El Districte de Montdidier s un dels quatre districtes amb qu es divideix el departament francs del Somme, a la regi de Picardia. Compta amb 8 cantons i 169 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Pronne.

Cantons.
cant d'Albert - cant de Bray-sur-Somme - cant de Chaulnes - cant de Combles - cant de Ham - cant de Nesle - cant de Pronne - cant de Roisel

Vegeu tamb.
Cantons del Somme;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379190" title="FK Kom Podgorica" nonfiltered="1322" processed="1313" dbindex="146337">

El FK Kom Podgorica s un club de futbol montenegr de la ciutat de Podgorica.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379193" title="Montdidier (Somme)" nonfiltered="1323" processed="1314" dbindex="146338">

Montdidier s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de la Picardia. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379195" title="Pronne (Somme)" nonfiltered="1324" processed="1315" dbindex="146339">

Pronne s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de la Picardia. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379213" title="FK Lov?en Cetinje" nonfiltered="1325" processed="1316" dbindex="146340">

El FK Lov en Cetinje s un club de futbol montenegr de la ciutat de Cetinje.

 Histria .
El club va ser fundat el 12 d'abril de 1913. Porta el nom de la muntanya Lov en propera a la ciutat.

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 FK Lov en al web de l'ajuntament de Cetinje;
 FK Lov en en angls;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379219" title="Gegants de Castellbisbal" nonfiltered="1326" processed="1317" dbindex="146341">
Els Gegants de Castellbisbal, a Castellbisbal, comarca del Valls Occidental sn una parella de gegants creada l'any 1994 al Taller Sarandaca de Granollers. Els seus noms sn Manel el Flabiolaire i Vicenta.

 En Manel i na Vicenta .


En Manel representa la rauxa mitjanant un personatge real de la poblaci nascut a la dcada dels vuitanta del segle XIX, en Josep Pidelaserra i Duran le qual era conegut per tan sols treballar que l'estrenyia la necessitat i que no pagava contribuci ni tributava, sols adquiria la cdula personal i, ltimament, el carnet per identificar-se. Amb el flabiol i el tambor es guanyava la vida honradament i arreu el coneixien per "el Flabiolaire". Va morir el 8 de mar de 1958, sol i abandonat en una barraca del terme.
Na Vicenta representa el seny malgrat no haver existit mai com a persona real. Porta el nom de Vicenta en honor a Sant Vicen, patr de Castellbisbal. Representa una noia treballadora i coneixedora de totes les tasques que comporta la vida de pags i la casa.
Els gegants foren estrenats el 23 de gener de 1994 i comptaren amb l'apadrinatge dels Gegants de Molins de Rei, els Gegants Vells Miquel i Montserrat i els Gegants Nous Bernat i Candelera. L'any 1995 foren els padrins dels Gegants de Pallej junt amb els Gegants de Molins de Rei.

 La gegantona Rita .

L'agost de 1998 la famlia s'amplia amb l'arribada de la gegantona Rita, tamb obra del Taller Sarandaca de Granollers, representant ser la filla d'en Manel i na Vicenta, filla de la rauxa i el seny. El seu disseny est inspirat en un dibuix d'una nena de la poblaci i el seu nom el deu a una de les patrones d'una de les ermites de Castellbisbal.

 Referncies .

Web dels Gegants de Castellbisbal



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379222" title="Ali ibn Isa ibn Mahan" nonfiltered="1327" processed="1318" dbindex="146342">
Ali ibn Isa ibn Mahan (mort 812) fou un militar i funcionari dels abbssides que va ocupar diversos alts crrecs entre els quals el de governador del Khurasan.

Fou comandant de la gurdia del califa al-Mahdi (775-785) i secretari de l'exrcit sota al-Hadi (785-786). Harun al-Rashid (786-809) el va nomenar, contra els consells de Yahya ibn Khalid al-Barmaki, com a governador de Khurasan el 796 en el lloc de Fadl ibn Yahya (cessat el 795 ocupant transitriament el crrec al-Mansur ibn Yazid). Va exercir el govern uns deu anys en els quals va executar diversos notables a petici del poble, i  va cobrar taxes molt altes al camp, cosa que li va permetre enviar valuosos regals al califa. Se l'acusa d'haver participat en el complot contra els barmquides (barmkides).

El 805 el califa va sospitar que es volia declarar independent i el va destituir per va convncer al califa de la seva bona fe i li va enviar ms regals i va poder conservar el crrec. Per la seva poltica segurament fou el que va provocar a l'any segent la revolta de Rafi ibn Layth. El 808 el califa en persona va haver d'anar al Khurasan a fer campanya militar. 

A la mort d'Harun al-Rashid (809) va donar suport a  al-Amin  (809-813) contra el seu germ i rival Abu Djafar Abdallah (califa al-Mamun el 813), que era el fill governant dels territoris orientals, i junt amb Fadl ibn Rabi va pressionar al califa per retirar la designaci d'al-Mamun com a hereu. Sense poder exercir al Khurasan de fet des del 806, va ser nomenat governador del Djabal amb Hamadan, Isfahan i Qom. Fou designat com comandant de l'exrcit enviat a Khurasan contra al-Mamun, l'exrcit del qual tenia com a comandant en cap a Tahir ibn Husayn; Ali ibn Isa, tot i que el seu exrcit era ms nombrs, fou fcilment derrotat a la rodalia de Rayy i va morir a nom d'un home anomenat Dawud Siah al-Khwarazmi. El seu cos fou enviat a al-Mamun (812).

Bibliografia .

F. Gabrieli,  La successione di H r n ar-Ra d e la guerra fra al-Am n e al-Ma m n,  RSO 11, 1926-28,
D. Sourdel, Le vizirat  abb side, Damasc, 1959-60 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379223" title="FK Rudar Pljevlja" nonfiltered="1328" processed="1319" dbindex="146343">

El FK Rudar Pljevlja s un club de futbol montenegr de la ciutat de Pljevlja.

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web de seguidors;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379235" title="Aguiar da Beira" nonfiltered="1329" processed="1320" dbindex="146344">

Aguiar da Beira s un municipi portugus, situat al districte de Guarda, a la regi del Centre i a la subregi de Do-Lafes. L'any 2006 tenia 6.262 habitants. Es divideix en 13 freguesias. Limita al nord amb Sernancelhe, a l'est amb Trancoso, al sudest amb Fornos de Algodres, al sudoest amb Penalva do Castelo i a l'oest amb Sto.

 Poblaci .


 Freguesies .



 Enllaos externs .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379246" title="Ali ibn Mamun" nonfiltered="1330" processed="1321" dbindex="146345">
Abu l-Hasan Ali ibn Mamun fou khwarizmshah, el segon de la dinastia mamnida de Khwarizm, del 997 a una data a l'entorn del 1008/1009.

Es va casar amb Kah Khaldji germana de Mahmud de Gazni (i a la seva mort fou la dona del seu germ i successor Abu l-Abbas Mamun II el 1016). Aquest matrimoni va enllaar les dues dinasties per fou la via per la qual Mahmud de Gazni va acabar conquerint Khwarizm.

Tot i el seu matrimoni va estar distanciat dels gaznvides i aliat als karakhnides que havien conquerit Transoxiana als samnides. La data de la seva mort s incerta per no fou abans del 1006 ni desprs del 1010.

Bibliografia .
E. Sachau,  Zur Geschichte und Chronologie von Khwrazm,  Viena, 1873 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379255" title="FK Sutjeska Niki?" nonfiltered="1331" processed="1322" dbindex="146346">

El FK Sutjeska Niki  s un club de futbol montenegr de la ciutat de Niki .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379259" title="Operacin Triunfo (Mxic)" nonfiltered="1332" processed="1323" dbindex="146347">

Operacin Triunfo Mxic va ser un concurs musical, franqucia espanyola de l'original Operacin Triunfo, que es va transmetre per televisi l'any 2002 a travs Televisa. Durant 99 dies 17 persones van competir pel primer lloc, que els ajudaria a iniciar una carrera com a cantant amb el suport d'una firma discogrfica. El programa va ser condut pel cantant i actor Jaime Camil. El programa no assoleixo l'xit esperat a causa de qu la televisora TV Azteca va transmetre un format molt semblant, que va iniciar amb una setmana d'anterioritat, anomenat La academia, barreja de diversos programes de tall musical, i deixant de costat el projecte Operacin Triunfo que era l'original. Encara aix, els exalumnes han tingut alguns xits, tals com Darina amb el tema "De corazn a corazn", que va ser el tema principal de la telenovella "Velo de novia" i va ser als primers llocs de les llistes de msica de Llatinoamrica. El seu disc va aconseguir ms de 50.000 cpies venudes, igual com Miguel Inzunza (50.000), Lizette (40.000), Pako Madrid (40.000) o Solo 5 (35.000).

 Concursants .

 Darina, Pachuca, guanyadora del Primer lloc.
 Lizette, Ciudad Valles, finalista 2 lloc.
 Miguel Inzunza, Quertaro, finalista 3er lloc.
 Maurici, Nuevo Len, finalista 4 lloc.
 Nadia Yuriar, Culiacn, finalista 5 lloc.
 Rodrigo Arizpe, Saltillo, finalista 6 lloc.
 Pako Madrid, Los Mochis,  expulsat.
 Daniel Piloto, Pachuca,  expulsat.
 Mar Contraeres, Culiacn,  expulsada.
 Gabriela, Mxico, expulsada.
 Judith Leyva, Hermosillo, expulsada.
 Angel, Jalisco, expulsat.
 Josue, Cholula, expulsat.
 Yadira, Culiacn, expulsada.
 Anas, Cuautla, expulsada.
 Jesus, Macuspana, expulsat.
 Martha, Culiacn, concursant extra #17 elegida pels jutges com la concursant extra a causa del seu gran talent per va sortir del concurs per decisi prpia.

 Discografia dels participants .

 Darina;
Mis exitos en Operacin Triunfo;
Darina (2003);
Hoy Como Ayer (2008);
 Lizette;
Lizette;
 Miguel Inzunza;
Juguete De Madera;
Que Nadie Se Entere;
 Pako Madrid, Daniel Piloto i Rodrigo Arizpe;
Homonimo;
 Nadia Yuriar;
La Voz Hecha Mujer;
 Yadira;
La Mexicana;
 Solo 5 (Angel, Josu, Anas, Mar Contraeres, Judith Leyva);
 Solo 5;

 Treballs alterns .

Hi ha qui diu que els nois d'Operacin Triunfo ja no van fer res de les seves carreres per aix no s cert aquests sn alguns projectes en qu han participat alguns d'ells:

 Darina la guanyadora del primer lloc contnua amb la seva carrera musical i acaba de llanar el seu nou lbum anomenat Hoy Como Ayer de manera independent en aquest 2008 promocionant per la republica mexicana el nou senzill anomenat "Cansada".
 Mar Contraeres va fer una participaci especial a la telenovella mexicana Tormenta En El Paraso, va estar participant en la posada en escena del musical Hoy No Me Puedo Levantar i ara la podem veure en la pellcula High School Musical, l'estiu va acabar.
 Miguel Inzunza va participar en l'lbum "Acstco" de la banda espanyola La Quinta Estacin com msic convidat realitzant un duet en la can "Algo Ms" del mateix lbum, ara comena a dirigir diferents acstics com el MTV del grup Lu i el BEON Lu El 2007 compon el tema "Un par de Miradas" de la pellcula La Misma Luna. Actualment treballa a diverses produccions del cinema en l'rea de producci musical.
 Gaby va estar participant com a cantant en el programa de TV Azteca anomenat "Si te La Sbes Cntala",
 Maurici va ser el protagonista en la posada en escena cridada "fiebre de sabado por la noche", i va protagonitzar la telenovella "CLAP" al costat d'Ana Layevska, Kika Edgar, Fernanda Castillo, i Ari Borovoy.
 Pako Madrid i Rodrigo Arizpe van fer un csting per a la tercera temporada del reality show musical Latin American Idol sent Pako l'nic que qualifiqus per entrar de ple al concurso. Quedant finalment en 4rt lloc.
 Judith leyva actualment va participar amb una canci un duet i els cors en el ms recent lbum d'estudi de la seva companya a Operacin Triunfo, Darina anomenat "Hoy Como Ayer". La can a duet es deia "Para Quien?" i "Al Demonio Tu", s la can amb la qual contribueix com a autora en l'lbum.
 De Josue es va dir que estava treballant en una producci com a solista despues de deixar Solo 5 i que incluiria un duet amb la cantant Belinda per tot queda en un rumor ja que el cantant va llanar el seu disc i no s'incloa cap duet amb l'esmentada cantant.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379260" title="FK Mogren Budva" nonfiltered="1333" processed="1324" dbindex="146348">

El FK Mogren Budva s un club de futbol montenegr de la ciutat de Budva.

 Enllaos externs .
 FK Mogren al web de la federaci;
 Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379262" title="Prnu" nonfiltered="1334" processed="1325" dbindex="146349">

Prnu (en alemany Pernau, en rus      ) s la cinquena ciutat mes gran d'Estnia. Compta amb uns 44,568 habitants (2004), i amb una superfcie de 1.383,2 km.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379263" title="Ali ibn Ubaydallah" nonfiltered="1335" processed="1326" dbindex="146350">
Abu l-Hasan Ali ibn Ubaydallah al-Sadik (mort 1041 o desprs), esmentat tamb con Ali Daya, fou un comandant militar gaznvida sota el sult Masud I ben Mahmud. Per la forma del seu nom el seu origen era tadjik i no turc. De la seva carrera als primers any no es coneix res.

Fou un dels comandants que va abandonar a Muhammad ben Mahmud a favor del seu germ Masud en la lluita per la successi el 1030. No fou un dels comandants principals per quan el prncep Yusuf ibn Sebuktegin (germ de Mahmud), el general Ali ibn Il-Arslan i altres comandants foren detinguts o deposats, va esdevenir comandant en cap de l'exrcit de Khurasan al lloc de Astigtigin Ghazi (un dels caiguts esdesgracia), i va rebre l'aprovaci del visir Abd al-Razzak al-Maymandi.

Fou enviat a l'oest amb 4000 cavallers contra els seljcides per hi va poder fer molt poc. Va lluitar a la decisiva batalla de Dandakan (31 de juliol de 1040) on els gaznvides foren decisivament derrotats i van perdre Khurasan- Ali fou fet presoner junt amb altres comandants com Sb  , Begto d , i alguns ms. Fou alliberat a canvi d'una gran suma de diners i al seu retorn fou empresonat a l'ndia on va morir al cap de poc.

Bibliografia .

C. E. Bosworth, Later Ghaznavids  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379264" title="Premi Nacional d'Internet" nonfiltered="1336" processed="1327" dbindex="146351">
El Premi Nacional d'Internet forma part dels Premis Nacionals de Radiodifusi, Televisi, Internet i Telecomunicacions. s concedit anualment per la Generalitat de Catalunya i reconeix la trajectria professionals de cada guardonat en la seva categoria.

Guardonats.
2000: VilaWeb;
2001: Ajuntament de Calls;
2002: Tinet;
2003: XTEC;
2004: Softcatal;
2005: puntCAT;
2007: Icat FM;
2008: Google;

Enllaos externs.
 Web dels Premis Nacionals;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379268" title="FK Almaty" nonfiltered="1337" processed="1328" dbindex="146352">

El FK Almaty (en kazakh                    ) s un club kazakh de futbol de la ciutat d'Almaty.

 Histria .
Evoluci del nom:
2000 : FK Tcesna;
2004 : FK Almaty;

 Palmars .
Copa kazakha de futbol: 1;
2006;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379272" title="Horace Greeley" nonfiltered="1338" processed="1329" dbindex="146353">

Horace Greeley (3 de febrer de 1811 - 29 de novembre de 1872) va ser un editor estatunidenc d'un important diari, un dels fundadors del Liberal Republican Party (Partit Republic Liberal), reformista i poltic. El seu New York Tribune va ser el diari ms influent dels Estats Units a partir dels anys 1840 fins als anys 1870 i ha establert la reputaci de Greeley com l'editor ms gran de la seva poca. Greeley s'ha utilitzat-lo per promoure els partits Whig i Republic, aix com antiesclavitud i un conjunt de reformes. Fent campanya contra la corrupci de l'administraci republic d'Ulysses S. Grant, va ser el candidat presidencial del nou Liberal Republican Party el 1872. Malgrat tenir el suport addicional del Partit Democrtic, ha perdut en una esllavissada electoral. Un edifici residencial en el campus de la Stony Brook University va rebre el seu nom com homenatge.

Referncies.


Enllaos externs. 
 Biografia - US History ;
 Biografia - Tulane Univ. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379274" title="FK Tobol Kostanay" nonfiltered="1339" processed="1330" dbindex="146354">

El FK Tobol Kostanay (en kazakh                   ) s un club kazakh de futbol de la ciutat de Kostanay.

 Histria .
Evoluci del nom:
1967 : Avtomobilist;
1982 : Energetik;
1990 : Kustanayets;
1992 : Khimik;
1995 : Tobol;

 Palmars .
Copa kazakha de futbol: 1;
2007;

Copa Intertoto de la UEFA: 1;
2007;

 Enllaos externs .
 Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379278" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="1340" processed="1331" dbindex="146355">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es disputaren cinc proves de vela. La competici es realitz entre els dies 3 i 12 d'agost a Torquay, poblaci situada a la costa sudoest d'Anglaterra.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Vela 1948;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379280" title="Ali ibn Uways" nonfiltered="1341" processed="1332" dbindex="146356">
Ali ibn Uways fou un prncep djalayrida conegut com Shahzada Shaykh Ali, i era un dels cinc fill d'Uways I (que va regnar del 1356 al 1374).

El 1374 Uways I el va associar al tron segons mostren les monedes i el va designar hereu. Va perdonar la mort del seu fill gran Hasan i va donar a Ali el govern de Bagdad, per en aquesta ciutat el governador Ismail, fill del ministre Zakariya (al servei d'Uways) va empresonar al atabeg designat per a Ali i es va apoderar del poder fins el 1378/1379 quan Ali va aconseguir fer assassinar a Ismail. Desprs fou amenaat pel seu germ Sultan Husayn ibn Uways (del qual les monedes emeses a Bagdad desapareixen el 1379/1380) Ali va enviar contra ell al comandant Pir Ali Badak (o Badik) un antic comandant djalayrida que dominava Shushtar, per fou derrotat pel general Adil (o Adel) al servei de Sultan Husayn (1379/1380) i va haver de fugir de Shushtar. Aquesta ciutat fou atacada per Adil el 1381, per Ali va resistir a canvi d'oferir  la seva submissi al muzaffrida Shah Shudja (1364-1384) i renunciant a Bagdad.

El 1382 Husayn fou assassinat per Ahmad ibn Uways i fou atacat llavors per un altre germ, Bayazit ibn Uways , aliat al general Adil, i pel mateix Ali ibn Uways i el seu aliat Pir Ali Badak. Ahmad va aconseguir amotinar les tropes d'Adil per no va poder impedir que Pir Ali ocups Tabriz. Pero Pir Ali fou derrotat ms tard per Ahmad aliat al kara koyunlu Kara Muhammad i en la derrota van morir Pir Ali i Ali ibn Uways.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379281" title="Pomacntrid" nonfiltered="1342" processed="1333" dbindex="146357">


















Els pomacntrids (Pomacentridae) constitueixen una famlia de peixos de l'ordre dels perciformes, l'nic representant de la qual a la Mediterrnia s la castanyoleta o tuta (Chromis chromis).

Morfologia.

 Longitud mxima de 35 cm.
 Cos curt, oval, alt i comprimit.
 Cap curt i obts.
 Boca petita i protrctil.
 Presenten una sola aleta dorsal, amb ms radis durs que blans.
 Caudal molt escotada.;

Reproducci.

Abans de l'aparellament, els mascles trien i netegen un territori d'algues i invertebrats per crear-hi un niu i, tot seguit, realitzen una parada nupcial molt vistosa i plena de rituals amb moviments rpids perseguint les femelles o, en canvi, surant immbils. La femella que s atreta per un lloc de posta en particular hi diposita un reguitzell d'ous enganxats a la base del niu (depenent de les espcies, una femella hi pot pondre entre 50 i 2.500 ous) i el mascle els fecunda externament. Posteriorment, el mascle protegeix el niu el temps que triguen els ous en eclosionar (de dos a set dies).

Alimentaci.

Poden sser omnvors o herbvors: mengen algues, plncton i petits crustacis. Un petit nombre de gneres, com ara Cheiloprion, s'alimenta de corall.

Hbitat i distribuci geogrfica.

Les espcies d'aquesta famlia viuen a les aiges costaneres (entre 2 i 15 m de fondria) de les mars tropicals i, en nombre menor, de les temperades. Al voltant del 80% de les espcies es troben als esculls de corall que hi ha des de l'frica Oriental fins a la Polinsia, essent Austrlia qui en t la major concentraci. El 20% restant es troba a l'Atlntic i al Pacfic oriental, mentre que noms 3 espcies viuen en aiges salabroses.

Costums.

Arriben a formar moles molt nombroses als litorals rocosos.

Estat de conservaci.

Segons la Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura, n'hi ha 3 espcies catalogades com a vulnerables: Chromis sanctaehelenae, Stegastes sanctaehelenae i Stegastes sanctipauli.

Observacions.

 Algunes espcies sn populars en aquaroflia pels seus colors llampants (predominant els grocs, vermells, taronges i blaus, tot i que tamb n'hi ha espcies de colors marrons, negres o grisos).;
 Poden viure en captiveri fins a divuit anys per a la natura no viuen ms de 10-12 anys.;

Gneres.

N'hi ha 28 amb 335 espcies.

 Abudefduf ;
 Acanthochromis ;
 Altrichthys ;
 Amblyglyphidodon ;
 Amblypomacentrus ;
 Amphiprion ;
 Azurina ;
 Cheiloprion ;
 Chromis ;
 Chrysiptera ;
 Dascyllus ;
 Dischistodus ;
 Hemiglyphidodon ;
 Hypsypops ;
 Labrodascyllus;
 Lepidozygus ;
 Mecaenichthys ;
 Microspathodon ;
 Neoglyphidodon ;
 Neopomacentrus ;
 Nexilosus ;
 Parma ;
 Plectroglyphidodon ;
 Pomacentrus ;
 Pomachromis ;
 Premnas ;
 Pristotis ;
 Stegastes ;
 Teixeirichthys ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R.: Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p. Any 1991.
 Greenfield , D.W. i Woods, L.P.: Review of the deep-bodied species of Chromis (Pisces: Pomacentridae) from the eastern Pacific, with descriptions of three new species. Copeia, 1980:626-641. ;
 Grove , J.S. , Gerzon , D. , Saa , M.D. i Strang, C.: Distribucin y ecologa de la familia Pomacentridae (Pisces) en las Islas Galpagos., Revista de Biologia Tropical, 34:127-140. Any 1986.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 ZipCodeZoo.com ;
 World Register of Marine Species ;
 Encyclopedia of Life ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379282" title="Els Rossinyolets" nonfiltered="1343" processed="1334" dbindex="146358">
La Els Rossinyolets s una cobla de Castell d'Empries formada l'any 1924 per l'Escola Municipal Antoni Agramont de Castell d'Empries i impulsada pel senyor Joan Mas i, desprs de la seva mort, pel professor Baldomer Pastells. 

En la formaci de la cobla cap dels msics sobrepassava els quinze anys. La primera audici va ser a l'antic Hospital de Santa Llcia (actualment l'Ajuntament de Castell). Poc desprs van fer una actuaci a Besiers (Frana). Va ser tant com van agradar a l'actuaci de Besiers que els van fer honor d'una esttua de bronze, recollida pel seu professor Baldomer Pastells.

Poc a poc el grup Els Rossinyolets s'anaven escampant per tot arreu sollicitats per formar orquestres, entrant en conjunts musicals, dedicant-se de ple a la professi. Altres en canvi van deixar de costat la msica i es van dedicar a altres oficis, aix que, l'any 1929 la cobla Els Rossinyolets es va dissoldre.

L'any 1994 Llus Buscarons i Pastells, un gran instrumentista i professor de flabiol i tambor i flauta, que antigament havia estat component de la cobla Els Rossinyolets, va tornar a formar la cobla nous integrants com Marc Badosa, instrumentista de la tenora o l'instrumentista Marc Timn, que a part de tocar el tible en la cobla, toca el piano i ensenya a l'Escola Municipal de Msica Antoni Agramont de Castell d'Empries. Els Rossinyolets sempre han estat acompanyats i ajudats de l'escola.

El 2001 presentaren el primer disc-compacte amb el ttol Sardanes a Castell d'Empries, recorrent ms d'un segle de msica per a cobla amb obres d'autors castellonins, des d'Antoni Agramont (1851-1906) fins a Marc Timn i Joan Bards, que en l'actualitat han heretat la tradici dels seus antecessors.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379283" title="Mont Haddington" nonfiltered="1344" processed="1335" dbindex="146359">
 
 

El  Mont Haddington s un volc de 1.630 metres d'alada format al Mioc i que es troba a l'Illa James Ross a l'Antrtida. T 60 quilmetres d'ample i ha tingut nombrosses erupcions subglacials durant la seva histria, formant-ne moltes tuyas. Algunes de les seves erupcions sn ms voluminoses del que s habitual. A la zona es troben diferents lnies de costa fruit d'antigues erupcions i que formen profunds i erosionats flancs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379287" title="Carregal do Sal" nonfiltered="1345" processed="1336" dbindex="146360">

Carregal do Sal s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Centre i a la subregi de Do-Lafes. L'any 2006 tenia 10.635 habitants. Es divideix en 7 freguesias. Limita al nordest amb Nelas, al sudest amb Oliveira do Hospital i Tbua, a l'oest amb Santa Comba Do, al nordoeste amb Tondela i al nord amb Viseu.

Poblaci.


Fregesies.

 Beijs;
 Cabanas de Viriato;
 Currelos (Carregal do Sal);
 Oliveira do Conde (Carregal do Sal);
 Papzios;
 Parada;
 Sobral, anteriorment Sobral de Papzios;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379290" title="Ali Khan al-Maraghi" nonfiltered="1346" processed="1337" dbindex="146361">
Hadjdji Ali Khan al-Maraghi Hadjib al-Dawla (1807-1867) fou un oficial qadjar fill d'Husayn Khan Mukaddam al-Maraghi.

De molt jove va entrar al servei del futur xa  Muhammad Mirza (fill del llavors hereu Abbas Mirza) com a ghulam. El 1284 Muhammad Mirza va ser nomenat hereu i Ali Khan va rebre el crrec de sanduqdar; el mateix any Muhammad va pujar al tron i Ali fou nomenat cap de la casa reial (khwansalar). Va caure en desgracia el 1845 i va buscar refugi a Qom on fou detingut per orde del xa i per salvar-se va haver de pagar una gran quantitat, sent enviat a l'exili a Transoxiana. A la mort de Muhammad Shah (1848) la vdua Mahd-e  Oly  va assolir la regncia durant poc ms de tres mesos i va nomenar en aquest temps a Ali Khan com a  administrador en cap (nazer) i recollector de taxes a Gilan. Nasir al-Din Shah el va confirmar en el crrec.

El ministre en cap Mirza Taqi Khan Farahani Amir-e Kabir, el va nomenar farr -b   (ministre de la cort). El xa va destituir al primer ministre la tardor del 1851 i va ordenar la seva mort, i Ali Khan es va presentar voluntriament per executar la sentencia.

Desprs d'un atemptat dels babis contra la vida del xa (1852) Ali Khan va detenir al cap dels babis bahai Husayn Ali Nuri, i va rebre llavors el ttol d' Hadjib al-Dawla.  El nou primer ministre Agha Khan Nuri, era parent d'Husayn Ali Nuri, que per tant fou hostil a Ali Khan per finalment va acabar cooperant amb ell. Com a cap de la casa reial era el segon poder del govern.

Agha Khan Nuri fou deposat l'agost de 1859 i tres dies desprs Ali Khan fou cessat, i acusat de malversaci, per fou perdonat al cap d'un any per intercessi de Mahd-e  Oly  i enviat com a governador al Khuzestan amb el ttol de Zia al-Mulk., Va poder tronar a Teheran el 1861 i fou designat com a ministre de la cort (wazir-e darbar) i membre del consell d'estat (dar al-shura-ye dawlati).

Desprs va servir com a ministre de justcia (wazir-e adliya) (1862) i al cap d'un any va rebre el ttol d'Itimad al-saltana. El 1865/1866 fou nomenat ministre de fundacions pietoses (wazir-e wazayef va awqaf) i al cap d'uns mesos nomenat governador de la provncia d'Hamadan.

Va morir a Teheran el 1 d'agost de 1867 i fou enterrat a Qom. Va deixar diversos fill dels quals cal destacar al historiador  Muhammad Hasan Khan Itimad al-saltana, que va escriure sobre la histria dels qadjar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379291" title="Castro Daire" nonfiltered="1347" processed="1338" dbindex="146362">

Castro Daire s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Centre i a la subregi de Do-Lafes. L'any 2006 tenia 16.732 habitants. Es divideix en 22 freguesias. Limita al nord amb Cinfes, Resende, Lamego i Tarouca, a l'est smb Vila Nova de Paiva, al sud amb Viseu, al sudoest amb So Pedro do Sul i a l'oest amb Arouca.

Poblaci.


Fregesies.

 Almofala;
 Alva;
 Cabril;
 Castro Daire;
 Cuj;
 Ermida;
 Ester;
 Gafanho;
 Gosende;
 Mamouros;
 Mezio;
 Mes;
 Moledo;
 Monteiras;
 Moura Morta;
 Parada de Ester;
 Pepim;
 Pico;
 Pinheiro;
 Reriz;
 Ribolhos;
 So Joaninho;

Enllaos externs.

 Fotos de Castro Daire;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379292" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="1348" processed="1339" dbindex="146363">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es disput una competici de waterpolo en categoria masculina. La competici es realitz a l'Empire Pool del Wembley Arena entre els dies 28 de juliol i 7 d'agost de 1948.

Comits participants.
Participaren un total de 155 waterpolistes de 18 comits nacionals diferents:


  (7);
  (10);
  (8);
  Egipte (8);
  Espanya (8);
  (8);

  Frana (11);
  Grcia (8);
  Hongria (10);
  89);
  (9);
  Iugoslvia (9);

  (9);
  (8);
  (7);
  (10);
  (8);
  (8);


Resum de medalles.


Medaller.


Resultats.
Primera ronda.
En la primera ronda cada equip s'enfronta amb la resta dels integrants del seu grup. Passen a la segent ronda els dos primers de cada grup.

Grup A;


Grup B;



Grup C;


Grup D;



Grup E;



Grup F;



Segona ronda.
En la segona ronda cada equip s'enfronta als membres del seu grup, que previament no s'han enfrentat entre ells en el campionat. Els dos primers equips de cada grup passa a semifinals. Els resultats en cursiva sn els mantinguts de la primera ronda.

Grup G;



Grup H;



Grup I;



Grup J;



Semifinals.
Els equips sn agrupats en dos grups i es realitzen tres partits en cada grup entre aquells equips que encara no s'havien enfrontat. Els dos primers de cada grup passen a la ronda final. Els resultats previs de les altres rondes sn mostrats en cursiva. 

Grup K;



Grup L;



Ronda final.
Els quatre equips s'enfronten en un mateix grup, es disputen partits entre aquells que encara no s'havien enfrentat prviament. Els resultats de les anteriors rondes sn tinguts en compte per elavaorar la taula final i sn mostrats en cursiva. 

Grup Final;



Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Waterpolo 1948;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379294" title="Beln Fabra" nonfiltered="1349" processed="1340" dbindex="146364">
Beln Fabra (Tortosa 1977) s una actriu catalana. Va estudiar dansa clssica i contemopornia i va actuar com a ballerina en la Sala Beckett. En la pellcula Diario de una ninfmana basada en la novella de Valrie Tasso fa el paper de Val, la protagonista.

 Teatre.
1999
El somni d'una nit d'estiu (musical). Direcci de Ever Blanchet en Versus Teatre

2001-2002
Qu de Qu . Direcci de Jordi Vila a la Sala Muntaner

2002
El Pblic . Direcci de Jordi Prat al Teatre Estudi

2002
La Clementina . Direcci de Joan Antn Snchez al Teatre Zorrilla

2002
Aix a un fill no se li fa . Direcci de Tamzin Townsend al Teatreneu

2003
Migracions.es . Direcci d' Ever Blanchet en Versus Teatre

2004-2005
Cmics de barra . Direcci de David Fernndez. El Terrat

2004-2005
Happy Hour . Direcci de Pau Mir al Teatre Lliure/Teatre Borrs

Plataforma. Direcci de Calixto Bieito

 Televisi .
2000
Accin Sitcom per a TV Internacional. Direcci de Silvia Quer

2000-2002
Pets and Pets. Majoria Absoluta. Psico-Express. Temps de Silenci. Laberint d'ombres. Plats Bruts. Per a TV3

2003
El cor de la ciutat . TV3

2004
De moda . Diagonal TV/TV3
 
 Curt-metratges .
1999
Baixet . Direcci d'Oriol Vila

2001
Matriuska . Direcci de Milkor Acevedo

2001
Un don divino . Direcci d'lam Raja

2003
Dnde Pars . Direcci d'Elena Trap

 Llarg-metratges .
2001
L'estratgia del Cucut . Direcci de Slvia Quer

2001
Carles, Prncep de Viana . Direcci de Slvia Quer

2002
El lado oscuro del corazn II . Direcci de Eliseo Subiela

2002
Cita mortal en el Up & Down (Pepe Carvalho). Direcci de Laurent Joui

2003
Joc de mentides . Direcci de Llus Zayas

2004
Mai no tingueu una histria a la cuina . Direcci de Giorgio Capitani

2007
Pactar con el gato. Direcci de Joan Marimn

2007
Canciones de amor en Lolita's club. Direcci de Vicente Aranda 

2008 
Diario de una ninfmana. Direcci de Christhian Molina

2009
Flores negras. Direcci de David Carreras





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379295" title="Ali Mirza" nonfiltered="1350" processed="1341" dbindex="146365">
Ali Mirza (mort 1494) fou el fill gran del xeic Haydar, el cap de la congregaci safvida, i d'Alamshag Begum, filla del emir ak koyunlu Uzun Hasan. 

A la mort del seu pare en combat el 9 de juliol de 1488, Ali el va succeir al front de la congregaci i va assolir el ttol de padishah (rei) donant a entendre que aspirava al poder temporal a ms a ms de l'espiritual. Molts sufites es vam unir a ell a Ardabil i el van incitar a venjar la mort del pare; aix va alarmar al ak koyunlu Yakub que va arrestar a Ali Mirza, a la seva mare i a dos germans i els va empresonar a la fortalesa d'Istakhr a Fars. La seva vida fou respectada per intercessi de la seva mare (germana de Yakub).

Fou alliberat al cap de quatre anys i mig (1493) per orde del emir ak koyunlu Rustam, un dels pretendents a la successi a la mort de Yakub, que volia el suport dels safvides i li va oferir a canvi el tron de Prsia per quan ell fos mort. Ali Mirza el va ajudar a derrotar el rival Baysonghor Mirza (agost del 1493). El 1494 Rustam se'n va adonar del perill que representaven els safvides i va arrestar a Ali Mirza i als seus germans; assabentat de qu es planejava la seva mort, Ali Mirza va fugir amb les seves germanes i alguns companys cap a Ardabil. Rustam el va fer perseguir. En el cam Ali va designar al seu germ Ismail com a successor i el va enviar a Ardabil i ell es va quedar enrere. Ali Mirza fou capturat a Shamasbi prop d'Ardabil i assassinat immediatament. Fou enterrat a Ardabil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379296" title="Mangualde" nonfiltered="1351" processed="1342" dbindex="146366">

Mangualde s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Centre i a la subregi de Do-Lafes. L'any 2004 tenia 21.158 habitants.  Es divideix en 18 freguesias. Limita al nord amb Penalva do Castelo, a l'est amb Fornos de Algodres, al sudest amb Gouveia, al sud amb Seia, al sudoest amb Nelas i al nordoest amb Viseu.
 
Poblaci.


Freguesies.

 Abrunhosa-a-Velha;
 Alcafache;
 Chs de Tavares;
 Cunha Alta;
 Cunha Baixa;
 Espinho;
 Fornos de Maceira Do;
 Freixiosa;
 Lobelhe do Mato;
 Mangualde;
 Mesquitela;
 Moimenta de Maceira Do;
 Pvoa de Cerves;
 Quintela de Azurara;
 Santiago de Cassurres;
 So Joo da Fresta;
 Travanca de Tavares;
 Vrzea de Tavares;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379299" title="Mortgua" nonfiltered="1352" processed="1343" dbindex="146367">

Mortgua s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Centre i a la subregi de Do-Lafes. L'any 2004 tenia 10.365 habitants. Es divideix en 10 freguesias. Limita al nord amb gueda, al nordest amb Tondela, a l'est amb Santa Comba Do, al sud amb Penacova i a l'oest amb Mealhada i Anadia.

Poblaci.


Freguesies.

 Almaa;
 Cercosa;
 Cortegaa;
 Espinho;
 Marmeleira;
 Mortgua;
 Pala;
 Sobral;
 Trezi;
 Vale de Remgio;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379301" title="Nelas" nonfiltered="1353" processed="1344" dbindex="146368">

Nelas s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Centre i a la subregi de Do-Lafes. L'any 2004 tenia 14.504 habitants. Es divideix en 9 freguesias. Limita al nordest amb Mangualde, al sudest amb Seia i Oliveira do Hospital, a l'oest amb Carregal do Sal i al nordoest amb Viseu. 

Poblaci.


Freguesies.

 Aguieira;
 Canas de Senhorim;
 Carvalhal Redondo;
 Lapa do Lobo;
 Moreira;
 Nelas;
 Santar;
 Senhorim;
 Vilar Seco;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379309" title="Lliga kazakha de futbol" nonfiltered="1354" processed="1345" dbindex="146369">
La Lliga kazakha de futbol s la mxima competici futbolstica de Kazakhstan. s organitzada per la Uni de Futbol de Kazakhstan i fou creada el 1992.

La mxima categoria de la competici ha rebut els segents noms:
Divisi Top de Kazakhstan (1992-2001);
Super Lliga de Kazakhstan (2002-2007) ;
Lliga Premier Kazakhstan (2008- ) ;

 Historial .
Campionats de la RSS de Kazakhstan (1936-91).


 1936 : Sbornaya Almaty;
 1937 : Dinamo Almaty;
 1938 : Dinamo Almaty;
 1939-47 : no es disput;
 1948 : Dinamo Almaty;
 1949 : Lokomotiv Zhambyl;
 1950 : Sbornaya Almaty;
 1951 : Metallurg Shymkent;
 1952 : Metallurg Shymkent;
 1953 : Metallurg Shymkent;
 1954 : Dinamo Almaty;
 1956 : Sbornaya Almaty;
 1957 : Stroitel Almaty;
 1958 : Spartak Almaty;
 1959 : Spartak Almaty;
 1960 : Yenbek Guryev;
 1961 : Avangard Petropavlovsk;

 1962 : ADK Almaty;
 1963 : Tselinnik Semipalatinsk;
 1964 : ADK Almaty;
 1965 : ADK Almaty;
 1955 : Dinamo Almaty;
 1966 : Aktyubinets Aktyubinsk;
 1967 : Torpedo Kokshetau;
 1968 : Yenbek Zhezkazgan;
 1969 : Shakhtyor Saran';
 1970 : Stroitel Temirtau;
 1971 : Yenbek Zhezkazgan;
 1972 : Traktor Pavlodar;
 1973 : Yenbek Zhezkazgan;
 1974 : Gornyak Nikol'sky;
 1975 : Metallurg Shymkent;
 1976 : Khimik Stepnogorsk;
 1977 : Khimik Stepnogorsk;

 1978 : Trud Shevchenko;
 1979 : Khimik Stepnogorsk;
 1980 : Meliorator Shymkent;
 1981 : Burevestnik Kostanay;
 1980 : Traktor Pavlodar;
 1981 : Aktyubinets Aktobe;
 1982 : Shakhter Karagandy;
 1983 : Shakhter Karagandy;
 1984 : Tselinnik Tselinograd;
 1985 : Meliorator Shymkent;
 1986 : Meliorator Shymkent;
 1987 : Meliorator Shymkent;
 1988 : Traktor Pavlodar;
 1989 : Traktor Pavlodar;
 1990 : Vostok Oskemen;
 1991 : Aktyubinets Aktobe;


 Campionats des de la independncia .


1992 : FC Kairat Almaty;
1993 : FC Ansat Pavlodar;
1994 : FC Yelimay Semipalatinsk;
1995 : FC Yelimay Semipalatinsk;
1996 : FC Taraz;
1997 : FC Irtysh Pavlodar;

1998 : FC Yelimay Semipalatinsk;
1999 : FC Irtysh Bastau Pavlodar;
2000 : FC Zhenis Astana;
2001 : FC Zhenis Astana;
2002 : FC Irtysh Pavlodar;
2003 : FC Irtysh Pavlodar;

2004 : FC Kairat Almaty;
2005 : FC Aktobe-Lento;
2006 : FC Astana;
2007 : FC Aktobe;
2008 : FC Aktobe;


 Referncies .


 Enllaos externs .
Web de la federaci;
Web a la UEFA;
Web a Soccerway.com;
RSSSF;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379314" title="Ala al-Din Atsiz" nonfiltered="1355" processed="1346" dbindex="146370">
Ala al-Din Atsiz ibn Ala al-Din Husayn, fou el penltim sult grida que va regnar vers 1210 o 1213 a 1214.

Era fill d'Ali al-Din Husayn, que va morir el 1161 i llavors Atsiz era molt jove i la successi va passar poc desprs al seu cos Ghiyath al-Din Muhammad (1163-1203). Fins el 1203 va servir al seu cos Ghiyath al-Din Muhammad (Shams al-Din) a la mort del qual el 1203 fou candidat al tron. Designat Muizz al-Din Muhammad (Shihab al-Din) aquest el va enviar a la cort dels seus parents de la branca de Bamian on la filla d'Atsiz es va casar amb el fill del sult Baha al-Din Sam I (1192-1206), el prncep Djalal al-Din Ali (sult 1206-1215).

A la mort de Muizz al-Din el 1206 el seu propi fill Ghiyath al-Din Mahmud el va succeir i Atsiz no va poder optar a la successi. En aquest moment els khwarizmshahs representaven una greu amenaa i Atsiz els va demanar ajut per ocupar el tron, per no va aconseguir res fins l'assassinat de Ghiyath al-Din (entre 1210 i 1213 segons les fonts). Llavors, sota pressi de Khwarizm, fou reconegut sult, i va governar entre dos i quatre anys. Va morir en batalla contra Yalduz, el comandant turc de Gazni, revoltat, el qual va fer proclamar al seu cos Ala al-Din Ali ibn Shudja al-Din (Diya al-Din).

El historiador Djudjani l'esmenta com a piets i protector dels ulemes.

 Bibliografia .

C. E. Bosworth a la Cambridge History of Iran V ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379315" title="Penalva do Castelo" nonfiltered="1356" processed="1347" dbindex="146371">

Penalva do Castelo s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Centre i a la subregi de Do-Lafes. L'any 2004 tenia 8.768 habitants.  Es divideix en 13 freguesias. Limita al nord amb Sto, al nordest amb Aguiar da Beira, a l'est amb Fornos de Algodres, al sud amb Mangualde i a l'oest amb Viseu.

Poblaci.


Freguesies.

 Antas;
 Castelo de Penalva;
 Esmolfe;
 Germil;
 nsua;
 Lusinde;
 Mareco;
 Matela;
 Pindo;
 Real;
 Sezures;
 Trancozelos;
 Vila Cova do Covelo;

Enllaos externs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379316" title="Valrie Tasso" nonfiltered="1357" processed="1348" dbindex="146372">
Valrie Tasso (s tracta d'un heternim)(23 de gener de 1969, regi de la Champagne-Ardenne, Frana). Escriptora, sexloga i investigadora, viu a Barcelona i escriu en castell. 

Llicenciada en Cincies Econmiques i Llenges Estrangeres Aplicades per la Universitat d'Estrasburg

En les seves obres es refereix a una sexualitat desimbolta i desmoralitzada, ella mateixa deixa entreveure que ha practicat la prostituci.

Ha collaborat en diversos medis audiovisuals com per exemple Crnicas marcianas
OBRES.

2003 Diario de una ninfmana

2004Paris la nuit

2006El otrol lado del sexo

2008Antimanual del sexo




Enllaos extern.
Pgina personal de l'autora

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379318" title="Santa Comba Do" nonfiltered="1358" processed="1349" dbindex="146373">

Santa Comba Do s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Centre i a la subregi de Do-Lafes. L'any 2004 tenia 12.393 habitants. Es divideix en 9 freguesias. Limita al nord amb Tondela, a l'est amb Carregal do Sal, al sudest amb Tbua, al sud amb Penacova i a l'oest amb Mortgua.

Poblaci.


Freguesies.

 Couto do Mosteiro;
 Nagozela;
 Ovoa;
 Pinheiro de zere;
 Santa Comba Do;
 So Joaninho;
 So Joo de Areias;
 Treixedo;
 Vimieiro;

 Personalitats clebres .
Antnio de Oliveira Salazar, dictador portugus;
Jos da Silva Carvalho (1782-1856) - obrer de la Revoluci de 1820 i ministre de Joan VI, Pere IV i Maria II ;

 Galeria d'imatges .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379324" title="So Pedro do Sul" nonfiltered="1359" processed="1350" dbindex="146374">

So Pedro do Sul s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Centre i a la subregi de Do-Lafes. L'any 2004 tenia 19.215 habitants. Es divideix en 19 freguesias. Limitadal nordest amb Castro Daire, al sudest amb Viseu, al sud amb Vouzela, al sud i oest amb Oliveira de Frades (territori nord), a l'oest amb Vale de Cambra i al nordoest amb Arouca. El concelho fou creat el 1836 per la divisi de l'antic concelho de Lafes, del que noms era una de les seves dues seus, conjuntament amb Vouzela.

Poblaci.


Freguesas.

 Baies;
 Bordonhos;
 Candal;
 Carvalhais;
 Covas do Rio;
 Figueiredo de Alva;
 Manhouce;
 Pindelo dos Milagres;
 Pinho;
 Santa Cruz da Trapa;
 So Cristvo de Lafes;
 So Flix;
 So Martinho das Moitas;
 So Pedro do Sul;
 Serrazes;
 Sul;
 Valadares;
 Vrzea;
 Vila Maior;

Enllaos externs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379328" title="Adjunt" nonfiltered="1360" processed="1351" dbindex="146375">
L'adjunt s un tipus de modificador o complement no exigit per la paraula, usualment un verb, en oposici als arguments o autntics complements. Per exemple, "dir" exigeix un complement directe que indiqui all que es diu, per el complement circumstancial que indiqui on i quan es diu s optatiu, aporta informaci suplementria, i per tant es considera un adjunt. Els adjunts es classifiquen segons el seu contingut lxic, i per tant pot haver-hi adjunts de mode, de temps, de lloc... 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379329" title="Paraula" nonfiltered="1361" processed="1352" dbindex="146376">
El terme paraula s controvertit ja que no hi ha lmits precisos per establir qu s i qu no s una paraula en tant que unitat lingstica. Convencionalment es considera que s el conjunt de lletres amb sentit entre dos espais per aquest criteri fa referncia a la llengua escrita i per tant oblida les llenges no alfabtiques, les que noms tenen tradici oral i el discurs parlat, molt ms com en qualsevol idioma. No hi ha una pausa a la tira fnica que permeti dir quan acaba i quan comena un mot. A ms a ms, la locuci actua en tots els aspectes com una sola paraula i en canvi s'escriu amb elements separats.

Un altre problema t relaci amb les variacions d'una paraula en les llenges sinttiques, s a dir, si es decideix que totes les formes d'un verb sn la mateixa paraula o paraules diferents, o el plural de qualsevol mot que admeti nombre, per exemple.

Formaci de paraules.
Tot idioma crea paraules noves mitjanant diversos recursos.

El recurs ms usual s la derivaci, que consisteix a adjuntar sufixos o prefixos a un mot existent. La majoria de paraules d'una llengua poden ser dividides en parts ms petites anomenades morfemes. Hi ha morfemes que aporten el significat bsic, i d'altres que aporten informaci de tipus gramatical, com el nombre, el gnere, la persona, etc. En un mot com casa, el morfema principal (dit, tamb, arrel) s cas, mentre que la -a final s el morfema de gnere (indica femen). En un mot com cases, hi ha, a ms, la -s final, que s s el morfema de nombre (indica plural). Alguns dels morfemes que es poden adjuntar sn sufixos (-ista a futbolista 'jugador de futbol') o prefixos (pre- a preindustrial 'abans de l'poca industrial'). Quan un mot rep un sufix o un prefix es parla de derivaci.

Els mots tamb poden ajuntar-se entre si; aleshores es parla de composici. En sn exemples comptavoltes, format pel verb comptar i el substantiu volta. Un tipus de composici especial s la composici culta o svia, en qu els elements que s'ajunten sn antics mots del grec clssic i del llat; n's un exemple microscopi, format pel grec micro 'petit' i scopi 'visi'.

La truncaci de paraules existents tamb dna fruits: aix, es pot dir info per informaci o tele per televisi. L'acronmia permet generar mots creuats, s a dir, mots que contenen ] o segments de ms d'un mot. N's un exemple motel, format per motor i hotel.

Finalment, es poden inventar paraules. Quan un idioma crea de cap i de nou un mot ho fa seguint uns patrons fnics. Aix, en catal s'han creat mots com xup-xup (onomatopeia del bull) o ziga-zaga 'moviment en forma de Z'.
Fontica.
La fontica classifica les paraules segons on recaigui l'accent o quantes sillabes contingui. Considera que una paraula s l'element susceptible de ser nucli d'un grup prosdic. 

Morfologia.
Per a la morfologia la paraula s un monema que en el moment de construir frases pot collocar-se allat dels altres elements de la frase; o b un conjunt de monemes consecutius inseparables entre ells per que com a conjunt poden collocar-se com un conjunt allat dels altres elements de la frase (en el cas de mots compostos o derivats). Aix es distingeix entre paraules monomoemtiques (o mots primitius) i les formades a partir d'altres paraules, afegint morfemes i lexemes. La morfologia tamb estudia la categoria gramatical a la qual pertany una paraula donada.

Sintaxi.
La sintaxi considera que la paraula s qualsevol element que pugui dur a terme una funci sintctica a l'oraci i que pertany a un sintagma i paradigma donats. 

Semntica.
La semntica afirma que una paraula s la unitat mnima de sentit independent, un signe format per significant i significat. Les paraules sn unitats lxiques que s'emmagatzemen al cervell i permeten la comunicaci, ja que vehiculen conceptes.



































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379331" title="Ali Murad Khan Zand" nonfiltered="1362" processed="1353" dbindex="146377">
Ali Murad Khan Zand (xa 1781-1785, mort febrer de 1785) fou el quart xa de la dinastia Zand de Prsia.

Era fill de Qaytas Khan del clan hazara dels Zand, i de la germana de Zaki Khan Zand. A la mort del pare la seva mare es va casar amb Sadik Khan Zand del clan bagala dels Zand, germ de Karim Khan Zand, i per tant era nebot de Zaki i Sadik i germanastre de Djafar (fill de Sadik) que fou el seu successor.

A la mort de Karim Khan (2 de mar de 1779) alguns volien proclamar a Abu l-Fath Khan Zand i altres donaven suport al seu germ Muhammad Ali Khan Zand (que era cinc anys ms jove; un fill entremig havia mort abans que el pare) i com a comproms es va decidir que governarien en com. Zaki Khan Zand del llinatge budaq (originalment oposat a Abu l-Fath) va agafar les regnes del poder i Ali Murad Khan li va donar suport.  Mentre a Bssora es va proclamar xa el germ de Karim, Sadik Khan Zand i es va dirigir a Shiraz. Llavors Zaki Khan va empresonar a Abu l-Fath per sospitar que tenia simpaties per l'oncle rebel i va proclamar a Muhammad nic sobir. 

Agha Muhammad Qadjar havia fugit de Shiraz cap al Mazanderan i s'havia revoltat a Astarabad i Zaki va enviar les seves millors tropes contra el rebel i va donar el comandament a Ali Murad. Aquest quan era a Isfahan es va rebellar en nom d'Abu l-Fath. Quan Zaki marxava per dominar el moviment fou assassinat en una revolta popular. Abu l-Fath fou alliberat i restaurat al tron a Shiraz el 19 de juny de 1779 per amb la condici de compatir les decisions amb Sadik Khan. Ali Murad va seguir llavors la seva marxa cap al nord per lluitar amb els qadjar. Quan Abu l-Fath va poder dirigir els afers va demostrar que era incompetent i distret. Sadik Khan Zand amb el suport d'alguns nobles el va deposar el 22 d'agost de 1779 i el va fer cegar (en aquell moment o el 1781 quan Ali Murad va entrar a Shiraz).

Ali Murad va retornar i pel cam va derrotar el fill de Sadik, Ali Naqi prop d'Isfahan. Finalment va atacar Shiraz que fou capturada desprs de vuit mesos de setge. Sadick i els seus fills foren executats i noms es va lliurar el fill Djafar Khan Zand que era el seu amic personal. Murad llavors va tornar a Isfahan, en posici ms central per fer front a l'amenaa dels qadjars, mentre Djafar Khan Zand era enviat a sufocar una revolta a la provncia de Kamsa. 

El 1783 el seu exrcit, dirigit pel seu fill Shaykh Uways Khan, va derrotar els qadjars i els va expulsar de Sari cap a Astarabad, per quan un cos de l'exrcit els perseguia va caure en un parany als congosts de les muntanyes Elburz i el gruix de l'exrcit es va espantar i es va desbandar cap a Teheran. Ali Murad va matar a uns quants oficials que fugien i, encara que estava malalt va aixecar un altre exrcit.

Conegudes aquestes noticies per Djafar Khan, es va revoltar (1784) i va avanar cap Isfahan. Ali Murad estava malalt per contra les ordes del metges va retornar a Isfahan per defensar la capital, per va morir el febrer de 1785 i el seu exrcit es va dispersar. Djafar va entrar a Isfahan sense resistncia i es va proclamar xa.

Ali Murad era guerxo i considerat un bevedor notable. Va oferir als russos la cessi de les provncies al nord de l'Araxes a canvi de suport rus, per va morir abans d'acabar les negociacions.

Bibliografia .
J. Malcolm, The History of Persia II, Londres, 1815,
J. R. Perry, Karim Khan Zand, Chicago, 1979 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379334" title="Ali Kuli Khan" nonfiltered="1363" processed="1354" dbindex="146378">


Onomstica:

Ali Kuli Khan (Mustaf Paix), rei i virrei de Gergia amb el nom de Iesse;
Ali Kuli Khan Qadjar, prncep qadjar;
Ali Kuli Khan Shamlu, governador d'Herat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379335" title="Sto" nonfiltered="1364" processed="1355" dbindex="146379">

Sto s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Centre i a la subregi de Do-Lafes. L'any 2004 tenia 13.419 habitants.  Es divideix en 12 freguesias. Limita al nord amb Moimenta da Beira i Sernancelhe, a l'est ambr Aguiar da Beira, al sud amb Penalva do Castelo, a l'oest amb Viseu i al nordoest amb Vila Nova de Paiva.
 
Poblaci.


Freguesies.

 guas Boas;
 Avelal;
 Decermilo;
 Ferreira de Aves;
 Forles;
 Mioma;
 Rio de Moinhos;
 Roms;
 So Miguel de Vila Boa;
 Sto;
 Silv de Cima;
 Vila Longa;

Enllaos externs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379341" title="President de Turquia" nonfiltered="1365" processed="1356" dbindex="146380">
Hi ha hagut 11 presidents de la Repblica de Turquia des de la seva instauraci, sense tenir en compte la llista de governants durant el rgim anterior, l'Imperi Otom. 

 Presidents . 
Mustafa Kemal Atatrk: (29 d'octubre de 1923 - 10 de novembre de 1938) ;
smet  nn: (10 de novembre de 1938 - 22 de maig de 1950) ;
Celal Bayar: (22 de maig de 1950 - 27 de maig de 1960) ;
Cemal Grsel: (10 d'octubre de 1961 - 28 de mar de 1966) ;
Cevdet Sunay: (28 de mar de 1966 - 28 de mar de 1973) ;
Fahri Korutrk: (6 d'abril de 1973 - 6 d'abril de 1980) ;
Kenan Evren: (9 de novembre de 1982 - 9 de novembre de 1989) ;
Turgut zal: (9 de novembre de 1989 - 17 d'abril de 1993) ;
Sleyman Demirel: (16 de maig de 1993 - 16 de maig de 2000) ;
Ahmet Necdet Sezer: (16 de maig de 2000 - 28 d'agost de 2007) ;
Abdullah Gl: (27 d'agost de 2007 - actual) ;

 Presidents Temporals . 
Mustafa Abdlhalik Renda: (10 de novembre de 1938 -11 de novembre de 1938) ;
Tekin Ar burun: (29 de mar de 1973 - 6 d'abril de 1973) ;
hsan Sabri a layangil: (6 d'abril de 1980 - 12 de setembre de 1980) ;
Hsamettin Cindoruk: (17 d'abril de 1993 - 16 de maig de 1993) ;

 Caps d'Estat . 
(Governants militars durant els cops d'estat van emprar el ttol "Cap d'Estat" en lloc de "President".) 
Cemal Grsel: (27 de maig de 1960 - 10 d'octubre de 1961) ;
Kenan Evren: (12 de setembre de 1980 - 9 de novembre de 1982);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379344" title="Tondela" nonfiltered="1366" processed="1357" dbindex="146381">

Tondela s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Centre i a la subregi de Do-Lafes. L'any 2004 tenia 31.152 habitants. Es divideix en 26 freguesias. Limita al nord amb Vouzela i Oliveira de Frades, al nordest amb Viseu, al sudest amb Carregal do Sal, al sud amb Santa Comba Do, al sudoest amb Mortgua i a l'oest amb gueda.

Poblaci.


Freguesies. 

 Barreiro de Besteiros;
 Campo de Besteiros;
 Canas de Santa Maria;
 Caparrosa;
 Casteles;
 Dardavaz;
 Ferreirs do Do;
 Guardo;
 Lajeosa do Do;
 Lobo da Beira;
 Molelos;
 Mosteirinho;
 Mosteiro de Frguas;
 Mouraz;
 Nandufe;
 Parada de Gonta;
 Sabugosa;
 Santiago de Besteiros;
 So Joo do Monte;
 So Miguel do Outeiro;
 Silvares;
 Tonda;
 Tondela;
 Tourigo;
 Vila Nova da Rainha;
 Vilar de Besteiros;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379347" title="Torre de Cristall" nonfiltered="1367" processed="1358" dbindex="146382">

La Torre de Cristall s l'edifici ms alt d'Espanya, al costat de la Torre Caja Madrid. T una altura de 250 metres, distributs en 52 plantes. La seva construcci va comenar en 2004 i est previst que acabi en 2008. Les faanes estaran cobertes exclusivament de vidre i en el nivell superior, la variaci de la planta genera canvis en els quatre plnols de la faana que ofereix a l'edifici l'aparena d'un cristall tallat. L'edifici est situat en el districte madrileny de Fuencarral-El Pardo, en el futur complex de gratacels Cuatro Torres Business Area. 

La primera planta de la Torre de Cristall amidar 10 metres d'altura i en la zona superior haur un jard cobert d'hivern. La torre ha estat dissenyada per l'arquitecte argent Csar Pelli. En el projecte tamb participen els arquitectes igo Ortiz i Enrique Len. 

L'edifici es destinar integrament al lloguer d'oficines. Per a la construcci del nucli de la 
Torre Cristall, es van emprar les tres versions del sistema modular ACS. No van existir problemes al disposar les consoles ACS R (R=regular), ACS P (P=platform), i ACS G(G=gallows) que van poder treballar en parallel assegurant els procediments ptims de treball. 

El conjunt de 1.150 m d'encofrat de mur VARIO, inclosa la bomba de formigonat, va ser distribut en deu unitats de consoles independents. Segons l'edifici va guanyar en altura, l'espessor dels murs del nucli es va reduir des de 120 cm fins a 70 cm. Adaptadors especials van permetre realitzar les operacions de grimpat salvant les variacions de l'espessor dels murs.



Enllaos externs.
Ilustraci de la Torre de Cristall terminada;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379350" title="Vila Nova de Paiva" nonfiltered="1368" processed="1359" dbindex="146383">

Vila Nova de Paiva s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Centre i a la subregi de Do-Lafes. L'any 2004 tenia 6.319 habitants. Es divideix en 7 freguesias. Limita al nord amb Tarouca, a l'est amb Moimenta da Beira, a l'est i sud amb Sto, al sudoest amb Viseu i a l'oest i nord amb Castro Daire. 

 Poblaci .


Freguesies.
 
 Alhais;
 Frguas;
 Pendilhe;
 Queiriga;
 Touro;
 Vila Cova  Coelheira;
 Vila Nova de Paiva;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379351" title="Morristown (Nova Jersey)" nonfiltered="1369" processed="1360" dbindex="146384">


Morristown s una ciutat en el comtat de Morris, Nova Jersey, Estats Units. Pel cens estatunidenc de 2000, la poblaci de la ciutat era de 18.544 habitants. El 2004, la seva poblaci calculada era de 18.842 habitants. s la seu del comtat de Morris. Morristown es va fer coneguda com la capital militar de la revoluci americana a causa de la seva funci estratgica en la Guerra d'Independncia dels Estats Units.

Referncies.


Enllaos externs.
 LLoc web oficial de Morristown ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379353" title="Mtua Madrilea" nonfiltered="1370" processed="1361" dbindex="146385">
 
La Mtua Madrilea (oficialment i en castell Mutua Madrilea Automovilista Sociedad de seguros a prima fija) s una societat d'assegurances d'Espanya. 

El seu estatus jurdic s el de mutualitat o mtua. Va ser fundada el 13 de mar de 1930 i durant el segle XX va centrar les seves activitats principalment a Madrid. La seva cartera actual est composta per uns 2.600.000 d'assegurats mutualistes repartits en els diferents rams on opera. 

Actualment est present en autombils, motos, vida, salut, defensa jurdica, llar, decessos, malaltia, assistncia, subsidi i accidents, encara que va operar exclusivament en el ram d'actuacions fins que fa uns anys va comenar a diversificar la seva activitat. 

Ignacio Garralda presideix la companyia des del 22 de gener de 2008, desprs de succeir en el seu crrec a Jose Mara Ramrez Pomaa. 

Mtua Madrilea mant participacions accionarials en la constructora Sacyr Vallehermoso (5%) i en l'energtica Repsol YPF (2%), un patrimoni de 5.964 milions d'euros i uns ingressos per primes de 1.172 milions d'euros.

 Enllaos externs .
Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379356" title="John Keats" nonfiltered="1371" processed="1362" dbindex="146386">

John Keats (Londres, 31 d'octubre de 1795 - Roma, 23 de febrer de 1821) fou un dels principals poetes britnics del  romanticisme.

Al llarg de la seva curta vida, la seva obra fou constantment atacada per raons poltiques. Van haver de passar molts anys perqu la seva creaci fos valorada. La seva poesia es caracteritza per un llenguatge exhuberant, imaginatiu i melanclic. Acostumava a afirmar que treballava a l'ombra dels poetes del passat. Els seus poemes ms memorables foren escrits al final de la seva vida.

D'origen humil, la mort del seu pare el va moure a treballar com a practicant a casa d'un cirurgi. Al 1815 va comenar a estudiar al  Guy s Hospital de Londres. Va conixer la poesia grcies a la seva gran afici a la lectura. Va comenar a crear poesia influenciat per Edmund Spenser . Va arribar a conixer a Shelley, de qui arrib a ser amic.

El 1817 va publicar el seu primer volum de poemes, que va tenir molt poc xit; malgrat tot, en aquest moment va decidir abandonar la cirurgia per dedicar-se exclusivament a la literatura. Al 1818 va publicar Endimion, durament criticada. Tot seguit, va passar una temporada a l'oest de Esccia, en una zona de llacs; i a la tornada a London, el seu germ va morir de tuberculosi; fet que l'afect profundament.

Se'n va anar a viure a casa del seu amic Charles Armitage, i es va enamorar de la filla d'un ve, que des d'aquest moment es convert en la musa de molts dels seus poemes recollits a Lamia, Isabella, La viglia de Santa Agns i altres poemes (1820), Hiperi, sobre mitologia grega, i sobretot les seves odes: (Oda a un rossinyol, Oda a una urna grega). 
Es va embarcar cap a Itlia, amb el seu amic Joseph Severn, a causa dels seus greus problemes de salut, i va morir pocs mesos desprs.

A l'any 1848 van aparixer les seves cartes i el seu diari, que completen una obra d'excepcional puresa expressiva. El seu domini potic era excepcional. La seva principal aspiraci fou assolir la bellesa absoluta.

Obres.

 Sobre la primera vegada que vaig veure l'Homer de Chapman 1816 ;
 Somni i poesia 1816 ;
 Endymion: un roman potic 1817 ;
 Hyperion 1818 ;
 La viglia de Sta. Agnes 1819 ;
 L'estrella brillant 1819 ;
 La dona formosa sense grcia: una balada 1819 ;
 Oda a Psyche 1819 ;
 Oda a un rossinyol 1819 ;
 Oda sobre una urna grega 1819 ;
 Oda a la melangia 1819 ;
 Oda a la indolncia 1819 ;
 Lamia i altres poemes 1819 ;
 A la tardor 1819 ;
 La caiguda d'Hyperion: un somni 1819 ;

Enllaos externs.
 Obra potica complerta;
 John Keats;
 Obres selectes de John Keats;
 John Keats tradut al catal;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379357" title="Vouzela" nonfiltered="1372" processed="1363" dbindex="146387">

Vouzela s un municipi portugus, situat al districte de Viseu, a la regi del Centre i a la subregi de Do-Lafes. L'any 2004 tenia 11.807 habitants.  Es divideixen 12 freguesias. Limita al nord amb So Pedro do Sul, a l'est amb Viseu, al sud amb Tondela i Oliveira de Frades i al sudoest amb gueda.

Poblaci.


Freguesies.

 Alcofra;
 Cambra;
 Campia;
 Carvalhal de Vermilhas;
 Fataunos;
 Figueiredo das Donas;
 Fornelo do Monte;
 Paos de Vilharigues;
 Queir;
 So Miguel do Mato;
 Ventosa;
 Vouzela;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379359" title="Einherjer" nonfiltered="1373" processed="1364" dbindex="146388">


Einherjer s un grup de Viking Metal procedent d'Haugesbund, Noruega, i format el 1993. La seva msica est fortament inspirada pel Folk i el Black Metal tradicional, i les seves lriques parlen sobre histries de la mitologia nrdica. 
El nom d'Einherjer prov del mot Einherjar, tret d'aquesta mitologia: aquest correspon als guerrers que morien a les batalles, anaren al Valhalla i s'uniren a la taula d'Odn.

 Biografia d'Einherjer .
El grup grav el seu primer disc de curta durada el desembre de 1993: Aurora Borealis. Aleshores, hi havia Frode Glesnes com a guitarrista, Gerhard Storesund com a bateria, Rune Bjelland com a cantant i Audun Wold al baix i teclats. L'EP fou ben rebut per les crtiques i encara est considerat avui dia com "un treball de culte" endins el gnere. 
El segon treball d'Einherjer, que comen el maig de 1994, va ser "Leve Vikingnden", amb les canons "Nr Hammeren Heves" i "Nr Aftensolen Rinner". El disc fou produt pel mateix grup, Reinhard Toresen i Knut Bjarne Bjrkhaug; i torn a rebre bones opinions.
Desprs d'aquests dos discs de curta duraci, Einherjer sign un acord amb Napalm Records a ustria i torn amb el seu primer treball de llarga duraci: Dragons of the North. 
Aquest nou material es va fer durant l'estiu de 1996 als estudis Grieghallen i fou produt per Eirik  Pytten  Hundvin. Einherjer va rebre opinions increbles arreu del mn, que consideraren aquest lbum com "l'lbum del gnere Viking Metal". El grup torn aviat als mateixos estudis i va gravar el gener de 1997 el minilbum Far, Far North. 
El 1998, Einherjer canvi el seu so amb Odin Owns Ye All. Aquest so, segons el mateix grup, de Heavy Metal "net i polit" de l'any '87, era el que Frode i Gerhard volien fer fa temps. L'lbum es grav als estudis Los Angered Recording, a Gothenburg - Sucia, i fou produt pel fams productor Andy LaRocque. 
Einherjer torna als mateixos estudis l'any 1999 amb un altre canvi de so i grava el disc Norwegian Native Art, amb una forta influncia del Black Metal: nombrosos compassos amb orquestra, una bateria molt contundent i unes guitarres pesades. En aquest disc, es fa molt ms s de les veus guturals, contrastant amb les veus netes i meldiques de l'Odin Owns Ye All. 
Amb un acord amb la discogrfica Tabu Recordings, la discografia actual d'Einherjer dna fi l'any 2003 amb un nou lbum: Blot. Les dotze canons que el componen consten de ritmes molt ms meldics i canviants i orquestres que s'armonitzen amb les guitarres. 
Poc desprs de la sortida d'aquest nou disc, a comenaments de 2004, Einherjer anuncia la seva separaci. No s fins a setembre de 2008 que el grup torn a unir-se per fer diversos concerts per Europa. 



 Membres d'Einherjer .

 Membres actuals .

 Frode Glesnes (pseudnim Grimar): guitarrista principal i vocalista (1993-actualitat);
 Gerhard Storesund (pseudnim Ulvar): bateria i teclat (1993-actualitat);
 Aksel Herle: guitarrista rtmic (1999-actualitat);

 Antics membres  .

 Rune Bjelland (pseudnim Nidhogg): vocalista (1993-97);
 Audun Wold (pseudnim Thonar): baix, teclat i guitarra (1993-97);
 Stein Sund: baix (1996-97, 1999);
 Ragnar Vikse: vocalista (1997-2000);
 Erik Elden: baix (1998);

 En concerts .

 Terje Vik Schei (pseudnim Tchort): baix (1998-99);
 Jon Lind: baix (2000);

 Discografia .



 Enllaos externs .
 Pgina oficial del grup Einherjer;

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379361" title="Abengoa" nonfiltered="1374" processed="1365" dbindex="146389">
Abengoa (IBEX 35: ABG) s una multinacional espanyola, fundada el 4 de gener de  amb un capital social de 180.000 pessetes, que agrupa una srie d'empreses en les rees d'energia, telecomunicacions, transport i medi ambient. Fundada per Javier Benjumea, t la seva seu a Sevilla en l'Avinguda de la Buhaira. 

El dia 2 de gener del 2008 va comenar a cotitzar dins de l'ndex IBEX 35. Segons la seva prpia autodefinici, Abengoa s una empresa tecnolgica que aplica solucions innovadores per al desenvolupament sostenible en els sectors d'infraestructures, medi ambient i energia. 

Les seves vendes i fluxos bruts en 2006 de 2.677,2 i 287,9 milions d'euros respectivament i est present en ms de 70 pasos dels 5 continents, amb una plantilla de ms de 13.000 treballadors. 

Actualment, treballa en 5 grups de negocis: 
 Solar (Abengoa Solar) ;
 Bioenergia (Abengoa Bioenergy), nic actor en els principals mercats mundials, Brasil, EUA i Europa;
 Serveis Mediambientals (Befesa, Bilbao, borsa de Bilbao) ;
 Tecnologia de la Informaci (Telvent, Nasdaq) ;
 Enginyeria i Construcci Industrial (Abeinsa) ;

 Enllaos externs .
  Web d'Abengoa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379362" title="Acerinox" nonfiltered="1375" processed="1366" dbindex="146390">
Acerinox, S.A. s un grup empresarial multinacional espanyol, dedicat a la fabricaci d'acers inoxidables. (Ticker Borsa de Madrid: ACX) 

La seva capacitat de producci 3,1 milions de tones, li situa entre els tres primers fabricants del mn. Constituda en l'any 1970, la seva seu central est situada a Madrid.

 Factories . 

 Pennsula . 
 Campo de Gibraltar, Los Barrios, una de les majors factories integrals del mn i la primera a superar el mili de tones per any, fet produt l'any 2001. Fabrica productes plans. ;
 Ponferrada, Aceros Roldan, S.A.. Fabrica producte llarg. ;
 Igualada, Inoxfil, S. a.. Fabrica filferro d'acer inoxidable. ;

 Estranger . 
 Kentucky, EE. UU., North American Stainless, N.A.S., filial d'ACERINOX fundada el 1990. Fabrica productes plans i llargs. ;
 Middelburg, Sud-frica, Columbus Stainless. Entra a formar part del grup ACERINOX en 2002, inicialment amb un 64% (en 2005 Acerinox va elevar la seva participaci en Columbus Stainless al 76%). Fabrica producte pla.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379382" title="Banco Popular Espaol" nonfiltered="1376" processed="1367" dbindex="146391">
El Banco Popular Espaol s un banc espanyol, que forma part del Grupo Banco Popular. s la seva marca insgnia.

El dia 25 de setembre de 2008 el consell d'administraci del Banco Popular va prendre la decisi d'absorbir a quatre de les seves filials regionals: Banco de Castilla, Banc de Crdit Balear, Banco de Galcia i Banco de Vasconia, quedant fora de l'operaci el Banco de Andaluca, tamb propietat del grup.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379384" title="Grupo Banco Popular" nonfiltered="1377" processed="1368" dbindex="146392">
El Grupo Banco Popular s el tercer grup bancari ms gran d'Espanya. 

 Composici . 

El Grupo Banco Popular t una xarxa d'elements, els quals sn: 

Un banc nacional: Banco Popular Espaol ;
Cinc bancs regionals: Banco de Andaluca, Banco de Castilla, Banc de Crdit Balear, Banco de Vasconia, Banco de Galcia ;
Un banc d'hipoteques: Banco Popular Hipotecario; ;
Una subsidiria a Frana: Banc Popular France; ;
Una subsidiria a Portugal: Banc Popular Portugal; ;
Un banc per Internet: Bancopopular-i; ;

Oficines representatives a l'estranger: Blgica, Xile, Alemanya, Hong Kong, Colmbia, El Marroc, Pasos Baixos, Sussa (Ginebra i Zuric),Veneuela, Regne Unit.

El dia 25 de setembre de 2008 el consell d'administraci del Banc Popular va prendre la decisi d'absorbir a quatre de les seves filials regionals: Banco de Castilla, Banc de Crdit Balear, Banco de Galcia i Banco de Vasconia. 

Queda fora de l'operaci el Banco de Andaluca. La desaparici d'aquestes quatre entitats financeres es realitzar sense liquidaci i mitjanant la transmissi en bloc dels seus patrimonis al Banc Popular.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379389" title="Banco de Vasconia" nonfiltered="1378" processed="1369" dbindex="146393">
El Banco de Vasconia fou un dels bancs regionals pertanyent al Grup Banco Popular. El 25 de setembre de 2008 fou absorbit pel Banco Popular Espaol, pertanyent al mateix grup empresarial. 

Va cotitzar en el Mercat Continu de les Borses de Madrid, Barcelona i Bilbao. 

El Banc de Vasconia va estar controlat pel Banc Popular Espanyol i integrat en l'estructura del seu grup, compartint amb aquest banc i amb la resta de societats del grup, la direcci i gesti, aix com nombrosos serveis comuns. No obstant aix, el Banc Popular va mantenir durant molts anys al Banc de Vasconia com a entitat jurdica independent i com a marca comercial en el nord d'Espanya. 

L'rea d'implantaci del banc fou la regi de Navarra, on va ser fundat i les venes regions del Pas Basc i La Rioja.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379391" title="Fornos de Algodres" nonfiltered="1379" processed="1370" dbindex="146394">

Fornos de Algodres s un municipi portugus, situat al districte de Guarda, a la regi del Centre i a la  Subregi de Serra da Estrela. L'any 2006 tenia 5.368 habitants. Es divideix en 16 freguesias. Limita al nordoest amb Trancoso, a l'est amb Celorico da Beira, al sud amb Gouveia, a l'oest amb Mangualde i Penalva do Castelo i al nordoest amb Aguiar da Beira.

Poblaci.


Freguesies.

 Algodres;
 Casal Vasco;
 Corti;
 Figueir da Granja;
 Fornos de Algodres;
 Fuinhas;
 Infias;
 Juncais;
 Maceira;
 Matana;
 Muxagata;
 Queiriz;
 Sobral Pichorro;
 Vila Ch;
 Vila Ruiva;
 Vila Soeiro do Cho;

Enllaos externs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379392" title="Ali Kuli Khan Qadjar" nonfiltered="1380" processed="1371" dbindex="146395">
Ali Kuli Khan Qadjar (nascut a Astarabad el 1755/1756-mort a Teheran 1824/1825) fou el ms jove dels nou fills de Muhammad Hasan Khan Qadjar i germanastre d'Agha Muhammad Khan

El 1758/1759 desprs de la derrota del seu pare fou portat a Qazwin per orde de Karim Khan Zand, i desprs a Shiraz amb altres germans. A la mort de Karim el 1779 va poder fugir amb el seu germ Agha Muhammad cap a Astarabad, i va servir al seu germ durant vint anys. El seu germ l'anomenava Agha Badji que s'aplicava als efeminats o al menys als que no eren cruels.

El 1781 va aconseguir expulsar als caps kurds i rabs de Semnan al Khurasan, i va rebre el territori en feu (soyurgal); desprs va jugar un paper principal en la conquesta de Khwar i Varamin, a uns 50 km al sud de Teheran, que eren els centres de la facci rival Develu dels qadjars. 

El 1783 es va separar del seu germ i va fer les paus amb els Zand, per les lluites entre aquestos va permetre a Agha Muhammad recuperar les posicions perdudes per la defecci del seu germ. Es va penedir i fou perdonat pel seu germ. 

Va dirigir fins a sis campanyes contra els Zand i altres caps del sud. El 1785/1786 va sotmetre als Fayli del sud-oest i el 1788/1789 va acompanyar al seu germ a la campanya de Fars que no va tenir xit. Al retorn va rebre el comandament de dos mil homes a la provncia d'Isfahan per es va haver de retirar davant de Djafar Khan Zand que tenia forces ms nombroses; va retornar amb reforos i va ocupar la ciutat. El 1789/1790 durant la segona campanya de Fars  va dirigir una fora de 7000 homes i va sotmetre a les tribus lur dels kuhghiluya. El 1793/1794 va fer la campanya de Kirman conquerint Shahr-e Babak i Sirdjan, sent enviat desprs a ocupar la regi de Luristan. En la campanya del Caucas fou enviat primer a Shirwan i desprs a Erevan.

En la confusi que va seguir a l'assassinat de Agha Muhammad el 1797 i la desintegraci del seu campament a Shusha, va dirigir les seves forces cap a Teheran. Com que era el nic fill viu de Muhammad Hasan Khan es considerava amb dret de pujar al tron, tot i que el seu germ havia designat al seu propi fill Baba Khan (Fath Ali Shah) com hereu. Al arribar a Teheran se li van tancar les portes i va haver de restar a la fortalesa d'Alishah Ewaz a uns 30 km a l'oest. Quan Fath Ali Shah va entrar a la capital el va cridar per negociacions, i al palau fou agafat a traici i cegat, sent tot seguit enviat en exili a Barforush (moderna Babol) on va morir el 1824/1825.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379395" title="Bjrnya" nonfiltered="1381" processed="1372" dbindex="146396">
Bjrnya (illa de l's) s una illa situada en el mar de Barents a mig cam entre el Cap Nord i l'arxiplag Svalbard al qual (i a Noruega) pertany administrativament.

Ocupa una extensi de 178 km2 

Les seves coordenades geogrfiques sn 74  18'N  19 06'E 

Est habitada per noms 9 persones encarregades d'una estaci meteorolgica.

Va ser descoberta el 1596 per l'explorador Willem Barents.

L'illa des de 1900 ha adquirit un gran valor geoestratgic.
 
Les restes d'una estaci balenera de 1905 es troben a l'illa.

A principi del segle XX hi va haver una explotaci de carb i encara s'observen els rails.

Durant la segona guerra mundial Alemanya va ocupar les Svalbard i a Bjrnya, el setembre de 1941, hi van installar una emissora de rdio.

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379398" title="Borsa de Barcelona" nonfiltered="1382" processed="1373" dbindex="146397">
 

La Borsa de Barcelona s una borsa de valors destinada a la negociaci en exclusiva de les accions i valors convertibles o que atorguin dret d'adquisici o subscripci.

En la prctica, els emissors de renda variable acudeixen tamb a la Borsa de Barcelona com a mercat on formalitzar les seves ofertes de venda d'accions o ampliacions de capital. Aix mateix, tamb es contracta en borsa la renda fixa, tant deute pblic com privada.

Enllaos externs.
 Borsa de Barcelona;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379401" title="Comunitat de l'frica Oriental" nonfiltered="1383" processed="1374" dbindex="146398">


La Comunitat de l'frica Oriental (CAO), tamb coneguda com a Comunitat Africana Oriental i Comunitat de l'frica de l'Est (en angls East African Community, EAC) s una uni duanera de l'frica Oriental, formada per Kenya, Uganda, Tanznia, Burundi i Rwanda. Es va fundar el gener del 2001 a la ciutat d'Arusha (Tanznia), en la qual es troba la seu de la Comunitat, revifant un projecte similar abandonat el 1977. El nou tractat de la CAO aplanava el cam per a una uni econmica i, en un futur, poltica entre els tres estats inicials. Un tractat posterior, firmat el mar del 2004, va establir una uni duanera, que va comenar l'1 de gener del 2005. Segons el tractat, Kenya, el ms ric dels tres estats inicials, havia de pagar aranzels per les mercaderies que entressin a Uganda i Tanznia fins al 2010. Burundi i Rwanda s'hi van incorporar el 2007.

L'any 2009 hi ha previst que treguin una moneda comuna, el xling de l'frica Oriental.

L'EAC s un dels pilars de la Comunitat Econmica Africana.

 Membres .

  (2001);
  (2001);
  Tanznia (2001);
  (2007);
  (2007);
La regi africana oriental comprn gaireb 2 milions de km, uns 100 milions d'habitants (2005) i importants recursos naturals. Mentre que Kenya i Tanznia han aconseguit una pau relativa des de la seva independncia, Uganda, Burundi i Rwanda han sofert guerres i desvastaci. Aix, la CAO buscaria mantenir l'estabilitat i la prosperitat enmig de conflictes actuals com el del sud del Sudan, la Banya d'frica i la Repblica Democrtica del Congo.

 Passaport com .
L'1 d'abril de 1999 es va emetre oficialment el passaport de l'frica Oriental per facilitar el pas fronterer entre aquests estats africans i donar dret a kenyans, tanzans i ugandesos a una estada de sis mesos renovables a qualsevol d'aquests estats. Aquest passaport s'expedeix a les seus dels respectius Departaments d'Immigraci a Nairobi, Kampala i Dar es Salaam. Costa l'equivalent de 10 dlars dels EUA i les sollicituds tarden a tramitar-se de dues a tres setmanes. Malgrat que el passaport noms s vlid dins de la CAO, es pretn internacionalitzar-lo amb altres pasos de l'frica Oriental.

 Enllaos externs .

Comunitat de l'frica Oriental;
La CAO dins africa-business.com;
Informaci dins africadatabase.org;
Notcia de la BBC sobre la instauraci de la uni duanera;
Uni monetria de l'frica Oriental;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379402" title="Borsa de Bilbao" nonfiltered="1384" processed="1375" dbindex="146399">
 

La Borsa de Bilbao s una borsa de valors definida com mercat secundari oficial, destinat a la negociaci en exclusiva de les accions i valors convertibles o que atorguin dret d'adquisici o subscripci. La Borsa de Bilbao es va constituir el 21 de juliol de 1890. Segons la Llei del Mercat de Valors (LMV), "Son mercats secundaris oficials de valors aquells que funcionin regularment, conforme al previngut en aquesta Llei i en les seves normes de desenvolupament, i, especialment, referent a les condicions d'accs, admissi a negociaci, procediments operatius, informaci i publicitat." 

En la prctica, els emissors de renda variable acudeixen a la Borsa tamb com mercat primari on formalitzar les seves ofertes de venda d'accions o ampliacions de capital. Aix mateix, tamb es contracta en Borsa la renda fixa, tant deute pblic com privada. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379405" title="Bankinter" nonfiltered="1385" processed="1376" dbindex="146400">
 
Bankinter (IBEX 35: BKT]) s un dels 6 majors bancs espanyols. Va ser constitut al juny de 1965 com Banco Industrial y de Negocios pel llavors Banc de Santander i Bank of America amb una participaci del 50% cadascun d'ells. 

El 1972 va comenar a cotitzar en la Borsa de Madrid, convertint-se en aquest moment en un banc comercial totalment independent dels seus accionistes inicials. El 1990 canvia el seu nom original, Banco Intercontinental Espaol, pel de Bankinter. 

Durant la seva histria, Bankinter ha passat del lloc n 107 en el rnquing de bancs espanyols a ser un dels 6 primers. Bankinter sempre s'ha mostrat com un banc diferent als seus competidors, donant-se suport principalment en la seva elevada capacitat tecnolgica, en la innovaci i en la qualitat del servei prestat als seus clients. Ha estat pioner a Espanya en multitud de negocis, iniciatives i formes de relacionar-se amb els seus clients. Aix, per exemple, va ser un dels primers bancs espanyols a apostar per la banca telefnica i posteriorment per Internet. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379409" title="Hopen" nonfiltered="1386" processed="1377" dbindex="146401">
Hopen s una illa de les tres illes habitades que formen part de les Svalbard a Noruega. 
 
Es troba al mar de Barents a 185 km a l'est del punt sydspissen (Spitsbergen). 

Coordenades geogrfiques  7633  N 2507 E 

L'illa fa 33 km de llarg i 2 km d'ampla. 

Segons sembla va ser descoberta pel balener angls Thomas Marmaduke el 1613 qui li va donar el nom de Hope island segurament pel nom del seu vaixell Hopewell.

Tota l'illa est protegida excepte una petita superfcie al voltant de l'estaci meteorolgica que amb 4 empleats sn l'unica poblaci que hi reswideix permanentment. Aquesta estaci meteorolgica fou creada pels ocupants alemanys durant la segona guerra mundial i segueix en actiu.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379410" title="Plumpy nut" nonfiltered="1387" processed="1378" dbindex="146402">
Plumpy Nut s un producte creat amb la intenci de lluitar contra la desnutrici infantil. Es tracta d'una pasta realitzada a base de cacauets i sucre enriquida amb vitamines i minerals. Es presenta en petits paquets que representen 500 Kilocalories, i que tenen l'avantatge de la llarga durada de les seves propietats, sense haver de conservar-lo refrigerat. Unicef o Metges sense fronteres han comenat a utilitzar-lo amb fora xit en la lluita contra la desnutrici infantil.

Referncies.

 http://www.nutriset.fr

 http://www.msf.es/fotogalerias/etiopia-pacientes-nut/sheleme4.htm

 http://www.unicef.org/spanish/infobycountry/niger_39675.html









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379412" title="Abudefduf" nonfiltered="1388" processed="1379" dbindex="146403">




 Abudefduf s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Abudefduf abdominalis ;
Abudefduf barffi     ;
Abudefduf bengalensis     ;
Abudefduf bicolor     ;
Abudefduf concolor     ;
Abudefduf conformis     ;
Abudefduf declivifrons    ;
Abudefduf hoefleri    ;
Abudefduf lorenzi      ;
Abudefduf luridus      ;
Abudefduf manikfani     ;
Abudefduf margariteus     ;
Abudefduf natalensis    ;
Abudefduf notatus  ;
Abudefduf saxatilis ;
Abudefduf septemfasciatus ;
Abudefduf sexfasciatus  ;
Abudefduf sordidus ;
Abudefduf sparoides ;
Abudefduf taurus   ;
Abudefduf theresae     ;
Abudefduf trilineatus     ;
Abudefduf troschelii  ;
Abudefduf vaigiensis    ;
Abudefduf whitleyi ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Baensch/Patzner: Mergus Meerwasser-Atlas Band 7 Perciformes (Barschartige), Mergus-Verlag, Melle, ISBN 3-88244-107-0.
 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descr. Animalium: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map.
 Gerald R. Allen: Riffbarsche der Welt. Mergus Verlag Melle, 1991, ISBN 3-88244-007-4.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lieske,E. i R.F. Myers: Korallenfische der Welt, 1994, Jahr Verlag, ISBN 3-86132-112-2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379414" title="Inmobiliaria Colonial" nonfiltered="1389" processed="1380" dbindex="146405">
Immobiliaria Colonial,  s una companyia fundada el 1946 amb la finalitat de gestionar l'important patrimoni en terrenys del Banco Hispano Colonial. El seu actual president s Mariano Miguel. Cotitza en la Borsa de Madrid sota el codi COL. 

Histria.
 En 1991 La Caixa es fa amb el control de la immobiliria al comprar la participaci majoritria del Banco Central. Juan Jos Bruguera dirigeix la immobiliria. ;

 En 2007 Immobiliria Colonial adquireix Riofisa ;

 El 27 d'abril de 2007 Inmocaral Colonial va inscriure en el Registre Mercantil de Madrid l'escriptura de fusi producte de l'absorci d'Immobiliria Colonial per part del Grup Inmocaral, la nova companyia mantindr la denominaci d'Immobiliria Colonial. Luis Portell s el president de la fusionada. ;

 En 2008 Colonial duu acumulat un deute de 8.500 milions d'euros amb quatre bancs, Calyon, Eurohypo, Royal Bank of Scotland i Goldman Sachs. L'11 de mar el fons estatal Investment Corporation of Dubai signa un acord per a la compra i escisi de la companyia. ;

No obstant aix, aquesta operaci no acaba de quallar, i sn els bancs creditors qui conjuntament adquireixen paquets rellevants de control de l'empresa immobiliria. Els nous amos de Colonial sn un grup de bancs i caixes espanyoles format per: 
Banc Popular (9,15%);
La Caixa (5,40%);
Caixa Galcia (3,35%);
Bancaixa (2,77%);
Caixanova (1,81%);
Banc Sabadell (0,73%);
Banco Pastor (0,92%) ;
Bankinter (0,46%);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379418" title="Abudefduf abdominalis" nonfiltered="1390" processed="1381" dbindex="146406">

Abudefduf abdominalis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Hawaii fins a la Polinsia central.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quoy, J. R. C. & J. P. Gaimard. 1824-1825. Description des Poissons. Chapter IX. In: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde...excut sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les annes 1817, 1818, 1819 et 1820. Pars. Voyage Uranie, Zool.: 192-401 ;
 Tang, K.L. 2001: Phylogenetic relationships among damselfishes (Teleostei: Pomacentridae) as determined by mitochondrial DNA data. Copeia, 2001(3): 591-601. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379419" title="Ali Kuli Khan Shamlu" nonfiltered="1391" processed="1382" dbindex="146407">
Ali Kuli Khan Shumla ibn Sultan Husayn Khan ibn Durmish Khan (mort 1589) fou governador safvida d'Herat i tutor d'Abbas Mirza el futur Abbas I el Gran.

Ismail Shah II el va nomenar governador d'Herat el 1577 on va anar des de Qazwin (octubre de 1577) amb l'orde del xa d'executar al nebot d'aquest Abbas Mirza de 6 anys que havia quedat indefens a Herat desprs de qu el seu tutor Shah Kuli Ustadjlu havia estat mort per una banda d'afshars (per instigaci del xa). Per complir aquesta orde el xa va prometre a Ali Kuli la ma de Zaynab Begum, la quarta filla del xa Tahmasp I (1524 1576), doncs el nen era considerat un rival potencial pel tron. Per Ali Kuli, que va arribar a Herat el 7 de desembre de 1577, va demorar l'execuci amb l'excusa de qu no era bo matar a un nen tant petit descendent d'un sayyid el dia 27 de ramad  (8 de desembre) i l'execuci fou posposada fins desprs del dia 12 de desembre. El dia 13, poc abans de complir l'orde, un missatger va arribar a Herat notificant que el xa havia mort el 24 de novembre i aix va salvar la vida a Abbas.

Ali Kuli llavors va assolir la posici de lala (tutor o guardi) d'Abbas Mirza i va desafiar les ordes del nou xa, Muhammad 
Khudabanda (1577 1587), d'enviar al prncep a Qazwin, allegant que la sortida del jove de la provncia encoratjaria als uzbeks a atacar Khurasan. El xa va enviar al pare del governador, Sultan Husayn Khan, amb un ultimtum: o el prncep era portat en tres mesos a Qazwin o seria declarat rebel.

El 1579 la reina Mahd-e Olya fou assassinada per un grup de caps militars kizilbatxis conspiradors i es va accentuar la lluita pel domini del Khurasan entre la coalici dels Shamlu i Ustadjlu dirigida per Ali Kuli i la dirigida per Murtada Kuli Khan Pornak Turkman governador de Mashad. El pare i la mare de Ali Kuli Khan foren assassinats per membres de la facci oposada; el 1581 el xa va enviar una fora militar al Khurasan per els amirs no van voler o no van poder fer res important ni per la fora ni per converses. Ali Kuli va proclamar llavors a Abbas Mirza com a Shah al Khurasan encunyant monedes amb el seu nom i llegint el nom a la khutba (oraci) del divendres. El 1582 el xa Muhammad va agafar personalment la direcci d'una expedici de 80000 homes par aplanar la revolta, per desprs d'un any no va aconseguir res i va haver de signar una treva per la qual Ali Kuli tornava a reconixer a Muhammad i considerava hereu a Hamza Mirza i pel seu cant el xa el ratificava com a governador d'Herat i tutor d'Abbas amb el ttol de "fill meu", i a ms el seu enemic Murtada Kuli Khan Pornak Turkman perdia el govern de Mashad (3 de setembre de 1583).

Poc desprs per els dos caps de la coalici, Ali Kuli Khan Shamlu i Mushid Kuli Khan Ustadjlu es van enfrontar; el segon es va apoderar de la persona d'Abbas (10 de juliol de 1585). Ali Kuli es va retirar a Herat i Mushid es va emportar a Abbas cap a Mashad.

El desembre de 1587 una important fora dels uzbeks dirigida per Abd Allah Khan va atacar i assetjar Herat que Ali Kuli va defensar heroicament durant un any per finalment es va haver de rendir el febrer de 1589 i fou executat per orde del khan uzbek que li havia proms salvar la vida. Les forces perses no foren enviades a Herat al rescat fins que ja era massa tard per voluntat de Murshid Kuli Khan Ustadjlu que havia assolit el poder a Prsia amb Abbas Mirza (Abbas I el Gran) al tron el 1 d'octubre de 1588, i que va deixar caure al seu antic aliat i ara possible rival.

 Bibliografia .

Savory,  Safavid Persia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379422" title="Circell" nonfiltered="1392" processed="1383" dbindex="146408">
Circell en botnica s un rgan vegetal amb aspecte de tija molt prima. 

El seu origen es troba en una modificaci de la fulla. Per tal com presenta un notable tropisme (en concret haptotropisme) es pot agafar a qualsevol suport i s'hi cargola en hlix, permetent, aix, a la planta d'enfilar-s'hi. 

Entre les plantes que presenten circells hi ha moltes lleguminoses com la vea i el psol a ms d'altres llenyoses com la vinya, entre moltes d'altres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379428" title="Gouveia" nonfiltered="1393" processed="1384" dbindex="146409">

Gouveia s un municipi portugus, situat al districte de Guarda, a la regi del Centre i a la  Subregi de Serra da Estrela. L'any 2006 tenia 15.628 habitants. Es divideix en 22 freguesias. Limita al nord amb Fornos de Algodres, al nordest amb Celorico da Beira, a l'est amb Guarda, al sudestamb Manteigas, al sudoest amb Seia i al noroest amb Mangualde.

 Evoluci demogrfica .


Freguesies.

 Aldeias;
 Arcozelo;
 Cativelos;
 Figueir da Serra;
 Folgosinho;
 Freixo da Serra;
 Lagarinhos;
 Mangualde da Serra;
 Melo;
 Moimenta da Serra;
 Nabais;
 Nespereira;
 Paos da Serra;
 Ribamondego;
 Rio Torto;
 So Julio (Gouveia);
 So Paio;
 So Pedro (Gouveia);
 Vila Corts da Serra;
 Vila Franca da Serra;
 Vila Nova de Tzem;
 Vinh;

Enllaos externs.

 Frum de Gouveia;
 Sociedade Musical Gouveense;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379430" title="The Wall Street Journal" nonfiltered="1394" processed="1385" dbindex="146410">
The Wall Street Journal s un diari financer fundat el 8 de juliol de 1889 per l'empresa nord-americana Dow Jones & Company. La seva seu est en la ciutat de Nova York i la seva tendncia s conservadora. Ha rebut 33 vegades el Premi Pulitzer.

Actualment existeix una versi en castell d'aquesta publicaci.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379433" title="Financial Times" nonfiltered="1395" processed="1386" dbindex="146411">
El Financial Times s un diari internacional d'economia. Est considerat com un diari d'alta reputaci i en els anys recents s'ha convertit en el diari de categoria ms venut en el mn. Aquest diari va ser imprs per motius econmics i raons prctiques amb paper rosa salm, aquest fet va donar personalitat a aquesta premsa especialitzada iniciant que fos aquest color de paper el distintiu a la premsa econmica. Tamb es denomina aix l'ndex que publica, referncia de la borsa de Londres, el FTSE 100.

 Histria . 

El Financial Times va nixer el 18 de febrer de 1888, un any abans que The Wall Street Journal per a enfrontar-se a Financial News que va aparixer el 1884 pel grup econmic dels germans Berry. 

El 1945 els dos es van fusionar amb el nom de Financial Times. Ms tard va passar a propietat del holding angls S. Pearson Published Limited 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379434" title="Seia" nonfiltered="1396" processed="1387" dbindex="146412">

Seia s un municipi portugus, situat al districte de Guarda, a la regi del Centre i a la  Subregi de Serra da Estrela. L'any 2004 tenia 27.674 habitants. Es divideix en 29 freguesias. Limita al nord amb Nelas i Mangualde, al nordest amb Gouveia, a l'est amb Manteigas, al sudest amb Covilh, al sudoest amb Arganil i a l'oest amb Oliveira do Hospital.

Freguesies.
 
 Alvoco da Serra;
 Cabea;
 Carragozela;
 Folhadosa;
 Girabolhos;
 Lajes;
 Lapa dos Dinheiros;
 Loriga;
 Paranhos da Beira;
 Pinhanos;
 Sabugueiro;
 Sameice;
 Sandomil;
 Santa Comba;
 Santa Eullia;
 Santa Marinha;
 Santiago;
 So Martinho;
 So Romo;
 Sazes da Beira;
 Seia;
 Teixeira;
 Torrozelo;
 Tourais;
 Travancinha;
 Valezim;
 Vrzea de Meruge;
 Vide;
 Vila Cova  Coelheira;

Poblaci.


Enllaos externs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379439" title="Ali Kosh" nonfiltered="1397" processed="1388" dbindex="146413">
Ali Kosh s un lloc arquelogic d'Iran al sud-oest del pas prop de la moderna Deh Loran, a uns 80 km a l'oest de Dezful al Khuzestan.

L excavaci mesura uns 150 metres de dimetre i 7 metros de fondo i correspon a un lloc del neoltic del vuit al sis millenni quan fou abandonat. Fou excavat el 1961 i 1963. S'han trobar les segents fases de desenvolupament de l'agricultura i domesticaci d'animals:

fase de Boz Morda , l'establiment inicial del vuit millenni, amb cases petites de fang, i explotaci agrcola de plantes salvatges i algunes llegums i herbes salvatges; cacera; poca evidencia de ramats; captura d'ocells i peixos o tortugues a les maresmes properes. La poteria feta amb ossos; cistelles.

fase d'Ali Kosh (7200-6400 aC) cases ms grans, tombes, deformacions cranials forades; poteria i eines de pedra; explotaci ms intensa de productes agrcoles (quatre vegades ms que en la fase anterior); signes de domesticaci de ovelles i cabres; cacera similar a la fase anterior;

fase de Muhammad-Djafar (6400-6100 aC); cases de pedra, tombes concentrades en un sol lloc fora de les cases; modificaci de l'entorn a causa de l'explotaci de ramats; assecament de les maresmes; abundncia de llegums i terra amb molta herba; avanada domesticaci de ramats; cacera de forma similar; introducci de la poteria de fang.

Bibliografia .

F. Hole and K. V. Flannery,  The Prehistory of Southwestern Iran: A Preliminary Report,  Proceedings of the Prehistoric Society 33, 1968;
F. Hole, K. V. Flannery, and J. A. Neely, Prehistory and Human Ecology of the Deh Luran Plain. Memria 1, Ann Arbor, 1969.
F. Hole, Studies in the Archeological History of the Deh Luran Plain. Memria 9, Ann Arbor, 1977;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379442" title="Borsa de Londres" nonfiltered="1398" processed="1389" dbindex="146414">


La Borsa de Londres (oficialment i en angls London Stock Exchange- LSE) s una borsa de valors localitzada a Londres, Anglaterra. 

Fou fundada el 1801, i actualment s una de les borses d'accions ms grans del mn. Molts dels seus valors sn internacionals per compte tamb amb nombrosos valors de companyies britniques. Les seves actuals installacions estan situades a Paternoster Square, prop de la Catedral de Sant Pau de Londres.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379444" title="Josefina Herrn Puig" nonfiltered="1399" processed="1390" dbindex="146415">
Josefina Herrn Puig va ser la primera dama de l'Uruguai des de 1972 fins a 1976, durant els primers anys de la dictadura militar que va comenar amb la presidncia del seu marit, Juan Mara Bordaberry Arocena. Amb ell va tenir nou fills: Mara, Juan, Martn, Pedro (ex Ministre de Turisme), Santiago, Pablo, Javier, Andrs i Ana.

El 1973 va ser elegida com a presidenta de la fundaci de Voluntaris de Coordinaci Social.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379461" title="Abudefduf barffi" nonfiltered="1400" processed="1391" dbindex="146416">

Abudefduf barffi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Discover Life ;
 Animal Diversity Web ;
 ZipCodeZoo.com ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379462" title="Abudefduf bengalensis" nonfiltered="1401" processed="1392" dbindex="146417">

Abudefduf bengalensis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total. 

Alimentaci.

Menja algues i petits crancs.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'ndic oriental fins al Jap i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Bloch, M. E. 1787. Naturgeschichte der auslndischen Fische. Berln. Naturg. Ausl. Fische v. 3: i-xii + 1-146, Pls. 181-216. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Tang, K.L. 2001: Phylogenetic relationships among damselfishes (Teleostei: Pomacentridae) as determined by mitochondrial DNA data. Copeia, 2001(3): 591-601. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379464" title="Alishah Tadj al-Din" nonfiltered="1402" processed="1393" dbindex="146418">
Alishah Tadj al-Din fou visir dels khans Il-khan Oldjeitu (1304-1316) i Abu Said Bahadur Khan (1317-1335).

De jove fou un mercader i joier i va cooperar en el desenvolupament de la nova capital Sultaniya. El 1311 fou nomenat visir juntament amb Khwadja Rashid al-Din i Sad al-Din Sawadji; aquest darrer fou executat el 1312 per la seva participaci en un complot i Rashid al-Din i Alishah van esdevenir rivals. Oldjeitu els va conservar als dos com a consellers i va intentar dividir entre ambds les tasques o que cadascun exercs un temps determinat.

A la mort de Oldjeitu, Alishah va acusar a Rashid al-Din d'haver-lo enverinat, i tot i que es va provar que no era aix Rashid al-Din va ser finalment executat  (15 de juliol de 1318). Alishah va restar sol al front del govern; aviat es va produir l'ascens de   b n (oban) recomanat per Alishah.

Va morir el 1724 i fou el primer visir ilkhnida que va morir de mort natural. Abans de morir fou visitat pel mateix khan.

Bibliografia .
Spuler, Mongolen;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379467" title="Abudefduf concolor" nonfiltered="1403" processed="1394" dbindex="146419">

Abudefduf concolor  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf de Califrnia fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gill, T. N. 1862. Catalogue of the fishes of Lower California in the Smithsonian Institution, collected by Mr. J. Xantus. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14 (nos. 3-4): 140-151.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Tang, K.L. 2001: Phylogenetic relationships among damselfishes (Teleostei: Pomacentridae) as determined by mitochondrial DNA data. Copeia, 2001(3): 591-601. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379468" title="Alpinum" nonfiltered="1404" processed="1395" dbindex="146420">
Alpinum (Jard alp) s un jard botnic alp especialitzat en la collecci i el conreu d'espcies o varietats vegetals que creixen de forma natural a altituds grans en tot el mn com per exemple al (Caucas, Pirineus, Muntanyes rocalloses, Alps i l Himlaia). 

Aquestes plantes creixen en condicions naturals difcils: vents violents, temperatures extremes, cicle vegetal molt curt, forta insolaci, alta radiaci ultraviolada gran humitat i innivaci forta. 

Pot ser una secci dins un jard botnic ms gran.

Hi ha una dotzena d'alpinums situats en el cor dels Alps francesos.

Generalment aquest tipus de jard no estan oberts ms que una petita part de l'any motivat per la gran durada de l'estaci de les neus.


 Una collecci de plantes i de roques .

Molt sovint la collecci inclou el rocam on s'estableixen les plantes de forma espontnia en la natura.

 Objectius en els jardins alpins (alpinum)s .

 Finalitats recreatives per l'acolliment turstic. ;
 Finalitat d'estudi i de conservaci de la flora alpina i d'espcies rares.
 Finalitat pedaggica i educativa a travs d'una sensibilitzaci del gran pblic cap a la biodiversitat de flora d'altitud ;
 Finalitat cientfica;

 Organitzaci de les colleccions .

La presentaci de colleccions de plantes alpines es fa generalment sota la forma de rocalla artificial responent a les necessitats de presentaci i d'integraci a paisatges sovint espectaculars.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379469" title="Abudefduf conformis" nonfiltered="1405" processed="1396" dbindex="146421">

 Abudefduf conformis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i J.L. Earle 1999: Abudefduf conformis and Plectroglyphidodon sagmarius, two new damselfishes (Pomacentridae) from the Marquesas Islands. Cybium, 23(4): 333-343. ;
 Tang, K.L. 2001: Phylogenetic relationships among damselfishes (Teleostei: Pomacentridae) as determined by mitochondrial DNA data. Copeia, 2001(3): 591-601. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379472" title="Llista de municipis portuguesos" nonfiltered="1406" processed="1397" dbindex="146422">
Aquesta s una llista de municipis (concelhos) portuguesos ordenats alfabticament. Actualment (2006), Portugal t 308 concelhos, als quals apleguen el municipi d'Olivena, que es troba sota administraci espanyola des de 1801.





 A .

 B .


 C .


 E .


 F .


 G .


 H .


 I .



 L .


 M .


 N .


 O .


 P .


 R .


 S .


 T .



 V .

   

 Enllaos externs .
  Pgina oficial da Associao Nacional de Municpios Portugueses;
 Municipis portuguesos des de satllit;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379473" title="R.A. Salvatore" nonfiltered="1407" processed="1398" dbindex="146423">


Robert Anthony Salvatore (nascut a Leominster, Massachusetts el 20 de Gener de 1959) s un escriptor nord-americ de fantasia i cincia ficci conegut per les seves famoses novelles de Forgotten Realms, La Guerra de les Galxies i les The DemonWars Saga. El seu personatge ms reconegut s el drow Drizzt Do'Urden.

Biografia.
R.A. Salvatore, nascut a Leominster, Massachusets, s el ms jove de 7 germans. Salvatore reconeix en el seu professor d'angls al High School de Leominster, lloc on es va graduar, com un personatge clau en el seu desenvolupament com a escriptor. Durant la seva estada al Fitchburg State College, es va comenar a interessar en la fantasia desprs de llegir El Senyor dels Anells de J.R.R. Tolkien, que havia estat un dels seus regals de Nadal. Va obtenir la llicenciatura en cincies de la comunicaci el 1981. Desprs, va tornar per treure's el ttol que sempre havia volgut de llicenciat en llengua anglesa. Va comenar a escriure professionalment el 1982, per no va ser fins el 1990 que s'hi va poder dedicar exclusivament, duent a terme tot tipus de feines.

L'any 1982 va escriure un manuscrit titulat Echoes of the Fourth Magic. No va ser fins el 1987 que l'acab i l'envi a diverses editorials, entre elles TSR. En aquell temps TSR estava buscant un escriptor per escriure una seqella per la collecci de Regnes Oblidats i va decidir demanar una proposta a Salvatore. D'aqu va nixer La Pedra de Cristall, el primer llibre que ens parla de Drizzt Do'Urden, publicat el 1988. Des d'aleshores ha publicat molts llibres dins el mn dels Regnes Oblidats: Darrerament, la seva popularitat ha pujat molt grcies a la seva saga de les DemonWars i les seves dues novelles ambientades en La Guerra de les Galxies.

Salvatore s reconegut per les seves escenes de lluita, narrades de forma molt intensa i descriptiva, que sn atribudes a la seva histria en el boxeig i la seva feina com a porter de discoteca.

L'any 2000 va donar al Fitchburg State College la collecci dels seus manuscrits, incloent-hi correspondncia i obres inacabades, per crear The R.A. Salvatore Collection.

Ell i la seva dona Diane tenen 3 fills: Bryan, Geno i Caitlin. Tamb tenen 3 Spaniels japonesos, que es diuen Oliver, Artemis i Ivan, i 4 gats, un dels quals es diu Guenghwyvar. El seu germ gran, Gary Salvatore, va morir de cncer de pncrees el 2000.

Bibliografia.
Regnes Oblidats.
La Vall del Vent Glaat.
La Pedra de Cristall (1988);
Streams of Silver (1989) (publicat en castell com a Ros de Plata);
The Halfling's Gem (1990) (publicat en castell com a La Gema del Halfling);

The Dark Elf Trilogy (publicat en castell com a Triloga: El Elfo Oscuro).
Homeland (1990) (publicat en castell com a La Morada);
Exile (1990) (publicat en castell com a El Exilio);
Sojourn (1991) (publicat en castell com a El Refugio);

Legacy of the Drow (publicat en castell com a El Legado del Drow).
The Legacy (1992) (publicat en castell com a El Legado);
Starless Night (1993) (publicat en castell com a Noche sin estrellas);
Siege of Darkness (1994) (publicat en castell com a Cerco de Oscuridad);
Passage to Dawn (1996) (publicat en castell com a Luz en las Tinieblas);

Paths of Darkness (publicat en castell com a Sendas de Tinieblas).
The Silent Blade (1998) (publicat en castell com a El Estigma de Errtu);
The Spine of the World (1999) (publicat en castell com a La columna del mundo);
Servant of the Shard (2000) (publicat en castell com a El Siervo de la Piedra);
Sea of Swords (2001) (publicat en castell com a El Mar de las Espadas);

The Cleric Quintet (publicat en castell com a Pentaloga del Clrigo).
Canticle (1991) (publicat en castell com a Cntico);
In Sylvan Shadows (1992) (publicat en castell com a En los bosques silvanos);
Night Masks (1992) (publicat en castell com a Mscaras de la Noche);
The Fallen Fortress (1993) (publicat en castell com a La fortaleza perdida);
The Chaos Curse (1994) (publicat en castell com a La madicin del Caos);

The Hunter's Blades Trilogy (publicat en castell com a Las Espadas del Cazador).
The Thousand Orcs (2002) (publicat en castell com a Los Mil Orcos);
The Lone Drow (2003) (publicat en castell com a Los Senderos de la Muerte);
The Two Swords (2004) (publicat en castell com a Las Dos Espadas);

The Sellswords (publicat en castell com a Los Mercenarios).
Servant of the Shard (2000) (publicat en castell com a El Siervo de la Piedra);
The Promise of the Witch King (publicat en castell com a La Promesa del Rey Brujo);
Road of the Patriarch (2006) (publicat en castell com a El camino del patriarca);

Transitions (publicat en castell com a Transiciones).
The Orc King (September 2007) (publicat en castell com a El Rey Orco);
The Pirate King (October 2008);
The Ghost King (October 2009);

Altres sries.
The Spearwielder's Tales.
The Woods Out Back (1993);
The Dragon's Dagger (1994);
Dragonslayer's Return (1995);

Saga of the First King.
The Highwayman (2004);
The Ancient (2008);

The DemonWars Saga (publicat en castell com a Las Guerras Demoniacas).
The Demon Awakens (1997);
The Demon Spirit (1998);
The Demon Apostle (1999);

Mortalis (2000);
Ascendance (2001);
Transcendence (2002);
Immortalis (2003);

Chronicles of Ynis Aielle.
 Echoes of the Fourth Magic (1990) (publicat en castell com a Ecos de la Cuarta Magia);
 The Witch's Daughter (1991);
 Bastion of Darkness (2000);

Crimson Shadow series (publicat en castell com a La Sombra Carmes).
The Sword of Bedwyr (1994) (publicat en castell com a La espada de Bedwyr);
Luthien's Gamble (1996) (publicat en castell com a Jaque al rey);
The Dragon King (1996) (publicat en castell com a El rey dragn);

La Guerra de les Galxies.
Star Wars episodi II: L'atac dels clons (2002);
La Guerra de les Galxies: La nova ordre Jedi.
Vector Prime (2000);

Enllaos.
R. A. Salvatore's official website;
R. A. Salvatore Collection, Fitchburg State College;
R. A. Salvatore on Fantasy Fan;
R. A. Salvatore's Saga of the First King official series website;
Pgina dels llibres editats a Espanya de Reinos Olvidados;
Entrevistes.
R.A. Salvatore Interview amb Ashton Gage a ProjectFanboy.com (Juny 2008);
Interview with R.A. Salvatore a SFFWorld.com;
Interview with R. A. Salvatore on wotmania.com;
 Interview at Flames Rising (Maig 2006);
 Interview at rasalvatore.com;
 Interview at Lavender Eyes (Octubre 2006);
 Interview with CNN, The Man Who Killed Off Chewbacca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379481" title="Paniceae" nonfiltered="1408" processed="1399" dbindex="146424">

Paniceae s una tribu de la famlia botnica Pocia (Poaceae)

Aquesta tribu cont els gneres segents.

Achlaena;
Acritochaete ;
Acroceras ;
Alexfloydia ;
Alloteropsis;
Altoparadisium ;
Amphicarpum;
Ancistrachne;
Anthaenantiopsis;
Anthenantia ;
Anthephora;
Arthragrostis;
Arthropogon;
Axonopus;
Baptorhachis;
Brachiaria ;
Calyptochloa;
Canastra;
Cenchrus;
Centrochloa;
Chaetium;
Chaetopoa;
Chamaeraphis;
Chlorocalymma;
Cleistochloa;
Cliffordiochloa ;
Cyphochlaena;
Cyrtococcum ;
Dallwatsonia;
Dichanthelium;
Digitaria;
Dissochondrus;
Eccoptocarpha;
Echinochloa;
Echinolaena;
Entolasia;
Eriochloa;
Gerritea;
Holcolemma;
Homolepis;
Homopholis;
Hydrothauma;
Hygrochloa;
Hylebates;
Hymenachne;
Ichnanthus;
Ixophorus;
Lasiacis;
Lecomtella;
Leucophrys;
Louisiella;
Megaloprotachne;
Megathyrsus;
Melinis;
Mesosetum;
Microcalamus;
Neurachne;
Odontelytrum;
Ophiochloa;
Oplismenopsis;
Oplismenus;
Oryzidium;
Otachyrium;
Ottochloa;
Panicum;
Paractaenum;
Paraneurachne;
Paratheria;
Paspalum;
Pennisetum;
Plagiantha;
Poecilostachys;
Pseudechinolaena;
Pseudochaetochloa;
Pseudoraphis;
Reimarochloa;
Reynaudia;
Sacciolepis;
Scutachne ;
Setaria;
Setariopsis;
Snowdenia;
Spheneria;
Spinifex;
Steinchisma;
Stenotaphrum;
Stereochlaena;
Streptolophus;
Streptostachys;
Taeniorhachis;
Tarigidia;
Tatianyx;
Thrasya;
Thrasyopsis;
Thuarea;
Thyridachne;
Thyridolepis;
Trachys;
Tricholaena;
Triscenia;
Uranthoecium;
Urochloa;
 Whalleya;
Whiteochloa;
Xerochloa;
Yakirra;
Yvesia;
Zygochloa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379482" title="Harun Bughra Khan" nonfiltered="1409" processed="1400" dbindex="146425">
Harun Bughra Khan (Ali ibn Hasan) (mort 1034), esmentat generalment a les crniques com Alitigin, fou un khan de la branca hasnida o occidental dels karakhnides, que va governar a Transoxiana al comenament del XI.

De la seva vida noms es coneix el seu conflicte amb els gaznvides Mahmud ben Sebuktegin (998-1030) i Masud I ben Mahmud (1030-1040). 

El 1017 va pujar al tron karakhnida Mansur Arslan Khan ben Ali Nur al-Dawla que el va fer empresonar per Ali ibn Hasan va poder fugir i es va assegurar el domini de les bandes de turcmans oghuz dirigits per Arslan Israil ibn Saldjuk que anteriorment havien estat rebutjades cap a Khwarizm. 

Amb el seu ajut va conquerir Bukhar el 1020 o 1021 i va estendre el seu poder sobre Sogdiana adoptant el ttol totmic de Yigantigin i la denominaci oficial d'Arslan Ilig. Amb un domini van assentat a Bukhar i Samarcanda aviat va esdevenir una for important de la zona que el va portar a l'enfrontament amb el seu germ Yusuf Kadir Khan que dominava Kashgar i Khotan, el qual es va aliar amb el sult gaznvida Mahmud contra Alitegin i els seus oghuz.

El 1024 Mahmud va envair la Transoxiana i Alitegin va haver de fugir cap a les estepes. Yusuf Kadir Khan i Mahmud de Gazni van signar una aliana formal segellada amb matrimonis (1025); per desprs Alitegin va retornar i va derrotar el seu germ al que va obligar a evacuar Transoxiana; segurament Mahmud de Gazni no va fer tot el que va poder per ajudar al seu aliat ja que no volia l'enfonsament de Bughra i l'ascens excessiu de Yusuf. 

El 1031/1032 Alitegin apareix dominant Transoxiana amb el ttol de Tamga  Bughra Kara Kakhan i portant (segons les monedes) els ttols honorfics de Baha al-Dawla, Kutb al-Dawla, Nasr al-Mella i Adud al-Din. Masud I ben Mahmud va continuar la poltica paterna d'hostilitat contra Bughra (Alitegin) encara que el 1030 havia contactat amb ell per buscar el seu ajut en la lluita pel tron a Gazni; per ara Masud planejava arrabassar Transaxonia a Bughra i donar-la al segon fill de Yusuf, Muhammad Bughra Khan.

Amb aquest objectiu va enviar forces sota el comandament de Altuntash (khwarizmshah) des de Khwarizm (1032) i es va lliurar una batalla de resultat incert prop de Bukhar, a Dabusiya. Altuntash va quedar mortalment ferit per les seves forces es van poder retirar en bon ordre, i poc desprs es va signar la pau.

El fill i successor d'Altuntash, Harun ibn Altuntash, va mostrar signes de rebellia contra Gazni i el 1034 es va aliar a Bughra i van planificar un atac conjunt al nord de Khurasan, quan Alitigin o Bughra Khan va morir; els seus fills Yusuf i Arslan Tigin van voler conservar el domini patern per en pocs anys van haver de renunciar a favor del khan karakhnida oriental Boritigin o Tamga  Khan Ibrahim Abu Ishak (vers 1052-1068)

Bibliografia .

 Barthold, Turkestan;
 Barthold, Four Studies on the History of Central Asia. III. A History of the Turkman People, Leiden, 1962;
 M. Nazim, The Life and Times of Sul  n Ma m d of Ghazna, Cambridge, 1931;
 O. Pritsak,  Karachanidische Streitfragen 1-4, Oriens 3, 1950,
 O. Pritsak,  Die Karachaniden,  Der Islam 21, 1954;
 C. E. Bosworth, Ghaznavids;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379484" title="Guido Martina" nonfiltered="1410" processed="1401" dbindex="146426">
Guido Martina (Carmagnola, Piemont, 9 de febrer de 1906 - Roma, 6 de maig de 1991) era un guionista de cmic itali, considerat el creador ms prolfic de la histria dels cmics de Disney, creant, entre 1949 i fins 1985 ms de 1200 historietes protagonitzades pel nec Donald, l'Oncle Garrepa i Mickey Mouse.

 Biografia .
Guido Martina comena la seua carrera al mn del cmic en 1938 traduint les tires americanes de Mickey Mouse publicades per Mondadori. Desprs d'un parntesi al mn radiofnic, Martina continuaria desenvolupant aquesta tasca fins desprs de la 2 Guerra Mundial.

En 1949, comena a escriure historietes originals amb els personatges  de l'univers Disney. Tamb guionitzar historietes amb ambientaci americana.

Per a Disney, treballar a ca Mondadori escrivint guions que serien dibuixats per artistes com Giuseppe Perego, Pier Lorenzo i Massimo De Vita, Giovan Battista Carpi, Luciano Bottaro o Romano Scarpa. Donald i l'Oncle Garrepa esdevindran sota la seua m en protagonistes de grans obres literaries com Don Quixot, el Bar de Mnchhausen, Cyrano de Bergerac o Els tres mosqueters.


En 1969, Guido Martina i el dibuixant Giovan Battista Carpi inventen el personatge de Paperinik, alter ego heroic de l'nec Donald. 
 
A diferncia de Carl Barks o els artistes escandinaus, Martina no utilitzar a les seues historietes a Flintheart Glomgold com a rival de l'Oncle Garrepa, sin a John Rockerduck, altre nec milionari.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379485" title="La Pedra de Cristall" nonfiltered="1411" processed="1402" dbindex="146427">
La Pedra de Cristall s el primer llibre de la trilogia La Vall del Vent Glaat, escrita per R.A. Salvatore. s, tamb, la primera novella on apareix el drow Drizzt Do'Urden.



Argument.

En Bruenor, un nan que enyora la seva antiga llar; en Wulfgar, el jove brbar; en Drizzt Do Urden, l elf obscur renegat que ha deixat enrera les profunditats de la terra, bescanviant-les per la llum del Sol; i finalment en Regis, un mitj lladre i oportunista, amb un gran cor; tots ells configuren la coral de personatges que, juntament amb els habitants de Deu Viles, s encararan a les forces del mal i al poder de la Pedra de Cristall. 

Personatges.

Drizzt Do'Urden: L'elf obscur que, tot i que la histria no comena girant al seu voltant, s'acabar convertint en el gran protagonista de la srie. Habilids amb l'espasa com ning, uneix la destresa tpica dels drows amb el cor pur dels elfs de la superfcie.
Wulfgar: Brbar amic de Drizzt. Cabdill de la tribu brbar que viu a La Vall del Vent Glaat.
Bruenor: El lder entre els nans que viuen exiliats a La Vall del Vent Glaat. El seu somni s poder tornar algun dia a la seva antiga llar a les mines de Mithrill Hall.
Regis: Mitj que sempre intenta escaquejar-se dels problemes, per degut als seus amics i els seus mals hbits acaba sempre enmig de l'acci.
Akar Kessel: El malvat mag que fa trontollar la pau de la zona de Deu Viles en despertar l'ira de Crenshinibon, La Pedra de Cristall.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379486" title="Lliga de Campions de la UEFA 1999-00" nonfiltered="1412" processed="1403" dbindex="146428">
La Lliga de Campions de la UEFA 1999 00 fou la 45ena edici de la Copa d'Europa, la mxima competici per a clubs de futbol del continent i la 8a sota el nom de Lliga de Campions.

La competici fou guanyada pel Reial Madrid derrotant el Valncia CF a l'Stade de France.

Fase de classificaci.
Primera ronda de classificaci.










|}

Segona ronda de classificaci.















|}

Tercera ronda de classificaci.

















|}

Primera fase de grups.
Grup A.



----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


Grup B.



----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


Grup C.




Grup D.




Grup E.




Grup F.




Grup G.




Grup H.




Segona fase de grups.
Grup A.




Grup B.



----

----


Grup C.




Grup D.




Fase d'eliminatries.
Quarts de final.





|}

Anada.

----

----

----


Tornada.

----

----

----


Semifinals.



|}

Anada.

----


Tornada.

----


Final.




Enllaos externs.
Temporada 1999-2000 al web de la UEFA;
RSSSF;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379491" title="Castell de Man" nonfiltered="1413" processed="1404" dbindex="146429">


El Castell de Man s un castell construt als segle XVII a Saive, un nucli de la vila de Blegny, actualment a la provncia de Lieja de Blgica.

Histria.
Al segle XVII, Pere de Man, escab de la ciutat de Lieja va construir un primer pavell i una torre. El seu fill, Carles de Mean, burgmestre de Lieja al 1641 va rebre el ttol de comte de l'emperador Ferran III del Sacre Imperi Romanogermnic per als servicis rendits a l'imperi. Al 1641, Joan Ernest de Mean, canonge a la catedral de Sant Lambert de Lieja va adquirir la senyoria de Saive i el Castell. El seu nebot, tamb anomenat Pere, va rebre'l en herncia. Aquest darrera va reconstruir el pavell per donar-li el seu aspecte actual.

Durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763), un general angls va sojornar al castell. El darrere prncep-bisbe del principat de Lieja, Francesc Antoni Maria de Man hi va neixer al 1756. Al 1794, la famlia de Man va fugir a Alemanya i tant les tropes reals quant les tropes revolucionries van pillardejar el castell. 

Al 1800, la famlia Pirquet va adquirir-lo. De 1904 a 1912 va esdevenir una residncia per a monjes grans. Durant la Primera Guerra Mundial les tropes prussianes van requisar-lo.  Entre les dues guerres els propietaris van llogar-lo. Durant la Segona Guerra Mundial l'exrcit belga i desprs l'exrcit americ van requisar-lo. Desprs de la guerra servira per a accollir persones desplaades fins al 1961.

Desprs els propietaris que no rexen pas de surtir d'indivisi, van descurar-lo el que explica el seu estat de runa. Els masovers de la masia castral fan el que poden per a mantenir-lo. Al 1977, el govern belga va llistar el monument (les faanes, els teulats i la sala de ball), per la indivisi dels propietaris va impedir tota acci per a restaurar-lo. Al 1986, el teulat de la torre occidental va esfonsar-se. A la desesperana dels aficionats del patrimoni, el govern val va desllistar el castell al 2002.
Galeria.


Enlla extern.
Web de la vila de Saive Amb fotos de l'interior rovinat



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379507" title="Istops d'oxigen" nonfiltered="1414" processed="1405" dbindex="146430">


Hi ha tres istops d'oxigen estables que fan que  l'oxigen (O) tingui una massa atmica de  15.9994(3) u. A ms l'oxigen presenta 14 istops inestables.  

Istops estables.

L'oxigen natural es compon de 3 istops estables, 16O, 17O, i 18O, l' 16O s el ms abundant amb un  99.762% d'abundncia natural). Els istops d'oxigen varien en el seu nombre mssic del  12 a 28. 

L'abundncia absoluta i relativa de l' 16O s alta perqu s el producte principal de l'evoluci estellar i perqu s un istop primari, s a dir, que es pot produir en estrelles que inicialment eren exclusivament d' hidrogen. La major part de l' 16O es sintetitza al final del procs de fusi d'heli a les estrelles, la reacci triple alfa crea  12C, que captura un 4He adicional per fer  16O. El procs de combusti del ne crea  16O adicional. 

l' 17O i 18O sn istops secundaris, s a dir, la seva nucleosntesi necessita un nucli llavor. L'17O es produeix principalement en la combusti d'hidrogen a heli durant el  cicle CNO, convertint-lo en un istop com en les zones de combusti d'hidrogen de les estrelles. La major part de l' 18O es produeix quan el 14N (abundant en la combusti de  CNO) captura un nucli  4He , fent que l' 18O sigui com en les zones riques en heli de les estrelles. Calen mil milions de graus celsius aproximadament per a que dos nuclis d'oxigen comencin la fusi nuclear per a formar un nucli ms pesant de sofre.

Radioistops.
S'han creat catorze radioistops, sent els ms estables 15O amb un perode de semidesintegraci de 122.24 s i 14O amb un perode de semidesintegraci de  70.606 s. Tots els istops radioactius restants tenen perodes de semidesintegraci menors de   27 s i la major part d'ells tenen perodes de semidesintegraci menors de 83 millisegons. La forma ms comuna de degradaci abans dels istops estables s la captura d'electrons i la manera ms comuna de produir-se s per desintegraci beta. Els productes de desintegraci anteriors als istops estables sn istops de  (nitrogen) 7 i els productes posteriors sn  'istops  9 (fluor).

A l'oxigen se li havia assignat una massa de 16 abans de la definici de la massa de la unitat de massa atmica basada en el 12C. s per aix que els fsics es refereixen noms a l'  16O, mentre els qumics es refereixen a la mescla natural d'istops, aix condueix a una petita diferncia en les escales de massa atmica.

La composici isotpica dels toms d'oxigen a la atmofera terrestre s T 99.759% 16O, 0.037% 17O i 0.204% 18O. Ja que les molcules d'aigua que contenen els istops ms lleugers sn ms propenses a evaporar-se i caure com a precipitaci, L'aigua terrestre i el gel polar de la terra contenen poc menys de  (0.1981%) de l'istop pesant  18O mentre  l'aire cont (0.204%) o l'aigua marina  un  (0.1995%). Per aquesta ra, el seguiment d'aquests valors s'usa per la l'estimaci canvis climtics passats.

 Taula .

 La precisi de les abundncies dels istops i de la massa atmica est limitada a travs de variacions. Els rangs donats haurien de ser aplicables a qualsevol material terrestre. ;
 Els valors marcats amb # no procedeixen totalment de dades experimentals, per al menys una part sn sistemtiques. . Els espins amb assignacions febles estan entre parntesi. ;
 Les incerteses es donen entre parntesi desprs dels ltims dgits corresponents. Els valors de les incerteses denota una desviaci de l'estndard, excepte en la composici isotpica i la massa atmica de la IUPAC que usen incerteses expandides.

 Referncies .

Per la taula;
Masses dels istops de Ame2003 Atomic Mass Evaluation by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
 Composicions isotpiques i masses atmiques estndards de  Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005).
 Perodes de semidesintegraci, espn, i dades d'ismers seleccionades de les segents fonts: ;
 Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
 National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
 David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379509" title="Fernando Ramos Cervio" nonfiltered="1415" processed="1406" dbindex="146431">
Fernando Ramos Cervio fou un advocat i poltic gallec. Era militant del Partit Liberal fins del sector romanonista, amb el que fou escollit diputat per la provncia d'Orense a les eleccions generals espanyoles de 1919. Durant la Segona Repblica Espanyola va militar en el Partit Republic Radical, amb el que fou novament escollit diputat per Orense a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379510" title="Allah Kuli Khan" nonfiltered="1416" processed="1407" dbindex="146432">
Allah Kuli Khan Ilkhani (tamb Allah Kuli Mirza) fou un notable qadjar (1820-1892) fill de Musa Khan i net de Husayn Kuli Khan. Era nebot de Fath Ali Shah i al mateix temps el seu net per la seva filla Ezzat Nesa.

Fou criat a la cort de Fath Ali Shah  (1797-1834) com si fos un fill. El 1834/1835 la seva mare es va casar amb Haddji Mirza Aqasi que el mateix any fou nomenat gran visir i Allah Kuli Khan fou nomenat llavors ilkhani (cap) de la tribu qadjar. La seva indulgencia en afers sexuals es va complementar a la cort amb excessos i corrupcions tolerats pel primer ministre.

Muhammad Shah Qadjar (1834-1848) es va posar malalt i aix va portar una crisi poltica que va minar la base de poder d'Aqasi; tant aquest com els seus enemics van comenar a especular amb la idea de encoratjar a Allah Kuli Khan en una possible reclamaci del tron. Una de les faccions oposades ms poderoses era la de Muhammad Kuli khan que era el cap de protocol i el seu pare Allahyar Khan Asaf al-Dawla que era viceregent de Khurasan, que donaren suport a Allah Kuli en l'esperana que aquest eliminaria altres faccions especialment la de Manushihr Khan Mutamad al-Dawla al que planejaven atacar amb el pretext de suprimir a un perills pretendent i al mateix suprimir a Aqasi i posar al capdavant al seu propi titella Bahram Mirza en el tron.

Allah Kuli en veure aquestos suports es va pronunciar obertament i com a net de Husayn Kuli Khan va passar a considerar-se el verdader hereu del tron; Muhammad Shah va respondre amb suavitat (sota consell d'Aqasi, en el qual tenia tota la confiana), i noms el va apartar de la capital donant-li el govern de Borudjerd. 

El 1845 un fot atac de gota del xa va fer pensar en la seva mort imminent, i Aqasi va perdre el seu suport principal. Allah Kuli va retornar a Teheran, va reclutar 500 mosqueters i es va installar a la ciutadella de Baharestan on va esperar la mort del xa que no es va produir. 

Muhammad es va recuperar i Aqasi va tornar al seu lloc. Allah Kuli va haver de tornar al seu govern. Llavors Allah, per guanyar la confiana de la cort va revelar un complot de Muhammad Kuli khan i Allahyar Khan Asaf al-Dawla per deposar al xa, cosa que va portar a l'anomenada revolta de Salar al Khurasan (1847-1851). 

En els mesos segents Allah fou encoratjat en les seves aspiracions per Manushihr Khan. Un complot que pretenia un atac sorpresa d'Allah a Teheran amb la mort del xa i la seva proclamaci fou descobert i Aqasi va enviar a Allah Khan a l'exili a l'Imperi Otom (la major part del temps a Iraq) on va restar 25 anys pensionat pel govern irani.

Va tornar a Prsia i va ocupar alguns crrecs: membre del consell d'estat consultiu (1879-1880), governador de Qazwin (1887), d'Hamadan (1875) i de Kamsa (1880-1881).

Va morir el ma de 1892.

Bibliografia .
 Sol  n Ebr h m M rz  (Sol  n-al-bolah  ), Narrative of All h-qol  s life, MS, Teheran, 1977.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379516" title="Allahverdi" nonfiltered="1417" processed="1408" dbindex="146433">


Allahverdi Khan (georgi), ghulam georgi;
Allahverdi Khan (armeni), ghulam armeni;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379519" title="Allahverdi Khan" nonfiltered="1418" processed="1409" dbindex="146434">


Allahverdi Khan (georgi), ghulam georgi;
Allahverdi Khan (armeni), ghulam armeni;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379520" title="Istops de fluor" nonfiltered="1419" processed="1410" dbindex="146435">
Encara que el  fluor (F) t molts  istops, noms un s estable, i per aix se'l considera un element monoisotpic. 
Massa atmica estndard: 18.9984032(5) u

El nclid  18F s una important font de positrons.

 Taula .


 Notes .
Els valors marcats amb # no estan derivats nicament de dades experimentals, sin que en part es basen en tendncies sistemtiques. Els espins amb arguments d'assignaci febles es troben entre parntesis.
Les incerteses es troben en forma concisa entre parntesis desprs dels ltims dgits corresponents. Els valors d'incertesa indiquen una desviaci estndard, tret de la composici isotpica i la massa atmica estndard de la IUPAC, que utilitzen incerteses expandides.

 Referncies .
 Masses isotpiques de l'Ame2003 Atomic Mass Evaluation by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
 Composicions isotpiques i masses atmiques estndard de l'Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005).
 Semivida, espn i dades d'isomers triades d'aquestes fonts:
 Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
 National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
 David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379524" title="Istops de ne" nonfiltered="1420" processed="1411" dbindex="146436">
Ne (Ne)
Massa atmica estndard: 20.1797(6) u

 Taula .


 Notes .

La composici isotpica es refereix a la de l'aire.
La precisi de l'abundncia dels istops i la massa atmica est limitada per les variacions. Els espectres mostrats haurien de ser aplicables a qualsevol material terrestre normal.
Es coneixen mostres geolgicament excepcionals en les que la composici es troba per sota d'aquests valors. La incertesa de la massa atmica pot excedir els valors en aquells casos. ;
Els materials disponibles comercialment poden estar subjectes a fraccionament isotpic inadvertit. Poden produir-se  desviacions substancials de la massa i la composici donada.
Els valors marcats amb # no estan derivats nicament de dades experimentals, sin que en part es basen en tendncies sistemtiques. Els espins amb arguments d'assignaci febles es troben entre parntesis.
Les incerteses es troben en forma concisa entre parntesis desprs dels ltims dgits corresponents. Els valors d'incertesa indiquen una desviaci estndard, tret de la composici isotpica i la massa atmica estndard de la IUPAC, que utilitzen incerteses expandides.
 Referncies .
 Masses isotpiques de l'Ame2003 Atomic Mass Evaluation by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
 Composicions isotpiques i masses atmiques estndard de  Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005).
 Semivida, espn i dades d'isomers triades d'aquestes fonts:
 Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
 National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
 David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379526" title="Jos Sabucedo Morales" nonfiltered="1421" processed="1412" dbindex="146437">
Jos Sabucedo Morales (Santiago de Compostella, 1881 - ?) fou un advocat i poltic gallec. Era militant del Partit Conservador, amb el que fou escollit diputat pel districte de Monforte de Lemos (provncia de Lugo) a les eleccions generals espanyoles de 1920 i nomenat senador el 1923. Durant la Segona Repblica Espanyola va militar a Renovacin Espaola, amb la que fou escollit diputat per la provncia d'Orense a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Fitxa del Senat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379529" title="Andrs Amado y Reygondaud de Villebardet" nonfiltered="1422" processed="1413" dbindex="146438">
Andrs Amado Reygondaud de Villebardet (Alacant, 1886 - Madrid, 1960) va ser un advocat espanyol nascut el 1886, que va fer carrera en l'mbit de la Hisenda Pblica. Amb Jos Calvo Sotelo en el Ministeri d'Hisenda d'Espanya, durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera, va ocupar la direcci general del Timbre, va formar part de la comissi negociadora del concert amb les provncies basques i fou, segons va assegurar una vegada el propi ministre, el "veritable animador" de la creaci del Monopoli de Petrolis. Tamb fou diputat com a representant de l'estat a les eleccions de 1927.

Ja en la Segona Repblica va figurar en el cercle d'ntims amics de Calvo Sotelo, juntament amb Jorge Vign, Pedro Sainz Rodrguez o Jos Ignacio Escobar. De fet, el lder de la extrema dreta monrquica li va dur a les Corts a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936 per la provncia d'Orense, on tenia el seu feu electoral, primer per Renovacin Espaola i desprs pel Bloque Nacional. A ms, va defensar en el Parlament republic la gesti de Calvo Sotelo, en la Dictadura de Primo de Rivera, i va polemitzar amb Indalecio Prieto sobre temes financers. Sens dubte, la seva estreta relaci amb el poltic monrquic va pesar tant en la seva designaci com la seva especialitzaci financera. 

Comenada la guerra civil espanyola, des d'octubre de 1936, va presidir la Comissi d'Hisenda de la Junta Tcnica de l'Estat en el bndol franquista. Continuaria desprs en primer Govern de Francisco Franco, constitut l'1 de febrer de 1938. De fet, fou l'nic supervivent de la Junta Tcnica que va seguir en l'executiu. Va  collaborar amb Ramn Serrano Suer, home fort de la situaci, en la redacci del decret que establia la nova organitzaci administrativa estatal el febrer de 1938. Anys desprs, Serrano Suer recordaria com va advocar davant Franco per Amado, i que a causa de la "independncia de carcter" del candidat la proposta no va agradar al dictador, qui "va oposar gran resistncia". En defensa d'Amado, Serrano va allegar els serveis en la Junta Tcnica de l'Estat -era l'nic dels seus integrants la gesti dels quals salvava, doncs considerava a la resta com a "persones sense relleu ni mrit"-, la seva competncia "ben provada en el Parlament republic", aix com "la seva purificada honradesa". Amado va demostrar certa independncia de criteri. A mitjan 1938, malgrat la seva militncia monrquica i conservadora, es va oposar a que els bns confiscats per la Repblica als jesutes els fossin retornats abans de la fi de la guerra; al cap i a la fi, la labor del ministre d'Hisenda en plena crisi bllica era reunir recursos a l'Estat, no desprendre's d'ells. Quan al maig de 1939 Franco va canviar de Govern, no fou cridat a ocupar cap crrec.

 Bibliografia .

 Javier Tusell (1992): Franco en la guerra civil, Barcelona, Tusquets. ;
 Francisco Franco Salgado-Araujo (1976): Mis conversaciones privadas con Franco, Barcelona, Planeta. ;
 Ramn Serrano Suer (1977): Memorias. Entre el Silencio y la Propaganda, la Historia como fue, Barcelona, Planeta.

 Enllaos externs .
 Ministeri d'Hisenda.  Retrat d'Amado;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379531" title="Carlos Taboada Tundidor" nonfiltered="1423" processed="1414" dbindex="146439">
Carlos Taboada Tundidor (Orense ? - 26 d'abril de 1935) fou un advocat, militar i poltic gallec, germ d'Antonio Taboada Tundidor. Estudi dret i ingress a l'Exrcit Espanyol, dins el qual assol el grau de tinent coronel. Durant la Segona Repblica Espanyola milit a Acci Popular i fou escollit diputat per la CEDA per la provncia d'Orense a les eleccions generals espanyoles de 1933.

 Obres .
 La Castilla vincola... (1902);
 El ejrcito y la produccin nacional (1910);
 Organizacin de los servicios de Intendencia en el Ejrcito francs al inicio de la guerra con Prusia (1910);
 El reclutamiento en Japn (1911);
 Testamento militar (1912);
 El lago de San Martn de Castaeda (1913);
 Las denuncias y querellas delictivas. Apuntes acerca de la mentira como delito (1930) ;
 La igualdad de derechos para los sexos (1933) ;

 Enllaos externs .
 Biografia i obres;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379532" title="Lacrosse als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="1424" processed="1415" dbindex="146440">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es disput una competici de lacrosse com a esport de demostraci. 

Aquesta fou l'ltima ocasi en la qual aquest esport fou present en el programa dels Jocs Olmpics d'estiu, ja sigui com a esport de demostraci o plenament oficial.

Comits participants.
Participaren 35 jugadors en representaci de dos comits nacionals diferents: 
  (18);
  (17);

Resultat.
Es realitz un nic partit entre les dues seleccions a l'Estadi de Wembley, finalitzant amb el resultat d'empat a 5 gols.

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379534" title="Antonio Taboada Tundidor" nonfiltered="1425" processed="1416" dbindex="146441">
Antonio Taboada Tundidor fou un advocat i poltic gallec, germ de Carlos Taboada Tundidor. Milit al Partit Conservador, amb el qual fou escollit diputat per la provncia d'Orense a les eleccions generals espanyoles de 1920 i 1923. Actu com a Ministre de Grcia i Justcia inter del 22 de setembre al sis d'octubre de 1930. Un cop proclamada la Segona Repblica Espanyola, fou conseller del Banc de Crdit Local el 1931-1932 i diputat per la provncia d'Orense pel Partit Agrari a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936.

 Enllaos externs .
 Fitxa al Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379535" title="The Scientist" nonfiltered="1426" processed="1417" dbindex="146442">

The Scientist s el set senzill de la banda anglesa de rock alternatiu Coldplay i el segon senzill del seu segon lbum A Rush of Blood to the Head. Al Regne Unit es va llanar com a segon senzill aconseguint arribar a la desena posici de la llista de senzills, i als Estats Units es va llanar com a tercer. Posteriorment tamb es va incloure en l'lbum en directe del 2003, Live 2003. La can va rebre molt bones crtiques per part dels mitjans especialitzats i el videoclip va guanyar tres premis en els MTV Music Video Awards grcies a la tcnica de la cronologia inversa.

En el llibret de l'lbum hi ha la cita "The Scientist is Dan." (en catal, "El cientfic s en Dan"), referint-se a Dan Keeling, l'home A&R que va signar la banda a Parlophone.





 Msica i lletra .

Chris Martin va escriure "The Scientist" desprs d'escoltar la can "All Things Must Pass"  de George Harrison, encara que en la composici de la can hi van collaborar tots els components del grup. Les lletres parlen d'un home que desitja estimar i demanar disculpes tot i la seva impotncia davant l'amor

Es tracta d'una balada de piano i cont un riff d'aquest instrument. Comena la balada amb el Chris Martin tocant una melodia amb el piano mentre va cantant i la resta del grup s'hi uneix desprs de la primera tornada.

 Publicaci .

El senzill es va llanar el 4 de novembre de 2002 a Europa com a segon senzill de l'lbum amb dues cares B: "1.36" i "I Ran Away". Pel que fa als Estats Units, la seva discogrfica en aquest pas va preferir llanar abans la can "Clocks" , aix que finalment no es va publicar fins el 15 d'abril de 2003. La portada del senzill va ser creada per Slve Sundsb, que com l'lbum i la resta de senzills, presenta al bateria del grup Will Champion.

Les crtiques sobre la can van ser molt positives destacant la fantstica balada amb el piano i el falsetto final. Molts mitjans valoren la can com una seqela de l'anterior senzill "Yellow".

The Scientist va ser versionada per Aimee Mann en directe i desprs llanada en una edici especial del seu lbum Lost in Space. Natasha Bedingfield, Eamon i Avril Lavigne tamb van versionar la can en el programa de rdio Live Lounge de Jo Whiley. Posteriorment, la banda Sum 41 va copiar els acords de la can. El programa de televisi MADtv va realitzar una parodia del videoclip titulada "The Narcissist". La can es va incloure en la banda sonora de la pellcula Wicker Park, estrenada l'any 2004.

 Videoclip .

La principal caracterstica del videoclip s que utilitza la tcnica de la cronologia inversa. Per aquest motiu, el cantant Chris Martin va necessitar un mes per aprendre a cantar la can enrera / endarrera. Dirigit per Jamie Thraves, el rodatge es va realitzar en diversos llocs com Londres o el bosc Bourne Woods de Surrey, i es va estrenar el 14 d'agost de 2002. El videoclip presenta el cantant Chris Martin caminant endarrera a travs d'una ciutat, sortint als suburbis i eventualment al bosc, agafant diversos peces de vestir i marxa. En el video tamb hi apareix l'actriu irlandesa Elaine Cassidy.  

L'any 2003, el videoclip va ser guardonat amb tres premis en els MTV Video Music Awards: millor vdeo de grup, millor direcci i vdeo ms trencador. En la gala de premis Grammy va nominat pel premi Best Short Form Music Video, per va guanyar el premi Johnny Cash per Hurt.

 Llista de canons .
"The Scientist" - 5:11;
"1.36" - 2:05;
"I Ran Away" - 4:26;
 La can "1.36" inclou a Tim Wheeler del grup Ash a la guitarra.

 DVD .
"The Scientist" (Edit);
"The Scientist" (Vdeo rebobinant);
"Lips Like Sugar" (Directe);

 Referncies .

 Roach, Martin (2003). Coldplay: Nobody Said It Was Easy. Omnibus Press. ISBN 0-7119-9810-8.

 Enllaos externs .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379538" title="Saive" nonfiltered="1427" processed="1418" dbindex="146443">
Saive (Saive-dil-Blegneye en val) s un nucli del municipi belga de Blegny a la provncia de Lieja a la regi valona. Es troba a l'altipl de Herve i s regat pel riu Julienne.

Histria.
El nom prov del llat silva o bosc i s de la mateixa etimologia del catal selva. A l'inici era un clariana al mig del bosc que cobria tot el Pas d'Herve i del qual noms romn l'Hertogenwald.

El primer esment escrit segur data del 1 de setembre de 1279 quan el prncep-bisbe Joan d'Enghien va eregir la senyoria en parquia de Sant Pere. La senyoria pertanyia a la casa de Jupille i de la juridicci d'Amercoeur, que depenia del principat de Lieja.

Diverses famlies nobles van querellar-se per a la possessi de la senyoria fins a la fi de l'antic rgim. Durant la revoluci francesa les tropes d'ambds camps van pillardejar el poble. Fins a l'inici de la Primera Guerra Mundial va conixer ms d'un segle de pau i de relativa prosperitat.

Entre les dues guerres va reconstruir-se la posici fortificada de Lieja per a evitar   en va   una nova invasi alemana. La caserna de Saive va tenir un paper important en aquest projecte. Molts belgues van fer el seu servei militar obligatori a Saive.

Durant la segona guerra mundial el poble va amagar molts resistents i sofrir de vegades de les represlies alemanyes. Desprs de la guerra, el poble poc a poc va evolucionar vers un dormitori de Lieja. Els ocupants francesos van transformar l'antiga senyoria en municipi a l'inici del segle XIX que va romandre independent fins al 1 de gener de 1977 quan va fusionar amb Blegny.

Economia.
Des de l'origen era un poble rural agricultural: fruticultura i bestiar. A l'inici del segle XVI va conixer una certa industrialitzaci quan va s'explotar-se breument una mina de carb al lloc dit Saivelette. Uns tallers de fabricaci de claus i de treball dels metalls van sobreviure fins a l'inici del segle XX. 

La construcci d'un tramvia Lieja-Dalhem-'s-Gravenvoeren va desenclavar el nucli i va permetre a la poblaci de treballar a les indstries de la vall del Mosa i la mina de Trembleur

La construcci de la caserna a Haute Saive als anys trenta del segle XX va desenvolupar la economia local. Avui s un poble dormitori per a l'aglomeraci de Lieja. El polig industrial de Barchon, a la frontera septentrional del nucli i de l'autopista E40 continua creixent.

Locs d'inters.
El castell de Man;
El castell medieval;
El castell de La Motte o de Bellaire;
L'esglsia de Sant Pere;
La caserna Quartier De Cuyper-Beniest;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379541" title="Vicente Sierra Martnez" nonfiltered="1428" processed="1419" dbindex="146444">
Vicente Sierra Martnez (Pontecesures, provncia de Pontevedra, 1900 - Vigo, 1981) fou un advocat i poltic gallec. Llicenciat en dret, treball com a advocat de l'estat a la Subdelegaci d'Hisenda de Vigo. Com a poltic, fou escollit diputat per la provncia de Pontevedra pel Partit Republic Radical a les eleccions generals espanyoles de 1933.

 Enllaos externs .
 Vicente Sierra al MEH;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379542" title="Claude Strebelle" nonfiltered="1429" processed="1420" dbindex="146445">
Claude Strebelle s un arquitecte i urbanista belga. Va nixer el 2 de desembre del 1917 a Brusselles.

Va obtenir el diploma d'arquitecte a l'Academia reial de les Belles Arts  de Brusselles al 1941. Va crear el Taller d'arquitectura del Sart Timan a Lieja, la ciutat on viu i on va desenvolupar la seva carrera.

Als anys setanta va disenyar els plans pel campus nou de la Universitat de Lieja al Sart-Tilman.

Quan la ciutat de Lieja sofria de les consequncies dels excessos de l'urbanisme "tot pel cotxe" dels anys sixanta del segle passat i que tot el centre era un camp de rovines desprs de la destrucci de centenars de cases i de monuments en preparaci de la construcci d'una autopista de penetraci, va ser el primer que va dissenyar un pla de reurbanitzaci que va obtenir la unanimitat del consell municipal al 1988. El seu concepte de plaa central a poc a poc va realitzar-se.


Enlla extern.
 Biografia a art.net;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379543" title="Severino Barros de Lis" nonfiltered="1430" processed="1421" dbindex="146446">
Severino Barros de Lis (Cotobade, provncia de Pontevedra, 1887 - ?) fou un advocat i poltic gallec. Treball com a secretari de Sala del Tribunal Suprem d'Espanya, i fou escollit diputat per la provncia de Pontevedra dins les llistes de la CEDA a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936. Desprs de la guerra civil espanyola va mantenir contacte amb grups demcrata-cristians i monrquics i el 1956 fundaria la Uni Demcrata Cristiana, que el 1957 s'uniria a la Izquierda Demcratacristiana de Manuel Gimnez Fernndez.

 Enllaos externs .
 Introduccin a la ACNP;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379544" title="Art als Jocs Olmpics d'estiu de 1948" nonfiltered="1431" processed="1422" dbindex="146447">
Als Jocs Olmpics d'estiu de 1948 celebrats a la ciutat de Londres (Regne Unit) es realitzaren cinc competicions d'art entre els dies 15 de juliol i 14 d'agost al Victoria and Albert Museum. Es van concedir medalles en cinc categories (arquitectura, literatura, msica, pintura i escultura) per a obres inspirades en l'esport olmpic.

Les competicions d'art formaren part del programa olmpic entre 1912 i 1948, moment en el qual es van suspendre per problemes sobre la seva professionalitat. A partir de 1952, a l'entorn dels Jocs Olmpics, s'associ un entorn no competitiu de festival cultural i artstic.

Resum de medalles.
Arquitectura.


Literatura.


Msica.


Pintura. 


Escultura.


Medaller.
En el seu moment es concidiren medalles als artistes que participaren en la competici i resultaren vencedors, sent per no reconegudes actualment pel Comit Olmpic Internacional.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379546" title="Manuel Gimnez Fernndez" nonfiltered="1432" processed="1423" dbindex="146448">
Manuel Gimnez Fernndez (Sevilla, 6 de maig de 1896 -27 de febrer de 1968) va ser un advocat i poltic espanyol. Catedrtic de Dret Cannic en la Universitat de Sevilla des de 1934, aquest mateix any va iniciar la seva carrera poltica com regidor a l'Ajuntament sevill arribant a ser el seu tinent alcalde. Al proclamar-se la II Repblica participar a les eleccions de 1933 resultant escollit per la circumscripci de Badajoz desprs d'aix s'integrar en la CEDA posicionant-se en la seva ala ms liberal i progressista. Ministre de Agricultura entre el 4 d'octubre de 1934 i el 3 d'abril de 1935 en el govern presidit per Alejandro Lerroux la seva poltica de moderades reformes forcessin la seva dimissi. En les eleccions de 1936 va ser novament escollit diputat a Corts en aquesta ocasi per la circumscripci de Segvia.

Durant la guerra civil espanyola va mantenir una posici de neutralitat, ra per la qual fou confinat a la seva residncia de Chipiona. Entre 1950 i 1956, aprofitant la seva qualitat de membre de l'ACNP, va mantenir contactes amb altres poltics d'orientaci demcrata cristiana i el 1947 va fundar el grup Izquierda Demcratacristiana (IDC), de la que en fou cap fins a la seva mort.

 Enllaos externs .
 Introduccin a la ACNP ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379551" title="Vctor Lis Quibn" nonfiltered="1433" processed="1424" dbindex="146452">
Vctor Lis Quibn (Buenos Aires, 1893 - Pontevedra, 1963) fou un metge i poltic gallec. La seva famlia era originria de Cotobade. D'ideologia monrquica, durant la dictadura de Primo de Rivera fou membre del somatent i el 1930 fou escollit regidor de l'ajuntament de Pontevedra, crrec del que fou susps el 1932 desprs de l'intent de cop del general Jos Sanjurjo. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou escollit diputat per la provncia de Pontevedra per la Unin Regional de Derechas, que agrupava dirigents agraris i de la CEDA. El mateix any, per, contact amb Jos Antonio Primo de Rivera, qui l'encarreg l'organitzaci de la Falange Espaola a Pontevedra. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit novament diputat dins les llistes de Renovacin Espaola. En esclatar la guerra civil espanyola es va posar immediatament de part dels sublevats i fou cap d'una Gurdia Cvica que es dedic a incautar els locals dels sindicats obrers i organitzacions agrries de Pontevedra. Tamb particip en la detenci del diputat Ignacio Seoane Fernndez, en els successos de Salcedo (12 de desembre de 1936) i en la mort del guerriller Manuel Gonzlez O Fresco (1937); en total, se'l considera responsable de la mort de 20 persones i de la detenci de 30 ms. Assol el grau de capit mdic de sanitat militar. Desprs de la guerra abandon la poltica i es dedic a la investigaci mdica

 Obres .
 La medicina popular en Galicia (1949);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Histria de Falange a Galcia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Biografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379565" title="Honorio Maura Gamazo" nonfiltered="1434" processed="1425" dbindex="146453">
Honorio Maura Gamazo (Madrid, 1886 - Hondarribia, 4 de setembre de 1936) fou un autor dramtic i poltic espanyol, fill d'Antoni Maura i Montaner i germ de Miguel Maura Gamazo i Gabriel Maura Gamazo. Estudi dret a Espanya i qumica industrial a Alemanya, per finalment es dedic a la literatura. Fou autor de comdies on barreja frivolitat amb ironia, bon coneixedor de l'alta societat. Form part dels escriptors espanyols que es passaren a Hollywood amb con Edgar Neville i Gregorio Martnez Sierra. 

Fou escollit diputat per la provncia de Pontevedra a les eleccions generals espanyoles de 1933 per Renovacin Espaola. El setembre de 1936 fou assassinat per milicians del Front Popular d'un tret a la nuca. La seva esposa, l'argentina Sara Pieres, i els seus fills, aconseguiren passar a la zona nacional merc l'ajuda de l'ambaixada d'Argentina.

 Obres .
 Julieta compra un hijo;
 La noche loca;
 Me lo daba el corazn;
 El seor que se equivoc de cuarto;
 Susana tiene un secreto;

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Diccionari d'humoristes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379569" title="Alistair (nom)" nonfiltered="1435" processed="1426" dbindex="146454">
Alistair s un nom propi mascul. El nom s una de les variacions d'Alastair, que al seu torn s la forma anglicitzada d'Alasdair. Alasdair s la forma galica d'Alexandre, un nom d'origen grec (          ) que significa "protector dels homes". s especialment popular a Esccia, on l'any 2000 va ser el 90 nom de nen ms posat.

La seva onomstica se celebra el mateix dia que la dels Alexandres. Degut a la multitud de Sants Alexandre que hi ha hagut, aquesta onomstica es pot celebrar molts dies diferents.

Personatges famosos amb el nom d'Alistair.
Alistair Appleton, presentador de televisi;
Alistair Overeem, lluitador de l'MMA;
 Alistair Cooke (1908-2004), periodista i presentador
 Alistair Darling, poltic britnic (Secretari d'Estat de Comer i Indstria entre el maig del 2006 i el juny del 2007, Ministre d'Hisenda del Regne Unit des del juny del 2007);
 Alistair Taylor, ajudant personal del mnager dels Beatles Brian Epstein.
 Alistair MacLean, novellista escocs;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379570" title="Font de la plaa del Mur (Sant Lloren de Morunys)" nonfiltered="1436" processed="1427" dbindex="146455">


La font de la plaa del Mur s una font  obrada en pedra i amb aixeta de polsador que es troba adosada al mur sud-oriental de la plaa del mateix nom de la vila de Sant Lloren de Morunys, a 907 m. d'altitud. L'aigua que hi raja prov de la xarxa d'abastament d'aiges de la vila.

Veure emplaament




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379571" title="Isidoro Milln Mario" nonfiltered="1437" processed="1428" dbindex="146456">
Isidoro Milln Mario (Pontevedra, 1890 - 1983) fou un advocat i periodista gallec, pare del genealogista Isidoro Milln Gonzlez-Pardo. Collabor a La Correspondencia Gallega, diari propietat del seu pare, Jos Milln. Fou escollit diputat per la provncia de Pontevedra pel Partit Republic Liberal Demcrata a les eleccions generals espanyoles de 1933, i ocup el crrec de Director General de Justcia durant el bienni cedista.

 Enllaos externs .
 Fitxa al Congrs dels Diputats;
 Dades biogrfiques;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379572" title="Fernando Villamarn Rodrguez" nonfiltered="1438" processed="1429" dbindex="146457">
Fernando Villamarn Rodrguez fou un advocat i poltic gallec. Fou un dels membres fundadors el 1932 i primer president de l'Associaci Professional i desprs Collegi Oficial d'Advocats de Vigo. Tamb fou escollit diputat per la provncia de Pontevedra pel Partit Republic Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1933.

 Enllaos externs .
 La fundaci de l'Associaci d'Advocats a la Voz de Galicia;
 Fitxa al Congrs dels diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379579" title="Acrofbia" nonfiltered="1439" processed="1430" dbindex="146458">



Es denomina acrofbia (de el grec       alt, elevat i       por) a la por irracional i irreprimible a les altures. Igual que unes altres fbies, l'acrofbia genera forts nivells d'ansietat en els individus que la presenten, el que indueix una conducta d'evitaci de la situaci temuda. En aquest cas, les situacions amb una altura notable, com treure el cap per una balconada, trobar-se a la vora d'un precipici o estar en un mirador elevat, sn tpiques d'aquest tipus de fbia.

El tractament ms com per a aquesta, i en general, per a totes les fbies, s una terpia d'"habituaci", en la qual el terapeuta ensenya al pacient a utilitzar tcniques de relaxaci per a enfrontar les situacions estressants, i ho sotmet gradualment a les situacions on la fbia es presenta, perqu la por vaja disminuint.

 Enllaos externs .































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379581" title="Comunicacions a Mxic" nonfiltered="1440" processed="1431" dbindex="146459">

Les comunicacions a Mxic sn regulades pel Ministeri de Comunicacions i Transports (Secretaria de Comunicaciones y Transportes o SCT), un ministeri del gabinet del poder executiu federal de govern, aix com per la Comissi Federal de Telecomunicacions (Comisin Federal de Telecomunciaciones o COFETEL). Fundada el 13 de maig, 1891 com a Ministeri de Comunicacions i Obres Pbliques, l'SCT es divideix en tres subministeris o subsecretaries: el Subministeri d'Infraestructura, el Subministeri de Comunicacions i el Subministeri de Transport. 

El mercat de serveis de telecomunicacions mexic s un dels ms grans d'Amrica Llatina, liberalitzat la dcada de 1990, la qual cosa incloa la privatitzaci de Telfonos de Mxico (Telmex), el qual s'ha convertit en l'empresa de telecomunicacions ms gran de la regi.

Rdio i televisi.
L's de la rdio, la televisi i Internet a Mxic s extens. La primera transmissi de televisi a Mxic la va realitzar Javier Stavoli el 1931. Posteriorment, el mexic Guillermo Gonzlez Camarena va construir el primer sistema tricromtric de televisi i va aconseguir la primera patent per a la televisi a color del mn. Desprs de construir les estacions de rdio i televisi, el 1948 va construir l'estudi Gon-Cam, considerat el millor sistema de televisi del mn aleshores, segons l'estudi realitzat pel Columbia College de Chicago. Amb el pas del temps, el mercat de transmissi televisiva va ser dominat per grans companyies, Televisa la productora ms gran del mn castellanoparlant i TV Azteca, tot i que nombroses xarxes regionals operen als diversos estats del pas. El 2003 hi havia 1.410 estacions de rdio (850 AM, 545 FM i 15 d'ona curta) i 236 estacions de televisi, a ms de les repetidores.

Telefonia i dades.
En termes generals, la indstria de les telecomunicacions s dominada per Telfonos de Mxico (Telmex), privatitzada el 1990. Des d'aleshores, Telmex ha diversificat les seves operacions per incloure-hi serveis d'Internet i de telefonia mbil. Tamb ha expandit les seves operacions internacionalment a Colmbia, el Per, Xile, l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai, Equador i els Estats Units. Atesa l'orografia molt accidentada de Mxic, la penetraci de lnies telefniques fixes per cpita s baixa en comparaci amb les altres economies ms gran d'Amrica Llatina, amb gaireb 20 milions de lnies. La telefonia mbil t l'avantatge de arribar totes les rees a un coste ms baix, ja que les inversions necessries d'infraestructura sn menors, i el nombre total de telfons mbils a Mxic s ms de tres vegades superior al de les lnies fixes, amb un estimat de 62 milions. La indstria de telecomunicacions s regulada per la Comissi Federal de Telecomunicacions. 

El maig del 2007, l'Associaci Mexicana d'Internet (AMIPCI) va reportar que hi havia a Mxic 22 milions d'usuaris; el 78% de l'accs a Internet dels ordinadors personals s de banda ampla. 

Comunicaci de satllit.
La xarxa de satllits s nacional, i compta amb 120 estacions terrestres. Tamb hi ha una xarxa de rdio de microondes extensa, i l's de la fibra ptica i el cable coaxial s considerable.

Els satllits mexicans sn operats per Satlites Mexicanos (Satmex) una companyia provada, lder a Llatinoamrica i oferint els seus serveis a Nord- i Sud-amrica. Ofereix serveis de transmissi telefnica i televisiva a 37 pasos d'Amrica, des del Canad a l'Argentina. Mitjanant les associacions amb altres companyies, Satmex proveeix connectivitat d'alta velocitat per als provedors d'Internet de banda ampla i digital. El sistema est integrat per tres satllits principals: Solidaridad 2, Satmex 5 i Satmex 6. D'altres han estat eliminats.

Vegeu tamb.
 Economia de Mxic;
 Transports a Mxic;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379582" title="Narciso Masferrer" nonfiltered="1441" processed="1432" dbindex="146460">
Narciso Masferrer (Madrid, 1867 - Barcelona, 1941) fou un pioner de l'esport catal i del periodisme esportiu.

Trajectria esportiva.
Va ser vicepresident del Futbol Club Barcelona des de 1909 a 1910 i president de la FCF. Va intervenir en les creacions del Comit Olmpic Catal i Espanyol, aix com va participar en la reuni fundacional del Bara el 29 de novembre del 1989.

Trajectria periodstica.
Va ser fundador d'El Mundo Deportivo i de Los Deportes. Va escriure tamb a La Vanguardia, diari on va relatar la sessi fundacional del Bara en un article del 29 de novembre del 1924, 25 anys desprs de la reuni.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379583" title="Transports a Mxic" nonfiltered="1442" processed="1433" dbindex="146461">
Els transports a Mxic sn regulats pel Minsiteri de Comunicacions i Transports, (Secretaria de Comunicaciones y Transportes o SCT), un ministeri del gabinet del poder executiu federal de govern, aix com per la Comissi Federal de Telecomunicacions (Comisin Federal de Telecomunciaciones o COFETEL). Fundada el 13 de maig, 1891 com a Ministeri de Comunicacions i Obres Pbliques, l'SCT es divideix en tres subministeris o subsecretaries: el Subministeri d'Infraestructura, el Subministeri de Comunicacions i el Subministeri de Transport.

Carreteres.

La xarxa de carreteres de Mxic s extensa i cobreix totes les regions del pas. T una extensi total de 332.031 km dels quals 116.802 sn pavimentats, fent-la la xarxa de carreteres pavimentada ms gran d'Amrica Llatina. D'aquests 10.474 sn autopistes de quatre o ms carrils. 

La xarxa de carreteres a Mxic es classifica segons el nombre de carrils i per tipus d'accs. La major part de la xarxa est integrada per carreteres dividides o no, de dos carrils amb o sense voral pavimentat, i conegudes a Mxic simplement com a carreteras. Les autopistes de quatre o ms carrils, amb accs restringit o lliure, sn conegudes com a autopistas a Mxic. Els lmits de velocitat a les carreteres varien depenent de les condicions del terreny; a les autopistes de quatre o ms carrils s una mitjana de 110 km/h per a autombils i 95 km/h per als autobusos i camions.

La majoria de les autopistes sn autopistes de peatge, conegudes a Mxic com a autopistas de cuota. (Les autopistes sense peatge sn conegudes com a carreteras libres o "carreteres lliures"). La major part de les autopistes de peatge tenen cabines telefniques, pous d'aigua i rampes d'emergncia a intervals curts, i el peatge inclou "assegurana pel viatger" (seguro del viajero) si ocorre un accident a l'autopista. Tanmateix, els peatges sn dels ms cars del mn, segons un estudi comparatiu realitzar el 2004 per la Cambra de Diputats de Mxic. Les autopistes ms recorregudes sn aquelles que uneixen les tres rees metropolitanes ms poblades de Mxic: la ciutat de Mxic, Guadalajara i Monterrey, que formen un triangle.

Cap autopista federal o de peatge creua una ciutat o conurbaci, a diferncia dels Estats Units. Les autopistes de peatge es converteixen en carreteres de circunvalaci (libramientos o perifricos), o en arribar a les ciutats es transformen en "artries vials". 

Les carreteres mexicanes tenen un codi d'un a tres dgits. A les carreteres que van de nord cap a sud se'ls assigna un nombre senar, mentre que les carreteres de van d'est cap a l'oest se'ls assigna un nombre parell. Les autopistes de peatge sovint sn paralleles a les carreteres "lliures" i per tant, se'ls assigna el mateix nombre per amb una "D" al final. (Per exemple, la carretera lliure de dos carrils que connecta la ciutat de Mxic i Puebla s la MX 150, mentre que l'autopista de sis carrils que les connecta s la MX 150D). 

Mxic ha tingut dificultats per a construir una xarxa integrada d'autopistes atesa l'orografia accidentada la major part del pas s creuada per serralades de gran altitud. Durant les ltimes dues dcades, Mxic ha realitzat importants inversions per millorar la infraestructura vial connectant les ciutats principals del pas. Malgrat la seva extensi i el desenvolupament recent, la xarxa encara no pot cobrir les necessitats de la poblaci, i llevat de les autopistes de peatge i algunes carreteres principals, la majoria no reben el manteniment adequat.

A ms a ms, un altre problema s que al centre del pas, totes les autopistes i carreteres convergeixen a la ciutat de Mxic, i n'hi ha poques de perifriques que connecten els centres urbans que l'envolten sense creuar-la, congestionant aix el trnsit de l'rea metropolitana de la ciutat de Mxic, amb vehicles temporals. El govern federal, en associaci amb els governs de l'estat de Mxic i el Districte Federal han comenat les construccions d'una autopista perifrica coneguda com a Arco Norte mentre que l'SCT ha comenat la construcci d'una autopista de peatge circular que connectar les autopistes de Quertaro, Puebla i Toluca, sense creuar la ciutat de Mxic.

Ferrocarrils.
Mxic vas ser un dels primers pasos llatinoamericans a promoure el desenvolupament dels ferrocarrils el segle XIX. La primera via frria va comenar a construir-se el 1842, i es va finalitzar el 1848, connectant el Port de Veracruz a la ciutat d'El Molino, un primer pas per a connectar el port amb Puebla, la segona ciutat ms gran aleshores, i aquesta amb la ciutat de Mxic. Els governs successius del president Porfirio Daz durant les ltimes dues dcades del segle XIX i la primera del segle XX, van invertir en l'expansi ms gran de la xarxa de ferrocarrils mexicans de la histria, connectant totes les regions del pas. El president Lzaro Crdenas va nacionalitzar-la el 1937; va ser privatitzada la dcada de 1990 durant l'administraci de Carlos Salinas de Gortari. 

La xarxa ferroviria tenia el 2005 una extensi de 26.663 km, i s operada per:
 Kansas City Southern de Mxico (abans Transportacin Ferroviaria Mexicana), connectant el centre de Mxic amb els estats de l'Oest Mitj dels Estats Units, des de l'estat de Veracruz, a l'estat d'Illinois,
 Ferromex, la companyia ferroviria ms gran del pas,
 Ferrosur,
 Lnea Coahuila-Durango,
 Compaa de Ferrocarriles Chiapas-Mayab,
 Ferrocarril y Terminal del Valle de Mxico i ;
 Ferrocarril del Istmo de Tehuantepec o Transstmico, l'nica companyia ferroviria estatal.

La gran majoria de la xarxa ferroviria a Mxic noms s'utilitza per al transport de mercaderies; el transport ferroviari de passatgers s mnim. Algunes seccions petites de la xarxa sn assignades als governs dels estats de Mxic per a la transportaci de passatgers com ara:
 Adames-Peuelas a l'estat d'Aguascalientes;
 Tijuana-Tecate a Baixa Califrnia;
 Pachuca-Tepa-San Augstn Irolo a Hidalgo, i el;
 Tren Suburb o de Rodalies de l'rea metropolitana de la ciutat de Mxic. ;

Tamb hi ha serveis turstics ferroviaris al Cany del Coure a l'estat de Chihuahua i a la Riviera Maya.

Localment, la ciutat de Mxic, Guadalajara i Monterrey operen els seus propis ferrocarrils metropolitans o metros.

Transport aeri.

Mxic t una xarxa extensa i moderna d'aeroports a tot el territori;les connexions nacionals sn considerades eficients i segures. La infraestructura aeroporturia de Mxic s la ms avanada d'Amrica Llatina totes les ciutats amb ms de 500 mil habitants estan connectades. Hi ha 1.834 pistes d'aterratge a Mxic, el tercer nombre ms gran del mn. Els set aeroports ms gran, que concnetren el 90% del trfic aeri sn (en ordre de trfic): l'Aeroport Internacional Benito Jurez (a la ciutat de Mxic), l'Aeroport Internacional de Cancn, l'Aeroport Internacional Don Miguel Hidalgo y Costilla (a Guadalajara), l'Aeroport Internacional General Mariano Escobedo (a Monterrey), l'Aeroport Internacional General Abelardo L. Rodrguez (a Tijuana), l'Aeroport Internacional General Juan N. lvarez (a Acapulco) i l'Aeroport Gustavo Daz Ordaz (a Puerto Vallarta). Tots els aeroports sn operats per companyies privades amb la notable excepci de l'Aeroport de la ciutat de Mxic. Aquest aeroport s el ms gran d'Amrica Llatina en trfic aeri, i el 46 ms gran del mn, transportant prop de 26 milions de passatgers a l'any. 

El 2006 hi havia ms de 70 companyies aries locals a Mxic. Les dues principals sn Aeromxico (operada pel Grupo Financiero Banamex) i Mexicana de Aviacin (operada pel Grupo Posadas). Altres companyies aries ms petites sn: Aeormxico Connect, Click Mexicana, Aviacsa, Volaris, Interjet, Aero California, Aeromar, Avolar, ALMA de Mxico, VivaAerobus, Magnichartes, Nova Air i Republicair. 

Els governs dels Estats Units i Mxic han aprovat un tractat de "cels oberts" que permet que les lnies aries de baix cost puguin operar rutes directes entre les ciutats nord-americanes i mexicanes. Aix descentralitzar el trfic aeri de Nord-americ en connectar les ciutats ms petites sense la necessitat de connexions intermdies amb els aeroports ms grans d'ambdues nacions.

Ports martims.
Mxic t 76 ports martims i 9 ports fluvials.  Els quatre ports martims, que concentren el 60% del trfic de mercaderia sn Altamira (a Tamaulipas) i Veracruz (a l'estat de Veracruz), tots dos del Golf de Mxic; i Manzanillo (a Colima) i Lzaro Crdenas (a Michoacn), tots dos a l'oce Pacfic). Altres ports sn Acapulco, Puerto Vallarta, Guaymas, Tampico, Topolobambo, Mazatln i Tuxpan. 

Vegeu tamb.
 Comunicacions a Mxic;
 Economia de Mxic;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379589" title="Rifondazione Comunista" nonfiltered="1443" processed="1434" dbindex="146462">

Refundaci Comunista (en itali : Partito della Rifondazione Comunista) s un partit poltic itali. 
Va ser format el 1991 quan l'antic Partit Comunista Itali es va dividir en dos: el Partit Democrtic de l'Esquerra, liderat per Achille Occhetto, i el Partit de la Refundaci Comunista, originalment encapalat per Armando Cossutta. El seu objectiu era en cas de dur a terme la renovaci d'una fora autnoma comunista a Itlia.
Segons la seva declaraci de principis,  Refundaci Comunista lluita perqu a Itlia, a Europa i al mn sencer progressin i es consolidin la llibertat dels pobles, la justcia social, la pau i la solidaritat internacional. Entre altres compromisos destaquen la conservaci del medi ambient, proposen la superaci del capitalisme com a condici per construir una societat democrtica i socialista de dones i homes lliures i iguals, la qual cosa suposa tamb l'alliberament de la dona a travs de la seva emancipaci poltica, personal i sexual. Els comunistes de Rifondazione lluiten obertament contra l'antisemitisme i qualsevol forma de racisme i de discriminaci. 
Disposa de cinc diputats europeus en el Parlament europeu (1.971.700 vots, 6,1% dels vots el juny de 2004). Es troba en el grup Esquerra unitria europea, esquerra verda nrdica . A Itlia  no t cap representaci parlamentria des del 14 d'abril de 2008.


Actualment est dirigit per Paolo Ferrero escollit en el  Congrs que va tenir lloc el 10 de juliol de 2008.


Nichi Vendola, un dels seus fundadors, va ser escollit president de la regi de Pulla, el 4 d'abril de 2005, desprs d'haver estat prviament seleccionat a travs d'una elecci primria (elezioni primarie) al si de l'aliana electoral de l'Olivera, on va derrotar per  poc un candidat de centre-esquerra.

El PRC forma part de la coalici del centre-esquerra itali, denominada L'Unione. El PRC ha estat un dels fundadors del Partit de l esquerra europea, organitzaci que reagrupa algunes formacions de l'esquerra radical (tamb admet  els que no es declaren comunistes) i representats al Parlament europeu en el grup GUE/NGL.

 Histria .
 Els nous valors de l'euro-comunisme .
Amb la dissoluci dels grans partits tradicionals, comena a Itlia una nova fase de l'anomenada Segona Repblica. Els valors del comunisme sn en crisi, sobretot l'endem de la caiguda del Mur de Berln i del deteriorament del model sovitic. Per tant la lnia de Refundaci Comunista s reveladora, tamb, d'un gir cap als nous ideals del eurocomunisme proclamat per Enrico Berlinguer, amb l'objectiu de modernitzar la seva lnia poltica amb la contribuci dels "nous moviments".

El 1991, la fusi amb Democrcia proletria permet fer pujar Refundaci a les eleccions, aconseguint un 6% dels vots a les eleccions de 1992. Desprs un breu parntesi on el partit s dirigit per l'exsindicalista Sergio Garavini, el PRC queda sota la direcci de Fausto Bertinotti.

 Els anys 90: cites electorals .
A les eleccions de 1994, Refundaci participa en el naixement de la coalici d'esquerra, anomenada Aliana dels Progressistes, que s l alternativa al centrisme del Pacte per a Itlia i a la coalici de centre-dreta, que llavors va guanyar les eleccions, dirigida per Silvio Berlusconi

Els progressistes, derrotats, tornen a l'oposici, per el govern en funcions no dura, a causa de la desconfiana de la Lliga Nord, i desprs de vuit mesos s constitut el govern Dini, que convocar noves eleccions a la primavera de 1996. Una part dels diputats de Refundaci, dirigits per l'exsecretari Garavini, votar contra aquest govern contra les directrius del partit. Aquest grup de diputats va formar el Moviment dels comunistes unitaris que es va presentar a les eleccions en les llistes DS (Demcrates d'esquerra).

Desprs d'aquesta cita electoral, es consolida la frmula bipolar en la poltica italiana. Tots els partits del centre-esquerra donen vida a la nova aliana de l'Olivera, en la qual Refundaci decideix participar, per amb la frmula de la retractaci i del suport extern : dona suport als candidats de l'Olivera i, a canvi, en certes circumscripcions, rep al seu torn el suport dels aliats per als seus candidats sota el smbol dels progressistes. 

 Eleccions poltiques del 2006 .

A les eleccions del 2006, el PRC obt el 5.8 % dels vots a la Cambra de Diputats (41 diputats). A les eleccions del Senat, obt el  7,4 % dels vots i  27 senadors.

 Eleccions poltiques del 2008 .
El 2008, una nova coalici es presenta a les eleccions poltiques ; reuneix, sota el nom de la Sinistra   l'Arcobaleno (L'Esquerra - Arc de Sant Mart), la Federaci dels Verds, el Partit de la Refundaci Comunista, el Partit Comunista Itlia i l'Esquerra Demcrata. Per l'Esquerra crtica, corrent intern del Partit, el deixa el desembre de 2007 per presentar-se de manera separada.

 Enllaos externs .
  Lloc oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379591" title="21 grams" nonfiltered="1444" processed="1435" dbindex="146463">


21 grams  s un pelcula mexicana-estatunidenca, dirigida per Alejandro Gonzlez Irritu, estrenada el 2003.

 Argument .

Tal com es va veure a l'anterior pellcula d'Arriaga i Gonzlez Irritu, Amores perros  (2000), a 21 grams es mostra una pellcula que junta diverses lnies argumentals, aquesta vegada al voltant de les conseqncies d'un trgic accident d'autombil. Sean Penn interpreta un matemtic greument malalt, Naomi Watts interpreta una mare afligida, i Del Toro interpreta a un convicte que posa a prova el descobriment del Cristianisme desprs de l'accident. 

 Ttol .
El ttol de la pellcula ve d'un treball realitzat pel Dr. Duncan MacDougall, qui a comenaments del segle XX va realitzar una srie d'experiments per provar la prdua de pes provocada suposadament per la separaci de l'nima del cos, en morir. MacDougall va pesar pacients moribunds en un intent per provar que l'nima s tangible, material i en conseqncia, mesurable. Aquests experiments difcilment poden ser considerats cientfics, i malgrat que els resultats van variar considerablement de 21 grams, dins de la cultura popular aquesta xifra s'ha convertit en sinnim de la mesura de la massa de l'nima.
 
 Curiositats .
 El poema de l'escriptor veneol que Paul (Sean Penn) cita quan est en el restaurant amb Cristina, s La Tierra gir para acerarnos d'Eugenio Montejo. (IMDb);
 La pellcula va ser gravada gaireb en la seva totalitat amb cmeres de m. (IMDb);
 El gui est escrit (en castell) pel propi director en collaboraci amb Guillermo Arriaga, que ja va collaborar amb Irritu a Amores perros, i una de les novelles del qual va ser portada al cinema amb el ttol dUn dulce olor a muerte. El 1996 el fill petit del director va morir a causa d'una malaltia pulmonar i el nebot de Guillermo Arriaga va morir ofegat en una piscina amb dos anys. Les seves obsessions per aquests fets estan subjacents en l'argument de la pellcula. (Zinema.com);

 Premis i nominacions .

 Premis .

2003 Festival Internacional de Cinema de Vencia Premi del Pblic al Millor Actor per Benicio del Toro;
2003 Festival Internacional de Cinema de Vencia  Premi del Pblic a la Millor Actriu per Naomi Watts;
2003 Festival Internacional de Cinema de Vencia  Copa Volpi al Millor Actor per Sean Penn;
2003 Festival Internacional de Cinema de Vencia  Copa Volpi a la Millor Actriu per Naomi Watts;

 Nominacions . 

2003  Oscar a la millor actriu per Naomi Watts;
2003  Oscar al millor actor secundari  per Benicio del Toro;
2003 Festival Internacional de Cinema de Vencia Lle d'Or per Alejandro Gonzlez Irritu;

2003  BAFTA al millor actor  per  Sean Penn;
2003  BAFTA al millor actor  per Benicio del Toro;
2003  BAFTA al millor actriu per Naomi Watts;
2003  BAFTA al millor gui original per Guillermo Arriaga;
2003  BAFTA al millor  muntatge per Stephen Mirrione;

2003 Screen Actors Guild a la millor actriu  per Naomi Watts;
2003 Screen Actors Guild al millor actor secundari  per Benicio del Toro;


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379592" title="L'albero degli zoccoli" nonfiltered="1445" processed="1436" dbindex="146464">

L'albero degli zoccoli s una pellcula italiana d'Ermanno Olmi estrenada el 1978.

 Argument .
La histria de quatre famlies de pagesos pobres en una gran granja com a masovers, al costat de Brgam, a finals del Segle XIX. El treball comunitari, al fil de les estacions, els esdeveniments, festes, matrimonis, naixements, vigilats. La histria es centra sobre la famlia Batisti, el seu fill de 7 anys, Ninec, la intelligncia del qual es descoberta pel capell, que voldria fer-li continuar els estudis al poble ve. Per tallar-li uns esclops nous, el seu pare abat un arbre del propietari, aquest se n'adona i  fa fora la famlia de la granja.

El naturalisme sensible, per sense concessions, en fa una obra mestra. 

 Premis .

Festival de Cannes 1978: Palma d'Or i  premi del jurat del pblic.
David di Donatello 1979: Millor pellcula (ex-aequo amb Cristo si  fermato a Eboli de Francesco Rosi i Dimenticare Venezia de Franco Brusati);
Premi Csar 1979: A la millor pellcula estrangera.

 Repartiment .
Tots els actors sn pagesos de Brgam. Parlen el seu dialecte. La pellcula va ser subtitulada en itali pels cinfils italians.
Luigi Ornaghi: Batist ;
Francesca Moriggi: Batistina;
Omar Brignoli: Menek ;
Antonio Ferrari:  Tun;
Teresa Brescianini: vidua Runk;
Giuseppe Brignoli: avi Anselmo ;
Lorenzo Pedroni: avi Finard ;
Giuseppina Langalelli: La dona de Finard ;
Battista Trevaini: Finard;
Maria Grazia Caroli: Bettina ;
Pasqualina Brolis: Teresina ;
Massimo Fratus: Pierino ;
Carlo Rota: Peppino ;
Francesca Villa: Annetta ;
Felice Cessi: Ust;
Pietrangelo Bertoli: Secondo ;
Brunella Migliaccio: Olga ;
Giacomo Cavalleri: Brena ;
Lorenza Frigeni: la dona de Brena ;
Lucia Pezzoli: Maddalena;
Franco Pilenga: Stefano ;
Carmelo Silva: Don Carlo ;
Mario Brignoli: el Padr ;
Emilio Pedroni: el granger	;
Vittorio Capelli: Frik;
Francesca Bassurini: Sor Maria;
Lina Ricci: la dona del senyal ;
Guglielmo Badoni: el pare del marit	;
Laura Locatelli: la mare del marit;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379597" title="Cinema bllic" nonfiltered="1446" processed="1437" dbindex="146465">
El cinema de guerra s un gnere cinematogrfic que centra la seva histria en guerres. Des de la seva invenci, va quedar patent que el cinema podia ser un mitj que permets arribar a grans quantitats de gent d'una manera rpida i relativament senzilla. Aquestes qualitats van convertir l'invent dels germans Lumire en una eina al servei dels governs i de les seves mquines de propaganda.

Ja en la guerra civil espanyola, ambds bndols van utilitzar artistes per a tasques de comunicaci o el refor de la moral de combatents i civils, per va ser el bndol franquista, el que grcies a la influncia germnica ms forta va apostar pel celluloide com a canal per a la distribuci de les seves doctrines.

Durant la Segona Guerra Mundial, els pasos belligerants van continuar utilitzant la gran pantalla com a via per transmetre a les seves tropes i habitants l'esdevenir de la campanya i conscincia de les necessitats per a la victria en el conflicte. Aquests missatges, generalment en forma de noticiari, van fer un salt qualitatiu als Estats Units, on es va decidir utilitzar l'enorme potencial que oferia Hollywood, com una gegantina agncia publicitria.

En aquella poca, nombrosos actors i directors van contribuir a l'esfor de guerra, realitzant el seu treball habitual, ja fos animant a les tropes o realitzant documentals o pellcules que servissin per elevar la moral dels estatunidencs. El tipus de cinema realitzat en aquells moments est carregat de contingut propagandstic i a les pellcules es tendeix a mostrar l'heroic sacrifici dels militars estatunidencs i els seus aliats.

Desprs de la guerra, el gnere bllic perd la seva fora i no s fins desprs d'uns anys, quan els 60 una srie de grans produccions que recreaven les grans batalles de la contesa tornen a revitalitzar aquest tipus de cinema. Les pellcules d'aquesta poca ja no posen tant mfasi en el sacrifici, encara que ens continuen mostrant als seus protagonistes com uns herois convenuts de la bondat de les seves creences i segurs que estan fent el que s ms correcte per millorar el mn.

A causa de la impopularitat de la guerra del Vietnam, el tema bllic cau, i no s fins als 80 quan torna a ressorgir, al principi amb pellcules ms properes a l'aventura en la qual l'heroi nord-americ ven a la pantalla com no va poder fer-ho a la selva.

A mitjans d'aquella dcada i en els 90 sorgeix un nou corrent, que deixa una mica de costat el conflicte, que es converteix en l'escenari i es centra en el soldat com a persona, que t sentiments i temors, a ms de nombrosos dubtes morals sobre la correcci de les accions que es veu obligat a realitzar. En aquest nou tipus de pellcules s'observa la guerra i les seves conseqncies amb molta major crueltat que en les seves predecessores, qui sap si amb la intenci d'allionar l'espectador sobre la necessitat que els conflictes armats quedin nicament en el cinema i els llibres d'histria.

 Exemples de pellcules blliques .
1957 El pont sobre el riu Kwai;
1967 The Longest Day;
1967 The Dirty Dozen;
1970 Tora! Tora! Tora!;
1978 The Deer Hunter;
1979 Apocalypse Now;
1986 Platoon;
1989 Born on the Fourth of July;
1998 Saving Private Ryan;
 Enllaos externs .
Portal dedicat al Cinema Blic;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379623" title="Pilar d'Almenara" nonfiltered="1447" processed="1438" dbindex="146466">

El Pilar d'Almenara s una muntanya de 457 metres que es troba al municipi d'Agramunt a la comarca de l'Urgell.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 263108001).

Referncies.





Es tracta d'una torre cristiana dedicada a guaita, rodona, amb entrada a mitja altura per evitar una accs fcil cas de ser atacada. Les parets sn d'uns 2 metres, construdes a base de petites llesques de pedra dura sense treballar disposada en dues fileres, amb l'interior reomplert de ms pedra i argamassa. El pilar amida 7 metres de dimetre i uns 15 m. d'alada. Interiorment, presenta dos pisos tancats per voltes, ms la part que baixa fins terra, tamb buida. Tota l'estructura s calcada a les torres defensives cristianes de la zona de la muntanya lleidatana, la qual est ubicada al capdamunt de la serra d'almenara.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379624" title="Tossal Gros de Vallbona" nonfiltered="1448" processed="1439" dbindex="146467">

El Tossal Gros de Vallbona s una muntanya de 803 metres que es troba entre els municipis de l'Espluga de Francol a la Conca de Barber i de Vallbona de les Monges a la comarca de l'Urgell.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 264122001).

Enllaos externs.
Ressenya;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379625" title="Cobertran" nonfiltered="1449" processed="1440" dbindex="146468">

El Cobertran s una muntanya de 792 metres que es troba entre els municipis de Senan a la Conca de Barber i de Vallbona de les Monges a la comarca de l'Urgell.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379635" title="Tossal Gros (Vallbona de les Monges)" nonfiltered="1450" processed="1441" dbindex="146469">

El Tossal Gros s una muntanya de 792 metres que es troba entre els municipis de Blancafort a la Conca de Barber i de Vallbona de les Monges a la comarca de l'Urgell.

Enllaos externs.
Ressenya;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379641" title="Tossal Gros" nonfiltered="1451" processed="1442" dbindex="146470">

Geografia:
 El Tossal Gros: cim del municipi de Mont-ral (Alt Camp).
 Tossal Gros: cim del municipis de Figuerola del Camp (Alt Camp) i de Montblanc (Conca de Barber).
 Tossal Gros: cim del municipis de Vallclara i Vimbod i Poblet(Conca de Barber) i Prades (Baix Camp).
 Tossal Gros: cim del municipi de Juneda (Garrigues).
 Tossal Gros: cim del municipi de Juncosa (Garrigues).
 Tossal Gros: cim del municipis de Vinebre i La Palma d'Ebre (Ribera d'Ebre).
 Tossal Gros: cim del municipi d'el Cogul (Garrigues).
 Tossal Gros: cim del municipi d'Arbeca (Garrigues).
 Tossal Gros: cim del municipi de Vallbona de les Monges (Urgell).
 Tossal Gros: cim del municipi d' ger (Noguera).
 Tossal Gros: cim del municipi de Castell de Farfanya (Noguera).
 Tossal Gros: cim del municipi d'Os de Balaguer (Noguera).
 Tossal Gros: cim del municipi de Torrelameu (Noguera).
 Tossal Gros: cim del municipi de l'Espluga Calba (Garrigues).
 Tossal Gros: cim del municipi d'Os de Balaguer (Noguera).
 Tossal Gros: cim del municipi de Bellver de Cerdanya (Cerdanya).
 Tossal Gros: cim del municipi de Castell de Mur (Pallars Juss).
 Tossal Gros: cim del municipi de La Pobla de Segur (Pallars Juss).
 Tossal Gros: cim del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Juss).
 Tossal Gros: cim del municipis de Senterada i la La Torre de Cabdella (Pallars Juss).
 Tossal Gros: cim del municipi de Tremp (Pallars Juss).
 Tossal Gros: cim del municipis de Sanaja i Biosca (Segarra).
 Tossal Gros: cim del municipi de Massoteres (Segarra).
 Tossal Gros: cim del municipis d'Alfs i d'Alcan (Segri).
 Tossal Gros: cim del municipi d'Alfs (Segri).
 Tossal Gros: cim del municipi d'Almatret (Segri).
 Tossal Gros: cim del municipi d'Alpicat (Segri).
 Tossal Gros: cim del municipi de Sarroca de Lleida (Segri).
 Tossal Gros: cim del municipi de La Pobla de Massaluca (Terra Alta).
 Tossal Gros: cim del municipis de Blancafort (Conca de Barber) i Vallbona de les Monges (Urgell).
 Tossal Gros (Montagut i Oix): cim del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).
 Tossal Gros de Vallbona: cim del municipis de l'Espluga de Francol (Conca de Barber) i de Vallbona de les Monges (Urgell).
 Tossal Gros d'Ollers: cim del municipi de Barber de la Conca (Conca de Barber).

Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379642" title="Puig de Gardeny" nonfiltered="1452" processed="1443" dbindex="146471">

El Puig de Gardeny s una muntanya de 569 metres que es troba als municipis de Sant Mart de Riucorb i de Nalec a la comarca de l'Urgell.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379643" title="Tossal del Tau" nonfiltered="1453" processed="1444" dbindex="146472">

El Tossal del Tau s una muntanya de 571 metres que es troba al municipi de Sant Mart de Riucorb a la comarca de l'Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379644" title="Tossal del Roc" nonfiltered="1454" processed="1445" dbindex="146473">

El Tossal del Roc s una muntanya de 544 metres que es troba al municipi de Sant Mart de Riucorb a la comarca de l'Urgell.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 263118001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379645" title="Tossal de Guardiola" nonfiltered="1455" processed="1446" dbindex="146474">

El Tossal de Guardiola s una muntanya de 517 metres que es troba al municipi de Sant Mart de Riucorb a la comarca de l'Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379646" title="La Faneca" nonfiltered="1456" processed="1447" dbindex="146475">

La Faneca s una muntanya de 796 metres que es troba al municipi de Solivella a la comarca de la Conca de Barber.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379652" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - llanament de pes de 56 lliures" nonfiltered="1457" processed="1448" dbindex="146476">


El llanament de pes mascul de 25km (56 lliures) va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. Aquesta era la primera vegada que es disputava aquesta prova, la qual no torn a formar part del programa olmpic fins als Jocs Olmpics de 1920. La prova es va disputar l'1 de setembre de 1904 i en ella hi van prendre part 6 atletes, de dues nacions diferents. Aquesta s una de les dues proves en qu no guanya un atleta dels Estats Units.

Medallistes.


Resultats.


OR:Rcord olmpic

Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379667" title="Puig del Masmontalt" nonfiltered="1458" processed="1449" dbindex="146477">

El Puig del Masmontalt s una muntanya de 409 metres que es troba al municipi de Quart a la comarca del Girons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 263118001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379671" title="Puig d'en Vinyoles" nonfiltered="1459" processed="1450" dbindex="146478">

El Puig d'en Vinyoles s una muntanya de 442 metres que es troba al municipi de Quart a la comarca del Girons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379672" title="Puig d'en Figa" nonfiltered="1460" processed="1451" dbindex="146479">

El Puig d'en Figa s una muntanya de 352 metres que es troba al municipi de Quart a la comarca del Girons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379673" title="Montigalar Petit" nonfiltered="1461" processed="1452" dbindex="146480">

El Montigalar Petit s una muntanya de 377 metres que es troba al municipi de Quart a la comarca del Girons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379677" title="Puigsou" nonfiltered="1462" processed="1453" dbindex="146481">

El Puigsou s una muntanya de 991 metres que es troba al municipi de Canet d'Adri a la comarca del Girons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 301093001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379680" title="El Pollo" nonfiltered="1463" processed="1454" dbindex="146482">


El Pollo del Prat de Llobregat, al Baix Llobregat, s una bstia del Bestiari popular catal apareguda l'any 1991 obra del Taller Sarandaca de Granollers.

A l'hora de triar una bstia representativa de la ciutat es va optar per un gall de la raa autctona Gallina del Prat o Potablava. 

 Caracterstiques .

Material: Fibra de vidre;
Any de construcci: 1991 ;
Pes: 180 Kg. ;
Constructor: Ramon Aumedes del Taller Sarandaca ;
Mides Llargada: 320 cms.
Amplada: 180 cms.
Alada: 350 cms.
Tracci: Amb rodes  ;
Punts de foc: 22;

 Referncia .

Fitxa de El Pollo a l'Agrupaci de Bestiari de Catalunya 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379681" title="Mugr" nonfiltered="1464" processed="1455" dbindex="146483">

En els mamfers teris, un mugr s una protuberncia petita a la part ms o menys central del pit o mamella que cont entre quinze i vint conductes lactis disposats al seu voltant, rodejada d'una rea de pell sensible amb una pigmentaci ms fosca, coneguda com a arola. La seva mida s d'aproximadament un centmetre de dimetre i un centmetre de longitud. La seva finalitat fisiolgica en les femelles s oferir al lactant la llet que produeixen les glndules mamries durant l'embars i el perode de lactncia de l'infant. En els mascles, els mugrons no tenen cap funci, excepte en alguns casos excepcionals de lactncia masculina.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379684" title="Auf der anderen Seite" nonfiltered="1465" processed="1456" dbindex="146484">
	
Auf der anderen Seite s una pellcula amb coproducci alemanya i turca dirigida per Fatih Akin l'any 2007. Va rebre el premi al millor gui al Festival de Cannes de 2007.	

Fatih Akin afronta temes tan complexos com la identitat i els nacionalismes a un costat i un altre del Bsfor. I dibuixa, mitjanant una trama gens condescendent, les tensions presents entre la
comunitat alemanya i la turca. Sense obviar, com tampoc no ho feia en l'anterior film Gegen Die Wand, les tensions entre la primera i la segona generaci d'emigrants turcs, ni els conflictes d'identitat i de relaci d'aquests amb el seu pas d'origen.

Perqu Turquia s present a l'altre costat com una comunitat amb els seus propis drames, dividida entre els nacionalistes oposats a la promesa de tolerncia que significa l'ingrs en la Uni Europea i els liberals que somien amb la integraci europea.

El film t com a centre dramtic Nejat (Baki Davrak), turcoalemany de segona generaci que ha aconseguit la seva integraci plena des de la seva tasca docent a la universitat.

Argument.

Ali Aksu s un anci turc installat a Alemanya. Desprs de visitar en diverses ocasions una prostituta tamb turca, Yeter, li proposa que abandoni la prostituci i vagi a viure amb ell, prometent-li que li pagar el mateix que hi guanya all. Ella accepta desprs de ser amenaada per uns integristes islmics turcs, que l'amenacen amb matar-la si no deixa de prostituir-se. A casa d'Ali coneix Nejat, el seu fill, professor de literatura a la Universitat d'Hamburg. Aquella mateixa nit, Ali pateix un infart. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379685" title="Lliga de Campions de la UEFA 1998-99" nonfiltered="1466" processed="1457" dbindex="146485">
La Lliga de Campions de la UEFA 1998 99 fou la 44ena edici de la Copa d'Europa, la mxima competici per a clubs de futbol del continent i la 7a sota el nom de Lliga de Campions.

La competici fou guanyada pel Manchester United derrotant el Bayern de Munic amb dos gols al temps de descompte al Camp Nou.

Fou el primer cop que un club que no havia guanyat la seva lliga domstica la temporada anterior, es proclam campi d'Europa la segent.

Primera ronda de classificaci.

















|}
1 Partit finalitzat 1-0, fou atorgat 3-0 per alineaci indeguda per part del Vllaznia.

Segona ronda de classificaci.

















|}

1 Partit jugat a l'Estadi Neftochimik de Burgas perque l'estadi del Litex Lovech a Lovech no complia els estndards de la UEFA.
2 Partit jugat a l'Arena Garibaldi de Pisa en lloc de la seu de l'Internazionale, San Siro a Mil.
3 Partit jugat a l'estadi Tsirion de Limassol perqu l'estadi temporal de l'Anorthosis Famagusta de Larnaca no complia els estndards de la UEFA.
4 Partit jugat a l'estadi Partizan a Belgrad perqu l'estadi del FK Obili , l'estadi Milo Obili  no complia els estndards de la UEFA.

Fase de grups.
Grup A.



----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


Grup B.



----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


Grup C.



----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


Grup D.



----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


Grup E.



----

----

----

----

----

----

----

----           

----

----

----


Grup F.



----

----

----

----

----

----

----

----

----

----

----


Ordre de segons classificats.


Fase d'eliminatries.
Quarts de final.





|}

Semifinals.



|}

Anada.

----


Tornada.

----


Final.




Enllaos externs.
 Temporada 1998-99 al web de la UEFA;
 RSSSF;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379686" title="Gonzalo de Sandoval" nonfiltered="1467" processed="1458" dbindex="146486">

Gonzalo de Sandoval (Medelln 1497, - Palos de la Frontera 1528), va ser un conquistador espanyol de Nova Espanya (Mxic). Va nixer a la localitat de Medelln (Badajoz) i era fill de Juan de Sandoval, va passar a Cuba on va romandre com a capit el 1518. A l'any segent va passar a la conquesta de Mxic amb Hernn Corts.

Durant algun temps va ser cogovernador de la colnia mentre Hernn Corts va estar lluny de la capital (del 2 de mar de 1527 al 22 d'agost de 1527).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379696" title="Jos Aznar Beltrn" nonfiltered="1468" processed="1459" dbindex="146487">

Jos Aznar Beltrn (Barcelona, 21 d'abril de 1932 - Castell, 25 de gener de 2008) va ser un antic futbolista i entrenador. 

Trajectria.
De jove es va traslladar al Grau de Castell, on va comenar la prctica del futbol. El seu debut amb la samarreta albinegra va tindre lloc al setembre de 1951. Llavors jugava com a davanter, encara que acab per reconvertir-se en defensa. En total, va jugar al CD Castelln en dues etapes, acoseguint en cadascuna un ascens a la Segona divisi. A ms a ms, va jugar a la Primera divisi amb el Real Zaragoza i el Real Murcia. 

Un cop retirat de l'esport profesional va exercir com a entrenador, destacant la seva estada al CF San Pedro del Grau de Castell per molts anys, a banda de la del Castell Amateur.

Altres mrits.
1 ascens a Primera divisi: 1962/63 amb el Real Murcia.
2 ascensos a Segona divisi: 1952/53 i 1965/66 amb el CD Castelln.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379702" title="Francesc Llad" nonfiltered="1469" processed="1460" dbindex="146488">

Francesc Llad i Rotger va nixer a Sller l'any 1950. El 1973 organitza la Primera Campanya de Mallorqu a Sller, i el 1974 funda la secci de l'OCB i n's president fins l'any segent. Director de Colnies d'Estiu (1975) exerceix a Can Tpara i Alcdia. Mestre d'escola des de 1975. Exerceix durant 14 anys a distints pobles de Mallorca i Menorca. Membre organitzador i professor de les escoles d'Estiu de Mallorca de 1980, 81 i 82. L'any 1990 es llicencia en Filosofia a la Universitat de les Illes Balears on es doctor amb una tesi sobre la vida, l'obra i el pensament de Miquel Ferr (2000). Ha tengut cura de l'edici dels llibres de Ferr Articles i assaigs (1991) i El doctor Zero i jo (1992). Autor del llibre L'amistat entre Miquel Ferr i Maria-Antnia Salv.
Ha publicat articles a les revistes Lluc, Estudis Balerics, s'Esclop, Randa, Els Marges, El Mirall, Eivissa, Cala Murta, etc.
Actualment i des de fa ms de 15 anys exerceix de professor de filosofia a un institut compaginant aquesta tasca amb la investigaci al voltant de la figura i l'poca de Miquel Ferr.

Llibres publicats amb El Gall Editor.

La lluita per un Sller que no pogu ser. Noucentisme i nacionalisme al setmanari "Sller" (1911-1915) ;

Enllaos externs. 

La lluita per un Sller que no pogu ser



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379714" title="Tu vida en 65'" nonfiltered="1470" processed="1461" dbindex="146489">

Tu vida en 65' s una pellcula catalana dirigida l'any 2006 per Maria Ripoll. 

Maria Ripoll deixa a les mans de quatre joves actors (Javier Pereira, Marc Rodrguez, Oriol Vila i Tamara Arias) els personatges principals d'aquest drama amb tints de comdia. Tracta sobre la mort i l'amor, i s una adaptaci al cinema de l'obra de teatre homnima d'Albert Espinosa representada a Barcelona el 2002. Amb aquest film, ha tornat a Barcelona, desprs de rodar a Los Angeles (Tortilla soup), Londres (Pluja a les sabates) i Madrid (Utopa).

 Argument.

Dani, Francisco i Ignacio llegeixen l'esquela al diari d'un antic company de collegi, Albert. En acudir al tanatori Dani es troba amb una exxicota i coneix la germana del mort, Cristina, de la que s'enamora. Ms tard en descobrir que es va equivocar de persona, Dani confessa la veritat. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379736" title="Terratrmol de Lisboa de 1755" nonfiltered="1471" processed="1462" dbindex="146490">

 El terratrmol de Lisboa de 1755 va tenir lloc el 1 de novembre de 1755, a les 09:20 hores. Va ser un dels terratrmols ms destructius i mortals de la histria, causant la mort d'entre 60.000 i 100.000 personas.

 El sisme va ser seguit per un sisme submar i un incendi, causant la destrucci gaireb total de Lisboa.  El terratrmol va accentuar les tensions poltiques a Portugal i va interrompre abruptament les ambicions colonials de Portugal durant el segle XVIII.

Referncies.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379747" title="Antoni Serra i Bau" nonfiltered="1472" processed="1463" dbindex="146491">
Antoni Serra i Bau (Sller, 29 de gener del 1936) s un escriptor mallorqu.

Estudi Medicina a Barcelona per a partir del 1960, s'ha dedicat a la literatura i al periodisme, mbit on ha desenvolupat una gran tasca a diversos diaris (ltima Hora, principalment, Diario de Mallorca, Tele/Xpres i Avui), revistes i setmanaris (Tele/Stel, El Temps, Segell i Temps moderns), publicant articles d'opini, reportatges i crtiques de teatre i de cinema, i literatura.

Va ser un dels fundadors de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual en fou vicepresident. Va dirigir durant quasi cinc anys la Llibreria Tous de Palma. Tamb fou el secretari tcnic a les Illes del segon Congrs de Cultura Catalana. Fou Escriptor del Mes al Principat, l'any 1995.

L'obra literria de Serra t diverses caracterstiques esttiques i conceptuals, entre d'altres la narrativa experimental, l'escriptura relacionada amb la guerra civil, el relat breu, l'assaig, la narrativa negra protagonitzada pel detectiu Celso Mosqueiro, i els textos de memries. En els darrers temps ha publicat el seu diari d'escriptor amb el ttol genric de Diari d'ombres, paisatges i figures i fins a hores d'ara n'han aparegut tres toms: La mort del vell dictador (2002), L'activisme cultural (2004) i La decrepitud del periodisme (2007).

Ha estat tradut al castell, a l'itali i al francs. Tamb ha participat a uns quants llibres collectius, sobretot als signats pel collectiu Oflia Dracs. 

Obres publicades amb El Gall Editor.
"El professor de literatura";

Enllaos externs.
 Biografia;
 Qui s qui? de les lletres catalanes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379753" title="Henry Roth" nonfiltered="1473" processed="1464" dbindex="146492">

Henry Roth s un novellista nord-americ d'origen jueu que va nixer l'any 1906 a Tysmenitz, enclavada en la provncia austrohongaresa de Galizia, l'actual Ucrana, i va morir a Alburquerque l'any 1995. El 1934 publica la novella Digueu-ne son, que no va rebre el reconeixement ni del pblic ni de la crtica, passant totalment desapercebuda, fet que va motivar que crems bona part dels seus mecanoscrits. La seva vida va transcrrer allunyada dels mbits literaris i va desenvolupar els oficis ms diversos com criador d'necs o professor de matemtiques. El 1964 es va reeditar Digueu-ne son que de seguida es va convertir en un xit arribant a vendre ms d'un mili d'exemplars, i a la qual avui ja ning no dubta en considerar-la un clssics de la literatura universal. Al voltant dels vuitanta anys va comenar a escriure una tetralogia autobiogrfica titulada On a Mercy Rude Stream.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379754" title="Rob Roy" nonfiltered="1474" processed="1465" dbindex="146493">

Rob Roy, nom popular de Robert Roy MacGregor, versi anglesa de Raibeart Ruadh -en galic, Robert el Vermell- del clan dels MacGriogair (Glengyle, Stirling, 7 de mar de 1661   Inverlochlarig Piden, Balquhidder, 28 de desembre de 1734), s un personatge escocs a mig cam de la histria i la llegenda.

Quan tenia divuit anys s'afeg a la revolta de la majoria de clans escocesos que donaven suport al rei catlic Jaume II d'Anglaterra i VII d'Esccia enfront de les apetncies del protestant Guillem d Orange, casat amb Maria II, la filla d aquell. Quan Jaume II fou venut i foragitat del regne (1688), el pare de Rob Roy, Duncan MacGregor, fou empresonat durant fora anys, cosa que atorg a pare i fill una certa preeminncia dins del clan.

En aquella poca, a Esccia, la llei considerava el bestiar com una propietat comuna, per era freqent la cria illegal. La manca d'ordre pblic provoc que sorgs l'ofici de  protector de ramats  davant els robatoris, feina pagada precisament amb caps de bestiar que sovint s'incrementaven de forma fora trbola. Aquesta era la feina de Rob Roy, que en poc temps aconsegu fer-se un nom com a ramader benestant.

L'any 1707 volgu engrandir el seu negoci, i per aix deman un prstec de 3000 lliures escoceses a James Graham, 4t marqus de Montrose, potser el personatge ms ric d Esccia i que poc temps desprs, mercs als seus serveis a la reina Anna I, obtindria un immens poder quan el nomenaren duc de Montrose, marqus de Graham i Buchanan, comte de Kincardine, vescomte de Dundaff i senyor d'Aberruthven. El prstec comportava la hipoteca d'unes terres a Inversnaid propietat de Rob Roy que valien molt ms.

Sembla que per argcies de l'administrador de Lord Montrose, la suma mai no arrib a mans de Rob Roy, el qual tanmateix es vei en l'obligaci de retornar al prstec. Ell opt per fugir i refugiar-se als highlands emparat pel seu clan, mentre les terres li eren confiscades, la seva famlia desnonada i la seva casa incendiada. Reun aleshores un grup amb altres proscrits del clan dels McGregor i inici una carrera de bandit que havia de durar catorze anys, amb freqents topades amb les forces del duc de les quals tanmateix sempre aconseguia fer-se escpol.

El 1722 fou finalment detingut i condemnat a morir a la forca, per grcies a la intercessi del seu senyor John Campbell, 2n duc d Argyll, tamb catlic i acreditat jacobita, fou indultat i cinc anys desprs alliberat pel rei Jordi I sota promesa que emigraria a les colnies americanes. Tanmateix no ho compl, i no se li coneixen altres activitats en els set anys que encara visqu.

Si ja en vida Rob Roy havia esdevingut un personatge fams per la seva aferrissada lluita contra els poderosos, la literatura es va encarregar de mitificar-lo. Ja el 1723, un any desprs que el capturessin, Daniel Defoe va escriure una novella amb el ttol Higland Rogue (El trapella de les terres altes), que era una pseudo-biografia de Rob Roy. El 1803 el poeta William Wordsworth li dedic el poema pic Rob Roy's Grave al seu llibre Recollections of a Tour Made in Scotland. Tanmateix la gran anomenada li vingu de la novella Rob Roy, de Sir Walter Scott (1817) que tingu i t tothora amplssima difusi. La seva vida ha estat duta repetidament al cinema, darrerament amb la pellcula Rob Roy de Michael Caton-Jones (1995).

Rob Roy est considerat un dels herois nacionals escocesos.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379771" title="Juan Bermdez" nonfiltered="1475" processed="1466" dbindex="146494">
Juan Bermdez fou un navegant espanyol del segle XVI nascut a la localitat onubense de Palos de la Frontera. La seva fama es deu principalment al descobriment de les illes Bermudes, que van rebre aquest nom en el seu honor. Es desconeix la data del seu naixement, per se sap que va morir en 1570.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379772" title="Tosseta Rasa" nonfiltered="1476" processed="1467" dbindex="146495">

La Tosseta Rasa s una muntanya de 1.217 metres que es troba entre els municipis d'Alfara de Carles a la Baix Ebre i de l'Horta de Sant Joan a la comarca de la Terra Alta.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379773" title="Alphonsus Johannes Maria Diepenbrock" nonfiltered="1477" processed="1468" dbindex="146496">
Alphonsus Johannes Maria Diepenbrock (Amsterdam, 2 de setembre de 1862   5 d'abril de 1921) va ser un compositor neerlands.

Alphonsus no va ser un msic amb formaci acadmica. Criat en una prspera famlia catlica, malgrat mostrar la seva capacitat musical de molt infant, l'expectativa era que que ingressara a la Universitat en lloc del Conservatori. Aix
Pel qual estudi de valent els clssics en la Universitat d'Amsterdam, guanyant el doctorat cum laude el 1888 amb una tesi en llat sobre la vida de Sneca. El mateix any es convert en mestre, una feina qu ocup fins el 1894, quan prengu la decisi de dedicar-se a la msica. Com a compositor fou completament autodidacte.

Cre un estil musical en qu, en una forma molt personal, va combinar la polifonia del segle XVI amb el cromatisme wagneri, als quals va afegir en els seus ltims anys el refinament impressionista que trob en la msica de Claude Debussy.

La seua obra, predominantment vocal, es distingeix per l'alta qualitat dels texts utilitzats. A banda dels antics dramaturgs grecs i de la literatura llatina, fou inspirat per, entre d'altres, Goethe, Novalis, Vondel, Brentano, Hlderlin, Heine, Nietzsche, Baudelaire i Verlaine.

Com a director, dirig moltes obres contempornies, incloent-hi la Simfonia nm. 4 de Mahler al Concertgebouw, aix com obres de Gabriel Faur i Debussy.

Al llarg de la seva vida, Diepenbrock continu amb el seu inters en l'mbit cultural en el sentit ms ampli, continuant con a expert en els clssics i publicant obres sobre literatura, pintura, poltica, filosofia i religi. De fet durant la seva vida es va infravalorar el seu talent musical. Tot i ax, Diepenbrock va ser una figura molt respectada entre els els cercles musicals. Contava entre els seus amics amb Mahler, Richard Strauss i Arnold Schnberg.

Obres.
Missa in die festo 1891;
Te Deum 1897;
Hymne an die Nacht 1899;
Vondels vaart naar Agrippine 1903;
Im Grossen Schweigen 1906;
Die Nacht 1911;
Marsyas 1910;
Gijsbreght van Aemstel 1912;
De Vogels 1917;
Elektra 1920;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379774" title="Fundaci Jaume II el Just" nonfiltered="1478" processed="1469" dbindex="146497">
Fundaci les fins de la qual consisteixen en la recuperaci, potenciaci, posada en s i divulgaci del patrimoni histric valenci, particularment del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, fundat pel monarca Jaume II d'Arag, el Just. Tamb promou, tot tipus d'actuacions en el patrimoni artstic valenci, divulgant la figura del monarca Jaime II, eix vertebrador del Pas Valenci, perqu durant el seu govern es produeix la incorporaci definitiva d'Alacant al Regne de Valncia. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379775" title="Puig Cornador" nonfiltered="1479" processed="1470" dbindex="146498">

Geografia:
 Puig Cornador: cim del municipi de Les Llosses (Ripolls).
 Puig Cornador: cim del municipi de Ribes de Freser (Ripolls).
 Puig Cornador: cim del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa).
 Puig Cornador: cim del municipi de Vilanova de Sau (Osona).
 Puig Cornador: cim del municipi de Sant Sadurn d'Osormort (Osona).
 Puig Cornador: cim del municipi de Viladrau (Osona).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379777" title="Rikky von Opel" nonfiltered="1480" processed="1471" dbindex="146499">
 Rikky von Opel  va ser un pilot de curses automobilstiques de Liechtenstein que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 14 d'octubre del 1947 a Nova York, Estats Units.


 A la F1 .

Rikky von Opel va debutar a la vuitena cursa de la temporada 1973 (la 24 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 1 de juliol del 1973 el GP de Frana al circuit de Paul Ricard.

Va participar a un total de catorze curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades consecutives (1973 - 1974) aconseguint un nov lloc (en dues ocasions) com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 
 Resum .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379778" title="Puig Cornador (Les Llosses)" nonfiltered="1481" processed="1472" dbindex="146500">

El Puig Cornador s una muntanya de 1.229 metres que es troba al municipi de Les Llosses a la comarca del Ripolls.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379780" title="Puig Cornador (Ribes de Freser)" nonfiltered="1482" processed="1473" dbindex="146501">

El Puig Cornador s una muntanya de 1.800 metres que es troba al municipi de Ribes de Freser a la comarca del Ripolls.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379782" title="Puig Cornador (Sant Ferriol)" nonfiltered="1483" processed="1474" dbindex="146502">

El Puig Cornador s una muntanya de 451 metres que es troba al municipi de Sant Ferriol a la comarca de la Garrotxa.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 301087001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379783" title="Call of Duty: World at War" nonfiltered="1484" processed="1475" dbindex="146503">

Call of Duty: World at War s un videojoc d'acci en primera persona desenvolupat per Treyarch i publicat per Activision per a Microsoft Windows, PlayStation 3, Wii, Xbox 360, Nintendo DS, i PlayStation 2. s el cinqu ttol de la saga Call of Duty . El joc se situa en el teatre de la guerra del Pacfic i en el front oriental de la Segona Guerra Mundial. El seu llanament a l'Amrica del Nord est programat per al 11 de novembre del 2008  i a Europa el 14 de novembre.

 Modes de joc .
World at War, inclour un tema ms madur que els anteriors jocs de la srie.
La possibilitat de nedar ser introduda a les sries. Mentre aquest en l'aigua el jugador no podr crrer i es mour solament a velocitat mitja. Els llana flames (introduts en el Call of Duty:United Offensive) apareixeran una altra vegada juntament amb els escenaris inflamables. El joc ser ms ampliable que jocs anteriors en la srie, com hi haur mltiples maneres de completar objectius.

 Mode multijugador .
El mn en la Guerra destacar el mode cooperatiu de fins a quatre jugadors a travs de la pantalla es divideix, o quatre jugadors en lnia, per primera vegada en la srie. A ms, la versi Wii tamb destacar a mltiples jugadors sobre una pantalla. Aix tamb usar un sistema benefici similar a la Cridada de Deure. Activision tamb ha confirmat la presncia de vehicles en el multijugador. La versi de Nintendo DS destacar al multijugador en lnia. Sis nous modes de joc de multijugador han estat anunciats; combinant deathmatch, la part principal HQ, la multibomba cerca i destrueix, la lluita general incondicional, la guerra, i captura la bandera.

 Argument .
El mode d'histria destaca dues campanyes, cal destacar la Infanteria de Marina dels Estats Units que combat l'Exrcit japons en l'Oce Pacfic, i un altre desprs de l'Exrcit Vermell sovitic que assalta Berln. Una part d'un nivell titulat " Fent la Incursi " mostra un presoner de guerra Aliat sent torturat per un japons abans que aquest mateix li talli la gola amb la seva katana. El carcter del jugador testifica aquesta escena i ms tard s rescatat pels Marines nord-americans que alliberen el camp.
Dos altres nivells ms tard van ser revelats per IGN: un implica al jugador que usa les metralladores sobre Catalina PBY per a atacar una flota japonesa naval, i l'altre mostra el principi de la campanya russa. En aquell nivell, el jugador i un franctirador rus ataquen tropes alemanyes sota la coberta d'una incursi de bombardeig.

 Desenvolupament .

World At War tindr un cicle de desenvolupament llarg aproximadament de dos anys, doblegar el ttol anterior de Treyarch, Call of Duty 3.
El joc ser impulsat per una versi perfeccionada de Call of Duty 4: El motor de Guerra Modern - les millores han estat fetes al model de fsica. Els ambients sn ara ms destructibles i poden ser presos en foc pel foc del llanaflames, que destaca el foc que es propaga. Les bales poden tallar forats en la fusta prima, fent un buit bastant gran per al jugador.
Kiefer Sutherland i Gary Oldman han estat escollits com actors de veu per al joc, per al personatge principal, el Sergent Roebuck.
Una rplica de grandria natural PBY Catalina va ser construda per a l'ocupaci de captura de moviment.

 Mercadeig .

El primer "triler" per al joc es va estrenar en Xbox Live Market el 21 de juny de 2008. Va estar disponible cinc dies ms tard a PlayStation Network el 26 de juny de 2008.;

Una versi beta del joc va ser llanada per al Xbox 360 el 10 d'octubre de 2008.  i poc desprs, el 28 d'octubre, la versi beta per a PC. No obstant aix, no hi haur cap beta per al PS3. Van donar codis de descarrega als quals preordenaron el joc en GameStop, GAME i EB Games -d'Austrlia i Estats Units- i als membres del lloc web de Call Of Duty per a provar la versi beta del joc. ;

Treyarch ja ha presentat la cartula que tindr el joc a Estats Units.;

 Edici de colleccionista.

Aquesta destacar una "vora tctica" que consta d'armes en manera multijugador i beneficis que sn debloquejats en el dia 1; 72 hores de dobles punts d'experincia tamb seran destacades; un bot tipus postal de 5" x 7" i una cantimplora d'acer inoxidable amb un tema de Call of Duty.

 Enllaos externs .
Web oficial;
World at War Achievements;


 Referncies .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379785" title="Puig Cornador (Vilanova de Sau)" nonfiltered="1485" processed="1476" dbindex="146504">

El Puig Cornador s una muntanya de 621 metres que es troba al municipi de Vilanova de Sau a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379786" title="Puig Cornador (Sant Sadurn d'Osormort)" nonfiltered="1486" processed="1477" dbindex="146505">

El Puig Cornador s una muntanya de 683 metres que es troba al municipi de Sant Sadurn d'Osormort a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379787" title="Torre de sentinella" nonfiltered="1487" processed="1478" dbindex="146506">

La torre de sentinella s un tipus de fortificaci utilitzada en moltes parts del mn. Difereix d'una torre normal en que el seu s primari s militar i que en general s una estructura allada. El seu objectiu principal s proporcionar un lloc alt i segur des del qual poder fer observacions militars. En alguns casos, torres d's no militar, com pagodes religioses, poden ser utilitzades com torres de guaita. 

La importncia d'aquestes torres ha disminut en la guerra moderna a causa de la disponibilitat de formes alternatives de intelligncia militar, com el reconeixement per satllits espia i vehicles aeris no tripulats. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379788" title="Atossa (desambiguaci)" nonfiltered="1488" processed="1479" dbindex="146507">


 Atossa, germana de Cambises I d'Anshan i esposa de  Capadcia ;
 Atossa, filla de  Gran;
 Atossa, mare d  Prsia ();
 (810) Atossa, asteroide ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379789" title="Puig Cornador (Viladrau)" nonfiltered="1489" processed="1480" dbindex="146508">

El Puig Cornador s una muntanya de 860 metres que es troba al municipi de Viladrau a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379790" title="Luis de Pablo Costales" nonfiltered="1490" processed="1481" dbindex="146509">
Luis de Pablo Costales (Bilbao, 28 de gener de 1930) s un compositor basc.

Llicenciat en dret, comena els estudis de msica amb classes particulars a Madrid i, posteriorment, a Pars amb Max Deutsch. Fundador d'importants grups de msica contempornia (Tiempo y Msica, Alea) que donaren a conixer a Espanya l'actualitat musical del seu moment.

Fou el creador tamb del primer laboratori de msica electroacstica a Espanya. Professor en el Real Conservatorio Superior de Madrid, tamb ha impartit classes en la universitat de Buffalo, a Ottawa, Montreal, etc. Llur amplia obra musical avarca tots els gneres, des de la msica cinematogrfica (ha collaborat amb Carlos Saura i Vctor Erice, entre altres) fins l'pera.

Est casat amb la pintora Marta Crdenas.

Distincions.
Doctor Honoris Causa de la Universidad Complutense de Madrid;
Acadmic de la Real Acadmia de Bellas Artes de San Fernando;
Premi Jacinto Guerrero;
Medalla d'Or del Crculo de Bellas Artes de Madrid;
Premi Nacional de Bellas Artes;
Officier des Arts et des Lettres del Ministeri de Cultura francs;
Premi Honegger, etc.
Premi Nacional de Msica de Espaa;
Premi de Composicin Musical Prncipe Pierre de Mnaco, l'any 2004 per llur obra Frondoso misterio.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379791" title="Tal" nonfiltered="1491" processed="1482" dbindex="146510">

El tal o tac s una part del calat, unida a la sola en la seua part posterior. Sobre ella es dna suport el tal. Es pot amidar des d'uns pocs millmetres fins a diversos centmetres, en aquest cas necessita de percia perqu qui ho duga mantinga adequadament l'equilibri. 

 Usos comuns . 

El tal permet a qui els usa guanyar alguns centmetres d'altura en relaci amb la seua alada normal. El tal alt s mpliament reconegut en el mn sencer com un smbol de feminitat, ja que produeix en la dona un caminar esvelt i elegant. 

 El tal com fetitxe . 

El tal s reconegut com un dels mes comuns fetitxes en els homes ra per la qual s'utilitza amb freqncia en activitats de prostituci i en els espectacles dissenyats per al pblic mascul. 

En el BDSM el tal s considerat com un smbol de submissi donades les seues caracterstiques restrictives sobre el cos, ja que aquest limita la mobilitat, afecta l'equilibri, disminueix la velocitat de desplaament i augmenta el cansament corporal al caminar llargs trajectes. 

D'igual forma els talons sn mpliament utilitzats per travestis i transexuals, ja que sn considerats per aquestes comunitats com un smbol de feminitat, fins i tot Pedro Almodvar va batejar una de les seues pellcules sobre travestis, "Talons Llunyans".

 Estils i formes . 

La sabata de tal s un element com del vestir de totes les classes socials en molts pasos i cultures del mn, utilitzant-se per igual en el vestuari quotidi com en el de galla, existeixen gran varietat d'estils, grandries, dissenys, costos i colors. 

El tal d'agulla s aquell que posseeix la qualitat d'acabar en punta amb una longitud considerable, s principalment utilitzat per a esdeveniments i reunions socials. 

Algunes dones paguen altes sumes de diners per dissenys de marca de sabatilles que duen aquest tipus de tal. En esdeveniments d'inters mundial com els premis scar o els premis MTV entre uns altres, s com observar a les celebritats lluint aquest tipus de sabatilla. 

La bota amb tal s una pea elaborada en cuir o imitacions del mateix, s'usa freqentment en activitats equines i de ramaderia. 

Altre tipus de Bota s "La Bota Vaquera" que posseeix com principal caracterstica el tal gruixut, algunes vegades fabricat en fusta, o en imitacions sinttiques de la mateixa i es caracteritza per dur una inclinaci interna. Un dels components mes caracterstics s la punta "punxeguda", o "migpunxeguda", la qual pot o no dur casquet. 

La bota vaquera s utilitzada tant per homes com per dones. 

Les sabatilles de tal gruixut s'han posicionat en la ultima dcada com un element del vestuari femen quotidi, principalment perqu garanteix una major estabilitat que el tal d'agulla, sense perdre les altres propietats d'aquest tipus de sabatilla. Existeixen gran varietat de formes i estils en aquest tipus de tal. 

El tal curt tamb s utilitzat freqentment per les dones, moltes xiquetes i adolescents comencen utilitzant primer aquest tipus de tal a fi de guanyar experincia en el seu s. 

 Problemes mdics associats a l's de talons . 

Algunes deformacions en la columna s'han associat a l's de talons, d'igual forma no es recomana el seu s en persones que pateixen problemes renals o d'ovaris. En alguns casos l's perllongat de talons pot produir dolor d'esquena, no obstant aix les dones acostumades a usar-lo no es readapten fcilment al calat pla. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379792" title="Lliga de Campions de la UEFA 1997-98" nonfiltered="1492" processed="1483" dbindex="146511">
La Lliga de Campions de la UEFA 1997 98 fou la 43ena edici de la Copa d'Europa, la mxima competici per a clubs de futbol del continent i la 6a sota el nom de Lliga de Campions.

La competici fou guanyada pel Reial Madrid derrotant la Juventus per 1 a 0 a la final.

Aquesta fou la primera temporada que va tenir si grups en la fase de grups, en lloc dels 4 de la temporada anterior. Noms es classificaren per la segent ronda els campions i els dos millors segons. Tamb fou la primera amb dues rondes prvies en lloc d'una. Desprs de tres anys entrant directament a la Copa de la UEFA, els campions de les nacions ms petites retornaren a la Lliga de Campions.

Primera ronda de classificaci.
















|}

Segona ronda de classificaci.

















|}

Fase de grups.
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Grup E.




Grup F.




Ordre de segons classificats.


Fase d'eliminatries.
Quarts de final.





|}

Semifinals.



|}

Final.




Enllaos externs.
 Temporada 1997-98 al web de la UEFA;
 RSSSF;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379793" title="Malacara (Estars)" nonfiltered="1493" processed="1484" dbindex="146512">

Malacara es un poble format per un nucli i algunes masies escampades.
El nucli del poble actual est format per l`antic castell, l`ermita dedicada a Santa Maria i algunes cases en runes.
El poble est situat al final de una serralada, que te una altura de 680m., a uns 2,5Km del poble de Ferran.
Pertany el municipi de Estars, comarca de la Segarra.
El castell actual es de forma quadrada de uns 15m de costat, te una alada de uns 12m.
A la paret nord est adossada la capella i un petit cementiri.
L`antic castell fou destrut l`any 1616, per ordre del Virrei Duc d`Alburquerque. Dins la mateixa centria, el castell va ser reconstrut per la famlia Mart de Riquer, la qual reb el castell l`any 1628.
Diferents reformes realitzades al pas dels anys han fet perdre la forma original, l`edificaci actual te un pis menys d`alada i teulada a dos vents, la teulada original era de quatre vents, tamb es va enderrocar la torra, que estava situada a la paret sud.
Les primeres referncies que tenim del castell de Malacara son del any 990, segons consta en el volum VI de la collecci   Els Castells Catalans   editada per Rafael Dalmau, pgina 589, en aquesta pgina diu:
  Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats ( Ferran, Malacara, Castellfollit ) Pertanyien als esposos Isarn i Il.lia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau marit d`Elisava.
En aquestos anys es conexia com Karamala o Caramala.
Les primera vegada que hem vist documentada la capella de Santa Maria de Malacara s en una Butlla del papa Celest III, del 17 de Maig de 1196.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379794" title="Sola" nonfiltered="1494" processed="1485" dbindex="146513">
La sola s la part del calat que en general est format per una material ms resistent que el calat en si. Serveix per a protegir la planta del peu i proporcionar tracci i major fricci per a evitar caigudes. 

Les soles poden ser de diferents formes segons la sabata, proporcionant caracterstiques diferents per a cadascun. Un exemple clar d'a s una sabata de skate, que posseeix una major fricci i, al contrari, en una sabatilla de ballet aquesta s ms suau. 

 Classificaci per tipus de material . 



Les soles es poden classificar segons el material del com estan fetes com: 

Soles de PVC. Sn les soles el material de les quals aquesta composta bsicament per resina de Policlorur de Vinil (PVC) i DOP Digues-Octilphtalte. Sn soles pesades comparades amb els altres tipus. ;

Soles en Materials Expandits. Aquestes soles estan compostes de P.V.C o T.R., difereixen que tenen un o diversos components que permeten expandir aquests materials (com el Spancel, o Celogen) i d'eixa manera la sola pesa menys, en alguns casos es disminueix la resistncia a l'abrasi. ;

Soles de Poliuret (PU). Sn les soles el material de les quals est compost per la barreja de dos components: el Poliol i Isocianat, a ms d'un reactiu. Aquest material s lleuger pel que moltes vegades se selecciona aquest material per a soles de dama que tenen plataforma o talons alts. ;

Soles de Cautx o Hule. Sn solgues fabricades amb hule vulcanitzat, pel que sn molt resistents i pesades, sn molt resistents a l'abrasi. ;

Soles de Goma termoplstica (TR). ;

Soles d'EVA . ;

Soles de Cuir.

 Fabricaci de la sola . 

Existeixen diversos processos per a la fabricaci de les mateixes, poden ser injectades, vulcanitzades o buidades, en la majoria dels casos la matria primera est granulada i s fosa a temperatures entre els 100C i 170C per a desprs ser estampada en motles fabricats amb alumini, acer o pasta amb el disseny de la sola. 

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379798" title="Economia de subsistncia" nonfiltered="1495" processed="1486" dbindex="146514">
S'entn per economia de subsistncia aquella que es basa en l'agricultura o la ramaderia amb explotacions, generalment familiars, que noms arriba per a l'alimentaci i el vestit de la prpia famlia o grup social i en la qual no es produeixen excedents que permeten el comer o, en cas que es produsquen, aquests sn escassos i es destinen de forma immediata a la barata amb altres famlies o grups socials. 

Les economies camperoles de subsistncia sn un complex variable de cultura a cultura, d'any a any i encara d'una estaci a una altra. Aquestes economies combinen activitats productives -agricultura i criatura- amb activitats extractives -serrada, caa, pesca, recollecci de fruits, llavors, fibres silvestres, herbes i altres productes no conreats, mineria d'alluvions aurfers, etc.- amb treball remunerat ja siga en diners (jornal) o com bescanvi per habitatge, per accs a terra de cultiu o per producci agrcola o pecuria.<*ref>Ja que les economies camperoles de subsistncia sn empreses familiars, amb freqncia es comptabilitzen tamb en elles els ingressos per remeses: diners aportats peridicament per membres de la famlia que treballen assalariats o en economia informal, lluny de la unitat familiar de producci. Aquestes remeses tamb es donen en economies familiars urbanes i sn substancials. En totes les economies camperoles es donen a ms activitats artesanals de manufactura: teixits, cermica, talla de fusta, etc. per a produir estris, utensilis i eines per a l'acte-consum, la barata i el comer. Igualment, en totes les economies de subsistncia se cerca una comercialitzaci dels excedents de les diverses activitats. 

El vector de composici de les activitats d'una economia camperola pot canviar en el curt termini i en general est subjecte a cicles, intervinguts pels polsos intra-anuals del clima (temperatura, pluges, vents ) que defineixen la fenologia (germinaci, floraci, fructificaci, defoliaci, etc.) de les plantes silvestres i de cultiu i en menor grau la de la producci animal (naixement, creixement i reproducci). 

L'anlisi de les economies camperoles de subsistncia combina la comptabilitat de l'esfor laboral, amidat en diespersona o jornals, dedicats a una activitat durant un any o estaci amb la rendibilitat, en termes de valor agregat, de la producci derivada d'aquesta activitat, amidada a preus locals de mercat. 

 Histria . 

Les crisis de subsistncia eren els perodes d'escassesa d'aliments produts per les dolentes collites, que al no poder recrrer a eficaos sistemes i mitjos de transport ni disposar d'accs a mercats integrats de dimensi, com a mnim, nacional, produen fams. Aquestes fams produen al seu torn les seues prpies conseqncies: d'una banda desnutrici, malalties, mortalitat catastrfica per sobre de l'ordinria, ja molt elevada; i d'altra banda descontent i esclats socials i conflictes que s'estenien a l'mbit poltic, militar i fins i tot ideolgic. 

Sn prpies de l'poca preindustrial, amb maneres de producci precapitalistes (esclavisme, feudalisme, manera de producci asitic) i predomini absolut de l'agricultura i ramaderia en la producci. Els cicles econmics, en aqueixes circumstncies, es reduen als cicles naturals (fonamentalment cicles climtics) i a la millor o pitjor adequaci dels sistemes productius a ells (mitjanant l'aprofitament intensiu o extensiu de les terres de cultiu, rudimentries millores tcniques, etc.). La disminuci dels rendiments (llei dels rendiments decreixents) produda per l'augment de la pressi d'una poblaci creixent sobre un medi ambient limitat pot explicar la major part d'eixes crisis de subsistncia, seguint l'esquema que va proposar Malthus (parany malthusiana). 

Les crisis ccliques prpies del capitalisme desprs de la revoluci industrial tenen explicacions totalment diferents. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379799" title="Lliga de Campions de la UEFA 1996-97" nonfiltered="1496" processed="1487" dbindex="146515">
La Lliga de Campions de la UEFA 1996 97 fou la 42ena edici de la Copa d'Europa, la mxima competici per a clubs de futbol del continent i la 5a sota el nom de Lliga de Campions.

La competici fou guanyada pel Borussia Dortmund derrotant la Juventus. Fou el primer ttol del club alemany.

Ronda de classificaci.
Els campions entren a la segent ronda de la Lliga de Campions, mentre que els perdedors entren a la primera ronda de la Copa de la UEFA.









|}

Fase de grups.
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




 Quarts de final .





|}

Semifinals.



|}

Final.




Enllaos externs.
 Temporada 1996-97 al web de la UEFA;
 RSSSF;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379800" title="Gegants de Barcelona Ciutat" nonfiltered="1497" processed="1488" dbindex="146516">


Els Gegants de la Ciutat de Barcelona, al Barcelons sn els gegants documentats ms antics dels que es t constncia. Sn actualment els gegants representatius de la ciutat de Barcelona i pertanyen a l'Ajuntament de Barcelona, malgrat que la seva gesti est delegada a la Coordinadora de Geganters de Barcelona. 
Les figures actuals, anomenades Jaume I i Violant d'Hongria daten de 1994 i sn obra del solson Manel Casserres i Boix basant-se en la reproducci de les fihures que s'han anat fent al llarg del segle XX. L'aspecte actual de vestidures i pintura s obra del seu fill Manel Casserres i Sol de l'any 2006.

Els seus noms, Jaume I i Violant d'Hongria, sn en honor d'aquests importants monrques catalans, si b, val a dir que durant la dictadura franquista s'impos que fossin rebatejats amb els noms de Fernando i Isabel, en honor als Reis Catlics.

Els Gegants de la Ciutat sn la ms alta representaci del protocol barcelon, juntament amb l'liga de Barcelona i formen part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona, juntament amb els Capgrossos Macers, el Bestiari Histric de la ciutat, els Gegants del Pi i els Gegants de Santa Maria del Mar. 
En Jaume I i na Violant tenen un ball propi, El Ball dels Gegants de la Ciutat.

Els Gegants de la Ciutat de Barcelona sn els padrins dels Gegants de Santa Maria del Mar, dels Gegants del Pi, dels Gegants d'Ulldecona, dels Gegants de Sant Cugat del Valls, dels Gegants de Manresa, dels Gegants de Montblanc dels "Amics dels Gegants", del gegant "Don Miguel de Cervantes Saavedra" d'Alcal d'Henares i dels gegants d'A Corunya.

Els Gegants de la Ciutat estan en exposici permanent al Palau de la Virreina de Barcelona.

 Sortides fora de Barcelona .

Entre les sortides que han realitzat fora de Barcelona, que no solen ser gaire habituals, cal ressaltar les realitzades a les poblacions de Reus, Matadepera, Poblet, Girona, Matar, Montserrat, Tortosa, Ulldecona, Manresa, Molins de Rei, Vilanova i la Geltr, Sant Cugat del Valls, Montblanc i Torroella de Montgr, aix com fora de les nostres fronteres a Almagro (Ciudad Real), Saragossa (Arag), La Corunya (Galcia), Bordeus (Frana), Palma de Mallorca (Illes Balears), Madrid i Alcal d'Henares (Comunitat de Madrid). 

 Referncia .

Web oficial dels Gegants de la Ciutat de Barcelona



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379801" title="Crisi de Timor Oriental (1999)" nonfiltered="1498" processed="1489" dbindex="146517">


La crisi de Timor Oriental de l'any 1999 va comenar quan les forces contrries a la independncia d'aquest pas van atacar civils i van crear una situaci de violncia generalitzada a tota la regi, especialment a la capital, Dili. La violncia va esclatar desprs que la majoria d'habitants de Timor Oriental van votar a favor de la independncia d'Indonsia en el referndum del 1999. En els incidents hi van morir unes mil quatre-centes persones, i es va haver de desplegar una fora de l'ONU (la InterFET, formada principalment per efectius de l'exrcit australi) per pacificar la situaci.

 Detalls .

 Antecedents: el referndum .

L'any 1999, el govern indonesi va decidir, desprs de fortes pressions internacionals encapalades per Portugal, organitzar un referndum per decidir el futur de Timor Oriental. El referndum es va fer el 30 d'agost, i va mostrar que una clara majoria de la poblaci (un 78,5%) estava a favor de la independncia, i que no acceptava ni tan sols l'oferta alternativa de ser una provncia autnoma dins d'Indonsia, que s'havia de conixer amb el nom de Regi Autnoma Especial de Timor Oriental (SARET, en les sigles en angls).

 Violncia .
Immediatament desprs de les votacions, les forces paramilitars proindonsies, que tenien el suport de l'exrcit d'aquest pas, i els mateixos soldats indonesis van comenar una campanya de violncia i terrorisme en represlia pels resultats. Els militars i paramilitars van assassinar unes mil quatre-centes persones i en van forar unes tres-centes mil a desplaar-se com a refugiades a Timor Occidental. A ms, van destruir la majoria de les infraestructures del pas (cases, sistemes d'irrigaci, sistemes de provement d'aigua, escoles i gaireb tota la xarxa elctrica). Segons Noam Chomsky, en un mes, aquesta gran operaci militar va assassinar unes dues mil persones, va violar centenars de dones i noies, va desplaar tres quartes parts de la poblaci i va destruir el 75 per cent de les infraestructures del pas.

 InterFET .
El 20 de setembre del 1999 es van desplegar les tropes de pau de la Fora Internacional per Timor Oriental (InterFET), sota comandament australi, que van pacificar la situaci rpidament. Arreu del mn, i especialment a Portugal, Austrlia i els Estats Units, diversos activistes van pressionar els seus governs perqu hi intervinguessin, i el president nord-americ Bill Clinton  va arribar a amenaar Indonsia, que passava una difcil situaci econmica, de retirar-li els prstecs del Fons Monetari Internacional. El govern d'Indonsia va acceptar replegar les seves forces i cedir el control de Timor a una fora multinacional. Les Nacions Unides no tenien prou recursos per combatre els paramilitars, i per aix, mitjanant la Resoluci 1.264 del seu Consell de Seguretat, van autoritzar la creaci d'una fora especial anomenada InterFET (Fora Internacional per Timor Oriental). En aquesta fora hi van participar uns 9.900 soldats de disset pasos; 4.400 eren australians, i de la resta la majoria venien de pasos del sud-est asitic. El responsable de la InterFET era el general de divisi Peter Cosgrove.

 Vegeu tamb.
Crisi de Timor Oriental (2006);


Notes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379806" title="Santuari de Rocaprevera" nonfiltered="1499" processed="1490" dbindex="146518">

El Santuari de la Mare de Du de Rocaprevera est situat molt a prop de la vila de Torell en la comarca d'Osona. Els seus orgens sn del segle XIII. Sembla que l'any 1284, mossn Marc Roca, torellonenc, va fer erigir un petit Pedronet-Oratori dedicat a la Mare de Du, prop de la font del Raig. Els primers documents certs que parlen de Rocaprevera sn del 1402.

El 18 de setembre de 1429 es va inaugurar la primera capella, dedicada a la mare de Du de Rocaprevera, sufragada per Antoni Vinyes, de Torell; era molt petitona i modesta. En 1780 aquesta Capella era vella i runosa, i necessitava una bona reparaci. Aleshores, el rector i la junta determinen enderrocar-la i construir-ne una de nova. S'hi treball 25 anys i el 12 d'octubre de 1805 s'inaugur el nou santuari, mancat d'estil i bellesa; era feble i poc consistent. Contnuament calgu fer-hi reformes.

Transcorreguts noms 118 anys l'edifici s'enfonsava; llavors el capell custodi i la junta, aconsellats per l'arquitecte dioces, Josep Maria Pericas, decideixen demolir el temple vell i erigir-ne un de nou. s tan rpid i efectiu el procs que en 17 mesos tenen executada l'obra; i el 21 de setembre de 1924, dintre d'una explosi de fervor mari, s'inaugura l'actual Temple-Santuari. s obra de l'arquitecte J.M. Pericas i fou sufragat per devoci popular, amb un pressupost inicial de 75.000 pessetes. s un temple rectangular amb un gran absis, cambril, cimbori, campanar i atri. s una obra modernista amb barreja de solucions arquitectniques manllevades als estils clssics i al romnic que es denomina  Estil Pericas .

L'any 1904 es va comprar l'orgue, obra de l'orguener Miquel Bertran i costejat per Joaquim Pujol, de Torell.

La primitiva imatge de la mare de Du de Rocaprevera va desaparixer l'any 1936. Anava vestida i sembla que ja es venerava des del 1284.

El 15 de setembre de 1940, es va beneir i es va collocar al seu cambril la nova imatge, de talla, molt bella i devota, que porta l'Infant a la seva banda dreta. En fou creador l'artista barcelon Josep Maria Camps i Arnau, assessorat pel doctor Forti Sol i per Josep Maria Pericas.

Dintre les festes del 75 aniversari de la construcci actual del temple, 1924-1999, el dia 9 de maig, es va inaugurar la cripta, en la qual s'install l'arqueta d'argent de Sant Forti.

L'aplec anual dedicat a la Mare de Du, venerada en tota la vall del Ges, se celebra el tercer diumenge de setembre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379808" title="Lnia evolutiva de Scyther" nonfiltered="1500" processed="1491" dbindex="146519">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Scyther i Scizor.

Scyther.

Scyther s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i volador i evoluciona en Scizor. El seu nom en angls originalment anava a ser Strike, tal com es va revelar el 1999 a la Nintendo Official Magazine Pokmon Special #2.

Fisiologia.
Scyther s'assembla a un hum de color verd amb forma de mantis religiosa. Els seus peus tenen tres dits cadascun. El seu cap s'assembla al cap d'un rptil e vola d'al cap d'un insecte.

T un parell d'ales de color crema que sn capaces de volar, per aix s rar, no sn rapides o gils volant, i s millor caador sobre els seus propis peus. Tamb t dos braos amb la forma de la fulla d'una godalla.

Les diferncies de gnere.
Una femella t l'abdomen ms gran.

Habilitats especials.
La caracterstica ms impressionant de Scyther sn els seus avantbraos amb forma de dalla que poden fcilment tallar el metall. Scyther s tamb destaca per la seua agilitat. Tant en la caa en el medi silvestre o en una batalla entre entrenadors, es basa en la seva velocitat per atacar de manera rpida i per desprs evitar ser colpejat de retorn pel seu enemic. L'alta velocitat sobrenatural que t, pot fer que semble estar en ms d'un lloc a la vegada, o que semble invisible, ja que es mou en, colpeja, i deixa a l'oponent abans que ell puga sentir el colp.

A diferncia de la majoria no-evolucionats Pokmon, Scyther pot aprendre i fer servir Hyper Beam. Aix s probablement perqu ja s un gran Pokmon, i va ser en un moment en que era la final (i nica) etapa de la seua lnia evolutiva.

Scizor.

Scizor s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i acer. Evoluciona de Scyther.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379810" title="Ensign F1" nonfiltered="1501" processed="1492" dbindex="146520">
 Ensign Racing Cars  s el nom d'un equip britnic de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1. 

Va ser fundat l'any 1970 per Morris "Mo" Nunn  i desprs de crrer en categories inferiors van fer el pas cap la F1 a la temporada 1973.


 A la F1 .

Va debutar l'1 de juliol al circuit de Paul Ricard disputant el Gran Premi de Frana de la temporada 1973 de la m del pilot Rikky von Opel.

Van participar  a un total de 99 curses disputades al llarg de deu temporades consecutives (1973-1982) en les que van participar un total de 155 monoplaces, aconseguint com millor classificaci un quart lloc (Marc Surer al Brasil'81) i assolint na volta rpida i un total de dinou punts pel campionat del mn de pilots/constructors.

La seva ultima cursa disputada va ser el Gran Premi de Las Vegas del 1982, deixant la competici al finalitzar la temporada.


 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379822" title="Jap" nonfiltered="1502" processed="1493" dbindex="146521">
	
Jap en angls s una abreviaci de la paraula "japons". Avui dia s considerat com un comentari racista, encara que angls pasos de parla difereixen en el grau que ells consideren l'expressi ofensiva. Japonesos americans han arribat a trobar el terme ofensiu o polmic, fins i tot quan s'utilitza com una abreviatura.  En el passat, jap no es va considerar principalment ofensiva, per, desprs dels esdeveniments de la Segona Guerra Mundial, es va convertir en un terme despectiu. 

L'oficial de tres lletres i les lletres dels codis internacionals de pas (ISO 3166) per Jap sn JPN i JP, mentre que els codis de llengua internacional (ISO 639) per a l'idioma japons s JPN i ja (no jp).


Vegeu tamb.
 sentiment Anti-Japons;
 Jjokbari, una accepci o expressi racista anti-Japons slur de llenguatge core;


Referncies.


Enllaos externs.
 Jap in lliteratura;
 U.S. Government publication on spotting Japs;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379833" title="Lliga de Campions de la UEFA 1995-96" nonfiltered="1503" processed="1494" dbindex="146522">
La Lliga de Campions de la UEFA 1995 96 fou la 41ena edici de la Copa d'Europa, la mxima competici per a clubs de futbol del continent i la 4a sota el nom de Lliga de Campions.

La competici fou guanyada per la Juventus derrotant l'Ajax als penals. L'Ajax guany la competici sense perdre cap partit en tot el torneig. Fou el primer torneig en qu s'atorgaren tres punts per victria en lloc de dos.

Ronda de classificaci.
El Dynamo Kyiv gauny la seva eliminatria enfront l'Aalborg BK, per fou desqualificat per un escndol de compra de l'rbitre del primer partit de grup enfront el Panathinaikos. Fou expulsat de la competici i substitut per l'Aalborg BK, repetint-se el primer partit del grup.










|}

Fase de grups.
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Quarts de final.





|}

Semifinals.



|}

Final.






Enllaos externs.
 Temporada 1995-96 al web de la UEFA;
 RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379835" title="Donald Siegel" nonfiltered="1504" processed="1495" dbindex="146523">
Donald Siegel  (Chicago, 12 d'octubre de 1912 - Nipoma, Califrnia, 20 d'abril de 1991) va ser un director i un productor de cinema estatunidenc. Apareix acreditat tant amb el seu nom sencer com amb l'abreviaci Don Siegel.

Nascut a Chicago, es va graduar al Jesus College de Cambridge, a Anglaterra. Va comenar a treballar a la Warner, on va arribar a esdevindre cap del departament d'edici, prenent part en nombrosos muntatges, entre ells l'obertura de Casablanca. Al 1945 dirigeix dos curtmetratges, Hitler Lives? i A Star in the Night, tot guanyant l'Oscar. No noms va treballar en cinema. Per a televisi va dirigir dos episodos de The Twilight Zone.

Durant els anys 60 va realitzar pellcules com ara Flaming Star (1960) amb Elvis Presley i Dolores del Rio, Hell Is for Heroes amb Steve McQueen o The Killers (1964) amb Lee Marvin. Ara b, on va tindre ms ress va ser per la seua collaboraci amb Clint Eastwood, amb el qual va rodar clssics com Dirty Harry, Two Mules for Sister Sara o The Beguiled, entre d'altres. Siegel, a ms a ms, va tindre una destacada influncia en la posterior carrera d'Eastwood darrere les cmeres. Fins i tot, va interpretar un breu cameo en Play Misty For Me.

 Filmografia .
Star in the Night (1945);
The Verdict (1946);
Night Unto Night (1947);
The Big Steal (1949);
Duel at Silver Creek (1952);
Count the Hours (1953);
China Venture (1953);
Riot in Cell Block 11 (1954);
Private Hell 36 (1954);
The Blue and Gold (1955);
Invasion of the Body Snatchers (1956);
Crime in the Streets (1956);
Baby Face Nelson (1957);
Spanish Affair (1957);
The Gun Runners (1958);
The Lineup (1958);
Hound Dog Man (1959);
Edge of Eternity (1959);
Flaming Star (1960);
Hell Is for Heroes (1962);
The Killers (1964);
The Hanged Man (1964);
Stranger on the Run (1967);
Coogan's Bluff (1968);
Madigan (1968);
Two Mules for Sister Sara (1970);
The Beguiled (1971);
Dirty Harry (1971);
Charley Varrick (1973);
The Black Windmill (1974);
The Shootist (1976);
Telefon (1977);
Escape from Alcatraz (1979);
Rough Cut (1980);
Jinxed! (1981);

 Enllaos externs .
;
Senses of Cinema: Great Directors Critical Database;
An Academy Salute to Don Siegel, With Curtis Hanson and Clint Eastwood;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379837" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - decatl homes" nonfiltered="1505" processed="1496" dbindex="146524">

La decatl va ser una de les proves disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. Aquesta era la primera vegada que es disputava aquesta prova, que no tornaria a formar part del programa olmpic fins els 1912. 

La decatl s una competici formada per 10 proves en qu els atletes han de demostrar la seva polivalencia. Hi van prendre part 7 atletes, de dues nacions diferents. Aquesta s una de les dues proves en qu no guanya un atleta dels Estats Units.

Medallistes.


Resultats.

100 iardes llises.


DNF:No finalitza la prova

Llanament de pes.


Salt d'alada.


880 iardes marxa.


Llanament de martell.


Salt amb perxa.


120 iardes tanques.


Llanament de pes de 56 lliures (25 kg).


Salt de llargada.


1 milla.




Classificaci final.



Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379842" title="Colobanthus quitensis" nonfiltered="1506" processed="1497" dbindex="146525">
;

Colobanthus quitensis sinnimSagina quitensis Humboldt, Bonpland & Kunth; (perla antrtica o clavell antrtic), s una de les dues plantes vasculars amb flors de la regi antrtica (l'altra s Deschampsia antarctica.

El nom de l'espcie quitensis es refereix a Quito ja que aquesta planta es presenta tamb en la serralada dels Andes essent present aix en una rea molt disjunta.

A la regi antrtida es troba a les Illes Orcades del Sudi en les Illes Shetland del Sud.

Amb motiu de l'escalfament global aquesta espcie est en expansi. 

 Enllaos externs .
 Planta de Antrtida ;
 Pearlwort & Hairgrass picture;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379844" title="Korarqueot" nonfiltered="1507" processed="1498" dbindex="146526">

En taxonomia, els korarqueots (Korarchaeota) sn un flum d'arqueobacteris.

Els korarqueots sn un grup d'arqueobacteris coneguts nicament a partir de seqncies d'ARNr 16S obtingudes de mostres de medis hidrotrmics a temperatures elevades. Les anlisis de les seves seqncies de gens 16S suggereixen que no formen part dels grups principals d'arqueobacteris, els crenarqueots i euriarqueots. Tanmateix, s possible que els korarqueots no formin en realitat un grup separat, sin que simplement siguin organismes en qu els gens d'ARNr 16S han sofert mutacions rpides o inusuals. Els processos metablics dels korarqueots, incloent-hi la manera en qu generen energia i obtenen carbon, sn actualment desconeguts. Recentment s'ha seqenciat el genoma d'un korarqueot que fou enriquit d'un cultiu mixte.
  
References.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379846" title="Robert Rossen" nonfiltered="1508" processed="1499" dbindex="146527">
Robert Rossen (16 de mar de 1908 - 18 de febrer de 1966) va ser un director, productor i guionista de cinema nord-americ que va ser incls en la llista negra d'Hollywood de finals dels anys 1950. 

 Biografia .

 Primers anys . 
Robert Rossen va nixer a Nova York en el si d'una humil famlia d'origen jueu i nacionalitat russa. En la seva joventut, Rossen practicaria la boxa per desprs deixaria aquesta ocupaci i els seus estudis universitaris per a treballar com escriptor i director teatral en els anys 30, en els quals es va preocupar principalment a representar obres de contingut social i poltic alhora que ingressava en el Partit Comunista americ. A partir d'aqu, escriuria els guions de grans pellcules de l'poca. Aix la seva intervenci es veuria reflectida en La dona marcada (1937) de Lloyd Bacon, They won t forget (1937) de Mervyn LeRoy, Els violents anys 20 (1939), de Raoul Walsh o L'estrany amor de Martha Ivers i Un passeig sota el sol, de Lewis Milestone. 

Desprs d'aquestes experincies, Rossen debuta com a director. Ho faria amb dues pellcules en 1947: Johnny O Clock (1947) i Cos i nima (1947), una cinta que ambienta l'ltim combat d'un boxador (John Gardifeld). La pellcula estava escrita per Abraham Polonsky, un simpatitzant comunista. Aix va fer que Rossen comencs a ser vist com un perills personatge de l'rbita esquerrana a Hollywood, tot i que Rossen ja havia abandonat l'afiliaci comunista en 1945. En 1949 i en plena poca de testificaci en les sessions del Comit d'Activitats Antinord-americanes, Rossen desafia a tot el mn, aconseguint una de les seves pellcules ms extraordinries. El poltic, basada en la novella de Robert Pen Warren, narra l'ascens i la caiguda d'un home no molt intelligent (Broderick Crawford) per amb una capacitat oratoria descomunal, qualitat que li duu a ser triat governador de Louisiana. El poltic s'autodenomina el lluitador contra la corrupci, per acabaria implicat en nombrosos escndols. 

Tot i el rebombori que va suposar en el seu moment, la qualitat de la cinta no li va donar ms remei als seus companys per a considerar El poltic com el millor film de l'any. Rossen aconsegueix l'Oscar com productor, una nominaci com millor director i altra com millor gui adaptat. Broderick Crawford i Mercedes McCambridge assolirien tamb sengles estatuetes com millor actor i millor actriu secundria respectivament. 

 Rossen perseguit pel maccarthisme . 
Desprs de l'xit de El poltic, Rossen seria cridat en 1951 al Comit d'Activitats Antinord-americanes per a testficar. En aquesta primera intervenci, no va donar cap nom sobre possibles companys del Partit Comunista. Per desprs del boicot al que va ser sotms en tots els estudis, li va dur a tornar a aparixer davant el comit en 1953 per a donar el nom de diversos personatges de la indstria cinematogrfica de passat comunista. Desprs d'aquest desagradable incident, Rossen es va marxar a Europa (i, en concret, a Itlia i Espanya) per a rodar Mambo (1955), amb Silvana Mangano, Vittorio Gassman i Alexander the Great (1956), amb Richard Burton. Desprs rodaria Una illa al sol (1957) a Barbados i They Came to Cordura (1959) a Mxic. 

En la dcada dels 60, Rossen tornaria als Estats Units on rodaria els seus dos ltimes pellcules. La primera The Hustler] (1961) amb Paul Newman, Piper Laurie, George C. Scott i Jackie Gleason. En expert jugador de billar, Eddie "Llampec" Felson (Newman), es fica en el submn del joc i de les petites mfies. La pellcula i Rossen torna a ser nominats als Oscar per partida doble (millor gui adaptat, direcci i pellcula). L'ltim film com director de Rossen seria Lilith (1964), versi del llibre de J. R. Salamanca en el qual Rossen tornava a reincidir en el drama psicolgic, ara amb el protagonisme de Jean Seberg i Warren Beatty. Dos anys desprs de l'estrena d'aquesta pellcula, el 18 de febrer de 1966, Robert Rossen moriria a l'edat de 57 anys. 

Filmografia.
 Com a director .

 Body and Soul (1947) ;
 Johnny O Clock (1947) ;
 El poltic (1949) ;
 The Brave Bulls (1951) ;
 Mambo (1954);
 Alexander the Great (1956) ;
 Island in the Sun (1957) ;
 They Came to Cordura (1959);
 The Hustler (1961);
 Lilith (1964) ;

 Com a productor .

 The Undercover Man (1949), de Joseph H. Lewis.
 El poltic (1949) (;
 The Brave Bulls (1951) ;
 Alexander the Great (1956) ;
 The Hustler (1961);
 Lilith (1964) ;

 Com a guionista .

 Marked woman (1937) de Lloyd Bacon.
 They won t forget (1937) de Mervyn LeRoy.
 Els violents anys 20 (1939)de Raoul Walsh.
 The sea wolf (1940) de Michael Curtiz. ;
 A Walk in the Sun (1945)  de Lewis Milestone.
 The Strange Love of Martha Ivers (1946)  de Lewis Milestone.
 Johnny O Clock (1947) ;
 El poltic (1949) ;
 Mambo (1954);
 Alexander the Great (1956) ;
 They Came to Cordura (1959);
 The Hustler (1961);
 Lilith (1964) ;

 Enllaos externs .
;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379850" title="Nanoarqueot" nonfiltered="1509" processed="1500" dbindex="146528">

En taxonomia, els nanoarqueots (Nanoarchaeota) ("antic nan" en grec antic) sn un flum d'arqueobacteris.

Referncies.


Bibliografia.

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379857" title="Ratol marsupial cuanegre" nonfiltered="1510" processed="1501" dbindex="146529">

El ratol marsupial cuanegre (Murexechinus melanurus) s una espcie de marsupial de la famlia dels dasirids. Viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. El seu hbitat natural sn els boscos secs tropicals o subtropicals.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379897" title="Antoni Maria de Ferrater i Bofill" nonfiltered="1512" processed="1502" dbindex="146531">
Antoni Maria de Ferrater i Bofill va ser arquitecte i membre del GATCPAC.

Es titul en Arquitectura a l'any 1918, i a l'any segent ja se li documenten les primeres obres, a Sitges. Al 1922 va construir el gran edifici de la Via Laietana de Barcelona que acull el Collegi d'Enginyers Industrials de catalunya. En la revista Mirador, el 26 de setembre del 1929 Mrius Gifreda hi signa l'article Comentaris de l'Exposici de Barcelona que indica que Ferrater hi dirig la costrucci del pavell de la casa Uralita segons disseny de l'arquitecte francs Charles Siclis.

Fou secretari del GATCPAC (Grup d Arquitectes Tcnics per al Progrs de l'Arquitectura Contempnia) en el cinqu deganat (14.2.1935-16.6.1936) i particip en la reuni post guerra civil del 24 de febrer del 1939. Aix mateix, la casa que Ferrater disseny al carrer de l'Art, 2 de Barcelona s'adsciu a aquest moviment.

Tamb va ser autor d'obres a Palma de Mallorca.

 Obres .
 1919, Casa Francesc Ferret i Obrador (Parellades 8-10, Sitges);
 1919, Casa Francesc Ferret i Obrador (Sant Francesc 1-3, Sitges);
 1922, Edifici del Collegi d'Enginyers Industrials (Via Laietana 39, Barcelona) ;
 Anys 30, Edifici de 20 habitatges a la Barceloneta per encrrec de la "Cooperativa La Fraternidad" ];
 Casa al carrer de l'Art, 2 (Barcelona);

 Enllaos .
 Breu resum biogrfic, i fotografia i plnol de la Casa Petit;
 Informaci de les juntes del GATCPAC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379921" title="Ratol marsupial de franges amples" nonfiltered="1513" processed="1503" dbindex="146532">

El ratol marsupial de franges amples (Paramurexia rothschildi) s una espcie de marsupial de la famlia dels dasirids. s endmic de Papua Nova Guinea. El seu hbitat natural sn els boscos secs tropicals o subtropicals.

s l'nica espcie del gnere Paramurexia.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379927" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - triatl homes" nonfiltered="1514" processed="1504" dbindex="146533">

La triatl va ser una de les proves d'atletisme disputades durant els Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. Aquesta era la primera vegada que es disputava. 

El Comit Olmpic Internacional integra aquesta prova dins el programa de l'atletisme, tot i que d'altres fonts el llisten entre les proves de gimnstica. Hi participen ms gimnastes que no pas atletes, tot i que les tres proves que es realitzaven eren clrament atltiques: el salt de llargada, el llanament de pes, i la cursa de 100 iardes. 

Hi prenen part  118 atletes en representaci de 3 nacions.

Els resultats d'aquesta prova i els de la prova de triatl de gimnstica eren utilitzats per determinar resultats de la competici gimnstica.

Medallistes.


Resultats.
Es desconeixen els resultats de les tres proves.

Totals.




Referncies.
 Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379930" title="Josep Maria Llesuy i Suol" nonfiltered="1515" processed="1505" dbindex="146534">
Josep Maria Llesuy i Suol (? , 1960) s empresari i alcalde de sant Pere de Vilamajor des del 2007.

D'ofici constructor, dirigeix una empresa que es dedica a a la rehabilitaci d edificis. A l'any 2000 es trasllad a viure a Sant Pere de Vilamajor , a la urbanitzaci de Can Vila. En les eleccions municipals del 2003 es present en la llista de CiU en un dels llocs de reserva, per la seva implicaci ms activa va comenar a l'any segent, participant en les activitats del partit, que el tri per a encapalar la llista a l'alcaldia en les eleccions del 2007. La seva fou la llista ms votada, i un pacte a quatre bandes amb ISP, PSC i PP li atorg la vara d'alcalde el 15 de juny.

Va presidir l associaci de vens La Pinya de la urbanitzaci de Can Vila.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;






 Notes .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379936" title="El Tossal Gros" nonfiltered="1516" processed="1506" dbindex="146535">

El Tossal Gros s una muntanya de 844 metres que es troba al municipi de Mont-ral, a l'Alt Camp, a uns 2.300 m a l'est del nucli urb. s vrtex geodsic nmero 264131002.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379938" title="Marc Castells i Berzosa" nonfiltered="1517" processed="1507" dbindex="146536">

Marc Castells i Berzosa, nascut a Igualada l'any 1972, casat i amb dos fills.
Actualment s cap de grup municipal del CIU a Igualadacapital de la Comarca de l'Anoia, tamb s vicepresident del Consell Comarcal de l'Anoia.

Milita a Democrtica de Catalunya i ha estat dirigent de la JNC
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379940" title="Pirineus (desambiguaci)" nonfiltered="1518" processed="1508" dbindex="146537">


Orografia:
els Pirineus, serralada de la pennsula Ibrica.
els Prepirineus, serralada parallela al Pirineu axial.

Divisions administratives:
Alt Pirineu i Aran, mbit funcional territorial de Catalunya.
Migdia-Pirineus, regi del sud de Frana.
Alts Pirineus, departament francs, a la regi de Migdia-Pirineus.
Pirineus Atlntics, departament francs, a la regi d'Aquitnia.
Pirineus Orientals, departament francs, a la regi de Llenguadoc-Rossell, tamb conegut com la Catalunya Nord.
Euroregi Pirineus Mediterrnia, una de les regions transfrontereres de la Uni Europea.

Parcs naturals:
Parc Natural de l'Alt Pirineu, al Pallars Sobir i l'Alt Urgell.

Urbanitzacions:
el Balc del Pirineu, al municipi de Montferrer i Castellb (Alt Urgell).
Vista Pirineu, al municipi d'Arts (Bages).

Televisi:
Pirineus TV, cadena de televisi dels Pirineus catalans occidentals.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379971" title="Ratol marsupial de musell llarg" nonfiltered="1519" processed="1509" dbindex="146538">

El ratol marsupial de musell llarg (Phascomurexia naso) s una espcie de marsupial de la famlia dels dasirids. Viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. Els seu hbitat natural sn els boscos secs tropicals o subtropicals.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379989" title="Abudefduf declivifrons" nonfiltered="1520" processed="1510" dbindex="146539">

Abudefduf declivifrons  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf de Califrnia fins a Acapulco (Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R. i D.R. Robertson, 1994. Fishes of the tropical eastern Pacific. University of Hawaii Press, Honolulu. 332 p.  ;
 Gill, T. N. 1862. Catalogue of the fishes of Lower California in the Smithsonian Institution, collected by Mr. J. Xantus. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14 (nms. 3-4): 140-151. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Tang, K.L. 2001: Phylogenetic relationships among damselfishes (Teleostei: Pomacentridae) as determined by mitochondrial DNA data. Copeia, 2001(3): 591-601. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="379998" title="Abudefduf hoefleri" nonfiltered="1521" processed="1511" dbindex="146540">

Abudefduf hoefleri  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Senegal fins a Benn, incloent-hi Cap Verd i So Tom.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Steindachner, F. 1881. Beitrge zur Kenntniss der Meeresfische Afrikas's (und Beschreibung einer neuen Sargus-Art von den Galapagos-Inseln). Anz. Akad. Wiss. Viena, v. 18 (no. 16): 157-160.
 Tang, K.L. 2001: Phylogenetic relationships among damselfishes (Teleostei: Pomacentridae) as determined by mitochondrial DNA data. Copeia, 2001(3): 591-601. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380005" title="Abudefduf lorenzi" nonfiltered="1522" processed="1512" dbindex="146541">

Abudefduf lorenzi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Filipines i les Illes Moluques fins a les Illes Salom i Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Hensley, D. A. & G. R. Allen. 1977. A new species of Abudefduf (Pisces: Pomacentridae) from the Indo-Australian archipelago. Rec. West. Aust. Mus. v. 6 (nm. 1): 107-118.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380011" title="Abudefduf luridus" nonfiltered="1523" processed="1513" dbindex="146542">

Abudefduf luridus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic oriental: Madeira, Aores, Canries, Cap Verd i Senegal.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1830. Histoire naturelle des poissons. Tome cinquime. Livre cinquime. Des Scinodes. Hist. Nat. Poiss. v. 5: i-xxviii + 1-499 + 4 pp., Pls. 100-140. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380017" title="Phascogale" nonfiltered="1524" processed="1514" dbindex="146543">

Phascogale s un gnere de marsupials carnvors australians de la famlia dels dasirids. N'hi ha dues espcies: el ratol marsupial de cua emplomallada (Phascogale tapoatafa) i el ratol marsupial cuavermell (Phascogale calura). Com en algunes altres espcies de dasirid, els mascles noms viuen un any, morint desprs d'un perode d'intens aparellament. El nom Phascogale fou encunyat el 1824 per Coenraad Jacob Temminck en referncia al ratol marsupial cuavermell, i vol dir "mostela amb marsupi".














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380021" title="Linguamundi" nonfiltered="1525" processed="1515" dbindex="146544">

Linguamundi s un diccionari en permanent actualitzaci de totes les llenges del mn, amb informaci sobre la seva classificaci lingstica, el nombre de parlants, pasos on es parla, a ms d altres informacions sociolingstiques i sociopoltiques.

El diccionari es pot consultar
 
 pel nom de la llengua, amb les diferents denominacions;
 per la famlia i pel grup lingstic;
 pel pas ;
 
Permet consultar 

 a partir del nom principal de cada llengua ;
 a partir del nom principal de cada llengua i de cada dialecte;
 a partir del llistat complet amb totes les denominacions;

Es pot seleccionar

 noms les llenges vives;
 noms les extingides;
 llenges vives i extingides conjuntament;

Es poden ordenar les llenges per nombre de parlants

Dades bsiques del Diccionari:

 44.610 entrades, entre llenges i dialectes, amb les diverses denominacions de cadascuna;
 6.627 llenges ;
      * 5.896 lleges vives 
      * 731 llenges extingides  
 10.441 dialectes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380022" title="Lliga de Campions de la UEFA 1994-95" nonfiltered="1526" processed="1516" dbindex="146545">
La Lliga de Campions de la UEFA 1994 95 fou la 40ena edici de la Copa d'Europa, la mxima competici per a clubs de futbol del continent i la tercera sota el nom de Lliga de Campions.

La competici fou guanyada per l'Ajax Amsterdam derrotant el Milan amb un gol als darrers instants. L'Ajax guany la competici sense perdre cap partit en tot el torneig.

En aquesta edici, hi van haver quatre grups de quatre equips cadascun, passant vuit equips a la ronda final. En aquesta edici, els clubs de les nacions ms fluixes en el rnquing UEFA van participar directament a la Copa de la UEFA, en lloc de la Lliga de Campions, per primer cop.

Ronda de classificaci.









|}

Fase de grups.
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.


1 El Milan va rebre una sanci de dos punts per incidents en el partit contra el Casino Salzburg.



Quarts de final.





|}

Semifinals.


 
|}

Final.




Enllaos externs.
 Temporada 1994-95 al web de la UEFA;
 RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380023" title="Abudefduf manikfani" nonfiltered="1527" processed="1517" dbindex="146546">

Abudefduf manikfani  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 Discover Life ;
 Practical Fish Keeping ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380026" title="Myoictis leucura" nonfiltered="1528" processed="1518" dbindex="146547">

Myoictis leucura s una espcie de marsupial del gnere Myoictis. Pesa 200-230 grams i mesura 20-22 centmetres de llarg. Deu el seu nom especfic (leucura) a la punta blanca de la seva cua. T llargs pls a cada costat de la cua que van disminuint en longitud a mesura que s'acosten a l'pex. La femella t quatre mugrons.

Viu a la cara sud de la Serralada Central de Papua Nova Guinea, a entre 650 entre 1.000 metres sobre el nivell del mar.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380045" title="Abudefduf margariteus" nonfiltered="1529" processed="1519" dbindex="146548">

Abudefduf margariteus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Maurici i Reuni.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1830. Histoire naturelle des poissons. Tome cinquime. Livre cinquime. Des Scinodes. Hist. Nat. Poiss. v. 5: i-xxviii + 1-499 + 4 pp., Pls. 100-140. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380048" title="Lliga de Campions de la UEFA 1993-94" nonfiltered="1530" processed="1520" dbindex="146549">
La Lliga de Campions de la UEFA 1993 94 fou la 39ena edici de la Copa d'Europa, la mxima competici per a clubs de futbol del continent i la segona sota el nom de Lliga de Campions.

La competici fou guanyada per l'A.C. Milan per cinqu cop, derrotant el FC Barcelona per 4 0 a la final. La competici sofr canvis en el format, amb una fase preliminar ms extensa i amb dues semifinals a partit nic, amb els dos primers classificats de cada grup, a casa del primer.

Ronda preliminar.











|}

Primera ronda.

















|}

Segona Ronda.









|}

Fase de grups.
Grup A.




Grup B.




Semifinals.




Final.




Enllaos externs.
Temporada 1993-94 al web de la UEFA;
RSSSF;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380049" title="Abudefduf natalensis" nonfiltered="1531" processed="1521" dbindex="146550">

Abudefduf natalensis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Maurici, Reuni, Madagascar i Sud-frica (des de KwaZulu-Natal fins a Transkei).

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Hensley, D. A. & J. E. Randall. 1983. A new species of Abudefduf (Pisces: Pomacentridae) from the east coast of South Africa. Occas. Pap. Bernice P. Bishop Mus. v. 25 (nm. 6): 1-10. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380059" title="Abudefduf notatus" nonfiltered="1532" processed="1522" dbindex="146551">

Abudefduf notatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a Transkei (Sud-frica) i el sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Day, F. 1870. Remarks on some of the Fishes in the Calcutta Museum.--Part I. Proc. Zool. Soc. Lond. 1869 (pt 3): 511-527. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380072" title="Abudefduf saxatilis" nonfiltered="1533" processed="1523" dbindex="146552">


Abudefduf saxatilis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 22,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Canad fins a l'Uruguai, el Carib, les illes de l'Atlntic central, Cap Verd i al llarg de la costa occidental africana fins a Angola.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380078" title="Abudefduf septemfasciatus" nonfiltered="1534" processed="1524" dbindex="146553">

Abudefduf septemfasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia, les Tuamotu, el sud del Jap i el sud de la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1830. Histoire naturelle des poissons. Tome cinquime. Livre cinquime. Des Scinodes. Hist. Nat. Poiss. v. 5: i-xxviii + 1-499 + 4 pp., Pls. 100-140. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380084" title="Abudefduf sexfasciatus" nonfiltered="1535" processed="1525" dbindex="146554">


Abudefduf sexfasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a Pinda (Moambic), les Tuamotu i el sud del Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepede, B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-lxvi + 1-558, Pls. 1-34. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380088" title="Abudefduf sordidus" nonfiltered="1536" processed="1526" dbindex="146555">

Abudefduf sordidus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Hawaii, Pitcairn, Jap i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descr. Animalium: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380089" title="Bernat de Foix" nonfiltered="1537" processed="1527" dbindex="146556">


Onomstica:
Bernat I de Foix, dit tamb Bernat Roger de Foix (  ? - 1034 ), comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).
Roger Bernat II de Foix el Gran ( ? - 1241 ), comte de Foix (1223-1241) i administrador del vescomtat de Castellb (1230-1240).
Roger Bernat III de Foix i II de Castellb ( ? - 1302 ), comte de Foix i vescomte de Castellb (1265-1302) i vescomte de Bearn (1290-1302).
Roger Bernat I de Foix el Gras, ( Foix a 1130 - 1188 ), comte de Foix (1148-1188) i governador de Provena.
Vegeu tamb.
Comtat de Foix fou una jurisdicci feudal de la part sud-est del Comenge, avui s al departament de l'Arija, Frana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380090" title="Abudefduf sparoides" nonfiltered="1538" processed="1528" dbindex="146557">

Abudefduf sparoides  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Kenya fins a KwaZulu-Natal (Sudfrica), Madagascar, Reuni i Maurici.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  Quoy, J. R. C. & J. P. Gaimard. 1824-1825. Description des Poissons. Chapter IX. In: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde...excut sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les annes 1817, 1818, 1819 et 1820. Pars. Voyage Uranie, Zool.: 192-401. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380092" title="Tritelodntid" nonfiltered="1539" processed="1529" dbindex="146558">

Els tritelodntids (Trithelodontidae) foren una famlia de cinodonts de mida petita-mitjana. S'assemblaven molt als mamfers, i eren cinodonts altament especialitzats, tot i que encara conservaven alguns trets anatmics reptilians. Descendien d'un terpsid eucinodont basal, ms o menys semblant a Cynognathus. Eren principalment carnvors o insectvors, tot i que algunes espcies podrien haver desenvolupat trets omnvors. El seu esquelet demostra que tenien una estreta relaci amb els mamfers. Alguns cientfics creuen que o b els tritelodntids o b els seus parents ms propers donaren origen als mamfers primitius.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380095" title="Abudefduf taurus" nonfiltered="1540" processed="1530" dbindex="146559">

Abudefduf taurus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental (des del sud de Florida -Estats Units- fins al Carib i el nord de Sud-amrica) i a l'oriental (Cap Verd i des de Senegal fins a Angola).

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya, 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Schomburgk, R. H. 1848. The history of Barbados; comprising a geographical description of the island and an account of its geology and natural productions. London. Hist. Barbados: i-xx + 1-722, 7 pls. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380100" title="Abudefduf theresae" nonfiltered="1541" processed="1531" dbindex="146560">

 Abudefduf theresae s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 Discover Life ;
 British Database of World Flora and Fauna ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380102" title="Abudefduf trilineatus" nonfiltered="1542" processed="1532" dbindex="146561">

 Abudefduf trilineatus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 Discover Life ;
 Practical Fish Keeping ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380113" title="Resurrecci de Lltzer" nonfiltered="1543" processed="1533" dbindex="146562">

 La Resurrecci de Lltzer s una pintura mural al fresc realitzada pel pintor itali Giotto di Bondone, entre els anys 1304-1306, i es troba a la capella dels Scrovegni de Pdua. Giotto fou el gran renovador de la pintura entre el pas del segle XIII al XIV.
 Giotto di Bondone .
 El pintor del trecento, mant els temes religiosos i manca com la majoria dels artistes de la seva poca de grans coneixements anatmics, per aconsegueix que els seus personatges no tinguin el hieratisme bizant i adoptin diverses aptituds d'alegria o pesar, la qual cosa demostra, amb les diferents postures i mirades. Va ser el primer en trencar amb l'art de Bizanci. Molts pintors posteriors, van admetre el seu deute amb Giotto, entre ells Piero della Francesca i Miquel ngel. Segons Vasari: Segons la meva opini, els pintors deuen a Giotto exactament el que li deuen a la naturalesa, perqu desprs de molts anys durant els quals l'art de la bona pintura havia roms enterrat per les runes de la guerra, Giotto va ser l'nic que, pel favor de Du, va rescatar i va restaurar l'art, malgrat haver nascut entre artistes incompetents.  En veritat, va ser un gran miracle que en una poca ordinria i inepta, Giotto hagus pogut restaurar l'art de la composici de la qual els seus contemporanis sabien poc o gens. 
 Segons Henri Focillon, historiador d'art francs, Giotto malgrat els seus esforos, mai no va passar d'un muntatge escenogrfic "'d'un estret taller d'escultura" malgrat que a la capella dels Scrovegni tenia una superfcie i un tema que li ho haguessin perms.

Giotto, va comenar eliminant els fons de pintura plana, posant paisatges amb muntanyes de pedra o dins de simples arquitectures i aix aconseguir que els seus personatges visquin en un mn ms real. Segons Cennino Cennini:El artista que vulgui representar un paisatge muntanys que prengui pedres rocoses i que les pinti amb la illuminaci i dimensions convenients.

A una obra anterior, ja havia realitzat grans murals per a la baslica de Sant Francesc d'Ass, on, en una srie de frescs narratius per a la capella de la Magdalena, va executar l'escena de la Resurrecci de Lltzer, encara que no hi ha dubte que el disseny va ser de Giotto, es creu que la pintura la van realitzar els deixebles del seu taller, ja que clarament es pot verificar que la pintura s ms plana i no mostra els volums ni els mateixos colors no emprats pel pintor a la seva obra posterior.

 Histria .
Els frescs de la capella dels Scrovegni anomenada tamb capella de la Arena, per estar construda sobre l'arena d'un antic circ rom, s considerat com el treball ms complet de Giotto. Va ser encarregada per Enrico Scrovegni, un adinerat comerciant de Pdua, fill d'un prestador conegut per la seva usura i que ja Dante Alighieri l'havia enviat entre els condemnats a l'Infern en el seu poema La Divina Comdia. Enrico volia amb la construcci de la capella redimir els pecats del seu pare. 

Va encarregar a Giotto, la decoraci de la capella funerria, amb diverses sries decoratives de frescs, els cicles de les pintures representen, la vida de Sant Joaquim i Santa Anna, la vida de la Mare de Du i la histria de Crist, mentre que, a les parts inferiors dels murs es dediquen a la Passi de Crist, aix com es troben en color monocrom unes allegories de les Virtuts i els Vicis. Es troba una escena on es pot veure el propi Enrico Scrovegni, oferint la capella a tres ngels, el retrat del donador i del canonge que sost la pesada "maqueta", sn sens dubte, una excellent prova de la capacitat retratista de Giotto. 

Entre els frescs d'aquesta capella es troba la narraci de la Resurrecci de Lltzer, que correspon a un relat del Nou Testament (Sant Joan, 11: 1-44), amb la qual Giotto comena l'escenificaci de la Passi, ja que va ser com a conseqncia d'aquest miracle, quan els jueus van voler agafar i matar Jess.
 Tema .
El tema correspon al relat de l'Evangeli de Sant Joan (11: 17-44):Quan va arribar Jess, es va trobar amb que Lltzer portava ja quatre dies al sepulcre. Betnia estava de Jerusalem com a uns quinze estadis, i molts jueus havien vingut a casa de Marta i Maria per consolar-les pel seu germ. Quan Marta va saber que havia vingut Jess, va sortir a l'encontre, mentre Maria romania a casa. Va dir Marta a Jess: Senyor, si haguessis estat aqu, no hauria mort el meu germ. Per encara ara jo s que quant demanis a Du, Du t'ho concedir.li diu Jess: El teu germ ressuscitar.li va respondre Marta: Ja s que ressuscitar a la resurrecci, l'ltim dia.Jess li va respondre: Jo sc la resurrecci ell que creu en mi, encara que mori, viur; i tot el que viu i creu en mi, no morir mai. Creus aix? li diu ella: S, Senyor, jo crec que tu ets el Crist, el Fill de Du, qui vindr al mn.Dit aix, va anar a cridar la seva germana Maria i el va dir a cau d'orella: El Mestre s aqu i et crida. Ella, tan bon punt ho va sentir, es va aixecar rpidament, i se'n va anar on ell. Jess encara no havia arribat al poble; sin que seguia en el lloc on Marta ho havia trobat. Els jueus que eren amb Maria, a casa consolant-la, en veure que s'aixecava rpidament i sortia, la van seguir pensant que anava al sepulcre per plorar all. Quan Maria va arribar on estava Jess, en veure'l, va caure als seus peus i li va dir: Senyor, si haguessis estat aqu, el meu germ no hauria mort.Veient-la plorar Jess i que tamb ploraven els jueus que l'acompanyaven, es va commoure interiorment, es va torbar i va dir: On ho heu posat? el responen: Senyor, vine i el veurs. Jess es va posar a plorar. Els jueus aleshores deien: Mireu com l'estimava. Per alguns d'ells van dir: Ell, que va obrir els ulls del cec, no podia haver fet que aquest no mors? Aleshores Jess es va commoure novament en el seu interior i va anar al sepulcre. Era una cova, i tenia posada damunt una pedra. Diu Jess: Aparteu la pedra.Li respon Marta, la germana del mort: Senyor, ja fa pudor; s el quart dia. Li diu Jess: No t'he dit que, si creus, veurs la glria de Du? Van Retirar, doncs, la pedra. Aleshores Jess va alar els ulls a dalt i va dir: Pare, et dono les grcies per haver-me escoltat. Ja sabia jo que tu sempre m'escoltes; per ho he dit per aquests que m'envolten, perqu creguin que tu m'has enviat. Dit aix, va cridar amb forta veu: Lltzer, surt fora! I va sortir el mort, lligat de peus i mans amb benes i embolicat el rostre en un sudari. Jess els diu: Deslligueu-ho i deixeu-lo caminar.

 Descripci . 

La histria narra la Resurrecci de Lltzer per ordre de Jess, a la pintura apareix Crist beneint Lltzer, mentre agenollades als seus peus es veuen a les germanes de Lltzer, Marta i Maria. A la dreta del quadre s'observa la imatge momificada de Lltzer sostinguda per altres familiars, a la cantonada dreta del primer terme, amb lnies paralelles a la muntanya rocosa del fons, que dibuixen una composici en diagonals, est la pedra de la tapa del sepulcre, que s sostinguda per altres dos personatges, el fons est pintat amb el mateix blau de la volta de la capella, amb la qual cosa s'aconsegueix que formi una cohesi amb ella.
 

La pintura com les altres representacions de les sries de la capella, est emmarcada simulant un fris de marbre tallat i com si tingus incrustacions de pedres semiprecioses i lapisltzuli, evitant amb aquest sistema figurat, la realitzaci amb materials autntics que resultarien molt ms costosos. El cadver embolicat en les benes, entreobre els ulls, mentre els presents manifesten el seu estupor. Les dones tenen el rostre cobert per evitar l'olor de Lltzer mort. Encara que sense conixer la perspectiva real de Brunelleschi, el pintor introdueix ell realisme a la seva obra, representant un espai individual, junt  la iconografia que mostra el seu inters, per la visualitzaci del dramatisme que vol explicar a la histria, enfront del miracle realitzat per Crist. Aquest intent de mostrar la realitat en tota la seva totalitat, va ser considerat per Giovanni Boccaccio en el seu Decamer, que parlant de la pintura de Giotto va dir:... va reproduir tan exactament les coses de la natura que la seva obra no sembla imitaci, sin la natura mateixa, i a tant va arribar el seu art, que moltes vegades els homes es van equivocar estimant per real el que era artifici de la pintura.
 Bibliografia .





 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380128" title="Abudefduf troschelii" nonfiltered="1544" processed="1534" dbindex="146563">

Abudefduf troschelii  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Golf de Califrnia i la Pennsula de Baixa Califrnia (Mxic) fins al nord del Per i les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Gill, T. N. 1862. Catalogue of the fishes of Lower California in the Smithsonian Institution, collected by Mr. J. Xantus. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14 (nos. 3-4): 140-151. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380129" title="132524 APL" nonfiltered="1545" processed="1535" dbindex="146564">

132524 APL, anteriorment conegut per la seva designaci provisional de 2002 JF56, s un petit asteroide voltant de 2,3 kilmetres que va ser visitat per la nau New Horizons, que va passar a una distancia d'uns 101.867 kilmetres a les 04:05 UTC el 13 de juny de 2006. Els espectres obtinguts per New Horizons mostra que APL s un asteroide del tipus S.

L'asteroide va ser descobert al maig de 2002, pel projecte Lincoln Near-Earth Asteroid Research (LINEAR).

El nom de l'asteroide APL s en referencia a la Johns Hopkins University Applied Physics Laboratory, que varen ser constructors de la sonda New Horitzons.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380130" title="Abudefduf vaigiensis" nonfiltered="1546" processed="1536" dbindex="146565">

Abudefduf vaigiensis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia, les Tuamotu, el sud del Jap i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Quoy, J. R. C. & J. P. Gaimard. 1824-1825. Description des Poissons. Chapter IX. In: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde...excut sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les annes 1817, 1818, 1819 et 1820. Pars. Voyage Uranie, Zool.: 192-401. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380133" title="Emilianoromanys" nonfiltered="1547" processed="1537" dbindex="146566">






L'emilianoromanys, tamb conegut com a Emiliano-rom o simplement Emili, s un dialecte gallo-itali parlat al nord d'Itlia.
Se la considera una llengua diferenciada de l'itali, tot i que les nombroses interferncies lingstiques amb l'itali estndard, el fet de no tenir cap reconeixement oficial, i que tots els seus parlants usen tamb habitualment l'itali com a llengua culta i de relaci pblica, posen en perill la seva supervivncia com a llengua.

L'mbit territorial d'aquesta llengua abraaa des de Piacenza a Ravenna, i entre el riu Po, l Adritic i els Apenins, a la regi de Emilia-Romana. Tamb es parla a San Marino, on rep la denominaci de Sanmarins. No hi ha dades fiables sobre els seus parlants, els qui sn capaos de parlar-la o els qui ho fan habitualment. Es calcula que entre dos i tres milions de persones que poden parlar-la.

Es distingeixen diversos dialectes sense que es pugui dir que hi hagi una estandaritzaci precisa o un dialecte central: l'emili, el rom, el mantu, el voghers-pavs, el lunigi i el sanmarins.

Fonts.
 Linguamundi;
 Ethnologue;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380134" title="Abudefduf whitleyi" nonfiltered="1548" processed="1538" dbindex="146567">

Abudefduf whitleyi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia, Mar del Corall i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. & D. R. Robertson. 1974. Description of four new damselfishes (Pomacentridae) from Papua New Guinea and eastern Australia. Rec. Aust. Mus. v. 29 (nm. 4): 153-167, Pls. 1-5.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380151" title="le des Cygnes (Pars)" nonfiltered="1549" processed="1539" dbindex="146568">


L'le des Cygnes, o le aux Cygnes (illa dels Cignes, en catal), antigament digue de Grenelle (dic de Grenelle, en catal), s una illa artificial sobre el Sena, situada a Pars, la capital francesa, entre els 16 i 15 districte, tot i que administrativament lligada a aquest darrer.

L'illa, de 890 metres de llarg, s particularment estreta ja que no fa ms de 11 metres d'ample.

Encarada a la Maison de Radio France a la riba dreta, i al Front-de-Seine a la riba esquerra.

No cal confondre-la amb l'antiga le des Cygnes de la que n'ha pres el nom, que se situava al 7 districte. L'illa actual s recorreguda d'extrem a extrem per un passeig plantat amb dues rengleres d'arbres anomenat All des Cygnes.

Histria.


Transformada el 1827, es tractava a l'inici d'un dic, constituint un dels elements del port fluvial de Grenelle. Aquest darrer es completa aleshores amb una estaci fluvial, s a dir un dipsit per a les mercaderies, i pel pont de Grenelle (1827). Tot aix s'inscriu en el marc del projecte de disposici urbana de la plana de Grenelle dels empresaris i regidors de Vaugirard, Jean-Lonard Violet i Alphonse Letellier de 1824 a 1829.

s noms d'en 1878 que l'illa acull, sobre tota la seva longitud, un passeig designat l'all des Cygnes. D'una amplada d'11 metres, vorejada a cada costat per una renglera d'arbres (amb un total de 322, de 61 espcies diferents) i per un seguit de bancs.

Durant de l'Exposici Universal de 1937, l'illa acull el pavell de la Frana d'ultramar.

El 2007, l'illa constitueix una escala del port autnom de Pars amb un embarcador i un lloc d'amarrament.

Configuraci.

Els ponts.

Serveix de punt de suport a tres ponts:

Pont de Grenelle.


El pont de Grenelle, transitable, talla l'illa al seu extrem oest, des del que s accessible per una passarella de 34,5m de longitud.

Alla la punta riu avall per formar una placeta sobre la que hi ha una rplica de l'Esttua de la Llibertat de New York.

Pont Rouelle.


El pont Rouelle o pont SNCF-Passy-Grenelle, ferroviari, est traat en corba, i travessa l'illa pel centre, de biaix. Suportant la lnia C del RER, construt amb pedra i arcs metllics. Aquest pont, construt el 1900 per a l'Exposici universal de 1900, va ser totalment desafectat el 1937, desprs posat en servei en 1988 en ocasi de l'obertura de la branca nord de la lnia C.

Salva l'illa mitjanant un petit arc de pedra, permetent el pas dels vianants.

Pont de Bir-Hakeim.

El pont de Bir-Hakeim talla l'illa al seu extrem est, des del que s accessible per una escala. El contitueixen dos pisos, dels que un s de carretera, i l'altre s un viaducte que sost la lnia 6 del metro.

Aquest viaducte descansa sobre un arc de pedra, que est guarnit a cada costat d'escultures en alt relleu representant allegories:

 del costat riu avall, l'Electricitat i el Comer, de Jean-Antoine Injalbert.
 del costat riu amunt, la Cincia i el Treball, de Jules Coutan.

Alla la punta riu amunt de l'illa per formar una placeta, sobre la que s'hi troba una esttua allegrica eqestre: La Frana renaixent, esculpida per Wederkinch, i d'on la vista sobre la torre Eiffel s particularment bona.

Replica de l'Esttua de la Llibertat.



Una rplica de l'Esttua de la Llibertat, obra de Frdric Auguste Bartholdi, va ser inaugurada el 15 de novembre de 1889, tres anys desprs de la de New York (28 octubre de 1886). Aquesta esttua va ser oferta a Frana pels ciutadans francesos establerts als Estats Units en ocasi del centenari de la Revoluci.

El seu scol porta una placa commemorativa, i el llibret que mant a la m esquerre porta la inscripci IV Juliol de 1776 = XIV Juliol de 1789 dates respectives de les revolucions americana i francesa.

D'una alada d'11,50 metres, s fora ms petita que l'original que mesura 46,50 metres.

Placeta riu amunt.


Presenta, d'en 1930, una esttua eqestre.


Vegeu tamb.


Referncies.



Enllaos externs.

 Imatges de l'exposici universal de 1937: 1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6 - 7 - 8 - 9 - 10 - 11 - 12 - 13 - 14 - 15 - 16 - 17 - 18 - 19 - plus de rsultats;
 Alle des Cygnes, nomenclatura oficial al web de la Ville de Paris.
 Panorama  360 des de la punta riu amunt.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380154" title="Castelo Branco (Portugal)" nonfiltered="1550" processed="1540" dbindex="146569">

Castelo Branco s un municipi portugus, situat al districte de Castelo Branco, a la regi del Centre i a la subregi de Beira Interior Sul. L'any 2006 tenia 54.574 habitants. Limita al nord pel municipi de Fundo, a l'est amb Idanha-a-Nova, al sud amb Extremadura, al sudoest amb Vila Velha de Rdo i a l'oest amb Proena-a-Nova i amb Oleiros.





 Freguesies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380155" title="Robert Mulligan" nonfiltered="1551" processed="1541" dbindex="146570">
Robert Mulligan (Nova York, 1925 - Lyme, 2008) fou un director estatunidenc de cinema i televisi. 

Nascut el 23 d'agost de 1925 a Ciutat de Nova York (Estats Units) va estudiar en la Universitat de Fordham abans de servir en els cossos de la Marina nord-americana durant la Segona Guerra Mundial. Al finalitzar aquesta, va entrar a treballar al departament editorial del diari New York Times, si b el va abandonar aviat per a iniciar la seva carrera en el mn de la televisi. 

Empleat per la cadena CBS, Mulligan es va forjar a la televisi en llocs auxiliars, treballant com noi dels encrrecs. Va perseverar en el seu treball, aprenent els secrets del mitj, de tal forma que el 1948 ja es trobava dirigint importants sries dramtiques. El 1959 va guanyar un Emmy pel seu treball de direcci en The Moon and Sixpence, una producci televisiva que va suposar el debut televisiu als Estats Units de Laurence Olivier. El 1960 Robert Mulligan,  germ de l'actor Richard Mulligan, va dirigir la seva primera pellcula per a la gran pantalla i dos anys desprs va rebre un enorme reconeixement aix com sengles nominacions com millor director en els Premis Oscar i el Directors Guild of America per la seva obra To Kill a Mockingbird basada en la novella de Harper Lee.

El 1972 seria nominat tamb per a rebre un Globus d'Or al millor director i un nou Directors Guild Award per la reeixida Estiu del 42. 

Mor el 20 de desembre de 2008 a Lyme (Connecticut, Estats Units), a l'edat de 83 anys, degut a problemes al cor. 

Filmografia .
The Man in the Moon (1991);
Clara's Heart (1988);
Kiss Me Goodbye (1982) ;
Bloodbrothers (1978);
Same Time, Next Year (1978) 	;
The Nickel Ride (1974) ;
The Other (1972) ;
Estiu del 42 (1971) 	;
Buscant la felicitat (1971) ;
The Stalking Moon (1969) ;
Up the Down Staircase (1967) ;
Inside Daisy Clover (1965) 	;
Baby the Rain Must Fall (1965) 	;
Love with the Proper Stranger (1963) ;
To Kill a Mockingbird (1962) ;
The Spiral Road (1962) 	;
Come September (1961) ;
The Great Impostor (1961) 	;
The Rat Race (1960)	;
Fear Strikes Out (1957);

Enllaos externs.
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380158" title="Teosofia" nonfiltered="1552" processed="1542" dbindex="146571">



La teosofia (en grec, theosophia: theos, div, i sophia, saviesa) s una doctrina esotrica nascuda a l'Antiguitat. El concepte el creen els filsofs d'Alexandria, els filaletes (del grec phil, que estima, i aletheia, la veritat). La paraula com a tal apareix al segle III de l'era cristiana; l'utilitzen Ammoni Saccas i els seus deixebles, que van crear el sistema teosfic eclctic. El mtode consistia, d'una banda, a raonar per mitj d'analogies (els deixebles d'Ammoni Saccas rebien el nom d'analogistes pel seu costum d'interpretar les llegendes, els mites i els contes sagrats d'acord amb un seguit d'analogies i correspondncies), i de l'altra, a conixer l'experincia del div per mitj de l'xtasi espiritual i de la intuci directa.

El terme teosofia tamb correspon a un sistema de creences modernes, i s utilitzat especialment per Helena Blavatsky per definir la seva prpia doctrina. El 1875, amb Henry Steel Olcott i William Quan Judge, Blavatsky va crear la Societat Teosfica, una organitzaci espiritualista propera a altres moviments inicitics de la mateixa mena, com la francmaoneria, els Rosa-Creu o el martinisme, amb els quals ha mantingut una estreta relaci fins avui.

La moderna teosofia recupera el principi teosfic antic. Basada en un sincretisme que parteix de les tradicions de l'hinduisme i del budisme, els tesofs afirmen que el seu fonament s un cos de veritat com a totes les religions: la Tradici Primordial. La teosofia, diuen, s una recreaci moderna del Sanatana Dharma, la Veritat Eterna, com a religi en si mateixa.

 Fonaments terics de la teosofia moderna .
Tot i que la construcci metafsica de la teosofia moderna recull un seguit dispers d'elements d'orgens diversos (per aix es parla de sincretisme), s'hi poden identificar alguns grans eixos que actuen com a punts de referncia recurrents d'aquesta doctrina.

La conscincia s una i universal.

Segons aquest postulat, la natura no actua per un seguit d'atzars i casualitats. Tot el que s'esdev, en el passat o en el present, s la causa d'unes lleis que segueixen un Principi Universal. Els tesofs afirmen que tots els ssers, vivents o no, estan impregnats per la Conscincia. Aquest Principi Universal rep diversos noms en les diferents obres dels tesofs: Du (un Du no personal), la Llei, el Gran Arquitecte, l'Evoluci o el Logos.  

La reencarnaci s universal.

Com en l'hinduisme, en el qual s'inspiren la major part de les idees teosfiques, la teosofia mant que els ssers es reencarnen per nombroses vies i en diferents formes. Aix doncs, tots els ssers haurien arribat a l'estat hum a travs d'un gran nombre de reencarnacions i havent passat pels regnes mineral, vegetal i animal desprs del naixement de la vida sobre la Terra. Per la teosofia t una altra concepci de la reencarnaci: refusa la creena que hi pot haver una regressi, de manera que els homes no es podrien reencarnar de nou en animals o plantes. D'altra banda, els homes sn considerats nicament una etapa de l'evoluci de la vida sobre la Terra i no pas el final de l'evoluci, que continua a travs de regnes superiors sota la forma d'altres entitats com ara els dhyani chohans, unes entitats espirituals lliures de les contingncies materials.

La individualitat immortal de l'home.

Els tesofs creuen que tots els ssers humans tenen un principi immortal (la Mnada, el Si Mateix, la seva individualitat), per que en les seves personalitats successives (s a dir, les seves encarnacions) els homes no sn conscients, durant la major part del temps, del lligam existent amb la seva naturalesa divina i acaben morint, tret que aconsegueixin dur a terme una uni dels dos principis (s a dir, la seva individualitat transpersonal i la seva personalitat en l'encarnaci actual).

Karma.

D'una manera semblant a la idea hinduista del karma, la concepci especfica dels tesofs predica, per a les accions humanes, que els actes malvats han de ser substituts per actes de bondat i que aquests actes de bondat han d'estar d'acord amb el pla del Principi div. Ms generalment, la teosofia parteix del principi que el B i el Mal sn el resultat de la diferenciaci entre l'Esperit, de naturalesa divina, i la Matria en un cicle d'evoluci. En primer lloc hi hauria una involuci natural de l'Esperit en la Matria que seria seguida d'una evoluci de la Matria per tornar a l'Esperit.

Evoluci.
L'objectiu de l'univers, manifestaci del Principi universal, seria que l'Esperit (div) es manifests a ell mateix a travs de set nivells de diferenciaci de la Matria cada vegada ms opacs per realitzar l'aprenentatge de l'autoconscincia, s a dir, per diferenciar-se suficientment i poder comprendre's a travs d'un retorn a ell mateix en el cicle de l'evoluci. L'home, com a etapa del cam de la Conscincia universal per la Matria, participaria de l'Esperit (div) amb aquesta intenci a travs de les seves accions, de les seves encarnacions successives i de la seva confrontaci amb la contingncia material. La religi, la filosofia, la cincia, les arts, el comer, l'humanisme o la filantropia, entre d'altres, oferirien als homes l'oportunitat d'acostar-se al coneixement del seu lligam amb el Div.

La fraternitat universal.

Tot el que hi ha a l'Univers t alguna relaci amb la font divina nica (el Principi universal), per cada sser t una forma i una natura que s l'expressi del seu nivell de conscincia actual. Tanmateix, malgrat la diversitat de formes, i tot i que els ssers humans tenen una nima individualitzada, totes les coses vivents estan unides fraternalment pel lligam com amb el Principi universal.

Els Mestres de Saviesa.

Segons els escrits teosfics, alguns ssers humans haurien evolucionat, haurien pogut conixer el Principi Universal i s'haurien pogut alliberar de la condici d'homes ordinaris. Aquests individus, dits Mestres de Saviesa, la major part dels quals viurien a l'ndia, tindrien un coneixement profund i secret de la Tradici primordial, que suposadament seria la base comuna de totes les religions. Els tesofs afirmen que aquests ssers sn el principi d'una cadena que uneix tots els individus entre ells; posseidors d'un coneixement esotric, el podrien transmetre als deixebles disposats a rebre'l (s a dir, a tot individu capa d'emprendre un cam espiritual). La doctrina secreta d'Helena Blavatsky, obra de referncia de la teosofia moderna, naixeria dels ensenyaments d'aquests mestres.

El Septenari.
 ;

Theosophists opine that the most material of the vestures of the Soul are interpenetrated by the particles of the more subtle vesture. For example they claim that -The "Sthula-Sarira" or most material body, is, as science is aware, mostly space at its so-called atomic level (as all matter is known to be), and these interstitial spaces are inhabited by the those subtler particles of the Astral Body or Linga sarira, and so on for the other more energy like envelopes of the Soul. The important thing about this interpenetration of each sheath, is that we see the inner person as a fluid and unbroken continuity, although varying in density/flexibility and energy and therefore more and more susceptible to the behest of the Real Person - the Soul/Higher Self since they are less and less encumbered in material boundary. Perhaps the image of a suspension or colloid in chemistry is an apt perspective. And since matter is merely the material opposite of consciousness (ultimately the Highest aspect of us being pure consciousness), this interpenetration of sheaths allows for consciousness to interpenetrate Man's nature and explains how we are sensitive to what we think is external stimulate, through the five senses.
Theosophy, as well as many other esoteric groups and occult societies, claims in their esoteric cosmology that the universe is ordered by the number seven. The reincarnating consciousness of the monad utilizes spirit/matter forms in seven bodies:

The first body is called sthula-sarira (Sanskrit, from sthula meaning coarse, gross, not refined, heavy, bulky, fat in the sense of bigness, conditioned and differentiated matter + sarira to moulder, waste away). A gross body, impermanent because of its wholly compounded character. The physical body is usually considered as the lowest substance-principle. The physical form is the result of the harmonious co-working on the physical plane of forces and faculties streaming through their astral vehicle or linga-sarira, the pattern or model of the physical body.
The second body is called Linga-Sarira, (Sanskrit, from linga meaning characteristic mark, model, pattern + sarira, from the verbal root sri to moulder, waste away). A pattern or model that is impermanent; the model-body or astral body, only slightly more ethereal than the physical body. It is the astral model around which the physical body is built, and from which the physical body flows or develops as growth proceeds.
The third body is prana (Sanskrit, from pra before + the verbal root an to breathe, to live). In theosophy, the breath of life. This life or prana works on, in, and around us, pulsating unceasingly during the term of physical existence. Prana is "the radiating force or Energy of Atma -- as the Universal Life and the One Self -- its lower or rather (in its effects) more physical, because manifesting, aspect. Prana or Life permeates the whole being of the objective Universe; and is called a 'principle' only because it is an indispensable factor and the deus ex machina of the living man.";
The fourth principle is k ma (Sanskrit, from the verbal root kam meaning to desire). Desire; the desire principle is the driving, impelling force. Born from the interaction of atman, buddhi, and manas, kama per se is a colourless force, good or bad according to the way the mind and soul use it. It is the seat of the living electrical impulses, desires, and aspirations, considered in their energetic aspect.
The fifth principle is manas (Sanskrit, from the verbal root man meaning to think). The seat of mentation and egoic consciousness; in humanity Manas is the human person, the reincarnating ego, immortal in essence, enduring in its higher aspects through the entire manvantara. When embodied, manas is dual, gravitating toward buddhi in its higher aspects and in its lower aspects toward kama. The first is intuitive mind, the second the animal, ratiocinative consciousness, the lower mentality and passions of the personality.
The sixth principle or vehicle is Buddhi (Sanskrit, from the verbal root budh to awaken, enlighten, know). The vehicle of pure, universal spirit, hence an inseparable garment or vehicle of atman, which is, in its essence, of the highest plane of akasa or alaya. In man buddhi is the spiritual soul, the faculty of discriminating, the channel through which streams divine inspiration from the atman to the ego, and therefore that faculty which enables us to discern between good and evil: spiritual conscience. The qualities of the buddhic principle when awakened are higher judgment, instant understanding, discrimination, intuition, love that has no bounds, and consequent universal forgiveness.
The seventh is called Atman (Sanskrit). Self; pure consciousness, that cosmic self which is the same in every dweller on this globe and on every one of the planetary or stellar bodies in space. It is the feeling and knowledge of "I am," pure cognition, the abstract idea of self. It does not differ at all throughout the cosmos except in degree of self-recognition. It may also be considered as the First Logos in the human microcosm. During incarnation the lowest aspects of atman take on attributes, because it is linked with buddhi, as the buddhi is linked with manas, as the manas is linked with kama, etc.

 Brve histoire .
Les thosophes relient l'origine de la thosophie aux efforts pour atteindre la divinit qui existent dans toutes les anciennes cultures. Ils soutiennent qu'on peut trouver la dmarche thosophique au travers d'une chane ininterrompue de transmission d'enseignements en Inde mais qu'elle a exist dans la Grce antique dans diffrents crits comme ceux de Platon (427-347 av. J.-C.), Plotin (204/5-270) et d'autres noplatoniciens, jusqu' Jacob Boehme (1575-1624). 

L'sotrisme de la thosophie moderne, commence avec Helena Petrovna Blavatsky (1831-1891), plus connue sous l'appellation de Madame Blavatsky. Celle-ci tait l'un des fondateurs de la Socit thosophique (fonde en 1875,  New York) avec Henry Steel Olcott, qui tait juriste et crivain, et William Quan Judge. Madame Blavatsky tait une aventurire qui avait voyag  travers le monde, et qui s'tait installe en Inde o,  nouveau avec Olcott, elle tablit le quartier gnral de la Socit thosophique, prs de Chennai. Elle revendiquait de nombreux pouvoirs psychiques et mdiumniques, qu'elle incorpora dans la doctrine de la Socit thosophique, au travers des interprtations sotriques des religions orientales (hindouisme et bouddhisme). Elle affirmait en effet que la connaissance de certains enseignements sotriques permettait de dvelopper des pouvoirs latents en l'Homme. Ces composantes devinrent les piliers de base du mouvement thosophique. 

Bien que la Socit thosophique existe encore aujourd'hui, la thosophie moderne a connu son ge d'or entre la fin du  et les annes 1920 o,  titre d'exemple, la section amricaine comptait plus de  membres. C'est aussi  cette priode que la Socit thosophique connat de nombreux schismes et perd progressivement de son influence. Ces ruptures ont donn naissance  des mouvements et groupements divers tels que l'anthroposophie de Rudolf Steiner (approche se voulant plus chrtienne que la thosophie et centre sur l'Homme), l'cole Arcane d'Alice Bailey (qui se veut la continuation directe de la doctrine de M Blavatsky en y incorporant par ailleurs une dimension fortement chrtienne), l'Agni Yoga Society d'Helena et Nicholas Roerich ou tout simplement, plus rcemment, le mouvement New Age, dont certains de ses acteurs se rclament des enseignements thosophiques. D'autres acteurs plus controverss s'inscrivent galement dans cette ligne tel que l'cole dite de la Nouvelle Acropole (encore trs puissante en Amrique du Sud et considre comme une secte dans certains pays) ou par exemple, au sein du mouvement New Age, dans les annes 1970, le mouvement Share International (en France : Partage International), fond par Benjamin Creme, un cossais se rclamant des crits d'Helena Blavatsky et plus particulirement de ceux d'Alice Bailey.

Influences et personnalits.
Les artistes qui ont t inspirs par les doctrines de la thosophie sont nombreux.  titre d'exemple, on peut citer au niveau musical les compositeurs Ruth Crawford-Seeger, Dane Rudhyar, Cyril Scott ou encore, plus clbre, Alexandre Scriabine . Mais c'est particulirement dans le domaine des arts picturaux et de la littrature que les thories thosophiques connurent beaucoup de succs, comme par exemple auprs de James Ensor, Wassily Kandinsky, Piet Mondrian, Jackson Pollock, Franz Kafka ou encore William Butler Yeats. Par ailleurs, la thosophie a touch dans sa jeunesse londonienne l'exploratrice et tibtologue Alexandra David-Nel et l'a incite  explorer l'Asie. Elle a mme vcu un certain temps dans une maison au sige international de la Socit Thosophique  Adyar en Inde.
Malheureusement, madame Blavatsky a aussi eu une influence directe et nfaste sur la personnalit d'Adolf Hitler qui a fait une interprtation errone du concept de la race Aryenne et de sa suprmatie .

Vegeu tamb.
 Jiddu Krishnamurti;
 Helena Blavatsky;
 Alice Bailey;
 Annie Besant;
 Llibre de Dzyan ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380161" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - pes mosca" nonfiltered="1553" processed="1543" dbindex="146572">

El pes mosca va ser la categoria de boxa ms lleugera de les disputades als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 22 de setembre de 1904. Sols hi van prendre part dos participants.

 Els boxejadors que participaven en aquesta categoria havien de pesar menys de 47,6 quilograms. 

Medallistes.


Resultats.


Classificaci final.


Enllaos externs.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380162" title="Xuia" nonfiltered="1554" processed="1544" dbindex="146573">

La xuia o llagosta llusa (Scyllarus arctus) s un animal mar del grup dels crustacis.

Mesura aproximadament, 12 cm de longitud.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380165" title="Idanha-a-Nova" nonfiltered="1555" processed="1545" dbindex="146574">

Idanha-a-Nova s un municipi portugus, situat al districte de Castelo Branco, a la regi del Centre i a la subregi de Beira Interior Sul. L'any 2006 tenia 10.561 habitants. Es divideix en 17 freguesias. Limita al nord amb Penamacor, a l'est i sud amb Extremadura i a l'oest amb Castelo Branco i Fundo.

Poblaci.


Freguesies.

 Alcafozes;
 Aldeia de Santa Margarida;
 Idanha-a-Nova;
 Idanha-a-Velha;
 Ladoeiro;
 Medelim;
 Monfortinho;
 Monsanto;
 Oledo;
 Penha Garcia;
 Proena-a-Velha;
 Rosmaninhal;
 Salvaterra do Extremo;
 So Miguel de Acha;
 Segura;
 Toules;
 Zebreira;

 Enllaos externs .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380174" title="12 de 7" nonfiltered="1556" processed="1546" dbindex="146575">
El 12 de 7 (dotze de set) s un castell de set pisos, amb 12 castellers a cada pis. s un castell d'estructura composta, que consta d'un 4 central, amb un 2 (o torre) adossat a cadascuna de les rengles del 4.

El 12 de 7 s un castell gens habitual, documentat en una sola ocasi al segle XIX quan la Colla Nova dels Xiquets de Valls el va descarregar per la diada de Santa rsula de 1879. De les colles actuals noms l'ha portat a plaa la Colla Joves Xiquets de Valls que el va descarregar a l'Arbo el 9 de novembre de 2008.

Aquest castell, i altres com el 9 de 7, requereixen una gran quantitat d'efectius per portar-los a plaa. s per aix que quan les colles tenen tantes persones disponibles prefereixen realitzar construccions de ms alada, i aquest tipus de castells s'acostumen a reservar per ocasions especials.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380177" title="Penamacor" nonfiltered="1557" processed="1547" dbindex="146576">

Penamacor s un municipi portugus, situat al districte de Castelo Branco, a la regi del Centre i a la subregi de Beira Interior Sul. L'any 2004 tenia 6160 habitants. Es divideix en 12 freguesias. Limita al nord amb Sabugal, a l'est amb Valverde del Fresno, al sud amb Idanha-a-Nova i a l'oest amb Fundo.  

Poblaci.


 Freguesies .

 guas;
 Aldeia de Joo Pires;
 Aldeia do Bispo;
 Aranhas;
 Bemposta;
 Benquerena;
 Meimo;
 Meimoa;
 Pedrgo de So Pedro,   ;
 Penamacor;
 Salvador;
 Vale da Senhora da Pvoa;

Enllaos externs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380183" title="Vila Velha de Rdo" nonfiltered="1558" processed="1548" dbindex="146577">

Vila Velha de Rdo s un municipi portugus, situat al districte de Castelo Branco, a la regi del Centre i a la subregi de Beira Interior Sul. L'any 2004 tenia 3.802 habitants. Es divideix en 4 freguesias. Limita al nord i est amb Castelo Branco, al sudest amb Extremadura, al sud amb Nisa i a l'oest amb Mao i Proena-a-Nova.

 Poblaci .


Freguesies.

 Fratel;
 Perais;
 Sarnadas de Rdo;
 Vila Velha de Rdo;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380191" title="Belmonte (Portugal)" nonfiltered="1559" processed="1549" dbindex="146578">

Belmonte s un municipi portugus, situat al districte de Castelo Branco, a la regi del Centre i a la subregi de Cova da Beira. L'any 2004 tenia 7.722 habitants. Es divideix en 5 freguesias. Limita al nord amb Guarda, a l'est amb Sabugal, al sudest amb Fundo i a l'oest amb Covilh.

Poblaci.


Freguesies.

 Belmonte;
 Caria;
 Colmeal da Torre;
 Inguias;
 Maainhas;

Enllaos externs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380195" title="Embassament de la Llosa del Cavall" nonfiltered="1560" processed="1550" dbindex="146579">




La Llosa del Cavall s un embassament situat a la Vall de Lord (Solsons), al curs alt del riu Cardener. A ms de les d'aquest riu tamb recull les del seu afluent l'Aigua de Valls. La superfcie total de la seva conca s de 200 km2 

La presa, d'arc de doble volta, 122 m d'alada i una longitud de coronaci de 260 m, s'aixeca al municipi de Navs en un lloc conegut amb el nom de la Llosa del Cavall i va ser acabada de contruir l'any 1997. A ms del ja citat, l'embassament ha inundat terres del terme municipal de Guixers i una minscula porci del de Sant Lloren de Morunys. 

A l'interior de la presa hi ha tota la infraestructura necessria per a installar-hi una central hidroelctrica per b que actualment aquest potencial energtic no s'est aprofitant.

T una capacitat mxima de 80 hm3 i abasta una superfcie de 300 ha la major part de la qual (tota la que queda al sud del pont de la carretera de Berga a Sant Lloren de Morunys) est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord

La seva contrucci va comportar el desallotjament d'una sola masia habitada: la masia de Cal Vall-longa. Tamb va comportar l'anegament dels ponts de les Cases de Posada i  de Vall-llonga, per b que aquest darrer, a fi de salvar-lo de la seva desaparici, va ser desmuntat pea a pea i reconstrut damunt el torrent del Pou, a la sortida de la vila de Sant Lloren de Morunys en direcci cap a La Coma.

Corrents fluvials que hi desemboquen.

 El Cardener (al municipi de Guixers) ;
 El torrent de les Salines (al Municipi de Sant Lloren de Morunys) ;
 La rasa de les Valls (al municipi de Guixers) ;
 La rasa de Sobirana (al municipi de Guixers) ;
 La rasa de Torroella (al municipi de Navs) ;
 La rasa de Vilamala (al municipi de Navs) ;
 El torrent de la Barata (al municipi de Guixers) ;
 La rasa de Castelltort (al municipi de Guixers) ;
 L'Aigua de Valls (al municipi de Guixers) ;
 La canal de la Vidara (al municipi de Guixers) ;
 La canal del Mol (al municipi de Guixers) ;
 La canal del Forat (al municipi de Guixers) ;
 L'Aigua de les Set Riberetes (al municipi de Navs) ;
 La canal dels Oms (al municipi de Navs) ;
 La rasa de les Cases de Posada (al municipi de Navs) ;

Bibliografia.
 Lloc web de l'ACA (Agncia Catalana de l'Aigua;
 La Vall de Lord i el seu entorn - Jaume Fruits i Sayol - DL:l-199-2004 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380196" title="Covilh" nonfiltered="1561" processed="1551" dbindex="146580">

Covilh s un municipi portugus, situat al districte de Castelo Branco, a la regi del Centre i a la subregi de Cova da Beira. L'any 2006 tenia 54.505 habitants.

 Freguesies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380197" title="Kennalestes gobiensis" nonfiltered="1562" processed="1552" dbindex="146581">

Kennalestes gobiensis s una espcie extingida de mamfers insectvors semblants a una musaranya. Era un mamfer com a Monglia durant el Cretaci Superior, fa entredi 83,5 i 70,6 milions d'anys). Feia els seus caus soterrats.

Bibliografia.
Z. Kielan-Jaworowska. 1969. New Upper Cretaceous multituberculate genera from Bayn Dzak, Gobi Desert. Palaeontologia Polonica;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380198" title="Fundo" nonfiltered="1563" processed="1553" dbindex="146582">

Fundo s un municipi portugus, situat al districte de Castelo Branco, a la regi del Centre i a la subregi de Cova da Beira. L'any 2006 tenia 31.176 habitants. Es divideix en 31 freguesias. Limita al nord amb Covilh, Belmonte i Sabugal, a l'est amb Penamacor i Idanha-a-Nova, al sud amb Castelo Branco, al sudoest amb Oleiros i a l'oest amb Pampilhosa da Serra.

Poblaci.


 Freguesies .

 Alcaide;
 Alcaria;
 Alcongosta;
 Aldeia de Joanes;
 Aldeia Nova do Cabo;
 Alpedrinha;
 Atalaia do Campo;
 Barroca;
 Bogas de Baixo;
 Bogas de Cima;
 Capinha;
 Castelejo;
 Castelo Novo;
 Donas;
 Enxames;
 Escarigo;
 Fatela;
 Fundo;
 Janeiro de Cima;
 Lavacolhos;
 Mata da Rainha;
 Orca;
 Pro Viseu;
 Pvoa de Atalaia;
 Salgueiro;
 Silvares;
 Soalheira;
 Souto da Casa;
 Telhado;
 Vale de Prazeres;
 Valverde;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380201" title="Oleiros (Portugal)" nonfiltered="1564" processed="1554" dbindex="146583">

Oleiros s un municipi portugus, situat al districte de Castelo Branco, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Sul. L'any 2006 tenia 5.988 habitants. Es divideix en 12 freguesias. Limita al nord amb Fundo, a l'est amb Castelo Branco, al sud amb Proena-a-Nova, al sudoest amb Sert i al noroest amb Pampilhosa da Serra.

 Freguesies .

 lvaro;
 Amieira;
 Cambas;
 Estreito;
 Isna;
 Madeir;
 Mosteiro;
 Oleiros;
 Orvalho;
 Sarnadas de So Simo;
 Sobral;
 Vilar Barroco;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380214" title="Proena-a-Nova" nonfiltered="1565" processed="1555" dbindex="146584">

Proena-a-Nova s un municipi portugus, situat al districte de Castelo Branco, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Sul. L'any 2006 tenia 9.065 habitants. Limita al nord amb Oleiros, al nordest amb Castelo Branco, a l'est amb Vila Velha de Rdo, al sudoest amb Mao i al noroest amb Sert.

Poblaci.


Freguesies.

 Alvito da Beira;
 Montes da Senhora;
 Peral;
 Proena-a-Nova;
 So Pedro do Esteval;
 Sobreira Formosa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380219" title="Gav Mar" nonfiltered="1566" processed="1556" dbindex="146585">
Gav Mar s la part martima del municipi de Gav (Baix Llobregat). Durant els ltims anys ha mostrat un gran desenvolupament amb la construcci d'habitatges de qualitat, amb noves vies de comunicaci (Avinguda del mar) i amb equipaments i rees de lleure. 

Les dimensions d'aquest litoral martim serien d'uns 4 quilmetres de llarg. Compren una pineda de 400 m d'amplada, que arriba fins a primera lnia de mar i un sistema dunar nic. Compta tamb amb una llacuna que s lloc de pas i nidificaci d'aus migratries. 
Gav Mar gaudeix d'un clima que fa que durant l'estiu les seves platges rebin ms d'un mili de banyistes. Les temperatures mitjanes de l'aigua sn: 
 Mnima de febrer: 12,7 C;
 Mxima al juliol; 25,7 C;
 Mitjana anual:18,6 C;

Al llarg d'aquest front litoral destaca la construcci d'un passeig martim que t una llargada de gaireb dos quilmetres i que s'est ampliant. Ha estat dissenyat respectant la topografia de la vegetaci autctona. El primer tram d'aquest  passeig va rebre  el premi FAD d'arquitectura exterior l'any 1994. Al llarg del passeig es pot accedir a diferents rees municipals de lleure. 

La zona martima de Gav ofereix al visitant tot tipus de serveis i equipaments. Disposa de diferents rees de lleure on els ciutadans poden trobar una variada oferta gastronmica i d'esbarjo, unes a prop del passeig martim i d'altres a la zona de la pineda. : restauraci, piscines, jocs infantils, dutxes i, a l'estiu,quioscos de begudesa peu de platja...

Cal destacar l'avinguda del Mar, que connecta el nucli urb amb la zona costanera. El tram ms recent, el que va des de l'avinguda Europa fins a la sorra es va inaugurar el 1999. Al final d'aquest tram s on hi ha l'escultura d'Antoni Rosell, element caracterstic del litoral gavanenc.

Serveis.
Gav Mar disposa dels segents serveis:
Un centre cvic, situat al carrer Tellinaires, 55. En ell es troben ubicats: 
 L'Associaci de Vens de Gav Mar;
 El Punt d'atenci ciutadana (PAC) de l'ajuntament de Gav.
 Centre d'atenci Primria de l'Institut Catal de la Salut. ;
 La policia local de Gav, noms a l'estiu.
 El restaurant el Jard del Mar, per un acord del Ple de l'ajuntament. ;

Gav Mar t tamb una escola pblica d'educaci infantil i primria que ha comenat a funcionar el curs 2008-09. 
Amb tots els seus serveis, la seva situaci i les bones comunicacions; Gav Mar s'ha convertit en un lloc amb un bon nombre de serveis pblics i privats. 

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Gav;
 elbruguers.cat diari electrnic de Gav.
 web de l'associaci de vens de Gav Mar ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380220" title="Vila de Rei" nonfiltered="1567" processed="1557" dbindex="146586">

Vila de Rei s un municipi portugus, situat al districte de Castelo Branco, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Sul. L'any 2004 tenia 3.242 habitants. Limita al nord amb Sert, a l'est amb Mao, al sud amb Sardoal i Abrantes i a l'oest amb Ferreira do Zzere.

Poblaci.


 Freguesies .

 Fundada;
 So Joo do Peso;
 Vila de Rei;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380222" title="Vulcanisme a I" nonfiltered="1568" processed="1558" dbindex="146587">

El vulcanisme a I, un satllit de Jpiter, crea fluxos de lava, pous volcnics i plomalls de sofre i dixid de sofre que fan centenars de quilmetres d'alada. Aquesta activitat volcnica fou descoberta el 1979 per cientfics d'imatge de la Voyager 1. Observacions de I per part de sondes que passaven (les Voyager), Galileo, Cassini i New Horizons, aix com astrnoms de la Terra, han revelat ms de 150 volcans actius. Basant-se en aquestes observacions, es prediu que existeixin fins a 400 volcans d'aquest tipus. El volcanisme d'I converteix el satllit en un dels nics quatre cossos volcnicament actius coneguts del sistema solar (els altres sn la Terra, el satllit de Saturn Encelade i el satllit de Nept Trit).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380223" title="Abudefduf bicolor" nonfiltered="1569" processed="1559" dbindex="146588">

Abudefduf bicolor  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rochebrune, A. T.: Description de quelques nouvelles espces de poissons propres  la Sngambie. Bulletin de la Socit philomathique de Pars (7th Srie) v. 4: 159-169. Any 1880.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Animal Diversity Web ;
 Discover Life ;
 Practical Fish Keeping ;
 British Database of World Flora and Fauna ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380226" title="Mao" nonfiltered="1570" processed="1560" dbindex="146589">

Mao s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Sul. L'any 2004 tenia 7.763 habitants. Es divideix en 8 freguesias. Limita al nordest amb Proena-a-Nova, a l'est amb Vila Velha de Rdo i Nisa, al sud amb Gavio, al sudoest amb Abrantes, a l'oest amb Sardoal i Vila de Rei i al noroest amb Sert.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Aboboreira;
 Amndoa;
 Cardigos;
 Carvoeiro;
 Envendos;
 Mao;
 Ortiga;
 Penhascoso;
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380230" title="Arnaut de Maruelh" nonfiltered="1571" processed="1561" dbindex="146590">
Arnaut de Maruelh (fl. 1171-1190) fou un trobador occit d'origen humil. D'antuvi fou clergue i desprs trobador de les vescomtesses de Besiers i Carcassona. Despert la gelosia d'Alfons II d'Arag i hagu de marxar a la cort de Guillem VII de Montpeller. 

La seva obra s marcada per una cultura ms ampla que la dels altres trobadors (les Herodes d'Ovidi, s de la retrica en moltes expressions). Adepte del trobar lu, les seves canons sn originals per la marca d'onirisme passional que mostren, amb actitud orant habitual a Bernart de Ventadorn, vida i mort sn substitudes pel somni. Va crear el gnere de les salutz (salutacions).

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;
 Poesies d'Arnaut de Maruelh;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380231" title="Gregori Bochada" nonfiltered="1572" processed="1562" dbindex="146591">
Gregori Bochada fou un cavaller llemos del segle XII. Va participar en la Primera Croada i vers el 1130 va compondre la Cans d'Antiocha, poema de 700 versos on hi narra el setge d'Antioquia de 1098, i que obr el gnere de la can histrica occitana. La seva melodia fou utilitzada en la Can de la Croada. 

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380233" title="Peter Maxwell Davies" nonfiltered="1573" processed="1563" dbindex="146592">
Peter Maxwell Davies (Salford, Lancashire, 8 de setembre de 1934) s un compositor i director d'orquestra angls.

Biografia.

Des de molt nen prengu llions i comen a composar. Desprs d'estudiar en la Leigh Grammar School, pass a la Universitat Victria de Manchester i ms tard al Royal Manchester College of Music (reunits en la Royal Northem College of Music el 1973), on va tenir com a companys de classe en Harrison Birwistle, Alexander Goehr, Elgar Howarth i John Ogdon. Junts formaren New Music of Manchester, un grup comproms amb la msica contempornia. Desprs de graduar-se el 1956, estudi breument amb Godoffredo Petrassi a Roma, abans de treballar com a Director de Msica en una petita ciutat prxima a Gloucester, Cirencester (Cirencester Grammar School) de 1959 a 1962.

El 1962 assol una beca Harkness Fellowship en la Universitat de Princeton, amb l'ajuda d'Aaron Copland i Benjamin Britten, on estudi amb Roger Sessions, Milton Babbit i Earl Kim. Seguidament, es trasllad a Austrlia, on fou compositor resident en el Elder Conservatorrium of Music, de la Universitat d'Adelaida, de 1965-66.

Desprs retorn al Regne Unit, i es mud a les Illes rcades, en un principi, el 1971 a Hoy (Orkney) i ms tard a Sanday, on vivia encara el novembre del 2007 amb la seva parella Colin Parkinson. Les rcades (en particular llur capital, Kirkwall) s la seu del St. Magnus Festival, un festival artstic fundat per Davies el 1977 que utilitza freqentment per a presentar noves obres (sovint interpretades per l'orquestra de l'escola local).

Davies fou director artstic de la Dartington Summer School de 1979 a 1984 i ha ocupat un nombre important de llocs. Des de 1992 a 2002 fou director associat i compositor de la BBC Philarmonic Orchestra i ha dirigit destacades orquestres, entre elles la Philharmonia, la Cleveland Orchestra, la Boston Symphony Orchestra i la Leipzig Gewandhaus Orchestra. El 2000, Davies torn a Austrlia i fou artista resident del Barossa Music Festival, el festival de la vall vincola d'Adelaida, on present algunes de llurs obres de teatre musical i treball amb estudiants de la Barossa Spring Academy. 

Ha estat guardonat amb diversos doctorats honoraris en diverses institucions i des de 1989 ha estat president de Making Music  (la Federaci Nacional de Societats de Msica. Davies fou anomenat membre de la CBE el 1981 i cavaller el 1987, va ser nomenat Master of the Queen's Music (un lloc en el qu anteriorment ho foren en el segle XX entre d'altres, Edward Elgar, Arnold Bax i Arthur Bliss) per un perode de 10 anys a desenvolupar a partir del mar de 2004. La Universitat d'Oxford li atorg un doctorat honorari (Doctor in Music  el juliol de 2005. el 25 de novembre de 2006, Sir Peter fou anomenat membre honorari de la Canterbury Christ Church University, en una cerimnia celebrada en un servei en la Catedral de Canterbury. Tamb s professor de composici en la Royal Academy of Music.

El 1996, Davies fou un dels primers compositors clssics en obrir un lloc web de descarrega de msica, Max Opus. Segueix sent un dels llocs ms complets del seu tipus, amb converses enregistrades del compositor, disponibles per a varies obres, a ms de les descrregues.
Davies era conegut com un nen terrible dels anys 1960, la seva msica freqentment commocionava. Una de les ltimes de llurs peces obertament teatrals i xocant fou Vuit canons per a un rei boig, 1969). Escrita al mateix temps que la pea d'Hendrix, The Star-Spangler Banner, utilitza la pardia musical, de la mateixa forma que feia Hendrix: en Vuit canons for a mad King, Davies agaf una pea musical cannica, el Messies Hendel, la subvert per a satisfer llurs prpies necessitats, al igual que Hendrix feu amb l'himne nacional dels Estats Units.

Davies t un gran inters en l'ecologisme, i va escriure La revista yellowcake, un joc de paraules, que significa tant el rovell d'urani concentrat, com un pastis groc, avui dia se'n diu un marr, que interpret l'actriu Eleanor Bron, en protesta pels plans de les mines de mineral d'urani en les rcades. s a partir d'aquest conjunt de peces d'on sorgeix la coneguda pea pianistica Farewell to Stromnes. Davies tamb s obertament homosexual. El 2007, hi hagu una polmica en torn a la seva prevista Associaci Cvica quan se li digu que la cerimnia no podria portar-se a cap en la Sanday Light  Railway. (Un petit tren turstic de Les rcades que funcion de 2000a 2006). Ms tard abandon els seus plans.

El seu cognom s Davies, sent Maxwell el segon cognom, malgrat que se'l coneix per Max. Un periodista de The Independent record amb humor la confusi que aquest Davies li ocasion quan s'allotjava a Las Vegas: ning fou capa de localitzar-lo en tot l'hotel, malgrat d'intentar-ho com  Maxwell Davies ,  Davies ,  Max ,  Sir Peter  i totes les permutacions imaginables. Finalment, es descobr que l'hotel l'havia enregistrat com  Mavis , el que el port al compositor a compondre la pea per a orquestra Mavis i Las Vegas. 

Obra.

Davies s un prolfic compositor que ha escrit msica en una varietat d'estils i idiomes al llarg de la seva carrera, sovint una combinaci d'estils dispars en una sola pea. 

Llurs primers treballs inclouen la Trumpet Sonata (1955), escrita mentre estava en la universitat, i la seva primera obra per a orquestra, Prolation (1958), escrita sota la tutela de Petrassi. Les primeres obres solen usar tcniques  serials (per exemple), la Simfonia per a orquestra de cambra, (1962), a vegades combinades amb mtodes de composici medievals i renaixentistes. Fragments de cant pla (un gnere medieval vocal, a capella, mondic i modal, amb un ritme verbal) s'utilitzen sovint com a font bsica de material per ser adaptat i desenvolupat de diverses formes.

Peces de finals de 1960 comencen a ocupar-se d'aquestes tcniques i tendeixen vers l'expressionisme  i un carcter violent   com Revelation and Fall (basada en un poema de Georg Trakl), la mencionada Eight Songs for Mad King, Vesalii Icones i l'pera Taverner -. Taverner  mostra una vegada ms el seu inters per la msica del Renaixement, prenent com a tema al compositor John Taverner, i consta de parts que s'assemblen a les formes renaixentistes. La pea orquestral St Thomas Wake (1969) tamb mostra aquest inters, i sobretot s un exemple evident del poliestilisma de Davies, combinant, com fa, un conjunt de foxtrot (tocat a l'estil dels anys vint per una banda de ball), una pavana de John Bull i msica del propi Davies (l'obra escrita per Davies com  Foxtrot for orchestrs on a pavan by John Bull). Moltes obres d'aquest perode foren interpretades pel Pierrot Players, el grup que Davies fund amb Birtwistle el 1967 8el 1970 es transformaren en The Fires of London i es dissolgueren el 1987.

Davies s conegut per l's del quadre mgic com una font determinant de materials musicals i de la prpia estructura. En llur obra Ave Maria Stella (1975) ha utilitzat un quadrat de 9x9, numerolgicament associat a la lluna, redut el mdul 9 per produir un quadrat llat per a permutar les notes d'una melodia de cant pla amb el mateix nom de la pea i per regular la durada de les notes.

Worldes Bliss (1969) indica un moviment vers una major integraci i un estil un xic ms restringit, anticipant la calma que Davies aviat anava a trobar en la seva nova llar de Les rcades. Alguns han establert una comparaci entre estil tard i la msica de Jean Sibelius. El seu estil actual es considera molt ms accessible, fins el punt de qu Birtwistle ja no el considera com un modernista.
Des del seu trasllat a Les rcades, Davies ha treballat sovint sobre les Illes, o, ms generalment, sobre temes musicals escocesos, i en ocasions ha posat en msica texts de l'escriptor orcadi George Mackay Brown. Ha escrit una srie d'peres com The Martyrdom of St Magnus (1976)The Lighthouse (1980), la seva `pera ms popular i The Doctor of Myddfai (]). Finalment ha acabat, desprs de quasi vint anys de gestaci, una de llurs peres ms ambiciosa, Resurrecci (1963-87), una parbola nihilista que inclou peces de banda de rock.

Davies tamb s'interessa en les formes clssiques, completant llur Primera Simfonia el 1976. Ha escrit vuit Simfonies numerades   un cicle simfnic inicial de simfonies des de la 1 a la 7 (2000) i la Simfonia n, 8, l'Antrtida (2000)-, una Simfonia Concertant (1982), aix com la srie de deu Strathclyde Concertos, escrits per a diversos instruments (peces sorgides de la seva associaci amb la Scottish Chambre Orchestra, (1987-96). El 2002, comen a treballar en una srie de quartet de codes per al Maggini String Quartet per a ser enregistrats amb el segell Naxos (els anomenats Naxos Quartets). El seu ltim quartet s el n. 9 (2006).

Davies ha composat algunes obres orquestrals lleugeres, com Mavis in Las Vegas i  Orkney Wedding With Sunrise (qu inclou una gaita), aix com una srie de peces teatrals per a nens i una bona part de msica amb finalitat educativa. A ms, escriv les partitures pels films de Ken Russell The Devils (1971) i The Boy Friend (1971).

Tamb escriu amb especial afinitat pels joves i intrprets no professionals, per exemple, llur Fanfare: A salute to Dennis Brain (un fams trompetista angls (1921-57) est concebuda per a interpretes de sis grau o superior, i ha composat varies peres per a nens, com A Selkie Tale, The Great Bank Robbery i The Spider's Revernge.

La pea curta de piano Farewll to Stromness entr el 2003 en el Hall of Fame de la Clssic FM, en la seva primera entrada i fou en aquest moment la nova entrada ms rpida de la histria.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380234" title="Daurel e Beron" nonfiltered="1574" processed="1564" dbindex="146593">
Daurel e Beron s una obra de la literatura occitana migeval. Es tracta d'una can en 2.200 versos decasllabs, escrita entre 1170 i 1200. Es creu que l'autor va viure entre l'Agens i el Llemos. Conta com Beuve d'Handstone confia el seu fill Beron al joglar Daurel. Beuve s mort pel comte Guiu, que fa buscar el nen arreu. Daurel el salva donant al seu propi fill i marxa a Babilnia. De gran, Beron torna i ajuda Daurel, venja el seu pare. 

Hi destaca la barreja d'arcaisme moral, on ressalta tot un fons de psicologia masculina, i innovaci social, ja que t un carcter plebeu, i on l'amistat entre els personatges de Beuve i Daurel ultrapassa els lligams entre senyor i vassall. No fa concessions a un refinament psicolgic, entre la mgia i la crueltat, i alguns crtics la consideren una obra rude i primitiva. 

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380235" title="Girard de Rosselhon" nonfiltered="1575" processed="1565" dbindex="146594">
Girard de Rosselhon s una obra de la literatura occitana migeval composta vers el 1180, a la Marca llemosina. s composta de 10.000 versos i s conservada en quatre manuscrits, un dels quals es troba a Oxford. s considerada una obra magistral de l'epopeia migeval amb gran riquesa dramtica, potica i pica. 

El tema s borgonys, basat en una llegenda escrita en llat abans del segle IX per un monjo de l'abadia de Pothires. Explica com Carles Martell i Girard de Rossell salvaren Roma de la invasi rab i obtingueren en matrimoni les filles de l'emperador, Elissent i Berta, per ambds es disputen l'amor d'Elissent i la cosa acaba en guerra oberta, amb batalles salvatges i grandioses. Girard s venut i ha de fugir amb Berta, pieetosa i que li dna savis consells, a les Ardenes i l'Alvrnia, on treballen respectivament de cusidora i de carboner. Desprs de diverses peripcies, reben el perd del rei i Girard recobra el seu feu, per el seu fill va morir. Els fets histrics fan referncia a Carles el Calb i a Guiu, comte i marqus de Viena i Guifr el Pels. El castell del Rossell podria ser Castellrossell. 

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380236" title="Daude de Prada" nonfiltered="1576" processed="1566" dbindex="146595">
Daude de Prada (segle XIII) fou un trobador occit migeval. Era eclesistic a Rods (Avairon) i fou un personatge important en el moment de la Croada albigesa, ja que fou testimoni de les actes formalitzades entre el bisbe de Rods, del que en fou vicari general i jutge subdelegat, i Sim de Monfort. 

Fou un trobador amb expressi amorosa d'una simplicitat que no comprometen mai l'home i que parla dels amants com si fossin una categoria social, canons al marge del trobar clus o lu. Va escriure poesies i el tractat de falconeria Dels ausls caadors (3792 versos) , aix com una obra moral sobre les quatre virtuts cardinals, dedicada al bisbe tienne de Lo Pui.

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380239" title="Sordl" nonfiltered="1577" processed="1567" dbindex="146596">
Sordl o Sordello fou un escriptor en occit. Era un petit noble originari de Goito, vora Mntua. El 1229 va segrestar l'esposa del comte de San Bonifaci (Verona) i hagu de fugir a Provena i Alvrnia per tal de fugir de les represlies. Durant la croada albigesava romandre a Arag, desprs marx a Poitou i s'establ a la cort de Sauvaric de Maulen, i finalment a la cort de Ramon Berenguer IV. El 1246 es decant per Carles d'Anjou a Provena, particip en la guerra d'Itlia i en la batalla de Benevent. Va rebre en recompensa terres als Abruos, on hi va morir.
 
Fou el darrer enamorat pblic de la dama Guida de Rods. Se'n conserven 12 canons amoroses infludes per Pire Vidal, amb llengua fluda, clssica i sense cap italianisme. Tamb va compondre Ricas Nvas, disputa potica amb Pire Bramon, i un planh a la mort de Blacatz d'Aups, considerada la seva millor obra. 

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380240" title="Fortun ibn Qassi" nonfiltered="1578" processed="1568" dbindex="146597">
Fortunius Casius, conegut pel seu nom rab Fortun ibn Qassi, (710? - ?) fou un val de Saraqusta d'orgens hispano-romans i ancestre de la dinastia dels Banu Qassi, senyors de la Vall de l'Ebre durant els segles VIII, IX i principis del X.

Antecedents familiars.
Fortun ibn Qassi era el primognit del comte Cassi, un noble terratinent hispano-rom dels ltims anys del Regne visigot de Toledo
. El seu nom de naixement fou Fortunius Casius (en catal Fortuny Cassi) per se'l canvi quan el seu pare es convert a l'Islam el 714 i des de llavors el seu nom complert en rab fou                        Furt n ibn Q s  ibn Furt n, tot i que tamb es coneix com Fortun i no Furt n, possiblement com una arabitzaci del mot llat Fortunius.

Segons Ibn Hazm, historiador rab del segle XI, els germans de Fortuny foren Abu-Thawr, Abu-Salama, Yunus i Yahya. El fet que tots els germans portin un nom musulm menys el primognit Fortuny fa que molts dels historiadors, com per exemple Alberto Caada, creguin que Fortuny va nixer abans de la conversi del comte Cassi a l'Islam mentre que els altres ho feren desprs del 714.

Consolidaci dels Banu Qassi; npcies de Fortun.
El seu pare va viatjar amb el conqueridor rab de la Pennsula Ibrica Mussa ibn Nussayr fins a Damasc per retre homenatge al califa omeia Al-Walid I. De retorn, va pactar el prometatge del seu fill Fortuny amb xa bint Abd-al-Aziz, nta alhora de Mussa ibn Nussayr i de Roderic (l'ltim rei visigot), i descendent directe del profeta Mahoma a travs de la seva filla Ruqayyah, segons els sunnites.

Fortuny i xa van tenir dos fills:
Mussa ibn Fortun, governador d'Arnedo, Saragossa i Tarassona.
Zhir ibn Fortun.

Sembla que a la mort del seu pare el comte Cassi, Fortuny va heredar les possessions de les terres entre Saragossa, Njera, Tudela i Tarassona i seria nomenat Val de Saraqusta en nom del califa omeia de Damasc.


Referncies.

Caada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Prncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Nm. 158-159, 1980 , pgs. 5-96 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380241" title="Chromis" nonfiltered="1579" processed="1569" dbindex="146598">




Chromis s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Chromis abrupta    
 Chromis abyssicola     ;
 Chromis abyssus  ;
 Chromis acares     ;
 Chromis agilis     ;
 Chromis albomaculata     ;
 Chromis alleni     ;
 Chromis alpha     ;
 Chromis alta ;
 Chromis amboinensis    ;
 Chromis analis  ;
 Chromis atrilobata  ;
 Chromis atripectoralis ;
 Chromis atripes   ;
 Chromis axillaris     ;
 Chromis bami   ;
 Chromis brevirostris   ;
 Chromis cadenati     ;
 Chromis caerulea     ;
 Chromis caudalis     ;
 Chromis chromis    ;
 Chromis chrysura ;
 Chromis cinerascens  ;
 Chromis circumaurea   ;
 Chromis crusma     ;
 Chromis cyanea  ;
 Chromis dasygenys   ;
 Chromis degruyi  ;
 Chromis delta     ;
 Chromis dimidiata  ;
 Chromis dispilus     ;
 Chromis earina  ;
 Chromis elerae    ;
 Chromis enchrysura  ;
 Chromis fatuhivae      ;
 Chromis flavapicis      ;
 Chromis flavaxilla     ;
 Chromis flavicauda     ;
 Chromis flavipectoralis     ;
 Chromis flavomaculata     ;
 Chromis fumea     ;
 Chromis hanui     ;
 Chromis hypsilepis  ;
 Chromis insolata  ;
 Chromis intercrusma     ;
 Chromis iomelas  ;
 Chromis jubauna     ;
 Chromis klunzingeri     ;
 Chromis lepidolepis     ;
 Chromis leucura     ;
 Chromis limbata     ;
 Chromis limbaughi ;
 Chromis lineata     ;
 Chromis lubbocki     ;
 Chromis margaritifer    ;
 Chromis meridiana     ;
 Chromis mirationis     ;
 Chromis monochroma  ;
 Chromis multilineata   ;
 Chromis nigroanalis     ;
 Chromis nigrura     ;
 Chromis nitida     ;
 Chromis notata     ;
 Chromis okamurai   ;
 Chromis onumai    ;
 Chromis opercularis ;
 Chromis ovalis     ;
 Chromis ovatiformis     ;
 Chromis pamae     ;
 Chromis pelloura     ;
 Chromis pembae    ;
 Chromis planesi   ;
 Chromis punctipinnis  ;
 Chromis pura  ;
 Chromis randalli     ;
 Chromis retrofasciata     ;
 Chromis sanctaehelenae     ;
 Chromis scotochiloptera     ;
 Chromis scotti  ;
 Chromis struhsakeri     ;
 Chromis ternatensis ;
 Chromis triacantha     ;
 Chromis trialpha     ;
 Chromis vanderbilti     ;
 Chromis verater  ;
 Chromis viridis     ;
 Chromis weberi     ;
 Chromis westaustralis     ;
 Chromis woodsi     ;
 Chromis xanthochira    ;
 Chromis xanthopterygia     ;
 Chromis xanthura    ;
 Chromis xouthos  ;
 Chromis xutha ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier G. 1814. Observations et recherches critiques sur diffrens poissons de la Mditerrane et,  leur occasion, sur des Poissons des autres mers plus ou moins lis avec eux; par M. G. Cuvier. a report by A.D. = A. G. Desmarest. Bull. Soc. Philomath. Pars, 1814. 80-92.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380242" title="Guilhem de Montanhagl" nonfiltered="1580" processed="1570" dbindex="146599">
Guilhem de Montanhagl (fl. 1233 - 1258) fou un poeta occit. Originari de Tolosa de Llenguadoc, hi fou protegit del comte Ramon VII de Tolosa i de Jaume I d'Arag, noms es va moure de la vila Tolosa per a fer una petita estada a Castella. Empra l'invectiva poltica per a defensar els valors cortesans que fonamentaven l'exercisi del trobar dels atacs dels monjos dominics, tot i que no defensa els heretges ctars i lloa la tasca de la inquisici, tot defensant la puresa amorosa fins al lmit de la castedat. 

Entre els principals poemes que va compondre, podem destacar Del tot vey remaner valor, A Lunel lutz una luna luzens, Senh'En Sordel, mandamen, Bel m'es quan d'armatz aug refrim i altres.

 Referncies .

 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;
 Poemes de Guilhem de Montanhgol;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380244" title="Chromis abrupta" nonfiltered="1581" processed="1571" dbindex="146600">

 Chromis abrupta s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 2001. Four new damselfishes (Perciformes: Pomacentridae) from the Marquesas Islands. Copeia (1):92-107.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380245" title="Chromis abyssicola" nonfiltered="1582" processed="1572" dbindex="146601">

Chromis abyssicola  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-est d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380246" title="Chromis abyssus" nonfiltered="1583" processed="1573" dbindex="146602">

Chromis abyssus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pyle R.L., J.L. Earle & B.D. Greene. 2008. Five new species of the damselfish genus Chromis (Perciformes: Labroidei: Pomacentridae) from deep coral reefs in the tropical western Pacific. Zootaxa 1671: 3 31. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380247" title="Chromis acares" nonfiltered="1584" processed="1574" dbindex="146603">

Chromis acares  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Illes Mariannes fins a les Hawaii, les Illes de la Societat i Vanuatu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380248" title="Gianni Motta" nonfiltered="1585" processed="1575" dbindex="146604">

Gianni Motta (Cassano d'Adda, 13 de mar de 1943) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1964 i 1974, durant els quals va obtenir ms de 80 victries.

Carrera.
Com a ciclista amateur va guanyar alguna victria en petites proves italianes, destacant el campionat d'Itlia de 1962. El primer any com a professional va guanyar una etapa al Giro d'Itlia, el Giro de Llombardia per davant Carmine Preziosi i el Trofeu Baracchi. El 1966 va obtenir el seu triomf ms important, el Giro d'Itlia, per davant d'Italo Zilioli, a ms del Tour de Romandia. El 1967 guany la Volta a Sussa i la Mil-Tor, com a curses ms destacades.  

 Palmars .
1964;
 1r al Giro de Llombardia;
 1r a la Copa Bernocchi;
 1r al Trofeu Baracchi (amb Giacomo Fornoni);
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia;
1965;
 1r als Tres Valls Varesines;
 Vencedor d'una etapa al Midi Libre;
1966;
 1r al Giro d'Italia i vencedor de 2 etapes;
 1r al Tour de Romandia i vencedor d'una etapa;
 1r al Giro de Romagna;
 1r als Tres Valls Varesines;
1967;
 1r a la Volta a Sussa i vencedor de 2 etapes;
 1r a la Mil-Tor;
 1r als Tres Valls Varesines;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia;
1968;
 1r al Giro dels Apenins;
 1r al Giro dell'Emilia;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia;
1969;
 1r al Giro dell'Emilia;
 1r a l'Escalada a Montjuc;
1970;
 1r al Giro dels Apenins;
 1r als Tres Valls Varesines;
 1r al Giro dell'Umbria;
1971;
 1r al Tour de Romandia i vencedor de 2 etapes;
 1r al Giro dell'Emilia;
 Vencedor d'una etapa a la Tirreno-Adriatico;
1972;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1973;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1964. 5 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1966. 1r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. 1r de la classificaci per punts;
1967. 6 de la classificaci general;
1968. Desqualificat de la 6a posici final per donar positiu ;
1971. 20 de la classificaci general;
1972. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1973. 10 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1974. 24 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1965. 3r de la classificaci general;
1971. Abandona (11a etapa);






 Enllaos externs .
Palmars a memoire-du-cyclisme.net;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380249" title="Chromis agilis" nonfiltered="1586" processed="1576" dbindex="146605">

 Chromis agilis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Hawaii, Pitcairn, la Gran Barrera de Corall i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380250" title="Victorino Veiga Gonzlez" nonfiltered="1587" processed="1577" dbindex="146606">
Victorino Veiga Gonzlez (Begonte, provncia de Lugo, 1875 - la Corunya, 1945) fou un advocat i poltic gallec. Militant d'Izquierda Republicana (IR), a les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la provncia de la Corunya pel Front Popular. Durant la guerra civil espanyola fou detingut i empresonat.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380251" title="Chromis albomaculata" nonfiltered="1588" processed="1578" dbindex="146607">

Chromis albomaculata  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Illes Izu fins a Okinawa (Jap).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380252" title="Odiel" nonfiltered="1589" processed="1579" dbindex="146608">

Odiel s un riu andals pertanyent a la conca atlntica que neix a la Serra d'Aracena i desemboca a la ria de Huelva on conflueix amb el riu Tinto.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380253" title="Chromis alleni" nonfiltered="1590" processed="1580" dbindex="146609">

Chromis alleni  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Jap fins a Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380254" title="Chromis alpha" nonfiltered="1591" processed="1581" dbindex="146610">

 Chromis alpha s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'Illa Christmas fins a les Illes de la Societat, les Illes Mariannes, Nova Calednia i Micronsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380255" title="Chromis alta" nonfiltered="1592" processed="1582" dbindex="146611">

Chromis alta  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic i a les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380256" title="Chromis amboinensis" nonfiltered="1593" processed="1583" dbindex="146612">

Chromis amboinensis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'Illa Christmas i el nord-oest d'Austrlia fins a Samoa, Tonga i les Illes Marshall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380257" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="1594" processed="1584" dbindex="146613">

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1952, oficialment anomenats Jocs Olmpics de la XV Olimpada, es van celebrar a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) entre el 19 de juliol i el 3 d'agost de 1952. En aquests Jocs hi van participar 4.955 esportistes (4.436 homes i 519 dones) de 69 comits nacionals competint en 17 esports i 149 especialitats. 

Antecedents.
L'any 1937 a conseqncia de la Segona Guerra Sinojaponesa es decid canviar la seu dels Jocs Olmpics d'estiu de 1940, passant de la primera designaci de Tquio (Jap) a Hlsinki (Finlndia). L'esclat de la Segona Guerra Mundial a Europa comport finalment la cancellaci dels Jocs d'aquell any.

Posteriorment en la 40a Sessi del Comit Internacional Olmpic realitzada el 21 de juny de 1947 a Estocolm (Sucia) s'escoll la ciutat d'Hlsinki com a seu organitzadora dels Jocs Olmpics d'estiu de 1952 per davant de les ciutats de:



Comits participants.

Participaren un total de 69 comits nacionals diferents en aquests Jocs, fent-ho per primera vegada un total de 12 nacions: Antilles Neerlandeses, Bahames, Costa d'Or (actualment Ghana), Guatemala, Hong Kong, Indonsia, Israel, Nigria, Tailndia, Uni Sovitica i Vietnam. 

Alemanya i el Jap retornaren a la competici desprs de la seva prohibici de participar en els anteriors Jocs com a conseqncia de la seva implicaci en la Segona Guerra Mundial. En aquesta edici l'equip alemany, tot i presentar-se sota bandera conjunta, noms particip amb atletes de la Repblica Federal Alemanya ja que la Repblica Democrtica Alemanya refus presentar un equip conjunt. Aix mateix, en aquests Jocs, els atltes del Protectorat del Saar pogueren competir de forma separada dels altres.

Retornaren a la competici els comits de Bulgria, Islndia, Romania i Veneuela. Deixaren de participar Colmbia, Corea (si b particip per primera vegada Corea del Sud), Iraq, Malta, Sria i la Repblica de la Xina (si b particip per primera vegada l'equip de la Repblica Popular de la Xina).


 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Birmnia;
 ;
  Canad;
  Ceilan;
 ;
  Costa d'Or;
 ;
 ;
  Egipte;
  Espanya;
 ;
 ;
 ;
  Frana;

  Grcia;
 ;
 Guyana Britnica;
  Hong Kong;
  Hongria;
 ;
 ;
 ;
  Iran;
 ;
 ;
 ;
  Iugoslvia;
  Jamaica ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Nigria;
 ;

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Puerto Rico;
 ;
  Romania;
  Saar;
  Singapur;
  Sud-frica ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Trinitat i Tobago;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Vietnam;
 ;
 ;


Esports disputats.
En aquests Jocs Olmpics es diputaren 149 proves de 17 esports diferents:




Fets destacats.

Aquesta fou la primera ocasi en la qual particip una de les seleccions mundials ms potents, la Uni Sovitica (URSS). La primera medalla d'or fou guanyada per Nina Romashkova en el llanament de disc femen i l'equip femen de gimnstica aconsegu la primera de les seves vuit medalles d'or consecutives.
 Israel va fer el seu debut en els Jocs Olmpics. L'estat jueu no va participar en els Jocs de Londres de 1948 a conseqncia de la seva participaci en la Guerra araboisraeliana de 1948. Anteriorment l'equip del Mandat Britnic de Palestina refus participar en els Jocs Olmpics d'estiu de 1936 en oposici al rgim nazi del Tercer Reich. ;
 La Repblica de la Xina (Xina Taipei/Taiwan) es va retirar dels Jocs el 20 de juliol en protesta per permetre la participaci de la Repblica Popular de la Xina.
 Hongria, un pas de 9 milions d'habitants en aquell moment, va guanyar 42 medalles en aquests jocs, aconseguitn la tercera posici en el medaller juts per darrere dels Estats Units d'Amrica i la Uni Sovitica. ;
 En aquesta edici es permet en les proves disputades en hpica la participaci de genets no militars, aix com la presncia per primera vegada de dones. La danesa Lis Hrtel es convert en la primera dona en guanyar una medalla en aquest esport. ;
 El txcoslovac Emil Ztopek es va convertir en el gran heroi dels Jocs al guanyar tres medalles d'or en les proves de 5.000 i 10.000 metres llisos, aix com en la marat, prova en la qual no havia competit mai. ;
 La selecci ndia d'hoquei sobre herba aconsegu el seu cinqu ttol olmpic consecutiu. ;
 El nord-amerci Bob Mathias es convert en el primer atleta en aconseguir retenir el ttol olmpic del decatl.

Medaller.

Deu nacions amb ms medalles en els Jocs Olmpics de 1952. Pas amfitri ressaltat.


Enllaos externs.

  Jocs Olmpics d'Hlsinki de 1952;
  www.sports-reference.com - Hlsinki 1952;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380258" title="Manuel Guzmn Garca" nonfiltered="1595" processed="1585" dbindex="146614">
Manuel Guzmn Garca (Errenteria, Guipscoa, 1878 - Campo da Rata, la Corunya, 31 d'agost de 1936) fou un poltic gallec. Treball com a carabiner durant 12 anys i desprs es dedic al comer. Animat pel seu amic Santiago Casares Quiroga, es va afiliar a Izquierda Republicana i fou escollit diputat per la provncia de la Corunya a les eleccions generals espanyoles de 1936. L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a La Corunya, on fou detingut el 27 de juliol. Fou condemnat a mort i afusellat al Campo da Rata el 31 d'agost de 1936 juntament amb el seu amic Francisco Prego.

 Enllaos externs .
 Regreso al lugar del crimen a la Voz de Galicia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380262" title="Estadi Olmpic de Kev" nonfiltered="1596" processed="1586" dbindex="146615">
;
L'Estadi Olmpic de Kev (conegut tamb com Estadi Republic, Estadi Central o Estadi Nacional, (en ucrans,                                  "            ", Natsional ny  sportyvny  kompleks "Olimpiys'ky " s un estadi esportiu situat a la ciutat de Kev, a Ucrana. L'estadi s el principal pavell esportiu d'Ucrana i un dels estadis ms grans del mn, amb capacitat per a 83.450 espectadors. L'estadi acollir la final del Campionat d'Europa de futbol 2012.

 Histria .

La construcci d'un estadi a Kev es va comenar a idear a principis dels anys 1910, quan la localitat era la tercera gran ciutat de l'Imperi Rus i un important centre comercial del sud-est de l'Imperi, per es va abandonar el projecte degut a la Primera Guerra Mundial i a la Revoluci Russa. 

Amb l'establiment de la Uni Sovitica, es va revivar el projecte, volent crear un gran estadi per acollir els Jocs Olmpics d'Ucrana que es celebraren l'agost de 1923. La construcci es va iniciar sota la supervisi de l'ingenier L. I. Pilvinsky, inaugurant-se l'estadi amb el nom de Estadi Vermell el 12 d'agost de 1923.

L'estadi va patir una remodelaci inaugurada el 22 de juny de 1941, amb 50.000 localitats i sota el nom d'Estadi Republic Stalin. Poc desprs de la inauguraci va ser bombardejat per la Luftwaffe nazi, siguent reconstruit el 1948.

L'estadi va ser reanomenat com Estadi Republic Nikita Khrusxov el 1953, siguent ampliat fins a arribar als 100.000 espectadors als anys 60, quan va tornar a canviar el nom pel de Estadi Central de Kev.

Va acollir partits de futbol durant els Jocs Olmpics de Moscou 1980, desprs d'una remodelaci l'any 1978 on va tornar a canviar de nom per Estadi Republic.

Amb la independncia d'Ucrana el 1991, l'estadi va ser reanomenat amb el seu nom actual, encara que tamb se'l coneix com els seus antics noms Estadi Republic o Estadi Central.

A finals de la dcada dels anys 1990, per a ajustar-se a les normes de seguretat imposades per la FIFA, va reduir la seva capacitat les actuals 83.450 localitats.

El 18 d'abril de 2007, la candidatura d'Ucrana i Polnia va ser escollida per organitzar el Campionat d'Europa de futbol de 2012, on l'Estadi Olmpic acollir la final.

Enllaos externs.
Plana oficial de l'estadi ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380263" title="Cova del Parpall" nonfiltered="1597" processed="1587" dbindex="146616">
La cova del Parpall es troba situada en el terme municipal de Gandia, en la comarca de la Safor, la cova va ser intensament habitada durant el periode del paleoltic superior. Va ser excavada per Llus Pericot (1929-31), els materials all trobats es conserven al Museu de Prehistria de la Diputaci de Valncia i al Museu Arqueolgic de Gandia (MAGa). Les excavacions tenien una potncia de 8,5 m i presentaven, de baix cap dalt, aurinyaci superior, solutri, solutreoaurinyaci final i magdaleni (I, II, III i IV). Es destacable el descobriment d'una punta solutriana desconeguda, i les nombroses plaquetes de pedra gravades i pintades, amb animals (bvids, crvids, cavalls), o b temes geomtrics, abstractes, trobades sobretot al nivell solutri. Esta excavaci va marcar una fita en la prehistria valenciana, ja que es va demostrar la presncia, en terres valencianes de les indstries del paleoltic superior com a la resta d'Europa occidental i la no relaci amb el nord d'frica, com se suposava.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380264" title="Alfredo Somoza Gutirrez" nonfiltered="1598" processed="1588" dbindex="146617">
Alfredo Somoza Gutirrez (la Corunya, 1892 - Montevideo, Uruguai, 1951) fou un poltic gallec, fill de Manuel Somoza, cos germ d'Alfonso Rodrguez Castelao. Comerciant de professi, el 1929 va formar part de l'ORGA, del que el 1935 pass a Izquierda Republicana, partit amb el qual fou escollit diputat per la provncia de la Corunya a les eleccions generals espanyoles de 1936. A les Corts fou un dels qui defens l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Galcia de 1936. L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a Madrid, cosa que el salv d'una mort segura, i en acabar la guerra hagu de marxar a Montevideo, on ingress en la maoneria, va dirigir la fbrica txtil Bozolo i fou un dels membres del Consello de Galiza amb Castelao, Antn Alonso Ros, Elpidio Villaverde i Ramn Surez Picallo. Tamb va dirigir el programa de rdio Sempre en Galicia.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380268" title="Pedro Longueira Patio" nonfiltered="1599" processed="1589" dbindex="146618">
Pedro Longueira Patio (Ferrol, 25 de novembre de 1905 - Mxic, 10 d'agost de 1983) fou un poltic socialista gallec. Treball com a obrer metallrgic i milit al PSOE gallec. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la provncia de la Corunya pel Front Popular. Desprs de la guerra civil espanyola va exiliar-se a Mxic, on particip en l'organitzaci del PSOE i de la UGT a l'exili.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380269" title="Roberto Ouro Vzquez" nonfiltered="1600" processed="1590" dbindex="146619">
Roberto Ouro Vzquez (Palas de Rei, provncia de Lugo, 1900 - la Corunya, 1975) fou un advocat i poltic gallec. Llicenciat en dret i militant d'Izquierda Republicana, a les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la provncia de Lugo pel Front Popular.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380270" title="Castell de mota i pati" nonfiltered="1601" processed="1591" dbindex="146620">
El castell de mota i pati o castell de mota era una forma primitiva de castell de fusta envoltats d'una palissada, encim d'una mota o pujol artificial. 

 Aquest tipus de construcci defensiva va desenvolupar-se al segle X quan els exrcits tradicionals eren poc eficaos contra la guerrilla dels vkings i dels Sarrans.

La mota era la part ms alta, on vivien el propietari, la seva famlia i els soldats. El pati era el lloc on es protegien la gent, les recoltes i les provisions  dels voltants en temps de guerra. Una rasa envoltava tota la construcci. La mota s el precursor del castell fortificat. El pati (en francs la basse-cour o la cort baixa) que literalment era ms baixa tenia tamb una funci simblica de separar la gent noble, elevada de la poblaci. La combinaci d'un castell i d'una masia castral juxtaposats va continuar quan els castells ja van perdre tota la seva funci militar en esdevenir residncia de prestigi o d'estiu.

No queden gaire motes originals: les construccions de sorra i de fusta van desaparixer en perdre la seva utilitat militar o van transformar-se en castells fortificats. De vegades, la forma de la mota encara apareix, com al castell de Limbricht als Pasos Baixos . En altres casos, el castell de mota va desaparixer gaireb totalment i noms sobreviu en la toponmia. La fotografia area va permetre d'identificar motes perdudes.

En terres ms muntanyoses amb pujols naturals certs pobles fortificats van desenvolupar-se a l'entorn d'un castell elevat amb la mateixa funci i estructura. A Catalunya, el castell de Castellnou dels Aspres n's un bell exemple.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380272" title="Sempre en Galicia" nonfiltered="1602" processed="1592" dbindex="146621">
Sempre en Galicia s un programa de rdio en gallec ems setmanalment a Uruguai per Radio Carve. s el programa dego en gallec, ja que la primera transmissi es va fer el 3 de setembre de 1950 i durant molts anys fou l'nic programa realitzat en gallec.

Nasqu el 1950 per iniciativa de vuit gallecs residents a Uruguai: Manuel Meiln, Lois Tobo, Antn Crestar, Pedro Couceiro, Xess Canabal, Emilio Pita, Manuel Leiras i Alfredo Somoza Gutirrez. La continuitat i el grau d'implicaci dels seus promotors seria desigual. Hi collaboraran persones com Marisa Barrio, Cristina Samuelle o Iolanda Daz Gallego.  

Enllaos externs.
Pgina de Sempre en Galicia a CX16 Radio Carve ;
Informacin sobre el programa al Consello da Cultura Galega ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380274" title="Paint Pastel Princess" nonfiltered="1603" processed="1593" dbindex="146622">

Paint Pastel Princess s una can de Silverchair llanada com a senzill promocional del seu tercer lbum, Neon Ballroom l'any 1999. Tal com va passar amb el senzill "Findaway", noms es va posar a disposici dels membres del club de fans del grup, LAS. Tamb s'hi va incloure una versi acstica de l'anterior senzill "Ana's Song (Open Fire)", diferent a la versi acstica que es va incloure en el propi senzill. El ttol original de la can era All the same to me per es va substituir abans del llanament de l'lbum.


 Llista de canons .

Promo CD AUS (SAMP2174)
 "Paint Pastel Princess";
 "Ana's Song (Open Fire) (Acoustic remix)";


 Enllaos externs .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380275" title="Vctor Toms Gonzlez" nonfiltered="1604" processed="1594" dbindex="146623">
Vctor Toms Gonzlez (Barcelona, 15 de febrer del 1985) s un jugador d'handbol catal del Futbol Club Barcelona.

Va ingressar al club el 1998 a l'equip cadet del planter, i d'aqu va anar progressant fins que va arribar al filal la temporada 2002-03, que va acabar jugant al primer equip. s un extrem esquerr que juga per la dreta i que destaca per la seva rapidesa i explosivitat. Acostumat a jugar en les situacions d'atac, ha anat treballant les tasques defensives.

Trajectria.
 Adrianenc.
 1998-2000: Futbol Club Barcelona, equip cadet.
 2000-2002: Futbol Club Barcelona, equip juvenil.
 2002-2003: Futbol Club Barcelona, equip filial.
 2002-...: Futbol Club Barcelona.

Palmars.
FC Barcelona.
En les categories inferiors va guanyar tres Campionats d'Espanya, un com a cadet i dos com a juvenil. Tamb va ser el millor jugador cadet d'Espanya la temporada 1998-99.

 1 Lliga de Campions: 2004-2005.
 1 Copa EHF: 2002-2003.
 1 Supercopa d'Europa: 2003-2004.
 4 Lligues dels Pirineus: 2003-2004, 2005-2006, 2006-2007, 2007-2008.
 2 Lligues ASOBAL: 2002-2003, 2005-2006.
 2 Copes del Rei: 2003-2004, 2006-2007.
 3 Supercopes ASOBAL: 2003-2004, 2006-2007, 2008-2009.

Amb la selecci espanyola.





 Medalla de bronze en els Jocs Olmpics de Beijing 2008;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380277" title="Plantilla 2007-2008 de la secci d'handbol del Futbol Club Barcelona" nonfiltered="1605" processed="1595" dbindex="146624">
La temporada 2007-2008, la plantilla del primer equip d'handbol del Futbol Club Barcelona era formada pels segents jugadors:



Entrenador:  Manolo Cadenas;

 Ttols assolits: Cap;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380278" title="Miquel Pujad" nonfiltered="1606" processed="1596" dbindex="146625">


Miquel Pujad (Madrid, 1959) s un cantautor, escriptor i filleg en actiu des de 1976: estudis de la can d'autor com a gnere, ha escrit articles i ressenyes en diferents mitjans i t publicats un Diccionari de la Can i ms d'una dotzena de discs, tres dels quals noms d'adaptacions al catal de l'obra de Georges Brassens, de la qual tamb s un gran coneixedor.

Les canons de Miquel Pujad es reclamen de la manera de fer d'autors i cantants de tradici francesa. Sn les seues lletres de lxic ric, variat, arrapades a la parla quotidiana, que no defugen la frase feta, colloquial, presentant-la com a tal. Al mateix temps la correcci lingstica de Pujad no s gens freqent en aquest camp.

 Biografia .

Nascut coincidentalment a la capital d'Espanya el 20 de setembre de 1959, de pare madrileny i mare terrassenca, Miquel Pujad i Garca viu a Terrassa des dels quatre anys; als quinze va comenar a compondre canons i a cantar-les en pblic, en una poca difcil per a la Nova Can, durant la transici democrtica espanyola i abans de l'eclosi del rock catal. L'any 1982 es va llicenciar en filologia i va publicar el seu primer disc en vinil, El temps dels fanals en flor, el qual comprn el seu repertori en directe d'en 1979.

Crislide.
Entre el segon disc (Calaix de sastre, 1984) i el tercer (Papiroflxia, 1986), Pujad va comenar a rodar per tot Catalunya i altres llocs com Saragossa i Madrid i a escriure articles sobre la can d'autor, entre d'altres, en la secci A puntades de veu de Serra d'Or, que encara es publica; tamb participava en altres publicacions com lAvui, Chorus, Cultura, Diario de Terrassa (encarregat dels mots encreuats) o Revisa Musical Catalana mitjans com la televisi en la Cadena 13 (amb un programa sobre la can a nivell internacional), Fes Flash, Taula de so i, en 1987, va escriure els guions de La rdio modulada en Rdio 4, canons d'altres artistes com La Salseta del Poble Sec o Maria Josep Villarroya i va fer aparicions en els programes Msica Vista de Televisi Espanyola i Te o caf de TV3: all va presentar, en l'ngel Casas Show, el seu quart disc, Mel i vinagre (1988), guardonat amb el Premi al Disc Catal de l'Any de Rdio 4 per les millors lletres. Encara el mateix any va actuar en Euskal Telebista, Pars i l'Alguer i va participar en el disc recopilatori Tocats de Nadal (guanyador d'un xit d'Or) amb la can indita Pas de pas, alhora que comenava la carrera de traductor amb la Tipologia del malparit de Jean-Pierre Chopin.


L'any 1989, la ciutat de Terrassa el va fer Capgrs de l'Any: el capgrs amb l'efgie de Pujad apareix en la coberta del seu disc Ambaixador d'enlloc, publicat l'any 1990 i amb arranjaments del pianista Manel Camp; l'any segent, Raimon li va escriure el prleg de l'antologia de texts comentats El mot i qui el vetlla, publicat per Columna. En 1992 va publicar el seu primer disc compacte, Temps avall, que inclou totes les canons d'Ambaixador d'enlloc i una selecci de les anteriors, entre les quals Pas de pas; aquell any, a ms d'actuar al Teatro Lirico de Mil, en un especial de la RAI2 i comenava a destacar com el principal adaptador de Georges Brassens al catal: el seu primer disc monogrfic consagrat a Brassens, La mala herba, li va reportar noves actuacions a Madrid i -cinc dies seguits- al Thtre de la Mainate de Pars; el segent, Els companys primer, el va rodar durant 1993 a 1994 per llocs com Dnia, Valncia, el Palau de Congressos de Perpiny, Palma Ripoll i al Llenguadoc (a Tolosa i a Seta, el lloc de naixement de Brassens), a banda el ress del seu treball d'adaptador en la Francofonia (Frana, Sussa, Luxemburg o el Quebec): fins i tot la TVE li va dedicar un programa especial de mitja hora de durada. 

Sediments.
El segent lliurament de temes propis, Brasa de Fnix, es va presentar l'any 1995 a llocs com la sala L'Espai de Barcelona, l'Auditori Pau Casals del Vendrell, La Cuarta Pared de Madrid, la Terrassa natal, el Mercat de Msica Viva de Vic, Igualada o Pars; a l'any segent, alhora que seguia oferint recitals, va escriure i adaptar les lletres del disc Estic content que rutlli de La Salseta del Poble Sec i va ser objecte d'un especial d'una hora del programa De prop de la TV3; encara en 1996 va estrenar un espectacle monogrfic sobre Brassens titulat Fum de pipa i pl de gat, que va oferir a Barcelona i Manresa per tamb a Pau i Pars. Encara el mateix any va guanyar el Premi Agust Bartra de poesia.

En 1997 va publicar el Nvols i clarianes, amb el qual va guanyar el premi al Disc Catal de l'Any de Rdio 4 pels texts de les canons (entre les quals Els feies nosa, dedicada a l'Ovidi Montllor, desaparegut dos anys abans): nogensmenys, tamb va escriure lletres per al disc Quan l'amor s tan gran de Dyango o en va adaptar de les canons del programa de TV3 Bojos pel ball. Durant el mateix any i el segent va seguir fent concerts (un dels quals es va emetre per Televisi de Catalunya en un especial d'una hora) al pas (a Capellades i al festival Notes de Mallorca) o a l'estranger (Bulle, Luxemburg o Sarrebrck): aquell 1998 va collaborar com a lletrista en el disc Ertic-Giust del Casellas Sextet Folk.

Frontissa.
L'any 1998, a banda de fer ms recitals al Teatre Malic de Barcelona, Artigues, Alcoi, Lluc o Pars (al Trianon Palace amb Michel Legrand, Paco Ibez i altres), signar noves adaptacions de Brassens i Lo Ferr pel disc ntim de Guillermina Motta i publicar el seu Somriures que mosseguen, es va doctorar en filologia romnica amb una tesi sobre la can d'autor francfona i catalana: part del seu treball d'anlisi apareix publicat l'any 2000 com a Diccionari de la Can, un patracol d'estil enciclopdic que ressenya tots els artistes, que, des  d'Els Setze Jutges al Rock Catal  han cantat en la llengua comuna. Encara durant aquell any, el programa De prop va enregistrar un concert seu a L'Espai, un ms d'una ronda que va passar per Girona, Sant Cugat, Sant Sadurn, Montpeller, Eivissa o Ripollet.

Arribat el nou segle, l'any 2001 Pujad va ser guardonat amb el IX Premi de Msica Francesc Pujols, va escriure nous temes per a Dyango -ara en castell- i va actuar a Bdarieux,  Vaison-la-Romaine, Ricaldone, de nou al Molire de Seta, al Znith montpeller i tamb a Bilbao (amb Anje Duhalde), Mungia o Menorca; el segunt disc, Estabilitat precria, el va presentar durant l'any 2002 al BarnaSants, el Palau de la Msica Catalana (en l'homenatge a Salvador Escamilla), el Centre Artes Tradicionrius (de nou amb el Duhalde), La Sedeta, Molins de Rei, Almussafes, Cocentaina, Banyuls, Santa Coloma, Ontinyent, Alacant, Vauvert, Elx o Terrassa (amb Georges Moustaki); tamb va impartir alguns recitals divulgatius sobre la Chanson a Vigo, Santiago de Compostella, la Corunya i Barcelona.

En 2003 va publicar un nou recull d'adaptacions de Brassens, El temps no t cap importncia, presentat en maig d'aquell any al Teatre Tantarantana barcelon i, en cabant, a Pars, Palma, Valncia, Donosti, Reus, les Borges Blanques, Vilafranca, el Festival Chansons de Parole de Barjac, la Festa Major de Grcia, Tarragona o Bellpuig, va musicar El gall canta per tots dos, un llibre pstum d'Agust Bartra i tamb va ser protagonista d'un Mix d'avui en la TVE. La can Malgrat tot, la vida va guanyar el Premi Cerver a la millor lletra de can indita i, la nit de Santa Llcia, Un prncep massa encantat i altres personatges amb problemes es va endur el Premi Lola Anglada de literatura juvenil i va ser publicat, a l'any segent, per La Magrana.

Aquell 2004, Pujad va comenar a dirigir i presentar sengles programes radiofnics en la Ona Msica (La senyora Can) i Catalunya Cultura (Del llibre a l'orella, trenta programes d'una hora de poesia catalana musicada), a ms de guionitzar-ne altres com Obre't d'orelles, Afectes molt especials i Segons la lluna (amb la Guillermotta) en Catalunya Rdio; tamb va estrenar una can indita en Els matins de TV3 de Josep Cun i, a banda d'enregistrar noves versions de canons prpies en el disc Entre la veu i els dits, acompanyat noms pel piano de Conrad Set, va seguir collaborant amb altres artistes com Dyango, Mesclat i La Principal de la Nit i va fer recitals a Mlaga, Lle, Besiers, Valladolid, Santander, Vic, Copenhaguen i, ja entrats en 2005, l'Ametlla del Valls, Arbcies, Praga o el Festival Muratalents a Frana. El mes de novembre va estrenar La snia i l'estrella, una suite sobre l'obra de Bartra, que es va publicar en 2006: el mateix any, a ms de realitzar ms d'una vintena de tallers sobre can i poesia en instituts de secundria o impartir cursets en la SGAE i el Collegi de Doctors i Llicenciats, va oferir nous recitals a Utiel, Valldoreix, Guadix, Ri, Helln, Vitria, Brusselles, Xixn o Andorra (a ms de recitals als llocs per on passaven els Bibliobs promogut per la Diputaci de Barcelona), va traduir algunes canons de Boris Vian per a un espectacle d'Agust Humet.

L'any 2007 va publicar una altra novella juvenil: L'okupa de cervells. Quant a la msica, a ms de fer ms tallers pels instituts de Catalunya i cantar a Motril, Loja o al Teatre Bartrina de Reus, Pujad va estrenar dos nous espectacles: un concert sobre la can ibrica, Las voces de Sefarad, i el 17 de setembre un recital musicat d'obra de Bartra dirigit per Carles Canut i protagonitzat per Rosa Cadafalch, Pep Minguell, ngels Poch i Llus Soler, al Teatre Romea. Aquell any en va fer vint-i-cinc de la publicaci del primer disc, El temps dels fanals en flor; per l'ocasi, Discmedi va adquirir els drets de la discografia del de Terrassa per reeditar-la inversament en lliuraments dobles amb el ttol dIntegral oberta: el primer volum, Frontissa, inclou els dos discs d'obra prpia ms recents, a cavall entre els segles XX i XXI i i en 2008 es van publicar Sediments (amb els discs del 95 i el 97) i Crislide, que inclou quatre dels seus primers vinils en dos compactes; el mateix any va fer un recital anomenat La can i la mort en commemoraci del centenari de la mtua Previsi Terrassenca i va participar en el Festival Cervantino de Guanajato amb el seu espectacle sobre Bartra.

 Obra .

Bibliografia.

A banda de l'obra ja publicada, Pujad prepara una novella histrica sobre els Fets del Paranimf, ambientada a Barcelona i Pars entre 1957 i 1961.
Discografia.

A ms de la discografia prpia i les collaboracions ads esmentades amb Maria Josep Villaroya, La Salseta del Poble Sec i Dyango o altres amb Ldya Casaprima (...canta Edith Piaf, 2000), Xavier Ribalta (...canta Lo Ferr, 2001), Titot (Guillem de Bergued, 2003), Mesclat (Manilla, 2004) i Marcel Casellas i la Principal de la Nit, Pujad ha participat en gravacions d'altres com Anton Abad (Cap problema, 1995) i l'han versionat el valenci Paco Muoz (Sc un peix de terra endins), Manel Camp i els Blues de Picolat (La reina dels blaus).
Integral oberta.

Els dos primers volums es complementen amb les versions a piano del disc Entre la veu i els dits, amb la qual cosa noms queden per antologar El temps dels fanals en flor, els tres discs monogrfics de Brassens i el dedicat a Agust Bartra.
 Enllaos externs .

 Cantautors.cat entrevista a Miquel Pujad;
 MiquelPujad.cat lloc web oficial amb una cronologia, l'obra completa i versions en , ,  i ;
 MiquelPujad.com lloc d'un aficcionat de Bordeus, en  i ;
 MySpace.com/MiquelPujad pgina oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380279" title="Sotaia" nonfiltered="1607" processed="1597" dbindex="146626">
 
Sotaia s actualment una caseria del municipi de l Alqueria de la Comtessa, que tamb dna nom a una partida supramunicipal repartida entre els municipis de Rafelcofer, l Alqueria de la Comtessa i Bellreguard. La partida amb este nom que pertany al terme de Rafelcofer s la ms gran i es troba situada al nord-oest del terme municipal. L'alqueriana, es troba situada al nord del municipi, formant una mena de llengua que fa el terme municipal de l Alqueria, entre els termes de Palmera i Bellreguard (la squia de Bellreguard pel nord i la squia Mare pel sud en fan de frontera). Bsicament, la caseria de Sotaia amb 39 habitans (INE 2005) s una seguida dels eixamples  dels nuclis urbans de Palmera i Bellreguard al llarg de la carretera N-332, ubicada en la part alqueriana i composada per una trentena de cases -algunes d elles deshabitades- als dos costats de la carretera.

El topnim Sotaia, d origen rab, histricament se l relaciona amb l antiga alqueria morisca, situada en algun lloc d'esta partida a la qual li dna nom, i de la que posteriorment esdevindria el nucli de cristi de Bellreguard.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380281" title="Geografia fsica de Mxic" nonfiltered="1608" processed="1598" dbindex="146627">

Mxic s un pas localitzat al subcontinent de Nord-amrica, limitant al nord amb els Estats Units d'Amrica, a l'est amb el Golf de Mxic i el mar Carib, a l'oest amb l'oce Pacfic, i al sud amb Guatemala i Belize. A ms, el territori mexic comprn ms de 3.000 illes localitzades dins el seu mar patrimonial, entre les quals, l'arxiplag de Revillagigedo, les illes Maras i Cozumel.

La superfcie total del pas s d'1.972.550 km, fent-lo el des pas ms extens del mn, i el cinqu d'Amrica. La frontera amb els Estats Units t una longitud de 3.325 km, la major part de la qual est definida pel Ro Bravo, el ms extens del pas, les aiges del qual, tanmateix, les comparteix amb el ve del nord. La frontera amb Guatemala t una longitud de 817 km i est delimitada, en algunes seccions, pels rius Suchiate l'Usumacinta. La frontera amb Belize t una longitud de 251 km i est delineada pel riu Hondo. 

El mar patrimonial de Mxic est constitut per dues regions: el mar territorial, que es mesura des de la lnia costanera fins a 25 km mar endins, i la zona econmica exclusiva, que t una extensi total de 200 milles nutiques des del litoral. 

La geografia fsica de Mxic inclou la descripci de la seva topografia, l'hidrografia, els sols, la flora i la fauna, els ecosistemes i el clima del pas. 

Topografia.




El territori mexic s fora accidentat, de fet, el 44% del territori sn muntanyes. El 70% del territori t una gran diversitat forestal; per exemple, el 50% de totes les espcies de pi del mn es troben a Mxic, a prop de setanta. Tamb hi ha 130 espcies d'alzina.

Geogrficament el pas es pot dividir en vuit o nou regions:
 La pennsula de Baixa Califrnia: Situada al nord-oest de Mxic, la pennsula s'estn des de la frontera amb els Estats Units per 1.300 km, per amb una amplria de noms 160 km. s, sobretot, molt rida, i malgrat ser molt estreta, s molt accidentada; l'elevaci mxima arria als 2.700 m a la Sierra de San Pedro Mrtir i la Sierra de Jurez. La poblaci es concentra principalment al nord, a les ciutats frontereres de Mexicali i Tijuana, i al sud, a les platges turstiques de Los Cabos i La Paz. ;
 Les terres baixes de la costa del Pacfic: Les terres de la costa del Pacfic conformen una franja molt estreta entre l'oce Pacfic i la Sierra Madre Occidental, comenant a Mexicali i acabant a Nayarit.  ;
 L'Altipl Mexic: Una plana situada entre la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, integrada per la Mesa del Nord i la Mesa Central. Comena a la frontera dels Estats Units i s'estn cap al sud fins a la vall de Mxic. Les altituds mitjanes varien de 1.200 m. al nord fins als 2.400 m al sud. s la regi ms densament poblada del pas.
 la Sierra Madre Occidental: Una serralada extensi de la Serralada Nord-americana que inclou les Muntanyes Rocalloses als Estats Units i el Canad, la Sierra Madre Occidental assoleix una altitud mxima de 2.700 m. S'hi troba el Cany del Coure. ;
 la Sierra Madre Oriental: Aquesta serralada, tamb extensions de les Rocalloses, sn creuades pel Ro Bravo. Tant la Sierra Madre Oriental com l'Occidental s'estenen des de la frontera nord cap al sud, fins convergir amb la Serralada Neo-Volcnica, al centre del pas. La seva altitud mxima s de 3.650 m. ;
 la Serralada Neo-Volcnica: Coneguda popularment com la "Sierra Nevada", la Serralada Neo-Volcnica, o l'Eix Volcnic Transversal, s'estn d'est cap a l'oest des de l'estat de Veracruz fins als estats de Jalisco i Michoacn, creuant els estats centrals de Guerrero, Morelos, Puebla, Mxic i el Districte Federal. La Serralada Neo-Volcnica inclou impressionants volcans extints i actius com ara el Pic d'Orizaba, el Popocatpetl, la Malinche, l'Iztacchuatl i el Nevado de Toluca. A les valls entre aquestes elevacions, s'hi troben algunes de les conurbacions ms poblades de Mxic: l'rea metropolitana de la ciutat de Mxic, l'rea metropolitana de Puebla, l'rea metropolitana de Guadalajara, i l'rea metropolitana de Toluca.
 les planes costaneres del Golf de Mxic: Aquestes planes, ms amples que no pas les planes del Pacfic, s'estenen des de l'estat de Tamaulipas cap a Tabasco, i finalment a la pennsula de Yucatn. ;
 les Terres Altes del Sud: Aquesta regi inclou la Sierra Madre del Sud, la Mesa del Sur, i els Altos de Chiapas. Entre les serralades i les costes no hi ha cap plana; sovint les muntanyes s'enfonsen abruptament al mar. S'hi troben algunes destinacions turstiques importants com ara Acapulco, Ixtapa, Huatulco i Puerto Escondido. Aquesta regi s creuada per l'istme de Tehuantepec. ;
 la pennsula de Yucatn: una pennsula molt plana, amb molt poca aigua superficial, entre el Golf de Mxic i el mar Carib, amb no ms de 150 m d'altitud. Aquesta va ser una de les llars de la civilitzaci maia i encara s'hi troben les runes antigues de Chichn-Itz. A la costa oriental es troba la ciutat de Cancn. ;

Hidrografia.

Atesa l'accidentada topografia de Mxic, els rius de Mxic sn generalment, poc importants, i amb poc cabal. Cap dels rius s mexicans s navegable, llevat de petites porcions just abans de desembocar, i per tant, hom no en fa s pel transport o comunicaci, sin que ha construt diverses preses per produir-ne energia hidroelctrica. El riu ms important, per la seva extensi, s el Ro Bravo, el qual serveix de frontera natural entre els Estats Units d'Amrica i Mxic, i les aiges del qual sn compartides per tots dos pasos. 

Altres rius importants sn el Grijalva, que neix a Guatemala i desemboca al Golf de Mxic; l'Usumacinta, que tamb s'origina a Guatemala i que s'uneix amb el Grijalva abans de desembocar al Golf de Mxic. El riu Balsas drena la Depressi del Balsas i altres regions del sud de l'Altipl Mexic, creua la Sierra Madre del Sud i desemboca a l'oce Pacfic, al sud. La presa de l'Infernillo, al sud-est de la ciutat de Mxic, forma una de les reserves d'aigua ms grans del pas. El riu Papaloapan i el Coatzacoalcos desemboquen al Golf de Mxic. El Grande de Santiago i el Lerma conformen un sistema fluvial, el ms important del pas. El Lerma neix a la Sierra Madre Occidental, omple el Llac de Chapala; el Santiago, surt del Llac i desemboca a l'oce Pacfic. 

Flora i fauna.

Mxic s un pas megadivers; entre el 10 i el 12% de les espcies del mn es troben a Mxic, amb ms de 200 mil espcies en total. S'estima que d'espcies, n'hi ha entre 5 i 50 milions, tot i que noms se n'han descrit 1,4 milions. Mxic ocupa la quarta posici mundial en nombre d'espcies de plantes (amb 26 mil), la quarta en amfibis (amb 282), la primera en rptils (amb 707), i la segona en mamfers (amb 439).

Mxic ha declarat 17 milions d'hectrees com a "rees Naturals Protegides", que inclouen 34 reserves de la biosfera, 67 parcs naturals, 4 monuments naturals, 26 rees de protecci de flora i fauna, 4 rees de protecci de recursos naturals i 17 santuaris de riquesa natural.

Clima.
Atesa la varietat d'ecosistemes, hi ha una diversitat de climes a Mxic, variant dels tropicals als freds continentals i glacials:
 al nord hi ha el clima mediterrani;
 a l'oest hi ha el desert lligat a l'anticicl subtropical;
 al centre hi ha el clima de muntanya, amb pluges estivals; el clima varia segons l'altitud des de les terres clides (amb mitjanes superiors als 20C), les terres temperades (amb mitjanes de 16C) a les terres fredes (amb mitjanes inferiors als 16C, amb glaades hivernals i sovint precipitacions en forma de neu);
 a la pennsula de Yucatn, la pluviositat s menor, i les temperatures sn molt ms elevades.

Vegeu tamb.
 Economia de Mxic;
 Demografia de Mxic;

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380286" title="El Eternauta" nonfiltered="1609" processed="1599" dbindex="146629">

El Eternauta s un cmic argent de cincia ficci creat pel guionista Hctor Germn Oesterheld i el dibuixant Francisco Solano Lpez. Va ser publicat inicialment en la revista Hora Zero setmanal de 1957 a 1959. Va tenir gran quantitat de seqeles i reedicions, i tant la histria original com la major part d'aquestes seqeles van ser objecte de freqent anlisi i controvrsia. 

El 1969 Oesterheld va crear una nova versi de la histria al costat d'Alberto Breccia i desprs la seqela El Eternauta II amb Solano Lpez, ambdues d'un to poltic ms agressiu que la histria original. Oesterheld va ser desaparegut pel Procs de Reorganitzaci Nacional desprs d'aquesta ltima. 

Desprs de la seva mort altres autors crearien les seqeles "Tercera part" i "Odi csmic", mentre que Solano Lpez crearia, conjuntament amb Pablo Maiztegui, "El mn penedit", "El Retorn" i "La recerca d'Elena". 

Al maig de 2008 la realitzadora Lucrecia Martel va confirmar que dirigir una adaptaci cinematogrfica.

Enllaos externs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380287" title="Hctor Germn Oesterheld" nonfiltered="1610" processed="1600" dbindex="146630">

Hctor Germn Oesterheld (Buenos Aires, 23 de juliol de 1919 - desaparegut el 1977 i presumiblement mort en 1978) va ser un prolfic guionista de cmics, a ms d'escriptor de relats breus de cincia-ficci, per a nens, i de novelles.

Va ser fill de Fernando Oesterheld, d'ascendncia alemanya i d'Elvira Ana Puyol, d'ascendncia basca. s un dels artistes de trajectria ms extensa de la historieta argentina.

Va ser el creador del cmic El Eternauta, treball que li don notorietat internacional.

Enllaos externs.


Informe de la Comissi Nacional sobre la desaparici de persones.
Biografia a la pgina Historieteca.
Biografia a la revista de cincia-ficci argentina Axxon.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380291" title="La Dolce Vita" nonfiltered="1611" processed="1601" dbindex="146631">

La Dolce Vita s una pellcula franco-italiana de Federico Fellini, estrenada el 1960, guanyadora de la Palma d'Or al Festival de Cannes.

 Argument .

Un reporter rom porta una vida de playboy, i descobreix, seguint la vida escandalosa de les estrelles, el dol mn de l'alta societat. Es lliura a aquest nou univers, abandonant-se en festes hedonistes, en les quals el lmit entre els dies i les nits es fa borrs.

Mancat d'una estructura tradicional en la seva trama, la pellcula presenta una srie de nits i matins al llarg de la Via Veneto a Roma, vistes des dels ulls del seu personatge principal, un reporter  anomenat Marcello (interpretat per Marcello Mastroianni). Marcello s un home que no s comproms amb res, com ho demostren les seves relacions amb la seva gelosa amant Emma (Yvonne Furneaux), amb una sofisticada dona (Anouk Aime) amb la qual t una relaci temporal, i una espectacular actriu americana de nom Silvia (Anita Ekberg) a la qual segueix mentre aquesta vagareja per Roma (incloent-hi la notable escena del seu bany nocturn a la Fontana de Trevi) i amb una multitud d'altres personatges que habiten a Via Veneto. Marcello vol deixar la seva feina de columnista de xafarderies per convertir-se en novellista, per sembla que mai no s capa de concentrar-se prou per fer algun progrs en els seus escrits. 


En la famosa primera escena de la pellcula, Marcello est en un helicpter per portar a Vatic una esttua de Jess. Pel cam, l'helicpter s'atura per observar un grup de dones que estan prenent el sol en un terrat. Marcello pregunta a les dones pel seu nmero de  telfon i aquestes li pregunten cap a on porta l'esttua. El sorolls motor de l'helicpter evita la mtua entesa. Aquest tema de la falta de comunicaci es torna a tocar al llarg del film.

Entre els episodis ms famosos de La Dolce Vita estan la gran escena goiesca del fals miracle, on dos nens menteixen sobre una presumpta aparici de la Verge als afores de Roma, on es veu una multitud immensa, i l'episodi de Steiner (interpretat per Alain Curry), un amic intellectual de Marcello amb una vida familiar perfecta, que acaba assassinant als seus fills i  sucidant-se. Desprs de la mort de Steiner, Marcello s'endinsa en una vida sense sentit d'orgies, desprs marxa molt d'hora pel mat per trobar un monstre mar mort a la platja, el simblic final de la pellcula. 

 Repartiment .
Marcello Mastroianni  : Marcello Rubini, el periodista;
Walter Santesso : Adriano Paparazzo, el fotograf;
Anouk Aime : Maddalena;
Anita Ekberg : Sylvia, l'estrella;
Yvonne Furneaux  : Emma, la concubina de Marcello;
Lex Barker : Robert;
Alan Dijon : Frankie;
Alain Cuny : Steiner, un amic de Marcello;
Nadia Gray : Nadia;
Magali Nol : Fanny, la ballarina;
Jacques Sernas  : l'idole;
Annibale Nichi : el pare Marcello;
Valeria Ciangottini : Paola;
Rene Longarini : la Sra. Steiner;
Polidor : el pallasso;
Giulio Questi : Don Giulio;
Mino Doro : l'amant de Nadia;
Laura Betti : Laura;
Daniela Calvino : Daniela;
Riccardo Garrone  : Riccardo;
Enrico Glori : l'admirador de Nadia;
Franca Pasut : la noia coberta de plomes;
Nico : ella amteixa;
Adriano Celentano : el cantant de rock;
Giulio Paradisi : un periodista fotgraf;
 Iris Tree (no surt als crdits) : ella mateixa;

 Ancdotes.
 L'escena on Anita Ekberg i Marcello Mastroianni es retroben a la fontana de Trevi amb aigua fins a les cuixes s'ha convertit en una escena de culte del cinema.
 El nom de Paparazzo, el fotgraf que acompanya el periodista Marcello Rubini, s'ha continuat fent servir en el llenguatge usual per designar els fotgrafs de premsa que intenten forar la intimitat de persones clebres, els paparazzis. ;

 Premis .
 Festival de Cannes 1960: Palma d'Or .
 David di Donatello 1960 : Federico Fellini, Millor director ;
 Oscar al millor vestuari 1961 : Piero Gherardi, ;

 Referncies .

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Anlisi crtica de la pellcula a Activcinema;
 Article amb fotos;
 E-book escrit per Giacomo Alexis, fams paparazzi  rom d'aquella poca;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380292" title="Mario Sironi" nonfiltered="1612" processed="1602" dbindex="146632">
Mario Sironi (Sassari, 12 de maig de  1885, - Mil, 13 d agost de 1961) va ser un pintor itali.

Biografia.
Mario Sironi va nixer a Sassari, i de jove, la seva famlia s'estableix a Roma. Aviat abandona els seus estudis d'enginyer i comena a freqentar l acadmia de belles arts i l'estudi de Giacomo Balla, fent amistat tamb amb Gino Severini i Umberto Boccioni. La seva investigaci personal s'inspira del puntillisme. En 1914, s'estableix a Mil i s'acosta als futuristes amb qui comparteix| l'experincia dels voluntaris ciclistes al costat de Filippo Tommaso Marinetti i Antonio Sant'Elia durant la Primera guerra mundial. D'aquest perode data Il camion ( (1914), collecci privada, Mil) i Il ciclista (1916, collecci privada). 

De tornada a Itlia, collabora com a illustrador a Il Popolo d'Italia de Benito Mussolini, i i coneix Margherita Sarfatti, tamb collaboradora de la revista. 

Al comenament dels anys vint, la seva pintura deixa el futurisme i en el seu estil apareixen les formes ms monumentals (Paesaggio urbano  de 1921), tendint a la pintura metafisica, de la qual dna una interpretaci personal en les clebres "perifries". 
 
El 1920, Sironi realitza amb Leonardo Dudreville, Achille Funi i Luigi Russolo el manifest "contra totes les tornades en pintura" que s contrari a les tesis del grup denominat Novecento. Tanmateix, el 1922, participa en aquest grup i el seu llenguatge figuratiu, i en conseqncia, s'av a les regles que Margherita Sarfatti ha redactat en una mena de programa contenint les normes precises a les quals els membres s'han d'avenir.  L Allieva  pertany  a aquest perode, s un retrat realitzat el 1924, el retorn al model clssic s evident en la collocaci al tres quart i en les dimensions monumentals de la dona, que recorden pintures del segle XV i XVI. Al contrari de la major part dels artistes del novecento, per a ell l'estilitzaci no ser mai un estereotip i fins al final, sap trobar noves formes expressives. 

Al comenament dels anys trenta, els interessos artstics de Sironi  es multipliquen, anant del grafisme a l escenografia, de l arquitectura a la pintura mural (Il Lavoro, 1933, per a la cinquena triennal de Mil). La seva activitat  sembla ms orientada cap a la realitzaci d'obra monumental i per celebrar el rgim feixista, qui s'alimenta de la recuperaci de la tradici de l'art itali; (L'Italia fra le Arti e le Scienze, 1935, universitat de Roma). 

El 1932 s l'artista ms utilitzat per a la realitzaci de l'exposici de la revoluci feixista que t lloc al palau de l exposici a Roma.

Desprs de la guerra, la pintura de Sironi es fa obaga i dramtica, abandonant el carcter monumental i de gran eloqncia dels ltims anys a favor d'un espai ms redut degut sobretot a la utilitzaci de teles de petites dimensions (La citt , 1946, Galleria Narciso, Tor).

El 1949-1950, Sironi treballa en el projecte de la collecci Verzocchi, sobre el tema del treball, creant a ms d'una autoretrat l'obra "Il lavoro". La collecci Verzocchi s actualment conservada a la pinacoteca de Forl. 

Obres .
Il ciclista (1916-17) (repintada el 1920);
Il camion (1914-15);
Il camion giallo (1919);
L'allieva;
Paesaggio urbano (1927);
Il lavoro (1949-50);

Vegeu tamb.
 Futurisme;

enllaos externs.
Biografia;
Les seves obres;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380295" title="Joaqun Lizondo Vergara" nonfiltered="1613" processed="1603" dbindex="146633">
Joaqun Lizondo Vergara (Museros, 1933 - Massamagrell, 2008), ms conegut com a Ferreret, va ser un jugador de pilota valenciana, dauer en la modalitat d'Escala i corda, primera figura els anys 50 i 60 del segle XX.

Com a jugador destac per la forta pegada, puix, des del dau, era capa d'enviar la pilota de vaqueta fins a la galeria del rest amb un carxot.

Una lesi al bra dret l'oblig a retirar-se amb 38 anys.

 Palmars .
 Campi Nacional d'Escala i Corda: 1966;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380296" title="Batalla de Brustem" nonfiltered="1614" processed="1604" dbindex="146634">
La batalla de Brustem va tenir lloc al 28 d'octubre de 1467 a Brustem, un poble del principat de Lieja, actualment a Limburg a Blgica.

La poblaci de les Bones Viles del principat van oposar-se al prncep-bisbe Llus de Borb que Felip III de Borgonya va imposar-les al 1465, contra la voluntat dels edils i del captol. Una primera batalla, va tenir lloc al mateix any: la batalla de Montenaken. Els Liegesos van perdre, per aix no va trencar la resistncia. 

Esperaven en va amb l'ajuda del rival dels ducs de Borgonya, el rei de Frana, Llus XI.

Desprs de la mort de Felip III al 1467, les milcies liegesos, condudes pel senyor Raes de la Rivire, senyor d'Heers i antic burgmestre de Lieja van concentrar-se a l'entorn del castell de Brustem. Les tropes de Borgonya (800 cavallers i una infanteria de 20 000 a 30 000 soldats), condudes per Carles I  van afrontar les milcies populars (de 12 000 a 30 000 combatents segons diverses fonts) als aiguamolls del riu Melsterbeek al voltant del castell. 4000 liegesos i 400 Borguinyons van morir al combat.

Desprs de la batalla, Carles I va abolir les llibertats del principat i imposar a les bones viles de deroccar les seves muralles. Va imposar un rgim dictatorial i executar molts ostatges.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380297" title="Gran Premi de Malisia del 2009" nonfiltered="1615" processed="1605" dbindex="146635">
El Gran Premi de Malisia de Frmula 1 de la Temporada 2009 es disputar al circuit de Sepang, a Kuala Lumpur el 5 d'abril del 2009.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380300" title="Graham McRae" nonfiltered="1616" processed="1606" dbindex="146636">
 Graham McRae  va ser un pilot de curses automobilstiques neozelands que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 5 de mar del 1940 a Wellington, Nova Zelanda.


 A la F1 .

Graham McRae va debutar a la novena cursa de la temporada 1973 (la 24 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 14 de juliol del 1973 el GP de la Gran Bretanya al circuit de Silverstone.

Va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1 no aconseguint finalitzar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 
 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380336" title="La Tossa (Querol)" nonfiltered="1617" processed="1607" dbindex="146637">

La Tossa s una muntanya de 766 metres que es troba al municipi de Querol a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380341" title="Tossal de la Somerota" nonfiltered="1618" processed="1608" dbindex="146638">

El Tossal de la Somerota s una muntanya de 766 metres que es troba entre els municipis de Figuerola del Camp a l'Alt Camp i de Montblanc a la comarca de la Conca de Barber.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380347" title="Tossal dels Masos" nonfiltered="1619" processed="1609" dbindex="146639">

El Tossal dels Masos s una muntanya de 556 metres que es troba al municipi de Figuerola del Camp a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380353" title="Tossal Pedregs" nonfiltered="1620" processed="1610" dbindex="146640">

El Tossal Pedregs s una muntanya de 734 metres que es troba al municipi de Mont-ral a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380355" title="Tossal Rod (Cabra del Camp)" nonfiltered="1621" processed="1611" dbindex="146641">

El Tossal Rod s una muntanya de 629 metres que es troba al municipi de Cabra del Camp a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380356" title="Tur de Cal Card" nonfiltered="1622" processed="1612" dbindex="146642">

El Tur de Cal Card s una muntanya de 611 metres que es troba al municipi d'Aiguamrcia a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380357" title="Ratol marsupial cuavermell" nonfiltered="1623" processed="1613" dbindex="146643">

El ratol marsupial cuavermell (Phascogale calura) s un petit marsupial carnvor originari d'Austrlia central i occidental. T una relaci propera amb el ratol marsupial de cua emplomallada (Phascogale tapoatafa) per s ms petit i bru.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380360" title="Tur de Cal Gatell" nonfiltered="1624" processed="1614" dbindex="146644">

El Tur de Cal Gatell s una muntanya de 616 metres que es troba al municipi d'Aiguamrcia a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380362" title="William Wyler" nonfiltered="1625" processed="1615" dbindex="146645">


William Wyler (Mulhouse avui Frana, llavors Alemanya, 1 de juliol de 1902 - Los Angeles, 27 de juliol de 1981) va ser un prolfic director de cinema nord-americ, tres vegades guanyador de l'Oscar. Era conegut per realitzar desenes de preses de cadascuna de les escenes de les seves pellcules, i per exigir control sobre la histria, les localitzacions i el personal de cada producci; la seva naturalesa meticulosa i la seva atenci al detall van ser efectius, doncs va assolir tant l'xit popular com el de la crtica. 

 Carrera . 
Wyler va nixer amb el nom de Willi Weiller en una famlia jueva de Mulhouse a la regi francesa d'Alscia (en aquells dies part de l'Imperi Alemany). Es va educar a Lausana (Sussa), i desprs va estudiar viol en el Conservatori de Pars. Estava emparentat amb Carl Laemmle, fundador dels estudis Universal Pictures, a travs de la seva mare, cosina de Laemmle. El 1921 es va traslladar als Estats Units i, grcies a aquestes connexions familiars, es va convertir en el ms jove director de la Universal el 1925. 

El 1928, es va convertir en ciutad naturalitzat nord-americ. Aviat va demostrar que era un competent artes, i a principis dels anys trenta es va convertir en un dels millors actius de la Universal, tot dirigint pellcules tan slides com ara The Love Trap (1929), Hell's Heroes (1930), Tom Brown of Culver (1932)i The Gay Deception (1935). Ms tard va ser contractat per Samuel Goldwyn i va dirigir pellcules de gran qualitat: These Three (1936), Rivals (1936), Desengany (1936), Carrer sense sortida (1937), Jezabel (1938), Wuthering Heights (1939), The Letter (1940), The Westerner (1940), i The Little Foxes (1941). 

Entre 1942 i 1945, Wyler va servir com comandant en el Cos Aeri de l'Exrcit dels Estats Units i va dirigir el documental Memphis Belle: A Story of a Flying Fortress. Tamb va dirigir dos de pellcules per captar l'estat d'nim de la naci conforme es preparava per a la batalla i, quatre anys ms tard, per a la pau: Mrs. Miniver i The Best Years of Our Lives. Mrs. Miniver (1942) narra la histria d'una famlia anglesa de classe mitjana que s'adaptava a la guerra a Europa i va ajudar a preparar al pblic nord-americ a la vida en temps de guerra (i va galvanitzar el suport als britnics). The Best Years of Our Lives (1946) conta la histria de tres veterans que arribaven a casa i s'adaptaven a la vida civil, dramatitzant els problemes dels veterans que regressaven amb qui havien quedat en la rereguarda. Wyler va assolir amb ambdues pellcules tant el premi de l'acadmia al millor director com el Premi a la millor pellcula. 

Durant els anys cinquanta i seixanta, Wyler va dirigir tot un seguit de pellcules aclamades per la crtica, entre les quals cal destacar Roman Holiday (1953) que va presentar a Audrey Hepburn al pblic nord-americ i li va comportar el seu primer Oscar; The Heiress, que va fer guanyar a Olivia de Havilland el seu segon Oscar i Ben-Hur, amb la qual va aconseguir tots els Oscar de l'edici de 1959; els onze premis que va guanyar noms han estat igualats dues vegades, per Titanic en 1997 i El senyor dels anells: El retorn del rei en 2003). 

En 1965, Wyler va obtenir el Premi en Memria de Irving Thalberg als assoliments de tota la seva carrera. Onze anys ms tard, va rebre el Premi a tota la seva trajectria per part de l'American Film Institute. A ms dels premis de l'Acadmia que va aconseguir, deu de les seves pellcules van ser nominades a la millor pellcula. Va rebre dotze nominacions com Millor Director, guanyant-lo tres vegades, mentre que tres dotzenes dels seus actors van guanyar el premi o van ser nominats a ell. 

La major part dels directors de cinema ms famosos tenen el seu propi estil particular, per Wyler, com Michael Curtiz, no ho va tenir. No va construir un conjunt d'intrprets a l'estil de Capra, Sturges o Ford. Va dirigir pellcules de tot tipus, sense cap tipus de tema que fora la seva marca personal. Per les seves pellcules estaven sempre ben fetes i resultaven belles. 

El 24 de juliol de 1981, Wyler va ser entrevistat al costat de la seva filla, la productora Catherine Wyler per a Dirigida per William Wyler, un documental de PBS sobre la seva vida i la seva carrera. Tan sols tres dies ms tard, Wyler va morir d'un atac al cor. Les ltimes paraules de Wyler en la pellcula es referien a una visi de dirigir la seva prxima pellcula...Going Home (Retorn a la llar). Wyler est enterrat en el cementiri de Forest Lawn Memorial Park a Glendale, Califrnia. 

Filmografia (com a director).


The Crook Buster (1925) ;
The Gunless Bad Man (1926) ;
Ridin' for Love (1926)  ;
The Fire Barrier (1926) ;
Don't Shoot (1926) ;
The Pinnacle Rider (1926) ;
Martin of the Mounted (1926) ;
Lazy Lightning (1926) ;
The Stolen Ranch (1926) ;
The Two Fister (1927) ;
Kelcy Gets His Man (1927) ;
Tenderfoot Courage (1927) ;
The Silent Partner (1927) ;
Blazing Days (1927) ;
Shooting Straight (1927)  ;
Galloping Justice (1927) ;
The Haunted Homestead (1927) ;
Hard Fists (1927) ;
The Lone Star (1927)  ;
The Home Trail (1927) ;
Gun Justice (1927) ;
The Phantom Outlaw (1927)  ;
The Square Shooter (1927) ;
The Horse Trader (1927)  ;
Daze of the West (1927) ;
The Border Cavalier (1927) ;
Desert Dust (1927) ;
Thunder Riders (1928) ;
Anybody Here Seen Kelly? (1928) ;
The Shakedown (1929) ;
The Love Trap (1929)  ;
Hell's Heroes (1930) ;
The Storm (1930)  ;
A House Divided (1931) ;

Tom Brown of Culver (1932)  ;
Her First Mate (1933)  ;
Counsellor at Law (1933) ;
Glamour (1934) ;
The Good Fairy (1935) ;
The Gay Deception (1935) ;
Barbary Coast (1935) (sense acreditar; substuit per Howard Hawks);
These Three (1936) ;
Dodsworth (1936) ;
Come and Get It (1936) ;
Dead End (1937) ;
Jezebel (1938) ;
Wuthering Heights (1939) ;
The Westerner (1940);
The Letter (1940) ;
The Little Foxes (1941) ;
Mrs. Miniver (1942) ;
The Memphis Belle: A Story of a Flying Fortress (1944) ;
The Best Years of Our Lives (1946) ;
Thunderbolt! (1947) ;
The Heiress (1949) ;
Detective Story (1951) ;
Carrie (1952) (basada en la novella de Theodore Dreiser Sister Carrie);
Roman Holiday (1953) ;
The Desperate Hours (1955) ;
Friendly Persuasion (1956) ;
The Big Country (1958) ;
Ben-Hur (1959) ;
The Children's Hour (1961) ;
The Collector (1965) ;
How to Steal a Million (1966) ;
Funny Girl (1968) ;
The Liberation of L.B. Jones (1970);


Bibliografia.

 Anderegg, Michael A. William Wyler. Boston: Twayne Publishers, 1979. ISBN 0-8057-9268-6.
 Herman, Jan. A Talent for Trouble: The Life of Hollywood's Most Acclaimed Director. New York: G.P. Putnam's Sons, 1995. ISBN 0-399-14012-3.
 Madsen, Axel. William Wyler: the Authorized Biography. New York: Thomas Y. Crowell, 1973. ISBN 0-49101-302-7.


Enllaos externs.
;
 William Wyler bibliographyvia UC Berkeley Media Resources Center;
 Senses of Cinema: Great Directors Critical Database;
 "The Little Foxes" and Wyler's screen collaborations with playwright Lillian Hellman;
Margaret Tallichet and William Wyler remembered at Alabama festival;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380363" title="El Parc i Llacuna del Poblenou" nonfiltered="1626" processed="1616" dbindex="146646">

El Parc i la Llacuna del Poblenou s un barri actual del districte de Sant Mart (Barcelona). Des de 2006 la seva delimitaci est entre els carrers Gran Via de les Corts Catalans, Llacuna, Pere IV, vila, Llull, Wellington, Pujades, Roger de Flor, Almogvers i la Avinguda Meridiana fins a la Plaa de les Glries Catalanes. 

Els nuclis originals d'aquest barri es van establir al voltant de diversos parcs (Parc de lEstaci del Nord, Parc de la Ciutadella), i la via que unia el nucli del Poblenou amb el Clot, la Llacuna. Anteriorment, la part ms propera al parc es coneixia com Fort Pius (algunes entitats de la zona conserven aquesta referncia), que s'estenia tamb per algunes illes que avui corresponen al barri de La Vila Olmpica del Poblenou. 

 Educaci, cultura i oci . 
Donat el carcter ms industrial i comercial d'aquest barri, a data de 2008, el barri disposava noms d'un centre d'idiomes, altre d'adults i la seu del IL3 Institut de Formaci Contnua, de nivell universitari. El barri allotja una sala de cinema i un multicine en el Centre Comercial Glries, aix com la biblioteca de la Gerncia del Sector d'Urbanisme i Infraestructures i la biblioteca i museu de l'empresa municipal Serveis Fnebres, el museu de les quals mostra carrosses fnebres.  Aquest barri comparteix al costat del d'El Poblenou una zona d'oci nocturn conegut popularment com Marina (encara que l'rea principal s'allunya d'aquest carrer i se centra entre la Meridiana i Pere IV), on hi ha 7 discoteques (entre elles la coneguda Razzmatazz) i diversos bars musicals. 

 Altres installacions i serveis . 
Malgrat dur el nom de parc, cap dels parcs als quals fa referncia el topnim queda allotjat en el barri ni en el districte, encara que les obres de reforma de la plaa de les Glries remodelaran aquest enlla viari per a introduir un parc de gran proporci. L'rea comercial ho cobreix principalment els establiments del Centre Comercial Glries. Disposa de 4 centres de culte evanglics i un catlic. Els Mossos d'Esquadra tenen una seu en el barri amb objectiu de cobertura de tot el districte de Sant Mart. 

 Arquitectura . 
 

El projecte 22@ i la remodelaci general de l'antic Poblenou ha introdut diverses novetats en el barri en qualitat arquitectnica, com la incorporaci de la coneguda Torre Agbar. La remodelaci de les plaa de les Glries t projectada la construcci d'un edifici que albergui un Museu del Disseny. 

 Transports . 
La xarxa de tramvia de Trambess estn les seves estacions en aquest barri en 5 estacions, Marina, Auditori-Teatre Nacional, Estaci de Glries, on s terminal la lnia T5, Ca l'Arany i La Farinera. La xarxa de Metro de Barcelona connecta el barri amb la resta de la ciutat mitjanant les estacions de Glries i Bogatell. Per al transport pblic ciclista el barri disposa de 10 estacions del servei Bicing. 

 Enllaos externs .
Ajuntament de Barcelona, El Parc i la Llacuna del Poblenou;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380364" title="Tur de la Font de la Teula" nonfiltered="1627" processed="1617" dbindex="146647">

El Tur de la Font de la Teula s una muntanya de 611 metres que es troba al municipi d'Aiguamrcia a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380369" title="Tur de la Torrica" nonfiltered="1628" processed="1618" dbindex="146648">

El Tur de la Torrica s una muntanya de 691 metres que es troba al municipi de Querol a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380376" title="Ratol marsupial de cua emplomallada" nonfiltered="1629" processed="1619" dbindex="146649">

El ratol marsupial de cua emplomallada (Phascogale tapaotafa) s un marsupial carnvor arborcola de la mida d'una rata. Pertany a la famlia dels dasirids i es caracteritza per un floc de llargs i sedosos pls negres a la part final de la cua. Els mascles no viuen ms d'un any, car moren desprs de reproduir-se.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380379" title="Bloc de control de procs" nonfiltered="1630" processed="1620" dbindex="146650">
El Bloc de Control de Procs (BCP), tamb conegut per les inicials angleses PCB (Proces Control Block), s l'estructura de dades on s'agrupa tota la informaci que necessita conixer un sistema operatiu sobre un procs informtic. Els sistemes operatius necessiten gestionar els processos i per tant, necessiten una estructura de dades per representar i emmagatzemar tota la informaci relativa a aquests processos. Aquesta estructura de dades s el BCP.

Cada procs t el seu propi BCP, i aquesta estructura de dades es guarda en memria durant tot el seu cicle de vida. La implementaci exacte de cada BCP depn de cada sistema operatiu per podem considerar que tots els sistemes comparteixen una serie de dades comunes:

Identificador del procs: Valor que identifica de forma unvoca un procs. Tamb conegut com a PID, del terme angls Process Identificator.
Estat del procs: Hi han diferents models d'estats, depenent del tipus de sistema.
Registre comptador de programa: Cont l'adrea de memria de la propera instrucci a executar. Tamb conegut pel terme angls Program Counter (PC);
Altres registres de la CPU necessaris per a la gesti del procs;
Espai d'adreces de memria del procs;
Prioritat del procs (en el cas que s'utilitzi);
Llista de recursos assignats al procs (descriptors de fitxers, sockets oberts, etc.);
Estadstiques del procs.
Dades del propietari del procs;
Permisos assignats.
Senyals pendents de ser processades. ;

Podem entendre el concepte de BCP, com el conjunt de metadades que permeten l'administraci d'un procs per part del sistema operatiu.

Emmagatzematge en memria del PCB.
Cal tenir en compte que el PCB cont informaci crtica d'un procs i que per aquesta ra ha de ser emmagatzemat en una zona de memria protegida d'accessos indesitjables.

En alguns sistemes operatius, el PCB es localitza al principi de la pila d'execuci del kernel .

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380382" title="Famlia nuclear" nonfiltered="1631" processed="1621" dbindex="146651">
La famlia nuclear s un tipus de famlia que agrupa en un mateix habitatge la parella i els fills, que funcionen com a nucli autnom, en oposici a la famlia extensa on juguen un paper destacat altres parents. s un model fora ests a Occident, per minoritari en el cmput mundial.

Emmanuel Todd distingeix tres tipus de families nuclears:
absoluta, on no hi ha diferncia entre els fills i es viu una gran llibertat en la relaci entre els membres de la famlia. s l'estructura prpia del mn anglosax contemporani, per no suma ms del 10% del total de famlies;
igualitria, prpia del sud d'Europa i Amrica llatina, on hi ha ms vincle entre pares i fills desprs de l'emancipaci;
anmica, on falten normes de relaci, els vincles poden ser febles o incorporar models hbrids, com passa a regions sud-asitiques;

El model tradicional d'aquesta famlia es basa en un vincle de matrimoni heterosexual, per est essent fortament contestat per l'auge de famlies monoparentals (per la decisi de tenir fills sense parella o per un divorci), parelles de fet i el matrimoni homosexual.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380385" title="Procs (informtica)" nonfiltered="1632" processed="1622" dbindex="146652">
En informtica, un procs s una instncia d'una aplicaci que est essent executada per una computadora. Cal tenir en compte, que una aplicaci o programa s solament una colleci passiva d'instruccions que no esdevenen un procs fins que el programa s executat. Un mateix programa pot executar mltiples processos: per exemple, una aplicaci que utilitza mltiples finestres segurament utilitza ms d'un procs.

Un procs s el conjunt de recursos necessari per executar un programa. Per tant, des del punt de vista del sistema operatiu s un recurs ms que ha gestionar. El concepte de procs s compartit entre tots els sistemes operatius moderns, per els detalls de la seva definici varien entre diferents sistemes operatius.

Els primers sistemes informtics eren monoprocs, s a dir, noms es podia executar un procs alhora, i fins que aquest procs no acabava no es podia atendre a cap altre procs. En aquest tipus de sistemes, la planificaci es duia a terme utilitzant cues d'execuci. Actualment, la majoria de sistemes operatius moderns sn multiprocs, es a dir, permetent executar mltiples aplicacions al mateix temps. Aquesta caracterstica tamb es coneguda com a concurrncia de processos o multiprogramaci.

La concurrncia real de processos pot esdevenir de 2 formes diferents:

Sistemes operatius multitasca: Els processos aparentment s'executen al mateix temps tot i que realment, en un instant concret de temps, noms hi ha un procs que estigui utilitzant la CPU. Un ordinador amb un sol processador executa les instruccions una a una, per pot intercalar diferents processos utilitzant una multiplexaci en temps (Time-sharing), procs que a certes velocitats produeix la "illusi" que el sistema treballa amb diferents processos al mateix temps.
Sistemes operatius multiprocs': l'nica forma de tenir un sistema multiprocs real s tenir ms d'una CPU. Els sistemes operatius que suporten treballar amb ms d'una CPU a l'hora s'anomenen multiprocs. Aquests sistemes tamb permeten al mateix temps la concurrncia de processos en un mateix processador. ;

Components d'un procs.

L'encarregat de gestionar els processos s el sistema operatiu. Tot i que hi ha diferncies entre diferents sistemes operatius, en general, un procs s el conjunt format per:

Les instruccions d'un programa que han de ser executades per un microprocessador;
L'estat d'execuci del procs en un moment donat (valors del registres de la CPU relacionats amb el programa);
Espai de memria del procs on s'emmagatzemen les dades amb les que treballa el procs.
Informaci extra que permet al sistema operatiu gestionar el procs. Aquesta informaci s coneguda com la metainformaci del procs.

El sistema operatiu s'encarrega de la creaci, execuci i eliminaci dels processos.

Bloc de control de processos.



El BCP s l'estructura de dades on el sistema operatiu emmagatzema tota la informaci que necessita conixer sobre un procs.

Estats d'un procs.



Per representar el cicle de vida d'un procs s'acostuma a utilitzar un diagrama d'estats. L'estat en qu esta un procs en un instant de temps es guarda com una dada ms al BCP del procs.

L'estat del procs depn en gran part de la seva relaci amb el microprocessador. Tots els sistemes operatius tenen un component anomenat Planificador (de l'angls scheduler) que s l'encarregat de decidir quin procs s'executa en cada moment. Tamb esta clar que s'haur d'implementar una cua on emmagatzemar temporalment els processos que esta a l'espera de ser executats.

Existeixen diferents models d'estats que representen diferents formes d'interpretar el cicle de vida d'un procs i el seu diagrama d'estats.

Fils d'execuci.



Un fil d'execuci s una caracterstica dels sistemes operatius moderns que permet que una aplicaci realitzi varies tasques de forma concurrent utilitzant fils d'execuci. 

Vegeu tamb.

Gesti de processos;
Fils d'execuci;
Bloc de control de procs;
Sistema operatiu;

Enllaos externs.

 Apunts sobre Sistemes operatius: Gesti de processos;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380401" title="Charles W. Juels" nonfiltered="1633" processed="1623" dbindex="146653">
Charles W. Juels s un psiquiatra i astrnom afeccionat dels Estats Units.   

Juels s un prolfic descobridor d'asteroides, i havent-ne trobat 315, s dels principals descobridors de planetes menors.  Treballa a Fountain Hills Observatory, prop de Fountain Hills Arizona.

Viu jubilat a Phoenix, Arizona. 

Referncies.
Minor Planet Center: Minor Planet Discoverers;
Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics: 2003 Comet Awards Announced;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380415" title="Tur de Mas de Gnjol" nonfiltered="1634" processed="1624" dbindex="146654">

El Tur de Mas de Gnjol s una muntanya de 605 metres que es troba al municipi de Valls a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380418" title="Tur de Mas de Rfols" nonfiltered="1635" processed="1625" dbindex="146655">

El Tur de Mas de Rfols s una muntanya de 432 metres que es troba al municipi de Valls a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380419" title="Tur de Mas d'en Bosc" nonfiltered="1636" processed="1626" dbindex="146656">

El Tur de Mas d'en Bosc s una muntanya de 851 metres que es troba entre els municipis d'Aiguamrcia i de Querol a l'Alt Camp.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380420" title="Tur dels Quatre Vents" nonfiltered="1637" processed="1627" dbindex="146657">

El Tur dels Quatre Vents s una muntanya de 433 metres que es troba al municipi de Valls a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380421" title="Tur del Corral Nou" nonfiltered="1638" processed="1628" dbindex="146658">

El Tur del Corral Nou s una muntanya de 678 metres que es troba al municipi d'Aiguamrcia a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380424" title="Tur del Mas Alegret" nonfiltered="1639" processed="1629" dbindex="146659">

El Tur del Mas Alegret s una muntanya de 358 metres que es troba al municipi d'Aiguamrcia a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380425" title="Tur dels Masos" nonfiltered="1640" processed="1630" dbindex="146660">

El Tur dels Masos s una muntanya de 617 metres que es troba al municipi d'Aiguamrcia a la comarca de l'Alt Camp.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380440" title="Roger Williamson" nonfiltered="1641" processed="1631" dbindex="146661">
 Roger Williamson  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 2 de febrer del 1948 a Ashby-de-la-Zouch, Leicestershire, Anglaterra i va morir el 29 de juliol del 1973 en un accident disputant el GP d'Holanda al circuit de Zandvoort.


 A la F1 .

Roger Williamson va debutar a la novena cursa de la temporada 1973 (la 24 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 14 de juliol del 1973 el GP de la Gran Bretanya al circuit de Silverstone.

Va participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1 no aconseguint finalitzar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 
 Resum .



 Enllaos externs .

 Biografia de Roger Williamson ;
 Video a YouTube de l'accident;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380442" title="Estaci de Sant Miquel dels Reis" nonfiltered="1642" processed="1632" dbindex="146662">

l'Estaci de Sant Miquel dels Reis s una de les estacions del metro de Valncia. Hi circula la lnia 6. Situat molt a prop hi ha el Monestir de Sant Miquel dels Reis.



 Accessos .
S'hi accedeix des d'un senzill baixador situat a l'extrem nord de la ciutat.

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380446" title="Enclavament de Trevio" nonfiltered="1643" processed="1633" dbindex="146663">

L' Enclavament de Trevio s un enclavament de la provncia de Burgos envoltat ntegrament per la provncia del Pas Basc d'laba. Pertany al partit judicial de Miranda de Ebro.

Contexo geogrfic.
L'enclavament est format per dos municipis Condado de Trevio, abastant 209 Km i La Puebla de Arganzn,amb una extensi de 19 Km 

Reivindicaci territorial.
Hi ha hagut diversos intents, ja des de l'poca franquista, d'incorporar-se a la provncia d'laba i que no han reeixit. La majoria de la poblaci de l'enclavament s partidria de la incorporaci a laba i per tant al Pas Basc. Tots els partits poltics d'Alaba en sn partidaris (incloent PSOE I PP) per aquests mateixos partits a Burgos en sn contraris.

L'Estatut d'Autonomia de Castella i Lle exigeix per a que l'enclavament de Trevio s'incorpori a laba un informe favorable de la provncia de Burgos i de la comunitat autnoma de Castella i Lle aix com l'aprovaci per les Corts Generals mitjanant una Llei Orgnica. El govern i el parlament basc plantejaren un recurs d'inconstitucionalitat a la decada de 1980 contra aquest estatut per fou desestimat pel Tribunal Constitucional.

Enllaos externs.
Pgina de la Diputacin de Burgos sobre el Comtat de Trevio.
Trevino-Online Frum, notcies i fotos dels pobles del Comtat de Trevio.
Esglsia de San Pedro en Trevio;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380449" title="Mario Davidovsky" nonfiltered="1644" processed="1634" dbindex="146664">
Mario Davidovsky (Medanos, provncia de Buenos Aires (Argentina), 4 de mar de 1934 s un compositor argent-nord-americ.

Biografia.
Nascut a l'Argentina, emigr el 1960 als Estats Units, on viu avui dia. s conegut per la seva srie de composicions anomenats Synchronisms, que ho fa en incorporar instruments acstics i sons electroacstics desenvolupats a partir d'una cinta. La Msica electroacstica tamb es denomina msica electrnica. 

La ciutat on va nixer Davidovsky (Medanos) resta situada al sud-est de Buenos Aires i prop del port de Bahia Blanca. Pertany a una primera generaci d'argentins, ja que la famlia s orinda de Litunia. Va crixer doncs en una zona de forta economia agrria i de fe catlica, la seva famlia portava els valors europeus d'histria jueva i ell va crixer en aquesta educaci. 
Amb set anys comen els estudis musicals de viol. Amb tretze comen a composar. Estudi composici i teoria amb Guillermo Graetzer en la Universitat de Buenos Aires, on finalment es gradu.

El 1958 estudi amb Aaron Copland i Milton Babbitt en el Berkshire Music (en l'actualitat el Tanglewood Music Center) a Lenox, Massachusetts. A treves de Babbitt, que treballava en la Columbia-Princeton Electrnic Music Center, i altres, Davidovsky desenvolup un inters en la msica electroacstica. Copland anim Davidovsky a emigrar als Estats Units, i el 1960, Davidovsky s'assent en la ciutat de Nova York, on fou anomenat director associat de la Columbia-Princeton Electrnic Music Center.

Durant la dcada de 1960, s'afirm internacionalment com a pioner en msica electroacstica en llurs Estudis i els seus primers dotze Synchronisms . El n, 6 dels Synchronisms guanyaria el premi Pulitzer el 1971. si b els Estudis d'electrnica sn purament electroacstica, cadascun dels Synchronisms s realitza per un o ms msics tocant instruments tradicionals, mentre que una cinta de la mquina reprodueix msica electroacstica enregistrada prviament en un laboratori. L'artista intrpret o executant en viu parcialment serveix per escalfar l'audincia a la part electroacstica de la composici. L'artista tamb i afegeix una certa vitalitat a l'obra des d'un punt de vista purament electroacstic, mai s vertaderament realitzat.
Moltes de les persones que treballen en composici electroacstica han sobreviscut a la novetat del mitj i de la novetat. 

Davidovsky ha treballat per resoldre els grans problemes. El mitj electrnic proporcionat pels nous medis per controlar els primitius elements de so: atac, i aspectes de la decadncia que no havien desenvolupat un paper important en la msica. Treballant en el laboratori, Davidovsky tallant cintes amb fulles d'afaitar i unint-les en diverses formes per controlar els aspectes del so. Ell utilitz l'oda per posar a prova la qualitat de cada creaci, d'aquesta forma i amb treball, constru un vocabulari de composici.

A ms de composar, Davidovsky treball com Edgard Varse de tcnic. Varse li descriu els sons que ell est cercant, i Davidovsky l'ajudar a configurar l'equip en el laboratori per produir els sons. Davidovsky i Varse es convertiren en amics ntims, Varse quan mor el 1956, dedic a Davidovsky el seu Electrnic Study n. 3.

Davidovsky continu composant msica electrnica, fins mitjans del decenni de 1970, quan torn a escriure msica per ser interpretada exclusivament per instruments tradicionals, inclosa la veu.
La seva nica composici electroacstica  publicada des de llavors es Synchronisms n, 9 (1988) i Synchronisms n.10 (1992).

Des de 1981 a 1993 fou director del laboratori, aix com professor de msica de Colmbia. El 1994 es convert en professor en la Universitat de Harvard. Durant la seva carrera, Davidovsky tamb ha ensenyat en moltes altres institucions: la Universitat de Michigan (1964), l'Institut Di Tella de Buenos Aires (1965), la Manhattan School of Music (1968-69), la Universitat de Yale (1969-70), City College de Nova York (1968-80).

El 1982, fou elegit com a membre de l'Acadmia Americana de les Arts i les Lletres. Ha rebut nombrosos premis, beques etc.

Premis.
Acadmia Americana de les Arts i Lletres (1965);
Premi Pulitzer (1971);
Universitat de Brandeis Creative Arts Award;
Aaron Copland-Premi Tanglewood;
Seamus Lifetime Achievement Award (1989);
Premi Naumburg;
Premi de Peggy Guggenheim (1982);
Dotaci de Barlow per a composici musical-Comissi (2003).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380450" title="Estaci d'Alberic" nonfiltered="1645" processed="1635" dbindex="146665">

L'Estaci d'Alberic s una de les estacions del metro de Valncia. Situada al municipi de la Ribera Alta Alberic, hi circulen trens procedents des de Btera de la lnia 1. Prov de l'antiga estaci ferroviria que donava servei al trenet de Valncia.



 Accessos .
;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380451" title="Tur de Sant Andreu" nonfiltered="1646" processed="1636" dbindex="146666">

Geografia:
 Tur de Sant Andreu (Ullastret): cim del municipi d'Ullastret (Baix Empord).
 Tur de Sant Andreu (Farrera): cim del municipi de Farrera (Pallars Sobir).
 Tur de Sant Andreu (Pineda de Mar): cim dels municipis de Pineda de Mar i Tordera (Maresme).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380455" title="Tur de Sant Andreu (Ullastret)" nonfiltered="1647" processed="1637" dbindex="146667">

El Tur de Sant Andreu s una muntanya de 27 metres que es troba al municipi d'Ullastret a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380456" title="Tur de Sant Andreu (Farrera)" nonfiltered="1648" processed="1638" dbindex="146668">

El Tur de Sant Andreu s una muntanya de 1.287 metres que es troba al municipi de Farrera a la comarca del Pallars Sobir.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380458" title="Tur de Sant Andreu (Pineda de Mar)" nonfiltered="1649" processed="1639" dbindex="146669">

El Tur de Sant Andreu s una muntanya de 379 metres que es troba entre els municipis de Pineda de Mar i Tordera a la comarca del Maresme.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380464" title="Tur de l'Home (Santa Cristina d'Aro)" nonfiltered="1650" processed="1640" dbindex="146670">

El Tur de l'Home s una muntanya de 280 metres que es troba al municipi de Santa Cristina d'Aro a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380475" title="Tur de l'Avi" nonfiltered="1651" processed="1641" dbindex="146671">

El Tur de l'Avi s una muntanya de 356 metres que es troba al municipi de Santa Cristina d'Aro a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380479" title="Torre Moratxa" nonfiltered="1652" processed="1642" dbindex="146672">

La Torre Moratxa s una muntanya de 220 metres que es troba al municipi de Torroella de Montgr a la comarca del Baix Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380483" title="Tur de l'via" nonfiltered="1653" processed="1643" dbindex="146673">

El Tur de l'via s una muntanya de 703 metres que es troba al municipi de Montmaneu a la comarca de l'Anoia.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380510" title="David Diamond" nonfiltered="1654" processed="1644" dbindex="146674">
David Leo Diamond (Rochester, Nova York, 9 de juliol de 1915 - Brighton, 13 de juny de 2005) fou un compositor estatunidenc de msica clssica.

Estudi en l'Institut de Msica de Cleveland, i a l'Eastman School of Music amb Bernard Rogers, tamb va rebre llions de Roger Sessions a Nova York i, de Nadia Boulanger a Pars. Guany una srie de premis incloent tres beques Guggenheim, i s considerat un dels compositors ms prominents d'Amrica de la seva generaci.

Moltes de llurs obres ms modestes sn tonals o modals. Les seves primeres composicions sn tpicament tridiques, sovint amb harmonies mpliament espaiades, donant-lis un to distintivament americ, per algunes de llurs obres sn conscientment en l'estil francs. El seu estil ms tard es convert en ms cromtica.

La pea ms popular de Diamond s Rounds (1944) per a orquestra de cordes. Entre les seves altres obres sn 11 simfonies (la ltima el (1944), entre elles tres concerts per a viol, 11 quartets per corda, msica per a conjunts de vent, msica de cambra, peces per a piano i msica vocal. Tamb compos el tema musical escoltat en la CBS Radio Red del programa Hear It Now (1950-51), i el seu successor TV, See It Now (1951-58).

Fou molt de temps membre de la facultat Juilliard School, Diamond tamb va ser nomenat compositor d'honor en la residncia de la Simfnica de Seattle. Va tenir alumnes notables com: Daron Hagen, Adolphus Hailstork, Anthony Iannaccone, Alasdair Mac Lean, Francis Thorne, Eric Whitacre i, Lowell Liebermann i, Kenneth Fuchs.

Diamond s'acredit amb l'assessorament de Glenn Gould en la seva carrera mitjanant el seu treball, i en particular en el Quartet de Cordes op.1.

Era parent lluny de la famlia Lucchese, (Stanley Diamond).

Diamond fou oficialment homosexual, abans que aquest fet fos socialment acceptat, i hom creu que la seva carrera es va veure fortament frenada per l'homofbia i l'antisemitisme.

Diamond mor en la seva llar de Brighton al patir una insuficincia cardaca.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380517" title="Panzer" nonfiltered="1655" processed="1645" dbindex="146675">

Panzer  s una abreviatura de Panzerkampfwagen, paraula alemanya que significa vehicle de combat blindat. Panzer fa referncia als carros de combat alemanys de la Segona Guerra Mundial.

El terme Panzer significa coraza o blindat, i deriva de la paraula francesa pancier, cuirassa. A ms de la paraula Panzer, els alemanys tamb utilitzaven l'abreviatura PzKpfw.

 Histria .

Els Panzer eren el component principal de la Blitzkrieg. Aquesta tctica es concentrava a copejar amb fora un punt concret (schwerpunkt), utilitzant la velocitat i maniobrabilitat dels carros de combat. Aix mateix, els tancs no eren dispersats en petites unitats de suport a la infanteria, sin que formaven unitats mbils conegudes com divisions Panzer (Pz-Div).

Acompanyades per avions Stuka i tropes motorizadas, les divisions Panzer (10 d'elles al maig de 1940) van aconseguir envair els Pasos Baixos, Blgica i Frana en tot just dos mesos. En el front oriental, la Wehrmacht va aconseguir les portes de Moscou durant la campanya de 1941-42. L's d'altres unitats, com canons d'assalt, divisions d'infanteria pesada o infanteria mbil, donava el suport a les divisions blindades.

Els primers anys de la contesa van ser l'apogeu del Panzer. Les estepes russes o els deserts del nord d'frica eren terrenys ideals per a la guerra llampec. No obstant aix, existien complicacions, com les dificultats de comunicaci i logstica, del provement dels tancs o que la infanteria no podia aconseguir als carros de combat.

Desprs de les derrotes en L'Alamein i Stalingrat (on en el terreny urb, el tanc no podia competir), els Panzer van lluitar en inferioritat numrica enfront d'un enemic cada vegada major. Ja que la mobilitat ja no era decisiva, van aparixer els tancs pesats per a enfrontar-se a un major nombre de tancs aliats.

Desprs de la Batalla de Kursk a mitjan 1943, els Panzer van demostrar que havien perdut la seva superioritat ofensiva, i havien d'utilitzar la defensa coordinant-se amb les altres forces. Les ltimes temptatives de la Blitzkrieg van ocrrer en la Batalla de les Ardenes.

La producci, que era de 3.800 tancs en 1941 (23 Divisions Panzer a la fi de 1941), va aconseguir el seu punt mxim en 1944, amb 19.000 vehicles blindats, incloent 8.300 tancs (30 Divisions Panzer i Panzer/SS en 1944). No obstant aix, aquesta xifra era molt inferior als tancs aliats, 51.200 construts en 1944.

 Models .

 Panzerkampfwagen I .

Tamb conegut com PzKpfw I, Panzer I, Sd. Kfz. 101.

El Panzer I no va intentar ser un vehicle de combat, sin una introducci per a la indstria i l'exrcit amb el tanc. La seva producci va acabar en 1937, construint-se 1.867 xasss, dels quals 1.493 van disposar de torretes, i la resta van ser utilitzats com vehicles de comandament o entrenament.

Variants:
Panzer I MODIFICAT: Model utilitzat en l'Exrcit Nacional durant la Guerra Civil Espanyola. La modificaci es basava en la substituci de l'armament de dos ametralladoras per un can Breda de 20 mm i l'addici sobre la torre d'una "ferradura" per a donar-li ms altura a aquesta i poder acomodar d'aquesta manera el nou armament. La seva missi era la lluita anticarro, en la qual aquest vehicle estava en inferioritat de condicions enfront dels carros de l'Exrcit Republic T-26. Noms es van produir 4 unitats, ja que la captura massiva de T-26 i BA-6 va compensar aquesta deficincia, a ms de tenir una dubtosa efectivitat, ja que per a la punteria se li va haver de practicar una gran tronera per a poder apuntar el can.

Panzerjger: utilitzant el xasss del Panzer I amb un can txec capturat Pak(t) 36 L/43.4 de 47 mm.
Bison I: un Sig 33 (artillera pesada alemanya) muntat sobri del xasss del Panzerkampfwagen I.

 Panzerkampfwagen II .

Tamb conegut com PzKpfw II, Panzer II, Sd. Kfz. 121.

El Panzer II estava armat amb un can de 20 mm que tenia certa capacitat antiblindatges. Abans de comenar la guerra es van construir 1.223.

Variants:
Panzer II (f): carro de combat llanaflames.
Marder II: xasss del Panzer II (Sd. Kfz. 131) amb un can Pak 40 de 75 mm.
Wespe: xasss del Panzer II (Sd. Kfz. 124) amb un obs lleuger de 105 mm.
 Bison II: un Sig 33 (artillera pesada alemanya) muntat sobre un xasss allargat de Panzerkampfwagen II.

 Panzerkampfwagen 38(t) .

Tamb conegut com PzKpfw 38(t), Panzer 38(t), Sd. Kfz. 140.

Al mar de 1939 Alemanya va ocupar la Repblica de Txecoslovquia i va utilitzar la seva indstria armamentstica. El carro LTvz-38, que s'havia comenat a fabricar per a l'exrcit txecoslovac, es va renombrar com a Panzer 38(t) (la t de tschechisch, txec en alemany). Abans del comenament de la guerra van ser construts noms 78 Panzer 38(t).

Alemanya va continuar fabricant Panzer 38(t) durant la guerra. Al comenament de 1942, el disseny estava obsolet. No obstant aix, les lnies de producci ja funcionaven i el vehicle era mecnicament fiable, aix que es va decidir buscar altres usos per als xasss dels Panzer 38(t).

Variants:
Marder 138: xasss del Panzer 38(t) (Sd. Kfz. 138) amb un can Pak 40 de 7,5 cm.
Marder 139: xasss del Panzer 38(t) (Sd. Kfz. 139) amb un can rus capturat de 76,2 mm.
Grille: xasss del Panzer 38(t) (Sd. Kfz. 138/1) amb un can pesat de 15 cm.
Aufklrer auf PzKpfw 38(t) mit 2 cm KwK 38 oder 7,5 cm Kwk 38 L724 (Sdkfz 140/1): Vehicle de reconeixement amb una torreta oberta equipada amb un can de 2 cm (50 unitats) o un de 7,5 cm curt (2 unitats).
Flakpanzer 38(t) auf Selbstfahrlafette 38(t) Ausf L (Sdkfz 140): Vehicle antiaeri equipat amb un Flak 38 de 2 cm (130 unitats).
Munitionspanzer 38(t) (Sf) Ausf K (Sdkfz 138): Vehicle de transport de munici per a acompanyar als Grille, la capacitat dels quals d'almacenamiento de projectils era molt petita.
Munitionsschlepper auf Fahrgestell PzKpfw 38(t): Vehicle de suport per a formacions de carros de combat i artillera autopropulsada.
Schulfahrerwanne Panzer 38(t): Xasss adaptats per a entrenament de conductors.
Hetzer / Jagdpanzer 38(t): Modificaci del xasss del Panzer 38(t) amb un can de 7,5 cm Pak 39 L/48 muntat en una superestructura tancada de parets inclinades.

 Panzerkampfwagen III .

Tamb conegut com PzKpfw III, Panzer III, Sd. Kfz. 141.

El Panzer III va ser dissenyat com tanc mig, amb un can rpid de 37 mm. La producci anterior a la guerra va ser de 98 vehicles. Durant la guerra, es va canviar el can per un L/42 de 50 mm, i desprs per un L/60 de 50 mm, per a millorar la seva potncia antitanc.

El Panzer III va ser el primer tanc amb torreta per a tres persones: el comandant no havia de realitzar les tasques d'artiller o carregador i podia concentrar-se a dirigir el vehicle.

Variants:
Panzer III (Models A a F): armat amb can L/45 de 37 mm.
Panzer III (Models G a M): armat amb can L/42 o L/60 de 50 mm.
Panzer III (#Modelar N): armat amb can L/24 de 75 mm per a suport d'infanteria.
Panzer III (Flammpanzer III): armat amb un llanaflames.
Sturmgeschtz III (o Sturmgeschtz 40): can d'assalt armat amb un can L/24 de 75 mm, ms tard amb un can L/43 i L/48 (Sd. Kfz. 142);
StuH 42 (Sturmhaubitze 42): StuG III amb un obs lleuger de 105 mm (Sd. Kfz. 142/2);
Sturmgeschtz III: tamb conegut com Sdkfz 142/1 o com "Stug" per les tropes aliades. Estava format per diferents tipus de canons antitanque de 75mm muntats en el xasss del Panzerkampfwagen III. Existeixen distintes variacions del Stug: Sdkfz 142/1 A,B,C,D...

 Panzerkampfwagen IV .
Tamb conegut com PzKpfw IV, Panzer IV, Sd. Kfz. 161.

El Panzer IV va ser dissenyat al costat del Panzer III. El Panzer IV era lleugerament ms gran i pesat, i amb un can de major calibri, havent estat dissenyat per a atacar posicionis enemigues. La producci anterior a la guerra va ser de 211 tancs. Estava armat originalment amb un can lent L/24 de 75 mm, en 1942 es va actualitzar a un can L/43 de 75 mm, i en 1944 a un can L/48 de 75 mm.

Variants:
Panzer IV (curt): Panzer IV amb un can L/24 de 75 mm.
Panzer IV (llarg): Panzer IV amb un can L/43 o L/48 de 75 mm.
Sturmgeschtz IV: can d'assalt, utilitzant la superestructura del Sturmgeschtz III en el xasss d'un Panzer IV; armat amb un can L/48 de 75 mm (Sd. Kfz. 167);
Jagdpanzer IV: caacarros amb un can L/48 de 75 mm, posteriorment un can L/70 en el xasss d'un Panzer IV (Sd. Kfz. 162);
Sturmpanzer IV (Brummbr): amb un obs de 150 mm en un xasss d'un Panzer IV (Sd. Kfz. 166);
Hummel: amb un obs de 150 mm en un xasss de Geschtzwagen III/IV (Sd. Kfz. 165);
Nashorn: amb un can Pak43/1 de 88 mm en un Geschtzwagen III/IV, conegut tamb com Hornisse (Sd. Kfz. 164);
Mbelwagen: amb un can antiaeri Flak 43 L/89 de 37 mm en un xasss de Panzer IV (Flakpanzer IV Sd. Kfz.161/3);
Wirbelwind: amb quatre canons Flak 38 L/112.5 de 20 mm en una torreta blindada amb xasss de Panzer IV (Flakpanzer IV);
Ostwind:amb un can antiaeri Flak 43 L/89 de 37 mm en una torreta blindada amb xasss de Panzer IV (Flakpanzer IV);

 Panzerkampfwagen V Panther .

Tamb conegut com PzKpfw V, Panzer V, Panther, Sd. Kfz. 171.

El Panzer V Panther era un tanc mig, la resposta alemanya al T-34 sovitic.

Variants:
Panzer Ausf. D: primera versi en producci, amb can KwK 42 L/70 de 75 mm.
Panzer Ausf. A: segona versi millorada de l'Ausf. D;
Panzer Ausf. G: amb blindatge addicional;
Jagdpanther: caacarros amb un can L/71 Pak43 de 88 mm en un xasss de Panzer V (Sd. Kfz. 173);

 Panzerkampfwagen VI Ausf. I Tiger .
Tamb conegut com PzKpfw VIE, Panzer VIE, Tiger I, Sd. Kfz. 181.

El Tiger I estava armat amb un can L/56 de 88 mm. El 26 de maig de 1941 Hitler va ordenar a les signatures Porsche i Henschel que dissenyessin un nou tanc pesat. Franz Xaver Reimspiess va desenvolupar el Panzer Tiger. El disseny d'Henschel va guanyar la competici i es va convertir en el Tiger; el disseny de Porsche es va transformar en el Elefant.

Variants:
Sturmtiger: armat amb un llanacoets/morter de 380 mm en un xasss del Tiger I.

 Panzerkampfwagen VI Ausf. B Knigstiger .

Tamb conegut com: PzKpfw VIB, Panzer VIB, Tiger II, King Tiger (Rei Tigre), Royal Tiger (Tigre Real), Sd. Kfz. 182.

El Panzerkampfwagen VI Tiger II Ausf. B Knigstiger va ser un tanc pesat armat amb un can L/71 de 88 mm. Tenia un paper defensiu en el front occidental, mentre que el front oriental, amb la presncia dels caacarros sovitics, no era especialment efectiu. El Tiger II combinava la potncia dels canons anticarros amb blindaje pesat, per mancava de fiabilitat mecnica.

Variants:
Jagdtiger: armat amb un can L/55 Pak44 de 128 mm (Sd. Kfz. 186).

 Producci .

 Panzer I .
Preguerra: 1.893 xasss, 1.867 amb torretes i la resta per a comandaments i entrenament.

 Panzer II .
Fins a 1939: 1.001.




 Panzer 38(t) .
Fins a 1939: 0.
El total s superior al nombre de vehicles construts de forma individual, ja que algunes variants es van construir a partir de la conversi de vehicles danyats o obsolets.




 Panzer III .
Fins a 1938: 71 carros ms 26 Pzbefehlswagen.


* no inclou 173 Panzer III convertits


 Panzer IV .
Preguerra: 211.





 Panzer V (Panther) .




 Panzer VI (Tiger) .




 Elefant .




 Producci total de carros de combat i Elefant .



 Bibliografia .
- Chamberlain, Peter and Doyle, Hilary. Encyclopedia of german tanks of World War Two. Arma and Armour Press, London, revised edition 1993.
- Kliment, Charles K. and Doyle, Hilary L. Czechoslovak armoured fighting vehicles. 1918-1945. Argus Books Ltd, Hertfordshire, 1979

 Enllaos externs .

Achtung Panzer! ;
Panzertruppen! ;
Tancs i Blindats: Histria del tanc ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380523" title="Mike Nichols" nonfiltered="1656" processed="1646" dbindex="146676">
Mike Nichols (6 de novembre de 1931) s un director de televisi, cinema i teatre, escriptor i productor nord-americ. Es tracta d'una de les poques persones que ha guanyat els grans premis del mn de l'entreteniment: Oscar, Tony, Emmy i Grammy.

Biografia.
Nascut com Michael Igor Peschkowsky a Berln dins una familia russo-jueva, la qual es va traslladar als Estats Units per l'auge del nazisme al 1939. Nichols va esdevindre ciutad estat-unidenc al 1944. Mentre acudia a la Universitat de Chicago, va comenar a treballar en el grup cmic Compass Players, un antecedent de The Second City. En rdio, va formar part de la WFMT amb el programa The Midnight Special, al voltant de la msica folk.

Carrera.

Mike Nichols va formar un duet cmic amb Elaine May, tot apareixent a clubs nocturns, i en diversos mitjans com la rdio i la televisi. Tamb van tindre el seua propi xou a Broadway, dirigit per Arthur Penn i acompanyats pel pianista Marty Rubinstein. Les desavinncies entre la parella van acabar amb la seua separaci al 1961, tot i que desprs van treballar junts en altres projectes, com les pellcules The Birdcage i Primary Colors.

Al 1963, Nichols t l'oportunitat de dirigir per a teatre Barefoot in the Park, de Neil Simon. Era la seua primera vegada en aquest crrec, que el va apassionar. De fet, aquesta obra es va representar fins a 1.530 vegades, tot guanyant nombrosos guardons, entre d'ells el Tony per la millor direcci.

Poc desprs faria el salt al cinema amb Qui t por de Virginia Woolf? (1966) i El graduat (1967), dues fites del cinema de la dcada amb les que estaria nominat a l'Oscar i el guanyaria per la segona.

Nichols escriu a The Huffington Post, i va fundar The New Actor's Workshop amb George Morrison i Paul Sills, un centre on ocasionalment el mateix Nichols imparteix.

 Premis .

 Oscar: Millor director per El graduat (1967) (pellcula amb la qual tamb s'enduria el Bafta i el Globus d'Or);
 Tony: Millor obra per The Real Thing (1984); millor musical per Annie (1977), millor director per Barefoot in the Park (1964), Luv: The Odd Couple (1965), Plaza Suite (1968), The Prisoner of Second Avenue (1972) i The Real Thing (1984); millor director de musical per Spamalot (2005);
 Emmy: Millor TV Movie per Wit (2001) i Angels in America (2004); millor director de TV Movie per Wit (2001) i Angels in America (2004);
 Grammy: Millor disc de comdia per An Evening With Mike Nichols And Elaine May (1961);

 Obres .
 Teatre .
Barefoot in the Park (1963);
Luv (1964);
The Odd Couple (1965);
The Apple Tree (1966);
The Little Foxes (1967);
Plaza Suite (1968);
The Prisoner of Second Avenue (1971);
Uncle Vanya (1973);
Streamers (1976);
Comedians (1976);
The Real Thing (1984);
Hurlyburly (1984);
Whoopi Goldberg (1984);
Social Security (1986);
Death and the Maiden (1992);
Spamalot (2005);
Country Girl (2008);

 Cinema .
 1966: Qui t por de Virginia Woolf?;
 1967: El graduat;
 1970: Catch-22;
 1971: Carnal Knowledge;
 1983: Silkwood ;
 1986: Heartburn;
 1988: Biloxi Blues;
 1988: Working Girl;
 1990: Postcards from the edge;
 1991: Regarding Henry;
 1993: El que queda del dia;
 1994: Wolf;
 1995: The Birdcage ;
 1998: Primary Colors;
 2001: Wit ;
 2000: What Planet Are You From?
 2003: Angels in America;
 2004: Closer;
 2007: Charlie Wilson's War;

 Enllaos externs .

;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380597" title="Manel Casserres i Sol" nonfiltered="1657" processed="1647" dbindex="146677">

Manel Casserres i Sol de Solsona s un dels constructors d'imatgeria festiva ms importants actualment de Catalunya. s fill de la uni de Lola Sol amb Manel Casserres i Boix, considerat per molts un dels millors cosntructors d'imatgeria festiva de tots els temps.

Manel Casserres i Sol aprengu l'ofici del seu pare i segu endavant amb el seu taller de Solsona a la mort d'aquest al 1996. Actualment, igual que feu el seu pare, s'encarrega del manteniment dels Gegants de Solsona.

Bibliografia.
Muntada, A.; i Montraveta, A., Manel Casserras: obra de gegants, Manresa, Edicions Intercomarcals, 1997. ISBN 84-88545-15-X.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380610" title="Kais EVO" nonfiltered="1658" processed="1648" dbindex="146678">
Kais EVO s un ERP programat, des dels seus orgens i fins a l'actualitat, a Catalunya per la companyia osonenca Softvic, S.A.

s un software propietari que l'equip de programadors ha anat evolucionant i adaptant a les noves tecnologies disponibles durant els darrers 22 anys.

Kais EVO consta de tres mduls principals:

 Kais Financials: Gesti comptable i financera (PGC, diaris, carteres de pagament, carteres de cobro, IVA, ...);

 Kais Logistic: Gesti logstica i comercial (Clients, articles, provedors, pressupostos, comandes, magatzems, ...);

 Kais Factory: Gesti i planificaci de la producci (Mtodes fabricaci, components, clcul de necessitats, OF, ...);

Aquests tres mduls poden ser utilitzats de forma conjunta o de forma independent l'un de l'altre.

Actualment hi ha aproximadament unes 1.500 empreses i un  total de 22.500 usuaris actius de l'ERP Kais EVO repartits a les segents ubicacions geogrfiques: Catalunya, Espanya, Andorra, Portugal, Irlanda, Suissa, Itlia, Frana, ndia, Xina, Hong Kong i Brasil.

 Enllaos externs .

 Kais EVO;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380611" title="Chromis analis" nonfiltered="1659" processed="1649" dbindex="146679">

 Chromis analis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest de l'ndic (Sud-frica) i al Pacfic (sud del Jap, Illes Ryukyu, Xina, Filipines, Palau, Indonsia, Nova Guinea, Illes Salom, Vanuatu, Nova Calednia, Fidji i el nord de la Gran Barrera de Corall).

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380615" title="Chromis atrilobata" nonfiltered="1660" processed="1650" dbindex="146680">

 Chromis atrilobata s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del nord del Golf de Califrnia fins al nord del Per, incloent-hi les Illes Galpagos. 

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380617" title="liga de Barcelona" nonfiltered="1661" processed="1651" dbindex="146681">
L'liga de Barcelona s junt amb els Gegants de Barcelona Ciutat el mxim representant protocolari de la ciutat de Barcelona. Forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona i pertany a l'Ajuntament de Barcelona.

 Orgen .

L'liga de Barcelona est documentada des del segle XIV, visquent la seva poca ms esplendorosa al segle XVI i al segle XVII, quan era responsabilitat del Consell Municipal i, per aquest motiu, s'havia de presentar a qualsevol cerimnia, festa oficial o acte on assists qualsevol del membre del Consell en representaci de la ciutat. Tamb tenia el privilegi de poder ballar dins de esglsies i a la process de Corpus tenia el dret de desfilar just davant de la Custdia.

El seu ball es considerava el major honor que podien rebre monarques i nobles al visitar la ciutat, aix ball davant del rei de Portugal (1463), de Carles I (1519), de Felip II (1568), Felip III (1599), Felip V (1701) i de l'arxiduc Carles (1703).

El Decret de Nova Planta (1716) i les prohibicions de 1771 minvaren els seus privilegis i simbolismes fins arribar a la seva darrera referncia l'any 1807 per les festes de canonitzaci de Sant Josep Oriol.

 Recuperaci .

A l'agost de 1989, l'liga de Barcelona s recuperada com a element del Projecte de Recuperaci de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella sota responsabilitat de l'Associaci de Festes de la Plaa Nova. La nova guila fou obra del constructor d'imatgeria Xavier Jansana i Font.

Actualment est en exposici permanent al Palau de la Virreina.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380634" title="El Torrell" nonfiltered="1662" processed="1652" dbindex="146682">

El Torrell s una muntanya de 236 metres que es troba al municipi del Port de la Selva a la comarca de l'Alt Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380635" title="Torre Morisca" nonfiltered="1663" processed="1653" dbindex="146683">

La Torre Morisca o Puig de la Morisca s una muntanya de 183 metres que es troba al municipi de Roses a la comarca de l'Alt Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380637" title="Blaze Bayley" nonfiltered="1664" processed="1654" dbindex="146684">

Blaze Bayley (Bayley Cook, nascut ell 29 de maig de 1963 a Birmingham, Anglaterra) s el vocalista principal de la banda de heavy metal B  L  A  Z  E. Encara que s ms conegut per haver estat com a cantant de Iron Maiden des de 1994 fins a 1999 i en els seus inicis a una banda de rock dur anomenada Wolfsbane. 

 Carrera . 

 Inicis . 
Bayley va comenar la seva carrera en un petit grup musical anomenat Wolfsbane. Quan Bruce Dickinson va deixar el lloc de vocalista vacant en Iron Maiden, Bayley va ser un dels qui van participar a les audicions per substituir-. Va ser seleccionat entre centenars d'aspirants per la qual cosa va treballar tot seguit en ell lbum The X Factor, que seria publicat el 1995. Bayley va realitzar la gira amb la resta del grup per promocionar l'lbum, per la mencionada gira va haver de seraturada quan Bayley va emmalaltir a causa d'una reacci allrgica. Iron Maiden va tornar aleshores a l'estudi i al 1998 van treure a la venda l'lbum Virtual XI. La gira va haver de tornar a ser interrompuda abans d'acabar perqu Bayley va emmalaltir novament. 

 Sortida d'Iron Maiden i actualitat . 
En els primers mesos de 1999, a Bayley el van acomiadar d'Iron Maiden perqu Bruce Dickinson entrs novament. I en l'any 2000, Bayley va formar el seu propi grup, B  L  A  Z  E. D'aquesta manera publica quatre discs d'estudi i dos en directe, Silicon Messiah, Tenth Dimension, Blood and Belief, The Man Who Would Not Die, As Live As It Gets i Alive in Poland, respectivament. 

Al desembre de 2007 Blaze Bayley es va reunir per a una srie de concerts amb els membres de Wolfsbane. 

Discografia.
 Wolfsbane .
 1985   Wolfsbane (demo);
 1987   Dancin' Dirty (demo);
 1989   Live Fast, Die Fast;
 1990   All Hell's Breaking Loose Down at Little Kathy Wilson's Place;
 1991   Down Fall The Good Guys;
 1993   Massive Noise Injection;
 1994   Wolfsbane;
 2001   Lifestyles of the Broke and Obscure;

 Iron Maiden .
 1995   The X Factor;
 1998   Virtual XI;

 Blaze Bayley .
 2000   Silicon Messiah;
 2002   Tenth Dimension;
 2003   As Live As It Gets;
 2004   Blood and Belief;
 2007   Alive in Poland;
 2008   The Man Who Would Not Die;

Enllaos externs.
 Web oficial de Blaze Bayley;
 Pgina oficial al MySpace de Blaze Bayley;
 Ice Vajal.com: Entrevista amb Blaze Bayley - Set. 2008;

udio.
"Sign of the Cross"    Blaze Bayley cantant en la can d'introducci de l'lbum de Iron Maiden The X Factor.

Video.
 Bayley singing "Man On The Edge" live on Youtube;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380638" title="Tossa d'Espinau" nonfiltered="1665" processed="1655" dbindex="146685">

El Tossa d'Espinau s una muntanya de 1.087 metres que es troba entre els municipis d'Albany a l'Alt Empord i de Beuda a la Garrotxa.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380639" title="Puig de l'Oratori" nonfiltered="1666" processed="1656" dbindex="146686">

El Puig de l'Oratori s una muntanya de 258 metres que es troba al municipi del Port de la Selva a la comarca de l'Alt Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380640" title="Tur d'Altrera" nonfiltered="1667" processed="1657" dbindex="146687">

El Tur d'Altrera s una muntanya de 162 metres que es troba al municipi de Masarac a la comarca de l'Alt Empord.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 30808001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380641" title="Tur de Pardells" nonfiltered="1668" processed="1658" dbindex="146688">

El Tur de Pardells s una muntanya de 118 metres que es troba al municipi de Rabs a la comarca de l'Alt Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380642" title="Tur dels Llaures" nonfiltered="1669" processed="1659" dbindex="146689">

El Tur dels Llaures s una muntanya de 168 metres que es troba al municipi del Port de la Selva a la comarca de l'Alt Empord.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 31508001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380643" title="Fundaci d'Estudis Histrics de Catalunya" nonfiltered="1670" processed="1660" dbindex="146690">
La Fundaci d'Estudis Histrics de Catalunya (FEHC) s una fundaci benfica de tipus cultural inscrita amb el nmero 1495 del Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya. A partir de la premissa que la histria de Catalunya ha estat sistemticament manipulada i oculta des del segle XVI, la fundaci es proposa recuperar-la i divulgar-la per tal de reescriure l'autntica histria de Catalunya i crear un nou imaginari entre els catalans. Per tal d'aconseguir-ho, promociona la recerca, l'estudi i divulgaci mitjanant publicacions, conferncies i simposis. 

Va aparixer el 2004 com a escissi del Centre d'Estudis Colombins; fou fundada i encapalada per en Carles Camp, actual president, i en Jordi Bilbeny, qui la va abandonar el 2007. Des del moment de la seva creaci, la fundaci va assumir l'estudi i divulgaci dels temes de la catalanitat de Cristfor Colom i Cervantes, propis d'en Bilbeny i, actualment, el nombre dels seus temes de treball ha augmentat fins a 9, amb rees d'estudi tan diferents com la Guerra del Francs, l'estudi de l'imaginari histric catal o la histria del pensament catal.

L'any 2006 cofinan l'obra Cristfol Colom, prncep de Catalunya (Editorial Proa), de l'aleshores encara membre Jordi Bilbeny. El setembre del 2008 encet la collecci "Selleccions Histocat", publicaci  d'articles apareguts virtualment al seu web. Tamb finan l'edici faxsmil de l'obra d'en Luis Ulloa del 1927 Cristfol Colom fou catal. Aix pel que fa a la divulgaci en llibres. Pel que fa a actes pblics i de divulgaci, del 2004 fins al 2006 la fundaci organitz els Simposi Sobre la Descoberta Catalana d'Amrica, a Arenys de Munt. El 29 de novembre del 2008 organitz a Barcelona la primera Jornada de Nacions i Cultures no Estatals de Catalunya. El 2008 present la Comissi catalano-argentina del Bicentenari de la independncia argentina, de la qual s organitzadora. La celebraci es far durant el 2009. 

Al web de la fundaci s'hi poden trobar els articles de recerca histrica i l'agenda d'activitats que realitza. Fa s d'un canal al Youtube, d'un col.laborador extern, en qu s'hi pengen aparicions dels seus membres als mitjans de comunicaci i filmacions de conferncies que ha organitzat .

T la seu al Centre Comarcal Lleidat, Gran Via de les Corts Catalanes, 592, 1er. CP 08007.

Referncies.


Enllaos externs.
 www.histocat.cat;
 del Centre d'Estudis Colombins ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380645" title="Puig Gros (El Port de la Selva)" nonfiltered="1671" processed="1661" dbindex="146691">

El Puig Gros s una muntanya de 161 metres que es troba al municipi del Port de la Selva a la comarca de l'Alt Empord.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380646" title="Cantons del Nord" nonfiltered="1672" processed="1662" dbindex="146692">
Els Cantons del Nord (Nord-Pas-de-Calais) sn 79 i s'agrupen en 6 districtes:

 Districte d'Avesnes-sur-Helpe (12 cantons - sotsprefectura: Avesnes-sur-Helpe) :cant d'Avesnes-sur-Helpe-Nord - cant d'Avesnes-sur-Helpe-Sud - cant de Bavay - cant de Berlaimont - cant d'Hautmont - cant de Landrecies - cant de Maubeuge-Nord - cant de Maubeuge-Sud - cant du Quesnoy-Est - cant du Quesnoy-Ouest - cant de Solre-le-Chteau - cant de Trlon;

 Districte de Cambrai (7 cantons - sotsprefectura: Cambrai) :cant de Cambrai-Est - cant de Cambrai-Ouest - cant de Carnires - cant du Cateau-Cambrsis - cant de Clary - cant de Marcoing - cant de Solesmes;

 Districte de Douai (7 cantons - sotsprefectura: Douai) :cant d'Arleux - cant de Douai-Nord - cant de Douai-Nord-Est - cant de Douai-Sud - cant de Douai-Sud-Ouest - cant de Marchiennes - cant d'Orchies;

 Districte de Dunkerque (16 cantons - sotsprefectura: Dunkerque) :cant de Bailleul-Nord-Est - cant de Bailleul-Sud-Ouest - cant de Bergues - cant de Bourbourg - cant de Cassel - cant de Coudekerque-Branche - cant de Dunkerque-Est - cant de Dunkerque-Ouest - cant de Grande-Synthe - cant de Gravelines - cant d'Hazebrouck-Nord - cant d'Hazebrouck-Sud - cant d'Hondschoote - cant de Merville - cant de Steenvoorde - cant de Wormhout;

 Districte de Lille (28 cantons - prefectura: Lille) :cant d'Armentires - cant de La Basse - cant de Cysoing - cant d'Haubourdin - cant de Lannoy - cant de Lille-Centre - cant de Lille-Est - cant de Lille-Nord - cant de Lille-Nord-Est - cant de Lille-Ouest - cant de Lille-Sud - cant de Lille-Sud-Est - cant de Lille-Sud-Ouest - cant de Lomme (part del municipi de Lille) - cant de Marcq-en-Barul - cant de Pont--Marcq - cant de Quesnoy-sur-Dele - cant de Roubaix-Centre - cant de Roubaix-Est - cant de Roubaix-Nord - cant de Roubaix-Ouest - cant de Seclin-Nord - cant de Seclin-Sud - cant de Tourcoing-Nord - cant de Tourcoing-Nord-Est - cant de Tourcoing-Sud - cant de Villeneuve-d'Ascq-Nord - cant de Villeneuve-d'Ascq-Sud;

 Districte de Valenciennes (9 cantons - sotsprefectura: Valenciennes) :cant d'Anzin - cant de Bouchain - cant de Cond-sur-l'Escaut - cant de Denain - canton de Saint-Amand-les-Eaux-Rive droite - canton de Saint-Amand-les-Eaux-Rive gauche - cant de Valenciennes-Est - cant de Valenciennes-Nord - cant de Valenciennes-Sud;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380648" title="Districte d'Avesnes-sur-Helpe" nonfiltered="1673" processed="1663" dbindex="146693">

El Districte d'Avesnes-sur-Helpe s un dels sis districtes amb qu es divideix el departament francs del Nord, a la regi de Nord-Pas-de-Calais. Compta amb 12 cantons i 151 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura d'Avesnes-sur-Helpe.

Cantons.
cant d'Avesnes-sur-Helpe-Nord - cant d'Avesnes-sur-Helpe-Sud - cant de Bavay - cant de Berlaimont - cant d'Hautmont - cant de Landrecies - cant de Maubeuge-Nord - cant de Maubeuge-Sud - cant du Quesnoy-Est - cant du Quesnoy-Ouest - cant de Solre-le-Chteau - cant de Trlon

Vegeu tamb.
Cantons del Nord;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380653" title="Tur de Ca n'Ordis" nonfiltered="1674" processed="1664" dbindex="146694">

El Tur de Ca n'Ordis s una muntanya de 272 metres que es troba al municipi de Porqueres a la comarca del Pla de l'Estany.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380657" title="Districte de Cambrai" nonfiltered="1675" processed="1665" dbindex="146695">

El Districte de Cambrai s un dels sis districtes amb qu es divideix el departament francs del Nord, a la regi de Nord-Pas-de-Calais. Compta amb 7 cantons i 117 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Cambrai.

Cantons.
cant de Cambrai-Est - cant de Cambrai-Ouest - cant de Carnires - cant du Cateau-Cambrsis - cant de Clary - cant de Marcoing - cant de Solesmes

Vegeu tamb.
Cantons del Nord;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380659" title="Tur d'en Castellar" nonfiltered="1676" processed="1666" dbindex="146696">

El Tur d'en Castellar s una muntanya de 329 metres que es troba al municipi de Porqueres a la comarca del Pla de l'Estany.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380663" title="B L A Z E" nonfiltered="1677" processed="1667" dbindex="146697">

B L A Z E s una banda britnica de heavy metal formada l'any 2000 per Blaze Bayley, l'ex vocalista de Wolfsbane i Iron Maiden. La banda ha publicat tres lbums d'estudi i dos en directe. 

 Histria . 

B L A Z E va ser format l'any 2000, just desprs de la sortida de Blaze Bayley d'Iron Maiden. Bayley va aconseguir que s'unissin quatre joves msics britnics: Rob Naylor, Jeff Singer, Steve Wray i John Slater. La banda va publicar 3 lbums amb aquests components i van actuar en molts petits pubs com a estrelles principals, per tamb en grans concerts com a teloners de les bandes de power metal Helloween i Savatage. Els lbums publicats feien un l'ullet al passat de Bayley, per al mateix temps tenien un esmolall de heavy metal modern. 

Desprs d'enregistrar As Live As It Gets, el primer lbum en directe de la banda, Jeff Singer va anunciar que abandonaria el grup. Tres mesos ms tard, Rob Naylor va continuar el mateix cam. Els msics freelancers Phil Greenhouse a la bateria i Wayne Banks al baix van ser afegits temporalment a la banda per continuar amb la gira fins que es trobessin nous membres permanents. 

Al final de l'any 2003 van comenar a compondre per al seu tercer lbum d'estudi, Blood and Belief. Phil Greenhouse va ser reemplaat per Jason Bowld. 

Van comenar la gira del nou lbum per John Slater no va poder tocar en la majoria dels concerts. Encara que |  mateix havia tornat a B L A Z E en aquest mateix any, es va retirar al setembre junt amb Steve Wray per formar la seva prpia banda: "Rise to Addiction". 

Ara sense cap ms membre original ms que el propi Blaze Bayley, i encara en recerca d'una alineaci estable de msics, la banda va ser forada a tornar a comenar. B L A Z E va actuar en diversos concerts al llarg de 2004 i 2005, ara compost per Olivier Palotai, Luca Princiotta, Nick Douglas i Dani Loeble. Els dos guitarristes van aconseguir de consagrar-se finalment com a membres permanents i compositor s de canons. Malgrat la marxa de Dani Doeble per a Helloween i Nick Douglas per a Doro, van aconseguir de reclutar a Daniel Schild i Christian Ammann, un duet alemany desconegut.

 Membres actuals . 
 Blaze Bayley - Cantant ;
 Olivier Palotai - Guitarrista ;
 Luca Princiotta - Guitarrista ;
 Christian Ammann - Baixista ;
 Daniel Shild - Bateria ;

 Membres previs . 

 Jeff Singer - bateria (va deixar la banda al gener del 2003) ;
 Rob Naylor - baixista (fins abril del 2003) ;
 John Slater - guitarrista (fins setembre del 2004) ;
 Steve Wray - guitarrista (tamb fins setembre del 2004) ;

 Miembres temporals contractats .
Phil Greenhouse - bateria (en la gira As Live As It Gets);
Jason Bowld - bateria (en la gravaci de Blood and Belief);
Dani Loeble - bateria (en directe);
Wayne Banks - baixista (en la gravaci de Blood and Belief i la conseqent gira);
Nick Douglas - baixista (en directe);

 Discografia .
 lbums d'estudi .
 Silicon Messiah (2000);
 Tenth Dimension (2002);
 Blood and Belief (2004);
 The Man Who Would Not Die (2008);

 lbums en directe .
 As Live As It Gets (2003);
 Alive In Poland (2007);

 Enllaos externs .
 Pgina de fans de Blaze Bayley;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380672" title="Tur de Can Valent" nonfiltered="1678" processed="1668" dbindex="146698">

El Tur de Can Valent s una muntanya de 258 metres que es troba al municipi de Cams a la comarca del Pla de l'Estany.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380678" title="Tur de Fellines" nonfiltered="1679" processed="1669" dbindex="146699">

El Tur de Fellines s una muntanya de 166 metres que es troba al municipi de Vilademuls a la comarca del Pla de l'Estany.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 306092001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380679" title="Districte de Douai" nonfiltered="1680" processed="1670" dbindex="146700">

El Districte de Douai s un dels sis districtes amb qu es divideix el departament francs del Nord, a la regi de Nord-Pas-de-Calais. Compta amb 7 cantons i 67 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Douai.

Cantons.
cant d'Arleux - cant de Douai-Nord - cant de Douai-Nord-Est - cant de Douai-Sud - cant de Douai-Sud-Ouest - cant de Marchiennes - cant d'Orchies

Vegeu tamb.
Cantons del Nord;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380683" title="Districte de Dunkerque" nonfiltered="1681" processed="1671" dbindex="146701">

El Districte de Dunkerque s un dels sis districtes amb qu es divideix el departament francs del Nord, a la regi de Nord-Pas-de-Calais. Compta amb 16 cantons i 119 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Dunkerque.

Cantons.
cant de Bailleul-Nord-Est - cant de Bailleul-Sud-Ouest - cant de Bergues - cant de Bourbourg - cant de Cassel - cant de Coudekerque-Branche - cant de Dunkerque-Est - cant de Dunkerque-Ouest - cant de Grande-Synthe - cant de Gravelines - cant d'Hazebrouck-Nord - cant d'Hazebrouck-Sud - cant d'Hondschoote - cant de Merville - cant de Steenvoorde - cant de Wormhout

Vegeu tamb.
Cantons del Nord;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380684" title="Tur del Castell (Porqueres)" nonfiltered="1682" processed="1672" dbindex="146702">

El Tur del Castell s una muntanya de 278 metres que es troba al municipi de Porqueres a la comarca del Pla de l'Estany.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380685" title="Districte de Valenciennes" nonfiltered="1683" processed="1673" dbindex="146703">

El Districte de Valenciennes s un dels sis districtes amb qu es divideix el departament francs del Nord, a la regi de Nord-Pas-de-Calais. Compta amb 9 cantons i 85 municipis. El cap del districte s la sotsprefectura de Valenciennes.

Cantons.
cant d'Anzin - cant de Bouchain - cant de Cond-sur-l'Escaut - cant de Denain - canton de Saint-Amand-les-Eaux-Rive droite - canton de Saint-Amand-les-Eaux-Rive gauche - cant de Valenciennes-Est - cant de Valenciennes-Nord - cant de Valenciennes-Sud


Vegeu tamb.
Cantons del Nord;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380686" title="Districte de Lille" nonfiltered="1684" processed="1674" dbindex="146704">

El Districte de Lille s un dels sis districtes amb qu es divideix el departament francs del Nord, a la regi de Nord-Pas-de-Calais. Compta amb 28 cantons i 126 municipis. El cap del districte s la prefectura de Lille.

Cantons.
cant d'Armentires - cant de La Basse - cant de Cysoing - cant d'Haubourdin - cant de Lannoy - cant de Lille-Centre - cant de Lille-Est - cant de Lille-Nord - cant de Lille-Nord-Est - cant de Lille-Ouest - cant de Lille-Sud - cant de Lille-Sud-Est - cant de Lille-Sud-Ouest - cant de Lomme (part del municipi de Lille) - cant de Marcq-en-Barul - cant de Pont--Marcq - cant de Quesnoy-sur-Dele - cant de Roubaix-Centre - cant de Roubaix-Est - cant de Roubaix-Nord - cant de Roubaix-Ouest - cant de Seclin-Nord - cant de Seclin-Sud - cant de Tourcoing-Nord - cant de Tourcoing-Nord-Est - cant de Tourcoing-Sud - cant de Villeneuve-d'Ascq-Nord - cant de Villeneuve-d'Ascq-Sud

Vegeu tamb.
Cantons del Nord;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380689" title="Cant de Bergues" nonfiltered="1685" processed="1675" dbindex="146705">

El Cant de Bergues s un cant francs del departament del Nord, a la regi de Nord-Pas-de-Calais. Est enquadrat al districte de Dunkerque i compta amb 13 municipis. El cap cantonal s el municipi de Bergues.

Municipis.
 Armbouts-Cappel ;
 Bergues ;
 Bierne ;
 Bissezeele ;
 Crochte ;
 Eringhem ;
 Hoymille ;
 Pitgam ;
 Quaedypre;
 Socx ;
 Steene ;
 West-Cappel ;
 Wylder ;

Vegeu tamb.
Cantons del Nord;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380697" title="Tur del Castell" nonfiltered="1686" processed="1676" dbindex="146706">

Geografia:
 Tur del Castell: cim del municipi de Porqueres (Pla d'Urgell).
 Tur del Castell: cim del municipi de Palafolls (Maresme).
 Tur del Castell: cim del municipi de Castellv de Rosanes (Baix Llobregat).
 Tur del Castell: cim del municipi de Tavertet (Osona).

Geografia: Altres cims similars.
 Tur del Castellar: cim del municipi de Mura (Bages).
 Tur del Castell d'Arraona: cim del municipi de Sabadell (Valls Occidental).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380703" title="Avesnes-sur-Helpe" nonfiltered="1687" processed="1677" dbindex="146707">

Avesnes-sur-Helpe s un municipi francs, situat al departament de Nord i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380704" title="Tur del Castellar" nonfiltered="1688" processed="1678" dbindex="146708">

El Tur del Castellar s una muntanya de 930 metres que es troba al municipi de Mura a la comarca del Bages.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380706" title="Tur del Castell (Tavertet)" nonfiltered="1689" processed="1679" dbindex="146709">

El Tur del Castell s una muntanya de 851 metres que es troba al municipi de Tavertet a la comarca d'Osona.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 295097001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380707" title="Volta ao Regiao do Algarve" nonfiltered="1690" processed="1680" dbindex="146710">
La Volta ao Regiao do Algarve (Volta a la Regi de l'Algarve) s una cursa ciclista de cinc etapes que es disputa a la regi del sud de Portugal, a l'Algarve. Les cinc etapes sn planes i de poca dificultat, cosa que fa que aquesta cursa sigui feta a mida per als sprinters.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380718" title="Tur del Castell (Castellv de Rosanes)" nonfiltered="1691" processed="1681" dbindex="146711">

El Tur del Castell s una muntanya de 360 metres que es troba al municipi de Castellv de Rosanes a la comarca del Baix Llobregat.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380719" title="Tur del Castell (Palafolls)" nonfiltered="1692" processed="1682" dbindex="146712">

El Tur del Castell s una muntanya de 154 metres que es troba al municipi de Palafolls a la comarca del Maresme, coronada pel Castell de Palafolls.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 303112001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380720" title="Tri Bleiz Die" nonfiltered="1693" processed="1683" dbindex="146713">
Tri Bleiz Die s un grup punk-rock de Naoned, a Bretanya. Significa, en catal, "Els tres llops de Du". El nom Tri Bleiz Die tamb s un dit a la regi bretona del Nord de Finisterre que significa "Du meu!".

En els seus temes, interpretats nicament en bret, combinen els instruments tpics del rock (guitarra elctrica, baix i bateria) amb instruments tradicionals, com la bombarda, la flauta o el viol. Les lletres tracten sobre la independncia de Bretanya, temes socials, aix com l'adaptaci de canons i refranys populars, com en la can "C'hwec'h merc'h gwerc'h" del disc Dalc'homp Mat!

En la seva carrera musical han enregistrat tres discos, encara que van comenar en 1999 amb una maqueta de cinc ttols: Disuj (en catal, "Insubms"); en el 2000 van gravar el seu primer disc: "Dalc'homp mat!" ("Resistim molt!"), en el 2002 "Arabat Dekoni Memestra" ("Malgrat tot no cal estar de conya"); i en el 2005 el que seria el seu ltim disc: "Milendall" ("Laberint").

El grup es va separar a l'octubre del 2006 i fu un concert de comiat el 21 del mateix amb altres artistes convidats com Les Baragouineurs i altres convidats com Gweltaz del grup bret EV.

No obstant aix, el 27 d'octubre del 2007 es van reunir ocasionalment en un concert a Kastellin.

Tri Bleiz Die acaba la seva carrera amb ms de 200 concerts a Frana, Blgica i fins i tot Espanya, i prop de 300.000 discos venuts.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380721" title="Tur del Castell d'Arraona" nonfiltered="1694" processed="1684" dbindex="146714">

El Tur del Castell d'Arraona s una muntanya de 212 metres que es troba al municipi de Sabadell a la comarca del Valls Occidental.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380736" title="Cantons del Pas-de-Calais" nonfiltered="1695" processed="1685" dbindex="146715">



Els Cantons del Pas-de-Calais (Nord-Pas-de-Calais) sn 77 i s'agrupen en 7 districtes: 

 Districte d'Arras (17 cantons - prefectura d'Arras): cant d'Arras-Nord - cant d'Arras-Ouest - cant d'Arras-Sud - cant d'Aubigny-en-Artois - cant d'Auxi-le-Chteau - cant d'Avesnes-le-Comte - cant de Bapaume - cant de Beaumetz-ls-Loges - cant de Bertincourt - cant de Croisilles - cant de Dainville - cant d'Heuchin - cant de Marquion - cant de Pas-en-Artois - cant de Saint-Pol-sur-Ternoise - cant de Vimy - cant de Vitry-en-Artois;

 Districte de Bthune (14 cantons - sotsprefectura de Bthune) : cant d'Auchel - cant de Barlin - cant de  Bthune-Est - cant de Bthune-Nord - cant de Bthune-Sud - cant de Bruay-la-Buissire - cant de Cambrin - cant de Divion - cant de Douvrin - cant d'Houdain - cant de Laventie - cant de Lillers - cant de Nux-les-Mines - cant de Norrent-Fontes;

 Districte de Boulogne-sur-Mer (8 cantons - sotsprefectura de Boulogne-sur-Mer) : cant de Boulogne-sur-Mer-Nord-Est - cant de Boulogne-sur-Mer-Nord-Ouest - cant de Boulogne-sur-Mer-Sud - cant de Desvres - cant de Marquise - cant d'Outreau - cant du Portel - cant de Samer;

 Districte de Calais (5 cantons - sotsprefectura de Calais) : cant de Calais-Centre - cant de Calais-Est - cant de Calais-Nord-Ouest - cant de Calais-Sud-Est - cant de Gunes;

 Districte de Lens (17 cantons - sotsprefectura de Lens) : cant d'Avion - cant de Bully-les-Mines - cant de Carvin - cant de Courrires - cant d'Harnes - cant d'Hnin-Beaumont - cant de Leforest - cant de Lens-Est - cant de Lens-Nord-Est - cant de Lens-Nord-Ouest - cant de Livin-Nord - cant de Livin-Sud - cant de Montigny-en-Gohelle - cant de Noyelles-sous-Lens - cant de Rouvroy  - cant de Sains-en-Gohelle - cant de Wingles;

 Districte de Montreuil-sur-Mer (8 cantons - sotsprefectura Montreuil-sur-Mer) : cant de Berck - cant de Campagne-ls-Hesdin - cant d'taples - cant de Fruges - cant d'Hesdin - cant d'Hucqueliers - cant de Montreuil-sur-Mer - cant du Parcq;

 Districte de Saint-Omer (8 cantons - sotsprefectura de Saint-Omer) : cant d'Aire-sur-la-Lys - cant d'Ardres - cant d'Arques - cant d'Audruicq - cant de Fauquembergues - cant de Lumbres - cant de Saint-Omer-Nord - cant de Saint-Omer-Sud;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380738" title="Districte d'Arras" nonfiltered="1696" processed="1686" dbindex="146716">

El Districte d'Arras s un dels 7 districte amb qu es divideix el departament francs del Pas-de-Calais, a la regi del Nord-Pas-de-Calais. Compta amb 17 cantons i 367 municipis i el cap del districte s la prefectura d'Arras.

Cantons.
cant d'Arras-Nord - cant d'Arras-Ouest - cant d'Arras-Sud - cant d'Aubigny-en-Artois - cant d'Auxi-le-Chteau - cant d'Avesnes-le-Comte - cant de Bapaume - cant de Beaumetz-ls-Loges - cant de Bertincourt - cant de Croisilles - cant de Dainville - cant d'Heuchin - cant de Marquion - cant de Pas-en-Artois - cant de Saint-Pol-sur-Ternoise - cant de Vimy - cant de Vitry-en-Artois

Vegeu tamb.
Cantons del Pas-de-Calais;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380739" title="Districte de Bthune" nonfiltered="1697" processed="1687" dbindex="146717">

El Districte de Bthune s un dels 7 districtes amb qu es divideix el departament francs del Pas-de-Calais, a la regi del Nord-Pas-de-Calais. Compta amb 14 cantons i 99 municipis i el cap del districte s la prefectura de Bthune.

Cantons.
cant d'Auchel - cant de Barlin - cant de  Bthune-Est - cant de Bthune-Nord - cant de Bthune-Sud - cant de Bruay-la-Buissire - cant de Cambrin - cant de Divion - cant de Douvrin - cant d'Houdain - cant de Laventie - cant de Lillers - cant de Nux-les-Mines - cant de Norrent-Fontes

Vegeu tamb.
Cantons del Pas-de-Calais;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380740" title="Districte de Boulogne-sur-Mer" nonfiltered="1698" processed="1688" dbindex="146718">

El Districte de Boulogne-sur-Mer s un dels 7 districtes amb qu es divideix el departament francs del Pas-de-Calais, a la regi del Nord-Pas-de-Calais. Compta amb 8 cantons i 75 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura de Boulogne-sur-Mer.

Cantons.
cant de Boulogne-sur-Mer-Nord-Est - cant de Boulogne-sur-Mer-Nord-Ouest - cant de Boulogne-sur-Mer-Sud - cant de Desvres - cant de Marquise - cant d'Outreau - cant du Portel - cant de Samer

Vegeu tamb.
Cantons del Pas-de-Calais;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380741" title="Districte de Calais" nonfiltered="1699" processed="1689" dbindex="146719">

El Districte de Calais s un dels 7 districtes amb qu es divideix el departament francs del Pas-de-Calais, a la regi del Nord-Pas-de-Calais. Compta amb 5 cantons i 28 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura de Calais.

Cantons.
cant de Calais-Centre - cant de Calais-Est - cant de Calais-Nord-Ouest - cant de Calais-Sud-Est - cant de Gunes


Vegeu tamb.
Cantons del Pas-de-Calais;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380742" title="Districte de Lens" nonfiltered="1700" processed="1690" dbindex="146720">

El Districte de Lens s un dels 7 districtes amb qu es divideix el departament francs del Pas-de-Calais, a la regi del Nord-Pas-de-Calais. Compta amb 17 cantons i 43 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura de Lens.

Cantons.
cant d'Avion - cant de Bully-les-Mines - cant de Carvin - cant de Courrires - cant d'Harnes - cant d'Hnin-Beaumont - cant de Leforest - cant de Lens-Est - cant de Lens-Nord-Est - cant de Lens-Nord-Ouest - cant de Livin-Nord - cant de Livin-Sud - cant de Montigny-en-Gohelle - cant de Noyelles-sous-Lens - cant de Rouvroy  - cant de Sains-en-Gohelle - cant de Wingles


Vegeu tamb.
Cantons del Pas-de-Calais;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380744" title="Districte de Montreuil-sur-Mer" nonfiltered="1701" processed="1691" dbindex="146721">

El Districte de Montreuil-sur-Mer s un dels 7 districtes amb qu es divideix el departament francs del Pas-de-Calais, a la regi del Nord-Pas-de-Calais. Compta amb 8 cantons i 164 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura de Montreuil-sur-Mer.

Cantons.
cant de Berck - cant de Campagne-ls-Hesdin - cant d'taples - cant de Fruges - cant d'Hesdin - cant d'Hucqueliers - cant de Montreuil-sur-Mer - cant du Parcq



Vegeu tamb.
Cantons del Pas-de-Calais;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380745" title="Districte de Saint-Omer" nonfiltered="1702" processed="1692" dbindex="146722">

El Districte de Saint-Omer s un dels 7 districtes amb qu es divideix el departament francs del Pas-de-Calais, a la regi del Nord-Pas-de-Calais. Compta amb 8 cantons i 116 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura de Saint-Omer.

Cantons.
cant d'Aire-sur-la-Lys - cant d'Ardres - cant d'Arques - cant d'Audruicq - cant de Fauquembergues - cant de Lumbres - cant de Saint-Omer-Nord - cant de Saint-Omer-Sud



Vegeu tamb.
Cantons del Pas-de-Calais;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380747" title="Montreuil-sur-Mer" nonfiltered="1703" processed="1693" dbindex="146723">

Montreuil-sur-Mer s un municipi francs, situat al departament del Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380750" title="Saint-Omer" nonfiltered="1704" processed="1694" dbindex="146724">

Saint-Omer s un municipi francs, situat al departament del Pas-de-Calais i a la regi de Nord   Pas-de-Calais. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380752" title="El Tossal (Pinell de Solsons)" nonfiltered="1705" processed="1695" dbindex="146725">

El Tossal s una muntanya de 747 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380753" title="Lambretta" nonfiltered="1706" processed="1696" dbindex="146726">

Lambretta va ser una lnia d'escter produda a Mil, Itlia des de finals de la dcada dels 40 per la companyia Innocenti.

Juntament amb la Vespa aquest vehicle va esdevenir una icona dels anys 50 i els 60 quan va ser adoptada en el Regne Unit per la cultura juvenil dels mods i mes tarde pels skinheads.

La Lambretta te un xasss tubular a diferencia de la Vespa que es un monocasc premsat amb lmines d'acer. Els primers models s'oferien en dues versions: tancada (amb tota la part mecnica coberta) o oberta (els panells mnims i un aspecte d'estranya motocicleta), per el major xit de la versi tancada va confirmar que els conductors necessitaven una certa protecci contra les inclemncies del temps i un aspecte mes net de la escter.

Tenen canvi manual, controlat amb el puny esquerre mentre se subjecta l'embrague, situat en el mateix puny, seleccionant entre 3 o 4 velocitats, depenent del model. Tenen un motor de dos temps, i necessiten que la gasolina estigui mesclada amb oli per lubricar el pist i el cilindre. La mescla d'oli i de gasolina produeix certa quantitat de fum.

La Lambretta, a diferencia de la Vespa, que te el motor lateral i darrera (adossat a la roda), el te en el centre de la moto, el que li dona major equilibri lateral (la Vespa pesa mes d'un costat que de l'altre) com una millor distribuci del pes entre les rodes (mes adherncia en la davantera), tot i aix, per allotjar el motor en el centre era necessari una major distancia entre eixos que fa que sigui menys maniobrable en la ciutat.

Innocenti va cessar la producci en 1971, per es van continuar fabricant sota llicncia a Eibar (Euskadi) i a l'ndia.

El nom Lambretta prove del nom d'un petit riu, el Lambro a Mil, proper a la factoria.

 Enllaos externs .

VESPANIA, el major portal de Lambretta (Castell);
Lambretta Model Guide;
Vespa Model Guide;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380754" title="Les Turoneres" nonfiltered="1707" processed="1697" dbindex="146727">

Les Turoneres s una muntanya de 586 metres que es troba al municipi de Riner a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380757" title="El Tossal (Pins)" nonfiltered="1708" processed="1698" dbindex="146728">

El Tossal s una muntanya de 715 metres que es troba al municipi de Pins a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380758" title="Torregassa (Castellar de la Ribera)" nonfiltered="1709" processed="1699" dbindex="146729">

La Torregassa s una muntanya de 938 metres que es troba entre els municipis de Castellar de la Ribera i d'Olius a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi dos vrtex geodsics (referncies 272097001 i 272097002).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380759" title="Tossal de Cambrils" nonfiltered="1710" processed="1700" dbindex="146730">

El Tossal de Cambrils s una muntanya de 1.802 metres que es troba al municipi d'Odn a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 271089001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380760" title="Tossal de la Creu del Cod" nonfiltered="1711" processed="1701" dbindex="146731">

El Tossal de la Creu del Cod s una muntanya de 1.530 metres que es troba al municipi de Guixers a la comarca del Solsons.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380762" title="Tossal de la Gurdia (Lladurs)" nonfiltered="1712" processed="1702" dbindex="146732">

El Tossal de la Gurdia s una muntanya de 907 metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380763" title="Tossal de la Pinassa" nonfiltered="1713" processed="1703" dbindex="146733">

El Tossal de la Pinassa s una muntanya de 1.474 metres que es troba al municipi d'Odn a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380764" title="Tossal de Sant Pere (Pinell de Solsons)" nonfiltered="1714" processed="1704" dbindex="146734">

El Tossal de Sant Pere s una muntanya de 688 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380765" title="Joan d'Enghien" nonfiltered="1715" processed="1705" dbindex="146735">
Joan d'Enghien (en neerlands Johan van Edingen) ((?) - mort a Opheilissem el 23 d'agost de 1281) fou bisbe de Tournai de 1267 al 1274 i prncep-bisbe del principat de Lieja del 28 de juliol de 1274 fins a la seva mort.

Joan pertanyia a la casa d'Enghien, una vella famlia noble originria dels comtats d'Hainaut i de Flandes. Joan era el fill del comte Sohier III d'Enghien i d'Alix de Zottegem.

El papa Gregori X i de Rodolf I del Sacre Imperi Romanogermnic van sostenir la seva candidatura desprs de la deposici d'Enric de Gueldre.

El tercer estat de la ciutat de Lieja va querellar-se amb l'administraci bisbal arrel d'un decret imperial que va exemptar el clericat de certes taxes.

Durant el seu regne la Guerra de la Vaca va esclatar. Segons la llegenda, aquesta guerra va comenar desprs d'un fet anod, el robatori d'una vaca al camp de Ciney al principat i transportada a Andenne, al comtat de Namur, tot i que les causes n'eren ms complexos. En va seguir una guerra de venja i revenja durant la qual uns quinze mil persones van perir i un gran nombre de pobles i castells van incendiar-se al Brabant i el Namur, el principat de Lieja i el Luxemburg. A la f, el rei de Frana, Felip III va haver d'arbitrar per a terminar el conflicte. El fet que el comtat de Namur depenia del bisbat de Lieja per a les afers religiosos va complicar la situaci i causar moltes disputes territorials i altres. Joan d'Enghien va morir abans de la conclusi del conflicte. 

Hauria mort davant de l'abadia d'Opheilissem, aprop de la ciutat de Tienen en circumstncies poc clares. Segons certes fonts, el seu predecessor destitut, Enric de Gueldre, l'hauria segrestat. Com que no va sostenir gaire els privilegis del captol va refusar de sebollir-lo a la catedral de Sant Lambert. Uns anys ms tard van nogensmenys decidir de transferir la seva despulla a la catedral.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380766" title="Mladen Mladenovi?" nonfiltered="1716" processed="1706" dbindex="146736">

Mladen Mladenovi  (Rijeka, 13 de setembre de 1964) s un antic futbolista iugoslau i croata desprs de la independncia d'aquet estat. Va jugar gran part de la seva carrera al HNK Rijeka de la seva ciutat natal. Tamb ho va fer a altres lligues amb el Castell, el Salzburg (amb el qual disput la Lliga de Campions) i el Cerezo Osaka japons. Actualment continua lligat a l'esport com a preparador.

Selecci nacional.
Mladen Mladenovi  va ser 19 vegades internacional amb la selecci croata. Va debutar en el primer partir de l'equip desprs de la seva independncia. Va ser el 17 d'octubre de 1990 front als Estats Units. Mladenovi  va substituir Aljoa Asanovi  (autor del primer gol) en el minut 58. Sis anys desprs va disputar l'Eurocopa d'Anglaterra. Precisament all va acomiadar-se de la seva selecci, en el partit de quarts de final on Alemanya derrot per 2-1 els balcnics.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380772" title="Deposici" nonfiltered="1717" processed="1707" dbindex="146737">
La deposici s una pena vindicativa en el dret cannic de l'esglsia catlica aplicada als clergues.

Consisteix en la suspensi d'ofici, en la inhabilitaci per a obtenir nous crrecs i en la privaci de tots els beneficis, els crrecs i les pensions que el reu posseeixi, sense perdre, per, les obligacions i els privilegis dels ordes rebuts.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380774" title="Tig" nonfiltered="1718" processed="1708" dbindex="146738">

Un tig s un hbrid d'un tigre mascle i d'una lleona criats en captivitat. Els tigons no sn tan freqents com els hbrids inversos, anomenats ligres, producte de la uni d'un mascle lle i d'una tigressa. s poc probable que els tigons es donin en ambient natural, a causa de les diferncies en hbitat i comportament d'ambdues espcies.

Els tigons presenten caracterstiques dels dos progenitors: amb aspecte de lle i amb ratlles de tigre. Creixen molt menys que les espcies d'origen, degut al fet que hereten gens inhibidors de creixement d'ambds parents. Generalment pesen prop de 150 quilograms, i vistos des de lluny semblen gats domstics.

Generalment els tigons sn estrils; no obstant aix, una tigona anomenada Noelle en la Reserva Shambala es va relacionar amb un tigre i va produir un "ti-tig" .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380811" title="Robert Montgomery" nonfiltered="1719" processed="1709" dbindex="146739">

Robert Montgomery (21 de maig de 1904   27 de setembre de 1981) va ser un actor i director nord-americ. El seu veritable nom era Henry Montgomery Jr., i va nixer en Beacon, Nova York. Va tenir una infncia privilegiada, doncs el seu pare era president de la Nova York Rubber Company. Quan el seu pare va morir, la fortuna familiar va desaparixer, i el jove Robert va anar a Nova York per a obrir-se cam escrivint i actuant. 

Coincidir en l'escenari amb George Cukor li va donar l'oportunitat d'anar a Hollywood on, en 1929, va debutar en So This is College. Norma Shearer el va triar per a treballar al costat d'ella en Private Lives en 1931, i es va convertir en una estrella. En aquesta poca, Montgomery va aparixer en la primera versi filmada de When Ladies Meet (1933). En 1937, va protagonitzar al costat de Marion Davies Ever Since Eve, a partir d'una obra del dramaturg de moda llavors, Lawrence Riley. 

En 1935, Montgomery va ser nomenat President del Screen Actors Guild, sent reelegit en 1946. En 1937 va ser nominat a l'Oscar al millor actor pel seu paper de psicpata en la pellcula Night Must Fall, i altra vegada en 1942 per Here Menges Mr. Jordan. Durant la Segona Guerra Mundial, es va unir l'Armada dels Estats Units, arribant a la graduaci de Major. 

En 1945 va tornar A Hollywood, debutant en la direcci, per sense ttols de crdit, amb They Were Expendable, on va dirigir algunes de les escenes dels PT Boat quan el director John Ford va ser incapa de treballar per motius de salut. El seu primer treball com director acreditat va ser Lady in the Lake (1947), pellcula tamb protagonitzada per ell, la qual va aconseguir crtiques variades. Va ser testimoni davant el Comit d'Activitats Antinord-americanes en 1947. L'any segent, Montgomery va presentar els Premis scar. Tamb va presentar una popular srie de televisi, Robert Montgomery Presents, en els anys cinquanta. 

Va estar casat amb Elizabeth Bryan Allen des de 1928 fins a 1950, data del seu divorci, i amb Elizabeth Grant Harkness, des de 1950 fins a la mort d'ell a Nova York en 1981, amb 77 anys, a causa d'un cncer. Els seus fills van ser l'actriu Elizabeth Montgomery i Robert Montgomery Jr. Montgomery t dues estrelles en el Passeig de la Fama d'Hollywood, una d'elles per la seva contribuci al cinema en el 6440 d'Hollywood Blvd., i altra pel seu treball televisiu en el 1631 de Vine Street. 

 Filmografia .


Untamed (1929);
Their Own Desire (1929);
The Divorcee (1930);
The Big House (1930);
The Sins of the Children (1930);
Our Blushing Brides (1930);
Private Lives (1931);
The Easiest Way (1931);
Hell Below (1933);
When Ladies Meet (1933);
Forsaking All Others (1934);
Hide-Out (1934);
No More Ladies (1935);
Night Must Fall (1937);

The Last of Mrs. Cheyney (1937);
Ever Since Eve (1937);
Live, Love and Learn (1937);
Yellow Jack (1938);
Three Loves Has Nancy (1938);
Mr. and Mrs. Smith (1941) ;
Rage in Heaven (1941);
Here Comes Mr. Jordan (1941);
They Were Expendable (1945);
Lady in the Lake (1947) (tamb direcci);
Ride the Pink Horse (1947) (tamb direcci);
The Secret Land (1947) (narrador);
June Bride (1948);
The Saxon Charm (1948);
The Gallant Hours (1960) (veu en off, tamb direcci);


Enllaos externs.

 ;
Fotografas de Robert Montgomery;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380813" title="Miquel Cabal Guarro" nonfiltered="1720" processed="1710" dbindex="146740">


Miquel Cabal Guarro (Barcelona, 1977) s traductor de rus. Amb noms tretze anys, comen a estudiar rus a l'Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona. Ms endavant estudi Filologia Eslava a la Universitat de Barcelona i fu una estada a la Universitat Estatal de Moscou. Actualment s doctorand del programa de doctorat en Lingstica i Comunicaci de la Universitat de Barcelona. Ha tradut nombroses obres del rus al catal i al castell. s membre del PEN catal i l'AELC. Com a msic, ha participat o participa en els segents grups i projectes: Entartete Kunst, Mil Pesetas, Pau Riba i Mil Simonis i Le Fou. s tamb locutor publicitari i documental, integrat a la plataforma locutors.cat. s membre de l'associaci cultural Heliogbal.

 Traduccions .
 2008:	La zona, de Serguei Dovltov (LaBreu Edicions, en premsa);
 2008:	Texts d'Aleksandr Rdtxenko per a l'exposici sobre l'autor organitzada per l'Obra Social de Caixa Catalunya;
 2008:	Txevengur, d Andrei Platnov (Edicions de 1984, en premsa);
 2007:	En los confines del Amur, de Vladmir Arsniev (Ediciones Pennsula, 2007);
 2007:	Petita antologia de Danil Kharms (Edicions de 1984, Barcelona 2007);
 2006:	Ders Uzal. Pel pas de l Ussuri, de Vladmir Arsniev (Smbol Editors, Barcelona 2007);
 2006:	Texts de Gorki i de Txkhov sobre l obra Els estiuejants (Documents de teatre, nm. 9, Barcelona 2007);
 2006:	Els estiuejants, de Maksim Gorki, estrenada al Teatre Lliure l abril de 2006;
 2004:	Un captol d Apunts de la casa morta, de Fidor Dostoievski (Documents de teatre, nm. 2, Barcelona 2004);
 2003:	Traducci al castell de Text del Pit Roig, de Sebasti Roure (Quaderns d arquitectura i urbanisme, nm. 239, Barcelona 2003);
 2001:	Apunts del subsl, de Fidor Dostoievski (Llibres de l ndex, Barcelona 2002);

 Enllaos .
 Entartete Kunst;
 Mil Pesetas;
 Le Fou;
 Heliogbal;
 Edicions de 1984;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380829" title="Riu Carbo" nonfiltered="1721" processed="1711" dbindex="146741">
El riu Carbo neix en el masss de Penyagolosa i desemboca en el Riu Vilafermosa o riu Major, afluent del riu Millars. El riu Carbo discorre gaireb tot pel terme municipal de Vilafermosa. 

s de curt recorregut, per de gran bellesa. Recorregut en gaireb la seva totalitat per la sendera GR-7. Com en la mayoria dels rius de la conca mediterrnea, el cabal varia segons l'estaci de l'any, i durant l'estiu no arriba aigua a la desembocadura. 

 Naixement . 
El riu Carbo neix en el terme municipal de Vistabella del Maestrat a 1500 m d'altitud, la zona coneguda com Coves del Carbo a 1040 m. d'altitud recull la major part del seu cabal ja en el terme municipal de Vilafermosa, i tota la seva llera discorre dintre del Parc Natural del Penyagolosa. 

 Aprofitament . 
L'aprofitament de les aiges del riu per al reg. D'antuvi hi havien tres molins fariners. Seguint la vall d'aquest riu discorre la sendera GR-7, en el tram des de Vilafermosa al Santuari de Sant Joan Baptista de Penyagolosa i Santa Brbara. 

 Desembocadura . 
Desemboca en el riu Vilafermosa a 650 m. d'altitud. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380844" title="Eugeni Giner" nonfiltered="1722" processed="1712" dbindex="146742">
Eugeni Giner (Vinars, 16 de gener de 1924 - 31 de mar de 1994) va ser un guionista i dibuixant de cmics valenci, conegut sobretot per la seva obra El Inspector Dan de la Patrulla Volante (L'Inspector Dan de la Patrulla Volant). 

La primera collaboraci d'Eugeni Giner amb l'Editorial Bruguera va tenir lloc en 1943, amb la publicaci dels quadernets Aventuras y viajes (Aventures i viatges); no obstant aix, la seva obra principal, El Inspector Dan de la Patrulla Volante (L'Inspector Dan de la Patrulla Volant), va aparixer en la revista Pulgarcito de 1947. La idea original de la srie va ser del director editorial de Bruguera, Rafael Gonzlez Martnez, qui va guionitzar els seus primers lliuraments, passant desprs a ser substitut per Francisco Gonzlez Ledesma (conegut autor de novelles de l'Oest sota el pseudnim de Silver Kane) i Vctor Mora (el futur autor de El Capit Tro).

Eugeni Giner va participar en 1957 juntament amb Jos Pearroya, Carlos Conti, Jos Escobar i Guillem Cifr en la fundaci de la revista independent Tiovivo, per a la qual va crear una srie humorstica, Lolita i Enrique se van a casar (Lolita i Enrique es van a casar) (1957), sobre els problemes d'una parella de nuvis en la preparaci de les seves noces. Desprs del fracs de l'aventura independent de Tiovivo, Giner es va traslladar a Londres, on va treballar per a l'editorial Amalgamated Press. 

En 1961 va regressar a Espanya i va reprendre la seva collaboraci amb Bruguera, especialment en la revista per a noies Sissi. Anys desprs va abandonar els cmics per a treballar en la construcci, fins que, en 1974, va quedar parcialment paralitzat com a conseqncia d'una greu malaltia, pel que va regressar al cmic. En 1982 va recuperar al personatge de l'inspector Dan. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380857" title="Abrantes" nonfiltered="1723" processed="1713" dbindex="146743">

Abrantes s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi del Centre i a la subregi de Mdio Tejo. L'any 2006 tenia 40.700 habitants. Antigament formava part de la provncia de Ribatejo. Es divideix en 19 freguesias. Limita al nord amb Vila de Rei, Sardoal i Mao, a l'est amb Gavio, al sud amb Ponte de Sor i a l'oest amb Chamusca, Constncia, Vila Nova da Barquinha i Tomar.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Aldeia do Mato;
 Alferrarede;
 Alvega;
 Bemposta;
 Carvalhal;
 Concavada;
 Fontes;
 Martinchel;
 Mouriscas;
 Pego;
 Rio de Moinhos;
 Rossio ao Sul do Tejo;
 So Facundo;
 So Joo;
 So Miguel do Rio Torto;
 So Vicente;
 Souto;
 Tramagal;
 Vale de Ms;

 Enllaos externs .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380861" title="Ribatejo" nonfiltered="1724" processed="1714" dbindex="146744">
 
El Ribatejo s una antiga provncia portuguesa, formalment constituda per la reforma administrativa de 1936. Les provncies mai van tenir atribucions prctiques i van desaparixer del vocabulari administratiu (encara que no del vocabulari quotidi dels portuguesos) amb l'entrada en vigor de la Constituci de 1976.

Feia frontera al nord-oest amb la Beira Litoral, a l'oest i al sud amb Estremadura, al sudest amb l'Alto Alentejo i al nord i nordest amb la Beira Baixa. Estava constitut per 21 concejos, integrant gaireb en la seva totalitat al districte de Santarm, dos municipis del  districte de Lisboa i un del districte de Portalegre. 

 Districte de Lisboa: Azambuja, Vila Franca de Xira.

 Districte de Portalegre: Ponte de Sor.

 Districte de Santarm: Abrantes, Alcanena, Almeirim, Alpiara, Benavente, Cartaxo, Chamusca, Constncia, Coruche, Ferreira do Zzere, Goleg, Rio Maior, Salvaterra de Magos, Santarm, Sardoal, Tomar, Torres Novas, Vila Nova da Barquinha.


La provncia del Ribatejo tenia com a seu la ciutat de Santarm. Si aquesta divisi administrativa encara avui estigus vigent, contaria de segur amb 22 municipis, ja que s'ha creat en aquest temps un ms: Entrocamento, a l'haver-se segregat del de Vila Nova da Barquinha

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380871" title="Enlla permanent" nonfiltered="1725" processed="1715" dbindex="146745">
Un enlla permanent (angls permalink) s un enlla que s'usa en els blocs per a assignar un URL permanent a cada entrada del bloc, per a desprs poder referenciar-la. D'aquesta forma s'identifica de manera univoca un contingut (article, discussi, anlisi...) sobre un tema o qesti en el bloc de destinaci. s a dir, es facilita l'accs (i una referncia) directa a tots aquells que puguin estar interessats en el contingut referenciat. Per a usar-lo, es copia l'enlla i s'enganxa a un altre lloc per tal de poder-hi fer clic i anar directament a l'original referenciat.

Tamb sn usats en multitud de pgines web (les anomenades esttiques) per a millorar el posicionament web en cercadors, i sn molt usuals en els frums per tal que l'URL sigui el ttol del post o frum separat per guions, per exemple "aix-s-un-exemple-d'enlla-permanent.html". Aix fa que la seva visibilitat sigui molt millor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380874" title="Tossal de les Viudes (Guixers)" nonfiltered="1726" processed="1716" dbindex="146746">



El Tossal de les Viudes (a la contrada se l'anomena el Tossal de la Viuda) s una muntanya de 1.379 metres que es troba entre els municipis de Montmajor al Bergued i de Guixers al Solsons. s el cim ms alt de la Serra dels Bastets. El vessant nord forma part del terme municipal de Guixers i el vessant sud del de Montmajor (i ms concretament, de l'enclavament de Valielles)

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380875" title="Tossal Gran (Guixers)" nonfiltered="1727" processed="1717" dbindex="146747">

La Tossal Gran s una muntanya de 1.307 metres que es troba entre els municipis de Montmajor al Bergued i de Guixers al Solsons.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380876" title="Alcanena" nonfiltered="1728" processed="1718" dbindex="146748">

Alcanena s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi del Centre i a la subregi de Mdio Tejo. L'any 2006 tenia 14.700 habitants. Es divideix en 10 freguesias. Limita al nord amb Batalha i Ourm, a l'est amb Torres Novas al sud i oest amb Santarm i al nordoest amb Porto de Ms. El municipi fou creat el 1914 per desannexaci de freguesias de Santarm i Torres Novas.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Alcanena;
 Bugalhos;
 Espinheiro;
 Louriceira;
 Malhou;
 Minde;
 Moitas Venda;
 Monsanto;
 Serra de Santo Antnio;
 Vila Moreira;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380879" title="Llista de blocs" nonfiltered="1729" processed="1719" dbindex="146749">
Una llista de blocs (angls blogroll) s una collecci d'enllaos de blocs, normalment presentada en una columna lateral de la pgina web. Els autors de blocs poden definir diferents criteris per a incloure altres blocs en les seves llistes de blocs. Habitualment, el llistat d'altres adreces de blocs es composa d'adreces que els mateixos autors visiten amb assidutat, que consideren interessants, o de gent que coneixen.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380880" title="Programari social" nonfiltered="1730" processed="1720" dbindex="146750">
El programari social s un conjunt d'instruments comunicatius que faciliten la interacci i collaboraci per mitj de convencions socials. Sn una srie d'eines que s'utilitzen, via internet, per a comunicar-se amb altres persones, creant espais interactius comuns. s, per tant, una eina de cooperaci i per aix s lgic que se'ls denomine socials: perqu estan oberts a tothom.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380881" title="Tossal de Vall-llonga" nonfiltered="1731" processed="1721" dbindex="146751">

El Tossal de Vall-llonga s una muntanya de 1.252 metres que es troba entre els municipis de Navs i de Sant Lloren de Morunys a la comarca del Solsons.

Tota muntanya est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380884" title="Tossal del Bisbe" nonfiltered="1732" processed="1722" dbindex="146752">

El Tossal del Bisbe s una muntanya de 1.137 metres que es troba al municipi de Guixers a la comarca del Solsons.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380885" title="Tossal del Piu" nonfiltered="1733" processed="1723" dbindex="146753">

El Tossal del Piu s una muntanya de 866 metres que es troba al municipi de Riner a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380886" title="Tossal Rod (Navs)" nonfiltered="1734" processed="1724" dbindex="146754">

El Tossal Rod s una muntanya de 695 metres que es troba al municipi de Navs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380887" title="Tossal Rod (Odn)" nonfiltered="1735" processed="1725" dbindex="146755">

El Tossal Rod s una muntanya de 1.215 metres que es troba al municipi de Odn a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380888" title="Tur de Can Bosc" nonfiltered="1736" processed="1726" dbindex="146756">

El Tur de Can Bosc s una muntanya de 923 metres que es troba al municipi de Navs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380889" title="Constncia" nonfiltered="1737" processed="1727" dbindex="146757">

Constncia s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi del Centre i a la subregi de Mdio Tejo. L'any 2006 tenia 3.793 habitants. Limita a nord, est e sud amb Abrantes i a l'oest amb Vila Nova da Barquinha i Chamusca.

 Poblaci .


 
 Freguesies .

 Constncia;
 Montalvo;
 Santa Margarida da Coutada;

Enllaos externs.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380890" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="1738" processed="1728" dbindex="146758">
El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1952 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre el 19 de juliol i el 3 d'agost de 1952 a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.





Vegeu tamb.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Hlsinki 1952;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380891" title="Tur del Vilar (Navs)" nonfiltered="1739" processed="1729" dbindex="146759">


El Tur del Vilar s una muntanya de 933 metres que es troba al municipi de Navs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380894" title="Tur del Monestir" nonfiltered="1740" processed="1730" dbindex="146760">

El Tur del Monestir s una muntanya de 644 metres que es troba al municipi de Clariana de Cardener a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380898" title="Tur del Boix" nonfiltered="1741" processed="1731" dbindex="146761">

El Tur del Boix s una muntanya de 876 metres que es troba al municipi de Llobera a la comarca del Solsons.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380900" title="Tur de Sant Gili" nonfiltered="1742" processed="1732" dbindex="146762">

El Tur de Sant Gili s una muntanya de 863 metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380902" title="Tur de Passaportella" nonfiltered="1743" processed="1733" dbindex="146763">

El Tur de Passaportella s una muntanya de 769 metres que es troba al municipi de Pins a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380904" title="Tur de les Olles" nonfiltered="1744" processed="1734" dbindex="146764">

El Tur de les Olles  s una muntanya de 1.131 metres que es troba al municipi d'Odn a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380905" title="Tossal Roig (Castellar de la Ribera)" nonfiltered="1745" processed="1735" dbindex="146765">

El Tossal Roig  s una muntanya de 579 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380908" title="Entroncamento" nonfiltered="1746" processed="1736" dbindex="146766">

Entroncamento s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi del Centre i a la subregi de Mdio Tejo. L'any 2006 tenia 20.896 habitants. Limita a l'est amb Vila Nova da Barquinha i Goleg, i al sud, oest i nord amb Torres Novas.

 Poblaci .


 Freguesies .
So Joo Baptista ;
Nossa Senhora de Ftima.

 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380911" title="Tur de l'Ocata" nonfiltered="1747" processed="1737" dbindex="146767">

El Tur de l'Ocata  s una muntanya de 764 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 270094001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380912" title="Temporada 1996-97 de l'NBA" nonfiltered="1748" processed="1738" dbindex="146768">

La temporada 1996-97 de l'NBA fou la 51 de la histria de l'NBA. Chicago Bulls fou el campi desprs de guanyar a Utah Jazz per 4-2. Amb aquest triomf aconseguiren el cinqu dels seus sis anells.

Aspectes ms destacats.
 Chicago Bulls estigueren a punt de completar la seva segona temporada consecutiva amb 70 victries; aconseguiren un balan de 69-13, el segon millor resultat de la histria de l'NBA. En el darrer partit de la temporada regular, els Bulls van perdre davant els Knicks per 103-101; Scottie Pippen fall el triple que els hagus donat la victria nmero 70.
 L'All-Star Game es disput en el Gund Arena de Cleveland, Ohio. L'Est gunay l'Oest per 132-120. Glen Rice fou nomenat MVP del partit, malgrat que Michael Jordan aconsegu el primer i fins a a l'actualitat (2008) nic triple-doble de la histria dels All-Star Game.
 Philadelphia 76ers jug el seu primer partit en el Core States Center (posteriorment First Union Center i desprs Wachovia Center).
 Degut a les remodelacions de l'Oakland Arena, Golden State Warriors va haver de jugar els seus partits en el San Jose Arena (actualment conegut com al HP Pavilion de San Jose, pavell dels San Jose Sharks de la NHL).
 Dennis Rodman fou sancionat amb 11 partits per donar cops de peu a un cmera en un partit contra Minnesota Timberwolves, desprs d'ensopegar amb ell.
 En el sis partit d'Utah Jazz contra Houston Rockets de les sries finals de la Conferncia, grcies a un triple de John Stockton en el darrer segon, Utah Jazz acced per primer cop a les Finals de l'NBA.
 En el quart partit de les semifinals de Conferncia amb Utah Jazz contra els Lakers, Karl Malone, dels Jazz, anot els 18 tirs lliures que intent, establint un nou rcord de tirs lliures aconseguits sense cap errada. Posteriorment el superaria Paul Pierce.
 Desprs de set temporades negatives, Minnesota Timberwolves arrib per primer cop als playoffs, convertint-se en el darrer equip de l'expansi de 1988 i 1989 en aconseguir-ho (els altres han sigut Miami Heat, Orlando Magic i Charlotte Hornets).

Classificacions.
Conferncia Est.


Conferncia Oest.


* V: victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Karl Malone (Utah Jazz);

 Rookie de l'any;
  Allen Iverson (Philadelphia 76ers);

 Millor defensor;
  Dikembe Mutombo (Atlanta Hawks);

 Millor sis home;
  John Starks (New York Knicks);

 Jugador amb millor progressi;
  Isaac Austin (Miami Heat);

 Entrenador de l'any;
  Pat Riley (Miami Heat);

 Primer quintet de la temporada;
A - Karl Malone, Utah Jazz;
A - Grant Hill, Detroit Pistons;
P - Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
B - Michael Jordan, Chicago Bulls;
B - Tim Hardaway, Miami Heat;

 Segon quintet de la temporada;
A - Scottie Pippen, Chicago Bulls;
A - Glen Rice, Charlotte Hornets;
P - Patrick Ewing, New York Knicks;
B - Gary Payton, Seattle Supersonics;
B - Mitch Richmond, Sacramento Kings;

 Tercer quintet de la temporada;
A - Anthony Mason, Charlotte Hornets;
A - Vin Baker, Milwaukee Bucks;
P - Shaquille O'Neal, Los Angeles Lakers;
B - John Stockton, Utah Jazz;
B - Anfernee Hardaway, Orlando Magic;

 Millor quintet de rookies;
Shareef Abdur-Rahim, Vancouver Grizzlies;
Allen Iverson, Philadelphia 76ers;
Stephon Marbury, Minnesota Timberwolves;
Marcus Camby, Toronto Raptors;
Antoine Walker, Boston Celtics;

Segon millor quintet de rookies;
Kerry Kittles, New Jersey Nets;
Ray Allen, Milwaukee Bucks;
Travis Knight, L.A. Lakers;
Kobe Bryant, L.A. Lakers;
Matt Maloney, Houston Rockets;

 Primer quintet defensiu;
Scottie Pippen, Chicago Bulls;
Karl Malone, Utah Jazz;
Dikembe Mutombo, Atlanta Hawks;
Gary Payton, Seattle SuperSonics;
Michael Jordan, Chicago Bulls;

 Segon quintet defensiu;
Anthony Mason, Charlotte Hornets;
P.J. Brown, Miami Heat;
Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
Mookie Blaylock, Atlanta Hawks;
John Stockton, Utah Jazz;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1997;
 Playoffs de l'NBA del 1997;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380918" title="Temporada 1997-98 de l'NBA" nonfiltered="1749" processed="1739" dbindex="146769">

La temporada 1997-98 de l'NBA fou la 52 en la histria de l'NBA. Chicago Bulls fou el campi desprs de guanyar a Utah Jazz per 4-2, i aconsegu els sis dels seus anells.

Aspectes ms destacats.
 L'All-Star Game es disput en el Madison Square Garden, Nova York. L'Est guany per 135-114 a l'Oest i Michael Jordan aconsegu el seu tercer i darrer MVP del partit.
 "Washington Bullets" canvi el nom pel de "Washington Wizards". L'equip comen la temporada jugant en el US Airways Arena, fins que al desembre es traslladaren al MCI Center (actualment Verizon Center).
 Degut a la demolici de The Omni i la construcci del nou Philips Arena, Atlanta Hawks va haver de jugar en l'Alexander Memorial Coliseum de Georgia Tech Yellow Jackets i en el Georgia Dome.  ;
 Michael Jordan super a Kareem Abdul-Jabbar com a mxim anotador de la histria dels playoffs.
 Utah Jazz i Chicago Bulls lideraren la lliga amb el mateix balan; 62-20. Ambds es trobaren a la srie final.
 En el tercer partit de les finals arribaren dos nous rcords: el de la mxima diferncia de punts (42 punts) i el de l'anotaci ms baixa (els 54 punts dels Jazz).
 Desprs de la decisi de l'entrenador Phil Jackson de no continuar en els Bulls, Michael Jordan anunci la seva segona retirada.

Classificacions.
Conferncia Est.


Conferncia Oest.


* V: victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Michael Jordan (Chicago Bulls);

 Rookie de l'any;
  Tim Duncan (San Antonio Spurs);

 Millor defensor;
  Dikembe Mutombo (Atlanta Hawks);

 Millor sis home;
  Danny Manning (Phoenix Suns);

 Jugador amb millor progressi;
  Alan Henderson (Atlanta Hawks);

 Entrenador de l'any;
  Larry Bird (Indiana Pacers);

 Primer quintet de la temporada;
A - Tim Duncan, San Antonio Spurs;
A - Karl Malone, Utah Jazz;
P - Shaquille O'Neal, Los Angeles Lakers;
B - Gary Payton, Seattle Supersonics;
B - Michael Jordan, Chicago Bulls;

 Segon quintet de la temporada;
A - Vin Baker, Seattle Supersonics;
A - Grant Hill, Detroit Pistons;
P - David Robinson, San Antonio Spurs;
B - Tim Hardaway, Miami Heat;
B - Rod Strickland, Washington Wizards;

 Tercer quintet de la temporada;
A - Scottie Pippen, Chicago Bulls;
A - Glen Rice, Charlotte Hornets;
P - Dikembe Mutombo, Atlanta Hawks;
B - Mitch Richmond, Sacramento Kings;
B - Reggie Miller, Indiana Pacers;

 Millor quintet de rookies;
Tim Duncan, San Antonio Spurs;
Keith Van Horn, New Jersey Nets;
Zydrunas Ilgauskas, Cleveland Cavaliers;
Ron Mercer, Boston Celtics;
Brevin Knight, Cleveland Cavaliers;

Segon millor quintet de rookies;
Tim Thomas, Philadelphia 76ers;
Cedric Henderson, Cleveland Cavaliers;
Derek Anderson, Cleveland Cavaliers;
Maurice Taylor, L.A. Clippers;
Bobby Jackson, Denver Nuggets;

 Primer quintet defensiu;
Scottie Pippen, Chicago Bulls;
Karl Malone, Utah Jazz;
Dikembe Mutombo, Atlanta Hawks;
Gary Payton, Seattle SuperSonics;
Michael Jordan, Chicago Bulls;

 Segon quintet defensiu;
Tim Duncan, San Antonio Spurs;
Charles Oakley, New York Knicks;
David Robinson, San Antonio Spurs;
Mookie Blaylock, Atlanta Hawks;
Eddie Jones, L.A. Lakers;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1998;
 Playoffs de l'NBA del 1998;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380920" title="Truita d'ous" nonfiltered="1750" processed="1740" dbindex="146770">


Una truita d'ous s un plat que es prepara deixatant (sacsejant) els ous (rovell i clara) i posteriorment fregint amb poc oli el lquid que en resulta. 

No existeix un acord sobre l'origen d'aquest plat tan tradicional i ests a nivell mundial. Amb l'ou com a base per a la seva elaboraci, la truita presenta multitud de varietats que acullen tot tipus d'ingredients: verdures, hortalisses i carns, entre molts d'altres. T un important valor, tant culinari com nutritiu.

 Tipus de truites .
 Truita francesa, elaborada solament amb ou.
 Truita de patates o espanyola, elaborada amb una mescla d'ou i patates fregides. Pot portar tamb ceba fregida.
 Truita d'espinacs. Es prepara amb espinacs previament lleugerament bullits o tamb fregits sols o amb una mica de bacon.
 Truita fines herbes, (Omelette Aux Fines Herbes): Truita molt fina, preparada amb herbes aromtiques, fresques si es possible, com el julivert, cibulet, cerfull i estrag. Aquestes herbes son conegudes com les fines herbes de la cuina francesa.;
 Truita de ceba.
 Truita d'escarxofes.
 Pasts de truita. Plat preparat fregint truites no massa gruixudes amb diferents ingredients, posant-les amb molta cura una damunt de l'altra i cobrint el tot amb salsa de tomquet.

Vegueu tamb.
 Truita de patates;

Referncies .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380921" title="Ferreira do Zzere" nonfiltered="1751" processed="1741" dbindex="146771">

Ferreira do Zzere s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi del Centre i a la subregi de Mdio Tejo. L'any 2006 tenia 9.233 habitants. Limita al nord amb Figueir dos Vinhos, al nordest amb Sert, a l'est amb Vila de Rei, al sud amb Tomar, a l'oest amb Ourm i al noroest amb Alvaizere.

Poblaci.


Freguesies. 

 guas Belas;
 Areias;
 Beco;
 Chos;
 Dornes;
 Ferreira do Zzere;
 Igreja Nova do Sobral;
 Paio Mendes;
 Pias;

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380923" title="Serrat del Puit (Pinell de Solsons)" nonfiltered="1752" processed="1742" dbindex="146772">


El Serrat del Puit s una muntanya de 885 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380924" title="El Serrat Alt (Pinell de Solsons)" nonfiltered="1753" processed="1743" dbindex="146773">

El Serrat Alt s una muntanya de 787 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380926" title="Temporada 1998-99 de l'NBA" nonfiltered="1754" processed="1744" dbindex="146774">

La temporada 1998-99 de l'NBA fou la 53 en la histria de l'NBA. A causa del problema de la patronal, la temporada no s'inici fins el 5 de febrer de 1999 i finalitz el 25 de juny del mateix any. San Antonio Spurs fou el campi, per primer cop, desprs de guanyar a New York Knicks per 4-1.

Aspectes ms destacats.
 El 18 de gener de 1999 s'arrib a un acord entre la Associaci de Jugadors i l'NBA per a establir un nou contracte collectiu de treball.
 Degut al tancament patronal, no es celebr l'All-Star Game.
 La pretemporada fou reduda a dos partits en lloc dels vuit que es disputen normalment, i durant la temporada regular alguns equips no jugaren contra altres; en total feren 50 partits.
 Los Angeles Lakers jugaren el seu darrer partit en el Great Western Forum.
 Fou la darrera temporada de joc d'Indiana Pacers en el Market Square Arena.
 Denver Nuggets jug per ltima vegada en el McNichols Sports Arena.
 New York Knicks es convert en el segon equip classificat per als playoffs en l'octava posici que aconsegueixen eliminar al Campi de la seva conferncia (Miami Heat) i el primer en disputar unes Finals de la NBA.
 En el segon partit, San Antonio Spurs establ un nou rcord de assistncia en la histria de les finals, amb 39.554 espectadors. El primer partit tingu un aforament de 39.514 espectadors.
 Spurs foren la primera franqucia procedent de l'ABA en guanyar un campionat de l'NBA.

Classificacions.
Conferncia Est.


Conferncia Oest.


* V: victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Karl Malone (Utah Jazz);

 Rookie de l'any;
  Vince Carter (Toronto Raptors);

 Millor defensor;
  Alonzo Mourning (Miami Heat);

 Millor sis home;
  Darrell Armstrong (Orlando Magic);

 Jugador amb millor progressi;
  Darrell Armstrong (Orlando Magic);

 Entrenador de l'any;
  Mike Dunleavy, Sr. (Portland Trail Blazers);

 Primer quintet de la temporada;
A - Tim Duncan, San Antonio Spurs;
A - Karl Malone, Utah Jazz;
P - Alonzo Mourning, Miami Heat;
B - Allen Iverson, Philadelphia 76ers;
B - Jason Kidd, Phoenix Suns;

 Segon quintet de la temporada;
A - Chris Webber, Sacramento Kings;
A - Grant Hill, Detroit Pistons;
P - Shaquille O'Neal, Los Angeles Lakers;
B - Gary Payton, Seattle Supersonics;
B - Tim Hardaway, Miami Heat;

 Tercer quintet de la temporada;
A - Kevin Garnett, Minnesota Timberwolves;
A - Antonio McDyess, Denver Nuggets;
P - Hakeem Olajuwon, Houston Rockets;
B - Kobe Bryant, Los Angeles Lakers;
B - John Stockton, Utah Jazz;

 Millor quintet de rookies;
Vince Carter, Toronto Raptors;
Paul Pierce, Boston Celtics;
Jason Williams, Sacramento Kings;
Mike Bibby, Vancouver Grizzlies;
Matt Harpring, Orlando Magic;

Segon millor quintet de rookies;
Michael Dickerson, Houston Rockets;
Michael Doleac, Orlando Magic;
Cuttino Mobley, Houston Rockets;
Michael Olowokandi, L.A. Clippers;
Antawn Jamison, Golden State Warriors;

 Primer quintet defensiu;
Scottie Pippen, Houston Rockets;
Karl Malone, Utah Jazz;
Alonzo Mourning, Miami Heat;
Gary Payton, Seattle SuperSonics;
Tim Duncan, San Antonio Spurs;
Jason Kidd, Phoenix Suns;

 Segon quintet defensiu;
P.J. Brown, Miami Heat;
Theo Ratliff, Philadelphia 76ers;
Dikembe Mutombo, Atlanta Hawks;
Mookie Blaylock, Atlanta Hawks;
Eddie Jones, Charlotte Hornets;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 1999;
 Playoffs de l'NBA del 1999;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380928" title="Ourm" nonfiltered="1755" processed="1745" dbindex="146775">

Ourm s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi del Centre i a la subregi de Mdio Tejo. L'any 2004 tenia 49.269 habitants. Limita al nord amb Pombal, al nordest amb Alvaizere, a l'est amb Ferreira do Zzere i Tomar, al sudest amb Torres Novas, al sudest amb Alcanena i a l'oest amb Batalha i Leiria.

 Poblaci .


 Freguesies . 

 Alburitel;
 Atouguia;
 Casal dos Bernardos;
 Caxarias;
 Cercal;
 Espite;
 Ftima (Portugal);
 Formigais;
 Freixianda;
 Gondemaria;
 Matas;
 Nossa Senhora da Piedade (Ourm);
 Nossa Senhora das Misericrdias (Ourm);
 Olival;
 Ribeira do Frrio;
 Rio de Couros;
 Seia;
 Urqueira;




 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380933" title="Sardoal" nonfiltered="1756" processed="1746" dbindex="146776">

Sardoal s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi del Centre i a la subregi de Mdio Tejo. L'any 2004 tenia 3.992 habitants. Limita al nord amb Vila de Rei, a l'est amb Mao i al sud i oest amb Abrantes.

 Poblaci .


Freguesies.
 
 Alcaravela;
 Santiago de Montalegre;
 Sardoal;
 Valhascos;

Enllaos externs.

 Fotos de Sardoal;

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380935" title="Chromis atripectoralis" nonfiltered="1757" processed="1747" dbindex="146777">

Chromis atripectoralis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Austrlia fins a les Illes Ryukyu i a gran part de les illes d'Oceania, llevat de les Illes Hawaii, les Illes Marqueses i Pitcairn. Tamb a les Seychelles, Tailndia i Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380936" title="Tomar" nonfiltered="1758" processed="1748" dbindex="146778">

Tomar s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi del Centre i a la subregi de Mdio Tejo. L'any 2004 tenia 42.983 habitants. Limita al nord amb Ferreira do Zzere, a l'est amb Abrantes, al sud amb Vila Nova da Barquinha, a l'oest amb Torres Novas i al nordoest amb Ourm.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Alm da Ribeira;
 Alviobeira;
 Asseiceira;
 Beselga;
 Carregueiros;
 Casais;
 Junceira;
 Madalena;
 Olalhas;
 Paialvo;
 Pedreira;
 Sabacheira;
 Santa Maria dos Olivais (Tomar);
 So Joo Baptista (Tomar);
 So Pedro de Tomar (Tomar) (abans S. Pedro da Beberriqueira) ;
 Serra;
 
 Enllaos externs .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380938" title="Chromis atripes" nonfiltered="1759" processed="1749" dbindex="146779">

Chromis atripes  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'Illa Christmas i el nord-oest d'Austrlia fins a Kiribati i sud del Jap. Tamb a Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380940" title="Chromis axillaris" nonfiltered="1760" processed="1750" dbindex="146780">

 Chromis axillaris s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Maurici, la costa est d'frica i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380942" title="Chromis bami" nonfiltered="1761" processed="1751" dbindex="146781">

Chromis bami  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Tonga i Pitcairn.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i J.E. McCosker, 1992. Two new damselfishes of the genus Chromis (Perciformes: Pomacentridae) from the South Pacific. Proc. Calif. Acad. Sci. 47(12):329-337.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380944" title="Parc de Belleville" nonfiltered="1762" processed="1752" dbindex="146782">


El parc de Belleville s un dels parcs i jardins del 20 districte de Pars, situat a mig cam entre el parc des Buttes-Chaumont i el cementiri del Pre-Lachaise.

Descripci.


El parc de Belleville est installat sobre el tur de Belleville que fa 108 metres. Una terrassa al cim del parc permet una vista panormica sobre la ciutat de Pars. El parc ha estat concebut per l'arquitecte Franois Debulois i la cooperativa de paisatge API dirigida pel paisatgista Michel Viollet. Va ser inaugurat el 1988.

Guarnit amb 1200 arbres i arbusts, de plantes vivaces, enfiladisses i entapissants i de rosers, el parc s una realitzaci recent de la ciutat de Pars. S'hi troben igualment algunes vinyes en memria dels conreus i de les festes que s'hi desenvolupaven abans.

El parc ofereix igualment una font en cascades de 100 metres de longitud que baixa el tur i 1000m de gespes accessibles al pblic. S'hi troba tamb una rea de joc per als nens que comprenen un poble de fusta, taules de ping-pong i un teatre a l'aire lliure. Desprs d'un llarg tancament a conseqncia d'una inestabilitat dels sls i de la disconformitat dels jocs, aquesta rea ha de reobrir amb una nova disposici a comenaments de 2008.

En darrer lloc, el parc de Belleville alberga la maison de l'air, un espai educatiu destinat a sensibilitzar els visitants de la importncia de l'aire i els problemes de contaminaci que t.

Histric.

Domini Reial sota els Merovingis, el tur ha estat molt de temps una terra agrcola on s'hi conreava sobretot la vinya per produir la piquette, un vi jove i lleugerament amb gas. S'hi ha festejat Dimarts de Carnaval fins a 1838 donant l'ocasi, sota el cobert dels costums a increbles festes i desbordaments de tota mena.

El tur de Belleville ha estat l'escenari d'una batalla sagnant el 30 de mar de 1814 quan 120000 homes dels exrcits russos van arrassar els pobles de Montreuil, La Villette i la Chapelle a foc i a sang.

L'obertura d'una pedrera de guix al segle XIX va atraure una poblaci d'obrers estacionals, tornant a l'estiu a treballar els seus camps. Amb el tancament de la pedrera, el barri s'ha fet insalubre i ha estat recondicionat amb construccions modernes al segle XX.

Enllaos externs.

 El parc de Belleville a Paris.fr;

Notes i referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380945" title="Torres Novas" nonfiltered="1763" processed="1753" dbindex="146783">

Torres Novas s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi del Centre i a la subregi de Mdio Tejo. L'any 2004 tenia 37.155 habitants. Limita al nordoest amb Ourm, a l'est amb Tomar, Vila Nova da Barquinha i Entroncamento, al sudest amb Goleg, al sud amb Santarm a l'oest amb Alcanena.

 Poblaci .


Freguesies.

 Alcorochel;
 Assentiz;
 Brogueira;
 Chancelaria;
 Lapas;
 Meia Via;
 Olaia;
 Pao;
 Parceiros de Igreja;
 Pedrgo;
 Riachos;
 Ribeira Branca;
 Salvador;
 Santa Maria;
 Santiago;
 So Pedro;
 Zibreira;

 Enllaos externs .


 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380947" title="Chromis brevirostris" nonfiltered="1764" processed="1754" dbindex="146784">

 Chromis brevirostris s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Illes Marshall fins a Fidji, les Illes Carolines, Palau i Vanuatu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pyle, R., J.L. Earle i B.D. Greene, 2008. Five new species of the damselfish genus Chromis (Perciformes: Labroidei: Pomacentridae) from deep coral reefs in the tropical western Pacific. Zootaxa 1671:3-31.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380949" title="Chromis cadenati" nonfiltered="1765" processed="1755" dbindex="146785">

Chromis cadenati  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Senegal, Guinea, Libria i Ghana.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380951" title="Meravelles Valencianes" nonfiltered="1766" processed="1756" dbindex="146786">


Desprs de la gran difusi que supos l'elecci de les set meravelles del mn, l'organitzaci Fil-per-Randa, va crear un programa similar referent al patrimoni cultural i mediambiental valenci. Aquesta acci pretenia servir com un nou motor de la promoci, difusi i s de la llengua, del patrimoni cultural i natural valenci.

Fil-per-Randa desprs de ms d'un any de votacions populars a la seua pgina web va declarar el dia 9 d octubre del 2008 de les set Meravelles Valencianes, amb la participaci d entitats pbliques i privades valencianes.

Categories.

Esdeveniments culturals i patrimoni immaterial.

Amb un 33,38% de les votacions va ser elegida la Processo de la Mare de Deu de la Salut d'Algemes.

Les finalistes foren:
Les Societats Musicals de la Comunitat Valenciana 29.94%;
ElTribunal de les Aiges de Valncia 19.44%;
La Festa de Moros i Cristians d'Alcoi 17.24%;

Les semifinalistes foren:
Els pelegrins de les Useres i les romeries de Cat, Vallivana i Vallibona.
La Festa del Corpus de Valncia.
El Sexenni de Morella.
La Festa del Misteri d'Elx.

Parcs i paratges naturals.

L'Albufera de Valncia, el Saler i el Palmar, amb un 36,42% fou el parc natural escollit.

Els finalistes son:
Les illes Columbretes 26.59%.
Parc Natural de la Font Roja 23.91%.
L'Horta de Valncia 13.07%.

Els semifinalistes son:
La Tinena de Benifass.
El Palmeral d'Elx.
Les sureres del parc natural de la Serra d'Espad.
El Parc Natural de la Serra Calderona.

Conjunts historicoartstics.

El primer clasificat fou el Castell de Xtiva en un 32,82%.

Les finalistes foren:
El conjunt emmurallat de la ciutat de Morella 31.94%.
El castell i el conjunt urb de Penscola 18.34%.
El conjunt historicoartstic de Bocairent 16.90%.

Les semifinalistes son:
L'arquitectura de la pedra en sec a la comarca de Els Ports.
La Muntanya del Castell de Sagunt.
El conjunt de Castells d'poca Almohade del Riu Vinalop.
El conjunt d'esglsies i ermites Gtico-primitives.

Peces arqueolgiques i obres d art.
En un 31,79% dels vots, la portada del Palau del Marqus de Dosaiges de Valncia va ser triada.

Les finalistes:
La Dama d'Elx 26.77%.
El Tirant lo Blanc (1490) Joanot Martorell 21.06%.
El Pen de la conquesta 20.38%.

Les semifinalistes:
El guerrer de Moixent.
El Tresor de Villena.
Les pintures prehistriques de la Valltorta.
El Concert d'Aranjuez (1939) Joaquim Rodrigo.

Monuments naturals.
El Penyal d'Ifac, nica meravella d'Alacant, va ser triat amb un 34,52% dels vots.

Les finalistes eren:
El Penyagolosa 29.78%.
El Jard Botnic de la Universitat de Valncia 19.27%.
La 'Penya Forad' en La Vall de Gallinera 16.43%.

Les semifinalistes d'aquesta secci foren:
Les pesqueres dels penya-segats de la Marina Alta.
La teixera d'Agres.
Los Cuchillos de las Hoces del ro Cabriel.
La Carrasca de Culla.

Monuments arquitectnics histrics.
Amb un 44,93%, i sent la meravella amb mes percentatge de vots, la Llotja de Valncia.

Les finalistes:
El Monestir de Santa Maria de la Valldigna 20.85%.
El Teatre rom de Sagunt 20.08%.
El Palau ducal de Gandia 14.14%.

Semifinalistes:
El Monestir de Sant Miquel dels Reis de Valncia.
El Monestir de Santa Maria del Puig.
Santuari i termes romanes de Mura de Llria.
El Palau de la Generalitat.

Monuments arquitectnics moderns segle XX i XXI.
Amb un 33,81% dels vots la meravella valenciana es l'estaci del nord de Valncia.

Finalistes:
El Palau de les Arts (Nou Teatre d'pera de Valncia) 25.41%.
El Mercat de Colom de Valncia 21.03%.
El Mercat Central de Valncia 19.73%.

Semifinalistes:
El pont de Sant Jordi d'Alcoi.
El Museu de Belles Arts de Castell de la Plana.
El carrer de la Pau de la ciutat de Valncia.
Alt Forn Nm. 2 de l'Antiga Siderrgia de Sagunt.

Ancdotes.

Valncia t quatre meravelles (l'Albufera, La Llotja, La Porta del Palau del Marqus de Dos Aiges i l'Estaci del Nord).
Algemes t dues meravelles (L'Albufera i La Processo de la Mare de du de la Salut).
Albal, Albalat de la Ribera, Alfafar, Algemes, Beniparrell, Catarroja, Cullera, Massanassa, Sedav, Silla, Sollana, Sueca i Valncia compartixen l'Albufera de Valncia.
Calp i Xtiva tenen una meravella (El Penyal d'Ifac i el Castell, respectivament).
No hi han meravelles a la Provncia de Castell.

Enllaos externs.
Web de les Meravelles Valencianes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380952" title="Chromis caerulea" nonfiltered="1767" processed="1757" dbindex="146787">

 Chromis caerulea s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia i les Tuamotu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1975. Damselfishes of the South Seas. T.F.H. Publications, Inc., Neptune City, Nova Jersey. 240 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380953" title="Vila Nova da Barquinha" nonfiltered="1768" processed="1758" dbindex="146788">

Vila Nova da Barquinha s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi del Centre i a la subregi de Mdio Tejo. L'any 2004 tenia 7.878 habitants.  Limita al nord amb Tomar i Abrantes, a l'est amb Constncia, al sud amb Chamusca, al sudoest amb Goleg, a l'oest amb Entroncamento i al nordoest amb Torres Novas.

Poblaci.


Freguesies.

 Atalaia;
 Moita do Norte (Vila Nova da Barquinha);
 Praia do Ribatejo;
 Tancos;
 Vila Nova da Barquinha;

Enllaos externs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380955" title="Chromis caudalis" nonfiltered="1769" processed="1759" dbindex="146789">

 Chromis caudalis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'Illa Christmas fins a Indonsia, les Illes Salom, les Filipines i Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380964" title="Tuta" nonfiltered="1770" processed="1760" dbindex="146790">



La tuta, la castanyoleta, l'estudiant, el moret, el soldat o la somera (Chromis chromis) s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.;
Cos ovalat i alt, comprimit lateralment.
Color marr o blau negrs. Els costats i el ventre sn ms clars. Les cries presenten un color blau brillant.
T 5-6 bandes longitudinals fosques.
Cua amb escotadura i els lbuls llargs.
Aletes pectorals grosses.
Les plviques tenen el segon radi bastant llarg.
L'anal t dos radis espinosos.
T una sola dorsal.
Els radis durs sn ms baixos que els blans. ;
La porci d'aleta de radis durs s ms llarga que la de radis blans.
El cap t escames grosses.
La boca s molt petita.
El preopercle s dentat.;

Reproducci.

T lloc entre els mesos de juny i juliol, i hi ha delimitaci de territoris. Els mascles atreuen les femelles amb moviments del cos i de la caudal. La fecundaci s externa i ponen els ous en nius a parets verticals dels penya-segats. Els primers dies la femella i el mascle tenen cura de la posta, per la femella els abandona a l'encrrec del mascle. 

Alimentaci.

Mengen plncton i petits anllids i crustacis.

Hbitat.

Apareix a zones rocalloses i a praderies fins a una fondria de devers 30-35 m on se substitueix per la forcadella (Anthias anthias). s freqent a l'ombra de les parets dels penya-segats, veu els depredadors que s'acosten a la paret i ells no sn vists.

Costums.

s una espcie gregria que pot formar moles molt nombroses que resten durant molt de temps a la mateixa zona.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic oriental (des de Portugal fins al Golf de Guinea, So Tom i Angola, incloent-hi Aores, Canries, Cap Verd i Annobon) i a la Mediterrnia.

Observacions.

La seua presncia al voltant d'una cova pot indicar la presncia d'anfossos, escorballs o altres peixos. 

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R. 1991: Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 pp. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Loris, D. i J. Rucabado, 1990. Pomacentridae. p. 842-850. In J.C. Quro, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post and L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380967" title="Fierabrs" nonfiltered="1771" processed="1761" dbindex="146791">
Fierabrs s una novella occitana de temtica pica carolngia, escrita entre 1230 i 1240 i que consta d'uns 5.000 versos. s una adaptaci d'un cant de gesta francs homnim del 1200. s escrita en un occit molt pur i natural, com el parlat aleshores de Narbona o Carcassona. 

Consta de narracions de batalles i enmig la histria d'una sarrana que es fa cristiana per amor. Carlemany ataca Espanya per a recuperar les relquies de la Passi, en mans de l'emir Balan, el fill del qual, Fierabrs, s un heroi virtus. Venut per Olivier en un combat, s illuminat per l'Esperit Sant i s'aconverteix al cristianisme. Atacat pels sarrans, s tancat pel seu pare a una torre. Per la seva germana Floripar, enamorada de Guiu de Borgonya, ajuda Rotll i Carlemany a vncer Balan, qui morir en negar-se a convertir-se al cristianisme. Es tracta d'una exaltaci dels cristianisme com a virtut fantstica ms que com a fe. 

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380968" title="Lo roman de Filomna" nonfiltered="1772" processed="1762" dbindex="146792">
Lo roman de Filomna s una novella occitana escrita a mitjan segle XIII per un monjo de Santa Maria de la Grassa (les Corberes). Atribuda a un tal Filomna, historigraf de l'emperador, del que n'existeix una notaci llatina per ordre de l'abat Bernat. 

Es tracta d'una novella pica que explica com Carlemany, desprs de prendre Carcassona, funda un monestir a la vall d'Orbieu, que s defensat per Rotll dels atacs sarrans. Desprs que Aimeric conquers Narbona als musulmans, Orianda, l'esposa de Matran, rei de Narbona, empenta les dones nobles a convertir-se al cristianisme. Els jueus ajudaren Carlemany i foren recompensats. Es considera el text narratiu ms vell en prosa occitana, proper a la crnica. 

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380970" title="Torre del Telgraf (Salou)" nonfiltered="1773" processed="1763" dbindex="146793">


La Torre del Telgraf s una muntanya de 68 metres que es troba al municipi de Salou a la comarca del Tarragons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380971" title="Bertrand de Marsella" nonfiltered="1774" processed="1764" dbindex="146794">
Bertrand de Marsella fou un sacerdot occit de la segona meitat del segle XIII que va instituir l'Orde dels Germans de la Penitncia a Marsella. Hom no sap si ell mateix s exactament l'autor de Vida de Santa Enimia, poema de 2.000 versos encrrec d'aquest convent, a les gorges del Tarn, traducci del llat a la que li afegeix ancdotes i miracles. El monestir fou fundat per Enmia, neta de Dagobert I amagada al Gavald per a evitar un casament. 

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380973" title="Edmund Schlink" nonfiltered="1775" processed="1765" dbindex="146795">

Edmund Schlink (Darmstadt, 1903-1984) va ser un important teleg luter alemany en el modern moviment ecumnic, especialment en el Consell Mundial d'Esglsies. Per haver iniciat la seva carrera en l'poca de l'ascens d'Hitler al poder a Alemanya, la vida, teologia i testimoniatge de Schlink en Crist, van ser formats pel que ell ha anomenat de grcia en el judici de Du.

Schlink va completar dos doctorats: el primer en psiquiatria a Marburg en 1927 i el segon en teologia sota la guia de Karl Barth a Mnster en 1934. Ell tamb ha completat la formaci habitual pel ministeri parroquial al Seminari Friedberg en 1934, per llavors, en el tardor, va comenar a ensenyar a la Universitat de Giessen, prop de Frankfurt. En aquesta poca, Schlink tamb era actiu en el moviment Bekennende Kirche (Esglsia Confessant) i, de la mateixa forma que Karl Barth, va criticar pblicament els lders eclesistics que permetien idees religioses paganes nazis en l'esglsia. Com a resultat, va ser arrestat per la policia en 1934, interrogat i alliberat, per el govern es va negar a permetre-li ensenyar en la universitat. Durant alguns anys, ell va ensenyar en lEscola Teolgica Betel, fins que aquesta ans tancada pels nazis, i llavors ell va servir com pastor en congregacions fins a la fi de la Segona Guerra Mundial en 1945.

Durant aquells anys de guerra sota opressi nazi, Schlink va comenar a veure clarament l'acci del Crist ressuscitat en les vides dels cristians fidels en diverses esglsies que no la seva. Aquesta percepci transformadora va romandre central en el seu treball subsegent. Desprs de la guerra, ell va ser anomenat per a la Facultat Teolgica de la Universidad de Heidelberg, donde ha ensenyat sistemtica, amb inters especial en assumptes ecumnics. All, ell va crear lInstitut Ecumnic, el primer en una universitat alemanya. A la seva convocatria, la universitat va convocar el primer professor de Religions i Missions Mundials. Ell va ser editor de nous peridics teolgics, tals com Ecumenical Review i Kerygma und Dogma.

La Dogmtica Ecumnica.

D'aquesta feina va venir, a diverses etapes, una llarga llista d'articles i llibres. El ms important s el seu kumenische Dogmatik (1983, segona edici 1997). Una obra nica, presenta las reflexions erudites de Schlink sobre dogmtica cristi en un format sistemtic clar, amb considerable sensibilitat pels ensenyaments comuns a les esglsies ortodox oriental, catlic rom i protestants, i mostra un cam a seguir en la manifestaci de la unitat de l'Esglsia a travs del mutu reconeixement. En lD, ell declara repetidament: totes les esglsies ensenyen.... Aquest tipus de dogmtica s nou. Va sorgir de la seva experincia al temps de la guerra, de Crist en altres cristians i en diverses esglsies, i de dcades de dileg dintre del Consell Mundial d'Esglsies i amb representants de les esglsies catlica romana i ortodoxa oriental.

Schlink tamb va publicar una novella, Die Vision des Papstes (1975, La visi del papa), sobre l'experincia personal d'un fictici papa catlic rom modern el qual viu un aprofundiment de la seva fe i un canvi de la seva comprensi de l'esglsia i del seu ministeri.

Llibres.
En angls.
 The Victor Speaks (1958);
 Theology of the Lutheran Confessions (1961);
 The Coming Christ and the Coming Church (1967);
 After the Council (1968);
 The Doctrine of Baptism (1972);
 The Vision of the Pope (2001);

En espanyol.
 La visin del papa (1996). ISBN 9788430113071;

Bibliografia.
 Jochen Eber, Einheit der Kirche als dogmatisches Problem bei Edmund Schlink, 1993;
 Eugene M. Skibbe, A Quiet Reformer: An Introduction to Edmund Schlink's Life and Ecumenical Theology, 1999;
 Jochen Eber, Edmund Schlink 1903-1984, Ein Leben fr die Einheit der Kirche, en Edmund Schlink, Schriften zu kumene und Bekenntnis, Band I, 2004.
 La srie d'escriptures recollides per Vandenhoeck i Ruprecht: Edmund Schlink, Schriften zu kumene und Bekenntnis, Bd 1 (2004), Bd 2 (2005), Bd 3 (2007).

Enllaos externs.
 Ecumenismo y catequesis ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380975" title="SCADA" nonfiltered="1776" processed="1766" dbindex="146796">
SCADA significa, en angls, Supervisory Control And Data Acquisition. s a dir; Control supervisor i adquisici de dades.
Generalment es refereix a un sistema de control industrial: un sistema informatitzat de monitoritzaci i control d'un procs. El procs pot ser industrial (fabricaci, generaci d'energia...) o d'altres com ara tractament i distribuci d'aigua, o pot servir per optimitzar l'organitzaci d'infraestructures com aeroports.

Un sistema SCADA sol consistir en els segents subsistemes:
 Un interfcie home-mquina (HMI) s l'aparell que presenta les dades del procs a un hum, i a travs d'aquesta interfcie la persona pot observar i controlar el procs (monitoritzaci).
 un sistema de supervisi informtic, que adquireix dades del procs en fa un tractament pre-programat i envia ordres (control) al procs.
 "unitats terminals remotes", que es connecten als sensors del procs i converteixen les senyals dels sensors a dades digitals i les envia al sistema de supervisi.
 connexions de comunicaci entre el sistema de supervisi i les unitats terminals remotes.

Vegeu tamb.
 Adquisici de dades;

 Concepte del sistema .

El terme SCADA usat acutalment es refereix a un sistema central que monitoritza y controla una part o el total de un proces que ens interessa controlar.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380979" title="Exponenciaci modular" nonfiltered="1777" processed="1767" dbindex="146797">
En matemtiques, ms precisament en aritmtica modular, l'exponenciaci modular s un tipus d'elevaci a la potncia (exponenciaci) realitzada en mdul un enter. Es fa servir en particular en informtica, especialment en l'mbit de la criptografia.

Generalment, els problemes d'exponenciaci modular prenen forma en una base donada b, un exponent e, un enter m. Es desitja calcular c tal que:
 ;
         

Si b, e, i m sn positius i b < m, llavors l'nica soluci c existeix i t la propietat . Per exemple, donats b = 5, e = 3, i m = 13, la soluci c que funciona s 8.

Els problemes d'exponenciaci modular similars a l'exemple precedent es consideren fcils de resoldre, fins i tot si els nombres en joc sn enormes. En canvi, calcular el logaritme discret (a partir de b, trobar les dades c, e, i m) es reconeix com a difcil. Aquest comportament de funci de direcci nica fa l'exponenciaci modular una bona candidata per a ser utilitzada en els algorismes de criptografia.

 Presentaci general .

El clcul ingenu de l'exponenciaci modular s el segent: es multiplica e vegades el nombre b per ell mateix, i una vegada obtingut l'enter be, es calcula el seu residu mdul m via l'algorisme de divisi euclidiana. Aquest mtode t dos defectes:
 per una banda, el nombre de multiplicacions es pot reduir fcilment, pel mtode general d'exponenciaci rpida: no cal fer ms que log(e) multiplicacions.
 d'altra banda, no s'aprofita l'estructura d'anell de l'mbit en el qual es treballa: els enters modulo m.Els clculs es poden fer directament en aquest anell, sense passar prviament pels enters. Per posar a la prctica aquesta idea, per a cada multiplicaci cal calcular un residu mdul m. S'afegeixen aix noves operacions (per a cada multiplicaci, una divisi euclidiana), per s'hi surt guanyant pel fet que la mida de les dades a manipular es limita ar la de m.

Les segent seccions de l'article tracten de la descripci d'aquestes diferents adaptacions, i discuteixen de la seva eficcia en funci sobretot de la mida de les dades.

 Mtode directe .

El mtode ms directe per calcular un exponenciaci modular s calcular be directament, desprs prendre aquest nombre mdul m. Aplicant aquest mtode per calcular c amb b = 4, e = 13, i m = 497:
 ;

Es pot fer servir una calculadora per calcular 413; aix dna 67.108.864. Calculant el mdul 497 d'aquesta quantitat (el residu de dividir-la entre 497), la resposta c s igual a 445.

Fixeu-vos que b t noms una longitud d'una xifra i que e t noms una longitud de dues xifres, per el valor be t una longitud de 10 xifres.

En criptografia, b t sovint almenys 256 xifres binries (77 xifres decimals). Prenent b = 5  1076 i e = 17, els dos tenen valors perfectament raonables. En aquest exemple, b t una longitud de 77 xifres i e t una longitud de 2 xifres, per el valor de be t una longitud de 1.304 xifres decimals. Aquest gnere de clculs sn possibles sobre els ordinadors moderns, per l'absoluta enormitat d'aquest gnere de nombres alenteix considerablement la velocitat dels clculs. Com que b i e augmenten fins i tot cada vegada ms per donar una seguretat millor, el valor be es fa impracticable.

El temps requerit per executar l'exponenciaci depn de l'entorn d'operacions i del processador. Si l'exponenciaci s'executa com una srie de multiplicacions, llavors aix requereix O(e) de temps per acabar-se.

 Mtode que estalvia memria .

Un segon mtode per calcular l'exponenciaci modular requereix ms operacions que el primer mtode. En base a l'exigncia menor de memria necessria, les operacions prenen tanmateix menys temps que anteriorment. En resulta que aquest algoritme pot resultar ms rpid:

ja sigui per intercanvis menors entre memria cau i memria;
igui per una utilitzaci menor del swapping en el cas de memria virtual;


Aquest algoritme fa servir el fet que, per a dos enters donats b i c, les primeres relacions impliquen la segent:
 ;
 ;

L'algoritme segent:
 Fer c = 1, e = 0.
 Augmentar e en 1.
 Fer .
 Si e   e, a nar a 2. Sin, c cont la soluci correcta de .

Fixeu-vos que cada pas per l'tapa 3, l'equaci  esdev certa. Quant l'etapa 3 s'ha executat e cops, llavors, c cont la resposta buscada.

Reprenent l'exemple b = 4, e = 13, et m = 497. L'algorisme passa per l'etapa 3 tretze cops:
 e = 1. c = (1  4) (497) = 4 (497) = 4.
 e = 2. c = (4  4) (497) = 16 (497) = 16.
 e = 3. c = (16  4) (497) = 64 (497) = 64.
 e = 4. c = (64  4) (497) = 256 (497) = 256.
 e = 5. c = (256  4) (497) = 1024 (497) = 30.
 e = 6. c = (30  4) (497) = 120 (497) = 120.
 e = 7. c = (120  4) (497) = 480 (497) = 480.
 e = 8. c = (480  4) (497) = 1920 (497) = 429.
 e = 9. c = (429  4) (497) = 1716 (497) = 225.
 e = 10. c = (225  4) (497) = 900 (497) = 403.
 e = 11. c = (403  4) (497) = 1612 (497) = 121.
 e = 12. c = (121  4) (497) = 484 (497) = 484.
 e = 13. c = (484  4) (497) = 1936 (497) = 445.

La resposta final per a c s per tant 445, com en el primer mtode.

Com en el primer mtode, aix requereix O(e) de temps per acabar el clcul. No obstant aix, com que els nombres emprats en aquests clculs sn ms petits que els nombres emprats en els clculs del primer algorisme, el factor constant en aquest mtode tendeix a ser ms petit.

 El mtode ms eficient .

Un tercer mtode que redueix drsticament tant el nombre d'operacions com l'espai en memria requereix millorar l'exponenciaci modular. s una combinaci del mtode precedent i d'un principi ms general anomenat exponenciaci binria (coneguda tamb com a exponentiation per quadrat).

En primer lloc, cal que l'exponent e s'expressi en notaci binria. Aix, e es pot escriure:
 ;

En aquesta notaci, la longitud de e s de n bits. ai pot prendre el valor 0 o 1 per a qualsevol i com que 0   i   n - 1. Per definici, an - 1 = 1.

Llavors el valor be es pot escriure:
 ;

La soluci c s, per tant:
 ;

Emprant aquesta idea per calcular l'exemple b = 4, e = 13, i m = 497 resulta que:

Fixeu-vos que e s igual a 1101 en base dos. Com que e t una longitud de quatre xifres noms calen quatre multiplicacions:
 El primer cop es calcula: base = 4, exp = 1101 (binari), i resultat = 1. Com que el bit de ms a la dreta de de exp s 1, resultat es canvia per (1  4) % 497, s a dir 4. exp es truca a la dreta i es converteix en 110 (binari), i base s'eleva al quadrat per passar a ser (4  4) % 497, s a dir 16.
 Llavors la segona operaci, el bit de ms a la dreata exp s 0, result no es modifica pas. exp es trunca altre cop per esdevenir 11 (binri), i base s'eleva al quadrat i esdev (16  16) % 497, s a dir 256.
 Llavors la tercera operaci, el bit de ms a la dreta de exp s 1. result es canvia per (4  256) % 497, s a dir 30. exp es truca a la dreta i es converteix en 1, i base s'eleva al quadrat i dna (256  256) % 497, s a dir 429.
 Llavors la quarta operaci, el bit de la dreta de exp s 1. result es canvia a (30  429) % 497, s a dir 445. exp es trunca per esdevenir 0, i base s'eleva al quadrat per esdevenir (429  429) % 497, s a dir 151.

Aqu s'acaba el procs, com que exp s igual a zero el resultat s 445. Que coincideix amb el dels algorismes precedents.
Per ms detalls vegeu exponenciaci binria

El temps d'execuci d'aquest algorisme s O(log e). Quan es treballa amb grans valors de e, s fora ms rpid que els dos algorismes precedents.

 Vegeu tamb .
 Reducci de Montgomery;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380982" title="Sistema del complement" nonfiltered="1778" processed="1768" dbindex="146798">

El sistema del complement s una cascada bioqumica que contribueix a eliminar els patgens d'un organisme. s una part del sistema immunitari que no s adaptable i que no canvia al llarg de la vida d'un individu; per tant, pertany al sistema immunitari innat. Tanmateix, pot ser reclutat i portat a l'acci pel sistema immunitari adaptiu.

El sistema del complement consisteix en una srie de petites protenes presents a la sang, que normalment circulen com a zimgens. Quan sn estimulades per un d'entre diversos senyals, proteases del sistema fragmenten unes protenes especfiques per a alliberar citocines i iniciar una cascada creixent d'fragmentacions addicionals. El resultat final d'aquesta cascada d'activaci s una amplificaci massiva de la resposta i una activaci del complex d'atac a la membrana, que mata cllules. Ms de vint protenes i fragments proteics formen el sistema del complement, incloent-hi protenes sriques, protenes seroses i receptors de membrana cellular. Aquestes protenes sn sintetitzades principalment al fetge, i representen un 5% de la fracci de globulina del srum sanguini.

Hi ha tres rutes bioqumiques que activen el sistema del complement: la ruta clssica del complement, la ruta alternativa del complement i la ruta de la lectina d'uni a mannosa.

Histria.
A finals del segle XIX, es descobr que el srum sanguini contenia un "factor" o "principi" capa de matar bacteris. El 1896, Jules Bordet, un jove cientfic belga que treballava a l'Institut Pasteur de Pars, demostr que aquest principi podia ser dividit en dos components: un component termoestable davant la calor i un component termolbil (s a dir, que perd la seva efectivitat si s'escalfa el srum). Es descobr que el component termoestable oferia immunitat davant de microorganismes especfics, mentre que el component termolbil era el responsable de l'activitat antimicrobiana no especfica oferta pel srum normal. Aquest component termolbil s el que actualment es denomina complement.

El terme "complement" fou encunyat per Paul Ehrlich a finals de la dcada del 1890, com a part de la seva teoria del sistema immunitari. Segons aquesta teoria, el sistema immunitari consisteix en cllules que tenen receptors especfics a la superfcie per a reconixer antgens. Una vegada s'ha adquirit immunitat a un antigen, es produeixen ms receptors d'aquest tipus, i posteriorment sn secretats per les cllules perqu circulin a la sang. Aquests receptors, que actualment reben el nom d'anticossos, foren denominats "amboceptors" per Ehrlich per a emfatitzar-ne la seva capacitat d'uni bifuncional; reconeixen i s'uneixen a un antigen especfic, per tamb reconeixen i s'uneixen al component antimicrobi lbil del srum fresc. Per tant, Ehrlich don el nom de "complement" a aquest component lbil, car s una part de la sang que complementa les cllules del sistema immunitari.

Ehrlich creia que cada amboceptor especfic a un antigen tenia el seu propi complement especfic, mentre que Bordet creia que noms existeix un tipus de complement. A principis del segle XX es resolgu aquesta controvrsia quan es descobr que el complement pot actuar o b en combinaci amb anticossos especfics, o b per si sol de manera no especfica.

Vista general.

Les tres rutes generen variants homlogues de la proteasa C3-convertasa. La ruta clssica del complement generalment requereix anticossos per a activar-se (resposta immunitria especfica), mentre que la ruta alternativa i la ruta de la lectina d'uni a mannosa poden ser activades per hidrlisi de C3 o antgens sense la presncia d'anticossos (resposta immunitria no especfica). En les tres rutes, una C3-convertasa fragmenta i activa el component C3, creant C3a i C3b i causant una cascada de ms fragmentacions i activacions. El C3b s'uneix a la superfcie dels patgens, causant una major internalitzaci per part de les cllules fagocitries per opsonitzaci. C5a s una important protena quimiotctica que contribueix a reclutar cllules inflamadores. Tant el C3a com el C5a tenen una activitat anafilatxica, desencadenant directament la desgranulaci dels mastcits i incrementant la permabilitat membrnica i les contraccions dels msculs llisos. El C5b inicia la ruta d'atac a la membrana, que resulta en el complex d'atac a la membrana (MAC), compost de C5b, C6, C7, C8 i C9 polimric. El MAC s el producte final citoltic de la cascada del complement; forma un canal transmembrnic, que causa una lisi osmtica de la cllula diana. Les cllules de Kupffer i altres tipus de macrfags contribueixen a eliminar els patgens coberts pel complement. Com a part del sistema immunitari innat, els elements de la cascada del complement es troben en espcies no vertebrades; la ms recent, la cassola de les Moluques (una espcie protstoma), indicant que l'origen del sistema es remunta ms enrere del que es pensava antigament.

Ruta clssica.




La ruta clssica s desencadenada per l'activaci del complex C1 (C1q, C1r, i C1s), que t lloc quan el C1q s'uneix a la ImG o ImG complexades amb antgens (una nica IgM pot iniciar la ruta, per calen mltiples IgG), o quan el C1q s'uneix directament a la superfcie del patogen. Aquesta uni causa canvis conformacionals en la molcula de C1q, cosa que comporta l'activaci de dues molcules de C1r (una serina-proteasa). Aleshores fragmenten el C1s (una altra serina-proteasa). El complex C1 s'uneix a i fragmenta el C4 i el C2, produint C4a, C4b, C2a i C2b. La inhibici del C1r i el C1s s controlada per l'inhibidor del C1. El C4b i el C2a s'uneixen per a formar la C3 convertasa de la ruta clssica (complex C4b2a), que promou la fragmentaci del C3 en C3a i C3b; el C3b s'uneix posteriorment amb el C4b i el C2a (la C3 convertasa) per a produir C5 convertasa (complex C4bC2aC3b).

La C3 convertasa pot ser inhibida pel factor accelerador de la degradaci (DAF), que s'uneix a les membranes plasmtiques dels eritrcits mitjanant una ncora GPI.

Ruta alternativa.

La ruta alternativa s desencadenada per la hidrlisi de la C3 directament a la superfcie d'un patogen. No depn d'una protena d'uni al patogen com les altres rutes. En la ruta alternativa, la protena C3 s produda al fetge, i posteriorment fragmentada en C3a i C3b per enzims de la sang. Si no hi ha patgens a la sang, els fragments de protena C3a i C3b seran desactivats. Tanmateix, si hi ha un patogen, una part del C3b s unida a la membrana plasmtica del patogen. Desprs, s'uneix al factor B. Aquest complex s posteriorment fragmentat pel factor D en Ba i la C3 convertasa de la ruta alternativa, Bb.

El complex C3bBb, que "s'enganxa" a la superfcie del patogen, actua tot seguit com una "serra mecnica", catalitzant la hidrlisi de la C3 de la sang en C3a i C3b, cosa que afecta positivament el nombre de C3bBb enganxats a un patogen.

Desprs de la hidrlisi de la C3, el C3b es complexa per a esdevenir C3bBbC3b, que fragmenta el C5 en C5a i C5b. Se sap que el C5a i el C3a desencadenen la desgranulaci dels mastcits. El C5b es complexa amb el C6, C7, C8 i C9 (C5b6789) per a formar el complex d'atac a la membrana (MAC), que s'inserta a la membrana cellular, hi obre un forat, i comena la lisi de la cllula.

Ruta de la lectina d'uni a mannosa.

La ruta de la lectina s homloga a la ruta clssica, per amb l'opsonina, la lectina d'uni a mannosa (MBL) i ficolines, en lloc de C1q. Aquesta ruta s activada per la uni de lectina d'uni a mannosa a residus de mannosa situats a la superfcie del patogen, que activa les serina-proteases associades a l'MBL, MASP-1 i MASP-2 (molt similars al C1r i el C1s, respectivament), que poden fragmentar el C4 en C4a i C4b i el C2 en C2a i C2b. Aleshores, el C4b i el C2a s'uneixen per a formar la C3 convertasa, com en la ruta clssica. Les ficolines sn homlogues a l'MBL i funcionen per mitj d'aquesta ruta de manera similar. En els invertebrats, que manquen d'un sistema immunitari innat, les ficolines s'expandeixen i les seves especificitats d'uni es diversifiquen per a compensar per la manca de molcules de reconeixement especfiques dels patgens.

Regulaci del sistema del complement.
El sistema del complement t el potencial de causar grans danys als teixits hostes, cosa que significa que la seva activaci ha d'estar ben regulada. El sistema del complement est regulat per protenes de control del complement, que estan presents al plasma sanguini en una concentraci ms alta que la de les protenes del complement. Algunes protenes de control del complement estan presents a les membranes de les cllules prpies, evitant que el complement les ataqui. N's un exemple la CD59, tam coneguda com a protectina, que inhibeix la polimeritzaci del C9 durant la formaci del complex d'atac a la membrana.

Rol en les malalties.

Es creu que el sistema del complement podria jugar un paper en moltes malalties amb un component immunitari, com ara la sndrome de Barraquer-Simons, l'asma, el lupus eritemats, la glomerulonefritis, diverses formes d'artritis, les malalties autoimmunitries cardaques, l'esclerosi mltiple, les malalties inflamatries intestinals, i ferides d'isqumia-reperfusi. El sistema del complement sembla estar implicat tamb en malalties del sistema nervis central com ara la malaltia d'Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives.

Les deficincies de la ruta terminal predisposen tant a malalties autoimmunitries com a infeccions (especialment la meningitis Neisseria, degut al paper que juga el complex C56789 a l'hora d'atacar bacteris gramnegatius).

S'han associat mutacions en els reguladors del complement factor H i protena cofactor de membrana amb la sndrome hemoltica urmica atpica. A ms, un polimorfisme de nucletid simple del factor H (Y402H) ha estat associat amb la malaltia ocular comuna de la degeneraci macular per edat. Actualment es considera que ambds trastorns es deuen a una activaci aberrant del complement sobre teixits propis.

Manipulaci per infeccions.
Investigacions recents han suggerit que el sistema del complement s troba alterat en la SIDA, el que contribueix a perjudicar el sistema immunolgic, i per tant, l'organisme.

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380986" title="Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona" nonfiltered="1779" processed="1769" dbindex="146799">


El Seguici Popular de Barcelona es va constituir l'any 1993 com a referent patrimonial histric i cultural de la ciutat de Barcelona. El Seguici compta amb els seus prpis protocols d'actuaci de les diferents figures que hi participen, aix com uns balls i msiques prpies.

Les actuacions prpies del Seguici Popular de Barcelona sn les Festes de la Merc amb el Toc d'Inici, el Seguici d'Autoritats i la Cavalcada, les Festes de Santa Eullia amb el Seguici de Santa Eullia i el Corpus amb la Process de la Catedral.

 Elements del Seguici .

 Els Gegants de Barcelona Ciutat ;
 Els Gegants del Pi ;
 Els Gegants de Santa Maria del Mar ;
 Els Capgrossos Macers de Barcelona ;
 L'liga de Barcelona ;
 El Lle de Barcelona ;
 La Mulassa de Barcelona ;
 El Bou de Sant Just ;
 El Drac de Ciutat Vella de Barcelona ;
 La Vbria de Barcelona ;
 La Tarasca de Barcelona ;
 Els Cavallets Cotoners de Barcelona;


 Referncia .

Coordinadora de Colles de Gegants i de Bestiari de Ciutat Vella




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380993" title="Chromis chrysura" nonfiltered="1780" processed="1770" dbindex="146800">

Chromis chrysura  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

N'hi ha tres poblacions allades: 1) Sud del Jap, Illes Ryukyu i Taiwan; 2) Mar del Corall, incloent-hi Nova Calednia, Vanuatu, Fidji i l'est d'Austrlia; 3) Maurici i Reuni. Tamb present a les Illes Filipines.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380994" title="Matfre Ermengau" nonfiltered="1781" processed="1771" dbindex="146801">
Matfre Ermengau (   1322) fou un escriptor occit. Era un monjo francisc de Besiers que el 1288 va compondre Lo breviari d'amor, poema didctic de 34.000 octosllabs, imitaci de l'obra llatina Speculum naturale del dominic Vicent de Beauvais, tutor dels fills de Llus IX de Frana. Hi explica la creaci de l'univers per l'acci dinmica de l'amor. La font d'aquest amor s Du, amors generals, crea l'home i la natura per mitj de l'amor. Diferencia el dret natural (amor sexual i natural) del dret de gents (amor de du i prosme i dels bns temporals). Integra l'ensenyament dels trobadors dins les perspectives catliques pel que fa a l'amor dels sexes. I acaba el llibre amb un Perilhs tractat d'amor on recull cites dels trobadors a favor del matrimoni. 

La seva obra fa una mena de compilaci de saber amb influncia d'Aristtil, Plini, Sneca, Gal, Ptolomeu i dels savis rabs, t un gran abast i formalment molt desigual.  

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380996" title="Chromis cinerascens" nonfiltered="1782" processed="1772" dbindex="146802">

Chromis cinerascens  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Sri Lanka, Mar d'Andaman, Malisia, Indonsia, Filipines i nord-oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380998" title="Chromis circumaurea" nonfiltered="1783" processed="1773" dbindex="146803">

 Chromis circumaurea s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Carolines i, probablement tamb, a les Illes Marshall i les Illes Mariannes.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pyle, R., J.L. Earle i B.D. Greene, 2008. Five new species of the damselfish genus Chromis (Perciformes: Labroidei: Pomacentridae) from deep coral reefs in the tropical western Pacific. Zootaxa 1671:3-31.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="380999" title="Raimond de Cornet" nonfiltered="1784" processed="1774" dbindex="146804">
Raimon de Cornet fou un poeta occit, fundador el 1323 del Consistori del Gai Saber de Tolosa de Llenguadoc. Era nascut a Sant Anton de Roergue, fill del poeta protegit d'Enric II de Rods. Era sacerdot secular el 1324 i el 1326 marx a Aviny. La seva obra desperta el tpic dels poetes antics cantant el perfet amor a una dama (potser l'esposa de Guiu de Comenges). El 1330 va guanyar la viola d'honor als Jocs Florals. Va fer sirventesos al rei d'Anglaterra, que ocupava el Carc, i contra el rei francs Felip de Valois el 1336. Va conrear el sirvents, planh, ten, can i vers. 

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381001" title="Gegants de Santa Maria del Mar" nonfiltered="1785" processed="1775" dbindex="146805">

Els Gegants de la Baslica de Santa Maria del Mar de Barcelona, al Barcelons, sn uns gegants histrics de la ciutat documentats des del segle XVI i pertanyents a la Baslica de Santa Maria del Mar. Representen al Rei Salom i a la Reina de Saba.

Els Gegants de Santa Maria del Mar, histricament dut pels bastaixos del Port de Barcelona van pendre part de les processons i festivitats de la ciutat fins a la seva desaparici durant la Guerra Civil Espanyola quan es creu que foren cremats junt als altres elements de la Baslica.

 Els gegants avui .

Els gegants actuals de Santa Maria del Mar naixen d'un projecte de la Colla Gegantera del Casc Antic de Barcelona per tal de recuperar aquesta parella de gegants histrica de la ciutat, aix, l'any 2002 s'estren l'actual versi dels Gegants de Santa Maria del Mar obra del constructor Toni Mujal de Cardona basant-se en les fotografies conservades dels gegants originals. Formen part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona.

 Referncies .

Coordinadora de Colles de Gegants i de Bestiari de Ciutat Vella

Gegantcat




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381002" title="Chromis crusma" nonfiltered="1786" processed="1776" dbindex="146806">

Chromis crusma  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Cabo Blanco (Per) fins a Talcahuano (Xile).

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381004" title="Arnaud Vidal" nonfiltered="1787" processed="1777" dbindex="146807">
Arnaud Vidal fou un poeta occit de Castelnaudary, un dels fundadors el 1323 del Consistori del Gai Saber de Tolosa de Llenguadoc, i un dles primers llorejats el 1324 per una can a la Mare de Du. El 1318 va comprondre la novella Guilhem de la Barra, de 5.344 octoslalbs, conservada sencera, dedicada a un bar de Gascunya, Sicart de Montaut. s una novella extica d'aventures que recull un fons de situacions tradicionals escampades arreu d'Europa (amors, batalles, conversions al cristianisme), per estil molt linial mancat d'invenci i rigor. 

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381006" title="Chromis cyanea" nonfiltered="1788" processed="1778" dbindex="146808">

Chromis cyanea  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Bermuda, el sud de Florida i el Carib, incloent-hi les Bahames, el Golf de Mxic i les Antilles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poey, F. 1858-1861: Memorias sobra la historia natural de la Isla de Cuba, acompaadas de sumarios Latinos y extractos en Francs. Tomo 2. L'Havana. have subtitles. 2: 1-96. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381009" title="Chromis dasygenys" nonfiltered="1789" processed="1779" dbindex="146809">

Chromis dasygenys  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Seychelles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381014" title="Controlador de dispositiu" nonfiltered="1790" processed="1780" dbindex="146811">
Un controlador de dispositiu, comunament anomenat controlador, o en angls, driver, s un programa informtic que permet al sistema operatiu d'un ordinador interactuar amb un perifric, fent una abstracci del maquinari i proporcionant una interfcie -possiblement estandarditzada- per a poder-lo utilitzar. 

Es pot esquematitzar com un manual d'instruccions que indica a l'ordinador com ha de controlar i comunicar-se amb un dispositiu concret. Per tant, s indispensable per a poder utilitzar qualsevol pea de maquinari, com ara el teclat, una cmera de fotos, la impressora, una memria USB, etc.

Un programa controlador es comunica amb el perifric a travs del bus al qual est connectat el maquinari al que controla. Quan un programa invoca una rutina en el programa controlador, aquest llana les comandes necessries al dispositiu de maquinari. El dispositiu enviar la resposta al programa controlador, i aquest programa pot invocar rutines en l'aplicaci que ha fet la primera crida. Els programes controladors sn exclusius de cada dispositiu de maquinari i es dissenyen per a un determinat sistema operatiu.

Vegeu tamb.
Interrupci;
Nucli;
UDEV;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381015" title="El Tossal (desambiguaci)" nonfiltered="1791" processed="1781" dbindex="146812">

Geografia:
El Tossal: partida d'Alcoi.
El Tossal: cim del municipi de Peramola a la comarca de l'Alt Urgell.
El Tossal: cim dels municipis de Castellar del Riu (Bergued) i Guixers (Solsons).
El Tossal: cim del municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.
El Tossal: cim del municipi de Pins a la comarca del Solsons.

Vegeu tamb.
 Tossal Gros;
 Tossal Llarg:
 Tossal Llarg (Granyanella);
 Tossal Llarg (Sant Guim de la Plana);
 Tossal Red;
 Tossal Rod;
 Tossal Roig;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381018" title="Alberto Bueno Calvo" nonfiltered="1792" processed="1782" dbindex="146813">

Alberto Bueno Calvo (Madrid, 20 de mar de 1988) s un futbolista professional madrileny. Juga com a davanter centre o de segon punta al Real Madrid Castilla i a les seleccions juvenils espanyoles.

Biografia.

Va comenar a jugar en categoria alev a l'Escola de Futbol Concepcin, fitxant pel planter del Reial Madrid, on va arribar amb 15 anys a la categoria cadet i puj al Juvenil A a la temporada 2005-06, marcant 37 gols en 37 partits. A la temporada segent form part del Real Madrid Castilla de la Segona Divisi, jugant 31 partits, encara que 26 d'ells com a suplent i anotant 2 gols.

A l'agost de 2007 va signar un contracte professional amb l'entitat blanca, siguent convocat a la pretemporada amb el primer equip entrenat per Bernd Schuster. Debut a un amists contra el Lokomotiv de Moscou.

Les temporades 2007-08 i 2008-09 continu jugant al Real Madrid Castilla a la Segona Divisi B, arribant a debutar amb el primer equip en partit oficial a la Copa del Rei el 30 d'octubre de 2008 i anotant el seu primer gol l'11 de novembre tamb en Copa del Rei.

Selecci nacional.

Ha estat internacional amb Espanya des de la selecci sots-16 fins a la sots-21, guanyant el Campionat d'Europa Sots-19 el 2006, on va ser el mxim golejador del torneig, amb una actuaci brillant a la final. 

Tamb forma part del combinat espanyol a la Copa del Mn sots-20 del 2007 disputat a Canad. Va marcar un gol a la prrroga dels vuitens de final contra Brasil, assolint la classicaci per a quarts de final.

Referncies.


Enllaos externs.
Alberto Bueno: l'ltima perla de la Fbrica comena a brillar - Diari Marca ;
Fitxa del jugador - Web oficial del Reial Madrid ;
Estadstiques del jugador - transfermarkt.de ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381022" title="Chromis degruyi" nonfiltered="1793" processed="1783" dbindex="146814">

 Chromis degruyi s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Palau.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pyle, R., J.L. Earle i B.D. Greene, 2008. Five new species of the damselfish genus Chromis (Perciformes: Labroidei: Pomacentridae) from deep coral reefs in the tropical western Pacific. Zootaxa 1671:3-31.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381023" title="Chromis delta" nonfiltered="1794" processed="1784" dbindex="146815">

Chromis delta  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Maldives i l'Illa Christmas fins a Fidji, Taiwan, les Filipines, Vanuatu i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381024" title="Chromis dimidiata" nonfiltered="1795" processed="1785" dbindex="146816">

 Chromis dimidiata s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig, Kenya, Tanznia, Sud-frica, Maurici, Reuni, Maldives, Sri Lanka, Mar d'Andaman, Tailndia, Illa Christmas i Guam.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381025" title="Chromis dispilus" nonfiltered="1796" processed="1786" dbindex="146817">

Chromis dispilus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 21 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381026" title="Chromis earina" nonfiltered="1797" processed="1787" dbindex="146818">

 Chromis earina s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Puluwat fins a Palau, Papua Nova Guinea, Vanuatu i Fidji. Tamb a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pyle, R., J.L. Earle i B.D. Greene, 2008. Five new species of the damselfish genus Chromis (Perciformes: Labroidei: Pomacentridae) from deep coral reefs in the tropical western Pacific. Zootaxa 1671:3-31.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381027" title="Jos Mara Daz y Daz Villaamil" nonfiltered="1798" processed="1788" dbindex="146819">
Jos Mara Daz y Daz Villamil (Cerdeiral, A Pontenova, provncia de Lugo, 1898 - Taramundi, 1936) fou un advocat i poltic gallec. Estudi magisteri i treball com a mestre a Vilame; desprs exerc com a Inspector de Primria a Lugo i estudi dret.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou empresonat a Madrid per ser el president de la Sociedad de Estudiantes de Derecho. Fou un dels signants del Pacte de Barrantes el setembre de 1929, pel que es creava la Federaci Republicana Gallega dirigida per Santiago Casares Quiroga, que desprs canviaria el nom pel d'ORGA. Com a membre destacat d'aquest partit, va organitzar l'Assemblea Regional de Lugo de maig de 1932 per la qual ORGA adopt el nom de Partit Republic Gallec, i poc desprs fou nomenat governador civil d'Osca i Mlaga, i el mar de 1933 de Saragossa.  El 1934 dimit del crrec i exerc com a advocat a Vilalba i Lugo, i poc desprs fou un dels encarregats d'integrar el PRG en la nova Izquierda Republicana, de la que en ser vocal per Lugo.

A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat per la provncia de Lugo pel Front Popular, i ocup interinament el crrec de governador civil de Lugo durant uns mesos. Quan esclat la rebeli militar que don pas a la guerra civil espanyola el 18 de juliol de 1936 va organitzar al resistncia a la ciutat de Lugo amb Rafael de Vega Barrera i Jacinto Calvo. El 20 de juliol aconsegu escapar a Ribadeo, per fou capturat el 12 de setembre per les tropes franquistes. Segons fonts militars franquistes, va morir el 25 de setembre de 1936 a Taramundi com a resultat d'una hemorrgia provocada per un tret.

 Enllaos externs .
 Biografia a la web d'Izquierda Republicana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381028" title="Chromis elerae" nonfiltered="1799" processed="1789" dbindex="146820">

 Chromis elerae s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Maldives fins a Fidji, les Illes Marshall, Taiwan i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381029" title="Chromis enchrysura" nonfiltered="1800" processed="1790" dbindex="146821">

 Chromis enchrysura s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Florida i Bermuda fins al sud del Brasil, incloent-hi el Carib.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381030" title="Chromis fatuhivae" nonfiltered="1801" processed="1791" dbindex="146822">

Chromis fatuhivae  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Les femelles poden assolir els 6,3 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381031" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="1802" processed="1792" dbindex="146823">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es disputaren 33 proves atltiques, 24 en categoria masculina i 9 en categoria femenina. Les proves es realitzaren a l'Estadi Olmpic d'Hlsinki entre els dies 20 i 27 de juliol de 1952.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Els resultats de les proves de velocitat i marxa estan expresats en hores/minuts/segons.;
Els resultats de les proves de salt i llanament estan expresats en metres.;
Els resulatts del decatl estan expresats en punts.;

Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Atletisme 1952;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381034" title="Chromis flavapicis" nonfiltered="1803" processed="1793" dbindex="146824">

 Chromis flavapicis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381036" title="Chromis flavaxilla" nonfiltered="1804" processed="1794" dbindex="146825">

Chromis flavaxilla  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins al Golf Prsic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381038" title="Chromis flavicauda" nonfiltered="1805" processed="1795" dbindex="146826">

 Chromis flavicauda s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Bermuda i Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381039" title="Matana de Vukovar" nonfiltered="1806" processed="1796" dbindex="146827">
La Matana de Vukovar va ser un incident que va ocrrer entre els dies 18 i 21 de novembre de 1991, a prop de la ciutat de Vukovar, una comunitat mixta formada majoritriament per serbis i croats, al Nord-Est de Crocia. Van ser assassinats al voltant de 260 civils, majoritriament d'origen croat, pels paramilitars serbis i per membres de l'Exrcit Popular Iugoslau. Les autoritats srbies locals, Veselin ljivan anin, Mile Mrki  i Miroslav Radi  havien planificat i orquestrat la matana. El 1995 van ser processats pel Tribunal Penal Internacional per a l'ex Iugoslvia i condemnats el 2007.

Posteriorment a la Batalla de Vukovar, les forces srbies van prendre control sobre el lloc. Els refugiats civils es van reunir en l'hospital de la ciutat, sota la promesa que ells estarien segurs sent evacuats per l'exrcit popular iugoslau, desprs d'assolir un acord amb el govern croat.

Les autoritats iugoslaves no van complir amb el pactat i van portar els refugiats a una antiga granja de porcins, ubicada a la localitat propera, anomenada Ov ara.

Molts van ser colpejats fins que van ser abandonats en un bosc lluny de la ciutat. Els menys afortunats, van ser presos com de presoners i assassinats, desprs serien enterrats mitjanant topadores en tombes massives.

 Enllaos externs .

Curant las ferides de Vukovar BBC World (en angls);
Documental 52': Vukovar, la ciutat de les nimes perdudes (en angls);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381041" title="Chromis flavipectoralis" nonfiltered="1807" processed="1797" dbindex="146828">

Chromis flavipectoralis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Maldives fins a Java (Indonsia).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381042" title="Armando Peamara lvarez" nonfiltered="1808" processed="1798" dbindex="146829">
Armando Peamara lvarez (A Fonsagrada, 1870 - 1955) fou un metge i poltic gallec. Treball com a metge fins a la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola, quan el 1931 fou nomenat governador civil de Mrcia i el 1935 de Pontevedra. Era proper al Partit Republic Conservador i fou escollit diputat centrista a les eleccions generals espanyoles de 1936 per la provncia de Lugo. Durant la guerra civil espanyola fou governador civil de Lugo.

 Enllaos externs .
 Un ejrcito de arquelogos en busca del Comandante Moreno a El Pas;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381044" title="Chromis flavomaculata" nonfiltered="1809" processed="1799" dbindex="146830">

Chromis flavomaculata  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

N'hi ha dues poblacions allades: 1) sud del Jap, les Illes Ryukyu i Taiwan; 2) Mar del Corall, Nova Calednia i la costa est d'Austrlia entre Sydney i el sud de la Gran Barrera de Corall. Tamb a Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381045" title="Jaquimeyes" nonfiltered="1810" processed="1800" dbindex="146831">
Jaquimeyes s un poble de la Repblica Dominicana, situat a la part oriental del pas, a la provncia de Barahona, al peu de la carretera que uneix la capital del pas, Santo Domingo i la capital de la provncia, Santa Cruz de Barahona, de la qual dista 13,2 quilmetres.
T una poblaci de 3.038 habitants. Va ser fundat l'any 1877 i deu el seu nom a una planta anomenada jaquimey, abundant en aquell temps.
Jaquimeyes est banyat pel riu Yaque del Sur, que desemboca en les aiges clares del Mar Carib.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381046" title="Chromis fumea" nonfiltered="1811" processed="1801" dbindex="146832">

 Chromis fumea s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'est de l'ndic, al nord-oest d'Austrlia i, principalment, a l'oest del Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381048" title="Mile Mrki?" nonfiltered="1812" processed="1802" dbindex="146833">
Mile Mrki  (           ) (Vrginmost, actual Crocia, antiga Iugoslvia, 20 de juliol de 1947), militar serbi de l'Exrcit Popular Iugoslau.

Es va fer crrec de la unitat militar de l'exrcit que va atacar, i desprs va ocupar, la ciutat de Vukovar durant la Batalla de Vukovar el 1991. Est acusat de ser responsable de l'assassinat massiu en aquesta ciutat de ms de 200 croats.

Desprs de la batalla, va ser ascendit de coronel a general en l'Exrcit Popular Iugoslau i ms tard Comandant en Cap de l'Exrcit de la Repblica Srbia de Krajina el maig de 1995. Desprs de la derrota de l'esmentat exrcit per les forces croates l'agost de 1995, es va retirar de l'activitat militar.

Mile va ser acusat el 1995, junt amb Miroslav Radi , Veselin ljivan anin i Slavko Dokmanovi , pel Tribunal Penal Internacional per a l'ex Iugoslvia (ICTY). Es va lliurar voluntriament al Tribunal el 15 de maig de 2002, sent traslladat a dependncies del mateix l'esmentat dia. El judici contra ell va comenar l'octubre de 2005 i va finalitzar el 2007, quan el 27 de setembre va ser trobat culpable de contribuir i incitar a la Matana de Vukovar amb l'assassinat de civils i presoners, contribuir i incitar a la tortura i al cruel tractament que se'ls va donar. Va ser sentenciat a 20 anys de pres.

 Referncies i enllaos externs .

(en angls) Informe del cas en el Tribunal Internacional;
(en angls) Informe d'el 'Vukovar Three', BBC News, 9 de mar de 2004.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381049" title="Ramn Fernndez Mato" nonfiltered="1813" processed="1803" dbindex="146834">
Ramn Fernndez Mato (Cespn, Boiro, provncia de la Corunya, 1889 - Vilagarca de Arousa, 1980) fou un periodista, metge i poltic gallec, oncle de l'escriptor Manuel Mara. Era amic personal d'Alfonso Rodrguez Castelao i de Ramn Mara del Valle Incln, i milit en el moviment Accin Gallega de Basilio lvarez Rodrguez. Fund el diari El Pueblo Gallego i la primera biblioteca marinera del mn a Bouzas (Vigo). Tamb fou president del Real Club Celta de Vigo i del Centro Gallego de Madrid, i membre de la Real Academia Galega.

Durant la Segona Repblica Espanyola va participar en els governs d'Alejandro Lerroux, Manuel Portela Valladares i Santiago Casares Quiroga. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat centrista per la provncia de Lugo. Durant la guerra civil espanyola es mantingu fidel a la Repblica, ra per la que en acabar hagu d'exiliar-se a Cuba, Veneuela i la Repblica Dominicana. All dirig el diari La Nacin i es pos sota la protecci del dictador Lenidas Trujillo. Pass els darrers anys a Galcia, on va morir el 22 de novembre de 1980.

 Obres .
 Con los ojos del recuerdo;
 Espaa ;
 La tragedia del delantero centro;
 La pelea gozosa;

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381050" title="Chromis hanui" nonfiltered="1814" processed="1804" dbindex="146835">

Chromis hanui  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381051" title="Ouse" nonfiltered="1815" processed="1805" dbindex="146836">

El Gran Ouse s un riu del est d'Anglaterra. T una longitud de 240 km., el quart riu ms llarg del Regne Unit. El nom Ouse es d'origen Celta o pre-Celta i probablement significa "aigua".

El riu neix de varies fonts aprop dels pobles de Syresham i Sulgrave a Northamptonshire. Passa per Brackley, Buckingham, Milton Keynes en Stony Stratford, Newport Pagnell, Olney, Bedford, Saint Neots, Godmanchester, Huntingdon, Saint Ives, la ciudad catedral de Ely, Littleport, Downham Market, fins desembocar en la zona coneguda com "The Wash", un estuari situat en el nord-oest d'Anglaterra. 


 Afluents .
Els principals afluents del Riu Ouse, comenant des del seu naixement, sn:
 El riu Babingley;
 El riu Gaywood;
 La riera Padbury;
 El riu Ouzel o Lovat;
 Odell Rill;
 La riera Ravensden;
 La riera Elstow;
 La riera Gadsey;
 El riu Kym;
 La riera Hen;
 La riera Duloe;
 La riera Begwary;
 El riu Ivel;
 El riu Cam;
 El riu Lark;
 El riu Petit Ouse;
 Wissey;



 Enllaos externs .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381052" title="Chromis hypsilepis" nonfiltered="1816" processed="1806" dbindex="146837">

Chromis hypsilepis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud-est d'Austrlia i al nord de Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381053" title="Chromis insolata" nonfiltered="1817" processed="1807" dbindex="146838">

Chromis insolata  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Florida, Bermuda, Bahames i el Carib.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381054" title="Chromis intercrusma" nonfiltered="1818" processed="1808" dbindex="146839">

Chromis intercrusma  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 29 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Cabo Blanco (Per) fins a Tarapaca (Xile).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381056" title="Fenomen" nonfiltered="1819" processed="1809" dbindex="146840">
Fenomen, terme que prov del grec         o , que significa "aparena", s l'aspecte que ens ofereixen les coses davant els nostres sentits; el primer contacte que tenim amb aquestes, que denominem experincia. Segons Emmanuel Kant hi ha quelcom ms enll del fenomen, no perceptible, que anomen nomen. 
Des del comenament de la reflexi humana a travs de la filosofia, l'sser hum s'adon que el coneixement que ofereixen els sentits s un coneixement que ens mostra, alhora que ens oculta, la realitat de les coses. 
El concepte de "fenomen" t un significat especial a la filosofia de Kant al posar en contraposici el concepte de "fenomen" amb el de "nomen". Aquests primers constitueixen el mn tal com el veiem, oposant-se al mn tal com existeix independentment de la nostra experincia, que Kant anomena "la cosa en si mateixa". Segons Kant l'sser hum no pot conixer les "coses-en-si-mateixes", sino nicament les que experimenta o nota. 


 Referncies .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381060" title="Ricardo Gasset Alzugaray" nonfiltered="1820" processed="1810" dbindex="146841">
Ricardo Gasset y Alzugaray (Madrid, 1894 - ?) fou un advocat i poltic gallec, fill de Rafael Gasset Chinchilla. Milit inicialment al Partit Liberal amb el qual fou escollit diputat pel districte d'Almagro (provncia de Ciudad Real) a les eleccions generals espanyoles de 1916 de Noia (provncia de la Corunya) a les eleccions generals espanyoles de 1918, 1919, 1920 i 1923, com a liberal agrari del grup del seu pare. Durant un temps tamb va dirigir el diari El Imparcial. Es pos de part de la Segona Repblica Espanyola i milit al Partit Republic Radical, alhora que fou nomenat governador civil de la Corunya el 1933. El 1934 ingress a Uni Republicana, amb la qual fou escollit diputat per la provncia de Lugo a les eleccions generals espanyoles de 1936. 

L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a Galcia, per va aconseguir escapar i s'exili a Frana uns anys.

 Enllaos externs .
 Fitxa al Congrs dels Diputats;
 Persecuci franquista a Galcia;
 Governadors civils durant la Segona Repblica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381062" title="Chromis iomelas" nonfiltered="1821" processed="1811" dbindex="146842">

Chromis iomelas  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de la Gran Barrera de Corall i el nord de Nova Guinea fins a Samoa i les Illes de la Societat.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381064" title="Pau Mateu" nonfiltered="1822" processed="1812" dbindex="146843">
Pau Mateu (? Barcelona - 1539 ?), mestre de cases molt prestigis en el segle XVI. 
Tenia un germ, Antoni, que continu les seves obres a la seva mort.

Obres ms representatives del constructor, per ordre cronolgic.


Altres obres:

1492-1505 Juntament amb els mestres Joan Enric, Andreu Joan i en Pere Saranyena, reformen l'Hospital de la Santa Creu.
1508 Reforma de l'esglsia de Santa Maria del Pi.
1516 Juntament amb en Gabriel Pellicer, construeixen la faana de Sant Miquel a Barcelona. Aquesta, ser posteriorment incorporada a l'esglsia de la Merc.
1526 Cossos que envolten el Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat de Catalunya.
1531-39 Construcci de l'esglsia de Sant Mart d'Arenys, la reprengu el seu germ Antoni.
1532 Fa el Pati dels Tarongers (part central).
1536 Deixa les obres del Palau de la Generalitat de Catalunya i les segueix en Toms Barsa.

Enllaos externs. 
Arquitectura Barcelona :: Pau Mateu



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381066" title="Eleccions generals espanyoles de 1919" nonfiltered="1823" processed="1813" dbindex="146844">
Eleccions generals espanyoles de 1919 foren convocades enmig d'una crisi poltica i econmica sense precedents l'1 de juny de 1919, sota sufragi universal mascul. En total foren escollits 409 diputats, i el partit ms votat fou la coalici dels sectors mauristes i ciervistes del Partit Liberal Conservador, dirigit aleshores per Antoni Maura i Montaner. El PSOE, el PURA i la Federaci Republicana es presentaren plegats, per noms assoliren 15 escons.
 
Fou escollit president del Congrs Juan Armada, marqus de Figueroa (substitut el 29 de juliol de 1919 per Jos Snchez Guerra y Martnez) i president del Senat Manuel Allendesalazar (substitut per Joaqun Snchez de Toca Calvo). El cap de govern fou Antoni Maura, fins que el 20 de juliol fou nomenat Joaqun Snchez de Toca Calvo. El desembre fou obligat a dimitir, i donat la incapacitat de Dato i Bugallal per a formar govern, fou nomenat cap de govern el 12 de desembre Manuel Allendesalazar, qui ressist fins el 20 de maig de 1920. Aleshores es convocaren noves eleccions

 Composici de la Cambra .


 Resultats per circumscripcions .
 Catalunya .
 Barcelona;
 Francesc Camb i Batlle (Lliga Regionalista);
 Antoni Arderiu i Pascual (Lliga Regionalista);
 Narcs Batlle i Bar (Lliga Regionalista);
 Josep Bertran i Musitu (Lliga Regionalista);
 Antoni Miracle i Mercader (Lliga Regionalista);
 Mag Morera i Galcia (Lliga Regionalista);
 Pere Rahola i Molinas (Lliga Regionalista);
 Albert Rusiol i Prats (Lliga Regionalista);
 Joan Llig i Pags (Lliga Regionalista);
 Rafael Vehils i Grau (Lliga Regionalista);
 Alejandro Lerroux Garca (Partit Republic Radical);
 Gabriel Alomar i Vilallonga (Partit Republic Catal);
 Francesc Layret i Foix (Partit Republic Catal);
 Alfons Sala i Argem, comte d'gara (Unin Monrquica Nacional);
 Josep Maria Mil i Camps, comte de Montseny (Unin Monrquica Nacional);
 Josep Zulueta i Gomis (Partido Reformista);
 Manuel Maria Girona i Fernndez Maqueira (Federaci Monrquica Autonomista);
 Pere Guerau Maristany i Oliver, comte de Lavern (liberal monrquic);
 Jos Enrique de Olano y Loyzaga, comte de Fgols  (Conservador maurista);
 Bartomeu Trias i Comas (Comuni Tradicionalista);
 Girona;
 Joan Ventosa i Calvell  (Lliga Regionalista);
 Eusebi Bertrand i Serra  (Lliga Regionalista);
 Salvador Albert i Pey (PRC);
 August Pi i Sunyer (PRC);
 Juli Fournier i Cuadros (Partit Conservador);
 Llus Pons i Tusquets (Conservador maurista);
 Francesc de Mox de Sentmenat  (Unin Monrquica Nacional);
 Lleida;
 Felip Rods i Baldrich  (independent dins la Lliga Regionalista);
 Josep Maria Trias de Bes (Lliga Regionalista);
 Joan Marsans i Peix  (Conservador);
 Daniel Riu i Periquet (Izquierda Liberal);
 Joan Sarradell i Farrs (Izquierda Liberal);
 Francesc Maci i Lluss (Federaci Democrtica Nacionalista);
 Josep Llari i Areny  (Partido Reformista);
 Joan Moles i Ormella (republic independent);
 Tarragona;
 Marcell Domingo i Sanjuan (Partit Republic Radical);
 Joan Pich i Pon (Partit Republic Radical);
 Antoni Albafull i Vidal (Lliga Regionalista);
 Manuel Kindeln y de la Torre (Liberal-Demcrata);
 Josep Nicolau i Sabater  (Unin Monrquica Nacional);
 Juli Nougus i Subir (Partit Republic Democrtic Federal);
 Miquel Colom i Cardany (Conservador maurista);
 Llus Figueroa i Mari;
 Illes Balears .
 Josep Socias Gradol (Conservador);
 Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador);
 Antoni Maura i Montaner (Conservador);
 Guillermo Garca Parreo Lpez (Conservador Ciervista);
 Alexandre Rossell i Pastors (liberal romanonista);
 Eusebi Pascual Bauza (Izquierda Liberal);
 Carles Roman Ferrer (Izquierda Liberal);
 Pas Valenci .
 Alacant;
 Jos Francos Rodrguez (liberal-demcrata);
 Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza (liberal-demcrata);
 Vicente Ruiz Valarino (liberal-demcrata);
 Salvador Ravents Clivilles (liberal-demcrata);
 Luis Lpez Driga (Conservador maurista);
 Luciano Lpez Ferrer (Conservador maurista);
 Miguel Maura Gamazo (Conservador maurista);
 Manuel Orts Cano (Conservador maurista);
 Manuel Gonzlez-Hontoria y Fernndez Ladreda (liberal romanonista);
 Luis Barcala Cervantes (Conservador Ciervista);
 Castell;
 Vicente Cantos Figuerola (liberal-demcrata);
 Juan Navarro Reverter y Gomis (liberal-demcrata);
 Ramn Saiz de Carlos (liberal-demcrata);
 Jaime Chicharro Snchez-Gui (Conservador Ciervista);
 Fernando Gasset Lacasaa (Partit Republic Radical);
 Luis Montiel Balanzat  (Conservador Ciervista);
 Joaqun Manglano Cucal de Montull (Conservador Ciervista);
 Valncia;
 Flix Azzati i Descalci (PURA);
 Jos Ferraz Penelas (Conservador);
 Carlos Hernndez Lzaro (Conservador);
 Salvador Canals i Vilar (Conservador);
 Juan Izquierdo Alcaide (liberal romanonista);
 Luis Garca Guijarro (Comuni Tradicionalista);
 Federico Loygorri Vives, bar de Benidoleig (Conservador Ciervista);
 Vicente Puigmolt Rodrguez-Trelles, comte de Torrefiel (Conservador ciervista);
 Jos Montesinos Checa (Conservador ciervista);
 Vicente Lassala Miguel (Conservador ciervista);
 Jos Maestre Laborde-Boix (Conservador ciervista);
 Juan Bautista Valldecabres Rodrigo (Conservador);
 Jos Garca-Berlanga Pardo (liberal-demcrata);
 Emeterio Muga Dez (Izquierda liberal);
 Enrique Trnor Montesinos, comte de Montorns (conservador independent);

 Enllaos externs .
 Resultats de les eleccions de 1919;
 Llista de diputats per circumscripcions;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381070" title="Grassroots" nonfiltered="1824" processed="1814" dbindex="146845">
Grassroots s una forma d'associaci, constitut pels membres d'una comunitat. Implica que la creaci del moviment i el suport del grup s natural i espontnia, destacant les diferncies amb comunitats promogudes per les estructures de poder.

 Diferents contexts geogrfics .

Als Estats Units, on hi tenen el seu origen, els moviments Grassroots existeixen a nivell local, amb voluntaris en la comunitat que donen el seu temps per recolzar un partit poltic local que ms tard donar suport a un partit a nivell nacional. Per exemple, un moviment d'aquest tipus anima a escorcollar votants per a un partit poltic determinat.

 Tcniques .

Els Grassroots s'organitzen i creen grups de pressi de diverses formes:

 Allotjant reunions en locals i realitzant congressos anuals i/o generals;
 Collocant cartells i anuncis;
 Parlant amb la gent pel carrer;
 Demanant firmes;
 Obtenint diners i donatius;
 Collocant taules d'informaci pels carrers;
 Organitzant manifestacions;
 Demanant opinions a la poblaci que seran tingudes en compte desprs.
 Totes elles, formes variades d'aplicaci del concepte Do It Yourself, amb el qual est relacionat. ;

 Vegeu tamb .

Moviment poltic;
Crtica social;
Xarxa social;
Comunitat local;
 (angls);
 (en angls);

 Enllaos externs .

Suport a la Comunitat Estratgia per a que les tropes americanes tornin a casa. Debra Stein.
Manual del ciutad  Guia per a l'organitzaci de Grassroots.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381074" title="Do It Yourself" nonfiltered="1825" processed="1815" dbindex="146846">
El "fes-ho tu mateix", abreujat com a HTM, HUM o DIY (en angls "Do It Yourself"), s la prctica de la fabricaci o reparaci de coses per un mateix, de manera que s'estalvien diners, s'entret i s'aprn alhora. s una forma d'autoproducci sense esperar la voluntat dels altres per realitzar les conviccions prpies.

L'tica del Do It Yourself est generalment associada a diversos moviments anticapitalistes, ja que rebutja la idea d'haver de comprar sempre a d'altres les coses que un desitja o necessita. Es tracta d'un moviment contracultural aplicable a qualsevol mbit de la vida quotidiana. Hi ha molts exemples de l's d'aquesta filosofia. La primera poden ser les reparacions que sol fer l'amo de casa, sense la necessitat d'haver de recrrer a professionals com ara plomers, electricistes, etc.

El moviment punk s'ha caracteritzat per fer part d'ell aquesta filosofia, en reparar penyores, o en fabricar-les ells mateixos, aix com per decorar pantalons, remeres, caadores de cuir, samarretes i altres. Tamb s'organitzen els seus propis sistemes de treball, comunicaci, edici i distribuci. Aix ha estat heretat a altres moviments contraculturals, tals com al gtic, hardcore, indie i contracultures denominades alternatives.

Molts msics d'instruments elctrics (guitarres i baixos principalment) fabriquen els seus propis pedals d'efectes, amplificadors o inclusivament els seus propis instruments. Tamb es parla de DIY per referir-se a aquells artistes que, oposant-se al sistema establert per la indstria musical actual, graven amb els seus propis mitjans (i en ocasions amb un pressupost zero), autogestionen les seves actuacions, autopromocionen la seva msica, etc. 

 Vegeu tamb .

Bricolatge;
Grassroots;

 Enllaos externs .

 Bricocrack. Frum i escola dedicats al DIY del Bricolatge;
 Bricopage Bricolatge DIY;
 Craftster Frum en angls sobre tota mena de tcniques DIY;
 Fes-ho tu mateix, blog dedicat exclusivament a DIY;
 Instructables, Pgina per a compartir "instruccions" per fer gaireb de tot;
 Kalanda Blog dedicat al DIY i al LowTech;
 Sapincia Web dedicada al DIY, per a ms hi inclou ms coses;
 Tu pots fer-ho Tot sobre DIY;

 Per a msics .

 Pisotones. Projectes DIY de pedals d'efecte;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381075" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - pes gall" nonfiltered="1826" processed="1816" dbindex="146847">

El pes gall va ser la segona categoria de boxa ms lleugera de les disputades als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 22 de setembre de 1904, sent la primera vegada que es disputava en unes Olmpiades. Sols hi van prendre part dos participants. Els participants havien de pesar menys de 52,2 kg. 

Medallistes.


Resultats.


Classificaci final.


Enllaos externs.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381077" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - pes ploma" nonfiltered="1827" processed="1817" dbindex="146848">

El pes ploma va ser la tercera categoria de boxa ms lleugera de les disputades als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 21 i 22 de setembre de 1904, sent la primera vegada que es disputava en unes Olimpades. Sols hi van prendre part tres participants, els quals havien de pesar menys de 56,7 kg. 

Medallistes.


Resultats.

G: GuanyaP: Perd

Classificaci final.


Enllaos externs.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381078" title="Findaway" nonfiltered="1828" processed="1818" dbindex="146849">

Findaway s una can de Silverchair que es va llanar com a senzill de promoci del seu lbum de debut Frogstomp l'any 1995. Noms va estar disponible pel club de fans del grup (LAS), com tamb el posterior "Paint Pastel Princess".


 Llista de canons .

Promo CD AUS (CHAIR1)
 "Findaway";
 "Findaway (Live at The Wireless Triple J)";










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381082" title="Miriam Makeba" nonfiltered="1829" processed="1819" dbindex="146850">

Zenzile Miriam Makeba, tamb coneguda com Mama Afrika (Johannesburg, 1932 - Castel Volturno, 2008) va ser una cantant i activista dels drets civils sud-africana.

Makeba va nixer el 4 de mar de 1932 a Johannesburg (Sud-frica). La seva mare era una sangoma suazi i el seu pare, que va morir quan tenia sis anys, era xosa. 

S'inici en el mn de la can al Kilmerton Training Institute de Pretria, centre en el que s'instru durant vuit anys. A la dcada de 1950 s'integr al grup Manhattan Brothers, abans de fundar la seva prpia banda, The Skylarks, que barrejava jazz amb msica tradicional sud-africana.

Desprs de veure que no podia dur a terme al seu pas la carrera musical que ella volia pel seu activisme comproms, la cantant va viatjar a Vencia per a desprs aconseguir arribar a Londres, on va conixer Harry Belafonte, que el va ajudar a entrar als Estats Units. Tanmateix, la vigilncia de l'FBI va obligar Miriam i el seu marit a traslladar la seva residncia a Guinea Conakry, on va residir fins i tot la seva tornada a Sud-frica el 10 de juny de 1990 desprs de l'excarceraci de Nelson Mandela, que temps desprs li va oferir participar en el seu govern.

Icona de la lluita contra l'apartheid al seu pas, Makeba, marginada durant ms tres dcades pel rgim racista sud-afric, sempre va ser compromesa amb la lluita pels drets civils i contra el racisme, un lliurament que va dur a terme fins a l'ltim moment de la seva vida.

La cantant, coneguda tamb com la mam de l'frica, va saber portar com a ning a l'escenari les tradicions i els vestits tpics de la seva terra en espectacles on la seva veu clida i seu gran presncia eclipsaven als instruments tnics que l'acompanyaven.

Va aconseguir la seva mxima popularitat amb l'inoblidable tema "Pata Pata", que va ser difs en diferents estats del mn assolint els primers llocs en els rnquing de msica pop.

L'any 2001, va ser guardonada amb el premi de la pau Otto Hahn, atorgat per l'Associaci Alemanya de l'ONU. El 2002 va ser guardonada amb el Polar Music Prize que atorga la Reial Acadmia Sueca de Msica.

El 10 de novembre de 2008 va morir a la localitat de Castel Volturno al sud d'Itlia, a causa d'un infart que es va produir desprs d'un concert contra el racisme i la mfia en qu participava la coneguda com la veu de l'frica.

 Discografia .
 lbums .
 Miriam Makeba (album): 1960;
 The World Of Miriam Makeba: 1962;
 Makeba (album): 1963;
 Makeba Sings: 1965;
 An Evening With Belafonte/Makeba (with Harry Belafonte): 1965;
 The Click Song: 1965;
 All About Makeba: 1966;
 Malaisha: 1966;
 The Promise (Miriam Makeba album): 1974;
 Country Girl (album): 1975;
 Pata Pata (album): 1977;
 Sangoma (album): 1988;
 Welela: 1989;
 Eyes On Tomorrow: 1991;
 Sing Me A Song (Miriam Makeba album): 1993;
 A Promise (Miriam Makeba): 1994;
 Live From Paris & Conakry: 1998;
 Homeland (Miriam Makeba), 2000;
 Keep Me In Mind (album), 2002;
 Reflections (Miriam Makeba album), 2004;

 Compilacions .
 Africa 1960-65 recordings, 1991;
 The Best Of Miriam Makeba & The Skylarks 1956-59 recordings, 1998;
 Mama Africa: The Very Best Of Miriam Makeba, 2000;
 The Guinea Years, 2001;
 The Definitive Collection, 2002;
 The Best Of The Early Years, 2003;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381083" title="Reial Acadmia Sueca de Msica" nonfiltered="1830" processed="1820" dbindex="146851">
La Reial Acadmia Sueca de Msica (en suec Kungl. Musikaliska Akademien) s una de les acadmies reials de Sucia, fundada el 1771.

s una associaci independent que t com a finalitat promoure el desenvolupament de la msica, tant des d'un punt de vista cultural i artstic com a cientfic i educatiu. T la seva seu a Estocolm.

La primera cerimnia de lliurament dels Premis Nobel es va celebrar en la Reial Acadmia de Msica el 1901. En l'actualitat, l'Acadmia s la instituci encarregada d'atorgar el Premi de Msica Polar (Polar Music Prize), que s un premi internacional concedit anualment, popularment conegut com el Premi Nobel de la msica. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381085" title="Estret McMurdo" nonfiltered="1831" processed="1821" dbindex="146852">
 
L' Estret de McMurdo s una mena de badia    d'uns 55 km de llarg i d'ample ocupat permanentment per aiges gelades. L'estret est rodejat per uns 4.000 quilmetres de costa que s'obre al mar de Ross al nord. La Royal Society Range s'aixeca des del nivell del mar fins a 4.205 m. en la costa occidental. La plataforma de gel McMurdo fixa el lmit sud de l'estret de McMurdo. L'illa Ross, un punt de partida histric per a exploradors polars, designa el lmit oriental. El volc actiu Erebus de 3.794 m. domina l'illa Ross. A la costa sud de l'estret estan ubicades la base cientfica dels Estats Units, l'estaci McMurdo, i la de Nova Zelanda, Base Scott. Menys d'un 10 per cent de la costa del estret McMurdo est lliure de gel. 

El capit James Clark Ross va descobrir l'estret, que s a uns 1.300 km. del Pol Sud, el febrer de 1841 i li va posar el nom del lloctinent del vaixell Terror, l'Archibald McMurdo. El lloc avui serveix com a ruta de re-subministrament per a vaixells de crrega i per a aeronaus que aterren sobre plataformes de gel prop de l'Estaci McMurdo. Tanmateix, l'ocupaci contnua de l'Estaci McMurdo per cientfics i personal de suport des de 1957-58 ha convertit la badia de Winter Quarters en un port fortament contaminat.

La banquisa que envolta la costa a la badia Winter Quarters i en qualsevol altre lloc de l'estret, representa un obstacle formidable pels vaixells de superfcie. Els vaixells requereixen bucs reforats per al gel i sovint han de dependre de l'escorta de trencaglaos. Aquestes condicions extremes han limitat l'accs als turistes, que altrament estan apareixent en nombre creixent a les aiges obertes de la Pennsula Antrtica. Els pocs turistes que arriben a l'estret de McMurdo troben un paisatge espectacular amb albirament de fauna entre les que es compten les orques, foques i pingins emperador.

Els freds corrents circumpolars de l'Oce del Sud redueixen el flux calent del Pacfic Sud o les aiges atlntiques del sud que arriben a McMurdo i a d'altres punts de  la costa Antrtica. Els glids vents provinents de la plataforma polar Antrtica que arriben a McMurdo fan de l'Antrtida el continent ms fred i ms vents del mn. A l'estret el mar es congela en superfcie durant hivern, aproximadament uns 3metres de gruix. L'estiu austral fa que la banquisa es trenqui. El vent i els corrents desplacen el gel cap al nord al mar de Ross, provocant corrents inferiors fredes que vessen a les conques oceniques del mn. Les temperatures durant  els foscos mesos d'hivern a l'estaci McMurdo baixen per sota dels -50,6C. El desembre i gener sn els mesos ms clids, amb mximes de -1C.

Galeria.



A Special Place, Australian Government Antarctic Division.
Antarctic Connection.
Antarctica New Zealand Information Sheet.;
Antarctic Climate & Ecosystems: Cooperative Research Center;
The Aster Project.
British Antarctic Survey.
Clarke, Peter; On the Ice, Rand McNally & Company 1966.
Evolution of antifreeze glycoprotein gene from a trypsinogen gene in Antarctic notothenioid fish, Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States December 2006.
Field Manual for the U.S. Antarctic Program.;
First Ever Voyages, Quark Expeditions.
Fresh Fish, Not Frozen, Origins: Antarctica. Scientific Journeys from McMurdo to the Pole.
Frozen continent: Time to clean up the ice, New Zealand Herald. January 6, 2004.
Historical Development of McMurdo Station, Antarctica, an Environmental Perspective,Department of Geography, Texas A&M University; Geochemical and Environmental Research Group, Texas A  Uniondale High School, Uniondale New York.
Ice Bomb Goes Off. National Geographic.
Icebreakers Clear Channel into McMurdo Station. February 3, 2005.
International Association of Antarctica Tour Operations (IAAT0).
Laboratory for Applied Biotelemetry & Biotechnology.
Management Plan for Antarctic Specially Protected Area (ASPA) No. 121. Antarctica New Zealand.
MCMURDO DRY VALLEYS REGION, TRANSANTARCTIC MOUNTAINS, National Science Foundation;
McMurdo Station Weather (USA Today).
NASA's Earth Observatory.
NewsRx.com;
National Public Radio;
Paint polluting Antarctic, Herald Sun; Melbourne, Australia. May 21, 2004.
Runaway Iceberg, Reed Business Information, UK; April 16, 2005.
U.S., Russian icebreakers open path to Antarctic base. USA Today; February 6, 2005.
The Guardian;
U.S. Antarctic Base at McMurdo Sound a Dump, Reuters News Agency. December 29, 1991.
Understanding polar weather, USA Today. May 20, 2005.
Underwater Field Guide to Ross Island & McMurdo Sound.;
U.S. Antarctic Program.
Where the Wind Blows, Anatarctic Sun. January 28, 2001.
Why is Antarctica so cold?, Antarctic Connection.


Enllaos externs.
Antarctica New Zealand.;
Antarctic Photo Library.;
Antarctic Sun.;
Australian Government Antarctic Division.
British Antarctic Survey.;
International Association of Antarctic Tour Operators.;
International Ice Patrol Student Section.;
National Science Foundation.;
New Zealand Antarctic Heritage Trust.;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381088" title="El Pedr (Llobera)" nonfiltered="1832" processed="1822" dbindex="146853">

El Pedr s una muntanya de 871 metres que es troba al municipi de Llobera a la comarca del Solsons. Est situat sobre el poble de Peracamps.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 271100001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381090" title="La Muntanyeta (Llobera)" nonfiltered="1833" processed="1823" dbindex="146854">

La Muntanyeta s una muntanya de 861 metres que es troba al municipi de Llobera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381091" title="La Serreta (Llobera)" nonfiltered="1834" processed="1824" dbindex="146855">

La Serreta s una muntanya de 884 metres que es troba al municipi de Llobera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381092" title="Sant Salvador (Llobera)" nonfiltered="1835" processed="1825" dbindex="146856">

Sant Salvador s una muntanya de 846 metres que es troba al municipi de Llobera a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 272102001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381095" title="Chromis jubauna" nonfiltered="1836" processed="1826" dbindex="146857">

Chromis jubauna  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Leo de Moura, R., 1995. A new species of Chromis (Perciformes: Pomacentridae) from the southeastern coast of Brazil, with comments on other species of the genus. Rev. Fr. Aquariol. 21(3-4):91-96.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381096" title="Chromis klunzingeri" nonfiltered="1837" processed="1827" dbindex="146858">

Chromis klunzingeri  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'oest d'Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381097" title="Cantons de l'Alta Crsega" nonfiltered="1838" processed="1828" dbindex="146859">
Els Cantons de l'Alta Crsega (Crsega) sn 30 i s'agrupen en 3 districtes:

 Districte de Bastia (16 cantons - prefectura de Bastia) : cant d Alto-di-Casaconi - cant de Bastia I Centre - cant de Bastia II Fango - cant de Bastia III Turette - cant de Bastia IV Cimballo -  cant de Bastia V Lupino - cant de Bastia VI Montesoro-Furiani -cant de Borgo - cant de Campoloro-di-Moriani - cant de Capobianco - cant de Fiumalto-d'Ampugnani - cant de la Conca-d'Oro - cant de l'Alt Nebbio - cant de Sagro-di-Santa-Giulia - cant de San-Martino-di-Lota - cant de Vescovato.

 Districte de Calvi (4 cantons - sotsprefectura de Calvi) : cant de Belgodre - cant de Calenzana - cant de Calvi - cant de l'le-Rousse.

 Districte de Corte (10 cantons - sotsprefectura de Corte) : cant de Bustanico - cant de Castifao-Morosaglia - cant de Corte - cant de Ghisoni - cant de Mota-Verde - cant de Niolu-Omessa - cant d'Orezza-Alesani - cant de Prunelli-di-Fiumorbo - cant de Venaco - cant de Vezzani.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381098" title="Chromis lepidolepis" nonfiltered="1839" processed="1829" dbindex="146860">

Chromis lepidolepis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia, les Illes Izu, el sud del Jap i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381099" title="Chromis leucura" nonfiltered="1840" processed="1830" dbindex="146861">

Chromis leucura  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Hawaii, les Illes Marqueses, les Illes Ryukyu, Maurici i Reuni.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381100" title="Cantons de Crsega del Sud" nonfiltered="1841" processed="1831" dbindex="146862">
Els Cantons de Crsega del Sud (Crsega) sn 22 i s'agrupen en dos districtes: 

 Districte d'Ajaccio (14 cantons - prefectura d'Ajaccio) : cant d'Ajaccio-1 - cant d'Ajaccio-2 - cant d'Ajaccio-3 - cant d'Ajaccio-4 - cant d'Ajaccio-5 - cant d'Ajaccio-6 - cant d'Ajaccio-7 - cant de Bastelica - cant de Celavo-Mezzana - cant de Cruzini-Cinarca - cant de Deux-Sevi - cant de Deux-Sorru - cant de Santa-Maria-Sich - cant de Zicavo.

 Districte de Sartne (8 cantons - sotsprefectura de Sartne) : cant de Bonifacio - cant de Figari - cant de Levie - cant d'Olmeto - cant de Petreto-Bicchisano - cant de Porto-Vecchio - cant de Sartne - cant de Tallano-Scopamne.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381101" title="Chromis limbata" nonfiltered="1842" processed="1832" dbindex="146863">

Chromis limbata  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic oriental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381102" title="Chromis limbaughi" nonfiltered="1843" processed="1833" dbindex="146864">

 Chromis limbaughi s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Golf de Califrnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381103" title="Chromis lineata" nonfiltered="1844" processed="1834" dbindex="146865">

Chromis lineata  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Illa Christmas, Indonsia, Filipines, Palau, Nova Guinea, Illes Salom i nord de la Gran Barrera de Corall.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381104" title="Chromis lubbocki" nonfiltered="1845" processed="1835" dbindex="146866">

Chromis lubbocki  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Cap Verd.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381105" title="Chromis margaritifer" nonfiltered="1846" processed="1836" dbindex="146867">

Chromis margaritifer  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Oce Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, . 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381106" title="Districte d'Ajaccio" nonfiltered="1847" processed="1837" dbindex="146868">
El districte d'Ajaccio s un dels dos districtes del departament de Crsega del Sud, a l'illa de Crsega. T 2 195 kmi el 1999 tenia 84.921 habitants. Compta amb 14 cantons i 80 municipis i el cap del districte s la prefectura d'Ajaccio.

 Cantons .
cant d'Ajaccio-1 - cant d'Ajaccio-2 - cant d'Ajaccio-3 - cant d'Ajaccio-4 - cant d'Ajaccio-5 - cant d'Ajaccio-6 - cant d'Ajaccio-7 - cant de Bastelica - cant de Celavo-Mezzana - cant de Cruzini-Cinarca - cant de Deux-Sevi - cant de Deux-Sorru - cant de Santa-Maria-Sich - cant de Zicavo

 Vegeu tamb .
Cantons de Crsega del Sud;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381107" title="Chromis meridiana" nonfiltered="1848" processed="1838" dbindex="146869">

 Chromis meridiana s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Xile.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381108" title="Districte de Sartne" nonfiltered="1849" processed="1839" dbindex="146870">
El districte de Sartne s un dels dos districtes del departament de Crsega del Sud, a l'illa de Crsega. T 1.819 km i 33.672 habitants (1999). Compta amb 14 cantons i 80 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura de Sartne.

 Cantons .
cant de Bonifacio - cant de Figari - cant de Levie - cant d'Olmeto - cant de Petreto-Bicchisano - cant de Porto-Vecchio - cant de Sartne - cant de Tallano-Scopamne

 Vegeu tamb .
Cantons de Crsega del Sud;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381109" title="Chromis mirationis" nonfiltered="1850" processed="1840" dbindex="146871">

 Chromis mirationis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap i Taiwan.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381110" title="Chromis monochroma" nonfiltered="1851" processed="1841" dbindex="146872">

Chromis monochroma  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,1 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. & J. E. Randall. 2004. Two new species of damselfishes (Pomacentridae: Chromis) from Indonesian seas. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 9 (no. 1): 17-24. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381111" title="Check-in" nonfiltered="1852" processed="1842" dbindex="146873">

El Check-in s el procs principal de facturaci en qu es demanen les dades del client i s'assigna a un producte. s un terme angls utilitzat per a la facturaci als hotels, aeroports i altres sectors, principalment turstics.

El procs finalitza amb el check-out, en qu es realitzar el pagament al servei o producte que s'hagi estat utilitzant.

Aeroports.
Als aeroports, el Check-in el duen a terme normalment les companyies aeeres o, sin, agents d'assistncia a terra d'avions contractats per l'aerolnia. El passatger deixa en mans de l'encarregat l'equipatge que no pot portar a sobre i rep una targeta d'embarcament per poder ingressar al vol.

El Check-in s sovint el primer procediment requerit a un passatger quan arriba a l'aeroport degut a que les regulacions de les companyies aries per una sortida puntual requereixen que sigui efectuat amb antelaci abans de l'enlairament. Durant aquest procs el passatger pot sollicitar requisits espacials com la preferncia d'ubicaci del seient, informaci del vol o del dest, fer canvis de reserves, pagar per rebre millores disponibles, etc.

Tot i aix, la principal funci del Check-in s rebre l'equipatge per situar-lo al compartiment de crrega de l'avi.

Els procediments pel Check-in varien d'areolnia en aerolnia, algunes imposen certes restriccions que altres no fan, i a vegades una mateixa aerolnia pot tenir diferents procediments segons l'aeroport per raons de seguretat o altres factors. Aquestes diferncies no acostumen a ser notades pel passatger algunes vegades porten a la interrupci del servei quan una companyia aria refusa acceptar el procediment que una altra portaria a terme sense problemes.

Hotels.
Als hotels, el Check-in t com a objectiu obtenir la clau de l'habitaci i proveir les garanties per cobrir les possibles despeses com el servei d'habitacions durant l'estada.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381112" title="Chromis multilineata" nonfiltered="1853" processed="1843" dbindex="146874">

 Chromis multilineata s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381116" title="Chromis nigroanalis" nonfiltered="1854" processed="1844" dbindex="146875">

Chromis nigroanalis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Maldives, Kenya i al Mar de Java.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381117" title="Turismtica" nonfiltered="1855" processed="1845" dbindex="146876">
La turismtica s una assignatura dins la carrera de Turisme que es cursa a segon curs.

Els aspectes que es tracten sn per exemple: les innovacions tecnolgiques, els diferents sistemes d'informaci a les empreses, e-tourisme,... I tamb temes sobre l'informtica bsica: programari i maquinari de l'ordinador, conceptes generals sobre aquest, bases de dades i finalment telemtica i internet.

Aquesta assignatura consta de dues parts diferenciades: una de terica i una de prctica que es fa amb l'ajuda d'un ordinador. 

s una assignatura relacionada amb el turisme i al mateix temps et permet ampliar els teus coneixements de programes tan bsics com el Word, l'Excel de l'Office; com crear llocs web, i sobretot el funcionament d'internet.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381121" title="Chromis nigrura" nonfiltered="1856" processed="1846" dbindex="146877">

Chromis nigrura  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381124" title="Chromis nitida" nonfiltered="1857" processed="1847" dbindex="146878">

Chromis nitida  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de la Gran Barrera de Corall fins a Sydney.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381127" title="Chromis notata" nonfiltered="1858" processed="1848" dbindex="146879">

Chromis notata  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud del Jap, Illes Ryukyu, Taiwan i Xina.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381128" title="Cuina de la Garrotxa" nonfiltered="1859" processed="1849" dbindex="146880">

La cuina de la Garrotxa tracta sobre els menjars i begudes tpiques de la cuina garrotxina. 

La Garrotxa s una comarca que fa de frontera entre l alta muntanya del Ripolls i la plana de l Empord. Es caracteritza per ser una zona volcnica i plujosa, i per tant t una terra molt frtil, dedicada ms al sec que al regadiu. Gran part de la comarca s muntanyenca i coberta per boscos. 

s, doncs, una comarca interior que compta amb elements de la cuina de muntanya com bolets, caragols, herbes de muntanya, l s de cereals i embotits.

A continuaci es detallen els elements ms destacables de la gastronomia d aquesta comarca:

 .

Altres plats tpics.
Psols amb botifarra de perol, un plat tpic de Santa Pau.;
Farineta;
Farro;
"Sopa de pedres".;
Embotits: Sn famosos la botifarra i el pernil d Olot i de Castellfollit.;

Begudes tpiques.
La Ratafia s un licor fet amb nous i aiguardent tpic del Pirineu catal i especialment de la Garrotxa. Al Pont de la Purssima del desembre se celebra la Fira de la Ratafia a Besal.;

Ingredients bsics.
Patata, fesols, ceba del volc de Sant Francesc, tfona, moniato, fajol, poma.;
Ram i oliva a Mieres.

Fires gastronmiques.
La Mostra Gastronmica de la Garrotxa se celebra el mes de desembre. A gener, poc desprs de Sant Antoni, hi ha la Fira del Fesol o "Fesolada" a Santa Pau amb degustaci de plats de fesols. Al febrer Olot celebra la Fira de l Embotit amb una botifarrada popular. Al mateix poble es fa la Fira del fajol el mes de novembre.

Vegeu tamb.
La Fageda;

Enllaos externs.
cuinavolcanica.com;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381129" title="Chromis okamurai" nonfiltered="1860" processed="1850" dbindex="146881">

Chromis okamurai  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar de la Xina Oriental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381135" title="Thomas Cook" nonfiltered="1861" processed="1851" dbindex="146882">

Thomas Cook (Melbourne, Derbyshire, 22 de novembre de 1808   18 de juliol de 1892) fou la primera persona en crear un viatge organitzat, quan el 1841  noliej un tren amb un grup de gent amb destinaci a Liechtenstein a un congrs d'antialcohlics. Aquest primer viatge no li proporcion molt xit econmic, per vei aquesta activitat com un possible benefici en el futur; uns anys ms tard decid crear una agncia de viatges, considerada la primera de la histria.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381140" title="Chromis onumai" nonfiltered="1862" processed="1852" dbindex="146883">

 Chromis onumai s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Taiwan i Jap.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Senou & Kudo. 2007. Bulletin of the National Museum of Nature and Science, Ser. A, Suppl., (1): 51-57. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381146" title="Chromis opercularis" nonfiltered="1863" processed="1853" dbindex="146884">

Chromis opercularis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381147" title="Node i clster turstic" nonfiltered="1864" processed="1854" dbindex="146885">
La paraula clster i node fan referncia a subjectes turstics:

 Clster turstics .

La paraula clster significa especialitzaci i en el cas de turisme fa referncia a l'especialitzaci en una determinada tipologia de turisme a partir d'una singularitat. En un clster es dona una uni d'empreses de tipologia semblant. Un clster implica una divisi del territori en funci de factors empresarials d'especialitzaci (productes).

Un recent estudi (2007) assenyala que a Catalunya hi constitueixen 18 clsters turstics agrupats a mode d'ofertes temtiques: salut, bellesa, benestar, naturalesa, cultura, actiu, aventura, oci, reunions i empresa. s important saber diferenciar entre una agrupaci d'empreses convencionals i un clster.

s a dir que un cluster s un espai geogrfic que compta amb atractius per dissenyar un producte de qualitat excellent en el mercat, el qual disposa, a ms, de components tecnolgics i empresarials que formen una cadena de producci i mercadeig. T l'objectiu d'oferir el producte o productes en condicions d'excellncia i a menor preu que els seus competidors.

 Nodes turstics .

El node turstic s un atractiu turstic. Els nodes turstics depenen de l'inters, l'accessibilitat, situaci geogrfica i estratgica. Per posar un exemple a Girona hi ha 28 nodes i es destaquen els segents: Catedral, Tresor de la catedral, Pia Almoina, Museu Arqueolgic, Casa Pastors, Les ligues, Sant Domnec, Muralles, Sant Nicolau, Facultat de Lletres, etc.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381149" title="Chromis ovalis" nonfiltered="1865" processed="1855" dbindex="146886">

Chromis ovalis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381155" title="Chromis ovatiformis" nonfiltered="1866" processed="1856" dbindex="146887">

Chromis ovatiformis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381156" title="Chromis pamae" nonfiltered="1867" processed="1857" dbindex="146888">

 Chromis pamae s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10,4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Pitcairn i a les Tuamotu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381157" title="Chromis pelloura" nonfiltered="1868" processed="1858" dbindex="146889">

Chromis pelloura  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord del Golf d'Aqaba (Mar Roja).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381159" title="Chromis pembae" nonfiltered="1869" processed="1859" dbindex="146890">

Chromis pembae  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de la Mar Roja fins a Tanznia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381161" title="Chromis planesi" nonfiltered="1870" processed="1860" dbindex="146891">

Chromis planesi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la Polinsia Francesa.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lecchini, D. i J.T. Williams, 2004. Description of a new species of damselfish (Pomacentridae: Chromis) from Rapa Island, French Polynesia. Aqua 8(3):97-102.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381163" title="Chromis punctipinnis" nonfiltered="1871" processed="1861" dbindex="146892">

Chromis punctipinnis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Califrnia (Estats Units) fins a la Pennsula de Baixa Califrnia (Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381179" title="Chromis pura" nonfiltered="1872" processed="1862" dbindex="146893">

Chromis pura  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

  Allen, G. R. & J. E. Randall. 2004. Two new species of damselfishes (Pomacentridae: Chromis) from Indonesian seas. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 9 (no. 1): 17-24. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381180" title="Chromis randalli" nonfiltered="1873" processed="1863" dbindex="146894">

 Chromis randalli s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Illa de Pasqua.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381190" title="Chromis retrofasciata" nonfiltered="1874" processed="1864" dbindex="146895">

Chromis retrofasciata  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381192" title="Chromis sanctaehelenae" nonfiltered="1875" processed="1865" dbindex="146896">

 Chromis sanctaehelenae s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Santa Helena.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381193" title="Chromis scotochiloptera" nonfiltered="1876" processed="1866" dbindex="146897">

Chromis scotochiloptera  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Filipines i Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381194" title="Chromis scotti" nonfiltered="1877" processed="1867" dbindex="146898">

 Chromis scotti s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381200" title="Sardana de l'Any 2007" nonfiltered="1878" processed="1868" dbindex="146899">


La Sardana de l'Any 2007 s la dinovena edici del concurs de Sardana de l'Any que promou la Federaci Sardanista de Catalunya. La sardana guanyadora fou 50 anys junts de Joan Segura, que va ser escollida pel pblic assistent amb 180 vots al Teatre Fortuny de Reus el 10 de maig de 2008.  Les interpretacions de les sardanes les feren les cobles Sabadell i Reus Jove.

50 anys junts va ser escrita amb motiu de les noces d'or d'Olesa Sardanista per Joan Segura i Gotsens, fill d'aquesta poblaci del Baix Llobregat, de 72 anys. Els dos accssits a aquest ttol de popularitat els van obtenir A Garcia, 10 i ms de Carles Santiago i 30 anys a sac d'Enric Ort.

Al costat de les tres sardanes que ostentaren la mxima popularitat de totes les estrenades al llarg de 2007, a Reus tamb es va atorgar el Trofeu Federaci institut com a premi de la crtica a partir de la valoraci de les 80 sardanes del certamen feta pels responsables dels programes de les 31 emissores de rdio que han pres part en les successives fases eliminatries d'aquesta edici. En  aquesta edici el Trofeu Federaci de La Sardana de l'Any va ser per 100 anys de fraternitat de Marc Timn.

En el concert de cloenda de La Sardana de l'Any es va dedicar un record a Josep Maria Boix i Manel Saderra i Puigferrer, en ocasi del centenari del seu naixement, aix com amb sengles sardanes de tres compositors reusencs: Josep Casanovas, Josep Maria Baiges i Antoni Plans. Les cobles Sabadell i Reus Jove van tancar la vetllada musical amb la composici Petit ballet imaginari d'Agust Borguny. 

Final.



Semifinals.


Eliminatries.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381212" title="Chromis struhsakeri" nonfiltered="1879" processed="1869" dbindex="146900">

 Chromis struhsakeri s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme de les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381215" title="Chromis ternatensis" nonfiltered="1880" processed="1870" dbindex="146901">

Chromis ternatensis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Samoa, Tonga, les Illes Ryukyu i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381216" title="Chromis triacantha" nonfiltered="1881" processed="1871" dbindex="146902">

Chromis triacantha  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 Discover Life ;
 Practical Fish Keeping ;
 ZooBank ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381217" title="Els Turons (Ribera d'Ondara)" nonfiltered="1882" processed="1872" dbindex="146903">


Els Turons s una muntanya de 572 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381230" title="Los Tossalets (Cervera)" nonfiltered="1883" processed="1873" dbindex="146904">

Los Tossalets s una muntanya de 599 metres que es troba al municipi de Cervera a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381244" title="Tossal de la Bagassa" nonfiltered="1884" processed="1874" dbindex="146905">

El Tossal de la Bagassa s una muntanya de 555 metres que es troba al municipi de Cervera a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381245" title="Tossal de les Forques (Cervera)" nonfiltered="1885" processed="1875" dbindex="146906">

El Tossal de les Forques s una muntanya de 562 metres que es troba al municipi de Cervera a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381248" title="Tossal de les Forques (Sant Ramon)" nonfiltered="1886" processed="1876" dbindex="146907">

El Tossal de les Forques s una muntanya de 666 metres que es troba al municipi de Sant Ramon a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381249" title="Tossal de les Roques" nonfiltered="1887" processed="1877" dbindex="146908">

El Tossal de les Roques s una muntanya de 641 metres que es troba al municipi de Cervera a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381251" title="Tossal de Miralles" nonfiltered="1888" processed="1878" dbindex="146909">

El Tossal de Miralles s una muntanya de 561 metres que es troba al municipi de Cervera a la comarca de la Segarra.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 268112001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381252" title="Tossal del Bar" nonfiltered="1889" processed="1879" dbindex="146910">

El Tossal del Bar s una muntanya de 541 metres que es troba al municipi de Cervera a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381255" title="Tur del Terrs" nonfiltered="1890" processed="1880" dbindex="146911">

El Tur del Terrs s una muntanya de 574 metres que es troba al municipi de Cervera a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381256" title="Tossal de la Vella" nonfiltered="1891" processed="1881" dbindex="146912">

El Tossal de la Vella s una muntanya de 597 metres que es troba al municipi de Massoteres a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381258" title="Tossal d'Alta-riba" nonfiltered="1892" processed="1882" dbindex="146913">

El Tossal d'Alta-riba s una muntanya de 672 metres que es troba al municipi dEstars a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381260" title="Tossal de Garrigueta" nonfiltered="1893" processed="1883" dbindex="146914">

El Tossal de Garrigueta s una muntanya de 648 metres que es troba al municipi dEstars a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381261" title="Tossal de la Palanca" nonfiltered="1894" processed="1884" dbindex="146915">

El Tossal de la Palanca s una muntanya de 641 metres que es troba al municipi dEstars a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381263" title="Tossal de Robert" nonfiltered="1895" processed="1885" dbindex="146916">

El Tossal de Robert s una muntanya de 653 metres que es troba al municipi dEstars a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381264" title="Tossal de Bellera" nonfiltered="1896" processed="1886" dbindex="146917">

El Tossal de Bellera s una muntanya de 561 metres que es troba al municipi de Tor a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381265" title="Tossal de Sant Donat" nonfiltered="1897" processed="1887" dbindex="146918">

El Tossal de Sant Donat s una muntanya de 645 metres que es troba al municipi de Tor a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381266" title="Lnia 7 de Metro de Valncia" nonfiltered="1898" processed="1888" dbindex="146919">




La lnia 7 o MetroRibera s una lnia en projecte de metro de Valncia i la seua rodalia. Unir el tram sud de l'acutual lnia 1, entre Castell de la Ribera i Jess, amb part del tram de la lnia 5, entre Jess i Coln i part del tram de la lnia 3, entre Coln i Palmaret. Tota la Ribera Alta s'enllaar amb la ciutat a travs del nexe de Coln i Bailn, aquesta darrera situada a prop de la futura Estaci Central de Valncia. 

Aquesta lnia dna servei a:.
Universitats - Facultats. ;
Zona comercial - Coln.
Estaci Central - Bailn;
Importants poblacions de l'Horta i la Ribera com Torrent i Alberic.

Estacions de la lnia 7.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381267" title="Tossals d'Escomelles" nonfiltered="1899" processed="1889" dbindex="146920">

El Tossals d'Escomelles s una muntanya de 507 metres que es troba al municipi de Tor a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381268" title="Tur del Galutxo" nonfiltered="1900" processed="1890" dbindex="146921">

El Tur del Galutxo s una muntanya de 852 metres que es troba al municipi de Talavera a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381270" title="Tur del Colomer" nonfiltered="1901" processed="1891" dbindex="146922">

El Tur del Colomer s una muntanya de 629 metres que es troba al municipi de Talavera a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381271" title="Tur de Ventafarines" nonfiltered="1902" processed="1892" dbindex="146923">

El Tur de Ventafarines s una muntanya de 657 metres que es troba al municipi de Talavera a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381272" title="Lnia 8 de Metro de Valncia" nonfiltered="1903" processed="1893" dbindex="146924">




La lnia 8 o Tramvia de l'Horta Sud s una lnia en projecte de metro de Valncia i la seua rodalia. Unir importants poblacions de l'Horta Sud i Oest amb Valncia a travs del terminal Valncia-Sud. Recorrer 16 pobles per vies arran de terra, amb l'excepci de Manises i Quart de Poblet, on passar davall terra. s previst que s'hi empre trens lleugers del tpus hbrid com els que actualment funcionen a la resta de la xarxa de tramvies de Valncia. Tindr conexi amb les lnies 5 i 7 a Torrent, Picanya, Paiporta i Valncia-Sud.

Aquesta lnia donar servei a:.
Hospital la Nova Fe - Nova Fe. ;
Interconexi entre els pobles de l'Horta Sud i Oest.

Estacions de la lnia 8.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381273" title="Montfred (Talavera)" nonfiltered="1904" processed="1894" dbindex="146925">

El Montfred s una muntanya de 833 metres que es troba al municipi de Talavera a la comarca de la Segarra.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 270118001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381274" title="Tur del Magre" nonfiltered="1905" processed="1895" dbindex="146926">

El Tur del Magre s una muntanya de 781 metres que es troba al municipi de Sant Guim de Freixenet a la comarca de la Segarra.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 271114001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381276" title="Tossal de la Comalada" nonfiltered="1906" processed="1896" dbindex="146927">

El Tossal de la Comacalda s una muntanya de 565 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381277" title="Tossal de les Deveses" nonfiltered="1907" processed="1897" dbindex="146928">

El Tossal de les Deveses s una muntanya de 625 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381278" title="Tossal de Ras" nonfiltered="1908" processed="1898" dbindex="146929">

El Tossal de Ras s una muntanya de 623 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381279" title="Tossal del Colom" nonfiltered="1909" processed="1899" dbindex="146930">

El Tossal del Colom s una muntanya de 637 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381280" title="Tossal dels Avellaners" nonfiltered="1910" processed="1900" dbindex="146931">

El Tossal dels Avellaners s una muntanya de 606 metres que es troba al municipi de la Ribera d'Ondara a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381281" title="Tossal de la Bassa Nova" nonfiltered="1911" processed="1901" dbindex="146932">

El Tossal de la Bassa Nova s una muntanya de 457 metres que es troba al municipi de Torrefeta i Florejacs a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381282" title="Tossal de les Sorts" nonfiltered="1912" processed="1902" dbindex="146933">

El Tossal de les Sorts s una muntanya de 456 metres que es troba al municipi de Torrefeta i Florejacs a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381284" title="Tossal de l'Orp" nonfiltered="1913" processed="1903" dbindex="146934">

El Tossal de l'Orp s una muntanya de 443 metres que es troba al municipi de Torrefeta i Florejacs a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381285" title="Tossal Red (Torrefeta i Florejacs)" nonfiltered="1914" processed="1904" dbindex="146935">

El Tossal Red s una muntanya de 596 metres que es troba al municipi de Torrefeta i Florejacs a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381286" title="Tossal del Catarro" nonfiltered="1915" processed="1905" dbindex="146936">

El Tossal del Catarro s una muntanya de 526 metres que es troba al municipi de Guissona a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381287" title="Tossal de les Tenalles" nonfiltered="1916" processed="1906" dbindex="146937">

El Tossal de les Tenalles s una muntanya de 448 metres que es troba al municipi de Granyanella a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381289" title="Tossal Rod (Granyanella)" nonfiltered="1917" processed="1907" dbindex="146938">

El Tossal Rod s una muntanya de 562 metres que es troba al municipi de Granyanella a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381291" title="Tossal Llarg (Granyanella)" nonfiltered="1918" processed="1908" dbindex="146939">


El Tossal Llarg s una muntanya de 482 metres que es troba entre els municipis de Granyanella i dels Plans de Si a la comarca de la Segarra.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381292" title="M3 Stuart" nonfiltered="1919" processed="1909" dbindex="146940">

El tanc lleuger Stuart va ser un vehicle blindat nord-americ utilitzat per Anglaterra i les forces aliades durant la Segona Guerra Mundial. El sobrenom Stuart, donat pels britnics en honor al General Jeb Stuart, es va emprar tant per als tancs M3 com per als M5, una revisi posterior del M3. En l'Exrcit dels Estats Units els tancs es coneixien oficialment com a Tanc Lleuger M3 i Tanc Lleuger M5.

 Histria .

Analitzant la situaci a Europa, els dissenyadors van considerar obsolet el tanc lleuger M-2 i van construir un prototip amb el blindatge millorat, la suspensi modificada i un nou sistema de recuperaci del can. Aquest nou tanc va ser denominat "Tanc Lleuger M-3". La producci va comenar al mar de 1941 i va durar fins a l'octubre de 1943. Com el seu antecessor, el M-2A4, el M-3 possea un can de 35 mm i 5 metralladores: una coaxial al can, una en la torreta, una en el davant i dos als costats.

 Escenaris de combat .

L'Exrcit Britnic va ser el primer en utilitzar el M-3 Stuart en combat. Al novembre de 1941, 170 Stuarts van participar en la Operaci Crusader. Els resultats van ser, en general, decebedors. A pesar que les altes prdues sofertes per les unitats Stuart durant l'operaci estaven ms relacionades amb les tctiques utilitzades i l'entrenament de les Afrika Kops que amb la superioritat dels vehicles alemanys, l'operaci va demostrar que el M3 era inferior als tancs enemics. Entre les queixes sorgides estava el can de 37 mm, poc efica per a l'poca, i la pobra disposici interna. La tripulaci de dos soldats i un tercer per a la torreta era una debilitat important, i algunes unitats britniques van intentar lluitar amb tripulacions de tres operaris i una cambra encarregada de la torreta. En el costat positiu, a les tripulacions els va agradar la rapidesa i la fiabilitat mecnica, que van donar lloc al seu altre sobrenom, Honey. L'alta velocitat i fiabilitat van distingir al Stuart d'altres carros de combat britniques de l'poca. A partir de l'estiu de 1942, quan es van rebre bastants tancs d'Estats Units, l'Exrcit Britnic va mantenir amb freqncia als Stuart fos del principal front de batalla, usant-los principalment en tasques de reconeixement. La torreta es va eliminar d'alguns tancs per a alleugerar pes i millorar aix la velocitat i l'autonomia. Aquests vehicles es van conixer com Stuart Recce. Uns altres es van convertir en transports blindats per al personal i vehicles de comandncia. M3, M3A3 i M5 van seguir usant-se pel servei britnic fins al final de la guerra, si b les unitats blindades britniques eren molt menors en proporci respecte a les unitats nord-americanes.



La Uni Sovitica, l'altra principal receptora del M3, va estar fins i tot ms descontenta amb el tanc, considerant-ho poc armat, poc blindat, propens a ser abatut i massa sensible a la qualitat del combustible. El motor radial utilitzat en el M3 requeria combustible d'alt octanatge. No obstant aix, el M3 era superior als tancs lleugers sovitics anteriors a la guerra, com el T-60. Al 1943, l'Exrcit Roig va provar el M5 i va decidir que el disseny actualitzat no era molt millor que el M3. Menys necessitats que al 1941, els sovitics van rebutjar l'oferta nord-americana de subministrar el nou model. Els M3 van romandre en servei amb l'Exrcit Roig fins al 1944.

En l'Exrcit dels Estats Units, el M3 va aparixer en combat per primera vegada a les Filipines. Un redut nombre va lluitar en la Campanya de la pennsula de Batan. Quan l'Exrcit dels Estats Units es va unir a la Campanya del Nord d'frica a la fi de 1942, les unitats Stuart formaven una important part de la seva fora blindada. Desprs de la desastrosa Batalla del pas de Kasserine, on els M3 i M5 es van enfrontar als Panzer IV i Tiger alemanys, els Estats Units van seguir el pla britnic i van desfer la majoria de batallons de tancs lleugers, dedicant els Stuart a labors de reconeixement i exploraci.



En el front europeu, els tancs lleugers van rebre un paper secundari, ja que no podien sobreviure davant la majoria de vehicles blindats enemics. L'nic lloc en qu el Stuart seguia sent til era el front del Pacfic, ja que rarament es trobaven tancs japonesos. I quan aix succea, resultaven ser molt febles tant en blindatge com en armament. La infanteria japonesa no disposava d'armament antitanc i tendia a atacar els mateixos amb tctiques d'assalt. En aquesta situaci, el Stuart tan noms era una mica ms vulnerable que els tancs majors.

No obstant aix, el nombre de M3 i M5 produts va ser tan gran (ms de 25.000 unitats incloent el M8 HMC) que va romandre en servei fins al final de la guerra. A ms dels Estats Units, Gran Bretanya i la Uni Sovitica, tamb va ser utilitzat per Frana, la Xina i Iugoslvia (M3A3 i algun M3A1).

Desprs de la guerra, alguns pasos van equipar els seus exrcits amb els barats i fiables Stuarts. El M5 va jugar un important paper en la Primera Guerra Kashmir entre la ndia i Pakistan el 1947. El vehicle es va mantenir en servei en diversos pasos sud-americans fins al 1996.

Durant els anys 1960 i 1970, l'Exrcit Portugus tamb va usar alguns Stuart en la guerra d'Angola, on la seva capacitat totterreny (comparada amb altres vehicles de rodes) i potncia de foc van ser bastant apreciades.

 Variants .

M-3 (Disseny Britnic "Stuart I"). 5,811 produts;
Alguns M-3 els va ser canviat el motor per un Guiberson disel i cridat "Stuart II" per Anglaterra.
ltims M-3 els van ser canviades les torretes".
M-3A1 (Stuart III). 4,621 produts.
Nous anells en la torreta, li van retirar la cpula, els van ser retirades les metralladores.
M-3A1 amb motor diesel Guiberson disel denominats a Anglaterra com Stuart IV".
M-3A3 (Stuart V). 3,427 produts.
Es va canviar l'antiga torreta per una amb ms abast i rang.
M-5 (Stuart VI). 2,075 produts.
motors Cadillac bessons. Es va redissenyar la carrosseria similar a la del M-3A3, per ara els motors estan superposats. La torreta s la mateixa del M-3A1.
M5A1 (Stuart VI). 6,810 produts.
M5 amb torreta del M-3A3; aquesta s la versi ms popular en els Estats Units en 1943.
75mm Howitzer Motor Carriage M8. 1.778 unitats produdes. Va funcionar com element d'artilleria autopropulsada.
Basat en el M-5. El can va ser reemplaat per un 75 mm M2/M3 howitzer.
75mm Howitzer Motor Carriage M8A1.
T82 Howitzer Motor Carriage.
Vehicle d'artilleria de 105 mm basat en el M-5A1. Cancellat en 1945.
T56 3in Gun Motor Carriage.
Variant del T56 Amb motor continental del M-3 Lee Construts al febrer de 1943.
T27 / T27I1 81mm Mortar Motor Carriage.
M5-A1 li va ser installat un morter de 81 mm. Tamb portava una .50. El projecte va ser abandonat per inadequat per a la tripulaci.
20 mm Multiple Gun Motor Carriage T85.
M3/M3A1 amb llanaflames Satan .
Flame llanaflames installat en el can principal. 20 tancs van ser convertits per als marines en 1943.
M3A1 amb llanaflames I5R2-M3 .
llanaflames installat en el pedestal de la .30.
M5 Dozer.
M5 amb removedor. No va entrar en producci;
M5 amb coets T39 .
T39 amb 20 coets 7.2". No va entrar en producci.
M5A1 amb llanaflames I 7-7.
llanaflames installat en el can principal.
M5A1 amb llanaflames I-9.
Prototip.
M5A1 amb llanaflames I-3.

 Variants del Regne Unit .

Kangaroo APC Stuart Kangaroo.
 APC Construt pel Regne Unit, se li van agregar seients extres;
Stuart Recce.
Vehicle de reconeixement basat en la barcassa del Stuart;
Stuart Command.
Kangaroo amb sistema de rdio extra;

 Variants de Brasil .
En 1970 La companyia Bernardini va construir vehicles amb llicncia per a l'exrcit de Brasil, basats en el Stuart.
X1A.
Basat en el M-3A1, va tenir un motor (280 hp Saab-Scania disel), nova suspensi, control de tir i can DEFA 90 mm. 80 vehicles van ser produts.
X1A1.
Un X1A prototip millorat que no va entrar en producci.
X1A2.
Basat en el X1A1, aquesta versi conservava poc de l'original Stuart, 19 ton, tenia 3 tripulants, armat amb un can de90 mm i motor Saab-Scania de 300 hp. 30 van ser construts entre 1979-1983.

 Usuaris .

Austrlia, Blgica, Brasil, Xile, Xina, Colmbia, Cuba, Equador, El Salvador, Estats Units, Frana, Grcia, Guatemala, ndia, Itlia, Mxic, Holanda, Paraguai, Portugal, Turquia, Anglaterra, Uruguai, Rssia, Iugoslvia.

 Referncies .

 Steven Zaloga, "M3 & M5 Stuart Light Tank 1940-45" (Osprey New Vanguard 33). ;

 Enllaos externs .


 Base de dades de tancs (Imatges) ;
 M3 Stuart a www.onwar.com ;
 M3A1 Stuart a www.onwar.com ;
 M3A3 Stuart a www.onwar.com ;
 M5A1 Stuart a www.onwar.com ;
 Models X1A de Brasil ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381293" title="Tossal de les Bruixes" nonfiltered="1920" processed="1910" dbindex="146941">

El Tossal de les Bruixes s una muntanya de 492 metres que es troba entre els municipis de Granyanella i dels Plans de Si a la comarca de la Segarra.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 266112001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381294" title="Tossal de Barrers" nonfiltered="1921" processed="1911" dbindex="146942">

El Tossal de Barrers s una muntanya de 488 metres que es troba entre els municipis de Granyanella i de Trrega a la comarca de la Segarra.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381296" title="Tossal de la Capella" nonfiltered="1922" processed="1912" dbindex="146943">

El Tossal de la Capella s una muntanya de 635 metres que es troba al municipi de les Oluges a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381297" title="Tossal de la Creu (Biosca)" nonfiltered="1923" processed="1913" dbindex="146944">

El Tossal de la Creu s una muntanya de 658 metres que es troba entre els municipis de Biosca i de Tor a la comarca de la Segarra.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 271104001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381300" title="Tossal del Ginebre" nonfiltered="1924" processed="1914" dbindex="146945">

El Tossal del Ginebre s una muntanya de 716 metres que es troba al municipi de Biosca a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381303" title="El Serrat Alt (Biosca)" nonfiltered="1925" processed="1915" dbindex="146946">

El Serrat Alt s una muntanya de 767 metres que es troba al municipi de Biosca a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381305" title="Pedrafita (Biosca)" nonfiltered="1926" processed="1916" dbindex="146947">

El Pedrafita s una muntanya de 675 metres que es troba al municipi de Biosca a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381306" title="Puig Castellar (Biosca)" nonfiltered="1927" processed="1917" dbindex="146948">

El Puig Castellar s una muntanya de 505 metres que es troba al municipi de Biosca a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381324" title="Tossal de la Morera" nonfiltered="1928" processed="1918" dbindex="146949">

El Tossal de la Morera s una muntanya de 472 metres que es troba entre els municipis d'Ivorra i de Tor a la comarca de la Segarra.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381326" title="El Cabalot" nonfiltered="1929" processed="1919" dbindex="146950">

El Cabalot s una muntanya de 469 metres que es troba al municipi d'Ivorra a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381333" title="La Pinada" nonfiltered="1930" processed="1920" dbindex="146951">

La Pinada s una muntanya de 617 metres que es troba entre els municipis d'Ivorra i de Tor a la comarca de la Segarra.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 271107001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381335" title="Puig de la Pinada" nonfiltered="1931" processed="1921" dbindex="146952">

El Puig de la Pinada s una muntanya de 637 metres que es troba entre els municipis d'Ivorra i de Tor a la comarca de la Segarra.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381336" title="Tossal de Sant Ramon" nonfiltered="1932" processed="1922" dbindex="146953">

El Tossal de Sant Ramon s una muntanya de 686 metres que es troba al municipi de Sant Ramon a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381337" title="Tossal del Beli" nonfiltered="1933" processed="1923" dbindex="146954">

El Tossal del Beli s una muntanya de 618 metres que es troba al municipi de Sant Guim de la Plana a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381339" title="Tossal del Gom" nonfiltered="1934" processed="1924" dbindex="146955">

El Tossal del Gom s una muntanya de 599 metres que es troba al municipi de Sant Guim de la Plana a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381340" title="Tossal Gran (Sant Guim de la Plana)" nonfiltered="1935" processed="1925" dbindex="146956">

El Tossal Gran s una muntanya de 517 metres que es troba al municipi de Sant Guim de la Plana a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381341" title="Tossal Llarg (Sant Guim de la Plana)" nonfiltered="1936" processed="1926" dbindex="146957">


El Tossal Llarg s una muntanya de 626 metres que es troba al municipi de Sant Guim de la Plana a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381342" title="Tossal Juli" nonfiltered="1937" processed="1927" dbindex="146958">

El Tossal Juli s una muntanya de 421 metres que es troba al municipi de Sanaja a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381343" title="James Ewell Brown Stuart" nonfiltered="1938" processed="1928" dbindex="146959">

James Ewell Brown Stuart (6 de febrer de 1833   12 de maig de 1864) va ser un soldat nord-americ de Virgnia i un general de l'exrcit dels Estats Confederats durant la Guerra de Secessi. Els seus amics ho coneixien per "Jeb".

Stuart va ser un comandant de cavalleria conegut pel seu mestratge en el reconeixement i l's de la cavalleria en operacions ofensives. El seu aspecte del sud i la seva imatge de cavaller li van donar fama en la zona rebel. Va morir al maig de 1864 durant la campanya d'Overland en la batalla de la Taverna Groga.

 Joventut . 

James Ewell Brown Stuart va nixer en Llorer Hill Farm, una plantaci en el comptat de Patrick, en Virgnia, prop de la frontera amb Carolina del Nord. El seu pare, Archibald Stuart, era poltic. La seva mare, Elizabeth Stuart, era coneguda com una dona estrictament religiosa amb un gran amor per la naturalesa.

 Educaci .

Amb catorze anys, James va entrar en el collegi en Wytheville. Va visitar la universitat d'Emory & Henry entre 1848 i 1850. En 1854 va decidir entrar a l'acadmia de West Point en Nova York. Robert I. Llegeix era comandant de la mateixa per aquell llavors. Stuart es va graduar com tretz de la seva classe sobre un total de 46 en 1854. Va rebre el rang de sergent de cavalleria, el rang ms alt que es pot arribar per als cadets.

 Exrcit Nord-americ .

En 1854, Stuart va ser destinat a la divisi Mounted Rifles en Texas. Aviat va ser transferit i ascendit al Primer Regiment de Cavalleria, recent format. All es va descobrir el seu talent en el lideratge. Al juliol de 1857 va ser ferit mentre lluitava contra natius en les fronteres. En 1859, Stuart va destacar al ser voluntriament l'ajuda de camp del general Robert I. Lee. Va ser ascendit a capit a l'abril de 1861, per es va retirar de l'exrcit el 14 de maig de 1861 per a unir-se al nou exrcit confederat desprs de la secessi de Virgnia.

 Exrcit Confederat .

J.I.B. Stuart va ser collocat com Tinent Coronel d'Infanteria en l'Exrcit Confederat el 10 de maig de 1861. Al juliol va ascendir a coronel, al setembre a brigada i al juliol de l'any segent a Major General. Va ser protagonista en la primera batalla de Bull Run que, malgrat resultar victorioses, no van tenir gran importncia, excepte per a augmentar la moral confederada. Va destacar tamb en la campanya del Nord de Virginia sent el responsable de la substracci de l'uniforme del general de la Uni John Pope, ats que anteriorment havia perdut el seu barret caracterstic durant una persecuci. Durant la batalla de Fredericksburg, al desembre de 1862, Stuart va protegir el flanc del tinent general Stonewall en l'encreuament d'Hamilton. Abans de la batalla, Stuart li va lliurar a Stonewall un uniforme confederat amb brodats daurats que ell va pensar que li donava ms aspecte de general.

Al maig de 1863, en la batalla de Chancelorsville, Stuart va ser designat per Llegeix perqu prengus el comandament del Segon Cos per uns dies desprs que Stonewall fos mortalment ferit. Va demostrar ser tan hbil dirigint a la infanteria com l'era fent-ho amb la cavalleria. Quan Stonewall va morir definitivament, es va visitar amb l'uniforme que li havia regalat, a pesar que estava tacat d'abundant sang.

Va tornar a la cavalleria on en la campanya de Gettysburg va tenir un dels seus punts ms baixos. Va comandar als cavallers del sud a la batalla de Brandy Station en el major nombre de genets agrupats durant la guerra al juny de 1863. La batalla es va solucionar en empat i va suposar una vergonya per a la ja no invencible cavalleria confederada. 

Durant la batalla de Gettysburg, Stuart va arribar tard durant el segon dia de la mateixa, doncs havia marcat a realitzar operacions pels voltants pel seu compte, acci que va suposar un inici desfavorable de la batalla. Duia amb ell una caravana de subministraments de la Uni desprs de capturar-la desprs d'operacions en els voltants del camp de batalla. El general Lee li va ordenar que envolts a l'exrcit unionista i que intercepts la ruta de comunicacions, no obstant aix, el seu atac va ser rebutjat per la cavalleria de la Uni. Stuart no va rebre reprimenda alguna pel seu actes durant la campanya de Gettysburg.

Durant la campanya d'Overland, un genet unionista desmuntat li va disparar a trenta peus de distncia amb una pistola. Al dia segent, Stuart va morir en la capital confederada. Les seves ltimes paraules murmurades van ser: "I am resigned, God's will be done". Tenia 31 anys. Va deixar a la seva dona, Flora Cooke Stuat amb els seus fills J.I.B. Stuart Jr. i Virginia Pelham Stuart. Desprs de la seva mort, va ser enterrat en el cementiri Hollywood de Richmond. La seva dona va guardar dol durant la resta de les seves 49 anys de vida.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381346" title="Tur de Sant Ermengol" nonfiltered="1939" processed="1929" dbindex="146960">

El Tur de Sant Ermengol s una muntanya de 396 metres que es troba al municipi dels Plans de Si a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381348" title="Tossal de Queralt" nonfiltered="1940" processed="1930" dbindex="146961">

El Tossal de Queralt s una muntanya de 436 metres que es troba al municipi dels Plans de Si a la comarca de la Segarra.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 266109001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381349" title="Tossal del Mas de Nadal" nonfiltered="1941" processed="1931" dbindex="146962">

El Tossal del Mas de Nadal s una muntanya de 526 metres que es troba entre els municipis de Sanaja i de Massoteres a la comarca de la Segarra.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 269105001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381352" title="Costes de Palou" nonfiltered="1942" processed="1932" dbindex="146963">

Les Costes de Palou s una muntanya de 628 metres que es troba al municipi de Massoteres a la comarca de la Segarra.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 269107001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381356" title="Tossal Gros (Biosca)" nonfiltered="1943" processed="1933" dbindex="146964">

El Tossal Gros s una muntanya de 560 metres que es troba entre els municipis de Biosca i de Sanaja a la comarca de la Segarra.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 269105001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381357" title="Tossal Roig (Torrefeta i Florejacs)" nonfiltered="1944" processed="1934" dbindex="146965">

El Tossal Roig s una muntanya de 532 metres que es troba entre els municipis de Vilanova de l'Aguda a la Noguera i de Torrefeta i Florejacs a la Segarra.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 266106001).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381358" title="Tur de Mirambell" nonfiltered="1945" processed="1935" dbindex="146966">

El Tur de Mirambell s una muntanya de 435 metres que es troba entre els municipis de Vilanova de l'Aguda a la Noguera i de Sanaja a la Segarra.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381359" title="M4 Sherman" nonfiltered="1946" processed="1936" dbindex="146967">

El M4 Sherman (en angls, Medium Tank M4) va ser el tanc principal fabricat per Estats Units i utilitzat per al seu propi s i el dels seus Aliats durant la Segona Guerra Mundial. La producci total del M4 Sherman va superar les 50.000 unitats i el seu xasss va servir com a base per a altres dissenys com caacarros, vehicles de recuperaci i artilleria autopropulsada. En el Regne Unit, els M4 van rebre el nom de Sherman pel General William Tecumseh Sherman de la Uni, seguint la prctica britnica de nomenar els carros de combat nord-americans amb noms de generals de la Guerra Civil Nord-americana. Posteriorment, el nom va comenar a ser utilitzat en els Estats Units. Desprs de la II Guerra Mundial, el M4 va entrar en combat en la Guerra de Corea. Altres pasos van continuar utilitzant el vehicle per a entrenament o en combat fins a finals del segle XX.

 Disseny .

El Departament d'Artilleria de l'Exrcit dels Estats Units va dissenyar el M4 com un reemplaament del M3 Lee. Les caraterstiques detallades del disseny del M4 es van enviar pel Departament d'Artilleria el 31 d'agost de 1940, per el desenvolupament d'un prototip va ser retardat per a finalitzar el disseny final del M3 Llegeix i pogus entrar en producci en srie.

El 18 d'abril de 1941, les caracterstiques finals del disseny per al nou tanc van ser aprovades en una conferncia en Aberdeen Proving Grounds on van assistir representants de la Fora Mecanitzada i el Departament d'Artilleria. L'objectiu era produir un tanc mig fiable i rpid capa de derrotar qualsevol altre tanc utilitzat per les nacions de l'Eix. El primer model experimental del M4 es va finalitzar el 2 de setembre de 1941. El M4 va entrar en producci al febrer de 1942.

 Producci .





Durant la seva producci, l'Exrcit dels Estats Units va fabricar set designacions principals del tanc: M4, M4A1, M4A2, M4A3, M4A4, M4A5 i M4A6, encara que no indiquen una millora lineal: el model A4 no significa que s millor que l'A3. En el seu lloc, aquestes designacions indicaven unes variants de producci estndard, que eren, amb freqncia, fabricats en distints llocs.

La principal diferncia entre les designacions era el motor que usaven, encara que el M4A1 es diferia del M4 pel seu casc de fundici en comptes del seu motor; el M4A4 tenia un motor ms gran pel que necessitava un xasss major, un sistema de suspensi distint i ms blocs per a les cadenes d'eruga; el M4A5 era un substitut administratiu per a la producci canadenca; i el M4A6 tamb tenia un xasss allargat per noms es van fabricar un centenar de vehicles. Noms els models M4A2 i M4A6 eren disel, la majoria dels Sherman usaven motors de gasolina.

Durant la seva histria, les millores constants en la seva forma, resistncia i rendiment es realitzaven si alterar el nom del model bsic del tanc. Es van crear variants, com el M4 Composite, amb millor suspensi, emmagatzematge ms segur de la munici i collocaci del blindatge. Com nota, la nomenclatura utilitzada pels britnics es diferenciava de la usada pels Estats Units.

Els primers Sherman duien un can de propsit general i velocitat mitja de 75 mm. Encara que el Departament d'Artillera va comenar a treballar en el T20 com un substitut del Sherman, l'Exrcit va decidir reduir les interrupcions en la producci incorporant els elements dels dissenys d'altres carros de combat en la producci del Sherman. Els models posteriors del M4A1, M4A2 i M4A3 duien una torreta T23 de major dimensi amb un can de velocitat alta de 76 mm, que redua el seu rendiment amb munici d'alt explosiu i de fum, per millorava la seva capacitat anticarro. El Regne Unit va oferir el can de 17 lliures (76,2 mm) que tenia millor penetraci de blindatge que el nord-americ, per el Departament d'Artilleria que estava treballant en un can de 90 mm va declinar l'oferta. Els M4 i M4A3 posteriors van ser fabricats amb un obs de 105 mm. La primera producci estndard del Sherman de 76 mm va ser un M4A1 acceptada al gener de 1944 i per a l'obs de 105 va ser un M4 al febrer de 1944.

Entre juny i juliol de 1944, es va acceptar una producci limitada de 254 M4A3I2 Jumbo amb ms blindatge i un can de 75 mm en una torreta T-23 per a realitzar atacs a fortificacions. El M4A3 va ser el primer model a ser fabricat amb la nova suspensi HVSS i erugues ms amples el que permetia una conducci ms suau. Es van desenvolupar una gran quantitat d'elements per al Sherman, la majoria experimentals encara que alguns van entrar en combat, com la pala de bulldozer, el Sherman DD amfibi, el llanaflames R3 o el llanacoets T-34 Calliope.

El xasss del M4 Sherman va ser utilitzat com base per als distints models d'una fora mecanitzada moderna, amb un total d'uns 50.000 tancs ms milers de vehicles derivats, com els vehicles recuperaci M32 i M74, els tractors d'artillera M34 i M35, l'artillera autopropulsada M7, M12 M40 i M43 i els cazacarros M10 i M36.

Com part de la Operaci Fortitude per a atreure l'atenci alemanya al Pas de Calais en comptes de Normandia, es van fabricar Sherman inflables de plstic i es van desplegar en els camps de Kent juntament amb peces d'artillera de fusta. Tamb es va crear una versi d'imitaci del Sherman amb un dibuix en una planxa d'acer que es podia posar sobre un Jeep i simular un tanc en moviment.

 Histria operacional .



Durant la Segona Guerra Mundial, el M4 Sherman va servir amb l'Exrcit dels Estats Units i el Cos de Marines dels Estats Units. A ms es va enviar un gran quantitat d'aquests vehicles a les forces aliades del Regne Unit i la Commonwealth, la Uni Sovitica, la Frana lliure, el Govern de Polnia en l'exili, Brasil i Xina.

El Cos de Marines va utilitzar els models M4A2 de gasolina i M4A3 disel en el Pacfic. El Cap de la Fora Mecanitzada, el Tinent General Jacob Devers va ordenar no utilitzar els Sherman amb motor disel fora de la Zona d'Interior (ZI). L'Exrcit va utilitzar totes les variants per a entrenament o proves per els models M4A2 i M4A4 eren usats principalment per a exportaci en el programa Lend-Lease.

Els primers Sherman nord-americans que van entrar en combat van ser els M4A1 en la Operaci Torxa de novembre de 1942, poc desprs que ho fes els M4A1 britnics en la Segona Batalla de l'Alamein d'octubre de 1942. Els M4 i M4A1 van reemplaar als M3 Llegeix en els batallons de blindats nord-americans durant les campanyes sobre el Nord d'frica. El M4 i M4A1 van ser les variants principals fins a finals de 1944 quan es van comenar a reemplaar pel M4A3 amb un motor ms potent. No obstant aix, els M4 i M4A1 van continuar en servei fins a final de la guerra.

Els Shermans Firefly, portadors del llegendari can de 17 lliures, va anar un ben escs, per temible. La potncia del seu can era comparable al dels millori canons alemanys, encara que era poc precs amb la munici Sabot i al disparar-se, un gran centelleig cegava a la tripulaci i delatava la seva posici. Malgrat aix, la gran eficcia i potncia del can de 17 lliures va ser tot un alleugeriment per a poder fer enfront d'enemics com el Tiger I que d'una altra forma no hauria estat possible enfrontar-se.

El primer Sherman amb can de 76 mm que va entrar en combat al juliol de 1944 va ser el M4A1, seguit del M4A3. Al finalitzar la guerra, la meitat dels Sherman de l'Exrcit d'Estats Units tenien un can de 76 mm. El Sherman va romandre en servei durant la Guerra de Corea de 1950 a 1953, per l'Exrcit els va ser reemplaat durant aquesta dcada per tancs Patton (M47 i M48).

En Xile els Sherman van tenir destacada participaci en l'atac al Palau de la Moneda (casa de govern), durant el cop d'estat que va derrocar al govern marxista de Salvador Allende.

 Rendiment .

Quan el M4 Sherman va entrar en combat en 1942, el seu can M3 de 75 mm podia penetrar el blindatge dels tancs alemanys amb els quals es va enfrontar a frica a distncies de combat normals. No obstant aix, desprs de la invasi de Normandia, es va comprovar que el can de 75 mm era completament inefica contra la part frontal del Panther i Tiger I a distncies normals. El can de 75 mm s'havia quedat obsolet i en el Teatre d'Operacions Europeu va demanar el lliurament del Sherman armat amb el can M1 de 76 mm, a ms d'altres tancs i caacarros que utilitzessin el mateix can.

L'augment de Panther en el front occidental va dur a l'Exrcit a desplegar els Sherman de can de 76 mm en Normandia al juliol de 1944. El can de 76 mm tenia una potncia de foc superior que la majoria dels vehicles alemanys, especialment contra els Panzer IV i Sturmgeschtz III. No obstant aix, la munici antiblindatge habitual noms podia deixar fora de combat a un Panther a distncies curtes o atacant pels flancs. A distncies llargues, el Sherman no es podia enfrontar al can de 75 mm del Panther, que podia penetrar amb facilitat el blindatge del Sherman. Basti dir com exemple de la seva ineficcia, que el propi comandament nord-americ calculava que per a destruir un sol Tiger I feien falta una mitjana de 5 Shermans, dels quals noms sobreviuria un, encara que aquesta teoria no era aplicada en la realitat, car per a derrotar a aquest tipus d'enemics altament armats es feien atacs pels flancs. Aix va contribuir a les grans prdues de Sherman que va tenir en el Teatre d'Operacions Europeu, en el qual solament assolirien imposar-se mitjanant una aixafadora superioritat numrica.

El mite dels 5 Shermans per a abatre a un noms Tiger I es posa en dubte en el moment que comparem les penetracions d'un can de 17 lliures com l'empleat pels Shermans Firefly. Segons proves en polgons de tir, el 17 lliures podia penetrar a un Tiger I frontalment a 1700m, pel que es desf el mite al no ser correcte l'ocupaci de 5 Shermans amb canons de 75 i 76mm contra enemics tan poderosos, sin que s'empraven un altre tipus de tctiques, car els Tiger I no anaven en batallons individuals, pel que els hi Shermans s'enfrontessin a un Batall de 20 Tigers (el reglamentari), per a vncer-los hagus fet falta atacar amb 100 Shermans, la qual cosa no era factible. De totes maneres, quan es parla del Tiger II tamb es fa referncia a 5 Shermans, dhuc sabent que la seva blindatge i potncia era bastant superior al del Tiger I.

En la Guerra del Pacfic, en els pocs enfrontaments entre carros de combat, el can de 75 mm del Sherman era superior als japonesos, que es tractaven de dissenys de tancs lleugers dels anys 1930. Encara que s'utilitzava canons per a destruir fortificacions, tamb es van utilitzar Sherman armats amb llanaflames.

 Blindatge .


El blindatge del M4 Sherman est distribut ms uniformement i s de major grossor en els laterals que el del Panzer IV. El blindatge frontal del Sherman va ser dissenyat per a resistir un impacte d'un can de 50 mm. No obstant aix, el blindatge del Sherman, que era b per a comenaments de la guerra, es va tornar inefectiu contra el can KwK42 de 75 mm utilitzat pel Panzer V i el fams can de 88 mm dels Tiger. El blindatge del Sherman tampoc era invulnerable contra el can KwK40 de 75 mm que utilitzava els Panzer IV Ausf.G i J i diversos caacarros com els Stugs, per com el Sherman es valia en major nombre i amb un can capa de fer-li front, el que li donava un avantatge al carro de combat nord-americ contra la majoria dels vehicles blindats alemanys.

Malgrat tot, el blindatge no era comparable al del Panther i successius Panzers, car ja en pes eren molt superiors, per tenien molts problemes mecnics a causa d'aix, mentre que el Sherman era ms esvelt i al no tenir tant blindatge, estalviava pes i guanyava fiabilitat.

Una disposici poc previsora del dipsit de municiones i del de combustible feia que un impacte (fins i tot un de munici lleugera) rebut des de prcticament qualsevol adrea incendis el tanc sbitament. Aquesta caracterstica li va valer el sobrenom de "Tommycooker" (rostidor de tommys) o "Bola de Foc" per part dels alemanys i el de Zippo (un encenedor a gasolina fams per que sempre encn a la primera) per part dels nord-americans.

Per a la supervivncia de la tripulaci, el M4 disposava d'una escotilla en la part inferior del casc i, en el Pacfic, es va utilitzar de forma inversa: recuperant als ferits del camp de batalla. L'experincia en combat va assenyalar que la torreta de tres homes amb un sola escotilla era inadequada per a poder sortir a temps, pel que es ms tard es va afegir una escotilla juntament amb la del comandant. Els models posteriors van rebre torretes redissenyades per a millorar la sortida de la tripulaci.

En les variants posteriors es va anar afegint ms blindatge en la part frontal i el mantellet, a ms de sistemes improvisats com sacs de sorra, eslavons de les erugues i fins i tot troncs. El model M4A3I2 Jumbo tenia major blindatge frontal que el Panther i Tiger, la intenci del qual era trencar la lnia enemiga en la platja de Normandia, per va entrar en combat a l'agost de 1944.

 Mobilitat .



L'Exrcit dels Estats Units va exigir que el Sherman no sobrepasss certes dimensions i pesos per a poder creuar ponts i viatges per carretera i camp per a tenir certa flexibilitat estratgica, industrial, logstica i tctica.

El Sherman tenia bona velocitat tant en carretera com en camp. El seu rendiment en camp variava. En el desert, les cadenes d'eruga de goma del Sherman funcionaven b. En el terreny de pujols d'Itlia, el Sherman podia aconseguir terrenys que els carros alemanys no aconseguien. No obstant aix, en terrenys tous com neu o fang, les cadenes relativament estretes feia que el tanc s'enfonss. Les experincies sovitiques van ser similars i van modificar l'ample per a millorar l'agafament en la neu. En els camins gelats tendia a relliscar. Els models com el M4A3I8 i altres equipats amb suspensi HVSS van corregir aquest problema, per el seu nombre era baix comparat amb el total de M4 disponibles en 1945.

 Variants .
T-34 Calliope: amb dispositiu llana-coets.

 Referncies .

Cooper, Belton Y. Death Traps: The Survival of an American Armored Division in World War II. Novato, CA: Presidio, 1998. ISBN 0-89141-670-6. ;
Rodrigo Hernandez Cabos, John Prigent. M4 Sherman Osprey Publishing ISBN 1-84176-207-5;

 Enllaos externs .

M4 Sherman a AFV Database ;
M4 Medium Tank, Sherman en WWII Vehicles ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381360" title="Jean-Nol Capart" nonfiltered="1947" processed="1937" dbindex="146968">
Jean-Nol Capart s un paisatgista i urbanista d'origen belga.

 Biografia .
Jean-Nol Capart s el fundador de la societat JNC International el 1968, a Brusselles.

 Obres .
 El Parc de la Dele, realitzat el 2005 en collaboraci amb Jacques Simon i Yves Hubert. El Parc ha rebut el premi del Paisatge 2006.
 MOSAC, realitzat el 2004 en collaboraci amb Jacques Simon i Yves Hubert, s el primer jard temtic del Nord-Pas-de-Calais. El jard de les cultures proposa un passeig per al descobriment de la diversitat dels habitants de la metrpoli.
 El Jardin des Gogottes el 1995 a Guyancourt als Yvelines. El jard acull Gogottes, obra de l'escultor Philolaos Tloupas.
 Restauraci del Parc Josaphat en estreta collaboraci amb Marc Molter i Isabelle Bassette.

 Notes i referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381363" title="Forna" nonfiltered="1948" processed="1938" dbindex="146970">

Forna s una pedania del municipi de l Atzvia amb 88 habitants (fornalers, INE 2007), a les Valls de Pego (Marina Alta), a uns 3 km al nord-est del terme municipal. Geogrficament queda allada de l'Atzvia pels ltims contraforts de la serra de l'Almirall i oberta a l'horta d'Oliva, cap on es dirigix el barranc de Forna. Hi ha una important presncia de poblaci estrangera, especialment britnica. Forna, centre de la seua Baronia, era un lloc mixt de moriscs i cristians  a principis del segle XVII i fins el 1920 va ser un municipi independent. En 1911 Forna i l Atzvia es fusionaren passant a formar un nic municipi. Est situada als peus d un muntijol on es troba el castell rab de Forna. 

 Enllaos externs .

 Ajuntament de l'Atzvia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381364" title="Illes rcades del Sud" nonfiltered="1949" processed="1939" dbindex="146971">

Les Illes rcades del Sud sn un arxiplag antrtic ubicat entre els 60 50' i els 6083' de latitud Sud, i entre els 4425' i els 4626' de longitud Oest. Es troben a l'oest sudest de l'illa Grande de Tierra del Fuego, al sud de les illes Aurora (Cormorn i Rocas Negras), al S.O. de l'illa de San Pedro (la ms gran de les de Gergia del Sud) i al nordest de la Pennsula Antrtica.

Geografia.
Les rcades del Sud amb una superfcie de 622 km , consten de dues illes principals: Coronacin (amb 457 km ) i Laura (ms coneguda com Laurie) amb 86 km , i un grup d'illes anomenades Larsen, Powell, Signy i Robertson.

Less illes Inaccesibles, ubicades unes 15 milles nutiques a l'oest de l'illa Coronacin, sn considerades part de l'arxiplag.

Com les illes Aurora, Gergia del Sud, Sandwich del Sud]i els arxiplags ms propers a la Pennsula Antrtica, formen part de l'anomenat Arc Antill Austral o de les Antilles del Sud.

Clima.


Donada la seva latitud i els corrents ocenics provinents del sud , el clima de les rcades del Sud s nival. La temperatura mitjana anual s de  -4,2 C; +0,2 C durant gener(estiu) i de -8,5 C durant juliol (hivern). L'augment de temperatura que s'observa en els darrers anys s d'1,5 graus (respecte a 1900) per es considera no significatiu estadsticament.

Relleu.
Presenta muntanyes i petits altiplans. T glaceres que cobreixen gran part de la superfcie. A l'illa Coronacin hi ha la mxima altura amb el cim Nivea de 1266 metres.

Fauna i flora.
Durant l'hivern sn abundosos els cetacis i pinpeds , tamb l'avifauna antrtica: pingins (esfenicids, no els alcaids), cormorans, petrels, albatros,  skuas, coloms antrtics. Durant l'hivern la banquissa de gels cobreix l'ocan i redueix  la fauna de superfcie. La flora macroscpica autctona es redueix a algues que es reuneixen a les costes a molses i a liquens.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381365" title="Asepeyo" nonfiltered="1950" processed="1940" dbindex="146972">
Asepeyo s la Mtua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals nmero 151 de la Seguretat Social a Espanya.

Histria.
Asepeyo inicia la seva marxa com a Mutualitat de Previsi Social l'any 1915, tot i que s a partir de 1944 quan passa a anomenar-se Assistencia Sanitario Economica para Empleados y Obreros,  A.S.E.P.EY.O, amb l'objectiu de gestionar el Seguro Obligatorio de Enfermedad per tot el territori espanyol. 

El 1965, Asepeyo deixa de ser una entitat de previsi social per a convertir-se en Mtua Patronal d'Accidents de Treball i Malalties Professionals. 

Amb l'entrada en vigor de la Llei 4/1990, de pressupostos generals de l'Estat per a 1990, Asepeyo canvia la seva denominaci per la  de Mtua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social . 

s a partir de 1996 quan, a ms de la gesti dels accidents de treball i les malalties professionals, comena a cobrir la prestaci econmica per incapacitat temporal per contingncies comunes. 

En entrar en vigor de la Llei de prevenci de riscos laborals (Llei 31/1995 i RD 39/1997), les autoritats laborals van reconixer d Asepeyo la capacitat de poder-se constituir com a Servei de Prevenci, a ms d'acreditar-la per a actuar per tot d Espanya. 

Una vegada aprovat l 11 de juny de 2005, en Consell de Ministres, el Reial decret pel qual es regula el rgim de funcionament com a serveis de prevenci, les mtues d'accidents de treball i malalties professionals separaren la seva activitat de serveis de prevenci aliens passant a formar societats de prevenci. 

Al llarg dels ms de 90 anys d'existncia, Asepeyo sempre ha desenvolupat una important activitat per a promocionar la salut, la investigaci, el desenvolupament i la implantaci de mesures de seguretat i de salut laboral. Actualment, s una de les mtues ms importants del sector i dna cobertura a 325.667 empreses associades, amb un total de 2.344.287 treballadors/ores protegits. 


rees d'actuaci de la Mtua.

Asepeyo collabora en la gesti i prestaci de serveis als seus mutualistes en aquests mbits:

Gesti de les contingncies d'accidents de treball i malalties professionals.

La infraestructura d'assistncia sanitria de la Mtua permet garantir una completa assistncia a les persones accidentades, des de la primera cura i atenci d'urgncies fins a la intervenci quirrgica en traumatologia i rehabilitaci. 

Asepeyo contribueix a la recuperaci integral del treballador/a amb solucions especfiques per a la seva rehabilitaci social i professional. A ms, abona el subsidi de baixa per incapacitat temporal de la persona accidentada i, en el cas que quedin seqeles desprs d'un accident, satisf les indemnitzacions i pensions que reconeix l'Institut Nacional de la Seguretat Social.

Gesti de prestacions d'incapacitat temporal per contingncies comunes.

Com a complement a la cobertura per accidents de treball i malalties professionals, des de 1996 Asepeyo ofereix als seus associats la possibilitat de contractar la gesti de les prestacions d'incapacitat temporal malaltia comuna. 

A partir del dia 16 de la baixa mdica, la Mtua s'encarrega d'abonar el subsidi d'incapacitat temporal. Des d'aquest dia tamb pot efectuar proves diagnstiques complementries, tractaments, rehabilitaci o intervencions quirrgiques i consultes mdiques, prvia autoritzaci del Servei Pblic de Salut i del treballador/a. 

Perqu les empreses puguin optar a aquesta prestaci, s'estableixen terminis i normes especfiques, entre les quals, hi ha l'obligatorietat d'acollir-se a la mtua d'accidents de treball que tingui en aquell moment

Vegeu tamb.
 Accident de treball;

Enllaos externs.
 Asepeyo;
 Societat de Prevenci Asepeyo;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381368" title="Illes Inaccesibles" nonfiltered="1951" processed="1941" dbindex="146973">
Les Illes inaccessibles sn un grup d'illes que arriben a unes alades de 120 a 215 m les ms occidentals de les Illes rcades del Sud trobant-se a unes 20 milles a l'oest de l'Illa Coronaci.

Les Illes Inaccessibles tenen les segents coordenades: .

Van ser descobertes el desembre de 1821 pel capit George Powell i van ser anomenades inaccessibles perqu tenien aquesta aparincia.

Formen part del Territori Antrtic Britnic. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381369" title="Los Escambrons (Riba-roja d'Ebre)" nonfiltered="1952" processed="1942" dbindex="146974">

Los Escambrons s una muntanya de 371 metres que es troba entre el municipi de Riba-roja d'Ebre a la comarca de la Ribera d'Ebre, i l'Arag.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381370" title="Punta de la Senyora" nonfiltered="1953" processed="1943" dbindex="146975">

La Punta de la Senyora s una muntanya de 262 metres que es troba al municipi de Flix a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 251131001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381373" title="Allahverdi Khan (georgi)" nonfiltered="1954" processed="1944" dbindex="146976">
Allahverdi Khan (mort 1613) fou un ghulam georgi de l'estat persa safvida.

Abbas I el Gran va crear el cos de ghulams amb georgians, armenis i circassians presoners que foren coneguts com  ol m n-e     a-ye ar fa, convertits al islam i entrenats pels serveis militars a disposici de la casa reial.

El 1589, un d'aquestos ghulams, Allahverdi Khan, va acceptar matar a Murshid Kuli Khan Ustadjlu, que havia esdevingut massa poders. Com a recompensa va rebre el govern de Jorpadaqan prop d'Isfahan, amb rang de sult. En endavant no va parar d'ascendir graus. El 1595/1596 era qullar-aqasi o comandant dels regiment de ghulams (o golams) que era un dels cinc principals oficis de l'estat. El mateix any fou nomenat governador de Fars, el primer ghulam que arribava a un govern tant important que fins aleshores noms havien exercit els caps kizilbatxis. A ms a ms obria el cam pel que diverses provncies foren bestretes del poder dels caps kizilbatxis i convertides de mamaleks o provncies de l'estat a kassa o provncies de la corona (governades per intendents nomenats directament pel xa). El 1596/1597 li fou concedit el govern de la provncia de Kohgiluya convertida en kassa.

Abbas va crear el crrec de sardar-i lashkar (comandant en cap de l'exrcit) que va donar a Allahverdi Khan (que el portava el 1597/1598). Es va destacar en el camp de batalla i va obtenir una gran victria sobre els uzbeks a Reb  -e Par  n l'agost de 1598 que va permetre recuperar Herat desprs de deu anys d'ocupaci uzbeka. Desprs de la victria, seguint ordes del xa, va executar al cap kizilbatxis Farhad Khan Qaramanlu que tamb havia esdevingut massa poders. 

Allahverdi va esdevenir el home ms poders de l'estat desprs del xa. El 1600 li fou encarregat, junt al britnic Sir Robert Sherley, la reorganitzaci de l'exrcit i els ghulams van passar de 4000 a 25000. El 1601/1602 va dirigir les operacions que van portar a l'annexi de la provncia de Bahrayn. Va participar en altres campanyes als fronts orientals i occidentals. 
Allahverdi  Khan va morir el 3 de juny de 1613.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381374" title="Tossal de Montagut" nonfiltered="1955" processed="1945" dbindex="146977">

El Tossal de Montagut s una muntanya de 396 metres que es troba al municipi de Tivissa a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381375" title="Allahverdi Khan (armeni)" nonfiltered="1956" processed="1946" dbindex="146978">
Allahverdi Khan (mort 1662) fill de Khosrow Khan (mort 1653) fou un ghulam de la Prsia safvida d origen armeni. Va arribar al rang de y zb  -e  ol m n-e     a sota el xa Safi (1629 1642). A la pujada al tron d Abbas II (1642) el seu pare va ser promogut de am rek r-b   a beglerbeg  de Shirvan, i ell fou nomenat per la vacant.

Es va distingir a campanya de Kandahar de 1648/1649 i el xa i va donar el ttol de mosaheb i el govern d Astarabad. A la mort de Siavos o Siyawush Khan (1650/1651) fou nomenat qull r- q s  i  beglerbeg  de  Kohg l ya. El 1654 va substituir a Ali Kuli Khan (caigut en desgracia) com a sard r-e lakar, i va passar uns anys a Khurasan vigilant contra els atacs moguls i uzbeks. El 1658 va conduir l exrcit en ajut de Murad Baksh, el germ i rival d Aurangzeb al tron mogul, per al rebre noticies de qu Murad havia estat detingut va cancellar la operaci. 

Poc desprs fou enviat a Azerbaidjan i Gergia on va restar tres anys. Kakhtia, a la part oriental de Gergia, havia estat devastada durant la conquesta d Abbas I el Gran i Allahverdi Khan va ordenar repoblar la zona i reconstruir les fortificacions, i uns 15000 turcs hi van ser establerts a la fora; els forts de  h b d, No rat b d, i  Esl m b d foren reconstruts.
 
Fou cridat a Isfahan l estiu del 1661. A la primavera del 1662 va morir de malaltia. El seu germ Imamverdi Beg, fou el nou am rek r-b   del xa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381376" title="Tossal d'Andisc" nonfiltered="1957" processed="1947" dbindex="146979">

El Tossal d'Andisc s una muntanya de 129 metres que es troba al municipi d'Asc a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381377" title="Allahyar Khan" nonfiltered="1958" processed="1948" dbindex="146980">


Onomstica:

Allahyar Khan Qeli i, khan dels Qel  a i governant de Sabzawar al comenament del segle XIX;
Allahyar Khan Abdali  fou khan de la tribu afganesa dels Abdali (ms tard Durrani);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381378" title="Allahyar Khan Qeli?i" nonfiltered="1959" processed="1949" dbindex="146981">
Allahyar Khan Qeli i  (1735/1736- desprs del 1802) fou khan dels Qel  a, un petita tribu del nord de Khurasan i governant de Sabzawar al comenament del segle XIX.

Va pujar al poder a la tribu al final del segle XVIII quan lluitaven Zand, Qadjars i Afshrides. Vers el 1776/1777 va donar suport a Husayn Luli Khan pare de Fath Ali Shah, en el seu enfrontament amb els Kuklan Torkmans del nord-oest. El 1795/1796 va reconixer la sobirania d Agha Muhammad Shah Qadjar per quan va pujar al tron Fath Ali Shah va desafiar el seu poder junt amb altres caps tribals. 

Fath Ali Khan va fer tres campanyes al Khurasan per sotmetre als caps (1799, 1800, 1801) que van tenir cert xit per no complet. El 1800 amb deu mil homes va assetjar Sabzewar i va capturar la fortalesa estratgica de Mazinan; Allahyar va demanar la mediaci de Zaman Shah el emir de Kabul, i finalment els perses qadjars es van retirar deixant el Khurasan com a una zona tamp; per poc desprs Zaman Shah fou enderrocat i va pujar al poder un govern proqadjar, i la situaci d Allahyar es va agreujar mentre que Fath Ali Khan es trobava ara en una forta posici per posar fi a les revoltes dels khans de Khurasan i entre ells Allahyar i Sadek Kahn aq q .

Allahyar, que ja havia perdut posicions claus es va rendir a canvi de clemncia negociada amb el hereu de la corona Abbas Mirza, i va entregar a la seva filla Tarlan que fou garantia de la seva bona conducta futura. El 1801/1802 va haver d'abandonar Sabzawar cap a la capital on li fou donat el toyul  d' Eteh rd. Va viure la resta de la seva vida en aquesta mena d'exili.

Bibliografia .
P. Sykes, A History of Persia, Londres, 1930, II;
 R. G. Watson, A History of Persia, Londres, 1866;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381380" title="Allahyar Khan Abdali" nonfiltered="1960" processed="1950" dbindex="146982">
Allahyar Khan Abdali  fou khan de la tribu afganesa dels Abdali (mes tard Durrani) escollit el 1725/1726.

Era governador d'Herat quan Nadir Shah va avanar per conquerir la ciutat el 1729 i Allahyar fou derrotat a les batalles de Kafer Qala (moderna Islam Qala) i Rebat-e Parian i fou rebutjat cap a Herat on es va haver de rendir. 

Nadir el va perdonar i el va confirmar con a governador i li fou lleial quan els abdali es van revoltar el 1730; llavors fou expulsat d'Herat pels revoltats i es va refugiar a Mar  aq; els rebels van derrotar a Ibrahim Khan, germ de Nadir Shah, prop de Mashad. Nadir va haver d'anar a la zona personalment i Allahyar se li va unir amb tots els seus homes fidels; els revoltats foren derrotat el juliol de 1731 i Allahyar fou restablert a Herat.

Quan al cap de poc la revolta va rebrotar Allahyar aquesta vegada s'hi va unir i va atacar les forces de Nadir sense xit. Nadir es va apoderar de la seva famlia a Mar  aq, i desprs d'unes negociacions que van fallar, Herat fou assetjada i va haver de capitular el 27 de febrer de 1732.

Fou enviat a l'exili a Multan. Seixanta mil membres de la tribu dels abdali foren traslladats forosament a Mashad, Nishapur i Damghan. Aquest relatiu bon tracte que els va donar Nadir anava destinat a poder reclutar part d'aquesta gent pel seu exrcit.

Bibliografia .
L. Lockhart, Nadir Shah, Londres, 1938  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381383" title="Tur de les Sivines" nonfiltered="1961" processed="1951" dbindex="146983">

El Tur de les Sivines s una muntanya de 559 metres que es troba al municipi de Fulleda a la comarca de les Garrigues.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381384" title="Punta del Dugo" nonfiltered="1962" processed="1952" dbindex="146984">

La Punta del Dugo s una muntanya de 625 metres que es troba entre els municipis de Fulleda i de Vinaixa a la comarca de les Garrigues.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381386" title="Michelle Obama" nonfiltered="1963" processed="1953" dbindex="146985">

Michelle LaVaughn Robinson Obama (17 de gener de 1964, Chicago, Estats Units) s una advocada i esposa del president dels EE.UU. Barack Obama. s la primera dona afroamericana que t el ttol de Primera Dama dels Estats Units d'Amrica.

s germana de Craig Robinson, entrenador de bsquet a la Universitat Estatal d'Oregon. 

Nasqu i s'educ a Chicago, per desprs traslladar-se a Princeton i Harvard per graduar-se com advocada. 
Posteriorment, de retorn a Chicago, va comenar a treballar al bufet d'advocats Sidkey Austin que duien casos de l'Alcalde de Chicago Richard M. Daley, aix com de la Universitat de Chicago i dels hospitals de la Universitat de Chicago.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381387" title="Badghis" nonfiltered="1964" processed="1954" dbindex="146986">

Badghis (        ) s una provncia i abans un districte (de la provncia d'Herat) del nord-oest d'Afganistan . El seu nom deriva del persa badkhis ((      , lloc on s'aixeca el vent). La provncia es va crear el 1964 separada d'Herat amb porcions de la de Maymana. La seva superfcies es de 20.591 km. La cpaital es Qala-i Naw (o Kala-i Naw), a mig cam entre  Sheberghan i Herat.

 Districtes .



 Histria .
 
Al comenament de la conquesta rab es assenyalada com una fortalesa heftalita. Nizak Tarkhan al-Haytal s'hi va retirar desprs de perdre Herat. Fou domini dels tahrides i els samnides. Els gegrafs del segle X donaven el nom a la regi situada al nord d'Herat i fins a Sarakhs per ms tard es va estendre a la regi entre l'Hari Rud (riu Hari) i el riu Murghab.

Modernament la vila de Kala-i Naw era considerada la principal de la regi. El sl s molt frtil tot i que no hi ha cap riu ms que algun rierol afluent del Murghab; tamb hi ha bones pastures. Aquests terrenys, descrits al segle XIX com els millors d'sia, foren objecte de disputa entre els mongols de l'sia Central i els Il-Khan de Prsia (1270).

Fou una de les darreres a caure en mans dels talibans quan van dominar Afganistan, on no tenien el suport de la poblaci tadjik. La provncia fou recuperada per l'anomenada Aliana del Nord quan els Estats Units van iniciar la invasi el 2001. Le minoria paixtu a la provncia fou quasi exterminada. 

L'equip de reconstrucci de la provncia est dirigit per Espanya.

 Poblaci .

Actualment est habitat per tadjiks, djamshids i hazares a ms de minories turcmenes i paixtu.

 Personatges .
s considerada el lloc de naixement del primer poeta persa Hanzala Badghisi

 Economia .

L'agricultura s la nica activitat de la provncia. La sequera dels anys noranta va obligar a milers de persones a sortir de la provincia. Tamb s'hi fabriquen estores.

 Transports .

Les carreteres son psimes. Hi ha un aeroport a la capital provincial per avions lleugers.

 Referncies .


 Bibliografia .
W. Barthold, Turkestan

 Enllaos externs .
Mapa (PDF);
Afghanistan Information Management Service ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381390" title="Badis" nonfiltered="1965" processed="1955" dbindex="146987">

Geografia:
Badis (Marroc), runes d'una antiga ciutat de Marroc  ;
Badis fou una vila d'Algria situada al sud de l'Aurs, avui desapareguda.
Onomstica: Badis, emir zrida 996-1016;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381391" title="Sardana de l'Any 2008" nonfiltered="1966" processed="1956" dbindex="146988">
La vintena edici de La Sardana de l'Any es desenvolupar entre els caps de setmana del 13/14 de setembre de 2008 i del 18/19 d'abril de 2009, a travs de 27 tandes eliminatries, per a arribar
a la gran final que se celebrar el dia 9 de maig de 2009 a l'Auditori de Girona. Organitzat per la Federaci Sardanista de Catalunya, un total de 33 emissores de rdio possibilitaran l'audici de les 72 sardanes que el Comit seleccionador s'encarregar d'escollir entre totes les estrenades durant l'any 2008.

Com a novetat, s'estableix que la desena semifinal sigui de repesca. Es far el cap de
setmana del 18/19 d'abril de 2009, i s'hi oferiran dues de les sardanes no classificades en la fase eliminatria i dues de les no classificades en la fase semifinal, que per raons de qualitat i/o popularitat el Comit Seleccionador cregui que mereixen participar en una repesca. La guanyadora ser la desena finalista. Les cobles que s'encarregaran d'interpretar les 72 sardanes seran La Bisbal Jove i la Ciutat de Girona.

Eliminatries.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381395" title="Badis (Marroc)" nonfiltered="1967" processed="1957" dbindex="146989">
Badis sn unes runes de Marroc, que fou una antiga ciutat a la costa mediterrnia a 110 km al sud-est de Ttuan entre el pas dels Ghumara (gomeres) i el Rif; a la zona hi viuen els Banu Yattufat (Beni Yitufut). Es troba a la desembocadura d'un torrent (Tala n-Badis, vulgarnent Talembades). Podria ser la clssica Parietina esmentada a l'Itinerari d'Anton.

Fou part del regne de Nakur, i desprs dels idrssides, almorvits, almohades i benimerins; els tres darrers el van utilitzar com port de guerra. Tenia certa importncia sota el marnida Abu Said (1310-1331) i pagava el mateix impost que Melilla i que Larraix. Badis disposava d'un arsenal i unes drassanes. La poblaci es dedicava a la pesca i la pirateria i era seu del govern del Rif que abraava tota la costa i algunes tribus del interior (Bukkuya, Banu Mansur, Banu Khalid, Banu Yadir). 

En front, a uns 100 metres, hi ha uns illots rocosos, el ms gran anomenat Hadjar Badis, que els espanyols anomenen Penyal de Vlez de la Gomera, i que van ocupar el 1508, ocupaci que va durar fins el 1520. El 1526 el sult wattsida Abu Hassun, destronat pel seu germ, va rebre com a feu el Rif amb seu a Badis (i per aix fou anomenat al-Badisi). El 1554 va cedir la ciutat i les illes als seus aliats turcs d'Alger que en van fer un niu de pirates operant a l'estret de Gibraltar.  El sult sadita Abd Allah al-Ghalib va veure aquesta activitat i la presencia turca de molt mal ull, ja que podia ser una base per la conquesta del seu regne, i el 1564 va cedir la ciutat i les illes a Espanya; els habitants marroquins foren evacuats. La ciutat va quedar despoblada i aviat va caure en runes. El penyal encara el conserven els espanyols.

El 1927 els espanyols van fundar al seu lloc l'anomenada Vila Jordana, en la que el juliol de 1928 fou creada la Junta de Serveis Municipals. Desprs el seu nom fou canviat Torres de Alcal; un decret de 29 de desembre de 1926 va dissoldre la junta local consultiva. Fou evacuada pels espanyols el 1956. Forma un llogaret que es diu Torres Kal'a (francs Torres el-Kal'a). 

El nom Badis els espanyols el van transformar en Vlez igual que una vila a la costa andalusa, antiga Balish.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381398" title="Vladimir S. Soloviov" nonfiltered="1968" processed="1958" dbindex="146990">

Vladimir Sergeivitx Soloviov (Moscou, 1853-1900) va ser un filsof i teleg rus ortodox.

Llibres.
En angls.
 The Crisis of Western Philosophy (Against the Positivists), tradut per Boris Jakim. Hudson, NY: Lindisfarne Press, 1996.
 Lectures on Divine Humanity, ed. per Boris Jakim. Lindisfarne Press, 1995.
 The Justification of the Good, tradut per N. Duddington. Nova York: Macmillan, 1918.
 Foundations of Theoretical Philosophy, tradut per Vlada Tolley i James P. Scanlan, en Russian Philosophy, ed. James M. Edie, et al. Chicago: University of Chicago Press, 1965, vol. III, pp. 99-134. ;

Referncies.


Enllaos externs.
 Carles Llins. Vladimir S. Soloviov: l home, el pensament, la influncia. Facultats de Filosofia i Teologia de Catalunya. 12 de desembre de 2000.;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381401" title="Abu Yakub Yusuf al-Zuhayli al-Badisi" nonfiltered="1969" processed="1959" dbindex="146991">
Abu Yakub Yusuf al-Zuhayli al-Badisi fou un savi i sant marroqu del segle XIV. 

Ibn Khaldun l'esmenta com el darrer gran sant marroqu.  Est enterrat a la part exterior de l'antiga vila de Badis (moderna Torres el-Kal'a). Un santuari molt venerat per la poblaci, el de Sidi Bu Yakub, est dedicat a aquest sant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381405" title="Abu l-Hasan Ali ibn Muhammad" nonfiltered="1970" processed="1960" dbindex="146992">
Abu l-Hasan Ali ibn Muhammad al-Badisi, conegut com Abu Hassun, fou sult wattsida del Marroc el 1526 i desprs rei de Badis durant 23 anys.
 
De jove va rebre del seu pare Muhammad al-Shaykh al-Wattasi (Abu Abd Allah Muhammad ibn Muhammad al-Burtuqali) el govern del Rif amb seu a Badis. Quan va pujar al tron a la mort del seu pare, fou deposat tot seguit pel seu germ Abu l-Abbas Ahmad ibn Muhammad(1526) que li va concedir altre cop el Rif en feu. Va governar al Rif del 1526 al 1549, residint a Badis d'eon va venir el seu malnom d'al-Badisi i el ttol de "Rei de Vlez" que li van donar els espanyols.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381406" title="Badj" nonfiltered="1971" processed="1961" dbindex="146993">
Badj fou una petita vila al Khurasan, propera a Tus. 

nicament es famosa per ser el lloc de naixement de Firdawsi.

No s esmentada per capo gegraf rab excepte Arudi-i Samarkandi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381407" title="Badja al-Zayt" nonfiltered="1972" processed="1962" dbindex="146994">
Badja al-Zayt (Bja de l'Oli) sn unes runes de Tunsia que corresponen a una antiga vila tunisiana del Sahel al sud de Bja, entre Mahdia i El Djem (rab al-Djam), a 13 km d'aquesta darrera, situada modernament a una comuna anomenada Wadi Badja a la governaci de Mahdia.

Fou parcialment destruda per la invasi dels Banu Hilal i va acabar desapareixent en temps dels hfsides. Les runes encara es poden veure.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381408" title="Badja al-Kadima" nonfiltered="1973" processed="1963" dbindex="146995">
Badja al-Kadima (Bja l'Antiga)  sn unes runes de Tunsia que corresponen a una antiga vila tunisiana, i estan situades a la governaci de Manouba, al nord-oest de la ciutat de Tunis. 

Disposava d'una mesquita, una escola, un mercat i un cert nombre de cases. Les runes encara es poden veure per mai va passar de ser un llogaret fams noms per ser lloc de naixement del mstic Abu Said Khalafa ibn Yahya al-Tamimi al-Badji (1156-1231) que fou enterrat a la vila de Djabal al-Manar que va agafar el nom de Sidi Bou Said.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381409" title="Badjadda" nonfiltered="1974" processed="1964" dbindex="146996">
Badjadda fou una petita vila de Mesopotmia actualment en territori de Turquia, molt fortificada, situada al sud de la ciutat d'Harran i a poca distancia a l'est de Balikh. Fou famosa especialment pels seus jardins. El seu nom en arameu vol dir "Casa del Benestar".

Va existir fins al segle X. Probablement es la Gadda de la Taula de Peutinger.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381410" title="Badjalan" nonfiltered="1975" processed="1965" dbindex="146997">
Badjalan s una tribu d'Iraq abans molt important, que parlen majoritriament el gurani, una llengua iraniana per no kurda.

Els badjalan es van sotmetre a l'Imperi Otom el 1630 i els seus territoris van formar el sandjak de Badjwanli entre els dos Zab. Al segle XVIII segons la seva tradici, van abandonar la regi de Mossul i es van establir al Luristan on es van assimilar als kurds lakkis; una branca es va establir entre Gilan i Kasr-i Shirin i els seus caps residien a Zuhab i ms tard a Khanakhin. Al segle XX estaven dividits en dos grups, els djumur a la zona de Zuhab i als kazanlu prop de Bin Kudra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381411" title="Al-Hasan ibn Ali ibn Warsand al-Badjali" nonfiltered="1976" processed="1966" dbindex="146998">
Al-Hasan ibn Ali ibn Warsand al-Badjali fou un cap d'una secta difosa entre els berbers del Marroc al segle IX, coneguda com Badjaliyya. 

Era nadiu de Nafta i va reclutar els seus partidaris entre el Banu Lamas. La secta tenia els mateixos principis que els rawafid per segons uns, pretenia que el imamat noms podia passar als descendents d'al-Hasan, i segons altres reconeixia com imam a Musa ibn Djafar descendent de Husayn. 

Al-Hasan i la seva secta foren combatuts i derrotats per Abd Allah ibn Yasin a la segona meitat del segle IX.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381413" title="Badjarma" nonfiltered="1977" processed="1967" dbindex="146999">
Badjarma fou un districte situat a l'est del Tigris, entre el Petit Zab al nord i el Djabal Hamrin al sud, que va existir en temps dels califes.

La seva capital era Kirkuk (sirac Karkha). El districte formava part de la provncia de Mossul. El seu nom derivava del nom arameu Beth Garma; en persa es deia Garmakan i el seu origen eren els Gurumu un antic poble nmada esmentat per Claudi Ptolemeu com Garamaioi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381414" title="Badjarwan" nonfiltered="1978" processed="1968" dbindex="147000">
Badjarwan s una vila i antiga fortalesa de Mukan (Mughan) al sud de l'Araxes entre Ardabil i Bardhaa a l'Arran. 

La seva conquesta pel general rab al-Ashath ibn Kays al-Kindi va suposar l'enfonsament de la resistncia persa sassnida a tota la provncia. Fou ocupada desprs per Said ibn Amr al-Harashi en la seva campanya contra els khzars el 730. 

Desprs dels omeies desapareix de les crniques; al segle XIV es esmentada com a vila en runes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381416" title="Badjawr" nonfiltered="1979" processed="1969" dbindex="147001">
Badjawr s una regi muntanyosa sota administraci del Pakistan formada pels estats de Dir (al nord i est), Swat (est)  i Chitral. Limita al sud-est i sud amb el territori tribal dels Uthman Khel i dels Mohmund, i a l'oest amb l'Afganistan. 

Cobreix una superfcie d'uns 10.000 km2. s el pas dels paixtus trakanri dividits en quatre subgrups (Isaizays, Salarzays, Mamunds i Ismailzays). El Khan de Nawagai reclama jurisdicci sobre totes les tribus de la regi.

La fortalesa de Badjawr fou conquerida per Babur el 1519. El 1585 en aquesta regi va patir una greu derrota Akbar el Gran a mans dels Yusufzays. Sota el regnat de Aurangzeb els habitants de la regi van atacar moltes vegades territori mogul. El 1863 es van oposar als britnics durant la campanya d'Ambeyla, i altre cop en la guerra fronterera del 1897.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381421" title="Badjdjana" nonfiltered="1980" processed="1970" dbindex="147002">
Badjdjana (catal Petxina, castell Pechina) fou una antiga ciutat andalusa , modernament una localitat rural, situada a  la costa i a tocar de la desembocadura del riu Andarax (Wadi Badjdjana), i no lluny d' al-Mariya (Almera).

El cant de Badjdjana fou poblat  pels rabs iemenites vinguts a la pennsula assentats a la zona per Abd al-Rahman I amb la missi de vigilar la costa contra un possible atac dels normands, amb dret a gaudir del frtil vall de l'Andarax. Els mariners andalusins que el 875 havien fundat Nova Tenes a la costa d'frica i que retornaven sovint als ports de la zona, es van entendre amb els rabs de la ciutat per formar una mena de Repblica mercantil i Petxina fou durant un temps la capital d'un petit estat (vers 890).  Els rabs van construir la mesquita i els andalusins les muralles; el port estava a al-Mariya.

Al cap d'uns trenta anys, passats sota l'amenaa dels rabs d'Elvira (Granada), la repblica es va reincorporar al califat omeia, per durant el segle X va continuar sent una vila prospera fins que Abd al-Rahman III va convertir Almera en capital de la regi i va comenar a decaure, situaci accentuada sota Al-Hakam II i al segle XI no era ms que un petit llogaret mentre Almera esdevingu capital d'un dels regnes o taifes peninsulars.

 Bibliografia .
E. Levi-Provenal, Pninsule ibrique, Leyden 1938

]
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381422" title="Bayyana" nonfiltered="1981" processed="1971" dbindex="147003">


Bayyana o Badjdjana, antiga ciutat andalusina, coneguda tamb com Petxina;
Bayyana, nom rab de Baena.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381423" title="Badjila" nonfiltered="1982" processed="1972" dbindex="147004">
Badjila fou una tribu rab suposada subdivisi dels Anmar per altres la consideren una tribu iemenita.

Aquesta tribu es va unir als Khatham, als Tamim, als Bakr i als Abd al-Kays i va fer incursions a Iraq en temps del rei sassnida Sapor II (310-379) per va patir fortes prdues en el contraatac persa. En temps de Mahoma vivien al sud de la Meca i per les rivalitats entre clans es va dispersar i es van posar sota la protecci d'altres tribus amb les que van acabar barrejats.

 Bibliografia .
A. P. Caussin de Perceval, Essai sur l'Histoire des Arabes avant l'Islamisme, Pars 1847.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381424" title="Badjimza" nonfiltered="1983" processed="1973" dbindex="147005">
Badjimza o Bagimza fou una vila al nord-est de Bagdad que va existir en temps dels califes abbssides.

Era un petit llogaret que fou fams nicament per la victria que a la seva rodalia va obtenir el 1154 el califa al-Muktafi biamrillah sobre l'exrcit dels seljcides del sult Muhammad II dirigides per Alp Kush Kun-i Khar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381425" title="Districte de Bastia" nonfiltered="1984" processed="1974" dbindex="147006">

El Districte de Bastia s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de l'Alta Crsega, a l'illa de Crsega. T una extensi de 1.382 km i una poblaci de 92.640 (1999). Compta amb 16 cantons i 94 municipis i el cap del districte s la prefectura de Bastia.

Cantons.
cant d'Alto-di-Casaconi - cant de Bastia I Centre - cant de Bastia II Fango - cant de Bastia III Turette - cant de Bastia IV Cimballo -  cant de Bastia V Lupino - cant de Bastia VI Montesoro-Furiani -cant de Borgo - cant de Campoloro-di-Moriani - cant de Capobianco - cant de Fiumalto-d'Ampugnani - cant de la Conca-d'Oro - cant de l'Alt Nebbio - cant de Sagro-di-Santa-Giulia - cant de San-Martino-di-Lota - cant de Vescovato

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Crsega;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381426" title="Districte de Calvi" nonfiltered="1985" processed="1975" dbindex="147007">

El Districte de Calvi s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de l'Alta Crsega, a l'illa de Crsega. Compta amb 4 cantons i 33 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura de Calvi.

Cantons.
cant de Belgodre - cant de Calenzana - cant de Calvi - cant de l'le-Rousse.


Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Crsega;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381430" title="Districte de Corte" nonfiltered="1986" processed="1976" dbindex="147008">

El Districte de Corte s un dels tres districtes amb qu es divideix el departament francs de l'Alta Crsega, a l'illa de Crsega. Compta amb 10 cantons i 109 municipis i el cap del districte s la sotsprefectura de Corte.

Cantons.
cant de Bustanico - cant de Castifao-Morosaglia - cant de Corte - cant de Ghisoni - cant de Mota-Verde - cant de Niolu-Omessa - cant d'Orezza-Alesani - cant de Prunelli-di-Fiumorbo - cant de Venaco - cant de Vezzani.

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Crsega;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381431" title="Badjisra" nonfiltered="1987" processed="1977" dbindex="147009">
Badjisra s una vila d'Iraq al nord-est de Bagdad  a poca distancia al sud de Bakuba a la riba esquerra del riu Nahrawan que a partir d'aqu agafa el nom de Tamarra. El seu nom deriva del sirac i vol dir "Casa del  Pont". 

Fou saquejada el 1047, 1095 i 1102/1103. Fou destruda el 1338. La vila moderna es diu Abu Jisra i tenia 768 habitants el 1947.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381433" title="La Talaia (Tivissa)" nonfiltered="1988" processed="1978" dbindex="147010">

La Talaia s una muntanya de 422 metres que es troba al municipi de Tivissa a la comarca de la Ribera d'Ebre.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381434" title="Alqas Mirza" nonfiltered="1989" processed="1979" dbindex="147011">
Alqas Mirza (tamb Alkas Mirza, Alka  Mirza o Alkasp Mirza) (Tabriz 1515/1516 - Alamut, 1549) fou el segon fill del xa safvida Ismail I de Prsia i germ petit de Tahmasp I.

Fou el segon fill dels quatre que van sobreviure del xa Ismail I de Prsia. Fou probablement germ uter de Sam Mirza mentre Shah Tahmasp i Bahram Mirza eren germans de diferent mare. 

Va comenar la seva carrera militar als 12 anys a la batalla de Djam. El 1532/1533 fou nomenat governador d'Astarabad amb Badr Khan Ustadjlu com a regent (tutor o lala) i va lliurar un combat victoris contra els uzbeks a Astarabad. Va acompanyar a Shah Tahmasp a Herat durant les lluites civils. El 1534/1535 fou enviat contra els otomans que envaen Azerbaidjan i Iraq. El 1537/1538 Tahmasp va poder dominar la revolta de Sam Mirza (que tenia el suport otom) i alguns problemes amb els kizilbatxis dirigits pel renegat cap Ghazi Khan Talaku.

El mar de 1538 Tahmasp va enviar a Alqas i a Badr Khan Ustadjlu contra el rebel Shirvanshah i sis mesos desprs el va nomenar governador de Shirvan on va romandre vuit anys (1538-1546).

El 1546 es va revoltar. Les raons no estan ben aclarides. Sembla que va matar a un tal Begogli Ustadjlu que tenia perms del xa per casar-se amb la seva mare; altres deien que Ghazi Khan Talaku que havia tornat al servei dels safvides, i que havia estat assassinat per Alqas per orde del xa el 1543/1544, l' havia convenut abans de morir. Els fets certs son que fou enviat contra els circassians (maig) per fou derrotat i llavors fou enviat a Derbent on es va revoltar obertament on va emetre moneda en el seu propi nom. Tahmasp que estava fent campanya a Gergia, la va abandonar i va anar cap a Shirvan. Alqas va fugir de Derbent que a la primavera segent fou ocupada per Tahmasp (defensada pels  partidaris d'Alqas); Alqas amb molt poques forces va fugir cap a Crimea (amb uns 40 a 60 homes). Tahmasp va restaurar l'orde a Derbent i va retornar a Tabriz on va eliminar dels kizilbatxis a tots els elements que podien ser favorables al rebel.

Collaboraci amb l'Imperi Otom.
Alqas va passar de Crimea a Istanbul on va escriure al sult Soliman explicant els seus greuges i declarant que volia tornar a Prsia com a client otom, prometent un fort suport dels kizilbatxis i la seva conversi a la tendncia sunnita del islam. Solim va deixar Edirne per anar a trobar a Alqas. Es va organitzar una campanya militar i Alqas fou enviat a la frontera sota supervisi d'Ulama Pasha Takalu, antic kizilbatxi i ara beylerbeyi d'Erzerum. L'exrcit otom es va reunir amb ells a Khoi, i  el 27 de juliol de 1548 els otomans van ocupar Tabriz abandonada per Tahmasp desprs de destruir tots els subministraments. 

Les desercions que Alqas havia proms no es materialitzaven i la seva veracitat va comenar a ser posada en dubte. Al cap de quatre dies, mancats de provisions, els otomans es van haver de retirar cap a Van. El setembre Solim va acampar al Diyar Bakr on el gran visir Rustam Pasha va recriminar a Alqas per les seves promeses incomplertes. Alqas va acusar als seus kizilbatxis aliats de traici i va reclamar dirigir un atac al Iraq Adjem; se li van donar tropes i diners. El projecte segurament era establir una base solida en territori safvida mentre els otomans distreien els perses al Azerbaidjan.

Alqas va creuar per la zona de Kirkuk cap a Qasr-e Shirin i Dartang amb 8000 homes. A Hamadan va capturar la casa i el fill del seu germ Bahram Mirza (5 de novembre de 1548); desprs va saquejar Qom i Kashan, i va tacar Esfahan sense xit. Tahmasp, que estava acampat a    Kel sa, va enviar a Bahram Mirza a parlamentar amb Alqas. Les tropes d'aquest estaven a la vora del mot i Alqas les va convncer d'anar a Fars i Khuzestan per van fracassar en conquerir Shushtar i atacats pels kizilbatxis locals es van retirar cap a Dezful ja en territori otom (19 de gener de 1549) on es van dispersar.

Solim estava passant el hivern a Alep i fou informat del fracs d'Alqas i del seu inesperat retorn. Alqas va acampar a Mandali (febrer del 1549) i va comenar negociacions amb Tahmasp per ser restablert com a governador de Shirvan mentre enviava a Solim al seu wakil Sayyid Azizallah Shirvani amb els tresors capturats a Iran. Alqas no va poder entrar a Bagdad per orde del comandant local Mehmed Pasha, i va aprofitar per fer el peregrinatge a Kazemayn, Nadjaf i Karbala. 

A la primavera va fugir cap a Shahrazur on era cap el kurd Biga Ardalan, vassall otom, que li va refusar refugi. Tahmasp es va acostar a Shahrazur i va negociar amb Alqas que va alliberar a Badi al-Zaman Mirza, fill de Bahram Mirza. Poc desprs Soliman es va dirigir al Diyar Bakr i a petici del visir Rustam Pasha va trencar amb Alqas i va enviar tropes a la zona de Shahrazur. Perseguit per tropes otomanes manades per Mehmed Pasha, per un costat (10 de setembre) i pels kizilbatxis dirigits per Bahram Mirza, per l'altra, Alqas es va dirigir a Marivan (Mehrian) amb Surkhan Ardalan, germa i rival de Bigas Ardalan.

Bahram Mirza va rodejar Marivan i va exigir la rendici d'Alqas. Surkhab va demanar la mediaci de Shah Nematallah Yazdi, cunyat d'Alqas i finalment aquest es va rendir el 1 d'octubre de 1549. Al dia segent fou enviat a la cort de Tahmasp. Fou tancat a la pres de Qahqaha (11 d'octubre) junt amb el seus fills Sul  n A mad i Farro . Al cap d'un mesos fou tirat pels murs de la pres (9 d'abril de 1550) segurament amb la connivncia del xa. El que el va tirar fou  Beg  l   asan Beg, que es probablement la mateixa persona que  asan Beg Y zb  .

 Bibliografia .

araf-al-d n Bedl s ,  h-n ma, ed. V. Vlaminof-Zernof, Scheref Nameh,  Histoire des Kourdes par Scheref, Prince de Bidlis I-II, Sant Petersburg, 1860-62;
 M. B. Dickson, Sh h  ahm sb and the  zbeks (The Duel for Khur s n with  Ubayd Kh n: 930-946/1524-1540);
J. Von Hammer, Histoire de l'Empire Ottoman.;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381435" title="Altin Tepe" nonfiltered="1990" processed="1980" dbindex="147012">
Altin Tep (Altyn Tepe) es un lloc arquelogic del neoltic i edat del bronze al sud de Turkmenistan prop de la vila de Miana, on s'han fet excavacions desprs de 1965 en una superfcie de 25 hectrees, amb una profunditat fins a 8 metres per sota el terreny (el total estratificat sn 30 metres).

Es tracta d'un assentament del V millenni que va estar habitat fins al segon millenni amb intensiva explotaci agrcola.
L'establiment es proper a un de la cultura Jaitum (un millenni anterior)  per d'aquesta cultura no s'han trobar evidencies a Altin Tepe. 

L'establiment ocupava unes 6 hectrees i la poteria porta dibuixos geomtrics principalment triangles; es van trobar objectes d's i coure. Al IV millenni la superfcie de l'establiment va passar a 12 hectrees i les cermiques abans grogues van passar a ser vermelles  amb lnees paralleles com a decoraci; s'han trobar diverses esttues realistes; al tercer millenni havia arribat a 25 hectrees creixent a costa d'altres viles properes que foren abandonades en aquest temps; les cermiques esdevenen policromades en estil Geoksur i va existir un mur a l'entorn; d'aquesta poca son els enterraments amb tombes oval (tolos), les cases amb diverses dependencies i un santuari amb un espai central oval. 

A la meitat del millenni es passa al tipus Namazga IV amb poteria feta amb la roda i la decoraci augmenta; a una part de l'establiment apareixen petits temples de centre rectangular i entrada de 15 metres amb pilastres decoratives. Va arribar al seu mxim desenvolupament al final del tercer millenni aC i el comenament del II (Namazga V) quan va esdevenir un establiment de tipus urb on s'han trobar nombrosos objectes concentrats a la part nord (el barri dels artesans) amb un complex religis incloent una  torre de 4 pisos i la tomba del sacerdots amb objectes valuosos com el cap d'un llop o d'un brau en or. Les tombes permeten apreciar el nivell social dels habitants; un barri dels nobles estava format per carrers de tra regular amb cases de entre 80 i 100 metres quadrats, i tombes amb ornamentaci de qualitat incloent pedres precioses, i esttues. S'hi va trobar un segell amb dos signes de lletres protondies, i podria haver estat habitada per una poblaci de llengua protodravidiana.

Fou abandonat per canvis climtics i esgotament del sl. La seva cultura estava emparentada amb la de Murgab al sud d'Uzbekistan i de Dashli al nord d'Afganistan llocs on probablement van emigrar els habitants d'Altin Tepe.

 Bibliografia .
 V. M. Masson, Protogorodskaya tsivilizatsia yuga Sredne  Azii, Sovetskaya arkheologiya 1967;
 V. M. Masson, Urban Revolution in the South Turkmenia, Antiquity, 1968, no. 167. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381438" title="Cant de Bedarius" nonfiltered="1991" processed="1981" dbindex="147013">

El Cant de Bdarieux s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 9 municipis i el cap cantonal s Bdarieux.

Municipis.
 Bdarieux;
Camplong;
Carlencas-et-Levas;
Faugres;
Graissessac;
Pznes-les-Mines;
Le Pradal;
Saint-tienne-Estrchoux;
La Tour-sur-Orb;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381439" title="Cant de Capestanh" nonfiltered="1992" processed="1982" dbindex="147014">

El Cant de Capestang s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 9 municipis i el cap cantonal s Capestang.

Municipis.
 Capestang;
 Creissan;
 Maureilhan;
 Montady;
 Montels;
 Nissan-lez-Enserune;
 Poilhes;
 Puisserguier;
 Quarante;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381440" title="Beatrix Farrand" nonfiltered="1993" processed="1983" dbindex="147015">
Beatrix Jones Farrand (1872-1959) fou una paisatgista americana.

Procedent d'una gran famlia novaiorquesa, es casa amb Max Farrand, historiador, el 1913. s la neboda d'Edith Wharton.

D'en molt jove, fou una apassionada per la jardineria i s'interess pel paisatgisme i per la concepci de jardins experimentant a la propietat familiar de Bar Harbor. Es definia ella mateixa ms aviat com jardinera del paisatge que pas paisatgista.

Amb clients clebres com Rockefeller demanant-li que concebs els seus jardins i parcs, Beatrix Farrand va ser un paisatgista de gran influncia sobre la professi, almenys a Amrica. s l'nica dona membre fundador de l'American Society of Landscape Architects.

Principals realitzacions .

 El jard de la famlia Bliss Dumbarton Oaks a Washington DC. ;
 La residncia d'estiu Harkness, Eolia a Waterford, Connecticut, coneguda amb el nom d'Harkness Memorial State Park.  ;
 La residncia Rockefeller The Eyrie a Seal Harbor, a Maine;
 El Sunken Garden de la famlia A.A. Pope a l'Hill-Stead Museum a Farmington.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381441" title="Capestanh" nonfiltered="1994" processed="1984" dbindex="147016">

Capestang (en occit Capestanh) s un municipi del departament de l'Erau a la regi Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381443" title="Floreac" nonfiltered="1995" processed="1985" dbindex="147017">

Florensac (en occit Floreac) s un municipi del departament de l'Erau a la regi Llenguadoc-Rossell. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381445" title="Crisi de 1917" nonfiltered="1996" processed="1986" dbindex="147018">
Crisi de 1917 s el nom que es dna per la historiografia espanyola al conjunt de successos que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot tres desafiaments simultanis que van fer perillar al govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauraci: un moviment militar (les Juntes de Defensa), un moviment poltic (la Assemblea de Parlamentaris d'orientaci catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general revolucionria). Van coincidir amb una conjuntura internacional especialment crtica aquell mateix any, possiblement un dels ms crucials en tota la Histria. En canvi, la historiografia mundial no sol emprar el nom de crisi per a aquest perode, reservant-lo per a algunes qestions puntuals relacionades amb la Primera Guerra Mundial: la crisi de reclutament a Canad i la crisi de construcci naval als Estats Units.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381447" title="Principi de Lund" nonfiltered="1997" processed="1987" dbindex="147019">
El principi de Lund s un important principi en les relacions ecumniques entre esglsies cristianes. Afirma que les esglsies hem d'actuar juntes en tots els assumptes, excepte aquells en els quals profundes diferncies de convicci les obliguen a actuar separadament.

Va ser acordat el 1952 per la Confernci Fe i Ordre del Consell Mundial d'Esglsies ocorregut a Lund, Sucia.

Enllaos externs.
 Ruta de Sant Vicent a Valncia;
 Comunicado del XV Encuentro Ecumnico de El Espinar 2005 ;
 The Lund principle ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381451" title="Babis" nonfiltered="1998" processed="1988" dbindex="147020">
Un babi eren un fidel de la religi fundada pel Bab (Sayyid Ali Muhammad) el 1844. El conjunt dels seus seguidors foren coneguts per babis.

El 1848 a la reuni de Badasht els babis es van declarar deslligats de la religi musulmana i de l'observana de la xara en part mercs a l'herona babi, la poetessa de Kazwin,  Zarrin Tadj coneguda com Kurrat al-Ayn o Djanab-i Tahire, la primera que va gosar mostrar-se sense vel; els participants es van refugiar desprs al santuari de Shaykh Tabarsi prop de Barfursuh on van resistir heroicament a les forces del xa  Nadir al-Din Shah. Finalment es van rendir i van rebre la promesa de salvar la vida per foren executats el juliol/agost de 1849. 

Poc desprs al Fars es va revoltar el cap babi Yahyayi Darabi que es va fer fort a la vella ciutadella de Shiraz on va resistir un temps fins que tots els que hi havia foren tots massacrats el gener del 1850 quasi al mateix temps que esclatava la revolta dels babis a Zandjan, dirigits per Muhammad Aliyi Zandjani, en nombre de mes de tres mil, i es van fer forts a la ciutadella fins que tamb foren massacrats (febrer de 1850). A la primavera a Teheran foren executats els set mrtirs de Teheran, persones properes al Bab, que van mantenir una posici heroica enfront dels suplicis als que se'ls va sotmetre.  El Bab fou executat el 9 de juliol.

Desprs revoltes i repressions es van aturar per l'atemptat contra el xa (que va fracassar) el 15 d'agost de 1852 va desfermar una nova onada repressiva  en la que van morir molts babis entre els quals la poetessa Kurrat al-Ayn; els babis principals foren enviats a l'exili i les persecucions van durar uns quants mesos i sembla que haurien mort fins a vint mil persones. 

Desprs el moviment es va dividir entre els baha'is i els babis o gent del Bayan anomenats desprs azalis, que avui dia sn una minoria (uns 50000 vers 1950).

Per la seva doctruna vegeu: Fe bab i Sayyid Ali Muhammad.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381454" title="Cit de la musique" nonfiltered="1999" processed="1989" dbindex="147021">
La Cit de la musique s un Establiment pblic de caire industrial i comercial (EPIC) sota tutela del ministeri de cultura francs i agrupa un conjunt d'institucions dedicades a la msica. Es troba a la porte de Pantin al quartier de la Villette, al 19 districte de Pars. Concebuda per l'arquitecte Christian de Portzamparc, ha estat inaugurada el 1995.

La Cit comprn:

 un amfiteatre.
    
 una sala de concerts, podent acollir de 800 a 1000 espectadors.
    
 el muse de la musique  que cont una important collecci d'instruments de msica clssica datats entre els segles XV i XX.
    
 exposicions.
    
 tallers.
    
 espais de documentaci molt importants.

La Cit de la musique administra directament la Salle Pleyel mitjanant la seva filial Cit-Pleyel i tindr sota la seva responsabilitat la futura Philharmonie de Paris.

 Vegeu tamb .

Parc de la Villette;
Conservatoire national suprieur de musique et de danse de Paris;
Muse de la musique;
Salle Pleyel;
Philharmonie de Paris;

 Enllaos externs .

 Web oficial de la cit de la musique;
 Mediateca de la Cit de la musique, permet d'escoltar extractes dels concerts gravats a la Cit (possibilitat d'escoltar-los completament);
 Philharmonie de Paris;
 Salle Pleyel;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381456" title="Olonzac" nonfiltered="2000" processed="1990" dbindex="147022">

Olonzac s un municipi del departament de l'Erau a la regi Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381459" title="Rojan" nonfiltered="2001" processed="1991" dbindex="147023">

Roujan (en occit Rojan) s un municipi del departament de l'Erau a la regi Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381461" title="Cant de Montanhac" nonfiltered="2002" processed="1992" dbindex="147024">

El Cant de Montagnac s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 12 municipis i el cap cantonal s Montagnac.

Municipis.
Adissan;
Aumes;
Cabrires;
Cazouls-d'Hrault;
Fonts;
Lzignan-la-Cbe;
Lieuran-Cabrires;
Montagnac;
Nizas;
Pret;
Saint-Pons-de-Mauchiens;
Usclas-d'Hrault;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381463" title="Cant de La Salvetat d'Agot" nonfiltered="2003" processed="1993" dbindex="147025">

El Cant de La Salvetat-sur-Agout s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 3 municipis i el cap cantonal s La Salvetat-sur-Agout.

Municipis.
Fraisse-sur-Agout;
La Salvetat-sur-Agout;
Le Souli;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381464" title="Cant de Murvilh" nonfiltered="2004" processed="1994" dbindex="147026">

El Cant de Murviel-ls-Bziers s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 11 municipis i el cap cantonal s Murviel-ls-Bziers.

Municipis.
 Autignac;
 Cabrerolles;
 Caussiniojouls;
 Causses-et-Veyran;
 Laurens;
 Murviel-ls-Bziers;
 Pailhs;
 Puimisson;
 Saint-Genis-de-Fontedit;
 Saint-Nazaire-de-Ladarez;
 Thzan-ls-Bziers;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381468" title="Aroldo Bonzagni" nonfiltered="2005" processed="1995" dbindex="147027">
Aroldo Bonzagni (Cento, 1887   Mil, 1918) va ser un pintor itali, relacionat en la seva primera poca amb el corrent futurista.

Biografia.

Nascut el 1887 a Cento, a la provncia de Ferrara. El 1903 es va traslladar amb la seva famlia a Mil, on es va inscriure a l Accademia di Brera. 

Es va convertir en un amic d Boccioni, firma la primera edici del Manifest dels pintors futuristes (1910) i desprs, poc a poc, s allunya del grup (ser substitut per Balla). 

Molt actiu com a dissenyador i illustrador (cartells, illustraci de llibres,  moda, caricatures de tall poltic de la propaganda de guerra). 

Va morir a Mil el 30 de desembre de 1918 afectat per la grip espanyola.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381470" title="Bab-i Humayun" nonfiltered="2006" processed="1996" dbindex="147028">
Bab-i Humayun (Porta Imperial) s la porta principal del mur exterior de l'antic serrall del sult otom a Istanbul.

Est situada just darrera de la mesquita de Santa Sofia. T una inscripci que fa referncia a la construcci de la muralla pel sult Mehmet II al final del 1478. Fou restaurada diverses vegades entre elles per Mahmud II i Abdlziz.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381473" title="Shohei Imamura" nonfiltered="2007" processed="1997" dbindex="147029">

Sh hei Imamura (en japons,      ) (Tquio, 15 de setembre de 1926- 30 de maig de 2006) va ser un director de cinema japons. Va ser el primer director japons en guanyar dues vegades la Palma d'Or, i est considerat com un dels cineastes ms importants i idiosincrtics de la histria de cinema. Tanmateix, mai ha estat nominat a cap Oscar.

El seu fill gran, Daisuke Tengan, s tamb un escriptor i director cinematogrfic, i va treballar en els guions cinematogrfics de les pellcules d'Imamura, Unagi (L'anguila) (1997), Kanzo sensei (Dr. Akagi) (1998), Akai hashi no shita no nurui mizu (Aigua tbia sota un pont vermell) (2001) i 11 9  01 September 11 (2002).

 Primers anys .
Encara que Imamura va nixer en el si d'una famlia de classe mitjana alta de Tquio, aviat conegu tamb l'altra cara de la societat japonesa de la postguerra. El 1945, en acabar la guerra, es dedic puntualment a la venda de cigarrets i licor en el mercat negre. Reflectint aquest perode de la seva vida, els interessos d'Imamura com a cineasta sovint se centraren en els estrats ms baixos de la societat japonesa. 

Estudi histria occidental a la Universitat de Waseda, per va passar ms temps participant en activitats teatrals i poltiques que en els mateixos estudis. Quan el 1950 vei Rashomon d'Akira Kurosawa, qued impactat; aquesta pellcula represent un gran referent per a ell, el de la nova llibertat d'expressi, un fet possible en el Jap de la postguerra.

 Inicis professionals .

El 1951, Imamura es gradu a Waseda, i comen la seva carrera al cinema treballant com a ajudant de Yasuhiro Ozu als Shochiku Studios. Collabor en les pellcules Bakush  (Inici d'estiu) (1951), Ochazuke no aji (El Sabor de te verd sobre l'arrs) (1952) i T ky  monogatari (Histria de Tquio) (1953). Imamura, tanmateix, es trobava incmode amb l'estil altament refinat i refrenat d'Ozu en aquesta poca; incmode en com estava descrivint la societat japonesa. Les pellcules d'Imamura havien de tenir un estil bastant diferent per, com Ozu, Imamura es centraria en elements de la societat japonesa. Deia: "Sempre he volgut fer preguntes sobre els japonesos, perqu s l'nica gent que estic capacitat per descriure". A vegades express la seva sorpresa que les seves pellcules fossin apreciades a l'estranger.

 Contracte amb Nikkatsu .

El 1954, Imamura va deixar la companyia Shochiku i va ser contractat amb un salari ms alt per Nikkatsu. Amb ells, el 1958, realitzaria la seva primera pellcula, Nusumareta yokuj  (Desig robat). Amb aquest primer conte d'actors, Imamura es podia permetre tractar alguns dels temes controvertits i excntrics que caracteritzen la seva carrera com a cineasta. A Nikkatsu, tanmateix, no els agradaven les seves tendncies radicals, i el foraren a fer una srie de pellcules en les que Imamaura no era feli: Nishi Ginza Station (Estaci Nishi Ginza)  una comdia basada en una can pop , Hateshinaki yokub  (Desig inacabable) i Nianchan (El meu segon germ).

Amb la pellcula de 1961, Buta a gunkan (Porcs i Cuirassats), Imamura va poder satisfer les seves idees en una histria salvatge i intensa sobre la base militar dels EUA a Yokosuka i la seva relaci amb elements ms baixos de la societat japonesa. Impressionats per la pellcula per preocupats pel que percebien com a sentiments antiamericans, Nikkatsu no va acceptar cap altra projecte seu durant dos anys. D'aquesta manera, les segents pellcules, Nippon konch ki (La dona insecte) (1963), i Akai satsui (Desig prof) (1964) no sn representatives del seu estil. Tot i aix, amb aquestes tres pellcules, Imamura s'havia consolidat com un director amb una visi crua i dura de la vida, i s convert en un dels referents de la nova generaci japonesa.

Es considerava un antropleg cultural i havia manifestat que li agradava fer pellcules "desordenades"; havia comentat: "Estic interessat en la relaci de la part ms baixa del cos hum i la part ms baixa de l'estructura social... Em pregunto qu diferencia els ssers humans d'altres animals. Qu s un sser hum? Cerco la resposta tot continuant fent pellcules".

 Imamura Productions .

Per explorar ms lliurement temes com aquests sense la interferncia dels estudis, el 1965 va fundar la seva prpia productora, Imamura Productions. La seva primera obra independent va ser una adaptaci lliure de la novella d'Akiyuki Nosaka sobre la vida als serrells de la societat d'Osaka, Erogotoshi-Tachi (Els porngrafs) (1963), amb un subttol molt aclaridor de quins eren els seus interessos: una introducci a l'antropologia a travs del porngrafs (Erogotoshitachi yori Jinruigaku ny mon).

Posteriorment, el 1967, s'aventur en el gnere documental amb Ningen J hatsu (Un home desaparegut). La seva pellcula Kamigami no Fukaki Yokub  (El Desig Profund dels Dus), de 1968, s una investigaci en una illa japonesa del sud de la topada entre la societat moderna i la tradicional. Va ser un dels projectes ms ambiciosos i costosos d'Imamura; desprs d'aquesta pellcula va necessitar un retir per refer-se econmicament, realitzant documentals durant els segents anys.

 Documentals del 1970.

Nippon Sengoshi - Madamu onboro no Seikatsu (Histria de la postguerra japonesa contada per una hostessa de bar)  i Karayuki-san, la fabricaci d'una prostituta van ser dos d'aquests projectes, en els que se centra en dos dels seus temes favorits: dones dures que sobreviuen en la perifria de la societat japonesa. El 1979, amb Fukush  suruwa wareniari (La venjana s meva) Imamura retorn a les formes narratives fictcies tradicionals, encara que fins i tot aquesta histria sobre un assass en srie es basa en esdeveniments del 1963.

El 1975, Imamura fund la Yokohama Hs Eiga Senmon Gakk (Escola Professional de Yokohama d'Emissi i Pellcula). Quan estudiava en aquesta escola, el director Takashi Miike va fer els seus inicis professionals, com a vicedirector a la pellcula d'Imamura Zegen, de 1987. Un altre llicenciat d'aquesta escola de cinema s el director core, Hwang Byung-Guk.

 Filmografia .

 1958: Nusumareta yokujo       (Desig robat);
 1958: Nishi Ginza ekimae,       (Estaci Nishi Ginza);
 1958: Hateshinaki yokubo,        (Desig inacabable);
 1959: Nianchan,        (El meu segon germ);
 1961: Buta to gunkan,      ( Porcs i cuirassats);
 1963: Nippon konchuki,         (La dona insecte);
 1964: Akai satsui     (Desig prof);
 1966: Erogotachi yori Jinruigaku nyumon               (El porngraf);
 1967: Ningen Johatsu     (Un home desapareix);
 1968: Kamigami no Fukaki Yokubo,         (El Desig Profund dels Dus o Kuragejima - Llegendes des d'una illa del sud );
 1970: Nippon Sengoshi - Madamu onboro no Seikatsu,                    ;
 1971: Mikikanhei O Otte (producci de TV);
 1972: Bubuan no Kaizoku (producci de TV);
 1973: Muhomatsu Koyo ni Kaeru (producci de TV);
 1975: Karayuki-san (producci de TV) (Karayuki-san, la creaci d'una prostituta);
 1975: Zoku Mikikanhei o Otte (producci de TV);
 1979: Fukush suru wa ware ni ari,          ;
 1981: Eijanaika,         (Eijanaika (Ka de nai de ja Ee) o per qu no? );
 1983: Narayama bushi-ko,      (La balada de Narayama) (Palme d'Or);
 1987: Zegen,    (Zegen);
 1989: Kuroi ame,     (Pluja negra);
 1997: Unagi,     (L'anguila);
 1998: Kanzo sensei,       ;
 2001: Akai hashi no shita no nurui mizu,            (Aigua tbia sota un pont vermell);
 2002: Un curtmetratge a 11'09"01 - September 11, una pellcula collectiva.

 Referncies .


 Bibliografia .
 Paul Rocha. Shhei Imamura, Le Libre penseur, collecci Cinastes de notre temps, 1995 ;
 Donald Richie. Notes for a study on Sh hei Imamura ;
 James Quandt. Shohei Imamura (Cinematheque Ontario Monographs, nm. 1);

Enllaos externs.
 Senses of Cinema - Biografia i filmografia. ;
 Japan Zone. Perfil. ;
;
 Shohei Imamura ;
 Japanese New Wave Cinema Classics ;
 Mainichi Daily News, "Two-time Cannes winner Shohei Imamura dies at 79"  (31 de maig de 2006) ;
 at Punto de Vista Documentary Film Festival of Navarra, Spain ;
 Cinema2000 obituari ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381474" title="Il Gattopardo" nonfiltered="2008" processed="1998" dbindex="147030">

Il gattopardo  s una pellcula italiana de 1963 dirigida pel director Luchino Visconti,  basada en la novela del mateix nom de l'autor Giuseppe Tomasi di Lampedusa. 
La pellcula inclou un ampli planter d'actors de renom internacional com el estatunidenc Burt Lancaster, el francs Alain Delon i la italiana Claudia Cardinale. 
Aquest llargmetratge ha estat distribut en diverses versions. La primera versi de Visconti tenia una durada de 205 minuts, per va ser considerada com a excessivament llarga i Visconti va reduir el metratge a 185 minuts. Aquesta versi s la que sol prendre com a referncia. De tota manera, la versi mostrada en angls t una durada de 161 minuts (va ser editada per la 20th Century Fox). A Espanya es va realitzar una versi de 151 minuts de durada.
Aquesta pellcula s considerada com una de las obres essencials del cinema europeu dels anys 1960 i una de les ms destacades del seu director, Luchino Visconti. 

 Argument .
El llargmetratge mostra la vida de Don Fabrizio, Prncep de Salina, i de la seva famlia, que es veu alterada en ser Siclia envada per les tropes de Garibaldi, en els anys 1860-1863. Com a conseqncia d'aix, tots es refugiaran a la casa de camp que la famlia t a Donnafugatta. 
Comprenent que els dies del feudalisme han passat a millor vida, assegura el matrimoni del seu nebot Tancredi amb Angelica, la filla del ric alcalde liberal de Donnafugata, Don Calogero. 

 Comentari .
A travs d'un fresc on la reconstituci histrica s minuciosa i esttica, Visconti analitza sense nostlgia intil la mutaci del mn feudal i rural cap a una societat moderna i republicana.

Visconti declara :  Ajunto el punt de vista de Lampedusa, i diguem tamb del seu personatge, el prncep Fabrizio. El pessimisme del prncep Salina el porta a lamentar la caiguda d'un ordre que, per a immbil que hagi estat, era en tot cas un ordre. Per, el nostre pessimisme es carrega de voluntat i, en lloc de lamentar l'ordre feudal i borbnic, apunta a establir un ordre nou.   

 Premis .

Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Cannes 1963;

Repartiment.
Burt Lancaster : Prncep Fabrizio Salina ;
Alain Delon : Tancredi Falconieri;
Claudia Cardinale : Angelica Sedara;
Paolo Stoppa : Don Calogero ;
Serge Reggiani : Don Ciccio Tumeo;
Rina Morelli : la princesa Salina;
Romolo Valli : el pare Pirrone;
Mario Girotti : comte Cavriaghi;
Pierre Clmenti : Francesco Paolo;
Ottavia Piccolo : Caterina;
Giuliano Gemma : el general garibaldi;
Marcella Rovena : (paper indeterminat);

Al voltant de la pellcula.
La pellcula descriu la caiguda de l'aristocrcia italiana, de la qual l'escena del ball (que dura 45 minuts) en dna la clau. Aquesta escena va ser rodada al Palazzo Valguarnera-Gangi, a Palerm.
Molt implicat en l'escriptura del personatge del prncep Fabrizio, Visconti va triar l'actor americ Burt Lancaster per encarnar-lo. La tria va sorprendre, per es va revelar pertinent. L'osmosi es repetir en una altre paper de Visconti a  Violncia i passi. ;
En la versi italiana Burt Lancaster (que gravava les seves intervencions en angls) s tradut a l'itali per un altre actor. La versi en idioma angls, que va ser produda alhora, inclou la veu original de Lancaster. ;

 Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Sinopsi i comentari al cine-club de Caen.
 comentari per Alain Dubeau.
 Fitxa tcnica i comentari;
 Lloc dedicat a la pellcula ;
 The Leopard (1963) - A review by Roger Ebert;
 The Leopard a Rotten Tomatoes;
Criterion Collection essay by Michael Wood;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381475" title="Muse de la musique" nonfiltered="2009" processed="1999" dbindex="147031">
El Muse de la musique de Pars presenta una collecci de diversos centenars d'instruments de msica reunits pel Conservatori de Pars. Sn essencialment instruments de msica clssica i popular del segle XVII als nostres dies : llats, violins italians (Stradivari, Guarneri, Fet Mat), clavicmbals francesos i flamencs, pianos francesos d'Erard i Pleyel, instruments d'Adolphe Sax.

Els instruments sn agrupats per poca i per famlia. Els auriculars que se subministren a l'entrada permeten sentir extractes comentats de msica d'instruments exposats.

El Muse de la musique forma part de la Cit de la musique que reuneix un conjunt d'institucions dedicades a la msica situat al quartier de la Villette, al 19 districte de Pars.

La Cit de la musique est installada a un edifici concebut per l'arquitecte Christian de Portzamparc i fou inaugurada el 1995.

 Galeria .



 Vegeu tamb .

Parc de la Villette;
Conservatoire national suprieur de musique et de danse de Paris;
Cit de la musique;
Muse des instruments de musique de Bruxelles;

 Enllaos externs .

 Web del museu;
  El catleg de les colleccions del muse de la Musique;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381488" title="Darial" nonfiltered="2010" processed="2000" dbindex="147032">
Bab al-Alan (Porta dels Alans, persa Dar-e Alan; modern Darial o Daryal o Dariel o Daryel) es un pas o congost del Caucas central. Per aquesta zona corre el Terek entre cingles de 1200 a 1500 metres. Inicialment fou conegut com Portes Caucsiques i ms tard va agafar el nom de Porta dels Alans.

Les primeres incursions rabs al segle VII no hi van arribar. Es esmentada el 724 quan al-Djarrah ibn Abd Allah al-Halami va envair Khazria per aquesta via i l'any segent els alans van pagar la djizya i el kharadj per el 727 Maslama ibn Abd al-Malik va haver d'ocupar el lloc que tornava a estar en mans dels alans, i hi va establir una guarnici en un fortalesa situada sobre un masss rocs, per tot i aix el 730 els khzars van creuar aquest pas i van derrotar a al-Djarrah en una gran batalla ocupant tot seguit Ardabil, retirant-se al final amb un gran bot. En  l'expedici de Marwan ibn Muhammad el futur califa Marwan II del 737, va atacar als khzars simultniament des de Darial o Daryal (Bab al-Lan o Porta dels Alans)  i des de Bab al-Abwad (d'eon va sortir Abu Yazid al-Sulami), i temporalment va dominar el territori fins al Volga per sense intentar una ocupaci permanent. 

Els rabs van intentar diverses vegades dominar Darial, com el 758 sota Yazid ibn Usayd al-Sulami, per mai es va desenvolupar com una ciutat de frontera i fortalesa. Al-Masudi diu que al seu temps (segle X) encara hi havia una guarnici rab dependent de Tbilisi, situada a cinc dies de cam per a traves de territori cristi georgi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381491" title="Bab el-Mandeb" nonfiltered="2011" processed="2001" dbindex="147033">
Bab el-Mandeb (Bab al-Mandeb, Bab al-Mandab) s un estret que separa la punta sud-occidental d'Arbia (al Iemen) de la costa africana (la part ms propera forma part de Djibouti). L'estret te uns 16,5 km. El nom vol dir "Porta de les lamentacions (pels morts)".

El estret est dividit per l'illa de Mayyun (coneguda universalment com Perim) en el Gran Estret (14 km) i el Petit Estret (2,5 km). Aquest darrer s el situat ms proper al Iemen, i esta marcat a la part continental pel turo al-Manhali (270 metres). La vila de Shaykh Said, al nord de l'estret, controla aquest pas.

El mariners rabs sovint deformen el nom a Bab al-Mandam que d'altra banda s anomenat normalment simplement com al-Bab.














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381492" title="Bab-i Seraskeri" nonfiltered="2012" processed="2002" dbindex="147034">
Bab-i Seraskeri fou el nom del Ministeri de la Guerra a l'Imperi Otom a partir del segle XIX quans els genssers foren substituts  es va crear un nou crrec el de serasker, antic ttol dels caps militars i que ara es donava al que acumulava les funcions de comandant en cap de l'exrcit i de ministre de guerra.

La policia va dependre del serasker fins el 1845. El serasker es va installar provisionalment al vell Saray i un nou edifici es va construir el 1865. L'edifici (Bab i-Seraskeri) fou la seu del Ministeri fins que el 1922 la capital va passar oficialment a Ankara i llavors va passar a ser la Universitat d'Istanbul.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381493" title="Ramon Bans" nonfiltered="2013" processed="2003" dbindex="147035">

 Ramon Bans i Crusellas (Santa Perptua de Mogoda, 1947), alcalde de Sant Quirze Safaja];
 Ramn Bans Mongrell (Guatemala, 1938), pintor ;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381495" title="Ramon Bans i Crusellas" nonfiltered="2014" processed="2004" dbindex="147036">
Ramon Bans i Crusellas (Santa Perptua de Mogoda, 1947) va ser tcnic mecnic i s alcalde de Sant Quirze Safaja des del 2007.

Va treballar en una empresa de maquinria pesant de Santa Perptua durant 37 anys, fins a jubilar-s'hi. A partir de l'any 1974 s'install a Sant Quirze, d'on s la seva dona. En les eleccions municipals del 1991 es present com a independent en la llista de CiU, i va ocupar la regidoria de serveis i la primera tinena d'alcaldia. A les eleccions municipals del 2007 ja encapalava la llista de CiU, que feu Bans alcalde el 16 de juny  per un marge molt estret: 172 vots per CiU i 164 per a "Independents per Sant Quirze Safaja", que presentava l'aleshores alcaldessa Assumpta Camps.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381500" title="Baba Beg" nonfiltered="2015" processed="2005" dbindex="147037">
Baba Beg fou el darrer khan uzbek de Shahrizabz, de la dinastia dels keneges.

El 1870 Shahrizabz fou conquerida pels russos i el khan va fugir amb un petit grup de fidels per fou finalment capturat a Fergana i enviat en residencia forosa a Tashkent. El 1875 va entrar a l'exrcit rus i va participar en la campanya de Khokand. 

Va morir el 1898 a Tashkent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381504" title="Bsquet als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2016" processed="2006" dbindex="147038">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es disput una competici de bsquet en categoria masculina.

Comits participants.
En aquesta competici, disputada entre els dies 14 de juliol i 2 d'agost de 1952 al Tennispalatsi del centre de la ciutat i el Tl Sports Hall situat al costat de l'Estadi Olmpic d'Hlsinki, hi prengueren part 23 comits nacionals diferents. Es qualificaren directament els sis primers classificats en els Jocs Olmpics de 1958, el campi del mn de 1950 (Argentina), els dos primers qualificats del Campionat d'Europa de Bsquet 1951 (Uni Sovitica i Txecoslovquia) i l'equip amfitri (Finlndia). Aix mateix 13 comits ms realitzaren un torneig per aconseguir una de les sis places restants.


  (14);
  (13);
  (13);
  Bulgria (14);
  Canad (13);
  (12);
  Egipte (14);
  (14);

  (12);
  (14);
  Frana (14);
  Grcia (12);
  Hongria (13);
  (12);
  (13);
  Mxic (13);

  Romania (12);
  (14);
  (12);
  (14);
  (14);
  (12);
  (13);


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Ronda preliminar.
Els equips que perden dos partits queden directament eliminats. 

Grup A;
Cuba i Bulgria es classifiquen:
  guanya , 59-51;
  Bulgria guanya , 69-58;
  Bulgria guanya , 62-56;
  guanya , 59-49;
  guanya , 71-63;

Grup B;
Hongria i Filipines es classifiquen:

  Hongria guanya  Grcia, 75-38;
  guanya , 57-47;
  guanya  Hongria, 48-35;
  Grcia guanya , 54-52;
  Hongria guanya  Grcia, 47-44;

Grup C;
Canad i Egipte es classifiquen:

  Canad guanya , 68-57;
  Egipte guanya , 64-45;
  Canad guanya  Romania, 72-51;
  guanya , 49-37;
  guanya  Romania, 53-39;
  Canad guanya  Egipte, 63-57;
  Egipte guanya , 66-62;

Primera ronda.
Grup 1;


  guanya  Hongria, 66-48;
  guanya , 53-51;

  guanya  Hongria, 70-56;
  guanya , 72-47;

  guanya  Hongria, 63-39;
  guanya , 57-44;

Grup 2;


  guanya  Bulgria, 74-46;
  Mxic guanya , 66-48;

  Bulgria guanya  Mxic, 52-44;
  guanya , 47-35;

  Bulgria guanya , 65-64;
  guanya  Mxic, 71-62;

Grup 3;


  guanya , 85-59;
  guanya  Canad, 57-55;

  guanya , 71-52;
  guanya  Canad, 82-81;

  guanya  Canad, 81-65;
  guanya , 72-56;

Grup 4;


  Frana guanya  Egipte, 92-64;
  guanya , 53-52;

  guanya  Egipte, 74-46;
  Frana guanya , 58-42;

  Frana guanya , 52-43;
  Egipte guanya , 66-55;

Segona ronda.
Els dos primers equips de cada grup passar a les semifinals:

Grup A;


  guanya  Bulgria, 100-56;
  Frana guanya , 68-66;

  guanya  Bulgria, 62-54;
  guanya  Frana, 61-52;

  Bulgria guanya  Frana, 67-58;
  guanya , 66-65;

Grup B;


  guanya , 86-58;
  guanya , 75-44;

  guanya , 103-55;
  guanya , 54-49;

  guanya , 57-53;
  guanya , 78-60;

Quadre final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Bsquet 1952;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381511" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2017" processed="2007" dbindex="147039">

En els Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es realitzaren 10 proves de boxa, totes elles en categoria masculina i dues ms que en els anteriors Jocs. La competici es realitz al Tl Sports Hall de la capital finlandesa.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Boxa 1952;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381513" title="Prefecte (desambiguaci)" nonfiltered="2018" processed="2008" dbindex="147040">


 Administraci;
 Prefecte;

 Antiga Roma.
 Prefecte de la ciutat o praefecti urbi, antic governador de la ciutat de Roma de l'edat antiga;
 Prefecte del campament, intendent dels campaments romans. ;
 Prefecte del Pretori, comandant de la gurdia pretoriana. ;
 Prefecte de vigilncia, cos de funcionaris destinats a lluitar contra els incendis.
 Prefecte dels artesans, funcionari de l'exrcit que organitzava els artesans que acompanyaven l'exrcit durant les campanyes.
 Prefecte de classes, comandant d'una flota. ;
 Prefecte de l'annona, funcionari encarregat del provement de graals graners.
 Prefecte de l'aigua, funcionari encarregat del manteniment dels aqeductes.
 Prefecte de l'Erari, funcionari encarregat de l'erari.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381514" title="Alcobaa" nonfiltered="2019" processed="2009" dbindex="147041">

Alcobaa s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la Subregi de l'Oeste. L'any 2006 tenia 55.597 habitants. Limita al nord amb Marinha Grande, a l'est amb Leiria, Porto de Ms, Santarm i Rio Maior, al sudoest amb Caldas da Rainha i a l'oest  Nazar i l'Oce Atlntic.

 Poblaci .


 Freguesies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381521" title="Argonaute (S636)" nonfiltered="2020" processed="2010" dbindex="147042">


L'Argonaute (S636) s un submar de classe Arthuse de la Marina francesa, posat en servei el 23 d'octubre de 1958 i desarmat el 31 de juliol de 1982.

Desprs d'haver estat condicionat per a ser visitat, actualment s'exposa davant la Cit des sciences et de l'industrie a Pars al parc de la Villette.

 Enllaos externs .


 Web oficial;
 Fotografies;
 NetMarine.net;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381522" title="Babadag" nonfiltered="2021" processed="2011" dbindex="147043">
Babadag (turc Babada  o Baba Dagh, Babadagh o Babadaghi) s una ciutat del comtat de Tulcea, Romania, en un petit llac format pel riu Taita a la zona boscosa al nord de la Dobrudja. El nom vol dir la "Muntanya del Pare".  El llac Babadag esta dividit per una franja de maresmes del llac Razim, una fulla d'aigua que comunica amb la mar Negra. La seva poblaci es de 10.038 habitants (2002). El 1900 la poblaci era de 3500 habitants. Els habitants sn rumanesos, turc (13%) i altres minories (3%)

Histria.

Porta el nom del dervix semilegendari Baba Sari Saltik que hauria portat a un grup de turcmans d'Anatlia fins la Dobrudja al segle XIII i s'hauria establert amb ells a la rodalia de la moderna ciutat. La tomba del dervix es troba a diverses ciutat per Babadaghi s la que t ms probabilitats de ser autentica.

El lloc (anomenat Baba Saltuk) fou visitat per Ibn Battuta el 1332/1333 i ja esmenta la tomba i descriu el lloc om a posici avanada turca al limit amb l'Horda d'Or. Baiazet I la va conquerir pels otomans el 1393 per no se sap si la installaci fou permanent doncs l'annexi sembla datar del 1416/1417. Baiazet I la va poblar amb colons trtars. El 1538 hi va estar quatre dies el sult Solim i va visitar la tomba; en aquest temps es creu que era part del sandjak de Silistra i era molt poc important. El 1593 va ser constituda en un voyvodalik de l'eyalat d'zu

Als segles XVI i XVII va ser atacada diverses vegades pels cossacs zaporotges i fins i tot pels ttars de Crimea i una part de la poblaci va emigrar cap al sud. Murat IV hi va fer construir una fortalesa per el 1652 consta que existia per estava sense guarnici. Fou un lloc de concentraci dels exrcits otomans que feien campanyes cap al nord.

Fou ocupada per Rssia (general Pozorovsky) el 1809 i retornada a Turquia el 1812. El 1878 fou cedida a Romania quan formava un kada del sandjak de Tul a al wilayat de Tuna. Els russos la van bombardejar el 1854.

Base d'entrenament militar.

Babadag s seu d'una base d'entrenament de l'exrcit de Romania amb un area de 270 km, un dels centres d'entrenament ms moderns d'Europa. Forces amaericanes estan desplegades a la base.

Enllaos externs.
Lloc oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381525" title="Alenquer" nonfiltered="2022" processed="2012" dbindex="147044">

Alenquer s un municipi portugus, situat al districte de Lisboa, a la regi del Centre i a la Subregi de l'Oeste. L'any 2006 tenia 44.791 habitants. Limita al nord amb Cadaval, a l'est amb Azambuja, al sud amb Vila Franca de Xira i Arruda dos Vinhos, al sudoest amb Sobral de Monte Agrao i a l'oest amb Torres Vedras.

 Poblaci .


 Freguesies .
 
 Abrigada;
 Aldeia Galega da Merceana;
 Aldeia Gavinha;
 Cabanas de Torres;
 Cadafais;
 Carnota;
 Carregado;
 Meca;
 Olhalvo;
 Ota;
 Pereiro de Palhacana;
 Ribafria;
 Santo Estvo (Alenquer);
 Triana (Alenquer);
 Ventosa;
 Vila Verde dos Francos;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381526" title="Babaeski" nonfiltered="2023" processed="2013" dbindex="147045">
Babaeski o Babaeskisi es una vila de la Trcia Oriental a 50 k, al sud-est d'Edirne. La seva poblaci s d'uns deu mil habitants.

Fou la Bulgarophygon dels bizantins i va agafar el seu nom pels dervixos turcs que si van establir al segle XIII.

Al segle XVII fou un kada del sandjak de Vize i ms tard va passar al de Kirkkilise (Kirklareli) i avui dia es un kada del sandjak de Kirklareli. El 1945 tenia 5.936 habitants. El kada tenia 37.607 habitants el mateix any. Modernament s un kada o districte de la provncia de Kirklareli, regi de Marmara amb una poblaci de 25.559 habitants i superfcie de 652 km.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381529" title="La Talaia" nonfiltered="2024" processed="2014" dbindex="147046">

Muntanyes:
 La Talaia: cim dels municipis de Bellprat i Santa Maria de Miralles (Anoia);
 La Talaia: cim del municipi de la Llacuna (Anoia);
 La Talaia: cim dels municipis dels Omellons i Vinaixa (Garrigues);
 La Talaia: cim del municipi de Tivissa (Ribera d'Ebre);
 La Talaia (Castellet i la Gornal): cim dels municipis de Castellet i la Gornal (Alt Peneds) i Vilanova i la Geltr (Garraf);
Entitats de poblaci:
 La Talaia (Rupi), nucli de poblaci de Rupi, al Baix Empord;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381531" title="Babaiya" nonfiltered="2025" processed="2015" dbindex="147047">
Babai (Babaiya) fou un moviment religis d'Anatlia desenvolupat al comenament dels segle XIII com a resposta a la progressiva iranitzaci del sultanat de Rum i a la prdua de les tradicions musulmanes sunnites dels turcmans. El seus adeptes portaven un barret vermell que els va donar el seu nom de Kizil Bash (Kizil baixis) vestits negres i sandlies. Estaven dirigits per Baba Ishak que s'anomenava profeta que va proclamar la revolta el 638 de l'hgira (1240).

Baba Ishak era un predicador popular que era anomenat Rasul Allah i originari de la regi de Kafarsud a la frontera siriana, i va aprofitar per llanar la revolta al moment que les forces dels khwarizmshah que el 1230 s'havien refugiat al sultanat, ja s'havien desorganitzat o havien passat a la Djazira i no podien servir al sult. El moviment sembla que va tenir relacions amb els del Baba Ilyas (nadiu de Khurasan) i amb els Kalenders o Djawaliki d'sia Menor per no amb el moviment aristocrtic de Djalal al-Din Rumi i els Mawlawis. 

Del seu desenvolupament no se'n sap res per sembla vincular al sorgiment de l'emirat de Karaman i al moviment de la segona meitat del segle dels Hadjdji Bektash.

 Bibliografia .
F. Kprl, Les origines di Bektashisme, 1923
F. Kprl, Les origines de l'Empire Ottoman, Pars 1935


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381535" title="Arruda dos Vinhos" nonfiltered="2026" processed="2016" dbindex="147048">

Arruda dos Vinhos s un municipi portugus, situat al districte de Lisboa, a la regi del Centre i a la Subregi de l'Oeste. L'any 2006 tenia 44.791 habitants. Limita al nord amb Alenquer, al sudest amb Vila Franca de Xira, al sud amb Loures, a l'oest amb Mafra i al nordoest amb Sobral de Monte Agrao.

Poblaci.


Freguesies.
 
 Arranh;
 Arruda dos Vinhos;
 Cardosas;
 Santiago dos Velhos;

Enllaos externs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381538" title="Los Escambrons" nonfiltered="2027" processed="2017" dbindex="147049">

Geografia:
 Los Escambrons: cim del municipi de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) i l'Arag.
 Los Escambrons:
 Puntal dels Escambrons: cim dels municipis de Almatret (Segri) i de Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381539" title="Bombarral" nonfiltered="2028" processed="2018" dbindex="147050">

Bombarral s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la Subregi de l'Oeste. L'any 2006 tenia 13.856 habitants.  Limita al nord amb bidos, al nordest amb Caldas da Rainha, al sudest amb Cadaval i al sudoest amb Lourinh. Fou creat en 1914 per desmembrament del municipi d'bidos.

Poblaci.


Freguesies.
 
 Bombarral;
 Carvalhal;
 P;
 Rolia;
 Vale Cvo;

 Enllaos externs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381544" title="Tossal Roig" nonfiltered="2029" processed="2019" dbindex="147051">

Geografia:
 Tossal Roig: cim dels municipis de Vilanova de l'Aguda (Noguera) i de Torrefeta i Florejacs (Segarra).
 Tossal Roig: cim del municipi de Fgols i Aliny (Alt Urgell);
 Tossal Roig: cim del municipi de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barber).
 Tossal Roig: cim del municipi d'Ivars de Noguera (Noguera).
 Tossal Roig: cim del municipi de Montgai (Noguera).
 Tossal Roig: cim del municipi de Bellvs (Pla d'Urgell).
 Tossal Roig: cim del municipi d'Aitona (Segri).
 Tossal Roig: cim del municipi de Torrebesses (Segri).
 Tossal Roig: cim del municipi de Castellar de la Ribera (Solsons).
 Tossal Roig: cim dels municipis de Puigverd d'Agramunt i d'Agramunt (Urgell).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381547" title="Cadaval" nonfiltered="2030" processed="2020" dbindex="147052">

Cadaval s un municipi portugus, situat al districte de Lisboa, a la regi del Centre i a la Subregi de l'Oeste. L'any 2006 tenia 14.525 habitants. Limita al nord amb Caldas da Rainha, a l'est amb Rio Maior i Azambuja, al sud amb Alenquer, al sudoest amb Torres Vedras, a l'oest amb Lourinh i al nordoest amb Bombarral.

 Poblaci .


 Fregesies .

 Alguber;
 Cadaval;
 Cercal;
 Figueiros;
 Lamas;
 Painho;
 Peral;
 Pro Moniz;
 Vermelha;
 Vilar;

 Enlaces externos .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381549" title="Pedrafita" nonfiltered="2031" processed="2021" dbindex="147053">

Geografia:
 Pedrafita: cim del municipi de Biosca (Segarra).
 Pedrafita: cim del municipi de Renau (Tarragons).
 Pedrafita do Cebreiro: municipi de la Provncia de Lugo a Galcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381550" title="Tossal Rod" nonfiltered="2032" processed="2022" dbindex="147054">

Geografia:
 Tossal Rod: cim del municipi Cabra del Camp (Alt Camp).
 Tossal Rod: cim del municipi Vilaplana (Baix Camp).
 Tossal Rod: cim del municipi de Granyanella (Segarra).
 Tossal Rod: cim del municipi de Navs (Solsons).
 Tossal Rod: cim del municipi d'Odn (Solsons).

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381553" title="Cant de Sanch-Inhan" nonfiltered="2033" processed="2023" dbindex="147055">

El Cant de Saint-Chinian s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 13 municipis i el cap cantonal s Saint-Chinian.

Municipis.
 Agel;
 Aigues-Vives;
 Assignan;
 Babeau-Bouldoux;
 Cazedarnes;
 Cbazan;
 Cessenon-sur-Orb;
 Cruzy;
 Montouliers;
 Pierrerue;
 Prades-sur-Vernazobre;
 Saint-Chinian;
 Villespassans;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381554" title="Caldas da Rainha" nonfiltered="2034" processed="2024" dbindex="147056">

Caldas da Rainha s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la Subregi de l'Oeste. L'any 2006 tenia 52.270 habitants. Limita al nordest amb Alcobaa, a l'est amb Rio Maior, al sud amb Cadaval, a l'oest amb Bombarral i bidos i al nordoest amb l'Oce Atlntic.

Poblaci.


Freguesies.
 
 A-dos-Francos;
 Alvorninha;
 Carvalhal Benfeito;
 Coto;
 Foz do Arelho;
 Landal;
 Nadadouro;
 Nossa Senhora do Ppulo (Caldas da Rainha);
 Salir de Matos;
 Salir do Porto;
 Santa Catarina;
 Santo Onofre (Caldas da Rainha);
 So Gregrio;
 Serra do Bouro;
 Tornada;
 Vidais;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381557" title="Tossal Red" nonfiltered="2035" processed="2025" dbindex="147057">

Geografia:
 Tossal Red: cim dels municipis de Godall i Ulldecona (Montsi).
 Tossal Red: cim del municipi de Cubells (Noguera).
 Tossal Red: cim del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra).
 Tossal Red: cim del municipi de Capanes (Priorat).
 Tossal Red: cim del municipi d'Oss de Si (Noguera).
 Tossal Red: cim del municipi de Trrega (Segarra).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381558" title="Cant de Saint-Gervais-sur-Mare" nonfiltered="2036" processed="2026" dbindex="147058">

El Cant de Saint-Gervais-sur-Mare s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 11 municipis i el cap cantonal s Saint-Gervais-sur-Mare.

Municipis.
 Castanet-le-Haut;
Combes;
Hrpian;
Lamalou-les-Bains;
Le Poujol-sur-Orb;
Les Aires;
Rosis;
Saint-Gervais-sur-Mare;
Saint-Genis-de-Varensal;
Taussac-la-Billire;
Villemagne-l'Argentire;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381560" title="Cant de Servian" nonfiltered="2037" processed="2027" dbindex="147059">

El Cant de Servian s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Bziers, compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Servian.

Municipis.
 Abeilhan;
 Alignan-du-Vent;
 Coulobres;
 Espondeilhan;
 Montblanc;
 Puissalicon;
 Servian;
 Valros;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381562" title="Lourinh" nonfiltered="2038" processed="2028" dbindex="147060">

Lourinh s un municipi portugus, situat al districte de Lisboa, a la regi del Centre i a la Subregi de l'Oeste. L'any 2007 tenia 25.377 habitants. Limita al nord amb Peniche i bidos, al nordest amb Bombarral, al sudest amb Cadaval, al sud amb Torres Vedras i a l'oest amb l'Oce Atlntic.

 Poblaci .


 Freguesies .
 
 Atalaia;
 Lourinh;
 Marteleira;
 Miragaia;
 Moita dos Ferreiros;
 Moledo;
 Reguengo Grande;
 Ribamar;
 Santa Brbara;
 So Bartolomeu dos Galegos;
 Vimeiro;

 Enllaos externs .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381563" title="Werner Egk" nonfiltered="2039" processed="2029" dbindex="147061">

Werner Egk (Auchsesheim, prop de Donauwrth, 17 de maig de 1901   Inning, 10 de juliol de 1983 fou un compositor i director d'orquestra alemany.

Egk, es dedica principalment al gnere operstic i al ballet. Fou un representant del neoclassicisme alemany i de la msica moderna pel teatre. Va ser un dels compositors, junt amb Carl Orff, que segu treballant a Alemanya durant els anys del nazisme, el que li ocasion forces problemes acabada la II Guerra Mundial. Tamb fou un gran defensor de les associacions professionals en defensa dels drets dels compositors, arribant a ser president de la GEMA i del CISAC.

Werner Mayer (ms endavant, canvi el seu cognom per Werner Egk) el poble bavars on va nixer era molt petit a uns 4 Km. de Donauwrth, on pass la infantesa. Era el tercer fill de Joseph Mayer, mestre d'escola catlic i gran amant de la msica, i de Maria Buck, molt interessada en la poesia. El 1908 la famlia es trasllad a Augsburg, capital de Suabia i ciutat universitria, a uns 40 Km. del poble natal, on el jove Werner assist des de 1911 al Gymnasium de St, Stephan dels benedictins. Aprengu grec i llat, i tamb lleg a Shakespeare, Goethe, Niestzsche i Dostoievsky. El 1912, als 11 anys, comen la educaci musical, iniciant-se en el piano amb la filla d'un director de cor i seguint estudis de forma privada fins el curs 1919-20, en qu es matricul en el conservatori de la ciutat (Stdtisches Konservatorium fr Musik).

En el col legi conegu els nous moviments artstics alemanys, com Die Brcke, de Dresde, o Der Blaue Reiter de Munic, es familiaritz amb les pintures de Franz Marc i Wasily Kandinsky. Assist amb freqncia a concerts i peres, sent les primeres que escolt Der Freischtz i Tristan und Isolda. El 1920, desprs d'aprovar l'examen final de batxillerat a St. Stephan, degu decidir el seu futur: el seu pare volia que ingresses en el servei de correus, per ell, dotat per igual per la msica que per la pintura, opt per la primera.

Deix la casa dels pares i es trasllad a Erbach (Odenwald), on segu amb els estudis de piano amb Helberger i cant amb Nieratzki i tamb comen a estudiar de forma sistemtica histria de la msica. Aqu comen a composar petites canons per les que us poemes d'Hofmannsthal, Rilke i Franz Werfel. A finals d'any assol una feina com a tutor dels fills del cantant de cambra Heinrich Knote a Pcking   petit poble a les afores de Munic, situat a la vora del llac Starnberg   i segu perfeccionant la seva formaci amb cursets de musicologia i teoria musical amb Friedrich Klose.

El 1921 Egk es trasllad a Munic i segu llurs estudis de piano amb Anna Hirzel-Langenhan, a treves de la qual conegu en Carl Orff, una de les influncies ms importants de la seva vida. Amb Orff, noms sis anys ms gran que ell, estudi teoria, composici i direcci orquestral i ser no sols un mestre sin tamb des d'aquests dies el seu conseller i un dels millors amics, malgrat que amb els anys l'amistat sofrir els efectes de la gelosia mtua. Aquest mateix any 1921 treball en el Teatre Schaubhne in the Steinicke-Saal, a Schwabing, com a director de msica incidental, per tamb com encarregat i pintor d'escena. En morir la seva mare torn durant un curt perode a Augsburg, per retorn novament a Munic el 1922 per estudiar filosofia en la seva universitat, i ensems assistia a classes de musicologia amb Adolf Sandberger.

Aquest mateix any conegu a la violinista Elisabeth Karl, amb la comen a donar classes de viol i al moment, desprs de poques classes, es casaren l'any segent, el 29 de mar, decidint llavors canviar el nom artstic per el de Werner Egk  (acrnim d'Elisabeth, nascuda Karl). El 27 de maig de l'any segent nasqu el seu nic fill Titus.

En la primavera de 1925 pat una greu malaltia i aquest estiu pass la convalescncia a Itlia, primer a Portofino, i desprs des del setembre a Rapallo, i des de primers de 1926 a Cavi di Lavagna, l'estana a Itlia influ molt en el jove msic, que sentir vertadera passi per l'pera, el paisatge i l'art itali. A finals de setembre retorn a Munic i comen a treballar com a director musical de l'orquestra del cinema  Phbus-Palast , amb la que acompanyava la projecci de films muts.

D'aquesta poca de sn llurs primeres obres, un Quartet de corda (1923), Musik fr Streichinstrumente (1924) i Kleines Symphonie (1926).

Un anys ms tard, cercant aconseguir encrrecs, es trasllad a viure a Berln, mentre la famlia romania a Munic. Escriv msica per la Radio, per la  Funkstunde , per encrrec del seu director Hans Flesch, i tamb per la  Deutsche Stunde in Bayern , que desprs es convert en la (Radio Bavaresa). El juliol treball amb el teatre de marietes Marionettentheater Mnchner Knstler i compos per a ells l'obra, Wasifund Akif  (1928). La seva estada a Berln li serv per entrar en contacte amb l'obra d'Arnold Schenberg i Hans Eisler, i assist a representacions de Wozzeck d'Alban Berg i Die Dreigroschenoper d'en Kurt Weill, al que conegu personalment, i a treves seu, els dramaturgs Erich Muhsam, Jrgen Fehling, Bertolt Brecht i Erwin Piscator. Aix despert el seu inters pel gnere dramtic, que desenvoluparia al llarg de la seva vida amb la composici prioritaria de ballets i peres. Egk incls escriv ell mateix la majoria dels llibrets de llurs obres, malgrat qu ms endavant usaria llibrets basats en obres d'Heinrich von Kleist (Die Verlobung in San Domingo), (1936) o Nicolai Gogol Der Revisor) (1957). Retorn a Munic l'agost d'aquest mateix any 1928.
De 1930 a 1933, Egk treball per la radio bavaresa (Bayerischen Rundfunk), primer com a compositor de msica incidental per a obres documentals com 91 Tage und vier Minuten (1930), ja qu Egk comprengu immediatament la seva importncia com a mitj de comunicaci.
Resident a Locham, (Munic), des del 1931, s'un a un grup de msics encapalats per Carl Orff, com Fritz Bchteger i Karl Marx i fundaren l'Associaci de msica contempornia. Mercs a aix conegu a Hermann Scherchen i als germans Strecker, propietaris de la important editora de msica B. Schott's Shne, de Mainz. Aquest any Egk complet l'oratori Furchtlosigkeit und Wohlwollen, (revisat el 1959), que fou representat i cont amb la producci de Hermann Scherchen amb no gaire bona crtica.

El 1932, la radiodifusi bavaresa li propos realitzar i composar per a ells una pera i accept amb inters l'encrrec (seria la primera de varies obres teatrals per la radio). Eleg com a tema Cristfol Colom, discut el plantejament en detall amb Scherchen, qu en aquesta poca freqentment estava a Munic i treballava amb Egk i amb Orff. L'obra titulada Columbus Bericht und Bildnis, combina el nou estil de documental histric, oratori i pera, i l'estrena radiofnic ve tenir lloc el 13 de juliol de 1933. l'obra desprs fou adaptada per una versi escnica que s'estren a Frankfurt-am-Main, a l'Stdtische Bohnen, el 13 de gener de 1942; ms tard fou revisada (1951) per a una reposici a Berln, en l'Stdtische Oper, i fou estrenada el 17 de maig. El desembre de 1932 sign un contracte amb l'Editorial Schott per l'obra  Quattro canzoni  sent l'inici d'una col laboraci que manten de per vida.

En aquest moment ja es reconeix l'obra d'Egk llurs principals influncies musicals: la principal, la de Igor Stravinski, per tamb las de Carl Orff i Hermann Scherchen. Amb l'ascens del nazisme al poder el 1933, Scherchenn se'n va a Winterthur i malgrat que Egk el visit en alguna ocasi, el contacte entre ambds s'an perdent.

En la radio Bavaresa tamb comen llur carrera coma a director d'orquestra, quan el 1935 fou anomenat director resident, un lloc que desenvolup tamb entre 1936 i 1940 com a Kapellmeister de la Staatsopr Unter den Linden de Berln. Desprs disminu com alguns compositor de l'poca. Entre 1941 i 1945 fou director de la secci especifica dels compositors  de la Societat nacional de gestaci dels drets musicals (STAGMA), i del Consell de Msica del Reich (Reichsmusikkammer).

El 1934, en acabar el seu contracte com a compositor lliure amb la radio Bavaresa, abord la segent obra, aquesta vegada una pera per l'escena, Die Zaubergeige, que fou estrenada el 22 de maig de 1935 a Frankfurt-am-Main amb gran xit i qu es convert en una de les peres ms populars d'Alemanya en els anys segents   va ser proclamat a Hannover, Mannheim, Hamburg, Halle, Coburg, Krefeld i Nuremberg -. Fou l'obra que marc el principi de la seva carrera internacional com a compositor d'pera.

Influenciat per les canons tradicionals bavareses, compos una msica de naturalesa diatnica que compaginava b amb les directrius esttiques prescrites per Joseph Goebbels per la Reichmusikkammer. Dintre d'aquests lmits, Egk va ser capa de realitzar molt bones caracteritzacions dels personatges, mitjanant l's de ritmes de danses i subratllats cromtics. No a tothom agrad, ja qu Paul Hindemith el qualific de repulsiu en el seu major grau. Les ms tontes melodies de danses populars i harmonies amb unes poques dissonncies.

La organitzaci dels jocs, encarreg a Orff i Egk la composici de la msica per als Jocs Olmpics d'Estiu de 1936. A ms Egk va rebre una medalla d'or olmpica en la categoria de msica orquestral. Tamb va rebre alguns premis ms del regim nazi, com un dels tres premis de msica del Music Festival Days, rebut de les prpies mans de Goebbels el 19 de maig de 1939.
A principis de 1936 Egk va conixer a Heinz Tietjen, llavors director de l'pera de l'Estat de Prussia de Berln, i el 9 de mar fou nomenat director musical de la mateixa, un lloc que desenvolup fins a finals de 1940. comen a treballar en una nova producci del Don Carlo de Verdi i conegu en Heinrich Strobel, amb el que mantindria una gran amistat fins la mort de Strobel el 1970, amistat que li ser de molta ajuda desprs de la guerra.

El 1937, a mitjans de juny, form part de la delegaci alemanya en el congrs de Pars de la CISAC, estana que aprofit per conixer Arthur Honneger. Una ordre ministerial del 17 de desembre d'aquest any reconeix per fi legalment el cognom Egk per a tota la famlia.

La seva segent pera Peer Gynt (1936-37) es bas en l'obra teatral d'Henrik Ibsen i fou estrenada el 24 de novembre en l'pera de l'Estat de Prssia. Desprs de l'estrena, Egk fou objecte d'atacs poltics en la premsa del partit i grcies a qu el mateix Adolf Hitler assist a una representaci, i sembla que aprov l'obra, se li va permetre seguir. El 1939 es program una altra nova representaci de Peer Gynt en els Dies del Festival del Reich a Dsseldorf, per intercessi de Tietjen, per desprs l'obra no torn ser posada en escena.

Tamb compos alguns ballets, com Joan de Zarissa estrenada en la Berln Staatsoper el 20 de gener de 1940 i desprsprogramat en la Gran pera de Pars el 1942, en una estrena que dirig personalment i que fou enregistrat per la radio francesa, que l'entrevist per la ocasi. L'obra es represent en el Pars ocupat entre 1942 i 1944 unes trenta vegades. Tamb es represent en una versi francesa de Peer Gynt, amb traducci de Andr Coeuray, el 4 d'octubre de 1943. Algunes critiques signades per Henri Sauguet o Emile Vuillermoz foren bones, per conv no oblidar que es produen en un Pars ocupat.

Durant aquests que feu a Pars, conegu a Jean Cocteau i planej fer una pera una vegada acabada la guerra amb Jean Giraudoux. A finals d'any, el seu fill Titus fou mobilitzat i enviat al front el 22 de desembre, poc abans de Nadal, una circumstncia que l'afect molt. El seu fill desaparegu en la Guerra i les ltimes noticies rebudes d'ell foren el gener de 1945, sent desprs dat per desaparegut en el front de l'Est.

El 1941 va ser designat President del departament de compositors en el Reichmusikkammer, lloc que desenvolup fins la finalitzaci de la guerra el 1945.

Egk segu rera la defensa valuosa dels drets dels compositors, treballant en llocs importants en el GEMA i en societats internacionals de gesti de drets: des de 1950, President dels compositors en el GEMA; des de 1954, President de l'Associaci alemanya de compositors; i es de 1968, President del Consell alemany de la msica.

Acabada la guerra, i malgrat que mai ve pertnyer al partit nazi, fou sotms al procs de desnazificaci, que dur fins que el tribunal l'exoner el 1947, reconeixent que els treballs que havia desenvolupat foren la seva nica forma de viure i continuar composant. Llur paper durant els anys de nazisme segu sempre present i desemboc a finals dels anys 1960 a una critica personal vers la seva persona.

Acabada la guerra Egk s'esfora en assolir la uni dels compositors alemanys per restablir la societat alemanya de gesti de drets. El 1946 torna a trobar en Heinrich Strobel, al front de la Sdwestfunk a Bade-Baden, que l'encarreg la segent obra, el ballet Abraxas. Va ser estrenada en versi de concert per la Sdwestfunk Baden-Baden el 7 de desembre de 1947. L'estrena escnic d'Abraxas en el Prinzregententheater de Munic el 1948, va atraure una atenci especial, quan desprs de cinc representacions, el 6 de juny, fou prohibit pel ministre bavars d'afers culturals, Alois Hundhammer.

El 1947 es retroba amb Heinz Tietjen a Berln i coneix en Boris Blacer i en Hans Heinz Stuckenschmidt. Fou perode molt fructfer per Egk, que supos el renixer i alament de llur carrera, ja que en cinc anys compos a ms dos nous ballets   Ein Sommertag (1950) i Die chinesische Nachtigall (1953)- i varies obres orquestrals, com Primera Sonata per a orquestra (1948), la Franzsische Suite (Suite francesa, estrenada per Eugen Jochum`el 1950) i Allegria (1952).

De 1950 a 1953 fou Director del departament d'ensenyana superior de msica del Berln Oest, lloc que simultanej amb la seva labor com docent de composici (fou Director de l'Escola des de el 30 de mar al 15 de maig de 1953, en la que se'n feu crrec Boris Blacher).
El 1954, es convert en el President de l'Associaci alemanya de compositors, cofundada per ell i president del Consell de vigilncia del GEMA, sent entre 1969 i 1971 president del Consell de Msica Alemanya. El 1976, a Pars, va ser elegit primer president alemany de la CISAC, per un mandat de dos anys.

El 1951 sign un contracte de tres anys amb la Bayerische Staatsoper i el 17 d'octubre d'aquest any fou anomenat membre de la Bayerische Akademie der Schnen Ksnste. Els dies 20 i 21 conegu personalment a Stravinski, una de les influncies estilstiques claus de la seva vida. Tamb va estar amb ell i en Luigi Nono el setembre de 1957.

L'octubre de 1954 el Staatsintendant Rudolf Hartmann l'encarrega d'assajar i dirigir totes les representacions d'peres i ballets en l'pera de l'Estat de Baviera, un contracte anual que fou renovat any rera any fins el 1 d'agost de 1972, divuit anys desprs, durant el mandat del successor de Hartmann, el Staatsintendant Gnther Rennert.

El maig de 1955 adquir una parcel la a Inning (Ammersee) i l'any segent, 1956, a l'octubre, comenaren les obres de la que seria la seva nova llar, que finalitzaren el desembre de 1958. Aquest any dirig com a director convidat a Berln Est, Viena, Stuttgart, Augsburg i Pars.

Aquest anys i els segents veieren el naixement de noves peres: el 6 de maig de 1953 estren Die chinesische Nachtigall en el Deutsches Museum de Munic; el 17 d'agost de 1955, Irische Legende en el Festival de Salzburg; el nou de maig de 1957 Der Revisor en el Schwetzigen Festival; el 2 de novembre de 1963, Die Verlobung in San Domingo en el National Theatre de Munic; el 2 de juny, 17 Tag und 4 Minuten en el Wrttemberisches Staatstheter de Stuttgart; el 28 de novembre de 1963, Casanova in London en el Munic Nationaltheater.

Aquests anys tamb realitz llargs viatges: de gener a mar de 1959, viatj a les ndies Occidentals i va estar a Nova York amb Mitropoulus; el setembre atengu una invitaci del govern sovitic i viatj a Leningrad i Moscou; a principis de 1967 realitz un llarg viatge a Sud-africa i el setembre visit Bucarest per invitaci del Festival Georges Enescu. El 1966 fou nomenat membre corresponent de la Deutsche Akademie der Knste de Berln Est. El 19 d'octubre de 1968 fou elegit President del Consell de Msica Alemany.
A partir del 1970, en l'ltima etapa de la seva vida, Egk compos fonamentalment obres instrumentals, sent les ms destacades la Second Orchestral Sonata (1969), Divertissement for ten wind instruments (1974) i Five Pieces for Wind Quintet (1975). El 1971 dimit com president del Consell Alemany de Msica. A principis d'octubre de 1972, els Egk es traslladaren a viure a Aarau (Sussa), per retornaren el setembre de 1974 a Inning. El 26 de febrer de 1975 s'estren en el seu honor a Augsburg, la nova versi d'Irische Legende.

La seva esposa Elisabeth, ja malalta des de l'estiu de 1968, mor el 12 de desembre de 1978 i fou enterrada a Donauwrth. L'any 1981 s'organitzaren varis homenatges amb ocasi del seu vuitanta aniversari: el 18 de maig   al mat un concert de msica de cambra a crrec de l'Orquestra de l'estat de Baviera en el Cuvilliestheater, i el 22 del mateix mes una cerimnia a Donauwrth i el 24 a Augsburg.

Werner Egk mor el 10 de juliol a Inning, als 82 anys d'edat. Per desig exprs, va ser enterrat en el cementiri municipal de Donauwrth, junt amb la seva dona.
Egk fou distingit com a ciutad honorfic de Munic i de Donauwrth (1972). Werner Egk va mantenir al llarg de la seva vida una estreta relaci amb Donauwrth, fins el punt qu el 1973 feu una donaci per establir el Premi Werner Egk, que s'entrega des de llavors, cada dos anys, i que en la seva primera edici el 1974 correspongu a Eugen Jochum. Doanuwrth decid construir el 1980 un Centro Werner Egk, que va ser obert el 1982 en presencia del compositor. El 1993 el centre fou traslladat a una nova seu en el Museum Island, on romn obert des de llavors al pblic.

Per la seva obra musical, que avarca quasi tots els gneres musicals, Egk va rebre nombrosos premis i distincions al llarg de la seva carrera. Els ms importants foren els segents:

1943-Martial Mrit Order, junt amb els msics Michael Raucheisen, Hans Knappetsbuch i Elly Ney.
1950-Premi de les Arts de Berln, concedit el 28 de mar de 1949 i rebut el 18 de mar de 1950.
1959-Gran Creu per serveis distingits de la Repblica Federal Alemanya (gener).
1961-Medalla d'Or de les Cincies i Arts de la ciutat de Munic (23 de maig).
1961- Premi Ludwig Spohr de la ciutat de Braunschweig (17 de novembre).
1962-Ordre del Mrit de Bavaria (26 de juny ).
1966-Medalla d'Or de les Cincies i Arts de la ciutat de Munic (20 de maig).
1970-Estrella de la Gran Creu per serveis distingits de la repblica Federal Alemanya (7 de setembre).
1972-Concesi Honoraria de les Arts de la ciutat de Munic (13 de juny).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381564" title="Tossal Gran" nonfiltered="2040" processed="2030" dbindex="147062">

Geografia:
 Tossal Gran: cim dels municipis de Montmajor (Bergued) i Guixers (Solsons).
 Tossal Gran: cim del municipi de Sant Guim de la Plana (Segarra).
 Tossal Gran: cim del municipi de Tivissa (Ribera d'Ebre).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381566" title="Pres de les Corts" nonfiltered="2041" processed="2031" dbindex="147063">
La Pres provincial de dones de Barcelona (1936-1955), amb entrada pel carrer Joaquim Molins 11, havia estat antigament un asil per a "joves esgarriades", aixecat en els terrenys de la masia medieval de Can Duran o Fel, a l'actual districte de Les Corts. 

Va ser primerament el govern de la Generalitat republicana el qual va habilitar-lo com a pres -desprs de l'enderrocament de la vella pres de dones de Reina Amalia a l'octubre de 1936- amb el nom de Correccional General de Dones. Durant la guerra civil va albergar recluses poltiques d'ideologia dretana i tamb del POUM (Partit Obrer d'Unificaci Marxista) i anarcosindicalistes. 

Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona al gener de 1939, la pres dels Corts es va convertir a la pres provincial de dones, governada per una ordre religiosa -Les Filles de la Caritat -segons la prctica habitual del rgim franquista en les presons femenines. A mitjan 1939 havia prop de dues mil recluses tancades, amb ms de quaranta nens. Al llarg dels anys 1939 i 1940 van ser afusellades prop onze dones. 

De les condicions infrahumanes de la pres franquista dels Corts han deixat constncia les preses poltiques que van tenir la desgrcia de conixer-la, com Mara Salvo, Isabel Vicente, Laia Berenguer, Teresa Hernndez, Enriqueta Gallinat, Soledad Real,Tomasa Cuevas, Joaquina Dorado o ngeles Garca-Madrid. Al seu extens hort, centenars de recluses van ser explotades treballant en benefici de l'ordre religiosa de torn, sobretot durant els primers anys. A principis dels cinquanta es va obrir un taller de costura. 

A l'octubre de 1955 es va tancar la pres i el collectiu de preses -per aquell temps dues-centes seixanta-tres, amb dinou nens- va ser traslladat a la Pres Model d'homes de la pres de dones dels Corts. http://presodelescorts.org/ca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381567" title="Nazar" nonfiltered="2042" processed="2032" dbindex="147064">

Nazar s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la Subregi de l'Oeste. L'any 2004 tenia 14.904 habitants. Limita al nord, est i sud amb Alcobaa i a l'oest amb l'Oce Atlntic.

 Poblaci .


 Freguesies.
 
 Famalico;
 Nazar;
 Valado dos Frades;

Enllaos externs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381569" title="Medalla per l'Alliberament de Belgrad" nonfiltered="2043" processed="2033" dbindex="147065">


La Medalla per l'Alliberament de Belgrad (Rus:                         - Transliterat: Za osvobozhdenie Belgrada) s una medalla de la Guerra Ofensiva de la Gran Guerra Patritica, creada el 9 de juny de 1945 per Stalin i atorgada a tots els soldats de l'Exrcit Roig, Marina, Tropes del Ministeri de l'Interior (MVD) i Tropes del Comit de Seguretat de l'Estat (NKVD) que van participar en l'alliberament de Belgrad del 29 de setembre del 1944 fins al 22 d'octubre de 1944, aix com els organitzadors i els caps de les operacions de combat durant l'alament de la ciutat. 

Va ser instituda pel decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 9 de juny de 1945, confirmant-se el disseny, descripci i reglaments a la Gaseta del Soviet Suprem de la URSS n.34 de 1945.

Va ser atorgada sobre unes 70.000 vegades. Penja a l'esquerra del pit, i se situa desprs de la Medalla per la Conquesta de Berln.
Juntament amb la medalla s'atorgava un certificat acreditatiu.


El 19 d'abril de 1945,el General d'Exrcit Hrulev, orden al Comit Tcnic d'Intendncia elaborar els projectes de les medalles per la conquesta i l'alliberament de les ciutats fora dels lmits de la URSS. Es van presentar 5 dissenys a concurs, en els quals l'element principal del disseny havia de ser la llegenda "Per l'Alliberament de Belgrad", i dels quals noms 2 incloen l'estrella al centre. L'autor del projecte definitiu va ser el pintor A.I. Kuznetsov, autor tamb d'altres condecoracions.

Segons decret de 5 de febrer de 1951, un cop traspassava el possedor la famlia es quedava amb la medalla i el seu certificat.

Als anys 50, desprs de l'empitjorament de les relacions entre el govern sovitic i la Iugoslvia de Tito, s'orden als soldats que havien rebut la medalla per l'Alliberament de Belgrad per la Medalla pel Servei de Combat.

 Disseny .
La medalla est fabricada en llaut, i t un dimetre de 32mm.

A l'anvers apareix la inscripci "               " (Per l'Alliberament) en semicercle, i "        " (Belgrad). Tota la medalla est envoltada per una corona de llorer. A la punta hi ha una estrella de 5 puntes.  Al revers apareix la inscripci "20         1944" (20 d'octubre de 1944) data del final de la conquesta de Belgrad, a sota d'una estrella de 5 puntes.

La medalla se suspn sobre un gal pentagonal de seda de muar verda de 24mm d'ample, amb una franja central negre de 8mm d'ample.

 Vegeu tamb .

 Medalla per l'Alliberament de Varsvia;
 Medalla per l'Alliberament de Praga;
 Medalla de la victria sobre Alemanya en la Gran Guerra Patritica 1941-1945;

 Bibliografia .
 A. VOLODIN & H. MERLAI        CCCP - Medals of the URSS - Riga 1997 - ISBN 5-7062-01110;
 Pgina molt complerta (en rus);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381572" title="Babilnia (desambiguaci)" nonfiltered="2044" processed="2034" dbindex="147066">



Babilnia, estat antic;
Babilnia, ciutat o Babilim, capital de l'estat de Babilnia i important ciutat de Sumria/Baixa Medopotmia;
Babilnia rab o Babil llogaret rab a l'antiga Babilnia;
Provncia de Babil o Babilnia, provncia d'Iraq;
Babilnia (Egipte), ciutat d'Egipte;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381573" title="bidos" nonfiltered="2045" processed="2035" dbindex="147067">

bidos s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la Subregi de l'Oeste. L'any 2004 tenia 14.904 habitants. Es divideix en 9 freguesias. Limita al nordest i est amb Caldas da Rainha, al sud amb Bombarral, al sudoest amb Lourinh, a l'oest amb Peniche i al noroest amb l'oce Atlntic.

 Poblaci .


 Freguesies .

 A dos Negros;
 Amoreira;
 Gaeiras;
 Olho Marinho;
 Santa Maria (bidos);
 So Pedro (bidos);
 Sobral da Lagoa;
 Usseira;
 Vau;

 Fotografies .



 Enllaos externs .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381575" title="Mar de Sibuyan" nonfiltered="2046" processed="2036" dbindex="147068">

El mar de Sibuyan s un petit mar de les Filipines que separa les Visayas de l'illa de Luzon, al nord. Est limitat per l'illa de Panay al sud, per Mindoro a l'oest, i al nord per la pennsula Bicol de l'illa de Luzon. Les illes de Romblon hi estan situades.

Va ser escenari de la batalla del Mar de Sibuyan, el 24 d'octubre de 1944.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381577" title="Tonto" nonfiltered="2047" processed="2037" dbindex="147069">

La paraula tonto s adejectiu,un insult despectiu.

S'atorga aquest adjectiu a una persona amb una mancana d'intelligncia.

 Sinnims: .
Ruc, ase, babau, tors d'se, etc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381578" title="Peniche" nonfiltered="2048" processed="2038" dbindex="147070">

Peniche s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la Subregi de l'Oeste. L'any 2004 tenia 28.164 habitants. Es divideix en 6 freguesias. Limita a l'est amb bidos, al sd amb Lourinh i al nord i oest amb l'oce Atlntic. 

 Poblaci .


Freguesies.


 A la ciutat de Peniche:
 Ajuda (Peniche);
 Conceio (Peniche);
 So Pedro (Peniche) (inclou l'arxiplag de Berlengas);

 A al resta del concelho:
 Atouguia da Baleia;
 Ferrel;
 Serra d'El-Rei;

Enllaos externs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381582" title="Barahona" nonfiltered="2049" processed="2039" dbindex="147071">
Barahona s una provncia situada al sudoest de la Repblica Dominicana i a 204 quilmetres de la seva capital, Santo Domingo. La capital de la provncia s Santa Cruz de Barahona i va ser creada l'any 1881.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381587" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2050" processed="2040" dbindex="147072">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es realitzaren 6 proves de ciclisme, totes elles en categoria masculina. Aquestes proves es dividiren en dues de ciclisme en ruta, formades per una contrarellotge individual, el temps de la qual fou utilitzada per a decidir el resultat de la contrarellotge per equips, i en quatre proves de ciclisme en pista. 

Les proves es realitzaren entre els dies 28 i 31 de juliol de 1952.

Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.


Ciclisma en pista.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Ciclisme 1952;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381589" title="Sobral de Monte Agrao" nonfiltered="2051" processed="2041" dbindex="147073">

Sobral de Monte Agrao s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la Subregi de l'Oeste. L'any 2004 tenia 9.789 habitants. Limita al nord amb Torres Vedras i Alenquer, al sudest amb Arruda dos Vinhos i al sud i oest amb Mafra.

 Poblaci .


Freguesies.

 Santo Quintino (Sobral de Monte Agrao);
 Sapataria;
 Sobral de Monte Agrao;



Enllaos externs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381592" title="Torres Vedras" nonfiltered="2052" processed="2042" dbindex="147074">

Torres Vedras s un municipi portugus, situat al districte de Lisboa, a la regi del Centre i a la Subregi de l'Oeste. L'any 2004 tenia 75.494 habitants. Limita al nord amb Lourinh, al nordest amb Cadaval, a l'est amb Alenquer, al sud amb Sobral de Monte Agrao i Mafra i a l'oest amb Oce Atlntic. 

 Poblaci .


Freguesies.

 A dos Cunhados;
 Campelos;
 Carmes;
 Carvoeira;
 Dois Portos;
 Freiria;
 Maceira;
 Mataces;
 Maxial;
 Monte Redondo;
 Outeiro da Cabea;
 Ponte do Rol;
 Ramalhal;
 Runa;
 Santa Maria do Castelo e So Miguel (Torres Vedras);
 So Pedro da Cadeira;
 So Pedro e Santiago (Torres Vedras);
 Silveira;
 Turcifal;
 Ventosa;

Enllaos externs.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381594" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2053" processed="2043" dbindex="147075">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es realitzaren set proves d'esgrima, sis d'elles en categoria masculina i una en categoria femenina. La competici es realitz entre els dies 21 de juliol i l'1 d'agost de 1952.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Esgrima 1952;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381600" title="Ratol marsupial de ventre vermell" nonfiltered="2054" processed="2044" dbindex="147076">

El ratol marsupial de ventre vermell (Phascolosorex doriae) s una espcie de marsupial de la famlia dels dasirids. s endmic d'Indonsia. El seu hbitat natural sn els boscos secs tropicals o subtropicals.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381604" title="Ratol marsupial de franges estretes" nonfiltered="2055" processed="2045" dbindex="147077">

El ratol marsupial de franges estretes (Phascolosorex dorsalis) s una espcie de marsupial de la famlia dels dasirids. Viu a Indonsia i Papua Nova Guinea, i el seu hbitat natural sn els boscos secs tropicals o subtropicals.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381607" title="Asiorictiteri" nonfiltered="2056" processed="2046" dbindex="147078">

Asioryctitheria s un ordre extingit de mamfers primitius. Els seus fssils varen ser trobats en el perode Cretaci d'sia.

 Classificaci .
Ordre Asioryctitheria 
Gnere Murtoilestes ;
 Murtoilestes abramovi ;
Gnere Prokennalestes ;
 Prokennalestes trofimovi ;
 Prokennalestes minor ;
Famlia Asioryctidae;
Gnere Uchkudukodon ;
 Uchkudukodon nessovi  - Cretceo Mdio, Formao Bissekt, Usbequisto;
Gnere Daulestes ;
 Daulestes kulbeckensis  - Cretceo Mdio, Formao Bissekt, Usbequisto;
 Daulestes inobservabilis  - Cretceo Mdio, Formao Bissekt, Usbequisto;
 Daulestes nessovi ;
Gnere Bulaklestes ;
 Bulaklestes kezbe  - Cretceo Mdio, Formao Bissekt, Usbequisto;
Gnere Kennalestes ;
 Kennalestes gobiensis ;
 Kennalestes uzbekistanensis ;
Gnere Asioryctes ;
 Asioryctes nemegetensis  - Cretceo Superior, Barun Goyot, Monglia;
Gnere Ukhaatherium ;
 Ukhaatherium nessovi ;

 Filognia .
(Segon Archibald e Averianov, 2006)

   o Eomaia  
     o Prokennalestes  
       o Bobolestes  
         o
           o Zhelestidae   (parafiltic)
           o Zalambdalestidae   (parafiltic)
           o Asioryctitheria  

 Bibliografia .
Archibald, J.D. and Averianov, A.O. 2006. Late Cretaceous asioryctitherian eutherian mammals from Uzbekistan and phylogenetic analysis of Asioryctitheria. Acta Palaeontologica Polonica 51 (2): 351 376.
Nessov, L.A., Sigogneau Russell, D., and Russell, D.E. 1994. A survey of Cretaceous tribosphenic mammals from middle Asia (Uzbekistan, Kazakhstan and Tajikistan), of their geological setting, age and faunal environment. Palaeovertebrata 23: 51 92.
Novacek, M.J. 1986. The ancestral eutherian dental formula. Journal of Vertebrate Paleontology 6: 191 196.
Novacek, M.J., Rougier, G.W., Wible, J.R., McKenna, M.C., Dashzeveg,D., and Horovitz, I. 1997. Epipubic bones in eutherian mammals from the Late Cretaceous of Mongolia. Nature 389: 483 486.
Sigogneau Russell, D., Dashzeveg, D., and Russell, D.E. 1992. Further data on Prokennalestes (Mammalia, Eutheria inc. sed.) from the Early Cretaceous of Mongolia. Zoologica Scripta 21: 205 209.
Wible, J.R., Novacek, M.J., and Rougier, G.W. 2004. New data on the skull and dentition in the Mongolian Late Cretaceous eutherian mammal Zalambdalestes. Bulletin of the American Museum of Natural History 281:1 144.
Wood, C.B. and Clemens, W.A. 2001. A new specimen and a functional reassociation of the molar dentition of Batodon tenuis (Placentalia, incertae sedis), latest Cretaceous (Lancian), North America. Bulletin of the Museum of Comparative Zoology 156: 99 118.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381608" title="Jose Benito Pardo y Rodrguez" nonfiltered="2057" processed="2047" dbindex="147079">
Jose Benito Pardo y Rodrguez (pazo de San Salvador, Balmonte, Castro de Rei, 1867 - 1939) fou un militar i poltic espanyol, fill de Jos Benito Pardo i de Mara Rodrguez. Estudi dret a la Universitat de Santiago de Compostella, on va fer amistat amb Carlos Pardo Palln, Alejandro Prez Lugn i Luis Recasns Siches. Desprs va exercir com a advocat civilista a Lugo. Polticament, el 1908 fou president del comit provincial del Partit Liberal, i president de la Diputaci de Lugo el 1899, el 1917-1924 i el 1930-1931. Durant la Segona Repblica Espanyola es va mantenir proper a la CEDA i va donar suport la candidatura del seu fill, Jos Benito Pardo y Pardo, a les eleccions generals espanyoles de 1936. Durant la guerra civil espanyola es va mantenir al marge, encara que sovint li demanaren consell jurdic. Va morir poc abans d'acabar la guerra.

 Referncies .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381610" title="Ratol marsupial de Harney" nonfiltered="2058" processed="2048" dbindex="147080">

El ratol marsupial de Harney (Pseudantechinus bilarni) s una espcie de marsupial del gnere Pseudantechinus i la famlia dels dasirids. s una espcie insectvora parcialment dirna. Es diferencia de la resta d'espcies del seu gnere en el seu llarg i estret musell i l seva coloraci grisosa. El perode d'aparellament s'allarga entre maig i juliol.

Aquest ratol marsupial viu a les regions de penya-segats de la Top End i del Golf de Carpentria al Territori del Nord. Tamb viu en plataformes rocalloses costaneres de l'illa de Marchinbar.

La IUCN el llista com a en risc mnim (least concern), per la informaci data de fa ms de deu anys.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381613" title="Laureano Pelez Canellas" nonfiltered="2059" processed="2049" dbindex="147081">
Laureano Pelez Canellas (Vern, provncia d'Orense, 1879 - 1955) fou un advocat i poltic gallec, pare del jurista Manuel Pelez Nieto. El 1917 dirig el diari El Heraldo de Vern i fou un dels homes ms rics de Vern. Durant la Segona Repblica Espanyola va militar a la CEDA i fou escollit diputat per la provncia d'Orense a les eleccions generals espanyoles de 1936.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381621" title="Luis Espada Guntn" nonfiltered="2060" processed="2050" dbindex="147082">
Luis Espasa Guntn (Orense, 4 de desembre de 1858 - ? ?) fou un advocat i poltic gallec, va ser ministre d'Instrucci Pblica i Belles Arts i ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII. 

Membre del Partit Conservador, va ser escollit diputat per Orense ininterrompudament de les eleccions generals espanyoles de 1884 a les de 1923. Durant la Segona Repblica Espanyola tornar a obtenir l'esc per Orense en la eleccions de 1936 en representaci de la CEDA. Va ser ministre de Foment entre el 25 d'octubre i el 9 de desembre de 1915, cartera que tornaria a ocupar entre el 15 de setembre de 1920 i el 13 de mar de 1921. Tamb va ser ministre d'Instrucci Pblica i Belles Arts entre el 5 de maig i el 1 de setembre de 1920 . En 1923 fou nomenat president del Tribunal de Comptes del Regne, crrec del que va ser deposat amb la Dictadura del general Primo de Rivera i que tornaria a ocupar en 1930.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381626" title="Pa (desambiguaci)" nonfiltered="2061" processed="2051" dbindex="147083">

 Pa (menja);
 Pa abreviaci / smbol de la unitat de pressi Pascal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381627" title="Font de la Vila (Sant Lloren de Morunys)" nonfiltered="2062" processed="2052" dbindex="147084">




La font de la Vila s una font d'aixeta de polsador, obrada en pedra que es troba adosada al mur de la casa de Cal Custodi, al nm 13 de carrer de l'Esperana de la vila de Sant Lloren de Morunys, a uns 910 m. d'altitud.

Tot i que actualment est connectada a la xarxa d'abastament d'aiges de la vila, antigament era una deu natural que abastia tot el poble.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381628" title="Ramn Villarino de Saa" nonfiltered="2063" processed="2053" dbindex="147085">
Ramn Villarino de Saa (Xinzo de Limia, provncia d'Orense, 1890 - Orense, 1959) fou un advocat i poltic gallec. Llicenciat en dret, va donar conferncies a l'Ateneo de Madrid i treball com a advocat de l'estat. Desprs milit a la CEDA, partit amb el que fou escollit diputat per la provncia d'Orense a les eleccions generals espanyoles de 1936.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381629" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2064" processed="2054" dbindex="147086">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es disput una competici de futbol en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 15 de juliol i el 2 d'agost de 1952 a l'Estadi Olmpic d'Hlsinki i en altres poblacions properes a Hlsinki.

Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Ronda preliminar. 

----

----

----

----

----

----

----

----


Primera ronda.

----

----


----

----

----

----

----


Quarts de final.

----

----

----


Semifinals.

----


Partit consolaci.


Final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Futbol 1952;
  FIFA - Helsinki, 1952;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381632" title="Shade" nonfiltered="2065" processed="2055" dbindex="147087">

Shade s una can del grup australi Silverchair que es va llanar com a quart senzill del seu lbum de debut, Frogstomp. s l'nic senzill de l'lbum que no es va incloure en la compilaci The Best of Volume 1.


 Llista de canons .
CD Senzill AUS (MATTCD014)
 "Shade";
 "Madman (vocal mix)";
 "Israel's Son (live)";


 Enllaos externs .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381633" title="Alfonso Pazos Cid" nonfiltered="2066" processed="2056" dbindex="147088">
Alfonso Pazos Cid fou un advocat i poltic gallec. Fou escollit diputat per la provncia d'Ourense com a independent a les eleccions generals espanyoles de 1931. No va renovar el mandat a les eleccions de 1933, per torn a ser escollit per la mateixa circumscripci dins les llistes d'Uni Republicana a les eleccions generals espanyoles de 1936. Desprs de la guerra civil espanyola es va exiliar, i el 1949 va participar en el Congrs Mundial de Partidaris de la Pau celebrat a Pars, juntament amb Bibiano Fernndez Osorio Tafall, Mariano Ruiz-Funes Garca i Jos Giral.

 Referncies .

 Fitxa del Congrs dels Diputats;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381634" title="Babilnia (Egipte)" nonfiltered="2067" processed="2057" dbindex="147089">
Babilnia fou una ciutat egpcia, l'antiga Pi-Hapi-n-On, tradut per analogia amb la Babilnia persa. Estava propera al Caire. 

En el perode grec era una fortalesa que servia de lmit entre el Baix i l'alt Egipte. Fou conquerida pel general rab Amr (9 d'abril del 641) desprs dels combats principals que es van lliurar per la conquesta del pas a la seva rodalia. A l'entorn de Babilnia es va crear al-Fustat i durant un segle al menys es distingia entre Fustat i Babilnia. Finalment fou tot una cosa i el nom de Babilnia no es va mantenir entre els rabs i noms entre els coptes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381637" title="Babnides" nonfiltered="2068" processed="2058" dbindex="147090">
Babnides fou el nom d'una dinastia kurda de Pishdar, d'obscur origen que es va donar a conixer al segle XVII sota Ahmad al-Fakih el fill del qual va esdevenir poders a la regi de Shahrazur, on el net fou ms fot encara. El seu domini tenia per capital a Kara  olan que va restar el seu centre fins a la fundaci de Sulaymaniyya el 1783.  

Sulayman Beg fou reconegut en certa mesura pel sult otom i va transmetre al seu fill el rang de prncep. Sota el besnt Bakr Beg al comenament del segle XVIII es va estendre el domini babnida a la regi del baix  Zab i fins el Shirwan o Diyala. 

Bakr Beg fou enderrocat violentament pels otomans que van restaurar el seu  domini encara que els babnides van conservar el poder local. Khana Pasha va poder ajudar al wali de Bagdad en la guerra contra Prsia (1723-1747). Sota Sulayman Pasha (meitat del segle XVIII) l'estat abraava el sandjak de Kei, Khanikin i bona part de la Prsia occidental. Abd al-Rahman Pasha (que va regnar amb algunes interrupcions del 1789 al 1812) fou el ms gran prncep, per enfrontat al perill de ser zona de frontera i a les rivalitat de cosins i germans; el seu territori fou ocupat ms d'una vegada per otomans i perses.

El 1823 es va signar un acord fronterers entre Turquia i Prsia ratificat per un altre el 1847. Les rivalitats entre els fills d'Abd al-Rahman van donar facilitats a Turquia per annexionar el territori el 1850. El darrer prncep va haver d'abandonar Sulaymaniyya; la famlia encara existeix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381639" title="Babil (Iraq)" nonfiltered="2069" processed="2059" dbindex="147091">
Babil fou el nom rab de Babilnia situada a 85 km al sud de Bagdad. 

Segons alguns historiadors la gran ciutat de Babilnia havia estat destruda molt de temps abans i al seu lloc existia una petita vila de nom Babil que va existir fins l'poca abbssida al segle X. Les cases de la vila eren construdes amb material de les runes. Aquesta practica fou continuada pels habitants de la zona fins al segle XX. El llogaret de Babil dona nom a una provncia d'Iraq, la provncia de Babil


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381643" title="Badakhshan" nonfiltered="2070" processed="2060" dbindex="147092">
Badakhshan fou un pas muntanys de la riba esquerra de l'Amu Darya on neix el riu Pandj. El seu nom derivaria dels badhakhsh o balakhsh, una mena de rub propi nicament d'aquesta regi, per un altre teoria suggereix que els rubs van agafar el nom del pas (Balakhsh). Les mines de rubs es troben de fet fora dels lmits estrictes del pas, al Shughnan, que antigament formava un sol territori amb el Badakhshan. Tamb hi ha mines de lapisltzuli. Modernament est dividit entre Tadjikistan (el Pamir que forma el districte autnom de Gorno-Badakhshan) i Afganistan (Provncia de Badakhshan i districte annexe de Wakhan.

El riu Kok a o Khirnab, afluent de l'Amu Darya, s el riu principal i a la seva vora hi ha les principals ciutats com l'antiga capital Fayzabad, i les viles de Djirm i Kishm.

 Histria .

s esmentat per primer cop pels xinesos als segles VII i VIII amb el nom de Po-t-totchoang-na o Pat-tok-ts'ong-na, o amb el nom de Pa-t'o-shan o Pu-t'o-shan i es descrit com a part del Tukharistan (xins Tuho-lo). El Tukharistan (estrictament el pas entre Balkh i Badakhshan) tenia sovint un sentit ms ampli indicant tots els territoris a l'est de Balkh als dos costats de l'Amu Darya.

El Tukharistan havia estat poblat pels tokharis que havien expulsat als grecs de Bactriana al segle II per en foren expulsats al segle V pels heftalites (o Haytal) i en un document llegendari es troba la indicaci de qu el rei heftalita hauria donat a un fill Djirm i Badakhshan. Al segle VI el regne heftalita fou enderrocat pel Khanat del Turcs.

En el temps de les primeres incursions rabs el sobir del Tukharistan (en el sentit ampli del terme) portava el ttol turc de yabghu (que els rabs van anomenar djabghuya) i els prnceps dels territoris (con el Badakhshan) eren els seus vassalls. No se sap quan fou conquerit pels rabs; al-Tabari esmenta una expedici a Kishm al territori del djabghuya el 736. Segons Yakubim Djirm al Badakhshan estava al lmit de les possessions musulmanes i esmenta a un rei de nom Khumar Beg com a rei de Shikinan i Badhakhshanan. Al-Istakhri esmenta el pas com "territori d'Abu  Fath" segurament referit al territori del prncep Abu l-Fath al-Yaftali pare d'Abu Nasr que va combatre contra Karategin, general samnida mort el 951/952. 

Al segle XI se sap que s'hi va introduir la doctrina ismalita, obra del poeta Nasir-i Khusraw, i encara avui resta un territori ismalita.. A la segona meitat del segle XII va passar a domini d'una branca collateral dels grides amb seu a Bamian, branca deposada al comenament del segle XIII pel khwarizmshah. Els mongols no hi van penetrar i fins al segle XV va restar en mans de la dinastia autctona que la llegenda fa remuntar a Alexandre el Gran. La dinastia va resistir els intents dels timrides de ocupar el pas i noms desprs de fortes lluites es va establir una mena de sobirania nominal.

Finalment el besnt de Tamerl, Abu Said ben Muhammad ben Miranshah ben Timur, va annexionar el pas. El darrer sobir fou Shah Sultan Muhammad Badakhshi que es va sotmetre sense resistncia a l'exrcit enviat pel sult, i es va establir a Herat, per el seu fill va haver de fugir a Kashgar. El principat de Badakhshan fou donat a Mirza Abu Bakr fill d'Abu Said, per el prncep refugiat a Kashgar va retornar i el va expulsar i el pas va haver de tornat a ser conquerit. Sultan Muhammad Badakhshi fou executat (1466/1467) i Abu Bakr restaurat.

Abu Bakr fou expulsat pel seu germ Sultan Mahmud prncep d'Hisar i va restar unit a aquest territori fins a la conquesta d'Hisar pels uzbeks al  comenament del segle XVI. El pas va reaccionar amb un aixecament nacional a la invasi dels uzbeks, dirigit per Mubarak Shah i Zubayr Raghi, que van tenir com a quarter general la fortalesa que van anomenar Kala-i Zafar (Fort de la Victria); els uzbeks foren rebutjats i el prncep timrida Nasir Mirza, germ de Babur, cridat en ajut contra els uzbeks, fou proclamat rei el febrer del 1505, per al cap de dos anys, per divergncies amb els caps rebels, fou expulsat del tron. El 1508 Sutan Wais Mirza (conegut per Mirza Khan o Khan Mirza), fill del sult Mahmud Mirza, es va presentar al pas (amb consentiment de Babur) i fou rebut a Kala-i Zafar on Mubarak Khan havia mort feia poc a mans de Zubayr Raghi. Aquest s'oposava a reconixer a Wais Mirza com a sobir, i fou assassinat; llavors van entrar al pas els ismalites de Kuhistan, dirigits per Shah Radi al-Din, i es van apoderar de la major part del pas, per la primavera del 1509 Radi al-Din va morir en lluita i el seu cap portat a Wais Mirza que era a Kala-i Zafar.

Mirza Khan va governar el pas durant uns anys fins a la seva mort el 1520. Llavors Babur va cridar al seu fill Sulayman i el va deposar i va donar el pas al seu propi fill Humayun i que va restar al pas fins el 1529 quan fou cridat pel seu pare a l'ndia. Said Khan de Kashgar va intentar apoderar-se llavors del Badakhshan per fou rebutjat i Babur va cedir el principat a Sulayman al que Said Khan tamb va reconixer (1530). Sulayman va regnar fins el 1575, i al final fou expulsat del tron pel seu net Shahrukh i es va refugiar a l'ndia i va anar desprs a la Meca i encara va tornar al seu pas on fou acollit pel seu net.
El 1584 el pas fou conquerit pels uzbeks dirigits per Abd Allah Khan, i Shahrukh (i Sulayman) van haver de fugir a l'ndia i desprs van fer algunes temptatives per recuperar el poder que no van reeixir. A comenament del segle XVII una revolta dirigida per Badi al-Zaman, fill de Shahrukh, va fracassar.

El 1645 els timrides es va apoderar altre cop de Balkh i Badakhshan per a la tardor del 1649 en foren definitivament expulsats pels uzbeks. Una dinastia uzbeka es va establir en el segle XVII al Badakhshan, fundada per Yar Beg que va fundar la ciutat de Fayzadab (Faydhabad); els seus representants pretenien al segle XIX ser descendents d'Alexandre el Gran. El prncep portava el ttol de Mir equivalent a emir (amir). El 1822 Mir Muhammad Shah fou enderrocat per Murad Beg, sobir del Kunduz; un oficial de Murad Beg, de nom Mirza Kalan, fou enviat con a lloctinent al Badakhshan  per a la mort del seu sobir es va declarar independent i fins i tot es va arribar a apoderar de Kunduz. El seu fill i successor Mir Shah Nizam al-Din va morir el 1862; el seu fill Mir Djahandar va enfrontar l'aixecament d'un prncep de la mateixa dinasta, de nom Mahmud Shah,  que reclamava el tron (1867) ; el 1869 fou enderrocat i encara que va intentar recuperar el poder el 1872 va fracassar i es va retirar cap a Rssia on se li va assignar residencia a U kurgan a la vall de Fergana  i se li va donar una pensi i on el 1878 fou assassinat per desconeguts.

Mahmud Shah fou deposat el 1873 pel govern afgans i conduit presoner a Kabul on va viure fins a la seva mort. El pas fou annexionat. El 1876 va comenar la penetraci russa i el 1885 es va fundar Fort Pamirskii a la riba del Murghab; el 1891/1892 desprs d'un xoc armat amb els afganesos a Yeshil-Kul, els russos es van apoderar del Pamir oriental que va esdevenir un districte de l'oblast de Fergana,. Sota administraci del comandant del destacament militar. El 11 de mar de 1895 un intercanvi de notes amb els britnics va determinar les fronteres al Pamir entre l'Afganistan, quasi protectorat britnic, i el khanat de Bukhar, protectorat rus. El Badakhshan propi va quedar en mans dels afganesos mentre la resta del Pamir (la part occidental) va passar a Bukhar.

A partir del 1917 no va tardar a establir-se el poder sovitic a Bukhar, i la regi del Pamir va ser objecte de lluites contra els basmatxis que van resistir fins el 1925.

Vegeu: Provncia de Badakhshan (Afganistan), i Gorno-Badakhshan (Tadjikistan)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381644" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - pes pesant" nonfiltered="2071" processed="2061" dbindex="147093">

El pes pesant va ser la categoria de boxa ms pesada de les disputades als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 21 i 22 de setembre de 1904, sent la primera vegada que es disputava en unes Olimpades. Sols hi van prendre part tres participants, els quals havien de pesar ms de 71,7 kg. 

Medallistes.


Resultats.

G: GuanyaP: Perd

Classificaci final.


Enllaos externs.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381647" title="Gorno-Badakhshan" nonfiltered="2072" processed="2062" dbindex="147094">

Gorno-Badakhshan s una divisi administrativa autnoma de Tadjikistan (de vegades traduda com a districte, provncia, o regi, aquesta darrera s la ms apropiada segon el nom original "oblast") anomenada en tadjik                                  /Viloyati Mukhtori Kuhistoni Badakhshon; i en rus:      -                               ,     ); s un territori muntanys format essencialment per les muntanyes Pamir. Forma el 45% del territori del Tadjikistan per noms el 3% de la poblaci. El nom tadjik, Kuhistoni-Badakhshon (o Kohistan-Badakhshan) vol dir Badakshan Muntanys, i es equivalent a Gorno-Badakhshan, derivat de                 (Gornyy Badakhshan) que vol dir el mateix en rus.

 Histria .

El 1876 va comenar la penetraci russa al Badakhshan i el 1885 es va fundar Fort Pamirskii a la riba del Murghab; el 1891/1892 desprs d'un xoc armat amb els afganesos a Yeshil-Kul, els russos es van apoderar del Pamir oriental que va esdevenir un districte de l'oblast de Fergana. Sota administraci del comandant del destacament militar. El 11 de mar de 1895 un intercanvi de notes amb els britnics va determinar les fronteres al Pamir entre l'Afganistan, quasi protectorat britnic, i el khanat de Bukhar, protectorat rus. El Badakhshan propi va quedar en mans dels afganesos mentre la resta del Pamir (la part occidental) va passar a Bukhar.

A partir del 1917 no va tardar a establir-se el poder sovitic a Bukhar, i la regi del Pamir va ser objecte de lluites contra els basmatxis que van resistir fins el 1925.

El 2 de gener de 1925 es va crear amb les dues parts del Pamir rus la regi especial del Pamir part de la Repblica Socialista Sovitica del Turquestan (fundada el 14 d'octubre de 1924). El desembre del mateix any el nom fou canviat a Regi Autnoma de Gorno-Badakhshan i integrada a la Repblica Socialista Sovitica Autnoma del Tadjikistan (RSS el 1929). La capital fou establerta a Khorog o Kharogh.

A la caiguda de la Uni Sovitica, Tadjikistan va esdevenir independent i aviat va esclatar la guerra civil (1992). El govern de la regi va declarar la independncia i el territori fou un feu de l'oposici. El govern regional finalment va retirar la declaraci de independncia.

 Districtes .

El 1951 la regi estava dividida en set districtes:

Shughnan, capital Khorog;
Ishkashim, capital Ishkashim, incloent el Wakhan i la vall alta del Pandj;
Rosht-Kala, capital Rosht-Kala;
Roshan, capital Roshan;
Murghab, capital Murghab (antic Fort Pamirskii);
Wan , capital Wan ;
Bartang (suprimit el 1954 i dividit entre Roshan i  Wan );

Modernament es va crear el districte de Darvoz i els sis antics districtes es van conservar amb alguna variaci del nom:

Shughnon;
Ishkoshim;
Roshtqal'a ;
Rushon ;
Murghob;
Vanj ;
Darvoz;

Geografia.

Les antigues muntanyes Imeon, modernes Pamir inclouen tres cim amb ms de set mil metres: Ismail Samani (antic Puig del Comunisme) (7.495 metres), Ibn Sina (antic Puig de Lenin) (7.134 metres) i Korzhenevskaya (7.105 m).

Poblaci.

La major part de la poblaci sn anomenats tadjiks amb uns quants kirguizos i russos. La ciutat principal es Khorugh. La poblaci total es de 18,000 (2008) dels que 29.000 (2008) a la capital; Murghab t 4.000 habitants i s la segona ciutat.

El 1962 la poblaci total del Gorno-Badakhshan era de 62000 habitants (28924 al 1926). La seva poblaci estava formada per kirguizos nmades de la tribu I kilik (clans Kesek, Teit, Kip ak i Naiman) i tadjiks (que en realitat no sn tadjiks sin Ghal a o pobles del Pamir). Els segons eren el 85% de la poblaci i estaven dividits en:

Grup shughnano-roshan (uns 40000);
Shughni (hugni);
Rushani;
Bartangi;
Oroshor o oroshani;
Wakhi (uns 6000);
Yazghulami o Yazgulyam (uns 2000);
Ishkashimi (400 per 1500 ms a l'Afganistan);
Wan  o vanji (esdevinguts tadjiks amb prdua de la seva prpia llengua fa uns dos segles);

Les poblacions parlen diversos dialecte del grup de llenges del Pamir Shughni, Rushani, Wakhi, Ishkashimi, Vanji (extingit el segle XIX), Sarikoli, Bartangi, Khufi, Yazgulyam, i Oroshani.

La major part de la poblaci son ismalites.

Vegeu tamb.
Badakhshan;
Provncia de Badakshan;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381649" title="Ramir II" nonfiltered="2073" processed="2063" dbindex="147095">


 Ramir II de Lle, rei de Lle (931-951);
 Ramir II d'Arag, rei d'Arag (1134-1137);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381651" title="Vultur" nonfiltered="2074" processed="2064" dbindex="147096">


El Vultur s el cim ms alt de la serra del Cad i del Prepirineu catal.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381659" title="Omurice" nonfiltered="2075" processed="2065" dbindex="147097">




Omurice (arrs en truita), a vegades pronunciat , s un plat japons cconsistent en una truita feta amb arrs fregit.  El nom s un portmanteau de la paraula francesa omelette i la paraula anglesa rice.  s un plat popular tant comunament cuinat a la llar i es pot trobar en molts restaurants d'estil occidental i restaurants izakaya al Jap. Tamb s un plat popular a molts restaurants Corea del Sud (     ) i Taiwan.

El plat consisteix en una srie d'arrs en pollastre (arrs, pa fregit amb salsa de tomquet i pollastre) embolicat en una fina lmina d'ou fregit. El sabor dels ingredients de l'arrs varien. Sovint, s l'arrs fregit amb diverses carns (per normalment, pollastre) i / o verdures, i pot ser amb assaborit amb carn de bov, quetxup, demi-Glace salsa blanca o simplement sal i pebre. A vegades, l'arrs se substitueix per fideus fregits, yakisoba, en lloc d'arrs fregit, per fer omusoba.

Omurice es diu que es va originar en un restaurant d'estil occidental anomenat Renger-tei a Tquio del districte Ginza en torn del segle 20.

Vegeu tamb.
 Tamago kake gohan;
 Llista de plats amb ou;
 Cuina japonesa;

Referncies.


Enllaos externs.

Lunch no Joou;
Nipponia Omuraisu Recipe;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381661" title="El Serrat Alt" nonfiltered="2076" processed="2066" dbindex="147098">

Geografia:
 El Serrat Alt: cim del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera).
 El Serrat Alt: cim del municipi de Biosca (Segarra).
 El Serrat Alt: cim del municipi de Castellar de la Ribera (Solsons).
 El Serrat Alt: cim del municipi de Lladurs (Solsons).
 El Serrat Alt: cim del municipi d'Olius (Solsons).
 El Serrat Alt: cim del municipi de Pinell de Solsons (Solsons).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381662" title="Tossal de la Creu" nonfiltered="2077" processed="2067" dbindex="147099">

Geografia:
 Tossal de la Creu: cim del municipi d'Oliana (Alt Urgell).
 Tossal de la Creu: cim del municipi de Vimbod i Poblet (Conca de Barber).
 Tossal de la Creu: cim dels municipis de Senterada i la Torre de Cabdella (Pallars Juss).
 Tossal de la Creu: cim dels municipis de Biosca i Tor (Segarra).
 Tossal de la Creu del Cod: cim del municipi de Guixers (Solsons).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381667" title="Llus Alcal i Baqus" nonfiltered="2078" processed="2068" dbindex="147100">
Llus Alcal i Baqus (Barcelona, 6 de juny de 1979) s un instrumentista de tenora i compositor de sardanes.

Va estudiar la carrera de piano, t estudis de tenora amb Jordi Figar i tamb toca el flabiol. Actualment s instrumentista de tenora a la cobla Sabadell, formaci de la qual forma part des de l'any 1999. L'any 2001 obtingu els ttols de Professor de Piano i Tenora pel Conservatori Superior de Msica del Liceu. Tamb s diplomat en Estadstica i llicenciat en Investigaci i Tcniques de Mercat per la Universitat de Barcelona

La seva sardana Dola Ester va ser finalista a l'edici del 2007 de la Sardana de l'Any, i Pel nostre Miquel ha arribat a les semifinals de l'edici del 2008. Fins al moment (2008) ha composat 8 sardanes.

 Sardanes .
 Illusi (2006) estrenada a l'Aplec de Sant Boi;
 Un nou horitz (2006) estrenada a l'Aplec de Tardor de Torell;
 Festa a Sant Boi (2007) Dedicada al XX Aplec de Sant Boi;
 Dola Ester (2007) estrenada a Canet de Mar el 7/7/07;
 Mar Blava 10 anys (2007) al 10 aniversari de la colla Mar Blava;
 Pel nostre Miquel (2008) regal dels seus pares en el 40 aniversari de Miquel Grau;
 Record Olmpic (2008) estrenada a l'aplec de Sabadell;
 Sempre amb nosaltres (2008) en honor al mestre Manuel Saderra Puigferrer, estrenada a la Competncia de Cobles de la Festa de Sant Martiri de Banyoles 2008;

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381669" title="Tossal de les Forques" nonfiltered="2079" processed="2069" dbindex="147101">

Geografia:
 Tossal de les Forques: cim del municipi de Cervera (Segarra).
 Tossal de les Forques: cim del municipi de Sant Ramon (Segarra).
 Tossal de les Forques: cim del municipi de Castell de Farfanya (Noguera).
 Tossal de les Forques: cim del municipi de Ponts (Noguera).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381672" title="Los Tossalets" nonfiltered="2080" processed="2070" dbindex="147102">

Geografia:
 Los Tossalets: cim del municipi de Cervera (Segarra).
 Los Tossalets: cim del municipis de Castell de Mur i Sant Esteve de la Sarga (Pallars Juss).
 Los Tossalets: cim del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Juss).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381674" title="Lnia evolutiva d'Smoochum" nonfiltered="2081" processed="2071" dbindex="147103">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Smoochum i Jynx.

Smoochum.

Smoochum s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus gel i psquic. Evoluciona en Jynx.





Jynx.

Jynx s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus gel i psquic. Evoluciona d'Smoochum.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381675" title="Torre del Telgraf (el Vendrell)" nonfiltered="2082" processed="2072" dbindex="147104">


La Torre del Telgraf s una muntanya de 116 metres que es troba al municipi del Vendrell a la comarca del Baix Peneds.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381679" title="Tossal de les Viudes (Artesa de Segre)" nonfiltered="2083" processed="2073" dbindex="147105">


El Tossal de les Viudes s una muntanya de 403 metres que es troba al municipi d'Artesa de Segre a la comarca de la Noguera.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381680" title="Tossal de Sant Pere" nonfiltered="2084" processed="2074" dbindex="147106">

Geografia:
 Tossal de Sant Pere: cim del municipi de la Conca de Dalt (Pallars Juss).
 Tossal de Sant Pere: cim del municipi de Sarroca de Bellera (Pallars Juss).
 Tossal de Sant Pere: cim del municipi de Pinell de Solsons (Solsons).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381681" title="Tossal de Sant Pere (Sarroca de Bellera)" nonfiltered="2085" processed="2075" dbindex="147107">

El Tossal de Sant Pere s una muntanya de 1.841 metres que es troba al municipi de Sarroca de Bellera a la comarca del Pallars Juss.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381682" title="Tossal de Sant Pere (Conca de Dalt)" nonfiltered="2086" processed="2076" dbindex="147108">

El Tossal de Sant Pere s una muntanya de 715 metres que es troba al municipi de la Conca de Dalt a la comarca del Pallars Juss.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381683" title="Verb transitiu" nonfiltered="2087" processed="2077" dbindex="147109">
Un verb transitiu s un verb que exigeix complement directe per completar el seu significat, com "dir" (es diu alguna cosa), tot i que pugui aparixer sense aquest complement. Si a ms a ms exigeix un complement indirecte, com "donar", s'anomena verb ditransitiu. El fet de reclamanr un o ms complements depn del significat del verb, expressat per la seva arrel. Per aix poden haver diferncies entre llenges, ja que res en la gramtica fa predir que un determinat verb demani uns complements (tamb anomenats arguments) o uns altres.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381686" title="Ratol marsupial de Wallace" nonfiltered="2088" processed="2078" dbindex="147110">

El ratol marsupial de Wallace (Myoictis wallacii) s una espcie de marsupial del gnere Myoictis. Pesa 206-245 grams i mesura 19-22 centmetres de llarg. El pelatge de la seva cua consisteix en llargs pls de color vermells. La femella t sis mugrons.

Viu al sud-est de Nova Guinea i les illes Aru d'Indonsia, a entre 30 i 900 metres per sobre el nivell del mar.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381689" title="Myoictis wavicus" nonfiltered="2089" processed="2079" dbindex="147111">

Myoictis wavicus s una espcie de marsupial del gnere Myoictis. Pesa 110-134 grams i mesura 17-18 centmetres de llarg. El pelatge de la cua de Myoictis wavicus s ms curt que el d'altres espcies del seu gnere. La femella t quatre mugrons.

Viu al vessant septentrional de la Serralada Central, a prop de Wau (Papua Nova Guinea).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381693" title="Gerard Pastor i Lpez" nonfiltered="2090" processed="2080" dbindex="147112">
Gerard Pastor i Lpez (Barcelona, 27 d'agost de 1984) s un pianista i compositor catal.

Realitza els seus estudis al Conservatori de Msica de Sabadell, i els finalitza tot obtenint el Premi d'Honor de piano. Durant aquest perode de formaci destaca l'aportaci pedaggica dels professors Mnica Bux (piano) i Miquel Pardo (composici). Al  2007 finalitza els estudis de Grau Superior a l'ESMUC amb Maria Jess Crespo. Aquest mateix any s acceptat com alumne per al curs anual de perfeccionament pianstic de Musikeon a Valncia amb el mestre Luca Chiantore. Parallelament ha cursat diverses Master Class amb mestres com Eric Heidsieck, Piero Rattalino, Frederic Rweski, Luca Guglielmi, Josep M Colom , Anatoli Povzoun, Luca Guglielmi o Karst de Jong. Al juny de 2008 obt plaa d'estudiant de Direcci d'Orquestra a l'Esmuc, amb el mestre Jordi Mora.

Ha actuat com a pianista en diversos cicles com ara en les Nits Musicals de Santa Maria de Palau-solit i Plegamans, en el Cicle de Concerts d'Estiu a Caseres o en la programaci estable de l'Auditori de Terrassa. Darrerament s'ha expandit a nivell internacional, tot realitzant un recital a la Casa Bechstein de la ciutat alemanya de Colnia i amb compromisos a la mateixa ciutat i a Londres. Ha sigut guardonat amb el primer premi del Concurs d'Interpretaci Musical ARJAU en la categoria individual al 2006 i al 2008 ha obtingut el segon premi en la categoria de Msica catalana contempornia. Actualment encapala un projecte junt amb Esteve Costa, director de la Coral  Belles Arts  de Sabadell per tal de potenciar el repertori per a piano i cor dins la geografia catalana. 

Dins el camp de la msica de cambra, s membre de Alla Breve Duo, juntament amb la violista Nria Garcia. Tamb ha estat cofundador, junt amb Armando Merino, de Martin  Ensemble, un grup de msica de cambra dedicat a la recuperaci de repertori perdut o no habitual en les sales de concerts, del qual n's tamb el seu pianista i director assistent. 

Parallelament ha realitzat estudis de composici sota el mestratge de Miquel Pardo i ha completat la seva formaci estudiant amb Bernat Vivancos, Arnau Bataller, Carles Guinovart, Feliu Gasull, Manuel Roderio, Karst de Jong i David Horne. Ha sigut guardonat amb el primer premi del Concurs de Composici de la Fundaci Rius i Virgili al 2003 en la categoria de Grau Mig i 1r Premi al 2008 en la Categoria de Grau Superior. Ha obtingut el 1r Premi del Concurs de Joves Compositors de Blanes al 2006 i el 2n Premi al 2008. Va obtenir tamb el Premi Jove del Concurs de Composici de Msica per a Cobla Ceret-Banyoles i el tercer premi del Concurs de Composici de Sardanes de Badalona.
El seu catleg avarca obres de diferents estils i per a diverses formacions amb una important producci en el mn de la msica per a cobla, en el qual hi prengu part activament com a contrabaixista de la Cobla Contempornia entre 2003 i 2007.

Enllaos externs.
http://www.gerardpastor.com;
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381698" title="Anabolisme" nonfiltered="2091" processed="2081" dbindex="147113">
L'anabolisme s el conjunt de processos metablics constructius en qu l'energia alliberada pel catabolisme s'utilitza per a sintetitzar molcules complexes. En general, les molcules complexes que formen les estructures cellular sn produdes pas a pas a partir de precursors petits i senzills. L'anabolisme inclou tres fases bsiques. Primerament, la producci de precursors com ara aminocids, monosacrids, isoprenoides i nucletids. Segonament, la seva activaci en formes reactives utilitzant energia de l'ATP. Tercerament i final, l'assemblatge d'aquests precursos en molcules complexes com ara protenes, polisacrids, lpids i cids nucleics.

Els organismes presenten diferncies en la quantitat de molcules de les cllules poden produir ells mateixos. Els auttrofs com ara les plantes poden produir les molcules orgniques complexes com ara els polisacrids i les protenes a partir de molcules senzilles com el dixid de carboni i l'aigua. Els hetertrofs, en canvi, requereixen una font de substncies ms complexes, com ara monosacrids i aminocids, per a produir aquestes molcules complexes. Els organismes tamb es poden classificar segons la font ltima de l'energia; els fotoauttrofs i els fotohetertrofs obtenen energia de la llum, mentre que els quimioauttrofs i els quimiohetertrofs obtenen energia de reaccions oxidatives inorgniques.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381699" title="Bagh?e Saray" nonfiltered="2092" processed="2082" dbindex="147114">
Bagh e Saray (Palau del jard) o Bakhci Saray (transcripci russa)  fou la capital del khanat de Crimea sota la dinastia Giray  o Ghiray (que va governar del 1423 al 1783). Es troba a 32 km al sud-oest de Simferopol en una vall estreta formada pel  uruk Su (Riu d'Aigua Pudenta) a l'est d' Eski Yurt, la capital anterior (on els khans foren enterrats fins al segle XVI) i l'establiment karaita de  ufut Kale (Fortelesa dels jueus, en karaita Kirk Yer = "40 llocs"). 

Bagh e Saray era un cementiri que el khan Mengi Giray va comenar a desenvolupar el 1503/1504 amb la construcci d'un palau a l'entorn del qual es va crear una nova vila que va prendre el nom del palau. La seva eclosi va fer entrar en decadncia a les properes Eski Yurt i Kirk Yer. La primera vegada que apareix Bagh e Saray com a nom de ciutat s el 1644. El 1681 s'hi va signar un tractat de pau entre trtars, russos i otomans que va reconixer el Dniper com a frontera.

Bagh e Saray fou devastada en una incursi russa el 1736 i entre altres destruccions (fins i tot el palau) es va destruir la gran biblioteca de Selim Giray (que fou quatre vegades khan entre 1671 i 1704) i noms es van salvar 124 volums. La ciutat es va reconstruir i el palau aixecat de nou encara ms gran; el 1743 es va construir una nova sala del consell o diwan amb rica decoraci i sala de pintures; la biblioteca es va recuperar parcialment amb ajut d' erudits d'Istanbul.

La pau de K k Kaynardji del 1774 va establir que la poblaci cristiana de la ciutat (grecs i armenis, que formaven un ter de la poblaci) fou reinstallada a territoris sota domini rus (1779) al nord de la mar d'Azov i a la regi de Rostov al riu Don. Crimea fou integrada a Rssia el 1783. 

El 1787 Bagh e Saray tenia 5776 habitants  el 1881 en tenia 13.377 (dels quals 697 karaites i 210 jueus); el 1897 la poblaci es va reduir a 12.955 persones. Fou el centre del nacionalista trtar i Ismail Bey Gaspirali (en rus Gasprinskij)  (1851-1914) hi va publicar el diari Terdjman (Interpret) des de 1883 i hi va fundar una escola model (1884) i el 1905 ja eren cinc mil escoles del mateix tipus. 

Durant la independncia de Crimea fou la capital de l'estat trtar (1918-1920). Fou ocupada pels alemanys el 1941 i reconquerida pels sovitics el 1944 patint importants destruccions (abril). El palau del khan fou restaurat ms tard i esdevingu museu el 1950 i record del general Suvorov que hi va tenir el seu quarter general durant la part final de la guerra. L'expulsi dels trtars (1944-1945) va fer perdre a la ciutat el seu carcter turc. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381703" title="Baduspnides" nonfiltered="2093" processed="2083" dbindex="147115">
Badusbnides o Baduspnides (persa Padusbnides) fou una dinastia de la zona de la mar Cspia de llarga durada (665 a 1598) que estenia el seu poder per Rustamdar, Ruyan, Nur i Kudjur.

El seu origen seria Gawbarah, vingut d'Armnia en temps de Yazdegerd III que el va nomenar governador. Va tenir dos fills: Dabuyah i Badusban que foren l'origen de les dinasties dawubndida i badusbnida. La nissaga va tenir uns 40 sobirans identificats per Rabino di Borgomale. 

Shahriyar Badusban, Sharwin I Bawand dels bawndides  i Wandad Hormuzd dels karnides foren els principals dirigents d'una revolta general contra els rabs. Una segona revolta va esclatar ms tard a Djalus ( alus) i fou sufocada en sang. Es diu que en els dos casos las revoltes van tenir com origen un excs de recaptaci.

En temps d'Hazarasf al segle XI la dinastia es va posar sota protecci de Toghrul Beg. Desprs la dinastia fou vassalla dels bawndides. Shahrakim ibn Namawar va ajudar als mongols en la conquesta de la fortalesa de Girdkuh.

La dinastia va esdevenir xita en temps de Kayumarh al segle XV. Fou suprimida pels safvides el 1598.

 Bibliografia .
V. Minorski, La domination des Dalamites, Pars 1932.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381709" title="Badr al-Kharshani" nonfiltered="2094" processed="2084" dbindex="147116">
Badr al-Kharshani fou un emir rab segurament originari de Kharshani a Capadcia, anomenat tamb Badr ibn Ammar al-Asadi. 

Fou camarlenc del califa abbssida al-Qahir; el emir suprem Ibn Raik fou nomenat governador de la Djazira, Sria i Palestina,  i Badr el va acompanyar i li fou confiat el djund de Jordnia amb seu a Tiberades  (final de 939). Ibn Raik es va enfrontar a l'emir hamdnida de Mossul Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan i Badr va anar llavors al Iraq i per un temps va estar al servei del califa al-Muttaqi, fins que va caure en desgracia i va haver de fugir a Egipte a la cort de Muhammad al-Ikhshid, on va morir poc desprs (942).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381717" title="Hilarin Alfeyev" nonfiltered="2095" processed="2085" dbindex="147117">

Hilarin Alfeyev (24 de juliol de 1966) s un teleg ortodox i compositor rus. Des de 2002 s representant de l'Esglsia ortodoxa russa a la Uni Europea. Des de 2003 s bisbe de Viena i ustria. s autor de ms de 600 publicacions, entre elles 20 llibres en els principals idiomes europeus, i de composicions musicals per a cor i orquestra.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381718" title="Igualtat efectiva de dones i homes" nonfiltered="2096" processed="2086" dbindex="147118">

Segons la Llei d igualtat,  El principi d igualtat de tracte entre dones i homes
suposa l absncia de qualsevol discriminaci, directa o indirecta, per ra de sexe, i, especialment, les derivades de la maternitat, l assumpci d obligacions familiars i l estat civil. 

- La igualtat a les empreses, els plans d'igualtat.
Segons la Llei d igualtat efectiva entre homes i dones, els Plans d igualtat sn:

 Conjunt ordenat de mesures adaptades desprs de la realitzaci d una diagnosi, que tendeixen a aconseguir a l empresa, la igualtat de tracte i d oportunitats entre dones i homes. I evitar, d aquesta manera, qualsevol discriminaci per ra de sexe . 

 Els Plans d igualtat fixen els objectius concrets d igualtat que s han d assolir, les estratgies i les prctiques que s han d adoptar per a la seva consecuci, aix com l establiment de sistemes eficaos de seguiment i avaluaci dels objectius fixats.  (art.46.1, 2on pargraf) 

Aquesta definici alludeix a tres requisits:

 Diagnstic inicial: Per conixer realment la situaci de les dones i els homes dins de l empresa;
 Objectiu del Pla: Assolir a l empresa la Igualtat de tracte i d Oportunitats entre dones i homes i eliminar la discriminaci per ra de sexe.
 Contingut del Pla: Es refereix a concretar mesures i accions per tal d assolir l objectiu del Pla. Ni bones intencions, ni declaracions.

- 11 raons per implantar un pla d'igualtat.


 Perqu cada vegada les dones sn ms visibles i tenen ms influncia en tots els mbits socialsel;
 Perqu cada vegada hi ha ms dones al mercat de treball;
 Perqu les dones estan cada vegada ms formades;
 Perqu en una empresa moderna, efica i competitiva no tenen cabuda les desigualtats i les discriminacions.
 Perqu s'evidencien canvis en els models familiars tradicionals;
 Perqu es diversifiquen els interessos vitals de la poblaci masculina;
 Perqu les organitzacions no es poden permetre perdre o no aconseguir els millors talents.
 Perqu homes i dones tenen molt a aportar a les organitzacions;
 Perqu la clientela exigeix cada vegada ms qualitat i Responsabilitat Social;
 Perqu hi ha una important prdua econmica com a conseqencia de no tenir en compte les necessitats de les dones al mercat de treball;
 I si les 10 raons no son suficients... Per Llei;

- Beneficis per les empreses.
10 beneficis:
Un pla d'igualtat d'oportunitats...
 ...ajuda a ampliar el ventall de candidatures en el mercat laboral;
 ...optimitza la gesti dels recursos humans;
 ...millora la imatge i el prestigi de l'organitzaci;
 ...refora una bona gesti;
 ...t una influncia clau en el clima laboral;
 ...allunya determinats problemes laborals;
 ...disminueix el risc de tenir problemes de responsabilitat civil a l'empresa;
 ...visibilitza el comproms en responsabilitat social;
 ...ajuda a incrementar el poder adquisitiu de les dones;
 ...assegura l'acompliment de la llei d'igualtat entre dones i homes;

 La presncia de dones en llocs directius contribueix a l obtenci de millors resultats econmics per les empreses 
I l afirmaci es desprn de l estudi The Bottom Line : Corporate Performance and Women's Representation on Boards, la qual ha dut a terme una anlisi de les 500 empreses Fortune.
Les variables que es van analitzar sn: la rendibilitat sobre recursos propis (ROE), el retorn de la inversi (ROI) i el rendiment  de les vendes (ROS).

    Un Pla d igualtat ha de contenir:
    * Un diagnstic.
    * Uns objectius mesurables.
    * Unes accions per assolir els objectius.
    * Uns indicadors que permeten seguir i avaluar el Pla.
    * Una avaluaci.

- mbits en els quals pot incidir el Pla d'Igualtat.

Els mbits en els quals ha d incidir un Pla d igualtat, segons la prpia a Llei  estableix sn:

"Per a la consecuci dels objectius fixats, els Plans d igualtat poden preveure, entre altres, les matries segents:

 d accs a l ocupaci,
 classificaci professional,
 promoci i formaci,
 retribucions,
 ordenaci del temps de treball per afavorir la igualtat entre dones i homes,
 la conciliaci laboral, personal i familiar,
 prevenci de l assetjament sexual i de l assetjament per ra de sexe.
 Etc.";

s a dir, incideix en tots el procediments i prctiques de les empreses que tenen a veure amb la gesti de les persones treballadores. A la unitat 2 veurem una possible organitzaci dels aspectes a contemplar classificats en 3 grans blocs. 

Text extret del curs e-learning "Perqu i com elaborar plans d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes a l'empresa" desemvolupat per GPF Consultoria, empresa que ha autoritzat la seva difusi.

- Referncies.


- Enllaos relacionats.
- Igualtat de sexes: Enlla de Vikipdia
- Institut Catal de les Dones:Organisme dependent del govern de la Generalitat de Catalunya encarregat d'impulsar les poltiques d'igualtat entre homes i dones. 
- Homes igualitaris: AHIGE Associaci Homes per la Igualtat de Gnere
- LLibreria Prleg: Espai per a Dones 
- IdeO: Portal d'Igualtat d'Oportunitats dona-home 
- GPF Consultoria: Empresa de consultoria i formaci, collaboradora amb la Generalitat de Catalunya. 
- Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicaci: Instncia de participaci ciutadana que promou l'anlisi i la visi crtica dels mitjans de comunicaci des de la perspectiva de les dones.(20 sn els ajuntaments que donen suport, actualment, a la iniciativa endegada al setembre de l'any 2000 per 5 ajuntaments del Baix Llobregat.) 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381724" title="Santiago Ventura Bertomeu" nonfiltered="2097" processed="2087" dbindex="147119">


Santiago Ventura Bertomeu (Borriana, 5 de gener de 1980) s un tennista professional valenci.

Ttols (4; 1+3).
Individuals (1).




Finalista en individual (0).

Classificaci en torneigs del Grand Slam.


Dobles (3).




Finalista en dobles (1).
2008: Costa do Sauipe (amb Albert Montas perden davant Marcelo Melo i Andr S).

 Enllaos externs .
 Perfil de l'ATP ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381726" title="Badra" nonfiltered="2098" processed="2088" dbindex="147120">
Badra s una ciutat de la part centreoriental d'Iraq.

Fou l'antiga Badaraya (Bayt Daraya) al districte de Bandanidjin, a l'est dels canals de Nahrawan, a la frontera amb la provncia del Djabal (Prsia occidental). Cosroes I hi va installar un colnia de presoners originaris del nord de Sria. Queden alguns vestigis de l'antiga ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381730" title="Igualtat de sexes" nonfiltered="2099" processed="2089" dbindex="147121">

"La diferncia sexual   l existncia de dos sexes en un mateix mn- no s el mateix que la desigualtat entre sexes. El primer concepte indica diversitat i riquesa. El segon, injustcia i dominaci d un sexe sobre l altre".

El Sexe.
 s un atribut innat i ve determinat per la naturalesa que estableix diferncies fsiques, biolgiques i anatmiques entre dones i homes. El sexe classifica les persones pel seu potencial en la reproducci sexual. 

El Gnere.
 s la forma en qu totes les societats del mn determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen a dones i homes. El sexe d una persona ss determinat per la naturalesa. El seu gnere l elabora la societat .

Igualtat de gnere.
 La igualtat de gnere s la capacitat legal, social i poltica de les dones i homes per mobilitzar i gestionar tot tipus de recursos en condicions igualitries. 

No es tracta de considerar la igualtat de gnere com a sinnim d' idntic , o "igualtat a" els homes, ja que aix significaria collocar als homes com a mesura del que s desitjable, sin com a  equitatiu . Es tracta d assolir la igualtat mantenint el reconeixement de la diferncia.

Molta gent confon la reivindicaci d igualtat amb una identificaci amb el sexe mascul. Creuen que igualtat significa identitat, mimetisme, ser "iguals" en sentit identitari, i no t res a veure. Igualtat d oportunitats significa equivalncia, equiparaci, que les dones volen accedir a tots els
llocs de la societat en "igualtat de condicions" i no "per ser iguals", la qual cosa s molt diferent. Les dones han de ser ssers humans de ple dret i, per tant, tenir accs a crrecs de direcci, a la cincia, la cultura, etc. I, per aix, necessiten que les oportunitats que se ls ofereixen siguin les mateixes que a hores d'ara els homes gaudeixen, ja que estan considerats
ciutadans de ple dret. Per, no per ser iguals que ells en el sentit de canviar la identitat femenina per la masculina sin per ser iguals en el drets, en les possibilitats i en la presncia a tots els llocs de la societat.

- Referncies.


- Enllaos relacionats.
- PDF Sobre Gnere, sexe i dones 
- Text extret del curs e-learning "Perqu i com elaborar plans d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes a l'empresa" desemvolupat per GPF Consultoria, empresa que ha autoritzat la seva difusi.
- IdeO: Portal per a la igualtat de gnere


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381732" title="Tur del Vilar (Blanes)" nonfiltered="2100" processed="2090" dbindex="147122">


El Tur del Vilar s una muntanya de 273 metres que es troba al municipi de Blanes a la comarca de la Selva.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381738" title="Badrkhani" nonfiltered="2101" processed="2091" dbindex="147123">


Onomstica:

Thurayya Badrkhani, patriota kurd;
Djaladat Badrkhani, patriota kurd;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381742" title="Thurayya Badrkhani" nonfiltered="2102" processed="2092" dbindex="147124">
Thurayya Badrkhani (1883-1938) fou un patriota kurd, fill de Amir Amin Ali i net de Badrkhan (mort 1868) prncep kurd de Bohtan de la dinastia Aziznida que va lluitar contra els otomans per la independncia del Kurdistan (1836-1845). Va dedicar la seva vida a la causa nacional kurda.

El 1904 fou empresonat pels kurds acusat de complot contra la seguretat i desprs exiliat. Va poder tornar desprs del cop d'estat dels Joves Turcs i va editar una revista anomenada Kurdistan en kurd i turc que fou suspesa el 1909 i fou empresonat altre cop, per va rebre la gracia i fou alliberat el 1910 i el 1912 va tornar a Istanbul on va organitzar un comit revolucionari kurd clandest. 

Detingut fou condemnat a mort per va poder fugir i va sortir del pas el 1913. A partir del 1914 va comenar a publicar altre cop la revista Kurdistan al Caire i va organitzar un comit d'independncia pels kurds que va tenir un paper al tractat de Sevres (1919-1920) per des disposicions sobre el Kurdistan mai foren aplicades. 

Desprs del tractat de Lausana (1923) va reprendre les seves activitats i el 1927 va adherir a la Lliga Nacional Kurda Khoybun. Va entrar a Sria el 1929 per fou expulsat el 1930 quan va esclatar la revolta nacional kurda a Turquia i es va establir a Pars. Fou un dels artfexs de la reconciliaci kurdo-armnia.

Va morir a Pars el 1938.

 Bibliografia .
P. Rondot, Les Kurdes  de Syrie, dans France Mediterranenne et Africaine, 1939;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381743" title="Vidal (Califrnia)" nonfiltered="2103" processed="2093" dbindex="147125">
Vidal s una petita poblaci al sud-est de Califrnia que pertany al comtat de San Bernardino. Compta amb 47 habitants, amb una mitjana d'edat de 40,3 anys. Est situat a la carretera 95, que creua Estats Units des de Mxic fins al Canad, a uns 61 km de Blythe i 89 km de Needles.

Segons les crniques, Wyatt Earp, el conegut marshall, va passar-hi els ltims anys de la seva vida.

Cap als anys 60 va ser la seu d'una ordre esotrica coneguda com a "Solar Lodge".

En l'actualitat, prcticament tota l'activitat s'ha desplaat a Vidal Junction, a 10 km, a l'encreuament amb la carretera 62 de Califrnia.

Situat en ple desert de Sonora, les temperatures ms extremes que s'hi han enregistrat sn 127F (53C) el 1905 i 9F (-13C) el 1911.

Referncies.
 Vidal, CA a zipskinny.com ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381744" title="Torregassa" nonfiltered="2104" processed="2094" dbindex="147126">

Geografia:
 Serrat de la Torregassa: serrat del municipi d'Olius (Solsons).
 Torregassa: cim del municipi de Castellar de la Ribera (Solsons).

Masies:
 La Torregassa: cim del municipi d'Olius (Solsons).

Pobles:
 La Torregassa:  poble del municipi de Sant Jaume dels Domenys (Baix Peneds).
 La Torregassa:  poble del municipi de Montclar (Bergued).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381746" title="Djaladat Badrkhani" nonfiltered="2105" processed="2095" dbindex="147127">
Djaladat  Badrkhani (1883-1938) fou un patriota kurd fill de Amir Amin Ali i net de Badrkhan (mort 1868) prncep kurd de Bohtan de la dinastia Aziznida que va lluitar contra els otomans per la independncia del Kurdistan (1836-1845). Va dedicar la seva vida a la causa nacional kurda.

La seva principal activitat fou en el si de la Lliga Nacional Kurda Khoybun de la que fou el primer president el 1927. El 1930 va prendre part a la revoluci nacional kurda a Turquia i fracassat el seu intent va fugir a Sria (sota domini francs). Va publicar la revista Hawar (Crida) en francs i kurd i va contribuir al desenvolupament de la cultura kurda i a la preparaci de materials escolars en kurd. 

Durant la  II Guerra Mundial va publicar la revista Runahi (Claredat). Va morir en accident a Damasc el 1951.

 Bibliografia .
P. Rondot, Les Kurdes  de Syrie, dans France Mediterranenne et Africaine, 1939;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381748" title="Baduraya" nonfiltered="2106" processed="2096" dbindex="147128">
Baduraya fou un districte al sud-oest de Bagdad que va existir duran el perode abbssida.

Estava situat al sud del riu Nahr Sarat (que s una derivaci del riu Usa) que el separava del districte de Katrabbul. Una part de la ciutat de Bagdad formava part d'aquest districte, que al seu torn era part del cercle d'Astan al-Ali.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381749" title="Tossal de la Gurdia" nonfiltered="2107" processed="2097" dbindex="147129">

Geografia:
 Tossal de la Gurdia: cim del municipi de Coll de Narg (Alt Urgell).
 Tossal de la Gurdia: cim del municipi de Cercs (Bergued).
 Tossal de la Gurdia: cim del municipi d'Os de Balaguer (Noguera).
 Tossal de la Gurdia: cim del municipi de Lladurs (Solsons).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381750" title="Badr al-Djamali" nonfiltered="2108" processed="2098" dbindex="147130">
Badr al-Djamali (vers 1012-1094) fou general i visir fatimita.

Era un esclau armeni de l'amir siri Djamal al-Dawla ibn Ammar. Va ocupar diversos crrecs a Sria i per dues vegades fou governador de Damasc per la severitat del seu govern fou rebutjat per les tropes acostumades a governants menys exigents. Desprs fou comandant d'Acre i va combatre a les tropes de Malik Shah. S'havia creat una gurdia d'armenis i les tropes li eren absolutament lleials.

En un moment de greu crisis de l'estat, Badr al-Djamail fou cridat al Caire pel califa fatimita al-Mustansir Abu Temim Moad (1073) amb l'objectiu inicial de apartar als generals turcs del control que exercien al govern. Badr al-Din va matar en un parany a tots els generals turcs i llavors fou nomenat generalssim (amir al-djuyush), jutge i predicador suprem i finalment visir. 

Badr al-Djamali va pacificar la capital, va restablir l'orde a la zona del Delta primer a la part oriental i desprs a la part occidental; Alexandria va haver de ser ocupada per assalt; llavors es va dirigir a l'Alt Egipte on les tribus rabs tenien el control i encara que amb dificultats va restablir el poder de l'estat. A Sria en canvi la situaci ja era molt difcil i no la va poder capgirar; Damasc fou ocupada pels seljcides el 1076, i a l'any segent el general seljcida Atsiz va aparixer fins a les rodalies del Caire on finalment fou rebutjat per Badr.

Va atacar Damasc tres vegades (1078/1079, 1083/1084 i 1089/1090). Va haver de sufocar diverses revoltes a Egipte, fins i tot una organitzada pel seu propi fill.

Va morir el mar/abril del 1094 amb ms de 80 anys. Ja noms conservava un redut nombre de ciutats de Sria a la part sud. El va succeir en tots els seus crrecs i honors el seu fill al-Afdal Shahanshah.

 Bibliografia .
Marcel, Histoire d'Egypte sous Mustansir;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381752" title="Abd al-Kadir Badauni" nonfiltered="2109" processed="2099" dbindex="147131">
Abd al-Kadir Badauni, historiador mogul nascut a Toda a l'estat de Jaipur el 1540.

Va estudiar a diversos llocs i el 1563 va estar un temps a Badaun per passar el 1565 o  1566 a Patiala on va entrar al servei de Husayn Khan com a sadr. Es va barallar amb Husayn Khan el 1574. Llavors fou presentat a Akbar el Gran per mitja d'uns coneguts i l'emperador el va nomenar imam poc desprs. No va poder ascendir en l'administraci per va treballar per l'emperador com a literat. Va morir en una data desconeguda a l'entorn  del 1615. Les seves pobres principals sn:

Kitab al-Hadith (perduda)  sobre l'art de fer la guerra;
Tarikh-i Alfi, histria del islam fins 1592;
Muntakhab al-Tawarikh, histria general dels musulmans a l'ndia entre Subuktegin i el 1595;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381753" title="Badr" nonfiltered="2110" processed="2100" dbindex="147132">

Badr o Badr Hunayn s una petita vila al sud-oest de Medina, a mig dia de viatge de la costa, en una plana rodejada de turons i de dunes.

s famosa per ser el lloc on es va lliurar la batalla de Badr el 13 o 15 o 18 de mar del 624. 

 Batalla de Badr .

Mahoma es va assabentar que una caravana conduda per Abu Sufyan ibn Harb, cap del clan dels omeies, tornava de Sria a la Meca i va reunir dos-cents homes per tal d'interceptar-la. Abu Sufyan, per la seva banda, per por d'un atac, va demanar a la Meca l'enviament d'una fora de protecci que hi va anar, dirigida per Abu Jahl, del clan de Makhzum, amb 950 homes; la caravana va canviar de ruta i va evitar l'atac de Mahoma i ho va comunicar a les forces de protecci que anaven per la ruta habitual, per Abu Jahl va decidir atacar igualment Mahoma i en la batalla els musulmans van obtenir la victria. Aix va donar prestigi als musulmans i el va fer perdre als mequins.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381755" title="La Muntanyeta" nonfiltered="2111" processed="2101" dbindex="147133">

Geografia:
 La Muntanyeta: cim dels municipis de Montferrer i Castellb i les Valls d'Aguilar (Alt Urgell).
 La Muntanyeta: cim del municipi de la Garriga (Valls Oriental).
 La Muntanyeta: cim del municipi de Llobera (Solsons).

Pobles:
 La Muntanyeta: entitat de poblaci del municipi de Roses (Alt Empord).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381757" title="Badr al-Din ibn Kadi Samawna" nonfiltered="2112" processed="2102" dbindex="147134">
Badr al-Din ibn Kadi Samawna (Samawna prop d'Adrianpolis, 1358-Serres 18 de desembre de  1416) fou un erudit i revolucionari turc, fill del cadi Ghazi Israil, i d'una dona grega. 

Va passar la joventut a Adrianpolis conquerida pels otomans el 1361 i va estudiar religi i astronomia. Va peregrinar a la Meca el 1383 i al retorn fou nomenat pel sult Barkuk tutor del seu fill Faradj. Per influencia del shaykh Husayn Akhlati present a la cort mameluca, va adoptar les doctrines sufites i el 1402/1403 es va retirar a Tabriz amb la safawiya d'Ardabil. Per evitar ser portat a Samarcanda per Tamerl va fugir i va acabar substituint a Husayn Akhlati al front del seu convent quan aquest darrer va morir. 

Va viatjar per sia Menor i va atreure la simpatia dels emirs de Konya i Germiyan, i progressivament es va transformar en un revolucionari desenvolupant la idea de la propietat comunitria atraient molta gent pobre de l'sia Menor, per finalment es va retirar a Edirne on durant set anys va portar una vida d'asceta solitari. 

El 1410 el pretendent otom Musa el va nomenar jutge militar per al triomfar Mehmet I a la batalla de  amurlu (1413) fou destitut i desterrat a Iznik (Nicea); en aquest lloc va tenir contactes amb el moviment comunista clandest de Brkldje Mustafa i d'un home anomenat Torklak Hu Kemal, i finalment va esclatar la revolta d'aquestos dos homes el 1416 amb Badr al-Din com a cap ideolgic; els rebels van obtenir diversos triomfs a l'Anatlia occidental. 

Badr al-Din va sortir d'Iznik amb ajut del prncep de Sinope i es va dirigir a Rumlia; la revolta a Anatlia fou sufocada pels otomans i el intent de revolta de Rumlia dominat igualment; Badr al-Din fou capturat i portat a Serres on el sult estava combatent al fals Mustaf (Dzme Mustafa) i desprs d'un judici rpid fou executat a Serres. La seva ideologia fou encara influent durant anys fins al regnat de Solim.

Vas escriure unes 50 obres principalment jurdiques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381758" title="La Serreta" nonfiltered="2113" processed="2103" dbindex="147135">

Geografia:
 La Serreta: cim del municipi de Llobera (Solsons).
 La Serreta: serra dels termes municipals d'Alcoi, Cocentaina i Penguila.
 La Serreta (la Roca del Valls);
 La Serreta (Olrdola);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381764" title="Margriet Ehlen" nonfiltered="2114" processed="2104" dbindex="147136">
Margriet Ehlen (Heerlen, 28 de setembre de 1943) s una poeta, compositora, directora d'orquestra i pedagoga musical.

Ehlen composa per gran varietat d'instruments, per s molt activa en composicions per a veu. En aquest terreny escriu per a cors sols i tamb amb acompanyament d'orquestra. Moltes de llurs composicions per a veu estableixen les seves poesies i la d'altres poetes com: Gerrit Achterberg, Anna Bijns, Emily Dickinson, Wiel Ksters i Elly de Waard, entre d'altres.

Ehlen estudi composici amb Gerard Kockelmans, Willem de Vries Robbe i Robert Heppner, piano amb Bart Berman i Kees Steinroth i el cor i realitzaci amb Eelkema January. Es gradu amb llicenciatura d'educaci musical en el Conservatori de Maastricht, i s professora en els collegis de Rotterdam, Maastricht i Sittard. Ha recopilat i analitzat les obres del seu primer mestre, el compositor holands Gerard Kocelmans.

Moltes de llurs obres han estat publicades per Donemus, una editorial sense finalitats de lucre que promou els compositors clssics contemporanis. Alguns d'altres han estat publicats per l'editorial Rieks Sodenkamp de Maastricht.

Selecci d'obres.
1979: Cyclus I, Cinc canons per a veu i piano sobre poemes de Martin.
1980: Tres canons per a veu i piano sobre texts de Martin;
1984: Palimpseste, de canons sobre poemes de Wiel Ksters per a mezzosoprano i piano.
1988: Wijfken, Staat oppe, per soprano i flauta / contralt i flauta sobre texts d'Anna Bijnstriptiek.
1990: Euridyce, un cicle de set canons per a mezzosoprano i quartet de flauta amb texts de Gerrit Achterberg.
1990: Tres petites canons per a veu i flauta vers poemes de Hadewych Laugs.
1994: Drom.
1995: Molt pocs matins, per a soprano, saxo, piano i corn.
2003: Per la llunyania, mini-pera per a soprano, 2 orquestres de percussi, dues ballarines, vdeo, i dos cors.
2006: Ignis Caritas per a Carill.

Premis. 

1997: Peter Kempkens Premi de Literatura ;
1995-1999: Veldeke premis (4 vegades en els anys subsegents) ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381765" title="Hasan ibn Zayd" nonfiltered="2115" processed="2105" dbindex="147137">
Hasan ibn Zayd fou el primer imam alida zaydita del Tabaristan (864-884).

El 864 el poble de Tabaristan occidental es va revoltar contra el govern tahrida i sota consell del da'i local alida va convidar al hasanita Hasan ibn Zayd de Rayy a assolir la direcci de la revolta. Hasan va adoptar el nom de regne de al-Da'i ila l-Haqq, i aviat va aconseguir expulsar al tahrida Sulayman ibn Abd Allah i va transferir la capital des de Sari, residencia del governador tahrida, a Amol, propera a la regi on tenia ms suport.

Durant el seu regnat fou expulsat tres vegades del  Tabaristan per invasors, la primera el 865 en un contraatac del tahrida Sulayman, que no va durar; la segona el 869 pel general abbssida Muflih; i la tercera el 874 pel saffrida Yakub ibn al-Layth; cada vegada va trobar refugi a las inaccessibles muntanyes del Daylam i aviat va recuperar el seu domini.

Va conquerir tamb Gurgan que va ocupar per primer cop el 867, per en fou expulsat rpidament, i va canviar de ma un parell de vegades ms fins que va establir el seu poder sense discussi cap al final del seu regnat, donant el govern de la regi al seu germ Muhammad ibn Zayd. 

Va ajudar a caps alides a estendre el domini cap al sud de les muntanyes Elburz per els intents van acabar sempre en fracs. Va ocupar Rayy el 865 per la va perdre definitivament el 871. Qazwin, Zandjan i Kumis van ser dominades alguns anys per es van acabar perdent.

Va morir a Amol el 884 i el va succeir el seu germ Muhammad al-Da'i ila l-Haqq de Gurgan. Per a Amol el poder fou usurpat pel seu cunyat l'alida Abu l-Husayn Ahmad ibn Muhammad al-Kaim.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381766" title="Sardana de l'Any 2006" nonfiltered="2116" processed="2106" dbindex="147138">


La Sardana de l'Any 2006 s la divuitena edici del concurs de Sardana de l'Any que promou la Federaci Sardanista de Catalunya. La sardana guanyadora fou Essncia d'aplec d'Enric Ort, amb 289 vots, el 21 per cent dels vots emesos pel pblic que va omplir de gom a gom la sala de l'Auditori de Cornell de Llobregat el 26 de maig de 2007. Les interpretacions de les sardanes les feren les cobles La Principal del Llobregat i Jovenvola de Sabadell.

Essncia d'aplec va ser escrita pel primer tenora de la Jovenvola de Sabadell Enric Ort dedicada a l'aplec de Santa Perptua de Mogoda. Els dos accssits a aquest ttol de popularitat els van obtenir Jordi Paul, per la sardana titulada Mariona, i Joaquim Soms, autor de la sardana que porta per ttol Camlia.

Al costat de les tres sardanes que ostentaren la mxima popularitat de totes les estrenades al llarg de 2006, a Cornell de Llobregat tamb es va atorgar el Trofeu Federaci institut com a premi de la crtica a partir de la valoraci de les 80 sardanes del certamen feta pels responsables dels programes de les 31 emissores de rdio que han pres part en les successives fases eliminatries d'aquesta edici. En aquesta edici el Trofeu Federaci de La Sardana de l'Any va ser per Violetes de Jess Ventura.

En el concert de cloenda de La Sardana de l'Any es va dedicar un record a quatre compositors de sardanes dels quals s'esqueia el centenari del seu naixement: Joaquim Serra, Josep Griv, Domnec Moner i el cornellanenc Jaume Vil i Mlich Javimel.

Final.

 

Semifinals.



Eliminatries.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381767" title="Muhammad al-Da'i ila l-Haqq" nonfiltered="2117" processed="2107" dbindex="147139">
Muhammad al-Da'i ila l-Haqq (Muhammad ibn Zayd) fou imam alida del Tabaristan.

Era germ del primer imam Hasan ibn Zayd i quan aquest va conquerir Gurgan vers el 880 en va donar el govern al seu germ Muhammad ibn Zayd. Hasan va morir el 884 i i el va succeir el seu germ governador de Gurgan (anomenat Muhammad al-Da'i ila l-Haqq), per a Amol el poder fou usurpat pel seu cunyat l'alida Abu l-Husayn Ahmad ibn Muhammad al-Kaim. Muhammad no va poder entrar a Amol fins al cap de deu mesos el 885.

El 891 Rafi ibn Harthama, desprs de dominar Khurasan, va envair el Tabaristan i va obligar a Muhammad a refugiar-se al Daylam i Gilan. Per el 892 Rafi va perdre el Khurasan contra el seu rival Amr I ibn al-Layth que tenia el suport del califat abbssida, i Rafi va reconixer el domini de Muhammad sobre el Tabaristan, i va conservar Gurgan per en nom de l'alida. El 896 Rafi va ocupar Nishapur en nom de l'alida per en fou rpidament expulsat per Amr I ibn al-Layth i poc desprs va morir a Khwarizm. 

El 900 Muhammad ibn Zayd va morir en batalla prop de la ciutat de Gorgan contra els samnides i va ser enterrat a la mateixa Gorgan. 

Zayd ibn Muhammad, designat successor, fou portat a Bukhar, i Tabaristan va passar sota control samnida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381770" title="Abu l-Husayn Ahmad ibn Muhammad al-Kaim" nonfiltered="2118" processed="2108" dbindex="147140">
Abu l-Husayn Ahmad ibn Muhammad al-Kaim fou imam alida del Tabaristan.

L'imam Hasan ibn Zayd va morir el 884 i el va succeir el seu germ governador de Gurgan (anomenat Muhammad al-Da'i ila l-Haqq), per a Amol el poder fou usurpat pel seu cunyat l'alida Abu l-Husayn Ahmad ibn Muhammad al-Kaim. 

Va governar durant deu mesos amb el suport dels caps religiosos d'Amol. Muhammad no va poder entrar a Amol fins al cap de deu mesos el 885. La seva sort final no s indicada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381782" title="Hasan ibn Ali al-Utrush" nonfiltered="2119" processed="2109" dbindex="147141">
Hasan ibn Ali al-Utrush Nasir al-Din al-Tahir (conegut tamb com Nasir al-Hakk) fou iman alida de Tabaristan, considerat el ms gran dels imams alides d'aquesta regi. No pertanyia a la dinastia zaydita els dominis de la qual havien estat annexionats pels samnides l'any 900.

El husainita medinenc Hasan ibn Ali al-Utrush (el Sord), que s'havia establert al Tabaristan durant el regnat de Hasan ibn Zayd i va participar a la batalla de Gorgan en la qual Muhammad ibn Zayd va morir, es va refugiar llavors a Rayy i desprs a la cort del rei Djustnida de Daylam, que li va prometre suport per la reconquesta de Tabaristan.

Nasir ho va provar en dues campanyes que no van tenir xit i llavors es va dedicar a convertir al islam als daylamites i gilanites a l'est del riu Safid; les seves doctrines eren una mica diferents de les del imam Kasim ibn Ibrahim al-Rassi (mort 860) que havien estat adoptades al Ruyan i al Daylam oriental, i els seus convertits van formar un grup separat d'alides coneguts con els nasirites (nasiriya). Les seves predicacions al Daylam (on va passar 13 anys) van convertir a molts caps daylamites. La fortalesa de  alus, que era punt de vigilncia alida sobre els daylamites (que abans no eren musulmans) fou destruda en prova de confiana i Djustan III el va reconixer com sobir espiritual.

La mort inesperada de l'emir samnida Ahmad II ben Ismail el 914 va permetre capgirar la situaci. Vers el 914 es va fer una campanya contra els samnides que fou un fracs per el 915 es va fer una segona campanya de 40 dies que va aconseguir expulsar-los de les provncies de Tabaristan i Gurgan: va derrotar a l'exrcit samnida al riu Burrud, a l'oest de  alus i va poder dominar tot el Tabaristan i Gurgan. 

Nasir va fer abolir l'antic sistema daylamita derivat d'Afridun i conegut com Kaddkhudha, en qu els homes eren caps de la famlia, en favor de la instituci islmica que establia el control de les famlies musulmanes. Aix segurament no va agradar als daylamites i sembla que Djustan III es va revoltar i va encapalar aquesta oposici (no obstant les lluites les situen els historiadors vers el 913).

El seu govern fou considerat just per al-Tabari i a diferencia dels anteriors imams alides, fou considerat com un verdader imam per la seva saviesa religiosa i la seva conducta exemplar (es conserven algunes de les seves obres teolgiques). Noms fou imam o da'i per uns tres anys (914-917) per es considerat el ms gran cap alida.

Va morir el 31 de gener del 917 i el va succeir el seu gendre (i cap del seu exrcit) l'hasnida al-Hasan ibn al-Kasim al-Dai al-Hakk (conegut com al-dai al-sagir, es a dir "el missioner petit"), en preferncia sobre els seus propis fills, que tenien el suport dels alides de Daylam i Gilan. Un d'aquestos fills, Abu l-Kasim Djafar es va oposar a Hasan, mentre l'altra, Abu l-Husayn Ahmad al comenament li va donar suport.

Al-Utrush fou enterrat a Amol; la seva capella va esdevenir lloc de peregrinaci pels nasirites, i el seus descendents van portar el nom honorfic de al-Nasir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381787" title="Hasan ibn al-Kasim" nonfiltered="2120" processed="2110" dbindex="147142">
Hasan ibn al-Kasim fou imam alida del Tabaristan i Gurgan, gendre d'Hasan ibn Ali al-Utrush (el Sord).

Al-Utrush, mort el gener del 917, havia designat com a successor al comandant en cap del seu exrcit al hasanita Hasan ibn al-Kasim al-Dai al-Hakk, en preferncia sobre els seus propis fills, que tenien el suport dels alides de Daylam i Gilan. Un d'aquestos fills, Abu l-Kasim Djafar es va oposar a Hasan, mentre l'altra, Abu l-Husayn Ahmad al comenament li va donar suport; per el 919 Ahmad es va unir al seu germ Djafar al Gilan i junts van expulsar a Hasan del Tabaristan i Gurgan. Aquest va retornar al cap de poc i en set mesos va recuperar el seu domini i va fer un acord amb Abu l-Husayn Ahmad al que va nomenar governador de Gurgan. 

El 921 va enviar al seu general Lili ibn Numan a conquerir Khurasan als samnides, per desprs d'una breu ocupaci de Damghan, Nishapur i Merv, fou derrotat i mort. Els caps de l'exrcit que va poder tornar a Gurgan van conspirar per matar a Hasan, probablement donant suport al fill de  al-Nasir al-Utrush, Abu l-Husayn Ahmad. Hasan, informat del fet, va fer matar a set dels fills de Nasir en una recepci, i aquest fet li va treure el suport dels militars daylamites i gilanites. 

Ahmad llavors es va unir al seu germ Abu l-Kasim Djafar i junts van contractar els serveis d'un cap daylamita que dirigia un grup d'homes armats, de nom Makan ben Kakuy (en rab Makan ben Kaki) i que tenia com un dels lloctinents a Asfar ben Shiroya. Hasan fou altre cop expulsat d'Amol i Abul Husayn fou collocat al tron de Tabaristan i va governar durant dos mesos abans de morir, i el va succeir el seu germ Abu l-Kasim Djafar, que va rebutjar un contraatac de Hasan. 

El 926 Makan ben Kaki va restaurar a Hasan amb el que havia pactat en aquest temps mentre Asfar ben Shiroya conservava Gurgan on es va declarar vassall samnida.

El 928 Makan ben Kaki i Hasan ibn al-Kasim van marxar per conquerir Rayy i Qom i en la seva absencia Asfar va envair Tabaristan en nom de l'emir samnida. Makan va seguir en campanya i Hasan va retornar al Tabaristan i es va enfrontar a Afsar a les rodalies d'Amol per fou derrotat i ferit, sent mort per Mardawidj ibn Ziyar, en venjana per la mort d'un oncle que estava entre els caps daylamites i gilanites que Hasan havia fet matar a Gorgan.

Al Tabaristan el govern de Hasan, que tenia poc suport a Daylam i Gilan, havia estat popular per la seva oposici als caps militars daylamites que tractaven malament al poble. Ibn Isfandiyar diu que fou el ms just i competent dels imans zaydites, per el ttol de imam no li fou reconegut pels alides del futur perqu els seus coneixements religiosos no eren prou alts.

Fou el darrer governant alida important. Els alides van subsistir desprs noms com a poder local.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381810" title="El Pedr" nonfiltered="2121" processed="2111" dbindex="147143">

Geografia:
 El Pedr: cim del municipi de Bassella (Alt Urgell).
 El Pedr: cim del municipi de Colomers (Baix Empord).
 El Pedr: cim del municipi de Llobera (Solsons).
 Pedr dels Quatre Batlles: cim ms alt de la comarca del Solsons.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381812" title="Juan Antonio Orenga Forcada" nonfiltered="2122" processed="2112" dbindex="147144">
Juan Antonio Orenga Forcada (Castell de la Plana, 29 de juliol de 1966) s un antic jugador de bsquet. Actualment s el seleccionador d'Espanya en categoria sub-20 i ajudant de l'absoluta. Va ser 128 vegades internacional amb Espanya i guany la medala de bronze en l'Eurobasket de 1991.

Trajectria.
 Real Madrid (1983/84);
 Collado Villalba (1984/85);
 Cajamadrid (1985/88);
 CB Estudiantes (1988/96);
 Real Madrid (1996/98);
 Unicaja Mlaga (1998/2000);
 CB Cceres (2000/02);

Palmars.

 1 Medalla de bronze en el Eurobasket: Roma 1991.
 1 Medalla d'argent en el Eurobasket Juvenil: Tubingen 1983.
 1 liga ACB: 1983/84 amb el Real Madrid.
 1 Copa del Rei: 1991/92 amb el CB Estudiantes.
 1 Eurocopa: 1996/97 amb el Real Madrid.
 1 Copa Korac: 1999/00 amb el Unicaja de Mlaga.

Altres mrits.
 1 cop semifinalista de la Lliga Europea: 1991/92 amb el CB Estudiantes.
 1 cop finalista de l'ACB: 1996/97 amb el Real Madrid.
 Jugador histric de l'ACB: 2.500 rebots aconseguits el 5 de desembre de 1998.
 Jugador histric de l'ACB: 12.000 minuts aconseguits el 20 de desembre de 1998.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381822" title="Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam" nonfiltered="2123" processed="2113" dbindex="147145">
Els alides del Tabaristan, Gilan i Daylam foren una srie de dinasties d'origen alida que van governar a tots o alguns d'aquestos territoris entre el segle IX i el XV.

Histria .

Consta la presencia de l'alida rebel Hasan ibn Abd Allah (amb un grup de partidaris de Kufa) al Daylam, a la vall del Rudbar sota la protecci del rei djustnida de Daylam en el regnat d'Harun al-Rashid (786-809) per no sembla que en aquest temps la seva doctrina s'estengus per la regi. La predicaci cal atribuir-la al medinenc imam Kasim ibn Ibrahim al-Rassi (mort 860) que amb alguns dels seus seguidors va operar al Tabaristan occidental, Ruyan, Calar i alus. 

Perode zaydita .

El 864 el poble de Tabaristan occidental es va revoltar contra el govern tahrida i sota consell del da'i local alida va convidar al hasanita Hasan ibn Zayd de Rayy a assolir la direcci de la revolta. Hasan va adoptar el nom de regne de al-Da'i ila l-Haqq i va governar fins la seva mort el 884; el va succeir el seu germ Muhammad al-Da'i ila l-Haqq, governador de Gurgan. Per a Amol el poder fou usurpat pel seu cunyat l'alida Abu l-Husayn Ahmad ibn Muhammad al-Kaim. Muhammad no va poder entrar a Amol fins al cap de deu mesos el 885.

El 900 Muhammad ibn Zayd (Muhammad al-Da'i ila l-Haqq) va morir en batalla prop de la ciutat de Gorgan contra els samnides i va ser enterrat a Gorgan. Zayd ibn Muhammad, designat successor, fou portat a Bukhar i Tabaristan va passar sota control samnida.

 Nasirites i kasimites .

La mort inesperada de l'emir samnida el 914 va permetre al husainita medinenc Hasan ibn Ali al-Utrush (el Sord) que s'havia establert al Tabaristan durant el regnat de Hasan ibn Zayd i havia estat predicant convertint a molts caps daylamites, de derrotar a l'exrcit samnida al riu Burrud, a l'oest de  alus, dominant tot seguit el Tabaristan i Gurgan. El seu govern fou considerat just per al-Tabari i a diferencia dels anteriors imams alides, fou considerat com un verdader imam per la seva saviesa religiosa i la seva conducta exemplar.

Va morir el 917. Havia designat com a successor al comandant en cap del seu exrcit al hasanita Hasan ibn al-Kasim al-Dai al-Hakk, en preferncia sobre els seus propis fills, que tenien el suport dels alides de Daylam i Gilan. Un d'aquestos fills, Abu l-Kasim Djafar es va oposar a Hasan, mentre l'altra, Abu l-Husayn Ahmad al comenament li va donar suport; per el 919 Ahmad es va unir al seu germ Djafar al Gilan i junts van expulsar a Hasan del Tabaristan i Gurgan. Aquest va retornar al cap de poc i en set mesos va recuperar el seu domini i va fer un acord amb Abu l-Husayn Ahmad al que va nomenar governador de Gurgan. 

El 921 va enviar al seu general Lili ibn Numan a conquerir Khurasan als samnides, per desprs d'una breu ocupaci de Damghan, Nishapur i Merv, fou derrotat i mort. Els caps de l'exrcit que va poder tornar a Gurgan van conspirar per matar a Hasan ibn al-Kasim, probablement donant suport al fill d' al-Utrush, Abu l-Husayn Ahmad. Hasan, informat del fet, va fer matar a set dels fills de al-Utrush en una recepci, i aquest fet li va treure el suport dels militars daylamites i gilanites. 

Abu l-Husayn Ahmad llavors es va unir al seu germ Abu l-Kasim Djafar i van contractar al cap daylamita Makan ben Kaki (un mercanari cap d'un grup d'homes armats, que tenia com a lloctinent a Asfar ben Shiroya) i van expulsar altre cop a Hasan ibn al-Kasim d'Amol. Abu l-Husayn Ahmad es va proclamar all durant dos mesos abans de morir, i el va succeir el seu germ Abu l-Kasim Djafar, que va rebutjar un contraatac de Hasan ibn al-Kasim.
 
Abu l-Kasim Djafar va morir el 925 i fou escollit com successor (pels caps militars d'Amol)  el seu nebot Abu Ali Muhammad ibn Ahmad. Poc desprs l'exrcit daylamita que tenia el control de Gurgan, dirigit per Makan ben Kaki, i el seu cos Hasan ibn Firuzan, van conspirar a favor d'un menor, de nom Ismail ibn Djafar, fill d' Abu l-Kasim Djafar i que era germanastre per part de la seva mare de Hasan ibn Firuzan. Abu Ali fou detingut i portat a Gorgan i Makan va posar al tron a Amol a Ismail.

A Gorgan Abu Ali va fer fracassar un intent d'assassinat contra la seva vida per part d'un germ de Makan, al que va matar, i amb l'ajut del cap militar Asfar ibn Shiroya (ara rival de Makan) va recuperar el poder a Amol. Al caps d'un mesos va morir d'una caiguda de cavall durant una carrera i el va succeir el seu germ Abu Djafar Muhammad, que aviat va perdre el suport d'Asfar i el 926 fou expulsat d'Amol per Makan ben Kaki que va restaurar a Hasan ibn al-Kasim amb el que havia pactat durant aquest temps, mentre Asfar conservava Gurgan on es va declarar vassall samnida.

El 928 Makan i Hasan ibn al-Kasim van marxar per conquerir Rayy i Qom i en la seva absencia Asfar va envair Tabaristan en nom de l'emir samnida. Makan va seguir en campanya i Hasan va retornar al Tabaristan i es va enfrontar a Asfar a les rodalies d'Amol per fou derrotat i ferit, sent mort per Mardawidj ibn Ziyar, en venjana per la mort d'un oncle que estava entre els caps daylamites i gilanites que Hasan havia fet matar a Gorgan. 

Al Tabaristan el govern de Hasan, que tenia poc suport a Daylam i Gilan, havia estat popular per la seva oposici als caps militars daylamites que tractaven malament al poble. Ibn Isfandiyar diu que fou el ms just i competent dels imans zaydites, per el ttol de imam no li fou reconegut pels alides del futur perqu els seus coneixements religiosos no eren prou alts.

Asfar va reposar al tron a Abu Djafar Muhammad al-Nasir per com que va llegir la khutba en nom d'aquest darrer, l'emir samnida Nasr II ibn Ahmad va protestar i finalment Asfar va haver d'arrestar a Abu Djafar i enviar-lo junt amb altres caps alides a Bukhar. 

El 930 Makan ben Kaki va reconquerir Tabaristan i va nomenar governador al seu cos Hasan ibn Firuzan que va posar al tron a Ismail ibn Djafar, per aquest fou enverinat al cap de poc per la mare del seu cos Abu Djafar Muhammad; quasi al mateix temps Abu Djafar era alliberat del seu captiveri a Bukhar i va obtenir el suport de Mardawidj ibn Ziyar que es va revoltar i es va apoderar de Rayy. 

El 931 va enviar a Abu Djafar en una campanya per recuperar Tabaristan a Maki i ms tard Wushmgir ibn Ziyar, germ i successor de Mardawidj, va enviar a Abu Djafar a governar Amol sota la seva sobirania (ziyrides) per Abu Djafar aviat va retornar a Rayy (on va viure fins a la seva mort); desprs de la conquesta de Rayy pel buwyhida Rukn al-Dawla Abu Djafar va perdre la seva autoritat religiosa mentre la poltica ja l'havien perdut a mans de Makan, Asfar i Mardawidj.

 Nasirites tayirites, nasirites i kasimites com a poders locals .

Els alides per van subsistir com a petites dinasties locals, a Hawsam (moderna Rudsar) on al-Utrush havia predicat, va sorgir una dinastia nasirita fundada vers 932 per Abu l-Fadl Djafar ibn Muhammad, net de Husayn Sayir (germ d'al-Nasir al-Utrush) i per part de mare net directament d'al-Nasir al-Utrush. Tant ell com la majoria dels seus descendents van agafar el nom de regne de Tayir fillah, per cap va reclamar el imamat zaydita. Amb diverses aliances es va apoderar per tres vegades d'Amol entre el 948 i el 953 per no va poder conservar la ciutat, i va morir el 961 sent enterrat a Miandeh a uns 30 km de l'est d'Hawsam.

El va succeir el seu fill Abu l-Husayn Mahdi al-Kaim al-Hakk, que noms el va sobreviure uns mesos i va morir de poliomielitis; va pujar al tron llavors el seu germ Abu l-Kasim Husayn Tayir que fou fet presoner i cegat pel ziyrida Langar ibn Wushmgir que ja abans havia intentat conquerir el Gilan oriental als alides; per el domini de Langar fou efmer doncs al cap de poc Hawsam fou recuperat per l'alida Abu Muhammad Hasan al-Nasir, fill d'Abu Djafar Muhammad ibn Ahmad que, probablement amb suport del buwyhida Rukn al-Dawla rival dels ziyrides, va combatre a Langar i el va matar en batalla.

Abu Muhammad Hasan al-Nasir fou enderrocat al cap d'un temps per un tercer fill d'Abu l-Fadl Tayir de nom Abu Muhammad Hasan Amirka. El deposat Abu Muhammad es va refugiar amb el buwyhida Rukn al-Dawla a Rayy. Amirka es va enfrontar aviat amb el djustnida rei de Daylam, Manadir, que tenia capital a Alamut, el qual va escriure a un fill de Hasan ibn al-Kasim al-Da'i, de nom Abu Abd Allah Muhammad Mahdi al-Din Allah, al que va aconsellar reclamar el imamat zaydita a Gilan i Daylam, i li va prometre el seu suport.

Abu Abd Allah Muhammad Mahdi al-Din Allah havia viatjat de jove per Iran, Oman i Iraq i tenia el suport de molts zaydites que el consideraven un candidat ptim pel imamat; havia patit diversos empresonaments i deportacions; el 948/949 va anar a Bagdad on va estudiar lleis amb el destacat hanefita Abu l-Hasan Karki i teologia amb el mutazilita  Abu Abd Allah al-Basri; el 959/960 el buwyhida Muizz al-Dawla li va oferir la posici de naqib dels alides que per insistncia va acceptar per amb la condici de quedar exceptuat d'haver de visitar al califa abbssida i de vestir les robes negres oficials dels abbssides. Va acceptar la invitaci de Manadir i va marxar de Bagdad en secret (964) i es va presentar al Daylam; en la seva lluita contra Amirka se li va unir Abu Muhammad Hasan al que el buwyhida Rukn al-Dawla havia donat diners i que  va conquerir Hawsam a Amirka, deixant per el poder a  Abu Abd Allah Muhammad Mahdi al-Din Allah, que era el seu oncle matern i ms expert en teologia que ell mateix. Fou el primer alida que va ser reconegut per tots els zaydites com imam. Va intentar reunir les dues tendncies, nasiriya i kasimiya, declarant que les ambdues eren igualment valides, cosa que fou generalment acceptada. El nic que resistia era Amirka que dominava un castell no gaire lluny d'Hawsam, per finalment fou fet presoner i tot seguit perdonat. Quan Mahdi va anar a conquerir Ruyan va deixar a Amirka coma delegat a Hawsam i en la seva absencia Amirka es va revoltar; Mahdi va retornar i Amirka va haver de fugir, i fou capturat per segona vegada el 969, per altre cop fou alliberat, aquest cop per pressi de Manadir i altres caps daylamites. Mahdi va conservar el poder fins a la seva mort (potser a causa de ver) el 970 i fou enterrat a Hawsam.

Ara es van enfrontar per la successi Amirka i Abu Muhammad (que als darrers anys havia abandonat dos vegades al Mahdi per la seva preferncia per Amirka); aquest darrer tenia el suport de Rukn al-Dawla i va capturar i matar a Amirka i es va proclamar imam a Hawsam sota sobirania del buwyhida.

El ziyrida Bisutun va enviar al mig cec Husayn Tayir amb diners i homes per ocupar la ciutat, per Husayn fou derrotat i mort per Abu Muhammad, per el fill del mort, Abu l-Hasan Ali, va iniciar operacions per venjar la mort del pare i el 974/975 va aconseguir expulsar al seu enemic d'Hawsam i es va proclamar imam sota sobirania ziyrida. Va romandre en el poder fins el 980 sense que Abu Muhammad pogus obtenir suport de cap sobir per recuperar el tron.

Desprs del 980 les fonts desapareixen excepte les biografies dels imans moltes de les quals noms es refereixen a aspectes religiosos oblidant els poltics. Els dos segents imams foren Abu l-Husayn Ahmad ibn Husayn al-Muayyid billah de la famlia bohtani, i el seu germ gran Abu Talib Yahya al-Natik al-Hakk, tots dos nadius d'Amol per que havien estudiat a Bagdad i que tenien el suport del visir buwyhida Sahib ibn Abbad i del jutge mutazilita Abd al-Djabar de Rayy.

Hawsam desprs del 980 havia quedat en disputa entre els descendent de Tayir i de Abu Muhammad i el 990 al-Muayyid es va proclamar imam al Gilan oriental i per dues vegades va ocupar Hawsam i la va governar uns anys, fou expulsat pels nasirites i va haver de tornar a Rayy i quan va tornar al Gilan per tercera vegada es va establir a Langa, en territori dels alides kasimites entre Hawsam i  alus, on altres alides kasimites havien estat actius anteriorment entre els quals Yahya al-Hadi al-Hakk, net de Kasim ibn Ibrahim, fundador del imamat zaydita al Iemen.

Quan al-Muayyid es va establir a Langa, Hawsam va passar o acabava de passar al tayirita Kia Abu l-Fadl, que va reconixer a al-Muayyid com imam superior. El 1009 al-Muayyid i Kia amb el suport del ustandar de Ruyan, van intentar ocupar Amol als nasirites (vassalls del ziyrida Kawus) per foren derrotats i el ustandar va canviar de bndol i va reconixer la sobirania ziyrida. Finalment al-Muayyid va signar un tractat de pau amb Manushihr ibn Kawus, el successor de Kawus, pel qual aquet pagaria un subsidi anyal de 2000 dinars al imam. Al-Muayyid va morir el 1020 i fou enterrat a Langa.

Langa va romandre en poder dels imams kasimites. Es suposa que el va succeir el seu germ Abu Talib Yahya al-Natik al-Hakk del que se sap que va morir el 1033. El 1026 apareix a Langa el husaynita Ahmad ibn Abi Hashim Manakdim, que va ser imam amb el nom de Mustansir billah que probablement fou reconegut com imam a la mort d'al-Natik el 1033 i va governar un temps indeterminat que podria ser a l'entorn dels deu anys, fins a la seva mort; fou enterrat a Langa.

Al mateix temps Hawsam va romandre probablement disputada entre els nasirites i els tayirites. El 1040/1041 els erudits locals van nomenar com a imam al nasirita Husayn ibn Djafar al-Nasir. Els seus territoris es van estendre a Khanakdja a la vora del cafit Rud, fins a la frontera del Tabaristan, incloent el territori del ustandar de Ruyan i la fortalesa d'Alamut. Es va casar amb una filla del ispahbad bawndida de Tabaristan que li enviava un tribut mensual; tot i aix va esclatar la guerra entre alides i bawndides de la que no se sap gaireb res. Husayn ibn Djafar va morir el 1079/1080 i fou enterrat a Hawsam.

Desprs apareix reclamant el imamat kasimita a Ruyan  Yahya Hadi Hukayni, fill de Mahdi Hukayni, que sembla que va perdre Langa. Al Gilan oriental un descendent d'al-Utrush, de nom Abu l-Reza Kisumi, governava com a delegat del difunt Husayn Nasir sense reclamar el imamat. La lluita entre els dos alides sembla que va acabar en una divisi del territori.

Yahya Hadi Hukaynu fou expert en teologia i va elaborar les doctrines legals dels kasimites. El seu regne fou alterat  per una invasi dels turcs. En els segents anys els ismalites van guanyar influencia al Daylam i el 1090 es van apoderar d'Alamut. Els alides foren tradicionalment oposats als ismalites i Hadi va prohibir la treva contra aquestos i va executar a un ghazi acusat de fer-hi un pacte. El 1097 fou assassinat a Kadju (Ruyan) per un ismalita. Llavors Abu l-Reza Kisumi, l'altre cap alida, va reclamar el imamat i fou reconegut pels zaydites de Gilan i Daylam tot i ser nasirita per tolerant amb els kasimites. No va viure gaire temps i fou enterrat a Kisum al Gilan oriental.

Un alida de nom Kia Buzurg al-Da'i al-Hakk Riza ibn Hadi s esmentat com a rei de Daylam vers el 1100 per Ibn Isfandiyar i era probablement fill o net de Hadi Hukayni. Sembla que va dirigir cinc mil daylamites que van anar en ajut del ispahbad bawndida Ali ibn Shahriyar Ala al-Dawla  que estava sent atacat pels seljcida Masud (vers 1128); sota el bawndida Shah Ghazi Rustam V, Kia tenia en feu Rudbast i dirigia la guerra contra els ismalites del Daylam; el baduspnida Hazarasp es va casar amb una germana de Kia i mare del ustandar de Ruyan Kay Kawus; va ajudar a Shah Ghazi en el setge dels castells ismalites de Mehrbon i Mansurkuh (vers 1156) i va morir poc desprs, i el feu fou concedit pel bawndida al ustandar Kay Kawus.

El 1108-1109 el besnt de al-Muayyid, Abu Talib Akir Yahya ibn Ahmad, va reclamar el imamat a Khanakdja amb el suport d'un teleg respectat descendents d'al-Utrush, de nom Nasir Reza. Fou reconegut en alguns llogarets del Gilan oriental com Hawsam i part del Daylam o Daylaman (en la part que encara no dominaven els ismalites). Lahidjan (que havia sorgit al lloc d'Hawsam com a capital del Gilan oriental) estava governada per l'alida tayirita Sulayman ibn Ismail i els tayirites van dominar en aquesta zona fins al segle XV. Abu Talib va ocupar Lahidjan temporalment i la va cremar i va iniciar una guerra llarga contra els ismalites i es diu que els va conquerir 38 dels seus castells i que va assetjar fins i tot Alamut. Va rebre ajut del governant d'Oman que era zaydita. El 1117 va reclamar ser reconegut com iman al grup zaydita del Iemen i el amir Mihsen ibn Hasan (descenendent de Yahya Hadi) el va reconixer com imam suprem i va esdevenir el seu delegat a Sada. Per el poder d'Abu Talib es va enfrontar a un altra alida de Gurgan, Hasan Djurdjani, que va conquerir Hawsam i Lahidjan i el va expulsar cap a Khanakdja; un senyor local daylamita va ajudar a Abu Talib i va aconseguir expulsar a Djurdjani del Gilan i Daylam, per per mantenir-se Abu Talib va haver de procedir a extorsionar i confiscar el que va provocar les protestes dels ulemes, i es va haver de retirar a Tanhidjan al Daylam; encara que va retornar sovint a Gilan, no en va poder recuperar el seu control. Aquests disputes entre alides foren aprofitades pels ismalites per estendre el seu domini.

Abu Talib va morir a Tanhidjan el 1126 i Hasan Djurdjani es va presentar per reclamar ser reconegut per fou fet presoner i executat a Tanhidjan. El 1131/1132 un altre pretendent zaydita, Abu Hashim Kia Djurdjani, segurament un parent, fou capturat i mort pels ismalites que finalment van aconseguir el control de la regi.

A Gilan el imamat zaydita desapareix fins el 1149/1150 quan un alida del exterior, Ashraf ibn Zayd Hasani va aparixer a Lahidjan reclamant el imamat. Inicialment fou reconegut per quan els intellectuals zaydites van impugnar els seus coneixements va perdre suport. Va morir al cap de pocs any i fou enterrat a Tedjen.

Desprs del 1165 un hasanita de Gazni, Ali ibn Muhammad al-Gaznavi, va aparixer a Gilan reclamant suport per restaurar la justcia i moralitat segons la llei zaydita, sense reclamar el imamat. Poc desprs un altra alida del Tabaristan Muhammad ibn Ismail Dawudi Hasani va aparixer reclamant el imamat; els dos pretendents es van repudiar un a l'altra i es van formar dos partits cadascun donant suport a un candidat. Aix va durar un trenta anys fins que van morir. El 1208/1209 el imam iemenita al-Mansur billah Abd Allah ibn Hamza va obtenir reconeixement dels zaydites del Gilan, al menys fins a la seva mort el 1217.

En endavant durant un segle i mig no hi ha quasi informaci ni dels alides del Gilan ni dels de Daylam o Daylaman. El 1275/1276 el iemenita al-Mutawakkil allah Mutahhir ibn Yahya (mort el 1298) va enviar missatgers a Gilan i Daylaman i fou reconegut per alguns ulemes. En el regnat d'Oldjeitu, un descendent d'al-Utrush de nom Muhammad ibn Haydar, s esmentat com a governant Ku esfan i altres regions del Gilan oriental entre els nasirites; entre els kasimites una dinastia descendent a'la-Muayyid al Bohtani va obtenir el control de Tunukhabun i regions venes en aquest perode, i un d'ells de nom Sayyid Rekhabzan Kia va morir en una campanya per conquerir Lahidjan (1367/1368).

Els alides es van reforar quan el sayyed Kiwan al-Din ibn Abd Allah, descendent del husaynita Hasan Marashi, va governar Amol el 1359 i va estendre el seu poder a tot el Mazanderan. La seva dinastia va governar al Mazanderan fins al temps dels safvides. Va donar suport al cap zaydita Sayyid Ali Kia i als seus talibans (penitents), milcia formada pel seu pare Amir Kia Malati. Ali Kia era descendent d'Ali ibn Muhammad Gaznavi i el seu centre era Malat a la frontera oriental del Gilan, per no se'n va sortir en la lluita contra els senyors locals; el 1367/1368 Kiwan al-Din el va enviar a conquerir Gilan oriental i va expulsar a un fill de Sayyid Rekhabzan Kia de Tunukhaban i for formalment reconegut com imam pels ulemes zaydites de Ranikuh i Lahidjan. Els seus descendents van governar a Lahidjan com una dinastia ms per van romandre zaydites fins el 1526/1527 quan Sultan Ahmad Khan i la major part dels seus sbdits es van convertir al xiisme doudecim.

 Bibliografia .
W. Madelung, Zayd  Texts concerning the History of the  Alids of  abarist n, Daylam n and G l n ;
W. Madelung, The  Alids of  abarist n, Daylam n and G lan,  Atti del III Congresso di Studi Arabi e Islamici, Npols, 1967;
H. L. Rabino di Borgomale, Les dynasties Alaouides du Mazandran;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381835" title="Montfred" nonfiltered="2124" processed="2114" dbindex="147146">

Geografia:
 Montfred: cim del municipi de Talavera (Segarra).
 Montfred: cim del municipi d'Aitona (Segri).
 Serra de Montfred: serra del municipi d'Aitona (Segri).

Edificis:
 Montfred: edifici del municipi de l'Estany (Bages).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381840" title="La Torrota de Can Llopard" nonfiltered="2125" processed="2115" dbindex="147147">

La Torrota de Can Llopard s una muntanya de 332 metres que es troba al municipi de Subirats a la comarca de l'Alt Peneds.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381843" title="Tur d'Agulldols" nonfiltered="2126" processed="2116" dbindex="147148">

El Tur d'Agulldols s una muntanya de 334 metres que es troba al municipi de Mediona a la comarca de l'Alt Peneds.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381846" title="Neurastnia" nonfiltered="2127" processed="2117" dbindex="147149">
La neurastnia, en psiquiatria, s la neurosi caracteritzada per un cansament inexplicable que apareix desprs de fer un esfor intellectual. Tamb hi ha la queixa d'una sensaci de debilitat i esgotament corporal i fsic desprs d'esforos mnims. Pot cursar amb tristesa, abatiment, cansament, temor, prdua de memria, insomni, irritabilitat, maldecap, i altres smptomes.

El diagnstic, segons el CIM (Classificaci Internacional de Malalties), ha de constar de ms de dos dels segents smptomes:
Sensaci de dolor i molsties musculars.
Mareigs.
Cefalees de tensi.
Trastorns del somni.
incapacitat per relaxar-se.
irritabilitat.
Disppsia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381848" title="Puig Sobir" nonfiltered="2128" processed="2118" dbindex="147150">

El Puig Sobir s una muntanya de 1.911 metres que es troba al municipi d'Odn a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 273090001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381850" title="Calitx" nonfiltered="2129" processed="2119" dbindex="147151">
El calitx, tamb anomenat "calintxe" a algunes comarques , s un joc popular del Pas Valenci, semblant a la petanca, que es juga amb xapes rodones (normalment de plom) que es llancen des d'una distncia d'uns 10 metres per a tombar o apropar-se el mxim possible al calitx (un bast d'uns 10cm d'alt sobre el qual s'hi colloquen dues monedes).

L'objectiu final del joc s aconseguir que les monedes caiguen del calitx i queden ms aprop de les xapes dels jugadors que de l'esmentat calitx. Els jugador seguiran llanant sempre que quede almenys una moneda ms aprop del calitx que d'una xapa d'algun jugador.

Normalment es juga per parelles, primer llancen els dos jugadors d'una parella, desprs els dos de l'altra i aix successivament fins el final de la partida.

Com qualsevol joc popular, el calitx t les seues expressions colloquials prpies. Alguns exemples en sn:
Fer dita: Apropar el mxim possible la xapa al calitx (sense tombar-lo).
Descapollar: Tombar el calitx.

A Altea (La Marina Baixa) hi ha un "Carrer Calitx".

Enllaos externs.
 Joves a Biar (l'Alcoi) jugant al calitx (1);
 Joves a Biar (l'Alcoi) jugant al calitx (2);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381851" title="Roca de Canalda" nonfiltered="2130" processed="2120" dbindex="147152">

La Roca de Canalda s una muntanya de 1.703 metres que es troba al municipi d'Odn a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381852" title="Boxets" nonfiltered="2131" processed="2121" dbindex="147153">
Boxets s un grup de rock cantat en catal originari de la ciutat de Terrassa (Valls Occidental) i format l'any 1995. 

Boxets practica un estil que es pot incloure, de forma global, dins el gnere del rock. Malgrat aix, trobem una barreja de temes que van des del rock dur al pop-rock, passant per alguna incursi al funk. Les lletres oscillen entre la realitat i la ficci.

 Histria .

Boxets es forma l estiu de l any 1995 a Terrassa. Els components incials sn en Pau Carb (bateria), Roger Colobran (guitarra i veu), Oriol Graell (harmnica i veu), David Hernndez (guitarra) i Jordi Jimnez (baix). Els primers anys sn bsicament els d un grup novell que assaja amb molta illusi, aprn a tocar i comena a fer temes propis. La majoria de les primeres actuacions sn a collegis de Terrassa i a actes pblics destinats a promoure joves grups locals.

L any 1998 s un any en el que el grup afronta una srie de canvis importants: en David Hernndez deixa la banda i, posteriorment, s incorpora l actual cantant (en David Barn). Desprs d aquests canvis, el grup torna a l activitat amb moltes ganes i, al cap de pocs mesos, grava la seva primera maqueta anomenada Etctera... (1999), que cont 5 temes. Aquesta maqueta els obre la possibilitat d'actuar en llocs fins llavors inaccessibles i, fins i tot, es pot escoltar en alguns programes de radio amb espais destinats a donar a conixer grups novells de rock en catal. Aquesta primera experincia en un estudi representa l inici d un cicle creatiu important que provoca que el grup evolucioni considerablement a nivell musical.

El setembre de l'any 2000 es produeix la incorporaci d en Pere Malln en funcions de guitarra solista, la qual cosa don un toc de qualitat al grup per sense variar l'essncia original dels Boxets. Desprs d'un prolfic perode de readaptaci de la nova formaci, el grup escull onze temes del seu repertori propi amb la idea de convertir-los en un disc. A partir del setembre del 2001 els Boxets es tanquen al local d'assaig per preparar la gravaci del disc. Amb la inestimable ajuda del seu productor musical, en Quim Serra (compositor i guitarra dels grups Kansaths, Cranky, Naked, ...), els Boxets comencen la gravaci d'aquest treball a l'estudi El Cobert (Terrassa). El procs de gravaci i mescla es realitza durant l any 2002 i, finalment, surt a la llum el disc Quimera (2003) editat per la discogrfica Temps Record.

A partir d aquest moment la banda es dedica a promocionar el disc i a presentar-lo en directe i, progressivament, aquesta tasca es combina amb la creaci de nous temes. A finals de l any 2005 en Pere Malln abandona el grup de forma amistosa i per motius personals. Immediatament s incorpora al grup en David Curto, en funcions de guitarra solista. Durant el 2006 es comena a gestar de forma seriosa el segon disc i el grup decideix programar l inici de la gravaci per al setembre del 2007. Uns mesos abans de comenar la gravaci en David Curto decideix deixar el grup, tamb de forma amistosa i per motius personals. Durant la gravaci del disc en Quim Serra (productor musical del grup) assumeix les funcions de guitarra solista, paper que tamb exercir en els directes.

L octubre del 2008 surt al mercat el segon disc de Boxets, Follia (2008).

Al llarg d aquests anys, els Boxets han realitzat molts concerts en tot tipus d escenaris. La majoria d ells han estat a la seva ciutat (Terrassa), per tamb han recorregut part de la geografia catalana, tocant a llocs com Girona, Sant Hilari Sacalm, Tossa de Mar, Sabadell, Espolla, Vacarisses, Solsona, ...

 Components actuals .

David Barn (veu);

Pau Carb (bateria);

Roger Colobran (guitarra i veus);

Oriol Graell (harmnica i veus);

Jordi Jimnez (baix);

Quim Serra (productor musical i guitarra solista);

 Discografia .

 Maqueta: Etctera... (1999);

 Disc: Quimera (2003);

 Disc: Follia (2008);

 Enllaos externs .

 Pgina Myspace oficial dels Boxets;

 Discogrfica Temps Record;

 Estudi El Cobert;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381859" title="Jardin Villemin" nonfiltered="2132" processed="2122" dbindex="147154">
El jardin Villemin, situat a l'emplaament de l'antic hospital militar Villemin, s un jard pblic de Pars.

La porta d'entrada monumental d'aquest hospital encara s visible al n8 de la rue des Rcollets.

Aquest hospital havia estat installat el 1861 a l'antic convent dels Rcollets de Pars, prop de les estacions de l'Est i del Nord, el que permetia tindre cura dels ferits que tornaven del front immediatament.

El nom de l'hospital feia referncia al doctor Jean-Antoine Villemin (1827-1892), nascut a Vosges, clebre pels seus treballs precursors sobre la tuberculosi. Els seus treballs van ser reconeguts definitivament aix que el bacterileg Robert Koch (1843-1910) aconsegu  cultivar i inocular el bacil de la tuberculosi.

 Enllaos externs .

 El jardin Villemin a Paris.fr;
 Biografia del doctor Jean-Antoine Villemin;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381860" title="Martin Ritt" nonfiltered="2133" processed="2123" dbindex="147155">
Martin Ritt (Nova York, 2 de mar de 1914  Santa Mnica, Califrnia, 8 de desembre de 1990) va ser un director, actor i guionista nord-americ que va treballar en cinema i teatre. 

Primers anys. 
Novaiorqus de naixena, Ritt es va decantar en els seus primers anys pel futbol americ, jugant en l'Elon College de Carolina del Nord. Per enmig de la Gran Depressi, es va inclinar cap a formes d'expressi ms artstiques i que reflectissin millor la desigualtat en la societat nord-americana. Desprs de deixar la universitat St.John, va trobar treball en un grup teatral abans de comenar a actuar. El seu primer paper va ser el de Crown en Porgy i Bess. Tamb va treballar per a l'administraci de Franklin D. Roosevelt com guionista del Federal Theater Project, un sistema federal de subvenci teatral. 

En la dcada de 1930, igual que molts directors i guionistes de l'poca, va simpatitzar amb el Partit Comunista dels Estats Units, encara que sempre es va mostrar crtic amb les lnies bsiques del partit. Posteriorment va aclarir que mai va militar en el partit. 

Televisi i la llista negra. 

Desprs de treballar en el Works Progress Administration i de dirigir i interpretar centenars d'obres en Broadway, passaria a dirigir en televisi en la dcada de 1950. Des de 1952, va estar actuant i dirigint telefilms i programes fins que la caa de bruixes va entrar de ple en el mn del cinema nord-americ. Encara que no va ser directament nomenat pel Comit d'Activitats Antiamericanes, va ser esmentat en el Butllet informatiu d'un grup anticomunista denominat Contraatac, publicat per l'American Business Consultants. El grup, compost per tres ex agents del FBI, va allegar que Ritt havia ajudat a l'aparell d'afiliaci del Partit comunista a Nova York i que havia donat diners per a Xina en 1951. Aquests fets van ser suficients per a sentenciar-lo directament, pel que el director va haver d'abandonar la televisi i dedicar-se al teatre durant els segents cinc anys. 

Carrera a Hollywood. 
A partir de 1956, quan la caa de bruixes va cedir en intensitat, Ritt es va llanar a la direcci cinematogrfica. El seu debut en la gran pantalla seria Edge of the City, on posa de manifest les seves denncies acumulades durant aquests anys. All exposa la corrupci, el racisme, l'opressi governamental. 

Desprs d'aquest film, dirigiria 25 films ms. Entre els seus ttols, cap citar The Long Hot Summer (1958), The Spy Who Came in from the Cold (1965), Sounder (1971), El roman de Murphy (1984), Nuts (1987) i Stanley and Iris (1990). 

Martin Ritt moriria als 76 anys en Santa Monica (Califrnia) el 8 de desembre de 1990. 

 Filmografia seleccionada .
Edge of the City (1957);
The Long Hot Summer (1958);
Hud  (1963);
The Outrage (1964);
The Spy Who Came in from the Cold (1965);
Hombre (1967);
The Great White Hope (1970);
The Molly Maguires (1970);
Sounder (1972);
The Front (1976);
Norma Rae (1979);
Murphy's Romance (1985);
Nuts (1987);
Stanley and Iris (1990);

Enllaos externs.
 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381864" title="Stanley Kramer" nonfiltered="2134" processed="2124" dbindex="147156">
Stanley Kramer (Ciutat de Nova York, 1913   Los Angeles, 2001) va ser un director i productor nord-americ. El seu treball va ser reconegut amb el premi En memria de Irving G. Thalberg en 1961. 

 Primers anys . 
Kramer va nixer el 19 de setembre de 1913 al barri novaiorqus de Brooklyn (Estats Units) i va viure al costat de la seva via a la zona de Manhattan coneguda com La cuina de l'infern. Des d'una edat molt primerenca, Kramer va tenir contactes amb la indstria del cinema. El seu oncle, Earl Kramer, va treballar en la distribuci de les pellcules de la Universal Pictures i la seva mare d'era secretria de la Paramount Pictures. 

Tot i aix, Kramer va acabar els seus estudis en el DeWitt Clinton High School del Bronx i en la Universitat de Nova York. Kramer tenia pensat comenar dret quan en l'ltim any de carrera, se li va oferir la possibilitat de treballar en el departament d'elaboraci de guions de la 20th Century Fox. 

En 1941, va treballar com ajudant de producci en The Moon and Sixpence i So Ends Our Night. Dos anys desprs, Kramer s'allista en l'exrcit i treballa en les unitats de cinema de Nova York. En 1948 Kramer crea una productora independent, Screen Plays Inc. Els seus socis en la companyia sn el guionista Herbie Baker, el publicista George Glass i el productor Carl Foreman, al que va conixer durant la guerra. Encara que el seu primer treball amb la companyia va ser un fracs, So This Is Nova York (1948), de Richard Fleischer, la segent pellcula dirigida per Mark Robson, L'dol de fang, protagonitzada per Kirk Douglas, va ser tot un xit. La pellcula va rebre sis nominacions als Oscar: Millor Actor, millor actor secundari, millor fotografia en blanc i negre, millor banda sonora i millor gui original i va guanyar l'Oscar en la categoria de millor muntatge. 

En els segents anys, Kramer produiria films tan importants com Cyrano de Bergerac (1950), de Michael Gordon, que va suposar un altre xit rotund com productor o Homes, de Fred Zinnemann i que suposaria el debut de Marlon Brando. 

 poca amb Columbia Pictures . 
Una any desprs, Harry Cohn, president de Columbia Pictures oferiria a Kramer l'oportunitat de fer pellcules amb la signatura del seu estudi. Kramer tenia plena llibertat de realitzar projectes sempre que no passessin del mili de dlars de pressupost. Encara que Kramer va acceptar el treball, es va dedicar la resta de l'any a acabar un projecte independent de gran inters per a ell, High Noon, un western dirigit per Fred Zinnemann. El projecte, a part de ser un xit total de pblic, va rebre quatre Oscars: el de millor actor principal (Gary Cooper), millor muntatge, millor can i millor gui original, a banda d'altres nominacions ms: millor director, millor pellcula i millor argument. 

A l'octubre de 1951, Kramer va acabar la seva relaci amb Carl Foreman, que va haver d'atestar pel seu passat comunista davant la Comissi d'activitats antiamericanes. Kramer va comenar a produir pellcules per a Columbia. Una poca poc fructfera on cap destacar Mort d'un viatjant (1951), The Sniper (1952), The Member of the Wedding (1952), Homes oblidats (1953) o Salvatge! (1953), pellcules d'escs estil, valor i xit. En 1953 el president de Columbia, Harry Cohn, i Stanley Kramer van acordar rescindir el contracte del productor. De tota manera, Kramer va voler acomiadar-se de la companyia amb l'nic xit de la seva etapa per la productora. El film, El mot del Caine, va ser una adaptaci de la novella de Herman Wouk i va ser dirigida per Edward Dmytryk. A pesar de l'xit, Kramer va haver de resistir les crtiques de la marina nord-americana ja que el paper irascible i tir del tinent Philip Francis Queeg, que encarnava Humphrey Bogart, atemptava contra la moral de la marina.

 Etapa de director . 
Desprs de El mot del Caine, Kramer abandona Columbia i crea el seu prpia productora, encara que en aquesta ocasi en el crrec de director. En aquest temps, Kramer s'ocupa de dirigir i produir les seves prpies pellcules. Aix, sorgeixen productes com No sers un estrany (1955) i Orgull i passi (1957). 

Encara que Kramer era conegut en tot Hollywood per les seves idees liberals, mai va ser incls en la llista negra d'Hollywood. En 1961, dirigeix Vencedors o venuts? el que li val la seva primera nominaci per als Oscar com a director. En contraposici als seus projectes ms contestataris i socials, en 1963 Kramer produeix i dirigeix la comdia multimilionria El mn est boig, boig, boig. 

Quatre anys desprs, Kramer realitza Endevina qui ve aquesta nit, una pellcula molt polmica en la seva poca per mostrar la uni matrimonial entre un home negre i una dona blanca per de la qual es creu que el director es va sentir profundament orgullosa. El film va rebre vuit nominacions als Oscar de 1967: millor actor, millor actor secundari, millor actriu secundria, millor direcci artstica, millor director, millor muntatge, millor banda sonora original i millor pellcula. 

En els segents anys, Kramer va dirigir ttols com Benex als animals i als nens (1971), Oklahoma Crude (1973) i Ms enll de l'amor (1979). Kramer escriuria la seva prpia autobiografia sota el ttol A Mad Mad Mad Mad World: A Life in Hollywood i moriria el 19 de febrer de 2001 en Los Angeles. T una estrella en el Passeig de la Fama d'Hollywood situat en el 6100 Hollywood Boulevard.

 Filmografia .


Com a director.
Not as a Stranger (1955)  ;
The Pride and the Passion (1957);
The Defiant Ones (1958) ;
On the Beach (1959);
Inherit the Wind (1960);
Judgment at Nuremberg (1961);
It's a Mad, Mad, Mad, Mad World (1963);
Ship of Fools (1965);
Endevina qui ve a sopar (1967);
The Secret of Santa Vittoria (1968);
R. P. M. (1970);
Bless the Beasts and Children (1971);
Oklahoma Crude (1973);
De presidi a primera plana (1977);
The Runner Stumbles (1979) ;


Com a productor.
Champion (1949) ;
Home of the Brave (1949);
The Men (1950) ;
Cyrano de Bergerac (1950) ;
Death of a Salesman (1951) ;
High Noon (1952) ;
The Wild One (1954);
El mot del Caine (1954);
Pressure Point (1962);


 Enllaos externs .
 ;
 Find-A-Grave profile for Stanley Kramer;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381875" title="Sindicats grocs" nonfiltered="2135" processed="2125" dbindex="147157">
Els sindicats grocs nasqueren arran d'una important vaga que tingu lloc a Le Creusot i a Montceau l'any 1899 .

 Histria .

El 24 de setembre de 1899 es realitza una gran manifestaci de ms de 7.000 persones des de Le Creusot cap a la poblaci de Montchanin, per agrair el suport dels seus habitants durant la vaga dels treballadors de la primera localitat. Les fbriques metallrgiques de la Societat Schneider, especialitzades en la producci d'acer Bassemer, constituren durant el segle XIX la primera concentraci industrial de Frana. Aquesta societat diversific la seva implantaci industrial amb la construcci de noves fbriques a Chalon-sur-Sane, a Montchanin i ms tard a Le Breuil, per les de Le Creusot representaven el cor de la seva gran empresa. Montchanin se situa a mig cam entre Le Creusot, vila metallrgica, i Montceau-les-Mines, vila hullera. Durant trenta anys --entre 1871 i 1899-- la pau social s'hi havia establert, facilitada pel creixement sostingut, la calma dels obrers satisfets de pertnyer a una gran empresa pionera i pel paternalisme dels dirigents preocupats pel nivell de vida dels seus empleats i de la seva formaci professional. Per en 1898 es produiran un seguit de canvis que capgiraran la situaci: els radicals guanyen les eleccions en maig; Eugne II Schneider, nou patr fora absorbit per les seves feines a Pars, accedeix a la presidncia de l'empresa; l'afluncia de les comandes arrossega una acceleraci dels ritmes de feina i, tamb, la frustraci dels treballadors en no rebre els seus salaris. La qesti sobre el dret a la sindicaci surt a la palestra i entre maig de 1899 i juliol de 1900 les fbriques i mines de tota la comarca coneixen nombrosos conats de vaga --pel reconeixement del sindicat, per la llibertat de conscincia i per la supressi de la policia d'incgnit--, especialment entre el 31 de maig i el 2 de juny i entre el 20 de setembre i l'1 d'octubre. Una sentncia arbitral signada el 7 d'octubre de 1899 donar la ra als vaguistes, que desfilaran victoriosament pels carrers de Le Creusot. Poc desprs la patronal ajudar a crear els sindicats dissidents, constituts per obrers favorables als seus interessos i contraris al sindicalisme revolucionari, aquest serien coneguts com a Sindicats grocs.

A principis del segle XX aquest terme es va comenar a estendre arribant fins i tot a Barcelona. Aix es varen denominar als sindicats que es varen impulsar des de la patronal i l'Esglsia oposats al anarcosindicalisme, majoritari a la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381878" title="Achille Funi" nonfiltered="2136" processed="2126" dbindex="147158">
Achille Virgilio Funi (Ferrara, 1890    1972) va ser un pintor itali, relacionat en la seva primera poca amb el corrent futurista.

Llicenciat el 1910 a l Accademia di Belle Arti di Brera (on desprs va ensenyar des del 1939 fins el 1960), el 1914 es va sumar al moviment futurista. "Pres per la necessitat de trobar els valors rtmics i plstics que la pintura del darrer segle havia perdut per complet"(Autopresentazione, Prima Quadriennale ), Funi va desenvolupar una particular manera de futurisme que trenca formes i volums de forma evidents en alguns aspectes de la dinmica de Boccioni. Les seves nou obres es van exhibit a la fira de les noves tendncies, que es va celebrar a la "Famiglia Artistica di Milano", el 1914. Promogut pel pintor i crtic Ugo Fog, l'associaci va voler oferir una versi suavitzada d'efervescncia futurista , ja que l'eclecticisme sembla la caracterstica principal del grup, mentre que Funi, que s lliure en el catleg, va proposar una lectura dinmica del constructivisme de Czanne.

Funi, desprs va passar per un perode continu de vacillacions i no va acabar de decidir si participar plenament del futurisme, del que no compartia plenament el sentit de la profanaci formal. Encara que Boccioni el va descriure com "un dels ms grans campions de la pintura italiana d'avantguarda", va mantenir una certa distncia del moviment: l'inters en les formes plenes, tpic de Czanne interpretat per Picasso, el portar a prop del dinamisme de Marinetti, de manera que Boccioni escriu que Funi, malgrat les aparences, segueix sent profundament realista. Funi, per, segueix trobant-se amb el grup de Marinetti fins la Primera guerra mundial, i tamb es va allistar en el batall  Lombardo Volontari Ciclisti.

Quan finalment va tornar a Mil va trobar que la situaci havia canviat radicalment: molts dels seus amics havien mort a la guerra o per la terrible epidmia de grip espanyola i es va adonar que el grup de Marinetti havia capgirat el seu impuls revolucionari. 
Dai Fasci Futuristi al Fasci di Combattimento el pas s curt. Funi s'adhereix el mar de 1919 a la famosa reuni de la Plaa San Sepolcro a Mil, que va ser la base de feixisme. 
Per fins i tot en aquest segon Futurisme, Funi s una heterodox: les obres de l'poca mostren atenci pels valors formals, que deriven ms del cubisme sinttic o de la metafsica casoratiana que del dinamisme futurista o del cromatisme fauve (elements que sn reconeixibles en les seves obres).

El 1923, per iniciativa de Margherita Sarfatti i Lino Pesaro neix el grup Novecento, del qual n's un dels seus fundadors, juntament amb Anselmo Bucci, Leonardo Dudreville, Mario Sironi, Ubaldo Oppio, Emilio Gian Malerba i Pietro Marussig. La lnia terica del grup s'orienta cap a una recuperaci de la tradici clssica italiana revisada a la llum de l'experincia d'avantguarda de principis de segle. Les seves figures femenines, els bodegons, retrats, a ms d'expressar el desig neoclassicistica, establint una eclctica gamma de referncies culturals, en part relacionades amb la tradici artstica de Ferrara (Venere innamorata, Malinconia; Mil, Galeria d'Art Modern; Autoritratto, Mil, collecci Pallini). L'inters per la figura ideal s l'objecte principal de les seves obres, juntament amb l'atenci a l'ofici, la caracterstica dominant del classicisme dels anys vint. Es fa ress de les declaracions futuristes del Manifest tcnic (abril de 1910). Ara es parla de la humanitat, la centralitat de l'home a la pintura. De Chirico ho considera la gramtica de la llengua de la pintura. Severini reconeix explcitament el plaer que una persona troba davant la seva prpia imatge, si aquesta es construeix amb ritmes i proporcions harmonioses. s natural que demanem el cos de l'home i la dona, quan s'indica un nou humanisme, va escriure Fagiolo Dell'Arco.

La seva important obra de frescos i Mosaics abasta decoracions per a la Trienal de Mil de 1930 a 1940; frescos a l'esglsia de Crist Rei a Roma, a S. Giorgio Maggiore i al Palau de Justcia de Mil; gran mosaic de la baslica de Sant Pere a Roma. 

El 1945 aconsegueix la ctedra de pintura a lAcadmia Carrara de Brgam i desprs n'esdev el director, succeint Luigi Brignoli. En els anys 50 torna a ensenyar a Brera. 

El 1949 -1950, Funi s'adhereix al projecte de la collecci Verzocchi, sobre el tema del treball, enviant, a ms d'un autoretrat, l'obra "L'escultor". La collecci Verzocchi es actualment a la Pinacoteca Civica de Forli.

Enllaos externs.
 Ten Dreams Galleries;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381885" title="Ben Kingsley" nonfiltered="2137" processed="2127" dbindex="147159">

Sir Ben Kingsley (nascut Krishna Bhanji el 31 de desembre de 1943) s un actor britnic d'ascendncia ndia (Gujarati),  cuaker, i guanyador d un Oscar.
 
 Biografia .
Ben Kingsley va nixer en el Yorkshire. S'interessa molt aviat pel teatre i entra a la Reial Shakespeare Company. Interpreta entre d altres Othello, Hamlet  i The Merry Wives of Windsor,  de Shakespeare, o El Cirerer de Txkhov. Ben Kingsley debuta en el cinema el 1972 amb Fear is the Key  de Michael Tuchner. Es fa conixer al gran pblic el 1982 interpretant el mahatma Gandhi, en la pellcula homnima de Richard Attenborough. Aquest paper li fa guanyar d un dia per l altre l'estatut d estrella internacional. Obt el 1982 per a la seva interpretaci : un Oscar al millor actor, el Globus d Or, aix com el Premi de la crtica de  Nova York. 

Apareix llavors a nombroses pellcules escrites per Harold Pinter, entre les quals  Tracions conjugals . El 1987, roda Maurice, una pellcula de James Ivory.

Actor de composici, varia els seus personatges : gngster notori a Bugsy (Barry Levinson), campi de fracassos en Searching for Bobby Fisher  (Steven Zaillian), antic botx en La mort i la donzella (Roman Polanski) o Itzhak Stern, el comptable jueu d'Oskar Schindler, a La Llista de Schindler (Steven Spielberg).

Va ser ennoblit (Sir) per la reina Elizabeth II el 2001.

 Filmografia .
Cinema.

 1972 : Fear Is the Key : Royale;
 1982 : Gandhi : Mohandas Karamchand Gandhi "Bapu";
 1983 : Traici (Betrayal) : Robert;
 1985 : Turtle Diary : William Snow;
 1985 : Harem : Selim;
 1987 : Maurice : Lasker-Jones;
 1988 : Pascali's Island  : Basil Pascali;
 1988 : Without a Clue : Dr. John Watson;
 1988 : Testimony : Dmitri Shostakovich;
 1989 : Slipstream : Avatar (Wind Cult);
 1990 : Romeo-Juliet : Father Capulet (veu);
 1990 : The Children : Martin Boyne;
 1990 : Una Vita scellerata  : Governor;
 1990 : O Quinto Macaco : Cunda;
 1991 : L'Amore necessario : Ernesto;
 1991 : Bugsy  : Meyer Lansky;
 1992 : Freddie, agent 07 (Freddie as F.R.O.7) : Freddie (veu);
 1992 : Sneakers : Cosmo;
 1993 : Dave, president per un dia (Dave) : Vice-President Nance;
 1993 : Searching for Bobby Fischer  : Bruce Pandolfini;
 1993 : La Llista de Schindler (Schindler's List) : Itzhak Stern;
 1994 : La mort i la donzella (Death and the Maiden) : Dr. Roberto Miranda;
 1995 : Species, espcie mortal (Species) : Xavier Fitch;
 1996 : Twelfth Night: Or What You Will (Twelfth Night: Or What You Will) : Feste;
 1997 : Caa al terrorista (The Assignment) : Amos;
 1997 : Fotografiant fades (Photographing Fairies) : Reverend Templeton;
 1999 : A Force More Powerful : Narrador ;
 1999 : The Confession : Harry Fertig;
 1999 : Parting Shots : Renzo Locatelli;
 2000 : Spooky House : The Great Zamboni;
 2000 : What Planet Are You From?  : Graydon;
 2000 : Rules of engagement (Rules of Engagement) : Ambaixador Mourain;
 2000 : Sexy Beast : Don Logan;
 2001 : Artificial Intelligence AI  : Especialista (veu);
 2001 : El triomf de l'amor  (The Triumph of Love) : Hermocrates;
 2002 : Tuck Everlasting  : L home del malet groc;
 2003 : House of Sand and Fog : Behrani;
 2004 : Thunderbirds  : l encaputxat;
 2004 : Suspect Zero : Benjamin O'Ryan;
 2005 : A Sound of Thunder : Charles Hatton;
 2005 : Oliver Twist : Fagin;
 2005 : BloodRayne : Kagan;
 2006 : El cas Slevin (Lucky Number Slevin) : El rab;
 2007 : You Kill Me : Frank Falenczyk;
 2007 : L ltima legi (The Last Legion) : Ambrosinus / Merlin;
 2008 : Wackness;
 2008 : Love Guru;
 2009 : Shutter Island de Martin Scorsese : Dr. John Cawley;

Televisi.
 1966 : Orlando (srie TV) : Peter;
 1966 : Coronation Street (srie TV) : Ron Jenkins;
 1973 : A Misfortune;
 1973 : Barbara of the House of Grebe : Lord Uplandtowers;
 1974 : Antony and Cleopatra : Thidias;
 1975 : The Brotherhood : Rossetti;
 1975 : An Impeccable Elopement;
 1975 : Remember Me;
 1975 : Beata Beatrix;
 1975 : The Artisan;
 1976 : Dickens of London  : Dr. John Elliotson;
 1982 : Kean : Edmund Kean;
 1982 : The Merry Wives of Windsor  : Frank Ford;
 1984 : Camille : Duval;
 1985 : Silas Marner: The Weaver of Raveloe : Silas Marner;
 1986 : Stanley's Vision : Stanley Spencer;
 1987 : Il Segreto del Sahara   : Sholomon;
 1989 : Murderers Among Us: The Simon Wiesenthal Story : Simon Wiesenthal;
 1990 :   : Lenin;
 1991 : The War That Never Ends : Pericles;
 1995 : La Bible: Joseph (Joseph) : Potiphar;
 1995 : La Bible: Moise (Moses) : Moses;
 1997 : Weapons of Mass Distraction : Julian Messenger;
 1998 : The Tale of Sweeney Todd  : Sweeney Todd;
 1998 : Crime and Punishment : Porfiry;
 1999 : Alice in Wonderland  : Major Caterpillar;
 2001 : Anne Frankne Frank: The Whole Story  : Otto Frank;
 2005 : Mrs. Harris  : Herman Tarnower;

Discografia.
 1991 : The tiger and the Brahim, conte llegit per Ben Kingsley amb msica de Ravi Shankar.

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Oscar al millor actor per el 1982 per Gandhi.
 Globus d'Or al millor actor dramtic el 1983 per Gandhi.
 Actor europeu de l'any, dins dels Premis de cinema europeus el 2001 per Sexy Beast.
 Screen Actors Guild Award millor actor en un telefilms o minisrie el 2002 per Anne Frank.

Nominacions.
 Oscar al millor actor el 2003 per House of Sand and Fog.
 Pitjor actor secundari mascul als  Razzie Awards 2006 per BloodRayne.

Enllaos externs.
Ben Kingsley a IMDB;
biografia;
Entrevista;
A TV.com;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381888" title="La Salvetat d'Agot" nonfiltered="2138" processed="2128" dbindex="147160">

La Salvetat-sur-Agout (en occit La Salvetat d'Agot) s un municipi del departament de l'Erau a la regi Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381890" title="Montanhac" nonfiltered="2139" processed="2129" dbindex="147161">

Montagnac (en occit Montanhac) s un municipi del departament de l'Erau a la regi Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381891" title="Murvilh" nonfiltered="2140" processed="2130" dbindex="147162">

Murviel-ls-Bziers (en occit Murvilh) s un municipi del departament de l'Erau a la regi Llenguadoc-Rossell. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381894" title="Bagdad Khatun" nonfiltered="2141" processed="2131" dbindex="147163">
Bagdad Khatun fou una reina consort de Prsia sota els Il-khan.

Era filla de lamir al-umara Amir  uban o oban  i neboda del khan Abu Said Bahadur Khan (1317-1335) ja que era filla d'una germana d'aquest darrer. Es va casar amb el djalayrida amir Hasan ibn Amir Huseyn (conegut con Shaykh Hasan Buzurg) governador de Khurasan (1323).

Abu Said es volia casar amb  Bagdad Khatun. El 1325 Abu Said, agafant coma precedent a Genguis Khan, va intentar forar a Hasan a renunciar a la seva dona per poder casar-s'hi ell mateix, per amir  oban no ho va acceptar; en canvi el fill de  oban, Dimaskh Khwadja, utilitzava en benefici propi les dones de l'harem reial; el 24 d'agost de 1327 Abu Said va ordenar l'execuci de Dimaskh a Sultaniya i va dictar una orde per l'extermini de tota la famlia. En aquest moment el cap de famlia,  oban, estava en campanya al Khurasan, on uns mesos abans el seu fill Hasan (que era governador) havia lluitat contra la rebelli del prncep txagatai Tamarshirin i l'havia expulsat de la zona de Gazni per que sembla que havia retornat;  oban al saber la noticia es va dirigir a l'oest; va intentar una mediaci amb el khan que va fracassar i llavors les forces que el seguien van desertar i va haver de fugir cap a Herat on fou assassinat pel khan kurt local Malik Ghiyath al-Din obeint una orde d'Abu Said (novembre/desembre del 1327). Llavors el Khan es va poder casar amb Bagdad Khatun a la que Hasan va repudiar i a canvi va rebre el crrec damir al-ulus.

Se li va donar el lakab de khudawandigar (la sobirana). El 1331/1332 Shaykh Hasan fou acusat de complotar amb la seva ex dona i fou desterrat a la fortalesa de Kumakh a l'Eufrates per al cap d'un any (comprovada la falsedat de l'acusaci) fou perdonat i nomenat governador d'Anatlia.

El 1333/1334 Abu Said es va casar amb una neboda de Bagdad Khatun de nom Dilshad Khatun (o Delsad Khatun), filla de Dimaskh Khwadja, i la va posar com a esposa principal, causant la gelosia de Bagdad Khatun.

El khan va morir sobtadament als quarters de Karabagh el 30 de novembre de 1335, suposadament enverinat per Bagdad Khatun, deixada de costat en favor de la seva neboda. Els amirs la van matar. Segons un altre versi fou executada per mantenir correspondncia amb Uzbek, khan de l'Horda d'Or, al que hauria incitat a envair Prsia.

 Bibliografia .
H. Howorth, History of the Mongols, Londres 1876-1888;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381895" title="Sanch-Inhan" nonfiltered="2142" processed="2132" dbindex="147164">

Saint-Chinian (en occit Sanch-Inhan) s un municipi del departament de l'Erau a la regi Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381897" title="Gottfried von Einem" nonfiltered="2143" processed="2133" dbindex="147165">
Gottfried von Einem (Berna, Sussa, 24 de gener de 1918   Oberdrnbach, 12 de juliol de 1996) fou un compositor austrac.

El motiu de considerar-se austrac malgrat haver nascut a Sussa fou pel motiu que la seva famlia  monrquica-conservadora- era de tradici militar, i quan ell va nixer, el seu pare restava destinat com agregat militar a l'ambaixada d'ustria a Berna.

Desprs dels primers temps d'escola es trasllad a Berln, on estudi amb Boris Blacher i es convert en rptiteur de l'Orquestra Filharmnica de Berln. A travs de Blacher, von Einem conegu la que seria la seva primera esposa, Lianne von Bismark.
 
Lianne von Bismark en la seva jovenesa fou amiga d'Olga i Paula, germanes de Hermann Goering, malgrat aquestes amistats, durant una visita a Londres va conixer en Winston Churchill el qual li caus tan gran impressi que a partir de llavors va ajudar a molts alemanys i austracs jueus a fugir del terror nazi.

Gottfried i Lianne es casaren el 1946, varen tenir un fill, Caspar Einem (nascut el 1948), que no fa gaire temps era ministre d'ustria, i encara s'assenta en el banc del Consell Nacional de la Social Democrcia.

El 1953, la famlia es mud a Viena. Lianne von Bismark mor el 1962. El 1966, von Einem es cas amb la seva llibretista, la famosa dramaturg austraca i autora Ingrisch Lotte. A ms de Viena, la parella pass la major part del seu temps en el Waldviertel (Baixa ustria), concretament, a Oberdrnbach i Rindlberg, una regi prcticament verge que clarament inspir la seva feina, i tamb la literria de la seva esposa Ingrisch.

Aquest afamat compositor mor a Oberdrnbach el 1996 i se'l coneix per llurs peres les quals denoten la influncia musical de Stravinski i Prokfiev, aix com pel Jazz. Tamb compos peces per a piano, viol i orgue.

El 2002, li fou atorgat a ttol pstum el premi Just entre les Nacions, per ajudar a salvar la vida al msic Konrad Latte.

Selecci d'peres.
 
Tod Dantons ;
Der Prozess ;
Der Zerrissene ;
Kabale und Liebe ;
Der Besuch der Alten Dame ;
Jesu Hochzeit ;
Der Tulifant ;
Luzifers Lcheln ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381898" title="Saint-Gervais-sur-Mare" nonfiltered="2144" processed="2134" dbindex="147166">

Saint-Gervais-sur-Mare s un municipi del departament de l'Erau a la regi Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381901" title="MIDP" nonfiltered="2145" processed="2135" dbindex="147167">
Mobile Information Device Profile (MIDP) s una especificaci per a l's de Java en dispositius encastats com mbils o PDA. MIDP forma part de J2ME (Java Platform Micro Edition).

Actualment (novembre de 2008) hi ha 2 versions de MIDP sota els auspicis dels seus corresponents JSR

MIDP 1.0: JSR 37 ;
MIDP 2.0: JSR 118;

Des del 2007 s'est desenvolupant una nova versi:

MIDP 3.0: JSR 271 ;

Els primers dispositius MIDP van ser els models i80s i i50sx de Motorola sorgits a l'abril del 2001.

Caracterstiques.

MIDP va ser dissenyat per a mbils. Proporciona una API per crear interfcies grfiques d'usuari amb pantalles LCD. MIDP 2.0 inclou una API per al disseny de jocs 2D. Les aplicacions escrites per aquest tipus de perfil s'anomenen MIDlets. Actualment MIDP est molt ests entre els dispositius mbils i gaireb tots inclouen una implementaci de MIDP. MIDP s'ha convertit en l'estndard de facto per a aplicacions per a mbils com per exemple jocs.

Eines de desenvolupament.

Hi han diverses formes de crear aplicacions MIDP, el codi pot ser escrit utilitzat un simple editor de text o es poden utilitzar entorns de desenvolupament integrat (de l'angls IDE) com Netbeans o Eclipse.

Vegeu tamb.

MIDlet;
CLDC;
Java ME;
Java;

Enllaos externs.

Especificaci MIDP (en angls);
JSR 37 (MIDP 1.0) (en angls);
JSR 118 (MIDP 2.0) (en angls);
JSR 271 (MIDP 3.0) (en angls);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381902" title="Servian" nonfiltered="2146" processed="2136" dbindex="147168">

Servian s un municipi del departament de l'Erau a la regi Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381904" title="Cant de Lo Cailar" nonfiltered="2147" processed="2137" dbindex="147169">


El Cant de Le Caylar s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Lodve, compta amb 8 municipis i el cap cantonal s Le Caylar. 

Municipis.
 Le Caylar;
 Le Cros;
 Les Rives;
 Pgairolles-de-l'Escalette;
 Saint-Flix-de-l'Hras;
 Saint-Maurice-Navacelles;
 Saint-Michel-d'Alajou;
 Sorbs;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381905" title="Carmen Polo" nonfiltered="2148" processed="2138" dbindex="147170">
Carmen Polo y Martnez-Valdes (Oviedo, Astries, 11 de juny de 1900 - Madrid, 6 de febrer de 1988) va ser l'esposa del dictador espanyol Francisco Franco Bahamonde.

A la mort del seu marit va ser-li concedit el ttol nobiliari de Senyora de Meirs i la Grandesa d'Espanya. 

Filla d'una famlia de la classe alta, es va casar amb Franco, tot i l'oposici inicial de la seva famlia, el 16 d'octubre de 1923 i tingueren una nica filla. Maria del Carmen, Nenuca l'any 1926.

No sembla que exercs gaire influncia en la poltica espanyola excepte en la designaci de Carlos Arias Navarro com a primer ministre quan Franco estava bastant malalt.

Tanmateix, va ser la dona ms influent a Espanya durant els 40 anys de dictadura.

Sn molt familiars les seves paraules "Tu Paco cllate"  expressades diverses vegades en pblic.

Gaireb sempre somreia i l'ocupaven actes semi-oficials com la inauguraci d'escoles i d'hospitals.  

Una ancdota molt comentada era que Carmen Polo agafava les perles que li venia de gust dels joiers de Madrid sense que aquests gosessin presentar una factura.
 
La seva filla Maria del Carmen es va casar el 1972 amb Alfonso de Borbn  i sembla que Carmen Polo desitjava que la seva nta arribs a ser la reina d'Espanya per Franco va elegir com a successor seu a Juan Carlos de Borbn i aix ho impedia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381907" title="Cant de Ginhac" nonfiltered="2149" processed="2139" dbindex="147171">


El Cant de Gignac s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Lodve, compta amb 21 municipis i el cap cantonal s Gignac. 

Municipis.
 Arboras;
 Aumelas;
 Blarga;
 Campagnan;
 Gignac;
 Jonquires;
 Lagamas;
 Le Pouget;
 Montpeyroux;
 Plaissan;
 Popian;
 Pouzols;
 Puilacher;
 Saint-Andr-de-Sangonis;
 Saint-Bauzille-de-la-Sylve;
 Saint-Guiraud;
 Saint-Jean-de-Fos;
 Saint-Pargoire;
 Saint-Saturnin-de-Lucian;
 Tressan;
 Vendmian;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381910" title="Cant de Luna" nonfiltered="2150" processed="2140" dbindex="147172">


El Cant de Lunas s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Lodve, compta amb 12 municipis i el cap cantonal s Lunas. 

Municipis.
 Avne;
 Brenas;
 Ceilhes-et-Rocozels;
 Dio-et-Valquires;
 Joncels;
 Lavalette;
 Le Bousquet-d'Orb;
 Lunas;
 Mrifons;
 Octon;
 Roqueredonde;
 Romiguires;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381912" title="Java ME" nonfiltered="2151" processed="2141" dbindex="147173">
En informtica, la plataforma Java Micro Edition (de l'angls Java Platform, Micro Edition), tamb coneguda com Java ME, s una especificaci subconjunt de la plataforma Java creada per tal de proporcionar d'una collecci d API per al desenvolupament de programes per a dispositius mbils amb pocs recursos. Sovint tamb s coneguda pel seu antic nom: Java 2 Platform, Micro Edition (J2ME)

Java ME va ser dissenyat per Sun Microsystems com a reemplaament de PersonalJava. Inicialment J2ME va ser desenvolupat per la Java Community Process amb els seu corresponent document formal (Java Specification Request - JSR 68). 

El 22 de desembre de 2006, el codi font de Java ME va ser alliberat sota la llicncia GNU General Public License. El nom del projecte s phoneME.

Arquitectura Java ME.

Components.

L'arquitectura Java ME t els segents components:

Configuraci: Una configuraci t dos parts:
Mquina virtual: La mquina virtual Java adaptada a les caracterstiques dels dispositius mbils;
Conjunt d'API per al suport d'aplicacions que sn compartides pel conjunt de dispositius que suporten la configuraci;
Perfils: s un conjunt d'API de ms alt nivell que les proporcionades per les configuracions, que proporcionen suport per al desenvolupament d'aplicacions (cicles de vida, interfcies d'usuari, capacitats de connexi, etc) en dispositius mbils. Cada perfil est dissenyat per a una configuraci concreta.
Paquets opcionals: Sn paquets opcionals de programari que permeten estendre les capacitats de les aplicacions Java ME.

Mquina virtual.

La mquina virtual s la capa ms baixa de l'arquitectura Java ME i per tant s la ms propera al maquinari. A diferncia del que succeeix en ordinadors personals, les mquines virtuals en dispositius mbils venen proporcionades pel fabricant del dispositiu, s a dir, estan incorporades en el dispositiu.

En Java ME, ens trobem amb 2 mquines virtuals principals, segons el tipus de configuraci:

CLDC: KVM s una mquina virtual per a dispositius MID amb recursos limitats. Es tracta d'una versi reduda de la JVM.
CDC: Utilitza la Java Virtual Machine (JVM) que s'utilitza en ordinadors o dispositius mbils avanats.

Configuraci.

Connected Limited Device Configuration (CLDC).



Connected Device Configuration (CDC).



Perfils.

Perfils CLDC.

Mobile Information Device Profile (MIDP).



Information Module Profile.

El perfil Information Module Profile (definit al JSR 195) est dissenyat per a mquines d'auto-vending, targetes de xarxa, encaminadors o altres dispositius amb una pantalla molt simple o sense pantalla i que tenen connexi limitada a xarxa.

Els creadors d'aquesta especificaci van ser Siemens Mobile i Nokia.

DoJa Profile.

Aquest perfil va ser dissenyat per als mbils i-mode de DoCoMo

Perfils CDC.

 Foundation Profile;
 API similar a la de Java SE;
 Sense interfcie grfica d'usuari;

 Personal Basis Profile;
 s una extensi dels perfil Foundation Profile;
 Suport per a interfcies grfiques d'usuari lleugeres. Suporta algunes classes de AWT, per no tots els Widgets. Per exemple no suporta java.awt.Button perqu aquest tipus de widget pressuposa que es disposa d'un dispositiu punter com un ratol.
Basada en BD-J;

 Personal Profile;
 Extensi del perfil Personal Basis Profile;
 Suport complet AWT;
 Suport complet d'Applets;
 Les aplicacions Java sn fcils de passar a aquest perfil;

Paquets opcionals.

Wireless Messaging API (WMA): Enviament i recepci de missatges SMS;
Mobile Media API (MMAPI): Multimdia, reproducci i captura de vdeo i udio;
Bluetooth API: Permet establir connexions Bluetooth;
J2ME Web Services: Invocaci de serveis web des de dispositius mbils.
Mobile 3D Graphics: Permet incorporar grfics 3D.

Vegeu tamb.

Java;
MIDP;
MIDlet;
CLDC;
CDC;
Sun Java Wireless Toolkit;

Enllaos externs.

Pgina oficial de Java ME (en angls);
JSR 68;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381917" title="Baghras" nonfiltered="2152" processed="2142" dbindex="147174">


Baghras (clssic Pagrae = Pagres)  fou una fortificaci de Sria al inici del pas de Baylan, entre Antioquia de l'Orontes i Alexandreta per l'Amanus.

Devastada la zona en els primers xocs entre grecs i rabs, va quedar despoblada; el general Maslama la va repoblar; el califa Hixam ben Abd-al-Mlik (724 743) i va fer construir un fort. Form part del districte dels Awasim creat sota el califa Harun al-Rashid (786-809). El 968 fou recuperada pels bizantins dirigits per Nicfor Focas, que hi van construir una fortalesa (sobre la fortificaci existent) i fou la base des de la que Miquel Bourtzs va conquerir Antioquia de l'Orontes l'any segent (969). Els bizantins l'anomenaren Castron.

Ocupada per Sulayman ibn Kutlumish, cos d'Alp Arslan, el 1084, fou recuperada pels croats el 1098. Els croats van reforar el castell i el van conixer com Gaston o Gastin (del nom grecorom de Castron) i form part del Principat d'Antioquia. 

Vers una data entre 1131 i 1154 els cavallers templaris van rebre la custodia del castell; el 1154 un contingent templari de la fortalesa va sorprendre i aniquilar a un contingent seljcida a la gola que els francs anomenava la Portelle. Vers el 1170 el castell va caure en mans del armeni Mleh, antic membre de la orde del Temple, que ara servia de Nur al-Din, per a la seva mort el 1175 els templaris la van recuperar.

El 26 de setembre de 1188 Salad se'n va apoderar per la va abandonar al sentir que s'acostava un exrcit dirigit per Frederic Barba-roja, sense tenir temps de desmantellar-la. Els croats per no la van atacar.

Fulc de Bouillon, al servei del seu cos el prncep Lle II d'Armnia (Levon II, desprs rei d'Armnia Menor des de 1198) que s'hi va establir el 1191 i va fer importants restauracions. Els templaris reclamaven la fortalesa i el Papa va intervenir per els armenis van dilatar la devoluci fins el 1216; els templaris la van ocupar, la van restaurar i la van conservar fins el 1268 quan Baybars va conquerir Antioquia i la fortalesa tenia dificil defensa, per lo que la van incendiar i la van evacuar.

Immediatament desprs era ocupada pels mamelucs i serviria de fortalesa de frontera amb el regne d'Armnia Menor, sota dependncia administrativa de la provncia d'Alep per amb comandament militar especial. Encara estava en s en les lluites entre mamelucs i otomans al comenament del segle XVI per desprs va quedar en runes.

 Bibliografia .
Claude Cahen, La Syrie du Nord, 1940 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381926" title="Reportatge objectiu" nonfiltered="2153" processed="2143" dbindex="147175">
Un reportatge objectiu es tracta sobre qualsevol tema -que pot no ser d'estricta actualitat- de manera documentada, perqu el periodista la considera d'inters general.

s ms extensa que la notcia i inclou elements com: valoracions de protagonistes o testimonis dels successos, detalls de xifres i dades, i textos complementaris (fotografies, esquemes, i altres tipus d'informaci grfica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381927" title="Maria Teresa Moncls i Marqus" nonfiltered="2154" processed="2144" dbindex="147176">
Maria Teresa Moncls i Marqus (Barcelona, 10 d'octubre de 1934) s una pianista i compositora de sardanes.

Va estudiar al Conservatori Municipal de Msica de Barcelona amb C. Pellicer, E. Zamacois i Joan Pich i Santasusana. Ha actuat com a solista en diferents llocs de Catalunya. S'ha dedicat a la pedagogia musical, especialment del piano.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381940" title="Pamis" nonfiltered="2155" processed="2145" dbindex="147177">
Pamis s un llogarret del municipi d'Ondara situat a menys d'un quilmetre a l'oest del nucli urb principal. Es troba separat d'Ondara pel desviament de la N-332.

Aquest poblet es conforma d'una sola plaa amb una esglsia i dos carrers que formen aix mateix l'entrada i eixida. Pamis s un pobliu tradicional que no disposa de cap botiga ni finca, sin conserva tota l'arquitectura  tradicional de les cases. A la darreria del 2007 es comen a construir una residncia de luxe al afores que ha transformat l'aspecte del poble per. Cal parar esment en l'alt nombre de restaurants a Pamis.

El gentilici s palmisero -a, que prov segons la tradici popular de qu el poble era antigament anomenat "Palmis" o "Palmes". 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381947" title="Tastavinsaurus" nonfiltered="2156" processed="2146" dbindex="147178">

Tastavinsaurus s un gnere de dinosaure saurpode pertanyent als Titanosauriformes. Est basat en un esquelet parcial del Cretaci Inferior trobat a prop del riu Tastavins, d'aqu el seu nom. L'espcie tipus s el Tastavinsaurus sanzi, anomenat en honor del paleontleg Jose Luis Sanz.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381948" title="Centre Comercial El Portal de la Marina" nonfiltered="2157" processed="2147" dbindex="147179">
El Portal de la Marina s un centre comercial situat a l'avinguda de la Costa Blanca, a l'extrem occidental del nucli urb d'Ondara a la vora de la N-332, i adjacent al peatge 62 de l'Autopista del Mediterrani. Obert el 2008, l'empresa principal present s Eroski, que ocupa la majoria de la primera planta amb un hipermercat. D'altres botigues inclouen empreses espanyoles, europees i un cert nombre d'empreses locals de Pedreguer i la mateixa Ondara. 

Disposa de dues plantes i un aparcament subterrani. El centre comercial t botigues de roba, d'alimentaci, un banc, agncies de viatges, telefonia mbil, cafeteries, tavernes, restaurants, complements, esports, llibreries, infantil, cosa de la llar i perfumeria. Tamb de destacar s el cinema, l'nic de la comarca, i una sala de boles.

El Portal de la Marina s un dels pocs centres comercials del Pas Valenci on tota la retolaci inclou el catal al costat del castell i l'angls. 

Horari.
Restauraci i cinema dilluns - dijous i festius de tancament 1100 - 0100; divendres, dissabtes, vespres i festius 1200 - 0300.
Botigues dilluns - dissabtes i festius 1000 - 2200; diumenges tancat.

Serveis.
Escales mecniques;
Rampes mecniques;
Ascensor;
Accs minusvlids;
Banys;
Canviador de bebs;
rea de descans;
Aparcament gratut;

Adrea.
Avinguda de la Costa Blanca, 1
Ondara 03760 
Pas Valenci.

Enllaos externs.
Web del Portal de la Marina;
Cinema del Portal de la Marina;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381949" title="Xavier Forcada i Carreras" nonfiltered="2158" processed="2148" dbindex="147180">
Xavier Forcada i Carreras (Barcelona, 10 de novembre de 1943) s un pianista i compositor de sardanes.

Va estudiar piano al Conservatori Municipal de Msica de Barcelona. Desprs estudi saxfon. Fund el grup Mike Xavi amb el qual actu durant uns anus com a pianista i saxofonista.

Va escriure la seva primera sardana, En Joan i Maria Dolors, a l'edat de 20 anys. Avui sn una setantena les seves sardanes, dedicades a poblacions, persones o llocs de la nostra geografia, que sonen per les audicions i concerts de tot Catalunya, entre les que figura Aquest any s, la qual com es pot suposar, s dedicada al Futbol Club Barcelona.

La seva sardana Vila de Corbera s la sintonia del programa Corbera Sardanista que s'emet per Rdio Corbera. 

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381952" title="CLDC" nonfiltered="2159" processed="2149" dbindex="147181">
Connected Limited Device Configuration (CLDC) s una especificaci d'un framework per al desenvolupament d'aplicacions Java ME dirigides a dispositius encastats amb recursos limitats com mbils o PDA.

CLDC va ser desenvolupat per la Java Community Process. Hi han dos versions de CLDC amb els seus corresponents documents formals (Java Specification Request):

CLDC 1.0: JSR 30 ;
CLDC 1.1: JSR 139;

Requeriments.

Memria mnima disponible:
CLDC 1.0: 160 KiB;
CLDC 1.1: 192 KiB;

La CPU ha de ser de 16 bits com a mnim.

Limitacions.

Algunes API que podem trobar normalment a Java no estan disponibles per a CLDC i altres han hagut de ser modificades per adaptar-les a aquesta configuraci. Algunes de les limitacions sn:

 La interfcie Serializable no est suportada;
 Limitacions en Fils d'execuci, java.lang.Thread.interrupted() no est suportada;
 Limitacions de les capacitats de reflection:
 El paquet java.lang.reflect ni cap de les seves classes sn suportades;
 No hi han els mtodes de java.lang.Class que permeten obtenir els constructors, els camps o els mtodes.

A ms a CLDC 1.0 hi ha les segents limitacions:
 No se suporten les operacions ni les estructures de coma flotant;
 Les referncies toves (de l'angls weak references) no estan suportades;

Vegeu tamb.

CDC (informtica);
MIDP;
MIDlet;
Java ME;
Java;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de CLDC (en angls);
 JSR 139 (CLDC 1.1) (en angls);
 JSR 30 (CLDC 1.0) (en angls);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381961" title="Baguirmi" nonfiltered="2160" processed="2150" dbindex="147182">

Baguirmi (Bagirmi, Baghirmi) fou un estat afric a la riba dreta del riu Chari, i al sud-est del llac Txad. No s tenen noticies segures fins al segle XIX quan la capital era Massenya (1852) i tenia un bon nombre d'estat menors tributaris.

El territori del estat (sultanat) era una immensa plana a uns 300 metres sobre el nivell de la mar, inclinada en suau pendent cap al llac. El nic riu del pas s el Chari i els altres rius de certa importncia, el Bahr Errguig i el Bahr Nara, sn estacionals (agost a desembre). El territori era principalment pastoral i agrcola amb cultiu quasi exclusiu del mill que era la base alimentaria de la poblaci; altres cultius com moresc, patates  i altres eren complementaris (modernament s'ha introdut el cot per no existia en el temps del sultanat).

La poblaci estava formada pels baguirmis, bornuans, sares, masses, fulbes, bororos, yessies, dekakires i uled mussa (els tres darrers d'origen rab). La poblaci de la zona el 1956 era de poc ms de 70000 habitants. Tots els grups sn musulmans excepte els sares i masses que sn animistes.

L'estat es va fundar al segle XVI i va estar regits per sobirans que portaven el ttol de mbang o mabangi equivalent a sult. Per de la seva histria es coneixen molts pocs detalls fins al segle XIX quan a causa de les guerres amb el ve sultanat de Waddai va entrar en decadncia. El 1870 el sult de Waddai va conquerir Massenya i va expulsar al sult local Abu Sikkin; un successor, Gaurang, amenaat per Rabah, va demanar el protectorat de Frana que fou establert el 20 de setembre de 1897. Rabah en revenja va exercir represlies sobre el pas, per desprs de la seva derrota i mort a Koussri el 22 d'abril de 1900 va arribar la pacificaci sota domini francs. El sult es va mantenir per amb un poder molt limitat i exercit noms al districte de Massenya. El 1960, quan el Txad va esdevenir independent, el sultanat fou formalment abolit per restablert el 14 de juny de 1970.

La capital Massenya fou destruda en gran part el 1870 quan Waddai va conquerir el pas i finalment evacuada el 1898/1899. Una nova ciutat amb el mateix nom fou construda a uns 20 km al sud-est

 Sultans de Baguirmi .




 Bibliografia .
E. Gentil, La chute de l'empire de Rabah, Pars 1902;

 Vegeu tamb .
Departament de Baguirmi, departament del Txad, antic departament de Massenya.
Baguirmi (llengua), llengua del poble baguirmi ;
Baguirmi (poble), poble del Txad;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381963" title="Baguirmi (desambiguaci)" nonfiltered="2161" processed="2151" dbindex="147183">



Sultanat de Baguirmi, antic sultanat al Txad;
Departament de Baguirmi, departament del Txad, antic departament de Massenya.
Baguirmi (llengua), llengua del poble baguirmi ;
Baguirmi (poble), poble del Txad;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381966" title="CDC (informtica)" nonfiltered="2162" processed="2152" dbindex="147184">
Connected Device Configuration (CDC) s una especificaci d'un framework per al desenvolupament d'aplicacions Java ME dirigides a dispositius encastats com mbils o PDA.

CDC va ser desenvolupat per la Java Community Process. Hi han dos versions de CDC amb els seus corresponents documents formals (Java Specification Request):

CDC 1.0: JSR 36 ;
CDC 1.1: JSR 218;

Requeriments mnims.

Memria RAM: 2 MB ;
Memria ROM: 2.5 MB;
CPU: La CPU ha de ser de 32 bits com a mnim.

Perfils.

Hi ha 3 perfils principals per a la configuraci CDC

 Foundation Profile;
 API similar a la de Java SE;
 Sense interfcie grfica d'usuari;

 Personal Basis Profile;
 s una extensi dels perfil Foundation Profile;
 Suport per a interfcies grfiques d'usuari lleugeres. Suporta algunes classes de AWT, per no tots els Widgets. Per exemple no suporta java.awt.Button perqu aquest tipus de widget pressuposa que es disposa d'un dispositiu punter com un ratol.
Basada en BD-J;

 Personal Profile;
 Extensi del perfil Personal Basis Profile;
 Suport complet AWT;
 Suport complet d'Applets;
 Les aplicacions Java sn fcils de passar a aquest perfil;

Vegeu tamb.

CLDC;
MIDP;
MIDlet;
Java ME;
Java;

Enllaos externs.
 Pgina oficial de CDC (en angls);
 JSR 218 (CDC 1.1) (en angls);
 JSR 36 (CDC 1.0) (en angls);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381967" title="Sistema operatiu de disc" nonfiltered="2163" processed="2153" dbindex="147185">

Sistema operatiu de disc (Disk Operating System, especficament, i disk operating system, genricament, ms freqentment abreviat com DOS en angls), es refereix al programa de sistema operatiu usat en la majoria dels ordinadors personals i que subministra l'abstracci i administraci dels dispositius d'emmagatzematge secundari i les informacions en ells contingudes (per exemple, sistemes per a organitzaci dels fitxers de tots els tipus). Tal programa s referit com un sistema operatiu de disc quan el dispositiu d'emmagatzematge que ell administra posseeix discs rotatius (tals com discs durs o disquets).

En els primordis de la microinformtica, l'espai de memria RAM era bastant limitat, de manera que el sistema operatiu de disc era una extensi del sistema operatiu. Aquest component era carregat solament quan necessari. Del contrari, l'accs al disc quedaria limitat a operacions de baix nivell, tals com llegir i escriure sectors de disc.

En alguns casos, el component sistema operatiu de disc (o encara el sistema operatiu) era conegut com DOS. En altres casos, l'expressi sistema operatiu de disc podria referir-se al sistema operatiu sencer si aquest fora carregat d'un disquet i suports l'abstracci i l'administraci de dispositius de disc. Entre els exemples, estan el DOS/360 i el FreeDOS. En la plataforma dels IBM PC compatibles, una famlia sencera de sistemes operatius va ser denominada DOS.

Histria.

En els primordis dels ordinadors, no existien unitats de disc (disqueteres); en lloc d'ells, eren usades memries de lnia de retard, targetes perforades, cinta de paper perforat, cinta magntica i memries de tambor. I en els primordis dels microordinadors, cinta de paper i cinta de casset (Kansas City Standard) eren freqentment usats per emmagatzemar dades i programes. En els casos en els quals no hi havia un sistema d'emmagatzematge, l'entrada de programes i dades era feta per interruptors en un plaf frontal, directament en la memria, o, a travs d'un teclat/terminal, algunes vegades controlat per un intrpret BASIC resident en ROM. Quan l'energia era desconnectada o desprs del programa ser executat, la informaci aix entrada desapareixia.

Tant discs durs quant disqueteres exigeixen un programari capa d'administrar l'accs rpid als blocs d'arxivament de dades. Un temps en qu microordinadors rarament tenien unitats de disc de qualsevol tipus (per compte del seu preu elevat), la necessitat d'haver-hi tal programari (el sistema operatiu de disc) representava un senyal de gran prestigi. La mesura en qu els preus tant del maquinari dels disqueteres com dels sistemes operatius van comenar a baixar, van sorgir molts sistemes d'aquest tipus per a microordinadors.

Generalment, un sistema operatiu en disc era carregat a partir d'un disquet. Noms algunes poques excepcions no seguien aquesta regla; entre elles, el Disc Filing System (DFS), opcional per al BBC Micro britnic, ofert com un kit amb un xip controlador de disc, un xip de ROM i un grapat de xips lgics per ser installats dins de l'ordinador, i el CBM DOS de la Commodore, microprogramari emmagatzemat en un xip de ROM a cada unitat de disc.

Totes les versions ms recents de les lnies d'ordinadors domstics Commodore, SWTPC, Atari i Apple presentaven un sistema operatiu de disc (efectivament denominat DOS en el cas del Commodore 64: CBM DOS), Atari 800 (Atari DOS) i Apple II (Apple DOS), de la mateixa forma que, a l'altra punta de l'espectre de maquinari, les antigues sries de mainframes d IBM, System/360, 370 i (posteriorment) 390 (per exemple, DOS/360: Disk Operating System/360 i DOS/VSE: Disk Operating System/Virtual Storage Extended).

En mquines majors, havien altres sistemes de sistemes operatius de disc, tal com l'IBM VM, els RSTS / RT-11 / VMS / TOPS-10 / TWENEX, ITS del MIT / CTSS de la DEC, les variants del NOS de la Control Data, Vulcan de la Harris, Unix dels Bell Labs i aix per davant. Als microordinadors, les mquines 6800 i 6809 de la SWTPC usaven el sistema operatiu en disc FLEX de la TSC, les mquines TRS-80 de la RadioShack el TRS-DOS, el Color Computer usava lOS-9, i la majoria de les mquines basades en l'Intel 8080 de l'IMSAI, MITS (fabricants del llegendari Altair 8800), Cromemco, North Star, etc., utilitzaven el sistema operatiu de disc CP/M-80.

Referncies.


Vegeu tamb.
 MS-DOS;

 Enllaos externs .
 DOS;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381972" title="Panorama urb" nonfiltered="2164" processed="2154" dbindex="147186">
Un panorama urb, traducci proposada per a l'anglicisme skyline, s una vista parcial o total dels immobles i estructures elevats d'una ciutat. Tamb se'l pot descriure com la lnia d'horitz artificial dibuixada per l'estructura de conjunt de la ciutat. S'utilitza sovint aquest terme quan la presncia de gratacels dna a aquesta lnia d'horitz un carcter espectacular o fortament reconeixible.





Histric.

Si es pot parlar de panorama urb per a certes ciutats antigues com sn San Gimignano a la Toscana (Segle XIV) o Shibam al Iemen (Segle XVI), s a partir de la fi del segle XIX quan una cursa desenfrenada per l'alada produeix al Nou Mn (Estats Units i Canad essencialment) els primers panorames urbans fortament reconeixibles.

Al segle XX, aquest gnere de paisatge s'ha desenvolupat a tots els continents. Aquests desenvolupaments arquitecturals sn sovint sinnims de creixement. Actualment, els millors exemples de panorames urbans illustrant aquest fet es troben a la Xina.

Tipologia fotogrfica.

 Vista dirna: la vista ms clssica sobre un panorama de ciutat s presa a la llum del dia. Al crepuscle o a trenc d'alba, es poden aprofitar les variacions de color sobre l'horitz en segon pla.
    
 Silueta: aquesta vista s presa de tal manera que els immobles formen un bloc sense interstici entre ells, el que dna una visi de la segmentaci dels nivells tics.
    
 Vista nocturna: un panorama urb pres de nit. Aquesta vista posa en valor els enllumenats interiors dels gratacels i les illuminacions de les faanes exteriors. A les ciutats situades a la vora d'una extensi d'aigua, la reflexi sobre la superfcie aqutica participa en l'efecte produt a la vista.

Galeria.



Vegeu tamb.

 Gratacel;
 Urbanisme;
 Fotografia;

Enllaos externs.


 SkyscraperPage;
 Birmingham UK;
 Skyscrapersnews;
 Skyscrapercity;
 Skycraper City Skyline Rankings;
 The World's Best Skylines - Llista i comparaci entre diversos panorames urbans;
 Emporis Skyline Rankings;
 Panorama Urb;
 Diserio's top 15 Skylines;
 Panografia de la ciutat de Pars, le Perche i el Marroc ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381976" title="Torrent de les Salines (Cardener)" nonfiltered="2165" processed="2155" dbindex="147187">



El torrent de les Salines (tamb conegut amb els noms de barranc de les Salines i en el tram que va des del punt en que travessa la carretera de Berga fins la seva desembocadura al pant de la Llosa del Cavall pels habitant de Sant Lloren l'anomenen tamb torrent Torriol)  s un afluent per la dreta del Cardener a la Vall de Lord. De direcci predominant oest-est, s'escola per la vall que s'obre entre el vessant meridional de la serra de Querol, al masss del Port del Comte i el vessant septentrional de la serra de la Creu del Cod en la primera  meitat del seu recorregut i la del serrat de la Creueta en la segona meitat. 

D'un recorregut de poc ms de 6 km., neix a Coll de Jou (municipi de Guixers), a 1459 m d'altitud i desemboca al pant de la Llosa del Cavall a 800 m d'altitud, desprs d'haver passat per Vilamantells i deixat a la seva esquerra la vila de Sant Lloren de Morunys.

Afluents.
Cap digne de ser prees en consideraci.

Perfil.


Mapa.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381978" title="Bechara El-Khoury" nonfiltered="2166" processed="2156" dbindex="147188">
Bechara El-Khoury (Beirut, 18 de mar de 1957) s un poeta i compositor francs-libans.

El seu debut artstic es produ molt aviat, per no va ser fins el 1969 que comen els seus seriosos estudis musicals a Beirut, sota la direcci d'Agop Arslanian (piano, harmonia, contrapunt, fuga i anlisi), mentre avanava en els estudis generals.
Entre 1971 i 1973 public tres volums de poesia. El 1973 canta el cor de l'esglsia de Sant Elies a Antelias, prop de Beirut. En aquest moment s dedic a composar obres per a cor i orquestra.

El 1979, Bechara El-Khoury an a Pars per prendre classes avanades en la composici de Pierre-Petit (composici i orquestraci). El 1983 la companyia Erato don conixer i enregistrar dos lbums exclusivament simfnics de msica concertant de Bechara El-Khoury.
Aquest enregistrament fou feta per l'Orquestra Colonne i portada a cap per Pierre Dervaux i el pianista americ David Lively. Aquest mateix any, per el Khalil Gibran Centenary fou organitzat un gran concert de gala televisat en el Thatre des Champs lyses de Pars, duran el qual l'Orquestra de Colnia, amb el director Pierre Dervaux i el pianista libans Abdel Rahman El Bacha interpretaren un programa complet de les obres d'El-Khoury.

El 1985 compos la seva Simfonia op. 37 Les Ruines de Beyrouth com un memorial de la guerra en el Lban el 1975. El 1994, la L.B.C.I. (Libans Broadcasting Corporation International), l'estrena del canal de televisi del Lban, li conced el Premi de les Arts i la Cultura. El 1996, la companyia Forlane torn a publicar en dos CDs, l'enregistrament complet de la seva msica simfonico-concertant, realitzat per David  Lively, Gerard Poulet, Abdel Rahman El Hacha i l'Orquestra de Colnia dirigida per Pierre Dervaux.

Aquest mateix any el primer exercici del seu sextet de violins, encarregat per Shlomo Mintz per a llur master-classes, fou filmat a Tel Aviv i mostrat pblicament  el 1997 en el Carnegie Hall de Nova York.

Des del 1979 est vivint a Pars. Ha estat membre del jurat pels exmens en l'cole Normale Suprieure de Musique de Pars des de 1980. L'any 2000, Bechara El-Khoury reb el Premi Rossini de l'Acadmie des Beau-Arts (Institut de Frana), i el 2001 fou nomenat Cavaller de l'Ordre del Cedre del Lban. Naxos el 2002 li enregistr un CD complet dedicat a la seva msica simfnica amb l'Orquestra Simfnica Nacional d'Ucrana dirigida per Volodymyr Sirenko.

El seu catleg inclou unes 70 obres que s'han realitzat en diversos llocs, tal com: Thtre des Champs Elyses, Sala Pleyel, Thtre du Chtelet, Radio Frana, Sala Cortot, Leighton House Museum, Kev Philarmonia, El Caire pera House, Teatre Noga de Tel Aviv, Israel Radio i la Televisi, Gran Srail a Beirut, Museu Enescu de Bucarest, etc,. I que han estat interpretats per molts conjunts, entre ells l'Orquestra Colonne, l'Orquestra Simfnica Franais, l'Orquestra Filharmnica de Moscou, l'Orquestra Simfnica de El Caire, i a Ucrana l'Orquestra Simfnica Nacional.

Alguns de llurs treballs han estat encarregats per Radio France, Musique Nouvelle el llibertat, de l'Orquestra Simfnica Franais, i l'cole Normale de Musique.
La poderosa fora d'una nova veu (Dixit, Ivan de March, Gramofono, febrer de 2003.)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381985" title="Bomba (enginyeria)" nonfiltered="2167" processed="2157" dbindex="147189">
  Una bomba en enginyeria, s un aparell usat per moure gasos, lquids o altres fluids.

Una bomba mou lquids o gasos de baixa pressi a alta pressi i supera la diferncia de pressi mitjanant l'adici d'energia al sistema.

A una bomba de gas se l'anomena compressor de gas encara que aleshores no es tracta de la cincia hidrulica sin de la pneumtica

El ms antic sistema de bomba s el cargol d'Arquimedes usat ja per Senaquerib rei d'Assria en el segle VII abans de Crist.
 

Les bombes treballen usant forces mecniques per impulsar la matria ja sigui per elevaci fsica o per la fora de la compressi. 
 
Una bomba s generalment una mquina hidrulica generadora que transforma l'energa (generalment energia mecnica) amb la que s'acciona en energia hidrulica del fluid incompresible que mou. 

El fluid incompresible pot ser gas lquid o una mescla de lquids i slids com pot ser el formig abans de prendre o la pasta de paper.

En incrementar-se l'energia del fluid, s'augmenta la seva pressi,la seva velocitat o la seva alada totes les quals estan relacionades seguint el principi de Bernoulli.

En general una bomba s'utilitza per a incrementar la pressi d'un lquid afegint energia al sistema hidrulic per a moure el fluid d'una zona de menor pressi o altitud a una altra de major pressi o altitud.


 Tipus de bombes .

 Segons el principi de funcionamient .
La principal clasificaci de las bombes es realitza atenent al principi de funcionamient en el que es basen:

Bombes de desplaament positiu o volumtriques', en les que el principi de funcionament est basat en la hidrosttica, de manera que l'augment de pressi es realitza pel l'empenta de les parets de las cambres que varen el seu volum. En aquest tipus de bombes, en cada cicle l'rgan propulsor genera de manera positiva un volum donat o cilindrada, per la qual cosa tamb s'anomenen bombes volumtriques. En cas de poder variar el volum mxim de la cilindrada es parla de bombes de volum variable. Si aquest volum no es pot variar, aleshores hom diu que la bomba s de volum fix. 

A ms aquests tipus de bombes poden subdividir-se en

Bombes de mbol alternatiu, en les que hi ha  un o diversos compartiments fixes, per de volum variable, per l'acci d'un mbol o de una membrana. En aquestes mquinesel moviment del fluid s discontinu i els processosde crrega i descrrega es fan per vlvules que obren i tanquen alternativament.  Alguns ejemples d'aquest tipus de bombes sn la bomba alternativa de pist, la bomba rotativa de pistons  i la bomba pistons de accionament axial.
Bombas volumtriques rotatives o rotoesttiques, en les que una massa fluida es confinada en un o diversos compartiments que es desplacen des de la zona d'entrada (de baixa pressi) fins la zona de sortida (d'alta presi) de la mquina. Alguns exemples d'aquest tipus de mquines sn la bomba de paletes, la bomba de lbuls, la bomba de engranatges, la bomba de cargol o la bomba peristltica.
Bombas rotodinmiques, en les que el principi de funcionament est basat en l'intercanvi de quantitat de moviment entre la mquina i el fluid, aplicant la hidrodinmica. En aquest tipus de bombes hi ha  un o diversos rodets que giren generant un camp de pressions en el fluid. En aquest tipus de mquines el fluxe del fluid es continu. ;

Aquestes turbomquines hidruliques generadores poden subdividir-se en:
Radials o centrfugues, quano el moviment del fluid segueix una trajectria perpendicular al eix del rodet impulsor.
Axials, quan el fluid passa pels canals dels rodets seguint una trajectria continguda en un cilindre.
Diagonals o helicocentrfugues quan la trajectria del fluid es realitza en una altra direcci entre les anteriors, s a dir en un conus axial amb l'eix del rodet.

 Segons el tipus d'accionament .
Electrobombes. Genricament, son aquelles accionades per un motor elctric, per a distingirles de les motobombes, habitualment accionades per motors de explosi;
Bombes neumatiques que sn bombes de desplaament positiu en les que l'energia d'entrada s neumtica, normalment a partir d' aire comprimit.
Bombes d'accionament hidrlic, com la bomba d'ariet o la snia.
Bombes manuals. Un tipus de bomba manual s la bomba de balanc.

 Tipus de bombes de mbol .

 Bomba aspirant .

En una "bomba aspirant", un cilindre que cont un pist mbil est conectat amb el sbuministre d'aigua mitjanant un tub. Una vlvula bloqueja l'entrada del tub al cilindre. La vlvula s com una porta amb frontisses que noms s'obre cap amunt, deixant pujar per no baixar l'aigua. Dins del pist, hi ha  una segona vlvula que funciona en la mateixa forma. Quan s'acciona la manivella, el pist puja. Aix augmenta el volum existent sota del pist, i, per tant, la pressi disminueix. La pressi de l'aire normal que acta sobre la superfcie de l'aigua, del pou, fa pujar el lquid pel tub, franquejant la vlvula-que s'obre- i la fa entrar en el cilindre. Quan el pist baixa, es tanca la primera vlvula, i s'obre la segona, que permet que l'aigua passi a la part superior del pist i ocupi el cilindre que est sobre d'aquest. El cop seguent cap amunt fa pujar l'aigua i al mateix temps aconsegueix que entri ms aigua al cilindre, per sota del pist. L'acci continua mentres el pist puja i baixa.

Una bomba aspirant es d'acci limitada, en certs sentits. No pot proporcionar un raig continu de lquid ni fer pujar l'aiguaa travs d'una distncia me s gran de 10 metres entre la superfcie del pou i la vlvula inferior donat que la pressi normal de l'aire noms pot actuar amb prou fora per a mantenir una columna d'aigua a aquesta alada. Una bomba impelent ven aquests obstacles.

 Bomba impelent .


La bomba impelent consisteix  en un cilindre, un pist i una canonada que baixa fins el dipsit d'aigua. Aiximateix, t una vlvula que deixa entrar l'aigua al cilindre, per no tornar. No hi ha vlvula en el pist, que s completament slid. Des de l'extrem inferior del cilindre surt un segon tub que arriba fins una cambra d'aire. L'entrada a aquesta cambra s bloqueajada per una vlvula que deixa entrar l'aigua, per no sortir. Des  de l'extrem inferior de la cambra d'aire, una altra canonada porta l'aigua a un dipsit de les golfes o a una mnega.

 Encebat de bombes rotodinmiques .
Per a  el correcte funcionament de les bombes rotodinmiques es necessita que estiguin plenes de fluid incompressible, es a dir, de lquid, donat que en el cas d'estar plnes de fluid compressible (qualsevol gas com l'aire) no funcionarienn correctament. 

L'encebat de la bomba consisteix en omplir de lquid la canonada d'aspiraci succi i la carcassa de la bomba, per a facilitar la succi del lquid, evitant que quedin bosses d'aire en l'interior. En ser necessria aquesta operaci en les bombes rotodinmiques, es diu que no tenen capacitat autoencebant. Tanmateix,les bombes de desplaament positiu sn autoencebants, s a dir, encara que estiguin plenes d'aire sn capaces d'omplir de fluid el circuit d'aspiraci.


L'altura d'elevaci  que proporciona la bomba s sempre la mateixa i respon a la seguent frmula:



on  s la pressi d'impulsi,  s la pressi d'aspiraci,  s la densitat del fluid i  l'acceleraci de la gravetat.

Mostrant la diferncia de pressions queda:



D'aquesta frmula es pot observar que la diferncia de pressions que aconsegueix la bomba entre l'impulsi i l'aspiraci s ms gran quant ms gran sigui la densitat del fluid a moure.
De tal forma que per al cas de l'aigua es t:





Amb lla qual cosa:



s a dir, si la bomba est plena d'aire la pressi d'aspiraci es de 0,00129 vegades la que aconseguiria tal bomba si ests plena d'aigua, s a dir si ests encebada. Per la qual cosa si la bomba est buida l'altura que s'ala l'aigua en el circuit d'aspiraci sobre el nivell de l'aigua en el dipsit s mnima i totalment insuficient per a que l'aigua arribi a la bomba.

D'altra banda el funcionament d'una bombacentrfuga en el buit pot espatllar el segellat de la bomba per motiu d'una deficient refrigeraci ja que no circula fluid pel seu interior que ajuda a millorar la dissipaci del calor produt per la bomba.

 Segellat de les bombes .

Les bombes necessiten de segellats hidrulics per a impedir que els fluids que estan essent impulsats surtin a l'exterior dela mquina a travs de la via de transmissi de moviment des del motor als interns mbils de la bomba.

Referncies.


 Enllaos externs .


 http://www.monografias.com/trabajos14/bombas/bombas.shtml;
 http://www.monografias.com/trabajos23/bombas-y-compresores/bombas-y-compresores.shtml;
Animacin Flash de una bomba de lbulos dobles;
Animacin Flash de una bomba de lbulos triples;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381987" title="Alvaizere" nonfiltered="2168" processed="2158" dbindex="147190">

Alvaizere s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Norte. L'any 2006 tenia 7.941 habitants. Limita al nor amb Ansio, al nordest amb Figueir dos Vinhos, al sudest amb Ferreira do Zzere, al sudest amb Ourm i al oest amb Pombal. El nom del municipi prov de l'rab Al-Baiaz (falconer).

 Poblaci .


Freguesies.
 
 Almoster;
 Alvaizere;
 Mas de Caminho;
 Mas de Dona Maria;
 Pelm;
 Pussos;
 Rego da Murta;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381993" title="Ansio" nonfiltered="2169" processed="2159" dbindex="147191">

Ansio s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Norte. L'any 2006 tenia 13.635 habitants. Limita al nordest amb Penela, a l'est amb Figueir dos Vinhos, al sud amb Alvaizere, a l'oest amb Pombal i al noroest amb Soure.

 Poblaci .

 Freguesies .

 Alvorge;
 Ansio;
 Avelar;
 Cho de Couce;
 Lagarteira;
 Pousaflores;
 Santiago da Guarda;
 Torre de Vale de Todos;


 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381995" title="Palumbinum" nonfiltered="2170" processed="2160" dbindex="147192">
Palumbinum fou un lloc al Samni, esmentada per Tit Livi

s una ciutat no identificada que va ser conquerida pel cnsol rom Espuri Carvili Mxim el 293 aC el mateix dia que es va presentar davant les seves muralles. Probablement el seu nom s la transcripci llatina del nom samnita de la ciutat, el qual no s conegut. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381996" title="MIDlet" nonfiltered="2171" processed="2161" dbindex="147193">
Un MIDlet s una aplicaci Java creada per al perfil Mobile Information Device Profile (MIDP) que tpicament s'executa en una telfon mbil o dispositiu encastat que suporti Java.

Un MIDlet s una aplicaci Java creada per treballar amb l'arquitectura Java ME, concretament amb la capa de configuraci Connected Limited Device Configuration (CLDC) i el perfil Mobile Information Device Profile (MIDP).

Cicle de vida i esquelet d'un MIDlet.



Un MIDlet t el diagrama d'estats que podeu veure a la dreta, amb 3 estats:

Pausa;
Actiu;
Destrut;

Quan volem crear un MIDlet hem de crear una nova classe Java que hereti de la classe abstracta:

 javax.microedition.midlet.MIDlet

L'esquelet d'un MIDlet s el segent:

 import javax.microedition.midlet.*;
 
 public class MiMIDlet extends MIDlet 

Vegeu tamb.

CLDC;
CDC (informtica);
MIDP;
Java ME;
Java;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381998" title="Troilium" nonfiltered="2172" processed="2162" dbindex="147194">
Troilum fou una antiga ciutat d'Etrria esmentada per Tit Livi.

Livi parla de Troilium com a conquerida pels romans el 293 aC. La identificaci d'alguns erudits amb Trossulum ha de ser erronia ja que aquesta fou ocupada per un assalt sobtat mentre que Troilium, poblada per gent molt rica, va comprar la inmunitat al cnsol rom Espuri Carvili Mxim que els va permetre abandonar el lloc. Desprs de la seva ocupaci, el cnsol va ocupar cinc castells o fortaleses a la rodalia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="381999" title="Arganil" nonfiltered="2173" processed="2163" dbindex="147195">

Arganil s un municipi portugus, situat al districte de Combra, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Norte. L'any 2006 tenia 12.793 habitants. Limita al nord amb Penacova, Tbua i Oliveira do Hospital, a nordest amb Seia, a l'est amb Covilh, al sud amb Pampilhosa da Serra i Gis i a l'oest amb Vila Nova de Poiares.

Poblaci.


Fregesies.
 
 Anceriz;
 Arganil;
 Barril de Alva;
 Benfeita;
 Celavisa;
 Cepos;
 Cerdeira;
 Coja;
 Folques;
 Moura da Serra;
 Pido;
 Pomares;
 Pombeiro da Beira;
 So Martinho da Cortia;
 Sarzedo;
 Secaras;
 Teixeira;
 Vila Cova de Alva;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382004" title="Castanheira de Pera" nonfiltered="2174" processed="2164" dbindex="147196">

Castanheira de Pra s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Norte. L'any 2006 tenia 3.317 habitants. Limita al nordest amb Gis, al sudest amb Pedrgo Grande, a l'oest amb Figueir dos Vinhos i al nordoest amb Lous. El municipi fou creat el 1914, segregant-se de Pedrgo Grande.

 Poblaci .


Freguesies.

 Castanheira de Pera;
 Coentral;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382008" title="Figueir dos Vinhos" nonfiltered="2175" processed="2165" dbindex="147197">

Figueir dos Vinhos s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Norte. L'any 2006 tenia 6.959 habitants. Limita al nord amb Lous, a l'est amb Castanheira de Pera i Pedrgo Grande, al sudeste amb Sert, al sud amb Ferreira do Zzere, a l'oest amb Alvaizere, Ansio i Penela i al nordoest amb Miranda do Corvo.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Aguda;
 Arega;
 Bairradas;
 Campelo;
 Figueir dos Vinhos;


 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382010" title="Sistema de tres dominis" nonfiltered="2176" processed="2166" dbindex="147198">

El sistema de tres dominis s una forma d'agrupaci dels diferents regnes de la taxonomia tradicional en tres grans clades classificats per dominis. Aquest esquema de classificaci fou proposat per Carl Woese el 1990, i des d'aleshores ha aconseguit una mplia acceptaci (per no universal).

Estructura de la classificaci.
En el sistema de tres dominis, la categoria de domini s el segon nivell jerrquic de la classificaci cientfica dels ssers vius, desprs de la categoria suprema que enquadra l'univers constitut per tots els ssers vius, el superdomini Biota. Hi ha tres agrupaments (tres, d'aqu el nom del sistema):

Domini Eubacteria (bacteris);
Domini Archaea (arqueobacteris);
Domini Eukarya, (eucariotes o ssers vius amb nucli cellular organitzat);

La classificaci anterior no inclou els virus degut a la dificultat d'integrar-los entre els ssers vius deguda a l'absncia d'algunes de les caracterstiques que defineixen la vida. Malgrat aquestes dificultat, que es veu reforada pel fet que amb els virus no s'utilitza una nomenclatura binomial, ha sorgit una classificaci alternativa, creant un quart domini anomenat Aphanobionta, compost exclusivament pels virus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382014" title="Gis" nonfiltered="2177" processed="2167" dbindex="147199">

Gis s un municipi portugus, situat al districte de Combra, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Norte. L'any 2006 tenia 4.499 habitants. Limita al nord amb Arganil, a l'est amb Pampilhosa da Serra, al sudoest amb Pedrgo Grande i Castanheira de Pra, a l'oest amb Lous i al noroest amb Vila Nova de Poiares.

 Poblaci .


Freguesies.
 
 Alvares;
 Cadafaz;
 Colmeal;
 Gis;
 Vila Nova do Ceira;

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382016" title="Lous" nonfiltered="2178" processed="2168" dbindex="147200">

Lous s un municipi portugus, situat al districte de Combra, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Norte. L'any 2006 tenia 18.273 habitants.  Limita al nord amb Vila Nova de Poiares, a l'est amb Gis, al sudeste amb Castanheira de Pra, al sud amb Figueir dos Vinhos i a l'oest amb Miranda do Corvo.

Poblaci.


Freguesies.

 Casal de Ermio;
 Foz de Arouce;
 Gndaras;
 Lous;
 Serpins;
 Vilarinho (Lous);

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382019" title="E pluribus unum" nonfiltered="2179" processed="2169" dbindex="147201">
E pluribus unum s una frase llatina, un dels primers lemes nacionals dels Estats Units, que significa De molts, un (e de, a partir, pluribus molts , unum = un ).

El lema alludeix a la integraci de les tretze colnies americanes per crear un sol pas, encara que avui en dia tamb pren una altra definici, donada la naturalesa plural dels Estats Units com a conseqncia de la immigraci. El lema t 13 lletres i va ser escollit pel primer comit del Segell dels Estats Units el 1776, al comenament de la Guerra de la Independncia dels Estats Units. Aquest lema havia estat suggerit originalment per Pierre Eugene DuSimitire. Quan el Congrs Continental va aprovar aquest lema per al segell el 1782, simultniament es van aprovar uns altres dos lemes: Annuit Coeptis ( assenteix  comenaments) i Novus Ordo Seclorum ( nou ordre dels temps)

En 1956, e pluribus unum va ser reemplaat per In God We Trust (A Du Confiem) com el lema nacional dels Estats Units per United States Code Ttol 36, Part A, Captol 3, Secci 302. Els dos lemes sn inclosos en les monedes Nord-Americanes.

s tamb el lema del Benfica.

 Origen de la frase .

La frase originalment prov de Moretum, un poema atribut a Virgili, encara que l'autor original no s conegut. Moretum s un tipus d'amanida. El poema acaba amb un llistat dels ingredients que es necessiten. La lnia llegeix, color est i pluribus unus, que refereix a la combinaci dels ingredients. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382020" title="Miranda do Corvo" nonfiltered="2180" processed="2170" dbindex="147202">

Miranda do Corvo s un municipi portugus, situat al districte de Combra, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Norte. L'any 2006 tenia 13.622 habitants. Limita al nordest amb Vila Nova de Poiares, a l'est amb Lous, al sudest amb Figueir dos Vinhos, al sudest amb Penela, a l'oest amb Condeixa-a-Nova i al noroest amb Combra.

Histria.
Va rebre la carta foral d'Afonso Henriques el 19 de novembre de 1136.

Poblaci.


Freguesies.
 
 Lamas;
 Miranda do Corvo;
 Rio Vide;
 Semide (amb Senhor da Serra);
 Vila Nova;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382023" title="Oliveira do Hospital" nonfiltered="2181" processed="2171" dbindex="147203">

Oliveira do Hospital s un municipi portugus, situat al districte de Combra, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Norte. L'any 2004 tenia 21.901 habitants. Limita al nord amb Nelas, a l'est amb Seia, al sud amb Arganil, a l'oest amb Tbua i al nordoest amb Carregal do Sal.

Poblaci.


Freguesies.

 Aldeia das Dez;
 Alvoco das Vrzeas;
 Av;
 Bobadela;
 Ervedal;
 Lagares da Beira;
 Lagos da Beira;
 Lajeosa;
 Lourosa;
 Meruge;
 Nogueira do Cravo;
 Oliveira do Hospital;
 Penalva de Alva;
 Santa Ovaia;
 So Gio;
 So Paio de Gramaos;
 So Sebastio da Feira;
 Seixo da Beira;
 Travanca de Lagos;
 Vila Franca da Beira;
 Vila Pouca da Beira;

 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382025" title="Pampilhosa da Serra" nonfiltered="2182" processed="2172" dbindex="147204">

Pampilhosa da Serra s un municipi portugus, situat al districte de Combra, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Norte. L'any 2004 tenia 4.756 habitants. Limita al nord amb Arganil, al nordest amb Covilh, a l'est amb Fundo, al sud amb Oleiros i Sert, al sudoest amb Pedrgo Grande i a l'oest amb Gis.

 Poblaci .


Freguesies.


 Cabril;
 Dornelas do Zzere;
 Fajo;
 Janeiro de Baixo;
 Machio;
 Pampilhosa da Serra;
 Pessegueiro;
 Portela do Fojo;
 Unhais-o-Velho;
 Vidual;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382027" title="Chromis trialpha" nonfiltered="2183" processed="2173" dbindex="147205">

Chromis trialpha  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382028" title="Chromis vanderbilti" nonfiltered="2184" processed="2174" dbindex="147206">

Chromis vanderbilti  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Taiwan fins a les Hawaii i les Illes Izu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382029" title="Pedrgo Grande" nonfiltered="2185" processed="2175" dbindex="147207">

Pedrgo Grande s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Norte. L'any 2004 tenia 4.262 habitants. Limita al noroest amb Castanheira de Pra, a l'est amb Gis i Pampilhosa da Serra, al sudest amb Sert i a l'oest amb Figueir dos Vinhos.

 Poblaci .


Freguesies.
 
 Graa;
 Pedrgo Grande;
 Vila Facaia;

Enllaos externs.



 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382031" title="Chromis verater" nonfiltered="2186" processed="2176" dbindex="147208">

Chromis verater  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382032" title="Chromis viridis" nonfiltered="2187" processed="2177" dbindex="147209">


Chromis viridis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a les Illes de la Lnia, les Tuamotu, les Illes Ryukyu i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382035" title="Penela" nonfiltered="2188" processed="2178" dbindex="147210">

Penela s un municipi portugus, situat al districte de Combra, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Norte. L'any 2004 tenia 6.336 habitants. Limita al nord amb Miranda do Corvo, a l'est amb Figueir dos Vinhos, al sudoest amb Ansio, a l'oest amb Soure i al noroest amb Condeixa-a-Nova.

 Poblaci .


Freguesies.

 Cumeeira;
 Espinhal;
 Podentes;
 Rabaal;
 Santa Eufmia (Penela);
 So Miguel (Penela);

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382037" title="Chromis weberi" nonfiltered="2189" processed="2179" dbindex="147211">

Chromis weberi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia, sud del Jap i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382038" title="Chromis westaustralis" nonfiltered="2190" processed="2180" dbindex="147212">

Chromis westaustralis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Austrlia Occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382039" title="London Overground" nonfiltered="2191" processed="2181" dbindex="147213">


London Overground (en catal Londres en superficie, en contraposici de London Underground o metro subterrani de Londres) s una servei ferroviari de rodalies al Gran Londres, Watford i Three Rivers (ambds ltims a l'East of England), Regne Unit. El nom de London Overground (LO) s una marca de Transport for London (corporaci del transport metropolit) que dna servei a l'rea de Londres amb quatre lnies: Watford DC Line, North London Line, West London Line i Gospel Oak to Barking Line. A partir de l'any 2010 tindr una cinquena lnia, la East London Line, antiga lnia del Metro de Londres (London Underground en angls) actualment fora de servei per les obres d'acondicionament que s'hi fan per traspassar-la a la xarxa de London Overground i les obres per connectar-la amb la North London Line.

El nom s'utilitza des del 2007, quan TfL es va fer crrec del ferrocarril que fins llavors havia estat franqucia de la companyia Silverlink. 

London Overground forma part de la xarxa de la National Rail del Regne Unit, circula com a franqucia de l'operadora London Overground Rail Operations Ltd (LOROL), per l'autoritat i qui fa les contrates s Transport for London ms que el Govern central. Les lnies per sn de Network Rail exceptuant la secci de Dalston a New Cross de la East London Line que seguir sent de TfL.

El servei de London Overground s pot descriure com un sistema de rodalies, a part de que la majoria de lnies comparteixen trnsit amb serveis de mercaderies, tot i que hi ha la intenci d'introduir un sistema de trnsit rpid, amb freqncies similars a les del metro.



 Sistema actual .


 Introducci .
La xarxa al principi, tan en servei com horaris, fou una continuaci dels serveis de Silverlink Metro. El nom de London Overground deixa entre veure el tipus de xarxa que s (en superfcie), la majoria, lnies que connecten rees de fora del Centre de Londres a la zona 2 del sistema tarifari integrat. La xarxa tamb utilitza l'estaci d'Euston al Centre de Londres, l'estaci ms al sud de Watford DC Line. La ruta ms rpida entre Clapham Junction i Stratford encara s via l'estaci Waterloo de les lnies Sout West Trains i Jubilee Line (serveis que no pertanyen a la xarxa de London Overground). L'operaci de trens directes en aquesta ruta beneficiar els passatgers que no volen passar per la zona 1 (salvant el centre de la ciutat).

 Rutes .
London Overground est composta per les segents lnies:
 North London Line: Richmond a Stratford (la secci de Stratford a North Woolwich va deixar de donar servei el 9 de desembre de 2006). ;
 West London Line: Clapham Junction a Willesden Junction.
 Gospel Oak to Barking Line: Com el seu nom indica, parteix de l'estaci de Gospel Oak fins a Barking.
 Watford DC Line: Watford Junction a Euston.

La xarxa actual enllaa amb algunes lnies del metro de Londres (Bakerloo, Central, District, Hammersmith & City, Jubilee, Northern i Victoria) i tamb amb les lnies de tren lleuger Docklands Light Railway. Des del trasps a la London Overground, les lnies tamb apareixen al mapa del metro de Londres (en angls conegut com el Tube Map, mapa del tub) ems per Transport for London, i tamb hi ha disponible un mapa que noms hi apareix les lnies de London Overground.

Les rutes cobreixen bastantes rees del nord del Gran Londres, i TfL t bastantes raons per controlar directament les lnies:
Hi ha varies concentracions al nord-est, incluint serveis a l'estaci de Stratford, per recolzar els Jocs Olmpics d'estiu de 2012;
Les lnies passen per rees de menys afluncia, i s veu com una contribuci per a la regeneraci d'aquestes rees;
La North London i la Gospel Oak to Barking Line han estat considerades com lnies descuidades i que no han arribat al seu potencial possible.

 Freqncies del servei .
El servei generalment comena entre les 5 (des de Watford Junction) del mat i les 6:30 (des de Barking), entre les 8 i les 9 els diumenges, i acaben a mitjanit.

Les freqncies per a cada lnia sn les segents:
 North London Line: hi ha quatre trens per hora de dilluns a dissabte (tres per hora desprs de les 8 del mat), i dos per hora els diumenges: de dilluns a dissabte en hores baixes est programat les sortides de Richmond a 11, 27, 41 i 57 minuts de cada hora (15, 35 i 55 a partir de les 8 del mat) i de Stratford a les 7, 22, 37 i 52 (12, 32 i 52 desprs de les 8); hi ha pocs trens ms en hores punta; els diumenges parteixen a 8 i 38 minuts i els 19 i 49 de Richmond i Stratford respectivament.
 West London Line: principalment hi ha dos trens per hora, amb trens extra en hora punta, per un trens per hora els diumenges al mat: de dilluns a dissabtes en hores vall surten a 5 i 35 minuts cada hora, i de Willesden Junction 8 i 38; hi ha pocs trens ms en hores punta de dilluns a divendres; el diumenge surten de Clapham Junction als 30 minuts de cada hora entre les 8 del mat i les 3 de la tarda i al minut 18 i 48 desprs, des de Willesden Junction parteixen al minut 6 de cada hora entre les 9 i les 2.30 de la tarda i 21 i 51 desprs.
 Gospel Oak to Barking Line: principalment hi ha dos trens per hora; per tres trens per hora en alguns moments del dia: els diumenges surten de Gospel Oak dos trens a 20 i 50 minuts de cada hora, dilluns a dissabte a les 25 i 55 (0, 20 i 40 entre les 7.30 i les 10 del mat i 15, 35 i 55 entre les 3.30 i les 7 de la tarda); diumenge parteixen de Barking a 5 i 35 minuts, dilluns a dissabte 8 i 38 (0, 20 i 40 entre les 7 i les 11 del mat i 14, 34 i 54 entre les 3.30 i les 7 de la tarda).
 Watford DC Line: des del 18 de maig de 2008 el servei s'ha ampliat generalment de dos trens per hora a tres de dilluns a dissabte: els trens estan programats a Euston als minuts 17, 37 i 57 cada hora (17 i 47 diumenge); i surten de Watford Junction als minuts 1, 21 i 41 amb algunes variacions (21 i 51 diumenges).

Estacions.
London Overground serves the following stations:



 Material rodant .

En totes les rutes exceptuant East London Line, van comenar utilitzant British Rail Class 313 (BRC 313 o Class 313), 508 i 150 heredats de Silverlink. No obstant, TfL s'ha comproms a introduir nou material rodant al servei, incluint la East London Line, que durar de tres a cinc anys. Des de 2009 circularan a les lnies electrificades trens British Rail Class 378 construits per Bombardier Transportation. La East London Line tindr inicialment 20 trens de 4 cotxes i la North London Line 24 trens de 3 cotxes. Al 2011 la North London tindr un cotxe ms i la East London obtindr tres trens ms.


 Flota actual .



 Futura flota .



 Colors .
Tots els trens del London Overground mantenen els colors de Silverlink: lila i verd llima amb portes grogues. Els logotips de Silverlink s'han tret i s'han posat els de London Overground. No est previst que es faci cap ms canvi fins que arribin les noves unitats.

La decoraci que ha elegit TfL per als nous trens s similar a la del metro de Londres, cotxes en blau i blanc amb portes taronges i frontals grocs.



 Vegeu tamb .
 Metro de Londres;

 Referncies .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382040" title="Chromis woodsi" nonfiltered="2192" processed="2182" dbindex="147214">

Chromis woodsi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Somlia fins a Sud-frica.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382042" title="Chromis xanthochira" nonfiltered="2193" processed="2183" dbindex="147215">

Chromis xanthochira  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Indonsia, Filipines, Palau, Guam, Papua Nova Guinea, Illes Salom, el nord de la Gran Barrera de Corall i l'Illa Christmas.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382043" title="Tbua" nonfiltered="2194" processed="2184" dbindex="147216">

Tbua s un municipi portugus, situat al districte de Combra, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Norte. L'any 2004 tenia 12.452 habitants. Limita al nord amb Carregal do Sal, a l'est amb Oliveira do Hospital, al sud amb Arganil, a l'oest amb Penacova i al noroest amb Santa Comba Do.

 Poblaci .


Freguesies.
 
 zere;
 Candosa;
 Carapinha;
 Covas;
 Covelo;
 Espariz;
 Meda de Mouros;
 Mides;
 Mouronho;
 Pinheiro de Coja;
 Pvoa de Mides;
 So Joo da Boa Vista;
 Sinde;
 Tbua;
 Vila Nova de Oliveirinha;

 Personalitats clebres .
Sarah Beiro (1880-1974), escriptora;

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382045" title="Chromis xanthopterygia" nonfiltered="2195" processed="2185" dbindex="147217">

Chromis xanthopterygia  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Golf Prsic i al Golf d'Oman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382046" title="Chromis xanthura" nonfiltered="2196" processed="2186" dbindex="147218">

Chromis xanthura  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382047" title="Vila Nova de Poiares" nonfiltered="2197" processed="2187" dbindex="147219">

Vila Nova de Poiares s un municipi portugus, situat al districte de Combra, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Interior Norte. L'any 2006 tenia 7.457 habitants. Limita al nord amb Penacova, a l'est amb Arganil, al sudest amb Gis, al sud amb Lous, al sudoest amb Miranda do Corvo i a l'oest amb Coimbra.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Arrifana;
 Lavegadas;
 Poiares (Vila Nova de Poiares);
 So Miguel de Poiares;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382048" title="Chromis xouthos" nonfiltered="2198" processed="2188" dbindex="147220">

Chromis xouthos  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'ndic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. & M. V. Erdmann. 2005. Chromis xouthos, a new species of damselfish (Pomacentridae) from the East Andaman Sea and central Indian Ocean. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 10 (nm. 3): 89-94. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382049" title="Chromis xutha" nonfiltered="2199" processed="2189" dbindex="147221">

Chromis xutha  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Kenya, les Maldives, Tanznia i les Comores.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382051" title="Batalha" nonfiltered="2200" processed="2190" dbindex="147222">

Batalha s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Litoral. L'any 2004 tenia 15.542 habitants. Limita al nord i oest amb Leiria, a l'est amb Vila Nova de Ourm, al sudest amb Alcanena i Porto de Ms.


 Poblaci .


 Freguesies .

 
 Batalha;
 Golpilheira;
 Reguengo do Fetal;
 So Mamede;

 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382053" title="Leiria" nonfiltered="2201" processed="2191" dbindex="147223">

Leiria s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Litoral. L'any 2005 tenia 125.949 habitants. Limita al nord amb Pombal, a l'est amb Ourm, a sud amb Batalha i Porto de Ms, al sudoest amb Alcobaa l a l'oest amb Marinha Grande. 

Poblaci.


 Freguesies .



 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382055" title="Marinha Grande" nonfiltered="2202" processed="2192" dbindex="147224">

Marinha Grande s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Litoral. L'any 2004 tenia 38.030 habitants. Limita al nord i est amb Leiria, al sud amb Alcobaa i a l'oest amb l'oce Atlntic.

Poblaci.


 Freguesies .
 
 Marinha Grande;
 Moita;
 Vieira de Leiria;

 Enllaos externs .


 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382056" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - pes mig" nonfiltered="2203" processed="2193" dbindex="147225">

El pes mig va ser la segona categoria de boxa ms pesada de les disputades als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904. La prova es va disputar el 22 de setembre de 1904, sent la primera vegada que es disputava en unes Olmpiades. Sols hi van prendre part dos participants. Els participants havien de pesar menys de 71,7 kg. 

Medallistes.


Resultats.


Classificaci final.


Enllaos externs.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382060" title="Pombal" nonfiltered="2204" processed="2194" dbindex="147226">

Pombal s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Litoral. L'any 2004 tenia 38.030 habitants.  Limita al nord amb Figueira da Foz i Soure, a l'est amb Ansio i Alvaizere, al sudest amb Ourm, al sudoest amb Leiria i a l'oest amb l'Oce Atlntic.



Freguesies.
 
 Abiul;
 Albergaria dos Doze;
 Almagreira;
 Carnide;
 Carrio;
 Gua;
 Ilha;
 Lourial;
 Mata Mourisca;
 Meirinhas;
 Pelariga;
 Pombal;
 Redinha;
 Santiago de Litm;
 So Simo de Litm;
 Vermoil;
 Vila C;

 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382062" title="Rasa de les Valls (Cardener)" nonfiltered="2205" processed="2195" dbindex="147227">


La rasa de les Valls s un afluent per la dreta del Cardener que fa tot el seu recorregut per la  Vall de Lord. De direcci predominant Oest-Est, s'escola per la vall que s'obre entre el vessant meridional del serrat de la Creueta i el vessant septentrional de la serra de la Creu del Cod . 

D'un recorregut de poc ms de 3 km., neix a 1.134 m. d'altitud, al terme municipal de Guixers, a uns 500 m. a l'oest de la capella de Sant Serni del Grau. 700 m. ms avall entra al terme municipal de Sant Lloren de Morunys on realitzar prcticament tota la resta del seu recorregut  abans de desguassar al pant de la Llosa del Cavall a 800 m d'altitud, sota de la masia de Vilasal just desprs de travessar la carretera de Solsona a Sant Lloren de Morunys per la Llosa del Cavall.

Els darrers 321 m. del seu recorregut estan integrats en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord.

Municipis que travessa.

|align="center" colspan=3 style="background: #000000; color:#FFFFFF"|M u n i c i p i s 
|-
!  !! Longitud (en m.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del municipi de Guixers
|align="center"|680
|align="center"|22,6 %
|-
|Per l'interior del municipi de Sant Lloren de Morunys
|align="center"|2.013
|align="center"|66,8 %
|-

|Per segon cop per l'interior del municipi de Guixers
|align="center"|321
|align="center"|10,6 %
|-



Afluents.
Cap digne de ser pres en consideraci.

Mapa.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382064" title="Chris Joannou" nonfiltered="2206" processed="2196" dbindex="147228">

Christopher John Joannou (nascut el 10 de novembre de 1979) s un msic australi, conegut per ser el baix i la guitarra en el fams grup de rock alternatiu Silverchair.





 Biografia . 

Va nixer a Newcastle (Nova Galles del Sud) com els altres dos components de Silverchair. s d'ascendncia macednia i t una germana bessona i una altra ms gran.

Degut al sucidi del seu cos Nathan Trepezanov als 21 anys, l'any 2006 va promoure la creaci d'escoles per persones amb problemes mentals. Com a curiositat, va ser el primer dels tres membres de Silverchair a tallar-se la llarga melena que portaven.


 Carrera .

Joannou va conixer a Ben Gillies i a Daniel Johns en coincidir a l'institut de Newcastle, quan tots tres tenien quinze anys. All van decidir crear la banda Innocent Criminals, i just abans de llanar el seu primer treball van canviar-lo per Silverchair. El grup s'ha mantingut intacte durant tota la seva trajectria, tot i que durant diverses etapes ha estat inactiu perqu els seus components volien descansar o participar en projectes alternatius. En l'ltim descans que es va prendre el grup, Joannou va fer-se crrec de la producci de dos lbums del grup The Mess Hall, Feeling Sideways i Notes From A Ceiling, que va aconseguir un premi ARIA.


 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382066" title="Orkut" nonfiltered="2207" processed="2197" dbindex="147229">


Orkut s una xarxa social (comunitat virtual) promoguda per Google des de gener del 2004. La xarxa est dissenyada per a permetre als seus integrants mantenir les seves relacions existents i fer nous amics, contactes comercials o relacions ms ntimes. 

s possible crear i mantenir comunitats, que agrupen persones d'acord als seus gustos i interessos, en diferents categories, entre les quals es conten: activitats, negocis, jocs, msica, mascotes, religi, escoles, menjars, preferncies sexuals, i algunes ms. 

Fins a fa algun temps solament podien accedir a aquesta comunitat aquells que rebien una invitaci d'alg que ja pertanyia a ella, aix mentre el servei permanncia en fase beta. Avui est oberta a qualsevol persona, per a aix s necessari tenir un compte en algun servei de Google. 

El servei ha estat dissenyat per l'actual empleat turc de Google Orkut Bykkkten qui, per a la seva anterior empresa, Affinity Engines, ja havia creat un sistema similar denominat "InCircle" i l'objectiu del qual eren les comunitats d'alumnes universitaris. 

Al juny de 2004 Affinity Engines va demandar a Google, degut al fet que consideren que Orkut est basat en el codi font de InCircle. L'allegat es basa que alguns errors presents en InCircle tamb estan presents en Orkut. 

Estadstiques.

En els seus inicis va ser una xarxa anglfona, majoritriament d'EUA. No obstant aix, des del 2004 fins a avui, els inscrits de Brasil han anat creixent exponencialment. Les dades estadstiques de Orkut, a data de Febrer de 2005 comptabilitzen com brasilers a ms del 70% dels inscrits, sent la segona majoria d'EUA amb tot just una desena part del total. Sn interessants tamb que entorn del 2% sn de pasos en vies de desenvolupament com l'Iran, el Pakistan i l'ndia molt per davant de pasos com Jap o el Regne Unit. Tamb destaca la majoria de gent entre els 18-25 anys (superior al 50%), usat per a contactar amb amics per una mplia majoria (superior al 80%) i l'estat de solteria (amb al voltant d'un 40%). 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382070" title="Puerto Escondido" nonfiltered="2208" processed="2198" dbindex="147230">
Puerto Escondido (literalment, en catal, Port Amagat), s un port i centre turstic del municipi de San Pedro Mixtepec a l'estat mexic d'Oaxaca. El 2005 tenia una poblaci de 20.178 habitants. Fou fundat el 1928 com a poble de pescadors i com a petit port per a l'exportaci de caf. Desprs que la carretera federal 200 fos construda al llarg de la costa del Pacfic, la ciutat es convert en una destinaci turstica popular, les atraccions ms importants de la qual sn les platges obertes i els campionats de surf, en qu participen milers de persones a l'any. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382071" title="Just Cabot" nonfiltered="2209" processed="2199" dbindex="147231">
Just Cabot (Barcelona, Catalunya, 1898 - Pars, Frana, 1961) fou un escriptor i periodista catal.

Biografia.
Va treballar com a redactor de La Publicitat i de L'Esport Catal, i va ser director de la revista cultural Mirador. Entre les seves obres, destaquen estudis sobre Al Bei, notes sobre Balzac, Stendhal, D'Annunzio i traduccions (parcials o totals) de H. G. Wells, Stevenson, Joseph Kessel, el propi Stendhal o el veneci Giacomo Casanova.

Cabot va estar vinculat a l'Ateneu Barcelons, instituci que conserva part de la seva biblioteca, que fou confiscada pels falangistes un cop es va haver exiliat a Pars.

El seu bigraf, Valent Soler, va publicar el 2008 El periodisme silenciat: Just Cabot. Vida i cartes de l'exili (1939-1961), un llibre que recull part del seu llegat (concretament, tres cintes dictades pel propi Cabot i que li va lliurar, dies abans de morir, la vdua del periodista, Rosita Castelucho) i on expressa part del seu pensament.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382072" title="Ecatepec de Morelos" nonfiltered="2210" processed="2200" dbindex="147232">
San Cristbal Ecatepec s la ciutat ms gran prcticament coextensiva amb el municipi d'Ecatepec de Morelos, del qual s la capalera. El nom d'Ecatepec es deriva del nhuatl i vol dir puig vents, un nom alternativa o invocaci de Quetzalcatl. Morelos, per altra banda, s el nom d'un insurgent de la independncia de Mxic, Jos Mara Morelos. 

El municipi d'Ecatepec, pertany a l'estat de Mxic. Es situat al nord-oest de la ciutat de Mxic; de fet, limita amb una de les delegacions del Districte Federal, i s part de l'rea metropolitana de la ciutat de Mxic. El 2005, tenia una poblaci de 1,6 milions d'habitants, fent-la la segona ciutat ms gran de l'rea metropolitana, desprs de la ciutat de Mxic. Tot i que moltes fbriques industrials s'hi troben, el municipi s una de les rees ms pobres afluents de la conurbaci. 

Enllaos externs.
 Ajuntament del Municipi d'Ecatepec de Morelos en castell;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382076" title="Irene Polo" nonfiltered="2211" processed="2201" dbindex="147236">
Irene Polo (Barcelona, Catalunya, 1909 - Buenos Aires, Argentina, 1942) fou una periodista, publicista i representant teatral catalana.

Polo va iniciar la seva carrera professional com a periodista d'actualitat, ocupant sovint la portada de molts diaris barcelonins. Amiga de Margarida Xirgu, la companyia teatral de l'actriu la va fitxar com a representant teatral en la gira que van fer per Amrica el 1936. Al llarg d'aquesta gira, Polo va compaginar l'organitzaci de les activitats de la companyia amb la redacci d'algunes crniques espordiques. Quan va acabar la gira teatral, Polo no va poder tornar a Barcelona per qu ja havia esclatat la Guerra Civil Espanyola i va decidir installar-se a l'Argentina amb la seva famlia (mare i germanes), que es van traslladar des de Barcelona. 

Coneguda pblicament la seva homosexualitat, es va especular amb la possibilitat que estigus enamorada de Xirgu, i que el desinters de l'actriu l'aboqus a un estat depressiu. Fos com fos, envoltada de circumstncies poc clares que combinen estrs laboral, desenganys i depressions, es va llevar la vida el 1942 a la capital argentina.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382077" title="Silenci (msica)" nonfiltered="2212" processed="2202" dbindex="147237">
Silenci s el signe que s'utilitza en msica per amidar la durada d'una pausa. Cada figura musical t el seu silenci, i el valor d'aquest est en correspondncia amb la que representa. Es pot considerar que el silenci s una nota que no s'executa. 

 Relaci entre les notes i els seus silencis . 
La relaci entre les notes i els seus silencis respectius s la mateixa que correspon a les seves durades temporals. Els tipus de silencis emprats, en similitud amb la figures musicals, sn els segents: 

 Silenci de Rodona ;
 Silenci de Blanca ;
 Silenci de Negra ;
 Silenci de Corxera ;
 Silenci de Semicorxera ;
 Silenci de Fusa ;
 Silenci de Semifusa ;

La illustraci que segueix, representa les figures de silencis musicals empleades en l'actualitat. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382078" title="Forte" nonfiltered="2213" processed="2203" dbindex="147238">
 
Forte s un terme utilitzat en msica per a indicar una determinada intensitat en el so, s a dir, un determinat mats. s una paraula italiana que significa fort i la seva abreviatura s f. 

La intensitat que indica forte s major que la que indica mezzoforte i menor que la que indica fortissimo. En les partitures apareix sempre de manera abreujada, sempre sota el pentagrama i precisament sota la nota on comena aquesta dinmica. L'obra se segueix tocant forte des d'aquest punt des d'ara, fins que aparegui un nou indicador de dinmica.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382079" title="Fortissimo" nonfiltered="2214" processed="2204" dbindex="147239">
 
Fortissimo s un terme utilitzat en msica per a indicar una determinada intensitat en el so, s a dir, un determinat mats. s una paraula italiana que significa molt forta i la seva abreviatura s ff. 

La intensitat que indica fortissimo s major que la que indica forte. En algunes ocasions s'usen tres efes que indiquen que el so ha de ser ms fort que fortssimo. En les partitures apareix sempre de manera abreujada, sempre sota el pentagrama i precisament sota la nota musical on comena aquesta dinmica. L'obra se segueix tocant fortissimo des d'aquest punt des d'ara, fins que aparegui un nou indicador de dinmica.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382080" title="Piano (dinmica)" nonfiltered="2215" processed="2205" dbindex="147240">
 
Piano s un terme utilitzat en msica per a indicar una determinada intensitat en el so, s a dir, un determinat mats. s una paraula italiana que significa suau i la seva abreviatura s p. 

La intensitat que indica piano s major que la que indica pianissimo i menor que la que indica mezzopiano. En les partitures apareix sempre de manera abreujada, sempre sota el pentagrama i precisament sota la nota musical on comena aquesta dinmica. 

L'obra se segueix tocant piano des d'aquest punt des d'ara, fins que aparegui un nou indicador de dinmica. La utilitzaci d'aquests matisos es generalitza a partir del classicisme (segona meitat del segle XVIII) amb el propsit que l'intrpret assols una execuci ms propera a la idea del compositor.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382081" title="Andante" nonfiltered="2216" processed="2206" dbindex="147241">
Andante s un terme msical que indica un tempo d'entre 76 i 108 ppm (polsos per minut), entre Adagio i moderat. En el perode romntic, indicava un tempo ms lent (gaireb adagio). El terme ve del verb itali andare (caminar o, en sentit ms estricte, anar). 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382082" title="Moderato" nonfiltered="2217" processed="2207" dbindex="147242">
El Moderato (de l'itali moderato que significa moderat) s un tipus de moviment musical moderato, a una velocitat moderada. Amb moviment a velocitat intermdia (80 negres per minut) entre l'errant (60 negres per minut) i el allegretto (100 negres per minut). 

El 1950 moderato significava un tempo de 80 negres per minut. En els metrnoms electrnics de finals del segle XX moderato indicava des de 84 fins a 108 negres per minut (o sigui una mitjana de 96). Actualment se segueix considerant que moderato es troba al voltant de les 80 negres per minut. El terme moderato tamb s'usa desprs d'altra indicaci de moviment (velocitat); per exemple allegro moderato implica un allegro ms moderat, perqu el terme allegro no sigui pres amb el seu sentit exprs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382083" title="Fluorescncia" nonfiltered="2218" processed="2208" dbindex="147243">
 
La fluorescncia s la propietat d'una substncia d'emetre llum quan s exposada a radiacions del tipus ultraviolat, rajos catdics o Rajos X. 

Les radiacions absorbides (invisibles a l'ull hum), sn transformades en llum visible, o sigui, d'una longitud d'ona major a la incident. En el procs, una molcula absorbeix un fot d'alta energia, el qual s ems com un fot de baixa energia (major longitud d'ona). La diferncia d'energia entre l'absorci i l'emissi, s dissipada com calor (vibracions moleculars). 

Tot el procs s molt curt (milionsimes de segon) i aquest temps s la principal diferncia amb altre conegut fenomen llumins, la fosforescncia. Les substncies que produeixen aquest tipus de radiaci es denominen fluorites, mentre que el fenomen en si mateix, es deu a la presncia de matria orgnica o d'ions de terres rares. D'altra banda existeix una mplia varietat de colors, depenent de la longitud d'ona emesa.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382084" title="Fosforescncia" nonfiltered="2219" processed="2209" dbindex="147244">
La fosforescncia s el fenmen en el qual certes substncies tenen la propietat d'absorbir energia i emmagatzemar-la, per a emetre-la posteriorment en forma de llum. El mecanisme fsic que regeix aquest comportament s el mateix que per a la fluorescncia, no obstant aix la principal diferncia amb aquesta s que hi ha un retard temporal entre l'absorci i la reemissi dels fotons d'energia. 

En la fosforescncia, les substncies continuen emetent llum durant un temps molt ms perllongat, encara desprs del tall de l'estmul que la provoca, ja que l'energia absorbida s'allibera lenta (fins i tot moltes hores desprs) i contnuament. Aquest fenomen s aprofitat en aplicacions tals com la pintura de les manetes dels rellotges, o en determinades joguines que s'illuminen en la foscor. Igual que en el cas de la fluorescncia existeixen certs minerals que tamb tenen propietats fosforescents. 

Aquests sn minerals molt estranys i rars de trobar, per molt espectaculars ats que el tenir fosforescncia implica que tamb tenen fluorescncia. La seva luminescncia ve donada, en general, per la presncia d'ions d'elements de les terres rares en la seva estructura. Cal destacar per exemple la willemita, que la seva fosforescncia s verda i ve donada per la presncia d'arsnic en la seva estructura. La presncia de l'arsnic s molt petita i aix fa que es consideri com una impuresa. No obstant aix, no totes les willemites tenen fosforescncia, depenent si la zona de formaci s rica en arsnic o no. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382086" title="Willemita" nonfiltered="2220" processed="2210" dbindex="147245">
 

La willemita s un mineral del grup dels silicats de frmula Zn2SiO4. La seva composici qumica s ZnO 72,96% i SiO2 27,04%. Com impureses ms comunes cont alumini, ferro, mangans i plom. s un mineral molt fluorescent, de color verd sota llum ultraviolada; a plena llum pot presentar colors molt variats. Encara que s un dels pocs silicats que pertany al sistema cristall trigonal, la seva xarxa s rombodrica. Descobert el 1830, el seu nom prov del rei Guillem I dels Pasos Baixos (Willem I). 

Aspecte.

La willemita normalment es forma a partir de l'alteraci de blenda, i normalment est associada amb calcria. Freqentment est associada amb cincita vermella i amb franklinita, tamb minerals de zinc. Els cristalls de willemita sn fibrosos, rombodrics o tabulessis. 

 Jaciments . 
En la naturalesa, els jaciments de willemita sn rars. Es poden destacar els de Franklin (Nova Jersei, Estats Units), on apareix associada a cincita i franklinita, i els d'Arizona. A Mxic, hi ha jaciments a Bolaos (Jalisco) i Batopilas (Chihuahua). 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382087" title="Consell Internacional per a la Cincia" nonfiltered="2221" processed="2211" dbindex="147246">
El Consell Internacional per a la Cincia (International Council for Science en angls, ICSU), coneguda fins el 1988 com Consell Internacional de Cientfics Units, va ser fundat el 1931 com una organitzaci internacional no governamental abocada a la cooperaci internacional per a l'avan de la cincia. 

L'ICSU representa la successi de l'Associaci Internacional d'Acadmies (en angls International Association of Academies IAA, 1899-1914) i el Consell Internacional d'Investigacions (en angls International Research Council ANAR, 1919-1931). 

Els seus membres sn cossos cientfics nacionals i unions cientfiques internacionals, incloent la Uni Matemtica Internacional, la Uni Astronmica Internacional i la Uni Internacional de Qumica Pura i Aplicada. 

La integren (2006) 29 unions cientfiques internacionals i 82 societats cientfiques nacionals. La seva missi s: Identificar i dirigir temes d'importncia per a la cincia i la societat, mobilitzant els recursos i coneixements de la comunitat cientfica, per a promoure la participaci de tots els cientfics, indistintament de la seva raa, ciutadania, llenguatge, tendncia poltica o gnere en un nic esfor cientfic internacional, per a facilitar la interacci entre diferents disciplines cientifques i entre cientfics de pasos "en desenvolupament" amb pasos "desenvolupats", per a estimular el debat constructiu actuant com una veu autoritzada independent per a la cincia internacional i pels cientfics.

 Enllaos externs .
 Web oficial de la ICSU;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382093" title="Uni Matemtica Internacional" nonfiltered="2222" processed="2212" dbindex="147247">
La Uni Matemtica Internacional (IMU, per les seves sigles en angls) s una organitzaci internacional no governamental el propsit de la qual s fomentar la cooperaci internacional en matemtica. La IMU s membre del Consell Internacional per a la Cincia (ICSU) i organitza cada quatre anys el Congrs Internacional de Matemtics, durant el transcurs del com s'atorguen la Medalla Fields i el Premi Nevanlinna. Els seus membres sn organitzacions nacionals matemtiques de 65 pasos.

Enllaos externs.
 Web Oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382094" title="Premi Nevanlinna" nonfiltered="2223" processed="2213" dbindex="147248">
El Premi Nevanlinna s atorgat per les contribucions en els aspectes matemtics de la computaci. El premi va ser establert el 1981 pel comit Executiu de la Uni Matemtica Internacional IMU i va ser nomenada aix en honor al matemtic finlands Rolf Nevanlinna qui va morir un any abans. El premi consisteix en una medalla d'or i un premi en efectiu. 

 Premiats . 
 2006 - Jon Kleinberg ;
 2002 - Madhu Suen ;
 1998 - Peter Shor ;
 1994 - Avi Wigderson ;
 1990 - Alexander Razborov ;
 1986 - Leslie Valiant ;
 1982 - Robert Tarjan ;

 Vegeu tamb . 
 Premi Abel ;
 Medalla Fields ;
 Premi Schock ;
 Premi Wolf;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382095" title="Premi Wolf" nonfiltered="2224" processed="2214" dbindex="147249">
El Premi Wolf ha estat lliurat anualment des de 1978 a cientfics i artistes vius "pels seus assoliments en inters de la humanitat i de les relacions fraternals entre els pobles (...) sense distingir nacionalitat, raa, color, religi, sexe o tendncies poltiques". El premi es lliura a Israel per la Fundaci Wolf, fundada per Dr. Ricardo Wolf, un inventor alemany i antic ambaixador de Cuba a Israel. 

 Premis . 

S'atorguen en sis camps: Premi Wolf en Agricultura, Premi Wolf en Qumica, Premi Wolf en Matemtiques, Premi Wolf en Medicina, Premi Wolf en Fsica, i un Premi de la Fundaci Wolf de les Arts que rota anualment entre arquitectura, msica, pintura i escultura. Cada premi consisteix en un diploma i $100,000 dlars. 

Els Premis Wolf atorgats en matemtica, fsica o qumica sn sovint considerats els ms pretigiosos premis en aquests camps desprs del Premi Nobel o la Medalla Fields. El premi de Medicina s el tercer ms prestigis, desprs del Premi Nobel i el Premi Lasker. El Premi Wolf en matemtiques s especialment prestigis a causa de l'absncia de premis Nobel en aquesta disciplina. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382097" title="Tur de Can Mallol" nonfiltered="2225" processed="2215" dbindex="147250">

El Tur de Can Mallol s una muntanya de 409 metres que es troba al municipi de Barcelona a la comarca del Barcelons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382106" title="La Coscollosa (Alfara de Carles)" nonfiltered="2226" processed="2216" dbindex="147251">


La Coscollosa s una muntanya de 409 metres que es troba al municipi de l'Alfara de Carles a la comarca del Baix Ebre.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 247149001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382107" title="La Coscollosa (la Snia)" nonfiltered="2227" processed="2217" dbindex="147252">


La Coscollosa s una muntanya de 1.227 metres que es troba al municipi de la Snia a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382109" title="Tossal d'Espada" nonfiltered="2228" processed="2218" dbindex="147253">

El Tossal d'Espada s una muntanya de 1.163 metres que es troba al municipi de la Snia a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382110" title="Tossal de la Gotellera" nonfiltered="2229" processed="2219" dbindex="147254">

El Tossal de la Gotellera s una muntanya de 701 metres que es troba al municipi de la Snia a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382114" title="Tossal de Roses" nonfiltered="2230" processed="2220" dbindex="147255">

El Tossal de Roses s una muntanya de 491 metres que es troba entre els municipis de la Snia i de Mas de Barberans a la comarca del Montsi.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382115" title="Sun Java Wireless Toolkit" nonfiltered="2231" processed="2221" dbindex="147256">
Sun Java Wireless Toolkit s un conjunt d'eines per a desenvolupar aplicacions sense fils basades en la plataforma Java ME amb configuraci CLDC i perfil Mobile Information Device Profile (MIDP). Aquest tipus d'aplicacions estan dissenyades per a telfons mbils, PDA i altres dispositius mbils.  

Dins del conjunt d'eines s'inclou un emulador de terminal mbil, eines per a la millora i l'ajustament del rendiment, la documentaci, i exemples per a desenvolupadors que vulguin desenvolupar aplicacions Java per a dispositius mbils. 

Aquest conjunt d'eines poden ser utilitzades independentment (standalone) o es poden integrar en Entorns de desenvolupament com Netbeans o Eclipse.

Abans era conegut com a J2ME Wireless Toolkit.

Vegeu tamb.

Java;
Java ME;
MIDP;
MIDlet;
CLDC;
CDC;

Enllaos externs.
Pgina oficial de Sun Java Wireless Toolkit (en angls);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382117" title="La Selleta" nonfiltered="2232" processed="2222" dbindex="147257">

Geografia:
 La Selleta: cim del municipi de Mas de Barberans (Montsi).
 La Selleta: cim del municipi de Roquetes  (Baix Ebre).
 La Selleta: entitat de poblaci d'Alcanar (Montsi).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382118" title="Roca Bruna" nonfiltered="2233" processed="2223" dbindex="147258">

La Roca Bruna s una muntanya de 1.117 metres que es troba al municipi del Mas de Barberans a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382120" title="Roca Blanca (Mas de Barberans)" nonfiltered="2234" processed="2224" dbindex="147259">

La Roca Blanca s una muntanya de 766 metres que es troba al municipi del Mas de Barberans a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382121" title="La Selleta (Mas de Barberans)" nonfiltered="2235" processed="2225" dbindex="147260">

La Selleta s una muntanya de 1.011 metres que es troba al municipi del Mas de Barberans a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382122" title="Roca Blanca" nonfiltered="2236" processed="2226" dbindex="147261">

Geografia:
 Roca Blanca: cim del municipi de la Vall de Bo (Alta Ribagora).
 Roca Blanca: cim del municipi del Mas de Barberans (Montsi).
 Roca Blanca: cim del municipi d'Espot (Pallars Sobir).

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382124" title="Mashup" nonfiltered="2237" processed="2227" dbindex="147262">
Un mashup, tamb anomenat remescla, s una aplicaci web hbrida que utilitza contingut d'altres aplicacions web per a crear un nou contingut complet, consumint serveis directament sempre a travs del protocol http.

El contingut d'un mashup normalment prov de llocs web de tercers a travs d'una interfcie pblica o usant una API. Altres mtodes que constitueixen l'origen de les seves dades inclouen: sindicaci web (RSS o Atom), screen scraping, etc.

Els mashups estan revolucionant el desenvolupament web de la mateixa manera que els weblogs han revolucionat la publicaci en lnia. Permeten que qualsevol combini, de forma innovadora, dades que existeixen en diferents pgines web. Requereixen pocs coneixements tcnics, les API existents sn senzilles i potents i els mashups sn relativament fcils de dissenyar. Els creadors de mashups sn generalment gent innovadora que vol combinar de formes noves i creatives dades disponibles pblicament.

Aix com hi ha mashups molt tils, existeixen altres que no passen de ser noms nous o publicitaris, amb una mnima utilitat prctica. Els defensors i impulsors de les aplicacions Web 2.0 afirmen que els mashups sn un exemple d'aquest nou moviment en el qual els usuaris creen, participen i interactuen activament.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382127" title="Wolfsbane" nonfiltered="2238" processed="2228" dbindex="147263">

Wolfsbane s una banda de heavy metal formada a Tamworth, Anglaterra que tenia com a vocalista a Blaze Bayley, qui va passar a ser el vocalista d'Iron Maiden en la dcada de 1990 quan Bruce Dickinson va deixar el grup.

Wolfsbane tenia fama de disposar d'una fidel base de fans, els quals van ser anomenats "Howling Mad Shitheads" o HMS.

Histria.

Els seus comenaments es remunten a l'any 1984, en el festival de rock de Tamworth, Castle Grounds. Ells eren una banda molt jove que tocava msica original perqu en realitat no eren tan bons per a fer covers d'altres bandes. Malgrat aix, tenien una actitud i tocaven cada tocata com si fos un concert de gran importncia.

La banda va ser fundada per Jeff Hateley (baix) i Jase Edwards (guitarra), amb un nom diferent, el qual eventualment canvi a Wolfsbane. Desprs es va unir al grup com cantant Blaze Bayley.

Ells van signar amb Def American records, i Rick Rubin va produir el seu primer lbum, Live Fast, Die Fast. Comparat amb els incios de la banda Van Halen, va debutar en el nm. 50 de la carta Anglesa, per va fallar a generar impressi alguna en l'audincia americana. No obstant aix per assolir un renom grcies als seus concerts en viu, van assolir ser teloneros en la gira a Anglaterra d'Iron Maiden en el temps en qu el seu segon lbum fos llanat.

El seu segon lbum Down Fall The Good Guys va ser un millor intent per igual que el seu predecessor va fallar a generar un impacte comercial pel que la banda va ser deixada per Def American. En moment ells van ser votats com el millor acte en viu a Anglaterra sense tenir un contracte, en el temps en qu el seu tercer disc, Massive Noise Injection, va ser llanat.

Va ser durant aquest temps en qu Bruce Dickinson anuncia la seva partida deIron Maiden, i Bayley va ser convidat a audicionar per a la banda, per aquest es rehus i va continuar fent concerts amb Wolfsbane. No obstant aix a mesura que es feia aparent la idea que la banda mai ser un gran xit, i durant l'enregistrament de l'lbum final, Blaze Bayley va canviar de decisi. Blaze Bayley va ser nomenat el nou cantant de Iron Maiden el 23 de desembre de 1993, resultant en la mort de la seva ex-banda.

Alguns membres de Wolfsbane tamb van tocar sota el nom de Stretch, durant 1995.

Actualitat.

En el present Jase Edwards aquesta tocant amb les bandes The Wildhearts i Ginger, (la banda del lder del grup The Wildhearts) Jeff Hately aquesta tocant en mltiples bandes com Paradise, Kill II This, i Xina Beach, mentre que Steve Danger Elliot aquesta entrenant per a ser un pilot aeri.

Wolfsbane s'ha reagupat per a fer una gira per Anglaterra desprs de 13 anys de letargia com a headliners de The Wildhearts el proper desembre, van a tocar els dias 17 de Desembre en el Wolverhampton Civic, el 18 de desembre en la Newcastle Academy, el 19 de Desembre en la Manchester Academy, el 20 de Desembre en la Glasgow Academy i el 21 en el London Astoria, sent un dels retrobaments ms esperats a Anglaterra. Per una altra part Blaze Bayley va formar una banda, desprs de la seva sortida de Iron Maiden, anomenat B. L. A. Z. E., amb la qual ha llanat 3 discos en estudi i 2 en viu, assolint un gran acceptaci de la crtica sobretot en l'el segon disc el Tenth Dimension, i amb la qual segueix tocant fins al dia d'avui.

 Membres .
Blaze Bayley - veu;
Jase Edwards - guitarra;
Jeff Hateley - baix;
Steve 'Danger' Elliott - bateria;

 Discografia .
 1985   Wolfsbane (demo);
 1987   Dancin' Dirty (demo);
 1989   Live Fast, Die Fast;
 1990   All Hell's Breaking Loose Down at Little Kathy Wilson's Place;
 1991   In Bed With Wolfsbane (VHS mail order only);
 1991   Down Fall The Good Guys;
 1993   Massive Noise Injection;
 1994   Wolfsbane;
 2001   Lifestyles of the Broke and Obscure;

Enllaos externs.
 Web de fans de Wolfsbane;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382129" title="Teoria neutralista de l'evoluci" nonfiltered="2239" processed="2229" dbindex="147264">
La teoria neutralista de l'evoluci s una teoria proposta pel genetista japons Motoo Kimura a finals de la dcada del 1960, en qu demostr matemticament que era possible l'evoluci per deriva gentica en absncia de selecci natural, fins i tot en grans poblacions i llargues escales de temps. La teoria de Kimura contribu a aclarir observacions que la sntesi moderna no era capa d'explicar, com per exemple l'alt nivell de polimorfisme gentic en poblacions naturals, incompatible amb el model seleccionista ja que implica nivells excessivament alts de crrega gentica. El neutralisme alliber la teoria evolucionista de la necessitat d'explicar l'evoluci sempre en termes de selecci natural. Desprs que aquesta teoria fos postulada, comen l'anomenada controvrsia neutralista-seleccionista.

Enllaos externs.
 The Origins of the Neutralist-Selectionist Debates ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382136" title="Jason Edwards" nonfiltered="2240" processed="2230" dbindex="147265">
Jason Edwards s un msic i productor nascut el 1969 a Tamworth, Birmingham, Regne Unit.

Se'l coneix ms b per ser guitarrista en el grup angls de hard rock/ metal, Wolfsbane, que va tenir un considerable xit a principis dels 90, unint-se al segell Def American de Rick Rubin.
Va comenar gravant i produint grups com el de Blaze Bayley, al 1994.

Actualment actua i produeix juntament amb Ginger per part dels The Wildhearts, com tamb Ginger & The Sonic Circus i God Damn Whores. Continua vivint a Birmingham.

Discografia.
 lbums .
 Live Fast, Die Fast - Wolfsbane (Def American 1989);
 Down Fall the Good Guys - Wolfsbane (1991);
 Massive Noise Injection - Wolfsbane (1992);
 Wolfsbane - Wolfsbane (1994);
 Lifestyles of the Broke and Obscure (compilaci) - Wolfsbane (2001);
 Yoni - Ginger (Round 2007);
 The Wildhearts - The Wildhearts;
 Thirteen - CJ and the Satellites;
 E.Ps .
 All Hell's Breaking Loose... Down at Little Kathy Wilson's Place- Wolfsbane (Def American 1990);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382139" title="Bahadur Shah" nonfiltered="2241" processed="2231" dbindex="147266">

Onomstica:
Bahadur Shah I, emperador mogul;
Bahadur Shah II, emperador mogul;
Bahadur Shah Gudjarati, sult de Gudjarat (Gujarat);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382140" title="Rick Rubin" nonfiltered="2242" processed="2232" dbindex="147267">

Frederick Jay Rubin (nascut el 10 de mar de 1963), s un productor discogrfic nord-americ, mltiple guanyador del Grammy, s millor conegut pel seu treball amb el rap i el heavy metal, aix tamb per la srie de discos de "American Recording" amb Johnny Cash. Rubin va ser una figura important en la fusi del rap i el hard rock, posant junts a Aerosmith i a Run-D.M.C per a la seva can xit "Walk this way". Rubin tamb va ser clau per a la fusi del rap i el heavy metal en el metal alternatiu, nu-metal i altres formes. MTV ho nomeno "el productor ms important dels ltims 20 anys"


A ms de ser productor, tamb s un msic, servint com el DJ original dels Beastie Boys, i cap d'empreses discogrfiques, co-va fundar Def Jam Records amb Rusell Simons, i ms tard va fundar American Recordings.

 Llista d'lbums produts .

1985: Radio - LL Cool J;
1986: Licensed to Ill - Beastie Boys;
1986: Raising Hell - Run-D.M.C.;
1986: Reign in Blood - Slayer;
1987: Electric - The Cult;
1988: Danzig - Danzig;
1988: Tougher Than Leather - Run-D.M.C.;
1988: South of Heaven - Slayer;
1988: Masters of Reality - Masters of Reality;
1989: Dice - Andrew Dice Clay;
1989: Live Fast, Die Fast - WolfsbaneWolfsbane;
1990: Trouble - Trouble;
1990: Danzig II: Lucifuge - Danzig;
1990: Seasons in the Abyss - Slayer;
1991: Nobody Said It Was Easy - The Four Horsemen;
1991: Manic Frustration - Trouble;
1991: Decade of Aggression - Slayer ;
1991: Blood Sugar Sex Magik - Red Hot Chili Peppers;
1992: Danzig III: How the Gods Kill - Danzig;
1992: King King - Red Devils;
1993:  - Danzig;
1993: Wandering Spirit - Mick Jagger;
1993: 21st Century Jesus - Messiah;
1994: Danzig 4 - Danzig;
1994: American Recordings - Johnny Cash;
1994: Divine Intervention - Slayer;
1994: Wildflowers - Tom Petty;
1995: One Hot Minute - Red Hot Chili Peppers;
1995: Ballbreaker - AC/DC;
1995: God Lives Underwater - God Lives Underwater;
1995: Empty - God Lives Underwater;
1996: Songs and Music from "She's the One" - Tom Petty and the Heartbreakers;
1996: Unchained - Johnny Cash;
1996: Undisputed Attitude - Slayer;
1996: Sutras - Donovan;
1998: "Let Me Give the World to You" - The Smashing Pumpkins (an unreleased song);
1998: Northern star - Melanie Chisholm ("Suddenly Monday" and "Ga Ga");
1998: VH1 Storytellers - Johnny Cash & Willie Nelson;
1998: Diabolus in Musica - Slayer;
1998: System of a Down (lbum) - System of a Down;
1998: Chef Aid: The South Park Album - South Park;
1999: Californication - Red Hot Chili Peppers;
1999: Echo - Tom Petty And The Heartbreakers;
1999: Loud Rocks - V/A ("Shame" by System of a Down and Wu-Tang Clan, "Wu-Tang Clan Ain't Nothing Ta Fuck Wit" Tom Morello, Chad Smith and Wu-Tang Clan);
1999: The Globe Sessions - Sheryl Crow ("Sweet Child O'Mine");
2000: American 3: Solitary Man - Johnny Cash;
2000: Paloalto - Paloalto;
2000: Renegades - Rage Against the Machine;
2001: Amethyst Rock Star - Saul Williams;
2001: The War of Art - American Head Charge;
2001: Breath of the Heart - Krishna Das;
2001: The Final Studio Recordings - Nusrat Fateh Ali Khan;
2001: Toxicity (lbum) - System of a Down;
2002: American IV: The Man Comes Around - Johnny Cash;
2002: By The Way - Red Hot Chili Peppers;
2002: Audioslave (lbum) - Audioslave;
2002: Steal This Album! - System of a Down;
2003: Results May Vary - Limp Bizkit (with Terry Date and Jordan Schur);
2003: Unearthed - Johnny Cash;
2003: Door of Faith - Krishna Das;
2003: De-Loused in the Comatorium - The Mars Volta (with Omar Rodriguez-Lopez);
2003: The Black Album - Jay-Z ("99 Problems");
2003: Live at the Grand Olympic Auditorium - Rage Against the Machine;
2003: Heroes and Villains - Paloalto;
2004: Vol. 3 (The Subliminal Verses) - Slipknot;
2004: Armed Love - The (International) Noise Conspiracy;
2004: Crunk Juice - Lil' Jon and the East Side Boyz ("Stop Fuckin' Wit Me");
2005: Make Believe - Weezer;
2005: Out of Exile - Audioslave;
2005: Mezmerize - System of a Down;
2005: Hypnotize - System of a Down;
2005: 12 Songs - Neil Diamond;
2005: Fijacin Oral Vol.1 - Shakira;
2005: Oral Fixation Vol. 2 - Shakira;
2006: Christ Illusion - Slayer;
2006: Stadium Arcadium - Red Hot Chili Peppers;
2006: Taking the Long Way - Dixie Chicks;
2006: American V: A Hundred Highways - Johnny Cash;
2006: FutureSex/LoveSounds - Justin Timberlake ("(Another Song) All Over Again");
2006: The Saints are Coming - U2 and Green Day;
2007: Untitled new album - The (International) Noise Conspiracy;
2007: Minutes To Midnight - Linkin Park;
2007: Untitled - U2;
2007: American VI - Johnny Cash;
2007: Heroes and Thieves - Vanessa Carlton (with Irv Gotti, 7 Aurelius and Stephan Jenkins);
2007: Dancing for the Death of an Imaginary Enemy" - Ours;
2007: Untitled - Weezer;
2007: "Better Than I've Ever Been" - Kanye West, Nas, KRS-One;
2007: Fixing Cities - The (International) Noise Conspiracy;
2007: Rock And Roll Jesus - Kid Rock;
2007: Death Magnetic - Metallica;
2008: "Red Album" - Weezer;


2008: Seeing Things - Jakob Dylan;
2008: Home Before Dark - Neil Diamond;
2008: Death Magnetic - Metallica;
2008 o 2009: Untitled - ZZ Top;

Vegeu tamb.
Def Jam Records;
American Recordings;
Ian Mc Records;

 Referncies .


Enllaos externs.
Al IMDB.com;
Entrevista a Mix Magazine;
Article al USA Today sobre en Rubin;
Article al NY Times sobre en Rubin;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382142" title="La Trencada" nonfiltered="2243" processed="2233" dbindex="147268">

La Trencada s una muntanya de 730 metres que es troba entre els municipis d'Alcanar i d'Ulldecona a la comarca del Montsi.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382143" title="La Tenda" nonfiltered="2244" processed="2234" dbindex="147269">

La Tenda s una muntanya de 732 metres que es troba entre els municipis d'Alcanar i d'Ulldecona a la comarca del Montsi.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382144" title="La Torreta (Sant Carles de la Rpita)" nonfiltered="2245" processed="2235" dbindex="147270">

La Torreta s una muntanya de 105 metres que es troba al municipi del Sant Carles de la Rpita a la comarca del Montsi.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 251163001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382152" title="Sardana de l'Any 2005" nonfiltered="2246" processed="2236" dbindex="147271">
La Sardana de l'Any 2005 s la disetena edici del concurs de Sardana de l'Any que promou la Federaci Sardanista de Catalunya. La sardana guanyadora fou Destapem els 60 de Joan J. Beumala, que va ser escollida pel pblic assistent amb 300 vots al Gran Teatre de la Passi de Cervera el 27 de maig de 2006.  Les interpretacions de les sardanes les feren les cobles Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i Mediterrnia.

Els dos accssits a aquest ttol de popularitat els van obtenir Petons de matinada d'Enric Ort i El pont de quinze arcades de Carles Santiago.

Al costat de les tres sardanes que ostentaren la mxima popularitat de totes les estrenades al llarg de 2005, a Cervera tamb es va atorgar el Trofeu Federaci institut com a premi de la crtica a partir de la valoraci de les 80 sardanes del certamen feta pels responsables dels programes de les 28 emissores de rdio que han pres part en les successives fases eliminatries d'aquesta edici. En  aquesta edici el Trofeu Federaci de La Sardana de l'Any va ser per Festa d'argent a Palams de Jordi Molina.

En el concert de cloenda de La Sardana de l'Any es va dedicar un record als compositors lleidatans Josep Prenafeta, Enric Roca i Enric Sauret. 

Final.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382154" title="Tur del Mol Nou" nonfiltered="2247" processed="2237" dbindex="147272">

El Tur del Mol Nou s una muntanya de 252 metres que es troba al municipi d'Ulldecona a la comarca del Montsi.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 247164001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382160" title="Lnia evolutiva d'Elekid" nonfiltered="2248" processed="2238" dbindex="147273">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Elekid, Electabuzz i Electivire.

Elekid.

Elekid s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric i evoluciona en Electabuzz.





Electabuzz.

Electabuzz s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric i evoluciona d'Elekid. Evoluciona en Electivire.





Electivire.

Electivire s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric. Evoluciona d'Electabuzz.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382165" title="Paleoclimatologia" nonfiltered="2249" processed="2239" dbindex="147274">
La Paleoclimatologia s l'estudi del canvi climtic a travs de la histria de la Terra. 

Utilitza els registres de les capes de gel, els anells dels arbres, els sediments i les roques per a determinar l'estat anterior del sistema climtic a la Terra. 

 La reconstrucci de climes pretrits .
Les glaceres i els casquets polars sn una font, mpliament emprada, de dades en paleoclimatologa. Grcies a les dades del gla de Grenlndia i l'Antrtida es pot reconstruir el clima de fins fa 800.000 anys. Dins d'aquestes capes els cientfics han trobat pollen, la qual cosa els permet estimar quines plantes i quina expansi tenien en l'any en questi. El gruix de la capa pot ajudar a determinar la quantitat de precipitacions i algunes capes contenen restes de la cendra d'erupcions volcniques.
 
L'aire atrapat a la neu caiguda resta encapsulat en minscules bombolles quan la neu es comprimeix i es torna gel dins d'una glacera i grcies a aix es pot determinar quina era la composici de l'aire en el moment en qu es va formar la bombolla. Ats que les taxes d'evaporaci de les molcules d'aigua sn lleugerament diferents,durant els perodes ms clids i els perodes ms freds, els canvis en la temperatura mitjana de la superfcie de l'oce es reflecteixen en proporcions lleugerament diferents entre els istops. 

Dendroclimatologia. 
Aquesta cincia recupera informaci sobre el clima analitzant els anells dels arbres. Els anells de creixement d'arbres encara vius poden donar informaci climtica des d'alguns centenars d'anys fins uns pocs milenis enrera. La fusta vella que ha escapat de la putrefacci permet ampliar en el temps l'informaci climtica. En els arbres petrificats es pot conixer, mitjanant la radioactivitat, l'edat dins un ampli marge d'error. Els anells poden donar una certa informaci sobre les precipitacions i la temperatura antigues. 

Per a una escala de temps ms llarga el gelegs han de referir-se a l'informaci donada pels sediments terrestres.


Sediments. 
En els sediments, a voltes petrificats, poden contenir restes conservades d'animals, plancton o pollen carcteristics de determinades zones climtiques.  

Rastres qumics, en especial la relaci Mg/Ca de la calcita en foraminfers es pot fer servir per reconstruir la temperatura del passat. 
Els quoficients isotpics poden donar tamb ms informaci.
 
Les fcies sedimentries en una escala de temps ms llarga poden mostrar signes d'elevaci i baixada del nivell del mar, a ms es poden identificar dunes fssils. Els cientfics poden obtenir un domini del clima a llarg termini mitjanant l'estudi de roques sedimentries que es remunten milers de millions d'anys. 
 
Corals. 
Ela anells de coral sn similars als dels arbres amb l'excepci que responen a factors diferents com sn la temperatura de l'aigua i l'acci de les onades. S'en pot determinar la temperatura superficial del mar i la salinitat de l'aigua dels darrers segles principalment coneixent la proporci de l'istop d'oxigen 18. 

Limitacions. 
En els casquets de gel s'intenta actualment arribar a saber les dades climtiques de fa 1'2 milions d'anys. En sediments profunds del mar i grcies al contingut d'istops, el lmit es troba en 200 milions d'anys enrera. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382171" title="Brot" nonfiltered="2250" processed="2240" dbindex="147275">

Un brot s una classificaci utilitzada en epidemiologia per descriure un grup petit, localitzat de gent o d'altres organismes infectats amb una malaltia. Aquests grups es limiten sovint a un poble o una rea petita. Dos casos d'una malaltia transmissible associats en el temps i l'espai sn normalment suficients de constituir un brot. Els brots tamb es poden referir a epidmies, que afecten una regi en un pas o un grup de pasos, o pandmies, que descriuen brots de malaltia globals.

Investigaci de brots.
En investigar brots epidmics, l'epidemiologia ha desenvolupat un cert nombre de passos mpliament acceptats, com els descrits pels Centres per a la Prevenci i el Control de Malaltia dels USA, aquests inclouen els segents :

 Verificar que la diagnosi es referida al brot.
 Identificar l'existncia del brot: s el nombre de persones malaltes per sobre del que s esperable en condicions normals pel moment d'any, l'rea geogrfica... ?
 Crear una definici de cas per definir els criteris d'inclusi i d'exclusi dels casos sospitosos.
 Epidemiologia descriptiva completa: descriure el brot respecte a temps, lloc i persona.
 Desenvolupar una hiptesi causal: qu sembla estar provocant el brot?
 Hiptesi d'estudi: recollir dades i analitzar-les. ;
 Refinar la hiptesi i fer un estudi ms lluny.
 Desenvolupar i implementar sistemes de control i prevenci.
 Informar a la comunitat dels mtodes de prevenci i tractament.

  Tipus de brots .
 Font comuna (Font puntual). Quan els casos que per les seves condicions de malaltia aguda i la urgncia estan limitats en un perode curt de temps, requereixen de protocols de vigilncia de resposta rpida. 

 Font continua els casos es van produint de forma continua no podent-se identificar un sol cas ndex. revestint un problema epidmic i requereix de sistemes de vigilncia epidemiolgica b en sistemes de malalties de declaraci obligatria (MDO) o b a travs de xarxes sentinelles. ;
 Conducta de risc relacionada. Els casos (p.ex.: les MTS sn ms freqents en aquelles persones que realitzen sexe sense preservatiu.
 Zoonotic. El brot s'associa a animals domstics o peridomstics essent aquests el reservori o els transmissors als casos humans o en animals. ;

 Normativa sanitria sobre brots.
 La legislaci sobre els brots s fora recent i no molts pasos han tingut un conjunt directe i complet de les provisions , .  
Tanmateix, alguns pasos gestionen els brots que utilitzen actes pertinents, com les lleis de salut pblica
 
Notes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382174" title="Mola de Godall" nonfiltered="2252" processed="2241" dbindex="147277">

La Mola de Godall s una muntanya de 398 metres que es troba al municipi de Godall a la comarca del Montsi.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 249161001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382175" title="Coll de l'Arbo" nonfiltered="2253" processed="2242" dbindex="147278">

El Coll de l'Arbo s una muntanya de 269 metres que es troba al municipi de Godall a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382176" title="Coll de Vilallarga" nonfiltered="2254" processed="2243" dbindex="147279">

El Coll de Vilallarga s una muntanya de 285 metres que es troba al municipi de Godall a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382179" title="Campionat de Zuric 2005" nonfiltered="2255" processed="2244" dbindex="147280">

L'edici del 2005 del Campionat de Zuric, una semiclssica ciclista disputada als voltants de Zuric, tingu lloc el 2 d'octubre. Paolo Bettini (Quick Step-Innergetic) aconsegu la victria en solitari, superant de gaireb tres minuts un grup perseguidor format per Frnk Schleck (Team CSC) i Lorenzo Bernucci (Fassa Bortolo). Danilo di Luca s'assegur la victria final a l'UCI ProTour 2005 grcies als 20 punts que li proporcionava el seu quart lloc a la cursa.

Classificaci general:.
02-10-2005: Zuric, 241 km..



Enllaos externs.

Web de la cursa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382190" title="Joan Seguer i Toms" nonfiltered="2256" processed="2245" dbindex="147281">
Joan Seguer i Toms (Parets del Valls, 23 de juliol del 1958) s mestre i alcalde de Parets del Valls des del 1990.

Nasqu en una famlia de tradici esportiva (un parent seu, Josep Seguer i Sans va ser futbolista i entrenador del Bara ). Esteve Seguer i Fors, germ del seu avi, per altra banda, va ser regidor de l'ajuntament de Parets en representaci de la UGT durant la guerra civil i fou executat l'any 1939 a Barcelona. 

Estudi Geografia i Histria i durant un decenni va treballar en l'ensenyament a diversos centres de Parets i comarca.

Joan Seguer inici la seva carrera poltica l'any 1987, incorporant-se com a regidor independent a l'ajuntament de Parets, i va ser-ne primer tinent d'alcalde fins al 14 de setembre del 1990, quan assol la vara d'alcalde, que mant (2008) des d'aleshores. Al 1994 s'afili al PSC. El seu llarg mandat ha estat marcat per gran nombre de realitzacions, especialment en el sector de l'ensenyament (creaci d'escoles bressol, de l'escola de msica i de l'escola de la natura, impuls a les escoles pbliques i a l'institut d'ensenyament secundari). Tamb s'ha significat per la preservaci dels espais naturals i d'esbarjo, com ara Gallecs, Can Serra, el parc de la Linera o el projecte de parc del Tenes, i la potenciaci de la vida cultural i esportiva de la poblaci, amb la construcci del centre cultural de Can Rajoler, la recuperaci de festes tradicionals, l'ampliaci i millora de la zona esportiva del pavell i el nou camp de futbol). Al 2001 s'aprov la revisi del Pla General d'Ordenaci Urbana i, tres anys ms tard, se celebr el milcentenari del naixement del poble.

Ha estat vinculat a diverses associacions culturals i esportives del poble. En el camp poltic, ha estat membre de l'"Associaci del Pacte Industrial" de la Regi Metropolitana de Barcelona i, des del 2003, conseller comarcal.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;
 Presentaci, en el seu bloc propi;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382209" title="Ricard Albiana" nonfiltered="2257" processed="2246" dbindex="147282">

 Ricard Albiana i Abella (1944), fundador i director de la productora publicitria "Albiana Films", i fill de Ricard Albiana i Pedrerol.
 Ricardo Albiana Bertomeu, especialista en l'estudi d'Internet, i professor de la UPF i de la UOC.
 Ricard Albiana i Pedrerol (1917 - 2008), director de fotografia catal.
 Ricard Albiana i Ribes (1964), creatiu publicitari, director d'"Albiana Films" i fill de Ricard Albiana i Abella.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382210" title="Campionat de Zuric 2006" nonfiltered="2258" processed="2247" dbindex="147283">

L'edici del 2006 del Campionat de Zuric, una semiclssica ciclista disputada als voltants de Zuric, tingu lloc l'1 d'octubre. Samuel Snchez (Euskaltel-Euskadi) aconsegu la victria en solitari, superant de mig minut un grup perseguidor format per Stuart O'Grady (Team CSC), Davide Rebellin (Gerolsteiner) i Michael Boogerd (Rabobank). Aquesta fou l'ltima edici celebrada d'aquesta cursa, car els organitzadors no trobaren els mitjans econmics per continuar la cursa ms enll del 2006,

Classificaci general:.
01-10-2006: Zuric, 241 km..



Enllaos externs.

Web de la cursa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382215" title="Serreta de Freginals" nonfiltered="2259" processed="2248" dbindex="147284">
La Serreta de Freginals s una serra situada entre els municipis de Freginals i Masdenverge (Montsi), amb una elevaci mxima de 191 metres per sobre el nivell del mar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382220" title="Tur dels Masets" nonfiltered="2260" processed="2249" dbindex="147285">

El Tur dels Masets s una muntanya de 173 metres que es troba al municipi de Freginals a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382222" title="Tossa de Queralt" nonfiltered="2261" processed="2250" dbindex="147286">

La Tossa de Queralt s una muntanya de 351 metres que es troba al municipi de Freginals a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382226" title="Mata-redona (Amposta)" nonfiltered="2262" processed="2251" dbindex="147287">

Mata-redona  s una muntanya de 618 metres que es troba entre els municipis d'Amposta i de Freginals a la comarca del Montsi.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382232" title="Ricard Albiana i Pedrerol" nonfiltered="2263" processed="2252" dbindex="147288">
Ricard Albiana i Pedrerol (El Catllar, 1917 - Barcelona, 2008) va ser director de fotografia de gran nombre de pellcules espanyoles dels anys 50 i 60.

En la seva joventut treball en una impremta on s'imprimia la revista "Popular Films", que era del seu cunyat Salvador Torres i Garriga. Posteriorment, Ricard Abiana treball fent tasques tcniques en pellcules on Torres feia de director de fotografia, com "Embrujo" i "Una vida en sombras".

Al 1955 comen la que seria una llarga carrera de director de fotografia amb la pellcula de Joan Llad "El ceniciento". Posteriorment intervingu en una vuitantena de pellcules (moltes d'elles curt-metratges), una trentena de les quals produdes d'Ignasi F. Iquino. A l'any 1960 entr a treballar als Estudis de Miramar de Televisi Espanyola. Posteriorment es dedic al cinema publicitari, on collabor amb Jaume J. Puig, per mitj de diverses empreses que fund, com  Cine d'Or  o  Vector Albi . Es jubil de la televisi al 1985.

Diversos familiars seus s'han dedicat al cinema i la televisi: el seu nebot Antoni Milln i Albiana va ser ajudant de cmera, operador i/o director de fotografia en ms de cent pellcules, i treballa a Televisi Espanyola del 1979 al 1999 . El fill de Ricard Albiana es diu tamb Ricard; juntament amb els seus propis fills Ricard  i Ramss (1971), dirigeix la productora de publicitat "Albiana Films" (1965), una de les ms importants i ms llorejades internacionalment de Barcelona.  Mor el 10 de maig de 2008 a Barcelona.

 Filmografia .
 Com a director de fotografia .
 1955 El Ceniciento, de Joan Llad;
 La fiesta de las espigas, de Joan Arajol;
 1956 Un heredero en apuros, de Miquel Iglesias;
 Hospital de urgencia, d'Antonio Santilln;
 El ojo de cristal, d'Antonio Santilln;
 Veraneo en Espaa, de Miquel Iglesias;
 1957 Maana, de Jos Mara Nunes;
 Pasaje a Venezuela, de Rafael J. Salvia;
 Sendas marcadas, de Joan Bosch;
 1958 Avenida Roma, 66, de Joan Xiol;
 El azar se divierte, de Jess Pascual;
 1959 Buen viaje, Pablo, d'Ignasi F. Iquino;
 El nio de las monjas, d' Ignasi F. Iquino;
 1960 Los claveles, de Miquel Lluch;
 El emigrante, de Sebastin Almeida;
 Llama un tal Esteban, de Pedro Luis Ramrez;
 1961 Botn de ancla, de Miquel Lluch;
 Juventud a la intemperie, d'Ignasi F. Iquino;
 Pena de muerte?, de Josep Maria Forn;
 1962 Los culpables, de Josep Maria Forn;
 Dnde pongo este muerto?, de Pedro Luis Ramrez;
 Las estrellas, de Miquel Lluch;
 Han matado a un cadver, de Juli Salvador;
 La ruta de los narcticos, de Josep Maria Forn;
 Trigo limpio, d'Ignasi F. Iquino;
 1963 Un demonio con ngel, de Miquel Lluch;
 1964 lava industrial, de Rafael Ballarn;
 La barca sin pescador, de Josep Maria Forn;
 Catalua textil, de Rafael Ballarn;
 Espaa violenta, de Joan Piquer Simn;
 El Gran Bilbao, de Rafael Ballarn;
 Un gran certamen espaol, de Rafael Ballarn;
 Jerez... bodega del mundo, de Rafael Ballarn;
 La ruta del toro, de Rafael Ballarn;
 Tres fantasas de Pepe, de Jaume J. Puig;
 Vitoria, de Rafael Ballarn;
 Vizcaya hoy: una extensa y eficaz obra social, de Rafael Ballarn;
 1965 Aire, sol y Costa Brava, de Jaume J. Puig;
 Alimak en la tcnica de la elevacin en obras, de Rafael Ballarn;
 Andaluca alegre y confiada, de Rafael Ballarn;
 As es San Sebastin, de Rafael Ballarn;
 Un avance hacia el futuro, de Rafael Ballarn;
 El castigador, de Joan Bosch;
 Costas y playas de Espaa, de Rafael Ballarn;
 DKW F.1000, de Rafael Ballarn;
 Espaa es diferente, de Rafael Ballarn;
 La extranjera, de Joan Xiol;
 Guipzcoa industrial, de Rafael Ballarn;
 Una industria de artes grficas cuya produccin recorre el mundo (Heraclio Fournier), de Rafael Ballarn;
 Luis Caballero, S.A. en la zona del Jerez, de Rafael Ballarn;
 Vida y paz, de Joan Piquer;
 1966 El cine: un arte de nuestro tiempo, de Rafael Ballarn;
 Descubriendo el romntico, de Josep Maria Serra i Estruch;
 Espaa hoy, una nacin en marcha, de Rafael Ballarn;
 Mallorca hoy, luminosa y cosmopolita, de Rafael Ballarn;
 Maquinaria y tcnicas, de Rafael Ballarn;
 El paje de los Reyes Magos, de Joan Alberto i Soler;
 1967 Andorra. El valle de los prncipes, de Joan Alberto i Soler;
 Aqu... Espaa, de Rafael Ballarn;
 La piel quemada, de Josep Maria Forn;
 El Rally de los coches magnficos, de Jos Luis Viloria;
 Tic Tac de una ciudad, de Jaume J. Puig;
 1968 La Banda del Pecas, de Jess Pascual;
 Canarias, paraso del Atlntico, de Rafael Ballarn;
 Contrastes de un pas al sol, de Rafael Ballarn;
 Don Quijote de la Mancha, de Rafael Ballarn;
 Luz y color, de Rafael Ballarn;
 El mundo de Fructuoso Gelabert, de Joan Francesc de Lasa;
 El mundo submarino de la Costa Brava, de Rafael Ballarn;
 Los Pirineos y sus parques nacionales, de Rafael Ballarn;
 Sueos juveniles, de Rafael Ballarn;
 1969 Galicia terra nosa, de Rafael Ballarn;
 Historia del alfabeto, de Rafael Ballarn;
 Ojal no entre en mi casa mujer que sepa ms de lo que una mujer debe saber, de Sergi Schaaff;
 Sealizacin, de Rafael Ballarn;
 Los toros, sus ganaderas y sus fiestas, de Rafael Ballarn;
 1970 La Espaa de los Espaoles, de Rafael Ballarn;
 Un laberinto, de Jordi Llad;
 La mujer celosa, de Jaume J. Puig;
 Velas jvenes, de Jorge Bell;

 Altres tasques tcniques .
 1936 Bohemios, de Francisco Elas (ajudant de foto fixa);
 1942 Malvaloca, de Llus Marquina (foto fixa);
 1944 El hombre que las enamora, de Josep Maria Castellv (foto fixa);
 1946 Un ladrn de guante blanco, de Ricard Gascon (foto fixa);
 1947 Embrujo, de Carlos Serrano de Osma (ajudant de cmera i operador);
 1948 Una vida en sombras, de Lloren Llobet (ajudant de cmera i operador);
 1950 El final de una leyenda, de Ricard Gascon (operador de cmera);
 1951 Catalina de Inglaterra, d'Arturo Ruiz Castillo (segon ajudant de cmera);
 1952 Perseguidos, de Jos Luis Gamboa (segon operador de cmera);
 1953 Hay un camino a la derecha, de Francesc Rovira i Beleta (segon operador de cmera);
 1954 Once pares de botas, de Francesc Rovira i Beleta (segon operador de cmera);
 1956 Sucedi en mi aldea, d'Antonio Santilln (segon operador de cmera);
 1958 El ngel est en la cumbre, de Jess Pascual (primer operador);
 1964 La boda era a las doce, de Juli Salvador (ajudant de cmera);
 1964 Tot d'Arabia, de Jos Antonio de la Loma (ajudant de cmera);

 Bibliografia .
 Joaquim Romaguera i Rami, dir. Diccionari del cinema a Catalunya Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2005;

 Enllaos .
 Fitxa al IMDB ;

 Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382239" title="Punta de la Font d'Alfara" nonfiltered="2264" processed="2253" dbindex="147289">

La Punta de la Font d'Alfara s una muntanya de 772 metres que es troba al municipi de Mas de Barberans a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382244" title="Moleta de les Banyes" nonfiltered="2265" processed="2254" dbindex="147290">

La Moleta de les Banyes s una muntanya de 737 metres que es troba al municipi de Mas de Barberans a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382246" title="Punta de la Llobatera" nonfiltered="2266" processed="2255" dbindex="147291">

La Punta de la Llobatera s una muntanya de 786 metres que es troba al municipi de Mas de Barberans a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382250" title="Punta de la Pua" nonfiltered="2267" processed="2256" dbindex="147292">

La Punta de la Pua s una muntanya de 1.148 metres que es troba al municipi de la Snia a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382253" title="Moleta dels Hortets" nonfiltered="2268" processed="2257" dbindex="147293">

La Moleta dels Hortets s una muntanya de 928 metres que es troba al municipi de la Snia a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382256" title="Morral del Turmell" nonfiltered="2269" processed="2258" dbindex="147294">

El Morral del Turmell s una muntanya de 1.305 metres que es troba al municipi de la Snia a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382258" title="Punta de l'Enderrocada" nonfiltered="2270" processed="2259" dbindex="147295">

La Punta de l'Enderrocada s una muntanya de 1.302 metres que es troba al municipi de la Snia a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382260" title="Tokyo Mew Mew" nonfiltered="2271" processed="2260" dbindex="147296">





Tokyo Mew Mew (        , T ky  My  My ?), tamb conegut com Mew Mew Power, s un cmic sh jo japons escrit per Reiko Yoshida i illustrat per Mia Ikumi. Fou originalment publicat en Nakayoshi des del setembre del 2000 al febrer del 2003, i desprs publicat en set volums tank bon per Kodansha des d'abril de 2003 a maig de 2004. Se centra en cinc nenes infoses amb l'ADN d'animals rars que els donen poders especials i les permet transformar-se en "Mew Mews". Dirigida per Ichigo Momomiya, les nenes protegiran la terra dels estrangers que la "reclamen".

Argument.

La histria d'una noia, la cual s transforma en una guerrera que ha de salvar la ciutat de Tokyo.

Ha de lluitar envers uns extraterrestres que els hi envien uns monstres anomenats "bsties quimera".

Cmics.

Existeixen dues sagues de cmics. 
La primera consta de 7 volums i explica la histria de la Ichigo; amb un fort sentiment d'amistat i d'amor respecte la naturalesa.

La segona consta de 2 volums i explica l'historia d'una noia que per casualitat s transforma en una guerrera amb el ADN barrejat amb el d'un gat i un conill.

Enllaos externs.

Manga;
 Siti oficial de Chuang Yi sobre Tokyo Mew Mew;

Anime;
 pgina web oficial del Studio Pierrot sobre Tokyo Mew Mew;
 pgina web oficial de YTV sobre Mew Mew Power;

Videojoc;
 Official Nintendo Hamepane T ky  My  My  website;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382261" title="Punta de la Devesa (la Snia)" nonfiltered="2272" processed="2261" dbindex="147297">


La Punta de la Devesa s una muntanya de 1.316 metres que es troba al municipi de la Snia a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382263" title="Cecotrfia" nonfiltered="2273" processed="2262" dbindex="147298">
La cecotrfia s el consum del producte del cec, una part de l'aparell digestiu en mamfers dels ordres dels rosegadors i els lagomorfs. El producte del cec passa per l'intest i s excretat. Desprs d'aix, l'animal es torna a menjar l'excrement per a recuperar-ne nutrients. Tot i que els rosegadors i els lagomorfs sn els que ms presenten aquest costum, tamb s'ha observat en marsupials i primats. 

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382266" title="Punta de la Devesa (Cervi de les Garrigues)" nonfiltered="2274" processed="2263" dbindex="147299">


La Punta de la Devesa s una muntanya de 566 metres que es troba al municipi de Cervi de les Garrigues a la comarca de les Garrigues.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382274" title="El Negrell" nonfiltered="2275" processed="2264" dbindex="147300">

El Negrell s una muntanya de 1.345 metres que es troba al municipi de la Snia a la comarca del Montsi.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 242157001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382280" title="Punta de Campflorit" nonfiltered="2276" processed="2265" dbindex="147301">

La Punta de Campflorit s una muntanya de 1.282 metres que es troba al municipi de la Snia a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382282" title="Les Portelles" nonfiltered="2277" processed="2266" dbindex="147302">

Les Portelles s una muntanya de 1.176 metres que es troba al municipi de la Snia a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382283" title="Les Portelles dels Maquis" nonfiltered="2278" processed="2267" dbindex="147303">

Les Portelles dels Maquis s una muntanya de 1.198 metres que es troba al municipi de la Snia a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382289" title="Morral de Catinell" nonfiltered="2279" processed="2268" dbindex="147304">

El Morral de Catinell s una muntanya de 1.131 metres que es troba al municipi de la Snia a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382291" title="Mola de la Bta" nonfiltered="2280" processed="2269" dbindex="147305">

La Mola de la Bta s una muntanya de 1.343 metres que es troba entre els municipis de la Snia i de Mas de Barberans a la comarca del Montsi.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382294" title="Mola de Calatrava" nonfiltered="2281" processed="2270" dbindex="147306">

La Mola de Calatrava s una muntanya de 352 metres que es troba al municipi de Sant Carles de la Rpita a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382296" title="Mola de la Cabra" nonfiltered="2282" processed="2271" dbindex="147307">

La Mola de la Cabra s una muntanya de 796 metres que es troba al municipi del Mas de Barberans a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382300" title="Lliga de Campions de la UEFA 1992-93" nonfiltered="2283" processed="2272" dbindex="147308">
La Lliga de Campions de la UEFA 1992 93 fou la 38ena edici de la Copa d'Europa, la mxima competici per a clubs de futbol del continent i la primera sota el nom de Lliga de Campions.

Fou la segona edici que va tenir fase de grups, que va incloure 8 equips dividits en dos grups. El campi de cada grup disput la final. Fou necessria una fase preliminar. Fou la primera edici desprs de la separaci de la Uni Sovitica i la Repblica Federal Socialista de Iugoslvia, fet que provoc a participaci d'un gran nombre de nous pasos a la competici.

El torneig va veure per primer cop el triomf de l'Olympique de Marseille, que derrot el Milan a la final. Posteriorment, el club fou acusat de la compra de partits, per part del seu president Bernard Tapie. Fou acusat de comprar el partit de la lliga francesa de futbol contra l'US Valenciennes fet que caus la prdua del campionat francs, no en canvi, el triomf a la Lliga de Campions, en tractar-se d'una altra competici. L'equip fou sancionat amb el descens a segona divisi i excls de la defensa del ttol a la Lliga de Campions de la UEFA 1993-94.

Ronda preliminar.





|}

Primera ronda.

















|}

*La tornada entre Leeds United i Stuttgart, l'Stuttgart aline un jugador no perms. El partit fou atorgat al Leeds United i un partit de desempat fou jugat a Barcelona, on guany el Leeds United per 2-1.

Segona ronda.









|}

Fase de grups.
Grup A.




Grup B.




Final.




Enllaos externs.
Temporada 1992-93 al web de la UEFA;
RSSSF;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382313" title="Ratol marsupial de Macdonnell" nonfiltered="2284" processed="2273" dbindex="147309">

El ratol marsupial de Macdonnell (Pseudantechinus macdonnellensis) s una espcie de mamfer marsupial de l'ordre dels dasiuromorfs. s originari del sud i el centre d'Austrlia.

Descripci.
El ratol marsupial de Macdonnell mesura 9,5-10 cm de llarg, amb una cua de 7,5-85, cm, i pesa 20-45 grams. T una cua en forma de pastanaga, que emmagatzema greix com a reserva d'aliment. El seu pelatge s d'un marr griss. T ventrades de sis cries, que neixen entre juliol i setembre (una mica ms tard a l'oest del seu mbit de distribuci). s una espcie nocturna i insectvora.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382323" title="Bomba d'ariet" nonfiltered="2285" processed="2274" dbindex="147310">
Una bomba d'ariet o Ariet hidrulic s una bomba cclica que utilitza l'energia cintica de un cop d'ariet en un fluid per a pujar una part d'aquest fluid a un nivell superior. No necessita per tant aportar una altra energia externa. Tal cosa i la seva sencillesa fa que noms s'utilitzi en llocs rurals allunyats o pobres on no hi ha energia elctrica o motors d'un altre tipus. rees remotes de Cuba n's un exemple.

Histria.
Amb el precedent probable d'una mquina de pulsaci de John Whitehurst de Cheshire el 1772, la primera descripci d'un aparell d'aquest tipus va ser la de 1796 pel francs Joseph Michel Montgolfier. Durant el segle XIX la bomba d'ariet es va popularitzar molt per amb l'arribada de l'electricitat i els motors barats va quedar amb un s molt redut.

Funcionament.

A. Dipsit d'origen;
B. Canonada de crrega;
C. Vlvula de descrrega;
D. Vlvula de retenci;
E. Calder de pressi;
F. Canonada de descrrega;
G. Dipsit de descrrega;
K. Vlvula (opcional) d'admissi d'aire.]]

El principi de funcionament s el segent.  El lquid, normalment aigua, procedent d'un dipsit subministrador A s'accelera per un tub de crrega inclinat B amb la qual cosa la seva energia potencial es converteix en energia cintica. Quan la velocitat arriba a un valor determinat, la vlvula de descrrega C sobtadament tanca tallant el fluxe la qual cosa genera una sobrepressi en l'extrem  inferior del tub de crrega, un cop d'ariet, que fora l'aigua a obrir la vlvula anti-retorn D i  a pujar pel tub de descrrega F cap el nivell superior del dipsit G.  La vlvula de descrrega C es torna a obrir degut a la baixada de pressi del fluxe d'aiguai el cicle comena una altra vegada, tancant-se cada cop que el fluxe adquireix un cert valor.

A E es posa una campana o calder ple d'un gas a pressi, normalment aire, que amorteix els cops d'ariet i mant un fluxe ms constant de fluid pel tub F.  Aquest gas s'acaba disolvent en l'aigua pel que cal reposar-lo o embolicar-lo en un globus de goma per a evitar que es disolgui.  Algunes bombes van provistes d'un sistema que injecta una bombolla d'aire en cada cicle. Aquest sistema consisteix en que es dissenya el mecanisme per a que en tancar la vlvula D permeti que s'inverteixi momentniament el fluxe de l'aigua pel que en tancar sobtadament la vlvula es produeix una depressi que fora l'entrada d'una mica d'aire per la vlvula K.

Si la bomba d'ariet tingus un rendiment energtic perfecte aleshores la massa d'aigua perduda per la vlvula C, a la que anomenarem Q, multiplicada per l'altura de subministre h foraa igual a l'altura H multiplicada per la massa d'aigua aixecada, q. s a dir: q = Q*h/H. En la realitat el rendiment sempre s inferior i depen en gran mesura de la relaci h/H. En el millor dels casos el rendiment pot arribar al 85% pero decreix segons creix l'altura H i pot caure fins el 20% o menys en installacions que bombegen a gran altura.

Enllaos externs.
Com funciona i com fabricar una bomba d'ariet ;
Diversos documents sobre bombes d'ariet, incloent un video de funcionament;
 Bomba d'ariet en funcionament ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382341" title="Mola de les Carroveres" nonfiltered="2286" processed="2275" dbindex="147311">

La Mola de les Carroveres s una muntanya de 842 metres que es troba al municipi del Mas de Barberans a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382347" title="Morral d'en Bru" nonfiltered="2287" processed="2276" dbindex="147312">

La Morral d'en Bru s una muntanya de 909 metres que es troba al municipi del Mas de Barberans a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382356" title="Mola del Coc d'Extremera" nonfiltered="2288" processed="2277" dbindex="147313">

La Mola del Coc d'Extremera s una muntanya de 996 metres que es troba al municipi del Mas de Barberans a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382360" title="La Joca" nonfiltered="2289" processed="2278" dbindex="147314">

La Joca s una muntanya de 1.106 metres que es troba al municipi del Mas de Barberans a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382362" title="Mola Aixada" nonfiltered="2290" processed="2279" dbindex="147315">

La Mola Aixada s una muntanya de 993 metres que es troba al municipi de la Snia a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382368" title="Electrosonic Festival" nonfiltered="2291" processed="2280" dbindex="147316">
L'Electrosonic Festival s un festival de msica, art y pensament electrnic celebrat al meravells parc natural de  Fuentes Blancas , a la provncia de Burgos.

Durant les seves quatre primeres edicions, "Electrosonic Festival" s'ha posicionat dins el grup de festivals lders a nivell nacional i europeu arribant  en tant sols quatre anys als 25.000 assistents.
Organizat per les productores "Phrenetic Society" i "Orosco Producciones" ambdues dedicades a l organizaci d esdeveniments i contractaci d artistes.

El festival recull tots els estils de msica electrnica des del techno fins al house passant per l electro i el mnimal.

Histria.
 Electrosonic Festival  t la intenci de democratizar l ampli ventall de possibilitats que ofereix la cultura electrnica i fer-la arribar al pblic en general, ja que mitjanant aquesta cultur es pot ajudar a la societat a entender la msica electrnica. 
 Electrosonic Festival , per tant, no opta nicament pels esdeveniments musicals, sino que busca crear un entorn cultural on s exposin les diferents rees que engloben el canviant panorama de l art digital, la creaci audiovisual y els ltims avenos tecnolgics.

Programaci del festival. 
 "Electrosonic Media"  (Programaci dirna);
s la part ms educativa i a la vegada la ms experimental del festival. Es du a terme en els llocs amb ms atractiu turstic i histric de la ciudad, per facilitar que els assitents puguin descobrir la bellesa d aquesta.
Els tallers d "Electrosonic Media" de l'edici 2007 es van celebrar tant a la Casa de la Dona de Burgos com al Centre d Art  Caja de Burgos  (CAB) situats, ambdos edificis, a les proximitats de l esglsia gtica de  San Esteban . El fet que estiguin situats prop del centre histric de la ciutat aproxima als assistentes dels tallers a  l'atractiu recorregut cultural, que partint de la Catedral de Burgos permet visitar  l esglsia de Sant Nicolas,  l interessant museu del Retaule i el conjunt recentment rehabilitat de la fortalesa del Castell de Burgos. 
 "Electrosonic Festival"  (Programaci nocturna);
Ubicat al fronds paisatge de  Fuentes Blancas , s l nic festival celebrat en un parc natural. 
Milers de persones de totes les edats i procedents de tota la geografia nacional i europea es reuneixen a la capital burgalesa per disfrutar de les diferents vessants de la msica electrnica i de la cultura digital. 
Sens dubte Electrosonic Festival s un esdeveniment ineludible per als aficionats a la msica electrnica, el techno, el house,  l electro y el mnimal i per aix les seves dates es reserven amb antelaci a les agendes dels seguidors d aquests estils musicals.

Pensament electrnic.
L art, la fotografia, el cinema alternatiu, el videoart, "netart", el diseny grfic, la tecnologia i la msica electrnica es fusionen en un sol pensament cultural totalment necessari, no sols per la gran demanda de la joventut i per part de la societat, sino per una gran necessitat de promoci dels nostres ms preuats talents que actualment estan triomfant en tot el mn, sumant-se a la collaboraci dels artistes ms prestigiosos del planeta, per donar cabuda a un esdeveniment enfocat totalment a l art, la cultura i l oci. Aquests sn l essncia i els fonaments del pensament d Electrosonic Festival.
A ms a ms es pretn que "Electrosonic Festival" realitzi un important paper com a punt de trobada internacional de l art digital i de la indstria, des de segells discogrfics a festivals, mnagers, comisaris o distribudores, tot aix amb Burgos como a escenari.

Artistes que han passat per "Electrosonic Festival".
Primera edici.
Edici 2005, 25 Juny Cerro de San Miguel

----

Segona edici.
Edici 2006,  1 i 2 de Setembre Platja  Fuente del Prior (Fuentes Blancas) 

----

Tercera edici.
Edici 2007,  24 i 25 d Agost Jardins de  Ruderales (Fuentes Blancas) 

----

Quarta edici.
Edici 2008,  22 i 23 d Agost Jardins de  Ruderales (Fuentes Blancas) 


 Enlaos externs .

Web oficial






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382369" title="Morral Desplegat" nonfiltered="2292" processed="2281" dbindex="147317">

El Morral Desplegat s una muntanya de 1.013 metres que es troba entre el municipi de la Snia al Montsi i el Pas Valenci.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382379" title="Puig Garrets" nonfiltered="2293" processed="2282" dbindex="147318">

El Puig Garrets s una muntanya de 218 metres que es troba al municipi d'Ulldecona a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382381" title="Punta de l'Avenc" nonfiltered="2294" processed="2283" dbindex="147319">

La Punta de l'Avenc s una muntanya de 1.038 metres que es troba al municipi de la Snia a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382386" title="Acords de Bretton Woods" nonfiltered="2295" processed="2284" dbindex="147320">

Els Acords de Bretton Woods foren uns acords econmics que van permetre de dibuixar les grans lnies del sistema financer internacional desprs de la Segona Guerra mundial. L'objectiu principal que es perseguia era crear una organitzaci monetria mundial i afavorir la reconstrucci i el desenvolupament econmic dels pasos afectats per la guerra.

Foren signats el 22 de juliol de 1944 a Bretton Woods, als Estats Units desprs de tres setmanes de debats entre 730 delegats que representaven un conjunt de 44 estats aliats. Hi havia tamb un observador de la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques.

Els dos protagonistes principals d'aquesta conferncia foren John Maynard Keynes, que dirigia  la delegaci britnica, i Harry Dexter White, assistent del Secretari del Tresor dels Estats Units, que havien preparat tots dos un pla de conjunt. 

El pla Keynes fou esbossat des del 1941 i preparava un sistema monetari mundial basat en una unitat de reserva no estatal, el bancor. La part americana preferia donar un paper de puntal al dolar americ i proposava ms aviat de crear un fons d'estabilitzaci construt sobre els dipsits dels estats membres i una banca de reconstrucci per la postguerra.

Finalment, fou la proposici de White la que va prevaldre, organitzant el sistema monetari mundial amb relaci al dolar americ, per amb un lligam nominal amb l'or. 

Dos organismes que van nixer arran d'aquesta conferncia i que encara continuen actius:
 el Banc mundial (BIRD);
 el Fons monetari internacional (FMI);
S'hauria hagut de crear un tercer organisme, encarregat del comer internacional. Tanmateix, davant la manca d'acord, no va nixer fins l'any 1995 amb la creaci de l'Organitzaci mundial del comer (OMC) desprs de les negociacions del General agreement on tariffs and trade (GATT).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382390" title="Punta del Boixet" nonfiltered="2296" processed="2285" dbindex="147321">

La Punta del Boixet s una muntanya de 1.249 metres que es troba al municipi de la Snia a la comarca del Montsi.

Prop del cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 241156001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382395" title="Mola el Fonollar" nonfiltered="2297" processed="2286" dbindex="147322">

La Mola el Fonollar s una muntanya de 781 metres que es troba al municipi del Mas de Barberans a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382397" title="Flaret" nonfiltered="2298" processed="2287" dbindex="147323">

El Flaret s una muntanya de 704 metres que es troba al municipi del Mas de Barberans a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382402" title="Los Castellets" nonfiltered="2299" processed="2288" dbindex="147324">

Los Castellets s una muntanya de 577 metres que es troba al municipi del Mas de Barberans a la comarca del Montsi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382421" title="Docklands Light Railway" nonfiltered="2300" processed="2289" dbindex="147325">



Docklands Light Railway (DLR) s un sistema de tren lleuger dels Docklands de Londres, antiga zona porturia transformada en zona residencial i comercial, a l'rea Est de Londres. El sistema va obrir el 31 d'agost de 1987 i amb les seves extensions a arribat a Stratford, Lewisham, Bank, Ciutat de Londres (zona de Londres), Beckton i North Woolwich. Els sistema de vies i trens de DLR no s compatible amb el metro de Londres, per ambds sistemes formen part del sistema tarifari integrat i al mapa del metro tamb hi apareix DLR.

Els trens sn automtics i normalment no duen conductor per hi ha un Agent de Servei al Passatger (PSA) que se'n carrega de patrullar pels trens, revisar tiquets, comunicar i controlar les portes. Els agents (PSA) a ms poden agafar el control del tren en situacions d'emergncia i de fallida de l'equipament. Les estacions generalment no tenen personal exceptuant aquelles soterrades, on s necessita personal en cas d'evacuaci.

DLR opera i mant les installacions en concessi des de 1997. La concessi vigent expira a l'abril de 2013 en mans de Serco Docklands Ltd., companyia formada conjuntament per Serco Group i l'equip de DLR. El sistema t 39 estacions i est en procs d'expansi. Al 2006 va tenir ms de 60 milions de passatgers. 

Docklands Light Railway t quatre rutes: 
Bank-Lewisham;
Bank-King George V;
Stratford-Lewisham;
Canning Town-Beckton;

 Mapa .


Per a un inventari complet de les estacions, vegeu la Llista d'estacions de DLR i del metro de Londres;

 Vegeu tamb .
 Metro de Londres;

 Referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382432" title="Bahadur Shah I" nonfiltered="2301" processed="2290" dbindex="147326">
Bahadur Shah I Muhammad Muazzam Abu Nasr Sayyid Kutb al-Din Muhammad Shah Alam Bahadur Shah Badshah (Burhanpur, Dcan, 14 d'octubre de 1643-Lahore 27 de febrer de 1712)  fou emperador mogul, segon fill de l'emperador Aurangzeb i de la seva segona dona Rahmat al-Nisa Nawab Bai (filla del rei Radju de Radjawari a Kashmir) morta el 1691, que fou la mare del prncep Muhammad Sultan (mort a pres el 1675/1676) i de Badr al-Nisa Begum (1647-1670). Es va casar diverses vegades i es coneixen el nom de tres dones: Mihr al-Nisa Begum, Aziz al-Nisa Khanam i Nur al-Nisa Begum.

A partir del 1663 va lluitar al Dcan contra Bidjpaur. Fou considerat hereu quan el seu germ gran es va passar a Shah Shudja i designat quan va morir el 1675/1676 rebent llavors el ttol de Shah Alam. El 1683/1684 va dirigir un exrcit pel Konkan cap a Goa en ajut dels portuguesos que estaven assetjats pel maratha Shambadji, per es va barallar amb els portuguesos i privat de subministraments va haver de retirar-se en desordre. Desprs va tornar a lluitar contra Bidjapur i contra els kutbshhides de Golconda.

Va caure en desgracia d'Aurangzeb quan no va mostrar hostilitat contra el prncep rebel Akbar; va fer un intent de mediaci entre Abu l-Hasan de Golconda i l'emperador Aurangzeb i aquest la va interpretar com una traci. Muhammad Muazzam (conegut tamb com Shah Alam) fou detingut amb el seu fill el 4 de mar de 1687, i empresonat en condicions molt dures, desprs millorades fins que fou alliberat l'abril de 1695 i nomenat subadar d'Agra i el 1699 governador de la provncia de Kabul crrec que encara exercia quan va morir el seu pare el 2 de mar del 1707; llavors els seus fills governaven un Tattha i un altra Multan. Es va assabentar de la mort del seu pare el 22 de mar de 1707 i es va dirigir rpidament a l'est, i al arribar a Lahore es va proclamar emperador i va deixar al seu germ Azam Shah el Dcan. Va arribar a Agra el 12 de juny  i el 18 de juny de 1707 Azam Khan i el seu fill Bidar Bakht van morir en una batalla prop de Jajau, amb el que Bahadur Shah I es va consolidar al poder. 

Un dels seus primers maldecaps foren els rajputs; el hivern del 1707 al 1708 va decidir sobre la successi d'Amber i va sotmetre al prncep de Jodhpur.

Va haver d'enfrontar tamb als marathes i per consell de Dhu l-Fikar Khan va alliberar a Shahu, net de Shiwadji, i el va enviar al pas maratha amb un alt rang mogul (mansab de 7000) esclatant la guerra civil entre Shahu i els partidaris de Tara Bai, regent de la vdua del seu oncle Radja Ram.

Un altre germ del emperador, Kam Bakhsh, el fill ms jove d'Aurangzeb, tamb es va revoltar; Bahadur va marxar en campanya contra ell al Dcan, i el rebel fou derrotat i mort prop d'Hayderabad el 13 de gener de 1709. Mentre durava aquesta campanya els rajputs de Jodhpur es van tornar a revoltar i van haver de ser sotmesos per segon cop (1709-1710) per al esclatar una revolat dels sikhs va haver d'acabar la campanya amb un comproms. L'assassinat del lder sikh, Guru Singh (1708) que era fidel de Bahadur, va reactivar al revolta al nord dirigida per un personatge anomenat Banda que va matar a Wazir Dhah, va ocupar el Sirhind i va assolar el Panjab oriental. Bahadur va conquerir Lohgarh i va derrotar a Banda el 1710/1711 per no el va poder capturar.

Va retornar a Lahore on va restar fins a la seva mort el 12 de febrer de 1712. Els seus quatre fills Muizz al-Din Djahandar Shah, Azim al-Shan, Rafi al-Shan i Djahan Shah es van disputar la successi i va triomfar el primer

 Bibliografia .
W. Irvine, The later Mughals, Calcuta 1921;
V. Sarkar, History of Awrangzib, Calcuta 1925;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382438" title="Bahadur Shah II" nonfiltered="2302" processed="2291" dbindex="147327">
Bahadur Shah II Abu l-Muzaffar Siradj al-Din Muhammad (24 d'octubre de 1775-7 de novembre de 1862) fou el darrer emperador mogul de l'ndia (1837-1857), regnant sota dependncia de la Companyia Britnica de les ndies Orientals. Era fill d'Akbar Shah II (1806-1837) i de Lal Bai 

Va succeir al seu pare al morir aquest el 1837. No va tenir cap participaci rellevant al poder, fins que el 11 de maig de 1857 Delhi fou ocupada per tropes rebels que venien de Meerut; Bahadur Shah II, de 82 anys, va haver d'acceptar forat per les circumstancies, d'esdevenir el cap nominal de la revoluci. Quan al cap de quatre mesos Delhi fou atacada pels britnics, es va retirar junt amb la seva dona Zinat Mahal i el seu fill Mirza Djewan Bakht, a la tomba d'Humayun (setembre del 1857) i es va rendir al tinent britnic Hodson, contra garantia de salvar la vida. 

Fou sotms a judici i enviat en exili a Rangoon (Birmnia) on va morir el 7 de novembre de 1862.

 Bibliografia .
J. W. Kaye i G. B. Malleson, History of the Indian Mutiny, 1897



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382444" title="IES Escola Industrial" nonfiltered="2303" processed="2292" dbindex="147328">


L'IES Escola Industrial d'Arts i Oficis s un institut d'educaci secundria de Sabadell. Les seves installacions s'estenen sobre 11.365 m. Les installacions actuals no sn les originals, dissenyades per l'arquitecte Jeroni Martorell i que actualment estan ocupades pel centre cultural de Caixa Sabadell.

S'hi imparteixen classes d'ESO, Batxillerat (cientfic, lingstic, social i tecnolgic, per no artstic) i cicles formatius.

Fou fundada el 1902 per iniciativa de Narcs Giralt. Inicialment el seu objectiu era formar obrers per la indstria (d'aqu el seu nom). El 2002, amb motiu de la celebraci del centenari de l'institut, l'aleshores President de la Generalitat Jordi Pujol hi descobr una placa i fu un discurs.

Participa en diversos projectes internacionals, com ara un Projecte de Collaboraci amb Colmbia, el Projecte Comenius o el Projecte Leonardo. L'IES tamb ha participat en projectes de promoci de les energies renovables, entre altres, amb la installaci de plaques solars al sostre de l'institut amb una potncia pic de 2,88 kWp.

Es troba al centre de la ciutat, davant del Mercat de Sabadell i a prop dels Jardins de la Caixa Sabadell i del Museu de Paleontologia Miquel Crusafont.

Enllaos externs.
Web de l'IES Escola Industrial a l'Xtec;
Histria de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis, per Francesc Poms i Martorell;
Imatge dels primers anys de l'Escola Industrial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382445" title="Tramlink" nonfiltered="2304" processed="2293" dbindex="147329">


El Tramlink (inicialment conegut com a Croydon Tramlink) s un sistema de tramvia que serveix al Sud de Londres, Regne Unit. L'operador del servei s First London de part de Transport for London (TfL).

Tramlinks enllaa amb estacions de la National Rail del Regne Unit, per com que circula per una rea on el Metro de Londres t poca presncia (una de les raons de la seva creaci) noms intercanvia amb el metro a l'estaci de Wimbledon. El sistema, centrat a Croydon, va comenar a circular al maig del 2000.



 Material rodant .
Tramlink utilitza tramvies Flexity Swift CR-4000 construits per Bombardier Transportation a Viena. L'actual flota s de 24 trens. Els tramvies sn similar als de la classe K-4000 utilitzatas a Koln amb rutes de plataforma baixa. La flota s mant a les cotxeres de Therapia Lane.

Els tramvies sn cotxes individuals articulats de doble capalera amb quatre portes per banda i disposa de un parell de llocs per a cadires de rodes. Tenen una llargada de 30'1 metres i 2'65 m d'amplada, amb 70 seients i una capacitat total de 200 passatges. La velocitat mxima s de 80 km/h. 

Actualment els tramvies s'estan pintant per canviar la decoraci exterior.



 La xarxa.
 Mapa de la xarxa.





 Rutes .
Les rutes que hi ha fins a dia d'avui sn:

 Ruta 1 (groga) .






 Ruta 2 (vermella) .






 Ruta 3 (verda) .








 Tarifes .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382462" title="Facultat de Traducci i d'Interpretaci (UAB)" nonfiltered="2305" processed="2294" dbindex="147330">

La Facultat de Traducci i Interpretaci de la Universitat Autnoma de Barcelona va ser inaugurada el 18 d'agost del 1972 (com a Escola Universitria de Traductors i Intrprets), quatre anys desprs de la creaci de la UAB per decret llei.

Departaments.
Amb docncia majoritria.
Departament de Traducci i Interpretaci;

Altres.
Departament d'Antropologia Social i Cultural;
Departament de Cincia Poltica i de Dret Pblic;
Departament de Cincies de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana;
Departament de Dret Pblic i Cincies Histricojurdiques;
Departament d'Economia Aplicada;
Departament d'Economia i d'Histria Econmica;
Departament de Filologia Anglesa i de Germanstica;
Departament de Filologia Catalana;
Departament de Filologia Espanyola;
Departament de Filologia Francesa i Romnica;
Departament de Geografia;
Departament d'Histria Moderna i Contempornia;
Departament de Prehistria ;

Enllaos externs.
Pgina web de la Facultat de Traducci i Interpretaci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382464" title="Bahadur Shah Gudjarati" nonfiltered="2306" processed="2295" dbindex="147331">
Bahadur Shah Gudjarati fou sult de Gujarat (1526-1537). Era el segon fill de Muzaffar Shah II (1511-1526).

En males relacions amb el seu germ gran Sikandar va abandonar el Gujarat el 1525 i es va dirigir a la cort d'Ibrahim Lodi, passant per Chitor i Mewat, i va assistir a la batalla de Panipat entre el sult de Delhi i Baber.

El 1526 es va assabentar de la mort del seu pare i la proclamaci del seu germ Sikandar Shah, i va sortir de Delhi cap a Chitor on va saber que Sikandar havia estat assassinat per Khwush Kadam Imad al-Mulk; amb el suport dels nobles gujaratis musulmans, es va proclamar llavors sult a Anhalwara-Pattan el 6 de juliol de 1526.

El 1528, aliat a Muhammad II de Khandesh, i a Ala al-Din Imad al-Mulk de Berar, va atacar a Burhan Nizam Shah d'Ahmadnagar, i va ocupar la seva capital el 1529. Burhan Nizam Shah d'Ahmadnagar va haver d'acceptar la sobirania de Gujarat al menys fins el 1532; segons els historiadors va emetre moneda en nom del sult de Gujarat per no s'ha trobat cap exemplar que ho demostri.

El 1531 va atacar a Mahmud de Malwa  i va ocupar Mandu. El 1532/1533 va ocupar les fortaleses dels rajputs d'Ujjain Bhilsa i Raisin i va fer presoner al comandant d'aquestes guarnicions, Silhadi. Va fer un atac a Chitor que fou rebutjat per en un segon intent el mar de 1534 la va poder ocupar finalment, quan ja havia esclatat la guerra entre Gujarat i els mogul (tardor del 1534). 

L'emperador Humayun es queixava de que Bahadur havia donat refugi als afganesos Lodi i a Muhammad Zaman Mirza, gendre de Baber, que estava presoner a Bayana per orde d'Humayun i havia aconseguit fugir. Els mogul el van derrotar a Mandasor i Mandi i en la batalla de Champanir va perdre el seu tresor que va caure en mans d'Humayun. Bahadur va fer aliana llavors amb els portuguesos als que el 1531 havia rebutjat quan atacaven Diu i als que ara va cedir Bassein i desprs l'octubre del 1535 el dret de construir una fortalesa a Diu on Bahadur s'havi hagut de refugiar. Humayan, tot i l'ajuda portuguesa a Bahadur (fora simblica) va ocupar Ahmadabad, la capital de Gujarat.

El 1536 Humayun va haver d'evacuar Gujarat davant l'amenaa de Sher Khan i Bahadur va poder expulsar a les guarnicions moguls del Gujarat i recuperar el pas. Llavors va exigir als portuguesos la devoluci dels drets sobre Diu i va anar a veure al governador Nuno da Cunha al seu vaixell on fou assassinat pels portuguesos (1537). 

 Bibliografia .

Ferno Lopez de Castanheda, Historia de descombrimiento e conquista da India pelos Portugueses, Lisboa, 1833


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382469" title="Pablo Herrera Allepuz" nonfiltered="2307" processed="2296" dbindex="147332">










Pablo Herrera Allepuz (Castell de la Plana, 29 de juny de 1982) s un jugador de voleibol platja en actiu. Va comenar la seva carrera l'any 2001. Des de llavors fins 2004 compet fent parella amb el catal Javier Bosma. Tots dos guanyaren la medalla d'argent als Jocs Olmpics d'Atenes. L'any segent va canviar de parella esportiva amb l'aragons Ral Mesa. Aquesta nova formaci fou campiona d'Europa el mateix 2005, per no va aconseguir superar els vuitens de final als Jocs Olmpic de Pequn.

 Palmars .

World Tour.
  Lianyungang (RP Xina) 2004 (amb Javier Bosma).
  Kristiansand (Noruega) 2008 (amb Ral Mesa).
  Atenes 2004 (amb Javier Bosma).
  Berln 2008 (amb Ral Mesa).
Challenger & Satellite.
  Porto Santo (Portugal) 2005 (amb Ral Mesa).
Confederaci Europea.
  Roseto degli Abruzzi (Itlia) 2004 (amb Javier Bosma). ;
  Campionat Europeu Moscou 2005 (amb Ral Mesa).
  Gran Canaria 2008 (amb Ral Mesa).

Referncies.
Fitxa a Beach Volley Database 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382473" title="Appalachian Spring" nonfiltered="2308" processed="2297" dbindex="147333">
Appalachian Spring s un ballet d'Aaron Copland que va ser composada entre el 1943-44 per a Marta Graham, que l'estren amb la seva companyia a la Biblioteca del Congrs de Washington, D. F. el 30 d'octubre de 1944. Quan Copland feu una versi condensada el 1945, increment la instrumentaci original de 13 interprets per a orquestra completa.

 Antecedents .
 
Com la majoria dels compositors de la seva generaci, Aaron Copland en un principi se sent estimulat per les harmonies i els ritmes entretallats que escolt en la dcada dels 20, per tamb es preocup per la inaccessibilitat de la msica moderna. Prefer crear un llenguatge musical que fos essencialment nord-americ, amb el fi de parlar directament a les audincies nord-americanes. Al principi tract de d'incorporar elements de jazz en llurs obres simfniques, per assol un xit molt limitat. Es necessitava un enfocament ms drstic. Per tant, a finals de la dcada del 30, el compositor don deliberadament l'esquena al seu estil dissonant anterior. Cre una srie d'obres simples, directes i molt consonants.

Fou aix com va nixer l'esttica del populisme musical de Copland. El compositor s'adon de que els mitjans de comunicaci havien augmentat considerablement la magnitud, per no la sofisticaci, del pblic oient de la msica. Considerava que la manera d'arribar a aquesta audincia era fer msica no noms per a concerts sin tamb per la rdio, el cinema, els discs i el ballet. En el seu estil populista us elements caracterstics de la cultura popular nord-americana com les canons de cowboys, els ritmes llatinoamericans, les canons folklriques i els himnes de Nova Anglaterra i dels Shaker. La msica que en result era tant immediata com simple. s potser noms una coincidncia, per segurament interessant, que l'obra que corona el populisme musical de Copland  el ballet Appalachian Spring- inclou (en l'abans-ltima secci) un conjunt de variacions envers la melodia d'un himne Shaker que alaba la simplicitat.

 L'obra .

Malgrat el seu directe atractiu, Appalachian Spring est realitzada amb una destresa i una subtilesa consumades, de forma que la seva simplicitat no est trivialitzada. 

La msica que Copland escriv pel ballet de Marta Graham, Appalachian Spring, reflexa el seu desig de crear una msica no estilstica, una msica que expressi les experincies i les visions d'un artista nord-americ.

Els ritmes de Appalachian Spring sn tant directes i atractius com llurs harmonies pandiatniques. Algunes vegades la seva vitalitat prov d'hbils irregularitats, per sovint els mitjans de Copland sn ms simples : aturar-se repetidament en el quart temps del comps d'una secci o interrupcions representades per silencis de longituds variades en altres llocs.

El compositor explic la relaci d'aquesta msica amb la tradici del cant folklric dels Shakers. El ballet es refereix a una celebraci de pioners, en la primavera, al voltant d'una granja recent construda en els turons de Pennsylvania en la primera meitat del segle XIX. La noia i el jove granger, que s el seu marit, personifiquen les emocions, alegres i inquietes, a les que invita la nova relaci domstica. Un vell ve suggereix de quan en quan la solida confiana en l'experincia. Un predicador i els seus seguidors recorden als fundadors de la nova llar els estranys i terribles aspectes del dest hum. Al final deixen a la nova parella tranquil la i segura en la seva casa.

 
Desprs de l'estrena en la Biblioteca del Congres, amb un xit sense precedents, Copland feu una Suite de Concert a partir del Ballet, que fou enregistrada sota la batuta de Serge Koussevitsky. Com que aquesta gravaci fou la que per primera vegada atans la msica de Copland a una extensa audincia, Appalachian Spring compl l'ideal del compositor respecte de la msica de per i per el poble nord-americ, difosa a tots ells a treves del fongraf i la rdio.

 Referncies .
Invitacin a la Msica de Jonathan Kramer d'Editorial Vergara.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382476" title="Baharlu" nonfiltered="2309" processed="2298" dbindex="147334">
Baharlu (o Barani) fou una tribu turca de Prsia. La famlia governant de la federaci dels kara koyunlu pertanyia a aquesta tribu.

El seu nom deriva probablement de la vila de Bahar al nord d'Hamadan. Al castell de Bahar residia Sulayman Shah ibn Parcham Ivai, del clan iva dels Baharlu, que fou desprs primer ministre del califa al-Musta'sim (1242-1258) i executat pels mongols d'Hulagu el 8 de febrer del 1258. Un ivai estava establert a Khelat el 1230; desprs es va formar la confederaci dels kara koyunlu el smbol de les monedes dels quals porten la tamgha tribal dels iva..

Bibliografia .

V. Minorski, The clan of the Qara-qoyunlu rulers, 1955


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382478" title="Barani" nonfiltered="2310" processed="2299" dbindex="147335">



Baharlu, tribu turca de Prsia;
al-Barani, grup berber;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382483" title="Carles Raya i Civit" nonfiltered="2311" processed="2300" dbindex="147336">
Carles Raya i Civit (Terrassa, 1986) s un trompetista de la cobla Sabadell i compositor de sardanes.

Inicia els estudis musicals amb Alexandre Baiget al Conservatori de Terrassa, on finalitza el Grau Mitj amb menci i premi d'honor a les especialitats de trompeta i msica de cambra, respectivament. Posteriorment continua els seus estudis musicals a l'ESMUC amb Mireia Farrs (trompeta solista de l'OBC) i s'inicia en el mn de la msica antiga grcies a Serge Tizac (concertista de trompeta barroca). Tamb ha realitzat diversos cursos de perfeccionament musical amb grans solistes internacionals i pedagogs com Maurice Andre, Bo Nilson, Spanish Brass Quintet, DouglasProsser, Rodney Mark, entre d'altres.

El dia 16 d'agost de 2007, a Castellbisbal, va estrenar la seva primera sardana, En Torcuato i la Maria, dedicada als seus pares. La seva sardana L'via Teresa va ser finalista del concurs de la Sardana de l'Any 2007 i guany el premi del jurat popular en el concurs de Joves Compositors de Blanes.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382496" title="Joan Puig i Fornis" nonfiltered="2312" processed="2301" dbindex="147337">
Joan Puig i Fornis (Cadaqus, Alt Empord, 5 de maig de 1936) s un instrumentista de tenora i compositor de sardanes.

Ha sigut membre de les cobles Cadaquesenca, Marina, Cadaqus i Vila de la Jonquera.

La seva sardana El meu amic Narcs va ser finalista del concurs de la Sardana de l'Any 2006.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382497" title="Fons de rotaci" nonfiltered="2313" processed="2302" dbindex="147338">

El fons de rotaci d'una empresa representa el supervit dels seus recursos estables sobre el total de les seves despeses d'inversi.

Quan una empresa s creada, sovint s necessari que dugui a terme grans inversions per a adquirir el conjunt de l'actiu fix que requereix la seva activitat. Aquestes inversions mobilitzen recursos financers sobre un perode llarg i necessiten una capacitat de finanament a llarg termini per tal de respectar la regla prudencial que diu que una necessitat de finanament hauria de ser satisfeta amb recursos financers de mateix venciment. Per a fer-ho, l'empresa es dota d'una srie de recursos financers per perodes llargs:

d'una banda, grcies als accionaris, que aporten capital a l'empresa;
de l'altra banda, grcies a les institucions financeres, que concedeixen prstecs a llarg terme a l'empresa.

Evidentment, no hi ha una igualtat perfecta entre aquests recursos i les necessitats a llarg termini, de manera que aquests recursos a llarg termini permetran a l'empresa finanar necessitats de finanament a curt termini.

Fons de rotaci net global.
L'elaboraci d'un balan funcional permet agrupar el conjunt de despeses i de recursos a llarg termini de l'empresa:

al passiu del balan:;
capitals propis;
amortitzacions i depreciacions constituts per l'empresa amb l'objectiu de renovar el seu capital fix;
provisions per a riscos;
provisions per a despeses;
deutes financers estables (deutes financers sense descoberts bancaris);

a l'actiu del balan:;
els actius fixos, que sn avaluats pel seu valor brut per tenir en compte el cost real de la seva adquisici sense prendre en compte les amortitzacions ja realitzades per l'empresa. Es pot distingir el capital fix segons la seva naturalesa (immaterial, material i financer);

Per tant:

Fons de rotaci = recursos estables - usos estables

O, des d'un punt de vista comptable:

Fons de rotaci = recursos durables - actiu immaterial

El FRNG es calcula a partir del balan abans del repartiment. Per tant, el resultat de l'exercici s incls als capitals propis.

Totes les provisions formen part dels recursos durables, incloent-hi les amortitzacions i depreciacions de l'actiu, car el seu volum roman sovint en el temps, cosa que permet assimilar-los a recursos durables.

Els deutes financers figuren entre els recursos durables. Tanmateix, els descoberts bancaris, els saldos bancaris creditors i els interessos pagats en queden exclosos. Els dos primers constitueixen el passiu de tresoreria i el tercer s un deute no d'explotaci.

Interpretaci econmica.
L'anlisi del fons de rotaci pot revelar tres situacions diferents:

Fons de rotaci positiu: En aquest cas, els recursos estables de l'empresa sn superiors a l'actiu fix, s a dir, els recursos estables cobreixen les necessitats a llarg termini de l'empresa. L'equilibri financer s respectat i l'empresa disposa, grcies al fons de rotaci, d'un supervit de recursos estables que li permetran finanar altres necessitats de finanament a curt termini.
Fons de rotaci neutre: En aquest cas, els recursos estables de l'empresa sn iguals a l'actiu fix, s a dir, els recursos estables cobreixen les necessitats a llarg termini de l'empresa. Tanmateix, encara que sembli que s'hagi assolit l'equilibri de l'empresa, aquesta no disposa de cap supervit de recursos a llarg termini per a finanar el seu cicle d'explotaci, cosa que fa que el seu equilibri financer sigui precari.
Fons de rotaci negatiu: En aquest cas, els recursos estables de l'empresa sn inferiors a l'actiu fix, s a dir, els recursos estableso cobreixen les necessitats a llarg termini de l'empresa. La regla prudencial de l'equilibri financer no s respectada. L'empresa ha de finanar una part de les seves necessitats a llarg termini per mitj de recursos a curt termini, cosa que li fa crrer un perill d'insolvncia important. Una situaci com aquesta comporta generalment una acci rpida per part de l'empresa per a augmentar els seus recursos a llarg termini i tornar a un fons de rotaci excedentari.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382500" title="Acstica arquitectnica" nonfiltered="2314" processed="2303" dbindex="147339">
L'acstica arquitectnica s una branca de l'acstica aplicada a l'arquitectura, que es dedica al control acstic de recintes o d'edificis complets, per a assolir un adequat allament acstic entre dos o ms sales, o b per a millorar l'acondicionat acstic a l'interior dels mateixos. La acstica arquitectnica estudia el control del so en llocs oberts o en espais tancats.

 Vegeu tamb .
 So.
 Acstica.

 Enllaos externs .
 Instituto de Acstica del CSIC.
 Sociedad espaola de acstica.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382501" title="Lo Cailar" nonfiltered="2315" processed="2304" dbindex="147340">

Le Caylar (en occit Lo Cailar) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382502" title="Bahdinan" nonfiltered="2316" processed="2305" dbindex="147341">
Bahdinan fou un territori kurd situat al nord i nord-est de la plana de Mossul, existent entre vers el 1203 fins a la meitat del segle XIX. La capital fou Amadiya (kurd Amadi) a la moderna provncia de Dahuk al Kurdistan Iraqui. La regi est regada pel riu Zey Badinan afluent del Gran Zab, entremigs dels rius Kazer Rubar-i Rawandiz, que forma el seu lmit oriental. 

Va formar un principat amb Akra (kurd Akre), Dahuk, Zakhu, Shush i els territoris dels zebaris al Gran Zab. Limitava al nord amb els principats de Bohtan i Hakkari i al sud amb el de Soran. Fou governat per la famlia Baha al-Din (kurd Bahdinan) que tenia el seu origen en Shams al-Din (Shamdinan). La seva historia durant dos segles es ben coneguda per la histria de Sharif al-Din Bitlisi entre el timrida Shahrukh i el 1596.

Els kurds van establir el seu domini hereditari a la regi centrada a Amadi sota la dinastia d'atabegs zengites de Mossul i van guanyar poder amb la decadncia dels zengites (segle XIII i XIV).

El principat es va estendre en temps de l'amir Hasan, vassall del safvida Ismail I, cap a Dahuk i la regi dels kurds sindis al nord de Zakhu. El seu fill Sultan Husayn fou reconegut pel sult otom Solim el Magnific. Kubad, fill de Sultan Husayn, fou mort i deposat per la tribu dels mizuris per el seu fill Saydi Khan va recuperar el poder amb ajut dels otomans. Al comenament del segle XVIII el sobir d'Ardalan, vassall d'Abbas el Gran, va nomenar un governador a Amadiya (kurd Amadi) del qual va dependre Bahdinan per poc temps. Desprs va caure sota sobirania otomana. Va arribar al seu mxim poder amb Bahram Pasha el Gran (1726-1767), al que va succeir el seu fill Ismail Pasha (1767-1798) que va fer front a la revolta dels seus germans que ms d'una vegada van ocupar Zakhu i Akra. 

Murad Pasha, fill d'Ismail, fou expulsat d'Amadiya per son cos Kubad, amb el suport del pasha de Sulaymaniyya, Baban, per les tribus mizuris es van revoltar i van enderrocar a Kubad (1804) i va pujar al tron Adil Pasha, fill d'Ismail i germ de Murad, que fou reconegut pel pasha otom Djalali de Mossul. El 1808 el va succeir el seu germ Zubayr.  Muhammad Said Pasha fou atacat (i finalment deposat) per l'amir Muhammad Pasha Kora "el Pasha Cec" de Rawandiz conqueridor del ve principat de Soran (1832). El 1833 Akra i Amadiya foren ocupades; llavors Muhammad Pasha Kora va atacar Zakhu i finalment tot el principat de Bahdinan (1834), i el va conservar de fet uns anys fins el 1838 quan fou incorporat al sandjak de Mossul (efectiu el 1843).

Avui dia viuen en aquesta regi, que conserva el nom, els barwaris, els doskis, els gullis, els mizuris, els raykanis, els silayvanis, els sindis i els zebaris. Parlen el dialecte kurd kurmanji, el ms important dels dialectes kurds (anomenant tamb badinan). La religi predominant es el islam sunnita per a Saykan i Djabal Sendjar predominen els yazidis. Tamb hi ha petites minories de caldeus i assiris.

 Bibliografia .
Encyclopaedia Iranica, p.485, per Amir Hassanpour.
Encyclopedie de l'Islam, pagina 948, Brill Academic Publishers.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382503" title="Ginhac" nonfiltered="2317" processed="2306" dbindex="147342">

Gignac (en occit Ginhac) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382505" title="Luna" nonfiltered="2318" processed="2307" dbindex="147343">

Lunas (en occit Luna) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382506" title="Jeroni Velasco i Corzo" nonfiltered="2319" processed="2308" dbindex="147344">
Jeroni Velasco i Corzo (Sabadell, 1971) s instrumentista de clarinet, tible i compositor de sardanes.

Als set anys comena els estudis de solfeig i clarinet a l'Escola de Msica de Badia del Valls. Ben aviat amplia la seva formaci en els conservatoris de Sabadell i Barcelona, on obt la Menci d'Honor del grau superior de clarinet. En la faceta d'intrpret ha estat clarinet solista de la Banda de Msica de Sabadell i de Badia del Valls. L'any 1997 s'introdueix en la interpretaci del tible sota el mestratge de Francesc Elias. Actualment forma part, com a tible, de la cobla Contempornia. Tamb exerceix la docncia del clarinet en diversos centres educatius.

La seva sardana Vilassar de Dalt 2005 va ser finalista del concurs de la Sardana de l'Any 2005.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382507" title="Llengua tonal" nonfiltered="2320" processed="2309" dbindex="147345">



Una llengua tonal s aquella que canvia la tonalitat dels sintagmes per determinar-ne la funci sintctica a l'oraci. De la mateixa manera que el catal fa s de les preposicions per a fer aquesta funci, les llenges tonals disposen d'una  varietat de tonalitats i maneres d'expressar els diferents sintagmes d'una frase, i cada una denota una funci diferent. Els tons tamb poden alterar el significat de les paraules. s una caracterstica prpia, per exemple, de les llenges nigerocongoleses o les sinotibetanes.

Els tons constitueixen unitats lingstiques al mateix nivell que els fonemes. A diferncia dels fonemes, els tons no poden ser dividits en unitats ms petites. Sn, doncs, unitats supra-segmentals: la unitat tonal, que anomenem tonema, no pot existir sense anar associada dels fonemes.

Els tons sn estudiats principalment per la fontica i la fonologia. Aquesta primera t la funci d'analitzar els mitjans fsics  els tons; i la segona, la seva funci lingstica.

Algunes llenges han desenvolupat un complex sistema tonal. El dong (llengua tai-kadai parlada a la Xina), per exemple, compta amb un sistema de tretze tons diferents.

De llenges tonals, en trobem a tots els continents:

frica: famlia nigerocongolesa.
Amrica: famlia otomangueana, famlia naden i d'altres llenges amerndies.
sia: famlia sinotibetana, vietnamita i japons.
Europa: suec.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382509" title="Anhana" nonfiltered="2321" processed="2310" dbindex="147346">

Aniane (en occit Anhana) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382510" title="Bahila" nonfiltered="2322" processed="2311" dbindex="147347">
Bahila fou una antiga tribu d'Arbia que vivia en la ruta entre Ryad i la Meca.

Bona part de la tribu va emigrar durant l'expansi musulmana principalment a Sria i Bssora.  Van donar diversos homes notables com el general Kutayba ibn Muslim i el filleg al-Asmai. Una segona emigraci els va portar a la regi d'al-Taff, enfront dels bataih amb els que es van comenar a barrejar el 837 desprs de l'expulsi dels zott. El 871 van patir una greu derrota a mans de les tropes que marxaven contra els zandj, tot i ser neutrals, i aix els va portar a abraar el partit dels rebels. Els esdeveniments successius no es coneixen, per no els devia anar massa be ja que al seu lloc d'origen ja no tornen a ser esmentats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382512" title="Sonata per a viol nm. 5 de Beethoven" nonfiltered="2323" processed="2312" dbindex="147348">
Sonata per a viol nm. 5, op. 24, coneguda correntment per Sonata Primavera s una sonata en Fa major de Ludwig van Beethoven.

Antecedents.

De les dues sonates composades per Beethoven per a piano i viol, noms dues porten un sobrenom, a saber, aquesta en Fa major, coneguda correntment amb el nom de Sonata a la primavera, i una altra en La major, novena de la srie, la qual s coneguda universalment per Sonata Kreutzer. Ambdues ocupen un lloc preferent en la producci beethoviana per aquesta aliana instrumental i sn les predilectes dels grans concertistes.

La sonata en Fa major correspon a la primera etapa creadora de Beethoven. La compos el mateix que la sonata anterior per als mateixos instruments i senyalada com op. 23, en els anys 1800 a 1801, es a dir, quan l'artista contava 30 anys, aproximadament. I es don la particularitat de qu en publicar-se sol, el primer moviment de la Sonata Primavera, figurava com a op. 23 n. 2, encara qu, el 1803 fou editada completa per la Llibreria Imperial de Viena, com a obra 24. Ambds produccions foren dedicades al comte de Fries.

Tret caracterstic d'aquesta producci, per, com tamb a d'altres del mateix artista, com el Trio en Re major i la Sonata op. 30 n. 3, s la fludesa meldica, d'una vitalitat insuperable. Hi havia un pla convencional que podia trencar-se difcilment, sin es corria un gran risc, a ell es va atenir tamb Beethoven, ms no sense deixar-hi la petjada d'un geni, subjecte a uns motlles tradicionals que hagus volgut depassar. Aix imprim en aquesta obra un segell, facilitat i frescor mantinguda a travs dels seus quatre moviments. Ms endavant vindran les produccions d'intens contingut i expressi profunda; aquest d'ara es contenta amb difondre una alegria sana, a travs d'una gran naturalitat i encant persuasiu. Aqu, un dels temes constitutiu del rond final t certa analogia amb la can entonada per Vitellia en l'pera La clemenza di Tito, de Mozart. Tant agradaven a Beethoven, per altra banda, alguns dels motius inserits en la Sonata Primavera, que els utilitz gustosament en escriure el ballable de Prometeu, registrat com op.43.

Moviments.
Allegro.

Franca alegria i satisfacci intima presideixen aquest temps inaugural, on els motius juguen graciosament, com si volguessin evoc alegres i animades rialles infantils. El primer tema, gracis i suau s cantat pel primer viol amb la major senzillesa, mentre el piano l'acompanya mol somerament, diluint els acords i els arpegis de corxeres. Ofereix la particularitat de que els vuit compassos imposats per les normes didctiques es dilaten fins el dcim comps. Aquest motiu es repeteix al punt amb una nova disposici instrumental, doncs ara s el piano qui canta la melodia graciosa i suau, variant-la lleugerament, mentre el viol porta l'acompanyament harmnic en anloga forma arpegiada per a preparar el pas al to de la dominant. Te manifesta energia, la qual brusquedat contrasta amb l'apassible aire regnant, un passatge de transici a crrec del piano i subratllat per suplicants dissenys del viol. Aviat dialoguen ambds instruments en el segon tema, menys cantable de l'usual, per afirmatiu i resolt en la seva exposici.  A partir d'aqu tot cobra nova vida, especialment en el perode conclusiu de l'exposici, amb mogudes escales i tamb amb un moviment cromtic i descendent en el baix. La part del desenvolupament recorre tonalitats variades i es mou dibuixant tresillos. La reexposici a penes es diferncia de la primera presentaci.
Adagio molto expressivo.

El viol canta el primer tema, ingenu i plcid, mentre la ma esquerra del pianista ondula amb arpegis. Desprs es repeteix el mateix tema, acompanyant-lo el piano en doble octava. La presentaci en mode menor enfosqueix la part central. Un curt passatge de carcter recitatiu prepara la tornada del tema inicial, per reprodut amb sucoses ornamentacions. S'inicia la coda amb un episodi pres del comps primer i el moviment s'esvaeix amb tremolosos dibuixos en notes de redut valor.
Scherzo (Allegro molto).
Pgina humorsticament cisellada, amb entretallats motius del piano en ritme nervis, al que li'n contesta el viol burlescament, amb accentuacions aparentment esbojarrades. El trio s una escala ascendent que arranca del piano i creix sense parar.
Rond (Allegro ma non troppo).
T tanta inspiraci i amplitud com l'Allegro inicial. Hi ha senzillesa en la lnia meldica del primer tema, una creixent animaci en el colloqui instrumental i unes sucoses variants en la repetici de temes diversos. El persistent ritme de tresillos augmenta la vivacitat d'aquest bell  rond beethoveni.

Referncies.
Las Mejores Sonatas. Ediciones Daimon.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382513" title="Copa d'Europa de futbol 1970-71" nonfiltered="2324" processed="2313" dbindex="147349">
La Copa d'Europa de futbol 1970-71 fou l'edici nmero 16 en la histria de la competici. Es disput entre l'octubre de 1970 i el maig de 1971, amb la participaci inicial de 33 equips de 32 federacions diferents.

La competici fou guanyada per l'Ajax a la final enfront el Panathinaikos FC. Fou la primera de les tres edicions consecutives que guany l'equip d'Amsterdam. Per primer cop es va introduir el llanament de penals per decidir els empats, en substituci del llanament de moneda a l'aire. Tamb es decid aplicar la regla del valor doble dels gols en camp contrari en totes les rondes i no noms en les dues primeres, com havia succet fins aleshores.

Ronda preliminar.


|}

Primera ronda.

















|}

1 Basel pass a la segona ronda per la regla del valor doble dels gols en camp contrari.

2 Arad pass a la segona ronda per la regla del valor doble dels gols en camp contrari.

Segona ronda.









|}

1 Everton pass a quarts de final pels llanaments des del punt de penal.

Quarts de final.





|}

1 Atltico Madrid pass a semifinals per la regla del valor doble dels gols en camp contrari.

2 Panathinaikos pass a semifinals per la regla del valor doble dels gols en camp contrari.

Semifinals.



|}

1 Panathinaikos pass a la final per la regla del valor doble dels gols en camp contrari.

Final.




Enllaos externs.
Temporada 1970-71 a la web de la UEFA;
RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382517" title="Lavrune" nonfiltered="2325" processed="2314" dbindex="147350">

Lavrune s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382520" title="Abd al-Rahman ibn Rabia al-Bahili" nonfiltered="2326" processed="2315" dbindex="147351">
Abd al-Rahman ibn Rabia al-Bahili conegut per Dhu l-Nur o Dhu l-Nun (que era el nom de la seva espasa) fou un general rab de la tribu dels bahila, que va dirigir la avantguarda de l'exrcit de Suraka ibn Amr enviat a Derbent (Bab al-Abwad) el 642 i va governar la regi fins el .

Pel cam va sotmetre Armnia (segurament algun dels principats armenis) i va fer un tractat de pau amb els armenis, el qual el van signar en nom del califa, el general i el seu germ Salman ibn Rabia al-Bahili. A Derbent va tenir una entrevista amb el comandant persa de la guarnici que es va sotmetre sense lluitar. 

El mateix 642 va morir Suraka ibn Amr i Abd al-Rahman ibn Rabia al-Bahili va agafar el comandament, rebent instruccions del califa Umar de seguir cap al nord contra els khzars. Aix ho va fer i va seguir fins a Balandjar (que fou sotmesa a noves incursions cada any durant els anys segents).

Es esmentat altre cop el 652 dirigint l'atac a Khazria i assetjant Balandjar; els khzars van fer una sortida al moment que els arribaven reforos i els musulmans van quedar en inferioritat i foren completament derrotats. Abd al-Rahman ibn Rabia al-Bahili va intentar reagrupar les seves tropes per va morir en la lluita; el seu germ Salman va poder reunir als que van sobreviure i els va portar cap a Bab al-Abwad. El cos del general fou conservat pels khzars que el van utilitzar desprs en les seves pregaries per demanar pluja. 

La seva derrota va marca el final de la primera fase de la guerra entre rabs i khzars. Al-Baladhuri i Ibn Kutayba diuen que el general mort a la batalla de Balandjar fou Salman i no Abd al-Rahman.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382526" title="Universitat de Castilla-La Mancha" nonfiltered="2327" processed="2316" dbindex="147352">

La Universitat de Castella-La Manxa (UCLM) es va crear mitjanant la Llei de 30 de juliol de 1982 i es va fer efectiva en 1985. Amb la creaci de aquesta universitat es van integrar en una mateixa instituci diferents centres universitaris existents en la regi, anteriorment depenents d'altres universitats. A aquests centres es van afegir posteriorment noves facultats i escoles fins arribar a la configuraci actual de la UCLM. La seva implantaci va representar la vocaci de la comunitat autnoma per a dotar-se de un sistema universitari propi, al servei dels quasi dos milions de ciutadans de Castella-La Manxa, amb aproximadament 80.000 km de territori.

La UCLM s una instituci regional, estructurada en quatre campus universitaris: Albacete, Ciudad Real, Conca i Toledo, a ms dels mini-campus de les localitats de Almadn, Talavera de la Reina i  Puertollano. El campus de la provncia de Guadalajara s adscrit a la Universitat d'Alcal.



Es tracta d'una universitat jove i dinmica, adaptada als nous models europeus d'ensenyament superior. Les seves llicenciatures en Belles Arts, Medicina, Cincies Qumiques i Dret; i les seves diplomatures en Fisioterpia, Terpia Ocupacional i Informtica, amb molt prestigi.

Cada campus t una gran autonomia, amb el seu propi govern central. El seu rectorat es troba a Ciudad Real i compta amb vicerectorats de campus en la resta, tots connectats amb fibra ptica. A ms a ms compta amb un important Parc Tecnolgic dedicat a la investigaci i desenvolupament cientfic i cultural de la instituci. Les seves noves installacions fan d'ella una universitat jove i referencial. L'obertura del curs universitari 2005-2006 va ser presidit pels reis de l'estat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382530" title="Albert Font i Turon" nonfiltered="2328" processed="2317" dbindex="147353">
Albert Font i Turon (Santa Coloma de Farners, Selva, 19 de juliol de 1966) s un instrumentista de trompeta i compositor de sardanes.

Ha actuat amb les cobles La Flama de Farns, Amoga, Maravella i des de 1990 amb la Principal de la Bisbal.

La seva sardana Sentiments de joventut va ser finalista del concurs de la Sardana de l'Any 2006.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382538" title="Batalla d'Apros" nonfiltered="2329" processed="2318" dbindex="147354">







La Batalla d'Apros es va lliurar el juny de 1305 a la Trcia, i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient contra les tropes de l'Imperi Bizant. Les tropes de la companyia, molt inferiors en nombre, esclafaren l'exrcit bizant, ocasionat a l'Imperi una ferida de la qual no es recuperaria.

Antecedents.
Fracassat el setge de Gallipoli (abril-juny de 1305), amb la victria de la Companyia Catalana d'Orient, l'Emperador Andrnic II Paleleg i el seu fill Miquel temen la possible arribada de reforos per a la companyia, provinents de Catalunya o Siclia, agrupen les seves forces per a fer l'atac definitiu sobre aquests.

Els almogvers, alertats per una espia enviada per Ramon Muntaner, resolen sortir a l'encontre del enemic. Al cap de tres dies de marxa la Companyia es troba, prop d'Apros, amb el campament Bizant, on Miquel IX Paleleg s'hi ha apostat a l'espera de la resta de tropes, les quals arriben durant la nit.    

El camp de batalla.
Els vora 3.000 almogvers formaren un esquadr d'infanteria al centre flanquejat per ambds costats per la cavalleria, a la rereguarda hi deixaren un esquadr d'infanteria, i partiren vers l'enemic.

Els bizantins, al veure l'arribada de la host, formaren per el combat: la infanteria al centre, repartida en cinc esquadrons, sota les ordres del general Teodor (oncle de Miquel) a banda esquerra la cavalleria formada per Alans i Turcoples comandats per Basila i al costat dret cavalleria formada per Tracis i Macedonis comandada per Eteriarca. a la rereguarda resta Miquel.

El primer esquadr d'almogvers top amb els Alans i Turcoples, els quals foren rebutjats i fugiren deixant la infanteria bizantina al descobert pel flanc esquerra, que es trob amb la carrega del primers esquadr almogver i part de la cavalleria mentre que la resta d'almogvers carregava pel centre. Davant l'envestida almogver la infanteria cau, donant-se finalment a la fugida. La cavalleria de Trcia i Macednia fou l'nica que pogu mantenir la seva posici, enfrontant-se amb la cavalleria almogver, i defenent un esquadr fins que no fou trencat per la resta d'almogvers entrant per l'altre costat i pl centre. En aquest moment es retiraren, amb gran prdua d'efectius. 

Miquel veient la desfeta del seu exrcit, en un acte de valentia, carrega amb 100 homes contra els almogvers tornant a anivellar la batalla. Miquel feu mostra de gran valentia i destresa, ferint a molts almogvers. El co-emperador envesteix contra Bernat Ferrer, mariner almogver que entr en batalla a cavall i amb riques vestidures i cuirassa fruit de les anteriors batalles, i el fereix. L'almogver contraataca i ferix al prncep, el qual es socorregut per la seva gurdia. L'exercit bizant pateix un gran numero de baixes i veient el seu general caigut es retira.

Els almogvers tement una possible emboscada no persegueixen l'exrcit.

Conseqncies.
La derrota deixa a l'Imperi Bizant sense exrcit i a la Companyia Catalana d'Orient dominant la major part de la Trcia.

 Notes i Referncies .


 Bibliografia .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382541" title="Vernica Villarroel" nonfiltered="2330" processed="2319" dbindex="147355">
Vernica Villarroel s una soprano xilena.

El seu pare, Gueraldo Villarroel, era venedor en una ferreteria quan es cas amb Luisa Gonzalez, la msica form part del nuviatge, per la parella mai escolt pera.

Quan Vernica sort del collegi tenia notes modestes i cap idea envers els seu futur. Entr a estudiar publicitat en un institut; llurs companys pertanyien a famlies acomodades. El seu pare va patir un atac de cor i rest invlid per alguns mesos sense poder seguir treballant. Va haver de deixar els estudis per treballar venent productes de neteja.

Vernica es va assabentar que necessitaven gent al Teatre Cariola. Vernica destac rpidament i en poc temps l'invitaren a la televisi. Encara guanyava pocs diners aleshores. 

En el Teatre Municipal l'oferiren ms tard un petit paper en La Bohme al costat de Renata Scotto, que aleshores era una de les dives del moment. El dia segent al seu debut, Renata Scotto deman una audici amb Vernica. Ella recorda que cant amb el cabell en el rostre i mirant al terra tota l'estona. Scotto se l'emporta immediatament a Nova York. 

El seu debut internacional el fa, per, al Gran Teatre del Liceu l'any 1990 interpretant Fiordiligi el Cosi Fan Tutte.

A Nova York comen a recollir un xit, darrera un altre. Per ella restava turmentada. La seva veu havia estat prenent les decisions per ella, allunyant-la cada vegada ms de la seva famlia. Al mig de les freqents crisis, Vernica feu coses que una cantant d'pera mai hauria de fer. Bevia moltssim, feia festes cada dia, tenia relacions emocionals horroroses, diu Vernica.
Quan fou honorada amb la missi d'obrir la temporada d'pera en el Washington Center, ella estava tan deprimida que pens en abandonar la seva carrera per sempre. Per el seu vell amic Plcido Domingo la va convncer, perqu desists del seu propsit. La confiana que Plcido Domingo diposit en ella no era gratuta: al llarg de llur carrera han cantat junts moltes vegades. 
El somni de tota cantant d'pera, cantar al Royal Opera House, el compl Vernica el dia que fou invitada per fer, el paper principal de Leonora en Il trovatore de Verdi. 
	
Al Jap Vernica es feu famosa pel seu rol estellar a Madama Butterfly, malgrat que en un principi els japonesos no estaven d'acord en qu ella, interpretes aquest paper. Avui s un dels ms aclamats. Quan Vernica encarna la geisha sobre l'escenari el pblic es posa dret.

Enllaos externs.

Pgina de la cantant;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382546" title="Stanley Donen" nonfiltered="2331" processed="2320" dbindex="147356">
Stanley Donen (13 d'abril de 1.924) s un director de cinema i coregraf nord-americ. La seua carrera s destacada sobretot en el gnere musical i la seua obra ms famosa s Singin' in the Rain, dirigida junt a Gene Kelly.

Nascut a Columbia, Carolina del Sud, en el si d'una famlia jueva, tot i que Stanley Donen es va decantar per l'ateisme a la seua joventut. Va estudiar a la Universitat de Carolina del Sud. Als setze anys va acudir a Nova York i va actuar com a ballar en l'obra Pal Joey, de Richard Rogers i Lorenz Hart. Estava protagonitzada pel Gene Kelly.

 Carrera en el cinema .

Donen va comenar com a coregraf i ballar en les produccions de la Metro Goldwyn Mayer, com ara Best Foot Forward (1943), amb Lucille Ball. Donen i Kelly es tornarien a trobar l'any segent a Cover Girl, una pellcula de la Columbia. En aquest film, Donen va dirigir la seqncia en la que Kelly dansa amb el seu doble en un fosc carrer de Manhattan. 
La seua primera obra que va dirigir sencera, amb Gene Kelly, va ser On the town, una adaptaci del musical de Comden i Green sobre mariners novaiorquesos. La msica va anar a crrec de Leonard Bernstein. Es tracta del primer musical rodat en exteriors.

De nou amb Kelly, Donen codirigiria Singin' in the Rain (1952). En solitari, duria a la pantalla Royal Wedding (1951) amb Fred Astaire, Seven Brides for Seven Brothers (1954), amb Jane Powell i Howard Keel; la comdia musical Funny Face (1957) amb Astaire i Audrey Hepburn, Pajama Game (1957) amb Doris Day, entre d'altres.
A la dcada dels seixanta destaca Charade (1963), protagonitzada per Audrey Hepburn, Cary Grant i Walter Matthau.

Tamb va dirigir la pellcula de cincia-ficci Saturn 3 (1980), en substituci del director original. La seua darrera pellcula per a cinema ha estat Blame it on Rio (1984), amb Michael Caine i Demi Moore. A banda, ha continuat treballant en televisi, com una seqncia musical en Llum de lluna, un videoclip de Lionel Ritchie o la TV Movie Love Letters.

Stanley Donen ha estat cinc vegades nominat per als premis del Gremi de Directors d'Amrica, per mai ho ha estat en els Oscars en solitari. Al 1998, va rebre el premi honorfic de l'Acadmia.

 Filmografia .


Com a director:
 On the Town (1949) (amb Gene Kelly);
 Royal Wedding (1951);
 Love Is Better Than Ever (1952);
 Singin' in the Rain (1952) (amb Gene Kelly) (tamb coregraf);
 Fearless Fagan (1952);
 Give a Girl a Break (1953) (tamb coregraf);
 Seven Brides for Seven Brothers (1954);
 Deep in My Heart (1954);
 It's Always Fair Weather (1955) (amb Gene Kelly) (tamb coregraf);
 Kismet (1955) (sense acreditar);
 Funny Face (1957);
 The Pajama Game (1957);
 Kiss Them for Me (1957);
 Indiscreet (1958);
 Damn Yankees! (1958);
 Once More, with Feeling! (1960);
 Surprise Package (1960);
 The Grass Is Greener (1960);
 Charade (1963);
 Arabesque (1966);
 Two for the Road (1967);
 Bedazzled (1967);
 Staircase (1969);
 The Little Prince (1974);
 Lucky Lady (1975);
 Movie Movie (1978);
 Saturn 3 (1980);
 Blame It on Rio (1984);

Com a coregraf:
 Best Foot Forward (1943);
 Cover Girl (1944);
 Hey, Rookie (1944);
 Holiday in Mexico (1946);
 No Leave, No Love (1946);
 Living in a Big Way (1947);
 This Time for Keeps (1947);
 Killer McCoy (1947);
 Big City (1948);
 A Date with Judy (1948);
 The Kissing Bandit (1948);
 Take Me Out to the Ball Game (1949);

 Referncies .
 Stephen M. Silverman. Dancing on the Ceiling: Stanley Donen and His Movies, Knopf, New York, 1996;

 Enllaos externs .
 ;
 ;
 Extractes de la biografia de Donen feta per Silverman;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382548" title="Teorema xins del residu" nonfiltered="2332" processed="2321" dbindex="147357">
El teorema xins del residu s un resultat d'aritmtica modular que tracta de la resoluci de sistemes de congruncies. Aquest resultat establert inicialment sobre Z/nZ es generalitza en teoria d'anells. Aquest teorema es fa servir en la teoria de nombres.

 Histria .
La forma original del teorema, continguda en un llibre del matemtic xins Qin Jiushao publicat el 1247, s un resultat en relaci amb els sistemes de congruncies (vegeu aritmtica modular). Per es troba rastre d'un problema anleg al llibre de Sun Zi, el Sunzi suanjing datant del segle III:
 Quants soldats t l'exrcit de Han Xing si, formats en 3 columnes, queden dos soldats, formats en 5 columnes, queden tres soldats i, formats en 7 columnes, queden dos soldats?;
Es pot pensar que els Xinesos, a base de fer clculs astronmics purguessin estar interessats en concordances de calendari i que hagin arribat a interessar-se per preguntes del tipus:
 A quants dies del solstici d'hivern caur la lluna plena?;
Si la qesti es fa mentre que queden 6 dies abans del solstici d'hivern i 3 dies abans de la lluna plena, la pregunta es tradueix en:
 Existeix un enter x tal que el residu de la divisi de x entre 365 dna 6 i el residu de la divisi de x entre 28 dna 3?;
La resoluci proposada per Sun Zi per al problema dels soldats s la segent: 
 Multiplica el residu de la divisi entre 3, s a dir 2, per 70, afegeix-li el producte del residu de la divisi entre 5, s a dir 3, per 21 desprs afegeix el producte del residu de la divisi entre 7, s a dir 2 per 15. Mentre el nombre sigui ms gran que 105, resta-li 105.;
Per la soluci no explica ms que imperfectament el mtode emprat.

Finalment, seria una llstima no presentar aquest problema en relaci amb pirates i un tresor, exemple citat molt freqentment per illustrar el teorema dels residus xinesos:
 Una banda de 17 pirates posseeix un tresor constitut de peces d'or d'igual valor. Projecten de partir-se-les a parts iguales, i de donar-ne la resta al cuiner xins. Aquest rebria llavors 3 peces. Per els pirates es barallen, i sis d'ells moren. Un nou repartiment donaria al cuiner 4 peces. En un naufragi ulterior, sols se salven, el tresor, sis pirates i el cuiner, i el repartiment donaria llavors 5 peces d'or a aquest ltim. Quina s la fortuna mnima que pot esperar el cuiner si decideix enverinar la resta dels pirates?;
L'aritmtica modular ha tornat subministrat eines que fan aquest tipus de problema ms fcil de resoldre.

 Sistema de congruncies d'enters .

 Teorema .
Siguin  , ...,  enters primers entre ells dos a dos (s a dir Mcd (ni , nj) = 1 sempre que i   j). Llavors per a tots els enters , ..., , existeix un enter x, nic mdul  i tal que



Una soluci x es pot trobar com segueix: 

Per a cada i, els enters   i   son primers entre ells, i segons el teorema de Bachet-Bzout, es poden trobar enters  i   tals que. Si es posa , llavors es t

;
i 
  per j   i.

Una soluci d'aquest sistema de congruncies s per tant

;

De forma ms general, totes les solucions x d'aquest sistema sn congruents mdul el producte n



 Exemple  .
El problema dels soldats es redueix a
 ;
;
;
;


llavors s'obt
  et  , or   donc ;
  et  , or   donc ;
   et  , or   donc ;

una soluci per a x s llavors 

i les solucions sn tots els enters congruents amb 233 mdul 105, s a dir a 23 mdul 105.

 Generalitzaci a nombres no primers entre ells .
A vegades, els sistemes de congruncies poden ser resolts encara que els n_i, no siguin primers entre ells dos a dos. El criteri precs s el segent: Existeix una soluci x si i noms si  per a tot i i j. Totes les solucions x sn congruents mdul el mcm dels ni .

Exemple: resoldre el sistema 
;
;
equival a resoldre el sistema 
;
;
;
;
equival al sistema 
;
;

  et  , or   ja que ;
  et  , or   ja que ;

Una soluci s per tant  o qualsevol altre nombre congruent amb 11 mdul 12

El mtode de les substitucions successives sovint pot donar les solucions dels sistemes de congruncies, fins i tot quan els mduls no sn primers entre ells dos a dos.

Interpretaci mecnica.
La resoluci del sistema segent:



de incgnita x passa pel clcul del mcm de a i b.

Aquest problema matemtic s una modelitzaci d'un problema d'engranatges: una roda dentada de a dents engrana amb una cremallera horitzontal. Quantes dents han de passar perqu la seva r-ssima dent coincideixi amb la s-ssima dent d'una altra roda dentada que engrana amb la mateixa cremallera i que t b dents?

El mcm dels dos nombres a i b s el que permet comprendre el comportament peridic d'aquest sistema: s el nombre de dents que separa dos contactes del mateix parell de dents (sn les dents de la cremallera que sn congruents al mateix temps amb les dentes de les dues rodes dentades). Es pot doncs trobar la soluci, si n'hi ha una, en l'interval . Hi ha una soluci si el mcd(a , b) divideix r - s.



Es pot entendre de manera senzilla per qu el clcul sobre rodes dentades fa intervenir aritmtica modular, fixant-se que el conjunt de les dents d'una roda que en t n es pot parametritzar pel conjunt de les arrels n-ssimes de la unitat, que t una estructura de grup isomorf de forma natural amb la de Z/nZ.

 Resultat per als anells  .

 Als anells Z/nZ.

El teorema xins t una versi ms abstracta: si n1..., nk sn dos a dos primers entre ells llavors, notant n el producte de ni, l'aplicaci



s un isomorfisme d'anells.

Per demostrar-ho cal fixar-se primer en que els dos conjunts  i  tenen el mateix nombre d'elements. Com que  s un morfisme d'anells, n'hi ha prou amb veure que s injectiu per deduir-ne que s un isomorfisme. Per veure aix n'hi ha prou amb mostrar que el nucli es redueix a 0 : si  per a , s a dir si  s un mltiple de cada , llavors , s a dir  s un mltiiple del producte . Aix resulta de la hiptesi de que els  sn primers dos a dos.


En el cas on els ni no sn primers entre ells, n s el seu mcm i el morfisme de ms amunt no s que injectiu. Existeix una soluci al problema inicial si i noms si les dades sn a la imatge, s a dir que el mcd de ni i nj divideix  per a tota parella i,j.

 En un anell principal .

Per a un anell principal R, el teorema xins del residu pren la forma segent: Si u1, ..., uk sn els elements de R que sn primers entre ells dos a dos, i u designa el producte u1...uk, llavors l'anell R/uR i l'anell producte R/u1R x ... x R/ukR sn isomorfs per l'isomorfisme



tal que



L'isomorfisme invers es pot construir aix. Per a cada i, els elements ui i u/ui sn primers entre ells, i per tant, existeixen elements r i s a R amb

;

Fixant ei = s u/ui. Es t:


per a j   i.

Llavors la inversa s la transformaci



tal que



 Resultat per als anells generals .

Una de les formes ms generals del teorema xins del residu es pot formular en termes d'anell i d'ideal (per l'esquerra o per la dreta). Si R s un anell i I1, ..., Ik ideals de R que sn primers entre ells dos a dos (aix vol dir que Ii + Ij = R quan i   j), llavors l'ideal producte I d'aquests ideals s igual a la seva intersecci, i l'anell quocient R/I s isomorf a l'anell producte R/I1 x R/I2 x ... x R/Ik via l'isomorfisme de  en   que a  li associa .

 Exemple dels polinomis .
Un cas freqent que illustra el pargraf precedent es dona per l'anell  dels polinomis. Si x0, x1, ..., xn sn n+1 elements de  diferents dos a dos, llavors es pot prendre Ui = X - xi. Els polinomis Ui sn primers entre ells dos a dos, i el teorema xins del residu s'aplica. Es prenen per Ei els polinomis d'interpolaci de Lagrange, definits per: 
.

Per a j diferent de i, Ei s divisible entre Uj , de manera que Ei   0 mdul Uj. D'altra banda, mdul Ui , X   xi, de manera que Ei   1 mdul Ui.

Dir que un polinomi P s tal que P(xi) = yi per a tot i, s equivalent a dir que P   yi mdul Ui. Tal polinomi P ve donat per . Cosa que es pot verificar per clcul directe.

 Aplicacions .
El teorema xins del residu es fa servir en particular en l'algoritme RSA en criptografia.

Permet representar grans nombres enters com n-tuples de residus de divisions euclidianes. Sota aquesta forma, operacions com l'addici o la multiplicaci es poden fer en parallel en temps constant. En canvi, la comparaci o la divisi no sn trivials.

Enllaos externs.
  Teorema xins del residu;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382555" title="Gene Kelly" nonfiltered="2333" processed="2322" dbindex="147358">
Eugene Joseph Curran (23 d'agost de 1912 - 2 de febrer de 1996), ms conegut com Gene Kelly, va ser un actor, cantant, ballar, director i coregraf nord-americ. 

 Biografia . 
Gene Kelly va nixer en un dels barris de treballadors de Pittsburgh (Pennsylvania), en el si d'una famlia obrera. El seu pare era venedor de fongrafs i la seva mare, Harriet, va ser l'encarregada de que Gene i el seu germ s'interessessin pel mn de la dansa. Ella mateixa va propulsar la formaci del grup "The Five Kellys", compost pels cinc germans. Desprs de desfer-se el grup, ell i el seu germ Fred van continuar ballant i preparant enrgiques coreografies sota el nom de "The Kelly brothers". Quan la depressi econmica va sacsejar els Estats Units, Kelly va comenar a treballar en diversos oficis, entre ells fer classes de ball, per ajudar a treure endavant a la seva famlia. 

 Carrera cinematogrfica . 
El seu nom est escrit amb lletres d'or al costat dels de Frank Sinatra, Judy Garland, Stanley Donen o Vincente Minnelli, dins dels anals de la histria del cinema musical. La seva enorme personalitat, la intelligncia de les seves coreografies, l'agilitat i entusiasme amb que va dotar als seus personatges o l'endiablat ritme d'alguns dels seus balls el van catapultar a la fama dintre del perode ms daurat del gnere. 

Aix, en els seus comenaments i amb la ferma decisi de convertir-se en una figura del ball, Gene va viatjar a Nova York i, en poc temps, va aconseguir un gran xit. En 1938 va aconseguir debutar en Broadway, arribant a ungran ress amb el musical "Pal Joey" (1940), obra amb la qual va cridar l'atenci del fams productor David O. Selznick. Ms tard, al costat de la seva dona Betsey Blair i d'en Stanley Donen, que aviat es convertiria en el seu amic, es va marxar a Hollywood a provar sort. Finalment, Kelly va signar un contracte amb Selznick per, dissortadament, aquest no estava interessat a produir musicals i va pensar que Kelly podria convertir-se en un gran actor dramtic, deixant a banda la seva carrera de ballar. No obstant aix, Gene no estava molt entusiasmat amb la idea, pel que va rebre de grat l'oferta de la Metre-Goldwyn-Mayer (MGM) per a protagonitzar al costat de Judy Garland Per mi i per la meva noia, dirigits pel coregraf i director Bubsy Berkeley (El carrer 42). La pellcula va rebre molt bones crtiques, i va fer que Gene es converts en el centre de l'atenci de Hollywood. 

 

Desprs de Per mi i per la meva noia, va realitzar una srie de pellcules amb la MGM, per no va ser fins a 1944, desprs de protagonitzar Cover Girl, de Charles Vidor) (produda per la Columbia i protagonitzada tamb per Rita Hayworth), quan van comprar el contracte de Kelly a Selznick. Aquesta pellcula va resultar ser un gran xit i l'actor es va convertir en una gran font d'ingressos per a l'empresa. Les coses li anaven b fins que Pearl Harbor va ser bombardejada i Gene va decidir allistar-se i lluitar pel seu pas. Encara que al principi no l'hi van permetre, entre 1944 i 1946 va combatre en la Segona Guerra Mundial. 

A la seva tornada del front va revitalitzar la seva popularitat en pellcules com ara "Llevant ancores (1945, George Sidney) en el seu primer film mtic al costat de Frank Sinatra; Ziegfield follies de Vincente Minnelli, de nou amb Judy Garland i coincidint tamb amb Fred Astaire i Lucille Ball; The Pirate 1948, de Vincente Minnelli, clssic del cinema musical no estrenat a Espanya fins a 1974, en el qual compartia cartell amb Judy Garland de nou) i The three Musketeers, 1948 de la m de George Sidney). En aquesta ltima, tot un xit en el seu moment, va estar acompanyat per June Allyson, Lana Turner i Van Heflin.

Noms quan es va estrenar On the town va arribar una fama que mai abans havia conegut. Aquest va ser el seu debut com director al costat de Donen i la va protagonitzar amb Frank Sinatra i Vera Ellen. Va ser tal l'xit arribat, que la pellcula ha marcat histria en el cinema musical. L'estudi va veure que era un gran professional i va decidir donar-li major llibertat a l'hora de posar en prctica les seves idees. Aquesta llibertat va ser la qual va fer possible que es realitzessin els dos musicals ms recordats de tots els temps. An american in Paris, 1951 de Vincente Minnelli) va ser la pellcula que va elevar a Kelly al rang de superestrella. Va ser un dels majors xits de l'any, arribant a aconseguir sis Premis Oscar de l'Acadmia, entre els quals destaquen el de millor pellcula, i un honorfic per la versatilitat de Gene com a actor, cantant, ballar, director, coregraf i, ms concretament, per la seva aportaci al gnere del musical. 

A l'any segent, en 1952, Kelly va tornar a fer histria amb Singin' in the rain, al costat de Donald O Connor i Debbie Reynolds. Encara que en l'actualitat est considerada com una de les millors pellcules de la histria, en aquells anys es va veure eclipsada per l'xit de la seva predecessora. En 1954 va continuar la seva fructfera collaboraci amb Vincente Minnelli en un film no massa benvolgut en el seu moment per que s'ha anat revaloritzant: Brigadoon. It's always fair weather (1955), espcie de continuaci en un to de melodrama nostlgic i amarg de la citada On the town, tamb va resultar molt lloada per la premsa i pel pblic. En 1956 va rodar un dels seus projectes ms ambiciosos: Invitaci a la dansa, en la qual s'inclou un clebre nmero musical al costat del personatge d'animaci Tom (de Tom i Jerry). 

Desprs d'aquesta gran onada d'xits, la carrera de Kelly va comenar a declinar i a perdre l'esplendor que havia aconseguit. Apartat ja del musical, en 1960 va realitzar una de les seves millors interpretacions enmig d'un impressionant duel interpretatiu entre els llegendaris Spencer Tracy i Fredric March en el film L'herncia del vent de Stanley Kramer. Tant la seva vida professional com la personal es trobaven en un moment molt difcil. El seu matrimoni de quinze anys amb Betsy Blair (Carrer major) va acabar a causa de la relaci que estava mantenint Kelly amb la dona del seu amic Stanley Donen. Aquesta relaci es va formalitzar en 1960 quan l'actor i la ex dona de Donen es van casar. D'aquesta relaci van nixer dos fills. 

Desprs d'uns anys d'aparent oblit, va recuperar la fama al dirigir a Barbra Streisand i Louis Armstrong en Hello, Dolly! (1969), aix com a James Stewart i Henry Fonda en The Cheyenne Social Club, 1970). No obstant aix, quan Gene estava comenant a aconseguir millors pellcules i millors papers, a la seva dona li van diagnosticar cncer, malaltia per la qual va morir el 1973. Vidu i amb dos fills, va decidir dedicar-se a ells i, a partir d'aquest moment, va rebutjar tots aquells projectes que podrien tenir-li lluny de Los Angeles durant un llarg perode de temps. Hollywood, Hollywood (1976) va ser segurament el seu ltim film ressenyable. 

Durant la segent dcada, Gene va realitzar algunes intervencions en televisi i, ocasionalment, acceptava algun treball com director. En 1980, va realitzar la seva ltima aparici en un musical per, malauradament Xanadu va resultar tot un fracs. En 1985, va rebre el premi de lAmerican Film Institute en homenatge a tota la seva carrera professional, entre molts altres premis. 

Gene Kelly va morir el 2 de febrer de 1996 per complicacions de dues apoplexies sofertes en juliol de 1994 i febrer de 1995. Les seves restes es troben en el Cementiri Westwood Village Memorial Park de Los Angeles, Califrnia. 

Filmografia.

Com a actor

For Me and My Gal (1942) (tamb coregraf);
Pilot no. 5 (1943);
Du Barry Was a Lady (1943) (tamb coregraf);
Thousands Cheer (1943) (tamb coregraf);
The Cross of Lorraine (1943);
Cover Girl (1944) (tamb coregraf);
Christmas Holiday (1944);
Anchors Aweigh (1945) (tamb coregraf);
iegfeld Follies (1946) (tamb coregraf);
Living in a Big Way (1947) (tamb coregraf);
The Pirate (1948) (tamb coregraf);
The Three Musketeers (1948) (tamb coregraf en seqncia d'acci);
Words and Music (1948) (tamb coregraf);
Take Me Out to the Ball Game (1949) (tamb coregraf);
On the Town (1949) (tamb coregraf i codirector);
Black Hand (1950);
Summer Stock (1950) (tamb coregraf);
An American in Paris (1951) (tamb coregraf);
It's a Big Country (1951);
Council of Europe (1952) ;
Love Is Better Than Ever (1952) ;
Singin' in the Rain (1952) (tamb coregraf i codirector);
The Devil Makes Three (1952);
Brigadoon (1954) (tamb coregraf);
Seagulls Over Sorrento (1954) (tamb coneguda com Crest of the Wave);
Deep in My Heart (1954) (tamb coregraf);
1955 Motion Picture Theatre Celebration (1955);
It's Always Fair Weather (1955) (tamb coregraf);
The Magic Lamp (1956)  (veu);
Invitation to the Dance (1956) (tamb coregraf);
The Happy Road (1957);
Les Girls (1957) (tamb coregraf);
Marjorie Morningstar (1958);
Inherit the Wind (1960);
Let's Make Love (1960) (tamb coregraf);
What a Way to Go! (1964) (tamb coregraf);
Les Demoiselles de Rochefort(1966) ;
Forty Carats (1973);
Just One More Time (1974) ;
That's Entertainment! (1974) ;
The Lion Roars Again (1975) ;
hat's Entertainment, Part II (1976) (tamb coregraf);
Viva Knievel! (1977);
Xanadu (1980) (tamb coregraf);
Reporters (1981) (documental);
That's Dancing! (1985)  (tamb productor executiu);
The Young Girls Turn 25 (1993) (documental);
That's Entertainment! III (1994) ;

Com a director

On the Town (1949) (amb Stanley Donen);
An American in Paris (1951) (director de les seqncies d'introducci de Leslie Caron);
Singin' in the Rain (1952) (amb Stanley Donen);
It's Always Fair Weather (1955) (amb Stanley Donen);
Invitation to the Dance (1956) ;
The Happy Road (1957) (tamb productor);
The Tunnel of Love (1958);
Gigot (1962);
A Guide for the Married Man (1967);
Hello, Dolly! (1969);
The Cheyenne Social Club (1970) (tamb productor);
That's Entertainment, Part II (1976) (director de noves seqncies);


Teatre.
Leave It to Me! (1938);
One for the Money (1939);
The Time of Your Life (1939);
The Time of Your Life (1940);
al Joey (1940);
Best Foot Forward (1941);
Flower Drum Song (1958);
Coquelico (1979);

Televisi.
Dancing: A Man's Game, ems en Omnibus el 21 de desembre de 1958;
Going My Way (1962-1963);
Gene Kelly: New York, New York (1965);
Jack and the Beanstalk (1967);
The Funny Side (1971);
Frank Sinatra: Ol' Blue Eyes is Back (1973);
Gene Kelly: An American in Pasadena (1978);
North and South (1985);
Sins (1986);

 Enllaos externs .
;
 ;
 Obituari, NY Times, February 3, 1996;
 ;
 Gene Kelly - An American Life  - PBS;
 Gene Kelly: Creative Genius;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382564" title="Lle de Barcelona" nonfiltered="2334" processed="2323" dbindex="147359">

El Lle de Barcelona s un element del bestiari popular catal que forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona.

 Orgen .

La seva primera referncia data de 1424 al Llibre de les Solemnitats de Barcelona, per no s dins al 1601 en motiu de les festes de canonitzaci de Sant Ramon de Penyafort que el trobem referenciat prpiament com a gran figura amb carcassa i coronada. El trobem documentat al llarg del segle XVII i el segle XVIII gaudint d'un reconegut prestigi popular pels seus brams i actuacions.

La seva representaci corresponia al Gremi dels blanquers, amb seu a la Baslica del Pi, i quan sortia ho feia acompanyat de personatges amb mscares de lle. Hi ha constncia de la seva participaci a la Process per la beatificaci de Sant Josep Oriol de 1801 i a les festes amb motiu de la pau de la Guerra dels Set Anys al 1837. Tamb tenia una participaci assdua a la process de la Parrquia del Pi fins al 1870.

 Recuperaci .

Desapareguda ja la figura, en el procs de Recuperaci de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella el Lle de Barcelona reapareix l'any 1993 de la m de l'Associaci d'Amics dels Gegants del Pi, entitat que s'encarrega del seu manteniment i de fer-lo sortir. La nova figura s obra de Manel Casserres i Boix. Com a membre del Seguici Popular de Barcelona, el lle disposa de ball i msica prpia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382566" title="Bercy Village" nonfiltered="2335" processed="2324" dbindex="147360">



Bercy Village s un centre comercial i de lleure situat al 12 districte de Pars. Ha estat construt a l'emplaament dels antics cellers i magatzems de Bercy, inscrits a l'Inventari suplementari dels Monuments Histrics. El lloc era una plaa important del mercat i de la logstica del vi al segle XIX i al comenament del segle XX.

El barri de Bercy es va desenvolupar al final del segle XX amb l'obertura de Palais omnisports de Paris-Bercy el 1984 i la creaci del nou edifici del ministeri d'economia.

Bercy Village va ser acabat el 2001 i implica d'ara endavant una trentena de botigues i restaurants. Un complex UGC tamb hi s present, l'UGC Cin Cit Bercy.

 Polmica .

El 2002, una associaci de vens del barri va denunciar la no conformitat dels locals. Aleshores una part del perms de construcci va ser anullat.

 Enllaos externs .

 La web de Bercy Village;

 Notes i referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382567" title="Mula de Sant Feliu de Llobregat" nonfiltered="2336" processed="2325" dbindex="147361">


La Mula de Sant Feliu de Llobregat s una pea del bestiari popular catal de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, al Baix Llobregat. Forma part del Seguici Popular de la ciutat i la seva colla est formada exclusivament per noies.

 Orgen .

El seu origen cal trobar-lo l'any 1987 quan l'Esbart de l'Agrupaci Cultural Folklrica (ACF) de Sant Feliu de Llobregat va representar el Ball de la Patum de Berga, sota la direcci de Manel Carpi, en el que desenvolupava el paper de guita. 

Desprs d'uns anys d'inactivitat i amb el ressorgir de les Festes de Tardor de la ciutat, l'any 1995 reapareix de nou com a tercera bstia de la ciutat desprs del Drac i la Garsa.

 La Mula avui .

Actualment la Mula s un dels entremesos ms populars del Seguici Popular de la ciutat, on compta amb un ball prpi. Pertany a l'Agrupaci Cultural Folklrica i t com a requisit ser noia per poder formar part de la colla. A ms a ms, la Mula ha estat dotada de dos punts de foc, amb el que s'ha pogut integrar dintre dels correfocs de la ciutat.

Realitza sortides fora vila, com les realitzades a Granollers o Tolosa (Frana).

 Referncia .

ACF Sant Feliu de Llobregat



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382568" title="Pgina de codi" nonfiltered="2337" processed="2326" dbindex="147362">

Una pgina de codi consisteix en una taula que defineix el conjunt de carcters que s'est utilitzant. Cada conjunt de carcters cont 256 entrades especfiques d'un pas o d'un idioma. Els carcters es tradueixen a partir de la taula de les pgines de codis i seran els quals utilitzin el teclat, la pantalla i la impressora. Un exemple d'aix ho forma el conjunt de lletres, nombres i smbols (com els accents) que utilitzen els canadencs francfons. Quan s'introdueix el conjunt de carcters en una taula perqu ho utilitzi DOS, es converteix en la pgina de codis corresponent a la poblaci francfona de Canad.

Existeixen dos tipus de pgines de codis: de maquinari i preparades.

 Una pgina de codis de maquinari es construeix en un dispositiu. Per exemple, una impressora fabricada per al seu s a Portugal cont una pgina de codis de maquinari corresponent al portugus. Molts dispositius nicament poden utilitzar les seves prpies pgines de codis de maquinari.

 Les pgines de codis preparades es faciliten en arxius d'informaci de pgines de codis (.CPI) en el seu programari. El OpenDOS inclou les segents pgines de codis preparades:

 437 - Pgina de codis dels Estats Units.
 850 - Pgina de codis multilinge, inclosos tots els carcters de la majoria dels idiomes europeus, estatunidencs i sud-americans.
 860 - Pgina de codis del portugus.
 863 - Pgina de codis del francs canadenc.
 865 - Pgina de codis d'idiomes nrdics, inclosos tots els carcters noruecs i danesos.

Vegeu tamb.
 Unicode;

Referncies.


Enllaos externs.
 American Standard Code for Information Interchange;
 Gabriel Valiente Feruglio. Composici de textos cientfics amb LaTeX, p. 52. Edicions UPC. ISBN 8483011417;
 Codepages / ASCII table ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382570" title="Eduard Sendra i Nogus" nonfiltered="2338" processed="2327" dbindex="147363">
Eduard Sendra i Nogus (Reus, 1979) s intrpret de contrabaix i compositor de sardanes.

S'inicia a la msica als dotze anys. Cursa els seus estudis musicals de solfeig, harmonia i saxfon al Conservatori del Liceu. Posteriorment els continua al Conservatori de Msica de Reus, on finalitza els estudis de grau mitj obtenint la titulaci de professor de Saxo. s contrabaixista de la cobla Reus Jove, de l'orquestra Haendel i de la Banda Uni Musical.

Pel que fa a la composici, als quinze anys comena a mostrar inquietuds. Miscellnia, la seva tercera sardana, va ser finalista del 4t Concurs de Composici per a Joves Compositors a Blanes (2001). La seva sardana 5 x 5 va ser finalista del concurs de la Sardana de l'Any 2005.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382572" title="2 International Finance Centre" nonfiltered="2339" processed="2328" dbindex="147364">

El 2 International Finance Centre (Centre de Finances Internacional) s un gratacel que est situat a la ciutat de Hong Kong, a Xina. Fa 415,8 m d'alada i t 88 pisos. Va ser construt entre 1997 i 2003. Actualment s el set gratacel ms alt del mn.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382575" title="Copa d'Europa de futbol 1969-70" nonfiltered="2340" processed="2329" dbindex="147365">
La Copa d'Europa de futbol 1969-70 fou l'edici nmero 15 en la histria de la competici. Es disput entre l'octubre de 1969 i el maig de 1970, amb la participaci inicial de 33 equips de 32 federacions diferents.

La competici fou guanyada pel Feyenoord a la final enfront el Celtic de Glasgow a la prrroga. Fou el primer cop que un equip neerlands guany la competici d'un total de quatre consecutives. Durant aquesta edici l'abandonaren les repeticions dels partits en cas d'empat, en favor de la regla del valor doble dels gols en camp contrari o si encara en mantenia l'empat, pel llanament de moneda a l'aire.

Ronda preliminar.


|}

Primera ronda.

















|}

Segona ronda.









|}

1 Galatasaray pass a quarts de final pel llanament de moneda.

2 Vorwrts Berlin pass a quarts de final per la regla del valor doble dels gols en camp contrari.

3 Celtic pass a quarts de final pel llanament de moneda.

Quarts de final.





|}

Semifinals.



|}

Final.




Enllaos externs.
Temporada 1969-70 a la web de la UEFA;
RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382578" title="Font del torrent del Pou" nonfiltered="2341" processed="2330" dbindex="147366">



La font del torrent del Pou s una font de broc amb un petit cm de soca d'arbre que brolla a la part inferior d'un mur de pedra seca que s'aixeca a la riba dreta del torrent del Pou, al terme municipal de Sant Lloren de Morunys, a uns 883 m. d'altitud.

Es troba a uns 400 m. de la plaa de la Canal. Per anar-hi cal agafar el carrer que surt del costat nord de la plaa i anar-lo seguint tot baixant cap al torrent del Pou. La font es troba just en el punt on el cam creua el llit del torrent sota una placa indicativa feta amb rajoles de cermica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382585" title="Porto de Ms" nonfiltered="2342" processed="2331" dbindex="147367">

Porto de Ms s un municipi portugus, situat al districte de Leiria, a la regi del Centre i a la subregi de Pinhal Litoral. L'any 2006 tenia 26.842 habitants. Es divideix en 13 freguesias. Limita al nord amb Leiria i Batalha, a l'est amb Alcanena, al sud amb Santarm i a l'oest amb Alcobaa.

 Poblaci .


Freguesies.

 Alcaria;
 Alqueido da Serra;
 Alvados;
 Arrimal;
 Calvaria de Cima;
 Juncal;
 Mendiga;
 Mira de Aire;
 Pedreiras;
 So Bento;
 So Joo Baptista (Porto de Ms);
 So Pedro (Porto de Ms);
 Serro Ventoso;

Enllaos externs.


 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382586" title="Copa d'Europa de futbol 1968-69" nonfiltered="2343" processed="2332" dbindex="147368">
La Copa d'Europa de futbol 1968-69 fou l'edici nmero 14 en la histria de la competici.

La competici fou guanyada per l'AC Milan a la final enfront l'Ajax. Un elevat nombre d'equips de l'Europa de l'Est abandon les dues primeres rondes de la competici per motius poltics.

Primera ronda.












 




|}

Segona ronda.









|}

1 Rapid Viena pass a quarts de final per la regla del valor doble dels gols en camp contrari.

Quarts de final.





|}

1 Ajax pass a semifinals en guanyar un partit de desempat per 3-0 sobre el Benfica.

Semifinals.



|}

Final.





Enllaos externs.
Temporada 1968-69 a la web de la UEFA;
RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382589" title="Josep Mayoral i Artigas" nonfiltered="2344" processed="2333" dbindex="147369">
Josep Mayoral i Antigas (Granollers, 13 d'octubre, 1954)  ha estat professor i s alcalde de Granollers des del 2004.

Economista, carrera que curs a la Universitat de Barcelona (1971-1979), va ser professor de l'Escola Municipal de Treball de Granollers entre 1976 i 1987, i la dirig del 1980 al 1984. Va participar activament en els moviments de renovaci pedaggica, fou membre de la junta del Casal del Mestre a la dcada dels vuitanta i representant del sector pares en el Consell Escolar Municipal (1984-1987). Entre el 1974 i 1977 va formar part de la junta de l'Associaci Cultural de Granollers. 

Al 1974 va comenar a militar a Convergncia Socialista de Catalunya, per passar al PSC quan aquest es fund; n'ha estat membre del Consell Nacional i, del 1997 al 2004, primer secretari de l'Agrupaci de Granollers. Va formar part de l'Assemblea de Catalunya a la Garriga (1974-1976). Es present a les eleccions municipals del 1979 en la candidatura del PSC, i ho ha tornat a fer en totes les convocatries posteriors. L'any 1983 va sortir elegit regidor, per va renunciar a l'acta; posteriorment ha estat regidor de l'ajuntament de Granollers des del 1987 i ha portat les delegacions de Relacions Ciutadanes (1987-1991), d'Imatge i Comunicaci (1999-2003), i ha estat tinent d'alcalde de l'rea d Urbanisme i Medi Ambient (1987-1992 i 1996-2004). Acced a l'alcaldia el 12 de febrer del 2004; fins al present (2008), el seu mandat s'ha significat pel nou pla d'ordenaci urbanstica, s'ha completat l'eix del marge dret del riu Congost i s'ha perllongat el carrer Girona. D'entre els nous equipaments municipals es pot esmentar la recuperaci de l'antiga fbrica txtil Roca Umbert amb el projecte de "Fbrica de les Arts", iniciat amb la inauguraci de la "Biblioteca Roca Umbert" i del "Centre de cultura popular i tradicional La Troca". 

Del 1993 al 1995 va ser conseller comarcal responsable d'afers d Ordenaci Territorial. Tamb ha estat diputat provincial des del 1995, per dirigir les rees d'Obres Pbliques (1995-1999) i de Turisme (1999-2004) i ha format part de la Comissi de Turisme de la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies i, des del 2004, de l'rea d Espais Naturals. Presideix l'"Associaci de Municipis amb Transport Urb" (AMTU), constituda a Granollers a l'any 2002, forma part del consell executiu del "Consejo Nacional del Clima" i de la comissi de Medi Ambient i Ecologia de la Federaci Espanyola de Municipis. s president del Patronat de la Fundaci Hospital Asil de Granollers des del 12 de febrer de 2004, de la Fundaci Bertran de Seva i membre del Consell d Administraci de l empresa "Transmissions digitals i comunicaci, SA   TDCOM". Des del 18 de juliol del 2005 s president del Consorci del Mercat de l'udiovisual de Catalunya.

 Enllaos .
 Fitxa biogrfica;
 Currculum per a les eleccions del 2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382591" title="Wilhelm Filchner" nonfiltered="2345" processed="2334" dbindex="147370">
 
Wilhelm Filchner ( Bayreuth, 13 de setembre de 1877 - Zuric, 7 de maig de 1957) va ser un explorador alemany.

Biografa. 
Amb 21 anys va participar a la seva primera expedici, que el va conduir a Rssia. Dos anys ms tard, va viatjar a cavall, completament sol a travs de les muntanyes del Pamir. Entre 1903 i 1905 va liderar una expedici a travs del Tibet.

En tornar del Tibet, va comenar a treballar en l'organitzaci d'una expedici alemanya a l Antrtida. Desprs d'una expedici d'entrenament a Spitzbergen, el 4 de maig de 1911 va salpar amb el vaixell Deutschland amb rumb a l'Antrtida. L'expedici va recrrer el mar de Weddell i va descobrir la costa de Luitpold i la plataforma de gel Filchner-Ronne. Aquesta va ser la primera expedici a entrar en el mar de Weddell, desprs que James Weddell ho descobris 80 anys abans.

Desprs que fallessin els intents de Filchner d'establir una base a terra ferma a la badia Vahsel, el seu vaixell Deutschland va quedar atrapat el 6 de mar de 1912, a uns 320 quilmetres de la costa de Coats Land. Sis mesos ms tard, a la latitud 6337', el vaixell va quedar lliure i es va dirigir a Gergia del Sud, iniciant el viatge de tornada a Alemanya . Adolf Hitler li va concedir el Premi Nacional de les Arts i Cincies Alemanyes com a reconeixement als xits de les seves exploracions.

Filchner mai no va tornar a l'Antrtida, per va realitzar molts altres viatges a travs de Nepal i del Tibet, realitzant el 1939 un examen geogrfic del Nepal.

Va passar la Segona Guerra Mundial a la ndia. El 1940 va estar internat en el Cottage-Hospital de Patne, posteriorment, fins el 13 de setembre de 1941, en el Parole Camp a Purandhar, i ms tard fins a novembre de 1946 en el Parole Camp a Satara. Posteriorment va viure en Poona, a l'estat indi de Maharashtra.

Filchner va morir a l'edat de 80 anys a Zuric, Sussa.



Enllaos externs. 
Biografia curta  ;
Biografia, molt centrada en l'expedici antrtica de 1911 .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382593" title="Temporada 1999-00 de l'NBA" nonfiltered="2346" processed="2335" dbindex="147371">

La temporada 1999-00 de l'NBA fou la 54 en la histria de l'NBA. Los Angeles Lakers fou el campi de l'NBA desprs de guanyar a Indiana Pacers per 4-2.

Aspectes ms destacats.
 L'All-Star Game es celebr en el The Arena in Oakland, Califrnia. L'Oest guany 137-126 i Tim Duncan i Shaquille O'Neal compartiren el MVP del partit.
 Lakers i Clippers jugaren ambds en el Staples Center. Els Lakers guanyaren 19 partits consecutius (del 4 de febrer al 13 de mar), la tercera millor ratxa de la histria de la NBA.
 Denver Nuggets jug en el Pepsi Center.
 Indiana Pacers disput el seu primer partit en el Conseco Fieldhouse i arribaren a les Finals de la NBA per primera vegada en su histria.
 Atlanta Hawks estren el seu nou pavell, el Philips Arena.
 Miami Heat comen la temporada jugant els seus partits en el Miami Arena. El gener, es traslladaren al nou AmericanAirlines Arena.
 Toronto Raptors jug el seu primera temporada regular completa en el Air Canada Centre.
 Durant el sptimo partit de les Finals de la Conferncia Oest entre Portland Trail Blazers i Los Angeles Lakers, els primers portaven una diferncia de 15 punts a falta de 10:28 per al final del partit. En el darrer quart, els Blazers fallaren 13 llanaments consecutius, i els Lakers varen remontar i guanyar el partit per 89-84.
 Dos jugadors moriren en un accident de trnsit. El 12 de gener moria Bobby Phills de Charlotte Hornets, mentre que el 20 de maig va ser Malik Sealy de Minnesota Timberwolves, quan tornava a casa desprs d'assistir a la festa d'aniversari de Kevin Garnett, company d'equip.

Classificacions.
Conferncia Est.


Conferncia Oest.


* V: victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques  .


Premis.
 MVP de la temporada;
  Shaquille O'Neal (Los Angeles Lakers);

 Rookie de l'any;
  Elton Brand (Chicago Bulls);
  Steve Francis (Houston Rockets);

 Millor defensor;
  Alonzo Mourning (Miami Heat);

 Millor sis home;
  Rodney Rogers (Phoenix Suns);

 Jugador amb millor progressi;
  Jalen Rose (Indiana Pacers);

 Entrenador de l'any;
  Doc Rivers (Orlando Magic);

 Primer quintet de la temporada;
A - Tim Duncan, San Antonio Spurs;
A - Kevin Garnett, Minnesota Timberwolves;
P - Shaquille O'Neal, Los Angeles Lakers;
B - Gary Payton, Seattle Supersonics;
B - Jason Kidd, Phoenix Suns;

 Segon quintet de la temporada;
A - Karl Malone, Utah Jazz;
A - Grant Hill, Detroit Pistons;
P - Alonzo Mourning, Miami Heat;
B - Allen Iverson, Philadelphia 76ers;
B - Kobe Bryant, Los Angeles Lakers;

 Tercer quintet de la temporada;
A - Chris Webber, Sacramento Kings;
A - Vince Carter, Toronto Raptors;
P - David Robinson, San Antonio Spurs;
B - Eddie Jones, Charlotte Hornets;
B - Stephon Marbury, New Jersey Nets;
 Primer Quintet Defensivo;
Tim Duncan, San Antonio Spurs;
Kevin Garnett, Minnesota Timberwolves;
Alonzo Mourning, Miami Heat;
Gary Payton, Seattle Supersonics;
Kobe Bryant, Los Angeles Lakers;

 Segon quintet defensiu;
Scottie Pippen, Portland Trail Blazers;
Clifford Robinson, Phoenix Suns;
Shaquille O'Neal, Los Angeles Lakers;
Eddie Jones, Charlotte Hornets;
Jason Kidd, Phoenix Suns;

 Millor quintet de rookies;
Elton Brand, Chicago Bulls;
Steve Francis, Houston Rockets;
Lamar Odom, Los Angeles Clippers;
Wally Szczerbiak, Minnesota Timberwolves;
Andre Miller, Cleveland Cavaliers;

Segon millor quintet de rookies;
Shawn Marion, Phoenix Suns;
Ron Artest, Chicago Bulls;
James Posey, Denver Nuggets;
Jason Terry, Atlanta Hawks;
Chucky Atkins, Orlando Magic;

Vegeu tamb.
 Draft de l'NBA del 2000;
 Playoffs de l'NBA del 2000;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382594" title="Badia Esperana" nonfiltered="2347" processed="2336" dbindex="147372">

La Badia Esperana a la pennsula Trinity, t 5 km. de llarg i 3 km. d'ample, situada a prop de la punta de la Pennsula Antrtica i davant de l'estret Antrtic.

La badia va ser descoberta el 15 de gener de 1902 per l'expedici Antrtica Sueca sota comandament d Otto Nordenskild, qui la va anomenar aix en commemoraci de l'hivern que van passar a prop d aquest punt en Johan Gunnar Andersson, S.A. Duse, Toralf Grunden, i Jos Mara Sobral, quan el seu vaixell (Antarctic) el va aixafar el gel i es va enfonsar. Varen ser rescatats per la corbeta argentina Uruguay. Encara sn visibles les runes d'una cabana de pedra construda pels membres de l'expedici.

L antiga base britnica "D" es va establir a la badia el 1945. Es va cremar parcialment el 1948 i la van tancar el 1964. El 8 de desembre de 1997 la British Antarctic Survey va transferir la base a Uruguai, qui la reanomenava com a Estaci cientfica Uruguaiana Antrctica Teniente Ruperto Elichiribehety.

 
L actual base argentina, base Esperanza va ser establerta el 1952. T una ampla presncia militar de l exrcit Argent i inclou una colnia amb famlies. Les installacions de la base han desplaat en part, una rocassa  de ping. El 1978 va nixer Emilio Marcos Palma, fill d'un oficial naval argent, i que est considerat el primer sser hum nascut a l Antrtida.

Badia Esperana va ser tamb escenari del primer incident amb trets a l Antrtida el 1952 quan una patrulla de costa argentina va disparar amb una metralladora per sobre dels caps d'un equip de la British Antarctic Survey que descarregaven subministraments del John Biscoe. Posteriorment, els argentins varen demanar disculpes diplomtiques, argumentant que havia hagut un malents i que el comandant militar argent de terra havia excedit la seva autoritat.

Referncies. 
 Antrtida. Sydney: Reader's Digest, 1985, pg. 156-157.
 Child, Jack. Antrtida i Geopoltica de Sud-Americ: Lebensraum congelat. Nova York: Praeger Publishers, 1988, pg. 73.
 Lonely Planet, Antrtida: Equipament de Supervivncia de Viatge de Lonely Planet, Oakland, CA: Publicacions de Lonely Planet, 1996, 302-304.
 Stewart, Andrew, Antrtida: Una Enciclopdia . Londres: McFarland i cia., 1990 (2 volums), pg. 469.
 Fundaci de Cincia Nacional dels EUA,  Noms Geogrfics de l'Antrtida, Fred G. Alberts, edici. Washington: NSF, 1980.

Enllaos externs. 
Estaci de la badia Esperana British Antarctic Survey  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382595" title="Regi de Lisboa" nonfiltered="2348" processed="2337" dbindex="147373">

La Regi de Lisboa s una regi portuguesa, que comprn aproximadament la meitat sud del Districte de Lisboa i la meitat nord del Districte de Setbal. Limita al nord amb la Regi Centre, al nordest, est i sud amb l'Alentejo, i al sud i oest amb l'Oce Atlntic. rea: 2.802 km. Poblaci (2007): 3.025.632 hab. (25% del total portugus). 

Aquesta regi estadstica va ser creada en 2002, desprs que la Regi de Lisboa e Val do Tejo fos repartida entre la Regi Centre (on van quedar les subregions de Oeste i Mdio Tejo) i l'Alentejo (on va quedar la subregi de Lezria do Tejo). 

La nova Regi de Lisboa es va constituir aix amb les dues restants subregions de Lisboa i Val do Tejo: 
 Gran Lisboa ;
 Pennsula de Setbal ;
La Regi de Lisboa comprn 18 concelhos (5,8% del total). 
Vegeu tamb. 
rea Metropolitana de Lisboa ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382597" title="Pennsula Antrtica" nonfiltered="2349" processed="2338" dbindex="147374">

 

La  Pennsula Antrtica s la part ms septentrional de la terra ferma de l Antrtida, i la nica part d'aquell continent que s'estn fora del Cercle polar antrtic. S'estn formant  una lnia entre Cap Adams (Mar de Weddell) i un punt al sud de la part principal de les Illes Eklund.

La Pennsula Antrtica s important perqu la recerca ha mostrat que les forces del canvi climtic estan tenint un gran efecte sobre la regi. En aquesta remota posici polar s han installat nombroses estacions d'investigaci i s font de mltiples reclamacions de sobirania.  La pennsula forma part de les reclamacions de l Antrtida argentina, Territori Antrtic Britnic i el Territori Antrtic Xil encara que els lmits exactes de cada reclamaci encara estan en discussi. 
 Histria .
 Descoberta  i anomenant . 
La primera observaci de la pennsula Antrtica aparentment va ocrrer el 1823. L acord sobre el seu nom per part del US-ACAN i del UK-APC el 1964, va resoldre una histrica diferncia sobre l's del nom estadounidenc, "Pennsula de Plmer" o el nom Britnic "Graham Land". (la Terra de Graham s ara la part nord de la Pennsula Antrtica a partir de la lnia que formen Cap Jeremy i Cap Agassiz, mentre que la part sud s la Terra de Plmer. Aquest nom prov del caador americ de foques, Nathaniel Palmer.)  A Xile, la pennsula s'anomena oficialment com Terra O'Higgins, en honor del patriota xil i visionari Antrtic. Xile tamb l anomena "Tierra de San Martn". Altres porcions de la pennsula s'anomenen segons el descobriment, com ara Bowman Coast, Black Coast, Danco Coast, Davis Coast, English Coast, Fallieres Coast, Loubet Land, Nordenskjold Coast i el Wilkins Coast.
Actualitat . 
A la base argentina dEsperanza va ser el lloc de naixement d'Emilio Marcos Palma, a qui es considera la primera persona nascuda a l'Antrtida.

L'espcie de dinosaure 'Antarctopelta ha estat el primer fssil de dinosaure trobat al continent, el gener de 1986 a l'illa James Ross, fora de la Pennsula Antrtica. L enfonsament del vaixell argent Bahia Paraiso i el subsegent vessament de 170,000 galons de petroli va tenir lloc prop de la pennsula Antrtica el 1989.  

 Geografia . 
 La pennsula s altament muntanyosa, amb els cims ms alts d uns 2.800 metres. Entre els cims ms importants de la pennsula destaquen el Mont Castro, Mont Coman, Mont Gilbert, Mont Jackson, Mont William, Mont Owen i Mont Scott.  Aquestes muntanyes es consideren una continuaci dels Andes d Amrica del Sud, amb una serralada  submarina que connecta les dues. Aquest s un argument avanat per Xile i Argentina per a les seves reclamacions territorials.

El paisatge de la pennsula s la tpica tundra Antrtica. La pennsula t un pendent d'elevaci agut, amb glaceres fluint cap a la Plataforma de gel Larsen, que va tenir significatius trencaments l'any 2002. Unes altres plataformes de gel de la pennsula sn la plataforma de gel George VI, plataforma de gel Wilkins, plataforma de gel Wordie i la plataforma de gel Bach. La plataforma de gel Filchner-Ronne descendeix a la cara est de la pennsula.

Les mltiples illes que envolten la pennsula estan separades per l'estret Antrtic, el golf Erebus i Terror, l'estret George VI, l'estret Gerlache i el canal Lemaire. Ms cap a l oest trobem el mar Bellingshausen i al nord el mar d'Esccia. La pennsula Antrtica i el cap d Hornos creen un efecte tunnel, que canalitza els vents cap al, relativament estret, passatge Drake. La badia Esperana, a , s a prop a l'extrem ms septentrional de la pennsula, que s Prime Head, a 6313'S.




Enllaos externs . 
"De Gel i Homes" Descripci d'una visita turstica a la Pennsula Antrtica per Roderick Eime;

Biodiversitat a l iIlla Ardley, arxiplag Shetland del Sud, Pennsula Antrtica *89 fotos de la Pennsula Antrtica ;

 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382599" title="Gran Lisboa" nonfiltered="2350" processed="2339" dbindex="147375">

Gran Lisboa s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi de Lisboa (antiga regi de Lisboa e Val do Tejo) i del Districte de Lisboa, limita al nord amb la subregin d'Oest, a l'est com la Lezria do Tejo, al sud amb l'Estuari del Tajo (i a travs d'ell, amb la Pennsula de Setbal) i al sud-oest com l'Oce Atlntic. T un rea de 1.381 km2 i una poblaci (cens de 2007) de 1.997.136 habitants. 

Comprn 9  concelhos: 

 Amadora;
 Cascais;
 Lisboa;
 Loures;
 Mafra;
 Odivelas;
 Oeiras;
 Sintra;
 Vila Franca de Xira;

Vegeu tamb.
rea Metropolitana de Lisboa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382601" title="rea Metropolitana de Lisboa" nonfiltered="2351" processed="2340" dbindex="147376">
rea Metropolitana de Lisboa (AML), tamb coneguda com a Grande Lisboa (si b l'rea de la Gran Lisboa, ms petita, s una subregi NUTS II per propi dret), s un territori que comprn 18 municipis (concelhos) de Portugal. L'rea Metropolitana de Lisboa, centrada en la capital portuguesa, Lisboa, s l'rea amb ms densitat de poblaci de Portugal. 

Les dades preliminars del cens portugus de 2001 eleven la poblaci de l'rea metropolitana a 2.641.006 habitants (al voltant d'   dels habitants de Portugal), dels quals el 20,8% viu en la ciutat de Lisboa. Aproximadament el 27% de la poblaci de Portugal Continental viu en els 2.957,4 km que abasta el AML (equivalent al 3,2% del territori continental de Portugal), que t una poblaci activa d'aproximadament 1,3 milions de persones. Amb el 32,7% de l'ocupaci nacional localitzat en el seu territori, la contribuci de l'AML al Producte Interior Brut de Portugal supera el 36%. Avui, el territori de l'rea Metropolitana de Lisboa (AML) s gaireb el mateix que el territori de la Regi de Lisboa, sent el AML una uni de municipis metropolitans, i la Regi de Lisboa una regi NUTS II. Els municipis situats al nord del Tajo pertanyen al districte de Lisboa, mentre que els quals estan al sud pertanyen al districte de Setbal. 



Enllaos externs.

Web de l'rea Metropolitana de Lisboa  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382603" title="Pennsula de Setbal" nonfiltered="2352" processed="2341" dbindex="147377">

La Pennsula de Setbal s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi de Lisboa (antiga Regio de Lisboa e Val do Teijo), i comprn la meitat nord del Districte de Setbal. Limita al nord amb l'Estuari del Tajo (i, a travs d'ell, amb la Gran Lisboa) i amb la Lezria do Tejo, a l'est amb l'Alentejo Central, al sud amb l'Alentejo Litoral i al sud i a l'oest amb l'Oce Atlntic. rea: 1421 km. Poblaci (2001): 714 589. 

Comprn 9 concelhos:

 Alcochete;
 Almada;
 Barreiro;
 Moita;
 Montijo;
 Palmela;
 Seixal;
 Sesimbra;
 Setbal;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382606" title="Josep Navarro i Zafra" nonfiltered="2353" processed="2342" dbindex="147378">
Josep Navarro i Zafra (Vic, Osona, 29 de gener de 1962) s un instrumentista de tenora i compositor de sardanes.

Tot i que va nixer a Vic, la seva vila nadiua s Sant Joan de les Abadesses. Inicia els seus estudis musicals a Ripoll amb nou anys. Als divuit s'allista voluntari a la Banda Militar de Girona, amb la principal motivaci d'iniciar els seus estudis de tenora amb el mestre Ricard Viladesau. Posteriorment segueix la seva formaci amb Jaume Vil. La mobilitat s una constant a la seva vida musical, ja que ha participat en 5 cobles diferents: la Camprodon, Canig, Foment de la Sardana, Bofills i actualment s el tenora de la Principal d'Olot. 

La seva sardana Vilassar de Dalt 2004 va ser finalista del concurs de la Sardana de l'Any 2004.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382609" title="Amadora" nonfiltered="2354" processed="2343" dbindex="147379">

Amadora s un municipi portugus, situat al districte de Lisboa, a la Regi de Lisboa i a la subregi de Gran Lisboa. L'any 2006 tenia 174.411 habitants. Limita al nordest amb Odivelas, al sudest amb Lisboa, al sud i oest amb Oeiras i a l'oest i nord amb Sintra.

 Freguesies .


 Alfornelos;
 Alfragide;
 Brandoa;
 Buraca;
 Damaia;
 Falagueira;
 Mina;
 Reboleira;
 So Brs;
 Venda Nova;
 Venteira;
 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382612" title="Cascais" nonfiltered="2355" processed="2344" dbindex="147380">

Cascais s un municipi portugus, situat al districte de Lisboa, a la Regi de Lisboa i a la subregi de Gran Lisboa. L'any 2006 tenia 185.279 habitants. Limita al nord amb Sintra, a l'est amb Oeiras i al sud i oest amb l'Oce Atlntic, a la famosa Costa d'Estoril.

 Poblaci .



 Freguesies .

 Alcabideche;
 Carcavelos;
 Cascais;
 Estoril;
 Parede;
 So Domingos de Rana;

 Enllaos externs .

Cascais.net Guia de Cascais.
 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382614" title="Macromolcula" nonfiltered="2356" processed="2345" dbindex="147381">

Una macromolcula s una molcula de dimensions molt grans i de pes molecular molt elevat. Les macromolcules sn comunes en els sistemes vivents per tamb inclouen els polmers sinttics i artificials. Les macromolcules polimriques sn tpicament formades per la uni de molcules ms petites, iguals o similars entre elles, repetides moltes vegades (generalment entre 100 i ms de 1.000), i poden ser lineals, ramificades o reticulades.

Segons la IUPAC, el terme "macromolcula" s utilitzat exclusivament per a referir-se a molcules niques de grans dimensions, mentre que el terme "polmer" es refereix a una substncia composta de diverses macromolcules.

Les macromolcules biolgiques ms importants sn:

els polisacrids que pertanyen als glcids (com el mid i la cellulosa);
les protenes que pertanyen als prtids;
l'ADN i l'ARN, que sn cids nucleics;
els lpids complexos.

Els polmers sinttics inclouen les matries plstiques, les gomes sinttiques i les fibres, i tenen un amplssim camp d'aplicacions tecnolgiques. Els polmers inorgnics ms importants sn a base de silici.

Propietats.
En general, les macromolcules tenen un comportament i unes propietats fsiques inusuals. Per exemple, poden presentar tipus d'agregaci supramoleculars, amb comportaments de cristalls lquids, la dificultat de dissoldre's en una soluci, la facilitat de desnaturitzaci a determinades concentracions, o la capacitat de presentar fenmens de naturalesa colloidal.

Vegeu tamb.
Qumica dels polmers i de les macromolcules;
Qumica supramolecular;
Dendrmer;
Polmer;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382616" title="Loures" nonfiltered="2357" processed="2346" dbindex="147382">

Loures s un municipi portugus, situat al districte de Lisboa, a la Regi de Lisboa i a la subregi de Gran Lisboa. L'any 2006 tenia 199.231 habitants. Limita a nord amb Arruda dos Vinhos, a l'est amb Vila Franca de Xira i l'estuari del Tajo, al sudest amb Lisboa, al sudoest amb Odivelas, a l'oest amb Sintra i al nordoest amb Mafra.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Apelao;
 Bobadela;
 Bucelas;
 Camarate;
 Fanhes;
 Frielas;
 Loures;
 Lousa;
 Moscavide;
 Portela;
 Prior Velho;
 Sacavm;
 Santa Iria de Azia;
 Santo Anto do Tojal;
 Santo Antnio dos Cavaleiros;
 So Joo da Talha;
 So Julio do Tojal;
 Unhos;

Enllaos externs.




 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382618" title="Mafra" nonfiltered="2358" processed="2347" dbindex="147383">

Mafra s un municipi portugus, situat al districte de Lisboa, a la Regi de Lisboa i a la subregi de Gran Lisboa. L'any 2006 tenia 66.453 habitants. Limita al nord amb Torres Vedras, al nordest amb Sobral de Monte Agrao, a l'est amb Arruda dos Vinhos, al sudest amb Loures, al sud amb Sintra i a l'oest amb l'oce Atlntic. 

 Poblaci .


Freguesies.
 
 Azueira;
 Carvoeira;
 Cheleiros;
 Encarnao;
 Enxara do Bispo;
 Ericeira;
 Gradil;
 Igreja Nova;
 Mafra;
 Malveira;
 Milharado;
 Santo Estvo das Gals;
 Santo Isidoro;
 So Miguel de Alcaina;
 Sobral da Abelheira;
 Venda do Pinheiro;
 Vila Franca do Rosrio;

 Enllaos externs .


 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382622" title="Odivelas" nonfiltered="2359" processed="2348" dbindex="147384">

Odivelas s un municipi portugus, situat al districte de Lisboa, a la Regi de Lisboa i a la subregi de Gran Lisboa. L'any 2004 tenia 143.995 habitants. Limita al nordest amb Loures, al sudest amb Lisboa i a l'oest amb Amadora i Sintra. Fou creat el 1998 por desmembrament del de Loures.



Freguesies.

 Caneas;
 Fames;
 Odivelas, anteriorment Odivelas (Lumiar e Carnide);
 Olival Basto;
 Pontinha;
 Pvoa de Santo Adrio;
 Ramada;


 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382624" title="Oeiras" nonfiltered="2360" processed="2349" dbindex="147385">

Oeiras s un municipi portugus, situat al districte de Lisboa, a la regi de Lisboa i a la subregi de Gran Lisboa. L'any 2004 tenia 168.327 habitants. Limita al nord amb Sintra i Amadora, a l'est amb Lisboa, a l'oest amb Cascais i al sud el marge del riu Tajo, on l'estuari acaba i comena l'Oce Atlntic, davant d'Almada.

 Poblaci .






Freguesies.

 Algs;
 Barcarena;
 Carnaxide;
 Caxias;
 Cruz Quebrada - Dafundo;
 Linda-a-Velha;
 Oeiras e So Julio da Barra;
 Pao de Arcos;
 Porto Salvo;
 Queijas;
 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382626" title="Club d'Atletisme Santa Pola" nonfiltered="2361" processed="2350" dbindex="147386">
El Club d'Atletisme Santa Pola s una entitat dedicada a aquest esport a la ciutat de Santa Pola, al Baix Vinalop. Es funda al febrer del 1992, sent Pascual Linares el seu primer president. Compta amb uns 200 socis, segons la prpia associaci. El seu objectiu s la promoci local de les diferents modalitats d'atletisme, aix com de les altres dues seccions que acull: ciclisme i triatl. El seu actual president s Roque Alemany.

El club naix arran de la Mitja Marat Internacional Vila de Santa Pola, que es venia celebrant des de l'any 1990. Aix dna l'impuls necessari per a que diversos aficionats a l'atletisme s'organitzen en un equip esportiu que responga a la prctica d'aquesta disciplina.

Entre d'altres, el CA Santa Pola organitza la Mitja Marat, el Duatl Cross Vila de Santa Pola i el Triatl Vila de Santa Pola, presents al calendari valenci i estatal.

Enllaos externs.

Pgina web del club




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382628" title="Vila Franca de Xira" nonfiltered="2362" processed="2351" dbindex="147387">

Vila Franca de Xira s un municipi portugus, situat al districte de Lisboa, a la Regi de Lisboa i a la subregi de Gran Lisboa. L'any 2004 tenia 133.224 habitants. Limita a nord amb Alenquer i Azambuja, a l'est amb Benavente, al sud per l' estuari del Tajo, al sud i oest amb Loures i al nordoest amb Arruda dos Vinhos.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Alhandra;
 Alverca do Ribatejo;
 Cachoeiras;
 Calhandriz;
 Castanheira do Ribatejo;
 Forte da Casa;
 Pvoa de Santa Iria;
 So Joo dos Montes;
 Sobralinho;
 Vialonga;
 Vila Franca de Xira;

Enllaos externs.




 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382630" title="Gospel Oak to Barking Line" nonfiltered="2363" processed="2352" dbindex="147388">


La lnia Gospel Oak to Barking Line s una lnia de ferrocarril del nord i l'est de Londres que connecta Gospel Oak al Nord de Londres i Barking a lEst de Londres com a part de la xarxa de London Overground. s coneguda tamb com Goblin (Gospel Oak to Barking LINe). A difercia de la resta de ferrocarrils de Londres, la lnia no passa per la zona 1 del sistema tarifari. Tradicionalment la lnia ha jugat un paper menor en el sistema de transport de Londres; encara que est rebent inversions significants per incrementar la seva capacitat.

Histria.
 Lnies originals .
La lnia existeix en l'actual forma des de 1981; encara que la majoria de la lnia es constru el segle XIX. La secci principal de la lnia actual, entre South Tottenham i Woodgrange Park, es constru com el Ferrocarril de Tottenham and Forest Gate, projecte que unia el Ferrocarril de Midland i el Ferrocarril de Londres, Tilbury i Southend. Aquesta es va obrir el 9 de juliol de 1894, enllaant Midland and Great Eastern joint line a Sout Tottenham, i Forest Gate and Barking line a Woodgrange Park. La secci oest de Sout Tottenham es originria del Ferrocarril de Tottenham and Hampstead Junction, que obr l'any 1868 per que no tingu una bona sortida comercial.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382631" title="Garsa de Sant Feliu de Llobregat" nonfiltered="2364" processed="2353" dbindex="147389">
La Garsa de Sant Feliu de Llobregat s una pea del bestiari popular catal de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, al Baix Llobregat. Forma part del Seguici Popular de la ciutat on hi ha altres bsties com el Drac i la Mula. La Garsa t el seu ball prpi.

El motiu de la seva creaci es deu al sobrenom que reben els habitants de Sant Feliu de Llobregat: garses.

 Histria .

La Garsa va nixer l any 1983, apadrinada pel Camell de Molins de Rei i per iniciativa de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. En un principi fou cedida als Diables de la Garsa, de l'Agrupaci Cultural Folklrica de Sant Feliu de Llobregat, no obstant, La Garsa actualment s una entitat independent.

La bstia, creada amb fibra de vidre, ferro i fusta s una obra original de Miquel Lloren, si b, actualment, des de 2008, s'utilitza una cpia idntica reduda de pes realitzada per Dolors Sans.

 La Garsa avui .

Des del moment de la seva creaci la Garsa no ha deixat de sortir pels correfocs de Sant Feliu de Llobregat, realitzant tamb sortides fora vila arreu de Catalunya i fins i tot ms enll com les visites a Castell (Pas Valenci), Pamplona (Navarra) o Pars (Frana). 

 Referncies .

Agrupaci del Bestiari de Catalunya

Bsties de foc del Baix Llobregat



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382632" title="Torrent dels Plans (Solsons)" nonfiltered="2365" processed="2354" dbindex="147390">


El torrent dels Plans (que a la contrada s conegut amb el nom de torrent Pedregs) s un afluent per la dreta del Cardener a la Vall de Lord. De direcci predominant oest-est, s'escola pel vessant sud-oriental d'els Orriets, cim de l'extrem oriental de la serra de Querol, al masss del Port del Comte. 

Neix al municipi de La Coma i la Pedra a 1.383 m. d'altitud, a l'extrem inferior d'una tartera que li fa de con de dejecci. Uns 1.500 metres ms avall, a 938 m. d'altitud, entra al terme municipal de Sant Lloren de Morunys. Uns centenars de metres desprs travessa la carretera de Sant Lloren a La Coma poc abans del Camping Morunys a 900 m. d'altitud. Uns 700 m desprs de travessar l'esmentada carretera entra al terme municipal de Guixers i pocs metres ms avall, a 826 m d'altitud, rep per la seva dreta el torrent del Pou. Tot seguit travessa el cam que des del Mol del Monegal mena cap al camping Morunys i 150 metres desprs aboca les seves aiges al Cardener a 812 m. d'altitud i poc abans que aquest entri a l'embassament de la Llosa del Cavall.

Segons el mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya al tram comprs entre la carretera de la Coma i la seva desembocadura al Cardener rep el nom d'El Rierol per b que a la contrada aquest topnim s desconegut.

Afluents.

Per la seva dreta.
 Torrent del Pou;

Mapa.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya

Perfil.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382633" title="Handbol Torrevella" nonfiltered="2366" processed="2355" dbindex="147391">
L'Handbol Torrevella (oficialment Balonmano Torrevieja, en castell), s un equip esportiu ubicat a la ciutat de Torrevella, al Baix Segura. Juga a la lliga Asobal, la mxima divisi de l'handbol estatal. El seu estadi s el Palau dels Esports SAR Infanta Cristina, amb un aforament de 4.500 espectadors. La seua primera equipaci es composa de pantalons i samarreta blava, mentre la segona s de color roig. El seu president s Alfredo Mercader.

 Darreres temporades .

 2002-2003 16 Lliga Asobal (Descens);
 2003-2004 Div. Honor B (Ascens);
 2004-2005 13 Lliga Asobal;
 2005-2006 8 Lliga Asobal;
 2006-2007 9 Lliga Asobal;
 2007-2008 9 Lliga Asobal;

 Planter 2008-2009 .

Porters:
 Dimitrije Pejanovic;
 Adolfo Gmez;

Extrems:
 Javier Ancizu;
 David Pellitero;
 Federico Matias;
 David Cuartero;

Laterals:
 Juan Pedro Jimnez;
 Rene Bach;
 Henrik Hansen;
 Pablo Lpez;
 Eduardo Gurbindo;
 Ivan Vukas;

Centrals
 Sebastian Simonet;
 Abraham Rochel;

Pivot
 Carl J. Andresson;
 Alberto Val;

Entrenador: Manuel Laguna

 Enllaos externs.

Pgina oficial




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382634" title="Azambuja" nonfiltered="2367" processed="2356" dbindex="147392">

Azambuja s un municipi portugus, situat al districte de Lisboa, a la regi d'Alentejo i a la subregi de Lezria do Tejo. L'any 2006 tenia 21.748 habitants. Limita al nord amb Rio Maior, al nordest amb Santarm, a l'est amb Cartaxo, al sudest amb Salvaterra de Magos, al sud amb Benavente i Vila Franca de Xira i a l'oest amb Alenquer i Cadaval.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Alcoentre;
 Aveiras de Baixo;
 Aveiras de Cima;
 Azambuja;
 Maussa;
 Manique do Intendente;
 Vale do Paraso;
 Vila Nova da Rainha;
 Vila Nova de So Pedro;

Enllaos externs.

Fotografies d'Azambuja;

 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382636" title="Copa d'Europa de futbol 1967-68" nonfiltered="2368" processed="2357" dbindex="147393">
La Copa d'Europa de futbol 1967-68 fou l'edici nmero 13 en la histria de la competici. Es disput entre l'agost de 1967 i el maig de 1968, amb la participaci inicial de 32 equips de 32 federacions diferents.

La competici fou guanyada pel Manchester United a la final enfront el Benfica per 4-1 al Wembley Stadium de Londres. La final es disput deu anys desprs del desastre aeri de Munic on havien mort vuit jugadors del Manchester.

Primera ronda.

















|}

1 Valur pass a la segona ronda per la regla del valor doble dels gols en camp contrari.

2 Benfica pass a la segona ronda per la regla del valor doble dels gols en camp contrari.

Segona ronda.









|}

Quarts de final.





|}

1 Juventus pass a semifinals derrotant l'Eintracht Braunschweig en el partit de desaempat per 1-0.

Semifinals.



|}

Final.




 Enllaos externs .
 Temporada 1967-68 a la web de la UEFA;
 RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382637" title="Lezria do Tejo" nonfiltered="2369" processed="2358" dbindex="147394">

Lezria do Tejo s una subregi estadstica portuguesa, part de la regi de l'Alentejo i del Districte de Santarm, i inclou tamb un municipi del Districte de Lisboa (Azambuja). Limita al nord amb Pinhal Litoral i amb Mdio Tejo, a l'est amb l'Alto Alentejo, al sud amb l'Alentejo Central i la Pennsula de Setbal i a l'oest amb la Gran Lisboa i l'Oeste. rea: 4007 km. Poblaci (2001): 240 832. 
Municipis.

La subregi de Lezria do Tejo comprn 11 municipis o concelhos:

 Almeirim;
 Alpiara;
 Azambuja;
 Benavente;
 Cartaxo;
 Chamusca;
 Coruche;
 Goleg;
 Rio Maior;
 Salvaterra de Magos;
 Santarm;

Aquests municipis se subdivideixen en un total de 91 freguesias, el que dna una mitjana de prop de 8 freguesies per concelho. Les freguesies tenen un rea mitja de 46,91 km i una poblaci mitjana de 2 647 habitants, per els valors exactes varien entre rees de 346,30 i 3,54 km i poblacions de 12 826 i 278 habitants. La densitat demogrfica de les freguesies varia entre 776,5 i 3,5 hab/km. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382639" title="Ricardo Gonzlez Bango" nonfiltered="2370" processed="2359" dbindex="147395">

Ricardo Gonzlez Bango, conegut com Bango (Gijn, Astries, 18 de setembre de 1968), futbolista i entrenador asturi. 

 Trajectria com futbolista .
Bango es va formar en els equips de futbol base del Collegi de la Immaculada (Gijn)(promoci de 1987), incorporant-se al filial del Real Oviedo, el Real Oviedo B, en la temporada 1987-88. Va passar al primer equip a l'any segent, temporada 1988-89, i va debutar en la Primera Divisi d'Espanya amb Vicente Miera d'entrenador el 3 de setembre de 1988, davant la Reial Societat de Futbol (1-0). 

Va debutar amb la Selecci de futbol d'Espanya el 12 de setembre de 1990, davant la Selecci de futbol de Brasil (3-0), i va jugar el seu ltim partit com internacional el 12 d'octubre de 1991 davant la Selecci de futbol de Frana (1-2). 

 Clubs .


 Trajectria com entrenador . 
 Clubs . 


 Enllaos externs .
Fitxa de Bango en la LFP 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382641" title="Copa d'Europa de futbol 1966-67" nonfiltered="2371" processed="2360" dbindex="147396">
La Copa d'Europa de futbol 1966-67 fou l'edici nmero 12 en la histria de la competici. Es disput entre l'octubre de 1966 i el maig de 1967, amb la participaci inicial de 33 equips de 32 federacions diferents.

La competici fou guanyada pel Celtic F.C. a la final enfront l'Internazionale. Fou el primer club britnic campi del torneig.

Ronda preliminar.



|}

 Primera ronda .
















|}

1 El Liverpool derrot el Petrolul Ploie ti 2-0 en el partit de desempat per passar a la segona ronda.

2 El Grnik Zabrze derrot el Vorwrts Berlin 3-1 en el partit de desempat per passar a la segona ronda.

 Segona ronda .









|}

1 El Vojvodina derrot l'Atltico Madrid 3-2 en el partit de desempat per accedir a quarts de final.

 Quarts de final .





|}

Semifinals.



|}

1 L'Internazionale derrot el CSKA Sofia 1-0 en el partit de desempat per accedir a la final.

 Final .




 Enllaos externs .
Histria de la victria del Celtic a la final de 1967;
 Temporada 1966-67 a la web de la UEFA;
 RSSSF;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382642" title="Alejandro Viana Espern" nonfiltered="2372" processed="2361" dbindex="147397">
Alejandro Viana Espern (  Ciutat de Mxic, 1952) fou un industrial i poltic gallec. A les eleccions generals espanyoles de 1933 fou candidat per la provncia de Pontevedra per Acci Republicana, per no fou escollit. El 1935 fou nomenat cap provincial d'Izquierda Republicana a Pontevedra i fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1936. L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a Madrid, on va romandre fins el 1938, quan es trasllad a Valncia i d'ac a Barcelona, d'on el 1939 marx a Pars, on hi treball per al Servei d'Evacuaci de Refugiats Espanyols (SERE). Quan el Tercer Reich va ocupar Frana va fugir a Bordeus, i vers el 1941, avisat de que la Gestapo volia capturar-lo, marx cap a Sussa i d'aqu a Tol, d'on marx cap a Argentina amb el mateix vaixell que Niceto Alcal Zamora. Per el vaixell fou bombardejat a Dakar, on hagu de desembarcar perqu se li caduc el visat. D'all fou enviat a Casablanca i tancat un mes en un camp de concentraci. Desprs de nombroses gestions, aconsegu anar a Mxic, on hi arrib desprs d'un viatge fora accidentat. A Ciutat de Mxic va regentar una farmcia i aconsegu la distribuci de penicillina per a tot Mxic.

 Enllaos externs .
 Petita biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382644" title="Amando Guiance Pampn" nonfiltered="2373" processed="2362" dbindex="147398">
Amando Guiance Pampn (Laxe, provncia de la Corunya, 1891 - Pontevedra, 1979) fou un poltic socialista gallec. Treball com a obrer ebenista i s'afili al PSOE, partit amb el que fou escollit diputat per la provncia de Pontevedra a les eleccions generals espanyoles de 1936. Quan esclat la guerra civil espanyola fou capturat per les tropes franquistes, jutjat en consell de guerra i el 13 d'agost de 1936 fou condemnat a cadena perptua, en el mateix procs en que el nacionalista Alexandre Bveda fou condemnat a mort i posteriorment executat.

 Enllaos externs .
 Detalls biogrfics;
 Fitxa del Congrs dels Diputats ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382662" title="Nttery" nonfiltered="2374" processed="2363" dbindex="147399">

 Nttery s un municipi i una illa en el comtat de Vestfold a Noruega. El municipi consisteix de les illes de Nttery, Veierland, Fynland i al voltant de 175 altres illes menors. El municipi t una poblaci de 20,516 i una superfcie de 60,5 km. La majoria dels habitants viu al nord de l'illa principal. Nttery fa frontera amb els municipis de Tnsberg, Tjme i Stokke.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382666" title="Reynosa" nonfiltered="2375" processed="2364" dbindex="147401">

Reynosa s una ciutat mexicana de l'estat de Tamaulipas, ubicada al nord-oest del pas, a la frontera amb els Estats Units, i s capalera del municipi homnim.  Limita al nord, amb els comtats nord-americans d'Hidalgo i Pharr, de l'estat de Texas. El 2005, Reyonsa era el municipi ms poblat de l'estat de Tamaulipas, amb poc ms de cinc-cent mil habitants. Fou fundada el 14 de mar de 1749.

Enllaos externs.
 Ajuntament de Reynosa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382668" title="Comtats dels Estats Units" nonfiltered="2376" processed="2365" dbindex="147402">
Als Estats Units, els comtats sn un nivell d'administraci governamental i poltic local inferior a l'estat o als territoris federals. Quaranta-vuit dels cinquanta estats dels Estats Units se subdivivideixen en comtats; les excepcions en sn Louisiana, que se subdivideix en parrquies i Alaska, que se subdivideix en municipis.Tots tres, els comtats, les parrquies i els municipis sn subdivisions administratives de tercer-nivell. En total, n'hi ha, de divisions de tercer nivel, 3.141, una mitjana de 62 per estat.  En la majoria dels estats del nord-oest i l'Oest Mitj, els comtats se subdivideixen al seu torn, en municipalitats autnomes. La seu del govern dels comtats s la capalera comtal. El poder del govern dels comtats varia segons els estats, aix com la relaci entre aquests i les municipalitats o les ciutats que els integren, i es defineixen a les constitucions de cadascun dels estats. 

El comtat ms poblat dels Estats Units s el comtat de Los Angeles, Califrnia, amb 9,8 milions d'habitants i on es troba la ciutat de Los Angeles. Aquest comtat, de fet, s ms poblat que no pas quaranta-dos estats nord-americans. El comtat menys poblat els el comtat de Loving, a Texas, amb 67 habitants. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382670" title="Ben Gillies" nonfiltered="2377" processed="2366" dbindex="147403">

Benjamin David Gillies (nascut el 24 d'octubre de 1979) s un msic australi conegut per ser el bateria de la banda de rock alternatiu Silverchair.


 Biografia . 

Va nixer a Newcastle (Nova Galles del Sud) com els altres dos components de Silverchair. s cos de Kylie Gillies, presentadora del canal de televisi australi Channel 7. La seva famlia forma part de l'organitzaci Surfrider Foundation que promou la neteja de l'aigua de l'oce.

Recentment s'ha publicat que Gillies es va declarar a la seva xicota Hayley Alexander, ballarina tamb australiana, i que es casaran prximament.


 Carrera .

Apart de la bateria, tamb toca la guitarra i el baix, coneixements que va aprofitar per ensenyar a tocar el baix a Chris Joannou abans de formar Silverchair. Actualment, mentre el grup no es troba de gira, dna classes de bateria a temps parcial en l'escola musical Rosie's School of Rock de la seva ciutat natal.

En els dos primers lbums de Silverchair, Gillies va participar activament en la composici de les canons juntament amb el cantant Daniel Johns. Progressivament, Johns va anar agafant ms protagonisme fins en els ltims treballs, tota la composici va al seu crrec.

Aprofitant la baixa de Johns per problemes de salut i la corresponent inactitivitat de Silverchair, Gillies va formar part del grup Tambalane. Aquest grup no va tenir gaire xit i es va dissoldre en confirmar-se la tornada de Silverchair.


 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382671" title="Tractat de Guadalupe-Hidalgo" nonfiltered="2378" processed="2367" dbindex="147404">
El Tractat de Guadalupe-Hidalgo (Tratado de Guadalupe Hidalgo en castell, Treaty of Guadalupe-Hidalgo en angls) fou el tractat de pau les clusules del qual foren determinades pels Estats Units, sobre el govern inter de Mxic que es trobava sota l'ocupaci militar, en acabar la Guerra Estats Units - Mxic, tamb coneguda com la "Intervenci Nord-americana" a Mxic, de 1846 a 1848. Segons les estipulacions del tractat, com a condici de pau, Mxic era obligat a cedir 1,36 milions de quilmetres quadrats, o el 55% del seu territori original (sense incloure-hi Texas, que se n'havia separat el 1836 i que els Estats Units havien annexat el 1845), a canvi d'una compensaci de 15 milions de dlars. Els territoris cedits foren el territori de l'Alta Califrnia i el territori de Nou Mxic, a ms de les rees abans disputades entre Texas i Mxic, que en total corresponen als estats actuals de Califrnia, Nou Mxic, Arizona, Nevada i seccions de Colorado, Utah i Wyoming. El tractat, assegurava els drets de propietat dels ciutadans mexicans dels territoris transferits, els quals, tanmateix, no foren honrats posteriorment pel govern nord-americ. Els Estats Units tamb acordaven absorbir el deute de 3,25 milions de dlars que suposadament devia Mxic als ciutadans americans que vivien dins el seu territori. El tractat fou signat dins el suburbi de Guadalupe-Hidalgo de la ciutat de Mxic el 2 de febrer, 1848. 

Referncies i notes.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382673" title="Ocupaci militar" nonfiltered="2379" processed="2368" dbindex="147405">
L'ocupaci militar belligerant, s el control i autoritat d'un exrcit hostil o invasor sobre un territori.  Histricament, hi ha hagut diverses lleies de guerra quant a l'ocupaci militar que donaven algun tipus de protecci a la poblaci del territori ocupat per una potncia belligerant. Aquestes foren clarificades i suplementades en les Convencions de La Haia de 1907. Especficament, les "Lleis i Costums de la Guerra Terrestre", del 18 d'octubre, 1907: Secci III Autoritat Militar de l'Estat hostil sobre el territori. Els primers dos articles d'aquella secci estableixen:
Art. 42;
El territori s considerat ocupat quan est realment sota l'autoritat d'un exrcit hostil.;
L'ocupaci s'estn noms al territori on dita autoritat s'ha establert i pot exercir-se.;

Art. 43;
En haver passat de fet l'autoritat de la potncia legitima a les mans de l'ocupant, aquest ltim prendr totes les mesures dins la seva capacitat per a restaurar i assegurar, fins on sigui possible, l'odre pblic i la seguretat, i alhora respectant, llevat que sigui absolutament impossible, les lleis en vigor al pas.;

El 1949, aquestes lleis sobre l'ocupaci militar del territori d'un Estat enemic foren amplades amb l'adopci de la Quarta Convenci de Ginebra (GCIV). La major part de la GCIV est relacionada amb la protecci de les persones dels territoris ocupats i la Tercera Secci tracta especficament del tema. 

L'article sis restringeix la durada de temps de la GCIV:
La present Convenci s'imposar des del comenament de qualsevol conflicte o ocupaci mencionada a l'article segon.;
Al territori dels Partits del conflicte, l'aplicaci de la present Convenci cessar un anys desprs de la fi de les operacions militar; tanmateix, la Potncia Ocupant ser subjecta, per la durada de l'ocupaci, mentre que dita Potncia exerceixi les funcions de govern a dit territori, a les provisions dels segents articles de la present Convenci: 1 al 12, 27, 29 al 34, 47, 49. 51, 52, 52, 59, 61 al 77, 143.;

La GCIV emfatitza un canvi important en les lleis internacionals. La Carta de les Nacions Unides (26 de juny, 1945), havia prohibit la guerra d'agressi, i l'article 47 de la GCIV, al primer pargraf de la Tercera Secci (Territoris Ocupats) restringia els guanys territorials que podien fer-se mitjanant una guerra, declarant:
Les persones protegides que siguin als territoris ocupats mai seran privades, en cap cas i de cap manera, dels beneficis de la present Convenci, per cap canvi que sigui introdut, com a resultat de l'ocupaci militar d'un territori, sobre les institucions o el govern de dit territori, ni mitjanant cap tractat acordat entre les autoritats dels territoris ocupats i la Potncia Ocupant, ni mitjanant cap annexi per part d'aquesta ltima del tot o d'una part del territori ocupat.;

L'article 49 prohibeix el moviment forat massiu de persones fora o cap a un territori ocupat:
Les transferncies individuals o massives forades, a ms de les deportacions de persones protegides dels territoris ocupats a la Potncia Ocupant o d'aquesta a qualsevol altre pas, ocupat o no, estan prohibides, sense importar-ne el motiu ... La Potncia Ocupant no deportar ni transferir part de la seva poblaci civil al territori que ocupa. ;

El Protocol I (1977) addicional a les Convencions de Ginebra i relacionat amb la protecci de les vctimes dels conflictes internacionals armats, cont articles addicionals quant a l'ocupaci militar, per molts pasos, entre els quals, els Estats Units, no en sn signataris. 

Referncies i notes.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382674" title="Mia penso" nonfiltered="2380" processed="2369" dbindex="147406">
Mia penso s un poema escrit abans del 1887 per L. L. Zamenhof. 

"Durant sis anys va romandre en silenci. Eren temps difcils. No va parlar a ning del seu treball  Aix van anar passant els anys ms bonics de la vida, els dels estudis, tristament i dolorosament." (Edmond Privat, Vivo de Zamenhof), pg. 32


Mia penso;

Sur la kampo for de l' mondo, ;
anta  nokto de somero, ;
amikino en la rondo  ;
kantas kanton pri l' espero. ;
Kaj pri vivo detruita  ;
 i rakontas kompatante  ;
- Mia vundo refrapita   ;
min doloras resangante.

" u vi dormas? Ho, sinjoro,
kial tia senmoveco? ;
Ha, kredeble rememoro ;
el la kara infaneco?" ;
Kion diri? Ne ploranta ;
povis esti parolado ;
kun fra lino ripozanta ;
post somera promenado! ;

Mia penso kaj turmento, ;
kaj doloroj kaj esperoj!
Kiom de mi en silento ;
al vi iris jam oferoj! ;
Kion havis mi plej karan  ;
la junecon   mi ploranta ;
metis mem sur la altaron;
de la devo ordonanta!

Fajron sentas mi interne, ;
vivi anka  mi deziras,  ;
- Io pelas min eterne,
se mi al gajuloj iras... ;
Se ne pla as al la sorto ;
mia peno kaj laboro  ;
- Venu tuj al mi la morto;
en espero   sen doloro!


El meu pensament;

Al camp i lluny del mn, ;
abans d'una nit d'estiu;
una amiga en la reuni;
canta un cant per l'esperana.
I sobre una vida destruda ;
ella conta compadint-se;
- La meua ferida colpejada;
em fa mal i torna a sagnar. ;

"Que dormiu? Oh, senyora,
per qu aquesta immobilitat?
Ai, per ventura record  ;
de l'estimada infantesa?";
Qu dir? Sense plorar;
va poder tenir una conversa;
amb una senyoreta quan descansava;
desprs d'una passejada d'estiu!

El meu pensament i turment,
i dolors i esperances!
Quantes ofrenes en silenci;
de mi a tu ja han anat!
El ms preat que tenia;
-la joventut - plorant;
ho vaig posar jo mateix sobre l'altar;
del deure ordenat.

Sento un foc a dintre meu,
tamb desitjo viure. ;
Quelcom m'empeny eternament,
si amb els alegres vaig...
Si no plau a la sort;
el meu esfor i el meu treball-;
que vingui aviat la mort,
en esperana -sense dolor!


 Enllaos externs .
 Mia penso - text del poema;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382676" title="Tarawa Sud" nonfiltered="2381" processed="2370" dbindex="147407">

Tarawa Sud (en angls South Tarawa i, oficialment, Teinainano Urban Council, abreujat TUC) s la capital de la Repblica de Kiribati, situada a l'atol de Tarawa, a 1 19' N i 172 58' E. Teinainano s un mot gilberts que significa "la part de sota del pal", en allusi a la forma de vela de l'atol.

El nucli de poblaci de Tarawa Sud est format per un reguitzell de petites illes que van des de Bairiki, a l'oest, fins a Temaiku/Bonriki a l'est. Tots aquests illots, abans separats, ara estan units per ponts i a la prctica formen un illot allargassat que tanca pel sud la llacuna de Tarawa. Tamb hi ha un pont relativament nou, anomenat el Pont Japons (the Japanese Causeway), que uneix Tarawa Sud amb l'illot de Betio.

Tarawa Sud t diversos nuclis. Polticament, Bairiki ha estat considerada la capital de Kiribati ja que ostatjava el Parlament (ara a Ambo) i la Presidncia. Ambo, doncs, s actualment la seu del poder legislatiu, i Betio del judicial. Els ministeris estan repartits per aquestes localitats i tamb per l'illa de Kiritimati, a les illes de la Lnia.

Betio i Bairiki tenen port, i Bonriki un aeroport internacional. A Tarawa Sud hi ha un campus de la Universitat del Pacfic Sud i la seu de la dicesi catlica i de l'Esglsia Protestant de Kiribati (congregacional). 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382678" title="John Watson" nonfiltered="2382" processed="2371" dbindex="147408">
 John Marshall "Wattie" Watson  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 4 de maig del 1946 a Belfast, Irlanda del Nord.


 A la F1 .

John Watson va debutar a la novena cursa de la temporada 1973 (la 24 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 14 de juliol del 1973 el GP de la Gran Bretanya al circuit de Silverstone.

Va participar a 154 curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dotze temporades consecutives (1973-1985), aconseguint cinc victries (vint podis) i assolint 169 punts pel campionat del mn de pilots, amb un tercer lloc com a millor classificaci final en una temporada (1982).


 Resultats a la Frmula 1 .



 
 Resum .



 Enllaos externs .

 Biografia de John Watson ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382680" title="Cant de Ganges" nonfiltered="2383" processed="2372" dbindex="147409">

El Cant de Ganges s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb 9 municipis i el cap cantonal s Ganges. 

Municipis.
 Agons;
 Brissac;
 Cazilhac;
 Ganges;
 Gornis;
 Laroque;
 Montoulieu;
 Mouls-et-Baucels;
 Saint-Bauzille-de-Putois;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382681" title="Cant de Las Matlas" nonfiltered="2384" processed="2373" dbindex="147410">

El Cant de Les Matelles s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb 14 municipis i el cap cantonal s Les Matelles. 

Municipis.
 Cazevieille;
 Combaillaux;
 Le Triadou;
 Les Matelles;
 Murles;
 Prades-le-Lez;
 Saint-Bauzille-de-Montmel;
 Saint-Clment-de-Rivire;
 Saint-Jean-de-Cuculles;
 Saint-Gly-du-Fesc;
 Saint-Mathieu-de-Trviers;
 Saint-Vincent-de-Barbeyrargues;
 Sainte-Croix-de-Quintillargues;
 Vailhauqus;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382683" title="Cant de Maugui" nonfiltered="2385" processed="2374" dbindex="147411">

El Cant de Mauguio s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb 6 municipis i el cap cantonal s Mauguio. 

Municipis.
 Candillargues;
 La Grande-Motte;
 Lansargues;
 Mauguio;
 Mudaison;
 Saint-Auns;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382684" title="Cant de Pinhan" nonfiltered="2386" processed="2375" dbindex="147412">

El Cant de Pignan s un cant francs del departament de l'Erau, a la regi del Llenguadoc-Rossell. Forma part del districte de Montpeller, compta amb 7 municipis i el cap cantonal s Pignan. 

Municipis.
 Cournonsec;
 Cournonterral;
 Fabrgues;
 Murviel-ls-Montpellier;
 Pignan;
 Saussan;
 Saint-Georges-d'Orques;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382686" title="Las Matlas" nonfiltered="2387" processed="2376" dbindex="147413">


Les Matelles (en occit: Las Matlas) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382687" title="Clapiers" nonfiltered="2388" processed="2377" dbindex="147414">


Clapiers s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382692" title="Montferrier-sur-Lez" nonfiltered="2389" processed="2378" dbindex="147415">


Montferrier-sur-Lez s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382695" title="Abeilhan" nonfiltered="2390" processed="2379" dbindex="147416">


Abeilhan s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382697" title="Viols-le-Fort" nonfiltered="2391" processed="2380" dbindex="147417">


Viols-le-Fort s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382702" title="La Vacquerie-et-Saint-Martin-de-Castries" nonfiltered="2392" processed="2381" dbindex="147418">


La Vacquerie-et-Saint-Martin-de-Castries s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382703" title="Usclas-d'Hrault" nonfiltered="2393" processed="2382" dbindex="147419">


Usclas-d'Hrault s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382707" title="Taussac-la-Billire" nonfiltered="2394" processed="2383" dbindex="147420">


Taussac-la-Billire s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382710" title="Saint-Andr-de-Buges" nonfiltered="2395" processed="2384" dbindex="147421">


Saint-Andr-de-Buges s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382711" title="Restinclires" nonfiltered="2396" processed="2385" dbindex="147422">


Restinclires s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382713" title="Cranta" nonfiltered="2397" processed="2386" dbindex="147423">


Quarante (en occit Cranta) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382714" title="Pailhs (Erau)" nonfiltered="2398" processed="2387" dbindex="147424">


Pailhs s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382715" title="Octon" nonfiltered="2399" processed="2388" dbindex="147425">


Octon s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382717" title="Costa de Luitpold" nonfiltered="2400" processed="2389" dbindex="147426">


La costa de Luitpold o Terra de Luitpold, s una part de la Terra de Coats que s'extn des de les proximitats de la glacera Hayes, en 27 54' W, fins a 36 W, des d'on es divisa el lmit east de la plataforma de gel Filchner-Ronne. Va ser descoberta per Wilhelm Filchner, lder de l'expedici alemanya a l'Antrtida, 1911-12. Filchner la va anomenar aix en honor de Leopold de Baviera (prncep regent de Baviera).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382725" title="Viccionari en catal" nonfiltered="2401" processed="2390" dbindex="147427">
El Viccionari en catal s la versi en catal del Viccionari.

El projecte va comenar el 4 de maig del 2004 i el novembre del 2008 hi havia ms de 6.000 entrades considerades com a articles.

El novembre del 2008 va assolir la fita d'aconseguir mostrar la conjugaci de tots els ms de 8.000 verbs normatius del catal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382736" title="Torrent del Pou (Cardener)" nonfiltered="2402" processed="2391" dbindex="147428">


El torrent del Pou s un afluent per la dreta del torrent dels Plans que transcorre ntegrament per la Vall de Lord. De direcci predominant NO-SE, s'escola pel vessant sud-oriental dels Orriets, cim de l'extrem oriental de la serra de Querol, al masss del Port del Comte. 

Neix a la Costa de Galliners, a 1.338 m. d'altitud, al municipi de Guixers prcticament al lmit amb el municipi de La Coma i la Pedra. Inicialment avana en direcci sud per a l'entrar al terme municipal de Sant Lloren de Morunys (als 1.000 d'altitud) traa un ampli arc que al travessar la carretera de Sant Lloren a La Coma ja l'haur portat a agafar la direcci cap a l'est, direcci que mantindr durant la resta del seu recorregut. Just desprs de travessar la citada carretera passa per sota del pont de Vall-llonga en el seu actual emplaament. Uns 400 m. ms avall passa per davant de la font del torrent del Pou i uns 300 m. desprs conflueix amb el torrent dels Plans a 853 m. d'altitud, poc abans que aquest darrer desguassi al Cardener

Segons el mapa digital de l'Institut Cartogrfic de Catalunya aquest corrent se l'anomena torrent de la Fbrica.

Afluents.

Cap digne de ser pres en consideraci

Perfil del seu curs.

| align="center" colspan=3 font size="3" style="background: #003399; color:#FFFFFF"| P e r f i l
|-
! Recorregut (en m.) !! Altitud (en m.) !! Pendent
|-
|align="center"|0
|align="center"|1.338
|align="center"| -
|-
|align="center"|250
|align="center"|1.335
|align="center"|41,2 %
|-
|align="center"|500
|align="center"|1.160
|align="center"|30,0 %
|-
|align="center"|750
|align="center"|1.066
|align="center"|37,6 %
|-
|align="center"|1.000
|align="center"|1.018
|align="center"|19,2 %
|-
|align="center"|1.250
|align="center"|983
|align="center"|14,0 %
|-
|align="center"|1.500
|align="center"|952
|align="center"|12,4 %
|-
|align="center"|1.750
|align="center"|932
|align="center"|8,0 %
|-
|align="center"|2.000
|align="center"|899
|align="center"|13,2 %
|-
|align="center"|2.250
|align="center"|884
|align="center"|6,0 %
|-
|align="center"|2.500
|align="center"|858
|align="center"|10,4 %
|-
|align="center"|2.617
|align="center"|853
|align="center"|4,3 %
|-



Mapa.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382743" title="Orguenet" nonfiltered="2403" processed="2392" dbindex="147429">

L'orguenet s un instrument musical porttil inventat a principis del segle XIX a Anglaterra.

s un instrument que es pot tocar sense entendre de msica. Per produir msica noms cal girar un manubri que fa moure sobre el seu eix un cilindre que cont unes pues de diferents formes i mides que mouen al seu torn uns martellets que repercuteixen en les cordes de piano que hi ha situades a l'interior d'una caixa fent-les sonar. Cada rodet solia tenir deu msiques diferents. En els instruments moderns la selecci de la pea s'efectua mitjanant una vareta amb mosses. Cada una correspon a una partitura.

Per la seva facilitat d's, va ser un instrument popular que va conviure amb el piano i fins i tot amb els gramfons, els va substituir en les festes populars.  


 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382766" title="La Mort (Tarot)" nonfiltered="2404" processed="2393" dbindex="147430">
La Mort s una carta del Tarot.

Elements descriptius.
 Un esquelet hum apareix sobre el camp i als seus peus hom pot observar restes humanes de diferents gneres i posicions socials.
 Al Tarot de Marsella, l'esquelet t una dalla entre les mans com si llaurs la terra on hi ha els cossos. ;
 En el Tarot de Rider, La Mort va vestida d'armadura negra sobre el seu cavall, que avana lentament i carrega una bandera negra amb una flor blanca de cinc fulles. Al fons hom pot observar un vaixell sobre un riu i al fons a la dreta s'observen una sortida de sol entre les dues columnes.  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382785" title="Stegastes" nonfiltered="2405" processed="2394" dbindex="147431">



Stegastes s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Stegastes acapulcoensis  ;
Stegastes adustus   ;
Stegastes albifasciatus ;
Stegastes altus    ;
Stegastes apicalis   ;
Stegastes arcifrons   ;
Stegastes aureus  ;
Stegastes baldwini  ;
Stegastes beebei    ;
Stegastes diencaeus  ;
Stegastes dorsopunicans    ;
Stegastes emeryi    ;
Stegastes fasciolatus ;
Stegastes flavilatus    ;
Stegastes fuscus   ;
Stegastes gascoynei '    ;
Stegastes imbricatus   ;
Stegastes insularis ;
Stegastes leucorus (Gilbert, 1892)  ;
Stegastes leucostictus  ;
Stegastes limbatus     ;
Stegastes lividus  ;
Stegastes lubbocki  ;
Stegastes nigricans  ;
Stegastes obreptus    ;
Stegastes otophorus   ;
Stegastes partitus    ;
Stegastes pelicieri  ;
Stegastes pictus    ;
Stegastes planifrons ;
Stegastes rectifraenum   ;
Stegastes redemptus  ;
Stegastes robertsoni   ;
Stegastes rocasensis     ;
Stegastes sanctaehelenae    ;
Stegastes sanctipauli   ;
Stegastes trindadensis   ;
Stegastes uenfi    ;
Stegastes variabilis ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R. i A.R. Emery, 1985. A review of the Pomacentrid fishes of the genus Stegastes from the Indo-Pacific, with descriptions of two new species. Indo-Pac. Fish. (3):31 p.
 Allen , G.R. i Robertson, D.R., 1997, An Annotated Checklist of the fishes of Clipperton Atoll, Tropical Eastern Pacific., Revista de Biologa Tropical, 45:813-843. ;
 Burgess, W.E., et al. 1991. Dr. Burgess's Mini-Atlas of Marine Aquarium Fishes MinEdition. T.F.H. Publications. Neptune City. 1023 pp.
 Emery, A. R. i Allen, G. R. 1980. Stegastes; a senior synonym for the damselfish genus Eupomacentrus; osteological and other evidence, with comments on other genera. Rec. West. Aust. Mus. 199-206pp.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Humann, P. 1996. Reef Fish Identification. New World Publications. Jacksonville. 396 pp.
 Jenyns L. 1840-1842. Fish. In: The zoology of the voyage of H. M. S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R. N., during the years 1832 to 1836. Londres: Smith, Elder, and Co. Issued in 4 parts. Fish, Voyage Beagle . i-xvi + 1-172.
 Lieske, E. i R. Myers, 1994 Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Haper Collins Publishers, 400 p.
 Madrid Vera , J. , Ruz Luna , A. i Rosado Bravo, I., 1998, Peces de la plataforma continental de Michoacn y sus relaciones regionales en el Pacfico mexicano., Revista de Biologa Tropical, 42(2):267-276. ;
 Michael, S. W. 1999. Marine Fishes: 500 + Essential-To-Know Aquarium Species. Microcosm. Shelburne. 447 pp.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Discover Life ;
 ReefKeeping.com ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382813" title="Stegastes acapulcoensis" nonfiltered="2406" processed="2395" dbindex="147432">

 Stegastes acapulcoensis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de la Pennsula de Baixa Califrnia (Mxic) fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271.
 Fowler, H. W. 1944. Results of the fifth George Vanderbilt expedition (1941) (Bahamas, Caribbean Sea, Panama, Galpagos Archipelago and Mexican Pacific islands). The Fishes. Monogr. Acad. Nat. Sci. Phila. No. 6: 57-529, Pls. 1-20. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382814" title="Stegastes adustus" nonfiltered="2407" processed="2396" dbindex="147433">

Stegastes adustus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Florida, Golf de Mxic i el Carib fins a Panam i Veneuela. Tamb a les Bahames i les Antilles.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Mller, J. W. von. 1864. Reisen in den Vereinigten Staaten, Canada und Mexico. 3 vols. Leipzig, 1864-65. Reisen Vereinigten. ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382821" title="Stegastes albifasciatus" nonfiltered="2408" processed="2397" dbindex="147434">

Stegastes albifasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les Seychelles i Reuni fins a les Illes de la Lnia, les Tuamotu, les Illes Ryukyu i Nova Calednia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Schlegel, H. & S. Mller. 1839. Overzigt den uit de Sunda en Moluksche zeen bekende visschen, van de geslachten Amphiprion, Premnas, Pomacentrus, Glyphisodon, Dascyllus en Heliases. Verh. Natuur. Gesch. Leiden 1839-44: 17-26, Pls. 4-6. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382824" title="Heinrich Ernst von Beyrich" nonfiltered="2409" processed="2398" dbindex="147435">
Heinrich Ernst Beyrich (1815   1896) fou un geleg alemany nascut a Berln el 31 d'agost del 1815. Fou educat a la Universitat de Berln, i desprs a Bonn, on fou alumne de Goldfuss i Noggerath. Obtingu el seu Ph.D. a Berln, i posteriorment fou contractat al museu de minerologia de la universitat, esdevenint director de la collecci paleontolgica el 1857, i director del museu el 1875.

Fou un dels fundadors de la Societat Geolgica Alemanya el 1848. Reconegu aviat el valor de la paleontologia en el treball estratigrfic, i dugu a terme investigacions importants a les muntanyes del Rin, als Alps i al Harz. En els anys posteriors, dedic una especial atenci als estrats terciaris, incloent-hi el lignit del nord d'Alemanya.

El 1854 sugger el nom Oligoc per certs estrats terciaris intermitjos entre l'Eoc i el Mioc, un terme que fou adoptat oficialment. El 1865 aconsegu el crrec de professor de geologia i paleontologia a la Universitat de Berlin, on tingu molt d'xit. Quan es fund el Servei Geolgic Prus, en fou dessignat codirector juntament amb Wilhelm Hauchecorne (1828-1900) Public Beitragezur Kenntniss der Versteinerun gen des rheinischen Ubergangs-gebirges (1837); Uber einige hohmische Trilobiten (1845); Die Conchylien des norddeutschen Tertiargebirges (1853-1857). Mor al juliol del 1896.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382826" title="Stegastes altus" nonfiltered="2410" processed="2399" dbindex="147436">

Stegastes altus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Jap, Illes Ryukyu, Taiwan i Corea del Sud.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R. i A.R. Emery, 1985. A review of the pomacentrid fishes of the genus Stegastes from the Indo-Pacific, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (3):31.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Okada, Y. & H. Ikeda. 1937. Notes on the fishes of the Riu-Kiu Islands. II. Pomacentridae and Callionymidae. Bull. Biogeogr. Soc. Jpn. v. 7: 67-95, Pls. 4-6. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382836" title="Xarrup" nonfiltered="2411" processed="2400" dbindex="147437">

Un xarrup s una consumici alcohlica que se serveix en vasos petits (de no ms de 5 o 6 cm d'alt) i que se sol prendre en grups. En molts casos, tot i que no sempre, s'ingereix d'un sol glop.

 Caracterstiques.
Els xarrups solen tenir una alta graduaci alcohlica i, de vegades, requereixen d'un cert ritual a l'hora de prendre'ls. Alguns exemples de xarrups que es beuen de la manera habitual sn:

 El xarrup de tequila. Per a prendre's, se sol dipositar sal al dors de la m i preparar una rodanxa de llimona. Primer de tot es llepa la sal, desprs se beu el tequila, i per ltim es xucla la llimona.
 Els xarrups flambejats. Tot i que n'hi ha de distintes composicions, tots tenen en com el fet que abans de beure'ls se'ls encn foc, normalment amb l'ajuda d'una cullera que contingui una beguda de graduaci molt alta. Es beuen amb palleta mentre la superfcie encara s calenta.
 Laspirador. Se serveix en vas de tub. S'agita, es beu rpid i per ltim s'aspiren els vapors que continuen en el vas per tal d'aconseguir un estat ms elevat d'embriaguesa.
 En la Gastronomia de Galcia, s tradicional de consumir xarrups de brisa d'herbes o de Licor Caf, desprs d'una menjada.
 Xarrup de cassalla. Sol beure's tot el contingut d'un glop, acompanyat d'aiguacel o d'aigua sense gas. Si es barreja amb l'aigua s'anomena nuvolet.

 Vegeu tamb .
 Licor;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382863" title="Badens" nonfiltered="2412" processed="2401" dbindex="147438">


Badens   s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382864" title="Cabrespine" nonfiltered="2413" processed="2402" dbindex="147439">


Cabrespine (en occit Cabrespina) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382866" title="Stegastes apicalis" nonfiltered="2414" processed="2403" dbindex="147440">

Stegastes apicalis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la costa oriental d'Austrlia (Gran Barrera de Corall, Queensland i Nova Galles del Sud), Taiwan i les Illes Loyaut.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R. i A.R. Emery, 1985. A review of the pomacentrid fishes of the genus Stegastes from the Indo-Pacific, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (3):31.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382868" title="Tallaungles" nonfiltered="2415" processed="2404" dbindex="147441">

Un tallaungles s una eina similar a unes pinces amb fulla corba que es fan servir per a tallar les ungles. Sol ser metllic, n'hi ha de diferents mides, i est compost bsicament per dues lmines unides per un extrem, les quals tenen sengles fulles de tall enfrontades entre elles a l'extrem oposat, i un mnec collocat de manera inversa sobre elles. En la majoria de tallaungles tambi va inclosa una lmina ms amb forma punxeguda i superfcie de lima per poder treure la brutcia acumulada sota les ungles i poder limar-les.

La mecnica del tallaungles s una combinaci de dues palanques que permeten realitzar una potent pressi de tall sense gaire esfor. El mnec s una palanca de segon gnere que pressiona les dues fulles de tall fins a unir-les. Les fulles actuen amb una gran fora, i donen lloc a una combinaci de palanca de tercer gnere. Els fils de les fulles realitzen un moviment curt per a vncer la resistncia que ofereix la ungla.

Per la seva mida, es poden distingir els tallaungles domstics i els de viatge, ms petits. Tamb hi ha tallaungles per a nens decorats amb motius infantils.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382876" title="Stegastes arcifrons" nonfiltered="2416" processed="2405" dbindex="147442">

Stegastes arcifrons  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Costa Rica i a les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Heller, E. & R. E. Snodgrass. 1903. Papers from the Hopkins Stanford Galapagos expedition, 1898-1899. XV. New fishes. Proc. Wash. Acad. Sci. v. 5: 189-229, Pls. 2-20. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382879" title="Embres-et-Castelmaure" nonfiltered="2417" processed="2406" dbindex="147443">


Embres-et-Castelmaur (en occit Embres e Castelmaur) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382895" title="Fa (Aude)" nonfiltered="2418" processed="2407" dbindex="147444">


Fa (en occit Fan) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382897" title="Stegastes aureus" nonfiltered="2419" processed="2408" dbindex="147445">

Stegastes aureus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Nova Calednia, les Illes de la Lnia, Samoa, les Tuamotu i les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Fowler, H. W. 1927. Fishes of the tropical central Pacific. Bull. Bernice P. Bishop Mus. No. 38: 1-32, Pl. 1. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382901" title="Clauer" nonfiltered="2420" processed="2409" dbindex="147446">


Un clauer s un objecte que serveix per a reunir les claus en un sol grup. Normalment, est format per un anell metllic i moltes vegades d'algun element decoratiu o distintiu. Un clauer tamb s una caixa on s'emmagatzenen les claus de manera ordenada.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382903" title="Stegastes baldwini" nonfiltered="2421" processed="2410" dbindex="147447">

 Stegastes baldwini s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Illa Clipperton.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. & L. P. Woods. 1980. A review of the damselfish genus Stegastes from the eastern Pacific with the description of a new species. Rec. West. Aust. Mus. v. 8 (no. 2): 171-198. ;
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382905" title="Stegastes beebei" nonfiltered="2422" processed="2411" dbindex="147448">

 Stegastes beebei s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Panam, Colmbia, Costa Rica i les Illes Galpagos.

 Referncies .



Bibliografia.

 Grove, J.S. i R.J. Lavenberg, 1997. The fishes of the Galpagos Islands. Stanford University Press, Stanford, 863 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Nichols, J. T. 1924. A contribution to the ichthyology of the Galapagos. Zoologica (Nova York) v. 5 (nm. 4): 63-65. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382906" title="Stegastes diencaeus" nonfiltered="2423" processed="2412" dbindex="147449">

Stegastes diencaeus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud de Florida (Estats Units), les Bahames i el Carib (incloent-hi des de les Antilles i Yucatn fins a Veneuela).

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jordan, D. S. & C. Rutter. 1897. A collection of fishes made by Joseph Seed Roberts in Kingston, Jamaica. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 49: 91-133. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382914" title="Tercera Guerra Servil" nonfiltered="2424" processed="2413" dbindex="147450">

La Tercera Guerra Servil, tamb anomenada Guerra dels Gladiadors i Guerra d'Esprtac per Plutarc, va ser la darrera d'una srie de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la Repblica de Roma, conegudes de forma collectiva com a Guerres Servils. La Tercera Guerra Servil fou tanmateix l'nica que amena directament la metrpoli i la que caus ms alarma entre la poblaci de Roma degut al rpid increment d'efectius que tingu l'exrcit d'esclaus revoltats entre els anys 73 aC i 71 aC. La revolta fou finalment esclafada grcies a l'acci militar comandada per Cras, malgrat els seus efectes es deixaren sentir encara durant anys sobre la poltica de Roma.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382916" title="Conservatori reial de Brusselles" nonfiltered="2425" processed="2414" dbindex="147451">


En activitat d'en l'Imperi (1813), el Conservatori reial de Brusselles rep aquest ttol oficial el 1832. s d'en aquesta poca, la principal i la ms alta escola del regne de Blgica en els mbits de la msica i de les arts de la paraula. Sn mestres com Franois-Joseph Ftis, primer director de l'establiment, Franois-Auguste Gevaert o Joseph Jongen que li han donat el rang que ocupa.

De manera inicial installat al palau de la famlia Thurn i Tassis, els edificis que ocupa actualment, barreja de tres ales disposades al voltant d'un tribunal d'honor, sn obra de l'arquitecte Jean-Pierre Cluysenaar i han estat edificats entre 1872 i 1876.

1967 va ser l'any de la separaci en dues institucions lingstiques autnomes, el Conservatori Reial de Brusselles actualment sota la direcci de Frdric de Roos i el Koninklijk Conservatorium Brussel sota la direcci de Rafal d'Haene. Les dues institucions es reparteixen els mateixos edificis i treballen en una intensa collaboraci.

Amb professors de gran renom, molts dels seus alumnes, vinguts del mn sencer tenen, han adquirit una gran notorietat.

 Enllaos externs .

 Web del Conservatoire royal de Bruxelles (secci francfona);
 Web del Koninklijk Conservatorium (secci neerlandfona);
 El Conservatori est situat al n 30 rue de la Rgence.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382917" title="Gustav Ernesaks" nonfiltered="2426" processed="2415" dbindex="147452">
Gustav Ernesaks (Peningi, 12 de desembre de 1908   Tallinn, 24 de gener de 1993 va ser un compositor i director de cor estoni. 

 Biografia .
Es gradu en el Conservatori de Tallinn el 1931 i com a mestre de cant el 1934 en la especialitat de composici amb Arthur Kapp. El 1929 ja comen a treballar amb cors femenins, d'homes i cors mixtes. Fins el 1940 fou professor de msica en diverses escoles de Tallinn.

Va contribuir decisivament al naixement de l'estoni Cor Nacional Mascul (RAM), l'any 1944. De 1944 a 1975 va ser-ne director titular del cor, del qual, ms endavant seria director artstic. Fins la segona meitat de la dcada del 1980, RAM va ser una de les ms importants institucions musicals d'Estnia i era una de les poques formacions a les quals se'ls permetia de donar concerts ms enll de les fronteres de l'Estat (en aquell temps l'URSS, a la qual pertanyia Estnia).

Tant Ernesaks com el compositor Veljo Tormis va escriure obres per a cor d'homes especialment destinades al cor RAM.

Ernesaks mereix el ttol de Pare de la Can entre el poble estoni. En cert sentit es convert en el lder del poble i, encara ms, smbol nacional. La seva can Mu isamaa in minu arm (La meva ptria s el meu amor), ha assolit una importncia similar a la de l'himne nacional.

Entre 1944 i 1972 Ernesaks fou professor del Conservatori de Tallinn. Entre els seus alumnes cal esmentar Jri Variste, Harald Uibo, Kuno Areng, Olev Oja i Eri Klas.

A ms de les seves activitats musicals, va ser Erneseaks es un escriptor molt apreciat i les seves memries donen una bona imatge de la vida musical estoniana del seu temps.

La part principal i ms reeixida de l'obra d'Ersenaks, s la vocal, aix com les obres per a cor i solista. Tamb s autor de cinc peres. Una d elles, Tormide rand (La terra de les tempestes), ha estat repetidament posada en escena al seu pas.

Ernesaks fou un expert en cors. En la seva obra coral arrib a aconseguir un so particular, aix com a l'admirable equilibri entre all popular i romntic, melangis i humorstic.

Obres seleccionades.
Rand Tormide (La terra de les tempestes) pera.
Kuidas kalamehed elavad (Com viuen els pescadors?) Suite per a cor mascul;

Canons per a cor mixt
Mu isamaa in minu arm (La meva ptria el meu amor);
Sireli, kas mul Onne (Lila, vaig a tenir sort?);

Per a cor mascul
Hakkame, mehed, minema (Homes comencem a anar-hi);
Pike vajus prnapuule;
Nrisokk;

Cor de dones 
Noor Kevad (Joves salteu);

Canons per un a veu sola
Ule vabanenud veterinaria (En l'aigua dels ports);
Alla valgete kaskede (en les profunditats dels bedolls);

 Enllaos externs .
Biografia en estoni;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382919" title="Minority Report" nonfiltered="2427" processed="2416" dbindex="147453">

Minority Report s una pellcula de cincia-ficci que tracta sobre els problemes que podrien sorgir en el cas que la policia poguera saber quins crims es van a cometre abans que succesquen.
Est basada en un relat curt de Philip K. Dick, L'informe de la minoria (The Minority Report (1956)), i dirigida per Steven Spielberg.

 Argument .
Tres persones amb capacitats precognitives, els Precogs, ajuden a la policia de Precrim a descobrir els crims abans que es produsquen. John (Tom Cruise) s un policia pertanyent a la Unitat de Precrim que, durant un dia de servei, descobrix que en escasses hores acabar amb la vida d'una persona a qui no coneix. Haur d'escapar en un intent de demostrar la seua innocncia i descobrir els successos que li arrossegaran cap a l'inexorable homicidi, per s realment inevitable?, podria fallar el sistema en les seues prediccions?

 Vegeu tamb .
 Cincia-ficci;
 Cyberpunk;
 Distopia;
 Philip K. Dick;

 Enllaos externs .

Fitxa en Alpacine;
Fitxa en imdb;
Fitxa en Cartells de Cine;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382920" title="AMD K6-III" nonfiltered="2428" processed="2417" dbindex="147454">
El K6-III s un microprocessador compatible amb la famlia x86 dissenyat i comercialitzat el 1999 per AMD. Utilitzaba socket 7 i en el seu moment va ser considerat el ms rpid del mercat, va tenir fora xit i va romandre al mercat durant un llarg perode de temps.

 Caracterstiques.
El K6-III era un K6-2 amb un nivell addicional de memria cau (L3). El  K6-2 tenia 64 KB de memria cau de nivell 1 (L1) al xip i una memria cau de nivell 2 (L2) a la placa mare que anava de 512 KB a 1 MB segons el model. El models de la competncia fets per Intel utilitzaven una memria cau de nivell 1 de 32 KB a la freqncia del processador i una de 128 KB de nivell 2 integrada en el mateix microprocessador (en el Celeron) o 512 KB a meitat de la velocitat a la placa del processador (en el Pentium III). El K6-III presentava ambds mtodes, tenia 64 KB de memria cau L1, una gran memria cau de nivell 2 de 512 KB integrada al microprocessador (similar a la del Celeron per el doble de gran) i una memria cau de tercier nivell (L3) muntada sobre la placa mare de mida variable.

 Models .

K6-III ("Sharptooth", K6-3D+, 250 nm).

 Identificaci de la CPU: AuthenticAMD Family  5 Model  9 ;
 L1-Cache: 32 + 32 KiB (Data + Instructions);
 L2-Cache: 256 KiB, fullspeed;
 MMX, 3DNow!;
 Socket 7, Super Socket 7;
 Front side bus: 66/100, 100 MHz;
 Voltatge: 2,2 V, 2,4 V;
 Aparici: 22 de febrer del 1999;
 Procs de producci: 0,25 m;
 Velocitat de rellotge: 400, 450 MHz;

K6-III-P (250 nm, mobile).

 Identificaci de la CPU: AuthenticAMD Family  5 Model  9 ;
 L1-Cache: 32 + 32 KiB (Data + Instructions);
 L2-Cache: 256 KiB, fullspeed;
 MMX, 3DNow!
 Socket 7, Super Socket 7;
 Front side bus: 66; 95; 96,2; 66/100; 100 MHz;
 Voltatge: 2,0 V, 2,2 V;
 Aparici: 31 de maig del 1999;
 Procs de fabricaci: 0,25 m;
 Velocitat de rellotge: 350, 366, 380, 400, 433, 450 MHz;

K6-III+ (180 nm, mobile).

 Identificaci de la CPU: AuthenticAMD Family  5 Model  13 ;
 L1-Cache: 32 + 32 KiB (Data + Instructions);
 L2-Cache: 256 KiB, fullspeed;
 MMX, Extended 3DNow!, PowerNow!;
 Super Socket 7;
 Front side bus: 95, 100 MHz;
 Voltatge: 2,0 V, (1,6 V, 1,8 V models de baix voltatge);
 Aparici: 18 d'abril del 2000;
 Procs de fabricaci: 0,18 m;
 Velocitat de rellotge: 400, 450, 475, 500 MHz. (550 MHz, no documentat);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382921" title="Guerres Servils" nonfiltered="2429" processed="2418" dbindex="147455">
Les Guerres Servils foren una srie de tres revoltes d'esclaus ("servils" s un terme derivat de "servus", "esclau" en llat) a les etapes finals de la Repblica de Roma. Vegeu:

 Primera Guerra Servil: 135 aC   132 aC a Siclia, liderada per Eunus, un esclau agrcola aclamat com a profeta i el cilici Cleon.
 Segona Guerra Servil: 104 aC   103 aC a Siclia, dirigida per Athenion i Tryphon.
 Tercera Guerra Servil: 73 aC   71 aC a Itlia, dirigida per Esprtac.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382922" title="Gaspar No" nonfiltered="2430" processed="2419" dbindex="147456">
Gaspar No (Buenos Aires, 27 de desembre de 1963) s un director de cinema francs. En aquest pas ha realitzat la majoria dels seus llargmetratges. s fill del pintor Luis Felipe No.

Biografia.
Gaspar ha desenvolupat dins del cinema crrecs com operador de camara, muntador i productor. La seva carrera comena amb el migmetratge carn al 1991, per s al 2002 quan entra per la porta gran al mn del cinema amb la presentaci en el Festival de Cannes de la polmica obra Irreversible. 

Filmografia.
1991: Carn.
1995: Une exprience d'hypnose tlvisuelle ;
1998: Sodomites;
1998: Seul Contre Tous;
2002: Irreversible;
2006: Destricted;
2007: 8:H.I.V;

Tamb va filmar el videoclip de la can Protge-moi, de la banda Placebo, que va ser censurat pel seu contingut.

 Enllaos externs .
;
 Site sur Gaspar No - Le Temps Dtruit Tout  ;

 art-rencontre-la-sexualite.html#more Destricted and We fuck alone full preview w/ pics - Culture Caf  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382926" title="Delmer Daves" nonfiltered="2431" processed="2420" dbindex="147457">

Delmer Lawrence Daves (San Francisco, Califrnia, 24 de Juliol de 1904 - Los Angeles, Califrnia, 17 d'agost de 1977) fou un director de cinema estatunidenc. A pesar que el seu nom sempre va unit a l'eptet d'artes, els seus western i les seves pellcules blliques van assolir gran fama en el seu moment, fregant i fins i tot arribant alguna vegada a la categoria d'obra mestra. 

 Trajectria . 
Delmer Davis va estudiar dret en la universitat de Stanford, encara que mai exerciria la carrera de lleis. Quan encara era estudiant aconsegueix un petit treball en un rodatge, i ja no abandonaria el mn del cinema. A la fi dels anys vint i principi dels trenta treballa com figurant en algunes pellcules, tamb treballa com a guionista. 

Durant la dcada dels trenta i com guionista treballa amb directors importants com ara Leo McCarey , Frank Borzage, Archie Mayo entre uns altres. 

El 1943, fa el seu debut en la direcci amb la pelicula Destination Tokyo, pellcula bllica protagonitzada ni ms ni menys que per Cary Grant i John Garfield, i que relata les aventures d'un submar que actua contra l'armada japonesa durant la segona guerra mundial. La seva segent pellcula important seria el 1947, The Red House, protagonitzada per Edward G. Robinson. El mateix any dirigeix Dark Passage amb Humphrey Bogart i Lauren Bacall i un parell d'anys desprs entre altres pellcules realitza Task Force amb David Niven i Jane Wyman. 

Els quaranta acaben i comencen els cinquanta, Daves ha realitzat fins al moment nou pellcules que li han servit per a anar creixent en l'ofici per la qual cosa, amb aquest bagatge comena a donar el millor de si mateix. En 1950 fa la seva primera incursi en el western, amb la pellcula Fletxa trencada, que suposar tota una revoluci per als western clssic per la seva forma de tractar als indis. La pellcula protagonitzada per James Stewart, Jeff Chandler i Debra Paget, s la primera en la qual apareix un indi en un rol positiu, en lloc del malvat que fins a llavors ocupaven. Jeff Chandler que interpretava al mtic cap indi Cochise va tenir l'honor d'ocupar aquest paper.

El 1951, dirigeix un clssic del cinema d'aventura Bird of paradise novament amb Debra Paget i Jeff Chandler acompanyats en aquesta ocasi pel galant francs Louis Jordan. Li segueix el western Return of the Texan amb Dale Robertson i Joanne Dru. El 1953 realitza una nova versi de la novella de Benjamin Blake i Edison Marshall, una pellcula titolada Treasure of the Golden Condor, protagonitzada per Cornel Wilde i feia la seva aparici una jove Anne Bancroft, molts anys abans de ser famosa. Aquest mateix any realitza Never Let me Go amb Clark Gable i Gene Tierney. El 1954 dirigeix la continuaci de la mtica Tnica sagrada de Arthur Koestler, que es titola Demetrius amd the gladiators amb Victor Mature i Susan Hayward. Desprs d'aquesta producci torna al western amb Drum Beat, protagonitzada per Alan Ladd. 

Desprs d'un any sense dirigir torna darrere les cmeres en 1956 amb una de les seves pellcules ms mtiques, Jubal, que va destacar sobretot per la tensi sexual que es respirava entre les seves protagonistes, atpica fins a aquest moment. La pellcula estava interpretada per Ernest Borgnine, Valerie French, Rod Steiger, Charles Bronson, mentre el paper de Jubal va ser desentelat per Glenn Ford que amb aquesta pellcula comenava una colaboriacin amb Davis que es desenvoluparia en altres dos western ms. La seva segent pellcula va ser altre western protagonitzat per Richard Widmark i Felicia Farr, The last wagon. 

El 1957 treballa en la seva segona collaboraci amb Glenn Ford en una altra mtica pellcula, El tren de les 3.10, pellcula que llunyanament recorda a Sol davant el perill de Fredd Zinermman, i que s tot un prodigi de tensi narrativa. En aquesta ocasi Glenn Ford ocupa el rol de malvat i Van Henflin s l'abnegat defensor de la llei al que tot el mn abandona. En 1958 tanca la seva collaboraci amb Glenn Ford, amb la pellcula Cowboy, western amb tocs de comdia en la qual coprotagonitzava al costat de l'esmentat Glenn Ford, un jove Jack Lemmon. 

Durant aquest mateix any torna al drama bllic amb Kings go Forth que protagonitzen Tony Curtis, Frank Sinatra i Natalie Wood. The Badlanders, pellcula interpretada per Alan Ladd, Ernest Borgine i Katie Jurat, una adaptaci al western de la pellcula Human jungle de John Huston. El 1959 realitza una de les seves pellcules ms recordades, The Hanging Tree amb Gary Cooper, Karl Malden, Maria Shell i George C. Scott. 

En aquells moments, Troy Donahue s un jove actor al que la indstria cinematogrfica va provar de convertir en estrella, Delmer Davis va a posar la seva professionalitat al servei d'aquest projecte en les seues quatre segents pellcules. En A Summer Place, la millor d'aquestes tres pellcula, el pes de la trama requeia en actors importants com  Richard Egan, Arthur Kennedy o Dorothy McGuire, tot jugant Troy un paper ms secundari. Les tres segents pellcules comptarien amb el protagonisme absolut de Troy Donahue: van ser dos drames sota el nom de Parrish i Susan Slade, aix com Rome Adventure, tres pellcules que tot i els esforos per protegir a l'aspirant a estrella amb bons intrprets i la solguda realitzaci de Delmer Davis no van assolir llanar a Donahue com a estrella i poden considerar-se per tant com fallits. 

En 1963 realitza un emotiu drama familiar titolat Spencer's Mountain protagonitzada per veterans i grans actors com ara Henry Fonda i Maureen O'Hara. En els dos anys segents realitzaria els seus dos ltimes pellcules Youngblood Hawke i The battle of Villa Fiorita.

 Filmografia seleccionada .

 Queen Kelly (1929, guionista);
 Dames (1934, guionista);
 Flirtation Walk (1934, guionista);
 Page Miss Glory (1935, guionista);
 The Petrified Forest (1936, guionista);
 Love Affair (1939, guionista);
 You Were Never Lovelier (1942, guionista);
 Destination Tokyo (1943, director i guionista);
 The Very Thought of You (1944, director i guionista);
 Hollywood Canteen (1944, director i guionista);
 The Red House (1947, director i guionista);
 Dark Passage (1947, director i guionista);
 Task Force (1949, director i guionista);
 Fletxa trencada (1950, director);
 Never Let Me Go (1953, director);
 Drum Beat (1954, director, guionista i productor);
 The Last Wagon (1956, director i guionista);
 El tren de les 3.10 (1957, director);
 An Affair to Remember (1957, guionista);
 Cowboy (1958, director);
 The Hanging Tree (1959, director);
 A Summer Place (1959, director, guionista i productor);
 Parrish (1961, director, guionista i productor);
 Rome Adventure (1962, director, co-guionista i productor);
 Febre a la sang (1963, director, guionista i productor);
 Una dona espera (1964, directori guionista);
 La batalla de Villa Fiorita (1965, director, guionista i productor);

 Enllaos externs .
 ;
 Delmer Daves Papers, 1930-1965 (38.5 linear ft.) are housed in the Department of Special Collections and University Archives at Stanford University Libraries;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382950" title="Diables de la Garsa" nonfiltered="2432" processed="2421" dbindex="147458">
Els Diables de la Garsa s una colla de diables de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, al Baix Llobregat. Creada l'any 1982 en el s de l'Agrupaci Cultural Folklrica (ACF) s la colla de diables ms antiga de Sant Feliu de Llobregat i una de les pioneres de la comarca. Els diables de la Garsa destaquen per la seva indumntaria, doncs llueixen un cap de garsa sobre el cap i el vestit simula unes plomes. 

Els Diables de la Garsa formen part del Seguici Popular de la ciutat junt a les altres colles de diables de la ciutat, el Drac, la Garsa, la Mula, els Gegants, els Bastoners, els Castellers i altres elements.

Com a colla de diables realitzen sortides a correfocs fora vila arreu de Catalunya i fins i tot ms enll, com les sortides realitzades a Vitria (Pas Basc), Holanda, Mallorca o Pars (Frana).

 Llegenda .

La llegenda dels Diables de la Garsa ens conta que fa 1.000 anys, als boscos de Collserola, hi hagu un gran incendi on un pags que treballava a prop del seu mas gaireb qued atrapat per les flames. La llegenda ens diu que el pags pogu veure com entre els arbres sortia un oell d'ales enceses, ulls de sang i plumatge negre enviat del infern per escampar amb les seves ales el mal en forma de foc. 

Ning cregu al pobre pags sobre el seu avistament, per el cert s que aquella garsa encara sobrevola pel mn escampant els designis del infern, sobrevolant a mitjans d'octubre la Plaa de la Vila de Sant Feliu de Llobregat per encendre el foc dels seus enviats, els Diables de la Garsa.

 Referncia .

Agrupaci Cultural Folklrica (ACF)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382989" title="Giulio Clovio" nonfiltered="2433" processed="2422" dbindex="147459">
 
Giulio Clovio (Grizane o Drivenik, Crocia, 1498 - Roma, 5 de gener de 1578) fou un pintor d'origen croat especialitzat en miniatures o illuminacions per a llibres. Va ser dit Miquel ngel de les miniatures. S'anomenava realment Julije Klovic i, com el seu compatriota Martino Rota, en installar-se a Itlia va adaptar el seu nom a la llengua italiana. 

Clovio s considerat el millor illustrador de llibres illuminats del segle XVI i, segurament, l'ltim gran mestre del mencionat gnere d'origen medieval. De tota manera, la seva fama actual s deguda  sobre manera 
a la seva amistat amb El Greco, a qui va ajudar en els seus anys juvenils a Itlia.
 Biografia .

Giulio Clovio va nixer a l'rea del golf de Quartano, a l'actual Crocia, encara que es discuteix en quina poblaci. Algunes fonts afirmen que va ser a Grizane, per tamb Drivenik s'atribueix aquest honor i ha aixecat un monument dedicat a Clovio per subratllar aquesta reivindicaci. El nom real de l'artista va poder ser Julije Klovic, encara que d'altres fonts suggereixen que el cognom s'escriuria Glovic o Glovicic. 

Va agafar els hbits com a clergue i formalment va continuar sent-ho la resta de la seva vida. A edat molt prematura va aprendre a pintar en un monestir benedict de Crikvenica. Ell mateix va afirmar que es va formar a Dalmcia, i ja a Itlia va perfeccionar el seu art amb Giulio Romano a Roma i a Verona amb Girolamo dai Libri. Va treballar a Vencia, Florncia i d'altres ciutats, per majorment a Roma, on va morir. Treballava per encrrec, habitualment per a reis i membres illustres de la cria, els nics colleccionistes que podien costejar sumptuosos llibres illustrats a m l'elaboraci dels quals podia durar anys.

Clovio es va especialitzar en retrats i temes histrics en formats diminuts, en general per a llibres exclusius: portades i totes les altres illustracions a tota pgina aix com imatges marginals. Cal precisar que no eren gravats acolorits, sin pintures niques sobre pergam que requerien un curs disseny i una execuci de pols ferm amb lupa, on una mnima errada podia malmetre tot el treball. 

Clovio va arribar a Vencia procedent de Crocia als 18 anys d'edat. Va ser protegit pel cardenal Domenico Grimani, per a qui va gravar medalles i segells. Va illustrar a m per a ell un llibre ara anomenat Comentaris de Grimani (Museu Soane de Londres).

Cap a 1524 Clovio era a Buda (Hongria), a la cort de Llus II d'Hongria. Va pintar per a ell Lucrecia i El judici de Paris. Desprs de la mort del rei a la batalla de Mohcs, Clovio es va traslladar a Roma. 

A la Ciutat Eterna, Clovio va entrar al servei dels Farnese. Al 1558, va acompanyar Pieter Brueghel el Vell quan aquest va visitar la ciutat. Brueghel va pintar un medall en un full de Clovio (conservada a la Biblioteca Pblica de Nova York), per no es conserven les sis obres de Brueghel que Clovio va citar en el seu testament.

Clovio tamb va ajudar un jove d'origen cretenc, El Greco, arribat de Vencia. Va passar perqu li donessin un allotjament al Palau Farnesi, argumentant que era un pintor molt prometedor deixeble de Tici (encara que noms va haver d'sser seguidor o imitador del seu estil). El Greco, el va retratar a dos quadres: un es conserva al Museu de Capodimonte (Npols) i l'altre s una escena religiosa, La purificaci del temple (Institut d'Art de Minneapolis) que el mostra com a personatge secundari al costat de Miquel ngel, Tici i Rafael.

Giulio Clovio va morir a Roma el 5 de gener de 1578, i la seva tomba es troba a la baslica de Sant Pietro in Vincoli, la mateixa que alberga el Moiss de Miquel ngel. 

Crocia, terra natal de l'artista, va celebrar el 500 aniversari del seu naixement el 1998. El Banc Nacional de Crocia va emetre una moneda d'argent de 200 kunes en el seu honor. Tamb el Vatic va festejar les efemrides, emetent segells de correus.

 Obres .
L'obra ms famosa de Giulio Clovio s Les hores dels Farnese, un llibre d'hores o oracions que va acabar el 1546 per al cardenal Alexandre Farnese. Li va costar nou anys de treball i actualment es conserva a la Biblioteca Morgan de Nova York. Cont 28 miniatures, moltes d'elles de la Bblia, encara que possiblement la ms famosa s una pgina doble que mostra la process del Corpus Christi a Roma. El llibre t unes esplndides tapes d'argent sobredaurat, que Giorgio Vasari atribua per error a Benvenuto Cellini. Al retrat del Museu de Capodimonte, Clovio posa amb aquest llibre a la m.


Altres obres destacables de Clovio sn vint miniatures de Les victries de Carles V (Biblioteca Britnica de Londres), un manuscrit illustrat de Frederic III Montefeltro, duc d'Urbino (Biblioteca Vaticana), l'anomenat Missal Colonna (Biblioteca Universitria John Rylands) i el Leccionari Towneley (Biblioteca Pblica de Nova York). Cont sis miniatures a tota pgina, com La Resurrecci i El judici Final, oposades a efgies ms petites dels evangelistes. 

Obres de Clovio es conserven a les biblioteques de Viena, Munic, Pars i Manchester. A Zagreb existeix un museu dedicat a l'artista, Klovicevi Dvori (Palau de Clovio), que t alguns exemples. A Espanya, el Museu Lzaro Galdiano posseeix una Sagrada Famlia pintada amb tremp i or sobre pergam, que Clovio va pintar per encrrec de Ruy Gmez de Silva el 1556 per sser regalada a Carles I d'Espanya . Va crear una altra obra similar per al mateix client, com a regal per a la seva esposa, la desprs polmica Princesa d'boli. Es conserva actualment al Museu Marmottan-Monet de Pars.

Clovio va dissenyar a ms a ms moltes vestidures per a les festes nupcials d'Ortensia Borromeo, celebrades al Vatic al mar de 1565. Aquest tipus de feines era fora com entre els pintors cortesans de l'poca. Aquests abillaments sn ara coneguts per una srie d'aiguaforts annims, que segurament es van basar en esbossos de Clovio ara desapareguts. 

En data recent, el govern croat va adquirir una obra de Clovio, El judici Final, que ell havia regalat al papa Climent VII.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382993" title="Color dels ulls" nonfiltered="2434" processed="2423" dbindex="147461">
El color dels ulls s un carcter polignic determinat per la quantitat i el tipus de pigment a l'iris. Els animals tenen fora variacions fenotpiques en aquest carcter. En els ulls humans, aquestes variacions en el color s'atribueixen a diversos cocients d'eumelanina produts pels melancits. Els ulls brillantment colorits de moltes espcies de pardals estan determinats en gran part per altres pigments, com pteridines, purines i carotenoides.

Existeixen tres elements principals a l'iris que contribueixen al seu color: el contingut de melanina de l'epiteli pigmentari, el contingut de melanina dins del teixit connectiu de l'iris i la densitat cellular d'aquest teixit. En tots el colors, l'epiteli pigmentari de l'iris cont el pigment negre, l'eumelanina.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382997" title="Stegastes emeryi" nonfiltered="2435" processed="2424" dbindex="147462">

Stegastes emeryi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Pitcairn i a les Tuamotu.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. & J. E. Randall. 1974. Five new species and a new genus of damselfishes (family Pomacentridae) from the South Pacific Ocean. Trop. Fish Hobby. v. 22 (nm. 9): 36-46, 48-49. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="382999" title="Stegastes fasciolatus" nonfiltered="2436" processed="2425" dbindex="147463">

Stegastes fasciolatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental fins a l'est d'Oceania, incloent-hi les Hawaii, l'Illa de Pasqua, les Illes Ryukyu i Austrlia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R. i A.R. Emery, 1985. A review of the pomacentrid fishes of the genus Stegastes from the Indo-Pacific, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (3):31.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Ogilby, J. D. 1889. The reptiles and fishes of Lord Howe Island. In: Lord Howe Island, its zoology, geology, and physical characteristics. Mem. Aust. Mus. No. 2 (art. no. 3): 49-74, Pls. 2-3. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383000" title="Stegastes flavilatus" nonfiltered="2437" processed="2426" dbindex="147464">

Stegastes flavilatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de la Pennsula de Baixa Califrnia (Mxic) fins a Equador.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gill, T. N. 1862. Catalogue of the fishes of Lower California in the Smithsonian Institution, collected by Mr. J. Xantus. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14 (nos. 3-4): 140-151. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383002" title="Stegastes fuscus" nonfiltered="2438" processed="2427" dbindex="147465">

 Stegastes fuscus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Brasil i Senegal.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1830. Histoire naturelle des poissons. Tome cinquime. Livre cinquime. Des Scinodes. Hist. Nat. Poiss. v. 5: i-xxviii + 1-499 + 4 pp., Pls. 100-140. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383004" title="North London Line" nonfiltered="2439" processed="2428" dbindex="147466">




North London Line s una lnia de ferrocarril, que forma un arc circular, que circula a travs de zones perifriques del nord de Londres, des de Richmond a l'oest fins a Nort Woolwich a l'est. La lnia entre Stratford i North Woolwich es va tancar el 9 de desembre de 2006 per a reconvertir-la i traspassar-la a la lnia de trens lleugers de les lnies de Docklands Light Railway.

Creua totes les lnies de tren de mitjana distncia al nord del riu Tmesi que parteixen del Londres central i va tenir connecions amb la majoria d'aquestes lnies. La lnia sempre ha estat una de les majors rutes de mercaderies que creuen Londres. 

A travs dels anys ha tingut diferents serveis de passatgers, en les ltimes dcades el servei ha estat de 4 trens per hora en cada sentit de circulaci (antigament Richmond - North Woolwich o Stratford) i ms recentment en hora punta alguns trens direcci Clapham Junction.

Actualment aquests serveis pertanyen a la xarxa de London Overground, que ofereix ms rpidesa per creuar Londres sense passar pel centre.
 
Durant tres mesos a la tardor del 2008 la part de la lnia de Willesden Junction a Gospel Oak estar tancada per millores d'ample per a trens de nivell menor.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383007" title="Stegastes gascoynei" nonfiltered="2440" processed="2429" dbindex="147467">

Stegastes gascoynei  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud del Mar del Corall, Austrlia, Nova Calednia i Nova Zelanda.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R. i A.R. Emery, 1985. A review of the pomacentrid fishes of the genus Stegastes from the Indo-Pacific, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (3):31.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Whitley, G. P. 1964. Fishes from the Coral Sea and the Swain Reefs. Rec. Aust. Mus. v. 26 (no. 5): 145-195, Pls. 8-10. ;

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383009" title="Stegastes imbricatus" nonfiltered="2441" processed="2430" dbindex="147468">

 Stegastes imbricatus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Senegal fins a Angola. Tamb a les Canries, Cap Verd i les illes del Golf de Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jenyns, L. 1840-42. Fish. In: The zoology of the voyage of H. M. S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R. N., during the years 1832 to 1836. London: Smith, Elder, and Co. Issued in 4 parts. Fish, Voyage Beagle: i-xvi + 1-172, Pls. 1-29. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383010" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2442" processed="2431" dbindex="147469">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es disputaren 15 proves de gimnstica, vuit en categoria masculina i set en categoria femenina. La competici es disput entre el 19 i el 24 de juliol de 1952 al Tl Sports Hall d'Hlsinki.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1952;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383012" title="Pseudantechinus mimulus" nonfiltered="2443" processed="2432" dbindex="147470">

Pseudantechinus mimulus s un petit marsupial carnvor de l'ordre dels dasiuromorfs. Noms viu en unes quantes localitzacions petites i allades del nord d'Austrlia. s l'espcie ms petita i rara del gnere Pseudantechinus.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383015" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2444" processed="2433" dbindex="147471">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es disputaren set proves d'halteroflia, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren el dia 25 de juliol de 1952 al Tl Sports Hall d'Hlsinki, i en aquesta edici s'incorpor una nova divisi.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1952;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383017" title="Dromornis stirtoni" nonfiltered="2445" processed="2434" dbindex="147472">

Dromornis stirtoni, fou un ocell membre de la famlia extingida dels dromorntids. s l'ocell no volador ms gran conegut a travs de fssils. Mesurava tres metres d'alada i pesava una mitja tona. Visqu en zones boscoses obertes subtropicals a Austrlia durant el Mioc superior, i podria haver estat carnvor. Pesava ms que Aepyornis i era ms alt que el moa. Degut al pobre registre fssil de Dromornis australis (l'espcie tipus del seu gnere) i el gran buit en el temps entre les dues espcies de Dromornis, D. stirtoni podria ser eventualment reclassificat dins el gnere Bullockornis.

Aquesta espcie tenia un llarg coll i unes ales molt petites, que feien que no pogus volar. Les seves potes eren potents, per no es creu que hagus estat un corredor rpid. El bec de l'ocell era gran i immensament potent, conduint els primers investigadors a creure que servia per a tallar les tiges de plantes dures. Tanmateix, altres han argumentat que la mida del bec suggereix que l'ocell era carnvor.

 Vegeu tamb. 
Megafauna australiana;
Dromorntids;
Histria d'Austrlia;

 Referncies .

 Rich, P. (1979): The Dromornithidae, an extinct family of large ground birds endemic to Australia. Bureau of National Resources, Geology and Geophysics Bulletin 184: 1 196.

Enllaos externs.
Esquelet reconstrut;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383020" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2446" processed="2435" dbindex="147473">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es realitzaren sis proves d'hpica: doma clssica, concurs complet i salts, tant en categoria individual com per equips. La competici es desenvolup entre els dies 28 de juliol i 3 d'agost de 1952.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hpica 1952;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383031" title="Abelardo Fernndez Antua" nonfiltered="2447" processed="2436" dbindex="147474">






Abelardo Fernndez Antua, conegut simplement com Abelardo (Gijn, Astries, 19 de mar de 1970) ex-futbolista i entrenador de futbol. Actualment entrena a l'Sporting de Gijn B, a Segona B. 

El seu malnom, "Pitu" Abelardo, va ser a causa de la seva afici a la srie de dibuixos animats "Els Barrufets" durant la seva infantesa. 

Trajectria com futbolista. 
Durant la seva formaci en el futbol base, va jugar en el Club Esportiu La Braa (1985-86) i en el Club de Futbol Estudiantes de Somi (1986-88), fins que la temporada 1988-89 va passar a formar part de la plantilla del Sporting B. Va debutar en primera divisi amb l'Sporting el 3 de setembre de 1989 en el Bernabu contra el Reial Madrid. Va estar en el club cinc temporades, fins que en 1994 va fitxar pel FC Barcelona. Durant aquesta etapa va conquistar la medalla d'or en els Jocs Olmpics de Barcelona 1992, tot marcant un gol en la final. Va debutar en la Selecci espanyola de futbol amb Vicente Miera com entrenador el 4 de setembre de 1991 en el partit Espanya - Paraguai celebrat en Oviedo, amb victria espanyola per 2 a 1. 

Desprs que el Barcelona el fitxs pagant els 275 milions de pessetes de la seva clusula de rescissi Abelardo es va convertir en un dels seus baluards defensius i va ajudar a guanyar dues lligues, dues copes del Rei, una supercopa d'Espanya, la recopa d'Europa i una supercopa d'Europa. 

En la temporada 2002-03 va fitxar per l'Alavs i va posar fi a la seva carrera esportiva. Ms tard els tribunals li van reconixer el dret a rebre una pensi de la Seguretat Social amb motiu d'una lesi mal guarida de genoll. 

Internacional.
Ha estat 54 vegades internacional amb la selecci espanyola.
Mundials.


Eurocopes.


Jocs Olmpics.


Clubs.


Palmars.
Campionats espanyols.



Copes internacionals.


 Entrenador .
A l'actualitat entrena al segon equip del Real Sporting de Gijn, l'Sporting B, el qual milita a la Segona Divisi B espanyola.

Enllaos externs.
Fitxa del jugador;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383032" title="Barreiro" nonfiltered="2448" processed="2437" dbindex="147475">

Barreiro s un municipi portugus, situat al districte de Setbal, a la regi de Lisboa i a la subregi de Pennsula de Setbal. L'any 2004 tenia 78.992 habitants. Limita a l'est amb Moita, al sudest amb Palmela, al sud amb Setbal i Sesimbra, a l'oest amb Seixal i al nord amb l'estuari del Tajo, a l'altre marge del qual es troba Lisboa.

Poblaci.


 Freguesies .

 Alto do Seixalinho;
 Barreiro (freguesia)     ;
 Coina;
 Lavradio ;
 Palhais;
 Santo Andr;
 Santo Antnio da Charneca;
 Verderena;

Barreirenses Illustres.
 lvaro Velho (sculo XV-XVI), mariner de Vasco da Gama a l'ndia. ;
 Jos Augusto, Futbolista Benfica.
 Manuel Bento, Futbolista Benfica.
 Fernando Chalana, Futbolista Benfica.
 Maria de Lourdes Resende, cantant.
 Joo Barreiros, Cantor Lric.
 Fernando Farinha, Fadista;
 Pedro Feijo, Pintor;
 Antonio Cardoso, Cosmleg;
 Raquel Maria, Actriu;
 Sisley Dias , Actor;
 Rui Quintas, Actor.
 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383035" title="Gaja-et-Villedieu" nonfiltered="2449" processed="2438" dbindex="147476">


Gaja-et-Villedieu (en occit Gajan e Viladieus) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383036" title="Casal Catal de Menorca" nonfiltered="2450" processed="2439" dbindex="147477">


EL Casal catal de Menorca va ser fundat l'any 1986, com una entitat sociocultural sense nim de lucre, amb la finalitat de poder fomentar la trobada dels catalans residents a l'illa, poder celebrar conjuntament les nostres festes i conservar les nostres tradicions.

Aix, el 16 de maig de 1986 es va constituir l'entitat i, a partir d'aleshores, a poc a poc hem aconseguit un nombre important de socis, grcies a l ajut i al suport dels quals hem pogut dur a terme diferents activitats. Si b es cert que, al principi, eren molt poques les activitats que programvem, a hores d'ara tenim la satisfacci de dir que prcticament cada mes organitzem una trobada amb grups del Principat que, convidats per la nostra entitat visiten l'illa.

El Casal ens apropa a all que es considera ms genu de Catalunya: les sardanes, les cobles, les havaneres, els esbarts dansaires, els castells i un caramull d'artistes fets al Principat.

El Casal ens aporta tamb aquell foc gastronmic, organitzant cada any la Setmana de Cuina Catalana, amb la participaci dels millors cuiners que, durant uns dies, ens fan degustar tant els plats ms tradicionals com els ms avantguardistes; a ms d una multitudinria calotada on hem hagut de posar un lmit de comensals a causa de la gran demanda.

Resumint, el Casal compleix dues funcions, creiem que importants: difondre la cultura del Principat a Menorca i fomentar la germanor i l'intercanvi cultural entre menorquins i catalans.

Enllaos externs.
 http://www.casalcatala-menorca.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383038" title="Homps (Aude)" nonfiltered="2451" processed="2440" dbindex="147478">


Homps (en occit Homps) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383039" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2452" processed="2441" dbindex="147479">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es realitz una competici en hoquei sobre herba en categoria masculina. 

Comits particpants.
Participaren un total de 144 jugadors de 12 comits nacionals diferents:

  (15);
  (11);
  (11);
  (11);

  Frana (13);
  (14);
  (11);
  (11);

  (12);
  (11);
  (13);
  (11);


Resum de medalles.


Medaller.


Resultats.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 1952;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383040" title="Les Ilhes" nonfiltered="2453" processed="2442" dbindex="147480">


Les Ilhes (en occit Las Ilhas) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383043" title="Moita" nonfiltered="2454" processed="2443" dbindex="147481">

Moita s un municipi portugus, situat al districte de Setbal, a la regi de Lisboa i a la subregi de Pennsula de Setbal. L'any 2006 tenia 71.019 habitants. Es divideix en 6 freguesias. Limita al nord i a l'est amb Montijo, al sudest amb Palmela, a l'oest amb Barreiro i al nordoest amb estreta franja amb el litoral de l'estuari del Tajo.

 Demografia .


 Freguesies .

 Alhos Vedros;
 Baixa da Banheira;
 Gaio-Rosrio;
 Moita;
 Sarilhos Pequenos;
 Vale da Amoreira;

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383047" title="Jonquires (Aude)" nonfiltered="2455" processed="2444" dbindex="147482">


Jonquires (en occit Jonquiras) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383049" title="Labastide-d'Anjou" nonfiltered="2456" processed="2445" dbindex="147483">


Labastide-d'Anjou (en occit La Bastida d'Anj) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383052" title="Montijo (Portugal)" nonfiltered="2457" processed="2446" dbindex="147484">

Montijo s un municipi portugus, situat al districte de Setbal, a la regi de Lisboa i a la subregi de Pennsula de Setbal. L'any 2004 tenia 40.466 habitants. La porci principal, on se situa el nucli urb, s ms petit  i limita al nord i est amb Alcochete, al sudest amb Palmela, al sudoest amb Moita i al nordoest amb Lisboa i Loures a travs de l'estuari del Tajo. La porci secundria, vora de 20 km a l'est, limita al nordest amb Coruche, a l'est amb Montemor-o-Novo, al sudest amb Vendas Novas, al sudoest amb Palmela i al nordoest amb Benavente. En 1930 s'anomen Aldeia Galega do Ribatejo.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Afonsoeiro (Montijo);
 Alto Estanqueiro - Jardia;
 Atalaia;
 Canha;
 Montijo;
 Peges;
 Santo Isidro de Peges;
 Sarilhos Grandes;


 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383054" title="Talairan" nonfiltered="2458" processed="2447" dbindex="147485">


Talairan (en occit Talairan) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383056" title="Saint-Amans (Aude)" nonfiltered="2459" processed="2448" dbindex="147486">


Saint-Amans (en occit Sant Aman) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383058" title="Palmela" nonfiltered="2460" processed="2449" dbindex="147487">

Palmela s un municipi portugus, situat al districte de Setbal, a la regi de Lisboa i a la subregi de Pennsula de Setbal. L'any 2004 tenia 58.222 habitants. Limita al nord amb Benavente, al nordest amb la porci oriental de Montijo, a l'est amb Vendas Novas, al sudest amb Alccer do Sal, al sud amb Setbal, a l'oest amb Barreiro i al noroest amb Moita, amb la porci occidental de Montijo i Alcochete.

Freguesies.

 Marateca;
 Palmela;
 Pinhal Novo;
 Poceiro;
 Quinta do Anjo;

Poblaci.

 
Enllaos externs.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383062" title="Raissac-d'Aude" nonfiltered="2461" processed="2450" dbindex="147488">


Raissac-d'Aude (en occit Raissac d'Aude) s un municipi francs, situat al departament de l'Aude i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383067" title="Seixal" nonfiltered="2462" processed="2451" dbindex="147489">

Seixal s un municipi portugus, situat al districte de Setbal, a la regi de Lisboa i a la subregi de Pennsula de Setbal. L'any 2004 tenia 164.715 habitants. Limita a l'est amb Barreiro, al sud amb Sesimbra, a l'oest amb Almada i al nord amb l'estuari del Tajo, 

Demografia.



 Freguesies .

 Aldeia de Paio Pires;
 Amora;
 Arrentela;
 Vila de Corroios;
 Ferno Ferro;
 Seixal;

 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383069" title="Kristen Stewart" nonfiltered="2463" processed="2452" dbindex="147490">


Kristen Jaymes Stewart va nixer el 9 d'abril de 1990, s una actriu nord-americana de cine i televisi.
Ha fet diverses pelcules per les mes conegudes sn La habitacin del pnico, Catch That Kid, Speak, Zathura, The Messengers, Entre mujeres i Hacia rutas salvajes. 
De qui molt poc (5 de desembre) sortir el cinema Crepculo, una pellcula basada en el best-seller de Stephenie Meyer, en la que Kristen interpreta a Bella Swan, una de les protagonistes de la histria. 


 Biografia .

Kristen va iniciar la seva carrera a l'edat de vuit anys, quan un agent la va veure actuar en una obra de Nadal de la seva escola. La seva primera actuaci va ser una petita aparici en la pellcula Tritn por accidente, produda per Disney Channel. Posteriorment va aparixer a la pellcula independent La seguretat dels objectes, on interpretava la filla d'una mare soltera (Patricia Clarkson).

L'actriu, que guarda una increble semblana amb Jodie Foster(de jove), Kristen Stewart es va enfrontar amb serenitat al seu paper al costat de Foster en el thriller de David Fincher The Panic Room, una pellcula de Hollywood, l'any 2002. Kristen va reemplaar l'actriu elegida prviament i va interpretar el paper de Sarah, la filla diabtica de Meg Sullen. L'elecci de Kristen va ser un cop de sort i ms feli encara es va sentir quan Jodie Foster va substituir a Nicole Kidman que originalment havia estat elegida per protagonitzar el film. Encara que les crtiques de la pellcula no van ser gaire bones, Stewart va guanyar credibilitat grcies la seva interpretaci de filla de Foster, Kristen va ser l'actriu ms aclamada. 

Desprs d'encarnar la filla d'una parella que, sense adonar-se, es traslladen a viure a una casa aparentment encantada a l'esgarrifosa pellcula Cold Creek Manor, Stewart va intervenir en el drama sobrecarregat d'emotivitat Speak el 2004, una pellcula per a televisi basada en una novella de Laurie Halse Anderson. Kristen tenia tretze anys quan la va gravar i interpretava Melinda Sordino, una noia que es allada de la gent desprs d'haver estat violada, per que es converteix en l'assumpte principal dels seus amics i la seva famlia. Aquest va ser el seu primer paper com a protagonista. Kristen va obtenir l'elogi de les crtiques i del pblic del Festival de Sundance, grcies a la seva remarcable interpretaci.

s tamb memorable la seva interpretaci a la pellcula Catch That Kid (2004)(un remake d'una pellcula danesa que va ser un gran xit de taquilla, anomenada Klatretosen). Kristen interpretava a l'esmentat film una intrigant adolescent que recluta un parell d'amics per robar un banc d'alta seguretat, amb l'objectiu de pagar-li al seu pare moribund una operaci quirrgica per salvar-lo la vida.

El 2005 va aparixer a Zathura, on interpretava a la Lisa, la irresponsable germana gran de dos nens que introdueix la seva casa en una nau espacial jugant a un joc de taula. La pelcula va rebre elogis per part dels crtics, pero Kristen no va atraure gaire atenci dels mitjans ja que el seu personatge passa la major part de la pellcula immobilitzat. L'anyo segent, va interpretar a Maya en Gente poco corriente (Fierce people) , dirigida per Griffin Dunne.
Desprs d'aix, va rebre el paper de Jess Salom en el thriller sobrenatural The Messengers. La pellcula va ser un xit comercial, per, va rebre informes molt negatius pels crtics.

En 2007, va fer el paper de la guapa adolescent Lucy Hardwicke a Entre mujeres, un drama romntic protagonitzat per Meg Ryan i Adam Brody. La pellcula, aix como la actuaci de Kristen, van rebre comentaris diversos. aquest mateix any, Stewart va protagonitzar la aclamada pellcula de Seann Penn, In the wild world A ms a ms, va fer una petita aparici a Jumper i a What just happened?.

El 16 de novembre de 2007, Summit Entertainment  va anunciar que Kristen  representaria el paper de Isabella Swan a Crepsculo, basada en el best-seller de Stephenie Meyer del mateix nom. Kristen estrobava rondant Adventureland quan la directora de Crepsculo, Catherine Hardwicke va visitar l'estudi per fer-li una prova, que la va cautivar. Compartir cartell amb Robert Pattinson, que interpretar a Edward Cullen, un vampiro que s'enamora de Bella. La pellcula va comenar el rodatge el febrer de 2008 i va acabar el maig del mateix any. S'estrenar el 5 de desembre a Espaa.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383070" title="Sesimbra" nonfiltered="2464" processed="2453" dbindex="147491">

Sesimbra s un municipi portugus, situat al districte de Setbal, a la regi de Lisboa i a la subregi de Pennsula de Setbal. L'any 2004 tenia 44.046 habitants. Es divideix en 3 freguesias. Limita al nord amb Almada i Seixal, al nordest amb Barreiro, a l'est amb Setbal i al sud i a l'oest amb l litoral de l'oce Atlntic.

 Demografia .


 Freguesies .
 
Castelo;
Quinta do Conde;
Santiago;



 
 Enllaos externs .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383072" title="Jaume Cristau i Brunet" nonfiltered="2465" processed="2454" dbindex="147492">
Jaume Cristau i Brunet (Figueres, Alt Empord, 1940) s instrumentista de contrabaix, compositor de sardanes i director de cobla.

S'inicia musicalment de la m de mossn Albert i prossegu amb mestres com Camilla Lloret, Florenci Maun, Enric Sans, Ferran Sala, Arseni Corsellas, Eusebi Sal, Pitu Vallespir  i Francesc Basil. Estudi al Conservatori del Liceu, de Barcelona, amb Llusa Nadal.

Al set anys comena a estudiar viol i uns anys ms tard comen a estudiar contrabaix. Ha format part de la Cobla Catalunya, Cobla Caravana, Empord Fusi i l'Orquestra Valsar. L'any 1975 va fundar i dirigir la seva prpia orquestra, la Miramar, en la que tocava el contrabaix, baix elctric i feia les veus. Actualment forma part del grup d'havaneres Grup Terra Endins.

Tamb va exercir molts anys com a director de l'escola de Msica del Casino Menestral de Figueres.

Guardonat en diversos certmens de composici, algunes de les seves sardanes ms representatives sn: Navata (Premi Joaquim Serra) Albada empordanesa (Premi Sardana de l'Any), Formosa Sarai, Nostra ofrena, Figueres a Pep Ventura, L'honor d'una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i roman, A Palmira. Tamb ha compost diverses obres simfniques per a cobla, com Suite op 1 (1985), Peralada 1985 (1985) i msica de cambra (Nana per a un infant, 1984).

L'any 2008 es va endur el premi SGAE de Sardanes 2008, dotat amb 3.000 euros, per la sardana Pau ms Garreta.

El seu fill Jordi Cristau i Garcia tamb s compositor de sardanes.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383076" title="Antoni Mas i Bou" nonfiltered="2466" processed="2455" dbindex="147493">
Antoni Mas i Bou (Caldes de Malavella, 18 de maig de 1945) s un director de cobla i compositor de sardanes.

Nebot del popular autor Francesc Mas Ros. La seva lnia, per, no ha estat parallela a la del seu oncle i la seva producci sardanista s reduda per d'una qualitat molt diferent, sobretot en una segona poca. Ha estat director de les cobles Caravana (1975-76), Marina (1977-90) de la qual fou impulsor i membre fundador; Maravella (1990-94) i Selvatana (1994-97). s president del Sindicat de Msics de Girona de 1989 en.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383077" title="Stegastes insularis" nonfiltered="2467" processed="2456" dbindex="147494">

 Stegastes insularis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Illa Christmas.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R. i A.R. Emery, 1985. A review of the pomacentrid fishes of the genus Stegastes from the Indo-Pacific, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (3):31.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383080" title="Stegastes leucorus" nonfiltered="2468" processed="2457" dbindex="147495">

Stegastes leucorus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic, incloent-hi les Illes Revillagigedo.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Gilbert, C. H. 1892. Descriptions of thirty-four new species of fishes collected in 1888 and 1889, principally among the Santa Barbara Islands and in the Gulf of California. In: Scientific results of explorations by the U. S. Fish Commission steamer Albatross. Proc. U. S. Natl. Mus. v. 14 (no. 880): 539-566. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383081" title="Setbal" nonfiltered="2469" processed="2458" dbindex="147496">

Setbal s un municipi portugus, situat al districte de Setbal, a la regi de Lisboa i a la subregi de Pennsula de Setbal. L'any 2006 tenia 122.554 habitants. Limita al nord i est amb Palmela, a l'oest amb Sesimbra i al sud amb l'estuari del Sado que el lliga als municipis d'Alccer do Sal i Grndola i al litoral de l'Oce Atlntic.

Poblaci.


Freguesias.
 
 Gmbia - Pontes - Alto da Guerra;
 Nossa Senhora da Anunciada;
 Sado;
 Santa Maria da Graa;
 So Julio;
 So Loureno;
 So Sebastio;
 So Simo;

 Personatges illustres .
 Jos Mourinho, entrenador de futbol ;
 Manuel Maria Barbosa du Bocage poeta ;
 Luisa Todi, cantant d'pera.
 
Enllaos externs.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383083" title="Stegastes leucostictus" nonfiltered="2470" processed="2459" dbindex="147497">

Stegastes leucostictus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Florida, Bermuda i el nord del Golf de Mxic fins al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Schomburgk, R. H. 1848. The history of Barbados; comprising a geographical description of the island and an account of its geology and natural productions. Londres. Hist. Barbados: i-xx + 1-722, 7 pls. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383084" title="Stegastes limbatus" nonfiltered="2471" processed="2460" dbindex="147498">

Stegastes limbatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Madagascar, Reuni i Maurici.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R. i A.R. Emery, 1985. A review of the pomacentrid fishes of the genus Stegastes from the Indo-Pacific, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (3):31.  ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1830. Histoire naturelle des poissons. Tome cinquime. Livre cinquime. Des Scinodes. Hist. Nat. Poiss. v. 5: i-xxviii + 1-499 + 4 pp., Pls. 100-140. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383085" title="Stegastes lividus" nonfiltered="2472" processed="2461" dbindex="147499">

Stegastes lividus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia, les Illes de la Societat, les Illes Ryukyu, Nova Calednia i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R. i A.R. Emery, 1985. A review of the pomacentrid fishes of the genus Stegastes from the Indo-Pacific, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (3):31.  ;
 Bloch, M. E. & J. G. Schneider. 1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. Systema Ichthyol.: i-lx + 1-584, Pls. 1-110. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383086" title="Ramon Soriano i Rubi" nonfiltered="2473" processed="2462" dbindex="147500">
Ramon Soriano i Rubi (El Vendrell, Baix Peneds, 28 de setembre de 1954) s membre de la colla Dansaires del Peneds. Lletrista i compositor de sardanes, i autor de llibres de temtica sardanista.

Estudis de solfeig i piano. La seva sardana Merc riallera fou finalista del concurs Sardana de l'Any 2004.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383088" title="Stegastes lubbocki" nonfiltered="2474" processed="2463" dbindex="147501">

Stegastes lubbocki  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Illa de l'Ascensi.

 Referncies .



Bibliografia.

  Allen, G. R. & K. N. Smith. 1992. A new species of damselfish (Pomacentridae: Stegastes) from Ascension Island, Atlantic Ocean. Rec. West. Aust. Mus. v. 16 (nm. 1): 113-117. ;
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383089" title="Alentejo Central" nonfiltered="2475" processed="2464" dbindex="147502">

Alentejo Central es una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Alentejo, que correspon gaireb en la seva totalitat al Districte d'vora, encara que tamb comprn un municipi del Districte de Portalegre. Limita al nord amb Lezria do Tejo i Alto Alentejo, al oest amb Extremadura, al sud amb Baixo Alentejo i  Alentejo Litoral i a l'oest amb la Pennsula de Setbal. rea: 7 227 km. Poblaci (2001): 173 401 (Estimaci per a 2005: 171 239 hab.). 

Comprn 14 concelhos:
 Alandroal;
 Arraiolos;
 Borba;
 Estremoz;
 vora;
 Montemor-o-Novo;
 Mouro;
 Portel;
 Redondo;
 Reguengos de Monsaraz;
 Sousel;
 Vendas Novas;
 Viana do Alentejo;
 Vila Viosa;

Els principals nuclis urbans sn les ciutats d'vora i Montemor-o-Novo.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383093" title="Anopheles" nonfiltered="2476" processed="2465" dbindex="147503">

Anopheles s un gnere de mosquit (Cuculidae). N'hi ha aproximadament 400 espcies, de les quals 30-40 transmeten cinc espcies diferents de parsits del gnere Plasmodium, que causen la malria que afecta els humans en rees endmiques. Anopheles gambiae s una de les ms conegudes degut al seu paper important en la transmissi del Plasmodium falciparum.

 Cicle vital .
Como tots els mosquits, els Anopheles travessen quatre fases: ou, larva, pupa i adult. Les primeres 3 etapes transcorren en medi aqutic i es prolonguen entre 5 i 14 dies, segons l'espcie i els factors ambientals como la temperatura. s en l'etapa adulta, i noms en el cas de les femelles, en la que el mosquit actua de vector de la malria. Les femelles adultes poden viure fins a un mes (una mica ms en captivitat), essent natural no passar de les 2 setmanes de vida.

 Llista d'espcies .
Llista amb algunes de les espcies:
Anopheles acanthotorynus;
Anopheles aconitus;
Anopheles aitkenii;
Anopheles albimanus;
Anopheles albitarsis;
Anopheles amictus;
Anopheles annularis;
Anopheles annulipalpis;
Anopheles annulipes;
Anopheles anomalophyllus;
Anopheles anthropophagus;
Anopheles antunesi;
Anopheles apicimacula;
Anopheles apoci;
Anopheles aquasalis;
Anopheles arabiensis;
Anopheles argyritarsis;
Anopheles argyritarsis;
Anopheles artemievi;
Anopheles atroparvus;
Anopheles atropos;
Anopheles aztecus;
Anopheles baimaii;
Anopheles balabacensis;
Anopheles bambusicolus;
Anopheles bancroftii;
Anopheles barberi;
Anopheles barbirostris;
Anopheles beklemishevi;
Anopheles belenrae;
Anopheles bellator;
Anopheles benarrochi;
Anopheles boliviensis;
Anopheles bonnei;
Anopheles bradleyi;
Anopheles braziliensis;
Anopheles bustamentei;
Anopheles bwambae;
Anopheles campestris;
Anopheles canorii;
Anopheles carnevalei;
Anopheles christyi;
Anopheles claviger;
Anopheles clowi;
Anopheles coustani;
Anopheles cracens;
Anopheles crawfordi;
Anopheles crucians;
Anopheles cruzii;
Anopheles crypticus;
Anopheles culicifacies;
Anopheles daciae;
Anopheles darlingi;
Anopheles deaneorum;
Anopheles dirus;
Anopheles dispar;
Anopheles dravidicus;
Anopheles dthali;
Anopheles dunhami;
Anopheles earlei;
Anopheles eiseni;
Anopheles elegans;
Anopheles engarensis;
Anopheles epiroticus;
Anopheles evandroi;
Anopheles evansae;
Anopheles farauti;
Anopheles fausti;
Anopheles filipinae;
Anopheles flavirostris;
Anopheles fluminensis;
Anopheles fluviatilis;
Anopheles forattinii;
Anopheles franciscanus;
Anopheles freeborni;
Anopheles freyi;
Anopheles funestus;
Anopheles gabaldoni;
Anopheles galvaoi;
Anopheles gambiae;
Anopheles georgianus;
Anopheles gigas;
Anopheles gilesi;
Anopheles gomezdelatorrei;
Anopheles grabhamii;
Anopheles greeni;
Anopheles guarao;
Anopheles hailarensis;
Anopheles halophylus;
Anopheles hectoris;
Anopheles hermsi;
Anopheles hilli;
Anopheles hinesorum;
Anopheles homunculus;
Anopheles hyrcanus;
Anopheles indefinitus;
Anopheles ininii;
Anopheles intermedius;
Anopheles interruptus;
Anopheles introlatus;
Anopheles irenicus;
Anopheles jamesii;
Anopheles jeyporiensis;
Anopheles judithae;
Anopheles junlianensis;
Anopheles karwari;
Anopheles kleini;
Anopheles kochi;
Anopheles koliensis;
Anopheles kompi;
Anopheles konderi;
Anopheles koreicus;
Anopheles kosiensis;
Anopheles kunmingensis;
Anopheles kweiyangensis;
Anopheles labranchiae;
Anopheles laneanus;
Anopheles lanei;
Anopheles latens;
Anopheles leesoni;
Anopheles lesteri;
Anopheles leucosphyrus;
Anopheles liangshanensis;
Anopheles lindesayi;
Anopheles lindesayi japonicus;
Anopheles litoralis;
Anopheles longirostris;
Anopheles lungae;
Anopheles lutzii;
Anopheles macarthuri;
Anopheles maculatus;
Anopheles maculipennis;
Anopheles mangyanus;
Anopheles marajoara;
Anopheles martinius;
Anopheles mattogrossensis;
Anopheles mediopunctatus;
Anopheles melanoon;
Anopheles melas;
Anopheles meraukensis;
Anopheles merus;
Anopheles messeae;
Anopheles minimus;
Anopheles minor;
Anopheles mirans;
Anopheles moucheti;
Anopheles moucheti bervoetsi;
Anopheles moucheti nigeriensis;
Anopheles multicolor;
Anopheles neivai;
Anopheles nemophilous;
Anopheles neomaculipalpus;
Anopheles nigritarsis;
Anopheles nili;
Anopheles nimbus;
Anopheles nimpe;
Anopheles nivipes;
Anopheles noroestensis;
Anopheles notanandai;
Anopheles novaguinensis;
Anopheles nuneztovari;
Anopheles occidentalis;
Anopheles oiketorakras;
Anopheles oswaldoi;
Anopheles ovengensis;
Anopheles pallidus;
Anopheles pampanae;
Anopheles parapunctipennis;
Anopheles parensis;
Anopheles parvus;
Anopheles pattoni;
Anopheles peditaeniatus;
Anopheles perplexens;
Anopheles persiensis;
Anopheles peryassui;
Anopheles petragnani;
Anopheles peytoni;
Anopheles pharoensis;
Anopheles philippinensis;
Anopheles pictipennis;
Anopheles plumbeus;
Anopheles pseudojamesi;
Anopheles pseudomaculipes;
Anopheles pseudopictus;
Anopheles pseudopunctipennis;
Anopheles pseudotibiamaculatus;
Anopheles pseudowillmori;
Anopheles pulcherrimus;
Anopheles pullus;
Anopheles punctimacula;
Anopheles punctulatus;
Anopheles punctipennis;
Anopheles quadriannulatus;
Anopheles quadrimaculatus;
Anopheles rachoui;
Anopheles rangeli;
Anopheles rennellensis;
Anopheles rivulorum;
Anopheles rondoni;
Anopheles sacharovi;
Anopheles sanctielii;
Anopheles saperoi;
Anopheles sawadwongporni;
Anopheles scanloni;
Anopheles sergentii;
Anopheles shannoni;
Anopheles sinensis;
Anopheles sineroides;
Anopheles solomonis;
Anopheles somalicus;
Anopheles splendidus;
Anopheles squamifemur;
Anopheles stephensi;
Anopheles strodei;
Anopheles subpictus;
Anopheles sulawesi;
Anopheles sundaicus;
Anopheles superpictus;
Anopheles takasagoensis;
Anopheles tessellatus;
Anopheles thomasi;
Anopheles tibiamaculatus;
Anopheles torresiensis;
Anopheles triannulatus;
Anopheles trinkae;
Anopheles turkhudi;
Anopheles vagus;
Anopheles vaneedeni;
Anopheles vargasi;
Anopheles varuna;
Anopheles vestitipennis;
Anopheles walkeri;
Anopheles willmori;
Anopheles xelajuensis;
Anopheles yatsushiroensis;

Enllaos externs.
 Anopheles Database;
 CDC - National Center for Infectious Diseases, Division of Parasitic Diseases; Anopheles Mosquitoes;
 Mapa del mn mostrant la distribuci de diversos mosquits Anopheles;
Walter Reed Biosystematics Unit. - Enllaos a catleg en lnia del mosquit, claus per a la identificai dels mosquits, imatges i informaci d'espcies mdicament importants i molt me s.
 Malaria Atlas Project;
 Anopheles quadrimaculatus, common malaria mosquito a la UF / IFAS Featured Creatures Web site;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383094" title="Stegastes nigricans" nonfiltered="2477" processed="2466" dbindex="147504">

 Stegastes nigricans s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia, les Illes Marqueses, les Tuamotu, les Illes Ryukyu, Nova Calednia. Absent de les Hawaii.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R. i A.R. Emery, 1985. A review of the pomacentrid fishes of the genus Stegastes from the Indo-Pacific, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (3):31.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde, B. G. E. 1802. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 4: i-xliv + 1-728, Pl. 1-16. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383096" title="Alentejo Litoral" nonfiltered="2478" processed="2467" dbindex="147505">

El Alentejo Litoral es una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi de l'Alentejo, dividida entre el Districte de Setbal i el Districte de Beja. Limita al nord amb la Pennsula de Setbal i l'Alentejo Central, a l'est amb el Baixo Alentejo, al sud amb l'Algarve i a l'oest amb l'Oce Atlntic. rea: 5 261 km. Poblaci (2001): 99 976 (Estimaci per a 2005: 97 636). 

Comprn 5 concelhos:

 Alccer do Sal;
 Grndola;
 Odemira;
 Santiago do Cacm;
 Sines;

Els principals nuclis urbans sn les ciutats de Sines i Vila Nova de Santo Andr (ael concelho de Santiago do Cacm) i, de menys importncia, Santiago do Cacm i Alccer do Sal.

 Enllaos externs .
 http://www.litoral-alentejano.com;
 http://turismo-litoral-alentejo.blogspot.com/;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383098" title="Stegastes obreptus" nonfiltered="2479" processed="2468" dbindex="147506">

Stegastes obreptus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Ryukyu, Indonsia, oest d'Austrlia i el nord de l'ndic fins a Sri Lanka i ndia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R. i A.R. Emery, 1985. A review of the pomacentrid fishes of the genus Stegastes from the Indo-Pacific, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (3):31.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Whitley, G. P. 1948. New sharks and fishes from Western Australia. Part 4. Aust. Zool. v. 11 (pt 3): 259-276, Pls. 24-25. ;

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383100" title="Baixo Alentejo" nonfiltered="2480" processed="2469" dbindex="147507">

Baixo Alentejo s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Alentejo, i del Districte de Beja. Limita al nord amb Alentejo Central, a l'est amb Andalusia, al sud amb l'Algarve i a l'oest amb Alentejo Litoral. rea: 8505 km. Poblaci (2001): 135 105. 

Comprn 13 concelhos:

 Aljustrel;
 Almodvar;
 Alvito;
 Barrancos;
 Beja;
 Castro Verde;
 Cuba;
 Ferreira do Alentejo;
 Mrtola;
 Moura;
 Ourique;
 Serpa;
 Vidigueira;

 Imatges .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383102" title="Stegastes otophorus" nonfiltered="2481" processed="2470" dbindex="147508">

 Stegastes otophorus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Jamaica, costa atlntica de Panam i Cuba.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poey, F. 1858-61. Memorias sobra la historia natural de la Isla de Cuba, acompaadas de sumarios Latinos y extractos en Francs. Tomo 2. L'Havana. have subtitles.. Mem. Hist. Nat. Cuba v. 2: 1-96 (1858), 97-336 (1860), 337-442, (1861), Pls. 1-19.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383105" title="Stegastes partitus" nonfiltered="2482" processed="2471" dbindex="147509">

Stegastes partitus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud de Florida, les Bahames i el Carib. Probablement s'estn fins al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poey, F. 1868. Synopsis piscium cubensium. Catalogo Razonado de los peces de la isla de Cuba. Repertorio Fisico-Natural de la Isla de Cuba v. 2: 279-484. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383106" title="Alto Alentejo" nonfiltered="2483" processed="2472" dbindex="147510">

Alto Alentejo s una subregi estadstica portuguesa, part de la Regi Alentejo, que correspon gaireb a tot el Districte de Portalegre, encara que tamb compren un municipi del Districte d'vora. Limita al nord amb Pinhal Interior Sul i Beira Interior Sul, a l'est amb Extremadura, al sud amb Alentejo Central i a l'oest amb Lezria do Tejo i Mdio Tejo. rea: 6230 km. Poblaci (2001): 127 025. 

Comprn 15 concelhos:

 Alter do Cho;
 Arronches;
 Avis;
 Campo Maior;
 Castelo de Vide;
 Crato;
 Elvas;
 Fronteira;
 Gavio;
 Marvo;
 Monforte;
 Mora;
 Nisa;
 Ponte de Sor;
 Portalegre;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383108" title="Bahlul" nonfiltered="2484" processed="2473" dbindex="147511">


Onomstica:
Amir Bahlul, governador de Mayyafarikin (segle XIV) fill d'Alwand Beg ibn Shaykh Ahmad;
Amir Bahlul ibn Djamshid, cap de la tribu kurda Donboli, amir amb seu a Tabriz, mort el 1359;
Amir Bahlul ibn Faridun, cap de la tribu kurda Donboli, amir governador de Tabaristan, partidari dels safvides, mort en batalla el 1475/1476;
Bahlul Pasha, governador turc de Bayazid fins el 1821 i mort el 1825;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383113" title="Bahmnida" nonfiltered="2485" processed="2474" dbindex="147512">
Els bahmnides foren una dinastia que va governar Dcan del 1347 al 1527.

Un grup de nobles musulmans dirigits per Ismail Mukh es va revoltar amb xit contra el sult de Delhi, Muhammad ibn Tughluk. Un dels nobles principals va suplantar a Ismail i fou proclamat sult sota el nom d'Ala al-Din Hasan Bahman Shah

El seu domini cap al sud quedava tallat per les muntanyes i a l'oest, ms enll de la regi dels Ghats Occidentals, el domini fou discontinu i Goa per exemple va ser ocupada i perduda diverses vegades. El lmit sud era el riu Tungadhabra i ms al sud s'enfrontaren als reis de Vidjayanagar.

El 1428 van lliurar una guerra victoriosa contra Hushang Shah de Malwa per Kherla, seguida el 1430/1431 d'una guerra (en aliana amb Jhalawar) contra Gujarat que va acabar en fracs.

El 1461/1462 Mahmud Khaldji de Malwa i el seu aliat gudjapati radja d'Orissa, Kapilendra, va permetre als aliats  ocupar Bidar i els bahmnides es van salvar per la intervenci de Mahmud Shah Begada de Gujarat. En una guerra posterior el 1468, per la possessi de Mahur i Ellichpur, els bahmnides van ocupar temporalment Kherla, per finalment el tractat de pau va restablir els lmits anteriors a la guerra entre Malwa i els bahmnides.

Cap al sud es va produir la guerra amb Vijayanagar per la possessi de les valls del Doab i de Krishna-Tungabhadra, guerra que fou quasi permanent (1349, 1354, 1365, 1398, 1406, 1420, 1422, 1443 i 1481) i la regi del Doab va quedar com a terra de ning entre els dos estats fins que Krishnal Deva Raya de Vijayanagar la va incorporar definitivament el 1509.

A l'oest els bahmnides dominaven Dabul i Chowl per no podien controlar la regi costera a l'oest dels Ghats i no podien impedir les incursions dels reis de Khelna i de Sangameshwar  fins que els bahmnides, en temps del wazir Mahmud Gawan, van poder ocupar  Sangameshwar i Goa el 1471 i 1472.

Cap a l'orient van fer una incursi a Telangana en temps de Muhammad I (1358-1375) i altre cop el 1417 i 1424; llavors Warangal fou ocupada i s'hi va establir un governador bahmnida, per els caps hinds locals tenien l'ajut d'Orissa, i el general d'aquest regne, Hamvira, va ocupar Warangal el 1460; conflictes interns a Orissa van permetre als bahmnides reprendre la guerra (1477/1478 i 1480) per estendre el seu domini cap al golf de Bengala, domini que van aconseguir temporalment. Telangana fou dividida en dos provncies amb capitals a Warangal i Rajahmundry.

 Sultans a Ahsanabad-Gulbarga .
Ala al-Din Hasan Bahman Shah 1347-1358;
Muhammad I 1358-1375;
Ala al-Din Mudjahid 1375-1378;
Dawud I 1378;
Muhammad II 1378-1397;
Shams al-Din Dawud II 1397;
Tadj al-Din Firuz 1397;

Sultans a Muhammadabad-Bidar .
Shihab al-Din Ahmad I   1422-1436;
Ala al-Din Ahmad II 1436-1458;
Ala al-Din Humayun 1458-1461;
Nizam al-Din Ahmad III 1461-1463;
Shams al-Din Muhammad III 1463-1482;
Shihab al-Din Mahmud 1482-1518;
Ahmad IV 1518-1523;
Kalim Allah 1523-1526 (va reclamar el tron fins el 1536/1537);

 Bibliografia .
J. S. King, History of the Bahmani dinasty;
H. K. Sherwani, The Bahmanis of the Deccan: An Objective Study;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383116" title="Alccer do Sal" nonfiltered="2486" processed="2475" dbindex="147513">

Alccer do Sal s un municipi portugus, situat al districte de Setbal, a la regi d'Alentejo i a la subregi de Alentejo Litoral. L'any 2006 tenia 122.554 habitants. Limita al nord amb Palmela, Vendas Novas i Montemor-o-Novo, al nordest amb Viana do Alentejo, a l'est amb Alvito, al sud amb Ferreira do Alentejo i Grndola, a l'oest amb Grndola, a travs d'un bra de l'Estuari del Sado i al noroest, a travs de l'Estuari del Sado, amb Setbal.

 Poblaci .


 Fregesies .

 Comporta (Alccer do Sal);
 Santa Maria do Castelo (Alccer do Sal);
 Santa Susana;
 Santiago (Alccer do Sal);
 So Martinho;
 Torro;

 Personalitats .
 Pedro Nunes, matemtic.


 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383117" title="Stegastes pelicieri" nonfiltered="2487" processed="2476" dbindex="147514">

Stegastes pelicieri  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Maurici i Reuni.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R. i A.R. Emery, 1985. A review of the pomacentrid fishes of the genus Stegastes from the Indo-Pacific, with descriptions of two new species. Indo-Pacific Fishes (3):31.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383120" title="Grndola" nonfiltered="2488" processed="2477" dbindex="147515">

Grndola s un municipi portugus, situat al districte de Setbal, a la regi d'Alentejo i a la subregi de Alentejo Litoral. L'any 2006 tenia 14.214 habitants. Limita al nord amb Alccer do Sal, a l'est amb Ferreira do Alentejo, al sud amb Santiago do Cacm, a l'oest amb l'oce Atlntic i al nordoest l'Estuari del Sado el separa del municipi de Setbal.

 Poblaci .


Freguesies.

 Azinheira dos Barros e So Mamede do Sdo;
 Carvalhal;
 Grndola;
 Melides;
 Santa Margarida da Serra;

Grndola, Vila Morena. 
Jos Afonso va compondre la can Grndola, vila morena en homenatge a la "Societat Musical Fraternitat Operria Grandolense". Aquesta can es va fer famosa al ser escollida com a senyal per a la revoluci del 25 d'abril a Portugal. Va haver dos senyals. La primera, a les 23h, va anar la can "I desprs de l'adu", de Paulo de Carvalho. Grndola, que era la segona, va ser emesa en el programa "Lmite" de Radio Renascena a les 0.20h del dia 25. Va ser el senyal per a l'arrencada de les tropes de Lisboa i la confirmaci que la revoluci guanyava terreny. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383122" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2489" processed="2478" dbindex="147516">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es disputaren 16 proves de lluita, totes elles en categoria masculina. Es realitzaren vuit proves en lluita lliure i vuit proves ms en lluita grecoromana entre els dies 20 i 27 de juliol de 1952 al Tl Sports Hall.

Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Lluita 1952;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383125" title="Bahr al-Ghazal" nonfiltered="2490" processed="2479" dbindex="147517">


Riu Bahr al-Ghazal, riu del Sudan;
Regi de Bahr al-Ghazal, regi natural del Sudan ;
Estat de Bahr al-Ghazal, estat del Sudan;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383128" title="Santiago do Cacm" nonfiltered="2491" processed="2480" dbindex="147518">

Santiago do Cacm s un municipi portugus, situat al districte de Setbal, a la regi d'Alentejo i a la subregi de Alentejo Litoral. L'any 2004 tenia 30.203 habitants. Limita al nord amb Grndola, al nordest amb Ferreira do Alentejo, a l'est amb Aljustrel, al sud amb Ourique i Odemira i a l'oest amb Sines i l'oce Atlntic.

Poblaci.


Freguesias.

 Abela;
 Alvalade;
 Cercal do Alentejo;
 Ermidas-Sado;
 Santa Cruz;
 Santiago do Cacm;
 Santo Andr;
 So Bartolomeu da Serra;
 So Domingos;
 So Francisco da Serra;
 Vale de gua;

Enllaos externs.


 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383130" title="Riu Bahr al-Ghazal" nonfiltered="2492" processed="2481" dbindex="147519">
Bahr al-Ghazal (Mar de les gaseles, rab:           ) s un riu del Sudan, afluent del Bahr al-Djabal (Nil Blanc Superior). El seu curs s de 230 km entre el seu naixement a Mashta al-Rik i la seva confluncia amb el Bahr al-Djabal al llac No.

La seva conca es de 520.000 km  per proporcionalment amb poca aigua (2 m/s) arribant noms estacionalment als 48 m/s. La conca incloent els seus afluents es de 851.459 kilometres quadrats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383131" title="Regi de Bahr al-Ghazal" nonfiltered="2493" processed="2482" dbindex="147520">
Bahr al-Ghazal s una regi natural del Sudan, formada per la conca del riu del mateix nom. La formen quatre estats: North Bahr al-Ghazal, West Bahr al-Ghazal, Buhairat (Lakes o Llacs), i Warrap. 

T forma triangular i limita al nord amb el Bahr al-Arab, al sud-oest per la lnea que parteix les aiges Nil-Congo, i als sud-est pel Rohl o Naam; la zona s pantanosa. La poblaci s en majoria dinka i tamb hi viuen els farukis, els kreish i els azandes o nynam-nyam (rab namanim).

Fou un estat del Sudan (desprs dividit) format per la major part de la regi natural de Bahr al-Ghazal. Originalment la superfcie del estat era de 213.760 km2 amb una poblaci vers 1960 de un mili de persones. La seva capital era Wau.

El 1814 s'esmenta la regi com Dar Fartit i era centre d'aprovisionament d'esclaus del Darfur. La primera penetraci correspon al 1839-1842 feta per Salim Kabudan. A partir del 1850 van comenar a penetrar comerciants incloent europeus, buscant marfil per com que no se'n trobava, molts es van dedicar al comer d'esclaus. Quan els comerciants europeus van deixar els seus llocs als seus ajudants rabs (coneguts per bahhara) el comer d'esclaus es va desenvolupar (desprs de 1860) i els bahhara van reclutar homes armats, generalment danakla (danakils) o exrcit format per esclaus (bazinkir) i es van establir fortins (zariba); aquestos caps eren virtualment sobirans al seu territori.

El ms important fou al-Zubayr Rahma Mansur establert el 1858 que es va desplaar cap a l'oest i va arribar a la regi no explorada dels nyam-nyam entre els que va aixecar un exrcit privat; expulsat del seu territori va establir el seu poder al Dar Fatit el 1865 i un any desprs va concertar un acord de comer amb els Bakkara Rizaykat al nord que li va obrir les rutes comercials cap al Darfur per Shakka. 

Els egipcis volien controlar la regi del Bahr al-Ghazal  i Bahr al-Djabal i el 29 de gener de 1869 fou declarada provncia i es va autoritzar una expedici dirigida per l'aventurer de Darfur, Muhammad al-Bulali (o al-Hilali) que fou derrotat per al-Zubayr que aix va esdevenir un cap prestigis i important.

La segent expedici cap al Bahr al-Djabal la va fer Sir Samuel Baker (1869-1873). Mentre, al-Zubayr combatia als nyam-nyam (1872) i els Bakkara Rizaykat atacaven als comerciants per la ruta de Shakka. Aix va obligar a Zubayr a combatre als Rizaykat, el que no va tenir l'aprovaci del seu sobir nominal el sult  Ibrahim de Darfur. Zubayr es va aliar als egipcis contra Darfur i fou reconegut governador egipci de Bahr al-Ghazal i Shakka el 1874. Darfur fou conquerit.

El 1875 Zubayur va anar al Caire on fou retingut pels egipcis; el seu fill Sulayman ibn al-Zubayr va restar al Bahr al-Ghazal. El 1877 C. G. Gordon, governador general del  Sudan va reconixer a Sulayman com a governador de Bahr al-Ghazal, per aquest, a causa d'un conflicte amb un rival, es va revoltar al cap de poc i fou derrotat i mort el 1879 pel lloctinent de Gordon, el itali R. Gessi, que fou nomenat governador i va intentar pacificar la provncia fins que fou cessat el 1880. El va succeir F. M. Lupton que es va haver d'enfrontar a la revolta del Mahdi; desprs de la conquesta d'al-Ubayyid pel Mahdi i la victria de Shaykan (1883) va quedar allat, amb molts dels seus oficials simpatitzant amb el Mahdi. El 30 d'abil de 1884 va haver d'abandonar el seu quarter general, Daym al-Zubayr,  a un destacament mahdista dirigit per Karam Allah Kurkusawi. Els mahdistes van controlar la provncia fins que es van retirar al Darfur el 1886 i el territori va quedar abandonat encara que nominalment sota control del govern mahdista de Darfur.

El 1894 dues  expedicions des de el Congo va penetrar al pas del Dar Fartit, i el cap dels farukis va acceptar el protectorat congols. El governador mahdista de Darfur, Mahmud Ahmad,  va enviar a al-Khatim Musa contra els nous vinguts  per els congolesos ja s'havien retirat desprs de l'acord francocongols de l'agost del 1894 que posava al Bahr al-Ghazal sota la esfera de influncia francesa. Una expedici francesa dirigida per J. B. Marchand va travessar la regi i va arribar al Nil Blanc a Fashoda el juliol de 1898 per es van retirar al desembre, desprs de la reconquesta de Sudan pels britnics. Un acord francobritnic va establir el 21 de mar de 1899 la renuncia francesa i la lnea de partici de les aiges Congo-Nil es va establir com a frontera entre la zona d'influncia britnica i francesa. La frontera fou fixada definitivament el 1924.

El desembre de 1900 va arribar la primera expedici britnica desprs del perode mahdista, dirigida per W. S. Sparkes, a Mashra al-Rik. En endavant es va iniciar un cert progrs a la zona amb obertura de vies de comunicaci. El 1903 es van establir els primers missioners catlics al occident de la provncia i el 1905 missioners anglicans al orient.

 Llista de governadors .

al-Zubayr Pasha 1858-1875 (reconegut governador egipci 1874);
Muhammad al-Bulali (o al-Hilali) 1869 (egipci);
Hadjdji Mehmed Nazir 1869-1872 (egipci);
Sulayman ibn al-Zubayr 1875-1878 (reconegut 1877, deposat 1878), en lluita fins el 1879;
Idris Wad Daftar, mar a juny de 1878;
Mehmed 1878-1879;
Romolo Gessi Pasha 1879-1880 ;
Frank M. Lupton 1880-1884;
Ali Musa Bey Sawqi 28 a 30 d'abril de 1884;
Karam Allah Kurkusawi 1884-1886;
Sense governador (depenent nominalment del governmador mahdista de Darfur) 1886-1900;
W. S. Sparkes 1900-1902;

 Bibliografia .
R. L. Hill, A Biographical Dictionary of the Anglo-Egyptian Sudan, Oxford, 1951

 Vegeu tamb .
North Bahr al-Ghazal;
West Bahr al-Ghazal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383132" title="Sines" nonfiltered="2494" processed="2483" dbindex="147521">

Sines s un municipi portugus, situat al districte de Setbal, a la regi d'Alentejo i a la subregi de Alentejo Litoral. L'any 2004 tenia 13.674 habitants. Limita al nord i a l'est amb Santiago do Cacm, al sud amb Odemira i a l'oest amb l'Oce Atlntic.

Poblaci de Sines.




Freguesies.

 Porto Covo;
 Sines;

 Personatges Illustres .
 Vasco da Gama , navegant;
 Joo Daniel de Sines ;
 Cludia de Campos - escriptora;
 Emmerico Nunes - Uno de los pioners del cmic a Portugal, escriv a Sines.
 Arlete Argente Guerreiro - Poetessa.
 Joo Martins - jugador de futbol del Sporting Clube de Portugal  ;
 Al Berto - poeta.
 
Enllaos externs.

Web de la Cmara Municipal de Sines;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383134" title="Stegastes pictus" nonfiltered="2495" processed="2484" dbindex="147522">

 Stegastes pictus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Castelnau, F. L. 1855. Poissons. In: Animaux nouveaux or rares recueillis pendant l'expdition dans les parties centrales de l'Amrique du Sud, de Rio de Janeiro a Lima, et de Lima au Para; excute par ordre du gouvernement Franais pendant les annes 1843 a 1847 ... Part 7, Zoology. Exped. Amer. Sud. v. 2: i-xii + 1-112, Pls. 1-50. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383135" title="Stegastes planifrons" nonfiltered="2496" processed="2485" dbindex="147523">

 Stegastes planifrons s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al sud de Florida, les Bahames i el Carib.

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1830. Histoire naturelle des poissons. Tome cinquime. Livre cinquime. Des Scinodes. Hist. Nat. Poiss. v. 5: i-xxviii + 1-499 + 4 pp., Pls. 100-140. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383136" title="Vicente Guerrero" nonfiltered="2497" processed="2486" dbindex="147524">

Vicente Ramn Gurerrero Saldaa (10 d'agost de 1782 - 14 de febrer de 1831) fou el segon president de Mxic i un dels generals insurgents de la Guerra d'independncia de Mxic. 

Nasqu al poble de Tixtla, a 100 km al nord del port d'Acapulco, localitzat a la Sierra Madre del Sur, territori que actualment conforma l'estat de Guerrero, que fou anomenat en honor seu. Se sap poc dels seus avantpassats, tot i que es creu que tenia ascendncia espanyola, amerndia i africana. El seu pare, Pedro Guerrero, era lleial a la corona espanyola. Quan el seu pare el deman la seva espada per presentar-la al nou virrei de la Nova Espanya com a signe de bona voluntat i la capitulaci, s'hi neg, dient: "La voluntat del meu pare per a mi es sagrada, per la Ptria s el primer". 

Guerrero s'un als insurgents el 1810, lluitant al costat de Jos Mara Morelos y Pavn. Guerrero es destac en la batalla d'Izcar, el febrer del 1812, i obtingu el rang de coronel-lloctinent quan Oaxaca fou presa pels rebels el novembre de 1812. Desprs de la captura i execuci de Morelos el 1815, Guerrero s'un a les forces de Guadalupe Victoria i Isidoro Montes de Oca, i prengu el comandament de les tropes rebes. Fou l'nic lder revolucionari que continu amb la lluita, en forma de guerrilles a les serralades del sud de Mxic. 

Tan bon punt Mxic aconsegu la seva independncia, Guerrero collabor amb Agust de Iturbide, el qual el convenc d'unir-se a les seves forces realistes i de promulgar el Pla de les Tres Garanties. Iturbide proposava que Mxic es converts en una monarquia constitucional, que s'hi abolissin les distincions entre els espanyols, criolls, mestissos i amerindis, i que el catolicisme es fes la religi oficial. Guerrero accept, i marx a la ciutat de Mxic el 27 de setembre de 1821, consolidant-se aix la independncia de la naci. 

Iturbide, proclamat emperador, dissolgu el Congrs, i continu amb l'estatus quo del temps colonial. Guerrero s'aixec en armes en favor de la instauraci de la Repblica en el Pla de Casa Mata. El republicanisme federal fou instaurat el 1824. Guadalupe Victoria es convert en el primer president electe de Mxic. El 1829, el conservador Manuel Gmez Pedraza guany les eleccions presidencials, mitjanant pressions i suborns, per la qual cosa el Congrs anull les eleccions, i Guerrero fou proclamat president. Com a president, Guerrero orden l'abolici immediata de l'esclavatge i l'emancipaci de tots els esclaus. 

Guerrero fou deposat mitjanant una rebelli encapalada pel vicepresident, Anastasio Bustamante, el 1829. Abandon la capital per combatre els rebels, per fou capturat per Bustamante i l'execut. Els mexicans, lleials a Guerrero es revoltaren, i Bustamante s'exili. El govern honr els familiars de Guerrero, i la seva vdua continu rebent la pensi presidencial. El 1842, el seu cos fou retornat a la ciutat de Mxic on fou enterrat. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383137" title="Odemira" nonfiltered="2498" processed="2487" dbindex="147525">

Odemira s un municipi portugus, situat al districte de Beja, a la regi d'Alentejo i a la subregi de Alentejo Litoral. L'any 2004 tenia 25.734 habitants. Limita al nord amb Sines i Santiago do Cacm, a l'est amb Ourique, al sudest amb Silves, al sud amb Monchique i Aljezur i a l'oest amb l'Oce Atlntic. Va rebre carta foral d'Alfons III el 1256.

 Poblaci .


Freguesies.
 Bicos;
 Boavista dos Pinheiros;
 Colos;
 Longueira / Almograve;
 Luzianes-Gare;
 Pereiras-Gare;
 Relquias;
 Sabia;
 Santa Clara-a-Velha;
 Santa Maria (Odemira);
 So Lus;
 So Martinho das Amoreiras;
 So Salvador (Odemira);
 So Teotnio;
 Vale de Santiago;
 Vila Nova de Milfontes;
 Zambujeira do Mar;

Enllaos externs.


 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383145" title="La llei de Ueki" nonfiltered="2499" processed="2488" dbindex="147526">
La llei de Ueki (       s un manga obra de Tsubasa Fukuchi que ha sigut traslladat a un anime de 51 episodis.

Explica la vida d'un nen que reb uns poders. Aquells poders els rep grcies a el seu mestre.

A Espanya ha sigut retransms pel K3, Animax i Canal 2 Andaluca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383153" title="Don't Worry About Me" nonfiltered="2500" processed="2489" dbindex="147527">
Don't Worry About Me s l'nic lbum editat per Joey Ramone en solitari. S'edit el 2002, desprs de la seva mort el 2001.

Canons de l'lbum.
Totes les canons han estat escrites per Joey Ramone excepte les que s'especifiquen.
"What a Wonderful World" (Bob Thiele, George David Weiss)   2:23;
"Stop Thinking About It" (Joey Ramone, Andy Shernoff)   2:57;
"Mr. Punchy"   2:35;
"Maria Bartiromo"   3:58;
"Spirit in My House"   2:02;
"Venting (It's a Different World Today)"   3:17;
"Like a Drug I Never Did Before"   2:04;
"Searching for Something" (Joey Ramone, Al Maddy)   4:12;
"I Got Knocked Down (But I'll Get Up)"   3:42;
"1969" (Dave Alexander, James "Iggy Pop" Osterberg, Ron Asheton, Scott Asheton)   3:40;
"Don't Worry About Me"   3:55;

Crdits.
Joey Ramone   cantant solista;
Daniel Rey   guitarra, veus;
Andy Shernoff   baix, veus;
Frank Funaro   bateria a les canons "Stop Thinking About It", "Spirit in My House", "I Got Knocked Down (But I'll Get Up)" i "Don't Worry About Me";
Joe McGinty   teclat a les canons "What a Wonderful World" "Spirit in My House", "I Got Knocked Down (But I'll Get Up)" i   "Don't Worry About Me";
Marky Ramone   bateria a les canons "What A Wonderful World", "Mr. Punchy", "Maria Bartiromo", "Venting (It's A Different World Today)", "Like a Drug I Never Did Before" i "Searching for Something";
Captain Sensible   veus a la can "Mr. Punchy";
Dr. Chud   bateria a la can "1969";
Jerry Only   baix a la can "1969";
Mickey Leigh   guitarra, veus a la can "Don't Worry About Me";
Al Maddy   guitarra, baix, veus a la can "Searching for Something";
Veronica Kofman   veus a la can "Mr. Punchy";
Helen Love   veus a la can "Mr. Punchy";









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383154" title="Stegastes rectifraenum" nonfiltered="2501" processed="2490" dbindex="147528">

Stegastes rectifraenum  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Mxic, incloent-hi el Golf de Califrnia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Gill, T. N. 1862. Catalogue of the fishes of Lower California in the Smithsonian Institution, collected by Mr. J. Xantus. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14 (nos. 3-4): 140-151. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383155" title="Stegastes redemptus" nonfiltered="2502" processed="2491" dbindex="147529">

Stegastes redemptus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Revillagigedo i a Cabo San Lucas (Mxic).

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Heller, E. & R. E. Snodgrass. 1903. Papers from the Hopkins Stanford Galapagos expedition, 1898-1899. XV. New fishes. Proc. Wash. Acad. Sci. v. 5: 189-229, Pls. 2-20. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383160" title="Stegastes robertsoni" nonfiltered="2503" processed="2492" dbindex="147530">

Stegastes robertsoni  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marqueses.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 2001. Four new damselfishes (Perciformes: Pomacentridae) from the Marquesas Islands. Copeia (1):92-107.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383161" title="Suprem Poder Executiu" nonfiltered="2504" processed="2493" dbindex="147531">
El Suprem Poder Executiu (Supremo Poder Ejecutivo en castell) fou el nom de les set organitzacions de govern provisional de Mxic creades desprs de la caiguda de l'Imperi Mexic el 1823. El 10 d'octubre de 1824 es promulg la primera Constituci Federal dels Estats Units Mexicans, donant-fi a aquesta forma de govern. Els Suprem Poder executiu era integrat per un triumvirat encapalat per un president. 
 I Suprem Poder Executiu: integrat per Pedro Celestino Negrete, Jos Mariano de Michelena i Miguel Domnguez;
 II Suprem Poder Executiu: integrat per Pedro Celestino Negrete, Jos Mariano de Michelena i Nicols Bravo;
 III Suprem Poder Executiu: integrat per Jos Mariano de Michelena, Miguel Domnguez i Vicente Guerrero;
 IV Suprem Poder Executiu: integrat per Miguel Domnguez, Vicente Guerrero i Nicols Bravo;
 V Suprem Poder Executiu: integrat per Miguel Domnguez, Vicente Guerrero i Guadalupe Victoria;
 VI Suprem Poder Executiu: integrat per Miguel Domnguez, Vicente Guerrero i Nicols Bravo. ;
 VIII Suprem Poder Executiu: integrat per Vicente Guerrero, Nicols Bravo i Guadalupe Victoria. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383162" title="Stegastes rocasensis" nonfiltered="2505" processed="2494" dbindex="147532">

Stegastes rocasensis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Emery, A. R. 1972. A new species of damselfish (Pisces: Pomacentridae) from the eastern coast of South America. Copeia 1972 (nM. 2): 330-335. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383165" title="West Bahr al-Ghazal" nonfiltered="2506" processed="2495" dbindex="147533">
West Bahr al-Ghazal o Western Bahr el Ghazal (rab                 , Gharb Bahr al-Ghazal) s un dels estats del Sudan. Forma part de la regi natural de Bahr al-Ghazal a la conca del riu del mateix nom.

T una superfcie de 93.900 km2. Est dividit en tres comtats: Raja, Riu Jur, i Wau. La capital es la ciutat de Wau.

La bandera de l'estat es blanca amb un emblema central dins un disc blau clar dins del qual hi ha un triangle blanc amb vrtex a la part superior del disc i base arrodonida seguint el cercle, i el nom de l'estat sota l'emblema.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383166" title="Stegastes sanctaehelenae" nonfiltered="2507" processed="2496" dbindex="147534">

 Stegastes sanctaehelenae s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Santa Helena.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Sauvage, H. E. 1879. Description de quelques poissons d'espces nouvelles de la collection du Musum d'histoire naturelle. Bull. Soc. Philomath. Pars (Ser. 7) v. 3: 204-209. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383172" title="Stegastes sanctipauli" nonfiltered="2508" processed="2497" dbindex="147535">

 Stegastes sanctipauli s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lubbock, R. & A. J. Edwards. 1981. The fishes of Saint Paul's Rocks. J. Fish Biol. v. 18 (no. 2): 135-157. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383174" title="Josep Jan" nonfiltered="2509" processed="2498" dbindex="147536">

 Josep Jan i Boada (Olesa de Montserrat, 29 d'abril del 1932   Barcelona, 6 d'agost del 2007), enginyer tcnic i dramaturg  amb ms d'una dotzena de llibres publicats ;
 Josep Jan i Oliv (L'Hospitalet de Llobregat, 1913   Els Monjos, 1959), poeta i editor catal;
 Josep Jan i Periu, historiador local catal;
 Josep Jan i Sol (Igualada, 1936), professor universitari, treballador de banca i empresari;
 Josep Jan i Vallvey (Tarragona, 1971), escalador i alpinista amb dues guies publicades sobre les Muntanyes de Prades ;
 Josep Maria Jan i Sams (L'Arbo), promotor cultural catal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383177" title="Stegastes trindadensis" nonfiltered="2510" processed="2499" dbindex="147537">

 Stegastes trindadensis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Gasparini, J.L., R.L. de Moura i I. Sazima, 1999. Stegastes trindadensis n. sp. (Pisces: Pomacentridae), a new damselfish from Trindade Island, off Brazil. Bol. Mus. Biol. Mello Leito (N. Ser.) 10:3-11.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383183" title="Stegastes uenfi" nonfiltered="2511" processed="2500" dbindex="147538">

Stegastes uenfi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Novelli, R., G. W. Nunan & N. R. W. Lima   2000. A new species of the damselfish genus Stegastes Jenyns, 1842 (Teleostei: Pomacentridae) from the coast of Brazil. Bol. Mus. Nac. Zool. (N. S.) Nm. 413: 1-12. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383184" title="Antonio Bilbata Zubelda" nonfiltered="2512" processed="2501" dbindex="147539">
Antonio Bilbata Zubelda (Sarria, provncia de Lugo, 23 de maig de 1894 - 27 d'agost de 1936) fou un dirigent socialista i poltic gallec. Treball com a oficial de telgrafs i milit al PSOE de Galcia. Fou escollit diputat del Front Popular per la provncia de Pontevedra a les eleccions generals espanyoles de 1936. Quan esclat la sublevaci militar que don lloc a la guerra civil espanyola, fou detingut a Vigo amb altres dirigents d'esquerra gallecs. Fou afusellat al cementiri de Pereir (Vigo) amb els altres membres del Comit del Front Popular a Vigo, els seus germans Luis i Demetrio, l'alcalde de Vigo Emilio Martnez Garrido, l'alcalde de Lavadores Jos Antela Conde, i els diputats socialistes Enrique Heraclio Botana Prez i Ignacio Seoane Fernndez el 27 d'agost de 1936. Un carrer del municipi de Barreiro duu el seu nom.

 Enllaos externs .
 Memorial dels repressaliats;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383188" title="Tommy Ramone" nonfiltered="2513" processed="2502" dbindex="147540">

Tams Erdlyi (Budapest, Hongria, 29 de gener de 1952) ms conegut com a Tommy Ramone o Thomas Erdlyi fou el primer bateria i nic membre fundador encara viu del grup de punk Ramones. Tommy fou el responsable de recomenar que Joey Ramone abandons la bateria i assums el rol de vocalista. Va participar al grup fins el 1978, any en que grab el seu ltim disc d'estudi, Rocket to Russia. Fou reemplaat per Marky Ramone.

La seva activitat al grup, encara que curta, va ajudar a formar l'esperit dels Ramones. Un exemple d'aix s el fet que va composar el tema "Blitzkrieg Bop", considerat per molts seguidors com el millor i incls definit en moltes ocasions per la crtica com la primera can punk. El seu retorn al grup el feu, no com a bateria, sin com a productor i editor dels seus discos.

Cal destacar tamb el seu estil particular de tocar la bateria que fou seguit pels posteriors bateries del grup.

El seu ltim projecte musical s rl grup de bluegrass Uncle Monk amb Claudia Tienan.

 Discografia .
Ramones (1976);
Leave Home (1977);
Rocket to Russia (1977);
It's Alive (1979) en directe (enregistrat a Londres el 31 de desembre de 1977).


 Referncies .



 Enllaos externs .
 Web oficial de The Ramones;
 Web oficial de Uncle Monk ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383190" title="Estat de Bahr al-Ghazal" nonfiltered="2514" processed="2503" dbindex="147541">
L' estat de Bahr al-Ghazal fou un estat que va existir al Sudan. L'antiga provncia de Bahr al-Ghazal fou inclosa a Equatoria al comenament del segle XX per segregada el 1948 i va romandre com a provncia fins el 1991.

El 1991 Sudan va adoptar el sistema federal amb nou estats, que foren les antigues nou provncies existentes entre 1948 i 1973 (el nombre s'havia augmentat per damunt de nou entre 1973 i 1976 per el 1991 es va tornar a les 9 existents el 1973). El 14 de febrer de 1994 es va passar a un sistema federal amb 26 estats (un estat fou repartit entre dos altres el 2005), i l'estat fou dividit en els de Buhairat (Lakes o Llacs), Nothern Bhar al-Ghazal i Western Bahr al-Ghazal.

 Governadors .

George Kongor  1991 - 1992  ;
Joseph Lasu  1992 - 1994  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383192" title="Stegastes variabilis" nonfiltered="2515" processed="2504" dbindex="147542">

 Stegastes variabilis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Florida, el Golf de Mxic i el Carib fins al Brasil.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Castelnau, F. L. 1855. Poissons. In: Animaux nouveaux or rares recueillis pendant l'expdition dans les parties centrales de l'Amrique du Sud, de Rio de Janeiro a Lima, et de Lima au Para; excute par ordre du gouvernement Franais pendant les annes 1843 a 1847 ... Part 7, Zoology. Exped. Amer. Sud. v. 2: i-xii + 1-112, Pls. 1-50. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383194" title="Escut de Veneuela" nonfiltered="2516" processed="2505" dbindex="147543">

El 9 de mar del 2006 el govern del president Hugo Chvez per mitj de l'Assemblea Nacional Veneolana va reformar parcialment la Llei de Bandera Nacional, l'Himne Nacional i l'Escut d'Armes de la Repblica de Veneuela publicades en la Gaceta Oficial nombre 38.394.

L'Escut d'Armes dur en el seu camp els colors de la Bandera Nacional en tres casernes (igual que l'escut predecessor): La caserna superior esquerre s roig i contindr la figura d'un manoig de maises, amb tantes espigues com estats tinga la naci, com smbol de la uni i de la riquesa de la Naci. La caserna superior dret s groc i com emblema del triomf figuraran en ell una espasa, una llana, un arc i una fletxa dins d'un carcaj, un matxet i dues banderes nacionals entrellaades per una corona de llorers. La caserna inferior s blava i en ell figura un cavall blanc indmit, galopant cap a l'esquerra de qui observa i mirant cap a davant, emblema de la independncia i de la llibertat; adoptant-se per a tal efecte la figura del cavall contingut en l'Escut de la Federaci, de data 29 de juliol de 1863.

Vegeu tamb.
Bandera de Veneuela;
Veneuela;
Galeria d'escuts d'estats sobirans;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383195" title="Emilio Martnez Garrido" nonfiltered="2517" processed="2506" dbindex="147544">
Emilio Martnez Garrido (1886 - 1936) fou un industrial i poltic gallec. Va guanyar les eleccions amb el PSOE i fou alcalde de Vigo en un moment de creixement econmic. El juliol de 1936, va comenar la Guerra Civil Espanyola. A Vigo es va formar un Comit del Front Popular amb la participaci de regidors, l'alcalde i els diputats, quan el govern republic va cridar a la formaci de comits permanents per a plantar cara a la crisi. 

Reunits en l'ajuntament de Vigo, el Comit va intentar mantenir la tranquillitat en la ciutat. Quan l'oficial al comandament de la Gurdia d'Assalt va oferir els seus homes per a defensar l'ajuntament i armar voluntaris, l'alcalde es va negar en rod, adduint que el comandant de la guarnici militar havia donat la seva paraula de lleialtat; quan els responsables de la Confederaci Nacional del Treball en la ciutat (important nucli obrer) es van oferir al Comit per a defensar la ciutat davant el cop imminent i van demanar armes, l'alcalde els va expulsar de l'Ajuntament i els va amenaar amb fer-los detenir per la policia ats que confiava en la paraula del comandant de la guarnicin. A l'endem, 20 de juliol, oficials de la guarnici es van revoltar i en la Porta del Sol de Vigo van disparar contra la multitud que es manifestava a favor de la Segona Repblica. El comit del Front Popular, amb Martinez Garrido al capdavant, va ser detingut i desprs d'un judici militar, Emilio Martinez Garrido va ser afusellat el 27 d'agost de 1936 al cementiri de Pereir amb Jos Antela Conde, Enrique Heraclio Botana Prez, Ignacio Seoane Fernndez i Antonio Bilbata Zubelda.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383197" title="Temporada 2000-01 de l'NBA" nonfiltered="2518" processed="2507" dbindex="147545">

La temporada 2000-01 de l'NBA fou la 55 en la histria de l'NBA. Los Angeles Lakers fou el campi per segon any consecutiu desprs de guanyar a Philadelphia 76ers per 4-1.

 Aspectes ms rellevants .
 L'All-Star Game es disput en el MCI Center de Washington DC, amb victria de l'Est per 111-110. Allen Iverson fue el MVP del partit.
 Els Grizzlies jugaren la darrera temporada a Vancouver.
 Houston Rockets aconsegu el millor percentatge de victries (54,9%) per a un equip de fora de playoffs.
 Dallas Mavericks jug per darrera temporada en el Reunion Arena.
 Els Lakers, desprs de guanyar 56 partits durant la temporada regular, aconseguiren el campionat amb un balan de 15-1 en els playoffs, el millor rcord de la histria.
 Philadelphia 76ers complet una de les seves millors temporades, guanyant 5 trofeus individuals; Allen Iverson els MVP de la temporada i de l'All-Star, Larry Brown el millor entrenador de l'any, Aaron McKie el millor sis home i Dikembe Mutombo el millor defensor.

 Classificacions .
 Conferncia Est .


 Conferncia Oest .


* V: victries
* D: Derrotes
* %V: Percentatge de victries
* P: Diferncia de partits respecte al primer lloc

* C: Campi

 Estadstiques .


 Premis .
 MVP de la temporada;
  Allen Iverson (Philadelphia 76ers);

 Rookie de l'any;
  Mike Miller (Orlando Magic);

 Millor defensor;
  Dikembe Mutombo (Philadelphia 76ers/Atlanta Hawks);

 Millor sis home;
  Aaron McKie (Philadelphia 76ers);

 Jugador amb millor progressi;
  Tracy McGrady (Orlando Magic);

 Entrenador de l'any;
  Larry Brown (Philadelphia 76ers);

 Primer quintet de la temporada;
A - Tim Duncan, San Antonio Spurs;
A - Chris Webber, Sacramento Kings;
P - Shaquille O'Neal, Los Angeles Lakers;
B - Allen Iverson, Philadelphia 76ers;
B - Jason Kidd, Phoenix Suns;

 Segon quintet de la temporada;
A - Kevin Garnett, Minnesota Timberwolves;
A - Vince Carter, Toronto Raptors;
P - Dikembe Mutombo, Philadelphia 76ers/Atlanta Hawks;
B - Kobe Bryant, Los Angeles Lakers;
B - Tracy McGrady, Orlando Magic;

 Tercer quintet de la temporada;
A - Karl Malone, Utah Jazz;
A - Dirk Nowitzki, Dallas Mavericks;
P - David Robinson, San Antonio Spurs;
B - Gary Payton, Seattle Supersonics;
B - Ray Allen, Milwaukee Bucks;
 Primer Quintet Defensivo;
Tim Duncan, San Antonio Spurs;
Kevin Garnett, Minnesota Timberwolves;
Dikembe Mutombo, Philadelphia 76ers/Atlanta Hawks;
Gary Payton, Seattle Supersonics;
Jason Kidd, Phoenix Suns;

 Segon quintet defensiu;
Bruce Bowen, Miami Heat;
P.J. Brown, Charlotte Hornets;
Shaquille O'Neal, Los Angeles Lakers;
Kobe Bryant, Los Angeles Lakers;
Doug Christie, Sacramento Kings;

 Millor quintet de rookies;
Mike Miller, Orlando Magic;
Kenyon Martin, New Jersey Nets;
Marc Jackson, Golden State Warriors;
Morris Peterson, Toronto Raptors;
Darius Miles, Los Angeles Clippers;

Segon millor quintet de rookies;
Hidayet Turkoglu, Sacramento Kings;
Desmond Mason, Seattle Supersonics;
Courtney Alexander, Washington Wizards;
Marcus Fizer, Chicago Bulls;
Chris Mihm, Cleveland Cavaliers;

 Vegeu tamb .
 Draft de l'NBA del 2000;
 Playoffs de l'NBA del 2001;
 Finals de l'NBA del 2001;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383198" title="North Bahr al-Ghazal" nonfiltered="2519" processed="2508" dbindex="147546">


North Bahr al-Ghazal o Northern Bahr el Ghazal (               ; transliterat Shamal Bahr al-Ghazal) s un dels estats del Sudan, un dels deu estats del sud, amb una superfcie de 33.558 km, part de la regi de Bahr el Ghazal. La capital s Aweil. Es va crear el 1994 per divisi de l'estat de Bahr al-Ghazal (1991-1994).

Divisions administratives.

Aweil West ;
Aweil North ;
Aweil East ;
Aweil South West ;
Aweil South ;

 Bandera .

La bandera de l'estat es a l'inrevs de l'antiga bandera de la provncia i de l'estat tal com va existir fins a 1994: es blanca amb un au caracterstica al centre (mirant al vol) dins un disc verd, i el nom a la part inferior (antigament era verda amb un disc blanc i l'au mirant al pal, i el nom estava sota l'au)

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383204" title="Ignacio Seoane Fernndez" nonfiltered="2520" processed="2509" dbindex="147547">
Ignacio Seoane Fernndez (Ribadavia, provncia d'Orense, 1900 - Vigo, 27 d'agost de 1936) fou un dirigent socialista gallec. Treball de forner i milit al PSOE. Fou escollit diputat per la provncia de Pontevedra pel Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936. Quan esclat la revolta militar que don lloc a la guerra civil espanyola form part del Comit del Front Popular de Vigo, i el 27 d'agost de 1936 fou afusellat a la tpia del cementiri de Pereir juntament amb els altres membres del Comit, entre ells Jos Antela Conde, Emilio Martnez Garrido, Enrique Heraclio Botana Prez i Antonio Bilbata Zubelda.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383208" title="Bahr al-Zandj" nonfiltered="2521" processed="2510" dbindex="147548">
Bahr al-Zandj fou el nom donat pels musulmans a la part occidental de l'oce ndic entre el golf d'Aden i Madagascar. El nom s'ha conservat en l'illa de Zanzbar.

El nom derivava del de la costa que els rabs anomenaven Bilad al-Zandj (Pas dels Zandjs, es a dir pas dels Negres). El nom Zandj ja fou  esmentat per Claudi Ptolemeu  i altres, i derivaria del persa zang (negre). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383209" title="Fumarola volcnica" nonfiltered="2522" processed="2511" dbindex="147549">
Una fumarola volcnica s una petita obertura que emeten gasos, com ara vapor d'aigua i xids de sofre. A vegades, en sortir a l'exterior, els gasos passen a fase slida i es depositen en superfcie cristalls de sofre o altres substncies. 

Fumaroles submarines: Sn font termals submarines situades generalment a prop de les dorsals o hot spots. Aquestes aiges brollen a 350C i contenen compostos rics en sofre.

La descoberta de la dcada dels 70 de xemeneies hidrotermals als fons marins va permetre proposar una nova hiptesi: tant les molcules orgniques senzilles com la seva uni per formar molcules ms complexes s'haurien pogut produir a l'interior de cavitats de roques volcniques formades a partir de les erupcions submarines.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383210" title="Bahra" nonfiltered="2523" processed="2512" dbindex="147550">

Bahra fou una antiga tribu rab del grup dels kudaa, que van emigrar cap a la zona de l'Eufrates i finalment a la plana d'Homs on al segle VI van esdevenir cristians com els taghlib i els tanukh que eren els seus vens. El 630 una part de la tribu va enviar una delegaci a Medina on van reconixer a Mahoma i es van fer musulmans per la resta de la tribu (majoria) va restar cristiana i fidel a Bizanci. Van lluitar al costat dels bizantins fins el 634. Desprs van esdevenir musulmans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383211" title="Washington Irving" nonfiltered="2524" processed="2513" dbindex="147551">

Washington Irving (3 d'abril de 1783 - 28 de novembre de 1859) va ser un escriptor, assagista, bigraf i historiador estatunidenc de l'inici del segle XIX. Va ser ms conegut pels seus contes The Legend of Sleepy Hollow i Rip Van Winkle, ambds quins apareixen en el seu llibre The Sketch Book of Geoffrey Crayon, Gent.. Els seus treballs histrics inclouen biografies de George Washington, Oliver Goldsmith i Mahoma, i diverses histries d'Espanya del segle XV tractant d'assumptes tals com Cristfor Colom, Al-ndalus i l'Alhambra. Irving tamb va servir com ambaixador d'Estats Units a Espanya entre 1842 i 1846.

Va fer el seu debut literari el 1802 amb una srie de cartes observacionals dirigides al Morning Chronicle, sota el pseudnim Jonathan Oldstyle. Desprs de passar-se per a Anglaterra en 1815 per a cuidar de negocis de la famlia, s'ha aconseguit fama internacional amb la publicaci del The Sketch Book of Geoffrey Crayon, Gent. el 1819. Ha continuat publicant regularment - i gaireb sempre amb xit - per tota la seva vida, i ha completat una biografia de cinc volums de George Washington noms vuit mesos abans de la seva mort, als 76 anys d'edat, a Tarrytown, Nova York.

Irving, junt amb James Fenimore Cooper, va ser el primer escriptor estatunidenc ha guanyar aclamacions a l'Europa, i Irving va incentivar autors estatunidencs com Nathaniel Hawthorne, Herman Melville, Henry Wadsworth Longfellow i Edgar Allan Poe. Irving tamb va ser admirat per alguns escriptors europeus, incloent-hi Sir Walter Scott, Lord Byron, Thomas Campbell, Francis Jeffrey i Charles Dickens. Com autntic primer autor estatunidenc d'xit internacional, Irving va defensar l'ofici d'escriure com una professi legtima,i va discutir l'aprovaci de lleis ms fortes per a la protecci dels drets de propietat intel.lectual dels escriptors estatunidencs.

Llista de obres.


Bibliografia.
 Burstein, Andrew. The Original Knickerbocker: The Life of Washington Irving. (Basic Books, 2007). ISBN 978-0-465-00853-7;
 Bowers, Claude G. The Spanish Adventures of Washington Irving. (Riverside Press, 1940).
 Hellman, George S. Washington Irving, Esquire. (Alfred A. Knopf, 1925).
 Irving, Pierre M. Life and Letters of Washington Irving. 4 vols. (G.P. Putnam, 1862). Citat aqu com PMI.
 Irving, Washington. The Complete Works of Washington Irving. (Rust, et al, editors). 30 vols. (University of Wisconsin/Twayne, 1969-1986). Citat aqu com Obras.
 Jones, Brian Jay. Washington Irving: An American Original. (Arcade, 2008). ISBN 978-1-55970-836-4;
 Warner, Charles Dudley. Washington Irving. (Riverside Press, 1881).
 Williams, Stanley T. The Life of Washington Irving. 2 vols. (Oxford University Press, 1935). ISBN 0781252911;

Ttols en catal.
 L'enamorat fantasma. Edicions Bromera. ISBN 978-84-7660-173-0;
 La llegenda de Sleepy Hollow i altres histories. CCG Edicions. ISBN 978-84-96444-84-3;
 Viaje a la Alhambra. Laertes, S.A. de Ediciones. ISBN 978-84-7584-043-7;

Referncies.



Enllaos externs.

 Washington Irving;
 Washington Irving a Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (ttols digitalitzats) ;
 Washington Irving ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383214" title="Adriano Romero Cachinero" nonfiltered="2525" processed="2514" dbindex="147552">
Adriano Romero Cachinero (Villanueva de Crdoba, 1902 - Pars, 1979) fou un poltic comunista espanyol. Treball com a periodista i milit en el PCE. Fou escollit diputat del Front Popular per la provncia de Pontevedra a les eleccions generals espanyoles de 1936. Durant la guerra civil espanyola va dirigir un batall de milicians amb Antonio Pretel Fernndez que el juliol de 1936 acab amb la sublevaci militar a Motril i Guadix; tamb fou governador civil de Mrcia de desembre de 1936 a gener de 1937. Quan acab la guerra va fugir a Frana, d'on ja no va tornar.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 La guerra civil a Gor;
 El aparato provincial durante la Segunda Repblica. Los gobernadores civiles, 1931-1939 per Joan Serrallonga i Urquidi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383215" title="Bahram (visir)" nonfiltered="2526" processed="2515" dbindex="147553">
Bahram fou un general cristi armeni al servei dels fatimites d'Egipte; fou visir del 1135 al 1137 pel califa Al-Hafiz Abul Maimun Abdel Meshid (1130-1149).

Durant el temps que alguns armenis van exercit com a visirs, especialment amb Badr al-Djamali (1074-1094), el seu fill al-Afdal  (1094-1121), el fill d'aquest Ibn al-Afdal (1130-1131) i Yanis (1131-1132), molts armenis es van posar al servei dels fatimites. Bahram sembla que era senyor de Tell Bashir, al nord d'Alep, ciutat que tenia una forta colnia armnia,  per quan en fou expulsat per una revolta, es va posar al servei dels fatimites.  El seu origen tradicionalment est vinculat a la famlia dels Pahlavuni; era germ del catholicos armeni d'Egipte, Gregori (consagrat el 1077 o 1078). Va seguir una carrera militar a Egipte i va esdevenir governador de la provncia occidental del Delta (al-Gharbiyya).

Quan Hasan, fill del califa, va agafar el poder com a visir sobre el seu germ Haydara, va esclatar una revolta militar. Hasan va demanar ajut a Bahram; aquest va anar al Caire amb les seves tropes armnies per quan va arribar Hasan ja havia estat assassinat; el califa el va nomenar llavors visir (mar de 1135) i li va donar el ttol de Sayf al-Islam i Tadj al-Dawla.

La seva poltica pro armnia va provocar la rebelli del nou governador de al-Gharbiyya, Ridwan, i Bahram, abandonat pels soldats musulmans, va haver d'abandonar el Caire (febrer de 1137) i va anar a Kush on era governador el seu germ Vasak per quan va arribar aquest darrer ja havia estat assassinat pel poble; Bahram va exercir una sagnant revenja per va abandonar Kush i Ridwan, nomenat visir, va enviar un exrcit a perseguir-lo  per  finalment es va obtenir un acord per el qual Bahram es podia retirar a un monestir  prop d'Ikhmim on va restar fins el 1139, quan el califa va destituir a Ridwan i va tornar a cridar a Bahram al que va designar conseller per sense donar-li el ttol de visir. Ridwan va fugir.

Bahram va morir a palau el 7 de desembre de 1140.

 Bibliografia .
M. Canard, Un vizir chrtien  l'poque ftimite, l'Armnien Bahrm, Alger 1954


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383227" title="Santiago Alba Bonifaz" nonfiltered="2527" processed="2516" dbindex="147554">
Santiago Alba Bonifaz (Zamora, 23 de desembre de 1872 - Sant Sebasti, 8 d'abril de 1949) fou un advocat, periodista i poltic espanyol, va ser ministre de Marina Instrucci Pblica i Belles Arts, de Governaci, de Hisenda i de Estat durant el regnat d'Alfons XIII. 

Nascut en una famlia de classe mitja professional, amb importants vinculacions poltiques, era fill d'Obdulia Bonifaz (parent de Manuel Ruiz Zorrilla) i de Csar Alba Garca Oyuelos, prestigis advocat a Valladolid, on Santiago Alba es va criar i va llicenciar-se en dret a la seva Universitat. No obstant aix la seva activitat professional es va inclinar vers el periodisme, fou redactor de "La Opinin" i gerent d'El Norte de Castilla, peridic que havia comprat en 1893. 

La seva mare va adquirir a l'enviduar un immoble al municipi cntabro de Noja que ms tard, al casar-se amb el que seria el primer Marqus del Albaicn, es convertiria en el Palau de l'Albaicn. El 1918, desprs de patir un accident al xocar el seu cotxe contra un arbre, hi va passar una temporada de descans i meditaci. 
 Diputat . 
Casat en 1897 amb Enriqueta Delibes, la seva carrera poltica a nivell nacional comen quan en les eleccions generals espanyoles de 1901, i com a representant de la Uni Nacional, obt una acta de diputat per la circumscripci de Valladolid. Desprs de passar a militar al Partit Liberal tornar a obtenir un esc per Valladolid en les eleccions de 1903, al que renunciaria al ser nomenat Sotssecretari de la Presidncia del Consell de Ministres, i en les eleccions de 1905, al que tamb renunciaria per a ocupar el lloc de Governador del Banc d'Espanya. En les successives eleccions celebrades fins a 1936 tornaria a ser escollitt diputat b per Valladolid, Granada o Zamora sent de destacar que durant els comicis celebrats durant la II Repblica ho fou pel Partit Republic Radical i que en aquesta etapa va ser President de les Corts entre 1933 i 1935. 
 Ministre . 
Va ser ministre de Marina entre el 30 de novembre i el 4 de desembre de 1906 en un govern Moret. Igualment va ser ministre d'Instrucci Pblica i Belles Arts en dues ocasions: entre el 12 de mar i el 31 de desembre de 1912 en un gabinet Canalejas, i entre el 22 de mar i el 10 d'octubre de 1918 en un govern Maura. Tamb ocuparia la cartera de Governaci dos cops: entre el 31 de desembre de 1912 i el 27 d'octubre de 1913, i entre el 9 de desembre de 1915 i el 30 d'octubre de 1916 en sengles governs presidits pel Comte de Romanones. 

Com a ministre d'Hisenda, la seva trajectria es divideix en dues etapes. La primera ocasi que va ocupar aquesta cartera fou entre el 30 d'abril de 1916 i el 11 de juny de 1917 en sengles gabinets presidits pel comte de Romanones i per Garca Prieto la seva tasca va estar inspirada per les propostes del Regeneracionisme i va presentar dos importants projectes de llei: el primer, "en defensa dels valors espanyols", prohibint emetre, introduir i anunciar en el mercat d'Espanya ttols de deute i altres efectes pblics de governs estrangers; el segon, de reforma de la llei d'inquilinats. Desprs va presentar a les Corts fins a vint-i-dos projectes de Llei referits a la reorganitzaci administrativa, ordenaci financera, creaci, modificaci i ordenaci d'impostos, monopolis i de foment de l'economia nacional. Tamb va dur endavant un emprstit de mil milions de pessetes que va constituir un gran xit. Durant el seu segon mandat al capdavant d'Hisenda, entre el 9 de novembre i el 5 de desembre de 1918, va haver de plantar cara al problema de les subsistncies i dels transports, conseqncia derivada de la gran guerra europea. 

Part de les seves mesures apuntaven a una reforma agrria que no es va portar a terme. La seva ltima etapa ministerial es va desenvolupar al capdavant del Ministeri d'Estat la cartera del qual va ocupar entre el 7 de desembre de 1922 i el 15 de setembre de 1923 en un nou gabinet Garca Prieto. Durant la Dictadura de Primo de Rivera es va exiliar a Frana encara que va tornar en 1930 i va rebutjar dirigir un govern desprs de la caiguda del general Dmaso Berenguer. Posteriorment, desprs de la revolta militar contra la Repblica de 1936 torn a exiliar-se, aquest cop a Portugal d'on retorn en 1945 i s'apart definitivament de la vida poltica.

 Referncies .

 
 Bibliografa i fonts .
 
Mercedes Cabrera (2000):  Santiago Alba (1872-1949): un liberal en tiempos difciles , en F. Comn, P. Martn Acea y M. Martorell Linares (eds.): La hacienda desde sus ministros. Del 98 a la guerra civil, Zaragoza, PUZ, pp. 221-247. ISBN 84-7733-540-0;
Martorell Linares, Miguel (1998):  El fracaso del proyecto de ley de beneficios extraordinarios de Santiago Alba, en 1916: una lectura poltica , Revista de Historia Econmica, abril-junio, pp. 521-559.
Martorell Linares, Miguel (2006):  Santiago Alba: el liberal que no encontr su momento , en Javier Moreno Luzn (ed.): Progresistas, Madrid, Taurus, 2006, pp. 195-233, ISBN 84-306-0599-1;
Rull Sabater, Alberto: Diccionario sucinto de Ministros de Hacienda (s.XIX-XX). 1991: Madrid. Instituto de Estudios Fiscales.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383232" title="Bahram Shah" nonfiltered="2528" processed="2517" dbindex="147555">
Bharam Shah ben Masud (1084-1162)  fou sult gaznvida  del 1117 al 1157, fill de Masud III Ala al-Dawla.

A la mort del seu pare Masud III Ala al-Dawla el 1115 el va succeir breument el seu segon fill Adud al-Dawla Shersad ben Masud (1115-1116) que noms va regnar un any i fou enderrocat pel seu germ Malik Arslan Shah, que el va fer matar i es va coronar a Gazni el 22 de febrer de 1116. Va fer matar o cegar tamb a tots els seus germans i el nic que se'n va escapar fou el seu germanastre Bahram Shah, fill de Masud i d'un altra esposa, que es trobava a Zamindawar en aquell moment; aquest prncep va decidir lluitar contra Arslan Shah i es va revoltar a Tiginabad o Tikinabad (de localitzaci desconeguda, per segurament propera a Kandahar), per fou derrotat i va fugir cap al Sistan i Kirman. Arslanshah va consolidar la seva autoritat. Va tenir com a visir a Shams al-Wuzara Kutb al-Din Yusuf.

Bahram Shah (o Bahramshah) va anar a Merv a la cort del seljcida del Khurasan Sandjar ibn Malik Shah on fou ben rebut; inicialment Sandjar no volia intervenir ja que Arslanshah era fill d'una germana seva, per finalment va canviar de parer i va decidir donar suport a Bahram. La fora seljcida es va reunir a Bust a les forces de l'emir saffrida de Sistan Tadj al-Din Abu l-Fadl Nasr ibn Khalaf i els dos exrcits reunits van derrotar a Malik Arslan Shah encara que de manera no decisiva; finalment la batalla decisiva es va lliurar (febrer del 1117) a la plana de Shahrabad Gazna, on tot i la utilitzaci d'elefants pels gaznvides, foren derrotats.

Sandjar va entrar a Gazni i va posar a Bahramshah al tron com a tributari; Malik Arslan Shah va fugir cap als seus dominis a la ndia on va reunir un exrcit amb l'ajut del governador Muhammad ibn Ali de la famlia dels Bu Halim Shaybani, i quan les tropes de Sandjar van sortir de Gazni, va retornar a la seva capital de la que Bahramshah va fugir sense intentar cap mena de resistncia.

Sandjar va enviar una nova expedici per restaurar a Bahramshah i al cap d'un mes les forces seljcides tornaven a ser a Gazni on Arslan Shah fou fet presoner i fou executat el setembre/octubre del 1118 quan tenia 27 anys.

El 1119 Bahram va entrar a les possessions ndies per sotmetre a Muhammad Abu Hatim o Halim, governador de Lahore. Protegit per Sandjar va regnar sense quasi incidncies fins el 1135; en aquest  any va tractar de separar-se de la tutela de Sandjar per aquest li va imposar altre cop la seva sobirania el mateix any.

El 1148 va esclatar un conflicte entre els caps grides de Firuzkuh  i Bahram, i aquest va fer matar (enverinar) al grida Kutb al-Din  Muhammad; quan un altra germ, Sayf al-Din Suri va marxar i va ocupar Gazni, Bahram la va recuperar i el grida fou capturat i crucificat; un altre germ, Baha al-Din Sam I (1149) va morir abans de poder prendre cap mesura per venjar als seus germans, i el va succeir com amir i malik de Firuzkuh Ala al-Din Husayn. Va agafar el comandament de l'exrcit que havia organitzat el seu germ Baha al-Din Sam i es va dirigir a Zamindawar (regi de la moderna Kandahar) i va lliurar batalla als gaznvides prop del poble de Teginabad; els grides van formar una muralla protectora d'escuts per la seva infanteria i amb aquesta tctica van poder derrotar a les forces gaznvides que disposaven d'elefants i cavalleria. Bahram Shah va fugir cap a Gazni i desprs d'altres derrotes parcials es va retirar cap al nord de l'ndia. Ala al-Din Husayn va entrar a Gazni i la va saquejar el que li va valer el seu malnom de Djansuz (Incendiari del mn). Va destruir totes les tombes del sultans gaznvides i els seus cossos foren exhumats i cremats excepte els de Mahmud ben Sebuktegin, Masud I ben Mahmud i Ibrahim ben Masud; les biblioteques gaznvides plenes de llibres recollits arreu, van ser cremades; els edificis pblics destruts; i els que van estar implicats d'alguna manera en la mort dels seus germans van patir una mort horrible. desprs d'aquestos fets Gazni va quedar reduda a una petita vila provincial. Desprs Ala al-Din Husayn va anar cap sud i va fer el mateix a Bust, on va cremar els palaus dels gaznvides (1150/1151)

Bahram es va refugiar a les seves possessions ndies. El 1152 Ala al-Din Husayn va deixar de pagar tribut a Sandjar, i va avanar des de Firuzkuh cap al Hari Rud, en direcci a Herat, per fou derrotat decisivament a Nab per l'exrcit seljcida i fou fet presoner (1152). Va restar presoner durant uns dos anys i fou en aquest temps que Bahram Shah va recuperar Gazni i va tornar a dominar la regi de Ghor (1152 i 1153) i encara que va poder conservar Gazni fins a la seva mort el 1157 el seu fill Khusraw Shah la va haver d abandonar definitivament.

Va morir el 1157.

 Bibliografia .
Ghulam Mustafa Khan, A history of Bahram Shah of Ghaznin, 1949.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383233" title="Bahram Shah ibn Toghril" nonfiltered="2529" processed="2518" dbindex="147556">
Bahram Shah ibn Toghril fou sult seljcida que va succeir al seu pare Toghril Shah al Kirman el 1170, proclamat per l'atabeg Muayyad al-Din Rayhan. 

Al cap de poc temps de ser proclamat va haver de fugir davant el seu germ gran Arslanshah ibn Toghril. Va lluitar contra aquest durant ms de tres anys amb diverses alternatives, fins a la seva mort esdevinguda el 1174/1175.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383235" title="Mare de Du de Bonreps" nonfiltered="2530" processed="2519" dbindex="147557">

El santuari de la Mare de Du de Bonreps est situat dins del terme de Gavet de la Conca. Pertanyia a l'antic terme de Sant Salvador de Tol, i es troba en el vessant nord d'una carena que enllaa la Serra de Comiols amb el Montsec de Rbies, a l'extrem nord del lloc conegut com lo Tamany, prop del lmit sud dels termes esmentats.


T l'origen en un ermitatge datable almenys al segle XI, coincident en el temps amb la conquesta del territori d'Arnau Mir de Tost als alarbs. La seva fundaci s explicada en una llegenda: es diu que un prncep francs es trobava perdut en aquells boscatges, i, en no trobar el cam, decid, amb els seus companys, ajeure's a reposar. Es van quedar tots profundament adormits, i l'endem, en deixondir-se, el prncep descobr que li havia fet reposacaps en la seva dormida una imatge de la Mare de Du. Com a agrament del bon reps que hi havia tingut, el prncep fu construir una capella, dedicada a la Mare de Du del Bon Reps.

Fou un priorat premonstrats, donat al monestir de Bellpuig de les Avellanes el 1205. El monestir mare hi destin tres canonges i algunes donades (monges) per a la cura i servei del santuari i hostaleria annexa.


El 1224 fou donat a l'hospital premonstrats de Sant Nicolau de Fondarella, i segurament la comunitat de Bonreps tamb hi pass. El ttol de prior, per, rest fins al segle XVIII sempre en mans d'un canonge de Bellpuig de les Avellanes. Dels canonges que hi residien, entre un i tres, s'encarregaren de la parrquia de Santa Anna de Montad. Els canonges de Bellpuig de les Avellanes hi romangueren fins el segle XIX; amb les desmortitzacions d'aquell segle pass a mans de particulars. En poca medieval, tingu la consideraci de quadra.

Actualment hi ha un alberg de muntanya, que pertany a la Diputaci de Lleida. Les restes de la seva esglsia de santa Maria sn sota la masia actual.

S'hi venera la Mare de Du de Bonreps, imatge del segle XIII, dins de la tradici del romnic.

Per Pasqua Florida s'hi celebra un aplec multitudinari, el de ms concurrncia de tota la Conca de Tremp, amb afluncia de gent de les comarques venes, sobretot de l'Urgell.

Al Museu Arqueolgic de Barcelona es conserva una inscripci romnica que, procedent de Perolet, on havia estat trobada, fou installada al segle XVIII a l'esglsia de Bonreps (el que fou prior de Bonreps en aquell segle, Jaume Pasqual, ja en parla, en un extens i curis document). s un epgraf dedicat a L. Aemilius Paternus, cavaller (eqestre) de la petita aristocrcia d'Aeso (Isona), que fou un militar molt brillant i de llarga carrera.

 La Guerra Civil (1936-1939) .
A la darrera guerra civil, les tropes insurrectes contra la Repblica, tamb anomenades franquistes, o nacionals per elles mateixes, pertanyents a l'exrcit de Navarra, a les ordres del general Solchaga, tenien establerta una lnia de front que, venint del sud, comenava al Pas de l'Hostal Roig, a la serra del Montsec de Rbies, passava per l'Hostal Roig, tenia posicions a la Serra de la Campaneta, per mantenia la lnia principal a la Serra dels Obacs i pels Capbloncs i Figuerola d'Orcau anava cap a Basturs i la munyanya de Sant Corneli.


L'exrcit de la Repblica es mantenia en una lnia ms o menys parallela que anava del santuari de Bonreps i la Serra del Cucuc a Isona, per la dreta del riu de Conques i Sant Rom d'Abella i Abella de la Conca. Aix fu que tota la zona intermdia fos, durant vuit llargs mesos, escenari de constants combats entre els dos exrcits enfrontats.

A partir del santuari de Bonreps, doncs, es donaren una srie d'atacs dels republicans cap a les posicions sedicioses establertes primer a l'Hostal Roig i a la Serra de la Campaneta, i desprs a la Serra del Cucuc. s per aix que en tots els entorns del santuari sn visibles encara avui dia trinxeres i bnquers, aix com cabanes per als soldats i altres elements defensius. Tot i que els combats ms importants no es lliuraren aqu, sin ms a ponent, la complexitat de les defenses obertes a Bonreps indiquen fins a quin punt aquesta posici fou important per a l'exrcit legal de la II Repblica durant els combats del Front del Pallars, al llarg del 1938.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i PLADEVALL I FONT, Antoni. "Mare de Du de Bonreps", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Sant Salvador de Tol", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900;

 SEGURA, Joan Ramon. "Itinerari 9. Santuari de Bonreps", dins 25 excursions pel Front del Pallars. Valls: Cossetnia Edicions, 2006 (Azimut; 87). ISBN 84-9791-224-1.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383241" title="Al-Amdjad Bahramshah" nonfiltered="2531" processed="2520" dbindex="147558">
Malik al-Amdjad Bahram Shah fou un emir aibida fill de Farrukh Shah ibn Shahanshah ibn Ayyub, i nebot de Salad. Per la seva genealogia vegeu l'article Aibides.

Salad li va donar el govern de Baalbek a la mort del seu pare (1182) i la va conserva en el repartiment que va seguir a la mort de Salad (1193) i ms tard. Es va mostrar com un vassall fidel del sult aibida de Damasc. Cap al final de la seva vida es va haver d'enfrontar a Malik al-Aziz Uthman ibn al-Adil, emir de Banyas, i va obtenir el suport de al-Nasir Dawud ibn al-Muazzam (1227-1229) de Damasc, per quan Dawud va perdre Damasc per la coalici entre Malik al-Kamil ibn al-Adil d'Egipte (1218-1238) i Malik al-Ashraf ibn al-Adil de Damasc (1229-1237), va quedar assetjat a Baalbek i es va haver de rendir al cap de deu mesos (1229). 

Bahram es va retirar a Damasc on fou assassinat al cap d'un any per esclau (1230)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383246" title="Jos Mara Bocanegra" nonfiltered="2532" processed="2521" dbindex="147559">
Jos Maria Bocanegra (n. a Labor de la Troje, Aguasclaientes el 3 de juliol de 1787; m. a la ciutat de Mxic el 23 de juliol, 1862) fou el tercer president de Mxic, mandat que ocup noms per cinc dies el desembre de 1829. 

Bocanegra es llicenci com a avocat al Colegio de San Ildefonso de la ciutat de Mxic. Durant el perode colonial fou avocat de l'Audincia de la Nova Espanya i membre del Collegi d'Avocats. Fou vicepresident del Comit per a la Caritat de l'Hospici per als Pobres. Don el seu suport a l'Imperi Mexic, per s'opos a l'exercici arbitrari del poder de l'emperador. Posteriorment fou elegit diputat del primer Congrs Constituent de Mxic de 1824. 

Tan bon punt la constituci de Mxic fou promulgada, i el republicanisme federal fou instaurat, fou electe diputat el 1827. El 1829 el president Guadalupe Victoria el design Ministre de Relacions Internes i Externes, crrec que exerc fins l'1 d'abril de 1829, quan Guerrero fou designat president. Durant l'administraci de Guerrero, fou designat president de la Suprema Cort de Justcia de Mxic. El 4 de desembre, 1829, el vicepresident Anastasio Bustamante es revolt contra el govern del president Vicente Guerrero, el qual sort de la capital per combatre els rebels. En absncia de Guerrero, que fou executat per Bustamante, i Bocanegra fou designat president de Mxic en virtut del seu crrec com a president de la Suprema Cort. Noms l'ocup per cinc dies, ja que els militars rebels desconegueren el seu govern, i installaren un triumvirat encapalat per Pedro Vlez. Bocanegra, llavors, continu exercint com a avocat. 

Posteriorment, Bocanegra fou designat Ministre de la Tresoreria durant els mandats dels president Valentn Gmez Faras i Antonio Lpez de Santa Anna i Ministre de Relacions Exteriors i de la Tresoreria durant els governs de Santa Anna, Nicols Bravo i Valentn Canalizo. Durant aquest perode s'opos enrgicament a l'annexi de Texas, que havia pertangut a Mxic, als Estats Units d'Amrica. 

Escrigu les Memorias para la Historia del Mxico Independiente. El seu nebot, Francisco Gonzlez Bocanegra fou l'autor de l'Himne Nacional Mexic. Bocanegra mor el 23 de juliol de 1862 a la ciutat de Mxic. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383247" title="Pomacentrus" nonfiltered="2533" processed="2522" dbindex="147560">




Pomacentrus s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Pomacentrus adelus ;
Pomacentrus agassizii     ;
Pomacentrus albicaudatus     ;
Pomacentrus albimaculus     ;
Pomacentrus albolineatus  ;
Pomacentrus alexanderae  ;
Pomacentrus alexierae ;
Pomacentrus alleni     ;
Pomacentrus amboinensis  ;
Pomacentrus aquilus     ;
Pomacentrus arabicus  ;
Pomacentrus armillatus  ;
Pomacentrus atriaxillaris     ;
Pomacentrus aurifrons     ;
Pomacentrus auriventris     ;
Pomacentrus australis     ;
Pomacentrus azuremaculatus     ;
Pomacentrus baenschi     ;
Pomacentrus bankanensis   ;
Pomacentrus bintanensis   ;
Pomacentrus bipunctatus ;
Pomacentrus brachialis    ;
Pomacentrus burroughi     ;
Pomacentrus caeruleopunctatus     ;
Pomacentrus caeruleus     ;
Pomacentrus callainus     ;
Pomacentrus chrysurus     ;
Pomacentrus coelestis  ;
Pomacentrus colini ;
Pomacentrus cuneatus ;
Pomacentrus emarginatus     ;
Pomacentrus fuscidorsalis    ;
Pomacentrus geminospilus  ;
Pomacentrus grammorhynchus    ;
Pomacentrus imitator     ;
Pomacentrus indicus     ;
Pomacentrus javanicus ;
Pomacentrus komodoensis  ;
Pomacentrus lepidogenys     ;
Pomacentrus leptus    ;
Pomacentrus limosus   ;
Pomacentrus littoralis ;
Pomacentrus melanochir     ;
Pomacentrus microspilus ;
Pomacentrus milleri ;
Pomacentrus modestus ;
Pomacentrus moluccensis     ;
Pomacentrus nagasakiensis     ;
Pomacentrus nigromanus     ;
Pomacentrus nigromarginatus      ;
Pomacentrus niomatus  ;
Pomacentrus opisthostigma ;
Pomacentrus ovoides ;
Pomacentrus pavo    ;
Pomacentrus philippinus     ;
Pomacentrus pikei     ;
Pomacentrus pingi ;
Pomacentrus polyspinus ;
Pomacentrus profundus   ;
Pomacentrus proteus     ;
Pomacentrus reidi     ;
Pomacentrus rodriguesensis     ;
Pomacentrus saksonoi ;
Pomacentrus similis     ;
Pomacentrus simsiang     ;
Pomacentrus smithi     ;
Pomacentrus spilotoceps     ;
Pomacentrus stigma    ;
Pomacentrus sulfureus     ;
Pomacentrus taeniometopon     ;
Pomacentrus trichourus     ;
Pomacentrus trichrourus ;
Pomacentrus trilineatus    ;
Pomacentrus tripunctatus ;
Pomacentrus vaiuli  ;
Pomacentrus venustulus    ;
Pomacentrus wardi ;
Pomacentrus xanthosternus ;
Pomacentrus yoshii ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde B. G. E. 1802. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 4. i-xliv + 1-728.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383249" title="Bahrayn" nonfiltered="2534" processed="2523" dbindex="147561">

Bahrayn (els dos mars) fou el nom donat pels rabs a la regi d'Arbia oriental amb centre als oasis d'al-Katif i Hadjar. Sota influncia otomana a partri del segle XVI la regi es va dir al-Hasa o el-Hasa (tamb al-Ahsa o el-Ahsa).

En poca clssica el centre era el port de Gerrha de localitzaci incerta. Fou poblada per les tribus dels Azd de Kahtan (la major part dels quals van emigrar a Oman) i desprs per la confederaci dels Tanukh, formada probablement a la zona; emigracions ms tardanes van portar als Tamin, Bakr i Taghlib (les dues darreres cristianes); al segle VII l'element dominant eren els Abd al-Kays del grup Adnan.

Els sassnides hi van estar pressents desprs del temps d'Ardashir I i al segle VII hi tenien un marzban. Vers el 630 fou conquerida pel rab Ala ibn al-Hadrami; al esclatar la Rida (apostasia) el 632 un descendent dels lakhmides va agafar el poder i va refusar reconixer al califat per la major part dels Abd al-Kays, dirigits pel renegat cristi al-Djarud, es van mantenir fidels i Ala ibn al-Hadrami va poder derrotar als rebels a Djuwatha, un lloc de la regi. Les forces musulmanes van anar a l'illa de Darin (enfront de Katif) i segurament tamb a Uwal.

Avanat el segle VII els Khawaridj dirigits per Nadjda ibn Amir i Abu Fudayk van fer de la regi el seu basti; els cristians i jueus encara tenien certa influncia i els nestorians eren prou actius per tenir un snode a Darin el 676. 

El govern abbssida es va introduir desprs del 750. Ali ibn Muhammad, el cap de la rebelli dels Zandj, era segurament un rab dels Abd al-Kays de Bahrayn on hauria iniciat el moviment abans d'anar al Iraq. El 894/895 Muhammad ibn Nur, governador abbssida de Bahrayn va dirigir una expedici contra el imamat ibadita d' Oman.

Els crmates van trobar molt de suport entre els beduins locals. El 930 els crmates es van apoderar de la Pedra Negra de la Meca i la van conservar a Bahrayn durant 20 anys. El califa al-Muntafik els va derrotar el 988/989 per en van conservar el control al menys 65 anys ms quan la regi fou visitada per Nasir-i Khusraw a la meitat del segle XI. Finalment foren derrotats el 1058/1059 per Abu l-Bahlul al-Awwam ibn al-Zadjdjadj que va restablir l'ortodxia a Uwal en nom del califa. La tribu dels Amir de Rabia del grup Ukayl, que controlava l'illa en nom dels crmates, va ser derrotada en un combat naval a Kaskus (illa enfront de al-Katif)  i en els segents anys la caiguda final dels crmates va provocar l'ascens d'una nova dinastia local, els Uynides, famlia sorgida de la tribu Abd al-Kays, que tenien el suport dels seljcides.  Els Uynides van dominar generalment les illes Bahrayn (modernament Bahrain) i van tenir capital a al-Katif.

Els Uynides van quedar debilitats per la revolta dels Amir de Rabia, i van ser substituts pels Kaysrides o Banu Kaysar de Djazirat Kays, a la part oriental del golf Prsic. El 1235 les illes i al-Katif foren ocupats pels salghrides de Fars per el 1253 es van fer el poder a la regi els Usfrides, un clan dels Amir de Rabia.

Al cap d'un temps els Tibis, prnceps mercaders de Djazirat Kays va restablir el control de la regi per la seva supremacia fou substituda per l'eclosi d'Ormuz ms a l'est. El rei d'Ormuz Tahamtan II va annexionat Djazirat Kays vers 1330 i al mateix temps Bahrayn. Al cap de 15 anys Turanshah d'Ormuz va visitar les illes Bahrain on es parla per primer cop de Manama. A partir d'aquest moment generalment el nom de Bahrayn es va aplicar noms a les illes.

A mitjans del segle XV els Amir de Rabia van originar la dinastia local dels Djabrites iniciada per Adjwad ibn Zamil, que es va estendre a les illes i va afavorir als malikites contra els xites. 

Els portuguesos van arribar a les illes i a la part continental de Bahrayn el 1514 i al cap d'uns anys se'n van apoderar  amb l'ajut d'Ormuz, enderrocant a Mukrin, oncle d' Adjwad ibn Zamil. Els portuguesos van deixar el poder en mans de governadors perses durant prop de vuitanta anys; al segle XVII els otomans van disputar als portuguesos el domini. El 1602 els perses (Abbas I el Gran) es van apoderar de les illes Bahrain que van conservar amb algunes interrupcions durant ms de 150 anys fins que el 1783 s'hi van installar els al-Khalifa.

 Cronologia .

Lakhmides (vassalls sassnides) vers 350/400-602;
Sassnides 602-635;
Califat omeia 635-750;
Califat Abbssida 750-945;
Crmtes 945-1070;
Uynides 1070-vers 1160;
Abdullah ibn Ali al-Uyuni 1070-vers 1100;
Banu Kaysar o Kaysrides vers 1160-1253;
Usfrides 1253- vers 1300;
Tabis vers 1300-1330;
Regne d'Ormuz 1330-vers 1450;
Djabrites vers 1450-?
Adjwad ibn Zamil vers 1450-1523;
Regne d'Ormuz 1523-1602;
Safvides 1602-1638;
Otomans 1638-1795;
Xeicat d'al-Hasa 1638-1695;

Vegeu al-Ahsa i al-Hasa ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383251" title="Santiago Gell i Lpez" nonfiltered="2535" processed="2524" dbindex="147562">
Santiago Gell i Lpez (Sant Sebasti 1883 - Garraf 1954) fou un industrial i poltic catal, fill d'Eusebi Gell i Bacigalupi i germ d'Eusebi Gell i Lpez. El 1911 li fou atorgat pel rei Alfons XII el ttol de bar de Gell. Tot i ser proper a la Lliga Regionalista, el 1918 fou un dels promotors de la Federaci Monrquica Autonomista, amb la que fou escollit diputat pel districte d'Arenys de Mar a les eleccions generals espanyoles de 1920 i 1923. Posteriorment deix la poltica. Fou president del Comit Olmpic Espanyol el 1924-1926 i dels Segons Jocs del Mediterrani, celebrats a Barcelona el 1955 i que no va poder veure acabar.

 Enllaos externs .
 Els Gell a enciclopedia.cat;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383252" title="Pedro Vlez" nonfiltered="2536" processed="2525" dbindex="147563">

Jos Pedro Vlez (n. a Zacatecas, Zacatecas el 28 de juliol de 1787; m. a la ciutat de Mxic el 5 d'agost, 1848) fou un poltic i avocat mexic, i el quart president de Mxic el 1829, per un perode inter de vuit dies.

Vlez nasqu dins una famlia acabalada de Zataecas. Ocup el crrec de Ministre de Justcia i el de cap de la Suprema Cort de Justcia de la Naci, succeint Miguel Domnguez. Desprs de l'aixecament d'Ansastasio Bustamante, Vlez deix el crrec de Suprema Cort de Justcia a Jos Mara Bocanegra, per combatre els rebels amb el president Vicente Guerrero. En abscncia de Guerrero, Bocanegra esdevingu el tercer president de Mxic per cinc dies, abans de ser deposat pels rebels. Com a membre de la Suprema Cort, Vlez fou designat president inter de Mxic, encapalant un triumvirat integrat a ms per Luis de Quintanar i Lucas Alamn, lders de la rebelli contra Bocagengra.  Vlez noms govern per vuit dies; Anastasio Bustamante assum immediatament la presidncia. Vlez es retir a la vida privada i l'exercici de la seva professi. Tot i aix, torn a presidir la Suprema Cort de Justcia el 1844 i el 1846. Mor a la ciutat de Mxic el 5 d'agost de 1848. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383256" title="Tol (Gavet de la Conca)" nonfiltered="2537" processed="2526" dbindex="147564">

El poble de Tol, tamb anomenat Sant Vicen de Tol, nasqu del castell del mateix nom, i s l'origen del posterior poble de Sant Salvador de Tol. Pertangu al municipi d'aquest poble, i actualment forma part del de Gavet de la Conca. La primitiva parrquia del terme era la de Sant Vicen. El poble primitiu era en el lloc del castell.

Est situat al sector sud-est del terme, a la part alta de la vall del riu de Conques.

No fou mai un poble gaire poblat, ms relacionat amb l'acci defensiva derivada del castell que no pas del conreu agrcola. El 1359, Tol i Montllor consten amb 2 focs (deu ser un cadascun), o sigui, uns 10 habitants. A principis del segle XX hi consten 10 edificis, amb 32 pobladors, i el 1970 encara hi havia 10 habitants, tot i que el 1980 ja no n'hi consta cap. Actualment hi viu una comunitat de neorurals i hi consten censats tan sols 2 habitants.

L'esglsia del lloc s la capella del castell de Tol.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. "Sant Salvador de Tol", a Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Tol", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica. XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep Maria. Pallars Juss, Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Sant Salvador de Tol", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900;

 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Tol", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica. XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383257" title="Comit Olmpic Espanyol" nonfiltered="2538" processed="2527" dbindex="147565">
El Comit Olmpic Espanyol (COE) s la instituci que coordina les activitats olmpiques en Espanya. L'11 de gener de 1924, es va constituir, a Barcelona, el Comit Olmpic Espanyol, sota la presidncia del Bar de Gell. 

 Presidents del Comit Olmpic Espanyol . 
 1912-1921 Gonzalo de Figueroa y Torres, Marqus de Villamejor;
 1924-1926 Santiago Gell i Lpez, Bar de Gell;
 1926-1931 Eusebio Lpez y Daz de Quijano, Marqus de Lamadrid;
 1933-1936 August Pi Sunyer;
 1941-1956 Jos Moscard Ituarte, Comte de l'Alczar de Toledo;
 1956-1967 Jos Antonio Elola-Olaso;
 1967-1970 Juan Antonio Samaranch Torell, Marqus de Samaranch;
 1970-1975 Juan Gich Bech de Careda;
 1975-1976 Toms Pelayo Ros;
 1976-1980 Benito Castejn Paz;
 1980-1983 Jess Hermida Cebreiro;
 1983-1984 Rom Cuys i Sol;
 1984-1987 Alfonso de Borbn y Dampierre, Duc de Cadis;
 1987-1998 Carles Ferrer i Salat;
 1998-2002 Alfredo Goyeneche Moreno, Comte de Guaqui;
 2002-2005 Jos Mara Echevarra y Arteche;
 2005-         Alejandro Blanco Bravo;

 Espanyols que han estat Presidents del COI .
 Juan Antonio Samaranch (1980-2001);

 Espanyols que han estat Membres del COI .
 Infanta Pilar de Borb (1996-2006). Membre honorari des de 2006;
 Manel Estiarte i Duocastella (2000-2004);
 Juan Antonio Samaranch (2001-Actualitat);
 Alfredo Goyeneche Moreno (2000-2002);

 Vegeu tamb .
 Comit Olmpic Internacional;
 Comit Paralmpic Espanyol;

 Enllaoes externs .
Web oficial del COE;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383260" title="Cndido Casanueva Gorjn" nonfiltered="2539" processed="2528" dbindex="147566">
Cndido Casanueva y Gorjn (Perea de la Ribera,  12 de desembre de  1881 -  Madrid, 18 d'agost de 1947) fou un notari i poltic espanyol. Va iniciar la seva carrera poltica com membre del Partit Agrari amb el qual es va presentar, obtenint un esc per Salamanca, a les eleccions generals espanyoles de 1923, 1931 i 1933. Posterioment, i com a membre de la CEDA, va tornar a obtenir el mateix esc a les eleccions de 1936. Va ocupar la cartera de ministre de Justcia entre el 6 de maig i el 25 de setembre de 1935 en el govern que va presidir Alejandro Lerroux. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383261" title="Matemtiques" nonfiltered="2540" processed="2529" dbindex="147567">

La matemtica (encara que, per a referir-se a l'estudi i cincia, s'acostuma a utilitzar el plural matemtiques) s aquella cincia que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec       , mth ma: cincia, coneixement, aprenentatge;            , math matiks). 

Malgrat que tingui mltiples usos en altres cincies i disciplines (molt particularment en la Fsica), i tracti relacions que poden semblar evidents, les matemtiques primer postulen (veure axiomes matemtics), i desprs dedueixen i demostren. Les matemtiques no sn una cincia experimental, sin una cincia formal. Els matemtics acostumen a definir i investigar estructures i conceptes abstractes per raons purament internes a la matemtica, ja que tals estructures poden proveir, per exemple, una generalitzaci elegant, o una til eina per a clculs freqents. A ms, molts matemtics estudien les seves rees de preferncia simplement per raons esttiques, veient aix la matemtica com una forma d'art en comptes d'una cincia prctica o aplicada (encara que les estructures que els matemtics investiguen tenen molt sovint el seu origen en observacions de la natura).


La matemtica s un art, per tamb una cincia d'estudi. Informalment, es pot afirmar que la matemtica s l'estudi dels nombres i smbols, s a dir, la investigaci d'estructures abstractes definides axiomticament utilitzant la lgica i la notaci matemtica. s tamb la cincia de les relacions espacials i quantitatives. Es tracta de relacions exactes que existeixen entre quantitats i magnituds, i dels mtodes pels quals, d'acord amb aquestes relacions, les quantitats buscades sn dedubles a partir d'altres quantitats conegudes o pressuposades. Altres punts de vista poden trobar-se en la Filosofia de les matemtiques.

s freqent trobar qui descriu la matemtica com una simple extensi dels llenguatges naturals humans, que utilitza una gramtica i un vocabulari definits amb extrema precisi, el propsit de la qual s la descripci i exploraci de relacions conceptuals i fsiques. Recentment, aix no obstant, els avanos en l'estudi del llenguatge hum apunten cap una altra forma d'analitzar-los: els llenguatges naturals (com el catal i el francs) i els llenguatges formals (com la matemtica i els llenguatges de programaci) sn estructures de naturalesa bsicament diferent. 


Etimologia.
La paraula "matemtiques" (del grec           ) prov de dues paraules gregues        (mth ma), que significa aprenentatge, estudi, cincia i, amb el pas del temps, el seu significat va quedar redut el que avui coneixem com l'estudi matemtic. L'adjectiu s             (math matiks), que significa relacionat amb l'aprenentatge, estudis i que tamb, amb el pas del temps, va quedar redut a "matemtic". En especial,                  (math matik  tkhn ), en llat, ars mathematica, significava "art matemtic". La forma plural del catal prov del plural neutre llat mathematica (Cicer) basat en el plural grec               (ta math matik) utilitzat per primera vegada per Aristtil en referncia a "totes les coses matemtiques". 

Histria. 
Vegeu tamb l'article principal sobre Histria de les matemtiques;

Histricament, la matemtica va sorgir amb la finalitat de fer els clculs en el comer, per a amidar la terra i per a predir els esdeveniments astronmics. Aquestes tres necessitats poden ser relacionades en certa forma amb la subdivisi mplia de les matemtiques en l'estudi de l'estructura, l'espai i el canvi. L'estudi de l'estructura comena amb els nombres, inicialment els nombres naturals i els nombres enters.

Les regles que dirigeixen les operacions aritmtiques s'estudien en l'lgebra elemental, i les propietats ms profundes dels nombres enters s'estudien en la teoria de nombres. La investigaci de mtodes per a resoldre equacions duu al camp de l'lgebra abstracta. L'important concepte de vector, generalitzat a espai vectorial, s estudiat en l'lgebra lineal, i pertany a les dues branques de l'estructura i l'espai. L'estudi de l'espai origina la geometria, primer la geometria euclidiana i desprs la trigonometria. 

La comprensi i descripci del canvi en variables mesurables s el tema central de les cincies naturals, i el clcul. Per a resoldre problemes que es dirigeixen en forma natural a relacions entre una quantitat i la seva taxa de canvi, i de les solucions a aquestes equacions, s'estudien les equacions diferencials. 

Els nombres usats per a representar les quantitats contnues sn els nombres reals. Per a estudiar els processos de canvi s'utilitza el concepte de funci matemtica. Els conceptes de derivada i integral, introduts per Isaac Newton i Leibniz, representen un paper clau en aquest estudi, que es denomina Anlisi.

Per raons matemtiques, s convenient per a moltes fins introduir els nombres complexos, el que dna lloc a l'anlisi complexa. L'anlisi funcional, per contra, consisteix a estudiar problemes la incgnita dels quals s una funci, pensant-la com un punt d'un espai funcional abstracte. 

Un camp important en matemtiques aplicades s la probabilitat i l'estadstica, que permeten la descripci, l'anlisi i la predicci de fenmens que tenen variables aleatries i que s'usen en totes les cincies. 

L'anlisi numrica investiga els mtodes per a realitzar els clculs en computadores.

Notaci, llenguatge i rigor.
La major part de la notaci matemtica no seria inventada sin fins el segle XVI. Abans, les matemtiques s'escrivien en lletres i enunciats, un procs difcil que va limitar el desenvolupament de la disciplina. La notaci moderna ha facilitat l'estudi de les matemtiques. s extremadament comprimida: uns pocs smbols contenen molta d'informaci. Com la notaci musical, la notaci matemtica moderna t una sintaxi estricta que codifica la informaci que seria molt difcil d'escriure d'una altra manera. 

El llenguatge matemtic s difcil per als novenans. Les paraules o o noms hi tenen significats molt ms precisos que no en l's quotidi. Altres conceptes, com ara camp obert i conjunt, tenen significats matemtics especialitzats, i de l'estudi matemtic han sorgit nous conceptes com ara l"homeomorfisme" i la "integrabilitat". Les matemtiques requereixen un llenguatge molt ms precs que el llenguatge quotidi. Aquesta precisi i lgica es coneix com a "rigor". 

El rigor tracta de la prova matemtica. Els matemtics volen que llurs teoremes siguin derivats dels axiomes per mitj del raonament sistemtic per tal d'evitar "teoremes" erronis, basats en intucions fallibles. El nivell del rigor que s'espera de les matemtiques ha evolucionat amb el temps: els grecs antics demanaven arguments detallats, per, durant l'poca de Newton, els mtodes que s'utilitzaven eren menys rigorosos. Els problemes inherents a les definicions de Newton van produir un ressorgiment de l'anlisi acurada i de la prova formal.

Camps de les matemtiques.

Les principals disciplines que abasta les matemtiques varen sorgir de la necessitat per a fer clculs en el comer, per a entendre les relacions entre els nombres, per a mesurar la terra, i per a predir fets astronmics. Aquestes quatre necessitats es poden relacionar si fa o no fa amb la amb la subdivisi de les matemtiques en l'estudi de la quantitat, l'estructura, l'espai, i el canvi (es a dir, aritmtica, lgebra, geometria, i l'Anlisi matemtica).  Afegides a aquestes qestions principals, tamb hi ha subdivisions dedicades a explorar lligams entre el cor de les matemtiques i altres camps: la lgica, els fonaments de la teoria de conjunts, o les matemtiques empriques d'altres cincies (matemtiques aplicades), i ms recentment dedicades a l'estudi rigors de la incertesa.

Quantitat.
L'estudi de la quantitat comena amb els nombres, primer els ms familiars, que sn els nombres naturals i els nombres enters i les operacions aritmtiques entre ells, que s'estudien en aritmtica. Les propietats ms profundes dels enters s'estudien en teoria de nombres, d'on surten resultats tan populars com l'ltim teorema de Fermat. La teoria de nombres tamb mant dos problemes abastament coneguts i no resolts (al 2008): la conjectura dels nombres primers bessons  i la conjectura de Goldbach.

A mesura que el sistema de nombres es va desenvolupant, els enters s'identifiquen com un subconjunt  dels nombres racionals. Aquests, a l'hora, resulten continguts dins dels nombres reals, que sn els que es fan servir per a representar quantitats contnues. Els nombres reals es generalitzen en els nombres complexos. Aquests sn els primers passos d'una jerarquia de nombres que continua fins incloure els quaternions i els octonions. L'estudi dels nombres naturals tamb porta cap als nombres transfinits, que formalitzen el concepte de comptar fins a l'infinit. Un altre rea d'estudi s la mida, que porta cap a els nombres cardinals i llavors cap a un altre concepci de la infinitud: els nombres aleph, que permeten comparar de forma significativa la mida de conjunts infinitament grans.


Estructura. 
Molts objectes matemtics, com ara els conjunts de nombres i les funcions presenten una estructura interna. Les propietats estructurals d'aquests objectes s'investiguen en l'estudi dels grups, anells, cossos i altres sistemes abstractes, que sn en si mateixos objectes d'aquests. Aquest s el camp de l'lgebra abstracta. Aqu un concepte important s el de vector, que es generalitza en els espais vectorials i s'estudia en lgebra lineal. L'estudi dels vectors combina tres de las rees fonamentals de les matemtiques: la quantitat, l'estructura, i l'espai. El Clcul vectorial expandeix el camp en una quarta rea fonamentals, la del canvi.


Espai.
L'estudi de l'espai comena amb la geometria   en particular, amb la geometria euclidiana.  La trigonometria combina l'espai i els nombres, i abasta el ben conegut teorema de Pitgores.  L'estudi modern de l'espai generalitza aquestes idees per a incloure geometria de ms de tres dimensions, geometries no euclidianes (que juguen un paper central en relativitat general) i en topologia.  La quantitat i l'espai conjuntament juguen un paper important en la geometria analtica, la geometria diferencial, i la geometria algebraica.  Dins de la geometria diferencial hi ha els conceptes de fibrat vectorial i clcul de varietats.  Dins de la geometria algebraica hi ha la descripci d'objectes geomtrics com a conjunts soluci d'equacions polinmiques de forma que es combinen els conceptes de quantitat i d'espai, i tamb l'estudi dels grups topolgics, que combinen l'estructura i l'espai.  Els grups de Lie es fan servir per a estudiar l'espai, l'estructura, i el canvi.  La Topologia eamb totes les ramificacions que t, potser ha estat l'rea amb ms creixement de les matemtiques del segle XX, inclou la conjectura de Poincar (que ja fa molt de temps que es mant) i el controvertit teorema dels quatre colors, la demostraci del qual, feta per ordinador, no ha estat verificada mai per un hum.


Matemtica del canvi.
Entendre i descriure el canvi s un tema com de les cincies naturals, i el clcul infinitesimal va ser desenvolupat com a una eina potent per a investigar-lo. Les funcions sorgeixen aqu, com un concepte central que descriu una quantitat que canvia amb el temps. L'estudi rigors dels nombres reals i de les funcions reals es coneix com a anlisis real, junt amb l'anlisi complexa que s el camp equivalent per als nombres complexos. La hiptesis de Riemann, una de les qestions obertes ms fonamentals en matemtiques, es planteja a partir de l'anlisi complex. L'anlisi Funcional fixa la atenci en els espais de funcions (que tpicament sn de dimensi infinita). Una de les moltes aplicacions de l'anlisi funcional s la mecnica quntica. Molts problemes porten de forma natural a una relaci entre una quantitat i el canvi d'aquesta mateixa quantitat, i aquestes relacions s'estudien com a  equacions diferencials. Molts fenmens naturals es poden descriure coma a sistemes dinmics; la teoria del caos precisa la forma en qu molts d'aquests sistemes exhibeixen un comportament impredictible tot i que continua sent determinista.


Fonaments i filosofia.
Amb l'objectiu de clarificar els fonaments de les matemtiques, es varen desenvolupar els camps de la lgica matemtica i de la teoria de conjunts, i tamb la teoria de categories que encara est sent desenvolupada.

La lgica matemtica es preocupa de ficar les matemtiques en un marc rgid d'axiomes i estudiar els resultats d'aquest marc. Com a tal, s la llar del segon teorema d' incompletesa de Gdel, potser el resultat de la lgica ms abastament reconegut, el qual (parlant informalment) implica que cap sistema formal que contingui la aritmtica bsica, si s raonable (aix vol dir que tots els teoremes que es poden demostrar sn veritat), s necessariament incomplert (aix vol dir que hi ha teoremes verdaders que no es poden demostrar en aquest sistema). Sigui quina sigui la collecci d'axiomes de la teoria de nombres, en Gdel va mostrar la forma de construir una afirmaci en lgica formal que s un fet verdader en teoria de nombres, per que no s el resultat d'aquells axiomes. Per tant, cap sistema formal s una verdadera axiomatitzaci de tota la teoria de nombres. La lgica moderna es divideix en Teoria de la recurrncia, la teoria de models, i la teoria de la demostraci, i est lligada estretament a la informtica terica.


Matemtiques discretes.
Matemtica discreta s el nom com que es dona a un conjunt de camps de les matemtiques que es fan servir principalment en informtica terica. Aix inclou la Teoria de la computabilitat , la teoria de la complexitat, i la teoria de la informaci. La teoria de la computabilitat examina les limitacions de diversos models d'ordinador, incloent-hi el model conegut ms potent - la mquina de Turing. La teoria de la complexitat s l'estudi de la tractabilitat per ordinador; alguns problemes, tot i ser tericament resolubles per ordinador, sn tant costosos en termes de temps o d'espai de memria que s probable que resoldre'ls continu sense ser factible prcticament, fins i tot amb el rpid aven en el hardware dels ordinadors. Finalment, la teoria de la informaci estudia temes com la quantitat de dades que es poden emmagatzemar en un medi donat, i per tant conceptes tals com la compressi de dades i la entropia en termodinmica i teoria de la informaci.

Com a camp relativament nou, la matemtica discreta t una quantitat de problemes fonamentals oberts. El ms fams s  el problema P versus NP , un dels problemes del premi del mileni.


Matemtiques aplicades.
Le matemtiques aplicades tracten de l's d'eines matemtiques abstractes per a resoldre problemes concrets en les cincies , l'economia,  i altres rees. Un camp important de les matemtiques aplicades s l'estadstica, que fa servir la teoria de la probabilitat com a eina i permet la descripci, l'anlisi i la predicci de fenmens on la sort hi juga un paper. La majoria d'experiments, enquestes i estudis d'observaci requereixen l's de l'estadstica. L'anlisi numrica recerca els mtodes informtics per a resoldre eficientment una ampla gamma de problemes matemtics que tpicament sn massa grans per a la capacitat numrica humana; inclou l'estudi de l'error d'arrodoniment o altres fonts d'error en clcul numric.

 

Fitxer:BernoullisLawDerivationDiagram.svg | Fluidodinmica matemtica
Fitxer:Composite trapezoidal rule illustration small.png | Anlisi numrica
Fitxer:Maximum boxed.png | Optimitzaci
Fitxer:Two red dice 01.svg | Probabilitat
Fitxer:Oldfaithful3.png | Estadstica
Fitxer:Market Data Index NYA on 20050726 202628 UTC.png | Matemtica financera
Fitxer:Arbitrary-gametree-solved.png | Teoria dels jocs



 Referncies .


Bibliografia.


Vegeu tamb.

Problema matemtic;
Filosofia de les matemtiques;

 Enllaos externs .

Societat Catalana de Matemtiques;
Aportaciones de Terradas a las matemticas , article a la revista Quark, nmero especial dedicat al matemtic catal Esteve Terradas ;
European Mathematical Society ;
Societat Balear de Matemtiques;
FEEMCAT Federaci d'Entitats per a l'Ensenyament de les Matemtiques a Catalunya: ADEMGI, APMCM, APaMMs i ABEAM. ;









































































































































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383265" title="Anastasio Bustamante" nonfiltered="2541" processed="2530" dbindex="147568">
Anastasio Bustamante y Oseguera (n. a Jiquilpan, Michoacn el 27 de juliol, 1780; m. a San Miguel de Allende, Guanajuato el 6 de febrer, 1853) fou president de Mxic en tres ocasions, de 1830 a 1832, de 1837 a 1839 i de 1839 a 1841. 

Trinidad Anastasio de Sales Ruiz Bustamante y Oseguera, nasqu a Jiquilpan, Michoacn. Estudi al Seminari de Guadalajara; desprs es trasllad a la ciutat de Mxic on estudia medicina. En acabar el seus estudis es convert en el diretor de l'Hospital San Juan de Dios a San Luis Potos. El 1808 s'enllist en l'Exrcit Reialista com a oficial de cavalleria sota el comandament de Fliz Mara Calleja, el qual al seu torn, encapalava les lluites en contra dels insurgents independentistes. En acabar la Guerra d'independncia de Mxic, amb la uni dels exrcits reialistes i insurgents, Bustamante don el seu suport a Agustn de Iturbide.

En instaurar-se la repblica, el Congrs l'atorg, el 1828, la vicepresidncia. Bustamante tra el president Vicente Guerrero, s'aixec en armes i es convert en el cinqu president de Mxic l'1 de gener, 1930. Guerrero desterr els liberals populars del ritus de York i expuls l'ambaixador nord-americ, guanyant les simpaties del clergat i els conservadors del Ritu Escocs. Fou deposat el 1832, per torn a Mxic el 1836 per sufocar l'aixecament dels rebels de l'estat de Texas. 

Amb la promulgaci de les Set Lleis que creaven un govern de carcter centralista, fou designat president per segona ocasi de 1837 a 1839. Abandon la presidncia per lluitar contra les revoltes de Jos Urrea a Tamaulipas. Torn aviat i govern fins el 1841. Durant aquest perode Bustamante afront la Guerra dels Pastissos amb Frana, i la invasi centreamericana a Chiapas. Durant aquest mandat, tanmateix, es restabliren les relacions amb Espanya i els Estats Units. Yucatn, tanmateix, se separ del pas i pos com a condici per reunificar-se la reinstauraci del federalisme. Davant el desprestigi, Antonio Lpez de Santa Anna intervingu i prengu la presidncia de Mxic. 

El 1846 es designat pels centralistes president del Congrs, per no hi particip gaire, atesa la invasi nord-americana en la Guerra Estats Units - Mxic. Posteriorment es retir. Mor a San Miguel de Allende el 6 de febrer de 1853. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383270" title="Clement Clarke Moore" nonfiltered="2542" processed="2531" dbindex="147569">

Clement Clarke Moore (15 de juliol de 1779 10 de juliol de 1863) va ser un professor estatunidenc de literatura oriental i grega al Columbia College (ara Universitat de Columbia) i l'autor a qui s'atribueix A Visit from St. Nicholas (ms generalment conegut avui com Twas the Night Before Christmas).

Va ser el fill nic de Benjamin Moore, un president d'Universitat de Colmbia i bisbe de la dicesi episcopal de Nova York, i Charity Clarke. Clement Clarke Moore s'ha graduat pel Universitat de Colmbia (1798), on va guanyar els seus dos ttols acadmics. Va ser fet professor d'aprenentatge bblic en el Seminari General Teolgic a Nova York (1821), un crrec que va ocupar fins al 1850. El camp on avui el seminari est situat va ser seu regal.

De 1840 a 1850, va ser un membre de la junta de la The New York Institution for the Blind at 34th Street and 9th Avenue (ara The New York Institute for Special Education). Va compilar un Hebrew and English Lexicon (1809), i ha publicat una collecci de poemes (1844). Va morir el 1863 a la seva residncia d'estiu a Newport, Rhode Island, i seu cos s enterrat en el Trinity Churchyard Cemetery, en Nova York.

Bibliografia.
Rev. John Moore de Newtown. Long Island and some of his Descendants. Compilat per James W. Moore, Lafayette College. Chemical Publishing Company, Easton Pennsylvania. MCMIII. (1903). p. 107.
 ;
 ;

Referncies.


Enllaos externs.
 Peter Christoph. Clement Moore revisited (1982) ;
 Biografia de Moore en Representative Poetry Online a Universitat de Toronto ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383274" title="Vctor Chvarri y Anduiza" nonfiltered="2543" processed="2532" dbindex="147570">
Vctor Chvarri y Anduiza fou un industrial i poltic basc, marqus de Triano, fill de l'industrial Vctor Chvarri y Salazar. Enginyer industrial, des del 1918 fou president del consell d'administraci de Babcock & Wilcox, i alhora, va promoure la Liga Monrquica de Vizcaya, partit monrquic amb el que va obtenir l'acta de diputat pel districte de Durango a les eleccions generals espanyoles de 1920 i 1923. El 1923, juntament amb Jos Tartiere y Lenegre, fou un dels promotors de la indstria aeronutica amb la fundaci de Construcciones Aeronuticas, SA (CASA). Tamb fou conseller del Banco de Bilbao, Hulleras de Turn, Sociedad General de Ferrocarriles Vasco-Asturiana, Fundiciones de Vera, Gran Hotel Carlton i Vizcana de Construcciones, entre d'altres.

 Referncies .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Biografia a l'Enciclopdia Basca Auamendi;
 Histria de l'aviaci a Espanya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383277" title="Manuel Aranzadi Irujo" nonfiltered="2544" processed="2533" dbindex="147571">
Manuel Aranzadi Irujo (Estella, Navarra 31 de mar de 1882- Pamplona, 25 d'abril de 1942) fou un advocat i poltic navarrs d'ideologia nacionalista basca. La seva mare va brodar la ikurria que es va onejar a la Gamazada. Juntament amb el seu cos Manuel de Irujo Ollo van ser pioners del nacionalisme basc a Navarra. Membre actiu del Napar Buru Batzar del Partit Nacionalista Basc (PNB). 

En 1909 va ser un dels fundadors del Centre Basc de Pamplona. Diputat a Corts per Navarra el 1918 d'ensesa amb els integristes i els mauristes, va repetir a les eleccions de 1919 i 1920, i a les eleccions de 1923 integrat a l'Aliana Foral amb els jaumistes. Va sollicitar en les Corts la reintegraci foral per a modernitzar les institucions basques, sense qestionar en cap moment l'espanyolitat de Bascnia ni la Llei de Furs de Navarra de 1841 que considerava que no estava complerta. Va ser contrari a les postures independentistes. 

Fundador de la Societat d'Estudis Bascos (Eusko Ikaskuntza) el 1918, de la que en fou un ferm puntal en totes les seves gestions autonomistes, i de La Voz de Navarra el 1923. Creador i inspirador, el 1929, de les recopilacions legislatives i jurisprudencials que avui es coneixen amb el nom d'El Aranzadi, s a dir, el "Repertori Cronolgic de Legislaci i el Repertori de Jurisprudncia", amb les seves especfics i respectius "ndex Progressiu de Legislaci i ndex Progressiu de Jurisprudncia". Membre del Consell d'Administraci de Jaureguizar S. A., fundada pel seu pare Estanislao Aranzadi Izcue. 

Va collaborar, dintre de la Societat d'Estudis Bascos, en 1930, en la preparaci de l'Estatut d'Estella. Va mantenir disensions importants durant la Segona Repblica Espanyola amb la direcci del PNB. Aquesta els obligava a participar en el Bloc Catlic-Foralista profundament antirrepublic. Finalment es va imposar la tesi de la direcci, desprs de defenestrar la llista presentada pels nacionalistes navarresos amb Aranzadi al capdavant i collocar en la llista amb els catlics-foralistes de Jos Antonio Aguirre. Aix es convertiria en un greu error perque els va enemistar amb els republicans, i provoc enfonsament de l'Estatut i el desprestigi del nacionalisme a Navarra. A l'esclatar la guerra civil, Aranzadi es va presentar voluntari amb els revoltats, a tenor del  d'adhesi del N.B.B. a l'alament antirrepublic. 

 Enllaos externs . 
Entrada de Manuel de Aranzadi a l'Enciclopedia Digital Ilustrada del Pas Vasco - "Auamendi";




 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383281" title="Serra de les guiles" nonfiltered="2545" processed="2534" dbindex="147572">
La Serra de les guiles, de Sant Pasqual, o de l'Alcoraia s una serra que se situa entre els termes municipals d'Agost i Montfort, en la provncia d'Alacant, sobre terr trisic. La seua cota ms alta se situa a 555 m en el mont de Sant Pasqual.
Est declarada Espai Natural Protegit i en ella es troba la cova de Sant Pasqual. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383284" title="Ubeda" nonfiltered="2546" processed="2535" dbindex="147573">
Ubeda s una pedania pertanyent al municipi d'El Pins en la comarca del Vinalop Mitj, del Pas Valenci. Est situada uns 7 km. al nord-est d'El Pins. Compta amb 73 habitants (INE 2006).

Els habitants de Ubeda parlen el valenci de la zona, s a dir, la varietat "alacant" amb els seus localismes propis. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383288" title="Castellnou (Gavet de la Conca)" nonfiltered="2547" processed="2536" dbindex="147574">

Castellnou s una caseria del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Tol.


Est situat a l'extrem sud-est del terme, a la part alta de la vall del riu de Conques, al vessant oriental de la Serra de la Campaneta. Tot i que no se'n conserven proves documentals, per la seva situaci estratgica es pot suposar que es tractava d'un castell secundari en avanada cap al nord per controlar el pas per la vall del riu de Conques de l'immediat, tot i que molt ms enlairat, castell de Tol. La mateixa casa de Cal Cavaller conserva traces evidents del seu passat casteller.

Tenia l'esglsia romnica de sant Lloren, de la qual queden restes de l'absis. A ms, a la masia de Cal Cavaller hi ha restes d'una altra esglsia, tamb dedicada a sant Lloren, actualment convertida en cort de porcs.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Sant Salvador de Tol", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383289" title="Lnia evolutiva de Magby" nonfiltered="2548" processed="2537" dbindex="147575">
Aquesta lnia evolutiva de Pokmon inclou Magby, Magmar i Magmortar.

Magby.

Magby s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i evoluciona en Magmar.





Magmar.

Magmar s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i evoluciona de Magby. Evoluciona en Magmortar.





Magmortar.

Magmortar s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc. Evoluciona de Magmar.





Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
;
;
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383291" title="Manuel Senante y Martnez" nonfiltered="2549" processed="2538" dbindex="147576">
Manuel Senante Martnez (Alacant, 1873 - Madrid, 1959) fou un poltic valenci, fill de Manuel Senante Llaudes. Estudi dret a la Universitat de Barcelona i desprs a la de Madrid. El 1897 va treballar com a advocat i periodisme a Alacant, on fou tamb jutge municipal i s'afili al Partit Conservador, del que dirig el seu rgan La Monarquia. El 1905, per, es va passar al Partit Integrista i fund La Voz de Alicante, que va donar suport a la Solidaritat Alacantina el 1907. Tamb va donar suport la Lliga Catlica i en fou candidat pel districte d'Oriola a les eleccions de 1903. El 1905 va succeir Ramn Nocedal com a director d' El Siglo Futuro a Madrid, i el 1907 presid el Cercle Obrer d'Acci Catlica d'Alacant.

Fou escollit diputat pel districte d'Azpeitia (Guipscoa) pel Partit Integrista a les eleccions generals espanyoles de 1907, esc que va revalidar a les eleccions de 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. Les Diputacions del Pas Basc el van nomenar representant seu a Madrid per a defensar els seus interessos. Als plens de 1918 i 1919 defens la proposta d'autonomia basca amb Manuel Chalbaud Errazquin, alhora que exigia m dura contra els condemnats per la vaga general de 1917, com ja ho havia fet a la mort de Jos Canalejas. Tamb collabor amb la Societat d'Estudis Bascos i deman el bilingisme a Euskadi.

En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola va perdre el seu esc i no fou escollit. Tot i mantenir-se lligat al carlisme coma membre de la Junta Suprema Tradicionalista, va formar part de l'executiva d'Acci Popular, creada el 1931 per ngel Herrera Oria. Fou candidat del Bloc Agrari Antimarxista per Alacant a les eleccions de 1933, per en fou excls a la segona volta desprs d'un acord amb el partit de Lerroux. A les eleccions de 1936 es present novament en una Candidatura Antirevolucionria amb Jos Antonio Primo de Rivera per tamb en fou excls a ltima hora, i es present finalment per la Comuni Tradicionalista, per no fou escollit. L'esclat de la guerra civil espanyola el va sorprendre a Valncia, d'on aconsegu fugir amb ajut d'una ambaixada. S'establ a Vitria, on fou representant del tradicionalisme a la Junta de Burgos.

Desprs de la guerra no accept el Decret d'Unificaci de la FET de las JONS, per continu sent membre del consell de Comuni Tradicionalista i de la Junta Central d'Acci Catlica. Tamb fou vocal de l'Institut de Reformes Socials, conseller de l'Institut Nacional de Previsi i advocat del Tribunal de la Rota.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Manuel Senante a l'Enciclopedia Auamendi;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383296" title="Central Park" nonfiltered="2550" processed="2539" dbindex="147577">




Central Park (literalment Parc central) s un espai verd d'una superfcie de 341 hectrees (3,41km, aproximadament 4km sobre 800 metres), situat al borough de Manhattan a New York. s administrat per la Central Park Conservancy (comit de salvaguarda de Central Park) que disposa d'un pressupost anual de 200 milions de dlars, i s mantingut al mateix ttol que els altres espais verds de la ciutat pel New York City Department of Parks and Recreation (Departament dels espais verds de la ciutat de New York). Central Park constitueix el major espai verd de la ciutat de New York, si no es tenen en compte ms que els cinc grans boroughs de la ciutat. Acabat el 1873 desprs de tretze anys de construcci, segons els plnols de Frederick Law Olmsted i Calvert Vaux (igualment a l'origen del Prospect Park de Brooklyn), Central Park representa una oasi de verdor enmig del bosc de gratacels de Manhattan, fins i tot si s situat al nord de l'illa on els edificis sn menys elevats. s delimitat pel carrer 110 al nord, la Vuitena avinguda a l'oest, el carrer 59 al sud i la Cinquena Avinguda a l'est. Aquests carrers sn respectivament batejats Central Park North, Central Park West i Central Park South, i el parc s emmarcat per dos barris residencials: l'Upper East Side (a l'est) i l'Upper West Side (a l'oest). Amb de mitjana 25 milions de visitants anualment, Central Park s el parc ms visitat als Estats Units.

El seu aspecte natural s el resultat d'un important treball paisatgista: el parc cont diversos llacs artificials (dels que el ms important, The Jacqueline Kennedy Onassis Reservoir s'estn sobre 0,43 km), camins de vianants, dues pistes de patinatge sobre gel, una zona de protecci de la vida salvatge i gespes per practicar esports i jocs a l'aire lliure. El parc s a ms a ms un santuari per als ocells migratoris, on nombrosos observadors vnen a descobrir-los. Una carretera de 9,7km de longitud, relativament poc sovintejada pels automobilistes, envolta el parc. Pot ser manllevada pels vianants, els corredors de fons, els ciclistes o fins i tot els adeptes al roller, sobretot el cap de setmana i entre setmana desprs de les set del vespre, quan la circulaci en autombil hi s totalment prohibida.



Histria.
Projecte i context.
Necessitat d'un gran espai verd.

Central Park s el primer gran parc pblic d'haver estat condicionat a una ciutat americana. El projecte d'un gran espai verd situat al cor de New York no formava part del Commissioners' Plan de 1811, gran pla cadastral a l'origen del traat actual dels carrers. El 1830, New York esdev la ciutat ms gran dels Estats Units, amb aproximadament 200000 habitants. Cap a 1850, la majoria dels Novaiorquesos resideixen al sud del carrer 38, a barris superpoblats i sorollosos i els habitants no disposen ms que d'alguns espais verds condicionats en aquell temps, ben sovint dels cementiris, com el Green-Wood Cemetery a Brooklyn.

Quan la ciutat de New York es comena a estendre cap al nord de l'illa de Manhattan al segle XIX, diverses veus reclamen la creaci d'un espai de verdor, a imatge del Bosc de Boulogne a Pars (acabat el 1852) o de Hyde Park a Londres. Entre els que reclamen la construcci d'un parc, es troben el paisatgista Andrew Jackson Downing, i escriptors com George Bancroft i Washington Irving. El poeta i periodista del New Evening Post William Cullen Bryant, que s un dels suports del projecte, exigeix aix que:

La municipalitat obre un parc, un gran parc, un veritable parc, que, per a la sana diversi del poble, l'allunya de l'alcohol, del joc i dels vicis, per educar-lo en els bons costums i l'ordre.

Proposa aleshores el 1850 que la municipalitat compri una parcella que qualifica de terra en erm, lletja i repugnant sobre la que el projecte pot veure la llum.

El 1853, la legislatura de l'Estat de New York determina el seu emplaament ms enll del carrer 42, aleshores lmit nord de New York. Les autoritats estableixen un espai de 2,8km del carrer 59 al 106, entre la 5a i la 8a avinguda, amb un cost de ms de 5 milions de dlars, per a la compra de l'nic terreny.

Desenvolupament del projecte.


L'Estat va designar aix la Central Park Commission (comissi de Central Park) encarregada de supervisar el condicionament de l'espai verd. El 1857, es va organitzar un concurs per dissenyar els plnols del parc, i s el projecte del Greensward Plan de l'escriptor Frederick Law Olmsted i de l'arquitecte britnic Calvert Vaux el que va ser retingut. Segons Olmsted, el parc havia de ser: D'una importncia capital en tant que primer veritable parc del segle, i un desenvolupament democrtic de la major importncia. Aquest punt de vista d'Olmsted era sens dubte degut als seus nombrosos viatges a Europa en el transcurs dels anys 1850, durant els que havia visitat nombrosos parcs, i havia estat molt impressionat pel Birkenhead Park du Wirral, obert el 1847, i a que va ser el primer parc pblic totalment construt al mn. L'arranjament escultural va correspondre a Jacob Wrey Mould, i Andrew Haswell Green va esdevenir el president de la comissi de Central Park el 1857 lloc que va ocupar fins a 1871. Malgrat la seva manca d'experincia (tenia una formaci en dret), va jugar un gran paper en la disposici del parc novaiorqus: el 1858, va negociar l'adquisici de 26 hectrees suplementries per desenvolupar-hi el projecte original. Grcies a ell, Central Park creix cap al nord, fins al carre 110, mentre que el parc no havia de superar el carrer 106.

Condicionament del terreny.

Cap a 1850, el terreny designat era cobert d'aiguamolls, sembrat de grans roques i ocupat per nombrosos squatters, que criaven sobretot cabres i porcs, i que empraven de vegades l'espai com un abocador. Els primers treballs no van comenar fins el 1857, data a la que Olmsted va ser nomenat superintendent de Central Park. Van durar en total dinou anys i el 150 aniversari del parc es va celebrar el 2003. Va caldre aix destruir 300000m de roques amb explosius, drenar el terreny pantans i aportar tres milions de metres cbics de terra. 1500 obrers van treballar catorze hores al dia per tal de plantar 500000 arbres. Les tasques, acabades el 1869, van costar la vida a cinc treballadors i els treballs de construcci i d'excavaci de Central Park van costar l'equivalent de 500 milions de dlars actuals.

La construcci del parc plantejava tamb el problema de l'evacuaci dels diferents habitants del lloc de la construcci del parc, que eren la majoria fora pobres amb una majoria d'afroamericans, i d'immigrants d'origen irlands o alemany. La majoria d'ells vivien a petits pobles abans que Manhattan fos totalment urbanitzada; entre aquests pobles, s'hi trobaven Seneca Village, Harsenville, el Piggery District o fins i tot el Convent of the Sisters of Charity. Van ser aix unes 1600 persones que van ser expulsades en nom d'una expropiaci per causa d'utilitat pblica, el 1857: els pobles van ser arrassats per deixar lloc al futur parc.

Concepci del parc.
Els grans trets de la construcci.


El projecte de Calvert era una celebraci de la monumental natura americana, concebuda per a ser accessible al major nombre. Les influncies sn variades, inspirades sobretot dels cementiris paisatgistes (el del Mont Auburn a Cambridge, Massachusetts o el de Green-Wood a Brooklyn), idllics i naturistes. Els paisatgistes del parc es van entestar a reproduir diversos quadres: a l'est del parc, el paisatge s el de Kindred Spirits obra d'Asher Durand que exalta la bellesa dels boscos de les muntanyes Catskill, situades a un centenar de quilmetres al nord de la ciutat New York. Les obres de Jervis McEntee i Thomas Cole van inspirar la Bethesda Terrace.

La principal innovaci en la construcci de Central Park era la separaci de les vies de circulaci entre vianants, cavallers i vehicles de lleure, per tal de permetre a tots els tipus d'habitants de la ciutat o de turistes circular per la vila amb tota seguretat. El trnsit comercial utilitza carreteres completament amagades per arbusts i matolls, per no pertorbar la impressi de rusticitat dels llocs. Les vies transversals est-oest sn enterrades sota el parc. El parc s'ha provet a ms a ms de trenta-sis ponts construts per Vaux, tots nics en la seva arquitectura, i construts amb granit, esquist o b en un estil ms neogtic en metall.

Olmsted i les seves tres parts.


L'objectiu de Frederick Law Olmsted era de separar el seu futur parc en tres parts. La primera part, pastoral havia de recordar, pels seus grans espais de verdor les grans planures verdoses d'Anglaterra. Una segona part, pintoresca devia afirmar l'estil escollit per a l'espai, i la tercera secci, formal, acolliria una font, una bassa o un mirador susceptible d'esdevenir un lloc de trobada.

Durant la construcci del parc, Olmsted va estar en constant desacord amb els membres de la Central Park Commission, del que la majoria eren afiliats al Tammany Hall, organisme informal demcrata. El 1860, va ser desposset del seu lloc de Superintendent de Central Park, i reemplaat per Andrew Haswell Green antic president del New York City's Board of Education, qui va ser anomenat president de la comissi. Malgrat la seva experincia relativament limitada, aquest darrer va aconseguir tanmateix accelerar la construcci, i negociar l'adquisici de la parcella addicional de 26 hectrees, al nord del parc. El paper d'Olmsted va disminuir aix en la construcci, i aquest va treballar aleshores per a la realitzaci del Prospect Park, a Brooklyn.

Evoluci i declivi del parc.


Central Park va esdevenir desprs del seu condicionament un dels centres d'activitats i de lleure favorit dels Novaiorquesos: al final del segle XIX, era un lloc d'exhibici. El zoo de Central Park va obrir les seves portes en aquest context el 1864: s d'altra banda el ms antic del pas. El 1880, el Metropolitan Museum of Art, dissenyat per l'arquitecte Richard Morris Hunt, es va installar a l'est del parc. Per Central Park ha conegut molt rpidament dificultats, sobretot a conseqncia del desinters del Tammany Hall, partit informal de tendncia demcrata molt influent a New York de la fi del segle XVIII als anys 1960.

El comenament del segle XX va ser igualment marcat per l'aparici de nous desafiaments per al parc. La invenci i desprs el desenvolupament de l'autombil van conduir a un canvi de mentalitats, oferint als habitants de la ciutat ms possibilitats d'evasi, i doncs a un desamor pel parc. Central Park es va fer aleshores ms un lloc de trobades esportives, o un lloc recreatiu, amb una alteraci de la seva qualitat de pulm de Big Apple original. La dissoluci de la Central Park Commission desprs de la sortida d'Andrew Haswell Green el 1870, la mort de Calvert Vaux, pare del projecte el 1895 van accelerar el declivi del parc, del qual el manteniment no era ms que de manera sumria garantit. Els arbres morts ja no van ser progressivament reemplaats, i els matolls i les plantes van comenar a formiguejar sobre els antics grans espais de verdor. Durant diversos decennis, les autoritats no van fer res per protegir el parc d'un vandalisme creixent, aix com de l'amuntegament de la brossa, en el que esdevenia progressivament un abocador pblic.

Al segle XX.
Central Park i la Gran Depressi.

La ciutat de New York va ser colpida de ple per la crisi de 1929 que es va manifestar a Wall Street. Els ms afectats per la Gran Depressi van venir aleshores progressivament a protegir-se a l'antic espai verd. L'antiga reserva del Belvdre es va fer fins i tot un veritable barri de barraques, batejat de manera irnica Hooverville en referncia al president Herbert Hoover, al capdavant del pas de 1929 a 1933, i designat com el gran responsable de la crisi.

El 1934, el republic Fiorello LaGuardia va ser escollit alcalde de New York, en ple perode de crisi. Va trobar-se una ciutat devastada, i va intentar una vasta poltica de reconstrucci. El renaixement de Central Park era part dels seus objectius, fins i tot essent la situaci del parc desastrosa: les antigues grans gespes, no mantingudes, s'havien convertit en grans espais de terra, sembrats per indrets de mates de gespa i de males herbes dimorfes; durant les grans calors, el parc era cobert de pols, mentre que durant els perodes humits era cobert de fang. Els antics passeigs van pagar tamb el preu dels anys d'erm, i els bancs que els vorejaven van ser la majoria destrossats.

Renaixement amb Robert Moses.


Per fer front a aquesta situaci, que no afecta noms Central Park sin gaireb la totalitat dels espais verds de la ciutat, el nou alcalde va comenar per unificar els cinc departaments encarregats dels parcs. Va confiar aleshores a Robert Moses la cura de rehabilitar Central Park i altres jardins pblics de l'aglomeraci. Moses desitjava fer del parc un lloc dedicat al lleure i als esports. Aconsegueix beneficiar-se del programa del New Deal de Roosevelt i va obtenir tamb l'aportaci de finanament pblic. Va garantir aix  una nova joventut al parc, sota la protecci d'un poders defensor: la ciutat de New York i els seus habitants.

En un sol any, Moses va aconseguir rehabilitar no noms Central Park, sin tamb els altres espais verds de la ciutat: les gespes i flors van ser replantades, els arbres i els matolls morts reemplaats, els murs i els ponts renovats. Canvis van ser fins i tot fets en el plnol i la configuraci del parc. Aix, l'antic Croton Reservoir va ser omplert per condicionar l'actual Great Lawn (gran gespa). El projecte original de Greensward Plan de Frederick Law Olmsted i Calvert Vaux d'un espai idllic es combina perfectament amb els treballs de Robert Moses: hi sn construts dinou terrenys de joc, i dotze terrenys de beisbol i d'handbol.

Anys 1960 a 1980.

El 1960, Robert Moses va deixar el seu lloc de Park Commissioner. Desprs de la seva sortida, el parc va conixer de nou un perode de degradaci. Ning no va ser a l'alada de compensar aquesta prdua, ja que Moses tenia no noms posat el parc en estat, tamb hi havia iniciat nombrosos altres projectes, que no van poder ser acabats tots. Aleshores el nombre de crims i delictes no va deixar d'augmentar: vandalisme, abocaments de brossa i grafits es van multiplicar. Parallelament, els finanaments es feien cada vegada ms rars; aprofitant l'absncia d'enllumenat pblic i de vigilncia, les bandes criminals van ocupar progressivament els passeigs de Central Park.

Tanmateix, durant els anys 1960-1970, Central Park continuava sent un lloc de concentraci dels Novaiorquesos per a la saint Sylvestre, les marxes dels pacifistes i dels hippies: les manifestacions contra la guerra del Vietnam es van desenvolupar sobre la Great Lawn i el Sheep Meadow, per en un Central Park del que l'estat era prop d'aquell d'abans dels treballs de Moses.

Malgrat tot, les manifestacions van persistir; aix, el festival anual Shakespeare in the Park va ser fundat el 1962 i va investir el Delacorte Theater. L'Orquestra Filharmnica de Nova York i el Metropolitan Opera organitzen concerts estivals sobre la Great Lawn. S'hi organitzen aleshores diversos concerts gegantins com els de Barbra Streisand el 1967 (150000 espectadors) i de Simon and Garfunkel, que va reunir 500000 persones el 1981.

A mitjans dels anys 1970, diverses associacions van fer pressi sobre l'alcalde Edward Koch i el Commissioner de l'poca, Gordon Davis, per tal de reformar l'administraci del parc. Aleshores va ser fundat el Central Park Conservancy  el 1980, presidit per Bill Beinecke i administrat per Betsy Barlow Rogers. L'associaci de vens, de la que Jacqueline Kennedy-Onassis en formava part, es va encarregar de la restauraci del parc i de la tornada de la seguretat. En una vintena d'anys, 320 milions de dlars de donacions privades van permetre el finanament de les tasques.

El parc d'en 1980.


D'en la formaci del Central Park Conservancy, els fundadors es van negar a fundar una nova organitzaci, en base als elevats costos que implicaria. Al seu lloc, van decidir fer una crida, per tal de sensibilitzar els Novaiorquesos, fent-los comprendre que el parc formava part de la identitat de la ciutat.

El Central Park Conservancy va cooperar amb el Park Commissioner, prenent totes les responsabilitats per al manteniment i la restauraci del parc, publicant el 1981 un article titulat Reconstruire Central Park per als anys 1980 i ms enll, tret de sortida d'una vasta poltica de restauraci.

L'article preveia tres tasques principals, jutjades essencials en l'ptica d'una restauraci durable del parc. Al principi, l'heretatge arquitectural del parc havia de ser restaurat (no noms el paisatge i el medi ambient, sin tamb els ponts, els edificis, i les diverses estructures vctimes de negligncia durant vint anys). A ms a ms d'all, el text preveia sembrar gespa, i garantir un manteniment igual de totes les parts del parc. El tercer objectiu era de millorar la seguretat sobretot a la nit, per tal d'atreure ms turistes, per als que l'atractiu del parc havia estat altament alterat per la inseguretat creixent que hi regnava.

Al llarg dels anys, nombroses estructures van ser restaurades, desprs de nombroses hores de voluntariat. El 2004, es van comptar 32000 hores de treball, en particular per als treballs de restauraci de lHeckscher playground, espai de 12 hectrees comprenent un edifici, diversos espais de gespa, aix com anivellaments rocallosos. El 1995, va ser el torn de la Great Lawn de beneficiar-se del Central Park Conservancy que li va retornar el seu esclat.


]]

Elements de Central Park.


Praderies i jardins.

Central Park est compost de diversos grans espais de gespa, sobre els que els turistes, i els Novaiorquesos, tenen el costum de venir passar el seu temps lliure. Per el parc tamb s ple de jardins. El major espai de gespa del parc s la Great Lawn (literalment gran gespa) que s situada al cor de Central Park, a nivell del Metropolitan Museum of Art, i de l'American Museum of Natural History, dos dels museus ms clebres de la ciutat. La Great Lawn, molt sovint fotografiada ocupada de centenars de persones, pren la major part de l'espai rectangular abans cobert pel Lower Reservoir, d'una superfcie de catorze hectrees.

A nivell del carrer 72, s a dir davant el Dakota Building, el Strawberry Fields Monument, rendeix homenatge al cantant dels Beatles John Lennon, assassinat prop del Dakota Building per Mark David Chapman, un desequilibrat el 8 de desembre de 1980. El Strawberry Fields va ser inaugurat el dia de l'aniversari de John Lennon, el 9 d'octubre de 1985, en presncia de la seva vdua Yoko Ono, que s'havia encarregat del projecte a alada d'un mili de dlars.

El sud-est del parc cont a ms a ms el Central Park Zoo, administrat per la Wildlife Conservation Society. Aquest darrer est dividit en tres zones climtiques, de les que una reconstrueix un bosc tropical humit. El zoo protegeix ms de cent espcies diferents. El Conservatory Garden, jard botnic dissenyat per Gilmore D. Clarke s per la seva banda situat al nord del parc. La seva entrada es troba sobre la 5a avinguda, a nivell del carrer 105. A ms a ms, d'en 1916, el Shakespeare Garden, inaugurat tres segles desprs de la mort de l'escriptor protegeix les diferents espcies vegetals.

Basses.

Central Park cont diverses basses, anant del senzill estany al veritable llac artificial. La principal bassa de Central Park s el Reservoir, que porta el nom de Jacqueline Kennedy-Onassis reservoir d'en 1994. La seva construcci s'ha ests de 1858 a 1862 i cobreix un espai comprs entre el carrer 86 i el carrer 96. D'una superfcie de 42,9 hectrees, ateny per indrets una profunditat de ms de dotze metres, i cont diversos milers de milions de litres d'aigua. El Reservoir s sobretot conegut pels Novaiorquesos per la pista de jguing de 2,54km que l'envolta, i que acull cada dia milers d'esportistes que hi fan el tomb.

El Reservoir s de lluny la major bassa de Central Park, davant tres altres llacs artificials. Al sud de la Great Lawn, The Lake s'allarga sobre prop de 7,3 hectrees. Construt sobre un antic aiguamoll, havia estat imaginat per Olmsted i Vaux per acollir vaixells a l'estiu, i patinadors sobre gel a l'hivern. The Lake va ser obert als patinadors el desembre de 1858, mentre que la resta del parc encara estava en construcci. A l'extrem nord-est del parc, a nivell del carrer 110, lHarlem Meer (llac d'Harlem en holands, batejat en honor d'una de les primeres comunitats establertes a la regi) s'estira sobre prop de 4,5 hectrees. Molt boscs, el llac, envoltat de roures, de xiprers i de faigs, no va ser construt fins desprs de l'acabament del sud del parc. Harlem Meer posseeix a ms a ms la particularitat d'autoritzar els visitants a pescar, a condici d'amollar els peixos tot seguit. Finalment la tercera principal bassa est situada a la cantonada sud-est. Es tracta del Pond (literalment la bassa), d'una superfcie d'1,4 hectrees. El Pond, del que la forma recorda la d'una coma, est situat a nivell de l'entrada ms manllevada de Central Park, sota el nivell del mar, el que permet atenuar els diferents sorolls de la ciutat, i de generar una atmosfera de tranquilla embargadora a ple cor de New York.

Edificis i monuments.

Diverses construccions, ms o menys importants i ms o menys clebres, omplen Central Park:

 La ms important s el Belvedere Castle, situat sobre el Vista Rock. Es tracta d'un veritable castell, construt en un estil escocs el 1869. L'edifici acull avui installacions de l'observatori meteorolgic de New York, per s igualment molt preuat dels turistes en base al panorama a 360 graus que ofereix sobre el parc i els seus voltants. A ms a ms, dins del castell, lHenry Luce Nature Observatory ofereix una mostra de la fauna i de la flora presents al parc.
    
 La font Bethesda, situada sobre la Bethesda Terrace sobre The Lake.
    
 El memorial Strawberry Fields, dedicat a la memria del msic John Lennon.

Esdeveniments.
Esport.

Central Park s un lloc molt apreciat pels esportistes. El permetre del parc s de 9,65km, i nombroses pistes dins del parc (la West Drive, lEast Drive, i sobretot la Reservoir Running Track (pista de jguing del The Jacqueline Kennedy Onassis Reservoir), de 2,54 km de llarg) constitueixen un parads per als corredors, ciclistes, i altres skaters. Hi tenen lloc curses gaireb tots els caps de setmana, la majoria organitzades pels New York Road Runners, una associaci que compta ms de 40000 membres, i s tamb encarregada de la Marat de New York, que s'acaba d'altra banda cada any a Central Park, a l'alada del Tavern on the Green, un restaurant molt preuat. Per s'hi organitzen nombroses altres curses professionals al parc cada any. A ms a ms, el parc t una llarga tradici de lloc de prctica del patinatge sobre gel, i de l'equitaci, aquesta darrera activitat s'ha mantingut en el transcurs dels anys grcies a la Claremont Riding Academy (acadmia d'equitaci Claremont) fundada el 1892.

Divertiment.

L'Orquestra Filharmnica de Nova York fa un concert a l'aire lliure cada estiu sobre la gespa del parc i el Metropolitan Opera hi presenta dues obres. Regularment hi sn tamb organitzats concerts de msica pop. Es pot esmentar la reformaci meditica del duo Simon and Garfunkel, el 19 de setembre de 1981, que va tenir lloc al parc durant un concert gratut al que van assistir-hi ms de 500000 espectadors i que va donar lloc a un lbum en directe. Diana Ross hi ha cantat tamb el 1983.

Cada estiu, el Teatre Pblic hi produeix representacions gratutes, que posen sovint en escena actors i comediants de renom. Un gran nombre d'obres pertanyen al repertori de William Shakespeare.  A ms el Summerstage festival presenta de juny a agost nombrosos artistes del mn sencer durant els concerts a l'aire lliure.

The Frick Collection, un museu d'art ric en pintures europees de l'Edat Mitjana al segle XIX que cont tamb peces de mobiliari i escultures, es troba just a l'est de Central Park, al carrer 70. A l'alada del carrer 89 es troba igualment el museu Guggenheim que agrupa colleccions d'art modern i contemporani i que presenta prestigioses exposicions a la seva famosa hlice central.

Pels infants.

A ms a ms dels 21 terrenys d'esport del que el parc est provet, Central Park proposa nombroses activitats als infants, entre les que hi ha un teatre de titelles situat al Swedish Cottage, reproducci d'una escola sueca tpica del segle XIX. 

Fauna i flora del parc.
Flora.

Amb les seves 341 hectrees de verdor, Central Park representa el ms vast espai verd de Manhattan. Posseeix una de les darreres plantacions d'oms americans al nord-est dels Estats Units. N'hi ha 1700, protegits pel seu allament de la malaltia de la grafiosi, provocada per un bolet parsit que ha destrut la majoria dels oms americans d'en 1928. El parc cont un total de 250000 arbres i matolls.

Fauna.

Central Park s el punt de sortida de la invasi dels estornells, que s'han ests arreu d'Amrica del Nord. Es considera que un individu sobre quatre als Estats Units troba el seu origen a Central Park.

El 2002, s'ha descobert al parc una nova espcie de centpeus. Aquest animal, un artrpode, mesura una mica ms d'un centmetre de longitud, el que en fa un dels ms petits de la seva categoria. Se l'ha anomenat Nannarrup hoffmani (en honor del seu descobridor), viu en els fullatges en descomposici i s'alimenta de les restes orgniques que s'acumulen sota els arbres.

El parc urb acull 270 espcies d'ocells i 14 espcies de mamfers (conills, marmotes, esquirols, ossos rentadors...). Se situa sobre la ruta atlntica dels ocells migratoris que s'hi aturen.

Al mat, a Turtle Pond, s'hi poden veure agrs argentats, i aproximadament 80000 peixos evolucionen en un Harlem Meer.



Criminalitat.


Tot i que s sovint considerat com una oasi de tranquillitat al cor de la ciutat que no dorm mai, Central Park ja ha estat en el transcurs de la seva histria un lloc molt perills, i en conseqncia poc freqentable, sobretot desprs de la caiguda de la nit. Va ser aix un lloc de tensions tniques als segles XIX i XX. El parc, com la majoria dels espais verds de la ciutat, s molt ms segur avui, sobretot d'en l'aplicaci de la poltica de tolerncia zero portada per Rudolph Giuliani, per en una poca, era reputat com un lloc on les violacions i les agressions diverses eren freqents. El 2005, el parc s'havia fet aix el parc urb ms segur del mn. Tanmateix, els guies turstics desaconsellen sempre passejar-s'hi a la nit.

Per tal de garantir el millor possible la seguretat dels visitants, el parc posseeix avui el seu propi departament de policia (que utilitza un centenar de policies regulars i de ciutadans voluntaris), lligat al New York City Police Department. Tanmateix, el parc no s totalment vigilat ms que fins a les nou del vespre. D'en que el parc ha tornat a ser un espai segur per als 25 milions de visitants anuals, la majoria dels prejudicis s'han esvat, i les mesures de seguretat reforades d'en l'any 2005 han perms mantenir la criminalitat mitjana a menys d'un centenar d'actes anuals, mentre que se n'enumerava fins a mil anualment en els anys 1980. A ms a ms, la majoria dels crims que s'hi cometen afecten ara persones que ja es coneixen, mentre que en el passat, les agressions arbitrries eren ms nombroses.

Entre els crims ms clebres comesos a Central Park, es pot citar el de 1986, on una noia va ser assassinada en el transcurs d'un Preppy Murder (o homicidi BCBG), escanyada pel seu amant a l'East Meadow, el de 1997 on un adolescent va apunyalar un home i va llanar el seu cadver a la bassa del sud del parc, o fins i tot el de 1989 on una dona jove va ser trobada morta en lHarlem Meer.

Celebritats.


Els immobles de l'Upper West Side, situats a la vora del parc sn entre els edificis ms considerats de New York, i igualment entre aquells dels quals el lloguer s el ms elevat de Manhattan. Entre aquestes clebres construccions, The Dakota, situat a l'alada del carrer 72, ha estat la casa de nombrosos artistes clebres, entre els quals Lauren Bacall, Judy Garland i John Lennon. Altres immobles reputats estan igualment situats a  la proximitat de Central Park: els San Remo Apartments, l'Eldorado, el Beresford i el Majestic, tots construts per Emery Roth. John John Kennedy, el fill del President, venia jugar al frisbee a Central Park. El cantant dels Beatles John Lennon va ser per la seva part assassinat davant el Dakota Building, l'immoble on residia, prop de Central Park el 1980. Yoko Ono tamb hi vivia i es passejava sobre l'esplanada del Strawberry Fields dedicada a John Lennon. Avui, els visitants prestigiosos del parc compten a Woody Allen o fins i tot Michael Douglas. Assenyalem tamb que l'actor Richard Kind s'ha casat amb Central Park.

El parc a les arts i la literatura.
Escultures.

Tot i que Frederick Law Olmsted s'oposi a l'exposici d'un nombre massa important d'escultures, vint-i-nou escultures s'han reunit al parc d'en la seva creaci, la majoria havent estat ofertes per organitzacions o particulars (i no per la ciutat de New York). La majoria de les esttues originals representaven escriptors o poetes i eren agrupades al llarg d'una porci d'un passeig principal (The Mall), que va ser aix sobrenomenada el Passeig literari (Literary Walk). Els escultors ms coneguts que han treballat per al parc sn Augustus Saint-Gaudens i John Quincy Adams Ward.

L'escultura ms impressionant del parc s el King Jagiello Monument, en memria de l'antic rei de Polnia, Ladislas II Jagellon, situada prop del Turtle Pond. Al nord del "riu dels velers" (sailboat pon) una immensa esttua representa Alcia, l'herona d'Alcia al pas de les meravelles, asseguda sobre un bolet. A l'alada de la Cinquena Avinguda, a l'est del parc, un immens monument realitzat per Robert Graham el 1997 ret homenatge a Duke Ellington, clebre msic americ. L'ngel de les Aiges (Angel of waters) que trona sobre la font de Bethesda Terrace, realitzat per Emma Stebbins el 1873, va ser la primera contribuci pblica d'una dona escultor a Amrica.

El 1926 l'esttua del gos de trineu Balto es va fer molt popular, i lloc molt preuat pels turistes. Aquest heroi can va participar el 1925 en el transport d'un srum antidiftric entre dues ciutats d'Alaska, Anchorage i Nome, on s'hi havia manifestat una epidmia. Central Park posseeix igualment una de les dues Agulles de Clepatra. Aquestes obres de granit rosa, d'una vintena de metres d'alada, sn obeliscs egipcis datant de 1500 abans de JC i erigides a Hliopolis sobre l'ordre de Tuthmosis III (la seva adjudicaci a Clepatra no s doncs ms que pura llegenda). Un d'aquests dos obeliscs es troba a Londres, l'altra ha estat oferta a la ciutat de New York per Ismal Pacha, Khedive d'Egipte, i ha estat installada a Central Park el 22 de febrer 1881.

Pintura, fotografia i arts plstiques.

 William Merritt Chase ha pintat una vista de Central Park el 1889.
    
 El 1965, Pierre Alechinsky representa Central Park en pintura acrlica.
    
 El fotgraf Elliott Erwitt ha pres clixs de gossos en Central Park el 1974.
    
 The Gates concebudes per Christo i Jeanne-Claude el 2004 i 2005 hi han estat presentades durant setze dies del 12 al 28 de febrer de 2005. Va ser un recorregut de 37 quilmetres a travs de Central Park, puntuat de 7500 prtics, alries d'aproximadament cinc metres, collocats a quatre metres d'interval i tibats d'una cortina de teixit vinil de color taronja-safr. Aquesta installaci va trobar un gran xit, tot i que certes polmiques sobre el seu cost (encara que completament encarregat pels artistes) o el seu impacte sobre la imatge del parc van veure la llum.



Literatura.

 L'autor dramtic Edward Franklin Albee, va escriure el 1959 The Zoo Story, una pea d'un sol acte en la que dialoguen un rodamn i un quadre novaiorqus a un banc de Central Park.
   
 El 1967, el poeta canadenc Leonard Cohen canta en pblic a Central Park en companyia de Judy Collins.
    
 L'autor Evan H Rhodes publica el 1975 "El prncep de Central Park", novella que descriu la vida d'un nen d'11 anys al parc.
    
 El Festival Shakespeare in Central Park t lloc cada estiu al Delacorte Theater.

Cinema i televisi.

Central Park, en tant que smbol universal de Big Apple ha aparegut i continua apareixent a molt nombroses produccions cinematogrfiques, aix com a molt nombroses sries de televisi. 

Msica.

 Central Park ha acollit i continua acollint nombrosos concerts:

 El 1970, el director d'orquestra Dean Dixon es va produir davant 75000 oients;
 El 1973, Carole King va fer un concert gratut a l'aire lliure, a Central Park que va atraure ms de 100000 persones.
 Concert de Simon and Garfunkel el 1981 (500000 persones);
 Ernest Ranglin el 1996;
 Sheryl Crow el 1999;
 Dave Matthews Band el 2003;
 Julian Casablancas el 2005;
 festival d'estiu de Central Park;
    
 Central Park in the dark composta el 1906, s una de les obres ms clebres del compositor americ Charles Ives.
    
 El primer lbum de Nina Simone, Jazz as played in an exclusive side street club, tret el 1958, cont un ttol anomenat Central park blues.
    
 Central Park inspira igualment els cantants francesos: l'lbum Nougayork de Claude Nougaro tret el 1987 cont una can titulada Un cureuil  Central Park. Francis Maggiulli ha titulat un dels seus lbums Central Park.

Videojocs.

 Central Park s tan present al videojoc Alone in the Dark on s'hi desenvolupa la majoria de la histria.

Notes i referncies.

 Traducci de l'article de la wiki francesa.

Bibliografia.

 (fr) Les jardins de New-York, Mary Jane Pool, Betsy Pinover Schiff (ISBN 2830705203);
 (fr) New York, National Geographic (ISBN 2-84582-182-4);
 (fr) Guide Vert Michelin New York (edici 2005) (ISBN 2060000319);
 (en) Sara Cedar Miller Central Park, An American Masterpiece: A Comprehensive History of the Nation's First Urban Park (ISBN 0810939460);
 (en) Sandee Brawarsky, David Hartman 212 Views of Central Park: Experiencing New York City segon Jewel From Every Angle (ISBN 1584792248);
 (en) Roy Rosenzweig, Elizabeth Blackmar The Park and the People: A History of Central Park (ISBN 0801497515);
 (en) Jennifer C. Spiegler, Paul M. Gaykowski The Bridges of Central Park (NY) (ISBN 0738538612);
 (en) Bruce Davidson: Central Park (ISBN 0893819921);
 (en) Christo, Jeanne-Claude: The Gates : Central Park, New York City 1979-2005 (ISBN 3822842427);
 (de) Franziska Kirchner: Der Central Park in New York und Der Einflu Der deutschen Gartentheorie und -praxi auf seine Gestaltung, (Grne Reihe; Bd. 23), Worms: Werner, 2002, (ISBN 3884621785).

Vegeu tamb.

 Reservoir (Central Park);
 Great Lawn;
 Prospect Park;
 Belvedere Castle;
 Calvert Vaux;
 Central Park Conservancy;
 Frederick Law Olmsted;
 Strawberry Fields;
 The Ramble and The Lake;

Enllaos externs.

  Central Park Conservancy - Web oficial;
  The Complete Guide to Central Park and Central Park Zoo;
  Happy birthday Central Park!;
  Els ponts de Central Park;
  Graphicalic - algunes imatges de Central Park;
  Fotos de Central Park  a la primavera;
  Fotos de Central Park a New York;
  Fotos de Central Park;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383297" title="Melchor Mzquiz" nonfiltered="2551" processed="2540" dbindex="147578">
Jos Ventura Melchor Ciriaco de Eca y Mzquiz de Arrieta o Melchor Mzquiz (n. a Santa Rosa, en l'actualitat, Ciudad Melchor Mzquiz, Coahuila, 5 de gener de 1790; m. a la ciutat de Mxic el 14 de desembre, 1844) fou un soldat i poltic de Mxic. El 1832 fou el sis president de Mxic. 

Melchor Mzquiz fou fill del tinent Blas Mara de Ecay y Mzquiz i de Juana Francisca de Arrieta, ambds d'origen basc. Quan Mzquiz era estudiant, esclat la Guerra d'independncia de Mxic, per la qual cosa abandon els seus estudis al Colegio de San Ildefonso per integrar-se a les tropes de l'insrugent Ignacio Lpez Rayn. Fou promogut a coronel i combat sota les ordres de Guadalupe Victoria. Consumada la independncia, Mzquiz fou governador de l'estat de Mxic el 1824 i comandant militar de l'estat de Puebla, i poc desprs general de divisi. 

Melchor Mzquiz assum el crrec de president inter de Mxic ja que Anastasio Bustamante havia deixat el crrec provisionalment per combatre l'aixecament d'Antonio Lpez de Santa Anna. Tingu una reputaci d'honestedat i combat la corrupci durant el seu mandat. Per tal d'aconseguir diners, Mzquiz implement un impost sobre les portes i les finestres, incloent-hi els convents i les cases d'assistncia.  

Tanmateix, Bustamante en comptes de combatre Santa Anna, negoci la pau amb ell sense prendre Mzquiz en compte. Mzquiz, ofs, present la seva renncia davant el Congrs, per no hi fou acceptada, i el demanaren que continuara governant. Santa Anna, Bustamante i Manuel Gmez Pedraza ja s'havien posat d'acord perqu Gmez Pedraza fos el nou president. Al cap d'uns dies, quan Gmez Pedraza era president, Mzquiz an al Palau Nacional i amonest pblicament Gmez Pedraza per usurpar la presidncia que legalment no el corresponia. Com a represlia, Gmez Pedraza el destitu del seu lloc a l'exrcit. Tot i aix, el patriotisme de Mzquiz fou reconegut; fou rehabilitat al seu antic crrec de general de divisi i desprs, el 1836, en instituir-se el Suprem Poder Conservador en fou electe el president. 

Mzquiz mor el 14 de desembre de 1844 a la ciutat de Mxic en pobresa. Mzquiz fou reconegut per la seva escrupolosa honestedat en la gesti dels fons pblics. El Congrs de la Uni l'atorg el ttol de Benemrito de la Patria en Grado Heroico. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383298" title="El Mas de Guillem" nonfiltered="2552" processed="2541" dbindex="147579">

El Mas de Guillem s un antiga caseria del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Tol.

Est situat a l'extrem sud-est del terme, a la part alta de la vall del riu de Conques, sota i al nord del santuari de la Mare de Du de Bonreps.

Tenia capella prpia, dedicada a sant Miquel, de la qual a penes queden vestigis.

A principis del segle XX hi consten 10 edificis, amb 20 habitants.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Sant Salvador de Tol", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383299" title="Merea" nonfiltered="2553" processed="2542" dbindex="147580">

Merea, de vegades anomenat Mereia pel conegut fenomen de l'aparici d'un element de refor per tal de desfer el hiat de dues vocals (ea), s una caseria del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Tol. De vegades tamb surt esmentada com a Morea.

Est situat al sector sud-est del terme, a la part alta de la vall del riu de Conques, sota d'Obaga de la Serra de Comiols. s a prop del lmit municipal, i de la poblaci de Gramenet, de Benavent de la Conca.


s un poble clos, amb una estructura en forma d'ela: un nic carrer, que mena del portal conservat fins a l'esglsia de Sant Jaume, on gira en angle recte. Les cases que tancaven el clos per llevant, i possiblement el segon portal del poble, han desaparegut.

El 1960 encara tenia 33 habitants, que havien quedat reduts a 6 al cap de deu i a 3 desprs de vint anys. En l'actualitat, roman del tot despoblat, tot i que una desena de cases es mantenen habitables temporalment.


T esglsia prpia, dedicada a sant Jaume, que t un portal adovellat.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Sant Salvador de Tol", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383303" title="Ramon Alb i Mart" nonfiltered="2554" processed="2543" dbindex="147581">
Ramon Alb i Mart (Barcelona, 1872 - 1955) fou un poltic, socileg i advocat catal, germ de Francesc Alb i Mart. Llicenciat en dret, quan era estudiant visitava les presons de Barcelona per a interessar-se per la qesti carcelria. El 1895 fou nomenat cap del Patronat de Nens i Adolescents Presos, i aix el 1905 va escriure Correccin de la infancia delincuente.

El 1907 va dirigir la revista Aurora Social, des d'on defensava el sindicalisme amb conviccions fortament catliques. Militant de la Lliga Regionalista, el 1908 va substituir Ildefons Sunyol i Casanovas, diputat escollit a les eleccions generals espanyoles de 1907, esc que va repetir a les eleccions de 1923. Des del 1922 fou president del Tribunal tutelar de Menors (on hi collabor Josep Maria Folch i Torres) i Director General de Presons, des d'on intent reformar el sistema penitenciari i rehabilitar els joves delinqents. Amb aquesta finalitat va fundar l'Obra Tutelar Agrria el 1928, que va crear colnies agrries a Santa Maria del Valls i a Santa Maria de Gimenells.

 Enllaos externs .
 Web de l'Obra Tutelar Agrria ;
 Biografia;
 La recepcin de las doctrinas correccionalistas en Espaa. Polticas educativas y metodologas psicopedaggica d'ngel  C. Moreu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383304" title="Habdon Sundblom" nonfiltered="2555" processed="2544" dbindex="147582">

Habdon Sundblom va ser un dissenyador i pintor estatunidenc, suec d origen, conegut per redefinir el 1931 la figura de Pare Noel per encomana de la Coca-Cola.

Entre 1931 i 1966, Habdon va ser el responsable pels traos del personatge, usant a si mateix com model i als seus fills i nets com els nens que apareixen en les imatges al costat d'ell.

Referncies.


Enllaos externs.
 Festes i tradicions al voltant de Nadal;
 Sant Cocacolau attacks!!;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383305" title="Mata-solana" nonfiltered="2556" processed="2545" dbindex="147583">

Mata-solana s un poble del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Tol.hi consten 20 edificis, amb 53 habitants.

El poble s a la capalera del barranc de Barcedana, que discorre cap a ponent. s per tant, amb l'Hostal Roig, l'nic sector del vell terme de Sant Salvador de Tol que no pertany a la Conca Dell, sin a la de Tremp.

A principis del segle XX hi consten 20 edificis amb 53 habitants. El 1970 i el 1981 tenia 6 habitants, que han augmentat a 8 el 2006.


La capella de sant Roc s sufragnia de la de Sant Salvador de Tol. s una capella molt senzilla, d'obra rstica i d'poca indefinida.

Antigament, Mata-solana era l'escenari de diversos aplecs de fora repercussi a tota la comarca. Per un cant, la fira de Sant Miquel del ve lloc de l'Hostal Roig. Per un altre, el mateix dia de Sant Miquel, qui no anava a la fira, assistia a l'aplec de Sant Salvador del Bosc, popularment conegut com el Sant del Bosc. Es tracta d'una ermita del terme de Llimiana, situada amunt del Montsec de Rbies. Tamb solien anar a d'altres aplecs de Llimiana, com el de sant Gervs i sant Prots. Encara, tamb baixaven cap a Vilanova de Mei: l'aplec de sant Mart era especialment concorregut.

La cacera era una de les activitats preferides dels de Mata-solana. I no tan sols pel fet d'anar a caar pels boscos dels voltants: les dones del poble criaven perdius roges que l'esmentat dia de sant Mart baixaven a vendre a Vilanova de Mei, i aconseguien una activitat extraordinria que devia anar prou b en les migrades economies d'altres temps.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Sant Salvador de Tol", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383306" title="Manuel Gmez Pedraza" nonfiltered="2557" processed="2546" dbindex="147584">
Manuel Gmez Pedraza (n. a Santiago de Quertaro, Quertaro el 22 d'abril de 1789; m. a la ciutat de Mxic el 14 de maig de 1851) fou un general mexic i president de Mxic de 1832 al 1833. 

Gmez Pedraza nasqu dins una famlia de classe mitjana. Era estudiant quan esclat la Guerra d'independncia de Mxic el 1810. S'enllist a l'Exrcit Reialista sota el comandament del general Flix Mara Calleja del Rey, i es convert en lloctinent. Combat els insurgents mexicans durant la Guerra i contribu a la captura del revolucionari Jos Mara Morelos. Quan semblava que la guerra havia acabat amb la victria dels reialistes espanyols, Gmez Pedraza fou designat diputat de la Nova Espanya al Parlament Espanyol el 1820. El 1821, quan caigu el govern del virrei de Mxic, amb la uni dels exrcits Reialista i l'Insurgent i es consum la independncia de Mxic, Gmez Pedraza retorn al seu pas i s'un al govern imperial d'Agustn de Iturbide. Iturbide, amic seu, el fu comandant de la guarnici de la ciutat de Mxic. Durant l'Imperi Mexic, Gmez Pedraza era antifederalista, per desprs de la caiguda de l'Imperi, l'accept. 

El 1824 fou governador i comandant militar de l'estat de Puebla. El 1825 el president Guadalupe Victria el design Ministre de Guerra i de l'Armada. Posteriormnet fou Ministre d'Afers Interiors i Exteriors. Form el Partit Moderador. Es present com a candidat a la presidncia de la Repblica el 1828 i de fet, guany les eleccions. Tanmateix, el 3 de desembre de 1828, sota l'amenaa militar dels seus adversaris, renunci. El Congrs annull les eleccions, i sota el "Pla de Perote", design Vicente Guerrero com a president. Gmez Pedraza se n'an a Bordeaux. Prov de tornar, per fou exiliat pels seus enemics, i s'establ a Nova Orleans on public un manifesto contra el govern d'Anastasio Bustamante. 

Gmez Pedraza retorn a Mxic el 5 de novembre, 1832. El Pla de Zavaleta el reconegu com a president, i assum el crrec el 24 de desembre de 1832 a Puebla. Entr a la ciutat de Mxic el 3 de gener del segent any, acompanyat per Antonio Lpez de Santa Anna. Un dels seus actes de govern fou aplicar el decret del 22 de febrer de 1832 que expulsava els ciutadans espanyols del pas. 

Convoc el Congrs el qual, tanmateix, eleg Santa Anna com a president. Tanmateix, Santa Anna es trobava malalt, i el vicepresident Valentn Gmez Faras assum el crrec de president l'1 d'abril, 1833. 

El 1841 Gmez Pedraza fou designat com a Ministre d'Afers Interior i Exteriors durant el govern de Santa Anna. Tamb fou diputat del Congrs Constituent, per fou detingut quan aquest fou dissolt. Coma diputat federal el 1844, fou reconegut com un orador eloqent. Aquell mateix any, pronunci un discurs contra el govern dictatorial de Santa Anna. 

El 1846 es convert en membre del Consell de Govern i l'any segent assum el crrec de Ministre de Relacions Exteriors, quan el govern fou transferit a Quertaro, ja que la ciutat de Mxic estava ocupada per l'exrcit dels Estats Units. Fou president del Senat de Mxic durant el debat i la promulgaci del Tractat de Guadalupe-Hidalgo que donava fi a la Guerra Estats Units - Mxic. El seu discurs al Seant, el 24 de maig, 1848, sobre la Guerra amb els Estats Units, ha estat descrit com una de les "peces d'oratria ms brillants de la histria del Parlament mexic". 

El 1850 es present una altra vegada com a candidat a la presidncia de Mxic, per fou derrotat pel general Mariano Arista. Fou director del Monte de Piedad i mor a la ciutat de Mxic el 1851, en refusant la uni dels malalts, per la qual cosa el clergat no permet que fou sepultat en cap esglsia. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383307" title="Perolet" nonfiltered="2558" processed="2547" dbindex="147585">

Perolet s una caseria del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Tol.

Est situat al sector sud-est del terme, a la part alta de la vall del riu de Conques, en el vessant oriental de la Serra de la Campaneta.


A principis del segle XX hi consten 10 edificis, amb 26 habitants. El 1970 hi havia 3 habitants, que van augmentar a 4 el 1981. El 2006 hi consta un sol habitant.

Conserva l'esglsia, sense culte actualment i convertida en magatzem, de sant Joan Baptista, a la Casa Ventureta. Aquesta esglsia conserva una paret de la primitiva construcci, romnica.

Al Museu Arqueolgic de Barcelona es conserva una inscripci romnica que, procedent de Perolet, on havia estat trobada, fou installada al segle XVIII a l'esglsia de Bonreps (el que fou prior de Bonreps en aquell segle, Jaume Pasqual, ja en parla, en un extens i curis document). s un epgraf dedicat a L. Aemilius Paternus, cavaller (eqestre) de la petita aristocrcia d'Aeso (Isona), que fou un militar molt brillant i de llarga carrera.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Sant Salvador de Tol", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383312" title="L'Hostal Roig" nonfiltered="2559" processed="2548" dbindex="147586">

L'Hostal Roig s un antic hostal i lloc del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Tol. Sembla confirmat que es tracta del lloc anomenat antigament Montllor.

s a la capalera del riu Boix, que se'n va cap al sud, a la comarca de la Noguera, i aflueix en el riu Segre, en un coll entre el Montsec de Rbies i les seves estribacions orientals, la Serra de la Campaneta i la Serra de Comiols. Prop d'aquest coll neix el riu Boix, ja esmentat, i tamb el barranc de Barcedana, que se'n va cap a ponent.

s un antic hostal del cam que obriren els monjos del priorat de Mei pel Pas Nou, amb la intenci d'enllaar Vilanova de Mei amb Tremp. Fou al segle XIII.

Damunt i al sud-est de l'Hostal Roig hi ha les restes del castell de Montllor, origen del lloc, segons tots els estudis fets fins ara.

Tingu esglsia prpia, romnica, de la qual es conserven algunes restes. Es tracta de la capella de santa Anna. Aquesta capella atenia una poblaci d'una vintena de cases, de les quals noms en queden vestigis. Del poblat al castell, s'hi accedia per un estret passads retallat a la roca.

Prop d'aquest lloc hi ha tamb algunes coves de fora inters espeleolgic, entre les quals destaquen la Cova del Gel i la Cova Negra de Mata-solana.

Alguns estudiosos han relacionat, tot i que no de forma definitiva, l'Hostal Roig amb el lloc de Montllobar o amb el de Montllor, documentat el 1359. Tamb amb el petit monestir de Sant Privat de Montllor, cella dependent de Gerri de la Sal al segle X, donat al monestir de Gerri pel comte de Pallars, Isarn, en dues donacions, del 939 i del 953.

Per Sant Miquel tenia lloc en aquest lloc una important fira de bestiar, en el moment de la baixada cap al pla del bestiar que fins aquell moment havia estat a la muntanya. La fira es convertia en un multitudinari aplec d'abast no noms comarcal, sin que hi pujaven des de les comarques venes, sobretot de la Noguera.

Tot i que actualment roman abandonat i noms serveix per a cleda de ramats d'ovelles. L'Hostal Roig, a ms de la tradicional fira de bestiar que s'hi celebrava, tingu un fort protagonisme en la darrera guerra civil. A principis del 1938 l'exrcit franquista hi establ una lnia de front, que tenia continutat cap al Montsec i cap a la Serra de la Campaneta, i que fou escenari de cruents enfrontaments amb l'exrcit de la Repblica. Els facciosos construren a reds de l'Hostal Roig (sobretot a la serra del seu sud-oest, on antigament hi havia hagut el castell de Montllor, una bona quantitat de trinxeres, bnqueres i barraques per als soldats que, en runes, encara es conserven actualment.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, III. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 33). ISBN 84-7935-740-1;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Sant Salvador de Tol", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900;

 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de l'Hostal Roig", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica. XV). ISBN 84-7739-566-7;

 SEGURA, Joan Ramon. "Itinerari 7. Serra de la Campaneta", dins 25 excursions pel Front del Pallars. Valls: Cossetnia Edicions, 2006 (Azimut; 87). ISBN 84-9791-224-1.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383314" title="La Ferreria" nonfiltered="2560" processed="2549" dbindex="147587">

La Ferreria s una caseria del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Tol.

El poble s a la capalera del barranc de la Ferreria, afluent del de la Rovira, afluent principal del riu de Conques a la capalera.

La seva antiga capella de santa Margarida est actualment convertida en pallissa.

 Bibliografia .
 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Sant Salvador de Tol", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383315" title="Presquir" nonfiltered="2561" processed="2550" dbindex="147588">

Presquir s una caseria del terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Tol.

s al Clot del Bou, a la capalera del barranc de la Rovira, afluent principal del riu de Conques a la capalera.

A principis del segle XX hi consten 20 edificis amb 53 habitants.

Conserva restes de l'esglsia romnica de sant Isidre.

 Bibliografia .
 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Sant Salvador de Tol", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383317" title="Betxuanalndia Britnica" nonfiltered="2562" processed="2551" dbindex="147589">



La colnia britnica de Bechuanalndia coneguda com Bechuanalndia Britnica es va formar amb l'annexi dels estats bers de Goshen (23 de mar de 1885) i Stellaland (15 de mar de 1885). Aquestos territoris i altres del protectorat britnic de Bechuanalndia situats al sud del riu Molopo van formar la colnia constituda formalment el 1 de setembre de 1885 i que tingu per capital a Mafeking.

Va estar sota administraci militar fins el 23 d'octubre de 1885, governada per Frederick Carrington  (1844-1913) i desprs d'aquesta data per un administrador que fou Sidney Godolphin Alexander Shippard (1837-1901), Sir des de 1887, el qual va exercir el crrec fins el 16 de novembre de 1895, data en la qual la colnia fou suprimida i incorporada a la colnia del Cap de Bona Esperana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383320" title="Transport for London" nonfiltered="2563" processed="2552" dbindex="147590">

Transport for London (en catal Transport per Londres o per a Londres) s un organisme de govern local o corporaci local responsable de la majoria d'aspectes del sistema de transport del Gran Londres (Anglaterra, Regne Unit). El seu rol s de posar en prctica una estratgia de transport i dirigir els serveis de transport de Londres.

Direcci.
Transport for London (TfL) es controla a travs d'un consell format per membres designats per l'Alcalde de Londres, posici que actualment li correspon a Boris Johnson, que tamb forma part del consell. El comisari de Transport for London o president del consell de Transport for London, Peter Hendy, des del 17 de gener de 2006 informa al consell i lidera l'equip de direcci amb responsabilitats de funci individual.

Histria.
TfL es va crear l'any 2000 com a part de l'Autoritat del Gran Londres per llei de l'Autoritat del Gran Londres 1999. De fet va adquirir la majoria de funcions del seu antecessor London Regional Transport. No va tenir responsabilitat sobre el Metro de Londres fins l'any 2003, desprs de la controvertida associaci pblico-privada. Previament la direcci dels taxis havia estat una funci del Servei de Policia Metropolitana.

L'Arxiu del Grup Transport for London (en angls Transport for London Group Archives) mant emmagatzemats registres i documents de TfL i les corporacions i empreses anteriors. Alguns dels arxius estan compartits amb l'Arxiu Metropolit de Londres.

 Referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383323" title="Austau VII d'Orlhac" nonfiltered="2564" processed="2553" dbindex="147591">
Austau d'Orlhac va ser un trobador nascut vers 1225 al Castell de Conros, situat a l'actual Arpajon (Arpajon-sur-Cre en francs).  

Biografia.
Era fill d'Austau VI d'Orlhac i de Margarita de Malemort i tenia un germ, Durand de Montal, senyor de Laroque.

 El 24 de juny de 1261, Austau i Durand, fills i hereus d'Austau d'Orlhac, donen a Guilhem de Montal, Guilhem de Malemort i Malfre de Castelnau, guardians del testament del seu pare, la meitat dels ingressos de totes les seves terres durant tres anys af de pagar els drets, despeses, multes, deutes i almoines rebuts de la successi. Acte segellat per Hug IV de Rods, comte de Rods, i Aimar, abat  d'Orlhac. ;
 Va ser armat cavaller per Llus IX de Frana el dia de Pentecosta de 1267.
 El 22 d'agost de 1270 va vendre al seu germ Durand de Montal diverses possessions per 13 060 sous de Clermont, per poder seguir Sant Llus a la vuitena croada. A partir de 1274, Austau va entrar en guerra amb el nou comte de Rods, Enric II.

Obra.
Noms se n'ha conservat d'ell un sirvents molt bell i tamb sever on hi critica la lleugeresa del clergat del seu temps.

Bibliografia.
Flix de La Salle de Rochemaure, Les troubadours cantaliens,





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383324" title="Alcalde de Londres" nonfiltered="2565" processed="2554" dbindex="147592">

L'Alcalde de Londres, s un poltic electe del que, junt amb l'Assamblea de Londres de 25 membres, s el responsable de l'estratgia de govern de la regi del Gran Londres (vegeu Autoritat del Gran Londres). Des del 4 de maig de 2008, el Conservador Boris Johnson mant aquesta posici. Prviament, la posici d'alcalde pertanyia a Ken Livingstone des de la creaci d'aquest rol el 4 de maig del 2000, fins la successi de Johnson.

El rol, creat l'any 2000 desprs d'un referndum a Londres, va ser el primer alcalde del Regne Unit directament elegit. L'Alcalde de Londres (en angls the Mayor of London) s tamb conegut com London Mayor, forma que ajuda a evitar la confusi amb el Senyor Alcalde de la Ciutat de Londres, antic i actualment rol ceremonial de la petita Ciutat de Londres, rea o barri central de Londres. L'Alcalde de Londres s l'alcalde del Gran Londres, regi que t una poblaci de ms de 7 milions i mig.

L'Alcalde de Londres s elegit per vot suplementari (s vota al candidat de primera preferncia i al de segona) per un temps de quatre anys durant les eleccions que tenen lloc el mes de maig.

Llista d'alcaldes.


Salari.
El salari de l'Alcalde de Londres ronda el salari d'un ministre del Govern. El salari actual s de 137.579 lliures l'any.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383325" title="Kenrokuen" nonfiltered="2566" processed="2555" dbindex="147593">


Kenrokuen (   , jardins dels 6 atributs) s un jard japons situat a Kanazawa, a la prefectura d'Ishikawa al Jap. El Kenrokuen ha estat desenvolupat dels anys 1620 als anys 1840 per la famlia Maeda, els dirigents de l'antiga provncia de Kaga.

Amb el Kairakuen, el K rakuen d'Okayama, el Kenrokuen s considerat com un dels tres jardins ms clebres del Jap.

El jard cobreix 114436,65 m. Ha estat destrut el 1759 per un incendi i ha estat restaurat el 1774. El Kenrokuen ha estat obert al pblic el 7 de maig de 1874.

El jard deu el seu nom a Rakua Shirakawa que s'ha inspirat en el nom d'un llibre xins escrit pel poeta Li Gefei.

El Kenrokuen cont 8750 arbres i 183 espcies de vegetals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383326" title="Protectorat de Betxuanalndia" nonfiltered="2567" processed="2556" dbindex="147594">



El Protectorat de Betxuanalndia (Bechuanaland Protectorate, BP) fou un protectorat establert pels britnics sobre els territoris dels caps tswana (anomenats pels britnics betxuanes) el 31 de mar de 1885. Fou la base de la Repblica de Botswana creada el 30 de setembre de 1966.

Histria.

Betxuanalndia vol dir pas dels betxuanes (modernament batswana o tswana). Inicialment (31 de mar) el protectorat s'estenia per les terres al sud del riu Molpopo per al cap de pocs mesos aquestes foren incloses en la colnia creada el 1 de setembre sobre la base de les repbliques bers d'Stellaland i Goshen (Estats Units d'Stellaland). La administraci de la colnia fou transferia a la colnia del Cap de Bona Esperana el 1895 mentre el protectorat quedava sota administraci d'un Alt Comissionat britnic a Sud-frica pels protectorats de Bechuanalndia, Basutolndia i Swazilndia (l'administraci li fou subordinada desprs del 9 de maig de 1891)

El protectorat es va estendre al nord el 30 de juny de 1890 amb la incorporaci del territori anomenat Ngamilndia territori dominat pels caps dels tawana; aquesta ampliaci fou reconeguda per Alemanya al dia segent en el tractat angloalemany que regulava la situaci de Zanzbar i Helgoland i fixava els lmits entre l'frica Sud-occidental Alemanya i el protectorat de Betxuanalndia establint l'anomenada franja de Caprivi. De fet els britnics no es van establir a Ngamilndia fins el 1894. Segons les estadstiques del 1904 la seva superfcie era de 647500 km2 i la poblaci d'uns 120.000 habitants. El territori estava previst que passaria sota administraci de Rhodsia o de Sud-frica per els caps tswana s'hi van oposar i el protectorat britnic va continuar fins el 1966; els caps tribals continuaren al poder durant el perode de domini britnic mentre aquestos noms s'ocupaven de la policia i de la vigilncia de fronteres.

La capital del protectorat era Mafeking situada a la colnia britnica de Betxuanalndia (1885-1895) i desprs a la colnia del Cap de Bona Esperana (desprs de 1895) creant un dels casos excepcionals en que la capital d'un territori es trobava fora del mateix. Dins el territori i havia un ajudant del resident comissionat a Francistown, a partir de 1923. El 1921 estava dividit administrativament en onze districtes (cadascun amb un magistrat resident). La policia eren 32 oficials i suboficials europeus, 51 membres de la policia muntada i 215 policies de peu.

Des de el 1893 s'havia incorporat al territori, a efectes administratius, unes regions orientals conegudes com les concessions de Tati, dins el regne de Matabelndia, que existien tericament dins dels lmits d'aquest regne des de 1872 i en foren separades per ser administrades des de el protectorat. El 1895 la Companyia Britnica de Sud-frica va intentar comprar els drets d'aquestes terres, per la oposici de tres caps tswanes ho va impedir. Aquestes terres foren annexionades formalment al protectorat el 21 de gener de 1911.

El 24 de novembre de 1914 li fou incorporada adminsitrativament la franja de Caprivi arrabassada als alemanys (ocupada el setembre de 1914); el 31 de desembre de 1919 la franja va quedar dividida en dos parts: Caprivi Oriental (capital Kasane) i Caprivi Occidental (capital Maun); el 1922, amb efectes retroatius de 1 de gener de 1921 es va declarar territori sota el govern de Alt Comissionat Britnic de Sud-frica (per Betxuanalndia, Basutolndia i Swazilndia) pero el 1 de setembre de 1929 fou reincorporada a l'frica Sud-occidental ex alemanya. El 1921 es donava com a superficie 712.000 km2 i poblaci 152.983 habitants dels que 1743 eren europeus. Les tribus principals eren els bamangwato (capital Serowe), bakhatla, bakwena, bangwaketse, batawana i bamalete. El cap dels bamangwato Khama va morir el feber de 1923 amb 93 anys d'edat.

El desembre del 1924 i el 1927 hi va haver pressions molt fortes per part del primer ministre de la Uni Sud-africana Hertzog per incorporar el protectorat a la Uni, peticions refusades pels britnics.

 Administraci .

El Alt Comisionat exercia el poder de forma equivalent a un governador. L'alt Comissionat fou el governador de la colnia del Cap (9 de maig de 1891 a 31 de maig de 1910) i desprs el governador general de la Uni Sud-africana (31 de maig de 1910 a 6 d'abril de 1931) i desprs alts comissionats especfics fins el 1 d'agost de 1964 (Betxuanalndia va deixar de dependre de l'alt comissionat el 3 d'octubre de 1963). 

Sobre el terreny i van haver vice comissionats (abril de 1884 a setembre de 1884), comissionats especials (23 de gener de 1885 a 30 de setembre de 1885), vice comissionats (30 de setembre de 1885 a 9 de maig de 1891), residents comissionats dependents de l'alt comissionat entre el 9 de maig de 1891 i el 3 d'octubre de 1963; residents comissionat no dependents (3 d'octubre de 1963 a 1 d'agost de 1964), comissionats (1 d'agost de 1964 a 30 de setembre de 1966)

Vegeu tamb.
Historia de Botswana;


 Enllaos externs .
Bechuana Canteen Token Coin;
History of Botswana;
List of colonial officials in the BP;
Bibliography for Botswana History;

 Referncies .
Thomas Tlou i Alec Campbell History of Botswana;

Neil Parsons New History of Southern Africa;

Fred Morton and Jeff Ramsay (eds) The birth of Botswana : a history of the Bechuanaland Protectorate from 1910 to 1966.;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383330" title="Betxuanalndia" nonfiltered="2568" processed="2557" dbindex="147595">
Betxuanalndia fou un territori del sud de l'frica poblat principalment pel poble dels tswanes (els anglesos els anomenaren betxuanes), que a partir del 1884 va quedar sota influencia britnica. El protectorat britnic es va declarar formalment el 31 de mar de 1885. La terres de la part sud del protectorat i la parts sud-est on s'havien establert repbliques bers (1882-1885) conquerides pels britnics, foren declarades colnia britnica el 1 de setembre de 1885 i en part incorporades a la colnia del Cap de Bona esperana el 1895.

Vegeu:

Betxuanalndia Britnica, per la colnia;
Protectorat de Betxuanalndia, pel protectorat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383331" title="City Hall (Londres)" nonfiltered="2569" processed="2558" dbindex="147596">


 

City Hall de Londres (Ajuntament en catal) s la seu de l'Autoritat del Gran Londres compresa per l'Alcalde de Londres (no confondre amb el Senyor Alcalde de la Ciutat de Londres, rea del centre de Londres) i l'Assamblea de Londres. L'Ajuntament o City Hall s troba a Southwark, a la riba sud del riu Tmesi al costat de Tower Bridge. Dissenyat per Norman Foster, s'inaugur al juliol de 2002.

L'edifici t una forma bulbosa inusual, amb l'intenci de reduir l'rea de superfcie i millorar eficincia de l'energia. Ha estat comparada amb el casc de Darth Vader, un ou deformat, un testicle hum, o un casc de motocicleta. El primer Alcalde de Londres (4 de maig de 2000 - 4 de maig de 2008) l'anomen "testicle de vidre". El nou Alcalde s'ha referit a l'edifici com la "ceba". Els seus dissenyadors veien l'edifici com una esfera gegant vora el riu Tmesi, per finalment van obtar per una esfera modificada.

La City Hall es va construir en una zona ocupada pel moll Pool of London. L'edifici no pertany a l'Autoritat del Gran Londres (GLA) per el t llogat per 25 anys. Pertany a un desenvolupament anomenat More London, ms Londres en catal, incluint oficines i botiges.

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383332" title="Borough" nonfiltered="2570" processed="2559" dbindex="147597">
A nombrosos pasos anglosaxons, els boroughs sn circumscripcions administratives d'una gran ciutat, comparables als districtes municipals.

 Regne Unit .

En general, un borough s:

 una divisi d'una vila o ciutat;
    
 una vila que no t l'estatut de ciutat. Segons aquest sentit, un borough tindria un batlle, i una ciutat un 'Lord Mayor'.

 Londres .

Londres est constitut, a ms a ms de de la "ciutat de Londres" (un barri avui dedicat exclusivament als negocis), de 32 boroughs.

 New York .

New York est compost de cinc barris (boroughs): Manhattan, Brooklyn, el Queens, el Bronx i Staten Island. En catal, es tradueixen (per es tracta d'una aproximaci) els boroughs de New York per districtes i en francs per arrondissements.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383333" title="Belvedere Castle" nonfiltered="2571" processed="2560" dbindex="147598">


Belvedere Castle s un edifici situat sobre Vista Rock, a Central Park, New York. La seva arquitectura reprodueix la d'un castell escocs. Els seus plnols van ser dibuixats al segle XIX per Calvert Vaux i l'escultor Jacob Wrey Mould. La seva construcci, en esquist de Manhattan, va comenar el 1869. Avui, protegeix els locals de l'observatori meteorolgic de New York (New York Meteorological Observatory), dirigit per la National Oceanic and Atmospheric Administration d'en 1912.

 Vegeu tamb .
 Referncies .

 Aquest article ha estat traduit de la wikipdia francesa.

 Enllaos externs .

 Central Park Conservancy : Belvedere Castle;
 Central Park Conservancy: Turtle Pond;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383334" title="Calvert Vaux" nonfiltered="2572" processed="2561" dbindex="147599">


Calvert Vaux (Londres, 20 desembre de 1824 - 19 novembre 1895), era un arquitecte i paisatgista americ. Va dibuixar els plnols del Central Park de New York amb Frederick Law Olmsted.

Fill d'un cirurgi de Londres , Calvert Vaux va nixer el 1824 i va estudiar arquitectura sota la direcci de Lewis Nockalls Cottingham, conegut per pertnyer al moviment neogtic. Va venir aleshores a New York i es va posar al servei del clebre paisatgista Andrew Downing. Calvert era influenciat per les escenes rurals europees i per les pintures allegriques de l'escola de l'Hudson .

 Notes .



 Vegeu tamb .

 Central Park;

 Enllaos externs .

Short biography of Calvert Vaux ;
Calvert Vaux - A Chronology of Important Events in His Life;
An article about Calvert Vaux;
Short biography of Calvert Vaux;
The Central Park Designers;
Central Park History: Who's who - Calvert Vaux;
New York Architecture - information about Calvert Vaux;
Gothic Arch Bridge, Central Park;
Bow Bridge, Central Park;
Fort Greene Park;
 Calvert Vaux's Gravesite;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383335" title="Central Park Conservancy" nonfiltered="2573" processed="2562" dbindex="147600">
El Central Park Conservancy (comit de salvaguarda de Central Park) s una organitzaci privada amb objectius no lucratius fundada el 1980, encarregada de la gesti del Central Park de New York, en collaboraci amb el New York City Department of Parks & Recreation (departament de gesti dels parcs i del lleure de New York). El funcionament de l'organitzaci es basa en el voluntariat, fins i tot si rep tamb el suport de diferents fundacions. Fins avui, sn 350 milions de dlars que s'han emprat per tal de tornar a Central Park el seu paper de pulm de Big Apple. El Central Park Conservancy garanteix aix el 84% del pressupost anual de 25 milions de dlars del parc, i la major part de les tasques de manteniment.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383336" title="Josep Espasa i Anguera" nonfiltered="2574" processed="2563" dbindex="147601">
Josep Espasa Anguera (La Pobla de Crvoles, 1840 - Barcelona 4 de juliol de 1911) va ser un editor catal, fams per ser l'impulsor de la prestigiosa Enciclopdia Espasa.

Provinent d'una famlia rural molt humil, quan encara era un noi va haver de traslladar-se a Barcelona, on va treballar en l'enderrocament de les muralles de la ciutat. Als 18 anys treballava de repartidor de llibres per entrega. Aviat va quedar fascinat pel negoci dels llibres i el 1860 va arriscar els seus modestos estalvis per crear un petit centre de subscripcions, precursor de l'editorial Espasa. Durant el primer perode (1860-1877), sota el nom Espasa Germans, va publicar diversos llibres en catal, com la segona edici del Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina de Pere Labrnia. El 1875 va editar les Poesies catalanes de Frederic Soler (Pitarra).

El 1881 va arribar a un acord amb el seu cunyat Manuel Salvat per formar una nova empresa, Espasa y Compaa. El 1897, Salvat va deixar l'empresa, que fins al 1908 duria el nom de Jos Espasa i desprs pass a anomenar-se Espasa e Hijos. El somni d'Espasa d'una gran enciclopdia en castell va comenar a prendre forma el 1905, primer amb la publicaci de fascicles setmanals, i a partir de 1908, amb la publicaci dels volums. Josep Espasa va morir a Barcelona el 4 de juliol de 1911.

Anys ms tard de la mort del fundador, la magnitud de l'empresa va sobrepassar la capacitat de l'editorial, i el 1925 va haver d'associar-se amb Calpe (Compaa Annima de Librera, Publicaciones y Ediciones). Les oficines centrals es van traslladar a Madrid i la direcci de l'empresa es va oferir a Jos Ortega y Gasset.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383339" title="Premis Nacionals de Radiodifusi, Televisi, Internet i Telecomunicacions" nonfiltered="2575" processed="2564" dbindex="147602">
Els Premis Nacionals de Radiodifusi, Televisi i Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya van ser l'any 1999, amb motiu de la commemoraci del 75 aniversari del naixement de la primera emissora regular de rdio a Catalunya, pel Departament de la Presidncia atravs la Direcci General de Radiodifusi i Televisi.

L'any segent, el 2000, es va incorporar el Premi Nacional d'Internet donada la importncia creixent d'aquest sector en l'mbit de la comunicaci.

L'organitzaci passa a ser competncia del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci, mitjanant la Direcci General de Comunicaci i Serveis de Difusi Audiovisuals al 2007.

Enllaos externs.
 Web dels Premis Nacionals;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383341" title="Chueca (barri)" nonfiltered="2576" processed="2565" dbindex="147603">

El barri de Chueca s una zona del barri de Justcia, situat al districte Centre de la ciutat de Madrid (Estat espanyol). Est situat en ple centre de Madrid, al costat de la Gran Via i entre els carrers Fuencarral i Barquillo. Als anys 90 es va convirtir definitivament en el barri gai de Madrid, ja que havia estat elegit progressivament com a lloc d'esbargiment i residncia d'una gran part de la comunitat homosexual madrilenya, des dels anys 80. Al barri es van obrir alguns dels primers locals destinats al pblic gai de Madrid, i que en alguns casos hi ha encara, com ara el Caf Figueroa o la llibreria Berkana. El barri va passar de ser un clssic barri madrileny a adquirir el carcter que t avui, un ambient molt comercial i d'esbargiment, obert i respectus amb la diversitat de la societat actual. Aquest canvi va estar precedit d'un gra deteriorament als anys 70 degut al trfic de drogues i la prostituci de carrer, la qual cosa va portar el barri a una profunda degradaci i abandonament dels locals comercials i aix va afavorir el trasps de locals als nous usos, com ara els bars gais, que serien el principi del ressorgiment del barri.

L'evoluci de Chueca ha estat parallela a la seva transformaci comercial. Als seus carrerons podem trobar, a banda dels comeros tradicionals, d'altres com ara restaurants moderns, sex shop, saunes, cafs, bars, pubs nocturns i una infinitat de serveis ms o menys enfocats a un pblic homosexual com ara botigues de roba, agncies de viatges, assesories, clniques, etc. 

Al barri li dna nom una petita placeta dedicada al compositor de sarsuela Federico Chueca. Aqu hi ha l'estaci del metro Chueca. 
Hi destaquen altres dues places majors, la Plaa del Rei i la Plaa Vzquez de Mella. 

Un dels atractius turstics ms grans de Chueca sn les festes de celebraci de l'Orgull Gai, que tenen lloc anualment a finals de juny. Ja s'han convertit en tot un clssic per a tots els madrilenys o visitants amb ganes de marxa.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383342" title="Quarto obscur" nonfiltered="2577" processed="2566" dbindex="147604">

Un quarto obscur s un quarto o sala amb illuminaci molt baixa o totalment fosca que hi ha en algunes discoteques, bars o saunes especialment destinats a un pblic gai.  

La finalitat del quarto obscur s l'activitat ertica o sexual entre els presents, que s quasi annima a causa de la foscor i per aix pot ajudar a reduir les inibicions de les persones.

Els quartos obscurs van comenar a aparixer als Estats Units, als anys 70, a discoteques gais. Avui dia tamb hi ha quartos obscurs a establiments per a heterosexuals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383344" title="PLC" nonfiltered="2578" processed="2567" dbindex="147605">


 Comunicaci: Tecnologia per a l'enviament de dades a travs de la xarxa elctrica. Vegeu Power Line Communication.

 Electrnica: Petit computador programable utilitzat per automatitzar mquines. Vegeu Autmat Programable Industrial.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383346" title="Museu de la catedral de Ferrara" nonfiltered="2579" processed="2568" dbindex="147606">

El Museu de la Catedral de Ferrara es troba a la via San Romano, a poques passes de la Catedral de San Giorgio (Ferrara). Recull algunes obres mestres de la prpia catedral. 

Histria . 
El museu va ser creat el 1929 i, recentment, ha reobert en l'antiga esglsia de San Romano (que a ms de l'esglsia t un valus claustre al voltant del qual s'organitzen algunes sales del museu i l entrada). A San Romano, temps enrere s'allotjaven els monjos benedictins de l abadia de Fruttuaria.

 Recorregut de l exposici .
 
La primera sala est ubicada al primer pis, per sobre de la taquilla, i presenta els codis illustrats del segle XIII i del quatrocento (un llibre d himnes, un saltiri i vint-i-dos cors renaixentistes, illustrats per Guglielmo Giraldi, mestre local, de Jacopo Filippo Argenta Martino da Modena i Giovanni Vendramin), diversos materials de pedra, incloses les restes d'un faristol llombard del segle VIII i un Retrat de Giovanni Bessarione a baix relleu, arran de la seva presncia a la ciutat durant el Concili de Ferrara (1437). 

A la segona sala, coberta per voltes creuades pintades, s accedeix al claustre: conserva alguns valuosos reliquiaris del segle XIV i XV, ornaments sagrats i una  Madonna i Nen. 

La tercera i ltima sala s la sala de l'esglsia i conserva les principals obres mestres: 
 Dues davant de l orgue de la Catedral Cosm Tura amb el St. Jordi i la princesa i una Annuncianzione (1469). s una de les obre ms conegudes de l Escola de Ferrara. ;
 El cicle dels mesos, provinent de la Porta dels mesos de la catedral (destruda en el segle XVIII). Els diversos alt-relleus amb les personificacions i amb les activitats agrcoles relacionades amb els mesos sn obra da l'annim Mestre dels mesos (actiu entre el 1220 i 1230 aproximadament), una de les figures ms importants de l Escultura italiana del segle XIII, entre Benedetto Antelami i Nicola Pisano. ;
La Madonna della Melograna de Jacopo della Quercia (1406).
 Una srie de vuit esplndids tapissos, la meitat del segle XVI, amb histries de Sant Jordi i Sant Maureli, fets a Ferrara i dirigits pel flamenc Johannes Karch sobre cartr de Garofalo i de Camilo Filippi. ;
 Un capitell amb les histries de San Giovanni Battista, segle XIII, a la porta dels mesos. ;
 Altres materials de pedra (Mestre Comacini, Mestre Campionesi i un grup atribut a Nicholaus);

Altres imatges.


Vegeu tamb.
Ferrara



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383352" title="Pomacentrus adelus" nonfiltered="2580" processed="2569" dbindex="147607">

Pomacentrus adelus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar d'Andaman fins a Vanuatu, incloent-hi Filipines, el nord d'Austrlia, Nova Calednia i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383354" title="Kakemono" nonfiltered="2581" processed="2570" dbindex="147608">


El kakemono (   ) s quelcom que es penja, generalment una pintura o calligrafia, de forma allargada en el sentit vertical, en un mur o a l interior d un tokonoma. El suport sobre el qual es realitza l obra d art pot ser paper o seda. Als seus extrems es troben uns corrons fixes, anomenats jiku, que ajuden a mantenir la seva superfcie tersa i plana, i permeten que sigui enrotllat per al seu emmagatzematge. 

A diferncia del makimono, que es desplega en sentit lateral, el kakemono ho fa en sentit vertical com a part de la decoraci interior d una habitaci. Tradicionalment  es situen a l interior d un tokonoma. Quan s exposat en un Chashitsu, estana on es desenvolupa la cerimnia del te;  l elecci del kakemono i l arranjament floral ajuden a establir l ambientaci espiritual de la cerimnia. En contrast amb el paravents o shohekiga, el kakemono pot ser fcil i rpidament canviat per adaptar-se a l estaci de l any o a l ocasi.

Cal buscar els orgens de kakemono a la Xina de la dinastia Tang (Seg. VII-IX). Aquesta forma de presentar les obres d art probablement es desenvoluparia a partir dels sutres muntats sobre estructures semblants, que utilitzaven un corr (barra cilndrica) a l extrem del rotlle per ser enrotllat i poder ser emmagatzemat. El culte de murals, que va arribar a la dinastia Tang des del Tbet, tamb hauria influenciat aquest desenvolupament, ja que aquest format feia les cpies ms fcil de portar. Posteriorment fou introdut al Jap durant el perode Heian de ma del budisme esotric. Inicialment el kakemono portava representacions budistes per a la seva veneraci, o tamb com a forma d exposar calligrafia o poesia. Durant el perode kamakura esdevingu ms com. A partir del perode Muromachi, degut a la influncia del budisme zen el kakemono es vei relacionat amb la cerimnia del te, mentre que  els temes ms representats foren paisatges, flors i ocells, aix com retrats i poesia. Amb el temps pass de ser ms apreciat com a obra d art que per presentar una imatge per al culte.

Inicialment el kakemono es penjava en una posici central a l interior de la sala principal d un temple zen (butsuden), al principal edifici d un santuari budista (hondou) o en la partici d una de les parets principals. Els kakemono tamb es situaven en les parets d altres sales del butsuden i, posteriorment, en les residncies dels nobles o de gent acomodada. Amb l establiment de l estil residencial palat de l arquitectura shoin, el kakemono trob la seva situaci definitiva al tokonoma, on la imatge del rotlle penjat i de la forncula es complementen l una a l altra.

En l actualitat els kakemono poden contenir calligrafies i pintures de tot tipus de gnere, incloent-hi estampes ukiyo-e. En aquest cas el kakemono rep el nom de kakemono-e. Hi ha dos estils de kakemono: Si l amplada s ms curta que l alada s anomena tatejiku, si l amplada s ms gran que l alada rep el nom de yokojiku. A un tokonoma tamb poden exhibir-se un conjunt de kakemono: un parell de kakemono s anomena Soufuku, un trptic rep el nom de sampukutsui o tamb kakejiku, un conjunt de quatre yonpukutsui, i tamb hi ha conjunts de sis, vuit i dotze kakemono. Quan el kakemono no est exposat, s enrotlla al voltant del jiku inferior i el cordill del jiku superior, que serveix per penjar-lo, s utilitza per mantenir-lo enrotllat. A la part posterior del kakemono, a prop del jiku superior, sovint es troba indicat el nom de l autor, potser l objecte representat, i el nom i segell del colleccionista.


 Referncies .
 Japanese Architecture and Art Net Users System;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383355" title="Pomacentrus agassizii" nonfiltered="2582" processed="2571" dbindex="147609">

Pomacentrus agassizii  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Madagascar, Reuni i Maurici.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383356" title="Pomacentrus albicaudatus" nonfiltered="2583" processed="2572" dbindex="147610">

Pomacentrus albicaudatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Mar Roig.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383357" title="Pomacentrus albimaculus" nonfiltered="2584" processed="2573" dbindex="147611">

 Pomacentrus albimaculus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Papua Nova Guinea.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383358" title="Pomacentrus albolineatus" nonfiltered="2585" processed="2574" dbindex="147612">

Pomacentrus albolineatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 ZipCodeZoo.com ;
 uBio ;
 Animal Diversity Web ;
 Practical Fish Keeping ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383360" title="Magrie" nonfiltered="2586" processed="2575" dbindex="147613">

Magrie (en occit Magria) s un municipi del departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell.
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383362" title="Ornaisons" nonfiltered="2587" processed="2576" dbindex="147614">

Ornaisons (en occit Ornasons) s un municipi del departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell.
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383364" title="Pomacentrus alexanderae" nonfiltered="2588" processed="2577" dbindex="147615">

Pomacentrus alexanderae  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Pacfic occidental.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383365" title="Padern" nonfiltered="2589" processed="2578" dbindex="147616">

Padern (en occit Padrn) s un municipi del departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell.
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383367" title="Pomacentrus alleni" nonfiltered="2590" processed="2579" dbindex="147617">

Pomacentrus alleni  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Tailndia i Indonsia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383368" title="Nbias" nonfiltered="2591" processed="2580" dbindex="147618">

Nbias (en occit Nebis) s un municipi del departament de l'Aude, a la regi del Llenguadoc-Rossell.
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383370" title="Babeau-Bouldoux" nonfiltered="2592" processed="2581" dbindex="147619">

Babeau-Bouldoux s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383371" title="Cabrerolles" nonfiltered="2593" processed="2582" dbindex="147620">

Cabrerolles (en occit Cabrerolles) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383372" title="Dio-et-Valquires" nonfiltered="2594" processed="2583" dbindex="147621">


Dio-et-Valquires s un municipi de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Erau.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383373" title="Espondeilhan" nonfiltered="2595" processed="2584" dbindex="147622">


Espondeilhan s un municipi de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Erau.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383374" title="Gabian" nonfiltered="2596" processed="2585" dbindex="147623">


Gabian s un municipi de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Erau.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383383" title="Hrpian" nonfiltered="2597" processed="2586" dbindex="147624">


Hrpian s un municipi de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Erau.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383398" title="Jacou" nonfiltered="2598" processed="2587" dbindex="147625">


Jacou s un municipi de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Erau.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383400" title="Pomacentrus amboinensis" nonfiltered="2599" processed="2588" dbindex="147626">

Pomacentrus amboinensis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Indonsia fins a Vanuatu, les Illes Ryukyu, Nova Calednia i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383416" title="Lacoste (Erau)" nonfiltered="2600" processed="2589" dbindex="147627">


Lacoste s un municipi de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Erau.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383424" title="Pomacentrus aquilus" nonfiltered="2601" processed="2590" dbindex="147628">

Pomacentrus aquilus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig i el Golf Prsic fins a Madagascar i Kenya.

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383430" title="Magalas" nonfiltered="2602" processed="2591" dbindex="147629">


Magalas s un municipi de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Erau.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383431" title="Pomacentrus arabicus" nonfiltered="2603" processed="2592" dbindex="147630">

Pomacentrus arabicus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al Golf d'Oman.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383432" title="Pomacentrus armillatus" nonfiltered="2604" processed="2593" dbindex="147631">

 Pomacentrus armillatus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Malisia.

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383433" title="Nbian" nonfiltered="2605" processed="2594" dbindex="147632">


Nbian s un municipi de la regi del Llenguadoc-Rossell, al departament de l'Erau.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383434" title="Pomacentrus atriaxillaris" nonfiltered="2606" processed="2595" dbindex="147633">

 Pomacentrus atriaxillaris s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Madagascar.

 Referncies .



Bibliografia.
  Allen, G. R.   2002. Descriptions of two new species of damselfishes (Pomacentridae: Pomacentrus) from Madagascar. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 6 (no. 2): 45-52.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383437" title="Sardana de l'Any 2004" nonfiltered="2607" processed="2596" dbindex="147634">
La Sardana de l'Any 2004 s la setzena edici del concurs de Sardana de l'Any que promou la Federaci Sardanista de Catalunya. La sardana guanyadora fou Palams, Ciutat Pubilla de Ricard Viladesau, que va ser escollida pel pblic assistent amb 412 vots al Palau de la Msica Catalana el 27 de maig de 2006.  Les interpretacions de les sardanes les feren les cobles Bellpuig i Marinada.

Els dos accssits a aquest ttol de popularitat els van obtenir Per tu, Nria d'Joan J. Beumala i Vilassar de Dalt 2004 de Josep Navarro.

Al costat de les tres sardanes que ostentaren la mxima popularitat de totes les estrenades al llarg de 2004, tamb es va atorgar el Trofeu Federaci institut com a premi de la crtica a partir de la valoraci de les 80 sardanes del certamen feta pels responsables dels programes de les 29 mitjans de comunicaci que han pres part en les successives fases eliminatries d'aquesta edici. En  aquesta edici el Trofeu Federaci de La Sardana de l'Any va ser per Frum a Banyoles de Jordi Paul.

En el concert de cloenda de La Sardana de l'Any es va retre un homenatge al compositor Toms Gil i Membrado. 

Final.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383438" title="Dossiers" nonfiltered="2608" processed="2597" dbindex="147635">
Dossiers s un programa de reportatges de Canal 9-TVV que s'emet la nit dels diumenges. Es mant en antena des dels inicis de la cadena. En van ser presentadors periodistes com Xelo Miralles o Salvador Caudeli. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383465" title="Castell de Tol" nonfiltered="2609" processed="2598" dbindex="147636">

El Castell de Tol s el castell que es troba en l'origen del poble i antic terme de Sant Salvador de Tol, al qual pertany. Des del 1970 s dins del terme municipal de Gavet de la Conca.

Est situat en un tur a llevant de la Serra de la Campaneta, estribaci nord-oriental del Montsec de Rbies, a la capalera del riu de Conques. s damunt i al nord del poble de Tol.

La seva esglsia, dedicada a sant Vicen fou la primitiva parrquia del terme del castell, que, amb el pas del temps, esdevingu de Sant Salvador de Tol per trasllat del centre neurlgic del terme a la zona plana, on s'erig una nova esglsia, dedicada a sant Salvador.

El castell s documentat des del segle XI, a les afrontacions dels altres castells pallaresos: Biscarri, Llimiana i Mur, per les restes arqueolgiques fan veure que possiblement t un origen almenys visigot.

El 1058 el comte Ermengol III d'Urgell cedia aquest castell a Arnau Mir de Tost, enviat pel comte d'Urgell a conquerir la Conca Dell als alarbs del pla de Balaguer, que en tenien el domini a la primera meitat del segle XI. El comte moria el 1065, i la seva vdua, Sana, que n'era la propietria dels drets, cedia el castell i terme de Tol a Sant Pere d'ger. Tanmateix, dos anys ms tard, Sana retia jurament de fidelitat al comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis per tot de castells que li pertanyien, entre ells el de Tol. Finalment, el 1071 Arnau Mir de Tost cedia aquest castell a la seva filla Valena i al seu nt Arnau, que ms endavant esdevindria comte de Pallars Juss.

Ms endavant, el castell de Tol pass a mans dels vescomtes de Vilamur, per tot i que se'n t constncia documental, car est documentat des de la segona meitat del segle XIV fins a principis del XIX, no se sap en quina data es produ la cessi, ni de quina mena de cessi es va tractar.

El castell ocupava tot el cim del tur. Es tracta d'una superfcie d'uns 72 metres d'est a oest per 95 de nord a sud. Al bell mig hi ha les restes de l'esglsia de sant Vicen. Com que aprofitava del tot les roques que allen la plataforma superior dels seus vessants, l'accs al castell esdevenia molt difcil, per la qual cosa la mateixa orografia del lloc emmurallava en bona part la mola. A ms, per, hi havia unes murades, que estan en part destrudes, per que arriben a tenir tres metres d'alada en alguns fragments. Estan fetes amb pedres petites, irregulars, per ben disposades en filades. Aix ens fa veure el castell de Tol com una construcci romnica primitiva, del segle XI. Les restes de les parets es poden veure als peus de l'estimball que queda dessota de la mola superior.

Hi havia una nica entrada, a l'extrem sud del recinte. Possiblement el castell, prpiament dit, ocupava l'espai immediat a aquest accs, i la resta devia ser destinat, com a Llord, per exemple, a la poblaci del terme; per aix l'esglsia parroquial es trobava en aquest mateix lloc.

La situaci d'aquest castell s molt estratgica: domina tota la Conca Dell, que queda estesa als seus peus. Segons els especialistes, citats a la bibliografia, pot tractar-se d'una fortificaci del Baix Imperi Rom, que an perdurant en la seva tasca defensiva fins a l'Edat Mitjana.

 Bibliografia .
 BENITO I MONCLS, Pere i BOLS I MASCLANS, Jordi. "Castell de Tol", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Sant Salvador de Tol", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Tol", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica. XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383470" title="Polar Music Prize" nonfiltered="2610" processed="2599" dbindex="147637">
El Premi de Msica Polar, Polarpriset (Polar Music Prize, en angls), s un premi internacional concedit anualment per la Reial Acadmia Sueca de Msica. s un dels premis musicals ms prestigiosos del mn, i habitualment se li coneix, com el Premi Nobel de la Msica. 

El 1989 Stig Anderson  productor, lletrista i manager del grup ABBA  va donar un important fons a la Reial Acadmia Sueca de Msica, per a crear la Fundaci dels premis de msica Stig Anderson (The Stig Anderson Music Award Foundation) amb la finalitat d'atorgar un premi de msica. El premi finalment es va anomenar Polar Music Prize, en honor a Polar Music, un dels segells discogrfics de Stig Anderson. 

La fundaci est dirigida per un patronat en el qual participen membres de la famlia Anderson, del SKAP   Societat Sueca de Compositors de Msica Popular  i del STIM   Societat Sueca de Drets d'Autor , que nomena el comit de selecci. 

s un premi internacional de msica que es concedeix a individus, grups o institucions en reconeixement dels seus assoliments excepcionals en la creaci i avan de la msica. Els premiats reben un total d'un mili de corones sueques, i el premi s lliurat a Estocolm, en una solemne cerimnia presidida pel Rei Carles XVI Gustau de Sucia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383478" title="Argot" nonfiltered="2611" processed="2600" dbindex="147638">
Un argot s una varietat de la parla diferenciada de la llengua estndard i fins i tot incomprensible per als seus parlants, generalment usada per grups socials marginals.

A ms a ms, per extensi, hom considera que constitueixen argots particulars els de certs grups per diferents motius:

 Professionals: necessiten d'un cert vocabulari que no s com a la resta de l'idioma per a certs processos, instruments, etc.
 Socials: diferents maneres de comunicar-se amb el propsit de no ser entesos pels altres (per exemple a la pres) o amb intenci diferenciadora (d'alguns barris, grups d'adolescents i sectes religioses.

A diferncia del dialecte, l'argot no s una variant geogrfica d'una llengua. T una extensi menor i sovint es converteix en subranques del dialecte d'una llengua.

Normalment, els termes usats en l'argot de grups especfics sn temporals (excepte els argots professionals) i se'n perd l's poc temps desprs de ser adoptats.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383484" title="The Ramble and The Lake (Central Park)" nonfiltered="2612" processed="2601" dbindex="147639">


El conjunt format per The Ramble (literalment Excursi) i The Lake (el llac) constitueix un espai essencial de Central Park, que formava part del Greensward Plan el pla original del parc, proposat el 1857 per Frederick Law Olmsted i Calvert Vaux.

The Ramble havia de ser a l'origen un passeig a la vora dels arbres, a travs d'espais amb una topografia diversificada, una mena de "jard salvatge" allunyat dels passeigs reservats als vehicles, i de les pistes per a cavalls. The Ramble era doncs destinat a ser recorregut, o simplement era considerat com un paisatge natural, al marge de la Bethesda Terrace situada davant el llac, o dels bots que navegaven sobre The Lake. The Ramble, del que la superfcie s de 15,4 hectrees, comprn aix les ribes profundes situades al nord de The Lake, que va ser cavat sobre un espai de roques de fons. La vegetaci que voreja The Ramble s fora densa i variada, i s'hi troben igualment anivellaments rocallosos que porten les marques de la darrera era glacial, aix com petites clarianes, i un rierol artificial. La topografia de The Ramble ho fa aflorar fins al Vista Rock, on s coronat pel Belvedere Castle, castell d'inspiraci escocesa.

La major part de la vegetaci molt diversificada del paisatge est composta d'arbres que es troben naturalment a la regi de New York, (sobretot diverses espcies de roures), per tamb d'altres arbres originaris d'altres regions dels Estats Units, entre els que destaquen els Podocarpus i de les magnlies.

The Ramble s a ms a ms un lloc molt preuat dels ornitlegs i els apassionats pels ocells; s'hi troben unes 230 espcies diferents observades en el transcurs dels anys, entre les que hi ha diverses espcies de fers, observats durant els perodes migratoris a l'abril i l'octubre.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383495" title="Juan Carlos Ablanedo Iglesias" nonfiltered="2613" processed="2602" dbindex="147640">
Juan Carlos Ablanedo Iglesias (Mieres (Astries), 2 de setembre de 1963), tamb conegut com Ablanedo II i  El Gatu s un ex futbolista asturi. Actualment, desprs dels seus estudis en Graduat Social, s agent de la Propietat Immobiliria. 

Biografia. 
Juan Carlos Ablanedo s un dels estendards de l'Escola de futbol de Mareo, on va comenar a formar-se des que es va iniciar en el futbol. Al Sporting Atltic va comenar a demanar pas, per es va trobar amb Vujadin Boskov, qui no confiava en el per considerar que els seus 177 centmetres d'alada eren insuficients per a un porter de categoria. Malgrat tot, el va fer debutar en l'equip, encara que la confiana li arriba amb el retorn de Novoa. 

Ablanedo va estar 14 temporades a l'Sporting de Gijn i va jugar 398 partits, xifra que es va veure reduda per les quatre greus lesions que va patir (turmell, genolls i clavcula), a ms d'haver sofert l'inconvenient d'uns canvis de regles de joc que van influir negativament en la seva trajectria final. 

La seva agilitat va fer que li apodarn el Gatu. Amb uns reflexos sensacional, en la lnia de meta era imbatible. Vicente Miera va ser el seu valedor per a dur-lo al Mundial de Mxic, en l'etapa de Miguel Muoz com a seleccionador, desprs d'una sensacional actuaci a Saragossa on va sortir imbatut. Rpid i decidit en les sortides, en l'u contra u es mostrava com un ressort. 

Selecci espanyola. 
Va ser internacional amb la selecci espanyola en les categories juvenil, i sub-21. Amb aquesta ltima, va guanyar el Campionat d'Europa, sent el protagonista de la final, contra Itlia, a ms de diverses aturades de mrit durant els 90 minuts de joc i la prrroga, la seva actuaci durant els penals que van resoldre la final va ser totalment apotesica, detenint 3 dels 4 penals que van llanar els italians. 

Tamb va ser internacional absolut, participant en els campionats mundials de Mxic (1986) i Itlia (1990). Si b no va tenir tant protagonisme al coincidir en l'poca d'Andoni Zubizarreta. Debuta amb la selecci el 24 de novembre de 1986 davant Grcia en el Molinn. 

Participacions en Copes del Mn.
 Copa del Mn de Futbol de 1986. ;
 Copa del Mn de Futbol de 1990. ;

Clubs. 
 Real Sporting de Gijn, lliga espanyola, 1984 - 1999 ;

Palmars. 
 Campi d'Europa Sub-21 ;
 Trofeu Zamora Temporada 1984-85 ;
 Trofeu Zamora Temporada 1985-86 ;
 Trofeu Zamora Temporada 1989-90 ;

 Enllaos externs . 
 Pgina Oficial del Real Sporting de Gijn ;
 Estadstiques a Primera Divisi ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383498" title="Polar Music" nonfiltered="2614" processed="2603" dbindex="147641">
Polar Music International AB s una companyia discogrfica sueca fundada el 1963 per Stig Anderson i Bengt Bernhag. 

 Histria . 

A la fi dels anys 50, Stig Andersson era un gran compositor i tenia diversos hits en les llistes de popularitat sueques com Vi hnger em (Encara estem aqu) i Tivedshambo (Hambo de Tived).

Per la seva banda, Bengt Bernhag era un gran productor i el 1959 ambds ja tenien bones relacions laborals. El 1963 van fundar la companyia Polar Music. El seu primer contracte va ser amb un grup anomenat els Hootenanny Singers, (on destacava Bjrn Ulvaeus). Els Hootenanny Singers van ser en gran mesura els artistes ms exitosos de Polar Music en els anys 60.

Temps desprs, Bjrn va dur al seu amic Benny Andersson   dels Hep Stars   a Polar Music, i es va formar el trio de Stig, Bjrn i Benny, establint una collaboraci com escriptors. 

Quan Bengt Bernhag va morir el 1971, Bjrn i Benny es van convertir en productors de Polar Music. Poc desprs ambds van ajuntar a les seves parelles en un quartet que que va donar fama a la compranyia: ABBA. 

Durant els prxims anys, Polar Music tamb va produir a altres artistes d'Escandinvia com Agnetha, Gemini, Svenne & Lotta i Frida. Per a finals dels anys 80, Stig Andersson va sentir que era hora de retirar-se. Aix, el seu imperi empresarial, incloent Polar Music, va ser venut a PolyGram (que ms tard va ser associada a Universal Music Group). 

Part dels diners que va rebre per la venda va ser donat al prestigis Premi de Msica Polar, lliurat a grans figures de la msica, tamb conegut com el Premi Nobel de la Msica.


 Artistes de Polar Music .

 ABBA;
 Alive Feat;
 Jessie Martins;
 Lena Andersson;
 Bjrn & Benny;
 Chana;
 Crosstalk;
 Dilba;
 Emilia;
 Frida;
 Agnetha Fltskog;
 Linda Ulvaeus;
 Ted Grdestad;
 Gemini;
 The Hellacopters;
 The Hep Stars;
 The Hootenanny Singers;
 The Infinite Mass;
 Fredrik Kempe;
 Lambretta;
 Maarja;
 Paulo Mendonca;
 Mr. Vegas Fea Intense;
 Emma Nilsdotter;
 Mats Paulson;
 Pineforest Crunch;
 Sam ;
 Skintrade;
 Starr Chukki/infinit;
 Svenne & Lotta;
 Joey Tempest;
 Top Notch;
 Topaz Sound ;
 Anders Widmark.

 Enllaos externs .
 Web Oficial ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383506" title="Xavier Escaich i Ferrer" nonfiltered="2615" processed="2604" dbindex="147642">

Xavier Escaich i Ferrer (Castelldefels, 6 de setembre de 1968) s un ex jugador de futbol catal de la dcada dels 90. 

Va militar en el RCD Espanyol de Barcelona, Sporting de Gijn, FC Barcelona i Albacete Balompi entre d'altres. 

Ocupava la posici de davanter centre, per mai va assolir grans fites anotadores. 

Desprs de la seva retirada va ser involucrat en un cas de presumpta corrupci poltica en la localitat barcelonina de Cabrils.

Referncies.


Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi ;
Breu biografia del jugador ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383531" title="Benny Andersson" nonfiltered="2616" processed="2605" dbindex="147643">

Gran Bror Benny Andersson (Estocolm, Sucia, 16 de desembre de 1946), cantant suec, integrant del grup ABBA. 

Els seus inicis en la msica van ser en el seu cercle familiar, com intrpret de l'acordi. Entre les seves influncies juvenils van estar Phil Spector, els Beach Boys, els Beatles i Elvis Presley. El 1964 va formar el grup The Hep Stars, que va integrar fins el 1969, i que s conegut com els Beatles suecs. 

Va formar desprs el grup ABBA, amb una dels integrants de la qual, Frida (Anni-Frid Lyngstad), es va casar el 6 d'octubre de 1978, sent aquesta la seva segona dona desprs de Christina Grnvall, mare dels seus dos primers fills (Ludvig i Peter). Es separa de Frida el 1981. Va produir al costat de Bjrn Ulvaeus el musical Mamma Mia!(1999)



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383532" title="Sant Vicen de Tol" nonfiltered="2617" processed="2606" dbindex="147644">

Sant Vicen de Tol o Sant Vicen del Castell de Tol era l'esglsia del castell de Tol, que es troba en l'origen del poble de Tol i de l'antic terme de Sant Salvador de Tol, al qual pertanyia. Des del 1970 s dins del terme municipal de Gavet de la Conca.

Est situada en el mateix castell de Tol, en un tur a llevant de la Serra de la Campaneta, estribaci nord-oriental del Montsec de Rbies, a la capalera del riu de Conques. s damunt i al nord del poble de Tol.

Aquesta esglsia, fou la primitiva parrquia del terme del castell, que, amb el pas del temps, esdevingu de Sant Salvador de Tol per trasllat del centre neurlgic del terme a la zona plana, on s'erig una nova esglsia, dedicada a sant Salvador. Fins la dcada dels 80 del segle XX es conservava la part de baix del campanar romnic, de torre, amb arcuacions llombardes i un fris de dents de serra. En els darrers anys ha sofert una forta degradaci, i noms en queda un fragment de mur, amb una finestra de mig punt.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Vicen del Castell de Tol", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Sant Salvador de Tol", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383537" title="Juan Castao Quirs" nonfiltered="2618" processed="2607" dbindex="147645">

Juan Castao Quirs, conegut com Juanele s un futbolista asturi. Se l'apoda el pichn de Roces per ser d'aquest barri gijons. 

 Trajectria . 
Era un davanter de gran habilitat, que destacava per la seva facilitat en l'esquivament. Pertany a la generaci dels yogurines sortits de l'Escola de Mareo del Sporting. En aquest club va comenar la seva marxa professional en la temporada 1991-1992. All va romandre durant dos anys, desprs de la qual va fitxar pel CD Tenerife, on va estar fins a 1998. Eixe es va anar al Reial Saragossa, amb el qual va arribar a assolir dues Copes del Rei en 2001 i 2003. 

Posteriorment va fitxar pel Terrassa Futbol Club de la segona divisi. Desprs va jugar en el Real Avils en la temporada 2005-2006. Es va retirar per segona vegada jugant amb la S.D. Atltic Camocha, equip que participa en la Regional Preferent asturiana. El dia 22 d'octubre, Juanele va fer pblic que li agradaria poder tornar a jugar. El 31 d'octubre fitxa pel Roces, de Regional, debutant en la tarda del dia 1 de novembre.

A l'abril de 2008 va ser ingressat a l'Hospital de Cabuees per una ingesta massiva de frmacs, de la qual es va recuperar favorablement.

 Selecci . 
Va ser convocat per la selecci de futbol d'Espanya per a la fase final del Mundial d'Estats Units de 1994, encara que no va arribar a disputar cap partit. Tamb va jugar el partit de la Selecci de futbol d'Astries contra la de Macednia el 23 de desembre de 2000 en l'estadi Nou Tartiere. 

 Participacions en fases finals amb la selecci . 
 Copa del Mn de 1994 - (Espanya) ;

 Clubs . 
 Real Sporting de Gijn - 1991 - 1994 ;
 CD Tenerife - 1994 - 1998 ;
 Reial Saragossa - 1998 - 2002 ;
 Terrassa Futbol Club - 2002 - 2005 ;
 Real Avils - 2005 - 2006 ;
 Atltico Camocha - 2006 - 2007 ;
 TSK Roces - 2007 - 2008;

 Ttols . 
 Copa del Rei - Reial Saragossa - 2001 ;
 Copa del Rei - Reial Saragossa - 2003 ;

Referncies.


Enllaos externs .
Fitxa en lfp.es ;
Fitxa de la selecci espanyola ;
Breu biografia del jugador - Diari AS ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383539" title="Ouija" nonfiltered="2619" processed="2608" dbindex="147646">
La ouija s un tauler amb lletres i nmeros amb el qual hom creu, popularment, que es pot tenir contacte amb els difunts o altres entitats.  

 Histria de la ouija .
La ouija t un origen imprecs situat en la moda espiritista que inundava Occident a finals del segle XIX, i que va donar lloc a una patent registrada el 28 de maig del 1890 declarant Elijah J. Bond el seu inventor i William H. A. Maupin i Charles W. Kennard com a titulars. No s clar si Bond o els titulars van inventar realment alguna cosa o simplement van patentar una de les moltes planchettes o taules parlants per a comunicar-se, suposadament, amb els esperits que circulaven per Europa i Amrica. En tot cas, Kennard crearia l'empresa (Kennard Novelty Company) per a la fabricaci del tauler i comenaria a vendre els primers exemplars el 1890. Kennard va inventar, aix mateix, el nom ouija, tot afirmat que era un mot egipci que signifiva bona sort  la qual cosa no s certa. Posteriorment la patent va ser venuda a William Fuld, antic empleat de Kennard, la companyia del qual va comercialitzar l'objecte fins que Parker Brothers va adquirir els drets el 1966. Va ser Fuld qui va proclamar que la paraula 'ouija' era una barreja dels vocables oui i ja, 's' en francs i alemany respectivament.

 Objectiu de la ouija .

Segons els seus seguidors, la ouija t com a fi el contacte de les persones que hi participen  amb suposats esperits, nimes en pena, extraterrestres i culturalment s'associa amb el contacte amb ssers de la religi catlica com Du i el Dimoni, tot i que aix ltim s rebutjat per estudiosos de la ouija.

 Crtiques .
Durant ms de segle i mig de vida de la ouija s'han realitzat diversos experiments que, segons alguns escptics, psiclegs i cientfics que han investigat sobre aquesta prctica, posen de manifest que la ouija no estableix contacte amb ssers suposadament paranormals.

Una prova s la necessitat que les persones estiguin en contacte amb el vas: si aquest s tocat, es mou. Aix dna peu a la teoria de l'acci ideomotriu, s a dir, el moviment del vas o pea que serveixi de marcador seria moguda involuntriament per petites pressions dels dits.

En un altre experiment, realitzat per Larry Bayou, en el qual els participants no veien les lletres que assenyalaven, no es va formar un mot coherent en el temps que va durar la prova. Aix podria demostrar que els participants sn realment els qui creen les paraules de manera inconscient i, per tant, necessiten veure el tauler.

 Enllaos externs .
 Histria de la ouija ;
Vdeo amb un experiment en qu es demostra la falsedat de la Ouija ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383541" title="Sarah Vaughan" nonfiltered="2620" processed="2609" dbindex="147647">
Sarah Lois Vaughan (Newark, 27 de mar de 1924   Los Angeles, 3 d'abril de 1990), Sarah Vaughan (pronunciat Vo:n), apodada Sassy i La Divina, cantant nord-americana de jazz. Juntament amb Billie Holiday i Ella Fitzgerald, est considerada per molts com la ms important i influent veu femenina del jazz, encara que el seu magisteri s'estn a tota l'rea de la msica popular. La veu de Vaughan es caracteritza per la seva tonalitat greu, per la seva enorme versatilitat i pel seu control del vibrato.

La seva tesitura, similar a la d'una cantant d'pera, li permetia saltar del registre greu al de soprano amb gran facilitat. Sarah Vaughan va ser una de les primeres vocalistes a incorporar el bebop al seu cant, situant-lo a ms, si escau, al nivell d'instrumentistes de la talla de Charlie Parker i Dizzy Gillespie. Les seves capacitats ms destacades sn la seva inventiva harmnica i el seu alt sentit de la improvisaci. Al llarg dels anys, la seva veu es va anar fent ms fosca, encara que no va arribar a perdre mai el seu poder i la seva flexibilitat. Va ser tamb una mestra en el scat.

Discografia representativa.

 1954: Swingin' Easy (EmArcy);
 1954: Sarah Vaughan with Clifford Brown(Verve);
 1954: The Gershwin Songbook(Mercury);
 1955: In the Land of Hi-Fi(EmArcy);
 1957: At Mister Kelly's (EmArcy);
 1958: No Count Sarah(EmArcy);
 1963: Sarah Sings Soulfully(Roulette);
 1963: Sassy Swings the Tivoli (Emarcy);
 1978: How Long Has This Been Going On?(Pablo);
 1979: The Duke Ellington Songbook, Vol. 1-2(Pablo);
 1982: Crazy and Mixed Up(Pablo);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383543" title="Pomacentrus aurifrons" nonfiltered="2621" processed="2610" dbindex="147648">

 Pomacentrus aurifrons s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 6,2 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Papua Nova Guinea, Vanuatu i les Illes Salom.

 Referncies .



Bibliografia.
 Allen, G. R.   2004. Pomacentrus aurifrons, a new species of damselfish (Pomacentridae) from Melanesia. Zootaxa Nm. 399: 1-7.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383544" title="Frederick Law Olmsted" nonfiltered="2622" processed="2611" dbindex="147649">


Frederick Law Olmsted (26 abril de 1822 a Hartford, Connecticut - 28 agost de 1903) era un arquitecte paisatgista americ, clebre entre altres per la concepci de nombrosos parcs urbans, dels que destaquen el Central Park de New York i el parc du Mont-Royal a Montreal.

Vida i carrera.

Nascut d'un comercial i d'una filla de granger, Olmsted estava fascinat per la natura d'en la seva infantesa. Desprs d'haver sovintejat lAcadmia Phillips, va estudiar agronomia i enginyeria a la Universitat de Yale. El 1843, va anar a la Xina per a un any, va tornar a treballar a la seva granja de Connecticut, desprs se'n va anar a la ciutat de New York on hi va comprar una petita granja experimental de 0,5km a Staten Island. Aquesta granja, anomenada Els Boscos d'Arden (The Woods of Arden) pel seu anci propietari, va ser rebatejada com Granja Tomosock (Tomosock Farm) per Olmsted.

Olmsted va fer tamb una important carrera en periodisme. El 1850, va anar a Europa per tal de visitar certs jardins pblics de Pars, Londres i Viena. Va publicar, el 1852 Walks and Talks of any American Farmer in England (Passeigs i comentaris d'un granger americ a Anglaterra).

Interessat per l'economia esclavista, va ser encarregat pel New York Daily Times (ara el New York Times) d'anar-se'n a Texas i al sud dels Estats Units de 1852 a 1857 per tal d'estudiar la qesti. Conclou no noms que la prctica de l'esclavatge era moralment odiosa, sin que era igualment costosa i econmicament inefica. Els seus despatxos van ser conservats i constitueixen avui preciosos documents en relaci amb el perode d'abans de la guerra civil. Olmsted fou tamb cofundador de la revista The Nation, el 1865.



Vegeu tamb.
Enllaos externs.


  Web biogrfica sobre Frederick Law Olmsted;

Referncies.

 Beveridge, Charles E, Paul Rocheleau (octobre 1998). Frederick Law Olmsted: Designing the American Landscape, New York, New York: Universe Publishing. ISBN 0789302284.
 (2003). Guide to Biltmore Estates, Asheville, North Carolina: The Biltmore Company.
 Hall, Lee (1995). Olmsted s America: An "Unpractical" Man and His Vision of Civilization, Boston, MA: Bullfinch Press.
 Olmsted, Frederick Law (1856). A Journey in the Seaboard Slave States; With Remarks on Their Economy.
 Rybczynski, Witold (juin 1999). A Clearing in the Distance: Frederick Law Olmsted and North America in the Nineteenth Century, New York, New York: Scribner. ISBN 0684824639.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383545" title="Newark" nonfiltered="2623" processed="2612" dbindex="147650">

Geografia:  Newark s el nom de diverses ciutats:
Newark-on-Trent, ciutat d'Anglaterra, coneguda com a Newark;
Newark (Jamaica);
Newark (Nova Zelanda);
Als Estats Units:
Newark (Arkansas);
Newark (Califrnia);
Newark (Delaware);
Newark (Illinois);
Newark (Maryland);
Newark (Missouri);
Newark (Nova Jersey);
Newark (Nova York);
Newark (Ohio);
Newark (Texas);
Newark (Vermont);
Newark (Wisconsin);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383546" title="Pomacentrus auriventris" nonfiltered="2624" processed="2613" dbindex="147651">

Pomacentrus auriventris  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Micronsia fins a Indonsia. Tamb a l'Illa Christmas.

 Referncies .



Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383548" title="Bahriyya" nonfiltered="2625" processed="2614" dbindex="147652">
Bahriyya foren mamelucs al servei dels sultans aibides.

Foren reclutats en gran nombre a partir d'al-Salih Ayyub ibn al-Kamil (1240-1249) i va crear un regiment de entre 800 i 1000 homes que va anomenar al-Bahriyya perqu tenien el seu quarter a Bahr al-Nil (riu Nil), a una illa anomenada Rawda.

Foren aquestes tropes qui van aconseguir les victries a les batalles de al-Mansura (1249) i Ayn Djalut (1260). Al cap de sis dies d'aquesta batalla hi van haver greus enfrontaments interns: Aybak, proclamat sult, va intentar ser enderrocat per una part dels bahriyya sense xit i el cap rebel Aktay va morir i 200 seguidors van haver de fugir d'Egipte i passar al servei de prnceps aibides a Sria, o del sult seljcida. Encara que van poder tornar a la mort d'Aybak ja no van recuperar la seva posici i el darrer rebel va morir el 1307. Algunes guarnicions a Sria van portar el nom de Bahriyya. 

El nom de mamelucs bahriyya (o dinastia bahri) es dona a la primera dinastia de mamelucs egipcis (1250-1382) per realment s incorrecte. Les fonts mameluques donen al perode (de predomini turc cum) el nom de Dawlat al-turk mentre al segent perode de predomini circassi l'anomenen Dawlat al-djarkas.

 Vegeu tambe: .

Bahri, dinastia mameluca;
Bahariya o Bahriyya, oasi egipci als sud-oest de Fayyum;
Burdjiyya;

 Bibliografia .
D. Ayalon, Le rgiment Bahriya dans l'arme mamelouke, 1952;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383550" title="Pomacentrus australis" nonfiltered="2626" processed="2615" dbindex="147653">

 Pomacentrus australis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a la meitat sud de la Gran Barrera de Corall i a Nova Galles del Sud (Austrlia).

 Referncies .



Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383551" title="People" nonfiltered="2627" processed="2616" dbindex="147654">
People s una revista nord-americana de carcter setmanal, que tracta sobre les celebritats i histries d'inters general, publicada per Time Inc.. El 2006 tenia un tiratge de 3.750.000 exemplars i ingressos aproximats de 1.500 milions de dlars. 

Va ser nomenada Revista de l'Any per Advertising Age l'octubre de 2005, per la seva excellncia en editorial, circulaci i publicitat. People se situa en el lloc 6 de l'anuari de Advertising Age A-List i en el lloc nmero 3 en la llista d'Adweek Brand Blazers a l'octubre de 2006. 

La revista t una distribuci paritria entre notes de celebritats i notes humanes, una paritat que s'ha mantingut, d'acord als seus editors, des de 2001. Al febrer de 2007, la pgina en Internet va registrar 39,6 milions de visites en un sol dia, desprs del lliurament dels Golden Globes. Per la cobertura dels premis Oscar va trencar el rcord del lloc web amb 51,7 milions de visites en el dia desprs dels premis, establint la major quantitat de visites a la pgina en un sol dia.

Enllaos externs.
 Web oficial de People;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383553" title="Pomacentrus azuremaculatus" nonfiltered="2628" processed="2617" dbindex="147655">

 Pomacentrus azuremaculatus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Tailndia i al Mar de Java (Indonsia).

 Referncies .



Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383554" title="Jaume Riu i Ratera" nonfiltered="2629" processed="2618" dbindex="147656">
Jaume Riu i Ratera (Sallent, Bages, 11 d'agost de 1963) s fuster i msic, instrumentista de piano i flabiol, director de coral i compositor de sardanes.

Va comenar els seus estudis de solfeig i piano amb Mn. Josep Potellas i els continu als conservatoris de Manresa, Terrassa i Municipal de Barcelona. Alhora va realitzar estudis de flabiol i tambor amb els mestres Josep Padr, Jordi Len i Bernat Castillejos. Ha estat flabiolaire de la Cobla Bages de Manresa (1986-1992) i ha compost 25 sardanes per a cobla, una d'elles Cabrianes va ser una de les 80 escollides per participar a l'elecci de la Sardana de l'Any 2006, tamb ha posat msica als Goigs de l'Ermita de Nostra Sra. de Montserrat de Sallent i a l'Himne de la Coral Infantil "Saltirons del Llobregat" (1983) incls al CD Les Msiques de Sallent. En el mn del cant coral ha compost un ampli ventall i has escrit valsos per a caramelles.

s nt de Jaume Riu i Ristol.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383558" title="Pomacentrus baenschi" nonfiltered="2630" processed="2619" dbindex="147657">

Pomacentrus baenschi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'frica Oriental entre Kenya i Moambic. Tamb a les Comores i als esculls de corall del Canal de Moambic.

 Referncies .



Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383559" title="Congrs Internacional de Matemtics" nonfiltered="2631" processed="2620" dbindex="147658">
El Congrs Internacional de Matemtics (International Congress of Mathematicians, ICM en angls) s el ms important congrs en la comunitat matemtica. Se celebra cada quatre anys sota els auspicis de la Uni Matemtica Internacional. 

En el congrs de 1900 a Pars, Frana, David Hilbert va anunciar la seva famosa llista de 23 problemes oberts en matemtiques, ara anomenats els problemes de Hilbert. Al Congrs de 1998 van assistir 3.346 participants. El programa va consistir de 21 hores de lectures plenries i 169 45-minuts de lectures convidades de temes especialitzats donades per matemtics distingits seleccionats pels organitzadors del Congrs. 

Addicionalment, cada participant pot presentar el seu treball en 15 minuts d'exposici o a travs d'un cartell. L'American Mathematical Society informa que ms de 4.500 partipants van assistir al congrs de 2006 a Madrid. El Rei d'Espanya presidi la cerimnia inaugural. Durant el congrs, es lliuren els principals premis matemtics, la tradicional Medalla Fields i el Premi Nevanlinna en l'rea de la Informtica Terica. Des de 2006 es concedeix tamb el premi Carl Friedrich Gauss per contribucions rellevants a la Matemtica Aplicada.


 Lista de congresos .
 2010: Hyderabad, ndia ;
 2006: Madrid, Espanya ;
 2002: Pequn, Xina ;
 1998: Berln, Alemanya ;
 1994: Zuric, Sussa ;
 1990: Kioto, Jap ;
 1986: Berkeley (Califrnia), Estats Units ;
 1982 (realitzat en 1983): Varsvia, Polnia ;
 1978: Hlsinki, Finlndia ;
 1974: Vancouver, Canad ;
 1970: Nia, Frana ;
 1966: Moscou, Uni Sovitica ;
 1962: Estocolm, Sucia ;
 1958: Edimburg, Regne Unit ;
 1954: Amsterdam, Holanda ;
 1950: Cambridge, Massachusetts, Estats Units ;
 1936: Oslo, Noruega ;
 1932: Zuric, Sussa ;
 1928: Bolonya, Itlia ;
 1924: Toronto, Canad ;
 1920: Estrasburg, Frana ;
 1912: Cambridge, Regne Unit ;
 1908: Roma, Itlia ;
 1904: Heidelberg, Alemanya ;
 1900: Pars, Frana ;
 1897: Zuric, Sussa ;

 Enllaos externs.
  Web de la Uni Matemtica Internacional;
   ICM 2006;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383562" title="Pomacentrus bankanensis" nonfiltered="2632" processed="2621" dbindex="147659">

Pomacentrus bankanensis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'Illa Christmas, a l'est de l'ndic, fins a Fidji, el sud del Jap, Nova Calednia i Tonga.

 Referncies .



Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383564" title="Pomacentrus bintanensis" nonfiltered="2633" processed="2622" dbindex="147660">

Pomacentrus bintanensis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 7,9 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba al nord-est de Sumatra (Indonsia).

 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1999. Three new species of damselfishes (Pomacentridae) from Indonesia and eastern Papua New Guinea. Rev. Fr. Aquariol. 25(3-4):99-106.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383566" title="Pomacentrus bipunctatus" nonfiltered="2634" processed="2623" dbindex="147661">

 Pomacentrus bipunctatus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les Illes Marshall i a l'est de les Illes Carolines.

 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G. R. & J. E. Randall. 2004. Two new species of damselfishes (Pomacentridae) from Micronesia. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 9 (nm. 2): 75-87. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383569" title="Jonathan Littell" nonfiltered="2635" processed="2624" dbindex="147662">
Jonathan Littell (1967 -) s un escriptor americ que escriu en francs i viu a Barcelona. La seva famlia prov de l'emigraci jueva, fet que es plasma en la seva obra ms coneguda, Les Bienveillantes, guanyadora del Premi Goncourt entre d'altres guardons i centre d'una polmica pel punt de vista del narrador, un oficial del nazisme.

Ha treballat durant anys en diverses ONG i s conegut per les seves manifestacions poltiques contra l'expansionisme.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383572" title="Pomacentrus brachialis" nonfiltered="2636" processed="2625" dbindex="147663">

Pomacentrus brachialis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des d'Indonsia fins a Fidji, les Illes Ryukyu, Nova Calednia i Tonga.

 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383574" title="Pomacentrus burroughi" nonfiltered="2637" processed="2626" dbindex="147664">

Pomacentrus burroughi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.

Es troba a Filipines, Nova Guinea, Illes Salom i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383575" title="Bakargandj" nonfiltered="2638" processed="2627" dbindex="147665">
Bakargandj fou un antic districte de Pakistan Oriental i avui dia part del districte de Barisal a Bangla Desh. El districte tenia una superfcie de 10.500 km2 dels que 130 km2 estan cobert d'aigua, i la poblaci el 1951 era de 3.645.000 habitants, la majoria musulmans.

Form part de la regi de Bakla (Ismailpur) i era un districte de l'Imperi Mogul fins que a la primera meitat del segle XVIII va quedar en possessi d'Agha Bakar, un cortesa a la cort mongola a Dacca, com a feudatari del nawab de Murshidabad. El feu es va dir Buzurgummidpur. Agha Bakar va reprimir el 1741 una revolta dels senyors locals hinds i va fundar una nova capital del seu feu que es va dir Bakargandj a uns 20 km al sud-est de Barisal. 

Agha va morir el 1753 i el feu va passar a Ballah Ray, radja de Bikrampur, que era diwan de Naib Nazim de Dacca. La regi fou atacada diverses vegades pels maghs de Birmnia al llarg del segle XVIII. El 1748/1749 fou atacada pels marathes per foren rebutjats amb ajut de colons portuguesos. El 1770 la gran fam que va afectar a Murshidabad fou en part superada amb la producci d'aquest districte molt frtil.

El 1822/1823 va estar a la regi Karamat Ali Djawnpuri, lloctinent de Sayyid Ahmad Brelwi que juntament amb Hadjdji Shariat Allah i el seu fill Dudu Mia havien predicat la guerra santa contra els feringhees (europeus), moviment que es va acabar a la mort de Dudu Mia el 1862.

 Bibliografia .
Imperial Gazetteer of India VI, 1908;
Bengal District Gazetteer, Calcuta 1918;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383576" title="Pomacentrus caeruleopunctatus" nonfiltered="2639" processed="2628" dbindex="147666">

 Pomacentrus caeruleopunctatus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Madagascar i Tanznia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G. R.   2002. Descriptions of two new species of damselfishes (Pomacentridae: Pomacentrus) from Madagascar. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 6 (nm. 2): 45-52.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383577" title="Bakhamra" nonfiltered="2640" processed="2629" dbindex="147667">
Bakhamra fou un lloc d'Iraq la situaci del qual no es pot precisar, famosa per una batalla. El seu nom d'origen arameu vol dir "Magatzems".

Masudi l'esmenta com una vila a la frontera entre Babilnia i Arbia a uns 95 km de Kufa.

El 762 s'hi va lliurar la decisiva batalla del seu nom entre les forces del califa al-Mansur dirigides per Isa ibn Musa i les forces de l'alida Ibrahim ibn Abd Allah, en la que aquest darrer, quan anava guanyant la batalla, va morir a causa d'una fletxa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383579" title="Acadmia Nacional de Cincies dels Estats Units" nonfiltered="2641" processed="2630" dbindex="147668">

L'Acadmia Nacional de Cincies (National Science Association oficialment i en angls) s una corporaci dels Estats Units els membres de la qual serveixen pro bono com "consellers a la naci en cincia, enginyeria i medicina." 

 Origen . 
La Guerra Civil d'Estats Units d'Amrica va provocar la necessitat de creaci d'una acadmia nacional de cincies. La Llei de creaci va ser signada pel president Abraham Lincoln el 3 de mar de 1863, en el mateix acte es van nomenar a 50 dels seus membres. Molts procedien de l'anomenada American Scientific Lazzaroni, una xarxa informal de cientfics que treballen a Cambridge, Massachusetts.

 Premis . 
L'Acadmia atorga un nombre de diferents premis, medalles i reconeixements: 

Astronomia: ;
Medalla James Craig Watson ;

Enginyeria ;
Medalla Germans Gibbs - arquitectura naval, enginyeria marina ;
Premi NAS en Enginyeria Aeronutica - enginyeria aeronutica ;
Premi NAS en Cincies Qumiques al cientfic Edwin Abad Cervantes ;

 Presidents de l'Acadmia Nacional de Cincies .
 Alexander Dallas Bache (1863-1867);
 Joseph Henry (1868-1878);
 William Barton Rogers (1879-1882);
 Othniel Charles Marsh (1883-1895);
 Wolcott Gibbs (1895-1900);
 Alexander Agassiz (1901-1907);
 Ira Remsen (1907-1913);
 William Henry Welch (1913-1917);
 Charles Doolittle Walcott (1917-1923);
 Albert Abraham Michelson (1923-1927);
 Thomas Hunt Morgan (1927-1931);
 William Wallace Campbell (1931-1935);
 Frank Rattray Lillie (1935-1939);
 Frank Baldwin Jewett (1939-1947);
 Alfred Newton Richards (1947-1950);
 Detlev Wulf Bronk (1950-1962);
 Frederick Seitz (1962-1969);
 Philip Handler (1969-1981);
 Frank Press (1981-1993);
 Bruce Alberts (1993-2005);
 Ralph J. Cicerone (2005-);

 Enllaos externs .
  Web Oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383580" title="Pomacentrus caeruleus" nonfiltered="2642" processed="2631" dbindex="147669">

 Pomacentrus caeruleus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'frica Oriental (comenant a Durban) fins a les Maldives.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383581" title="Bakharz" nonfiltered="2643" processed="2632" dbindex="147670">
Bakharz o Guwakharz fou una comarca del Khurasan entre Herat i Nishapur, al sud de Djam a la vora del riu Herat, considerada especialment frtil. La capital de la comarca era la vila de Malin o Malan, que era una ciutat de certa importncia al segle X, avui dia desapareguda (probablement substituda per Shahr-i Naw). L'etimologia del seu nom era segons Yakut una derivaci de la paraula Bad-har-rah, "vent pels quatre costats".

La comarca estava formada per 128 llogarets el ms important dels quals era Djawdhakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383585" title="Teorema de la progressi aritmtica" nonfiltered="2644" processed="2633" dbindex="147671">


En matemtiques, i ms particularment en teoria dels nombres, el teorema de la progressi aritmtica, degut al matemtic alemany Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet, s'enuncia de la manera segent:

el que s equivalent a l'enunciat segent:


Aquest teorema fa servir a la vegada els resultats de l'aritmtica modular i els de la teoria analtica dels nombres.
 Significat del teorema .
Aquest teorema generalitza el teorema d'Euclides segons el qual existeix una infinitat de nombres primers. Indica que si es construeix una taula com la segent, llavors certes files tindran com a mxim nombre primer, (indicat en vermell a la figura) i ser, si existeix, sempre a primera columna. Aquesta configuraci es presenta aqu per a les lnies que comencen per 3, 6 i 9. Les altres contindran sempre un nombre infinit de nombres primers (aqu les que tenen de primer element 1, 2, 4, 5, 7 i 8).

Les lnies que contenen com a mxim un nombre primer sn aquelles el primer valor de les quals cont un divisor com amb el primer nombre de l'ltima fila.

Es pot anar ms lluny. La repartici estadstica s gaireb la mateixa en cada lnia. I com ms llarga s la lnia, estadsticament ms s'assemblen les reparticions, per tendia a la igualtat en l'infinit. Vist sota aquest angle, els nombres primers estan ben ordenats de manera destacable. Aquest resultat es demostra pel teorema de densitat de Chebotarev una generalitzaci del treball de Dirichlet. En l'exemple citat, les lnies que comencen amb un enter primer amb 9 en contenen entre 5 i 8, o sigui una variaci inferior al 40%. Per altra banda, si el quadre es perllonga fins al valor 1.000, llavors la quantitat de nombres primers a les columnes que en contenen infinits no varia ms que de 26 a 29, o sigui una variaci de menys del 10%.

Una altra anlisi s l'estudi de l'aparici del primer nombre primer en una fila; s l'objecte del Teorema de Linnik.




 Histria .
 Precedents .
L'inters pels nombres primers s antic i omnipresent en la histria de les matemtiques. Euclides (c. 365   275 aC) hi consagra el captol VII del seu llibre els elements. Tamb es poden citar els treballs de Sun Zi o Sun Tzu escrits cap a l'any 300 que estableixen una primera version del teorema dels residus xinesos i sobretot Qin Jiushao (1202 - 1261) que en desenvolupa una version prou sofisticada per superar el nivell europeu del segle XVIII. Es pot citar George Sarton qui el considera com un dels matemtics ms grans de tots els temps.

En 1621 Claude-Gaspard Bachet de Mziriac (1581 - 1638) tradueix el llibre de Diofant d'Alexandria (aproximadament. 200/214 - aproximadament. 284/298) titulat Arithmetica en llat i amb notes de Pierre de Fermat (1601 - 1665) .

 Cap a una formalitzaci .
Leonhard Euler (1707 - 1783) resol diverses equacions diofntiques que havien quedat obertes el segle precedent. Es poden citar treballs sobre el teorema dels dos quadrats de Fermat o la seva resoluci del gran teorema de Fermat per al cas on n s igual a tres, desprs d'un primer fracs. En aquest mbit, es mostra particularment hbil resolent per primera vegada problemes oberts des de, de vegades, ms d'un segle, no s no obstant aix innovador. Les eines que fa servir sn les de l'antiguitat per a l'aritmtica i les tcniques algebraiques del seu temps.

El 1735, de resultes d'un estudi per a la resoluci del Problema de Basilea, Euler tudie des produits infinis. Dos anys ms tard, demostra una estranya formula que ara s'anomena producte d'Euler. Aquesta frmula enllaa per exemple un producte infinit de nombres primers amb la superfcie d'un cercle. La seva escriptura en srie s la de la funci zeta de Riemann. Ofereix a dems la primera informaci estadstica sobre la distribuci dels nombres primers.

En 1801 Carl Friedrich Gauss (1777 - 1855) publica els seus clebres Disquisitiones arithmeticae. Ofereix les bases d'una teoria algebraica dels nombres, que es diu aritmtica modular. El seu llibre analitza les propietats dels mduls Z/nZ i per demostrar la llei de reciprocitat quadrtica desenvolupa un cas particular de carcter d'un grup finit, el dels mduls si p s un nombre primer. Conjectura el teorema de l'article, sense poder-lo demostrar.

 Aportacions de Dirichlet .
En 1837 Dirichlet demostra una primera version del teorema de l'article, suposant que n s primer. L'any segent Demostra el cas on n no s primer i el 1841 generalitza la demostraci en els enters de Gauss.

La demostraci s d'un inters considerable en aritmtica. Enllaa la nova teoria de Gaussos amb les idees, aparentment tan allunyades, d'Euler. Enriqueix a dems cadascuna de les dues branques.

L'aportaci algebraica per a la teoria dels nombres consisteix essencialment en el desenvolupament de l'anlisi harmnica. Dirichlet travall sobre els descobriments de Joseph Fourier (1768 - 1830). Per a la demostraci del seu teorema fa servir els mateixos mtodes, aquesta vegada per a un grup abeli finit. Jacobi (1804 - 1851) diu d'ell: Aplicant les sries de Fourier a la teoria dels nombres, Dirichlet ha trobat recentment resultats que arriben als cims de la perspiccia humana. La teoria dels carcters d'un grup finit per al cas abeli queda prcticament completada.

La seva aportaci en anlisi s no menys innovadora. A cada carcter, associa un producte infinit anleg al d'Euler. Demostra l'equivalncia d'aquests productes a les sries, ara anomenat srie L de Dirichlet un cas particular del qual s la funci de Riemann. L'essncia de la demostraci consisteix llavors en determinar si la unitat s o no s una arrel d'aquestes sries. On es reconeix, l'analogia profunda amb la hiptesi de Riemann. Aquest article marca el naixement d'una nova branca de les matemtiques: la teoria analtica dels nombres amb les seves eines fonamentals: els productes d'Euler, o les sries L de Dirichlet i la seva ntima relaci amb l'aritmtica modular.

 Demostraci .
Aqu, n designa un nombre estrictament positiu i m una classe del grup de les unitats de l'anell Z/nZ. L'objectiu s demostrar que m cont una infinitat de nombres primers. P designa el conjunt dels nombres primers, S el semi-pla complex en el qual tots els elements tenen una part real que s estrictament superior a 1 i s un nombre complex element de S. Si c designa un complex, c* designa el seu conjugat.

El grup de les unitats de Z/nZ es designa per la lletra U, un carcter de Dirichlet pel smbol   i el grup dels carcters .
 La funci   (s,u) .

L'objectiu s definir una funci  , amb valors a SxU el comportament de la qual determina el cardinal del conjunt dels nombres primers inclosos en m.

 La funci,   de SxU en el conjunt dels nombres complexos i definida per la frmula segent s absolutament convergent sobre el seu mbit de definici.;

 Si m no cont ms que un nombre finit de nombres primers llavors t un lmit en (1, m).;
Una vegada establerta aquesta proposici, n'hi ha prou amb demostrar que la funci discrepa en 1 per demostrar el teorema.


  Reubicaci dels nombres primers .

La dificultat resideix en el fet que el sumatori no es fa ms que sobre els nombres primers inclosos en m. Euler subministra una mesura de la quantitat dels nombres primers, per cobreix integralment Z.

Tanmateix, la funci  depn d'un parmetre 'u element d'un grup abeli finit. Ara b tal grup posseeix una anlisi harmnica potent, les funcions trigonomtriques sn reemplaades pels carcters i es disposa d'una transformada de Fourier i del teorema de Plancherel, aix permet desplaar el conjunt dels nombres primers:
 La funci   s igual a l'expressi segent sobre el seu domini de definici:;

La demostraci es dna en el pargraf Producte d'Euler de l'article Carcter de Dirichlet.

 Producte d'Euler .

L'expressi cont un producte d'Euler, s tanmateix ms senzill tractar una srie tradicional. Ara b Euler va establir un clcul que permet una transformaci dels productes d'aquest tipus en srie ms clssica.
 La funci   sobre el seu domini de definici s igual a l'expressi segent:;

La demostraci es donar en el pargraf Carcter de Dirichlet de l'article principal.

  Srie L de Dirichlet  .

La constant  (u)* s una arrel de la unitat, per tant no s'anulla mai. Manca conixer el comportaments de les funcions L(s,  ) l'entorn del punt 1. Aquestes funcions es diuen srie L de Dirichlet. Si   s el carcter principal, s proporcional a la funci zeta de Riemann i s en conseqncia divergint en el punt 1. En canvi, si no s el carcter principal la seva srie associada s definida i no nulla en 1. El que permet enunciar la proposici segent:
 Per a tot valor de u en el grup de les unitats diferent de 1, la funci   convergeix quan s tendeix cap a 1 vers un valor diferent de zero.
La demostraci es donar en el pargraf Comportament al punt 1 de l'article principal.

Aix permet concloure la demostraci. Si m no contingus ms que un nombre finit de nombres primers llavors la funci convergiria segons el primer pargraf de la demostraci. Ara b divergeix ja que s suma d'una funci divergent i d'un nombre finit de funcions convergents.

 Notes et rfrences .
 Vegeu tamb .
 Teorema de Green-Tao;

Notes.


Enllaos externs.
  Johann Peter Gustav Lejeune Dirichlet par l'Universit de St Andrew;
  The life and work of Dirichlet par Jrgen Elstrodt ;
  Infinitely many primes; complex analysis par L'Universit de Montral de  Andrew Granville et K. Soundararajan;
  Dirichlet's theorem on primes in arithmetic progression par IMo;

Referncies.
 Jean-Benot Bost, Pierre Colmez et Philippe Biane La fonction Zta, ditions de l'cole polytechnique Paris 2002 ISBN 2730210113;
 Harold Davenport's Multiplicative number theory, 3me edt Springer 2000 ISBN 0387950974;
 Karatsuba Basic analytic number theory, Springer-Verlag 1993 ISBN 0-387-53345-1;
 S. J. Patterson An Introduction to the Theory of the Riemann Zeta-Function Cambridge University Press 1995 ISBN 0521499054.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383586" title="Al-Bakhra" nonfiltered="2645" processed="2634" dbindex="147672">
Al-Bakhra fou una antiga vila de la regi de Palmira (actualment dins de Sria), que existia el temps dels omeies i on Walid II va fer nit diverses vegades i finalment hi va morir el 744. Abans de la dominaci musulmana hi va haver una campament militar persa sassnida.

Correspon amb tota probablilitat a les modernes runes d'al-Bakhara a 25 km al sud de Palmira.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383587" title="Reservoir (Central Park)" nonfiltered="2646" processed="2635" dbindex="147673">
El Reservoir s la principal bassa de Central Park, a New York. S'allarga sobre una superfcie de 42.9 hectrees i fou construt entre 1858 i 1862.

El 1994, s rebatejat Jacqueline Kennedy Onassis Reservoir en honor a la Novaiorquesa Jacqueline Kennedy-Onassis, dona del 35 president americ John Fitzgerald Kennedy. (Ref :  New York Times Report)

S'allarga sobre gaireb tota l'amplada del parc d'est a oest, i del carrer 86 al 96 del sud al nord. Ofereix una circumferncia de 2,54Km aproximadament, molt preuada pels esportistes. D'una profunditat de 40 peus (s a dir 12,192m), acull ms de mil milions de litres d'aigua, que serveix essencialment per a l'alimentaci d'aigua potable als habitants de l'illa de Manhattan.

Contribueix activament al b del parc, sobretot a l'estiu, quan l'evaporaci de l'aigua refreda sensiblement l'ambient proper. Ofereix igualment una vista magnfica de Manhattan des del parc, i recprocament, en conseqncia dels treballs de reconstrucci del paisatge de les rodalies del lloc (2,5 milions de $).

Els treballs de rehabilitaci es van acabar a finals de 2003, amb la collocaci d'un nou tancat d'acer amb ornamentacions de fosa, molt semblant al tancat original que que hi havia de 1864 a 1926. Aquesta realitzaci, d'un cost de 2 milions de $, fou finanat per una donaci generosa de Donna i Marvin Schwartz. La pista de la reserva s particularment deliciosa per als passeigs. La salven 3 ponts per a vianants de fosa, dels que el n 28, conegut de manera ms comuna amb el nom de pont gtic a causa de corbes de les seves ferreteries que recorden l'arquitectura d'una esglsia gtica.

A la primavera, el recorregut d'aquesta pista s encara ms meravells per la presncia de cirerers florits. Alguns d'aquests cirerers sn entre els arbres ms vells del parc, alguns datant d'una donaci del Jap el 1912 per commemorar l'Hudson-Fulton Centenari. Aquesta pista s tamb molt preuada pels ornitlegs aficionats, que han pogut localitzar ms de 20 espcies d'ocells aqutics. Aquestes observacions sn particularment ms enriquidores a l'hivern, sent els altres punts d'observaci menys actius.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383592" title="Premi Lasker" nonfiltered="2647" processed="2636" dbindex="147674">
El Premi Albert Lasker d'Investigaci Mdica ha estat lliurat anualment des de 1946 a persones vives que hagin fet contribucions a la cincia mdica. Est administrada per la Fundaci Lasker, fundada pel pioner de la publicitat Albert Lasker i la seva esposa Mary Woodward Lasker (desprs convertits en activistes de la medicina). Els premis de vegades sn anomenats els "Nobel d'Amrica." Els quatre principals premis sn: 

Premi Albert Lasker per Investigaci Mdica Bsica ;
 Premi Albert Lasker per Investigaci Mdica Clnica ;
 Premi Mary Woodard Lasker per Servei Pblic (renombrat en el 2000 per Premi Albert Lasker per Servei Pblic) ;
 Premi Especial Albert Lasker (1994-);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383595" title="Francisco Liao Fernndez" nonfiltered="2648" processed="2637" dbindex="147675">
Francisco Liao Fernndez (Santander, Cantbria), 16 de novembre de 1964), ex futbolista cntabre. Jugava de porter i el seu primer equip va ser el Racing de Santander. 

 Trajectria . 
Liao va jugar 8 temporades en la Primera divisi espanyola, encaixant noms 142 gols en 165 partits. Va assolir en dues ocasions el Trofeu Zamora, en les temporades 1992-93 i 1993-94, mentre jugava en el Deportivo de La Corua. Encara en l'actualitat mant el millor terme mitj de gols encaixats per partit entre els guardonats amb el Trofeu Zamora amb la relaci de 0,47 gols per partit (18 en 38 encontres), aconseguit en la temporada 1993-94. 

 Clubs .


Ttols.


Guardons.


 Enllaos externs .
 Liao en www.lfp.es;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383596" title="Khildebert I" nonfiltered="2649" processed="2638" dbindex="147676">

Khildebert o Xildebert I de Pars (Reims, vers 496   13 de desembre de 558) va ser un membre de la dinastia merovngia i rei franc de Pars (511-558).

El tercer dels quatre fills del rei Clodoveu I i Santa Clotilde, va rebre una quarta part del regne a la mort del seu pare, el 511, d'acord amb la tradici dels francs salis. En aquest repartiment li pertoc la cituat de Pars, les terres que s'estenien cap al nord fins al riu Somme, i a l'oest fins al canal de la Mnega i la pennsula d'Armrica (actual Bretanya). Els seus germans reberen Metz (Teodoric I), Orleans (Clodomir I) i Soissons (Clotari I)

Desprs de la guerra que va enfrontar els quatre germans amb Godomar de Borgonya, en la que va morir Clodimir, va unir-se amb Clotari de Soissons per assassinar els fills d'aquest. Khildebert es va anexionar Chartres i Orleans.

El 531 va respondre a la demanda d'auxili de la deva germana Clotilde, esposa del rei Amalaric dels visigots. Clotilde, una catlica, es queixava de que el rei arri la maltractava. Khildebert es despla a Hispnia amb el seu exrcit i derrotar el rei Amalaric, que es vei obligat a refugiar-se a Barceona on fou assassinat. Clotilde va morir durant el retorn a Pars per causes desconegudes.

Posteriorment Khildebert va liderar altres expedicions contra els visigots. Amb l'ajuda del seu germ Lotari, el 542 va prendre possessi de Pamplona i va posar setge a Saragossa, per es vei obligat a retirar-se. En aquesta expedici va obtenir una valuosa relquia, la tnica de Sant Vicent de Saragossa, que s'endug a Pars. All va fer-hi construir en honor seu el monastir de Sant Vicent, postriorment conegut com St-Germain-des-Prs.

Va morir el 13 de desembre de 558, i fou enterrat a l'abadia que havia fundat. Com que no havia tingut descendncia masculina, Clotari I s'apoder del seu regne.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383597" title="Premi de la Fundaci Wolf de les Arts" nonfiltered="2650" processed="2639" dbindex="147677">
El Premi de la Fundaci Wolf de les Arts s premiat anualment, alterant cada 4 anys en arquitectura, msica, pintura i escultura. Forma part del Premi Wolf, organitzat per la Fundaci Wolf.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383598" title="Metro de Bilbao" nonfiltered="2651" processed="2640" dbindex="147678">




 
El Metro de Bilbao s una xarxa de ferrocarril metropolit de Bilbao i la seva rea metropolitana (el Gran Bilbao), una zona situada en ambds marges de la ria del Nervin que concentra aproximadament a 1 mili d'habitants. Aquesta xarxa t un traat en forma de Y, amb dues lnies  i  que recorren els dos marges de la ria per a confluir en un tronc com que arriba fins al sud de Bilbao. La Xarxa de Metro est connectada amb les lnies de Rodalies Renfe, Euskotren (rodalies i regionals), Feve (rodalies, regionals i llarga distncia) i EuskoTran (tramva), a ms de l'estaci terminal d'autobusos i les lnies de llarga distncia de Renfe a l'estaci de Bilbao-Abando. Actualment es la tercera xarxa de Metro d'Espanya en nombre de passatgers transportats (86.000.000 a finals de 2007) per darrere de les de Madrid i Barcelona, i per davant de les de Valncia i Palma de Mallorca. 

El 22 de febrer de 2007, el Govern Basc va anunciar el projecte per a la creaci de la Lnia , que en un futur s'estendr al Aeroport de Bilbao, amb un traat a travs d'un tnel excavat sota el mont Artxanda.

 Lnies.



(*)El tram comprs entre les estacions de San Inazio i Etxebarri es com per a les Lnies  i 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383600" title="Juan Ramn Lpez Muiz" nonfiltered="2652" processed="2641" dbindex="147679">

Juan Ramn Lpez Muiz (Gijn, Astries, 2 de novembre de 1968) va ser un futbolista que va jugar en l'Sporting de Gijn, Rayo Vallecano i en el Numncia, on es va retirar. 

 Trajectria . 
Va ser segon entrenador en el RCD Espanyol i en el Mlaga CF en la temporada 2003/2004. Va debutar com entrenador de futbol en la UD Marbella fins l'any 2006. Llavors va fitxar pel Mlaga CF, equip que ha ascendit a Primera Divisi Espanyola en la temporada 2007/2008.

El Racing de Santander el va fitxar per a les dues temporades segents i a ms de ser l'entrenador tamb dirigeix la comissi esportiva. Va debutar com entrenador de Primera Divisi el 31 d'agost de 2008 en el partit enfront del Sevilla FC en el Sardinero. Passar a la histria racinguista per ser el primer entrenador que dirigeix el Racing de Santander en la Copa de la UEFA. 

 Enllaos externs .
 Lpez Muiz en www.lfp.es;
 Perfil;
 Entrevista novembre 2007;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383605" title="Casu marzu" nonfiltered="2653" processed="2642" dbindex="147680">
El casu marzu (en sard, "formatge podrit") s un producte alimentari tpic de Sardenya, que desperta molta curiositat a causa del seu procs tpic d'elaboraci. s conegut tamb com "casu frazigu", "casu modde", "casu becciu", "casu fattittu", "casu gumpagadu" (els noms sn diferents segons les regions histriques de l'Illa). Es tracta d'un formatge de gust picant, que li s conferit per les larves de la mosca casearia (Piophila casei) que l'infecten.

La seva venda s prohibida a Itlia, tot i que es pot trobar al mercat negre a Sardenya.

 Caracterstica.
La seva recepta deriva del mtode d'elaboraci del formatge pecorino sard, tot i que el casu marzu va ms enll, grcies a l'acci digestiva de les larves de la mosca del formatge, Piophila casei. Aquestes larves s'introdueixen deliberadament en el formatge, la qual cosa produeix un nivell ms acusat de fermentaci i la ruptura dels cids grassos. La pasta del formatge es fa tova i secreta un lquid anomenat "llgrima". Les larves apareixen en el formatge com cucs blancs translcids d'unos vuit milmetres de llarg que poden saltar fins a quinze centmetres, per la qual cosa s recomanat als degustadors d'aquest menjar que es protegeixin els ulls. Algunes persones netegen les larves abans de consumir-les. L'aspecte del formatge s de pasta blanquinosa i s'hi aprecien les larves.

Referncies.
;
Excerpts from Yaroslav Trofimov's Wall Street Journal article on casu marzu;
"Extreme Cuisine" page with a brief mention;
Loomis, Susan Herrmann (2002). Sardinia, Italy Epicurious.com adaptation of a Bon Appetit article. Retrieved July 31, 2006.
Lieutenant Brian F. Prendergast, USN (2001). Filth Flies: Significance, Surveillance and Control in Contingency Operations (.pdf format). Retrieved October 1, 2005.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383606" title="Tova" nonfiltered="2654" processed="2643" dbindex="147681">


La tova s una pea per a construcci feta amb una massa de fang (argila i sorra) barrejada de vegades amb palla, modelada en forma de ma i assecada al sol; amb ells es construeixen parets i murs d'edificacions variades. La tcnica d'elaborar-los i el seu s estan estesos per tot el mn, trobant-se en moltes cultures que mai no van tenir relaci.

Etimologia .
La paraula s'ha utilitzat entre la humanitat des de fa uns 4.000 anys amb pocs canvis tant de pronuncia com de significat: la paraula es pot localitzar des del dj-b-t de l'Egipte Mitj (vers el 2.000 aC). A durant l'Egipte mitj es convert al demtic, i finalment al copte tyub o probablement djub ( ma ) (vora el 600 aC), dj-b-t convenia a dobt "ma de fang" . Aix es convert en l'rab com     o       (a -  b) o     (), fou assimilat al catal com a tova i al castell antic (adobe). L'angls prengu com a neologisme de l'espanyol (adobe) a principis del segle XVIII.

Histria.
La ciutat ms antiga coneguda, atalhyk, a Anatlia, del VII millenni abans de Crist, tenia les cases construdes amb toves.

A l'Antic Egipte es va emprar freqentment la tova, elaborada amb llim del Nil, en la construcci de cases, tombes (mastabas), fortaleses, i fins i tot palaus, encara que els egipcis tamb van ser els primers en emprar la pedra tallada per erigir temples, pirmides i altres edificacions monumentals.

Al Per hi ha la ciutadella de Chan Chan, la ciutat de fang ms gran d'Amrica, pertanyent a la cultura Chimu, (1200-1480). Chan Chan s'ubica a la vall de Moche, davant el mar, a meitat de cam entre el balneari d'Huanchaco i la ciutat de Trujillo, capital del departament de La Libertad a la costa nord del Per. El lloc arqueolgic cobreix una rea aproximada de vint quilmetres quadrats. La zona central est formada per un conjunt de deu recintes emmurallats (anomenats "ciutadelles") i altres pirmides solitries. Aquest conjunt central, cobreix una rea de sis quilmetres quadrats, aproximadament. La resta, est formada per una multitud de petites estructures mal conservades, senders, canals, muralles i cementiris.

A Espanya, s caracterstic, de les regions seques de Castella i Lle on s'afegeix palla al fang. Les construccions de tova se solen modernitzar amb una capa del mateix fang amb qu donen aquest aspecte tan curis de les cases tpiques de Terra de Camps. Tamb s usual en regions semidesrtiques de l'frica, Amrica Central i Amrica del Sud (ranxo.)

A Mxic, Colmbia, Equador, Per, Bolvia, Argentina i al sud i nord de Xile les cases de tova sn fins i tot patrimoni de moltes famlies humils, que conserven aquesta tradici des de temps immemorials. Barrejar herba seca amb el fang permet una correcta aglutinaci, una gran resistncia a la intemprie i evita que els blocs una vegada solidificats tendeixin a clivellar-se. Posteriorment els blocs s'adhereixen entre si amb fang per aixecar murs. Actualment alguns arquitectes continuen utilitzant murs de tova en combinaci amb embasaments, columnes i lloses de formig a causa de les seves caracterstiques. A moltes ciutats i pobles de Centre i Sud d'Amrica la construcci amb toves es mant viva encara que amenaada per les imposicions del mercat formal o per la mala fama que li han donat els sismes i el mal de Chagas. A l'Uruguai, la tova s una de les tcniques tradicionals de construcci que lentament fou bandejada, encara que en els ltims 20 anys s'han realitzat experincies tant a Montevideo com en l'interior del pas. La reactivaci d'una arquitectura en tova en gran mesura es deu a l'estalvi d'energia que sol imlicar les edificacions construides amb aquest material. Efectivament la tova resulta un excellent allant trmic motiu pel qual es redueixen les demandes d'energia per refrescar o caldejar els habitatges. D'altra banda un dels problemes tpics de la tova s la seva absorci de la humitat del terra per capillaritat, per a aix una soluci bastant freqent s utilitzar uns fonaments hidrfug o impermeable de fins a aproximadament un metre d'altura sobre el nivell del terra, tal fonament sol ser de pedres o, ms modernament, de formig.




Caracterstiques.




S'elabora amb una barreja d'un 20% d'argila i un 80% de sorra i aigua, s'introdueix en motlles, i desprs es deixa assecar al sol en general uns 25 a 30 dies. Per evitar que es clivelli en assecar s'afegeixen a la massa palla, crineres de cavall, fenc sec, que serveixen com a "armadura". Les dimensions adequades han de ser tals que el paleta pugui manejar-lo amb una sola m, normalment sn d'uns 6 x 15 x 30 cm.

Pot desfer-se amb la pluja pel que, generalment, requereix un manteniment sostingut, que s'ha de fer amb capes de fang (argamasses de fang). No s correcte fer-ho amb morter de ciment, ja que la capa resultant s poc permeable al vapor d'aigua i conserva la humitat interior, pel que es desfaria la tova des de dins. El millor per a les parets externes s la utilitzaci d'un  emblanquinament amb base en la cal apagada en pasta, argila i sorra, per a la primera capa, en la segona, noms pasta de cal i sorra. Per a les internes es pot fer una barreja d'argila, sorra i aigua.

En les famlies amb poc poder econmic permet fabricar un mateix els materials per construir la seva prpia casa. Antigament, en els dies que els llauradors no tenien feines que fer al camp, fabricaven toves, que desprs venien al que volgus fer-se una casa.

Actualment es fabriquen de manera ms precisa respecte a la composici i solen tenir un vint per cent d'argiles i un vuitanta per cent de sorra, aix en funci de la composici del terra, quant ms argilenc mes sorra s'agrega, no agregant cap tipus de palla o altres elements a la barreja. Les investigacions han mostrat que la inclusi de fibres vegetals pot servir com a atracci per als trmits i a ms, si l'assecatge de la tova sense fibres ocorre en l'ombra, la retracci s menor.

T una gran inrcia trmica, per la qual cosa serveix de regulador de la temperatura interna; a l'estiu conserva la frescor, i durant l'hivern la calor.

Davant el tapial, que s semblant per fabricat amb encofrats, t l'avantatge que requereix molt menys temps de preparaci.

Actualment es fabriquen de manera ms precisa respecte a la composici, i solen tenir un vint per cent d'argiles i un vuitanta per cent de sorra, aix en funci de la composici del terra, quant ms argilenc mes sorra s'agrega, no agregant cap tipus de palla o altres elements a la barreja. Les investigacions han mostrat que la inclusi de fibres vegetals pot servir com a atracci per als trmits i a ms, si l'assecatge de la tova sense fibres ocorre en l'ombra, la retracci s menor.

T una gran inrcia trmica, per la qual cosa serveix de regulador de la temperatura interna; a l'estiu conserva la frescor, i durant l'hivern la calor.

Davant el tapial, que s semblant per fabricat amb encofrats, t l'avantatge que requereix molt menys temps de preparaci.

Construcci amb tova.



La construcci amb tova presenta l'avantatge de la seva similitud formal, constructiva i esttica amb el ma de camp cuit. En cas de disposar de molta m d'obra, especialitzada o no, aquesta tcnica s molt adequada en funci dels processos de fabricaci que permeten la integraci de gran quantitat de persones durant el trepitjat i modelat encara que s'ha de tenir en compte aqu s el control durant la producci per minimitzar la variaci de les dimensions i la forma irregular de les peces. Els murs de toves presenten molt bones condicions d'allament acstic i trmic a causa de les caracterstiques del material i les espessors utilitzades.

Els desavantatges d'aquesta tcnica estan en funci del propi procs de fabricaci que pot resultar lent ja que se'n requereixen dos o tres setmanes per poder utilitzar les peces en cas que la producci es faci en obra. El procs tamb depn de les rees de trepitjat, assecatge i provisi, que comandaran la continutat de producci mentre s'espera, per l'assecatge de les peces anteriors. Per tant, aquesta tcnica requereix certa previsi d'infraestructura per comptar amb superfcies horitzontals i netes, i zones protegides per evitar que l'aigua de pluja afecti la producci.

Les falles comunes en les construccions amb toves poden ser redudes mitjanant els controls de la terra i els estabilizantes utilitzats, el dimensionament adequat de les peces i els murs, el dimensionament adequat de l'estructura, tant de la fonamentaci com del mur portant, o les bigues i pilars i la protecci davant la pluja i a la humitat natural del terreny. Tant els avantatges o desavantatges s'han de tenir en compte com dades de la realitat per les condicionants prpies de l'obra seran les que determinin la viabilitat o no dels processos.

Resistncia als sismes.
A Amrica Llatina s'ha demostrat que les estructures de tova presenta una alta vulnerabilitat ssmica, ja que es comporten malament davant de les forces indudes pels terratrmols -fins i tot les tremolors moderades de terra-, collapsant de manera sobtada. Aix ha generat un gran nombre de prdues humanes i importants prdues econmiques, culturals i patrimonials.

Segons les Normes Argentines per a Construccions Sismorresistents: Reglament INPRES - CIRSOC 103: Existeixen materials aptes per aconseguir construccions segures, i materials no aptes (tals com la tova), per de cap manera no pot parlar-se de materials antissmics.

Aquesta situaci ha conduit que els governs i la poblaci en general hagin afavorit la reconstrucci amb bloc, ma i formig. Tanmateix, aquests habitatges nous, a part de perdre la seva qualitat trmica, sn ms costosos i la seva  construcci pels futurs inquilins es fa ms difcil. Per aquesta ra, molts centres d'investigaci i agncies de cooperaci estan treballant per desenvolupar construccions sismorresistents en tova, que siguin saludables i socialment sostenibles.

A Colmbia i el Per s'han desenvolupat diversos estudis i tcniques tendents a obtenir peces de tova sismorresistente, prestant especial inters en l'adequada composici i les seves dimensions ptimes, podent utilitzs tant en noves construccions com en rehabilitacin.

Sostre de tova.
El sostre de tova tradicionalment s'ha construt utilitzant una mescla de terra o argila i aigua, sorra, i uns altres materials orgnics disponibles. La mescla es formava llavors i es premia a formes de bosc que produen baralles d'assecat, maons de terra que es posarien llavors a travs d'una estructura de suport de bosc i es cobririen a lloc de ms adobe. Per a una comprensi ms profunda de tova , un podria examinar un cob edifici. Cob, un cos proper a adobe, cont quantitats proporcionades de terra, argila, aigua, adob, i palla. Aix es barreja, per forma's com adobe. Cob s ests i apilat al voltant d'una estructura i perms airejar assecar durant uns quants mesos abans d'habitatge. Adobe, llavors, es pot descriure com maons assecats de cob, apilava i mortared juntament amb ms adobe mescla per crear una paret gruixuda i/o sostre.

 Materials de sostres .
Depenent dels materials disponibles, un sostre es pot muntar utilitzant llargades de bosc o metall per crear un treball d'estructura per comenar a posar en capes maons d'adobe. Depenent de l'espessor dels maons d'adobe, el treball d'estructura s'ha realitzat utilitzant un acer que emmarca i un capficat d'una esgrima de metall o connectant sobre l'estructura per permetre un fins i tot carregar mentre masses d'adobe s'estn a travs de l'esgrima de metall com cob i permetia airejar assecar consegentment. Aquest mtode es demostrava amb un adobe barreja fortament impregnat amb ciment per permetre fins i tot assecar-se i evitar comandant que s'esquerda.

Sostre de tova tradicional .
Ms sostres de tova tradicionals eren sovint ms plans que el sostre remullat familiar com el clima natiu produt ms prendre el sol i escalfar que les quantitats massives de neu o pluja que trobaria utilitzen en sostres precipitous. La humitat, tanmateix, s sovint enemic a una combinaci de fang i matria orgnica, aix la introducci de ciment s sovint ms comuna per ajudar sala de qualsevol excessiu dany per aigua. s en aquesta volta que el sentit s'exigeixi abans que la construcci de qualsevol adobe es comenci, ser segur que la localitzaci per a tal estructura sigui similar al clima de qu naturalment ve, s a dir un clima calent, rid. Els climes frescos i humits farien b amb precaucions d'humitat planejades.

 Alant un sostre de tova tradicional .
Per alar un sostre de tova allisat, les bigues de bosc o metall s'haurien de muntar i abraa l'abast de l'edifici. Els extrems de les bigues s'haurien de fixar llavors a la part superior de les parets que utilitzen l'elecci preferida del constructor d'adjuncions. Tenint en compte el material les bigues i parets es fan de, triant les adjuncions poden resultar difcils. En combinaci als maons i morter de tova que es posen a travs de les bigues crea una pressi de coixinet de crrega igualada que pot durar durant molts anys depenent d'atrici.

Una vegada que les bigues es posen a travs de l'edifici, s llavors temps de comenar la collocaci de maons de tova crear el sostre. Un sostre de tova es deixa sovint amb maons una mica ms gran en amplada per assegurar que una expansi ms gran es cobreixi en posar els maons a les bigues. Aquesta forma ms mplia tamb dna la protecci trmica prou per estabilitzar una temperatura igualada completament al propietari d'una casa futur l'any. Seguint cada ma individual hauria de ser una capa de morter de tova , recomanava per ser com a mnim una polzada gruixut assegurar-se que hi ha fora suficient entre els talls del ma i tamb proporcionar una barrera d'humitat relativa durant les estacions on el clima rid produeix pluja. citaci necessitava

 Atributs .
Els sostres de tova poden ser inherentment prova de focs, un atribut ben rebut quan la llar de foc es mant illuminada durant les nits fredes, depenent dels materials utilitzats. Aquest tret porta el propietari d'una casa i constructors a comenar a pensar en la installaci d'una xemeneia, una proesa considerada com a necessitat a qualsevol edifici de tova . La construcci de la xemeneia tamb en gran manera pot influir la construcci dels suports de sostres, creant un extra necessitar per a la cura escollint els materials correctes. Una xemeneia de tova es pot fer de maons de tova simples i apilar-se de la manera similar com les parets circumdants. Bsicament dibuixi la localitzaci i permetre de la llar, important els elements de seguretat comuns a una llar de foc, i comenci a apilar i morter les parets amb maons de tova prefabricats, tall per dimensionar.

Cases de bareque i Chirpicis.



Una casa de bareque (o bahareque) s una edificaci construda amb murs de fang (tova) i llistons de fusta que conformen una estructura de tipus gelosa. 
 Desenvolupada des del Palafito i la casa larga (casa comunal) del Neoltic.

 Chirpici, tipus de tova usada al sud de Romania);

 Referncies.


 Articles relacionats.
 Totxo;
 Arquitectura popular;

 Enllaos externs .


Manual para la rehabilitacin de viviendas construidas en adobe y tapia pisada, Colombia 2005  ;
Proyecto Fronterra ;

 eartharchitecture.org - Un lloc web centrat en les cosntruccions de terra contempornies.
 buildingwithawareness.com Building With Awareness - A detailed how-to DVD video that shows adobe wall construction and their use as thermal mass walls] ;
 Cal-Earth (The California Institute of Earth Art and Architecture) ha desenvolupat un sistema patentat anomenat Superadobe , en el que les bosses amb terra estabilitzada es posen en capes amb filat espins per formar una estructura prou dura que pot resistir terratrmols, incendis i inundacions. ;

 '"Kleiwerks'"- Organitzaci internacional reconeguda per la seva contribuci sobrer tcniques de construcci naturals arreu del mon. ;
 EARTHA : Earth Architecture and Conservation in East Anglia- Organitzaci britnica centrada en la construcci i manteniment de construccions ende terra tpiques d'una regi del Regne Unit que t una llarga histria de construcci amb fang. ;
 Kerpic.org - A website on earthen architecture researches stabilized with gypsum.  ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383607" title="Comtat d'Holanda" nonfiltered="2655" processed="2644" dbindex="147682">



El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermnic del qual el territori comprenia els actuals provncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del segle XIX a altres provncies.). Per als afers eclsiastics, el territori depenia del bisbat d'Utrecht.

 Histria .
El territori del comtat del qual les fronteres van quedar vagues es deia d'antuvi Frsia. Al 1101 el comte Floris II d'Holanda va ser el primer que va afegir d'Holanda al seu nom. El nom provindria de Holtland una composici de dos mots de l'antic neerlands holt (= bosc) i land (= pas).

Des del segle IX el territori feia part de Lotarngia per encara no era pas una entitat separada. Les fronteres van canviar d'un costat pels acords dels comtes i vicomtes amb la cort de Lotarngia i de l'altre costat per a les fores de la natura en una regi baixa fora inundable i de l'explotaci de la torba que va abaixar el nivell del terra. A poc a poc, van servir-se de fins a 9.000 molins de vent per a assecar els plders que es troben sota el nivell del mar.

En esperar de contenir els atacs dels vkings, Lotari I, el fill de Llus I el Piets va infeudar el territori de Frisia a dos germans vkings Rric i Harald a l'entorn de l'any 840. El comte Gerolf de Frsia (tamb anomenat de manera anacrnica Gerolf d'Holanda) va terminar al 885 la dominaci danesa en contribuir a l'assasinat de Jofre el Vking. En reconeixement, el rei Arnulf de Carntia va donar-li unes territoris ms. Els comtes successius van eixamplar el territori i associar-se amb els vens: com al 938, quan va celebar-se el prometatge del comte Teodoric II  de Frsia amb la filla d'Arnolf I de Flandes.

Els comtes van conduir una poltica expansionista en assatjar d'ocupar troos de la Llibertat de Frsia i del bisbat d'Utrecht contra la voluntat dels emperadors del Sacre Imperi. Al 1018, el comte Teodoric III va vncer les tropes dels aliats dels bisbats de Lieja, Utrrecht i Cambrai condudes per Jofre de Verdun a la batalla de Vlaardingen. Teodoric III va sostenir la condidatura de l'emperador Conrad II en esperar conservar els territoris anexionats. Al 1047, l'emperador Enric III va conquerir Vlaardingen i el castell Rijnsburg. Al 1049, Teodoric IV va ser assassinat. El seu successor va ser Floris I.

Al 1291 Floris V va donar-se el ttol de comte d'Holanda i de Zelanda i senyor Frsia.  El ttol van mantenir-se quan el territori va unir-se a altres mitjanant unions personals amb el comtat d'Hainaut, del ducat Straubing-Holandadurant la dinastia dels Wittelsbach (1343-1425), el ducat de Borgonya fins als darrere comte, Felip II d'Espanya.

La provncia va ser membre capdavanter de la Repblica de les Set Provncies Unides (1581-1795 i la Uni d'Utrecht  desprs del qual del qual el territori gobernat pels Estats d'Holanda i de Frsia Occidental va integrar-se a la repblica, tot i conservar unes institucions jurdiques prpies.

Dissoluci.
L'administraci francesa va dissoldre el comtat, ja fora integrat a les Set Provncies Unides a l'any 1795. Durant l'administraci republicana sota la Repblica batava la subdivisi administrativa en departaments va canviar fora sovint. De 1801 a 1807 va esdevenir el departament d'Holanda que a la creaci del regne d'Holanda va escindir-se en dos departaments: Boques del Mosa i Zuyderzee que cobren ms o menys el territori de les provncies actuals d'Holanda septentrional i meridional.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383609" title="Isaac Stern" nonfiltered="2656" processed="2645" dbindex="147683">
Isaac Stern (Kremenetz, Ucrana, 21 de juliol de 1920 - 22 de setembre de 2001) fou un violinista nord-americ d'origen ucrans, considerat com un dels millors del segle XX. 

Biografia. 
Es va traslladar amb la seva famlia a San Francisco quan tenia un any. Va rebre les seves primeres llions de msica de la seva mare, ingressant al Conservatori de San Francisco a una edat molt primerenca el 1928, on va estudiar viol. Va estar orgulls d'haver estat estudiant amb Nahum Blinder. Va debutar en pblic el 18 de febrer de 1936, tocant el Concert per a viol N3 de Camille Saint-Sans amb l'Orquestra Sinfnica de San Francisco dirigida per Pierre Monteux. 

Stern va ser fams pels seus grans enregistraments, i per apadrinar a joves talents (entre els seus descobriments estaven Yo-Yo Ma, Itzhak Perlman i Pinchas Zukerman). Tamb va destacar per salvar el Carnegie Hall el 1960; l'Auditori principal del Carnegie actualment duu el seu nom. Stern va gravar entre altres obres els concerts de Brahms, Bach, Beethoven i Mendelssohn, i treballs ms moderns de Samuel Barber, Bla Bartk, Igor Stravinski i Leonard Bernstein. Tamb va doblar a diversos actors que aparentaven estar tocant el viol en films, un exemple d'aix s El violinista en la teulada.

Premis.
El 1979 el govern de la Repblica Popular de Xina el va convidar a una gira perqu ensenys, i el film que va resultar d'aix, "From Mao to Mozart" ("De Mao a Mozart"), del productor i director Murray Lerner va guanyar l'Oscar de 1980 a Millor Documental. En 1987 li va ser concedit el Premi de la Fundaci Wolf de les Arts de Jerusalem. 

L'any 2003 va rebre el Polar Music Prize, un premi concedit per la Reial Acadmia de Sucia de Msica. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383610" title="Javier Manjarn Pereda" nonfiltered="2657" processed="2646" dbindex="147684">





Javier Manjarn Pereda (Gijn, Astries, 31 de desembre de 1969), futbolista asturi. 

 Biografia . 
Manjarn es va incorporar als 15 anys a l'Escola de Mareo del Real Sporting de Gijn procedent del Collegi de la Immaculada (Gijn), on va destacar des dels seus inicis com a futbolista. Passades les seves etapes en el futbol base, s incls en la plantilla del Sporting B quan el segon equip jugava en Tercera Divisi. En aquest equip va coincidir amb jugadors que desprs arribarien a gran fama, com Juanele i Luis Enrique. 

Va debutar amb el primer equip del Sporting, en Primera, el 8 d'octubre de 1989, en un partit davant de l'Athletic Club disputat en El Molinn (0-1), participant en 29 partits durant aquesta temporada. A l'any segent va ser titular jugant com davanter a les ordres de Ciriaco Cano i classificant a l'Sporting per a la Copa de la UEFA. 

En 1993 fitxa pel Real Club Deportivo de La Corunya, on roman fins a 1999, any que es realitza el seu trasps al Racing de Santander. Desprs de dues temporades en el Racing, on disputa 61 partits, es va a jugar a la Mxic, primer en l'Atltico Celaya, i posteriorment en el Santos Laguna. Va finalitzar la seva carrera esportiva jugant en l'Arteixo. 

Va formar part de la selecci espanyola sub-21 que va aconseguir l'or en els Jocs Olmpics de Barcelona 1992. Desprs de l'xit en la selecci olmpica, va debutar com internacional absolut amb la selecci de futbol d'Espanya el 6 de setembre de 1995 a Granada, davant la Selecci de futbol de Xipre. Va ser internacional en 13 partits, disputant l'Eurocopa de futbol 1996. 

 Participacions a Eurocopes .


 Participacions en Jocs Olmpics .


 Clubs .



 Enllaos externs .
 Manjarn en www.lfp.es;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383611" title="Bakht Khan" nonfiltered="2658" processed="2647" dbindex="147685">
Bakht Khan (Sultanpur 1797-Lucknow, 13 de maig de 1859) fou el comandant en cap de les forces ndies revoltades el 1857.

Era fill d'un cap rohilla de nom Abd Allah Khan, descendent en lnea directa de Ghulam Kadir Rohilla, establert a Oudh a la mort del cap rohilla Hafiz Rahmat Khan (23 d'abril de 1744). La seva mare era una princesa reial d'Oudh (la famlia havia estat desposseda pels britnics). 

El 1817 va ingressar a l'exrcit a la anomenada Brigada de Bareilly a la que va servir durant 40 anys i es va distingir sempre al servei dels anglesos obtenint diverses distincions. Al esclatar la revolta dels sipais a Bareilly, el 31 de maig de 1857, Khan Bahadur Khan, net d'Hafiz Rahmat Khan, fou proclamat khan de Rohilkhand, com a virrei de l'emperador mogul. Llavors Bakht Khan va marxar a Delhi amb les seves forces i va assolir tot el poder amb el ttol de "Lord governador Bahadur Bakht Khan". Els principals ulemes de Delhi van signar una fatwa declarant la guerra santa als britnics. Es va enfrontar als britnics i a les forces lleials que van assetjar Delhi i va haver d'abandonar la ciutat (setembre del 1857), sense aconseguir que l'emperador Bahadur Shah II l'acompanys en la fugida. Va acampar a Djalalabad al districte d'Hardoi i desprs a Bilgram i a Mirza Ghat i finalment es va unir a les tropes de Begam Hadrat Mahall a Lucknow i probablement va morir en combat el 13 de maig de 1859 encara que un altra versi diu que va poder fugir a Nepal.

 Bibliografia .

T. Rice Holmes, A History of the Indian Mutiny, Londres 1898


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383616" title="Felipe Miambres Fernndez" nonfiltered="2659" processed="2648" dbindex="147686">
Felipe Miambres Fernndez o Felipe (nascut a Astorga, Castella i Lle, el 29 d'abril de 1965) s un futbolista castell que va jugar a l'Sporting de Gijn i CD Tenerife. 

Entre 1989 i 1994 va jugar 6 partits per a la Selecci espanyola i va marcar 2 gols. 

En la seva etapa com entrenador, ha estat responsable del CD Tenerife, Hrcules CF, UD Salamanca, Alacant CF i UE Lleida; i actualment treballa com  adirector esportiu del Rayo Vallecano. 

 Clubss .



 Clubs com a entrenador .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383617" title="Copa d'Europa de futbol 1965-66" nonfiltered="2660" processed="2649" dbindex="147687">
La Copa d'Europa de futbol 1965-66 fou l'edici nmero 11 en la histria de la competici. Es disput entre l'octubre de 1965 i el maig de 1966, amb la participaci inicial de 31 equips de 31 federacions diferents.

La competici fou guanyada pel Reial Madrid a la final enfront el FK Partizan de Belgrad per 2 a 1 a l'estadi de Heysel de Brusselles.

Ronda preliminar.
















|}

Primera ronda.









|}

Quarts de final.





|}

Semifinals.



|}

Final.




Enllaos externs.
Temporada 1965-66 a la web de la UEFA;
RSSSF;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383619" title="Bakhtigan" nonfiltered="2661" processed="2650" dbindex="147688">
Bakhtigan fou el nom antic d'un dels cinc llacs salats de la provncia de Fars a Iran, al districte d'Istakhr, a uns 50 km a l'est de Shiraz i a 1550 metres d'altura. La superfcie varia segons el clima estacional per no supera els 100 km de llarg i 30 d'ample (est-oest). Es fondo i amb aigua molt salada.

Els altres llacs salats de la provncia foren:

Dasht Arzan, al districte de Sabur, modern Dasht-i Ardjan;
Tawwaz, prop de Kazarun al districte de Sabur, modernament Famur o Shirin o Kazarun;
Djankan, prop de Shiraz, modernament llac Shiraz o Maharlu;
Basfahuya, al districte d'Istakhr, correspondria al modern Badjfuz;

Modernament s'anomena Niriz.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383622" title="Eloy Olaya Prendes" nonfiltered="2662" processed="2651" dbindex="147689">
Eloy Jos Olaya Prendes (Gijn, Astries, 10 de juliol de 1964), va ser un futbolista asturi. Va jugar de davanter i migcampista i el seu primer equip va ser el Real Sporting de Gijn. 

Biografia. 
Aquest petit jugador asturi es va formar en la pedrera de l'Sporting de Gijn, on va arribar provinent del Collegi de la Immaculada (Gijn). Va saltar a la fama pel seu primerenc debut amb el primer equip quan comptava noms amb quinze anys al disputar una eliminatria de Copa del Rei davant el Caudal de Mieres. 

El seu debut en la Primera es va produir l'any 1982 quan tot just comptava amb disset anys recn complits. El seu joc era el d'un extrem amb mobilitat que es combinava a la perfecci amb un davanter centre clssic ms gran i pesat aprofitant els buits que aquest creava en la defensa, a ms de procurant-se tirs des d'angles inversemblants. Amb el pas del temps va anar perdent velocitat, el que li va fer retardar la seva posici a la d'interior. 

En l'Sporting de Gijn es va convertir en titular indiscutible arribant a la internacionalitat absoluta amb tot just vint-i-un anys. Precisament jugant amb la selecci espanyola va viure el seu moment de mxima notorietat al fallar el penalt decisiu que hagus classificat a la selecci espanyola per a les semifinals del mundial de Mxic de 1986. 

Desprs d'un altre any ms en l'Sporting, en el qual el seu rendiment va ser menor de l'esperat, fou fitxat per un Valncia CF en procs de reconstrucci desprs de la seva tornada a la primera divisi. En la capital del Tria va romandre set campanyes, les primeres cinc sent titular indiscutible en les quals va ajudar al club xe a retornar als llocs que histricament havia ocupat. Amb l'arribada del tcnic Carlos Alberto Parreira va passar a tenir un rol marginal en l'equip per la qual cosa va ser traspassat al club dels seus orgens, l'Sporting de Gijn on va romandre dues temporades ms, la primera d'elles a un gran nivell. Finalment va disputar una temporada amb el CD Badajoz en Segona. 

Selecci espanyola. 
Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en quinze ocasions anotant quatre gols. El seu debut es va produir el 20 de novembre de 1985 en un partit en el qual Espanya va empatar a zero contra ustria en un partit disputat a Saragossa. Va formar part de la selecci que va participar en el mundial de Mxic de 1986 quedant eliminada en quarts de final en la tanda de penalts davant Blgica sent precisament Eloy qui va errar el penalt decisiu. 

 Clubs .


Enllaos externs.
 Eloy en www.lfp.es;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383623" title="Metil" nonfiltered="2663" processed="2652" dbindex="147690">
 
En qumica un metil (o ms apropiadament) grup metil s un grup funcional, hidrfob alqu que deriva del met (CH4). T com frmula :-CH>3 

s una ramificaci o resta d'una cadena hidrogenada en un compost orgnic. El grup metil, forma part d'una "famlia" de compostos orgnics anomenats "sries homlogues" ja que segueixen un mateix patr. Els primers quatre tenen noms especfics (metil, etil, propil i butil) mentre que els que segueixen noms es denominen amb l'arrel llatina de la quantitat de carbonis (penta, hexa, etc) i la terminaci -il. 

Si hi ha ms d'un metil en un compost es colloca el nombre de carboni de cadascun i se li agrega el prefix "di" aix: 1,3-dimetilbut. Una srie homologa es defineix prcticament com els cossos orgnics que ocupen iguals funcions i sofreixen idntics canvis




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383624" title="Francisco Javier Prez Villarroya" nonfiltered="2664" processed="2653" dbindex="147691">
Francisco Javier Prez Villarroya (Saragossa, Arag, 6 d'agost de 1966) va ser un futbolista aragons.

Va nixer a Saragossa, el 6 d'agost de 1966. Migcampista format en les installacions de la Ciutat Esportiva del Reial Saragossa, va debutar en el primer equip blanc en la temporada 1984-85, encara que no va ser fins a 1987 quan es va establir definitivament en l'elit, amb Manolo Villanova com a entrenador del conjunt aragons. 

Villarroya es va fer amb la titularitat de manera gaireb inqestionable durant tres temporades, en les quals va jugar 115 partits oficials amb el Reial Saragossa, va marcar sis gols i va estrenar la internacionalitat amb la selecci. Villarroya va acudir al Mundial d'Itlia, en 1990, com flamant fitxatge del Reial Madrid. Titular durant dues temporades seguides, amb Radomir Antic i Leo Beenhakker, en la campanya 1992-93 va comenar el seu declivi al perdre la confiana del nou tcnic, Benito Floro.

En 1994 va posar rumb a La Corunya, fins que en 1996 va fitxar per l'Sporting de Gijn i, en 1998, pel CD Badajoz, en el qual va posar fi a la seva carrera com futbolista d'lit desprs de disputar 14 partits amb la selecci i 276 en Primera Divisi. 

 Clubs .


 Enllaos externs .
 Estadstiques a Primera Divisi - LFP.es ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383625" title="Radiodifusi Catalana" nonfiltered="2665" processed="2654" dbindex="147692">

Radiodifusi Catalana s una associaci sense nim de lucre que utilitza els mitjans multimdia per promoure la cultura i identitat nacional dels Pasos Catalans.

Aquest projecte va comenar el 18 de juny de 1989 quan Radiodifusi Catalana va iniciar un programa de rdio en catal a Melbourne. Sortia els diumenges de 2-3 de la tarda al 92.3 del dial en freqncia modulada. El programa es va emetre fins l'agost 2002. Van ser tretze anys de rdio catalana en directe per les ones de l'estat de Victria. Les emissions radiofniques estaven dedicades a promoure la msica i canons dels Pasos Catalans, i la cultura caracterstica d'el Principat, el Pas Valenci i Les Illes.

Actualment, Radiodifusi Catalana forma part de les Comunitats Catalanes de l'Exterior Comunitats Catalanes de l'Exterior legalitzades per la Generalitat de Catalunya, que reben el suport de la nostra mxima instituci en el que fa referncia a publicacions i informaci general .

Enllaos externs.

 Radiodifusi Catalana;

 Vilaweb/Austrlia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383628" title="Alberto Albstegi Zamacola" nonfiltered="2667" processed="2655" dbindex="147694">
Alberto Albstegi Zamacola (Eibar, Guipscoa, 24 de setembre de 1964), s un ex futbolista basc. 

 Trajectria . 
Jugava de defensa (normalment pel centre) i el seu primer equip va ser la Reial Societat B. s un jugador de tall clarament defensiu encara que molt polivalent, disciplinat, bon marcador i de gran fortalesa fsica, en defensa s'emprava amb gran contundncia i serietat, en el centre del camp, amb sacrifici. 

En 1986 s fitxat per l'Eibar, on juga una temporada. En 1988 arriba al Mallorca, debutant aix en en la Primera Divisi d'Espanya. 

En 1990 fitxa pel Deportivo de la Corua, i durant la temporada 1992-93 es convertir en un dels centrals del mtic Super-Depor.

En 1995, jugant per a la Reial Societat una lesi l'obliga a estar inactiu gaireb tota la temporada. En 1999 i jugant per a l'Esportiu Alabs es retira del futbol professional havent disputat 180 partits en la Primera divisi espanyola i marcant 8 gols. Desprs del seu retir en el futbol va obrir una botiga d'esports a Eibar.

 Clubs .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383630" title="Izz al-Dawla Bakhtiar" nonfiltered="2668" processed="2656" dbindex="147695">
Izz al-Dawla Bakhtiar (tamb  Izz al-Dawla Bakhtiyar), fou un prncep buwyhida, fill i successor de Muizz al-Dawla Abul Husayn Ahmed (932-967).

Fou designat hereu del seu pare el 955 per no tenia gaire capacitat pel govern. Quan va pujar al tron va delegar les feines de govern al seu visir (tots els seus visirs foren elegits amb cura). Inicialment va seguir una poltica contra els hamdnides de Mossul (iniciada ja pel seu pare) llavors representats per Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar (emir des de 967), i contra l'emir autnom de la Batiha, Imran ibn Shahin. Va tenir un acostament als crmates per enfrontar als fatimites que el 969 s'havien apoderat d'Egipte.

Els enfrontaments entre les seves tropes daylamites i les turques van ser constants i finalment Bakhtiar va trencar amb els darrers, trencament complicat per les lluites entre sunnites i xites a Bagdad, i per la intervenci de grups ayyarun, i quan va quedar assetjat a Wasit pels turcs, va haver de cridar al seu cos Adud al-Dawla de Fars; mentre els rebels dominaven Bagdad i Khuzestan; Adud al-Dawla va convncer al seu pare Rukn al-Dawla, que era el deg de la famlia i que governava al Djabal, de fer una expedici en ajut de Bakhtiyar amb les tropes prpies i algunes que en va enviar Rukn al-Dawla des de Rayy. No obstant va retardar tant com va poder la intervenci a l'espera de qu Bakhtiyar estigus a punt de ser derrotat; llavor va actuar, va derrotar els rebels (30 de gener del 975) i va entrar a Bagdad el 31 de gener del 975.

Al cap de dos mesos, sota pressi, Bakhtiyar va abdicar (12 de mar del 975). Aquesta actuaci va molestar tant al seu pare Rukn al-Dawla que el va obligar a restablir a Bakhtiyar, i encara que Adud va obeir, del disgust que el pare va tenir es va posar malalt i va morir el 16 de setembre del 976.

Quan el 977 Adud al-Dawla va envair Iraq, Bakhtiyar ja l'esperava: s'havia aliat a Fakhr al-Dawla de Rayy, als hamdnides, al cap kurd hasanwayh Barkezani i a Imran ibn Shahin, emir de les maresmes (Batiha) del sud d'Iraq, i s'havia avanat cap a Ahwaz, on es van trobar els dos exrcits. Adud va aconseguir la victria el 1 de juliol del 977 prop de la ciutat. Finalment l'octubre Bakhtiyar va reconixer la sobirania de Adud al-Dawla i li va demanar perms per marxar a establir-se a Sria. Bakhtiyar es va dirigir doncs cap a Sria i passant per Mossul l'hamdnida Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar el va encoratjar a intentar recuperar el poder. Amb ajut de l'emir hamdnida, Bakhtiyar va retornar al Iraq per les forces col ligades van patir una greu derrota a mans d'Adud prop de Samarra (a Kasr al-Djuss) el 29 de maig del 978. Bakhtiyar va ser capturat i executat desprs de la batalla i Abu Taghlib fou perseguit durant uns quants mesos i els seus estats ocupats incloent Mossul. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383632" title="Bakhtiyar" nonfiltered="2669" processed="2657" dbindex="147696">



Izz al-Dawla Bakhtiyar, sult buwyhida;
Bakhtiyar o bakhtiyari, membre del grup tnic dels bakhtiyaris;
Shapur Bakhtiyar, darrer primer ministre del xa Reza Pahlevi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383634" title="Bakhtiar" nonfiltered="2670" processed="2658" dbindex="147697">



Izz al-Dawla Bakhtiar, sult buwyhida;
Bakhtiar o bakhtiari, membre del grup tnic dels Bakhtiaris;
Shapur Bakhtiar, darrer primer ministre del xa Reza Pahlevi;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383635" title="Bakhtiyaris" nonfiltered="2671" processed="2659" dbindex="147698">
Els bakhtiyaris (tamb bakhtiaris) sn un conglomerat d'tnies emigrades al segle X des de Sria cap a Iran, coneguts fins al segle XV com a grans lurs. La seva tradici diu que no sn iranians per es pensa que havien emigrat a Sria des de Bactriana (de la que deriva el seu nom bakhtiyari) o be que sn una branca del poble kurd. La seva religi es xita i la llengua d'origen irani per molt barrejada amb paraules rabs i lurs. A la meitat del segle XX eren uns 400.000.

El lloc de poblaci bakhtiari es entre Isfahan i Khuzestan, a una regi muntanyosa on s'han trobat molts camps de petroli.

Es divideixen en dos grans grups:

Haft Lang, amb 55 subtribus;
 ahar Lang, amb 24 subtribus;

Fins al segle XX foren ramaders nmades. Cada tribu estava manada per un khan que tenia residncia a alguna vila a ms d'una residncia d'estiu al camp. Les dones bakhtiyaris no han de portar vel i gaudeixen de gran llibertat al territori tribal. Les dones dels khan exerceixen algunes funcions de govern en absncia del marit.

 Bibliografia .
V. Melkonian, The Bakhtiaris, Bssora 1954;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383637" title="Abu Abd al-Rahman Baki ibn Makhlad" nonfiltered="2672" processed="2660" dbindex="147699">
Abu Abd al-Rahman Baki ibn Makhlad (817-889) fou un tradicionalista i exageta cordovs segurament d'origen cristi.

Va viatjar per orient i al seu retorn va manifestar gran independncia en les seves doctrines i va trobar la oposici dels caps maliquites i fou condemnat a mort acusat d'heretgia i noms fou salvat per la intervenci del emir Muhmmad I (852-886) que li va garantir el dret de difondre lliurement la seva doctrina. 

Va escriure algunes obres que s'han perdut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383640" title="Torre de les Aiges" nonfiltered="2673" processed="2661" dbindex="147700">

La Torre de les Aiges va ser construda l'any 1870, obra de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i l'enginyer Antoni Darder i la seva funci era la distribuci d'aigua als primers edificis de l'Eixample. Des del 1987 s un Jard Pblic.

S'hi pot accedir des del carrer de Roger de Llria, entre el carrer de la Diputaci i el carrer del Consell de Cent.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383643" title="Pomacentrus callainus" nonfiltered="2674" processed="2662" dbindex="147701">

Pomacentrus callainus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E.   2002. Two new damselfishes of the genus Pomacentrus from the south-west Pacific. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 5 (nm. 4): 167-176.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383645" title="Pomacentrus chrysurus" nonfiltered="2675" processed="2663" dbindex="147702">

 Pomacentrus chrysurus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.

Es troba des de l'Illa Christmas fins a les Illes Salom, les Illes Ryukyu i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383646" title="Almeirim" nonfiltered="2676" processed="2664" dbindex="147703">

Almeirim s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi d'Alentejo i a la subregi de Lezria do Tejo. L'any 2006 tenia 22.776 habitants. Limita al nord amb Alpiara, a l'est i nordest amb Chamusca, al sud amb Coruche i Salvaterra de Magos, a l'oest amb Cartaxo i al nordoest amb Santarm.

 Estadstica .


Freguesies.
 
 Almeirim;
 Benfica do Ribatejo;
 Fazendas de Almeirim;
 Raposa;


 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383648" title="Pomacentrus coelestis" nonfiltered="2677" processed="2665" dbindex="147704">

Pomacentrus coelestis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Sri Lanka fins a les Illes de la Lnia i el sud del Jap.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383650" title="Pomacentrus colini" nonfiltered="2678" processed="2666" dbindex="147705">

 Pomacentrus colini s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud de Papua Nova Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383652" title="Pomacentrus cuneatus" nonfiltered="2679" processed="2667" dbindex="147706">

Pomacentrus cuneatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Java, Sulawesi, Singapur, oest de Malisia, Golf de Tailndia i Luzon (Filipines).
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383653" title="UTF-8" nonfiltered="2680" processed="2668" dbindex="147707">
UTF-8 (8-bit Unicode Transformation Format) s una normativa de transmissi de longitud variable per a carcters codificats fent servir Unicode, creada per Rob Pike i Ken Thompson. 

UTF-8 fa servir grups de bytes per a representar l'estndard d'Unicode per als alfabets de moltes de les llenges del mn. s molt til especialment per a la transmissi dels sistemes de correu electrnic de 8 bits. Fa servir d'1 a 4 bytes per carcter, depenent del smbol d'Unicode. Per exemple, es necessita noms un byte en UTF-8 per a codificar els 128 carcters US-ASCII al rang de U+0000 a U+007F d'Unicode.

 Histria .
Ken Thompson i Rob Pikel van implantar l'UTF-8 el 3 de setembre de 1992 al seu sistema operatiu Plan 9. El gener de 1993 es va presentar oficialment a la conferncia USENIX a San Diego (Califrnia).

 Enllaos externs .
  UTF-8 ;
  Rob Pike comenta la histria de com va crear UTF-8 ;
  Article original de l'UTF-8 ;
  L'estndard UTF-8 ;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383654" title="Pomacentrus emarginatus" nonfiltered="2681" processed="2669" dbindex="147708">

Pomacentrus emarginatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest de Nova Guinea i Palau.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383656" title="IBM 5151" nonfiltered="2682" processed="2670" dbindex="147709">

El IBM 5151 s un monitor monocrom, subministrat amb el IBM PC original.

Caracterstiques.
Produa solament imatges en el color verd perqu utilitzava fsfor P1. Va ser projectat per a connectar-se a un adaptador de pantalla monocromtica d'IBM (MDA) el qual no possea cap mode grfic, i noms donava suport al mode text de 25 80 carcters. La targeta grfica Hercules projectada per a s amb aquell monitor, permetia l's d'alta resoluci grfica monocromtica (720 348 punts), molt superior al de la targeta grfica CGA produda per IBM, la qual encara que permets l's de colors, aconseguia una resoluci mxima de 640 200 punts. Com els carcters en un monitor monocromtic eren particularment ntides, algunes persones van continuar a usar monitors 5151 en modo text, encara desprs d'adquirir una placa CGA o EGA.

Referncies.


Enllaos externs.
 Foto del IBM 5151 mostrant PC Shell en la pantalla;
 IBM PC XT i el 5151;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383659" title="Pomacentrus fuscidorsalis" nonfiltered="2683" processed="2671" dbindex="147710">

 Pomacentrus fuscidorsalis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes de la Societat i Pitcairn.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383662" title="Pomacentrus geminospilus" nonfiltered="2684" processed="2672" dbindex="147711">

 Pomacentrus geminospilus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia i Malisia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1993. Two new species of damselfishes (Pomacentrus), with comments on the validity of two additional pomacentrid fishes. Rev. Fr. Aquariol. 20(1):21-26.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383663" title="Pomacentrus grammorhynchus" nonfiltered="2685" processed="2673" dbindex="147712">

 Pomacentrus grammorhynchus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Filipines, Nova Guinea, la Gran Barrera de Corall i Palau.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383664" title="Pomacentrus imitator" nonfiltered="2686" processed="2674" dbindex="147713">

 Pomacentrus imitator s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar del Corall, Nova Calednia, Fidji i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383665" title="Pomacentrus indicus" nonfiltered="2687" processed="2675" dbindex="147714">

 Pomacentrus indicus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka, les Maldives i les Seychelles.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383666" title="Pomacentrus javanicus" nonfiltered="2688" processed="2676" dbindex="147715">

Pomacentrus javanicus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar de Java (Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383668" title="Pomacentrus komodoensis" nonfiltered="2689" processed="2677" dbindex="147716">

 Pomacentrus komodoensis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les costes de l'illa de Komodo (Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1999. Three new species of damselfishes (Pomacentridae) from Indonesia and eastern Papua New Guinea. Rev. Fr. Aquariol. 25(3-4):99-106.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383671" title="Pomacentrus lepidogenys" nonfiltered="2690" processed="2678" dbindex="147717">

 Pomacentrus lepidogenys s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar d'Andaman, Indonsia, illes de Melansia, Tonga i Illes Ryukyu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383672" title="Stedelijk Museum" nonfiltered="2691" processed="2679" dbindex="147718">


El Museu Stedelijk d'Amsterdam, als Pasos Baixos, s un museu d'art modern, situat en la Plaa dels Museus (Museumplein) prop del Rijksmuseum i el Museu van Gogh. 

La seva collecci inclou una habitaci pintada per Karel Appel i una gran collecci de pintures de Kazimir Malevich. El Stedelijk s'ha reubicat temporalment des del seu antic local al Museumplein a Oosterdokskade 3 5, just a l'est de l'Estaci Central d'Amsterdam. Aquest edifici, anteriorment de correus, tamb alberga una srie de companyies relacionades amb els mitjans i l'art. La planta superior oferix una de les millors vistes de la ciutat. Hi ha un restaurant durant el dia i un club a la nit.

Enllaos externs.
 Web oficial del museu;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383674" title="Karel Appel" nonfiltered="2692" processed="2680" dbindex="147719">

Christiaan Karel Appel, conegut com Karel Appel (25 d'abril de 1921, Amsterdam - 4 de maig de 2006, Zurich) va ser un pintor i escultor neerlands, membre fundador del grup COBRA. 

 Biografia . 

Fill d'un perruquer, Appel va cursar estudis en la Rijksakademie van Beeldende Kunsten (Acadmia de Belles Arts) d'Amsterdam entre 1940 i 1943 a pesar de la resistncia dels seus pares.

All va conixer a Guillaume Corneille i Constant. La seva primera exposici data de 1946 i va ser a Groninga, seguida d'una altra a Amsterdam. Entre les seves influncies estan Pablo Picasso, Henri Matisse i Jean Dubuffet. S'uneix al Nederlandse Experimentele Groep (Grup Experimental Neerlands) al costat de Guillaume Corneille i Constant i amb qui funda posteriorment el moviment COBRA el 1948, juntament amb Asger Jorn, Jan Nieuwenhuys i Christian Dotremont. 

El 1949 un mural seu en la cafeteria de l'Ajuntament d'Amsterdam va causar una forta controvrsia i va ser cobert per deu anys. En conseqncia Appel parteix el 1950 a Pars, desenvolupant la seva reputaci internacional amb viatges a Mxic, els Estats Units, Brasil i Iugoslvia, dividint la seva residncia entre Nova York i Florncia. 

Appel est classificat com pintor expressionista de la segona meitat del segle XX. La seva obra si b s'acosta a l'abstracci, sempre cont temes reconeixibles (persones, animals, paisatges). Durant el seu perode en COBRA pintava amb vius colors figures simples amb forts delineats. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383675" title="Pomacentrus leptus" nonfiltered="2693" processed="2681" dbindex="147720">

 Pomacentrus leptus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud del Mar Roig fins al Golf d'Aden, el Golf d'Oman i l'frica Oriental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383676" title="Bakkara" nonfiltered="2694" processed="2682" dbindex="147721">
Els bakkara sn rabs nmades del Sudan que ocupen les terres entre el llac Txad i el Nil Blanc. El seu nom deriva de que viuen de criar bestiar (bakar).

Es creu que eren part dels grups rabs djuhayna establerts al Sudan, procedents d'Egipte, el segle XIV que es van desplaar al segle XVII i es van barrejar amb poblacions originaries del nord. Van formar una mena d'estat tamp entre els sultanats de Waddai, Darfur i Kordofan i les tribus de negres pagans ms al sud. Foren vassalls d'aquestos tres sultanats als que pagaven tribut; sovint feien expedicions per capturar esclaus a les zones dels africans al sud. 

Al segle XVIII i XIX el grup dels bakkara rizaykat, el principal, va estar sota sobirania del sult de Darfur, i el seu conflicte amb el poders mercader d'esclaus al-Zubayr Rahma Mansur, senyor de part de la regi de Bahr al-Ghazal, va comportar la conquesta de Darfur pels egipcis el 1874. Van donar suport al Mahdi contra els britnics per es van mostrar contraris al seu domini en el seu propi territori. El successor del Mahdi, el khalifa Abdullahi (Abd Allah ben Muhammad al Taaishi), era membre d'aquest grup, de la subtribu dels taaisha, entre els quals va reclutar els seus principals collaboradors. El 1889/1890 els va traslladar a Omdurman per servir-l'hi de suport contra els Awlad al-balad i al mateix temps per tenir-los ms controlats. El trasllat i les greus prdues que van patir a les guerres els van debilitar; molts van retornar als seus antics territoris (1896-1898).

 Bibliografia .
H. A. Mac Michael, A history of the Arabs in the Sudan, Cambridge, 1922 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383678" title="Pomacentrus limosus" nonfiltered="2695" processed="2683" dbindex="147722">

Pomacentrus limosus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia Occidental i al Pacfic occidental central.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1992. A new species of damselfish (genus Pomacentrus) from northwestern Australia. Rec. West. Aust. Mus. 15(4):691-695.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383679" title="Asger Jorn" nonfiltered="2696" processed="2684" dbindex="147723">
Asger Jorn (Vejrum, Jutlndia, 3 de mar de 1914- 1 de maig de 1973) va ser un artista dans. El seu nom autntic era Asger Oluf J. Era germ de J Nash que tamb va ser un artista. 

El 1936 va arribar a Pars per a incorporar-se a la Acadmia contempornia de Fernand Lger. Durant l'ocupaci nazi de Dinamarca, Jorn va ser un comunista actiu dintre de la resistncia i va participar en el grup artstic H. Desprs del final de l'ocupaci, les possibilitats de lliure pensament crtic en el mitj comunista es van tornar ms limitades, a causa de l'autoritat poltica, ms centralitzada. 

Jorn ho va trobar inacceptable i va trencar amb el Partit comunista dans encara que va seguir sent comunista tota la seva vida. Va ser un dels fundadors del moviment Cobra. Va ser motor en la fusi de el MIBI (en el qual participava) amb la Internacional letrista i el Comit psicogeogrfic de Londres, que va formar la Internacional Situacionista. 

El 1961, va abandonar la Internacional Situacionista per a fundar l'Institut escandinau de vandalisme comparat. El seu sistema filosfic, o Triolectics, va donar lloc al naixement d'una manifestaci prctica pel desenvolupament del futbol a tres bandes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383680" title="Bakliyya" nonfiltered="2697" processed="2685" dbindex="147724">
Els bakliyya (tamb buraniyya) fou una secta musulmana dissident, associada als crmates.

La va formar Abu Hatim vers el 907/908, el qual va prohibir els alls, els porros, i els naps i matar animals, i va abolir les practiques religioses. La secta es va revoltar a Kufa i Wasit sota diferents caps, sent els ms coneguts Masud ibn Hurayth i Isa ibn Musa (nebot d'Abdan) vers el 928/928, aprofitant l'expedici a l'Eufrates d'Abu Tahir. La seva bandera era blanca amb inscripcions alcorniques que recordaven l'alliberament dels israelites de l'opressi dels faraons; van obtenir alguns xits inicials per foren venuts per Harun ibn Gharib, general del califa al-Muqtadir (908-932).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383682" title="Pomacentrus littoralis" nonfiltered="2698" processed="2686" dbindex="147725">

 Pomacentrus littoralis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia, Singapur, Filipines i Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383685" title="Internacional Lletrista" nonfiltered="2699" processed="2687" dbindex="147726">
La Internacional Letrista (IL) va ser la primera escisi del moviment lletrista d'Isidore Isou, seguits serien de prop per l'Ultra-Lletrisme. 

La IL es va formar desprs del boicot del Moviment Lletrista a Charlie Chaplin, esvalotant una roda de premsa amb motiu de la pellcula Limelight a l' Hotel Ritz de Pars a l'octubre de 1952. 

Durant l'estiu de 1953, va sorgir entre ells el terme Psicogeografia. Van publicar un butllet d'informaci anomenat Potlatch. Un dels seus textos ms importants era Frmula per a un Nou Urbanisme d'Ivan Chtcheglov que no va ser publicat fins a 1958 en la primera revista de la Internacional Situacionista. 

Advocava per una nova ciutat on tots serien capaos de viure en la seva prpia catedral. 

La teoria utpica era acompanyada per l'anomenat moviment de deriva, per mitj del com els habitants de les ciutats vagarien com nvols a travs de l'ambient urb, el que van anomenr urbanisme unitari. En el seu Introducci a una Crtica de la Geografia Urbana (publicat en la revista surrealista belga Les Levres Nues, No. 6, 1955) Guy Debord va descriure a un company que vagava per la regi d'Harz, a Alemanya seguint cegament un mapa de Londres. 

Aquesta era una de les metodologies favorites dels psicogegrafs. Van produir una mplia varietat de propostes: l'abolici dels museus i posar l'art en els bars, obrir el Metro tota la nit, aixecar les teulades de Pars com si fossin paviment, amb escales mecniques per a ajudar a accedir . Tamb van desenvolupar el detournement com una tcnica de reutilitzar el material previ per a un propsit radical. 

Sobre el 28 de juliol de 1957 es van fusionar amb el Moviment Internacional Per a Un Bauhaus Imaginista i la London Psychogeographical Association per formar la Internacional Situacionista.

Membres.

 Michele Bernstein;
 Andre-Frank Concord / Andre Frankin;
 Guy Debord;
 Jacques Fillon;
 Alexander Trocchi;
 Gil Wolman;
 Jean-Michel Mension;
 Francois Dufrene;
 Mohamed Dahou;
 Cheik Ben Dhine;
 Ait Diafer;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383686" title="Bakr al-Su Bashi" nonfiltered="2700" processed="2688" dbindex="147727">
Bakr al-Su Bashi fou un general otom d'origen rab, governador d'un districte de l'Iraq central.

Vers el 1620, amb la seva brutalitat, va adquirir una posici predominant dominant les decisions del feble paix de Bagdad. Va aplanar una conspiraci contra la seva persona a aquesta ciutat i va demanar al sult de ser nomenat com a beylerbeyi, ttol que en endavant va utilitzar tot i que la petici fou rebutjada. 

El sult pel contrari va enviar un exrcit a Bagdad des de la provncia lleial ms propera, la de Diyar Bakr. Durant unes setmanes es va combatre ferotgement i Bakr va cridar llavors en ajut al xa de Prsia Abbas I el Gran; per evitar enfrontar-se als perses el paix de Diyar Bakr, Hafiz Ahmad, el va haver de confirmar en el govern de Bagdad, i es va retirar.

Els perses van arribar a Bagdad on Bakr va refusar deixar-los entrar; desprs d'unes negociacions sense xit, els perses van assetjar la ciutat i es va haver de rendir; l'entrega la va fer el seu fill i Bagdad fou saquejada. Bakr va morir junt a centenars d'habitants, massacrats pels perses. Bagdad va restar sota domini persa fins el 1238.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383687" title="Psicogeografia" nonfiltered="2701" processed="2689" dbindex="147728">
La psicogeografia s una proposta principalment del situacionisme en la que es pretn entendre els efectes i les formes de l'ambient geogrfic en les emocions i el comportament de les persones. Una de les estratgies ms conegudes de la psicogeografia, encara que no la ms important, s la deriva. Es relaciona amb l'urbanisme i amb Guy Debord. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383688" title="Bakr ben Wail" nonfiltered="2702" processed="2690" dbindex="147729">
Els Bakr ben Wail foren una confederaci tribal rab del centre, de l'est i ms tard del nord de la pennsula d'Arbia, dins del grup dels Rabia del que tamb formaven part els Abd al-Kays. El seu nucli principal foren els thalaba, tamb el grup principal de l'imperi Kinda segons Josu l'Estilita.

Al comenament del segle V les tribus que van formar els Bakr estaven installades al Iemen per al llarg del segle es va produir un moviment amb l'aparici dels kindites i es van desplaar cap a l'oest i est d'Arbia; els Bakr estaven enfrontats a mort en aquest temps a un altre grup, els Taghlib; la batalla de Thahlan al sud-oest de Duwadami, el 530, entre dos hereus pretendents al tron de Kinda, seria part de la guerra entre Bakrs i Taghlibs; aquestos darrers van sortir d'Arbia i es van dirigir al baix Eufrates. Ms tard els van seguir els Bakr. 

La guerra que va acabar al segle segent. El 569/570 el xeic o rei dels Taghlib, Amr ibn Kulthum, va matar al rei d'al-Hira Amr ibn Hind; els Taghlib van emigrar cap al nord i els Bakr van ocupar els territoris que deixaven lliures a la plana encara que una part van restar a Arbia. El 605 van enfrontar a una expedici sassnida dirigida per Hamarz, per no van poder evitar caure sota dependncia persa. Una part dels Bakr es van fer cristians. Entre el 628 i el 632 van fer incursions a la regi de Ctesifont aprofitant la guerra civil. 

Un cap de la subtribu dels Dhuhl ben Shayban, de nom al-Muthanna ibn Haritha, es va convertir al islam el 632 i va aconseguir la capitulaci d'al-Hira; quan Khalid ibn Walid va anar a Sria (634) els musulmans van quedar a la defensiva i al-Muthanna va cobrir la retirada en la batalla del Pont (tardor del 634) i encara va tenir una darrera actuaci brillant a Buwayd al cap de poc, morint com a resultat de les seves ferides. Grups dels Bakr van participar a la batalla de Nihawand del 642; grups Bakr van anar al Khurasan on eren 7000 el 715. A Bssora van formar el grup Rabia de la ciutat amb els Abd al-Kays i ms tard es van unir als Azd Uman (emigrats vers el 680); els seus rivals a Bssora foren el tamimites (Tamim) aliats a un grup kaysita, els Ahl al-Aliya, per la pau es va establir a la mort del califa Yazid I el 683. 

La lluita es va traslladar al Khurasan on tamb finalment es va acordar la pau al cap d'uns anys, quan tenien com a cap a Yahya ibn Hudayn. El nom tribal va desaparixer progressivament fins que al segle X fou totalment substitut pel de Rabia.

 Bibliografia .

Von Oppenheim, Die Beduinen, Wiesbaden, 1952;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383689" title="Alpiara" nonfiltered="2703" processed="2691" dbindex="147730">

Alpiara s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi d'Alentejo i a la subregi de Lezria do Tejo. L'any 2004 tenia 8.198 habitants. Limita al nordest i est amb Chamusca, al sudest i sudoest amb Almeirim i al nordoest amb Santarm.

Poblaci.


Enllaos externs.



 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383691" title="Ritz Development Company" nonfiltered="2704" processed="2692" dbindex="147731">

Ritz Development Company s una empresa hotelera fundada pel sus Csar Ritz a finals del segle XIX i que va suposar el naixement de la hostaleria clssica. Va formar una cadena d'hotels per tot el mn -dels quals el primer va ser l'establiment de la Plaa de Vendme, a Pars, el 1889-, basats en premisses de luxe, qualitat, atenci al personalitzada dels hostes, jerarquitzaci del personal de servei i foment de la gastronomia. 

Va ser dirigida pel seu fundador fins el 1902, quan va ser succet per la seva esposa. Al cap dels anys, la cadena hotelera va anar dissolent-se i, en l'actualitat, la marca Ritz que apareix en nombrosos establiments per tot el mn s compartida per diverses empreses, entre les quals destaca la seva principal hereva, el grup Ritz-Carlton.


Hotels Ritz en el Mn.

 Hotel Ritz de Pars.
 Grand Hotel Ritz de Roma.
 Ritz Hotel de Londres.
 Hotel Ritz de Madrid.
 Hotel Ritz-Carlton de Boston.
 Hotel Ritz de Lisboa.
 Hotel Ritz de Johannesburg.
 Hotel Ritz d'El Caire.
 Hotel Ritz-Carlton de Berln.
 Hotel Ritz-Carlton de Nova York.
 Ritz Apart Hotel de La Paz;
 Hotel Ritz-Carlton de Santiago de Xile.
 Hotel Abama de Tenerife;
 Hotel Ritz-Carlton San Juan, Puerto Rico;
 Hotel Ritz-Carlton Moscou, Rssia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383693" title="Bakr" nonfiltered="2705" processed="2693" dbindex="147732">



Bakr al-Su Bashi, governador otom d'Iraq al segle XVII (vers 1619-1623);
Bakr ben Wail, confederaci tribal rab;
Ahmad Hassan al-Bakr (1914-1982), president d'Iraq del 17 de juliol de 1968 al 16 de juliol de 1979;
Diyar Bakr o Diyarbakr, regi de Mesopotmia;
Diyar Bakir o Diyabakir (o Diyar Bekir o Diyarbekir), ciutat de Turqia, antiga Amida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383695" title="Benavente (Portugal)" nonfiltered="2706" processed="2694" dbindex="147733">

Benavente s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi d'Alentejo i a la subregi de Lezria do Tejo. L'any 2006 tenia 27.098 habitants. Limita al nordest amb Salvaterra de Magos, a l'est amb Coruche, al sudest amb Montijo, al sud amb Palmela i Alcochete, al nordoest amb Vila Franca de Xira i Azambuja i al sudoest amb l'Estuari del Tajo.

 Poblaci .


 Freguesies .
 Barrosa;
 Benavente;
 Samora Correia;
 Santo Estvo;

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383698" title="Cartaxo" nonfiltered="2707" processed="2695" dbindex="147734">

Cartaxo s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi d'Alentejo i a la subregi de Lezria do Tejo. L'any 2006 tenia 24.840 habitants. Limita al nord amb Santarm, a l'est amb Almeirim, al sudest amb Salvaterra de Magos i a l'oest amb Azambuja.

 Poblaci .


 Divisi administrativa .






 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383699" title="Museumplein" nonfiltered="2708" processed="2696" dbindex="147735">

La Museumplein s una plaa de la ciutat d'Amsterdam als Pasos Baixos. La plaa es coneix com "Museumplein" perqu quatre museus es troben al voltant de la plaa: 
 El Rijksmuseum;
 El Museu Van Gogh;
 El Stedelijk Museum ;
 Museu del Diamant. ;

La plaa va ser construda en 1999 per Sven-Ingvar Andersson. S'utilitza per esdeveniments com festivals, celebracions i manifestacions diverses.

Inclou espais d'estacionament subterrani i un supermercat subterrani. A l'hivern, l'estany pot transformar-se en un rea de patinatge sobre gel artificial.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383702" title="Guerra civil de Sierra Leone" nonfiltered="2709" processed="2697" dbindex="147736">
La guerra de Sierra Leone (1991-2002) s coneguda per ser una de les ms brutals i sanginaries de les guerres africanes. Va ser iniciada al 1991 per les RUF, un grup rebel liderat per Foday Sankoh.

 Inici .

El 1985 Joseph Momoh va ser elegit president de Sierra Leone. Un grup opositor a la presidncia aleshores format per estudiants com ara Foday Sankoh, Abu Kanu i Rashid Mansaray es van manifestar en contra seva. Els estudiants van ser expulsats de les seves universitats i van haver de fugir a la vena Ghana. Foday Sankoh, el futur lder de les RUF, va assistir a entrenaments militars dels serveis secrets de Muammar al-Qaddafi polmic president de Lbia (per un cop d estat) . Quan Sankoh va tornar al pas, va crear una organitzaci revolucionria extremista en contra el govern que va reclutar gent de l atur i estudiants.

El grup anava creixent ,i no tothom tenia les mateixes idees i s per d aix que moltes persones van deixar l organitzaci. 
Desprs d aquesta marxa els que tenien les idees ms radicals van anar visitar les mines de 
diamants i van parlar amb els treballadors descontents  inculcant-los aix idees de revoluci 
Podrem dir que el control de la industria dels diamants va ser la causa de la guerra. 
Degut a la gran corrupci que hi havia dins del govern i tamb a l exrcit i policia, el pas va obrir les portes a l entrada de traficants d armes i drogues.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383703" title="Pomacentrus melanochir" nonfiltered="2710" processed="2698" dbindex="147737">

 Pomacentrus melanochir s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka i a les illes indonsies de Bali, Flores, Timor, Sulawesi i Ambon.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383704" title="Chamusca" nonfiltered="2711" processed="2699" dbindex="147738">

Chamusca s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi d'Alentejo i a la subregi de Lezria do Tejo. L'any 2006 tenia 11.157 habitants. Limita al nord amb Vila Nova da Barquinha, a l'est amb Constncia i Abrantes, al sudest amb Ponte de Sor, al sud amb Coruche, a l'oest amb Almeirim, Alpiara i Santarm i al nordoest amb Goleg.

 Poblaci .


Freguesies.
 
 Carregueira;
 Chamusca;
 Chouto;
 Parreira;
 Pinheiro Grande;
 Ulme;
 Vale de Cavalos;

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383709" title="Foday Sankoh" nonfiltered="2712" processed="2700" dbindex="147739">
Foday Saybana Sankoh va ser el lder de les RUF durant els 10 anys que va durar la guerra.

 Vida .

Sankoh va nixer en el districte de Tonkolili al centre de Sierra Leone. Era fill d un pare d tnia Temne i d una mare d tnia Loko. Desprs de treballar com a cmera, fotgraf i haver estat un caporal de l exrcit comenar a estudiar. Desprs de ser expulsat del pas (abans d haver estat un temps a la pres) per criticar el govern,  s uneix a la guerrilla (sense front declarat) de Lbia apoiada per Muammar al-Qaddafi.  Assisteix a entrenaments militars i aprn a usar armes.
All s a on coneix Charles Taylor, futur aliat de les RUF que tamb formar un grup rebel i lluitar a Libria. 
Muammar predica  idees revolucionaries a tots els seus seguidors i ser des de aquest moment (igual li passa a Charles Taylor) que es comenar a plantejar fer una revoluci.
Desprs de tornar a Sierra Leone, amb dos companys ms: Abu Kanu i Rashid Mansaray forma el frontrevolucionari unit (RUF).
El 23 de mar del 1991 , les RUF llancen el seu primer atac al districte de Kaikahun al nord del pas, l rea amb ms diamants.
Les RUF de seguida son noticia degut als seus brutal atacs contra civils.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383710" title="Madame Tussauds" nonfiltered="2713" processed="2701" dbindex="147740">

 

El Museu de Madame Tussaud s el museu de cera ms conegut del mn. Posseex la collecci ms gran de figures de celebritats. La seu central del museu est a Londres, per tamb hi ha establiments a Nova York, Hong Kong, Las Vegas, Amsterdam i Berln. 

 Madame Tussaud. 
Marie Tussaud (1761-1850), nascuda Marie Grosholtz (Estrasburg), Frana, va treballar com majordoma per al Doctor Philippe Curtius, un metge expert en modelisme en cera, art que li va ensenyar. El 1765, Curtius va fer una escultura de cera de Marie-Jeanne du Barry, l'amant del rei Llus XV. 

Un motlle d'aquella escultura s el treball ms antic actualment exposat. Es va realitzar la primera exposici de les figures de cera de Curtius el 1770, i va atreure a una gran audincia. L'exposici va ser duta al Palau Reial de Pars el 1776. Es va obrir una segona exposici sobre el Bulevar del Tremp el 1782, la "Caverne des Grands Voleurs", un precursor de la posterior Cmera dels Horrors. 

Madame Tussaud tamb va ser l'autora dels bustos de Necker i del Duc d'Orleans duts pels manifestants desprs de la destituci de Necker el 1789. Ella tamb va modelar els rostres de Marat, Llus XVI i Robespierre entre altres guillotinats, actualment exposats en la secci anomenada "Cmera dels horrors" del Museu Tussaud. Es va casar amb l'enginyer Franois Tussaud, d'on va heretar el cognom de casada. Va realitzar la primera exposici permanent el 1835 a Baker Street, Londres, on es van exposar figures que van ser vctimes de la guillotina. Madame Tussaud va morir el 1850.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383712" title="Coruche" nonfiltered="2714" processed="2702" dbindex="147741">

Coruche s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi d'Alentejo i a la subregi de Lezria do Tejo. L'any 2006 tenia 20.191 habitants. Limita al nord amb Almeirim i Chamusca, al nordest amb Ponte de Sor, a l'est amb Mora, al sudest amb Arraiolos, al sud amb Montemor-o-Novo i Montijo, a l'oest amb Benavente i al nordoest amb Salvaterra de Magos.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Biscainho;
 Branca;
 Coruche;
 Couo;
 Erra;
 Fajarda;
 Santana do Mato;
 So Jos de Lamarosa;
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383714" title="Bagert" nonfiltered="2715" processed="2703" dbindex="147742">


Bagert s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383716" title="Encourtiech" nonfiltered="2716" processed="2704" dbindex="147743">


Encourtiech s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383717" title="Gabre" nonfiltered="2717" processed="2705" dbindex="147744">


Gabre s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383718" title="Valentn Gmez Faras" nonfiltered="2718" processed="2706" dbindex="147745">
Valentn Gmez Faras (n. el 14 de febrer de 1781 a Guadalajara, Jalisco; m. el 5 de juliol de 1858 a la ciutat de Mxic) fou president de Mxic en diverses ocasions durant les dcades de 1830 i 1840, intercalant-se amb Antonio Lpez de Santa Anna. 

El primer govern de Santa Anna de 1833 a 1836 fou una victria temporal dels liberals mexicans. Durant el seu primer mandat, tanmateix, noms portava el ttol, per no exercia gaire el crrec, i el govern es trobava en mans del vicepresident Valentn Gmez Faras, mentre el president residia a la seva finca a Veracruz. 

Per tal de prevenir els cops d'Estats i limitar la influncia de l'exrcit, durant la seva adminsitraci, Gmez Faras en redu el nombre de soldats, i abol els furs o privilegis que excloen els militars dels judicis civils. Els atacs a l'Esglsia Catlica Romana s'agreujaren. En seguir el models de reforma dels monarques de la casa dels Borb durant l'poca colonial, Gmez Faras prov de limitar el poder poltic i econmic de l'Esglsia Catlica. Al comenament, aconsell el clergat de limitar el contingut de llurs sermons a temes religiosos i a excloure'n els comentaris poltics. Aquesta ordre no provoc cap reacci dels conservadors, per la qual cosa els seus consellers principals pressionaren el Congrs per a aprovar una srie de lleis anticlericals. La primera era secularitzar l'educaci mexicana. La Universitat de Mxic, la majoria dels professors de la qual eren sacerdots, fou tancada i reorganitzada. Posteriorment, Gmez Faras organitz escoles laiques, les quals educarien a una generaci de liberals futurs, com ara Benito Jurez i Melchor Ocampo. 

Entre altres reformes, es dictamin que el delme hauria de ser voluntari, s'elimin l'obligatorietat dels vots eclesistics, es prohib que el clergat vengus els seus bns, se suprim la censura de premsa en matria religiosa aix com la pena de mort pels delictes poltics. A ms, s'establ la Biblioteca Nacional i sis centres especialitzats d'educaci superior. A ms a ms, s'orden que el representant de Mxic davant el papa demanara la disminuci dels dies de festa, i el Congrs suprim el Patronat, instituci que havia donat a la corona espanyola el dret de designar els bisbes i arquebisbes. 

Les ltimes reformes provocaren la indignaci i crtica entre els conservadors que exigiren que Santa Anna torns al poder. Irnicament, Santa Anna, que havia donat el seu suport a la causa liberal des de la independncia de Mxic, canvi la seva opini. Denunci Gmez Faras, i destitu els crrecs ms alts de la Repblica. El govern de Santa Anna fou obertament conservador, catlic i centralista; Gmez Faras s'exili als Estats Units. 

Torn el 1838 i particip en un aixecament que no reeix, i s'exili de bell nou als Estats Units. Torn el 1845; durant la Guerra Estats Units - Mxic el Congrs el design com a vicepresident. Assum la presidncia quan Santa Anna prengu el control directe de les tropes en la guerra contra l'invasor. Gmez Faras, reformista i liberal, pretengu finanar la guerra amb ls bns de l'Esglsia la qual cosa provoc un mot conegut com la Rebelli dels Polkos. Santa Anna el destitu. 

El 1852 es present com a candidat a la presidncia, per fou derrotat. El 1855 fou president de la Junta de Representants del Pla d'Ayutla, i fou diputat en el Congrs el 1856. Aquest Congrs elabor una nova constituci liberal el 1857. Gmez Faras mor el 5 de juliol de 1858. L'Esglsia s'opos a donar-li sepultura cristiana i fou enterrat en la finca de la seva filla. El juliol de 1933, les seves restes foren traslladades a la Rotonda dels Homes Illustres de la ciutat de Mxic. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383719" title="Museu Grvin" nonfiltered="2719" processed="2707" dbindex="147746">

El Museu Grvin, en francs Muse Grvin, s el museu de cera de Pars, i se situa sobre els Grands Boulevards en la part dreta del Sena. Compte amb aproximadament 500 figures ordenades en escenes, que van des de la histria de Frana fins a la vida moderna. La seva arquitectura s barroca i inclou un mirador i un teatre. 

 Curiositat . 
En aquest museu es va exhibir per primera vegada una pellcula d'animaci (vegi's mile Reynaud per ms detalls). ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383720" title="L'Herm" nonfiltered="2720" processed="2708" dbindex="147747">


L'Herm s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383721" title="Labatut (Arieja)" nonfiltered="2721" processed="2709" dbindex="147748">


Labatut s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383722" title="Goleg" nonfiltered="2722" processed="2710" dbindex="147749">

Goleg s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi d'Alentejo i a la subregi de Lezria do Tejo. L'any 2006 tenia 5.589 habitants. Limita al noroest amb Vila Nova da Barquinha, a l'est i sudest amb Chamusca, a l'oest amb Santarm i al nordoest amb Torres Novas i amb Entroncamento.

 Poblaci .


 Freguesies.
 
 Azinhaga;
 Goleg;


 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383724" title="Madire" nonfiltered="2723" processed="2711" dbindex="147750">


Madire s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383725" title="Museu Jacquemart-Andr" nonfiltered="2724" processed="2712" dbindex="147751">

 
 

El Museu Jacquemart-Andr, oficialment i en francs Muse Jacquemart-Andr  s un museu d'origen privat situat en el nmero 158 del Boulevard Haussmann a Pars. 

Histria. 

El museu va ser creat per douard Andr i Nlie Jacquemart amb la finalitat d'exhibir la collecci privada d'art que havien reunit al llarg de les seves vides. Van donar la seva mansi, construda entre 1869 i 1875 per l'arquitecte Henri Parent, i la seva collecci, a l' Institut de Frana, el qual posteriorment ho va obrir al pblic el 1913. 

La mansi mant la seva decoraci original. L'edifici s'ofereix per a actes socials i compte amb una cafeteria considerada la ms bella de Pars. 

Collecci. 
El museu presenta obres elaborades per Marie-Louise-lisabeth Vige-Lebrun, Paolo Uccello (Sant Jordi i el drac), Canaletto, Jean-Marc Nattier, Alfred Boucher, Rembrandt (Crist en Emas), Antoon van Dyck (El Temps talla les ales a Cupido), Frans Hals, Giovanni Battista Tiepolo, Jacques-Louis David, Thomas Lawrence, Joshua Reynolds, Thomas Gainsborough, Gian Lorenzo Bernini, Sandro Botticelli, Andrea Mantegna (Ecce Homo), Jean-Honor Fragonard, i Jean Simon Chardin. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383726" title="Orgeix" nonfiltered="2725" processed="2713" dbindex="147752">


Orgeix s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383729" title="Rio Maior" nonfiltered="2726" processed="2714" dbindex="147753">

Rio Maior s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi d'Alentejo i a la subregi de Lezria do Tejo. L'any 2004 tenia 21.621 habitants. Limita al nordest i sud amb Santarm, al sud amb Azambuja, a l'oest amb Cadaval i Caldas da Rainha i al noroest amb Alcobaa.

 Poblaci .


 Freguesies .
 
 Alcobertas;
 Arrouquelas;
 Arruda dos Pises;
 Asseiceira;
 Assentiz;
 Azambujeira;
 Frguas;
 Malaqueijo;
 Marmeleira;
 Outeiro da Cortiada;
 Ribeira de So Joo;
 Rio Maior;
 So Joo da Ribeira;
 So Sebastio;

 Enllaos externs .
 ;

 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383732" title="Jaume Riu i Ristol" nonfiltered="2727" processed="2715" dbindex="147754">
Jaume Riu i Ristol (Sallent (Bages), 1899-1985) fou un instrumentista de viol i flabiol.

Va comenar a la Cobla La Normal de Manresa, que ms tard s'anomen Cobla Els Forasters i finalment Cobla La Principal de Bages. A part de les actuacions com a violinista, dedic bona part de la seva vida a la Cobla Orquestra Sallent, fundada el 1945, que dirig fins que es retir l'any 1959. Tamb actu al Quintet Werner i les formacions Orquestrina Vias i Ideal Jazz. Va compondre molta msica de ball, especialment tangos, foxtrots i valsos, com tamb dues sardanes: Sallent i L'alegre parella.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383734" title="Institut de Frana" nonfiltered="2728" processed="2716" dbindex="147755">

L'Institut de Frana (Institut de France originalment i en francs), va ser creat el 25 d'octubre de 1795 i est situat a Pars. Agrupa les segent cinc acadmies franceses. 

Acadmia francesa (Acadmie franaise, fundada el 1635); ;
Acadmia de les inscripcions i llenges antigues (Acadmie des inscriptions et belles-lettres, fundada el 1663); ;
Acadmia de Cincies Francesa (Acadmie des sciences, fundada el 1666); ;
Acadmia de Belles Arts (Acadmie des beaux-arts, fundada el 1816); ;
Acadmia de Cincies Morals i Poltiques (Acadmie des sciences morals et politiques, fundada el 1795, suprimida el 1803 i restablerta el 1832). ;

L'Institut gestiona el Museu Jacquemart-Andr, institut amb la collecci privada d'aquest matrimoni, i el Museu Cond de Chantilly.

 L'edifici . 
El 1661, al morir el cardenal Mazarino, que havia posset una gran fortuna va disposar, en el seu testament, que fos erigit un palau que albergus la fundaci d'una acadmia en la qual serien educats seixanta nobles nascuts en les quatre provncies conquistades i vinculades a Frana pel tractat de Westfalia (1648) i el tractat dels Pirineus (1659) (d'aqu el nom: Collegi de les Quatre Nacions, que sn: Artois, Alsacia, Pinerolo i els comtats catalans del Rossell i la Cerdanya). 

Colbert va encarregar a Luis Le Vau la realitzaci dels plnols del palau. Aquest hauria d'erigir-se enfront del Louvre, separats ambds edificis per una mplia plaa que realcs la prestancia del museu. La construcci de l'edifici es va dur a terme entre 1662 i 1688. 

El 1805, a petici de Napole I, l'Institut de Frana es va installar en aquest palau. Antoine Vaudoyer va transformar la capella en una sala en la qual, els acadmics, poguessin portar a terme les seves sessions.

Enllaos externs.
 Web oficial de l'Institut de France;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383735" title="Pomacentrus microspilus" nonfiltered="2729" processed="2717" dbindex="147756">

Pomacentrus microspilus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Fidji.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G. R. & J. E. Randall. 2005. A new species of damselfish (Pomacentrus: Pomacentridae) from Fiji. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 10 (nm. 3): 95-102. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 ZipCodeZoo.com ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383741" title="Josep Potellas" nonfiltered="2730" processed="2718" dbindex="147757">
Josep Potellas i Casals (Sallent, 1889 - 1984) fou mossn, organista, compositor i director coral.

Va comenar els seus estudis amb Josep Mercadal "Ramonet", msic fundador de l'Orfe Sallent.
Va fuandar i dirigir l'Escolania Nostra Senyora de Montserrat de Sallent des del 1915 al 1971.
Tamb, va ser el director de l'Orfe Sallent, on va aconseguir situar-se a l'lit catalana del cant coral fent tres actuacions al Palau de la Msica Catalana compartint escenari amb l'Orfe Catal.

Ha compost molts cants per a coral, sardanes i canons de caramelles. Des de 1983, un carrer de Sallent porta el seu nom.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383742" title="Gran Premi de Catalunya de motociclisme 2008" nonfiltered="2731" processed="2719" dbindex="147758">


El Gran Premi de Catalunya de motociclisme 2008, disputat el 8 de juny al Circuit de Catalunya, va ser la setena prova de la temporada 2008 del mundial de motociclisme. Els vencedors van ser Dani Pedrosa en MotoGP, Marco Simoncelli en 250 cc i Mike Di Meglio en 125 cc.

MotoGP.




250 cc.



125 cc.


Enllaos externs.
Resultats al lloc web oficial de Moto GP










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383743" title="Pomacentrus milleri" nonfiltered="2732" processed="2720" dbindex="147759">

Pomacentrus milleri  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383744" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2733" processed="2721" dbindex="147760">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es disputaren 11 proves de nataci, sis en categoria masculina i cinc en categoria femenina. La competici es desenvolup al Centre Olmpic de Nataci de la ciutat d'Hlsinki entre els dies 26 de juliol i 2 d'agost de 1952.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci 1952;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383745" title="War Rock" nonfiltered="2734" processed="2722" dbindex="147761">

War Rock (   en core) s un videojoc online bllic gratut. El joc funciona sota el motor grfic Jindo, propietat de Dreamexecution, i consta de tres versions distintes, distribuda cadascuna de forma independent.

Aix doncs, Nexon s'encarrega de la versi coreana, Lievo s'encarrega de la versi japonesa del joc, K2 Network ho fa amb la versi internacional, que va sortir en la seva versi final el febrer del 2007 i Ampedamb la versi filipina.

Actualment hi juguen ms de 28.000 jugadors a Corea, sumats als gaireb 2 milions de jugadors a nivell mundial es converteix en un dels successors de Counter-Strike o Battlefield 1942.

 Seguretat .

Per a combatre als tramposos (en angls, cheaters) la versi internacional del joc utilitza el sistema HackShield, la versi coreana utilitza el GameGuard i la japonesa utilitza el sistema de seguretat X-Trap. Els cheaters han descendit en la versi Internacional des de la inclusi de PunkBuster en el joc. No obstant aix, pot ser difcil de distingir un tramps d'un jugador legtim. Els desenvolupadors i els jugadors amb comptes especials tenen accs a articles i armes addicionals. Tamb, WarRock cont molts bugs i exploits que sn utilitzats per a fer paranys en el joc sense necessitat de recrrer a cap hack o cheat. Les versions inicials de WarRock van tenir molts ms errors de seguretat que les actuals.

En els seus inicis, el War Rock no tenia sistema d'AntiCheats (Anti paranys) per tenia ms bugs (errors en el joc). Per el sistema Anticheats actual no serveix de massa, ja que els cheaters (tramposos) usen programes per burlar la seguretat i usar cheats (paranys) en el joc.

 Maneres de joc i mapes (WarRock internacional) .

Close Quarters Combat (Mapes petits): Sn mapes petits en els quals es poden jugar partides de 16 jugadors com mxim. Sn els segents:
Cadoro;
Karaqum;
Khyber;
Marien;
Velruf;
Xauen (Est s convertit en Xvelruf quan arriba les dates de nadal i passades aquesta torna al seu estat original);
Bloc (Est s convertit en Bloc Halloween quan arriba Halloween i passades aquesta torna al seu estat original);
Khali;
Beringia;

 El mode de CQC t una submodalitat afegida fa poc, que consisteix en un duel a mort continu i d'accion frentica. Solament es pot jugar en un format de 4 jugadors per equip, a diferncia de la manera normal. Aquests sn els seus mapes:

Xarxa Clover;
Cold Cavi;
Rusty Nails;
Blue Storm;
Dark Glow;

Urban Ops (Mapes mitjans): En aquest tipus de joc es poden usar vehicles com cotxes, tancs o helicpters. Poden jugar un mxim de 24 jugadors. Els mapes en els quals es pot jugar sn els segents:
Alberon;
Cantumira;
Emblem;
Havana;
Harbor Elia;
Harbor IDA;
Montana;
Ravello;
Ravello 2nd Street;
Zakhar;
Nerbil;
Vitious;
Odyssey;
Cloud Forest;
Paroho;


Battle Group (Mapes grans): Es juga en mapes grans i en alguns mapes, a part de manejar cotxes, tancs i helicpters, tamb es poden manejar avions en partides de fins a 32 jugadors. Es juga en els segents mapes:
Cantumira;
Conturas;
Crater;
Emblem;
Engrene;
Ohara;
Zakhar;
Pargona;
Pargona East;
Bandar;
Thamugadi;
Cloud Forest;
Crater;


 Regions suportades .

La versi internacional s suportada solament en algunes regions del mn. El gamer al moment de registrar-se veur la segent llista de pasos en els quals efectivament el joc funcionar. Els pasos d'Amrica del Sud i frica estan exclosos de forma oficial encara que mitjanant certs proxys s possible accedir als servidors.

 Enllaos externs .
Warrock.net Pgina oficial de la versi International del joc;
Pgina oficial de la versi coreana del joc (en core);
Forum.Warrock.net - Official War Rock Forums;
Ops.Warrock.net - WarRock Clan and Tournament;
Evenbalance - Deixa el "Punkbuster Cheat Detection" pel War Rock;
WarRock.ph - Pgina oficial de la versi filipina del joc;
WarRock.it | Comunitat italiana de WarRock;
Comunitat francesa | War rock France( Versi K2 );
Comunitat alemanya de WarRock;
Comunitat holandesa de WarRock;
Comunitat turca de WarRock;
Anlisi del War Rock en la MMOHub.org;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383747" title="Esports de discapacitats fsics" nonfiltered="2735" processed="2723" dbindex="147762">







Els esports de discapacitats fsics sn aquells que han estat adaptats perque hi puguin participar les persones amb alguna discapacitat fsica.

Des de l'any 1960 aquests esports competeixen en un mateix esdeveniment a nivell mundial organitzat pel Comit Olmpic Internacional -els Jocs Paralmpics- seguint l'esperit dels Jocs Olmpics tradicionals.

Esports.
Els principals esports sn: 
 activitats subacutiques;
 atletisme;
 bsquet amb cadira de rodes;
 ciclisme ;
 esgrima amb cadira de rodes;
 esqu ;
 halteroflia;
 boccia;
 hoquei;
 nataci;
 tennis;
 tennis taula;
 tir amb arc;
 tir olmpic;
 vela adaptada;

Histria a Catalunya.
A finals dels anys 60 del segle XX el director d'esports de les Llars Mundet de Barcelona, Joan Palau Francs,  va fomentar la prctica de l'esport entre els discapacitats del centre, seguint la filosofia del Doctor Ludwig Guttmann.

Posteriorment Ramon Sales Vzquez va introduir el bsquet amb cadira de rodes entre els seus pacients paraplgics i els doctors Emili Isamat i Miquel Sarrias van afegir-hi altres esports com la nataci, el tir amb arc, el tennis o la boccia.

L'any 1969 es fund la Federaci Catalana d'Esports de Discapacitats Fsics i en va ser escollit president Joan Palau Francs.

Vegeu tamb.
Club Esportiu Institut Guttmann;

Enllaos externs.
Federaci Catalana d esports de Discapacitats Fsics;
Federaci Balear d'Esports per a persones amb Discapacitat;
Federaci d'Esports adaptats del Pas Valenci;
Institut Guttmann;
CEM L'Hospitalet;
Costa Daurada Club Esportiu;
Uni Esportiva Sant Feliu;
CB MIFAS;
Reportatge a TVC;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383750" title="Salvaterra de Magos" nonfiltered="2736" processed="2724" dbindex="147763">

Salvaterra de Magos s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi d'Alentejo i a la subregi de Lezria do Tejo. L'any 2004 tenia 20.908 habitants.  Limita al nord amb Almeirim, a l'est i sud amb Coruche, al sudoest amb Benavente i al noroest amb Azambuja i Cartaxo.

 Poblaci .


Freguesies.

 Foros de Salvaterra;
 Glria do Ribatejo;
 Granho;
 Marinhais;
 Muge;
 Salvaterra de Magos;


 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383751" title="Bsquet amb cadira de rodes" nonfiltered="2737" processed="2725" dbindex="147764">


El bquet amb cadira de rodes s la modalitat d'aquest esport practicada amb cadira de rodes bsicament per persones amb  discapacitat fsica. S'han adaptat les regles del basquetbol a les particularitats de les cadires de rodes, armonitzant  tamb els diversos nivells de discapacitat dels esportistes.

s un esport que compta amb un intens calendari tant a nivell nacional com internacional, incloent la seva presncia als  Jocs Paralmpics com a un dels esports ms destacats.

La Federaci Internacional de Basquetbol en cadira de rodes (IWBF) s l'organisme internacional que regula aquest esport.

Reglamentaci.
Les regles sn bsicament les mateixes que el basquetbol amb l'afegit que es tenen en compte els diversos graus de  minusvalidesa dels esportistes, aplicant una puntuaci que va de l'1 al 4,5 sobre cadascun d'ells en funci d'aquest nivell. En tot moment, l'equip format per 5 jugadors al camp no pot passar de 14,5 punts.

Histria.
Quan es va acabar la Segona Guerra Mundial, el doctor Ludwig Guttmann va proposar la prctica de l'esport a les persones que tenien lesions medullars que eren a l'Hospital d'Stoke Mandeville, a la Gran Bretanya, per tal de recuperar-se. I d'entre els diversos esports proposats, el bsquet era el ms idoni.
 
El bsquet en cadira de rodes als Pasos Catalans.
Es va comenar a practicar per primera vegada a Catalunya a la Residncia de la Vall d'Hebron i a l'Institut Guttmann. Des d'aleshores s la Federaci Catalana d'Esports de Discapacitats Fsics qui organitza aquesta prctica esportiva a Catalunya, amb la Lliga catalana com a competici prpia ms destacada. Al Pas Valenci ho fa la Federaci d'Esports adaptats del Pas Valenci i a les Illes Balears, la Federaci Balear d'Esports per persones amb Discapacitat.



Clubs catalans destacats:

FC Barcelona-Institut Guttmann;
 GAM Joventut de Badalona;
 CEM L'Hospitalet;
 Uni Esportiva Sant Feliu;
 Costa Daurada Club Esportiu;
 CB MIFAS;

Clubs del Pas Valenci destacats:
 Rangers de Valncia;
 CDM Elx;

Clubs de les Illes Balears destacats:
 Aspaym Balears d'Inca;

Enllaos externs.
Federaci Internacional de Basquetbol en cadira de rodes;
Federaci Catalana d esports de Discapacitats Fsics;
Federaci Balear d'Esports per a persones amb Discapacitat;
Federaci d'Esports adaptats del Pas Valenci;
Bloc de bsquet en cadira de rodes catal;
Institut Guttmann - FC Barcelona;
CEM L'Hospitalet;
Costa Daurada Club Esportiu;
Uni Esportiva Sant Feliu;
CB MIFAS;
Reportatge a TVC;
Aspaym de Balears;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383753" title="Club Patn Tenerife" nonfiltered="2738" processed="2726" dbindex="147765">


El Club Patn Tenerife s un club esportiu de Santa Cruz de Tenerife dedicat a la prctica de l'hoquei sobre patins. 

L'any 2008 es va proclamar campi de la Copa de la CERS.

Histria.
L'equip es va fundar l'any 1970 amb el nom de Patin Tenerife La Salle, en un projecte encapalat per Antonio Miguel Gmez Hernndez. La temporada 1981-82 va pujar per primera vegada a Divisi d'Honor per noms hi va ser un any. El retorn a l'OK Lliga es va aconseguir la temporada 1997-98.  

En competicions europees, la temporada 2007-08 va guanyar la Copa de la CERS, i la temporada 2008-09 va debutar a la Lliga Europea.

Palmars.
 1 Copa de la CERS (2007-08);

Plantilla 2008-09.


Entrenador:  Mateo de Ramn 
Entrenador adjunt: 
Preparador fsic:

Temporades.
 2007-2008;

Enllaos externs.
Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383755" title="Santarm" nonfiltered="2739" processed="2727" dbindex="147766">

Santarm s un municipi portugus, situat al districte de Santarm, a la regi d'Alentejo i a la subregi de Lezria do Tejo. L'any 2004 tenia 64.124 habitants. Limita al nord amb Porto de Ms, Alcanena i Torres Novas, a l'este amb Goleg i Chamusca, al sudest amb Alpiara i Almeirim, al sud amb Cartaxo, al sudoest amb Azambuja i a l'oest amb Rio Maior. Correspon a l'antiga Scalabis.

 Poblaci .



Freguesies.
 

 Abitureiras;
 Abr;
 Achete;
 Alcanede;
 Alcanhes;
 Almoster;
 Amiais de Baixo;
 Arneiro das Milharias;
 Azia de Baixo;
 Azia de Cima;
 Casvel;
 Ganaria;
 Marvila (Santarm);
 Moarria;
 Pernes;
 Pombalinho;
 Pvoa da Isenta;
 Pvoa de Santarm;
 Romeira;
 Santa Iria da Ribeira de Santarm (Santarm);
 So Nicolau (Santarm);
 So Salvador (Santarm);
 So Vicente de Paul;
 Trems;
 Vale de Figueira;
 Vale de Santarm;
 Vaqueiros;
 Vrzea;

 Enllaos externs .



 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383756" title="Pomacentrus moluccensis" nonfiltered="2740" processed="2728" dbindex="147767">

 Pomacentrus moluccensis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar d'Andaman fins a Fidji, les Illes Ryukyu i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383758" title="Bakuba" nonfiltered="2741" processed="2729" dbindex="147768">
Bakuba o Baquba (      ; tamb Baqubah) s una ciutat d'Iraq capital de la provncia de Diyala i d'un districte amb el seu mateix nom dins d'aquesta provncia; est situada a uns 60 km al nord-est de Bagdad a la vora del riu Diyala. T una poblaci (2003) de 467.900 habitants (vers 1950 noms 8000 habitants). El seu nom deriva de l'arameu Baya Kuba (Casa de Jacob).

Ja existia al temps de la conquesta musulmana i era capital del districte de l'Alt Nahrawan. Fou prospera sota els abbssides i els seus palmerars eren clebres. Cap fet relatiu a la ciutat es important a la histria i el seu paper destacat es recent, iniciat desprs de la ocupaci americana d'Iraq. Bakuba va esdevenir un centre de la resistncia nacional i de les combatents islmistes organitzats en el moviment Al-Tawhid Wal-Jihad dirigit pel jord Abu Musab al-Zarqawi. Zarqawi va morir en un atac aeri el 8 de juny de 2006. Desprs es van fer diverses operacions per bestreure el control de la provncia a la resistncia. Degut a les lluites la ciutat es va despoblar.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383761" title="Bakusaya" nonfiltered="2742" processed="2730" dbindex="147769">
Bakusaya fou una vila i districte de l'est del Tigris durant el perode dels abbssides, a la provncia persa de Baziyan Khusraw (centre principal la desapareguda ciutat de Bandanidjin). El districte era sovint incls en el ve de Badaraya (moderna Badra).

Bakusaya es rellevant perqu el seu nom sembla derivar del sirac Ba Kussaye, s a dir pas dels kussaye, els kassu o cassites de les inscripcions babilnies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383762" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2743" processed="2731" dbindex="147770">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es disputaren dues prova de pentatl modern en categoria masculina, sent incoroporat al programa oficial dels Jocs una competici per equips. Les proves es disputaren entre els dies 21 i 25 de juliol de 1952.

Aquest esport combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 1952;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383764" title="Alter do Cho" nonfiltered="2744" processed="2732" dbindex="147771">

Alter do Cho s un municipi portugus, situat al districte de Portalegre, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alto Alentejo. L'any 2006 tenia 3.553 habitants. Limita al nordest amb Portalegre, al sudest amb Monforte, al sud amb Fronteira, al sudoest amb Avis i a l'oest amb Ponte de Sor.

 Poblaci .


Freguesies.
 Alter do Cho;
 Chancelaria;
 Cunheira;
 Seda;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383768" title="Pomacentrus nagasakiensis" nonfiltered="2745" processed="2733" dbindex="147772">

 Pomacentrus nagasakiensis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Maldives i Sri Lanka fins a Vanuatu, sud del Jap, nord-oest d'Austrlia i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383769" title="Alfons Arimany i Ferrer" nonfiltered="2746" processed="2734" dbindex="147773">

Alfons Arimany i Ferrer (Balaguer, 1905 - Barcelona, 1936) fou teleg
Jo no buscar el perill, per si em troben tampoc negar que soc religis... Morir per Deu!...
Biografia.

Infncia.
     
Alfons Arimany i Ferrer neix el 19 de maig de 1905 a Balaguer (Noguera) en una famlia de rics propietari que per atzar dels negocis van empobrir-se. El seu Pare Manel Arimany i Balcells i la seva mare Maria Ferrer i Coll, van tenir quinze fills dels quals en nixer Alfons nomes en vivien cinc. El 25 de maig de 1905 va ser batejat a l esglsia parroquial de Sant Josep i poc desprs per una malaltia greu de la seva mare, va ser dut a Camarasa on va ser criat per una dida durant els seus quatre primers anys.

L 11 de novembre de 1908 Alfons va rebre la Confirmaci pel Bisbe de la dicesi a l esglsia del Sant Crist de Balaguer.

La famlia Arimany es va traslladar a viure a Les Borges Blanques (les Garrigues) on en 1911, Alfons s hi va afegir per estudiar a l escola dels Pares Mercedaris.

El 26 d abril de 1914 fa la primera comuni. s llavors quan Alfons manifesta el seu desig de ser religis, i aix ho va manifestar al seu pare. Amb gran goig aquesta famlia religiosa ho va acceptar i la seva tia, la Mare Dolors Arimany abadessa del convent del Sant Crist de Balaguer li va dir 
Continua per qu puguis aprendre molt i siguis un sant i gran predicador
El 20 de setembre de 1916, Alfons va marxar de casa amb el P. Silverio de San Luis Gonzaga per ingressar al Collegi preparatori Carmelita a Barcelona i ms tard a Palafrugell com aspirant.

Religis.

L agost de 1920, va ser triat per realitzar el noviciat a Tarragona, i desprs de realitzar uns exercicis espirituals, va vestir l hbit dels Carmelites Descalos, des de llavors ja era Fra Alfons del Sagrat Cor de Maria.

Acabat el noviciat, el 28 d agost de 1921 Fra Alfons va emetre els seus vots simples de Obedincia, Castedat i Pobresa.

El 13 de setembre de 1921 va al convent de Badalona on va estar dos anys i el 21 d agost de 1923 va al de Barcelona a estudiar la Teologia.

El 24 de juny de 1926 a l esglsia carmelitana de Barcelona, emet la seva professi religiosa davant el P. Provincial. Escrivia aix al seu germ Manel: 
Ja soc religis per sempre..., per sempre!
Sacerdot.

El 10 d octubre de 1926 va partir cap a Terra Santa, al Sant Mont Carmel a Palestina. All va rebre la Tonsura (26 de mar del 1927), les Ordres Menors (27 de mar del 1927), va ser ordenat Sotsdiaca (12 de febrer del 1928) i Diaca (15 de febrer del 1928)

El 15 d abril de 1928 davant del Patriarca de Jerusalem Monsenyor Barlassina es ordenat sacerdot. Poc abans de marxar de Terra Santa (10 de novembre del 1929), va poder celebrar missa a les esglsies de l Anunciaci i del Sant Sepulcre.

Va ser destinat al collegi de formaci de Palafrugell, on apart de ser professor, era director espiritual dels aspirants.

L abril del 1933 el Pare Alfons va ser destinat a Badalona on fou nomenat Sots-Prior del convent i encarregat de la custodia i vigilncia dels joves religiosos que cursen la carrera eclesistica.

s a Badalona on el P. Alfons exerceix el seu apostolat d una manera molt portentosa, doncs tenia un do de gent extraordinari i altres qualitats com un gran cor, judici clar de les coses, sentit de justicia i memria feli per recordar noms, persones i encrrecs.

Favor del Cel obtingut per l intercesi del P. Alfons.

El 14 de maig de 1936, el P. Alfons es va reunir a Les Borges Blanques amb els seus germans i famlia. El seu germ Enric molt malalt del cor va rebre el Sant Vitic i l extremunci. El 12 de mar, en una carta adreada a la seva famlia va lloar la confiana i amor d Enric amb la Verge de Lourdes, que el P. Alfons va demanar als seus familiars i estudiants de Badalona que resessin una novena a la Verge i combreguessin. Enric que en cap cas va canviar de medicaci va entrar en una sobtosa milloria, comentada tamb pel seu metge, que va fer que Enric tot i la seva greu dolena pogus viure vuit anys ms.

Martiri.

El 17 de juliol del 1936 es  va produir l aixecament de les tropes d frica. Dos dies desprs ja es temia el pitjor. Patrulles d homes armats van iniciar la crema de cases i esglsies. El dia 20 van arribar a l esglsia i convent de la Verge del Carme a Badalona. Els religiosos van tenir que marxar.

L agost va arribar a Barcelona on es va refugiar en varies cases. La persecuci religiosa estava en auge. Un grup de religiosos maristes van pactar amb les autoritats marxar escoltats cap a l extranger, per van ser traits, detinguts i assesinats.

El 23 de setembre, les tropes van anar a detenir a els germans Maristes Gabino i Macario-Jose i van trobar amb ells al P. Alfons, tots van ser detinguts. 

En l edifici del comit revolucionari van ser tancats a les garjoles. El P. Alfons es va passar tota l estona ressant el Sant Rosari. El van interrogar i tot negar cap relaci amb el  movimiento , va afirmar la seva condici de religis, motiu pel qual ve ser condemnat a mort. Al P. Gabino el van indultar per qu era molt jove i podia conventir-se als seus ideals. Va ser aquest qui ens relata les ltimes hores del P. Alfons.

A les 12 de la nit, les portes es van obrir, quatre o cinc presos van ser pujats en varis vehicles i els van portar al lloc del martiri en lloc desconegut. Tenia 31 anys.

Causa de Mrtir.

Promulgat mrtir el 22 de juny de 2004, i Beatificat el 28 de novembre de 2007 pel Cardenal Jos Saraiva Martins a la Plaa de Sant Pere a Roma.

Obres publicades.

 "Manual dels Confrares Carmelitans" (1931);
 "El mes de juliol consagrat a la Verge del Carme" (1933);
 "La mitja lluna i el sionisme en pugna pel control de Palestina" (1935);

Referncies.
 "Datos biogrficos del siervo de Dios P. Alfonso del Sagrado Corazn de Mara Carmelita Descalzo, recopilados por su hermano Manuel Arimany Ferrer / y presentados al pblico por el P. Eugenio de la Inmaculada O.C.D. - Lrida : Imprenta Mariana, 1954. - 78 p. : ill. ; 21 cm";

Enllaos externs .
  Promulgaci decret de martiri;
  Mrtirs de la guerra civil;
  Beats proclamats pel Sant Pare Benet XVI;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383772" title="Pomacentrus nigromanus" nonfiltered="2747" processed="2735" dbindex="147774">

 Pomacentrus nigromanus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia, Filipines, Palau, Austrlia Occidental, Papua Nova Guinea, Illes Salom i Vanuatu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383773" title="Marky Ramone" nonfiltered="2748" processed="2736" dbindex="147775">

Marc Bell (Brooklyn, Nova York, 15 de juliol de 1956), ms conegut com Marky Ramone i per ser el bateria que va substituir a Tommy Ramone a partir de 1978 al grup The Ramones.



 Biografia .
Marc va comenar tocant la baterial a la banda de hard rock Dust, amb qui va gravar dos lbums. A mitjans de 1970 s ajunt amb Richard Hell & The Voivoids, debutant en el seu primer lbum  Blank Generation .

Quan Tommy Ramone va abandonar els Ramones el 1878, Marc Bell el va reemplaar, agafant el nom de Marky Ramone. Va estar durant 15 anys tocant la bateria als Ramones fins que el 1983 el convidaren a deixar el grup per problemes d alcohol (o com va dir ell mateix  per lluitar amb els seus dimonis ). Va retornar al grup el 1987 i ja no el deix fins a la seva disolucin el 1996..

El 1995 Marky va aparixer amb els Ramones en un episode de la srie The Simpsons.

El 1996, juntament amb Dee Dee Ramone i la seva dona, Barbara Ramone, formen The Ramainz on toquen canons dels Ramones per diversi.

El 2000, Marky participa en l'nic disc en solitari de Joey Ramone. Aquest mateix any tamb collabora amb Jerry Only, dels originals The Misfits, i amb Dez Cadena de Black Flag.

A l'octubre de 2001, Marky apareix a la MTV recollint de mans de Bono d'U2 un premi a la carrera dels Ramones.

El mar de 2002 en una gala al Waldorf Astoria de Nova York, entra a la Rock and Roll Home of Fame com a membre dels Ramones.

Entre el 2002 i 2003 participa en una gira mundial amb el grup Marky Ramone & the Speedkings, amb el que grava diversos lbums.

El setembre de 2004, s el productor executiu del DVD Ramones Raw a Image Entertaiment, en el que es mostra un gira mundial del grup The Ramones. Bona part del material grfic pertany al mateix Marky. El DVD s'acab a temps per incloure comentaris de Johnny Ramone, el qual va morir de cncer de prstata el 15 de setembre de 2004.

El gener de 2005, Marky va participar en una gira amb el grup rus Tarakany. El tour s'anomen Ramones Night Tour 2005: Marky Ramone & Tarakany!

Actualment participa en gires amb el seu grup, Marky Ramone and Friends i fa de locutor al programa de rdio Marky Ramone Punk Rock Blitzkrieg de l'emisora Sirius Satellite Radio.

L'abril de 2008, apareix en un CD tocant la bateria amb el grup canadenc de punk Teenage Head. El CD porta per ttol Teenage Head with Marky Ramone. Est produt per Daniel Rey, el qual va treballar diverses vegades amb els Ramones.
El 2008 va participar a les eleccions com a candidat per l'alcaldia de la ciutat nord-americana de Newbridge, Nova Jersey, per fou venut per Roy Ziegler.

 Discografia .

Amb Dust:
 1971 - Dust;
 1972 - Hard Attack;

Amb Estus:
 1973 - Estus;

Amb The Voidoids:
 1976 - Another World (single);
 1977 - Blank Generation (single);
 1977 - Blank Generation (lbum);
 1979 - The Kid With the Replaceable Head (single);
 1979 - Destiny Street (lbum);
 1989 - Funhunt (lbum en directe);

Amb The Ramones:
 Albums:
 1978 - Road to Ruin;
 1980 - End of the Century;
 1981 - Pleasant Dreams;
 1983 - Subterranean Jungle;
 1988 - Ramones Mania (recopilatori);
 1989 - Brain Drain;
 1991 - All the Stuff (And More!) Volume 2 (recopilatori);
 1991 - Loco Live Version (directe);
 1992 - Loco Live Version (directe);
 1992 - Mondo Bizarro;
 1993 - Acid Eaters ;
 1995 - Adios Amigos!;
 1996 - Greatest Hits Live (directe);
 1997 - We're Outta Here! (Live);
 1999 - Hey Ho! Let's Go: The Anthology (recopilatori);
 2002 - Loud, Fast Ramones: Their Toughest Hits (recopilatori);
 2005 - Weird Tales of the Ramones (recopilatori);

 Singles:
 1978 - Needles and Pins (1978);
 1979 - She's the One (1979);
 1979 - Rock 'n' Roll High School (1979);
 1980 - Baby, I Love You (1980);
 1980 - Do You Remember Rock 'n' Roll Radio? (1980);
 1981 - We Want the Airwaves (1981);
 1981 - She's a Sensation (1981);
 1983 - Psycho Therapy (1983);
 1983 - Time Has Come Today (1983);
 1989 - Pet Sematary (1989);
 1989 - I Believe in Miracles (1989);
 1992 - Poison Heart (1992);
 1992 - Strength to Endure (1992);
 1993 - Touring (1993);
 1993 - Journey to the Center of the Mind (1993);
 1993 - Substitute (1993);
 1994 - 7 and 7 Is (1994);
 1995 - I Don't Want to Grow Up (1995);
 1995 - The Crusher (1995);
 1996 - R.A.M.O.N.E.S. (1996);

Amb Marky Ramone and the Intruders:
 1994 - Coward with the Gun (single);
 1996 - Marky Ramone & The Intruders;
 1999 - The Answer To Your Problems?;
 2006 - Start of the Century (disc 1);

With Dee Dee Ramone:
 1997 - I Am Seeing U.F.O's (single);
 1997 - Zonked/Ain't It Fun (lbum);

Amb The Ramainz:
 1999 - Live in N.Y.C. (directe);

Amb Joey Ramone:
 2001 - Merry Christmas (I Don't Want to Fight Tonight) (single);
 2002 - What A Wonderful World (single);
 2002 - Don't Worry About Me (lbum);
 2002 - Christmas Spirit... In My House (EP, CD);

With Marky Ramone & the Speedkings:
 2001 - Speedkings Ride Tonight (single);
 2001 - No If's, And's or But's (lbum);
 2001 - Alive (directe);
 2001 - Ride Tonight/Hot Rods R' Us (single);
 2002 - Legends Bleed (lbum);
 2002 - I've Got Dee Dee On My Mind/Chinese Rocks (single);
 2002 - Rawk Over Scandinavia (EP directe de 4 canons);
 2003 - Love Hates Me/Dirty Action (single amb Texas Terri Bomb);
 2003 - Speedfinns ;
 2003 - Good Cop Bad Cop/Sidewalkin (single);

Amb The Misfits:
 2002 - Don't Open 'Til It's Doomsday/Day The Earth Caught Fire (amb Balzac);
 2003 - Project 1950 (lbum);

Amb  Osaka Popstar:
 2006 - Osaka Popstar and the American Legends of Punk;
 2008 - "Rock'Em O-Sock'Em Live!";

Amb Tequila Baby:
 2006 - Marky Ramone & Tequila Baby Live;

Solo:
 2006 - Start of the Century (disc 2, live performances);

Amb Teenage Head:
 2008 - Teenage Head with Marky Ramone ;

Amb Bluesman: 
 2008 - Stop Thinking (Single) (es pot escoltar al MySpace de Marky Ramone);

Filmografia.
 1979 - Rock 'n' Roll High School (com ell mateix);
 1980 - Blank Generation (com a membre de The Voidoids);
 1993 - Ramones Around the World (com ell mateix, director i productor);
 1997 - We're Outta Here! (com ell mateix);
 2002 - The Brooklyn Boys (Tommy);
 2003 - End of the Century (com ell mateix);
 2004 -  (com ell mateix);
 2006 - Too Tough to Die: A Tribute to Johnny Ramone (com ell mateix);

Referncies.


Enllaos externs.
 Marky Ramone a MySpace;
 ;
Monte A. Melnick - Ramones Tour Manager "On The Road With The Ramones";



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383774" title="Arronches" nonfiltered="2749" processed="2737" dbindex="147776">

Arronches s un municipi portugus, situat al districte de Portalegre, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alto Alentejo. L'any 2006 tenia 3.251 habitants. Limita al nord amb Portalegre, al nordest amb Alburquerque (Badajoz), a l'est amb Campo Maior, al sud amb Elvas i a l'oest amb Monforte.

 Poblaci .


Freguesies.

 Assuno;
 Esperana;
 Mosteiros;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383780" title="Piragisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2750" processed="2738" dbindex="147777">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es disputaren nou proves de piragisme, 8 en categoria masculina i 1 en categoria femenina. La competici es realitz el dia 28 de juliol de 1952.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Piragisme 1952;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383782" title="Llengua wlof" nonfiltered="2751" processed="2739" dbindex="147778">

El wlof s una llengua de la famlia de les llenges nigerocongoleses. La parlen aproximadament uns 13 milions de persones. s l'idioma ms parlat a Senegal i a el grup tnic dels wlof.

A Senegal un 40% de la poblaci t la llengua wlof com a llengua materna i l'altre 40% com a segona llengua. A Gmbia aproximadament un 15% de la poblaci (unes 200.000 persones) la tenen com llengua materna, per a la capital Banjul un 50% l'utilitza com a primera llengua. A Mauritnia, aproximadament un 7% (185.000 persones) de la poblaci parla wlof, sobretot a les zones costaneres de l'est. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383785" title="Campo Maior" nonfiltered="2752" processed="2740" dbindex="147779">

Campo Maior s un municipi portugus, situat al districte de Portalegre, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alto Alentejo. L'any 2006 tenia 8.342 habitants. Limita al nord i est amb Villar del Rey, al sudest amb Elvas i a l'oest amb Arronches.

 Poblaci .


Freguesies.
 Nossa Senhora da Expectao (Campo Maior);
 Nossa Senhora da Graa dos Degolados;
 So Joo Baptista (Campo Maior);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383787" title="Pomacentrus nigromarginatus" nonfiltered="2753" processed="2741" dbindex="147780">

Pomacentrus nigromarginatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia (Flores i Illes Moluques), Austrlia Occidental, nord de la Gran Barrera de Corall, Mar del Corall, Papua Nova Guinea, Illes Salom, Filipines, Taiwan i Illes Ryukyu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383792" title="Castelo de Vide" nonfiltered="2754" processed="2742" dbindex="147781">

Castelo de Vide s un municipi portugus, situat al districte de Portalegre, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alto Alentejo. L'any 2006 tenia 3.748 habitants. Limita al nordest amb Valencia de Alcntara, a l'oest amb Marvo, al sud amb Portalegre, al sudoest amb Crato i a l'oest i nordoest amb Nisa.

 Poblaci .


Freguesies.
 
 Nossa Senhora da Graa de Pvoa e Meadas;
 Santa Maria da Devesa (Castelo de Vide);
 Santiago Maior (Castelo de Vide);
 So Joo Baptista (Castelo de Vide);

Enllaos externs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383794" title="Dee Dee Ramone" nonfiltered="2755" processed="2743" dbindex="147782">

Douglas Glenn "Gabo" Colvin (Fort Lee, Virginia, 18 de septiembre de 1952 - Hollywood, Los ngeles, 5 de juny de 2002), ms conegut com a Dee Dee Ramone, membre cofundador i baixista del grup de punk The Ramones.

 Biografia .

Dee Dee es mantingu en actiu al grup The Ramones des de la seva creacio el 1974 fins el 1989 en que decid marxar desprs de gravar el l'lbum Brain Drain.

El 1989 va gravar un lbum de msica rap sota l'lies de Dee Dee King.

El 2001, juntament amb Marky Ramone i la seva dona, Barbara Zampini, va formar el grup The Ramainz on tocaven temes dels Ramones per diversi.

Els seguidors dels Ramones el reconeixen com el ms entusiasta damunt l'escenari, degut al fams "one, two, three, four...". A ms fou el membre ms actiu en la composici de temes, incls quan ja no formava part del grup.

Tamb fou actiu com a pintor, camp en el que entrar de la m de Paul Kostabi amb qui realitz un seguit de treballs en equip.
 
Cap a la fi de la seva vida, va decidir traslladar-se a Banfield, Buenos Aires, Argentina, on va viure un temps amb la seva nvia.

Dee Dee tingu una vida plena de conflictes personals, patia un transtorn bipolar i era adicte a l'herona. Va morir el 5 de juny de 2002 degut a una sobredosi.

Discografia.
lbums amb The Ramones.
Ramones (1976);
Leave Home (1977);
Rocket to Russia (1977);
It's Alive (1978);
Road to Ruin (1978);
End of the Century (1980);
Pleasant Dreams (1981);
Subterranean Jungle (1983);
Too Tough to Die (1984);
Animal Boy (1986);
Halfway to Sanity (1987);
Brain Drain (1989);

lbums en solitari.
Standing in the Spotlight (1989) (amb el nom Dee Dee King);
"Chinese Bitch 4 Song CD-EP" (1994);
I Hate Freaks Like You (1994);
Zonked (1997);
Hop Around (2000);
Greatest & Latest (2000);
Too Tough To Die Live in NYC (2003);
I (still) Hate Creeps Like You (2008);

Singles amb The Ramones.
"Blitzkrieg Bop" (1976);
"53rd and 3rd" (1976);
"I Wanna Be Your Boyfriend" (1976);
"I Remember You" (1977);
"Swallow My Pride" (1977);
"Sheena Is a Punk Rocker" (1977);
"Rockaway Beach" (1977);
"Do You Wanna Dance?" (1978);
"Don't Come Close" (1978);
"Needles & Pins" (1978);
"She's the One" (1979);
"Rock 'n' Roll High School" (1979);
"Baby, I Love You" (1980);
"Do You Remember Rock 'n' Roll Radio?" (1980);
"We Want the Airwaves" (1981);
"She's a Sensation" (1981);
"Psycho Therapy" (1983);
"Time Has Come Today" (1983);
"Howling at the Moon (Sha-La-La)" (1984);
"Chasing the Night" (1985);
"My Brain Is Hanging Upside Down (Bonzo Goes to Bitburg)" (1985);
"Somebody Put Something in My Drink" (1986);
"Something to Believe In" (1986);
"Crummy Stuff" (1986);
"A Real Cool Time" (1987);
"I Wanna Live" (1987);
"Pet Sematary" (1989);

 Singles en solitari .
"Funky Man" (1987) (amb el nom Dee Dee King);
"What About Me?" (1993);
"Chinese Bitch" (1994);
"Do The Bikini Dance" (2002);
"Bikini Bandits" (2002) tema de Bikini Bandits Experience;
Dee Dee Ramone / Terrorgruppe split single (2002);
"Born to Lose" (2002);
"Dee Dee Ramone" (2002);

Referncies.


Enllaos esterns.
http://www.myspace.com/ontheroadwiththeramones Monte A. Melnick (Ramones Tour Manager) "On The Road With The Ramones";
http://www.deedeeking.net/  Lloc oficial de Dee Dee a MySpace;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383795" title="Metro de Tolosa de Llenguadoc" nonfiltered="2756" processed="2744" dbindex="147783">


El Metro de Tolosa de Llenguadoc s una xarxa de ferrocarril metropolit de Tolosa de Llenguadoc, a Frana. Aquest sistema de transport va estar inicialment dirigit per la Socit d'conomie mixte des voyageurs de l'agglomration toulousaine (SEMVAT), que era una companyia en un 80% propietat de l'ajuntament i l'altre 20% privada. Per des de 2003 est dirigit per Tisso Rseau Urbain, sota l'autoritzaci del Syndicat Mixte des Transports en Commun des de 2003.

 Caracterstiques tcniques .

Les lnies A i B sn de glib estret i utilitzen el sistema VAL, que va ser desenvolupat per  Matra, que actualment es part de Siemens.    

13 de les 18 estacions de la Lnia A, tenen andanes de noms 52 metres de llarg, on noms hi caben trens de 4 vagons. En aquestes unes portes automtiques de vidre separen les andanes de les vies, i s'obren quan s'obren les portes del tren quan est estacionat a l'estaci. Per aix, cada plataforma ha de ser absolutament recta. Dos cotxes noms poden encabir de 150 a 200 persones.  

Els trens utilitzen pneumtics de cautx i s'alimenten amb un tercer carril de 750V corrent. Aquests poden pujar pendents de fins al 7%, assolir una velocitat mxima d'aproximadament 60 km/h, i poden operar a la lnia amb una freqncia mxima de 65 segons.

Un centre de control regula la xarxa, vetlla per la seva seguretat i pot controlar els trens a distncia en el cas d'un incident o una avaria, ja que aquests circulen sense conductor.   

Actualment, hi ha dos tipus de material rodant en circulaci: VAL 206 i VAL 208. El nom de la propera estaci s'anuncia abans de cada parada i just desprs de la sortida de l'estaci anterior. En els trens VAL 208, el nom de la prxima estaci i de les seves connexions es mostren en cada cotxe en un pantalla de LEDS.

Xarxa.  

Actualment el metro de Tolosa de Llenguadoc est noms composat per dues lnies:
Lnia A, Basso-Cambo - Balma Gramont. s principalment subterrnia, per t algunes seccions en viaducte.    ;
Lnia B, Borderouge - Ramonville. Es un eix nord-sud, totalment subterrani i que es va inaugurar el 30 de juny de 2007.

Historia.

 1983 : L'Ajuntament decideix crear una lnia de metro entre el sud-oest i nord-est.
 1985 : L'Ajuntament decideix utilitzar el sistema VAL.
 1987 : El projecte rep la seva aprovaci mediambiental.
 1989 : Inici de les obres de la Lnia A.
 1993 : Obertura de la Lnia A entre Basso-Cambo i Jolimont.
 1997 : Inici dels estudis preliminars per a l'extensi de la Lnia A i la construcci de la Lnia B.
 2001 : Inici dels treballs d'extensi de la Lnia A i de la construcci de la Lnia B.
 2003 : (Desembre) Obertura de l'extensi de la Lnia A entre Jolimont i Balma Gramont.
 2007 : (30 de Juny) Obertura de la Lnia B, (Borderouge - Ramonville).  ;

Lnies.


Lnia A .
La Lnia A t 18 estacions i 12.5 km d'extensi. S'estn des del centre comercial de Balma travessant Tolosa, amb parades a Marengo (connexi amb la principal estaci de la SNCF de Tolosa,  Tolosa-Matabiau), Capitole, Place Esquirol i lUniversitat de Mirail. Desprs de l'ltima estaci,Basso-Cambo, hi ha les cotxeres de la lnia. El Centre de Control Central tamb es troba a les cotxeres.    

Horari: 5:5am fins a mitjanit (0:42am divendres i dissabte).    

Est en estudi per al 2015 un extensi de 5km al nord de la lnia, cap a L'Union.

Lnia B .
Aquesta lnia t inicialment 20 estacions i 15 km d'extensi. Va ser oberta el 30 de juny de 2007. Les cotxeres estan situades al costat de les estacions de Borderouge i Ramonville.  A ms s'han construt noves estacions de bus a les estacions de Borderouge, Universit Paul Sabatier i Ramonville.    

Al Gener de 2006, l'alcalde de Tolosa de Llenguadoc, Jean-Luc Moudenc va parlar d'una rpida decisi sobre una extensi sud de la lnia B. En aquesta extensi s'inclouen 5 km de lnia en viaducte, creuant el Canal du Midi i l'autopista A61, quatre estacions i final a Labge-Innopole. Aquesta costaria 330 milions d'euros i s'inauguraria el 2013.

 Vegeu Tamb .

 Llista de metros per pasos;

 Enllaos externs.
Tisso, web oficial  (en francs);
Urbanrail.net (en angls);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383799" title="Crato" nonfiltered="2757" processed="2745" dbindex="147784">

Crato s un municipi portugus, situat al districte de Portalegre, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alto Alentejo. L'any 2006 tenia 3.835 habitants. Limita al nordest amb Gavio, Nisa i Castelo de Vide, a l'est amb Portalegre, al sudest amb Monforte i al sudoest amb Alter do Cho i Ponte de Sor.

 Poblaci .



 Freguesies .
 Aldeia da Mata  ;
 Crato e Mrtires (Crato);
 Flor da Rosa;
 Gfete;
 Monte da Pedra;
 Vale do Peso;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383801" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2758" processed="2746" dbindex="147785">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es disputaren set proves de rem, totes elles en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 20 i 23 de juliol de 1952.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Rem 1952;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383802" title="Dagda" nonfiltered="2759" processed="2747" dbindex="147786">
Dagda s un du de la mitologia celta. El seu nom significa "du efica" i s la divinitzaci de l'home ms poders de la tribu, per aix t atributs de guerrer i de mag. s el patr dels bruixots i del coneixement, per ser ell mateix un druida.

Posseeix una olla mgica capa d'alimentar totes les persones de la terra (igual que un cap vetlla pels seus subordinats) i amb una arpa (Daurblada) crida les estacions de l'any perqu vinguin. Porta tamb una roda, smbol del poder del cosmos i una maa amb la que pot provocar la mort immediata de qualsevol sser hum.

Entre els irlandesos rep tamb el nom d'Eochaid, Ollathair i Ruadh Rofessa i ocupa el segon lloc en importncia del pante, per sota de Lug. Entre els gals, les seves funcions estan repartides amb Sucellos.

Casat amb Morrigan, va tenir una relaci amb la deessa Boann. Per tal d'amagar-la, va fer que el sol es detingus durant nou mesos  i aix ella va parir el seu fill Aengus en un dia (qui desprs el trair per quedar-se amb els seus dominis).

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383804" title="Pomacentrus opisthostigma" nonfiltered="2760" processed="2748" dbindex="147787">

 Pomacentrus opisthostigma s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Filipines i a Papua Nova Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383807" title="Goibniu" nonfiltered="2761" processed="2749" dbindex="147788">
Goibniu s un du irlands de la mitologia celta, que equival al Vulc rom. Fabrica les armes mgiques per als dus i herois i protegeix els seus seguidors de la malaltia. A la Gllia se'l coneix com a Gofannon.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383808" title="Hotel Ritz (Madrid)" nonfiltered="2762" processed="2750" dbindex="147789">
 
L'Hotel Ritz (1910) s un hotel de la ciutat de Madrid. Est situat en la plaa de la Lleialtat al costat del Museu del Prado i el Museu Thyssen-Bornemisza. Pertanyent a la cadena Orient-Express Hotels Trains & Cruises i membre de The Leading Hotels of the World est considerat un dels millors hotels del mn. 

Orgens. 
L'hotel va ser fundat a instncies del rei Alfons XIII qui, a la volta d'una gira per Europa, es va adonar que la Cort espanyola mancava d'un hotel amb la dignitat suficient per a rebre a la reialesa europea i altres visitants illustres. La seva idea era que Madrid conts amb un hotel a l'altura dels hotels Ritz de Londres i de Pars. 

Les seves prpies noces amb Victoria Eugenia de Battenberg van ser l'excusa per a dotar a Madrid amb un hotel de luxe, el primer de la capital espanyola. El mateix Rei va aportar part del capital, al costat d'altres personatges de la societat madrilenya, i va encarregar a la Ritz Development Company la seva construcci, sent dissenyat i construt sota la supervisi personal del llegendari hoteler Csar Ritz, de qui va adoptar el nom. 

Histria. 
El suntus edifici, obra del francs Charles Mewes i de l'espanyol Luis de Landecho, va ser inaugurat amb una gran festa el dia 2 d'octubre de 1910, i rpidament es va convertir en un dels referents de la vida social i cultural de la capital. Amb les seves 167 habitacions, els seus amplis salons i el seu jard, ja des dels seus orgens s contat entre els millors hotels del mn, sent freqentat per la reialesa europea en les seves visites a Espanya. 

Durant la seva histria s'han succet en ell innombrables ancdotes i visites de personatges histrics, des d'Ernest Hemingway a Gracia de Mnaco i Rainier (que van celebrar la seva lluna de mel en una suite del Ritz), o Ava Gardner, entre molts altres. 

La gesti de l'hotel ha passat per nombroses mans al llarg de la seva existncia: Georges Marquet, Enrique Mass, el grup Forte i Granada, el grup francs Le Meridien, que realitz la seva completa rehabilitaci el 2001, i el grup nord-americ Orient-Express, que es fa crrec de l'emblemtic establiment el 2003. 

Est considerat com un dels deu millors hotels del mn segons la revista Travel & Leisure(1999). 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383811" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2763" processed="2751" dbindex="147790">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es disputaren quatre proves de salts, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es desenvolup entre els dies 27 de juliol i el 2 d'agost de 1952.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Salts 1952;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383813" title="Fronteira" nonfiltered="2764" processed="2752" dbindex="147791">

Fronteira s un municipi portugus, situat al districte de Portalegre, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alto Alentejo. L'any 2006 tenia 3.286 habitants. Limita al nord amb Alter do Cho, a l'est amb Monforte, al sudest amb Estremoz, al sud amb Sousel i a l'oest amb Avis.

La carta foral del concelho fou concedida per Manuel I de Portugal l'1 de juny de 1512.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Cabeo de Vide;
 Fronteira;
 So Saturnino;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383815" title="Pomacentrus pavo" nonfiltered="2765" processed="2753" dbindex="147792">

 Pomacentrus pavo s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Tuamotu i Taiwan.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383818" title="Pomacentrus philippinus" nonfiltered="2766" processed="2754" dbindex="147793">

 Pomacentrus philippinus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Maldives fins a Nova Calednia, Fidji, les Illes Ryukyu i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383819" title="Pomacentrus pikei" nonfiltered="2767" processed="2755" dbindex="147794">

 Pomacentrus pikei s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Maurici i Reuni.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383820" title="Gavio" nonfiltered="2768" processed="2756" dbindex="147795">

Gavio s un municipi portugus, situat al districte de Portalegre, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alto Alentejo. L'any 2006 tenia 4.252 habitants. Limita a l'oest i nord amb Mao, a l'est amb Nisa, al sudest amb Crato, al sudoest amb Ponte de Sor i a l'oest amb Abrantes. 

Gavio va rebre la carta foral de Manuel I de Portugal el 23 de novembre de 1519.

 Poblaci .


Freguesies.
 Atalaia;
 Belver;
 Comenda;
 Gavio;
 Margem;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383822" title="Csar Ritz" nonfiltered="2769" processed="2757" dbindex="147796">

Csar Ritz va ser un hoteler sus, nascut a Niederwald (Sussa) el 23 de febrer de 1850 i mort a Ksnacht, prop de Lucerna (Sussa), el 24 d'octubre de 1918. Considerat el pare de l'hoteleria, va concebre, va organitzar i va dirigir els hotels de luxe de l'anomenat Ancien Regime turstic que va estar en vigor fins a 1914.

Durant el primer ter del segle XIX i fins al comenaments del segle XX pot dir-se que va ser l'animador de la vida elegant de la qual va ser d'alguna forma el mestre de cerimnies, una activitat absolutament personal per la seva banda, ja que all on ell estigus atreia la presncia de reis, magnats i figures mundials. 

Biografia i carrera professional. 
Dcim tercer fill d'una famlia de ramaders, es trasllada el 1867 a Pars, on treballa en el hotel de la Fidelit, desprs en un bar i ms tard en un restaurant de preu fix. Cap a 1870, en la vespra de la Guerra francoprussiana, entra a la Casa Voisin, on, va aprendre a servir i a conixer a la gran clientela internacional: el prncep de Galles, el comte Nigra, Sarah Bernhardt, les vedettes del teatre i de la vida alegre, perqu les dones elegants no anaven als restaurants . 

En 1872, passa a treballar a l'hotel Splendide parisenc, i desprs, a Viena, al restaurant dels Tres Germans Provenals i d'all al Gran Hotel de Nia, on va arribar a ser l'encarregat del restaurant. 

En 1874 ja s mitre d'hotel del Righi-Kulm i coneix a l'hoteler sus Pfyffer d'Altishofen, fundador del Gran Hotel Nacional de Lucerna, arribant a ser gerent del seu establiment. s el primer a installar cambres de bany en les habitacions i estableix un sistema personalitzat d'atenci al client de forma especial. Sent el principi de la seva meterica carrera en la indstria hotelera, que renova totalment. 

Desprs d'abandonar el Nacional de Lucerna, passa successivament al Roches-Noires de Trouville, al Grand Hotel de Baden-Baden, al Frankfurter-Hof, a les Termes de Salsomaggiore, a la Vila-Hygeia de Palerm, al August-Victria de Wiesbaden, al Iles-Britaniques de Menton i, finalment, a l'Hotel Savoy de Londres. 

Convidat pel propietari a dirigir el restaurant, Ritz arriba a ser director de l'hotel en 1889, lloc on va romandre fins a 1898. Per la seva iniciativa es van construir els hotels Carlton de Londres i Ritz de Pars amb capitals anglesos.

Com culminaci de la seva extraordinria carrera, es construeixen sota la seva direcci Hotels Ritz pertot arreu, a Madrid, El Caire, Johannesburg... 

Un hotel Ritz arriba a ser sinnim d'establiment de gran luxe en el qual un es pot inscriure amb els ulls tancats, ja que la marca s indiscutida. La importncia de Ritz radica en la introducci d'un nou concepte d'hotel com establiments de servei complet i personalitzat, fixant els mnims de l'allotjament correcte en termes domstics: habitacions d'espai suficient i decoraci cuidada i luxosa -cortines, catifes, polveres i tocadors provets de jofaina i dipsit d'aigua-, generalitza la cambra de bany moderna en cada habitaci, utilitza la illuminaci indirecta i suprimeix els papers pintats per a reemplaar-los per pintura; introdueix l'atenci directa al client (servei d'habitacions) centralitzat en la recepci. 

La importncia que dna a la cuina i a la qualitat dels vins li duen a eliminar els antics menjadors d'hostes, que es converteixen en refinats restaurants, amb taules redudes per a pocs comensals (la seva associaci amb el gran cuiner Auguste Escoffier va ser famosa); estableix una diferenciaci jerrquica en el personal de servei per mitj d'uniformes i graduacions, des del cambrer fins al mitre.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383825" title="Pomacentrus polyspinus" nonfiltered="2770" processed="2758" dbindex="147797">

 Pomacentrus polyspinus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar d'Andaman.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383827" title="EUROAVIA" nonfiltered="2771" processed="2759" dbindex="147798">
EUROAVIA s una associaci nascuda el 1959. Principalment es compon de diferents associacions locals en algunes universitats europees on s'estudia Enginyeria Aeronutica. Aache, Delft, Ankara, Budapest, Londres, Pars, Mil, Madrid sn alguns exemples de la llarga llista que componen 32 associacions de tota Europa i ms de 1000 estudiants.

Les activitats principals de l'associaci sn l'organitzaci de visites per part dels membres de l'associaci de la resta d'Europa a la indstria aeronutica de la zona. A nivell local s'organitzen sortides socials i qualsevol activitat que es proposi i que tingui un caire aeronutic.

 Affiliated Societies (AS) .
Els 32 grups locals actualment existents a EUROAVIA son:

Aachen, Ankara, Atenes (NTUA), Belgrad, Braunschweig, Bremen, Bucarest, Budapest, Cluj-Napoca (PAS), Covilha (PAS), Delft, Dresden, Hamburg, Helsinki, Istanbul, Kev, Leuven, Lisboa, Madrid, Mil, Mnic, Npols, Palerm, Pars, Patras, Pisa, Rzeszw, Sevilla (PAS), Stuttgart, Terrassa, Tor, Tolosa, Zagreb.

 EUROAVIA a Catalunya .

EUROAVIA Terrassa s l'nica seu local d'EUROAVIA a Catalunya, fundada l'any 2005 a l'Escola Tcnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronutica de Terrassa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383828" title="Ksnacht" nonfiltered="2772" processed="2760" dbindex="147799">

Ksnacht s una comuna sussa del cant de Zuric, situada en el districte de Meilen. Limita al nord amb les comunes de Zollikon i Zumikon, a l'est amb Maur, al sud amb Herrliberg i Erlenbach, i a l'oest amb Thalwil, Rschlikon i Kilchberg. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383829" title="EUROAVIA Terrassa" nonfiltered="2773" processed="2761" dbindex="147800">
EUROAVIA TERRASSA s una associaci jove, nascuda el 2005 i fundada per cinc estudiants de l'ETSEIAT. El projecte va comptar amb l'ajut de ms estudiants i en aquest moment tracta de combinar la cerca d'un recolzament econmic amb l'organitzaci d'activitats gratutes. En l'historial d'activitats ja es compta amb quasi una dotzena de visites a llocs d'inters aeronutic, l'assistncia a diferents esdeveniments internacionals, varis actes socials locals i l'organitzaci d'un esdeveniment internacional a Terrassa.

Vegeu tamb.
EUROAVIA;

 Enllaos externs .
 EUROAVIA Terrassa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383834" title="Marvo" nonfiltered="2774" processed="2762" dbindex="147801">

Marvo s un municipi portugus, situat al districte de Portalegre, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alto Alentejo. L'any 2004 tenia 3.739 habitants. Limita al nord i a l'est amb Extremadura, al sud i a l'oest amb Portalegre i al noroest amb Castelo de Vide.

 Poblaci .


Freguesies.
 Beir;
 Santa Maria de Marvo;
 Santo Antnio das Areias;
 So Salvador da Aramenha;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383839" title="DreamWorks SKG" nonfiltered="2775" processed="2763" dbindex="147802">
DreamWorks, LLC o DreamWorks SKG  s una societat de producci i de distribuci nord-americana especialitzada en el cinema per que tamb toca els mbits de la msica, dels videojocs i de la televisi. 

 La companyia la van crear l'octubre del 1994 Steven Spielberg, Jeffrey Katzenberg (abans responsable de la Walt Disney Feature Animation) i David Geffen (magnat de la msica). Les inicials dels seus cognoms sn les "SKG" del logo.

La intenci inicial dels estudis va ser crear un espai en el qual els artistes de Hollywood pogussin conservar el control comercial i creatiu de les seves obres. Malgrat els esfoos per a conservar la seva independncia, el 2005 l'empresa va ser adquirida per la Paramount Pictures, propietat de Viacom. Tanmateix, el mes d'octubre del 2008, DreamWorks va acordar el final de la seva vinculaci amb la Paramount i va tornar a establir-se com a empresa independent amb el suport financer d'un grup indi, Reliance Big Entertainment (RBE). 

Spielberg, Katzenberg i Geffen no van aconseguir crear el gran estudi multimdia amb qu somiaven, ja que les activitats de msica i televisi han trobat rarament l'xit escomptat. En canvi, la branca cinema de l'estudi s particularment activa. Entre les seves produccions es poden citar American Beauty, Antz, Gladiator, Shrek i totes les pellcules de Spielberg a partir dAmistad. 

Els estudis DreamWorks estan situats a Glendale (Califrnia).





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383840" title="Monforte" nonfiltered="2776" processed="2764" dbindex="147803">

Monforte s un municipi portugus, situat al districte de Portalegre, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alto Alentejo. L'any 2004 tenia 3.241 habitants. Limita a l'oest i al nord amb Crato i Portalegre, a l'est amb Arronches i Elvas, al suroest amb Borba i Estremoz, a l'oest amb Fronteira i al nordoest amb Alter do Cho.

 Poblaci .


 Freguesies .
 Assumar;
 Monforte;
 Santo Aleixo;
 Vaiamonte;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383841" title="Acadmie des inscriptions et belles-lettres" nonfiltered="2777" processed="2765" dbindex="147804">
L'Acadmia de les inscripcions i llenges antigues (Acadmie des inscriptions et belles-lettres, oficialment i en francs), s una societat cientfica fundada per Jean-Baptiste Colbert el 1663 en l'mbit de les Humanitats. s una de les cinc acadmies de l'Institut de Frana. 

 Histria . 
L'acadmia va tenir els seus orgens en un redut grup d'humanistes, membres de l'Acadmia francesa per iniciativa de Colbert el 1663, qui va decidir reunir regularment a diversos erudits per a sollicitar-los consell sobre les inscripcions en llat que haurien de ser escrites en els registres i divises o lemes dels monuments pblics i medalles fetes en honor del rei Llus XIV. 

Organitzada el 1701, l'Acadmie Royale des inscriptions et mdailles (Reial Acadmia d'inscripcions i medalles) va assumir el seu actual ttol el 1716. 

 Activitats . 
La funci de l'acadmia, segons els seus propis estatuts, est: :dedicada principalment a l'estudi dels monuments, idiomes i cultures de les civilitzacions antigues, l'Edat Mitjana i el perode clssic, aix com de les civilitzacions no europees. A ms d'altres nombroses comeses concentrant-se, especialment, en la histria de Frana i de la Gllia, la lingstica i l'arqueologia. El premi Volney s atorgat per l'Institut de Frana, a proposta de l'acadmia. Si b la instituci contava, al principi, amb pocs membres, rpidament la llista es va anar ampliant i actualment conta amb 55 membres de nacionalitat francesa i 40 associats estrangers.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383845" title="Pailhs (Arieja)" nonfiltered="2778" processed="2766" dbindex="147805">


Pailhs s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383847" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2779" processed="2767" dbindex="147806">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es disputaren set proves de tir olmpic, totes elles en categoria masculina, tres proves ms que en l'edici anterior. Les proves es realitzaren entre els dies 25 i 29 de juliol de 1952.

Resum de medalles.


Medaller.



Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir olmpic 1952;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383849" title="Rabat-les-Trois-Seigneurs" nonfiltered="2780" processed="2768" dbindex="147807">


Rabat-les-Trois-Seigneurs s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383851" title="Uchentein" nonfiltered="2781" processed="2769" dbindex="147808">


Uchentein s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383852" title="Nisa (Portugal)" nonfiltered="2782" processed="2770" dbindex="147809">

Nisa s un municipi portugus, situat al districte de Portalegre, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alto Alentejo. L'any 2004 tenia 8.047 habitants. Limita a l'oest i al nord amb Vila Velha de Rdo, a l'est amb Extremadura, al sudest amb Castelo de Vide, al sud amb Portalegre, al sudoest amb Gavio i a nordoest amb Mao.

 Poblaci .


Freguesies.
 Alpalho;
 Amieira do Tejo;
 Arez;
 Esprito Santo (Nisa);
 Montalvo;
 Nossa Senhora da Graa (Nisa);
 Santana;
 So Matias;
 So Simo;
 Tolosa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383855" title="Vals (Arieja)" nonfiltered="2783" processed="2771" dbindex="147810">


Vals s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament de l'Arieja.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383860" title="Museu Cond" nonfiltered="2784" processed="2772" dbindex="147811">
 
El Museu Cond de Chantilly s una instituci que custodia el llegat d'obres d'art del prncep Enric d'Orleans (duc d'Aumale), fill del rei Llus Felip I de Frana. T com seu el castell de Chantilly, propietat de l'Institut de Frana. La localitat de Chantilly es troba a uns 60 quilmetres al nord de Pars. El Museu alberga un fons artstic de considerable valor, que inclou 800 pintures, 2.500 gravats, altres tants dibuixos, i 30.000 llibres i manuscrits.

 Histria . 
 

Henri d'Orlens, duc d'Aumale, neix a Pars el 1822, com nov (i penltim) fill del rei Llus Felip I de Frana (el cinqu de sexe bar). Encara que la seva formaci va canalitzada cap a un futur com militar i diplomtic, la revoluci de 1848 li duu a l'exili a Anglaterra, on roman durant 22 anys. 

Durant el seu exili, el duc d'Aumale estudia la historia dels prnceps de Cond, de qui havia heretat el castell de Chantilly i una fabulosa fortuna. 

El 1870 torna a Frana i installa la seva collecci en el castell. El 1876, adquireix al duc de Sutherland 148 retrats dibuixats. El 1884-86, el testament del duc i les posteriors disposicions motivades pel seu segon exili, fan que les colleccions passin a les mans de l'Institut de Frana. El 1889 l'anci duc regressa, i es fa crrec novament de les colleccions, encara que noms en usdefruit, i continua enriquint-les fins a la seva defunci el 1897. 

 Colleccions . 
La collecci de pintures inclou obres mestres de fama mundial, com Retrat de Simonetta Vespucci de Piero di Cosimo, Les Grcies i la Madonna de Loreto de Rafael, La massacre dels innocents de Poussin, el Autorretrat d'Ingres, i altres obres de Guido Cagnacci, Guercino, Watteau, Jean-Baptiste Greuze, Corot, Delacroix i Gricault. 

La collecci de gravats inclou exemplars de famoses planxes d'Albrecht Drer, com La malenconia i San Jernimo en la cella. 

La collecci de dibuixos inclou el Retrat de Lonore Sapata de Jean Clouet, i el fons bibliogrfic inclou com gran tresor el llibre miniat de Les molt riques hores del duc de Berry, dels germans Limbourg, realitzat cap a l'any 1410.

 Obres .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383866" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="2785" processed="2773" dbindex="147812">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es disputaren cinc proves de vela. La competici es realitz entre els dies 20 i 28 de juliol de 1952 a la Mar Bltica.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Vela 1952;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383868" title="Ponte de Sor" nonfiltered="2786" processed="2774" dbindex="147813">

Ponte de Sor s un municipi portugus, situat al districte de Portalegre, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alto Alentejo. L'any 2004 tenia 17.593 habitants. Limita al nordest amb Gavio i Crato, a l'est amb Alter do Cho, al sudest amb Avis, al sud amb Mora, al sudoest amb Coruche i al nordoest amb Chamusca i Abrantes.

 Poblaci .



Freguesies.
 Foros de Arro;
 Galveias;
 Longomel;
 Montargil;
 Ponte de Sor;
 Tramaga;
 Vale de Aor;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383871" title="Ramon Salisi Bonastre" nonfiltered="2787" processed="2775" dbindex="147814">
Ramon Salisi Bonastre (Manresa, 1 d'agost de 1921 - 18 de desembre  de 2008) pintor i grafista, fou un dels impulsors i cofundador del Cercle Artstic de Manresa, en la seva reconstituci. Va ser coordinador a Manresa de les Festes Fabra (1968). Durant una colla d'anys fou cap de la secci artstica dels Magatzems Jorba de Manresa. Posteriorment fou responsable de Manteniment, Obres i Publicitat al Banc Mercantil de Manresa.

Muntanyenc per afecci a la natura, fou President de la secci de Muntanya del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, de 1959 a 1963; vocal de propaganda de la junta general des del gener de 1964; fou President de l'entitat, en substituci de Francesc Jorba i Soler, del 26 de gener de 1967 fins al 18 de gener del 1971. Del 1999 al 2002 es va fer responsable de la coordinaci del Butllet, que feia anys que no es publicava. 

Intervingu en la presentaci de catlegs d'altres pintors, com ara Giralt, el tallista Andreu Descals i Codina, i alguna de cermica de Montserrat Riu. Fou membre del Consell del Patrimoni  i de la Junta d'mnium Cultural del Bages.

Referncies.
 Art a Manresa segles XIX i XX, Joan Vilar i Llach, pag. 150;

Enllaos externs.
Entrevista del Pou de la Gallina;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383872" title="Jean Clouet" nonfiltered="2788" processed="2776" dbindex="147815">
 
Jean (o Janet) Clouet (1480 - 1541) miniaturista i pintor que va desenvolupar la seva tasca a Frana durant el Renaixement. Va ser el pare de Franois Clouet. 

Biografia.
Clouet va nixer probablement a Brusselles. El primer esment de l'artista en la cort francesa est documentat el 1516, en el segon any del regnat de Francesc I. Pel que sembla el seu veritable nom era Clowet, afrancesant-lo desprs de la seva estada durant diversos anys a Tours. Va ser en aquesta ciutat on es va casar amb la filla d'un joier. 

El 1529 est documentada la seva presncia a Pars. El seu germ, conegut com Clouet de Navarra, va estar al servei de Margarida d'Angulema, germana de Francesc I. Jean Clouet va pintar el retrat del conegut cientfic Oronce Fin el 1530, quan el retratat tenia trenta-sis anys. Lamentablement l'obra ha desaparegut. No obstant aix el retrat ms fams del pintor s el que va realitzar del monarca i que es pot contemplar en el Louvre.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383873" title="Portalegre" nonfiltered="2789" processed="2777" dbindex="147816">

Portalegre s un municipi portugus, situat al districte de Portalegre, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alto Alentejo. L'any 2004 tenia 24.756 habitants. Limita al nord amb Castelo de Vide, al nordest amb Marvo, a l'est amb Extremadura, al sud amb Arronches y Monforte i a l'oest amb Crato.

 Poblaci .


Freguesies.
 Alagoa;
 Alegrete;
 Carreiras;
 Fortios;
 Reguengo;
 Ribeira de Nisa;
 So Julio;
 So Loureno (Portalegre);
 S (Portalegre);
 Urra;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383875" title="Waterloo & City Line" nonfiltered="2790" processed="2778" dbindex="147817">


Waterloo & City Line s una lnia de ferrocarril de trnsit rpid del Metro de Londres (en angls London Underground), que apareix al mapa (the Tub map) de color verd clar. La lnia tan sols t dos estacions, Bank i Waterloo. El traat de la lnia s soterrat a gran profunditat, a Londres aquest tipus de lnies sn conegudes com el tub (en angls the tube) per la forma que tenen els tnels.

La lnia va obrir l'11 de juliol de 1898 i t tan sols dos quilmetres i mig de recorregut que uneix el districte londinenc de Lambeth, a l'estaci de Waterloo, amb la Ciutat de Londres (centre de Londres) a l'estaci de Bank, estaci coneguda com la Ciutat. En aquest recorregut la lnia creua per sota el riu Tmesi.

Es podra dir que la lnia es utilitzada exclusivament per els commuters, adjectiu que utilitzen els anglesos per definir aquells que treballen en una ciutat i viuen en una altra, tot i que en aquest cas ambds rees formen part de Londres. Per aquesta ra la lnia t la peculiaritat de no donar serveis tard a la nit ni els diumenges.

s de lluny la lnia ms curta del Metro de Londres i en quatre minuts s'ha fet el recorregut. Va ser el segon ferrocarril tub elctric en circular per Londres desprs del Ferrocarril City & South London (actualment part de la Northern Line).

 Histria .
El Ferrocarril London and South Western (L&SWR) va arribar a l'estaci de Waterloo l'any 1848. La localitzaci de l'estaci terminal feia l'accs difcil a aquells passatgers que volien anar a Ciutat de Londres, s a dir al centre de Londres, i es va proposar perllongar el ferrocarril per que finalment pels seus costos es va desestimar. Quan el Ferrocarril South Eastern constru la lnia de Charing Cross, alguns serveis directes a Cannon Street eren operats per L&SWR, per que foren comercialment i operativament inviables.

L'accs a la City seguia sent un problema, i finalment la soluci va ser un ferrocarril metropolit soterrat, molt menys costs econmicament que una lnia en superfcie que hauria necessitat adquir molts terrenys. El ferrocarril Waterloo & City obr l'11 de juliol de 1898 i l'operadora en fou L&SWR. Al principi com a entitat separada fins que el 1906 fou absorbir per L&SWR, i que desprs passaria a formar part del Ferrocarril Southern en el grup de ferrocarrils Britnics el 1923, i per formar part d'aquests, el 1948 fou un dels ferrocarrils nacionalitzats. En la privatitzaci posterior era part de National Rail, i per un acord fou transferida al Metro de Londres.

Els bitllets de la lnia estaven totalment integrats a la xarxa nacional de passatgers i podien comprar a l'estaci de Bank (a Ciutat de Londres) directament el bitllet per la lnia principal de ferrocarril.

La lnia fou dissenyada per enginyers civils W.R. Galbraith i James Henry Greathead, inventor de la tunelaci que porta el seu nom. La tunelaci de Greathead s'utilitz en el tnel d'enlla entre les lnies de Waterloo & City amb la lnia Northern i Docklands Light Railway.

Caracterstiques.
Waterloo & City Line s colloquialment coneguda com Drain (en catal: claveguera, drenar o desaige). L'orgen d'aquest nom no est clar. Una teoria apunta que en comparaci als ferrocarrils en superfcie es deia que els conductors que aquell dia els hi tocava torn en aquesta lnia, operada per una lnia pricipal de ferrocarril en superfcie, treballaven a baix a les clavegueres. Una altra teoria diu que el nom fou inventat pels treballadors de manteniment que a causa que el tnel passa per sota el riu Tmesi s'havia de drenar habitualment aigua del tnel.


El traat i les dues estacions de la lnia s totalment soterrat, cosa que converteix aquesta lnia amb la nica totalment soterrada de tota la xarxa de metro (exceptuant Victoria Line que s totalment soterrada exceptuant-ne les cotxeres).

Waterloo & City no t connexi per ferrocarril amb la xarxa de metro o de ferrocarril, per tant l'intercanvi de vehicles s'ha de fer per carretera. Abans de la construcci de la terminal internacional de Waterloo el 1990, els vechiles s'havien de collocar amb un elevador.

L'elevador es va treure perqu s on actualment hi ha l'estaci Internacional de Waterloo, terminal de l'Eurostar, lnia que connecta Londres amb Frana.

 Mapa i estacions .




El 1959, un parell de ascensors foren installats a l'estaci de Bank, parallels a les escales originals. A la dcada de 1980 es propos de construir una estaci intermitja a Blackfriars, que es troba en la lnia de la ruta, per finalment es qued com a proposta i el departament de Transport actualment considera que no te cap benefici per al transport.

 Renovaci .
La lnia s'ha tancat varies vegades per reparacions i revisi de vehicles.


L'1 d'abril de 2006 la lnia es va tancar per treballs de renovaci i es va reborir l'11 de setembre de 2006, once dies ms tard que la predicci del projecte. L'operaci consist en repintar i netejar els trens i treballs de renovaci dels tnels, andanes i cotxeres i millora de vies i sistemes de senyalitzaci. Aquests treballs i altres completats durant l'any 2007 pretenien augmentar la capacitat en un 25% en hora punta i de la lnia en un 12% per un cost de deu milions de lliures.

Transport for London ha anunciat que installar una nova entrada a l'estaci de Bank a la plaa de Walbrook el 2013.

 Referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383876" title="Collegi de les Quatre Nacions" nonfiltered="2791" processed="2779" dbindex="147818">
 
El Collegi de les Quatre Nacions fou un projecte incls en el testament del Cardenal Mazzarino.

Histria.
En 1661, en el seu testament, el Cardenal Mazzarino va disposar que la seva immensa fortuna fora emprada en la fundaci d'un collegi destinat a la preparaci gratuta de seixanta homes pertanyents a les quatre nacions agrupades i sotmeses a l'obedincia real desprs de la signatura dels tractats: Pau de Westflia i Tractat dels Pirineus duta a terme el 1648 (d'aqu la procedncia del nom: Collegi de les Quatre Nacions: Artois, Alsacia, Pinerolo i Catalans del Rossell i Cerdanya. 

Mazzarino volia ser enterrat, com ho havia estat el Cardenal Richelieu en la Sorbona. Mazzarino va llegar, aix mateix, el conjunt de les seves obres a la biblioteca del nou edifici que hauria de romandre obert per a tots els literats dues vegades per setmana. 

Colbert va encarregar a l'arquitecte Luis Le Vau el disseny dels plnols del collegi que se situaria devant del Louvre. 

La construcci de l'edifici es va dur a terme entre els anys 1662-1688. 

La biblioteca, herncia de Mazzarino, va ser oberta al pblic el 1691. Durant la Revoluci Francesa el Collegi de les Quatre Nacions va passar a ser, successivament: Collegi de la Unitat, Casa d'arrests, Seu del Comit de Salut Pblica, Escola Central Superior i Escola de Belles Arts. 

El 1805 a petici de Napole I l'Institut de Frana va ser traslladat del Louvre a l'antic Collegi de les Quatre Nacions. Antoine Vaudoyer va transformar la capella en un sal per a les sessions dels Acadmics.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383877" title="Sousel" nonfiltered="2792" processed="2780" dbindex="147819">

Sousel s un municipi portugus, situat al districte de Portalegre, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alentejo Central. L'any 2004 tenia 5.579 habitants. Limita al nord amb Avis i Fronteira, a l'est i sud amb Estremoz, al suroest amb Arraiolos i a l'oest amb Mora.

 Poblaci .


Freguesies.
 Cano;
 Casa Branca;
 Santo Amaro;
 Sousel;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383880" title="Victoria Line" nonfiltered="2793" processed="2781" dbindex="147820">


Victoria Line s una lnia de ferrocarril de trnsit rpid del Metro de Londres (en angls London Underground), que apareix al mapa (the Tub map) de color blau clar. La lnia circula de sud-oest a nord-est des de l'estaci de Walthamstow Central a Brixton i el traat de la lnia s soterrat a gran profunditat, a Londres aquest tipus de lnies sn conegudes com el tub (en angls the tube) per la forma que tenen els tnels. En termes de nmero de viatges per quilmetre s la lnia ms ocupada de la xarxa.

s la nica lnia del Metro de Londres, a part de la Waterloo & City Line (de 2 km), que es completament operada per el metro i que s totalment soterrada exceptuant el tram de les cotxeres a Northumberland Park.

 Histria .
El concepte d'una nova lnia de metro que circuls entre Victoria i Walthamstow fou proposat per el partit Working Party a la Comissi del Transport Britnic el 1948. El principal propsit de la lnia era alleugerar la congesti de l'rea central. El projecte de llei necessari per a la construcci entra al Parlament el 1955. El projecte describia la lnia des de Victoria a Walthamstow (Wood Street). Tamb hi havia una altra proposta, no incluida al projecte, per una extensi des de Victoria a l'estaci de Fulham Broadway de la lnia District.


La construcci comen el 1962 i no va acabar fins el 1972 quan l'estaci Pimlico s'inaugur. Un tnel de proves entre Tottenham i Manor House s'obr el 1959 i que desprs fou inegrat a la resta.

El nom de "Victoria" data del 1955; altres propostes foren "Walvic" (Walthhamstow - Victoria) i "Viking" (Victoria - King's Cross). 

Dissenyada per reduir la congesti d'altres lnies, en particular de Piccadilly Line, a ms de mximitzar possibles enllaos. Es va intentar construir la lnia ms enll de Walthamstow Central fins a Wood Street (Walthamstow) on sortiria a la superfcie per acabar a l'estaci British Railways. Encara que una ltima decisi de 1961 va parar aquest recorregut de ms.

Cada estaci de Victoria excepte Pimlico es construiren com estacions d'enlla i moltes estacions ja existents foren arreglades per premetre una plataforma d'enlla directe. En alguns casos s'obt per collocar les plataformes de Victoria a cada costa de les plataformes ja existents, mentre que en altres fou al inrevs amb les de Victoria al mig.

A l'estaci de Euston, a Victoria i Northern Line (ramal de Bank) els trens circulen en andanes adjacents, tot i que en direcci oposada. Andanes de enlla directe en "mateixa direcci" es poden trobar a Stockwell (Northern Line), Oxford Circus (Bakerloo Line), Highbury & Islington (amb First Capital Connect, originriament Northern City Line) i a Finsbury Park (Piccadilly Line). 

Totes les estacions de Victoria originriament foren construides amb unes rajoles amb un colo blau/gris fred molt de moda al seu temps. Cada estaci fou decorada amb motius diferents darrere els seients per distingir unes de les altres. 

 Obertura .
La primera secci en inaugurar-se fou entre Walthamstow Central i Highbury & Islington. El primer servei fou l'1 de setembre de 1968 i no hi hagu cap cerimnia d'inauguraci. Un any ms tard s'obr la secci entre Highbury i Warren Street.

La cerimnia oficial d'inauguraci tingu lloc a l'estaci de Victoria el 7 de mar de 1969, presidida per la Reina Elisabet II. Desprs d'una petita cerimnia, compr un tiquet de 5d (5 penics antics que corresponen a 2.08 lliures) i viatj fins a Green Park. La Princessa Alexandra inaugur la secci de Brixton el 23 de juliol de 1971.

 Futur .

Els trens de la srie 1967 del metro s comenaran a reemplaar durant els segents anys com a part del projecte de desenvolupament de Transport for London de 10 mil milions. Es canviaran pels trens de la srie 2009 construits per Bombardier Transportation. Els primers prototips foren construits el 2006 i durant el 2008 s'han fet proves en servei. Tamb inclour un sistema ATO modern.

Hi ha una campanya en marxa per construir una estaci en superfcie al costat de l'estaci de Northumberland Park, adjacent a les cotxeres de la lnia. Aix milloraria els enllaos de transport per els terrenys necessaris sn propietat de Network Rail que els necessita per els seus propis projectes.

Si es construeix Chelsea-Hackney Line es reduir la congesti de la Victoria Line, oferint una ruta alternativa al Londres Central entre Victoria i King's Cross.

Hi ha rumors que la Victoria Line s'extendr cap al sud des de Brixton a Herne Hill. Aix reduiria el temps de canvi de sentit de Brixton perqu a Herne Hill s'hi podria construir una curva millor pel canvi de sentit.

 Mapa .


 Estacions .



Galleria.



 Referncies .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383881" title="Mora (Portugal)" nonfiltered="2794" processed="2782" dbindex="147821">

Mora s un municipi portugus, situat al districte d'vora, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alto Alentejo. L'any 2004 tenia 5.470 habitants.  Limita al nord amb Ponte de Sor, al nordest amb Avis, a l'est amb Sousel, al sudest amb Arraiolos i a l'oestamb Coruche.

El municipi va rebre furs de Manuel I el 1519.
 Poblaci .

 Freguesies .
 Brotas;
 Cabeo;
 Mora;
 Pavia;

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383884" title="Cercle Artstic de Manresa" nonfiltered="2795" processed="2783" dbindex="147822">
Cercle Artstic de Manresa entitat manresana dedicada al foment de les velles arts. Fundada l'any 1924 per un grup de pintors i artistes manresans entre els qui podem esmentar a Evarist Basiana i Arbiell, Ramon Salisi Bonastre... El Cercle ha organitzat nombroses exposicions al llarg de tots aquests anys. 

Presidents.
Avel.li Fornells ;
Evarist Basiana i Arbiell;
Miquel Puig-Faura;
Joan Baltirrez i Mari;
Lluis Maria Puig i Vila Masana;
Jess Borrs i Vidal;
Dr. Alfons Peidro i Montllor;
Dr. Antoni Marc i Salas;
Josep Soler i Montferrer;
Andreu Descals i Codina;
Antol Bausili i Mas;
Antoni Prat i Egea;
Rafael Font i Rosell;
Rafael Lpez i Pozo;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383886" title="Copa d'Europa de futbol 1964-65" nonfiltered="2796" processed="2784" dbindex="147823">
La Copa d'Europa de futbol 1964-65 fou l'edici nmero 10 en la histria de la competici. Es disput entre l'octubre de 1964 i el maig de 1965, amb la participaci inicial de 31 equips de 30 federacions diferents.

La competici fou guanyada per l'Inter de Mil a la final enfront el SL Benfica per 1 a 0 a l'estadi de San Siro de Mil. Fou la segona victria consecutiva de l'equip milans davant del doble campi lisboeta.

Ronda preliminar.
















|}

1 Rangers guany el partit de desempat per 3-1 per passar a la primera ronda.

2 Anderlecht pass a la primera ronda sobre el Bologna pel llanament de moneda a l'aire desprs que el partit de desempat finalitzs 0-0.

3 Dukla Praga pass a la primera ronda sobre el Grnik Zabrze pel llanament de moneda a l'aire desprs que el partit de desempat finalitzs 0-0.

Primera ronda.









|}

Quarts de final.





|}

1 Liverpool pass a semifinals sobre el Kln pel llanament de moneda a l'aire desprs que el partit de desempat finalitzs 2-2.


Semifinals.



|}

Final.




Enllaos externs.
Temporada 1964-65 a European Cup history;
Temporada 1964-65 a la web de la UEFA;
RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383887" title="Piccadilly Line" nonfiltered="2797" processed="2785" dbindex="147824">





Piccadilly Line s una lnia de ferrocarril de trnsit rpid del Metro de Londres (en angls London Underground), que apareix al mapa (the Tub map) de color blau fosc. La lnia circula de l'estaci de Cockfosters a la terminal 5 de Heathrow i el traat de la lnia s soterrat a gran profunditat, a Londres aquest tipus de lnies sn conegudes com el tub (en angls the tube) per la forma que tenen els tnels. El recorregut s de nord a oest i l'ltim tram fins a l'aeroport de Heathrow s en superfcie. s la tercera lnia amb ms viatgers per any de la xarxa del metro i de les 53, estacions 25 sn soterrades.


Histria.
Els inicis.
Piccadilly Line comenta com el  Ferrocarril Great Northern, Picadilly & Brompton  (GNP&BR), un dels diversos ferrocarrils controlat per Underground Electric Railways Co of London Ltd (UERL), amb Charles Yekes a la seva direccin.
Quan GNP&BR es va obr el 15 de desembre de 1906, la lnia circulava des de la terminal de Great Northern & City Line a Finsbury Park fins a l estaci del District Railway de Hammersmith.
El 30 de novembre de 1907 s obr el petit ramal des de Holborn a Strand (desprs anomenada Aldwych). El 1905 i ms tard al 1965 s intent extendre la lnia cap al sud sota el riu Tmesi fins a l estaci de Waterloo per aquesta obra mai es dugu a terme.

Canvis posteriors.
L 1 de juliol de 1910 GNP&BR i altres ferrocarrils de UERL (Baker Street & Waterloo Railway, Charing Cross, Euston & Hampstead Railway i District Railway) es fusionaren per esdevenir la companyia  London Electric Railway Company .
El 10 de desembre de 1928 s obr la nova estaci de Piccadilly Circus. Aquest fou el comenament d una millora de la lnia complerta com allargaments de les estacions com en el cas de Piccadilly Circus.

Extensi de Cockfosters.
Des de la dcada de 1920 hi havia congestions severes a la terminal nord de la lnia, a Finsbury Park, on els viatgers havien de enllaar amb tramvies o autobusos per anar a Nord Londres i Nord Est Londres. Una dcada ms tard l'esquema de l'extensi era allargar la lnia des de Finsbury Park fins a Cockfosters.

L'extensi s va construir en vies soterrades a gran profunditat (en tub) fins a Arnos Grove. L'extensi fou de 12 quilmetres i va costar 4 milions de lliures. Les seccions s'obriren de la segent forma:
 19 de setembre de 1932: fins Arnos Grove.
 13 de mar de 1933: fins a Enfield West (ara Oakwood)]].
 19 de juliol de 1933: fins a Cockfosters.

Atac terrorista del 2005.
El 7 de juliol de 2005, un tren de la Piccadilly Line fou atacat per un home suicida. L'inciden tingu lloc a les 08:50 a hora britnica mentre el tren circulava entre King's Cross St. Pancras i Russell Square. Formava part d'un atac coordinat a la xarxa de transport de Londres, sincronitzat amb tres atacs ms, dos a la Circle Line i un quart en un autobus a la plaa de Tavistock.

La bomba de la Piccadilly Line fou la que provoc ms victimes, 26 victimes mortals. L'evacuaci fou realment difcil ja que est construida a gran profunditat, i els serveis d'emergncia tingueren seriosos problemes per arribar al lloc de l'accident. La lnia es mantingu tancada durant tot el dia i el dia segent s'obriren algunes parts de la lnia. No hi hagu servei entre Hyde Park Corner i Arnos Grove i no s va restaur el servei normal fins quatre setmanes ms tard, el 4 d'agost.

Mapa.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383888" title="Moderna Museet" nonfiltered="2798" processed="2786" dbindex="147825">

El Moderna Museet s el museu d'art modern d'Estocolm. s un museu situat sobre la illa de Skeppsholmen en el centre d'Estocolm, a Sucia. Va obrir les seves portes el 1958. Alberga obres d'art contemporani suecs i internacionals, entre les quals hi han obres de Picasso, Dali, i d'altres genis de l'art modern. El restaurant del museu tamb es deu tenir en compte grcies a la seva excepcional localitzaci. 

La collecci permanent del museu t accs gratut per a menors de 18 anys, i costa 80kr i 60kr preu redut, mentre que les exposicions temporals requereixen un dret d'entrada. 

El 1993, van ser robades sis obres de Picasso i dues de Braque d'un valor total de ms de 60 milions d'euros. Aquest robatori va inspirar la trama de la pellcula Rififi (en francs Du rififi chez les hommes). Noms tres obres de Picasso van ser recuperades. L'edifici que alberga actualment el museu va ser construt entre 1994 i 1998, i dissenyat per l'arquitecte Rafael Moneo.

 Enllaos externs .
 Web oficial ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383889" title="Skeppsholmen" nonfiltered="2799" processed="2787" dbindex="147826">

 
Skeppsholmen s una illa d'Estocolm, a Sucia. Est connectada per ponts a Blasieholmen i Kastellholmen. La seva posici estratgica sobre el Mar Bltic a l'entrada de la ciutat d'Estocolm la va fer tradicionalment un lloc privilegiat per a l'establiment d'edificis militars. Actualment la presncia militar s molt reduda, i Skeppsholmen alberga museus, en particular, el museu d'art modern (Moderna Museet), i tamb un museu d'arquitectura i museu de les antiguitats de l'Est d'sia (stasiatiska Muset).' Sobre la costa meridional es troba el af Chapman, tres mastelers reconvertits en alberg juvenil (vandrarhem).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383890" title="Kastellholmen" nonfiltered="2800" processed="2788" dbindex="147827">
 
Kastellholmen s una petita illa situada al centre d'Estocolm, a Sucia. 

Est connectada per un pont a la illa de Skeppsholmen, i t una superfcie de 3,1 hectrees. Sobre la illa es troba un petit castell, que es va construir entre 1846 i 1848 sobre plans de l'arquitecte Fredrik Blom, amb la finalitat de substituir al castell construt en 1667 per l'arquitecte Erik Dahlbergh, i que va esclatar el 1845. 

Abans de prendre el seu nom actual cap a 1720, se li va nomenar Notholmen, Lilla Beckholmen i Skansholmen. El nom de Helgeandsholmen es deriva de "Den helige andes holme", que significa l' illot del Sant Esperit. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383891" title="Gamazada" nonfiltered="2801" processed="2789" dbindex="147828">
Gamazada s el nom que va rebre a reacci popular sorgida a Navarra quan el ministre d'Hisenda del govern del Partit Liberal de Sagasta, Germn Gamazo va pretendre suprimir el rgim fiscal foral de Navarra que s'havia establert mitjanant la Llei Paccionada Navarresa de 1841. Va generar durant els anys 1893 i 1894 una alta mobilitzaci per part del poble navarrs i les seves institucions, amb manifestacions i recollida de signatures 

Les reivindicacions dels furs bascos es van iniciar a Vitria amb manifestacions, que es van continuar a Biscaia, a Navarra i a Sant Sebasti, en aquest ltim amb incidents trgics el 1893. El ministre d'Hisenda Germn Gamazo va proposar augmentar la contribuci anual de les provncies aforades, autoritzant al Govern en l'article 17 del Projecte de Llei de pressupostos, per a aplicar a Navarra i a les altres tres, les contribucions i impostos com en la resta de les provncies. La Diputaci de Navarra (que era liberal quarantaiunista) va protestar formalment el 16 de maig i va ser secundada per ajuntaments i premsa. La representaci enviada a Madrid per a entrevistar-se amb Sagasta i Gamazo va fracassar. El diari liberal El Eco de Navarra va convocar a manifestacions en les cinc capitals de districte el 28 de maig. Per al diumenge segent es va convocar altra gran manifestaci a Pamplona.

En aquest clima es va produir tamb un episodi de revolta armada, de dos dies de durada, que es va iniciar en la nit del 1 al 2 de juny, liderat pel sergent Jos Lpez Zabalegui, cap del destacament del fort Infanta Isabel de Puente la Reina, amb dos soldats ms, a ms de dos vens d'Obanos i altres dos de Puente la Reina. Al crit de "Visca els Furs!" es van dirigir a Arraiza on van ser detinguts per forces de la Gurdia Civil i l'exrcit. El sergent i els dos d'Obanos van aconseguir fugir i arribar a la frontera francesa. Aquest fet va ser condemnat per El Eco de Navarra descrivint-lo com "acte de demncia executat per set illusos", i la Diputaci va assegurar al governador civil Andrs Garca Gmez de la Serna que es tractava d'un episodi allat, i que "unnimement rebutgen els procediments violents". 

El Govern, desprs de l'altercat de Puente la Reina, no va autoritzar la manifestaci per al 4 de juny de 1893 . No obstant aix es van ajuntar ms de 17.000 persones, sense distinci de classes ni partits poltics. La Corporaci Foral, acompanyada de distingides personalitats de les provncies germanes, van anar al Govern Civil, on van ser rebuts pel governador. Va ser la major manifestaci que s'havia conegut a Navarra fins a la data. Des de la Diputaci a travs d'octavetes es va demanar ordre i actitud d'unnime protesta contra l'article 17 del projecte de pressupostos. Gens de crits ni de parenceries inconvenients!. No obstant aix des de la mateixa no noms es reclamava la reivindicaci econmica, com va quedar reflectida en les consignes:
Les de la Diputaci: Pau i Furs. ;
El Cercle Carl: Visca Navarra. Visca els Furs i Visca Navarra i els seus Furs. ;
El Cercle Integrista: Furs. Pacte Llei de 1841. ;
Cercle Republic: L'autonomia s la vida dels pobles. ;
Ajuntament d'Estella: Visca les provncies Basco-Navarreses.

L'Orfe Pamplons va cantar el Gernikako arbola, per a finalitzar la protesta. Es van reunir ms de 120.000 signatures en la seva contra, quan Navarra contava amb uns 300.000 habitants, que es van presentar a la regent Maria Cristina el 7 de juny.

No es va aconseguir la revocaci de la iniciativa del ministre, ja que va ser aprovat per les Corts per 99 vots contra vuit (el dels navarresos i el diputat per Morella). La Corporaci va haver d'acudir a Madrid en 1894, requerida pel govern per a negociar. Aquestes negociacions van fracassar. Davant la qual cosa, segons refereix Echave Susaeta a "El Partido Carlista i los Fueros" la regent Maria Cristina d'ustria va consultar al general Martnez Campos per la possibilitat d'intervenir, i aquesta va ser la resposta del general: 

Senyora: Si es tracts d'altra provncia, podem pensar a imposar la llei general, emprant la fora si calgus; si es tracts de Navarra alladament, encara podem anar per aquest cam, per hem de comprendre que Navarra t al seu costat a les tres Bascongades, i que si s'apella per fora contra aquella, faran causa comuna tots els bascos, i amb ells tots els carlins d'Espanya, que provocarien un aixecament en aquelles provncies per a donar-te carcter general, i en tal cas s'encadenar novament la guerra civil. 

No obstant aix ats que el ministre Gamazo va dimitir a causa de l'alament a Cuba i va ser substitut per Ams Salvador Rodrigez, aquesta llei no es va arribar a aplicar. Aquest va presentar un altre projecte el 1895 que no va arribar a ser debatut a Corts. La defensa foral va enfortir la uni amb les altres tres provncies de rgim foral (Biscaia, laba i Guipscoa), fent causa comuna, reactivant el lema "Laurak Bat" (uni de quatre o quatre en una). El poble, a diferncia de la postura de la Diputaci, va donar un fort contingut poltic reivindicant la recuperaci de la sobirania perduda el 1839, amb el .
 Monument als Furs de Navarra . 
Per a commemorar aquest fet molts pobles i ciutats de Navarra van posar als carrers i places ms importants el nom de "Furs". 
 
En Pamplona i per subscripci popular es va aixecar el Monument als Furs, com a smbol de la llibertat navarresa, situant-lo davant del Palau de la Diputaci Foral de Navarra. El va dissenyar l'arquitecte Manuel Martnez de Ubago, finalitzant en 1903, i mai no fou inaugurat. L'esttua, de 25 metres d'altura, est dividida en tres cossos: 
Cos inferior, de base pentagonal, que les seves cinc cares, simbolitzen les cinc merindades de Navarresa amb diversos petits escuts de pobles i ciutats. Sota hi ha cinc plaques de bronze amb les segents inscripcions: ;
Es va erigir aquest monument per a simbolitzar la uni dels navarresos en la defensa de les seves llibertats, llibertats encara ms dignes d'estimar que la prpia vida. La incorporaci de Navarra a la Corona de Castella fou per via de la uni principal, retenint cada regne la seva naturalesa antiga, aix en lleis com en territori i govern. 
Juraven els nostres Reis guardar i fer guardar els Furs sense trencament algun, millorant-los, i que tota transgressi a aquest jurament seria nulla, de cap eficcia i valor. 
 En euskera: ;
Nosaltres els bascos d'avui en homenatge i recordant als nostres avantpassats, ens hem reunit aqu per a demostrar que volem conservar la nostra llei. 
 En euskera i escrita en carcters d'inspiraci ibera: ;
Nosaltres els bascos, no tenim ms senyor que el nostre Du; a l'estrany donem la benvinguda i hospitalitat, per mai suportarem el seu jou. Sapigueu-lo vosaltres, els nostres fills. 
Cos mitj, hi ha cinc grans escultures que simbolitzen el treball, la pau, la justcia, l'autonomia i la histria. ;
Espais intermedis, estan els escuts de Navarra i les cinc merindades (Estella, Olite, Pamplona, Sangesa i Tudela). ;
Cos superior, s'eleva una gran columna de marbre vermell amb capitell blanc i apareix la data de construcci en 1903 i l'esttua de bronze de cinc metres d'altura , d'una dama coronada que sost en la m dreta, una cadena trencada, smbol de llibertat conquistada i en la m esquerra la Llei Foral;

 Referncies .


 Bibliografia .
 Historia Ilustrada de Navarra ISBN 84-604-7413-5;
 Bixente Serrano Izko Navarra. Las tramas de la historia ISBN 84-932845-9-9;
 Jos Mara Jimeno Juro. Navarra, 1917-1919. Reivindicaciones autonmicas y reintegracin foral. ISBN 84-7681-402-X.
 Jess Pablo Chueca Intxusta.- La Gamazada desde el Nacionalismo Vasco: De la presencia al mito Prncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Ao n 55, N 201, 1994 , pags. 41-58 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383894" title="Prospect Park" nonfiltered="2802" processed="2790" dbindex="147829">


Prospect Park s un parc pblic de la ciutat de New York als Estats Units, situat al borough de Brooklyn. Amb una superfcie de 2,1km, s un dels majors parcs de la ciutat de New York.

El parc ha estat creat pels arquitectes Frederick Law Olmsted i Calvert Vaux. La creaci del parc els va ser confiada al final dels anys 1850, desprs que van deixar el taller de Central Park. Va ser obert el 1867. Els dos arquitectes tenien una preferncia per a aquest.

Dins de Prospect Park.


 Long Meadow, la major praderia del parc,  que amb amb 35ha, en fa el ms llarg dels espais verds urbans dels Estats Units.
    
 Friends' Cemetery: cementiri Ququer, creat el 1846.
    
 Lookout Hill, tur on durant la guerra d'independncia, els soldats britnics van enterrar els soldats americans.
    
 El quiosc de msica Groove d'influncies japoneses.
    
 L'om de Camperdown, plantat el 1872, que va inspirar la poetessa Marianne Moore.
    
 El Carrousel, creat als anys 1910 a Coney Island per Charles Carmel i qua va ser transportat a Prospect Park el 1952.
    
 El Prospect Park Zoo, obert el 5 d'Octubre de 1993.
    
 El major llac de Brooklyn (240,000 m).
    
 L'audubon Center, obert el 26 d'Abril de 2002. L'edifici vell de 97 anys ha estat renovat completament per servir d'"Edifici d'acollida dels visitants".
    
 Pista de patinatge De Wollman, oberta el 1961, batejada del nom de Kate Wollman (la famlia havia fet una donaci 600000$ per a la construcci de la pista de patinatge de Central Park).

A les rodalies de Prospect Park.

 Gran Army Plaza, l'entrada nord del Park.
 El cementiri de Green-Wood.
 El Brooklyn Botanic Garden.
 La Brooklyn Public Library.
 Park Slope, Windsor Terrace, Kensington, i altres barris de Brooklyn.

Enllaos externs.

  Web de Prospect Park;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383895" title="Gy?ri Egyetrts Torna Osztly FC" nonfiltered="2803" processed="2791" dbindex="147830">

El Gy ri Egyetrts Torna Osztly FC (literalment: Departament de Gimnstica de Concordana de Gy r), sovint conegut com Gy ri ETO FC, s un club hongars de futbol de la ciutat de Gy r. Els seus colors sn el verd i el blanc.

 Histria .
Evoluci del nom:
1904: Gy ri Vagongyr ETO;
1950: Gy ri Vasas SC ETO;
1952: Gy ri Vasas;
1953: Vasas SE Gy r;
1954: Wilhelm Pieck Vasas ETO SK Gy r;
1957: Magyar Wilhelm Pieck Vagon- s Gpgyr ETO Gy r;
1957: Gy ri Vasas ETO;
1965: Rba ETO Gy r;
1985: Gy ri ETO FC;
1992: Rba ETO FC Gy r;
1994: Gy ri ETO FC;

 Palmars .
Lliga hongaresa de futbol (3): 1963, 1982, 1983;
Copa hongaresa de futbol (4): 1965, 1966, 1967, 1979;

 Futbolistes destacats .
  Kroly Palotai;
  Gyula Hajszn;
  Peter Vermes;
  Vasile Miriu  ;
  Mikls Fehr;
  Tams Priskin;
  Sulejman Demollari;

 Entrenadors destacats .
  Kroly Fogl II;
  Nndor Hidegkuti;
  Lajos Barti;
  Ferenc Szusza;
  Jzsef Kiprich;

 Altres seccions .
El Gy ri ETO t diverses seccions destacades en el panorama esportiu hongars. La secci d'handbol ha guanyat bastants campionats nacionals i la Copa EHF europea el 1986 amb el nom de Rba Vasas ETO Gy r. L'equip femen d'handbol s'anomena Gy ri ETO Kzilabda Club i tamb ha tingut bones temporades a nivell europeu.

 Enllaos externs .
 Web oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383897" title="Hooverville" nonfiltered="2804" processed="2792" dbindex="147831">


Hooverville s un terme angls que designa un seguit de barris de barraques apareguts als Estats Units en el transcurs de la Gran depressi, de 1929 fins als anys 1940.

El terme "Hooverville" s'ha creat sobre la base del nom del 31 president dels Estats Units, Herbert Hoover, en exercici al comenament de la Gran Depressi.

Aquests pobles, implantats normalment sobre terrenys pblics o abandonats, eren constituts de tendes de campanya o de cabanes on hi vivien els aturats i els sense sostre d'aquest perode de crisi econmica.

Aquests pobles no van ser reconeguts pel govern i van ser doncs de manera peridica desmantellats per ocupaci illegal de terrenys privats.

La majoria de les construccions estaven fetes de fusta bosc, cartr, plaques de xapa, tubs o tota mena de materials disponibles.

La fam i l'extrema pobresa han condut els ocupants dels Hooverville a la mendicitat i a enfrontaments amb les forces de l'ordre.

Altres termes nascuts aquesta poca ens han arribat com a "Hoover blanket" (un vell diari utilitzat com una coberta) i "Hoover flag" (una butxaca de pantal arremangada dins-fora).

Els Hooverville i ms generalment la Gran Depressi han estat descrites a diverses novelles i pellcules. Citem per exemple les obres de John Steinbeck i la recent pellcula de Ron Howard, Cinderella Man.

El major hooverville es trobava a la ciutat de Saint Louis (Missouri) i comptava aproximadament 1000 personnes. El de New York es trobava entre els carrers 72 i 110.

Notes i referncies.


Enllaos externs.
Fotos d'una Hooverville a Portland, Oregon treta de la biblioteca del Congrs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383900" title="Bufal" nonfiltered="2805" processed="2793" dbindex="147832">




Bufal s un barri de la ciutat de Badalona, (Catalunya), al Districte Tercer. 
El barri de Bufal ocupa prop de 3 km2 i queda majoritriament definit per l Avinguda Conflent/Pota Nord B-20, el Torrent de la Font, l Autopista C-32 i l Avinguda Mart Pujol(Riera de Canyet).
Ms llarg que no pas ample, aquest barri es situa a 2-3 quilmetres de distncia del centre de la ciutat.


 Comunicacions .

Les comunicacions amb el barri de Morera, centre geogrfic del districte i seu del centre cvic del districte, es limiten a una via principal (av/ Bac de Roda) i dues de molt poc trnsit, que segueixen l orografia que dibuixa la vall formada pel pas del Torrent de la Font. Aix dona una sensaci d allament respecte aquest barri, molt important. 

Les comunicacions amb el barri de Bonavista sn els dos carrers que vertebren el barri de Mar a Muntanya, el carrer Independncia i l avinguda Mart i Pujol.

La mateixa Avinguda de Mart i Pujol s la canalitzadora del trnsit cap al centre de la ciutat. 
El barri que llinda per l esquerra de Bufal, Montigal, s de darrera construcci, i a falta de serveis i de comer, el carrer comercial del barri, el carrer Independncia, ha actuat com a centre gravitatori tamb per aquests vens de l altre cant de l avinguda de Mart i Pujol. 

 Urbanisme .

Urbansticament s un barri prou estructurat, si ens referim a que hi ha tres eixos principals en sentit mar-muntanya i un  en sentit Nord-Sud.

Pel que fa als espais oberts, trobem, gaireb alineats, la Plaa Espanya, la Plaa Antonia Boada i la Plaa Torrents Llad, configurant un desequilibri de zones de lleure entre la zona ms alta i la ms propera al mar. La part ms baixa t el Parc de Can Barriga, que trenca i funciona com pulm de la zona baixa.

Un altre fet peculiar, s la densitat de poblaci que ens podem trobar en el barri: Zones molt denses com la part dels pisos de protecci oficial o dels pisos vermells del c/Bailn, i zones molt esponjades com la zona dels carrers dels famosos o les plantes baixes de l Av. Mart Pujol (tant per dalt com per baix)

El barri de Bufal hi ha el carrer comercial ms llarg de la ciutat. El carrer Independncia t ms d'un quilmetre i s, de fet, la zona comercial per excellncia del districte, malgrat que per la seva llargada les botigues queden dissimulades entre les faanes dels blocs de pisos. A l'any 1998 aquest carrer va obtenir una remodalaci qu va tenir com a objectiu millorar la situaci de les botigues i afavorir la zona comercial. Es van ampliar les voreres i es va deixar noms una direcci de circulaci de vehicles, fet que va ser possible noms desprs de l'obertura de la riera de Mart Pujol urbanitzada. 

El carrer Campoamor era potser un dels pocs del barri sense urbanitzar encara, malgrat ser utilitzat per ser l'nic accs a les installacions esportives de la zona. Aquests equipaments van tenir tamb una notable remodelaci, amb la collocaci de gespa artificial al seu camp de futbol.





 Histria .

Aquest s un barri qu ha conservat el nom d'una antiga masia, avui desapareguda: Can Bufal. Es diu que la casa que duia aquest nom es deia en realitat mas Seriol per als amos se'ls coneixia com a Bufal i el nom que va perdurar va ser aquest ltim. . La casa de pags, envoltada de camps de conreu, se situava al que avui s el carrer Bailn Per aquesta zona no va comenar a estar habitada fins als anys vint, tot i que anteriorment s existia un petit nucli de cases a banda i banda de la riera de Canyet -el que avui s l'avinguda de Mart Pujol- i a la zona propera al carrer de Sant Felip i d'en Ross. La creaci de la carretera de Montcada i les urbanitzacions promogudes pels propietaris dels terrenys van propiciar la creaci del barri de Bufal. Mart Pujol, Jaume Bachs i Joaquim de Bufal van ser els primers que durant els voltants de 1920 van promoure urbanitzacions a la zona. D'aquesta manera, la masia de Can Bufal es va anar quedant sense terrenys de conreu fins que aquests es van esgotar. L'any 1956, el Patronato de Viviendas de Renta Limitada va comenar a construir all on hi havia hagut la masia. 

Bufal s un barri que ha anat creixent des de la data de la seva primera urbanitzaci, que volta els ltims anys cinquanta. Per aquella poca ja existien unes masies i algun edifici que antigament havia funcionat com una fbrica (a Ca l'Andal) i edificacions a ponent de la riera de Mart Pujol. Per aquella poca tamb es van comenar a construir habitatges a la llera de la riera, per una banda, i a la zona del Bruch, per l'altra. Aquesta ltima encara conserva aquest nom i s on van construir habitatges de promoci social. 

Amb els anys, Bufal ha crescut sense parar. De fet, encara continuen les construccions i les parts ms antigues del barri conviuen amb les parts ms noves, acabades d'estrenar, que es van aixecar a ponent del barri a tocar de Montigal.



 Edificis emblemtics .

 Ca l Andal.  Presideix l'entrada del barri des del mar. Conegut tamb com la casa del Delme perqu en una de les seves dependncies hi havia viscut el rector de Badalona, quan a Badalona noms hi havia la parrquia de Santa Maria i no existia la rectoria. I es diu que en els documents del lloguer de l'habitaci que ocupava el rector, que disposava d'un pati on tenia un petit hort, apareix per primera vegada la paraula badiu en referncia a aquest petit hort. En aquesta antiga rectoria es guardava el manuscrit  Practicas e costumes de la Rectoria de Badalona  que actualment es troba a la biblioteca capitular i colombina de Sevilla.
 Can Bosc, que en fou propietria la famila Ross, actualment seu de l IMPO;
 Can Barriga, darrera de l actual escola d'educaci especial.
 Can Gusi, antiga fbrica txtil. Avui seu de la Fundaci Roca i Pi.
 Can Bans. Avui seu de la Fundaci Acollida i Esperana destinada a malalts terminals sense sostre, regentada per una comunitat. Al costat MANSOL (Manufactures Solidries), tallers ocupacionals per persones amb grau de disminuci.
 Paratge Mol de la Torre, actualment hi ha habitatges, enfront dels quals es troben situats avui els instituts pblics Pompeu Fabra i l Escola d Art Pau Gargallo.
 Can Pontons. Documentada ja el segle XIV. En el vestbul de la casa, antigament els cups, es conserva un mosaic amb la imatge de Sant Antoni de Pdua. Sembla una representaci del s.XVII. Al fons, hi apareixen tres caravel.les i una mena de castell. A la cuina hi havia unes rajoles amb figures mitolgiques de sirenes , avui guardades a la casa vena. Tamb en aquesta casa es conserva la tradici de pas de Colom, cam de Sant Jeroni de la Murtra. Cal tenir en compte que la masia es trobava al peu del cam ral.
 Masia Bufal, documentada al s.XVI i enderrocada el 1956. Al davant, on hi havia un llac, hi fou construda el 1934 la capella que desprs va ser la parrquia de Sant Francesc.

 Entitats i serveis .

 mbit social .
 Espai Familiar de Joc Juguem Plegats;
 Som-hi!
 Centre d Acollida Can Bans;
 Escola de Formaci d Adults;
 Llegat Roca i Pi; Residncia Assistida Parc Serentill;
 Casal d Avis Antonia Boada;
 Cap 1 Sardana;
 UBASP Unitat Bsica d Atenci Social Primria;

 mbit educatiu .
 AMPA Escola Can Barriga;
 CEIP Escola Boix;
 CEIP Planas i Casals;
 Escola Can Barriga;
 AMPA IES Pompeu Fabra;
 IES Pompeu Fabra;
 Escola d Arts i Oficis Pau Gargallo;
 AMPA IES Isaac Albniz;
 IES Isaac Albniz;

 mbit joves .
 JOC Joventut Obrera Cristiana;

 mbit infantil .
 MIJAC Moviment Infantil i Juvenil d Acci Catlica;

 mbit comunitari .
 AAVV Bufal;
 Parrquia de St. Francesc d Asss;
 Plataforma per un equipament sciocultural al barri de Bufal;

 mbit cultural .
 Associaci Cultural Rincn del Arte y de la Msica;
 Centre Aragons;

 mbit esportiu .
 Agrupaci Excursionista Bufal;
 Club de petanca Montigala;
 Club de Futbol Bufal;
 Club de Basquet Bufal;

 Enllaos .
Plataforma de Bufal - canbarriga.net Xarxa Ciutadana de Bufal

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383904" title="Josep Padr i Gonzlez" nonfiltered="2806" processed="2794" dbindex="147833">
Josep Padr i Gonzlez (Manresa, 1904 - 1982) fou un pintor i dibuixant. Estudis a l'Escola d'Arts i Oficis de Manresa. Tingu com a mestres a F. Cuixart i Miquel Soldevila. Premi pintura Ajuntament de Manresa l'any 1932. Ha dibuixat infinitat de cartells, programes, Illustracions per entitats religioses i culturals de la ciutat de Manresa. Les seves obres ms importants es poden veure al Museu Comarcal de Manresa.

Referncies.
 Art a Manresa segles XIX i XX Joan Vilar i Llach, pag. 123;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383906" title="Zalaegerszegi Torna Egylet" nonfiltered="2807" processed="2795" dbindex="147834">

El Zalaegerszegi Torna Egylet (ZTE) s un club hongars de futbol de la ciutat de Zalaegerszeg.

 Histria .
Tot i que les arrels del club daten del 1912 per membres d'una societat literria i de debat, l'actual club va ser fundat l'any 1920 amb el nom de Zalaegerszegi TE (Club Gimnstic de Zalaegerszeg). Evoluci del nom:
1920 : Zalaegerszeg TE;
1939 : Tancament del club;
1957 : Zalaegerszeg Vrs Lobog;
1957 : Ruhagyr Zalaegerszeg;
1959 : Zalaegerszeg TE;
1978 : Absorci del Zalaegerszeg pitkkel;
1996 : Zalaegerszeg TE FC;

 Palmars .
Lliga hongaresa de futbol (1): ;
2002;

 Enllaos externs .
 Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383910" title="Mag Morera i Galcia" nonfiltered="2808" processed="2796" dbindex="147835">
Mag Morera i Galcia (Lleida, 1853 - 1927) fou un escriptor i poltic catal, germ del pintor Jaume Morera i Galcia. La seva formaci fou cosmopolita, ja que resid a Lleida, Barcelona, Madrid i a Anglaterra. 
 Biografia .
Estudi dret a la Universitat de Madrid, on conegu Ramn de Campoamor. Exerc desprs d'advocat a Lleida, on fou deg del Collegi d'Advocats de Lleida. Inicialment milit al Partit Liberal, influt pel regeracionisme, amb el que fou alcalde de Lleida i diputat de la Diputaci. Desprs es pass a la Lliga Regionalista, partit amb el que fou diputat per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. En aquest perode particip en l'Assemblea de Parlamentaris i en els debats a favor de l'autonomia i de la cooficialitat del catal (1918).

Com a escriptor, comen a escriure poesia en castell, influt pel romanticisme de Ramn de Campoamor, Jos Zorrilla i Gaspar Nez de Arce. Alhora, va escriure a les revistes L'Esquella de la Torratxa i la Ilustraci Catalana poesies en catal, infludes per Joan Maragall, el modernisme i pels Jocs Florals. El 1916 ingress a la secci filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans, per a la qual va traduir al catal obres de William Shakespeare:  XXIV Sonets (1912), Selecta de Sonets (1913), Venus i Adonis (1917), Coriol (1918), Hamlet (1920), Romeu i Julieta(1923), El marxant de Vencia (1924) i els indits Juli Csar i Macbeth.

 Obres .
 Poesia en castell .
 Carnet de ensayos (1878);
 Poesas (1895);
 De mi via (1901) ;
 El candil del loco (1905) ;
 Poesia en catal .
 Hores lluminoses ;
 Cireres (1924);
 Nou i vell (1927) ;
 Poesies completes (1929);

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa de l'IEC;
 Obra potica de Morera;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383911" title="CP/M" nonfiltered="2809" processed="2797" dbindex="147836">

CP/M (Control Program/Monitor o Control Program for Microcomputers: programa de control per microordinadors) s un sistema operatiu de disc creat originalment per Gary Kildall de la Digital Research, Inc., per a microordinadors basats en els microprocessadors Intel 8080/85. Inicialment limitat a monousuari/monotasca en processadors de 8 bits i no ms de 64 KiB de memria RAM, versions posteriors van afegir capacitats d's multiusuari/multitasca, i van ser convertides per a UCPs de 16 bits.

La combinaci de CP/M i ordinadors personals amb el bus S-100 iniciada amb el MITS Altair 8800, va ser un dels primers estndards industrials per microordinadors, i era mpliament utilitzat de fins de la dcada del 1970 fins a la meitat dels anys 1980. Per molt reduir la quantitat de programaci necessria per installar un aplicatiu en un ordinador d'un nou fabricador, el CP/M va incrementar el mercat tant de programari com de maquinari.

Model de maquinari.
Un sistema CP/M mnim de 8 bits hauria de contenir els segents components:

 Una terminal d'ordinador usant el conjunt de carcters ASCII;
 Un microprocessador Intel 8080 (i posteriorment, 8085 o Z80);
 Almenys 16 KiB de RAM;
 Un mig per iniciar la crrega del primer sector d'un disquet en la memria;
 Almenys una unitat de disc;

L'nic maquinari suportat pel CP/M, en la versi venuda per la Digital Research, era el Intel 8080 Development System. Fabricants de sistemes CP/M compatibles adaptaven parts del sistema operatiu per a les seves prpies combinacions de memria installada, unitats de disc i terminal d entrada. El CP/M tamb podia ser executat en sistemes basats en el processador Zilog Z80, vist que el Z80 era capa d'executar codi 8080. Encara que el CP/M no fos capa d'executar cap de les instruccions especfiques del Z80, molts aplicatius van ser escrits per a mquines CP/M basades en el Z80.

En moltes mquines, el bootstrap era un programa mnim emmagatzemat en ROM; en unes altres, aquest programa havia de ser inserit directament en la memria a travs d'un panell frontal, cada vegada que el sistema va ser carregat.

El CP/M usava un conjunt ASCII de 7 bits (128 carcters). Els altres 128 carcters fets possible per un conjunt de 8 bits no eren estandarditzats. Per exemple, un model Kaypro els utilitzava per a emmagatzemar carcters de l'alfabet grec, mentre que les mquines Osborne utilitzaven el vuit bit per a indicar un carcter subratllat. Sistemes CP/M internacionals freqentment usaven la norma ISO 646 per a adaptar conjunts de carcters, substituint determinats carcters ASCII per carcters dels idiomes locals, en comptes d'afegir-los a ms del lmit de 7 bits.

Components del sistema operatiu.

En les versions de 8 bit, el nucli del CP/M estava dividit en tres components:

 processador d'ordres de la consola o CCP,
 sistema operatiu de disc bsic o BDOS, i;
 sistema bsic d'entrada/eixida o BIOS.

El CCP i BDOS eren els mateixos en totes les installacions d'una revisi particular de CP/M, per la porci de BIOS sempre s'adaptava a un maquinari en particular. Afegir memria a un ordinador, per exemple, significava que el sistema CP/M s'havia de reinstallar. Una vegada installat, el sistema operatiu s'emmagatzemava en rees reservades al comenament de qualsevol disc que s'utilitzaria per inicialitzar el sistema. En la inicialitzaci, el bootloader carregaria el sistema operatiu a partir del disquet en la disquetera A:.

Pels estndards moderns, el CP/M era primitiu a causa de les restriccions extremes a la grandria dels programes. Amb la versi 1.0 no hi havia com detectar un canvi de disquet. Si un usuari canviava discs sense manualment rellegir el directori d'arxius, el sistema escriuria sobre el disc nou utilitzant la informaci del directori del disc antic, arrunant les dades emmagatzemades al nou disquet. Comenant amb 1.1 o 1.2, aquest perill va ser redut: si alg canviava discs sense llegir el directori del disc nou i intents escriure-li, el sistema operatiu indicaria un error fatal, evitant sobreescriure, per exigint una rearrencada (que no durava ms que uns pocs segons, per que implicava la prdua de totes les dades en memria).

La majoria de la complexitat del CP/M s'allava en el BDOS, i en ms petita extensi, en el CCP. Significava que al portar el limitat nombre d'ordres simples del BIOS a una plataforma de maquinari en particular, el sistema operatiu sencer treballaria. Aix significativament redua el temps de desenvolupament de programes necessari per donar suport a mquines noves, i era una de les raons principals per l's ests del CP/M. Avui aquesta classe d'abstracci s comuna a la majoria dels sistemes operatius, per al temps del naixement del CP/M, els S.O. estaven pensats tpicament per executar a noms una plataforma de maquinari, i els sistemes multiestrat es consideraven innecessaris.

Histria.

L'inici i l'auge del CP/M.

El 1974, CP/M era un projecte particular de Gary Kildall, sota el nom Control Program/Monitor. Durant la conversi del CP/M per a producte comercial, documents de registre de marca registrada arxivats el novembre de 1977, donaven al producte el nom de Control Program for Microcomputers. El nom illustra l'esquema de nomenclatura predominant en l'poca, com en els PL/M (Programming Language for Microcomputers) per a la Intel i PL/P (Programming Language for Prime) per a Prime Computer, desenvolupats per Kildall, ambds suggerint el PL/I i el sistema operatiu CP/CMS de l'IBM, els quals Kildall havia usat al treballar en la Naval Postgraduate School, els quals tamb, com el TOPS-10, posseen semblances clares amb la interfcie d'usuari i el sistema d'arxius del CP/M.

Aquest canvi de nom del CP/M formava part d'un esfor ms ampli de Kildall i de la seva esposa i scia, per a convertir el projecte personal de Killdall, de CP/M i PL/M, en una empresa comercial. Els Kildall astutament pretenien establir la marca Digital Research i les seves lnies de productes com sinnim de microordinador en la ment dels consumidors, de la mateixa forma que posteriorment, l'IBM i Microsoft van obtenir xit a transformar l'expressi ordinador personal en sinnim dels productes oferts per ambdues empreses. Ms tard, la ra social Intergalactic Digital Research, Inc. va ser alterada per a Digital Research, Inc.

El CP/M va ser descrit com un "bus de programari", permetent que mltiples programes interaccionasen amb diversos maquinaris de forma estandarditzat. Programes escrits per al CP/M eren tpicament portables entre mquines diferents, generalment exigint noms l'especificaci de les seqncies d'escapi per a control de la pantalla i impressora. Aquesta portabilitat va tornar el CP/M molt popular, i molt ms programari va ser escrit per al CP/M que per a sistemes operatius que podien ser executats en una nica marca de maquinari. Una restricci a la portabilitat, s que determinats programes usaven el conjunt d'instruccions del processador Z80, els quals no podien ser executats en processadors 8080 o 8085.

Referncies.


Enllaos externs.
 Recursos en Internet sobre CP/M ;
 Pgina oficial del CP/M a Digital Research ;
 Codis font en assembly de totes les versions de CP/M ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383912" title="Northern Line" nonfiltered="2810" processed="2798" dbindex="147837">





Northern Line s una lnia de ferrocarril de trnsit rpid del Metro de Londres (en angls London Underground), que apareix al mapa (the Tub map) de color negre. La lnia circula de l'estaci de Sutton a Edgware o High Barnet i el traat de la lnia s soterrat a gran profunditat, a Londres aquest tipus de lnies sn conegudes com el tub (en angls the tube) per la forma que tenen els tnels.

s la lnia que transporta ms passatgers, en nombres absoluts, de la xarxa de metro: 206.734.000 passatgers per any. Tot i el seu nom, la Northern Line no dna servei a les estacions situades ms al nord, de fet serveix a les que es troben ms al sud, 29 de les seves estacions es troben a la riba sud del riu Tmesi.

La lnia t una histria complicada ja que l'actual lnia est formada per dos branques en la secci nord, dos ms a la central i el tram sud s'hi reflexa la seva gnesis com a tres companyies de ferrocarrils sepadares que arribaren alhora i que es van combinar entre la dcada de 1920 i 1930. A ms d'una extensi a la dcada de 1920 planificada per quatre companyies i que desprs s'acab abandonant. Des de la dcada de 1930 fins a la de 1970 les vies d'una setena companyia dirigiren una part de la Northern Line.

 Referncies .

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383915" title="Vc-jbuda LTC" nonfiltered="2811" processed="2799" dbindex="147838">

El Vc-jbuda LTC s un club hongars de futbol de la ciutat de Vc. Els seus colors sn el verd i el blanc.

 Histria .
El club va ser fundat el 28 de novembre de 1899 amb el nom de Vci Sportegyeslet. Les primeres activitats del club eren el ciclisme, l'esgrima, la gimnstica i el tennis. El primer partit de futbol no el jug fins el 24 de maig de 1904 enfront el M egyetem FC (avui M egyetemi AFC - club universitari de Budapest) i perd 0-3.

Abans de 1926, la lliga hongaresa noms permetia clubs de Budapest i el Vci SE disputava el campionat regional que guany en dues ocasions, els anys 1913 i 1924.

Desprs del 1926 s'inici l'etapa professional del futbol al pas, per el Vci SE no va poder assolir aquest status. L'agost de 1948, dos clubs de la ciutat, el Vci AC (fundat el 1920) i el Vci Remnysg (fundat el 1922) s'uniren dins el Vci SE, que esdevingu Vci Dolgozk TK.

L'estiu del 2007, un club amateur del districte XI de Budapest, l'jbuda-Lgymnyosi TC s'un al club.

Evoluci del nom:
 1899-1948: Vci SE;
 1948-1955: Vci Dolgozk TK;
 1955-1955: Vci Pet fi;
 1955-1957: Vci Bstya;
 1957-1957: Vci SE;
 1957-1961: Vci Pet fi;
 1961-1965: Vci Vasas;
 1965-1970: Vci SE;
 1970-1980: Vci Hrads;
 1980-1992: Vci Izz MTE;
 1992-1997: Vc FC-Samsung;
 1997-1998: Vc FC;
 1998-2001: Vc FC-Zollner;
 2001-2003: Vci VLSE;
 2003-2007: Dunakanyar-Vc FC;
 2007-avui: Vc-jbuda LTC;

 Palmars .
Lliga hongaresa de futbol (1): ;
1993-1994 (Vc-Samsung);

Copa hongaresa de futbol (3): ;
1990-1991 (Vci Izz), 1991-1992, 1994-1995;

Segona divisi hongaresa de futbol (2): ;
1986-1987, 2005-2006;

Campionat regional (Kerleti Bajnoksg) (2): ;
1913, 1924;

 Futbolistes destacats .
 Tams Hajnal;
 Laszlo Repasi;

 Enllaos externs .
 Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383918" title="Jubilee Line" nonfiltered="2812" processed="2800" dbindex="147839">


Jubilee Line s una lnia de ferrocarril de trnsit rpid del Metro de Londres (en angls London Underground), que apareix al mapa (the Tub map) de color gris. La lnia circula de l'estaci de Stanmore a Stratford i el traat de la lnia s soterrat a gran profunditat, a Londres aquest tipus de lnies sn conegudes com el tub (en angls the tube) per la forma que tenen els tnels.

Fou construida en dos seccions importants, inicialment de Charing Cross a Central London i desprs fins a Stratford. Les estacions ms tardies sn notables per la seva gran llargada i gran seguretat. 


 Futur .
Est programat que la lnia s'adapti perqu a l'any 2009 puguin circular trens automtics, utilitzant el sistema SelTrac utilitzat a les lnies de Docklands Light Railway.

La lnia es contru per permetre una possible connexi des de North Greenwich fins Thamesmead. Avui dia no est programa tal construcci.

El 2004 es va programar contruir un intercanviador a l'estaci de Weast Hampstead per unir les tres estacions actuals en un sol complex, per des de 2007 que aquesta obra t un futur incert.

 Mapa .



Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383927" title="Metropolitan Line" nonfiltered="2813" processed="2801" dbindex="147840">





Metropolitan Line s una lnia de ferrocarril de trnsit rpid del Metro de Londres (en angls London Underground), que apareix al mapa (the Tub map) de color magenta. La lnia circula de l'estaci d'Algate i mor a diferents estacions, el traat de la lnia s soterrat de baixa profunditat.

Aquesta lnia, que s'inaugur el 10 de gener de 1863, s coneguda per ser el primer ferrocarril metropolit soterrat del mn (algunes seccions de les quals actualment formen part d'altres lnies de metro com Hammersmith & City, District i Circle).

La secci inicial transcorre principalment per tnel, de Baker Street fins a Finchley Road en superfcie. De les 34 estacions actuals noms 9 estan soterrades. Actualment s la lnia menys utilitzada del metro de Londres per la longitud de via, tot i que antigament fou de les principals del sistema. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383929" title="Ernest Descals i Pujol" nonfiltered="2814" processed="2802" dbindex="147841">
Ernest Descals i Pujol (Manresa, Bages, 1956) s un pintor i aquare llista.

De famlia vinculada a l'Art i a l'Artesania. Va ser un pintor preco. Estudis a l'Escola Massana de Barcelona. La seva obre s coneguda arreu de l'Estat i a tot Europa i Amrica. Ha obtingut infinitat de guardons entre ells una vintena de primers premis.

Bibliografia.
Gent de Casa, J. Boixet, 1992, pag. 64;
Art a Manresa segles XIX i XX Joan Vilar i Llach, pag. 123;

Enllaos externs.
Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383930" title="Aurinhac" nonfiltered="2815" processed="2803" dbindex="147842">


Aurignac (en occit Aurinhac) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383931" title="Jochen Mass" nonfiltered="2816" processed="2804" dbindex="147843">

 Jochen Mass  va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 30 de setembre del 1946 a Dorfen, Baviera, Alemanya.

 A la F1 .

Jochen Mass va debutar a la novena cursa de la temporada 1973 (la 24 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 14 de juliol del 1973 el GP de la Gran Bretanya al circuit de Silverstone.

Va participar a 114 curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en nou temporades consecutives (1973-1980 i 1982), aconseguint una victria (vuit podis) i assolint 71 punts pel campionat del mn de pilots, amb un sis lloc com a millor classificaci final en una temporada (1977).

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383932" title="Sent Martri" nonfiltered="2817" processed="2805" dbindex="147844">


Saint-Martory (en occit Sent Martri) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383933" title="Albert Rusiol i Prats" nonfiltered="2818" processed="2806" dbindex="147845">
Albert Rusiol i Prats (Barcelona, 1863- 1928) fou un empresari i poltic catal, germ de Santiago Rusiol i Prats. Quan el seu germ decid dedicar-se plenament a la literatura s'encarreg de la gesti de les empreses familiars, la filatura Rusiol Hermanos de Manlleu. Va fundar l'Associaci de Fabricants del Ter i fou diputat per Vic pel Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1893. Fou nomenat president de l'associaci empresarial Foment del Treball Nacional de 1899 a 1901. El 1899 va mantenir un enfrontament amb el govern dirigit per Camilo Polavieja i Francisco Silvela, encapalant una campanya demanant un concert econmic per a Catalunya. per mostr un tarann ms conciliador durant el Tancament de Caixes.

El 1900 fou vicepresident de l'Assemblea de Cambres de Comer d'Espanya i delegat del govern a l'Exposici Universal de Pars. Poc desprs, influt per Enric Prat de la Riba, ingress a la Lliga Regionalista, de la que en fou escollit president el 1902 i diputat per Vic a les eleccions generals espanyoles de 1905 i 1923 i per Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1901, 1903, 1914, 1916, 1918, 1919 i 1920. Tamb fou senador per la provncia de Tarragona el 1907 i president del Banc Vitalici d'Espanya el 1926. 

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383934" title="Dunajvros Futball Club" nonfiltered="2819" processed="2807" dbindex="147846">

El Dunajvros Futball Club (anteriorment anomenat Dunaferr SE) s un club hongars de futbol de la ciutat de Dunajvros.

 Histria .
Evoluci del nom:
 1951 Dnapentelei Vasas;
 1952 Sztlinvrosi Vasm ptk;
 1955 Sztlinvrosi Vasas;
 1961 Dunajvrosi Kohsz Sportegyeslet;
 1989 Dunaferr SE (Dunaferr Sportegyeslet;
 Slant/Fint Dunajvros;
 Dunajvrosi Kohsz;
 Dunajvros FC;

El nom de la ciutat canvi amb el pas dels anys. Dnapentelei significa vila del Danubi, Sztlinvros significa Ciutat d'Stalin i l'actual nom Dunajvros significa Nova Ciutat del Danubi.

 Palmars .
Lliga hongaresa de futbol (1): ;
2000;

 Enllaos externs .
 Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383936" title="Antonio Lpez de Santa Anna" nonfiltered="2820" processed="2808" dbindex="147847">
Antonio de Padua Mara Severino Lpez de Santa Anna y Prez de Lebrn (21 de febrer de 1794   21 de juny de 1876), conegut simplement com a Santa Anna, fou un lder poltic mexic que influenci el governs i les poltiques mexicana i espanyola durant la seva turbulenta carrera de quaranta anys. Fou president de Mxic en onze ocasions no consecutives en un perode de vint-i-dos anys. 

Primers anys.
Santa Anna nasqu a Xalapa, Veracruz el 21 de febrer de 1794. Era el fill d'una famlia colonial espanyola reconeguda, de la classe criolla mitjana. El seu pare fou subdelegat de la provncia de Veracruz a l'Exrcit Reial. El juny de 1810, SAnta Anna fou enviat a la infanteria del regiment de Veracruz per combatre els independentistes insurgents. Com la majoria dels oficials criolls d'aleshores, Santa Anna era lleial a Espanya, i per molts anys combat els insurgents. Tenia noms 16 anys quan es convert en cadet militar. Per les seves accions militars a Texas fou promogut rpidament a primer lloctinent el 1812. Santa Anna fou testimoni de la brutal poltica del seu cap, Joaqun de Arredondo, d'executar en massa els rebels. 

Fou promogut al crrec de capit el 1816. Les seves funcions consistien a suprimir les rebellions dels amerindis i restaurar l'ordre. La Nova Espanya que s'estenia des de l'Oregon al Panam, era un territori massa gran per ser controlat per la corona espanyola. Quan les reformes liberals de la constituci de Cadis foren acceptades a Espanya, i l'Exrcit Reialista pact amb els insurgents la independncia de Mxic, Santa Anna declar la seva lleialtat al "Llibertador" i futur emperador de Mxic, Agustn de Iturbide. Combat les forces espanyoles al port de Veracruz i reb el rang de general. El desembre de 1822, Santa Anna s'un a la "causa republicana" i el mar de 1823, Iturbide abdic. Santa Anna fou un dels lders militars que donaren suport al Pla de Casa Mata per destituir Iturbide i declarar la repblica. 

El 1829, Espanya prov de recuperar Mxic i envi a Tampico una fora invasora de 2.600 soldats. Santa Anna marx contra l'expedici amb un exrcit ms petit, per derrota els espanyols. La derrota de l'exrcit espanyol augment la popularitat de Santa Anna i consolid alhora la independncia de Mxic. Santa Anna fou declarat heroi, i a partir de llavors, es presentava com l'"Heroi de Tampico" i "Salvador de la Ptria". 

Poltica de govern.
Santa Anna sempre s'aliaria amb la classe alta i privilegiada, sempre que es trobs amb el costat guanyador, per la qual cosa sempre canviava la seva lleialtat. Santa Anna deia haver-se "retirar, llevat que el meu pas em necessiti". Santa Anna particip en el cop d'Estat d'Anastasio Bustamante. El 1833 fou electe president de Mxic; Valentn Gmez Faras era el vicepresident. Santa Anna sovint es retirava a la seva finca de Veracruz, i Gmez Faras assum el crrec de president en diverses ocasions aquell mateix any. Gmez Faras emprengu una srie de reformes liberals i anticlericals, les quals provocaren la reacci dels conservadors, l'exrcit, els terratinents i l'Esglsia Catlica. Santa Anna destitu Gmez Faras, reprengu el poder, i anull les reformes liberals, aliant-se amb els conservadors. 

Santa Anna, a ms a ms, abol la Constituci de 1824, dissolgu el Congrs, i prov de crear un govern central. Reb el suport dels conservadors, per altres sectors s'oposaren violentament. Reempla la constituci amb un document conegut com les Set Lleis, que transformaven Mxic en un Estat unitari i centralista, convertint els estats de la federaci en departaments. Diversos estats es rebellaren: Coahuila i Texas, San Luis Potos, Quertaro, Durango, Michoacn, Yucatn, Jalisco, Nuevo Len, Tamaulipas i Zacatecas. Texas i Yucatn declararen la seva independncia, si el federalisme no era restaurat. Nuevo Len, Tamaulipas i Coahuila provaren de formar la Repblica del Ro Grande. Noms Texas aconsegu independitzar-se; els residents, la majoria dels quals eren immigrants anglfons, havien rebut el suport d'altres nord-americans que s'hi traslladaren. Santa Anna fou forat a acceptar la independncia de la nova Repblica de Texas. Tanmateix, Santa Anna assol vncer les rebellions dels altres estats. 

En retornar a Mxic, Santa Anna fou destitut com a president, i s'exili als Estats Units. Retorn a el 1837 a la seva finca de Veracruz. El 1838, Santa Anna descobr la manera de redimir-se de la prdua de Texas, quan les forces franceses atacaren Veracruz, en la Guerra dels Pastissos, un breu conflicte entre Mxic i Frana. El govern mexic don a Santa Anna el control de l'exrcit amb l'ordre de defendre la naci. En la lluita, Santa Anna perd una cama, la qual, per les seves ordres, fou enterrada amb "plens honors militars". Malgrat que Mxic accept les demandes del govern francs, Santa Anna retorn a la poltica mexicana com a heroi. 

Poc desprs, Santa Anna assum la presidncia, ja que el govern d'Anastasio Bustamante s'havia tornat catic. Aleshores el pas es trobava en bancarrota. La guerra amb Frana havia debilitat Mxic; a ms, un exrcit rebel encapalat pels generals Jos Urrea i Jos Antonio Mexa marxava cap a la capital, contra Santa Anna. Santa Anna venc els rebels a Puebla. El seu govern es torn ms dictatorial que no pas la primera administraci. Restring la llibertat de premsa i els dissidents foren encarcerats. El 1842, envi una expedici militar a Texas que no reeix. 

Les seves demandes per ms impostos causaren ms disconformitat; Yucatn es decalar independent, in form la Repblica de Yucatn. Santa Anna renunci a la presidncia. Tot i que fou capturat pels seus opositors, Santa Anna s'exili a Cuba. 

Guerra amb els Estats Units i l'exili final.
El 1846, els Estats Units declararen la guerra a Mxic. Santa Anna escrigu una missiva al govern de Mxic, declarant que no tenia cap aspiraci a la presidncia, per que posaria la seva experincia militar a la lluita contra la invasi estrangera, com ho havia fet en el passat. El president Valentn Gmez Faras, desesperat davant la situaci, accept l'oferiment i permet el retorn de Santa Anna. Fou designat president durant la guerra. Amb la derrota de Mxic, fou forat a signar el Tractat de Guadalupe-Hidalgo en qu Mxic "cedia" la meitat del seu territori als Estats Units (els territoris de l'Alta Califrnia i Santa Fe de Nou Mxic), i renunciava a les rees disputades amb Texas. 

El 1851, Santa Anna s'exili a Kingston, Jamaica, i dos ans desprs se n'an a Turbaco, Colmbia. El 1853, els conservadors mexicans prengueren el poder i el convidaren a assumir la presidncia. Aquest ltim mandat no es diferenci gaire dels altres. Vengu una porci de territori de l'estat de Sonora als Estats Units, i es declar dictador vitalici amb el ttol d'"Altesa Serenssima".

El 1855, fins i tot els conservadors s'oposaven a Santa Anna. Aquell any, un grup de liberals encapalats per Benito Jurez i Ignacio Comonfort, dirigiren una revoluci que el destitu del poder, i Santa Anna s'exili de bell nou a Cuba. En conixer-se el grau de corrupci durant el seu govern, fou jutjat per traci en absncia, i totes les seves propietats foren confiscades. Continu vivint a l'exili, a Cuba, els Estats Units, Colmbia i l'Illa de Sant Toms. Durant la seva estncia a la ciutat de Nova York, hom creu que fou ell qui port el xicle, la base del xiclet, als Estats Units, per no se n'aprofit. Thomas Adamas realitz diversos experiments amb el xicle i cre la indstria Chiclets. 

El 1874, Mxic declar amnistia general, i Santa Anna retorn a Mxic. Gaireb cec, fou ignorat pel govern mexic quan se celebr l'aniversari de la Batalla de Churubusco on ell havia participat. Santa Anna mor a la ciutat de Mxic dos anys desprs, el 21 de juny de 1876.  

Vegeu tamb.
 Guerra Estats Units - Mxic;
 Repblica de Texas;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383940" title="Salias de Salat" nonfiltered="2821" processed="2809" dbindex="147848">


Salies-du-Salat (en occit Salias de Salat) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383941" title="Cadors" nonfiltered="2822" processed="2810" dbindex="147849">


Cadours (en occit Cadors) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383943" title="Bala Ghat" nonfiltered="2823" processed="2811" dbindex="147850">


Bala Ghat vol dir "mes enll del coll (de muntanya)" i es un nom de diversos llocs a l'ndia:

Territori muntanys que domina els colls dels Ghats Occidentals;
Comarca que separa l'altipla Carntic de la plana Carntica o Painghat;
Territori muntanys ms enll del coll d'Adjanta, que forma la part ms septentrional de l'altipla del Dcan;
Comarca situada a la part occidental de l'antic estat d'Hayderabad;
Districte de les antigues Provncies Centrals;
Districte de Balaghat a Madhya Pradesh, de 9360 km2, poblaci (2001) 1.500.000 habitants;
Balaghat, ciutat de Madhya Pradesh, districte de Balaghat, amb 75000 habitants (2001), antigament Burha o Boora.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383944" title="Perdona si et dic amor" nonfiltered="2824" processed="2812" dbindex="147851">
Perdona si et dic amor s una  novella de l'escriptor Federico Moccia. La versi original italiana va aparixer el 2007 editada per Rizzoli Editore amb el ttol Scusa ma ti chiamo amore. D'aquesta novella s'ha inspirat una pellcula homnima, escrita i dirigida pel mateix Federico Moccia, que va sortir a les pantalles italianes el 25 de gener del 2008 protagonitzada per Raoul Bova.

 Resum .

N'Allessandro (Alex) s un publicista de trenta-set anys, est passant un moment de delicat degut ha que n'Elena, la seva companya, l'ha deixat mentre que na Niki, una estudiant de 17 anys, ha deixat els seu  xicot en Fabio, un "rapper" de carcter violent. Entre na Niki i n'Alex no hi ha al principi una trobada ans una collisi. A Roma poc abans de les 8 del demat na Niki i n'Alex tenen un accident de trnsit, per sort sense conseqncies greus, na Niki per ha d'arribar a tot preu a l'hora a l'escola , desprs de lligar la seva motocicleta malmesa a un fanal fa que n'Alex, causant del cop l'acompanyi, ell accepta gustosament, tot pensant que d'aquesta manera podr alleugerir la seva responsabilitat davant de l'assegurana. Desprs d'aquest incident n'Alex, s veu immers en el mn dels adolescents de na Niki, la qual l'atrau amb la impudcia i l'assertivitat prpies de l'edat; les trobades es succexen: desprs d'unes situacions al principi cmiques, aquestes es tornen cada cop ms romntiques.

S'obre aix un moment de platxeri feli: n'Alex que acostuma a tenir cura dels deures i que sempre est present al despatx, es regala tardes senceres a voltar per Roma amb la seva nova amistat, per fer unes "fugides creatives". La Via del Corso, la platja de Fregene, algun restaurant i una plaa mig buida on n'Alex dona classes de conducci a na Nikki constitueixen l'escenari en el qual llur amistat va creixent. La relaci entre els dos es refora dia rere dia i finalment neix una histria tendra. Tanmateix les dificultats degudes a la diferncia d'edat es fan sentir. La jove Niki no sap ben b com explicar a les seves amigues les Ones ( nom amb el qual s'auto anomenen la colla d'amigues, en itali les sigles dels noms de la colla Olly, Niki, Diletta i Erica formen l'acrnim "onde", tradut al catal "ona") la seva relaci amorosa amb un home que t vint anys ms, i no gens ms com presentar-lo al seus pares, mentre que ell no sap com podr anar-s'en amb ella de vacances si s encara menor d'edat, els amics de la seva edat consideren la relaci amb la jove ms una aventura que una parella estable. En l'aspecte laboral per, els problemes de n'Alex s'esvaneixen embriagat per la seva nova coneixena, "la noia dels gessamins" el fa sobrevolar les dificultats i les pesantors  quotidianes, incls arriba a ajudar-lo  al donar-li unes idees per una publicitat en un moment molt crtic per a ell . Per la seva banda na Niki no sap ni com "definir" n'Alex, el seu prncep blau, i al final resol aquest problema dient-li "Perdona si et dic amor", que dona el ttol al llibre.

En un cert punt per, apareix l'antiga amiga de n'Alex, n'Elena que l'havia deixat desprs de que ell li fes una proposta de matrimoni. Inesperadament n'Alex deixa la Niki sense cap motiu aparent, tot intentant de convncer-se a si mateix que la diferncia d'edats tanmateix hauria impossibilitat continuar la relaci . Na Niki es queda sola sense la seva "faula" i amb el cor fet miques. Passat els seus exmens s'en va de vacances a Grcia acompanyada de les seves amigues les Ones que intenten consolar-la i distreure-la. Mentrestant n'Alex s'en adona que tanmateix no estima n'Elena i que ha fet un error, ms tard se n'assabenta que a ms a ms havia estat vctima d'un engany de la part de n'Elena. Aix doncs la deixa per anar a cercar na Niki de nou. La novella termina amb un encontre romntic en un far, a on n'Alex s'havia anat en espera de la seva estimada. Na Niki hi va, desprs de revelar la seva relaci als seus pares, i tots dos poden finalment romandre junts. Passat un any hom no sap on son, alg diu que encara son al far mgic.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383945" title="Alberto Belsu Arias" nonfiltered="2825" processed="2813" dbindex="147852">
Alberto Belsu Arias, ex futbolista aragons, nascut el 2 de mar de 1968 a Saragossa, i que va jugar a la demarcaci de defensa lateral dret, tant al Reial Saragossa com a la Selecci espanyola. 

 Trajectria . 
Va comenar la seva carrera esportiva professional a l'Stadium de Casablanca de 1983 a 1986 d'aqu va passar a l'Endesa Andorra, on jugaria fins a 1988 any que va passar a jugar al Reial Saragossa, equip en el qual va jugar deu anys. Va coincidir amb jugadors importants en la defensa entre els quals destacaven els veterans ex-madridistes Rafael Garca Corts i Fraile. A ms va haver de competir pel lloc de lateral amb jugadors de la qualitat de Chucho Solana, d'Esteban Gutirrez, i del mtic lateral alemany Andreas Brehme. 

A principi dels noranta i desprs de superar la promoci, va arribar temps d'xits esportius per al Reial Saragossa, ja que de la m de l'entrenador Vctor Fernndez es va a conquistar una Copa del Rei i una Recopa d'Europa. Els xits de l'equip li van a dur a jugar amb la selecci espanyola des de 1994 a 1996, en els quals va ser 17 vegades internacional, tot jugant l'Eurocopa d'Anglaterra de 1996. 

En 1998 les seves actuacions amb el seu equip comencen a disminuir, ra per la qual s cedit a l'Alabs primer i al Numncia desprs, on hi jugaria dues temporades. Posaria fi a la seva carrera al futbol grec, concretament a l'Iraklis de Salnica on va disputar les seves dues darreres temporades. Es va retirar en el 2003. 

Actualment exerceix d'agent comercial en la multinacional Mondo, lider mundial en paviments i equipaments esportius. 

 Clubs .



 Enllaos externs .
 Estadstiques a Primera Divisi - LFP.es ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383946" title="Csepel Sport Club" nonfiltered="2826" processed="2814" dbindex="147853">

El Csepel Sport Club s un club esportiu hongars de la ciutat de Budapest, al districte XXI, Csepel.

 Histria .
Evoluci del nom:
 1912 - Csepeli Torna Klub;
 1932 - Csepel FC;
 1937 - Weisz-Manfrd FC Csepel;
 1944 - Csepel SC;
 1947 - Csepeli Muks TE;
 1950 - Csepeli Vasas;
 1958 - Csepeli SC;
 1993 - Csepel SC-Kordax;
 1996 - Csepel SC;

La secci de futbol va ser dissolta desprs de la temporada 2001/02. Aleshores jugava a la segona divisi i el seu estadi era el Bke tri, amb capacitat per a 14.000 espectadors. Va jugar 51 temporades a la primera divisi. L'any 2000 s'havia unit al club III. Kerleti TVE d'buda, al districte III del nord de Budapest.

Actualment t seccions de voleibol, lluita i ciclisme. Antigament tamb havia disposat de seccions importants d'handbol i boxa.

 Palmars .
Lliga hongaresa de futbol (4): ;
 1941/42, 1942/43, 1947/48, 1958/59 ;

 Futbolistes destacats .
Pl Csernai (1952-1956);
Zoltn Czibor (1951/52);
Jzsef Tth (1950s);
Ferenc Nmeth "Sigya" (1958/59);

 Altres esportistes destacats .
Laszlo Klauz (Lluita grecoromana, 1980s);
Ferenc Nmeth (Pentatl, 1954-1960s);
Gyrgy Kolonics (Piragisme, 1991 - 2007);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383949" title="Manuel Maria Girona i Fernndez Maqueira" nonfiltered="2827" processed="2815" dbindex="147854">
Manuel Maria Girona i Fernndez Maqueira fou un propietari agrcola i poltic catal, fill de Manuel Girona i Vidal, comte de Santa Coloma. Fou un dels promotors de la Federaci Monrquica Autonomista, amb la que fou escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1919, 1920 i 1923. Tamb fou membre de la junta directiva de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre de 1923 a 1926. El 1958 va arribar a un acord amb l'ajuntament de Castelldefels per a cedir-li el castell.

 Referncies .

 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383950" title="Miguel Barragn" nonfiltered="2828" processed="2816" dbindex="147855">

Miguel Francisco Barragn Andrade (n. a Valle de Maz, San Luis Potos el 8 de mar de 1789; m. a la ciutat de Mxic l'1 de mar de 1836) fou un general mexic i poltic centralista. Fou Ministre de Guerra en l'administraci d'Antonio Lpez de Santa Anna el 1833 i 1834, i president de Mxic de 1835 a 1836. 

Barragn lluit amb l'Exrcit Trigarant en la Guerra d'independncia de Mxic. Desprs, s'un a la conspiraci contra l'emperador Agustn de Iturbide amb altres insurgents. Es reuniren a casa de Miguel Domnguez, ex corregidor de Quertaro. Els conspiradors escrigueren a Pedro Celestino Negrete que es trobava a Guadalajara, esperant el seu suport. Per, per contra, Negrete els denunci. Disset persones foren encarcerades, incloent-hi Guadalupe Victoria, Nicols Bravo i Barragn. Barragn no fou alliberat sin fins la caiguda de l'Imperi. 

El 20 de juny de 1824 fou designat comandant general de Veracruz que era bombardejat al Fort de San Juan de Ula per les tropes espanyoles, l'nic lloc que encara es trobava sota el seu contorl a Mxic. Barragn bloquej el fort amb dos vaixells petits. La guarnici espanyola, patia de gana i malalties. El comandant, Coppinger es rend el 6 de novembre de 1825. En reconeixement pels resultats, el 1828 el Congrs design Barragn cap poltic de l'estat de Veracruz. 

El 1827 hi hagu un aixecament contra el president Guadalupe Victoria que volia de prohibir les reunions secretes dels yorkistes i forar l'explusi de Joel Roberts Poinsett el representatiu diplomtic dels Estats Units. El roconel Jos Rincn, sota el comandament de Barragn a Veracruz, denunci els conspiradors, entre els quals, Barragn mateix. Barragn fou arrestat. Els generals Victoria i Vicente Guerrero advocaren per ell, i fou sentenciat noms a un exili temporal. Visqu a Equador, Guatemala i els Estats Units. 

Fou convidat a tornar a Mxic per Antonio Lpez de Santa Anna que el fu Ministre de Guerra. El 28 de gener de 1835 reempla Santa Anna com a president inter. Prengu mesures per donar suport a les vdues i els indigents, en part amb el seu diners. Tamb suprim la revolta contra Santa Anna a Guerrero. El seu mandat inter termin el 27 de febrer de 1836, quan renunci a causa d'una greu malaltia. Mor al Palau Nacional l'1 de mar de 1836. Fou enterrat a la Catedral Metropolitana de la ciutat de Mxic. Jos Justo Corro el succe. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383952" title="Bala Hisar" nonfiltered="2829" processed="2817" dbindex="147856">


Bala Hisar vol dir "Castell Alt" i en llenguatge popular de vegades deformat a Balli Hisar ("Castell de la mel")

Fort de Bala Hisar, a Peshawar, Pakistan;
Fort de Bala Hisar, a Kabul, Afganistan;
Bala Hisar, llogaret d'Anatlia a la provncia d'Eskisehir (Eski ehir), districte de Sivrihisar, a 14 km al sud de la ciutat de Sivrihisar, amb menys de 1000 habitants, famosa per tenir a la rodalia les runes de Pessinus.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383953" title="Llus Carreras i Ferrer" nonfiltered="2830" processed="2818" dbindex="147857">
Llus Carreras i Ferrer, (nascut a Sant Pol de Mar, Catalunya el 24 de setembre de 1972), exfutbolista professional catal. 

 Biografia . 
Format en la pedrera i desprs de jugar en les categories inferiors del FC Barcelona debuta en el primer equip. El seu debut en la Primera divisi de la lliga espanyola de futbol va ser el 4 d'abril de 1993. El resultat va ser de FC Barcelona 3 - 0 Logros. Aquesta temporada guanya la lliga i la Supercopa d'Espanya amb el seu club. 

En 1993 abandona la disciplina blaugrana per a jugar en el Real Oviedo. Desprs de jugar en el Racing de Santander una temporada regressa al Barcelona, encara que va durar molt poc, ja que a l'any segent fitxa pel Mallorca on va jugar cinc temporades, una d'elles disputant la UEFA. 

Desprs de passar per l'Atltic de Madrid (amb el qual aconsegueix l'ascens a Primera divisi) i el Real Murcia, fitxa pel Deportivo Alavs en 2004 on roman fins a la seva retirada. 

 Clubs .




 Ttols .


 Enllaos externs .
 Llus Carreras en www.lfp.es ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383954" title="Llus Moret i Catal" nonfiltered="2831" processed="2819" dbindex="147858">
Llus Moret i Catal (Matar 1859 - 1926) Fou un poltic catal, un dels principals cacics poltics de la ciutat de Matar. Milit en el Partit Liberal, primer dins la fracci dirigida pel comte de Romanones i desprs per Izquierda Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1920 i 1923. Fou nomenat governador civil de Lleida i de Badajoz.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats ;
 Eleccions generals a Matar els anys de la Restauraci;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383956" title="Copa d'Europa de futbol 1963-64" nonfiltered="2832" processed="2820" dbindex="147859">
La Copa d'Europa de futbol 1963-64 fou la novena edici en la histria de la competici. Es disput entre l'octubre de 1963 i el maig de 1964, amb la participaci inicial de 31 equips de 30 federacions diferents.

La competici fou guanyada per l'Inter de Mil a la final enfront el Reial Madrid.

Ronda preliminar.
















|}

1 Grnik Zabrze derrot l'Austria Viena 2-1 en el partit de desempat per passar a la primera ronda.

Primera ronda.









|}

1 Zrich pass a la segona ronda sobre el Galatasaray pel llanament de moneda a l'aire desprs d'empatar a 2 en el partit de desempat.

Quarts de final.





|}

Semifinals.



|}

Final.




Enllaos externs.
Temporada 1963-64 a la web de la UEFA;
RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383957" title="Delf Geli i Roura" nonfiltered="2833" processed="2821" dbindex="147860">
Delf Geli i Roura (Salt, Catalunya, 22 d'abril de 1969), futbolista catal retirat. Jugava de defensa, com carriler dret, i va jugar, entre d'altres equips, en el FC Barcelona, Albacete Balompi i Atltic de Madrid, aix com la Selecci de futbol d'Espanya, tot disputant un encontre amists front Portugal al 1992. 

 Trajectria . 
Va debutar en Primera Divisi el 31 de gener de 1990 en el partit que van jugar Barcelona i Real Oviedo, resolt amb un empat a zero gols. 




 Ttols .


 Enllaos externs .
 El Pas - La reconversin de Geli (15/01/1992);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383958" title="Michel Pineda Ozaeta" nonfiltered="2834" processed="2822" dbindex="147861">
Michel Pineda Ozaeta (nascut el 9 de juny de 1964) s un ex futbolista francs que va jugar de davanter en la Ligue 1 i en la Lliga Espanyola. 

 Clubs . 
Va jugar des de l'any 1982 fins a 1984 a l'Auxerre francs. Desprs va fitxar per l'Espanyol de Barcelona en el qual va jugar fins a 1989. El seu primer partit oficial amb els blanc-i-blaus va ser l'1 de setembre de 1984 davant l'Atltic de Madrid, partit que va finalitzar amb empat a zero. La seva primera temporada va ser bona, va disputar 32 partits i va marcar 14 gols ajudant a l'equip a finalitzar vuit. Per sens dubte la millor temporada va ser la 1983-84 ja que va disputar 40 partits marcant 13 gols importants per a l'equip que va acabar la lliga en tercer lloc. Va disputar 164 encontres i va marcar 45 gols. 

Es va anar llavors de tornada al seu pas, a jugar en l'Sporting Toulon Var fins a l'any 1993. Va retornar desprs a la lliga espanyola, al Real Racing Club de Santander en el qual va jugar 37 partits i va marcar 4 gols. Per a acabar la seva carrera futbolstica va jugar la temporada 94/95 en la Uni Esportiva Lleida marcant tres gols en 23 partits i finalment al Deportivo Alavs en el qual va jugar nou partits sense anotar gols. 

 Enllaos externs .

 Fitxa de la LFP ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383960" title="Jos Justo Corro" nonfiltered="2835" processed="2823" dbindex="147862">
Jos Justo Corro (n. a Guadalajara, Jalisco, circa 19 de juliol de 1794; m. a Guadalajara, Jalisco el 18 de desembre de 1864) fou un avocat, poltic i president de Mxic de 1836 a 1837. 

No se sap amb precisi quan nasqu Jos justo Corro. Tampoc se sap molt de la seva vida personal. Estudi a l'Escola de Lleis de Guadalajara abans d'anar-se'n a la ciutat de Mxic. Era molt religis, conservador, i seguidor d'Antonio Lpez de Santa Anna. Fou Ministre de Justcia i d'Afers Eclesistics durant el govern del president Miguel Barragn del 18 de mar de 1835 al 26 de febrer de 1836. Barragn es convert en el president inter en absncia de Santa Anna que lluitava contra els rebels a Zacatecas. Barragn, tanmateix, mor l'1 de ma de 1836. La Cambra de Diputats design Corro com a president inter el 27 de febrer, 1836. 

Durant la gesti de Corro, Santa Anna fou derrotat a Texas, obligat a reconixer la independncia d'aquest territori. Se suspengueren les relacions amb els Estats Units. Corro tamb pos en vigor les Set Lleis que derogaven la Consituci de Mxic de 1824. Redactades pels centralistes conservadors sota la guia de Lucas Alamn, la nova carta acab amb el sistema federal fu de Mxic una repblica unitria. La nova llei abrog tamb el vot universal, limitant-lo a les persones que podien llegir i escriure. Les Set Lleis creaven un quart poder de govern, a ms de l'executiu, legislatiu i judicial, el Suprem Poder Conservador, encarregat de controlar els altres. 

El president era excessivament religis, dbil per prendre decisions i sense coneixement militars. En terminar el seu govern, es dedic a les prctiques religioses. Corro convoc eleccions el 1837, entregant el poder a Anastasio Bustamante. Se retir a la vida privada a Jalisco, i no se sab res ms d'ell. Mor a Guadalajara el 18 de desembre de 1864. 

Del seu matrimoni amb Juana Fernanda Ulloa nasqu Luis Corro, comedigraf i artista que particip en el vell Ateneu de Madrid. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383961" title="Alejandro Rodrguez Lpez" nonfiltered="2836" processed="2824" dbindex="147863">

Alejandro Rodrguez Lpez (Albacete, 17 de juny de 1964), s un futbolista espanyol retirat, que jugava en la posici de lateral dret. 

 Trajectria esportiva . 
Alejandro Rodrguez va donar els seus primers passos professionals en el club de la seva ciutat, l'Albacete Balompi, en el qual va debutar en la temporada 1983/84, i on va romandre fins a la temporada 1986/87, quan va ser cedit a l'AP Almansa, on va estar mitja temporada, regressant a l'Albacete Balompi, on jugaria la resta d'aquest any i la temporada 1987/88. 

La seva bona tasca no va passar desapercebuda per a clubs de superior categoria, i el Castell de Segona Divisi es va fer amb els seus serveis. Noms arribar a Castell, el jugador va tindre la desgrcia d'inaugurar la srie de tres accidents de trnsit de jugadors albinegres, juntament als de Jos Hurtado l'any segent i el de Dobrovolski en 1991. Va romandre dues temporades (1988/89 i 1989/90), assolint respectivament l'ascens a Primera Divisi i la permanncia, deixant un grat record. A l'estiu de 1990 no se li va renovar el contracte en considerar les seves pretensions econmiques d'onze milions per temporada eren excesives.

Posteriorment, jugaria en el Real Burgos CF, les temporades 1990/91, 1991/92 i 1992/93. s recordat pels seguidors del Burgos per un gol en el Nou Camp de Barcelona que va ser qualificat com un dels millors de la temporada 1991/92.  

Desprs de descendir el club burgals va tornar a l'Albacete Balompi on va jugar les temporades 1993/94 i 1994/95, per a posteriorment penjar les botes en l'Helln Deportivo. 

Altres mrits.
1 campionat de Segona divisi i ascens: 1988/98 amb el CD Castelln.
1 ascens a Segona divisi: 1984/85 amb el Albacete Balompi.

Enllaos externs.

Estadstiques a Primera Divisi - LFP ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383963" title="Joan Pal i Claret" nonfiltered="2837" processed="2825" dbindex="147864">
Joan Pal i Claret (1876 - 1960) fou un empresari i poltic catal, nebot de Joan Pal i Valls. El seu oncle fou fundador de Colnia Pal de Torroella a Navs. Fou escollit diputat pel districte de Berga dins la fracci Liberal Demcrata del Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1923. El 1932 fund amb el seu germ Indstries Valls SL per a explotar els salts d'aigua del Cardener. En esclatar la guerra civil espanyola hagu de fugir a Marsella, d'on passar a Sant Sebasti fins al final del conflicte.

 Enllaos externs .
 Les Indstries Pal;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383964" title="Nenad Bjelica" nonfiltered="2838" processed="2826" dbindex="147865">

Nenad Bjelica (Osijek, Crocia, 20 d'agost de 1971), s un futbolista croata. Juga de migcampista i el seu equip actual s el FC Krnten de la Lliga Regional d'ustria. 

 Trajectria . 
Nenad Bjelica va comenar a jugar en el club Metalac Olt en la temporada 1989/90. Va fitxar pel NK Osijek i desprs de quatre temporades va fitxar per  l'Albacete Balompi, arribant a semifinals de la Copa del Rei. En 1996 el va fitxar el Real Betis, jugant la final de la Copa del Rei de futbol. Va ser cedit a la UD Las Palmas, per va tornar a l'equip sevill. 

Bjelica es va anar altra vegada al NK Osijek durant dues temporades, jugant amb el seu equip 3 rondes de la Copa de la UEFA. Desprs d'una excellent temporada fitxa pel FC Kaiserslautern en el 2000. En la temporada 2004/05 va jugar en el VfB Admira Wacker Mdling. Ms tard seria fitxat pel FC Krnten. 

 Selecci nacional . 
Ha estat internacional amb la Selecci de futbol de Crocia en 9 ocasions. Va participar en l'Eurocopa 2004. Poc desprs va renunciar a ms convocatries. 

 Clubs .



 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;
 Estadstiques a Primera Divisi - LFP ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383965" title="Fort de Bala Hisar" nonfiltered="2839" processed="2827" dbindex="147866">
El fort de Bala Hisar s una fortalesa de Peshawar al Pakistan. Des de el 1949 s seu del Frontier Corp. Est situat en una altura a la part nord-oest de Peshawar ocupant 4 km2 i est protegit d'una doble muralla.

Fou construt per Baber el 1519 i servia de parada pels emperadors quan anaven a Kabul o venien de Kabul. A aquesta darrera ciutat ja existia una fortalesa amb el mateix nom, derivat del persa i que vol dir "Castell Alt".

Al cap d'un temps fou destruda per les tribus de la regi que consideraven que posava en perill la seva independncia, per Humayun la va reconstruir el 1553. El mateix any fou atacada pels afganesos dazalak que foren rebutjats pels governador Sikandar Khan Uzbek. Un gran incendi s'hi va produir el 1586 i va destruir gran quantitat de mercaderies per fou restaurat i va restar en mans dels moguls fins el 1668 quan la fortalesa va caure en mans dels afganesos dirigits per Aymal Khan. 

Al cap de dos o tres anys els moguls la van recuperar i la van conservar fins el 1738 quan la va ocupar Nadir Shah, xa afshrida de Prsia, a la mort del qual es va sotmetre a Ahmad Shah Durrani, el cap dels afganesos sadozay abdali. El seu fill Timur Shah Durrani la va convertir en la seva residncia. Desprs de la batalla de Nowshera, els sikhs van ocupar Peshawar i van dominar la fortalesa (1824) que es va desmantellar i els materials foren venuts; per desprs es van penedir, la van reconstruir i li van donar el nom de Sumergarh, Samirgarh o Samargarh (1834), nom que no fou popular i que no va durar gaire temps. El 1848 va passar als britnics que van construir una ciutadella a la fortalesa (1849).

Enllaos externs.
Frontier Corp;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383966" title="Enric Rfols i Mart" nonfiltered="2840" processed="2828" dbindex="147867">
Enric Rfols i Mart fou un poltic catal, originari de Vilafranca del Peneds. Per aquest districte fou escollit diputat dins la fracci del Partit Liberal dirigida pel comte de Romanones a les eleccions generals espanyoles de 1923. El 1931 deix el partit liberal i fund el Partit Agrari de Catalunya, del que en fou un dels principals dirigents.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383967" title="AFC Door Wilskracht Sterk" nonfiltered="2841" processed="2829" dbindex="147868">

L'AFC Door Wilskracht Sterk (Amsterdamsche Football Club Door Wilskracht Sterk) s un club de futbol neerlands de la ciutat d'Amsterdam.

 Histria .
El club va ser fundat el 1907 per Robert Beijerbacht, Theo Beijerbacht i Jansen van Galen amb el nom de Fortuna. El 1909 adopt el nom de DWS. Els seus primers colors van ser el blau i blanc a franges verticals amb pantal blanc. L'any 1954 esdevingu professional, disputant els seus partits a l'Olympisch Stadion. Esdevingu campi nacional el 1964. L'any 1972 es fusion amb el Blauw Wit i el De Volewijckers formant el FC Amsterdam. El DWS continu com un club amateur en les categories inferiors.

 Palmars .
 Eredivisie (1): 1964;
 Eerste Divisie (1): 1963;

 Jugadors destacats .
 Evander Sno;
 Bertus Caldenhoven;
 Kwam Cruden;
 Bram Wiertz;
 Guus Drger;
 Piet Spel;
 Andr Pijlman;
 Jan Jongbloed;
 Frits Flinkevleugel;
 Joop de Jong;
 Rinus Isral;
 Frank Rijkaard;
 Ruud Gullit;
 John Metgod;

 Enllaos externs .
Web oficial del club ;


Categoria :Clubs de futbol neerlandesos
Categoria :Amsterdam







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383970" title="Juan Antonio Chesa Camacho" nonfiltered="2842" processed="2830" dbindex="147869">
Juan Antonio Chesa Camacho, ms conegut com Chesa, (nascut l'1 de febrer de 1970 a Alacant) s un ex-futbolista valenci. Chesa jugava en la posici de migcampista. 

 Clubs .



 Enllaos externs .

 Chesa en www.lfp.es;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383972" title="Luis Gabelo Conejo" nonfiltered="2843" processed="2831" dbindex="147870">
Luis Gabelo Conejo Jimnez (1 de gener de 1960) fou porter de la selecci de futbol de Costa Rica. 

Va jugar en el seu pas durant els anys 80, en l'equip de la seva localitat natal, San Ramn i en el Club Sport Cartagins. Tamb va jugar a Espanya, amb l'Albacete Balompi, on es va convertir en una figura histrica del club, en la primera meitat dels 90. 

Va rebre el reconeixement internacional durant la Copa del Mn de 1990. Amb una sbria defensa de la porteria enfront d'Esccia, Brasil, i Sucia, va ajudar a Costa Rica a arribar a la segona ronda. Va jugar 3 partits, encaixant 2 gols. En el partit contra Sucia va sofrir una lesi, pel que no va jugar el partit de vuitens de final contra Txecoslovquia, en el qual la seva selecci va ser eliminada. La revista France Football el va triar millor porter del Mundial. 

En l'actualitat treballa amb la selecci de Costa Rica, com preparador de porters. En el seu pais, est considerat el millor porter de la histria i un dels millors futbolistes que ha exportat Costa Rica, a pesar de no haver jugat en cap dels principals clubs del pas, a excepci del Cartagins. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383973" title="Nicols Bravo" nonfiltered="2844" processed="2832" dbindex="147871">
Nicols Bravo Rueda (10 de setembre de 1786 - 22 d'abril de 1854) fou un poltic i soldat mexic. Fou president en dues ocasions durant la invasi dels Estats Units a Mxic. 

Durant la Guerra d'independncia de Mxic (1810-1821), Bravo lluit al costat de l'insurgent Jos Mara Morelos en la campanya del sud. El 1811, s'un a les forces d'Hermenegildo Galeana i obtengu el control militar de Veracruz. Tamb particip en la defensa del Congrs de Chilpancingo. El 1817, l'Exrcit Reialista el fu presoner, i no seria alliberat sin fins el 1820. S'afeg al Pla d'Iguala i el 27 de setembre de 1821 entr a la ciutat de Mxic amb l'Exrcit Trigarant. Fou designat conseller d'Estat pel Congrs Constituent. 

Quan Agustn de Iturbide fou coronat emperador, prengu les armes en oposici i form un govern a Oaxaca. Bravo cre un exrcit i marx cap a la ciutat de Mxic des de la ciutat de Puebla. Quan l'Imperi caigu, Bravo fou vicepresident del govern de Guadalupe Victoria de 1824 a 1829. 

Encara no es formaven els partits poltics a Mxic; els poltics s'associaven amb les ritus de les lgies francmaones: el ritus escocs (conservador) i el ritus de York (liberal). Bravo fou Gran Mestre del ritus escocs a Mxic entre 1823 i 1827 poca en qu la seva lgia tenia la majoria dels crrecs d'influncia al pas. El 1827, tanmateix, els poltics del Ritus de York havien comenat a guanyar influncia i poder. Amb por de perdre la seva posici privilegiada, Bravo encapal una insurrecci militar, que no reeix. Bravo fou capturat el 7 de gener de 1828. Bravo s'exili a l'Equador i retorn a Mxic el 1829, quan fou elegit un nou president. 

Ocup diversos crrecs, i el 1839 fou designat president inter de la Repblica. Durant la Invasi nord-americana lluit contra l'exrcit invasor. El 13 de setembre de 1847 fou empresonat en la Batalla de Chapultepec. El 22 d'abril de 1854 mor a Chichihualco, Guerrero. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383974" title="Antonio Lpez Alfaro" nonfiltered="2845" processed="2833" dbindex="147872">
Antonio Lpez Alfaro (Iniesta, Conca, 20 de maig de 1962), s un ex-futbolista espanyol que jugava en la posici de davanter centre. 

 Trajectria esportiva . 
Antonio Lpez Alfaro va desenvolupar prcticament tota la seva carrera esportiva en l'Albacete Balompi, amb el qual va jugar en Segona Divisi B, Segona Divisi i Primera Divisi. Va jugar ininterrompudament en l'equip manxec des de la temporada 1982/83 fins a la temporada 1994/95, en la qual es va marxar al CF Extremadura, on va estar dues temporades, 1995/96, ascendint a Primera Divisi, i 1996/97, data en la qual va decidir penjar les botes. 

Desprs, va ser director esportiu de l'Albacete Balompi entre les temporades 2002/03 i 2006/07, on, igual que en la seva poca de jugador va ser tan admirat com criticat per l'afici albacetenya, alternant grans encerts, fitxant ex-companys seus del CF Extremadura, amb fitxatges que desprs no van tenir el rendiment desitjat. 

Antonio Lpez Alfaro s el mxim golejador de l'Albacete Balompi en la seva histria, de fet, va marcar 83 gols en 282 partits disputats. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383975" title="Narcs Pla i Deniel" nonfiltered="2846" processed="2834" dbindex="147873">
Narcs Pla i Deniel (Barcelona, 1867 - 1934) fou un advocat i poltic catal, germ del sacerdot Enric Pla i Deniel. Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, hi va contactar amb Enric Prat de la Riba, amb qui fund la Revista Jurdica de Catalunya, on hi va publicar els seus estudis sobre dret civil catal. Tamb va presidir l'Acci Social Popular, fundada el 1907 a Barcelona pel jesuta Gabriel Palau, des d'pn defens les unions professionals per oficis i es mostr contrari als sindicats.

Actiu en poltica, el 1903 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona com a catlic independent. Posteriorment milit a la Federaci Monrquica Autonomista, amb la que fou escollit diputat a Corts Espanyoles per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1920 i 1923, on hi pronunci el discurs Espanya i el regionalisme catal. Des del 1921 s'atorga un premi amb el seu nom als Jocs Florals de Girona.

 Obres .
 La ley del progreso (1895);
 Por los sindicatos obreros (1911);
 Sindicats i Unions professionals (1912);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383976" title="Umar (desambiguaci)" nonfiltered="2847" processed="2835" dbindex="147874">


Onomstica:

 Umar I;
 Umar ben Hafs ben Shuayb ben Isa al-Ghaliz al-Ikritish;
 Umar, emir de Melitene, va morir a la batalla  contra l emperador Miquel III ;
 Umar ben al-Muizz;
 Umar ibn Ahmad ibn Umar al-Amir;
 Umar Beg;
 Umar Arteh Ghalib;


Vegeu tamb: Umar ben Hafs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383977" title="Oscar Alberto Dertycia lvarez" nonfiltered="2848" processed="2836" dbindex="147875">
Oscar Alberto Dertycia lvarez ms conegut com Dertycia, s un ex futbolista nascut en Crdova (Argentina) el 3 de mar de 1965. 

 Carrera futbolstica . 
 Inicis . 
Va comenar la seua trajectria en les categories inferiors de l'Institut Atltic Central Crdova, en la seva ciutat natal, club en el qual es va convertir en golejador histric de la formaci i a ms n's seguidor declarat. D'aqu, va passar en 1988 a l'Argentinos Juniors on va ser golejador del torneig argent. Dertycia es va convertir en el segon mxim anotador del futbol argent de la dcada del 80 amb 105 gols.

Desprs va passar a la Fiorentina italiana. El seu fitxatge va ser rebut en Itlia com una autntica revoluci per a l'equip, en 1989. En la seva etapa italiana, va arribar a formar davantera en nombrosos partits amb un jove Roberto Baggio, i es proclama campi del Scudetto Itali en 1989/90.  

 Etapa espanyola . 
A partir d'aqu arriba al futbol espanyol. El seu primer equip va ser el Cadis CF, en la temporada 90/91, on ser conegut com "Mister Proper" per la seva alopecia, aconseguint des d'un principi una consonncia directa amb l'afici gaditana. Va anotar 6 gols en 21 partits en el conjunt gaditano, sent un dels artfexs que el conjunt cadista salvs la categoria. A l'any segent abandonaria el club. El seu segent equip, va ser el C.D. Tenerife, on va militar des de la temporada 91/92 fins a la 93/94. La seva primera temporada amb Jorge Solari en la banqueta va ser acceptable (31 partits, 7 gols). 

Mai va arribar a comptar amb el seu entrenador compatriota del C.D. Tenerife, Jorge Valdano, que en el comenament de la temporada 93/94. Per el seu esfor i lluita van fer que gaireb sempre entrs en els plans d'aquest (29 partits i 9 gols, 31 partits i 11 gols). Entre els seus gols ms importants, es troba el que va anotar davant el R.Madrid, privant als merengues d'una lliga. Era un davanter centre nat, va anotar 27 gols en la seva etapa tinerfenya en 91 partits. 

El seu darrer equip va ser l'Albacete Balompi, per l'entrenador Benito Floro no va comptar amb ell i noms va marcar 6 gols en el conjunt manxec. 

 Tornada a Amrica . 
Va regresar a l'Argentina, on va militar en el Talleers de Crdova i Institut Atltic Central Crdova. En l'any 2000 va passar per l'Esportiu Temuco xil, amb poca fortuna, per a l'any segent va fitxar per l'equip argent General Paz Juniors, on va realitzar una excellent temporada (25 partits, 6 gols), per la qual cosa l'Sport Coopsol (equip de la primera divisi de Per) es va decidir a fitxar-li. Va ser la temporada de la seva retirada (2002), per tanmateix va anotar 24 gols en 44 partits. 

 Curiositats . 
 Va ser internacional en diverses ocasions amb la selecci albiceleste, en la seva majoria per a partits amistosos. ;
 En la seva etapa italiana va tenir una lesi molt greu, que va estar a punt d'apartar-li del futbol en actiu, i li va produir una alopecia nerviosa, per la qual es caracteritza en l'actualitat. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383978" title="Ignaci de Vents i Mir" nonfiltered="2849" processed="2837" dbindex="147876">
Ignasi de Vents i Mir (Badalona, 1897 - ? 1958) fou un propietari i poltic catal. La seva famlia era originria de la Garrotxa, i fou escollit diputat pel districte d'Olot dins les files de la Lliga Regionalista a les eleccions generals espanyoles de 1923. El 1933 es trasllad a viure a Barcelona i va cedir part de les seves terres per a construir escoles.

 Enllaos externs .
 Ventos Mir;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383979" title="Juli Fournier i Cuadros" nonfiltered="2850" processed="2838" dbindex="147877">
Juli Fournier i Cuadros (Barcelona, 1879 - ?) fou un advocat i poltic catal. Llicenciat en dret, fou elegit diputat dins les files del Partit Conservador a Catalunya pel districte de Torroella de Montgr (provncia de Girona) a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383980" title="E-mu Emulator II" nonfiltered="2851" processed="2839" dbindex="147878">
L'Emulator II s un model de sampler fabricat per la marca nord-americana E-mu Systems; aparegu per juny de l'any 1984 i represent un important salt qualitatiu cap endavant respecte del seu predecessor, l'Emulator I.

Histria.

Cap a la tardor de 1983 comenaren els treballs d'un equip de desenvolupament format per Dave Rossum i Tom Moxon, als quals s'hi afegirien posteriorment Dana Massie, Donna Murray i Alan Goldwater. Tot l'equip va fer contribucions al model final, que se centraren en la soluci d'alguns problemes de l'Emulator I (com la qualitat de mostreig i de reproducci). Si b l'Emulator II t la mateixa resoluci que l'Emulator I (8 bits i 27 KHz de freqncia de mostreig), l'EII era capa de reproduir els samples amb una resoluci de 14 bits, que donava com a resultat un so ms ntid i ms ric en matisos. Nous xips permetien de millorar els canvis de to, ajustant la freqncia de reproducci en funci de la nota desitjada. A aquestes millores se'ls afegiren un filtre analgic (VCF) amb controls de freqncia de tall i ressonncia, un seqenciador de 8 pistes, ms memria, noves funcions d'edici i un teclat de 61 tecles.

E-mu Systems havia cancellat la producci de l'Emulator I a la tardor de 1983, confiant de tenir el nou model a punt a principis de 1984; per la complexitat del projecte i diversos problemes tcnics anaren ajornant la presentaci definitiva de l'instrument. E-mu Systems pogu aguantar durant un temps grcies a les bones vendes de la caixa de ritmes Drumulator, per aquestes comenaren a disminuir amb l'aparici de nous models com l'Oberheim DMX. Tots aquests factors posaren en perill l'estabilitat financera de la marca, que a mitjans de 1984 estava greument amenaada. Tanmateix, el model tingu una bona acollida entre els msics professionals durant el seu perode d'existncia, fet que possibilit la recuperaci de la companyia.

S'editaren diverses versions de l'Emulator II entre el 1984 i el 1987, any en qu el model fou substitut per l'Emulator III. Les millores estaven dedicades principalment a augmentar la seva capacitat de memria.

Caracterstiques tcniques.

Versi bsica.

 Resoluci de mostreig: 8 bits, 27 KHz.
 Temps mxim: 17,6 segons.
 Memria de mostreig: 512 KBytes.
 Emmagatzematge: disquets de 5,25 polzades.
 Polifonia: 8 notes.
 Teclat: 61 tecles.
 Seqenciador: de 8 pistes.
 Filtre: analgic quadripolar (24 dB per octava), amb controls de freqncia de tall i ressonncia.
 Control: MIDI, SMPTE, interfcie RS422 (a ms, es pot connectar a ordinadors com l'Apple II).
 Data de llanament: 1984.
 Preu inicial: 10000 dlars.

Emulator II+.

Aquest model afegia una disquetera doble i dos bancs de memria de 512 KBytes cadascun, d'accs independent (no podien utilitzar-se tots dos alhora). Aparegu el 1985.

Emulator II+HD.

L'EII+HD incorpora un disc dur intern de 20 MB en substituci de la segona disquetera. Aparegu a finals de 1985.

Alguns usuaris famosos de l'Emulator II.

 Depeche Mode;
 Pet Shop Boys;
 Front 242;
 Vangelis;
 Tangerine Dream;
 Jean Michel Jarre;
 Yes;
 Stevie Wonder;
 Enya;
 Genesis;
 New Order;
 ABC;
 Simple Minds;
 Paul McCartney;

Enllaos externs.

 http://www.vintagesynth.com/emu/emulator2.shtml;
 http://www.emulatorarchive.com/Archives/Samplers/E2Overview/e2overview.html;
 http://www.emulatorarchive.com/assets/PDF/Emulator%20II%20Development.pdf;
 http://www.hollowsun.com/donations/emu/index.html;
 Alan Wilder (teclista de Depeche Mode entre 1982 i 1995) fent una demostraci de l'Emulator II;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383981" title="Al-Baladhuri" nonfiltered="2852" processed="2840" dbindex="147879">
Al-Baladhuri (nom complert Ahmad ibn Yahya ibn Djabir ibn Dawud al-Baladhuri) fou un dels ms grans historiadors rabs del segle IX.

La data de naixement aproximada fou vers 910-920 i la de la mort rondaria el 892. Segurament va nixer i va viure la major part de la seva vida a Bagdad per va viatjar per Homs, Damasc i Antioquia de l'Orontes. Va estudiar amb altres historiadors clebres com al-Madaini, Ibn Sad i Musab al-Zubayri. Fou conseller de al-Mutawakkil, i tamb d'al-Mostain, per va caure en desgracia amb al-Mutamid.

Les seves dos obres conegudes sn:

Histria de les conquestes musulmanes (Futuh al-Buldan), que narra les primeres conquestes musulmanes.
Ansab al-Ashraf, obra inacabada, ordenada per biografies amb els personatges de les diverses branques descendents del profeta i quraixites.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383982" title="Goran Hadi?" nonfiltered="2853" processed="2841" dbindex="147880">


Goran Hadi  (en serbi:            ) Nascut el 7 de setembre de 1958, a Vinkovci, RS Crocia, RFS Iugoslvia, s un poltic d'tnia srbia de Crocia. Buscat pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia com a presumpte criminal de guerra, actualment es troba fugit, encara que es diu que s'amaga a Bielorssia.

Anteriorment a la Guerra de la independncia croata, Hadi  treballava en un magatzem. Va entrar activament en la poltica en la seva joventut com a membre de la Lliga dels Comunistes de Iugoslvia. A finals de la dcada de 1980, Hadi  es va afegir al Partit Demcrata Serbi (SDS) en el qual va ascendir posicions rpidament.

El 25 de juny de 1991, un grup de serbis d'Eslavnia Oriental va organitzar un congrs (Velika Narodna skupstina Slavonije Baranje i Zapadnog Srema) on es va decidir constituir una "Comunitat Autnoma Srbia" (SAO) a la regi, la SAO d'Eslavnia Oriental, Baranja i Srem Occidental, i va decidir separar la regi de la Repblica de Crocia, per continuar sent part de Iugoslvia. Goran Hadi  va ser elegit com a candidat per dirigir el govern de l'entitat. 

 Enllaos externs .
 Wanted for genocide by Croatian authorities;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383986" title="Discografia de Depeche Mode" nonfiltered="2854" processed="2842" dbindex="147881">

La discografia de Depeche Mode, banda anglesa de msica electrnica de dilatada trajectria, consisteix en onze lbums d'estudi, tres lbums en directe, vuit compilacions i deu lbums de vdeos, dels quals se n'han extret un total de 49 senzills i 56 videoclips. A ms, han participat en les bandes sonores de tres pellcules. Tots els treballs s'han realitzat sota els segells de Mute Records, Sire Records i Reprise Records.

La importncia d'aquesta banda, formada actualment per David Gahan, Martin Gore i Andrew Fletcher, es pot comprovar amb que 45 dels seus senzills han entrat en la llista de senzill britnica (UK Singles Chart) i han aconseguit arribar al capdamunt de les llistes d'lbums tant dels Estats Units com del Regne Unit (dues ocasions). Segons la seva discogrfica han aconseguit vendre ms de 72 milions de cpies a tot el mn.





 lbums .

 lbums d'estudi .


 Compilacions .


 lbums en directe .


 Box Sets .


 lbums de vdeo .



 Senzills .

  La versi no fade-out de "Dreaming of Me" apareix en el CD de Speak & Spell tot i no pertnyer a cap lbum oficialment.
  "But Not Tonight" es va llanar com a cara A noms als Estats Units.
  El megamix de "Route 66" i "Behind the Wheel" sn canons que van entrar en les llistes dels Estats Units, Austrlia i Nova Zelanda.
  "Dangerous" i "Halo" no es van llanar com a senzills i noms van entrar en la llista Modern Rock Tracks dels Estats Units.
  "Home" es va llanar com a doble cara A amb "Useless" als Estats Units.
  "Goodnight Lovers" no va poder aparixer a les llistes del Regne Unit perqu el seu senzill contenia ms de tres canons.
  "Remixes 04" estava limitat a l'edici de 12" de les remescles llanades per complementar la publicaci de "Enjoy the Silence '04".

 Videoclips .


 Cares B .

  "Tora Tora Tora" va ser la cara B de "Just Can't Get Enough" als Estats Units.
  "Blasphemous Rumours"/"Somebody", ltim senzill de Some Great Reward, era una doble cara A.
  El tercer senzill de Black Celebration, "A Question of Time" estava acompanyada per una versi en directe de anomenada "Black Celebration";
  La versi "Strangelove '88" llanada noms als Estats Units estava acompanyada per un remix de "Nothing".
  "Everything Counts (Live)" s'havia llanat prviament sense la versi en directe de "Nothing".
  "I Feel You", primer senzill de Songs of Faith and Devotion, estava acompanyada per "One Caress".
  "In Your Room", quart senzill de Songs of Faith and Devotion, estava acompanyada per la versi "Adrenaline Mix" de la can "Higher Love".
  Els senzills "Home" i "Useless" dUltra no van tenir cara B oficialment, i va estar acompanyades per prpies versions en directe i remescles. Als Estats Units es van llanar com una doble cara A.
  "Goodnight Lovers", quart senzill de Exciter, estava acompanyada per remescles de "When the Body Speaks" i "The Dead of Night".
  "John the Revelator"/"Lilian", l'ltim senzill de Playing the Angel, era una doble cara A.
  El senzill "Martyr" de The Best of, Vol. 1 no va tenir una cara B oficial i noms va estar acompanyada per remescles prpies.

 Senzills DVD .



 Tributs .



 Altres aparicions .



 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc oficial de Depeche Mode;
 Depeche Mode a Discogs;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383989" title="Lngholmen" nonfiltered="2855" processed="2843" dbindex="147882">

 
Lngholmen s una illa situada en el centre d'Estocolm, a Sucia. Es troba entre Sdermalm i Kungsholmen. En la seva major part no t edificacions i amb vegetaci ms o menys densa. s un lloc molt popular de passeig i de berenars campestres, i les seves petites platges s'abarroten sovint a l'estiu. Fins a 1975 aqu havia una pres, ara transformada en hotel i alberg juvenil.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383990" title="Pomacentrus profundus" nonfiltered="2856" processed="2844" dbindex="147883">

Pomacentrus profundus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Discover Life ;
 Animal Diversity Web ;
 ZipCodeZoo.com ;
 Practical Fish Keeping ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383991" title="Pomacentrus proteus" nonfiltered="2857" processed="2845" dbindex="147884">

Pomacentrus proteus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383992" title="Pomacentrus reidi" nonfiltered="2858" processed="2846" dbindex="147885">

Pomacentrus reidi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Filipines i les Clebes fins a les Illes Salom, Vanuatu, la Gran Barrera de Corall i Palau.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383996" title="Pomacentrus rodriguesensis" nonfiltered="2859" processed="2847" dbindex="147886">

Pomacentrus rodriguesensis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest de l'ndic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R. i J.E. Wright, 2003. Description of a new species of damselfish (Pomacentridae: Pomacentrus) from Rodrigues Island, Indian Ocean. J. Ichthyol. Aquat. Biol. 7(4):133-138.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383997" title="Pomacentrus saksonoi" nonfiltered="2860" processed="2848" dbindex="147887">

Pomacentrus saksonoi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1995. Two new species of damselfishes (Pomacentridae) from Indonesian seas. Rev. Fr. Aquariol. 21(3-4):86-90.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383998" title="Pomacentrus similis" nonfiltered="2861" processed="2849" dbindex="147888">

Pomacentrus similis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka i al Mar d'Andaman.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="383999" title="Pomacentrus simsiang" nonfiltered="2862" processed="2850" dbindex="147889">

Pomacentrus simsiang  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia, Filipines, Palau, Papua Nova Guinea, Illes Salom, Vanuatu, Taiwan, Illes Ryukyu i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384000" title="Pomacentrus smithi" nonfiltered="2863" processed="2851" dbindex="147890">

Pomacentrus smithi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Filipines, Papua Nova Guinea i Illes Salom.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384001" title="Toms Buigues Mestre" nonfiltered="2864" processed="2852" dbindex="147891">
Toms Buigues Mestre (Xal 1989), ms conegut com a Toms II, s un jugador professional de pilota valenciana. Punter en la modalitat d'escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Va debutar al Trinquet de Pelayo (Valncia) el 2004.

 Palmars .
 Campi de la Lliga Caixa Popular: 2007;
 Subcampi del Caixa Popular: 2008;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384002" title="Pomacentrus spilotoceps" nonfiltered="2865" processed="2853" dbindex="147892">

 Pomacentrus spilotoceps s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E.   2002. Two new damselfishes of the genus Pomacentrus from the south-west Pacific. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 5 (nm. 4): 167-176.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384003" title="Antonio Coll Sebasti" nonfiltered="2866" processed="2854" dbindex="147893">
Antonio Coll Sebasti (La Pobla de Vallbona 1989), ms conegut com a Colau II, s un jugador professional de pilota valenciana. Punter en la modalitat d'escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet. El malnom li ve per ser germ de Hctor Coll, Colau.

Va debutar al Trinquet de Pelayo (Valncia) el 2004.

 Palmars .
 Campi de la Lliga Caixa Popular: 2004, 2006 i 2007.

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384004" title="Hctor Rodrguez Mestre" nonfiltered="2867" processed="2855" dbindex="147894">
Hctor Rodrguez Mestre (Massamagrell 1988), ms conegut com a Hctor II, s un jugador professional de pilota valenciana, punter en la modalitat d'escala i corda, en nmina de l'empresa ValNet.

Va debutar al Trinquet de Pelayo (Valncia) el 2003.

 Palmars .
 Campi de la Lliga Caixa Popular: 2007;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384005" title="Pomacentrus stigma" nonfiltered="2868" processed="2856" dbindex="147895">

Pomacentrus stigma  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Filipines i Taiwan.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384008" title="Pomacentrus sulfureus" nonfiltered="2869" processed="2857" dbindex="147896">

Pomacentrus sulfureus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Madagascar, Maurici, Comores i Seychelles.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384009" title="Pomacentrus taeniometopon" nonfiltered="2870" processed="2858" dbindex="147897">

Pomacentrus taeniometopon  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384010" title="Pomacentrus trichourus" nonfiltered="2871" processed="2859" dbindex="147898">

Pomacentrus trichourus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384012" title="Pomacentrus trilineatus" nonfiltered="2872" processed="2860" dbindex="147900">

Pomacentrus trilineatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Moambic i Madagascar.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384016" title="Pomacentrus tripunctatus" nonfiltered="2873" processed="2861" dbindex="147901">

Pomacentrus tripunctatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka, Mar d'Andaman, Indonsia, Illes Salom i Vanuatu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384017" title="Pomacentrus vaiuli" nonfiltered="2874" processed="2862" dbindex="147902">

Pomacentrus vaiuli  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Moluques fins a Samoa, les Illes Izu i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384018" title="Pomacentrus venustulus" nonfiltered="2875" processed="2863" dbindex="147903">

Pomacentrus venustulus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 Discover Life ;
 ZipCodeZoo.com ;
 Practical Fish Keeping ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384019" title="Pomacentrus wardi" nonfiltered="2876" processed="2864" dbindex="147904">

Pomacentrus wardi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384021" title="Pomacentrus xanthosternus" nonfiltered="2877" processed="2865" dbindex="147905">

Pomacentrus xanthosternus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar de Java.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384032" title="Pomacentrus yoshii" nonfiltered="2878" processed="2866" dbindex="147906">

Pomacentrus yoshii  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud de les Illes Marshall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G. R. & J. E. Randall. 2004. Two new species of damselfishes (Pomacentridae) from Micronesia. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 9 (nm. 2): 75-87. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384037" title="WKS Gwardia Warszawa" nonfiltered="2879" processed="2867" dbindex="147907">

El WKS Gwardia Warszawa (Warszawski Klub Sportowy Gwardia Warszawa) s un club de futbol polons de la ciutat de Varsvia.

 Histria .
Va participar a la lliga de primera divisi de Polnia els anys 1953-1960 (8 temporades), 1962-1966 (5 temporades), 1967-1968, 1969-1975, 1978-1979 i 1981-1983. La seva millor posici fou la segona a la temporada 1957. 

 Palmars .
 Copa polonesa de futbol (1): ;
1954;

 Galeria .


 Enllaos externs .
  Web oficial del club;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384041" title="Jos Manuel Gonzlez Lpez" nonfiltered="2880" processed="2868" dbindex="147908">
Jos Manuel Gonzlez Lpez, ms conegut com Jos Gonzlez, (nascut el 14 d'octubre de 1966 a Cadis) s un ex-futbolista andals. Jos Gonzlez jugava en la posici de davanter. Desprs de la seva retirada com  ajugador s'ha dedicat a entrenar diversos equips, com el Cadis CF. Actualment dirigeix a el Crdova CF. 

 Clubs .

 Jugador .



 Entrenador .



 Enllaos externs .
 Jos Gonzlez en www.lfp.es;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384042" title="Ral Ricardo Dos Santos Gonzlez" nonfiltered="2881" processed="2869" dbindex="147909">

Ral Ricardo Dos Santos Gonzlez (Montevideo (Uruguai) el 19 d'abril de 1967) s un ex-futbolista uruguai conegut tamb com el Loco Dos Santos (el boig). Va jugar com a davanter a diversos equips sudamericans, aix com al Albacete Balompi i al Vila-real Club de Futbol.

 Trajectria com a jugador. 
Va militar al CA Basez 1987/90; Defensor Sporting 1991/92; Albacete Balompi (Espanya) 1992/95; Vila-real CF 95/96; Defensor Sporting 1996; Bolvar (Bolvia) 1997; CA Progreso 1998 i CS Cerrito 1999. 

Va jugar tamb a la selecci de futbol d'Uruguai. 

 Trajectria com a entrenador. 
Va dirigir a l'Sportivo Cerrito el 2000 i el 2002. 

Palmars.

CA Basez.

 Mxim golejador de Segona divisi d'Uruguai (1990);

Defensor Sporting .

 Lliga uruguaiana de futbol (1991);

Enllaos externs.
 Estadstiques a la Primera divisi espanyola - LFP ;
 Estadstiques amb la selecci d'Uruguai ;
 Trajectria del jugador ;
 Dos Santos al Vila-real CF ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384043" title="Antonio Rivas Martnez" nonfiltered="2882" processed="2870" dbindex="147910">

Antonio Rivas Martnez, (13 de setembre de 1965, Alczar de San Juan, Ciudad Real) futbolista i entrenador espanyol. 

En el seu historial esportiu com jugador, on solia ocupar normalment els llocs de defensa central o lateral esquerre, figuren equips com el Club de Futbol Gimnstico d'Alczar, on va jugar de juvenil. En els anys 84-87 milita a l'Atltic de Madrid "B", i un any desprs puja al primer equip. 

La temporada 88-89 fitxa pel Real Club Esportiu Mallorca, i un any desprs arriba al Real Oviedo, on s'hi est deu anys i es converteix en un jugador emblemtic.A la 98-99 va jugar en l'Albacete Balompi i finalment en el Benidorm on es va retirar. En total va jugar 14 temporades en 1 Divisi espanyola, amb un total de 242 partits en els quals va marcar 16 gols. 

Desprs de passar per les categories inferiors del Real Oviedo, va entrenar al primer equip les temporades 2003-2004, 2004-2005 i part de la 2005-2006, en la qual va ser destitut. Va aconseguir l'ascens a Segona divisi B en l'estiu de 2005. Actualment s entrenador de l'Atltic de Madrid en categoria de Divisi d'Honor Juvenil. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384044" title="Neopomacentrus" nonfiltered="2883" processed="2871" dbindex="147911">

Neopomacentrus s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Neopomacentrus anabatoides    ;
Neopomacentrus aquadulcis   ;
Neopomacentrus azysron    ;
Neopomacentrus bankieri ;
Neopomacentrus cyanomos   ;
Neopomacentrus fallax  ;
Neopomacentrus filamentosus     ;
Neopomacentrus fuliginosus  ;
Neopomacentrus metallicus     ;
Neopomacentrus miryae     ;
Neopomacentrus nemurus    ;
Neopomacentrus sindensis   ;
Neopomacentrus sororius  ;
Neopomacentrus taeniurus ;
Neopomacentrus violascens    ;
Neopomacentrus xanthurus ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen G. R. 1975. Damselfishes of the south seas. T.F.H. Publ., Inc., Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. Damselfishes So. Seas . 1-240.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384046" title="Neopomacentrus anabatoides" nonfiltered="2884" processed="2872" dbindex="147912">

 Neopomacentrus anabatoides s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Filipines fins a Indonsia, les Illes Salom i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384049" title="Ismael Urzaiz Aranda" nonfiltered="2885" processed="2873" dbindex="147913">

Ismael Urzaiz Aranda (n. Tudela, Navarra, 7 d'octubre de 1971), s un ex-futbolista navarrs. Jugava de davanter. La seva major virtut futbolstica era el joc aeri. 

 Trajectria . 
Ha jugat des de jove en les categories inferiors del Reial Madrid fins a 1993, exceptuant una temporada (91-92) en la qual Urzaiz va jugar en l'Albacete Balompi en qualitat de cedit. Va arribar a debutar amb el primer equip madrileny en un partit de Copa d'Europa en la temporada 1990-91 contra l'Odense en la volta dels setzens de final. Per va ser amb l'Albacete amb qui va debutar en la Primera Divisi d'Espanya el 20 d'octubre de 1991, en el partit Albacete 4 - 0 Athletic. 

En les segents tres temporades Urzaiz va jugar en el Celta de Vigo, el Rayo Vallecano i la Uni Esportiva Salamanca. Amb aquest darrer equip va aconseguir l'ascens a primera divisi. Urzaiz va marcar dos dels cinc gols en el segon partit de promoci contra l'Albacete. En la temporada 95-96 juga en el RCD Espanyol, on anota tretze gols. 

En 1996 fitxa per l'Athletic Club de Bilbao, equip on va jugar durant 11 temporades consecutives. En la seva estada en el club basc va disputar en total 419 partits en els quals va anotar 129 gols repartits de la segent forma:  
 367 en la primera divisi espanyola, anotant 116 gols. ;
 7 en la Lliga de campions, anotant 1 gol. ;
 11 en Copa de la UEFA. ;
 34 en la Copa del Rei, anotant 12 gols. ;
En la seva ltima temporada en l'Athletic Club (06-07) va jugar 33 partits de lliga i va marcar 8 gols. El 20 de juny de 2007, Ismael Urzaiz va anunciar definitivament la seva marxa del club de Lezama. 

El 19 de juliol d'aquest mateix any el jugador confirma la seva marxa a l'Ajax Amsterdam, on va posar fi a la seva carrera professional desprs de la temporada 2007/08. 

 Actualitat . 
Actualment es troba sense equip 

 Seleccins . 
Ha defensat en 8 ocasions la samarreta de la selecci basca de futbol. 

Ha estat tamb internacional amb la selecci de futbol d'Espanya en 25 ocasions. El seu debut com internacional va ser el 9 d'octubre de 1996 en el partit Repblica Txeca 0 - 0 Espanya. Ha marcat vuit gols amb la selecci, aconseguint un hattrick contra Xipre. 

 Clubs .


 Enllaos externs .

  Urzaiz en www.lfp.es;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384050" title="Neopomacentrus aquadulcis" nonfiltered="2886" processed="2874" dbindex="147914">

Neopomacentrus aquadulcis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Papua Nova Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jenkins, A. P. & G. R. Allen 2002. Neopomacentrus aquadulcis, a new species of damselfish (Pomacentridae) from eastern Papua New Guinea. Rec. West. Aust. Mus. v. 20: 379-382. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384051" title="Neopomacentrus azysron" nonfiltered="2887" processed="2875" dbindex="147915">

 Neopomacentrus azysron s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a Indonsia, Vanuatu, Taiwan, nord d'Austrlia, Nova Guinea i les Illes Salom.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384053" title="Jos Luis Zalazar Rodrguez" nonfiltered="2888" processed="2876" dbindex="147916">
Jos Luis Zalazar Rodrguez (Montevideo, Uruguai, 26 de novembre de 1963), ex futbolista uruguai. Jugava de migcampista i el seu primer equip va ser el Nacional de Montevideo d'Uruguai. 

 Biografia . 
Va comenar la seva trajectria en el Nacional de Montevideo de Montevideo (1982-1986), debutant als 15 anys d'edat. A l'any 1986 va marxar a jugar a Mxic amb els Tecos de la Universitat Autnoma de Guadalajara i assoliria ser mxim anotadoe en la temporada 1986-87. 

En la temporada 1987-1988 va recalar en el futbol Espanyol, en el Cadis, on va aconseguir 6 gols en 33 partits. La segent campanya regressaria a Mxic. 

Torna a Espanya, per a militar en el RCD Espanyol (1989-1990). Desprs d'una temporada no molt reeixida en el conjunt perico, arriba a l'Albacete (1990-1991), on viu la seva poca daurada aconseguint l'ascens, amb 38 partits i 15 gols. En el partit davant el Salamanca, va aconseguir els dos gols que van dur a l'Albacete a 1 Divisi. Les seves segents campanyes en el formatge mecnic es van saldar amb: 1991-1992, 38 partits i 13 gols; 1992-1993, 36 partits i 12 gols; 1993-1994, 31 partits i 8 gols; 1994-1995, 37 partits i 13 gols, 1995-1996, 38 partits i 9 gols. D'aquesta manera Zalazar es va convertir en el jugador que ms partits ha disputat (180) i que ms gols ha marcat (57) amb l'Albacete.

A la temporada 96-97 fitxaria pel Racing de Santander, on acabaria aquesta etapa europea. Retorna a jugar per 2 temporades al seu pas natal, Uruguai, primer amb el Club Atltic Bella Vista i desprs amb el Nacional de Montevideo. 

En 1998 regressa a Espanya, on es retiraria del futbol professional amb l'Albacete en 1999, tot i que signaria alguna temporada ms pel Quintanar de la 3a Divisi castellanomanxega. 

Zalazar ha estat internacional amb la selecci del seu pas en ms de 40 ocasions, debutant el 13 de juny de 1984 amb la selecci absoluta. Va jugar la Copa Mundial de Futbol de 1986 en Mxic. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384054" title="Neopomacentrus bankieri" nonfiltered="2889" processed="2877" dbindex="147917">

Neopomacentrus bankieri  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
N'hi ha dues poblacions allades: una al Mar de la Xina Meridional i al Mar de Java i l'altra a l'est de Queensland (Austrlia) i al sud de Papua Nova Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384056" title="Nur al-Dawla Balak" nonfiltered="2890" processed="2878" dbindex="147918">
Nur al-Dawla Balak ibn Bahram ibn Ortuk fou un dels emirs ortquides i destacat militar.

s esmentat per primer cop quan exercia el comandament de Sarudj (1096) a l'Eufrates mitj, localitat que va perdre el 1097 davant els croats, i se'n va anar amb el seu oncle Ilgazi, nomenat governador d'Iraq pal sult Muhammad. El 1098 apareix disputant als rabs les petites viles d'Ana i Haditha i desprs vigilant la ruta Bagdad-Iran contra kurds i turcmans irregulars. Desprs de la caiguda en desgracia d'Ilgazi el 1105, va retornar amb ell al Diyar Bakr i el 1110 el va acompanyar en una expedici a Sria en la que tamb va participar Sukman al-Kutbi, Shah-i Armin a Akhlat. A causa d'una baralla entre Sukman i Ilgazi, Balak fou fet presoner pel primer, per alliberat al cap de poc temps. 

Una mica desprs va morir el cap turcman Djabuk, i Balak va aprofitar per ocupar Palu a la riba del Murad Su; tot seguit es va casar amb la princesa mare de Malatya, que governava en nom d'un jove sult seljcida de nom Tughril Arslan, i necessitava un protector contra el seljcida de Konya (Rum) Masud; Balak va aix esdevenir atabeg de Tughril Arslan. Fort per aquesta aliana va ocupar la regi de Khanzith amb la seva capital Khartpert (vers 1115). Cap al nord va atacar els territoris de Mengdjek d'Erzindjan, el qual tenia l'aliana de Gavras, dux bizant de Trebisonda, i del danishmendita Gmshtakin de Sivas, als quals va derrotar (1118) i va annexionar les petites valls dels afluents per la dreta del Murad Su fins a Tshimishkezek i Mizgard; al mateix temps les forces seljcides de Malatya van ocupar als armenis (vassalls del comte franc d'Edessa) la provncia de Djahan en direcci a Marash. El 1122 va atacar Gerger a la vora de l'Eufrates i una mica desprs va derrotar i capturar al comte Jocelin d'Edessa. El rei Baldu II de Jerusalem (i abans comte d'Edessa) va pujar ala zona de l'Eufrates per ajudar als franco-armenis contra l'amenaa, per tamb el va derrotar i fer presoner el 1123. 

Ilgazi havia mort sent emir d'Alep i un partit a la ciutat va considerar que era millor Balak que el fill d'Ilgazi Badr al-Dawla Sulayman (cos de Balak). Nur al-Dawla Balak va reclamar el govern i per mig de pressions militars i enganys, i amb suport de part de la noblesa, va agafar el govern d'Alep. Estava atacant els territoris francs a l'est de l'Orontes quan es va assabentar que amb l'ajut dels armenis locals, els presoners francs que tenia a Khartpert s'havien revoltat i s'havien fet amb el control de la fortalesa; va retornar cap all, la va reconquerir i va causar sagnants represlies, excepte al rei Baldu del que esperava treure bon rescat;  per no va poder evitar la fugida de Jocelin. 

En la seva absncia els xites d'Alep es van amotinar i llavors va exercir mesures contra aquestos i el seu cap Ibn al-Khashshab va ser enviat a l'exili. Va decidir atacar llavors al governador turc de Manbidj, dependent d'Alep per que actuava amb massa autonomia. El cap de Manbidj va demanar ajut a Jocelin. Balak va derrotar al governador i a les forces d'ajut enviades per Jocelin per va ser malferit per una fletxa (1124) i va morir de la ferida. 

Desprs d'un interval, la seva nica filla i hereva es va casar amb el seu cos Rukn al-Dawla Daud d'Hisn Kayfa que va adquirir Khartpert. Alep, per, es va perdre per a la dinastia.

 Bibliografia .
Ren Grousset, Histoire des croissades;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384057" title="Skeid Fotball" nonfiltered="2891" processed="2879" dbindex="147919">

L'Skeid Fotball s un club de futbol noruec de la ciutat d'Oslo.

 Histria .
El club va ser fundat l'1 de gener de 1915 amb el nom de Kristiania BK. El 1925 es fusiona amb el Frem 14 adoptant el nom de FK Skeid. L'any 1929 adopta els colors vermell i blau.

 Palmars .
 Lliga noruega de futbol (1): ;
1966;

 Copa noruega de futbol (8): ;
1947, 1954, 1955, 1956, 1958, 1963, 1965, 1974;

 Campionat d'Oslo de futbol (2): ;
1940, 1945;

 Campionat regional (1): ;
1929;

 Jugadors destacats .
1950s i 60s
Trygve Born;
Harald Hennum;
Kjell Kaspersen;
Hans Nordahl;
Finn Thorsen;
Arne Winther;

1970s
Jan Birkelund;
Tor Egil Johansen;
Per Egil Nygrd;
Morten Vinje;

1990s
Morten Berre;
Freddy dos Santos;
Dagfinn Enerly;
Christer George;
Tom Henning Hovi;
Kjell Roar Kaasa;
Mike Kjl;

2000s
Mohammed Abdellaoue "Moa";
Daniel Braaten;
Daniel Fredheim Holm;
Stian Theting;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384058" title="Neopomacentrus cyanomos" nonfiltered="2892" processed="2880" dbindex="147920">

 Neopomacentrus cyanomos s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Filipines, el sud del Jap, el nord d'Austrlia i Melansia (llevat de Fidji).
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384059" title="Francisco Javier Yubero" nonfiltered="2893" processed="2881" dbindex="147921">
Francisco Javier Yubero (Irun, Guipscoa, 21 de gener de 1972 - 22 de setembre de 2005), va ser un futbolista basc. Va jugar de porter i el seu primer equip va ser la Reial Societat. 

Va debutar en la Primera divisi espanyola amb la Reial Societat el 7 de juny de 1992, en un partit contra l'Espanyol, desprs de tres temporades en el filial blanc-i-blau. Desprs, va jugar amb el Reial Betis, Mrida UD, SD Eibar (tres campanyes), Rayo Vallecano, sempre en Segona Divisi. 

El jugador ho va passar molt malament els seus ltims anys ja que li van detectar un cncer de fetge i pncrees. Des de llavors el seu rendiment baix molt per la qual cosa va estar passejant-se per diferents equips. Al comenament de el 2003 va fitxar pel Torredonjimeno CF de Segona B, per a les poques setmanes va haver d'abandonar el mn del futbol. 

El 22 de setembre de 2005 mor a l'edat de 33 anys.

Clubs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384060" title="El Rocs" nonfiltered="2894" processed="2882" dbindex="147922">

El Rocs s una muntanya de 248 metres que es troba al municipi de Sant Gregori a la comarca del Girons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384061" title="Neopomacentrus fallax" nonfiltered="2895" processed="2883" dbindex="147923">

Neopomacentrus fallax  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Moambic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1986. Pomacentridae. p. 670-682. In: M.M. Smith and P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384062" title="Neopomacentrus filamentosus" nonfiltered="2896" processed="2884" dbindex="147924">

Neopomacentrus filamentosus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tailndia, Malisia, Singapur, Filipines, Indonsia, Austrlia Occidental, Papua Nova Guinea, Illes Salom i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384063" title="Puig d'en Perona" nonfiltered="2897" processed="2885" dbindex="147925">

El Puig d'en Perona s una muntanya de 287 metres que es troba al municipi de Sant Mart Vell a la comarca del Girons.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384064" title="Neopomacentrus fuliginosus" nonfiltered="2898" processed="2886" dbindex="147926">

 Neopomacentrus fuliginosus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Kenya fins a Moambic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384065" title="Jess Seba Hernndez" nonfiltered="2899" processed="2887" dbindex="147927">
Jess Seba Hernndez (Saragossa, 11 d'abril de 1974), encara que en el mn del futbol se li coneix per Seba, s un futbolista aragons d'tnia gitana, que despuntava en el Reial Saragossa. Va ser un dels futbolistes espanyols pioners a jugar a Anglaterra. 

 Trajectria . 
Va debutar el 25 d'octubre de 1992 en un partit Reial Societat - Reial Saragossa (1-1), procedent del filial amb tan sols 18 anys. Aquest habilids extrem dret va estar tres temporades en el club manyo (1992/93, 1993/94 i 1996/97), fins que va tenir una forta lesi en un partit de Copa del Rei, moment que va marcar un punt d'inflexi en la seva carrera. 

La campanya 1994/95 va ser cedit al CF Vila-real i al finalitzar aquesta temporada acaba contracte, i fitxa pel Wigan Athletic Football Club d'Anglaterra, en la qual va protagonitzar una curiosa aventura que va emprendre juntament amb Roberto Martnez i Isidro Daz, "The three amigos" tal i com eren coneguts els tres espanyols en Wigan, en una poca en la qual era infreqent que un futbolista espanyol sorts a jugar a un equip estranger. 

Al maig de 1997 torna de les illes britniques per a jugar en el filial blanc, i arriba a participar en l'ltima jornada el 22 de juny de 1997 (Reial Saragossa 1-3 Compostela), substituint a Higuera en el minut 85. En 1998 finalitza el seu contracte i es va a Portugal en principi al Chaves, que desprs el traspassa a l'Os Belenenses. En Portugal va patir uns problemes de cor. 

Ha passat pels equips de l'Oriola CF, Club de Futbol Palencia o de l'Andorra Club de Futbol, on milita actualment.

 Clubes .



 Ttols .
Tres vegades internacional sub-21 per la selecci espanyola. 
Ha guanyat una Copa del Rei amb el Saragossa.

 Enllaos externs .
 Fitxa en lfp.es;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384066" title="Neopomacentrus metallicus" nonfiltered="2900" processed="2888" dbindex="147928">

Neopomacentrus metallicus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Fidji, Samoa i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384067" title="Neopomacentrus miryae" nonfiltered="2901" processed="2889" dbindex="147929">

 Neopomacentrus miryae s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384068" title="La Salle" nonfiltered="2902" processed="2890" dbindex="147930">


La Salle s una instituci mundial dedicada a l'educaci en tots els nivells, des de l'Escola Maternal fins a la Universitat. La Salle s present en 82 pasos i funciona des de fa ms de tres segles quan Sant Joan Baptista de la Salle fund els primers centres a Frana desprs d'haver decidit dedicar la seva vida a educar els nens i nenes.

 Sant Joan Baptista de La Salle .


Neix a Reims (Frana) en 1651. Joan Baptista des de molt petit, vol esdevenir sacerdot. Als 27 anys ho aconsegueix i poc temps desprs es veur comproms en la direcci d'un grup de mestres contractats per a formar infants pobres en escoles parroquials. Poc a poc es va involucrant ms fins que l'any 1682 abandona la casa familiar per anar a viure amb ells.  

Un cop es desprn de tots els seus bns, Joan Baptista t clara la vocaci que el guia: crear una societat religiosa a favor de l'educaci. Malgrat totes les dificultats que veur aquesta tasca, el fundador de La Salle assoleix el seu objectiu i dirigeix aquests centres educatius en comunitat. 

Joan Baptista de La Salle mor el Divendres Sant, 7 d'abril de 1719,als 68 anys. Fou declarat sant l'any 1900i l'any 1950 el Papa Pius XII el proclam Patr de tots els mestres cristians.

 Trets caracterstics .
 Carcter Internacional .

La Salle t presncia en tots els continents amb ms de mil escoles i 73 centres universitaris a tot el mn. 
AMRICA: Canad, Estats Units, Aruba, Costa Rica, Cuba, Guatemala, Hait, Hondures, Mxic,Nicaragua, Panam, Puerto Rico, Repblica Dominicana, Argentina, Bolvia, Brasil, Xile, Colmbia, Equador, Paraguai, Per i Veneuela. ;

FRICA: Benn, Burkina Fasso, Camerun, Costa d'Ivori, Djibouti, Egipte, Eritrea, Etipia, Guinea Equatorial, Kenya, La Reuni, Madagascar, Moambic, Nger, Nigria, Ruanda, Congo, Sud-frica, Txad, Togo, Guinea, Mali i Illa Maurici. ;

EUROPA: Alemanya, ustria, Blgica, Espanya, Frana, Gran Bretanya, Grcia, Holanda, Irlanda, Itlia, Luxemburg, Malta, Polnia, Portugal,Romania, Eslovquia, Sussa i Hongria.

OCEANIA:Austrlia, Nova Zelanda i Papua Nova Guinea. ;

SIA:Xina, ndia, Israel, Jap, Jordnia, Lban, Malisia, Myanmar, Pakistan, Filipines, Sri Lanka, Singapur, Tailndia, Turquia, Vietnam i Palestina.

 Centres a Catalunya .
A Catalunya hi ha 25 centres educatius:
Barcelona ciutat;
La Salle Barceloneta;
La Salle Bonanova;
La Salle Comtal;
La Salle Congrs;
La Salle Grcia;
La Salle Horta;
Enginyeria i Arquitectura La Salle;
Provncia de Barcelona;
La Salle Berga;
La Salle Manlleu;
La Salle Manresa;
La Salle Premi de Mar;
La Salle Sant Celoni;
La Salle Montcada i Reixac;
Provncia de Girona;
La Salle Cass de la Selva;
La Salle Figueres;
La Salle Girona;
La Salle Palams;
La Salle Santa Coloma de Farners;
Provncia de Lleida;
La Salle la Seu d'Urgell;
La Salle Mollerussa;
Provncia de Tarragona;
Fundaci Cardenal Vidal i Barraguer - la Salle Cambrils;
La Salle Reus;
La Salle Tarragona;
La Salle Torreforta;

 Innovaci Pedaggica .
A La Salle apliquen programes propis per a complementar l oferta educativa. 

Projecte Qualitat: 
La Salle treballa per obtenir el certificat ISO 9001 especfic per la qualitat dels centres educatius. 

Ulisses: 
Estimulem a nivell visual i auditiu mitjanant unes imatges i una informaci tipus enciclopdica.  

ptimis: 
Estimula els raonaments lgics. A partir de l anlisi i el pensament selectiu, al que segueix una seqncia d idees, seleccionem i elaborem una conclusi final i desenvolupa processos cognitius. 

Crea: 
Complementa el programa ptimis. Optimitzem el pensament lateral, creatiu, que augmenta l eficcia del pensament vertical, lgic. 

Ideal:
Amb aquest projecte es treballa la conscincia emocional, la regulaci, l autoestima i les relacions socials. 

Circuits de lateralitat: 
Exercicis motors pels alumnes de preescolar i infantil en el que passen per totes les fases del desenvolupament del sistema nervis. 

Mapping: 
Realitzaci de mapes conceptuals per aprendre a sintetitzar 

UNIES (Batxillerat) 

5S (Cicles Formatius)

 Nivells Educatius .
 Preescolar i infantil (0-6 anys). 
Estimulen l alumnat de manera global.  

 Primria (6-12 anys).
L'objectiu s fer de l escola un entorn ric en relacions personals i fomentar l esperit crtic de l alumnat. 

 Secundria Obligatria- ESO (12 a 16 anys) .
Tenint en compte que s una etapa decisiva es desenvolupen accions tutorials individualitzades, adaptades a l entorn personal, escolar, familiar i social. Alhora treballen perqu els seus alumnes adquireixin tots els coneixements i capacitats intellectuals. 

 Batxillerat (16 a 18 anys) .
Ajuden els alumnes a adquirir uns bons hbits d organitzaci del temps d estudi a travs de tutories personalitzades. 

 Cicles formatius . 
La Salle Catalunya compta amb ms de 30 anys d'experincia en oferir aquesta formaci, els seus docents estan integrats en el mn empresarial, tenen una important Borsa d'empreses per realitzar prctiques o com a destinacions laborals i tenim un ampli ventall d'equipaments d'ltima teconologia. 

 Grau Mitj .
Comer;
Equips electrnics de consum;
Electromecnica de vehicles;
Gesti administrativa;
Mecanitzaci;
Equips i installacions electrotcniques;
Explotaci de sistemes informtics ;

 Grau superior .
Administraci de sistemes informtics;
Administraci i finances;
Comer internacional;
Desenvolupament d aplicacions informtiques;
Desenvolupament i aplicaci de projectes de construcci;
Gesti comercial i mrqueting;
Sistemes de regulaci i control automtic;
Producci per mecanitzaci;
Sistemes de telecomunicaci i informtics;

Enllaos externs.
Pgina web institucional de la Salle a Catalunya.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384069" title="Neopomacentrus nemurus" nonfiltered="2903" processed="2891" dbindex="147931">

Neopomacentrus nemurus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia, Filipines, Palau, Papua Nova Guinea, les Illes Salom i Vanuatu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384070" title="Neopomacentrus sindensis" nonfiltered="2904" processed="2892" dbindex="147932">

Neopomacentrus sindensis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Golf Prsic i al Mar d'Arbia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384073" title="Neopomacentrus sororius" nonfiltered="2905" processed="2893" dbindex="147933">

 Neopomacentrus sororius s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Kenya fins a Tailndia i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J. E. & G. R. Allen. 2005. Neopomacentrus sororius, a new species of damselfish from the Indian Ocean, with descriptinof a neotype for its sister species, N. azyron (Bleeker). Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 10 (nm. 2): 73-80 + cover photo. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384078" title="Neopomacentrus taeniurus" nonfiltered="2906" processed="2894" dbindex="147934">

Neopomacentrus taeniurus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a Indonsia, les Illes Salom, les Filipines, nord d'Austrlia, Vanuatu i Taiwan.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384080" title="Hvidovre Idrtsforening" nonfiltered="2907" processed="2895" dbindex="147935">

L'Hvidovre Idrtsforening (Hvidovre IF) s un club de futbol dans de la ciutat de Copenhaguen.

 Histria .
El club va ser fundat el 15 d'octubre de 1925 a Hvidovre.

 Palmars .
 Lliga danesa de futbol (3): ;
1966, 1973, 1981;

 Copa danesa de futbol (1): ;
1980;

 Jugadors destacats .
Peter Schmeichel;
Michael Proctor;
Mark Convery;
Thomas Kahlenberg;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384083" title="Neopomacentrus violascens" nonfiltered="2908" processed="2896" dbindex="147936">

Neopomacentrus violascens  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des d'Indonsia fins a les Illes Salom, Jap, nord d'Austrlia i Vanuatu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384086" title="Neopomacentrus xanthurus" nonfiltered="2910" processed="2897" dbindex="147938">

 Neopomacentrus xanthurus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud del Mar Roig fins al Golf d'Aden.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;
 The Taxonomicon ;
 World Register of Marine Species ;
 Animal Diversity Web ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384089" title="Josep Grahit i Grau" nonfiltered="2911" processed="2898" dbindex="147939">
Josep Grahit i Grau  (Girona, 1883 - Barcelona, 1960) fou un escriptor, periodista, historiador i promotor cultural sobretot de temtica sardanista.

Es trasllad a Barcelona per estudiar dret i, seguint els passos del seu pare Emili Grahit, es va convertir en un reputat escriptor i periodista. Va ser secretari de la comissi provincial de monuments de Barcelona i membre corresponent de l'Acadmia de la Histria.

Collabor periodsticament al Diari de Girona amb temes literaris i histrics, aix com a altres publicacions comarcals i, especialment, a la revista Scherzando, on hi promogu el coneixement de temes musicals i sardanistes, dels quals n'era un fervent i documentat propagador.

Entre les seves obres, cal citar Gerundianes (1910), Errors populars (1922), Les campanes de Girona (1926), Una consueta de la catedral de Girona (1947), La ltima guerra carlista en Gerona y su provincia (1956) La compaa de Santa Brbara de Gerona (1959), Partes inditos sobre Gerona en 1809 (1959) i Jaime Vicens Vives (1910-1960) (1960). I de temtica sardanista: De la sardana (1907) i Recull sardanstic (1916), aquest un document histric de gran importncia pel coneixement de les cobles i compositors de l'poca. Josep Grahit va morir a Barcelona el 1960 i li va
ser concedida la primera Medalla al Mrit Sardanista a ttol pstum en reconeixement a la seva aportaci documental i a la divulgaci de la sardana.

Referncies.
Llus Subirana (1995). Ciutats pubilles de la sardana (1960-1995) Tarragona: Edicions El Mdol. ISBN 84-88882-22-X;

Enllaos externs.

La compaa de Santa Brbara de Gerona;
El escudo de armas y la bandera de la provincia de Gerona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384091" title="Sant Lloren de Castellnou" nonfiltered="2912" processed="2899" dbindex="147940">

L'esglsia de Sant Lloren de Castellnou s una capella de la parrquia de Sant Salvador de Tol que consta en una visita pastoral del 1758 com a tal esglsia depenent. s a la caseria de Castellnou.

Actualment, en queden algunes restes: era un edifici d'una sola nau, amb absis semicircular, datable, per l'aparell de carreus regulars i ben tallats, en el segle XI. Tanmateix, noms es conserven algunes filades, de totes les parets que, aix s, en permeten de veure la planta.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Lloren de Castellnou", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384094" title="Puig d'en Llac" nonfiltered="2913" processed="2900" dbindex="147941">

El Puig d'en Llac s una muntanya de 419 metres que es troba entre els municipis de Madremanya i de Sant Mart Vell a la comarca del Girons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384095" title="Puig de la Magrana" nonfiltered="2914" processed="2901" dbindex="147942">

El Puig de la Magrana s una muntanya de 275 metres que es troba al municipi de Madremanya a la comarca del Girons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384096" title="Puig de Can Llavanera" nonfiltered="2915" processed="2902" dbindex="147943">

El Puig de Can Llavanera s una muntanya de 314 metres que es troba al municipi de Madremanya a la comarca del Girons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384098" title="Puig d'en Boi" nonfiltered="2916" processed="2903" dbindex="147944">

El Puig d'en Boi s una muntanya de 254 metres que es troba al municipi de Quart a la comarca del Girons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384101" title="Puig de Teu" nonfiltered="2917" processed="2904" dbindex="147945">

El Puig de Teu s una muntanya de 375 metres que es troba al municipi de Quart a la comarca del Girons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384103" title="Puig d'en Roure" nonfiltered="2918" processed="2905" dbindex="147946">

Geografia:
 Puig d'en Roure: cim del municipi de Quart (Girons).
 Puig d'en Roure: cim dels municipis de Beuda i Sales de Llierca (Garrotxa).
 Puig d'en Roure: cim del municipi de Forallac (Baix Empord).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384104" title="Puig d'en Roure (Quart)" nonfiltered="2919" processed="2906" dbindex="147947">

El Puig d'en Roure s una muntanya de 413 metres que es troba al municipi de Quart a la comarca del Girons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384105" title="Serra del Suro Robat" nonfiltered="2920" processed="2907" dbindex="147948">

La Serra del Suro Robat s una muntanya de 393 metres que es troba al municipi de Quart a la comarca del Girons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384106" title="Montigalar" nonfiltered="2921" processed="2908" dbindex="147949">

El Montigalar o Montigalar Gros s una muntanya de 464 metres que es troba al municipi de Quart a la comarca del Girons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 307098001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384107" title="Tur d'Espinassors" nonfiltered="2922" processed="2909" dbindex="147950">

El Tur d'Espinassors s una muntanya de 901 metres que es troba al municipi de Sant Mart de Llmena a la comarca del Girons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384108" title="Tur de Can Sieres" nonfiltered="2923" processed="2910" dbindex="147951">

El Tur de Can Sieres s una muntanya de 489 metres que es troba al municipi de Canet d'Adri a la comarca del Girons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384109" title="Tur de Can Domnec" nonfiltered="2924" processed="2911" dbindex="147952">

El Tur de Can Domnec s una muntanya de 201 metres que es troba al municipi de Llagostera a la comarca del Girons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384110" title="Tossal de Can Bta" nonfiltered="2925" processed="2912" dbindex="147953">

El Tossal de Can Bta s una muntanya de 212 metres que es troba al municipi de Llagostera a la comarca del Girons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384111" title="Nduka Ugbade" nonfiltered="2926" processed="2913" dbindex="147954">

Nduka Ugbade (Lagos, 6 de setembre de 1969) va ser un antic jugador de futbol nigeri. Jugabava com a defensa lateral. Ugbade va destacar sensiblement com a jugador juvenil amb la seva selecci (on va ser protagonista del Miracle de Damman), per la seva carrera va quedar estancada quan encara era molt jove. El major mrit com a futbolista de club va ser jugar dues campanyes a la Primera divisi espanyola amb el Castell. Desprs de passar pel Real Avils, va tornar a la lliga nigeriana i, en els darrers anys, va emigrar al sudest asitic.

Palmars.
1 Superlliga de Malisia: 2002 amb el Perak FA.
1 Copa de Malisia: 2000 Perak FA.
1 Charity Shield de Malisia: 1999 Perak FA.

Altres mrits.
1 cop finalista del Mundial juvenil: 1989 amb Nigria.
2 participacions al Mundial juvenil: 1987 i 1989 amb Nigria.
Semifinalista de la Recopa africana: 1993 amb El-Kanemi Warriors FC.
Semifinalista de la Copa FA de Malisia: 2002 amb el Perak FA.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384112" title="Sant Salvador de Tol (esglsia)" nonfiltered="2927" processed="2914" dbindex="147955">

L'esglsia parroquial de Sant Salvador de Tol s l'esglsia principal de l'antic terme de Sant Salvador de Tol. Pertany al terme municipal de Gavet de la Conca. Mant en teoria el seu carcter de parroquial, per en realitat depn de la parrquia de Vilamitjana, com les altres parrquies del terme al qual pertany.


s esmentada ja el 1088, quan Ermengol IV d'Urgell i la seva muller Adelaida donen aquesta esglsia a la cannica de Santa Maria de Solsona. Aquesta donaci fou confirmada el 1097 pel papa Urb II. Tanmateix, a ran de la consagraci de la nova esglsia de Solsona, el 1163, el bisbe d'Urgell manifesta la voluntat de mantenir dins del seu bisbat la jurisdicci de Sant Salvador de Tol.

Tenim notcies del 1526: el rector era Antoni Roger, i del 1758: en depenien l'esglsia sufragnia de Sant Vicen de Tol i la capella de Sant Roc de Mata-solana.

De l'obra romnica a penes en queda res ms que algunes filades de pedra de la faana meridional, on sembla conservar-se les restes d'una finestra en forma de creu.



 Bibliografia .
 CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Salvador de Tol", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384116" title="Circuit d'Anderstorp" nonfiltered="2928" processed="2915" dbindex="147956">

El  Circuit d'Anderstop  s un circuit de curses automobilstiques situat prop d' Anderstop, localitat situada al sud de Sucia.

 Histria a la F1 .

Anderstorp ha estat la seu en les sis ocasions que s'ha disputat el Gran Premi de Sucia de Frmula 1, entre les temporades 1973 i 1978 . 

A ms a ms de les curses de la F1, s'han disputat altres modalitats de curses automobilstiques fins a l'actualitat, disputant-se al 2007 una prova del campionat del mn de turismes.


 Guanyadors de les curses vlides per la F1 .



 Enllaos externs .

 Web oficial ;
 Anderstorp Racing Club;
 Google Maps;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384118" title="Bittor Alkiza Fernndez" nonfiltered="2929" processed="2916" dbindex="147957">
Bittor Alkiza Fernndez, s un jugador de futbol retirat. 

 Dades personals . 
Bittor Alkiza Fernndez s un ex futbolista basc nascut en Herrera (Guipscoa) el 26 d'octubre de 1970. Mesura un metre i 72 cm, i en forma pesava uns 70 quilos. Durant la major part de la seva carrera va lluir el dorsal 18 a l'esquena. El seu pare va ser president de la Reial Societat 

 Trajectria professional . 
Alkiza es va formar en la pedrera de la Reial Societat, equip amb el qual es va produir el seu debut en la Primera Divisi espanyola en la temporada 91/92. Va disputar un total de 26 partits en els quals va anotar 3 gols. Dues temporades ms va continuar en Donostia, jugant mes de 30 partits per temporada i apuntant 4 gols cada any. Va alar l'inters del Reial Madrid, que va estar a un pas de fitxar-lo. 

En la temporada 94/95 es va produir el seu pas a l'equip rival, l'Athletic Club de Bilbao. El seu fitxatge (220 milions de pessetes) va ser molt celebrat pels seguidors de l'equip roig-i-blanc, doncs era un jugador de present i futur. Efectivament aix va ser el cas. Alkiza va estar 8 temporades en l'Athletic on va passar bons moments. Durant aquest perode va marcar vuit gols en Lliga. Va combinar temporades brillants que li van dur a disputar la Champions amb el seu equip. i

Amb la selecci espanyola va ser demanat per a disputar amb assidutat els partits de la fase de classificaci per a l'Eurocopa de 2000. No obstant aix, Alkiza va acusar la seva irregularitat i les lesions en alguna campanya com la 01/02. Malgrat tot, la seva classe van enlluernar a l'afici de Bilbao. Fins al punt que quan en l'any 2003 va decidir regressar a Sant Sebasti va ser ovacionat sincerament en el seu comiat. 

Dues temporades ms seguiria en actiu. Va arribar el primer any per a donar profunditat a la plantilla reialista que venia d'aconseguir passaport per a la Champions. El seu rendiment va ser molt bo. Per el segon any poc va poder aportar i va acabar decidint que el millor era deixar-lo, emps en part per una lesi degenerativa que li llastrava.

 Perfil com jugador . 
Encara que la seva demarcaci natural era la d'interior esquerre, tamb podia jugar en la mitja punta i com organitzador del joc. Possea una ms que notable tcnica i un tir potent arribant en segona lnia. Molt precs en les passades i aguerrit a l'hora de no donar un bal per perdut. La seva manera de protegir el bal d'esquena i donar-se la volta per a sortir en carrera recordaven als jugadors de rugbi. No obstant aix mai va ser un jugador massa regular.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384119" title="Bernat Figueras i Baila" nonfiltered="2930" processed="2917" dbindex="147958">
Bernat Figueras i Baila (Tortosa, 1923 - Mlaga, 1990) fou capdanser i promotor cultural de la sardana.

Resident des de molt jove a Barcelona, va fundar, l'any 1947, la colla sardanista Almogvers i en va ser el capdanser. El 1950 la colla esdevenia l'Obra Sardanista Almogvers que assoliria una gran transcendncia dins l'activitat sardanista dels anys 50-60, especialment
amb l'edici de la revista setmanal Cultura i Folklore entre 1953-1954 i la valuosa Discoteca Popular amb enregistraments antolgics de sardanes i ballets amb la cobla Barcelona. Circumstncies personals motivaren que Bernat Figueras emigrs a Irlanda on hi romangu treballant uns anys. Quan torn, resid a Mlaga, lloc on hi va morir l'any 1990.

L'any 1963 va rebre la Medalla al Mrit Sardanista.

Referncies.
Llus Subirana (1995). Ciutats pubilles de la sardana (1960-1995) Tarragona: Edicions El Mdol. ISBN 84-88882-22-X;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384121" title="Rafael Alkorta Martnez" nonfiltered="2931" processed="2918" dbindex="147959">
Rafael Alkorta Martnez ex-futbolista basc. Va nixer a Bilbao (Biscaia). 

 Biografia . 
Jugava de defensa (normalment de central) i el seu primer equip va ser l'Athletic Club de Bilbao. Va jugar des de jove en les categories inferiors del club de Lezama. En 1987 va debutar amb el primer equip. Va ser el 24 d'octubre en el partit Valladolid 1 - 0 Athletic. 

En 1993 va fitxar per el Reial Madrid. Amb aquest club va aconseguir dues lligues i una Supercopa d'Espanya. 

En 1997 va regressar a l'Athletic Club de Bilbao. Aquesta temporada va aconseguir un subcampionat de lliga. A la fi de la temporada 01-02 va decidir retirar-se per culpa, entre d'altres raons, de les lesions que li van impedir jugar bastants partits aquesta temporada. 

Ha disputat un total de 364 partits en la primera divisi espanyola marcant vuit gols.

 Selecci . 
Ha jugat amb la Selecci de futbol d'Euskadi.

Tamb ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en 54 ocasions. El seu debut com a internacional va ser el 26 de maig de 1990 en el partit Iugoslvia 0:1 Espanya.  

 Participacions en Copes del Mn . 
 Copa Mundial de Futbol d'Itlia de 1990 disputant un partit contra Blgica. ;
 Copa Mundial de Futbol d'EUA de 1994 disputant quatre partits contra Corea del Sud, Alemanya, Sussa i Itlia. ;
 Copa Mundial de Futbol de Frana de 1998 disputant tres partits contra Nigria, Paraguai i Bulgria. ;
En total ha jugat vuit partits en totes les seves participacions de la Copa Mundial de Futbol. Ha estat titular en tots aquests partits exceptuant en el partit contra Blgica del Mundial d'Itlia en el qual va substituir a Emilio Butragueo en el minut 80.

 Clubs .

 Bilbao B - 1985 - 1987;
 Athletic Club de Bilbao - 1987 - 1993;
 Real Madrid - 1993 - 1997;
 Athletic Club de Bilbao - 1997 - 2002;

 Ttols .

 2 Lligues espanyoles (Real Madrid, 1994-95 i 1996-97) ;
 1 Supercopa d' Espanya (Real Madrid, 1994) ;

 Enllaos externs .

 Alkorta a www.lfp.es;
 Fitxa del jugador a BDFutbol.com;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384123" title="Genar Andrinua Kortabarria" nonfiltered="2932" processed="2919" dbindex="147960">
Genar Andrinua Kortabarria (9 de maig de 1964 a Bilbao) s un ex futbolista basc. La seva demarcaci era la de defensa central. 

Durant la seva carrera professional va jugar en l'Athletic Club i en el Real Valladolid. Durant 8 anys va ser el capit de l'Athletic succeint a Goikoetxea; quan es va retirar va passar l'honor a Julen Guerrero. 

Entre 1987 i 1990 va ser internacional en 27 ocasions i va marcar dos gols. Va formar part de la selecci espanyola en l'Eurocopa de 1988 i en el Mundial de 1990. Tamb va jugar en 3 ocasions per a la selecci basca. 

 Palmars . 
 1 Lliga ;
 1 Campionat d'Europa sub-21 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384124" title="Sant Isidre de Presquir" nonfiltered="2933" processed="2920" dbindex="147961">

L'esglsia de Sant Isidre de Presquir s una capella de la parrquia de Sant Salvador de Tol que consta en una visita pastoral del 1758 com a tal esglsia depenent, situada a la masia de Puigredon. En una altra visita pastoral, del 1904, encara consta, i dins de la mateixa parrquia. s a la caseria de Presquir.

Actualment, en queden ben poques restes: era un edifici d'una sola nau, construt amb carreus irregulars i no prou ben tallats. El tros de mur ms conservat -i noms en algunes filades- s el meridional, que inclou l'angle sud-oest (l'oposat al lloc on hi hauria d'haver l'absis).

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Sant Isidre de Presquir", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384125" title="Ander Garitano" nonfiltered="2934" processed="2921" dbindex="147962">
Ander Garitano s un futbolista i entrenador basc, nascut el 26 de febrer de 1969 a Derio (Biscaia). s l'oncle del tamb futbolista, Gaizka Garitano.

Biografia. 
Va comenar en les categories inferiors de l'Athletic de Bilbao, fins que en 1987 arriba al primer equip, jugant en la primera divisi espanyola. Desprs de 9 temporades en el club basc, en 1995 fitxa pel Reial Saragossa, club en el qual va estar altres 6 temporades i amb el qual arriba a guanyar la Copa del Rei de l'any 2001. 

Desprs de retirar-se com jugador en l'any 2002, segueix formant part de l'equip aragons, al convertir-se en entrenador de les categories inferiors del club. El 14 de gener de 2008 es nomenat entrenador del primer equip, desprs de substituir en la banqueta a Vctor Fernndez. Tot just una setmana desprs, el 22 de gener, va dimitir del seu crrec per motius personals, tot i haver-se imposat al Real Murcia per 3-1. 

Set mesos desprs de la seva dimissi com entrenador de la primera plantilla del Reial Saragossa, Ander Garitano regressa al club aragons, fent-se crrec novament del Juvenil A. 

Ttols. 
 Copa del Rei (2000 - 2001) ;

 Clubs .


Enllaos externs.
Fitxa tcnica;
Fitxa del jugador en BDFutbol.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384126" title="Aleksandr Aleksandrov" nonfiltered="2935" processed="2922" dbindex="147963">


Aleksandr Vaslievitx Aleksandrov (                                ) (1883-1946) va ser un compositor rus, autor de l'himne nacional de la Uni Sovitica i, desprs de recuperar-lo amb una lletra diferent l'any 2001, de Rssia.

Aleksandrov va ser durant molts anys el director de la banda de l'Exrcit Roig, ja que va aconseguir grcies al favor d'Stalin, el dictador del pas durant les dues ltimes dcades de la vida d'Aleksandrov. El 1942, Stalin els va encarregar a ell i al lletrista Serguei Mikhalkov el nou himne nacional sovitic, que es va adoptar oficialment l'1 de gener de 1944. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384127" title="Chrysiptera" nonfiltered="2936" processed="2923" dbindex="147964">


Chrysiptera s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Chrysiptera albata  ;
 Chrysiptera annulata ;
 Chrysiptera biocellata ;
 Chrysiptera bleekeri ;
 Chrysiptera brownriggii ;
 Chrysiptera caeruleolineata ;
 Chrysiptera cyanea ;
 Chrysiptera cymatilis ;
 Chrysiptera flavipinnis ;
 Chrysiptera galba ;
 Chrysiptera giti ;
 Chrysiptera glauca ;
 Chrysiptera hemicyanea ;
 Chrysiptera kuiteri ;
 Chrysiptera niger ;
 Chrysiptera notialis ;
 Chrysiptera oxycephala ;
 Chrysiptera parasema ;
 Chrysiptera pricei ;
 Chrysiptera rapanui ;
 Chrysiptera rex ;
 Chrysiptera rollandi ;
 Chrysiptera sheila ;
 Chrysiptera sinclairi ;
 Chrysiptera springeri ;
 Chrysiptera starcki ;
 Chrysiptera talboti ;
 Chrysiptera taupou ;
 Chrysiptera traceyi ;
 Chrysiptera tricincta ;
 Chrysiptera unimaculata ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., N.J. Cross i C.J. Allen 2006: Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. Fishes. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Swainson W. 1839. The natural history and classification of fishes, amphibians, & reptiles, or monocardian animals. Londres. Nat. Hist. & Class. v. 2. i-vi + 1-448.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384128" title="Jon Andoni Goikoetxea Lasa" nonfiltered="2937" processed="2924" dbindex="147965">
Jon Andoni Goikoetxea Lasa (nascut en Pamplona, Navarra, el 21 d'octubre de 1965). Futbolista navarrs, conegut com "Goiko", va destacar com jugador d'Osasuna, Reial Societat, FC Barcelona i Athletic Club de Bilbao, tant com extrem dret com lateral. Considerat un dels millors futbolistes bascos de la seva poca. 

 Biografia . 
Format en la pedrera d'Osasuna, va debutar amb aquest equip en la Primera Divisi d'Espanya la temporada 1985-86, 2 dies abans de complir 20 anys d'edat. Desprs de gaireb 100 partits i 20 gols amb Osasuna durant 3 temporades va ser fitxat pel Futbol Club Barcelona al finalitzar la temporada 1987-88. La seva gran actuaci durant aquests 3 anys, especialment durant la campanya 1987-88, en la qual Osasuna es va classificar per a la Copa de la UEFA amb un Goiko destacat, li van valdre el seu fitxatge per un gran. No obstant aix, el Barcelona li va fitxar com una aposta de futur, ja que va cedir a Goikoetxea durant dues temporades a la Reial Societat com part del pagament al club txuriurdin del fitxatge de Jos Mari Bakero, Txiki Begiristain i Luis Mara Lpez Rekarte. 

Goiko va ser un jugador fix en les alineacions reialistes durant aquestes dues temporades encara que no va arribar a enlluernar com en la seva etapa osasunista. Amb la Real es va classificar per a la Copa de la UEFA al finalitzar la temporada 1989-90. 74 partits de Lliga i 10 gols marquen el seu pas per la Reial. 

Repescat per al Bara al comenament de la temporada 1990-91, Goikoetxea va ser pea bsica del primer ttol de Lliga del Dream Team. Aquell any va ser designat en algunes votacions com millor jugador de la Lliga grcies a les seves internades per les bandes. Tamb va ser cridat a debutar amb la Selecci de futbol d'Espanya. Les seves 4 temporades en el FC Barcelona van estar plagades de ttols i xits. Va jugar 126 partits de Lliga i va marcar 6 gols amb el Bara. Va ser un dels que va jugar la histrica final de la Copa d'Europa de 1992. 

Al finalitzar la temporada 1993-94 i havent perdut ja la seva condici de titular indiscutible, Goiko fitxa per l'Athletic Club de Bilbao. Durant 3 temporades ms rendir a bon nivell en l'equip roig-i-blanc, sent en el seu ltim any utilitzat com jugador de recanvi. El seu pas per Bilbao es resumeix en 92 partits de Lliga. 

En 1997, a punt de complir 32 anys d'edat es marxa a jugar al Yokohama Marinos de la J. League, on coincidiria amb el seu ex-company Julio Salinas. Desprs de la seva aventura japonesa va regressar al Club Atltic Osasuna, on va tancar la seva carrera en 1999 jugant en Segona. 

 Entrenador . 
Desprs de la seva retirada com futbolista arribaria uns anys ms tard a formar part del quadre tcnic d'Osasuna. Com segon de Cuco Ziganda va ser entrenador primer del juvenil de Divisi d'Honor d'Osasuna, arribant a una final de Copa del Rei Juvenil, ms tard de l'Osasuna Promesas i finalment en la temporada 2006-07, del primer equip, en la qual va arribar a les semifinals de la Copa de la UEFA. 
Al maig de 2006 va debutar en la EFPA amb l'equip de ex-jugadors histrics dirigit per Terry Venables i Josep M Fust vencent a un combinat d'internacionals holandesos 0-3. 
El 2008 va jugar amb el Barcelona en les primeres edicions tant de la Lliga com de la Copa d'Espanya de Futbol Indoors categoria Msters. 

 Selecci . 
Va ser internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en 36 ocasions, entre 1992 i 1996. Va debutar el 12 de setembre de 1990, en un Espanya-Brasil (3-0) amists celebrat a Gijn i va participar en la Copa del Mn de 1994 als Estats Units. Va ser internacional tant en la seva etapa de jugador del Barcelona com de l'Athletic. 
Va integrar tamb la selecci espanyola sub-20 que va obtenir la medalla d'argent en el Mundial de la categoria de la URSS 1985. 

 Participacions en Copes del Mn .


 Clubs .


 Ttols .

 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384132" title="Julen Guerrero Lpez" nonfiltered="2939" processed="2925" dbindex="147967">
Julen Guerrero Lpez s un ex futbolista basc nascut a Portugalete, Biscaia, el 7 de gener de 1974. Jugava en la posici de migcampista i el seu nic equip professional va ser l'Athletic Club de Bilbao. 

 Biografia . 
Des dels 8 anys d'edat va estar vinculat a les categories inferiors de l'Athletic Club de Bilbao, el seu equip de tota la vida. El seu germ menor, Jos Flix Guerrero tamb va tenir una carrera professional com futbolista, si b no va destacar. Julen va anar avanant per les categories inferiors del club de Lezama fins a 1992, any en el qual va passar a formar part del primer equip de la m del tcnic alemany Jupp Heynckes. 

El seu debut en la Primera divisi de la Lliga espanyola de futbol es va produir el 6 de setembre de 1992 en el partit Athletic - Cadis (2 - 1), en el qual va marcar un gol. En la seva primera temporada en l'Athletic va jugar 37 encontres marcant 10 gols, sent una de les sensacions del campionat i destacant com un sensacional migcampista amb una gran arribada a gol. 

Al comenament de 1993, amb 19 anys rrecen fets, s demanat per Javier Clemente per a debutar amb la selecci espanyola. El seu rcord com golejador el va aconseguir en la temporada segent (93-94) marcant 18 gols en 36 partits de lliga. En aquell moment, amb 20 anys, Guerrero es presentava possiblement com el jugador amb major projecci de la Lliga Espanyola. 

Durant la dcada dels anys 90 Guerrero va ser una de les estrelles del campionat, el smbol de l'Athletic Club i el gran dol de l'afici roig-i-blanca. En 1995, quan molts dels grans equips d'Europa seguien al jugador basc per a incorporar-lo a les seves files, l'Athletic de Bilbao va assolir que Guerrero signs un histric contracte pel qual quedava lligat al club fins a l'any 2007, garantint prcticament la permanncia de Guerrero en el seu club per a tota la vida. En la temporada 1997-1998 Guerrero va obtenir el major xit esportiu de la seva vida. Es va fer amb el subcampionat de Lliga, el que permet a l'equip bilba jugar la temporada segent en la Lliga de Campions. 

No obstant aix, l'estrella de Julen Guerrero es va apagar sobtadament en l'any 2000, quan l'entrenador Luis Fernndez el va relegar per primera vegada a la suplncia. Julen tenia encara 26 anys, i va passar de ser un dels millors i ms prometedors migpuntes d'Europa a ser un jugador de forts daltabaixos en el seu rendiment, just precisament en el moment en el qual per edat hauria d'haver arribat a la seva maduresa com futbolista. A partir de la temporada 2002-2003 aquesta situaci es va accentuar passant Guerrero a ser un jugador de refresc sense lloc en l'onze titular. Va promediar uns 15 partits per temporada en els seus ltims anys com lle, donant ocasionals mostres de la seva qualitat i sense perdre mai el suport i afecte de la seva afici, que l'ovacionava quan sortia de la banqueta a escalfar. 

En la temporada 2004-2005, va marcar un gol que va culminar una de les remuntades ms histriques dels ltims anys, la qual va dur a l'Athletic a guanyar per 4-3 un partit que perdia per 0-3, sent aclamat pel pblic de Sant Mams. 

En la seva carrera esportiva, va completar 14 temporades i 356 partits en la Primera divisi espanyola, marcant 101 gols. L'11 de juliol de 2006 va anunciar la seva retirada com futbolista professional, quan encara faltava una temporada per a acabar el seu contracte amb l'Athletic. Poc desprs va anunciar el seu pas a la direcci tcnica de l'equip juvenil de l'Athletic. 

El 13 de Mar de 2008 es va desvincular definitivament de l'Athletic Club i va deixar de pertnyer al cos tcnic, tasca que ocupava des de la seva retirada com jugador. Ha realitzat feines de comentarista per a TVE en els partits de la Selecci Espanyola. 

Actualment s amo d'un restaurant familiar. 
 

 Selecci . 
Ha estat internacional amb la selecci de futbol d'Espanya en 41 ocasions. El seu debut com jugador de la selecci espanyola va ser el 27 de gener de 1993 en el partit Espanya - Mxic (1:1). Ha marcat un total de 13 gols amb la selecci espanyola aconseguint dos hat-trick enfront Malta i enfront Xipre. 

A l'octubre de 2000 va jugar el seu ltim partit com internacional amb Espanya. Ha participat en dos Mundials de Futbol i en l'Eurocopa de 1996.

Guerrero ha estat un jugador habitual en les convocatries de la selecci de Euskadi per a la disputa d'amistosos. 

 Participacions en Copes del Mn . 
 Va participar amb la selecci espanyola en la Copa Mundial de Futbol d'Estats Units de 1994 jugant dos partits contra Corea del Sud i Bolvia. El seu debut en un Mundial va ser el 17 de juny de 1994. ;

 Va participar tamb en la Copa Mundial de Futbol de Frana de 1998 jugant un partit contra Bulgria. ;

En total ha jugat tres partits, per no va aconseguir anotar cap gol. 

 Clubs .

 Bilbao Athletic -  1991 - 1992;
 Athletic de Bilbao -  1992 - 2006;

 Enllaos externs .

 Pgina Oficial del jugador;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384138" title="Andoni Imaz Garmendia" nonfiltered="2940" processed="2926" dbindex="147968">
Andoni Imaz Garmendia, (Sant Sebasti, Guipscoa, 5 de setembre de 1971), ex futbolista basc. Va ser conegut futbolsticament com Imaz. Va jugar en el lloc de migcampista defensiu en la Reial Societat i Athletic de Bilbao al llarg de la dcada de 1990. Amb aquests dos equips va disputar un total de 225 partits en la Primera divisi espanyola al llarg de 11 temporades. 

Biografia. 
Andoni Imaz va nixer en 1971 en la ciutat de Sant Sebasti encara que va residir durant la seva infncia i joventut en la propera localitat de Villabona. Durant la seva infncia va ser un prometedor ciclista, encara que finalment es va decantar per la prctica del futbol. Imaz va destacar com un futbolista de lluita i de lliurament, encarregat principalment de destruir el joc de l'equip contrari en el centre del camp. 

Va comenar la seva carrera de forma prometedora arribant a ser demanat a debutar amb la selecci espanyola quan comptava solament 21 anys. Va ser una pea important en la Reial Societat de principis dels anys 90. No obstant aix, posteriorment la seva carrera es va anar desunflant, especialment desprs de fitxar per l'Athletic Club de Bilbao en 1998, equip on el seu pas tot just va deixar petjada. 

Jugador de la pedrera de la Reial Societat de Futbol, va passar per les categories inferiors del club fins a arribar a la primera plantilla de la Reial Societat en 1991. Va debutar en la Primera divisi espanyola als pocs dies de complir 20 anys en un partit contra el Reial Saragossa. Va pertnyer a la mateixa generaci que Bittor Alkiza, Luis Prez o Imanol Alguacil, jugadors de la pedrera realista que van debutar alhora en el primer equip de la Real. Imaz va romandre durant 7 temporades en la Reial Societat, jugant un total de 197 partits en la Primera divisi espanyola, 221 partits en total en la Reial Societat i marcant 7 gols en Lliga. Durant aquestes temporades va ser una pea important del club, jugant una mitjana de 28 partits a l'any i sent titular habitual en el lloc de mig centre. Solament en la temporada 1996-97 va ser habitualment apartat de la titularitat i utilitzat com primer recanvi dels migcampistes titulars. Durant els seus anys com realista va obtenir com resultats ms destacats un 5 lloc en Lliga en la temporada del seu debut, que va valdre a la Reial Societat un lloc en la Copa de la UEFA i finalment el 3er lloc en la seva ltima campanya com realista (1997-98), que va classificar el club per la UEFA. 

En 1998 finalitzava el seu contracte amb la Reial Societat i Imaz va optar per no renovar-lo i amb la carta de llibertat a la m, es va marxar a l'Athletic Club de Bilbao, club ve i mxim rival de la Reial Societat. No obstant aix, a Bilbao, Imaz va jugar poc jugar en els quatre anys que va romandre en aquest club. Va comenar sent titular en els primers partits de 1998, per aviat va caure de l'equip. En la seva segona temporada tot just va disputar 13 partits, la majoria d'ells com suplent. En el seu tercer any, la seva presncia en l'equip va ser testimonial, jugant tot just 25 minuts en Lliga durant tota la temporada. En la seva ltima temporada de contracte, 2001-02, no va entrar dintre dels plans de l'equip; per finalment va optar per quedar-se en ell i esgotar el seu ltim any com futbolista sense jugar un sol minut en Lliga. En total va romandre 4 temporades en l'Athletic, va jugar 28 partits de Lliga i va marcar un gol. 

Va penjar les botes en 2002 amb 31 anys d'edat desprs d'haver passat la seva darrera temporada en blanc. Desprs de la seva retirada, Imaz s'ha ficat en el mn de la poltica. Ha estat durant la legislatura 2003-2007, el regidor d'esports de l'ajuntament de Tolosa pel PNB. Apareix en certes ocasions en mtings d'aquest partit i en actes a favor de l'oficialitat de les seleccions basques. Desprs de deixar el seu crrec en 2007 ha anunciat que en els prxims temps es mantindr allunyat de la poltica. 

Selecci . 

Ha disputat 4 partits amistosos amb la selecci basca.

Tamb ha estat internacional amb la selecci espanyola en 1 ocasi. Va ser demanat pel tcnic Javier Clemente per a la disputa a Las Palmas d'un amists contra Mxic el 27 de gener de 1993, que es va saldar amb empat a 1. Va jugar el partit complet i no va marcar cap gol. 

 Clubs .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384143" title="Oliver Bierhoff" nonfiltered="2941" processed="2927" dbindex="147969">

Oliver Bierhoff (nascut el 1 de maig de 1968 a Karlsruhe) s un futbolista alemany, que es conegut per haver marcat el primer "Gol d'Or" en la histria del futbol internacional, amb Alemanya en la final de l'Eurocopa de 1996 realitzada a Anglaterra. 

 Biografia . 
En la seva carrera des de 1985 fins a 2003, Bierhoff va jugar pels equips de KFC Uerdingen, Hamburg, Borussia Mnchengladbach, Austria Salzburg, Ascoli, Udinese, AC Milan, AS Monaco i Chievo Verona. Va ser notablement reconegut per les seves rematades de cap.

Va anotar un total de 103 gols en la Srie A italiana, sent un dels majors anotadores no italians en la histria d'aquest torneig. En la temporada 97 - 98, va ser golejador de la Srie A anotant 27 gols. Per Alemanya, Bierhoff va marcar 37 gols en 70 encontres, incloent dos en el resultat de 2-1 sobre Repblica Txeca en la final de l'Eurocopa de 1996 desprs d'entrar com substitut. Va anotar un superb gol de cap contra Mxic donant-li la volta al marcador, eliminant aix al quadre nord-americ en els vuitens de final de la copa del mn de Frana 1998. Aix mateix va jugar en l'Eurocopa de 2000 i en la Copa Mundial de Futbol de 2002. 

Bierhoff actualment treballa com manager en la Selecci alemanya de futbol, una nova posici creada com part del treball d'entrenador que ve realitzant en aquest equip Joachim Lw.

Clubs.  	 
 

 Ttols .

 Eurocopa 96;
 Srie A Italiana 99;

 Enllaos externs .
website oficial;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384145" title="Museu Rodin" nonfiltered="2942" processed="2928" dbindex="147970">


 
El museu Rodin es troba al 7 districte de Pars. Va obrir les seves portes el 1919 a l'antic htel Biron i mostra el treball de l'escultor Auguste Rodin. Rodin va residir a lhtel Biron, adquirit per l'estat francs el 1905. Cont escultures de Rodin (El Pensador, El Pet) i altres, a ms de treballs d'altres artistes com Camille Claudel, Vincent van Gogh i Pierre-Auguste Renoir. 

Enllaos externs.

 Web oficial del museu;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384147" title="Victoria Tower Gardens" nonfiltered="2943" processed="2929" dbindex="147971">

 
Els Jardins de la Torre Victria (Victria Tower Gardens oficialment i en angls) s un parc pblic al llarg de la ribera nord del Tmesi, a Londres. 

Com el seu nom ho suggereix s adjacent a la Torre Victria en el cant suroccidental del Palau de Westminster. El parc s'estn cap al sud des del palau fins al Pont Lambeth, entre Millbank i el riu.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384149" title="Jaume Mas Porcel" nonfiltered="2944" processed="2930" dbindex="147972">

Jaume Mas i Porcel (Palma de Mallorca, 1909 - Alacant,1993) fou un compositor, pianista, clavicembalista, organista i pedagoc mallorqu.

Biografa.

Nasqu a Palma al 5 de setembre de 1909. Inici els estudis musicals amb els mestres Joan Cap i Miquel Negre. Obtingu per oposici una beca i es trasllad a Madrid per estudiar amb Jos Trag, aconseguint el Primer Premi F de Carrera del Reial Conservatori de Madrid. La Diputaci Provincial de Balears li concedeix un ajut per estudiar a l'estranger. s matricul a l'cole Normale de Pars, on treball amb M. Juliard de Guraldi i amb el gran pianista Alfred Cortot, qui complet la seva formaci pianstica. Simultniament estudi clavicmbal amb Wanda Landowska a Saint Leu-la-Fret. L'any 1930, torn a Mallorca, i commen una etapa d'intensa activitat concertstica i pedaggica . Com a intrpret, Mas Porcel ha estat un excel.lent pianista i un peoner del clavicmbal a Espanya. La seva activitat concertstica, s'ha desenvolupat per quasi tota la geografia espanyola i a pasos com a Frana, Sussa, ustria, i Itlia. A ms, hem de destacar la seva presncia i influncia a la vida musical mallorquina. Fou el mxim col.laborador de l'extraordiria Capella Clssica de Mallorca, i tal vegada, l'artista que ms conegu i admir a Joan M Thoms. T enregistraments discogrfics per a piano, orgue i clavec, a la Voz de su Amo, Polidor, i EMI. Imparteix igualment nombrosos cursos internacionals de piano. Fou amic de Manuel de Falla, del qual reb indicacions per a la interpretaci de les obres pianstiques del gran compositor. El 1961 obt la Ctedra de Piano a l'Institut Musical Oscar Espl, d'Alacant. El mestre Espl, director fins a la seva mort de l'esmentat conservatori, design Mas Porcel com a ajudant seu i director adjunt, crrec que desenvolup prop de vint anys. Ms tard, l'any 1970, aconsegueix la creaci d'una Ctedra de Clavec, la primer d'Espanya, pel dit conservatori, i fou tamb titular de la Ctedra d'Acstica. 

Un dels aspectes indits de la personalitat de Mas Porcel s la seva dedicaci a la matemtica i a la fsicoacstica, no com a simple aficionat, sin com a autntic professor i cientfic. s autor de La Regla de Clculo, i fou premiat a Ginebra pel seu treball sobre programari d'ordinador Acstica y Sonido. L'any 1983, el Ministeri d'Educaci i Cincia, en reconeixement a la seva tasca artstica y pedaggica li concedeix la Creu de l'Ordre d'Alfons X el Savi. 

Mor l'any 1993 a Alacant. La seva obra completa per a piano es public el setembre de 1998, editada per M. Estelrich.

Referncies.
 Dei Festival;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384150" title="1. Fuball-Club Saarbrcken" nonfiltered="2945" processed="2931" dbindex="147973">

L'1. Fuball-Club Saarbrcken s un club de futbol alemany de la ciutat de Saarbrcken, al Saarland.

 Histria .
El club comen la seva vida esportiva com a secci de futbol del Turnverein Malstatt, fundat el 1903. Aquesta secci es separ el 1907 per formar el club independent FV Malstatt-Burbach i l'1 d'abril de 1909 adopt el nom de FV Saarbrcken.

Als anys 20 jug a la Bezirksliga Rhein-Saar on fou campi el 1927-28. No fou fins el 1935 en que debut a la Gauliga Sdwest. Fou campi de la Gauliga Sdwest-Saarpfalz el 1940 i de la Gauliga Westmark el 1943.

Desprs de la Guerra Mundial el club el club fou dissolt i reformat de nou el 1945 amb el nom de 1. FC Saarbrcken. Desprs de l'ocupaci del Sarre per Frana el club s'un a la segona divisi francesa el 1948/49 amb el nom de FC Sarrebruck on es proclam campi per no li fou perms ascendir a primera i el club marx de la competici. El club jug torneigs amistosos els dos anys segents, entre ells un torneig organitzat pel club anomenat Internationaler Saarland Pokal. La competici s'abandon el 1952 quan els clubs de la regi ingressaren de nou a les competicions alemanyes.

 Palmars .
 Bezirksliga Rheinhessen-Saar: 1926;
 Bezirksliga Rhein-Saar: 1928;
 Gauliga Westmark: 1943, 1944 (com a KSG Saarbrcken);
 Ehrenliga Saarland: 1951;
 Oberliga Sdwest: 1961;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web a Abseits Soccer;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384154" title="Castell de Montllor (Gavet de la Conca)" nonfiltered="2946" processed="2932" dbindex="147974">

El Castell de Montllor, tamb anomenat Castell de l'Hostal Roig o Castell dels Moros s un castell romnic bastit per a defensar el pas de la Noguera (Vilanova de Mei) al Pallars Juss (Tremp). s molt a prop de l'Hostal Roig. Pertany al terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Tol.

El castell de Montelauro s esmentat en un document del 1247, relacionat amb el cam que construren al segle XIII els monjos del priorat de Mei per tal de comunicar els llocs que acabem d'esmentar. Estava relacionat amb el monestir, desaparegut, de Sant Privat, i dins del terme de Castell Sobir.

Est situat dalt d'un tur molt proper al sud-oest de l'Hostal Roig, uns cent metres per damunt del poble.

Malgrat la seva relaci amb el cam del segle XIII, el castell s fora anterior. Per l'aparell, fet amb carreus mitjans units amb morter de cal d'un color rogenc, disposats habitualment de forma horitzontal, per amb algunes filades verticals,haurem de situar la seva construcci cap a l'any 1000. Se'n conserva un fragment d'una torre circular, amb parets de poc ms d'un metre de gruix, que marquen un dimetre d'uns 2 metres. L'alada conservada s de 2,5 m. en el lloc ms alt.

A part de la torre, es conserva un vall, en part natural, i encaixos en la roca natural per als murs exteriors del castell.

 Bibliografia .
 BENITO I MONCLS, Pere al.. "Castell de l'Hostal Roig (o de Montllor)", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca. Sant Salvador de Tol", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384158" title="Tur de la Palomera" nonfiltered="2947" processed="2933" dbindex="147975">

El Tur de la Palomera s una muntanya de 1.947 metres que es troba al municipi de les Valls de Valira a la comarca de l'Alt Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384159" title="Cap del Boix" nonfiltered="2948" processed="2934" dbindex="147976">

El Cap del Boix s una muntanya de 2.047 metres que es troba al municipi de les Valls de Valira a la comarca de l'Alt Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384161" title="El Tur Rod" nonfiltered="2949" processed="2935" dbindex="147977">

El Tur Rod s una muntanya de 848 metres que es troba al municipi de Sant Mart de Llmena a la comarca del Girons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384162" title="Alandroal" nonfiltered="2950" processed="2936" dbindex="147978">

Alandroal s un municipi portugus, situat al districte d'vora, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alentejo Central. L'any 2006 tenia 6.187 habitants. Limita al nord amb Vila Viosa, a l'est amb Olivena, al sud amb Mouro i Reguengos de Monsaraz i a l'oest amb Redondo.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Nossa Senhora da Conceio;
 Capelins (Santo Antnio);
 Juromenha (Nossa Senhora do Loreto);
 So Brs dos Matos (Mina do Bugalho);
 Santiago Maior (Alandroal);
 Terena (So Pedro);

 Illustres .
 Diogo Lopes de Sequeira (1465-1530), Governador de les ndies (1518-1522);

 Enllaos externs .

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384165" title="Carena de Besora" nonfiltered="2951" processed="2937" dbindex="147979">
La Carena de Besora s una serra situada al municipi de Navs (Solsons).


 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384167" title="Carena de Cal Moix" nonfiltered="2952" processed="2938" dbindex="147980">
La Carena de Cal Moix s una serra situada al municipi de Navs (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.226,2 metres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384172" title="Carena de Passacabres" nonfiltered="2953" processed="2939" dbindex="147981">
La Carena de Passacabres s una serra situada al municipi de Navs (Solsons), amb una elevaci mxima de 956,7 metres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384173" title="Carena de Santa Ceclia" nonfiltered="2954" processed="2940" dbindex="147982">
La Carena de Santa Ceclia s una serra situada al municipi de Navs (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.009,6 metres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384174" title="Rafael Angelats i Junc" nonfiltered="2955" processed="2941" dbindex="147983">
Rafael Angelats i Junc (Banyoles, Pla de l'Estany, 1924 - 1998) fou un poltic i promotor cultural sardanista.

Des de molt jove va participar de manera activa i efica en la vida associativa i cultural de Banyoles i comarca. Vinculat ben aviat a l'activitat sardanista, va estar present en totes les manifestacions importants celebrades a la poblaci. Membre organitzador dels primers aplecs de la sardana, va formar part de la Comissi Organitzadora dels actes de proclamaci de Banyoles com a Ciutat Pubilla del 1965 i fou l'encarregat de pronunciar la Lli Magistral. Particip
activament en l'organitzaci dels Certmens de Composici per a Cobla, com a secretari del jurat dels Premis Ceret-Banyoles. Vice-president del Foment de la Sardana, va tenir un important paper de coordinaci en eI programa La cobla i la msica celebrat en el marc de l'Olimpada Cultural el 1990.

Ha escrit diversos articles sobre la sardana i temes del costumari local, i s autor del llibre Banyoles i la sardana (1993), importantssim treball d'investigaci i documentaci
sobre la histria sardanista banyolina. Per la seva trajectria sardanista de primer ordre, l'Obra del Ballet Popular li va concedir la Medalla al Mrit Sardanista l'any 1992.

En la faceta de pol tic, va ser regidor de l'Ajuntament de Banyoles de 1955 a 1961 i de 1983 a 1987. Banyoles li va dedicar un carrer el dia 29 de desembre de 2003.

Referncies.
Llus Subirana (1995). Ciutats pubilles de la sardana (1960-1995) Tarragona: Edicions El Mdol. ISBN 84-88882-22-X;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384176" title="Carena de Ventolra" nonfiltered="2956" processed="2942" dbindex="147984">
La Carena de Ventolra s una serra situada al municipi de Navs (Solsons), amb una elevaci mxima de 907,1 metres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384177" title="Carena del Bassot (Navs)" nonfiltered="2957" processed="2943" dbindex="147985">
La Carena del Bassot s una serra situada al municipi de Navs (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.320,1 metres.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384178" title="Carena del Soler" nonfiltered="2958" processed="2944" dbindex="147986">
La Carena del Soler s una serra situada al municipi de Lladurs (Solsons), amb una elevaci mxima de 899,1 metres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384179" title="Carena dels Pujols" nonfiltered="2959" processed="2945" dbindex="147987">
La Carena dels Pujols s una serra situada al municipi de Navs (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.003,5 metres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384180" title="Ekitai Ahn" nonfiltered="2960" processed="2946" dbindex="147988">
Ekitai Ahn (Pyengyang, Corea, 1911) fou compositor i director d'orquestra.

Biografia.
Compositor i director d'orquestra cora, deixible de Richard Strauss. Ha dirigit importants conjunts orquestrals, entre ells a Madrid i Barcelona. L'any 1947 s nomenat director de l'Orquestra Simfnica de Mallorca. s autor de diverses obres simfniques com Festmusik von Strauss, Etenraku i Corea (simfonia-fantasia).

Referncies.

La Enciclopedia




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384183" title="Santa Anna de l'Hostal Roig" nonfiltered="2961" processed="2947" dbindex="147989">

Santa Anna de l'Hostal Roig, o de Montllor s una antiga capella que actualment pertanyeria a la parrquia de Sant Salvador de Tol, per que sembla haver estat ms relacionada histricament amb Tremp.

Est situada molt a prop i al sud-oest de l'Hostal Roig, en el cam que mena al tur on hi ha l'antic castell de Montllor.

El 1314 consta com a esglsia romnica, dedicada a santa Maria. Ms endavant -no se'n pot precisar la data- perd la categoria parroquial, i canvi l'advocaci per la de santa Anna.

Actualment, en queden algunes restes, que permeten endevinar un temple d'una sola nau coberta amb volta de can, i capalera trevolada, amb absis central i les dues absidioles oposades, en angle recte respecte de l'absis principal. Es tracta d'una obra del segle XII, amb carreus ben tallats i disposats en fileres uniformes.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert, CASES I LOSCOS, Maria-Llusa i RAMOS I MARTNEZ, Maria-Llusa. "Santa Anna de l'Hostal Roig (o de Montllor)", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8) ISBN 84-85180-25-9.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384190" title="Transhumanisme" nonfiltered="2962" processed="2948" dbindex="147990">
El Transhumanisme (a vegades simbolitzat com) >H o H+), s un terme sovint usat com a sinnim de creixement personal s un moviment intelectual i  cultural  internacional que dna suport a l s de la cincia i la tecnologia per millorar la ment el fsic les habilitats i les apituts i superar el que es consideren com  els aspectes indesitjables i innecessaris de la condici humana com sn la incapacitat el patiment la malaltia l envelliment i la mort involuntria.Els pensadors transhumanistes estudien les possibilitats i consequncies de desenvolupar i utilitzar tcniques de millorament hum i altres noves tecnologies per a aquesstes finalitats.

Els transhumanistes proposen que la humanitat evolucionar des de els humans actuals als posthumans

Encara que la primera menci del terme transhumanisme data de 1957 l estat actual d aquest mobiment s'estableix a la dcada dels 80.

El moviment ha originat nombrosos seguidors i detractors 

El crtic Francis Fukuyama l ha descrit com l idea ms perillosa del mn, mentre que un partidari com Ronald Bailey la descriu com idea auda, valenta, imaginativa i idealista de la humanitat.

La filosofia transhumanista t les seves arrels en l humanisme dels Renaixement i en la Il lustraci. Per exemple Pico de la Mirandola animava a fer-se la prpia esttua.
 
El filsof Nikolai Fyodorovich  propugnava que usant mtodes cientfics es podria allargar la vida, fer-se inmortal o fins i tot ressucitar.

El bileg  Julian Huxley, germ de l escriptor Aldous Huxley va ser el primer en utilitzar el terme transhumanisme l'any 1957 i el va definir com l home romanent home pero trascentdint-se a si mateix realitzant noves possibilitats de i per a la seva naturalesa humana.  

La primera trobada de transhumanistes va tenir lloc a la dcada dels 80 a la Universitat de Califrnia, Los Angeles que esdevindria el centre del pensament transhumanista.

Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384191" title="Ca l'Ase Negre" nonfiltered="2963" processed="2949" dbindex="147991">

Ca l'Ase Negre s una muntanya de 764 metres (i tamb el nom de la masia ms propera) que es troba al municipi de Pins a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 276105001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384193" title="Cap de Prat d'Aubes" nonfiltered="2964" processed="2950" dbindex="147992">

El Cap de Prat d'Aubes s una muntanya de 2.252 metres que es troba entre el municipi de Gsol al Bergued i la Coma i la Pedra al Solsons

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384196" title="Cap d'Urdet" nonfiltered="2965" processed="2951" dbindex="147993">

El Cap d'Urdet s una muntanya de 2.240 metres que es troba entre el municipi de Gsol al Bergued i la Coma i la Pedra al Solsons

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 276087001).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384197" title="Cap d'Estaques" nonfiltered="2966" processed="2952" dbindex="147994">

El Cap d'Estaques s una muntanya de 1.354 metres que es troba entre els municipis de Lladurs i d'Odn a la comarca del Solsons.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384199" title="Serra del Sisquer" nonfiltered="2967" processed="2953" dbindex="147995">
La Serra del Sisquer s una serra situada al municipi de Guixers (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.205,8 metres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384201" title="Passengers" nonfiltered="2968" processed="2954" dbindex="147996">


 Passengers, pseudnim del disc que Brian Eno i la banda irlandesa U2 van llanar al mercat l'any 1995 anomenat Original Soundtracks 1.
 Passengers, pellcula de 2008 dirigida per Rodrigo Garca i protagonitzada per Anne Hathaway.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384204" title="Serrat de Bavi" nonfiltered="2969" processed="2955" dbindex="147997">

El Serrat de Bavi s una muntanya de 776 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384205" title="Serrat de Bonaire" nonfiltered="2970" processed="2956" dbindex="147998">

El Serrat de Bonaire s una muntanya de 1.147 metres que es troba al municipi de Navs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384206" title="Serrat de Cal Bernat" nonfiltered="2971" processed="2957" dbindex="147999">
El Serrat de Cal Bernat s una serra situada al municipi de Castellar de la Ribera (Solsons), amb una elevaci mxima de 696,0 metres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384209" title="Ronald Bailey" nonfiltered="2972" processed="2958" dbindex="148000">
Ronald Bailey (San Antonio, 23 de novembre de 1953) s el director cientfic de la revista Reason Magazine. Estudi filossofia i economia a la Universitat de Virgnia.

Ha treballat com economista i com a productor de televisi a ms de collaborar a The Wall Street Journali The Washington Post entre d'altres.

S'ha descrit a ell mateix com un libertari del transhumanisme. S'ha mostrat crtic amb la teoria de l'escalfament global

Bibliografia.
ECOSCAM: The False Prophets of Ecological Apocalypse (St. Martins Press, 1993) ISBN 0-312-10971-7.
The True State of the Planet (The Free Press, 1995) (ed.) ISBN 0-02-874010-6.
Earth Report 2000: Revisiting The True State of The Planet (McGraw Hill, 1999) (ed.) ISBN 0-07-134260-5.
Global Warming and Other Eco Myths: How the Environmental Movement Uses False Science to Scare Us to Death (Prima Lifestyles, 2002). (ed.) ISBN 0-7615-3660-4.
Liberation Biology: The Scientific And Moral Case For The Biotech Revolution (Prometheus Books, 2005) ISBN 1-59-102227-4.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384212" title="Serra d'Orrit" nonfiltered="2973" processed="2959" dbindex="148001">
La Serra d'Orrit s una serra situada al municipi d'Odn (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.083,2 metres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384214" title="Lorenzo Juarros Garcia" nonfiltered="2974" processed="2960" dbindex="148002">
Lorenzo Juarros Garca, (Mambrillas de Lara, Burgos, Castella i Lle, 7 d'octubre de 1966) s un ex futbolista castell. Va ser conegut futbolsticament per l'lies de Loren. Va jugar com davanter i defensa central en diversos equips de la Primera divisi espanyola al llarg de 16 temporades (entre 1986 i 2002). 

Biografia. 
Loren va nixer el 7 d'octubre de 1966 a Mambrillas de Lara encara que va viure la major part de la seva infncia i joventut en la localitat basca d'Ibarra (Guipscoa). Va comenar a jugar al futbol en les categories inferiors del Tolosa CF, d'on va ser fitxat per la Reial Societat i enquadrat en les seves categories inferiors. A l'inici de la seva carrera Loren jugava com defensa central. 

En 1984 comena jugant en el Sanse CF, equip filial de la Reial, que jugava en Segona divisi B. El seu debut amb la primera plantilla donostiarra en un partit de la Primera divisi espanyola es va produir el 9 de setembre de 1984, davant el Club Esportiu Mlaga en l'Estadi d'Atocha. Aquest primerenc debut es va deure a una vaga dels futbolistes professionals de Primera divisi que va obligar als equips a tirar m dels filials. Loren comptava encara amb 17 anys d'edat i va jugar de defensa. En les 2 temporades que va militar en el Sanse va jugar 32 partits i va marcar 14 gols. Va compatibilitzar aquestes 2 temporades amb unes poques actuacions en el primer equip. Durant aquests dos anys tamb es va produir la reconversi de Loren en davanter centre, lloc al que li van assignar els tcnics de la Reial a causa de la seva fortalesa i a la seva facilitat per a rematar de cap. 

En 1986, de la m de John Benjamin Toshack es enquadrat de forma definitiva en la primera plantilla de la Reial Societat. Desprs de la marxa de Pedro Uralde i Jess Mara Satrstegui al finalitzar la temporada 1985-86, Loren es fa amb un buit en la davantera de l'equip i gaudeix de nombrosos minuts en la llarga temporada dels play-offs, jugant 30 partits i marcant 7 gols. Es converteix en el referent ms en punta de l'equip, encara que la segona lnia de davanters de l'equip (Bakero, Txiki Begiristain o Lpez Ufarte) marca ms gols. La temporada finalitza amb un ttol de Copa del Rei per a la Reial, encara que Loren es va quedar sense jugar la final contra l'Atltic de Madrid a causa de una lesi. Aquest va ser l'nic ttol que va obtenir Loren al llarg de la seva carrera. 

La temporada 1987-88 es converteix en el segon golejador de l'equip, per darrere de Bakero, al marcar 11 gols. Contribux de manera decisiva al subcampionat de Lliga de la Reial i torna a arribar amb l'equip a la final de Copa del Rei, final que aquesta vegada s disputaria, encara que l'equip es va quedar sense revalidar el ttol al perdre 1-0 la final contra el Futbol Club Barcelona. La marxa de Txiki Begiristain i Bakero al Barcelona al finalitzar la temporada, van deixar a Loren amb la responsabilitat anotadora de l'equip. 

La campanya 1988-89 no va ser bona ni per a l'equip ni per a Loren ja que el davanter va tenir un discret rendiment aquesta temporada marcant noms 6 gols i l'equip va acabar en una discreta 11ena posici. El jove davanter canter Mikel Loinaz va arribar a marcar ms gols aquesta temporada que el propi Loren, tot i jugar molts menys minuts. Per, per aquell temps, Loren, sense complir encara els 23 anys i ja amb bastant experincia en Primera, era considerat a Sant Sebasti com el davanter de referncia de la Reial i el golejador de l'equip durant els prxims anys. 

 Fitxatge per l'Athletic . 
En 1989 es va produir un monumental terratrmol futbolstic al Pas Basc, quan l'Athletic Club de Bilbao va pagar la clusula de rescissi de 300 milions de pessetes que tenia Loren i el va dur a jugar a Bilbao, malgrat no haver arribat prviament un acord amb el club realista. En el seu moment va ser el fitxatge de major quantia pagat en la Lliga Espanyola per un jugador estatal. Aquest fitxatge, que s'enquadrava en la poltica del president de l'Athletic, Pedro Aurtenetxe, que havia afirmat pblicament repetides vegades que desitjava convertir a l'Athletic en la selecci d'Euskadi, va enverinar les relacions entre directiva i aficions de Reial Societat i Athletic, fins aleshores fraternals; sent la primera baula d'una llarga srie de greuges mutus que arriben fins avui i que han anat malmetent les relacions entre uns clubs que fins llavors es consideraven germans.

Loren, a pesar d'haver nascut a Burgos, a l'haver-se criat i format com futbolista al Pas Basc, era elegible per a jugar en l'Athletic segons les normes no escrites d'aquest club; i a la fi dels anys 80 era l'nic davanter centre de nivell que estava en condicions de fitxar per l'Athletic. El fitxatge de Loren va tenir un segon efecte collateral. Desprovet del seu davanter estrella i sense possibilitats d'aconseguir un davanter basc de garanties que ho substitus, la Reial Societat es va veure forada a obrir el seu mercat de fitxatges i portar, per primera vegada en gaireb 30 anys, un jugador estranger al club, trencant amb la poltica de fitxatges que compartia amb l'Athletic de jugar noms amb jugadors bascos. El substitut de Loren en la davantera reialista va ser l'irlands John Aldridge. 

No obstant aix, Loren va fracassar com a golejador en l'Athletic. La pressi soferta a causa de les expectatives que va crear en l'afici roig-i-blanca per la gran quantitat de diners desemborsats, van pesar negativament en el seu rendiment. En la seva primera temporada en l'Athletic va ser el mxim golejador de l'equip junt Uralde amb 6 gols, per aquest registre golejador discret a ms de la dolenta temporada dels lleons van obrir les crtiques contra ell. 

En la seva segona temporada, amb Javier Clemente com entrenador, Loren va ser reubicat sorpresivament en el lloc de defensa central, tornant al ja que havia tingut en els seus inicis com futbolista. El burgals va debutar com defensa precisament davant la Reial Societat en Atocha i marcant al seu substitut, John Aldridge; va quallar un gran partit. Desprs d'alguns partits ms com defensa, al mar de 1991, Clemente va ser destitut i el seu substitut, Iaki Sez, mai va aliniar ms a Loren en el lloc de defensa. Desprs d'acabar aquesta temporada, Loren va ser venut al Real Burgos per 150 milions de pessetes, la meitat del que havia costat. La seva sortida de l'Athletic per la porta de darrere i fins a cert punt de males maneres li obriria precisament les portes per a regressar a Sant Sebasti uns anys ms tard. El seu pas per l'Athletic es resumeix en 62 partits de Lliga i 10 gols. 

 Pas per Burgos . 
El Real Burgos era un equip de recent creaci, nascut com substitut de l'histric Burgos CF i havia assolit l'ascens a la Primera divisi espanyola en 1990. L'equip comptava ja amb un davanter de solvncia, el romans Gavril Balint i a l'hora de planificar la temporada 1991-92; Loren va ser fitxat com acompanyant de Balint en la davantera, sent un jugador de bastant prestigi de la Primera divisi (encara que vingut a menys desprs del seu pas per l'Athletic) i a ms a ms era natural de la prpia ciutat. La seva primera temporada en el Real Burgos va ser prou bona, l'equip va acabar nov en la taula i Loren va marcar 7 gols, sent titular en la major part dels partits. En la seva segona temporada en canvi, tot i seguir sent titular, el seu rendiment va ser parell amb el del seu equip, que va descendir de categoria sent l'ltim classificat. El seu pas pel burgos es resumeix en 66 partits de Lliga i 11 gols en 2 temporades. 

 Tornada a la Real . 
Desprs del descens de categoria del Real Burgos i cara a la temporada 1993-94, fitxa de nou per la Reial Societat. Els 4 anys transcorreguts des de la seva marxa han guarit les ferides produdes i s rebut de nou amb els braos oberts com un important refor per a la davantera. Aquesta temporada comena jugant com davanter i de fet s qui marca el primer gol de l'Estadi d'Anoeta, nou camp de la Reial estrenat eixe mateix any. s a la pretemporada, durant el partit amists d'inauguraci del camp que enfronta als donostiarres amb el Reial Madrid. 

No obstant aix, quan comena la competici, no acaba de trobar un lloc com titular en la davantera. Aix a mitjan temporada, John Toshack decideix emular a Clemente i colloca a Loren en el centre de la defensa. La veritat s que Loren funciona en la defensa i es fa amb el lloc. Durant moltes temporades Loren, formant normalment parella amb Jos Antonio Pikabea, ser defensa central titular en la Reial Societat. La seva segona etapa en la Real es perllongar fins a 2002, jugant 256 partits en Lliga (gaireb tots ells com central) i marcant 9 gols (en corners i faltes). Posar fi a la seva carrera com futbolista amb 35 anys d'edat. En la seva segona etapa amb la Reial Societat destaca el tercer lloc obtingut en la temporada 1997-98, que va valdre a l'equip txuri-urdin jugar la Copa de la UEFA. 

En total, la trajectria de Loren a la Reial, en les seves dues etapes, comprn 411 partits oficials i 41 gols. Desprs de la seva retirada com futbolista va quedar enquadrat en el staff tcnic de la Reial Societat. Actualment es troba al capdavant de la secretaria tcnica del club. 

 Clubs .


 Ttols .


Enllaos externs.
Fitxa del jugador en BDFutbol.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384215" title="Arraiolos" nonfiltered="2975" processed="2961" dbindex="148003">

Arraiolos s un municipi portugus, situat al districte d'vora, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alentejo Central. L'any 2006 tenia 7.980 habitants. Limita al nord amb Mora i Sousel, a l'est amb Estremoz, al sud amb vora, al sudoest amb Montemor-o-Novo i al nordoest amb Coruche.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Arraiolos;
 Igrejinha;
 Sabugueiro;
 Santa Justa;
 So Gregrio;
 So Pedro de Gafanhoeira;
 Vimieiro;

 Galeria d'imatges .



 Enllaos externs .
 ;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384218" title="Borba" nonfiltered="2976" processed="2962" dbindex="148004">

Borba s un municipi portugus, situat al districte d'vora, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alentejo Central. L'any 2006 tenia 7.483 habitants. Limita al nordest amb Monforte, a l'est amb Elvas, al sudest amb Vila Viosa, al sudoest amb Redondo i a l'oest amb Estremoz.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Matriz (Borba);
 Orada;
 Rio de Moinhos;
 So Bartolomeu (Borba);


 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384220" title="Aitor Karanka de la Hoz" nonfiltered="2977" processed="2963" dbindex="148005">
Aitor Karanka de la Hoz s un futbolista basc. Va nixer a Vitria (laba). Juga de defensa (normalment pel centre) i el seu primer equip va ser l'Athletic Club de Bilbao. 
El seu germ David, tamb s jugador de futbol.

 Trajectria .  
Ha jugat sempre en les categories inferiors de l'Athletic Club. En 1992 debuta en el filial B. encara que tamb debuta en la Primera divisi espanyola el 7 de novembre de 1993 en el partit Celta 1:1 Athletic. En 1994 passa a formar part del primer equip on juga ms de 100 partits de lliga i marca dos gols. 

En 1997 fitxa per el Reial Madrid. Els seus inicis van ser difcils, ja que en la seva primera temporada en el club va sofrir un problema cardac que el va mantenir algun temps allunyat dels terrenys de joc. No obstant aix, amb el Reial Madrid va guanyar 1 Lliga, 2 Supercopes d'Espanya, 3 Copes d'Europa i 1 Copa Intercontinental. Va jugar 5 temporades disputant al voltant de 150 partits. 

En 2002 regressa a el Athletic Club. En 2006 signa amb el Colorado Rapids de la MLS. En 2008 es nomenat seleccionador espanyol sub-15 dins de l'equip de Vicente del Bosque. 

 Selecci . 
Ha jugat amb la selecci espanyola sub-21 on va aconseguir un Subcampionat d'Europa (1996). Ha estat internacional amb la selecci de futbol d'Espanya en una ocasi. Va ser el 26 d'abril de 1995 en el partit Armnia 0:2 Espanya. 

Tamb ha jugat amb la selecci olmpica. 

 Clubs . 
 Athletic de Bilbao B - 1992 - 1994 ;
 Athletic de Bilbao - 1994 - 1997 ;
 Reial Madrid - 1997 - 2002 ;
 Athletic de Bilbao - 2002 - 2006 ;
 Colorado Rapids - (Estats Units) 2006 - 2007;

 Ttols .

 1 Lliga (Reial Madrid, 2000-01);
 2 Supercopes d'Espanya (Real Madrid, 1997 i 2001);
 3 Copes d'Europa (Reial Madrid, 1998. 2000 i 2002;
 1 Copa Intercontinental (Reial Madrid, 1998);

 Enllaos externs.

Pgina d'Aitor Karanka en la Web oficial de l'Athletic Club;
Fitxa del jugador en BDFutbol.com;
Karanka en www.lfp.es;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384221" title="Balaklava" nonfiltered="2978" processed="2964" dbindex="148006">
Balaklava (ucrani          , rus          , tatar Bal qlava) s una antiga ciutat de Crimea, Ucrana amb estatus de districte de la ciutat de Sebastopol. Fou ciutat separada fins el 1957 quan fou incorporada a Sebastopol de la que es troba a 16 km al sud. Balaklava t un port pesquer.
 
Histria.

s la clssica Palakion, una ciutat grega a la badia de Symbolon (        ); estava habitada per grecs i poblacions locals. Va passar a Roma i desprs a Bizanci, sent una factoria de comer amb els russos del segle IX al XIII; al segle XIV va passar als genovesos que la van conquerir el 1360. Els bizantins l'anomenaven Yamboli i els genovesos ho van traduir com  a Cembalo. S'hi va formar un bisbat catlic. El 1380 Bizanci els va cedir tota la costa sud de Crimea fins a Kaffa o Feodsia. Les runes de la fortalesa genovesa es van conservar fins al segle XIX. 

El 1475 els trtars del Khanat de Crimea van prendre possessi de la ciutat i la van anomenar Bal klava ("niu del peix" o "port de pesca" en trtar) deformat amb el temps a la seva forma actual. Durant la guerra russo-turca de 1768-1774 les tropes russes van conquerir Crimea el 1771 i fou annexionada el 1783. la poblaci trtara fou substituda per grecs de les illes. Catalina la Gran la va visitar el 1787. La poblaci de la rodalia va romandre trtara fins a la deportaci d'aquesta naci el 1944 per collaborar amb els alemanys. El 1942 fou ocupada pels alemanys fins el 1944. El 1956 va ser integrada junt amb Crimea a Ucrana, de la que va formar part amb la independncia el 1991. Fins el 1993 hi va haver una base de submarins nuclears. El 1996 va sortir de la base el darrer submar

Fou famosa per la batalla de Balaklava durant la guerra de Crimea, amb la pica carrega de la brigada lleugera (25 d'octubre de 1854).

 Galeria d'imatges .


Enllaos externs .

 Balaklava and the Sevastopol Inquiry, 1855, by Commander W.Gordon, R.N.;
 Balaklava Photoalbum;
 Genoese fortress in Balaklava;
 Balaklava - Official Site;
  Fotos de la base de submarins ;
 Balaklava attractions;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384224" title="Patxi Salinas" nonfiltered="2979" processed="2965" dbindex="148007">
Francisco Salinas Fernndez, ms conegut com Patxi Salinas (Bilbao (Biscaia, 17 de novembre de 1963) s un futbolista basc retirat. Va crixer al costat del seu germ, el tamb futbolista Julio Salinas, en el barri bilba de San Adrian. 

Des de categories inferiors va jugar com defensa. Desprs de debutar amb l'Athletic Club en Primera Divisi va guanyar dues lligues (1982-83, 1983-84) i una Copa del Rei (1984) 

Com a entrenador ha dirigit al Porrio, de la Tercera gallega i a la Gramanet, de Segona Divisi B.

En 2008 va participar en el concurs de telerrealitat Supervivientes, ems per Telecinco.

Trajectria esportiva. 
 Athletic Club (1982 - 1992) (193 partits - 4 gols) ;
 Celta de Vigo (1992 - 1998) (239 partits - 7 gols) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384225" title="Estremoz" nonfiltered="2980" processed="2966" dbindex="148008">

Estremoz s un municipi portugus, situat al districte d'vora, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alentejo Central. L'any 2006 tenia 14.811 habitants. Limita al nord amb Sousel i Fronteira, al nordest amb Monforte, al sudest amb Borba, al sud amb Redondo i a l'oest amb vora i Arraiolos.

 Poblaci .


Freguesies.

 Arcos;
 vora Monte;
 Glria;
 Santa Maria (Estremoz);
 Santa Vitria do Ameixial;
 Santo Andr (Estremoz);
 Santo Estvo;
 So Bento de Ana Loura;
 So Bento do Ameixial;
 So Bento do Cortio;
 So Domingos de Ana Loura;
 So Loureno de Mamporco;
 Veiros;

Personatges illustres.

 Francisco de Melo, militar i poltic al servei d'Espanya;
 Joo de Sousa Carvalho, compositor del segle XVIII;

Enllaos externs.

Web Municipal;

 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384227" title="Balami" nonfiltered="2981" processed="2967" dbindex="148009">


Nom de dos visirs samnides, pare i fill:

Abu l-Fadl Muhammad ibn Ubayd Allah al-Balami;
Abu Ali Muhammad ibn Muhammad al-Balami;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384228" title="Al-Balami" nonfiltered="2982" processed="2968" dbindex="148010">


Nom de dos visirs samnides, pare i fill:

Abu l-Fadl Muhammad ibn Ubayd Allah al-Balami;
Abu Ali Muhammad ibn Muhammad al-Balami;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384229" title="Sportclub Rot-Weiss Essen" nonfiltered="2983" processed="2969" dbindex="148011">

El Rot-Weiss Essen s un club de futbol alemany de la ciutat d'Essen, Rin del Nord-Westflia.

 Histria .
Es club es va fundar com a SV Vogelheim l'1 de febrer de 1907 per la fusi de dos petits clubs: SC Preussen i Deutsche Eiche. El 1910, el Vogelheim arrib a un acord amb el Turnerbund Bergeborbeck que permet als dos clubs crear un equip de futbol. L'any 1913 els futbolistes crearen el seu propi club, el Spiel- und Sportverein Emscher-Vogelheim, que ms tard canvi de nom a Spiel und Sport 1912. El 1923, aquest equip retorn de nou al Turnerbund Bergeborbeck i cre el Rot-Weiss Essen.

 Palmars .
 Lliga alemanya de futbol (1): ;
1955;

 Copa alemanya de futbol (1): ;
1953;

 Campionat d'Alemanya Amateur (1):;
1992;

 Jugadors destacats .
 Blerim Rrustemi;
 Mario Basler;
 Dieter Bast;
 Dennis Brinkmann;
 Bjarne Goldbk;
 Horst Hrubesch;
 Volkan Yaman;
 Issam Al-Edrissi;
 Bar   zbek;
 Serkan al k;
 Mesut zil;
 Ali Bilgin;
 Volkan Arslan;
 Willi "Ente" Lippens;
 Helmut "Der Boss" Rahn;
 Otto Rehhagel;

 Enllaos externs .
Web oficial del club;
Web a Abseits Soccer;
Rot-Weiss Essen a Polnia;
Bloc del Rot-Weiss Essen en angls;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384234" title="Mikel Lasa Goikoetxea" nonfiltered="2984" processed="2970" dbindex="148012">





Mikel Lasa Goikoetxea, (Legorreta, Guipscoa, 9 de setembre de 1971), ex futbolista basc. Va ser conegut futbolsticament com Lasa. Va jugar de defensa en la Reial Societat, Reial Madrid i Athletic de Bilbao al llarg de la dcada de 1990. 

 Biografia . 
Mikel Lasa va nixer en 1971 en la petita localitat de Legorreta situada en l'interior de Guipscoa. Va ser un jugador format en la pedrera de la Reial Societat de Futbol de Sant Sebasti. Va arribar al club quan era un juvenil i va passar pels diferents equips del mateix fins a arribar en 1988 al Sanse, l'equip filial de la Reial Societat que juga habitualment en la Segona divisi B. El seu pas pel filial va ser molt breu, aquella mateixa temporada va comenar a entrenar amb la primera plantilla i va debutar finalment en la Primera divisi espanyola el 5 de mar de 1989, quan comptava amb 17 anys i mig d'edat. Durant el tram final d'aquella temporada va ser un jugador de refresc molt utilitzat per John Benjamin Toshack. 

Al principi Lasa jugava indistintament com migcampista o defensa, especialment en la banda esquerra, on destacava per la seva velocitat en la banda i el seu fort carcter ofensiu. Lasa va romandre 3 campanyes en la Reial Societat on va acabar destacant i cridant l'atenci dels grans clubs. En 1991, convertit en un dels carrilers esquerres ms prometedors del futbol espanyol i sense haver arribat a complir encara els 20 anys, el Reial Madrid va pagar per ell 280 milions de pessetes de l'poca (gaireb 1,7 milions d'euros), que la Reial Societat utilitzaria per a fitxar als portuguesos Carlos Xavier i Oceano. Lasa duia ja 77 partits i havia marcat 2 gols en la Primera divisi amb la Reial Societat. 

Al passar de la Reial Societat al Reial Madrid; Lasa va acusar la major competncia entre jugadors i nivell que tenia el club blanc. Va ser retrassat a la demarcaci de lateral esquerre i va passar a adoptar un joc ms defensiu. Durant el seu primer any va jugar bastant poc degut al fet que Francisco Javier Prez Villarroya ocupava aquest lloc com titular i va aportar bastant poc al subcampionat que va assolir el seu equip en Lliga. 

En l'estiu de 1992 va formar part de la Selecci Olmpica Espanyola de futbol, que es va fer amb la Medalla d'or en els Jocs Olmpics de Barcelona 1992. Va ser un dels titulars en la final olmpica. 

La temporada segent (1992-93) va ser una de les millors de Lasa a nivell personal. L'entrenador Benito Floro li va donar la seva confiana i la titularitat en el lateral esquerre del Reial Madrid. Lasa va raure a bon nivell tota la campanya. Al llarg d'aquella temporada va ser demanat en dues ocasions a jugar amb la Selecci de futbol d'Espanya, debutant en categoria absoluta. Encara que el Reial Madrid va fallar en l'ltima jornada i va tornar a perdre la Lliga enfront del seu gran rival, el Futbol Club Barcelona, almenys es va dur el ttol de Copa del Rei, primer ttol obtingut per Lasa en la seva carrera. A ms Lasa seria l'autor del segon gol del Reial Madrid en la final que els va enfrontar al Reial Saragossa (2-0) i que fins a la data s l'ltim ttol de Copa del Rei que han guanyat els madridistes. 

En la temporada segent (1993-94), Lasa tornaria a ser el titular en el lateral esquerre del Reial Madrid encara que la campanya seria molt ms discreta, guanyant els blancs noms la Supercopa d'Espanya i quedant quarts en la Lliga. En la temporada 1994-95, amb Jorge Valdano com entrenador, el Reial Madrid s'alaria amb el ttol de Lliga desprs de 5 anys. Lasa va jugar poc en el primer ter de Lliga, per la resta de la campanya va tornar a ser el principal home de la banda esquerra madridista. Aquella temporada va marcar Lasa potser el seu gol ms recordat, un que li va endossar al porter Unzu, del Sevilla Futbol Club, des del seu propi camp. 

A l'any segent, en una temporada que va resultar fallida per a l'equip, la seva aportaci al mateix va ser baixant. Per fi, en la temporada 1996-97, que sota les ordres de Fabio Capello va tornar a resultar reeixida per als blancs amb altre ttol de Lliga, les aparicions de Lasa van ser comptades. A causa de l'aplicaci de la Llei Bosman va haver un desembarcament d'estrelles estrangeres en el Reial Madrid i entre elles es trobava un brasiler anomenat Roberto Carlos que va deixar a Lasa totalment fora de l'equip. 

En les seves 6 temporades com madridista va jugar 139 partits en la Primera divisi i va marcar 3 gols. Va guanyar 2 ttols de Lliga i 1 Copa del Rei. 

En 1997 fitxa per l'Athletic Club de Bilbao que es refora a conscincia cara a la seva temporada "del Centenari". El pas de Lasa per l'Athletic de Bilbao, club al que va arribar a punt de complir els 26 anys, va ser molt discret. Arribat des d'un club gran i com refor important de la formaci, la millor temporada que va tenir amb els lleons va ser la primera (1997-98) en la qual tot i no arribar a ser titular, la seva aportaci a l'equip va ser rellevant i va contribuir al sotscampionat de Lliga de l'Athletic, que li va valdre la classificaci per a la Lliga de Campions. 

En les tres temporades restants, no obstant aix, va jugar molt poc, 23 partits de Lliga en total, i la seva aportaci a l'equip va ser de poca importncia. En total va estar 4 temporades en l'Athletic, va jugar 51 partits i va marcar 1 gol. 

Desprs de finalitzar el seu contracte amb l'Athletic Club de Bilbao, Lasa va fitxar en 2001 per dos anys amb el Real Murcia de Segona divisi. En la seva segona temporada (2003) va assolir l'ascens a Primera divisi amb els pimentoners, per no va renovar contracte amb aquests i va fitxar per l'altre equip de la ciutat, el Ciutat de Mrcia que acabava d'ascendir eixatemporada a la Segona divisi espanyola per primera vegada en la seva histria. 

Desprs d'una temporada amb aquest equip que es va saldar amb salvar la categoria, Lasa va penjar les botes en 2004 a punt de complir els 33 anys d'edat. 

 Selecci  . 
Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en 2 ocasions. No va marcar cap gol. Va debutar en Sevilla el 24 de febrer de 1993 en l'Espanya 5-0 Litunia. Va jugar el seu segon i darrer partit com a internacional a Litunia tres mesos desprs. Ambds eren partits de la classificaci de la Copa Mundial de Futbol de 1994.

 Clubs .


 Ttols .




 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384235" title="Plaa de Sant Jordi de La Bisbal del Peneds" nonfiltered="2985" processed="2971" dbindex="148013">

La Plaa de Sant Jordi de La Bisbal del Peneds s on es realitza actualment la diada castellera de la Mare de Du d'Agost.
Les diferents colles que han actuat a La Bisbal del Peneds no ho han fet, ni de bon tros,  sempre al mateix indret. 

Per la documentaci trobada es pot afirmar que els llocs on s han aixecat castells a La Bisbal sn la plaa de l Esglsia (segle XIX), davant de l antic Ajuntament,  la plaa Major (segle XIX fins a l any 1970), la plaa de Sant Jordi/ carrer Dr. Robert (des de l any 1971) o recorrent tots els carrers del poble, com es feia per la Festa Major Xica (Santa Margarida) a finals del segle passat.

Malgrat la gran afecci castellera a La Bisbal i que durant anys els castells eren fets per gent del poble, colla com a tal sembla que mai no ha existit, per la qual cosa sn colles de poblacions venes les que vnen a actuar per la Festa Major, tals com  Nens del Vendrell ,  Mirons del Vendrell ,  Caneles del Vendrell ,  Vella dels Xiquets de Valls ,
 Nova dels Xiquets de Valls ,  Joves Xiquets de Valls ,  Muixerra de Valls ,  Castellers de Vilafranca ,  Jove dels Xiquets de Tarragona ,  Minyons de l Arbo , etc.

Cal tenir present que encara que la primera diada de la que tenim constncia escrita s la de l any 1877 (Diari de Tarragona n 184, de data 09/08/1877 i Diari de Reus, de data 08/08/1877), durant tot el segle XIX i primer ter del segle XX no ens consta cap castell fet a la Bisbal, noms tenim constncia de les colles que vingueren a actuar mes no dels castells plantats a plaa, lo que ens porta a pensar que els primer castells de set i de vuit foren realitzats, molt probablement per les colles vallenques del segle XIX (Vella dels Xiquets de Valls i Nova dels Xiquets de Valls).

Font: part d'un article de l'historiador local Salvador Ferr i Mir, aparegut a la revista local bisbalpenedes.info al mes de novembre de 2008.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384237" title="Batalla del mont Hemus" nonfiltered="2986" processed="2972" dbindex="148014">







La Batalla del mont Hemus es va lliurar el 6 de juliol del 1306 a peu del Mont Hemus (Carpats al llindar de la Trcia), i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient contra les tropes d'Alans comandats per Gicorn. Les tropes de la companyia, junt amb uns 1.000 Turcoples anihilaren als Alans, capturant llurs families

Antecedents.
Amb la Companyia Catalana d'Orient dominant la Trcia sense oposici, aquesta gira els seus esforos a venjar-se dels Alans per la seva intervenci en l'assassinat de Roger de Flor. Alertats de que els Alans sota el comandament de Gicorn partien cap a Bulgria Eiximenis i Rocafort reuneixen la companyia marxant cap el mont Hemus.

Tot i que els Alans acceleraren la marxa, sabedors, al seu torn, de les intencions de la companyia, foren avanats per la Host almogver, la qual repos de la marxa prop de les muntanyes d'Hemus. 

El camp de batalla.
A l'alba els almogvers presentaren batalla. Gicorn, amb 1.000 cavalls, s'opos a la cavalleria almogver, la qual provava de penetrar dins el campament Al, darrera seu s'hi uniren la infanteria Alana, mentre que la infanteria almogver tamb s'hi afeg. La lluita fou acarnissada: Els almogvers amb desig de venjana implacable, els Alans amb la necessitat ultima de sobreviure. El desenlla de la batalla fou incert fins al migdia, moment en que es don mort a Gicorn junt amb els seus millors capitans. Els alans procuraren trobar refugi en el seu campament, per tal de refer-se, per els almogvers hi entraren a l'hora donant mort a la majoria d'ells, incloent-hi moltes dones i nens.

 Notes i Referncies .


 Bibliografia .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384238" title="Abu l-Fadl Muhammad ibn Ubayd Allah al-Balami" nonfiltered="2987" processed="2973" dbindex="148015">
Abu l-Fadl Muhammad ibn Ubayd Allah al-Balami fou visir samnida, potser ja sota Ismail I ben Ahmad (892-907)  per noms es t constncia de la seva activitat sota Nasr II ben Ahmad (914-943), pel que fou nomenat wazir vers el 922 succeint a Abu l-Fadl ibn Yakub al-Naysaburi i va ocupar el crrec fins el 937/938 en que el va substituir el jove al-Djayhani.

Fou protector dels estudiosos i va tenir en especial consideraci al poeta Rudagi. Va morir el 14 de novembre del 940.

Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384239" title="Jos ngel Ziganda" nonfiltered="2988" processed="2974" dbindex="148016">
Jos ngel "Cuco" Ziganda Lakuntza (nascut a Larrainzar (Ulzama), Navarra, l'1 d'octubre de 1966), s un ex-jugador de futbol i entrenador. 

Jugador. 
En la seva carrera futbolstica com jugador, va romandre set anys en Osasuna i altres set en l'Athletic Club, club que el va fitxar desprs de pagar una clusula de rescissi de 150 milions de pessetes a Osasuna. T 111 gols en el seu haver en la Primera divisi espanyola, 19 en Segona, 9 en la Copa de la UEFA i 6 en la Copa del Rei. Es comptabilitzen en la seva histria 145 gols. 

Va jugar 1 partit internacional, en un amists contra Romania (Espanya 0 - Romania 2) en 1991, suplint a Emilio Butragueo en els ltims quatre minuts. 

Trajectria com jugador. 
 Osasuna Promesas (1985-1987) ;
 Club Atltic Osasuna (1987-1991) ;
 Athletic Club (1991-1998) ;
 Club Atltic Osasuna (1998-2001) ;

Entrenador. 
Com entrenador, va fer campi d'Espanya a Osasuna en categories juvenils internacionals, va entrenar l'Osasuna Promeses durant la temporada 05-06 en Segona Divisi B i va prendre el relleu de Javier Aguirre el 22 de maig de 2006 per a la temporada 06-07 al comandament del primer equip, juntament amb el seu ajudant Jon Andoni Goikoetxea, en una forta aposta per part de la directiva osasunista ja que no tenia experincia com entrenador en la Primera Divisi. 

La temporada 2006/2007 no va comenar amb bon peu per a l'equip, a causa de la seva eliminaci de la UEFA Champions League i a una srie de derrotes en la lliga i es va plantejar la seva destituci, per quatre victries consecutives i l'ascens de cinc places en la classificaci lliguera van estabilitzar la situaci, continuant amb un bon paper en la Copa del Rei i una histrica classificaci per a semifinals de la Copa UEFA, que va perdre contra el Sevilla FC].

El 13 d'octubre de 2008 Cuco es destitut com entrenador d'Osasuna, a causa de no haver assolit ni una sola victria en el que duia de temporada. Li substitux en el crrec l'ex-seleccionador espanyol Jos Antonio Camacho. 

Trajectria com entrenador. 
Club Atltic Osasuna, categories inferiors (2003-2005) ;
Osasuna Promesas (2005-2006) ;
Club Atltic Osasuna (2006-2007) ;
Club Atltic Osasuna (2007-2008) ;
Club Atltic Osasuna (fins a octubre de 2008) ;

Enllaos externs.
Estadstiques del jugador en LFP.es;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384242" title="Sebastin Cruzado Fernndez "Chano"" nonfiltered="2989" processed="2975" dbindex="148017">
Sebastin Cruzado Fernndez "Chano" (28 de febrer de 1965 a Huelva) va ser un futbolista andals. Internacional amb la selecci espanyola en una ocasi en l' Estadi Heliodoro Rodrguez Lpez el 9 de Febrer de 1994 davant Polnia, on l'equip entrenat per Javier Clemente va empatar a un. 

Provinent del Betis Deportivo, va jugar amb el Real Betis Balompi durant les temporades 86-91, desprs va fitxar pel Club Deportivo Tenerife on seria fixe en les aliniacions, amb ms de 30 partits cada temporada, excepte les dues darreres a les Illes Canries, on noms va jugar 13 i 19 encontres. Per eixe motiu, acabada la temporada 98-99, va deixar la lliga espanyola per marxar-se a les files del Benfica, a Portugal, on romandria durant les temporades 99-00 i 00-01, quan es va retirar. 

Va jugar 446 partits en Primera Divisi comptant aquestos tres equips. A l'etapa espanyola va aconseguir fins a 38 gols en lliga.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384243" title="Diego Rodrguez Fernndez" nonfiltered="2990" processed="2976" dbindex="148018">
Diego Rodrguez Fernndez (va nixer el 20 d'abril 1960 a La Orotava, Tenerife) ex-futbolista canari que jugava de defensa central, desenvolupant la seva carrera en els equips de la capital andalusa: primer, en el Real Betis, i desprs en el Sevilla FC. Diego sempre va ser motiu de polmica, per es va imposar com el central ms carismtic dels 90 a Sevilla.

Internacional per la Selecci espanyola amb motiu de l'Eurocopa 1988 que es va disputar a l'Alemanya Federal. 

 Clubs .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384244" title="Stokely Carmichael" nonfiltered="2991" processed="2977" dbindex="148019">

Stokely Carmichael va ser un poltic negre trinitenc. Va nixer a Trinitat i Tobago el 29 de juny de 1941 i va morir a la Repblica de Guinea el 15 de novembre de 1998.

Als Estats Units va ser un dels ms destacats dirigents del moviment en defensa de la igualtat de drets civils de la poblaci afroamericana. Va fundar les Panteres Negres.

El 1969 es va autoexiliar a la Repblica de Guinea, juntament amb la seva dona, la cantant i activista Miriam Makeba. Es va convertir en assessor del dictador Ahmen Tour (1922-1984) i en alumne de Kwame Nkrumah (1909-1972, que havia estat president de Ghana, i va ser exiliat a Guinea, on Tour li va donar el crrec de vicepresident honorari). Com a homenatge a ells, Carmichael es va canviar el nom i pass a dir-se Kwame Tour. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384247" title="Pedro Jaro" nonfiltered="2992" processed="2978" dbindex="148020">
Pedro Luis Jaro Reguero (22 de febrer de 1963, Madrid, Espanya) futbolista espanyol retirat, actualment membre de l'equip tcnic del Reial Madrid. Jugava de porter i el seu primer equip va ser el Cadis CF. 

 Trajectria . 
Va iniciar la seva carrera en les files del madrileny CD Moscard. En 1982, amb 19 anys, va fitxar pel Cadis CF, en aquells dies en la Segona divisi espanyola. En el seu primer any a l'equip groc va assolir l'ascens a Primera, encara que Jaro no va disposarde massa oportunitats per a jugar. La segent temporada es va mantenir com tercer porter suplent, per darrere de Claudio Silva i Andoni Cedrn. Encara aix, el tcnic Benito Joanet li va donar l'oportunitat de debutar el Primera en l'ltima jornada del campionat, quan ja s'havia consumat el descens del Cadis. Va ser el 29 d'abril de 1984, en un partit contra el RCD Mallorca.

Jaro va aconseguir fer-se amb la titularitat del marc cadista la temporada 1984/85, en la qual l'equip va regressar a Primera divisi. Jaro va defensar la porteria del Cadis CF durant tres temporades consecutives en la mxima categoria, encara que en la campanya 1986/87 es va veure relegat a la suplncia per Bermell. La temporada 1987/88, amb Jaro en la porteria, el Cadis CF va realitzar la seva millor campanya en Primera divisi, acabant 12. 

L'estiu de 1988, desprs de sis anys a Cadis, Jaro va fitxar per altre club andals de Primera divisi, el CD Mlaga. Va defensar com titular la porteria de l'equip malagueny durant dos anys. La campanya 1989/90 el Mlaga va jugar una agnica promoci de permanncia contra el RCD Espanyol, que es va decidir en la tanda de penalts. I encara que Jaro va detenir dos llanaments, el seu equip va acabar perdent la categoria. No obstant aix, les seves bones actuacions en el club de la Costa del Sol no havien passat desapercebudes per als equips grans i poc desprs Jaro oficialitzava la seva incorporaci al Reial Madrid, que en aquells dies era el vigent campi de la lliga espanyola. 

En l'equip blanc va romandre quatre temporades, encara que mai va poder desbancar de la titularitat a Paco Buyo. A ms, la seva estada el Reial Madrid va coincidir amb un perode de sequera en el club, que noms va conquistar una Supercopa d'Espanya (1990) i una Copa del Rei (1993). 

L'estiu de 1994, desprs de passar un any en blanc, Jaro va fitxar pel Real Betis, on va tornar a jugar com titular. En la seva primera temporada el club verd-i-blanc va acabar la lliga en tercera posici i Jaro va guanyar el Trofeu Zamora al ser el guardameta menys golejat de la competici. La campanya 1996/97 Jaro va perdre la titularitat en benefici de Toni Prats. No obstant aix, el tcnic Lloren Serra Ferrer li va confiar la titularitat en la final de Copa del Rei d'eixa temporada, que el Betis va disputar contra el FC Barcelona. Tot i acariciar el ttol, els btics finalment van caure 3-2 a la prrroga. Poques setmanes desprs, Pedro Jaro, que en aquells dies tenia 34 anys, va decidir regressar a Madrid per a incorporar-se a l'Atltic, on va passar dos anys com suplent de Molina. Al 1999 va penjar els guants. 

Desprs de retirar-se com jugador professional, va exercir d'entrenador de porters en el club matalasser. Desprs, va ocupar el mateix crrec en les categories inferiors de la selecci espanyola i del Reial Madrid. Posteriorment, va passar a entrenar als porters del primer equip madridista, crrec que ocupa en l'actualitat. 

 Clubs .



 Ttols .


 Distincions individuals .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384248" title="Balandjar" nonfiltered="2993" processed="2979" dbindex="148021">
Balandjar (Balanjar, Belenjer, Belendzher) fou una important ciutat dels khzars al nord del Caucas, entre Derbent i Samandar, probablement a la riba del Sulak, al que avui dia sn les runes d'Endere, prop d'Andreyeva. L'arqueleg  Mikhail Artamonov l'havia situat al lloc de la moderna ciutat de Buynask al Daguestan, per desprs la identificaci es va considerar ms probable a les runes trobades al sud de Makhachkala

Balandjar es creu que inicialment era el nom collectiu dels habitants, una tribu o confederaci tribal turca (vegeu Balandjars). Va ser ciutat important (i algun temps capital) dels khzars entre els segles VII i X. El llegendari fundador fou Balandjar ibn Djapheth. 

Es va fundar a l'entorn del 630 com a capital dels dominis dels balandjars. Alguns erudits pensen que el nom podria derivar de Bala (alt) i un nom de clan, Endzhar. Es va integrar al khanat Khzar vers la meitat del segle VII i va ser capitals fins vers el 723. En aquest temps fou atacada vers 653 pel general Abd al-Rahman ibn Rabia; els khzars van fer una sortida al moment que els arribaven reforos i els musulmans van quedar en inferioritat i foren completament derrotats. Abd al-Rahman ibn Rabia al-Bahili va intentar reagrupar les seves tropes per va morir en la lluita; el seu germ Salman va poder reunir als que van sobreviure i els va portar cap a Bab al-Abwad. El cos del general fou conservat pels khzars que el van utilitzar desprs en les seves pregaries per demanar pluja.

Vers el 723 el general al-Djarrah ibn Abdullah al-Hakami va atacar als khzars el 737 simultniament des de Daryal o Darial (Bab al-Lan o Porta dels Alans)  i els khzars que defensaven la ciutat foren derrotats i part de la poblaci massacrada; els rabs van fer molt de bot. Desprs d'aix Balandjar fou reconstruda per la consideraci de capital va passar a Samandar. Balandjar no obstant va conservar certa importncia fins al segle X. Al segle XI es va despoblar i estava buida al final del segle.

References.
 Douglas Morton Dunlop (1997). "Balanjar". Encyclopedia Judaica (CD-ROM Edition Version 1.0). Ed. Cecil Roth. Keter Publishing House. ISBN 965-07-0665-8;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384252" title="vora" nonfiltered="2994" processed="2980" dbindex="148022">

vora s un municipi portugus, situat al districte d'vora, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alentejo Central. L'any 2006 tenia 55.420 habitants. Limita al nord amb Arraiolos, al nordest amb Estremoz, a l'est amb Redondo, al sudest amb Reguengos de Monsaraz, al sud amb Portel, al sudoest amb Viana do Alentejo i a l'oest amb Montemor-o-Novo.

 Poblaci .



Freguesies.
 Bacelo (extra-muros);
 Canaviais (vora) (extra-muros);
 Horta das Figueiras (vora) (extra-muros);
 Malagueira (vora) (extra-muros);
 Nossa Senhora da Boa F (rural);
 Nossa Senhora da Graa do Divor (rural);
 Nossa Senhora da Tourega, anteriormente Nossa Senhora da Torega (rural);
 Nossa Senhora de Guadalupe (rural);
 Nossa Senhora de Machede (rural);
 Santo Anto (vora) (intra-muros);
 So Bento do Mato (rural);
 So Mamede (vora) (intra-muros);
 So Manos (rural);
 So Miguel de Machede (rural);
 So Sebastio da Giesteira (rural);
 So Vicente do Pigeiro (rural);
 S e So Pedro (vora);
 Senhora da Sade (vora);
 Torre de Coelheiros (rural);
  
 Enllaos externs .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384255" title="Imperi Songhai" nonfiltered="2995" processed="2981" dbindex="148023">


 L'Imperi Songhai s un dels ms antics de l'oest de l'frica. Va ser fundat en Koukia el segle VII pel cap bereber Za el-Aiamen, que fugia de la invasi rab. Va gaudir fins al segle XI d'una important posici comercial a vores del riu Nger, on la dinastia islamitzada dels Dia va fundar la seva capital a Gao. Segons al-Bakri noms el rei era musulm, mentre el poble continuava sent animista.

Els historiadors discrepen sobre quan es va produir l'annexi de Gao com a provncia de Mali. Per a uns va ser en poca del mansa Ul mentre que, per a d'altres, va anar el mansa KanKu Musa el que va realitzar la conquesta.

A partir de 1400 els prnceps songhai de Gao van comenar a independitzar-se de Mali fins que van assolir la plena independncia amb Sonni Al Ber (1464-1492), verdader artfex de l'imperi songhai, combatent contra els Fulbe i els Tuareg. Aquest sobir restaurador, animista convenut, va constituir en vint-i-set anys un poders imperi que anava des de Kebbi, a Nigria, fins a l'actual regi de Segu. Entre 1464 i 1468 va fer que el seu imperi songhai controls el vital eix comercial Timbuctu-Djenn i, d'aquesta manera, tot el comer transsahari. Sonni Al va perseguir als musulmans i especialment als cercles intellectuals de Timbuctu lligats als tuareg i fulbe. Tota la seva poltica en aquest sentit es va ensorrar amb la seva mort el 1492.

El seu successor va ser el general Sarakoll Mohamed Toure amb el ttol d'"askia". L'askia Mohamed I (1493-1528) produeix l'apogeu de l'imperi songhay. Aquest regnat aconsegueix islamitzar el regne songhay. De la seva peregrinaci a La Meca, en 1496-97, va tornar amb ttol de califa, la qual cosa li va permetre realitzar una verdadera reforma de la societat, segons els consells del jurista islmic al-Maghili, i continuar les conquestes del seu antecessor Sonn Al. Va installar una burocrcia complexa, amb ministeris separats per a l'agricultura, l'exrcit, i Hisenda. Va designar un funcionari supervisor per a cada un d'ells. Va ser un musulm devot, va fundar escoles religioses pbliques, mesquites i va obrir el seu tall a erudits i a poetes del mn musulm. Entre 1514 i 1517 va conquerir les mines de Bambuk, va controlar els rics mercats de les ciutats haussa de Kano i Katsina i va aconseguir mantenir al desert als tuareg. Mohamed I va ser destronat pels seus fills, iniciant-se un perode d'inestabilitat a causa de les lluites fratricides entre els prnceps de la famlia real, fins que el 1591 el sult Mulay Ahmad de Marroc, sabedor de la debilitat interna de l'imperi songhai, va enviar contra ell un exrcit de mercenaris, que el va conquerir desprs de la batalla de Tondibi. Desprs d'aquesta batalla el sobir va ser assassinat i l'imperi es converteix en una provncia del Marroc. Timbuctu va ser destrut per una expedici marroquina equipada d'armes de foc, enviada pel sult Ahmad al-Mansur, que volia beneficiar-se del comer d'or. Va arribar aix el final d'un dels grans imperis africans.

 Economia .

Les bases econmiques de l'imperi songhai van ser molt similars a les dels imperis precedents. El comer transsahari va ser l'activitat ms lucrativa, es va exportar cap al nord de l'frica, sal i or, especialment tamb ambre gris, goma arbiga, pells de lleopard i esclaus. Rebien a canvi productes manufacturats com ara collarets, armes, miralls i teles de seda i de llana, a ms de productes agrcoles com cavalls i blat. Les activitats agrcoles, a causa que el terra era ms frtil, eren realitzades per nombrosos esclaus en grans propietats controlades per l'aristocrcia. 

La pesca al riu Nger i la ramaderia van ser tamb molt importants per a l'economia. La primera activitat va desenvolupar una important indstria artesanal de fumats, que va arribar a exportar-se pels territoris vens. La societat, fortament jerarquitzada, mostrava una gran massa de la poblaci amb serioses dificultats per viure en el camp, i una aristocrcia poltic-religiosa que al costat dels rics comerciants vivia luxosament en les grans poblacions.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384256" title="El Rdol" nonfiltered="2996" processed="2982" dbindex="148024">

El Rdol s una muntanya de 1.114 metres que es troba al municipi de Navs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384257" title="El Seriol" nonfiltered="2997" processed="2983" dbindex="148025">

El Seriol s una muntanya de 878 metres que es troba al municipi de Llobera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384258" title="El Feixar" nonfiltered="2998" processed="2984" dbindex="148026">
El Feixar s una serra situada al municipi de Guixers (Solsons), sota la Serra de Querol, formant part de la Serra del Port del Comte.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384260" title="Serra de Querol" nonfiltered="2999" processed="2985" dbindex="148027">
La Serra de Querol s una serra situada als municipis de la Coma i la Pedra i Guixers (Solsons), que forma part de la Serra del Port del Comte.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384261" title="Csting" nonfiltered="3000" processed="2986" dbindex="148028">
A les arts escniques, el csting s l etapa que permet triar un equip d actors, ballarins, cantants o altres figurants per a la representaci davant d una audincia, en directe o gravada. El csting consisteix generalment en una srie de proves davant d'un jurat format per persones com productors, directors o coregrafs. Les primeres etapes d'un csting consisteixen en trucar als artistes i que interpretin un mateix paper proposat pels seleccionadors, com monlegs curts o canons. Aix es poden fer comparacions i escollir l intrpret ms apropiat. Els propers passos poden incloure de parells d artistes potencials provats tenint en compte diverses combinacions. El jurat considera tant el talent individual dels artistes com l alqumia de la seva associaci.
D acord amb el prestigi de la funci, els avisos de csting poden ser pblics (tpic del teatre d aficionats), o s ofereix als professionals locals o semi-professionals (per segons papers en el teatre o el cinema, o als actors especficament triats (per papers principals, especialment en el cinema).
De manera errnia, s utilitza el terme csting per definir l equip  d actors que intervenen en la obra escnica (repartiment). El terme angls correcte s cast (repartiment en catal).
Quan es busquen actors, models, etc. que tinguin alguna caracterstica especial, en mitjans professionals s anomena typecasting.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384262" title="Montemor-o-Novo" nonfiltered="3001" processed="2987" dbindex="148029">

Montemor-o-Novo s un municipi portugus, situat al districte d'vora, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alentejo Central. L'any 2004 tenia 18.540 habitants. Limita al nord amb Coruche, a l'est amb Arraiolos i vora, al sud amb Viana do Alentejo i Alccer do Sal i a l'oest amb Vendas Novas i Montijo.



 Freguesies .
 Cabrela;
 Ciborro;
 Cortiadas;
 Foros de Vale de Figueira;
 Lavre;
 Nossa Senhora da Vila;
 Nossa Senhora do Bispo;
 Santiago do Escoural;
 So Cristvo;
 Silveiras;

Enllaos externs.
 Portal i bloc de Montemor-o-Novo;

 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384263" title="La Roca de Montpolt" nonfiltered="3002" processed="2988" dbindex="148030">

La Roca de Montpolt s una muntanya de 1.007 metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384266" title="Serrat de Creullob" nonfiltered="3003" processed="2989" dbindex="148031">

El Serrat de Creullob s una muntanya de 636 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384267" title="Serrat de Graus" nonfiltered="3004" processed="2990" dbindex="148032">

El Serrat de Graus s una muntanya de 725 metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384268" title="Apocalypse Now" nonfiltered="3005" processed="2991" dbindex="148033">
Apocalypse Now s un pellcula estatunidenca de Francis Ford Coppola estrenada el 1979. s una adaptaci lliure de la novella de Joseph Conrad, Al cor de les tenebres (Heart of Darkness).Est classificada el 28 lloc del Top 100 del American Film Institute i ha obtingut, entre altres distincions, la Palma d'Or del Festival de Cannes. Un nou muntatge de la pellcula va sortir el 2001, Apocalypse Now Redux.

 Argument .
Els serveis secrets militars dels EUA confien al Capit Willard la missi de trobar i executar el Coronel Kurtz, els mtodes del qual sn considerats "malsans". Kurtz, establert ms enll de la frontera amb Cambodja, dirigeix un grup d'indgenes i du a terme operacions contra l'enemic amb brutalitat aterradora. 
Amb una patrullera i la seva tripulaci a la seva disposici, Willard ha de remuntar el riu fins el ms profund de la selva per eliminar l'oficial. Durant aquest viatge, descobreix en l'estudi de l'expedient Kurtz un home molt diferent de la idea que ell s havia fet. 


 Al voltant de la pellcula .
 El rodatge, a les Filipines, va ser especialment difcil. Desprs de provar el paper de Willard als diferents actors, incls Steve McQueen que el va refusar, Coppola selecciona Harvey Keitel i roda les primeres escenes amb ell. Veient les primeres preses, i insatisfet amb l'actor, finalment decideix substituir-lo per Martin Sheen, que tindr un infart durant la realitzaci de la pellcula. Les condicions del rodatge eren extremadament difcils i  la selva va ser arrasada per un Cicl. Els helicpters, prestats per l'Exrcit de Filipines, van ser pintats en un mat amb els colors de l exrcit del Estats Units, i desprs repintar per la nit amb els seus colors oficials. Al final, el rodatge va durar 238 dies i el pressupost, que era inicialment de 17 milions de dlars va passar a 30 milions. L'xit de la pellcula i, en particular, la seva Palma d'Or va salvar Coppola de la catstrofe financera. ;
 Coppola va invertir gran part de la seva fortuna personal en aquesta aventura. Va ser descrit per nombrosos testimonis com cada cop ms megalmana i paranoica a mida que avanava el rodatge, va perdre ms de 40 quilos i fins i tot va amenaar amb sucidar-se diverses vegades. ;
Apocalipsi Now va ser estrenada en el Festival de Cinema de Cannes 1979 com un treball en progrs i va compartir la Palma d'Or amb El tambor de llauna ( Die Blechtrommel) de Volker Schlndorff;
 A la seva estrena el 1979, la pellcula projectada en cpia de 70 mm no tenia genric de principi o final. Un petit fullet amb la llista de tcnics i actors que van treballar en la pellcula es va distribuir a l'entrada. ;
 El rodatge de la pellcula va ser objecte d'un documental publicat el 1991 : Hearts of Darkness: A Filmmaker's Apocalypse, dirigida per Fax Bahr i George Hickenlooper sobre la base  de pellcules d'aficionats rodades en els plats per la dona de Coppola, Eleanor Coppola;
 Una nova versi ampliada considerablement (49 minuts suplementaris) va ser distribuda el 2001 sota el nom de Apocalypse Now Redux. Aquesta versi inclou moltes escenes  i va ser rebuda de diverses maneres . Alguns creuen que el significat de la pellcula es clarifica i alguns detalls de la primera versi troben aqu sentit. Altres van veure els afegits com digressions que afectaven la fora de la histria, perqu sn una pausa en la pujada del riu i l'obsessi amb Kurtz a Willard. Sigui com sigui, Coppola va treballar el nou muntatge a partir dels elements originals. La versi original i la versi de 2001 estan ara disponibles en un DVD titulat The expedient complet. Malgrat el ttol, el paquet no inclou el final quan el campament on Kurtz s bombardejat.
 El llibre de Joseph Conrad, va tenir una ms fidel adaptaci, produda per la televisi per Nicolas Roeg el 1994:  Heart of Darkness]] ambTim Roth, John Malkovich, Isaach de Bankol i James Fox. ;
 La banda sonora inclou diverses peces de l'poca, inclosa la  The End dels The Doors (seqncia d'obertura ), I Can't Get No Satisfaction dels Rolling Stones, i tamb la La Valquiriade Richard Wagner.

 Cites .
 Apocalypse Now  no s una pellcula sobre el Vietnam, s el Vietnam. I com l hem feta s assembla al que els americans van fer al Vietnam. Estvem a la selva, rem molt nombrosos, tenem massa diners, massa equip i poc a poc ens varem convertir en bojos . ;
 Que una cultura pugui mentir sobre el que passa en temps de guerra, que els ssers humans siguin brutalitzats, torturats, mutilats i assassinats i que tot aix sigui presentat com moral, m'horroritza  ;
 El meu objectiu amb Apocalypse Now Redux s presentar una experincia ms rica, ms completa, ms textura de pellcula, que igual que l'original a l poca dna als televidents la sensaci del que s el Vietnam; immediatesa, la bogeria, la intoxicaci, l'horror, la sensualitat i el dilema moral de la guerra, la ms surrealista i ms de malson d'Amrica. ;

 Repartiment .
 Martin Sheen : Capit Benjamin L. Willard;
 Marlon Brando : Coronel Walter E. Kurtz;
 Robert Duvall : Tinent coronel Bill Kilgore;
 Frederic Forrest : Jay  cap  Hicks;
 Albert Hall : el comandant del vaixell, el tinent Philips;
 Sam Bottoms : Lance Johnson;
 Dennis Hopper : el periodista;
 Larry Fishburne : Tyrone  Clean  Miller;
 Aurore Clment : Roxanne Sarrault;
 G.D. Spradlin : un general;
 Harrison Ford : el coronel Lucas;
 Scott Glenn : tinent Richard Colby;
 Bill Graham : l'agent;
 Cyndi Wood i Colleen Camp : els playmates;
 Joe Estevez : la veu narratriva de Willard;
 Franck Villard;

Premis i nominacions.
Premis.


Nominacions.

 Referncies .


Enllaos externs.

 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
  Anlisi de la pellcula per la revista Cadrage;
  Script complet;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384269" title="Serrat de la Bfia" nonfiltered="3006" processed="2992" dbindex="148034">
El Serrat de la Bfia s una serra situada al municipi de la Coma i la Pedra (Solsons), amb una elevaci mxima de 2.134,9 metres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384270" title="Serrat de la Botjosa" nonfiltered="3007" processed="2993" dbindex="148035">
El Serrat de la Botjosa s una serra situada al municipi de Castellar de la Ribera (Solsons), amb una elevaci mxima de 701,7 metres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384272" title="Serrat de la Casanova" nonfiltered="3008" processed="2994" dbindex="148036">
El Serrat de la Casanova s una serra situada al municipi de Lladurs (Solsons), amb una elevaci mxima de 868,7 metres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384273" title="Djenn" nonfiltered="3009" processed="2995" dbindex="148037">

La ciutat de Djenn, tamb coneguda com Dienn, Jenne o Yenn, s un histric enclavament comercial situat al delta interior del riu Nger, a prop de la confluncia dels rius Bani i Nger, en la part central de l'actual Mali. Va ser, al costat de Timbuctu i Mopti, una de les grans ciutats del Sudan. La seva fundaci data del segle IX, i el seu apogeu com a empori comercial va tenir lloc en els segles XIV-XVI, quan va pertnyer successivament als imperis de Mali i Songhay. Per llavors, Djenn ja s'havia islamitzat i en el seu centre es trobava construda la Gran Mesquita, el monument ms excellent de l'arquitectura sudanesa. En el passat la ciutat va ser centre de comer i ensenyament. La ciutat s famosa per la seva caracterstica arquitectura a base de maons de tova. 

  Geografia . 

La ciutat de Djenn es troba a la regi de Mopti, situada en la part central de Mali, al delta interior del riu Nger. La ciutat s capital de la subdivisi administrativa del Cercle de Djenn, que compta amb uns 160.000 habitants. Djenn es troba a la part oriental del riu Bani, que passa per la ciutat, mentre que el riu Nger passa pel seu nord-oest, confluint ambds en un lloc proper. 

 Art i monuments .

El centre histric de la ciutat de Djenn, juntament amb diversos jaciments arqueolgics dels voltants, que representen etapes anteriors del poblament de la regi, ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO en 1988:
 Djenn-Djeno (antiga Djenn) ();
 Kaniana ();
 Tonomba ();
 Djenn ();
 Hambarketolo ();

 Enllaos externs .
 Djenn en la pgina web del patrimoni de la UNESCO (en angls);
 Pgina de la Organitzaci de las Ciutats del Patrimoni Mundial;
 Informaci sobre Djenn en Afribone Mali (en francs);
 Pgina web sobre el patrimoni de Djenn (en francs);
 Informaci de Djenn en Mmoire d'Afrique (en francs i angls);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384274" title="Mouro" nonfiltered="3010" processed="2996" dbindex="148038">

Mouro s un municipi portugus, situat al districte d'vora, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alentejo Central. L'any 2004 tenia 3.348 habitants. Limita al nord amb Alandroal, a l'est amb Villanueva del Fresno, al sudest amb Barrancos, al sud amb Moura i a l'oest amb Reguengos de Monsaraz.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Granja;
 Luz;
 Mouro;

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384277" title="Serrat de la Caseta" nonfiltered="3011" processed="2997" dbindex="148039">
El Serrat de la Caseta s una serra situada al municipi de Navs (Solsons), amb una elevaci mxima de 617,5 metres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384281" title="Portel" nonfiltered="3012" processed="2998" dbindex="148040">

Portel s un municipi portugus, situat al districte d'vora, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alentejo Central. L'any 2004 tenia 7.078 habitants.  Limita al nord amb vora, a l'est amb Reguengos de Monsaraz, al sudest amb Moura, al sud amb Vidigueira, al sudoest amb Cuba i a l'oest amb Viana do Alentejo.
 
Freguesies.

 Alqueva;
 Amieira;
 Monte do Trigo;
 Oriola;
 Portel;
 Santana;
 So Bartolomeu do Outeiro;
 Vera Cruz;

Poblaci.


Enllaos externs.

 O website de Portel;
 Web oficial del Municipi de Portel;

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384284" title="Serrat de Carissols" nonfiltered="3013" processed="2999" dbindex="148041">

El Serrat de Carissols s una muntanya de 1.217 metres que es troba entre els municipis de Lladurs i d'Odn a la comarca del Solsons.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384286" title="Chocolat" nonfiltered="3014" processed="3000" dbindex="148042">


Chocolat  s una pellcula francesa, dirigida per Claire Denis, estrenada el 1988. s la primera pellcula d aquest director, desprs d anys de collaboraci com a primer assistent de directors de prestigi (Wim Wenders ...). 

 Argument . 
France torna, 20 anys desprs, al Camerun, on es va criar quan era nen i recorda. El seu pare, comandant d'una posici a Mindif al nord, tracta d organitzar tant b com pot la presncia colonial francesa. La seva jove dona viu difcilment frica, inclosa la seva feina de mestressa de casa, tot i que assistida per Proteus, un "noi" educat i intelligent que pateix dignament la situaci del seu poble. France, la seva filla de 5 anys, molt a prop de Proteus, observa el pas amb sensibilitat, i els homes que canvien. Tensions i desitjos en una frica que viu els seus ltims moments del colonialisme.

 Repartiment .
 Giulia Boschi : Aime Dalens;
 Isaach de Bankol : Proteus;
 Franois Cluzet : Comandant Dalens;
 Ccile Ducasse : France (nen);
 Mireille Perrier : France (adult);
 Jacques Denis: Joseph Delpich;
 Didier Flamand: Capit Vdrine;
 Laurent Arnal : Andr Machinard;
 Jean-Claude Adelin :
 Jean Bededieb :
 Jean-Quentin Chtelain :
 Emmanuel Chaulet :

 Nominacions .
 1988  Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Cannes;
 1989  Csar a la millor primera pellcula.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384291" title="Serrat de Pampa" nonfiltered="3015" processed="3001" dbindex="148043">
El Serrat de Pampa s una serra situada als municipis de Castellar de la Ribera i d'Odn (Solsons), amb una elevaci mxima de 886,2 metres.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384292" title="Redondo" nonfiltered="3016" processed="3002" dbindex="148044">

Redondo s un municipi portugus, situat al districte d'vora, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alentejo Central. L'any 2004 tenia 6.990 habitants. Limita al nord amb Estremoz i Borba, a l'est amb Vila Viosa i Alandroal, al sudest amb Reguengos de Monsaraz i a l'oest amb vora.

Poblaci.


 Freguesies .

 Montoito;
 Redondo;

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384294" title="Serrat de Marrossella" nonfiltered="3017" processed="3003" dbindex="148045">

El Serrat de Marrossella s una muntanya de 917 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384295" title="Serrat de l'Om" nonfiltered="3018" processed="3004" dbindex="148046">
El Serrat de l'Om s una serra situada al municipi de Lladurs (Solsons), amb una elevaci mxima de 822,8 metres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384296" title="Serrat de l'Isidre" nonfiltered="3019" processed="3005" dbindex="148047">
El Serrat de l'Isidre s una serra situada al municipi de Clariana de Cardener (Solsons).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384298" title="Serrat de l'Hostal de les Forques" nonfiltered="3020" processed="3006" dbindex="148048">
El Serrat de l'Hostal de les Forques s una serra situada als municipis de Lladurs i d'Odn (Solsons), amb una elevaci mxima de 907,0 metres.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384300" title="Cant de Carbona" nonfiltered="3021" processed="3007" dbindex="148049">

El Cant de Carbonne s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Muret, est format per 11 municipis i el cap cantonal s Carbonne.

Municipis.
 Bois-de-la-Pierre;
 Capens;
 Carbonne;
 Longages;
 Marquefave;
 Mauzac;
 Montaut;
 Montgazin;
 No;
 Peyssies;
 Saint-Sulpice-sur-Lze;


Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384301" title="Reguengos de Monsaraz" nonfiltered="3022" processed="3008" dbindex="148050">

Reguengos de Monsaraz s un municipi portugus, situat al districte d'vora, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alentejo Central. L'any 2004 tenia 11.460 habitants. Limita al nord amb Alandroal, a l'est amb Mouro, al sudest amb Moura, al sudoest amb Portel, a l'oest amb vora i al nordoest amb Redondo.

Poblaci.


Freguesies.
 
 Campinho;
 Campo;
 Corval;
 Monsaraz;
 Reguengos de Monsaraz;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384302" title="Cant de Senta Gabla" nonfiltered="3023" processed="3009" dbindex="148051">
El Cant de Cintegabelle s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Muret, est format per 7 municipis i el cap cantonal s Cintegabelle.

Municipis.
 Aignes;
 Caujac;
 Cintegabelle;
 Esperce;
 Gaillac-Toulza;
 Grazac;
 Marliac;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384304" title="Baranjars" nonfiltered="3024" processed="3010" dbindex="148052">
Els baranjars foren una confederaci de tribus turques, que van existir al menys des de el segle V per esmentada noms al segle VII.

Es van establir al Caucas vers el 370 i uns anys desprs van anar a Europa amb els huns retornant a la zona abans del 500 quedant subjectes al Khanat dels Turcs que va existir fins el 630. Llavors es van independitzar i van crear la seva capital Balandjar per al cap d'uns vint anys foren sotmesos pels khzars. Al segle X una part es va establir a la Bulgria del Volga i foren absorbits.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384305" title="Cant de Montesquiu de Bolbstra" nonfiltered="3025" processed="3011" dbindex="148053">

El Cant de Montesquieu-Volvestre s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Muret, est format per 10 municipis i el cap cantonal s Montesquieu-Volvestre.

Municipis.
 Montesquieu-Volvestre;
 Canens;
 Castagnac;
 Gouzens;
 Lahitre;
 Lapeyrre;
 Latour;
 Massabrac;
 Montbrun-Bocage;
 Saint-Christaud;


Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384306" title="Cant de Riumas" nonfiltered="3026" processed="3012" dbindex="148054">

El Cant de Rieumes s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Muret, est format per 16 municipis i el cap cantonal s Rieumes.

Municipis.
 Rieumes;
 Brat;
 Poucharramet;
 Labastide-Clermont;
 Plagnole;
 Lahage;
 Beaufort;
 Lautignac;
 Sabonnres;
 Savres;
 Forgues;
 Le Pin-Murelet;
 Sajas;
 Montastruc-Savs;
 Mons;
 Montgras;


Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384307" title="Carbona" nonfiltered="3027" processed="3013" dbindex="148055">


Carbonne (en occit Carbona) s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament d'Alta Garona.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384308" title="Balat" nonfiltered="3028" processed="3014" dbindex="148056">

Balat s una petita vila de Turquia propera al lloc de l'antiga Milet. La seva poblaci el 1945 era de 700 habitants.

Vers el 1299 va ser ocupada pel beg de Mentese que mercs a la seva situaci favorable a la desembocadura del Meandre (Menderes) la va utilitzar com a punt de sortida de les expedicions corsries a la mar Egea. El 1335 els venecians hi van obtenir facilitats comercials i un consolat. El 1390 els otomans van ocupar les possessions costeres de Mentese, i van renovar els privilegis als venecians. Van perdre la zona el 1402 desprs de la derrota davant Tamerl, i va retornar a Mentese. El 1415 l'emirat tornava a ser feu dels otomans i va ser annexionat (ara definitivament) el 1426. Des llavors va comenar la decadncia accentuada per les febres que es desenvolupaven al lloc degut al clima i per l'encaix progressiu del riu (modernament ha quedar a uns 9 km de la mar).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384311" title="Senta Gabla" nonfiltered="3029" processed="3015" dbindex="148057">


Cintegabelle (en occit Senta Gabla) s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament d'Alta Garona.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384312" title="Vendas Novas" nonfiltered="3030" processed="3016" dbindex="148058">

Vendas Novas s un municipi portugus, situat al districte d'vora, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alentejo Central. L'any 2004 tenia 11.957 habitants. Limita a l'est amb Montemor-o-Novo, al sud amb Alccer do Sal, a l'oest amb Palmela i al nordoest amb Montijo. El municipi es va crear el 1962. Abans era una freguesia de Montemor-o-Novo.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Landeira;
 Vendas Novas;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384313" title="Montesquiu de Bolbstra" nonfiltered="3031" processed="3017" dbindex="148059">


Montesquieu-Volvestre (en occit Montesquiu de Bolbstra) s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament d'Alta Garona.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384315" title="Riumas" nonfiltered="3032" processed="3018" dbindex="148060">


Rieumes (en occit Riumas) s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament d'Alta Garona.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384318" title="Balat (desambiguaci)" nonfiltered="3033" processed="3019" dbindex="148061">


Balat, paraula rab que es pot tradur per palau, per calada o per galeria, emprat a molts noms geografics:

Balat, petita vila de Turquia al lloc de l'antiga Milet;
al-Balat a Sria del Nord;
Barri d'al-Balat d'Alep;
Bayt al-Balat, prop de Damasc;
Balata, a Palestina;
Bab al-Balat a Jerusalem;
Al-Balat a la ciutat de Medina;

Balat al-Shuhada (Calada dels Mrtirs) s tamb el nom donat pels musulmans a la batalla de Tours o de Poitiers (732);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384319" title="Francisco Escudero" nonfiltered="3034" processed="3020" dbindex="148062">
Francisco Escudero Garca de Goizueta (Zarautz, 13 d'agost de 1912   Sant Sebasti, 7 de juny de 2002) va ser un compositor espanyol.

Des de molt petit i fins els dotze anys, va ser membre de la banda municipal de la seva localitat nadiua com a flautista i obo. Posteriorment estudi amb Beltrn Pagola en el Conservatori de Sant Sebasti, des de la seva fundaci l'any 1928. Aquest mateix any estren les seues Cinco piezas para orquesta de cuerda.

L'any 1931 es trasllad a Madrid per estudiar al conservatori de la capital amb Conrado del Campo. L'any segent va rebre una beca per a estudiar a Frana i Alemanya, pasos on ampliaria els seus coneixements de composici i direcci d'orquestra amb els mestres Paul Le Flem, Paul Dukas i Albert Wolff.

Abans de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la producci musical d'Escudero ja era considerable, amb obres com una simfonia, un poema simfnic i un Quartet de corda, enregistrat i interpretat en moltes ocasions.

Desprs de la contesa destaquen dues sries de canons populars. El 1944 va compondre obres significatives com el ballet Sueo de un bailarin, on palesava un bon s dels materials abstractes, o el poema coral Ay de mi Alhama, de tint musical nacionalista. El 1954 fou anomenat director de la Sociedad Coral Bilbana, fruit d'aquests anys sn l'Himno de San Mams, i la Missa en re.

El segent perode de la seua obra s'inici amb el reeixit Concierto Vasco per a piano i orquestra, que fou premiat en el concurs homenatge a Manuel de Falla el 1947 i estrenat per l'Orquestra Nacional d'Espanya sota la batuta d'Atalfo Argenta. En aquest concert, que determin la seva lnia futura, Escudero utilitz materials bascos i els hi don un tractament similar als dels seus contemporanis Guridi o Usandizaga. L'any 1948 ocup la ctedra d Harmonia i Composici en el Conservatori de Sant sebasti.

Les primeres obres d'aquesta nova fase, en qu compagin pedagogia i composici, foren el seu oratori Illeta, de 1953, en qu aconsegu una gran expressivitat, i el poema simfnic Arnzazu (1956), una visi romntica sobre materials nacionalistes. Illeta reb un premi de la Diputaci de Guipscoa en el centenari de la mort d'Iparraguirre. La seua tasca com a director fou intensiva en aquests anys, en qu es va fer crrec de la Banda Municipal de Sant Sebasti (1960-1969), l'Orquestra de Cambra de Guipscoa i l'Orquestra Simfnica del Conservatori.

L'any 1963, i desprs de cinc anys d'esfor, finalitz l'pera Zigor, que fou interpretada per l'Orquestra Simfnica de Viena el 1967. En aquesta obra va intentar treballar un material derivat del folklore basc i mostr en alguns fragments una gran independncia d'escriptura, que superava en molts casos els plantejaments musicals que havia utilitzat en les seues anteriors obres de carcter nacionalista.

En la dcada del 1960 reb encrrecs de diverses institucions espanyoles; tal com s el cas del Concert per a violoncel i Orquestra, escrit per encrrec de l'Orquestra Nacional d'Espanya l'any 1972, o la Simfonia sacra,  composta amb motiu de la inauguraci de l'orgue del Palau de la Msica Catalana. En aquesta simfonia, una de les obres ms significatives de la seva carrera, Escudero desenvolup un discurs ms formal i descriptiu, i assol una construcci molt acurada i una estructura polifnica de gran solidesa. Per altra banda, en el Concert per a violoncel i Orquestra segu un estil eclctic i progressista proper al del compositor Xavier Montsalvatge, per aportant sempre la seua empremta personal.

En la segent dcada escriv tamb obres per encrrec, com l'oratori San Juan Bautista, a petici de l'Ajuntament de Zarautz, i l'pera Gernika, estrenada a Bilbao per a commemorar el 50 aniversari del bombardeig de la localitat biscana de Gernika.

En els ltims anys han estrenat les seves obres, entre altres agrupacions, l'Orquestra Simfnica de Bilbao i l'Orquestra Simfnica de Galcia.

La Quinzena Musical Donostiarra li ha dedicat un especial inters, estrenant-se obres seves en les ltimes edicions.

Actualment la famlia del compositor est centrada en la labor de publicar les obres anteriorment no editades, a ms de gestionar el seu llegat. Segons la crtica especialitzada, l'obra d'Escudero disposa de prou elements com per ser considerada una de les ms valuoses del segle XX. La poc propcia situaci cultural d'Espanya durant molts anys, aix com la manca d'una cultura musical clssica de pes en l'ltim tram del segle XX, han impedit la major difusi d'una msica que en altres pasos europeus gaudiria d'unnime acceptaci i impuls.

Pel que fa a la seua tasca docent cal dir que dirig el Conservatori Superior Municipal de Msica de Sant Sebasti. En aquest perode, el 1979, fou quan a l'histric conservatori donostiarra li fou concedida la capacitat d'impartir el Grau Superior dels estudis de msica. 

Sn deixebles seus, entre d'altres, Xavier Jacinto, Jos Luis Marco, Ramn Lazkano, ngel Illarramendi, Alberto Iglesias i la major part del professorat del Conservatori de Sant Sebasti, aix com d'altres centres musicals d'Espanya.

A ttol pstum i com homenatge, l'Ajuntament de Sant Sebasti don el seu nom a un parc de la ciutat. El 2004 el Conservatori de Msica de Sant Sebasti canvi de nom, adoptant el de Conservatori Francisco Escudero.

Obres destacades.
Pinceladas vascas;
Zigor (pera) ;
Gernika (pera) ;
Eusko Salmoa;
Sinfona mtica;
Arnzazu (poema simfnic) ;
Evocacin en Itziar;
Concierto Vasco per a  piano i orquestra ;
Concert per violoncel i orquestra ;
Simfonia Sacra ;
Fantasa geosinfnica;

Premis i distincions.
Medalla de la Diputaci de Guipscoa i de Donostia ;
Membre de la Sociedad Bascongada de Amigos del Pas ;
Premi Manuel de Falla ;
Medalla d'Or al Mrit en les Belles Arts ;
Medalla d'Or de la Sociedad General de Autores y Editores (1997) ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384326" title="Puntal de l'Aljub" nonfiltered="3035" processed="3021" dbindex="148063">

El Puntal de l'Aljub s un pic a uns 948 metres d'altitud sobre el nivell del mar que s'encontra al costat mateix de la poblaci d'Eslida a la Plana Baixa enmig de la Serra d'Espad. La Punta de l'Aljub est enmig del Parc Natural de la Serra d'Espad i no molt lluny del mar. En aquest pic es poden contemplar panormiques de la Plana i gran part de la Serra d'Espad.

Vegeu tamb.
 Serra d'Espad;
 Eslida;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384328" title="Girolamo da Treviso" nonfiltered="3036" processed="3022" dbindex="148064">

Girolamo da Treviso -tamb conegut com Girolamo di Tommaso da Treviso il Givane i Girolamo Trevigi, fou un pintor del Renaixement itali. Va nixer a  Treviso (Vneto) el 1508 i va morir a Boulogne-sur-Mer (Frana) el 10 de setembre de 1544. Va comenar la seva carrera artstica, potser com a deixeble de Piermaria Pennachi.

Estilsticament se l'associa amb l'estil giorgionesco i mentre treballava a Bolonya durant els anys 1520, es nota la influncia de L'xtasi de Santa Cecilia de Rafael. A Bolonya, va realitzar la decoraci escultural del portal de la baslica de Sant Petronio i les pintures en grisalla de l'interior. Va treballar tamb a Gnova, Faenza, Trento, Pdua i al Palazzo del Te a Mntua. 

L'arquitecte i escriptor itali Giorgio Vasari (1511-1574), a la seva obra Vides dels ms excellents pintors, escultors i arquitectes, diu que Girolamo va viatjar a Anglaterra per treballar com a enginyer militar d'Enric VIII.All va treballar tamb com a pintor de la cort dels Tudor, a on va realitzar Una allegoria protestant per a la Collecci reial, que mostra a diverses personalitats aixafant amb grans pedres al Papa estirat al terra.

El 10 de setembre de 1544, mentre Girolamo estava treballant com a enginyer militar per al rei Enric (que realitzava la seva segona invasi a Frana]), va ser mort per una bala de can, (que en aquesta poca noms eren boles de ferro, sense explosius) durant el primer setge de Boulogne-sur-Mer,(entre el 19 de juliol i el 18 de setembre de 1544).

 Referncies .

 Bibliografia .
Vasari, Giorgio (1511-1574): Lives of the Painters, Sculptors and Architects (vol. 1), 1568. Londres: David Campbell Publishers, 1996. ISBN 1-85715-779-6.
Hobbes, James R., Picture collector's manual adapted to the professional man, and the amateur (447 pginas). Londres: T. & W. Boone, 29 Bond Street, 1849; digitalizat per Googlebooks.
Freedberg, Sydney J., Painting in Italy, 1500-1600. Londres: Penguin Books, 1993.
Pouncey, Philip, Girolamo da Treviso in the Service of Henry VIII, a la revista The Burlington Magazine 95 (603), pp. 208-211. Londres, 1953.
Tempestini, Anchise, Girolamo (di Tommaso) da Treviso (il giovane) (ii), revista Grove Art Online. Londres: Oxford University Press. Consultat el 2007-07-22.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384331" title="Balatunus" nonfiltered="3037" processed="3023" dbindex="148065">
Balatunus (nom derivat del llat Platanus) fou una fortalesa medieval de Sria, modernament unes runes anomenades Kalat al-Muhaylba, al peu del djebal Ansariy, que dominava, junt amb els castell de Sayhun, la plana de Laodicea i la ruta des de l'Orontes al port de Djabala.

El ghassnida Djabala ben al-Haytham va construir un port amb el nom Balatunus. La fortalesa segon uns fou construida pels romans al segle I, i segons altres pel clan dels Banu Ahmar i mantinguda pels bizantins; va passar a Sayd al-Dawla d'Alep entre 947 i 949, pero vers la tardor del 974 els bizantins la van reconquerir (ja era bizantina el 975). Els croats la van adquirir vers 1117 i Roger d'Antioquia la va donar en feu al senyor de Saone que la va conservar del 1118 al 1188 quan va caure en poder de Salad que la va confiar a Nasir al-Din Mankawars junt amb les de Sayhun i Burzayh. Sota els aibides va ser part de l'emirat d'Alep la historia de la qual va seguir fins el 1269 quan es va sotmetre a Baybars el sult mameluc i esdevingu el centre d'un dels sis districtes de la niyaba de Trpoli del Lban. Entre 1280 i 1287, fou la capitale de l'anti-sultanat
mameluc dirigit per Sunkur al-Ashqar.

En data desconeguda va caure en runes i va canviar de nom, el que va fer difcil la identificaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384335" title="Balawat" nonfiltered="3038" processed="3024" dbindex="148066">
Balawat s un llogaret d'Iraq a uns 25 km al sud-est de Mossul.

Noms es fams per l'existencia a la seva rodalia d'un tmul histric conegut com Tell Balawat, amb restes assiries, que fou descobert el 1878 per Hormuzd Rassam de Mossul, que va trobar les portes de bronze del palau de Salmanasar III. El nom assiri de la ciutat, segons una inscripci, era Imgurenlil.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384336" title="Viana do Alentejo" nonfiltered="3039" processed="3025" dbindex="148067">

Viana do Alentejo s un municipi portugus, situat al districte d'vora, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alentejo Central. L'any 2004 tenia 5.639 habitants. Limita al nord amb Montemor-o-Novo, al nordest amb vora, a l'est amb Portel, al sudest amb Cuba, al sud amb Alvito i al sudoest i oest amb Alccer do Sal.

 Poblaci .


Freguesies.
 
 Aguiar;
 Alcovas;
 Viana do Alentejo;

Galeria.

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384339" title="Jard botnic de la universitat d'Estrasburg" nonfiltered="3040" processed="3026" dbindex="148068">



Al cor de la ciutat, el jard botnic de la universitat d'Estrasburg (Jardin Botanique de l'Universit de Strasbourg, en francs) s un joier de vegetals que protegeix una part de la diversitat vegetal del nostre planeta. Aquest lloc de descoberta i de passeigs sociables atreu nombrosos visitants que poden admirar la riquesa de les diferents colleccions repartides sobre 3,5 hectrees de jard. Es troba a la rue Goethe, 28, d'Estrasburg al Baix Rin, (Alscia, Frana).

Tamb se'l coneix com el Jardin botanique de Strasbourg i el Jardin botanique de l'Universit Louis Pasteur.

Histric.
El jard de la plaine  choux (1619 - 1869).

D'en 1566, Estrasburg, ciutat d'intellectuals i d'artistes, disposa de la seva Acadmia. Comprn aleshores 4 facultats, Teologia, Dret, Medicina i Filosofia. Aquesta Acadmia, transformada en Universitat el 1621, desitja posseir un Jard botnic al recinte de la ciutat. Negociacions entre el Senat i el convent Saint-Nicolas-aux-Ondes permeten al rector Storck obtenir una part del cementiri situat al barri de la Krutenau. Degut al seu origen hortol, aquest nom alsaci significa plaine  choux (plana de cols).

Desprs del de Montpellier el 1598, aquest segon Jard botnic de Frana s creat el 1619. Se situava al lloc de lEcole des Arts Decoratifs actuals. Els vegetals cultivats sn aleshores classificats per propietats medicinals. Administrat pels professors de la facultat de Medicina, s'hi construeixen diversos hivernacles per tal d'augmentar la diversitat de les plantes per a estudiar. El 1670, el primer inventari del jard, editat pel botnic Sr. Mappus, inventaria 1600 espcies.

Com a conseqncia de la Revoluci Francesa, d'en 1789 nombrosos jardins botnics desapareixen. La Universitat sencera s suprimida el 1792 i els diplomes sn anullats. Jean Hermann, naturalista i metge alsaci, n's el director en aquell temps. Sacrifica la seva fortuna al jard, permetent-li sobreviure sense massa danys. En efecte, un representant del poble volia reemplaar els tarongers i les murtes smbols de l'aristocrcia per arbres plebeus, tals com les pruneres i els pomers. Jean Hermann salva tamb de la destrucci una part de les esttues de la Catedral d'Estrasburg enterrant-les al jard.

El jard de la Universitat Imperial (1870 - 1955).

Les tropes alemanyes assetgen la ciutat en el transcurs de la guerra francoprussiana de 1870. Els habitants d'Estrasburg envoltats, ja no tenen accs als cementiris situats a la perifria de la ciutat. El Jard botnic t dificultats altre cop.

El 1871, Estrasburg s annexat per Alemanya. L'emperador alemany Guillem II vol fer d'Estrasburg un model d'excellncia alemanya. A partir de 1880, intenta amb aquest objectiu la construcci de la Universitat Imperial, aparador cientfic i cultural d'Alemanya.

S'intenten treballs titnics a l'est de la ciutat: el palau universitari i els vuit edificis dels instituts de la facultat de les cincies, l'observatori, el museu zoolgic. En aquesta ocasi, un nou Jard botnic veu la llum sota la direcci del botnic alemany Anton de Bary.

Se situa al seu emplaament actual, sobre les antigues muralles de la ciutat. L'estany del jard seria fins i tot una resta dels fossats. Els seus hivernacles monumentals s'inauguren el 26 de novembre de 1884.

Alscia, com el jard botnic, torna a ser francesa el 1919.

Descripci del jard botnic actual.

Avui, el Jard botnic t la mateixa superfcie que a la seva creaci, s a dir, 3,5ha. El constitueixen 9 parcelles que envolten l'Institut de Botnica: l'arbortum, l'hivernacle tropical, l'hivernacle fred, l'hivernacle de Bary, l'hivernacle de les plantes carnoses, l'estany, el sistema (o escola), les parcelles ecolgiques i les parcelles de les plantes tils.

Comprenent avui ms de 6000 espcies diferents d'arbres i de plantes, el jard pertany a la Universit Louis Pasteur que en garanteix el manteniment i la direcci cientfica. Constitueix un museu vivint per a tots.

Els grans hivernacles de l'poca alemanya van ser destruts l'11 d'agost de 1958 per la calamarsa. Noms l'hivernacle dodecagonal anomenat hivernacle de Bary en honor del fundador del jard, va ser salvat de la demolici de 1963. S'ha classificat com a monument histric. L'Institut de Botnica i els locals actuals (hivernacle fred i hivernacle clid) van ser construts el 1967 sota la direcci del deg H.J. Maresquelle, director del jard de 1945 a 1969.

Les seves missions.

El Jard botnic d'Estrasburg depn de la Facultat de les Cincies de la Vida. Aquesta particularitat condiciona els seus objectius: com tot jard botnic s un suport per als estudiants, els escolars i el pblic desitjs d'instruir-se. Reuneix una ampla paleta de plantes diferents organitzades segons una classificaci vegetal precisa. Aquesta vocaci pedaggica s primordial. El jard botnic proposa visites guiades aix com activitats pedaggiques per tal de sensibilitzar el pblic i, ms particularment, les joves generacions de la importncia de la conservaci del patrimoni vegetal.

El jard botnic conrea i aclimata espcies extiques. Es tracta d'avaluar el seu comportament sota el clima d'Estrasburg. De fa alguns decennis, aquest pas d'aclimataci ha perms enriquir les colleccions exteriors de vegetals nics (la palmera de cnem, el bananer, el ginjoler...).


El jard botnic juga un paper important en la conservaci de les plantes amenaades d'extinci. Conreant-les i intercanviant-les al si d'unes xarxes de jardins i d'instituts botnics socis, participa en la salvaguarda de la biodiversitat. Un dels objectius del jard botnic s d'atreure l'atenci del pblic pel que fa als perills que amenacen la biodiversitat. T l'ambici de fer d'aquesta sensibilitzaci una acci durable.

Vegeu tamb.

 Observatori astronmic d'Estrasburg;
 Jard botnic;
 Universit Louis Pasteur;

Enllaos externs.

Web del Jardin botanique de l'universit de Strasbourg






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384347" title="Abu Muhammad Abd Allah ibn Muhammad al-Balawi" nonfiltered="3041" processed="3027" dbindex="148069">
Abu Muhammad Abd Allah ibn Muhammad al-Balawi al-Madini fou un historiador egipci que va viure al segle X sense que es coneguin les dates.

Les seves obres s'han perdut totes excepte una, conservada en una copia, anomenada Sirat Ibn Tulun, la font ms important per aquest sobir (Ibn Tulun) i per l'Egipte i l'Orient proper en el perode abbssida i especialment la segona meitat del segle IX.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384349" title="Vila Viosa" nonfiltered="3042" processed="3028" dbindex="148070">

Vila Viosa s un municipi portugus, situat al districte d'vora, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Alentejo Central. L'any 2004 tenia 8.745 habitants. Limita al nord i est amb Elvas, al sud amb Alandroal, a l'oest amb Redondo i al nordoest amb Borba.

Freguesies.

 Bencatel;
 Ciladas;
 Conceio (Vila Viosa);
 Pardais;
 So Bartolomeu (Vila Viosa);
 
 Poblaci .


Calipolenses illustres.
 Joan IV de Portugal;
 Florbela Espanca;
 Pare Joaquim Espanca;
 Tlio Espanca;
 Henrique Pouso;
 Bento de Jesus Caraa;
 Pblia Hortnsia de Castro;
 Dr. Couto Jardim;
 Dr. Jeremias Toscano;
 Martim Afonso de Sousa;
 Constant de Bragana;
 Antnio de Oliveira Cardonega;
 Caterina de Bragana;
 Salvador de Brito Pereira;

Enllaos externs.


 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384356" title="Millbank" nonfiltered="3043" processed="3029" dbindex="148071">


Millbank s una zona central de Londres, situada en el barri de City of Westminster. Millbank est a la vora del riu Tmesi, a l'oest de Pimlico i al sud de Westminster. El nom d'aquesta zona prov d'un mol que devia ser prop de l'Abadia de Westminster. Fins al segle XIX, aquesta zona estava dominada per la Millbank Prison, usada en les deportacions de presoners a les colnies britniques. 

La major part de l'aparena d'aquesta zona data de 1930, quan aquesta zona va ser reconstruda per a reparar els danys causats per les inundacions de 1928. Millbank s tamb el nom del principal carrer de la riba nord del riu Tmesi, estenent-se des de Vauxhall Bridge Road fins a Abingdon Street, fins al sud de Parliament Square.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384360" title="Aljustrel" nonfiltered="3044" processed="3030" dbindex="148072">

Aljustrel s un municipi portugus, situat al districte de Beja, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Baixo Alentejo. L'any 2006 tenia 9.710 habitants. Limita al nord amb Ferreira do Alentejo, a l'est amb Beja, al sud amb Castro Verde, al sudoest amb Ourique i a l'oest amb Santiago do Cacm.

 Poblaci .


Freguesies.
 Aljustrel;
 Ervidel;
 Messejana;
 Rio de Moinhos;
 So Joo de Negrilhos;

Enllaos externs.
Web Municipal;

 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384361" title="Parliament Square" nonfiltered="3045" processed="3031" dbindex="148073">

 
Parliament Square s una plaa de Londres, situada enfront de l'ala nord-oest del Palau de Westminster. Est composta per una gran esplanada d'herba al centre, amb un grup d'arbres al costat oest de la plaa.

 Localitzaci . 
Alguns dels edificis que donen a la plaa sn l'Abadia de Westminster i l'Esglsia de Santa Margarida, el Middlesex Guildhall (que es va convertir en seu de la Cort Suprema del Regne Unit), i la Casa Portcullis, entre d'altres. 

La plaa est plena d'esttues de personatges famosos, entre els quals destaquen: Winston Churchill, Abraham Lincoln (davant del Middlesex Guildhall), Robert Peel, Lord Palmerston, Jan Christian Smuts i George Canning. 

El 29 d'agost de 2007, una esttua de bronze en honor de Nelson Mandela va ser erigida a la plaa. Va ser inaugurada pel primer Ministre britnic, Gordon Brown, en presncia de Wendy Woods, la vdua de Donald Woods, el difunt militant anti-apartheid, i de l'antic actor i vell amic de Woods, Lord Attenborough. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384362" title="Srie B" nonfiltered="3046" processed="3032" dbindex="148074">



Futbol: Campionat de Segona Divisi itali. Vegeu Serie B;
Futbol: Campionat de Segona Divisi brasiler. Vegeu Serie B (Brasil);

Cinema: Pellcules de baix presupost. Vegeu Srie B (cinema);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384368" title="Almodvar" nonfiltered="3047" processed="3033" dbindex="148076">

Almodvar s un municipi portugus, situat al districte de Beja, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Baixo Alentejo. L'any 2006 tenia 9.710 habitants.  Limita al nord amb Castro Verde, a l'est amb Mrtola, al sudest amb Alcoutim, al sud amb Loul, al sudoest amb Silves i a l'oest i nordoest amb Ourique.

 Poblaci .



Freguesies.
 Aldeia dos Fernandes;
 Almodvar;
 Gomes Aires;
 Rosrio;
 Santa Clara-a-Nova;
 Santa Cruz;
 So Barnab;
 Senhora da Graa de Padres;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384371" title="Alvito" nonfiltered="3048" processed="3034" dbindex="148077">

Alvito s un municipi portugus, situat al districte de Beja, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Baixo Alentejo. L'any 2006 tenia 2.723 habitants. Limita al nord amb Viana do Alentejo, a l'est amb Cuba, al sud i oest amb Ferreira do Alentejo i a l'oest amb Alccer do Sal.

 Poblaci .


Freguesies.
 Alvito;
 Vila Nova da Baronia;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384374" title="Barrancos" nonfiltered="3049" processed="3035" dbindex="148078">

Barrancos s un municipi portugus, situat al districte de Beja, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Baixo Alentejo. L'any 2004 tenia 1.825 habitants. Limita al nord i est amb Oliva de la Frontera i Valencia del Mombuey (provncia de Badajoz) i d'Encinasola (provncia de Huelva), al sud i oest amb  Moura i al nordoest amb Mouro. s un dels cinc municipis de Portugal constituts per una nica freguesia. S'hi parla el barranqueny, un dialecte del portugus influt pel castell popular de la Baixa Extremadura i Andalusia.

 Poblaci .

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384376" title="Castro Verde" nonfiltered="3050" processed="3036" dbindex="148079">

Castro Verde s un municipi portugus, situat al districte de Beja, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Baixo Alentejo. L'any 2006 tenia 7.772 habitants. Limita al nord amb Aljustrel i Beja, a l'est amb Mrtola, al sud amb Almodvar i a l'oest amb Ourique.

 Poblaci .


Freguesies.
 Casvel;
 Castro Verde;
 Entradas;
 Santa Brbara de Padres;
 So Marcos da Ataboeira;

Galeria.


 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384379" title="Cuba (Portugal)" nonfiltered="3051" processed="3037" dbindex="148080">

Cuba s un municipi portugus, situat al districte de Beja, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Baixo Alentejo. L'any 2006 tenia 4.728 habitants. Limita al nord amb Portel, a l'est amb Vidigueira, al sud amb Beja i a l'oest amb Ferreira do Alentejo i Alvito.

 Poblaci .


Freguesies.

 Cuba;
 Faro do Alentejo;
 Vila Alva;
 Vila Ruiva;
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384381" title="Bohemian Rhapsody" nonfiltered="3052" processed="3038" dbindex="148081">

Bohemian Rhapsody s un tema emblemtic de la banda de rock Queen, compost pel seu difunt vocalista i pianista Freddie Mercury.

La versi original es troba en els lbums A Night at the Opera (1975), Greatest Hits (1981) i Classic Queen (1992).
A pesar que inicialment no va ser ben acollit per la crtica, avui es considera un tema innovador tant per la seva original estructura com per ser el primer a crear i distribuir-se en videoclip (realitzat originalment per la dificultat d'executar-lo en viu).

Es va mantenir 9 setmanes com nmero u en el Regne Unit, i va tornar a popularitzar-se desprs de la mort del seu autor i la seva inclusi en la pellcula Wayne's World (1992).

El tema es pot dividir en 3 parts: una balada, una secci operstica i una de hard rock. La part d'pera posseeix 180 sobregrabaciones dels membres de la banda, exceptuant a John Deacon. Poc abans d'acabar el millenni, i en una enquesta realitzada en el Regne Unit per la discogrfica HMV, Bohemian Rhapsody va ser considerada com la millor can del segle XX.

Histria.
La can va ser gravada en un perode de tres setmanes pel grup i el productor Roy Thomas Baker. L'enregistrament va comenar en l'estudi 1 dels estudis Rockfield prop de Monmouth el 24 d'agost de 1975, desprs de tres setmanes d'assajos a Herefordshire.  Durant l'enregistrament es van usar altres quatre estudis - Roundhouse, SARM (aquest), Scorpion i Wessex.

D'acord amb alguns membres de la banda, Mercury havia treballat tota la can en la seva ment i va dirigir el grup. Brian May, Mercury i Roger Taylor van cantar les seves parts vocals en una mitjana d'11 hores i mitja al dia sense parar, donant com a resultat 180 mescles. Ats que els estudis de l'poca solament oferien enregistraments en cintes analgiques de 24 pistes, va ser necessari que May, Mercury i Taylor gravessin la mescla de veus moltes vegades "rebotant-les" cap a altres sub-mescles, i tamb hagueren d'usar les pistes de guitarra. Al final, es van utilitzar cintes de vuitena generaci. Les cintes havien passat tantes vegades pels capals d'enregistrament que les cintes, normalment opaques, comenaven a veure's transparents, ja que la capa d'xid es va comenar a desgastar.

Les diferents seccions de la cinta que contenia les submescles desitjades hagueren de ser tallada amb navalles i ressemblada en la seqncia correcta usant cinta adhesiva, un procs conegut com entroncament.

Lletra i estructura.
Des que Bohemian Rhapsody va ser publicada, hi ha hagut especulacions sobre el significat que amaga la seva lletra. Una habitual per errada interpretaci s que la can tracta d'una persona amb SIDA, havent estat escrita ms d'una dcada abans que Freddie Mercury ports el VIH, i fins i tot 7 anys abans que aquest fos considerat un virus. Alguns creuen que la lletra tracta d'un sucidi o una representaci dels moments previs a una execuci, considerant L'estranger d'Albert Camus com a probable inspiraci.

Alguns creuen que la lletra va ser escrita noms per a encaixar amb la msica, sense tenir cap sentit. Mercury va ser molt evasiu quan se li preguntava pel significat de la can. A diferncia d'altres membres de la banda, que constantment parlaven sobre la inspiraci present en les seves canons, a Mercury no li agradava analitzar el seu propi treball, i preferia que el pblic tingus les seves prpies interpretacions. El que s se sap s que la can t una connexi molt personal amb Mercury,  segons van afirmar altres membres de la banda. Desprs del llanament del single, Mercury va declarar:

s una d'aquestes canons que t aquest sentiment de fantasia. Jo crec que la gent simplement hauria d'escoltar-la, pensar en ella, i desprs desxifrar qu s el que els est dient. Bohemian Rhapsody simplement va sortir del no-res. Vaig investigar un poc, a pesar que fos una pera mig humorstica.

No obstant aix, quan la banda va llanar una cassette amb els seus millors xits a Iran, van incloure una explicaci de la lletra en idioma farsi. Queen explica que Bohemian Rhapsody tracta sobre un home jove que ha matat accidentalment alg i, com Fausto, ven la seva nima al diable. En la nit abans de la seva execuci crida a Du en rab, Bismillah, i amb l'ajuda d'ngels recupera la seva nima. Segons Mercury, aquesta can s la millor de tots els temps segons diverses revistes i enquestes que ho confirmen. La can est composta per sis diferents seccions: introducci, balada, solo de guitarra, pera, hard rock i final. Aquest format, replet de canvis abruptes d'estil, to i ritme, va ser inusual per a la msica rock de l'poca. Weird Al Yankovic en va realitzar una molt bona versi amb el seu estil humorstic, i tamb Bruce Dickinson va gravar una versi amb cors femenins.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384383" title="Ferreira do Alentejo" nonfiltered="3053" processed="3039" dbindex="148082">

Ferreira do Alentejo s un municipi portugus, situat al districte de Beja, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Baixo Alentejo. L'any 2006 tenia 8.354 habitants. Limita al nord amb Alccer do Sal i Alvito, a l'est amb Cuba i Beja, al sud amb Aljustrel, al sudoest amb Santiago do Cacm i a l'oest amb Grndola.

 Poblaci .


Freguesies.

 Alfundo;
 Canhestros;
 Ferreira do Alentejo;
 Figueira dos Cavaleiros;
 Odivelas;
 Peroguarda;

Enllaos externs.


 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384385" title="Alfonso Prez Muoz" nonfiltered="3054" processed="3040" dbindex="148083">





Alfonso Prez Muoz, s un ex futbolista espanyol nascut a Getafe (Madrid), el 26 de setembre de l'any 1972. 

 Histria . 
Alfonso Prez Muoz va comenar a jugar a futbol en les categories inferiors del Reial Madrid i, en l'any 1990, va donar el salt al primer equip. Amb el conjunt blanc va guanyar Lliga (95), Copa del Rei (93) i Supercopa (93), i va marcar 13 gols. 

En 1995, el Reial Betis va aconseguir la seva cessi, i a l'any segent, el seu fitxatge. Va marcar 25 gols en una de les temporades que va passar en el club btic, i es va convertir en el jugador verd-i-blanc que ms gols ha marcat en una sola temporada de tota la histria. Va jugar un total de 152 partits en les cinc temporades que va estar en l'equip sevill, i va anotar 57 gols. 

En l'any 2000, el FC Barcelona va apostar fort i va aconseguir dur-se al davanter. Desprs de no funcionar en la seva primera temporada en el Nou Camp (2 gols en 21 partits), el Bara el va cedir en 2001 a l'Olympique de Marsella francs, on tampoc va brillar (4 gols en 11 partits). Finalment el Bara el va tornar a cedir en 2002 al Real Betis, que el va fitxar de nou acabat l'any. Dues temporades i mitja en l'equip btic en les quals va jugar poc, en part per condici fsica i per una altra les lesions, les quals li han acompanyat al llarg de la seva carrera, encara aix va anotar 10 gols en 45 partits. El seu contracte va acabar en juny de 2005, desprs de la consecuci de la seva segona Copa del Rei enfront d'Osasuna, la qual cosa li va suposar la seva retirada del futbol d'alt nivell. 

Desprs, ha jugat amb els veterans del Reial Madrid. Des del 1998, l'estadi del Getafe CF, club de la seva ciutat, duu el seu nom: Coliseum Alfonso Prez. Dada anecdtica ja que mai va jugar en aquest club, ni tan sols en aquest estadi, per possiblement sigui la persona ms famosa (esportivament) de la localitat de Getafe. 

 Selecci nacional . 
Ha estat internacional amb la Selecci Espanyola, arribant a guanyar la medalla d'or en els Jocs Olmpics de Barcelona 1992, en 38 ocasions, marcant 11 gols amb la samarreta roja. Ha disputat tres esdeveniments importants: l'Eurocopa de 1996, el Mundial de Frana 98 i l'Eurocopa de l'any 2000. 

Un dels seus gols ms recordats va ser l'anotat enfront de Iugoslvia en la fase de grups de l'Eurocopa 2000, quan el conjunt espanyol perdia 3-2 en el temps de descompte, i necessitava la victria per a classificar-se. Mendieta va empatar l'encontre des del punt de penalt i, quan quedaven pocs segons, un centre de Pep Guardiola, pentinat per Urzaiz, es empalmat per Alfonso, donant aix la victria a la seva selecci. 

 Clubs .

1990-1995 Real Madrid;
1995-2000 Real Betis;
2000-2001 FC Barcelona;
2001-2002 Olympique de Marsella;
2002-2005 Real Betis;

 Ttols .

 Copa del Rei amb el Real Betis (2005);
 Lliga de Primera Divisi amb el R. Madrid (1995).
 Copa del Rei amb el R. Madrid (1993).
 Supercopa amb el R.Madrid en (1993). ;
 Medalla d'Or als Jocs Olmpics de Barcelona 92;

 Enllaos externs .

Histria i dades del jugador;
Fitxa del jugador en BDFutbol.com;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384386" title="Mrtola" nonfiltered="3055" processed="3041" dbindex="148084">

Mrtola s un municipi portugus, situat al districte de Beja, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Baixo Alentejo. L'any 2004 tenia 7.996 habitants. Limita al nord amb Beja i Serpa, a l'est amb Puebla de Guzmn, al sud amb Alcoutim i a l'oest amb Almodvar i Castro Verde.

 Poblaci .


Freguesies.

 Alcaria Ruiva;
 Corte do Pinto;
 Esprito Santo;
 Mrtola;
 Santana de Cambas;
 So Joo dos Caldeireiros;
 So Miguel do Pinheiro;
 So Pedro de Solis;
 So Sebastio dos Carros;

Enllaos externs.
Mrtola Online;


 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384389" title="Hyde Park" nonfiltered="3057" processed="3042" dbindex="148086">



Hyde Park s un dels majors parcs del centre de Londres, a Anglaterra, aix com un dels vuit parcs reials de Londres, amb una longitud de ms de dos quilmetres i prop d'un quilmetre d'amplada.

s tamb un dels barris de Westminster a Londres. Noms el llac Serpentine (Serpentine Lake) el separa dels jardins de Kensington (Kensington Gardens), de manera que es consideren de vegades aquests darrers com una part de Hyde Park. La seva superfcie d'1,4 km, afegida a la de Kensington Gardens allargantant-se sobre 1,1 km, dna una superfcie total de 2,5 km.

Histria i concepci.


La part ms antiga del parc s la que pertanyia al casal d'Ebury. Aquestes terres tenien una superfcie d'un hide (unitat)| hide (antiga unitat de superfcie emprada a l'Edat Mitjana a Anglaterra i variant segons la fertilitat del sl de sis a dotze rees) la qual cosa va donar el nom del parc. El 1536, Henry VIII va prendre el terreny als frares de l'abadia de Westminster. Una gran part de la concepci del parc s deguda a l'arquitecte Decimus Burton als anys 1820. Mentre que els jardins de Kensington sn en gran part plans, Hyde Park s ondulat.

Hyde Park va ser l'emplaament original del Crystal Palace, dissenyat per Joseph Paxton per a la Exposici Universal de 1851. El 20 de juliol de 1982 dues bombes posades per l'IRA van causar la mort de set cavalls i de vuit membres de la Cavalleria de reserva i dels Royal Green Jackets. Va ser tamb el lloc de clebres concerts de rock amb, per exemple, Jethro Tull (1968), The Rolling Stones (1969), Pink Floyd (1970), Roy Harper (1971), Queen (1976) i els Red Hot Chili Peppers (2004), aix com el Live 8 el 2005. Les fotos dels Beatles per a l'lbum Beatles For Sale van ser preses a Hyde Park a la tardor de 1964.

L'entrada principal.

La faana, d'una llargada d'aproximadament 32,50 metres, implica tres passatges voltats reunits per una columnata. El passatge central presenta una particularitat: s format d'un prtic sostingut per quatre columnes, i s superat d'un fris representant una process triomfal de l'armada, obra d'Henning Jr (fill de l'escultor Henning conegut per a les seves cpies dels frisos del Parten). Les dues columnes exteriors d'aquest prtic tenen envelats esculpits de tal manera que presenten sempre a la mirada dues cares completes.

Les reixes que tanquen els passatges, obres de Bramah, sn de ferro, de bronze, i estan guarnides amb un ornament de mareselva grec.

LSpeakers' Corner.

Hyde Park s tamb molt conegut per al seu Speakers' Corner (cantonada de l'orador). Aquest darrer s situat a la part nord-est del parc, prop de l'entrada. Fundat el 1872, s un espai de lliure expressi on tothom pot prendre la paraula lliurement, davant l'assistncia del moment.

Altres punts d'inters.

A Hyde Park Corner, a l'extrem sud-est del parc, s'aixeca Wellington Arch, un arc de triomf transformat en commemoraci de la batalla de Waterloo. La Serpentine Gallery est situada sobre un emplaament inesperat per a una galeria d'art contemporani: molta llum natural i la verdor tot al voltant. Aquesta part del parc forma ja part dels jardins de Kensington.

Al costat sud s'hi troba el Kensington Palace, en el que hi ha viscut la princesa Diana.

Vegeu tamb.

 Regent's Park;

Enllaos externs.


  Web oficial del Hyde Park;
  Plnol de Hyde Park i de Kensington Gardens;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384390" title="Roberto Solozbal Villanueva" nonfiltered="3058" processed="3043" dbindex="148087">





Roberto Solozbal Villanueva (Madrid, Espanya, 15 de setembre de 1969), s un ex-futbolista espanyol. Va jugar de central a l'Atltico de Madrid i al Real Betis entre 1987 i 2003. 

 Trajectria . 
Roberto Solozbal es va formar com a futbolista a l'Atltico Madrileo i va pujar al primer equip del club matalasser en 1989. All va jugar 8 temporades guanyant una lliga i 3 Copes del Rei, sent capit de l'equip titular del doblet (1996). 

En 1997 va ser traspassat al Real Betis, club al que va pertnyer fins a l'any de la seva retirada en 2000, apartat del club al que va dur als tribunals. Solozbal va jugar un total de 282 partits en Primera divisi i va marcar 3 gols. 

 Selecci . 
Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en 12 ocasions entre 1991 i 1993. A ms va ser capit de la selecci olmpica de 1992 amb la qual va assolir la medalla d'or. 

 Clubs .


 Ttols .


Enllaos externs.
 Estadstiques a Primera divisi - LFP ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384391" title="Moura" nonfiltered="3059" processed="3044" dbindex="148088">

Moura s un municipi portugus, situat al districte de Beja, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Baixo Alentejo. L'any 2004 tenia 16.411 habitants. Limita al nordest amb Mouro, a l'est amb Barrancos, a l'est i sud amb Encinasola i Aroche, al sudoest amb Serpa, a l'oest amb Vidigueira i al nordoest amb Portel i Reguengos de Monsaraz.

 Poblaci .


 
Freguesies.
 Amareleja;
 Pvoa de So Miguel;
 Safara;
 Santo Agostinho (Moura);
 Santo Aleixo da Restaurao;
 Santo Amador;
 So Joo Baptista (Moura);
 Sobral da Adia;

 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384394" title="Aliana dels Socialdemcrates Independents" nonfiltered="3060" processed="3045" dbindex="148089">
L'Aliana de Socialdemcrates Independents (SNSD) (en serbi:                                  , o Savez nezavisnih socijaldemokrata) s un partit poltic de Bsnia. El seu president, Milorad Dodik s tamb el primer ministre de la Repblica Srbia.

s membre de la Internacional Socialista. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384398" title="Francesc Xavier Snchez Jara" nonfiltered="3061" processed="3046" dbindex="148090">
Francesc Xavier Snchez Jara s un ex jugador de futbol catal. Va nixer a Almacelles (Catalunya) el 16 de setembre de 1969. Va militar en les categories inferiors del FC Barcelona, fins que la temporada 94-95 va debutar en el primer equip de la m de Johan Cruyff. 

En el club blaugrana mai va tenir oportunitats per a triomfar i va disputar pocs partits i amb una participaci modesta. A ms del Barcelona va jugar en altres equips de primera i segona divisi, com per exemple el Betis o Osasuna. 

La seva posici era la de lateral dret, encara que en ocasions actuava com migcampista per la dreta. Potser l'aspecte que li va fer ms clebre, per sobre del seu futbol, va ser el seu bigoti, ja que era de les pocs jugadors professionals que ho lluien. 

 Clubs .
 Categories inferiors del FC Barcelona: 1983 - 1992;
 CA Osasuna: 1992 - 1994;
 FC Barcelona: 1994 - 1995;
 Real Betis: 1995 - 1996;
 Racing de Santander: 1996 - 1999;
 Sporting de Gijn: 1999 - 2001;
 CF Balaguer: 2001 - 2003;
 EFAC Almacelles: 2003 - 2008, on es va retirar.

Enllaos externs.
 Estadstiques a Primera divisi - LFP ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384399" title="Copa d'Europa de futbol 1962-63" nonfiltered="3062" processed="3047" dbindex="148091">
La Copa d'Europa de futbol 1962-63 fou la vuitena edici en la histria de la competici. Es disput entre l'octubre de 1962 i el maig de 1963, amb la participaci inicial de 30 equips de 29 federacions diferents.

La competici fou guanyada per l'A.C. Milan a la final enfront el Benfica, club que disputava la seva tercera final consecutiva.

Ronda preliminar.















|}

1 El Feyenoord derrot el Servette 3-1 en el partit de desempat per accedir a la primera ronda.

Primera ronda.









|}

1 El Feyenoord derrot el Vasas 1-0 en el partit de desempat per accedir a quarts de final.

Quarts de final.





|}

Semifinals.



|}

Final.




Enllaos externs.
Temporada 1962-63 a la web de la UEFA;
RSSSF;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384400" title="Ourique" nonfiltered="3063" processed="3048" dbindex="148092">

Ourique s un municipi portugus, situat al districte de Beja, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Baixo Alentejo. L'any 2004 tenia 5.842 habitants. Limita al nord amb Santiago do Cacm i Aljustrel, a l'est amb Castro Verde i Almodvar, al sud amb Silves i a l'oest amb Odemira. 

Ourique va rebre carta foral de Dinis de Portugal el 1290.

 Poblaci .


Freguesies.

 Conceio;
 Garvo;
 Ourique;
 Panias;
 Santa Luzia;
 Santana da Serra;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384402" title="Sadako Ogata" nonfiltered="3064" processed="3049" dbindex="148093">


Sadako Ogata (en japons:      : Ogata Sadako) va nixer el 16 de novembre de 1927 a Tquio, Jap. s una reputada professora universitria. Des de 1991 fins a 2001 ha estat Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Refugiats. Desprs de finalitzar el seu crrec ha estat nomenada presidenta, l'1 d'octubre de 2003, de l'Agncia Japonesa de Cooperaci Internacional.

Es va graduar a la Universitat del Sagrat Cor de Tquio, desprs va estudiar a la Universitat de Georgetown i ms tard va obtenir el seu doctorat en cincies poltiques per la Universitat de Califrnia, a Berkeley el 1963. Ms tard, Ogata va ensenyar poltica internacional a la Universitat de Sofia. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384403" title="Teorema de Plancherel" nonfiltered="3065" processed="3050" dbindex="148094">
El teorema de Plancherel permet estendre la transformada de Fourier a les funcions de quadrat sumable. Va ser demostrat pel matemtic Michel Plancherel.

Sigui  una funci de quadrat sumable sobre  i sigui A>0. Es pot definir la transformada de Fourier de la funci truncada a :
;

Llavors quan A tendeix a infinit, les funcions  convergeixen en mitjana quadrtica (s a dir per a la norma ||.||2) cap a una funci que es nota  i que s'anomena transformada de Fourier (o de Fourier-Plancherel) de .

A ms a ms es verifica la frmula de la transformada inversa de Fourier: la funci  s ella mateixa de quadrat sumable i
;

Aix la transformaci de Fourier-Plancherel defineix un automorfisme de l'espai L2, que a dems, aqu s una isometria
 

Aquesta definici s compatible amb la definici habitual de la transformada de Fourier de les funcions integrables.

El teorema de Plancherel es generalitza en el cas on la transformada de Fourier est definida sobre grups, es poden citar els grups abelians localment compactes (vegeu Dualitat de Pontryagin) o encara ms simplement els grups abelians finits (vegeu Anlisi harmnica sobre un grup abeli finit).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384406" title="Matavaques" nonfiltered="3066" processed="3051" dbindex="148095">

Matavaques s una muntanya de 806 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384408" title="Serpa" nonfiltered="3067" processed="3052" dbindex="148096">

Serpa s un municipi portugus, situat al districte de Beja, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Baixo Alentejo. L'any 2004 tenia 16.072 habitants. Limita al nord amb Vidigueira, al nordest amb Moura, a l'est amb Rosal de la Frontera, al sud amb Mrtola i a l'oest amb Beja.

 Poblaci .


Freguesies.
 Brinches;
 Pias (Serpa);
 Salvador (Serpa);
 Santa Maria (Serpa);
 Vale de Vargo;
 Vila Nova de So Bento (abans Aldeia Nova de So Bento);
 Vila Verde de Ficalho;


 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384410" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="3068" processed="3053" dbindex="148097">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki es va disputar una prova de waterpolo en categoria masculina. La competici va desenvolupar-se entre els dies 25 de juliol i 2 d'agost de 1952.

Comits participants.
Participaren un total de 191 waterpolistes de 21 comits nacionals diferents:


 (9);
 (7);
 (7);
 (10);
 (10);
 (10);
 Egipte (10);

 Espanya (8);
 (10);
 Hongria (13);
 (10);
 (11);
 Iugoslvia (9);
 Mxic (7);

 (7);
 (10);
 (9);
 Romania (8);
 (8);
 Sud-frica (8);
 (10);


Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Waterpolo 1952;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384412" title="Daniel Parejo Muoz" nonfiltered="3069" processed="3054" dbindex="148098">

Daniel Parejo Muoz (nascut a Coslada, Madrid el 16 d'abril de 1989) s un futbolista professional madrileny. Juga de centrecampista ofensiu al Real Madrid CF, desprs d'haver estat cedit al Queens Park Rangers de Londres durant cinc mesos.

Biografia.

Va comenar a jugar a un equip modest de Coslada anomenat UD Espinilla, on jugava el seu pare i des d'on va passar al planter del CD Coslada, jugant fins a la categoria cadet i fitxant per les categories inferiors del Real Madrid CF.

Durant la temporada 2006-07 va debutar a la Segona divisi amb el Real Madrid Castilla, encara que no va gaudir de moltes oportunitats. Desprs del Campionat d'Europa de futbol sub-19 de 2007, on va aconseguir la victria grcies a un gol seu a la final, el jugador va passar a ser una pea clau del filial de l'entitat madrilenya.

La pretemporada 2008-09 va fer-la amb el primer equip, disputant un torneig amists a Londres on marc el gol de la victria davant l'Hamburg SV. El 30 de juliol va ser cedit al Queens Park de la Football League Championship anglesa.

El 17 de desembre de 2008 es va fer oficial el seu retorn a l'entitat madrilenya, per a ocupar la plaa vacant que havia deixat Rubn de la Red.

Estadstiques.

A 17 de desembre de 2008



Referncies.


Enllaos externs.
Estadstiques - transfermarkt.de ;
Estadstiques a Anglaterra - soccerbase.com ;
Fitxa tcnica - Plana web del Real Madrid ;
Entrevista a Daniel Parejo - jointfutbol.com ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384413" title="Agustn Elduayen" nonfiltered="3070" processed="3055" dbindex="148099">
Agustn de Carlos Elduayen (Sant Sebasti, Guipscoa, 4 d'agost de 1964), s un ex-futbolista basc. Jugava de porter i sempre ho va fer en la Lliga Espanyola. 

 Trajectria . 
Porter que es va iniciar en la Reial Societat sent el primer guardameta que va substituir al mtic Luis Miguel Arconada. A causa de la prometedora carrera que se li preveia va ser fitxat per l'Atltic de Madrid on no va acabar de triomfar havent d'emigrar al Real Burgos. 

En l'equip castell va ser on realment va aconseguir demostrar la seva qualitat com porter. Romanent en l'entitat durant tres anys en els quals va assolir, a ms de ser un dels jugadors ms volguts de l'poca, ser convocat per Vicente Miera per a jugar amb la selecci espanyola on no va arribar a debutar. 

Desprs del descens del Real Burgos a Segona va ser traspassat al Deportivo de La Corua on a causa de l'alta competitivitat entre els porters no va tenir massa continutat. Va finalitzar la seva carrera esportiva en el Real Valladolid on tot just va jugar. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384414" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 1/4 de milla" nonfiltered="3071" processed="3056" dbindex="148100">


La cursa  milla va ser una de les proves de ciclisme en pista que es van disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904.  s l'nica vegada que s'ha disputat aquesta prova en uns Jocs Olmpics. La prova es va disputar el 3 d'agost de 1904, prenent-hi part 11 ciclistes, tots dels Estats Units. 

Medallistes.


Resultats.

Sries.
Els dos primers classificats de cada srie passa a les semifinals. 




Semifinals.
Els dos primers classificats de cada semifinal passen a la final.

Final.



Enllaos externs.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384415" title="Onsimo Snchez Gonzlez" nonfiltered="3072" processed="3057" dbindex="148101">
Onsimo Snchez Gonzlez, Onsimo (Valladolid, Espanya, 14 d'agost de 1968) va ser un futbolista castell. Jugava de davanter i el seu primer equip va ser el Real Valladolid, al qual va arribar des de les categories inferiors. 

 Biografia . 
Conegut per la seva habilitat per a l'esquivament, va passar pel Cadis CF i Bara per a regressar al Real Valladolid. Seguidament va fitxar pel Rayo Vallecano, en el qual jugaria fins a la temporada 95-96. Desprs militaria al Sevilla FC, Burgos CF i CF Palencia, retirant-se del futbol en actiu als 33 anys. 

Va arribar a disputar un partit amb la selecci Sub-21 espanyola i en 1998 juga un partit amb la selecci autonmica de Castella-Lle. 

Comena la seva carrera com entrenador en el Real Valladolid B, al que mantindria en Segona Divisi B. En 2008 s entrenador de la Sociedad Deportiva Huesca juntament amb Carlos Hugo Garca Bayn, tot ascendint a l'equip a Segona Divisi. L'ltima vegada que va militar en aquesta categoria va ser en la temporada 1951-1952. 

Actualment es troba sense equip. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384416" title="Copa d'Europa de futbol 1961-62" nonfiltered="3073" processed="3058" dbindex="148102">
La Copa d'Europa de futbol 1961-62 fou la setena edici en la histria de la competici. Es disput entre l'octubre de 1961 i el maig de 1962, amb la participaci inicial de 29 equips de 28 federacions diferents.

La competici fou guanyada pel Benfica a la final enfront el Reial Madrid per 5 a 3 a l'Estadi Olmpic d'Amsterdam.

Ronda preliminar.














|}

Primera ronda.









|}

Quarts de final.





|}

1El Reial Madrid derrot la Juventus 3-1 en el partit de desempat per accedir a semifinals.

Semifinals.



|}

Final.




Enllaos externs.
Temporada 1961-62 a la web de la UEFA;
RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384417" title="Les Eretes" nonfiltered="3074" processed="3059" dbindex="148103">

Les Eretes s una muntanya de 795 metres que es troba al municipi de La Molsosa a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 274106001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384418" title="Vidigueira" nonfiltered="3075" processed="3060" dbindex="148104">

Vidigueira s un municipi portugus, situat al districte de Beja, a la regi d'Alentejo i a la subregi de l'Baixo Alentejo. L'any 2006 tenia 5.953 habitants. Limita al nord amb Portel, a l'est amb Moura, al sudest amb Serpa, al sud amb Beja i a l'oest amb Cuba.

 Poblaci .


Freguesies.
 Pedrgo (Vidigueira);
 Selmes;
 Vidigueira;
 Vila de Frades;


 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384420" title="Universitat de Georgetown" nonfiltered="3076" processed="3061" dbindex="148105">
La Universitat de Georgetown s una universitat catlica, de la Companyia de Jess (Jesutes), ubicada a Washington D.C. (Estats Units). s la universitat catlica ms antiga dels Estats Units i una de les ms prestigioses de tot el pas. Forma part de l'Associaci d'Universitats Jesutes (AJCU), a la qual s'integren les 28 universitats que la Companyia de Jess dirigeix als Estats Units, i s una de les tres universitats catliques del Districte de Columbia, junt amb la Universitat Catlica d'Amrica i la Universitat de Trinity.

 Histria .

La universitat va ser fundada pel Pare John Carroll, S.J., el 1789.

 Titulacions .

Georgetown ofereix titulacions de Grau (Bachelor), i postgrau (Mster i Doctorat). A ms del Georgetown College, hi ha quatre facultats de pregrau i tres escoles de postgrau: facultat d'infermeria i cincies de la salut, facultat de medicina, facultat de dret, facultat d'educaci contnua, escola Robert Emmett McDonough de direcci d'empreses, escola Edmund A. Walsh d'estudis internacionals, i escola de postgrau d'arts i cincies.

Actualment, l'Escola Edmund A. Walsh de Servei Exterior (relacions internacionals) est considerada com una de les millors escoles del mn en aquesta rea. La seva mestria en servei exterior (MSFS, Mster in Science in Foreign Service) ocupa actualment el nmero un en el rnquing internacional (fixat anualment per la revista Foreign Policy) de cursos de Relacions Internacionals.

 Esports .

Georgetown pertany a la conferncia esportiva del Big East. En el decada dels 80 va tenir un dels millors programes de bsquet universitari sota la direcci de John Thompson Jr. i van guanyar un titulo el 1984. La universitat va produir diverses estrelles de la NBA com Patrick Ewing, Alonzo Mourning, Dikembe Mutombo i Allen Iverson. L'entrenador actual de Georgetown s John Thompson III, fill de l'anterior entrenador.

 Antics alumnes destacats . 

 Bill Clinton;
 Felip de Borb;

 Professors destacats .

 Jos Mara Aznar, ex-president del govern espanyol, professor associat de relacions internacionals en el marc de la Uni Europea.
 George Tenet, ex-director de la CIA.
 Madeleine Albright, ex-secretria d'Estat dels Estats Units.
 Carol Lancaster, ex-directora adjunta de USAID.

 Vincles .
Web oficial;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384423" title="Charles-Marie Widor" nonfiltered="3077" processed="3062" dbindex="148106">
Charles-Marie Widor (Li, 22 de febrer de 1845   12 de mar de 1937) fou un compositor i organista francs.

Era fill d'un organista, que fou el seu primer mestre, i desprs ingress en el Conservatori de Brusselles. En acabar els estudis assol la plaa d'organista de l'esglsia de Sant Francesc de Li i, finalment, el 1869 s'encarreg del magnfic orgue de Sant Sulpici, de Pars, lloc que conserv durant molts anys.

El 1891 succe a Csar Franck com a professor d'orgue del conservatori parisenc i el 1896 a Dubois com a professor de composici. Organista eminent, compositor de mrit i erudit musicgraf, l'obra de Widor, s molt variada. Entre llurs composicions per a orgue i figuren en primer lloc 10 sonates, a les que pel seu desenvolupament i amplitud el seu autor anomen justament simfonies. 

La resta de la seva producci comprn tres simfonies per a orquestra; igual nombre de concerts per a piano i violoncel; Une nuit de Walurgis per a orgue i cor; un trio i un quintet per a instruments d'arc amb piano; melodies; cors; duets; el Salm 62 per a dos orgues, dos cors i orquestra; una Missa, a dos cors amb dos orgues; nombrosos motets; Conte d'avril, msica d'escena; Les Jacobites, msica d'escena per l'obra de Coppe (1885); La Korrigane, ballet; Jeanne d'Arc, pantomima (1890); Nerto, pera vers el text de Mistral; Les pcheurs de Saint-Jean, pera (1905); Ouverture espagnole, per a orquestra; Coral i variacions, per a dues arpes i orquestra, etc. Com a musicgraf se li deu: La musique grecque et les chants de l'eglise latine; l'orgue moderne, antologia d'obres modernes per a orgue i varis estudis i prefacis.

 Referncies .

Tom nm. 70, pg. 204 de l'Enciclopdia Espasa.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384425" title="Els Quadrells" nonfiltered="3078" processed="3063" dbindex="148107">
Els Quadrells s una entitat de poblaci (13 habitants el 1960) del municipi de la Molsosa a la comarca del Solsons.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384426" title="Serra de Montaner" nonfiltered="3079" processed="3064" dbindex="148108">
La Serra de Montaner s una serra situada als municipis de La Molsosa (Solsons) i Sant Pere Sallavinera a l'Anoia, amb una elevaci mxima de 848,9 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384427" title="Pla de la Molsosa" nonfiltered="3080" processed="3065" dbindex="148109">
El Pla de la Molsosa s la plana on es troba situat el poble de la Molsosa, capital del municipi del Solsons que porta el mateix nom.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384437" title="Estremadura" nonfiltered="3081" processed="3066" dbindex="148110">

Estremadura s una antiga provncia portuguesa establida en la Edat Mitjana i abolida en el segle XIX, el nom de la qual prov del llat Extrema Durii (extrems del Duero), per designar els territoris adquirits durant la Reconquesta al sud del Duero (idntica etimologia que l'Extremadura expanyola); com a progressi de la reconquesta al sud, la noci d'Estremadura com a terra de frontera, es va engrandir, de tal manera que en el segle XV aplegava els districtes d'Aveiro, Coimbra, Leiria, Lisboa, Santarm i Setbal. 

Al llarg de la histria els lmits d'Estremadura foren alterats sovint. En el segle XIX, quan va deixar de tenir un significat administratiu, els seus lmits corresponien, aproximadament, als actuals districtes de Lisboa, Leiria, Santarm i Setbal.

La Nova Provncia d'Estremadura (1936).
En la reforma administrativa de 1936 es va crear una nova Provncia da Estremadura. Aquesta nova provncia englobava a penes una fracci del territori de l'antiga comarca homnima. Part del territori de l'antiga Estremadura fou incorporat a les noves provncies de Ribatejo i Beira Litoral. D'altra banda, la nova Estremadura incloia part de l'actual Districte de Setbal que tradicionalment pertanyia a l'antiga provncia d'Alentejo.

Tanmateix, les provncies de 1936 no van tenir cap competncia prctic, i desaparegueren del vocabulari administratiu amb l'entrada en vigor de la Constituci de 1976.

Feia frontera al nordest amb Beira Litoral, a l'est amb Ribatejo i Alt Alentejo, al sud amb Baix Alentejo i l'Oce Atlntic i a l'oest tamb amb l'Oce Atlntic. Era formada per 29 concelhos, integrant gaireb tot el Districte de Lisboa i parts dels districtes de Leiria i Setbal. Tenia la seu a la ciutat de Lisboa.

 Districte de Leiria: Alcobaa, Bombarral, Caldas da Rainha, Marinha Grande, Nazar, bidos, Peniche, Porto de Ms.

 Districte de Lisboa: Alenquer, Arruda dos Vinhos, Cadaval, Cascais, Lisboa, Loures, Lourinh, Mafra, Oeiras, Sintra, Sobral de Monte Agrao, Torres Vedras.

 Districte de Setbal: Alcochete, Almada, Barreiro, Moita, Montijo, Palmela, Seixal, Sesimbra, Setbal.

Si exists avui dia, comptaria amb 31 municipis, ja que caldria afegir-hi els d'Amadora (creat el 1979, separat d'Oeiras) i Odivelas (creat el 1998, separat de Loures)





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384441" title="Brian Horrocks" nonfiltered="3082" processed="3067" dbindex="148111">

El tinent general Sir Brian Gwynne Horrocks KCB, KBE, DSO, MC va ser un oficial de l'exrcit  britnic. s principalment recordat com a comandant del XXX Cos Britnic durant l'Operaci Market Garden, ams d'altres participacions durant la Segona Guerra Mundial. Tamb va servir a la I Guerra Mundial i a la Guerra Civil Russa, sent presoner de guerra en dues ocasions. Va participar als Jocs Olmpics de Pars 1924. Posteriorment va exercir de presentador de televisi, va escriure diversos llibres d'histria militar i va ser Bast Negre a la Cambra dels Lords durant 14 anys.

Al 1940, Horrocks comandava un batall durant la Batalla de Frana, sent all la primera vegada que serviria sota Bernard Montgomery, el comandant britnic ms fams de la guerra. Montgomery posteriorment assenyalaria a Horrocks com un dels seus oficials ms capaos, nomenant-lo per comandant cossos tant a les campanyes del nord d'frica com a Europa. Al 1943, Horrocks va resultar greument ferit, costant-li un any recuperar-se abans de tornar a comandar un cos a Europa; costant-li aquest perode d'inactivitat un retard en la promoci, doncs els seus companys comandants de cossos al nord d'frica passarien a comandar exrcits. Les ferides de Horrocks li causaren posteriors problemes de salut, obligant-lo a retirar-se de l'exrcit un cop havia acabat la guerra.

Ja des de 1945 se l'ha vist com un dels comandants britnics de ms xit de la guerra, aix com el "beau ideal d'un comandant de cos". Dwight D. Eisenhower l'anomen el general britnic ms destacat sota Montgomery.

 Biografia .
Horrocks va ser l'nic fill del Coronel Sir William Horrocks, metge del Reial Cos Mdic de l'Exrcit. Educat a la Uppingham School, una escola pblica anglesa, ingress a la Reial Acadmia Militar de Sandhurst al 1913. El seu resultat va ser el 6 ms baix dels 167 alumnes que van ser acceptats per a cadets (i aix que tenia un bonus de 200 punts d'un certificat del Cos d'Entrenament d'Oficials. Un alumne gens brillant, no va poder rebre el despatx d'oficial fins a l'esclat de la I Guerra Mundial.

El 8 d'agost de 1914 va ser destinat al 1r Batall del Regiment Middlesex, i el Tinent de 2a Horrocks s'un al Cos Expedicionari Britnic mentre que es retiraven desprs del seu baptisme de foc a la Batalla de Mons. El 21 d'octubre, a la Batalla d'Armentires, la seva secci va quedar envoltada, i Horrocks va resultar ferit i va ser capturat. Empresonat a un hospital militar, va ser repetidament interrogat pels seus captors alemanys, que creien que els britnics estaven fent servir bales explosives, contravenint la Convenci de la Haia de 1899. Els guardians de Horrocks van rebutjar canviar-li la roba o els llenols, negant-li les comoditats bsiques ofertes a un oficial. Ams va perdre temporalment l's de les cames, veient-se obligat a arrossegar-se fins al lavabo, la qual cosa li ocasion diverses ferides que se li van infectar. No obstant, les condicions van millorar desprs de que li fossin retirats els crrecs, sent enviat a un camp de presoners de guerra. De cam cap al camp, Horrocks va fer-se amic amb el seu escorta alemany (ell ho atribu al respecte mutu que es tenien les tropes del front). Va ser promogut a tinent el 18 de desembre de 1914, tot i estar en mans enemigues, i intent evadir-se en diverses ocasions, arribant en una ocasi a noms 500 metres de la frontera neerlandesa abans de ser capturat de nou. Va ser enviat a un camp per oficials russos, amb l'esperana de que all la barrera del llenguatge li privaria d'intentar escapar de nou. All, Horrocks aprofit el temps per aprendre l'idioma rus (anys desprs, mentre treballava a la Cambra dels Comuns, va sorprendre a Nikita Khrusxov i a Nikolai Bulganin saludant-los en la seva prpia llengua). La seva resistncia en captivitat li atorgaria una Creu Militar, concedida al 1920 amb data 5 de maig de 1919.

Repatriat al final de la guerra, Horrocks va tenir dificultats en adaptar-se a la rutina del temps de pau (en sis setmanes es gast el sou acumulat de 4 anys). Per torn al servei actiu al 1919, quan l'Oficina de Guerra deman voluntaris que sabessin parlar rus.

 Perode d'entreguerres .
 Rssia .
Al 1919, Horrocks va ser destinat a Rssia formant par de la Intervenci aliada a la Guerra Civil Russa. Desprs de desembarcar a Vladivostok el 19 d'abril, va ser enviat al quarter general britnic. L'Exrcit Blanc, comandat per l'Almirall Kolchak, amb l'ajut de presoners alliberats de la Legi Txeca, havia fet fora de Sibria l'Exrcit Roig. Per les tropes txeques tornaven cap a casa, i el contingent militar britnic estava intentant urgentment substituir-los amb russos. Per aconseguir-ho, els britnics noms tenien dos batallons d'infanteria i dos petites missions administratives, una encarregada de l'entrenament i d'armar als russos amb excedents d'equipament britnics, i l'altra encarregada de la millora de les comunicacions de l'Exrcit Blanc.


La primera missi de Horrocks, juntament amb un grup de 13 oficials britnics i 30 homes ms d'altres rangs, va ser protegir un tren amb 27 vagons de munici per a l'Exrcit Blanc a Omsk, a travs de gaireb 5.000 km del Transsiberi. El viatge dur ms d'un mes, i com que Horrocks era l'nic que parlava un rus flut, va haver de fer front a totes les dificultats que van trobar durant el viatge. A totes les estacions va haver de discutir amb els caps d'estaci que intentaven adquirir els cotxer. Mentre que es trobaven aturats a Manchuli, els oficials britnics van veure com la seva presncia provocava un duel entre dos oficials cossacs. Horrocks accept la invitaci per actuar com a segon d'un d'ells, i aquest va ser arrestat abans de que el duel tingus lloc. No obstant, aconsegu arreglar la situaci abans del judici, afirmant que els seus errors en el rus havien estat la causa d'un malents. El tren finalment arrib a Omsk el 20 de maig, amb la crrega sencera.

El seu segent dest va ser a Iekaterinburg, als Urals, on va ser nomenat segon al comandament d'una escola de sots-oficials adjunta a la Brigada Anglo-Russa. Va trobar aquest crrec frustrant, arribant a l'extrem de pidolar els subministraments i el suport a les autoritats de l'Exrcit Blanc. Malgrat aix, adquir una gran admiraci cap al soldat rus.

Car les forces britniques es retirarien poc desprs, Horrocks i un altre oficial, George Hayes, van romandre a Rssia com a consellers del 1r Exrcit Siberi. L'Exrcit Blanc es trobava en plena retirada, i Horrocks se'ls un mentre que es retiraven cap a Vladivostok, a 5.000 kilmetres. Va ser capturat per l'Exrcit Roig el 7 de gener de 1919 a Krasnoiarsk, passant 10 mesos com a presoner de guerra, patint el tifus. El govern britnic negoci un alliberament de presoners, i Horrocks abandon Rssia el 29 d'octubre, tornant a Anglaterra a bord del creuer de la Royal Navy HMS Delhi.

 De tornada a Anglaterra .
Horrocks torn al seu regiment, en aquells moments destinat a Alemanya amb l'Exrcit Britnic del Rin, per anar desprs cap a Irlanda, participant en la Guerra Angloirlandesa. Entre els seus deures s'incloen la recerca d'armes i els combats en emboscades, la qual cosa origin que ho anomens la forma ms incmoda de fer la guerra. Prossegu una breu estana a Silsia, per arbitrar en les disputes entre les poblacions alemanyes i poloneses.

Quan retorn a Gran Bretanya, Horrocks comen a practicar el pentatl modern. Va participar amb xit en diverses competicions militars, sent seleccionat per formar part de l'equip olmpic britnic pels Jocs Olmpics de Pars 1924, on finalitz el 20 de 38 participants. Horrocks pass la resta del temps dels anys d'entreguerres en diversos destins, sent adjunt del 9 Batall del Regiment Middlesex de l'Exrcit Territorial (1926-1930); estudiant a l'Acadmia d'Estat Major de Camberley (1931-32); a l'Estat Major de l'Oficina de Guerra (1934-36), Major de Brigada de la 5a Brigada d'Infanteria (1936-38) i instructor a l'Acadmia d'Estat Major. El perode a l'Exrcit Territorial, que Horrocks consider com un dels seus perodes ms felios, li prove d'experincia per tractar amb soldats civils, que li seria de gran profit durant la Segona Guerra Mundial. Va rebre una llicncia al 1935, sent promogut a major al 1936 i amb llicncia de tinent coronel al 1937.

Al 1928, Horrocks es cas amb Nancy Kitchin, filla d'un arquitecte del Gabinet del Govern Local. Van tenir una filla, Gillian, que es va ofegar al 1979 mentre nedava al riu Tmesi

 La Segona Guerra Mundial .
En el moment de l'esclat de la II Guerra Mundial, Horrocks estava exercint d'instructor a l'Acadmia d'Estat Major, a on portava des de 1938. Desprs d'organitzar un nou curs abreujat d'oficial al desembre de 1939, va ser promogut definitivament a tinent coronel. Al maig de 1940, va ser destinat a Frana per comandar el 2n Batall del Regiment de Middlesex, un batall de metralladores directament subordinat al quarter general de la 3a Divisi d'Infanteria del Major General Bernard Montgomery. La doctrina britnica d'aquells moments feia que les metralladores pesades quedessin sota el comandament directe del cos o de la divisi, ms que no pas com una part orgnica de formacions subordinades. S'un al batall durant la seva retirada fins a Dunkerque, i desprs de noms 17 dies d'estana ja havia impressionat suficientment als seus superiors com perqu li atorguessin el rang temporal de brigadier i el comandament de la 11a Brigada d'Infanteria. L'anterior comandant de la brigada, Kenneth Anderson, va ser promogut a Major General durant l'evacuaci, quan el general  Brooke, comandant del II Cos va haver de tornar al Regne Unit i Montgomery prengu el comandament del cos. Quan Horrocks retorn a Gran Bretanya, se li atorg el comandament de la 9a Brigada d'Infanteria, sent destinat a la defensa contra una possible invasi alemanya. Va seguir una breu estana com a Brigadier a l'Estat Major General del Comandament Occidental, abans de la promoci a Major General provisional i el comandament de la 44a Divisi d'Infanteria Home Counties el 25 de juny de 1941. A ms, va ser promogut de manera definitiva a Coronel el 28 de maig de 1941 (amb antiguitat de l'1 de juliol de 1940).

Al 1942, Horrocks va rebre el comandament de la recentment formada 9a Divisi Blindada britnica, ascendint de manera interina al rang de major general el 27 de juny. Horrocks, un soldat d'infanteria sense cap mena d'experincia en cavalleria, va ser una tria gens usual per a comandar una divisi blindada. Entren durament a la divisi, organitzant diversos exercicis per millorar l'efectivitat de les seves tropes, aix com per familiaritzar-se ell mateix amb la Guerra mecanitzada. Tot i no haver comandat mai tota una divisi en batall, va ser promogut a tinent general inter i enviat a Egipte per comandar el XIII Cos Britnic, pertanyent al 8 Exrcit del tinent general Montgomery. El General Harold Alexander i el tinent general Montgomery havien decidit fer neteja quan van substituir al General Claude Auchinleck com a Comandant de l'Orient Mitj i Comandant del 8 Exrcit respectivament. Els oficials dels quals es percebia que havien fracassat durant l'anterior mandat van ser rellevats, i Montgomery es port als comandants que coneixia i en els que hi confiava. Entre aquests es trobava Horrocks, un oficials el qual Montgomery creia que era exactament el que es necessita per la tasca que se'n presenta

 El nord d'frica .
Al arribar al nord d'frica, el cos de Horrocs va rebre l'ordre de defensar el pas d'Alam el Halfa de l'esperat atac de l'Afrika Korps. Preocupat per les moltes baixes que podria ocasionar l'ofensiva d'El Alamein, Montgomery orden a Horrocks perqu repells l'atac de les forces de Rommel sense tenir unes baixes injustificades en el procs. Horrocks prepar una batalla defensiva, amb els seus blindats enfonsats pel pas. Quan els alemanys van atacar el 30 d'agost no van tenir xit en portar els tancs britnics cap els seus canons de 88 mm, una tctica que anteriorment havien practicat amb gran xit; i en canvi es van veure batuts tant per l'artilleria com per la Fora Aria del Desert. La batalla finalitz amb els alemanys controlant el tur d'Himeihat, per amb un gran cost, i amb les forces aliades incapaces d'intentar reconquerir-lo desprs d'un atac fracassat de la 2a Divisi neozelandesa. L'xit defensiu de l'exrcit aixec la moral, i Horrocks va rebre l'elogi del seu subordinat, Brigadier Roberts, per la seva confiana inspiradora i pel seu entusiasme all on va. Montgomery tamb es mostr satisfet, afirmant que  (Horrocks) es mereix un gran crdit per les seves accions aquell dia.

Es va oferir a Horrocks el comandament del X Cos, un cos blindat, pels plans de la batalla de l'Alamein, per va refusar-ho, creient que el Major General Herbert Lumsden, un oficial de cavalleria, seria una tria ms apropiada per a la tasca. En canvi, continu amb el comandament del XIII Cos, encarregant-se-li que fes una finta al sud per despistar les forces de l'Eix, mentre que l'amenaa principal provenia dels Cossos XXX i X al nord. Montgomery digu a Horrocks que no perds tancs, i per tant les operacions ofensives del XIII Cos van quedar limitades a atacs a petita escala. Desprs de la victria a El Alamein, el Cos de Horrocks va ser destinat a la reserva, sent redut de tamany mentre que la resta del 8 Exrcit es llanava a la persecuci de les tropes de l'Eix retirant-se. En aquells moments, la nica formaci sota el seu comandament va ser una unitat que netejava el camp de batalla. Per al desembre finalment va ser nomenat comandant del X Cos, el principal cos a l'avan del 8 Exrcit, desprs de la dimissi de Lumsden per la seva pobre actuaci en la persecuci. El 31 de desembre de 1942, Horrocks va ser nomenat Company de l'Orde del Servei Distingit.

Desprs de la caiguda de Trpoli al gener de 1943, les restes de les forces de l'Eix es van retirar fins a defenses preparades al sud de Tunsia, davant de la Lnia Mareth, construda per Frana abans de la guerra. All, al mar, Horrocks port a terme una de les seves accions amb ms xit: el seu Cos, composat per la 1a Divisi Blindada, una brigada de la Frana Lliure i el Cos neozelands (que incloa la 2a Divisi neozelandesa i la 8a Brigada Blindada britnica) va prendre part a l'Operaci Supercharge, desprs de que el XXX Cos fracass en l'intent de trencar les lnies alemanyes. Horrocks port a terme una maniobra de flanqueig a travs d'un pas que els alemanys jutjaven com a impenetrable, convertint la posici de Mareth en insostenible i forant les tropes de l'Eix a una nova retirada. 3 divisions italianes van ser destrudes, i la 15a Panzer, 21a Panzer i la 164a Divisi d'Infanteria alemanyes van quedar molt danyades. Horrocks va ser transferit al 1r Exrcit per fer-se crrec del IX Cos, desprs de que el seu anterior comandant, John Crocker, fos ferit en un accident en un entrenament. Abandon el seu cos en l'ofensiva final aliada a Tunsia durant abril i maig de 1943, capturant Tunis i acceptant la rendici de les restes del Grup d'Exrcits frica de Rommel. El 24 de juny va ser mencionat als Despatxos per primera vegada i, pel seu servei a Tunsia va ser nomenat Company de l'Orde del Bany el 5 d'agost. A ms se li atorg el rang temporal de tinent general.

Al juny de 1943, Horrocks va patir greus ferides durant un atac aeri a Bizerte, mentre observava un assaig pels desembarcaments de Salerno. Els projectils d'un caa alemany van perforar-li l'estmac, els pulmons i els intestins. Va haver de sotmetre's a 5 operacions i passar 14 mesos de recuperaci. Aquestes ferides li causarien dolors tota la resta de la seva vida, i els continuats problemes de salut farien que es retirs prematurament del servei actiu.

 Europa .
Va haver de passar tot un any sencer abans de que Horrocks estigus suficientment recuperat per dir-li al General Alan Brooke, Cap de l'Estat Major Imperial General que estava molt ansis per tornar a comandar un altre cos. Retornat al seu rang de Tinent General a l'agost de 1944, va ser enviat a Frana per assumir el comandament del XXX Cos per acabar de destruir el XVII Exrcit i el 5 Exrcit Panzer alemanys a la Bossa de Falaise. Montgomery havia quedat molt decebut amb l'actuaci del cos i del seu comandant, Gerard Bucknall, des dels desembarcaments de Normandia. Horrocks mantingu el control del XXX Cos durant l'avan a travs de Blgica, capturant Brusselles i arribant fins a 400km ms enll en noms sis dies. L'arribada de subministrament, no obstant, era una preocupaci constant, car la majoria dels ports francesos d'aiges profundes encara estaven en mans alemanyes, i les lnies de subministrament aliades cada vegada es trobaven ms lluny de les platges de Normandia. El 21 Grup d'Exrcits de Montgomery es trobava a gaireb 500km dels ports (el doble del previst pels planificadors de la logstica), i el XXX Cos va ser dirigit cap a Anvers per assegurar el seu port. La ciutat i el port van caure en mans de la 11a Divisi Blindada a inicis de setembre, per Montgomery atur el cos al nord de la ciutat perqu no es queds sense subministraments, i la part nord del canal qued en mans enemigues. Horrocks lament aquesta decisi desprs de la guerra, doncs creia que el seu cos encara hagus pogut avanar 150km ms amb el combustible disponible. Ams, els Aliats desconeixien en aquells moments que noms hi havia una sola divisi alemanya davant del XXX Cos; i la pausa va permetre reagrupar-se als alemanys al voltant del riu Escalda, i quan els Aliats reprengueren l'avan, el 1r Exrcit Paracaigudista del General Student havia arribat a la zona i havia establert unes poderoses posicions defensives al costat oposat del canal. La tasca de trencar aquella poderosa lnia alemanya, que s'estenia entre Anvers i el Mar del Nord a travs del riu Escalda, cauria sobre el 1r Exrcit Canadenc en la llarga i costosa Batalla de l'Escalda, que s'estendria durant tot un mes. A mitjans de setembre, el XXX Cos torn a modificar la seva orientaci, dirigint-se aquest cop cap a l'est.

El Mariscal Montgomery va preparar el seu ambicis pla per travessar el Rin i endinsar-se al cor industrial alemany, amb nom clau Operaci Market Garden, durant el mes de setembre, sent una prioritat per al 21 Grup d'Exrcits. El XXX Cos de Horrocks havia d'encapalar l'assalt terrestre, llanant-se per un corredor format per les tropes aerotransportades fins a enllaar amb la 1a Divisi Aerotransportada britnica a la ciutat neerlandessa d'Arnhem en noms 4 dies. El XXX Cos mai no va arribar, i el 21 de setembre, desprs de sostenir durant cinc dies la seva posici, gaireb tres quartes parts de la divisi havia estat capturada o destruda. Els anlisis de postguerra estan dividits, senyalant alguns una manca d'urgncia per part dels homes de Horrocks, mentre que d'altres adverteixen que les defenses alemanyes a la zona van ser totalment subestimades per la intelligncia del Primer Exrcit Aerotransportat Aliat: va ser prcticament important l'error d'identificar les restes de dues divisions Panzer SS, que desprs de Normandia havien estat enviades a la zona d'Arnhem per descansar, com unes unitats d'infanteria i entre 50 i 100 tancs. Diversos contraatacs del Grup d'Exrcits B, a les ordres de Mariscal Model van mantenir diverses unitats de Horrocks a la defensiva, retardant el seu avan i forant als britnics a aturar-se i a assegurar els seus flancs.El terreny sobre el qual els homes de Horrocks havien d'avanar era difcil, restringint la punta de llana (la Divisi Blindada de Gurdies) a una carretera estreta amb un terreny tou o inundat. A ms, el pont de Nijmegen, a noms 13km d'Arnhem, no havia esta capturat pel 508 Regiment d'Infanteria Paracaigudista el primer dia com estava planejat, i el XXX Cos va haver d'ajudar-los en la seva captura a la seva arribada a Nijmegen dos dies desprs. Amb tot, Horrocks no va ser culpat pel fracs de l'operaci; de fet, durant tot aquell perode, la 82a Divisi Aerotransportada del General James Gavin va estar sota el comandament de Horrocks, i posteriorment, Gavin escriuria:

Realment era un general nic i les seves qualitats de lideratge eren majors del que jo havia vist. En lectures a l'Acadmia de Servei em vaig adonar que el General Horrocks era el millor general que em vaig trobar durant la guerra, i el millor comandant de cos

A inicis de 1945, el XXX Cos particip a l'Operaci Veritable, durant la qual el Heer va haver de recular darrera del Rin. El cos empr foc artiller de manera massiva (en aquells moments, el XXX Cos tenia 1.050 peces artilleres, 114 canons antiaeris Bofors, 80 morters, 60 tancs Sherman, 24 canons de 17 liures i unes 188 metralladores), i durant un breu perode de temps estava format per 9 divisions. Abans de l'operaci, Horrocks accept un oferiment per fer servir el Comandament de Bombardeig de la RAF per atacat la ciutat de Cleves, recolzant l'avan de la 15a Divisi Escocesa. Els bombarders van deixar caure 1.406 tones de bombes d'alt explosiu que van devastar la ciutat. Horrocks posteriorment va dir que havia estat la decisi ms terrible que he pres en tota la meva vida i que se sentia fsicament malalt quan veia els bombarders. L'Operaci Veritable va ser un xit; el XXX Cos s'introdu a Alemanya i conquer la ciutat de Bremen el 26 d'abril, descobrint el camp de concentraci de Sandbostel, el Stalag X-B. El cos havia arribat fins a Cuxhaven al final de les hostilitats.

Horrocks reb dues Mencions als Despatxos pel seu servei al nord oest d'Europa (el 22 de mar i el 9 d'agost), sent nomenat Comandant de l'Orde de l'Imperi Britnic el 5 de juliol. Ams dels honors del seu pas, va ser honrat pels governs de Blgica (Gran Oficial de l'Orde de la Corona i Creu de Guerra 1940 amb Palma), Frana (Comandant de la Legi d'Honor i Creu de Guerra), els Pasos Baixos (Gran Oficial de l'Orde d'Orange-Nassau), Grcia (Comandant de l'Orde de Jordi I i els Estats Units (Legionari de la Legi del Mrit)

 Desprs de la guerra .
Horrocks continu servint a les forces armades, sent promocionat a tinent general al 1946, amb antiguitat de 29 de desembre de 1944. Durant un breu temps comand l'Exrcit Britnic del Rin, fins que se'l declar invlid pel servei actiu pels dolors causats per les ferides rebudes al Nord d'frica. Promocionat a Cavaller Comandant de l'Orde del Bany pels Honors de l'Aniversari del Rei d'aquell any, serv com a Coronel Honorfic d'una unitat de l'Artilleria Reial de l'Exrcit Territorial. Al 1949 va ser nomenat Senyor Uixer del Bast Negre, un crrec tradicionalment ocupat per oficials retirats; sent confirmat al crrec desprs de la pujada al tron de Elisabet II al 1952. 

Horrocks es mostr interessat en escriure, redactant diversos articles sobre assumptes militars en diaris i revistes, incloent el Picture Post i el The Sunday Times. Tamb tingu una curta carrera com presentador de diversos programes de televisi, en els que tingu un xit considerable, com Men in Battle o Epic Battle, produts per Huw Wheldon. En aquests programes, Horrocks parlava sobre grans batalles histriques, amb gran excitaci i inters per fer que interessessin a la major audincia possible. Va ser entrevistat per la srie The World at War de Thames Television, i aparegu (tot i a la vergonya que li provoc) a la portada de la revista de la BBC Radio Times. Un cop finalitzada la seva carrera a la televisi, pass a l'empresa privada i continu escrivint, contribuint amb una columna al "The Sunday Times" i editant una srie d'histries de regiments de l'Exrcit Britnic. Al 1960 public la seva autobiografia, A Full Life, i al 1977 collabor en la redacci de Corps Commander, un llibre sobre les seves batalles al nord-oest d'Europa.

Horrocks treball com a consultor militar a la pellcula Un pont massa lluny, basada en l'Operaci Market Garden. L'actor Edward Fox va fer de Horrocks a la pellcula, i posteriorment comentaria:
He gaudit de totes es meves pellcules, per n'he gaudit ms encara d'"Un pont massa lluny", pel personatge que havia de fer, el Tinent General Brian Horrocks. Brian llavors encara estava viu i el vaig conixer, fent-nos amics fins que va morir. Era una mena de general molt particular, i era important que l'interprets correctament

Horrocks va morir el 4 de gener de 1985, a l'edat de 89 anys. El servei en memria seva, celebrat a l'Abadia de Westminster el 26 de febrer, va ser presidit per Major General Peter Gillet i pel Secretari d'Estat de la Defensa Michael Heseltine, en representaci de la Reina i de la Primera Ministre respectivament. Fins a trenta regiments i diverses formacions i associacions van enviar representants al servei.

 Historial Militar i Condecoracions .
 Dates de Promoci .
 Tinent de 2 - 08/08/1914 ;
 Tinent - 18/12/1914;
 Capit - 01/01/1917;
 Major (llicncia) - 01/01/1935;
 Major - 25/11/1936;
 Tinent Coronel (llicncia) - 01/07/1937 - 05/10/1939-06/12/1939;
 Tinent Coronel - 07/12/1939;
 Coronel - 28/05/1941, antiguitat 01/07/1940 ;
 Brigadier - 17/06/1940-16/12/1940;
 Major General - 27/06/1941-26/06/1942 (nomenament definitiu 27/08/1944, antiguitat 01/03/1944);
 Tinent General (en funcions) - 13/08/1942-12/08/1943;
 Tinent General   12/02/1946, antiguitat 29/12/1944 (retirat el 13/01/1949);

 Condecoracions .
 Comandant de l'Orde del Bany   09/06/1949;
 Company de l'Orde del Bany   09/08/1943;
 Comandant de l'Orde de l'Imperi Britnic   05/07/1945;
 Orde del Servei Distingit   31/12/1942;
 Creu Militar   30/01/1920 (per escapar o intentar escapar del captiveri);
 3 Mencions als Despatxos   24/06/1943, 22/03/1945, 09/08/1945;
 Estrella de 1914;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Estrella de 1939-45;
 Estrella d'frica;
 Estrella de Frana i Alemanya;
 Medalla de la Defensa;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Gran Oficial de l'Orde d'Orange-Nassau (Pasos Baixos)   17/10/1946;
 Gran Oficial de l'Orde de la Corona (Blgica)   16/01/1947;
 Creu de Guerra 1940 amb Palma (Blgica)   16/01/1947;
 Comandant de la Legi d'Honor (Frana);
 Creu de Guerra 1939-1945 (Frana);
 Legionari de la Legi d Honor (Estats Units);
 Comandant de l'Orde de Jordi I (Grcia);











 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384443" title="Gran Premi de Catalunya de motociclisme 2007" nonfiltered="3083" processed="3068" dbindex="148112">


El Gran Premi de Catalunya de motociclisme 2007, disputat el cap de setmana del 8 al 10 de juny al Circuit de Catalunya, va ser la setena prova de la temporada 2007 del mundial de motociclisme. Els vencedors van ser Casey Stoner en MotoGP, Jorge Lorenzo en 250 cc i Gbor Talmcsi en 125 cc.


MotoGP.



250 cc.



125 cc.




Vegeu tamb.
Gran Premi de Catalunya de motociclisme;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384448" title="Teatre rom de Sagunt" nonfiltered="3084" processed="3069" dbindex="148113">
El teatre rom de Sagunt s un antic teatre semicircular construt al voltant del segle I en la ciutat romana de Saguntum, en l'actualitat anomenada Sagunt, situada a la comarca del Camp de Morvedre, de la qual s capital.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384449" title="Casal Catal de Berln" nonfiltered="3085" processed="3070" dbindex="148114">
El Casal Catal de Berln va nixer al 2002. s una associaci sense nim de lucre i oficialment reconeguda per la Generalitat de Catalunya des del gener del 2005. Els seus objectius principals sn:
 Contribuir a la difusi de la llengua i la cultura catalanes a Alemanya.
 Promoure l'intercanvi entre persones interessades per la cultura, llengua, tradicions i manera de viure als Pasos Catalans.
 Ser punt de trobada per les persones procedents dels Pasos Catalans que resideixen a Berln. ;

Organitza trobades i activitats obertes al pblic. Les ms importants sn el Cicle de Cinema en Catal a Berln (anual, des del 2006), Sant Jordi amb Jocs Florals, la Castanyada i msica de cambra amb peces de compositors catalans. 

 Enllaos externs .
 http://www.katalanischer-salon.de;
 http://www.ccberlin.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384451" title="Madeleine Albright" nonfiltered="3086" processed="3071" dbindex="148115">
 
Madeleine Albright (nascuda el 15 de maig de 1937 com a Marie Jana Korbelov), va ser la 64 Secretria d'Estat dels Estats Units entre 1997 i 2001, i la primera dona en ocupar el crrec. Entre 1993 i 1997 va ser ambaixadora dels Estats Units a les Nacions Unides.

 Biografia .

Albright va nixer a Praga, Txecoslovquia, i va ser criada catlicament pels seus pares, que s'havien convertit del judaisme per escapar de la persecuci. El seu pare, Josef Korbel, va ser un diplomtic txecoslovac. El 1939 la famlia va fugir a Londres desprs de l'annexi de Bohmia pels Nazis. Desprs de la Segona Guerra Mundial, la famlia Korbel es va mudar a Belgrad, i el Sr. Korbel va servir com ambaixador txecoslovac a Iugoslvia.

Ella i els seus pares van fugir una altra vegada quan els comunistes van assolir el poder a Txecoslovquia, i la famlia va anar a parar als Estats Units el 1948.

Albright va cursar estudis a Sussa i Denver abans d'estudiar cincies poltiques en el Wellesley College amb una beca. Tamb va estudiar Relacions Internacionals en la Paul H. Nitze School of Advanced International Studies, (Johns Hopkins University). Va ser a Sussa on Marie Jana va adoptar el nom de Madeleine, la forma francesa de "Madlenka", el renom txec que la seva via li havia donat.

Albright va obtenir la ciutadania dels Estats Units el 1957, i desprs de graduar-se a Wellesley dos anys ms tard, es va casar amb el periodista Joseph Albright. Van tenir tres filles, abans de divorciar-se el 1982.

Vincles.

 Una entrevista amb Madeleine Albright pel Museu internacional de dones.;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384455" title="Joaquim Dualde i Gmez" nonfiltered="3087" processed="3072" dbindex="148116">
Joaqun Dualde Gmez (Valncia, 15 de juliol de 1875 - Barcelona, 20 de gener de 1963) fou un advocat i poltic valenci, fill de Vicent Dualde i Furi, que va ser ministre d'Instrucci Pblica i Belles Arts durant la Segona Repblica Espanyola. 

Treball com a advocat i com a catedrtic de dret civil a la universitat de Sevilla de 1904 a 1906, i de la Universitat de Barcelona de 1906 a 1944. Fou escollit diputat a Corts per la circumscripci de Lleida a les eleccions generals espanyoles de 1923 dins les llistes del Partido Reformista, i s'opos a les propostes autonomistes de la Lliga Regionalista. Quan el 1926 va deixar l'esc, en plena dictadura de Primo de Rivera, fou nomenat deg del Collegi d'Advocats de Barcelona fins el 1930.

Durant la II Repblica, com a membre del Partit Republic Liberal Demcrata formar part, entre el 29 de desembre de 1934 i el 3 d'abril de 1935 en una primera etapa i posteriorment entre el 6 de maig i el 25 de setembre de 1935, de dos dels governs d'Alejandro Lerroux com a ministre d'Instrucci Pblica i Belles Arts. Desprs de la guerra civil espanyola defens Joan March Ordinas en el seu plet amb Barcelona Traction

 Obres .
 Una revolucin en la lgica del derecho (1932) ;
 De la democracia al comumismo (1948);
 La propiedad civilsima (1961) ;






 Enllaos externs .
 Biografia amb fotografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384456" title="Beisbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1952" nonfiltered="3088" processed="3073" dbindex="148117">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1952 celebrats a la ciutat d'Hlsinki (Finlndia) es disput una prova de beisbol en categoria masculina. Aquest esport reaparegu en el programa olmpic com a esport de demostraci desprs de la seva presncia en les edicions de 1912 i 1936.

Resultats.
Es disput un nic partit entre dos equips finlandesos el dia 31 de juliol de 1952 a l'Estadi Olmpic d'Hlsinki.



Enllaos externs.
  "Official Report". XV Olympiad Helsinki 1952;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384459" title="Ivan Stamboli?" nonfiltered="3089" processed="3074" dbindex="148118">
Ivan Stamboli  (              ) (5 de novembre de 1936 - 25 d'agost de 2000) va ser un membre del Partit Comunista de Iugoslvia i President de la Repblica de Srbia als anys 80 que va ser assasinat.
Nebot del poltic Petar Stamboli , Ivan es va graduar en dret a la Universitat de Belgrad. A la primavera del 1986 assoleix la presidncia de Srbia. Ell va ser amic i mentor d'Slobodan Miloevi , a qui recolzaria a l'elecci com a nou lder de la Lliga dels comunistes serbis. Stamboli  va estar tres per defensar la candidatura de Miloevi , qui va aconseguir una victria molt ajustada.

Stamboli  i Miloevi  compartien punt de vista sobre les provncies autnomes de Srbia, Kosovo i Vojvodina, sent partidaris de canviar la constituci per apropar les relacions d'aquestes dues provncies amb el centre. Stamboli  va aconseguir guanyar el 30 congres de la Lliga dels comunistes iugoslaus de 1986, i va preparar una comissi per estudiar els possibles canvis constitucionals que s'aprovarien en 1989. Tamb volia protegir els drets dels Serbis i Montenegrins a Kosovo, insistint ja en 1982 que lluitaria per a, incls si els seus detractors l'acusaven de ser un nacionalista partidari de la Gran Srbia. Miloevi  tamb recolzava aquesta idea, diferent ambds en la velocitat i temps necessaris per portar-ho a terme.

Dragia Pavlovi , successor de Miloevi  i lleugerament liberal s'opos a aquestes idees sobre l'assumpte dels Serbis de Kosovo, alludint que s'estava fent amb una "velocitat promesa a l'extrem". Miloevi  acus  Pavlovi  de ser tous amb els Albanesos radicals, contrari als consell d'Stamboli . Els dies 23 i 24 de Novembre de 1987 a la huitena sessi del partit comunista serbi, que va durar 30 hores i s'emet en directe per televisi, Miloevi  va fer que  Pavlovi  dimits, avergonyint Ivan Stamboli , qui va haver de dimitir dies desprs per la pressi dels seguidors de Miloevi .

En desembre de  1987, Stamboli  va ser oficialment substitut per Petar Gra anin, a qui el propi Miloevi  substituiria en un any.

Stamboli  va desaparixer misteriosament el 25 d'agost de 2000, encara sota mandat d'Slobodan Miloevi . 
El 28 de mar de 2003 la policia revel que va ser assasinat a Fruka Gora per vuit agents de la Unitat d'Operacions especials Jedinica za specijalne operacije. El cos va ser trobat en 2006.

El 18 de juliol de 2005 aquestos agents varen ser trobats culpables del assassinat, que va ser coms per ordre del propi Slobodan Miloevi . 

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384462" title="Chrysiptera albata" nonfiltered="3090" processed="3075" dbindex="148119">

Chrysiptera albata  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kiribati.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384463" title="Daniel Riu i Periquet" nonfiltered="3091" processed="3076" dbindex="148120">
Daniel Riu i Periquet (Sort, Pallars Sobir, 1880 - ? ) fou un advocat i poltic catal, germ d'Emili Riu i Periquet. Llicenciat en dret, s'especialitz en dret fiscal, i durant un temps va dirigir a Madrid les revistes Revista de Economa y Hacienda (1898) i Anuario Financiero y de Valores Mobiliarios (1916). Aquest darrer any va presentar la tesi doctoral El impuesto sobre el aumento de valor de los bienes inmuebles, on afirmava que la imposici sobre la plusvlua dels immobles a l'augment de valor del terreny, fet que s'accentuava sobretot a les grans ciutats.  

Milit en el Partit Liberal, en la fracci Izquierda Liberal de Santiago Alba Bonifaz, amb la que domin la poltica local de la zona del Pallars i fou escollit diputat pel districte de Tremp a les eleccions generals espanyoles de 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. Fou un dels diputats catalans que particip en l'Assemblea de Parlamentaris de 1917 i el 1918 fou nomenat Director General de Duanes. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou director general de Treball, governador del Banc Exterior d'Espanya i conseller d'estat de la CAMPSA.

Durant la Segona Repblica Espanyola va restar polticament postergat. A les eleccions generals espanyoles de 1936 es va vincular al Partit Republic Radical, per quan aquest va decidir no presentar-se dins les llistes del Front Catal d'Ordre, va presentar a Lleida la seva prpia candidatura, que no va reeixir i que provoc la seva expulsi del partit.

 Obres .
 La liquidacin de los presupuestos del Estado y esbozo de un plan de poltica financiera (1935) ;

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Eleccions a Lleida el 1936;
 Conxita Mir Lleida (1890-1936): caciquisme poltic i lluita electoral Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985 ISBN 8472027163, 978847202716 (pp. 566-567(;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384464" title="Victoria Abril" nonfiltered="3092" processed="3077" dbindex="148121">
 

Victoria Abril (Madrid, 4 de juliol de 1959), el seu nom vertader s Victoria Mrida Rojas, s una actriu de cinema i cantant espanyola

 Biografia .

El seu primer treball de cara al pblic va ser l'any 1976 en el programa de Televisi Espanyola Un dos tres responda otra vez on interpretava una de les presentadores o secretries. 

Al cinema la primera pellcula que va interpretar va ser Obsesin, dirigida per Francisco Lara Polop el (1974).

Amb el director Vicente Aranda va interpretar diverses pellcules com Cambio de sexo i Amantes.

Ha treballat per als directors Pedro Almodvar i Carlos Saura

Moltes de les seves pellicules ha estat fetes a Frana.


 Filmografia .
 2007;
 scar, una pasin surrealista ;
 2006;
 El camino de los ingleses;
 2005;
 Tirante el blanco (Tirant lo Blanc);
 Carne de nen -  curtmetratge -;
 Les aristos;
 2004;
 Cause toujours;
 (Les gens honntes vivent en France);
 Escuela de seduccin;
 2003 ;
 (Kana: La Prophtie) - Voz -;
 Incautos;
 El sptimo da (nominada al Goya);
 2002;
 Et aprs?;
 2001;
 (Mari del sud);
 Sin noticias de Dios (nominada al Goya);
 2000;
 (The Road to El Dorado);
 1999 ;
 101 Reykjavk;
 1998;
 Entre las piernas;
 (Mon pre, ma mre, mes frres et mes surs);
 1997;
 (La femme du cosmonaute);
 1995;
 Nadie hablar de nosotras cuando hayamos muerto (premi Goya);
 Libertarias;
 1994;
 Casque bleu;
 (Gazon maudit);
 1993;
 Intruso;
 Kika;
 Jimmy Hollywood;
 1992;
 Demasiado corazn;
 1991;
 Amantes (nominada al Goya) (s de plata a Berln);
 (Une poque formidable);
 Tacones lejanos;
 1990;
 (Sandino) ;
 A solas contigo;
 1989;
 Si te dicen que ca;
 tame!;
 1988;
 Ada dans la jungle;
 Bton Rouge;
 Sans peur et sans reproche;
 1987;
 El Lute: camina o revienta;
 Barrios altos;
 El juego ms divertido;
 El placer de matar;
 1986;
 Max mi amor (Max mon amour);
 Terno secco;
 1985;
 Padre nuestro (pelcula);
 La hora bruja;
 Tiempo de silencio;
 1984;
 La noche ms hermosa;
 (On the Line);
 Rouge-Gorge;
 After Darkness;
 1983;
 Las bicicletas son para el verano ;
 (L'addition);
 Le voyage;
 1982;
 Asesinato en el Comite Central;
 Entre parntesis;
 (La colmena) ;
 Sem sombra de pecado;
 Le btard;
 J'ai pous une ombre;
 (La lune dans le caniveau);
 1981;
 (Comin' at Ya!);
 La batalla del porro;
 (La gurillra);
 1980;
 La muchacha de las bragas de oro;
 Mater Amatsima;
 (Le cur  l'envers);
 (Mieux vaut tre riche et bien portant que fauch et mal foutu);
 La casa del paraso;
 1977;
 Doa Perfecta;
 Esposa y amante;
 1976;
 El hombre que supo amar;
 (Caperucita roja);
 El puente;
 (Cambio de sexo);
 1975;
 Y le llamaban Robin Hood;
 (Robin and Marian) amb Sean Connery;
 1974;
 (Obsesin);

 Televisi .
 Los libros (captol La bien plantada) (1975);
 Un, dos, tres...responda otra vez (1976-1978);
 La Barraca (1979);
 Estudio 1 (captol Cualquier mircoles) (1982);
 Tlvision de chambre (captol Sous le signe du poisson) (1984) ;
 La huella del crimen (captol El crimen del capitn Snchez) (1985);
 Los pazos de Ulloa (1985);
 La mujer de tu vida (captol La mujer luntica) (1989);
 Los jinetes del alba (1990);

 Discografia .
Putcheros do Brasil (2005);

Olala (2007);


 Premis .
Festival Internacional de Cinema de Berln|



Festival Internacional de Cinema de San Sebasti



Premis Goya



Altres
;
Millor actriu de cinema (1986, 1988, 1990);

Premis de la Unin de Actores;
Millor actriu de repartiment de cinema (2004);
Millor actriu protagonista de cinema (1995);

 Enllaos externs .
 www.victoria-abril.com - Pgina Oficial de Victoria;
 www.myspace.com/victoriaabril - MySpace;
 Entrevista - Entrevista exclusiva e-spagne;
Biofilmografa de la actriz





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384466" title="Chrysiptera annulata" nonfiltered="3093" processed="3078" dbindex="148122">

Chrysiptera annulata  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a Durban (Sud-frica), Madagascar, Reuni i Maurici.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384476" title="Emili Riu i Periquet" nonfiltered="3094" processed="3079" dbindex="148123">
Emili Riu i Periquet (Sort, Pallars Sobir, 1871 - Madrid, 1928) fou un empresari i poltic catal, germ de Daniel Riu i Periquet i considerat un dels impulsors de les obres d electrificaci de Catalunya com a fundador de la Lleida Traction. El 1896 s'install a Madrid, on va collaborar a El Heraldo de Madrid i El Globo. El 1897 fou nomenat inspector de Timbre a Toledo. El 1898 fou nomenat cap del Negociat d Inspecci Arrendatria a Oviedo i el 1899 compr la Revista de Economia y Hacienda, de la qual en fou director.

Com el seu germ milit en el Partit Liberal dins la fracci Izquierda Liberal de Santiago Alba Bonifaz, amb el que fou escollit diputat a les Corts espanyoles pel districte de Sort a les eleccions generals espanyoles de 1901, 1903, 1905, 1907, 1910, 1914, 1916 i 1923, i durant el seu mandat ocup els crrecs de sots-secretari de Finances el 1910 i de vicepresident de la comissi de pressupostos del Congrs dels Diputats, on particip en l'informe sobre la transformaci de l'impost de consums. El 1919-1920 fou senador per Lleida dins la Unin Monrquica Nacional

Com el seu germ, s'especialitz en dret fiscal. El 1911 va fundar la empresaEnergia Elctrica de Catalunya SA, concessionria de la conca del Flamisell. El 1916 fund la Revista Nacional de Economa, amb la finalitat de fomentar l'inters dels capitalistes espanyols en l'economia nacional, i on hi collabor Guillem Graell i Moles i on public l'article Existe en Espaa una oligarqua poltico-financiera? (1917). Tamb fou redactor en cap del Diario Mercantil. 

 Enllaos externs .
 Referncia a la Revista Nacional de Economia a Arbor, 2007;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Bloc sobre Emili Riu i Periquet;
 Biografia;
 Personatges de Sort;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384477" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904 - 1/3 de milla" nonfiltered="3095" processed="3080" dbindex="148124">


La cursa  de milla va ser una de les proves de ciclisme en pista que es van disputar als Jocs Olmpics de Saint Louis de 1904.  s l'nica vegada que s'ha disputat aquesta prova en uns Jocs Olmpics. La prova es va disputar el 5 d'agost de 1904, prenent-hi part 10 ciclistes, tots dels Estats Units. Es desconeix el nom de 4 dels participants. 

Medallistes.


Resultats.

Sries.
Els dos primers de cada srie passa a les semifinals. La identitat de 4 dels 6 ciclistes que prenen part a la tercera i quarta srie es desconeixen. Els dos ciclistes dels quals es coneix el nom d'aquestes sries eren Marcus Hurley i Burton Downing, els quals passen a semifinals, per no se sap en quina de les dues sries van crrer. 





Semifinals.
Els dos primers classificats de cada semifinal passa a la final. Hurley i Downing foren els dos classificats de la segona semifinal. Els altres dos ciclistes que havien passat ronda provinents de les sries 3 i 4 es desconeixen. 


Final.



Enllaos externs.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384479" title="Experiment de Griffith" nonfiltered="3096" processed="3081" dbindex="148125">

L'experiment de Griffith, que fou condut el 1928 per Frederick Griffith, fou un dels primers experiments que suggeriren que els bacteris eren capaos de transferir informaci gentica a travs del procs de transformaci bacteriana.

Griffith us dues soques de Pneumococcus amb les que infect ratolins, una soca tipus III-S (smooth, lls) i l'altra un tipus II-R (rough rugs). La soca III-S es recobreix ella mateixa amb una cpsula bacteriana de polisacrid que la protegeix del sistema immunitari de l'hoste, resultant en la mort de l'hoste, mentre que la soca II-R no disposa d'aquesta cpsula protectora i s rebutjada pel sistema immunitari de l'hoste. 

En l'experiment els bacteris de la soca III-S foren morts per calor i les restes foren afegides en un cultiu de la soca II-R. Mentre un cultiu sense afegir la soca III-S no s capa de causar la mort la inoculaci de la soca II-R s capa de matar l'hoste. Griffith fou capa d'allar en cultiu les soques II-R i III-S del pneumococ de la sang dels ratolins morts. Griffith conclogu que el tipus II-R havia "transformat" cap a la soca letal III-S per el "principi de transformaci" que d'alguna manera s'havia desprs de la soca III-S morta per xoc trmic.

Avui en dia, es coneix que el "principi transformant" de Griffith s el DNA de la soca bacteriana III-S. Mentre que els bacteris havien estat morts, el DNA sobrevisqu al procs d'escalfament i fou transferit a la soca II-R. El DNA de la soca III-S contenia els gens implicats en la formaci de la cpsula de polisacrids. Equipat amb aquest joc de gens la soca inicial II-R estava protegida del sistema immune de l'hoste i podia matar a l'hoste. La natura exacta del principi transformant fou verificada pels experiments d'Avery, McLeod i McCarty i per  Hershey i Chase.

Articles relacionats.
Gentica;
Experiment d'Avery, MacLeod i McCarty;
Experiment de Hershey i Chase;

 References .


 ;
 Article d'Avery, McLeod i McCarty sobre la descripci del material transformant de Griffith. article original i la reimpressi del 35 aniversari.);

  854 pgines. ISBN 0-7637-1511-5.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384480" title="PFC Etar 1924 Veliko Tarnovo" nonfiltered="3097" processed="3082" dbindex="148126">

El PFC Etar 1924 Veliko Tarnovo (en blgar          1924               ) s un club de futbol blgar de la ciutat de Veliko Tarnovo.

 Histria .
Evoluci del nom: 
1924: Etar Tarnovo (fusi de Mladezhki SK, Slava, Feniks i Viktoria);
1946: Etar-Yunak Tarnovo (absorci del Yunak);
1948: Absorci del Trapezica Tarnovo;
1949: Cherveno Zname Tarnovo;
1957: DFS Etar Tarnovo;
1965: DFS Etar Veliko Tarnovo;
1985: FK Etar Veliko Tarnovo;
2003: PFC Etar 1924 (fusi amb FK Etar 1924);

Un dels seus futbolistes ms destacats del passat fou Krassimir Balakov.

 Palmars .
 Lliga blgara de futbol (1): ;
1991;

 Copa de la BFU (1): ;
1991;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web de seguidors;
 Web a Bul-foot.org;

Etar






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384490" title="Miguel Guerrero Sanchez" nonfiltered="3098" processed="3083" dbindex="148127">
Miguel Guerrero Sanchez (Otivar, Granada) ha estat un sindicalista, cofundador de CCOO, i lluitador comunista des de la clandestinitat, al PSUC.

Nascut a Andalusia, va arribar a Barcelona el 1959.

Fou President de la Uni de Treballadors i Tcnics (UTT), de la branca de l aigua, gas i electricitat de la provncia de Barcelona del Sindicat Vertical.

Vocal Nacional a nivell Estatal, crrec que va utilitzar per construir la coordinadora estatal d Energia de CCOO a la clandestinitat, la qual cosa va servir com a plataforma per a la formaci ja a la legalitat, de la Federaci Estatal d Energia de CCOO, sent el seu primer Secretari General.

Detingut diversos cops en poca de l estat excepci franquista, fou secretari General de la Uni Local de CCOO de Badalona, i desprs regidor pel PSUC d aquest municipi, en les primeres eleccions desprs de la mort del dictador.

Participant en forma activa en el 5 Congrs del PSUC contra l eurocomunisme, fou membre del Comit Central del PSUC i del PCC des de la seva seva creaci, d on va ser expulsat per mantenir-se fidel al PCPE i al comunisme.

Actualment s el Secretari General del Partit Comunista del Poble de Catalunya i membre del Comit Central del PCPE.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384491" title="Quim Boix Lluch" nonfiltered="3099" processed="3084" dbindex="148128">
Quim Boix i Lluch (Barcelona, 1945) s enginyer industrial. Militant poltic i sindical durant el franquisme i el retorn a la democrcia, s'autodefineix com a comunista marxista-leninista]] des de 1964

Va ser delegat dels enginyers del Sindicat Democrtic d Estudiants de la UB, i per aix va ser detingut 11 vegades sota el franquisme, torturat desprs de la Caputxinada (la manifestaci de capellans de 1966 era per protestar contra els seus torturadors).

Condemnat dues vegades pel TOP (Tribunal de Orden Pblico), expulsat per 3 anys de totes les universitats d Espanya, enviat al Shara pel servei militar.

Va ser responsable dels comunistes a la Comissi Unitria amb catlics de Solidaritat amb els Presos Poltics.

Acomiadat per sindicalista de diferents empreses (per aix fou el primer enginyer que va presentar una demanda a Magistratura de Treball contra una empresa).

Dirigent del PSUC on fou portaveu del guanyador "NO a l'eurocomunisme" al 5 Congrs, dirigent del PCC i del PCPE, on actualment s el seu responsable de relacions internacionals.

Fou dirigent de la CONC, membre del seu secretariat com aresponsable de TPQs (Tcnics, Professionals i Quadres), membre del Consell Federal de CCOO, responsable de la seva SSE a l ajuntament de Montcada i Reixac fins a la seva prejubilaci, i fundador de 4 associacions de vens sota el franquisme.

Actualment participa a la Mesa Cvica pels Drets Socials, de la que fou fundador l any 1995, i tamb de la Xarxa Contra els Tancaments i la Precarietat, aix com de la Plataforma  Soles no Podem i de qualsevol manera no val .

 Enllaos externs .
 Diccionari biogrfic del moviment obrer als Pasos Catalans;
 PCPE responde por boca de Quim Boix al diario El Mundo;
 Quim Boix sigue su lucha contra el acoso moral;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384492" title="Francisco Javier Echeverra" nonfiltered="3100" processed="3085" dbindex="148129">
Francisco Javier Echeverra Mignoni (n. a Xalapa, Veracruz el 2 de juliol de 1797; m. a la ciutat de Mxic el 27 de setembre de 1852), fou un negociant mexic i poltic conservador. Fou president de Mxic per uns quants dies. 

Echeverra nasqu a Xalapa, Veracruz. Durant la seva joventut treball en els negocis familars, per desprs s'interess en la poltica. Fou electe diputat del congrs local el 1829. El 1834 es trasllad a la ciutat de Mxic, on gestion l'empresa familiar. El president Antonio Lpez de Santa Anna el design ministre del tresor el 5 de maig de 1834, per renunci l'1 de setembre a causa dels desacords que tenia amb Santa Anna.

Dos anys desprs fou membre del Consell d'Estat del govern d'Anastasio Bustamante. Echeverra fou designat de bell nou ministre del tresor, de 1839 a 1841. En aquella poca el pas estava en bancarrota, en haver acabat la Guerra dels Pastissos. La seva empresa personal prest 662 mil pesos al govern en coure, per en reb el pagament en plata, per la qual cosa fou durament criticat a la premsa. Cre un impost de 0,3% sobre les propietats urbana i rural, i increment l'impost al consum al 10%. Volia amortitzar l'emissi de monedes de coure amb un acord amb les empreses de tabac. Amb aquestes poltiques millor la situaci de la tresoreria. 

El 21 de setembre de 1841 el Congrs el design com a president inter de Mxic, ja que Bustamante sort de la capital per encapalar les forces contra els rebels. El 10 d'octubre abandon el crrec. Es retir de la poltica per un temps, per hi torn el 1850 com a diputat. 

Echeverra tamb fou president del comit de presons, i tamb de l'Acadmica de San Carlos. L'Acadmia prosper sota la seva gesti, comprant un edifici propi, contractant professors europeus, i guanyant la reputaci de la millor acadmica de belles arts d'Amrica. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384495" title="Valentn Canalizo" nonfiltered="3101" processed="3086" dbindex="148130">
Jos Valentn Raimundo Canalizo Bocadillo  (n. a Monterrey, Nuevo Len el 14 de gener de 1794; m. a la ciutat de Mxic el 20 de febrer de 1850) fou un general i poltic conservador mexic. Don el seu suport al govern centralista i fou seguidor i confident del general Antonio Lpez de Santa Anna. Canalizo fou president de Mxic en dues ocasions, per un total de deu mesos entre 1834 i 1844. 

Entre 1835 i 1841 lluit intensament contra els liberals i don el seu suport al govern dictatorial d'Antonio Lpez de Santa Anna. Quan Santa Anna volgu descansar el fu president inter el 4 d'octubre de 1843, amb l'aprovaci del Congrs. El seu primer periode acab el 4 de juny de 1844.  Renunci a la presidncia el 1844 per anar-se'n a San Luis Potos per prendre el control de l'Exrcit del Nord i preparar-se per a la campanya a Texas. 

Torn a la capital el setembre de 1844 i succe Jos Joaqun Herrera. Durant la seva segona gesti estigu en conflicte obert amb el Congrs atesa l'oposici parlamentria a Santa Anna. Canalizo reb instruccions de Santa Anna per dissoldre el Congrs. 

He returned to the capital in September 1844 to replace Jos Joaqun de Herrera in the presidency. Again, he was a proxy for Santa Anna. This time he served from September 21, 1844 to December 6, 1844. El 30 d'octubre les autoritats de Guadalajara es revoltaren; el 30 de novembre el gurdia del palau imped que els diputats i senadors entressin al Congrs. El 6 de desembre, la disconformitat s'havia tornat en una revoluci. Molts soldats s'hi afegiren, i empresonaren Canalizo; Jos Joaqun Herrera assum la presidncia. Es preparava un judici contra Canalizo, per el govern declar amnistia general. Canalizo fou traslladat a San Juan de Ula i part cap a Cadis el 25 d'octubre de 1845. 

Torn a Mxic el 1846, i fou Ministre de Guerra del gabinet de Valentn Gmez Faras. Durant la Guerra Estats Units - Mxic encapal la divisi oriental i defengu la ciutat de Veracruz. Tot i aix pels desacords amb Santa Anna renunci. Mor el 1850. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384498" title="Dennis Oppenheim" nonfiltered="3102" processed="3087" dbindex="148131">


Dennis Oppenheim, Washington (1938), artista grfic i escultor nord-americ de renom internacional. 

 Biografia . 
Oppenheim va nixer a Washington el 1938 i es va formar en la Escola d'Arts i Oficis de Califrnia. El 1967 es va traslladar a Nova York, on resideix i treballa des de llavors. Desprs d'entrar en contacte amb les generacions d'artistes americans ms importants del segle XX, es va convertir en un dels precursors de l'art conceptual, sent pioner com artista de performances. 

El seu reconeixement pblic va arribar a la fi de la dcada dels anys 60 com representant, juntament amb altres artistes, del moviment Earth Art. Avui dia, s un dels artistes contemporanis de primera magnitud en el panorama internacional. 

Obra.
L'obra de Oppenheim est present en ms de 70 dels principals museus, colleccions i espais pblics de tot el mn. A Espanya, les seves obres van poder veure's en el Museu Reina Sofia de Madrid el 2005 i tamb a travs d'una retrospectiva organitzada pel museu-Fundaci Cristbal Gabarrn a Valladolid el 2004, que va viatjar posteriorment al Crculo de Bellas Artes de Madrid i a altres ciutats. 

Aix mateix, t obres pbliques permanents en tres localitats espanyoles: 

 Stage Set for a Film (Decorat per a una Pellcula), installada al Passeig de Zorrilla de Valladolid el 1998;
 Crystal Garden (Jard de Cristall), inaugurada en el municipi madrileny de Navalcarnero al febrer de 2007 ;
 Device to Root out Evil, installada en la ciutat de Palma de Mallorca el 1997 i que s una rplica de la realitzada en 1966 a Vencia pel mateix autor.

Enllaos externs.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384499" title="Richard Huelsenbeck" nonfiltered="3103" processed="3088" dbindex="148132">
Richard Huelsenbeck (Frankenau, Hesse-Nassau, 23 d'abril de 1892 - 30 d'abril de 1974) va ser un poeta, escriptor i bateria alemany. 

Biografia.
Huelsenbeck va ser un estudiant de medicina en vespres de la Primera Guerra Mundial. Va ser declarat invlid per l'exrcit i va emigrar a Zuric, Sussa al febrer de 1916, on es va enamorar del Cabaret Voltaire. Al gener de 1917, es va traslladar a Berln, duent amb si idees i tcniques que li van ajudar a fundar el grup dadaista de Berln. 

Fer literatura amb una pistola en la m ha estat durant algun temps el meu somni, va escriure el 1920. 

Les seves idees s'ajustaven al corrent poltic d'esquerres que predominava en aquella poca a Berln. No obstant aix, l'idealista Huelsenbeck i els seus companys del repte Dad s el bolxevisme alemany van tenir desafortunades repercussions ms endavant, quan els nazis van denunciar tots els aspectes de l'art modern com Kunstbolschewismus. 

Ms tard, es va traslladar a la ciutat de Nova York, on va practicar el psicoanlisi sota la influncia de Jung amb el nom de Charles R. Hulbeck. 

El 1970 va regressar a la regi de Ticino a Sussa. Huelsenbeck va ser el edidor del Dada Almanach, i va escriure Dada Sieght, En Avant Dada i altres obres dadaistes. Fins al final de la seva vida, Huelsenbeck va insistir que Dad encara existeix, encara que els altres fundadors del moviment no estigussin d'acord. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384504" title="Speakers' Corner" nonfiltered="3104" processed="3089" dbindex="148133">
 
El Speakers' Corner (el "Rac de l'orador" en angls) s una zona on es permet parlar en pblic que es troba situada en l'extrem norest del Hyde Park, a Londres. 

Se'ls permet parlar als oradors sempre que la policia consideri que els seus discursos no violen la llei. Contrriament a la creena popular no existeix immunitat davant la llei ni existeixen temes proscrits. En la prctica la policia tendeix a ser bastant tolerant i solament interv quan rep queixes o si s'utilitza llenguatge ofensiu. Existeixen altres rees en els altres parcs de Londres que tamb sn conegudes com Speakers' Corners, (per exemple, Finsbury Park, Clapham Common, Kennington Park i Victria Park), com tamb en altres pasos. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384505" title="Joseph Paxton" nonfiltered="3105" processed="3090" dbindex="148134">

Joseph Paxton (3 d'agost de 1803   8 de juny de 1865), va ser un arquitecte i paisatgista angls, reconegut per ser l'autor del Crystal Palace, obra construda per a la primera Gran Exposici celebrada a Londres el 1851. 

Va treballar com jardiner a les ordres de William George Cavendish (sis duc de Devonshire) a Chatsworth, Derbyshire, on va comenar les seves construccions de grans hivernacles; la qual cosa li ajudaria en la projecci del Crystal Palace. 

Aquesta obra s una sala de ferro i vidre de 600 metres de longitud, i va ser la primera estructura construda en la seva totalitat amb peces prefabricades. Paxton tamb va ser un dels arquitectes paisatgistes ms importants de la seva poca i entre les seves obres es troben nombrosos jardins pblics i privats, com els de Chatsworth, el Crystal Palace i Birkenhead.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384506" title="Cant de Barbasan" nonfiltered="3106" processed="3091" dbindex="148135">

El Cant de Barbazan s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Sent Gauden, est format per 24 municipis i el cap cantonal s Barbazan.

Municipis.
 Barbazan;
 Gourdan-Polignan;
 Pointis-de-Rivire;
 Sauveterre-de-Comminges;
 Huos;
 Ardige;
 Martres-de-Rivire;
 Labroqure;
 Cier-de-Rivire;
 Saint-Bertrand-de-Comminges;
 Seilhan;
 Valcabrre;
 Saint-P-d'Ardet;
 Malvezie;
 Ore;
 Lourde;
 Antichan-de-Frontignes;
 Payssous;
 Gali;
 Bagiry;
 Gnos;
 Frontignan-de-Comminges;
 Luscan;
 Mont-de-Gali;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384507" title="Cant de Bolonha de Gessa" nonfiltered="3107" processed="3092" dbindex="148136">
El Cant de Boulogne-sur-Gesse s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Sent Gauden, est format per 24 municipis i el cap cantonal s Boulogne-sur-Gesse.

Municipis.
 Boulogne-sur-Gesse;
 Blajan;
 Larroque;
 Escanecrabe;
 Cardeilhac;
 Pguilhan;
 Montmaurin;
 Charlas;
 Ciadoux;
 Saman;
 Gensac-de-Boulogne;
 Saint-P-Delbosc;
 Saint-Lary-Boujean;
 Nizan-Gesse;
 Lespugue;
 Mondilhan;
 Sarremezan;
 Montgaillard-sur-Save;
 Sarrecave;
 Lunax;
 Nnigan;
 Castra-Vignoles;
 Saint-Ferrol;
 Saint-Loup-en-Comminges;

Vegeu tamb.
Boulogne-sur-Gesse;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384508" title="Cant de L'Illa de Haut" nonfiltered="3108" processed="3093" dbindex="148137">
El Cant de L'Isle-en-Dondon s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Sent Gauden, est format per 24 municipis i el cap cantonal s L'Isle-en-Dodon.

Municipis.
 Agassac;
 Ambax;
 Anan;
 Boissde;
 Castelgaillard;
 Cazac;
 Coueilles;
 Fabas;
 Frontignan-Savs;
 Goudex;
 l'Isle-en-Dodon;
 Labastide-Paums;
 Lilhac;
 Martisserre;
 Mauvezin;
 Mirambeau;
 Molas;
 Montbernard;
 Montesquieu-Guittaut;
 Puymaurin;
 Riolas;
 Saint-Frajou;
 Saint-Laurent;
 Salherm;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384509" title="Cant de Montrejau" nonfiltered="3109" processed="3094" dbindex="148138">
El Cant de Montrjeau s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est incls al districte de Sent Gauden, est format per 17 municipis i el cap cantonal s Montrjeau.

Municipis.
 Montrjeau;
 Ausson;
 Clarac;
 Villeneuve-Lcussan;
 Ponlat-Taillebourg;
 Saint-Plancard;
 Bordes-de-Rivire;
 Les Tourreilles;
 Le Cuing;
 Franquevielle;
 Loudet;
 Lcussan;
 Cuguron;
 Balesta;
 Boudrac;
 Cazaril-Tambours;
 Sdeilhac;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384510" title="Barbasan" nonfiltered="3110" processed="3095" dbindex="148139">

Barbazan (en occit Barbasan) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384511" title="Malvezie" nonfiltered="3111" processed="3096" dbindex="148140">

Malvezie (en occit Malvezie) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384512" title="Bolonha de Gessa" nonfiltered="3112" processed="3097" dbindex="148141">

Boulogne-sur-Gesse (en occit Bolonha de Gessa) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384514" title="Saint-Ferrol (Alta Garona)" nonfiltered="3113" processed="3098" dbindex="148142">

Saint-Ferrol (en occit Saint-Ferrol) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384515" title="L'Illa de Haut" nonfiltered="3114" processed="3099" dbindex="148143">

L'Isle-en-Dodon (en occit L'Illa de Haut) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384516" title="Agust Colomines i Companys" nonfiltered="3115" processed="3100" dbindex="148144">
Agust Colomines i Companys (Barcelona, 1957) s professor titular d'histria contempornia a la Universitat de Barcelona i director de l'rea d'Estudis Nacionals i Identitaris de l'Institut Internacional de Postgrau de la UOC. Aix mateix, s director de la Fundaci Catalanista i Demcrata Trias Fargas (CatDem). Especialista en historiografia i histria del nacionalisme. 

Ha estat Visiting Fellow a la University of East Anglia (Regne Unit). s membre, tamb, del Centre d'Estudis Histrics Internacionals-Pavell de la Repblica de la UB i de l'Association for the Study of Ethnicity and Nationalism (ASEN) de la London School of Economics. Ha publicat els llibres:

Catarroja 1936-1939: insurgent i administrada (1987);
El catalanisme i l'Estat. La lluita parlamentria per l autonomia, 1898-1917 (1993);
Les Bases de Manresa de 1892 i els orgens del catalanisme (1992, amb J. Termes);
Les raons del passat. Tendncies historiogrfiques actuals (1998, amb V. S. Olmos);
La resposta catalana a la crisi i la prdua de Cuba (1998) ;
Testimoni pblic (2001);
Patriotes i resistents. Histria del primer catalanisme (2003, amb J.Termes;
Manual de sensacions (2004) ;
Pensar la contempranetat: divuit entrevistes sobre la histria (2005, amb V. S. Olmos) ;


I els poemaris:

Poemes de la nta del General (1993);
De fomes i llegendes o la desproporci dels somnis (1997);
La ira dels dies (2000). ;

Escriu un article quinzenal al diari Avui i s collaborador de Catalunya Rdio, Com Rdio i la revista El Temps. Coedita les revistes El Contemporani i Afers. Fulls de recerca i pensament a travs de l'Editorial Afers, de la qual s copropietari amb Vicent S. Olmos. Ha estat membre del consell directiu d'Angle Editorial. Des del mes de gener del 2004 fins al novembre del 2007 va ser director d'Unescocat - Centre UNESCO de Catalunya, i des del mes de setembre del 2004 fins al setembre del 2008 fou tamb el president de l'Institut Linguapax, del qual s ara vocal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384517" title="Riolas" nonfiltered="3116" processed="3101" dbindex="148145">

Riolas (en occit Riolas) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384519" title="Montrejau" nonfiltered="3117" processed="3102" dbindex="148146">

Montrjeau (en occit Montrejau) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  

 Personatges illustres .
 Bertrand Larada, poeta occit.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384520" title="Cuguron" nonfiltered="3118" processed="3103" dbindex="148147">

Cuguron (en occit Cuguron) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384521" title="Esparron (Alta Garona)" nonfiltered="3119" processed="3104" dbindex="148148">

Esparron (en occit Esparron) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384522" title="Contracultura" nonfiltered="3120" processed="3105" dbindex="148149">
contracultura s un moviment sociolgic els valors del qual contrasten establerts dins d'una societat

El terme contracultura es fa servir especialment per a referir-se a un moviment organitzat i visible l'acci del qual afecta a moltes persones i persisteix durant un perode de temps considerable.

En sn exemples romanticisme del segle XIX, la bohmia (cultura) que s'inicia en el segle XIX i dura fins avui, la Generaci Beat nordamericana dels anys cinquanta, els movimients contraculturals dels seixanta, influits per la Generaci Beat, i el movimient punk de finals dels setanta fins avui.

La paraula t dos sentits: d'una banda, constitueix una ofensiva contra la Cultura (oficial); per l'altra, una "cultura en contra" que roman(com a mnim en un primer moment) al marge del mercat i els mitjans de formaci de masses, en el underground. Es tracta doncs de manifestacions culturals que es presenten com alternativaa la cultura predominant, generalment preservades i transmeses per petits grups socials sovint marginals.

La contracultura dels anys cinquanta i seixanta.
Els grans iniciadors de la revoluci contracultural foren els beatniks: Allen Ginsberg, Jack Kerouac i William S. Burroughs, creadors de la identitat inconformista i encabat fonaments del moviment hippie. En la segona meitat dels seixanta Timothy Leary, Ken Kesey, Alan Watts i Norman O. Brown, entre d'altres, desenvoluparen la teoria i praxis contracultural.La cantant de blues Janis Joplin va ser el smbol femen de la contracultura dels anys 60. Jimi Hendrix i Jim Morrison van morir molt joves i s'erigiren en mites de la contraccultura.

Enllaos externs.
Contracultura, Ateneo Libertario Virtual  ;
Amsterdam-Paris contrecultures 1950-90;
Punks Unidos, recursos de contracultura;
Luis Ruiz Aja La contracultura. Qu fue? Qu queda?





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384523" title="Francon (Alta Garona)" nonfiltered="3121" processed="3106" dbindex="148150">

Francon (en occit Francon) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384524" title="Lussan-Adeilhac" nonfiltered="3122" processed="3107" dbindex="148151">

Lussan-Adeilhac (en occit Lussan-Adeilhac) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384525" title="Poucharramet" nonfiltered="3123" processed="3108" dbindex="148152">

Poucharramet (en occit Poucharramet) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384527" title="Valentine (Alta Garona)" nonfiltered="3124" processed="3109" dbindex="148153">

Valentine (en occit Valentine) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384529" title="Aspet (Alta Garona)" nonfiltered="3125" processed="3110" dbindex="148154">

Aspet (en occit Aspet) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384530" title="Sepx" nonfiltered="3126" processed="3111" dbindex="148155">

Sepx (en occit Sepx) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384531" title="His (Alta Garona)" nonfiltered="3127" processed="3112" dbindex="148156">

His (en occit His) s un municipi francs, situat al departament de l'Alta Garona i a la regi de Migdia-Pirineus.  










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384535" title="Berserk: Millennium Falcon Hen Seima Senki no Sh?" nonfiltered="3128" processed="3113" dbindex="148157">

Berserk: Millennium Falcon Hen Seima Senki no Sh  (                    |Beruseruku Mireniamu Farukon Hen Seima Senki no Sh ) s el segon videojoc basat en el manga Berserk. Fou llanat per Sega-Sammy a Jap en la PlayStation 2 el 7 d'octubre de 2004. Sammy va autoritzar a YBM-Sisa per la versi coreana que se va llanar al mateix temps.
El seu predecessor, Sword of the Berserk: Guts' Rage, fou llanat en Dreamcast per ASCII en 1999. Els dos videojocs de Berserk foren creat per el desenvolupador japons Yuke's.

El joc.
La histria del joc cobreix part del arc argumental del Falc Millennari dels volums del 22 al 27 del manga Berserk. Amb els seus models poligonals ms detallats, s visualment superior al seu predecessor que va eixir a Sega Dreamcast. Els mapes sn molt ms grans que el primer joc. Procs de captura de moviment es va utilitzar per augmentar el realisme en els moviments del personatge. El doblatge al japons es va fer amb les veus de srie d'anime originalment emesa a televisi.

Enllaos externs.
Berserk: Millennium Falcon Hen Seima Senki no Sh  pgina web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384545" title="San Francesco di Ferrara" nonfiltered="3129" processed="3114" dbindex="148158">


L Esglsia de San Francesco es troba a  Ferrara a la via Terranuova.

Va ser construda el 1594 sobre una preexistent, utilitzada pels franciscans. El projecte va ser una de les millors realitzacions de Biagio Rossetti. 

La faana i el cos de la  baslica presenten lnies tpiques del renaixement, amb les voltes, inspirades per Leon Battista Alberti i els pilastres de marbre que destaquen sobre la paret de ma. 

L interior t tres naus de que formen una creu llatina, i vuit capelles laterals. A la primera capella de l'esquerra destaca el gran fresc de la Cattura di Cristo  de Il Garofalo (1524). En el mateix altar de la capella hi ha l escultura Cristo nel Gestemani.

El creuer dret est dominat per l important mausoleu del marqus Ghironi Francesco Villa, d'estil barroc, mentre que en el creuer esquerre es conserva un sarcfag rom d estil de Ravenna que data del segle V . 

El trptic de darrere de l'altar la Resurrezione, Ascensione e Deposizione  de Domenico Mona (1580 -1583). 

 Enllaos externs.
Una pgina sobre l esglsia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384546" title="Csar Vidal Manzanares" nonfiltered="3130" processed="3115" dbindex="148159">
Csar Vidal Manzanares (Madrid, 1958) s un historiador, escriptor i periodista espanyol autor de nombroses obres de divulgaci histrica i de novelles de literatura infantil i juvenil.
 
Dirigeix i presenta els programes La Linterna i Camino del Sur de la cadena radiofnica COPE i Corra el ao... en Libertad Digital Televisin, i s articulista del diari La Razn.

s de religi protestant i polticament conservador. 

Com a historiador s molt prolfic cosa que ha fet dubtar a alguns que els hagi escrit ell personalment o un equip de collaboradors.

Pel que fa al tractament de la Guerra civil espanyola s'uneix a tesis revisionistes i que reivindiquen el paper de les forces sublevades tot criticant la idea de que es tractava d'una lluita entre la dictadura i la democracia.


 Bibliografia .
1987
Recuerdos de un testigo de Jehov, Vida.

1989
El infierno de las sectas. ISBN 84-271-1588-1;
Psicologa de las sectas, Paulinas. ISBN 84-285-1346-5;

1991
Las sectas frente a la Biblia. ISBN 84-285-1410-0;

1992
Diccionario de patrstica, Verbo Divino. ISBN 84-7151-835-X;

1993
Diccionario histrico del Antiguo Egipto, Alianza. ISBN 978-84-206-0635-4 ;
El primer Evangelio: El documento Q, Planeta. ISBN 84-08-00205-8;
El retorno del ocultismo: Nueva Era y fe cristiana. ISBN 84-285-1523-9;
Los documentos del Mar Muerto, Alianza. ISBN 84-206-9680-3;

1994
Buda: Vida, Leyenda, Enseanza, Martnez-Roca. ISBN 84-270-1864-9;
El mito de Mara, Chick Publications. ISBN 09-379-5847-8;
La sabidura del Antiguo Egipto, Alianza. ISBN 84-206-0705-3;
Recuerdo Mil Novecientos Treinta y Seis: Una Historia Oral de la Guerra Civil Espanola (Pruebas Al Canto), Anaya. ISBN 84-7979-032-6;
La otra cara del Paraso: la verdad sobre las grandes sectas, Miami.

1995
Diccionario de Jess y los Evangelios, Verbo Divino. ISBN 84-8169-037-6;
El Desafo de las Sectas (1995), San Pablo ISBN 84-285-1770-3;
El judeocristianismo palestino en el siglo I; De Pentecosts a Jamnia, Editorial Trotta. ISBN 84-8164-037-9 Doctoral UNED;
Historias Curiosas Del Ocultismo, Espasa-Calpe. ISBN 84-7979-366-X;
Manuscritos del Mar Muerto, Alianza. ISBN 84-206-4664-4;
Textos para la historia del pueblo judo, Ctedra. ISBN 84-376-1360-4;

1996
Diccionario de Las Tres Religiones Monotestas, Alianza. ISBN 84-206-0618-9;
Durruti: La furia libertaria, Temas de Hoy. ISBN 84-7880-693-8;
En Las Races De La Nueva Era, Caribe-Betania. ISBN 0-89922-575-6;
Jos Antonio: La biografa no autorizada, Anaya. ISBN 84-350-0690-5;
La guerra de Franco, Planeta. ISBN 84-08-01873-6;

1997
Cmo presentar el evangelio a los mormones, CBP. ISBN 0-311-13861-6;
Diccionario de los Papas, Pennsula. ISBN 84-8307-478-8;
El Holocausto, Alianza. ISBN 84-206-5644-5;
El Maestro de la Justicia, Edhasa. ISBN 84-350-0623-9;
El mdico del sultn, Grijalbo. ISBN 950-28-0395-7;
Enciclopedia de las religiones, Planeta. ISBN 84-08-02284-9;
La destruccin de Guernica: Un balance sesenta aos despus, Espasa Calpe. ISBN 84-239-7746-3;
La esclava de Cleopatra, Martnez Roca. ISBN 84-270-2201-8;
La ocasin perdida: la Revolucin Rusa de 1917: del rgimen zarista a los horrores del estalinismo, Pennsula. ISBN 84-8307-686-1;
Los incubadores de la serpiente: orgenes ideolgicos del nazismo, la Segunda Guerra Mundial y el Holocausto, Anaya. ISBN 84-7979-420-8;
Conspiracin contra las Sagradas Escrituras, Peniel (con Domingo Fernndez);

1998
Cuentos del Antiguo Egipto, Martnez Roca. ISBN 84-270-2328-6;
Las Cinco llaves de lo desconocido, Maeva.
La tercera Espaa, Espasa Calpe. ISBN 84-239-7764-1;
Las Brigadas Internacionales, Espasa Calpe. ISBN 84-239-9740-5;
Los textos que cambiaron la Historia, Planeta. ISBN 84-08-02347;
Nuevo diccionario de sectas y ocultismo, Verbo Divino. ISBN 84-8169-271-9;

1999
Breve historia global del siglo XX, Alianza. ISBN 84-206-8592-5;
Diccionario histrico del cristianismo, Verbo Divino. ISBN 84-8169-102-X;
El Caballo que aprendi a volar, Maeva.
El Emperador Perjuro, Bestselia.
El Inquisidor Decapitado, Bestselia.
El Libro Prohibido, Bestselia.
El Obispo Hereje, Bestselia.
El Perro de Gudrum, Espasa Calpe. ISBN 84-239-9057-5;
Enciclopedia del Quijote, Planeta. ISBN 84-08-03048-5;
Haway 1898: La historia de la ltima reina de Haway, Edhasa. ISBN 84-239-9124-5;
La Furia de Dios, Bestselia.
La leyenda de Al-Qit, Alfaguara. ISBN 84-204-4920-2;
Los Esenios de Qumran. ISBN 84-305-8909-0;

2000
Como Presentar el Evangelio A los Testigos de Jehov, CBP. ISBN 0-311-13859-4;
El yugo de los trtaros, Planeta. ISBN 84-8314-075-6;
Enigmas y Secretos de la Inquisicin, ISBN 84-08-02284-9;
La Estrategia de la Conspiracin, Ediciones B.

2001
El violinista del rey animoso, Anaya. ISBN 84-667-0298-9;
Fan y la Reina de los Piratas, Alfaguara. ISBN 84-204-6496-1;
Los exploradores de la Reina y otros aventureros victorianos, Planeta. ISBN 84-08-05115-6;
Te esperar mil y una noches, Planeta. ISBN 84-08-03743-9;

2002
El poeta que huy de Al-ndalus, Ediciones SM. ISBN 84-348-8794-0;
Enigmas histricos al descubierto: de Jess a Ben Laden, Planeta. ISBN 84-08-05363-9;
La batalla de los cuatro reyes, Ediciones SM.  ISBN 84-348-8780-0;
La mandrgora de las doce lunas, Ediciones SM. ISBN 84-348-8550-6;
Lincoln (Premio Las Luces de Biografa 2002), Acento Editorial. ISBN 84-483-0699-6;
Los tres das del gladiador, Ediciones SM. ISBN 84-348-8621-9;
Yo, Isabel la Catlica, Ediciones y Publicaciones S.L. ISBN 84-95894-33-5;
El ao de la libertad, Ediciones SM. ISBN 84-348-8782-7;

2003
Bilbao no se rinde, Ediciones SM. ISBN 84-348-8783-5;
Checas de Madrid: Las crceles republicanas al descubierto, Best Seller. ISBN 978-84-9793-168-7;
Fa Nen o Fa Nena, Grup Promotor d Ensenyament i Difusi Catal. ISBN 978-84-8435-700-1 ;
Nuevos enigmas histricos al descubierto: de Nostradamus a Saddam Hussein, Planeta ISBN 84-08-05293-4;
OVNIS Cual Es La Verdad?, ISBN 1-56063-178-3;
Victoria o muerte en Lepanto, Ediciones SM. ISBN 84-348-8781-9;
Pablo Iglesias, ISBN 84-666-0896-6;

2004
De Isabel a Sofa: Medio milenio de reinas de Espaa, Planeta. ISBN 978-84-08-05265-4;
El aprendiz de cabalista, Siruela. ISBN 978-84-7844-788-6;
El mdico de Sefarad, Grijalbo. ISBN 978-84-253-3857-1;
El testamento del pescador (Premio Espiritualidad, Martnez Roca. ISBN 978-84-270-3052-7;
El ltimo tren a Zurich', Alfaguara. ISBN 978-84-204-6682-8 ;
Espaa frente al Islam: de Mahoma a Ben Laden, La Esfera de los Libros. ISBN 978-84-9734-289-6;
Fernando Botero: La pasin de crea, Mcgraw-Hill Interamerican ISBN 970-10-4486-X;
Grandes procesos de la Inquisicin. Seis relatos prohibidos, Planeta ISBN 84-08-05122-9;
Jose Carreras: Un canto a la esperanza, Mcgraw-Hill Interamerican ISBN 970-10-4487-8;
La dama de la reina Isabel, Alfaguara. ISBN 978-84-204-0150-8 ;
La luz del da final, Luis Vives. ISBN 978-84-263-5222-4;
Los exploradores de la Reina, Planeta. ISBN 978-84-08-05115-2;
Memoria de la Guerra Civil Espaola: Partes nacionales y republicanos, Belacqua. ISBN 978-84-96326-10-1 ;
Miguel de Cervantes: El soldado escritor, Mcgraw-Hill Interamerican ISBN 970-10-4490-8;
Pluma gris y el gran perro, Mcgraw-Hill Interamerican ISBN 970-10-4505-X;

2005
Bienvenidos a La Linterna: La historia nos ilumina la actualidad, Planeta. ISBN 978-84-08-06008-6 ;
Diccionario secreto del 'Quijote, Planeta. ISBN 978-84-08-05975-2 ;
Dilaf el Sabio, Anaya. ISBN 84-207-7490-1;
Dilaf y la princesa, Anaya. ISBN 84-207-8463-X;
El Documento Q, Planeta. ISBN 978-84-08-06326-1;
El maestro De Scherezade, Ediciones SM. ISBN 84-675-0497-8;
El mdico del sultn, Grijalbo. ISBN 978-84-253-3930-1 ;
El Talmud, Alianza.  ISBN 84-206-3786-6;
El taln de Aquiles Martnez Roca. ISBN 84-270-3186-6;
El tributo de los elfos, Anaya. ISBN 84-667-1747-1;
El ltimo ajusticiado y otras historias de la inquisicin, Belacqua. ISBN 978-84-96326-50-7;
El viento de los dioses, Martnez Roca. ISBN 978-84-270-3116-6;
Enigmas histricos al descubierto: de Jess a Ben Laden, Planeta. ISBN 978-84-08-06317-9;
Las alforjas del cuentacuentos, Libroslibres. ISBN 978-84-96088-41-2 ;
Los evangelios gnsticos, Edaf. ISBN 978-84-414-1597-3;
Los hijos de la luz, Plaza & Janes. ISBN 978-84-01-33458-0 ;
Los masones: la historia de la sociedad secreta ms poderosa, Planeta. ISBN 84-08-05699-9;
Paracuellos-Katyn: Un ensayo sobre el genocidio de la izquierda, Libroslibres. ISBN 978-84-96088-32-0;
Primavera en el camino de las lgrimas, Edeb. ISBN 978-84-236-7675-0 ;
Yo, Isabel la Catlica, DeBolsillo. ISBN 978-84-9793-737-5;

2006
Artorius, Grijalbo. ISBN 978-84-253-4052-9 ;
Camino del sur, Martnez Roca. ISBN 978-84-270-3316-0 ;
Corra el ao...: Los mejores editoriales de La Linterna, Planeta. ISBN 978-84-08-06835-8 ;
El Fuego del Cielo, Martnez Roca. ISBN 84-270-3238-2;
El legado del cristianismo en la cultura occidental: Los desafos del siglo XXI, Espasa Calpe ISBN 84-670-1951-4;
El taln de Aquiles, Martnez Roca. ISBN 978-84-270-3186-9 ;
Espaa Frente a los Judos: Sefarad: Del Profeta Jons a la expulsin, La Esfera de los Libros. ISBN 84-9734-360-3 ;
Jesus y los Manuscritos del Mar Muerto, Planeta. ISBN 84-08-06528-9;
La guerra que gan Franco, Planeta. ISBN 84-08-06768-0;
Mentiras de la historia... de uso comn, La esfera de los libros. ISBN 978-84-9734-564-4;
Grandes procesos de la Inquisicin, Planeta. ISBN 978-84-08-06956-0;
Las Brigadas Internacionales, Espasa-Calpe. ISBN 978-84-670-2025-0;
La estrategia de la conspiracin: conjuras antidemocrticas en el siglo XX, Ediciones B. ISBN 978-84-666-2903-4 ;

2007
A orillas del Nilo, Ediciones Martnez Roca. ISBN 978-84-270-3365-8 ;
El evangelio de Judas, Planeta. ISBN 978-84-08-07026-9;
Cambiaron la historia, Planeta. ISBN 978-84-08-07584-4 ;
Csar Vidal responde, La esfera de los libros. ISBN 978-84-9734-680-1 ;
El camino hacia la cultura, Planeta. ISBN 978-84-08-07258-4 ;
El escriba del faran, Martinez Roca. ISBN 978-84-270-3215-6 ;
La noche de la tempestad, Grijalbo. ISBN 978-84-253-4112-0 ;
El hijo del hombre, Suma de letras. ISBN 978-84-96463-95-0;
Jess y Judas, Planeta.
Pontifices, Ediciones Peninsula, S.A. ISBN 978-84-8307-809-9;
Pablo, el judo de Tarso, Algaba Ediciones. ISBN 978-84-96107-71-7;

2008
La EZpaa de ZP, La esfera de los libros. ISBN 978-84-96599-23-9 ;
Recuerdos 1936 ISBN 978-84-08-07706-0 ;
Espaa contra el invasor francs 1808 ISBN 978-84-8307-813-6;
Por qu soy cristiano, Planeta.



 Enllaos externs .
Web oficial de Csar Vidal. Con blog, biografa, bibliografa, agenda, lbum y enlaces;
Editoriales de Csar Vidal en La Linterna;
Dilogo con Csar Vidal en Libertad Digital (9 de noviembre de 2004);
Encuentro digital con Csar Vidal en el peridico El Mundo, 5 de octubre de 2004.
Entrevista de Elena Pita a Csar Vidal para el Magazine del diario El Mundo, 21 de agosto de 2005.
Protestante Digital (Los artculos de Vidal se encuentran en la seccin "La Voz");
Pgina del Programa 'La Linterna' dirigido por Csar Vidal Manzanares.;
Pgina del filologo mallorqun Gabriel Bibiloni donde se puede escuchar la opinin de Csar Vidal sobre el cataln.;

 Enllaos crtics .
De campos, crceles y checas. Maneras de ver la represin durante la Guerra Civil y la posguerra. Resea de Checas de Madrid, por Eduardo Gonzlez Calleja en Revista de Libros (02/03/2004);
Paracuellos: cmo fue. Comentario de Ian Gibson sobre su libro en el que descalifica el de Vidal sobre el tema (Paracuellos-Katyn: Un ensayo sobre el genocidio de la izquierda), 9 de junio de 2005.
Enrique Aynat discute la metodologa investigadora de Csar Vidal con ejemplos concretos.;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384550" title="Informe PISA" nonfiltered="3131" processed="3116" dbindex="148160">
El Programa per a l'avaluaci internacional de l'alumnat (PISA) pretn comparar rendiments acadmics de l'alumnat de 15 anys de diferents pasos. Els orgens del PISA, promogut per l'Organitzaci per a la cooperaci i el desenvolupament econmic (OCDE), cal situar-los l'any 1997, any en qu es va iniciar el disseny del programa. Fins avui dia s'ha aplicat en tres ocasions, 2000, 2003 i 2006, aix s, amb una periodicitat triennal. Al PISA 2003 hi van participar 41 pasos i tamb algunes regions i algunes comunitats autnomes d'alguns pasos -com ara Catalunya-. Del PISA 2006 encara no en tenim dades.

A Catalunya hi van participar 1.516 alumnes de 50 centres tant pblics com privats concertats, i d'arreu del territori, si b no tots van dur a terme totes les proves. El PISA de 2003 avaluava els de matemtiques, lectura, cincies i resoluci de problemes, i si b en l'mbit de matemtiques van participar-hi efectivament 1.516 alumnes, el nombre d'alumnes que va prendre part en els altres mbits s fora inferior (entre 450 i 500).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384552" title="Fusell M16" nonfiltered="3132" processed="3117" dbindex="148161">


El M16 s el fusell d'assalt estndard dels Estats Units, utilitzat per primera vegada a la Guerra de Vietnam substituint a el M14, rebutjat al principi per estar construt, en gran part, de plstic i d'alumini. 


 Variants .



 Operaci .
L'arma es revisa llevant el carregador, llenant de la palanca d'armat cap a arrere, i inspeccionant la recambra. Per a carregar, el carregador s inserit dins del buit. Per a preparar l'arma per a disparar, s'alimenta llenant de la palanca d'armat cap a arrere i soltant-la, sense acompanyar el retorn del mateix, assegurant-se que el tancament de la cmera es tanca correctament. "Muntar" la palanca d'armat freqentment pot causar que el tancament no tanque perfectament.

 Vegeu tamb .
 Carabina M4. Versi carabina automtica del M16.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Tot sobre el M16 (en castell);
 Fusell d'assalt M16 (en angls);
 M16 (en alemany);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384554" title="Acadmia del Cinema Catal" nonfiltered="3133" processed="3118" dbindex="148162">
L'Acadmia del Cinema Catal (ACC), s una associaci sense nim de lucre creada per aglutinar tot el sector cinematogrfic catal dins d una entitat catalana solvent i de prestigi.

Va ser creada el 21 de febrer de 2008 quan  quaranta-sis professionals representatius dels diferents mbits de la indstria del cinema (directors, directors de fotografia, actors, productors, directors de csting, guionistes, tcnics, etc.) es van reunir per fundar l Acadmia.

Joel Joan, actor i director,  s el primer president de l'Acadmia del Cinema Catal (ACC), que es va presentar oficialment el 12 de novembre del 2008 desprs que els ltims mesos se n'hagi perfilat el funcionament i els objectius principals. Entre els primers acadmics hi ha Josep Maria Pou, Cesc Gay, Sergi Lpez, Montse Rib, Llus Arcarazo, Ricardo Albiana, Julio Fernndez i Merc Sampietro.

L'acadmia de cine catal ha convocat els seus primers premis per al 19 de gener de 2009, els Premis Gaud que absorbeixen els Premis Barcelona de Cinema, que des de fa sis anys atorgaven anualment el Collegi de Directors de Cine de Catalunya, el gremi d'empresaris del sector audiovisual i associacions de productors i d'actors. La gran nit del cine catal se celebrar el 19 de gener durant el transcurs d'una gala que estar pensada per ser emesa per televisi. En aquest cas ho far TVC que, amb aquesta iniciativa, vol promocionar el seu suport constant a la producci catalana.
En la presentaci, Joel Joan, va mostrar la seva faceta ms conciliadora i diplomtica al deixar clar que la nova acadmia no vol anar contra ning. L'Acadmia de les Arts i de les Cincies Cinematogrfiques d'Espanya mai ens ha vist com una amenaa, sin com una oportunitat ms de premiar professionals i de promocionar un cine que t com a principal competidor les majors nord- americanes, va declarar Joan, desprs d'afegir que ell mateix continuar formant part de l'acadmia espanyola.

Per l'actor, cine catal s tot aquell produt des de Catalunya,independentment de la llengua. Un sistema per punts determina si una pel.lcula s catalana o no. Per llei, totes les que tenen un 20% de producci catalana ho sn. Una altra manera de sumar punts s el percentatge de professionals catalans implicats en l'equip tcnic i l'artstic. 

Referncies.


Vegeu tamb.
Premi Gaud;

Enllaos externs.
Acadmia del Cinema Catal;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384556" title="Joaquim Trias i Pujol" nonfiltered="3134" processed="3119" dbindex="148163">

Joaquim Trias i Pujol (Badalona, 1888 - Barcelona 1964) fou un afamat i reconegut metge badalon. En aquests anys naixia la cirurgia contempornia, grcies a l'anestsia i a les idees de Lster sobre l'antispsia (i ms tard encara les de l'aspsia), i s'introdua a casa nostra de la m de Salvador Cardenal i de Miquel Fargas, que s'atreviren amb les primeres laparotomies del pas.
Joaquim obtingu la llicenciatura l'any 1910 i, acabada la carrera de Medicina i la de Farmcia fa el doctorat a Madrid l'any 1911. Aquell mateix any es fa metge militar i, com a capit en la guerra del Marroc, adquireix experincia en cirurgia de guerra. El 1916 torna i guanya la ctedra d'Anatomia Topogrfica i Operacions de Granada. I l'any 1920, desprs de Saragossa, s traslladat a Barcelona, on ja ser catedrtic de Patologia Quirrgica en el recent Hospital Clnic. Tant en les llions com en les publicacions demostr un especial inters per explicar-se i explicar les bases de la cirurgia, sobretot l'anatomia quirrgica i la fisiopatologia.

Joaquim tenia una capacitat d'anlisi dirigida sobretot a la comprensi, tant dels fenmens cientfics com de les persones. Amb el seu germ Antoni tenia moltes coses en com: un sentit crtic despert; un gust per la uni d'intelligncia i bondat; una passi pel cultiu de l'art de la conversa; un humor saludable; i una digna impertorbabilitat demostrada en moments bons i adversos.

En cirurgia tamb tenien una actitud similar. Abandonant l'hbit general de la rapidesa, optaren per una cirurgia ms meticulosa (per exemple en l'hemostsia i la manipulaci) que mostr aviat la seva superioritat. Amb paraules de Joaquim: "l'xit del cirurgi, depenia ms de ser respectus que no de ser brillant". Aquest tret definitori va fer que es parls d'una sola escola quirrgica, i a ms, d'ella sorgiren aviat iniciatives fonamentals. 

Amb la mirada posada en les urgncies com a necessitat ciutadana, volgu millorar la prctica de la traumatologia, feta per cirurgians amb fora confusi de criteris. Viatj a Viena a veure Buhler, amb Jimeno Vidal, i en tornar organitz un servei d'urgncies reconegut arreu i un dispensari especialitzat. s lgic que fos el primer president de la Sociedad Espaola de Ciruga Ortopdica y Traumatologa. A ms, l'experincia d'aquesta escola del Clnic tingu desprs una influncia primordial en el bon tractament de molts ferits; perqu la idea de tractar les fractures obertes com si fossin ja osteomielitis, amb cura oclusiva d'Orr, va ser adaptada pels cirurgians de l'exrcit republic. I, sistematitzada i donada a conixer desprs per Josep Trueta, obtingu un reconeixement ampli durant la guerra mundial. Els germans Trias, juntament amb Corachn i Ribas, fundaren la Revista de Cirurgia de Barcelona i el Butllet de la Societat de Cirurgia per acollir-hi un debat cientfic, i potenciaren l'Acadmia de Cincies Mdiques, de la qual foren presidents.

Una aportaci fonamental la van fer en una experincia de reforma universitria que encara avui s motiu d'estudi i d'admiraci: la primera Universitat Autnoma. Joaquim, des del seu lloc de Deg (que ocup durant nou anys), i amb August Pi Sunyer, va ajudar a reconvertir la Facultat de Medicina. Obriren les portes a homes eminents que n'havien quedat al marge: Puig Sureda, Emili Mira, Llus Say, Ribas i Ribas, Manuel Corachn, Jacint Ravents, Ignasi Barraquer i d'altres, i a la majoria de centres (Sant Pau, Sagrat Cor). S'introdu la contractaci de professors, els exmens i classes per grups d'assignatures, la prioritzaci de l'ensenyament prctic, l'accs d'alumnes al claustre, bilingisme, el debat obert. Era un cam engrescador que aviat apuj el nivell docent i, seguint un model ms anglosax, endeg una rica simbiosi entre universitat i societat.

Per amb el seu germ Antoni form part del gran xode intellectual que segu la prdua de la guerra civil espanyola pel bndol republic. Joaquim s'exili amb 51 anys a Frana, on continu operant fins que les tropes alemanyes n'ocuparen tot el territori. Aleshores s'exili a Andorra, on organitz el primer quirfan a casa seva mateix. Torn a Espanya el 1947 malgrat haver-li'n arrabassat la ctedra i el servei. L'any 1948 an a la pres per negar-se a transgredir el secret professional d'un malalt seu, i no en sort fins que el clamor d'una campanya europea el pos com a exemple de valor cvic i d'integritat moral. El 1954 el contractaren per la ctedra de cirurgia de Mendoza, a l'Argentina, on retrob l'enyorada vida universitria.

Joaquim, desprs d'una vellesa jovial, amb passejades pels estimats turons de Canyet i de la Conreria, mor a Barcelona el 1964.
 
L'any 1980 es propos el nom de Germans Trias i Pujol per a l'hospital que es construa en els terrenys de Can Ruti.

Fonts.
 Marc Antoni Broggi i Trias;
 Pgina de l'hospital de can Ruti;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384557" title="Clotari I" nonfiltered="3135" processed="3120" dbindex="148164">

Clotari I (Khlothar, Hlothar o Clotaire) (497 - 561), anomenat el Vell (le Vieux), va ser rei dels francs des del 511 fins la mort. La seva ambici i la seva longevitat li permeteren de reunificar el regne que havia estat dividit pel seu pare.

Nasqu a Soissons (actual Frana) el 497, fill del rei Clodoveu. Seguint els usos francs, ell i els seus tres germans es van repartir el regne a la mort del seu pare el 511. A la seva part s'hi incloa la seva ciutat natal de Soissons, que convert en capital, i Laon, Noyon, Cambrai, i Maastricht, i tamb la part baixa del curs del riu Mosa. Els seus germans reberen Metz (Teodoric I), Orleans (Clodomir I) i Pars (Khildebert I).

Clotari es mostr molt ambicis i de seguida va intentar d'ampliar el seu regne. Va liderar la guerra que va enfrontar els quatre germans amb Godomar de Borgonya, en la que va morir Clodimir. Acabada la guerra va ser el principal instigador de l'assassinat dels fills d'aquest el 524. De les terres que haurien heredat els seus nebots s'anexion les ciutats de Tours i Poitiers. Va prendre part en diverses expedicions contra Borgonya i desprs de la destrucci d'aquest regne el 534 s'anexion Grenoble i Di.

Quan els ostrogots van cedir Provena als francs, va rebre les ciutats d'Orange, Carpentras i Gap. El 531 va marxar amb el seu nebot Teodobert I contra els turingis, i el 542 amb el seu germ Khildebert contra els visigots a Hispnia. A la mort del seu nebot Teodobald el 555, Clotari es va anexionar els seus territoris, i al morir el seu germ Khildebert el 558 esdevingu l'nic rei dels francs.

Va governar sobre gran part d'Alemanya, emprengu expedicions contra Saxnia, i durant un temps va cobr 500 vaques anuals de tribut als saxons. 

El tram final del seu regnat de 50 anys de durada va estar marcat per conflictes interns. El seu fill Khram es va revoltar en contra seu en diverses ocasions. Perseguint a Khram a Bretanya, on s'havia refugiat, Clotari el va tancar en una cabana amb la seva dona i els seus fills i hi va calar foc. Perseguit pel remordinment, va anar a Tours a demanar perd davant la tomba de Sant Mart, i mor poc desprs.

Famlia.

Clotari es cas per primer cop vers el 524 amb Guntheuc, vdua del seu germ Clodomir. No tingueren descendncia.
El segon matrimoni, vers el 532, va ser amb Radegunda, filla de Bertachar, el rei de Turngia que ell i el seu germ havien derrotat. Ms tard seria cononitzada. No tingueren descendncia.
El tercer matrimoni fou amb Ingund, amb la que tingu cinc fills i dos filles:
 Gunthar, mor abans que el pare;
 Khilderic, mor abans que el pare;
 Caribert I, rei de Pars (561 567);
 Guntram, rei de Borgonya (561 592);
 Sigebert I, rei d'Austrsia (561 575);
 Khlothsind, casada amb Alboin, rei dels Llombards;
El seu quart matrimoni va ser amb una germana d'Ingund, Aregund, amb qui tingu un fill:
 Khilperic I, rei de Soissons (561 584) ;
La seva darrera esposa fou Khunsina, amb qui tingu un fill:
 Khram, que rebell contra el seu pare i mor abans que ell.

 Vegeu tamb .

Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384560" title="Balhara" nonfiltered="3136" processed="3121" dbindex="148165">
Balhara s la forma pakrita del ttol vallabha-raja que significa "rei molt estimat".

El van portar els reis de la dinastia Rashrakuta de l'ndia (Dcan) que va existir entre 735 i 975 aproximadament amb capital a Manyakheta (moderna Malkhed) al sud de Gulbarga (Mysore). Entre els balhara cal esmentar a Govinda III (793-814), el seu fill Amoghavarsa o Sarva (814-878) i Indra III (914-922).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384562" title="Regne de Bale" nonfiltered="3137" processed="3122" dbindex="148166">
El regne de Bale o Bali fou un dels estat comerciants musulmans del sud d'Etipia a l'est del llac Awasa i del Ganale Doria i fins al wadi Shabelle amb una franja estreta que s'allargava al nord del Shabelle fins a la plana de Danklia o delds danakil, amb la frontera nord delimitada per lo que desprs fou la via frria.

Apareix esmentat per primer cop sota Anda Sion d'Etipia (vers 1312-1342) quan es assenyalat com a vassall de l'emperador. Al segle XIV l'esmenta al-Umari que diu que tenia un exrcit de 40.000 cavallers. Al segle XV al-Makrizi diu que la poblaci era hanafita. Va restar com a vassall d'Etipia fins el 1542 quan el rei Abbas es va independitzar de Gallawdewos, rei d'Etipia.

Fou conquerit pels oromos a la meitat del segle segent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384565" title="Santes Creus de Bordell" nonfiltered="3138" processed="3123" dbindex="148167">

Santes Creus de Bordell s una muntanya de 782 metres que es troba entre el municipi de Vilanova de l'Aguda a la Noguera i Pinell de Solsons al Solsons

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 269099001).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384567" title="Serra de Boixadors" nonfiltered="3139" processed="3124" dbindex="148168">
La Serra de Boixadors s una serra situada als municipis de la Molsosa (Solsons) i Sant Pere Sallavinera a l'Anoia, amb una elevaci mxima de 855,3 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384568" title="Serra de Canalda" nonfiltered="3140" processed="3125" dbindex="148169">
La Serra de Canalda s una serra situada al municipi d'Odn (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.211,8 metres.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384569" title="Serra de Cirera" nonfiltered="3141" processed="3126" dbindex="148170">
La Serra de Cirera s una serra situada al municipi d'Odn (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.147,1 metres.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384570" title="Serra de Claret" nonfiltered="3142" processed="3127" dbindex="148171">
La Serra de Claret s una serra situada als municipis de Tor (Segarra) i de Pins (Solsons), amb una elevaci mxima de 747,4 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384572" title="Serra de Codonyola" nonfiltered="3143" processed="3128" dbindex="148172">
La Serra de Codonyola s una serra situada al municipi de Navs (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.335,9 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384573" title="Serra de Comardons" nonfiltered="3144" processed="3129" dbindex="148173">
La Serra de Comardons s una serra situada al municipi de Castellar de la Ribera (Solsons).
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384574" title="Serra de Guixers" nonfiltered="3145" processed="3130" dbindex="148174">
La Serra de Guixers s una serra situada al municipi de Guixers (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.439,1 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384575" title="Serra de Puigdac" nonfiltered="3146" processed="3131" dbindex="148175">
La Serra de Puigdac s una serra situada al municipi de Pins (Solsons), amb una elevaci mxima de 738,2 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384576" title="Serra de Mitges" nonfiltered="3147" processed="3132" dbindex="148176">

La Serra de Mitges s una muntanya de 1.562 metres que es troba al municipi de la Coma i la Pedra a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 276089001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384577" title="Balik" nonfiltered="3148" processed="3133" dbindex="148177">

Balik s una paraula turco-mongola que vol dir "vila". Tamb s'escriu com Baligh (que en rab vol dir "adult").

Forma part del nom de diversos llocs els principals dels quals sn:

Bishbalik, cinc viles, avui dia unes runes a Xinjiang.
Khanbalik, nom mongol de Beijing (Pekn);
Ilibalik, vila del riu Ili, moderna Ilisjk;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384580" title="Serrat de Cal Marc" nonfiltered="3149" processed="3134" dbindex="148178">
El Serrat de Cal Marc s una serra situada als municipis de Lladurs i Odn (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.038,8 metres.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384581" title="Bishbalik" nonfiltered="3150" processed="3135" dbindex="148179">
Bishbalik o Beshbalik (les Cinc Viles) sn unes runes a Xinjiang de una antiga ciutat o ciutats esmentada sovint entre el segle VIII i el XIII. Foren redescobertes el 1908 per exploradors russos mercs a les indicacions de fonts xineses. Estan situades a 47 km a l'oest de Kushang (xins Ku-chong) al comtat de Jimsar (uigur:                  , Jimisar Nahiyisi, Jimisar Nah iyisi) a la prefectura autnoma de Changji Hui. Balik (o Baligh) s una paraula turco-mongola que vol dir "vila" i apareix a la composici d'algunes localitzacions geogrfiques com Khanbalik (nom mongol de Beijing o Pekn o Ilibalik, vila del riu Ili, moderna Ilisjk. Les runes sn conegudes en xins com Po-chonhg-tse i ocupen una extensi de 10 km.

Bishbalik apareix a les font xineses a partir del segle II com a seu d'un prncep local. A partir del 658 va ser centre d'un districte administratiu xins anomenat "Regi de les Cinc Viles". i era una de les "Quatre Guarnicions" dels xinesos. Apareix esmentada tamb a les inscripcions de l'Orkhon. En aquest temps els xinesos l'esmenten com Kinman i com Pei-ting (Cort Septentrional). Els xinesos diuen que la regi era poblada pels Scha-to (gens del desert d'arena) entre el 712 i el 818. El 791 fou ocupada pels tibetans i desprs fou seu d'uns prnceps turcs del grup Basmil que van ser sotmesos pels uigurs el 860. 

El 982 una missi xinesa informa que la ciutat tenia 50 temple budistes, un monestir budista, i alguns santuaris maniqueus, a ms d'un llac artificial i era la seu del sobir dels turcs Toghuzghu, potser els mateixos Scha-to. Sota domini uigur, fou residncia  septentrional del Iduk Kut (Santa Majestat) dels uigurs, i com tots els seus territoris a la part occidental del khanat, sota domini dels kara khitay. 

El 1209 el sobir uigur la va entregar als mongols voluntriament i va participar a les campanyes de Genguis Khan. Avanat el segle XIII hi va comenar a entrar el islam. El 1253 va prendre possessi del govern mongol de l'sia Central Masud ibn Muhammad Yalavac, i poc desprs el Iduk Kut va ordenar secretament al mort de tots els musulmans de la vila (1258). Mongke va ordenar capturar al sobir uigur per aquestos fets, i el va fer executar, per la dinastia va subsistir. 

A partir del 1260 sembla que va ser centre d'un estat independent uigur entre el Khanat Mongol i el khanat de Txagatai. Un atac de l'oest fou rebutjat el 1275. Per aquest temps va passar al khanat Txagatai i ja no torna a ser esmentada i se suposa que va desaparixer al mateix temps que la dinastia dels Iduk Kut al segle XIV. Els xinesos li van donar llavors a la regi el nom de Pei-t'ing, que sembla que era el mateix que Moghulistan donat al khanat Txagatai.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384586" title="Balikesri" nonfiltered="3151" processed="3136" dbindex="148180">
Bal kesir (o Balikesri) (antigament en grec:         ; en llat: Achiraum; i tamb Achyraus, Anchiraois, Ancyre,Anchirao) s una ciutat de la regi de Mrmara a Turquia amb una poblaci de 215.436 habitants.

Economia .

La seva economia est basada en l'olivera i productes derivats. Tamb produeix llegums, cereals i fruites. La seva poblaci el 1945 era noms de 34.000 habitants.

 Turisme i llocs d'inters .

El lloc s molt apropiat pel turisme (especialment interior) per la bellesa dels eu paisatge i la proximitat del mont Ida (Kaz Dagi) i les runes romanes de Hadrianutherae, fundada per l'emperador Adri.  Altres llocs d'inters son Ku  Cenneti (parc nacional i reserva d'ocells), Erdek, Bandirma, les badies d'Edremit i Ayvalik, les platges de la costa,  eytan Sofras  (Taula del Dimoni), les illes del mar de Mrmara, l'illa Alibey (Cunda),  els museus al aire lliure d'Erdek i Gnen, les runes de Kyzikus, la mesquita de Balikesir (mesquita Y ld r m o Eski Cami), la mesquita de Zaganos Pasha, la mesquita amb rellotge d'Ayvalik, i la mesquita Alibey ( narl  Cami). 

 Histria .

A la seva rodalia i havia la ciutat romana dHadrianutherae, fundada per l'emperador Adri. En el perode bizant fou coneguda com Palaeokastron. Fou part de l'emirat de Karasi a partir del 1300. La va visitar Ibn Battuta el 1330. A partir del 1335 els otomans van anar annexionat l'emirat de Karasi i amb aquest la ciutat de Balikesri. Fou un sandjak de l'eyalat d'Anadolu per sota Mahmud II fou incorporada al vilayat de Khudavendjar

Personates.
 Imam Birgivi, erudit;
 mer Seyfettin, escriptor;
 Mehmet Ali Ya c , lluitador;
 Kurtdereli Mehmet Pehlivan, lluitador;
 Mehmet oban, lluitador;
 Caner Erkin, futbolista;
 Olcan Ad n, futbolista;
 O uz Sava , futbolista;
 Tlin Alt nta , esportista;

Enllaos externs.
Bal kesir Municipalittat (Web Page);
Bal kesir Govern (Web Page);
Bal kesir Universitat (Web Page);
- sobre Bal kesir;
Fotos;
terres de Bal kesir;
  Informaci sobre Achyraus;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384595" title="Antonio Caldern Burgos" nonfiltered="3152" processed="3137" dbindex="148181">
Antonio Caldern Burgos (Cadis, Andalusia, 2 de juny de 1967), s un futbolista andals. El seu equip actual s el SD Huesca de la Segona divisi d'Espanya. 

 Clubs .

 Com a jugador .


 Com a entrenador .


 Enllaos externs .
Fitxa en lfp.es;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384598" title="Andoni Cedrn" nonfiltered="3153" processed="3138" dbindex="148182">
Andoni Cedrn (Durango, Biscaia, 5 de juny de 1960) s un futbolista basc, retirat, que jugava de porter.

 Biografia . 
Fill de Carmelo, qui fora porter de l'Athletic Club abans de l'arribada d'Iribar. Es va criar en les categories inferiors del club de Lezama. Va debutar en Primera el 7 de desembre de 1980. 

Els seus anys gloriosos van estar lligats al Reial Saragossa comenant amb consecuci de la Copa del Rei al guanyar en la final al Futbol Club Barcelona fins a culminar amb la victria en la final de la Recopa davant l'Arsenal. 

 Clubs . 
Athletic Club (1980 - 1981) ;
Cadis CF (1981 - 1982) ;
Reial Saragossa (1984 - 1995) ;
CD Logros (1996 - 1997) ;

 Trofeus . 
Campi de la Copa del Rei en 1986 i 1994 ;
Campi de la Recopa en 1995  ;

 Enllaos externs .
Fitxa tcnica;
Entrevista de Juny de 2006;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384599" title="A7V" nonfiltered="3154" processed="3139" dbindex="148183">


El Sturmpanzerwagen A7V va ser un tanc introdut per Alemanya en 1918, prop de la fi de la Primera Guerra Mundial. El nom era probablement un derivat de Allgemeines Kriegsdepartement 7 Abteilung Verkehrswesen (Departament 7 de Guerra General, transport de branques), tamb es creu que l'Hauptmann Joseph Vollmer li va donar la V al nom. En aleman el tanc va ser cridat Sturmpanzer-Kraftwagen (Vehicle Blindat motoritzat d'assalt). Es van ordenar 100 per a la primavera de 1918, per solament 20 van ser completats. Van veure l'acci de mar a octubre d'aquest any, i va anar l'nic tanc que va produir Alemanya en la 1GM que van guanyar estatus operacional.

L'A7V feia 7 metres de llarg, 3 d'ample i ms de 3 d'alt.

La tripulaci normalment consistia de 16 soldats i dos oficials: comandant, conductor, mecnic, mecnic cap, dotze infants (sis ametralladores, sis cargadores), i dos artillers (artiller principal i carregador).

L'A7V estava armat amb sis metralladores MG08/15 de 7.9 mm i un can de 5.7 cm en el front. La variant "femenina" tenia dues metralladores ms en lloc del can. No se sap si ja van comenar a produir-se aix o quan es van transformar. Algunes fonts diuen que solament el xasss 501 va tenir variant femenina.

El tanc tenia plaques d'acer de 20 mm en els costats i 30 mm en el front; no obstant aix l'acer no era tan resistent com les plaques blindades, la qual cosa va reduir la seva efectivitat. Era suficient per a detenir bales de fusell i ametralladora, per no els grans calibris. Proporcionava protecci comparable als blindajes mes prims d'altres tancs del perode que usaven acer ms dur.

La potencia vnia de dos motors Daimler de 4 cilindres 100 HP(74 Kw) cadascun. La maxima velocitat era de 15 km/h en camins i 5 km/h en tot terreny. Duia 500 litres de combustible (132 galones).

Era tan lent com els tancs de l'epoca, per tenia una molt pobra capacitat tot terreny i es quedava amb summa facilitat. La punta de davant que no permetia veure amb claredat el sl o el seu baix pis no permetia creuar les trinxeres o els terrenys pantanosos. No obstant aix, en terreny obert permetia tenir ms potncia de foc que altres vehicles blindats. La seva relaci potencia/pes era 6.8 hp/ton (5.1 kw/ton, encreuament de trinxeres fins als 2,3 m i sobrepassar els obstacles d'entre 20 i 40 cm.

Van existir altres 30 xasss, construts sense blindaje i utilitzats com transport de camp.

 Histria de combat .

L'A7V va tenir el seu bateig de combat el 21 de mar de 1918. Va ser desplegat al nord del Canal de San Quentin. L'A7V ajudo a detenir un avan menor britanico en l'area, per igualment va veure poca acci aquest dia.

La seva primera batalla tanc contra tanc va ocrrer en 24/4/1918 quan tres A7V (incls el xasss 561 conegut com NIXIE) en atac contra la infantera aliada es va trobar amb tres Mark IV (dos tancs femenins i un mascul amb un can de sis polzades) prop de Villers-Bretonneux. Durant la batalla els tancs d'ambds bndols van ser danyats. D'acord al comandant del tanc lder, 2 tinent Frank Mitchell, les ametralladoras del primer Mark IV femen van caure per l'acci dels projectils perfora blindajes. Ells no podien danyar a l'A7V amb les seves ametralladoras, aix que ho ataco amb el seu can de sis polzades i ho aconsegueixo.
 
Tret tres vegades i va prosseguir contra la infantera. Els dos restants A7V es van retirar. Com el tanc del tn, Mitchel tamb es retiro, altres 7 Whippets es van encarregar de la infantera. Es van perdre 4 d'aquests tancs i no se sap si algun d'ells ataco els A7V que es retiraven. El tanc del tinent Mitchell va ser aconseguit en una oruga per un projectil de morter i va ser abandonat. L'A7V destrut va ser recuperat ms tard per les forces alemanyes.

Dels 18 A7V llocs en acci aquest dia tots van tenir resultats limitats; dos van caure en pous, uns altres van trobar problemes en el motor o l'armament. Desprs d'un contraataque, tres van acabar en mans aliades. Un estava inutilizado i va ser destrut, l'altre va ser utilitzat per a prova de projectils pels francesos i el tercer cayo en mans australianes.

L'A7V no va ser considerat un xit i altres dissenys van ser planejats per Alemanya, no obstant aix la fi de la guerra va cancellar tots els projectes i prototips (com l'Oberschlesien, K-Wagen i la srie LK). El final dels A7V en la 1GM va ser al novembre de 1918: un numero d'ells van ser destruts amb la finalitat de les hostilitats. Un ltim (o potser dos) model A7V modificat cridat HEIDI va ser usat per les tropes del govern o Freikorps per a aixafar el desordre civil de Berlin el 1919.

La producci de 20 tancs solament va fer que la seva contribuci fos molt limitada,i la majoria dels tancs (menys de 100) utilitzats pels alemanys en la 1GM eren tancs britanicos o francesos capturats (Beutepanzer). Els francesos havien produt 3600 dels Renault FT-17 (el tanc ms produt en la guerra) i els anglesos 2500 dels Mark I a V.

L'A7V capturat pels australians (MEPHISTO) s'en cuentra en el Queensland Museun en Brisbane, Austrlia. L'ultimo dels A7V produts.

Una replica de l'A7V WOTAN aquesta en el Deutsches Panzermuseum en Munster, Alemanya.

Un can d'un A7V (possiblement el 504 SCHNUCK) sobreviu en el Museu Nord de la Guerra Imperial a Manchester, Regne Unit.

 Llista de xasss .

501 Gretchen: destrut pels aliats en 1919 (femen);
502: destrut pels alemanys en 1918. ;
503: destrut pels alemanys a l'octubre de 1918.
504 Schnuck: perdut en Fremicourt en 1918.
505 Baden I: destrut pels aliats en 1919.
506 Mephisto: perdut el 24 d'abril del '18 en Villers-Bretonneux, recuperat pels australians i ara es troba en el Queensland Museum.
507 Cyklop: destrut pels aliats en 1919.
525 Siegfried: destrut pels aliats en 1919.
526: destrut pels alemanys al juny del 18.
527 Lotti: perdut en Fort Pompelle, 1/6/18. ;
528 Hagen: perdut en Fremicourt el 31 d'agost de 1918.
529 Nixe 2: perdut en Reims el 31 de maig del 1918, recuperat pels nord-americans i destrut en 1942.
540 Heiland: destrut pels aliats en 1919. ;
541: destrut pels aliats en 1919.
542 Elfriede: perdut en Villers-Bretonneun a l'abril del 1918.
543 Hagen, Adalbert, Knig Wilhelm: destruts pels aliats en 1919. ;
560 Alter Fritz: perdut en Iwuy, 11 d'octubre de 1918.
561 Nixe: destrut pels alemanys en 1918. ;
562 Herkules: destrut pels alemanys desprs del 31 d'agost de 1918.
563 Wotan: destrut pels aliats en 1919, una replica del WOTAN va ser construda a mitjan els '80 basat en el MEPHISTO ara en el Panzermuseum en Munster, Alemanya.
564: destrut pels aliats en 1919.

 Notes .


Referncies.
;
;
;

Enllaos externs.

 A7V en les Forces Poloneses ;
 Tancs de la 1a GM ;
 Foto i informaci sobre el tanc A7V "Mephisto" al Queensland Museum ;
 Memoir of the British/German tank battle ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384600" title="Serra de Valielles" nonfiltered="3155" processed="3140" dbindex="148184">
La Serra de Valielles s una serra situada als municipis de Montmajor (Bergued) i de Guixers al Solsons, amb una elevaci mxima de 1.290,8 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384602" title="Richard Robarts" nonfiltered="3156" processed="3141" dbindex="148185">
 Richard Robarts  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 22 de setembre del 1944 a Bicknacre, Essex, Anglaterra.


 A la F1 .

Richard Robarts va debutar a la primera cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 13 de gener del 1974 el GP d'Argentina al circuit de Buenos Aires.

Va participar a 4 curses puntuables pel campionat de la F1, aconseguint un quinz lloc com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .


 
 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384603" title="Serra de Rvol" nonfiltered="3157" processed="3142" dbindex="148186">
La Serra de Rvol s una serra situada al municipi de Clariana de Cardener (Solsons), amb una elevaci mxima de 624,7 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384604" title="Serra del Bancal" nonfiltered="3158" processed="3143" dbindex="148187">
La Serra del Bancal s una serra situada als municipis de Vilanova de l'Aguda (Noguera) i de Pinell de Solsons al Solsons, amb una elevaci mxima de 671,2 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384605" title="Serra dels Prats" nonfiltered="3159" processed="3144" dbindex="148188">
La Serra dels Prats s una serra situada al municipi de Guixers (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.627,8 metres.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384606" title="Ramon De Quintana i Dalmau" nonfiltered="3160" processed="3145" dbindex="148189">
Ramon de Quintana i Dalmau s un futbolista catal. Va nixer a Girona, Catalunya. Juga de defensa central.

 Biografia .

Va debutar en el Figueres en 1992 en la 2a divisi en la temporada 1992-93, on va jugar la temporada segent, fins que va ser fitxat per l'Osasuna, equip amb el qual disputaria la temporada 1993-94, ja a Primera Divisi. 

A l'any segent, iniciaria la seva primera etapa en el Rayo Vallecano, que duraria 3 temporades de 1994-95 fins a la 96-97, equip al que tornaria 3 anys ms tard desprs del seu periple en el Mrida. En aquesta segona etapa en el Rayo, va collaborar en la primera classificaci d'aquest equip per a una competici europea (Copa de la UEFA). 

En 2003, fitxa pel Cadis, equip amb el qual va aconseguir l'ascens a Primera divisi en la temporada 2004-2005, i en el qual va arribar a ser capit. Al final de la temporada 2007-2008 decideix penjar les botes despues de la prdua de categoria del club groc, una decisi presa tot i tindre ofertes d'equips de 2a Division, entre d'ells el de la seua ciutat, el Girona. 

 Clubs . 
 Figueres - (1992-93) ;
 Osasuna - (1993-94) ;
 Rayo Vallecano - (1994-97) ;
 Mrida - (1997-2000) ;
 Rayo Vallecano - (2000-03) ;
 Cadis CF - (2003- 2008) ;

 Enllaos extern .
 De Quintana en Portal Cadista;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384608" title="Serradet de Cal Manel" nonfiltered="3161" processed="3146" dbindex="148190">
El Serradet de Cal Manel s una serra situada al municipi de Navs (Solsons), amb una elevaci mxima de 617,9 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384609" title="Serrat de Cal Poca" nonfiltered="3162" processed="3147" dbindex="148191">
El Serrat de Cal Poca s una serra situada al municipi de Lladurs (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.036,0 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384610" title="Balish" nonfiltered="3163" processed="3148" dbindex="148192">

Balish (paraula persa que vol dir cos, en turc yastuk) fou una moneda mongola del segle XIII especialment utilitzada a la part oriental del imperi. El seu valor s donat per Djuwayni per hi ha indicacions contradictries segurament degut a les fluctuacions.

Estava encunyada en or i plata i probablement corresponia a 500 mithkals el que donaria un pes de 2,150 kg. Tamb existien balish en paper moneda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384611" title="Balish (desambiguaci)" nonfiltered="3164" processed="3149" dbindex="148193">


Balish fou una moneda mongola.

Geografia:

Vlez, diversos llocs anomenats Vlez en castell i Balish en rab:
Badis (Marroc), runes;
Penyal de Vlez de la Gomera;
Balish, lloc no identificat a la vora del Guadalquivir, sortint de Crdova cap a Mrcia.
Balish, nom donat per al-Idrisi a la mar Menor (a Mrcia);
Balish al iklim de Badjdjana, en castell Vlez, moderna Vlez-Rubio i la propera Vlez-Blanco;
Balish, moderna Vlez de Benaudalla a la provncia de Granada, partit judicial de Motril;
Balish, moderna Vlez-Mlaga, a la provncia de Mlaga;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384612" title="Chrysiptera biocellata" nonfiltered="3165" processed="3150" dbindex="148194">

Chrysiptera biocellata  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Marshall, Samoa, les Illes Ryukyu i Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384613" title="Serrat de la Roca" nonfiltered="3166" processed="3151" dbindex="148195">

La Serrat de la Roca s una muntanya de 776 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384614" title="Chrysiptera bleekeri" nonfiltered="3167" processed="3152" dbindex="148196">

Chrysiptera bleekeri  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Timor, Flores i les Filipines.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384615" title="Chrysiptera brownriggii" nonfiltered="3168" processed="3153" dbindex="148197">

 Chrysiptera brownriggii s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Marqueses, les Illes de la Societat, Jap i Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384617" title="Chrysiptera caeruleolineata" nonfiltered="3169" processed="3154" dbindex="148198">

Chrysiptera caeruleolineata  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nova Guinea, Mar del Corall, Illes Salom, Fidji, Samoa, Guam, les Illes Ryukyu i Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384619" title="Chrysiptera cyanea" nonfiltered="3170" processed="3155" dbindex="148199">

Chrysiptera cyanea  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndic i a l'oest del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384620" title="Chrysiptera cymatilis" nonfiltered="3171" processed="3156" dbindex="148200">

Chrysiptera cymatilis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Papua Nova Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384622" title="Chrysiptera flavipinnis" nonfiltered="3172" processed="3157" dbindex="148201">

Chrysiptera flavipinnis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Papua Nova Guinea fins al Mar del Corall, Gran Barrera de Corall i l'est d'Austrlia fins a Sydney.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384624" title="Chrysiptera galba" nonfiltered="3173" processed="3158" dbindex="148202">

Chrysiptera galba  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384626" title="Chrysiptera giti" nonfiltered="3174" processed="3159" dbindex="148203">

Chrysiptera giti  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R. & Erdmann, M.V.  2008. A new species of damselfish (Pomacentridae) from western New Guinea and the Togean Islands, Indonesia. aqua International Journal of Ichthyology, 13 (3-4): 171-178. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384627" title="Chrysiptera glauca" nonfiltered="3175" processed="3160" dbindex="148204">

Chrysiptera glauca  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia, Pitcairn, Jap i Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384628" title="Chrysiptera hemicyanea" nonfiltered="3176" processed="3161" dbindex="148205">



Chrysiptera hemicyanea  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'est de l'ndic i a Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R. 1991: Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 pp. ;
 Carpenter, K.E. & V.H. Niem 2001: Species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the western central Pacific. Bony fishes part 3 (Menidae to Pomacentridae). FAO, Roma, Itlia. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Weber, M. 1913: Die Fische der Siboga-Expedition. E. J. Brill, Leiden. Die Fische der Siboga-Expedition.: i-xii + 1-710, Pls. 1-12. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 Catalogue of Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384629" title="Chrysiptera kuiteri" nonfiltered="3177" processed="3162" dbindex="148206">

Chrysiptera kuiteri  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka i Bali (Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384630" title="Chrysiptera niger" nonfiltered="3178" processed="3163" dbindex="148207">

Chrysiptera niger  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-est de Nova Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384631" title="Chrysiptera notialis" nonfiltered="3179" processed="3164" dbindex="148208">

Chrysiptera notialis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384632" title="Chrysiptera oxycephala" nonfiltered="3180" processed="3165" dbindex="148209">

 Chrysiptera oxycephala s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Borneo, Indonsia, Filipines, Nova Guinea i Palau.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384633" title="Serrat de la Qesti" nonfiltered="3181" processed="3166" dbindex="148210">
El Serrat de la Qesti s una serra situada al municipi de Navs (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.414,6 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384634" title="Al-Balka" nonfiltered="3182" processed="3167" dbindex="148211">
Al-Balka s una regi histrica de Jordnia entre el riu Zarka (Yabbok) al nord i el riu al-Mudjib (Arnon) al sud. 

A l'poca hellenistica la formaven la Perea, (capital Gadara), el territori de Filadlfia (Amman) incls dins la Decpolis, i la part septentrional del regne dels Nabateus.  El 106 Traj va incloure tota la regi dins la nova provncia d'Arbia Ptria en la qual la Nabatea prpia fou engrandida fins a Bostra. A l'poca bizantina el riu Arnon marcava el lmit entre les provncies d'Arbia (al nord) i de Palestina Tercera (Palestina Tertia, al sud); a la primera hi havia els bisbats de Filadelfia, Esbous o Husban i Madaba.

La regi fou conquerida per Yazid ibn Abi Sufyan poc desprs de la presa de Damasc. Amman es va rendir per capitulaci sense lluita. Els califes omeies hi van tenir diverses residncies  com al-Mshatta, al-Ziza, al-Kastal, Umm al-Walid, i diversos castells colm Kusayr Amra, al-Kharane, Kasr al-Hallabat i Kasr al-Tuba). En aquest temps al-Balka designava un territori ms gran que incloa llocs de la regi del Adjlun, com Arbad o Irbid (on va morir Yazid II), i del Maab, com al-Muta. La divisi administrativa tenia el seu propi amil o cap militar que depenia del djund de Damasc, que en un moment al-Yakubi al final del segle IX esmenta com a dividit en dos seccions, el Ghawr amb capital a Jeric i el Zahir, amb capital a Amman, per un segle desprs depenia del djund de Filistin segons al-Makdisi.

Fou possessi dels aibides i sota els mamelucs va formar un districte amb capital a Husban, dins la provncia de Damasc, encara que temporalment apareix un segon districte, al-Salt, depenent de la niyaba d'al-Karak.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384635" title="Chrysiptera parasema" nonfiltered="3183" processed="3168" dbindex="148212">

 Chrysiptera parasema s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Salom, nord de Papua Nova Guinea, Filipines i les Illes Ryukyu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Carpenter, K.E. & V.H. Niem 2001: Species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the western central Pacific. Bony fishes part 3 (Menidae to Pomacentridae). FAO, Roma, Itlia. ;
 Fowler, H.W. 1918: New and little-known fishes from the Philippine Islands. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia, 70: 2-71. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 ;
 ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384636" title="Chrysiptera pricei" nonfiltered="3184" processed="3169" dbindex="148213">

Chrysiptera pricei  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic occidental central.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, J.R., 2001. Pomacentridae. Damselfishes (anemonefishes). p. 3337-3356. A: K.E. Carpenter and V. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 5. Bony fishes part 3 (Menidae to Pomacentridae). FAO, Roma, Itlia.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384637" title="Serrat de la Sella" nonfiltered="3185" processed="3170" dbindex="148214">


El Serrat de la Sella s una serra del Prepirineu el vessant nord de la qual pertany al municipi de Josa i Tuixn (Alt Urgell) i el vessant sud al de la Coma i la Pedra  (Solsons), amb una elevaci mxima a la Roca de Migdia de 1.870,3 metres.

Amb orientaci predominat E-W, la carena s'estn des del Coll de la Moixa (extrem est) fins a Coll de Port (extrem oest).

Mapa.
Mapa de l'ICC

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384638" title="Chrysiptera rapanui" nonfiltered="3186" processed="3171" dbindex="148215">

Chrysiptera rapanui  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Kermadec i a l'Illa de Pasqua.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384639" title="Serrat de la Fusta" nonfiltered="3187" processed="3172" dbindex="148216">

El Serrat de la Fusta s una muntanya de 854 metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384640" title="Unico Wilhelm van Wassenaer" nonfiltered="3188" processed="3173" dbindex="148217">

Unico Wilhelm van Wassenaer (Delden, 2 de novembre de 1692   La Haia, 9 de novembre de 1766) fou un compositor i diplomtic holands.

Les composicions ms importants que resten Armonici Concerti, fins fa poc temps estaven atribudes al itali G. B. Pergolesi (1710-1736).

Wassenaer era fill d un distingida i rica famlia, amb poder i assoliment poltic, la casa de Wassenaer. Estudi dret i altres cursos a Leiden el 1723 cas amb Lucia Dodonea van Goslinga (filla de Sicco van Goslinga), que li don tres fills. Van Wassenaer ocup alts crrecs diplomtics, militars i comercials. Se sap que era respectat tant com a diplomtic, que com msic.
Entre 1725 i 1740 escriv l abans anomenat Armonici Concerti, per no se sap si per ser noble o per dubtar de la seva capacitat com autor no el volgu publicar amb el seu nom. Els concerts es publicaren el 1740 pel violinista itali Carlo Ricciotti (1681-1756), al qual li atriburen en un principi els concerts. Per aquest motiu a Wassenaer se l anomena El compositor misteri. 

El compositor polons Franciszek Lessel (1780-1838) afirm incorrectament que els concerts foren escrits per Pergolesi. Tant mateix l estil dels concerts s itali, establert en la tpica moda romana, amb quatre peces per a viol i consta de quatre parts en lloc de les tres venecianes, que sn comparables a les obres de Pietro Locatelli.

Malgrat aix, el 1979-80, un manuscrit dels sis concerts es trob en els arxius de Twickel (el castell on va neixer van Wassenaer), etiquetats com a Concerti Armonici. Malgrat que l escriptura no s de van Wassenaer, el manuscrit tenia una introducci de la seva ma, amb el text segent: partition de mes concerti gravez par le Sor Ricciotti. Degut a la investigaci realitzada pel musicleg holands Albert Dunning, no hi ha cap dubte de que els concerts foren escrits per van Wasenaer.

Concerti Armonici es troben entre les obres que serviren de base per la Pulcinella, d gor Stravinski sobre la base que en aquell moment es consideraven de Pergolesi. A part d Armonici Concerti, tres sonates per a flauta dola i continu han estat descobertes en el decenni 1990.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384642" title="Serrat de la Font Vella" nonfiltered="3189" processed="3174" dbindex="148218">
El Serrat de la Font Vella s una serra situada als municipis de Lladurs i Odn (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.014,2 metres.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384643" title="Chrysiptera rex" nonfiltered="3190" processed="3175" dbindex="148219">

 Chrysiptera rex s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Ryukyu, Taiwan, Filipines, Palau, Indonsia, Nova Guinea, Illes Salom, Vanuatu, Nova Calednia i la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384644" title="Chrysiptera rollandi" nonfiltered="3191" processed="3176" dbindex="148220">

Chrysiptera rollandi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar d'Andaman, les Illes Loyaut, Filipines, Gran Barrera de Corall, Nova Calednia i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384645" title="Serrat de la Creu de la Contrella" nonfiltered="3192" processed="3177" dbindex="148221">

El Serrat de la Creu de la Contrella s una muntanya de 859 metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384646" title="Serrat de Castell" nonfiltered="3193" processed="3178" dbindex="148222">

El Serrat de Castell s una muntanya de 943 metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384647" title="Serra dels Bastets" nonfiltered="3194" processed="3179" dbindex="148223">
La Serra dels Bastets s una serra del Prepirineu formada per conglomerat montserratins i situada a la Vall de Lord que s'estn d'oest a est al llarg d'un 6 km de longitud entre els rius Cardener (a l'oest),Aigua d'Ora (a l'est) i Aigua de Valls (al nord) i la serra de Busa (al sud). L'estribaci occidental de la serra, s coneguda amb el nom d'Els LLengots la carena de la qual forma la Cresta del Sol mentre que les estribacions orientals dels Bastets que davallen cap a l'Aigua d'Ora constitueixen la serra de Valielles.

Les elevacions mximes de la serra sn al Tossal de les Viudes de 1.378,8 metres i al Tossal Gran de 1.307,1 metres, cims que es troben tots dos a la meitat oriental de la serra.

La meitat occidental pertany ntegrament al municipi de Guixers (Solsons) aix com el vessant nord de la meitat oriental mentre que el vessant sud d'aquesta part de la serra pertany al terme municipal de Montmajor (Bergued) i ms concretament a l'enclavament de Valielles. 

Tota la serralada est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384648" title="Serrat del Casalot" nonfiltered="3195" processed="3180" dbindex="148224">

El Serrat del Casalot s una muntanya de 819 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384649" title="Chrysiptera sheila" nonfiltered="3196" processed="3181" dbindex="148225">

Chrysiptera sheila  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de la Mar d'Arbia (costa d'Oman) fins al Golf d'Oman (al voltant de Masqat, Oman).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384650" title="Chrysiptera sinclairi" nonfiltered="3197" processed="3182" dbindex="148226">

Chrysiptera sinclairi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Papua Nova Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384653" title="Chrysiptera springeri" nonfiltered="3198" processed="3183" dbindex="148227">

 Chrysiptera springeri s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia (Illes Moluques i Flores) i Filipines.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384655" title="La Salle Santa Coloma de Farners" nonfiltered="3199" processed="3184" dbindex="148228">
La Salle Santa Coloma de Farners s un institut d'Educaci Secundria Obligatria.

 Historia .

El mrit de l arribada dels germans a Santa Coloma s del mossn Miquel Prat, que havia constitut un Comit amb diferents personalitats catliques influents en aquell moment al  poble.

El 9 de febrer el Germ Jnicien Remi s presentat al comit, juntament amb tres germans ms que venien amb ell des de Benicarl.

El dia 10 de febrer el mossn Miquel Prat juntament amb el Gm. Jnicien donen la benvinguda al mossn Dalmau que ser des d aquell moment qui atendr a les necessitats religioses del municipi donat que mossn Prat es desplaa a Besal on ha estat destinat.

El Comit organitza una srie d activitats amb l objectiu de recaudar fons econmics per poder tirar endavant el projecte de construcci d una escola. Es recullen unes 4.110 pessetes i queda fixada en data del 6 d abril de 1904 la inauguraci de l instituci educativa en qesti.

El dia 7 d abril s inicien les classes amb 25 alumnes, havent augmentat a 40 el mes de maig, i a 60 quan es clausura el curs escolar.

El curs escolar 1904   1905, si b s inicia al setembre havent incrementat les inscripcions a 80 alumnes,  cal tenir en compte que al final d aquest mateix curs el nombre d alumnes s de 130.

Entre el 1908 i 1915 algunes famlies encaminen els seus fills cap al Batxillerat. Aix va crear una crisi a l Escola. Al 1919 arriba el Gm Raimundo  per tal de salvar l Escola d aquesta situaci tan crtica. Es donen cursos de francs, angls i comptabilitat que revifen la confiana en el centre. Tot i aix, l encariment de la vida i altres circumstncies repercuteixen penosament en la Comunitat, i la idea de retirar-se de Santa Coloma comena a prendre forma en la ment dels superiors.

El Patronat Parroquial, teric titular de l Escola anava treballant per a millorar l ensenyament i les instal.lacions. El Patronat demana a l Ajuntament que faciliti una sortida del centre a la Plaa del Firal. Quatre germans donen classes en aquest nou lloc: l Arnoldo, en Macario, en Prudencio i l Amadeu.  A ms de l ensenyament primari hi fan classes de Comptabilitat, Francs i Taquigrafia.

L Escola realitza una nova ampliaci amb la construcci de tres aules noves i un porxo amb arcades, adossat a l antiga casa de pags on havien ensenyat fins aleshores.

L any 1923 especifica que la manca d assistncia no t lloc a La Salle i s a l Escola pblica.

La Salle Santa Coloma de Farners de llavors compte amb tres classses:
 Classe inferior, pels petits, 56 alumnes.
 Classe mitjana, 42 alumnes.
 Classe superior, 22 alumnes.

El progrs es manifesta en quantitat i qualitat. L ensenyament bsic: lectura, escriptura i clcul. 

 Dades actuals .

 Primria: 12 aules, 302 alumnes, 15 professors i un Gm. 12 professors coordinen les tutories.

 ESO.: Dos lnies completes amb 186 alumnes, 11 professors i 2 Gmans. 1 Psicloga i 1 llicenciat en Teologia elaboren la formaci humana de l alumnat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384656" title="Hans Joachim Stuck" nonfiltered="3200" processed="3185" dbindex="148229">

 Hans Joachim Stuck  va ser un pilot de curses automobilstiques alemany que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Fill del tamb pilot Hans Stuck, va nixer el 1 de gener del 1951 a Grainau, Baviera, Alemanya.

Fora de la F1 va aconseguir la victria a les 24 hores de Le Mans als anys 1986  i 1987.

 A la F1 .

Hans Joachim Stuck va debutar a la primera cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 13 de gener del 1974 el Gran Premi d'Argentina al circuit de Buenos Aires.

Va participar a 81 curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en sis temporades consecutives (1974-1979), aconseguint dos tercers llocs com a millor classificaci en una cursa i assolint 29 punts pel campionat del mn de pilots (amb una onzena posici com a millor classificaci).

 Resultats a la Frmula 1 .


 
 Resum .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384657" title="Chrysiptera starcki" nonfiltered="3201" processed="3186" dbindex="148230">

Chrysiptera starcki  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Ryukyu fins a Taiwan, i des de Queensland (Austrlia) fins a Nova Calednia i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384660" title="Revista Musical Catalana" nonfiltered="3202" processed="3187" dbindex="148231">
La Revista Musical Catalana s una publicaci mensual en llengua catalana amb continguts referents a la msica clssica en tota la seva extensi: msica simfnica, coral i pera  dedicant una especial atenci a la producci musical de compositors catalans , i amb informacions sobre ballet, jazz, festivals musicals i msica popular i tradicional, com la sardana. La informaci es tradueix en reportatges, entrevistes, crtiques, articles i monogrfics especials a cada nmero, tot copsant l'actualitat musical a Catalunya i, eventualment, en altres focus d'inters rellevant per a la msica clssica. 

Amb uns 2.000 exemplars, tamb esdev una eina pedaggica molt important donat el carcter de molts dels monogrfics publicats. Ara per ara, aquesta publicaci s l'nica del seu gnere en llengua catalana, i fins ara s'han publicat ms de 285 nmeros. Al llarg d'aquests anys, s'han publicat ms de 300 entrevistes a primeres figures del mn de la msica, tant a nivell nacional com internacional, i hi han escrit articles ms de 500 collaboradors, amb un ampli ventall de reconegudes firmes.

L'any 1990 va rebre el Premi Nacional de Periodisme a la millor publicaci peridica temtica, que atorga el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La Revista Musical Catalana neix l'any 1984 (hereva de la primera poca de la Revista Musical Catalana, butllet de l'Orfe Catal, que es public entre 1904 i 1936). Aquesta segona etapa (editada pel Consorci del Palau de la Msica Catalana) don pas a la tercera poca al novembre de 1990 en associar-se amb l'emissora Catalunya Msica, fins a l'abril de 2006. Desprs d'aquesta fructfera collaboraci que va durar 16 anys, al maig de 2006 es recupera la capalera original de Revista Musical Catalana, donant pas a la quarta poca i a una nova imatge. L'any 2004 se celebr el 20 aniversari de la publicaci i es commemor el centenari de la primera poca. Tamb, des de 2006, la Revista publica, en una separata indissociable de la resta, la revista de l'ESMUC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384662" title="Chrysiptera talboti" nonfiltered="3203" processed="3188" dbindex="148232">

Chrysiptera talboti  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar d'Andaman fins a Fidji, Palau, el sud de la Gran Barrera de Corall i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384663" title="Chrysiptera taupou" nonfiltered="3204" processed="3189" dbindex="148233">

 Chrysiptera taupou s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar del Corall (incloent-hi el nord de la Gran Barrera de Corall) fins a Samoa.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384664" title="Chrysiptera traceyi" nonfiltered="3205" processed="3190" dbindex="148234">

Chrysiptera traceyi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Marshall, les Illes Carolines, Tonga i les Illes Mariannes.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384665" title="Chrysiptera tricincta" nonfiltered="3206" processed="3191" dbindex="148235">

Chrysiptera tricincta  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des d'Indonsia fins a Samoa, les Illes Ryukyu, Austrlia (fins a Sydney) i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384667" title="Chrysiptera unimaculata" nonfiltered="3207" processed="3192" dbindex="148236">

Chrysiptera unimaculata  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Fidji, les Illes Ryukyu, el sud de la Gran Barrera de Corall i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384670" title="El Capolat" nonfiltered="3208" processed="3193" dbindex="148237">

El Capolat s una muntanya de 1.358 metres que es troba al municipi de Navs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384671" title="El Serrat Alt (Olius)" nonfiltered="3209" processed="3194" dbindex="148238">

El Serrat Alt s una muntanya de 935 metres que es troba al municipi d'Olius a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384672" title="El Serrat Alt (Lladurs)" nonfiltered="3210" processed="3195" dbindex="148239">
El Serrat Alt s una serra situada als municipis de Lladurs, Olius i Solsona (Solsons), amb una elevaci mxima de 871,9 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384674" title="El Serrat Alt (Castellar de la Ribera)" nonfiltered="3211" processed="3196" dbindex="148240">

El Serrat Alt s una muntanya de 822 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384675" title="Els Copets" nonfiltered="3212" processed="3197" dbindex="148241">

Els Copets s una muntanya de 721 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384677" title="Els Orriets" nonfiltered="3213" processed="3198" dbindex="148242">

Els Orriets s una muntanya de 2.146 metres que es troba entre els municipis de Guixers i de la Coma i la Pedra a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384678" title="Roc del Migdia" nonfiltered="3214" processed="3199" dbindex="148243">

El Roc del Migdia s una muntanya de 1.153 metres que es troba al municipi d'Odn a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384679" title="Stanislaw Sosabowski" nonfiltered="3215" processed="3200" dbindex="148244">


El Genera  brygady Stanis aw Franciszek Sosabowski CBE (8 de maig de 1892 - 25 de setembre de 1967) va ser un general polons durant la Segona Guerra Mundial. La seva participaci ms destacada va ser a Arnhem, durant l'Operaci Market Garden al setembre de 1944, com a comandant de la 1a Brigada Paracaigudista Independent Polonesa.

 Biografia .
Stanis aw Sosabowski va nixer a Stanis aww, a una famlia de treballadors del ferrocarril. Es va graduar al gymnasium local i, al 1910, va ser acceptat com a estudiant de la facultat d'economia de la Universitat Jagellnica de Cracvia. No obstant, amb la mort del seu pare i donades les dificultats econmiques de la famlia, va veure's obligat a abandonar els estudis i tornar a Stanis aww. All passa a ser membre del Druzyny Strzeleckie, una organitzaci semiclandestina nacionalista polonesa d'escoltisme. Aviat va ser promogut a cap de tots els moviments d'escoltisme polonesos de la regi.

 I Guerra Mundial .
Al 1913, Sosabowski va ser allistat a l'Exrcit Austrohongars. Desprs del temps de reclutada, va ser promogut al rang de caporal, servint al 58 Regiment d'Infanteria. Desprs de l'esclat de la Primera Guerra Mundial va lluitar amb la seva unitat contra l'Exrcit Imperial Rus a les batalles de Rzeszw, del Pas Dukla i de Gorlice. Va ser condecorat en diverses ocasions per valentia, sent finalment promogut a Tinent. Al 1915 va resultar malferit en combat i retirat del front.

Al novembre de 1918, desprs de que Polnia torns a ser independent, Sosabowski es present voluntari per al nou Exrcit Polons, per les seves ferides encara no estaven del tot curades, sent rebutjat per ser oficial a la lnia de front. En canvi, va ser destinat com a oficial d'estat major al Ministeri de la Guerra a Varsvia.

 Perode d'entreguerres .
Desprs de la Guerra Poloneso-Sovitica, Sosabowski va ser promogut a Major, i al 1922 inici els estudis a l'Acadmia Superior Militar de Varsvia. Desprs de finalitzar els seus estudis, va ser destinat a l'Estat Major General Polons. Promogut a tinent coronel, al 1928 va ser finalment assignat a una unitat de lnia de front, el 75 Regiment d'Infanteria, com a oficial comandant d'un batall. Durant l'any segent va ser destinat al 3r Regiment de Fusellers Podhale com a segon del comandant, i des de 1930 tamb va exercir de professor de logstica.

Al 1937 va ser promogut a coronel, esdevenint el comandant del 9 Regiment d'Infanteria, aquartellat a Zamosc. Al gener de 1939 esdevingu el comandant del prestigis 21 Regiment d'Infanteria Fills de Varsvia.

 Guerra Defensiva Polonesa .
D'acord amb l'esquema de mobilitzaci polonesa, el regiment de Sosabowski va ser incls a la 8a Divisi d'Infanteria, a les ordres del coronel Teodor Furgalski. Poc abans de la Guerra Defensiva Polonesa, la seva unitat va ser desplaada des de la seva caserna a la Ciutadella de Varsvia a la zona de Ciechanw, on es planejava establir una reserva estratgica de l'Exrcit de Modlin.

El 2 de setembre, la divisi va desplaar-se cap a M awa, i a primera hora del mat del dia segent va entrar en combat a M awa. Si b el 21 Regiment aconsegu capturar Przasnysz i els seus objectius secundaris, la resta de la divisi va ser envoltada per la Wehrmacht i destruda. Sosabowski orden a les seves tropes que es retiressin cap a Varsvia.

El 8 de setembre, la unitat de Sosabowski arrib a la Fortalesa de Modlin. La 8a Divisi estava sent reconstituda, per el 21 Regiment va ser incls al cos comandat pel General Juliusz Zulauf. Desprs de diversos dies de combats defensius, el cos es despla cap a Varsvia, a on arrib el 15 de setembre.

Tan bon punt van arribar, Sosabowski va ser encarregat de la zona defensiva de Grochw i de Praga, els arrabals orientals de Varsvia, contra la 10a Divisi d'Infanteria alemanya. Durant el Setge de Varsvia, les forces de Sosabowski tot i a estar mal armades, van aconseguir mantenir els seus objectius. Quan s'inici l'assalt general sobre Praga el 16 de setembre, les forces del 21 Regiment van aconseguir rebutjar els atacs del 23 Regiment d'Infanteria alemany, contraatacant amb xit i destruint la unitat enemiga.

Desprs del seu xit, Sosabowski va ser destinat per comandar totes les tropes poloneses que lluitaven a la zona de Grochw. Tot i al bombardeig constant i als repetits atacs alemanys diaris, Sosabowski aconsegu mantenir els seus objectius a un cost relativament baix. El 26 de setembre, les tropes de Sosabowski van aconseguir rebutjar el darrer atac alemany, per al dia segent Varsvia capitul. El 29 de setembre, poc abans de que les forces poloneses abandonessin Varsvia com a presoners de guerra alemanys, el General Juliusz Rmmel condecor al Coronel Sosabowski i a tot el 21 Regiment amb l'Orde Virtuti Militari.

 Frana .
Desprs de la rendici polonesa, Sosabowski va passar a ser presoner de guerra, sent internat a un camp prop de yrardw. No obstant, aconsegu fugir-ne i va estar-se un temps a Varsvia sota una identitat falsa, a on s'un a la resistncia polonesa. Se li orden abandonar Polnia i arribar fins a Frana, amb importants informes sobre la situaci a la Polnia ocupada. Desprs d'un llarg viatge a travs d'Hongria i Romania, arrib a Pars, a on el Govern polons a l'exili el destin a la 4a Divisi d'Infanteria.

En un inici les autoritats franceses eren reacies a lliurar armament i equipament a la unitat polonesa. Els soldats de Sosabowski van haver d'entrenar-se amb armament anterior a la I Guerra Mundial. A l'abril de 1940, la divisi va ser enviada a un camp d'entrenament a Parthenay i finalment van rebre les armes que esperaven des de gener, per era massa tard per organitzar la divisi (ams de que dels 11.000 soldats noms van haver armes per a 3.150). Sabedor de tot aix, el comandant de la divisi, General Rudolf Dreszer, orden a la seva unitat que es retirs cap a la costa atlntica. El 19 de juny de 1940, Sosabowski va arribar a La Pallice amb uns 6.000 soldats polonesos, des d'on van ser evacuats cap a la Gran Bretanya.

 Al Regne Unit .
Des de la seva arribada a Londres, Sosabowski es dirig cap a l'Estat Major General Polons, sent destinat a la 4a Brigada de fusellers, que seria l'embri de la futura 4a Divisi d'Infanteria. La unitat havia de ser composada principalment de polonesos canadencs, per ben aviat es va fer pals que no hi havia suficients joves polonesos al Canad com per crear una divisi.

Llavors, Sosabowski decid convertir la seva brigada en una Brigada Paracaigudista, sent la primera unitat d'aquesta mena de l'exrcit polons, i es presentaren voluntaris des de totes les formacions de l'exrcit polons. Es constru un camp d'entrenament a Largo House, iniciant-se immediatament l'entrenament paracaigudista. El propi Sosabowski passa l'entrenament i, amb 49 anys, va fer el seu primer salt. D'acord als comentaris dels seus subordinats, Sosabowski era un comandant just i estricte, impulsiu i dur que no tolerava cap mena d'oposici. Si b aix va fer possible la creaci d'una brigada paracaigudista polonesa, tamb va fer que els contactes amb els seus superiors fossin problemtics.

A l'octubre de 1942 la brigada ja estava a punt pel combat, sent batejada 1a Brigada Paracaigudista Independent Polonesa. Com que l'Estat Major General Polons planejava usar la brigada per ajudar l'alament a Polnia, els soldats de la "1a Para Polonesa" havien de ser els primers de tot l'exrcit polons a l'exili en tornar a la ptria. D'aqu ve que el lema no oficial de la brigada fos "najkrtsz  drog ", el cam ms curt.

Al setembre de 1943, el Tinent General Frederick Browning propos que Sosabowski reforms la seva unitat en una divisi i que la complets amb anglesos. El propi Sosabowski seria el comandant de la nova divisi, sent promogut a general. No obstant, Sosabowski rebutj l'oferiment. No obstant, el 15 de juny de 1944 va ser igualment promogut a Genera  brygady (general de brigada).

 L'Alament de Varsvia .
A inicis d'agost de 1944, van arribar al Regne Unit les notcies de la Sublevaci de Varsvia. La brigada estava disposada a saltar sobre Varsvia i ajudar als seus companys de l'Exrcit Local, que estaven lluitant una batalla desesperada. No obstant, la distncia era excessiva pels avions i els sovitics no van permetre l's dels seus aeroports. La moral dels polonesos es vei greument afectada, i diverses unitats van estar a prop del mot. L'Estat Major britnic va amenaar als seus parells polonesos amb el desarmament de la brigada, per  Sosabowski va aconseguir mantenir el control de la unitat. Finalment, el Comandant en Cap polons, Kazimierz Sosnkowski, va posar la brigada sota control britnic, abandonant-se els plans per atacar Varsvia. No va ser fins a desprs de la guerra que Sosabowski sab que el seu fill Stanislaw "Stasinek", un metge i membre del Kedyw, havia perdut la vista durant l'alament.

 La Batalla d'Arnhem .

La 1a Brigada Paracaigudista Independent Polonesa va ser inclosa a les forces aliades que prendrien part en l'Operaci Market Garden. Deguda a la mancana crtica d'avions de transport, la brigada va haver de saltar en diverses parts abans d'entrar en combat. Una petita porci de la brigada va caure prop de Driel el 19 de setembre, per no va ser fins al 21 quan la resta de la brigada va aterrar a Grave, caient just al damunt dels canons alemanys que els estaven esperant. L'artilleria de la brigada havia estat llenada amb la de la 1a Divisi Aerotransportada Britnia, i els obusos havien d'arribar per transport martim. Aix caus que els polonesos poguessin desplegar tot el seu potencial. En 3 ocasions van intentar travessar el Rin per tal d'ajudar als paracaigudistes britnics atrapats a Arnhem; per el ferry que volien usar havia estat enfonsat i els polonesos van provar de travessar el riu en petits bots de cautx sota un dur foc. Tot i a les dificultats, fins a 200 homes van aconseguir travessar el riu i reforar als britnics. 

Tot i a la desesperada situaci que es vivia al front, durant una reuni d'estat major el dia 24, Sosabowski sugger que potser encara es podria guanyar la batalla. Sugger que les forces combinades del XXX Cos i de la Brigada Polonesa havien de comenar un atac massiu sobre les posicions alemanyes per tal de travessar el Rin. El seu pla no va ser acceptat, i durant la darrera fase de la batalla (25 i 26 de setembre), Sosabowski dirig als seus homes cap al sud, cobrint la retirada de les restes de la 1a Aerotransportada. La taxa de baixes entre els polonesos que van lluitar va ser molt alta, en alguns casos arribant fins al 40%.

Desprs de la batalla, Sosabowski va ser fet un cap de turc pel fracs de l'Operaci Market Garden, desprs d'una crtica avaluaci del Tinent General britnic Frederick Browning. Va ser acusat de criticar al Mariscal Montgomery, i l'Estat Major Polons el va substituir com a oficial comandant de la seva brigada el 27 de desembre de 1944. Va ser fet comandant de tropes de gurdies i, al juliol de 1948, va ser desmobilitzat.

Va ser interpretat per Gene Hackman a la pellcula Un pont massa lluny, que recrea l'Operaci Market Garden.

 Desprs de la guerra .
Immediatament desprs de la guerra, Sosabowski aconsegu portar a Anglaterra al seu nic fill i a la seva esposa des de Polnia. Poc desprs, al setembre de 1946, les noves autoritats pro-sovitiques poloneses van privar-lo de la nacionalitat polonesa, no deixant-li ms alternativa que romandre a l'exili. A l'igual que mots altres lders polonesos de la guerra i molts dels soldats, s'install a Londres. Treball com a operari d'una fbrica de CAV Electrics.

Va morir a Londres el 25 de setembre de 1967, i al 1969 les seves restes van rebre sepultura al Cementiri Pow zki, de Varsvia.

A La Haia, el 31 de maig del 2006, la Reina Beatriu dels Pasos Baixos conced l'Orde Militar de Guillem a la 1a Brigada Paracaigudista Independent Polonesa de manera collectiva. El comandant de la brigada, el General Stanislaw Sosabowski, va rebre a ttol pstum el Lle de Bronze.

 Condecoracions .
 Virtuti Militari V Classe;
 Gran Oficial de l'Orde de la Polnia Renascuda ;
 Creu al Valor;
 Creu de la Independncia;
 Comandant de l'Orde de l'Imperi Britnic;
 Lle de Bronze (Pasos Baixos;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384680" title="La Castelloneta" nonfiltered="3216" processed="3201" dbindex="148245">

La Castelloneta s una muntanya de 1.112 metres que es troba al municipi de Navs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384681" title="Tur de les Armes" nonfiltered="3217" processed="3202" dbindex="148246">

El Tur de les Armes s una muntanya de 1.197 metres que es troba al municipi de Navs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384682" title="La Ventolada" nonfiltered="3218" processed="3203" dbindex="148247">

La Ventolada s una muntanya de 1.319 metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384683" title="Dascyllus" nonfiltered="3219" processed="3204" dbindex="148248">



Dascyllus s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Dascyllus albisella  ;
Dascyllus aruanus ;
Dascyllus auropinnis    ;
Dascyllus carneus ;
Dascyllus flavicaudus ;
Dascyllus marginatus  ;
Dascyllus melanurus  ;
Dascyllus reticulatus ;
Dascyllus strasburgi    ;
Dascyllus trimaculatus ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Cuvier G. 1829. Le Rgne Animal, distribu d'aprs son organisation, pour servir de base  l'histoire naturelle des animaux et d'introduction  l'anatomie compare. Edition 2. Rgne Animal (ed. 2) v. 2. i-xv + 1-406.
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, no. 1, vol 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384684" title="Dascyllus albisella" nonfiltered="3220" processed="3205" dbindex="148249">

Dascyllus albisella  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Gill, T. N. 1862. Catalogue of the fishes of Lower California in the Smithsonian Institution, collected by Mr. J. Xantus. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 14 (nms. 3-4): 140-151. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384685" title="Dascyllus aruanus" nonfiltered="3221" processed="3206" dbindex="148250">

Dascyllus aruanus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia, les Tuamotu, el sud del Jap i Austrlia (fins a Sydney).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384686" title="Dascyllus auropinnis" nonfiltered="3222" processed="3207" dbindex="148251">

Dascyllus auropinnis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Cook i les Illes de la Lnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384689" title="Dascyllus carneus" nonfiltered="3223" processed="3208" dbindex="148252">

 Dascyllus carneus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'frica Oriental, Maurici, Reuni, Comores, Seychelles, Maldives, Sri Lanka, Mar d'Andaman i Mar de Java.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384692" title="Dascyllus flavicaudus" nonfiltered="3224" processed="3209" dbindex="148253">

Dascyllus flavicaudus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-est d'Oceania, incloent-hi les Illes de la Societat, les Tuamotu i Pitcairn.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384693" title="Albufeira" nonfiltered="3225" processed="3210" dbindex="148254">

Albufeira s un municipi portugus, situat al districte de Faro, a la regi d'Algarve i a la subregi de l'Algarve. L'any 2006 tenia 37.244 habitants. Limita al NO amb Silves, al NE amb Loul i al S amb l'oce Atlntic.

 Poblaci .



Freguesias .

 Albufeira;
 Ferreiras;
 Guia;
 Olhos de gua;
 Paderne;

 Enllaos externs .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384695" title="Dascyllus marginatus" nonfiltered="3226" processed="3211" dbindex="148255">

Dascyllus marginatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig i al Golf d'Oman.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384696" title="Dascyllus melanurus" nonfiltered="3227" processed="3212" dbindex="148256">

Dascyllus melanurus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Sumatra fins a Vanuatu, les Illes Ryukyu, Nova Calednia i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Bleeker, P. 1854: Derde bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van de Banda-eilanden. Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlandsch Indi, 6: 89-114. ;
 Carpenter, K.E. & V.H. Niem 2001: Species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the western central Pacific. Bony fishes part 3 (Menidae to Pomacentridae). FAO, Roma, Itlia. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384697" title="Dascyllus reticulatus" nonfiltered="3228" processed="3213" dbindex="148257">

Dascyllus reticulatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Oce Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, H.A. i G.R. Allen, 1977. A revision of the damselfish genus Dascyllus (Pomacentridae) with description of a new species. Rec. Aust. Mus. 31(9):349-385.  ;
 Richardson, J. 1846. Report on the ichthyology of the seas of China and Japan. Rep. Brit. Assoc. Adv. Sci. 15th meeting : 187-320. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384698" title="Alcoutim" nonfiltered="3229" processed="3214" dbindex="148258">

Alcoutim s un municipi portugus, situat al districte de Faro, a la regi d'Algarve i a la subregi de l'Algarve. L'any 2006 tenia 3.272 habitants. Limita a nord amb Mrtola, a l'est amb El Granado, Sanlcar de Guadiana i San Silvestre de Guzmn, al sudest amb Castro Marim, al sudoest ambTavira i a l'oest amb Loul i Almodvar.

 Poblaci .



Freguesies.

 Alcoutim;
 Gies;
 Martim Longo;
 Pereiro;
 Vaqueiros;

Galeria.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384700" title="Post" nonfiltered="3230" processed="3215" dbindex="148259">

La post s una pea de fusta plana i llarga, fora ms llarga que ampla i ms ampla que espessa, de cares paralleles, que s'utilitza en fusteria.

Se'n basteixen de cases de fusta, de sls, de revestiments i de mobles i s'utilitza com suport per activitats nombroses. El seu usatge com prestatgeria (per hi deixar d'aliments, de llibres...) s'origina dins l'hbitat de la casa neoltica, que la post hi era el lloc a on els pastors feien assecar els llurs formatges. La post de fusta flota sobre l'aigua; se'n construeixen de vaixells; per tant s til per desplaar-se sobre l'aigua com, per exemple, les primeres postes de surf.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384701" title="Dascyllus strasburgi" nonfiltered="3231" processed="3216" dbindex="148260">

Dascyllus strasburgi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme de les Illes Marqueses.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384702" title="Serra de Vila-seca (Lladurs)" nonfiltered="3232" processed="3217" dbindex="148261">

La Serra de Vila-seca s una serra situada al municipi de Lladurs (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.414,6 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384703" title="Serra de Vila-seca (Navs)" nonfiltered="3233" processed="3218" dbindex="148262">

La Serra de Vila-seca s una serra situada al municipi de Navs (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.414,6 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384706" title="Serrat de Santes Creus" nonfiltered="3234" processed="3219" dbindex="148263">
El Serrat de Santes Creus s una serra situada als municipis de Vilanova de l'Aguda (Noguera) i de Pinell de Solsons (Solsons), amb una elevaci mxima a Santes Creus de Bordell de 781,5 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384707" title="Dascyllus trimaculatus" nonfiltered="3235" processed="3220" dbindex="148264">

Dascyllus trimaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia, Pitcairn, el sud del Jap i Austrlia (fins a Sydney).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rppell, W. P. E. S. 1828-1830. Atlas zu der Reise im nrdlichen Africa. Fische des Rothen Meeres. Frankfurt-am-Main. Fische Rothen Meeres 1828-30: 1-141 + 3 pp., col. Pls. 1-35. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384708" title="Aljezur" nonfiltered="3236" processed="3221" dbindex="148265">

Aljezur s un municipi portugus, situat al districte de Faro, a la regi d'Algarve i a la subregi de l'Algarve. L'any 2006 tenia 5.349 habitants. Limita al nord amb Odemira, a l'est amb Monchique, al sudest amb Lagos, al sudoest amb Vila do Bispo i a l'oest amb l'Oce Atlntic. Dions I de Portugal li conced el fur el 1280.

 Poblaci .


 Freguesies .

 Aljezur;
 Bordeira;
 Odeceixe;
 Rogil;

Imatges.


 Enllaos externs .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384709" title="Serrat del Ginebre" nonfiltered="3237" processed="3222" dbindex="148266">

El Serrat del Ginebre s una muntanya de 788 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384710" title="Serrat del Marquet" nonfiltered="3238" processed="3223" dbindex="148267">

El Serrat del Marquet s una muntanya de 724 metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384712" title="Max Wagenknecht" nonfiltered="3239" processed="3224" dbindex="148268">

Max Otto Arnold Wagenknecht (Woldisch Tychow, Pomernia, 14 d'agost de 1857   Anklam, tamb a la Pomernia, 7 de maig de 1922) fou un compositor alemany de msica per a piano i orgue.

L obra ms famosa de Wagenknecht s el Op. 5, 58, Vor und Nachspiele, on demostra un do especial per les composicions meldiques per a orgue.

Mx va nixer del matrimoni entre el professor Karl Ernest Julius Wagenknecht i Sraphine Emilie Tugendreicht Siefert. Molt aviat es familiaritz amb la msica escrita i ms tard estudi piano i msica per a orgue. Una beca que va rebre al reds de 1875, li n va permetre continuar estudis en l Escola Superior de Msica de Berln (avui la Universitat de les Arts de Berln), que acab al reds de l any 1880.

En el Castell de Franzburg, i en el Wagenknecht Lehrerseminar l'alumne es convert en professor, i fou aqu on va conixer la seva futura esposa Meta Benz, amb la que s'hi cas el 1885. Amb ella varen tenir dos fills, Gertrude (1884-1970) i Georg (1889-1951).

Com a professor de msica al Vorpommersche Lehrerseminar de Franzburg des del 1901 va romandre com a compositor i organista a Anklam, aqu fou on complet el juliol de 1889 l'Op. 5, fams. En aquell temps Wagenknecht estava involucrat en la construcci i restauraci d orgues, i a ms don alguns concerts acompanyat d orquestres.

El nombre total d obres de Wagenknecht no es coneix exactament. De llurs composicions se n conserven noms les segents:

Opus 1: Tres polkes per a piano;
Opus 2: Rheinlander per a viol i piano amb acompanyament de flauta;
Opus 3: Tres canons amb lletra de Schanz, Kletke i Reinick amb acompanyament de piano;
Opus 5:  Vor und Nachtspiele  compost de 58 peces curtes per a orgue i una Fughette i Fuga;
Opus 10, 13 i 14: Canons amb acompanyament de piano;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384714" title="Serrat del Moro" nonfiltered="3240" processed="3225" dbindex="148269">

Geografia:
 Serrat del Moro: cim del municipi de Marganell (Bages).
 Serrat del Moro: cim del municipi de Lladurs (Solsons).
 Serrat del Moro: cim del municipis des Clariana de Cardener i d'Olius (Solsons).
 Serrat del Moro: cim del municipi de Navs (Solsons).
 Serrat del Moro: cim del municipi de Castellterol (Valls Oriental).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384715" title="Serrat del Moro (Lladurs)" nonfiltered="3241" processed="3226" dbindex="148270">

El Serrat del Moro s una muntanya de 1.152 metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 273092001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384716" title="Serrat del Moro (Navs)" nonfiltered="3242" processed="3227" dbindex="148271">
El Serrat del Moro s una serra situada al municipi de Navs (Solsons), amb una elevaci mxima de 321,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384717" title="Serrat del Moro (Clariana de Cardener)" nonfiltered="3243" processed="3228" dbindex="148272">
El Serrat del Moro s una serra situada als municipis de Clariana de Cardener i d'Olius (Solsons), amb una elevaci mxima de 663,5 metres.

Referncies.

	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384718" title="Serrat del Tossal de la Mula" nonfiltered="3244" processed="3229" dbindex="148273">
El Serrat del Tossal de la Mula s una serra situada als municipis de Vilanova de l'Aguda (Noguera) i de Pinell de Solsons (Solsons), amb una elevaci mxima de 771,9 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384719" title="Castro Marim" nonfiltered="3245" processed="3230" dbindex="148274">

Castro Marim s un municipi portugus, situat al districte de Faro, a la regi d'Algarve i a la subregi de l'Algarve. L'any 2006 tenia 5.349 habitants. Limita al nord i oest amb Alcoutim, a l'est amb Ayamonte, al sud amb Vila Real de Santo Antnio i l'Oce Atlntic, al sudoest amb la freguesia de Vila Nova de Cacela (Vila Real de Santo Antnio) i a l'oest amb Tavira. 

 Poblaci .


 Freguesies .

 Altura;
 Azinhal;
 Castro Marim;
 Odeleite;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384722" title="Lagoa (Algarve)" nonfiltered="3246" processed="3231" dbindex="148275">

Lagoa s un municipi portugus, situat al districte de Faro, a la regi d'Algarve i a la subregi de l'Algarve. L'any 2006 tenia 23.835 habitants. Limita al nordest amb Silves, al nordoest amb Portimo i al sud amb l'Oce Atlntic

 Poblaci .


 Freguesies .

 Carvoeiro;
 Estmbar;
 Ferragudo;
  Lagoa;
 Parchal;
 Porches;

 Enllaos externs .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384728" title="Lagos (Portugal)" nonfiltered="3247" processed="3232" dbindex="148276">

Lagos s un municipi portugus, situat al districte de Faro, a la regi d'Algarve i a la subregi de l'Algarve. L'any 2004 tenia 27.041 habitants. Limita al nord amb Monchique, a l'est amb Portimo, a l'oest amb Vila do Bispo, al nordoest amb Aljezur i al sud amb l'Oce Atlntic

 Poblaci .


 Poblaci .

 Baro de So Joo;
 Bensafrim;
 Luz;
 Odixere;
 Santa Maria (Lagos);
 So Sebastio (Lagos);

 Enllaos externs .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384732" title="Serrat dels Pastors" nonfiltered="3248" processed="3233" dbindex="148277">
El Serrat dels Pastors s una serra situada al municipi de Castellar de la Ribera (Solsons), amb una elevaci mxima de 711,8 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384733" title="Dischistodus" nonfiltered="3249" processed="3234" dbindex="148278">

Dischistodus s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Dischistodus chrysopoecilus    ;
Dischistodus darwiniensis    ;
Dischistodus fasciatus ;
Dischistodus melanotus    ;
Dischistodus perspicillatus    ;
Dischistodus prosopotaenia     ;
Dischistodus pseudochrysopoecilus  ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R., N.J. Cross and C.J. Allen 2006: Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. Fishes. ;
 Gill, T.N. 1863: Synopsis of the pomacentroids of the western coast of North and Central America. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia, 15: 213-221. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384736" title="Serrat dels Rovellons (Castellar de la Ribera)" nonfiltered="3250" processed="3235" dbindex="148279">


El Serrat dels Rovellons s una muntanya de 854 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384737" title="Serrat dels Rovellons (Lladurs)" nonfiltered="3251" processed="3236" dbindex="148280">


El Serrat dels Rovellons s una muntanya de 764metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384738" title="Dischistodus chrysopoecilus" nonfiltered="3252" processed="3237" dbindex="148281">

Dischistodus chrysopoecilus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia, Singapur, Filipines, Palau, Nova Guinea i les Illes Salom.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384739" title="Loul" nonfiltered="3253" processed="3238" dbindex="148282">

Loul s un municipi portugus, situat al districte de Faro, a la regi d'Algarve i a la subregi de l'Algarve. L'any 2004 tenia 62.295 habitants. Limita al nord amb Almodvar, a l'est amb Alcoutim, Tavira i So Brs de Alportel, al sudest amb Faro, al sudoest amb Albufeira, a l'oest amb Silves i al sud amb l'Oce Atlntic. Al municipi s'hi situa el complex turstic de Vilamoura.

 Poblaci .

 

 Freguesies .

 Almancil;
 Alte;
 Ameixial;
 Benafim;
 Boliqueime;
 Quarteira;
 Querena;
 Salir;
 So Clemente (Loul);
 So Sebastio (Loul);
 Tr;

 Enllaos externs .
Imatges de la ciutat;
El Carnaval de Loul;
Web Municipal;
Fotos de Loul;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384741" title="Serrat dels Xopers" nonfiltered="3254" processed="3239" dbindex="148283">

El Serrat dels Xopers s una muntanya de 703 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384742" title="Serrat Fosc" nonfiltered="3255" processed="3240" dbindex="148284">

El Serrat Fosc s una muntanya de 667 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384744" title="Monchique" nonfiltered="3256" processed="3241" dbindex="148285">

Monchique s un municipi portugus, situat al districte de Faro, a la regi d'Algarve i a la subregi de l'Algarve. L'any 2006 tenia 6.441 habitants. Limita al nord amb Odemira, a l'est amb Silves, al sud amb Portimo, al sudoest amb Lagos i a l'oest amb Aljezur.

 Poblaci .


Freguesies.

 Alferce;
 Marmelete;
 Monchique;

Enllaos externs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384745" title="Dischistodus darwiniensis" nonfiltered="3257" processed="3242" dbindex="148286">

 Dischistodus darwiniensis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Territori del Nord (Austrlia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1993. Two new species of damselfishes (Pomacentrus), with comments on the validity of two additional pomacentrid fishes. Rev. Fr. Aquariol. 20(1):21-26.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384746" title="Olho" nonfiltered="3258" processed="3243" dbindex="148287">

Olho s un municipi portugus, situat al districte de Faro, a la regi d'Algarve i a la subregi de l'Algarve. L'any 2004 tenia 42.272 habitants. 
Limita al nord i a l'est amb Tavira, a l'oest amb Faro, al nordoest amb So Brs de Alportel i al sudest amb l'Oce Atlntic. Fou creat el 1808.

 Poblaci .


 Freguesies .
 Fuseta;
 Moncarapacho;
 Olho;
 Pecho;
 Quelfes;

 Enllaos externs .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384749" title="Dischistodus fasciatus" nonfiltered="3259" processed="3244" dbindex="148288">

Dischistodus fasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia, Filipines i nord d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384750" title="Serrat Xiroi" nonfiltered="3260" processed="3245" dbindex="148289">

El Serrat Xiroi s una muntanya de 745 metres que es troba al municipi d'Olius a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384751" title="Serrat Llarg" nonfiltered="3261" processed="3246" dbindex="148290">

El Serrat Llarg s una muntanya de 778 metres que es troba entre els municipis de Pins i de Riner a la comarca del Solsons.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384752" title="Dischistodus melanotus" nonfiltered="3262" processed="3247" dbindex="148291">

Dischistodus melanotus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384753" title="Dischistodus perspicillatus" nonfiltered="3263" processed="3248" dbindex="148292">

 Dischistodus perspicillatus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar d'Andaman fins al nord-oest d'Austrlia, les Illes Salom, la Xina i la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384754" title="Serrat Esps" nonfiltered="3264" processed="3249" dbindex="148293">
El Serrat Esps s una serra situada als municipis de Tor (Segarra) i de Llobera (Solsons), amb una elevaci mxima de 870,9 metres.

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384755" title="Portimo" nonfiltered="3265" processed="3250" dbindex="148294">

Portimo s un municipi portugus, situat al districte de Faro, a la regi d'Algarve i a la subregi de l'Algarve. L'any 2007 tenia 49.330 habitants. Limita al nord amb Monchique, a l'est amb Silves i Lagoa, al oest amb Lagos i al sud amb l'Oce Atlntic.

Freguesies.
 Alvor;
 Mexilhoeira Grande;
 Portimo;

 Enllaos externs .

 Web municipal de Portimo;
Portimo Algarve Portugal;
Fotos de Portimo;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384756" title="Serrat Escapat" nonfiltered="3266" processed="3251" dbindex="148295">

El Serrat Escapat s una muntanya de 670 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384757" title="Dischistodus prosopotaenia" nonfiltered="3267" processed="3252" dbindex="148296">

Dischistodus prosopotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Nicobar fins a Vanuatu, les Illes Ryukyu, el nord-oest d'Austrlia i la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384760" title="Serrat de Sant Rom" nonfiltered="3268" processed="3253" dbindex="148297">

El Serrat de Sant Rom s una muntanya de 688 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384761" title="Dischistodus pseudochrysopoecilus" nonfiltered="3269" processed="3254" dbindex="148298">

 Dischistodus pseudochrysopoecilus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Malisia fins a les Filipines i Melansia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384762" title="Serrat de Vilagins" nonfiltered="3270" processed="3255" dbindex="148299">
El Serrat de Vilagins s una serra situada al municipi de Castellar de la Ribera (Solsons), amb una elevaci mxima de 746,2 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384763" title="Serrat de Santa Magdalena" nonfiltered="3271" processed="3256" dbindex="148300">

El Serrat de Santa Magdalena s una muntanya de 735 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384764" title="Serrat de Terradet" nonfiltered="3272" processed="3257" dbindex="148301">

El Serrat de Terradet s una muntanya de 732 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384765" title="So Brs de Alportel" nonfiltered="3273" processed="3258" dbindex="148302">

So Brs de Alportel s un municipi portugus, situat al districte de Faro, a la regi d'Algarve i a la subregi de l'Algarve. L'any 2004 tenia 11.205 habitants. Limita al nord i est amb Tavira, al sudest amb Olho, al sud amb Faro i a l'oest amb Loul.

 Poblaci .






Enllaos externs.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384767" title="Serrat de Torreblanca" nonfiltered="3274" processed="3259" dbindex="148303">

El Serrat de Torreblanca s una muntanya de 1.076 metres que es troba al municipi de Navs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384768" title="Serrat del Coll" nonfiltered="3275" processed="3260" dbindex="148304">
El Serrat del Coll s una serra situada al municipi de Castellar de la Ribera (Solsons), amb una elevaci mxima de 714,3 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384771" title="Serrat del Cucut" nonfiltered="3276" processed="3261" dbindex="148305">

El Serrat del Cucut s una muntanya de 689 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384772" title="Serrat de Cogul" nonfiltered="3277" processed="3262" dbindex="148306">

El Serrat de Cogul s una muntanya de 726 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384775" title="Serrat del Trullet" nonfiltered="3278" processed="3263" dbindex="148307">

El Serrat del Trullet s una muntanya de 622 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384776" title="Serrat dels Apstols" nonfiltered="3279" processed="3264" dbindex="148308">

El Serrat dels Apstols s una muntanya de 783 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384777" title="Serrat dels Codellats" nonfiltered="3280" processed="3265" dbindex="148309">

El Serrat dels Codellats s una muntanya de 782 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384778" title="Silvius Leopold Weiss" nonfiltered="3281" processed="3266" dbindex="148310">

Silvius Leopold Weiss (Breslau, Silsia, actual Wroclaw a Polnia, 12 d'octubre de 1687   Dresde, Alemanya, 16 d'octubre de 1750) fou un compositor i intrpret de llat alemany del Barroc.

Era fill del tamb msic i llatista Johann Jacob Weiss. Fins fa poc temps es creia que havia nascut el 1686, per recents investigacions indiquen que l any de llur naixement fou el 1687. Als 7 anys actu davant l'emperador del Sacre Imperi Romanogermnic, Leopold I. El 1706 estava al servei del comte Carles III Felip del Palatinat, que en aquell temps residia a Breslau.

Entre 1710-14 rest a Roma sota la protecci del prncep polons Aleksander Benedykt Sobieski, fill de Johann III Sobieski. All entr en contacte amb Alessandro Scarlatti i el seu fill Domenico Scarlatti que estaven al servei de la mare del Prncep Aleksander, la reina a l exili Maria Casimira.

El 23 d agost de 1718 fou anomenat msic de cambra del Prncep Elector de Saxnia August. All romangu gaudint d una bona situaci econmica i professional fins la seva mort.
Aquest lloc li don la oportunitat de contactar amb alguns dels millors msics de l poca, entre ells J. S. Bach, amb el qu interpret obres de forma conjunta i assol a gaudir de gran amistat.
Tamb l obligava a viatjar sovint, com el viatge que realitz entre finals de 1718 i principis de 1719 junt amb d altres dotze msics de la cort a Viena amb motiu de les noces de l Elector de Saxnia. 

Fou un dels ms importants i prolfics compositors per a llat de la histria de la msica, i destac tamb per la seva tcnica d interpretaci. Escriv unes 600 peces per a llat, la majoria d elles sonates (no confondre amb la forma sonata del perode clssic), aix com msica de cambra i concerts dels que noms en coneixem avui les parts solistes.

Sembla ser, qu mostr poc inters en publicar llurs obres. Al igual que d altres virtuosos, com Paganini, les utilitzava probablement per un s personal exclusiu.

Discografia.
Ars Melancholiae - Sylvius Leopold Weiss: Msica per a llat - Jos Miguel Moreno - Glossa ;
Weiss: Sonatas for Lute, 8 volms - Robert Barto - Naxos ;
Weiss, S. L.: The Silesian Master of Lute (J.Lindberg) - BIS ;
Weiss: Ouverture and Suites. Konrad.Junghanel - EMI ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384780" title="Serrat de les Set Creus" nonfiltered="3282" processed="3267" dbindex="148311">

El Serrat de les Set Creus s una muntanya de 818 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384782" title="Serrat del Llop" nonfiltered="3283" processed="3268" dbindex="148312">
El Serrat del Llop s una serra situada als municipis de Clariana de Cardener i Navs (Solsons), amb una elevaci mxima de 653,7 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384783" title="Serrat del Jou" nonfiltered="3284" processed="3269" dbindex="148313">
El Serrat del Jou s una serra situada al municipi de la Coma i la Pedra (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.306,3 metres. De direcci predominant NO-SE, s'estn al llarg d'uns 2,5 km. Al peu del vessant nord-occidental s'hi troba el poble de la Pedra i al del vessant sud-oriental, l'esglsia de Sant Ller de Casabella. El vessant sud-occidental davalla fins el Cardener i el nord-oriental fins el riuet de la Pedra. Al seu cim hi ha installada una antena de telefonia mbil.

Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384784" title="Serrat de Sant Iscle" nonfiltered="3285" processed="3270" dbindex="148314">

El Serrat de Sant Iscle s una muntanya de 890 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 272098001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384785" title="Serrat de Puigpins" nonfiltered="3286" processed="3271" dbindex="148315">

El Serrat de Puigpins s una muntanya de 892 metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384786" title="Serrat de Rotgers" nonfiltered="3287" processed="3272" dbindex="148316">
El Serrat de Rotgers s una serra situada al municipi de Lladurs (Solsons), amb una elevaci mxima de 876,8 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384788" title="Hyde Park Corner" nonfiltered="3288" processed="3273" dbindex="148317">



Hyde Park Corner s una plaa important de Londres. Est situada a la Ciutat de Westminster. La plaa es troba al sud-est de Hyde Park, del que en treu el seu nom. s una important crulla de carretera, on convergeixen els carrers de Park Lane, Knightsbridge, Piccadilly, Grosvenor Place i Constitution Hill.

Al centre de la crulla s'hi troba un gran espai verd, enmig del qual hi ha el Wellington Arch.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384789" title="Amblyglyphidodon" nonfiltered="3289" processed="3274" dbindex="148318">

Amblyglyphidodon s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Amblyglyphidodon aureus ;
Amblyglyphidodon batunai    ;
Amblyglyphidodon curacao      ;
Amblyglyphidodon flavilatus    ;
Amblyglyphidodon indicus      ;
Amblyglyphidodon leucogaster  ;
Amblyglyphidodon melanopterus      ;
Amblyglyphidodon orbicularis      ;
Amblyglyphidodon ternatensis ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R. i J.E. Randall 2002: A review of the leucogaster species complex of the Indo-Pacific pomacentrid genus Amblyglyphidodon, with descriptions of two new species. Aqua, Journal of Ichthyology and Aquatic Biology, 5(4): 139-152. ;
 Bleeker, P. 1877: Mmoire sur les chromides marins ou pomacentrodes de l'Inde archiplagique. Natuurkundige Verhandelingen van de Hollandsche Maatschappij der Wetenschappen te Haarlem, (3)2 (6): 1-166. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, no. 1, vol 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384790" title="Amblyglyphidodon aureus" nonfiltered="3290" processed="3275" dbindex="148319">

Amblyglyphidodon aureus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar d'Andaman i l'Illa Christmas fins a Fidji, les Illes Ryukyu, Nova Calednia i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1830. Histoire naturelle des poissons. Tome cinquime. Livre cinquime. Des Scinodes. Hist. Nat. Poiss. v. 5: i-xxviii + 1-499 + 4 pp., Pls. 100-140.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384791" title="Amblyglyphidodon batunai" nonfiltered="3291" processed="3276" dbindex="148320">

Amblyglyphidodon batunai  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Maldives i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1995. Two new species of damselfishes (Pomacentridae) from Indonesian seas. Rev. Fr. Aquariol. 21(3-4):86-90.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384792" title="Amblyglyphidodon curacao" nonfiltered="3292" processed="3277" dbindex="148321">

 Amblyglyphidodon curacao s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'ndic oriental i Malisia fins a Samoa, Tonga, les Illes Ryukyu i la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Allen, G.R. i J.E. Randall 2002: A review of the leucogaster species complex of the Indo-Pacific pomacentrid genus Amblyglyphidodon, with descriptions of two new species. Aqua, Journal of Ichthyology and Aquatic Biology, 5(4): 139-152. ;
 Bloch, M. E. 1787. Naturgeschichte der auslndischen Fische. Berln. Naturg. Ausl. Fische v. 3: i-xii + 1-146, Pls. 181-216. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384805" title="Silves" nonfiltered="3293" processed="3278" dbindex="148322">

Silves s un municipi portugus, situat al districte de Faro, a la regi d'Algarve i a la subregi de l'Algarve. L'any 2004 tenia 34.909 habitants. Limita al nord amb Ourique, al nordest amb Almodvar, a l'est amb Loul, a sudest amb Albufeira, al sudoest amb Lagoa, a l'oest amb Portimo i Monchique, al nordoest amb Odemira i al sud amb l'oce Atlntic.

 Poblaci .


 Freguesies .
 Alcantarilha;
 Algoz;
 Armao de Pra;
 Pra;
 So Bartolomeu de Messines;
 So Marcos da Serra;
 Silves;
 Tunes;

 Enllaos externs .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384807" title="Wellington Arch" nonfiltered="3294" processed="3279" dbindex="148323">




El Wellington Arch (arc de Wellington) s un arc de triomf situat al sud de Hyde Park en el centre de Londres. Va ser manat fer pel rei George IV el 1825 per commemorar les victries britniques durant les guerres napoleniques.

L'arc de Wellington va servir tamb de porta d'accs cap a Constitution Hill creant aix una entrada de prestigi a Londres venint de l'oest.

Conegut igualment sota el nom de Constitution Arch (arc de la Constituci) o a l'origen Green Park Arch (arc del Parc Verd), l'arc de Wellington ha estat construt entre 1826 i 1830 sobre base de plnols de Decimus Burton. A l'poca de la seva construcci, l'arc va ser erigit gaireb de cara a d'Apsley House, en angle recte del seu emplaament actual.

El 1846, l'arc va ser escollit per acollir una esttua representant Sir Arthur Wellesley, 1r duc de Wellington, militar i Primer Ministre. L'esttua eqestre del duc de Wellington es deu a Matthew Cotes Wyatt i t una alada de 8,5 metres, la ms gran mai feta fins a aquesta poca. La seva talla va provocar moltes controvrsies en el moment de la seva construcci.

Entre 1882 i 1883, l'arc ha estat desplaat cap al seu indret actual a Hyde Park Corner per permetre la construcci de carrers ms amples. s avui al centre d'una gran rotonda.

L'esttua del duc ha estat desplaada a Aldershot i ha estat reemplaada el 1912 per una grandiosa quadriga en bronze d'Adrien Jones. L'esttua representa l'ngel de la Pau que baixa sobre el seu carro de guerra. La cara del conductor del carro que guia la quadriga s un jove noi (el fill de Lord Michelhan, la persona que va finanar l'escultura). Aquesta esttua s la major esttua de bronze d'Europa.

 Referncies .

 Article tradut de la Wikipdia en francs titulat Arc de Wellington.

 Enllaos externs .

Vista satllit de l'Arc de Wellington a WikiMapia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384812" title="Vila do Bispo" nonfiltered="3295" processed="3280" dbindex="148324">

Vila do Bispo s un municipi portugus, situat al districte de Faro, a la regi d'Algarve i a la subregi de l'Algarve. L'any 2004 tenia 5.381 habitants. Limita al nord amb Aljezur, al nordest amb Lagos i al sudoest amb l'Oce Atlntic.

 Poblaci .


Freguesies.

Baro de So Miguel ;
Budens ;
Raposeira ;
Sagres ;
Vila do Bispo;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384814" title="Balkhan" nonfiltered="3296" processed="3281" dbindex="148325">
Balkhan son dos serralades muntanyoses al Turkmenistan a l'est de la mar Cspia que defineixen el llit del riu sec zboi. Al nord del riu hi ha el Gran Balkhan que te com a cim ms alta el Dnesh Kale (1880 metres), i al su hi ha el Petit Balkhan amb altures mximes a l'entorn dels 800 metres. 

A aquesta regi es van retirar les tribus de turcmans expulsades del Khurasan (1029-1031) i els pobles turcs van restar a la regi. Els russos van crear alguns ports a l'antic delta, entre els dos Balkhan i desprs de 1881 van construir el ferrocarril transcaspi que va circular per la regi i que fou important fins que el 1905 es va obrir la lnea Orenburg-Tashkent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384816" title="Amalie Joachim" nonfiltered="3297" processed="3282" dbindex="148326">
Amalie Joachim (de soltera Schneeweiss, Maribor, 10 de maig de 1839 - Berln, 3 de febrer de 1899) va ser una cantant austraca, activa en la segona meitat del segle XIX.

Son pare, msic distingit i compositor viens, educ la seva filla en la msica i el cant, essent tal les disposicions de la deixebla, que ben aviat arrib a ocupar el distingit crrec de primera cantant-actriu del Teatre Reial de Hannover. El 1863 es cas amb el clebre violinista Joseph Joachim, qui llavors ocupava el crrec de mestre de la Reial Capella d'aquella ciutat. Quan el seu esps deix el 1866 la seva plaa amb motiu de l'ocupaci de Hannover per Prssia, Amalie es dedic exclusivament als concerts i oratoris.

 Bibliografia.
Tom nm. 70 pg. 41 de l'Enciclopdia Espasa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384817" title="Amblyglyphidodon flavilatus" nonfiltered="3298" processed="3283" dbindex="148327">

Amblyglyphidodon flavilatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig i al Golf d'Aden.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G. R. & J. E. Randall. 1980. A review of the damselfishes (Teleostei: Pomacentridae) of the Red Sea. Israel J. Zool. v. 29 (nms. 1/3): 1-98.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384819" title="Amblyglyphidodon indicus" nonfiltered="3299" processed="3284" dbindex="148328">

 Amblyglyphidodon indicus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Maldives.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G. R. & J. E. Randall   2002. A review of the leucogaster species complex of the Indo-Pacific pomacentrid genus Amblyglyphidodon, with descriptions of two new species. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 5 (nm. 4): 139-152. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 Catalogue of Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384822" title="Vila Real de Santo Antnio" nonfiltered="3300" processed="3285" dbindex="148329">

Vila Real de Santo Antnio s un municipi portugus, situat al districte de Faro, a la regi d'Algarve i a la subregi de l'Algarve. L'any 2004 tenia 18.158 habitants. s un dels pocs municipis de Portugal territorialment discontinus, ja que es divideix en una part occidental, la freguesia de Vila Nova de Cacela, i una part oriental, on estan la ciutat i Monte Gordo. La part oriental limita al nord i oest amb el municipi de Castro Marim, a l'est amb el Riu Guadiana, que marca la frontera amb Ayamonte, i al sud amb l'oce Atlntic; la part occidental limita al nord i a l'est amb Castro Marim, a l'oest amb Tavira i al sud amb l'oce Atlntic 

 Poblaci .


Freguesies.



 Monte Gordo;
 Vila Nova de Cacela;
 Vila Real de Santo Antnio;

 Enllaos externs .

Vila Real de Santo Antnio Online;
Frum de Vila Real de Santo Antonio;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384824" title="Lorenz Weiss" nonfiltered="3301" processed="3286" dbindex="148330">
Lorenz Weiss (Viena, 1810 - 1881) fou un compositor austrac.

Estudi en el Conservatori de la seva ciutat nadiua. Des del 1831 al 1851, fou professor en aquest conservatori. 

Compos gran quantitat d'obres corals i de msica religiosa, i d altres dedicades a l ensenyament del cant. De les de carcter religis destaquen Domine ne in furore i Domine, Domine noster, un duo per a soprano i baix amb acompanyament d'orquestra i un Avemaria per a soprano, violoncel i orgue.

Referncies.

Tom nm. 70 pg. 40 de l'Enciclopdia Espasa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384825" title="Amblyglyphidodon leucogaster" nonfiltered="3302" processed="3287" dbindex="148331">

Amblyglyphidodon leucogaster  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Melansia, Micronsia, Samoa, les Illes Ryukyu i la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Bleeker, P. 1847. Labroideorum ctenoideorum bataviensium diagnoses et adumbrationes. Verh. Batav. Genootsch. Kunst. Wet. v. 21: 1-33.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384826" title="Balta Limani" nonfiltered="3303" processed="3288" dbindex="148332">
Balta Limani (tamb Balta Liman) s un lloc proper a Istanbul a la costa europea del Bsfor entre Boyaci-Koyu i Rumeli Hisari. Pren el seu nom de Balta-oghlu Sulayman Beg que dirigia la flota otomana quan fou conquerida Constantinoble (1453). Correspon a la clssica Phaidalia o Gynaikon Limen (Portus Mulierum). Al Segle XV un escriptor turc diu que els grecs l'anomenaven Sarantacopa  a causa d'un pont de fusta sobre la maresma vena. Al segle XVIII va esdevenir una platja de moda entre la burgesia de la capital otomana i encara ho era al segle XIX.

Es famosa perqu s'hi va signar tres tractats:

La convenci angloturca del 16 d'agost de 1838 que donava diverses avantatges comercials als anglesos i la clusula de naci ms afavorida, i decretava l'abolici dels monopolis comercials a tots els territoris otomans.

El tractat d'amistat, de comer i navegaci turcobelga de 3 d'agost de 1839.

La convenci russoturca de 1 de maig de 1849 que modificava els reglaments orgnics de 1831 referits als principats danubians.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384827" title="Amblyglyphidodon melanopterus" nonfiltered="3304" processed="3289" dbindex="148333">

Amblyglyphidodon melanopterus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G. R. & J. E. Randall   2002. A review of the leucogaster species complex of the Indo-Pacific pomacentrid genus Amblyglyphidodon, with descriptions of two new species. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 5 (nm. 4): 139-152. ;
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384829" title="Amblyglyphidodon orbicularis" nonfiltered="3305" processed="3290" dbindex="148334">

 Amblyglyphidodon orbicularis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R. i J.E. Randall 2002: A review of the leucogaster species complex of the Indo-Pacific pomacentrid genus Amblyglyphidodon, with descriptions of two new species. Aqua, Journal of Ichthyology and Aquatic Biology, 5(4): 139-152. ;
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jacquinot, H. & A. Guichenot. 1853. Reptiles et poissons. In: Dumont d'Urville, J., Voyage au Ple Sud et dans l'Oceanie sur les corvettes "L'Astrolabe" et "La Zle.". Voy. Astrolabe et Zlee v. 3 (pt 2): 1-56, Pls. 1-7. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384830" title="Francisco Miguel Narvez Machn" nonfiltered="3306" processed="3291" dbindex="148335">





Francisco Miguel Narvez Machn, ms conegut com Kiko (26 d'abril de 1972, Jerez de la Frontera, Andalusia), s un ex futbolista andals que va jugar com davanter. Malgrat la seva alada i corpulncia, Kiko no era un davanter centre clssic, sin ms aviat un segon punta amb gran visi futbolstica i bona arribada a porteria. El seu primer equip professional va ser el Cadis Club de Futbol, per va assolir fama en l'Atltic de Madrid. 

 Biografia . 
Va comenar la seva trajectria en el futbol en un club de Jerez de la Frontera, l'A.D. Pueblo Nuevo. Encara que va comenar a jugar com a porter, aviat canviaria la seva demarcaci per la de davanter. 

 Cadis C.F. . 
Va passar amb tretze anys a militar en les categories inferiors del Cadis Club de Futbol, fins a la temporada 90-91 en la qual debuta amb el primer equip. Aquest debut en la Primera divisi de la lliga espanyola de futbol t lloc el 14 d'abril de 1991 en el partit Cadis - Athletic, amb un resultat final de 2-3. Durant les dues temporades segents contribux decisivament a mantenir a l'equip en la primera categoria. Un bon exemple s el partit de l'ltima jornada de la temporada 1990-91 en el qual el Cadis es jugava la permanncia contra el Reial Saragossa. Kiko va entrar en el minut 65, amb el seu equip perdent per un gol, i li va donar la volta al partit: en el 81 va provocar un penalt que va ser transformat per Dertycia, empatant aix l'encontre. Dos minuts desprs, Kiko va anotar el 2-1 amb el qual el Cadis sortia dels llocs de descens. 

Kiko ha estat, possiblement, l'ltim gran jugador que ha passat per la "Tacita de Plata". El seu record entre els seguidors cadistes s molt grat i se segueixen rememorant sobrenoms com ara "Kikogol" o "Kiko van Basten" amb els quals l'afici el va rebatejar. 

 Atltic de Madrid . 
En l'estiu de 1993 fitxa per l'Atltic de Madrid. Les seues dues primeres temporades no sn tan bones com cabria esperar, possiblement a causa de la inestabilitat constant en la qual vivia el club (fins a nou entrenadors distints van passar per la banqueta matalassera en dues temporades). Anota 5 gols en la primera i 9 en la segona, per tot just deixa mostres de la qualitat exhibida a Cadis. 

L'arribada de Radomir Antic a la banqueta en la temporada 95-96 acaba amb les remors que situaven a Kiko lluny del Caldern. L'entrenador serbi confia en el xeres, que es converteix en part fonamental de l'equip que aconsegueix "El Doblete", s a dir, que guanya la Lliga i la Copa del Rei en aquesta mateixa campanya. Kiko acaba amb 11 gols i forma al costat de Luboslav Penev (16 gols) una de les millors parelles de davanters del moment. Alguns altres integrants d'aquest equip eren Milinko Pantic, Jos Luis Prez Caminero o Jos Francisco Molina. 

La segent temporada, encara que menys reeixida quant a ttols, s una de les millors de Kiko com futbolista. En la temporada 96-97 l'equip solament arriba al cinqu lloc, per Kiko amb 36 partits jugats i 13 gols bat el seu propi record d'anotaci. A ms a ms debuta en la Champions League, competici en la qual juga 7 partits i anota 2 gols abans que el club sigui eliminat en quarts per l'Ajax Amsterdam. 

Kiko segueix jugant en l'equip roig-i-blanc fins a completar vuit temporades, jugant l'ltima d'elles en Segona Divisi desprs del descens de la temporada 99-00. Desprs de dos mesos d'iniciar l'any, amb l'Atltic en llocs de descens a 2aB, va viatjar a Mil per a fitxar pel AC, per el seu turmell maltret va frustrar el seu fitxatge per l'equip rossoneri. Aix li va comportar cert rebuig en un sector de l'afici matalassera. 

Es va fer molt popular "El Arquero", peculiar postura amb la qual va celebrar algun dels seus gols. Alguns jugadors com Fernando Torres o Daniel Giza segueixen celebrant els seus gols d'aquesta manera a mode d'homenatge. 

 CF Extremadura . 
Desprs de sortir de l'Atltic de Madrid est a punt de fitxar per la Lazio, per el fitxatge de Gaizka Mendieta i alguna cridada polmica des de Madrid desaconsellant el seu fitxatge, fan que l'operaci es frustri. Abans de retirar-se com futbolista juga durant mitja temporada en l'Extremadura, desprs d'estudiar una oferta del Southampton FC angls que mai es va materialitzar. 

Nrvaez va jugar un total de 271 partits en Primera divisi i va marcar 60 gols. 

 Desprs de la retirada . 
Una vegada retirat, Kiko Narvez ha estat treballant com a comentarista en diversos mitjans de comunicaci, com Televisi Espanyola i la COPE. Actualment s comentarista de futbol en la Sexta TV al costat de Julio Salinas i Andrs Montes. Tamb t una secci, denominada Los Pellizkikos, en el programa setmanal No me digas que no te gusta el ftbol de la mateixa cadena. En ella, Narvez selecciona els millors i els pitjors detalls de la jornada futbolstica.
Tamb ha sortit en anuncis de televisi. 

 Selecci . 
Kiko va formar part de l'equip olmpic que va conquerir la medalla d'or en els Jocs Olmpics de Barcelona 1992. En la final davant Polnia, Kiko va marcar el definitiu 3-2 en l'ltim minut del partit. 

El seu debut com internacional absolut va ser el 16 de desembre de 1992 en el partit Espanya 5:0 Letnia. Quant a tornejos internacionals, Narvez va ser un dels convocats per Javier Clemente per a l'Eurocopa 1996. No va jugar el primer partit, va sortir com a suplent en el segon i va ser per fi titular en el tercer partit de la primera ronda. Als quarts de final davant Anglaterra va repetir titularitat, anotant a ms un gol que va ser invalidat per l'rbitre. 

El de Baracaldo va tornar a comptar amb Kiko per a la Copa Mundial de Futbol de Frana de 1998. La selecci va ser eliminada en la primera ronda, per Kiko va participar en els tres matxs (noms en el primer com titular) contra Nigria, Paraguai i Bulgria, anotant dos gols contra aquesta ltima. 

Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en 28 ocasions, marcant un total de cinc gols. 

 Clubs .


 Ttols .
1 Lliga espanyola (Atltico de Madrid temporada 95-96);
1 Copa del Rei (Atltico de Madrid temporada 95-96);
  Medalla d'or als Jocs Olmpics Barcelona 92;

 Enllaos externs .
Kiko en www.lfp.es;
Informaci sobre Kiko;
Informaci de l'Eurocopa 96;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384831" title="Amblyglyphidodon ternatensis" nonfiltered="3307" processed="3292" dbindex="148336">

Amblyglyphidodon ternatensis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des d'Indonsia fins a les Illes Salom, les Illes Ryukyu i zones de Micronsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p. ;
 Allen, G.R. i J.E. Randall 2002: A review of the leucogaster species complex of the Indo-Pacific pomacentrid genus Amblyglyphidodon, with descriptions of two new species. Aqua, Journal of Ichthyology and Aquatic Biology, 5(4): 139-152.  ;
 Bleeker, P. 1853. Bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Ternate. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indi v. 4: 131-140.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 Discover Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384832" title="Llista de Municipis de Lapurdi" nonfiltered="3308" processed="3293" dbindex="148337">

Llista de municipis de Lapurdi, territori d'Iparralde que forma part administrativament del departament dels Pirineus Atlntics









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384833" title="Francisco Javier Snchez Broto" nonfiltered="3309" processed="3294" dbindex="148338">

Francisco Javier Snchez Broto (nascut el 25 d'agost de 1971 a Barcelona) s un ex-futbolista natural de Catalunya, encara que afincat des de menut a Arag. Jugava en la posici de porter. 

Trajectria.
Va comenar la seva carrera en el Saragossa i posteriorment marx a clubs de divisions inferiors de la lliga espanyola: el Vila-real, el Castell i el Mlaga. Tamb ho va fer en diversos equips d'Esccia, com el Airdrieonians, Livingston FC i Celtic. Per acabar la seva vida esportiva torn a la Primera divisi espanyola en les files del Mrcia i Getafe. En juliol de 2005 fitx per l'Hrcules, per per una lesi de genoll li fou rescindit el contracte una setmana desprs i decid retirar-se del futbol profesional. 

Actualment dirigueix un negoci de venda de material esportiu per a portes a travs d'internet.

Selecci nacional.
Snchez Broto va ser internacional amb la selecci espanyola sub-21 en cinc ocasions. A ms a ms, va disputar un partit amb la aragonesa. Va ser el 19 de maig de 1998 a Sria, front a Castella i Lle, en partit que acab amb empat a 1 gol.

 Palmars .
1 Copa del Rei: 1993/94 amb el Real Zaragoza.
1 Copa de la Lliga Challenge escocesa: 2000/01 amb el Airdrieonians FC.

 Altres mrits .
1 campionat de Segona divisi i ascens: 1999/00 amb el Mlaga CF.
1 campionat de Scottish First Division i ascens: 2000/01 amb el Livingston FC.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384842" title="Claudio Barragn" nonfiltered="3310" processed="3295" dbindex="148339">
Claudio Barragn s un futbolista retirat. Va nixer el 10 d'abril de 1964 a Manises, al Pas Valenci. 

Biografia. 

Tpic davanter centre, rematava amb les dues cames encara que era destre i tenia un molt bona rematada de cap. per contra, les lesions de genoll van malmetre la seua carrera. Va comenar la seua carrera a les files del Llevant. Amb el Mallorca va arribar a disputar la final d'una Copa del Rei.

Els seus millors anys van ser com "9" del Deportivo de La Corunya on va arribar al seu lmit com professional, confeccionant junt Bebeto la gran davantera del denominat "Superdepor". Va arribar a guanyar una Copa del Rei (1995) i fins i tot va debutar en la Selecci espanyola, on va jugar sis partits, no aconseguint cap gol. Desprs, va jugar al Salamanca i a l'Elx, on es va retirar.

En l'actualitat ostenta el crrec d'entrenador de l'equip illicit, equip de la Segona divisi espanyola. 

 Clubs .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384844" title="Llista de Municipis de Zuberoa" nonfiltered="3311" processed="3296" dbindex="148340">

Llista de municipis de Zuberoa, territori d'Iparralde dins el departament dels Pirineus Atlntics:

 Ainharbe;
 Aloze-Ziboze-Onizegaine;
 Altzai-Altzabeheti-Zunharreta;
 Altzrk;
 Arrokiaga;
 Are-Ithorrotze-Olhaibi;
 Atharratze-Sorholze;
 Barkoxe;
 Berrogaine-Lahntze;
 Bildoze-Onizepea;
 Domintxaine-Berroeta;
 Eskiula;
 Etxarri;
 Etxebarre;
 Ezpeize-ndreine;
 Gamere-Zihiga;
 Garindaine;
 Gotaine-Irabarne;
 Hauze;
 Idauze-Mendi;
 Iruri;
 Jestaze;
 Lakarri-Arhane-Sarrikotagaine;
 Larraine;
 Lexantz-Znharre;
 Ligi-Atherei;
 Liginaga-Aste;
 Lohitzne-Oihergi;
 Maule-Lextarre;
 Mendikota;
 Mitikile-Larrori-Mendibile;
 Montori-Berorize;
 Muskildi;
 Ospitalepea;
 Ozaraine-Erribareita;
 Ozaze-Zhara;
 Pagola;
 Sarrikotapea;
 Sohta;
 Urdatx-Santa-Grazi;
 Urdiarbe;
 rrstoi-Larrabile;
 Zalgize-Doneztebe;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384852" title="Microspathodon" nonfiltered="3312" processed="3297" dbindex="148341">

Microspathodon s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Microspathodon bairdii ;
Microspathodon chrysurus ;
Microspathodon dorsalis ;
Microspathodon frontalis    ;
Microspathodon frontatus ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Aburto-Oropeza , O. i Balart, E. F., 2001., Community structure of reef fish in several habitats of a rocky reef in the Gulf of California., Marine Ecology, 22:283-305. ;
 Carter, J.A. i L. Kaufman 2003: Pomacentridae (Pp. 1694-1700). In: Carpenter 2003 27082. The living marine resources of the Western Central Atlantic. v. 3. ;
 Cuesta, T.C., 1932., Lista de los peces de las costas de la Baja California., Inst. Biol. Mexico, Anal, 3(1):75-80. ;
 Gill, T.N., 1862., Catalogue of the fishes of Lower California in the Smithsonian Institution, collected by Mr. J. Xantus. Part 1., Proc. Acad. Nat. Sci. Phila., 14:140-151. ;
 Gnther A. 1862. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Acanthopterygii Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Muesum. Cat. Fishes v. 4. i-xxi + 1-534.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lpez , M. I. i Bussing, W. A., 1982., Lista provisional de los peces marinos de la Costa Rica., Revista de Biologa Tropical, 30(1):5-26. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Vega, A.J., Villareal, N., 2003., Peces asociados a arrecifes y manglares en el Parque Nacional Coiba., Tecnociencia, 5:65-76. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384853" title="Mutiu Adepoju" nonfiltered="3313" processed="3298" dbindex="148342">


Mutiu Adepoju (nascut el 22 de desembre de 1970 a Ibadan, Nigria ) s un futbolista retirat. Migcampista, ha militat en nombrosos clubs europeus, especialment de la Lliga espanyola. Durant els anys 90 tamb va formar part de l'equip nacional nigeri.

Mutiu va formar part de l'equip del seu pas en el Mundial Juvenil d'Arbia Saud de 1989, on van ser finalistes desprs de caure davant Portugal. El bon paper fet pel jugador va cridar l'atenci del Reial Madrid, que el va incorporar al seu equip filial. Al 1992 es traspassat al Racing de Santander, on es converteix en pea clau d'aquesta formaci, fins el seu fitxatge per la Reial Societat, a l'any 1996, on ja no va tindre tanta fortuna. Desprs de quatre anys a Donosti, va passar per diversos equips d'indrets extics i de baixa categoria, abans de retirar-se definitivament a la temporada 2005/06.

Amb la seua selecci va disputar 49 partits internacionals, on va marcar 5 gols. va debutar amb l'absoluta nigeriana a l'agost de 1990 davant Togo. Va contribuir a qu el seu pas guanys la Copa d'frica de 1994. A ms a ms, va formar part de les seleccions que van acudir als Mundials d'Estats Units (1994), de Frana (1998) i de Corea / Jap (2002), on ja no va jugar cap partit.

Desprs de penjar les botes, ha tornat a Nigria i s'ha fet crrec de la direcci del club Shooting Stars.

 Clubs .
1986 - Femo Scorpions;
1987 - Femo Scorpions;
1988 - Shooting Stars FC;
1989 - Julius Berger FC;
1989/90 - Real Madrid CF B (0/0) ;
1990/91 - Real Madrid B (37/19) ;
1991/92 - Real Madrid B (28/8) ;
1992/93 - Racing Santander (37/11);
1993/94 - Racing Santander (29/2);
1994/95 - Racing Santander (21/4);
1995/96 - Racing Santander (36/7);
1996/97 - Real Sociedad (36/6);
1997/98 - Real Sociedad (21/2);
1998/99 - Real Sociedad (18/0);
1999/00 - Real Sociedad (14/0);
2000/01 - Al Ittihad;
2001/02 - Salamanca (14/0);
2002/03 - Samsunspor (8/0);
2003/04 - AEL FC (5/1);
2003/05 - CD Eldense;
2005/06 - CD Cobea;

 Enllaos externs .
Jugadors nigerians;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384855" title="Microspathodon bairdii" nonfiltered="3314" processed="3299" dbindex="148343">

 Microspathodon bairdii s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Califrnia fins a Equador, incloent-hi les Illes Revillagigedo i les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Gill, T.N. 1862: Catalogue of the fishes of Lower California in the Smithsonian Institution, collected by Mr. J. Xantus. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia, 14(3-4): 140-151. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384857" title="Microspathodon chrysurus" nonfiltered="3315" processed="3300" dbindex="148344">

Microspathodon chrysurus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 21 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud de Florida i Bermuda fins al Brasil, incloent-hi el Carib.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Cuvier, G. i A. Valenciennes 1830: Histoire naturelle des poissons. Tome cinquime. Livre cinquime. Des Scinodes. 5: i-xxviii + 1-499 + 4 pp., Pls. 100-140. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384860" title="Baltistan" nonfiltered="3316" processed="3301" dbindex="148345">
Baltistan (rab Tibbat-i Khurd que vol dir Petit Tibet, urd:        ) , balti        Baltiyul) s una regi entre Gilgit i Ladakh d'uns 240 de llargada i 26393 km2, actualment sota administraci del Pakistan, una de les tres regions que formen el Balawaristan separat del Caixmir (les altres dues son el Dardistan i el Brooshaal). A la regi es troben alguns dels cims ms alts del mon: el K2 (9040 metres), el Gasherbrum (8470 metres), i el Haramosh (7680 metres). Skardu s la principal vila situada al centre de la regi, amb un petit aerdrom i serveis bsics de llum (des de 1951), hospital, escoles i mercat. Per la poblaci la ciutat de mes significaci es Ghyari on hi la mesquita de Sayyid Ali Hamadani, introductor del islam.

Els habitants baltis es van convertir al islam al segle XIV per obra de Sayyid Ali Hamadani de Srinagar (per d'origen persa) i el seu delegat (khalifa) Sayyid Muhammad Nur Bakhsh. Son poligams i xites. Els seus vens hunzes (hunza) son ismalites. La llengua balti es una barreja entre ladakhi i tibet amb aportacions perses i rabs.

El territori fou governat per radjas o gyalpos entre els quals el ms fams fou Sher Khan el Fort (1590-1625). Ali Mir, el cap local d'Skurda, es va fer amb el poder al pas dels baltis. El darrer gyalpo, Ahmad Shah, fou derrotat i va perdre la independncia contra el general dogra Zorawar Singh el 1840, quedant el pas annexionat a Caixmir on governava Gulab Singh. El 1846 el tractat d'Amritsar va posar Baltistan sota control britnic, quedant incorporat al wazirat de Ladakh.

El febrer de 1948 els habitants van rebutjar la sobirania de Caixmir i van demanar a Pakistan l'administraci provisional de la regi. Pakistan hi ha fet fortes inversions per des de els anys noranta un fort moviment independentista i musulm integrista s'ha desenvolupat al territori.

 Gyalpos .

Ibrahim Shah segle XII/XIII;
Sis o set gyalpos;
Shakar Rygyayul-Fu  ? -1437;
Ghota Cho-Senge 1437-1490;
Bugha 1490-1515;
Un o dos gyalpos 1515-1565;
Ghazi Mir 1565-1590;
Ali Sher Khan el Fort 1590-1625;
Ali Mir 1625-1635;
Adam Khan 1635-1660;
Shah Murad 1660-1680;
Shir Khan 1680-1710                ;
Muhammad Rafi 1710-1745                ;
Sultan Murad II 1745-1780                ;
Azam Khan 1780-1785  ;
Muhammad Zafar Khan 1785-1787  ;
Ali Sher Shah 1787-1800;
Ahmed Shah 1800-1841, a Caiximir 1840           ;
Mahmud Shah 1841-?  (no sobir)           ;
Ali Shah (no sobir);
Shah Abbas (no sobir);

 Bibliografia .
A. H. Francke, History of Western Tibet, Londres 1907















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384862" title="Microspathodon dorsalis" nonfiltered="3317" processed="3302" dbindex="148346">

Microspathodon dorsalis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 31 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Califrnia fins a l'Illa Malpelo (Colmbia), incloent-hi les Illes Revillagigedo i les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Gill, T.N. 1862: Catalogue of the fishes of Lower California in the Smithsonian Institution, collected by Mr. J. Xantus. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia, 14(3-4): 140-151. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384863" title="Llus Miquel Ramis Montfort" nonfiltered="3318" processed="3303" dbindex="148347">
Ramis, de nom complet Llus Miquel Ramis i Montfort (Tarragona, Catalunya, 25 de juliol de 1970) s un futbolista catal retirat. Actualment s entrenador en les categories inferiors del Reial Madrid. 

 Trajectria . 
Ramis es va formar el Club Gimnstic de la seua ciutat natal, fins que en 1991 va fitxar pel Reial Madrid. La campanya 1991-92, quan militava en Segona Divisi amb el filial madridista, va ser ascendit al primer equip per Benito Floro. El tcnic manxec li va fer debutar en Primera Divisi el 6 de desembre de 1992, en un derbi contra el Rayo Vallecano, que va jugar ntegrament. En total, aquesta temporada va disputar set partits de Lliga i, a pesar de no ser un titular habitual, va tenir l'oportunitat de jugar alguns minuts de la final de Copa en la qual els blancs es van imposar al Reial Saragossa. 

La temporada 1992/93 Ramis va tenir major protagonisme en l'equip, participant en 17 partits de lliga en els quals va anotar un gol. Aix mateix, va jugar alguns minuts de la final de la Supercopa d'eixe any, que els madrilenys van conquerir desprs de superar al campi de Lliga, el FC Barcelona. Tot i la seva progressi, l'estiu de 1994 va ser traspassat al CD Tenerife, com part del pagament pel fitxatge de Fernando Redondo.

A Tenerife va tenir l'oportunitat de consolidar-se com titular, jugant 60 partits en dues temporades, en les quals va anotar quatre gols. Va contribuir, a ms, a la classificaci del seu equip per a la Copa de la UEFA, desprs de l'histric cinqu lloc assolit la campanya 1995/96. L'estiu de 1996 el Reial Madrid, executant una opci de compra, va repescar al jugador tarragon, utilitzant-lo com a moneda de canvi per a abaratir el fitxatge de Davor Suker del Sevilla FC. En el club andals va romandre un any, en el qual va jugar 39 partits i va marcar un gol. La temporada va finalitzar amb el descens a Segona, i l'estiu de 1997 Ramis es va incorporar a les files del Deportivo de La Corunya. 

La seva estada en el club gallec va estar marcada per les lesions -especialment un trencament del lligament i del peron, pel que tot just va disposar minuts de joc. Malgrat tot, va ser un dels integrants de la plantilla que va aconseguir l'histric ttol de lliga de l'any 2000, el primer per al club blanc-i-blau. 

La segent temporada, al no gaudir d'oportunitats, va ser cedit en el mercat d'hivern al Racing de Santander. Desprs d'expirar el seu contracte amb el Depor, la temporada 2001/02 va regressar al club dels seus orgens, el Gimnstic de Tarragona, en aquells dies en Segona Divisi, encara que va abandonar el club desprs del descens de categoria. Al desembre de 2002, durant el mercat d'hivern, es va incorporar al Racing de Ferrol, tamb en la categoria d'argent on va romandre la resta de la temporada 2002/03, que novament va finalitzar amb el descens a Segona B. 

Posteriorment, en la part final de la seua carrera, va passar per diversos clubs madrilenys de la Tercera Divisi: San Sebastin de los Reyes (amb el qual no va arribar a debutar en partit oficial), Pegaso Tres Cantos i Club deportivo Cobenya, on es va retirar en 2006, desprs d'assolir un histric ascens a la Segona Divisi B. 

Una vegada penjades les botes, la temporada 2006/07 va ser segon entrenador del Juvenil A del Reial Madrid. La segent temporada va debutar com primer entrenador, dirigint a l'equip cadet madridista.

 Clubs .



 Ttols .


 Enllaos externs .
Entrevista en realmadrid.com (21/08/2007);





 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384867" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="3319" processed="3304" dbindex="148348">
El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1956 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre el 22 de novembre i el 8 de desembre de 1956 a la ciutat de Melbourne (Austrlia), aix com de les proves eqestres realitzades entre l'11 i el 17 de juny del mateix any a Estocolm (Sucia).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.





Vegeu tamb.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Melbourne 1956;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384868" title="Microspathodon frontalis" nonfiltered="3320" processed="3305" dbindex="148349">

Microspathodon frontalis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 Discover Life ;
 Practical Fish Keeping ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384870" title="Beira Alta" nonfiltered="3321" processed="3306" dbindex="148350">

La Beira Alta era una antiga provncia (o regi natural) portuguesa, instituda formalment per una reforma administrativa de 1936. No obstant aix, les provncies mai van tenir cap atribuci prctica, i van desaparixer de la terminologia administrativa (encara que no del vocabulari quotidi dels portuguesos) amb l'entrada en vigor de la Constituci de 1976. 
Localitzaci. 
Limitava al nord amb Trs-os-Muntes e Alto Douro, al nord-oest amb el Douro Litoral, a l'oest i al sud-oest amb la Beira Litoral, al sud amb la Beira Baixa i a l'aquest amb Espanya (provncia de Salamanca, a Castella-Lle) 
Composici. 
Llavors estava constituda per 32 concelhos, integrant gaireb la totalitat dels districtes de Guarda i Viseu i dos concelhos del llevant de el districte de Combra. Tenia la capital a la ciutat de Viseu. 
Altres  historicas ciutats:Guarda i Pinhel.

 Districte de Combra: Oliveira do Hospital, Tbua.

 Districte de Guarda: Aguiar da Beira, Almeida, Celorico da Beira, Figueira de Castelo Rodrigo, Fornos de Algodres, Gouveia, Guarda, Manteigas, Meda, Pinhel, Sabugal, Seia, Trancoso.

 Districte de Viseu: Carregal do Sal, Castro Daire, Mangualde, Moimenta da Beira, Mortgua, Nelas, Oliveira de Frades, Penalva do Castelo, Penedono, Santa Comba Do, So Pedro do Sul, Sto, Sernancelhe, Tarouca, Tondela, Vila Nova de Paiva, Viseu, Vouzela.

Per a alguns gegrafs, aquesta provncia, en conjunt amb la Beira Baixa, i de vegades fins a amb la inclusi de la Beira Trasmontana, formaven una unitat geogrfica major: la Beira Interior.

Actualitat.
Actualment, el seu territori es troba repartit per les regions Nord i Centre, pertanyent a la primera la subregi del Douro (concelhos de Moimenta da Beira, Penedono, Sernancelhe i Tarouca), i a la segona la totalitat de les subregions de la Beira Interior Norte, la Cova da Beira, el Do-Lafes aix com una petita part de el Pinhal Interior Norte (per abastar el seu territori els dos concelhos del districte de Combra pertanyents a la Beira Alta) 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384871" title="Microspathodon frontatus" nonfiltered="3322" processed="3307" dbindex="148351">

Microspathodon frontatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les illes de Fernando Poo i Annobon al Golf de Guinea fins a Ghana.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Emery, A.R. 1970: Microspathodon frontatus, a new species of pomacentrid fish from islands in the Gulf of Guinea, Africa. The R/V Pillsbury Deep-Sea Biological Expedition to the Gulf of Guinea, 1964-1965. Nm. 17. Studies in Tropical Oceanography (Miami), 4 (pt 2): 294-301. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384873" title="Vladimir Gudelj" nonfiltered="3323" processed="3308" dbindex="148352">
Vladimir "Vlado" Gudelj, nascut el 27 de novembre de 1966 a Mostar, Bsnia), s un ex jugador de futbol internacional iugoslau que va militar, entre d'altres clubs, en el Celta de Vigo on va arribar a ser mxim golejador de la Segona divisi del futbol espanyol. Actualment s el tercer mxim realitzador en la histria del Celta en Primera Divisi amb 68 gols, i el mxim del Celta en totes les categories amb 94 gols. 

Biografia.
Es va formar en les categories inferiors del Velez Mostar. All va debutar en la mxima categoria de el futbol balcnic en l'any 1985 on romandria fins a l'any 1991. Pass a la lliga espanyola on va debutar el 13 de setembre de 1992 a Balados, en un Celta de Vigo - Valncia CF, que va acabar amb empat a zero.   

Des de la seva arribada a Galcia, Vlado Gudelj s'ha convertit en un dels millors jugadors de la histria del club vigus. En el Celta ha estat mxim golejador de Segona Divisi en la temporada 1991-92. En Primera va ser el ms anotador del seu equip en les temporades 1992-93, 1993-94, 1994-95, 1995-96 i 1996-97, sent, amb sis vegades, el jugador cltic que ms voltes s'ha proclamat ms encertat de cara a porta.

Gudelj va finalitzar la seva carrera futbolstica a la Lliga espanyola jugant per a altre equip gallec: la Sociedad Deportiva Compostela, tornant aix a la Segona Divisi que li va veure debutar 10 anys enrere. En les dues temporades que va jugar va marcar 9 gols en cadascuna d'elles, sent mxim golejador del quadre compostell en la temporada 2000-2001.

Finalment, en 2002 va tornar als Balcans per a penjar les botes en el Hajduk Split croata. 

 Enllaos externs .

Fitxa de Vlado Gudelj;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384875" title="Jos Ramn Gonzlez Prez" nonfiltered="3324" processed="3309" dbindex="148353">
Jos Ramn Gonzlez Prez, conegut com Jos Ramn (Carreira-Ribeira, Galcia, 20 de maig de 1968), s un jugador gallec que va jugar en el Deportivo de La Corunya i en la Sociedad Deportiva Compostela. 

La seva carrera comena en l'equip de la seva vila natal, el Carreira FC, fins a l'any 1986 en el qual passa al Fabril Deportivo, i posteriorment al primer equip del Deportivo de la Corunya. Durant la temporada 93-94 sofreix una lesi de pubis que li mant apartat dels terrenys de joc gaireb tota la temporada. 

A l'any segent abandona l'equip desprs de guanyar la Copa del Rei i fitxa per la Sociedad Deportiva Compostela on juga durant tres temporades. 

En 1998 regressa a Riazor i es retira en el 2000 desprs de la consecuci del ttol de Lliga.

 Ttols . 
 1 Lliga espanyola (1999-2000) ;
 1 Copa del Rei (1995) ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384876" title="Editor de grfics vectorials" nonfiltered="3325" processed="3310" dbindex="148354">

Un editor de grfics vectorials s un programa que permet als usuaris compondre i editar imatges de grfics vectorials interactivament a la pantalla d'ordinador (compari amb MetaPost) i salvar-los en un de molts formats de grfics vectorials populars com EPS, PDF, WMF, SVG o VML.

Editors vectorials contra editors de mapes de bits.

Els editors vectorials es contrasten sovint amb editors de mapa de bits, i les seves capacitats es complementen l'una a l'altra. Els editors vectorials sn millors per a disseny grfic, format de pgina, tipografia, logos, illustracions artstiques de brodes b definides (p. ex. cmics, clip art, patrons geomtrics complexos), illustracions tcniques, diagramaci i diagrames de flux. Els editors de mapes de bits sn ms adequats per retocs, processament de fotos, illustracions photorealistics, collage i disseny manual utilitzant una pissarra digital. Molts illustradors contemporanis utilitzen Corel Photo-Paint i Photoshop per fer tota la classe d'illustracions. Les versions recents d'editors de mapes de bits, com GIMP i Photoshop donen suport a eines vectorials (p. ex. camins editables), i els editors vectorials com CorelDRAW, Adobe Illustrator, Xara Xtreme, Adobe Fireworks, Inkscape o SK1 estan adoptant gradualment eines i enfocaments que anteriorment estaven limitats als editors de mapes de bits (p. ex. entelant-se).

Trets especialitzats.

Alguns editors vectorials donen suport a animaci, mentre que altres (p. ex. Adobe Flash) se'n destinen especficament a produir grfics animats. Generalment, els grfics vectorials sn ms adequats per animaci, encara que tamb existeixin eines d'animaci en mode rster.

Els editors vectorials estan ntimament relacionats al programari d'autoedici com Adobe InDesign o Scribus, que tamb normalment inclou algunes eines de dibuix vectorial (normalment menys potents que aquells en editors vectorials independents). Els editors vectorials moderns sn capaos de, i sovint preferible per a, dissenyar documents nics (com postals o opuscles) amb poques pgines; s noms per a documents ms llargs o estandarditzs que programes de format de pgina sn ms adequats.

Editors vectorials especials s'utilitzen per a disseny assistit per ordinador. No sn adequats per grfics artstics o decoratius, sin que sn rics en eines i biblioteques d'objecte utilitzats per assegurar precisi i conformitat d'estndards de dibuixos i cianografies.

Finalment, programari de grfics 3D com Maya, Blender o 3D Studio Max tamb pot ser pensat com una extensi dels tradicionals editors vectorials 2D, i ells comparteixen alguns conceptes comuns i eines.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Aplicaci;

Enllaos externs.
 Disseny grfic a tinet.cat;
 Dibuix vectorial a Disseny Obert;
 Potrace: Transforma imatges de mapa de bits a grfics vectorials;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384882" title="Roca de Guixers" nonfiltered="3326" processed="3311" dbindex="148355">

La Roca de Guixers s una muntanya de 1.408 metres que es troba al municipi de La Coma i la Pedraexcepte l'extrem ms oriental que pertany al muicipi de Guixers, ambds a la comarca del Solsons. 

Per la banda sud t un accs complicat a causa de la cinglera de Cap de Bal. Per la banda nord, en canvi es de molt fcil accs ja que si pot pujar en cotxe fins prcticament el cim des de La Casa Nova de Valls passant per La Corriu
Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384884" title="Jard Hama-Riky?" nonfiltered="3327" processed="3312" dbindex="148356">



El jard Hama-Riky  (       , Hama-riky  Onshi Teien, jard del palau allat de la platja, do imperial) s un jard japons de Tquio. Aquest jard de passeig (kaiy -shiki) es troba prop del barri de Shiodome, al districte de Ch   , a la desembocadura del riu Sumida a la badia de Tquio. La seva superfcie s de 25 hectrees, i s vorejat per tres costats per una fossat ple d'aigua de mar.

El jard existeix d'en el segle XVII; al seu inici, formava part d'una villa de la famlia Tokugawa. s obert al pblic d'en 1946. s un dels 29 indrets de bellesa excepcional del paisatge del Jap, segons la classificaci del ministeri de cultura.

El jard es divideix en dues parts: la ms antiga (perode Edo) al sud, centrada sobre l'antic jard del daimyo, i on es troba una llacuna que s'omple amb la marea alta, i un jard ms recent al nord, condicionat durant l'era Meiji.

Histric.


El terreny on es situa el jard era a l'origen una zona pantanosa en rivet de la badia de Tquio, que s'omplia d'aigua de mar amb la marea alta. Hi havia dues cabanes construdes per a la caa de l'nec. El 1654, el segon germ de Tokugawa Ietsuna, Tsunashige Matsudaira, en decideix l'ompliment parcial, per tal de construir-hi una residncia i un jard, destinats a acollir els daimyos de visita a Edo. Aquesta s anomenada K fu Hama-yashiki  (pavell de platja de K fu, essent Tsunashige Matsudaira el senyor de K fu). Sota el shogunat del seu fill Tokugawa Ienobu, la villa passa a estar sota el control directe del clan Tokugawa, i es fa Hama-Goden (palau de platja). La villa crema una primera vegada el 1725, amb tots els altres edificis, durant un greu incendi que malmet tot l'indret. El jard s restaurat i progressivament s condicionat pels shoguns successius, que hi fan construir diverses cases de te, com la casa de te de l'oreneta o la  casa de te del pi.

El jard pren la seva forma definitiva sota el shogunat de Tokugawa Ienari.

El 1867, just abans de la restauraci de Meiji, la finca s transferida al ministeri de la marina. L'any segent, desprs de la restauraci, s altre cop transferida, aquesta vegada al ministeri d'afers estrangers. El seu nom esdev Hama-riky  (palau allat de la platja) i serveix per a l'acollida de dignataris estrangers. El 1869, s'hi construeix el primer edifici de pedra a l'occidental del Jap, Enryoukan. El 1879, poc desprs de la seva sortida de la Casa Blanca, Ulysses S. Grant s'hi queda durant dos mesos durant la seva visita al Jap. L'edifici s destrut el 1889. La finca passa ms tard a estar sota el control directe de la casa imperial.

El terratrmol de Kant  de 1923, desprs els bombardeigs durant la Segona Guerra Mundial hi provoquen danys considerables. El novembre de 1945, la famlia imperial cedeix el jard a la ciutat de Tquio, i obre al pblic l'1 d'abril de 1946.

El 22 de novembre de 1952, el jard obt l'estatut d'indret clebre aix com d'indret d'alta importncia histrica, segons la llei de protecci dels bns culturals.

Elements destacables.


 Shiori-no-ike (    , llacuna de la marea ascendent): la ms gran de les basses del parc, s una llacuna artificial de la que el nivell varia en funci de la marea, mitjanant una porta de resclosa. Nombrosos peixos d'aigua de mar hi viuen, com ara muls o anguiles. Nakajima (  , illa central) s una illa construda enmig de la llacuna, connectada a la riba per tres ponts, destacant O-tsutai-bashi, un pont en hinoki fals-xiprer de 118 metres.
    
 Nakajima-no-ochaya (      , casa de te de l'illa central) s una casa de te installada sobre aquesta illa, sempre en activitat. Construda el 1707, oferia una vista sobre el mar; era un lloc de distensi de la noblesa d'Edo. Ha estat destruda el 1724 i el 1944, i ha estat restaurada en la seva forma original el 1983.
    
 Matsu-no-ochaya (casa de te dels pins) era una altra casa de te a la riba nord de la llacuna. Prenia el seu nom dels pins que l'envoltaven, o que estaven dibuixats sobre el Sh ji (plaf correds) d'entrada. Va ser destruda durant dels bombardeigs de novembre de 1944.
    
 Sanhyakunen-no-matsu (3    , pi tricentenari): aquest pi ha estat plantat el 1709, sota el shogunat de Tokugawa Ienobu, per Ienobu mateix segons certes fonts. s el major pi negre de Tquio.
    
 Kamoba: dos indrets estan condicionats per a la caa de l'nec, Koshin-do kamoba (1778) i Shizen-za kamoba (1791 o 1795). Cadascuna d'aquestes basses compta amb una illa central, concebuda per a la nidificaci, i diversos braos d'aigua; les ribes sn cobertes d'una vegetaci densa que protegeix els necs dels depredadors. Cabanes camuflades (hikibori) serveixen per a la seva observaci, i els necs eren capturats amb xarxes.
    
 Kamozuka: aquest monument funerari ha estat construt el 1935 per reconfortar l'esperit dels necs morts.
    
 Umite chaya: aquesta casa de te construda el 1707 prop de la costa oferia una vista del mar, els vaixells i els pescadors. Fou destruda durant el terratrmol de 1923.
    
 Shogun O-agariba: aquest embarcador era utilitzat pel shogun. El darrer shogun, Tokugawa Yoshinobu, hi desembarc el 1868 desprs de la seva derrota a la batalla de Fushimi-Toba. Ha estat malms per un tif el 1949.
    
 Camp de penies i parterre de flors: aquests camps de flors contenen 800 espcies, de les que 60 sn penies. El jard ofereix aqu un net contrast amb les torres de Shiodome.
    
 Kyu-Inabu Jinja (antic santuari d'Inabu), construt el 1895 sobre l'emplaament d'un santuari del perode Edo destrut per un terratrmol el 1894, ha estat renovat el 2005.



Fonts.

  Brochure Hama-Rikyu Onshi Teien Garden, Tokyo Metropolitan Park Association, 2007;
  Alison Main et Newell Platten, The Lure of the Japanese Garden, W. W. Norton & Company, 2002, ISBN 0393730913, page E11;
  Hamarikyuu Garden, Yamasa Institute, http://www.yamasa.org/japan/english/destinations/tokyo/hamarikyuu.html;
  David et Michiko Young, The Art of the Japanese Garden, Tuttle Publishing, 2005, ISBN 0-8048-3598-5;
  Josiah Conder, Landscape Gardening in Japan, 1893, rimpression Kodansha, 2002, ISBN 4-7700-2852-0;

Enllaos externs.

  Hamarikyu Onshi Teien (Garden) a la web de la Tokyo Metropolitan Park Association;
  Hama-Rikyu Onshi Teien Garden a la web del JNTO;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384887" title="Francisco Llorente Gento" nonfiltered="3328" processed="3313" dbindex="148357">
Francisco Llorente Gento ex futbolista espanyol, nascut a Valladolid el 21 de maig de 1965. Nebot del mtic extrem del Reial Madrid Francisco Gento, i germ del tamb futbolista Julio i dels jugadors de bsquet d'elit Jos Luis i Ton. 

 Trajectria . 

Amb tres oncles futbolistes, i els seus dos germans majors destacant com jugadors de bsquet, no era d'estranyar que Paco i Julio, tamb es convertirien en esportistes d'elit. Paco va comenar jugant en el modest Urbis en 1982, per a desprs passar al Reial Madrid Aficionats a l'any segent. No hagu de destacar molt en el Reial Madrid doncs un any desprs jugava en el CD Mstoles, on s descobert pels representants de l'Atltic de Madrid que el fitxen per al seu filial, l'Atltic Madrileny, que per aquell temps jugava en Segona divisi. 

En la temporada 1986-1987 debuta en Primera divisi amb la samarreta matalassera. Ho fa per la porta gran: els seus bons esquivaments, el seu desbordaments per banda i sobretot la seva increble velocitat no passen desapercebudes convertint-se en un dels jugadors revelaci de la lliga. 

A l'any segent, aconsegueix el seu somni i fitxa pel Reial Madrid, i es converteix en el primer jugador a aplicar el decret 1006 que permet la rescissi unilateral dels contractes, i que dur a la creaci de les clusules de rescissi. Arriba al Reial Madrid, que s gaireb intractable en la lliga i que una vegada i una altra es queda en les semifinals de la Copa d'Europa. 

Tot i que no assoleix fer-se un lloc de titular (Butragueo, l'estendard de l'equip i el golejador Hugo Snchez sn fixes) durant eixe any tindr un dels moments de major glria de la seva carrera. S'enfrontaven el Reial Madrid i el FC Porto, en aquell temps el vigent campi d'Europa. L'1-0 que assenyalva en el marcador de l'estadi portugus donava l'eliminatria a favor dels portuguesos. Comenat el segon temps Llorente va entrar en el camp, i de dos impressionants jugades va donar dos balons de gol a Mchel, el qual va donar la volta al marcador. 

En aquesta temporada va jugar el seu nic partit amb la selecci, en un partit decisiu per a la classificaci d'Espanya per a la Eurocopa d'Alemanya 1988. El rival era Albnia i Llorente va fer un gol, per no va ser convocat per Miguel Muoz per a acudir a la cita d'Alemanya. 

En els segents anys Llorente va ser un dels suplents ms valorats de la plantilla, i fins i tot va arribar a disputar-se el lloc de titular amb Butragueo, i va guanyar-li la partida al Buitre en partits decisius com els quarts de final entre el Reial Madrid i el PSV Eindoven, on el Reial Madrid va tornar a eliminar a un campi d'Europa, encara que no va assolir el ttol. 

La sortida de Leo Beenhaker, l'entrenador que havia confiat en ell i l'arribada de John Benjamin Toshack van suposar el principi del seu declivi en el Reial Madrid. No obstant aix va seguir pertanyent a la plantilla del Reial Madrid fins a l'any 94, tenint fins i tot que abandonar el seu lloc d'extrem nat per a jugar de lateral dret en temps de Benito Floro. 

Desprs de deixar el Reial Madrid va jugar en el SD Compostela, on va recuperar la titularitat i on durant quatre temporades encara va demostrar el gran talent i les qualitats que possea. 

 Enllaos externs .
 Fitxa del jugador en BDFutbol.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384888" title="Roca de la Valldan" nonfiltered="3329" processed="3314" dbindex="148358">

La Roca de la Valldan s una muntanya de 1.030 metres que es troba al municipi d'Odn a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384890" title="Roca Llarga" nonfiltered="3330" processed="3315" dbindex="148359">

La Roca Llarga s una muntanya de 1.117 metres que es troba al municipi d'Odn a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384892" title="Roca de Querol" nonfiltered="3331" processed="3316" dbindex="148360">

La Roca de Querol s una muntanya de 1.841 metres que es troba al municipi de la Coma i la Pedra a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384894" title="Roc del Cm" nonfiltered="3332" processed="3317" dbindex="148361">

El Roc del Cm s una muntanya de 668 metres que es troba al municipi de Riner a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384897" title="Melbourne Cricket Ground" nonfiltered="3333" processed="3318" dbindex="148362">

El Melbourne Cricket Ground, sovint abreviat com a MCG o The G, s un estadi multiusos situat al districte de Yarra Park de la ciutat de Melbourne (Austrlia). En aquest estadi actualment s'hi practica cricket, futbol i futbol australi, i fou utilitzat especialment durant la celebraci dels Jocs Olmpics d'estiu de 1956 en les proves d'atletisme i en les cerimnies d'obertura i clausura dels Jocs.

Histria.
L'estadi fou ignaugurat el 30 de setembre de 1854 amb la disputa d'un partit de cricket, passant posteriorment a disputar-s'hi partits de futbol australi, futbol, beisbol, rugbi a 13 i rugbi a 15. Aix mateix tamb s'hi han desenvolupat diversos concerts musicals.

L'any 1956 s'utlitz la installaci per a la realitzaci dels Jocs Olmpics d'estiu de 1956, i el 2006 per a la realitzaci dels Jocs de la Commenwealth de 2006.

Enllaos externs.


  www.olympic.org - Melbourne 1956;
  MCG Official Site;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384898" title="Roc de la Mula" nonfiltered="3334" processed="3319" dbindex="148363">

El Roc de la Mula s una muntanya de 1.011 metres que es troba al municipi d'Odn a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384899" title="Llista d'estacions del metro de Londres" nonfiltered="3335" processed="3320" dbindex="148364">



A.



B.



C.



D.



E.



F.



G.



H.



I.



K.



L.



M.



N.



O.



P.



Q.



R.



S.



T.



U.



V.



W.



Vegeu tamb.
 Metro de Londres;
 Docklands Light Railway;

Notes.
A.  La lnia East London Line est tancada per obres i el servei es realitza en autobus fins el trasps a la London Overground;
B.  Estaci resituada respecte a l'original, any en que s va realitzar aquest canvi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384902" title="Serra de la Valldan" nonfiltered="3336" processed="3321" dbindex="148365">
La Serra de la Valldan s una serra situada al municipi d'Odn (Solsons), que t com a elevaci mxima el cim del Roc del Migdia de 1.152,9 metres.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384903" title="Nando" nonfiltered="3337" processed="3322" dbindex="148366">
Fernando Martnez i Perales, ms conegut com Nando (Valncia, 21 de Maig de 1967) s un ex futbolista valenci. Es va fer com a jugador en les categories inferiors del club x on va romandre fins a la temporada 92-93, en la qual, la presncia del brasiler Leonardo i la poca confiana que va tenir en ell Guus Hiddink el van fer fitxar pel Deportivo de La Corunya amb la carta de llibertat.

A Galcia roman fins a mitjans de la temporada 97-98 que s traspassat al Sevilla FC en Segona Divisi, on posteriorment assoliria l'ascens jugant de nou en Primera Divisi la temporada 99-2000.

La temporada segent fitxa pel SD Compostela; i abans de retirar-se, va jugar a l'Arteixo.

Va comenar la seva carrera com extrem i en el Deportivo es va convertir en un dels millors laterals esquerres del futbol espanyol, sent titular indiscutible en aquest equip. Va ser internacional absolut en dues ocasions per la selecci espanyola. 

 Trajectria . 
Llevant UE (1986-87) ;
Valncia CF (1987-1992) ;
Deportivo de La Corunya (1992-1998) ;
Sevilla FC (1998-2000) ;
SD Compostela (2000 - 2001) ;
Atltico Arteixo ;

 Enllaos externs . 
Fitxa del Valncia CF 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384905" title="Trs-os-Montes e Alto Douro" nonfiltered="3338" processed="3323" dbindex="148367">

Trs-os-Montes e Alto Douro (Pronunciaci segons l'Alfabet Fontic Internacional i 'a?la teva 'do(w)?o) es tracta d'una regi histrica portuguesa situada al nordest del pas, fronterera amb les Comunitats Autnomes espanyoles de Galcia i Castella-Lle. 

 Geografia .

El nom "Trs-os-Montes e Alto Douro" fa referncia a la localitzaci a l'oest de les les muntanyes de Maro, Alvo i Gers, que separen l'interior de la costa, i que formen una esplndida vall sobre el riu Duero. Aquestes barreres naturals ha mantingut despoblat i pobra aquesta regi de Portugal durant segles, sent la causa que molts dels seus habitants s'hagin vist obligats a emigrar a la costa o a altres pasos europeus com Frana, Luxemburg o Sussa. 

Aquesta regi es compon de dos districtes, un d'ells a la dreta (nord) del riu Duero Vila Real i Bragana, districte incls com part de la regi del Nord de Portugal, l'altre districte es compon d'altres 5 municipis al sud de riu Duero, tots inclosos a Viseu i la Guarda, tots elles part de la regi de Centre. Les ciutats ms importants en la regi sn: Vila Real, Bragana, Chaves, Mirandela, Macedo de Cavaleiros, Lamego, Peso da Rgua, Miranda do Douro i Valpaos. Tots ells sn relativament petits i poblats amb menys de 50,000 habitants. 

Molta gent en aquesta regi viu en petites poblacions. Tradicionalment aquestes viles estaven desconnectades de la costa a causa de la inexistncia de bones carreteres, i sofrien d'aquesta forma els efectes de la pobresa i l'allament. En aquests casos hom pot entendre que la immigraci era l'nica soluci. Avui dia la situaci ha millorat amb millors carreteres i comunicacions, per la majoria de les poblacions continuen perdent poblaci, sobretot jove que prefereix acudir a les grans ciutats on sol haver major nombre de comoditats i ms oportunitats de poder executar una carrera. A les petites viles l'activitat agrcola es mant a bon ritme, de tal forma que s possible encara obtenir: blat de moro, blat, oli d'oliva amb un sabor molt caracterstic, les castanyess i uns rams delicats molt emprades en l'elaboraci de vi de la comarca ( vi de Porto) aix com una gran quantitat de productes agrcoles molt naturals. El granit i l'aigua mineral sn tamb indstries molt importants en la regi. 
 Municipis . 
La provncia portuguesa de  Trs-os-Montes e Alto Douro inclou 31 municipis:
Districte de Vila Real (14 municipis);
 Alij;
 Boticas;
 Chaves;
 Meso Frio;
 Mondim de Basto;
 Montalegre;
 Mura;
 Peso da Rgua;
 Ribeira de Pena;
 Sabrosa;
 Santa Marta de Penaguio;
 Valpaos;
 Vila Pouca de Aguiar;
 Vila Real;
Districte de Bragana (12 municipis);
 Alfndega da F;
 Bragana;
 Carrazeda de Ansies;
 Freixo de Espada  Cinta;
 Macedo de Cavaleiros;
 Miranda do Douro;
 Mirandela;
 Mogadouro;
 Torre de Moncorvo;
 Vila Flor;
 Vimioso;
 Vinhais;
Districte de Viseu (4 dels 24 municipis);
 Armamar;
 Lamego;
 So Joo da Pesqueira;
 Tabuao;
Districte de Guarda (1 de 14 municipis);
 Vila Nova de Foz Ca;

El 1998 va haver un referndum per a la creaci de noves regions administratives a Portugal. La regi proposada de Trs-os-Montes e Alto Douro incloa aquests 31 municipis i a ms de Mda i el Districte de Guarda. El referndum va tenir una baixa participaci (menys de l'inferior requerit per a donar-lo com a vlid) i no es va assolir executar el canvi adminsitratiu proposat. 

 Enllaos externs .

 Portal de Trs-os-Montes e Alto Douro;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384910" title="Fernando Cceres" nonfiltered="3339" processed="3324" dbindex="148368">
Fernando Gabriel Cceres (San Isidro, provncia de Buenos Aires, 7 de febrer de 1969) s un futbolista argent, avui retirat, jugador de Boca Juniors, River Plate, la Selecci Argentina i la Lliga Espanyola. 

 Trajectria professional . 
Va debutar en 1986 a la lliga del seu pas de la ma d'Argentinos Juniors. En 1991 va ser transferit a River i va ser campi del futbol argent. 

En 1993 travessa l'Atlntic al venut al Reial Saragossa, on va guanyar la Copa del Rei en 1994 i la Recopa d'Europa en 1995. Va tornar a l'Argentina en 1996 i va jugar en Boca Juniors durant el perode de Carlos Bilardo. 

En 1997 torna a la lliga espanyola: va passar pel Valncia i desprs pel Celta de Vigo, on va jugar fins a 2004. Desprs d'un breu pas pel Crdoba CF, en la Segona divisiva regressar de nou al seu pas. 

Va jugar en Independiente fins a 2006 i desprs va regressar a Argentinos Juniors, on es va retirar en 2007. 

 Selecci nacional . 
Va jugar en la Selecci Argentina 24 partits oficials entre 1992 i 1997, dirigit per Alfio Basile i Daniel Passarella. En 1993 va guanyar la Copa Amrica a Equador. Va integrar l'equip en Estats Units 1994, al costat de Maradona, Gabriel Batistuta i Claudio Caniggia. 

 Clubs .



 Ttols .

1985. Selecci Sub-17. Copa Amrica Sub-17.
1991. River Plate. Torneig Apertura.
1993. Selecci Argentina. Copa Amrica.
1994. Real Zaragoza. Copa del Rei.
1995. Real Zaragoza. Recopa d'Europa.

 Enllaos externs .

Fitxa del jugador en BDFutbol.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384912" title="Provncia de Minho" nonfiltered="3340" processed="3325" dbindex="148369">

Provncia de Minho era una antiga provncia (o regi natural) portuguesa, instituda formalment per una reforma administrativa de 1936. No obstant aix, les provncies mai van tenir cap atribuci prctica, i van desaparixer del vocabulari administratiu (encara que no del vocabulari quotidi dels portuguesos) amb l'entrada en vigor de la Constituci de 1976. 
Localitzaci. 
Limitava al nord i al nordeste amb Galcia, (provncies de Pontevedra i Orense), a l'est amb el Trs-os-Montes e Alto Douro, al sud amb el Douro Litoral i a l'oest amb l'Oce Atlntic. 
Composici. 
Llavors estava constituda per 23 concelhos, integrant la totalitat dels districtes de Braga i Viana do Castelo. Tenia la seva capital en la ciutat de Braga. 

 Districte de Braga: Amares, Barcelos, Braga, Cabeceiras de Basto, Celorico de Basto, Esposende, Fafe, Guimares, Pvoa de Lanhoso, Terras de Bouro, Vieira do Minho, Vila Nova de Famalico, Vila Verde.

 Districte de Viana do Castelo: Arcos de Valdevez, Caminha, Melgao, Mono, Paredes de Coura, Ponte da Barca, Ponte de Lima, Valena, Viana do Castelo, Vila Nova de Cerveira.

Si exists avui dia, comptaria probablement amb 24 municipis, doncs posteriorment va ser creat un nou concelho, a l'rea del districte de Braga: Vizela (el 1997, per secessi de Guimaraes). Per a alguns gegrafs, aquesta provncia, en conjunt amb el Douro Litoral, formava una unitat geogrfica major: el Entre Douro e Minho. D'altra banda, podria dividir-se en dues regions: Alto Minho, corresponent al districte de Viana, i el Baixo Minho, corresponent al districte de Braga. 
Actualitat. 
Actualment, el seu territori es troba en la regi estadstica de el Nord, repartint-se per la totalitat de les subregions del Minho-Lima i del Cvado, i parcialment per les subregions de l'Ave (concelhos de Fafe, Guimares, Pvoa de Lanhoso, Vieira do Minho, Vila Nova de Famalico i Vizela) i Tmega (dos concelhos de les Terras de Basto: Cabeceiras de Basto i Celorico de Basto)













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384918" title="Espai Pas Valenci" nonfiltered="3341" processed="3326" dbindex="148370">


 
 Qu s Espai Pas Valenci? . 

Espai Pas Valenci s una entitat constituda la tardor de 2004 que pretn agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperaci cultural i nacional del Pas Valenci. 
Espai Pas Valenci es nodreix de la fora i la illusi de molts valencians i valencianes d origen i d'ocupaci diversa, residents al Principat de Catalunya, que volen revertir el gran desconeixement que existeix entre dos territoris que comparteixen alguna cosa ms que una llengua i una cultura, i que tan a sovint viuen d esquenes l un de l altre.
Espai Pas Valenci treballa per facilitar l accs als circuits culturals de tot el nostre mbit lingstic als nous creadors valencians en els diversos camps en qu treballen. Treballa tamb per la reflexi sobre alguns dels episodis histrics recents al Pas Valenci o sobre alguns conflictes territorials actuals, com el relacionat amb els usos dels recursos hdrics i el model territorial per al Pas Valenci. Treballa en definitiva per donar veu a l altre pas, aquell que no t el suport de les institucions valencianes per que s expressa amb fermesa sobre la realitat actual.


 Objectius de l entitat:.
- Promoure el coneixement de la realitat social, poltica, cultural i mediambiental del Pas Valenci a la societat catalana. Ms enll de tpics tant estesos com falsos. Entn que la complexa realitat valenciana actual ha de ser transmesa a la societat catalana des d una ptica diferent a la dominant, que massa sovint silencia les veus dels qui tenen una altra visi del pas.

- Treballar, des del Principat, per la defensa del Pas Valenci, la seua llengua, cultura, medi ambient i benestar collectius.

- Enfortir els lligams entre el Pas Valenci i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, poltic i econmic. Els diversos territoris dels Pasos Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i aquesta entitat pretn fomentar aquesta articulaci des de la base.

- Defensar i impulsar la llengua i la cultura comunes i la seua cohesi. s el patrimoni ms valus i es treballa per assegurar el seu futur.

- Defensar els interessos dels valencians residents al principat de Catalunya. En matria d infraestructures, transports, habitatge, laboral i acadmica. 

- Compartir necessitats i interessos en una entitat es defensen millor.

 El primer acte pblic .
El primer acte pblic de l Espai Pas Valenci fou la redacci i presentaci pblica del manifest  Valencians a Catalunya per la unitat de la llengua , presentat el 14 de desembre de 2004 a la capella de la Universitat de Barcelona. El manifest compt amb ms de 400 adhesions de valencians i valencianes residents a Catalunya, entre ells la de persones destacades com l  exconseller d Universitats i Recerca Carles Sol; el director de Vilaweb, Vicent Partal; l'exdirector de l Avui, Vicent Sanchis, o l escriptora Isabel-Clara Sim, entre d altres.

 La setmana cultural .
Des de aquell moment l Associaci no ha parat de treballar, organitzant la Setmana Cultural Valenciana, que sota el nom El Pas Valenci a Barcelona s ha celebrat els quatre ltims anys. El Pas Valenci a Barcelona pretn mostrar a la societat del Principat de Catalunya alguns aspectes de la realitat cultural, mediambiental i sociopoltica valenciana. L objectiu fonamental s intensificar els vincles i el coneixement mutu entre els diversos territoris de parla catalana, i fer arribar al Principat una visi ms plural de la realitat valenciana, defugint tpics i trencant algunes barreres meditiques que massa sovint impedeixen la circulaci fluda d idees i creaci artstica entre els nostres territoris.

 La campanya Si no ara, quan? .
A ms, l Espai Pas Valenci no defuig el posicionament crtic i la participaci a la vida poltica del nostre pas. Fruit d aquesta anlisi va impulsar el manifest  Si no ara quan? Manifest generacional contra la resignaci , una demanda a les forces poltiques del nacionalisme i l esquerra valenciana perqu arribaren a un pacte electoral per tal de provocar un canvi autntic en les institucions valencianes en les eleccions a les Corts de maig de 2007. El manifest va tenir una bona acollida a la xarxa, amb prop d un miler de signatures.

 Entitats amb les quals collabora . 
Com a entitat que forma part de la realitat social valenciana collabora amb d altres entitats i ha participat activament a les seues iniciatives. Per exemple, ha collaborat amb Escola Valenciana, Acci Cultural del Pas Valenci, el Collectiu Ovidi Montllor de msics i cantants en valenci , Comproms pel Territori, el Festival Inquiet de cinema en valenci. Tamb collabora amb entitats catalanes com la Plataforma pel Dret de Decidir, la Comissi Onze de Setembre, i moltes altres.

La majoria de les actuacions de l Espai Pas Valenci han tingut una bona acollida a Catalunya, tenint una agenda variada i completa d activitats que versen al voltant de l actualitat del Pas Valenci, que al cap i a la fi sn els grans temes que uneixen els Pasos Catalans: cultura, llengua, territori, estatut, etc.

 Enllaos externs.
web d'Espai Pas Valenci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384919" title="Douro Litoral" nonfiltered="3342" processed="3327" dbindex="148371">

Douro Litoral era una antiga provncia (o regi natural) portuguesa, instituda formalment per una reforma administrativa de 1936. No obstant aix, les provncies mai van tenir cap atribuci prctica, i van desaparixer del vocabulari administratiu (que no del vocabulari quotidi dels portuguesos) amb l'entrada en vigor de la Constituci de 1976. 
Localitzaci. 
Limitava al nord amb el Minho, a l'est amb Trs-os-Montes e Alto Douro, al sud-est amb la Beira Baixa, al sud amb la Beira Litoral i a l'oest amb l'Oce Atlntic. 
Composici. 
Llavors estava constituda per 23 concelhos, integrant la totalitat de l'actual districte de Porto, i a ms quatre concelhos del districte d'Aveiro i dos del districte de Viseu. Tenia la seva capital en la ciutat de Porto. 

 Districte d'Aveiro: Arouca, Castelo de Paiva, Espinho, Santa Maria da Feira.

 Districte de Porto: Amarante, Baio, Felgueiras, Gondomar, Lousada, Maia, Marco de Canaveses, Matosinhos,  Porto, Paos de Ferreira, Paredes, Penafiel, Pvoa de Varzim, Santo Tirso, Valongo, Vila do Conde, Vila Nova de Gaia.

 Districte de Viseu: Cinfes, Resende.

Si encara avui aquesta provncia exists, contaria probablement amb 24 municipis, doncs posteriorment va ser creat un nou concelho, a l'rea del districte de Porto: Trofa (en 1997, per secessi de Santo Tirso). Per a alguns gegrafos, aquesta provncia, en conjunt amb el Minho, formava una unitat geogrfica major: el Entre Douro e Minho.
Actualitat. 
Actualment, el seu territori es reparteix entre les regions Nord i Centre de Portugal, abastant la primera la totalitat del Gran Porto, dues concelhos de l'Ave (Santo Tirso i Trofa), i la major part del Tmega (llevat els concelhos ms septentrionals de Cabeceiras de Basto, Celorico de Basto, Mondim de Basto i Ribeira de Pena); la segona comprn dos concelhos d'Entre Douro e Vouga (Arouca i Santa Maria da Feira). 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384920" title="Rudolf Diels" nonfiltered="3343" processed="3328" dbindex="148372">
Rudolf Diels (1900 - 1957) fou un poltic alemany protegit per Hermann Gring que va ser el cap de la Gestapo de 1933 a 1934. 

Va participar en la Primera Guerra Mundial. Arrib a ser ministre d'interior de Prssia el 1930 quan Hitler va arribar al poder era el cap de la policia poltica de Prssia.
 
L'abril de 1933 aquesta mateixa policia poltica ser reanomenada GESTAPO. Va dimitir-ne l'abril de 1934.

Passada la guerra, i desprs de no ser condemnat en el Judici de Nuremberg, continu la seva carrera com a poltic.

Escriv unes memries: Lucifer Ante Portas: Von Severing bis Heydrich(1950).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384922" title="Beira Baixa" nonfiltered="3344" processed="3329" dbindex="148373">

Beira Baixa s una antiga provncia portuguesa, formalment constituda per la reforma administrativa de 1936. A pesar que les provncies mai van tenir atribucions prctiques i van desaparixer del vocabulari administratiu (encara que no del vocabulari quotidi dels portuguesos) amb l'entrada en vigor de la Constituci de 1976. Limitava al nord amb la Beira Alta, al nord-oest amb la Beira Litoral, al sud-oest amb el Ribatejo, al sud amb l'Alt Alentejo i amb la provncia de Cceres (Extremadura) i a l'est tamb amb la provncia de Cceres. Estava formada per 13 concelhos, integrant la totalitat del districte de Castelo Branco ms un del districte de Combra (Pampilhosa da Serra) i altre del districte de Santarm (Mao):

 Districte de Castelo Branco: Belmonte, Castelo Branco, Covilh, Fundo, Idanha-a-Nova, Oleiros, Penamacor, Proena-a-Nova, Sert, Vila de Rei, Vila Velha de Rdo.

 Districte de Combra: Pampilhosa da Serra.

 Districte de Santarm: Mao.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384925" title="Heinrich Muller" nonfiltered="3345" processed="3330" dbindex="148374">
Heinrich Mller (28 d'abril de 1900, data de mort desconeguda), va ser el cap de la Gestapo, la policia poltica de l'Alemanya Nazi i va tenir un paper destacat en la planificaci i execuci de l'Holocaust. La darrera vegad que se'l va veure va ser en el Bunker del Fhrer l'1 de maig de 1945 i s un dels pocs nazis que mai va ser capturat o que hi hagi confirmaci de la seva mort.

 

Referncies.
Robert Gellately The Gestapo and German Society : Enforcing Racial Policy, 1933-1945, Oxford : Clarendon Press ; Toronto : Oxford University Press, 1990, ISBN 0198228694. ;
Noakes, Jeremy & Pridham, Geoffrey (editors) Nazism 1919-1945 Volume 2 State, Economy and Society 1933-39 - A Documentary Reader, Exeter : University of Exeter, 1983, ISBN 0859891747. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384926" title="Beira Litoral" nonfiltered="3346" processed="3331" dbindex="148375">

Beira Litoral s una antiga provncia (o regi natural) portuguesa, formalment instituda per una reforma administrativa de 1936. El territori corresponia a la major part de l'antiga Provncia do Douro desapareguda en el segle XIX. Est entre les provncies de 1936 que van deixar de tenir atribucions prctiques i que desapareixen del vocabulari administratiu (encara que no aix del vocabulari quotidi dels portuguesos) com l'entrada en vigor de la Constituci de 1976. 
Ubicaci. 
Feia la frontera al nord amb Douro Litoral, a l'est amb la Beira Alta i amb Beira Baixa, al sud-est amb el Ribatejo, al sud-oest amb Estremadura i a l'oest amb l'Oce Atlntic. 
Composici. 
Beira Litoral estava constituda per 33 concelhos, integrats en ella la major part dos districtes d'Aveiro i Combra, la meitat del districte de Leiria, i un concelho del districte de Santarm. Tenia la seva seu a la ciutat de Combra.
 
 Districte d'Aveiro: gueda, Albergaria-a-Velha, Anadia, Aveiro, Estarreja, lhavo, Mealhada, Murtosa, Oliveira de Azemis, Oliveira do Bairro, Ovar, So Joo da Madeira, Sever do Vouga, Vagos, Vale de Cambra.

 Districte de Combra: Arganil, Cantanhede, Coimbra, Condeixa-a-Nova, Figueira da Foz, Gis, Lous, Mira, Miranda do Corvo, Montemor-o-Velho, Penacova, Penela, Poiares, Soure.

 Districte de Leiria: Alvaizere, Ansio, Batalha, Castanheira de Pra, Figueir dos Vinhos, Leiria, Pedrgo Grande, Pombal.

 Districte de Santarm: Ourm.

Actualitat. 
Actualment, aquesta provncia forma part, gaireb en la seva totalitat de la Regi Centre, abastant gaireb tres municipis situats en la regi Nord, subregi d'Entre Douro e Vouga (Oliveira de Azemis, So Joo da Madeira i Vale de Cambra). Quan als municipis de la regi Centre, es reparteixen en la totalitat de les subregions de Baixo Vouga, Baixo Mondego, gaireb tota Pinhal Interior Norte (llevat Oliveira do Hospital i Tbua, que pertenanyen a Beira Alta, i Pampilhosa da Serra, integrat en la Beira Baixa), part del Pinhal Litoral (llevat Marinha Grande i Porto de Ms) acabant en el concelho de Mdio Tejo (Vila Nova de Ourm). 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384928" title="Provncia del Baix Alentejo" nonfiltered="3347" processed="3332" dbindex="148376">

El Baixo Alentejo era una antiga provncia (o regi natural) portuguesa, instituda formalment per una reforma administrativa de 1936. No obstant aix, les provncies mai van tenir cap atribuci prctica, i van desaparixer del vocabulari administratiu (encara que no del vocabulari quotidi dels portuguesos) amb l'entrada en vigor de la Constituci de 1976. 

Limitava al nord amb la provncia d'Alt Alentejo, a l'extrem nord-oest amb Estremadura, a l'oest amb l'Oce Atlntic, al sud amb l'Algarve i a l'est amb Espanya (provncies de Badajoz, a Extremadura, i Huelva, a Andalusia). Llavors, estava constitut per 18 concelhos, integrant tot el districte de Beja i la meitat sud del districte de Setbal. Tenia la capital a la ciutat de Beja:

 Districte de Beja: Aljustrel, Almodvar, Alvito, Barrancos, Beja, Castro Verde, Cuba, Ferreira do Alentejo, Mrtola, Moura, Odemira, Ourique, Serpa, Vidigueira.

 Districte de Setbal: Alccer do Sal, Grndola, Santiago do Cacm, Sines.

Actualment, el seu territori es reparteix entre les subregions del Baixo Alentejo i Alentejo Litoral.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384930" title="Neoglyphidodon" nonfiltered="3348" processed="3333" dbindex="148377">

Neoglyphidodon s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Neoglyphidodon bonang   ;
Neoglyphidodon carlsoni    ;
Neoglyphidodon crossi    ;
Neoglyphidodon melas ;
Neoglyphidodon nigroris ;
Neoglyphidodon oxyodon ;
Neoglyphidodon polyacanthus    ;
Neoglyphidodon thoracotaeniatus ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G.R. 1991: Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 1-271. ;
 Allen, G.R., N.J. Cross i C.J. Allen 2006: Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. Fishes. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384932" title="Ferro forjat" nonfiltered="3349" processed="3334" dbindex="148378">

El Ferro forjat s un producte derivat del ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat al vermell, i s'endureix refredant-se rpidament. Fon a temperatura major de 1500C, s poc tena i pot soldar-se mitjanant forja. 

Caracterstiques.
Es caracteritza pel baix contingut de carboni (entre 0,05% i 0,25%), sent una de les varietats, d's comercial, amb ms puresa en ferro. s dur, maleable i fcilment aleable amb altres metalls, no obstant aix s relativament frgil, i poc apte per a ser utilitzat en la confecci de lmines, tals com espases, etc. 

Histria.
El ferro forjat ha estat emprat durant milers d'anys, i ha estat la composici ms habitual del "ferro" tal com s'ha conegut al llarg de la histria. Tradicionalment, el ferro forjat ha estat obtingut a partir del mineral de ferro escalfat a altes temperatures en una forja. Desprs, es procedia a copejar-lo, en un procs on es buscava eliminar les impureses i escries contingudes en el mineral. 

Els processos industrials del segle XIX van permetre produir ferro forjat en grans quantitats, de manera que es va poder utilitzar aquest material en la construcci de grans estructures d'arquitectura i enginyeria. 

La dificultat de realitzar unions d'elements de ferro forjat mitjanant soldadura ha relegat l'ocupaci d'aquest material a usos decoratius o secundaris en la construcci, tals com l'elaboraci d'enreixats, peces decoratives, etc.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384933" title="Neoglyphidodon bonang" nonfiltered="3350" processed="3335" dbindex="148379">

 Neoglyphidodon bonang s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Sri Lanka fins a Sumatra, Java, Sulawesi i les Illes Salom.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384934" title="Neoglyphidodon carlsoni" nonfiltered="3351" processed="3336" dbindex="148380">

Neoglyphidodon carlsoni  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Fidji, les Illes Loyaut i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384935" title="Albert Dasca i Boada" nonfiltered="3352" processed="3337" dbindex="148381">
Albert Dasca i Boada (Valls, 1857 - ? ) fou un empresari i poltic catal. Fou un dels fundadors i primer president de la Cambra de Comer i Indstria de Valls el 1909-1910. Militant del partit Liberal, dins la fracci Izquierda Liberal, fou escollit diputat per la provncia de Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914, 1916 i 1923, i nomenat senador el 1918-1919 i el 1921-1922.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384936" title="Neoglyphidodon crossi" nonfiltered="3353" processed="3338" dbindex="148382">

Neoglyphidodon crossi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sulawesi i les Illes Moluques.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384937" title="Serra de Boada" nonfiltered="3354" processed="3339" dbindex="148383">
La Serra de Boada s una serra situada al municipi d'Als de Balaguer (Noguera), amb una elevaci mxima de 767,9 metres.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384938" title="Serra de Blancafort" nonfiltered="3355" processed="3340" dbindex="148384">
La Serra de Blancafort s una serra situada al municipi d'Os de Balaguer (Noguera), amb una elevaci mxima de 934,3 metres.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384940" title="Neoglyphidodon melas" nonfiltered="3356" processed="3341" dbindex="148385">

Neoglyphidodon melas  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Indonsia, Filipines, Taiwan, les Illes Ryukyu, Palau, Nova Guinea, les Illes Salom, Vanuatu i el nord d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384941" title="Emil Hcha" nonfiltered="3357" processed="3342" dbindex="148386">

Emil Hcha (Trhov Sviny, Imperi austrohongars, 12 de juliol de 1872- Praga, Repblica Txecoslovaca, 26 de juny de 1945) va ser un advocat txec i el tercer president de Txecoslovquia de 1938 a 1945

Des de mar de 1939 va presidir el Protectorat alemany de Bohmia i Morvia.  

Desprs del tractat de Versalles Hcha esdevingu jutge i president del tribunal Suprem de Txecoslovaquia (1919).

Arran del Tractat de Munich i desprs de l'exili del president Edvard Bene Hcha va ser escollit com el seu successor (1938).

Va ser forat pels atacs aeris alemanys a signar el document d'acceptaci de l'incorporaci de Bohmia i Morvia als alemanys sense consultar prviament al Parlament.

El 14 de mar de 1939 Hitler el va invitar a la cancilleria de Berln per per tal d'humiliar-lo no el va rebre fins el 15 de mar aconseguint que signs la fi de Txecoslovquia sense oposar resistncia a la prevista invasi alemana.

Conserv el seu crrec de president en el nou rgim tot obligant-lo, per, a prestar jurament a Hitler i a Konstantin von Neurath. 

Protest contra la poltica de germanitzaci del territori i secretament tingu contactes amb el govern a l'exili de Edvard Bene.

Amb el nomenament de Reinhard Heydrich com a Diputat Protector de Bohmia i Morvia, la situaci empitjor i Hcha va esdevenir un titella. A ms va ser arrestats i morts a trets o en un camp de concentraci molts collaboradors seus, incloent al Primer Ministre Alois Eli). Hcha va pensar que era millor collaborar amb els alemanys per tal d'evitar ms sofriments al seu pais. 

El 9 de maig de 1945, amb l'entrada a Praga dels sovitics, Hcha fou empresonat i mor pocs dies desprs.

Enllaos externs.
Hcha escriu sobre la seva reuni del 15 de mar a Berlin ;
El complex llegat del president molts preferirien oblidar, radio.cz ;
Biografia d'Emil Hcha, Enciclopdia NationMaster.com ;








 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384942" title="Serra de Bogues" nonfiltered="3358" processed="3343" dbindex="148387">
La Serra de Bogues s una serra situada al municipi de Castell de Farfanya (Noguera), amb una elevaci mxima de 542,7 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384945" title="Neoglyphidodon nigroris" nonfiltered="3359" processed="3344" dbindex="148388">

Neoglyphidodon nigroris  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar d'Andaman, Malisia, Indonsia, Filipines, Taiwan, les Illes Ryukyu, Palau, Nova Guinea, les Illes Salom, Vanuatu i el nord d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384946" title="Neoglyphidodon oxyodon" nonfiltered="3360" processed="3345" dbindex="148389">

 Neoglyphidodon oxyodon s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Filipines, Indonsia i el Mar de Timor.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Bleeker, P. 1858: Tiende bijdrage tot de kennis der vischfauna van Celebes. Acta Societatis Regiae Scientiarum Indo-Nerlandicae, 3: 1-16. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384947" title="Juli Nougus i Subir" nonfiltered="3361" processed="3346" dbindex="148390">
Juli Nougus i Subir (Reus, Alt Camp, 1867 - Calataiud, Arag, 1928) fou un advocat i poltic catal. D'ideologia republicana, fou membre del Centre Federal de Reus del Partit Republic Democrtic Federal, amb el que fou regidor de l'ajuntament de Reus el 1898 i diputat a Corts pel districte de Reus a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1905, 1907 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. Tamb fou director del diari republic La Justicia.

Fou fora actiu en la poltica catalana del primer quart del segle XX. El 1907, en nom del seu partit, es va adherir a la Solidaritat Catalana, i desprs mantingu bones relacions amb la UFNR, si b no s'hi va unir. El 1911 va presidir la comissi de diputats catalans que va presentar al president del govern espanyol, Jos Canalejas, el projecte de bases de la Mancomunitat de Catalunya. Tamb fou un dels membres de l'Assemblea de Parlamentaris de 1917 i don suport actiu a les Corts a l'Estatut d'Autonomia per a Catalunya el 1918.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384948" title="Neoglyphidodon polyacanthus" nonfiltered="3362" processed="3347" dbindex="148391">

Neoglyphidodon polyacanthus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia (sud de la Gran Barrera de Corall) i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384950" title="Neoglyphidodon thoracotaeniatus" nonfiltered="3363" processed="3348" dbindex="148392">

Neoglyphidodon thoracotaeniatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia, Filipines, Nova Guinea i les Illes Salom.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384951" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="3364" processed="3349" dbindex="148393">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es disputaren 33 proves atltiques, 24 en categoria masculina i 9 en categoria femenina. Les proves es realitzaren al Melbourne Cricket Ground entre els dies 23 de novembre i 1 de desembre de 1956.

Participaren un total de 720 atletes de 61 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Atletisme 1956;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384953" title="Josep Cotoner Allendesalazar" nonfiltered="3365" processed="3350" dbindex="148394">
Josep Cotoner Allendesalazar (Palma, Mallorca, 1848 - Madrid, 1927) fou un advocat i poltic mallorqu, comte de Sallent, fill de Ferran Cotoner i Chacn-Manrique de Lara, primer marqus de la Cenia, i germ de Nicolau Cotoner Allendesalazar, cap del Partit Conservador a Mallorca. Estudi dret a la Universitat de Valncia, i continu els seus estudis a Saragossa i Madrid. El 1877 es cas amb Maria del Carmen Alvarez de las Asturias Bohorquez y Alvarez de las Asturias Bohorquez, filla i hereva del marquesat de Mondjar i del comtat de Sallent i va marxar a viure a Madrid. 

Ingress al Partit Conservador i fou diputat a les Corts Espanyoles a les eleccions generals espanyoles de 1879, 1881, 1884, 1886, 1891, 1896, 1899, 1901, 1903, 1905, 1907, 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. Durant la seva vida parlamentria fou primer secretari del Congrs dels Diputats de 1884 a 1890, i director general d'administraci local sota Francisco Silvela el 1890-1892. 

 Enllaos externs .
 Biografia;
 la famlia Cotoner;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384955" title="Juan Carlos Mandi Lorenzo" nonfiltered="3366" processed="3351" dbindex="148395">
Juan Carlos Mandi Lorenzo (Alfoz, Galcia, 17 de gener de 1967), s un ex futbolista gallec. Va jugar de defensa i en l'actualitat s entrenador d'equips de les primeres divisions espanyoles. 

 Trajectria . 
 Com jugador . 
Amb 14 anys, Vico, un representant del Reial Madrid Club de Futbol desprs d'agradar-li les seves maneres com central infantil de la selecci gallega el va dur al club madridista a realitzar unes proves de selecci sota la supervisi de Luis Molowny en la vella Ciutat Esportiva. 

En totes les seves temporades en el Castilla CF (denominaci en aquells dies del filial del Reial Madrid), es va desenvolupar en Segona Divisi. Va ser un fix en la defensa del filial madridista, per noms va poder debutar amb el primer equip en 2 ocasions. Va debutar amb noms 17 anys en Primera Divisi d'Espanya el 9 de setembre de 1984 amb l'equip blanc en l'Estadi El Molinn contra l'Sporting de Gijn, partit de la jornada 2 que va finalitzar amb empat a un. Mandi va jugar els 90 minuts. El seu debut es va produir a causa d'una vaga de jugadors professionals que va afectar a La Lliga en la temporada 1984/85.

Unes quantes temporades desprs del seu debut en Primera, en la temporada 1987/88, va tornar a disputar un partit amb el Reial Madrid. Va ser el 16 d'abril de 1988 contra el Celta de Vigo a Balados.

Desprs de concloure el seu pas pel club blanc, Juan Carlos Mandi va fitxar per una temporada (1988/89) en el RCD Espanyol, on va jugar 21 partits en Primera Divisi. 

En la temporada segent es va marxar al celta de Vigo, all va estar 4 temporades. En la seva primera, la temporada 1989/90 va jugar 26 partits i l'equip va descendir a Segona Divisi. Les 2 campanyes segents el Celta va jugar en Segona, quedant 14 i campi respectivament. Ja en la 1992/93, la seva quarta en el club vigus, va jugar noms 2 partits en Primera Divisi. 

El segent equip seria el CD Logros, on les temporades 1993/94 i 1994/95 les va jugar en Primera Divisi. El gallec va jugar 24 i 14 partits respectivament en cadascuna.

En 1995 va fitxar pel CD Toledo en Segona Divisi, equip en el qual va romandre durant 2 temporades. En la 1995/96 va jugar 2.862 minuts en 34 partits, i en la 1996/97 va jugar 2.943 minuts en 33 partits. En la temporada 1997/98 va fitxar pel Crdova CF en Segona Divisi B. En la seva primera temporada al club verd-i-blanc l'equip va quedar sis. Va ser a la seva segona temporada quan va aconseguir l'ascens a Segona Divisi. 

En la temporada 1999/2000 va jugar 8 partits i va concloure amb la seva retirada com jugador de futbol. 

 Entrenador . 

En la seva etapa com jugador va aprofitar per a obtenir els ttols d'entrenador. En 1996 va aconseguir el nivell 1, en 1997 el nivell 2 i en 2000 el nivell 3. Les seues primeres passes  com a entrenador les va fer en la pedrera del Reial Madrid, fins que va fitxar al novembre de 2002 pel seu primer club professional, el CD Logros. Es va fer crrec de l'equip desprs de la destituci d' Aguilar. Van quedar tercers en el Grup II de Segona B i van disputar la liguilla d'ascens a Segona Divisi, encara que no van ascendir. 

Desprs del seu pas per l'equip de La Rioja, va estar lliure fins que l'Hrcules CF el va fitxar com a revulsiu en la banqueta desprs de la destituci de Jos Carlos Granero. Va treure als herculans de la mediocritat i va finalitzar sotscampi del Grup III de Segona Divisi B i va realitzar una gran promoci d'ascens contra AD Ceuta i RSD Alcal, ascendint a Segona Divisi. 

En la temporada 2005/06 va continuar entrenant a l'Hrcules Club de Futbol en el seu retorn a Segona Divisi, fins que va ser destitut desprs de molts problemes interns en la cpula directiva. En la temporada 2006/07 va fitxar pel Real Madrid Castilla com a segon entrenador de Mchel en el filial en Segona Divisi

El Castilla va descendir a Segona B, i en la 2007/08 Mandi es va fer crrec de l'equip com entrenador. El filial blanc va quedar en el 5 lloc classificatori, a un noms un punt de disputar la fase d'ascens a Segona Divisi. 

Desprs de la seva temporada en el Madrid B, el 21 de maig de 2008 es va anunciar per part de l'Hrcules CF el seu fitxatge per a les dues segents temporades, a l'espera que l'entrenador gallec estamps la signatura en el contracte. L'equip alacant va dotar a Juan Carlos Mandi del total control esportiu de la primera plantilla, nomenant-lo entrenador i manager general esportiu.

 Clubs .
 Com jugador .


 Com entrenador .


 Enlllaos externs .
 Fitxa de Mandi;
 Entrevista en Diario As;
 Entrevista en La Verdad;
 Presentaci en la seua segona etapa a l'Hrcules CF;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384958" title="Oleg Salenko" nonfiltered="3367" processed="3352" dbindex="148396">
Oleg Anatlievich Salenko (                           ) (25 d'octubre de 1969 a Leningrad) s un ex futbolista rus, mxim golejador del mundial Estats Units 1994 juntament amb Hristo Stoitxkov, amb 6 gols. 

 Biografia . 
Va iniciar la seva carrera futbolstica en el Zenit Leningrad (Sant Petersburg) d'on va passar en 1989 al Dinamo de Kyiv (convertint-se en el primer futbolista rus que passava a jugar a Ucrana), equip en el qual va militar quatre anys marcant 48 gols. 

Al 1992 fa el salt a la lliga espanyola, quan va fitxar pel CD Logros. Desprs d'un any d'adaptaci va realitzar una gran segona campanya, marcant 17 gols que van ajudar a fer encara ms gran a l'equip i li van valdre la convocatria per al Mundial. All faria histria en el partit contra Camerun, marcant 5 gols i sent el primer i nic futbolista que ha assolit tal proesa en un mateix encontre. A ms, va aconseguir el trofeu de mxim golejador, havent jugat nicament la primera fase del campionat, compartit amb Hristo Stoitxkov. 

Salenko va tornar del Mundial convertit en un mite, i la temporada 1994-95 fitxaria per un gran de la lliga, el Valncia, on no va quallar per qestions extraesportives. 

Al gener de 1995 va ser traspassat al Glasgow Rangers de la lliga escocesa i va comenar el seu declivi. A l'any segent fitxaria per l'Istanbulspor turc, on va fer una temporada mitjanament acceptable (11 gols) per una greu lesi de genoll li mantindria en dic sec dos anys. Finalment, va intentar tornar desprs de la lesi fitxant per el Crdoba CF, histric que militava en la segona divisi espanyola, encara que els anys d'inactivitat li van pesar, i el van conduir a un ms que discret retir en el Pogon Szcezin polons, en 2001. 

Avui dia Salenko s part de les estrelles de la selecci russa de futbol platja, juntament amb altres velles glries futbolstiques de la seva generaci. 

 Equips .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384959" title="Josep Nicolau i Sabater" nonfiltered="3368" processed="3353" dbindex="148397">
Josep Nicolau i Sabater (Tortosa, Baix Ebre, 1862 - ? 1950) fou un enginyer i poltic catal. Es llicenci a la Universitat de Madrid, on el 1886 fou nomenat enginyer en cap de l'Escuela Especial de Ingenieros, alhora que treballava a Terol, Pontevedra i Lleida. Dirig les obres del port de Valncia el 1889 i del port d'Alacant de 1901 a 1911. Va viatjar per Egipte i pels EUA, on en va estudiar els sistemes d'irrigaci.  Tamb fou enginyer director del Servei Tcnic del Canal d'Isabel II el 1920.

Inicialment milit al Partit Liberal, on fou diputat per Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914, 1916, 1918 i 1919, per desprs fou diputat per la Unin Monrquica Nacional a les eleccions generals espanyoles de 1920 i 1923. Durant aquests anys fou director general de Comer, Indstria i Treball, i ministre de Foment inter durant uns dies de mar i agost de 1923. Desprs abandon la poltica i fou nomenat projectista dels recs de l'Alt Arag, crrec des del qual critic fora el Pla Naiconal d'Obres Hidruliques de 1933.

 Obres .
 Proyecto de ... mejoras para el puerto de Alicante (1902) amb Nicolau Puig de la Bellacasa;
 Los aglomerantes en las obras martimas (1928);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Histria del ferrocarril a Alacant;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384961" title="Balutxistan (regi)" nonfiltered="3369" processed="3354" dbindex="148398">
Balutxistan s una regi del sud d'sia, dividida entre Pakistan, Iran i Afganistan. Ocupa el sud-est de l'altipl irani, les fronteres occidentals del Sind i Panjab i la part sud-oest de l'Afganistan. Un redut grup de nmades balutxis viu a Turkmenistan. El punt ms alt del territori es el Kuh-i Taftan de 4.398 metres. No t rius dignes d'aquest nom. La ciutat principal es Iranshahr (antiga Fahradj) a la part persa,  i Kalat a la pakistanesa. Cal esmentar tamb els ports de Tiz, Pasni i Gwadar. La seva poblaci no est censada. Vers el 1960 s'estimava en dos milions de persones incloent els brahois. Aquesta minoria ocupa la part central a Kalat i separa els balutxis en dos grups.

Antigament es esmentat com a pas de Maka que ja consta a la inscripci de Behistun i a Perspolis.

A les muntanyes del Kirman vivien els kufs o ko  i els balus o balo , que eren muntanyesos nmades dedicats al robatori i al bandidatge i que desprs del 644 quan van arribar els rabs es van enfrontar a aquestos. En aquesta poca el Makran (Belutxistan occidental) estava ocupat pels zutt o djats, i no estaven sota domini del califat; els rabs no van entrar al Makran fins el 664 i es van dirigir al Sind. El 705 en temps d'al-Hadjdj ibn Yusuf, la facci rab dels alafi fou expulsada cap al Sind i va ser seguida el 707 per Muhmmad ibn Kasim al front d'un exrcit que va imposar el seu jou al que avui s el Balutxistan fins al Sind. 

Desprs se sap molt poca cosa. Mahmud de Gazni dominava la regi de Kudar, s a dir l'altipl de Kalat. Entre el 700 i el 1000 els kufs o balus no van parar de fer incursions des de Kirman cap a Sistan i Khurasan. Segons Yakut els balutxis foren delmats per Adud al-Dawla (949-982) per van seguir els seus atacs fins que Mahmud de Gazni va enviar contra ells al seu fill el futur Masud I ben Mahmud que els va derrotat prop de Khabis.

Llavors van comenar a emigrar i es van traslladar cap al Balutxistan (occidental) al segle XI. Al segle XII van seguir avanant cap a l'est i al segle XIII estaven al Sind; noms a les muntanyes de Kalat la confederaci tribal dels brahoi amb suport de grups dissidents balutxis i afganesos, van impedir l'establiment dels balutxis. Es van estendre per Sind i Panjab per organitzats en tribus cadascuna amb el seu cap, sense crear cap estat.

Les principals tribus balutxis foren els rinds, els dodais, els hots. Alguns balutxis van emigrar cap al nord seguint el Indus i la tribu dels dodai va fundar Dera Ismail Khan i Dera Ghazi Khan. Sher Shah els va reconixer territoris a la baixa vall del Indus. El balutxis segons la tradici van ajudar a Humayun a reconquerir Delhi.

En aquest temps els brahoi es van organitzar sota els cap del clan Kambarani (1638) amb el ttol de wali khan (des de 1739 begler begi khan, ttol concedit per Nadir Shah) i al segle XVIII el seu sobir Mir Abdullah va estendre els seus dominis cap a l'oest, dominant el Makran, i al sud, fins a la mar. Nadir Shah (mort 1747) va afavorir als khans brahois i els va cedir terres al Sind confiscades als kalhores.

Desprs del 1747 Ahmad Shah Durrani va establir la seva autoritat sobre Makran i el khan dels brahoi, Nasir Khan, el va reconixer com a sobir (desprs del 1749). Nasir va dominar llavors els khanat de Las Bela incloent Karachi i va organitzar als brahois en dos grups, els sarawan i els djahlawan. Va esdevenir tant poders que es va revoltar contra Ahmad Shah Durrani per aquest el va derrotar el 1758 i el va assetjar a Kalat; la pau fou acordada amb condicions per les quals Nasir quedava obligat a enviar contingents al emir d'Afganistan si aquest li demanava, per podia mantenir la seva independncia. 

Nasir va morir el 1795 i el va succeir el seu fill Mahmud Khan que aviat va perdre el Makran, mentre els balutxis s'apoderaven de Karachi. Va morir el 1821 i el va succeir el seu fill Mihrab Khan. Va intervenir en les qestions afganeses i va entrar en conflicte amb els britnics que van enviar una expedici dirigida pel general Wiltshire que va conquerir Kalat per assalt, i Mihrab Khan va morir en la lluita (13 de novembre de 1839). Al cap d'un any els britnics van ocupar per segona vegada Kalat i el 1841 van reconixer com a khan al fill de Mihrab, Husayn Nasir Khan II, que el 1854 va signar un tractat reconeixent la sobirania britnica. A la seva mort el 1857 el va succeir el seu germ Muhammad Khudadad Khan per van esclatar diverses revoltes que no es van aturar fins desprs del 1876 quan el capit Sanderman va obtenir un tractat que situava Kalat com a protectorat britnic. Una guarnici britnica es va instal lar a Quetta, es va construir una lnea frria (1880) i el pas va quedar finalment pacificat. La frontera am Prsia delimitada el 1872 fou revisada el 1895/1896.

Al Balutxistan occidental les tribus van romandre de fet independents encara que tributaries dels safvides; unificades amb la resta en temps de Nadir Shah, aix no va durar, i desprs foren tributaries dels qadjars. Encara el 1930 feien incursions de saqueig al Kirman, Khurasan i Sistan. La principal tribu s la dels nahroi.

El 31 de mar de 1948 Kalat fou integrada al Pakistan per fora. Els pakistanesos van entrar a Kalat el 15 d'abril de 1948 . Abdul Karim Baloch, germ petit del khan Ahmad Yar Khan, educat a Karachi, que fou governador de Makran oriental fins el mar de 1948, va dirigir la primera resistncia nacional contra els pakistanesos, amb els partits Kalat State National Party, Baloch League, i Baloch National Workers Party. Karim es va traslladar a Afganistan i amb el suport tcit de la famlia reial se li van unir Mohamed Hussain Anka (secretari de la Baloch League i editor del setmanari Bolan Mastung),  Malik Saeed Dehwar (secretari del Kalat State National Party), Qadir Bakhsh Nizamami, important membre de la  Baloch League, i destacats membres del Communist Party-Sind-Balochistan branch, i Maulwi Mohd Afzal, un membre del Jamiat-Ulma-e- Balochistan. Les forces del khan, formades per elements tribals, es van traslladar tamb a la provncia afganesa de Kandahar a la regi de Sarlath i foren l'embri de l'Exrcit d'Alliberament Balutxi (EAB). Per la manca de suport afgans (i irani) i noms les promeses de la URSS mai concretades, van obligar a Karim a renunciar  i desprs d'un acord amb el govern de Pakistan va retornar al pas el juliol de 1948 i va dissoldre l'EAB; poc desprs era detingut pels militars acusat de dirigir una revolta i condemnat a deu anys de pres. Desprs va fundar el Ustman Gal (Partit Popular) i va participar a la fundaci del Partit Nacional Awami i va lluitar polticament durant anys (va morir el 1986). El 3 d'octubre de 1952 es va fundar la Uni d'Estats del Balutxistan amb Kalat, Kharan i Las Bela, de la que el khan Ahmad Yar Khan, fou nomenat Khan-i Azam (una mena de President). La Uni fou suprimida el 14 d'octubre de 1955 i els estats que la formaven annexionats al Pakistan. Desprs es van produir revoltes balutxis, entre les quals la del 1958 dirigida pel mateix khan i pel lder regional Mir Sher Muhammad Marri a la regi de Kohlu. Aquesta rebel li fou coneguda com el moviment Farrari i va durar fins el 1969. Va utilitzar com a bandera una de vermella amb una pantera negra al centre, fins que el 1961 es va adoptar la moderna bandera nacional balutxi.

Per els afers al Balutxistan sota administraci pakistanesa, vegeu Balutxistan Oriental

 Llista de khans de Kalat .

Hasan Khan Mirwari 1638-1666;
Ahmed Khan 1666-1695;
Mihrab Khan 1695;
Samander Khan 1695-1714;
Abdullah Khan 1714-1734;
Muhabat Khan 1734-1749;
Husayn Nasir Khan I 1749-1795          ;
Mahmud Khan I  1795-1831               ;
Muhammad Mihrab Khan II  1831-1839         ;
Shah Nawaz Khan 1839-1840                ;
Husayn Nasir Khan II 1840-1857                ;
Muhammad Khudadad Khan 1857-1863 (germ);
Shirdil Khan  1863-1864  ;
Muhammad Khudadad Khan 1864-1893 (segona vegada);
Mahmud Khan II 1893-1931 ;
Mohammad Azam Jan Khan 1931-1933;
Ahmad Yar Khan 1933-1955 i 1958 (la darrera en rebel li), khan nominal fins el 1979;
Daud Jan Khan 1979-1998 (fill);
Agha Suleiman Jan Khan 1998-;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384962" title="Toni Muoz" nonfiltered="3370" processed="3355" dbindex="148399">
Toni (Crdova, Andalusia, 4 de febrer de 1968), s un ex-futbolista andals. Va jugar de lateral en el Crdoba Club de Futbol i en el Club Atltico de Madrid. Desprs de retirar-se va ocupar diversos crrecs directius en el club madrileny. 

 Trajectria . 
Toni es va criar a Crdova i va jugar en el principal club de la ciutat una temporada. L'Atltic Madrileny el va fitxar i va pujar al primer equip del club matalasser en 1990. All va jugar 10 temporades on va formar part de l'equip titular del doblet i va guanyar una lliga i 3 Copes del rei. 

Desprs de retirar-se com futbolista va ser director de futbol base del club madrileny dos anys i director esportiu fins a l'any 2006 en el qual va renunciar desprs de no classificar-se el club per a competicions europees.

Toni va jugar un total de 243 partits en Primera divisi i va marcar 2 gols. 

 Selecci . 
Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en 10 ocasions entre 1992 i 1993. 

 Clubs .



 Ttols .


 Enllaos externs .

 Fitxa del jugador en www.lfp.es;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384963" title="Narcs Fages de Rom" nonfiltered="3371" processed="3356" dbindex="148400">
Narcs Fages de Rom, (Figueres, 1813 - Figueres, 1884), jurisconsult i agrnom. Va fundar la Societat d'Agricultura de l'Empord (1845), i va participar activament en les activitats de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre. El 1849 fou nomenat Comissari reial d'agricultura de la provncia de Girona. Fund les revistes agrcoles "El Bien del Pas" (1845-49) i "La Granja" (1850-55) i va ser soci corresponsal de la Real Sociedad Econmica de Amigos del Pas de Valncia, una de les entitats ms dinamitzadores de la vida cultural i econmica del Pas Valenci del XIX. Tamb va promoure el 1885 la fundaci de la Granja-Escola de Fortianell. Les seves activitats en favor de la modernitzaci de l'agricultura a l'Empord van trobar continuaci en el seu fill, el tamb jurista Carles Fages de Perramon.

Narcs Fages de Rom (1813-1884), va tenir un paper destacat en la lluita contra la plaga de la filloxera, que havia atacat les vinyes de Frana, i que tot seguit tamb es va observar a la comarca el 1878, en una vinyes de Rabs i Sant Quirze de Colera. La plaga havia saltat els Pirineus i estava xuclant la saba de les arrels dels ceps, que es morien. D'una vinya a l'altra, aviat foren tots els pobles de la comarca que anaren sofrint aquells estralls.

Inicialment per combatre la malaltia es va emprar diversos procediments, com el sulfur de carboni, la neolina i l'anhdrid carbnic, la cal viva amb sal marina, el sulfat de coure i de carb i l'acetat de ferro, per no hi havia res a fer. Les vinyes van seguir morint-se.

El govern de Madrid va dictar unes mesures per evitar l'expansi de la plaga en altres indrets del pas. Va establir una zona d'incomunicaci de trenta quilmetres d'amplada al llarg de la frontera i a la comarca de l'Alt Empord, dintre de la qual s'havien d'arrancar els ceps de totes les vinyes afectades, mitjanant una indemnitzaci de vuit duros per vessana. Al cap de dos anys de lluites i proves es va arribar a la convicci que no quedava ms remei que la mort i el foc de totes les soques de les vinyes, ja que els eixams de la filloxera sorgien per tot arreu. A la comarca hi hagueren moltes famlies que van caure en la indigncia ms absoluta ja que es dedicaven especialment a l'explotaci de les vinyes com a mitj de vida. La gent va emigrar a treballar a altres llocs. A Figueres, en aquell moment, hi havien censats 95 productors de vi.

Aleshores Narcs Fages de Roma va ser nomenat president de la subcomissi de vigilncia i defensa contra la filloxera. Desprs de diversos estudis superiors amb tcnics especials es va promoure la substituci dels ceps autctons amb espelts americans que eren totalment resistents a la plaga. Tot va anar canviant i la comarca va tornar a gaudir de les vinyes i d'una considerable producci de vi. 

Els bigrafs de Narcs Fages de Rom ressalten el seu prestigi reconegut arreu com a advocat de tendncia liberal i republicana, el qual justifica en bona part la seva defensa en el procs que se segu contra Abd Terradas, el poltic republic i federal que fou escollit alcalde de Figueres l'any 1842, per les autoritats no n'acceptaren l'elecci, que hagu d'sser repetida fins a cinc vegades, i finalment, pel fet d'haver-se negat a jurar lleialtat a la regncia de Baldomero Espartero, el duc de la Victria, fou empresonat al castell de Figueres, on romangu fins que pogu exiliar-se a Perpiny.

Public molt diverses obres sobre agricultura i altres temes relacionats amb lleis i arrendaments; cal destacar-ne els Aforismes rurals (1849), que tingueren una gran popularitat.En el seu estudi sobre aquest llibre, el professor August Rafanell destaca "la belligerncia que traspuen aquests versos envers la industrialitzaci i el mn urb en general i l exaltaci dels valors ms pintorescos i seculars del mn pags", en contrast amb liberalisme poltic de l'autor. 

 Aforismes.


En un jorn fars llaurant 

ms que vint homes fangant; 

ms cregas que una fangada 

val molt millor que l'arada.





amb  el teu major parles

no et grinxoles ni te grates.





deus fer  la visita,

no sembli que hi plantes fita.

Obres.
 Cartilla rural en aforismes catalans (Imp. Gregori Matas de Bodalls, Figueres, 1849). ;
 El amic dels llauradors o Aforismes rurals (Imp. Josep Rius, Valncia, 1853) / (Edici: Facsmil de Libreras Paris-Valencia, Editorial: Impremta J. Rius de Valncia, 1980);
 Higiene rural o regles de sanitat a l s dels homes del camp. (Imp. L. Migeville, Figueres, 1888);
 La filoxera y la zona de incomunicacin. Cuestin de vida y muerte para el Ampurdn (Figueres, 1878).

Enllaos externs.
 Bibloteca paremiolgica, Fages de Rom (1853):El amic dels llauradors o Aforismes rurals;
 A Propsit d'una traducci valenciana dels aforismes rurals de Narcs Fages de Rom, August Rafanell;
 Histries de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384965" title="Miguel Fuentes Azpiroz" nonfiltered="3372" processed="3357" dbindex="148401">
Miguel Fuentes Azpiroz, ex futbolista i expresident de la Reial Societat, (1964 - ) Va nixer el 6 d'agost de 1964 a Sant Sebasti. Miguel Fuentes s Llicenciat en Cincies Empresarials. 

Va ser jugador de la Reial Societat des de 1987 fins a 2001 en el lloc de lateral dret, encara que en els seus inicis amb l'ibar jugava com a davanter. 

Va ocupar el crrec de President de l'entitat txuri-urdin de 2005 al 1 de juny de 2007, dia en el qual va dimitir del seu crrec. 

 Trajectria esportiva . 
1981- 1986 Reial Societat B (Sanse) ;
1986- 1987 S.D. Eibar ;
1987- 2001 Reial Societat ;

 Estadstiques de Primera . 
14 temporades ;
439 partits ;
7 gols ;

Enllaos externs. 
 Fitxa del jugador en BDFutbol.com ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384970" title="Balutxis de Turkmenistan" nonfiltered="3373" processed="3358" dbindex="148402">
Els balutxis de Turkmenistan (abans balutxis de la Uni Sovitica) son una minoria tnica d'origen balutxi que viu al Turkmenistan  on van emigrar al final del segle XIX. Eren nmades, sunnites i de llengua balutxi (dialecte makrani). De vegades sn confosos amb els tsigans de l'sia central. 

El 1926 en foren censats 936 per es creu que eren bastants ms. En canvi una estimaci de 1933 que en donava deu mil, sembla exagerada. Es van sedentaritzar entre 1928 i 1935 i viuen a la regi de Merv.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384971" title="Manuel Kindeln y de la Torre" nonfiltered="3374" processed="3359" dbindex="148403">
Manuel Kindeln y de la Torre (Santiago de Cuba, 1864 - ? ) fou un advocat i poltic espanyol. Membre del Partit Liberal dins el sector liberal demcrata de Manuel Garca Prieto, fou diputat pel districte de Roquetes a les eleccions generals espanyoles de 1905, 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384972" title="Bsquet als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="3375" processed="3360" dbindex="148404">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es disput una competici de bsquet en categoria masculina. La prova es realitz entre els dies 22 de novembre i 1 de desembre de 1956 al Palau Reial d'Exposicions de Melbourne.

Comits participants.
Participaren 174 jugadors de 15 comits nacionals diferents:


  (12);
  (12);
  Bulgria (12);
  Canad (12);
  (12);

  (12);
  (12);
  Frana (12);
  (12);
  Singapur (12);

  (12);
  (12);
  (12);
  (12);
  Xina (12);


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.
Grup A.

 Filipines derrota Tailndia, 55-44;
 Estats Units derrota Jap, 98-40;
 Estats Units derrota Tailndia, 101-29;
 Filipines derrota Jap, 76-61;
 Jap derrota Tailndia, 70-50;
 Estats Units derrota Filipines, 121-53;

Grup B.
 
 URSS derrota Canad, 97-59;
 Frana derrota Singapur, 81-54;
 Canad derrota Singapur, 85-58;
 Frana derrota URSS, 76-67;
 URSS derrota Singapur, 91-42;
 Frana derrota Canad, 79-62;

Grup C.

 Xina derrota Corea del Sud, 83-76;
 Uruguai derrota Bulgria, 70-65;
 Uruguai derrota Xina, 85-62;
 Bulgria derrota Corea del Sud, 89-58;
 Bulgria derrota Xina, 88-71;
 Uruguai derrota Corea del Sud, 83-60;

Grup D.

 Brasil derrota Xile, 78-59;
 Brasil derrota Austrlia, 89-66;
 Xile derrota Austrlia, 78-56;

Quarts de final.
 Grup A.

 Frana derrota Xile, 71-60;
 Uruguai derrota Filipines, 79-70;
 Uruguai derrota Xile, 80-73;
 Filipines derrota Frana, 65-58;
 Xile derrota Filipines, 88-69;
 Frana derrota Uruguai, 66-62;

Grup B.

 Estats Units derrota Bulgria, 84-44;
 URSS derrota Brasil, 87-68;
 URSS derrota Bulgria, 66-56;
 Estats Units derrota Brasil, 113-51;
 Estats Units derrota URSS, 85-55;
 Bulgria derrota Brasil, 82-73;

Quadre final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Bsquet 1956;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384974" title="Bernardo Espaa Edo" nonfiltered="3376" processed="3361" dbindex="148405">
 Bernardo Espaa Edo (Valncia, 1 de maig de 1938), conegut com Espanyeta, s l'utiller histric del Valncia Club de Futbol. 

 Biografia . 

Va comenar a jugar al futbol en l'Hurac de Russafa, l'equip del seu barri. Sent seguidor valencianista, el seu somni era arribar a jugar en el Valncia CF dels mtics Epi, Amadeo, Gorostiza...

Amb noms 16 anys va patir un greu accident de moto amb el seu germ. Es va trencar el tend d'Aquilles, donant per finalitzades les seues illusions de ser futbolista, ja que, fins i tot va tindre el risc de quedar-se coix. Des de l'accident va comenar a colar-se en els entrenaments en Mestalla. S'escapava de l'escola i anava a arreplegar balons, colant-se per les portes 

Finalment,es va incorporar com utiller a la disciplina del filial valencianista, el CE Mestalla,sent en aquesta poca on se li va collocar el malnom que el distingiria per la resta de la seua vida. 

Cinc anys desprs, la seua bona labor en el filial, i les seues ganes de seguir aprenent, sumades al seu correcte tracte amb els jugadors i directius, li va suposar l'ascens professional a la primera plantilla del Valncia CF, mantenint el seu lloc de treball de manera continuada fins a la data, fins i tot, arribant a ser cap d'utillers.

A principis del 2003, l'any en el qual arribava a l'edat de jubilaci, el club va iniciar una negociaci per a arribar a un acord dels termes del seu adu al club, existint un problema bastant important, ja que al no haver-se donat d'alta en els seus primers anys de treball, en el moment de jubilar-se, la paga que li haguera quedat seria ms b escassa. 

Malgrat aix, mesos ms tard, el Valncia CF va ampliar el contracte laboral, ajornant d'aquesta manera la jubilaci reglamentria que li arribava al complir els seixanta-cinc anys, es va decidir que continuara per a qu la seua cotitzaci en la seguretat social li permetera tindre una paga prcticament ntegra de jubilaci. Espanyeta va deixar de viatjar amb el primer equip i va reduir el seu mbit a la Ciutat Esportiva de Paterna i a Mestalla. 

 Ancdotes de la seua personalitat .

s un fet inslit en el mn del futbol que com utiller signe autgrafs com els jugadors de l'equip, sent un emblema per a l'afici valencianista.  ;
s coneguda la seua habilitat d'imitar les signatures dels jugadors, ajudant-los a aquests a signar balons, samarretes, posters, fotos i banderes promocionals del club. ;
T una exquisida tcnica en el maneig del bal, tanta, que quan Alfredo Di Stefano era entrenador de l'equip li recomanava no fer els malabarismes davant dels jugadors per a no deprimir-los. ;

 Palmars . 
A causa de la seua dilatada carrera professional pertanyent al quadre tcnic, ha estat present en nombrosos ttols aconseguits per el Valncia CF. 

 Tornejos nacionals (8) . 
Lliga Espanyola (3): 1970-71, 2001-2002, 2003-2004. ;
Copa del Rei (4): 1967, 1979, 1999, 2008. ;
Supercopa d'Espanya (1): 1999 ;

 Tornejos internacionals (7) . 
Recopa d'Europa (1):  ;
Copa de la UEFA (1): 2003-04 ;
Supercopa d'Europa (2): 1980, 2004;
Copa de Fires (2): 1961-62, 1962-63 ;
Copa Intertoto de la UEFA (1): 1998 ;

 Bibliografia i altres . 
La Gran Histria del Valncia C.F., de Jaime Hernndez Perpi. 1994, Levante-EMV. ISBN 84-87502-36-9 ;
El Llibre d'Or del Valncia Club de Futbol 1919/2000. 2000, Las Provincias ;
Espanyeta, Histria Secreta del Valncia C.F., de Federico Chaine. 2003, Carena Editors. ISBN 978-84-87398-74-2;

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384975" title="Carles Fages de Perramon" nonfiltered="3377" processed="3362" dbindex="148406">
Carles Fages de Perramon (Figueres, 24 de gener de 1843- 25 d'abril de 1932), forma part d'una nissaga de propietaris i juristes figuerencs, amb una presncia molt activa a la vida cultural de l'Empord (un dels nets de Fages de Perramon, va ser el poeta Carles Fages de Climent).  Jurista de formaci va ser deg del Collegi d'Advocats de Figueres (1904 - 1927). Fund i dirig la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de l'Empord i la revista El Ampurdn (1849-85). Era fill de Narcs Fages de Rom, jurista tamb, i renovador de l'agricultura catalana, que va jugar un paper destacat durant la crisi de la filloxera. Com el seu pare, va tenir una participaci molt activa en les activitats de l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre, reconstituint la subdelegaci de l'entitat a Figueres.

Obres.

 De la sucesin por causa de muerte; fundamento de la facultad de testar; estudio comparado de los sistemas de sucesin vigentes en las varias provincias de Espaa y juicio crtico de cada uno. (Imprenta de la Revista de Legislacin, Madrid 1872);


Referncies.

 Histries de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384977" title="Zhou Enlai" nonfiltered="3378" processed="3363" dbindex="148407">
(Xins simplificat:    ; xins tradicional    ; pinyin: Zh u  nli)

Zhou Enlai. Poltic, revolucionari, escriptor i dirigent xins (Huai'an, 5 de mar de 1898   Beijing, 8 de gener de 1976)
La seva contribuci fou decisiva per a la consolidaci i ascens del Partit Comunista de Xina. Va ser el primer en exercir el crrec de Primer Ministre de la Repblica Popular de Xina des de l'octubre de 1949 fins a la seva mort el gener de 1976. 

Zhou Enlai nasqu en una famlia culta el 1898 i pass part de la seva infncia a Huai'an, Jiangsu. Estudi Cultura clssica xinesa i ms endavant, a la prestigiosa escola de Tianjin. D'all pass a les universitats de Waseda i Nippon al Jap, i finalment assist a la universitat de Nankai a Tianjin.

El 1919 particip en el Moviment del 4 de maig, de carcter antiimperialista, modernitzador i nacionalista xins, fortament crtic amb els senyors de la guerra xinesos. Fund el sindicat d'estudiants de Tianjin i fou arrestat pel govern. Dos anys desprs, el 1920 an a Pars i a Edimburg a estudiar, s'integr al Partit comunista i cre el primer cos juvenil del Partit Comunista Xins. Visit Anglaterra i Alemanya. El 1924 fou nomenat director d'entrenament poltic a l'acadmia militar de Whampoa. Arran del primer front unit, l'aliana del Partit Comunista i el Guomindang proclamada per Sun Yat-sen el 1924 i que reb el suport sovitic, s'integr al partit nacionalista i fou designat el 1926 cap del primer exrcit de Chiang Kai-shek. 

Poc desprs de la mort de Sun Yat-sen, els sectors dretans de Guomindang es feren amb el control del partit. Els comunistes, tanmateix, havien creat el seu propi exrcit sota el lideratge de Zhou Enlai, que desconfiava de la direcci del Guomindang, que titll de "coalici de senyors de la guerra tradors".

Organitz i dirig la insurrecci de Xangai de 1926 d'acord amb el consell del Komintern, que result derrotada; Desprs de la ruptura entre el PCX i el Guomindang i la repressi que aquest emprengu, fou condemnat a mort, per se n'escap i treball en la clandestinitat. Marx a Jiangxi el 1931, on aprop els seus plantejaments comunistes sovitics d'inspiraci urbana als de la revoluci dels camperols de Mao, i contribu a la seva reconciliaci amb els caps del partit comunista. Assum el control militar del 1r front de l'exrcit, derrotant en quatre ocasions les tropes del Gumonitang, i emprengu la reorganitzaci de l'exrcit.  Particip en la Llarga Marxa (1934-35). 

Durant la invasi japonesa, defens la constituci del segon front nic amb el Guomindang contra els japonesos. Membre del consell poltic del Partit Comunista Xins (1945), amb el triomf de la revoluci fou nomenat primer ministre i ministre d'afers exteriors (1949) del govern de la Repblica Popular, i assist a diferents conferncies internacionals. El 1958 deix la cartera d'afers exteriors. Durant la Revoluci Cultural s'opos a les tesis de Lin Biao. Impuls l'obertura a Occident de la poltica exterior xinesa. Durant els darrers dos anys de la seva vida, tot i conservar el crrec de primer ministre, les seves funcions foren exercides pel viceprimer ministre Deng Xiaoping.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384978" title="Llus Plandiura i Pou" nonfiltered="3379" processed="3364" dbindex="148408">
Llus Plandiura i Pou (Barcelona, 1882 - 1956) fou un industrial, poltic i colleccionista catal. Fou un dels ms grans colleccionistes catalans del segle XX. El 1900 comen a colleccionar cartells i els expos al Cercle Artstic de Sant Lluc, i continu amb peces romniques i gtiques, cosa que l'enfront amb el capdavanter de la Junta de Museus de Barcelona, Joaquim Folch i Torres. Estudi a l'Acadmia Gal i s'afeccion a colleccionar a casa seva del carrer de Ribera de Barcelona obres de pintors modernistes catalans, com Santiago Rusiol i Ramon Casas i Carb, a les que hi afeg peces d'autors postmodernistes com Mari Pidelaserra, Isidre Nonell, Ricard Canals, Xavier Nogus, Joaquim Mir o Pablo Ruiz Picasso. Alhora, el 1919 va constituir amb Amando Carreras Miquel la societat Plandiura y Carreras SA, dedicada al comer del sucre i caf, principalment. 

Fou escollit diputat pel districte del Vendrell pel Partit Liberal de la fracci del comte de Romanones a les eleccions generals espanyoles de 1923, i nomenat Comissari Reial de Belles Arts. Posteriorment fou Vocal d'art de la junta directiva de l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, on foment que la decoraci fos encarregada als millors artistes de l'poca i es guany un gran prestigi. El 1932 pat una forta crisi econmica del sucre que l'oblig a vendre les seves colleccions a la Junta de Museus de Barcelona per 7.000.000 pessetes. 

Degut al seu prestigi i a la seva amistat amb Eduard Toda i Gell va tenir molta influncia en el govern de Madrid desprs de la guerra civil espanyola. Apleg dues colleccions ms, una d'obres petites de grans artistes que va cedir al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltr el 1956, i l'altra a la seva casa de la Garriga, que es va dispersar el 1963.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 biografia a Eduard Toda i Gell (1855-1941) de Gener Gonzalvo i Bou;
 Plandiura y Carreras a l'Arxiu Nacional de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384979" title="Carles Roman Ferrer" nonfiltered="3380" processed="3365" dbindex="148409">
Carles Roman Ferrer (Eivissa, 1887 - 1939) fou un arqueleg i poltic eivissenc, fill de Joan Roman Calbet. Treball amb el seu pare en els jaciments pnics d'Eivissa, i el 1908 ingress al Cos d'Arxivers i Museus. De 1912 a 1939 fou nomenat director del Museu Arqueolgic d'Eivissa i ingress al Partit Liberal, i dins la fracci Izquierda Liberal de Santiago Alba Bonifaz fou escollit diputat per Eivissa a les eleccions generals espanyoles de 1916, 1918, 1919 i 1923. Posteriorment es dedic a la investigaci arqueolgica i va encoratjar l'excavaci a la necrpolis de Sa Barda i Puig des Molins de 1921 a 1929.

 Obres .
 Antigedades ebusitanas (1913) ;

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384980" title="Guillermo Garca Parreo Lpez" nonfiltered="3381" processed="3366" dbindex="148410">
Guillermo Garca Parreo Lpez fou un militar i poltic balear. Treball com a tinent auditor de l'Armada Espanyola. Fou diputat per les Illes Balears pel Partit Conservador dins del sector ciervista a les eleccions generals espanyoles de 1919, 1920 i 1923. El 29 de mar de 1921 fou nomenat Director General d'Agricultura, Mines i Forests.

 Enllaos externs .
 Fitxa al Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384981" title="Alexandre Rossell i Pastors" nonfiltered="3382" processed="3367" dbindex="148411">
Alexandre Rossell i Pastors (Palma, Mallorca, 1853 - Madrid, 1928) fou un advocat i poltic balear, oncle d'Alexandre Jaume Rossell. Llicenciat en dret el 1873, guany les oposicions a notari. Comen militant en el Partit Republic Democrtic Federal, amb el qual particip en la reorganitzaci de l'Ateneu Balear el 1978 i en la celebraci de les primeres fires i festes de Palma el 1880. El 1881 fou un dels creadors de l'Escola Mallorquina d'Ensenyament, influda pel krausisme i de curta durada, i el 1882 de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Balears, ja que concebia l'estalvi com a una via d'educaci personal.

El 1881 fou escollit regidor de l'ajuntament de Palma, per aviat deix el seu partit per a ingressar en el Partit Liberal, merc el qual fou president de la Diputaci de les Illes Balears el 1894-1896 i el 1898-1900, crrec que aprofit per a demanar la concessi d'un port franc i l'establiment de correu diari entre Mallorca i la Pennsula. Desprs fou escollit diputat a Corts a les eleccions generals espanyoles de 1901, 1903, 1905, 1907, 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. Durant aquests anys ocup diversos crrecs administratius a Madrid, com el de sotsecretari d'instrucci pblica (juny-juliol de 1906) i vocal de la Junta per al Foment de l'Educaci Nacional (1910), crrecs des dels que tract d'orientar la lnia educativa en la lnia de la Institucin Libre de Enseanza. Desprs fou governador civil de Madrid el 1916-1917, Ministre de Foment (abril a juny de 1917). Membre del sector del comte de Romanones, fou ministre de governaci el 1922-1923.

 Obres .
 La cuestin social en Mallorca (1877) ;
 Docks en el puerto de Palma (1879);

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa al Congrs dels Diputats;
 Pedagogs del segle XX;
 Biografia a fideus.com;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384982" title="Battlefield Vietnam" nonfiltered="3383" processed="3368" dbindex="148412">



Battlefield Vietnam s el segon videojoc d'Electronic Arts' Battlefield franchise after Battlefield 1942. El joc fou desenrrollat per la companyi sueca Digital Illusions Canada i publicat per Electronic Arts el 15 de mar de 2004 in Nord Amrica i dies desprs en altres parts del mn. Battlefield Vietnam pren lloc durant la  Guerra de Vietnam. El joc presenta una gran varietat de mapes sobre la base  histrica, such as the Ho Chi Minh Trail, Batalla de Hue, Ia Drang Valley, Operation Flaming Dart, La Batalla de Khe Sanh i Fall of Saigon. 

El 15 de mar de 2005, EA va rellanar el joc com Battlefield Vietnam: Redux, el qual t els pedas 1.01, 1.02, 1.1, i 1.2, new vehicles, mapes, i un mod produt per EA sobre la Segona Guerra Mundial II, sobre la base de l'anterior Battlefield 1942.

El joc.
Battlefield Vietnam t el mateixos objectius de Battlefield 1942; hi ha dos equips a cada extrem d'un mapa, cada equip t un conjunt de "punts" amb els que comencen. Els equips poden esgotar el punts del enemic matant a jugadors oponents i/o capturant banderes ("punts de control") on the battlefield. Si un jugador s mort, pot ressuscitar a una de les banderes en possessi del seu equip. Ressuscitant, els jugadors sn capaos de canviar la classe del seu personatge, efectivament canviant l'equipament.

Mapes.
BF:V tamb ofereix mapes per defecte, aix com alguns mapes a descarregar fets per usuaris. Si b els mapes bsics mantenen les 2 faccions, alguns mapes podria tindre al Cos de Marines dels EUA, mentre que altres podrien tenir a les Forces Especials d'EUA etc..., i per tant, les armes en un mapa de vegades sn diferents a les d'altres.

Modifications.
Existeixen nombroses modificacions (anomenades mods) per Battlefield Vietnam disponibles per a la seua descrrega.

Banda sonora.

La llista de pistes de Battlefield Vietnam inclosa a tot el joc s la segent

 Creedence Clearwater Revival - "Fortunate Son" (opening theme);
 Edwin Starr - "War"  ;
 Martha Reeves and the Vandellas - "Nowhere to Run" ;
 The Troggs - "Wild Thing" ;
 Rare Earth - "Get Ready" ;
 Canned Heat - "On the Road Again";
 The Guess Who - "Shakin' All Over"  ;
 Count Five - "Psychotic Reaction" ;
 Deep Purple - "Hush"  ;
 The Kinks - "All Day And All Of The Night" ;
 The Kinks - "You Really Got Me";
 The Box Tops - "The Letter" ;
 Jefferson Airplane - "Somebody to Love";
 Bobby Fuller Four - "I Fought the Law"  ;
  Budapest Symphony Orchestra - "The Ride of the Valkyries" ;
 The Trashmen - "Surfin' Bird" ;
 Jefferson Airplane - "White Rabbit" (Menu theme, instrumental remix);

Enllaos externs.
 Pgina oficial d'EA sobre Battlefield Vietnam;
 ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384984" title="Rafael Beltrn Aus" nonfiltered="3384" processed="3369" dbindex="148413">
Rafael Beltrn Aus (Alacant, 1856 - 1925) fou un advocat i poltic alacant. Fill del lder republic Gaspar Beltrn Mayor, des del 1878 exerc d'advocat i el 1880 fou nomenat secretari del Partit Republic Possibilista a Alacant, per el 1895 l'abandon per a ingressar al Partit Liberal, partit amb el que fou escollit membre de la Diputaci provincial el 1896 i president de la Diputaci el 1897-1898. Tamb fou president de la Reial Societat Econmica d'Amics del Pas, cosa que li va permetre influir en el cens electoral. Fou nomenat senador per Alacant el 1899 i el 1901, i escollit diputat per Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1903 i 1905. El 1909 es va arrenglerar amb el sector liberal demcrata encapalat per Jos Canalejas, i a la seva mort fou l'home de confiana del comte de Romanones a Alacant.

Fou un dels poltics ms influents de l'poca a Alacant, membre del patronat de la Caixa d'Estalvis d'Alacant, soci de la Lliga de Contribuents, del Sindicat de Recs de l'Horta, membre de la Cambra Agrcola Provincial, president del Casino d'Alacant i de la Junta d'Obres del Port d'Alacant, vicepresident i principal accionista de Riegos de Levante (19189 i d'altres societats clau que subministraven aigua i electricitat a la ciutat d'Alacant. Fou novament nomenat senador el 1918, 1919 i 1920, i escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1923.

 Referncies .
 Biografies de poltics;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384986" title="Jos Beneyto Rostoll" nonfiltered="3385" processed="3370" dbindex="148414">
Jos Beneyto Rostoll (Altea, 1882 - La Nucia, 22 de setembre de 1936) fou un poltic i diplomtic valenci, marqus de Campofrtil. Es llicenci en dret per la Universitat de Valncia i s'adscriv al cos diplomtic, exercint coma agregat a les ambaixades espanyoles a Pars, Bucarest i Caracas. Es cas en segones npcies amb Pilar Guillamas y Caro, Pieiro y Szecheny, marquesa de Campofrtil. Fou escollit diputat pel districte de Pego per la fracci liberal-demcrata del Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1923.

Tot i que durant la Segona Repblica Espanyola no va intervenir directament en poltica, en esclatar la guerra civil espanyola es va amagar a Altea, per fou descobert i assassinat a La Nucia el 22 de setembre de 1936.

 Referncies .
 Biografies de poltics;
 Els Beneyto d'Altea;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384989" title="Adolfo Beltrn Ibez" nonfiltered="3386" processed="3371" dbindex="148415">
Adolfo Beltrn Ibez (Calamocha, provncia de Terol, 1860 - Valncia, 1929) fou un poltic valenci. Pertanyia a una famlia de vinyaters acomodats que s'establiren a Valncia, i comen la carrera de dret, per no la va acabar. De jove es va afiliar a Fusi Republicana amb el seu amic Vicente Blasco Ibez, tot i que desprs s'aprop al Partit Republic Possibilista. Fou un dels fundadors de l'Ateneu Mercantil de Valncia el 1879, i aconsegu que l'inaugurs Emilio Castelar. Desprs fou escollit regidor i cap del grup republic de l'ajuntament de Valncia, president de la Cambra de Comer de Valncia i diputat pel districte de Sueca a les eleccions generals espanyoles de 1907, 1920 i 1923 amb el Partit d'Uni Republicana Autonomista.

 Referncies .
 Biografies de poltics;
 Biografia a la Gran Enciclopedia Aragonesa;
 Biografia a enciclopedia.cat ;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384990" title="The Last Remnant" nonfiltered="3387" processed="3372" dbindex="148416">


 s un vinent joc de rol desenvolupat i publicat per Square Enix. El joc est adreat a tots dos pblics el japons i el occidental i el pblic tindr un llanament simultani al Jap, Amrica del Nord i Europa, el 20 de novembre de 2008 per la Xbox 360, i per la PlayStation 3 i Microsoft Windows a una data posterior. El joc ha sigut dirigit per Hiroshi Takai i ser el primer joc programat en Unreal Engine 3 i publicat per Square Enix. s la intenci del president de Square Enix Yoichi Wada de "convertir-lo en la pedra angular de la seua estratgia a tot el mn".  Direcci d'art fou supervisada pel cap d'artistes Kimihiko Miyamae i el productor d'art Yusuke Naora. La banda sonora hi s composada per Tsuyoshi Sekito.

El joc.

The Last Remnant tindr un nou sistema de batalla denominat per Hiroshi Takai (director) com a "gir-rfega, comandament basat en el sistema utilitzant smbols de trobades." No hauran trobades a l'atzar amb els enemics. Hauran tamb esdeveniments rpids tipus Shenmue, seqncies on el jugador ha de pressionar una combinaci de botons en sincronitzaci correcta per derrotar als enemics.

Desenvolupament.
The Last Remnant fou jugable al Tokyo Game Show 2008, juntament amb altres RPG prximament llanats de Square-Enix com Star Ocean: The Last Hope.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Official Website (Europa);
 Official Website (Nord Amrica);
 Official Website (Jap);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384993" title="Tomb Raider: Underworld" nonfiltered="3388" processed="3373" dbindex="148417">


Tomb Raider: Underworld, tamb conegut com Tomb Raider 8, s el vuit joc de la srie Tomb Raider i el tercer joc de la srie a ser desenvolupat per Crystal Dynamics. Es prosseguir la aventura des d'on Tomb Raider Legend va deixar la acci i t elements referents a Tomb Raider: Legend i Tomb Raider: Aniversary, que sn els anteriors jocs de la srie fet per Crystal Dynamics. 

Fou anunciat per gener del 2008 per Tomb Raider: Underworld ser llanat al darrer trimestre de 2008, endarrerint la dada d'eixida.  

References.


 Enllaos externs .
 Tomb Raider: Underworld official site;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384997" title="Robert Mitchum" nonfiltered="3389" processed="3374" dbindex="148418">

Robert Charles Durman Mitchum, ms conegut com Robert Mitchum (6 d'agost de 1917 a Bridgeport, Connecticut, Estats Units - 1 de juliol de 1997 a Santa Barbara, Califrnia) va ser un actor de cinema i cantant nord-americ nominat al premi Oscar. Mitchum s recordat principalment pels seus papers com a protagonista en algunes de les obres ms importants del gnere conegut com cinema negre, i considerat com el precursor de l'antiheroi prevalent en el cinema dels anys 1950 i 1960. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="384998" title="Museu Picasso de Pars" nonfiltered="3390" processed="3375" dbindex="148419">

El Museu Picasso de Pars, conegut oficialment i en francs com Muse Picasso, s una galeria d'art molt ben situada a l'Htel Sal, en la rue de Thorigny, en el districte de Marais de Pars. 

L'htel que acull la collecci va ser construt entre 1656 i 1659 per Pierre Aubert, senyor de Fontenay, un recaptador d'impostos sobre l'agricultura que es va fer ric. L'arquitecte va ser Jean Boullier, de Bourges, tamb conegut com Boullier de Bourges; i les escultures van ser dutes a terme pels germans Gaspard i Balthazard Marsy i per Martin Desjardins. s considerat com una de les millors cases histriques en el Marais.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385003" title="Plectroglyphidodon" nonfiltered="3391" processed="3376" dbindex="148420">

Plectroglyphidodon s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Plectroglyphidodon dickii ;
Plectroglyphidodon flaviventris     ;
Plectroglyphidodon imparipennis ;
Plectroglyphidodon johnstonianus     ;
Plectroglyphidodon lacrymatus ;
Plectroglyphidodon leucozonus  ;
Plectroglyphidodon phoenixensis ;
Plectroglyphidodon randalli    ;
Plectroglyphidodon sagmarius    ;
Plectroglyphidodon sindonis ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Fowler H. W. & Ball S. C. 1924. Descriptions of new fishes obtained by the Tanager Expedition of 1923 in the Pacific islands west of Hawaii. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 76. 269-274.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385004" title="Balyos" nonfiltered="3392" processed="3377" dbindex="148421">
Balyos o Balyoz (originalment Baylos) era el ttol de l'ambaixador veneci al Imperi Otom, establert a Constantinoble. Derivada del itali bailo. 

La figura es va crear per tractat de 18 d'abril de 1454 que renovava un acord de 1408, que establia el dret de Vencia a tenir un bailo a Pera, amb jurisdicci sobre afers interns dels mercaders i la possibilitat de concedir passaports. La figura va subsistir fins el 1797 quan es va extingir la repblica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385005" title="Plectroglyphidodon dickii" nonfiltered="3393" processed="3378" dbindex="148422">

Plectroglyphidodon dickii  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes de la Lnia, les Tuamotu, el Jap i Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385007" title="Plectroglyphidodon flaviventris" nonfiltered="3394" processed="3379" dbindex="148423">

Plectroglyphidodon flaviventris  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Tuamotu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385008" title="Plectroglyphidodon imparipennis" nonfiltered="3395" processed="3380" dbindex="148424">

 Plectroglyphidodon imparipennis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Hawaii, les Illes de la Lnia, Pitcairn i i Jap.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385009" title="Plectroglyphidodon johnstonianus" nonfiltered="3396" processed="3381" dbindex="148425">

Plectroglyphidodon johnstonianus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Hawaii, les Illes Marqueses, Pitcairn i les Illes Ryukyu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385010" title="Plectroglyphidodon lacrymatus" nonfiltered="3397" processed="3382" dbindex="148426">

 Plectroglyphidodon lacrymatus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes Marshall, les Illes de la Societat, les Illes Ryukyu i Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385011" title="Plectroglyphidodon leucozonus" nonfiltered="3398" processed="3383" dbindex="148427">

Plectroglyphidodon leucozonus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a les Illes Marshall, Pitcairn, Jap i Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385012" title="Muntanya de Taravil" nonfiltered="3399" processed="3384" dbindex="148428">


La Muntanya de Taravil s una muntanya de 1.234 metres que es troba al municipi de Navs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385013" title="Plectroglyphidodon phoenixensis" nonfiltered="3400" processed="3385" dbindex="148429">

Plectroglyphidodon phoenixensis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Illes Marqueses, les Illes de la Societat, les Tuamotu i les Illes Ryukyu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385014" title="Plectroglyphidodon randalli" nonfiltered="3401" processed="3386" dbindex="148430">

Plectroglyphidodon randalli  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Maurici i Reuni.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385015" title="Schneider CA1" nonfiltered="3402" processed="3387" dbindex="148431">


El Schneider CA1 (en un principi anomenat com a Schneider CA) va ser el primer tanc francs. Va ser construt a causa del sofriment en la guerra de trinxeres de la "Gran Guerra".

Desenvolupament .

Schneider & Co. va ser una empresa fabricant d'armes important a Frana. Va tenir l'encrrec de crear tractors d'artilleria pesada, el gener de 1915 l'empresa va enviar al cap de dissenyadors, Eugne Brilli, per investigar els tractors de l'empresa americana, Holt Company, que en aquell moment feien un programa de proves a Anglaterra. En la tornada de Brilli, que anteriorment va desenvolupar cotxes blindats a Espanya, va convncer a l'empresa de dissenyar i crear un Tracteur blind et arm (tractor blindat i armat), basat en el xssis del Baby Holt, que se'n van ordernar per fer unes dues unitats. El juliol de 1915 en aquest programa privat es va unir a l'equip l'enginyer i Membre del Parlament, Jules-Louis Brton i va fer collocar una punta davant del buc per arrencar i superar obstacles. Deu dels 50 vehicles Baby Holt que es van fer vehicles van ser blindats i muntats amb un buc en forma de punta.


Referncies.

Pierre Touzin, Les vhicules blinds franais, 1900-1944. EPA, 1979.
Jean-Gabriel Jeudy, Chars de France, E.T.A.I., 1997.

Vegeu tamb.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385017" title="Plectroglyphidodon sagmarius" nonfiltered="3403" processed="3388" dbindex="148432">

 Plectroglyphidodon sagmarius s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Marqueses.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i J.L. Earle, 1999. Abudefduf conformis and Plectroglyphidodon sagmarius, two new damselfishes (Pomacentridae) from the Marquesas Islands. Cybium 23(4):333-343.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385021" title="Roques de Taravil" nonfiltered="3404" processed="3389" dbindex="148433">


Les Roques de Taravil s una muntanya de 1.194 metres que es troba al municipi de Navs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385022" title="Plectroglyphidodon sindonis" nonfiltered="3405" processed="3390" dbindex="148434">

Plectroglyphidodon sindonis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385030" title="Prat d'Estaques" nonfiltered="3406" processed="3391" dbindex="148435">

El Prat d'Estaques s una muntanya de 1.327 metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 274092001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385031" title="Puig de les Morreres" nonfiltered="3407" processed="3392" dbindex="148436">

El Puig de les Morreres s una muntanya de 2.212 metres que es troba al municipi de Guixers a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 274089001).

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385032" title="Tanc del Tsar" nonfiltered="3408" processed="3393" dbindex="148437">

El tanc del tsar, tamb conegut com a Netopyr' (        , ratpenat de Pipistrellus)  era un inusual vehicle de guerra rus. Va ser desenvolupat per l'enginyer Lebedenko, durant la Primera Guerra Mundial entre 1911 i 1915.
Se'l coneix tamb com a tanc Lebedenko. Se li va ocrrer un tipus de "cuirassat terrestre", ja que va arribar a pesar 40 tones, en configuraci de "tricicle" i aconseguia uns impressionants 17 km/h. Desafortunadament el cost va ser alt (250.000 rubles), aix que es va cancellar la seva producci en srie. A ms de la seva vulnerabilitat enfront de l'artilleria pesada.

Es distingia d'altres tancs en qu no utilitzava tracci d'eruga, sin dues llandes de 9 m de dimetre al capdavant sustentades per una llanda de 1,5 m en la part posterior. Possea un can de 150 mm, a una altura de 8 m i, era tripulat per 4 ocupants. Altres armes anaven muntades sota la plataforma principal.

Al 1915 van comenar una srie de problemes amb el seu trasllat, ja que la llanda del darrere no assolia sortejar els obstacles com les llandes ms grans. Va ser donat de baixa quan va comenar la revoluci russa.

En el cinema.

Apareix un model del Tanc del Tsar en la seqncia de la massacre de la Primera Guerra Mundial en la pellcula de Sergei Eisenstein (1927), .

 Vegeu tamb .

Tanc;
Histria del tanc;

Enllaos externs.
 Landships;
 http://www.landships.freeservers.com/lebedenko_info.htm;
 http://www.geocities.com/MadisonAvenue/Boardroom/7104/tsar/tsar_tank_main.htm;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385043" title="Parma (gnere)" nonfiltered="3409" processed="3394" dbindex="148438">


Parma s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Parma alboscapularis ;
Parma bicolor ;
Parma kermadecensis ;
Parma mccullochi ;
Parma microlepis ;
Parma occidentalis ;
Parma oligolepis ;
Parma polylepis ;
Parma unifasciata ;
Parma victoriae ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Gnther A. 1862. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Acanthopterygii Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Muesum. Cat. Fishes v. 4. i-xxi + 1-534.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385045" title="Parma alboscapularis" nonfiltered="3410" processed="3395" dbindex="148439">

Parma alboscapularis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de Nova Zelanda i a les Illes Kermadec.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385056" title="Copa d'Europa de futbol 1960-61" nonfiltered="3411" processed="3396" dbindex="148440">
La Copa d'Europa de futbol 1960-61 fou la sisena edici en la histria de la competici. Es disput entre l'octubre de 1960 i el maig de 1961, amb la participaci inicial de 28 equips de 27 federacions diferents.

La competici fou guanyada pel Benfica portugus a la final enfront el FC Barcelona, per 3 a 2, en una disputada final a l'estadi Wankdorf de Berna, on el conjunt blau i grana es marc un gol el prpia prorta i envi quatre pilotes als pals rivals. Cal descatar que el Barcelona fou el primer conjunt capa d'eliminar el Reial Madrid de la competici.

Ronda preliminar.













|}

Primera ronda.









|}

1 El Rapid Wien derrot el Wismut Karl Marx Stadt 1-0 en el partit de desempat per accedir a la segona ronda.

Quarts de final.





|}

Semifinals.



|}

1El Barcelona derrot l'Hamburg 1-0 en el partit de desempat per accedir a la final.

Final.




Enllaos externs.
Temporada 1960-61 a la web de la UEFA;
RSSSF;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385060" title="Clodomir" nonfiltered="3412" processed="3397" dbindex="148441">

Clodomir  (495-524) va ser rei merovingi d'Orleans des de 511 fins la seva mort en combat contra els borgonyesos.

Va ser el segon dels quatre fills del rei dels francs Clodoveu I. A la mort del seu pare el 511 i seguint amb els usos salis, es va dividir el regne entre ell i els seus germans. A ell li pertoc el territori de la vall del Loira amb Tours, Poitiers i capital a Orleans. Els seus germans establiren els seus respectius regnes amb capitals a Reims (Teodoric I), Soissons (Clotari I) i Pars (Khildebert I).

Vers l'any 523, possiblement instigats per la seva mare Clotilde, els quatre germans van emprendre una expedici contra el Regne de Borgonya. Clotilde, membre de la famlia real borgonyesa, hauria volgut vengar la mort del seu nebot a mans de Segimon de Borgonya.

Els germans van capturar Segimon i Clodomir va tornar a Orleans. Per el germ de Segimon, Gondomar, amb les tropes del seu aliat Teodoric el Gran dels Ostrogots, Gondomar, va tornar a Borgonya on va massacrar la petita guarnici que els francs hi havien deixat.

Clodomir va fer executar Sigimon i els seus dos fills l'1 de maig de 524. Aleshores lider una segona expedici contra els borgonyesos en la que perd la vida, la primavera o l'estiu del mateix any, a la Batalla de Vzeronce.

Els seus tres fills van quedar a crrec de la seva mare, fins que la vdua de Clodomir es va casar amb el germ d'aquest, Clotari I. Per assegurar-se la seva herncia, Clotari va conspirar amb el seu germ Khildebert per fer assassinar els nens. Els joves Teodebald i Gunthar van morir a mans dels seus tiets, per un dels tres fills, Clodoald, aconsegu escapar i es fu monjo. Tallant-se els cabells, smbol de la reialesa merovngia, va renunciar als seus drets dinstics i arrib a ser abat de Nogent. Ms tard fou canonitzat.


 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385062" title="Parma bicolor" nonfiltered="3413" processed="3398" dbindex="148442">

Parma bicolor  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-oest d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385066" title="Parma kermadecensis" nonfiltered="3414" processed="3399" dbindex="148443">

Parma kermadecensis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Kermadec.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R. 1987: A new species of pomacentrid fish with notes on other damselfishes of the Kermadec Islands. Records of the Western Australian Museum, 13(2): 263-273. ;
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385067" title="Bam" nonfiltered="3415" processed="3400" dbindex="148444">

Bam s una ciutat d'Iran a la provncia de Kirman, centre del comtat de Bam al sud-oest del gran de desert de Dasht-i Lut, a 193 km de Kirman (ciutat), a uns 1100 metres sobre el nivell de la mar. Tenia 430000 habitants abans del terratrmol de 26 de desembre de 2003 que va causar milers de morts. De Bam destacava la ciutadella o Arg- Bam destruda pel terratrmol i que est sent reconstruda. Tamb la ciutat s'ha reconstrut segons mtodes moderns.

 Histria .
Fou fundada probablement en poca sassnida i fou un centre comercial i estratgic. Sota domini musulm era un dels cinc districtes de la provncia de Fars. A partir del segle X fou clebre per la ciutadella considerada inexpugnable, que servia contra els atacs dels kufs i balutxis. Durant la guerra entre el saffrida Yakub ben al-Layth i els tahrides, va servir de pres (873). Al segle X hi havia tres mesquites, una dels kharigites, i dues dels musulmans (una dins la fortalesa).

Fora d'algunes mencions allades la seva histria noms es coneix a partir del segle XVIII. El 1719 el cap dels ghalzay, Mahmud, la va ocupar, per una revolta a Kandahar el va obligar a deixar la ciutat i fortalesa al cap de pocs mesos. La va reconquerir el 1721 i la va conservar fins que fou ocupada per Nadir Shah el 1729/1730, que va reforar les seves defenses. A Bam fou on Agha Muhammad Shah va fer presoner a Luft Ali Khan el darrer Zand. Agha Muhammad hi va fer construir una pirmide amb els cranis de 600 enemics. Fou ocupada per Agha Khan Mahallati durant la seva revolta i la ciutat estava llavors prcticament en runes, restant noms com edificis destacats la ciutadella i la tomba del imam Zayd ibn Ali Zayn al-Abidin.

La ciutat moderna es va construir a uns 500 metres al sud-oest de l'antiga, dividida en quatre barris. La seva poblaci a la meitat del segle XX era de 13.500 habitants.

 Enllaos externs .

 Turisme;
 Bam abans del terratrmol;
 BBC story: "Bam: Joya d'Iran";
 Poblaci;
 Digital Silk Roads Project   Fotos de la ciutadella de Bam;
 Bam;
 Mapa de pluges i muntanyes;
 BBC news report sobre el terratrmol;
 CNN news report sobre el terratrmol;
 IRINNews.org Bam tres mesos desprs;
 Reconstrucci;
 Arg-e Bam   La ciutadella de Bam; documental;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385068" title="Parma mccullochi" nonfiltered="3416" processed="3401" dbindex="148445">

Parma mccullochi  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385069" title="Parma microlepis" nonfiltered="3417" processed="3402" dbindex="148446">

Parma microlepis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud d'Austrlia (entre Byron Bay -Nova Galles del Sud- i Port Phillip Bay -Victria-).
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R. 1991: Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 pp. ;
 Gnther, A. 1862: Catalogue of the Acanthopterygii, Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Muesum. Catalogue of the fishes in the British Museum. 4: i-xxi + 1-534. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385073" title="Parma occidentalis" nonfiltered="3418" processed="3403" dbindex="148447">

Parma occidentalis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'oest d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385075" title="Parma oligolepis" nonfiltered="3419" processed="3404" dbindex="148448">

Parma oligolepis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'est d'Austrlia entre Cape Tribulation (Queensland) i Sydney (Nova Galles del Sud).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385076" title="Parma polylepis" nonfiltered="3420" processed="3405" dbindex="148449">

Parma polylepis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 21 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-est d'Austrlia (des de la Gran Barrera de Corall fins a Bass Point, Nova Galles del Sud), Nova Calednia i el nord de Nova Zelanda.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385077" title="Parma unifasciata" nonfiltered="3421" processed="3406" dbindex="148450">

 Parma unifasciata s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia: entre Noosa Head (Queensland) i Montague Island (Nova Galles del Sud).
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385078" title="Parma victoriae" nonfiltered="3422" processed="3407" dbindex="148451">

Parma victoriae  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud d'Austrlia: des de Dongara (Austrlia Occidental) fins a Victria. Tamb a Tasmnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385083" title="Call de Girona" nonfiltered="3423" processed="3408" dbindex="148452">
El Call de Girona va ser des del punt de vista cultural una de les ms importants comunitats jueves d'occident.

Call, de l'hebreu kahal (   ), s la paraula utilitzada per a anomenar els diversos barris jueus.

Un document de l'any 888 ja esmenta la presncia d'unes 25 famlies de religi mosaica. 

El Call de Girona es va comenar a formar a partir del segle XII, al carrer de la Fora, quan s'hi installaren famlies jueves que abans vivien en els voltants de la catedral.

Hi arribaren a viure una mitjana de 800 persones.

A la ciutat van desenvolupar les seves teories importants pensadors com Jacob ben Sehet Gerondi, el poeta Mesula ben Selomo de Piera, i els grans filsofs Ezra ben Salomo i Azriel de Girona. 

Tanmateix la figura ms rellevant va ser el metge poeta filsof i exageta Mosse ben Nahman, ms conegut com Bonastruc a Porta. 

De l'escola de la cbala de Girona en sort el primer grup de cabalistes de la pennsula ibrica fins a la primera meitat del segle XIII.

Grcies al suport de l'ambaixada d'Israel s'ha rehabilitat part del call on hi funciona el Centre Bonastruc a Porta - Institut d'Estudis Nahmnides.

T tamb el patrocini del "Patronat Municipal Call de Girona" 

El call de Girona s molt visitat per jueus i pblic en general.

El barri actual noms conserva part del traat medieval.

 Enllaos externs .
 El Call de Girona al Patronat Municipal de Girona;
 Informaci sobre el Call de Girona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385085" title="Charlotte Rampling" nonfiltered="3424" processed="3409" dbindex="148453">

Charlotte Rampling s una actriu britanica nascuda el 5 de febrer de 1946 a Sturmer al comtat d Essex.

 Biografia .
Filla de Godfrey Rampling, coronel de l'exrcit britnic que va ser medalla en atletisme en els jocs Olmpics d'estiu de 1936, Charlotte Rampling t 8 anys quan la seva famlia s'installa a Fontainebleau. De tornada a Anglaterra, l'adolescent actua en espectacles de music-hall amb la seva germana, i desprs treballa breument com a model.

El 1972, es casa amb l'actor Bryan Southcombe. Viuen en menage a trois, amb un model. Tindran un fill, Barnaby, desprs es divorciaran el 1976. Barnaby s avui escengraf de televisi i t un cert xit. El 1978, es casa amb el compositor Jean Michel Jarre amb el qual t un fill, David Jarre. Se separar de Jean Michel Jarre el 1997. Cal dir que les conquestes femenines del compositor s'estendran regularment en la premsa. El seu nou company, Jean-Nol Tassez, s un home de negocis.
Va quedar profundament marcada per la mort de la seva germana Sarah. La famlia conservar el secret de les circumstncies de la defunci de Sarah (que es va sucidar a l Argentina el 1966, a l'edat de 23 anys, desprs d'haver parit prematurament) fins a la defunci de la seva mare, el 2001.

 Carrera .
Com Jane Birkin i Jacqueline Bisset, fa els seus comenaments a la pantalla en la pellcula del Swinging London , The Knack ...and How to Get It, el 1965, desprs roda en comdies d xit tot prenent cursos d'art dramtic a la Royal Court School. Per, molt marcada per la defunci brutal de la seva germana, decideix anar-se de la Gran Bretanya. Installada a Itlia, Charlotte Rampling hi fa la seva primera trobada notable, amb Luchino Visconti, que la dirigeix el 1969 a La caduta degli dei. L actriu actua a pellcules com Zardoz (Boorman) o Il portiere di notte, la pellcula que la revela al gran pblic el 1974.  En aquest xit-escndol de Liliana Cavani, encarna una supervivent dels camps nazis que mant una estranya relaci amb el seu ex-botx. Li agrada explorar a travs dels seus papers les zones ms trboles de l nima, i s'apassionar per un ximpanz davant la cmera de Oshima (Max, el meu amor, 1985). Els Americans no sn insensibles a l'encant de l'enigmtica Rampling, que fa fondre Woody Allen (Stardust Memories, 1980), Robert Mitchum (Farewell, My Lovely) i interpreta una dona fatal amb Sidney Lumet a (Veredicte final).

Havent escollit domicili a Frana a la finals dels anys 1970, roda amb Yves Boisset (Un taxi mauve), Claude Lelouch (Viva la vie) i Deray (el polar On ne meurt que deux fois el 1985). Menys present a les pantalles en els anys 1990, destaca el 2000 amb les interpretacions a El Cirerer (d Anton Txkhov) i el singular Signs & Wonders  de Jonathan Nossiter. L'any segent, Charlotte Rampling fa un comeback clamors grcies a Sous le sable, retrat d'una dona abandonada desprs de la desaparici del seu marit, de Franois Ozon, cineasta que retrobar  a Swimming pool. s el moment en que un Csar d'honor li recompensa el conjunt de la seva carrera (el 2001) i  torna a ser una actriu de primera fila, fent  bons papers a la comdia (Embrassez qui vous voudrez, 2002)  al  thriller (Lemming), el film d'autor (Vers le sud, 2006) que le divertissement hollywoodien (Basic Instinct 2).
Destacant a la comdia (Embrassez qui vous voudrez, 2002) i al trhiller (Lemming), o a la pellcula d'autor (Vers le Sud, (2006).
 
 Premis .
 El 24 de febrer del 2001 rep el Csar d'honor;
 Cavaller de la Legi d'honor el 2002;
 Millor actriu europea 2003, als 16ens premis europeus del cinema de Berln, pel seu paper a Swimming pool.

L'actriu britnica va presidir del 9 de febrer  al 19 de febrer del 2006 el jurat de la Berlinale, succeint el director alemany Roland Emmerich, realitzador a Hollywood d Universal Soldier i Independence Day, que va presidir el jurat el 2005.

 Vida privada .
Va donar suport a la candidatura de Nicolas Sarkozy a l elecci presidencial francesa de 2007.

 Filmografia .
 1964 : The Knack ...and How to Get It de Richard Lester : Water Skier;
 1965 : Rotten to the Core de John Boulting : Sara Capell;
 1966 : Georgy Girl de Silvio Narizzano : Meredith;
 1967 : The Avengers de Sydney Newman : Hana Wilde (TV);
 1967 : The Long Duel de Ken Annakin : Jane;
 1968 : Sequestro di persona de Gianfranco Mingozzi : Christina;
 1969 : Target : Harry de Roger Corman : Ruth Carlyle;
 1969 : La caduta degli dei de Luchino Visconti : Elisabeth Thallman;
 1969 : Three de James Salter : Marty;
 1971 : Vanishing Point de Richard Sarafian : Una autoestopista;
 1971 : Addio fratello crudele de Giuseppe Patroni Griffi : Annabella;
 1971 : The Ski Bum de Bruce Clark : Samantha;
 1972 : Henry VIII and His Six Wives de Waris Hussein : Anna Bolena;
 1972 : Corky de Leonard Horn : L'esposa de Corky;
 1972 : Asylum de Roy Ward Baker : Barbara;
 1973 : Giordano Bruno de Giuliano Montaldo : Fosca;
 1974 : Zardoz de John Boorman : Consuella;
 1974 : Caravan to Vaccares de Geoffrey Reeve : Lila;
 1974 : Il Portiere di notte de Liliana Cavani : Lucia Atherton;
 1975 : La Chair de l'orchide de Patrice Chreau : Claire;
 1975 : Yuppi Du d Adriano Celentano : Silvia;
 1975 : Farewell, My Lovely de Dick Richards : Helen Grayle;
 1976 : Foxtrot d Arturo Ripstein : Julia;
 1976 : Sherlock Holmes in New York de Boris Sagal : Irene Adler (TV) ;
 1977 : Un taxi mauve de Yves Boisset : Sharon;
 1977 : Orca de Michael Anderson : Rachel Bedford;
 1980 : Stardust Memories de Woody Allen : Dorrie;
 1982 : The Verdict de Sidney Lumet : Laura Fischer;
 1983 : Play of the Month de Peter Wood : Flaminia (TV);
 1984 : Viva la vie de Claude Lelouch : Catherine Perrin;
 1985 : On ne meurt que deux fois de Jacques Deray : Barbara Spark;
 1985 : Tristesse et beaut de Joy Fleury : La Uno;
 1986 : Max mon amour de Nagisa Oshima : Margaret Jones;
 1987 : Angel Heart d Alan Parker : Margaret Krusemark;
 1987 : Mascara de Patrick Conrad : Gaby Hart;
 1988 : Paris by Night de David Hare : Clara Paige;
 1988 : D.O.A. de Rocky Morton i Annabel Jankel : Mrs. Fitzwaring;
 1989 : Rebus de Massimo Guglielmi : Miriam, comtessa de Du Terrail ;
 1992 : La Femme abandonne d Edouard Molinaro : Fanny de Lussange (TV) ;
 1993 : Asphalt Tango de Nae Caranfil : Marion;
 1993 : Hammers Over the Anvil d Ann Turner : Grace McAlister;
 1994 : Time Is Money de Paolo Barzman : Irina Kaufman ;
 1995 : Samson le magnifique d tienne Prier : Isabelle de Marsac (TV) ;
 1995 : La Marche de Radetzky d Axel Corti i Gernot Roll : Valerie von Taussig (srie TV) ;
 1996 : La Dernire fte de Pierre Granier-Deferre : La marquesa (TV);
 1996 : Invasion of Privacy d Anthony Hickox : Deidre Stiles;
 1998 : The Wings of the Dove d Iain Softley : Tia Maude;
 1999 : Great Expectations de Julian Jarrold : Miss Havisham (TV);
 1999 : The Cherry Orchard de Michael Cacoyannis : Ranyevskaya;
 2000 : My Uncle Silas de Philip Saville (srie TV);
 2000 : Signs & Wonders de Jonathan Nossiter : Marjorie;
 2000 : Aberdeen de Hans Petter Moland : Helen;
 2000 : Sous le sable de Franois Ozon : Marie Drillon ;
 2001 : El quart ngel (The Fourth Angel) de John Irvin : Kate Stockton;
 2001 : Superstition de Kenneth Hope : Frances Matteo;
 2001 : Spy game de Tony Scott : Anna Cathcart;
 2002 : Embrassez qui vous voudrez de Michel Blanc : Elizabeth Lannier;
 2003 : I'll Sleep When I'm Dead de Mike Hodges : Helen;
 2003 : Swimming Pool de Franois Ozon : Sarah Morton;
 2003 : Imperium : Augustus de Roger Young : Livia Drusilla (TV);
 2003 : The Statement de Norman Jewison : Nicole;
 2004 : Immortel (ad vitam) de Enki Bilal : Elma Turner;
 2004 : Jerusalemski sindrom de Dominik Sedlar i Jakov Sedlar ;
 2005 : Lemming de Dominik Moll : Alice Pollock;
 2005 : Vers le sud de Laurent Cantet : Ellen;
 2006 : Basic Instinct 2 de Michael Caton-Jones : Dr. Milena Gardosh;
 2006 : Dsaccord parfait de Antoine de Caunes : Alice d'Abanville;
 2007 : Angel de Franois Ozon : Hermione;
 2008 : Babylon A.D. de Matthieu Kassovitz : la gran sacerdotissa Noelite;
 2008 : Manipulation de Marcel Langenegger : dona de negocis;

 Teatre .
 2003 : Petits crimes conjugaux d'ric-Emmanuel Schmitt, posada en escena Bernard Murat, Teatre Edouard VII.
 2004 : The Falfe Servant de Marivaux, posada en escena Jonathan Kent, National Theater de Londres;
 2007 : La Danse de mort d'August Strindberg, posada en escena Hans Peter Cloos, amb Didier Sandre, Teatre de la Madeleine.

  Enllaos externs .
 Charlotte Rampling a IMDB;
  cran noir;
  A time for happiness, The Guardian, 2003-08-16;
The ice queen thaws, The Sydney Morning Herald, 2006-12-22;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385086" title="Azurina" nonfiltered="3425" processed="3410" dbindex="148454">

Azurina s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Azurina eupalama    ;
Azurina hirundo ;
 
 Referncies .



Bibliografia.

 Grove, J.S. & R.J. Lavenberg 1997: The fishes of the Galpagos Islands. Stanford University Press, Stanford, 863 p. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jordan, D.S. i R.C. McGregor 1899: List of fishes collected at the Revillagigedo Archipelago and neighboring islands. Report of the United States Fish Commission, 24 : 271-284, Pls. 4-7. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385087" title="Callie Khouri" nonfiltered="3426" processed="3411" dbindex="148455">

Callie Khouri (nascuda el 27 de novembre de 1957, com Carolyn Ann Khouri) s una guionista, productora i directora cinematogrfica estatunidenca.

Biografia.
Va nixer a San Antonio, Texas. El seu pare era metge a Louisville, on va conixer la seva mare. Posteriorment va servir en l'Exrcit dels Estats Units a Fort Bliss a El Paso, ms tard va portar una consulta privada a Paducah, Kentucky. Callie va acabar la seva graduaci d'institut all, desprs va estudiar arquitectura a la Purdue University per va anar interessant en el teatre. Desprs de la Univeristat, va estudiar a l'Institut d'Estrasburg a Los Angeles. Khouri actualment viu a Santa Monica, Califrnia. 

Carrera.
Mentre treballava per una empresa que feia anuncis i vdeos de msica, va comenar a escriure el seu primer gui cinematogrfic, Thelma i Louise. Per a aquell gui, va guanyar l Oscar al millor gui original el 1992. A la cerimnia dels Oscar, va dir "Aquells de vosts que volien un final feli a Thelma i Louise : Aqu est". Tamb va escriure Something to Talk About. Va escriure i dirigir Divine Secrets of the Ya-Ya Sisterhood; and Mad Money, una pellcula de policies amb Diane Keaton, Reina Latifah, i Katie Holmes de protagonistes. 

 Premis .
 Oscar al millor gui original 1991 per Thelma i Louise;
 Globus d'Or al millor gui 1992 per Thelma i Louise;

Referncies.


Enllaos externs.
 The Dialogue: Learn from the Masters Interview;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385088" title="Azurina eupalama" nonfiltered="3427" processed="3412" dbindex="148456">

Azurina eupalama  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic oriental central i a les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Grove, J.S. & R.J. Lavenberg 1997: The fishes of the Galpagos Islands. Stanford University Press, Stanford, 863 p. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Heller, E. & R. E. Snodgrass. 1903. Papers from the Hopkins Stanford Galapagos expedition, 1898-1899. XV. New fishes. Proc. Wash. Acad. Sci. v. 5: 189-229, Pls. 2-20. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385091" title="Azurina hirundo" nonfiltered="3428" processed="3413" dbindex="148457">

Azurina hirundo  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Pennsula de Baixa Califrnia i a les Illes Revillagigedo.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Grove, J.S. & R.J. Lavenberg 1997: The fishes of the Galpagos Islands. Stanford University Press, Stanford, 863 p. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
  Jordan, D. S. & B. W. Evermann. 1898. The fishes of North and Middle America: a descriptive catalogue of the species of fish-like vertebrates found in the waters of North America, north of the Isthmus of Panama. Part II. Bull. U. S. Natl. Mus. Nm. 47: i-xxx + 1241-2183. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385094" title="Pomachromis" nonfiltered="3429" processed="3414" dbindex="148458">

Pomachromis s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Pomachromis exilis   ;
Pomachromis fuscidorsalis   ;
Pomachromis guamensis   ;
Pomachromis richardsoni ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen G. R. & Randall J. E. 1974. Five new species and a new genus of damselfishes (family Pomacentridae) from the South Pacific Ocean. Trop. Fish Hobby. v. 22 (nm. 9). 36-46, 48-49.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385095" title="Bamian" nonfiltered="3430" processed="3415" dbindex="148459">
Per la provncia afganesa d'aquest nom vegeu Provncia de Bamian.;

Bamian (persa:       , B mi n) s una ciutat d'Afganistan, capital de la provncia de Bamian i principal ciutat del Hazarajat. La seva poblaci es de ms de 60.000 habitants (2005). Est situada a 240 km al nord-oest de Kabul. La seva fama principal deriva dels Budes de Bamian. Est situada a 2.584 metres sobre el nivell de la mar. Es troba en una vall per la que corre el riu Kunduz. La ciutat no t cap mena d'infraestructura com aigua corrent o electricitat. Est agermanada amb Gering, Nebraska. Disposa d'un petit aeroport amb pista de grava.

 Histria .


Se la suposa part de l'imperi Kushana que va existir als primers segles de l'poca cristiana i fou dominat pels sassnides a la meitat del segle III; llavors van sorgir regnes menors vassalls sassnides anomenats els kushanshahs (reis dels kushana); desprs del 565 amb la victria persa sobre els heftalites, es van formar regnes kushano-hefatlites a Kapisa, Bamian i altres llocs i Bamian fou capital d'un d'aquestos estats; s'hi han trobar monedes dels kushana per cap monument o vestigi d'aquest perode. Les fonts xineses (no anteriors al segle VI l'anomenen Fan-yen-na o Fang-yang. El nom en irani antic era Bamikan.

El peregr Huan-Chuang (Xuanzang) la descriu en la seva obra i la assenyala com un gran centre budista. amb ms de 10 monestirs i un miler de monjos; la vila reial estava en un penya-segat que dominava la vall, al sud-oest de les gran esttues de Buda que haurien estat construdes al segle VI mentre a les coves properes, amb nombrosos frescos, s'hi va treballar entre el segle V i el VIII. La dinastia local era heftalita o kushana per vassalla del yabghu dels Turcs (desprs Turcs Occidentals). La dinastia regnava encara al segle VIII, quan van arribar els rabs, i seguia sent budista. 

Al-Yakubi informa de la dinastia local i diu que els seus sobirans portaven el ttol de sher (shir o shar) que errniament tradu com a "lle" per en realitat vol dir "rei" i deriva del antic persa khshathriya. A partir del segle IX van adoptar el islam com a religi. Segons Yakuti, Bamian formava part del Tukharistan, i al-Tabari diu que un estranger originari de Bamian regnava el 737 a Khuttal al nord de l'Oxus. Al-Istakhri li assigna les ciutats de Parwan, Kabul i Gazni.

Els prnceps locals van gaudir d'una posici rellevant a la cort abbssida. Al-Tabari diu que un sher de Bamian havia estat nomenat governador abbssida del Iemen el 844. Un gran temple de Buda que hi havia a Bamian, amb nombrosos dols, fou destrut el 871 pel saffrida Yakub ibn al-Layth. Probablement la dinastia fou vassalla dels samnides i finalment eliminada pels gaznvides en temps de Mahmud de Gazni (997-1030).

Una branca dels shansabnides de Gur (Ghor) va regnar a Bamian del 1155 al 1215. Els dominis d'aquesta branca dels grides abraaven tot el Tukharistan i algunes zones al nord de l'Oxus i avanaven cap al nord-est fins a les fronteres de Kashgar. Al segle XIII va passar al khwarizmshah de Khwarizm, regne al que fou annexionat vers el 1215 per Ala al-Din Muhammad. El seu fill Djalal al-Din Manguberti en fou nomenat governador igual que de Gazni.

El 1221 Genguis Khan va creuar el Hindu Kush per anar a assetjar Bamian. En el setge fou mort Mutugen, fill de Txagatai i net preferit de Genguis. Fou aquest qui va comunicar a Txagatai la noticia i la va prohibir plorar; la ciutat fou destruda fins als fonaments i no es va fer bot ni presoners, tot fou destrut i tots foren morts. El lloc de la ciutat fou declarat malet (Mo Balik = Vila de la Desgracia, o Mo Kurghan, Fortalesa de la Desgracia) i 40 anys desprs restava deserta i segurament no es va repoblar fins ms d'un segle ms tard, desprs del 1338 a un lloc a uns 3 km. La vila antiga estava situada segurament a l'entorn de la fortalesa de Gulgula, les runes de la qual es conserven a uns 3 km al sud-est de la ciutat.

Llavors, com un llogaret, la seva histria va quedar lligada a Gazni i Kabul. Va ser ocupada per Baber i form part de l'Imperi Mogul junt amb Kabul fins al segle XVIII quan pass a mans de Nadir Shah (vers 1730) i desprs del 1747 a mans dels afganesos d'Ahmad Shah Durrani.
 
Budes de Bamian.

A les muntanyes enfront de la ciutat hi havia fins el 2001 tres esttues colossals de Buda tallades a la pedra, una de les quals de 53 metres d'altura, la ms gran esttua de Buda que existia. Les tres esttues foren dinamitades pels talibans el mar del 2001 allegant que eren dols contra l'islam. A la vora, nombroses coves amb pintures entre les quals les ms antigues pintures a l'oli del mn. Actualment s'est intentant reconstruir les esttues de Buda destrudes, per equips cientfics internacionals.

Galeria.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385101" title="Bampur" nonfiltered="3431" processed="3416" dbindex="148460">
Bampur s una ciutat d'Iran, capalera d'un districte que amb finalitat administrativa fou integrat a Iranshahr (antiga Fahradj) a 23 km a l'est. La seva poblaci estimada a l'entorn del 1960, era de cinc mil habitants. Es troba a la vora del riu Bampur.

s famosa per la ciutadella, que es troba a un tur, amb 30 metres d'altura damunt la ciutat. La majoria dels habitants sn d'tnia i llengua balutxi, i la seva ocupaci essencial s l'agricultura i la ramaderia.

Desprs de la mort de Nadir Shah, Nasir Khan de Kalat, que dominava la regi, es va fer vassall de l'afganes Ahmad Shah Durrani (desprs del 1749) i ms tard fou independent. L'autoritat persa fou restablerta a Bampur noms el 1849.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385103" title="Pomachromis exilis" nonfiltered="3432" processed="3417" dbindex="148461">

 Pomachromis exilis s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Marshall i les Illes Carolines.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G. R. & A. R. Emery. 1973. Pomacentrus exilis, a new species of damselfish from the central-west Pacific. Copeia 1973 (nm. 3): 565-568.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385104" title="Banakat" nonfiltered="3433" processed="3418" dbindex="148462">
Banakat o Pinakath (sogdi Biunekath = Vila principal) fou una vila situada a la confluncia de l'Ilak (modern Ahangaran o Angren) amb el Iaxartes, al sud-est de Tashkent (Uzbekistan). Era una vila comercial de certa importncia i no tenia murs defensius.

El 1219 fou conquerida pels mongols i els habitants foren massacrats; si la vila fou destruda no hi ha constncia, per en tot cas en endavant va entrar en decadncia; el 1392 es diu que fou reconstruda per Tamerl que la va rebatejar Shahrukhiyya del nom del seu fill. Fou una fortalesa considerable del segle XV al XVII, per desprs fou abandonada i va quedar en runes, que encara existeixen sota el nom de Sharkiyya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385105" title="Pomachromis fuscidorsalis" nonfiltered="3434" processed="3419" dbindex="148463">

Pomachromis fuscidorsalis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes de la Societat i Pitcairn.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G. R. & J. E. Randall. 1974. Five new species and a new genus of damselfishes (family Pomacentridae) from the South Pacific Ocean. Tropical Fish Hobbyist v. 22 (nm. 9): 36-46, 48-49.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385106" title="Pomachromis guamensis" nonfiltered="3435" processed="3420" dbindex="148464">

Pomachromis guamensis  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme de les Illes Mariannes.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G. R. & H. K. Larson. 1975. Pomachromis guamensis, a new species of damselfish (Pomacentridae) from the Mariana Islands. Micronesica v. 11 (nm. 1): 123-126.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385107" title="Serrat de Sant Joan" nonfiltered="3436" processed="3421" dbindex="148465">

Geografia:
 Serrat de Sant Joan: cim del municipi d'Alt neu (Pallars Sobir).
 Serrat de Sant Joan: cim del municipi de Vallcebre (Bergued).
 Serrat de Sant Joan: cim del municipi de Montferrer i Castellb (Alt Urgell).
 Serrat de Sant Joan: cim del municipi de Moll (Ripolls).
 Serrat de Sant Joan: serra del municipi de Pinell de Solsons (Solsons).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385108" title="Serrat de Sant Joan (Alt neu)" nonfiltered="3437" processed="3422" dbindex="148466">
El Serrat de Sant Joan s una serra situada al municipi de l'Alt neu (Pallars Sobir), amb una elevaci mxima de 2.157,2 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385109" title="Pomachromis richardsoni" nonfiltered="3438" processed="3423" dbindex="148467">

Pomachromis richardsoni  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndic i a l'oest del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Snyder, J. O. 1909. Descriptions of new genera and species of fishes from Japan and the Riu Kiu Islands. Proceedings of the United States National Museum v. 36 (nm. 1688): 597-610.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;
 Encyclopedia of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385110" title="Bandar" nonfiltered="3439" processed="3424" dbindex="148468">


Bandar s una paraula persa que vol dir "port" i forma part d'alguns noms geogrfics:

Bandar Pahlevi, actualment Bandar-e Anzali, port irani a la mar Cspia, antiga Anzali (o Enzeli);
Bandar Gaz, port irani a la mar Cspia a 50 km al nord d'Anzeli;
Bandar Shah, port irani de la mar Cspia, final de trajecte de ferrocarril transirani;
Bandar Shahpur, port irani al golf Prsic, final de trajecte de ferrocarril transirani;
Bandar Dilam, port irani al golf Prsic;
Bandar Rig, port irani al golf Prsic;
Bandar Bushir, port irani al golf Prsic, vegeu Bushire;
Bandar Makam, port irani al golf Prsic;
Bandar Lingah, port irani al golf Prsic;
Bandar Abbas, port irani al golf Prsic;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385111" title="Serrat de Sant Joan (Vallcebre)" nonfiltered="3440" processed="3425" dbindex="148469">
El Serrat de Sant Joan s una serra situada al municipi de Vallcebre (Bergued), amb una elevaci mxima de 1.354,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385112" title="Serrat de Sant Joan (Montferrer i Castellb)" nonfiltered="3441" processed="3426" dbindex="148470">
El Serrat de Sant Joan s una serra situada al municipi de Montferrer i Castellb (Alt Urgell).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385113" title="Serrat de Sant Joan (Moll)" nonfiltered="3442" processed="3427" dbindex="148471">
El Serrat de Sant Joan s una serra situada al municipi de Moll (Ripolls), amb una elevaci mxima de 1.469,8 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385114" title="Serrat de Sant Joan (Pinell de Solsons)" nonfiltered="3443" processed="3428" dbindex="148472">
El Serrat de Sant Joan s una serra situada al municipi de Pinell de Solsons (Solsons), amb una elevaci mxima de 612,2 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385116" title="Cowboy de mitjanit" nonfiltered="3444" processed="3429" dbindex="148473">
 Cowboy de Mitjanit (Midnight Cowboy) s una pellcula estatunidenca dirigida per John Schlesinger el 1969, que va guanyar l'Oscar a la millor pellcula de 1970, i marca el final del western en el cinema americ. 

 Pellcula .
Argument.
Joe Buck, un jove tex, deixa la seva nadiua Texas per establir-se a Nova York amb la finalitat d'assolir una carrera com a Gigolo. Per la seva decepci s rpida i es troba curt de diners. En un bar, troba Ratso Rizzo, un frustrat perdut, drogat i potser malalt de tuberculosi, que comena per estafar-lo amb la promesa de trobar clients rics.

La descripci dels ambients ms llbrecs i circumstncies marginals aconsegueixen estremir a l'espectador grcies a la direcci de John Schlesinger, que aconsegueix commovedores actuacions de Jon Voight i Dustin Hoffman en les quals els seus personatges comparteixen una instintiva amistat de resistncia i un recorregut emocional fins al final de la cinta. 

 Repartiment.
Dustin Hoffman : Rico Rizzo (Ratso);
Jon Voight : Joe Buck;
Sylvia Miles : Cass;
John McGiver : Mr O'Daniel;
Brenda Vaccaro : Shirley Gardner;
Jennifer Salt : Annie;
Paul Benjamin : el barman;
Paul Morrissey : Un convidat a la festa;

 Llocs de rodatge .
 La major part de l'acci va ser filmada a Manhattan, especficament, a Greenwich Village, East Side, Park Avenue, la part sud de Central Park i Times Square i els seus voltants. El rodatge d'interiors tamb s'han fet en un passatge subterrani del metro, un bloc d'apartaments a punt de la demolici,l'Hotel Peninsula (al 700 de la Cinquena  Avinguda), rebatejat amb el nom de Barclay Hotel per la pellcula, al Mont de pietat en una sastreria per als homes i a la Terminal d'autobs de Port Authority a la cantonada de la 40 i la Vuitena Avinguda. Aqu tamb es van rodar pellcules com Cocktail, Frankie & Johnnie o Buscant Susan desesperadament. ;
El cementiri de Long Island va ser fins i tot requisat per esdevinir el teatre d'una de les escenes ms punyents de la pellcula. Finalment s a la cantonada del carrer 58 i de la Sisena Avinguda on Dustin Hoffmann i Jon Voight provoquen un formidable embs! Malgrat tot, diverses seqncies han estat filmades fora de Nova York : a Big Springs, una petita ciutat de la planura de Texas (d'on s originari Joe Buck) i a Miami Beach per als plans del final. Altres escenes van ser rodades als Filmways Studios.

Al voltant de la pellcula.
 Origen de la pellcula. John Schlesinger havia fet Lluny de la multitud el 1967, que havia estat un fracs. No obstant aix, volia fer una pellcula adaptaci de la novella de  James Leo Cowboy de mitjanit, publicada el 1965. El seu agent li desaconsella  realitzar aquesta pellcula. Per aviat va trobar finanament per al seu film. Warren Beatty volia aconseguir el paper de Joe Buck, el vaquer de la pellcula, per John Schlesinger va preferir donar el paper a Jon Voight. Dustin Hoffman que acabava de rebre un premi per la pellcula El Graduat, volia interpretar el paper de Rats Rizzo, el paper de rodamn. Va anar a veure els productors. Es disfressa de rodamon i els demana, i no s'adonen que el rodamn es Dustin Hoffman. Va rebre el paper. .

Influncia de la pellcula. Cowboy de mitjanit, juntament amb The Misfits de John Huston, marca el final de l'edat d'or  del western: el cowboy es mostra com un gigol ridcul i lluny de la visi tradicional del western. ;

 Msica. La can del comenament de la pellcula s de Fred Neil, adaptada per Harry Nilsson : Everybody's Talkin. Aquest ltim tamb va composar una balada per aquesta pellcula que va ser rebutjada.

 Film X. Aquesta pellcula s l'nica pellcula X nominada per l Oscar. Desprs d'haver estat prohibida 17 anys, el Comit de Classificaci d'Amrica, els caps dels artistes associats van decidir donar la Etiqueta X de pellcula pornogrfica per les  seves escenes ertiques.

 Premis.
 1969;
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor director  per  John Schlesinger;
 Oscar al millor gui adaptat per Waldo Salt;

 BAFTA a la millor pellcula.

 Referncies .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385119" title="Serrat de Santa Eullia (Guixers)" nonfiltered="3445" processed="3430" dbindex="148474">

El Serrat de Santa Eullia s una serra situada al municipi de Guixers (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.155,2 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385121" title="Serrat de Santa Eullia (Isona i Conca Dell)" nonfiltered="3446" processed="3431" dbindex="148475">


El Serrat de Santa Eullia s un serrat del terme d'Isona i Conca Dell, que antigament feia de lmit entre els termes d'Isona i Benavent de la Conca.

S'estn de llevant a ponent, sempre baixant, ja que arrenca del cim ms meridional del Cogull de Sant Quiri, a 1.331 m. alt., i se'l pot considerar com acabat a la Cascalla, de 957, just abans que els seus vessants baixin a la llera del torrent del Barril. s parallel per nord al poble de Biscarri, i, de fet, el serrat on s'assenta el poble vell de Biscarri amb l'esglsia romnica de Sant Andreu de Biscarri s una ramificaci seva.

En efecte, el Serrat de la Font del Poble -el que allotja el poble vell de Biscarri- s una derivaci seva cap al sud-oest, i en comena a davallar des de l'alada de 1.100 metres.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385122" title="Serrat del Castell" nonfiltered="3447" processed="3432" dbindex="148476">

Geografia:
 Serrat del Castell: cim del municipi de Tavrnoles (Osona).
 Serrat del Castell: cim del municipi de Tona (Osona).
 Serrat del Castell: cim del municipi de Lladurs (Solsons).
 Serrat del Castellot: serra del municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Juss).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385123" title="Serrat del Castell (Tavrnoles)" nonfiltered="3448" processed="3433" dbindex="148477">

El Serrat del Castell  s una muntanya de 681 metres que es troba al municipi de Tavrnoles a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385124" title="Serrat del Castell (Tona)" nonfiltered="3449" processed="3434" dbindex="148478">

El Serrat del Castell  s una muntanya de 701 metres que es troba al municipi de Tona a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385125" title="Serrat del Castellot" nonfiltered="3450" processed="3435" dbindex="148479">
El Serrat del Castellot s una serra situada al municipi de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Juss), amb una elevaci mxima de 1.001,3 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385126" title="Gall de Molins de Rei" nonfiltered="3451" processed="3436" dbindex="148480">
El Gall de Molins de Rei s una pea del bestiari popular catal de la vila de Molins de Rei, al Baix Llobregat. Pertany a la Colla Gegantera de Molins de Rei i fou estrenat el 27 de Setembre de 2002, coincidint amb l'inici de la Festa Major de Sant Miquel Arcangel d'aquell any. El seu constructor s el molinenc Jaume Coma, autor de diversos capgrossos de la vila, el drac L'Entxuscat de Molins de Rei i de la ja desaparegut Bestiot dels Diables de Molins de Rei-L'Agrupa.

El Gall s una bstia de protocol, si b tamb realitza actuacions dotat de foc. A Molins de Rei s tradici que prengui part dels actes de la Revetlla de Sant Joan per rebre la flama del Canig i prengui part de la Cremada de Felip V. 

Puntualment tamb realitza sortides fora de Molins de Rei, destacant-ne les seves sortides a Lilla, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Peneds, Granollers o Els Pallaresos.

 Referncia .

Colla Gegantera de Molins de Rei



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385127" title="Serrat del Vent" nonfiltered="3452" processed="3437" dbindex="148481">

Geografia:
 Serrat del Vent: cim del municipi de Moi (Bages).
 Serrat del Vent: serra dels municipis de Castellv de Rosanes i Corbera de Llobregat (Baix Llobregat).
 Serrat del Vent: serra dels municipis de Lladurs i d'Olius (Solsons).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385128" title="Serrat del Vent (Castellv de Rosanes)" nonfiltered="3453" processed="3438" dbindex="148482">
El Serrat del Vent s una serra situada als municipis de Corbera de Llobregat i Castellv de Rosanes (Baix Llobregat), amb una elevaci mxima de 216,5 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385130" title="Serrat del Vent (Lladurs)" nonfiltered="3454" processed="3439" dbindex="148483">
El Serrat del Vent s una serra situada als municipis de Lladurs i Olius (Solsons), amb una elevaci mxima de 764,7 metres.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385131" title="Serrat del Vent (Moi)" nonfiltered="3455" processed="3440" dbindex="148484">

El Serrat del Vent  s una muntanya de 661 metres que es troba al municipi de Moi a la comarca del Bages.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385132" title="Serrat dels Moros" nonfiltered="3456" processed="3441" dbindex="148485">

Geografia:
 Serrat dels Moros: serra del municipi de Tiurana (Noguera).
 Serrat dels Moros: cim del municipi de Les Masies de Roda (Osona).
 Serrat dels Moros: serra del municipi d'Orist (Osona).
 Serrat dels Moros: serra del municipi de Tor (Segarra).
 Serrat dels Moros: cim del municipi de Pinell de Solsons (Solsons).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385133" title="Serrat dels Moros (Pinell de Solsons)" nonfiltered="3457" processed="3442" dbindex="148486">

El Serrat dels Moros s una muntanya de 709 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385134" title="Serrat dels Moros (Les Masies de Roda)" nonfiltered="3458" processed="3443" dbindex="148487">

El Serrat dels Moros s una muntanya de 592 metres que es troba al municipi de les Masies de Roda a la comarca d'Osona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385135" title="Serrat dels Moros (Tor)" nonfiltered="3459" processed="3444" dbindex="148488">
El Serrat dels Moros s una serra situada al municipi de Tor (Segarra), amb una elevaci mxima de 761,7 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385136" title="Bandar Abbas" nonfiltered="3460" processed="3445" dbindex="148489">
Bandar Abbas o Bandar-e  Abb s (persa:          ; conegut pels europeus com Gombroon deformat a Gamrun pels holandesos) s un port de l'Iran, capital de la provncia d'Hormozgan a la costa del golf Prsic, prop de l'estret d'Ormuz. s la base principal de la marina iraniana. La seva poblaci el 2005 s'estimava en 352.173 habitants .

 Dades de la ciutat .

Prop de Bandar Abbas hi ha els turons Geno, a 17 km al nord, i el Pooladi, a 16 km al nord-oest. El riu ms proper es els Shoor que neix a la muntanya Geno i desaigua al golf Prsic a 10 km de la ciutat. La ciutat disposa d'un aeroport internacional. Els seus habitants parlen el dialecte bandar (     ). A la zona es produeixen dtils, ctrics, tabac, canya de sucre, i es pesca principalment tonyina. s seu de al menys tres universitats (Cincies Mdiques, Hormozgan i Universitat Islmica Azad)

 Histria .
Es creu que la ciutat est situada al lloc de l'antic port pescador de Shahru o Shahruva; al segle XIV la vena illa de Jarun o Jarrun va canviar el nom a Ormuz i va esdevenir un gran centre comercial i el port va esdevenir important i els portuguesos al segle XVI s'hi van establir i el van anomenar Gamru. Els portuguesos foren expulsat pels perses el 1615 i el 1622 els van expulsar tamb de l'illa d'Ormuz amb ajut de la Companyia Britnica de les ndies Orientals; com agrament per aquest ajut el xa Abbas I el Gran els va concedir una factoria a Gamru anomenada pels anglesos Gombroon (derivat del persa gumruk = duana o de  kamrun = gamba) amb exempci de drets de douana. El xa va rebatejar al port amb el seu nom: Bandar Abbas. Al port s'hi van installar tamb factories franceses i holandeses i va esdevenir el principal de Prsia. 

El 1722 els ghilzay van enderrocar als safvides i aix va anar seguit de invasions dels russos i turcs, revoltes interiors, i altres elements que van paralitzar el comer. Nadir Shah hi va cobrar impostos i va establir una base naval a Bushahr que va afectar a Bandar Abbas, ja que Bushahr (Bushire) va esdevenir aviat el primer port del pas. El 1750 el 90% de les cases de la ciutat havien estat abandonades i no gaire temps desprs el port fou abandonat per les companyies britnica i holandesa. El 1793 la vila i una banda de terra de 150 km fou cedida al sult d'Oman que la va conservar fins el 1868.

Fins a la segona meitat del segle XX no va recuperar certa prosperitat, accelerada modernament.


 Referncies .


Enllaos externs.
 Bandar Abbas a la Cambra de Comer d'Iran (www.iranchamber.com);
 Port de Bandar Abbas;
 www.hums.ac.ir/english/province/hormozgan english/bandar_abbas.htm;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385138" title="Serrat dels Moros (Orist)" nonfiltered="3461" processed="3446" dbindex="148490">
El Serrat dels Moros s una serra situada al municipi d'Orist (Osona), amb una elevaci mxima de 743,4 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385139" title="Serrat dels Moros (Tiurana)" nonfiltered="3462" processed="3447" dbindex="148491">
El Serrat dels Moros s una serra situada al municipi de Tiurana (Noguera), amb una elevaci mxima de 627,1 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385140" title="Sobirans (Odn)" nonfiltered="3463" processed="3448" dbindex="148492">


Sobirans s una muntanya de 1.134 metres que es troba al municipi d'Odn a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385141" title="Serratalt (Castellar de la Ribera)" nonfiltered="3464" processed="3449" dbindex="148493">


El Serratalt s una muntanya de 828 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385142" title="Serratalt (Tiurana)" nonfiltered="3465" processed="3450" dbindex="148494">


El Serratalt s una muntanya de 700 metres que es troba al municipi de Tiurana a la comarca de la Noguera.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385143" title="Serrat dels Morts" nonfiltered="3466" processed="3451" dbindex="148495">

Geografia:
 Serrat dels Morts: cim del municipi de Bassella (Alt Urgell).
 Serrat dels Morts: cim del municipi de Santa Maria de Merls (Bergued).
 Serrat dels Morts: cim del municipi de Santa Ceclia de Voltreg (Osona).
 Serrat dels Morts: cim del municipi de Castellar de la Ribera (Solsons).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385144" title="Serrat dels Morts (Castellar de la Ribera)" nonfiltered="3467" processed="3452" dbindex="148496">
El Serrat dels Morts s una serra situada al municipi de Castellar de la Ribera (Solsons).
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385145" title="Serrat dels Morts (Santa Maria de Merls)" nonfiltered="3468" processed="3453" dbindex="148497">
El Serrat dels Morts s una serra situada al municipi de Santa Maria de Merls (Bergued), amb una elevaci mxima de 754,6 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385146" title="Mulassa de Barcelona" nonfiltered="3469" processed="3454" dbindex="148498">

La Mulassa de Barcelona s un element del bestiari popular catal de la ciutat de Barcelona, al Barcelons, on forma part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona junt a altres elements com l'liga, el Lle, el Drac o la Vbria.

 Orgen .

La Mulassa sempre ha estat vinculada a la Baslica del Pi, on el gremi dels paraires, a qui el Consell Municipal encarrega la responsabilitat del seu manteniment, hi tenen capella. 

Les primeres referncies les trobem l'any 1601 quan consta en el Dietari del Consell la seva participaci a les festes de canonitzaci de Sant Ramon de Penyafort com a membre de la Parrquia de Santa Maria del Pi. Tamb hi ha cosntncia des de 1627 del s de pirotcnia, si b l'any 1771 el Consell de la Ciutat li prohib l's de coets, segurament degut a les seves extravagncies.

La Mulassa surt amb regularitat fins al 1701, per a partir de les restriccions del Decret de Nova Planta de 1716 an caiguent en dess fins que a partir de 1812 ja no se'n troba cap ms referncia.

 Actualitat .

Com a part del Projecte de Recuperaci de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella, grcies a l'Associaci d'Amics dels Gegants del Pi com a entitat responsable, el 1988 es recupera la Mulassa de Barcelona tot integrant-la al Seguici Popular de la ciutat amb ball i msica prpies.

Actualment la Mulassa torna a fer s de pirotcnia, participant assduament als diferents correfocs de les festes barcelonines. La pea actual s obra del solson Manel Casserres i Boix.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385147" title="Serrat dels Morts (Bassella)" nonfiltered="3470" processed="3455" dbindex="148499">
El Serrat dels Morts s una serra situada al municipi de Bassella (Alt Urgell), amb una elevaci mxima de 620,5 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385148" title="Serrat de Prat d'Estaques" nonfiltered="3471" processed="3456" dbindex="148500">
El Serrat de Prat d'Estaques s una serra situada als municipis de Lladurs i Odn (Solsons).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385149" title="Bandirma" nonfiltered="3472" processed="3457" dbindex="148501">
Band rma (grec:  Panormos) s una ciutat de Turquia a la regi de Mrmara, capital del districte de Bandirma a la provncia de Balikesir, situada prop de l'antiga Czic. T una poblaci de 110.000 habitants (2007).

Els llatins la van fortificar el 1205 i la van utilitzar com a base constra els grecs amb el nom de Palorme (del grec Panormos).  Va passar als otomans al segle XIV i fou inclosa al sandjak de Karasi. El 1874 fou quasi destruida per un incendi. El 1922 fou bombardejada i destruida i la poblaci grega i armenia que era la majoria va desapareixer substituida per turcs que avui formen la totalitat de la poblaci.

 Bibliografia .
V. Cuinet, La Turquia d'Asie, Pars, 1895


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385150" title="Bandjarmasin" nonfiltered="3473" processed="3458" dbindex="148502">
Bandjarmasin (Banjamarsin) s una ciutat de la costa sud de Kalimantan (Borneo) a Indonsia, centre comercial i capital d'un antic sultanat esmentat des de el segle XIV i modernament capital de la provncia del Kalimantan Meridional. La poblaci s musulmana per influida per la cultura javanesa.

El protectorat holands es va establir el 1787. Sota els holandesos fou capital d'una de les residncies (1859 a 1942). Tamb fou capital de districte durant la ocupaci japonesa del 1942 al 1945. El 1997, durant distrubis que van precedir a les eleccions legislatives, el incendi del centre comercial Mitra Plaza van causar la mort al menys de 134 persones.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385153" title="Zhuge Liang" nonfiltered="3474" processed="3459" dbindex="148503">


Zhuge Liang (181 234) fou un Canceller de Shu Han durant el perode de la Xina dels Tres Regnes. s sovint reconegut com el major i ms exitos estratega de la seua poca. 

Sovint, es mostra amb l's d'una bata i portant un ventall de plomes de grua, Zhuge no noms va ser un important estrateg militar i estadista, va ser tamb un erudit i inventor d'xit. La seva reputaci com una intelligent i apresa persona li va crixer fins i tot mentrimentres vivia en relativa reclusi, i li guany el sobrenom de "El Drac ocult" (o tradut com "Crouching Dragon" o "Drac dorment").



Referncies.


Books;
 .
 ;
  ;
 ;


Enllaos extern.

Sanguo Zhi Biografia;
Sanguo Yanyi Biografia;
Cronologia de sa vida;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385155" title="Banha" nonfiltered="3475" processed="3460" dbindex="148504">
Banha (tamb Benha) (rab     ) s una ciutat del nord-est d'Egipte, capital de la governaci de Qalyubia o Kalyubiyya, coneguda localment com Banha Elasal que vol dir "Dola com la mel", i en copte Panaho. Est a 48 km al nord del Caire a la part oriental de la branca Damietta del Nil en una zona frtil i ben regada i amb una resclosa a 30 km ms amunt. La poblaci es de 145.792 habitants (2006).

Des de l'antiguitat s coneguda per la producci d'ingredients dels perfums i modernament per la industria electrnica. Una mica al nord hi ha l'antiga Athribis, capital del nomos IX del Baix Egipte encara no excavada. A 20 km al sud i ha Tall al-Yahudiya, lloc de l'antiga Leontpolis.

La ciutat disposa d'una universitat establerta el novembre de 1976. Est dividida en barris sent els principals : El-Vilal, Banha el-Gedida, Attrib, El-Manshia, El-Shedia and El-Zeraah.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385156" title="Velocitat de sedimentaci globular" nonfiltered="3476" processed="3461" dbindex="148505">


La velocitat de sedimentaci globular (VSG), coneguda tamb com reacci de Biernacki, s una mesura inespecfica de la inflamaci, utilitzada sovint com una prova mdica orientativa.

Per efectuar la prova, es posa sang citratada (amb citrat per evitar-ne la coagulaci) dins un tub vertical, i la velocitat a la qual cauen els glbuls vermells es mesura en mm/h (ms senzillament, els resultats es donen en millmetres a la primera hora i, de vegades, en millmetres a la segona hora).

Quan hi ha un procs inflamatori, l alt contingut de la sang en fibrinogen fa que els glbuls vermells s ajuntin. Els glbuls vermells agrupats en  rouleaux  sedimenten ms rpidament.

Histria.

Tradicionalment, se n atribueix el descobriment a Robin Fhraeus (1888 1968), que va escriure sobre les anomalies en la velocitat de sedimentaci, o b a Edmund F. Biernacki (1866 1911), que en va descriure el mtode de mesuratge el 1894.

Tanmateix, John Hunter (1728 1793) havia fet la primera descripci del fenomen al seu  Tractat sobre la sang, la inflamaci i les mesures per arma de foc , publicat el 1794. Constata que la  part vermella de la sang  sedimenta ms rpid desprs d algunes inflamacions, i postula que aix pugui ser degut a una  sang ms pesant .

Usos.

En les persones normals, la velocitat de sedimentaci s d alguns millmetres per hora. En alguns casos pot passar de 100 mm/h.

Augmenta regularment amb una sndrome inflamatria (reumatisme, artria temporal o malaltia de Horton, sndromes infeccioses...).

Tamb pot ser elevada en cas d anmia i embars.

Aquest test, fcil de realitzar per poc especfic, t tendncia a ser reemplaat per proves ms fiables:

 protena C reactiva;
 fibrinogen;

Valors normals.

Segons Miller.

Per als homes, la VSG normal correspon a la seva edat dividida per dos.



Per a les dones, la VSG normal d una dona correspon a la suma de la seva edat ms deu, dividida per dos.



Segons Sox.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385157" title="Altrichthys" nonfiltered="3477" processed="3462" dbindex="148506">

Altrichthys s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Altrichthys azurelineatus      ;
Altrichthys curatus ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Allen, G. R. 1999. Altrichthys, a new genus of damselfish (Pomacentridae) from Philippine Seas with description of a new species. Rev. Fr. Aquariol. v. 26 (nm. 1-2): 23-28.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385160" title="Altrichthys azurelineatus" nonfiltered="3478" processed="3463" dbindex="148507">

Altrichthys azurelineatus s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Filipines.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Allen, G.R. 1999: Altrichthys, a new genus of damselfish (Pomacentridae) from Philippine Seas with description of a new species. Revue franaise d'Aquariologie Herpetologie, 26(1-2): 23-28. ;
 Fowler, H. W. & B. A. Bean. 1928. Contributions to the biology of the Philippine Archipelago and adjacent regions. The fishes of the families Pomacentridae, Labridae, and Callyodontidae, collected by the ... steamer "Albatross," chiefly in Philippine seas and adjacent waters. Bull. U. S. Natl. Mus. Nm. 100, v. 7: i-viii + 1-525, Pls. 1-49. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385161" title="Altrichthys curatus" nonfiltered="3479" processed="3464" dbindex="148508">

Altrichthys curatus  s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Filipines.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G. R. 1999. Altrichthys, a new genus of damselfish (Pomacentridae) from Philippine Seas with description of a new species. Rev. Fr. Aquariol. v. 26 (nm. 1-2): 23-28. ;
 Eschmeyer, W.N., Editor, 2001. Catalog of fishes. Updated database version of December 2001. Catalog databases as made available to FishBase in December 2001.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385163" title="Pristotis" nonfiltered="3480" processed="3465" dbindex="148509">

Pristotis s un gnere de peixos de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Pristotis cyanostigma    ;
Pristotis obtusirostris ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rppell W. P. E. S. 1835-1838. Neue Wirbelthiere zu der Fauna von Abyssinien gehrig. Fische des Rothen Meeres. Frankfurt-am-Main. 1-148, Pls. 1-33. Pls. 1-7; 1836:29-52, Pls. 8-14; 1837:53-80, Pls. 15-21; 1838:81-148, Pls. 22-33. Fische Rothen Meeres 1835-38.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385165" title="IFK Malm" nonfiltered="3481" processed="3466" dbindex="148510">

L'IFK Malm s un equip de futbol suec, de la ciutat de Malm.

 Histria . 
T seccions de bandy, futbol i handbol. El club va ser fundat el 23 d'abril de 1899. Particip a la primera edici de l'Allsvenskan la temporada 1924/25. Ha jugat un total de 13 temporades a primera divisi on destaca la segona posici assolida el 1960. El 1961 arrib a quarts de la Copa d'Europa (perdent amb el Rapid Viena). Els seus colors sn samarreta groga i pantal blanc.

 Palmars .
Divisi 2 Sdra Gtaland (1):;
 2006;

 Enllaos externs .
Pgina oficial ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385166" title="Pristotis cyanostigma" nonfiltered="3482" processed="3467" dbindex="148511">

 Pristotis cyanostigma s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig i al Golf d'Aden.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1991. Damselfishes of the world. Mergus Publishers, Melle, Alemanya. 271 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rppell, W. P. E. S. 1835-1838. Neue Wirbelthiere zu der Fauna von Abyssinien gehrig. Fische des Rothen Meeres. Frankfurt-am-Main. 1-148, Pls. 1-33.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385186" title="Pristotis obtusirostris" nonfiltered="3483" processed="3468" dbindex="148512">

 Pristotis obtusirostris s una espcie de peix de la famlia dels pomacntrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i el Golf Prsic fins a les Illes Ryukyu, Taiwan, Indonsia, Nova Guinea i el nord d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Gnther, A. 1862. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the Acanthopterygii, Pharyngognathi and Anacanthini in the collection of the British Museum. Catalogue of the fishes in the British Museum. v. 4: i-xxi + 1-534.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1995. Coastal fishes of Oman. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 439 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385188" title="Plectorhinchus" nonfiltered="3484" processed="3469" dbindex="148513">









Plectorhinchus s un gnere de peixos de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

Plectorhinchus albovittatus ;
Plectorhinchus celebicus  ;
Plectorhinchus ceylonensis ;
Plectorhinchus chaetodonoides ;
Plectorhinchus chrysotaenia ;
Plectorhinchus chubbi ;
Plectorhinchus cinctus  ;
Plectorhinchus diagrammus ;
Plectorhinchus faetela     ;
Plectorhinchus flavomaculatus ;
Plectorhinchus gaterinoides ;
Plectorhinchus gaterinus   ;
Plectorhinchus gibbosus ;
Plectorhinchus harrawayi    ;
Plectorhinchus lessonii ;
Plectorhinchus lineatus ;
Plectorhinchus macrolepis ;
Plectorhinchus macrospilus      ;
Plectorhinchus mediterraneus ;
Plectorhinchus multivittatus ;
Plectorhinchus nigrus     ;
Plectorhinchus obscurus ;
Plectorhinchus orientalis ;
Plectorhinchus paulayi  ;
Plectorhinchus pictus    ;
Plectorhinchus picus ;
Plectorhinchus plagiodesmus ;
Plectorhinchus playfairi  ;
Plectorhinchus polytaenia ;
Plectorhinchus punctatissimus     ;
Plectorhinchus schotaf ;
Plectorhinchus sordidus ;
Plectorhinchus umbrinus     ;
Plectorhinchus unicolor     ;
Plectorhinchus vittatus    ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3. i-lxvi + 1-558.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385189" title="Edvard Bene" nonfiltered="3485" processed="3470" dbindex="148514">

Edvard Bene 28 de maig de 1884   , 3 de setembre de 1948) va ser el segon president de Txecoslovquia entre els anys 1935 i 1948, perode interromput per l'ocupaci alemanya entre 1938 i 1945, durant la qual va romandre a l'exili.

En decretar-se la independncia de Txecoslovquia el 28 d'agost de 1918 va ser nomenat Ministre de l'Exterior durant el govern de Karel Kram .

Per l'animadversi a l'herncia dels Hasburg se li atribueix la frase abans Hitler que els Hasburg.

Desprs del Tractat de Munich el 5 d'agost de 1938 renunci i escap primer al Regne Unit i desprs als Estats Units.

L'any 1940 s'esstabl a Londres on cre un govern a l'exili.

Desprs de la guerra, el 1948, Txecoslovquia va passar a ser regida pels comunistes passant a ser-ne el president Klement Gottwald.
 
Una actuaci molt polmica seva van ser els anomenats decrets de Bene, que van originar la deportaci massiva, prvia la confiscaci de propietas, de la minoria sudet germnica i dels hongaresos d'Eslovaquia i actualment encara s'han de resoldre les compensacions per aquests fets.



 Enllaos externs .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385190" title="Serra de l'Aguda" nonfiltered="3486" processed="3471" dbindex="148515">
La Serra de l'Aguda s una serra situada als municipis de Biosca i Tor (Segarra), amb una elevaci mxima de 612,9 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385192" title="Serra de les Valls" nonfiltered="3487" processed="3472" dbindex="148516">
La Serra de les Valls s una serra situada al municipi de Biosca (Segarra).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385199" title="Serra de Boixeder" nonfiltered="3488" processed="3473" dbindex="148517">
La Serra de Boixeder s una serra situada al municipi de la Vansa i Frnols (Alt Urgell), amb una elevaci mxima de 1.726,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385200" title="Serra de Banat" nonfiltered="3489" processed="3474" dbindex="148518">
La Serra de Banat s una serra situada als municipis d'Estamariu i les Valls de Valira (Alt Urgell).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385204" title="Objecte d'aprenentatge" nonfiltered="3490" processed="3475" dbindex="148519">
Un objecte d'aprenentatge s:

 Una entitat informativa digital desenvolupada per a la generaci de coneixement, habilitats i actituds que t sentit en funci de les necessitats del subjecte i que es correspon amb la realitat.

 "Un recurs digital que pot ser reutilitzat per a ajudar en l'aprenentatge.";

 "Una entitat, digital o no digital, que pot ser usada per a l'aprenentatge, educaci o entrenament";

 "Fragments interactius de e-learning, orientats a la Web i dissenyats per a explicar un objectiu d'aprenentatge independent";

 "Una entitat digital, autocontenible i reutilitzable, amb un clar propsit educatiu, constitut per al menys tres components interns editables: continguts, activitats d'aprenentatge i elements de contextualitzaci. A manera de complement, els objectes d'aprenentatge cal que tinguen una estructura (externa) d'informaci que facilite la seua identificaci , emmagatzemament i recuperaci: les metadades"(Chiappe, Segovia, & Rincon, 2007).;

 Vegeu tamb .
 Learning Object Metadata;

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385208" title="Koninklijke Lierse Sportkring" nonfiltered="3491" processed="3476" dbindex="148521">

El Koninklijke Lierse Sportkring s un equip de futbol belga de la ciutat de Lier.

Histria. 
1906 : fundaci del Liersche Sportkring;
1908 : afiliaci a l'Union Belge des Socits de Sports Athltiques (UBSSA - furura URBSFA);
1909 : fundaci del Turn-en Sportvereening Lyra;
1910 : afiliaci a l'UBSSA del Lyra;
1931 : obtenci del ttol de Socit Royale, canvi de nom per Koninklijke Liersche Sportkring;
1934 : obtenci del ttol de Socit Royale, canvi de nom per LYRA (Koninklijke Maatschappij);
1948 : canvi de nom per Koninklijke Lyra;
1971 : canvi de nom per Koninklijke Sportvereniging Lyra;
1972 : fusi del Liersche i del Lyra en Koninklijke Lierse Sportvereniging;
1982 : canvi de nom per Koninklijke Lierse Sportkring;

fonts : DICTIONNAIRE DES CLUBS AFFILIES A L'URBSFA DEPUIS 1895 - archives URBSFA i foot 100 asbl

Palmars.
Lliga belga de futbol (4):;
1931-32, 1941-42, 1959-60, 1996-97;

Segona divisi belga de futbol (1):;
1926-27;

Segona divisi belga de futbol-Ronda final (3):;
1974, 1988, 2006;

Copa belga de futbol (2):;
1968-69, 1998-99;

Supercopa belga de futbol (2):;
1997, 1999;

Jugadors histrics.


Enllaos externs.
   Web oficial;
 Web a la uefa;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385211" title="Plectorhinchus albovittatus" nonfiltered="3492" processed="3477" dbindex="148522">

Plectorhinchus albovittatus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a Moambic, les Clebes, Taiwan i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Second Ed. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rppell, W. P. E. S. 1835-1838. Neue Wirbelthiere zu der Fauna von Abyssinien gehrig. Fische des Rothen Meeres. Frankfurt-am-Main. 1-148, Pls. 1-33.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385216" title="Plectorhinchus celebicus" nonfiltered="3493" processed="3478" dbindex="148523">

Plectorhinchus celebicus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 49 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Moluques fins a Papua Nova Guinea, les Illes Ryukyu, la Gran Barrera de Corall i Belau (Micronsia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385217" title="Plectorhinchus ceylonensis" nonfiltered="3494" processed="3479" dbindex="148524">

Plectorhinchus ceylonensis  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 44 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sri Lanka.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R.J., 1984. Haemulidae. In W. Fischer and G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Vol. 2. FAO, Roma. pag. var.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385218" title="Serrat del Rector (Vilanova de Mei)" nonfiltered="3495" processed="3480" dbindex="148525">

El Serrat del Rector s una serra situada al municipi de Vilanova de Mei (Noguera), amb una elevaci mxima de 576,8 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385219" title="Serrat del Rector (Lladurs)" nonfiltered="3496" processed="3481" dbindex="148526">

El Serrat del Rector s una serra situada al municipi de Lladurs (Solsons), amb una elevaci mxima de 792,1 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385220" title="Bani Suwayf" nonfiltered="3497" processed="3482" dbindex="148527">


Beni Suef o Bani Suwayf o Beni Souef o  Beni Sueif o Beni Swaif o Beni Sweif o Beni Suaif (copte: Panisuf; rab         }}) s una ciutat d'Egipte capital de la governaci de Beni Suef. Est situada a 120 km al sud del Caire. La seva poblaci s de 172.032 habitants (2006).

Beni Suef s una ciutat agrcola, creada a patir d'un petit llogaret al segle XX. Ja a l'edat mitjana era famosa pel lli que encara es cultiva junt amb el cot; tamb es fabriquen estores. Hi ha unes pedreres d'alabastre a la rodalia. A 16 km a l'oest hi ha les ruines d'Heraclepolis Magna. El seu nom antic era Binumsuwayh (esmentat el 1497) deformat a Bani Suwayf. El makam de la shaykha Huriyya, a l'antiga mesquita Djami al-Bahr, gaudeix de la veneraci local. Un accident de tren a la ciutat va causar 75 morts el 1995 i un incendi del Palau Cultural de la ciutat el 5 de setembre de 2005 va causar 45 morts. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385221" title="Serrat del Cupot (Pinell de Solsons)" nonfiltered="3498" processed="3483" dbindex="148528">

El Serrat del Cupot s una serra situada al municipi de Pinell de Solsons (Solsons), amb una elevaci mxima de 710,9 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385222" title="Serrat del Cupot (Vallirana)" nonfiltered="3499" processed="3484" dbindex="148529">

El Serrat del Cupot s una serra situada al municipi de Vallirana (Baix Llobregat), amb una elevaci mxima de 596,5 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385223" title="Plectorhinchus chaetodonoides" nonfiltered="3500" processed="3485" dbindex="148530">

Plectorhinchus chaetodonoides  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 72 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Maldives, i des de Sumatra fins a Fidji, Nova Calednia i les Illes Ryukyu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde, B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. v. 3: i-lxvi + 1-558, Pls. 1-34.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Second Ed. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;
 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385224" title="Serral del Cpol" nonfiltered="3501" processed="3486" dbindex="148531">
El Serral del Cpol s una serra situada al municipi d'Olesa de Bonesvalls (Alt Peneds), amb una elevaci mxima de 596,5 metres.

Referncies.

	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385225" title="Plectorhinchus chrysotaenia" nonfiltered="3502" processed="3487" dbindex="148532">

Plectorhinchus chrysotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 41 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Singapur i les Filipines fins a les Illes Salom, les Illes Ryukyu, la Gran Barrera de Corall i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bleeker, P. 1855. Achtste bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Celebes. Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlandsch Indi v. 9: 281-314.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, R.F., 1999. Micronesian reef fishes. A comprehensive guide to the coral reef fishes of Micronesia. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 216 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385226" title="Serrat de Porredon (Coll de Narg)" nonfiltered="3503" processed="3488" dbindex="148533">

El Serrat de Porredon s una serra situada al municipi de Coll de Narg (Alt Urgell), amb una elevaci mxima de 1.370,1 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385227" title="Serrat de Porredon (Lladurs)" nonfiltered="3504" processed="3489" dbindex="148534">


El Serrat de Porredon s una muntanya de 855 metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385228" title="FC Hradec Krlov" nonfiltered="3505" processed="3490" dbindex="148535">

El FC Hradec Krlov s un equip de futbol txec de la ciutat de Hradec Krlov.

 Histria . 
Evoluci del nom:
 1905: SK Hradec Krlov;
 1948: Sokol Hradec Krlov;
 1949: Sokol koda;
 1953: DSO Spartak Hradec Krlov;
 1976: TJ Spartak ZVU Hradec;
 1989: RH Spartak ZVU Hradec Krlov;
 1990: SKP Spartak Hradec Krlov;
 1992: SKP Fomei Hradec Krlov;
 1994: SK Hradec Krlov;
 2005: FC Hradec Krlov;

Palmars.
Lliga txecoslovaca de futbol (1): ;
1960;

Copa txeca de futbol (1):;
1995;

Enllaos externs.
  Pgina oficial;
  Pgina de seguidors;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385229" title="Plectorhinchus chubbi" nonfiltered="3506" processed="3491" dbindex="148536">

Plectorhinchus chubbi  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 75 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Somlia, Kenya i ndia fins a Port Alfred (Sud-frica). Tamb a Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Regan, C. T. 1919. Fishes from Durban, Natal, collected by Messrs. H. W. Bell Marley and Romer Robinson. Annals of the Durban Museum v. 2 (pt 4): 197-204.
 Smith, M.M. i R.J. McKay, 1986. Haemulidae. p. 564-571. In M.M. Smith and P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385234" title="Serrat de l'Ascensi" nonfiltered="3507" processed="3492" dbindex="148537">

El Serrat de l'Ascensi s una muntanya de 749 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385236" title="Plectorhinchus cinctus" nonfiltered="3508" processed="3493" dbindex="148538">

Plectorhinchus cinctus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar d'Arbia fins al sud del Jap.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Masuda, H. i G.R. Allen, 1993. Meeresfische der Welt - Gro-Indopazifische Region. Tetra Verlag, Herrenteich, Melle. 528 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Temminck, C. J. & H. Schlegel. 1843. Fauna Japonica, sive descriptio animalium quae in itinere per Japoniam ... Parts 2-4: 21-72.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385237" title="Serrat de l'Alzina" nonfiltered="3509" processed="3494" dbindex="148539">
El Serrat de l'Alzina s una serra situada al municipi de Lladurs (Solsons), amb una elevaci mxima de 906,1 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385238" title="Plectorhinchus diagrammus" nonfiltered="3510" processed="3495" dbindex="148540">

 Plectorhinchus diagrammus s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Malisia fins a Melansia i Jap.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385239" title="Pont de la Pedra" nonfiltered="3511" processed="3496" dbindex="148541">
El pont de la Pedra s un pont que es troba al carretera de Sant Lloren de Morunys a la Coma i la Pedra, dins el terme municipal de la Coma i la Pedra (Solsons) i que permet travessar el Cardener.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385240" title="Plectorhinchus faetela" nonfiltered="3512" processed="3497" dbindex="148542">

Plectorhinchus faetela  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig.
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385241" title="Plectorhinchus flavomaculatus" nonfiltered="3513" processed="3498" dbindex="148543">

Plectorhinchus flavomaculatus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a Transkei (Sud-frica), Papua Nova Guinea, el sud del Jap i Austrlia (Austrlia Occidental i Nova Galles del Sud).
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1830. Histoire naturelle des poissons. Tome cinquime. Livre cinquime. Des Scinodes. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. v. 5: i-xxviii + 1-499 + 4 pp., Pls. 100-140.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tquio, Jap. 437 p. (text)  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385246" title="Antoni Blanes Joan" nonfiltered="3514" processed="3499" dbindex="148544">
Antoni Blanes Joan nasqu a Art a l'any 1820. Fou comerciant. Cavaller de l'ordre de Carles III.

 Vida .
Emigr a Puerto Rico el 1838, on fund una important firma comercial i el 1865 l'hospital de Sant Antoni. Dugu a terme una gran activitat de caire social i per aix fou nomenat sndic protector dels esclaus.

Torn a Mallorca el 1866 i adquir grans importants edificis com la casa del marqus del Reguer, al carrer de la Uni de Palma, en la qual, obres dels millors pintors mallorquins de l'poca (Anckerman, Mestre, Bau i Ribes), algunes de les quals es troben dipositades a l'esglsia de Sant Salvador d'Art.

En aquest poble va collaborar en la construcci amb el seu germ Monserrat, de l'hospital de Santa Rosa i contribu a fer-hi el cementeri municipal, la capella i l'ermita de Sant Salvador.

Va morir a Palma a l'any 1885.

 Distincions .
Fou nomenat fill illustre d'Art ra per la qual tamb se li conced un carrer amb el seu nom.

 Bibliografia .
 Calendari Artanenc 2008. Fills illustres d'Art. Pg. 34.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385248" title="Plectorhinchus gaterinoides" nonfiltered="3515" processed="3500" dbindex="148545">

 Plectorhinchus gaterinoides s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a Nova Calednia, les Illes Ryukyu i Palau.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Second Ed. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385249" title="Emili Josep Isierte Aguilar" nonfiltered="3516" processed="3501" dbindex="148546">


Emili Josep Isierte Aguilar (Amposta, 13 de novembre de 1963) s un antic porter de futbol que actualment treballa al cos tcnic del Castell com a entrenador de porters, desprs d'haver-ho fet tamb com a segon entrenador. 

A la seva poca de futbolista en actiu, va jugar a la Primera divisi amb el Castell, l'Sporting de Gijn i el RCD Espanyol. s el quart porter en la histria del Castell pel que fa al nombre de partits jugats (amb 166 oficials) i mant el rcord d'imbatibilitat en Primera divisi amb l'Sporting (amb 704 minuts).

Altres mrits.
1 campionat de Segona divisi i ascens: 1988/89 amb el CD Castelln.
1 campionat d'Espanya d'aficionats: 1985/86 amb el CD Castelln B.
Rcord d'imbatibilitat a Primera divisi amb l'Sporting de Gijn: 704 minuts a la temporada 1991/92.
1 Molinn de Plata: millor jugador de l'Sporting de Gijn a la temporada 1991/92.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385250" title="ATO Records" nonfiltered="3517" processed="3502" dbindex="148547">
According To Our Records (o ATO Records) fou fundada a inicis del 2000 per David Matthews (del grup Dave Matthews Band), Coran Capshaw, Chris Tetzeli i Michael McDonald com a divisi d'RCA Records. ATO t la seva seu a la ciutat de Nova York i actualment distribueix a traves de RED Distributionss (propietat de Sony BMG).

ATO Records representa a un grup divers d'artistes. La seva missi s desenvolupar a cada artista i cada gravaci amb el suficient temps i la cura necessria. D'acord amb el seu web oficial, "no hi ha temps, per hi ha un plan per construir un segell de qualitat dels msics".

El seu primer xit va ser David Gray, l'lbum del qual, White Ladder, va guanyar l'admiraci de la crtica i la popularitat tant als Estats Units com a l'exterior. El Single "Babylon" va escalar a les llistes d'xits dels EUA i va donar un bon inici al segell musical en la indstria.

El novembre de 2007, Billboard confirm que ATO treuria al mercat In Rainbows, set lbum de Radiohead sota la distribuci de TBD Records als EUA. L'lbum fou publicad l'1 de gener de 2008, un dia desprs que XL Recordings ho fes al Regne Unit.

  Artistes .

 Ben Kweller;
 Crowded House;
 David Gray;
 Fiction Family;
 Gomez;
 Gov't Mule;
 Jem;
 Liz Phair;
 Mike Doughty;
 My Morning Jacket;
 North Mississippi Allstars;
 Patty Griffin;
 Radiohead;
 Rodrigo y Gabriela;
 Signal Hill Transmission;
 Switchfoot;
 Vusi Mahlasela;
 The Whigs;

 Enllaos externs.

 Web Oficial;
 Myspace;
 Botiga on-line d'ATO Records;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385252" title="Defensa de Gallpoli" nonfiltered="3518" processed="3503" dbindex="148548">







La Defensa de Gallipoli es va lliurar el juliol de 1306 a Gallipoli, Trcia), i va enfrontar la Companyia Catalana d'Orient contra tropes de Genovesos i Bizantins comandats per Antoni Spinola. En la defensa de la ciutat hi tingueren un paper destacat les dones almogvers, les quals foren el pal de paller de la defensa.



Antecedents.
Desprs de la victori aconseguida a la Batalla d'Apros, la Companyia Catalana d'Orient es fa amb el control de la Trcia. Andrnic II Paleleg degut a la desfeta del seu exrcit es troba confinat a Constantinoble sense possibilitat de fer front a la Companyia. 
Antoni Spinola, general gnoves, arriba a Constantinoble amb 18 galeres i s'ofereix a pendre Gallipoli i expulsar la companyia de la Trcia.

Mentrestant la major part de la Companyia surt a cercar la companyia d'Alans, dirigits per Gicorn, per tal d'exterminar-los i complir, d'aquesta manera, venjana per l'assassinat de Roger de Flor. A Gallipoli, creient-la segura i sota les ordres de Ramon Muntaner, hi deixen una guarnici formada per 134 almogvers i 7 cavalls.

Spinola es dirigeix amb dues galeres a Gallipoli i demana la rendici de la ciutat per tres cops. Ramon Muntaner s'hi nega. Spinola retorna a Constantinoble on recull les seves Galeres i, juntament, amb 7 galeres atorgades per Andrnic es dirigueix a pendre Gallipoli.

A l'observar l'estol gnoves Ramon Muntaner disposa la defensa de la ciutat, Feu armar les dones i les colloc a defensar les muralles. 

El camp de batalla.
Al mat les galeres genoveses inicien el desembarcament trobant-se amb l'oposici dels 7 cavalls catalans capitanejats per Ramon Muntaner, 10 galeres se separaren de la resta prenent terra sense oposici. Muntaner cau ferit i la "cavalleria" almogaver es retira. Veient el capit ferit, els genovesos es llancen contra els murs i veient-los defensats per dones creuen que obtindran una victria fcil. La resistncia de les dones almogvers feu fracassar aquest primer assalt, causant moltes baixes als genovesos.

Un cop recomposades les seves forces els Genovesos tornen a l'assalt, aquest cop sense menystenir la defensa de la ciutat, i son, novament, obligats a retirar-se. Spinola veient l'impossibilitat de prendre la ciutat, desembarca amb 400 cavallers i els genovesos retornen a l'assalt, on la defensa es torna a mostrar formidable.

Al migdia, Ramon Muntaner, recuperat de ses ferides, i veient el dany rebut pels genovesos ordena una sortida de la ciutat. Amb 100 homes i 6 cavalls, Muntaner es llena a contra l'enemic, Spinola i els 400 cavallers son morts i les forces genovese es veuen obligades a retirar-se, perseguides per els defensors fins a les galeres.

Conseqncies.
Les galeres genoveses es retiren. Les genoveses retornen cap a Itlia, metre que les 7 cedides per Andrnic retorne a Constantinoble on informen a l'Emperador dels fets.

La host principal d'Almogvers retorna a Gallipoli dos dies desprs dels fets.

 Notes i Referncies .


 Bibliografia .
  Francesc de Montcada i de Montcada: "Expedicin de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos" (Ed. 1623);
 Ramon Muntaner: Chronica; Cap. CCXXVII. "" (1 Edici, 1558) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385253" title="Plectorhinchus gaterinus" nonfiltered="3519" processed="3504" dbindex="148549">


Plectorhinchus gaterinus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica), Maurici, Madagascar i Comores.
 Referncies .

Bibliografia.
 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descriptiones animalium quae in itinere ad Maris Australis terras per annos 1772 1773 et 1774 suscepto, ...: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, M.M. i R.J. McKay, 1986. Haemulidae. p. 564-571. In M.M. Smith and P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385254" title="Cercle Brugge Koninklijke Sportvereniging" nonfiltered="3520" processed="3505" dbindex="148550">

El Cercle Brugge Koninklijke Sportvereniging s un equip de futbol belga de la ciutat de Bruges.

 Histria .

1899 : fusi dels clubs Vlaamsche Football Club i Rapid Football Club per la creaci del Cercle Sportif Brugeois com a secci esportiva dins de l'escola jesuta de l'Institut Saint-Franois-Xavier.
1924 : obtenci del ttol de Socit Royale esdevenint Royal Cercle Sportif Brugeois;
1968 : Koninklijke Sportvereniging Cercle Brugge;
1997 : Cercle Brugge Koninklijke Sportvereniging;

 Palmars .
Lliga belga de futbol (3):;
1910-11, 1926-27, 1929-1930;

Segona divisi belga de futbol (4):;
1937-38, 1970-71, 1978-79, 2002-03;

Copa belga de futbol (2):;
1926-27, 1984-85;

 Presidents .

 1899-05:  Leon De Meester;
 1905-07:  Raoul Daufresne de la Chevalerie;
 1907-09:  Leon De Meester;
 1909-11:  Albric de Formanoir de la Cazerie;
 1911-25:  Ren de Peellaert;
 1927-37:  Paul Dautricourt;
 1937-50:  Edgard De Smedt;
 1950-53:  Yves Dautricourt;
 1953-67:  Pierre Vandamme;
 1967-70:  Robert Braet;
 1970-02:  Paul Ducheyne;
 2002- :  Frans Schotte;

 Entrenadors .


 1910-14:  Joseph Dewulf;
 1914-28:  Louis Saeys;
 1928-37:  Florimond Vanhalme;
 1937-38:  William Maxwell;
 1938-40:  Hugo Fenichel;
 1940-41:  Florimond Vanhalme;
 1941-42:  Louis Saeys;
 1942-44:  Willy Steyskal;
 1944-46:  Louis Baes;
 1946-48:  Andr Deschepper;
 1948-50:  Louis Baes;
 1950-51:  Georges Vanden Bempt;
 1951-52:  Bill Kennedy;
 1952-54:  Louis Versyp;
 1954-56:  Guy Thys;
 1956-57:  Louis Versyp;
 1958-62:  Edmond Delfour;
 1962-63:  Jules Bigot;
 1963-66:  Georges Meuris;

 1966-67:  Jules Van Dooren;
 1967-72:  Urbain Braems;
 1972-77:  Han Grijzenhout;
 1977-78:  Lakis Petropoulos ;
 1978:  Lucien Masyn;
 1978-79:  Han Grijzenhout;
 1979-82:  Leo Canjels;
 1982-83:  Han Grijzenhout;
 1983-84:  Henk Houwaart;
 1984:  Bram Van Kerkhof;
 1984-87:  Georges Leekens;
 1987-88:  Ren Taelman;
 1988-89:  Roland Rotty;
 1989-91:  Han Grijzenhout;
 1991:  Eric Lagrou;
 1991-93:  Henk Houwaart;
 1993-94:  Georges Leekens;
 1994-97:  Jerko Tipuri ;
 1997-98:  Rudy Verkempinck;

 1998-99:  Ronny Desmedt;
 1999-02:  Dennis Van Wijk;
 2002-04:  Jerko Tipuri ;
 2004-07:   Harm Van Veldhoven;
 2007- :  Glen De Boeck;


 Futbolistes histrics .


   Besnik Hasi;
  Eddie Krn evi ;
  Dirk Beheydt;
  Vital Borkelmans;
  Robert Braet;
  Geert Broeckaert;
  Geoffrey Claeys;
  Paul Courant;
  Alain De Nil;
  Grard Devos;
  Gustaaf Eeckeman;
  Fernand Goyvaerts;
  Pierre Hanon;
  Nordin Jbari;
  Andr Saeys;
  Louis Saeys;
  Alphonse Six;
  Guy Thys;
  Nico Vaesen;
  Albert Van Coile;

  Michel Vanderbauwhede;
  Yves Vanderhaeghe;
  Florimond Vanhalme;
  Jules Verriest;
    Josip Weber;
  Roman Vonek;
  Benny Nielsen;
  Morten Olsen;
  Sren Skov;
  Kari Laukkanen;
  Paulus Roiha;
  Kari Ukkonen;
  Didier Six;
   Isaac Asare;
  Gbor Torma;
  Svar Jnsson;
  Ragnar Margeirsson;
  Nacer Abdellah;
   Virgall Joemankhan;
  Kees Krijgh;

  Jan Ove Pedersen;
  Ovidiu Hanganu;
  Ion Ionescu;
  Dorinel Munteanu;
  Tibor Selymes;
  Vahram Kevorkian;
  Mohamed Kanu;
   Zoran Bojovi ;
   Ivo Jerolimov;
   Zdenko Vukasovi ;
  Kalusha Bwalya;
  Charly Musonda;


 Enllaos externs .
   Web oficial;
 Web de la UEFA ;
 Ultras Bryggja '05 ;
 Cerclemuseum.be: Web de seguidors ;
 Cercle Brugge XtraTime ;

 Bibliografia .
Roland Podevijn, Cercle Brugge 1899-1989, K.S.V. Cercle Brugge, 1989;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385257" title="MPL Communications" nonfiltered="3521" processed="3506" dbindex="148551">
MPL Communications s un hlding creat pel msic britnic Paul McCartney pels seus interessos comercials. De forma addicional al treball de McCartney desprs de la separaci de The Beatles, MPL ha esdevingut una de las editores privades de msica ms importants en haver adquirit altres companyies del sector musical. MPL, que suposa les sigles de "McCartney Productions Limited", t seus a Londres i Nueva York i fou fundada el 1970 amb la intenci de distanciar-se del mnager Allen Klein i de l'empresa de The Beatles, Apple Corps, si b McCartney no desenvolupar el seu projecte fins el 1975. La primera vegada que es nomena MPL s a l'lbum de 1975 Venus and Mars.

MPL poseeix una mplia varietat de drets d'autor -que cobreixen prop de 100 anys de msica- de compositors com McCartney, Buddy Holly, Jerry Herman, Frank Loesser, Meredith Willson i Harold Arlen, entre d'altres, amb canons com "Rock-a-bye Your Baby with a Dixie Melody" (feta famosa per Al Jonson) en el seu catleg. Aix mateix, controla 25 companyies subsidiries. Mary McCartney, fotgrafa i primera filla de Paul, controla el departament de fotografia.

L'octubre de 2006, el registre de marques de Londres va comunicar que la companyia de McCartney havia comenat un procs per reservar els drets del seu cognom per a l's de qualsevol gamma de productes, que inclouen roba i menjar vegetari. De complir-se tots els requisits legals, McCartney tindria el dret exclusiu per a usar el seu cognom com a marca a travs d'MPL.

 Referncies .


 Enllaos .
 Web Oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385259" title="Spencer Williams" nonfiltered="3522" processed="3507" dbindex="148552">
Spencer Williams (Nova Orleans, Louisiana, 14 d'octubre de 1889   Flushing, Nova York, 14 de juliol de 1965) fou un pianista, cantant i compositor nord-americ de jazz i msica popular.

Williams es reservava quan parlava de la primera etapa de la seva vida tal vegada perqu va crixer amb vincles amb l hampa en el districte de Storyville. Williams actuava a Chicago des del 1907, quan sobre l any 1916 es trasllad a la ciutat de Nova York. Desprs d arribar a Nova York, va co-escriure varies canons junt en Anton Lada de Louisiana Five. Entre aquestes canons hi ha  Arkansas Blues , que es convertiria en una de les seves canons ms populars i que segueix sent enregistrada pels msics fins el dia d avui.

Williams va recrrer Europa amb les bandes de 1925 a 1928; durant aquest temps va escriure per Josephine Baker en el Folies Bergres a Pars. Williams torn a Nova York per un parell d anys. El 1932, torn a Europa per una bona estada, desprs de uns molt bons anys a Londres el 1951 es trasllad a Estocolm, on hi pass la major part de la resta de la seva vida. Retorn a Nova York poc temps abans de morir, a Flushing, el 14 de juliol de 1965. El 1970 fou introdut com a compositor en el Sal de la Fama.

Va tenir xit amb les canons  Basin Street Blues ,  She ll Be Comin Around That Mountain ,  I Ain T Got Nobody ,  Royal Garden Blues ,  Mahogany Hall Stomp ,  I Found A New Baby ,  Everybody Loves My Baby ,  Squeeze Me ,    Shimmy-ShaWobble ,  Boodle Am Shake ,  Tishomingo Blues ,  I Ain t Gonna Give Nobody None of My Jelly Roll ,  Careless Love ,  Arkansas Blues ,  Paradise Blues ,  When LightsAre Low ,  Dallas Blues , i  My Man o War .
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385260" title="Plectorhinchus gibbosus" nonfiltered="3523" processed="3508" dbindex="148553">

Plectorhinchus gibbosus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 75 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica), Madagascar, les Comores, Reuni, Golf d'Aden, Golf Prsic, Samoa, les Illes Ryukyu, Austrlia, les Illes Carolines i les Illes Mariannes.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde, B. G. E. 1802. Histoire naturelle des poissons. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. v. 4: i-xliv + 1-728, Pl. 1-16.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Second Ed. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385262" title="Plectorhinchus harrawayi" nonfiltered="3524" processed="3509" dbindex="148554">

Plectorhinchus harrawayi  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 105 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Aldabra.
 Referncies .

Bibliografia.
 Goren, M. i M. Dor, 1994. An updated checklist of the fishes of the Red Sea (CLOFRES II). The Israel Academy of Sciences and Humanities, Jerusalem, Israel. 120 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385263" title="Plectorhinchus lessonii" nonfiltered="3525" processed="3510" dbindex="148555">

Plectorhinchus lessonii  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Malisia fins a Melansia i Jap.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes 1830. Histoire naturelle des poissons. Tome cinquime. Livre cinquime. Des Scinodes. Historie naturelle des poissons. Tome Sixime. v. 5: i-xxviii + 1-499 + 4 pp., Pls. 100-140.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1997. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. Second Edition. Revised and expanded edition. Crawford House Publishing Pty Ltd. Bathurst, NSW, Australia. 557 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385264" title="Plectorhinchus lineatus" nonfiltered="3526" processed="3511" dbindex="148556">

Plectorhinchus lineatus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 72 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Ryukyu fins a la Gran Barrera de Corall i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Conlu, P.V., 1986. Guide to Philippine flora and fauna. Fishes. Volum IX. Natural Resources Management Center, Quezon City, Filipines. 495 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Naturae, Ed. X. v. 1: i-ii + 1-824.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385265" title="Plectorhinchus macrolepis" nonfiltered="3527" processed="3512" dbindex="148557">

Plectorhinchus macrolepis  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Senegal fins a Angola.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roux, C., 1990. Haemulidae. p. 783-788. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisbon; SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385266" title="Plectorhinchus macrospilus" nonfiltered="3528" processed="3513" dbindex="148558">

Plectorhinchus macrospilus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 28'5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar d'Andaman (sud-oest de Tailndia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Satapoomin, U. & J. E. Randall   2000. Plectorhinchus macrospilus, a new species of thicklip (Perciformes: Haemulidae) from the Andaman Sea off southwestern Thailand. Phuket Mar. Biol. Center Res. Bull. Nm. 63: 9-16. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385268" title="Angelina" nonfiltered="3529" processed="3514" dbindex="148559">

L'angelina (Plectorhinchus mediterraneus) s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de la Pennsula Ibrica fins a Henties Bay (Nambia), incloent-hi les Canries. Tamb al Mediterrani occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Ben-Tuvia, A. i R. McKay, 1986. Haemulidae. p. 858-864. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. volum 2. UNESCO, Pars.  ;
 Guichenot, A. 1850. Histoire naturelle des reptiles et poissons. Pp. i-iv + 1-144 + Atlas. In: Exploration scientique de l'Algrie pendant les annes 1840, 1841, 1842. Pars. Vol. 5. Zoologie. Hist. Nat. Algrie. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385271" title="George Atwood" nonfiltered="3530" processed="3515" dbindex="148560">
George Atwood (Octubre del 1745   11 de juliol del 1807) fou un matemtic i fsic angls. s fams per inventar un aparell, la mquina d'Atwood, que permet illustrar les dues primeres lleis de Newton sobre el moviment. Fou tamb un bon jugador d'escacs.

Biografia.
Nasqu a Westminster, on fou batejat el 15 d'octubre del 1745. Fou professor de fsica a l'Universitat de Cambridge. Guany el 1796 la medalla Copley, otorgada per la Royal Society. Mor a Westminster el 1807, als 61 anys.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385273" title="Plectorhinchus multivittatus" nonfiltered="3531" processed="3516" dbindex="148561">

 Plectorhinchus multivittatus s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Taiwan i al nord d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Macleay, W. 1878. The fishes of Port Darwin. Proceedings of the Linnean Society of New South Wales v. 2 (pt 4): 344-367, Pls. 7-9.
 McKay, R.J., 2001. Haemulidae (=Pomadasyidae). Grunts (also sweetlips, hotlips, and velvetchins). p. 2961-2989. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Volum 5. Bony fishes part 3 (Menidae to Pomacentridae). Roma, FAO. pp. 2791-3380.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385274" title="Plectorhinchus nigrus" nonfiltered="3532" processed="3517" dbindex="148562">

Plectorhinchus nigrus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndic i al Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tquio, Jap. 437 p. (text)  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385275" title="Daisen-in" nonfiltered="3533" processed="3518" dbindex="148563">




Daisen-in (en japons,   , l'escola del gran ermit) s un temple budista zen situat al nord de Kyoto. El temple forma part del Daitoku-ji, classificat Tresor nacional del Jap, un conjunt de temples ms vast del que n's un temple secundari.

Origen i histria.

El temple va ser fundat l'any 1509 de la nostra era, durant el perode Muromachi  per Kogaku Zenji que en va dissenyar el jard de pedra que en fa avui el seu renom.

Es diu que el monjo budista Takuan S h  hi hauria ensenyat tamb els punts essencials del Kendo a Musashi Miyamoto.

El sacerdot que s'encarrega avui del temple, S en Ozeki s reputat amb els turistes pels seus nombrosos escrits budistes.

El temple.

Avui encara utilitzat com a lloc d'oraci, el temple est establert sobre una superfcie de 100 m. S'hi fan cursos de meditaci incloent-hi per als estrangers interessats el budisme zen.

El jard.

En aquest espai, el jard est situat tot al voltant d'un edifici nic. El jard es divideix en quatre parts que representen quatre paisatges diferents. Ha estat creat com una representaci tridimensional de les pintures monocromes de l'poca Song i s un arquetipus dels jardins d'estil Karesansui, s a dir els jardins de pedra secs. En efecte, els moviments de l'aigua sn representats per grava rasclada o per pedres. Hi s sobretot visible el riu de la vida que representa totes les etapes de la vida d'un home.

Els quatre diferents jardins sn:

El riu de la vida.

Situat a la cantonada nord del temple aquest jard s el ms carregat i probablement el ms evocador de les pintures xineses. S'hi troba per exemple el mont Horai. El riu de la vida comena en aquest indret per una cascada seca que representa la impetuositat de la joventut. Ms baix, el curs del riu s'alenteix una mica a mesura que la vida es va fent ms madura. Pedres simbolitzen les dificultats de la vida. Algunes sn escollides pels motius que recorden els remolins que sn visibles al gra de la roca.

La tortuga i el vaixell del tresor.

Desprs de passar simblicament una porta, s'arriba al ms petit jard dels quatre on s'hi poden veure dues pedres que se separen de les altres: el vaixell del tresor de mida important i que sembla baixar el corrent i la tortuga de la que no se'n veu res ms que l'esquena que emergeix i que sembla al contrari remuntar el corrent. El vaixell del tresor ha estat afegit al jard el 1959 desprs que s'ha vist a l'arxiu que tal pedra estava situada originalment en aquest emplaament.

La mar interior del Jap.

Aquest jard ms important, situat a la cantonada nord-oest representa la mar del Jap.

El gran oce.

s el pacfic que s representat aqu amb dues muntanyes i un arbre al fons simbolitzant l'arbre on Buda va trobar la saviesa com un objectiu a assolir. Aquest jard s adient per a la meditaci.

L'edifici.

Pintures de S ami i Kan  Motonobu decoren l'interior de l'edifici.

Accessos i visites.

Cal anar al temple Daitoku-ji i desprs demanar de visitar el Daisen-in.

Es pot degustar una tassa de te verd dins del temple.

Citacions.

Aqu i ara 
Cada dia de la vida s un aprenentatge
Aprenentatge per a mi mateix
Tot i que el fracs sigui possible
Vivint cada instant
L'igual de tota cosa
Preparat per a tot
Sc viu, sc aquest moment
El meu futur s aqu i ara
Ja que si no puc suportar aquest dia
Quan i on podr?

Paraules de tots els dies per S en Ozeki

Enllaos externs.


Una guia del temple (en)










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385276" title="Johann Paul von Westhoff" nonfiltered="3534" processed="3519" dbindex="148564">
Johann Paul von Westhoff (Dresden, 1656   Weimar, 17 d'abril de 1705) va ser un vompositor i violinista alemany del Barroc.

Des de 1671 enseny als prnceps de Saxnia, Johann Georg i Friedrich August.

El 1680 s'allist com a cadet en una campanya militar contra els turcs, viatj a Frana i a Itlia l'any 1681, i el 1862 actu davant de Llus XIV, quan ja estava considerat com un dels majors virtuosos del viol del seu temps. Va ser considerat com un dels millors violinistes alemanys, en companyia de Heinrich Ignaz Franz Biber i Johann Gottfried Walther

Va viatjar molt, a Hongria, Itlia, Frana, els Pasos Baixos, i a la cort imperial de Viena. Posteriorment va treballar com a professor de llenges estrangeres a Wittenberg (1698), abans d'esdevenir secretari de la Cort de Saxnia, a Weimar, on va coincidir amb Johann Sebastian Bach.

Les seves sonates per a viol compostes l'any 1696 sn precursores importants de les celebres sonates i partites per a viol solo, que Bach va escriure 24 anys ms tard.
L'estil de Westhoff estava probablement influenciat per Walther, amb qui va treballar alguns anys a la capella de la cort de Dresden.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385280" title="Banja Luka" nonfiltered="3535" processed="3520" dbindex="148565">

Banja Luka o Banjaluka (serbi:          ) s la ciutat principal i de fet la capital de la Repblica Srpska de Bsnia, centre de la Krajina al nord-oest de la Repblica de Bsnia i Hercegovina, a la riba del riu Vrbas i prop de la muntanyes Manja a (1214 metres),  emernica (1,338 metres), i Tisovac, part dels alts Dinrics.

 La ciutat .

s seu d'una universitat. El municipi, un dels ms grans del pas, t 96,2 km2. La municipalitat t 198.000 (227.000 si es compten els no retornats), amb la majoria pels serbis (90%) seguits dels bosnians amb 7%, croats el 2% i altres 1%.

La vila la forma una "Vila Alta" (Gorni Seher), amb la fortalesa, una "VIla Baixa" (Donji Seher) i alguns barris ms modern (els ms tradicionals sn els de Predgradje, Varos i Novoselija). 

A ms del govern municipal la ciutat allotja l'Assemblea Nacional i el Govern de la Repblica Srpska, aix com algunes agencies de l'estat. Hi ha consolats d'ustria, Crocia, Frana, Alemanya, Srbia, Regne Unit, i Estats Units.

La ciutat disposa de diversos museus entre els quals el de la repblica anomenat Bosanska Krajina, el d'art modern i l'etnogrfic (creat el 1930). Hi ha un teatre nacional i una biblioteca nacional, a ms de teatres, biblioteques i museus secundaris. 

Hi ha un aeroport Internacional amb codis BNX i LQBK.

Histria.

Banja Luka s esmentada per primer cop en un documentat datat el 6 de febrer de 1494 per anteriorment ja estava poblada la zona. Hi ha evidencies d'assentament rom amb un castell, que va formar part de la provncia d'Illria; el segle VII la zona va passar als eslaus. pertanyia a Bsnia fins el 1463 quan la regi de Jajce va passar a Hongria i Banja Luka potser fou erigida com a fortalesa per defensar la nova adquisici.  Un monestir francisc datat el 1378 existeix a un lloc proper, Petricevac. El nom Banja Luka volia dir (Prat del Ban), i apareix en un document de Ladislau II d'Hongria Fou ocupada pels otomans el 1527 o 1528 i fou seu d'un pashalik. A la ciutat hi ja vint-i-set mesquites  de les que dues sn del inici de l'poca otomana, la mesquita de l'emperador (Hunkarija) i la mesquita Ferhadija dzamija (datada el 1579 construda pel governador de Bsnia Ferhat Sokolovi . Aquest fou governador del pashalik de Bsnia des de 1574 al 1580 i des de aquesta darrera data fou beglerbegi de Bsnia (divisi administrativa de nova creaci); Banja Luka fou la capital de les dues entitats fins el 1638 quan fou transferida a Sarajevo.

El 1688 fou ocupada pels austracs  dirigit pel marcgravi de Baden; una part de la ciutat fou cremada. El 1737 fou assetjada pel prncep de Saxnia-Hildburghausen per el visir otom Ali Pasha Hekimoghlu va fer aixecar el setge desprs de vncer als imperials el 4 d'agost. El 1851 fou la capital d'un dels sis sandjaks de Bsnia. El 1878 Bsnia fou ocupada pels austracs i la ciutat va capitular sense resistncia el 31 de juliol. No obstant el 14 d'agost es va lliurar una batalla contra els rebels musulmans bosnians. Va restar possessi austraca fins el 1918 i desprs va formar part del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens ms tard Iugoslvia.



A la segona guerra mundial fou ocupada pels alemanys que van deportar als caps serbis i als jueus. El 7 de febrer de 1942 el ustatxis dirigits pel monjo francisc Miroslav Filipovi  lies Tomislav Filipovi -Majstorovi , van matar 2500 serbis (inclosos 500 nens) a Drakuli i, Motike i Sargovac (dins la municipalitat) i l'esglsia ortodoxa fou arrasada. La ciutat fou finalment alliberada pels partisans el 22 d'abril de 1945.

Un terratrmol el 1969 la va destruir parcialment per fou reconstruda.  En aquest temps s'hi van installar molts serbis. El 1992 va esdevenir capital de facto de la Repblica proclamada pels serbis a Bsnia i els catlics i musulmans van ser expulsats. Molts van morir als camps de concentraci de Manjaca, Omarska, Trnopolje i Mali Logor. Els refugiats foren ms de cent mil.





Ciutats agermanades.
 Bari, Itlia;
 Belgrad, Srbia, des de 2003;
 Bitonto, Itlia;
 Kaiserslautern, Alemanya, des de 2003;
 Kranj, Eslovnia, des de 2006;
 Lviv, Ucrana ;
 Moscou, Rssia, des de 2003;
 Novi Sad, Srbia, des de 2006;
 Patres, Grcia;
 


Personatges.
 Abas Arslanagi , esportista;
 Adem Cejvan, actor;
 Mustafa Nadarevi , actor;
 Ismet Bekri , poeta;
 Nasiha Kapidi -Hadi , poeta;
 Mersad Berber, pintor;
 Anton Josipovi , boxejador;
 Abid Kova evi , futbolista;
 Zrinko Tuti , compositor;
 Petar Ko i , novel lista;
 Milorad Karali , esportista;
 Dr. Neboja Popovi , esportista;
 Sla ana Goli , esportista;
 Ivan Ljubi i , tenista;
 Jasenko "Jasa Tha Boss" Kneevi , cantant;
 Zdravko Ra enovi , esportista;
 Saa Loi , cantant i compositor ;
 Dragan ajnovi], violinista, professor ;
 Marijan Bene, boxejador i poeta;
 Aleksandar Ravli , periodista;
 Vlado Miloevi , compositor;
 Zlatan Muslimovi , futbolista;
 Radovan Bisi , boxejador;
 Aleksandar Kneevi , esportista;
 Mladen Bojinovi , esportista;
 Marija esti , cantant;
 Maja Tati , cantant;
 Goran iak lies DJ Krmak, cantant;
 Ivana Gagula semifinalista del concurs Miss Terra 2007;
 Boris Rezak, cantant;

Galeria.



Enllaos externs.
Official page;
Official Banja Luka Tourism Page;
Banjaluka Portal;
Banjaluka BLog;
Guide through Banjaluka;
Banja Luka International Airport;
Banja Luka Stock Exchange;
Interactive city map of Banja Luka;
Events in Banja Luka and lots more;
Forum of Banjaluka's Diaspora;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385284" title="Fabio Coltorti" nonfiltered="3536" processed="3521" dbindex="148566">

Fabio Coltorti (nascut el 3 de desembre de 1980 a Kriens) s un futbolista sus que juga actualment al Racing de Santander.

Enllaos externs.
Estadstiques a la Primera divisi espanyola - LFP ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385286" title="Plectorhinchus obscurus" nonfiltered="3537" processed="3522" dbindex="148567">

Plectorhinchus obscurus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a Fidji, el sud del Jap, Austrlia, Nova Calednia i Micronsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Second Ed. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385288" title="Saih?-ji" nonfiltered="3538" processed="3523" dbindex="148568">



Saih -ji (en japons,    , el temple de les fragncies de l'oest) s un temple budista zen situat als afores de l'oest de Kyoto. El temple s sobretot conegut sota el nom de Kokedera (en japons,   , temple de les molses), a causa de les 120 espcies de molses que cont. El temple, pertanyent al corrent Rinzai-shu del budisme s dedicat a la deessa Amit bha. El temple est inscrit al Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco en tant que heretatge cultural que formen part dels temples de Kyoto.

Origen i Histria.

Segons la tradici del temple, l'indret va ser primer de tot la residncia de vacances del prncep Sh toku (prncep).
Un sacerdot del perode Nara, Gyoki Bosatsu que va fundar 49 temples a les provncies centrals, el va transformar aleshores en un temple consagrat a la deessa Amit bha. El temple es deia ja a als inicis Saih -ji per els carcters utilitzats eren diferents dels carcters actuals (en japons,    , temple de la direcci de l'oest).

Alguns segles ms tard, al comenament del perode Muromachi, el gran sacerdot del temple ve de Matsuo-jinja, Fujiwara Chikahide, va voler fer nou el temple de Saih -ji. En el segon any del perode Rekio (1339), es va retirar al temple per dedicar-se a l'oraci. Hi va tindre la revelaci que havia de confiar la direcci del temple al distingit sacerdot Muso Kokushi del temple Rinsen-ji.

Muso va acceptar i s'hi va installar. Fou ell qui va dissenyar el jard segons els seus propis gustos. Apreciant l'art del jard japons i tenint talents en aquest mbit, va posar tot el seu cor en aquest treball.
Muso Kokushi s considerat com el restaurador del Saih -ji.

El temple va ser incendiat durant la Guerra  nin, va ser inundat dues vegades durant el perode Edo. Va caure en runes. Es pensa que el conreu de les molses s una tradici que data de la fi del perode Edo.

Fins a 1977, les visites al temple eren lliures. Per a conseqncia dels danys ocasionats a les molses, s'han pres mesures per fer abaixar el nombre de visitants. A partir d'aquesta data, es va exigir una demanda escrita i una ofrena al temple per a poder visitar-lo. El nombre de visitants va disminuir. Ara, la puntualitat, cants religiosos i un petit exercici de calligrafia formen part de les obligacions de cada visitant, immergint-lo en l'ambient del temple.

El temple.

El temple s clebre pel seu jard nic on sn conreades 120 espcies de molses diferents. El jard est organitzat al voltant d'un estany del que la forma recorda el carcter xins   que significa "cor".

Al voltant de l'estany, tres cases de te permetien aprofitar certes perspectives del jard practicant la cerimnia del te. Al voltant de l'estany tamb, s'hi troben alguns temples.

Accs i visites.

Per tal de visitar el Saih -ji, s necessari dipositar una demanda adreada al temple, de la que els formularis estan disponibles al centre d'informaci turstica. Caldr disposar una adrea del Jap per rebre la resposta del temple.
La puntualitat s de rigor quan arribi al temple.
Cal preveure una donaci al temple d'un mnim de 3000 per visitant (els donar en un embolcall).
Els mesos de maig i de juny sn considerats com els millors per visitar-lo.

S'accedeix al Saih -ji amb autobs des de l'estaci Shijo situada sobre la Karasuma subway line. Cal baixar a la parada Kokedera-michi (    en japons, cam del temple de les molses).

Enllaos externs.

 Web dels llocs turstics de Kyoto (en);
 Web de la prefectura de Kyoto (ja);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385290" title="Plectorhinchus orientalis" nonfiltered="3539" processed="3524" dbindex="148569">

Plectorhinchus orientalis  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 86 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a Samoa, les Illes Ryukyu, Nova Calednia, Palau, les Illes Carolines i les Illes Mariannes.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Second Ed. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385295" title="Plectorhinchus paulayi" nonfiltered="3540" processed="3525" dbindex="148570">

Plectorhinchus paulayi  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Somlia, Kenya, Aldabra i Maurici.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R.J., 1984. Haemulidae. A W. Fischer i G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Vol. 2. FAO, Roma. pag. var.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Steindachner, F. 1895. Vorlufige Mittheilung ber einige neue Fischarten aus der ichthyologischen Sammlung des k. k. naturhistorischen Hofmuseums in Wien. Anzeiger der Akademie der Wissenschaften in Wien v. 32 (nm. 18): 180-183.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385297" title="Plectorhinchus pictus" nonfiltered="3541" processed="3526" dbindex="148571">

Plectorhinchus pictus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 83 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf Prsic fins a Sri Lanka i Xina.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R.J., 1984. Haemulidae. A W. Fischer i G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Vol. 2. FAO, Roma. pag. var.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385309" title="Oriol Lozano Farrn" nonfiltered="3542" processed="3527" dbindex="148572">

Oriol Lozano Farrn (nascut el 23 de maig de 1981 a Sudanell) s un futbolista que juga actualment al Racing de Santander.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385311" title="Plectorhinchus picus" nonfiltered="3543" processed="3528" dbindex="148573">

Plectorhinchus picus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 84 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Seychelles fins a les Illes de la Societat i Jap.
 Referncies .

Bibliografia.
 Gurin-Mneville, F. E. (Ed.) 1827-1828. Planches de Seba, Locupletissimi rerum naturalium thesauri accurata descriptio, accompagnes d un texte explicatif mis au courant de la science et rdig par unde runion de Savans. Complete work published in 1827-31. Planches de Seba, Locupletissimi rerum naturalium thesauri accurata descriptio, accompagnes d un texte explicatif mis au courant de la science et rdig par unde runion de Savans. v. 3. Fish plates 22-34.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Second Ed. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385318" title="Plectorhinchus plagiodesmus" nonfiltered="3544" processed="3529" dbindex="148574">

 Plectorhinchus plagiodesmus s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Somlia fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica) i Madagascar.
 Referncies .

Bibliografia.
 Fowler, H. W. 1935. South African fishes received from Mr. H. W. Bell-Marley in 1935. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia v. 87: 361-408.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, M.M. i R.J. McKay, 1986. Haemulidae. p. 564-571. In M.M. Smith and P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385320" title="Sh?ji" nonfiltered="3545" processed="3530" dbindex="148575">


A l'arquitectura tradicional japonesa, un sh ji (  ) s una paret o una porta constituda de paper washi translcid muntat sobre una trama de fusta. Els sh ji sn generalment emprats com a portes corredisses i estalvien un espai que seria necessari per a una porta amb frontissa. El sh ji s emprat tant a les cases tradicionals com a les de tipus occidental, i particularment de washitsu, i sn considerades ara al Jap com a necessaris per a semblar japons.

 vegeu tamb .


Fusuma;
By bu;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385321" title="Csar Gonzlez Navas" nonfiltered="3546" processed="3531" dbindex="148576">

Csar Gonzlez Navas (nascut el 14 de febrer de 1980 a Madrid) s un futbolista que juga actualment al Racing de Santander.

 Enllaos externs .
 Estadstiques a Primera divisi - LFP ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385324" title="Plectorhinchus playfairi" nonfiltered="3547" processed="3532" dbindex="148577">

Plectorhinchus playfairi  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 90 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i el sud d'Oman fins a Sud-frica i Madagascar.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pellegrin, J. 1914. Sur une collection de poissons de Madagascar. Bulletin de la Socit Zoologique de France v. 39: 221-234.
 Smith, M.M. i R.J. McKay, 1986. Haemulidae. p. 564-571. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385325" title="Plectorhinchus polytaenia" nonfiltered="3548" processed="3533" dbindex="148578">

Plectorhinchus polytaenia  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la costa oest de l'ndia, i des de les Filipines i Indonsia fins a Papua Nova Guinea i el nord d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bleeker, P. 1852. Derde bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Celebes. Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlandsch Indi v. 3: 739-782.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R.J., 1984. Haemulidae. A W. Fischer i G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Vol. 2. FAO, Roma. pag. var.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385326" title="Lszl Sepsi" nonfiltered="3549" processed="3534" dbindex="148579">

Lszl Sepsi (nascut el 7 de juny de 1986 a Ludu ) s un futbolista romans que juga actualment al Racing de Santander, cedit pel Benfica. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385327" title="Takashi Yoshimatsu" nonfiltered="3550" processed="3535" dbindex="148580">
Takashi  Yoshimatsu.
Compositor japons de msica clssica contempornia, Tokio 18 de mar de 1953.
Actualment s conegut per crear la msica pel remarke d Astroboy.
Com Toru Takemitsu, no reb educaci formal en la msica, aix que se l considera un compositor autodidacte. Deix la facultat de tecnologia de la Universitat de Keio el 1972 per unir-se a una banda d amateurs nomenada  NOA  coma tecladista, perode en el qual emulava la msica de Pink Floyd. Llavors, s interessava molt pel Jazz, i en el Rock progressiu, i en les noves possibilitats musicals obertes mercs a la msica electrnica.
Fou un fan dels Walker Brothers i els Ventures quan tenia 13 anys, per les simfonies de Beethoven i Txaikovski el fascinaren als 14 anys. Des de llavors comen a composar peces clssiques fins fer-se un renom amb la pea serialista  Threnody for Toki  el 1981. poc desprs es decant amb la msica atonal i llavors compos en un estil neoromntic lliure amb fortes influncies del Jazz, del Rock i de la msica clssica japonesa.
Fins el 2004, Yoshimatsu ha composat 5 simfonies, 5 concerts (un per cadascun d aquests instruments: piano, violoncel, guitarra, tromb i saxofon), algunes sonates i algunes peces ms curtes per conjunts u orquestres de tot tipus. Llurs Suites  Atom Hearth Club  per a orquestra de cordes fan un homenatge explcit a The Beatles, Pink Floid i Emerson, Lake and Palmer.


Llistat d obres:
 	Threnody to Toki Op.12 per piano i orquestra de cordes 
 	Chikap Op.14a per orquestra (1981 rev.2003) 
 	Concert per a Guitarra "Pegasus Effect" Op.21 (1993) 
 	L Era de les Aus Op.25 per orquestra (1986) 
 	Sinfona No.1 "Kamui-Chikap" Op.40 (1988-1990) 
 	Sinfona No.2 "At terra" Op.43 (1991) 
 	Concert per a Tromb "Orion Machine" Op.55 (1993) 
 	Concert per a Saxofn "Cyber-Bird" Op.59 (1994) 
 	Oda a les aus i a l arc iris Op.60(1994) 
 	Concert per a Piano "Memo-Flora" Op.67 
 	Atom Hearts Club Suite No.1 Op.70a pera orquestra de cordes (1997-2000) 
 	Sinfona No.3 Op.75 (1998) 
 	Atom Hearts Club Suite No.2 Op.79a per orquestra de cordes (1999-2000) 
 	Sinfona No.4 Op.82 (2000) 
 	Preludi a la celebraci de les aus Op.83 (2000) 
 	Sinfona No.5 Op.87 (2001) 
 	Concert per a Violoncello "Centaurus Unit" Op.91 (2003) 
(Referncies; en/wiki.org/yakashi_yoshimatsu).
().
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385328" title="Plectorhinchus punctatissimus" nonfiltered="3551" processed="3536" dbindex="148581">

Plectorhinchus punctatissimus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Seychelles, Maurici i Tahit.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McAllister, D.E., 1990. A working list of fishes of the world. Copies available from D.E. McAllister, Canadian Museum of Nature, P.O. Box 3443, Ottawa, Ontario K1P 6P4, Canad. 2661 p. plus 1270 p. Index  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385329" title="Mohammed Tchit" nonfiltered="3552" processed="3537" dbindex="148582">

Mohammed 'Mm' Tchit (nascut el 31 de gener de 1984 a Bujumbura) s un futbolista burunds que juga actualment al Racing de Santander.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385330" title="Plectorhinchus schotaf" nonfiltered="3553" processed="3538" dbindex="148583">

Plectorhinchus schotaf  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a Port St. Johns (Sud-frica) i el Pacfic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descriptiones animalium quae in itinere ad Maris Australis terras per annos 1772 1773 et 1774 suscepto, ...: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tquio, Jap. 437 p. (text)  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385331" title="Plectorhinchus sordidus" nonfiltered="3554" processed="3539" dbindex="148584">

Plectorhinchus sordidus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a Transkei (Sud-frica), les Seychelles i Maurici.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Klunzinger, C. B. 1870. Synopsis der Fische des Rothen Meeres. I. Theil. Percoiden-Mugiloiden. Verhandlungen der K.-K. zoologisch-botanischen Gesellschaft in Wien v. 20: 669-834.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Sousa, M.I. i M. Dias, 1981. Catlogo de peixes de Moambique - Zona Sul. Instituto de Desenvolvimento Pesqueiro, Maputo, Moambic. 121 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385332" title="Plectorhinchus umbrinus" nonfiltered="3555" processed="3540" dbindex="148585">

 Plectorhinchus umbrinus s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig.
 Referncies .

Bibliografia.
 Goren, M. i M. Dor, 1994. An updated checklist of the fishes of the Red Sea (CLOFRES II). The Israel Academy of Sciences and Humanities, Jerusalem, Israel. 120 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385334" title="Koninklijke Sportkring Beveren" nonfiltered="3556" processed="3541" dbindex="148586">

El Koninklijke Sportkring Beveren s un equip de futbol belga de la ciutat de Beveren.

Histria.
Els orgens del club es remunten al Standaard Club Beveren (1921) fusionat amb el F.C. Amical i desaparegut el 1931. Tres anys ms tard, futbolistes d'aquest club creen el SK Beveren. L'evoluci del nom ha estat la segent:
1934 : Voetbalclub Sportkring Beveren;
1935 : Sportkring Beveren-Waes;
1978 : Sportkring Beveren;
1984 : Koninklijke Sportkring Beveren;

Palmars.
Lliga belga de futbol (2):;
1978-79, 1983-84;

Segona divisi belga de futbol (4):;
1966-67, 1972-73, 1990-91, 1996-97;

Copa belga de futbol (2):;
1977-78, 1982-83;

Supercopa belga de futbol (1):;
1984;

Futbolistes destacats.


 Marc Baecke;
 Geert De Vlieger;
 Filip De Wilde;
 Jean Janssens;
 Paul Lambrichts;
 Erwin Lemmens;
 Dominique Lemoine;
 Ronny Martens;
 Tristan Peersman;
 Jean Marie Pfaff;
 Benot Thans;
 Stphane Van Der Heyden;
 Wilfried Van Moer;
 Roberto Giacomi;
 Krunoslav Jur i ;
 Liam Chilvers;

 Steven Sidwell;
 David Fairclough ;
 John Halls;
 Graham Stack;
 Arthur Boka;
 Copa;
 Emmanuel Ebou;
 Gervinho;
 Igor Lolo;
 Mahan;
 Marco N;
 Romaric;
 Yaya Tour;
 Gilles Yapi Yapo;
 Zezeto;

 Igors Stepanovs ;
 Tomas Danilevi ius;
 Mama Dissa ;
 Khalid Fouhami;
 Wim Hofkens;
 Edwin Van Ankeren;
 Peter Van Vossen;
 Eric Viscaal;
 Chidi Nwanu;
 Peter Rufai;
 Marek Kusto;
 Marcin  ew akow;
 Micha   ew akow;
 Sao Udovi ;
 Kuami Agboh;


Entrenadors destacats.
1960s:   Guy Thys;
1980s:   Urbain Braems;

Referncies.


Enllaos externs.
   Web oficial;
 Web de la UEFA;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385339" title="Plectorhinchus unicolor" nonfiltered="3557" processed="3542" dbindex="148587">

 Plectorhinchus unicolor s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Papua Nova Guinea fins a Austrlia (Queensland i la Gran Barrera de Corall).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1997. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. Segona Edici. Edici revisada. Crawford House Publishing Pty Ltd. Bathurst, Nova Galles del Sud, Austrlia. 557 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385342" title="Plectorhinchus vittatus" nonfiltered="3558" processed="3543" dbindex="148588">

Plectorhinchus vittatus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 72 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a Papua Nova Guinea i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Naturae, Ed. X. v. 1: i-ii + 1-824.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E. i C. Anderson, 1993. Annotated checklist of the epipelagic and shore fishes of the Maldives Islands. Ichthyol. Bull. of the J.L.B. Smith Inst. of Ichthyol. 59:47.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385351" title="Teorema de Helly-Bray" nonfiltered="3559" processed="3544" dbindex="148589">
Sigui  una successi de funcions de  a valors en  creixents i continues per la dreta. Aleshores existeix una funci  i una subsuccessi  tal que  tal que  s punt de continutat de .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385353" title="Memorndum de l'Acadmia Srbia de les Cincies i les Arts" nonfiltered="3560" processed="3545" dbindex="148590">
El Memorndum de l'Acadmia Srbia de les Cincies i les Arts va ser un projecte de document elaborat per un comit de l'Acadmia Srbia de 1985 a 1986. El setembre de 1986, el projecte s filtrat a l'opini pblica. El Memorndum immediatament es va fer ben fams a Iugoslvia, ja que va donar veu a algunes opinions controvertides sobre l'estat de la naci i va advocar per una reorganitzaci fonamental de l'Estat. Entre molta gent a Iugoslvia, inclosa Srbia, es considerar aquest text una expressi de nacionalisme serbi. 

El text no guardava una coherncia entre unes parts i altres, en tant i en quant va ser tasca d'un comit d'homes que no necessriament estaven d'acord els uns amb els altres. Va tenir dues seccions: una sobre l'estat actual de Iugoslvia, i l'altre sobre la situaci de Srbia dins Iugoslvia. La primera secci es va centrar principalment en la poltica econmica i la fragmentaci de Iugoslvia que va seguir a la promulgaci de la Constituci de 1974. La segona secci se centra en el que els autors van veure com la situaci d'inferioritat del poble serbi dins Iugoslvia, i s'utilitza la situaci dels serbis a la provncia de Kosovo i de Crocia com exemple.

Sostenien que al final de la Segona Guerra Mundial, Tito deliberadament debilita la Situaci de Srbia a la uni per la divisi de la majoria del seu territori, que aleshores incloa Srbia, Montenegro, la Repblica de Macednia, Bsnia i algunes petites parts de Crocia amb majoria srbia . Tamb va sostenir que Tito va reduir encara ms la situaci de Srbia mitjanant la inclusi de dues provncies autnomes (Kosovo i Voivodina) dins de les seves fronteres, una cosa que no es va fer en cap de les altres Repbliques iugoslaves.

En el memorndum, un pot trobar discretes contribucions de gent com Kosta Mihajlovic en la part econmica, Mihail Markovic sobre la lliure gesti, i Vasilije Kresti  sobre la situaci dels serbis de Crocia, entre d'altres. El document en el seu conjunt s sovint errniament atribut a Dobrica  osi , que va prendre part en els debats sobre ella, per no estava en la comissi que el va produir.

El Memorndum va ser inicialment rebutjat oficialment per la majoria dels poltics comunistes el 1986, incloent el futur president serbi Slobodan Miloevi , que va definir pblicament el memorndum "res ms, que el nacionalisme ms fosc". Tot i aquesta declaraci, Miloevi  i un nombre dels poltics serbis comunistes donaren suport a la majoria de el memorndum.

El Memorndum va ser considerat per alguns no-serbis com un acte virtual d'agressi contra Iugoslvia. Els serbis que simpatitzar amb els objectius del Memorndum i els seus autors han argumentat repetidament que no s'hauria de considerar tal cosa, ja que mai no va ser editat pel consum pblic.

El document s'anomena sovint "el Memorndum Sanu" sent Sanu l'abreviatura en serbi de l'Acadmia.

Alguns punts del memorndum.

 Els Albanesos estan cometent genocidi contra els serbis a Kosovo (pgines 41 i 56 del memorndum) ;
 Eslovnia i Crocia estan prenent el control de l'economia srbia. Iugoslvia est construint indstria fora de Srbia (pgina 42);
 Calen canvis constitucionals a Iugoslvia a causa del seu injust maltractament i el debilitament de Srbia. (pgina 46);
 Existeix una gran discriminaci contra els serbis que s molt similar al genocidi (pgina 50);
 Srbia ha donat 2 500 000 vides per Iugoslvia (referint-se als morts a la Primera Guerra Mundial i a la Segona. ) i ara s vctima d'aquest estat (pgina 52);
 Entre 1690 i 1912, 500 000 serbis han fugit de Kosovo, on els albanesos estan cometent genocidi (pgina 56);
 Existeix una gran discriminaci dels serbis que viuen a Kosovo i a Crocia (pgina 58);
 Els serbis de Crocia es troben ara en perill com mai abans ho havien estat (pgina 62);
 Tots els escriptors en llengua srbia de Bsnia sn serbis i no bosnians (pgina 65);
 La qesti srbia no es resoldr fins la creaci de la plena unitat nacional i cultural dels serbis sense importncia d'on viuen (pgines 70 - 73);
 Durant els darrers 50 anys els serbis han estat vctimes dues vegades de la destrucci, l'assimilaci, el canvi de religi, el genocidi cultural, adoctrinament ideolgic i de que els diguen que ells no tenen cap importncia. (pgines 70 - 73);
 Si cau Iugoslvia, Srbia ha de mirar pel seu inters nacional (pgina 73);

Enllaos externs.

Memorandum SANU complet ;
Traducci del memorndum a un web albano-kosovar ;
Memorandum SANU - ANSWERS TO CRITICISMS, Kosta Mihailovic, Vasilije Krestic, 1995 ;
Quan Espanya comena a semblar Srbia, article on es relacionen el Memorndum amb el Manifest per la llengua comuna Vilaweb.cat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385362" title="John Zorn" nonfiltered="3561" processed="3546" dbindex="148591">

John  Zorn (Queens, Nova York, 2 de setembre de 1953) s un compositor i saxofonista estatunidenc d'origen jueu. Msic de gran creativitat que ha assimilat multitud d'influncies i sempre ha sentit predilecci per l'escena underground i les propostes extremes i arriscades.

 Biografia.
Zorn va neixer a Nova York, on va aprendre a tocar altres instruments abans de comenar a tocar el saxfon i aprendre composici all pel 1970. Empra un mtode compositiu pel qual es creen diverses imatges i moments musicals que desprs sn estructurats i ordenats.

s un dels mxims exponents de la noise-music, un estil collage que fusiona el free, sons electrnics, efectes, veus deformades, etc. Zorn s'introdu en el jazz arran de la seva passi vers la msica contempornia i desprs d'escoltar a gent com John Cage i Stockhausen, entre d'altres.

En la seva msica descobrim tamb influncies d'Ennio Morricone i altres compositors de bandes sonores, reminiscncies de la cultura jueva i l'obra de compositors com ara Harry Partch i Charles Ives.

A la vegada s amo d'un segell discogrfic (Tzadik) inaugurat el 1995 a travs del qual edita els seus discs, que ultrapassen el centenar.

Ha treballat en mltiples projectes a quin ms arriscat. Masada s un d'ells: un grup de Jazz amb influncies molt variades, oberts a la improvisaci, que ha editat ms de deu discs d'estudi i els seus respectius directes.

Tamb han treballat el mn de les bandes sonores; porta editats 17 discs de les seves obres per al cinema. Per ltim, ha enregistrat discs en solitari i mltiples experiments musicals per a dibuixos animats, programacions impossibles, sons abstractes, peces de cambra, concerts per a piano i moltes d'altres idees desenvolupades en companyia de diversos msics.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385366" title="Escut d'Oriola" nonfiltered="3562" processed="3547" dbindex="148592">



L escut d Oriola t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona, partit. Al primer quarter, en camper d or, quatre pals de gules. Al segon quarter, de sinople, un oriol d or sobre uns pals. Per timbre, corona reial oberta


Aquesta descripci correspon a l escut de la ciutat en temps d Alfons XII. El primer quarter representa la seva pertinena al regne de Valncia com a vila reial i cap de governaci, i el segon, s un senyal parlant.

Actualment l escut utilitzat per l ajuntament incorpora altres elements, uns ornaments d atzur (blau), gules (roig) i sinople (verd), per sobre, entre el timbre i el blas, i als costats, el timbre s una corona reial tancada i la forma de l'escut es quadrilong amb el centre inferior en punta. Tamb utilitza altra versi simplificada d'aquest amb els ornaments d or, una corona sense el folrat de gules i una cinta per sota amb la inscripci  Orihuela . I en actes festius de rememoraci histrica, com el mercat medieval, utilitza l escut medieval.

 Galeria .

Fitxer:Escudo_heraldico_de_Orihuela.svg |Escut utilitzat des de Alfons XII, que s tamb l escut herldic (1874-1931) i (1939-1982)
Fitxer:Escudo_republicano_de_Orihuela.svg|Escut utilitzat durant la segona repblica (1931-1938)
Fitxer:Escudo_de_Orihuela_(dorado).svg |Escut utilitzat en actes solemnes, histrics i, de vegades, festius.


 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385367" title="Afa" nonfiltered="3563" processed="3548" dbindex="148593">

Afa (en cors Af) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. Es troba a 12 kilmetres de la capital, Ajaccio, i fins el 1852 formava part del municipi de Bocognano. L'any 2005 tenia 2.513 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

 Administraci .


 Enllaos externs .
 Alcaldia d'Afa;
 Afa al web de l'Institut gographique national;
 Afa a la web de l'Insee;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385369" title="Koninklijke Atletiek Associatie Gent" nonfiltered="3564" processed="3549" dbindex="148594">

El Koninklijke Atletiek Associatie Gent s un equip de futbol belga de la ciutat de Gant.

Histria. 
Fundat el 1864, fou membre fundador de l'Associaci Belga de Futbol el 1900 amb el nom dAssociation Royale Athltique La Gantoise. Adopt l'actual nom en neerlands el 1971.

El sobrenom dels bfals li prov de l'any 1913, quan el clebre Buffalo Bill i el seu circ visitaren la ciutat.

Palmars.
Segona divisi belga de futbol (4):;
1912-13, 1935-36, 1967-68, 1979-80;

Segona divisi belga de futbol-Ronda final (1):;
1988-89;

Copa belga de futbol (2):;
1963-64, 1983-84;

Entrenadors.



Futbolistes destacats.


 Vital Borkelmans;
 Thomas Chatelle;
 Frank Dauwen;
 Marc Degryse;
 Michel De Wolf;
 Frdric Dupr;
 Guillaume Gillet;
 Christophe Grgoire;
 Frdric Herpoel;
 Tony Herreman;
 Nordin Jbari;
 Jef Jurion;
 Nicolas Lombaerts;
 Ronny Martens;
 Sandy Martens;
 Tim Matthys;
 Dirk Medved;
 Gaby Mudingayi;
 Jacky Peeters;
 Cdric Roussel;

 Gunther Schepens;
 Axel Smeets;
 Erwin Vandenbergh;
 Marc Van Der Linden;
 Wouter Vrancken;
 Stijn Vreven;
 Abdelmalek Cherrad;
 Nasreddine Kraouche;
 Maamar Mamouni;
 Suvad Katana;
 Sren Busk;
 Anders Nielsen;
 Ahmed Hossam;
 Francis Joseph;
 Eric Joly;
 Matthieu Verschuere;
 Alexandros Kaklamanos;
 Otis Roberts;
 Nir Levine;
 Gil Vermuth;

 Mbark Boussoufa;
 Eric Viscaal;
 Cees Schapendonk;
 Augustine Eguavoen;
 Ole Martin rst;
 Tore Andr Dahlum;
 Morten Pedersen;
 Gustavo Vasallo;
 Alin Stoica;
 Jim Gillespie (1980-82) (1986-??);
 Khalilou Fadiga;
 Ibrahima Faye;
 Sylvain N'Diaye;
 Ivica Dragutinovi ;
 Ivica Jarakovic;
 Thomas Vasov;


Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web de seguidors;
 Web de seguidors;
 Web de la UEFA;
 Web de seguidors;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385376" title="Cant d'Ajaccio-7" nonfiltered="3565" processed="3550" dbindex="148595">

El cant d'Ajaccio-7 s un divisi administrativa francesa situat al departament de Crsega del Sud i la regi de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant d'Ajaccio dins el districte d'Ajaccio. La seva altitud vaira de 0 m (Ajaccio) a 888 m (Bastelicaccia) amb una altitud mitjana de 192 m.

Consellers generals.
 

 Composici .
El cant d'Ajaccio-7 agrupa 6 comunes i t 61 619 habitants (cens de 1999).


(1) Fracci de comuna

 Enllaos externs .
 El cant d'Ajaccio-7 a la web de l'Insee;
 pla del cant d'Ajaccio-7 a Mapquest;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385378" title="Corse social-dmocrate" nonfiltered="3566" processed="3551" dbindex="148596">
El moviment Corse social-dmocrate (CSD) fou creat el 1996 per Simon Renucci, antic membre del Partit Socialista i proper a Lionel Jospin. s la principal formaci socialista de Crsega, on el PS tradicionalement ha tingut poca implantaci, ja que t quatre escons a la Collectivitat territorial de Crsega, aix com al consistori d'Ajaccio i un esc de diputat a l'Assemblea Nacional Francesa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385385" title="Alata" nonfiltered="3567" processed="3552" dbindex="148597">

Alata (en cors Alat) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2005 tenia 2.785 habitants.

 Demografia .



 Administraci .



Persages illustres.
 Carlo Andrea Pozzo di Borgo;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385390" title="Appietto" nonfiltered="3568" processed="3553" dbindex="148598">

Appietto (en cors Appietu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2006 tenia 1.311 habitants.

 Demografia .


 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385392" title="Haemulon" nonfiltered="3569" processed="3554" dbindex="148599">





Haemulon s un gnere de peixos de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.

Espcies.

 Haemulon album ;
 Haemulon aurolineatum ;
 Haemulon bonariense ;
 Haemulon boschmae ;
 Haemulon carbonarium  ;
 Haemulon chrysargyreum  ;
 Haemulon flaviguttatum ;
 Haemulon flavolineatum ;
 Haemulon macrostomum  ;
 Haemulon maculicauda ;
 Haemulon melanurum  ;
 Haemulon parra ;
 Haemulon plumierii  ;
 Haemulon schrankii ;
 Haemulon sciurus  ;
 Haemulon scudderii ;
 Haemulon serrula ;
 Haemulon sexfasciatum ;
 Haemulon squamipinna ;
 Haemulon steindachneri  ;
 Haemulon striatum ;

 Referncies .



Bibliografia.

 Aburto-Oropeza , O. i Balart, E. F., 2001, Community structure of reef fish in several habitats of a rocky reef in the Gulf of California., Marine Ecology, 22:283-305. ;
 Barez, P., 1996, Lista de los Peces Marinos del Ecuador Continental, Revista de Biologa Tropical, 44:731-741. ;
 Breder, C.M. Jr., 1936, Scientific results of the second oceanographic expedition of the "Pawnee" 1926. Heterosomata to Pediculati from Panama to Lower California., Bull. Bingham Oceanogr. Collect. Yale Univ., 2(3):1-56. ;
 Cuesta, T.C., 1932, Lista de los peces de las costas de la Baja California., Inst. Biol. Mexico, Anal, 3(1):75-80. ;
 Cuvier, G. 1829. Le Rgne Animal, distribu d'aprs son organisation, pour servir de base  l'histoire naturelle des animaux et d'introduction  l'anatomie compare. Edition 2. Rgne Animal (ed. 2) v. 2: i-xv + 1-406.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jordan , D.S. i Gilbert, C.H., 1882, Descriptions of nineteen new species of fishes from the Bay of Panama., Bull. U.S. Fish Comm., 1:306-335. ;
 Lpez , M. I. i Bussing, W. A., 1982, Lista provisional de los peces marinos de la Costa Rica, Revista de Biologa Tropical, 30(1):5-26. ;
 McCosker , J.E. i Humann, P.H., 1996, New records of Galpagos fishes., Charles Darwin Foundation, Noticias de Galpagos., 56:18-26. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Thomson , D.A. , Findley , L.T. i Kerstitch, A.N., 2000, Reef fishes of the Sea of Cortez, University of Texas Press(Revised Ed.):353. ;
 Villareal-Cavazos, A, Reyes-Bonilla, H., Bermdez-Almada, B. i Arizpe-Covarrubias, O., 2000, Los peces del arrecife de Cabo Pulmo, Golfo de California, Mxico: Lista sistemtica y aspectos de abundancia y biogeografa., Rev. Biol. Trop., 48:413-424. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385394" title="Campanya contra Dong Zhuo" nonfiltered="3570" processed="3555" dbindex="148600">




La Campanya contra Dong Zhuo (     ) en 190 es va iniciar per una coalici de oficials regionals amb l'esperana de posar fi a la influncia del Canceller Dong Zhuo en la crisi de la cort Han de Xina. Amb Yuan Shao com el seu lder, el dissident sindicaci contra els funcionaris Dong, Dong al legant que volia usurpar el tron i havia segrestat al joves Emperor Xian. Aquesta campanya va obligar a Dong a moure tota la cort imperial de Luoyang a Chang'an, i s un preludi en el final de la dinastia Han, i posteriorment, en l'inici del perode dels Tres Regnes.

A la literatura clssica xinesa al Romance dels Tres Regnes, aquesta campanya s memorable al menys per dos famosos incidents: un on el anteriorment desconegut Guan Yu mata al guerrer de renom Hua Xiong, i l'altre quan Liu Bei, Guan Yu i Zhang Fei lluiten contra Lu Bu - el guerrer ms poders en la novella. Les dues escenes sn sovint reconstrudes a l'pera xinesa, juntament amb altres famoses escenes de la novella.

Notes.


Referncies.
Chen, Shou. ;
de Crespigny, Rafe. "Generals of the South" Faculty of Asian Studies, The Australian National University, Canberra. 1990. Internet edition 2004.
de Crespigny, Rafe. "To Establish Peace: being the Chronicle of the Later Han dynasty for the years 189 to 220 AD as recorded in Chapters 59 to 69 of the Zizhi tongjian of Sima Guang". Volume 1. Faculty of Asian Studies, The Australian National University, Canberra. 1996. ISBN 0-7315-2526-4.
Luo, Guanzhong. ;
Sima, Guang. ;

Enllaos externs.
;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385395" title="Haemulon album" nonfiltered="3571" processed="3556" dbindex="148601">

 Haemulon album s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 79 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Florida, Bermuda i les Bahames fins al Brasil, incloent-hi les ndies Occidentals.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cervign, F., 1993. Los peces marinos de Venezuela. Volume 2. Fundacin Cientfica Los Roques, Caracas,Venezuela. 497 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385396" title="Parc nacional d'Iguaz" nonfiltered="3572" processed="3557" dbindex="148602">


El Parc Nacional Iguaz (en espanyol:Parque Nacional Iguaz) va ser creat a l'Argentina l'any 1934 amb l'objectiu de conservar les Cascades de l'Igua, aix com la biodiversitat que les envolta.Localitzat al nord de la provncia de Misiones, compta amb una superfcie aproximada de 67.000 ha, i es troba a 17 km de Puerto Iguaz.

Veure tamb.

Parque Nacional do Igua;
Foz do Iguau;
Riu Igua;
Riu Paran;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385401" title="Haemulon aurolineatum" nonfiltered="3573" processed="3558" dbindex="148603">

Haemulon aurolineatum  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Massachusetts (Estats Units) i Bermuda fins al Brasil, incloent-hi el Golf de Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385402" title="Haemulon bonariense" nonfiltered="3574" processed="3559" dbindex="148604">

Haemulon bonariense  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Grans Antilles fins al Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385403" title="Mistral" nonfiltered="3575" processed="3560" dbindex="148605">

Literatura: ;
L'escriptor en occit Frederic Mistral, premi Nobel el 1904.
L'escriptora xilena Gabriela Mistral, premi Nobel el 1945.
Esport:;
Mistral (vela);
Meteorologia:;
Mistral (vent) s com s'anomena el mestral en llenguadoci.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385404" title="Haemulon boschmae" nonfiltered="3576" processed="3561" dbindex="148606">

Haemulon boschmae  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Colmbia fins a la Guaiana Francesa.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cervign, F., 1993. Los peces marinos de Venezuela. Volume 2. Fundacin Cientfica Los Roques, Caracas,Venezuela. 497 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385405" title="Haemulon carbonarium" nonfiltered="3577" processed="3562" dbindex="148607">

Haemulon carbonarium  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 36 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud de Florida, les Bahames i Yucatn (Mxic) fins al Brasil, incloent-hi el Golf de Mxic i el Carib.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cervign, F., 1993. Los peces marinos de Venezuela. Volume 2. Fundacin Cientfica Los Roques, Caracas,Venezuela. 497 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Poey, F. 1858-1861. Memorias sobra la historia natural de la Isla de Cuba, acompaadas de sumarios Latinos y extractos en Francs. Tomo 2. La Habana. have subtitles.. Mem. Hist. Nat. Cuba v. 2: 1-96 (1858), 97-336 (1860), 337-442, (1861), Pls. 1-19. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385406" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="3578" processed="3563" dbindex="148608">

En els Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es realitzaren 10 proves de boxa, totes elles en categoria masculina. La competici es realitz al West Melbourne Stadium de la capital australiana entre els dies 23 de novembre i 1 de desembre de 1956.

En la competici de boxa participaren un total de 161 boxadors de 34 comits nacionals diferents:

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Boxa 1956;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385408" title="Bastelicaccia" nonfiltered="3579" processed="3564" dbindex="148609">

Bastelicaccia (en cors Bastilicaccia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2006 tenia 3.600 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385409" title="Haemulon chrysargyreum" nonfiltered="3580" processed="3565" dbindex="148610">

Haemulon chrysargyreum  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 23 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud de Florida, les Bahames i la Pennsula de Yucatn (Mxic) fins al Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Gnther, A. 1859. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. Gasterosteidae, Berycidae, Percidae, Aphredoderidae, Pristipomatidae, Mullidae, Sparidae. Cat. Fishes v. 1: i-xxxi + 1-524. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385411" title="Villanova" nonfiltered="3581" processed="3566" dbindex="148611">

Villanova (en cors Villanova) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 307 habitants.

Demografia.

 Administraci .



 Enllaos externs .
 Villanova a l'Institut gographique national;
 Villanova a l'Insee;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385412" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="3582" processed="3567" dbindex="148612">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es realitzaren 6 proves de ciclisme, totes elles en categoria masculina. Aquestes proves es dividiren en dues de ciclisme en ruta, formades per una contrarellotge individual, el temps de la qual fou utilitzada per a decidir el resultat de la contrarellotge per equips, i en quatre proves de ciclisme en pista. 

Les proves es realitzaren entre els dies 3 i 6  de desembre de 1956. Hi participaren un total de 161 corredors de 30 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.


Ciclisma en pista.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Ciclisme 1956;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385415" title="Cant de Santa-Maria-Sich" nonfiltered="3583" processed="3568" dbindex="148613">

El Cant de Santa-Maria-Sich s un divisi administrativa francesa situat al departament de Crsega del Sud i la regi de Crsega.

 Geografia .
El cant s'organitza al voltant de Santa-Maria-Sich dins el districte d'Ajaccio. la seva altitud varia entre 0 m (Albitreccia) i 1 680 m (Frasseto), amb una altitud mitjana de 443 m.

 Administraci .



 Composici .


 Demografia .


 Enllaos externs .
 El cant de Santa-Maria-Sich al web de l'Insee;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385417" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="3584" processed="3569" dbindex="148614">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es realitzaren set proves d'esgrima, sis d'elles en categoria masculina i una en categoria femenina. La competici es realitz el dia 23 de novembre de 1956.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Esgrima 1956;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385419" title="Albitreccia" nonfiltered="3585" processed="3570" dbindex="148615">

Albitreccia (en cors Albitreccia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2004 tenia 1.246 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385426" title="Azilone-Ampaza" nonfiltered="3586" processed="3571" dbindex="148616">

Azilone-Ampaza (en cors Azilonu  Ampaza) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2004 tenia 1.246 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Arthur Giovoni (1909-1996), resistent i diputat comunista.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385432" title="Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorana-Mont Rebei" nonfiltered="3587" processed="3572" dbindex="148617">




La Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorana-Mont Rebei s un espai natural que es troba a la serra del Montsec (entre les comarques de la Noguera i el Pallars Juss. 
T aproximadament unes 600 hectrees i pertany a la Fundaci Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya que el va adquirir el 1999.
El congost de Mont-rebei l'ha creat el riu Noguera Ribagorana i separa el Montsec d'Ares del Montsec d'Estall. Les parets arriben a assolir ms de 500 metres de caiguda vertical, amb punts on l'amplada mnima del congost s de noms 20 metres.

Es tracta d'un indret d'indubtable valor ecolgic per la fauna salvatge que alberga. L'espcie per la qual es va declarar reserva natural s la lldriga, que s un depredador d'aigua. Les cingleres i els penya-segats de la serralada sn l'amagatall de les aus rapinyaires, tant dirnes com nocturnes, que sobrevolen el Montsec: el falc pelegr, el voltor, l'guila daurada...

 Enllaos externs .
Pgina web del patronat de turisme de la diputaci de lleida;
pgina web de la Fundaci Territori i Paisatge de l'Obra Social Caixa Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385435" title="Campo (Crsega)" nonfiltered="3588" processed="3573" dbindex="148618">

Campo (en cors Campu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 73 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385441" title="Cardo-Torgia" nonfiltered="3589" processed="3574" dbindex="148619">

Cardo-Torgia (en cors Cardu  Turghj) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2004 tenia 38 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385444" title="Cognocoli-Monticchi" nonfiltered="3590" processed="3575" dbindex="148620">

Cognocoli-Monticchi (en cors Cugnocolu  Muntichji) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 38 habitants. Limita al nord-oest amb Pietrosella, al nord i nord-est amb Albitreccia, a l'oest amb Coti-Chiavari, a l'est amb Guargual, al sud-oest amb Serra-di-Ferro, al sud amb Sollacaro i al sud-est amb Pila-Canale.

 Demografia .



 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385446" title="Tractat de Londres (1915)" nonfiltered="3591" processed="3576" dbindex="148621">
El Tractat de Londres (en itali Patto di Londra) de 1915 va ser un pacte secret entre el Regne d'Itlia i la Triple Entesa, signat a Londres el 26 d'abril de 1915 pel Regne d'Itlia, el Regne Unit, Frana i Rssia.

Segons el pacte, Itlia havia de deixar la Triple Aliana i sumar-se a la Triple Entesa, com ja indicava un acord secret signat a Londres entre el 4 i el 5 de setembre de 1914. A ms, Itlia havia de declarar la guerra contra Alemanya i ustria-Hongria en el termini d'un mes. De fet, la declaraci de guerra es va fer pblica el 23 de maig del mateix any. A canvi, Itlia havia d'obtenir guanys territorials al final de la guerra.




 Tirol, fins a la divisi d'aiges alpina, que inclou les provncies modernes de Trento (Trentino) i Bolzano-Bozen (Alto Adige/Sdtirol).
 Trieste;
 Gorzia i Gradisca;
 stria, per no Fiume (Rijeka);
 part de la Carniola Interior;
 Dalmcia septentrional, incloent Zara (Zadar).
 Dodecans;
 Protectorat sobre Albnia;
 Vlor;
 Part de l'imperi colonial alemany a sia i frica;

Al Regne de Srbia se li va prometre:
 Split ;
 La costa i les illes al sud de Krka fins a Dubrovnik (Ragusa), i la pennsula Peljeac (Sabbioncello).

Al Regne de Montenegro se li va assignar:
 Dubrovnik;
 i la costa al sud del port albans de Shngjin (San Giovanni di Medua).

Tamb, per ms vagament, es va prometre a Srbia:
 Bsnia i Hercegovina;
 Srem ;
 Ba ka ;
 Eslavnia (aquesta en contra de les objeccions italianes),
 i rees sense especificar d'Albnia (que s'havien de dividir entre Srbia, Montenegro i Grcia).

Els italians van insistir, i els aliats van estar d'acord que la qesti de la costa croata entre Zara i stria s'havia de dirimir desprs de la guerra. Tamb van insistir que Srbia no havia de ser informada dels acords. No obstant, els Aliats van ignorar-ho enviant una nota oficial al Govern de Srbia, amb data de 4 d'agost de 1915, confirmant les pretensions territorials de Srbia i Montenegro per desprs de la guerra.

El pacte s'havia de mantenir en secret, per desprs de la Revoluci d'Octubre, es va publicar pel diari rus Izvestia, el novembre de 1917.

A la Confrencia de Pau de Pars, els italians van insistir que noms negociarien amb els seus aliats en la guerra Srbia i Montenegro, i no amb els enemics derrotats que s'incloen a la delegaci del nou Regne dels Serbis, Croats i Eslovens. Els va ofendre especialment que tres membres de la delegaci eren antics diputats Austro-Hongaresos (els croats Ante Trumbi , Josip Smodlaka, i l'eslov Otokar Ribar), i que un (l'eslov Ivan olger) havia estat ministre al Gabinet austrac durant la guerra.

El pacte va quedar anullat pel Tractat de Versalles, perqu Woodrow Wilson, donant suport a les pretensions eslaves i no reconeixent el tractat, va rebutjar les peticions italianes sobre els territoris dlmates.

La partici del Tirol va ser confirmada pel Tractat de Saint-Germain-en-Laye.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385447" title="Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'rea de Lleida" nonfiltered="3592" processed="3577" dbindex="148622">

L'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'rea de Lleida (ATM rea de Lleida) s un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal del Segri i l'Ajuntament de Lleida amb la finalitat de coordinar el transport pblic a la regi de Lleida.

Fou creada el 30 d'agost de 2005 i actualment opera nicament a la comarca del Segri i a tres municipis de la Noguera, tot i que s previst incorporar la resta d'aquesta comarca, les Garrigues i el Pla d'Urgell l'any 2009. L'any 2010 l'ATM completar el seu mbit d'actuaci integrant la Segarra i l'Urgell.

Sistema tarifari integrat.

L'ATM gestiona un sistema tarifari integrat al seu mbit d'actuaci que permet utilitzar diversos mitjans de transport amb una nica targeta. 

A l'actualitat, els serveis integrats sn els segents:
 Totes les lnies urbanes d'Autobusos de Lleida i el bus turstic de la ciutat.
 Totes les lnies interurbanes amb origen i destinaci a la comarca del Segri.
 Les diferents lnies de bus nocturn del Segri.
 El ferrocarril de la lnia de la Pobla en el tram Lleida - Balaguer.
 La lnia de bus interurb entre Lleida i Balaguer.

La integraci tarifria funciona plenament des de juny de 2008, fent de Lleida la segona rea de Catalunya en tindre un sistema d'aquestes caracterstiques. Tota la gamma de ttols comercialitzats s'ofereixen amb targetes sense contacte.

Preus dels diferents ttols.














Enllaos externs.
Web oficial de l'ATM Lleida;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385450" title="Divers droite" nonfiltered="3593" processed="3578" dbindex="148623">
L'etiqueta Divers droite (Diversa Dreta, DVD) representa, a Frana, un tendncia poltica sota el nom de la qual s'integren els candidats independents que representen la dreta per que no sn membres de cap partit.

La qualificaci  Sense etiqueta  ja no s admesa als arxius del Ministeri de l'Interior de Frana des de 2001, on nombrosos candidats i llistes es presentent com  sans tiquette  i sn classificats com DVD  divers droite  o DVG  divers gauche  segons la seva tendncia poltica.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385453" title="Antonio Hernndez Prez" nonfiltered="3594" processed="3579" dbindex="148624">
Antonio Hernndez Prez (La Fregeneda, provncia de Salamanca, 13 d'agost de 1875 - Elx, 23 de novembre de 1933) fou advocat i poltic valenci. Nasqu a un poble de Salamanca, per la seva famlia era originria de Guardamar. Llicenciat en dret, va obtenir una plaa de registrador de la propietat a Elx, on va viure la resta de la seva vida. Ideolgicament era catlic i monrquic, i fou escollit diputat pel districte de Villena dins la fracci liberal demcrata del Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1923. El 1930 intent refer el Partit Libreal amb Trinitario Ruiz Valarino, per finalmenet es va integrar en la Derecha Regional Agraria. Amb  aquest partit formaria part de la coalici Bloque Agrario Antimarxista a les eleccions generals espanyoles de 1933, per va morir durant la campanya electoral.

 Referncies .
 Biografies de poltics;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385454" title="Jos Utrera Molina" nonfiltered="3595" processed="3580" dbindex="148625">
Jos Utrera Molina (Mlaga, 12 d'abril de 1926) s un poltic espanyol. 

Militant falangista procedent del Frente de Juventudes, ocup des de molt jove la subjefatura provincial del Movimiento a Mlaga fins al seu nomenament com a governador civil de les provncies de Ciudad Real (1956-1962), Burgos (1962) i Sevilla (1962-1969). El 1969 va ser nomenat Sotssecretari del Ministeri de Treball, crrec que ocupa fins a juny de 1973, quan passa a formar part del primer gabinet ministerial de l'almirall Carrero Blanco com a ministre de l'Habitatge. Desprs de l'assassinat de Carrero, s nomenat al gener de 1974 ministre Secretari General del Moviment en el primer govern de Carlos Arias Navarro, crrec que ocuparia fins al seu cessament al mar de 1975. 

s autor, entre uns altres, del llibre de memries Sin cambiar de bandera (Planeta, 1989) ISBN 84-320-5869-6 en el qual relata el seu pas pels diferents governs de Franco, i que constitueix una font de consulta imprescindible per al coneixement dels secrets del final del rgim de Franco. s sogre de l'actual Alcalde de Madrid, Alberto Ruz-Gallardn. 

Bibliografia.
 Utrera Molina, Jos, Sin cambiar de bandera, Barcelona, Planeta, 1989, 3, 282 pp, ISBN 84-320-5869-6;

Enlace externo. 
 Article d'opini al Diari ABC de 13-10-2007;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385456" title="Salvador Ravents Clivilles" nonfiltered="3596" processed="3581" dbindex="148626">
Salvador Ravents Clivilles (Vilafranca del Peneds, 1864 - Madrid, 1927) fou un poltic i advocat catal. Estudi dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i continu els estudis a la Universitat de Madrid. Establit a Madrid, va treballar com a passant del bufet de Jos Canalejas, a travs del qual es va adherir al Partit Liberal i fou escollit diputat pel districte de Vilademuls (Girona) a les eleccions generals espanyoles de 1905 i pel de Badajoz a les eleccions generals espanyoles de 1910.

Desprs de la mort de Canalejas es va adherir al corrent liberal-demcrata de Manuel Garca Prieto, amb la que fou escollit novament diputat pel districte de Dnia a les eleccions generals espanyoles de 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923. Durant el seu mandat va donar suport la millora del port de Dnia i la construcci del ferrocarril entre Gata i Valncia. El 1922 fou nomenat governador civil de Barcelona. Tamb ha estat fiscal del Tribunal Suprem d'Espanya i acadmic de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislacin de Madrid.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385457" title="Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza" nonfiltered="3597" processed="3582" dbindex="148627">
Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza (Alacant, 1871 - 1942) fou un advocat i poltic valenci. Era un dels ms importants propeitaris de l'horta d'Alacant. Milit inicialment en el Partit Conservador, amb el que fou alcalde d'Alacant de 1903 a 1905. Per influt per Jos Canalejas, el 1909 es pass al Partit Liberal, del qual el 1911 en fou nomenat cap a la provncia d'Alacant. Des de 1912 exerc com a governador civil d'Orense, Lle i Cceres. A la mort de Canalejas es va unir a la fracci del comte de Romanones, i desenvolup una important xarxa clientelar arreu de la provncia que li va permetre ser escollit diputat pel districte d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.

El 1920 fou nomenat Director General de Presons, i durant aquest temps va promoure la construcci de la pres d'Alacant. Durant la Dictadura de Primo de Rivera es va retirar a la seva finca a Algorfa. El 1930 va intentar reconstituir el Partit Liberal a Alacant i l'Aliana Monrquica d'Alacant el 1931. El 1934 ingress al Partit Republic Radical, per en fou expulsat el gener de 1936 per acceptar el nomenament de president de la diputaci provincial d'Alacant.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385458" title="Izvstia" nonfiltered="3598" processed="3583" dbindex="148628">

Izvstia (en rus         ) s un diari rus de molta tirada i trajectria dilatada. La paraula izvstia en rus significa 'notcies' i s una abreviatura del nom oficial Izvstia Sovitov Nardnikh Deputtov SSSR (en alfabet cirllic:                                     CCCP), que significa 'Notcies dels Soviets dels Representants Populars de l'URSS'.

Origen.
El diari va comenar com a Notcies del Soviet de Petrograd de Representants dels Treballadors el 13 de mar de 1917 (el 28 de febrer del calendari juli) a Petrograd. Al principi el diari expressava els punts de vista menxevics i del Partit Social-Revolucionari. 

L'agost de 1917 va prendre el ttol Notcies del Comit Central Executiu del Soviet de Petrograd de Representants dels Treballadors i els Soldats. A l'octubre de 1917 es va convertir en Notcies del Comit Central Executiu dels Soviets de Representants d'Obrers i Militars, i finalment es va rebatejar com a Notcies dels Soviets dels Representants Populars de l'URSS.

Desprs del segon Congrs de Soviets, Izvstia es va convertir en diari oficial del govern sovitic (Comit Central Executiu del Soviet Suprem i Sovnarkom).

poca sovitica.
Durant el perode sovitic, mentre que Pravda era l'rgan oficial del Partit Comunista de la Uni Sovitica, Izvstia expressava els punts de vista oficials del govern sovitic, tal com els publicava el Presdium del Soviet Suprem de l'URSS. El nom sencer era Izvstia Sovitov Nardnikh Deputtov SSSR (en rus,                                         ).

Histria recent.
Desprs del collapse de la Uni Sovitica, Izvstia es descriu com a diari "nacional" de Rssia. El diari era propietat d'un hlding de Vladmir Potanin, que t lligams ntims amb el govern. 
La companyia estatal Gazprom va comprar una participaci de control d'Izvstia el 3 de juny de 2005 i es va incloure al hlding de Gazprom-Mdia. Segons les allegacions del Comit de Protecci de Periodistes, Raf Xakrov, redactor en cap d'Izvstia, va ser forat a dimitir perqu a alguns crrecs del govern no els va agradar el tractament de la crisi d'ostatges de l'escola de Beslan.  Altres fonts van informar que Potanin li havia demanat que plegus per por que el Kremlin s'incomods per les fotografies explcites de la massacre que va publicar Izvstia. El 2005, la tirada dIzvstia fou de 240.967 exemplars.

Vegeu tamb.
 Pravda;

Referncies.


Enllaos externs.
 Web dIzvstia;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385465" title="Tom Bels" nonfiltered="3599" processed="3584" dbindex="148629">
 Tom Bels  va ser un pilot de curses automobilstiques dans que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 27 d'agost del 1942 a Copenhaguen, Dinamarca.


 A la F1 .

Tom Bels va debutar a la tercera cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 30 de mar del 1974 el Gran Premi d'e Sud-frica al circuit de Kyalami.

Va participar a 4 curses puntuables pel campionat de la F1, aconseguint un vuit lloc com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 Resultats a la Frmula 1 .


 


 Resum .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385468" title="Al-Bara ibn Azib" nonfiltered="3600" processed="3585" dbindex="148630">
Al-Bara ibn Azib ibn al-Hartith al-Awsi al-Ansari fou un company del Profeta Mahoma. 

Era massa jove per acompanyar a Mahoma a la batalla de Badr, per si que el va acompanyar en altres expedicions posteriors. Desprs va participar a les guerres de conquesta i conta com a conqueridor de Rayy i Qazwin. Fou partidari d'Al ibn Abi Tlib amb el qual va lluitar a la batalla del Camell, a Siffin i a al-Nahrawan.

Desprs es va retirar a Kufa i va perdre la vista. Va morir el 691/692.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385469" title="Buddy movie" nonfiltered="3601" processed="3586" dbindex="148631">
Una buddy movie (pellcula de camarades), s una pellcula que presenta l'amistat de dos homes com la relaci essencial (The Complete Film Dictionary). Ira Konigsberg, autor del diccionari, ho defineix encara: Aquestes pellcules glorifiquen les virtuts de la camaraderia masculina i releguen relacions home-dona a una posici subsidiria.

Segons el  Journal of Popular Film and Television, les pellcules de camarades van emergir durant els anys 1970 en resposta al moviment feminista. Informava el diari, per castigar les dones pel seu desig d'igualtat, la pellcula de camarades els empeny fora del centre de la narrativa i canvia la relaci romntica central tradicional entre un home i una dona per una relaci de camaraderia entre dos homes. Fent els dos homes protagonistes, l'assumpte central de la pellcula es converteix en el creixement i desenvolupament de la seva amistat. Les dones com interessos d'amor potencials s'eliminen aix de l'espai narratiu.

Bibliografia.
;
;
;
;
Exemples de Buddy movies.
1969 Butch Cassidy and the Sundance Kid;
1989 Tango i Cash;
1998 El gran Lebowski;
2004 Starsky i Hutch;

Referncies.


Enllaos externs.
It's Still a Guy Thing: The Evolution of Buddy Movies a Los Angeles Times;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385470" title="Al-Bara ibn Marur" nonfiltered="3602" processed="3587" dbindex="148632">
Al-Bara ibn Marur fou un company del Profeta Mahoma. Pertanyia a la tribu Khazradj.

Fou un dels 75 seguidors que a la festa dels peregrins del 622 va fer aliana amb Mahoma. Fou nomenat cap dels Banu Salima. Fou el primer que va resar mirant a la Meca, doncs abans es feia mirant a Jerusalem (i Mahoma mateix considerava que Jerusalem era la direcci adequada). Va morir a Medina el 622 un mes abans de l'arribada del Profeta.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385471" title="Giovan Battista Aleotti" nonfiltered="3603" processed="3588" dbindex="148633">

Giovan Battista Aleotti (1546 - 12 de desembre de 1636) va ser un arquitecte itali.

Aleotti va nixer a Argenta, Itlia . Va acabar, amb l'ajuda del seu alumne Giovan Battista Magnani, els plnols  de l esglsia bolonyesa de Santa Maria del Quartiere. Durant alguns anys va anar a Ferrara, per treballar amb Alfons II d'Este, duc de Ferrara, on juntament amb Alessandro Balbi va dissenyar la faana de la Universitat el 1610. Va donar una nova faana a la Rocca Scandiano, la casa de la  la famlia Boiardo. Tambs s conegut pel disseny del Teatro Farnese,  a Parma (1618-1628).

 Bibliografia .
 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385472" title="Escut de Ferrara" nonfiltered="3604" processed="3589" dbindex="148634">

L'escut d armes de Ferrara t el segent blasonament: 
Escut truncat en negre i argent rematat per una corona ducal. 
Blasonament de la bandera (Gonfalone): 
Drap truncat en blanc i negre amb franges negra i argent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385475" title="Haemulon flaviguttatum" nonfiltered="3605" processed="3590" dbindex="148635">

Haemulon flaviguttatum  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 42 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mxic fins a Equador.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R.J. i M. Schneider, 1995. Haemulidae. Burros, corocoros, chulas, gallinazos, roncos. p. 1136-1173. In W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guia FAO para Identification de Especies para lo Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itlia.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385476" title="Haemulon flavolineatum" nonfiltered="3606" processed="3591" dbindex="148636">


Haemulon flavolineatum  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda, Carolina del Sud (Estats Units) i el nord del Golf de Mxic fins al Brasil, incloent-hi Centreamrica i les ndies Occidentals.
 Referncies .

Bibliografia.
 Desmarest, A. G. 1823. Premire Dcade Ichthyologique, ou description complte de dix espces de poissons nouvelles ou imparfaitement connues, habitant la mer qui baigne les ctes de l'ile de Cuba. Mem. Soc. Linn. Pars v. 2: 271-320, 6  col. pls. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385478" title="Haemulon macrostomum" nonfiltered="3607" processed="3592" dbindex="148637">

Haemulon macrostomum  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 43 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud de Florida i les Antilles fins al Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Gnther, A. 1859. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. Gasterosteidae, Berycidae, Percidae, Aphredoderidae, Pristipomatidae, Mullidae, Sparidae. Cat. Fishes v. 1: i-xxxi + 1-524. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units, 354 p. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385479" title="Haemulon maculicauda" nonfiltered="3608" processed="3593" dbindex="148638">

Haemulon maculicauda  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de la Pennsula de Baixa Califrnia (Mxic) fins a Colmbia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R.J. i M. Schneider, 1995. Haemulidae. Burros, corocoros, chulas, gallinazos, roncos. p. 1136-1173. In W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter and V. Niem (eds.) Guia FAO para Identification de Especies para lo Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itlia.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385480" title="Barabra" nonfiltered="3609" processed="3594" dbindex="148639">
Els barabra sn uns musulmans de Nbia que viuen a la riba del Nil entre la primera i la tercera cascada del riu. Estan formats per les tribus Kunuz, Sukkut i Mahas que no utilitzen el terme per a ells mateixos; el terme deriva de barbar (plural barabira) nom similar al donat als berbers.

El seu territori form la part nord del regne cristi de Mukurra. El 652 Mukurra va signar un tractat amb Abd Allah ibn Sad; el 869 es van comenar a installar musulmans de la tribu Rabia a la zona. El fatimita Al-Hakim Mansur Bi-Amriallah (996 1021) va donar el ttol de Kanz al-Dawla al xeic dels Rabia a Aswan. La barreja entre els nubis locals i els rabs va originar els kunuz i desprs les altres tribus. Al segle XIV el islam havia substitut al cristianisme. 

Sota els otomans es van installar a Aswan, Ibrim i Say tropes bosnianes mentre a la resta del territori del barabra era posada sota autoritat d'un kashif. Tamb els bosnians es van barrejar amb les poblacions locals per de manera molt lenta que es va allargar fins al segle XIX. Al segle XVIII el barabra estaven sota sobirania de Humam Abu Yusuf xeic dels hawwara. Vers 1870 els kashiflik de Barabra estava dominat per tres germans amb capital a Darr mentre Aswan, Ibrim i Say estaven sota autoritat d'aghas bosnians.

 Bibliografia .

H.A. Mac Michael, A History of the Arabs in the Sudan, Cambridge 1922.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385482" title="Haemulon melanurum" nonfiltered="3610" processed="3595" dbindex="148640">

Haemulon melanurum  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 33 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda, les Bahames i el sud-est de Florida (Estats Units) fins al Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units, 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385483" title="Haemulon parra" nonfiltered="3611" processed="3596" dbindex="148641">

 Haemulon parra s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 41,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Bahames, Florida i el nord del Golf de Mxic fins al Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Desmarest, A. G. 1823. Premire Dcade Ichthyologique, ou description complte de dix espces de poissons nouvelles ou imparfaitement connues, habitant la mer qui baigne les ctes de l'ile de Cuba. Mem. Soc. Linn. Pars v. 2: 271-320, 6  col. pls. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units, 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385484" title="Enka" nonfiltered="3612" processed="3597" dbindex="148642">
El terme Enka fa referncia a dos estils de msica japonesa. El primer consisteix en la utilitzaci que es va fer de la can pupular com a mitj d expressar desacords poltics durant el perode Meiji (1868-1912) i el perode Taisho (1912-1926), a mode de can protesta, com un mitj per evitar la repressi del govern en els discursos de la dissidncia poltica. El segon s un gnere japons de canons populars (kay kyoku) desenvolupat a la postguerra, durant el perode Showa (1926-1989). El terme generalment es refereix a aquest ltim tipus de canons tradicionals i melodramtiques.


Llistat de cantants.
Els segents artistes canten Enka:























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385485" title="Haemulon plumierii" nonfiltered="3613" processed="3598" dbindex="148643">

Haemulon plumierii  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 53 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Chesapeake Bay fins al Brasil, incloent-hi el Golf de Mxic, el Carib i les Antilles.
 Referncies .

Bibliografia.
 Courtenay, W.R. i H.F. Sahlman, 1978. Pomadasyidae. A W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31), Volum 4. FAO, Roma, Itlia.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lacepde, B. G. E. 1801. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 3: i-lxvi + 1-558, Pls. 1-34. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385486" title="Haemulon schrankii" nonfiltered="3614" processed="3599" dbindex="148644">

Haemulon schrankii  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385488" title="Haemulon sciurus" nonfiltered="3615" processed="3600" dbindex="148645">

 Haemulon sciurus s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 46 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Florida fins a Brasil, incloent-hi el Golf de Mxic i el Carib.
 Referncies .

Bibliografia.
 Courtenay, W.R. i H.F. Sahlman, 1978. Pomadasyidae. A W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (Fishing Area 31), Volum 4. FAO, Roma, Itlia. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Shaw, G. 1803. General zoology or systematic natural history ... Pisces. G. Kearsley, Londres, 1800-1826. Pisces in vol. 4 (1803) and vol. 5 (1804). is 14 vols., 1800-1826.. General Zool. v. 4: (pt. 1) i-v + 1-186, Pls. 1-25; (pt 2), i-xi + 187-632, Pls. 26-92. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385489" title="Baradan" nonfiltered="3616" processed="3601" dbindex="148646">
Baradan fou una vila d'Iraq d'poca abbssida a 24 km al nord de Bagdad en direcci a Samarra propera al riu Tigris en la seva confluncia amb el Nahr al-Khalis. 

El nom derivaria del persa Bardah-dan (Lloc de presoners) que podria ser una colnia de jueus installada per Nabucodonosor. El califa al-Mansur (754-775) hi va residir per un temps abans de decidir construir Bagdad. Correspon a les modernes runes de Bedran.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385491" title="Haemulon scudderii" nonfiltered="3617" processed="3602" dbindex="148647">

Haemulon scudderii  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mxic fins l'Equador, incloent-hi les Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R.J. i M. Schneider, 1995. Haemulidae. Burros, corocoros, chulas, gallinazos, roncos. p. 1136-1173. A W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guia FAO para Identification de Especies para lo Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itlia.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385492" title="Haemulon serrula" nonfiltered="3618" processed="3603" dbindex="148648">

Haemulon serrula  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Martinica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385493" title="Haemulon sexfasciatum" nonfiltered="3619" processed="3604" dbindex="148649">

Haemulon sexfasciatum  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 71 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Califrnia fins a Panam.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R.J. i M. Schneider, 1995. Haemulidae. Burros, corocoros, chulas, gallinazos, roncos. p. 1136-1173. A W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guia FAO para Identification de Especies para lo Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itlia.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385494" title="Haemulon squamipinna" nonfiltered="3620" processed="3605" dbindex="148650">

Haemulon squamipinna  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Brasil (des de Fortaleza fins a la costa de Macei).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Rocha, L.A. i I.L. Rosa, 1999. New species of Haemulon (Teleostei: Haemulidae) from the northeastern Brazilian coast. Copeia (2):447-452  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385495" title="Haemulon steindachneri" nonfiltered="3621" processed="3606" dbindex="148651">

Haemulon steindachneri  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Atlntic occidental (des de Panam fins a Santa Catarina -Brasil-) i al Pacfic oriental (des de Mxic fins al Per).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jordan, D. S. & C. H. Gilbert. 1882. Descriptions of nineteen new species of fishes from the Bay of Panama. Bull. U. S. Fish Comm. v. 1 : 306-335. ;
 McKay, R.J. i M. Schneider, 1995. Haemulidae. Burros, corocoros, chulas, gallinazos, roncos. p. 1136-1173. In W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guia FAO para Identification de Especies para lo Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itlia. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385496" title="Haemulon striatum" nonfiltered="3622" processed="3607" dbindex="148652">

Haemulon striatum  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 28 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda, Florida, l'oest de les Bahames i el Golf de Mxic fins al Brasil, incloent-hi el Carib i les Antilles.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units, 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385499" title="Baradust" nonfiltered="3623" processed="3608" dbindex="148653">
Baradust s un districte kurd d'Iraq (prop de la forntera nord-est) i antic principat kurd entre Ushnu, Rayat i Rawanduz, amb capital a Kani Resh. Limita amb Girdi o Shamdinan al nord, amb el Shirwan a l'oest i amb Bilbas a l'est. Al seu territori hi neix el riu Petit Zab. 

S'hi va trobar l'estela urartiana de Kel-i Shin

Apareix en temps dels hasanwyhides (959-1015) un descendent dels quals, Nasir al-Dawla Badr, cap de la tribu Baradust, fou l'origen d'un petit principat a la zona. El cap tribal Ghazi Kiran ibn Sultan Ahmad es va oposar al safvida Ismail I per desprs s'hi va aliar i va rebre el ttol de Ghazi Kiran i li van reconixer en feu Targavar, Sumay i Dul. Va restar de fet independent fins a la batalla de Caldiran (1514) quan es va declarar vassall del sult otom que li va concedir diversos districtes. El seu fill Shah Muhammad Beg ibn Ghazi Kiran va fundar l'emirat de Sumay; el 1597 l'emir de Sumay es deia Awliya Beg. A Targavar regnava al segle XVI Nasir Beg ibn Shirin Baradust ibn Shaykh Hasan i el ms fams de la branca fou Khan Yakdas revoltat contra Abbas I el Gran al comenament del segle XVII, que es va tancar a la fortalesa de Dimdim (1608) que va resistir fins el 1610. Altres emirs destacats foren Fayd Allah Bey i Yusif Baradust, que va sostenir una dura guerra contra Mir Muhammad de Shamdinan.

L'emir Sadik Khan va contribuir a la pujada al tron de la dinastia qadjar per es va revoltar contra Fath Ali Shah (1796). 

Modernament cal esmentar l'emir Ismail Agha Simko Abdoy que el febrer de 1918 va fer matar al patriarca nestori Benyamin Mar Shimun i durant un temps fou senyor de tots els territoris a l'oest del llac rmia pero en fou expulsat per una expedici militar persa el 1922 i es va refugiar a Rawanduz; quan uns anys desprs va voler retornar fou mort en combat prop d'Ushnu. Shaykh Rashid de Lolan, amir dels Baradust es va enfrontar el 1931 amb el emir kurd Shaykh Ahmad Barzani, reconegut pels britnics, que s'havia proclamat Deu i Profeta i recomava menjar porc i destruir l'alcor (Ahmad fou derrotat pels britnics el 1932-1933). 

Al segle XX la tribu ms potent a la regi eren els shikak amb dos mil famlies, originaris de la regi de Mayyafarikin.

 Vegeu tamb .
Baradust (Iran);

 Bibliografia .
B. Nikitine, Les Kurdes, 1956;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385504" title="Baradust (Iran)" nonfiltered="3624" processed="3609" dbindex="148654">
Baradust (o Sumay Baradust) s una comarca kurda de l'Iran entre Targavar i Kotur, amb Cehrik Kala com a capital. Est situada al nord-oest de la ciutat d'Orumiyeh.

Noms es famosa perqu hi va estar detingut el Bab (Sayyid Ali Muhammad) abans de ser portat a Tabriz per ser executat.

Al segle XX la tribu ms potent era el Balaki amb centre a Rayat abans possessi de l'emir de Sohran a la mort del qual s'havien fet independents situaci que va subsistir fins passada la meitat del segle XX; l'amir el 1956 era Aziz Beg.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385505" title="Verb atributiu" nonfiltered="3625" processed="3610" dbindex="148655">
El verb copulatiu s un verb que uneix el subjecte amb el predicat que concorda amb ell, actuant nicament com a uni o cpula. Els verbs atributius o copulatius catalans sn ser, estar i semblar. No totes les llenges tenen un equivalent a aquests verbs (per exemple, l'rab clssic no t un verb traduble per "ser"), ja que es pot adjuntar el complement directament al subjecte. Aix, es pot dir "La taula s vermella" o "la taula vermella" sense que s'alteri substancialment el significat. Els verbs atributius sovint, per, afegeixen un mats existencial que no hi s a la simple juxtaposici.

De vegades els verbs atributius poden perdre aquest carcter, com per exemple a la frase "sembla que plour", on el verb s impersonal per predicatiu.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385507" title="Barakat" nonfiltered="3626" processed="3611" dbindex="148656">


Nom de quatre xerifs de la Meca:
Barakat I;
Barakat II;
Barakat III;
Barakat IV;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385511" title="Teodoric I d'Austrsia" nonfiltered="3627" processed="3612" dbindex="148657">

Teodoric I (vers 485-533) va regnar com a rei merovingi d'Austrsia, amb capital a Reims, des del 511 fins a la seva mort.

Era el primer fill de Clodoveu I, nascut d'una de les amants del rei dels francs abans del seu casament. L'any 507 lluit al costat del seu pare a la Batalla de Vouill, i sotmet l'Albigs, Roergue i l'Alvrnia, que afeg a la seva part d'herncia. Posteriorment (508) va conduir la campanya de Clodoveu contra els visigots, aliant-se amb els borgonyesos i ocupant temporalment Aquitnia.

L'any 511 mor Clodoveu, i segons els usos dels francs salis el seu regne es va repartir entre els quatre fills mascles. A ell li correspongu la regi dels ripuaris, la vall del Mosella, la futura Xampanya, les terres dels francs ala riba dreta del Rin i el dels alamans, en el territori que esdevidria la futura Austrsia. Les capitals del regne es van establir a Reims i a Metz. Els seus tres mig-germans, fills de Clodoveu i Clotilde, fundaren els seus respectius regnes a Pars (Khildebert I), Orleans (Clodomir I) i Soissons (Clotari I).

Poc desprs de rebre el seu regne, va enviar el seu fill Teodobert a combatre el rei escandinau Chlochilaich que l'estava envant. Teodobert va vncer Chlochilaich i va repellir els invasors. Teodoric no es va voler implicar en la guerra que mantingueren els seus germans contra Sigimon de Borgonya (523), per particip en la segona campanya d'aquests contra els borgonyesos el 524. Els quatre germans resultaren vencedors, Sigimon fou fet presoner i posteriorment executat, i Teodoric es va casar amb la seva filla. Quan Godomar, germ de Segimon, contraatac per recuperar el regne, Teodoric va ajudar Clodomir a repellir l'atac a la batalla de Vzeronce (en que els francs resultaren victoriosos, per Clodomir fou mort).

Teodoric tamb s'involucr en la guerra entre el rei turingi Hermanfrid i el seu germ Baderic. Hermanfrid va prometre mig regne a Teodoric a canvi de la seva ajuda, per un cop victoris no va complir la seva promesa. Tedoric i el seu mig-germ Clotari envairen Turngia el 531, mataren a Hermanfrid i els seus dos fills, i anexaren Turgnia a l'imperi franc. Desprs de la invasi de Turngia, impos tribut als saxons de Germnia.

Gregori de Tours registra la mort de Teodoric el vint-i-tres any del seu regne.

 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385512" title="Barakat I" nonfiltered="3628" processed="3613" dbindex="148658">
Barakat I ibn Hasan ibn Adjlan, fou xerif de la Meca, de la setena generaci desprs de Katada ibn Idris (1201-1220), fundador de la darrera dinastia de xerifs, els haixemites.

El seu pare Hasan II ibn Adjlan (1396-1418) el va associar al poder (1407) per aquest li fou disputat per alguns cosins (Ahmad III i Rumahita II). El 1418 el seu pare va abdicar degut a la seva edat i Barakat II fou reconegut com a successor pel sult mameluc Barsbay (1422-1438) contra les pretensions de Ali II. El sult Cakmak al-Zahir Sayf ad-Din (1438-1453) va nomenar un inspector (nazir) per les ciutats santes i va installar a la Meca una guarnici de 50 cavallers.

Va exercir el crrec fins el 1442 i es va haver d'enfrontar amb els seu germ Ali II. El 1442 fou destronat per Ali III al que va substituir Abu l-Kasim (1444-1447) per el 1447 va poder recuperar el poder que va conservar fins a la mort el 1455. El va succeir el seu fill Muhammad V (1455-1497).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385514" title="Sportvereniging Zulte Waregem" nonfiltered="3629" processed="3614" dbindex="148659">

L'Sportvereniging Zulte Waregem s un equip de futbol belga de la ciutat de Waregem.

Histria. 
El club neix el 2001 com a resultat de la fusi dels clubs Koninklijk Sportvereniging Waregem i Zultse Voetbalvereniging. 

Evoluci del nom del Zultse VV
1935 : fundaci del Voetbalclub Zulte Sportief, abandona la federaci el 1939;
1943 : fundaci del Voetbalclub Sportkring Zulte;
1950 : Voetbalclub Zulte Sportief retorna a la federaci;
1957 : el Voetbalclub Sportkring Zulte esdev Sportkring Zulte;
1976 : fusi dels dos clubs de Zulte esdevenint Zultse Voetbalvereniging;

Evoluci del nom del Koninklijk Sportvereniging Waregem
1925 : fundaci del Waereghem Sportif;
1928 : fundaci del Red Star Waereghem;
1935 : el Waereghem Sportif esdev Football Club Waereghem Sportief;
1946 : fusi dels dos clubs esdevenint Sportvereeniging Waregem;
1951 : obtenci del ttol de Socit Royale esdevenint Koninklijk Sportvereniging Waregem;

Palmars.
Copa belga de futbol (2):;
1974 (KSV Waregem), 2005-06;

Supercopa belga de futbol (1):;
1982 (KSV Waregem);

Futbolistes destacats.

 Tony Sergeant;
 Pieter Merlier;
 Salou Ibrahim;
 Frdric Dupr;
 Dragan Mr a;
 Juan Diego Gonzlez-Vigil;

Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385520" title="Barakat II" nonfiltered="3630" processed="3615" dbindex="148660">
Barakat II ibn Muhammad fou xerif de la Meca, fill de Muhammad V  (1455-1497) i net de Barakat I.

El seu pare el va associar al poder el 1473 i el va succeir quan va morir el 1497. Llavors es van revoltar els seus germans Hazza (1501) i Ahmad IV al-Djazan (1501-1502), als que va derrotar per fou finalment enderrocat el 1503 per Ahmad IV al-Djazan i portat al Caire carregat de cadenes; Ahmad IV va haver de donar pas al seu germ Humaida II nomenat pels mamelucs per al cap d'un any els agipcis van restaurar a Barakat II.

Va governar fins a la serva mort el 1525. Entre 1504 i 1512 va associar al govern al seu germ Kayt Bay i desprs del 1512 al seu fill Muhammad VI Abu Numayy II (1512-1584). El sult mameluc Al-Ashraf Kansuh al-Ghawri, davant l'amenaa portuguesa va enviar un contingent dirigit per Husayn al-Kurdi que va fortificar Djeddah amb una muralla i torres. El 1517 quan el sult otom Selim I va conquerir Egipte, Barakat va enviar al seu fill (d'uns 12 anys) en la seva representaci, a fer-li homenatge al Caire i el sult li va confirmar la possessi de l'Hedjaz.

A la seva mort el va succeir el seu fill Muhammad VI Abu Numayy II del que sn descendents tots els xerifs posteriors, dividits en tres clans: els dhawu zayd, els dhawu abd allah i els dhawu barakat (aquestos darrers descendents de Barakat, fill de Barakat II, que mai no fou xerif)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385521" title="Serrat de l'liga" nonfiltered="3631" processed="3616" dbindex="148661">

Geografia:
 Serrat de l'liga: cim del municipi de Gai (Bages).
 Serrat de l'liga: cim del municipi de Castellar de la Ribera (Solsons).
 Serrat de l'liga: cim del municipi de Tremp (Pallars Juss).
 Serrat de l'liga: serra del municipi de Tremp (Pallars Juss).
 Serrat de l'liga: serra del municipi de Navs (Solsons).
 Serrat de l'liga: serra del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385522" title="Teodobald" nonfiltered="3632" processed="3617" dbindex="148662">

Teodobald (vers 535-555) va regnar com a rei merovingi d'Austrsia, amb capital a Reims, des del 457 fins a la seva mort.

Fill nic de Teodobert i Deutria, tan sols era un noi malalts de tretze anys quan el seu pare va morir i hered el tron. Tanmateix, la lleialtat de la noblesa a la memria del seu pare va mantenir la pau durant la seva minoria d'edat i li permet conservar el tron.

Va casar-se amb Waldrada, filla del rei llombard Wacho, consolidant aix l'aliana entre Austrsia i Llombardia. Va ser incapa, per de mantenir les conquestes del seu pare al nord d'Itlia.

Gregori de Tours situa la seva mort el set any del seu regne, a causa de la seva prolongada mala salut. Al morir sense descendncia masculina, l'herncia sort de la lnea de Teodoric i Austrsia pass al seu tiet avi Clotari I el Vell, que aviat esdevindria rei de tots els francs.

Cronologia dels regnes francs (511-561). 



 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385526" title="Barakat III" nonfiltered="3633" processed="3618" dbindex="148663">
Barakat III ibn Muhammad ibn Ibrahim ibn Barakat ibn Barakt (II) ibn Muhammad fou xerif de la Meca del clan Dhawu Barakat.

El 1672 un nord-afric de nom Muhammad ibn Sulayman al-Rudani, amic del gran visir otoma Ahmad Kprl i enfrontat al xerif Ahmad VII del clan Dhawu Zayd, es va posar al front d'una partida d'homes i va enderrocar al xerif, portant al tron a Barakat III. Muhammad ibn Sulayman al-Rudani va introduir una srie de reformes radicals destinades a millorar la vida dels residents estrangers a la Meca i altres llocs, i de la poblaci ms pobre, en contra de l'aristocrcia, pero a la mort del gran visir Ahmad Kprl el 1676, va perdre la seva influncia.

Barakat fou xerif fins a la seva mort el 1682 i el va succeir el seu fill Said I, que noms va regnar dos anys, retornant llavors Ahmad VII al poder.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385527" title="Barakat IV" nonfiltered="3634" processed="3619" dbindex="148664">
Barakat IV ibn Yahya ibn Barakat (III) fou xerif de la Meca. Era fill de Yahya I i net de Barakat III i per tant del clan Dhawu Barakat.

Yahya I va abdicar (1723) i el seu fill Barakat IV va ser proclamar xerif, per fou enderrocat al cap de dos mesos pels Dhawu Zayd i el va succeir Mubarak que ja havia estat xerif del 1719 a 1721. Va fugir amb el seu pare cap a Sria i ja no van recuperar el poder.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385529" title="Abd Allah III ibn Husayn" nonfiltered="3635" processed="3620" dbindex="148665">
Abd Allah III ibn Husayn fou xerif de la Meca, el darrer del clan Dhawu Barakat. Era nebot de Barakat III.

Va ser proclamat xerif el 1770 pel general egipci Muhammad Abu Dhabad enviat per el governador d'Egipte Ali Bey al-Kabir, per una vegada el general va retornar a Egipte no es va poder mantenir i noms va governar uns tres mesos. Llavors el xerifiat va passar als Dhawu Zayd i ms tard al Dhawu Abd Allah.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385532" title="Pomadasys" nonfiltered="3636" processed="3621" dbindex="148666">

Pomadasys s un gnere circumtropical de peixos de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
 Boca de grandria moderada, sense llavis molsuts i no s vermella per dins.
 Sense escates entre els radis de les aletes dorsal i anal.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Atlntic i al Pacfic.

Espcies.

Pomadasys aheneus      ;
Pomadasys iamanensis      ;
Pomadasys argenteus   ;
Pomadasys argyreus   ;
Pomadasys auritus      ;
Pomadasys bayanus   ;
Pomadasys bipunctatus      ;
Pomadasys branickii   ;
Pomadasys commersonnii   ;
Pomadasys corvaaeformis   ;
Pomadasys crocro   ;
Pomadasys empherus       ;
Pomadasys furcatus   ;
Pomadasys guoraca   ;
Pomadasys hasta   ;
Pomadasys incisus      ;
Pomadasys jubelai   ;
Pomadasys kaakan      ;
Pomadasys laurentao   ;
Pomadasys macracanthus   ;
Pomadasys maculatus   ;
Pomadasys multimaculatum   ;
Pomadasys olivaceus     ;
Pomadasys panamensis   ;
Pomadasys perotaei      ;
Pomadasys punctulatus      ;
Pomadasys quadrilaeatus      ;
Pomadasys ramosus      ;
Pomadasys rogerii      ;
Pomadasys schyrii      ;
Pomadasys striatus    ;
Pomadasys stridens   ;
Pomadasys suillus     ;
Pomadasys taeniatus      ;
Pomadasys trifasciatus      ;
Pomadasys unimaculatus  ;

 Referncies .



Bibliografia.
 Allen , G.R. i Robertson, D.R., 1994, Fishes of the Tropical Eastern Pacific., Crawford House Press Pty Ltd:1-332. ;
 Barez, P., 1996, Lista de los Peces Marinos del Ecuador Continental, Revista de Biologa Tropical, 44:731-741. ;
 Eigenmann, C.H., 1917, Eighteen new species of fishes from northwestern South America., Proc. Amer. Phil. Soc., 56:673-689. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Hildebrand, S.F., 1925, Fishes of the Republic of El Salvador, Central America., Bulletin of the Bureau of Fisheries., 41:236-287. ;
 Lacepde B. G. E. 1802. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 4. i-xliv + 1-728.
 Lpez , M. I. i Bussing, W. A., 1982, Lista provisional de los peces marinos de la Costa Rica., Revista de Biologa Tropical, 30(1):5-26. ;
 Meek , S.E. i Hildebrand, S.F., 1925, The marine fishes of Panama. Part II., Field Mus. Nat. Hist., Zool. Ser. Publ., XV:331-707. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Steindachner, F., 1876, Ichthyologische Beitrage (III). Bemerkungen ber Serranus nebulifer und S. clathratus sp. Gird., Sitzungsber. Akad. Wiss. Viena, 72:29-96. ;
 Vega, A.J., Villareal, N., 2003, Peces asociados a arrecifes y manglares en el Parque Nacional Coiba., Tecnociencia, 5:65-76. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385534" title="Dimoni de Maxwell" nonfiltered="3637" processed="3622" dbindex="148667">
El Dimoni de Maxwell, tamb conegut com a paradoxa de Maxwell, s una paradoxa terica que pren el nom d'una criatura imaginria ideada el 1867 pel fsic escocs James Clerk Maxwell per illustrar la Segona Llei de la Termodinmica. Aquesta llei, segons una de les seves formulacions, prohibeix que entre dos cossos a diferent temperatura es pugui transmetre calor del cos fred al cos calent. La segona llei tamb es coneix amb la formulaci: "En un sistema allat l'entropia no decreix". 

Tenint en compte que la temperatura s'interpreta com la vibraci de les particules (com ms vibraci, ms temperatura), Maxwell imagin un "dimoni" que seria una criatura capa d'actuar a nivell molecular seleccionant molcules calentes i molcules fredes separant-les. El nom de "Dimoni" es creu que fa referncia a un joc de cartes que consistia en ordenar cartes vermelles i negres de la baralla francesa, de manera anloga al propsit de separar molcules fredes i calentes.

Si en dos recipients que contenen una mescla de dos gasos amb diferent calor especfica comunicats per una porta governada pel dimoni, aquest fos capa de fer la separaci de molcules d'un gas, deixant passar les molcules ms rpides, tindria els dos recipients amb temperatures diferents. Si desprs obrs la porta i fes que es tornessin a barrejar, aix faria canviar el volum dels recipients. Obtenint un treball d'aquest moviment per mitj d'un mbol, es podria aconseguir una mquina trmica que converts l'energia d'agitaci trmica en treball amb un rendiment del 100%. Cosa que suposaria disminuir l'entropia del sistema, "vulnerant" la segona llei de la termodinmica.

Una de les possibles solucions donades a aquesta aparent paradoxa fou la donada per Le Szilrd, el 1929 i ms tard per Lon Brillouin. En la vida real el dimoni de Maxwell necessitaria algun mitj per mesurar la velocitat molecular, i l'acte d'aconseguir la informaci per triar les partcules gastaria certa quantitat d'energia. Com que el dimoni i el gas estan interactuant, en el sistema s'han de considerar conjuntament. La despesa d'energia del dimoni causar un augment de la seva entropia, que ser major que la que disminuir en el gas, de manera que en conjunt no es vulneraria la segona llei.

La paradoxa de Maxwell ha suscitat una extensa investigaci en els aspectes fonamentals de la termodinmica i la teora de la informaci.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385537" title="Pomadasys aheneus" nonfiltered="3638" processed="3623" dbindex="148668">

Pomadasys aheneus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 27 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud d'Oman.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1995 Coastal fishes of Oman. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 439 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385539" title="Pomadasys argenteus" nonfiltered="3639" processed="3624" dbindex="148669">

Pomadasys argenteus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 70 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a les Filipines, el sud del Jap, el nord d'Austrlia i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R.J., 1984. Haemulidae. A W. Fischer and G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Vol. 2. FAO, Roma, Itlia. pag. var.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385540" title="Pomadasys argyreus" nonfiltered="3640" processed="3625" dbindex="148670">

 Pomadasys argyreus s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Pakistan fins a Sri Lanka i el sud-est d'sia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R.J., 1984. Haemulidae. A W. Fischer and G. Bianchi (eds.) FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Indian Ocean (Fishing Area 51). Vol. 2. FAO, Roma, Itlia. pag. var.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385541" title="Pomadasys auritus" nonfiltered="3641" processed="3626" dbindex="148671">

Pomadasys auritus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 52 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina, Tailndia, Singapur, Malisia i Austrlia (Nova Galles del Sud).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R.J., 2001. Haemulidae (=Pomadasyidae). Grunts (also sweetlips, hotlips, and velvetchins). p. 2961-2989. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Volume 5. Bony fishes part 3 (Menidae to Pomacentridae). Roma, FAO. pp. 2791-3380.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385542" title="Societat Catalana de Terminologia" nonfiltered="3642" processed="3627" dbindex="148672">
La Societat Catalana de Terminologia va nixer sota el nom d Associaci Catalana de Terminologia (ACATERM) a partir de la  proposta  que es va presentar en la I Jornada de Terminologia i Serveis Lingstics, celebrada el 18 de maig de 2001 a la Universitat Pompeu Fabra. D acord amb aquesta iniciativa, una comissi gestora formada per membres de diverses institucions de l mbit catal es van encarregar de conduir el procs constituent. En van formar part representants de la Uni de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC); el TERMCAT; de l'Institut Universitari de Lingstica Aplicada (IULA) de la UPF i dels serveis lingstics de la Universitat Autnoma de Barcelona, la Universitat Politcnica de Catalunya i la Universitat Jaume I, de Castell.
 
L'ACATERM es va crear amb la intenci de reunir anualment organismes i professionals implicats en la terminologia catalana i donar a conixer la intensa activitat terminolgica que es porta a terme arreu del territori catalanoparlant. El dia 17 de febrer de 2002, l auditori de la Universitat Pompeu Fabra va acollir l Assemblea constituent de l'Associaci Catalana de Terminologia i es form la primera Junta Executora. 
Entre altres activitats, des de l any 2003 se celebra una jornada anual i des del de l any 2007 tamb s organitza un seminari de tardor i es publica un butllet bimestral.

El mes de gener de 2008 l ACATERM va esdevenir societat filial de l Institut d Estudis Catalans i va canviar el seu nom per Societat Catalana de Terminologia (SCATERM).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385544" title="Pomadasys bayanus" nonfiltered="3643" processed="3628" dbindex="148673">

 Pomadasys bayanus s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 51 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de la Pennsula de Baixa Califrnia (Mxic) fins al Per.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R.J. i M. Schneider, 1995. Haemulidae. Burros, corocoros, chulas, gallinazos, roncos. p. 1136-1173. In W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter and V. Niem (eds.) Guia FAO para Identification de Especies para lo Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itlia.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385547" title="Mquina trmica" nonfiltered="3644" processed="3629" dbindex="148674">
Una mquina trmica s un dispositiu o sistema que treballa establint intercanvis de calor i de treball amb el seu entorn tot transformant una susbstncia mitjanant un procs cclic o una seqncia d'operacions. Al final de cada cicle la substncia retorna al seu estat original i comena un nou cicle. Pot funcionar com a motor, si converteix la calor en treball, o com a refrigerador o bomba de calor si converteix el treball en calor.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385548" title="Pomadasys bipunctatus" nonfiltered="3645" processed="3630" dbindex="148675">

Pomadasys bipunctatus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Xile.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Pequeo, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistematica revisada y comentada. Rev. Biol. Mar., Valparaiso, Xile, 24(2):1-132.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385549" title="Pomadasys branickii" nonfiltered="3646" processed="3631" dbindex="148676">

Pomadasys branickii  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mxic fins al Per.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R.J. i M. Schneider, 1995. Haemulidae. Burros, corocoros, chulas, gallinazos, roncos. p. 1136-1173. A W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter and V. Niem (eds.) Guia FAO para Identification de Especies para lo Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itlia.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385550" title="St Chamond (tanc)" nonfiltered="3647" processed="3632" dbindex="148677">



El St Chamond va ser el segon tanc pesat francs de la Primera Guerra Mundial.

A causa d'un disseny no gaire adequat, la guerra va acabar abans que es susbtitus per tancs pesats britnics.

Desenvolupament.

En un principi, el tanc Saint Chamond es va construir per ser idntic al Schneider CA. A principis de 1916, el prototip definitu d'aquest ltim ja estava preparat per la venda a l'Exrcit. Private Pierre Lescure va dissenyar el buc. El Tinent Fouch va augmentar la suspensi per millorar la capacitat de travessar trinxeres. D'aquesta manera el prototip del Schneider es va anomenar Tracteur A - no per raons de seguretat, sin que ning sabia en realitat com anomenar aquests vehicles; la paraula char encara no s'utilitzava en els tancs francesos. No obstant, Eugne Brilli, el dissenyador en cap de la Schneider Company, va millorar aquest prototip. Va inventar un disseny amb un xasss ms petit amb les mateixes possibilitats de travessar trinxeres amb un pes menor.

Mentre en Brilli va comenar a dissenyar el segon prototip (basat en el treball anterior, el Schneider CA-1), el competidor principal del Schneider, el fabricant d'armes "Forges et Acieries de la Marine et Homecourt  Saint Chamond", va ordenar la creaci de 400 tancs del nou disseny. Primer, es va voler construir un tanc semblant al Schneider. No obstant, Brilli va refusar deixar la seva patent del disseny del Schneider gratuta per a que s que ho sigui el de Saint Chamond. Per l'empresa, no tenia els documents relatius amb el prototip Schneider, i va haver de basar-se amb el del Tracteur A. Aquest va ser una de les raons perqu les dos empreses van comenar a distanciar-se.
 
Un dels directors tncics del Saint Chamond era l'mile Rimailho, un oficial d'artilleria que estava descontent pels beneficis escassos que havia rebut per ajudar a dissenyar el fams can Mle 1897 75mm com tamb el can Mle 1904 155mm. Desprs que Emile Rimailho s'uns a l'empresa de Saint Chamond, ja va dissenyar un can de 75mm que era similar al can Mle 1897 75mm que havia codissenyat amb Ste Claire Deville.

Vegeu tamb.
 Chars-francais.net 
Saumur Tank Museum;
St. Chamond tank @ 5 Star General site;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385551" title="Inpia" nonfiltered="3648" processed="3633" dbindex="148678">
Inpia s un grup de rock de Sueca, Valncia que es va formar l'any 2002 i edt composta per Lloren Martinez, Pere Vendrell, Raul Adam i Camilo Garcia.

El setembre de 2005 editen el seu primer disc, Latent, produt per ells mateix i Roger Garcia, gravat als estudis RPM de Valncia durant l'any 2004. Amb aquest disc s'endinsen en la complexitat existncialista de les relacions humanes i el pas del temps. La portada ens mostra un camp d'arrs de Sueca amb la Muntanyeta dels Sants al fons coberta pels nvols que van enfosquint-se a mesura que pujen al cel.

A les acaballes de l'any 2005 Inpia entra a formar part, des de la gestaci, del Festival itinerant Tourbolet, que tracta de colocar en la complicada escena musical dels Pasos Catalans les noves tendncies musicals que van apareguent.

Desprs de dos anys de carretera tornen a entrar a l'estudi per a gravar el seu segn disc Les 4 estacions de l'arrs. Amb la producci de Vicent Sabater i gravat als estudis Millenia de Valncia, Inpia torna a la crrega amb un projecte molt envejs, contar la vida de Jaume Ortells o Jimmi l'arrs, un anti-heroi en busca del seu dest en el mn. El disc s'acaba de realitzar al febrer de 2008, desprs que el grup trobs un nou segell discogrfic valenci, Mesdemil, amb qui finalment han editat el disc.

 Enllaos externs .

 Web oficial d'Inpia;
 Inpia a decibel.cat;
 Inpia a MySpace;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385552" title="Pomadasys commersonnii" nonfiltered="3649" processed="3634" dbindex="148679">

Pomadasys commersonnii  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de la costa nord-oest d'ndia fins al sud d'Oman, Sud-frica, les Seychelles i Madagascar.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, M.M. i R.J. McKay, 1986. Haemulidae. p. 564-571. A M.M. Smith and P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385554" title="Pomadasys crocro" nonfiltered="3650" processed="3635" dbindex="148680">

Pomadasys crocro  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 38 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del sud de Florida, el nord-est del Golf de Mxic i el Carib fins al Brasil.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385555" title="Pomadasys empherus" nonfiltered="3651" processed="3636" dbindex="148681">

Pomadasys empherus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 21 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Costa Rica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R.J. i M. Schneider, 1995. Haemulidae. Burros, corocoros, chulas, gallinazos, roncos. p. 1136-1173. In W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter and V. Niem (eds.) Guia FAO para Identification de Especies para lo Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itlia.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385557" title="Pomadasys furcatus" nonfiltered="3652" processed="3637" dbindex="148682">

 Pomadasys furcatus s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Somlia, Moambic i Madagascar fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica). Tamb des del Golf d'Aden fins a Sri Lanka, incloent-hi el Mar Roig, i a Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, M.M. i R.J. McKay, 1986. Haemulidae. p. 564-571. A M.M. Smith and P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385558" title="Khalid ibn Barmak" nonfiltered="3653" processed="3638" dbindex="148683">
Khalid ibn Barmak (mort el 781/782) fou el primer barmquida, fill del darrer sacerdot (barmak) del temple de Nawbahar a Balkh.

Apareix en temps dels omeies com a part de l'exrcit de Kahtaba on era encarregat de repartir el bot. El califa al-Saffah (750) li va encarregar els diwans de l'Exrcit i del Impost de les terres (kharadj) el que de fet el va convertir en visir sense portar el titol. Va conservar les seves funcions sota al-Mansur fins que per les intrigues d'Abu Ayyub fou apartat de l'administraci i nomenat governador de Fars on va restar dos anys. Pocs anys desprs, el 764/765 va negociar amb Isa ibn Musa la seva renunica als drets a la successi; desprs fou governador de Tabaristan on va estar set anys (vers 766 a 772 ja que les seves monedes van entre 767 i 771) i durant el seu govern va ocupar la fortalesa d'Ustunawand prop de Damawand, va fundar la ciutat d'al-Mansura i en general fou fora popular.

El 775 s'esmenta que li fou imposada una forta multa per fou amnistiat i nomenat governador de la provncia de Mossul on els kurds s'havien revoltat. Dos anys desprs apareix al Fars. El 779/780 es va distingir en el setge de Samalu en territori bizant. Va morir el 781/782 quan tenia uns 75 anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385559" title="Gonzalo Colsa Albendea" nonfiltered="3654" processed="3639" dbindex="148684">

Gonzalo Colsa Albendea (nascut l'11 de maig de 1979 a Santander) s un futbolista que juga actualment al Racing de Santander.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385564" title="Juan Jos Expsito Ruiz" nonfiltered="3655" processed="3640" dbindex="148685">

Juan Jos Expsito Ruiz, conegut futbolsticament com Juanjo (nascut el 28 d'octubre de 1985 a Santander), s un futbolista que juga actualment al Racing de Santander.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385565" title="Yahya ibn Khalid" nonfiltered="3656" processed="3641" dbindex="148686">
Yahya ibn Khalid (mort 803) fou visir del califa abbssida Harun al-Rashid. Four el primer barmquida que va portar el ttol.

Havia ajudat al seu pare Khalid ibn Barmak en els seus diversos crrecs de govern i el 775 fou nomenat governador de l'Azerbaidjan. El 778 va esdevenir tutor del prncep Harun en lloc d'Aban ibn Sadaka, i amb el prncep va participar a l'expedici de Samalu a territori bizant. Poc desprs Harun fou nomenat governadors de les provncies occidentals, Azerbaidjan i Armnia, que foren administrades per Yahya.

A la mort d'al-Mahdi (775-785) el seu fill i successor, al-Hadi (785-786), li fou hostil i l'acus de donar suport a Harun en contra seva. Fou empresonat i anava a ser executat la mateixa nit que al-Hadi va morir, potser enverinat per la reina mare al-Khayzuran, que donava suport a Harun. Aquest fou proclamat califa i va cridar a Yahya al que va nomenar wazir. Va estar ajudat pels seus dos fills al-Fadl ibn Yahya i Djafar ibn Yahya.

Va exercir durant disset anys (786 a 803) en els que fou el cap de l'administraci dominant tots els departaments. Abans del 797 va  deixar temporalment el segell de govern al seu fill Djafar, per el va recuperar ms tard; el 797 va fer una viatge a la Meca i va deixar el segell al seu fill Fadl i ms tarda a Djafar per segon cop, per a la tornada el va recuperar.

Va morir a Bagdad el 803.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385567" title="Pedro Munitis lvarez" nonfiltered="3657" processed="3642" dbindex="148687">

Pedro Munitis lvarez (nascut el 19 de juny de 1975 a Santander) s un futbolista que juga actualment al Racing de Santander. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385569" title="Al-Fadl ibn Yahya" nonfiltered="3658" processed="3643" dbindex="148688">
Al-Fadl ibn Yahya (segle VIII) fou visir abbssida, fill de Yahya ibn Khalid. Era de la famlia dels barmquides i germ de llet del califa Harun al-Rashid.

Des de el 786 va ser associat a les tasques de govern pel seu pare. El 792 li fou encarregat el govern de les provncies occidentals de Prsia i va lluitar contra l'alida rebel Yahya ibn Abd Allah que es va sotmetre per negociacions. El 793 fou nomenat governador de Khurasan (793-795) on va pacificar la provncia; va retornar a Bagdad deixant un lloctinent al Khurasan (794-795). El 797 el seu pare va fer un viatge a la Meca i com a fill gran li va deixar el segell smbol del poder dels visirs, que desprs va passar al seu germ Djafar ibn Yahya quan va perdre el favor del califa que el va destituir de tots els seus crrecs.

La data de la seva mort no s indicada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385570" title="scar Serrano Rodrguez" nonfiltered="3659" processed="3644" dbindex="148689">

scar Serrano Rodrguez (nascut el 30 de setembre de 1981 a Girona) s un futbolista que juga actualment al Racing de Santander. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385571" title="Mola de Lord" nonfiltered="3660" processed="3645" dbindex="148690">

La Mola de Lord s una muntanya de 1.189 metres que es troba al municipi de Sant Lloren de Morunys a la comarca del Solsons.

Tota la muntanya est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord
Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385572" title="Roca d'en Carbassa" nonfiltered="3661" processed="3646" dbindex="148691">

El Roca d'en Carbassa s una muntanya de 1.955 metres que es troba al municipi de la Coma i la Pedra a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385574" title="Antonio Rodrguez Martnez" nonfiltered="3662" processed="3647" dbindex="148692">

Antonio Rodrguez Martnez, conegut futbolsticament com Too (nascut el 17 de desembre de 1979 a Alacant), s un futbolista que juga de porter al Racing de Santander.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385575" title="Roques del Minguell" nonfiltered="3663" processed="3648" dbindex="148693">

Les Roques del Minguell s una muntanya de 1.493 metres que es troba al municipi de la Coma i la Pedra a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385577" title="Cavallets Cotoners de Barcelona" nonfiltered="3664" processed="3649" dbindex="148694">


Els Cavallets Cotoners de Barcelona sn uns elements de protocol del bestiari popular catal de la ciutat de Barcelona, al Barcelons. Formen part del Seguici Popular de la Ciutat de Barcelona grcies a l'Esbart Catal de Dansaires. Actualment sn vuit figures.

 Orgen .

La primera referncia dels cavallets a Barcelona data de 1424 dins del Llibre de les Solemnitats on consta que pertanyen al Consell de Barcelona. Ja al 1430 sabem que eren vuit figures, oscillant el nombre al llarg dels anys per no arribant mai a ser-ne ms de dotze. El 1437 el Consell de la Ciutat ced els cavallets al Gremi de Cotoners perqu n'assumissin la seva gesti. 

Hi ha cosntncia de la seva participaci a les Festes per la canonitzaci de Sant Ramon de Penyafort al 1601 i a les de Santa Maria de Cervell al 1623. Tamb participaren al 1701 a les festes per la rebuda de Felip de Borb i al 1703 a les de Carles d'ustria, a les festes de beatificaci de Sant Josep Oriol el 1807 i les de la Pau de la Guerra dels Set Anys al 1839. 

Desprs d'uns anys desapareguts van ser recuperats per la Societat del Born per participar al 1860 a les festes de rebuda del Carnestoltes, per posteriorment es van malmetre i van desaparixer definitivament.

 Recuperaci .
 
L'any 1994, l'Esbart Catal de Dansaires s'afegeix al Projecte de Recuperaci de la Imatgeria Festiva de la Barcelona Vella tot recuperant vuit Cavallets Cotoners, obra del Taller Malatesta.

Els nous cavallets s'integren al Seguici Popular de Barcelona ballats per l'Esbart Catal de Dansaires on executen diferents coreografies, destacant-ne especialment el Ball dels Cavallets Cotoners.

 Referncia .

Coordinadora de Colles de Gegants i de Bestiari de Ciutat Vella



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385578" title="Sant Diumenge" nonfiltered="3665" processed="3650" dbindex="148695">

Sant Diumenge s una muntanya de 796 metres que es troba al municipi de Riner a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 275101001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385579" title="Sant Gabriel" nonfiltered="3666" processed="3651" dbindex="148696">

Sant Gabriel s una muntanya de 861 metres que es troba al municipi de Riner a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 274101001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385580" title="Serra de Juncar" nonfiltered="3667" processed="3652" dbindex="148697">
La Serra de Juncar s una serra situada al municipi de Lladurs (Solsons).
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385581" title="Serra de Llobera" nonfiltered="3668" processed="3653" dbindex="148698">
La Serra de Llobera s una serra situada al municipi de Llobera (Solsons), amb una elevaci mxima de 876,5 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385582" title="Serra de Pratformiu" nonfiltered="3669" processed="3654" dbindex="148699">
La Serra de Pratformiu s una serra situada al municipi de la Coma i la Pedra (Solsons).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385583" title="Djafar ibn Yahya" nonfiltered="3670" processed="3655" dbindex="148700">
Djafar ibn Yahya (segle VIII) fou visir abbssida, fill de Yahya ibn Khalid. Era de la famlia dels barmquides i germ d'al-Fadl ibn Yahya, germ llet del califa Harun al-Rashid.

Des de el 786 va ser associat a les tasques de govern pel seu pare. El 792 li fou encarregat el govern de les provncies occidentals del califat, per va restar a la cort, que noms va abandonar el 796 per anar a reprimir disturbis a Sria. Fou nomenat temporalment governador del Khurasan pero sembla que no hi va anar (796). El 797 el seu pare va fer un viatge a la Meca i va deixar el segell smbol del poder dels visirs, al seu fill gran al-Fadl ibn Yahya, que va perdre el favor del califa i va ser destitut de tots els seus crrecs, assolint llavors el segell Djafar, que tamb va ser nomenat cap de la gurdia del califa i director de la casa de la moneda. El 798 fou nomenat tutor del prncep Abd Allah al-Mamun, segon hereu. Era considerat l'amant del califa, mentre el seu germ s'oposava als plaers sexuals a la cort. Al-Fadl era el tutor del prncep Muhammad al-Amin designat primer hereu, i la rivalitat dels dos prnceps es va traslladar als dos germans.

Harun al-Rashid va decidir posar fi al domini dels barmquides i la nit del 28 al 29 de gener del 803, va fer executar a Djafar, arrestar a al-Fadl i altres germans, posar en residncia vigilada a Yahya i confiscar els bens de tota la famlia (excepte Muhammad ibn Khalid).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385585" title="Pablo Pinillos Caro" nonfiltered="3671" processed="3656" dbindex="148701">

Pablo Pinillos Caro (nascut el 9 de juliol de 1974 a Murillo de Ro Leza, La Rioja), s un futbolista que juga actualment al Racing de Santander.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385586" title="Serra Seca (Montferrer i Castellb)" nonfiltered="3672" processed="3657" dbindex="148702">

La Serra Seca s una serra situada als municipis de Montferrer i Castellb (Alt Urgell) i de Soriguera (Pallars Sobir).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385587" title="Serra-seca" nonfiltered="3673" processed="3658" dbindex="148703">

Geografia:
 Serra-seca: cim del municipi d'Odn (Solsons).
 Serra-seca: edifici del municipi de Prats de Lluans (Osona).
 Serra-seca: edifici del municipi de Santa Eullia de Riuprimer (Osona).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385588" title="Serra-seca (Odn)" nonfiltered="3674" processed="3659" dbindex="148704">

Serra-seca s una muntanya de 1.234 metres que es troba al municipi d'Odn a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 270091001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385589" title="Pomadasys guoraca" nonfiltered="3675" processed="3660" dbindex="148705">

Pomadasys guoraca  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 46 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Filipines.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roux, C., 1986. Pomadasyidae. p. 327-330. A J. Daget, J.-P. Gosse and D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussels; MRAC, Tervuren; and ORSTOM, Pars. Vol. 2  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385590" title="Peter Bernard Luccin" nonfiltered="3676" processed="3661" dbindex="148706">

Peter Bernard Luccin (nascut el 9 d'abril de 1979 a Marsella) s un futbolista francs que juga actualment al Racing de Santander.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385591" title="Serrat de Costamala" nonfiltered="3677" processed="3662" dbindex="148707">
El Serrat de Costamala s una serra situada al municipi de Castellar de la Ribera (Solsons).
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385593" title="Pomadasys hasta" nonfiltered="3678" processed="3663" dbindex="148708">

Pomadasys hasta  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 55 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndic i a l'oest del Pacfic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Ye, T., 1991. Pomadasyidae. p. 406-409. A: J.-H. Pan, L. Zhong, C.-Y. Zheng, H.-L. Wu and J.-H. Liu (eds). 1991. The freshwater fishes of Guangdong Province. Guangdong Science and Technology Press, Guangzhou. 589 pp.  ;
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385594" title="Serrat de la Bandera" nonfiltered="3679" processed="3664" dbindex="148709">

Geografia:
 Serrat de la Bandera: cim del municipi de Castellar de la Ribera, a la Serra de Caballol (Solsons).
 Serrat de la Bandera: cim del municipi de Castellar de la Ribera (Solsons).
 Serrat de la Bandera: serra del municipi de Vilanova de Sau (Osona).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385595" title="Barmquides" nonfiltered="3680" processed="3665" dbindex="148710">
Els barmquides (al-Baramika o al-Barmak) fou un famlia iraniana de secretaris i visirs dels primers califes abbssides. El seu nom deriva de Barmak, portat per l'ancestre i que ms aviat era el ttol del gran sacerdot del temple de Nawbahar prop de Balkh que ocupava un rea de 1500 km2, terrenys que van restar possessi de la famlia. Nawbahar havia estat destrut pels rabs el 663; al-Tabari diu que el prncep local Nizak Tarkhan encara hi va pregar el 709/710; no fou reconstrut quan es va restaurar Balkh desprs del 725. Segons la llegenda el darrer Barmak va anar el 725 a la cort de Bagdad i es va fer musulm, per es possible que els primers conversos foren en realitat els seus fills.

Membres destacats de la famlia foren:
Khalid ibn Barmak, fill del darrer Barmak;
Yahya ibn Khalid;
al-Fadl ibn Yahya;
Djafar ibn Yahya;
Muhammad ibn Yahya;
Musa ibn Yahya, governador de Sind mort el 836;
Imran ibn Musa, governador de Sind el 836;
Muhammad ibn Khalid, hadjib ;

La seva caiguda es va produir a finals de gener del 803 quan el califa Harun al-Rashid, cansat de la seva tutela, va fer matar al visir Djafar i arrestar als dems, i els seus bens foren expropiats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385596" title="Serrat de la Bandera (Castellar de la Ribera-Serra de Caballol)" nonfiltered="3681" processed="3666" dbindex="148711">

El Serrat de la Bandera s una muntanya de 701 metres que es troba a la serra de Caballol al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 270097001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385597" title="Serrat de la Bandera (Castellar de la Ribera)" nonfiltered="3682" processed="3667" dbindex="148712">

El Serrat de la Bandera s una muntanya de 858 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385598" title="Muhammad ibn Khalid" nonfiltered="3683" processed="3668" dbindex="148713">
Muhammad ibn Khalid fou hadjib del califa abbssida Harun al-Rashid, i membre de la famlia dels barmquides.

Fou nomenat hadjib el 788 pero fou destitut el 795 i substitut per al-Fadl ibn al-Rabi que desprs va agafar gran influncia a la cort. A la caiguda dels barmquides fou el nic membre de la famlia que no va patir represlies i que no va perdre els seus bens.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385600" title="Serrat de la Bandera (Vilanova de Sau)" nonfiltered="3684" processed="3669" dbindex="148714">
El Serrat de la Bandera  s una serra situada al municipi de Vilanova de Sau (Osona).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385602" title="Jorge Miguel Dias Gonalves" nonfiltered="3685" processed="3670" dbindex="148715">

Jorge Miguel Dias Gonalves (nascut el 31 d'octubre de 1983 a Pedroso) s un futbolista portugus que juga actualment Racing Santander.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385605" title="Roncador" nonfiltered="3686" processed="3671" dbindex="148716">

El roncador (Pomadasys incisus) s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
 El cos s oval i comprimit lateralment.
 El cap s gros, llarg i correspon a un ter de la llargria total.
 Els ulls sn bastant grossos.
 La boca s petita i obliqua.
 Presenta una fenedura a l'aleta dorsal entre els radis durs i els blans.
 Les pectorals es troben a la mateixa altura que les plviques.
 La caudal s escotada.
 El dors s groc amb tons grisos. El ventre s platejat. T una taca negra a l'opercle.;
Reproducci.
La reproducci t lloc a l'estiu.
Alimentaci.
Menja petits invertebrats bentnics.
Hbitat.
s bentnic i bastant litoral (es troba fins als 50 m a fons rocallosos i sorrencs). Pot trobar-se dins coves amb els fons de sorra.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mediterrani occidental i a l'Atlntic (des de l'Estret de Gibraltar fins a Angola). A les Balears s ms abundant a la Badia de Palma.
Costums.
 s gregari i forma esbarts molt nombrosos.
 Emet sons quan frega els ossos faringis i aix la bufeta natatria actua com a amplificador.;
 Referncies .

Bibliografia.
 Bowdich, S. L. 1825. Fishes of Madeira. Pp. 121-125 i 233-238. A: T. E. Bowdich. Excursions in Madeira and Porto Santo during the autumn of 1823, while on his third voyage to Africa. Londres. Fish. Madeira: i-xii + 1-278, 11 pls. + 10 pls. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roux, C., 1990. Haemulidae. p. 783-788. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post and L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385606" title="Serrat de la Creu" nonfiltered="3687" processed="3672" dbindex="148717">

Geografia:
 Serrat de la Creu: serra del municipi del Pont de Bar (Alt Urgell).
 Serrat de la Creu: serra del municipi de Sant Vicen de Castellet (Bages).
 Serrat de la Creu: serra del municipi d'Odn (Solsons).

Vegeu tamb.
Serrat de la Creueta;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385608" title="Serrat de la Creu (El Pont de Bar)" nonfiltered="3688" processed="3673" dbindex="148718">
El Serrat de la Creu  s una serra situada al municipi del Pont de Bar (Alt Urgell).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385609" title="Serrat de la Creu (Sant Vicen de Castellet)" nonfiltered="3689" processed="3674" dbindex="148719">
El Serrat de la Creu  s una serra situada al municipi de Sant Vicen de Castellet (Bages).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385610" title="Luis Fernndez Gutirrez" nonfiltered="3690" processed="3675" dbindex="148720">

Luis Fernndez Gutirrez (nascut el 29 de setembre de 1972 a Argomilla, Cantbria) s un futbolista que juga actualment al Racing de Santander. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385611" title="Serrat de la Creu (Odn)" nonfiltered="3691" processed="3676" dbindex="148721">
El Serrat de la Creu  s una serra situada al municipi d'Odn (Solsons).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385612" title="Pomadasys kaakan" nonfiltered="3692" processed="3677" dbindex="148722">

 Pomadasys kaakan s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 80 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins al sud-est d'sia, Taiwan i Austrlia (Queensland).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, M.M. i R.J. McKay, 1986. Haemulidae. p. 564-571. A M.M. Smith and P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385613" title="Serrat de la Creueta" nonfiltered="3693" processed="3678" dbindex="148723">

Geografia:
 Serrat de la Creueta: serra del municipi de Das (Cerdanya).
 Serrat de la Creueta: serra del municipi de Sant Lloren de Morunys (Solsons).
 Serrat de la Creueta: serra del municipi de Calders (Bages).

Vegeu tamb.
Serrat de la Creu;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385614" title="Serrat de la Creueta (Das)" nonfiltered="3694" processed="3679" dbindex="148724">
El Serrat de la Creueta s una serra situada al municipi de Das (Cerdanya).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385615" title="Serrat de la Creueta (Calders)" nonfiltered="3695" processed="3680" dbindex="148725">
El Serrat de la Creueta s una serra situada al municipi de Calders (Bages).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385616" title="Serrat de la Creueta (Sant Lloren de Morunys)" nonfiltered="3696" processed="3681" dbindex="148726">
El Serrat de la Creueta s una serra situada al municipi de Sant Lloren de Morunys (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.053,8 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385617" title="Pomadasys macracanthus" nonfiltered="3697" processed="3682" dbindex="148727">

 Pomadasys macracanthus s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 37 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mxic fins a Equador.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385618" title="Baranis" nonfiltered="3698" processed="3683" dbindex="148728">
Baranis (o al-Baranis) fou un dels dos grans grups berbers que agafa el nom del ancestre Burnus. L'altre grup foren els Butr.

Segons Ibn Khaldun del grup formaren part set grans pobles: els Awraba, els Adjisa, els Azdadja, els Masmuda-Ghumara, els Kutama-Zawawa, els Sanhadja i els Hawwara. Dels tres ltims grups la seva pertinena es discutida.

El seu lloc d'origen fou l'Aurs, el Constantins del nord i les dues Kablies. Quan es va produir la invasi rab fou el cap dels Awraba, Kosayla, el que va agafar la direcci de la resistncia per foren expulsats de l'Aurs a la mort del seu cap, i es van establir al nord del Marroc entre les muntanyes Zarhun i el riu Wargha. Des de aqui alguns grups es van establir al llarg dels segles a altres llocs del Marroc, a Algria i a la pennsula Ibrica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385619" title="Adolfo Aldana Torres" nonfiltered="3699" processed="3684" dbindex="148729">
Adolfo Aldana Torres (nascut a San Roque, Cadis; 5 de gener de 1966), s un ex-futbolista professional andals. Encara que va comenar com davanter va evolucionar en la seva demarcaci per passar a migcampista o interior dret, encara que sempre amb vocaci ofensiva. 

 Trajectria . 
Format en les categories juvenils del Reial Madrid, va debutar amb el primer equip el 2 de gener de 1989 en un partit enfront del Futbol Club Barcelona en el qual va resultar vencedor l'equip blanc. Des d'aquest moment es va convertir en un dels jugadors suplents ms utilitzats, sent el seu rendiment de gran nivell, com a substitut de Mchel, titular a la banda dreta. 

Collabora activament en la consecuci de les lligues de 1988-89 i 1989-90 de l'equip blanc aix com en la Copa del Rei de 1989 i el sotscampionat de 1990. El seu bon rendiment i la seves bones maneres fan que altres equips es fixin en ell, especialment l'Atltico de Madrid del polmic Jess Gil, no obstant aix, Aldana romandr en el Reial Madrid fins a 1992. 

Desprs del fitxatge de Luis Enrique pel club del Bernabu, les seves oportunitats a Madrid van decreixer, en un equip que a ms a ms arrossega greus problemes econmics, un tot plegat que obr les portes de sortida del Reial Madrid.

La seva destinaci, no ser un club gran, sin el modest Deportivo de La Corunya, que havia ascendit feia solament un parell d'anys. En el club blanc-i-blau, presidit per Augusto Csar Lendoiro i dirigit per Arsenio Iglesias va a realitzar una gran temporada, que li va a dur a la selecci de la m de Javier Clemente, per a substituir curiosament a Mchel, i va ajudar al Depor a lluitar pel ttol de lliga. 

Una greu lesi el mant 14 mesos allunyats dels terrenys de joc, i no pot acudir al mundial d'Estats Units. No torna a jugar fins a la temporada 94-95, en la qual segueix comptant amb el suport dels tcnics i de l'afici, si b el seu rendiment mai arriba a ser tan bo com el d'abans. En la temporada 1995-96 deixa el Depor per a reforar a l'Espanyol classificat per a la copa de la UEFA, no obstant aix, juga pocs partits i decideix retirar-se dels terrenys de joc. 

Desprs de deixar el futbol va realitzar els estudis que l'han convertit en entrenador nacional, ocupant en l'actualitat el crrec de seleccionador andals. 

 Palmars . 
 Lliga 1988-89, 1989-90 amb el Reial Madrid. ;
 Copa del Rei 1989 amb el Reial Madrid. ;
 Supercopa 1990 amb el Reial Madrid. ;
 Copa del Rei 1995 amb el Deportivo de La Corunya. ;
 Supercopa 1995 amb el Deportivo de la Corunya. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385620" title="Damin smodes Saravia" nonfiltered="3700" processed="3685" dbindex="148730">

Damin smodes Saravia (nascut el 10 de juny de 1989 a Lima) s un futbolista peru que juga actualment al Racing de Santander.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385627" title="Jos Emilio Amavisca Grate" nonfiltered="3701" processed="3686" dbindex="148731">

Jos Emilio Amavisca Grate (Laredo, Cantbria, 19 de juny de 1971), ex-futbolista cntabre. Jugava d'interior esquerra i el seu primer equip va ser el Club Deportivo Laredo. 

 Trajectria . 
Va debutar en la Primera divisi espanyola amb el Reial Valladolid a Balados, contra el Celta de Vigo (0-0) en la temporada 1989-90. En la temporada 1991-92 va ser cedit pel Reial Valladolid al Lleida en segona, amb un excellent rendiment aquell any, on va jugar 36 partits i va marcar 14 gols, cosa que va permetre la seva tornada a Pucela on va jugar fins a 1994. En 1993 el Govern de Cantbria li va concedir la Medalla d'Or al Mrit de l'Esport Cntabre, que comparteix amb el guard del mateix rang de la Junta de Castella i Lle. 






En la temporada 1994-95 va ser fitxat sense massa soroll pel Reial Madrid, i tot i que era un dels descartats inicials del seu entrenador Jorge Valdano, el seu bon rendiment en la pretemporada va fer que es queds en el club blanc, en un any on va marcar deu gols, i va formar una parella letal en atac amb el xil Ivan Zamorano, tot sent un dels jugadors clau en la conquesta del ttol de lliga. 

Les temporades segents va jugar amb regularitat en el Reial Madrid guanyant altra lliga i la Lliga de Campions de la UEFA 1997-98, per l'arribada de Hiddink a l'any segent va forar la seva marxa al Racing de Santander. Amb el club cntabre va ser titular les tres temporades segents i el seu destacat rendiment va permetre que el Deportivo de La Corunya el fitxs en l'estiu de 2001. 

Amb els gallecs va romandre fins a finalitzar la temporada 2003-04 i va guanyar la Copa del Rei de 2002. Va jugar les seues dues ltimes temporades com professional en l'Espanyol. 

Va ser un dels integrants de la selecci olmpica que va aconseguir l'or contra Polnia en els Jocs Olmpics de 1992. Amb la Selecci de futbol d'Espanya va debutar en 1994, en un Xipre-Espanya(1-2) valedor per a l'Eurocopa de 1996. En total va jugar quinze partits amb la selecci i va marcar un gol. 

 Clubs .


 Ttols .
1 Or als Jocs Olmpics de Barcelona;
1 Copa Intercontinental;
1 Champions League;
2 Lligues espanyoles;
1 Copa del Rei;
2 Supercopes;

 Enllaos externs .
Carrera i fites;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385628" title="Pomadasys maculatus" nonfiltered="3702" processed="3687" dbindex="148732">

 Pomadasys maculatus s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 59,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'ndic fins a l'oest del Pacfic, la Xina i Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, M.M. i R.J. McKay, 1986. Haemulidae. p. 564-571. A M.M. Smith and P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385633" title="Santiago Aragn" nonfiltered="3703" processed="3688" dbindex="148733">
Santiago Aragn (Mlaga, Andalusia, 3 d'abril de 1968), s un futbolista andals. Jugava de migcampista i actualment est retirat. 

 Biografia . 
Santiago Aragn es va formar com futbolista en les categories inferiors del Reial Madrid i va ser en mltiples ocasions internacional amb les seleccions espanyoles juvenils. En 1986 va donar el salt al Castilla, el conjunt filial de Segona Divisi. 

En la campanya segent va poder debutar en Primera Divisi, el 16 d'abril de 1988, en la jornada 33, davant el Celta a Balados. Va disputar el partit complet i ambds equips van obtindre un empat sense gols. L'entrenador del conjunt madridista era l'holands Leo Beenhakker, que eixe any va aconseguir el ttol de Lliga. 

A partir d'ac va comenar a ser cedit a altres equips, on va passar amb ms pena que glria. En la temporada 88/89 va jugar a l'Espanyol, amb el qual noms va disputar 8 partits de Lliga, i en la 89/90, va estar en el C.D. Logros, amb el qual va jugar 23 partits, anotant 3 gols. El conjunt de La Rioja va signar una bona campanya, quedant 7 en la classificaci. 

El Reial Madrid va decidir repescar a Santi Aragn. En aquest moment es va fer fams en el futbol pel gol que li va marcar a Andoni Zubizarreta des del centre del camp, en un partit de la Supercopa d'Espanya davant el Futbol Club Barcelona. Desprs, en el campionat de Lliga, noms va participar en 17 partits, en els quals va marcar un gol. No obstant aix, el Reial Madrid el va tornar a cedir, aquesta vegada al Valladolid, amb el qual no li va anar massa b, ja que noms va jugar 17 partits (3 gols) i el seu equip va baixar de categoria. 

A la temporada 92/93 va ser cedit al Reial Saragossa amb una opci de compra. Va participar en deu partits i va collocar dos gols. El primer, en el seu debut amb el conjunt blanc, front el Tenerife: una jugada excepcional que va finalitzar amb una excellent vaselina. 

Donat el seu bon rendiment, es va guanyar la confiana de l'entrenador, Vctor Fernndez, i l'equip aragons es va fer amb els seus drets definitivament per a la campanya segent. I aqu va arribar la confirmaci de Santiago Aragn. En la temporada 93/94 es va convertir en el cervell d'un Reial Saragossa que va enlluernar, guanyant la Copa del Rei i quedant 3r en Lliga. L'equip feia un futbol ofensiu i vists, i sens dubte, Aragn era qui creava joc i posava qualitat en el centre del camp. Va jugar 34 partits de Lliga i va anotar 7 gols (5 de penalt). 

Ja en la 94/95 es va consolidar com un dels millors migcentres organitzadors de la lliga. El seu nivell va ser excepcional, i l'equip va assolir el ttol ms important de la seva histria: la Recopa. Especialment memorable el gol que va marcar al Chelsea a Londres. 

A partir d'aquest moment, tant l'equip com molts jugadors, entre ells Aragn, van pegar un gran baix, i en la 95/96 van quedar a la meitat de taula, en la 13a posici, molt ms baix de l'esperat. I encara es van passar ms problemes en la 96/97, en una nefasta primera volta de Lliga amb el Saragossa en llocs de descens, que va dur a la destituci de l'entrenador. No obstant aix, amb l'arribada de Luis Costa l'equip va funcionar i va tornar a finalitzar a la meitat de taula. 

En la temporada 97/98 li va costar entrar en l'equip, sobretot per problemes amb les lesions. Encara aix, va jugar 26 partits i va marcar 5 gols. Especialment bonic un de falta directa a El Molinn davant l'Sporting de Gijn. 

Amb l'arribada de Txetxu Rojo a la banqueta saragossana, Arag va tornar a tenir confiana i l'equip va fer una excepcional campanya en la 99/00, quedant 4t. Arran d'aix va comenar el seu decreixement com futbolista, i en la segent temporada noms va participar en 12 encontres, encara que va alar la seva segona Copa del Rei i es van passar dificultats per a mantenir la categoria en Lliga. La posterior va ser la 01/02, amb el descens a Segona Divisi. I finalment, la seva ltima temporada com professional va ser la 02/03, en la qual el Reial Saragossa va pujar de nou a Primera Divisi. Aragn va comenar la temporada com titular i deixant veure que la seva qualitat anava massa sobrada en la categoria. No obstant aix, a mitjan temporada va perdre el lloc en detriment de Constantin Galca, que havia arribat per petici expressa de l'entrenador, Paco Flores. 

Una vegada retirat, va comenar la seva carrera com entrenador dirigint a l'Infantil de segon any del Reial Saragossa en 2004, i la temporada segent va dur al mateix grup de jugadors en categoria Cadet de primer any. A la temporada 2007/2008, va comenar a treballar com a responsable d'activitats esportives de la Fundaci Reial Saragossa, crrec que va abandonar per passar a ser el segon entrenador del primer equip desprs de la destituci de Vctor Fernndez, com ajudant d'Ander Garitano. No obstant aix, la dimissi d'aquest pocs dies desprs del seu nomenament va suposar la seva tornada al treball en l'esmentada Fundaci. 

 Trajectria . 
Carrera com jugador. 
 Castilla C.F. (1986-1988) ;
 Real Madrid C.F. (1987-1988) ;
 R.C.D. Espanyol (1988-1989) ;
 C.D. Logros (1989-1990) ;
 Real Madrid C.F. (1990-1991) ;
 Real Valladolid (1991-1992) ;
 Real Zaragoza (1992-2003) ;

Carrera com entrenador. 
 Real Zaragoza Infantil A (2004-2005) ;
 Real Zaragoza Cadete B (2005-2006) ;
 Real Zaragoza Primer equip (200), com ajudant d'entrenador.

Ttols. 

 Recopa d'Europa - Real Zaragoza (1995) ;
 Copa del Rei - Real Zaragoza (1994) ;
 Copa del Rei - Real Zaragoza (2001) ;
 Supercopa d'Espanya - Real Madrid (1990) ;

 Enllaos externs . 
 Fitxa en lfp.es ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385636" title="Pomadasys multimaculatum" nonfiltered="3704" processed="3689" dbindex="148734">

Pomadasys multimaculatum  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 76 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, M.M. i R.J. McKay, 1986. Haemulidae. p. 564-571. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385639" title="Pomadasys olivaceus" nonfiltered="3705" processed="3690" dbindex="148735">

Pomadasys olivaceus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 55 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental i Madagascar fins a Arbia, ndia i Malisia. Tamb a Nambia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roux, C., 1986. Pomadasyidae. p. 327-330. A J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.) Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussels; MRAC, Tervuren; and ORSTOM, Pars. Vol. 2  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385641" title="Pomadasys panamensis" nonfiltered="3706" processed="3691" dbindex="148736">

Pomadasys panamensis  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 39 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Golf de Califrnia fins al Per.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McKay, R.J. i M. Schneider, 1995. Haemulidae. Burros, corocoros, chulas, gallinazos, roncos. p. 1136-1173. A W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter and V. Niem (eds.) Guia FAO para Identification de Especies para lo Fines de la Pesca. Pacifico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itlia. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385642" title="Pomadasys perotaei" nonfiltered="3707" processed="3692" dbindex="148737">

Pomadasys perotaei  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 36 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mauritnia fins a Angola.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roux, C., 1990. Haemulidae. p. 783-788. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post and L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisbon; SEI, Pars; i UNESCO, Paris. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385643" title="Pomadasys punctulatus" nonfiltered="3708" processed="3693" dbindex="148738">

Pomadasys punctulatus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins al Golf d'Oman.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1995, Coastal fishes of Oman. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 439 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385648" title="Pomadasys rogerii" nonfiltered="3709" processed="3694" dbindex="148739">

Pomadasys rogerii  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Mauritnia fins a Angola.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roux, C., 1990. Haemulidae. p. 783-788. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisbon; SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385649" title="Pomadasys schyrii" nonfiltered="3710" processed="3695" dbindex="148740">

Pomadasys schyrii  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Equador.
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385650" title="Serrat de la Plana (Pinell de Solsons)" nonfiltered="3711" processed="3696" dbindex="148741">


El Serrat de la Plana s una muntanya de 803 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385651" title="Pomadasys striatus" nonfiltered="3712" processed="3697" dbindex="148742">

Pomadasys striatus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Beira (Moambic) fins a Knysna (Sud-frica).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, M.M. i R.J. McKay, 1986. Haemulidae. p. 564-571. In M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385653" title="Serrat de la Plana (Santa Maria d'Ol)" nonfiltered="3713" processed="3698" dbindex="148743">

El Serrat de la Plana s una serra situada al municipi de Santa Maria d'Ol (Bages), amb una elevaci mxima de 604,8 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385654" title="Serrat de la Talaia (Olius)" nonfiltered="3714" processed="3699" dbindex="148744">


El Serrat de la Talaia s una muntanya de 831 metres que es troba al municipi d'Olius a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385655" title="Serrat de la Talaia (Borred)" nonfiltered="3715" processed="3700" dbindex="148745">


El Serrat de la Talaia s una muntanya de 836 metres que es troba al municipi de Borred a la comarca del Bergued.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385656" title="Ximo Rovira" nonfiltered="3716" processed="3701" dbindex="148746">
Ximo Rovira s un presentador de televisi valenci nascut a Gandia.
Els seus primers passos professionals van ser precisament en la seua localitat natal, on va treballar a l'emissora local de la Cadena SER entre el 1984 i el 1989.

El 1990 es va incorporar a Canal 9-TVV, Canal 9, on va presentar el concurs Tria Tres, sota la direcci de Sergi Schaaf. El 1991-1992 va collaborar a l'espai Ol tus vdeos, presentat per Rosa Maria Sard i ems per cinc canals autonmics.

Als segents anys va continuar treballant tant a Canal 9 (al costat de Nria Roca) com a Rdio 9. 
El 1997 va comenar a presentar el polmic programa Tmbola, produt a Valncia i ems per Canal 9, Telemadrid, Canal Sur i multitud de cadenes locals de tot l'Estat. El programa va estar en antena fins al 2004 amb excellents resultats d'audincia, a pesar dels seus polmics continguts. Seguidament va dirigir el programa "Escner", a Canal 9.

Potseriorment va continuar a la cadena amb el magazn vespert "El caf de Ximo". Canal 9 va oferir al presentador "Xamba", un concurs diari de sobretaula amb la participaci de xiquets.

El 2007 Ximo Rovira va fer el salt a la televisi d'mbit nacional amb el reality show d'Antena 3 Unan1mous.

Al 2007 i 2008 va substituir el popular presentador Jaime Cantizano per realitzar les versions d'estiu dels programes de la premsa del cor Dnde ests corazn? i En Antena, que rep el nom "En Antena Splash".


 Programes de TV que ha presentat .

 Tria Tres (1990) a Canal 9.
 Ol tus vdeos (1991-1992) a Canal 9, Telemadrid, Canal Sur, ETB i TVG.
 Enhorabona (1993) a Canal 9.
 Vdeos, Vdeos (1994) a Antena 3.
 Hui en dia (1995) a Canal 9.
 Tmbola (1997-2004) a Canal 9, Telemadrid i Canal Sur.
 Escner (2005) a Canal 9.
 El caf de Ximo (2005) a Canal 9.
 Xamba (2005) en Canal 9.
 Unam1ous (2007) a Antena 3.
 Dnde ests corazn? (2007, edici d'estiu) a Antena 3.
 En Antena Splash (2007) a Antena 3.
 Impacto Total (2007), a Antena 3.
 Si l encerte l endivine a Canal 9.

 Enllaos externs .
Levante: Ximo Rovira estrena En antena splash;




 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385657" title="Pomadasys stridens" nonfiltered="3717" processed="3702" dbindex="148747">

Pomadasys stridens  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig, a l'est de la Mediterrnia, Sud-frica i a l'oest de l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Iwatsuki, Y., T. Yoshino, D. Golani i T. Kanda, 1995. The validity of the haemulid fish Pomadasys quadrilineatus Shen and Lin, 1984 with the designation of the neotype of Pomadasys stridens (Forrskl, 1775). Jap. J. Ichthyol. 41(4):455-461.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385658" title="El cosidor digital" nonfiltered="3718" processed="3703" dbindex="148748">








El Cosidor Digital s una associaci cultural fundada l'any 2005 per l'historiador Santi Molera Clota, el productor de televisi Jordi Camps Reig i l'economista Mnica Panads Martnez. L'objectiu de l'associaci s la recuperaci, la preservaci i la revaloritzaci del patrimoni cultural material i immaterial de la Vall del Ges i les rees venes.

L'entitat realitza estudis histrics, antropolgics i patrimonials, i est especialitzada en la documentaci audiovisual dels diferents mbits de les cincies socials . Concretament, El Cosidor Digital, amb la col.laboraci de l'Ajuntament de Torell i del Memorial Democrtic  , ha produt el documental "39" que forma part del treball "Arxiu de la memria: Torell (1931 - 1955)" que va ser ems el 22 d'octubre de 2008 pel C33 dins del programa Taller.doc . 

Referncies.


 Enllaos externs .
 Pgina web de l'associaci El Cosidor Digital;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385659" title="Serrat de la Torre del Merl" nonfiltered="3719" processed="3704" dbindex="148749">
El Serrat de la Torre del Merl s una serra situada al municipi de Navs (Solsons), amb una elevaci mxima de 937,5 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385660" title="Pomadasys suillus" nonfiltered="3720" processed="3705" dbindex="148750">

Pomadasys suillus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Senegal fins a Angola.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Roux, C., 1990. Haemulidae. p. 783-788. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post and L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385661" title="Pomadasys taeniatus" nonfiltered="3721" processed="3706" dbindex="148751">

Pomadasys taeniatus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud de la Pennsula Arbiga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., 1995. Coastal fishes of Oman. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 439 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385662" title="Pomadasys trifasciatus" nonfiltered="3722" processed="3707" dbindex="148752">

Pomadasys trifasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord d'Austrlia, Tailndia i Papua Nova Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kailola, P.J., 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin Nm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385663" title="Serrat de la Torregassa" nonfiltered="3723" processed="3708" dbindex="148753">

El Serrat de la Torregassa s una muntanya de 921 metres que es troba al municipi d'Olius a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385665" title="Juan Eduardo Esnider" nonfiltered="3724" processed="3709" dbindex="148754">
Juan Eduardo Esnider s un ex-futbolista argent. Jugava de davanter centre i el seu primer equip va ser Ferro Carril Oeste. 

 Biografia . 
Va nixer en la ciutat argentina de Mar del Plata, provncia de Buenos Aires, el 5 de mar de 1973. El seu cognom s una reforma ortogrfica del cognom alemany Schneider. s descendent d'alemanys del Volga i espanyols. 

Va debutar en la primera divisi de Ferro Carril Oeste el 2 de Setembre de 1990, i grcies a una bona actuaci, es va guanyar un nom en el futbol internacional amb la seva participaci en el Mundial sub-20 de Portugal en 1991, amb una gran actuaci. Gaireb sense jugar a l'Argentina (noms 6 partits) va ser fitxat pel Reial Madrid. En la temporada 1993/1994 es va marxar cedit al Reial Saragossa davant la falta d'oportunitats en el club merengue. All va demostrar la seva gran qualitat i es va convertir en un dels millors davanters d'Europa. Va conquerir la Copa del Rei en 1994 (no la va poder jugar per sanci) i la Recopa d'Europa en 1995, proclamant-se mxim golejador d'aquest ltim torneig. 

El Reial Saragossa l'havia fitxat definitivament en 1994, per a l'any segent, en vista del seu gran rendiment, el Reial Madrid el va tornar a comprar pagant ms del doble. No obstant aix, no va destacar en l'equip madridista i en la 96/97 va fitxar per l'Atltico de Madrid, on si va tenir un bon rendiment, per la seva mala relaci amb el tcnic Radomir Antic el va obligar a abandonar el club matalasser un any desprs, entrant com part del pagament del fitxatge de Jordi Lardn, sent l'Espanyol el seu nou equip. All va romandre una temporada i mitja, seguint amb el seu bon rendiment, fins que en el mercat d'hivern de la 98/99 el va fitxar la Juventus per a suplir la greu lesi soferta pel seu capit Alessandro Del Piero. 

El seu pas pel club transalp, que va durar tamb un any i mig, va ser per a oblidar. Va tornar al Reial Saragossa com a cedit al desembre de l'any 2000 per a salvar a l'equip aragons del descens i va tornar a donar un notable rendiment. A ms de romandre en Primera Divisi, l'equip manyo va guanyar la Copa del Rei, encara que Esnider no va poder jugar la final per sanci. Precisament, en l'ltim partit de la temporada, just abans de la final de la Copa del Rei i jugant-se el Reial Saragossa la permanncia en la categoria, Esnider es va autoexpulsar a l'inici del partit al propinar un absurd cop de colze a un jugador del Celta de Vigo. 

Posteriorment va passar per dues infructferes cessions en la campanya segent, primer en el Porto i desprs, tornant al seu pas, al River Plate. Ms tard va signar per l'Ajaccio de Frana, on tamb va tenir un pas testimonial, i desprs pel Real Murcia. Els problemes amb les lesions el van impedir tornar a rendir a bon nivell. Finalment, va jugar en Newell's Old Boys,i en vista de la seva mala forma fsica, es va retirar del futbol professional. 

Des de maig de 2008 t el carnet d'entrenador professional. Desprs, va treballar de comentarista esportiu en Aragn Televisin en el programa "Directo Ftbol". 

 Selecci nacional . 
Va ser internacional amb la Selecci de futbol d'Argentina en tres ocasions. 

 Clubs .


 Ttols .


Enllaos externs.
Estadstiques a la Primera divisi espanyola - LFP ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385666" title="Serrat de la Tuta (Llobera)" nonfiltered="3725" processed="3710" dbindex="148755">

El Serrat de la Tuta s una serra situada al municipi de Llobera (Solsons), amb una elevaci mxima de 790,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385667" title="Pomadasys unimaculatus" nonfiltered="3726" processed="3711" dbindex="148756">

 Pomadasys unimaculatus s una espcie de peix de la famlia dels haemlids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 19 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Iwatsuki, Y. H. Kohno i H. Ida, 1998. Redescription of a poorly-known haemulid fish , Pomadasys unimaculatus Tian 1982 from Malaysia and comparison with P. maculatus (bloch 1797) (Perciformes: Haemulidae). Ichthyol. Res. 45(2):195-200.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385668" title="Serrat de la Tuta (El Pont de Bar)" nonfiltered="3727" processed="3712" dbindex="148757">

El Serrat de la Tuta s una serra situada al municipi del Pont de Bar (Alt Urgell), amb una elevaci mxima de 1.800,8 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385669" title="Ras del Tossal" nonfiltered="3728" processed="3713" dbindex="148758">

El Ras del Tossal s una muntanya de 1.801 metres que es troba al municipi del Pont de Bar a la comarca de l'Alt Urgell.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385670" title="Serrat de la Vinya" nonfiltered="3729" processed="3714" dbindex="148759">

Geografia:
 Serrat de la Vinya: cim del municipi de Bassella (Alt Urgell).
 Serrat de la Vinya: cim del municipi de Pinell de Solsons (Solsons).
 Serrat de la Vinya: serra del municipi de Montell i Martinet (Cerdanya).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385671" title="Serrat de la Vinya (Montell i Martinet)" nonfiltered="3730" processed="3715" dbindex="148760">
El Serrat de la Vinya s una serra situada al municipi de Montell i Martinet (Cerdanya), amb una elevaci mxima de 1.155,4 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385672" title="Serrat de la Vinya (Bassella)" nonfiltered="3731" processed="3716" dbindex="148761">

El Serrat de la Vinya s una muntanya de 610 metres que es troba al municipi de Bassella a la comarca de l'Alt Urgell.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385674" title="Serrat de la Vinya (Pinell de Solsons)" nonfiltered="3732" processed="3717" dbindex="148762">

El Serrat de la Vinya s una muntanya de 668 metres que es troba al municipi de Pinell de Solsons a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385675" title="Serrat de l'liga (Castellar de la Ribera)" nonfiltered="3733" processed="3718" dbindex="148763">

El Serrat de l'liga s una muntanya de 654 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385676" title="Serrat de l'liga (Tremp)" nonfiltered="3734" processed="3719" dbindex="148764">

El Serrat de l'liga s una muntanya de 783 metres que es troba al municipi de Tremp a la comarca del Pallars Juss.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385677" title="Serrat de l'liga (Gai)" nonfiltered="3735" processed="3720" dbindex="148765">

El Serrat de l'liga s una muntanya de 527 metres que es troba al municipi de Gai a la comarca del Bages.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385678" title="Serrat de l'liga (Tremp-Serra)" nonfiltered="3736" processed="3721" dbindex="148766">
El Serrat de l'liga s una serra situada al municipi de Tremp (Pallars Juss).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385679" title="Serrat de l'liga (Navs)" nonfiltered="3737" processed="3722" dbindex="148767">
El Serrat de l'liga s una serra situada al municipi de Navs (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.057,8 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385680" title="Serrat de l'liga (Sant Mateu de Bages)" nonfiltered="3738" processed="3723" dbindex="148768">
El Serrat de l'liga s una serra situada al municipi de Sant Mateu de Bages (Bages), amb una elevaci mxima de 827,8 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385682" title="Juan Enrique Estebaranz Lpez" nonfiltered="3739" processed="3724" dbindex="148769">
Juan Enrique Estebaranz Lpez (Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1965), ms conegut com Quique Estebaranz, s un futbolista espanyol retirat. Actualment, s el Director de l'escola de futbol de l'Atltico de Madrid. 

 Trajectria . 
Quique Estebaranz va ingressar en els juvenils de l'Atltico de Madrid en 1983 i posteriorment va jugar quatre anys en el filial, l'Atltico Madrileo. Al no trobar acomodament en el primer equip matalasser, la temporada 1988-89 va ser traspassat al Racing de Santander, de Segona Divisi, on va guanyar el Trofeu Pichichi al ser el mxim golejador de la categoria, amb 23 gols. Desprs va fitxar pel CD Tenerife, en aquells dies tamb en Segona, on va viure els seus millors anys com professional, coincidint amb l'edat daurada del club. En la seva primera temporada els tinerfenys van assolir l'ascens a Primera Divisi, desprs de 27 anys d'absncia. 

El debut de Estebaranz en la mxima categoria es va produir el 3 de setembre de 1989 davant el Sevilla FC. Aquesta temporada va jugar 33 partits i va anotar 10 gols, el seu millor registre golejador en la mxima categoria. La segent campanya va disputar 34 encontres i va anotar 5 dianes. En la 1991/92 va ser aliniat en 33 ocasions, materialitzant 7 gols, entre ells, un dels tres histrics gols amb els quals el Tenerife va derrotar al Reial Madrid en l'ltima jornada de lliga, privant als blancs de guanyar ttol lliguer en benefici del FC Barcelona. Per la seva campanya ms reeixida va ser la 1992/93, ajudant als insulars a assolir la millor classificaci de la seva histria: un cinqu lloc en la lliga, que els va classificar per primera vegada per a una competici europea. Estebaranz va contribuir a l'xit amb nou gols i una brillant campanya que li va obrir les portes de la selecci espanyola i del FC Barcelona. 

Desprs d'haver ajudat als catalans a conquistar dues lligues des de Tenerife, l'estiu de 1993 Estebaranz es va incorporar a l'equip que dirigiria Johann Cruyff. Encara que el madrileny arribava en el seu millor moment professional, no va aconseguir fer-se un lloc en la competida davantera del Dream Team. Eixa temporada el club blaugrana va conquistar la lliga i va ser sotscampi de la Copa d'Europa, en el final de la qual, davant l'AC Milan, Estebaranz va disputar els minuts finals. Al termini de la temporada, al no aconseguir assentar-se en l'equip titular, va ser traspassat per 25 milions de pessetes al Sevilla FC, on va romandre durant dues temporades, encara que tampoc va aconseguir fer-se amb la titularitat. 

Desprs de finalitzar el seu contracte amb el club andals, la temporada 1996/97 va fitxar pel CF Extremadura, que eixe any debutava en Primera Divisi. Amb els extremenys va jugar 37 partits en els quals va anotar un gol, encara que va abandonar l'equip al finalitzar la temporada, desprs de consumar-se el descens. Desprs de dues campanyes en Segona Divisi amb el CD Orense i una en Segona B amb la Gimnstica Segoviana CF, l'estiu de 2000 va penjar les botes. 

Desprs de retirar-se dels terrenys de joc, es va iniciar com entrenador en 2001, en l'Escola de l'Associaci de Futbolistes Espanyols (AFE). Un any desprs es va fer crrec dels juvenils de l'Atltico de Madrid, on va romandre fins a febrer de 2005, quan es va incorporar al CD Legans, de Segona B per a dirigir a l'equip fins a finalitzar la temporada. A l'agost de 2006 va regressar al Caldern per a dirigir l'escola de futbol del club matalasser.

 Selecci . 
Va disputar tres encontres amb la Selecci de futbol d'Espanya. El seu debut va tenir lloc a Vilnius, Litunia, el 2 de juny de 1993, en un partit de classificaci per a la Copa Mundial de Futbol de 1994. 

 Clubs .



 Ttols .


 Enllaos externs .
Fitxa d'Estebaranz;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385688" title="Serrat de la Centinella" nonfiltered="3740" processed="3725" dbindex="148770">

El Serrat de la Centinella s una muntanya de 676 metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385689" title="Caribert I" nonfiltered="3741" processed="3726" dbindex="148771">


Caribert o Khadibert (llat: Charibertus)(vers 517-567) va regnar com a rei merovingi de Pars, des del 561 fins a la seva mort.

Va ser el tercer fill del rei dels francs Clotari I i la seva esposa Ingunda. El seus germans grans eren Gunthar, i Khilderic que moriren abans que el seu pare. El 556 ell i el seu germa Guntram van liderar els exrcits francs contra Khramn, encara un altre germ que s'havia revoltat. Khramn s'estava amagant a Occitnia, per una violenta tempesta primer i unes cartes falses que Khramn va fer enviar als seus germans anunciant la falsa notcia de la mort del seu pare van impedir l'enfrontament entre els dos exrcits.

L'any real de la mort de Clotari va ser 561, i aleshores el regne es va dividir entre tots els seus fills mascles supervivents d'acord amb els costums francs. En la divisi Caribert va rebre els territoris que corresponien al regne que el seu oncle Khildebert I havia governat, que acabaria rebent el nom de Nustria. El seu regne tambe incloia Aquitnia i Novempopulnia. Les principals ciutats del seu feu eren Rouen, Tours, Poitiers, Llemotges, Bordeus, Tolosa, Caors i Albi. La resta dels seus germans reb Borgonya (Guntram), Austrsia (Sigebert) i Soissons (Khilperic).

A la seva coronaci, el bisbe de Tours i futur Sant Gregori va aconseguir extreure de Caribert un jurament segons el qual "no imposaria a la seva gent noves lleis i costums, sin que retindria aquelles sota les que havien viscut en temps del seu pare". A la prctica, aquesta promesa va limitar el poder de Caribert i la seva capacitat d'obtenir fons aumentant impostos o introduir noves poltiques.

El regnat de Caribert tamb es va veure condicionat per la falta d'un hereu. L'nic fill mascle que tingu amb la seva esposa Ingoberge mor en la infncia, i les filles no podien heredar d'acord amb els costums dels francs slics. Davant d'aquest fet repudi la seva esposa i tingu nombroses concubines. Aquesta conducta caus el rebuig de l'Esglsia Catlica, que va procedir a excomunicar-lo (el primer rei franc que ho era)

A la seva mort prematura l'any 567, el regne es va dividir entre els seus germans.

 Vegeu tamb .
Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385691" title="Roca Llonga" nonfiltered="3742" processed="3727" dbindex="148772">

La Roca Llonga s una muntanya de 656 metres que es troba al municipi de Lladurs a la comarca del Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385692" title="Jess Mara Merino Landaluce" nonfiltered="3743" processed="3728" dbindex="148773">
Jess Mara Merino Landaluce (Tudela, Navarra, 7 de desembre de 1967), s un ex-futbolista navarrs conegut futbolsticament com Jess Merino. Jugava de defensa i el seu primer equip va ser l'Athletic Club de Bilbao. 

 Trajectria . 
Jess Merino  va debutar en les categories inferiors del CD Tudelano. All va romandre fins a la temporada 1984-1985 passant per totes les categories del seu equip natal (incloses Regional Preferent i Tercera Divisi). Va fitxar per l'Athletic Club de Bilbao on va jugar dos anys com juvenil, abans de passar al Bilbao Athletic i debutar en primera el 23 de setembre de 1990 contra l'Sporting de Gijn. Poc desprs Merino va arribar a Cantbria, al Racing de Santander amb aquest en Segona Divisi en la 1992-1993 i amb la seva participaci es va assolir l'objectiu de l'ascens a Primera.

Va jugar 6 temporades en Primera en les quals es pot destacar la victria davant el FC Barcelona (5-0), va ser el segon defensa ms golejador de l'equip muntanys i tercer jugador amb ms partits en Primera en la histria de Santander, 189 en total.

Gran Capit del Racinguisme durant diversos anys, desprs de penjar les botes en la temporada 1998-1999, Merino va complir diverses funcions dintre del club, formant part del seu equip directiu com a secretari tcnic fins a la seva destituci el 17 de juny de 2008.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;



 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385697" title="Alfredo Santaelena" nonfiltered="3744" processed="3729" dbindex="148774">
Alfredo Santaelena Aguado (n. 13 d'octubre de 1967 a Viclvaro, Madrid) s un ex-jugador i entrenador de futbol espanyol. 

Carrera. 
Com jugador. 
Alfredo Santaelena va debutar en 1987 en un equip modest de la Tercera Divisi, el Pegaso Tres Cantos. Un any desprs debutaria en Segona Divisi B al ser traspassat al Getafe Club de Futbol, equip en el qual despunta com jugador i asoll ser internacional sub-21. 

En 1989 arribaria el moment ms important de la carrera d'Alfredo quan l'Atltico de Madrid, un equip de Primera Divisi, el va fitxar. Al quadre matalasser va disputar com a titular la majoria dels partits i destaca en la seva posici. El seu millor moment en el club del Manzanares arribaria el 29 de juny de 1991, quan va guanyar el seu primer trofeu com jugador, la Copa del Rei. En un partit enfront del RCD Mallorca en el qual es va arribar a la prrroga, Alfredo va marcar l'nic gol de l'encontre i va ser l'home clau del partit. En 1992 el seu equip repetiria la victria, vencent al Reial Madrid en el Santiago Bernabu. 

En 1993 va fitxar pel Deportivo de La Corunya juntament amb Donato. En 1995 guanyaria amb aquest equip la Copa del Rei, vencent al Valncia en una final en la qual Alfredo, que va comenar aquest partit en la banqueta, va marcar el gol de cap decisiu per a la victria per 2-1 de l'equip gallec. Posteriorment, guanyaria tamb la Supercopa d'Espanya. 

A mitjans temporada, en 1997 Alfredo va ser traspassat al Sevilla C.F, en el qual va jugar fins a la temporada 2000-2001; on va tornar al Getafe i va acabar en la 2001-2002 com jugador del Pegaso Tres Cantos,retirant-se en aquest ltim, com jugador de futbol professional, amb 200 partits i 7 gols en el seu haver.

Com entrenador. 
Alfredo va iniciar la seva carrera com entrenador en el mateix club on va comenar com jugador, el Pegaso Tres Cantos. All va romandre durant 3 temporades, i en la temporada 2003-04 va estar a punt d'ascendir al seu equip a Segona Divisi B. No obstant aix, i tot i que el seu equip romangu invicte en la fase final, el doble valor dels gols fora de casa va provocar que caigus eliminat en el partit final davant el Marino de Luanco per 2-2. 

Desprs de la seva etapa en el Pegaso, Alfredo va fitxar pel Cobenya en 3a Divisi i va assolir l'ascens enfront del filial deportivista. La temporada segent continua al capdavant del Cobenya en 2a B per no va poder evitar el descens del mateix a Tercera desprs de quedar en 18 lloc. Posteriorment va dirigir al Club Deportivo Ciempozuelos, quedant campions del grup VII de 3e Divisi , equip amb el qual quasi aconsegueix un nou ascens a Segona Divisi B desprs de perdre en l'ltim partit per l'ascens. 

Clubs.
Com jugador.


Com entrenador.


Ttols.
Copa del Rei (3): Atltico de Madrid (1991 i 1992) i Deportivo de la Corua (1995);
 Supercopa d'Espanya temporada 1995/96;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385698" title="Bardjawan" nonfiltered="3745" processed="3730" dbindex="148775">
Abu l-Futh Bardjawan fou un esclau de possible origen sicili que va dominar Egipte en el regnat del califa fatimita al-Hakim Mansur Bi-Amriallah (996 1021). Havia estat criat a la cort de al-Aziz Nizar Abu Mansur Billah (975 996) regnat en el que va arribar a intendent. Era eunuc i conegut amb el ttol dustadh. Al-Aziz el va nomenar tutor del seu hereu al-Hakim.

A la mort d'al-Aziz, Bardjawan va proclamar al seu pupil com a califa (996). El poder de l'estat va quedar en mans del wasita, crrec que va assolir Ibn Ammar al-Kutami cap de les forces berbers i de la facci berber o maghriba. El predomini dels berbers molestava als turcs i als orientals i fins i tot segurament a la poblaci egpcia en general. Bardjawan es va aliar als orientals i el 996 va demanar al governador turc de Damasc, Mangutegin (Magutakin) a anar al Caire per expulsar als berbers del poder. Mangutegin va reunir un exrcit de turcs, daylamites, negres i rabs i va tacar Egipte per fou derrotat prop d'Ascal (entre Ascal i Ramla) per un exrcit enviat per Ibn Ammar sota la direcci de Sulayman ibn Djafar ibn Fallah. Mangutegin fou fet presoner per fou perdonat per Ibn Ammar i es va mostrar moderat amb el partit dels perdedors. A Sria Sulayman ibn Djafar tamb va seguir una poltica de moderaci; entre les coses que va fer fou la de destituir al governador de Trpoli del Lban Djaysh ibn Samsama al que va substituir pel seu propi germ Ali ibn Djafar. Revoltes rabs a Palestina i Tir foren reprimides i un atac bizant per mar fou rebutjat (negociacions diplomtiques van establir llavors una treva de deu anys). Cap a l'oest es va conquerir la ciutat de Barca i Trpoli de Lbia on foren nomenats governadors eunucs (Trpoli de Lbia fou perduda poc desprs).

De moment Bardjawan i la seva facci (els mashriqa) es va haver de mostrar docil al wasita, per aviat va contactar amb el cap berber Djaysh ibn Samsama que planejava la seva revenja; es van provocar disturbis al Caire dels que es va acusar a Ibn Ammar i als seus seguidors; el wasita va convidar als caps de la facci rival a palau per discutir l'afer per secretament ja havia planejat la seva execuci, per el pla fou conegut per Badjawan a travs d'un dels seus espies, i va formar un pla alternatiu: va anar al palau preparat per rebutjar l'atac i llavors es va retirar sa i astalvi per va poder acusar a Ibn Ammar de traci.

Ibn Ammar va haver de fugir al desert prop del Caire on va acampar i Bardjawan el va seguir i el va derrotar en una batalla que va durar mig dia, al final de la qual el wasita va fugir i Bardjawan va ocupar el seu lloc (4 d'octubre del 997). Ibn Ammar havia ocupat el crrec quasi 11 mesos, per al cap de molt poc fou perdonat per Bardjawan que li va garantir els mateixos honors que tenia sota al-Aziz. A Sria el governador Sulayman fou deposat i les seves forces berbers massacrades; Bardjawan va nomenar a Ismail ibn Fahl al-Katami, dels maghriba, com a governador de Tir, i a Bushara al-Ikhshidi, dels mashriqa, com a governador de Damasc. En el lloc de Sulayman, com a governador general va nomenar a Djaysh ibn Samsama; el cristi Fahd ibn Ibrahim al-Katib fou el seu secretari personal amb el ttol de al-Rais (el mestre). Els desordres que van seguir foren controlats per Bardjawan amb una acci enrgica.

El 998 va concedir llocs claus als seus fidels: Khawad fou nomenat cap de la policia; Malik cap de la marina; Maysur governador de Trpoli del Lban; Yamim (el seu germ) governador d'Ascal; i Qayd, cap de la policia del Caire. Desprs va comenar a prendre decisions sense coneixement del califa que ja no era un infant per al que va seguir tractant com a tal; li donava el mal nom de "lluert". 

Un altre eunuc, Abu l-Fadl Raydan va encoratjar al califa a agafar el poder. Un dia el califa va cridar a Bardjawan: "el lluert ha esdevingut un gran drag i et vol veure immediatament" deia el missatge. La nit del 5 d'abril (altres fonts donen el 25 de mar) de l'any 1000, Raydan el va matar a Bustan Duwayrat al-Tin, un jard al costat del palau reial, d'una punyalada, mentre passejava amb el califa. Havia governat dos anys i uns vuit mesos. 

Les manifestacions populars i de les tropes turques foren tallades per l'aparici del jove califa que va explicar que l'havia hagut de matar perqu conspirava contra ell per no calia tmer la tornada dels berbers.

Bibliografia .
S. Lane-Poole, History of Egypt in the Middle Ages;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385701" title="Prcid" nonfiltered="3746" processed="3731" dbindex="148776">























Els prcids (Percidae) constitueixen una famlia de peixos actinopterigis de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Tenen dues aletes dorsals, l'anterior de les quals t 9 radis espinosos.
 Els flancs sn argentats.
 La bufeta natatria no es troba comunicada amb el budell.
 Entre 32-50 vrtebres segons l'espcie.
 Longitud mxima de 90 cm.;

Hbitat.

Viuen en aiges dolces i salades.

Distribuci geogrfica.

Es troben a l'hemisferi nord.

Gneres i espcies.

Gnere Ammocrypta;
 Ammocrypta beanii .
 Ammocrypta bifascia .
 Ammocrypta clara .
 Ammocrypta meridiana .
 Ammocrypta pellucida .
 Ammocrypta vivax .
Gnere Crystallaria;
 Crystallaria asprella .
 Crystallaria cincotta .
Gnere Etheostoma;
 Etheostoma acuticeps .
 Etheostoma aquali .
 Etheostoma artesiae .
 Etheostoma asprigene .
 Etheostoma atripinne .
 Etheostoma australe .
 Etheostoma baileyi .
 Etheostoma barbouri .
 Etheostoma barrenense .
 Etheostoma basilare .
 Etheostoma bellator .
 Etheostoma bellum .
 Etheostoma bison .
 Etheostoma blennioides .
 Etheostoma blennius .
 Etheostoma boschungi .
 Etheostoma brevirostrum .
 Etheostoma burri .
 Etheostoma caeruleum .
 Etheostoma camurum .
 Etheostoma cervus .
 Etheostoma chermocki .
 Etheostoma chienense .
 Etheostoma chlorobranchium .
 Etheostoma chlorosoma .
 Etheostoma chuckwachatte .
 Etheostoma cinereum .
 Etheostoma collettei .
 Etheostoma collis .
 Etheostoma colorosum .
 Etheostoma coosae .
 Etheostoma corona .
 Etheostoma cragini .
 Etheostoma crossopterum .
 Etheostoma davisoni .
 Etheostoma denoncourti .
 Etheostoma derivativum .
 Etheostoma ditrema .
 Etheostoma douglasi .
 Etheostoma duryi .
 Etheostoma edwini .
 Etheostoma etnieri .
 Etheostoma etowahae .
 Etheostoma euzonum .
 Etheostoma exile .
 Etheostoma flabellare .
 Etheostoma flavum .
 Etheostoma fonticola .
 Etheostoma forbesi .
 Etheostoma fragi .
 Etheostoma fricksium .
 Etheostoma fusiforme .
 Etheostoma gracile .
 Etheostoma grahami .
 Etheostoma gutselli .
 Etheostoma histrio .
 Etheostoma hopkinsi .
 Etheostoma inscriptum .
 Etheostoma jessiae .
 Etheostoma jordani .
 Etheostoma juliae .
 Etheostoma kanawhae .
 Etheostoma kantuckeense .
 Etheostoma kennicotti .
 Etheostoma lachneri .
 Etheostoma lawrencei .
 Etheostoma lepidum .
 Etheostoma longimanum .
 Etheostoma lugoi .
 Etheostoma luteovinctum .
 Etheostoma lynceum .
 Etheostoma maculatum .
 Etheostoma mariae .
 Etheostoma microlepidum .
 Etheostoma microperca .
 Etheostoma moorei .
 Etheostoma neopterum .
 Etheostoma nianguae .
 Etheostoma nigripinne .
 Etheostoma nigrum .
 Etheostoma nuchale .
 Etheostoma obeyense .
 Etheostoma okaloosae .
 Etheostoma olivaceum .
 Etheostoma olmstedi .
 Etheostoma oophylax .
 Etheostoma osburni .
 Etheostoma pallididorsum .
 Etheostoma parvipinne .
 Etheostoma percnurum .
 Etheostoma perlongum .
 Etheostoma phytophilum .
 Etheostoma podostemone .
 Etheostoma pottsii .
 Etheostoma proeliare .
 Etheostoma pseudovulatum .
 Etheostoma punctulatum .
 Etheostoma pyrrhogaster .
 Etheostoma radiosum .
 Etheostoma rafinesquei .
 Etheostoma ramseyi .
 Etheostoma raneyi .
 Etheostoma rubrum .
 Etheostoma rufilineatum .
 Etheostoma rupestre .
 Etheostoma sagitta .
 Etheostoma saludae .
 Etheostoma sanguifluum .
 Etheostoma scotti .
 Etheostoma segrex .
 Etheostoma sellare .
 Etheostoma sequatchiense .
 Etheostoma serrifer .
 Etheostoma simoterum .
 Etheostoma smithi .
 Etheostoma spectabile .
 Etheostoma squamiceps .
 Etheostoma stigmaeum .
 Etheostoma striatulum .
 Etheostoma susanae .
 Etheostoma swaini .
 Etheostoma swannanoa .
 Etheostoma tallapoosae .
 Etheostoma tecumsehi .
 Etheostoma tetrazonum .
 Etheostoma thalassinum .
 Etheostoma tippecanoe .
 Etheostoma trisella .
 Etheostoma tuscumbia .
 Etheostoma uniporum .
 Etheostoma variatum .
 Etheostoma virgatum .
 Etheostoma vitreum .
 Etheostoma vulneratum .
 Etheostoma wapiti .
 Etheostoma whipplei .
 Etheostoma zonale .
 Etheostoma zonifer .
 Etheostoma zonistium .
Gnere Gymnocephalus;
 Gymnocephalus acerinus .
 Gymnocephalus baloni .
 Gymnocephalus cernuus .
 Gymnocephalus schraetser .
Gnere Perca  ;
 Perca flavescens .
 Perca fluviatilis .
 Perca schrenkii .
Gnere Percarina ;
 Percarina demidoffii .
Gnere Percina;
Percina antesella  ;
Percina aurantiaca  ;
Percina aurolineata  ;
Percina aurora  ;
Percina austroperca  ;
Percina brevicauda ;
Percina burtoni  ;
Percina caprodes  ;
Percina carbonaria  ;
Percina copelandi  ;
Percina crassa  ;
Percina cymatotaenia  ;
Percina evides  ;
Percina gymnocephala  ;
Percina jenkinsi  ;
Percina kathae  ;
Percina lenticula  ;
Percina macrocephala  ;
Percina macrolepida  ;
Percina maculata  ;
Percina nasuta  ;
Percina nigrofasciata  ;
Percina notogramma  ;
Percina oxyrhynchus  ;
Percina palmaris  ;
Percina pantherina  ;
Percina peltata  ;
Percina phoxocephala  ;
Percina rex  ;
Percina roanoka  ;
Percina sciera  ;
Percina shumardi  ;
Percina squamata  ;
Percina stictogaster  ;
Percina suttkusi  ;
Percina tanasi ;
Percina uranidea  ;
Percina vigil ;
Gnere Romanichthys;
 Romanichthys valsanicola .
Gnere Sander;
 Sander canadensis .
 Sander lucioperca .
 Sander marinus .
 Sander vitreus .
 Sander volgensis .
Gnere Zingel ;
 Zingel asper .
 Zingel balcanicus .
 Zingel streber .
 Zingel zingel .;

 Referncies .



Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 AQUATAB.NET;
 Encyclopedia of Life ;
 Fauna Europaea ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385703" title="Babul" nonfiltered="3747" processed="3732" dbindex="148777">

Babol (    ) o Babul (abans Barfurush i antigament Barfurushdhi que vol dir "la vila on es venen moltes coses") s una ciutat de la provncia de Mazanderan a l'Iran a 40 km de la capital provincial Sari. Es capalera del comtat de Babol. La seva poblaci el 2006 era de 283.617 habitants (2006). A 6 km de la ciutat passa el riu anomenat Babol i a 20 km Babol-e Sadr (Babul-i Sadr) un port a la desembocadura del riu Babol. La ciutat disposa de quatre universitats: Babol Noshirvani (de tecnologia), Universitat de Cincies Mdiques, Universitat de Mazanderan de Cincia i Tecnologia i Universitat general de Mazanderan.

 Histria .

Fou fundada a comenament del segle XVI al lloc de l'antiga ciutat de Mamter (Mamtir o Mamatir, derivat de Mah Mithra o Gran Mithra). Abbas I el Gran tenia la costum de anar a aquesta ciutat i va fer construir un jard al sud-est anomenat Bagh-i Shah o Bagh al-Iram. La ciutat va restar una petita vila de provncia fins al temps de Fath Ali Shah quan va comenar a esdevenir un centre comercial comarcal. El seu nom actual el va adoptar el 1927. El 1950 va arribar a 39.096 habitants.

 economia .

A la comarca es produeixen ctrics i anteriorment fou centre de producci de seda, cot, arrs, te i tbac.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385706" title="Grfic vectorial" nonfiltered="3748" processed="3733" dbindex="148778">
 
Grfics vectorials (o grfics orientats a objectes) sn l's de primitius geomtrics com punts, lnies, corbes i altres formes geomtriques definits o polgons, que es generen a traves de equacions matemtiques, per a representar imatges en infografia.

Els formats de grfics vectorials sn complementaris als grfics rster, que sn la representaci d'imatges formades per punts de color (pxels) disposats en una trama i s'utilitzan tpicament per a la representaci de imatges fotogrfiques. Existeixen circumstncies en les quals treballar amb eines i formats vectorials s la millor opci, i unes altres en les quals els mapes de bits sn la millor elecci. I existeixen ocasions en qu ambds sn utilitzats en conjunt. La comprensi dels avantatges i limitacions de cadascuna de les tecnologies i la relaci entre elles certament resultar en un s ms eficient i efica de les eines.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Editor de grfics vectorials;

Enllaos externs.
 Manual d edici digital (2003);
 Aspectes tcnics del Flash - Grfics vectorials;
 Programes de dibuix vectorial;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385709" title="Tossal de la Molgosa" nonfiltered="3749" processed="3734" dbindex="148779">

El Tossal de la Molgosa o Melgosa s una muntanya de 636 metres que es troba al municipi d'Estars a la comarca de la Segarra.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385715" title="Barghash ben Said" nonfiltered="3750" processed="3735" dbindex="148780">
Barghash ben Said ben Sultan fou sult de Zanzbar (1870 1888).

El 1856, a la mort del seu pare Said, va intentar assolir el poder sense xit. Va fer un nou intent tamb fracassat el 1859, quan van intervenir els britnics que el van derrotar i el van enviar a l'exili a Bombai durant dos anys. 

Va succeir el 7 d'octubre de 1870 al seu germ Madjid o Majid ben Said (1856 1870) i inicialment els britnics li van donar suport per aviat el sult es va oposar a la supressi del comer d'esclaus, ja que rebia el principal suport dels mawla ibadites que s'oposaven a la ingerncia estrangera. El 1872 va restaurar la industria del clau desprs d'un cicl. Tamb va organitzar la importaci de cereals a bon preu i va portar aigua potable a l'illa.

El 1873 fou obligat a suprimir tots els mercats d'esclaus i prohibir tota exportaci fins i tot dins el seu propi estat, poltica poc popular a les illes. Desprs fou convidat a visitar Londres. El 1876 es van prohibir les caravanes d'esclaus i el 1877 el britnic Lloyd Williams Matthews (desprs Sir i que va arribar a visir del sultanat del 1890 al 1901) (1851-1901) va crear una fora africana per vigilar. El cnsol britnic John Kirk (1870-1886) es va guanyar la confiana del sult i va esdevenir el personatge ms influent del pas fins a la seva substituci per Claude Maxwell Macdonald el 1886. 

Negociacions amb Sir William Mackinnon sobre una concessi del pas entre la costa i el Victria-Nyanza, van fracassar el 1877, i el resultat fou la prdua de la influncia de Zanzibar a la zona continental. El 1881 va proposar a la Gran Bretanya que fos garant de la continutat dinstica i exercs la regncia en cas de morir un sult deixant un hereu menor d'edat, per la proposta fou rebutjada. El 1884 els alemanys (Peters) van signar tractats amb dotze caps dels que Barghash pretenia ser el sobir, en territoris en la ruta comercial cap a Tabora i Ujiji; el 1885 Alemanya va establir el protectorat a Witu i les protestes del sult van ser respostes amb la presencia de cinc vaixells de guerra alemanys i un ultimtum que va haver d'acceptar per manca de suport britnic. Llavors es va reunir una comissi de britnics, alemanys i francesos per determinar on s'estenia realment la sobirania del sult al continent, determinant una estreta franja, decisi que va haver d'acceptar. 

Va morir poc desprs, a la seva tornada d'un viatge a Oman, el 27 de mar de 1888. El va succeir el seu germ Khalifah ben Said (1888 1890).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385731" title="Cal Llarg" nonfiltered="3751" processed="3736" dbindex="148781">
Cal Llarg s una entitat de poblaci del municipi de Solsona a la comarca del Solsons.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385741" title="Barghawata" nonfiltered="3752" processed="3737" dbindex="148783">
Els barghawata foren una confederaci berber del grup dels Masmuda, establerts a la provncia de Tamasma a la costa atlntica del Marroc entre Sale i Safi del segle VIII al segle XII. La confederaci disposava de ms de dotze mil cavallers. Va jugar un paper poltic fins a l'arribada dels almorvits a la segona meitat del segle XI.

Les fonts principals sn Ibn Hawkal (segona meitat del segle X) i el gegraf al-Bakri (segona meitat del segle XI); el segon dona com origen de les seves informacions al delegat barghawata a Crdova a la cort d'al-Hakam II, Abu Salih Zammur, arribat a la capital andalusa el octubre/novembre del 963. Al-Bakri s l'nic que dona alguns detalls de la religi particular dels barghawata, derivada del islam; una religi sincrtica molt lligada al islam (sunnita, xita i kharigita) pero amb elements jueus, astrolgics i pagans; suposadament tenien el seu propi alcor en llengua berber, amb 80 sures, recopilat sota el seu segon cap Salih ibn Tarif, autoproclamat profeta, el darrer Mahdi i company de Jess en la pregaria.

La seva aparici esta lligada a la revolta kharigita de Maysara (739-742); les poblacions que li havien donat suport es van reagrupar el 744/745 sota la direcci de Tarif al-Matghari al-Barbati (rab:              ) que se sospita havia nascut a Barbate , prop de Cadis (on fou cap d'un grup berber), i de la seva nisba va derivar el nom del grup. Altres teories el fan cap dels berbers Zanata i Zuwagha, i fins i tot un jueu. 

El seu fill Salih ibn Tarif (rab             ) fou el segon cap a la mort de Tarif vers 748/749; es va proclamar Profeta i va fundar una nova religi a la segona meitat del segle VIII; deia haver rebut revelacions divines que va escriure en un alcor en berber amb 80 sures; tamb va legislar pel seu poble establint la poligmia sense lmits, el divorci sense lmits, la festa del ms de Rajab (el set del calendari lunar) en lloc del Ramad (amb dejuni igualment), deu pregaries al dia (en lloc de cinc) i una comunitria al dijous, amb algunes regles per les ablucions i pregaries; prohibici del matrimoni entre cosins, cstig de mort pels lladres, lapidaci per les adulteres, desterrament pels mentiders; regles sobre els menjars (prohibici dels caps d'animals, del peix, dels ous, i dels galls; la saliva de la famlia del profeta tenia qualitats curatives. 

Fou anomenat Salih al-Muminin (Restaurador dels Creients); ms endavant es va proclamar el darrer Mahdi i va dir que Isa (Jess) pregaria junt amb ell; es don el nom de Salih en rab, Malik en sirac, Salim en persa occidental, Rubya en hebreu i Werba en berber, i va assegurar que seria el darrer profeta. Quan portava 47 anys de regnat va marxar a la part oriental del seu regne (vers 794/795) i va dir que tornaria en el regnat del set successor. Al seu fill Ilyas (al-Yasa) li va encomanar ser lleial als omeies de Crdova i que pblicament fos musulm pero segus lleial a la religi paterna que hauria de revelar quan fou prou fort.

Ilyas va regnar des de vers el 795 fins al 842/843 o sigui quasi 50 anys. El va succeir el seu fill Yunus (842/843 a 84/885) que fou el qui es va sentir prou fort per revelar la nova religi que va practicar i difondre. Va regnar 43 anys i durant aquest temps cap incident amb els idrssides es assenyalat. En canvi sota el seu successor, el nebot Abu Ghufayr, s'esmenta una batalla molt forta a Wadi Baht en la que els barghawata van obtenir la victria sobre els idrssides. Abu Ghufayr va regnar des de vers el 884 al 913 i va tenir 44 esposes i molts fills (ms de 44).

Durant el segle X la seva economia fou prospera i van comerciar amb Fes, Aghmat, Sus i Sigilmasa. Se sap que tenien relacions amb el califat de Crdova, per foren atacats per Djafar al-Andalusi, client dels omeies (977/978), de Yusuf Buluggin ben Ziri, governador dels fatimites a l'Ifriquiya (978-983), i de Wadih, llibert d'Almansor (998/999). La decadncia de Cordova desprs del 1012 els va permetre recuperar-se. 

El 1029 foren atacats per Abu l-Kamal Tamim, cap dels Banu Ifran que els va sotmetre i els va dominar fins a la seva mort el 1033; llavors van tornar a ser independents fins l'arribada dels almorvits el 1059. Els barghawata van resistir ferotgement i a la lluita va morir el lder espiritual almorvit Abd Allah ben Yasin, per finalment foren derrotats i en part aniquilats. Quasi cent anys desprs encara quedaven grups a les muntanyes de Tamasma (1447) que es van oposar a la conquesta almohade, que van enviar diverses expedicions contra ells fins que els van dominar el 1448/1449. Ja no tornen a ser esmentats.

 Reis dels barghawata .

 Tarif al-Matghari vers 744-748;
 Salih ibn Tarif, vers 748-794/795;
 Ilyas ibn Salih, vers 795-842/843;
 Yunus ibn Ilyas, vers 842-888;
 Abu Ghufayr Muhammad, 888-917;
 Abu al-Ansar Abd Allah, vers 917-961;
 Abu Mansur Isa vers 961-? (nascut vers 939);
 Desconeguts segles XI i XII;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385742" title="Paravent" nonfiltered="3753" processed="3738" dbindex="148784">


Un paravent, tamb anomenat mampara s un moble, que permet separar dos espais. Est constitut d'un o diversos finestrons; sovint de fusta, i de vegades amb algunes peces de teixit.

El paravent s un suport per a l'art molt emprat al Jap, anomenats By bu.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385746" title="Fusuma" nonfiltered="3754" processed="3739" dbindex="148785">


El fusuma ( ) s una pantalla opaca corredissa proveda d'una maneta emprada per redefinir l'espai d'una habitaci o servir de porta a l'habitatge tradicional japons. Mesura generalment 91cm d'ample per 182cm d'alria (la mateixa mida que un tatami) i dos o tres centmetres de gruix. D'en la fi del segle XX, la seva mida ha augmentat, ja que la poblaci japonesa s cada vegada ms gran i s ara corrent veure japonesos mesurar 190cm d'alada, s a dir, o sigui 20cm ms que a les antigues construccions.

Els rails de fusta sobre els que llisquen els fusuma s'anomenen kamoi (  ) els de dalt i shikii (  ) els de la part baixa.

Histria.

Els fusuma van aparixer a l'estil arquitectural shinden-zukuri que va donar a llum l'estil shoin-zukuri. A les cambres dels nobles de la Cort d'Heian, els fusuma servien per allar temporalment certs espais de la sala nica on vivien. Eren tibats per teixit o paper esps. Eren aleshores una varietat de sh ji anomenada fusuma-sh ji.

L'art i el fusuma.

La superfcie dels fusuma va ser un suport preuat per a la pintura decorativa. Aix, els van emprar nombrosos artistes japonesos de renom, sobretot els membres de l'escola Kan -Ha, i ms particularment Kan  Eitoku, Hasegawa T haku...

Vegeu tamb.

 Sh ji;
 By bu;

Fonts.

 Dictionnaire historique du Japon, Collectif, Editions Maisonneuve et Larose, Collection Monde Asiatique, 2993 p. (2002) ISBN 2-7068-1633-3;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385749" title="Etheostoma acuticeps" nonfiltered="3755" processed="3740" dbindex="148786">

Etheostoma acuticeps  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: oest de Virgnia, oest de Carolina del Nord i est de Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385750" title="Barhut" nonfiltered="3756" processed="3741" dbindex="148787">



Uadi Barhut, uadi del Hadramaut;
Bir Barhut, cova considerada per la llegenda musulmana com l'entrada del Infern;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385753" title="Uadi Barhut" nonfiltered="3757" processed="3742" dbindex="148788">
Barhut (o Barahut) s un uadi de l'Hadramaut (Iemen) a l'est de Tarim. Corre des de el sud  i desaigua al uadi al-Masila que es la secci inferior del uadi Hadramaut; a la desembocadura s'hi troba Kabr Hud, la tomba ms venerada de l'Arbia del Sud, on es fa una peregrinaci anual el mes de sha'ban.

Es fams tamb per la cova anomenada Bir Barhut (de vegades esmentada tamb errniament com a pou) que hi ha a una de les seves vessants i que la tradici musulmana descriu com el pou o cova ms dolent de la terra, habitat per les animes dels infidels. La cova fou explorada per D. Van der Meulen i H. Von Wissmann (1931) que la van descriure com una gruta calcaria normal; el mal olor que s'hi nota, inofensiu, no es sulfur sin derivat de la pols de la disgregaci de les roques i dels ratpenats; fora de la llegenda no t cap inters.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385754" title="Vicente Engonga" nonfiltered="3758" processed="3743" dbindex="148789">
Vicente Engonga Mat (Barcelona, 20 d'octubre de 1965), ex futbolista. Jugava de migcampista i el seu primer equip va ser la Gimnstica de Torrelavega, de Cantbria. El seu germ scar tamb va ser futbolista. El 4 d'agost de 2008 va ser nomenat nou seleccionador de Guinea Equatorial. 

 Biografia . 
 Els inicis . 
Jugador nascut a Barcelona, encara que la seva infncia i els seus primers passos en el futbol transcorren a Cantbria. El seu pare, d'origen equatoguine, va arribar a Espanya per a jugar en el Rayo Cantbria i Gimnstica de Torrelavega, entre d'altres equips. 

Les seues primeres formacions van ser la Gimnstica de Torrelavega, en categoria juvenil, i en la SD O Val (regional de Narn). Desprs de passar per l'Sporting Mahons (2aB) fitxa pel Real Valladolid, de la primera divisi espanyola, on roman una temporada. Tot i el seu debut tard en Primera, amb 26 anys, va quallar una excellent temporada en el club vallisolet que el va dur a fitxar pel Celta de Vigo i, desprs de dues temporades, per el Valncia. 

 L'etapa a Mallorca . 
Desprs de la finalitzaci de la seva tercera campanya en el conjunt x, a l'estiu de 1997, Engonga recala en la disciplina del recn ascendit Real Club Deportivo Mallorca, dirigit llavors per Hctor Cper. Es inica llavors la que probablement sigui la millor etapa del futbolista com a professional. A Mallorca va arribar a disputar una final de la Copa del Rei de Futbol (1998), una final de la Recopa (1999), va ser campi de la Supercopa d'Espanya (1998) i va disputar una edici de la Lliga de Campions (2001-2002) anotant el primer gol de la histria del Mallorca en aquesta competici en el seu partit de debut contra l'Arsenal. 

Durant l'etapa a Mallorca seria convocat per primera vegada per a representar a la Selecci espanyola de futbol, amb la qual va disputar 11 partits i amb la qual va participar en l'europeu de Blgica i Holanda en 2000. 

 La Retirada . 
Desprs de la finalitzaci de la temporada 2001-2002, i desprs de no renovar pel club balear, Engonga recala en el Real Oviedo, de Segona divisi, en el qual romandria sis mesos, fins a fitxar al gener de 2003 pel Coventry City de la Second Division anglesa, que ser el seu ltim club com professional. Al finalitzar la temporada 2002-2003, Engonga penja les botes i passa a formar part de l'organigrama tcnic del Real Club Deportivo Mallorca, sent segon entrenador de l'equip filial, fins a la temporada 2006-2007. 

Desprs de convertir-se en entrenador del juvenil B del club illenc, Engonga va anunciar a l'agost de 2008 que passaria a dirigir a la Selecci de Guinea Equatorial. 
El seu debut oficial va ser el 6 de setembre de 2008 a Freetown quan els seus dirigits van perdre per 1-2 davant Sierra Leone per la fase eliminatria de la Copa Mundial de Futbol de 2010. 

 Clubs .


 Ttols .


Enllaos externs.
 Vicente Engonga deja el Mallorca para dirigir a Guinea Ecuatorial elmundo.es (en castell);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385755" title="Etheostoma aquali" nonfiltered="3759" processed="3744" dbindex="148790">

Etheostoma aquali  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tennessee (Estats Units).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385756" title="Etheostoma artesiae" nonfiltered="3760" processed="3745" dbindex="148791">

Etheostoma artesiae  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba als Estats Units.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Piller, K.R., H.L. Bart, Jr. i C.A. Walser, 2001. Morphological variation of the redfin darter, Etheostoma whipplei, with comments on the status of the subspecific populations. Copeia (3):802-807.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385758" title="Etheostoma asprigene" nonfiltered="3761" processed="3746" dbindex="148792">

 Etheostoma asprigene s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: a la conca del riu Mississippi que va des de Wisconsin i Minnesota fins a l'est de Texas i Louisiana.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385759" title="Llac de Gravelle" nonfiltered="3762" processed="3747" dbindex="148793">


El llac de Gravelle (lac de Gravelle, en francs) s un llac artificial del Bosc de Vincennes.

D'una superfcie d'aproximadament una hectrea, el llac est situat al sud-est del bosc de Vincennes,al punt ms elevat del bosc, 40 metres sobre el Marne, que passa ms avall a un centenar de metres. Alimentat per bombament de les aiges del Sena, el llac de Gravelle serveix de reserva als altres llacs i rierols del bosc. T una longitud de 250m i una amplada de 50m.

El llac de Gravelle va ser construt sota la direcci de Jean-Charles Alphand, durant el condicionament del bosc de Vincennes als anys 1860. No implicant cap xarxa hidrulica, el llac va ser cavat per tal de garantir la irrigaci de les altres basses.

Vegeu tamb.

 Bois de Vincennes;
 Lac Daumesnil;
 Lac des Minimes;
 Lac de Saint-Mand;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385760" title="Etheostoma atripinne" nonfiltered="3763" processed="3748" dbindex="148794">

 Etheostoma atripinne s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als Estats Units (Tennessee i Kentucky).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lee, D.S., C.R. Gilbert, C.H. Hocutt, R.E. Jenkins, D.E. McAllister i J.R. Stauffer, 1980. Atlas of North American freshwater fishes. North Carolina State Museum of Natural History. 867 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385762" title="Etheostoma australe" nonfiltered="3764" processed="3749" dbindex="148795">

 Etheostoma australe s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385763" title="Etheostoma baileyi" nonfiltered="3765" processed="3750" dbindex="148796">

 Etheostoma baileyi s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als Estats Units (est de Kentucky i nord-est de Tennessee).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385764" title="Lac des Minimes" nonfiltered="3766" processed="3751" dbindex="148797">



El lac des Minimes s un llac artificial del Bosc de Vincennes.

D'una superfcie d'aproximadament de sis hectrees, el llac es situa al nord-est del bosc de Vincennes, a nivell de la porte Jaune, i voltat per la route Circulaire. Cont tres illes. Com els altres llacs de la xarxa hidrulica del bosc, s alimentat per les aiges del Sena bombades a Austerlitz.

Situat a l'emplaament de l'antic convent de l'ordre dels Mnims, fundat el 1164 pel rei Llus VII, el llac va ser cavat el 1857 per Jean-Charles Alphand, durant el condicionament del bosc de Vincennes.

Vegeu tamb.

 Bois de Vincennes;
 Lac Daumesnil;
 Lac de Gravelle;
 Lac de Saint-Mand;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385765" title="Manuel Alfaro de la Torre" nonfiltered="3767" processed="3752" dbindex="148798">
Manuel Alfaro de la Torre conegut com Manolo Alfaro (Alcal d'Henares, Comunitat de Madrid, Espanya, 19 de gener de 1971), s un ex futbolista espanyol. Va jugar de davanter en Primera Divisi d'Espanya amb l'Atltico de Madrid, Real Valladolid, Hrcules CF i Vila-real CF. 

 Trajectria . 
Alfaro va ser un jugador de futbol destacat dels anys 1990 i principis dels 2000. Va comenar en l'equip de la seva ciutat natal, en la Real Sociedad Deportiva Alcal, on va romandre diversos anys en les categories inferiors. El Real Madrid CF li va realitzar una prova per a jugar en els infantils, per no va ser triat. Desprs de destacar en l'Alcal, e va fitxar l'Atltico de Madrid, club en el qual va estar quatre temporades, i noms l'ltima com a integrant de la primera plantilla. Va debutar en Primera Divisi de la m de l'entrenador Joaqun Peir, el 25 d'abril de 1990, en un Atltico de Madrid-CD Logros (3-1). 

En la temporada 1989/90 va disputar 2 partits, ambds en el Estadi Vicente Caldern, contra l'esmentat Logros i contra el Real Madrid. En la temporada 1990/91 l'entrenador Tomislav Ivi  li va donar minuts a final de la lliga en altres 2 partits. En la 1991/92, la seva tercera temporada en el club matalasser, amb Luis Aragons com entrenador va disputar 2 encontres i el 7 de juny de 1992 va marcar el seu primer gol en Primera Divisi davant l'Albacete (4-1). Finalment en la 1992/93, va pujar al primer equip definitivament, va disputar 19 partits i va transformar 2 gols. 

En la temporada 1993/94 el club blanc-i-roig el cedeix per una temporada al Real Valladolid. Alfaro tan sols va disputar 5 partits amb l'equip vallisolet. Posteriorment, a l'estiu de 1994 va fitxar per l'Hrcules CF, equip on va ser un dol per a l'afici herculana. El seu debut amb el conjunt alacant va ser en Segona Divisi en la temporada 1994/95, davant l'Atltic Marbella, en el Estadi Jos Rico Prez. En aquest partit va assolir el seu primer gol amb la samarreta herculana. 

A la 96/97, va jugar 38 partits en Primera Divisi amb l'Hrcules, marcant 15 gols i convertint-se en un especialista llanador de penalts (va llanar 9 marcant-los tots). Els celebrava ensenyant samarretes dels seus grups de rock preferits, com ara AC/DC. A l'estiu de 1997 l'Sporting de Gijn va voler fitxar-lo, per l'Club de Futbol] es va negar al trasps. 

Desprs de concloure la temporada 1997/98 amb els alacantins, va rebutjar una oferta del Celta de Vigo per a jugar en el Vila-real CF. Va disputar el seu primer partit amb els groguets el 31 d'agost de 1998, a l'Estadi Santiago Bernabu contra el Real Madrid (4-1). En el submar groc va disputar 35 partits en Primera i va assolir 12 gols. En la seva segona temporada, desprs del descens, va jugar 13 partits i va anotar un gol. El seu rendiment en la temporada 1999/00 va estar condicionat per unes calcificacions en el turmell dret. El jugador va valorar la possibilitat d'operar-se, per finalment va decidir no passar pel quirfan. 

Al juliol de 2000 es va incorporar al Real Murcia Club de Futbol, amb la carta de llibertat desprs de rescindir el seu contracte amb el Vila-real CF, que l'havia declarat transferible a la fi de temporada. Va signar un contracte fins el 30 de juny de 2002. L'Hrcules CF va estar licitant fort per Alfaro abans que es decants finalment per l'equip murci. Va debutar amb l'equip pimentoner el 24 de setembre de 2000, en el partit Real Murcia-Albacete Balompi (2-0). Va substituir a Luis Tonelotto en el minut 69. A Murcia no va comptar amb massa ocasions, jugant 14 partits en la primera volta de la temporada 2000/01. 

Va regressar l'Hrcules CF en la segona volta de la temporada 2000/01, amb la carta de llibertat desprs de rescindir el seu contracte amb el Real Murcia. L'equip de l'Alacant es trobava a Segons Divisi B, una categoria que mai havia trepitjat Alfaro. La temporada 2001/02 va estar tamb marcada per tendinitis. Va actuar espordicament durant la lliga, i sempre que ho va fer ser forant i amb molsties. Malgrat tot, Alfaro va acabar amb un bon registre de gols. Va comenar la temporada 2002/03, per abans d'acabar l'any 2002 va decidir retirar-se del futbol a causa de la tendinitis aqulea crnica.

Desprs de deixar de jugar al futbol, Manolo Alfaro va fitxar en la temporada 2004/05 per la RSD Alcal com director esportiu, aix mateix va entrenar al juvenil A, i va fer de segon entrenador del primer equip en Segona Divisi B al costat de l'entrenador serbi Josip Vinji . En la 2005/06 va realitzar treballs com ojeador de el Hrcules CF. A l'estiu de 2006 va fitxar com entrenador de el FC Jove Espanyol de la localitat alacantina de Sant Vicent del Raspeig, equip de la Tercera Divisi. Al mar de 2007 va dimitir en el conjunt de l'Alacant per motius personals.

Posteriorment va comenar la temporada 2007/08 entrenant al CD San Fernando de Henares, encara que no va arribar a acabar la temporada. Eixe mateix any va jugar amb els matalassers la Lliga Indoor juntament amb altres ex jugadors del conjunt del Manzanares.

Al febrer de 2008 Alfaro va tornar a l'Hrcules CF com nou director esportiu al costat de Paquito Escudero, per a la planificaci de la plantilla de jugadors de la temporada 2008/09.

 Anecdotari . 
 El seu dol era l'ex jugador del Reial Madrid Juanito. ;
 Va marcar 28 dels 30 primers penals de la seva carrera esportiva. ;
 En la seva etapa com jugador va manifestar pblicament en nombroses ocasions la seva oposici a la sentncia Bosman. ;

 Clubs .
 Com jugador .


 Com entrenador .


 Ttols .



 Enllaos externs .
 Alfaro se despide sin lgrimas (El Pas) (en castell);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385767" title="Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'rea de Girona" nonfiltered="3768" processed="3753" dbindex="148799">

L'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'rea de Girona (ATM rea de Girona) s un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, els consells comarcals del Girons, del Pla de l'Estany i de la Selva i l'Ajuntament de Girona amb la finalitat de coordinar el transport pblic a l'rea de Girona.

Fou creada l'25 de juliol de 2006 i actualment opera a 46 municipis de les tres comarques ja esmentades.

Sistema tarifari integrat.
L'ATM gestiona un sistema tarifari integrat al seu mbit d'actuaci que permet utilitzar diversos mitjans de transport amb una nica targeta. El sistema est dividit en 7 zones.

A l'actualitat, els serveis integrats sn els segents:
 Autobusos urbans de Girona: Lnies 1-11 i lnia C de TEISA i TMG.
 Autobusos interurbans: Lnies 100-107, 200-202, 300, 301, 400, 500, 600 i 601 de TEISA, SARFA, HISPANO, AMPSA, MAS i BCN Bus.

La gamma de ttols s'ofereixen amb targetes sense contacte. A ms dels serveis anteriors, en un futur a mitj termini s'ha de crear un servei de Rodalies Girona el qual tamb estaria integrat al sistema tarifari, serveis que tamb es crearan a Tarragona i Lleida.

Preus dels diferents ttols.
Pel que fa al preu del bitllet senzill s fixat per l'operador del servei.













Enllaos externs.
Pgina web oficial de l'ATM rea de Girona;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385769" title="Etheostoma barbouri" nonfiltered="3769" processed="3754" dbindex="148800">

Etheostoma barbouri  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als Estats Units: Tennessee i Kentucky.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385770" title="Etheostoma barrenense" nonfiltered="3770" processed="3755" dbindex="148801">

Etheostoma barrenense  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als Estats Units: Kentucky i Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385771" title="Llac Daumesnil" nonfiltered="3771" processed="3756" dbindex="148802">

 
El llac Daumesnil (lac Daumesnil, en francs) s un llac artificial del Bosc de Vincennes, a l'est de Pars, a Frana. Forma part de la xarxa hidrulica del bosc de Vincennes i s alimentat per les aiges del Sena (de manera inicial, de les del Marne).

El llac Daumesnil, que porta el nom del bar Pierre Daumesnil, cont dues illes, l'illa de Bercy i l'illa de Reuilly. Prop de les ribes del llac es troben la pagoda de Vincennes i el temple budista tibet de Kagyu-Dzong.

Cap a 1865, el passeig pblic del bosc de Vincennes es va unir al parc de Charenton, unint el bosc a la ciutat de Pars; s en aquesta part que es va cavar aquesta bassa de 12 hectrees.

Vegeu tamb.

 Bois de Vincennes;
 Lac des Minimes;
 Lac de Gravelle;
 Lac de Saint-Mand;
 le de Reuilly;
 le de Bercy;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385772" title="Gabi Correa" nonfiltered="3772" processed="3757" dbindex="148803">
Carlos Gabriel Correa Viana, cnegut com Gabi Correa (Montevideo, Uruguai, 13 de gener de 1968), s un ex futbolista i entrenador de futbol hisp-uruguai. 

 Trajectria . 
 Com jugador . 
Gabi Correa es va formar en les categories inferiors del CA River Plate uruguai. Va donar el salt a Europa en 1990, al Real Murcia CF, on va jugar tres anys. Desprs d'un any en el Real Valladolid, on va debutar a la Primera Divisi el 5 de setembre de 1993, en el Jos Zorrilla enfront de l'Sporting de Gijn (0-1).

Desprs va fitxar pel UP Mrida, en 1998 es va incorporar al Sevilla FC, que hi era a Segona Divisi. A l'agost de 1999 va ser operat d'un tend d'Aquilles i va estar diversos mesos de baixa. El seu darrer equip professional va ser l'Hrcules CF on es va retirar en 2001, desprs d'una discreta temporada on va patir lesions. 

Va jurar la Constituci Espanyola el 10 de novembre de 1997.

 Com entrenador . 
Els seus primers passos com entrenador els va realitzar en les categories inferiors del Real Murcia CF com el Juvenil A de Divisi d'Honor Juvenil. Va debutar com segon entrenador del primer equip en 2005 i quan el club destitux a Juan Martnez Casuco es fa crrec de l'equip en el partit contra el CD Tenerife, desprs del qual el club contracta a Sergio Kresic, tornant Correa al seu lloc amb l'equip juvenil. 

En 2006 fitxa per l'AD Mar Menor-San Javier i desprs de la desaparici d'aquest, pel Caravaca CF. Desprs d'una gran temporada on va fregar l'ascens va signar amb el Lorca Deportiva CF de Segona Divisi B. El 19 d'octubre de 2008 s cessat en l'equip murci desprs d'un pobre bagatge de 2 victries, 3 empats i 4 derrotes. 

 Selecci nacional . 
Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Uruguai en 19 encontres, materialitzant 2 gols. Va participar en el Mundial d'Itlia 1990 on Uruguai va caure eliminada en vuitens de final contra la selecci amfitriona. 

 Clubs .
 Com jugador .



 Com entrenador .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385774" title="Etheostoma basilare" nonfiltered="3773" processed="3758" dbindex="148804">

Etheostoma basilare  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als Estats Units (Tennessee).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M., M. Harman i T.J. Near, 2003. Phylogenetic relationships of barcheek darters (Percidae: Etheostoma, subgenus Catonotus) with descriptions of two new species. Copeia (3):512-530.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385775" title="Etheostoma bellator" nonfiltered="3774" processed="3759" dbindex="148805">

Etheostoma bellator  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Alabama (Estats Units).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Powers, S.L. i R.L. Mayden, 2003. Etheostoma cervus: A new species from the Forked Deer River system in western Tennessee with comparison to Etheostoma pyrrhogaster (Percidae: Subgenus Ulocentra). Copeia (3):576-582.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385776" title="Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona" nonfiltered="3775" processed="3760" dbindex="148806">

L'Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona (ATM Camp de Tarragona) s un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, ajuntaments de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, Salou i Vila-seca, a les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragons amb la finalitat de coordinar el transport pblic al Camp de Tarragona.

Fou creada el 4 de desembre de 2003.

Sistema tarifari integrat.

L'ATM gestiona un sistema tarifari integrat al seu mbit d'actuaci que permet utilitzar diversos mitjans de transport amb una nica targeta. Actualment t cinc zones.

A l'actualitat, els serveis integrats sn els segents:
 Lnies d'autobusos urbans.
 Lnies d'autobusos interurbans.
 Operadors: Transports pblics de Catalunya, EMT, Reus Transport, Autocars Segarra, Plana, Hispano Igualadina, Peneds, Poch, Domnech, Hife, Alsa i Mon-bus.

Tota la gamma de ttols comercialitzats s'ofereixen amb targetes sense contacte. En un futur a mitj termini tamb inclour el sistema de Rodalies Tarragona, servei proposat en el pla territorial parcial del Camp de Tarragona i que podria tenir 4 lnies una d'elles el TramCamp.

Preus dels diferents ttols.
Pel que fa al preu del bitllet senzill s fixat per l'operador del servei.













Enllaos externs.
Pgina web oficial de l'ATM Camp de Tarragona;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385777" title="Etheostoma bellum" nonfiltered="3776" processed="3761" dbindex="148807">

Etheostoma bellum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Kentucky i Tennessee (Estats Units).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385779" title="Janko Jankovi?" nonfiltered="3777" processed="3762" dbindex="148808">
Janko Jankovi  (Split, Dalmcia, RFS Iugoslvia (actual Crocia), 14 de gener de 1963), s un ex futbolista croata que va jugar de davanter. 

 Trajectria . 
Jankovic va despuntar en la seua Crcia natal, on va jugar en clubs de primer nivell com el Hajduk Split. A finals dels 80 salta a la Lliga espanyola, tot militant a les files del Valladolid.

Va ser sotscampi de la Copa del Rei de 1989 que el Real Valladolid va perdre contra el Real Madrid en la final per 1-0. Desprs va passar a l'Oviedo i es va retirar a l'Hrcules d'Alacant.

Va haver de posar punt i final a la seva carrera com futbolistes desprs de les constants molsties d'esquena, de les quals una hernia discal el va obligar a passar pel quirfan. Desprs de "penjar les botes" va fixar la seva residncia a Oviedo, on regenta negocis. En l'actualitat s representant en la zona d'Oviedo del RCD Espanyol. Des de fa uns anys tamb se li ve associant nombroses vegades com incorporaci al cos tcnic del Real Oviedo, situaci que no s'ha produt.

 Selecci nacional . 
Ha estat internacional amb la Selecci de futbol de Crocia en cinc ocasions. 

 Clubs .
 Com jugador .



 Com entrenador .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385780" title="Etheostoma bison" nonfiltered="3778" processed="3763" dbindex="148809">

Etheostoma bison  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els  cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tennessee (Estats Units).
 Referncies .

Bibliografia.
 Ceas, P.A. i L.M. Page, 1997. Systematic studies of the Etheostoma spectabile complex (Percidae; Subgenus Oligocephalus), with descriptions of four new species. Copeia (3):496-522.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385791" title="Etheostoma blennioides" nonfiltered="3779" processed="3764" dbindex="148810">

 Etheostoma blennioides s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba als Grans Llacs d'Amrica del Nord i a la conca del riu Mississippi des de Nova York i Maryland fins a l'est de Kansas i Oklahoma als Estats Units, i des d'Ontario (Canad) fins a Gergia, Alabama i Arkansas.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385792" title="Coti-Chiavari" nonfiltered="3780" processed="3765" dbindex="148811">

Coti-Chiavari (en cors Coti  Chjavari) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 490 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385793" title="Etheostoma blennius" nonfiltered="3781" processed="3766" dbindex="148812">

Etheostoma blennius  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tennessee i Alabama (Estats Units).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385800" title="Forciolo" nonfiltered="3782" processed="3767" dbindex="148813">

Forciolo (en cors Furciolu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 69 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385802" title="Guntram" nonfiltered="3783" processed="3768" dbindex="148814">


Guntram (en franc antic Gundkramn)(vers 532-Chalons-sur-Sane, 592) va regnar com a rei merovingi de Borgonya, des del 561 fins a la seva mort.

Va ser el segon fill del rei dels francs Clotari I i la seva esposa Ingunda que sobrevisqu el pare. El 556 ell i el seu germa gran Caribert van liderar els exrcits francs contra Khramn, un altre germ que s'havia revoltat. Khramn s'estava amagant a Occitnia, per una violenta tempesta primer i unes cartes falses que Khramn va fer enviar als seus germans anunciant la falsa notcia de la mort del seu pare van impedir l'enfrontament entre els dos exrcits.

L'any real de la mort de Clotari va ser 561, i aleshores el regne es va dividir entre tots els seus fills mascles supervivents d'acord amb els costums francs. A Guntram li correspongu el territori que havia governat el seu oncle Clodomir, corresponent a l'antic regne de Borgonya, amb capital a Orleans. La resta dels seus germans reberen Nustria (Caribert), Austrsia (Sigebert) i Soissons (Khilperic).

Desprs d'un primer perode de vida difusa, en el que mantingu diverses concubines en un breu espai de temps, desenvolup una faceta religiosa i pass la resta dels seus anys penedint-se dels pecats comesos mitjanant dejunis, penitncies i donacions a l'Esglsia. Aix li valgu un bon nom davant el principal cronista de l'poca, el bisbe Gregori de Tours, i ms endavant la canonitzaci.

Segons Gregori, Guntram intentava governar d'acord amb els principis crisitans i protegia els oprimits, cuidava els malalts i es preocupava per la seva gent. Era geners especialment en temps de fam i pesta, just en l'aplicaci de la llei, i fins i tot li atribueix miracles.

L'any 567 el seu germ gran Caribert va morir i les seves terres (el regne de Pars) es van dividir entre els altres tres germans. L'any 573 esclat una guerra entre els seus dos germans, Sigibert i Khilperic. El 575 entr al conflicte al costat de Khilperic, per un any desprs canvi de bndol degut al carcter de Khilperic. Khilperic es va retirar i Caribert es mantingu un ferm aliat de Sigibert i els seus fills: quan Sigibert va ser assassinat el mateix any i Khilperic va tornar a envair el seu regne, Guntram va enviar-hi el seu millor general al capdavant del seu exrcit, obligant als neustrians a abandonar de nou Austrsia.

L'any 577 els seus dos fills Clothar i Clodomir van morir de disenteria, i va adoptar el fill de Sigibert i nebot seu, Khildebert, com a hereu.

Combat els llombards, els bretons i els visigots.  Va morir a Chalon-sur-Sane el trenta-tres any del seu regnat, i el seu regne pass al seu fill adoptiu Khildebert I. Va ser enterrat a l'Esglsia de Sant Marcel a Chalon, que ell mateix havia fundat. La seva gent el va proclamar sant poc desprs de mort, i fou canonitzat per l'Esglsia Catlica que venera la seva festa el 28 de mar.

 Vegeu tamb .

Dinastia Merovngia;
Cronologia de la histria de Frana;

 Notes i referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385803" title="Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi" nonfiltered="3784" processed="3769" dbindex="148815">
Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi fou el gran dels tres fills d'al-Baridi (el gran dels germans Banu l-Baridi).

Apareix sota el visir Ali ibn Isa (927-928) i descontent amb les funcions secundaries que tenia encarregades va obtenir del visir segent, Ibn Mukla, mitjanant un suborn de 20000 dinars, la recaptaci d'impostos de la provncia d'al-Ahwaz, i pels seus dos germans oficis lucratius. A la caiguda d'Ibn Mukla (930) van ser arrestat i van haver de pagar una forta multa, pero sota el segent califa al-Qahir (932-934) va recuperar la seva influncia , va finanar l'expedici contra els antic partidaris d'al Muqtadir i va recuperar la recaptaci de la provncia d'al-Ahwaz que encara tenia el 934 quan va pujar al tron al-Radi (934-940) havent-se beneficiat del retorn al poder de Ibn Mukla. Nomenat secretari del camarlenc Yakut, se'n va desfer i va quedar com nic poder a al-Ahwaz on es va enriquir i a ms a ms no pagava el que devia al govern central. El seu germ Abu Yusuf Yakub ibn al-Baridi era el seu representant a Bagdad.

El amir al-umara Ibn Raik va decidir restaurar el poder central a al-Ahwaz, pero Abu Abd Allah es va refugiar amb el governador de Fars, l'amir Ali ibn Buwayh del que va obtenir suport i el 937 es va reconciliar amb Ibn Raik que li va retornar la recaptaci a la provncia. Ibn Raik no va tarda en enfrontar-se a un rival, el turc Badjkam, i Abu Abd Allah va jugar entre els dos bndols, donant suport a un o l'altre segons el moment. Quan el 938 Badjkam va triomfar va obtenir el crrec de visir i va poder conservar la seva provncia pagant un tribut. Va ser deposat al cap de poc (939) pero el 941 poc desprs de pujar al tron al-Muttaqi (940-944) i a la mort de Badjkam, va entrar a Bagdad amb la seva gent i va recuperar el crrec de visir. No obstant un mot dels soldats el va obligar al cap de poc a fugir a Wasit. El 942 va enviar un exrcit dirigit pel seu germ Abu l-Husayn que va ocupar Bagdad i va obligar al califa i a Ibn Raik a refugiar-se en territori dels hamdnides a Mossul. Els hamdnides van contraatacar i fou expulsat de Bagdad i Wasit.

Els tres germans van conservar Bssora i van sostenir una guerra contra l'emir d'Oman que havia desembarcat i s'havia apoderat d'al-Ubulla. El 943 Abu Abd Allah havia esgotat els seus diners i va fer matar al seu germ Abu Yusuf Yakub per apoderar-se dels seus diners (octubre).

Va morir el juny de 945 i el va succeir el seu fill Abu l-Kasim ibn Abi Abd Allah.

 Bibliografia .

H. F. Amedroz i D. S. Margoliouth, The Eclipse of the Abbasid Califate, Oxford, 1920-1921


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385804" title="Al-Baridi" nonfiltered="3785" processed="3770" dbindex="148816">
Al-Baridi fou una nisba que van portar tres germans famosos fills d'un cap de comunicacions de Bssora conegut com al-Baridi . Els tres germans sn coneguts conjuntament com Banu l-Baridi i foren caps militars xites.

Els tres germans sn:
Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi;
Abu Yusuf Yakub ibn al-Baridi;
Abu l-Husayn ibn al-Baridi;

Tamb va jugar cert paper Abu l-Kasim ibn Abi Abd Allah, fill del gran dels tres germans

 Nota .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385805" title="Frasseto" nonfiltered="3786" processed="3771" dbindex="148817">

Frasseto (en cors Frassetu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 82 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385807" title="Abu Yusuf Yakub ibn al-Baridi" nonfiltered="3787" processed="3772" dbindex="148818">
Abu Yusuf Yakub ibn al-Baridi fou un dels tres fills d'al-Baridi (el mitj dels germans Banu l-Baridi).

El seu germ Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi va obtenir del visir Ibn Mukla (927-928), mitjanant un suborn de 20000 dinars, la recaptaci d'impostos de la provncia d'al-Ahwaz per ell mateix, i oficis lucratius pels seus dos germans. Vers el 934 era delegat del seu germ a Bagdad.

El 942 estava amb els seus germans a Bssora, que dominaven, i va participar a la guerra contra l'emir d'Oman que havia desembarcat i s'havia apoderat d'al-Ubulla. El 943 el seu germ gran Abu Abd Allah havia esgotat els seus fons econmics i el va fer matar  per apoderar-se dels seus diners (octubre).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385808" title="Llac de Saint-Mand" nonfiltered="3788" processed="3773" dbindex="148819">


El llac de Saint-Mand s un estany natural del bosc de Vincennes situat al lmit de Saint-Mand, vorejat per la chausse de l'tang. Forma part administrativament del 12 districte de Pars, com el conjunt del bosc de Vincennes. s envoltat d'un jard d'estil angls. T una superfcie de 40ha.

Histria.

Aquest llac va ser creat al segle XIII per l'elevaci d'un dic, o calada (que esdevindr l'actual chausse de l'tang), sobre el curs d'un rierol que baixa dels vessants de Montreuil. El r de la Pissotte o r de Montreuil provenia dels fossats del castell de Vincennes. Esdevingut progressivament una claveguera a cel obert, provoca les protestes dels habitants, incomodats per l'olor pestilencial. El llac va ser omplert al segle XVIII i s'hi va fer una planura d'herba.


Al segle XIX, en ocasi del condicionament del bosc de Vincennes, Jean-Charles Alphand va determinar la seva reobertura.
Alimentat com a l'origen pel r de Montreuil, va trobar rpidament els mateixos problemes que al passat. Alphand el va enllaar finalment a la xarxa hidrulica general del Bosc de Vincennes. s actualment l'aigua del Sena que flueix al llac de Sant Mand, a travs de la reserva del llac de Gravelle.

Activitats.

Al llac hi ha una illa al centre que no s accessible ms que als ocells: necs (nec collverd, nec mandar, i nec mut), cignes, oques, polles d'aigua...

El llac s un lloc de passeig dominical i familiar amb nombrosos espais i zones de jocs per a nens. Contrriament al llac Daumesnil, no s'hi autoritza el rem.




Vegeu tamb.

Jard angls  ;
Saint-Mand   ;
Bois de Vincennes;
Rierol de Gravelle;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385810" title="Abu l-Husayn ibn al-Baridi" nonfiltered="3789" processed="3774" dbindex="148820">
Abu l-Husayn ibn al-Baridi fou un dels tres fills d'al-Baridi (el petit dels germans Banu l-Baridi).

El seu germ Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi va obtenir del visir Ibn Mukla (927-928), mitjanant un suborn de 20000 dinars, la recaptaci d'impostos de la provncia d'al-Ahwaz per ell mateix, i oficis lucratius pels seus dos germans. 

El 942 Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi va enviar un exrcit dirigit pel seu germ Abu l-Husayn que va ocupar Bagdad i va obligar al califa i al seu visir Ibn Raik a refugiar-se en territori dels hamdnides a Mossul. Els hamdnides van contraatacar i fou expulsat de Bagdad i Wasit. Els tres germans van conservar el govern de Bssora i van sostenir una guerra contra l'emir d'Oman que havia desembarcat i s'havia apoderat d'al-Ubulla.

Abu Abd Allah va morir el juny de 945 i el va succeir el seu fill Abu l-Kasim ibn Abi Abd Allah. Abu l-Husayn es va enfrontar al seu nebot per en el seu intent per que li fos confiat el govern de Bssora pel califa, va acabar condemnat i executat a Bagdad a finals del 945.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385811" title="Football Club Molenbeek Brussels Strombeek" nonfiltered="3790" processed="3775" dbindex="148821">

El Football Club Molenbeek Brussels Strombeek, tamb conegut com FC Brussels, s un equip de futbol belga de la ciutat de Brusselles, al barri de Molenbeek-Saint-Jean.

 Histria .
30 de novembre 1932 : fundaci del Strombeek Football Club;
23 de mar 1933 : afiliaci a l'URBSFA amb el nom de Football Club Strombeek;
2 de maig 1958 : obtenci del ttol de Socit Royale, el 30 de desembre 1957 adopta el nom Koninklijke Football Club Strombeek;
1 de juliol 2003 : adopta el nom Football Club Molenbeek Brussels Strombeek (Socit Royale) en unir-se al Racing White Daring Molenbeek;


ImageSize  = width:600 height:auto barincrement:25
PlotArea   = left:10 right:20 top:10 bottom:30
AlignBars  = justify
Period = from:1890 till:2015
ScaleMajor = unit:year increment:10 start:1890
AlignBars  = justify
TimeAxis = orientation:horizontal

Colors =
  id:RacingCB       value:white
  id:DaringCB       value:claret
  id:WhiteStar      value:red
  id:RacingWhite    value:red
  id:RWDM           value:red
  id:Brussels       value:white
  id:Strombeek      value:white
  id:canvas         value:gray(0.9)

BackgroundColors = canvas:canvas

BarData=
  Bar:RacingCB
  Bar:RacingWhite
  Bar:WhiteStar
  Bar:RWDM
  Bar:DaringCB
  Bar:Brussels
  Bar:Strombeek

PlotData=
  fontsize:S align:center width:18 mark:(line,black) 
  bar:RacingCB color:RacingCB from:1891 till:1963 text:"Racing Club de Bruxelles" 
  bar:DaringCB color:DaringCB from:1895 till:1973 text:"Daring Club de Bruxelles"
  bar:WhiteStar color:WhiteStar from:1909 till:1963 text:"White Star AC"
  bar:Strombeek color:Strombeek from:1932 till:2002 text:"KFC Strombeek"
  bar:RacingWhite color:RacingWhite from:1963 till:1973 text:"Racing White"
  bar:RWDM color:RWDM from:1973 till:2002 text:"RWDM"
  bar:Brussels color:Brussels from:2002 till:2007 text:"FC Brussels"
LineData=
  at:1963 color:black frompos:118
  at:1973 color:black frompos:74 tillpos:153
  at:2002 color:black frompos:30 tillpos:114
 

 Futbolistes destacats .
2000s: Alan Haydock,  Richard Culek, Patrick Nys, Eric Deflandre, Bertrand Crasson;

 Entrenadors destacats .
2000s:  Harm van Veldhoven, Emilio Ferrera, Robert Waseige,  Albert Cartier;

 Palmars .
Segona divisi belga de futbol (1):;
2003-04;

Tercera divisi belga de futbol (1):;
1999-2000;

 Enllaos externs .
  Web oficial;
 FC Brussels per Fred K.;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385816" title="Grosseto-Prugna" nonfiltered="3791" processed="3776" dbindex="148822">

Grosseto-Prugna (en cors Grussetu  a Prugna) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 2.152 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385817" title="Abu l-Kasim ibn Abi Abd Allah" nonfiltered="3792" processed="3777" dbindex="148823">
Abu l-Kasim ibn Abi Abd Allah fou fill del visir abbssida Abu Abd Allah Ahmad ibn al-Baridi. A la mort del seu pare el juny del 945 el va succeir en el govern d'Ahwaz i Bssora. Va fer front a les intrigues del seu oncle Abu l-Husayn ibn al-Baridi, per aquest finalment, en el seu intent d'obtenir el govern de Bssora, fou executat a Bagdad al final del 945.

Poc desprs va haver de combatre al buwyhida Muizz al-Dawla que el 947 es va apoderar de Bssora, i va haver de fugir amb els crmates de Bahrayn. Va restar refugiat a la regi fins a la seva mort el 960. Tenia quatre germans ms que van jugar un paper menor en els esdeveniments.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385819" title="Etheostoma boschungi" nonfiltered="3793" processed="3778" dbindex="148824">

Etheostoma boschungi  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud de Tennessee i al nord d'Alabama (Estats Units).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385820" title="Guargual" nonfiltered="3794" processed="3779" dbindex="148825">

Guargual (en cors Guargual) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 109 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385824" title="Pietrosella" nonfiltered="3795" processed="3780" dbindex="148826">

Pietrosella (en cors Pitrusedda) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 1.028 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385826" title="Vulcano" nonfiltered="3796" processed="3781" dbindex="148827">


Vulcano s una illa de 21 quilmetres quadrats, la ms meridional de l'arxiplag de les Elies i la tercera en extensi, pertanyent al municipi de Lipari. Els seus habitants, uns 300, s'anomenen vulcanari.

s a 20 km al nord del golf sicili de Patti, a la mar Tirrena. Les Bocche di Vulcano, un estret d'uns 750 m d'amplada, la separen de l'illa de Lipari, al nord.

Hi ha dos nuclis habitats: Vulcano Porto, tocant a mar, i Vulcano Piano, en un altipl interior al sud de l'illa.

Els volcans.
L'illa deu la seva existncia a la fusi d'alguns volcans, el ms gran i actiu dels quals s el volc de la Fossa. Els altres sn el Vulcanello (123 m), al nord; el Monte Aria (500 m), al sud completament inactiu, que forma un extens altipl constitut per colades de lava, pedra volcnica i dipsits d'alluvi de l'Holoc; i el Monte Saraceno (481 m).

El volc principal, a l'oest, sembla que es va formar desprs d'extingir-se el volc meridional; amb laves molt cides, ha generat l'anomenat Vulcano della Fossa (o Gran Cratere o Cono di Vulcano), de 386 m d'altitud, amb pendents molt pronunciats, que t un crter apagat al nord, anomenat la Forgia Vecchia. Al nord-oest hi ha una colada d'obsidiana relativament recent, del 1771, anomenada Le Pietre Cotte. El crter actiu s situat lleugerament desplaat cap al nord-oest. Actualment l'activitat volcnica es manifesta amb fenmens de solfatares i amb erupcions freqents, generalment explosives.

Tot i que l'ltima erupci es va esdevenir en el perode 1888-1890, el volc no ha deixat mai de donar proves de la seva vitalitat i encara avui dia s'hi observen diferents fenmens, com ara fumaroles, raigs de vapor, tant a la cresta com submarins, i la presncia de fangs sulfurosos d'apreciades propietats teraputiques. Al nord un bon nombre de fumaroles continuen emetent cid bric, clorur d'amoni i sofre, que alimenten un complex industrial per a la producci de sofre. 

Economia i transports.
Abans del desenvolupament turstic de la dcada del 1980, l'economia illenca es basava essencialment en l'agricultura. Avui dia, a part del turisme, que n's la font d'ingressos principal, l'activitat ms important s el conreu de la vinya. 

Vulcano es comunica amb la vena illa de Lipari mitjanant un trajecte d'un quart d'hora; les naus surten del port de llevant i travessen l'estret de les Bocche di Vulcano. Des de Milazzo, al nord de Siclia s'hi arriba amb vaixell (una hora i mitja) i amb ferri hidrpter (tres quarts d'hora).

Mitologia.
La mitologia grega, que coneixia l'illa amb el nom de Hiera, hi situava la farga d'Hefest, du del foc i forjador, que tenia com a ajudants els ciclops. Per el nom que es va acabar imposant per anomenar l'illa s el del du rom, Vulc, i d'aqu han derivat tamb els termes volc i vulcanisme.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385828" title="Pila-Canale" nonfiltered="3797" processed="3782" dbindex="148828">

Pila-Canale (en cors Pila  Canali) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 278 habitants.

 Demografia .


 Administraci .



 Personalitats illustres .
 Robert Feliciaggi, antic alcalde de Pila-Canale.
 Jean-J Colonna, antic resistent. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385830" title="Primitiu geomtric" nonfiltered="3798" processed="3783" dbindex="148829">

L expressi primitiu geomtric en grfics d'ordinador i sistemes CAD s utilitzat en diversos sentits, amb el significat com d'objectes geomtrics bsics que el sistema pot manejar (dissenyar, emmagatzemar). De vegades les subrutines que dibuixen els objectes corresponents tamb sn anomenats primitius geomtrics. Els ms primitius dels primitius sn el punt i el segment de lnia recta, quins eren totes els grfics vectorials originals que els sistemes grfics van tenir.

En la geometria slida constructiva, primitius sn formes geomtriques senzilles com el cub, cilindre, esfera, con, pirmide o torus.

Sistemes informtics moderns de grfics 2D poden operar amb primitius que sn lnies (segments de lnies rectes, cercles i corbes ms complicades), aix com formes (caixes, polgons arbitraris, cercles).

Un conjunt com de primitius en dues dimensions inclou lnies, punts i polgons,  encara que algunes persones prefereixen considerar als triangles primitius, perqu tots els polgons es poden construir des de triangles. Tots els altres elements grfics sn construdes a partir d'aquests primitius. En tres dimensions, els triangles o polgons collocats en l'espai tridimensional es poden utilitzar com primitius per a modelar formes 3D ms complexes. En alguns casos, corbes (com corbes de Bzier, cercles, etc.) es poden ser considerades primitius; en altres casos, les corbes sn les formes complexes creades de moltes formes rectes, primitives.

Components.

Primitius geomtrics generalment utilitzats inclouen:

 punt;
 lnies i segments de recta;
 plas;
 cercles i ellipses;
 triangles i altres polgons;
 corbes spline;

Cal tenir en compte que en aplicacions 3D altres formes geomtriques bsiques sn considerades primitives, en comptes de la llista a dalt. Tals formes inclouen:

 esferes;
 cubs o caixes;
 toroides;
 cilindres;
 pirmides;
 teteras;

Aquestes formes sn considerades primitives en modelat 3D perqu sn els blocs de construcci per a moltes altres formes. Un paquet 3D tamb pot incloure una llista de primitius estesos, els quals sn formes ms complexes que acompanyen el paquet. Per exemple, una tetera s llistada com primitiva en el 3D Studio Max.

Referncies.


Enllaos externs.
 Primitivas y Capas ;
 Primitivas 2D ;
 Adolfo Acosta. Primitivas de integrales en R  ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385832" title="Quasquara" nonfiltered="3799" processed="3784" dbindex="148830">

Quasquara (en cors Quasquara) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 50 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385835" title="Illa de Salina" nonfiltered="3800" processed="3785" dbindex="148831">


Salina s la segona illa ms important de l'arxiplag Elic, tant per superfcie (26,8 km) com per poblaci (2.300 habitants), desprs de Lipari, que es troba al sud-est. Precisament, Salina s l'nica de les illes Elies que no s'inclou dins el municipi de Lipari, sin que est subdividida en tres municipis. 

Formada per sis antics volcans, s l'illa amb els turons ms alts de tot l'arxiplag: la Fossa delle Felci (961 m) i el Monte dei Porri (860 m), que conserven la tpica forma cnica. D'aquests dos volcans apagats deriva el seu antic nom grec, Didyme, que significa 'bessons'. El nom actual, en canvi, deriva d'un estany d'on s'extreia sal.

Les excavacions arqueolgiques han tret a la llum establiments humans que es remunten a l'edat de bronze i una alternana entre perodes de complet aband i altres d'un fort desenvolupament. Unes troballes prop de Santa Marina mostren un poblament notable pels volts del segle IV aC. Cap al segle VII de la nostra era, Salina fou una de les illes ms poblades de l'arxiplag, perqu els volcans de Lipari estaven en activitat. Les invasions rabs la van deixar deserta fins que, cap al segle XVII, es va tornar a poblar. Salina s l'illa ms frtil de les Elies i s rica en aigua; s'hi conrea un ram molt apreciat del qual surt l'anomenada "Malvasia de les Lipari", un vi de sabor dol, i tperes, que s'exporten arreu del mn.

El 1980 s'hi va crear el parc regional de Salina, i el 1981 la reserva natural dels dos turons.

Un altre recurs econmic important a l'illa s el turisme.

Municipis.
 Santa Marina, considerat la capital (807 hab.);
 Malfa, que inclou el nucli de Pollara (851 hab.) ;
 Leni, que inclou els nuclis de Rinella i Valdichiesa (641 hab.) ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385836" title="Serra-di-Ferro" nonfiltered="3801" processed="3786" dbindex="148832">

Serra-di-Ferro (en cors Sarra di Farru) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2006 tenia 420 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385843" title="Santa-Maria-Sich" nonfiltered="3802" processed="3787" dbindex="148833">

Santa-Maria-Sich (en cors Santa Maria  Sich) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 357 habitants.

 Demografia .


 Administraci .



 Referncia .
 Paulu Matteiu Della Foata 1973, "Poesie Giocose in lingua vernacula della pieve d'Ornano" ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385845" title="Carlos Muoz Cobo" nonfiltered="3803" processed="3788" dbindex="148834">
Carlos Antonio Muoz Cobo (beda, Andalusia, 25 d'agost de 1961) s un ex futbolista andals. 

 Biografia . 
Va comenar la seva carrera en el Barcelona B i fins i tot va arribar a jugar algun partit amb el primer equip del FC Barcelona per va haver d'anar-se cedit a altres clubs. Va estar cedit a l'Elx CF, Hrcules CF, Real Murcia i Real Oviedo. En aquest ltim club va ser on realment triomfa i en la seva primera temporada a l'Carlos Tartiere] va aconseguir ascendir a la Primera Divisi espanyola i ser el mxim golejador de la Segona Divisi. 

Grcies a aquesta temporada, el va fitxar l'Atltico de Madrid per no es va adaptar al club matalasser. A l'any segent va tornar alReal Oviedo com traspassat i va estar set temporades jugant al mxim nivell i demostrant la seva alta capacitat golejadora en el club carbayn. 

Les bones actuacions li van reportar la internacionalitat amb la selecci de futbol d'Espanya en 6 ocasions marcant 6 gols. El seu debut com va ser el 12 de setembre de l'any 1990 a Gijn en un Espanya 3 - Brasil 0 (marcant als 10 minuts), i el seu ltim partit jugat com internacional va ser el 27 de mar de l'any 1991 a Santander en un Espanya 2 - Hongria 4. 

La seva retirada com a futbolista professional va arribar en l'any 1996, quan Carlos jugava en el conjunt del Puebla F.C., a Mxic. 

 Trajectria . 
1983/84 Barcelona B ;
1984/85 Elx CF ;
1985/86 Hrcules CF ;
1986/87 Real Murcia ;
1987/88 Real Oviedo ;
1988/89 Atltico de Madrid ;
1989/96 Real Oviedo ;
1996/97 Puebla F.C. (Mxic) ;

 Enllaos externs . 
Fitxa en la pgina de la LFP;


 
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385846" title="Josip Vinji?" nonfiltered="3804" processed="3789" dbindex="148835">
Josip Vinji  (Belgrad, Iugoslvia, 17 de novembre de 1966), s un ex futbolista serbi. Va jugar de migcampista i en l'actualitat s entrenador de la Real Sociedad Deportiva Alcal de Tercera Divisi d'Espanya. 

 Trajectria . 
 Com jugador . 
Josip Vinji  va ser un dels estrangers que millor rendiment va donar en els anys 90 en el futbol espanyol. Encara que el seu treball no era tan cridaner com el d'altres jugadors, tots els tcnics que l'han tingut a les seues ordres van confiar en ell. Josip es va iniciar en el futbol a l'extinta Iugoslvia, primerament en el FK Radni ki Ni en el qual va romandre durant diverses temporades fins a donar el salt al prestigis FK Partizan Belgrad en el qual va estar una temporada. 

Va arribar a Espanya de la m de Juanito per a jugar en el Club Polideportivo Mrida, en l'equip extremeny va estar una temporada fins a fitxar pel Rayo Vallecano. A Vallecas va jugar les seues primeres dues temporades en Primera Divisi, i la tercera, en la que l'equip va retornar a Primera Divisi. Els seus nmeros en l'equip rayista van ser notoris: 36 partits disputats en la temporada 1992/93, 30 en la 1993/94, i 33 en la 1994/95. 

Desprs de la seva etapa en el barri madrileny, va fitxar per l'Hrcules Club de Futbol a l'estiu de 1995. En la seva primera temporada en el conjunt hercul va disputar 30 partits en Segona Divisi completant una temporada de somni on l'Hrcules va ser campi de manera aclaparant. En la temporada 1996/97 en Primera Divisi amb el quadre alacant, va disputar 22 partits assolint 2 gols, i l'equip va descendir. El seu debut en aquesta temporada es va produir l'1 de setembre de 1996 en el Jos Rico Prez davant el CF Extremadura (2-1). En aquesta temporada Josip, no va tenir massa fortuna amb les lesions, havent de sotmetre's al mar de 1997 a una plstia, intervenci en la qual va duplicar el tend del genoll en un lligament. 

En la temporada 1997/98 va jugar 27 partits en Segona Divisi sota les ordres de l'entrenador David Vidal. I en la segent temporada l'equip hercul va realitzar una horrenda campanya descendint a Segona Divisi B, Visnjic va jugar 23 partits. Desprs del descens, Visnjic va acceptar una rebaixa en el sou per a renovar el seu comproms amb el club alacant. I va acomiadar la seva carrera com jugador en la temporada 1999/00, en la qual l'Hrcules CF es va classificar per a la liguilla d'ascens a Segona Divisi per que no va aconseguir l'ascens finalment. 

 Com entrenador . 
Desprs de finalitzar la seva etapa com a jugador de futbol, Vinji  va passar a exercir d'entrenador en les categories inferiors de l'Hrcules CF. Durant dues temporades va entrenar el filial en Regional Preferent. En 2003 mentre exercia d'entrenador de l'Hrcules B va substituir a Felipe Miambres en el primer equip, encara que va seguir dirigint al filial. 

En la temporada 2004/05 va fitxar pel RSD Alcal] de la m del llavors director tcnic Manolo Alfaro. L'equip madrileny va assolir la millor classificaci de la histria del club (4t en Segona B), i va disputar la fase d'ascens a Segona, eliminant a la SD Ponferradina en primera ronda i caient, precisament, contra l'Hrcules CF en la segona. 

Desprs del seu pas per la UD Las Palmas, tamb en Segona B, va regressar a l'Alcal a mitjan la temporada 2007/08, tot classificant a l'equip per a la fase d'ascens a Segona B en la qual va caure eliminat en segona ronda per el UE Alzira. 

 Clubs .

 Com jugador .



 Com entrenador .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385847" title="Panarea" nonfiltered="3805" processed="3790" dbindex="148836">



Panarea s la ms petita (3,4 km) i la menys elevada de les illes Elies (la mxima altitud, el Timpone del Corvo, fa 421 m), i amb els illots de Basiluzzo, Spinazzola, Lisca Bianca, Dattilo, Bottaro, Lisca Nera i els esculls dels Panarelli i de les Formiche forma un petit arxiplag entre Lipari al sud-oest i Stromboli al nord-est, que sobresurt d'un nic scol submar.

L'illa t uns 240 habitants, repartits entre les localitats de San Pietro (el port principal, centre comercial i turstic de l'illa), Ditella al nord-est i Drautto  al sud-oest.

Des del punt de vista geolgic, Panarea s l'illa ms antiga de les Elies, i amb els illots vens s tot el que resta dels fenmens eruptius d'una nica conca volcnica, avui dia gairebe del tot submergida i erosionada pel mar i el vent. Les ltimes traces d'activitat volcnica actual es donen a la platja de la Calcara, al nord-est de l'illa, amb fumaroles de vapor que arriben a 100C de temperatura; tamb hi ha fenmens d'aquesta mena sota el mar.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385849" title="Julio Llorente Gento" nonfiltered="3806" processed="3791" dbindex="148837">
Julio Llorente exfutbolista castell, nascut a Valladolid el 14 de juny de 1966, nebot del mtic Paco Gento i germ del tamb futbolista Paco i dels baloncestistes Jos Luis i Ton.

 Trajectria . 
Es va formar en els filials del Reial Madrid. De 1984 a 1987 milita en el Castilla, amb el qual arriba a guanyar una lliga de Segona divisi, cas indit d'un filial. En la temporada de 1987 s cedit al Real Mallorca en la Primera divisi, on la seva bona feina com defensa, la seva qualitat i la seva versatilitat que li permet jugar tant com central com lateral fan que sigui recuperat pel club blanc.

Juga dues temporades en l'equip madrileny on collabora en la consecuci de les dues ltimes lligues de la cinquena del Buitre. No obstant aix, i encara que juga molts partits, la presncia de bons jugadors com Chendo, Solana, Esteban Gutirrez, i Rafael Gordillo, el qual amb Benjamin Toshack deixa el seu lloc en el centre del camp per a tornar al seu lateral esquerre original, li barren el pas a la titularitat. 

En 1990 fitxa pel CD Tenerife, all va a collaborar en la millor poca de la histria del club. Ocupant lloc fins i tot en el mig camp, participa en les derrotes que li costarien al Real Madrid dues lligues en l'ltima jornada de lliga i en les dues classificacions del club canari per a la UEFA. 

En 1999, desprs de nou anys en el Tenerife fitxa pel Real Jan on solament suma una temporada per a desprs fitxar per la Unin Deportiva Salamanca, en 2a divisi, darrer clob on milita abans de penjar les botes.

 Clubs .



 Ttols .
2 Lligues espanyoles, en 1989 i 1990;
2 Supercopes d'Espanya, en 1989 i 1990;
1 Copa del Rei, en 1989;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385850" title="Illa subantrtica" nonfiltered="3807" processed="3792" dbindex="148838">

Una illa subantrtica s, en geografia, una illa situada a l'extrem sud dels oceans per, aproximadament, no ms al Nord de la latitud 60 Sud.

 Generalitats .
Les illes subantrtiques estan situades al sud dels oceans Oce Atlntic, Oce ndic i Oce Pacfic, a les latituds equivalents o ms meridionals que les puntes terminals dels continents (frica Sudamrica i Austrlia) 

Aquestes illes no estan afectades pel Tractat sobre l'Antrtida.

El seu clima acostuma a ser molt vents fresc o fred segons la latitud per no pas polar. La majoria no tenen poblaci humana permanent. 

 Llista .
Les illes illa Amsterdam (Frana) i  l'arxiplag de Tristan da Cunha (Regne Unit) no sn sempre considerades com subantrtiques degut a la seva latitud ms elevada i al clima bastant dol que tenen. Tanmateix la fauna d'aquestes illes forma clarament part del sistema subantrtic.



 Enllaos externs .
 Les illes subantrtiques al web de l'Institut Polaire Franais;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385851" title="Urbalacone" nonfiltered="3808" processed="3793" dbindex="148839">

Urbalacone (en cors Urbalaconu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 68 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385854" title="Zigliara" nonfiltered="3809" processed="3794" dbindex="148840">

Zigliara (en cors Zigliara) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 125 habitants.

Demografia .



 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385856" title="Julen Lopetegui Agote" nonfiltered="3810" processed="3795" dbindex="148841">
Julen Lopetegui Agote, (Asteasu (Guipscoa), 28 d'agost de 1966), tamb conegut com Julen Lopetegi Agote, s un ex-futbolista i entrenador basc. Actualment entrena al Real Madrid Castilla, el filial del Real Madrid CF. 

 Biografia . 
Porter format en la pedrera de la Reial Societat. Va arribar a jugar en el filial de Segona Divisi B dels donostiarres, per no a debutar en el primer equip. A mitjan la dcada dels 80, Lopetegi tenia el pas  barrat a la primera plantilla de la Reial Societat per un grapat de bons porters com eren Luis Miguel Arconada, Jos Luis Gonzlez Vzquez i Agustn de Carlos Elduayen. 

En 1985 va ser fitxat pel Reial Madrid per a ser integrat en el seu equip filial, el Castilla CF. Va jugar en aquest club fins a 1988 quan va ser cedit a la UD Las Palmas per una temporada. Finalment, en 1989 arriba a la primera plantilla del Reial Madrid. 

En les seves dues temporades amb el Reial Madrid va ser el tercer porter de l'equip sense gaire oportunitats, encara que va arribar a debutar en Lliga amb el Reial Madrid en un derbi amb l'Atltico a l'estadi Vicente Caldern (3-3) en la penltima jornada de la temporada 1989-90. Sense oportunitats en l'equip madridista i desprs de passar una temporada en blanc, Lopetegi fitxa en 1991 pel modest Club Deportivo Logros. 

A Logronyo, Lopetegi va viure els seus millors anys com futbolista. Tot i trobar-se en un dels equips ms modests de la primera divisi o potser per aix, la labor de Lopetegi va destacar de forma enorme. Va ser titular indiscutible durant 3 temporades i encara que va encaixar bastants gols, va evitar molts ms; tot passant a ser considerat com un dels millors i ms espectaculars porters d'Espanya. Lopetegi va jugar 108 partits en Primera divisi amb el Logros. 

El 23 de mar de 1994 va ser cridat per a debutar en un partit amists de la selecci espanyola contra Crocia, convertint-se en el primer internacional espanyol a ser convocat mentre militava en el Logros. Tamb va ser convocat per a la disputa del Mundial de futbol Estats Units 1994, encara que no va arribar a disputar un sol minut en aquest torneig. 

Les seves grans actuacions amb el Logros li valen ser fitxat en 1994 pel Futbol Club Barcelona. No obstant aix va comenar amb mal peu en el Bara; a l'inici de la temporada 1994-95 va cometre una espectacular fallada en la final de la Supercopa davant el Reial Saragossa. Aix no va suposar la prdua del trofeu, per s que va posar en dubte la qualitat de Lopetegi. Finalment Carles Busquets, suplent de Zubizarreta en les temporades anteriors, va arravassar el lloc al basc. Lopetegi va jugar molt poc en la seva etapa barcelonista (tot just 5 partits de Lliga en 3 temporades) i l'arribada de Vtor Baa en la temporada 1996-97 el va relegar de nou al lloc de tercer porter de l'equip que havia conegut en la seva etapa madridista. 

En 1997 abandona el Futbol Club Barcelona per la porta de darrere i desprs d'haver perdut part del prestigi que va obtenir en el Logros, fitxa pel Rayo Vallecano de la segona divisi. En Vallecas torna a tenir minuts i ascendeix en 1999 a la primera divisi. Les seves 3 temporades en Primera divisi amb el Rayo, fins a 2002, queden a l'ombra de Kasey Keller i Imanol Etxeberria, que serien els porters titulars, per almenys gaudeix de minuts i juga 36 partits de Lliga en aquests 3 anys. Al finalitzar la temporada 2001-02 penja les botes. 

Desprs de deixar de ser jugador va passar a ser tcnic del Rayo Vallecano, ostentant el crrec d'entrenador de l'equip durant la temporada 2003-04 (amb l'equip descendit a Segona divisi). Lopetegi va ser destitut abans d'acabar la temporada i els vallecans va descendir a Segona divisi B. Lopetegi va tornar a primera plana meditica quan va ser fitxat pel canal de televisi La Sexta com a comentarista tcnic de cara al Mundial de futbol Alemanya 2006. En el seu debut com presentador va sofrir un esvament en directe i va caure rod al sl. Aquest fet va ser molt comentat a Espanya i ha donat lloc fins i tot origen a campanyes publicitries. 

En el 2006 passa a ser el mxim responsable dels cercadors de futbolistes internacionals del Reial Madrid. Al juny de 2008 fitxa com entrenador del Reial Madrid Castilla per dues temporades substituint a Juan Carlos Mandi. 

 Selecci . 
Ha disputat 3 partits amistosos amb la Selecci d'Euskadi.
 
Ha estat internacional amb la selecci espanyola en una ocasi. Va ser en un partit amists de preparaci del Mundial 1994 que Espanya va disputar a Crocia al mar de 1994 i que Espanya va perdre per 0-2. Lopetegui va jugar uns minuts en substituci de Zubizarreta. 

 Clubs com jugador .



 Clubs com entrenador .



 Ttols .


Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385857" title="Conquer online" nonfiltered="3811" processed="3796" dbindex="148842">


Joc de Rol (d'oci) on-line, en primera persona en que es tracta de pujar constantment de nivell fins arrivar a ser el ms fort o si ho prefereixes pots parlar quedar i fer amics.

Conquer Online 2.0

 Enllaos externs .
 La pgina oficia oficial a EUA de Conquer Online;
 Conquer Online anlisi de MMOHub.org;
 anlisi de Gameogre;
 The official Conquer Online Frums;
 Conquer Online pgina anglesa de fans;
 Online Base de dades;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385859" title="Txomin Larrainzar Santamaria" nonfiltered="3812" processed="3797" dbindex="148843">
Txomin Larrainzar Santamara, (nascut 8 de setembre de 1969 a Pamplona) s un ex futbolista navarrs que actuava en la posici de defensa. En els seus inicis va ser conegut com Larrainzar I, al coincidir en el primer equip d'Osasuna amb el seu germ Iigo Larrainzar, Larrainzar II. Al El Sadar es on va desenvolupar la major part de carrera esportiva, tant a Primera com a Segona Divisi. Va recuperar la mxima categoria a les files del Mlaga, tot i que no va ser dels fixes del club andals.

 Clubs .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385860" title="Paulu Matteiu Della Foata" nonfiltered="3813" processed="3798" dbindex="148844">
Paulu Matteiu Della Foata (Azilone-Ampaza, 14 d'agost de 1817 - 3 de gener 1899) fou un religis i escriptor cors. El 1843 fou ordenat sacerdot, treball un temps com a professor en el seminari d'Ajaccio, i desprs fou vicari a Bocognano i Corte. El 1877 fou nomenat bisbe de Crsega i el 1879 cardenal pel papa Lle XIII.

Bon coneixedor del cors, l'itali, el llat i el francs, va escriure en el dialecte d'Ornano i va predicar en cors a les esglsies, alhora que va fer algunes compilacions de poesies que no foren publicades fins 1973.


 Obres .
 Poesie Giocose, in lingua vernacula di a pieve d'Ornanu (1856-1877);
 Predica di a rustaghja;
 Invucazioni  a musa campagnola;
 Marducheiu;
 Preti Santu;
 Nanna di u Bambinu;
 Discrizzioni di a pievi d'Urnanu;

 Poemes .
Fragment d' A nanna di lu Bambinu:
Si spanna l'aria, lu tempu s'assirena,
Luci la stedda, la luna h ghj ripiena :
Ninna, nanna u me figliolu,
Addurmenta ti parpena !
Ninna nanna, biu bia !
Lu me r, lu me Missia.

T cun tr dita susteni terra  celi;
 s't li chjami, s pronti  s fideli.
O spiranza di la mamma.
Dolci dolci com' meli,
Sapuritu com' manna,
Dormi, dormi  f la nanna.

 Referncies .

  Rinatu Coti, conferncia feta a Azilonu el 7 d'agost de 1999 don celebra el centenari de la mort de Mossn Paulu Matteu di la Fuata, U Taravu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385863" title="Chelsea-Hackney Line" nonfiltered="3814" processed="3799" dbindex="148845">

Chelsea-Hackney Line o "Chelney" Line, s un projecte de lnia de ferrocarril soterrat que circularia de sud-oest de Londres al nord-est. Al 2008 el pla s'est desenvolupant per Cross London Rail Links Ltd., que tamb porten a terme el Crossrail, per aix Chelsea-Hackney Line es coneguda com Crossrail 2.

Histria.
Pla original.
Al 1901 es va fer un projecte de lnia de metro de sud-oest a nord-est  i el 1904 va arribar el projecte de llei al Parlament. Per maniobres poltiques dutes a terme per Charles Yekes, el magnat del metro, va fer acabar tal porjecte.

Plans posteriors.
El pla va tornar a sortir a la llum el 1970 per London Transport Board (l'operadora de l'poca) abans d'acabar completament la Victoria Line i Fleet Line (actual Jubilee). Dissenyada per disminuir la pressi de passatgers a District, Central i Victoria Line, i per enllaar dos rees sense serveis de metro, la ruta sortiria de Wimbledon ramal de District Line fins a Leytonstone, on desprs enllaaria ramals de la Central Line. Per raons financeres la lnia finalment no es constru.

Estudi de Central London Rail de 1989, ruta que salvaguarda Central London:
 Parsons Green;
 Chelsea, King's Road;
 Sloane Square;
 Victoria;
 Piccadilly Circus;
 Tottenham Court Road;
 King's Cross St. Pancras;
 Angel;
 Essex Road;
 Dalston Junction;
 Hackney Central;
 Homerton;
 Leytonstone;
Com que en el projecte de lnia la ruta passava a traves de les lnies King's Cross i King's Road s va proposar el nom "King's Line". Per es va decidir que Jubilee Line era prioritria i el projecte es va posposar.

El 1995, va sorgir una alternativa, lExpress Metro que utilitzaria ms vies existents, tindria menys estacions i en via estndard. La ruta havia d'sser de East Putney de District Line a l'estaci de Victoria; de Putney bridge, Parsons Green i Kings Road; o de Wandsworth Town i Clapham Junction i via Chelsea Harbour i Kings Road o via Battersea.

Una altra versi del projecte va sorgir el 2001 amb menys estacions.

Projecte actual.
El 2007, la ruta de 1991 s'ha posat al dia -l'estaci de Sloane Square es va treure del projecte i es va decidir prendre el ramal d'Epping des de Leytonstone de la Central Line. Actualment est considerada com el tercer major projecte a la capital desprs de l'extensi de la East London Line i de Crossrail. I est projectat que l'estaci de Sloane Square sigui reincorporada a la ruta.

De les tres rutes al sud-oest de Londres, el districte Londinenc de Kensigton and Chelsea estava a favor de la primera i actualment de la segona ruta. En els projectes actuals, noms una estaci es construir sencera, l'estaci de Chelsea.

Operadora.
Tot i que el projecte l'est desenvolupan Cross London Rail Ltd, la decisi de qui en ser l'operadora no est clar i no se sap si formar part de la National Rail o del Metro de Londres. Hi ha avantatges i desavantatges en ambds companyies. El sistema de National Rail, ferrocarril convencional, permet trens ms llargs i per tant ms capacitat de passatgers, per aix significaria que la majoria de enllaos amb altres estacions s'haurien d'abandonar, sobretot a Piccadilly Circus, i el cost seria major. Com a lnia del metro de Londres necessitaria tnels menors i per tant trens ms petits, per millors enllaos a Central London i el projecte seria ms barat.

Altres propostes.
Tamb s'ha proposat una extenci a Northwars que implica reutilitzar la secci de Heights de la Northern Line cap a l'estaci d'Alexandra Palace que havia estat projectada com a part de la Northern Line. Un enlla de Clapham Junction a Victoria via Chelsea Harbour tamb s'est plantejant. Tamb podria extendre's cap al sud fins a Wimbledon, per aix caldria recosntruir l'estaci.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385864" title="Antonio Mata Oliveira" nonfiltered="3815" processed="3800" dbindex="148846">
Antonio Mata Oliveira, ms conegut com Antonio Mata, (nascut el 28 d'agost de 1968 a Olivenza, Extremadura) s un ex-futbolista espanyol. 

Forjat en la pedrera del CD Mlaga, va debutar al 1988 en el primer equip del conjunt andals, en l'poca prvia a la seua caiguda. S'hi va estar tres anys abans de fitxar pel CD Tenerife, club on passaria la major part de la seua carrera. Prcticament titular durant tota la dcada dels 90 al club tinerfeny, va ser un dels components de la plantilla que ms xits ha donat a aquest club en la seua histria, tant a nivell local com a europeu. En aquets darrer registre, Mata va tindre part de culpa: un gol seu de falta va donar la victria al Tenerife davant el Brondby dans, als quarts de final de la Copa de la UEFA 95/96.

Desprs de quedar lliure del club insular, tot just va estar dues temporades en categories inferiors abans de penjar les botes.

 Clubs .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385866" title="Simon Renucci" nonfiltered="3816" processed="3801" dbindex="148847">
Simon Renucci (Cozzano, Crsega del Sud, 29 de mar de 1945) s un poltic cors. 
Doctor en pediatria, el 1997 debut en poltica en enfrontar-se electoralment a les eleccions legislatives a Crsega al candiat de la UDF Jos Rossi. Desprs fou elegit conseller general i desprs conseller de l'Assemblea de Crsega. El 2001, es present a les eleccions municipals d'Ajaccio, on la droite hi domina des de fa mig segle. Fou escollti diputat el 16 de juny de 2002, durant la XIIa legislatura (2002-2007), per la circunscripci de Crsega del Sud.. Antic membre del PS, fundador del Mouvement Corse Social-Dmocrate (MCSD), es va integrar en el grup socialista.

El mar de 2008, fou reescollit alcalde d'Ajaccio amb el 66% dels vots. Dos candidats de dreta s'enfrontaren. Paul Ruault, candidat d'UMP (amb el 20.19% dels vots) i Philippe Cortey (noms amb el 13.44% dels vots).

 Mandats .
 16/03/1998 - 10/07/2002 : membre de l'Assemblea de Crsega;
 23/03/1998 - 17/04/2001 : membre del consell general de la Crsega del Sud;
 24/09/2000 - 18/03/2001 : membre del consell municipal d'Ajaccio (Crsega del Sud);
 16/06/2002: diputat de la primera circumscripci de Crsega del Sud (mandat renovat el 17 juny 2007);

Mandats locals a 16/06/2002 :
 Alcalde d'Ajaccio, Crsega del Sud;
 President de Communaut d'agglomration du Pays Ajaccien;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385869" title="Francisco Higuera" nonfiltered="3817" processed="3802" dbindex="148848">
Francisco Higuera Fernndez s un ex-futbolista espanyol. Nascut a Escurial (Provncia de Cceres) el 30 de gener de 1965. 

Va debutar a la Primera Divisi el 24 de setembre de 1983, a un Atltico de Madrid - RCD Mallorca (3-0). Per, la major part de la seva carrera la va desenvolupar en el Reial Saragossa, amb el qual va guanyar la Copa del Rei enfront del Celta de Vigo en 1994 i la Recopa d'Europa enfront de l'Arsenal en 1995. Tamb va participar en la Primera Divisi Mexicana amb el Puebla Ftbol Club. 

 Trajectria .
 RCD Mallorca - 1983/88;
 Real Zaragoza - 1988/96;
 Puebla - 1997/98;
 Xerez CD - 1998/2000;

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385870" title="Jos Rossi" nonfiltered="3818" processed="3803" dbindex="148849">
Jos Rossi, (Ajaccio, Crsega del Sud, 18 de juny de 1944), s un poltic cors.
President del Consell general de la Crsega del Sud de 1985 a 1998, fou ministre d'Indstria durant la segona cohabitation en el govern d' douard Balladur. Ha estat president l'Assemblea de Crsega de 1998 a 2004, i durant aquest periode fou un dels iniciadors del "procs de Matignon". 

Diputat de Crsega del Sud (1988-2002), ha estat president de Dmocratie librale a l'Assemblea Nacional Francesa de 1998 a 2000.

Ha estat candidat a les eleccions municipals de mar de 2008, contra Simon Renucci.

 Enllaos externs .
 Pgina web de Jos Rossi;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385873" title="Vicente Ruiz Valarino" nonfiltered="3819" processed="3804" dbindex="148850">
Vicente Ruiz Valarino (Valncia, 1872 - ? ) fou un poltic valenci, fill de Trinitario Ruiz Capdepn i germ de Trinitario Ruiz Valarino i Manuel Ruiz Valarino. Treball con a oficial del cos tcnic de la Sotsecretaria del Ministeri de Grcia i Justcia. Quan el seu germ Trinitario fou nomenat senador vitalici, va substituir-lo com a diputat pel districte de Dolors per la fracci liberal-demcrata del Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.
 
 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385874" title="Salvador Canals y Vilar" nonfiltered="3820" processed="3805" dbindex="148851">
Salvador Canals y Vilar (San Juan de Puerto Rico, 1867 - Barcelona, 1938) fou un poltic i periodista valenci. Era fill d'un funcionari destinat a Puerto Rico, per el 1885 va establir-se a Madrid, on es dedic al periodisme. El 1891 fou nomenat redactor a Pars d'El Heraldo de Madrid, fou redactor en cap d' El Mundo i el 1901 cre la revista Nuestro Tiempo (1901-1927), on hi collaborarien els principals intellectuals de l'poca fins que fou clausurat per la dictadura de Primo de Rivera.

El 1902 fou nomenat secretari de premsa per Antoni Maura i fou escollit diputat pel Partit Conservador pel districte de Valls a les eleccions generals espanyoles de 1903 i 1905 i pel d'vila a les eleccions generals espanyoles de 1907. El 1908-1909 fou nomenat sotsecretari de la presidncia del Consell de Ministres. Fou novament escollit diputat pels districtes de Xtiva i Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914 i 1916, per Valncia a les de 1919, per Lleida a les de 1920 i novament per Alacant a les de 1923.

Des del 1910 fou cap del Partit Conservador a Alacant, i s'alini amb Eduardo Dato e Iradier, per no aconsegu superar el predomini liberal, i desprs de la derrota que pat el 1918 davant la Conjunci Republicano-Socialista va perdre partidaris dins el seu propi partit. Tot i aix, fou nomenat novament sotsecretari de la presidncia del Consell de Ministres el 1919-1921 i el 1922, i vicepresident del Congrs dels Diputats. Durant la dictadura de Primo de Rivera es va apartar de la poltica i el 1930 va dimitir com a cap del Partit Conservador. 
 
 Obres .
 Los sucesos de Espaa en 1909 (1910);
 La cuestin catalana desde el punto de vista espaol (1919) ;
 La crisis exterior de la peseta' (1930)  ;
 Las elecciones de febrero de 1918 en la circunscripcin de Alicante (1918);
 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385877" title="Sant Quint" nonfiltered="3821" processed="3806" dbindex="148852">


Sant Quint (Saint Quentin en francs, tamb conegut com Quintinus (m. ca. 287) segons la tradici, fou un mrtir rom i sant catlic. No es coneixen molts detalls sobre la seva vida; s'afirma que era el fill d'un senador rom anomenat Zeno i que fou martiritzat a la Gllia, on va viatjar com a missioner en companyia de Sant Lluci de Beauvais. 

Quint es va establir a Amiens, on va realitzar mltiples miracles. Degut a les seves activitats com a predicador, fou detingut pel prefecte rom Rictiovarus, posteriorment torturat i finalment condut a Augusta Veromandourum (actualment Saint-Quentin). All va romandre en una pres, on fou decapitat i tirat al riu Somme. Les seves restes foren recuperades pels cristians i portades a Laon.

La seva festa se celebra el 31 d'octubre i s el patr dels serrallers.

 Hagiografia .
 Les versions ms antigues dels relats de la passi (passi o martiri) i de l'inventio que han perviscut, han estat redactades entre mitjans del segle VII i el comenament del segle VIII. 
Una s del bisbe de Torns, Grgoire dins del seu llibre sobre els mrtirs (In glria martyrum), escrit abans de la fi del segle VI. Aquest dna un resum de l'inventio .
Sembla probable l'existncia d'un text anterior, perdut. Aquests relats sn plens de tpics hagiographics que han condut a posar en dubte el seu valor histric. De totes maneres, l'arqueologia ha acabat de confirmar l'antiguitat del culte a Sant Quint.

 Passi i martiri .
Quint hauria estat el fill del senador Zen. Viatja de Roma a Amiens, on predica. 
El seu renom atreu el prefecte Rictiovarus. Llavors, s torturat, per es nega a abjurar la seva fe. El prefecte decideix portar-lo a Reims, la capital de la belgique, per fer-lo jutjar. Per pel cam, a l'arribar a una ciutat dita Augusta Viromanduorum (actual Saint-Quentin), Quint, escapa miraculosament i torna a la seva predicaci. 
Rictiovarus decideix llavors acabar: Quint s torturat de nou i desprs decapitat. 
El seu cos s llanat pels soldats romans als aiguamolls que envolten el Somme, en el major secret. 



 Primera Inventio .
 Segons l'inventio, fou cinquanta-cinc anys ms tard quan l'Eusbie, una rica cega, que vingu de Roma a causa d'un somni, va a Augusta Viromanduorum per trobar les despulles de Quint. 
L'indret exacte era desconegut, per en resposta a les seves pregries, Eusbie s guiada cap a l'indret correcte, on el cos i el cap del mrtir ressorgeixen de les aiges, miraculosament intactes. 
En el moment de la transferncia del cos, que Eusbie volia fer enterrar a Vermand, els bous que el transporten es paren dalt d'un pujol prop d' Augusta Viromanduorum. Interpretant aquesta senyal com la manifestaci una voluntat superior, Eusbie fu enterrar Quint en aquest indret; constru una capella i recobr la vista. 
L'edifici, ampliat successivament, s l'origen de l'actual baslica de la ciutat de Saint-Quentin, un dels ms vastos edificis gtics francesos. 

 Segona inventio .
 La vida de Sant Eloi (principalment escrita al segle VII) diu que l'emplaament exacte de la tomba havia estat oblidat i que el bisbe, desprs de diversos dies d'escorcoll a l'esglsia, troba finalment la tomba d'una manera miraculosa. Quan l'obre, el cel nocturn s illuminat per una gran llum i una agradable olor de santedat s'escampa a l'esglsia. Aquesta segona inventio s'hauria produt al 641.

Les recerques arqueolgiques recents ensenyen que aquest relat s mpliament fals, ja que l'emplaament de la tomba era present, dins de l'esglsia, per un monument de fusta, des de mitjans del segle IV.
Text en cursiva

 Culte .
 El culte a sant Quentin ha estat important en el transcurs de l'Edat Mitjana, en particular al Nord de Frana.

Aix es veu clarament en el cicle hagiogrfic elaborat al voltant del perseguidor Rictiovarus (cf "el cicle de Rictiovar" definit per Camille Jullian), que s visiblement desmarcat del corpus hagiographique de Sant Quint. En efecte, els hagigrafs de l'alta Edat Mitjana que redactaren les vides de sants, suposats contemporanis Crpin i Crpinien de Soissons, Valre i Rufin de Bazoches (Aisne), Fuscien, Victoric i Gentien de Sains-en-Aminois (Ordena), santa Macre de Fismes (Aisne) i del nen Just de Saint-Just-en-Chausse (Oise), s'han referit al text en relaci amb Sant Quint. Tot aix demostra el gran renom d'aquest sant a l'escala regional del nord de Frana.

La tomba era un lloc de pelegrinatge important com a mnim des del segle VI (cf Grgoire de Torres, que refereix un miracle sobrevingut en resposta a una pregria feta sobre la tomba del mrtir). L'acci de sant loi el feu encara ms clebre. El bisbe no noms proced a l'elevaci de les relquies, sin que ampli l'esglsia. Llavors, la difusi de la seva vida, que referia el descobriment miraculs de la tomba del mrtir, aix com la del text hagiogrfic de sant Quentin, redactat cap a la mateixa poca (segona meitat del segle VII o al comenament del seguint) extengueren el renom del sant ms enll dels lmits regionals. No s doncs sorprenent que l'esglsia de Saint-Quentin fos altament afavorida pels Carolingis, i desprs pels poderosos comtes de Vermandois (l'esglsia de Saint-Quentin s una de les ms riques en Picardie). 

El Culte a Sant Quint t tres celebracions principals:

31 d'octubre: martiri.
24 de juny: Primera inventio
3 de gener: Segona inventio.

 Iconografia .
 Illustracions d'un manuscrit del S. XII, de la baslica de Saint-Quentin.
 Escultura d'un porxo del transcepte de la catedral de Chartres, on Sant Quint s representat lligat al pilar de tortura, sotms al suplici de les claus.
 Estatua policromada del S. XVI, al Museu Tavet-Delacour, a Pontoise, representat de la mateixa manera.

 Patronatge .
Sant Quint s el patr de Vermandois (comarca de Sant-Quentin). Tamb s el patr del poble d'Amlie les Bains, als Pirineus Orientals.
 
 Fonts .
 El pare Benjamin Bossue: De S.quintino martyre Augustae Viromandourum in Gallia , a Acta Sanctorum, Oct. t. XIII, 1883, p. 725-820.
 Camille Jullian: Notes gallo-romaines. C. Questions hagiographiques. Le cycle de Rictiovar, a Revue des tudes Anciennes, 25, 1923, p. 367-378.
 Jean-Luc Villette: Hagiographie et culte d'un saint dans le haut Moyen ge: saint Quentin, aptre du Vermandois, VIe-XIe sicle. 2 vol, tesis de tercer cicle de l'universitat Pars X-Nanterre. 1982, 598 pgines.
 Jean-Luc Villette, Passiones et inventiones S. Quintini, l'laboration d'un corpus hagiographique du haut Moyen ge, Vies de saints dans le Nord de la rance (VIe-XIe sicles), a Mlanges de sciece religieuse, t. 56, 1999, n 2, p. 49-76.
 Vegeu tamb .
 Quint (desambiguaci);
 Enllaos externs .
Imatges de Sant Quint  4/12/2008;
 Goigs de Sant Quint en catal ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385878" title="Hellas Verona Football Club" nonfiltered="3822" processed="3807" dbindex="148853">

El Hellas Verona Football Club s un club de futbol de la ciutat de Verona (Itlia). 

 Histria .
El club va ser fundat per un grup d'universitaris el 1903 amb el nom d'Hellas (la paraula grega per Grcia), per petici d'un professor de llenges clssiques. L'any 1919 es fusion amb un club local de la ciutat, el Verona, esdevenint Hellas Verona. El 1929 es fusion amb dos clubs locals ms, el Bentegodi i l'Scaligera, formant l'AC Verona. El club debut a la Serie B el 1929 i a la Serie A el 1957-58. El 1959 es torn a fusionar amb un altre club, curiosament anomenat Hellas, retornant als orgens amb el nom de Hellas Verona AC. El 1995 adopt el nom de Hellas Verona FC.

 Palmars .
Lliga italiana de futbol (1):
1984-85;

 Jugadors destacats .
 Hans-Peter Briegel;
 Claudio Caniggia;
 Aimo Diana;
 Preben Elkjr Larsen;
 Sbastien Frey;
 Alberto Gilardino;
 Filippo Inzaghi;
 Adrian Mutu;
 Massimo Oddo;
 Wladyslaw Zmuda;
 Angelo Peruzzi;
 Gianluca Pessotto;
 Dragan Stojkovic;
 Mauro German Camoranesi;

 Enllaos externs .
Web Oficial del club ;
Hellastory.net ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385883" title="Jos Jorro Miranda" nonfiltered="3823" processed="3808" dbindex="148854">
Jos Jorro Miranda (Valncia 1874 - Altea 1954) fou un advocat, aristcrata i poltic valenci, comte d'Altea des de 1920, emparentat amb la famlia del liberal Jos Beneyto Rostoll. El 1896 es llicenci en dret per la Universitat de Valncia, fou membre del Collegi d'Advocats de Valncia, del de Madrid i del d'Alacant, de la Real Academia de Ciencias Morales y Polticas i de la Acadmia Valenciana de Jurisprudncia i Legislaci. Fou membre del Partit Conservador i fou escollit diputat pel districte de la Vila Joiosa a les eleccions generals espanyoles de 1903. El 1905 va mantenir actituds contra el caciquisme que li van reportar el suport de la societat obrera La Fraternidad, i venc al candidat Niceto Alcal Zamora a les eleccions de 1905. Al Congrs va defensar millores hidruliques i ferroviries per a la comarca de la Marina Baixa, cosa que li facilit la reelecci a les eleccions generals espanyoles de 1907, 1910, 1914 i 1916.

Durant aquest perode fou nomenat Director General de Registres i Notariado (1914-1915), Subsecretari d'Instrucci Pblica i Bellrs Arts (1917), subsecretari de Treball, Comer i Indstria (1919-1921). A les eleccions generals de 1918 i 1919 fou derrotat pel seu antic aliat Jos Torres Sala, ara cap del sector maurista, per torn a ser elegit a les eleccions de 1920 i 1923.  Especialitzat en temes laborals i socials, fou Ministre de Treball inter entre agost i setembre de 1922, i represent a Espanya al Consell d'Administraci de l' OIT a Ginebra, entre 1922 i 1930.

Durant la dictadura de Primo de Rivera va organitzar la Unin Patritica a la provncia d'Alacant i el 12 de setembre de 1927 form part de l'Assemblea Nacional convocada pel dictador com a representant d' activitats vries de la vida nacional. El 1930 es va retirar de la vida poltica.

 Obres .
 La crisis econmica mundial y el problema obrero (1934);
 Nuestros problemas docentes ;
 El rgimen provincial de Espaa ;
 La suspensin de pagos (1902) ;
 El estilo forense (1946) ;

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385886" title="Vctor Ral Haya de la Torre" nonfiltered="3824" processed="3809" dbindex="148855">

Vctor Ral Haya de la Torre.]]Vctor Ral Haya de la Torre (Trujillo, 22 de febrer de 1825   Lima, 2 d'agost de 1979), fundador de l'APRA, va ser un dels poltic ms trascendents del Per.

Va pasar set anys exiliat a Mxic (de 1923 a 1930) a ms a ms d'un asil a l'Ambaixada de Colmbia (de 1948 a 1954).

Tot i que va guanyar les eleccions de 1962 (tenint majoria relativa davant de Jos Manuel Apolinario Odra Amoretti i Fernando Belande Terry), un cop d'Estat encapalat per les Forces Armades del Per va impedir que es defins qui seria el president.

Obres.
Por la emancipacin de la Amrica Latina (1927).
El Antimperialismo y el APRA (1936).
Treinta aos de aprismo (1954).

Enllaos externs.
Sintesis Biogrfica de Victor Ral Haya de la Torre. Biografia a la pgina de l'APRA.
Biografia a l'Enciclopdia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385893" title="Juan Navarro Reverter y Gomis" nonfiltered="3825" processed="3810" dbindex="148856">
Juan Navarro Reverter y Gomis (Valncia, 1874 - 1933) fou un advocat i poltic valenci, fill del poltic Juan Navarro Reverter. Es llicenci en dret per la Universitat de Madrid, i merc els oficis del seu pare fou escollit diputat del Partit Liberal del districte de Sogorb-Viver a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1905, 1907, 1910, 1914, 1916, i dins la fracci liberal-demcrata de Manuel Garca Prieto a les de 1918, 1919, 1920 i 1923.

Durant aquests anys fou secretari del Congrs dels Diputats el 1905, Director General de Presons, Director General de Correus i Telgrafs i el 1923 governador civil de Madrid. Quan es proclam la Dictadura de Primo de Rivera es retir de la poltica.
 
 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385895" title="Ramn Saiz de Carlos" nonfiltered="3826" processed="3811" dbindex="148857">
Ramn Saiz de Carlos (Santa Mara del Campo, Requena 1859 - Madrid, 1926) fou un farmacutic i poltic valenci. Llicenciat en medicina i farmcia, fou president del Collegi de farmacutics de Madrid i vicepresident de la Cambra Oficial de Comer i Indstria de Madrid. Membre del Partit Liberal, fou diputat pel districte de Vinars a les eleccions generals espanyoles de 1910, 1914, 1916, i dins la fracci liberal-demcrata de Manuel Garca Prieto a les de 1918, 1919, 1920 i 1923.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385897" title="Jos Joaqun de Herrera" nonfiltered="3827" processed="3812" dbindex="148858">
Jos Joaqun de Herrera (n. 23 de febrer de 1792 el Xalapa, Veracruz; m. 10 de febrer de 1854 a la ciutat de Mxic) fou un poltic mexic moderat i president de Mxic en tres ocasions, aix com general durant la Guerra Estats Units - Mxic. 

El 1844 fou president del Consell d'Estat quan el general Valentn Canalizo fou designat president inter per reemplaar Antonio Lpez de Santa Anna. Canalizo, tanmateix, no es trobava en la capital, i per tant Herrera fou designat com a substitut mentre Canalizo arribava. Fou presidnet noms del 12 de setembre al 21 de setembre de 1844. 

Tan sols dos mesos desprs, el Senat el design de bell nou president inter, del 7 de desembre de 1844 fins el 30 de desembre de 1845. Durant la seva gesti, fou un president moderat que design federalistes i centralistes en posicions importants. Fou durant aquest mandat que la Repblica de Texas fou annexada pels Estats Units. El Senat de Mxic trenc les relacions amb els Estats Units el 28 de mar de 1845 i don l'autoritat a Herrera de preparar les tropes per la guerra. Herrera, tanmateix, prefer les negociacions pacfiques. En no declarar la guerra, els seguidors de Santa Anna es revoltaren el 7 de juliol de 1845. Herrera i tres membres del seu gabinet foren empresonats per soldats rebels. Tot i aix, Herrera impos la seva autoritat, i fou alliberat. Guany les eleccions presidencials subsegents, i comen un nou mandat com a president constitucional el 15 de setembre de 1845. 

Els Estats Units reclamaven el territori al sud del riu Nueces com a part de l'estat de Texas, per aquests territoris no eren part del districte abans de la seva independncia. Els Estats Units enviaren un batall cap al Rio Grande, al sud del Nueces; les forces mexicanes capturaren els invasors. El 13 de maig de 1846, el Congrs dels Estats Units declar la guerra Mxic per "vessar sang nord-americana en terra nord-americana". 

Herrera, amb moltes dificultats, reun una fora de 6.000 homes que pos sota el comandament del general Mariano Paredes y Arrillaga i l'envi al nord a lluitar contra els invasors. Paredes, en comptes de marxar al nord, torn a la capital i depos el president Herrera. Posteriorment, durant la Guerra, Herrera reempla Santa Anna com a comandant de l'exrcit desprs de la Batalla de Huamantla, el 9 d'octubre de 1847. Tres dies desprs, el general Joseph Lane, entr a Puebla. 

En acabar la guerra, el 30 de maig de 1848, Herrera fou electe com a president, per declin. Una comissi del Congrs de la Uni el visit i el convenc d'acceptar-la, argumentant que el pas es trobava en perill d'una guerra civil. Accept, i ja que la ciutat de Mxic encara es trobava ocupada per les tropes nord-americanes, Herrera establ el seu govern a Mixcoac. 

Durant aquest mandat Herrera s'enfront a diversos problemes: una epidmia de clera, aixecaments d'indgenes a Misantla i Yucatn (la Guerra de Castas), un aixecament de Mariano Paredes. Juan de Dios Caedo fou assassinat, i els seguidors de Santa Anna culparen Herrera, argumentant que Caedo tenia documents que mostrarien que Herrera volia negociar amb els Estats Units la prdua de Texas a canvi d'una compensaci. 

Herrera aprov la concessi per a la construcci del ferrocarril entre la ciutat de Mxic i Veracruz el primer a Mxic i una d'altra de telgraf entre la ciutat de Mxic i Puebla. 

Herrera entreg el poder el 15 de gener de 1851 i es retir a la vida privada. El president Mariano Arista el design director del Monte de Piedad, fins el 1853. Mor el 10 de febrer de 1854 a la ciutat de Mxic. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385900" title="Guerra qumica" nonfiltered="3828" processed="3813" dbindex="148859">


Guerra Qumica s la guerra que usant les propietats txiques de substncies qumiques per matar, ferir o incapacitar a l'enemic.

La guerra qumica s diferent de l's de armes convencionals o armes nuclears perqu els efectes destructius de les armes qumiques no tenen alguna fora explosiva. L's ofensiu d'organismes vius o altres productes txics (com el carbunc o la toxina botulnica) no sn considerats guerra qumica; sin que s cridat guerra biolgica.

Les armes qumiques sn classificades com armes de destrucci massiva per les Nacions Unides, i la seva producci i emmagatzemament van ser fets illegals per la convenci d'armes qumiques de 1993.

 Tecnologia d'armes qumiques .

Malgrat la guerra qumica havia estat utilitzada en moltes parts del mn durant centenars d'anys, la guerra qumica "moderna" va comenar durant la Primera Guerra Mundial. Inicialment els mtodes de dispersi eren en la seva majoria ineficients, i solament eren utilitzats versions b conegudes de gasos comercials, tals com els composts del clor i el fosgen.

Alemanya, el primer a ocupar qumics en el camp de batalla, simplement va obrir llaunes amb clor en direcci al vent, fent que aquest s'encarregus de la disseminaci. Poc temps desprs, l'artilleria francesa, va crear municiones modificades per a contenir fosgen - un mtode molt efectiu, que es va convertir en el principal mtode de dispersi.

Vegeu tamb: Gas verins en la Primera Guerra Mundial

 Histria.



Referncies.
 CBWInfo.com (2001). A Brief History of Chemical and Biological Weapons: Ancient Times to the 19th Century. Retrieved Nov. 24, 2004.
 Chomsky, Noam (Mar. 4, 2001). Prospects for Peace in the Middle East, page 2. Lecture.
 Cordette, Jessica, MPH(c) (2003). Chemical Weapons of Mass Destruction. Retrieved Nov. 29, 2004.
 ;
 Smart, Jeffery K., M.A. (1997). History of Biological and Chemical Warfare. Retrieved Nov. 24, 2004.
 United States Senate, 103d Congress, 2d Session. (May 25, 1994). The Riegle Report. Retrieved Nov. 6, 2004.
Gerard J Fitzgerald. American Journal of Public Health. Washington: Apr 2008. Vol. 98, Iss. 4; p. 611;

 Enllaos externs .
 ATSDR Case Studies in Environmental Medicine: Cholinesterase Inhibitors, Including Insecticides and Chemical Warfare Nerve Agents U.S. Department of Health and Human Services ;
Russian Biological and Chemical Weapons, about the danger posed by non-state weapons transfers;
Gaddum Papers at the Royal Society;
Chemical Weapons stored in the United States;
 The Organisation for the Prohibition of Chemical Weapons OPCW;
 Chemical Warfare in Australia;
"'War of Nerves': A History of Chemical Weapons" (interview with Jonathan Tucker from National Public Radio Talk of the Nation program, May 8, 2006;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385901" title="Cal Bassacs" nonfiltered="3829" processed="3814" dbindex="148860">
Cal Bassacs s un poble del municipi de Gironella, a la comarca del Bergued (al Baix Bergued), provncia de Barcelona. El poble de Cal Bassacs est situat al curs del riu Llobregat.

El gentilici dels seus habitants s bassaquencs/enques.

 Situaci geogrfica i comunicacions .

El poble de Cal Bassacs est situat entre 1 i 2 quilmetres al sud de la vila de Gironella, capital del municipi de Gironella. Al sud de Cal Bassacs hi ha les colnies txtils de Viladomiu Vell i de Viladomiu Nou. A l'est, molt propera, hi ha l'Urbanitzaci de Cal Ramons. 

Pel mig de Cal Bassacs hi passa l'antiga carretera C-1411 d'Abrera a Bellver de Cerdanya. Tamb passa pel poble l'actual carretera C-16 (autovia de Manresa a Berga).

Cal Bassacs disposa d'una parada d'autobusos de la lnia entre Manresa i Berga, amb una freqncia d'uns 5-6 autobusos diaris. I de la lnia entre Barcelona i Berga. La companyia d'autobusos que hi opera s l'Alsina-Graells. Durant la primera meitat del segle XX tamb tenia ferrocarril(Lnia entre Manresa i Castellar de N'Hug dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, tamb conegut com el Carrilet.

Per Cal Bassacs hi passa el sender de petit recorregut PR C-144, conegut com la Ruta de les colnies.

 Histria .
Els pobladors ms antics de l'actual Cal Bassacs es poden situar al neoltic, ja que es varen trobar uns jaciments arqueolgics molt a prop de la capella de Sant Marc de Cal Bassacs. Aquestes restes arqueolgiques es poden visitar al Museu de Berga.

A part, tamb s'han trobat restes de l'antic Pont del Diable que anava de Girona a Cardona. Pont i cam utilitzat durant l'poca pre-romana i durant l'poca Romana. 

L'actual nucli habitat de Cal Bassacs deu el seu naixement a la creaci de la Colnia Industrial Teixidor-Bassacs a les darreries del S. XIX. Al mateix temps l'augment de poblaci tamb fou provocat per l'arribada del carrilet i el pas de la carretera de Barcelona a Berga i Castellar de N'Hug.

Els habitants de poble patiren molt fortament el procs de desindustrialitzaci del txtil que afect la comarca del Bergued i les comarques venes. Aix va provocar una diversificaci de l'economia local.

 Economia .
 Indstria de planxisteria d'autombils. A l'antiga nau de la colnia txtil Teixidor-Bassacs hi ha ubicada una planta de l'empresa Planxisteria Berguedana.
 Indstria variada: Agropecuria, Mecnica, Ciment, ...
 Sector Serveis: Mestres, restauradors, botiguers, ...
 Construcci;

 Equipaments .
 CEIP Sant Marc: Escola Pblica d'ensenyament Infantil i Primari;
 Llar d'Infants l'Estel (Gironella-Bassacs: Guarderia i Llar d'Infants Municipal;
 Pont sobre el riu Llobregat que comunica Cal Bassacs amb la Zona Esportiva de Gironella (Camp de Futbol, Piscines, Pavell Esportiu, Pistes de Tenis);
 Polgons Industrials: Polgon Industrial Camp de Pals, Polgon Industrial de Can Ginyola, Fbrica dels Teixidor-Bassacs, Fbrica Fgols;
 Esglsia de Santa Maria de Bassacs. Destinada al culte de l'esglsia catlica. Pertanyent a l'Arxiprestat de Gironella- Puig-reig i al Bisbat de Solsona;
 Local de l'Associaci de Vens de Cal Bassacs;
 Bars-Restaurants, hotel, botigues de queviures, forn de pa, peluqueries, fusters, manyans, ferrers, fusters d'alumini, planxisteria;
 Estaci de Servei;

 Turisme i patrimoni .
Atractius turstics: El poble de Cal Bassacs no s especficament turstic per t una srie d'atraccions turstiques interessants. Les principals sn arquitectniques, histriques, arqueolgiques i d'edificis religiosos.

 Capella de Sant Marc de Cal Bassacs. s una capella de construcci recent, el mxim inters de la qual s l'absis paleocristi excavat a la roca. s de les primeres mostres del cristianisme a la comarca del Bergued. Es veu l'ermita desde la carretera C-16.
 Restes de poblaci d'poca prehistria als voltants de la Capella de Sant Marc de Cal Bassacs. A les roques.
 Colnia Industrial Teixidor-Bassacs: Antiga fbrica, Torre de l'Amo i pisos de la Colnia Industrial. La mateixa est inclosa al Parc Fluvial del Llobregat. Molt interessant pel coneixement de la histria industrial de Catalunya;
 Esglsia de Santa Maria de Bassacs. De construcci moderna. Campanar molt interessant.
 Capella de Sant Antoni. Al barri de Sant Antoni, entre cal Bassacs i Gironella.
 Cam vora el riu entre Gironella i Cal Bassacs. Part del Sender de petit recorregut PR C-144 conegut com a la Ruta de les colnies;

 Festes i tradicions .
 Aplec de Sant Marc. Vot del poble de Gironella a Sant Marc. Es celebra el 25 d'abril. Es fa desde temps immemorials. Missa, benedicci del pa de Sant Marc i repartiment de coca i xocolata i una taronja. Hi acudeixen totes les escoles del municipi.
 Caramelles. Per Pasqua. Pels carrers del poble, diversos grups de cantaires de Gironella i voltants canten les caramelles. Antigament, per Pasqua es celebrava la Festa Major, que es va traslladar a l'estiu per motius meteorolgics i que es va acabar perdent. ;
 L'ouada. Per pasqetes (diumenge posterior a Pasqua). Els caramellaires ofereixen a tothom qui ho vol un entrep de truita a la francesa o truita amb alls tendres. Es fa per agrar la collaboraci de la gent a les caramelles.
 Sant Joan. Actualment s'est promovent com l'actual Festa Major, sense massa xit. ;
 Missa del Gall. Per la Nit de Nadal. ;

Altres festes que s'han perdut, a banda de la Festa Major, sn els actes del carnestoltes, la Festa de Sant Cristfor, moltes revetlles d'estiu i la cavalcada dels Reis d'Orient. A l'actualitat, l'A.M.P.A. del CEIP Sant Marc, amb collaboraci de l'Associaci de Vens de Cal Bassacs i de l'Associaci de Vens de Viladomiu Vell organitza a nivell intern la cavalcada dels Reis d'Orient el dia 5 de gener. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385902" title="Gas verins a la Primera Guerra Mundial" nonfiltered="3830" processed="3815" dbindex="148861">


L's de gas verins en la Primera Guerra Mundial va ser una important innovaci militar. Els gasos utilitzats anaven des del gas lacrimgen a agents incapacitants com el gas mostassa i agents letals com el fosgen. Aquesta guerra qumica va ser un dels principals elements de la primera guerra global i tamb de la primera guerra total del segle XX.

La capacitat letal del gas era limitada  solament el 3% de les morts en combat van ser degudes al gas , per la proporci de baixes no letals va ser alta, arribant el gas a ser un dels factors ms temuts entre els soldats.
Al contrari que la majoria de les armes de l'poca, va ser possible desenvolupar contramesures efectives per al gas. Per aquest motiu en les fases finals de la guerra, encara que l's del gas va augmentar, en molts casos la seva efectivitat va disminuir. A causa de l's generalitzat de la guerra qumica, a ms dels importants avanos en la fabricaci de explosius d'alt ordre, de vegades s'ha qualificat a la Primera Guerra Mundial com "la guerra dels qumics".

 Histria .

 1914, gas lacrimgen .
Els primers usos d'agents qumics com armes van ser en forma d'irritant lacrimgen, en lloc de verins letals o incapacitants. Encara que generalment es creu que els gasos es van utilitzar per primera vegada en la Primera Guerra Mundial, hi ha informacions que els espartans van utilitzar gas sulfurs en el segle V aC.

Durant la Primera Guerra Mundial, els francesos van ser els primers a emprar gas, utilitzant granades emplenes de gas lacrimgen (bromur de xilil) a l'agost de 1914. Alemanya va respondre amb la mateixa moneda a l'octubre de 1914, disparant obusos de fragmentaci plens d'agents qumics irritants contra les posicions franceses en Neuve Chapelle, encara que la concentraci assolida era tan petita que tot just es va percebre.

 1915, s a gran escala i gasos letals .
Alemanya va ser la primera a fer s a gran escala del gas com arma. El 31 de gener de 1915, es van disparar 18.000 obusos de artilleria plens de bromur de xilil lquid (conegut com T-Stoff) sobre les posicions russes en el riu Rawka, a l'oest de Varsvia, durant la Batalla de Bolimov. En lloc de vaporitzar-se, el producte es va congelar, fallant estrepitosament.

El clor va ser el primer agent letal que es va emprar. El conglomerat d'empreses qumiques IG Farben produa clor com subproducte de la fabricaci de tints. En cooperaci amb Fritz Haber, del Kaiser Wilhelm Institute de Qumica de Berln, van comenar a desenvolupar mtodes per a descarregar clor gass contra les trinxeres enemigues. El 22 d'abril de 1915, l'exrcit alemany tenia 160 tones de clor repartides en 5.730 cilindres enfront de Langermarck, al nord de Ypres, (Blgica). A les 17:00, amb una lleugera brisa de l'est, van alliberar el gas, formant un nvol verd grisenca que es va desplaar fins a les posicions de les tropes colonials franceses, les quals van abandonar les seves trinxeres creant una franja buida de 7 km en les lnies aliades. No obstant aix, la infanteria alemanya tamb va tmer el contacte amb el gas, a ms de mancar de reforos, de manera que no van aconseguir aprofitar la retirada enemiga abans que arribessin reforos canadencs i britnics.

En el que acabaria convertint-se en la Segona Batalla de Ypres, els alemanys van utilitzar gas en tres ocasions ms; el 24 d'abril contra la Primera Divisi d'Infanteria de Canad, el 2 de maig prop de Mouse Trap Farm i el 5 de maig contra els britnics en la Pujol 60. A aquestes altures ja existien defenses contra el gas; la British Official History afirmava que en el Pujol 60:

"van morir 90 homes per enverinament per gas en les trinxeres; dels 207 traslladats a les sales de bendatge, 46 van morir gaireb immediatament i 12 desprs de llarg sofriment.";

El clor era ineficient com arma. Produa un nvol verds clarament visible i una forta olor, facilitant la seva detecci. Era soluble en aigua, de manera que el senzill recurs de cobrir la boca i el nas amb un drap humit, servia per a reduir l'impacte del gas. Es pensava que era ms efectiu usar orina en lloc d'aigua, ja que l'amoni neutralitzaria el clor, per no se sabia que l'amoni i el clor poden produir gasos txics perillosos. Es necessitava una concentraci de clor de 1.000 parts per mili perqu fos letal destruint el teixit dels pulmons. Malgrat les seves limitacions, el clor va ser un arma de dissuasi molt efectiva, i la visi d'un nvol de gas aproximant-se era una font contnua de por entre la infanteria.

 Atacs amb gas britnics .
Els britnics van expressar la seva indignaci davant l's alemany de gas verins a Ypres, per van respondre desenvolupant la seva prpia habilitat per a la guerra qumica. El comandant del British II Corps, el tinent general Ferguson, va dir sobre el gas:



s una forma covarda de fer la guerra que ni jo ni cap soldat angls vam aprovar. No podem guanyar aquesta guerra llevat que matem o incapacitem a ms enemics que ells amb nosaltres, i si aix solament es pot aconseguir copiant a l'enemic en la seva elecci de les armes, no hem de refusar fer-ho.

Al final, l'exrcit britnic va abraar l's del gas amb entusiasme i va organitzar ms atacs qumics que cap altre contendent. Aix es va deure en part al fet que els britnics van passar ms temps en l'ofensiva durant els anys finals. A ms, els vents predominants en el Front Occidental eren de ponent, el que significava que els britnics contaven amb ms freqncia de condicions favorables per a alliberar gas que els alemanys. El primer s de gas per part dels britnics va ser en la Batalla de Loos, el 25 de setembre de 1915, per l'intent va resultar un desastre. L'agent utilitzat va ser el clor, amb nom en clau "Estrella Roja", (150 tones disposades en 5.500 cilindres), depenent l'atac d'un vent favorable. No obstant aix, el vent va resultar inestable i el gas va surar a la terra de ning, i fins i tot en alguns llocs, es va desplaar cap a les trinxeres britniques.

 1915, gasos ms mortfers .
Les deficincies del clor van quedar superades amb la introducci del fosgen, utilitzat inicialment pels francesos sota l'adrea del qumic francs Victor Grignard en 1915. Poc desprs, els alemanys, sota l'adrea del qumic alemany Fritz Haber, ho van afegir en petites quantitats al clor per a augmentar la toxicitat d'aquest.

El fosgen era un agent letal molt potent, ms mortfer que el clor. Tenia un desavantatge potencial: els smptomes derivats de l'exposici al gas trigaven 24 hores o ms a manifestar-se, el que feia que les vctimes podien seguir combatent en un principi, per significava que les tropes aparentment sanes, estarien incapacitades pels efectes del gas al dia segent.

De vegades s'utilitzava fosgen solament, per ser difcil de detectar, incolor i amb una olor comparable al "fenc florit". No obstant aix, s molt ms dens que l'aire, i per aix solia barrejar-se amb un volum igual de clor, que amb la seva menor densitat ajudava a disseminar-lo. Els aliats anomenaven a aquesta combinaci Estavella Blanca, per les marques pintades en les cpsules que contenien la barreja.

Durant el primer atac de clor/fosgen combinat dels alemanys, llanat contra les tropes britniques en Nieltje, prop de Ypres, Blgica, el 19 de desembre de 1915, es van alliberar 88 tones de gas envasades en cilindres, causant 1.069 baixes i 120 morts. Al gener de 1916, els britnics van afegir hexametilentetramina a la barreja qumica del filtre de les seves mscares de gas com contramesura pel fosgen.




 1917, gas mostassa .
El gas ms infame i efectiu de la Primera Guerra Mundial va ser el gas mostassa, un vesicant introdut pels alemanys al juliol de 1917 abans de la Tercera Batalla de Ypres. Conegut pels britnics com HS (o Hun Stuff), el gas mostassa no pretenia ser un agent letal (encara que l'era en altes dosis), sin que estava dissenyat per a acorralar i incapacitar a l'enemic i contaminar el camp de batalla. Es disparava dintre de projectils d'artilleria, i era ms pesat que l'aire. Es posava en el sl en forma d'un lquid semblant al jerez, i s'evaporava lentament sense necessitat de llum solar.

La naturalesa contaminant del gas mostassa implicava que no sempre era adequat per a recolzar un atac, ja que la infanteria d'assalt quedaria exposada al gas durant el seu avan. Quan Alemanya va llanar la Operaci Michael el 21 de mar de 1918, van saturar el sortint de Flesquires amb gas mostassa en lloc d'atacar-ho directament, en la creena que l'efecte acusador del gas unit a les amenaces als flancs del sortint, provocarien que la posici britnica fos insostenible.

El gas mai va tornar a tenir un xit tan dramtic com el qual va tenir el 22 d'abril de 1915; no obstant aix, es va convertir en un arma estndard que, combinada amb l'artilleria convencional, s'utilitzava per a apoyar la majoria dels atacs en les fases finals de la guerra. El Front Occidental va ser l'escenari principal en el qual es va emprar el gas   el sistema de trinxeres, esttic i confinat, era ideal per a assolir una concentraci efectiva. No obstant aix, Alemanya va utilitzar gas contra Rssia en el Front Oriental, on la falta de contramesures efectives donaria com resultat la mort de milers de soldats russos; pel seu costat, els britnics van experimentar amb gas en Palestina durant la Segona Batalla de Gaza.

 Postguerra .

Al final de la guerra, les armes qumiques havien perdut gran part de la seva efectivitat contra les tropes b entrenades i equipades. En aquell moment, una quarta part dels projectils d'artilleria que es disparaven contenien armes qumiques, per solament causaven un 3% de les baixes.

No obstant, durant els segents anys varis pasos van utilitzar armes qumiques en distintes guerres, principalment colonials, on contaven amb avantatges en equipament sobre l'altra. Els britnics van usar adamsita contra les tropes revolucionries russes en 1919 i gas mostassa contra els insurgents de l'Iraq en els anys 20; Espanya va utilitzar armes qumiques a El Marroc contra els rifenys al llarg dels anys 20 i Itlia va utilitzar gas mostassa a Lbia el 1930 i tamb durant la seva invasi de Etipia en 1935 i 1936. Jap va usar gas contra Xina el 1941..

En 1925, un senyor de la guerra xins, Zhang Zuolin, va contractar a una empresa alemanya perqu li construs una fbrica de gas mostassa en Shengyang, que va ser acabada en 1927.

L'opini pblica es va oposar en aquell llavors a l's de tals armes, el que va conduir al Protocol de Ginebra, un tractat que prohibia l's (per no l'acumulaci) d'armes bacteriolgiques o de gas letal, que va ser signat en 1925 per la majoria dels contendents de la Primera Guerra Mundial. La majoria dels pasos que van signar ho van ratificar uns cinc anys desprs, encara que alguns van trigar molt ms. Brasil, Jap, Uruguai i Estats Units no ho van fer fins als anys 70, i Nicaragua no ho va ratificar fins a 1990.

No obstant aix, l's de gas mostassa i gas nervis per part de Iraq durant la guerra Iran-Iraq va matar a uns 20.000 soldats iranians (i va lesionar a altres 80.000), aproximadament una quarta part del nombre de morts causades per armes qumiques durant la Primera Guerra Mundial.

El gas mostassa va ser l'agent favorit de diverses nacions: el Regne Unit va acumular 40.719 tones, Rssia 77.400 tones, Estats Units ms de 87.000 tones i Alemanya 27.597 tones.

El gas mostassa amb el qual els britnics esperaven repeler una invasi del Regne Unit en 1940 mai va arribar a ser necessari , i la por que els aliats tamb tinguessin agents nerviosos va evitar que Alemanya els utilitzs. No obstant, la tecnologia del gas venens va jugar un paper important en l'Holocaust.

Encara que s'han utilitzat armes qumiques almenys una dotzena de vegades desprs del final de la Primera Guerra Mundial, mai s'han tornat a aplicar a gran escala.

 Baixes .



La contribuci de les armes de gas al nombre total de baixes va ser relativament minoritria. Les estadstiques britniques, mantingudes amb precisi des de 1916, registren que solament el 3% de les baixes per gas van ser letals, el 2% van suposar una invalidesa permanent i el 70% es van recuperar completament per al servei en menys de sis setmanes. Totes les baixes per gas quedaven mentalment afectades desprs de l'exposici, i el gas va continuar sent un de les majors pors del soldat de primera lnia.

Es comentava com acudit que si alg cridava 'Gas', tots a Frana es posaven una mscara. ... El gas shock era tan freqent com el shell shock.


Gas! GAS! Rpid, nois! - Un xtasi de gent tantejant,;
Posant-se els toscos cascos just a temps;;
Per encara hi ha alg cridant i ensopegant,;
I regirant-se com un home en flames o en cen...;
Turbulentament, a travs dels cristalls empanyats i la llum verda espesada,;
Com en un mar verd, li vaig veure ofegant-se.;
En tots els meus somnis, davant la meva impotent mirada,;
S'enfonsa davant mi, sotragant-se, asfixiant-se, ofegant-se.;

(Wilfred Owen, "Dulce Et Decorum Est", 1917);

Original:

Gas! GAS! Quick, boys! - An ecstasy of fumbling,;
Fitting the clumsy helmets just in estafi;;
But someone still was yelling out and stumbling,;
And flound'ring like a man in fire or llimi...;
Dim, through the misty pans and thick green light,;
As under a green sigui, I saw him drowning.;
In all my dreams, before my helpless sight,;
He plunges at em, guttering, choking, drowning.;

(Wilfred Owen, "Dulce Et Decorum Est", 1917);

La mort per gas era especialment terrible. D'acord amb Denis Winter (Death's Men, 1978), una dosi letal de fosgen produa al final una "respiraci entrecreuada i nusees, el pols fins a 120, una ventafocs i la secreci de quatre pintes (2 litres) de lquid groc dels pulmons cada hora, de les 48 que duren els espasmes d'afogament".

Una destinaci tpica dels exposats al gas era la ceguesa, dels quals eren principal causa el gas lacrimgen i el gas mostassa. Era un espectacle freqent veure lnies de soldats cegats, amb la m sobre el muscle de l'home que ho precedia, guiats per un vident fins a la infermeria. Un dels quadres ms famosos sobre la Primera Guerra Mundial, Gassed de John Singer Sargent, captura una de les escenes de baixes per gas mostassa que va presenciar en una infermeria de Le Bac-du-Sud, prop d'Arrs, al juliol de 1918.



El gas mostassa va causar la major part de les baixes en el Front Occidental, a pesar que va produir menys quantitat que altres gasos irritants com el clor i el fosgen. La proporci de morts per gas mostassa sobre el total de baixes va ser baixa; solament van morir el 2% de les baixes, i moltes d'elles van sucumbir per infeccions secundries ms que pel propi gas. Una vegada introdut en Ypres, el gas mostassa va produir el 90% de les baixes per gas britniques, i el 14% del total de baixes.

El gas mostassa era una font d'extrem terror. En The Anatomy of Courage (1945), Lord Habiten, que havia estat un oficial mdic durant la guerra, escrivia: "Desprs de juliol de 1917, el gas va usurpar en part el rol dels explosius a donar-li a la ment una incapacitat natural per a la guerra. Els homes gaseats eren una expressi de la fatiga de trinxera, una amenaa quan la humanitat de la naci ja havia estat purgada".

No feia falta inhalar gas mostassa perqu aquest fos efectiu   qualsevol contacte amb la pell era suficient. L'exposici a una concentraci de 0,1 ppm era suficient per a causar grans ampolles. Concentracions superiors podien cremar la pell fins a l'os. Era particularment efectiu amb els teixits tous de la cara i els genitals. Una exposici tpica produa inflamaci de la conjuntiva i les parpelles de la vctima, forant-la a tancar-los i deixant-la temporalment cega. Quan contactava amb la pell, apareixien immediatament taques vermelles i humides, que desprs de 24 hores es convertien en ampolles. Altres smptomes incloen un dolor de cap intens, temperatura i pols elevats i pneumnia.

La mort per gas mostassa, quan es donava, era terrible. Un informe post-mortem dels historials mdics oficials britnics registra una de les primeres baixes britniques:

Cas quatre. 39 anys d'edat. Gaseat el 29 de juliol de 1917. Adms en l'hospital de campanya el mateix dia. Mort uns deu dies desprs. Pigmentaci pardusca present en grans rees del cos. Un anell blanc de pell en el lloc on estava el rellotge de polsera. Marcades cremades superficials en cara i escrot. Laringe molt congestionada. Tota la trquea coberta d'una membrana groga. Bronquis contenen abundant gas. Pulmons molt voluminosos. Pulm dret mostra gran collapse en la base. Fetge congestionat i gras. Estmac mostra nombroses hemorrgies submucoses. Substncia cerebral excessivament humida i molt congestionada.;

Una infermera britnica que tractava casos de gas mostassa va registrar:

"No se'ls pot embenar ni tocar. Els cobrim amb una botiga recolzant fulles. Les cremades per gas deuen ser atroos, perqu els altres casos no solen queixar-se, fins i tot amb les pitjors ferides, per els casos de gas superen invariablement la seva capacitat de resistncia i no poden evitar cridar.";



Molts dels quals van sobreviure a un atac de gas van quedar marcats de per vida. Les malalties respiratries i els problemes de vista eren afeccions tpiques de la postguerra. De les baixes canadenques que, sense cap protecci efectiva, van resistir als primers atacs amb clor durant la Segona Batalla de Ypres, el 60% va haver de ser repatriada i la meitat d'elles seguien incapacitades al final de la guerra, uns tres anys desprs.
Al llegir les estadstiques de l'poca, cal pensar a llarg termini. Molts dels quals poc desprs van constar com aptes per al servei tenien teixit cicatritzat en els seus pulmons. Aquest teixit era susceptible a una infecci de tuberculosis. Va ser per aix que moltes de les baixes de 1918 van morir durant l'poca de la Segona Guerra Mundial, poc abans que es generalitzessin els tractaments amb sulfamida.


 Contramesures .
Cap dels contendents de la Primera Guerra Mundial estava preparat per a la introducci de gas venens com arma. Una vegada que va aparixer el gas, va comenar el desenvolupament de proteccions contra ell, i el procs va continuar durant bona part de la guerra, produint una srie de mscares de gas cada vegada ms efectives.

Fins i tot en la Segona Batalla de Ypres, l'excit alemany, que encara no estava segur de l'efectivitat de l'arma, solament va distribuir mscares de respiraci als enginyers que tractaven amb el gas. En Ypres, un oficial mdic canadenc, que tamb era qumic, va identificar rpidament el gas com clor i va recomanar que les tropes orinesin sobre un tros de tela i es tapessin la boca i nas amb ell. La teoria era que l'cid ric cristalitzaria al clor. El primer equip oficial que es va distribuir era igualment primitiu; un coix, normalment impregnada amb un producte qumic, lligada sobre la part inferior de la cara. Per a protegir els ulls del gas lacrimgen, els soldats van ser equipats amb ulleres protectores.



El segent avan va ser la introducci del casc antigs   bsicament una borsa sobre el cap. El teixit de la borsa s'impregnava amb un producte qumic per a neutralitzar el gas   per quan plovia, el producte qumic es mullava i queia en els ulls del soldat. Les peces oculars, propenses a empanyar-se, estaven fetes inicialment de talc. A l'entrar en combat, normalment els cascos antigs solien dur-se enrotllats sobre el cap, i es desenrotllaven i estrenyien en el coll quan es donava alarma de gas. La primera versi britnica va ser el casc Hypo, el teixit del qual es xopava amb hiposulfit de sodi (conegut popularment com "hipo"). El casc antigs P britnic, parcialment efectiu contra el fosgen que portava tota la infanteria en Loos, estava impregnat amb fenat hexamina. Se li va afegir un filtre de respiraci per a evitar l'acumulaci de dixid de carboni. L'ajudant del Batall 1/23, el Regiment de Londres, recordava aix la seva experincia amb el casc P en Loos:

"Les ulleres protectores s'empanyaven rpidament, i l'aire entrava en quantitats tan sofocantment petites que demandava un continu exercici de fora de voluntat per part dels portadors.";

Al gener de 1916 es va distribuir una versi modificada de l'esquerda P, el casc PH, impregnat addicionalment amb hexametilentetramina per a millorar la protecci contra el fosgen.



Els respiradores amb caixa autocontinguts van representar la culminaci en el desenvolupament de mscares antigs durant la Primera Guerra Mundial. Els respiradores amb caixa utilitzaven un disseny de dues peces; un filtre connectat mitjanant un tub a una caixa que feia de filtre. La caixa contenia grnulos de productes qumics que neutralitzaven el gas, retornant aire net al portador. Al separar el filtre de la mscara es va aconseguir proporcionar un filtrat aparats per efectiu. No obstant, la primera versi, coneguda com "Large Box Respirator" (LBR, respirador de caixa gran) o "Harrison's Tower", va ser considerada com massa voluminosa   ja que era necessari carregar amb la caixa en l'esquena. El LBR no tenia mscara, solament un filtre i una pinsa per al nas; era necessari dur unes ulleres per separat. Va seguir distribuint-se entre els servidors d'artilleria, per la infanteria va rebre el "Small Box Respirator" (SBR, respirador de caixa petita).

El SBR proporcionava una mscara d'una sola pea, b ajustada i de goma que portava peces oculars. La caixa de filtrat era compacta i es podia dur penjada del coll. EL SBR es podia actualitzar fcilment a l'anar desenvolupant-se tecnologies de filtrat ms efectives. El SBR dissenyat pels britnics tamb va ser adoptat per la Fora Expedicionria Nord-americana. El SBR era la possessi ms preuada del soldat ordinari; quan els britnics es van veure forats a retirar-se durant la Ofensiva de Primavera alemanya de 1918, es va veure que encara que alguns soldats havien abandonat els seus rifles, gaireb cap havia deixat endarrere la seva respirador.

No solament els humans necessitaven protecci contra el gas; els cavalls i les mules, que eren els mitjans de transport principals, tamb eren vulnerables al gas i necessitaven protecci. Com mai s'utilitzaven animals prop del front, la protecci contra el gas solament es va fer necessria quan es va adoptar la prctica de disparar projectils amb gas a les zones de retagurdia.

Per al gas mostassa, que no havia de ser inhalat per a provocar baixes, no es va trobar cap contramesura efectiva durant la guerra. Els regiments escocesos de Highland, vestits amb kilts, eren especialment vulnerables a les lesions per gas mostassa a causa de que duien les cames a l'aire. En Nieuwpoort, alguns batallons escocesos van decidir dur mallas de dona sota el kilt com protecci.

Es diu que els soldats canadencs havien trobat una forma de minimitzar els efectes del gas mostaza. Com el gas arribava als soldats amb el vent que bufava cap a ells, van comprendre que minimitzarien l'exposici al gas si, en lloc de fugir d'ell, corrien a travs d'ell. Els francesos, pel contrari, quan rebien un atac de gas, fugien, i per tant estaven ms temps envoltats de gas i sofrien major nombre de baixes.



El procediment d'alerta de gas es va convertir en una rutina per al soldat del front. Per a alertar d'un atac de gas, es feia sonar una campana, sovint feta amb projectils d'artilleria usats. En les sorolloses bateries de canons d'assalt s'utilitzaven botzines d'aire comprimit, que es podien escoltar a 15 quilmetres de distncia. Es pegaven cartells en tots els accessos a una zona afectada, avisant a la gent perqu prengus precaucions.

Altres intents britnics de contramesura no van ser tan efectius. Un pla inicial consistia a utilitzar 100.000 ventiladors per a dispersar el gas. Es va intentar cremar carb o moissanita. Es va proposar equipar als centinelas del front amb cascos d'escafandre per a bombar-los aire per un tub des d'una distncia de 30 metres.

No obstant aix, l'efectivitat de totes les contramesures s aparent. En 1915, quan el gas venens era relativament nou, menys d'un 3% de les baixes per gas britniques van morir. En 1916, la proporci de morts va pujar fins al 17%. En 1918, el nombre va tornar al 3%, encara que el nombre total de baixes per gas britniques era llavors nou vegades superior als nivells de 1915.





 Sistemes d'alliberament .



El primer sistema utilitzat per a alliberar gas massivament va consistir a fer-ho des de cilindres aprofitant els vents favorables perqu el gas es desplacs fins a les trinxeres enemigues. L'avantatge principal d'aquest mtode era la seva relativa senzillesa i que, sota les condicions atmosfriques adequades, produa un nvol concentrat capa de vncer les defenses basades en mscares de gas. Els desavantatges del llanament de cilindres eren nombroses. En primer lloc, l'alliberament estava a la merc del vent. Si el vent era inestable, com en el cas de Loos, el gas podia desplaar-se cap a les trinxeres prpies, causant baixes entre els seus. Els nvols de gas servien b d'avs, donant temps a l'enemic per a protegir-se, encara que molts soldats s'aterroritzaven davant la visi d'un nvol de gas arrossegant-se. Per la resta, els nvols de gas tenien poca penetraci i solament eren capaces d'afectar a les trinxeres del front abans de dissipar-se.

Finalment, era necessari dipositar els cilindres just enfront del sistema de trinxeres, perqu el gas s'allibers directament sobre terra de ning. Aix suposava que els cilindres s'havien de traslladar a m a travs de les trinxeres de comunicaci, sovint obstrudes i plenes, i emmagatzemar-los en el front, on sempre existia el risc que els cilindres s'obrissin prematurament durant un bombardeig. Un cilindre danyat que perdia gas podia produir una espiral de fum reveladora que, en cas de ser reconeguda, atreia amb seguretat el foc de l'artilleria.


Un cilindre de clor britnic, conegut com "oojah", pesava 86 kg, dels quals solament 27 kg eren gas clor, i feien falta dos homes per a transportar-ho. El gas fosgen va ser introdut posteriorment en un cilindre conegut com "mouse", que solament pesava 23 kg.

El llanament de gas amb projectils de artilleria va superar molts dels riscos de manejar cilindres de gas. Per exemple, els alemanys van utilitzar projectils de 5,9 polzades. Els projectils de gas eren independents del vent i van augmentar l'rea d'efectivitat del gas, fent vulnerable a qualsevol zona a l'abast dels canons. Els projectils de gas es podien llanar sense avs, especialment en el cas del fosgen, transparent i gaireb vter   hi ha nombrosos relats sobre els projectils de gas, que queien amb un soroll sord en lloc d'explotar, que inicialment s'ignoraven pensant que eren projectils explosius o de fragmentaci espatllats, donant aix temps al gas per a fer el seu treball abans que els soldats prenguessin precaucions.



El principal defecte associat al llanament de gas amb artillera era la dificultat d'assolir una concentraci letal. Els projectils tenien una crrega de gas petita, i era necessari saturar amb bombardejos una zona donada per a produir un nvol de gas similar a la produda amb alliberament de cilindres. No obstant aix, el gas mostassa no necessitava formar un nvol concentrat i per tant el vehicle ideal per a aquest ver era l'artilleria.

La soluci per a aconseguir una concentraci mortal sense necessitat de cilindres va ser el "proyector de gas", essencialment un morter de gran calibri que disparava cilindres sencers. El projector Livens britnic (inventat pel Capit W.H. Livens en 1917) era un dispositiu senzill; un tub de 8 polzades de dimetre clavat en el sl amb un cert angle i un explosiu que s'encenia amb una descarrega elctrica, disparant el cilindre amb 14 o 18 kg de gas fins a una distncia de 1900 metres. Collocant una bateria de proyectores i disparant-los simultniament es podia aconseguir una densa concentraci de gas. El Livens es va utilitzar per primera vegada en Arrs el 4 d'abril de 1917. El 31 de mar de 1918, els britnics van fer el seu major "tret de gas", llanant 3728 cilindres a Lens.

 Armes sense explotar .
La munici de la Primera Guerra Mundial que va quedar sense detonar  incloent la munici qumica  va ser un gran problema desprs de la guerra (i ho segueix sent) en les zones que van anar camps de batalla. Per exemple, els agricultors poden desenterrar projectils al llaurar els seus camps. s tamb important el continu descobriment de projectils durant treballs de construcci o d'obres pbliques. Encara que els projectils clssics comporten un risc d'explosi, la seva desactivaci s relativament senzilla. No s el cas dels projectils qumics.

Una dificultat afegida s l'estricta legislaci mediambiental. Anteriorment, un mtode com de desfer-se de la munici qumica sense explotar era detonar-la o enfonsar-la en el mar; avui dia aix est prohibit en la majoria dels pasos.

Els problemes sn especialment greus en algunes regions del nord de Frana. El govern francs ja no llana armes qumiques al mar. Per aquesta ra, s'han acumulat moltssimes armes qumiques sense tractar. El 2001 es va fer evident que el dipsit emmagatzemat en Vimy no era segur; els habitants del poble ve van ser evacuats, i el dipsit traslladat, utilitzant camions refrigerats, sota estricta vigilncia, a un campament militar a Suippes.   El govern francs va anunciar la construcci d'una planta automtica per al desmantellament de la munici qumica heretada de guerres passades; aquesta fbrica, de nom SECOIA, estar en operacions en 2007.
Es pretn que la capacitat de la planta sigui de 25 tones per any (extensibles a 80 tones per any inicialment), amb un temps de vida de 30 anys.

A Blgica es va projectar una planta similar en 1993 que va entrar en servei en 1999, dos anys ms tard del previst, el que indica les dificultats que hi ha per a eliminar aquests residus. Alemanya tamb ha de tractar la munici sense explotar i les terres contaminades per l'explosi d'un tren de municions en 1919.

 Gasos utilitzats .



 Efecte en la Segona Guerra Mundial .
Amb el Protocol sobre el Gas de la Tercera Convenci de Ginebra, signat en 1925, les nacions signants van acordar no utilitzar gas venenoso en el futur, declarant que "l's en guerra de gasos asfixiantes, venenosos o d'un altre tipus, i de tots els lquids, materials o dispositius anlogos, han estat justament condemnats per l'opini pblica del mn civilitzat".

Encara que tots els contendientes principals van acumular armes qumiques durant la Segona Guerra Mundial, les niques notcies del seu s en aquest conflicte sn l's per part de Jap de quantitats relativament petites de gas mostaza i lewisita a Xina , i casos molt rars a Europa (per exemple, es van llanar algunes bombes de sulfur de mostassa sobre Varsvia el 3 de setembre de 1939, alguna cosa que va reconixer Alemanya el 1942, encara que va afirmar que va ser per error).

No obstant, es van prendre precaucions durant la Segona Guerra Mundial. En els pasos de l'Eix i dels Aliats se'ls va ensenyar als escolars a dur mscares de gas en cas d'un atac de gas. Alemanya va desenvolupar els gasos venenosos tabun, sarin i soman durant la guerra, i va utilitzar Zyklon B en els tristament clebres camps d'extermini nazis. Ni Alemanya ni les nacions aliades van utilitzar cap dels seus gasos de guerra en combat, possiblement atenent als advertiments de severes represlies.

 Referncies .


 Haber, L. F. The Poisonous Cloud: Chemical Warfare in the First World War (1986), el relato estndar;
http://www.questia.com/PM.qst?a=o&d=96747981 Palazzo, Albert. Seeking Victory on the Western Front: The British Army and Chemical Warfare in World War I (2000);
 ;
 ;
  (publicado por primera vez en 1982);
Blister Agent: Sulfur Mustard (H, HD, HS) en CWBinfo.com;
Chemical Weapons against Invasion on Britain in 1940;
A History Of Chemical Warfare;
War of Nerves: Chemical Warfare from World War I to Al-Qaeda;
In Iran, grim reminders of Saddam's arsenal;
WMDs: the biggest lie of all, artculo del New Statesman;

 Enllaos externs .
 Agents de Guerra Qumica;
 El home utilitza la qumica per la guerra, a monografias.com;
 Especial Guerra Qumica Biolgica de Tecnociencia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385906" title="Josep Junyent i Rafart" nonfiltered="3831" processed="3816" dbindex="148862">
Josep Junyent i Rafart (Vic, 1930 - 16 de gener de 1993) fou un religis i poeta catal.

Format al seminari de Vic i a Roma, s autor de diversos treballs de crtica literria i poeta. T composicions publicades a Antologia Estudiants de Vic (1951), i a la Quarta antologia universitria (1955). Fundador i director de Presbyterium (1969) i editor de Quaderns de Pastoral (1972). Va anar a Manresa el 1962 com a vicari i va ser un revulsiu de la vida cultural i cvica amb el seu cristianisme comproms, progressista, autocrtic i obert. Va ser Premi Bages de Cultura el 1989. s autor de la Lli Magistral de 1963.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385910" title="Josep Gibert i Gens" nonfiltered="3832" processed="3817" dbindex="148863">
Josep Gibert i Gens (Agullana, Alt Empord, 1915 - ?) fou un promotor cultural especialment del mn de la sardana. 

El 1921 la seva famlia es trasllada a Barcelona on el seu pare funda, amb altres sardanistes, l'Agrupaci Sardanista de Barcelona, circumstncia que fa que ja de molt menut assisteixi a les ballades de sardanes i entri de molt jove a la junta directiva.

Desprs de la guerra, entra a formar part de la colla sardanista Roserar i, amb la represa l'any 1947 de les activitats de l'Agrupaci, denominada donades les circumstncies Secci Sardanista del Club Dinmic, comena una llarga etapa d'activitats sardanistes sempre al davant, coordinant, impulsant i dirigint actes, alguns d'ells prou significatius com l'exhibici de 50 colles sardanistes al Camp de les Corts en motiu del 50 aniversari del F.C. Barcelona (1949), actuaci de 61 colles i 34 esbarts en la inauguraci del Nou Camp (1957), la multitudinria ballada de ms de 4.000 infants al passeig de Grcia amb motiu del Congrs de Cultura Catalana (1968), etc. El 1950 va ser nomenat vice-president de l'A.C.F. Barcelona i el 1959 entr a l'Obra del Ballet Popular com a vicepresident i president del departament de sardanes. Per la seva eficcia i capacitat de treball, ha estat distingit i homenatjat diverses vegades. Tamb ha conreat el dibuix i la pintura, i s autor de moltes de les portades dels programes editats en motiu de les celebracions del Dia de la Sardana, del qual en va ser un principal impulsor durant la dcada
dels anys 60.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385915" title="le de Reuilly" nonfiltered="3833" processed="3818" dbindex="148864">


L'le de Reuilly (illa de Reuilly, en catal) s una illa situada a Pars, Frana. Es tracta d'una illa artificial d'una superfcie d'aproximadament 2,5 hectrees, creada durant de la construcci del llac Daumesnil, a la punta Oest del bosc de Vincennes.

Serveis.

Lle de Reuilly est connectada a la riba Sud-Est del llac per un petit pont susps i connectada tamb a l'le de Bercy per un segon pont, cap al sud-oest.

Un sender permet fer el tomb a l'illa.

Equipaments.

A l'est, s'hi troba un quiosc que sobreploma una gruta i una cascada artificials.

L'Oest de l'illa s ocupat per un xalet sus comprat per la Ciutat de Pars per a l'Exposici Universal de 1867, i cedit en concessi a un restaurant anomenat el Chalet des les Daumesnil.

La part Nord-Oest l'ocupa un minigolf.

Referncies.



Vegeu tamb.

 Bois de Vincennes ;
 Lac Daumesnil ;
 le de Bercy;

Enllaos externs.
 Vista satllit: ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385917" title="Giovanni Allevi" nonfiltered="3834" processed="3819" dbindex="148865">

Giovanni Allevi (Ascoli Piceno, 9 d abril de 1969) s un dels pianistes italians ms coneguts. La seva obra es mou entre els parmetres del blues i el jazz, l'estil dels chansonniers francesos, la can d'autor i les msiques del mn. 
 
Biografia.
Giovanni Allevi es va graduar en piano amb les ms altes notes al Conservatori. F. Morlacchi de Perugia i en Composici amb honors al Conservatori. G. Verdi de Mil. Es va graduar cum laude en Filosofia el 1998, amb la tesi "El buit en la fsica contempornia" i va assistir a la lAccademia Internazionale di Alto Perfezionamento d Arezzo, sota l'orientaci del professor Carlo Alberto Neri. 
Fill de pares msics, passa la infantesa completament immers en la msica clssica. S'acosta el piano tranquil, i comena un solitari viatge de descobriment dels elements bsics del llenguatge musical: escales, intervals, acords. 
Entre els vinils descoberts: Turandot, de  Puccini: l escolta sencera sis anys cada dia, 
les cames creuades al sof. Comena tamb a memoritzar la gran msica del passat, les simfonies, concerts per a piano i orquestra, les obres mestres de la literatura romntica i de principis del segle XX.
Entre els seus mestres de composici, va deixar-li una impromta significativa Daniele Salvatore, un gran expert en Msica Antiga i Tonino Tesei, de qui aprn els fonaments  de la dodecafonia i el rigor en la calligrafia musical.

El 1991 serveix en l'exrcit itali, a la banda musical. El capit de la banda, conscient del seu talent pianstic, incorpora el piano solista en el seu repertori. Com a pianista solista de la banda interpreta Rhapsody en Blue de George Gershwin i El concert de Varsvia de Richard Addinsell, de gira per nombrosos teatres d'Itlia.

Desprs del servei militar, Allevi presenta un concert de repertori que inclou composicions prpies exclusivament de piano, i assisteix a cursos paral lels de  "Bio-msica i msicoterpia" del professor Mario Corradini, que aprofundeix la conscincia de la gran potncia de la msica per a prendre decisions lliures i evocar records, imatges i emocions. 

El 1996 musica la tragdia Els troians d Eurpides, representada al Festival Internacional de Teatre Antic de Siracusa, guanyant el premi especial a la millor msica d'escena: s el seu primer reconeixement oficial. Aquell mateix any, s un orador convidat a la Universitat de Pedagogia a Stuttgart per celebrar un seminari sobre la msica dels nostres dies. 
En 1997 guanya les seleccions internacionals de la joventut en el concert Teatro San Filippo de Tor.

Premis .  
Tamb el 2005 rep dos premis: un a Viena es adjudicat el "Bosendorfer Artist" per la "importncia internacional de la seva expressi artstica" i, a la seva terra d'origen, el premi "Recanati Forever per la msica" per "l'excellncia i la mgia amb que acarona les tecles del seu piano. "

 Darrers treballs . 
El 16 de maig de 2005 va publicar el seu tercer lbum en solitari per a piano: No concept , presentat a la Xina i Nova York. La can Come sei veramente, a partir d'aquest lbum, va ser escollit pel director de cinema Spike Lee com la banda sonora d'un anunci de la BMW. 

El 29 de setembre de  2006 treu oficialment el seu quart lbum, tamb per a piano solista, titulat Joy. El mateix dia comena, a Mil, una mini-gira de presentaci de l'lbum en els principals magatzems italians de la cadena FNAC. El 2007  Joy va ser guardonat amb el disc d'or, desprs d'haver assolit 50.000 exemplars venuts.

En 2007, acompanya al piano, Simone Cristicchi en la can Lettera da Volterra inclosa a l'lbum Dall'altra parte del cancello. 
En el mateix any, la seva can Back to life s escollida com la banda sonora per l'anunci del nou Fiat 500. (2007)

Giovanni Allevi va accedir a escriure l'himne de la Marxa : es va presentar el setembre de 2007 durant la visita de Papa  Benet XVI a Loreto en l'Incontro nazionale dei giovani 2007.

El 12 d'octubre d'aquest any pblica Allevilive, un doble CD que cont 26 canons extretes dels seus 4 discs anteriors i ries. 
El 30 de novembre del 2007 va publicar el seu primer DVD, titulat Joy Tour  2007,  presentat a la Universitat IULM de Mil. 
De l'11 de desembre del  2007 al  21 de desembre del 2007 est de gira amb el conjunt de cmera de la  Philharmonische Camerata Berlin. 

El Tour Allevilive va comenar a partir de Teatre D'Annunzio de Latina el 10 d'abril i va acabar al Teatro San Carlo de Npols el 25 de maig.

El 13 de juny de  2008 es va publicar el seu cinqu lbum, per a piano i orquestra, titulat Evolution : s el primer lbum on Allevi no noms toca, sin que s acompanyat d'una orquestra simfnica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385918" title="le de Bercy" nonfiltered="3835" processed="3820" dbindex="148866">


L'le de Bercy (illa de Bercy, en catal) s una illa situada a Pars, Frana. Es tracta d'una illa artificial, creada durant la construcci del llac Daumesnil, a la punta Ouest del bosc de Vincennes.

Lle de Bercy est connectada a l'le de Reuilly per un pont, cap al nord-est. A diferncia de la resta del bosc, el seu accs est reglamentat i l'illa est tancada desprs d'una certa hora.

A lle de Bercy s'hi pot trobar el pltan ms alt de Frana, plantat el 1860, que mesura 45m.

Vegeu tamb.

 Bois de Vincennes;
 le de Reuilly;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385920" title="Lloren Torrent i Vervon" nonfiltered="3836" processed="3821" dbindex="148867">
Lloren Torrent i Vervon (Tortell, Garrotxa, 1918 - ?) fou un promotor cultural especialment del mn de la sardana. 
 
Sastre-modista de professi, el 1956 es va establir a Ceret. Sardanista empedret, va quedar corprs en veure que all gaireb ning no sabia puntejar la sardana, a excepci dels exiliats  catalans. I aix va comenar la que seria una de les seves grans tasques, l'ensenyament de la sardana a infants i grans. Fundador del Foment de la Sardana de Ceret i president fins al 1970, va ser ell qui propos la creaci del Clauer de les Ciutats Pubilles el 1961. El 1962, la seva filla Rita Torrent va ser nomenada Pubilla Universal de la Sardana durant el pubillatge de Ceret. L'any 1967 va ser-li atorgada la Medalla al Mrit Sardanista li era concedida la Rosa d'Or d'Angls. El 1990, en reconeixement a la seva tasca de difusi i divulgaci de la Sardana als Pirineus Orientals, li era concedit el Premi de la Vila de Perpiny. A ms de la seva trajectria
sardanista, ha participat en diversos certmens literaris. entre ells el Prudenci Bertrana on el 1990 assol el tercer lloc. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385922" title="Butch Cassidy and the Sundance Kid" nonfiltered="3837" processed="3822" dbindex="148868">
Butch Cassidy and the Sundance Kid s un western estatunidenc de George Roy Hill estrenat el 1969.
  
Argument.
Butch Cassidy i el seu aclit Sundance Kid sn lladres de bancs i de trens. Cansada de veure els seus combois robats, l Uni Pacific encarrega l'agncia de detectius Pinkerton per tal de posar fi a les seves maquinacions. Al final d'un acorralament de diversos dies, els dos cmplices aconsegueixen despistar els seus perseguidors i decideixen fer-se oblidar refugiant-se a Bolvia.

Repartiment.
Paul Newman : Butch Cassidy;
Robert Redford : Sundance Kid;
Katharine Ross : Etta Place;
Strother Martin : Percy Garris;
Henry Jones : el venedor de bicicletes;
Jeff Corey : el xerif Steve Bledsoe;
George Furth : Woodcock;
Cloris Leachman : Agnes;
Ted Cassidy : Harvey Logan;
Kenneth Mars : el marshal;
Donnelly Rhodes : Macon;

Premis.
 Oscar a la millor fotografia per Conrad L. Hall;
 Oscar a la millor banda sonora  per Burt Bacharach;
 BAFTA a la millor pellcula;

Al voltant de la pellcula.
 El rodatge de la pellcula es va desenvolupar des del 16 de setembre del 1968 al 13 de mar del 1969.
 Els llocs del rodatge sn nombrosos. L'escena de l'atac del tren ha estat rodada prop de Durango a Colorado. La del bar es va fer al New Sheridan Bar  a Telluride. Aquella on Butch i Sundance fan un capbuss al riu va ser rodada a Animas River a Colorado. L'escena on Butch i Etta Place van en bici s'ha realitzat al Parc nacional de Zion a Utah. Diverses escenes han estat rodades a Saint George i a Snow Canyon en aquest mateix Estat. Les escenes bolivianes  han estat fetes al sud de Mxic, a la regi de Taliacapen entre Cuernavaca i Taxco;
 Bob Dylan va se cridat per cantar la can de Burt Bacharach per va refusar.
 Dustin Hoffman va ser cridat per fer el paper de Butch Cassidy.
 Quan Butch i Sundance fan el capbuss al riu, sn verdaderament Paul Newman i Robert Redford que salten per, en realitat, cauen sobre una cornisa situada dos metres avall, on s'havia installat un matals.
 Paul Newman va fer les seves prpies escenes de risc en bici, excepte aquella on cau darrere del tancat que va ser feta pel fotgraf Conrad L. Hall;
 Steve McQueen va ser temptat per fer el paper de Sundance i la pellcula s'havia de dir The Sundance Kid and Butch Cassidy . Es va canviar el ttol de la pellcula quan McQueen va refusar el paper.
 Joanna Pettet havia d interpretar el paper d'Etta Place per va refusar el paper pel seu embars.
 En realitat, els verdaders Butch i Sundance van passar un temps a la Patagnia abans d'acabar la seva vida a Bolvia.
 Totes les escenes de Bolvia van ser rodades a Mxic. La quasi totalitat de l'equip va tenir diarrea per haver begut aigua contaminada. Sols Paul Newman, Robert Redford i Katharine Ross no van caure malalts perqu es van negar a beure d'aquesta aigua.
 La germana del verdader Butch Cassidy va anar sovint als llocs de rodatge i sempre era acollida amb els braos oberts per l'equip.
 S'havia considerat de manera seriosa contractar Marlon Brando per la pellcula.
 El rodatge va comenar amb l'escena de l'atac del tren. Katharine Ross va anar al plat encara que no tenia cap paper a jugar en aquesta escena. El director George Roy Hill, furis, li va prohibir tornar excepte quan tingus una escena per interpretar.
 L'escena del toro va ser rodada a Utah per el toro era originari de Califrnia i va caldre transportar-lo per avi. Per carregar-lo, els cineastes van vaporitzar una substncia en els seus testicles.
 L'ltima escena, aquella on Butch i Sundance, sn morts en un setge, s histricament inexacta. Van ser morts a San Vicente (Bolivia) el novembre de 1908. Hi havia centenars de soldats bolivians per noms dos es van unir a la policia per envoltar-los. Noms un soldat i un policia van morir a  l'escaramussa que va tenir lloc per la nit i no en ple dia com ho mostra la pellcula. Per aquests motius el govern bolivi va refusar la projecci de la pellcula en aquell pas durant un temps.
L xit de la pellcula demanava una altra pellcula. Per primera vegada, la pellcula segent no va ser una continuaci sin un Prequel en l'argot cinematogrfic americ, una pellcula en la qual els esdeveniments passen abans del de referncia : (Butch and Sundance: The Eearly Days) de Richard Lester el 1979;
 El personatge de Sundance Kid va inspirar a Robert Redford el nom del seu ranxo a Utah. ;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385923" title="Etheostoma brevirostrum" nonfiltered="3838" processed="3823" dbindex="148869">

Etheostoma brevirostrum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Etnier, D.A. i W.C. Starnes, 1993. The fishes of Tennessee. The University of Tennessee Press, Knoxville, Tennessee, Estats Units. (pls. check date)  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385924" title="Baridshhida" nonfiltered="3839" processed="3824" dbindex="148870">
Els baridshhides foren una dinastia fundada pel turc Kasim Barid, antic esclau de Muhammad Shah III (13 sobir bahmnida).

Kasim Barid va arribar a kotwal sota el rei Mahmud Shah i a la mort del visir Malik Hasan Nizam al-Mulk va agafar el crrec de primer ministre; va intentar lluitar contra els vassalls bahmnides que s'havien fet virtualment independents a Bidjapur, Ahmanadgar i Golconda. Va morir a la seva capital Bidar el 1504 i va tenir com a successor al seu fill Amir Barid sota el qual el darrer sult bahmnida Kalim Allah va fugir (1527) i Amir Barid va esdevenir sobir.

Es va haver d'enfrontar a Adil Shah de Bidjapur que va arribar a ocupar Bidar desprs d'expulsar a Amir, que ms tard la va recuperar; desprs de que Bidjapur ocups tamb les fortaleses de Kandahar i Lalyani, Amir Barid va intentar establir la sobirania sobre petits vassalls, per va fracassar; va morir el 1543 i el va succeir Ali Barid.

Ali Barid fou el primer que va agafar el ttol de shah (rei) per utilitzava generalment el de malik. Va formar una coalici amb altres estats, coalici que va derrotar a Rama Raya, regent de Vijayanagar el 1565 a la batalla de Talikota. Va morir el 1579 i els seus successor ja van entrar en decadncia. A la mort de Kasim II (1591) el va succeir el seu fill menor Mirza Ali Barid que tot seguit fou enderrocat per un parent de nom Amir Barid que va governar fins el 1600 quant va  pujar al tron el seu parent Mirza Ali Barid III amb el que va acabar la dinastia el 1619 quan Bidar fou annexionat a Bidjapur.

 Bibliografia .
G. Yazdani, Bidar, its history and monuments;

Llista de reis .

 Kasim Barid I 1489 - 1504;
 Amir Barid I 1504 - 1543 (fill);
 Ali Barid I 1543 - 1579 (fill);
 Ibrahim Barid 1579 - 1587 (fill);
 Kasim Barid II 1587 - 1591 (germ);
 Ali Barid II 1591 (fill);
 Amir Barid II 1591 - 1600;
 Ali Barid III 1600 - 1619;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385925" title="Etheostoma burri" nonfiltered="3840" processed="3825" dbindex="148871">

Etheostoma burri  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Ceas, P.A. i L.M. Page, 1997. Systematic studies of the Etheostoma spectabile complex (Percidae; Subgenus Oligocephalus), with descriptions of four new species. Copeia (3):496-522.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385926" title="Roques Blanques" nonfiltered="3841" processed="3826" dbindex="148872">

Geografia:
 Roques Blanques: cim del municipi de Bellver de Cerdanya (Cerdanya).
 Roques Blanques: cim del municipi de la Vall de Bo (Alta Ribagora).
 Roques Blanques: cim del municipi de Queralbs (Ripolls).
 Roques Blanques: cim del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa).
 Roques Blanques: cim dels municipis de Gsol i Saldes (Bergued).
 Roques Blanques: cim del municipi d'Odn (Solsons).
 Roques Blanques: cim del municipi de Terrassa (Valls Occidental).
 Roques Blanques: serra del municipi del Bruc (Anoia).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385927" title="Roques Blanques (Odn)" nonfiltered="3842" processed="3827" dbindex="148873">

Les Roques Blanques s una muntanya de 1.165 metres que es troba al municipi d'Odn a la comarca de la Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385928" title="Etheostoma caeruleum" nonfiltered="3843" processed="3828" dbindex="148874">

Etheostoma caeruleum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385929" title="cole du Breuil" nonfiltered="3844" processed="3829" dbindex="148875">
L'cole du Breuil (1936) o cole d'Horticulture et d'Amnagement Paysager de la de Ville de Paris (Escola d'Horticultura i de Condicionament del Paisatge de la Ciutat de Pars, en catal) s l'escola d'horticultura de la ciutat de Pars. s a l'emplaament de l'antiga Faisanderie (granja de faisans) de Napole III (1855) al bosc de Vincennes a l'est de Pars.

Porta el nom del seu primer Director i ha estat creada el 1867 pel prefecte Haussmann. T estatut d'escola privada sota contracte amb el ministeri d'Agricultura i proposa una escolaritat mixta i gratuta. Compta avui ms de 200 alumnes. T per vocaci formar obrers i tcnics competents en les tcniques del paisatge per dispensa tamb cursos de jardineria per als aficionats.

L'escola ocupa vora 25 hectrees el que s la major superfcie per a l'ensenyament hortcola a Frana. Est integrada al jard botnic de Pars. Ofereix un arbortum obert al pblic amb 800 exemplars diferents, un hort, un fruticetum, un roserar, un jard de plantes vivaces i un altre de plantes medicinals.

 Article ampliat de: Arboretum de l'cole du Breuil.

Font.

 Plana web de l'escola.

Enllaos externs.

 Web oficial de l'escola;
 Web de l'associaci d'antics estudiants;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385930" title="Etheostoma camurum" nonfiltered="3845" processed="3830" dbindex="148876">

Etheostoma camurum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385934" title="Etheostoma cervus" nonfiltered="3846" processed="3831" dbindex="148877">

Etheostoma cervus  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Powers, S.L. i R.L. Mayden, 2003. Etheostoma cervus: A new species from the Forked Deer River system in western Tennessee with comparison to Etheostoma pyrrhogaster (Percidae: Subgenus Ulocentra). Copeia (3):576-582.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385935" title="Etheostoma chermocki" nonfiltered="3847" processed="3832" dbindex="148878">

 Etheostoma chermocki s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Alabama.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Powers, S.L. i R.L. Mayden, 2003. Etheostoma cervus: A new species from the Forked Deer River system in western Tennessee with comparison to Etheostoma pyrrhogaster (Percidae: Subgenus Ulocentra). Copeia (3):576-582.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385936" title="Etheostoma chienense" nonfiltered="3848" processed="3833" dbindex="148879">

Etheostoma chienense  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M., P.A. Ceas D.L. Swofford i D.G. Buth, 1992. Evolutionary relationships within the Etheostoma squamiceps complex (Percidae; subgenus Catonotus) with descriptions of five new species. Copeia 1992(3):615-646.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385938" title="Etheostoma chlorobranchium" nonfiltered="3849" processed="3834" dbindex="148880">

Etheostoma chlorobranchium  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Carolina del  Nord, Tennessee i Gergia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385939" title="Etheostoma chlorosoma" nonfiltered="3850" processed="3835" dbindex="148881">

Etheostoma chlorosoma  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385940" title="Barkaid" nonfiltered="3851" processed="3836" dbindex="148882">
Barkaid fou una antiga vila d'poca abbssida en la ruta entre Nisibin i Mossul a la Djazira a uns 80 km de Nisibin i 130 de Mossul.

Era una de les estacions junt amb Adhrama i Balad. Podria correspondre a la moderna vila de Tell Rumaylan en territori de Sria. la seva mxima importncia fou al segle IX i estava dotada de muralles amb tres portes, gaudint d'un actiu comer; era llavors capital del districte de Baka (la major part del territori entre Nisibin i Mossul). Va existir fins al segle XIII quan les caravanes hi van deixar de passar degut als freqents robatoris; la seva decadncia va suposar l'ascens de la vila de Bashazza.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385941" title="Etheostoma chuckwachatte" nonfiltered="3852" processed="3837" dbindex="148883">

Etheostoma chuckwachatte  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Alabama.
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N., Editor, 2004. Catalog of fishes. Updated database version of January 2004. Catalog databases as made available to FishBase in January 2004.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385942" title="Illes Diego Ramirez" nonfiltered="3853" processed="3838" dbindex="148884">


Les Illes Diego Ramirez sn un grup de petites illes i illots de Xile, ubicades a uns 100 km al sudoest del Cap de Hornos i a 93 km al SSW de les Illes Ildefonso, en el Passatge de Drake, i a uns 790 km al noroest de les Illes Shetland del Sud (Antrtida), tenen 8 km de nord a sud, arribant a la latitud 5632,2'.

 Geografia .


L'arxiplag es composa de dos grups separats per un estret canal de 3 km.

Estan coberts per vegetaci herbcia, molsa i liquens. El clima s de tundra isotrmica amb abundoses precipitacions al llarg de l'any i amb forts vents de l'oest.
   
La temperatura mitjana del ms ms clid (febrer) s de  7,5C; del mes ms fred (juliol), 3,2C. El total de pluja de l'any s de 1.368 litres.


 Histria .



Les illes foren descobertes el 12 de febrer de 1619 pels germans Bartolom i Gonzalo Nodal i li donarem el nom del cosmgraf Diego Ramrez de Arellano. Durant 156 anys van ser les terres ms australs mai descobertes fins que el 1775 es van descobrir les Illes Sandwich del Sud.

Hi ha installada una estaci meteorolgica des de 1951.

Sn un important lloc de nidificaci d'aus marines com l'albatros i el petrell gegant.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385943" title="Etheostoma cinereum" nonfiltered="3854" processed="3839" dbindex="148885">

 Etheostoma cinereum s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Virgnia, Kentucky, Tennessee, Gergia i Alabama.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385945" title="Etheostoma collettei" nonfiltered="3855" processed="3840" dbindex="148886">

Etheostoma collettei  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Arkansas i Louisiana.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385947" title="Etheostoma collis" nonfiltered="3856" processed="3841" dbindex="148887">

 Etheostoma collis s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Carolina del Sud.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385949" title="Etheostoma colorosum" nonfiltered="3857" processed="3842" dbindex="148888">

Etheostoma colorosum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Powers, S.L. i R.L. Mayden, 2003. Etheostoma cervus: A new species from the Forked Deer River system in western Tennessee with comparison to Etheostoma pyrrhogaster (Percidae: Subgenus Ulocentra). Copeia (3):576-582.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385950" title="Etheostoma coosae" nonfiltered="3858" processed="3843" dbindex="148889">

 Etheostoma coosae s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Gergia, Alabama i sud-est de Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385951" title="Joan Hernndez i Baiges" nonfiltered="3859" processed="3844" dbindex="148890">
Joan Hernndez i Baiges (Mra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 19 d'abril de 1911 - Tarragona, 1 de setembre de 1988) fou metge i compositor de sardanes.

L'abundor de sardanes que aquest autor t dedicades a Olot ha fet creure que aquesta era la seva poblaci nadiua. No s'hi trasllad, per, fins passada la guerra civil i hi contragu matrimoni amb una olotina integrant-se plenament a Olot. Metge de professi, visqu a Barcelona els anys 50. En l'poca d'estudiant fou director de l'orquestra Dinamic Boys, abandonant desprs la batuta per la recepta i reintegrant-se al mn de la msica com a compositor sardanista.
   
Una de les nombroses sardanes dedicades a Olot s la que estren en motiu del pubillatge, Olot, Ciutat Pubilla, l'any 1968.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385952" title="Etheostoma corona" nonfiltered="3860" processed="3845" dbindex="148891">

Etheostoma corona  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Etnier, D.A. i W.C. Starnes, 1993. The fishes of Tennessee. The University of Tennessee Press, Knoxville, Tennessee, Estats Units. (pls. check date)  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385953" title="Etheostoma cragini" nonfiltered="3861" processed="3846" dbindex="148892">

Etheostoma cragini  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: sud-oest de Missouri, nord-oest d'Arkansas, Kansas, Oklahoma i Colorado.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385955" title="Barkuk" nonfiltered="3862" processed="3847" dbindex="148893">
Al-Malik al-Zahir Sayf al-Din Barkuk  (1336-1399) fou sult mameluc d'Egipte el primer de la dinastia anomenada dels circassians o burdjites (per la caserna de Burdj al Caire). Fou un esclau comprat vers 1363 a Crimea pel mariscal Ilbugha Umari; el seu pare es deia Anas (Barkuk el va portar a Egipte on va gaudir d'una posici honorable).

A la mort del seu amo fou empresonat temporalment, per alliberat va passar al servei de la cort. El 1377 va participar en el complot en el que el sult al-Ashraf Shaban, que governava des de 1366, fou enderrocat i mort pels mamelucs i substitut per un fill de set anys, Malik  Mansur Ali, que va morir al cap d'un temps de pesta el 1382, i fou substitut pel seu germ petit, igualment menor, Hadjdj, de 11 anys. Sota aquestos dos sultans Barkuk va arribar a mariscal de l'exrcit (atabak al-asakir) i va consolidar la seva posici. Poc desprs va anunciar que es necessitava un sult enrgic i va deposar al jove sult i es va fer proclamar ell mateix per un consell de magistrats presidit pel califa (final de 1382).

La seva poltica va anar encaminada a reforar el seu poder, posant als crrecs principals a parents i amics. Aix va fer crixer la oposici entre altres mamelucs i el 1389 el mameluc governador d'Alep Ilbugha Nasiri, es va revoltar amb el suport de Mintash, governador de Malatya. Desprs d'assegurar el control de Sria (on els governadors es van unir al moviment) els rebels podien avanar cap a Egipte; Barkuk va enviar un exrcit que fou derrotat sota els murs de Damasc (mar de 1389). El cam estava lliure doncs el governador de Sis, a la frontera, s'havia unit al moviment rebel; els rebels van avanar cap a Latya i van acampar a Salihiyya mentre Barkuk aixecava un segon exrcit. Barkuk va agafar posicions a Matariyya per els seus oficials el van abandonar i va retornar al Caire; la batalla final es va lliurar al nord dels murs de la capital (6 de maig) sense un resultat decisiu, per les successives defeccions al camp de Barkuk van fer que aquest fugis disfressat; no obstant fou reconegut i capturat, sent enviat a Kerak (moderna Jordnia), mentre al Caire era reposat al tron el jove sult al-Hadjdj (nom de regnat al-Mansur), dominat pels dos generals Ilbugha i Mintash. Els dos mamelucs aviat es van enfrontar i les baralles de carrer foren constants.

En aquestes circumstancies Barkuk va poder fugir de la seva pres, va reunir un exrcit d'rabs beduins i desprs d'una srie d'aventures dignes d'una novella, va entrar triomfant al Caire el febrer de 1390. Hadjdj fou deposat per no perseguit, i Barkuk va retrobar el tron. Ilbugha va desaparixer per Mintash va resistir durant dos anys. En aquest temps foren nomenats governadors i alts crrecs, tots entre els familiars i amics de Barkuk. Aix les fortaleses o ciutats de Malatya, Tars, Edessa, Kalat al-Rum i altres van rebre nous comandants.

El 1393 es va iniciar el conflicte amb Tamerl quan aquest va ocupar Bagdad on el sult local djalayrida Ahmad ibn Uways va haver de fugir i es va refugiar a Egipte. Tamerl va enviar una ambaixada amistosa a Barkuk per aquest va fer matar al ambaixador. Va reunir un exrcit amb el que va anar cap a Sria i va lliurar diversos petits combats amb forces timrides a les que va expulsar del territori mameluc, retornant al Caire el desembre de 1394.

Va morir d'un atac epilptic el 20 de juny de 1399 amb 63 anys i fou enterrat al Caire. El va succeir el seu fill Faradj (Nasir Faradj).

 Bibliografia .
Wiet, Histoire de la Nation gyptienne;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385956" title="Jos Antonio Castillo Barragn" nonfiltered="3863" processed="3848" dbindex="148894">
Jos Antonio Castillo Barragn, conegut com Castillo (Granada, Andalusia, 17 de febrer de 1970), s un ex futbolista andals. Jugava de migcampista i el seu primer equip va ser el Club Atltico Malagueo, filial del CD Malaga. La temporada 1993-94 va jugar en la Primera Divisi d'Espanya en les files del Real Valladolid, disputant 25 partits, l'nica campanya que Castillo va militar a la mxima categoria estatal. Va jugar a la lliga portuguesa la temporada 94/95, al Chaves.

 Clubs .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385958" title="Pagoda de Vincennes" nonfiltered="3864" processed="3849" dbindex="148895">




La pagoda del bosc de Vincennes s la seu de l'Institut international bouddhique (Institut internacional bdic) fundat per Jean Sainteny que en va assegurar la gesti. Es troba a un dels vestigis de lexposici colonial de 1931 concebut per l'arquitecte Louis-Hippolyte Boileau. En aquest recinte de 8000 m situat al costat del llac Daumesnil s'hi troben dos edificis d'arquitectura destacable. El ms imponent, l'antic pavell del Camerun, ha estat restaurat d'en 1977 i ha estat transformat en pagoda per a l'exercici del culte. La restauraci del segon, que s l'antic pavell de Togo s prevista per la Ciutat de Pars. Contindr una biblioteca on hi haur reunits els texts sobre les diverses tradicions bdiques.

La pagoda de Vincennes s ocupada per diverses obedincies de les escoles bdiques de la regi parisenca i no t cap religis al seu capdavant. La pagoda s un lloc de culte com; cont el major Buda d'Europa recobert de fulls d'or i mesura, amb el seu scol, ms de 9 metres d'alria.

Al recinte de la pagoda de Vincennes va ser-hi igualment construt entre 1983 i 1985 el temple budista tibet de Kagyu-Dzong.



 Vegeu tamb .
Kagyu-Dzong.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385959" title="Gesti de processos" nonfiltered="3865" processed="3850" dbindex="148896">
La gesti de processos s una part molt important dels sistemes operatius moderns. El sistema operatiu s l'encarregat de gestionar els recursos necessaris per tal de poder executar els processos del sistema. Entre d'altres gestions, el sistema operatiu s'encarrega de gestionar la comunicaci i l'intercanvi de dades entre processos, la protecci i el control d'accs als recursos del sistema, i la planificaci i sincronitzaci de la seva execuci. 

Per tal d'assolir aquest objectius, el sistema operatiu ha de mantenir una estructura de dades per a cada procs que descrigui l'estat del procs i els recursos que utilitza. Aquesta estructura, s'anomena bloc de control de procs.

El planificador del sistema operatiu.



El Planificador s el component del sistema operatiu que decideix quin ser l'ordre d'execuci dels processos. 

Els primers sistemes operatius no tenien planificaci exclusiva o preemptiva i no podien fer fora un procs de la CPU per tal que un altre procs amb major prioritat pogus executar-se.

Planificadors i Sistemes operatius.

Les propietats i caracterstiques principals del planificador varien segons el sistema operatiu:

Linux:  el kernel de Linux t actualment un planificador O(1) (des de la versi 2.6.23) Completely Fair Scheduler.

Unix: Les primeres implementacions estan basades en nivells de prioritat (40 de -19 a 19) i cues multilevel feedback queue on cada cua s una cua Round Robin on es prioritza els processos curts i els processos d'E/S.

Sistemes operatius basats en Windows NT: Utilitza un sistema basat en prioritats (32 nivells) i cues multilevel feedback queue. Les primeres versions de Windows i DOS no eren multitasca i les versions Windows 9x no tenien planificaci exclusiva.

Estats d'un procs. Model d'estats.

Per representar el cicle de vida d'un procs s'acostuma a utilitzar un diagrama d'estats. L'estat en qu esta un procs en un instant de temps es guarda com una dada ms al  del procs.

L'estat del procs depn en gran part de la seva relaci amb el microprocessador. Tots els sistemes operatius tenen un component anomenat Planificador (de l'angls scheduler) que s l'encarregat de decidir quin procs s'executa en cada moment. Tamb esta clar que s'haur d'implementar una cua on emmagatzemar temporalment els processos que esta a l'espera de ser executats.

Model de dos estats.

s el model ms simple i noms diferncia entre processos en execuci i processos que no s'estan executant. Aquest model funciona b quan es treballa amb una cua FIFO i una planificaci Round Robin o per torn rotatori. Cada cop que un procs canvia d'un estat d'execuci (s de CPU) a un estat de no execuci (anomenats en angls: wait o ready) s produeix una operaci que s'anomena canvi de context. Aquest procs commuta un procs en espera per un procs en execuci.

Model de cinc estats.



s el sistema ms utilitzat i t en compte que realment els processos no sempre estan preparats per a ser executats. Els processos necessiten de dades per funcionar i sovint aquestes dades s'han d'obtenir de "l'exterior" a travs d'operacions d'E/S. Aquestes operacions normalment sn d'ordres de magnitud ms lentes que la velocitat de la CPU. Els sistemes que disposen de planificaci expulsiva permeten que la CPU "expulsi" un procs en execuci que esta a l'espera d'una operaci d'E/S i permetr aix un s ms eficient de la CPU. Aquest processos passen a una estat normalment anomenat d'espera (wait). Per tant els processos que no s'estan executant poden estar en espera (wait) o llestos (ready). A ms s'afegeixen dos estats: Nou i Terminat. 

Els estats Nou i Terminat sn tils per a la gesti de processos.

Pel que fa a les cues d'espera i han diferents implementacions:

Cues FIFO (First In First Out): sistemes on no hi han prioritats;
Diferents cues una per cada nivell de prioritat: O una sola cua on s'ordenin els elements per la seva prioritat i en cas d'empat per FIFO.
Una cua d'espera per cada dispositiu E/S: Aqu s'emmagatzemen els processos en espera d'operacions d'E/S. ;

Model de 7 estats.



El fet d'utilitzar un estat en espera pot arribar a augmentar tant la exigncia d'espai de memria (mltiples processos a l'espera) fins al punt d'esgotar la memria principal. La soluci s utilitzar el procs d'intercanvi (de l'angls swapping). Aquest procs correspon a moure un procs de la memria principal a la memria secundria (normalment disc). En aquest casos s'utilitza un nou esta anomenat Susps 

Els estats sn per tant:

Nou (created);
Llest (ready) o en Espera (waiting): Pot estar en memria principal o memria secundaria (swapping);
Executant-se (running):
Dormint (sleeping) o bloquejat (blocked): : Pot estar en memria principal o memria secundaria (swapping);
Terminat (terminated);

Algorismes de planificaci.

Cues FIFO (First In First Out).

Aquest tipus de sistema equivalen a un sistema sense planificaci on els processos s'executen per estricte ordre seqencial d'execuci. Un nom equivalent s First Come First Served (FCFS) 

Algorisme Round Robin. Planificaci per torns.

La planificaci Round Robin s una de les ms senzilles i utilitzades. Consisteix en una cua FIFO per on cada procs no s'executa durant ms d'un perode de temps prefixat anomenat quantum. D'aquesta manera els processos llargs no poden saturar la cua.

El parmetre important per dissenyar sistemes RC s la mida del quantum:
Quantum gran: Si el quantum s massa gran pot acabar esdevenint un esquema FIFO (i els processos llargs poden bloquejar al curts);
Quantum petit: Cal tenir en compte el cost del canvi de context. Aquest cos es anomenat sobrecrrega (de l'angls overhead).

Si el quantum s massa curs, pot empitjorar molt el rendiment del sistema.

Els sistemes operatius moderns utilitzen sistemes complexos que poden modificar el valor del quantum de forma dinmica.

Algorismes de planificaci amb prioritat per nivells.

Aquest tipus de sistemes assignen un prioritat a cada procs. Les prioritat s divideixen en nivell de prioritat. Cada nivell sol tenir la seva prpia cua FIFO i tamb s'aplica el processament per torns (Round Robin) en cada cua

Amb Unix/Linux tenim la comanda nice per tal de canviar la prioritat d'un procs. La majoria de processos tenen la prioritat 0. Augmentar injustificadament  la prioritat d'un procs pot causar que la resta de processos (inclosos processo crtics del sistema) no funcionin correctament.

Multilevel feedback queue.

s un dels sistemes ms utilitzats. Es caracteritza per prioritzar els processos segons la segent llista de prioritats:

Donar preferncia als processos curts.
Donar preferncia als processos lligats a operacions d'E/S.
Establir rpidament de quin tipus s un procs i planificar-lo amb coherncia al seu tipus.

Normalment s'implementa donant la possibilitat a un nou procs d'executar-se en un sol quantum. Aix es fa situant inicialment un procs en un nivell alt de prioritat durant un quantum i si el procs es curt s'executar aviat i si s llarg s'enviar a una cua de prioritat inferior i s'executara segons una cua FIFO amb Round Robin.

L'ordre nice permet modificar la prioritat amb la que s'executa un recurs.

Fonts.

 Operating System incorporating Windows and UNIX, Colin Ritchie. ISBN: 0826464165;
 Operating Systems, William Stallings, Prentice Hall, (4th Edition, 2000);
 Multiprogramming, Process Description and Control;
 Operating Systems   A Modern Perspective, Gary Nutt, Addison Wesley, (2nd Edition, 2001).
 Process Management Models, Scheduling, UNIX System V Release 4:	;
 Modern Operating Systems, Andrew Tannenbaum, Prentice Hall, (2nd Edition, 2001).
 Operating System Concepts, Silberschatz, Galvin & Gagne, John Wiley & Sons, (6th Edition, 2003).
http://en.wikipedia.org/wiki/Completely_Fair_Scheduler;

Vegeu tamb.

Fils d'execuci;
Bloc de control de procs;
Comanda ps;
Identificador de procs;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385962" title="Toms Reones" nonfiltered="3866" processed="3851" dbindex="148897">
Toms Reones Crespo (n. Sant Jaume de Compostella, La Corunya, 9 d'agost de 1960). Futbolista gallec. Jugador del Club Atltico de Madrid i de la Selecci Espanyola de Futbol. 

La seva demarcaci en el camp era la de lateral dret o central. Va guanyar una lliga (1996) i quatre copes del Rei (1985, 1991, 1992 i 1996). Va ser el capit dels matalassers quan l'equip va guanyar el doblet. Els seus ltims minuts com futbolista professional van ser el dia 25 de maig de 1996, quan, a petici de la graderia, i en l'ltim partit de la Lliga 95-96, contra l'Albacete, va sortir al camp en el minut 80. Va ser el colof a una gran carrera. Tamb va participar en el Mundial 86 de Mxic amb la Selecci espanyola. Destacava per la seva duresa en el camp i la seva correcta collocaci en la defensa. 

Desprs de la seva carrera futbolstica va recalar en l'ajuntament de Marbella, sent triat regidor per el Grup Independent Liberal. Desprs de les accions judicials contra el govern de la ciutat per corrupci, va ocupar el crrec d'alcalde en funcions fins que una junta gestora es va fer crrec de l'ajuntament. Va ser detingut per la policia espanyola, a instncies del jutjat corresponent i dintre de l'operaci Malaya, el dimarts 27 de juny de 2006, per suposada participaci en la corrupci urbanstica i immobiliria a Marbella.

Enllaos externs.
L'ex futbolista Toms Reones, alcalde en funcions de Marbella;
 Corrupci a Marbella;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385963" title="Kagyu-Dzong" nonfiltered="3867" processed="3852" dbindex="148898">


Kagyu-Dzong s un centre de l'escola kagyupa del budisme tibet. Aquest centre est vinculat al 17 Karmapa, Orgyen Trinley Dorje. S'allotja a un temple d'estil tibet i butans que va ser inaugurat el 27 de gener de 1985, construt prop de la Pagoda del bosc de Vincennes, seu de l'Institut internacional bdic fundat per Jean Sainteny.

El 1980, Kalou Rinpoch, va conferenciar a la Pagoda del bosc de Vincennes, la gran Iniciaci de Kalachakra. Va trobar en aquesta ocasi Jean Ober, secretari general de l'Institut internacional bdic i conjuntament, van elaborar el projecte de construcci d'un temple tibet. Els plnols establerts per l'arquitecte Jean-Luc Massot sobre les directrius de Kalou Rinpoch, van ser aprovats per l'Ajuntament de Pars. La primera pedra va ser posada el 20 de mar de 1983. Els treballs realitzats per empreses privades i de nombrosos voluntaris van trigar dos anys.

El centre de Kagyu-Dzong est vinculat al centre Vajradhara-Ling a Normandia i Kalou Rinpoch en va confiar la responsabilitat al seu deixeble, Lama Gyourm.

D'en l'any 2006, cada any, un esdeveniment artstic t lloc a Kagyu-Dzong sobre el tema Pau i Llum per sostenir un projecte de construcci del Temple per a la Pau prop de Vajradhara-Ling.

 Enllaos externs .

 Web de Kagyu-Dzong;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385964" title="Etheostoma crossopterum" nonfiltered="3868" processed="3853" dbindex="148899">

Etheostoma crossopterum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Tennessee, Alabama i Kentucky.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385965" title="Puigvents (desambiguaci)" nonfiltered="3869" processed="3854" dbindex="148900">

Geografia: Cims i serres;
 Puigvents: cim del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa).
 Puigvents: cim del municipi d'Olesa de Montserrat (Baix Llobregat).
 Puigvents: cim del municipi de Pins (Solsons).

Geografia: Entitats de poblaci;
 Puigvents: entitat de poblaci dels municipis de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura (Baix Empord).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385968" title="Planificador" nonfiltered="3870" processed="3855" dbindex="148901">
El planificador s un component funcional molt important dels sistemes operatius multitasca i multiprocs. Aquest component s essencial en el sistemes operatius de temps real. La funci del planificador s repartir el temps disponible d'un microprocessador entre tots els processos que estan a l'espera de ser executats.

Motivaci.

Tots els sistemes operatius gestionen les aplicacions utilitzant el concepte de procs. En els sistemes amb un nic processador, en un instant donat de temps, a l'ordinador poden existir diversos processos a l'espera de ser executats, per com que noms es disposa d'un processador, noms un dels processos en espera pot ser executat. Per aix, sorgeix la necessitat que un part del sistema operatiu gestiona de forma equitativa quins processos han de ser executats en cada moment.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385969" title="Puigvents (Pins)" nonfiltered="3871" processed="3856" dbindex="148902">

El Puigvents s una muntanya de 796 metres que es troba al municipi de Pins a la comarca de la Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385970" title="Etheostoma davisoni" nonfiltered="3872" processed="3857" dbindex="148903">

 Etheostoma davisoni s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Florida i sud d'Alabama.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385972" title="Etheostoma denoncourti" nonfiltered="3873" processed="3858" dbindex="148904">

Etheostoma denoncourti  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385973" title="Serrallonga (Castellar de la Ribera)" nonfiltered="3874" processed="3859" dbindex="148905">

El Serrallonga s una muntanya de 1.027 metres que es troba al municipi de Castellar de la Ribera a la comarca de la Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385974" title="Pablo Alfaro" nonfiltered="3875" processed="3860" dbindex="148906">
Pablo Alfaro (Saragossa, Arag, 24 d'abril de 1969), ex futbolista aragons. Jugava de defensa central i el seu primer equip va ser el Reial Saragossa de la Primera Divisi d'Espanya. 

 Trajectria . 
Format a les categories inferiors del club saragoss, salta al primer equip la campanya 89/90. Les seues bones maneres criden l'atenci del Bara, que l'incorpora la 92/93, per sense massa xit, per la qual cosa Pablo Alfaro torna a sortir en direcci Santander, on s'hi est tres temporades.

Desprs d'una campanya com a matalasser, fitxa pel Mrida i posteriorment per l'Iraklis grec. Tot semblava indicar que amb 31 anys la seua carrera cuejava quant va rebre l'oferta del Sevilla FC. Al Pizjun va reviscolar i es va fer amb el control de la defensa, formant part d'un dels millors equips sevillistes dels darrers temps. Desprs de cinc anys de blanc, va fitxar de nou pel Racing de Santander, on es va retirar al 2007, enmig d'una gran ovaci de El Sardinero. Es va fer fams per la seua contundncia i agressivitat.

Actualment t el ttol de Llicenciat en Medicina i s a punt d'ingressar en l'Escola Professional d'Activitat Fsica i l'esport a Cadis. A ms s comentarista habitual en els partits de el Sevilla FC que es retransmeten per televisi en obert. 

 Clubs .


 Enllaos externs .
Alfaro en lfp.es;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385975" title="Etheostoma derivativum" nonfiltered="3876" processed="3861" dbindex="148907">

Etheostoma derivativum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M., M. Harman i T.J. Near, 2003. Phylogenetic relationships of barcheek darters (Percidae: Etheostoma, subgenus Catonotus) with descriptions of two new species. Copeia (3):512-530.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385976" title="Serra Pelada" nonfiltered="3877" processed="3862" dbindex="148908">

Geografia:
 Serra Pelada: serra del municipi de Cistella (Alt Empord).
 Serra Pelada: serra del municipi de Ponts (Alt Empord).
 Serra Pelada: serra del municipi d'Odn (Solsons).
 Serra Pelada: serra del municipi d'Artesa de Segre (Noguera).
 Serra Pelada: serra del municipi de la Bisbal de Falset (Priorat).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385977" title="Etheostoma ditrema" nonfiltered="3878" processed="3863" dbindex="148909">

Etheostoma ditrema  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Gergia, Alabama i sud-est de Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385978" title="Serra Pelada (Odn)" nonfiltered="3879" processed="3864" dbindex="148910">
La Serra Pelada s una serra situada al municipi d'Odn (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.182,6 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385979" title="Etheostoma douglasi" nonfiltered="3880" processed="3865" dbindex="148911">

 Etheostoma douglasi s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Alabama.
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N., Editor, 2004. Catalog of fishes. Updated database version of January 2004. Catalog databases as made available to FishBase in January 2004.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385980" title="Serra Llarga" nonfiltered="3881" processed="3866" dbindex="148912">

Geografia:
 Serra Llarga: serra del municipi de Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura (Baix Empord).
 Serra Llarga: serra del municipi d'Algerri (Noguera).
 Serra Llarga: serra del municipi de Lleida (Segri).
 Serra Llarga: serra del municipi de Granyanella (Segarra).
 Serra Llarga: serra dels municipis de Guixers i Navs (Solsons).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385981" title="Etheostoma duryi" nonfiltered="3882" processed="3867" dbindex="148913">

Etheostoma duryi  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Tennessee, Gergia i Alabama.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385982" title="Serra Llarga (Guixers)" nonfiltered="3883" processed="3868" dbindex="148914">
La Serra Llarga s una serra situada als municipis de Guixers i Navs (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.281,0 metres.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385983" title="Louis-Hippolyte Boileau" nonfiltered="3884" processed="3869" dbindex="148915">


Louis-Hippolyte Boileau (1898-1948) va ser un arquitecte francs.

 Principals realitzacions .

 1922 - Esglsia de Cutry. ;

 1925 - Monument als mort de la guerra 1914-18 de Longwy. ;

 1925 - Restaurant Prunier (avinguda Victor-Hugo, 16, Pars, 16 districte).

 1925 - Va participar a l'Exposici Art dco a Pars.

 1931 - Pavellons de Togo  (actual pavell del centre budista al bosc de Vincennes) i del Camerun a lExposici colonial de 1931 amb Charles Carrire.

 1937 - Palau de Chaillot en participaci.

 1937 - L'entrada del Parc des expositions de la porte de Versailles amb Lon Azma.

 Enllaos externs .
 Structurae;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385985" title="Jos Maria Ceballos" nonfiltered="3885" processed="3870" dbindex="148916">
Jos Mara Ceballos Vega (Pmanes, Lirganes, Cantbria, 7 de setembre de 1968), ex futbolista cntabre i actual preparador de porters de les seccions inferiors del Racing. 

 Trajectria . 
Jugava en la demarcaci de porter i el seu primer equip va ser el Club Deportivo Cayn, desprs va passar al Racing juvenil i posteriorment al Rayo Cantbria (entre 1987 i 1989), antic filial del conjunt en el qual va transcrrer la prctica totalitat de la seva carrera esportiva, el Racing de Santander, en el qual va estar durant catorze temporades consecutives entre 1989 i 2003 (nou en Primera, quatre en Segona i una en Segona B). s el el jugador que ms partits ha disputat amb l'equip cntabre, amb el qual va aconseguir dos ascensos a Primera i un a Segona.

Per altra banda, va ser convocat per a formar part de la selecci de futbol de Cantbria. El 18 de setembre de 2008 va realitzar el servei d'honor en el partit de debut en la Copa de la UEFA del Racing de Santander enfront del FC Honka Espoo juntament amb Luis Aldomar, Emilio Amavisca, Mara ngeles Alsa i Francisco Perna.

 Carrera esportiva .



 Enllaos externs .
 Ceballos en www.lfp.es;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385987" title="Etheostoma edwini" nonfiltered="3886" processed="3871" dbindex="148917">

 Etheostoma edwini s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Florida i Alabama.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385988" title="Canal Segarra-Garrigues" nonfiltered="3887" processed="3872" dbindex="148918">
El canal Segarra-Garrigues s una infraestructura hidrulica que crear 70.150 noves hectrees de regadiu a les comarques catalanes de la Noguera, la Segarra, el Pla d'Urgell, l'Urgell, el Segri i les Garrigues, beneficiant 17.000 regants d'una setantena de municipis.

La major part del canal i la xarxa auxiliar es troba en obres i es preveu que l'any 2009 es puguin regar les primeres hectrees de conreus.

Caracterstiques.
El sistema Segarra-Garrigues tindr dos punts de captaci d'aigua, l'un situat a l'embassament de Rialp i l'altre a l'embassament de l'Albages. En total es construiran 3.500 km de canonades, 43 basses de regulaci i 17 estacions de bombament. 

La construcci del Segarra-Garrigues costar uns 1.500 milions d'euros, finanats per la Generalitat de Catalunya, el Govern espanyol i els propis regants.

Enllaos externs.
Web de societat Reg Sistema Segarra-Garrigues, SA (REGSEGA);
Web de la Sociedad Estatal Canal de Segarra-Garrigues, SA (CASEGA);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385990" title="Etheostoma etnieri" nonfiltered="3888" processed="3873" dbindex="148919">

 Etheostoma etnieri s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385991" title="Etheostoma etowahae" nonfiltered="3889" processed="3874" dbindex="148920">

 Etheostoma etowahae s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Gergia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N., Editor, 2004. Catalog of fishes. Updated database version of January 2004. Catalog databases as made available to FishBase in January 2004.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385992" title="Quique Setin" nonfiltered="3890" processed="3875" dbindex="148921">
Quique Setin (Santander, Cantbria, 27 de setembre de 1958), ex-futbolista i entrenador cntabre. Jugava amb el dorsal 10, de migcampista, i el seu primer equip va ser el Racing de Santander de la lliga espanyola de futbol. 

 Trajectria . 
 Com futbolista . 
Futbolista de tcnica exquisida, s un dels ms grans dols en la histria de l'equip de la seva terra, el Racing de Santander amb el qual va debutar en la primera divisi espanyola en 1977. Va jugar 14 temporades en primera repartides en 3 equips: Racing (207 partits jugats en total i 31 gols), Atltico de Madrid (73 i 7 gols), CD Logros (114 i 20 gols, el seu millor terme mitj com a golejador) i de nou Racing de Santander, anotant un total de 58 gols. Desprs de la seva retirada, va fitxar pel Llevant (4 encontres) com refor de luxe per a jugar la lligueta d'ascens a segona divisi, objectiu que es va complir.

Va disputar tres partits internacionals amb Espanya. Va debutar el 20 de novembre de 1985 a Saragossa, amb ustria com adversari. El seu ltim partit internacional va ser el 22 de gener de 1986, contra la desapareguda Uni Sovitica (2-0),  a l'Estadi Insular de Las Palmas de Gran Canria. Va ser al mundial de Mxic de 1986, per no va jugar. Tamb va ser internacional Sub-21 i olmpic, i desprs de la seva retirada va formar part del combinat espanyol de Futbol platja entre 1996 i 2003. 

 Com entrenador . 
Com entrenador, va ascendir al Racing de segona a primera divisi en l'any 2002, tamb ha dirigit al Polideportivo Ejido. Posteriorment va acceptar el crrec de seleccionador de Guinea Equatorial. 

En la temporada 2007-2008 va dirigir al CD Logros de la Segona divisi B espanyola durant alguns mesos fins que va ser destitut.

 Enllaos externs .

 Quique Setin en www.lfp.es;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385993" title="Etheostoma euzonum" nonfiltered="3891" processed="3876" dbindex="148922">

Etheostoma euzonum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Missouri i Arkansas.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385994" title="Etheostoma exile" nonfiltered="3892" processed="3877" dbindex="148923">

Etheostoma exile  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385995" title="Etheostoma flabellare" nonfiltered="3893" processed="3878" dbindex="148924">

Etheostoma flabellare  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385996" title="Etheostoma flavum" nonfiltered="3894" processed="3879" dbindex="148925">

 Etheostoma flavum s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385997" title="le du Belvdre" nonfiltered="3895" processed="3880" dbindex="148926">
L'le du Belvdre (illa del Mirador, en catal) s una illa situada al llac del parc des Buttes-Chaumont, al 19 districte de Pars. D'una superfcie d'aproximadament 6700 m, est connectada a la riba per dos ponts: a l'Oest pel pont dels sucidats, de pedra, i al Sud per una passarella suspesa, de fusta.

 Temple de la Sibylle .

El temple hi s present d'en 1869 i s a una alada de 30 metres sobre el nivell de l'aigua del llac. Ha estat construt per l'arquitecte Gabriel Davioud inspirant-se en el temple de la Sibilla de Tvoli.

 Vegeu tamb .

 Parc des Buttes-Chaumont;

 Enllaos externs .

 Vista satllit: ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="385999" title="Etheostoma fonticola" nonfiltered="3896" processed="3881" dbindex="148927">

 Etheostoma fonticola s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Texas.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386000" title="Javier Lpez Vallejo" nonfiltered="3897" processed="3882" dbindex="148928">
Javier Lpez Vallejo s un futbolista navarrs nascut el 22 de setembre de 1975 a Pamplona. Amida 1,85 metres i pesa 77 quilos. 

 Detalls . 
Format en la pedrera del CA Osasuna, va arribar a interessar a grans equips com l'AC Milan amb molt poca edat. A les files de l'Osasuna va debutar a Primera Divisi va debutar a la 93/94 jugant un partit contra l'Sporting, amb els rojillos descendits automticament a Segona. Va romandre en l'equip navarrs per a sortir al Vila-real Club de Futbol en la temorada 2000-01. 

Desprs d'un parell d'anys bons en l'equip valenci passa a un segon pla en els segents, sent suplent d'en Reina. Cedit en el Recreativo de Huelva en la temporada 2006-07, t una magnfica participaci, i s clau per a que el seu equip aspirs a assolir un lloc de classificaci europea. El dia 31 de juliol de 2007 desprs de rescindir el contracte que l'unia amb Vila-real, fitxa pel Reial Saragossa, malgrat que tamb existia l'inters d'altres clubs de primera divisi com el Racing de Santander o l'Espanyol de Barcelona.El porter navarrs estar dues temporades en el quadre manyo.

Tamb ha format part de la Selecci nacional de futbol del Pas Basc.

 Clubs .


 Enllaos externs .
 Espai dedicat a Lpez Vallejo;
 Fitxa en lfp.es;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386001" title="Etheostoma forbesi" nonfiltered="3898" processed="3883" dbindex="148929">

Etheostoma forbesi  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M., P.A. Ceas D.L. Swofford i D.G. Buth, 1992. Evolutionary relationships within the Etheostoma squamiceps complex (Percidae; subgenus Catonotus) with descriptions of five new species. Copeia 1992(3):615-646.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386002" title="Etheostoma fragi" nonfiltered="3899" processed="3884" dbindex="148930">

Etheostoma fragi  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Arkansas.
 Referncies .

Bibliografia.
 Ceas, P.A. i B.M. Burr, 2002. Etheostoma lawrencei, a new species of darter in the E. spectabile species complex (Percidae: subgenus Oligocephalus), from Kentucky and Tennessee. Ichthyol. Explor. Freshwat. 13(3):203-216.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386003" title="Etheostoma fricksium" nonfiltered="3900" processed="3885" dbindex="148931">

 Etheostoma fricksium  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Carolina del Sud i Gergia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386004" title="Etheostoma fusiforme" nonfiltered="3901" processed="3886" dbindex="148932">

Etheostoma fusiforme  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386010" title="L-912" nonfiltered="3902" processed="3887" dbindex="148933">
La L-912 s una carretera antigament anomenada provincial, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya. La L correspon a la demarcaci provincial de Lleida.

T l'origen en la L-911, en el poble de Sant Salvador de Tol, del terme de Gavet de la Conca, i discorre exclusivament per l'interior d'aquest municipi, llevat del darrer tram, en qu primer fa de termenal entre Gavet de la Conca i Isona i Conca Dell (uns 500 metres) i desprs entra ja en terme de Tremp, antigament de Suterranya (uns 1.500 metres ms).

S'aboca en la carretera antigament comarcal C-1412b (Ponts - Tremp), dins del terme de Tremp, molt a prop del lmit amb els d'Isona i  Conca Dell i Gavet de la Conca. En total fa 12 quilmetres.

Discorre, per tant, pels termes de Gavet de la Conca, Isona i Conca Dell i Tremp.

L'inici de la carretera s a Sant Salvador de Tol, a , a 794,6, m. alt., i el final, a la carretera C-1412b, en terme de Tremp, a , a 476,1. Per tant, en 13 quilmetres de recorregut baixa 218,5 m.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386012" title="Institut international bouddhique" nonfiltered="3904" processed="3888" dbindex="148935">




L'Institut international bouddhique (Institut internacional bdic, en catal) va ser fundat el 1969, per Jean Sainteny (home poltic francs, 1907-1978). El seu objectiu era de construir a Frana el primer centre de culte i cultural bdic, capa a ms a ms d'acollir totes les obedincies de la religi. Obert tant als visitants com als practicants, aquest centre tamb havia de ser una porta a la cultura extrem-oriental. L'associaci (llei 1901) va permetre, desprs de moltes dificultats financeres,la creaci de la pagoda del bosc de Vincennes, sobre l'emplaament de l'antic museu del Bosc. La pagoda va ser inaugurada el 28 d'octubre 1977 per Jacques Chirac, batlle de Pars. Les esttues Unsui Gunzo foren lliurades oficialment a la ciutat de Pars, ofertes pel comit japons de suport a lInstitut internacional bdic.

El 1980, Kalou Rinpoch, que acabava d'impartir un ensenyament a la Pagoda del bosc de Vincennes, va trobar Jean Ober, secretari general de lInstitut International Bouddhique amb qui va discutir del projecte de construcci del Temple tibet de Kagyu-Dzong.

 Notes i referncies .


 Vegeu tamb .

 Kagyu-Dzong;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386014" title="L-911" nonfiltered="3905" processed="3889" dbindex="148936">
La L-911 s una carretera antigament anomenada provincial, actualment gestionada per la Generalitat de Catalunya. La L correspon a la demarcaci provincial de Lleida.

T l'origen en el coll de Comiols, l'entrada al Pallars Juss i en la Conca Dell des de la Noguera] per llevant, dins del terme municipal d'Isona i Conca Dell (antic terme de Benavent de la Conca), en la carretera antigament anomenada comarcal C-1412b (Ponts - Tremp).

S'aboca en la L-912, en el poble de Sant Salvador de Tol, del terme de Gavet de la Conca. La carretera discorre un primer tram de 500 metres pel terme d'Isona i Conca Dell i la resta del seu traat pel de Gavet de la Conca. En total fa 11 qulmetres.

L'inici de la carretera s a la C-13, en terme d'Isona i Conca Dell, al Coll de Comiols, a , a 1.100,8 m. alt., i el final, a Sant Salvador de Tol, a , a 794,6. Per tant, en 11 quilmetres de recorregut baixa 306,2 m.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386018" title="Etheostoma gracile" nonfiltered="3906" processed="3890" dbindex="148937">

Etheostoma gracile  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386021" title="Etheostoma grahami" nonfiltered="3907" processed="3891" dbindex="148938">

Etheostoma grahami  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Texas i Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386023" title="Etheostoma gutselli" nonfiltered="3909" processed="3892" dbindex="148940">

Etheostoma gutselli  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Prez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea, i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386024" title="Etheostoma histrio" nonfiltered="3910" processed="3893" dbindex="148941">

Etheostoma histrio  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386025" title="Unix-like" nonfiltered="3911" processed="3894" dbindex="148942">
Un sistema operatiu semblant a Unix o Unix-Like s aquell que comparteix moltes de les caracterstiques del sistema operatiu Unix, que va ser escrit, entre d'altres, al 1969 per Ken Thompson, Dennis Ritchie i Douglas McIlroy als Laboratoris Bell (Bell Labs). .

Vegeu tamb.

UNIX;
GNU;
Linux;

Referncies.


Enllaos externs.
http://www.linfo.org/unix-like.html;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386026" title="Etheostoma hopkinsi" nonfiltered="3912" processed="3895" dbindex="148943">

Etheostoma hopkinsi  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Carolina del Sud i Gergia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386028" title="Etheostoma inscriptum" nonfiltered="3913" processed="3896" dbindex="148944">

Etheostoma inscriptum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Carolina del Nord, Carolina del Sud i Gergia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386029" title="Ps (UNIX)" nonfiltered="3914" processed="3897" dbindex="148945">



A la majoria de sistemes operatius similars a UNIX, la comanda ps permet visualitzar els processos que s'estan executant.

L'ordre ps permet doncs accedir a les dades que el sistema operatiu disposa sobre els processos en execuci. Aquestes dades es guarden al bloc de control de procs i per tant, les dades a les que podrem accedir seran les mateixes que emmagatzema aquesta estructura de dades (Identificador de procs o PID, estat del procs, estadstiques del procs, recursos utilitzats, etc.)

Implementacions.

Hi han diferents implementacions de la comanda ps, les quals difereixen sobretot en la forma d'utilitzar les opcions. Podem destacar 3 versions principals:

Opcions UNIX: les opcions han d'estar totes agrupades i han d'estar precedides per un gui (-).
Opcions BSD: poden estar agrupades i no utilitzen mai el gui (-).
Opcions llargues de GNU: van precedides per dos guions (--);

Paquet de programari.

En sistemes GNU/Linux basats en Debian, la comanda ps ve proporcionada pel paquet procps, tal i com mostra la segent seqncia de comandes

 $ which ps
 /bin/ps
 $ dpkg -S /bin/ps
 procps: /bin/ps

Exemples.

El mode ms simple d'utilitzar ps s:


 $ ps
  PID TTY          TIME CMD
 7431 pts/0    00:00:00 su
 7434 pts/0    00:00:00 bash
 18585 pts/0    00:00:00 ps


Que mostra tots els processos que tenen el mateix identificador d'usuari efectiu (EUID) que el de l'usuari que executa la comanda i que tenen associada la mateixa terminal des de la que es convoca la comanda ps. La primera columna mostra l'identificador del procs (de l'angls Process Identifier PID), la terminal associada al procs (columna TTY), el temps acumulat d's de CPU (columna TIME) i finalment la comanda que ha generat el procs.

Sovint es combina l's de la comanda ps amb la comanda grep:


tux ~ # ps -A | grep firefox-bin
11778 ?        02:40:08 firefox-bin
11779 ?        00:00:00 firefox-bin


Referncies.
Manual de la comanda ps (man ps);

Vegeu tamb.

Ordre top;
Gesti de processos;
Procs (informtica);
Identificador de procs;
Fils d'execuci;
Bloc de control de procs;
Comanda ps;
Comanda pidof;
Sistema operatiu;

Enllaos externs.
 The ps Command - Per The Linux Information Project (LINFO) ;
man ps ;
Exemples d's de la comanda ps.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386030" title="Etheostoma jessiae" nonfiltered="3915" processed="3898" dbindex="148946">

 Etheostoma jessiae s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Alabama, Virgnia, Carolina del Nord, Tennessee i Gergia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386031" title="Etheostoma jordani" nonfiltered="3916" processed="3899" dbindex="148947">

Etheostoma jordani  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Alabama, Gergia i sud-est de Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386032" title="Etheostoma juliae" nonfiltered="3917" processed="3900" dbindex="148948">

Etheostoma juliae  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: sud de Missouri i nord d'Arkansas.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386033" title="Jean Sainteny" nonfiltered="3918" processed="3901" dbindex="148949">
Jean Sainteny o Jean Roger (29 maig de 1907 a Le Vsinet - 25 febrer de 1978), va ser un poltic francs i membre de l'Orde de l'Alliberament.

Biografia.

Gendre del president del Consell Albert Sarraut, Jean Sainteny s assessor. Cap del sector Normandia per a la xarxa de la Resistncia Alliance sota el pseudnim "Dragon", s capturat per la Gestapo, desprs aconsegueix evadir-se i es fa un dels artfexs del desembarcament de Normandia. Aporta al general Patton les informacions que li permetran envestir Pars.

El 1946, s comissari de la Repblica per a Tonkin i Annam del Nord i negocia amb Ho Chi Minh. s d'altra banda a l'origen d'un acord amb el dirigent Viet Minh perqu l'Indoxina continu sent a la Uni francesa: acord Ho-Sainteny. Aquest acord es caducar desprs del bombardeig d'Hai Phong ordenat per l'Alt-comissari Thierry d'Argenlieu. D'aleshores en, el seu desig de negociar esdev minoritari i el seu paper secundari. Sorprs en una emboscada, s ferit. Desprs dels acords de Ginebra de 1954, torna a Hanoi com a delegat del govern francs.

s comissari general de Turisme de 1959 a 1962. Escollit diputat UNR-UDT el 1962, entra al govern de Georges Pompidou en qualitat de ministre dels Antics combatents i Vctimes de guerra i s titular d'aquesta cartera entre el 28 de novembre de 1962 i el 8 de gener de 1966.

El 1968, funda l'Institut internacional bdic que dna lloc a la creaci de la pagoda del bosc de Vincennes.

De 1968 a 1977, s membre del Consell constitucional.

Condecoracions.

 Gran Oficial de la Legi d'honor;
    
 Company de l'Alliberament - decret del 22 de desembre de 1945;
    
 Creu de Guerra 1939-1945 (4 citacions);
    
 Creu de Guerra dels Teatres d'Operacions Exteriors;
    
 Medalla de la Resistncia amb roseta;
    
 Medalla colonial amb gafet "Extrme-Orient";


Enllaos externs.

 Biografia a la web de lOrdre de la Libration;

Notes i referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386034" title="Etheostoma kanawhae" nonfiltered="3919" processed="3902" dbindex="148950">

Etheostoma kanawhae  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Virgnia i Carolina del Nord.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386035" title="Colnies de Rssia" nonfiltered="3920" processed="3903" dbindex="148951">

Les colnies de Rssia foren tots aquells territoris que, tot i pertnyer a l'Imperi Rus, estaven separats fsicament de les seves fronteres o, fins i tot, de la massa continental eurasitica. Al llarg de la seva histria Rssia fou una potncia que s'expand continentalment. No obstant, a finals del s.XVIII inici una certa expansi ultramarina. Exceptuant el cas d'Alaska, la majora foren de poca importncia a causa de l'allunyament respecte la metrpoli.


Colnies russes d'ultramar.
Amrica.
 Alaska. Oficialment russa des del 1784, fou administrada per la Russian American Company. Amb el temps el govern imperial es desentengu d'aquesta colnia i finalment el 1867 fou venuda als  Estats Units.

 Fort Ross. Situat a la costa de Califrnia, aquest fort estigu en mans russes des del 1812 fins al 1848.

sia.
 Lshunkou. Aquesta ciutat xinesa (coneguda abans amb el nom de Port Arthur) estigu sota control rus en rgim de concessi des del 1898 fins al final de la Guerra russo-japonesa (1904-1905).

Oceania.
 Kauai (Hawaii). El 1816, russos provinents d'Alaska van edificar tres fortins en aquesta illa per a causa de l'oposici tant indgena com metropolitana, abandonaren el projecte de colonitzaci l'any segent.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386036" title="Illes Heard i McDonald" nonfiltered="3921" processed="3904" dbindex="148952">
Les Illes Heard i MacDonald sn un grup d'illes subntrtiques deshabitades. Ocupen una superfcie de 372km2. Pertanyen a Austrlia des de 1947 i contenen els dos nics volcans actius del territori australi i a ms un d'ells el Mawson Peak,de 2.745 metres, s la mxima altitud del pas. Desprs d'estar inactiu des de feia 75.000 anys l'any 2005 un volc va tornar a entrar en erupci. 

Van ser descobertes per Peter Kemp, un mariner britnic, l'any 1833. Per van ser el capit John Heard i el capit William MacDonald qui van redescobrir les illes el 1854.

Durant el perode de caa dels elefants marins des de 1855 fins 1880 s'hi van installar caadors per fer-ne oli arribant a residir-hi fins a un mxim de 200 persones.



L'illa Heard s muntanyosa, coberta de glaceres, i t com coordenades geogrfiques: .
 
Les illes McDonald petites i rocoses  ocupen una superfcie de 2.5 km2 i es troben a l'oest de les illes Heard en les coordenades:.

 Fauna .
Hi ha moltes foques i diversitat d'ocells. S'hi ha establert una reserva marina que ocupa 65000 km2 

No s'hi fan activitas econmiques per s'ha assignat el codi de pas HM en ISO 3166-1 (ISO 3166-2:HM) i aleshores el domini d'internet .hm.

 Referncies .
 Scholes, Arthur. (1949) Fourteen men; story of the Australian Antarctic Expedition to Heard Island.  Melbourne: F.W. Cheshire.
 Smith, Jeremy. (1986) Specks in the Southern Ocean. Armidale: University of New England Press. ISBN 085834615X;

 Enllaos externs .
 Heard Island and McDonald Islands official website;
 World heritage listing for Heard Island and McDonald Islands;
 CIA World Factbook entry;
 MODIS satellite image, taken 30 September 2004 and showing a von Krmn vortex street in the clouds, caused by Mawson Peak's effect on the wind;
 World Heritage Site entry;
 Fan's page with further historical and geographic information and a map;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386037" title="Etheostoma kantuckeense" nonfiltered="3922" processed="3905" dbindex="148953">

 Etheostoma kantuckeense s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Kentucky i Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Ceas, P.A. i L.M. Page, 1997. Systematic studies of the Etheostoma spectabile complex (Percidae; Subgenus Oligocephalus), with descriptions of four new species. Copeia (3):496-522.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386038" title="Etheostoma kennicotti" nonfiltered="3923" processed="3906" dbindex="148954">

Etheostoma kennicotti  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386040" title="Etheostoma lachneri" nonfiltered="3924" processed="3907" dbindex="148955">

 Etheostoma lachneri s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Alabama.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Powers, S.L. i R.L. Mayden, 2003. Etheostoma cervus: A new species from the Forked Deer River system in western Tennessee with comparison to Etheostoma pyrrhogaster (Percidae: Subgenus Ulocentra). Copeia (3):576-582.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386041" title="Etheostoma lawrencei" nonfiltered="3925" processed="3908" dbindex="148956">

Etheostoma lawrencei  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Ceas, P.A. i B.M. Burr, 2002. Etheostoma lawrencei, a new species of darter in the E. spectabile species complex (Percidae: subgenus Oligocephalus), from Kentucky and Tennessee. Ichthyol. Explor. Freshwat. 13(3):203-216.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386043" title="Etheostoma lepidum" nonfiltered="3926" processed="3909" dbindex="148957">

Etheostoma lepidum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Texas i Nou Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386045" title="Portada/Article/Ajuda/Imatge" nonfiltered="3927" processed="3910" dbindex="148958">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386047" title="Portada/Article/Altres llenges/Imatge" nonfiltered="3928" processed="3911" dbindex="148959">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386049" title="Portada/Article/Projectes germans/Imatge" nonfiltered="3929" processed="3912" dbindex="148960">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386051" title="Portada/Curiositats/Ajuda/Imatge" nonfiltered="3930" processed="3913" dbindex="148961">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386053" title="Portada/Curiositats/Altres llenges/Imatge" nonfiltered="3931" processed="3914" dbindex="148962">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386055" title="Portada/Curiositats/Projectes germans/Imatge" nonfiltered="3932" processed="3915" dbindex="148963">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386057" title="Anton Eberl" nonfiltered="3933" processed="3916" dbindex="148964">
Anton Eberl (Viena, 13 de juny de 1765 - Viena, 11 de mar de 1807) va ser un pianista i compositor austrac.

Fill d'un funcionari de certa importncia de la cort imperial, la seva famlia el destin al Frum, per ja a l'edat de 16 anys mostra una gran disponibilitat per la msica que escriv dues peres cmiques, fent-se notar per Gluck i travant poc desprs amistat amb Mozart.

Entre les seves obres ms importants cal esmentar una Sonata en do menor, qu va ser atribuda a Mozart per Pleyel; altres nou Sonates per a piano a dues i quatre mans, una per a piano i viol publicades separadament i amb diferents ttols; Variacions sobre diferents temes, entre elles vers un tema de La flauta mgica, publicada amb el nom de Mozart; la cantata Gloria d'Imeneo; trios i quartets per a piano i instruments de corda; fantasies, poloneses, concerts, serenates, i les peres El comer de modes, La reina de les Illes negres, La bruixa, Baldu comte de Flandes, i quatre simfonies a gran orquestra.

Les seves obres ms notables sn l'pera Els bohemis i Pram i Tisbe.

 Bibliografia .
Tom nm. 18, pg. 2723 de l'Enciclopdia Espasa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386058" title="Portada/Efemrides/Ajuda/Imatge" nonfiltered="3934" processed="3917" dbindex="148965">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386060" title="Portada/Efemrides/Altres llenges/Imatge" nonfiltered="3935" processed="3918" dbindex="148966">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386062" title="Portada/Efemrides/Projectes germans/Imatge" nonfiltered="3936" processed="3919" dbindex="148967">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386067" title="Portada/Notcies/Ajuda/Imatge" nonfiltered="3937" processed="3920" dbindex="148968">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386069" title="Portada/Notcies/Altres llenges/Imatge" nonfiltered="3938" processed="3921" dbindex="148969">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386071" title="Portada/Notcies/Projectes germans/Imatge" nonfiltered="3939" processed="3922" dbindex="148970">


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386074" title="Llibre de les Solemnitats" nonfiltered="3940" processed="3923" dbindex="148971">
El Llibre de les Solemnitats de Barcelona o Llibre de les Solemnitats Reials fou un conjunt de volums datats entre 1383 i 1719 en el que els escrivans de Barcelona hi deixaven constncia de les celebracins i actes importants en els que hi prenien part els representants de la ciutat com visites de personatges destacats, celebracions religioses, ceremnies funerries reials, naixements de prnceps...

L'anotaci tenia com a funcionalitat la constncia histrica, aix com l'enregistrament dels diferents detalls de les cerimnies per esdevenir de referncia i consulta per a propers esdeveniments similars.

El Llibre de les Solemnitats contingu 7 volums, els dos primers dels quals i els primers folis del tercer s'han perdut, amb el que la part actualment conservada s'inicia al 1424. Totes les anotacionsn en llengua catalana llevat de les de 1719.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386076" title="Filicudi" nonfiltered="3941" processed="3924" dbindex="148972">

Filicudi s una illa del grup occidental de les illes Elies, situada entre Alicudi a l'oest i Salina a l'est, i administrativament forma part del municipi de Lipari, a la provncia de Messina. T 9,7 km i una poblaci de 250 habitants (anomenats filicudari), que resideixen a Pecorini a Mare, petit port de pescadors al fons d'una badia natural; Filicudi Porto, amb un redut nucli de cases, a l'altra banda de l'illa, i Valdichiesa, units tots tres per l'nica carretera asfaltada de l'illa. A Stimpagnatu, al sud-est de Filicudi, noms hi viuen turistes a l'estiu.

En temps antics era coneguda com Phoenicusa, en referncia a l'abundncia de falgueres; en realitat es tracta d'un margall molt caracterstic, encara present als promontoris de l'illa. Sn molt interessants les runes del poblat neoltic de Capo Graziano; les troballes arqueolgiques testimonien que en aquella poca hi havia una florent indstria basada en el treball de l'obsidiana.

L'illa s dominada per la muntanya anomenada Fossa Felci, un volc apagat de 774 m d'altitud. A part d'aquest, a Filicudi n'hi ha set ms, tots apagats de fa molt de temps, per la qual cosa estan molt erosionats. Una part de l'illa ha estat protegida com a parc natural.

Els productes agrcoles principals sn les tperes i les figues, si b els ingressos principals s'obtenen del turisme, grcies al qual, en poca estival, poden arribar a residir-hi unes 3.000 persones. La pesca no t una importncia especial en l'economia illenca, si b es practica bastant la no professional, tamb per part del turisme. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386077" title="Parc floral de Pars" nonfiltered="3942" processed="3925" dbindex="148973">


El parc floral de Pars s un parc urb i un jard botnic situat al Bosc de Vincennes, al 12 districte de Pars.

s un dels quatre pols del Jard botnic de Pars amb el Parc de Bagatelle i el Jard dels hivernacles d'Auteuil al Bosc de Boulogne i l'Arbortum de l'escola del Breuil al Bosc de Vincennes.

Histric.

Al segle XIX, el Bosc de Vincennes era un terreny d'entrenament militar. Fou aclarit per deixar lloc a les casernes, camps de maniobres i turons de tir. Napole III cedeix el 1860 el bosc a la ciutat de Pars perqu sigui transformat en un parc simtric del bosc de Boulogne.

 Al final dels anys 1960 i en ocasi de les Terceres Floralies Internacionals, es cerca un lloc al bosc per a celebrar-hi la manifestaci.
 La concepci i la realitzaci del Parc van ser confiades a l'arquitecte paisatgista Daniel Collin. L'indret escollit - els antics terrenys militars desafectats de La Cartoucherie i de la Pyramide - va ser totalment remodelat. Noms la pineda existent i els seus pins de Crsega va ser conservada.
 El Parc floral ser inaugurat el 1969. Amb 31 hectrees, ser el major espai verd creat a Pars d'en la fi del Segon Imperi. Quinze mesos de treballs hauran calgut abans no fossin efectuades les primeres plantacions.

La influncia del Jap.

 L'arquitectura del Parc s'inspira molt lliurement en l'estil japons popularitzat a l'poca de la seva concepci pels Jocs Olmpics de Tquio de 1964. Els envolats de les teulades del restaurant i les ones de llambordes de l'entrada sud recorden l'Estadi Olmpic de Yoyogi per Kenz  Tange.
 La manera d'articular els 28 pavellons i els celoberts hortcoles per temes fa pensar en l'arquitectura de la Villa Imperial de Katsura. Les teulades desbordants, els passeigs semi coberts persones ofegades en la vegetaci i les carcasses ortogonals dels pavellons sn molt semblants al seu model. El parc comprn igualment un hall que serveix de centre d'exposicions i de manifestacions.
El tractament de finor d'aquestes referncies dna a l'indret una elegncia i una personalitat a banda entre els jardins contemporanis.

Un parc d'escultures.

 En el marc de la disposici del Parc, Bernard Anthonioz va desenvolupar una poltica d'encrrecs amb joves artistes, Stahly, Agam, Penalba, Tinguely, Jean-Pierre Raynaud o de cirurgians plstics confirmats com Giacometti o Calder. Per primera vegada, entre 1969 i 1971, es van realitzar encrrecs efmers. ;

La temtica dels paisatges.


 El parc cont una collecci nica de 650 iris diferents.
 El Parc ofereix una articulaci molt hbil de diversos temes vegetals: praderia de bulbs, mirall d'aigua amb la seva font monumental de Franois Stahly, vall de les flors, pineda i la seva vegetaci d'azalees, de rododendres i de camlies, paisatges aqutics o camperols.
 El parc protegeix 7951 txons referenciats de flors, bulbs i arbres, destacant les colleccions nacionals de geranis, d'astilbes i d'iris, aix com una collecci de falgueres rstiques i de paeonia herbcies.
 El Parc Floral organitza cada tardor un concurs internacional de dlies i presenta a la primavera ms de 250 varietats de tulipes.
 El parc s oficialment reconegut com a jard botnic d'en 1998.

Accs.

El Parc Floral de Pars est situat al bosc de Vincennes, de cara a l'esplanada sud del castell de Vincennes.

 s accessible per la lnia de metro N1.
 s obert al pblic tots els dies de l'any a tarifes variant de 0,5 a 4 segons les estacions i les floracions.
 D'en l'1 d'octubre de 2006, s obert gratutament al pblic tot l'any, tret dels dimecres, dissabtes i diumenges durant el perode que va de comenament juny a final de setembre. La tarifaci s de 5, 2,5 per a demi-tarif i gratut per als nens de menys de 7 anys.
 Al parc hi ha dos restaurants, un lloc d'espectacles (lEspace Delta) a semi aire lliure, un teatre i un espectacle de titelles aix com un vast espai de jocs per a nens.

Visitar prefernetment les estacions de floraci (abril a juny i setembre-octubre) per apreciar la diversitat de les seves colleccions.

Notes.


Vegeu tamb.

 Jard botnic;

Galeria.



Enllaos externs.

 Web oficial;
 Arxius de l'Humanit: 13 de juny de 1992 ;
 Vistes satllit: ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386082" title="La Vaca Xula" nonfiltered="3943" processed="3926" dbindex="148974">
La Vaca Xula de Vacarisses s un element del bestiari popular catal que fa honor al nom del seu poble, Vacarisses, que els antics documents escriuen Vacharizas o Vacherizas, que sembla que prov d'un topnim derivat de la paraula vaca o cacha, s a dir, "lloc de vaques". 

La Vaca Xula fou construda l'any 1992 per Jordi Grau del taller El Drac Petit de Terrassa. Pertany a la Colla Gegantera de Vacarisses, amb el que sol acompanyar a moltes de les seves sortides, tant pel poble com fora, als gegants de la localitat. 

El 13 d'octubre de 1996, amb motiu del des aniversari de la creaci del Bou de Foc del Vendrell, es va organitzar la 1a Trobada de Bous de Catalunya en la que es produ el casament entre la Vaca Xula i el Bou de Foc del Vendrell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386086" title="Etheostoma longimanum" nonfiltered="3944" processed="3927" dbindex="148975">

Etheostoma longimanum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Virgnia i Virgnia Occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386088" title="Etheostoma lugoi" nonfiltered="3945" processed="3928" dbindex="148976">

Etheostoma lugoi  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 3,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Norris, S.M. i W.L. Minckley, 1997. Two new species of Etheostoma (Osteichthyes: Percidae) from Central Coahuila, Northern Mexico. Ichthyol. Explor. Freshwat. 8(2):159-176.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386089" title="Etheostoma luteovinctum" nonfiltered="3946" processed="3929" dbindex="148977">

Etheostoma luteovinctum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386090" title="Etheostoma lynceum" nonfiltered="3947" processed="3930" dbindex="148978">

Etheostoma lynceum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386091" title="Etheostoma maculatum" nonfiltered="3948" processed="3931" dbindex="148979">

Etheostoma maculatum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386092" title="Etheostoma mariae" nonfiltered="3949" processed="3932" dbindex="148980">

Etheostoma mariae  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Carolina del Nord i Carolina del Sud.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386093" title="Etheostoma microlepidum" nonfiltered="3950" processed="3933" dbindex="148981">

Etheostoma microlepidum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: oest de Kentucky i nord de Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386094" title="Etheostoma microperca" nonfiltered="3951" processed="3934" dbindex="148982">

 Etheostoma microperca s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386095" title="Etheostoma moorei" nonfiltered="3952" processed="3935" dbindex="148983">

Etheostoma moorei  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Arkansas.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386098" title="30 Cos (Regne Unit)" nonfiltered="3953" processed="3936" dbindex="148984">


El XXX Cos va ser un Cos de l'Exrcit Britnic durant la Segona Guerra Mundial. La seva insgnia era un senglar rampant.

 Histria de combat .
 Nord d'frica .
El XXX Cos va jugar un paper principal a la Campanya del Desert Occidental, a on es form inicialment per a les unitats blindades britniques al nord d'frica en preparaci per a l'Operaci Crusader, la darrera temptativa britnica d'aixecar el setge de Tobruck. Va patir moltes baixes, principalment degudes a unes tctiques de guerra blindada obsoletes, per finalment van obligar a l'Afrika Korps de Rommel a retirar-se fins a El Agheila, a la Lbia central.

Per al 1942 Rommel va contraatacar i va fer retrocedir als britnics fins a Gazala, a escassos kilmetres a l'oest de Tobruk. El pla del General Neil Ritchie, comandant del 8 Exrcit, era que el XIII Cos mantingus la lnia, mentre que el XXX aturs qualsevol temptativa alemanya de superar el flanc al sud de Bir Hachiem, recolzats per la 1a Brigada de la Frana Lliure. Van aconseguir alentir l'avan dels blindats de Rommel, forant-los a endinsar-se per La Caldera, el forat que havia quedat a les lnies britniques desprs de la destrucci de la 150a Brigada d'Infanteria. Els britnics intentaren tancar el forat mitjanant diversos contraatac, per van fracassar i, a ms, els francesos van ser obligats a retirar-se de Bir Jachiem, motiu pel qual Rommel va poder sortir de La Caldera. El XXX Cos va haver de retirar-se fins a Mersa Matruh, recolzat pel recentment format X Cos. No obstant, els alemanys van aconseguir envoltar a X Cos (tot i que, afortunadament pels britnics, van ser capaos de trencar el setge), i van empnyer al XXX Cos cap a El Alamein.

 El Alamein .
El XXX Cos va retirar-se fins a El Alamein, la darrera posici defensable prop del riu Nil. Era l'nic lloc al desert on la norma habitual de les operacions del desert (sempre hi ha un flanc obert) no es complia. El XXX Cos va ser destinat a la zona nord de la lnia, reforat amb unitats del XIII Cos, incloent la 1a Divisi Sudafricana i la 9a Divisi Australiana, car que havia patit moltes baixes i perdut molt equipament. L'Afrika Korps de Rommel, exhaust i amb les lnies d'aprovisionament molt esteses, no va poder superar el XXX Cos. En aquells moments, la seva formaci ms gran va ser la 23a Brigada Blindada.

Fart de les derrotes al nord d'frica, el Primer Ministre Britnic sir Winston Churchill decid reemplaar al General Claude Auchinleck, comandant en cap de les forces britniques a l'Orient Mitj i, per extensi, comandant del 8 Exrcit. Va ser substitut com a Comandant en Cap de l'Orient Mitj pel general Harold Alexander, i coma a comandant del 8 Exrcit pel General William Gott, comandant del XIII Cos. Per Gott va morir en un accident aeri, i el seu lloc va ser ocupat finalment pel General Bernard Montgomery.

Un mes desprs de la Primera Batalla d'El Alamein, Rommel intent superar El Alamein: en aquesta ocasi, es dirigiria cap al pas d'Alam Halfa, a la punta sud de la lnia. L'atac carreg contra el XIII Cos, per el XXX Cos hagu d'encarar diversos atacs alemanys de diversi.

Desprs de la victria a Alam Halfa, Montgomery passa a l'ofensiva. Va portar ms tropes, incloent la 51a Divisi d'Infanteria (Highland) i l'experimentada 4a Divisi d'Infanteria ndia per reforar el XXX Cos, i tamb assign la 2a Divisi neozelandesa (amb la seva 9a Brigada Blindada, originries del XIII Cos. El XXX Cos va haver de sotmetre's a un extensiu re-entrenament, per poder donar un bon cop i crear un passads per on poguessin introduir-se els tancs del X Cos.

La nit del 24 d'octubre, Montgomery estava preparat per a llenar-se a l'atac. Desprs d'un bombardeig d'artilleria mai vist des de la Primera Guerra Mundial, el XXX Cos deix les seves trinxeres i comen a avanar. El XXX Cos pat grans prdues, per els veterans australians, neozelandesos, sudafricans i highlanders van continuar el seu avan i ben aviat ja s'havien creat diverses escletxes als camps minats. Finalment, els atacs del XXX Cos es veieren aturats degut a la resistncia alemanya. A primera hora del mat del 2 de novembre, Montgomery llan l'Operaci Supercharge, un gran atac portat a terme pels Cossos X i XXX (reforat per la 50a Divisi Northumbrian, originria del XIII Cos. Pel 4 de novembre, el X Cos havia superat les lnies, i la Segona Batalla de l'Alamein havia estat guanyada.

Desprs d'El Alameix, el XXX avan de manera tenint cura de no quedar-se sense subministraments. Finalment es va aturar a la Lnia Mareth, a Tunsia, a finals de febrer. Per, tot i el disgust de Montgomery, l'excellent 9a Divisi australiana va ser retirada del front afric i enviada al Pacfic, deguda la insistncia del govern australi, i la 1a Sudafricana romangu a Egipte.

 Tunsia .
El 19 de mar, el XXX Cos llan un atac sobre la Lnia Mareth com a part de l'Operaci Pugilista, amb la 50a Divisi d'Infanteria (Northumbrian) i la 51a Divisi d'Infanteria (Highland) al capdavant. Van aconseguir crear una trampa, per va ser rpidament continguda per la 15a Divisi Panzer de Rommel. No obstant, durant l'Operaci Supercharge II, un grup comandat pel Tinent General Horrocks, compost pel Cos Neozelands i la 1a Divisi Blindada del X Cos van explotar una posici de flanqueig establerta pels neozelandesos durant "Pugilista" , trencant les defenses del flanc alemany durant la nit del 26-27 de mar, obligant a les forces alemanyes que es retiressin cap al nord fins a Wadi Akrit.

A mitjans d'abril, el XXX Cos prov d'atacar la posici capdavantera, per va fer escassos progressos contra la resistncia italo-germana. Per en aquells moments, el 1rExrcit britnic havia travessat les lnies alemanyes a la Tunsia central i les tropes de l'Eix van ser obligades a rendir-se.

 Siclia .
El 10 de juliol de 1943, el XXX Cos va ser destinat per participar a la invasi aliada de Siclia. El XXX Cos (a les ordres del Tinent General Oliver Leese) havia de formar el flanc esquerra del 8 Exrcit. Per tant, va ser reforat amb la 1a Divisi d'Infanteria Canadenca i amb la 231a Brigada d'Infanteria britnica, provinents de Malta. No obstant, la 2a neozelandesa i la 4a ndia no estaven disponibles per a Siclia, car havien patit grans prdues.

El XXX Cos va desembarcar prop de Pachino, a Siclia, fent diversos guanys territorials contra la 206a Divisi Costanera italiana, i pel 18 de juliol, ja es trobava a mig cam de Messina. A partir d'aquell moment el progrs es va alentir considerablement, doncs el terreny muntanys sicili afavoria als defensors. L'Eix comen a evacuar tropes cap al continent, i pel 17, els darrers soldats alemanys travessaven l'Estret de Messina, i els Aliats tenien el control de l'illa. El XXX Cos va ser retirat en aquell moment del front, sent enviat al Regne Unit per descansar i reavituallar-se per participar a l'Operaci Overlord.

 Normandia .
A Normandia, el XXX Cos torn a incloure la 50a Divisi (Northumbrian), que desembarc a Gold Beach. Va superar rpidament als defensors alemanys de la 716a Divisi d'Infanteria, aconseguint enllaar amb el 1r Cos britnic al final del Dia D. A partir d'aquell moment la situaci es revert, aconseguint escassos guanys, per el 10 de juny aconsegu enllaar amb les forces americanes que avanaven des d'Omaha Beach. El 12 de juny es aparegu una oportunitat: els alemanys tenien una gran escletxa al front prop de la ciutat de Camount. La 7a Divisi Blindada va ser enviada rpidament a ocupar aquell forat, dirigint-se cap al Villers Bocage per intentar flanquejar la Divisi Panzer Lehr i obligar-los a retirar-se. Aquest atac va ser avortat per l'as dels Tiger Michael Wittmann, al capdavant del 101r Batall de Tancs Pesats SS, que destross la punta de llana de la 7a Blindada, el 4t County of London Yeomanry, obligant als britnics a retirar-se, i l'escletxa va ser rpidament tancada. El comandant del XXX Cos, tinent general Gerard Bucknall va ser molt criticat per aquesta actuaci, doncs Montgomery creia que si altres unitats de la 7a Blindada s'haguessin desplaat rpidament, s'hagus assolit l'objectiu i es podrien haver destrut diverses divisions alemanyes.

Llavors, el Cos particip en una batalla de desgasts amb petits guanys territorials. El 24 de juliol, la lnia del front gaireb no s'havia mogut. Aquells dia, els americans van llanar l'Operaci Cobra, un atac a gran escala sobre les posicions alemanyes a Contentin. Van fer uns progressos considerables, i els britnics llanaren l'Operaci Bluecoat per tal d'aprofitar el moment. El VIII Cos al flanc dret de Bluecoat, va fer un progrs considerable, per el XXX Cos estava embussat. Preocupat del desenvolupament dels fets, Montgomery retir a Bucknall i el substitu per Brian Horrocks, un veter del nord d'frica. Desprs de la marxa de Bucknall, l'actuaci del XXX Cos millor considerablement, i aconsegu enllaar amb l'altre cos britnic durant la Batalla de la Bossa de Falaise. Desprs de la desfeta alemanya, el XXX Cos avan rpidament cap al nord-est, alliberant les ciutats belgues de Brusselles i Anvers. Per en aquells moments hagu d'aturar-se l'avan deguda l'escassetat de combustible. Seccions dels Gurdies Blindats i del 2n Regiment Household Cavalry van aconseguir assegurar un pont sobre el canal del Mosa-Escalda a Holanda. El pont va rebre el nom de Pont de Joe (Joe's Bridge), en honor al Tinent Coronel Joe Vandeleur, comandant del 2n Batall dels Gurdies Irlandesos, que van capturar el pont.

 L'Operaci Market Garden .
Desprs de l'xit a Frana i Blgica, el General Montgomery va voler establir un pont per travessar el Rin, i el pont situat a la ciutat d'Arnhem semblava ideal: al capturar-lo s'alliberaria Holanda, es tancaria el 25 Exrcit alemany i els Aliats tindrien un cam per passar pel flanc de la Lnia Sigfrid. Per portar-ho a terme, es decid desplegar el 1r Exrcit Aerotransportat Aliat, amb la 101a Aerotransportada americana llanada sobre Eindhoven per assegurar els ponts sobre els Son i el Canal de Wiljelmina, la 82a Aerotransportada americana llanada sobre Nijmegen per ssegurar els ponts de Gave i Nijmegen; i la 1a Aerotransportada britnica sobre Arnhem, per assegurar el pont de la ciutat. La tasca del XXX Cos, format per uns 50.000 homes, consistia en avanar a travs d'aquest cam i arribar a Arnhem per rellevar als paracaigudistes en noms 48 hores.


L'Operaci Market Garden s'inici a les 14 hores del diumenge 17 de setembre de 1944, i va ser la major operaci aerotransportada de la histria. No obstant, va estar carregada de problemes: no hi havia prou avions de transport per efectuar el llanament de totes les divisions en un nic dia (noms van saltar dues de les 4 brigades de la 1a Aerotransportada britnica el 17 de setembre, i els exploradors de la 82a i de la 101a no van arribar fins al 20 de setembre). No obstant, a mida que el XXX Cos avanava cap al nord, ben aviat es va fer evident que una nica carretera per desplaar-se era extremadament vulnerable als contraatacs enemics i era prompte als embussos de trfic.

Els elements d'avanguarda del XXX Cos, la Divisi Blindada de Gurdies van haver de fer front a unes posicions defensives alemanyes inesperadament fortes, que van causar diversos retards a l'avan. El resultat de tot plegat va ser que no hi havia ning a prop dels seus objectius al final del primer dia. Al segon dia de Market Garden, la Blindada de la Gurdia continu cap al nord cap a Eindhoven, on van contactar amb grups del 2n batall del 506 Regiment d'Infanteria Paracaigudista de la Divisi 101 Aerotrasportada. Ben aviat van assabentar-se que els americans no havien aconseguit capturar intacte el pont sobre el Son, la qual cosa va fer augmentar els retards abans de que els enginyers arribessin per construir un pont Bailey.

A continuaci, la Blindada de Gurdies avan sense haver d'encarar una gran resistncia, i van arribar al Pont de Nijmegen al quart dia, trobant-se que la 82 Divisi americana no havia pogut capturar-lo. El XXX Cos port barques, de manera que els paracaigudistes van poder travessar el riu capturant el pont. Llavors, la Blindada de Gurdies avan i rpidament aconsegu establir posicions a la riba nord.

Ms al sud, al sector de la 101, diverses unitats del XXX Cos s'havien quedat lluitant amb els alemanys que intentaven tallar del corredor. La 231a Brigada d'Infanteria (de la 50a de Northumbria) i la 4a Brigada Blindada van passar la major part del temps de Market Garden sense sortir del sector de la 101. Aix va ocasionar grans embussos de trnsit, retardant l'arribada de reforos a les puntes de llana al nord, en particular a la 43a Divisi Wessex i a les altres dues brigades de la 50a, la qual cosa alent encara ms l'avan.

Al 5 dia, la Blindada de Gurdies estava exhausta. Havien lluitat de manera continuada durant 5 dies, la major part dels quals contra una resistncia alemanya ferotge, i no eren capaos de continuar gaire ms. La 43a Wessex va anar fins a primera lnia per continuar l'avan, aconseguint derrotar seccions de la 10a Divisi Panzer SS Frundsberg, i van avanar cap el Neder Rhine. All, un batall de la 43a travess el riu en una temptativa de rellevar la 1a Aerotransportada, per van ser obligats a retirar-se. Al final, noms 2.000 dels 11.000 homes de la 1a Divisi Aerotransportada van aconseguir fugir a traves del Rin, i el darrer pont sobre el Rin no va ser conquerit.

Durant les setmanes segents, el XXX Cos pass la major part del temps protegint l'estret corredor que havien creat durant l'avan. Poc a poc, aquest passads s'aniria ampliant, i oferiria una base segura al 1r Exrcit Canadenc des d'on llanar-se sobre Arnhem.

  Les Ardenes .
Durat la Batalla de les Ardenes, unitats del XXX Cos es van desplaar per assegurar els ponts sobre el Mosa. El 27 de desembre, el XXX Cos expuls la 2a Divisi Panzer de Celler, i pel 31 havien conquerit Rochefort i la punta occidental del sortent.

 La Campanya del Rin .

 Comandants .
 Tinent General V.V.Pope;
 Tinent General Willoughby Norrie;
 Tinent General William Ramsden;
 Tinent General Sir Oliver Leese;
 Tinent General Gerard Bucknall;
 Tinent General Brian Horrocks;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386100" title="Etheostoma neopterum" nonfiltered="3954" processed="3937" dbindex="148985">

 Etheostoma neopterum s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Alabama i Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386101" title="INEFC" nonfiltered="3955" processed="3938" dbindex="148986">
L'Institut Nacional d'Educaci Fsica de Catalunya (INEFC) s un centre d'ensenyament superior que t per missi formar llicenciats en educaci fsica i esport i la investigaci cientfica en aquest terreny.

L'INEFC s un organisme autnom adscrit al Departament de la Vicepresidncia de la Generalitat de Catalunya. Actualment, compta amb dos centres, l'INEFC Barcelona, situat a la muntanya de Montjuc, i l'INEFC Lleida, les installacions del qual es troben al tur de la Caparrella.

Vegeu tamb.
INEFC Barcelona;
Enllaos externs.
Web oficial de l'INEFC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386102" title="Opel" nonfiltered="3956" processed="3939" dbindex="148987">

OPEL (Adam Opel GmbH), s una marca alemanya dautombils, creada el 1862 per l'alemany Adam Opel. L'empresa t la seva seu central en la ciutat alemanya de Rsselsheim. 
Opel s una filial de General Motors des de 1929, i pertany al negoci europeu de General Motors(GM), General Motors Europe(GME), amb seu a Zurich. 

 Gama actual .

 Opel Agila;
 Opel Astra;
 Opel Corsa;
 Opel Meriva;
 Opel Tigra;
 Opel Zafira;
 Opel Vectra;
 Opel Signum;
 Opel Antara;
 Opel Speedster;
 Opel Combo;
 Opel Movano;
 Opel GT;
 Opel Insignia;

Enllaos externs.
 Web oficial;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386103" title="Etheostoma nianguae" nonfiltered="3957" processed="3940" dbindex="148988">

Etheostoma nianguae  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Missouri.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386106" title="Etheostoma nigripinne" nonfiltered="3958" processed="3941" dbindex="148989">

Etheostoma nigripinne  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Tennessee, Alabama i Mississippi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386107" title="Adam Opel" nonfiltered="3959" processed="3942" dbindex="148990">

Adam Opel (9 de maig de 1837, 8 de setembre de 1895) va ser el fundador de la marca de cotxes alemanya Opel. Va nixer en la ciutat de Rsselsheim, prop de Frankfurt, a Alemanya. Va viatjar per Europa en la seva joventut i va quedar fascinat per les mquines de cosir. El 1863 va obrir una fbrica per a la producci massiva d'aquestes mquines. 
El 1868 es va casar amb Sophie Marie Scheller. Fruit d'aquesta relaci van tenir cinc fills: Carl, Wilhelm, Heinrich, Friedrich i Ludwing. Tots ells van prendre part d'en els negocis familiars. El 1885, Opel va expandir la seva producci al camp de les bicicletes pre-ensamblades. Va morir el 1895, sent la seva companyia capdavantera europea en mquines de cosir i amb una producci d'unes 2.000 bicicletes anuals.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386109" title="Etheostoma nigrum" nonfiltered="3960" processed="3943" dbindex="148991">

Etheostoma nigrum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386110" title="Etheostoma nuchale" nonfiltered="3961" processed="3944" dbindex="148992">

Etheostoma nuchale  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Alabama.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386111" title="Etheostoma obeyense" nonfiltered="3962" processed="3945" dbindex="148993">

Etheostoma obeyense  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Tennessee i Kentucky.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386112" title="Etheostoma okaloosae" nonfiltered="3963" processed="3946" dbindex="148994">

Etheostoma okaloosae  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Florida.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386114" title="Etheostoma olivaceum" nonfiltered="3964" processed="3947" dbindex="148995">

 Etheostoma olivaceum s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386116" title="Etheostoma olmstedi" nonfiltered="3965" processed="3948" dbindex="148996">

Etheostoma olmstedi  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386117" title="Etheostoma oophylax" nonfiltered="3966" processed="3949" dbindex="148997">

Etheostoma oophylax  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M., P.A. Ceas D.L. Swofford i D.G. Buth, 1992. Evolutionary relationships within the Etheostoma squamiceps complex (Percidae; subgenus Catonotus) with descriptions of five new species. Copeia 1992(3):615-646.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386119" title="Etheostoma osburni" nonfiltered="3967" processed="3950" dbindex="148998">

Etheostoma osburni  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Virgnia i Virgnia Occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386121" title="Etheostoma pallididorsum" nonfiltered="3968" processed="3951" dbindex="148999">

 Etheostoma pallididorsum s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Arkansas.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386122" title="Etheostoma parvipinne" nonfiltered="3969" processed="3952" dbindex="149000">

Etheostoma parvipinne  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386124" title="Etheostoma percnurum" nonfiltered="3970" processed="3953" dbindex="149001">

 Etheostoma percnurum s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N., Editor, 1999. Catalog of fishes. Updated database version of November 1999. Catalog databases as made available to FishBase in November 1999.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386125" title="Etheostoma perlongum" nonfiltered="3971" processed="3954" dbindex="149002">

Etheostoma perlongum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Carolina del Nord.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386126" title="Etheostoma phytophilum" nonfiltered="3972" processed="3955" dbindex="149003">

Etheostoma phytophilum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Alabama.
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N., Editor, 2004. Catalog of fishes. Updated database version of January 2004. Catalog databases as made available to FishBase in January 2004.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386127" title="Etheostoma podostemone" nonfiltered="3973" processed="3956" dbindex="149004">

Etheostoma podostemone  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Virgnia i Carolina del Nord.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386128" title="Etheostoma pottsii" nonfiltered="3974" processed="3957" dbindex="149005">

Etheostoma pottsii  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386129" title="Etheostoma proeliare" nonfiltered="3975" processed="3958" dbindex="149006">

Etheostoma proeliare  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386130" title="Gary Kildall" nonfiltered="3976" processed="3959" dbindex="149007">

Gary Arlen Kildall (19 de maig de 1942 - 11 de juliol de 1994) va ser un cientfic de la computaci i empresari estatunidenc que va crear el sistema operatiu CP/M i va fundar la Digital Research, Inc. (DRI). Kildall va ser una de les primeres persones a veure els microprocessadors com a ordinadors plenament capaos en comptes de noms com a controladors d'equipaments i a organitzar una empresa basat en aquest concepte. Tamb va ser el copresentador del programa de televisi The Computer Chronicles, a la cadena pblica PBS. La seva carrera en la informtica s'estn per ms de dues dcades, per Kildall s avui molt ms recordat per la temptativa fracassada, feta per la IBM el 1980, de llicenciar el CP/M per al IBM PC.

Referncies.


Enllaos externs.
 Digital Research un homenatge al Dr. Kildall ;
 "Kildall, Industry Pioneer" a Microprocessor Report, vol. 8, no. 10, 1 de agost, 1994 ;
 Internet Archive de l'antic lloc web de la Digital Research ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386131" title="Etheostoma pseudovulatum" nonfiltered="3977" processed="3960" dbindex="149008">

Etheostoma pseudovulatum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M., P.A. Ceas D.L. Swofford i D.G. Buth, 1992. Evolutionary relationships within the Etheostoma squamiceps complex (Percidae; subgenus Catonotus) with descriptions of five new species. Copeia 1992(3):615-646.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386132" title="Etheostoma punctulatum" nonfiltered="3978" processed="3961" dbindex="149009">

Etheostoma punctulatum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386135" title="Etheostoma pyrrhogaster" nonfiltered="3979" processed="3962" dbindex="149010">

Etheostoma pyrrhogaster  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: oest de Kentucky i oest de Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386139" title="Etheostoma radiosum" nonfiltered="3980" processed="3963" dbindex="149011">

Etheostoma radiosum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Arkansas i Oklahoma.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386140" title="Etheostoma rafinesquei" nonfiltered="3981" processed="3964" dbindex="149012">

Etheostoma rafinesquei  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Kentucky.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386153" title="Pagoda" nonfiltered="3984" processed="3965" dbindex="149015">


La pagoda (mot d'origen indi transmesa mitjanant el portugus) s un lloc de culte per als creients de la religi budista. s la forma que ha pres l'stupa al mn xins.

Histric.


Vinguda de l'ndia, la pagoda, com el budisme, s'ha propagat a partir del 2n segle a la Xina, desprs a Corea aix com al Jap. La pagoda tal com se la coneix s una evoluci de l'stupa indi, s a dir, una mena de sepultura on les relquies sagrades podien ser protegides i ser venerades. La forma de l'stupa indi en canvi - que evoluciona ms tard a mitja-esfera - s'ha diversificat enormement durant la seva propagaci a l'sia, fins a presentar, com s el cas de la pagoda, una arquitectura que ja no posseeix en absolut les caracterstiques de l'stupa.


Hi ha una pagoda a cada poble de Tailndia. A la Xina, la pagoda, al centre dels grans temples bdics, presentava, a ms a ms, altres avantatges i utilitats. Servia per exemple, de torre d'observaci, sent una motivaci suficient veure-hi lluny. La possibilitat que la construcci oferia de vigilar els moviments dels enemics constitueix igualment un trumfo innegable. Finalment per la seva gran mida, en navegaci martima i fluvial, la pagoda servia de punt d'indicaci: d'embarcadors o ponts que es trobaven a prop. Compostes de diversos pisos, construdes en maoneria, pedra i ma, desprovedes de shinbashira (terme que ser definit aleshores), les pagodes tenen un espai interior vast amb accs als diferents pisos mitjanant escales. De l'poca de la Dinastia Han (25-220) fins a la Dinastia Qing (1644-1911), aquestes tenen una funci altament religiosa, servint de lloc de culte i de lloc de conservaci de relquies per a l'Imperi, orfenat, escoles, llocs de trobada entre vilatans, el que no impedia els xinesos de servir-se'n com a observatori, com era el cas per exemple per a la pagoda octogonal Liaodi.

Cal remarcar que es troben monuments de pedra imitant les pagodes xineses que han estat preservades a Corea, testimoniant-hi l'poca de les invasions xineses.

Al Jap, contrriament a les construccions que es troben a la Xina, la pagoda s construda amb fusta i acompanyada d'un shinbashira, d'en el segle VII. En realitat, el terme pagoda tal com se'l sent habitualment designa la pagoda japonesa amb els seus amples voladissos ornamentals. Composta de diversos pisos tamb, es presenta com un objecte d'art i s principalment destinada a ser admirada. Les pagodes estan constitudes d'un scol, d'un cos i d'una agulla o d'una espiga per sense escala al Jap. Algunes de les seves construccions de fusta sn encara visibles actualment. El Jap, molt ms que la Xina, s travessat cada any per tifons o sismes que engendren acceleracions alternatives horitzontals i verticals podent causar importants danys a les construccions.

Materials.

La fusta.

Sota la Dinastia Han, les pagodes antigues eren com la majoria construccions de l'poca amb fusta. Desgraciadament, la fusta s'incendiava massa fcilment, la fusta tamb es podia podrir i ser destruda per insectes. En canvi durant un sisme, sn les pagodes de fusta les que resistien millor:  i aquelles de maoneria esdevenien poc estables. Les pagodes de fusta no sn presents ms que al Jap amb una excepci a prop: la pagoda Sakyamuni del temple Fogong, del segle XI i de 67 metres d'alria, l'nica estructura completament de fusta existent encara a la Xina.

La pedra i el ma.

Reemplaar la fusta pel ma i la pedra ha dut les pagodes ms resistents al foc. Emprar aquests materials ha contribut a reduir la mida dels voladissos ats que el ma t una feble resistncia flexional i de cisallament. s a la Xina que es troben la majoria de les pagodes de ma. Fixi's que es trobaran igualment encara algunes pagodes de bronze, ferro cermic o compostes de maons i teules envernissades a la Xina.

La pagoda octogonal Liaodi (terme que significa Observaci de l'enemic) de 1055 del temple Kaiyuan a Dingzhou (nord de la Xina) de 84 metres d'alada, comptant 11 pisos s construda en maoneria. Tpicament xinesa, s la ms alta de les pagodes antigues que encara existeixen. Els voladissos estan constituts de capes de maons sn curts. A la part central hi ha una escala, i la pagoda est dotada de portes i finestres.

Exemples de pagoda.


 Temple de Surya (Konarak), anomenat tamb la Pagoda negra.
 El temple de Jagannatha  anomenat tamb la Pagoda blanca;
 Pagoda de Kyaiktiyo, anomenada tamb Roca d'or.



Fitxer:Yokohama Garden4editHueSat.jpg|Una pagoda al Jap
Fitxer:Indy Pagoda.JPG|La Bombardier Pagoda al Indianapolis Motor Speedway





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386156" title="Etheostoma rubrum" nonfiltered="3985" processed="3966" dbindex="149016">

Etheostoma rubrum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: sud-oest de Mississippi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386157" title="Castellet de Banyoles" nonfiltered="3986" processed="3967" dbindex="149017">

El Castellet de Banyoles, a la poblaci de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, s el poblat iber ms extens de la Catalunya meridional.

Del jaciment destaquen fortament les seves dues impressionants torres de defensa pentagonals de l'entrada, la seva estratgica situaci a uns 115 metres sobre el curs del riu Ebre, els tresors que s'hi recuperaren i les seves dimensions (superfcie mxima potencial propera als 42.000 m2). Moltes de les peces arqueolgiques ms espectaculars, localitzades a l'assentament, es troben al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona. L'anomenat tresor de Tivissa fou descobert el 1927 i est format per quatre pteres de plata daurada, diversos vasos d'argent i dos collarets. Anteriorment, el 1912, aparegueren un conjunt d'arracades, braalets, anells i monedes i el 1925 un parell de bous de bronze. 

De moment, les excavacions han fet pals noms un nic nivell de destrucci corresponent a finals del segle III aC, tot i que sembla existir una certa reocupaci a finals del segle II aC i durant el segle I aC. Les darreres excavacions tamb demostren la presncia d'un campament militar rom vora l'assentament ibric ilercav.

Sembla prou documentada la seva destrucci sobtada i violenta, probablement durant els darrers anys de la Segona Guerra Pnica i en relaci a les revoltes dels poblats indgenes esmentades per les fonts histriques.

El conjunt del jaciment ibric del Castellet de Banyoles fou declarat Monument Histrico-Artstic i Arqueolgic nacional el 1978 (Real Decreto 2.947 de 27 d'octubre i BOE del 15 de desembre).

 Bibliografia .
 Noguera, J. (2002). Ibers a l'Ebre (Primera edici). Flix: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (Obra guanyadora del X Premi d'Assaig Artur Blad Desumvila, 2001). ISBN: 84-922946-2-0.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386158" title="Etheostoma rufilineatum" nonfiltered="3987" processed="3968" dbindex="149018">

Etheostoma rufilineatum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Virgnia, Kentucky, Carolina del Nord, Tennessee, Gergia, Alabama i Mississippi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386159" title="Etheostoma rupestre" nonfiltered="3988" processed="3969" dbindex="149019">

Etheostoma rupestre  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Gergia, Alabama, Mississippi i Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386160" title="Etheostoma sagitta" nonfiltered="3989" processed="3970" dbindex="149020">

Etheostoma sagitta  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Kentucky i Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386161" title="Pau Sabater Llirs" nonfiltered="3990" processed="3971" dbindex="149021">


Pau Sabater Llirs (Algerri, Noguera, 5 de mar de 1884 - Barcelona, 17 de juliol de 1919) sindicalista, conegut com "el Tero".

Fou secretari del sindicat de tintorers (ram de l'aigua). Emparellat amb Josepa Ros de la que va tenir tres fills. Va ser assassinat per elements de la banda de Manuel Bravo Portillo. L'assassinat del propi Manuel Bravo Portillo unes setmanes ms tard, va ser interpretada com una revenja per l'assassinat de "el Tero". El seu enterrament el dia 24 de juliol va ser una autntica manifestaci obrera que va anar des de l'Hospital Clnic fins al Cementiri de Montjuic per tota la Gran Via i en la que van haver-hi nombrosos avalots. El judici pel seu assassinat, ple d'irregularitats, es va celebrar els dis 10 i 11 de maig del 1922. L'nic acusat, Luis Fernndez Garca, en va sortir absolt.

Casal Gmez, Manuel. La Banda Negra. El orgen y la actuacin de los pistoleros en Barcelona (1918-1921). Icarial Editorial. Barcelona, 1977. ISBN 84-7426-015-9



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386163" title="Parc des Buttes-Chaumont" nonfiltered="3991" processed="3972" dbindex="149022">



El parc des Buttes-Chaumont s un jard pblic situat al nord-est de Pars, al 19 districte. D'una superfcie de 24,73 hectrees, s el tercer ms gran dels 426 jardins amb que compta Pars (el primer sent el parc de la Villette i el segon el jardin des Tuileries). Napole III el va fer realitzar per Haussmann; el seu dissenyador s Jean-Charles Alphand que ha condicionat tamb entre altres el bosc de Boulogne, amb la corba que destrona la lnia recta de la tradici francesa del paisatge.

En aquest barri es trobaven les antigues pedreres d'extracci de guix i de pedra per a la construcci dels immobles parisencs (als districtes centrals). El parc s'ha construt sobre la ms gran d'aquestes pedreres.

La seva entrada principal se situa sobre la plaa Armand-Carrel on es troba l'ajuntament del 19 districte, prop de l'estaci de metro Laumire a la lnia 5.

Important lloc de l'esoterisme parisenc del segle XIX, el parc i sobretot el temple de la Sibilla seria al cor d'una estrella de cinc puntes mstica de la que els punts cardinals fan la felicitat dels caadors de misteri dels diumenges. El parc acull encara actualment reunions nocturnes secretes d'alguns illuminats, a gran disgust de les autoritats parisenques. La xarxa de galeries de l'antiga pedrera, avui tancada, portaria, segons les remors d'iniciats, a una sala secreta, lloc de poder mgic. El subsl fins i tot del parc seria ric en artefactes (com els famosos Tarot dels Avatars) enterrat en el transcurs d'estranys rituals.

Particularitats.


Aquest parc cont plantacions molt variades, s el parc pblic parisenc ms ric en varietats d'espcies, es pot destacar: un sophora del que les branques s'inclinen cap a les aiges del llac, un pltan d'Orient plantat el 1862 (6,35m de circumferncia), un avellaner de Bizanci, dos ginkgo bilobas, un om de Sibria, un cedre del Lban plantat el 1880...

Una multitud d'ocells es reparteixen el territori. Sense aspirar a l'exhaustivitat: cornelles, pardals, entenguem ramiers i coloms de les ciutats sn els ms coneguts. Hi abunden els estornells, garses, merles, mallerengues carboneres, mallerengues blaves, verderols, pinsans, pitroigs i pica-soques blaus entre d'altres. A la primavera se'ls uneixen per exemple, el martinet, el babau... I no s rar de veure o de sentir mallerengues de cua llarga, pica-soques, coloms colombins, grives, gaigs, orenetes de finestra, sota l'ull del falc xoriguer o de l'esparver. Un fantstic gamars hi vaga. Sobre el llac, polles d'aigua, necs collverds i necs muts, necs salvatges, oques marines del Canad, gavines (a l'hivern sobretot)... S'hi pot observar tamb la cuereta dels rierols.

Algunes xifres :

 25 hectrees aproximadament de superfcie (247316 m);
 12 hectrees de gespes;
 6 hectrees de massissos de plantaci;
 1,5 hectrea de llac;
 1 hectrea de fons de roca;
 4,5 hectrees de circulacions;
 5,5 quilmetres de vies;
 2,2 quilmetres de camins;

El penya-segat: 30 metres d'alria. Accs per 2 ponts, un de maoneria (alada 22m, portada 12m), l'altre susps (portada 65 metres).
Una escala excavada a la roca permet baixar fins al llac (173 graons).

El llac: 1,5 hectrees de superfcie, alimentat per 2 rierols.

La gruta: 14 metres d'ample. 20 metres d'alria. Condecorada amb estalactites de les que les ms grans fan 8 metres.

L'arquitectura:

6 pavellons a les entrades principals.
3 restaurants.

El parc des Buttes-Chaumont comprn:

 un llac i la seva le du Belvdre.
 dos ponts:
 el pont dels sucidats,
el pont penjant,
 un salt d'aigua.
 una gruta.
 la Ligne de Petite Ceinture (antiga via de tren).
 un promontori.
 un teatre de Guinyol: el Thtre guignol Anatole.

Enllaos externs.


 Presentaci del parc a la web de la ville de Paris.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386166" title="Isabel Robles Gmez" nonfiltered="3992" processed="3973" dbindex="149023">


Isabel Robles Gmez (Alhambra, Ciudad Real) s crtica literria, traductora i poetessa.

Es llicenci en Histria i Hispniques. Va viure als Estats Units de 1969 a 1977  on continu el seu inters per la vida de les dones, que ja havia iniciat per l any 1967, llicenciant-se  per la Universitat de Valncia. Graduada pel Lewis and Clark College de Portland, Oregon, s en l actualitat professora d'angls a L'IES Benlliure de Valncia. Ha publicat articles de crtica literria des d una perspectiva feminista (Virginia Woolf, Kate Chopin, Isabel-Clara Sim, Montserrat Roig o Carme Riera), aix com traduccions de Myrna Lamb (Qu heu fet per mi darrerament, 1983), Anne Sexton (Poemes, 1983), e. e. cummings (44 poemes, 1986) i Edgar A. Poe (Cincia ficci, 1991). Amb L'espiral (1994) va guanyar el premi de poesia de La Forest d'Arana de 1993.



 Referncies .

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386168" title="Barkyaruk" nonfiltered="3993" processed="3974" dbindex="149024">
Barkyaruk (variants principals Barkiaruk, Barqyaruq, Barkyaruq, Berkyaruk) fou el 4rt sult seljcida (1094 1105). Era el fill gran de Malik Shah (o Malikshah) i tenia 13 anys a la mort del seu pare el novembre del 1092. La vdua Turkan Khatun disposava del tresor i tenia per tant un cert control sobre el govern, i va fer proclamar sult a Bagdad a un germ seu, Mahmud Shah, de 4 anys. Tadj al-Mulk, enemic i successor de Nizam al-Mulk, conseller de Turkan Khatun, no va poder eliminar la clientela armada dels fills de Malik Shah i els nizamiyya van agafar a Barkyaruk que era a Isfahan i el van portar al seu centre principal, Rayy, on el van proclamar sult; altres pretendents eren Ismail ibn Yakuti, oncle matern de Barkyaruk i cos de Malik Shah, que allegava la tradicional preeminncia del membre ms gran de la famlia; Tutush, germ de Malik Shah, feudatari de Sria; i un altre germ de Malik Shah, Arslan Arghun, feudatari al Khurasan. 

Finalment Barkyaruk va emergir vencedor de la guerra civil desprs de la mort de Tadj al-Mulk a mans dels nizamiyya, seguida de les de Turkan Khatun i de Mahmud, i la mort tamb de Ismail a mans dels nizamiyya, i finalment la de Tutush, que desprs d'assegurar-se el domini de Mesopotmia (amb Bagdad) va envair l'altipl irani per va perdre el suport dels seus gran amirs Ak Sunkur d'Alep i Buzan d'Edessa i fou oposat amb fora pels amirs de Prsia, tots desconfiats de la creaci de noves clienteles, i va morir en batalla. Tamb va morir un temps desprs Arslan Arghun que aspirava a ser independent a Khurasan i s'havia imposat a Buribars (germ de Malik Shah) enviat per Barkyaruk per sotmetre'l.

El 1095 Barkyaruk era quasi universalment reconegut com a sult i especialment pel califa i el 1096 va dominar tamb Khurasan estenent la seva influncia cap a Samarcanda i Gazni. L'estat seljcida era com una federaci de principats autnoms: a Damasc Dudak, fill de Tutush; a Alep, Rudwan, que el reconeixien com a sult suprem. Al Khurasan dominava Barkyaruk per a les zones muntanyoses de l'est estaven revoltats un cos de Malik Shah, un descendent de Yabghu (germ de Tughril Beg) i altres; Barkyaruk va formar a la regi un sultanat autnom pel seu germ Sandjar ajudat per un governador designat pel propi Barkyaruk; Azerbaidjan fou donat en feu al seu germ Muhammad ibn Malik Shah amb un atabeg designat tamb per Barkyaruk. 

Tant Sandjar com Muhammad eren els seus germans per part de pare per de diferent mare (i els dos tenien la mateixa mare, diferenta de la mare de Barkyaruk) i foren incitats a la revolta per Muayyad al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el crrec de visir per decisi de Barkyaruk, en favor d'un germ que era el seu rival. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliana i en la que la victria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armnia sota sobirania de Barkyaruk, per Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armnia. 

Finalment Barkyaruk, malalt degut a aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partici del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat d'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germ rebia la meitat d'Iraq, Isfahan , la frontera de l'oest, Azerbaidjan i  Sria i l'encrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi per no en nom de Barkyaruk.

Dins dels territoris assignats forces centrifugues operaven: Kerbugha a l'alta Mesopotmia i desprs el seu successor Djekermish, quasi independents a Mossul; els ortquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armnia i els Rawwdides a Ani, dels que va nixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazydides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan; les provncies de la mar Cspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khurasan; a ms de senyories buwyhides, i de grans oficials feudataris seljcides, la ms coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar.

Barkyaruk va tenir cinc visirs; tres eren fills de Nizam al-Mulk, Izz al-Mulk (mort 1094), Muayyad al-Mulk (ja esmentat, que va caure en desgracia al cap d'un any d'exercir el crrec), i Fakhr al-Mulk (fins el 1100); i els altres Abd al-Djalil al-Dihistani (mort en combat) i al-Maybadhi  (1102-1105). La seva missi principal fou trobar diners per fer front a les despeses de l'estat, per lo que sovint van haver de recrrer a les confiscacions.

Els ms beneficiats al seu regnat foren els ismalites que van ocupar Alamut (1090) i altres fortaleses al Daylam i Kuhistan, i a la vora d'Isfahan, i la senyoria abans ismalita de Tabas que els feia costat. Al final del seu regnat, conscient de la perillositat dels ismalites, en va encoratjar matances a Bagdad i Iran, per no va poder fer res per recuperar les fortaleses.

Va morir sobtadament a  Borujerd al comenament del 1105 quan noms tenia 25 anys.

 Bibliografia .
Defrmry, Recherches  sur le rgne du sultan Barkyarok, 1853.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386170" title="Etheostoma sanguifluum" nonfiltered="3994" processed="3975" dbindex="149025">

Etheostoma sanguifluum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Kentucky i Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386171" title="Etheostoma saludae" nonfiltered="3995" processed="3976" dbindex="149026">

Etheostoma saludae  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Carolina del Sud.
 Referncies .

Bibliografia.
 Etnier, D.A. i W.C. Starnes, 1993. The fishes of Tennessee. The University of Tennessee Press, Knoxville, Tennessee, Estats Units. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386173" title="Etheostoma segrex" nonfiltered="3996" processed="3977" dbindex="149027">

Etheostoma segrex  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Norris, S.M. i W.L. Minckley, 1997. Two new species of Etheostoma (Osteichthyes: Percidae) from Central Coahuila, Northern Mexico. Ichthyol. Explor. Freshwat. 8(2):159-176.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386174" title="Etheostoma scotti" nonfiltered="3997" processed="3978" dbindex="149028">

Etheostoma scotti  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Gergia (Estats Units).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Powers, S.L. i R.L. Mayden, 2003. Etheostoma cervus: A new species from the Forked Deer River system in western Tennessee with comparison to Etheostoma pyrrhogaster (Percidae: Subgenus Ulocentra). Copeia (3):576-582.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386177" title="Etheostoma sellare" nonfiltered="3998" processed="3979" dbindex="149029">

 Etheostoma sellare s una espcie extinta de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles podien assolir els 8,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es trobava a Nord-amrica: Maryland.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386179" title="Etheostoma sequatchiense" nonfiltered="3999" processed="3980" dbindex="149030">

Etheostoma sequatchiense  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Eschmeyer, W.N., Editor, 2004. Catalog of fishes. Updated database version of January 2004. Catalog databases as made available to FishBase in January 2004.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386180" title="Etheostoma serrifer" nonfiltered="4000" processed="3981" dbindex="149031">

Etheostoma serrifer  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: sud de Virgnia i Gergia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386181" title="Royal Charleroi Sporting Club" nonfiltered="4001" processed="3982" dbindex="149032">

El Royal Charleroi Sporting Club s un equip de futbol belga de la ciutat de Charleroi.

Histria. 
El club va ser fundat l'1 de gener de 1904, registrant-se a la federaci el 24 de novembre de 1907 amb el nom de Charleroi Sporting Club. El 1929 se li afeg el ttol de Royale. Ascend per primer cop a primera divisi el 1947.

Els seus colors sn el blanc i el negre a franges verticals, d'aqu el sobrenom de les zebres.

 Estadi .
L'actual estadi del club va ser inaugurat el 1939 amb el partit Sporting-Union du Centre i estava situat a prop d'una mina anomenada Mambourg. El 1985 fou modernitzat coincidint amb l'ascens del club a primera divisi. Posteriorment fou remodelat amb motiu de l'Eurocopa 2000, ampliant a capacitat als 30.000 seients. El nom canvi el 24 de maig de 1999 de Stade du Mambourg a Stade du Pays de Charleroi. Actualment la capacitat ha estat reduda a uns 25mil espectadors.

Palmars.
Segona divisi belga de futbol (1):;
1946-47;

Segona divisi belga de futbol-Ronda final (1):;
1985;

Futbolistes destacats.


 Philippe Albert;
 Roberto Bisconti;
 Toni Brogno;
 Laurent Ciman;
 Alexandre Czerniatynski;
 Philippe Desmet;
 Grgory Dufer;
 Raymond Mommens;
 Olivier Renard;
 Enzo Scifo;
 Franois Sterchele;
 Ren Thirifays;
 Daniel Van Buyten;
 Leo Van Der Elst;

 Eric Van Meir;
 Nasreddine Kraouche;
 Cristian Leiva;
 Graham Arnold;
 Eddie Krncevic;
 Dante;
 Eduardo;
 Jean-Jacques Miss-Miss;
 Osvaldo Hurtado ;
 Nikola Jerkan;
 Marijan Mrmic;
 Michal Ciani;
 Loris Reina;
 Ousmane Bangoura;

 Kanfory Sylla;
 Imre Garaba;
 Miklos Lendvai;
 Istvn Pisont;
 Hossein Sadaghiani;
 Dariush Yazdani;
 Alireza Emamifar;
 Mohammad Reza Mahdavi;
 Mehrdad Minavand;
 Nico Braun;
 edomir Janevski;
 Chris Dekker;
 Joseph Akpala;
 Victor Ikpeba;

 Miros aw Justek;
 Kazimierz Kmiecik;
 Rodion Camataru;
 Ibrahim Kargbo;
 Mustapha Sama;
 Lars Eriksson;
 Pr Zetterberg;
 Adkambi Olufad;
 Serhiy Serebrennikov;
 Enver Hadiabdi ;


Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web a la UEFA;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386183" title="Etheostoma simoterum" nonfiltered="4002" processed="3983" dbindex="149033">

 Etheostoma simoterum s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Virgnia, Carolina del Nord, Kentucky, Tennessee, Gergia i Alabama.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386187" title="Etheostoma smithi" nonfiltered="4003" processed="3984" dbindex="149034">

Etheostoma smithi  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Kentucky i Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386189" title="Etheostoma spectabile" nonfiltered="4004" processed="3985" dbindex="149035">

 Etheostoma spectabile s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386190" title="Etheostoma squamiceps" nonfiltered="4005" processed="3986" dbindex="149036">

Etheostoma squamiceps  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386192" title="Etheostoma stigmaeum" nonfiltered="4006" processed="3987" dbindex="149037">

Etheostoma stigmaeum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386193" title="Etheostoma striatulum" nonfiltered="4007" processed="3988" dbindex="149038">

Etheostoma striatulum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386196" title="Etheostoma susanae" nonfiltered="4008" processed="3989" dbindex="149039">

Etheostoma susanae  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Prez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea, i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386197" title="Barsbay" nonfiltered="4009" processed="3990" dbindex="149040">
Al-Malik al-Ashraf Abu l-Nasr Barsbay fou sult mameluc d'Egipte del 1422 fins a la seva mort el 1438.

Va ser incorporat al cos de mamelucs sota el sult Barkuk (1382-1399) i va obtenir els primers graus en el regnat de Shaykh (1412-1421). Fou llavors governador de Trpoli. Per un temps va caure en desgracia i va estar empresonat a Markab i a Damasc. En el regnat de Tatar (1421), alliberat, va aconseguir una posici de gran influncia tot i que el regnat d'aquest sult fou breu, i desprs del tamb breu govern de Al-Salih Nasir al-Din Muhammad (1721-1722) va pujar al tron. Immediatament va fer empresonar al seu rival Djanibak Sufi que ms tard es va poder escapar.

Fou malhumorat i cruel. Va prohibir als cristians i jueus l'accs a l'administraci (mesura de la que els afectats s'escapaven pagant un suborn). Degut a l'activitat dels corsaris europeus a la Mediterrnia es va prohibir l'entrada al pas de qualsevol europeu, i la circulaci de monedes europees; tamb es van crear fortins a les costes i es va equipar una flotilla de naus. El 1427 les naus egpcies van desembarcar a Xipre i es va lliurar una batalla decisiva en la que el rei Jaume fou fet presoner i portat al Caire on fou passejat per la ciutat carregat de cadenes; va ser alliberat i se li va retornar el regne a canvi d'un tribut anual que en gran part es va dedicar a restaurar monuments a la Meca.

Enfrontat als Ak Koyunlu de l'emir Kara Yuluk, els mamelucs van conquerir per assalt la ciutat d'Edessa on van cometre tota mena d'excessos que va mostrar l'estat de mnima disciplina de les tropes. Barsbay va reunir un gran exrcit amb el que va assetjar Amida (Diyarbakir) per no la va poder ocupar i com que les tropes mameluques estaven descontentes, va haver de pactar. Kara Yuluk va acceptar la proposta de pau i amb una formula poc clara va reconixer ms o menys la sobirania mameluca que no fou mai ms que simblica. Durant la retirada (1433) les tropes anaven en complet desordre i ms semblava la retirada d'un exrcit derrotat que d'uns suposats vencedors; la meitat dels soldats es van quedar a Mesopotmia.

Shahrukh el timrida va demanar al sult Baybars de poder cobrir la Kaba amb un vel, privilegi que tenien els egipcis tradicionalment i que el sult no va voler cedir. Aix va provocar una crisis diplomtica amb els timrides.

En el comer va convidar als comerciants de l'ndia a desembarcar les mercaderies al port de Djedda en lloc de fer-ho a Aden com fins aquell moment. Per quan ho va aconseguir va exigir als comerciants anar al Caire a pagar les taxes i si no ho feien havien de pagar les taxes amb recrrec a Djedda. 

El 1438 una epidmia de pesta va afectar al pas i el sult llavors va aixecar mesures recaptatries injustes i va fer repartiments de menjar; per por de agafar la malaltia va fer matar als seus dos metges, per no li va servir de res doncs la va agafar igual i va morir el 7 de juny de 1438. El va succeir al-Aziz Djamal ad-Din Yusuf.

 Bibliografia .
Wiet, Historie de la Nation gyptienne;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386198" title="La Gallinaire" nonfiltered="4010" processed="3991" dbindex="149041">
La Gallinaire s el nom que rep el sector de llevant del nucli urb de La Seu d'Urgell (Alt Urgell), antigament denominat "Partida del Rec dels Frares", que s'estn, des de ponent (on confronta amb la gran finca del Seminari Capitular), a partir del carrer  Bellavista, i est emmarcat entre l'Avinguda de Guillem Graell, al nord, i el carrer del Doctor Peir, al sud. Al sector hi ha la Llar de Jubilats de Sant Josep, la Comissaria dels Mossos d'Esquadra i el Poliesportiu Municipal.

Deu el seu nom a Maria Comes i Farrs, coneguda amb el renom de "La Gallinaire" per la seva activitat comercial, que els anys 20 del segle XX adquir la major part d'aquelles terres, a l'poca dedicades a l'horticultura, i on hi constru una casa, amb front al carrer Bellavista, la "Villa Maria", encara existent. El renom esdevingu sobrenom de la familia i de la casa (Cal Gallinaire), com era habitual a l'poca. Maria Comes era filla del conegut Mestre Comes, que a finals del segle XIX tenia casa i escola al carrer de Sant Domnec, nm. 3, davant de l'Esglsia del mateix nom (que avui s Sala d'Exposicions municipal).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386201" title="Etheostoma swaini" nonfiltered="4011" processed="3992" dbindex="149042">

Etheostoma swaini  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386202" title="Etheostoma swannanoa" nonfiltered="4012" processed="3993" dbindex="149043">

 Etheostoma swannanoa s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Carolina del Nord i Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386203" title="Etheostoma tallapoosae" nonfiltered="4013" processed="3994" dbindex="149044">

 Etheostoma tallapoosae s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Gergia i Alabama.
 Referncies .

Bibliografia.
 Etnier, D.A. i W.C. Starnes, 1993. The fishes of Tennessee. The University of Tennessee Press, Knoxville, Tennessee, Estats Units. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386205" title="Etheostoma tecumsehi" nonfiltered="4014" processed="3995" dbindex="149045">

Etheostoma tecumsehi  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Kentucky.
 Referncies .

Bibliografia.
 Ceas, P.A. i L.M. Page, 1997. Systematic studies of the Etheostoma spectabile complex (Percidae; Subgenus Oligocephalus), with descriptions of four new species. Copeia (3):496-522.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386207" title="Etheostoma tetrazonum" nonfiltered="4015" processed="3996" dbindex="149046">

Etheostoma tetrazonum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386210" title="Roseraie de Bagatelle" nonfiltered="4016" processed="3997" dbindex="149047">


La roseraie de Bagatelle (en catal, roserar de Bagatelle), situada al parc de Bagatelle a Pars (Bosc de Boulogne) s un dels roserars ms importants i ms antics de Frana. Es va crear el 1905, i l'administra de dels inicis la ciutat de Pars. Cada any al juny s'hi celebra el Concours international de roses nouvelles de Bagatelle.

Aquest roserar s l'un de les cinc colleccions de rosers, de Frana, etiquetada com a collecci nacional pel Conservatori de les colleccions vegetals especialitzades.

Descripci.


El roseraie de Bagatelle compta aproximadament 9500 rosers representant aproximadament 1100 varietats. Presenta a ms les espcies i els cultivars de nombrosos hbrids de Rosa luciae conreats ms sovint.

Histric.


El parc de Bagatelle ha estat recomprat per la Ciutat de Pars el 1905. El conservador dels jardins de Pars, Jean Claude Nicolas Forestier encarregat de la seva rehabilitaci s'ha dedicat a fer del parc un jard de colleccions botniques, sense destruir l'harmonia de les disposicions precedents. Ha transformat les zones de vivers del parc en jardins de presentaci, per exposar-hi colleccions de diverses flors i entre aquestes colleccions, el clebre roserar de Bagatelle.

Activitat.

D'en 1907 t lloc cada any el Concours international de roses nouvelles de Bagatelle.


Notes.



Vegeu tamb.

Bibliografia.

 La roseraie de Bagatelle, son histoire et son activit, Bernard Mand, in Jardins de France, SNHF, mai 2003.

Enllaos externs.

 La roseraie de Bagatelle a la web de la ville de Paris;
 Les roses de Bagatelles ;
 La Rose au Cur de Lyon vous prsente les jardins secrets de Bagatelle;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386211" title="Etheostoma thalassinum" nonfiltered="4017" processed="3998" dbindex="149048">

Etheostoma thalassinum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Carolina del Nord i Carolina del Sud.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386213" title="Etheostoma tippecanoe" nonfiltered="4018" processed="3999" dbindex="149049">

Etheostoma tippecanoe  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386214" title="Al-Barudi" nonfiltered="4019" processed="4000" dbindex="149050">
Mahmud Sami al-Barudi (6 d'octubre de 1839-1904) fou un poeta i poltic egipci. Descendent d'un germ del sult mameluc Baybars va quedar orfe als set anys quan el seu pare, funcionari a Dongola, va morir el 1846. El 1851 va entrar a l'escola militar del Caire de la que va sortir el 1855 amb el grau de bash-djawish (sargent en cap).

Des de llavors es va dedicar a la poesia i al estudi de la literatura. Va ascendir a comandant de batall el 1863 i fou designat comandant de la gurdia del virrei. El 1864 va ascendir a tinent coronel i uns mesos desprs a coronel, grau amb el que va participar a la guerra de Creta (1865). El 1877 va ser ascendit a general de brigada (amir al-liwa) i entre 1879 i 1882 va reorganitzar l'estat major i va ocupar el ministeri de fundacions religioses. El 1881 va ascendir a general de divisi (farik) i fou nomenat ministre de la Guerra sense perdre el de fundacions religioses. 

Es va veure embolicat en la revolta d'Arabi (o Urabi) Paix. El ministeri de Sharif Pasha va caure i es va formar un govern dirigit per al-Barudi que va proclamar la constituci de 1882; la flota anglesa es va presentar a Alexandria i va bombardejar la ciutat i va derrotar a les forces d'Arabi Paix a Tell Kebir (prop del Caire). Els suposats promotors de la revolta, Arabi Paix, al-Barudi, i Shaykh Abduh foren enviat a l'exili a Ceilan (rab Sarandib). Al-Barudi hi va romandre de 1882 a 1900.

Es va dedicar a aprendre angles, a l'ensenyament i a la poesia. Fou amnistiat el 18 de maig de 1900 i va poder tornar a Egipte. El seu diwan fou publicat desprs de la seva mort el 1904.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386218" title="Royale Association Athltique Louviroise" nonfiltered="4020" processed="4001" dbindex="149051">

La Royale Association Athltique Louviroise, sovint anomenat La Louvire o RAAL, s un equip de futbol belga de la ciutat de La Louvire.

Histria. 
El club va ser fundat el 26 de desembre de 1912 amb el nom de Association Athletique Louvieroise. L'any segent s'afili a la federaci belga. El 1937 obtingu el ttol de Socit Royale i esdevingu Royale Association Athletique Louvieroise.

Palmars.
Segona divisi belga de futbol-Ronda final (3):;
1975, 1977, 2000;

Copa belga de futbol (1):;
2002-03;

Futbolistes destacats.


 Michael Cordier;
 Guy Dardenne;
 Fred Tilmant;
 Alan Haydock;
 Nordin Jbari;
 Silvio Proto;
 Thierry Siquet;
 Benot Thans;
 Gunter Van Handenhoven;
 Fadel Brahami;

 Rafik Djebbour;
 Maamar Mamouni;
 Jean-Jacques Miss-Miss;
 Michael Klukowski;
 Asmir Begovic;
 Mathieu Assou-Ekotto;
 Mario Espartero;
 Michal Murcy;
 Nicolas Oudec;
 Claude-Arnaud Rivenet;

 Geoffray Toyes;
 George Blay;
 Wagneau Eloi;
 Aco Stojkov;
 Manasseh Ishiaku;
 Peter Odemwingie;
 Egutu Oliseh;
 Ante imunda;
 nder Turac ;
 Oguchi Onyewu;


Enllaos externs.
 Frum;
 Web oficial;
 Web a la UEFA;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386225" title="Bocognano" nonfiltered="4021" processed="4002" dbindex="149052">

Bocognano (en cors Bucugn) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 343 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386227" title="Etheostoma trisella" nonfiltered="4022" processed="4003" dbindex="149053">

 Etheostoma trisella s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Gergia, Alabama i sud-est de Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386229" title="Etheostoma tuscumbia" nonfiltered="4023" processed="4004" dbindex="149054">

Etheostoma tuscumbia  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Alabama.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386230" title="Etheostoma uniporum" nonfiltered="4024" processed="4005" dbindex="149055">

Etheostoma uniporum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Missouri i Arkansas.
 Referncies .

Bibliografia.
 Ceas, P.A. i B.M. Burr, 2002. Etheostoma lawrencei, a new species of darter in the E. spectabile species complex (Percidae: subgenus Oligocephalus), from Kentucky and Tennessee. Ichthyol. Explor. Freshwat. 13(3):203-216.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386231" title="Cant de Celavo-Mezzana" nonfiltered="4025" processed="4006" dbindex="149056">

El cant de Celavo-Mezzana (en cors, Celavu-Mizana) s un divisi administrativa francesa situada al departament de la Crsega del Sud, a la regi de  Crsega.

 Administraci .



 Composici .



 Demografia .


 Enllaos externs .

 El cant de Celavo-Mezzana al web de l'Insee;
 El cant de Celavo-Mezzana a Mapquest;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386233" title="Etheostoma variatum" nonfiltered="4026" processed="4007" dbindex="149057">

Etheostoma variatum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386235" title="Etheostoma virgatum" nonfiltered="4027" processed="4008" dbindex="149058">

Etheostoma virgatum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386238" title="Etheostoma vitreum" nonfiltered="4028" processed="4009" dbindex="149059">

 Etheostoma vitreum s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: des de Maryland fins a Carolina del Nord.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386239" title="Etheostoma vulneratum" nonfiltered="4029" processed="4010" dbindex="149060">

Etheostoma vulneratum  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Virgnia, Carolina del Nord i est de Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386240" title="La Tour-sur-Orb" nonfiltered="4030" processed="4011" dbindex="149061">

La Tour-sur-Orb s un municipi francs situat al departament de l'Erau, a la regi del llenguadoc-Rossell.

Entitats de poblaci.
 Boubals;
 Le Bousquet de la Balme;
 Boussagues;
 Clairac;
 Frangouille;
 Le Mas Blanc;
 La Plane;
 Le Ruffas;
 Saint Xist;
 Sngra;
 Vereilhes;

 Enlla extern .
 La Tour-sur-Orb al web de l'Institut gographique national;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386241" title="Etheostoma wapiti" nonfiltered="4031" processed="4012" dbindex="149062">

 Etheostoma wapiti s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: sud de Tennessee i nord d'Alabama.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386243" title="Etheostoma whipplei" nonfiltered="4032" processed="4013" dbindex="149063">

 Etheostoma whipplei s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386244" title="Vilanva de Besirs" nonfiltered="4033" processed="4014" dbindex="149064">

Villeneuve-ls-Bziers (en occit Vilanva de Besirs) s un municipi francs situat al departament de l'Erau, a la regi del llenguadoc-Rossell.

Monuments.
 Esglsia de Saint-Etienne.



 Enlla extern .
 Villeneuve-ls-Bziers al Web de l'Insee;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386245" title="Etheostoma zonale" nonfiltered="4034" processed="4015" dbindex="149065">

Etheostoma zonale  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386247" title="Etheostoma zonifer" nonfiltered="4035" processed="4016" dbindex="149066">

 Etheostoma zonifer s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Alabama i Mississippi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386248" title="Cazouls de Besirs" nonfiltered="4036" processed="4017" dbindex="149067">

Cazouls-ls-Bziers (en occit Cazouls de Besirs) s un municipi francs situat al departament de l'Erau, a la regi del llenguadoc-Rossell.

 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament;
 Cazouls-ls-Bziers al web de l'Institut gographique national;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386251" title="Etheostoma zonistium" nonfiltered="4037" processed="4018" dbindex="149068">

Etheostoma zonistium  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386257" title="Vendres" nonfiltered="4038" processed="4019" dbindex="149069">

Vendres (en occit Vendres) s un municipi francs situat al departament de l'Erau, a la regi del llenguadoc-Rossell.

Monuments.
Esglsia de Saint-Etienne (s.XIV});
El poble vell;
El Temple de Venus, vestigis de l'antiguitat clssica, al nord de l'Estany.
Runes d'una villa romana (entre La Vidalle i la Savoie Neuve).
L'estany de Vendres.
La font calenta i sulfurosa del Puech Blanc.
La font gasosa del Puech Blanc.
El port del Chichoulet, al Grau de Vendres.


 Enllaos externs .
 Vendres;
 Vendres al web de l'Institut gographique national;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386258" title="Carbuccia" nonfiltered="4039" processed="4020" dbindex="149070">

Carbuccia (en cors Carbuccia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2005 tenia 322 habitants.

 Demografia .


 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386260" title="Ammocrypta beanii" nonfiltered="4040" processed="4021" dbindex="149071">

Ammocrypta beanii  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386261" title="Ammocrypta bifascia" nonfiltered="4041" processed="4022" dbindex="149072">

Ammocrypta bifascia  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386263" title="Fraisse d'Agot" nonfiltered="4042" processed="4023" dbindex="149073">

Frasse-sur-Agout (en occit Fraisse d'Agot) s un municipi francs situat al departament de l'Erau, a la regi del llenguadoc-Rossell.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386264" title="Ammocrypta clara" nonfiltered="4043" processed="4024" dbindex="149074">

Ammocrypta clara  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386266" title="Cuttoli-Corticchiato" nonfiltered="4044" processed="4025" dbindex="149075">

Cuttoli-Corticchiato (en cors Cuttuli  Curtichjatu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 1.437 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Jean Biancucci;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386267" title="Ammocrypta meridiana" nonfiltered="4045" processed="4026" dbindex="149076">

Ammocrypta meridiana  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Alabama i Mississippi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386268" title="Rocbrun" nonfiltered="4046" processed="4027" dbindex="149077">

Roquebrun (en occit Rocbrun) s un municipi francs situat al departament de l'Erau, a la regi del llenguadoc-Rossell.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386269" title="Ammocrypta pellucida" nonfiltered="4047" processed="4028" dbindex="149078">

Ammocrypta pellucida  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386270" title="Tourbes" nonfiltered="4048" processed="4029" dbindex="149079">

Tourbes (en occit Tourbes) s un municipi francs situat al departament de l'Erau, a la regi del llenguadoc-Rossell.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386272" title="Ismer nuclear" nonfiltered="4049" processed="4030" dbindex="149080">
Un ismer nuclear s un estat metaestable d'un tom, produt per l'excitaci d'un o ms protons i/o neutrons en el seu nucli. 

 Introducci . 
Un element qumic est definit pel nombre de protons del seu nucli, i els istops d'un element es distingeixen per la diferncia del nombre de neutrons. 

 Ismers metaestables . 

Els ismers metaestables es poden produir per fusi nuclear o altres reaccions nuclears. Un nucli produt d'aquesta manera, generalment comena la seva existncia en un estat excitat, que es desexcita mitjanant l'emissi d'un o ms raigs gamma (o, de forma equivalent, mitjanant conversi interna). Aquesta desexcitaci es produeix normalment en un temps inferior a un picosegon. No obstant aix, algunes vegades succeeix que la desexcitaci fins a l'estat estacionari  no es produeix tan rpidament. Generalment aix ocorre per la formaci d'un estat excitat intermedi amb un espn diferent a aquell de l'estat estacionari . L'emissi de radiaci gamma es veu dificultada (respecte als espins dels dos estats sn similars) si l'espn de l'estat final varia significativament del de l'estat inicial, especialment si l'energia d'excitaci s baixa. En aquest cas, l'estat excitat s un bon candidat a ser metaestable, si no existeixen altres estats amb espn intermedi amb energies d'excitaci menors que la de l'estat metaestable potencial. 

Els ismers metaestables d'un istop particular es representen normalment amb una "m" (o, en el cas d'istops amb ms d'un, 2m, 3m i aix successivament). Aquesta lletra se situa normalment desprs del smbol atmic i nombre atmic (per exemple, Co-58m) , per algunes vegades es pot veure abans com un superndex (per exemple, 58mCo). 

Un tipus diferent d'estat nuclear (ismer) s el  ismer de fissi o ismer de forma. La majoria dels nuclis dels actnids no sn esfrics en els seus estats base, sin esferoidals -- amb un eix de simetria ms de llarg que els altres (similars a un bal de futbol americ o rugbi, encara que generalment no tan allargats).  Com ms gran s la diferncia d'aquests ismers, respecte a la esfericitat, major s la dificultat per a la desexcitaci a l'estat estacionari  nuclear. En general aquests estats es desexciten a l'estat estacionari  (per ms lentament que un estat excitat  ordinari ) o experimenten fissi espontnia amb un perode de semidesintegraci de l'ordre de nanosegons o microsegons. Un temps encara molts ordres de magnitud major que el perode d'un estat excitat nuclear ordinari. Els ismers de la fissi es representen generalment amb una posdata o un exponent  f  en lloc de  m,  de manera que un ismer de la fissi, per exemple el plutoni 240 es representa com Pu-240f o 240fPu. 

 Ismers gaireb estables . 

La majoria dels ismers nuclears sn molt inestables i radien l'energia extra de forma gaireb immediata (de l'ordre de 10-12 segons). Aix doncs,  el terme normalment es restringeix a ismers amb vides mitges de 10-9 segons o ms. La Mecnica quntica prediu que certes espcies atmiques tenen ismers amb vides inusualment llargues, fins i tot per sota de la restricci anteriorment, el que els atorga propietats interessants. Per definici no existeix ismer que pugui denominar-se  estable , no obstant aix, alguns tenen una vida suficientment  com per  ser  gaireb  estables i poden ser produts i observats en quantitats apreciables. 

L'nic ismer gaireb-estable que existeix de forma natural s el Ta-180m que est present en la mostres de tntal en aproximadament 1 part en 8300. El perode de semidesintegraci s almenys de 1015 anys, major que l'edat de l'univers. Aquesta notria persistncia s'explica pel fet de la seva baixa energia d'excitaci i que ambdues possibilitats de desintegraci: gamma cap a l'estat estacionari  del Ta-180 (que s radioactiu i amb un periode de semidesintegraci no molt llarg) i el desintegraci beta cap a el hafni o wolframi estan restringides per la diferncia d'espins. L'origen d'aquest ismer s desconegut, encara que es creu que s'ha format en explosions de supernoves (com la majoria dels elements pesants). Quan es desintegra  cap a l'estat estacionari , s'allibera un fot energtic, amb una energia de 75keV. En 1988 , Collinsva mostrar ostrar que el Ta-180m es pot forar a alliberar la seva energia de forma induda per raigs X febles. Desprs d'11 anys de controvrsia, els seus resultats van ser confirmats en 1999 per Belic i els seus collaboradors en el grup de fsica nuclear d'Stuttgart.

Un altre ismer nuclear relativament estable (amb un perode de semidesintegraci de 31 anys) s el hafni-178m2 que t una energia d'excitaci major que la qualsevol altre ismer de vida llarga comparable. Un gram de Hf-178m2 pur cont aproximadament 1330 megajoules d'energia, l'equivalent de l'energia explosiva de 317 quilograms de TNT. A ms,  tota  aquesta energia s'allibera com raigs gamma de 2.45 MeV. D'igual manera que amb el Ta-180m, existeixen informes discutits sobre el possible alliberament de la seva energia de forma estimulada, el que ha dut a l'estudi de la substncia com una possible font de lsers de raigs gamma. Aquests informes tamb indiquen que l'energia s'allibera molt rpidament, per la qual cosa el Hf-172-m2 pot produir potncies extremadament altes (de l'ordre d'exawatts (1018 watts)). Altres ismers tamb han estat investigats com possibles materials per a l'emissi estimulada de raigs gamma.

 Aplicacions . 

Aquests ismers de hafni i tntal han estat considerats per alguns com armes per a esbiaixar el tractat de no proliferaci nuclear, ja que poden ser induts a emetre radiaci gamma molt poderosa. DARPA t o ha tingut un programa d'investigaci per al possible s d'ambds ismers. De qualsevol manera, donat la diferncia de velocitats entre els fotons i neutrons, no se'ls pot induir a una reacci en cadena com a les armes nuclears, pel que probablement mai existeixi aquesta arma. Ta-180m s una de les substncies ms cares d'obtenir, amb un cost aproximat de 17 milions de dlars per gram. En 1999, el subministrament mundial de Ta-180m era de noms 6.7 milligrams. 

Els ismers de Tecneci Tc-99m (amb un perode de semidesintegraci de 6.01 hores) i Tc.95m (amb un perode de semidesintegraci de 61 dies) s'utilitzen en aplicacions mdiques i industrials. 

 Procs de desintegraci .

La desintegraci dels ismers als estats d'energia ms baixa pot produir-se mitjanant dos  transicions isomriques:

 Emissi gamma ( ), emissi de fotons d'alta energia.
 Conversi interna, on l'energia s'utilitza per a ionitzar l'tom.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Research group which presented initial claims of hafnium nuclear isomer de-excitation control. - The Center for Quantum Electronics, The University of Texas at Dallas.
Lengthy Washington Post article, March 2004;
JASON Defense Advisory Group  report on high energy nuclear materials mentioned in the Washington Post   story above;
May 2004 article in Physics Today which reviews the Hf controversy in a balanced manner.;
Confidence for Hafnium Isomer Triggering in 2006. - The Center for Quantum Electronics, The University of Texas at Dallas.
Reprints of articles about nuclear isomers in peer reviewed journals. - The Center for Quantum Electronics, The University of Texas at Dallas.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386274" title="Riols" nonfiltered="4050" processed="4031" dbindex="149081">

Riols (en occit Riols) s un municipi francs situat al departament de l'Erau, a la regi del llenguadoc-Rossell.

 Enlla extern .
 Riols al web de l'Institut gographique national;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386275" title="Ammocrypta vivax" nonfiltered="4051" processed="4032" dbindex="149082">

Ammocrypta vivax  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386276" title="Blarga" nonfiltered="4052" processed="4033" dbindex="149083">

Blarga (en occit Blarga) s un municipi francs situat al departament de l'Erau, a la regi del llenguadoc-Rossell.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386279" title="Sorbs" nonfiltered="4053" processed="4034" dbindex="149084">

Sorbs (en occit Sorbs) s un municipi francs situat al departament de l'Erau, a la regi del llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386280" title="Sander canadensis" nonfiltered="4054" processed="4035" dbindex="149085">

Sander canadensis  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 76 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386284" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="4055" processed="4036" dbindex="149086">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es disput una competici de futbol en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 23 de novembre i el 8 de desembre de 1956 a l'Estadi Olmpic de Melbourne.

Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.

----

----


Quarts de final.


----


----

----


Semifinals.


----


Tercer lloc.


Primer lloc.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Futbol 1956;
  Arxiu de la RSSSF;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386287" title="Sander lucioperca" nonfiltered="4056" processed="4037" dbindex="149087">


Sander lucioperca  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total i els 20 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Europa Central i Oriental, Sucia, Finlndia i sia Occidental. Introduda en alguns altres pasos europeus.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386288" title="Al-Baruni" nonfiltered="4057" processed="4038" dbindex="149088">
Sulayman al-Baruni (mort 1940) fou un lder berber ibadita de Tripolitana. Pertanyia a una influent famlia del Djebel Nafusa i desprs d'estudiar va destacar com un notable erudit amb uns coneixements poc habituals.

Sospits als otomans de voler restablir el imamat ibadita al Djebel Nafusa, fou perseguit i condemnat per les sentencies no es van executar per por a l'agitaci que despertarien entre el poble i finalment fou amnistiat; per com que les persecucions no s'aturaven va fugir al Caire on va fundar una impremta i un diari (de curta durada) que no va poder ser difs a Lbia, Tunsia i Algria.

Desprs de la revoluci dels Joves Turcs fou elegit diputat a la liwa del Djebel Nafusa i cridat a Constantinoble. Va aprendre turc en dos mesos. El 1910 era a Djebel Nafusa i es van comenar a notar els desitjos italians d'annexionar Tripolitana i Cirenaica; el 1911 va urgir al govern otom l'enviament d'armes i quan els italians van desembarcar a Trpoli (anomenat Trpoli de Berberia) el 11 d'octubre de 1911 fou un dels principals caps de la resistncia. Desprs de la pau turcoitaliana d'Ouchy (Lausana) el 18 d'octubre de 1912, al-Baruni va continuar la resistncia armada a la part occidental del Djabal Nafusa on pretenia formar un emirat berber, fins que finalment fou derrotat a la batalla d'al-Asabia (o el-Asaba) el 23 de mar de 1913. Va fugir a Constantinoble on va rebre el ttol de senador i paix.

Quan Turquia va entrar en guerra al costat dels Imperis Centrals al-Baruni fou enviat a Sollum (octubre de 1914) amb el germ d'Enver Pasha, Nuri Bey, per intentar que el cap dels sansides, Ahmad al-Sharif, ataqus als britnics per l'oest, per la missi va fracassar i el complot organitzar per obligar a Ahmad fou descobert, i llavors al-Baruni fou arrestat, encara que va aconseguir fugir (gener de 1915). Quan Itlia va entrar a la guerra va reprendre la seva activitat poltica contra els italians, per fins el final del 1916 el govern otom no el va nomenar governador i comandant general de Trpoli (Lbia) i dependncies i el va portar al territori de Tripolitana amb un submar, que el va desembarcar a Misurata; en aquest moment els italians s'havien fet forts a Trpoli, al-Khums i Zuara, nics llocs que dominaven, per les tribus rabs tampoc estaven unides i els caps rabs es barallaven sovint entre ells. Al-Baruni va aconseguir una unitat general per quan va anar a la Tripolitana occidental fou derrotat pels italians (16 i 17 de gener de 1917) i va perdre la confiana dels caps tribals. A final del mateix mes Turquia va enviar un nou comandant militar, Nuri Pasha.

El novembre de 1918, desprs de l'armistici de Mudros (31 d'octubre de 1918) sota el principi proclamat pel president americ Wilson de lliure determinaci dels pobles, els nacionalistes van proclamar la Repblica Tripolitana (al-Djumhuriyya al-Tarabulusiyya). Itlia finalment la va reconixer com entitat autnoma i li va concedir l' Statuto Tripolitano el 1 de juny de 1919. Els nacionalistes es van dividir en dues tendncies, una afavorida pels caps rabs, era partidria d'arribar a un acord amb Itlia i accedir a la independncia; l'altra, afavorida pels caps berbers, favorable a collaborar amb Itlia i aplicar lstatuto. Al-Baruni va donar suport a la segona tendncia per el seu objectiu final era la formaci d'un emirat berber al Djebel Nafusa occidental amb sortida a la mar. La reuni de Garian (novembre de 1920) va donar majoria a la primera tendncia que va reclamar la formaci d'un emirat rab a Tripolitana. El 1921 va sorgir la idea de una uni amb Cirenaica, i la primavera del 1922 es va proposar oferir la direcci del emirat al cap dels sansides Idris al-Sanusi; els berbers que buscaven el suport itali, i als que els rabs acusaven d'heretges per la seva condici d'ibadites, foren expulsats per les armes del Djabal Nafusa occidental i es van haver de refugiar a la costa (juliol de 1921). 

Al-Baruni va sortir de Tripolitana el 22 de desembre de 1921 i va estar a Europa i Hedjaz, i ms tard a Mascat com hoste del sult Said ibn Taymur (tamb ibadita) i desprs al interior, al imamat d'Oman, al costat del imam Muhammad ibn Abd Allah al-Khalili de Nazwa, on fou nomenat ministre i fou encarregat de reorganitzar l'estat. Ms tard va retornar a Mascat on el 1938 fou nomenat conseller del sult. El 1940 va anar a Bombai on va morir.

 Bibliografia .
R. Rapex, L'affermazione della sovrenit italiana in Tripolitania, Tientsin, 1937;
L. Veccia Vaglieri, La partecipazione di Suleimn el-Barni alla guerra di Libia, 1926;
R. Ciasca, Storia coloniale dell'Italia contemporanea, Mil, 1940;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386290" title="Sander marinus" nonfiltered="4058" processed="4039" dbindex="149089">

Sander marinus  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba als estuaris de la Mar Negra i de la Mar Cspia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1828. Histoire naturelle des poissons. Tome second. Livre Troisime. Des poissons de la famille des perches, ou des percodes. Hist. Nat. Poiss. v. 2: i-xxi + 2 pp. + 1-490, Pls. 9-40. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386291" title="Peri (Crsega)" nonfiltered="4059" processed="4040" dbindex="149090">

Peri (en cors Peri) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2006 tenia 1.449 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386293" title="Barudjird" nonfiltered="4060" processed="4041" dbindex="149091">
Barudjird o Burudjird s una ciutat del Luristan al Iran, a la carretera entre Hamadan i al-Ahwaz, via Khurramabad.

s famosa per la batalla lliurada a la vora de la ciutat el 1093, en la qual les forces seljcides del sult Barkyaruk van derrotar a les que donaven suport a la regent Turkan Khatun que governava en nom del fill menor d'edat Mahmud Shah ibn Malik Shah, de 4 anys.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386294" title="Campionat Individual de Raspall de 2008" nonfiltered="4061" processed="4042" dbindex="149092">
El XXIII Campionat Individual s l'edici del 2008 del Campionat Individual de raspall per a pilotaris professionals, organitzada per les empreses El Zurdo, Frediesport i la Federaci de Pilota Valenciana.

En l'edici del 2008 participen 10 pilotaris. Cinc de professionals: Coeter II, Juan Carlos, i Salva, amb Armando i Waldo com a caps de srie. I com a novetat es facilita la introducci de saba nova amb 5 joves pilotaris del mn aficionat: Josep, Monxo, Punxa, Ral i Ricard.

El sistema de competici consisteix en una srie de partides eliminatries des d'octaus de final, en les quals entren 3 amateurs contra 3 professionals, i una quarta eliminatria entre el campi i el subcampi individual de raspall sub-23 (Moncho i Josep, respectivament). En quarts de final s'enfronten els quatre classificats. En les semifinals, els dos millors s'acaren als caps de srie, Armando i Waldo. I d'aqu ixen els dos contendents per a la final.

 Pilotaris .


 Resultats .
 Octaus de final .




 Quarts de final .




 Fase final .


 Altres edicions .
 Campionat Individual de Raspall de 2004;
 Campionat Individual de Raspall de 2005;
 Campionat Individual de Raspall de 2006;
 Campionat Individual de Raspall de 2007;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386296" title="Sander vitreus" nonfiltered="4062" processed="4043" dbindex="149093">


 Sander vitreus s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 107 cm de longitud total i els 11,3 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386297" title="Sarrola-Carcopino" nonfiltered="4063" processed="4044" dbindex="149094">

Sarrola-Carcopino (en cors Sarrula  Carcupinu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 1.801 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386299" title="Sander volgensis" nonfiltered="4064" processed="4045" dbindex="149095">

Sander volgensis  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Europa: des del Danubi fins al Volga i l'Ural.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386303" title="S?ami" nonfiltered="4065" processed="4046" dbindex="149096">
S ami (   ) o Kangaku Shinso o Shinso Soami (1455-1525) fou un pintor, poeta i arquitecte paisatgista al servei del Shogunat Ashikaga. s presumiblement l'autor dels jardins secs del Ginkaku-ji, del Ry an-ji i del Daisen-in (subtemple del Daitoku-ji), tots situats a Kyoto.

S ami era el nt de Shinno N ami (1397-1471) i fill de Shingei Geiami (1431-1485), tots dos pintors i aficionats a l'art, i conservadors de manera successiva dels objectes d'art xins (karamono bugyo) del Shogunat Ashikaga.

Fou un dels primers pintors en l'estil de la escola del Sud xinesa (nanga al Jap). Els seus majors quadres cobrien ms de 20 plafons, i representaven els paisatges del Jap amb elements estilstics xinesos. Evoluciona aleshores cap a un estil menys angular i ms cursiu.

Amb N ami i Geiami, S ami s un dels tres Amic (sens amic) constituint l'escola Amic de pintura a la tinta.

S ami era un dels principals consellers artstics (dobosh) del shogun Ashikaga Yoshimasa, que va ordenar la construcci del Ginkaku-ji.

La seva obra ms coneguda s el Paisatge de les quatre estacions (v. 1486), pintat a la tinta sobre una longitud total de 15 metres; s de vegades considerat com la pintura ms bonica sobre tinta de la histria del Jap, es conserva al Metropolitan Museum of Art de New York.

Fonts.

 Article Shinso Soami, Art Encyclopedia, Oxford University Press, http://www.answers.com/topic/shinso-soami-1;

Enllaos externs.

 Landscape of the Four Seasons a la web del Metropolitan Museum of Art;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386304" title="Tavaco" nonfiltered="4066" processed="4047" dbindex="149097">

Tavaco (en cors Tavacu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 226 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386309" title="Divers gauche" nonfiltered="4067" processed="4048" dbindex="149098">
L'etiqueta Divers gauche (Diversa Esquerra, DVD) representa, a Frana, un tendncia poltica sota el nom de la qual s'integren els candidats independents que representen l'esquerra per que no sn membres de cap partit.

La qualificaci  Sense etiqueta  ja no s admesa als arxius del Ministeri de l'Interior de Frana des de 2001, on nombrosos candidats i llistes es presenten com  sans tiquette  i sn classificats com DVD  divers droite  o DVG  divers gauche  segons la seva tendncia poltica.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386313" title="Tavera" nonfiltered="4068" processed="4049" dbindex="149099">

Tavera (en cors Tavera) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 336 habitants.

 Demografia .


 Administraci .



Histria.
Aquesta vila deu el seu nom a una famlia noble espanyola, un membr de la qual, anomenat Juan Antonio Pagano de Tavera arrib a Crsega en el segle XVI i s'establ a la regi d'Ajaccio, i hi far construir a la zona muntanyenca un indret anomenat Tavera Vecchia, on hi havia una esglsia romana del segle VII no gaire lluny de Bocognano. Els habitants de la vila sn descendents d'aquesta famlia i dels seus servidors, que amb els anys baixaren a la vall. El 1622 construiren una mansi anomenada Casalta i ms tard una altra anomenada Casa-nova.

Napole Bonaparte, aleshores Capit d'artilleria, s'opos a Pascal Paoli. Denunciat i perseguit, marx precipitadament de Corte per Ajaccio i s'aixoplug a Tavera.  
 
 Personatges illustres .
 Hasan Corso;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386319" title="Gimnstica als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="4069" processed="4050" dbindex="149100">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es disputaren 15 proves de gimnstica, vuit en categoria masculina i set en categoria femenina. La competici es disput entre els dies 3 i 7 de desembre de 1956 al West Melbourne Stadium de Melbourne.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Gimnstica 1956;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386321" title="Ucciani" nonfiltered="4070" processed="4051" dbindex="149101">

Ucciani (en cors Aucci) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 389 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386325" title="Nintendo Power" nonfiltered="4071" processed="4052" dbindex="149102">
La Nintendo Power s una revista mensual que publica Nintendo i que cont articles, novetats i estratgies pels jocs de la mateixa casa. La primera edici data del Juliol/Agost del 1988 i tenia com a novetat el joc Super Mario Bros 2.

Visi general i disseny.
Ja des dels seus inicis la Nintendo Power intentava aportar als seus lectors una gran quantitat d'estratgies de joc, trucs, ressenyes i avanaments sobre els jocs ms novedosos. Veient com la revista gaudeix de ms de 20 anys de publicacions, la NP s'ha convertit en la principal font d'informaci sobre Nintendo, la qual procedeix directament dels equips de programaci. S'ha mantingut rendible i s una de les revistes de videojocs que porta ms temps en circulaci.


Fonts.
Nintendo Power a la Wikipedia en angls;
Nintendo Power pgina oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386326" title="Pere Pau Caador i d'Aguilar-Dusai" nonfiltered="4072" processed="4053" dbindex="149103">

Pere Pau Caador i d'Aguilar-Dusai, doctor en ambds drets, fou canonge i deg de Barcelona. Va sser nomenat President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1605.

Era fill de Pere Caador, senyor de la Torre Pallaresa i dels castells de la Roca i de Balsareny. La seva mare, Isabel d'Aguilar-Dusai, tamb pertanyia a una famlia de l'oligarquia barcelonina. Ere nebot dels bisbes Jaume i Guillem Caador.

Havia format part de la divuitena dedefensa el 1588 i al 1602 de la divuitena que havia de detenir al diputat i a l'odor militar del trieni 1602-1605. Persona de personalitat forta, va tenir discrepncies amb els altres diputats i amb els odors del seu consistori.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386327" title="Transici isomrica" nonfiltered="4073" processed="4054" dbindex="149104">
La transici isomrica s un procs de desintegraci radioactiva que succeeix en un tom que els seu nucli es troba en un estat excitat (vegeu: ismer nuclear). L'energia extra del seu nucli s'allibera mitjanant la emissi de raigs gamma, fent que el nucli retorni al seu estat estacionari. Aquest procs s similar a una emissi gamma per difereix en que implica estats excitats. 

El raig gamma pot transferir la seva energia directament a un electr causant la seva ejecci de l'tom, un procs anomenat conversi interna. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386328" title="Valle-di-Mezzana" nonfiltered="4074" processed="4055" dbindex="149105">

Valle-di-Mezzana (en cors Valli di Mezzana) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 217 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386331" title="Vero" nonfiltered="4075" processed="4056" dbindex="149106">

Vero (en cors Veru) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 351 habitants.

Demografia .



 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386334" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="4076" processed="4057" dbindex="149107">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es disputaren set proves d'halteroflia, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren el dia 23 de novembre de 1956.

Participeren un total de 105 halters de 34 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 1956;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386336" title="Illa artificial" nonfiltered="4077" processed="4058" dbindex="149108">



Una illa artificial s una illa formada grcies a la intervenci humana, i no de manera natural. s generalment construda sobre un escull existent, o pot ser l'extensi d'un illot existent. Les illes artificials sn tradicionalment creades terraplenant. Alguns exemples recents segueixen el model de les plataformes petrolieres, per la designaci d'illa per a aquestes estructures continua estant sotmesa a controvrsia. Una forma menys discutida d'illa artificial consisteix en l'allament de terres per l'excavaci d'un canal.

Construcci.

Les illes artificials sn construdes per terraplenament, o b sobre un illot ja existent, o b en un lloc no comprenent estructura ja establerta.

Histria.

Tot i tindre'n una imatge moderna, s'han descobert diversos tipus d'illes artificials molt antigues com els Crannogs prehistrics d'Esccia i d'Irlanda, els centres cerimonials Nan Madol de Micronsia i les illes Uros del llac Titicaca.

L'antiga ciutat asteca de Tenochtitln, avui Ciutat de Mxic, estava situada sobre una petita illa natural al llac de Texcoco i envoltada dilles artificials anomenades chinampas emprades per al conreu.

Les illes artificials tenen una llarga histria a nombroses regions del mn. La ciutat de Tenochtitln, ara Ciutat de Mxic, l'habitaven 25000 persones quan els colonitzadors hi van arribar.

Nombroses illes artificials han estat construdes a zones urbanes o a ports per proveir, b sigui un espai allat fora de la ciutat o simplement per descarregar les ciutats rebotides. Un exemple del primer cas, Dejima construda a la badia de Nagasaki al Jap durant el perode Edo com un centre de mercaderies. Ellis Island n's un bon exemple a New York.

Projectes moderns d'illes artificials.
Rssia vol un arxiplag artificial.

Rssia vol construir, al Mar Negre, un arxiplag artificial d'una superfcie de 330ha. La construcci hauria d'acabar-se per als Jocs Olmpics d'hivern de Sotxi el 2014. Aquest projecte immobiliari ha estat presentat el 23 de setembre de 2007 al president Vladmir Putin pel seu dissenyador, l'arquitecte neerlands Erick Van Egeraat. Comprendr hotels, villes, pisos i espais de lleure com l'illa artificial de Palm Islands a Dubai. La federaci Island prendr la forma de la federaci de Rssia.

Ciutats amfbies als Pasos Baixos.

L'arquitecte i urbanista de Rotterdam, Adrian Geuze, ha concebut un projecte encara ms ambicis: la creaci, a una trentena de quilmetres a l'altura de les costes de la Flandes i d'Holanda, de cinc illes artificials estretes. La ms gran podria fer cent quilmetres de longitud. La forma i la mida de les illes seran calculades tenint en compte factors naturals. El seu litoral evolucionar sota la influncia dels vents, dels aiguamolls i dels corrents. Les regions costaneres seran protegides de les tempestes i estabilitzaran el litoral. Sobre aquestes illes es podr fer crixer boscos i praderies, installar-hi bases de lleure i fins i tot un port industrial, perqu Rotterdam sigui alleujat. La vida es podr desenvolupar, ja que les dunes artificials retindran les aiges de pluja que esdevindran mantells fretics.

Vegeu tamb.

 El Mn (Dubai);
 Illes de la Palmera;

Enllaos externs.

 Illes artificials;
 Illes artificials de Dubai;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386338" title="Assemblea de Crsega" nonfiltered="4078" processed="4059" dbindex="149109">
L'Assemblea de Crsega s l'rgan deliberatiu de la Collectivitat Territorial de Crsega.

 Histria .

Fins el 1975, la Crsega era un departament de la regi Provena-Alps-Costa Blava.

La llei de 2 de mar de 1982 va instituir una collectivitat territorial d'exercisi ple, en comptes d'un consell regional de Crsega. L'Assemblea de Crsega exerceix des d'aleshores el poder executiu.

La llei de 13 de maig de 1991 va instituir la Collectivitat Territorial de Crsega, dotada de tres entitats :
 El Consell executiu de Crsega, que exerceix les funcions executives, detenides a les altres regions pel President del Consell Regional. s un veritable govern regional, i assegura l'estabilitat i la coherncia necessria a la gesti dels afers de la CTC.
 L'Assemblea de Crsega, rgan deliberant, dotat de competncies ms mplies que a les  altres assemblees regionals.
 Un Consell econmic, social i cultural de Crsega, rgan consultiu.

 Terminologia .
Els membres de l'Assemblea de Crsega no poden ser anomenats consellers regionals, sin consellers territorials, en referncia a la Collectivitat Territorial de Crsega. En el llenguatge corrent, tenint en compte la llargria del nom oficial, sn anomenats normalment consellers.

 Composici .
Els consellers de l'Assemblea de Crsega sn 51, escollits per un un perode de sis anys pel sistema de llista majoritria a dues voltes. Per a guanyar en la primera volta cal obtenir la majoria absoluta, i per a guanyar en la segona noms cal majoria relativa.

La llista que obt la majoria a la primera vola o a la segona obt com a premi de majoria 3 escons. Els altres escons sn repartits segons el principi de representaci proporcional entre les altres forces poltiques. Un cop constituda s escollit el president per escrutini uninominal majoritari. Les dues primeres voltes ha de ser per majoria absoluta, i la tercera per majoria simple. Alhora, l'Assemblea escull el govern que comprn el president i 10 consellers.
Contrriament a l'executiu dels consells regionals, l'executiu de la CYC no compatibilitza els crrecs executius amb els legislatius. L'elecci com a membre de l'executiu equival a la dimissi dins l'Asemblea.
 Presidents de l'Assemblea de Crsega .
 1974-1979 : Franois Giacobbi;
 1979-1982 : Jean Filippi;
 1982-1984 : Prosper Alfonsi;
 1984-1998 : Jean-Paul de Rocca-Serra;
 1998-2004 : Jos Rossi ;
 des de 2004 : Camille de Rocca Serra;

 Consellers de l'Assemblea de Crsega Legislatura 2004-2010 . 

 Grup Rassembler pour la Corse;
 Jean-Joseph Allegrini-Simonetti ;
 Jean-Martin Mondolini, President de grup;
 Jean-Louis Albertini;
 Corinne Angeli;
 Gaby Biancarelli;
 Pascale Bizzari-Gherardi;
 Babette Buresi;
 Camille de Rocca Serra;
 Jos Galletti;
 Christiane Gori;
 Christine Guerrini;
 Joselyne Mattei-Fazi;
 Jean-Jacques Panunzi;
 Annie Ricci;
 Marie-Antoinette Santoni-Brunelli;
 Monika Scotto;
 Grup Corse Social-dmocrate;
 Pierre Chaubon, President de grup;
 Marie-Dominique Allegrini-Simonetti;
 Franois-Xavier Marchioni;
 Vanina Pieri;
 Grup Communiste, Rpublicain et Citoyen;
 Dominique Bucchini, president de grup;
 Maria Guidicelli;
 Josette Risterucci;
 Michel Stefani;
 Grup Union Territoriale;
 Marie-Jeanne Mosconi;
 Sauveur Versini;
 Anne-Marie Natali;
 Etiennette Ricci-Versini ;
 Grup La Corse dans la Rpublique;
 Franois Dominici, president de grup;
 Nicolette Albertini-Colonna;
 Alexandre Alessandrini;
 Rose Alibertini;
 Pascaline Castellani;
 Dorothe Colonna-Vellutini;
 Jean-Louis Luciani;
 Madeleine Mozziconcci;
 Henri Sisco;
 Grup Unione Nazionale - PNC - A Chjama;
 Edmond Simeoni, President de grup;
 Jean-Christophe Angelini;
 Jean Biancucci;
 Christine Colonna;
 Nadine Nivaggioni;
 Grup Unione Nazionale - Corsica Nazione Indipendente;
 Jean-Guy Talamoni, President de grup;
 Rose-Marie Prosperi;
 Vronique Sciaretti;
 Grup Pour une Corse de Progrs;
 Antoine Ottavi, president de grup;
 Marielle Delhom;
 Grup Corse Active;
 Jean-Claude Guazzelli Prsident de groupe;
 Genevive Filippi;
 Grup Corse Nouvelle;
 Pierre-Philippe Ceccaldi, President de grup;
 Hlne Luciani-Padovani ;

 Vegeu tamb .
 Collectivitat Territorial de Crsega;
 Consell executiu de Crsega;
 Eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1982;

 Enlla extern .
  Web de l'Assemblea de Crsega;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386341" title="Gymnocephalus acerinus" nonfiltered="4079" processed="4060" dbindex="149110">

Gymnocephalus acerinus  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Europa Oriental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Berg, L.S., 1965. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. volume 3, 4th edition. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem. (Russian version published 1949).  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Fauna Europaea ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386342" title="Gymnocephalus baloni" nonfiltered="4080" processed="4061" dbindex="149111">

Gymnocephalus baloni  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Danubi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386346" title="Gymnocephalus cernuus" nonfiltered="4081" processed="4062" dbindex="149112">


Gymnocephalus cernuus  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Europa (des de l'Estat francs fins a Sibria oriental). Ha estat introdut al Llac Superior i al Llac Michigan (Grans Llacs d'Amrica del Nord).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386348" title="Gymnocephalus schraetser" nonfiltered="4082" processed="4063" dbindex="149113">

 Gymnocephalus schraetser s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Danubi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386349" title="Eleccions generals espanyoles de 1918" nonfiltered="4083" processed="4064" dbindex="149114">
Eleccions generals espanyoles de 1918 foren convocades enmig de la crisi poltica i econmica provocada per l'Assemblea de Parlamentaris i la vaga general de 1917, sota sufragi universal mascul. En total foren escollits 409 diputats, i el partit ms votat fou el Partit Liberal Conservador, dirigit aleshores per Eduardo Dato e Iradier, per les dues fraccions del Partit Liberal dirigides per Garca Prieto i Romanones, en conjunt, van obtenir ms vots. 

Com a novetat, cal destacar la presentaci d'una Aliana d'Esquerres, formada pel  Partido Reformista (9 diputats), Federacin Republicana (10 escons), PSOE (6 escons), Partit Republic Catal (4 escons), Partit Republic Radical (2 escons), PURA (un esc), Partit Republic Democrtic Federal (un esc) y republicans nacionalistes catalans independents (2 escons), que intentaren presentar una alternativa al turnisme sota la direcci de Melquades lvarez. Noms va obtenir 35 escons, per amb cert ress a Catalunya. 

Fou escollit president del Congrs el liberal demcrata Miguel Villanueva i president del Senat Alejandro Groizard. El cap de govern fou Antoni Maura, qui va dirigir un govern de concentraci amb conservadors, liberals i de la Lliga. El 9 de novembre fou substitut per un govern de concentraci de les forces liberals dirigit per Manuel Garca Prieto, per als 26 dies va dimitir i el 5 de desembre es form un nou govern dirigit pel comte de Romanones, qui el gener de 1919 va suspendre les garanties constitucionals. El 15 d'abril de  1919 fou cessat i es convocaren noves eleccions.

 Composici de la Cambra .


 Resultats per circumscripcions .
 Catalunya .
 Barcelona;
 Francesc Camb i Batlle (Lliga Regionalista);
 Carles de Camps i d'Olzinellas (Lliga Regionalista);
 Narcs Batlle i Bar (Lliga Regionalista);
 Josep Bertran i Musitu (Lliga Regionalista);
 Josep Claret i Assols (Lliga Regionalista);
 Carles de Fortuny i de Miralles (Lliga Regionalista);
 Francesc Llonch i Caameras (Lliga Regionalista);
 Antoni Miracle i Mercader (Lliga Regionalista);
 Mag Morera i Galcia (Lliga Regionalista);
 Pere Rahola i Molinas (Lliga Regionalista);
 Gaspar Ross i Ars (Lliga Regionalista);
 Albert Rusiol i Prats (Lliga Regionalista);
 Joan Llig i Pags (Lliga Regionalista);
 Rafael Vehils i Grau (Lliga Regionalista);
 Marcell Domingo i Sanjuan (Partit Republic Radical);
 Francisco Largo Caballero (PSOE);
 Alfons Sala i Argem, comte d'gara (Unin Monrquica Nacional);
 Josep Zulueta i Gomis (Partido Reformista);
 Jos Enrique de Olano y Loyzaga, comte de Fgols  (Conservador maurista);
 Bartomeu Trias i Comas (Comuni Tradicionalista);
 Girona;
 Joan Ventosa i Calvell  (Lliga Regionalista);
 Eusebi Bertrand i Serra  (Lliga Regionalista);
 Francesc Fbregas i Mas  (Lliga Regionalista);
 Salvador Albert i Pey (PRC);
 August Pi i Sunyer (PRC);
 Juli Fournier i Cuadros (Partit Conservador);
 Santiago Mas i Valent (Lliga Regionalista);
 Bonaventura Sabater i Burcet  Lliga Regionalista);
 Lleida;
 Felip Rods i Baldrich  (Lliga Regionalista);
 Josep Maria Trias de Bes (Lliga Regionalista);
 Eduard Auns i Prez  (Lliga Regionalista);
 Francesc de Paula Maristany i Maristany (Lliga Regionalista);
 Josep Matheu i Ferrer  (nacionalista independent);
 Daniel Riu i Periquet (Izquierda Liberal);
 Francesc Maci i Lluss (Federaci Democrtica Nacionalista);
 Josep Llari i Areny  (Partido Reformista);
 Joan Moles i Ormella (republic independent);
 Tarragona;
 Joan  Esplugas i Moncus (Aliana d'Esquerres);
 Maci Mallol i Bosch (Aliana d'Esquerres);
 Salvador de Sam i de Sarriera (liberal Romanonista);
 Manuel Kindeln y de la Torre (Liberal-Demcrata);
 Josep Nicolau i Sabater  (Unin Monrquica Nacional);
 Juli Nougus i Subir (Partit Republic Democrtic Federal);
 Antoni Maria de Veciana i Llari (Conservador  ;
 Illes Balears .
 Josep Socias Gradol (Conservador);
 Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador);
 Antoni Maura i Montaner (Conservador);
 Fernando Weyler Santacana (Liberal  ;
 Alexandre Rossell i Pastors (liberal romanonista);
 Frederic Llans i Segu (liberal romanonista);
 Carles Roman Ferrer (Izquierda Liberal);
 Pas Valenci .
 Alacant;
 Jos Francos Rodrguez (liberal-demcrata);
 Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza (liberal-demcrata);
 Vicente Ruiz Valarino (liberal-demcrata);
 Manuel Ruiz Valarino (liberal-demcrata);
 Salvador Ravents Clivilles (liberal-demcrata);
 Carlos Regino Soler Mora (liberal-demcrata);
 Vicente lvarez Rodrguez de Villamil (Aliana d'Esquerra);
 Jos Lzaro Galdiano (Liberal romanonista);
 Miguel Maura Gamazo (Conservador maurista);
 Jos Torres Sala (Conservador maurista);
 Manuel Gonzlez-Hontoria y Fernndez Ladreda (liberal romanonista);
 Castell;
 Vicente Cantos Figuerola (liberal-demcrata);
 Juan Navarro Reverter y Gomis (liberal-demcrata);
 Ramn Saiz de Carlos (liberal-demcrata);
 Manuel Paz Montes (liberal-demcrata);
Ams Salvador Senz y Carreras (liberal-demcrata);
 Andrs de Boet Bigas (liberal independent);
 Emilio Santa Cruz Chordi (Aliana d'Esquerres);
 Luis Montiel Balanzat  (Conservador Ciervista);
 Valncia;
 Flix Azzati i Descalci (PURA);
 Daniel Anguiano Munguito (Aliana d'Esquerres);
 Jos Ferraz Penelas (Conservador);
 Adolfo Gil y Morte (Aliana d'Esquerres);
 Juan Izquierdo Alcaide (liberal romanonista);
 Vicente Gimeno Rodrguez Jaen (liberal romanonista);
 Luis Garca Guijarro (Comuni Tradicionalista);
 Federico Loygorri Vives, bar de Benidoleig (Conservador Ciervista);
 Jos Maestre Laborde-Boix (Conservador ciervista);
 Jos Montesinos Checa (Conservador ciervista);
 Vicente Puigmolt Rodrguez-Trelles, comte de Torrefiel (Conservador ciervista);
 Juan Bautista Valldecabres Rodrigo (Conservador);
 Jos Garca-Berlanga Pardo (liberal-demcrata);
 Francisco Rubio Goula (liberal demcrata);
 Enrique Trnor Montesinos, comte de Montorns (conservador independent);

 Enllaos externs .
 Resultats de les eleccions de 1918;
 Llista de Diputats elegits per circumscripci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386350" title="Zingel asper" nonfiltered="4084" processed="4065" dbindex="149115">

Zingel asper  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Roine i als seus afluents.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386351" title="Zingel balcanicus" nonfiltered="4085" processed="4066" dbindex="149116">

 Zingel balcanicus s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Vardari (Repblica de Macednia) i Grcia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386352" title="Zingel streber" nonfiltered="4086" processed="4067" dbindex="149117">

 Zingel streber s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Danubi (des de Baviera fins a la Mar Negra).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Muus, B.J. i P. Dahlstrm, 1968. Swasserfische. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 224 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386353" title="Camille de Rocca Serra" nonfiltered="4087" processed="4068" dbindex="149118">
Camille de Rocca Serra s un poltic francs, nascut el 21 de maig de 1954 a Porto-Vecchio (Crsega del Sud). s fill de Jean-Paul de Rocca-Serra.

Fou elegit diputat a l'Assemblea Nacional Francesa per la XIIna legislatura (2002-2007), per la circunscripci de Crsega del Sud dins les llistes de la UMP. Fou reelegit el 10 de juny de 2007, per a la XIIIna legislatura, amb  14 692 vots (51,02 %) en la primera volta.

Mandats.
Consell municipal de Porto-Vecchio, Crsega del Sud.
del 18/06/1995 al 18/03/2001 (Membre);
del 10/11/1997 al 18/03/2001 (Alcalde);
del 19/03/2001 al 19/12/2004 (Alcalde);

Consell general de la Crsega del Sud.
del 03/10/1988 al 29/03/1992 (Membre del Consell general);
del 30/03/1992 al 22/03/1998 (Membre del Consell general);
del 23/03/1998 al 28/02/2002 (Membre del Consell general);

Assemblea de Crsega.
del 16/03/1998 al 15/11/2002 (Vice-President);

Mandat al 12/06/2008 :
 Diputat de la 2a circonscripci de Crsega del Sud;
 President de l'Assemblea de Crsega;
 Conseller municipal de Porto-Vecchio;

Enllaos externs.
 Web oficial de Porto-Vecchio;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386355" title="Estat estacionari" nonfiltered="4088" processed="4069" dbindex="149119">
En mecnica quntica un estat estacionari s una autofunci del hamiltoni, o en altres paraules, un estat amb una energia fixa. S'anomena estacionari perqu el sistema, en absncia de pertorbacions externes, roman  indefinidament en aquest estat. Per tant, un sistema que es trobi en un estat estacionari, no es troba subjecte a canvis cap a altres estats. L'energia del sistema es conserva en absncia de pertorbacions externes. 

En la prctica, els estats estacionaris no sn "estacionaris" per a sempre. Realment es refereixen a autofuncions del Hamiltoni en el qual s'han ignorat petits efectes de pertorbaci. Aquesta terminologia permet discutir les autofuncions del Hamiltoni no pertorbat considerant que la pertorbaci pot causar, eventualment, el desintegraci cap a  l'estat estacionari. Aix implica que l'nic estat estacionari de deb s lestat fonamental. 

 Evoluci temporal dels estats estacionaris . 

L'equaci de Schrdinger permet obtenir l'evoluci amb el temps de l'estat d'un sistema. Aix, en la representaci de posici s'expressa com: 


On  s l'operador laplaci.

Per al cas d'un sistema conservatiu la energia potencial no depn del temps. Aix, , pel que podem buscar solucions mitjanant el mtode de separaci de variables. En efecte, buscarem solucions del tipus: 


Sustituint en l'equaci d'Schrdinger i reordenant, tenim

s a dir


Com el primer terme depn noms del temps (i per tant s vlid per a qualsevol valor de r) mentre que el segon depn noms de r (i per tant s vlid per a qualsevol t), i ambds sn iguals, vam arribar a la conclusi que *mbos han de ser constants. Com el *segndo terme t dimensions d'energia, cridarem a aquesta constant I. Veiem, que la funci d'ona pren la forma 


on  s la soluci de l'equaci d'Schrdinger independent del temps


s a dir, s una autofuncin del Hamiltoni . 

La principal caracterstica dels estats estacionaris s que la densitat de probabilitat s independent del temps. En efecte, en aquest cas 


 Estat fonamental . 


. 

Vegeu que la densitat de probabilitat no varia amb el temps, conseqncia que s un estat estacionari.]] 

En qumica i fsica, l' estat fonamental d'un sistema s el seu estat quntic de menor energia. Qualsevol estat d'energia superior al de l'estat fonamental es considera un estat excitat. 

Si hi ha ms d'un estat de mnima energia, s'anomenen estats degenerats. Molts sistemes tenen estats fonamentals degenerats, per exemple el tom d'hidrogen o la molcula d'oxigen (i a aix deu el seu paramagnetisme). 

D'acord amb la tercera llei de la termodinmica, un sistema en el zero absolut de temperatura est en el seu estat fonamental, i la seva  entropia est determinada per la seva  degeneraci. Molts sistemes, com les xarxes cristallines, tenen un estat fonamental nic, i per tant tenen entropia nulla en el zero absolut (perqu ln(1)=0). 

 Vegeu tamb . 

 Nombre quntic ;
 Energia del punt zero ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386356" title="Xavier Aguado i Companys" nonfiltered="4089" processed="4070" dbindex="149120">

Xavier Aguado i Companys (Badalona, 6 de juny de 1968), s un futbolista catal, retirat.

 Trajectria .

En la seua posici de defensa, Xavi Aguado va donar les seues primeres passes com a professional en el Centre d'Esports Sabadell, en el qual va estar dos anys, del 1988 fins al 1990. Les seues bones maneres i la seua joventut van fer que un gran, el Reial Saragossa es fixara en ell i l'incorporara a la seua disciplina.

Aguado va debutar a la mxima categoria en la primera temporada en el quadre manyo, un 9 de setembre de 1990 davant el CD Logros. En l'any del seu debut, va jugar 30 partits i no va fer cap gol, nica campanya en qu el badalon no marcaria. Ja des del primer moment es va fer titular en el club de la Romareda.

Va contribuir als xits saragossans de l'poca: el tercer lloc de la 93/94, la Copa del Rei d'eixe mateix any, i sobretot la Recopa d'Europa del 95, front l'Arsenal. Tamb va guanyar la Copa del Rei del 2001.

A partir del canvi de dcada, Aguado va comenar el seu declivi. Finalment, la temporada 2002-2003, en qu el Saragossa va recuperar la categoria desprs del descens anterior, Aguado va penjar les botes.

Ha estat internacional amb la selecci catalana de futbol.

 Enllaos externs .
Fitxa en lfp.es;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386357" title="Zingel zingel" nonfiltered="4090" processed="4071" dbindex="149121">

Zingel zingel  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al riu Danubi.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Muus, B.J. i P. Dahlstrm, 1968. Swasserfische. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 224 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386360" title="Illa Amsterdam" nonfiltered="4091" processed="4072" dbindex="149122">


L'illa Amsterdam (alguna vegada anomenada com Nova Amsterdam) s una petita illa francesa situada al sud de l'oce ndic amb les coordenades (). 

Forma amb l'illa de Saint-Paul, a 85 km ms al sud amb les coordenades () el districte de les Illes de Saint Paul i Amsterdam

L'habiten prop de 30 persones durant l'hivern austral i 60 persones a l'estiu.

Geografia.
L'illa Amsterdam s una illa d'origen volcnic amb una superfcie de 58 km. La muntanya de la Dives s el punt ms alt amb 881 m. 

Les illes  Saint-Paul i Amsterdam sn les illes ms allunyades del mn de tota massa continental .
 
Climatologia.

Tenen un clima ocenic temperat sense neu ni glaades per amb un vent constant de l'oest. Temperatura mitjana a l'abric del vent de 16C amb una mxima absoluta , durant 50 anys, de 26C i una mnima d'1,7C.

L'nica poblaci s la de la base cientfica de Martin de Vivis, des de  1949 hi ha missions cientfiques amb 23 a 35 persones.

S'explota la pesca de la llagosta (Jasus paulensis). 

Fauna i flora.

Presenten un ecosistema fortament pertorbat per l'home (caa, desforestaci) i plantes introdudes com caputxines i gramnies s'han ests.

La vegetaci natural s de tipus herbaci noms a l'illa d'Amsterdam s'hi troba una espcie d'arbre la Phylica arborea per el 1980 noms hi restaven arbres residuals ja que se n'alimenten els bovins assilvestrats d'uns ramats del segle XIX.

S'han replantat 7.000 d'aquests tipus d'arbres.

Fauna: ocells marins com un endmic Albatros, l'albatros d'Amsterdam (Diomedea amsterdamensis) 

Mamfers marins com l'otrid (Arctocephalus tropicalis) i elefants de mar i l'orca.

Histria.
L'illa Amsterdam va ser vista per Magallanes i Sebastin Elcano el 18 de mar de 1522 El governador holands Van Diemen li va donar el nom del seu vaixell Nieuw Amsterdam, el 1633. Per el primer en desembarcar-hi va ser l'holands Willen de Vlaming el 1696. 

Les dues illes van ser redescobertes pel polons Adam Mieroslawski, el 1842. El 1843 Frana en va prendre possessi. Hi va haver intents d'explotar les illes per l'agricultura i la ramaderia.

Bibliografia.

 Saint-Paul & Amsterdam, Voyage austral dans le temps par Yannick Verdenal,ditions Grard Louis, 2004 ;
 Les les australes franaises par Gracie Delpine, ditions Ouest-France, 2002;
 Histoire des mers australes par Jean-Ren Vanney, Paris 1986, ditions Fayard, 731 p.  ;
 La revue TAAF consacre rgulirement des articles sur l'le Amsterdam.

 Enllaos externs .
 - La 45 eme mission de l'le Amsterdam : Tranche de vie des hivernants de la 45 eme (1994).
 - La faune et la flore de l'le Amsterdam : Photos prises par Cyril Szakolczai (1994).
 Amsterdam par la 54e - Presentaci de l'illa Amsterdam (i St-Paul) per l'estaci hivernal de la 54 missi.
 Ile Amsterdam en franais - Informations diverses sur l'le Amsterdam;
 Ile Amsterdam visit - Photos d'une visite touristique rcente;
 Amsterdam et St.Paul - autre Photos;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386361" title="Jean-Paul de Rocca-Serra" nonfiltered="4092" processed="4073" dbindex="149123">
Jean-Paul de Rocca Serra (conegut a l'illa  com  renard argent) fou un poltic cors, membre de la  (UDR desprs RPR) nascut l'11 d'octubre de 1911 a Bonifacio (Crsega del Sud) i mort el 6 d'abril de 1998. 

Doctor en medecina, ha detingut nombrosos crrecs poltics. Senador de 1959 a 1962, tamb ocup un esc a l'Assemblea Nacional Francesa de 1963 fins a la seva mort, amb una interrupci de 1973 a 1978. El 1981 fou candidat a la presidncia de l'Assemblea Nacional, per fou derrotat pel socialista Louis Mermaz. De 1984 a 1998 fou elegit president de l'Assemblea de Crsega. Tamb ha estat alcalde de Porto-Vecchio.
Enllaos externs.
 Web de Porto-Vecchio;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386363" title="Jos Guillermo Del Solar" nonfiltered="4093" processed="4074" dbindex="149124">
Jos Guillermo Del Solar lvarez-Caldern (Lima, Provncia de Lima, Per, 28 de novembre de 1967), s un ex-futbolista i Llicenciat en Lletres de la Universitat de Palerm. Jugava en la posici de mediocampista, actualment s l'entrenador de la Selecci de futbol del Per. 

 Biografia . 
Jos del Solar, ms conegut com Chemo va nixer el 28 de novembre de 1967 a Lima. De nen va viure en la ciutat de Chimbote, amb els seus 4 germans (Alexandra, Claudia, Alfonso i Fernando), regressant a Lima als 11 anys per a estudiar al Collegi de la Immaculada i viure amb els seus avis. 

 Trajectria . 
 Com futbolista . 
Parallelament als seus estudis escolars, es va iniciar en les divisions menors del Club Universitario de Deportes, entrenat per Fernando Cullar. Amb el temps, els estudis universitaris van fer difcil el respectar els horaris de treball en la O, pel que hagu d'emigrar en qualitat de prstec, a mitjan 1986. La seva destinaci va ser el modest Deportivo San Agustn. Aquest quadre li va permetre debutar oficialment en la primera divisi el 9 d'agost del mateix any. Vestint la samarreta del San Agustn, va guanyar el campionat en l'any del seu debut. 

En 1988, va regressar a Club Universitario de Deportes. El seu primer partit amb la samarreta crema el va disputar enfront de Club Centro Deportivo Municipal. En 1989 es transferit a la Universitat Catlica de Xile, on el seu bon rendiment en l'equip creuat li va obrir les portes del vell continent. Prop d'un mili i mig de dlars va desemborsar el CD Tenerife per a comptar amb els seus serveis

A la lliga espanyola, tamb va defensar els colors del Espanya]] tamb va defensar els colors de la UD Salamanca, Celta de Vigo i del Valncia CF, club al que va arribar de la m de Jorge Valdano. La 98/99 va militar a les files del Besiktas turc.

En 1999, va regressar al Per, al Club Universitario de Deportes, i va aconseguir el campionat d'eixe any. A la segent temporada, va tornar a emigrar, i va jugar en el KV Mechelen de Blgica fins a juny, doncs al juliol tornaria al seu pas per a guanyar el Tricampeonato amb la samarreta crema. En el 2001, el Club Universitario de Deportes no passava un bon moment econmic, pel que Chemo va decidir jugar gratis per la O tot eixe any.

Es va retirar en l'any 2002, desprs d'obtenir el Torneig Obertura.

 Com entrenador . 
Va regressar a Espanya per iniciar els estudis com tcnic de futbol, graduant-se en juliol del 2004. Novament de la m de Jorge Valdano, llavors, mnager esportiu del Reial Madrid, va arribar al club merengue com responsable tcnic del Real Madrid B, encara que noms va estar una setmana en el lloc, ja que va ser separat per una sanci per dopatge de la Federaci Peruana de Futbol, encara que ell ja estava retirat com futbolista. 

En l'any 2005, va iniciar la seva carrera professional dirigint per noms tres partits oficials (igual nombre de derrotes) al Coln de Santa Fe juntament amb l'argent-espanyol Juan Antonio Pizzi. En el mes de maig del mateix any, va assumir la direcci tcnica de l'Sporting Cristall, amb el qual va guanyar el Torneig Clausura i el ttol nacional. El 13 de desembre de 2006, la dirigencia de la Universitat Catlica confirma la seva arribada a la instituci, en reemplaament del destitut Jorge Pellicer, i en juliol del 2007 va ser designat tcnic de la Selecci Peruana.

 Selecci nacional .
Va ser internacional amb la Selecci de futbol del Per en 74 ocasions i va marcar 9 gols. Va debutar en la selecci el 28 de gener de 1986, en un torneig amists en la ciutat de Thiruvananthapuram davant la Selecci de Xina, que finalitzaria amb marcador de 3-1 a favor dels asitics.

Va participar en les eliminatries per als mundials de Itlia 90, USA 94, Frana 98, renunciant al conjunt peru abans de finalitzar les eliminatries, davant les diferncies que es van generar entre ell i diversos membres del planter. 

No obstant aix, per a les eliminatries per a la Copa Mundial de Futbol de 2002, el tcnic colombi Francisco Maturana el va convncer per a tornar a la selecci i va participar de tot el procs. La seva ltima actuaci amb la selecci la va disputar el 8 de novembre de 2001, davant l'Argentina. 

 Participacions a la Copa Amrica .



 Clubs .

 Com futbolista .


 Com entrenador .


 Ttols .
 Com futbolista .



 Com entrenador .



 Enllaos externs .
 Fitxa en bdfa.com.ar ;
 Estadstiques en national-football-teams.com ;
 Jos Del Solar en la selecci ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386364" title="Javier Moreno Varela" nonfiltered="4094" processed="4075" dbindex="149125">

Javier Moreno Varela (Silla, 10 de setembre de 1974) s un futbolista professional valenci. Juga com a davanter i en l'actualitat juga a la SE Ibiza-Eivissa.

Biografia.
Va formar-se com a futbolista al planter del FC Barcelona, encara que sense arribar a debutar amb el primer equip va marxar al Crdoba CF, on noms jug la temporada 1996-97, passant desprs pel Yeclano Deportivo i el Deportivo Alavs. La temporada 1998-99 va aconseguir l'ascens a Primera divisi amb el CD Numancia, marcant 18 gols en 39 partits i tornant a l'Alavs a la campanya 1999-2000.

Al conjunt basc assol rellevncia internacional, arribant a disputar la final de la Copa de la UEFA davant el Liverpool FC, on marc dos gols en noms tres minuts. A la lliga aconsegu marcar 22 gols en 34 partits. Aquesta gran actuaci li va permetre fitxar per un dels clubs ms poderosos d'Europa, l'AC Milan.

Al Milan no va gaudir de moltes oportunitats, tornant a Espanya la temporada segent per fitxar per l'Atltico de Madrid, que acabava de pujar a Primera Divisi i en la seva primera temporada marc cinc gols en 24 partits. A la temporada 2003-04 no va entrar en els plans de l'aleshores entrenador Gregorio Manzano, i va marxar cedit al Bolton Wanderers on noms jug vuit partits.

A la temporada segent jug al Real Zaragoza on no va acabar de demostrar la seva qualitat, i va decidir probar sort al Crdoba CF de Segona Divisi B. A l'equip andals va aconseguir l'ascens a Segona i la posterior permanncia a la categoria de plata, deixant el club verd-i-blanc desprs de tres anys per marxar al SE Ibiza-Eivissa de Segona B.

Jug a l'equip pitis durant tres mesos, deixant el club en desembre del 2008 pel fet de "no contar amb l'entrenador i no suposar una crrega per al club". En gener del 2009 en reincorpor a l'equip, desprs de la dimissi de l'entrenador, renunciant al seu sou donada la crisi econmica que assolava el club eivissenc.

Referncies.


Enllaos externs.

Estadstiques a Primera divisi - LFP ;
Fitxa del jugador ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386366" title="Jean Filippi" nonfiltered="4095" processed="4076" dbindex="149126">
Jean Filippi s un poltic francs, nascut a Ginebra el 19 d'octubre de 1905 i mort el 15 de gener de 1993. Ha treballat com a inspector de finances, secretari general de la SNCF, i cap de gabinet de nombrosos ministeris.

Crrecs.
Secretari general de Questions econmiques de 12 de juliol de 1941 a 16 de juny de 1942 en els governs de Darlan i Paul Laval.
Secretari d'Estat en Pressuposts del govern de Guy Mollet de 31 de gener de 1956 a 21 de maig de 1957;
Senador Radical de Crsega de 1955 a 1980.
President de l'Assemblea de Crsega de 1979 a 1982.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386368" title="Larva (desambiguaci)" nonfiltered="4096" processed="4077" dbindex="149127">

 Larva, estadi del desenvolupament d'alguns animals.
 Larva naupli, 1a larva dels crustacis. ;
 Larva (Jan), municipi de Jan (Espanya). ;
 Larves (mitologia), esperits malfics en la mitologia romana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386370" title="Diego Latorre" nonfiltered="4097" processed="4078" dbindex="149128">
Diego Fernando Latorre (nascut a Buenos Aires, el 4 d'agost de 1969), s un futbolista argent retirat. En els seus inicis va rebre l'apellatiu de "Nou Maradona", una etiqueta que s'ha repetit constantment en els anys posteriors.

El seu debut professional va tindre lloc amb el Boca Juniors, en un partit contra Platense a l'octubre de 1987, en el qual ja va anotar un gol. Amb els xenezes va guanyar la lliga argentina de 1991. En aquesta poca va debutar amb la selecci argentina de futbol, aconseguint una diana en un amists davant Brasil.

A l'any 1992 creua l'Atlntic i s'incorpora a la Fiorentina, on es troba amb Gabriel Batistuta, company de la selecci amb qui va guanyar la Copa Amrica de 1991. El gran moment de Batigol va relegar a Latorre a la suplncia, i noms va jugar dos partits i va marxar cap a la lliga espanyola. Primer va estar al CD Tenerife, on en dues temporades va jugar 67 partits i va realitzar 15 gols. A la campanya 95/96 fitxa pel Salamanca, on no t massa xit i s'hi est noms eixe any.

De tornada a l'Argentina, juga a Boca Juniors, Racing Club de Avellaneda i Rosario Central. Desprs, passa per diversos equips de les lligues mexicana i guatemalteca (on guany la lliga del 2003 d'aqueix pas), abans de retirar-se definitivament al 2005.

Ja retirat, Latorre ha actuat diverses vegades com a comentarista esportiu.

 Trajectria .
 1987-1992 Boca Juniors ;
 1992-1993 Fiorentina ;
 1993-1995 Tenerife ;
 1995-1996 Salamanca ;
 1996-1998 Boca Juniors ;
 1998-1999 Racing Club ;
 1999 Cruz Azul ;
 2000 Chacarita Juniors ;
 2000 Rosario Central ;
 2001-2002 Atltico Celaya ;
 2003 Dorados de Sinaloa;
 2003-2004 Comunicaciones de Guatemala;
 2004-2005 Alacranes de Durango;

Enllaos externs.
Trajectria del jugador ;
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386371" title="Franois Giacobbi" nonfiltered="4098" processed="4079" dbindex="149129">
Franois Giacobbi s un poltic cors, nascut el 19 de juliol de 1919 a Venaco (Alta Crsega) i mort el 7 de mar de 1997 a Pars.

Era fill de Paul Giacobbi qui havia estat ministre amb de Gaulle, i pare de Paul Giacobbi, diputat de Crsega.

 Crrecs .
 Sotssecretari d'Estat a la Presidncia del Consell del govern de Flix Gaillard (d'11 de novembre de 1957 a 15 d'abril de 1958);
 Sotssecretari d'Estat a la Presidncia del Consell del govern de Maurice Bourgs-Maunoury (de 17 de juny a 30 de setembre de 1957);

 Diputat radical de Crsega (1956-1958);
 Senador de Crsega i Alta Crsega de 1962 a 1997;
 President del Consell General de Crsega de 1959 a 1976;
 President del Consell General d'Alta Crsega de 1976 a 1982;
 President de l'Assemblea de Crsega (1974-1979) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386373" title="Collectivitat Territorial de Crsega" nonfiltered="4099" processed="4080" dbindex="149130">

Crsega constitueix la Collectivitat Territorial de Crsega (cors, Cullittivit Tarrituriale di Corsica, CTC), estatut particular institut en virtut de la llei de 13 de maig de 1991. Aquesta llei ha institut un nou estatut de Collectivitat territorial de la Repblica francesa, qui li confereix ms poder que l'antic estatut de regi. 

La Collectivitat territorial de Crsega comprn tres institucions :
 el Consell executiu de Crsega, que exerceix les funcions executives, que a les altres regions det el president del Consell regional. s un veritabl govern regional i assegura la estabilitat i la coherncia necessria a la gesti dels afers interns de la CTC ;
 l'Assemblea de Crsega, rgan deliberant, dotat de ms competncies que  les d'altres assemblees regionals de dret com ;
 un rgan consultiu, el Consell econmic, social i cultural de Crsega.

Competncies.
 Desenvolupament econmic;
 Fiscalitat;
 Energia hidrulica;
 Medi ambient;
 Habitat;
 Educaci i formaci;
 Llengua corsa;
 Transports;
 Agricultura i boscos;
 Cultura i Patrimoni;
 Turisme;
 Esport i joventut;

Organitzaci.

La Collectivitat territorial de Crsega disposa de sis organismes pblics encarregats de posar en marxa la poltica dels sectors on t competncia:
 l Agncia de Desenvolupament Econmic de Crsega (ADEC);
 l Oficina de Desenvolupament de Crsega (OEC);
 l Oficina de Transports de Crsega (OTC);
 l Agncia de Turisme de Crsega (ATC);
 l Oficina de Desenvolupament Agrcola i Rural de Crsega (ODARC);
 l Oficina d'Equipament Hidrulic de Crsega (OEHC).

Presidents del Consell executiu de Crsega.

 des de 2004 : Ange Santini;
 1992-2004 : Jean Baggioni;

Presidents de l'Assemblea de Crsega.

 des de 2004: Camille de Rocca Serra;
 1998-2004 : Jos Rossi;
 1984-1998 : Jean-Paul de Rocca-Serra;
 1982-1984 : Prosper Alfonsi;
 1979-1982 : Jean Filippi;
 1974-1979 : Franois Giacobbi;

Histria de la Instituci.

 1960 : desprs de l'entrada en funcionament de les 21 circumscripcions d'acci regional, Crsega s integrada en la regi Provena-Alps-Costa Blava. ;

 1972 : Crsega esdev establiment pblic regional. El consell regional comprn els consellers generals, els parlamentaris , els representants de les ciutats grans. El Prefet de la Regi prepara i executa les seves decisions.  ;

 1975 : Crsega s desagregada de Provena-Alps-Costa Blava i esdev la 22na regio mtropolitana. Es composta de dos departament, Alta Crsega i Crsega del Sud.

 1982 : de dret com a l'estatut particular;
 2 de mar de 1982 : Crsega esdev una collectivitat territorial de ple exercisi, quatre anys abans de les altres regions, amb una organitzaci, competncies i recursos especfics.   L'Assemblea de Crsega s escollida per sufragi universal, en representaci proporcional i circumscrpci nica.

 1991 : naixement d'una collectivitat territorial especfica;
 La Regi de Crsega esdev collectivitat territorial de Crsega.
 El 13 de maig de 1991 s promulgada la llei que regula l'estatut de la CTC. Entrar en vigor el 1992. Crsega esdev una collectivitat territorial de la Repblica en la seva totalitat. La seva organitzaci territorial s nica.  ;
L'Assemblea de Crsega, rgan deliberant, rep competncies al voltant dels dos pilars de l'estatut: el desenvolupament econmic, social i cultural, i la preservaci de la identitat i del medi ambient.    ;
 La funci executiva s encarregada al Consell executiu de Crsega, veritable govern regional a fi d'assegurar la coherncia i estabilitat necessria per a la gesti. Tamb es crea un nou organisme consultiu, el Consell Econmic, Social i Cultural.   ;
 2001 : dels poders reforats;
 La llei del 22 de gener de 2001 refora els poders de la CTC.
 El 2002, amb el procs de Matignon, les responsabilitats de la collectivitat evolucionen dins el sentit d'un poder de decisi ms que no pas de simple gesti. Les poltiques regionals es beneficiaran d'un quadre de competncies ms coherents, de poders lligats al l'adaptaci de normes reglamentries i els recursos pressupostaris sn reforats. Parallelament, es fa un esfor excepcional d'inversions pbliques per tal d'absorbir en 15 anys el dficit secular que pateix Crsega en matria d'infraestructures collectives. Tamb gaudir d'un estatut fiscal destinat a estimular la inversi privada. La tercera mesura, que preveia simplificar la Llei de Collectivitats locals fusionant la CTC i els dos consells generals, fou sotmesa a referndum local el 6 de juliol de 2003 (primera consulta d'aquesta mena a Frana, permesa en virtud de l'article 72-1 de la Constituci).

 Referncies .


Enllaos externs.
 Web de la Collectivitat territorial de Crsega;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386375" title="Gres (geologia)" nonfiltered="4100" processed="4081" dbindex="149131">

El gres o pedra arenosa s una roca sedimentria detrtica de color variable, que cont clasts de la mida de la sorra. Desprs de la lutita, s la roca sedimentria mes abundant i abasta fins al 20% d'aquestes.

Esta consolidada per una sorra cimentada per materials generalment calcaris, silicis, ferruginosos, glaucontics, guixencs, argilosos o bituminosos. Les dimensions dels grans sn com els de la sorra, i estan units per un ciment de natura variable que en condiciona la porositat, la duresa, la densitat i la resistncia a l'erosi. La majoria dels grans sn de quars, per tamb hi ha feldspats i mica, com tamb d'altres minerals, com el corall.

Els grans sn gruixuts ,fins o mitjans, ben rodons, de mida compresa entre 2 mm i 1/16 mm.

Les pedres arenoses verdes o  glaucontiques contenen un alt percentatge del mineral glauconita. La arcosa es una varietat de pedra arenosa en la que el feldspat es el mineral dominant a mes a mes del quars. 

El color varia del blanc, en el cas de las pedres arenoses constitudes virtualment per quars pur, a quasi negre, en el cas de les pedres arenoses ferro-magnesianes.

Las pedres arenoses figuren entre les roques consolidades ms poroses. Segons la mida o i la disposici dels espais buits o porus, les pedres arenoses mostren diversos graus de permeabilitat.

Las pedres arenoses de bona qualitat son duradores. La roca t una bona resistncia al foc i, en aix , s superior a la major part de les roques emprades per la construcci.A les Illes Balears, des de temps histrics, s'utilitzen diverses varietats locals de pedres arenoses conegudes com Mars.

Tamb histricament era un material molt utilitzat per la fabricaci de rodes de molins i moles abrasives.

 Enllaos externs .
Llista de pedres arenoses;
Tipologia;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386377" title="Abel Resino Gmez" nonfiltered="4101" processed="4082" dbindex="149132">
Abel Resino Gmez (Velada, Toledo, Espanya - 2 de febrer de 1960) va ser un futbolista (actualment entrenador) espanyol. Jugava de porter i el seu primer equip va ser el Club Deportivo Toledo. La major part de la seva carrera com a porter es va desenvolupar en l'Atltico de Madrid, on va batre el record d'imbatibilitat. 

 Trajectria . 
Va comenar jugant en les categories inferiors del Club Deportivo Toledo fins a 1979, any en que va passar a formar part de la primera plantilla. En la temporada segent va ingressar en les files del Ciempozuelos. 

Va fitxar per l'Atltico de Madrid en 1982 per a jugar en les categories inferiors, fins que en la temporada 86-87 li va arribar l'oportunitat de jugar amb el primer equip. Va debutar en la primera divisi de la lliga espanyola de futbol el 12 d'abril de 1987 en el partit Real Murcia 1 - 2 Atltico de Madrid. En la seva primera temporada no va disposar de moltes oportunitats, per en la segent va aconseguir la titularitat. En la temporada 90-91 Abel va realitzar una molt bona temporada i va guanyar una Copa del Rei i un subcampionat de Lliga. Aquesta temporada va aconseguir el rcord del porter que ms temps ha estat sense encaixar un gol, concretament 1.275 minuts. El seu rcord va comenar el 25 de novembre de 1990 en el partit Mallorca 1 - 0 Atltico de Madrid, quan el jugador mallorquinista Claudio li va marcar un gol en el minut 31. Des de llavors Abel va mantenir la seva porteria imbatuda durant 14 jornades de lliga. Per fi, el 17 de mar de 1991, en la vint-i-sisena jornada de lliga, li van marcar un gol. Va ser en el partit contra l'Sporting quan en el minut 45 Luis Enrique va aconseguir batre'l. Abel s el porter de la lliga espanyola de futbol que ms minuts ha roms imbatut i s el set porter del mn de totes les lligues de primera divisi amb ms minuts sense encaixar un gol. Eixa mateixa temporada va guanyar el Trofeu Zamora a l'encaixar 17 gols en 33 partits de lliga. Abel va aconseguir un terme mitj de 0,51 gols per partit, el segon millor de la histria de la lliga. 

En la temporada segent va tornar a proclamar-se campi de la Copa del Rei i va quedar segon en la lluita pel Trofeu Zamora, per darrere de Paco Buyo. Va romandre en l'Atltico de Madrid nou temporades, fins a 1995, any en el qual va fitxar pel Rayo Vallecano per a disputar la seva ltima temporada en actiu (es va incorporar a l'equip en el mercat d'hivern). Amb aquest equip va aconseguir mantenir-se en la Primera Divisi desprs de superar la promoci enfront del Real Mallorca. 

Abel va disputar un total de 264 en primera divisi. 

Desprs de la seva retirada dels terrenys de joc va comenar la seva carrera com entrenador. Va comenar realitzant labors d'entrenador de porters, adjunt a la Secretaria Tcnica i arribant a ser segon entrenador de l'Atltico de Madrid, a les ordres de Csar Ferrando, en la temporada 04-05. 
La temporada 2005-2006 va debutar com primer entrenador dirigint al Ciutat de Murcia. Va classificar a aquest jove equip en 4t lloc de la Segona divisi espanyola fregant l'ascens, al que va aspirar fins a l'ltima jornada. Per a la temporada 2006-2007 Abel Resino va fitxar pel Llevant, equip que paradoxalment havia arravassat l'ascens al Ciutat de Mrcia al quedar 3r en la Lliga. Amb els valencians, Abel Resino ha debutat com entrenador en la Primera divisi espanyola amb l'objectiu de mantenir al Llevant en la categoria, cosa que aconsegueix en el seu primer any granota.
No obstant aix en la temporada 2007-2008 les coses no li van ser tan favorables i desprs de vuit jornades en les quals l'equip consiguio unicamente un punt de 24 possibles va ser cessat en el seu crrec desprs de caure derrotat per 3-0 davant el Saragossa. 

L'11 de Juny de 2008 es va fer oficial la contractaci de l'entrenador toled com a tcnic del Club Esportiu Castell, substituint a Jos Murcia. 

 Selecci . 
Ha estat internacional amb la Selecci nacional de futbol d'Espanya en 2 ocasions. El seu debut com internacional va ser el 27 de mar de 1991 en el partit Espanya 2 - 4 Hongria. 

 Clubs . 
 Com jugador . 
 Club DeportivoToledo - 1979 - 1980 ;
 Club Deportivo Ciempozuelos - 1980 - 1982 ;
 Atltico B - 1982 - 1986 ;
 Atltico de Madrid - 1986 - 1995 ;
 Rayo Vallecano - 1995 - 1996 ;

 Com entrenador . 
 Club de Futbol Ciutat de Mrcia - 2005 - 2006 ;
 Llevant Uni Esportiva - 2006 - 2007 ;
 CE Castell - 2008 - ... ;

 Ttols . 
 2 Copes del Rei (Atltico de Madrid, 1991 i 1992) ;

 Distincions Individuals . 
 1 Trofeu Zamora (temporada 90-91) ;

 Enllaos externs .

 Abel en www.lfp.es;
 Abel a la llista d'IFFHS como' el set porter del mn imbatut;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386380" title="Ample ferroviari estndard" nonfiltered="4102" processed="4083" dbindex="149133">

L'ample ferroviari estndard s aquell ample ferroviari (distncia entre els costats interiors de dos rails parallels) que medeix 1.435 mm. Aquest ample s conegut com a estndard, internacional o normal perqu fou l'ample que s'adopt en el primer ferrocarril que es constru. Errniament s conegut com a ample "UIC" que corresponen a les sigles de la Uni Internacional de Ferrocarrils (en francs Union Internationale des Chemins de fer).

 L'ample estndard al mn .




]]
Aquest ample s el ms utilitzat al mn, un 60% dels ferrocarrils l'utilitzen. Tota la xarxa de nord Amrica (Canad, Estats Units i Mxic), la Xina, i les dues Corees, entre d'altres, utilitzen l'ample ferroviari estndard. A Europa (menys Espanya i Portugal), Austrlia i alguns pasos del nord d'frica i de sud Amrica utilitzen principalment l'estndard tot i que algunes lnies concretes han utilitzat un ample diferent, sobretot en metros, tramvies o trens turstics.

Els pasos de l'Est d'Europa i del nord d'sia, entre ells Rssia i aquells influenciats per aquest pas varen obtar per construir ferrocarrils amb amples superiors, al igual que els pasos del sud d'frica.

Hi ha una llegenda que intenta explicar perqu el primer ferrocarril que es constru, a Gran Bretanya, fou de 1.435 mm. La llegenda diu que els primers vagons utilitzats eren carretons de cavalls modificats. El tamany dels carretons depenia de dos factors: de l'amplada dels camins i de l'amplada que ocupaven dos cavalls parallels. L'amplada dels camins, antigues calades romanes, tenien l'amplada perqu hi poguessin circular un carret tirat per dos cavalls. Els cavalls ocupaven 1.435 mm i per tant la distncia que hi havia entre les rodes dels carretons era de 1.435 mm. Alguns estudis han desacreditat aquesta llegenda o teoria ja que els carros dels cavalls no tenien un ample estndard.

 Espanya .
El cas de la xarxa espanyola s bastant anmala, ja que com Portugal i l'illa d'Irlanda, va obtar per un ample diferent ms ample que l'estndard i menor que el rus. L'illa d'Irlanda (Irlanda i Irlanda del Nord, aquesta ltima part del Regne Unit) van obtar per un ample ferrovari concret per no tenen cap connexi amb altres pasos per tant no tenen problemes de incompatibilitat de xarxes ferroviries. Portugal tant sols t connexi amb Espanya.

A Espanya s va decidir utilitzar un ample diferent, l'anomenat ample ferroviari ibric de 1668 mm. Decisi que ha provocat que, ferroviriament, es trobs incomunicada amb Frana i per tant amb Europa. Els Talgo van solucionar en part el problema de la incompatibilitat ja que poden canviar l'ample de les seves rodes i poden circular per ambds amples. Actualment a Espanya estan coexistint diferents amples: 11.823 km d'ample ibric i 1.233 km d'ample estndard. La majoria dels 1.233 km d'ample estndard sn de nova construcci amb l'arribada de l'alta velocitat a Espanya: AVE. Per la xarxa d'Alta Velocitat Espanyola est en plena expansi.

Dos factors principals van condicionar la construcci de la nova xarxa en ample estndard: Una de les primeres lnies que s'havia de construir era la LAV Madrid - Barcelona - Frontera Francesa (que arrib a Barcelona el 2008) i construir en ample estndard permetia una millor connexi amb Frana. Finalment la primera lnia d'alta velocitat que es va construir va ser la LAV Madrid-Sevilla, vista la rapidesa amb que s'havia de construir perqu pogus estar a punt per l'Exposici Universal que havia de tenir lloc el 1992 a Sevilla, es va decidir utilitzar l'ample estndard perqu el material utilitzat era ms fcil i rpid de conseguir en comptes de demanar un material que s'havia de fbricar i dissenyar per un ample diferent. Alhora de construir la resta de lnies d'alta velocitat es va obtar per el mateix ample que la LAV Madrid-Sevilla. 

Durant el transcurs dels anys s'han fet diferents estudis sobre la viabilitat de canviar l'ample de l'actual xarxa ferroviria espanyola i adaptar-lo a l'ample estndard. El 24 de setembre de 2005 el Ministeri de Foment espanyol va adjudicar la redacci d'un estudi per definir les estrategies de futur relatives a l'ample de via de la xarxa ferroviria espanyola. Estudi que havia de definir una estratgia precisa de canvi d'ample de via a la xarxa convencional, coherent amb l'objectiu de desenvolupament de interoperatibilitat europea.

 Vegeu tamb .
 Ample ferroviari;
 Ample ferroviari ibric;
 Ample ferroviari mtric;

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386382" title="Esglsia Arxiprestal de Sant Mateu" nonfiltered="4103" processed="4084" dbindex="149134">

L'esglsia arxiprestal de Sant Mateu, al Baix Maestrat s una de les grans construccions del gtic valenci. Comen a construir-se XIII, continu el XV i els segles XVII i XVIII. L'aspecte actual de l'interior mostra la volumetria original construda entre 1350-1450.

 Histria .
Jaume I ocupa Sant Mateu el 1233, la carta de poblaci es dna el 1237 i el 1257 s'esmenta per primera vegada l'existncia d'una esglsia.
Cap a meitat del segle XIV es decideix substituir l'antiga la primitiva esglsia, degut a la insuficincia d'aquesta, per l'auge de la vila (enriquida per la ramaderia) i tamb potser per una rivalitat amb Tortosa, qu havia iniciat ala seua catedral.
L'edifici tamb ha sigut escenari de:
 La celebraci de les dues ltimes sessions de la disputa juevocristiana de Tortosa (dicesi ala qual pertany) sota la presncia de Benet XIII, el Papa Luna (dies 10 i 12 de novembre de 1414).
 La finalitzaci del Cisma d'Occident el 1429 per la renncia de Climent VIII (successor de Benet XII, el Papa Luna) davant el cardenal llegat Pere de Foix.

El 1931 fou declarat "Monument Artstic Nacional". 

 Descripci .

 Portada .
s l'accs al temple i la part ms antiga, conservant una portada romnica i un primer tram de nau d'arcs de diafragma. La portada constitueix un dels principals exemplars de l'escs romnic del Pas valenci i els seus capitells estan decorats amb figuraci escultrica: formes vegetals, Adam i Eva, animals abraats en lluita entre figures humanes i el banquet d'Herodes amb la presentaci del cap de Sant Joan Baptista.

 Cos central .
La nau central es constru entre 1350 i 1360 sota el domini de l'orde de Montesa. Aquesta nova construcci substituia l'esglisa del s. XIII, que serv de bastida perduda, destruint-se al mateix temps que la nova esglsia avanava. La construcci s'inici per l'bsis per no s'acab fins als peus, de manera que va subsistir la portada romnica als peus.
T una llum de 13'50 metres i uns 20 metres d'alada.
s destacable el treball escultric de claus i mnsules, constant que hi treballaren almenys cinc tallers d'escultors.

Capelles.
A una banda i l'altra de la nau central es situen les capelles. Al costat de l'Epstola destaquen la capella de la Passi (s. XVII) i la gran capella neoclssica de Sant Climent (s.XVIII). Al costa de l'Evangeli detaca la capella de la Verge de la Llet.

Torre campanar.
s una torre octogonal, independent, de 32 metres d'alada (la mateixa mesura del seu permetre). L'accs es realitza per una obertura a cinc metres d'altura, indicant una finalitat militar (serv de refugi durant les Germanies). Tot el campanar s masss excepte l'escala de caragol, una estana i el cos de campanes.

 Mestres constructors .

Degut a la prdua de l'arxiu no es coneix amb seguretat quins foren els encarregats de dur a terme l'edificaci del temple arxiprestal. De manera indirecta han arribat noms que podrien haver tingut algun paper en la construcci de l'esglsia, Bernat Dalguaire (1346-1348, iniciador de la catedral de Tortosa); Domnec Prunyonosa, gendre de l'anterior i s'ocupava de les obres de Sant Francesc i l'esglsia arxiprestal de Morella, Antoni Guarc, que fou mestre d'obres de la catedral de Tortosa o Bertomeu Dur, actiu a Cat, Traiguera i Tortosa.

 Museu Arxiprestal .
Conserva les peces relacionades amb el temple, destacant sobretot l'orfebreria. La ms important s la Creu Grossa de 1397, obra mestra de l'orfebreria valenciana, destaca tamb el calze del Papa Luna (s.XV),  el reliquiari de Madonna Galina (s. XV) i el Lignum Crucis (s. XV), aix com les restes del gran retaule de pedra de la Trinitat.


 Enllaos externs .
GothicMed, amb abundant informaci i imatges;
Pgina de l'ajuntament de Sant Mateu;
La Iglesia arciprestal de Sant Mateu, Aruro Zaragoz Cataln;
Exposici "La Llum de les Imatges";
Visita virtual al temple;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386383" title="Miodrag Belodedici" nonfiltered="4104" processed="4085" dbindex="149135">
Miodrag Belodedici (Socol, Cara -Severin, Romania, 20 de maig de 1964) s un ex futbolista romans. Jugava de defensa. Al llarg de la seva carrera va guanyar dues Copes d'Europa, i va disputar el Mundial de 1994. 

 Trajectria . 
Belodedici va nixer en el si d'una famlia d'origen serbi de la comuna de Socol, situada prop de la frontera amb l'antiga Iugoslvia. Va iniciar la seva carrera en les divisions inferiors del modest Minerul de Moldova Nou . En 1981 va ser triat per a jugar pel Luceaf rul de Bucarest, equip format per la Federaci Romanesa de Futbol amb el propsit de reunir en un sol conjunt a les majors promeses futbolstiques del pas. A l'any segent va ser transferit a l'Steaua de Bucarest, amb el qual va guanyar la lliga en 1985, 1986, 1987 i 1988 i la copa en 1985, 1987 i 1988, a ms de la Copa d'Europa de 1986 i la Supercopa d'Europa del mateix any. 

En 1988, amb el dictador Nicolae Ceau escu encara en el poder a Romania, va sollicitar asil poltic a Iugoslvia, pas on va fitxar pel Estrella Roja. En el seu primer any en el club de Belgrad noms va poder disputar partits amistosos, a causa de irregularitats en el seu contracte. Parallelament, el rgim socialista romans el va declarar culpable de traci i el va condemnar a deu anys de pres in absentia. No obstant aix, els crrecs en la seva contra van ser aixecats desprs de la Revoluci de 1989. 

Amb l'Estrella Roja es va coronar campi de la lliga iugoslava en 1990, 1991 i 1992, i de la copa en 1990. Tamb va obtenir la seva segona Copa d'Europa, la de 1991, i la Copa Intercontinental del mateix any. 

En 1992 va signar peel Valncia, on es va mantenir per dos anys, per a desprs ser contractat pel Real Valladolid. En 1995 va fitxar pel Vila-real, en aquesta poca en Segona Divisi. A l'any segent es va convertir en jugador de l'Atlante de Mxic, on va coincidir amb el seu compatriota Ilie Dumitrescu. 

Desprs de dos anys en el pas asteca, va regressar l'Steaua de Bucarest, amb el qual va guanyar la copa en 1998 i la lliga en 2001, desprs de l'obtenci de la qual va posar punt final a la seva carrera com futbolista. 

 Selecci nacional . 
Belodedici va jugar 55 partits per la selecci de Romania, en els quals va anotar 5 gols. Va debutar amb els Tricolorii en 1986, en un partit contra Noruega. Va disputar la Copa del Mn de 1994, en la qual el seu equip va caure en quarts de final davant Sucia, desprs d'eliminar a Argentina en vuitens. Tamb va participar en les Eurocopas de 1996 i 2000. 

 Clubs .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386384" title="Juan Antonio Pizzi" nonfiltered="4105" processed="4086" dbindex="149136">

Juan Antonio Pizzi Torroja (7 de juny de 1968, Santa Fe, Argentina) va ser un futbolista dels anys 90 d'origen argent, que posteriorment es va nacionalitzar espanyol. 

Va jugar com davanter centre golejador en diversos clubs d'Argentina, Mxic i Portugal, encara que va ser en la lliga espanyola on va arribar els seus majors xits professionals, militant en les files del Valncia CF, el CD Tenerife i el FC Barcelona. 

La temporada 1995-1996 va assolir el seu major xit personal: va anotar 31 gols militant en el Tenerife. Aquesta xifra golejadora li va valdre no noms el Trofeu Pichichi com a mxim golejador de la Lliga espanyola de futbol, sin la Bota d'Or, com a mxim golejador de les lligues europees. 

La temporada segent, la 1996-1997 va fitxar pel FC Barcelona. En el club catal tan sols va jugar dos anys, per es va guanyar l'estima de l'afici. En la seva primera temporada va marcar el cinqu gol del FC Barcelona en un partit de semifinals de la Copa del Rei, en el Camp Nou, davant l'Atltico de Madrid. El partit, que al descans anava 0-3 a favor dels madrilenys, el va acabar remuntant i guanyant el Bara per 5-4. Quan Pizzi va marcar el gol del triomf a pocs minuts del final, es va fer famosa la frase del periodista radiofnic Joaquim Maria Puyal, que va repetir insistentment Pizzi, sos macanudo!. Des de llavors, l'afici barcelonista va cridar sempre "Macanudo Pizzi" al davanter argent. 

Amb el FC Barcelona, Pizzi va guanyar la Copa del Rei 96/97, marcant el 2:2 que duria a la prrroga el partit davant el Real Betis en la final, i la Recopa d'Europa d'aquesta mateixa temporada. En la 97/98, va assolir el ttol ms important de la seva carrera, al conquistar la Lliga espanyola. 

En aquell any, va disputar un partit del Mundial de Frana 1998 per a la seva selecci adoptiva, la d'Espanya, contra Paraguai en el Stade G. Guichard. Pizzi va ser reemplaat als 53 minuts per Fernando Morientes. En total, va participar en 22 encontres internacionals per a Espanya i va convertir 8 gols. El seu debut va ser el 30 de novembre de 1994 enfront Finlndia. El seu comiat va ser el partit esmentat anteriorment contra Paraguai. El 20 de setembre de 1995, a Madrid, va jugar un partit amists contra el seu pas d'origen, l'Argentina i va marcar un dels punts de la seva selecci en la victria peninsular per 2-1. 

El 31 de desembre de 2001, Juan Antonio Pizzi va ser presentat com jugador del Vila-real en reemplaament del lesionat Martn Palermo. 

El gener de 2005 va debutar com director tcnic al dirigir a Coln de Santa Fe en dupla amb el ex jugador peru Jos "Chemo" Del Solar. L'experincia va durar pocs partits pels dolents resultats de l'equip. Una vegada retirat del futbol es va establir a Barcelona, ciutat amb la qual se sent molt identificat. All segueix practicant esport, aquesta vegada el pol, en el Real Club de Polo Barcelona. 

A l'abril del 2006, s contractat com Tcnic del Club Deportivo Universidad San Martn de Porres, on va complir una regular actuaci, a ms de dirigir la Copa Sud-americana 2006. A poc de culminar el Campionat Peru, decideix sortir del club. El juny del 2006, Juan Antonio Pizzi va ser nomenat soci honorari de la Penya Blaugrana de Lima, penya oficial del FC Barcelona a la capital peruana. 

 Trajectria .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386386" title="Luis Montiel Balanzat" nonfiltered="4106" processed="4087" dbindex="149137">
Luis Montiel Balanzat (Madrid, 1884 - 1976) fou un poltic i empresari espanyol, d'origen gallec. Llicenciat en enginyeria de camins, es vincul al sector Ciervista del Partit Conservador, amb el qual fou escollit diputat pel districte de Morella a les eleccions generals espanyoles de 1918, 1919, 1920 i 1923 i fou nomenat Director General de Duanes. 

Durant la dictadura de Primo de Rivera abandon la poltica i es dedic a les arts grfiques, editant les revistes Estampa i Ahora. Durant la Segona Repblica Espanyola va donar suport a personalitats com Manuel Azaa, Niceto Alcal Zamora, Indalecio Prieto, Alejandro Lerroux, Jos Mara Gil Robles, Diego Martinez Barrio, ms que no a partits especfics. Quan esclat la guerra civil espanyola es va exiliar a Buenos Aires, d'on no va tornar fins el 1964. El 1967 va adquirir la revista Semana i el diari As.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386387" title="Equips de la temporada 1993/94 de la Primera Divisi Espanyola" nonfiltered="4107" processed="4088" dbindex="149138">
A la temporada 1993/94 de la Primera Divisi Espanyola hi van jugar un total de 20 equips. Per autonomies, dos gallecs (Deportivo i Celta), dos asturians (Sporting i Oviedo), un cntabre (Rcing), un castellanolleons (Valladolid), dos bascos (Athletic i Reial Societat), un navarrs (Osasuna), un rioj (Logros), un aragons (Reial Saragossa), tres madrilenys (Atltico, Reial Madrid i Rayo Vallecano), un castellanomanxec (Albacete), un canari (Tenerife), un andals (Sevilla), un valenci (Valncia CF) i dos catalans (FC Barcelona i UE Lleida).

La lliga va estar guanyada pel FC Barcelona i UE Lleida, Rayo Vallecano i CA Osasuna van perdre la categoria.

 FC Barcelona .


 Amor 37 - 2 gols;
 Koeman 35 - 11 gols;
 Zubizarreta 34;
 Ferrer 34;
 Bakero 34 - 5 gols;
 Guardiola 34;
 Stitxkov 34 - 16 gols;
 Romario 33 - 30 gols;
 Nadal 33 ;
 Laudrup 31 - 5 gols;
 Goikoetxea 28 ;

 Ivn 25 - 4 gols;
 Sergi 23;
 Txiki Begiristain 20 - 7 gols;
 Eusebio 20 ;
 Quique Estebaranz 14 - 3 gols;
 Juan Carlos 9;
 Julio Salinas 7 - 2 gols;
 Busquets 5;
 scar 2;
 Ekelund 1;


 Deportivo de La Corunya .


 Liao 38;
 Fran 37 - 5 gols;
 Voro 36;
 Nando 36 - 4 gols;
 Djukic 36 - 1 gol;
 Donato 36 - 10 gols;
 Mauro Silva 35 - 1 gol;
 Bebeto 34 - 16 gols;
 Ribera 33 - 1 gol;
 Claudio 31 - 9 gols;
 Lpez Rekarte 30 - 1 gol;

 Manjarn 27 - 3 gols;
 Alfredo 26 - 1 gol;
 Pedro Riesco 18 - 1 gol;
 Marcos Vales 11;
 Mariano 10;
 Jos Ramn 7;
 Paco 4 ;
 Canales 0;
 Elduayen 0;
 Aldana 0;


 Reial Saragossa .


 Belsu 35 - 3 gols;
 Aguado 35 - 2 gols;
 Higuera 35 - 12 gols;
 Poyet 34 - 11 gols;
 Santi Aragn 34 - 7 gols;
 Garcia Sanjun 33 - 1 gol;
 Nayim 33 - 2 gols;
 Solana 33 - 2 gols;
 Cceres 30 - 1 gol;
 Esnider 29 - 13 gols;
 Gay 28 - 7 gols;

 Pardeza 26 - 5 gols;
 Cedrn 23;
 Lizarralde 23 ;
 Juanmi 15;
 Moiss 14 - 2 gols;
 Daro Franco 11 - 2 gols;
 Esteban 7;
 Fuertes 5;
 Sergi 5;
 Seba 3;
 Snchez Broto 0;


 Reial Madrid .


 Buyo 38;
 Mchel 37 - 11 gols;
 Zamorano 36 - 11 gols;
 Hierro 34 - 10 gols;
 Sanchis 32 - 1 gol;
 Alkorta 32;
 Milla 31;
 Lasa 30;
 Luis Enrique 28 - 2 gols;
 Butragueo 27 - 8 gols;
 Dubovsky 26 - 1 gol;
 Martn Vzquez 23 - 1 gol;
 Prosine ki 23 - 6 gols;

 Alfonso 18 - 5 gols;
 Ramis 17 - 1 gol;
 Nando 14;
 Chendo 12;
 Velasco 8;
 Morales 7 - 2 gols;
 Paco Llorente 4;
 Villarroya 4;
 Marcos 4;
 Vitor 3;
 Dani 1;
 Jaro 0;


Athletic Club de Bilbao.


 Valencia 37;
 Iigo Larrainzar 37;
 Guerrero 36 - 18 gols;
 Ziganda 35 - 17 gols;
 Eskurza 35 - 1 gol;
 Valverde 34 - 9 gols;
 Larrazbal 32 - 4 gols;
 Urrutia 32 - 2 gols;
 Lakabeg 29;
 Garitano 26 - 6 gols;
 Andrinua 23 - 1 gol;
 Tabuenka 23;
 Estbariz 20;

 Karanka 18;
 Mendiguren 18;
 Carlos Garca 15 - 2 gols;
 Uribarrena 15 - 1 gol;
 Asier 5;
 Galdames 4;
 Oskar Vales 4;
 Huegun 3;
 Lambea 2;
 Bolo 1;
 Kike 1;
 Kortina 1;


Sevilla Futbol Club.


 Unzu 37;
 Soler 37;
 Marcos 36 - 2 gols;
 Rafa Paz 36;
 Moya 35 - 6 gols;
 Suker 34 - 24 gols;
 Diego 32 - 1 gol;
 Martagn 32;
 Simeone 31 - 8 gols;
 Bango 26 - 4 gols;
 Cortijo 25;

 Patxi Ferreira 25 - 1 gol;
 Monchu 24 - 5 gols;
 Del Campo 16 - 1 gol;
 Pineda 14;
 Prieto 13 - 1 gol ;
 Tevenet 12 - 1 gol;
 Carvajal 11 - 1 gol;
 Linde 5;
 Jimnez 2;
 Monchi 2;


 Valncia Club de Futbol .


 Camarasa 35 - 1 gol;
 Mijatovic 35 - 16 gols;
 Sempere 31;
 Fernndo 30 - 14 gols;
 Quique 30 - 5 gols;
 Serer 30;
 Belodedici 29;
 Giner 29;
 Arroyo 28 - 3 gols;
 Glvez 28 - 3 gols;
 Toms 27;
 lvaro 25 - 1 gol;
 Mendieta 20 - 2 gols;
 Pizzi 19 - 4 gols;

 Eloy 16 - 1 gol;
 Penev 16 - 5 gols;
 Ibaez 10;
 Gonzlez 9;
 Aristizbal 7;
 Diego Ribera 6;
 Robert 6;
 Benito 5;
 Trraga 5;
 Javi Navarro 4;
 Matias Rubio 4;
 Roberto 2;
 Etxarri 1;
 Fran 1;


 Racing de Santander .


 Quique Setin 38 - 8 gols;
 Ceballos 37;
 Pineda 37 - 4 gols;
 Radchenko 36 - 11 gols;
 Merino 36 - 2 gols;
 Pablo Alfaro 36 - 1 gol;
 Geli 36 - 3 gols;
 Zygmantovich 35;
 Torrecilla 34;
 Popov 31- 7 gols;
 Mutiu 29 - 3 gols;

 Gelucho 25 - 1 gol;
 Roncal 22;
 Billabona 17 - 1 gol;
 Chili 13 - 3 gols;
 Esteban Torre 12;
 Solaeta 6;
 Edu 5;
 scar Engonga 2;
 Pinillos 2;
 Lus Fernndez 1;


 Reial Oviedo .


 Cristbal 37;
 Armando 36 - 1 gol;
 Carlos 34 - 20 gols;
 Jankovic 33 - 7 gols;
 Jerkan 32;
 Jokanovic 32 - 7 gols;
 Berto 31 ;
 Viti 31;
 Carreras 30 - 1 gol;
 Surez 29;
 Rivas 28 - 1 gol;
 Maqueda 27 - 2 gols;

 Luis Manuel 24;
 Andrades 18 - 1 gol;
 Gorriaran 16;
 Pedro Alberto 13 - 1 gol;
 Sietes 9 - 2 gols;
 Andrs 7;
 Elcacho 7;
 Mora 5;
 Oli 4;
 Vinyals 3;
 Rafa 3;
 Sarriugarte 1;


 CD Tenerife .


 Chano 37 - 7 gols;
 Csar Gmez 35 - 1 gol;
 Ezequiel Castillo 35 - 1 gol;
 Conte 34 - 4 gols;
 Aguilera 34 - 1 gol;
 Felipe 32 - 4 gols;
 Antonio Mata 31;
 Dertycia 31 - 11 gols;
 Latorre 29 - 7 gols;
 Redondo 28 - 1 gol;
 Manolo 27;

 Pier 25 - 5 gols;
 Pinilla 20 - 3 gols;
 Paqui 20;
 Percy Olivares 18 - 1 gol;
 Llorente 17 - 1 gol;
 Del Solar 13 - 1 gol;
 Too 9;
 Otxotorena 8;
 Agustn 4;
 Toni 3;


 Reial Societat .


 Fuentes 37 - 1 gol;
 Alkiza 35 - 4 gols;
 Alberto 34;
 Kodro 34 - 23 gols;
 Albistegi 30 - 1 gol;
 Carlos Xavier 30 - 3 gols;
 Lumbreras 30 ;
 Oceano 30 - 1 gol;
 Loren 28;
 Luis Prez 28 - 2 gols;
 Larraaga 27;
 Imaz 26;

 Pikabea 26 - 1 gol;
 Uria 23;
 De Pedro 14;
 Imanol 14 - 2 gols;
 Guruceta 13;
 laba 13;
 Cuyami 8;
 Biurrun 4;
 Aranzbal 3;
 Aguirre 2;
 Idiakez 2;
 Estfano 1;


 Atltic de Madrid .


 Pirri Mori 34 - 4 gols;
 Kosecki 33 - 10 gols;
 Juanito 31 - 1 gol;
 Kiko 31 - 5 gols;
 Toms 29;
 Luis Garca 29 - 11 gols;
 Vizcano 27 - 1 gol;
 Caminero 26 - 6 gols;
 Pedro 26 - 5 gols;
 Lpez 25;
 Manolo 25 - 4 gols;
 Pizo Gmez 25 - 1 gol;
 Diego 23 ;

 Toni 19 - 1 gol;
 Solozbal 18;
 Abel 17;
 Soler 14 - 1 gol;
 Quevedo 13 - 2 gols;
 Sabas 13;
 Moacir 11 - 1 gol;
 Maguy 8;
 Bentez 7;
 Juanma 2;
 Tilico 1;
 Valle 1;


 Albacete Balompi .


 Fradera 37;
 Sala 37 - 2 gols;
 Geli 36 - 5 gols;
 Coco 35 - 1 gol;
 Menndez 35 - 12 gols;
 Santi 34;
 Alejandro 33 - 1 gol;
 Zalazar 31 - 8 gols;
 Dos Santos 30 - 10 gols;
 Antonio 29 - 1 gol;
 Balaguer 26;

 Cordero 25 - 1 gol;
 Nilson 25 - 8 gols;
 Chesa 22;
 Ramn 17;
 Conejo 12;
 Jos 10;
 Mag 9;
 Sotero 5;
 Dimitrijevic 2;
 Morientes 2;
 Bjelica 1;


Sporting de Gijn.


 Miner 38 - 2 gols;
 Pablo 38;
 Abelardo 36 - 5 gol;
 Muiz 35 - 3 gols;
 Juanele 35 - 8 gols;
 Stanic 34 - 5 gols;
 Luis Sierra 32 - 1 gol;
 Sabou 31 - 1 gol;
 Castao 28 - 1 gol;
 scar 26 - 3 gols;
 Escaich 23 - 8 gols;
 Saric 22 - 2 gols;
 Emili 20;

 Toms 20 - 1 gol;
 Arturo 19;
 Ablanedo II 18;
 Ablanedo I 14;
 Emilio 7;
 Cela 4;
 Dani Daz 3;
 Raul 3;
 Avelino 2;
 Marcelino 2;
 Mario Cotelo 1;
 Ramn 1;
 Jos Manuel 1;


Celta de Vigo.


 Caizares 38;
 Engonga 36;
 Gil 35 - 1 gol;
 Alejo 34 - 2 gols;
 Gudelj 34 - 12 gols;
 Losada 33 - 8 gols;
 Otero 29 - 1 gol;
 Patxi Salinas 29 - 1 gol;
 Berges 29 - 2 gols;
 Andrijasevic 25 - 9 gols;
 Dadie 23;
 Salva 22 - 2 gols;
 Ratkovic 22 - 1 gol;

 Agirretxu 17;
 Oliete 17;
 Salillas 12;
 Joseba 11 - 1 gol;
 Vicente 11;
 Atilano 10;
 Luizinho 10;
 Carlos Prez 9 - 1 gol;
 Limperger 1;
 Vilanova 1;
 Manel 1;
 Villanueva 0;


 CD Logronys.


 Herrero 38;
 Lopetegi 36;
 Iturrino 36 - 2 gols;
 Poyatos 36 - 8 gols;
 Eraa 35 - 2 gols;
 Antn 33;
 Dulce 33;
 Salenko 31 - 16 gols;
 Romero 29 - 4 gols;
 Markovic 27 - 5 gols;
 Juanma 24 - 3 gols;

 Mandi 24;
 Martin 21;
 Jos Ignacio 19 - 1 gol;
 Lewandowski 15 - 1 gol;
 Moreno 14 ;
 Villanova 13 - 1 gol;
 Paco 11 - 1 gol;
 Matute 5;
 Cleber 3;
 Vergara 2;
 scar 1;


 Rayo Vallecano .


 Caldern 35 - 5 gols;
 Cota 35;
 Onsimo 35 - 7 gols;
 Pablo 35 - 4 gols;
 Wilfred 32;
 Miguel 31;
 Vinji  30 - 1 gol;
 Orejuela 29 - 3 gols;
 Hugo Snchez 29 - 16 gols;
 Josete 25;
 Rodrguez 24 - 1 gol;
 Lema 23;

 lex 22;
 Urzaiz 20 - 1 gol;
 Ayarza 18;
 Luis Delgado 14 - 1 gol;
 Momparlet 14;
 Alczar 13;
 Palacios 11;
 Carou 6;
 Gallego 3;
 Pedro Aguado 3;
 Fernando 1;
 Mchel 1;


 Reial Valladolid .


 Alberto 37 - 13 gols;
 Cuaresma 37 - 1 gol;
 Lozano 36;
 Ivan Rocha 35 - 3 gols;
 Gracia 33 - 2 gols;
 Amavisca 32 - 6 gols;
 Najdoski 31;
 Chuchi Macn 29;
 Miguelo 29;
 Ramn 27;
 Castillo 25;
 Correa 20;

 Iaki 20 - 1 gol;
 Juli 13;
 Txelis 10;
 Damin 10;
 Ferreras 9;
 Walter Lozano 9;
 Luis Miguel 6;
 Baraja 5 - 1 gol;
 Alfaro 5;
 Csar Snchez 3;
 Torres Gmez 2;


Uni Esportiva Lleida.


 Ravnic 37;
 Urbano 36 - 1 gol;
 Rubio 35 - 3 gols;
 Virgilio 35 - 4 gols;
 Jaume Quesada 34 - 2 gols;
 Txema 34 - 1 gol;
 Gonzalo 32 - 1 gol;
 Herrera 27 - 1 gol;
 Milinkovic 26 - 6 gols;
 David 25;
 Aguil 23 - 3 gols;
 Toms 22;

 Andersen 22 - 2 gols;
 Pars 19 - 3 gols;
 Matosas 17 - 2 gols;
 Javier 14;
 Pedro Luis 13;
 Javi 11;
 Bartolo 10;
 Acosta 9;
 Palau 6;
 Ral 2;
 Villa 2;


 Club Atltic Osasuna.


 Bustingorri 36 - 2 gols;
 Merino 31 - 3 gols;
 Pepn 31;
 Staniek 31;
 Ziober 31 - 10 gols;
 Spasic 29 - 1 gol;
 Arozarena 28 - 1 gol;
 Jose Maria 27 - 1 gol;
 Snchez Jara 27 - 2 gols;
 Martn Gonzlez 24;
 Edu 22;
 Urban 22 - 5 gols;

 Roberto 21;
 Unanua 17;
 Yanguas 17;
 Luque 16 - 3 gols;
 Martn Domnguez 15 - 2 gols;
 Christiansen 14 - 1 gol;
 Pascual 13 - 1 gol;
 Larrainzar I 12 - 1 gol;
 Castillejo 10;
 Palacios 7 - 1 gol;
 De Quintana 4;
 Lpez Vallejo 1;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386388" title="Ricardo de la Cierva y Codornu" nonfiltered="4108" processed="4089" dbindex="149139">
Ricardo de la Cierva y Codornu (  Paracuellos de Jarama, 7 de novembre de 1936) fou un advocat i poltic espanyol, fill de Juan de la Cierva y Peafiel, germ de l'aviador Juan de la Cierva y Codornu i pare de l'historiador Ricardo de la Cierva. Fou diputat pel districte d'Albocsser pel sector ciervista del Partit Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1920 i 1923. Durant la Segona Repblica Espanyola treball com a advocat per a l'ambaixada de Noruega i es va afiliar a la Falange Espaola. Quan esclat la guerra civil espanyola fou tancat a la pres Model de Madrid, d'on fou excarcelat per a ser assassinat en les matances de Paracuellos.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386389" title="Miguel Alcal Martnez" nonfiltered="4109" processed="4090" dbindex="149140">
Miguel Alcal Martnez fou un periodista, publicista i advocat valenci, que fou escollit diputat pel districte de Xelva dins el Partit Liberal (fracci Izquierda Liberal dirigida per Santiago Alba Bonifaz) a les eleccions generals espanyoles de 1923.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386394" title="Ample ferroviari a Espanya" nonfiltered="4110" processed="4091" dbindex="149141">
El noranta per cent de l'ample ferroviari a Espanya s ibric (1.668 mm) i actualment est en plena expansi l'ample ferroviari estndard (1.435 mm) utilitzat en el 60% de la xarxa mundial de ferrocarrils i actualment a Espanya representa el 9% amb uns 1.200 km de vies el 2007.

A ms de l'ample ibric (11.823 de quilmetres) i l'internacional o estndard tamb hi ha altres lnies de via mtrica o inferior, utilitzades en les lnies de FEVE, FGV i de FGC Llobregat-Anoia.

La creaci d'una xarxa diferent a la europea provoc la incomunicaci, ferroviriament parlant, amb Europa i especialment amb Frana. I amb l'expansi de l'ample estndard a travs de l'Alta Velocitat Espanyola ha provocat la incompatibilitat de xarxes dins el territori espanyol.

Per solucionar aquest problema hi havia tres opcions: 
 Xarxes totalment independents.
 Comunicar les xarxes canviant l'ample de les lnies convencionals (1.668 mm) d'ibric a estndard.
 Comunicar les xarxes mitjanant canviadors d'amples.

Com a soluci provisional o definitiva a la vegada que s'ha anat extenent la xarxa de trens d'alta velocitat (Ave) d'ample estndard, s'ha creat interconnexions amb la xarxa de trens convencional mitjanant canviadors d'amples i la construcci de trens que poguessin canviar l'ample com per exemple els Talgo.

Han estat varis els intents de canviar d'ample ibric a estndard, per els estudis de viabilitat definien tal procs com massa costs i pel moment no hi hagut tal reconversi.

El Ministeri de Foment espanyol va adjudicar el 24 de setembre de 2005 la redacci d'un estudi per definir les estratgies de futur relatives a l'ample de via de la xarxa ferroviria espanyola. Que inclogui una directriu especfica per a la definici d'una estratgia precisa de canvi d'ample de la xarxa convencional, coherent amb l'objectiu de desenvolupament de la interoperatibilitat europea.

 Llista de canviardors d'ample .



 Vegeu tamb .
 Ample ferroviari estndard;
 Ample ferroviari ibric;

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386395" title="Emeterio Muga Dez" nonfiltered="4111" processed="4092" dbindex="149142">
Emeterio Muga Dez (Saragossa, 1877 - ?) Fou un militar i poltic espanyol. Era tinent coronel de cavalleria, i com a tal particip en la repressi de moviments poltics i socials a Barcelona, Valncia i Tudela. Inicialment milit tamb al Partit Conservador, i fou escollit diputat per Sueca a les eleccions generals espanyoles de 1914, per desprs es pass al sector dirigit per Santiago Alba Bonifaz del Partido Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1919 i 1923. Durant la Segona Repblica Espanyola es va adscriure al Partit Republic Radical, i el 1933-1935 fou nomenat governador civil de Biscaia i de Guipscoa.
 
 Obres .
 Descripcin fsico-geolgica del Reino de Valencia;

 Enllaos externs .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Governadors civils durant la Segona Repblica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386396" title="Manuel Garca del Moral y de Lamata" nonfiltered="4112" processed="4093" dbindex="149143">
Manuel Garca del Moral y de Lamata fou un comerciant i poltic valenci. Era membre del Partit Liberal, sector romaninista, fou escollit diputat pel districte d'Alcal de Henares (provncia de Madrid) a les eleccions generals espanyoles de 1918 i 1919, i pel districte de Sagunt a les eleccions generals espanyoles de 1920 i 1923.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386398" title="Juan Izquierdo Alcaide" nonfiltered="4113" processed="4094" dbindex="149144">
Juan Izquierdo Alcaide (Llria, 1867 - 1923) fou un advocat i poltic valenci. Estudi dret a la Universitat de Valncia i treball com a periodista a El Noticiero. Desprs es va afiliar al Partit Liberal, amb el qual fou diputat provincial pel districte de Llria-Sagunt de 1898 a 1903 i vicepresident el 1903. Posteriorment es va integrar en el corrent dirigit pel comte de Romanones, amb el qual fou escollit diputat pel districte de Llria a les eleccions generals espanyoles de 1916, 1918, 1919, 1920 i 1923.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386400" title="Manuel Falc Escandn" nonfiltered="4114" processed="4095" dbindex="149145">
Manuel Falc Escandn (Pars, 1892 - Madrid, 1975) fou un aristcrata i poltic valenci, marqus de Pons. Fill de Felipe Falc, duc de Montellano, fou oficial de l'escorta reial. Fou escollit diputat pel districte de Xiva per la fracci liberal demcrata de Manuel Garca Prieto del Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1923.

 Enllaos externs .
 Arbre genealgic;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386401" title="Francisco Rubio Goula" nonfiltered="4115" processed="4096" dbindex="149146">
Francisco Rubio Goula (Xtiva, ? - ?) fou un advocat, poltic banquer i comerciant valenci. Tenia fora negocis en el sector de l'alcohol i del vi i era propietari del diari El Correo. Abans de la revoluci de 1868 fou governador civil de Valncia i de Barcelona. Particip en la Restauraci borbnica i Alfons XIII el nomen subsecretari del Ministeri d'Ultramar i membre del Consell d'Estat. Desprs es va adscriure al Partit Liberal, i fou diputat per Xtiva a les eleccions generals espanyoles de 1905, 1910, 1916, 1918 i 1923, formant part de la fracci liberal demcrata de Manuel Garca Prieto.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386402" title="Carlos Hernndez Lzaro" nonfiltered="4116" processed="4097" dbindex="149147">
Carlos Hernndez Lzaro (Carcaixent, 1879 - Valncia, 1936) fou un advocat, empresari i poltic valenci. En el sector privat, fou membre del Consell d'Administraci del Banc de Valncia, fou president de la Uni Nacional d'Exportadors d'Agris i fund la primera empresa per a industrialitzar el suc de taronja. Alhora, milit al Partit Conservador, del que en fou lder a Valncia des del 1915 i amb el qual fou escollit diputat provincial el 1907 per Xelva-Villar, i pel districte de Xiva a les eleccions generals espanyoles de 1914, pel de Sagunt a les de 1919, i pel d'nguera a les de 1920 i 1923. El 1921 fou nomenat Director General de Presons i fou senador per Valncia el 1918-1919.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386403" title="El Masnou Basquetbol" nonfiltered="4117" processed="4098" dbindex="149148">

El Masnou Basquetbol s un club catal de bsquet de la vila de El Masnou que juga al pavell del Complex Esportiu Municipal.

Histria.
Els origens del club cal buscar-los als anys 60, quan neix el Club de Bsquet Masnou, la entitat pionera de la prctica del bsquet a la nostre vila.

L any 1982, representants del C.B. Masnou es reuneixen amb altres assossiacions esportives de la poblaci i decideixen agrupar esforos tot fusionant-se en una sola entitat.

Els motius d aquesta fusi venen donats de forma especial per a la futura inauguraci del Complex Poliesportiu Municipal que llavors es troba en fase de construcci i que durant fora anys ha estat una vella aspiraci de les entitats esportives del Masnou.

Aix doncs, s el 30 de setembre del 1982 que representants del CB Masnou, CB Ocata i Olimpia constitueixen El Masnou Basquetbol. Com que en aquells moments la temporada esportiva ja s en marxa i el poliesportiu encara no s ha inaugurat es decideix que cada club continui les seves activitats fins al final de la campanya i mentrestant es crea una coordinadora que planifiqui i organitzi la nova entitat.

Josep Maria Ruyra s elegit per votaci el 15 d octubre del mateix any com el primer president d El Masnou Basquetbol, i uns dies ms tard, el 4 de novembre, s aproven els estatuts del club.

Les primeres reunions de la junta directiva es celebren en llocs tant diversos com els locals de Correus o de la Policia Local ja que fins que el poliesportiu no funcioni el club no disposa d un local social.

El Masnou Basquetbol comena a participar de forma oficial en competicions de la Federaci Catalana de Bsquet la temporada 1.983-84, presentant equips tant a les categories femenines com masculines i jugant els seus partits com a local en el pavell estrenat recentment.

Poc desprs d acabar la primera temporada de la nova etapa del club, surgeix la possibilitat de fusionar-se amb el Picadero J.C., una de les entitats de ms prestigi del bsquet femen a tot l estat espanyol i que busca un nou emplaament fora de la Ciutat Comtal. La junta directiva del club masnov veu l oportunitat d obrir una porta al bsquet femen d lit i el 21 de juliol del 1984 es tanca l'acord.

D aquesta manera El Masnou Basquetbol absorveix els equips i l espnsor de l histric Picadero Comansi i es passa a convertir en un dels clubs de bsquet femen de referncia.

Durant sis temporades (del 1984 al 1990) l equip snior femen d El Masnou Basquetbol jugar a la mxima categoria del bsquet femen estatal aconseguint els seus millors xits: 3 Lligues catalanes (84-85, 88-89 i 89-90), 1 Copa de la Reina (84-85) i 1 Lliga Espanyola (89-90).

La temporada 84-85,i grcies a l acord amb el Picadero, ser la firma  Comansi  el patrocinador del club. De la temporada 1985-86 a la 1988-89 l empresa masnovina Laboratoris Cus n agafar el relleu amb el nom de  Natural Cus  i la temporada 1989-90, la del ttol de Lliga, l entitat lluir l espnsor  Microbank . El setembre del 1989, Josep Maria Ruyra dona el relleu, desprs de set anys a la presidncia del club, a Jordi Garca Alcal, que noms hi estar una temporada.

Curiosament, la temporada 1989-90, la ms exitosa de totes, que es tanca amb el ttol de la Lliga Catalana i el de la Lliga de la Divisi d Honor femenina Espanyola, suposa un punt i a part important en la intensa histria del club dels ltims anys. El Masnou Basquetbol es queda sense espnsor i davant la impossibilitat de trobar un nou patrocinador que faci front a les despeses que suposa tenir un equip a la mxima categoria del bsquet femen, decideix donar de baixa el primer equip de la divisi d honor. La junta directiva  presenta la dimissi irrevocable en bloc.

Durant la temporada 1990-91 el club s regentat per una junta gestora fins que el 1991 es fa crrec de l entitat una nova directiva presidida per Llus Bretcha que es mantindr al crrec durant nou anys.

Durant aquest llarg mandat es torna a comenar la construcci d un organigrama esportiu, ja sense la presncia del primer equip femen a la divisi d honor, per tornant a situar el bsquet femen del Masnou en els llocs capdavanters de Catalunya, especialment als primers anys de la dcada dels 90.

Durant aquests anys destaca la presncia a la direcci tcnica i esportiva del club, primer de Pep Clars, actualment entrenador professional de bsquet, i ms endavant dels ex jugadors ACB, Josep Maria Margall i Joan Ramon Fernndez, lligats a la nostra vila des de fa anys, i que aporten la seva experincia i els seus coneixements.

L any 1.995 El Masnou Basquetbol organitza la primera edici del torneig 3X3 coincidint amb la Festa Major de la Vila i que avui en dia es continua celebrant amb un gran xit, tant de participaci com de nivell dels seus concursants.

L any 2.000 Llus Bretcha deixa la presidncia del club que assumeix Antoni Ginferrer, el qual agafa les regnes de l entitat fins el maig del 2.004.

Palmars.
Campi de Lliga espanyola de bsquet femenina: 1990;
Campi de la Lliga Catalana de Bsquet femenina: 1985, 1989, 1990;
Campi de la Copa de la Reina o Copa espanyola de bsquet femen: 1985;
Campi de la Copa de la Asociacin de Clubes de Baloncesto Femenino: 1988;

Jugadors i entrenadors rellevants.
 Ricky Rubio: actual jugador del CB Joventut. Va comenar a les categories inferiors del Masnou Basquetbol.
 Marc Fernndez: actual jugador del CB Menorca. Va comenar als equips base del Masnou Basquetbol per desprs passar al FC Barcelona.
 Marc Rubio: actual jugador del CB Prat-Joventut. Va comenar al Masnou Basquetbol per desprs fitxar pels equips inferiors del CB Joventut. ;
 Josep Maria Margall: va ser entrenador i coordinador esportiu del Masnou Basquetbol els anys 90.
 Carme Lluveras: ex entrenadora del Natural Cus El Masnou els anys 80.
 Maria Planas: ex entrenadora Microbank El Masnou temporada 89-90.
 Pep Clars: actual segon entrenador del CB Joventut. Va ser coordinador esportiu i entrenador del Masnou Basquetbol a primers dels 90.

Enllaos externs.
Web Oficial de El Masnou Basquetbol;

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386404" title="Gustavo Pittaluga Fattorini" nonfiltered="4118" processed="4099" dbindex="149149">
Gustavo Pittaluga Fattorini (Florncia, Itlia, 1876 - L'Havana, Cuba, 1956) va ser un metge i cientfic itali, nacionalitzat espanyol des de 1904, notable sobretot per les seves aportacions al desenvolupament de la hematologia i la parasitologia, aix com pel seu paper en la lluita nacional i internacional contra la malria i altres protozoasis. 

Pittaluga va estudiar medicina en la Universitat de Roma, on es va doctorar en 1900 amb una tesi sobre l'acromeglia. Encara que havia comenat orientant-se cap a la psiquiatria, tema pel qual mai va perdre l'inters, es va convertir en ajudant del metge i naturalista Giovanni Battista Grassi, especialista en zoologia de invertebrats i protozoos. Grassi va ser qui va demostrar que la malria o paludisme s transmesa per mosquits del gnere Anopheles. Pittaluga va arribar en 1902 a Madrid, on havia de presentar comunicacions sobre paludisme en el XIV Congrs Internacional de Medicina. Aqu Pittaluga va despertar l'inters de Cajal i els naturalistes espanyols, establint-se definitivament a Espanya. En 1905 va ser nomenat cap del Servei de desinfecci de l'Institut d'Higiene Alfons XIII, dirigit per aquell temps per Cajal. Es va casar amb una madrilenya, amb la que va tenir tres fills, un dels quals va ser el desprs fams compositor Gustavo Pittaluga Gonzlez del Castillo. 

El 1909 va encapalar la comissi que va estudiar les malalties endmiques de Fernando Poo, i les altres colnies de la Guinea Espanyola). El centre del seu inters va ser la malaltia del somni, i el Trypanosoma que la produeix. Des de 1911 va ser catedrtic de Parasitologia i Patologia Tropical de la Universitat de Madrid. En 1913 va descriure, amb els seus deixebles, la forma endmica de kala-atzar (leishmaniasis) que es dna a Espanya. Amb aquests i altres treballs alternava l'adrea com expert d'equips que afrontaven, a Espanya i fora d'ella, diverses crisis epidmiques, de clera i d'altres infeccioses. En 1919 va estudiar a Frana, amb Gregorio Maran i Ruiz Falc, l'epidmia de la grip que es va anomenar espanyola. Des de 1920 Pittaluga es va fer crrec de l'organitzaci de la lluita contra el paludisme a Espanya, contant amb la collaboraci, entre uns altres, de Sad de Buen. 

Durant els anys 1920 i 1930 va ser representant d'Espanya, i tamb dirigent, dels organismes internacionals relacionats amb la lluita antipaldica, que actuaven, tamb a Espanya, amb actiu finanament de la Fundaci Rockefeller. Pittaluga tenia conviccions poltiques clares, com altres cientfics notables de l'poca. Es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1923 pel districte d'Alzira amb el Partido Reformista de Melquiades lvarez, per el cop de Primo de Rivera el va impedir ocupar l'esc. Fou novament escollit diputat per la provncia de Badajoz per la Dreta Liberal Republicana a les eleccions generals espanyoles de 1931. A l'acabar la guerra civil, va haver d'exiliar-se, primer a Frana i finalment a Cuba, on va mantenir una intensa activitat fins al mateix dia de la seva mort.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386406" title="The Fox and the Hound (pellcula)" nonfiltered="4119" processed="4100" dbindex="149150">


The Fox and the Hound s una pellcula musical animada dirigida per Ted Berman i Richard Rich el 1981. Est basada en el llibre The Fox and the Hound de l'escriptor austrac Daniel Pratt Mannix IV.

 Enllaos externs .
 Fitxa de la pellcula a IMDB ;
 Web oficial del DVD de The Fox and the Hound ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386408" title="CentOS" nonfiltered="4120" processed="4101" dbindex="149151">


CentOS (Community ENTerprise Operating System) es un clon a nivell binari de la distribuci Linux Red Hat Enterprise Linux RHEL, compilat per voluntaris a partir del codi font lliberat per Red Hat. 

Red Hat Enterprise Linux en compon de software lliure i codi obert, per es publica en format binari usable (CD-ROM o DVD-ROM) solament als suscriptors abonats.  Com es requerit, Red Hat llibera tot el codi font del producte de forma pblica sota els termes de la Llicncia pblica general de GNU i altres llicncies. Els desenvolupadors de CentOS utilitzen el codi font per crear un producte final que es molt similar al Red Hat Enterprise Linux i est lliurement disponible per ser baixat i utilitzat per al pblic, per no s manteningut ni asistit per Red Hat.  Existeixen altres distribucions tambi derivades dels fonts de Red Hat.

CentOS utilitza yum per baixar i installar les actualizacions, eina tamb utilitzada per Fedora

 Requisits del Sistema .

Hardware recomanat per treballar:

 Memoria RAM: 64 MB (mnim).
 Espai de Disc Dur: 1024 MB (mnim) - 2 GB (recomanat).
 Processador: Mirar Arquitectures;

 Arquitectures .
CentOS soporta (majoritariament) les mateixes arquitectures que l'original Red Hat Enterprise Linux.

Intel x86-compatible (32 bit) (Intel Pentium I/II/III/IV/Celeron/Xeon, AMD K6/II/III, AMD Duron, Athlon/XP/MP).
Intel Itanium (64 bit).
Advanced Micro Devices AMD64(Athlon 64, etc) i Intel EM64T (64 bit).
PowerPC/32 (Apple Macintosh PowerMac treballant en procesadors G3 o G4 PowerPC).
IBM Mainframe (eServer zSeries y S/390).

Adems t soport per dos arquitectures no soportades per l'original.

Alpha procesador (DEC_Alpha);

SPARC;

 Historia .


 Treballs derivats .
Elastix est basat amb CentOS;
Rocks v4.1 (Fuji) s una distribuci en cluster basada en CentOS 4.2 - Anunci;
SME Server est basat amb CentOS - Lloc;
Asterisk@Home est basat amb CentOS - Lloc;
Trixbox est basat amb CentOS ;
Openfiler est basat amb CentOS - Lloc;
Boston University's Linux 4.5 Server Edition (Zodiac) est basat amb CentOS - Lloc;
NuOnce Networks CentOS   / Blue Quartz   CD estan basats amb CentOS - Lloc;
Blue Quartz basa el seu panell de control amb CentOS - Lloc;

 s amb altres projectes .
CentOS pot funcionar com BrandZ OS a OpenSolaris.
CentOS pot ser un host o guest en sistemes de mquina virtual com Xen.

 Vegeu tamb .


Red Hat;
Red Hat Linux;
Red Hat Enterprise Linux.
White Box Enterprise Linux.
Fedora Core.
YellowDog.
Trixbox;

Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386410" title="Christian Bale" nonfiltered="4121" processed="4102" dbindex="149152">

Christian Charles Philip Bale (nascut el 30 de gener de 1974) s un actor britnic de Galles. Ha estat protagonista de diverses pellcules i de grans superproduccions que l'han fet molt popular arreu del mn. Entre la seva filmografia destaquen American Psycho, The Machinist, i les dues darreres pellcules dedicades al superheroi Batman (Batman Begins i The Dark Knight). Actualment est treballant en la tercera seqela de Terminator, Terminator Salvation, on interpretar a John Connor.  Tot i la participaci en grans produccions, continua involucrat en el cinema independent. Ha destacat per la seva diversitat de papers, domini de diferents accents i els seus durs rgims alimentaris, pels quals s capa de guanyar o perdre molt pes segons el paper que ha d'interpretar.





 Biografia .

Christian Bale va nixer a Galles tot i que els seus pares eren emprenedors d'frica del Sud amb ascendncia anglesa. David Bale era pilot comercial i representant, i Jenny James era pallasso de circ. s el petit i nic bar de quatre germans (Erin, Sharon i Louise) i va passar la seva infncia en diferents pasos com Anglaterra, Portugal i els Estats Units.

De petit va assistir a l'escola Bournemouth School de Londres i li agradava anar a veure actuar la seva mare al circ. Degut a les feines dels seus pares, la seva infncia va ser poc convencional. Com que passava molt temps en el circ, va comenar a interessar-se per practicar ballet i tocar la guitarra. Aprofitant que les seves germanes van comenar a dedicar-se a la interpretaci, Bale descobrir el teatre grcies a la seva germana Luise. El seu pare va deixar la seva feina com a pilot comercial per recolzar la carrera ascendent del seu fill com el seu representant.

El 29 de gener de 2000, Bale es va casar amb Sandra "Sibi" Blazic (1970), model, maquilladora i assistent personal de Winona Ryder. Junts van tenir una filla anomenada Emmeline, que va nixer el 27 de mar de 2005 a Santa Monica, i actualment resideixen a Los Angeles.

Degut a la influncia del seu pare, Bale s un conegut activista, sobretot recolza als grups que defensen els animals, entre elles Greenpeace i World Wildlife Fund. Va esdevenir vegetari als sis anys quan va llegir el llibre infantil Charlotte's Web. L'activista feminista Gloria Steinem es va convertir en la seva madastra en casar-se amb el seu pare l'any 2000, fins que aquest va morir el 2003 degut a un limfoma cerebral.

El 22 de juliol de 2008 va ser arrestat a Londres per agressi contra la seva mare Jenny i la seva germana Sharon, qui va trucar a les autoritats. Desprs d'estar retingut durant ms de quatre hores, les autoritats el van deixar en llibertat sota fiana pendent d'una exhaustiva investigaci. Bale sempre va negar les acusacions, i la policia anglesa va declarar el 14 d'agost que no prendria accions legals contra l'actor.


 Carrera .

 Inicis .


Les seves primeres incursions com a actor van ser en anuncis de publicitat amb vuit anys, el 1982. L'any 1984 va fer el seu debut al teatre en The Nerd juntament amb l'actor Rowan Atkinson. Ja al 1986, va debutar a la televisi interpretant al Tsarevitx Aleix de Rssia en la minisrie Anastasia: The Mystery of Anna. Seguidament va continuar treballant en diverses minisries ms com Heart of the Country o Mio in the Land of Faraway, on va coincidir amb Christopher Lee i Nick Pickard.

L'any 1987 es va convertir en el punt d'inflexi de la seva carrera artstica tot i que encara era un adolescent. Amy Irving, amb qui havia treballat a Anastasia: The Mystery of Anna i que era la muller del fams director Steven Spielberg, el va recomanar per un paper a la pellcula Empire of the Sun, adaptaci de l'autobiografia de J.G. Ballard. La interpretaci de Bale com a Jim Graham va aconseguir grans elogis de la crtica i va guanyar el primer premi a la millor actuaci de joves actors que concedeix la National Board of Review of Motion Pictures, premi que va crear l'acadmia especialment per aquesta ocasi.

Degut a l'xit, li van caure nombroses ofertes per papers importants. Un dels interessats va ser Kenneth Branagh, que el va convncer per aparixer a la pellcula Henry V (1989), desprs va interpretar a Jim Hawkins en Treasure Island (1990) compartint cartell amb Charlton Heston i Oliver Reed. Tamb va treballar en el musical Newsies de Disney, Swing Kids, i Little Women amb Winona Ryder i Susan Sarandon. Ms endavant va tornar a collaborar amb la Disney doblant el capit John Smith en la pellcula Pocahontas. El 1999 va contribuir en A Midsummer Night's Dream, adaptaci de la reeixida obra de Shakespeare amb el mateix ttol i traduda al catal com Somni d'una nit d'estiu, on va treballar amb altres estrelles com Kevin Kline, Michelle Pfeiffer, Stanley Tucci o Rupert Everett.

 2000-2003 .

L'any 1999, Bale va aconseguir un dels seus papers ms aclamats quan va interpretar l'assass en srie Patrick Bateman en la pellcula American Psycho. L'adaptaci de la novella de Bret Easton Ellis havia d'estar dirigida per Mary Harron, per aquesta va rebutjar el projecte quan va assabentar-se que Bale, la seva elecci per interpretar el protagonista, havia estat substitut per Leonardo DiCaprio. Quan aquest ltim va descartar el projecte per rodar la pellcula The Beach, el productor Oliver Stone va tornar a contractar Mary Harron i Christian Bale com a directora i protagonista respectivament. Tot i que no havia llegit mai la novella, Bale va acceptar el paper perqu li va encantar el gui.

Bateman, aparentment, compleix amb l'estereotip de yuppie, per darrera la seva imatge pblica amaga en realitat a un psicpata assass. Bale va estudiar la novella i va preparar-se fsicament invertint moltes hores de rigors exercici i tamb de broncejat. Tot i la controvrsia creada, la pellcula va ser estrenada en el Festival de Cinema de Sundance del 2000. Desprs l'xit obtingut en l'estrena, la crtica va destacar la direcci de Mary Harron i la interpretaci de Bale com el ms destacat de la pellcula.

Ja amb una reputaci guanyada, el 2002, Bale va treballar en altres pellcules i tamb en el cinema independent, encara que cap va aconseguir gaire xit. En la pellcula independent Laurel Canyon, la crtica va destacar l'actuaci de Frances McDormand eclipsant la resta d'actors, Reign of Fire, on Bale va realitzar el seu primer paper en una pellcula d'acci. Inicialment estava molt indecs sobre la participaci en aquesta pellcula per el director Row Bowman el va convncer per adquirir el paper protagonista. Aqu va treballar amb Matthew McConaughey per la crtica va defenestrar l'argument i les interpretacions. Abans de finalitzar l'any va treballar en Equilibrium que va ser un fracs a nivell comercial. Aqu va interpretar el clergue John Preston, un sicari d'una societat elitista pro distopia que combina les armes amb el combat cos a cos. Segons una web especialitzada, el personatge John Preston s el tercer en la classificaci de ms morts en una sola pellcula amb 118.

 2004 .

Desprs d'un any de descans, Bale va interpretar a Trevor Reznik del thriller psicolgic The machinist. Reznik tenia insomni crnic turmentat per un misteris assetjador. Bale es va dedicar en cos i nima a la preparaci del personatge ja que estava molt intrigat pel paper. Reznik era un home molt esqulid i d'aparena esqueltica, consumit pel turment interior que patia. Per dur a terme la transformaci del seu cos va iniciar una dura dieta basada en caf i pomes, i no es permetia descansar el temps necessari. Degut a la dieta, Bale va perdre gaireb 30 quilograms (60 lliures) en qesti de mesos. En finalitzar el rodatge, Bale noms pesava 55 kg, i la transformaci es va comparar amb la de Robert De Niro pel seu paper a Raging Bull. Amb aquesta pellcula va tornar a aconseguir el reconeixement de la crtica, que va quedar impressionada per la seva dedicaci al paper.

Parallelament, Bale va participar en el doblatge a l'angls de Howl, de l'autor Hayao Miyazaki. Bale va realitzar aquest projecte perqu admirava l'obra El viatge de Chihiro del mateix autor.

 El nou Batman .

Christian Bale va ser un dels contendents de Batman a principis del 2002. Com a curiositat, anteriorment s'havia presentat a l'audici pel paper de Robin a Batman Forever (1995), per finalment va aconseguir el paper Chris O'Donnell. Tanmateix, el rumor va ser desmentit pel propi Bale en una entrevista. Al 2004, l'actor va aconseguir el cobejat paper de Bruce Wayne/Batman en el nou projecte dirigit per Christoper Nolan desprs d'una aferrissada lluita amb Jake Gyllenhall. Aquesta lluita es va repetir per amb el resultat contrari per aconseguir el paper protagonista de la pellcula Jarhead. La pellcula Batman Begins representa un reinici del mite del super heroi Batman sense cap vincle amb les pellcules dirigides per Tim Burton i Joel Schumacher.

En noms sis mesos, Bale va tornar a transformar el seu cos desprs d'acabar el rodatge de The Machinist amb uns 55 kg aproximadament, i va convertir-se a una persona molt corpulenta i fsicament molt musculosa gaireb doblant el seu pes, situant-se  aproximadament en 105 kg (230 lliures). Desprs va descobrir que havia guanyat massa pes pel que desitjava el director, i va haver de tornar-se a aprimar fins als 85 kg. 

Curiosament, l'actor es va sentir fora ridcul quan es va provar el vestit de l'heroi. Va comenar a llegir-se diversos cmics per entendre el personatge i crear una criatura molt sincera que no perd el control de forma capritxosa. La part ms agotadora del personatge per Bale era portar el vestit, ja que se li enganxava a la pell, suava i tenia mal de camp amb la mscara. Bale s el primer actor no estatunidenc que caracteritza a Batman i va dedicar-se a millorar el seu accent angls americ perqu no es nots que era galls.

Finalment, la pellcula es va estrenar el 15 de juny de 2005 convertint-se en un gran xit de vendes de la Warner Bros. a tot el mn i Bale va ser aclamat per la seva doble interpretaci de Bruce Wayne/Batman. Degut a l'xit obtingut i les bones crtiques rebudes, tan el director com el protagonista es van estusiasmar per repetir en la nova seqela, The Dark Knight.

 2006-2008 .

Desprs de rodar la superproducci de Batman Begins, l'actor va tornar a treballar en el cinema independent amb la pellcula Harsh Times. Posteriorment, va tornar a treballar en una producci relacionada amb Pocahontas, per aquest cop interpretant el personatge secundari John Rolfe a la pellcula The New World. Aquesta pellcula no va tenir gaire xit i la seva interpretaci no es va escapar de les crtiques.

De les pellcules en qu va participar a continuaci, cal destacar l'adaptaci de la novella The Prestige a crrec de Christoper Nolan, el mateix director amb qui havia coincidit a Batman Begins. Aquesta pellcula relata la rivalitat entre dos illusionistes a l'poca victoriana, interpretats per Bale i Hugh Jackman. A ms, els protagonistes estaven acompanyats per Michael Caine, Scarlett Johansson i David Bowie. Tamb va treballar amb Russell Crowe en el remake del clssic . Abans de tornar encarnar a Batman, va rebutjar el l'inters d'Oliver Stone per interpretar a l'ex-president George W. Bush a la pellcula W.. L'any 2008 va tornar a "disfressar-se" de Batman per protagonitzar la nova seqela tamb dirigida per Chris Nolan, The Dark Knight. Aquesta pellcula, en la qual es presentava el seu gran enemic Joker, va batre diversos rcords de recaptaci al cinema.

 Futur .

Actualment est treballant en dues pellcules, en primer lloc, la nova seqela de Terminator, que n's la quarta entrega i s titular Terminator Salvation, on interpretar a John Connor. L'altra pellcula es tracta del nou projecte de Michael Mann on interpretar un agent de la FBI a Public Enemies. En una entrevista tamb va confirmar que havia acceptat interpretar el paper de Solid Snake en l'adaptaci del videojoc Metal Gear Solid.


 Filmografia .




 Referncies .



 Enllaos externs .

 ;
 ;
 ;
 Lloc no oficial de Christian Bale;
 Lloc no oficial de Christian Bale;
 Club de fans de Christian Bale;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386413" title="Wu Oriental" nonfiltered="4122" processed="4103" dbindex="149153">



Wu Oriental (  ; pinyin: D ng W), tamb conegut Sun Wu (Traditional Chinese:   ; pinyin: S n W), fou un dels Tres Regnes competing for control of China desprs de la caiguda de la Dinastia Han en el Jiangnan (Yangtze Delta) regi de Xina.  Durant sa existncia, la capital estigu en gran mesura a Jianye (  , modern Nanjing), per de vegades estava a Wuchang (  , en el modern Ezhou, Hubei). 

Histria.
Durant la decadncia de la dinastia Han, la regi de Wu - una regi al sud del Riu Yangtze al voltant de Nanjing - estava sota el control dels senyor de la guerra Sun Quan. Sun Quan va succeir al seu germ Sun Ce com el senyor de la regi Wu amb un pagament simblic de lleialtat a l'Emperador Xian de Han (qui era, en aquell moment, sota el control de Cao Cao). A diferncia dels seus competidors, en realitat no tenia l'ambici de ser emperador de la Xina. Tanmateix, desprs de que Cao Pi de Cao Wei i Liu Bei de Han Shu cada un d'ells es declararen com futurs Emperadors, Sun Quan va decidir de seguir el seu exemple en 229, reivindicant la fundaci de la dinastia Wu.

Wu Oriental finalment fou conquerida per el primer emperador de la Jin, Sima Yan, en 280. Dels Tres Regnes Sun Wu fou qui tingu ms llarga vida.

Llegat.
Sota el mandat de Wu Oriental, la Xina del Sud considerada a principis de la histria com una "jungla" de brbars es va convertir en un dels centres comercials, culturals i poltics de la Xina. En cinc segles, durant les Cinc dinasties i Deu regnes, el desenvolupament del sud de la Xina havia superat al del nord. Els xits de Wu marcaren el comenament de la divisi cultural i poltica entre el nord i el sud de la Xina que apareixen repetidament en la histria de la Xina en la modernitat.

L'illa de Taiwan podria haver estat assolida pels xinesos per primera volta durant el perode de Tres Regnes. Els contactes amb la poblaci nativa i l'enviament d'oficials a una illa anomenada "Yizhou" (  ) per la marina de Wu Oriental Wu podria haver estat a Taiwan, per el que fou Yizhou est obert a la controvrsia, i alguns historiadors creuen que va ser Taiwan, mentre que altres creuen que foren les Illes Ryukyu.

 Figures importants .

 Cheng Pu;
 Chen Wu;
 Ding Feng;
 Dong Xi;
 Emperadriu Pan;
 Emperadriu Teng;
 Emperadriu Quan;
 Emperadriu Zhu;
 Gan Ning;
 Han Dang;
 Huang Gai;
 Jiang Qin;
 Lady Wu;
 Ling Cao;
 Ling Tong;
 Lu Kai;
 Lu Kang;
 Lu Su;
 Lu Xun;
 L Dai;
 L Fan;
 L Meng;
 Pan Zhang;
 Sun Ce;
 Sun Deng;
 Sun Hao;
 Sun He;
 Sun Jian;
 Sun Jing;
 Sun Jun;
 Sun Kuang;
 Sun Lang;
 Sun Liang;
 Sun Lin;
 Sun Quan;
 Sun Shao;
 Sun Xiu;
 Sun Yi;
 Taishi Ci;
 Wu Jing;
 Xu Sheng;
 Yu Fan;
 Zhang Hong;
 Zhang Zhao;
 Zhou Tai;
 Zhou Yu;
 Zhuge Jin;
 Zhuge Ke;
 Zhu Ran;
 Zhu Zhi;
 Zu Mao;

Llista de sobirans.




Vegeu tamb.
Shu Han;
Cao Wei;
Tres Regnes;
Personatges dels Tres Regnes;
Lnia temporal del perode dels Tres Regnes;
Roman dels Tres Regnes;
Registres dels Tres Regnes;
Dynasty Warriors;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386418" title="Colleccionisme" nonfiltered="4123" processed="4104" dbindex="149154">
 
El colleccionisme s una afici que consisteix en l'agrupaci i organitzaci d'objectes d'una determinada categoria. El colleccionisme depn de l'afici de cada colleccionista, ja sigui artstica, filatlica o numismtica, per citar noms alguns exemples. 

Pel que fa al contingut de la collecci, el colleccionista decideix diferents criteris a l'hora d'elaborar-la:
 Objecte- S'ha de decidir qu es vol colleccionar (quadros, ampolles de vi, segells...);
 Temtica- Hi ha colleccionistes que defineixen el lmit de la seva collecci en una temtica en particular (art del segle XIX pel colleccionistes d'art, monedes espanyoles d'entreguerres,etc..);

Tenint en compte aquests conceptes, es pot dir que algunes colleccions es poden completar, almenys en el sentit de tenir una mostra de cadascun dels articles de la collecci (com pot ser una cpia de cadascun dels llibres que ha escrit Agatha Christie, per exemple), mentres que d'altres sn inabarcables. Els colleccionistes que intenten completar les colleccions es coneixen amb el nom de "completistes". 

Tipus de colleccions. 
El colleccionisme pot ser molt variat, per hi ha alguns temes molt populars que han creat un mercat propi en el qual es compren, venen i intercanvien objectes de la collecci. Alguns tipus de colleccionisme: 

Filatlia o colleccionisme de segells ;
Numismtica o colleccionisme de monedes ;
Collecci de Calendaris de Butxaca ;
Collecci de plaques (o xapes) de cava ;
Collecci de bolgrafs i llapis publicitaris ;
Cartes colleccionables ;
Collecci d'autgrafs ;
Collecci de cmics ;
Collecci de discos ;
Collecci de miniatures ;
Collecci de miniatures de licor ;
Collecci de paperetes electorals ;
Collecci de plaques i cartells de companyies de segurs ;
Collecci de soldats de plom ;
Xiloteca o collecci de fustes ;
Colleccionisme esportiu ;
Colleccionisme de ninots (per exemple, els Madelman) ;
Collecci de sobres de sucre, glucosbalaitonfilia ;
Collecci de llibres;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386419" title="Cheng Pu" nonfiltered="4124" processed="4105" dbindex="149155">


Cheng Pu (stylename: Demou,   ) era un veter guerrer que va servir a la famlia Sun durant tres generacions en els Regnes de Wu durant l'era dels Tres Regnes de Xina. Fou expert esgrimint sa llana serp com a arma. Va servir com a segon en el comandament al General Zhou Yu a la Batalla dels Penya-segats Rojos i derrot a l'exrcit de Cao Cao a Jiang Shang. Era esmentat per els altres generals com 'Mster Cheng' i fou el prefecte de Changsha. Durant la Campanya contra Dong Zhuo, mat a Hu Zhen, un dels oficials de Dong Zhuo. Desprs de la seua mort, va ser succet pel seu fill, Cheng Zi (  ). Va lluitar a la batalla de Chibi (tamb coneguda com "La Batalla dels Penya-segats Rojos"). La seva llarga vida de servei a Wu li va promoure a la posici dels Cinc veterans de Wu.

Vegeu tamb.
Tres Regnes;
Personatges dels Tres Regnes;
Registres dels Tres Regnes;
Roman dels Tres Regnes;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386428" title="Americanitzaci" nonfiltered="4125" processed="4106" dbindex="149156">
L'americanizaci s un procs d'assimilaci cultural referit a la influncia que la cultura dels Estats Units d'Amrica exerceix en altres cultures del mn, la qual cosa dna com a resultat un procs de substituci de la cultura nativa per la d'aquest pas nord-americ. Sigui de manera voluntria o no, sempre t connotacions negatives.

 Els mitjans de comunicaci social .

L'expansi dels mitjans de comunicaci massius dels Estats Units, com la televisi, el cinema i els artistes musicals, ha estat un dels principals components de l'anomenat procs d'americanitzaci envers uns altres pasos. Els espectacles nord-americans sn transmesos per canals estatals o per xarxes internacionals com ara HBO Asia, CNBC Europe, Fox Channel i CNN Internacional, sense fer esment de les produccions de Hollywood, que arriben a tot el mn desplaant les escasses produccions locals. Noms la HBO transmet per a 200 pasos del mn i moltes de les seves produccions sn realitzades als EUA als canals nacionals de televisi. D'acord amb investigacions recents de la RadioTimes, programes com Els Simpson, Lost i Desperate Housewives sn els programes de televisi ms vistos al mn segons enquestes realitzades a 20 pasos.

Les produccions de cinema nord-americanes sn extremadament populars al planeta. Les 20 primeres pellcules ms vistes en la histria del cinema, sn totes nord-americaneses o tenen influncia d'aquell pas, sigui pels seus productors, realitzadors o patrocinadors. Titanic s la  pellcula ms taquillera del mn i la que t el rcord ms alt de vendes a pasos com el Regne Unit, Alemanya, Frana i Espanya, entre molts altres, sense tenir en compte la inflaci. Ajustant les inflacions, la pellcula ms taquillera de tots els temps s All que el vent s'endugu. Una pellcula d'origen europeu o llatinoameric, estranyament s exhibida fora de festivals de cinema, com ara Cannes.
Generalment es fan produccions com a part de convenis de lliure comer entre els EUA i altres nacions que aporten quotes. Mxic va abolir els seus impostos a taquilles desprs de signar el NAFTA amb els EUA. Recentment Corea del Sud va reduir els seus aranzels sota pressi nord-americana com a part d'un tractat de lliure comer.

 Economia nord-americana i subsidiaris .

Les deu multinacionals ms importants del mn tenen seu als Estats Units, entre elles Coca-Cola, que s la primera en el planeta i generalment vista com un smbol de l'americanitzaci. Coca-Cola ha venut maquinries en ms de 200 pasos del mn. De las 25 compaas ms grandes del planeta, 13 se encuentran en los Estados Unidos i moltes d'elles sn vistes com a comercialitzadores de productes americanitzats. La majoria de les companyies d'ordinadors i sistemes ms grans del mn es troben als Estats Units, com ara Microsoft, Apple Inc., Dell, IBM i Google. Molts dels software utilitzats en el mn sn creats per companyies amb seu als EUA. Les dues companyies ms grans d'ordinadors personals, Dell i Hewlett Packard, que mantenen el 30% del mercat, tenen seu als EUA.

 Altres elements culturals .

Altres elements culturals interpretats com a fenomen d'americanitzaci en el mn sn els menjars rpids representats per companyies alimentries com McDonalds, Burger King, KFC, Dominos Pizza i molts altres que tenen relaci amb els EUA i la seva cultura. El llenguatge present en expressions i paraules popularitzades a travs de la msica i de les pellcules s vist com un element d'americanitzaci. Les maneres de vestir influenciades pels artistes nord-aemericans mundialment famosos aconsegueixen afectar les maneres de vestir de joves de diferents continents. La imitaci dels espais urbans dins de la urbanstica local de cada pas repeteix moltes vegades els espais urbans de les ciutats nord-americanes (Disneylandia).

Per a molts observadors, l'americanitzaci, com tot procs d'assimilaci cultural, s una amenaa a la identitat cultural i aquesta recolza sobre la base de l'anomenat procs de globalitzaci mundial. Per a d'altres, especialment de pasos en vies de desenvolupament, l'americanitzaci s buscada de manera voluntria en tant que posen la cultura dels EUA com el prototip de l'occidentaltzaci, si b l'americanitzaci no s l'nica manifestaci occidental vivent, i entesa aquesta com el model del que s modern, civilitzat i desenvolupat. Per la seva banda, el planeta pensat des de la perspectiva nord-americana reflecteix tamb una percepci conscient d'aquest fenomen, en tant que presenta la cultura d'aquest pas com superior a les cultures contempornies.

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386429" title="JVC" nonfiltered="4126" processed="4107" dbindex="149157">
, coneguda com JVC, s una companyia japonesa de dispositius electrnics per als mercats domstic i professional. La seva seu social es troba en la ciutat de Yokohama, Jap i va ser fundada el 1927. Les seves dues grans fites histrics sn ser la primera empresa japonesa a fabricar un televisor i l'inventar el sistema de vdeo domstic VHS.

 Histria . 
JVC va ser fundada el 1927 com "Victor Talking Machine Company of Japan, Limited" com la subsidiria de la nord-americana Victor Talking Machine Company, especialitzada en la fabricaci de gramfons. A partir de 1930 va comenar a produir discos. El 1932 va donar comenament la seva producci de receptors de rdio, i el 1939 va fabricar el primer televisior de Jap. 

Durant la Segona Guerra Mundial, i degut al fet que Estats Units i Jap eren enemics en el conflicte, la companyia va tallar les relacions amb l'estranger. 

El 1953, va entrar en l'accionariat de JVC la japonesa Matsushita, arribant a posseir el 52,4% de les accions de la companyia i exercint el control sobre la mateixa. 

En 2005, JVC es va sumar a HANA, la High Definition udio-Video Network Alliance a fi de contribuir a fixar els estndards entre diferents dispositius electrnics en l'era digital.

Actualment, des del 24 de juliol de 2007, Kenwood disposa d'un 17% de les accions, el que deixa a Matsushita amb un 36,8% de participaci. Avui, JVC s una empresa multinacional les operacions de la qual abasten tot el globus amb ms de 35.000 empleats. Els seus tres mercats principals sn Jap, Estats Units i Europa. 

Patrocini.
JVC inverteix grans sumes en patrocini d'esdeveniments culturals i esportius. Des de 1978 tots els anys apadrina el mundialment fams festival de producci de video Tquio Video Festival i des de 1984 el JVC Jazz Festival. 

Des de 1982 s patrocinador actiu de la FIFA i la seva presncia en els campionats mundials de futbol s contnua des de llavors. El seu debut com patrocinador ho va fer a Espanya 1982. 

En 1982 va comenar a patrocinar el campionat europeu de futbol promogut per la UEFA. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386430" title="Elizondo" nonfiltered="4127" processed="4108" dbindex="149158">
 
Elizondo s un llogaret de la Comunitat Foral de Navarra, capital del vall del Baztan situat a 57,5 quilmetres de Pamplona, en la merindad de Pamplona. Com la resta del municipi de Baztan, pertany a la zona bascfona de Navarra. s capital i centre comercial de la vall. Emplaat a banda i banda del riu Bidasoa o Baztn.

Es tracta d'un assentament ms urb que rural donada l'abundncia de comeros, bars, restaurants, tallers, sucursals bancries, etc., sent els serveis la seva base socio-econmica.

T diversos barris de caserius espargits per la regata de Bearzun: Antxanborda, Etxaide, Crixens i Bearzun. Ja el 1397, el rei Carles III de Navarra reconeixia la hidalguia dels seus vens. 

Aquesta hidalguia la veiem en les seves cases palatines amb edificis monumentals que van del gtic tard al renaixement i barroc. L'ajuntament s del segle XVIII, el palau de les Governadores o Arizkunenea, barroc de cap a 1730, el tamb barroc palau de Beramundea, el palau de Istekonea, anomenat tamb Casa del Virrei, etc.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386436" title="Percina antesella" nonfiltered="4128" processed="4109" dbindex="149159">

Percina antesella  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: sud-est de Tennessee i nord de Gergia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386437" title="Biblioteca Nacional d'Espanya" nonfiltered="4129" processed="4110" dbindex="149160">

La Biblioteca Nacional d'Espanya est situada en el nmero 20 del Passeig de Recoletos de Madrid, compartint edifici amb el Museu Arqueolgic Nacional. s la principal biblioteca espanyola, sent el centre dipositari del patrimoni bibliogrfic espanyol. Actualment (2005) compte amb un fons bibliogrfic de 17 milions de documents, i t a ms una segona seu en Alcal d'Henares. 

Govern i administraci. 
La Biblioteca depn directament del Ministeri de Cultura o equivalent i del Director General de la mateixa, que conten amb un Real Patronat a qui la llei li atribueix les facultats d"rgan superior consultiu" i que t com estructura estable un Consell de Direcci, una Direcci Tcnica i una Gerncia. 

Fons. 
En l'actualitat disposa de sis milions de llibres, unes 100 mil publicacions peridiques, 30 mil manuscrits i vuit milions de documents: 
2.073.718 Llibres moderns des de 1831 ;
215.383 Enregistraments sonors ;
122.327 Revistes i Peridics ;
106.007 Partitures ;
89.278 Llibres antics fins a 1830 ;
80.167 Gravats, Dibuixos i Fotografies ;
46.624 Mapes i Plnols ;
42.035 Videoenregistraments ;
9.512 Manuscrits i Documents;

Enllaos externs.
 Web Oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386439" title="Percina aurantiaca" nonfiltered="4130" processed="4111" dbindex="149161">

Percina aurantiaca  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Virgnia, Carolina del Nord, Tennessee i Gergia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386440" title="Percina aurolineata" nonfiltered="4131" processed="4112" dbindex="149162">

Percina aurolineata  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Gergia i Alabama.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386441" title="Passeig de Recoletos" nonfiltered="4132" processed="4113" dbindex="149163">

El Passeig de Recoletos s, malgrat la seva petita longitud (poc ms de 500 metres) un dels bulevars principals de Madrid. Va de sud a nord des de la Plaa de Cibeles a la Plaa de Coln. El passeig forma part de l'eix central de la ciutat que segueix al nord com Passeig de la Castellana, i al sud com Passeig del Prado.

 Cultura i turisme . 
El Passeig conta amb una important mitjana central per als vianants, repleta de jardins, esttues, fonts i alguna terrassa com la de l'histric Caf Gijn. En aquest passeig per als vianants es realitzen els segents esdeveniments: 
Fira del Llibre Antic i d'Ocasi de Madrid ;
Fira d'Artesania;
Fira de Tardor del Llibre Vell i Antic de Madrid ;
Cada 27 de mar se celebra el Dia Mundial del Teatre collocant una bufanda blanca a l'esttua de Valle-Incln;

 Edificis . 
Els principals edificis que destaquen en el Passeig de Recoletos sn: 

 El Palacio de Linares o Palau del Marqus de Linares, al costat de Cibeles, construt el 1873 per l'arquitecte Carlos Colub. Actualment s la seu de la Casa d'Amrica. ;
 La Casa del Tresor, construda sobre 1568, alberga des de 1711 la Biblioteca Nacional i el Museu Arqueolgic Nacional d'Espanya (en la faana contrria, en el carrer Serrano). ;
El Palau del Marqus de Salamanca, construt entre 1846 i 1855 per l'arquitecte Narcs Pascual i Colomer. ;
El convent de Sant Pascual, originari del segle XVII, per demolit i reconstrut en el XIX. ;
El Palau d'Elduayen, construt entre 1890 i 1895. ;
El Palau de la Duquessa de Medina de les Torres, entre 1881 i 1884. ;
El Palau de Lpez Driga i Salaverria, de l'arquitecte Francisco de Cubas cap a 1872. ;
El Palau del Marqus de Alcaices, tamb conegut com del Duc de Sesto, reconstrut en 1865. ;

Enllaos externs.
 Madrid Histric;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386442" title="Percina aurora" nonfiltered="4133" processed="4114" dbindex="149164">

 Percina aurora s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Near, T.J., 2002. Phylogenetic relationships of Percina (Percidae: Etheostomatinae). Copeia (1):1-14.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;
 Animal Diversity Web ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386446" title="Percina austroperca" nonfiltered="4135" processed="4115" dbindex="149166">

Percina austroperca  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Near, T.J., 2002. Phylogenetic relationships of Percina (Percidae: Etheostomatinae). Copeia (1):1-14.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;
 Animal Diversity Web ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386447" title="Percina brevicauda" nonfiltered="4136" processed="4116" dbindex="149167">

Percina brevicauda  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Near, T.J., 2002. Phylogenetic relationships of Percina (Percidae: Etheostomatinae). Copeia (1):1-14.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;
 Animal Diversity Web ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386448" title="Percina burtoni" nonfiltered="4137" processed="4117" dbindex="149168">

Percina burtoni  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Virgnia, Carolina del Nord, Kentucky i Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386449" title="Percina caprodes" nonfiltered="4138" processed="4118" dbindex="149169">

 Percina caprodes s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 18 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386451" title="Percina carbonaria" nonfiltered="4139" processed="4119" dbindex="149170">

 Percina carbonaria s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Texas.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386452" title="Percina copelandi" nonfiltered="4140" processed="4120" dbindex="149171">

Percina copelandi  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386453" title="Percina crassa" nonfiltered="4141" processed="4121" dbindex="149172">

Percina crassa  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Virgnia, Carolina del Nord i Carolina del Sud.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386454" title="Percina cymatotaenia" nonfiltered="4142" processed="4122" dbindex="149173">

Percina cymatotaenia  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Missouri.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386455" title="Sun Quan" nonfiltered="4143" processed="4123" dbindex="149174">


Sun Quan (t=  |s=  |p=S n Qun|w=Sun Chuan) (182 - 252), fill de Sun Jian, courtesy name Zhngmu (  ), formalment Emperador Da de (Oriental) Wu fou el fundador de Wu Oriental, durant el perode dels Tres Regnes, en Xina. Va manar de 222 a 229 com Wu Wang (Rei/Prncep de Wu) i de 229 a 252 com Emperador de la Dinastia Wu.

En la seua joventut Sun Quan passava el temps a sa casa del comtat de Fuchun, i desprs de la mort del seu pare a principi del 190, en diverses ciutats del Baix Riu Yangtze. El seu germ gran Sun Ce es va forjar com un cabdill d'estat a la regi, sobre la base dels seus seguidors i una srie de lleialtats amb els clans locals. Quan Sun Ce va ser assassinat pels criats de Xu Gong, a qui Sun Ce havia matat en una batalla de diversos anys abans, el 200, als divuit anys d'edat, Sun Quan hereta les terres del seu germ al sud-est del riu Yangtze. La seua administraci demostr ser relativament estable en els primers anys. La majoria dels oficials superiors de Sun Jian i Sun Ce, com Zhou Yu, Zhang Zhao, Zhang Hong i Cheng Pu es varen mantenir lleial; de fet s'esmenta al Roman dels Tres Regnes que quan Sun Ce jeia al seu llit de mort record Sun Quan que "en assumptes interns, consultara a Zhang Zhao, en assumptes exteriors, consultara a Zhou Yu". Aix doncs, tot el 200 Sun Quan sota la tutela del seus assessors va seguir construint la seua fora al llarg del riu Yangtze. A principis de 207, les seues forces finalment van obtenir la victria ms completa sobre Huang Zu, un cap militar baix el lideratge de Liu Biao, qui dominava el Yangtze Mitja.


 Informaci Personal .
 Pare;
 Sun Jian;
 Mare;
 Lady Wu (   ) (d. 202);
 Germans;
 Sun Ce;
 Sun Kuang;
 Sun Yi;
 Sun Lang;
 Germana;
 Sun Shang Xiang;
 Esposes;
 Lady Xie;
 Lady Xu, adoptive mother of Crown Prince Deng;
 Lady Bu (d. 238), posthumously honored as empress;
 Empress Pan (created 251, d. 252), mother of Crown Prince Liang;
 Gran concubinas;
 Consort Wang, mare de Crown Prince He i Prncep Ba i via de Sun Hao, a honor pstum dita com la emperadriu Dayi;
 Consort Wang, mare de Sun Xiu (Emperor Jing), posthumously honored as Empress Jinghuai;
 Consort Zhong, mare del Prcep Fen;
 Consort Yuan, filla de Yuan Shu;
 Fills;
 Sun Deng (  ), el Prncep hereu (b. 209, created 221, d. 241);
 Sun L (  ), el marqus de Jianchang (b. 213, created 228, d. 232);
 Sun He (  ), inicialment el Prncep hereu (b. 223, created 242, deposed 250), desprs el Prncep de Nanyang (created 252, forced to commit suicide 253);
 Sun Ba (  ), el Prncep de Lu (created 242, obligat a cometre sucidi 250);
 Sun Fen (  ), el Prncep de Qi (created 252, deposed 253), desprs el marqus de Zhang'an (created 258, executed 270);
 Sun Xiu (  ), el Prncep de Langye (created 252), desprs Emperador Jing;
 Sun Liang (  ), el Prncep hereu (created 252), desprs Emperador;
 Sun Dahu (   ), tamb coneguda com Princesa Quan;
 Sun Xiaohu (   ), tamb coneguda com Princesa Zhufu;

Vegeu tamb.
 Final de la Dinastia Han;
 Histria Xinesa;
 Chinese sovereign;
Tres Regnes;
Personatges dels Tres Regnes;
Registres dels Tres Regnes;
 Roman dels Tres Regnes;
 Zhou Tai;
 Mausoleu Ming Xiaoling;
 Penya-segats rojos;

Enllaos externs.

Traducci de la biografia de Sun Quan en las Crniques dels Tres Regnes un Imperi Dividit;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386456" title="Percina evides" nonfiltered="4144" processed="4124" dbindex="149175">

Percina evides  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386457" title="Percina gymnocephala" nonfiltered="4145" processed="4125" dbindex="149176">

Percina gymnocephala  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Virgnia Occidental, Virgnia i Carolina del Nord.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386458" title="Percina jenkinsi" nonfiltered="4146" processed="4126" dbindex="149177">

Percina jenkinsi  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Tennessee i Gergia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386462" title="Guan Yu" nonfiltered="4148" processed="4127" dbindex="149179">


Guan Yu (xins:   ; Gu n Y ) va ser un general baix el senyor de la guerra Liu Bei durant els darrer anys de la dinastia Han Oriental dels Tres Regnes i era de la Xina. Va tenir un paper important en la guerra civil que va conduir a la caiguda de la dinastia Han i l'establiment del Regne de Shu, del qual Liu Bei va ser el primer emperador.

Una de les ms conegudes figures histriques xins a tota sia Oriental, Guan Yu les histries de sa vida han donat pas a ficcions que, en la seua majoria es troben a la novella histrica Roman dels Tres Regnes o transmesa a travs de generacions, en les quals les seues obres i qualitats morals han sigut molt exagerades.

Guan Yu va ser deficat a la Dinastia Sui i continua sent adorat pel poble xins avui en dia, especialment a Hong Kong. Si b es considera com el eptom de la lleialtat i la justcia, Guan Yu ha estat criticat pels historiadors per ser arrogant i vanits, qualitats que eventualment conduren al seu ocs en mans de Sun Quan, senyor de Wu Oriental.

Footnotes.


Referncies.

Roberts, Moss, tr. Three Kingdoms: A Historical Novel (1991) University of California Press. ISBN 0-520-22503-1;
;
;
;
 ;
 ;
 ;
;


Enllaos externs.


;
Official website of Emperor Guan Temple in Xiezhou;
Internet Go Server's large version of Utagawa Kuniyoshi's boneshaving print;
List of generals slain by Guan Yu in fiction;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386463" title="Percina lenticula" nonfiltered="4149" processed="4128" dbindex="149180">

Percina lenticula  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Gergia, Alabama, Mississippi i Louisiana.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386464" title="Percina macrocephala" nonfiltered="4150" processed="4129" dbindex="149181">

Percina macrocephala  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386471" title="Percina macrolepida" nonfiltered="4151" processed="4130" dbindex="149182">

 Percina macrolepida s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. I B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386474" title="Percina maculata" nonfiltered="4152" processed="4131" dbindex="149183">

Percina maculata  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. I B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386475" title="Percina nasuta" nonfiltered="4153" processed="4132" dbindex="149184">

Percina nasuta  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Missouri, Arkansas i Oklahoma.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386476" title="Percina nigrofasciata" nonfiltered="4154" processed="4133" dbindex="149185">

 Percina nigrofasciata s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386477" title="Percina notogramma" nonfiltered="4155" processed="4134" dbindex="149186">

Percina notogramma  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Maryland, Virgnia i Virgnia Occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386478" title="Escut de Torre-xiva" nonfiltered="4156" processed="4135" dbindex="149187">


L'escut oficial de Torre-xiva t el segent blasonament:

Escut quadrilong de punta redona. En camper d'atzur, una torre d'argent, maonada i aclarida de sable, sobre terrassa allada, acoblada d'un bander i una espassa en sautor, tot del mateix metall. Per timbre, una corona reial oberta.

Histria.
Resoluci de 20 de desembre de 2001, del conseller de Justcia i Administracions Pbliques. Publicat en el DOGV nm. 4.182, de 4 de febrer de 2002.

Escut emprat per la poblaci des de finals del segle XIX. La torre s un senyal parlant del topnim de la poblaci.

Referncies.
Escuts i banderes de la Comunitat Valenciana. Valncia: Generalitat Valenciana, 2003, p. 228


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386479" title="Percina oxyrhynchus" nonfiltered="4157" processed="4136" dbindex="149188">

 Percina oxyrhynchus s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386480" title="Percina palmaris" nonfiltered="4158" processed="4137" dbindex="149189">

Percina palmaris  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Gergia, Alabama i Tennessee.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386481" title="Percina pantherina" nonfiltered="4159" processed="4138" dbindex="149190">

Percina pantherina  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: sud-oest d'Arkansas i sud-est d'Oklahoma.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386482" title="Barzan" nonfiltered="4160" processed="4139" dbindex="149191">
Barzan s una vila kurda a la riba esquerra del Gran Zab a uns 80 km al nord d'Irbil.

 Histria .
Apareix esmentada al 1596 com a possessi dels prnceps kurds de Bahdinan. Al segle XIX va esdevenir la capital d'un xeic i els seus pobladors foren coneguts com a tribu Barzani. Foren independents de l'administraci otomana fins el 1915 quan els turcs van capturar al xeic Abd al-Salim II i el van penjar. Desprs de la guerra foren reconeguts com emirat autnom pels britnics. El 1930 Shaykh Ahmad Barzani, es va proclamar Deu i Profeta i recomanava menjar porc i destruir l'alcor; aix va causar la guerra (1931) amb la tribu Baradust del xeic Rashid de Lolan. Ahmad fou derrotat pels britnics el 1932-1933 i va haver de fugir a Turquia on fou arrestat. El seu germ Mulla Mustafa Barzani (1903-1979) fou exiliat a Sulaymaniyya (1935). El 1943 Mustafa es va escapar del seu retir a Sulaymaniyya i va anar a Barzan on va reunir als seus partidaris i va iniciar una revolta contra el govern d'Iraq; va obtenir alguns xits (1943-1944) per finalment el 1945 es va haver de retirar cap a Iran on va assistir a la proclamaci de la Repblica Popular Kurda a Mahabad (15 de desembre de 1945) i fou nomenat mariscal. Desprs de l'ensorrament de la repblica Mulla Mustafa va fugir a la Uni Sovitica. Shaykh Ahmad es va entregar a les autoritats iraquianes. Mustafa va retornar a Iraq el 1958 i va reprendre la revolta el 1961 amb suport irani i americ, per el 1975 els iranians van retirar el suport i la revolta es va enfonsar; va morir en exili als Estats Units el 1979. El seu fill Ahmad Barzani el va succeir al front del Partit Democrtic del Kurdistan i el 2005 fou elegit president de la regi autnoma dels Kurdistan.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386483" title="Percina peltata" nonfiltered="4161" processed="4140" dbindex="149192">

Percina peltata  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: des de Nova York fins a Carolina del Nord.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386484" title="Percina phoxocephala" nonfiltered="4162" processed="4141" dbindex="149193">

Percina phoxocephala  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386485" title="Percina rex" nonfiltered="4163" processed="4142" dbindex="149194">

Percina rex  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Virgnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386486" title="Percina roanoka" nonfiltered="4164" processed="4143" dbindex="149195">

Percina roanoka  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386487" title="Crannog" nonfiltered="4165" processed="4144" dbindex="149196">


Un crannog (tamb anomenat cranng o crannoge) s el nom donat a Esccia i a Irlanda a una illa natural o artificial emprada per a l'habitatge. El nom tamb s emprat per a les plataformes de fusta construdes sobre les aiges poc profundes dels llacs, principalment durant el neoltic. Tanmateix, ens han arribat pocs vestigis d'aquestes construccions.

El nom vindria del galic irlands, crann significant arbre.

El provement d'aliments, amb el peix, i el sentiment de seguretat semblen haver estat les raons de l'ocupaci dels crannogs. Al crannog s'hi podia arribar des de la riba mitjanant un passatge fet de pedra, o fins i tot un pont de fusta. Una exemple de crannog es troba al centre de crannog escocs (Scottish Crannog centre) al Loch Tay.

L'illot dEilean Domhnuill sobre l'illa de North Uist seria el crannog ms antic, datant del perode neoltic cap a 3800-3200 a. J.C. Molts crannogs haurien estat emprats d'en l'edat del ferro fins al comenament de l'edat mitjana, al mateix temps que els brochs i els duns.

La concentraci ms gran de crannogs a Esccia s'ha trobat a la regi de Dumfries and Galloway. Tanmateix se n'han trobat nombrosos als Highlands, aix com a Irlanda.

Els crannogs han estat reconstruts i sn visibles a Craggaunowen a Irlanda i sobre el Loch Tay a Esccia. A Lisnacrogher (comtat d'Antrim, Irlanda), descobert al segle XIX, s'hi va trobar una important collecci de materials de la cultura de La Tne, particularment fundes d'espasa tpiques de l'art celta.

Construcci.

La construcci d'un crannog prehistric comena sobre una petita illa o sobre un baix situat sobre un llac o a una zona pantanosa. En aquest indret s'hi planten els peus de roure, formant un cercle d'aproximadament de 60 metres de dimetre. Els peus sn ajuntats per branques entrellaades i canys. L'interior d'aquest conjunt s aleshores omplert, en principi de troncs d'arbres, desprs de branques, de pedres, d'argila, de torba i altres materials procedents de la terra. Al centre, s'hi construeix una gran llar amb l'ajut de pedres planes i s'hi fa un habitatge de fusta construt al voltant. De vegades diversos habitatges eren construts sobre un nic crannog.

La fortificaci prehistrica l'ocupava una famlia o una tribu, i l'accs es feia sovint amb l'ajut d'una piragua. Tanmateix, molts d'aquests crannogs eren connectats a terra ferma mitjanant voreres de pedres o de fusta, de vegades construdes just sota el nivell de l'aigua, permetent aix una major seguretat de cara a eventuals intrusos. Als crannogs s'hi han trobat tamb ossaments de bestiar, crvols i de porcs.

Notes.


Enllaos externs.

 The Scottish Crannog Centre Reconstrucci d'un crannog;
 Definici d'un crannog;
 Crannog de Loch Midgale;
 Royal Commission on the Ancient and Historical Monuments of Scotland Base de dades dels llocs arqueolgics d'Esccia, incloent els crannogs;
 Crannog de Craggaunowen;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386488" title="Percina sciera" nonfiltered="4166" processed="4145" dbindex="149197">

Percina sciera  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386490" title="Percina shumardi" nonfiltered="4167" processed="4146" dbindex="149198">

Percina shumardi  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386491" title="Percina squamata" nonfiltered="4168" processed="4147" dbindex="149199">

Percina squamata  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386492" title="Barzuya" nonfiltered="4169" processed="4148" dbindex="149200">
Barzuya (Bourzey, Kalat Marza) fou una fortalesa de la regi de les muntanyes alauites del Djebel Ansarieh a Sria, a la depressi pantanosa del Ghab, 8 km al sud de Sermanyi. Modernament s'anomena Qalat Mirza o Kalat Mirza.

A l'poca hel lenstica es deia Lsies (Lysias) i fou ocupada pels romans de Gneu Pompeu a un jueu anomenat Siles (Silas). Possessi bizantina va passar als rabs al segle VII junt amb la resta de Sria, i fou fortificada pels hamdnides entre 947 i 949; reconquerida pels bizantins el 975; el 1089 fou destruda pel governador seljcida d'Alep. Va passar desprs als croats i fou una de les principals posicions defensives del Principat d'Antioquia, temps en el que fou anomenada Rochefort; estava governada en feu per una de les principals famlies nobles del principat i entre els seus possedors cal esmentar a Sibilla la tercera esposa del prncep Boemond III d'Antioquia (~1142 - 1201). Salad va conquerir Sane, Bakas Shugr i el fort de Sermanyi i es va presentar dant la fortalesa el 20 d'agost de 1188 i desprs de diversos assalts, la va conquerir; el senyor del castell i 16 membres de la seva famlia foren enviats al Caire per alliberats pel sult; va perdre progressivament importncia i deixa de ser esmentada en temps dels mamelucs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386496" title="Percina stictogaster" nonfiltered="4170" processed="4149" dbindex="149201">

Percina stictogaster  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Eschmeyer, W.N., Editor, 1999. Catalog of fishes. Updated database version of November 1999. Catalog databases as made available to FishBase in November 1999.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;
 Animal Diversity Web ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386498" title="Julio Maldonado" nonfiltered="4171" processed="4150" dbindex="149202">
Julio Maldonado (Madrid, 1967), popularment conegut com Maldini, s un periodista espanyol especialitzat en el futbol internacional que treballa per als mitjans del Grupo PRISA. Est casat amb l'atleta eibarrenca Maite Ziga i ambds resideixen en Madrid.

Curs estudis de Periodisme en la Universitat Complutense de Madrid. Comen en Canal Plus ja des de la seva creaci en 1989, i comen a collaborar amb la Cadena SER en l'any 1995.

Actualment es Redactor Superior de Sogecable, on dirigeix i selecciona la programaci de l'rea de futbol internacional. Tamb realitza retransmissions de partits de la Champions League i de la lliga italiana en els diversos canals esportius de Digital Plus; a ms de collaborar amb el diari esportiu As i amb el programa radiofnic Carrusel Deportivo en la Cadena SER. Presenta el programa Fiebre Maldini els dilluns a les 20:00 en Canal Plus analitzant els partits internacionals de la jornada.

Actualment tamb realitza pronstics esportius per a la web especialitzada 'Betfair'.

 Enllaos externs .
Reportatge a El Pas;
Debut de Maldini a Canal+;
udios de la Primera hora dels Dissabtes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386499" title="Percina suttkusi" nonfiltered="4172" processed="4151" dbindex="149203">

Percina suttkusi  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Near, T.J., 2002. Phylogenetic relationships of Percina (Percidae: Etheostomatinae). Copeia (1):1-14.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;
 Encyclopedia of Life ;
 Discover Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386500" title="Loch Tay" nonfiltered="4173" processed="4152" dbindex="149204">


El Loch Tay (en escocs Loch Tatha) s un loch d'aigua dola situat a Perth and Kinross, als Highlands escocesos.

El loch t una longitud de 23km (14 milles) i d'1,5 a 2,5km d'ample. Segueix la vall, del sud-oest cap al nord-est. s el sis loch ms extens d'Esccia. La seva profunditat mxima s de 150m. A la seva riba septentrional s'hi troba Ben Lawers, el sis cim de les illes britniques, i el ms alt del grup de set munros.

Les principals ciutats prop del loch sn Killin, al comenament, i Kenmore, a la desembocadura del riu Tay. La Dochart i la Lochay acaben igualment dins el loch, aix com un bon nombre de cursos d'aigua ms petits.

A l'edat del ferro, els habitants de la regi es reagrupaven en crannogs, menes d'illes artificials fcils de defensar. Actualment, un exemplar de crannog ha estat reconstitut al Scottish Crannog Centre.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386502" title="Percina tanasi" nonfiltered="4174" processed="4153" dbindex="149205">

Percina tanasi  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica: Tennessee i Gergia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386509" title="Percina uranidea" nonfiltered="4175" processed="4154" dbindex="149206">

Percina uranidea  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386510" title="Percina vigil" nonfiltered="4176" processed="4155" dbindex="149207">

 Percina vigil s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386516" title="Gil Evans" nonfiltered="4177" processed="4156" dbindex="149208">
Gil Evans (Toronto,Canad, 13 de maig de 1912 - Cuernavaca, Mxic, 20 de mar de 1988) fou un compositor, director, arranjador i pianista de Jazz.

Va nixer amb el nom d Ian Gilmore Ernest Green, canvi el nom ben aviat pel d Evans, el nom del padrastre. La seva famlia es mud a Stockon (Califrnia), on pass la major part de la joventut. Evans acompl un paper fonamental en el desenvolupament del cool jazz, modal jazz, free jazz i Jazz rock i collabor mpliament amb Miles Davis.

Des de 1946, va viure i treballar principalment en la ciutat de Nova York. Entre 1941 i 1948, treball d arranjador de l orquestra de Claude Thornill. Vivia en un modest soterrani darrera d un apartament xins on rentaven roba de la ciutat de Nova York, el qual aviat es convert en lloc de trobada per els msics que cercaven desenvolupar nous estils musicals fora de l estil Bebop dominant aquells temps. Incls el principal intrpret i executant de bebop Charlie Parker tamb i assistia. El 1948 Evans junt amb Miles Davies, Gerry Mulligan, i altres, collaboraren en una banda d un llibre de noneto.

El grup fou contractat per una setmana en el  Royal Roost  com a teloners de l orquestra de Count Basie entre el 1949 i 1950 feren 12 enregistraments de nonetos en tres sessions.

Ms tard, mentre Davies fou en virtut d un contracte a la Columbia records, el productor George Avakian sugger a Davis que treballes amb ms arranjadors. Davis eleg immediatament l Evans. De la collaboraci en sorgiren tres lbums Miles Ahead (1957), Porgy and Bess (1958), i Esborranys d Espanya (1960). Un altra collaboraci d aquests perode  Silencioses Nits (1962) es publica ms tard, en contra dels desigs de Davis, que llavors trenc durant un cert temps amb el productor Teo Macero com a conseqncia d aquest afer.

Malgrat que aquests quatre registres foren comercialitzats principalment sota el nom de Davis (i crdits de Miles Davis i Gil Evans Big Band), la contribuci d Evans va ser tant important com la de Davis. Llur treball junt en Davis de la clssica big band de jazz els estils arranjats per Davis els interpretava sol. Evans tamb contribu darrera l escena amb Davis en els lbums de quintet clssic de la dcada del 1960.

De 1957 endavant Evans enregistraria amb el seu nom propi, el Big Stuff (1957, tamb conegut com Gil Evans & Ten). New Bottle Old Wine i Great Jazz Standards (alies Pacific Standard Time, 1957-58) Dels millors (1960), i The Individualism Of Gil Evans (1964). Entre els solistes que figuren en aquests registres foren Lee Konitz, Steve Lacy, Johnny Coles i Cannonball Adderley. El 1965 organitz la gran banda amb pistes de Kenny Burrell s amb l lbum Guitar Forms. Evans agafa amb fora la clida msica d America Llatina i Brasilera. El 1966 enregistr un especial lbum  Llat  amb la seva orquestra, Look To The Rainbow, pel cantant brasiler Astrud Gilberto.

Evans viatj molt durant des de 1972 a 1987, treballant en la organitzaci de concerts i festivals, viatj dues vegades al Jap una d elles amb Jaco Pastorius.

Per una home de la seva formaci i generaci, Evans fou sorprenentment obert a noves orientacions en la msica popular. En el decenni de 1970, a partir de Davis i molts altres msics de jazz, Evans treball en el free jazz i modismes del jazz-rock, i varen assolir una nova generaci d admiradors.

Evans tenia un particular inters en la labor del guitarrista de rock Jimi Hendrix. La mort de Hendrix el 1970 feu impossible una reuni programada amb Evans per discutir que Hendrix portes una big band dirigida per Evans. d aquest. El 1975 llen un lbum dels seus arranjaments de msica de Hendrix. El 1986, Evans, produ i organitz la banda sonora del film del llibre de Colin Mac Innes, Absolute Beginnes, per tan treballava amb artistes contemporanis com Sade Adu, Patsy Kensit, Eight Wonder, Jerry Dammers, Smiley Culture, Edward Tudor-Pole,   i en particular, David Bowie.

El 1987, Evans enregistr un CD en viu amb Sting amb arranjaments de big-band de canons per i amb la policia.
L abril de 1983, l Orquestra de Gil Evans li feren reservar el Sweet Basil club de jazz (Greenwich Village, Nova York), pel propietari i productor de jazz del Seet Basil Horst Liepolt. Debut un dilluns al vespre i aquest comproms dur ms de cinc anys i don lloc a un successiu nombre d lbums entre ells: Gil Evans and the Monday Night Orchestra (produt per Horst Liepolt). Un d aquests lbums, Bud & Bird, guany el Premi Grammy per  la millor interpretaci instrumental de jazz en concert, Big Band 1989.
El 1986, Evans fou posat a la llista de Jazz Up Beat Salo de la Fama.

Discografia.

 Gil Evans & Ten (1957) ;
 New Bottle Old Wine (1958) ;
 Great Jazz Standards (1959) ;
 Out of the Cool (1960) ;
 Into the Hot (1961). Malgrat que aquest lbum fou a acreditat a l orquestra de Gil Evans, el fet s que l aportaci de tot el material fou de Cecil * * Taylor i John Carisi, sense la participaci real de Gil Evans.
 The Individualism de Gil Evans (1964)  ;
 Verve Jazz Masters 23: Gil Evans (1963 1964) ;
 Guitar Forms (1965) (amb Kenny Burrell) ;
 Look To The Rainbow (1966) (amb Astrud Gilberto) ;
 Blues In Orbit (1971) ;
 Svengali (1973) ;
 Plays the Music de Jimi Hendrix (1975) ;
 There Comes a Time (1975) ;
 Priestess (1977) ;
 Little Wing (1978) ;
 Live at the Public Theater Volume 1 & 2 (1980) ;
 Live at Sweet Basil (1984 1986) ;
 Farewell (1986) ;
 Bud and Bird (1986) (guanyador Premi Grammy  1989) ;
 Absolute Beginners film soundtrack (1986) ;
 Live at Umbria Jazz: Volume 1 & 2 (1987) ;
 75th Birthday Concert (1987) ;
 Paris Blues (1987) (duet amb Steve Lacy) ;
 Last Session (1987) ( Sting) ;
 A Tribute to Gil (1988);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386517" title="Loch" nonfiltered="4178" processed="4157" dbindex="149209">


Un loch s una extensi d'aigua; es pot tractar d'un llac (loch d'aigua dola) o d'un bra de mar semblant a un fiord, un estuari, o una badia (loch de mar).

Terminologia.

El mot loch no es troba ms que a les illes Britniques i ms particularment a les regions de cultura celta com Esccia i Irlanda. Al Nord d'Anglaterra i a Irlanda, el terme emprat s generalment lough. Un petit llac tamb s'anomena lochan (a Esccia) o lochn (a Irlanda).

Loch s un mot procedent del galic i es troba doncs a les llenges d'aquesta famlia: galic escocs, irlands, manx. L'angls i l'scots han prs igualment la paraula, que es dedica a la majoria dels llacs d'Esccia aix com a nombrosos braos de mar del nord i de l'oest d'Esccia.

A Esccia, no existeix ms que un lloc que comporti emprar el mot llac: el llac de Menteith provenint d'una anglitzaci de l'escocs Laich o Menteith.

Els diferents tipus de lochs.

Els lochs poden prendre totes les formes per sn generalment allargats ja que les aiges ocupen depressions formades pel pas de les glaceres durant la darrera glaciaci. Sovint es troben situats a valls glacials, les glens, de les que el fons s ocupat per un llac o un bra de mar.

Els lochs escocesos ms clebres sn sens dubte el Loch Ness, el Loch Awe, el Loch Lomond i el Loch Tay, per n'existeixen centenars. Els lochs de mar, igualment nombrosos, comprenen per exemple el Loch Long, el Loch Fyne, el Loch Linnhe i el Loch Eriboll.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386520" title="Abella (desambiguaci)" nonfiltered="4179" processed="4158" dbindex="149210">

Zoologia:
Insecte himenpter: vegeu Abella.
Per a l'abella reproductora d'un rusc, vegeu Abella reina;

Geografia:
 Per al municipi del Pallars Juss, vegeu Abella de la Conca;
 Per al nucli de poblaci de Vilallonga de Ter, al Ripolls, vegeu Abella (Vilallonga de Ter);
 Per al nucli de poblaci de Sant Mart de Centelles, a Osona, vegeu L'Abella (Sant Mart de Centelles);
 Per al nucli de poblaci d'El Pont de Suert, a l'Alta Ribagora, vegeu Abella d'Adons;

Biografies:
 Per al psiquiatra i msic catal de la Nova Can, vegeu Delf Abella Gibert;
 Per al futbolista catal, vegeu Dami Abella i Prez;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386521" title="Girolamo Santacroce" nonfiltered="4180" processed="4159" dbindex="149211">
Girolamo Santacroce (Npols, c. 1502 - 1535) va ser un escultor del Manierisme itali.

De ben jove, Girolamo inici el seu aprenentatge de dos escultors de Burgos formats a Roma: Bartolom Ordez i Diego de Silo. Els dos espanyols van introduir a Npols l'estil modern de les obres romanes d'Andrea Sansovino i Giuliano da Sangallo.

L'any 1516, Girolamo colabor amb Ordez i Silo en les obres de la Capella Caracciolo di Vicco. Desprs va executar l'altar de marbre de la esglsia de Sant Aniello a Caponapoli. Entre 1521 i 1522, es trobava a Carrara en companyia del seu collega de taller Giangiacomo da Brescia, per fer el monument al Cardenal Cisneros, deixat inacabat per Ordez.

En tornar a Npols l'any 1524, execut l'altar Del Pezzo a l'esglsia de Santa Maria de Monteoliveto, en qu la influncia de l'escultura florentina (particularment la de Jacopo Sansovino) se superposa a la dels seus mestres espanyols. L'any 1525 va esculpir la decoraci en marbre de la capella Del Docce a San Domenico Maggiore i el monument fnebre a Antonio da Gennaro a l'esglsia de San Pietro Martire.

L'any 1527, el saqueig de Roma provoc un canvi en els gustos artstics en una direcci expressiva representada sobretot pel pintor Polidoro da Caravaggio. La influncia d'aquest ltim i la del manierisme exacerbat de Rosso Fiorentino i de les obres genoveses de Silvio Cosini es deixen sentir en l'altar Giustiniani de Santa Maria delle Grazie, a Caponapoli, fet a partir de 1528.

Referncies.
 MARQUES, Luiz (org). Catlogo do Museu de Arte de So Paulo Assis Chateaubriand. So Paulo: Prmio, 1998.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386522" title="Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza" nonfiltered="4181" processed="4160" dbindex="149212">

La Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza s una collecci privada d'art, majorment pintura europea, formada per Carmen Cervera, vdua del bar Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza. Aquesta collecci, que sobrepassa les 500 peces i segueix creixent, s'exposa parcialment en rgim de prstec a deu anys en un annex del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, mentre que un conjunt de pintura catalana s'exhibeix en el MNAC de Barcelona i est previst que altres seccions, majorment de pintura espanyola dels segles XIX i XX, donin lloc a nous centres a Mlaga i a Sant Feliu de Guxols, localitat on estiuejaven els barons.

Histria. 

L'origen d'aquesta collecci, que a la seva manera perllonga el mecenatge de la saga Thyssen, es remunta a la fi dels anys 80, quan la famlia Thyssen i el govern espanyol van seleccionar 775 obres d'art per a la creaci del museu de Madrid. D'aquesta selecci es van excloure mltiples obres: algunes per desig dels barons, que desitjaven reservar-les per al seu gaudiment personal, com Mata Ma de Paul Gauguin, i altres perqu es va entendre que -a pesar de la seva qualitat- no resultaven imprescindibles. 

Desprs de la cessi definitiva de la Collecci Thyssen a Espanya el 1993, la famlia Thyssen va retenir aquest segon conjunt de pintures i altres antiguitats, que (segons relata la prpia baronessa) es va taxar per al seu repartiment entre els diversos hereus del bar. Desprs de llargs litigis, el bar va aconseguir tancar, poc abans de morir, un acord de repartiment, incloent com beneficiaris a Carmen i al fill d'aquesta, Borja, que ell havia adoptat com propi (Borja Thyssen). 

Ja prviament, Carmen va donar prioritat a les obres d'art i va renunciar (segons relataria) a joies i altres bns per a obtenir peces en mans d'altres hereus. Aquest s el cas de l'escultura Sant Sebasti de Bernini, que havia passat a les mans de la seva fillastra Georg. 

Aquesta esttua s'exhibeix en el Museu Thyssen-Bornemisza, juntament amb les colleccions pertanyents a l'Estat, encara que segueix sent propietat de Carmen. A partir de 1994 es van succeir les exposicions amb obres de Carmen Thyssen, tant a Espanya com a Europa i sia. 

El perfil de la nova collecci insisteix en certes preferncies de la famlia Thyssen, com els paisatges, encara que la important presncia del Costumisme marca una clara diferncia respecte de la collecci Thyssen clssica, formada en Centreeuropa segons un gust ms internacional i en la qual, l'art espanyol era minoritari fins a Picasso. 

El gust de la baronessa per autors espanyols com Sorolla, Ignacio Zuloaga, Romero de Torres, Olga Sacharoff, etc. va coincidir amb un repunt d'aquests en el mercat de l'art, fenomen al que ella mateixa va contribuir. Aix, pintures adquirides a preus raonables en els anys 90, van veure disparar-se la seva estimaci tot just deu anys desprs. 

A pesar d'aquest xit com inversi, la qualitat de la collecci s matisada per certs experts, qui consideren que s una collecci ms interessant com repertori que per la qualitat unitria de les seves peces. L'ampliaci del Museu Thyssen-Bornemisza amb dos palaus annexos pertanyents a la famlia Goyeneche es va escometre entre 2002 i 2004 per a albergar una selecci de la collecci de la baronessa en rgim de prstec.

El propsit real s fusionar ambdues colleccions, la Thyssen clssica i la nova de la baronessa, per la seva fillastra Francesca Thyssen, que s tamb membre del Patronat del museu, es va oposar. Es va optar per una soluci intermdia: exhibir les colleccions separades, i deixar per a ms endavant la seva possible fusi.

Contingut. 

La Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza no s tan slida ni mplia com la Thyssen clssica, si b inclou peces d'poques molt dispars que complementarien b aquesta ltima en cas de fusionar-se ambdues. Entre les peces ms importants, destaca la taula San Pedro de Simone Martini, nic exemple d'aquest autor a Espanya i per ventura l'ltim que subsisteix en mans privades en tot el mn. S'exhibeix en l'edifici principal, juntament amb la collecci Thyssen de propietat pblica. 

Altres autors antics representats sn Luca Giordano, Van Dyck (Crist crucificat), Pieter de Hooch, Fragonard (Retrat de dama), Corrado Giaquinto, Hubert Robert, Gaspar van Wittel, Zurbarn (Santa Rufina) i Goya (Dona amb nens en una font). 

El major atractiu de la collecci s el lot de set llenos de Paul Gauguin, que inclou el fams Mata Ma i altres de diverses etapes. Seria el complement perfecte per a la collecci Thyssen principal, que noms compta amb una pintura juvenil de Gauguin. 

Els fons del XIX i principis del XX sn molt amplis, i inclouen a Corot (Paisatge de Limousin), John Constable (L'esclusa), Toulouse-Lautrec (Els jockeys), Pissarro, dos paisatges de Paul Signac, quatre llenos de Pierre Bonnard, Camp de blat de Pierre-Auguste Renoir, un gran paisatge juvenil de Van Gogh (Mol a Gennep, Holanda), un Picasso pre-cubista (Els segadors), diverses peces de Henri Matisse (com El passeig o una estatueta), de qui el Museu Thyssen noms posseeix un exemplar, aix com obres de James Ensor, Robert Delaunay, Raoul Dufy, Maurice de Vlaminck, expressionisme alemany i pop art (Richard Lindner i altres). 

La baronessa ha afirmat posseir art espanyol contemporani, que segueix indit i que podria exposar-se en altre centre cultural, que -segons algunes fonts- la Comunitat de Madrid planteja erigir en l'antic Palau de Goyeneche, en la localitat de Nuevo Baztn. Les riques colleccions de pintura catalana del XIX i pintura costumista andalusa semblen pensades per a les seves hipottiques destinacions a Sant Feli de Guxols o Mlaga.

 Nous projectes . 
 
El 7 de gener de 2008, el Ministeri de Cultura d'Espanya va anunciar formalment que la secci catalana de la collecci s'installar en un recinte del monestir de Sant Feliu de Guxols. A dia d'avui, algunes pintures catalanes s'exhibeixen temporalment en el MNAC de Barcelona, igual que d'altres de segles anteriors cedides pel museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.

El 21 d'abril de 2008, la pgina web de El Mundo informava que la secci de la Collecci Carmen Thyssen de Mlaga s'installar finalment en el Palau Villaln, un edifici originari del segle XVI i la reforma del qual es pressuposta en uns 16 milions d'euros. L'1 d'octubre del mateix any, el diari ABC anuncia la seva web que Carmen Thyssen perllonga el prstec d'obres al museu de Mlaga fins a 2025, i que es descarta la creaci d'altra seu de la seva collecci en Sevilla. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386523" title="Broch" nonfiltered="4182" processed="4161" dbindex="149213">


Un broch s una fortificaci construda a l'Edat del ferro (2500 a 3000 anys) que es troben en gran nombre al Nord d'Esccia i a les illes rcades.

Constitudes generalment d'un doble recinte, es tracta de massives torres circulars de dos pisos que es poden elevar a ms de quinze metres sobre el sl.

Al voltant, com a Gurness, s'hi poden trobar les restes d'un habitatge. El broch, avantpassat sens dubte del castell, podia servir per protegir la poblaci durant els conflictes tribals.

Es pensa que certs brochs han estat construts pels Pictes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386529" title="Monestir de Sant Feliu de Guxols" nonfiltered="4183" processed="4162" dbindex="149214">
 
El monestir de Sant Feliu de Guxols, est situat en la poblaci de Sant Feliu de Guxols, al Baix Empord. Es remena com futura seu de la Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza, en la seva secci de pintura catalana. 

 Histria . 
La primera documentaci d'aquest monestir de la ordre benedictina, apareix l'any 968 per la concessi que el rei Lotari fa a l'abat Sunyer, per a poder regir al mateix temps els monestirs de Sant Pol de Mar i de Sant Feliu de Guxols. No obstant aix, l'any 1016, els comtes Ramon Borrell i la seva esposa Ermesenda confirmen unes possessions que s'havien donat amb anterioritat als comtes Sunyer i Riquilda, sent que el comte Sunyer havia mort en l'any 947, pel que se suposa que el monestir ja hauria d'existir en aquesta data. 

Va passar a dependre de la Abadia de Lagrasse, juntament amb el de Sant Pere de Galligants, quan Ramon Berenguer III, els va cedir al seu germ Berenguer de Narbona l'any 1117, representant aix greus enfrontaments fins a assolir de nou la seva independncia. 

Es van concedir per part dels abats grans privilegis per a afavorir l'arribada de nous habitants entre els anys 1181 i 1203. Tamb es va sollicitar al rei Pere I, el poder construir una fortificaci. El monestir va contribuir amb l'aportaci de 179 homes per a la conquesta de la illa de Mallorca. Les seves possessions es van anar estenent i per a evitar els crrecs de provisi es va unir al Monestir de San Benet el Real de Valladolid, fins a l'any 1835 que per la desamortizaci del govern de Mendizbal va passar a ser la parrquia de la poblaci. 

Desprs de diversos contactes entre les institucions locals, el Ministeri de Cultura d'Espanya i la baronessa Carmen Cervera, el gener de 2008 es va anunciar que una part del monestir es destinar a albergar una de les vries seus de la Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza, i ms en concret els fons d'art catal dels segles XIX i XX.

 Enllaos externs .

 Informaci sobre el monestir;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386532" title="Broch de Gurness" nonfiltered="4184" processed="4163" dbindex="149215">



El Broch de Gurness (Broch of Gurness) s un broch, fortificaci antiga escocesa, construt entre 200 i 100 a. J.C. a les Illes rcades.

S'elevava a l'origen a 8 metres d'alria. L'entrada obre a la sala principal, on es troba la llar rectangular. El seu doble mur de pedra seca li garanteix solidesa i estabilitat: les dues parets separades per un buit, sn enllaades a intervals regulars per gruixudes pedres. Entre les dues espessors del mur, hi ha condicionades petites celles i una escala de cargol de pedra que porta al pis superior i desprs a la teulada. A la sala subterrnia a la que s'hi accedeix per graons de pedra, hi ha una reserva d'aigua de font.

Petites cambres estan preparades al voltant del broch, s'hi descobreix l'agenament interior: emplaament de la llar central, prestatges condicionats als murs de pedra... El poble que albergava una quarantena de famlies, est envoltat de tres fossats defensius alternant amb tres talussos. La seva situaci s estratgica: els vaixells que passaven per l'Eynhallow Sound, bra de mar entre Gurness i les illes de Rousay, Wyre i Eynhallow, no podien passar desapercebuts. Els Pictes en principi, desprs els Vkings han emprat aquest indret: les recerques han posat al dia una casa picte (Shamrock House) i nombrosos objectes vkings que es troben avui al Museu de Tankerness House a Kirkwall.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386534" title="Richard Lindner" nonfiltered="4185" processed="4164" dbindex="149216">
Richard Lindner (Hamburg, 1 de novembre de 1901   Nova York, 16 d'abril de 1978) va ser un pintor del pop art, d'origen alemany i nacionalitzat nord-americ. Lindner va marcar un punt i a part en el pop art nord-americ, pel seu origen europeu i la seva manera d'enriquir el pop amb trets del cubisme i de l' expressionisme alemany.

 Vida i obra . 
Va nixer a Hamburg, de mare americana. Va estudiar en l'Escola d'Arts Aplicades de Nuremberg, i entre 1924 i 1927 en la Acadmia de Belles Arts de Munic. Va treballar com director artstic de l'editorial Knorr & Hirth, i desprs de l'ascens nazi al poder (1933) es va traslladar a Pars. 

El 1941, eludint la Segona Guerra Mundial, va volar a Nova York, i va adquirir la nacionalitat americana el 1948. En els seus primers anys als Estats Units, Lindner va seguir treballant com a illustrador de llibres i revistes com Vogue, Vanity Fair o Fortune. 

El 1950, a edat madura, va comenar a dedicar-se enterament a la pintura. La seva primera mostra individual es va celebrar el 1954 en la Betty Parsons Gallery de  Nova York. 

El seu estil ms personal va quedar definit en la dcada dels 60, i d'ell hi ha un exemple en el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid: Lluna sobre Alabama (1963). 

El llen amb el qual feia parella va quedar en mans de la famlia Thyssen i s'ha exposat temporalment en el museu. La Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza inclou una obra seva, distinta. Lindner est tamb representat en el IVAM de Valncia. 

Obra.
Lindner encaixa, en lnies generals, en el pop art: temes urbans, recursos de l'art comercial i de la publicitat, colors plans  Per les seves imatges tenen connotacions ms inquietants que connecten amb l'expressionisme alemany de principis del segle XX, i els seus contorns i les formes fragmentades recorden al cubisme. En certa manera, Lindner es considera un precedent de la obra de Valerio Adami. 

En el seu art s recurrent la presncia femenina, singular pel seu to amenaador, circumstncia que l'artista considerava accidental. Les seves dones sn sempre rotundes, de volums fragmentats sota influncia del cubisme, i semblen robots. La seva sexualitat resulta imponent: pits, natges i llavis exagerats. Moltes vegades, les mirades dels personatges estan ocultes per ulleres o antifaos. 

L'obra grfica de Lindner, serigrafia i litografia en general en formats mitjos o grans, s bastant mplia i es cotitza a alts preus en el mercat. 

Curiositats.
En els anys 1970, el Metropolitan Opera House li va encarregar un cartell per a l'pera El cavaller de la rosa de Richard Strauss.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386535" title="Pierre Even" nonfiltered="4186" processed="4165" dbindex="149217">
Pierre  Even (Wiesbaden, 4 de desembre de 1946) s un compositor luxemburgus.

Descendeix d'una famlia originria de Beaufort (Luxemburg) i de Metz (Frana. Estudi piano i composici entre 1959 i 1965, a Wiesbaden, amb Karl-Wilelm Brhl i msica sacra a Magncia, entre 1969 i 1973, amb Diethard Hellmann.

Des de 1966 ha estrenat msica d'orquestra, msica de cambra i msica sacra. Entre les seves obres cal esmentar un Agnus Dei, per les vctimes de l'11 de mar de 2004 a Madrid per a veu aguda i orgue (2004), Tango para los odos (2005), Dithyrambus fr Strecher (1966), Trio per a flauta, clarinet i fagot (2001), Neuf caracatres per a viol i piano (2004), Sonata per a violoncel i piano (2004), obres diverses per a orgue (des de 1966), per a cor (des de 1971), dues cantates (1971-1972) i Pastorale fr vier Posaunen (2002).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386536" title="Crystallaria asprella" nonfiltered="4187" processed="4166" dbindex="149218">

Crystallaria asprella  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386538" title="Acadmia de Belles Arts de Munic" nonfiltered="4188" processed="4167" dbindex="149219">



L'Acadmia de Belles Arts de Munic, (oficialment i en alemany: Akademie der Bildenden Knste Mnchen) va ser fundada el 1808 pel rei Maximili I de Baviera a Munic com "Reial Acadmia de Belles Arts", el nom de les quals va canviar el 1953 per l'actual. El 26 d'octubre de 2005 es va inaugurar un nou edifici i noves installacions just al costat al costat de l'antic, que va ser construt entre 1874 i 1887 amb estil renaixentista.

 Estudiants i professors notables .

 Franz Ackermann (1984-1988);
 Lawrence Alma-Tadema;
 Ignat Bednarik;
 Lovis Corinth (1880 1884);
 Peter von Cornelius;
 Lothar Fischer (1952 1958);
 Otto Greiner (1988 1991);
 Nicholaos Gysis (1842-1901);
 Hermann Helmer;
 Jrg Immendorff (1984 1985);
 Wassily Kandinsky;
 Alfred Kubin (1899);
 Heinrich Kirchner;
 Paul Klee (1900);
 Richard Lindner (1925 1927);
 Franz von Lenbach;
 tefan Luchian;
 Franz Marc (1900 1903);
 Jnos Mattis-Teutsch;
 Vadim Meller;
 Willy Meller;
 Otto Mueller;
 Elisabet Ney (1981 1989);
 Markus Oehlen;
 Eduardo Paolozzi (1981 1989);
 Bruno Paul;
 Sergius Pauser (1919 1924);
 Carl Theodor von Piloty;
 Richard Riemerschmid (1888 1890) ;
Franz Roubaud ;
 Karl Saltzmann (1896- );
 Johann Gottfried Steffan;
 Franz von Stuck;
 Yoshi Takahashi (1966 1969);
 Nicolae Tonitza;
 Lasc r Vorel;

 Enllaos externs .

 Akademie der Bildenden Knste Mnchen;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386539" title="Crystallaria cincotta" nonfiltered="4189" processed="4168" dbindex="149220">

 Crystallaria cincotta s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Welsh, S.A. & Wood, R.M. 2008. Crystallaria cincotta, a new species of darter (Teleostei: Percidae) from the Elk River of the Ohio River drainage, West Virginia. Zootaxa, 1680: 62-68. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 AQUATAB.NET ;
 The Conservation Report ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386541" title="Lovis Corinth" nonfiltered="4190" processed="4169" dbindex="149221">
 
 
Lovis Corinth (21 de juliol de 1858-17 de juliol de 1925) va ser un pintor, gravador i escultor alemany que va realitzar una sntesi de l'impressionisme i expressionisme.

 Biografia . 

Corinth va estudiar a Pars i a l'Acadmia de Belles Arts de Munich, i va ser un dels representants del moviment artstic Sezession. El seu estil, al principi impressionista, va evolucionar ms tard cap a un expressionisme dramtic i visionari. 
Guarda certes connexions amb Max Liebermann, si b aquest ltim s ms relaxat i ornamental. 

Entre les seves obres, destaquen: Ecce Homo (Pinacoteca de Basilea), lAutorretrat amb esquelet (1896; Galeria Estatal de la Casa Lenbach) i La famlia del du Mart (1910; Kunsthistorisches Museum de Viena). Va deixar a ms una mplia producci grfica. 

El seu nic exemple en museus d'Espanya s la pintura La model del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386542" title="Romanichthys valsanicola" nonfiltered="4191" processed="4170" dbindex="149222">

 Romanichthys valsanicola s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Romania.
 Referncies .

Bibliografia.
 Banarescu, P.M., R. Bless i A. Georgescu, 1995. Threatened fishes of the world: Romanichthys valsanicola Dumitrescu, Banarescu and Stoica, 1957 (Percidae). Environ. Biol. Fish. 43(2):144.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Fauna Europaea ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386544" title="Max Liebermann" nonfiltered="4192" processed="4171" dbindex="149223">

Max Liebermann (20 de juliol de 1847, Berln-8 de febrer de 1935) fou un pintor alemany d'origen jueu. Va ser un dels representants de l'Impressionisme a Alemanya i va liderar la pintura d'aquest pas durant ms de 30 anys. 

Fill d'una famlia de negociants de Berln, va estudiar lleis i filosofia per desprs es va decidir a estudiar pintura (a Pars i als Pasos Baixos). Va passar per Barbizon, on va absorbir influncies del Realisme i de l'Impressionisme; va colleccionar pintures d'importants mestres de l'poca. 

Tamb va viatjar a Holanda, on va estudiar als vells mestres com Rembrandt, Frans Hals i Adriaen van Ostade. Els paisatges pintorescs i escenes camperoles, inspirades a Holanda, sn les manifestacions ms representatives d'aquest pintor: Dones plomant oques (1873).

Inicialment el seu realisme peca d'un toc excessivament sentimental. Ja a la fi de segle, Liebermann adopta trets del Modernisme. Davant la irrupci de l'Expressionisme de Ernst Ludwig Kirchner i altres autors de l'poca, Liebermann es mostra poc inclinat.

Cap a 1920 va ser president de la Acadmia Prussiana de les arts, crrec al com va renunciar en 1932 per la discriminaci que existia cap als pintors jueus. 

El rgim de Hitler el va incloure en les llistes d'art degenerat, considerat pernicis i que va ser purgat dels museus pblics alemanys.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386545" title="Percarina demidoffii" nonfiltered="4193" processed="4172" dbindex="149224">

Percarina demidoffii  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Europa Oriental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Nordmann, A. von. 1840. Observations sur la fauna pontique. In: A. de Dmidoff. Voyage dans la Russie mridionale et la Crime. Vol. III. Pars. Voyage Russie Mrid.: 353-635, Atlas: 32 col. pls. ;
 Sokolov, L.I. i L.S. Berdicheskii, 1989. Acipenseridae. p. 150-153. A J. Holck (ed.) The freshwater fishes of Europe. Vol. 1, Part II. General introduction to fishes Acipenseriformes. AULA-Verlag Wiesbaden. 469 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 Fauna Europaea ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386546" title="Richard Riemerschmid" nonfiltered="4194" processed="4173" dbindex="149225">
 
Richard Riemerschmid (Munic, Alemanya, 20 de juny de 1868 - 13 d'abril de 1957) va ser un arquitecte i dissenyador de ciutats alemanes i una de les principals figures del Modernisme a Alemanya. Es va formar com pintor, per abans va passar per totes les etapes dels oficis artesanals fins a arribar a l'arquitectura. 

Ms tard es va especialitzar en el disseny de mobles. Va pertnyer al grup de Munic conegut com Deutscher Werkbund. Entre les caracterstiques del seu treball destaquen la funcionalitat i la racionalitat, el rebuig dels elements decoratius i la influncia del disseny tradicional alemany, encara que els adorns tpics del disseny alemany gaireb van desaparixer de les seves obres.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386547" title="Francisco Javier Gonzlez Prez" nonfiltered="4195" processed="4174" dbindex="149226">
Francisco Javier Gonzlez Prez, conegut "Fran" (Carreira, La Corunya, 14 de juliol de 1969), s un jugador gallec que va passar tota la seva vida futbolstica en el Deportivo de La Corunya. Un autentico smbol d'aquest equip.

Trajectria.

La seva carrera comena en l'equip de la seva vila natal, el Carreira C.F.] fins a l'any 1986 en el qual passa al Fabril Deportivo, i posteriorment al Deportivo de La Corunya. A principi dels noranta el club puja a Primera divisi desprs de ms d'una dcada en segona divisi. Fran jugaria en les dues categories amb el seu germ Jos Ramn, altre baluard del club. 

En la temporada 92-93, neix el que es va denominar Superdepor, on Fran era uni dels seus lders indiscutibles. Aquell equip dirigit per Arsenio Iglesias que quedara tercer en la lliga seria recordat per tots els seguidors corunyistes. A l'any segent va quedar sotscampi de Lliga i al 1995 va guanyar la Copa del Rei.

La temporada amb John Toshack en la banqueta va ser personalment i collectiva una de les pitjors de Fran. Per diferents motius mai va arribar a rendir al nivell que tenia acostumat, i a ms una lesi li va tancar totes les portes, si en tenia cap oberta, d'acudir a l'Eurocopa d'Anglaterra. Va ser operat del genoll esquerre el 9 de maig de 1996, intervenci que l'obliga a romandre tres mesos de baixa. 

Per, els xits del Deportivo i de Fran van continuar arribant amb la culminaci amb el ttol de lliga assolit en l'any 2000, any que Fran a ms ams va ser convocat per a l'Eurocopa d'Holanda i Blgica. Es va retirar al juny de 2005, juntament amb Mauro Silva, desprs de 17 anys en el primer equip. 

Fran va ser cotitzat pels grans clubs espanyols: Reial Madrid, amb el qual va signar un precontrat que hauria d'haver entrat en vigor en la temporada 95-96 i que Lendoiro va recomprar a temps per 260 milions de pessetes i FC Barcelona, on Johan Cruyff, a final d'eixa mateixa temporada va insistir en el seu fitxatge, per la intransigncia de Lendoiro a negociar el trasps, tret que paguessin els 2.000 milions de pessetes de la seva clusula, va dissuadir al club catal de qualsevol intent de contractar-lo. 

El gallec podia actuar com organitzador, escorat a la banda esquerra o com mitja punta, i en totes aquestes posicions rendia a gran nivell. Possea una gran qualitat tcnica i una excepcional visi del joc i precisi en la passada, el que li convertia en un jugador imprevisible i molt perills quan tenia el bal en els peus. 

Palmars 
 1 Lliga espanyola (1999-2000) ;
 2 Copes del Rei (1994-95 i 2001-02) ;
 3 Supercopes d'Espanya (1995, 2000 i 2002) ;

Enllaos externs.
Estadstiques de Fran;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386548" title="Pierre Bonnard" nonfiltered="4196" processed="4175" dbindex="149227">
Pierre Bonnard (Fontenay-aux-Roses, 3 d'octubre de 1867 - Le Cannet, 23 de gener de 1947) paisatgista, pintor, illustrador i litgraf francs, va dedicar el seu talent a la publicitat i a la producci artstica. Se li sol incloure dintre del moviment dels Nabis amb Paul Srusier, Maurice Denis, Paul Ranson, Edouard Vuillard, Xavier Roussel o Flix Vallotton, influts per Paul Gauguin i el japonisme. La seva producci tardana es considera precursora de la pintura abstracta, almenys en alguna de les seves variants. 

 Biografia . 
El seu pare presidia el Ministeri d'Assumptes Bellicistes. A pesar que li encantaven la filosofia i la literatura, va estudiar dret en la Universitat de Pars desprs d'educar-se en collegis de prestigi sufragat pel seu pare. El 1887 va decidir dedicar-se a la pintura i va seguir cursos en la Acadmia Julian i la Escola de Belles Arts de Pars, moment en que coneix als artistes del moviment Nabis. 

El 1899 es consagra com artista publicitari (amb un anunci de xampany) i coneix a una noia d'origen humil anomenada Maria Boursin, que canvia el seu nom a Marthe de Mligny per semblar ms aristocrtica, que es converteix en la seva esposa i musa i amb qui va tenir dos fills: Charles, qumic i Andre, msica. 

La seva trajectria pictrica es va anar decantant cap al naturalisme i el simbolisme mogut pel seu inters per la mgia i les cincies ocultes. 

El 1900, el marxant Ambroise Vollard publica el seu primer "llibre d'artista", el poemari "Paralllement", de Verlaine, amb illustracions de Bonnard. La seva major originalitat radica en els abundants nus femenins, amb allusions lsbiques, per als quals el pintor va prendre fotografies del seu entorn ntim. L'edici va ser un fracs comercial, per Vollard va seguir donant suport a l'artista. 

La seva especialitat en interiors reposats, amb figures femenines en actes quotidians com el lavabo i la lectura, explica que la seva pintura fos anomenada "intimista". 

Encara que les teixidures esfumades poden recordar a l'Impressionisme, Bonnard no plasma la realitat immediata i fuga, sin que elabora escenes subjectives, amb enquadraments i colorit no-res casuals. Al contrari de l'habitual fins a llavors, tria tons clids per als fons i freds per als elements en primer terme, alterant en certa mesura la percepci de les distncies. 

El 1910 Bonnard va deixar Pars pel sud de Frana. Va viure a Frana i el Nord d'frica. La seva longevitat li va permetre conixer l'etapa del Cubisme i del Surrealisme, encara que no es va aproximar a cap d'ambdues esttiques. 

Com gaireb tots els mestres francesos de l'poca, mancava de presncia en els museus espanyols fins a l'obertura del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, que possex el "Retrat de Misia Godebska" (1908), futura esposa del Josep Maria Sert i Badia. La Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza deu contar amb algun altre exemple seu, igual que la Collecci Juan Abell (en aquest cas, dibuixos). 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386550" title="Perca flavescens" nonfiltered="4197" processed="4176" dbindex="149228">

Perca flavescens  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total i els 1,910 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nord-amrica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston. 432 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386552" title="Verlaine" nonfiltered="4198" processed="4177" dbindex="149229">

Geografia.
Verlaine, un municipi de Blgica a la provncia de Lieja.
Verlaine, un nucli del municipi de Blgica Neufchteau a la provncia de Luxemburg.
Verlaines, un poble aprop d'Eppeville al departament de la Somme a Frana;
Persones.
 Paul Verlaine, un poeta francs.
 Tom Verlaine (nascut Thomas Miller), un guitarrista americ ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386553" title="Hpica als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="4199" processed="4178" dbindex="149230">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 es realitzaren sis proves d'hpica: doma clssica, concurs complet i salts, tant en categoria individual com per equips. La competici es desenvolup entre els dies 11 i 17 de juny de 1956 a la ciutat d'Estocolm (Sucia) degut a la quarantena imposada per les autoritats australianes sobre els cavalls participants en la competici que inicialment s'havia de disputar a Melbourne amb la resta dels esport olmpics del programa oficial.

Comits participants.
Hi participaren 158 genets, entre ells 13 dones, de 29 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  - Hpica 1956;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386555" title="Perca schrenkii" nonfiltered="4200" processed="4179" dbindex="149231">

Perca schrenkii  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total i els 1,500 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Llac Baljash (Kazakhstan).
 Referncies .

Bibliografia.
 Berg, L.S., 1965. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. volume 3, 4th edition. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem. (La versi russa fou publicada el 1949).  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386556" title="Juan Abell" nonfiltered="4201" processed="4180" dbindex="149232">
Juan Abell Gallo (nascut en 1941) s un empresari espanyol, conegut per la seva valuosa collecci d'art. 

 Biografia . 
Llicenciat en Farmcia, va heretar del seu pare, amb el qual compartia nom i professi, els Laboratoris Abell. El 1976 va contractar al jove advocat Mario Conde com director general adjunt de l'empresa. El 1983 es procedia a l'operaci de venda dels Laboratoris. Dos anys desprs adquireix la farmacutica Antibitics, venuda dos anys desprs a la companyia italiana Montedison en el que va ser una hbil operaci financera. 

Tant Abell com el seu soci Conde es van fer llavors amb un important paquet d'accions que els va permetre controlar l'entitat bancria Banesto. Abell es va reservar la presidncia al mateix temps que presidia la companyia d'assegurances La Unin i El Fnix. 

El 23 de febrer de 1989, Abell ven les seves accions bancries i allunya la seva trajectria professional de la de Conde. En els anys noranta continuaria la seva carrera empresarial entre altres operacions, adquirint una part de la companyia de telefonia mbil Airtel (desprs Vodafone), de la qual va ser dos anys president, i que desprs va tornar a vendre. 

Tamb ha participat en la constructora Sacyr Vallehermoso i en Veo TV. El 2002, segons la revista Golden la seva fortuna s'estimava en 85 milions d'euros. 

En l'era de Florentino Prez al capdavant del Reial Madrid, va ser vicepresident del club al costat de Tpies. Ha estat condecorat amb la Gran Creu de l'Ordre del Mrit Civil, el Premi Juan Llad i nomenat Empresari de l'any per la Cmera Oficial de Comer i Indstria de Madrid el 1997. 

Art.
Ha reunit una fastuosa collecci d'art, que ha concorregut amb obres soltes en mltiples exposicions i, de manera monogrfica, en tres ocasions. Diverses ressenyes esmenten pintures del barroc espanyol, de Ribera, Zurbarn, aix com d'art posterior: Picasso, Modigliani, Henri Matisse... Collecciona tamb dibuixos antics i moderns. La secci de dibuixos dels segles XIX-XX a partir de Goya (Van Gogh, Renoir, Toulouse-Lautrec, Juan Gris, Egon Schiele, Magritte, Dal) s'ha exposat gaireb sencera en el Museu Thyssen-Bornemisza finals de 2007 i a l'any segent, en el Museu Meadows de Dallas. 
El 1988 va cedir per pagament d'impostos una Verge de Lucas Cranach, actualment exposada al Museu del Prado.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386557" title="Il Pordenone" nonfiltered="4202" processed="4181" dbindex="149233">

Il Pordenone, sobrenom de Giovanni Antonio de' Sacchis (c. 1483   1539), va ser un pintor itali de l'escola veneciana, actiu durant el Renaixement. Giorgio Vasari, el seu principal bigraf, l'identifica amb el nom de Giovanni Antonio Licinio.

Biografia.

Va ser conegut habitualment com Il Pordenone per have nascut l'any 1483 a Corticelli, un llogaret prop de Pordenone, a Friuli. Va acabar per abandonar el nom de Licinio en haver-se barallat amb els seus germans, un dels quals el va ferir a la m; aleshores va prendre el nom de Regillo, o De Regillo. Hi ha qui diu que ocasionalment va usar el cognom de sa mare: Cuticelli Signava les seues obres com Antonius Portunaensis, o De Portunaonis. Va ser nomenat cavaliere per Carles V.

Com a pintor, Pordenone va ser deixeble de Pellegrino da San Daniele, tot i que es va deixar influir molt per l'obra de Giorgione. La llegenda que diu que va ser deixeble de Giovanni Bellini en companyia de Tici s falsa. S'ha dit que el primer encrrec el va rebre d'un botiguer del seu poble, per comprovar si l'afirmaci de l'artista sobre el fet que podia fer un retrat del rector en el temps de durada de la missa era certa; i que va aconseguir acabar-lo. El districte de Pordenone ha donat molts bons pintors; per Pordenone s el ms conegut, com a vigors mestre del clarobscur i de l'anatomia. L'edici de 1911 de l'Enciclopdia Britnica afirma que amb tot, pel que fa a la destresa en la pintura de nus, era bastant inferior a Tici en destresa, melodramatisme i to. Els dos van ser rivals durant un temps, fins al punt que Licinio portava armes mentre pintava. Va excellir en el retrat; tant fos al fresc o a l'oli. Va fer moltes obres a Pordenone i arreu de Friuli, Cremona, i Vencia. Durant un temps resid a Piacenza, on hi ha una de les seues obres religioses ms celebrades, Santa Caterina discutint amb els doctors a Alexandria. La figura de Pau de Tars que hi ha en aquesta composici s un autoretrat del pintor. 

Va ser invitat pel duc Hrcules II de Ferrara a la seua cort; on poc desprs moriria, l'any 1539, no sense sospita d'enverinament. Les seues darreres obres sn en comparaci ms descurades i superficials.

En general va reeixir ms en la pintura de figures masculines que en la de femenines, que semblen ms rgides. Sembla que va ser una persona vehementment convenuda de les seues opinions, el que es deixa notar en el seu estil.

Cal citar-ne tres entre els seus principals deixebles: Bernardino Licinio, dit Il Sacchiense, el seu gendre Pomponio Amalteo i Giovanni Maria Calderari.

Selecci d'obres.
Estudi sobre el martiri de sant Pere Mrtir (1526, J. Paul Getty Museum);
Sant Bonaventura,(National Gallery, Londres);
Sant Llus de Tolosa de Llenguadoc, (National Gallery de Londres);
Sants Prosdocimi i Pere (1516, Museu d'Art de Carolina del Nord, Raleigh).
Glgota (1520-21, fresc, Catedral de Cremona);
Mare de Du i Infant entronitzats amb sants (c. 1525, Esglsia parroquial de Susegana, Treviso);
Sant Lloren Giustiniani i altres sants (1532, originalment a S. Maria dell' Orto, avui dia a les Gallerie dell'Accademia, Vencia);
Mare de Du i Infant entronitzats amb sants (1525);
Sant Mart i sant Cristfol (1528-29, Esglsia de Sant Roc, Vencia);
Sant Lloren Giustiniani i dos frares amb sants  (1532, Galleria dell'Accademia, Florncia) ;
Sants Sebasti, Roc i Caterina (1535, Esglsia de San Giovanni Elemosinario, Vencia);
Mare de Du i Infant entronitzats amb sants (1525, Esglsia parroquial de Grandcamp, Frana).
La disputa de santa Caterina i els filsofs pagans (Catedral de Piacenza);
Deposici i Immaculada Concepci (1530, Esglsia de l'Assumpci, Cortemaggiore);
Sant Gotard i els sants Sebasti i Roc (Museo Civico d'Arte, Pordenone);
Santa Caterina i mrtirs  (Museo Civico di Conegliano);
Dibuixos, Biblioteca Ambrosiana, Mil;
Reis Mags (Catedral de Treviso);

Referncies.


 Bibliogragia.
;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386558" title="Meadows Museum" nonfiltered="4203" processed="4182" dbindex="149234">
 

El Museu Meadows d'Art (oficialment i en angls Meadows Museum of Art) s un centre cultural de Dallas (Texas, EUA) que depn de l'Escola d'Arts de la Universitat Metodista del Sud (Southern Methodist University). 

El Museu Meadows alberga una de les colleccions d'art espanyol ms importants que existeixen fora d'Espanya, tant per extensi com per varietat. Inclou obres mestres dels principals genis espanyols: El Greco, Velzquez, Jos de Ribera, Murillo, Goya, Joan Mir i Picasso. Els seus fons inclouen retaules del renaixement, llenos barrocs de gran format, esbossos de l'poca rococ, escultures de fusta policromada, paisatges impressionistes, art abstracte, una collecci gaireb completa de gravats de Goya i una selecci d'escultura dels principals mestres del segle XX: Rodin, Aristide Maillol, Giacometti, Henry Moore i Claes Oldenburg.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386559" title="Gustavo Poyet Domnguez" nonfiltered="4204" processed="4183" dbindex="149235">
Gustavo Augusto Poyet Domnguez, s un ex-futbolista uruguai dels anys 1990, que va jugar sobretot en el Reial Saragossa i en el futbol angls durant la seva carrera esportiva. 

 Carrera esportiva . 
 Com jugador . 
Poyet va nixer a la capital d'Uruguai, Montevideo, un 15 de novembre de 1967. Va iniciar la seva carrera en River Plate (Uruguai)en 1986/87 i desprs va passar al Grenoble, en la segona divisi del futbol francs (Ligue 2). Posteriorment va ser traspassat al Reial Saragossa, en 1990. 

Amb Poyet en el quadre manyo, va guanyar la Copa del Rei, en 1994 i, un any desprs, la Recopa d'Europa, en la final disputada a Pars a l'Arsenal F.C.. En total va disputar 239 partits en l'esquadra de la Romareda, anotant un total de 63 gols. 

Acabada la seua etapa espanyola, va fitxar pel Chelsea. No obstant aix, la primera temporada en el club londinenc no la va disputar donat que va sofrir un trencament de lligament en un dels seus genolls. Tanmateix, tamb va guanyar el ttol de Recopa europea en 1998, juntament amb la Supercopa d'Europa, disputada a Mnaco i on va marcar davant el llavors guanyador de la Lliga de Campions, el Reial Madrid. En la seva segona temporada com jugador blue, va assolir el tercer lloc en la FA Premier League, per darrere del Manchester United i de l'Arsenal. Desprs va aconseguir la FA Cup i la Supercopa d'Anglaterra.

El seu segent dest tamb seria a Londres, el Tottenham Hotspur. Amb els blanc-i-negres va ser finalista de la Copa de Lliga anglesa, en 2002, per va continuar jugant amb regularitat: 82 partits i 18 gols. 

Va acabar la seva carrera en l'Swindon Town, on no va jugar ni un sol partit. 

 Com entrenador . 
Al juliol del 2006, encara en actiu, passa a ser assistent del Swindon Town junt al seu company del Chelsea, en Dennis Wise. Aquesta parella s'incorporaria a les files del Leeds a l'octubre d'eixe mateix any.

Un any desprs, Poyet torna al quadre Spurs per a treballar amb el nou entrenador, en Juande Ramos i el seu segon, en Marcos lvarez. A White Hart Lane va guanyar la Carling Cup del 2008, desprs de vncer al Chelsea. I a l'octubre del 2008, quan Ramos va ser acomiadat del Tottenham, Poyet tamb va deixar les seues funcions.

Actualment, s comentarista d'Star TV i ESPN per a la lliga espanyola.

 Selecci nacional . 
Poyet va ser internacional amb la selecci d'Uruguai en 26 ocasions, anotant 3 gols. Amb la celeste va aconseguir el ttol de la Copa Amrica, en 1995, disputada en el seu pas. 

 Clubs .
 Com jugador .
1986-1987: River Plate;
1988-1989: Grenoble;
1989-1990: River Plate;
1990-1997: Real Zaragoza;
1997-2001: Chelsea FC;
2001-2004: Tottenham Hotspur;
2006: Swindon Town Football Club;

 Com entrenador .
2006: Swindown Town (com assistent tcnic).
2006: Leeds United (com assistent tcnic).
2007: Tottenham Hotspur (com assistent tcnic).

 Ttols .
1 Copa del Rei: 1994.
1 Copa FA: 2000.
1 Community Shield: 2000.
2 Recopes: 1995 (amb Real Zaragoza); 1998 (amb Chelsea FC).
1 Supercopa d'Europa: 1998.
1 Copa Amrica: 1995.

Referncies.
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386560" title="Giacometti" nonfiltered="4205" processed="4184" dbindex="149236">

Giacometti s el cognom de diversos artistes sus-italians dels segles XIX i XX: 

Giovanni Giacometti (1868 1933), pintor post-impressionista i pare d'Alberto; ;
Alberto Giacometti (1901 1966), pintor i escultor surrealista, ms conegut que el seu pare.  ;


 
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386561" title="Perca fluviatilis" nonfiltered="4206" processed="4185" dbindex="149237">


Perca fluviatilis  s una espcie de peix de la famlia dels prcids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total i els 4,750 g de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Europa i Sibria (llevat de la Pennsula Ibrica i Itlia, per incloent-hi Grcia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 ARKive ;
 Fauna Europaea ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386567" title="Ganges (Erau)" nonfiltered="4207" processed="4186" dbindex="149238">

Ganges (en occit Ganges) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386579" title="Hoquei sobre herba als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="4208" processed="4187" dbindex="149239">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es realitz una competici en hoquei sobre herba en categoria masculina entre els dies 23 de novembre i 6 de desembre de 1956.

Comits participants.
Participaren 167 jugadors de 12 comits nacionals diferents:


 Afganistan (12);
 (11);
 (12);
 (12);

 (13);
 (17);
 (14);
 Malisia (17);

 (14);
 (14);
 (14);
 Singapur (17);


Resum de medalles.


Medaller.


Ronda preliminar.
Grup A.







Classificaci;

L'ndia passa a semifinals;

Grup B.







Classificaci;


----
Es juga un nou partit per decidir qui lidera el grup:


El Regne Unit passa a semifinals.

Grup C.







Classificaci;

Pakistan i Alemanya passen a semifinals.

Quadre final.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Hoquei sobre herba 1956;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386586" title="Al-Basasiri" nonfiltered="4209" processed="4188" dbindex="149240">
Abu l-Harith Arslan al-Muzaffar al-Basasiri fou un esclau turc i destacat cap militar al servei de la dinastia buwyhida.

Mawla de Baha al-Dawla va pujar als ms elevats rangs militars comenant a destacar sota Djalal al-Dawla (1025-1044) en les guerres que aquest va tenir amb el seu nebot Abu Kalidjar i contra el ukylides (Uqylides o Banu Ukayl) de Mossul. Sota al-Malik al-Rahim Khusraw Firuz (1048-1055) va jugar un paper rellevant. Era poca de lluites continues, on les tropes turques de Bagdad no tenien disciplina i els sunnites i xites lluitaven a la capital, a ms de l'existncia de pretendents buwyhides, de les ambicions dels ukylides i de la existncia de bandidatge a la regi tant d'rabs com de kurds, tot complicat per la intervenci dels seljcida Tughril Beg. Al-Basasiri va conquerir al-Anbar al ukylida Karwas (1050), i Bssora al germ de Malik al-Rahim (1052); va combatre el bandidatge a Bawazidj (1054) i va donar suport al mazydida Dubays que estava sent atacat a al-Djamian (desprs al-Hilla) pels Banu Khafadja.

El 1054 una revolta dels turcs de Bagdad va triomfar i els rebels van saquejar Bagdad; el ukylida Kuraysh va aprofitar per fer una incursi a Baradan on van fer molt de bot, i poc desprs van ocupar al-Anbar, feu d'al-Basasiri. Llavors aquest va trencar amb Malik al-Rahim i va fer la khutba en nom de Tughril Beg. A Bagdad el visir abbssida Rais al Ruasa ibn al-Muslima, havia abandonat tamb als buwyhides i es va declarar per Tughril Beg (1054) que des de el 1052 s'havia installat a Hulwand i al que va cridar a Bagdad (1055). El visir va impedir a al-Basasiri de actuar contra els ukylides de Kuraysh que havien anat tamb a Bagdad, i el general va reaccionar i va tallar els subsidis al califa, i el mar del 1055 va reconquerir al-Anbar. Llavors es va dirigir a Bagdad on no va anar a fer homenatge al califa. 

El visir va instigar manifestacions sunnites que van acabar en disturbis; al-Basasiri, que havia anat a Wasit amb Malik al-Rahim, va fer emetre una fatwa declarant els disturbis (en els que s'havien destrut gerres de vi del vaixells propietat d'un cristi) illegals. El visir el va acusar d'estar d'acord amb el califa fatimita, i els turcs de Bagdad van saquejar la seva casa a Bagdad. Mentre Tughril Beg, amb l'excusa d'anar a fer el peregrinatge i a combatre als fatimites, havia anat a Bagdad on les seves tropes van arribar davant la ciutat. Malik al-Rahim va anar a Bagdad i al-Basasiri va anar a terres del mazydida Dubays que era son cunyat. El califa, el visir i Malik al-Rahim van acceptar la entrada de Tughril Beg a Bagdad i es va fer la khutba en nom seu el 15 de desembre de 1055. Tughril va fer entrada solemne el dia 18 de desembre. Per les seves tropes ghuzz aviat es van enfrontar a la poblaci. Tughril va acusar a Malik al-Rahim dels disturbis i pillatges que van seguir, i el va fer detenir el 23 de desembre.

Tughril Beg va ordenar a Dubays trencar amb al-Basasiri i aquest va haver de marxar a Rahba, al Eufrates i va demanar al califa fatimita de poder anar al Caire, per el visir fatimita al-Yazuri va refusar l'asil, per el califa fatimita es va mostrar d'acord en enviar tropes contra Tughril per impedir la conquesta per aquest de Sria i desprs Egipte, el va nomenar governador de Rahba i li va enviar diners, robes, cavalls, i armament, que li va portar el delegat fatimita al-Muayyad fi l-Din al-Shirazi, plenipotenciari a la regi de l'Eufrates.

La propaganda fatimita (1056-1057) va decantar al seu costat alguns amirs, afavorida tamb per la hostilitat de la poblaci a les forces ghuzz seljcides. En diversos llocs del Iraq, com Wasit, es va llegir la khutba en nom del califa fatimita al-Mustansir Abu Temim Moad (1035 1094). El mazydida Dubays es va revoltar contra Tughril i va tornar a l'aliana amb al-Basasiri. Aquest va tenir tamb el suport dels rabs nmades i el dels turcs de Bagdad, espoliats per Tughril. Al-Basasiri amb forces prpies i de Dubays va anar a la regi de Sindjar on va derrotar greument als seljcides dirigits per Kutlumush, cos de Tughril, que va haver de fugir cap al Azerbaidjan (9 de gener de 1057). El ukylida Kuraysh, ferit, fou fet presoner i es va declarar a favor d'al-Basasiri i del califa fatimita que fou reconegut a Mossul. 

Tughril va abandonar Bagdad el 19 de gener de 1057, va rebre reforos des de Prsia, i va avanar cap a Mossul, que va conquerir; desprs va seguir cap a Nisibis. Dubays i Kuraysh van tornar al seu partit i al-Basasiri va retornar a Rahba amb els turcs de Bagdad i un grup de ukylides. Quan va arribar el seljcida Ibrahim Inal, germ de Tughril, que odiava als rabs, Kuraysh va renovar la seva aliana amb al-Basasiri, i Dubays va fer el mateix i va retornar a Djamian (al-Hilla). Tughril va prendre venjana a Sindjar per la derrota patida pels seus i va deixar a Inal a Mossul, retornant a Bagdad on fou rebut pel califa que li va donar el ttol de rei d'Occident i d'Orient (24 de gener de 1058).

Ibrahim Inal aspirava al sultanat en perjudici del seu germ i es va posar en contacte amb al-Basasiri i al-Muayyad (que era a Alep) per obtenir suport fatimita per enderrocar a Tughril, a canvi de fer la khutba en nom del califa fatimita. Va abandonar Mossul que fou immediatament ocupada per Kuraysh i al-Basasiri (encara que la ciutadella va resistir quatre mesos), per Tughril va recuperar la ciutat, i va avanar contra Nisibis i al-Basasiri va fugir de Rahba cap a Damasc.

En aquell moment Ibrahim Inal es va declarar obertament en rebelli contra el seu germ i va marxar cap al Djabal. El 5 de novembre de 1058 Tughril Beg va abandonar Nisibis que havia ocupat i va perseguir al seu germ. Aix Iraq va quedar lliure de forces seljcides i al-Basasiri no va tardar en tornar a Hit i desprs a al-Anbar. El califa al-Qaim, ple de dubtes, no sabia si sortir de Bagdad o no (el mazydida Dubays li va oferir refugi als seus dominis) per finalment va restar a la capital. El 27 de desembre al-Basasiri va entrar a Bagdad (part occidental)  amb 400 cavallers i el 1 de gener de 1059 va fer la khutba en nom del califa fatimita. El 8 de gener va creuar el riu i el califa fatimita fou proclamat a la mesquita de Rusafa a la part oriental.

El califa va fortificar el seu palau per al-Basasiri tenia el suport dels xites i de part dels sunnites que odiaven als ghuzz; excitats pel visir un grup d'haiximites i eunucs del palau van voler front a al-Basasiri per foren derrotats a la vora del Hipdrom  i el 19 de gener de 1059 al-Basasiri va atacar el palau; el califa i el visir van fugir i van demanar asil a Kuraysh que els hi va donar i els va portar a al-Haditha amb el seu cos Muharish; el palau fou saquejat; al-Basasiri es va apoderar de les insgnies del califa que va enviar al Caire i el 29 de gener de 1059 va celebrar la festa de les vctimes amb banderes egpcies. Va deixar en mans de Kuraysh al califa per li va exigir la entrega del visir al que va executar de manera horrible el 16 de febrer de 1059. Al-Basasiri va prendre possessi de Bssora i Wasit per no va aconseguir dominar el Khuzestan.

El califa fatimita es va molestar per que no li fou entregat el califa abbssida. Tamb el visir al-Yazuri fou destitut i executat acusat d'arrunar les finances del pas pel suport donat a al-Basasiri. El califa va abandonar a al-Basasiri.

Mentre Tughril havia triomfat sobre el seu germ Ibrahim Inal  (juliol del 1059)  i estava disposat a tornar a Bagdad. Va oferir a al-Basasiri de deixar-li Bagdad a canvi de fer la khutba en el seu nom, restablint a al-Qaim al tron, assegurant que en aquest cas no tornaria a Bagdad. En cas d'oposar-se a la proposta, Kuraysh fou convidat a abandonar a al-Basasiri. Aquest darrer va negociar amb el califa per desautoritzar al seljcida sense xit. Kuraysh li va recordar la ingratitud del califa fatimita i li va dir que Tughril el perdonaria, per al-Basasiri no va voler acceptar canviar de bndol.

Tughril finalment va avanar cap a Bagdad . Muharish, a petici del seljcida, va alliberar al califa que es va reunir amb Tughril  a Naharawan el 1 de gener de 1060 i al dia segent  va entrar al seu palau. Kuraysh ja havia abandonat a al-Basasiri i aquest havia sortit de Bagdad el 14 de desembre amb la seva famlia i s'havia refugiat a Kufa.

No gaire desprs els soldats de Tughril van atrapar a al-Basasiri que estava en companyia de Dubays. Aquest va passar altre cop al bndol de Tughril per al-Basasiri s'hi va negar i va presentar batalla a Saki al-Furat, prop de Kufa, per fou derrotat i mort (15 de gener de 1060). El seu cap fou portat a Bagdad.

 Bibliografia .
Quatremere, Mmoires sur l'gypte;
Le Strange, Baghdad;
G. Wiet, Histoire de la Nation gyptiene;
G. Wiet, L'gypte arabe;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386588" title="Hounslow (districte)" nonfiltered="4210" processed="4189" dbindex="149241">


Hounslow s un districte Londinenc, Regne Unit. Exactament de l'rea coneguda com Oest de Londres.

 Barris de Hounslow .
El districte de Hounslow est format pels segents barris:

Brentford;
Chiswick;
Cranford;
East Bedfont;
Feltham;
Grove Park;


Gunnersbury;
Hanworth;
Hatton;
Heston;
Hounslow;
Hounslow West;


Isleworth;
Lampton;
Lower Feltham;
North Hyde;
Osterley;
Spring Grove;
Woodlands;


A la vegada el districte de Housnlow est dividit en cinc rees o circumscripcions electorals del districte: Chiswick, Central Hounslow, Isleworth and Brentford, Heston and Cranford i West

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386589" title="Lluita als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="4211" processed="4190" dbindex="149242">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es disputaren 16 proves de lluita, totes elles en categoria masculina. Es realitzaren vuit proves en lluita lliure i vuit proves ms en lluita grecoromana entre els dies 28 de novembre i 6 de desembre de 1956.

Participaren 173 lluitadors de 30 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Lluita grecoromana.


Lluita lliure.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Lluita 1956;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386595" title="Islington (districte)" nonfiltered="4212" processed="4191" dbindex="149243">


Islington s un districte Londinenc, Regne Unit. Exactament de l'rea coneguda com Nord de Londres a lInterior de Londres. El districte es va constituir el 1965 de la fusi del districtes de Islington i Finsbury.

 Barris de Islington .
El districte de Islington est format pels segents barris:

The Angel;
Archway;
Ashburton Grove;
Barnsbury;
Canonbury;


Clerkenwell;
Finsbury;
Finsbury Park;
Highbury;
Holloway;


Islington;
Kings Cross;
Newington Green;
Pentonville;
St Luke's;
Tufnell Park;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386597" title="Single" nonfiltered="4213" processed="4192" dbindex="149244">


Un single s un disc fonogrfic de curta durada amb una o dues gravacions a cada cara.

Els antics discs de vinil venien en format de set polzades (7"), per en l'actualitat es publiquen singles en cassets, discs compactes i format digital. La seva publicaci generalment compleix fins de promoci, distribuci, segmentaci (per a rdio, DJ...) i mrqueting, en diversos formats com el single promocional o el maxi single.

 Descripci .
El single presenta, generalment, una o dues canons principals (anomenades cara A i cara B). La primera cont la can que es presenta, mentre que la segona presenta una altra can addicional que habitualment s una mescla o remescla diferent del tema principal, una altra can del repertori de l'lbum o algun tema indit no incls en l 'lbum. 

 Fins .
 Promoci .
El tema principal del single generalment prov d'un lbum musical que ha estat o ser llanat de forma imminent, a fi de donar a conixer l'lbum o l'artista i promoure'n la venda. 

 Distribuci i segmentaci .
Tot sovint, a les cares A es publiquen versions per a rdio (edici rdio o edici per a rdio, en angls radio edit) per dues raons principals: per a que tingui una durada adient per a la rdio (generalment tallant la can original), o per a censurar qualsevol paraulota, grolleria o vulgaritat que pugui tenir la can en la seva versi original.

 Mrqueting i colleccionisme .
Generalment a les caras B s'inclouen temes indits, remescles exclusives i altres extres (versions extrallargues, versions que inclouen llenguatge vulgar, versions rares, versions interpretades en directe...), amb la intenci d'obsequiar al consumidor amb un article de colleccionisme o mrqueting. Aquesta caracterstica s habitual en el format maxi single.

 Tipus de singles .
 Single comercial .
El single comercial s el que es posa a la venda per al pblic, generalment amb el format clssic de dues canons: una a la cara A, que s la can que es promociona, i una altra a la cara B, que pot ser una altra can de l'lbum, o una remescla o mescla del tema original, o un tema indit o (caracterstic en els singles de rap) una versi instrumental i una altra a capella, per tal de fomentar-ne la comercialitzaci.

 Single promocional .
Un single promocional generalment s un disc que porta una nica can, encara que en algunes ocasions inclou dues canons, i fins i tot una can i un avan (en angls snippet). 

Es publiquen principalment per a ser distributs en les emissores de rdio i discogrfiques; generalment no porten portada, sin que el disc ve incls en una funda de plstic o un altre material; tot i que excepcionalment es distribueixen al pblic, solen incloure portada i contraportada, normalment diferents a les del single comercial.

 Doble single .
Els singles generalment contenen una sola cara A, per en el format de doble single en posseeixen dues (a part de la cara B) perqu presenten dues canons com a principals. Ambds ttols s'uneixen grficament mitjanant la tipografia / (anomenada barra) component el ttol del doble single, encara que, ocasionalment, el ttol pot presentar qualsevol altra denominaci. Solen ser considerats de forma independent a la publicaci dels singles per separat, i la seva publicaci sol tenir fins comercials en segments de mercat en qu el single nic, al mateix preu, no obtindria vendes suficients.

 Maxi single.
Un maxi single, o simplement "maxi", s un format musical per a singles que presenta ms de dues canons.

s un single musical en format de dotze polzada (12", la mateixa mida d'un LP). Generalment un single porta un o dos temes com a mxim: una can a la cara A (el single) i una altra a la cara B (la can acompanyant), format tpic en un single de set polzades (7"). Un maxi sol incloure entre 3 i 5 canons. Aquest tipus de discos s un preludi d'un posterior LP. s habitual incloure a la cara B del maxi single canons indites o b canons que van quedar descartades de l'lbum.

 Formats .
 Vinil .
s el format tradicional de singles, generalment de 7 polzades (12 en els maxi singles). Les seves vendes van decaure en els anys 90 amb l'aparici del disc compacte, per es va mantenir grcies a la utilizaci del format vinil per part dels DJ i els colleccionistes. El mercat de singles de vinil va continuar en aquesta crisis fins el 2001, mantenint-se bsicament grcies als DJ, quan va venir l'inesperat sorgiment dels llanaments singles grcies a l'auge de la msica electrnica, a la baixada dels preus de les eines de creaci musical i a la divulgaci de la cultura musical i el colleccionisme.

 Casset .
Va constituir l'alternativa al vinil a mitjans dels anys 80, distribuint-se fins a l'aparici del disc compacte que el va substituir prcticament en la seva totalitat.

 Disc compacte .
El format de disc compacte per a singles va ser introdut per primera vegada a mitjans de la dcada dels 80, per no va ser posat en el mercat fins a 1990. Els CD aviat van fer desaparixer les vendes d'altres formats com el vinil i la casset, comenant la dcada dels 90. Les companyies comenaren a llanar menys singles, en el moment en qu Billboard va canviar les seves regles de permetre singles sense llanaments comercials. Com a consequncia d'aquesta nova norma, la producci i les vendes de singles van disminuir enormement.

Avui en dia estan sent substituts en part per les descrregues digitals.

 Vdeo .
Tradicionalment en VHS, aquest format contenia el videoclip del single i es distribua en els canals de msica televisada i discogrfica o b al consumidor juntament amb la casset del single.

 DVD .
El format DVD per a singles va ser introdut a finals dels 90 i a inicis del 2000. Tot i que diverses companyies registrades els han refusat per emetre discos compactes, se n'han publicat nombrosos en aquest format. Considerats com artcles de collecci, generalment contenen el videoclip de la can del single, i ocasionalment extres i "com es va fer". Aquest format va substituir al del vdeo, que tradicionalment contenia els videoclip.

 La versi single i la versi editada per a rdio .
La versin single sol ser una mica ms curta que la versi oficial de l'lbum i, fonamentalment surt publicada en el disc single del tema corresponent, b sigui en format de vinil o en CD. 

La versi single no s necessriament idntica a la versi editada per a rdio (en angls radio edit), ja que aquestes, que generalment estan realitzades i dsitribudes per a la seva promoci radial, sent ms curtes que la prpia versi single i estant censurades. Tambi la versi single pot ser una versi indita en la seva masteritzaci o interpretaci.

 Notes .















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386600" title="Aproximacions i errors" nonfiltered="4214" processed="4193" dbindex="149245">


 APROXIMACIONS . 



En operar amb nombres reals, de vegades trobem decimals amb moltes xifres i , per faciltar la feina, els podem expressar de forma aproximada.
Una aproximaci o valor aproximat d'un nombre s un altre nombre prxim al primer, al qual representa i substitueix.
Podem fer l'aproximaci d'un nombre per defecte, si el valor aproximat s ms petit que el nombre, o per excs, si el valor aproximat s ms gran que el nombre. Hi ha dues maneres d'aproximar nombres:
 Per arrodoniment ;
 Per truncament ;

( De les dues maneres d'aproximar un nombre, la que menys error produeix s l'aproximaci per arrodoniment.)
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 ERRORS .

Sempre que substitum el valor exacte d'una quantitat per un valor aproximat cometem un error. Hi ha tres tipus d'errors:
 Error absolut ;
 Error relatiu ;
 Error percentual o tant per cent d'error ;


COTA D'ERROR 

Anomenem cota d'error  l'error mxim possible d'una aproximaci.


Fonts: Matemtiques 4 - casals







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386602" title="Els Viatges de Gulliver" nonfiltered="4215" processed="4194" dbindex="149246">
Els Viatges de Gulliver s una obra de Jonathan Swift de 1726 que narra els viatges fantstics de Gulliver per satiritzar els costums anglesos de l'poca de l'autor. La novella ha viscut nombroses adaptacions flmiques i sequelles, com la pellcula en dibuixos animats de 1939 de Dave Fleischer.

Argument.
El primer viatge de Gulliver s a Lilliput, un pas on tot s de mida petita i on arriba a la cort reial. Els habitants el fan presoner quan es nega a atacar el pas ve i ha de fugir. Posteriorment visita Brobdingnag, que s un pas de gegants. s tractat com una mascota de fira per la seva mida petita i viu aventures que barregen l'pica i l'humor. 

Els tres viatges posteriors sn ms breus. Visita l'illa de Laputa i altres pasos propers, on els habitants es dediquen noms a l'especulaci terica. Des d'all busca com poder retornar a casa seva, passant pel Jap. Un cop a Anglaterra, s'embarca en un darrer viatge i per un mot de la tripulaci ha de visitar el pas dels Houyhnhnms, poblat per cavalls parlants d'una intelligncia superior. Gulliver vol quedar-se amb ells, admirat per la seva civilitzaci, per s expulsat i torna a casa seva, per no sortir-ne ms.

Interpretaci.
L'obra s una stira dels costums contemporanis i diversos personatges o conceptes han passat a la cultura popular. Per exemple, Yahoo s com es diuen els humans al pas dels cavalls, terme que ha inspirat una empresa informtica, i Lilliput, amb els seus derivats, es considera sinnim de petit en diverses llenges. Dos satllits de Mart reben el seu nom a partir d'idees de l'obra (Deimos i Fobos).

Els lilliputencs sn ridculs perqu amb qualsevol excusa van a la guerra, fet que usa Swift per denunciar l'absurd de qualsevol conflicte armat. Els seus oposats, els gegants, viuen massa pendents de la riquesa (sn una crtica a la noblesa). Tamb critica els debats estrils de les societats cientfiques, en comptes de pensar aplicacions per als seus desobriments que ajudin a millorar la vida de la gent. 

Al darrer viatge, es pregunta per la natura de l'sser hum (els cavalls sn molt ms nobles que els homes al llibre), corrompuda per la societat (la seva visi barreja la concepci de Rousseau amb el pessimisme de Hobbes, que el porta a renegar de la seva famlia quan torna a la seva llar). s un viatge on mostra una possible utopia, contra tots els defectes que han aparegut en les societats fantstiques precedents.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386603" title="Kensington i Chelsea" nonfiltered="4216" processed="4195" dbindex="149247">
 
Kensington i Chelsea s un districte Londinenc, Regne Unit, amb estatus de districte Reial. Exactament a la part oest de de l'rea coneguda com Central London.

s un rea urbana i en el cens de 2001 fou la localitat amb major densitat del Regne Unit amb una poblaci de 158.919 i 13.244 per km en una rea d'uns 12 km.

El districte s troba a l'oest del districte de Ciutat de Westminster, cor del modern Londres, i cont un substancial nombre de serveis com museus i universitats, i s la seu dels centres comercials ms coneguts del mn: Harrods. I a ms tamb t de les rees residencials ms esxlusives. tant dels districtes de Londres com del mn.

 Barris de Kensington i Chelsea .
El districte de Kensington i Chelsea est format pels segents barris:

Brompton;
Chelsea;
Earl's Court;
Holland Park;
Kensington;


North Kensington;
Notting Hill;
South Kensington;
Kensington High Street;
West Brompton;
West Kensington (Part);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386605" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="4217" processed="4196" dbindex="149248">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es disputaren 13 proves de nataci, set en categoria masculina i sis en categoria femenina. La competici es desenvolup al Centre Aquatic de Melbourne entre els dies 29 de novembre i 7 de desembre de 1956.

Participaren un total de 235 nedadors, entre ells 99 dones, de 33 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Nataci 1956;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386609" title="Uros" nonfiltered="4218" processed="4197" dbindex="149249">



Els Uros sn un poble desaparegut que poblava antigament les illes flotants del mateix nom, del Llac Titicaca al Per. El nom indi original dels Uros en llengua uru era Kotsuni.

Els Uros s'han extingit completament, als anys 1950, abandonen la seva terra de canyes als indis aimara de Puno. Aquests darrers ocupen les illes flotants amb finalitats turstiques, perpetuant-hi les tradicions Uros.

Llengua.

Al comenament dels anys 2000, la llengua dels indis Uros (que s'anomena uru o iru-utu) no comptava amb ms que dos parlants sobre una comunitat indgena amb menys de 200 persones (parlant ara castell o aimara). Aquesta llengua s molt propera del chipaya, fins al punt que aquestes dues llenges sn sovint considerades com les dues variants d'una mateixa llengua, l'uru-chipaya.

La llengua uru-chipaya s al seu torn anomenada sovint pukina, en referncia a una antiga lingua franca homnima i prestigiosa parlada abans a la regi, al temps dels inques.

Mode de vida.


Installats a sis quilmetres de la ciutat de Puno, viuen sobre un arxiplag de 40 illes flotants fetes d'una pea i a base de totora (Scirpus californicus), una mena de canya. Igualment, tots els habitatges i mobles sn fabricats a partir d'aquesta canya.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386611" title="Pentatl modern als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="4219" processed="4198" dbindex="149250">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es disputaren dues proves de pentatl modern en categoria masculina. Les proves es disputaren entre els dies 23 i 28 de novembre de 1956.

Aquest esport combina proves de tir (competici de tir de 10 metres de distncia), esgrima (competici d'espasa), nataci (200 metres lliures), hpica (concurs de salts d'obstacles) i cros.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Pentatl modern 1956;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386613" title="Kingston upon Thames (districte)" nonfiltered="4220" processed="4199" dbindex="149251">


Kingston upon Thames s un districte Londinenc, Regne Unit. Exactament de l'rea coneguda com Sud-Oest de Londres. El barri ms gran del districte s Kingston upon Thames, que dna nom al districte, per cobreix una rea major que inclou llocs com Surbiton, Chessington, New Walden  o Tolworth.

Juntament amb el districte de Kensington and Chelsea, s un dels dos districtes amb estatus de districte Reial.

 Barris de Kingston upon Thames .
El districte de Kingston upon Thames est format pels segents barris:

 Berrylands;
 Chessington;
 Coombe;
 Kingston upon Thames;
 Kingston Vale;
 Malden Rushett;


 Motspur Park;
 New Malden;
 Norbiton;
 Old Malden;
 Surbiton;
 Tolworth;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386614" title="Munros" nonfiltered="4221" processed="4200" dbindex="149252">
Els munros sn les muntanyes escoceses d'una alada superior a 914,4m (3000 peus). Sn anomenades aix ja que Sir Hugh Munro (1856-1919) va fer el primer cens exhaustiu d'aquestes, conegut amb la denominaci de Munro's Tables, el 1891.

Existeixen altres classificacions per a les muntanyes ms baixes, que comprenen els marilyns, els corbetts, els grahams i (al sud del pas), els donalds. Tanmateix els munros continuen sent nics ja que no tenen criteris d'admissi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386615" title="Lambeth (districte)" nonfiltered="4222" processed="4201" dbindex="149253">


Lambeth s un districte Londinenc, Regne Unit. Exactament de l'rea coneguda com Sud de Londres.

 Barris de Lambeth .
El districte de Lambeth est format pels segents barris:

Brixton;
Clapham;
Crystal Palace;
Gipsy Hill;
Herne Hill;
Kennington;
Lambeth;
Loughborough Junction;
Oval i The Oval;


Stockwell;
Streatham;
Streatham Hill;
Eastfields;
Tulse Hill;
Vauxhall;
Waterloo Road;
West Dulwich;
West Norwood;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386619" title="Brissac (Erau)" nonfiltered="4223" processed="4202" dbindex="149254">

Brissac (en occit Brissac) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 

Geografia.
Brissac est situat a la vall de l'Avze (flumine acquae d'Aveza el 1271), un petit afluent de l'Hrault.

Monuments.
Castell, del segle XI, pertanyia als senyors de Ganges.
Esglsia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386620" title="Lewisham (districte)" nonfiltered="4224" processed="4203" dbindex="149255">


Lewisham s un districte Londinenc, Regne Unit. Exactament de l'rea coneguda com Sud-est de Londres.

 Barris de Lewisham .
El districte de Lewisham est format pels segents barris:

Bellingham;
Blackheath;
Brockley;
Catford South;
Crofton Park;
Downham;
Evelyn;
Forest Hill;
Grove Park;


Ladywell;
Lee Green;
Lewisham;
New Cross;
Perry Vale;
Rushey Green;
Sydenham;
Telegraph Hill;
Whitefoot;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386621" title="Poussan" nonfiltered="4225" processed="4204" dbindex="149256">

Poussan (en occit Poussan) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386622" title="Cant de Deux-Sorru" nonfiltered="4226" processed="4205" dbindex="149257">

El cant de Deux-Sorru s un divisi administrativa francesa situada al departament de la Crsega del Sud, a la regi de  Crsega.

 Demografia .


 Administraci .


 Composici .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386623" title="OpenSolaris" nonfiltered="4227" processed="4206" dbindex="149258">


OpenSolaris s un projecte sota llicncia Open Source CDDL (Llicncia de Desenvolupament i Distribuci Com), creat per Sun Microsystems per construir i desenvolupar una comunitat de desenvolupadors al voltant de les tecnologies del sistema operatiu Solaris. El projecte est dirigit a programadors, administradors de sistemes i usuaris que vulguin desenvolupar i millorar sistemes operatius. La seva llicncia lliure no s compatible amb la GPL.

Aproximadament 16,400 membres estan registrats a la comunitat d'OpenSolaris, dels quals 11,000 sn treballadors de Sun. Una comunitat activa d'usuaris est creiexent a nivell mundial, i dotzenes de comunitats de tecnologies OpenSolaris s'han desenvolupat; especialment al seu lloc web oficial. Hi ha per lo menys 38 grups d'usuaris a nivel mundial. OpenSolaris es deriva del codi base de l'Unix System V, encara que molt d'ell ha estat modificat des de la llicncia original per Sun per raons tcniques. Es el nic derivat del System V amb el codi font disponible. Sun Microsystems llicenciar OpenSolaris sota la GPL 3. Tamb est creant-se una comunitat al voltant de l'arquitectura de CPUs SPARC anomenada OpenSPARC. Aquesta arquitectura s hardware lliure; la documentaci tcnica d'aquesta CPU s oberta i lliure.

 Historia .
Els plans per fer OpenSolaris van comenar a principis de 2004. Es va formar un equip multidisciplinari per considerar tots els aspectes del projecte: la llicncia, models de negoci, administraci, co-desenvolupament i anlisis del codi de font, eines, comercialitzaci, diseny i desenvolupament de la comunitat. Un software experimental fou format al septembre de 2004 amb 18 persones que no eren membres de Sun, va funcionar durant 9 mesos, en els cuals s'hi van adherir 145 participants externs. 

L'apertura del codi font de Solaris ha estat un procs que s'ha anat incrementant. La primera part del codi base de Solaris que es va lliberar fou la facilitat de tra dinmic de Solaris (coneguda comunment com DTrace), una eina pels administradors i desenvolupadors que ajuda al sistema al funcionamient i la utilizaci ptima. DTrace fou llanat el 25 de gener de 2005. En aquell moment, Sun tamb va llanar la primera fase del lloc web de opensolaris.org, anunciant que la base del codi de OpenSolaris seria llanada sota la CDDL , i va anunciar l'intent per formar la Community Advisory Board (CAB). El dia del llanament, en el cual el codi de sistema de Solaris fou llanat, fou el 14 de juny de 2005. Continua sent un  codi de sistema que no est lliberat, i est disponible solament com fitxers binaris. El codi font d'OpenSolaris representa el codi de l'estructura del desenvolupament ms recent de Solaris. 

Cinc membres del CAB var ser anunciats el 4 d'abril de 2005: dos van ser triats per la comunitat experimental, dos designats per Sun, i un va ser designat per la comunitat de software lliure per Sun. Els membres del Consell consultiu de la comunitat de 2005/2006 OpenSolaris eren Roy Fielding, Al Hopper, Rich Teer, Casper Dik, i Simon Phipps. El 10 de febrer de 2006 Sun va firmar la carta d'OpenSolaris, format-se un grup independient a la comunitat d'OpenSolaris sota la direcci del taulell que gobernaba OpenSolaris (OGB). El CAB anterior es va convertir amb el primer OGB, amb la tasca de crear i de confirmar el gobern de la comunitat d'OpenSolaris no ms endavant que el 30 de juny de 2006. El treball de crear el document o la  constituci  del gobern est en marcha, condut per un grup de funcionament del gobern que abarca el OGB i tres membres invitats, Stephen Hahn i Keith Wesolowski (desenvolupadors en l'organitzaci de Solaris de Sun) i Ben Rockwood (membre de la Comunitat prominent d'OpenSolaris).

 Llicncia .
Sun ha publicat la major part del codi font de Solaris sota CDDL, que es basa en la versi pblica 1.1 de Mozilla Public License (MPL). CDDL fue aprobat com llicncia oberta per Open Source Initiative (OSI) al gener de 2005 i cumpleix la definici de software lliure de la FSF. Durant l'avs de Sun de que llanarien Java sota la GNU Llicncia pblica general de GNU (GPL), Jonathan Schwartz i Rich Green ambds van fer alusi a la posibilitat de llanar Solaris sota la GPL, Green va dir que ell no era "certament" contrari a rellicenciar sota la GPL. Quant Schwartz el va presionar, Green va dir que Sun "hi donaria un cop d'ull". Al gener de 2007, eWeek va divulgar que fonts annimes de Sun van dir que OpenSolaris tingus una llicncia doble sota la CDDL i la GPLv3. Green va respondre al seu blog al dia segent que l'article era incorrecte, dir que encara Sun est donant "una consideraci molt seria  a un arreglo tan gran de la llicncia, estaria conforme a l'acord pel resto de la comunitat de OpenSolaris".

 Distribucions .
Belenix: Live CD/DVD.
marTux: LiveCD/DVD, primera distribuci per SPARC.
Nexenta OS: GNU/Solaris basat amb Debian l'objetiu principal es oferir soport per una gran varietst de hardware.
Polaris: versi experimental per PowerPC.
SchilliX: Live CD orientat a Gesti.
OpenSolaris for System z;
Indiana;

 Enllaos externs .

Portal de la comunitat Hispana OpenSolaris lloc oficial .
Lloc web de OpenSolaris.org lloc oficial .
Pgina web de OpenSPARC .

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386625" title="Notre-Dame-de-Londres" nonfiltered="4228" processed="4207" dbindex="149259">

Notre-Dame-de-Londres s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386627" title="Viols-en-Laval" nonfiltered="4229" processed="4208" dbindex="149260">

Viols-en-Laval s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386628" title="Loch Ness" nonfiltered="4230" processed="4209" dbindex="149261">



El loch Ness (llac Ness, en catal) s un llac d'Esccia situat als Highlands, al sud-oest de la ciutat d'Inverness i al nord-est de Fort Augustus.

Geografia.

De forma molt allargada, el loch s'estn sobre aproximadament 35 km ; la seva amplada varia d'1,2 a 2km i la seva profunditat mxima s de 246m. Amb 56,4km, s el segon major llac d'Esccia en volum, desprs del Loch Lomond. Les seves aiges sn emprades per produir electricitat mitjanant un sistema de bombes i de turbines.

El Loch Ness se situa sobre el trajecte del canal Caledoni que enllaa la costa est amb la costa oest d'Esccia. El seu punt ms meridional, prop de Fort Augustus, permet veure l'nica illa del Loch, Cherry Island, creada artificialment a la Prehistria (el que s'anomena un crannog).

Les runes del castell d'Urquhart, a la riba nord, compten entre els principals indrets turstics de la regi. S'ha creat un petit museu a Drumnadrochit per presentar informacions relacionades amb el monstre del llac Ness.

La llegenda del monstre del Loch Ness.

 Article ampliat: Monstre del llac Ness.

Notes i referncies.


Enllaos externs.

 El loch Ness a World Lakes Database;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386630" title="Gigean" nonfiltered="4231" processed="4210" dbindex="149262">

Gigean s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386631" title="Piragisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="4232" processed="4211" dbindex="149263">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es disputaren nou proves de piragisme, 8 en categoria masculina i 1 en categoria femenina. La competici es realitz el dia 1 de desembre de 1956 al Llac Wendouree, prop de la poblaci de Ballarat.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Piragisme 1956;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386633" title="Bosiga" nonfiltered="4233" processed="4212" dbindex="149264">

Bouzigues (en occit Bosiga) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386634" title="Candillargues" nonfiltered="4234" processed="4213" dbindex="149265">

Candillargues (en occit Candillargues) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386635" title="Merton" nonfiltered="4235" processed="4214" dbindex="149266">

Merton s un districte Londinenc, Regne Unit. Exactament de l'rea coneguda com Sud-oest de Londres.

El districte es va formar el 1965 de la fusi de Mitcham, Wimbledon i Merton & Morden, tots formaven part del comtat de Surrey. El nom deriva de l'antiga localitat de Merton, actualment centre d'aquesta rea i que ara es coneix com South Wimbledon.

 Barris de Merton .
El districte de Merton est format pels segents barris:

 Bushey Mead;
 Colliers Wood;
 Copse Hill;
 Cottenham Park;
 Lower Morden;
 Merton Park;
 Mitcham;
 Morden;
 Morden Park;
 Motspur Park;


 Phipps Bridge;
 Pollards Hill;
 Raynes Park;
 St.Helier;
 South Wimbledon;
 Summerstown;
 West Barnes;
 Wimbledon;
 Wimbledon Park;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386637" title="Saint-Paul-et-Valmalle" nonfiltered="4236" processed="4215" dbindex="149267">

Saint-Paul-et-Valmalle (en occit Saint-Paul-et-Valmalle) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386638" title="Balogna" nonfiltered="4237" processed="4216" dbindex="149268">

Balogna (en cors Balogna) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 170 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386639" title="Adissan" nonfiltered="4238" processed="4217" dbindex="149269">

Adissan (en occit Adissan) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386641" title="Aigas Vivas (Erau)" nonfiltered="4239" processed="4218" dbindex="149270">

Aigues-Vives (en occit Aigas Vivas) s un municipi francs, situat al departament de l'Erau i a la regi de Llenguadoc-Rossell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386643" title="Aigas Vivas (Gard)" nonfiltered="4240" processed="4219" dbindex="149271">

Aigues-Vives (en occit Aigas Vivas) s un municipi francs, situat al departament del Gard i a la regi de Llenguadoc-Rossell. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386645" title="La Dama de les Camlies" nonfiltered="4241" processed="4220" dbindex="149272">
La Dama de les Camlies (1848) s una novella signada per Alexandre Dumas (fill). Aquesta obra est inspirada en un fet real de la vida d'Alexandre relatiu a un roman amb Marie Duplessis, una jove cortesana de Pars que va mantenir diferents relacions amb grans personatges de la vida social. La novella pertany al moviment literari que es coneixeria com Realisme, sent de les primeres que formarien part de la transici del romanticisme.
L'pera La Traviata, del compositor itali Giuseppe Verdi, es va basar en aquesta novella.

Enllaos externs.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386646" title="Sant Grau" nonfiltered="4242" processed="4221" dbindex="149273">

Sant Grau s una muntanya que est situada a ponent del terme municipal de Sant Gregori, al Girons. Separa les valls del Ter i de la Riera de Llmena. Al capdamunt d'aquesta muntanya hi trobem les restes d'un castell, reconvertit en ermita i tamb hi ha un vrtex geodsic de l'Institut Geogrfic Nacional. En un dels vessants d'aquesta muntanya hi trobem el santuari de Santa Afra.

Enlla extern.
Informaci del vrtex geodsic de l'Institut Geogrfic Nacional;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386647" title="Ferdinando Provesi" nonfiltered="4243" processed="4222" dbindex="149274">
Ferdinando Provesi (segle XVIII - XIX) va ser un dels primers tutors de Giuseppe Verdi, considerat com un dels ms grans compositors de l'pera italiana. Provesi, natural de Parma, Itlia, va comenar a ensenyar a Verdi el 1824, quan era el mestre de msica en la catedral de Busseto (una localitat propera al llogaret on va nixer Verdi). 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386649" title="Coggia" nonfiltered="4244" processed="4223" dbindex="149275">

Coggia (en cors Coghja) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2006 tenia 828 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386651" title="Un giorno di regno" nonfiltered="4245" processed="4224" dbindex="149276">

Un giorno di regno, ossia il finto Stanislao (Un dia de regnat, o el fals Estanislao) s una pera en dos actes composta per Giuseppe Verdi amb llibret de Felice Romani, basada en la pea Le faux Stanislas d'Alexandre Vincent Pineux-Duval. Va ser estrenada en el Teatre alla Scala de Mil el 5 de setembre de 1840. 

Un giorno di regno s la primera pera cmica que va assajar Verdi. Va ser un complet fracs, al que va contribuir la seva prpia tragdia: la seva primera dona Margherita Barezzi va morir durant la composici de l'obra. Verdi no va tornar a intentar el gnere cmic fins al final de la seva carrera, amb Falstaff.

Estrena.
L'estrena al Teatre alla Scala de Mil, el 5 de setembre de 1840 sota la direcci del compositor.

Va ser un complet fracs, i va ser retirada del cartell la mateixa nit de l'estrena, amb la cancellaci de les funcions que en restaven. Verdi, des del fossat, va percebre directament les reaccions del pblic. Va reconixer que el fracs havia estat degut parcialment a la seua situaci personal. Per tamb cal buscar la causa del fracs als cantants, poc adeqats per als papers que se'ls havien assignat. Verdi no compondr una altra comdia fins a les acaballes de la seua carrera, i caldr esperar a Falstaff per veure el msic obtenir un xit esplendors amb una pera cmica. No obstant, hi va haver d'altres representacions de l'pera a Itlia durant la vida de Verdi : Vencia el 1845, Roma el 1846 i Npols el 1859.

L'argument est inspirat en fets histrics. L'any 1709, el rei de Polnia Estanislau Leszczynski va perdre el tron en la batalla de Poltava contra els saxons, i va exiliar-se a Frana. Quan va morir Frederic August I de Saxnia l'any 1733, va tornar a Polnia, disfressat de cotxer per enfrontar-se per sorpresa als seus enemics. Mentrestant, un oficial francs anomenat  Beaufleur es va fer passar per ell a Frana. La jugada d'Estanislau va tenir xit, i aix va poder recuperar el tron.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386653" title="Puig Castellar (Espolla)" nonfiltered="4246" processed="4225" dbindex="149277">


El Puig Castellar s una muntanya doble que est situada a ponent del terme municipal d'Espolla, a l'Alt Empord. Separa les valls de l'Anyet i de l'Orlina. Al capdamunt d'aquesta muntanya hi trobem les restes d'un castell visigtic, d'aqu segurament prov el seu nom, aix com un vrtex geodsic de l'Institut Geogrfic Nacional. s una muntanya doble perqu presenta dos cims, que sn anomenats el Castellar Gran i el Castellar Petit. Aquesta muntanya domina el paisatge del poble d'Espolla i n's un dels smbols naturals, per b que va quedar incls en el camp de tir militar que hi ha al poble ve de Sant Climent Sescebes.

Enlla extern.
Informaci del vrtex geodsic de l'Institut Geogrfic Nacional;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386658" title="Guagno" nonfiltered="4247" processed="4226" dbindex="149278">

Guagno (en cors Guagnu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 139 habitants.

 Demografia .


 Personatges .
 Circinellu, sacerdot resistent contra els francesos;
 Thodore Poli, bandit de Guagno.
 Mathieu Flamini, futbolista professional.

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386660" title="Loch Lomond" nonfiltered="4248" processed="4227" dbindex="149279">



El Loch Lomond (en galic escocs: Lock Laomainn) s un llac (o loch) d'Esccia situat a l'oest del pas, al sud dels Highlands. Forma part alhora de les regions d'Stirling, Argyll and Bute, i del West Dunbartonshire i se situa aproximadament a 23km al nord de Glasgow.

Les seves dimensions sn aproximadament de 37km de longitud sobre 8km d'ample. La seva profunditat mitjana s de 37 metres, amb una profunditat mxima de 190 metres. Cobreix una superfcie de 71km i t un volum de 2,6km. Per la seva superfcie, s el ms gran dels llacs de la Gran Bretanya, i el segon desprs del Loch Ness pel que fa a volum. Tanmateix no s el ms gran dels llacs de les illes Britniques, el ms gran s el Lough Neagh a Irlanda del Nord.



El Loch Lomond forma part d'en de juliol de 2002 del Parc Nacional dels Trossachs i del Loch Lomond.

A la riba Est domina el Ben Lomond, 974 metres, el cim ms meridional del masss dels Munros.

Hi ha nombroses illes disperses sobre el llac, algunes contenen runes antigues. Com, Inchmurrin, que s la major illa lacustre de les Illes britniques. Com al Loch Tay, diversos illots semblen haver estat crannogs, illes artificials construdes durant la Prehistria.

Avui el loch s ben conegut pel Club de golf del Loch Lomond que acull competicions internacionals.

Divers.

 Al cmic Tintin, la beguda preferida del Capit Haddock i de Mil s el Whisky Loch Lomond. Aquesta marca de whisky no existia quan Herg la va posar en escena per primera vegada, tanmateix existeix en efecte una destilleria Loch Lomond que produeix d'aleshores en un whisky amb aquest nom.

 El 2005, un sondatge fet als lectors del magazine britnic Radio Times, ha collocat el Loch Lomond al sis lloc de les meravelles naturals ms boniques de la Gran Bretanya.


Vegeu tamb.


 Trossachs;

Enllaos externs.

www.loch-lomond.net (avec des donnes physiques);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386661" title="Giovanni Antonio Sogliani" nonfiltered="4249" processed="4228" dbindex="149280">

Giovanni Antonio Sogliani (Florncia, 1492   Florncia, 1544) va ser un pintor itali del Renaixement.

Va ser apreciat per la seua capacitat de representar l'esperit de la Contrareforma inserint el llenguatge figuratiu de l'poca en unes personals atmosferes malencniques. Va dedicar tota la seua vida a la pintura i treball ms de 25 anys al taller de Lorenzo di Credi, seguidor de l'estil de Leonardo da Vinci, Fra Bartolomeo i Mariotto Albertinelli.

 Biografia .
De Giovan Antonio Sogliani ens parla Giorgio Vasari, qui el va conixer b i de qui diu:

Fou Sogliani persona molt honesta i religiosa, i sempre es va dedicar a les seues coses sense amonar a cap company  i era d'aspecte tan fred i malencnic que semblava la mateixa malenconia  En la seua poca esdevingu un bonssim pintor, i mostr en totes les seues obres sser un fidelssim deixeble d'aquell di Credi, NdT. i imitador del seu estil  de naturalesa pausat i tranquil en el treball

Vasari va anotar una llarga llista d'obres que Sogliani va comenar per que no arribaria a concloure mai, ats que les persones que li les van encarregar no van viure prou com per veure-les realitzades; tot i que d'altres se'n cansaven dels endarreriments i acabaven per encarregar l'obra a d'altres pintors (entre ells el mateix Vasari).

Sogliani va pintar l'absis de la Catedral de Pisa on tamb va fer la Mare de Du amb sants i La Madonna delle Grazie, comenada per Andrea del Sarto.

Tot i que va viatjar molt, sobretot per Frana, va passar la major part de la seua vida a Florncia, on s possible admirar la seua obra principal: el fresc de la visi de sant Domnec datat l'any 1536, al gran Cenacle de San Marco.
La Cappella de Santa Anna, annexa a l'Ospedale Bonifacio de Florncia, conservava una Concepci de la Verge de Sogliani, obra que desprs va ser traslladada a la galeria de l'Ospedale di Santa Maria Nuova, sempre en aquesta ciutat.

Sogliani mor als cinquanta-dos anys, desprs d'haver patit d'una malaltia de prstata.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386662" title="La battaglia di Legnano" nonfiltered="4250" processed="4229" dbindex="149281">
La battaglia di Legnano (La batalla de Legnano) s una pera en quatre actes amb msica de Giuseppe Verdi i llibret de Salvatore Cammarano, basada en la pea La Battaille de Toulouse de Joseph Mry. Va ser estrenada el 27 de gener de 1849 en el Teatre Argentina de Roma. 

Vegi's tamb. 
Batalla de Legnano: el fet histric, de 1176.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386664" title="Il corsaro" nonfiltered="4251" processed="4230" dbindex="149282">
Il Corsaro (El corsari, originalment en itali) s una pera en tres actes amb msica de Giuseppe Verdi i llibret de Francesco Maria Piave, basat en el poema The Corsair de Lord Byron. Va ser estrenada el 25 d'octubre de 1848 en el Teatre Gran de Trieste.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386670" title="Sant Josep de Calassan" nonfiltered="4252" processed="4231" dbindex="149283">
Josep de Calassan va  nixer a Peralta de la Sal, un petit poble situat a l'actual provncia d'Osca, en el 1557. Josep, era fill de Pedro Calassan, ferrer i alcalde del poble, i de Maria Gasc. 

Amb dotze anys, Josep deixa el seu poble i va estudiar a Estadilla, a 20 Km. Realitza els seus estudis en el collegi dels pares trinitaris. Josep, era un jove estudis, responsable, geners i amb una gran simpatia personal, que li permetia tenir molts amics entre els seus companys d'estudis. 

Quan compleix els catorze anys, Josep de Calassan manifesta la decisi de fer sacerdot. El seu lliurament, la seva generositat, el seu anhel per ajudar els altres, van units a una forta i vivencial fe en Du, augmentada per l'exemple i l'educaci rebuda per part de la seva famlia. 

En un primer moment no compta amb l'aprovaci paterna, ja que havent mort el seu germ gran, el seu pare pensava que el Josep havia d'encarregar-se de l'administraci de les propietats de la famlia. 

Finalment Josep aconsegueix la acodadura paterna i pot continuar el cam triat. 

s ordenat sacerdot el 1583, als 25 anys. Aconsellat pel bisbe d'Urgell, Andrs Capella, Calassan se'n va a Roma al 1592. Abans de complir els 6 anys de la seva estada a Roma, el riu Tber, es desborda, provocant la ms catastrfica inundaci del segle. Com a resultat d'aquesta, centenars de famlies pobres van quedar sense sostre, sense aliments i hi ha ms de dos mil morts. Calassan, amb gran integritat, treballa infatigablement en l'operaci d'ajuda als afectats. 

S'integra en una Cofraria, grup de persones que es dedicaven a ajudar als malalts, i comena a recrrer els barris. A partir d'aquest moment Calassan comena a pensar, a reflexionar, ... Veure tants nens sense escola per falta de mitjans econmics l'impacta. 

Per el seu cap comena a passar la idea de crear una escola gratuta oberta a tots els nens, especialment als ms necessitats. Proposa la seva idea a les autoritats eclesistiques, a gent cristiana rica. Tots, per, la rebutgen. No els interessa. 

Calassan no es desanima i decideix llanar-se a l'aventura. Demana una vella sagristia en una parrquia d'un barri pobre de Roma, i aix, a la parrquia de Santa Dorotea, comena al 1597 la primera escola gratuta d'Europa. 

Els alumnes, pocs en un principi, no tenen recursos per comprar material escolar; Calassan utilitza per aix el poc diners que rep del seu treball amb el cardenal de Colonna. Amb l'ajuda d'altres professors joves, als quals contagia el seu entusiasme, Calassan dedicar des d'aquell moment tota la seva vida a una mateixa idea: obrir les portes de les escoles a tots ... i, molt especialment, als ms necessitats. 

Calassan mai va tornar a la seva terra. Es va quedar definitivament a Roma. Per el fet de no tornar, no significava que oblida les seves arrels. 

Enguany es celebra els 400 anys d'Escoles Pias en el mn. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386671" title="Letia" nonfiltered="4253" processed="4232" dbindex="149284">

Letia (en cors Letia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 96 habitants.

 Demografia .


 Administraci .



 Personatges illustres .
 Saveriu Paoli, escriptor cors;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386672" title="PS (desambiguaci)" nonfiltered="4254" processed="4233" dbindex="149285">

Partit Socialista (Frana): Partit Socialista frnces.
Playstation: consola de videojocs.
Comanda UNIX ps: comanda dels sistemes operatius Unix-like.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386674" title="Muntiac" nonfiltered="4255" processed="4234" dbindex="149286">

Els muntiacins sn una subfamlia de crvids formada per dos gneres:

Gnere Muntiacus.
Anomenats muntjacs, d'aquest gnere n'existeixen una desena d'espcies originries totes del Sudest asitic, si b algunes han sigut introdudes a Europa.

Muntjac de Borneo (Muntiacus atherodes);
Muntjac negre (Muntiacus crinifrons);
Muntjac de Tenasserim (Muntiacus feae);
Muntjac de Gongshan (Muntiacus gongshanensis);
Muntjac de l' ndia (Muntiacus muntjak);
Muntjac de Hukawng (Muntiacus putaoensis);
Muntjac de Reeves (Muntiacus reevesi);
Muntjac de Truong Son (Muntiacus trungsonensis);
Muntjac gegant (Muntiacus vuquangensis);
Muntjac de Sumatra(Muntiacus montanus);


Gnere Elaphodus.
Elaphodus s un gnere que noms cont una sola espcie, el crvol de copet, del qual se n'han descrit quatre subespcies.
Elfode (Elaphodus cephalophus);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386675" title="Alain Bernard" nonfiltered="4256" processed="4235" dbindex="149287">




Alian Bernard (1 de maig del 1883, Aubagne Frana)nedador francs, la seva especialitat s l'estil lliure. Va guanyar 3 medalles olimpiques a Pequn 2008, una d'or, una de plata i una de bronze. Tamb s el vice-president de la candidatura de Nisa per els Jocs olmpics dels 2018.

Carrerra esportiva.
Alian noms competeix en els 50m, 100 m i 4 x 100 m lliures. Actualment el seu entrenador s Denis Auguin.
El seu palmars s de 3 medalles olmpiques, 1 medalla en els mundials.
T el record europeu dels 100m lliures amb picina llarga, aconseguit a Pequn 2008 al 13 d'agost de 2008 i amb el temps de 47,20 segons. Aquest rcord va ser el rcord del mn durant unes hores per el mateix dia el nedador austrarli Eamon Sullivan el va batir amb el temps de 47,05 segons. Tamb t el record francs amb picina curta del 100 lliures amb el temps de 46,39 segons.



Vida Personal.
Actualment s la parella sentimental de la nedadora francessa Coralie Balmy.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386676" title="Puig d'Esquers" nonfiltered="4257" processed="4236" dbindex="149288">

El Puig d'Esquers s una muntanya doble que est situada entre els termes municipals de Colera i Llan, a l'Alt Empord. s una muntanya amb una visi excepcional de la plana empordanesa aix com de les petites valls que hi ha entre les ltimes estribacions muntanyenques i el mar (Llan, Colera, Garbet...), cosa que va fer que s'hi construs una caseta de vigilncia per als incendis. En els seus vessants hi trobem diferents monuments megaltics aix com les esglsies romniques de Sant Miquel de Colera i Sant Mart de Vallmala.

Enlla extern.
Informaci del vrtex geodsic de l'Institut Geogrfic Nacional;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386677" title="Murzo" nonfiltered="4258" processed="4237" dbindex="149289">

Murzo (en cors Murzu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 96 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386679" title="L'Europa riconosciuta" nonfiltered="4259" processed="4238" dbindex="149290">
L'Europa riconosciuta s una pera en dos actes composta per Antonio Salieri amb llibret de Mattia Verazi. Es va representar per primera vegada amb motiu de la inauguraci del Teatre de la Scala de Mil el 3 d'agost de 1778, i va ser recuperada desprs d'un llarg oblit per a la reobertura del mateix teatre el 7 de desembre de 2004, sota la direcci del director d'orquestra Riccardo Muti.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386681" title="L'hora del pati" nonfiltered="4260" processed="4239" dbindex="149291">
L'hora del pati s el segon disc en solitari del cantautor i msic giron Adri Punt. Editat l'any 1999 per Picap, s coprodut pel mateix Punt i per Quimi Portet.

Temes.
Corall;
Sota una col;
No em toquis la pampa;
Trans mies;
Els Setze Jutges;
Aldol;
En Pepitu va de curt;
Pat de foie;
Vemat;
Ventimiglia;
El sol solet fa Ullades;
Immaculada;
El final de la festa;
Corall II;
Xabada;

Referncies.
 Ressenya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386682" title="Mario Botta" nonfiltered="4261" processed="4240" dbindex="149292">

Mario Botta (1 d'abril de 1943) s un arquitecte nascut a Mendrisio, cant de Tesino, Sussa. 

Va dissenyar la seva primer casa als 16 anys d'edat, encara que es desconeix si va ser construda. Va estudiar en el Liceu Artstic de Mil i en l'Institut Universitari di Architettura (IUAV) de Vencia on es va diplomar amb Carlo Scarpa. 

Les seves idees van ser influenciades per Le Corbusier, i Louis Kahn amb els quals va tenir ocasi de treballar durant la seva estada a Vencia. Va obrir la seva prpia oficina el 1970 a Lugano. El seu estil s fort i geomtric. Els seus edificis sn sovint construts amb maons. El seu estil particular pot ser vist en tota Sussa, particularment en la regi de Ticino i tamb en el Mediatheque de Villeurbanne (1988), una catedral prop d'Evry (1995) i el San Francisco Museum of Modern Art (1994). Des de 1996 exerceix la docncia en l'Acadmia d'Arquitectura de Mendrisio de la Universitat de Sussa Italiana. 

Enllaos externs.

   Web oficial de Mario Botta;
    Catedral d'Evry;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386684" title="Carlo Scarpa" nonfiltered="4262" processed="4241" dbindex="149293">
Carlo Scarpa (1906, Vencia - 1978, Sendai, Jap), va ser un arquitecte itali. Diplomat en arquitectura el 1926, la seva carrera est constantment influda per la recerca de la perfecci en els detalls arquitectnics que li permeten realitzar veritables obres de filigrana arquitectnica. 

La major de les contribucions de la seva obra consisteix en la incorporaci dels valors de la histria de l'arquitectura italiana en les seves obres arquitectniques contempornies, tal com va realitzar en el Castelvecchio de Verona, la botiga d'exhibici d'Olivetti a Mil o el Banc popular de Verona entre d'altres.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386685" title="Orto" nonfiltered="4263" processed="4242" dbindex="149294">

Orto (en cors Ortu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 54 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386691" title="DTrace" nonfiltered="4264" processed="4243" dbindex="149295">

DTrace es una eina de monitoritzaci desenvolupada per Sun Microsystems per a Solaris que permet un gran control sobre tot el que succeeix en el sistema, amb un llenguatje propi per realitzar les consultes i anlisis.

Es utilitzat en Mac OS X versi 10.5

Exemples de lnia de comandes.
Les peticions de DTrace poden ser cridades directament des de la linea de comandes, proporcionant una o ms accions i tests com a arguments. Alguns exemples:

 Nou procs amb arguments,
dtrace -n 'proc:::exec-success '
 
 Fitxers oberts per procs,
dtrace -n 'syscall::open*:entry '
 
 Syscall count by program,
dtrace -n 'syscall:::entry '
 
 Syscall count by syscall,
dtrace -n 'syscall:::entry '
 
 Syscall count by process,
dtrace -n 'syscall:::entry '
 
 Mida de disc per procs,
dtrace -n 'io:::start '   
 
 Pgines paginades per procs,
dtrace -n 'vminfo:::pgpgin '









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386694" title="Ottavio Rinuccini" nonfiltered="4265" processed="4244" dbindex="149296">
 
Ottavio Rinuccini (20 de gener de 1562   28 de mar de 1621) va ser un poeta itali i cortes de finals del Renaixement i comenaments del Barroc. 

Va ser el llibretista de la considerada com la primera pera: Dafne (1597), amb msica de Jacopo Peri. 

Biografia. 
Rinuccini era un home noble, membre de la Accademia Fiorentina i Accademia degli Elevati (acadmia dels conspicus). Era part de la cort dels Mdicis, per als quals, a partir de 1579, va participar en la creaci dels intermedis efectuats a Florncia. 

Va ser un dels llibretistes de La pellegrina, un drama de Girolamo Bragagli, muntat a Florncia en ocasi del casament del duc Ferran I de Toscana amb Cristina de Lorena, princesa de Frana. Va ser el primer llibretista d'una pera, quan va collaborar amb Jacopo Peri cap a 1590 per a la primera pera (avui perduda): Dafne, el 1597, muntada en la casa dels Corsi. 

Es va repetir diverses vegades, en ocasi dels carnavals de 1599 i 1600, tamb en 1604 i 1611, i en la cort de Mntua dels Gonzaga, el 1608. 

Va inspirar l'pera Dafne, llibret de Martin Opitz i msica de l'alemany Heinrich Schtz i escenificada en Torgau el 1627. 

Tamb va escriure el llibret de la seva segona pera Eurdice, que s l'pera ms antiga que es conserva, i molts ms llibrets per a altres compositors. 

Entre 1600 i 1604, Rinuccini va romandre a Pars on va poder conixer al Ballet Francs de la Cort. El 1608, Rinuccini va treballar amb Claudio Monteverdi amb el qual va fer Il ballo delle ingrate, i Arianna  pera perduda, de la qual noms va sobreviure el fams Lament , a ms d'altres madrigals. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386695" title="PID" nonfiltered="4266" processed="4245" dbindex="149297">


PID poden ser les sigles de:

Proporcional integral derivatiu, un sistema de control de regulaci automtica.
Identificador de proces, un nmero enter utilitzat en computaci per identificar procesos de forma unvoca.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386710" title="Normativa Reach" nonfiltered="4267" processed="4246" dbindex="149298">
Normativa REACH normativa de la Uni Europea REACH (Registre (R), Avaluaci (E), Autoritzaci (A), de substncies Qumiques (CH).

s una directiva de la Uni Europea transformada en reglament per protegir a les persones i al medi ambient de les substancies qumiques.

El 1 de juny del 2008 va entrar en vigor la normativa de la Uni Europea REACH.

REACH obliga als fabricants de substancies a un procs de pre-registre, registre i avaluaci per la seva autoritzaci. Sense aquesta no es podran comercialitzar en la Uni Europea.

Enllaos externs.
Portal Reach Espanya ;
Directiva 2001/58/EC ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386716" title="Poggiolo" nonfiltered="4268" processed="4247" dbindex="149299">

Poggiolo (en cors Poghjolu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 95 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386720" title="Baxi bozuq" nonfiltered="4269" processed="4248" dbindex="149300">
Baxi bozuq (Bashi bozuk) s una paraula turca que vol dir "independent" o "sense cap". S'aplicava tant als rodamns originaris de provncies que arribaven a la capital Istanbul, com als subjectes del sult que no estaven afiliats a cap cos militar, i d'aquesta segons accepci va derivar el nom dels auxiliars otomans a la guerra de Crimea (bashi-bozuk askeri); la majoria eren kurds, albanesos i circassians.

A les "aventures de Tintn" s un dels insults emprats pel capit Haddock.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386724" title="Torrent de la Coma" nonfiltered="4270" processed="4249" dbindex="149301">


El torrent de la Coma s un torrent que transcorre ntegrament pel terme municipal de Gsol i que en confluir amb el riu de Torrensenta, dna lloc al naixement de l'Aigua de Valls. 

Neix a 2.047 m. d'altitud a l'est de la Collada de les Tores. En la primera meitat del seu curs porta la direcci oest-est i en la segona agafa la direcci nord-sud. Banya la banda oriental del poble de Gsol i dna lloc al naixement de l'Aigua de Valls a 1.300 m al sud d'aquesta poblaci.

Perfil del seu curs.


Mapa.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya



((cal foto))
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386725" title="Renno" nonfiltered="4271" processed="4250" dbindex="149302">

Renno (en cors Rennu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 77 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386728" title="Bashir ibn Sad" nonfiltered="4272" processed="4251" dbindex="149303">
Bashir ibn Sad fou un medinenc, de la tribu Khazradj, un dels primers conversos musulmans i company de Mahoma.

Va prendre part a totes les batalles del temps de Mahoma i va dirigir personalment una expedici a Fadak contra els Banu Murra (desembre del 628), en la que fou ferit greu i deixat per mort al camp de batalla quan els seus homes es van retirar derrotats; 
i una el 629 contra els Ghatafan dirigits per Uyayna ibn Hisn en la que va obtenir la victria. A la mort de Mahoma fou dels primers a donar suport a Abu Bakr. Desprs va participar a l'expedici a Iraq i va estar present a la conquesta d'al-Hira per Khalid ibn al-Walid.

Va morir el 633, en combat o a causa d'una ferida rebuda en un combat anterior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386729" title="Soccia" nonfiltered="4273" processed="4252" dbindex="149304">

Soccia (en cors Soccia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2006 tenia 160 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386733" title="Bashshar ibn Burd" nonfiltered="4274" processed="4253" dbindex="149305">
Abu Muadh Bashshar ibn Burd (vers 714/715-784/785) fou un destacat poeta rab iraqui del segle VIII, originari dels Tukharistan o Iran oriental.

Va comenar a destacar com a poeta als 10 anys. Fou afavorit per alguns califes i governadors. Encara que aparentment seguia estrictament la ortodxia musulmana sembla que era molt escptic. Uns versos heterodoxes escrits a Bssora van fer que fos detingut per orde del califa al-Mahdi i tirat als pantans de la Batiha el 784/785.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386736" title="Vico" nonfiltered="4275" processed="4254" dbindex="149306">

Vico (en cors Vicu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 898 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Joseph-Marie Multedo;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386737" title="Pidof" nonfiltered="4276" processed="4255" dbindex="149307">

pidof s una utilitat dels sistemes operatius UNIX, o Unix-like com GNU/Linux que retorna l'identificador de procs (conegut com PID)  d'un procs en execuci. Com alternativa a aquesta comanda sovint s'utilitza la comanda pgrep o la comanda ps en combinaci amb la comanda grep.

En sistemes Debian o derivats la comanda pidof es proporcionada pel paquet sysvinit-utils tal i com ho demostren la segent seqncia de comandes: 

 $ which pidof
 /bin/pidof
 $ dpkg -S /bin/pidof
 sysvinit-utils: /bin/pidof

Sovint la comanda pidof no s res ms que un enlla simblic a la comanda original de System V killall5, que s una comanda utilitzada pels runlevel Scripts:

 $ ls -la /bin/pidof
 lrwxrwxrwx 1 root root 16 2008-11-18 08:54 /bin/pidof -> ../sbin/killall5

Exemples.

 $ pidof ntpd 
 3580 3579

 $ pidof emacs
 22256

 Vegeu tamb.

Procs (informtica);
Fils d'execuci;
Bloc de control de procs;
Sistema operatiu;
Comanda ps;
Identificador de procs;

 Enllaos externs .
man pidof (en angls);
Apunts sobre la comanda pidof;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386739" title="Lon Jaussely" nonfiltered="4277" processed="4256" dbindex="149308">
Lon Jaussely (Tolosa de Llenguadoc, 1875 - Givry, 1933) fou un arquitecte i urbanista francs. Assist a l'cole des Beaux-Arts de Toulouse, rebent el 1897 el Grand Prix des Beaux Arts de Tolosa que li permet continuar els seus estudis a Pars al taller Daumet Esqui. Rep al llarg de la seva carrera els ms alts premis: Premi Chaudesaigues, premi Labarre, Chanavard, premis dels arquitectes d'Amrica. Guanya el Gran Premi de Roma el 1903.

El 1905 guany el concurs internacional convocat per l'Ajuntament de Barcelona per al nou projecte d'eixample de la ciutat, que devia connectar la part antiga amb els nous municipis agregats. El denominat Pla Jaussely preveia grans infrastructures viries (passejos de ronda, diagonals, passejos martims), parcs, enllaos ferroviaris i rees de serveis. Realitzat tan sols parcialment, ha inspirat malgrat tot l'urbanisme barcelon des de llavors.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386740" title="Plesipid" nonfiltered="4278" processed="4257" dbindex="149309">




Els plesipids (Plesiopidae) constitueixen una famlia de peixos actinopterigis de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 La longitud mxima es troba al voltant dels 20 cm.
 Sn peixos de grans boques i ulls grossos.;

Alimentaci.

S'alimenten de petits crustacis i peixos.

Distribuci geogrfica.

Es troben a l'ndic i a l'oest del Pacfic.

Espcies.

 Gnere Acanthoclinus    ;
 Acanthoclinus fuscus .
 Acanthoclinus littoreus .
 Acanthoclinus marilynae .
 Acanthoclinus matti .
 Acanthoclinus rua .
 Gnere Acanthoplesiops    ;
 Acanthoplesiops echinatus .
 Acanthoplesiops hiatti .
 Acanthoplesiops indicus .
 Acanthoplesiops naka .
 Acanthoplesiops psilogaster .
 Gnere Assessor     ;
 Assessor flavissimus .
 Assessor macneilli .
 Assessor randalli .
 Gnere Beliops    ;
 Beliops batanensis .
 Beliops xanthokrossos .
 Gnere Belonepterygion    ;
 Belonepterygion fasciolatum .
 Gnere Calloplesiops     ;
 Calloplesiops altivelis .
 Calloplesiops argus .
 Gnere Fraudella     ;
 Fraudella carassiops .
 Gnere Notograptus . ;
 Notograptus gregoryi .
 Notograptus guttatus .
 Notograptus kauffmani .
 Notograptus livingstonei .
 Gnere Paraplesiops   ;
 Paraplesiops alisonae  ;
 Paraplesiops bleekeri .
 Paraplesiops meleagris .
 Paraplesiops poweri .
 Paraplesiops sinclairi .
 Gnere Plesiops     ;
 Plesiops corallicola .
 Plesiops facicavus .
 Plesiops genaricus .
 Plesiops gracilis .
 Plesiops insularis .
 Plesiops malalaxus .
 Plesiops multisquamata .
 Plesiops mystaxus .
 Plesiops nakaharai .
 Plesiops auritus .
 Plesiops cephalotaenia .
 Plesiops coeruleolineatus .
 Plesiops nigricans .
 Plesiops oxycephalus .
 Plesiops polydactylus .
 Plesiops thysanopterus .
 Plesiops verecundus .
 Gnere Steeneichthys    ;
 Steeneichthys nativitatus .
 Steeneichthys plesiopsus .
 Gnere Trachinops ;
 Trachinops brauni .
 Trachinops caudimaculatus .
 Trachinops noarlungae .
 Trachinops taeniatus .;

 Referncies .



Bibliografia.

 Baensch/Patzner: Mergus Meerwasser-Atlas Band 1, Mergus-Verlag, Melle, ISBN 3-88244-020-1.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kuiter / Debelius: Atlas der Meeresfische, Kosmos-Verlag, 2006, ISBN 3-440-09562-2.
 Lieske, Ewald. Robert F. Myers: Korallenfische der Welt, Jahr Top Special Verlag Hamburg, ISBN 3-86132-112-2.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 NCBI ;
 GBIF ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386741" title="Illa Macquarie" nonfiltered="4279" processed="4258" dbindex="149310">


L'Illa Macquarie, coordenades , es troba al sud-oest de l'oce Pacfic aproximadament a mig cam entre Nova Zelanda i l'Antrtida. Pertany a Austrlia.  

Va ser descoberta pel britnic australi Frederick Hasselborough el 1810 en nom del governador Lachlan Macquarie.

De 20 a 40 persones pertanyents a una base cientfica en sn els nics pobladors.

Ocupa una superfcie de 128 km.

s una zona ssmica activa, l'any 2004 va tenir un dels terratrmols ms importants del mn amb 8'1 graus de l'Escala Richter.

Enllaos externs.
webcam de la Station de Macquarie;
 Image de l'le de Macquarie;
 Macquarie Island oceanic crust;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386749" title="Joan Pich i Pon" nonfiltered="4280" processed="4259" dbindex="149311">
Joan Pich i Pon (Barcelona, 1878 - Pars, 1937) fou un poltic catal. De filiaci lerrouxista, fou membre del Partit Republic Radical des de la seva fundaci. Regidor de l'Ajuntament de Barcelona des de 1905, fou diputat provincial entre 1907 i 1911. De nou regidor (1912-1915), el 1919 presid la Cambra de la Propietat Urbana. El 1918 fou senador, i el 1919 diputat a Corts per Gandesa. Fou comissari de l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, junt a Francesc Camb. Durant la Repblica fou sots-secretari de Marina (1934), alcalde de Barcelona (gener-octubre de 1935) i governador general inter de Catalunya (1935). S'exili al comenar la Guerra Civil.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386751" title="Bosc primari" nonfiltered="4281" processed="4260" dbindex="149312">


Un bosc primari, anomenat tamb bosc verge en el llenguatge corrent, s un bosc intacte (o original), i amb un alt grau de naturalitat que mai no ha estat ni explotat, ni fragmentat ni directament o manifestament influenciat per l'home. Tots els boscos antics no sn primaris, sn anomenats secundaris els regenerats de fa molt de temps sobre un bosc abans destrut, significativament modificat o explotat per l'Home.

Les zones de boscos primaris s'han fet molt rares al mn.

Al mn.


Els tres grans pols de boscos tropicals primaris es situen a:

 Brasil (Amaznia),
 Repblica Democrtica del Congo (Conca del Congo),
 Indonsia;

els que agrupen almenys els dos-teros dels boscos primaris del planeta.

Prop del Brasil, la Guaiana Francesa, departament francs d'ultramar, amb ms d'un 90% de boscos primaris,en  representa una de les zones ms vastes. D'altra banda, la Patagnia (Xile i Argentina), Tasmnia (Austrlia), l'Estat de Washington (Estats Units) i la Colmbia Britnica (Canad) posseeixen els principals boscos primaris temperats.







A Europa.


Sobre el continent, dels grans boscos de l'antiguitat (Bosc d'Ardenes, Bosc Hercini), noms en subsisteixen alguns boscos tals com el de Bia owie a a Polnia, Perucica a Bsnia i Hercegovina o a l'extrem Nord d'Escandinvia i a certes parts de Sibria.

Vegeu tamb.


Notes.

  Nota INRA sobre les "frgils relquies del bosc europeu"  (Biodiversi, Science et Gouvernance, Paris 2005);




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386753" title="Belenix" nonfiltered="4282" processed="4261" dbindex="149313">


BeleniX es una distribuci *NIX que ha set creada a partir del codi base d'OpenSolaris i llanada sota llicncia CDDL. Des de la versi 0.7 pot ser installat en el disc dur de l'ordinador. BeleniX est desenvolupat a l'India Engineering Centre de Sun Microsystems en Bangalore. El nom s una referncia al deu celta Belenus, d'all el logotip similar a un sol.

L'ltima versi de BeleniX s la 0.7 i fou llanada el 15 d'abril de 2008. Des de la versi 0.5.1, est disponible com DVD des del 5 de febrer del 2007.Tamb pot utilitzar-se des d'un dispositiu Flash USB.

Referncies.


 Vegeu tamb .
 OpenSolaris;
 SchilliX (live CD d'OpenSolaris );
 Nexenta OS (Basat amb Debian GNU/Solaris);

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial de Belenix ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386755" title="Manuel Vega i March" nonfiltered="4283" processed="4262" dbindex="149314">
Manuel Vega i March (Granollers, 1871 - Barcelona, 1931) fou un arquitecte catal, titulat el 1892. Fou autor del Co legi d'Orfes Pobres de Sant Juli de Vilatorta (1904), l'esglsia neogtica de San Juan de Arucas a Gran Canria (1908), un projecte d'urbanitzaci de Montjuc per a l'Exposici Internacional de 1929 (amb Llus Domnech i Montaner) i un projecte no executat per a la plaa de Catalunya de Barcelona (1922). Fou acadmic de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1913) i director de l'Escola de Belles Arts de Barcelona (1920-1931). Fund i dirig la revista Arquitectura y Construccin (1889-1923), i fou autor de Las enseanzas industriales en Espaa (1903) i Mientras se alza el edificio, la reforma de Barcelona (1907).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386756" title="Consell General de Crsega del Sud" nonfiltered="4284" processed="4263" dbindex="149315">

Consell general de Crsega del Sud s l'assemblea deliberant del departament francs de Crsega del Sud, collectivitat territorial descentralitzada. La seu es troba a Ajaccio.

 El President .

El President del Consell general de Crsega del Sud s Jean-Jacques Panunzi (UMP) des del 10 d'agost de 2006.

 Antics Presidents : .
 Roland Francisci (UMP), de 4 d'abril de 2004 a 10 d'agost de 2006 (mort);
  ;

 Els vicepresidents .
 Jacques Billard, 1r vicepresident;
 Pierre-Jean Luciani, 2n vicepresident encarregat de la cohesi social i sanitat ;
 Pierre-Paul Luciani, 3r vicepresident encarregat de finances i administraci. ;
 Michel Pinelli, 4rt vicepresident encarregat d'obres pbliques i transports ;
 Jean Casili, 5 vicepresident;
 Pierre Cau, 6 vicepresident;

 Els Consellers generals .
Le Consell general de Crsega del Sud comprn 22 consellers generals corresponents als 22 cantons de Crsega del Sud.





 Pressupost .
El Consell general de Crsega del Sud el 2008 tenia un presssupost de 241 milions d'euros .
 
 Enllaos externs .
Web del Consell general de Crsega del Sud;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386758" title="Illes Auckland" nonfiltered="4285" processed="4264" dbindex="149316">

Les Illes Auckland (en maori Motu Maha) formen un arxiplag deshabitat. Est situat a uns 465 kilmetres al sud de Bluff, a l'illa del Sud.

Coordenades: 

Est constitut per set illes: Auckland (la ms gran), Adams, Enderby, Disappointment, Ewing, Dundaset i Green.

L'illa Auckland t una superfcie de 510 km . 

Hi ha proves arqueolgiques del fet de ser descobertes primer pels polinesis. L'any 1806 van ser redescobertes pel balener Abraham Bristow.

Van ser incorporades al territori de Nova Zelanda el 1863.

 Bibliografia .
 Wise's New Zealand Guide (4th ed.) (1969). Dunedin: H. Wise & Co. (N.Z.) Ltd.
 Appendix to the Journals of the House of Representatives of New Zealand (1863, Session III Oct-Dec) (A5);

 Enllaos externs .

  Auckland Islands Marine Reserve (New Zealand Department of Conservation);
  Plnol d'alta resoluci;
  Plnol de les illes;
  Informaci sobre les illes;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386759" title="Rafael Martn Vzquez" nonfiltered="4286" processed="4265" dbindex="149317">
Rafael Martn Vzquez (Madrid, 1965), ex jugador de futbol del Reial Madrid (Espanya) de 1983 a 1990 i de 1992 a 1995, del Tor (Itlia) de 1990 a 1992, de l'Olympique de Marsella (Frana) en 1992, del Deportivo de La Corunya (Espanya) de 1995 a 1997, de l'Atltico Celaya (Mxic) en la temporada 1997-98, del Karlsruher SC (Alemanya) en 1998 i de la Selecci Espanyola de Futbol. Va pertnyer, juntament amb Emilio Butragueo Santos, Manuel Sanchs Hontiyuelo, Miguel Gonzlez "Mchel" i Miguel Pardeza, a la generaci de jugadors madridistes procedents de la pedrera del "Castilla" popularment coneguda com "Quinta del Buitre" i, si b no ha estat el ms reconegut d'entre tots ells, s va ser tal vegada el ms dotat tcnicament. 

Desprs de ser format en les categories inferiors del Reial Madrid i ser escollit millor jugador del Mundial Juvenil de 1981 va debutar en partit oficial amb 17 anys en un Murcia-Reial Madrid. Amb els  merengues va guanyar sis trofeus de Lliga i dues Copes de la UEFA. La tcnica individual de Rafael Martn Vzquez van fer d'ell un dels millors migcampistes ofensius del mn en el seu moment, encara que el seu carcter reservat, el seu joc excessivament cerebral i la seua escassa brega sobre el terreny de joc el van convertir en diana de les crtiques de l'afici madridista.

Desprs de protagonitzar la millor temporada de la seva carrera amb el Reial Madrid, la 1989/90 a les ordres de l'entrenador gals John Benjamin Toshack, Rafael Martn Vzquez es va convertir en un dels jugadors ms cobejats del moment, per Ramn Mendoza, llavors president del Reial Madrid, es va negar a relizar una renovaci a l'ala del jugador, pel que aquest acab acceptant l'oferta del Tor itali, en el qual, tot i ser l'estranger millor pagat del Calcio, mai va arribar a mostrar l'excellent nivell de joc assolit en la seva primera trajectria madridista. 

Desprs del seu fallit pas per l'equip turins, la carrera futbolstica de Martn Vzquez es va anar diluint en un llarg peregrinar d'equip en equip (incloent el retorn a l'equip madridista entre 1992 i 1995) i de lesi en lesi, fins a la seva retirada definitiva del futbol actiu en l'any 1998. 

Amb la Selecci Espanyola va sumar un total de 38 partits i disput el Mundial d'Itlia 90.

Actualment, Rafael Martn Vzquez forma part de la plantilla tcnica del Reial Madrid i collabora amb diferents programes de rdio com comentarista. 

Clubs.
 Castilla C.F. (): 1982-83;
 Real Madrid C.F. (): 1983-90 ;
 Torino (): 1990-92;
 Olympique de Marsella (): 1992;
 Real Madrid C.F. (): 1992-95;
 R.C. Deportivo de La Corunya (): 1995-97;
 Atltico Celaya (): 1997-98;
 Karlsruher SC (): 1998;

Ttols.
6 Lligues (1986, 1987, 1988, 1989, 1990 i 1995 Real Madrid);
2 Copes del Rei (1989, 1993 Real Madrid);
4 Supercopes d'Espanya (1988, 1989, 1993 Real Madrid, 1995 Deportivo de La Corunya);
2 Copes de la UEFA (1985, 1986 Real Madrid);
1 Copa de la Lliga (1985 Real Madrid);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386760" title="Jean-Jacques Panunzi" nonfiltered="4287" processed="4266" dbindex="149318">
Jean-Jacques Panunzi s conseller general del cant de Tallano-Scopamne des del mes de mar de 2001 i president del Consell General de Crsega del Sud des del mes de novembre de 2006. Tamb s membre del partit Uni pel Moviment Popular (UMP), i tamb conseller de l'Assemblea de Crsega des de mar de 2004.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386765" title="Rem als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="4288" processed="4267" dbindex="149319">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es disputaren set proves de rem, totes elles en categoria masculina. La competici tingu lloc entre els dies 23 i 27 de novembre de 1956 al Llac Wendouree, prop de Ballarat.

Participaren un total de 242 remers de 25 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Rem 1956;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386767" title="Les Snares" nonfiltered="4289" processed="4268" dbindex="149320">
Les Snares (tamb anomenades Tini Heke i oficiosament Illes Snares) sn un petit arxiplag situat a 200 kilmetres al Sud de l'Illa del Sud de Nova Zelanda.

Les Snares estan formades per una illa principal (Illa del nordest) i l'Illa Broughton, ms petita. L'arxiplag est situat a les coordenades , i t una superfcie aproximada de 3,5 km.

Van ser vistes per primera vegada pel capit George Vancouver tanmateix els maors ja les coneixien abans i les anomenaven com Te Taniwha ( el monstre mar ).

A diferncia d'altres illes subantrtiques la seva vegetaci i fauna s verge ja que no va ser afectada per l'activitat balenera o agrcola.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386768" title="Mariano de Foronda" nonfiltered="4290" processed="4269" dbindex="149321">
Mariano de Foronda y Gonzlez Bravo, segon marqus de Foronda (El Escorial, 1873 - Vitoria, 1961) fou un empresari espanyol. Lluit a Filipines amb el grau d'alferes (1895-1898). Ingress a la Compaa de Tranvas Elctricos de Madrid, i el 1902 pass a dirigir la de Barcelona, crrec que ocup fins a 1931. El 1929 fou nomenat director de l'Exposici Internacional de Barcelona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386771" title="SchilliX" nonfiltered="4291" processed="4270" dbindex="149322">

SchilliX s una distribuci Live CD del sistema operatiu OpenSolaris. OpenSolaris va ser llanat per primera vegada el 14 de juny de 2005; SchilliX va ser llanat el 17 de juny de 2005. Els seus desenvolupadors comenten que s la primera distribuci de OpenSolaris. Els desenvolupadors inicials de SchilliX sn Jrg Schilling, Fabian Otto, Thomas Blaesing, i Tobias Kirschstein. La versi actual es 0.5.1 (2 de mar de 2006). Al gener de 2007, el projecte t solament dos desenvolupadors que treballen en ell, Schilling i Otto.

 Vegeu tamb .
 OpenSolaris;
 Belenix (live CD de OpenSolaris );
 Nexenta OS (Basat en Debian GNU/Solaris);

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial ;
 Schillix a DistroWatch;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386772" title="Josep Amargs i Samaranch" nonfiltered="4292" processed="4271" dbindex="149323">
Josep Amargs i Samaranch (1849-1918) fou un arquitecte catal. Adscrit al modernisme, fou autor de: l'Umbracle del Parc de la Ciutadella (1884), construt per a l'Exposici Universal de Barcelona de 1888; la Torre de les Aiges de Dos Rius, al Tibidabo (1902); la Central de Bombeig d'Aiges de Barcelona, a Cornell de Llobregat (1903-1907); i un projecte no realitzat d'urbanitzaci de la plaa d'Espanya (1915).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386778" title="Kill (Unix)" nonfiltered="4293" processed="4272" dbindex="149324">


En sistemes operatius Unix o Unix-like, kill s una ordre utilitzada per enviar missatges senzills als processos que s'estan executant al sistema. Per defecte el missatge enviat s la senyal "TERMination" (senyal SIGTERM, de la combinaci de paraules angleses SIGnal i TERMination) que demana al procs que aturi la seva execuci.

El nom de l'ordre kill porta a confusi, ja que aquesta no sempre est associada a l'eliminaci de processos. L'ordre kill no s res ms que una ordre que utilitza la crida de sistema homnima kill. Aquesta crida de sistema s'encarrega d'enviar una senyal a un procs identificat pel seu identificador de procs (PID).

Hi han mltiples senyals possibles que poden ser enviades a un procs (vegeu Senyal (informtica) per a una llista completa). D'aquestes les ms utilitzades sn sovint les senyals SIGTERM i SIGKILL. 

Quan executem:

 $ kill 9678

Estem enviant al procs identificat amb l'identificador de procs (PID) 9678 la senyal per defecte (SIGTERM). Els programes que implementen un controlador per a aquesta senyal, poden realitzar operacions de neteja o operacions prvies (com per exemple guardar la configuraci actual en un fitxer) a la finalitzaci de la seva execuci.
De totes formes, molts programes no implementen un controlador per a aquesta senyal i aleshores es crida al controlador per defecte (la implementaci del qual sovint s no fer res).

Totes les senyals excepte les senyals SIGKILL i SIGSTOP poden ser interceptades per un procs mitjanant la implementaci de controladors de senyal. Un controlador no s res ms que una funci que s'executa quan el procs rep una senyal. Les dues excepcions, SIGKILL i SIGSTOP, sn gestionades noms pel nucli del sistema operatiu, permetent d'aquesta forma que el nucli pugui controlar l'execuci dels processos. La senyal SIGKILL elimina el procs i la senyal SIGSTOP atura la seva execuci (fins que s rep una senyal SIGCONT, que indica que el procs pot continuar amb la seva execuci).

Unix proveeix de mecanismes de seguretat per tal de prevenir que usuaris sense autoritzaci puguin aturar altres processos. El mecanisme bsic de seguretat, s que el propietari del procs que envia la senyal ha se ser el mateix que el propietari del procs que rep la senyal. La nica excepci s el superusuari que pot enviar qualsevol senyal a qualsevol procs. 

Les senyals disponibles tenen diferents noms i estan relacionades amb certs nmeros. s important destacar que la relaci entre nom de senyal i el seu valor numric pot variar entre diferents implementacions de UNIX.

Exemples.

Es pot enviar una senyal SIGTERM de 3 formes diferents (en l'exemple el procs t el PID 1234): 

 $ kill 1234
 $ kill -TERM 1234
 $ kill -15 1234

Tenim dos formes de finalitzar un procs amb la senyal SIGKILL: 

 $ kill -KILL 1234
 $ kill -9 1234

Ordres relacionades.

killall: ;
pkill:

Vegeu tamb.

Senyal;
Killall (Unix);
Pkill;

Enllaos externs.
man kill ;
Llista de senyals i exemples de la comanda kill;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386782" title="Ramon Revents i Farrarons" nonfiltered="4294" processed="4273" dbindex="149325">
Ramon Revents i Farrarons (Barcelona, 1892 - dem, 1976) fou un arquitecte catal. Titulat el 1917, fou cap del Servei d'Edificis Culturals de l'Ajuntament de Barcelona. El 1928 constru al carrer Lleida la primera casa de Barcelona lligada al moviment racionalista centre-europeu. Fou autor de diversos projectes per a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929: les Torres Venecianes a la Plaa d'Espanya, el Teatre Grec i el Poble Espanyol, aquest darrer en co laboraci amb Francesc Folguera.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386783" title="Salts als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="4295" processed="4274" dbindex="149326">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es disputaren quatre proves de salts, dues en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es desenvolup entre els dies 30 de novembre i el 7 de desembre de 1956.

Participaren un total de 59 saltadors, 33 homes i 26 dones, de 16 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Salts 1956;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386784" title="Quint Servili Cepi" nonfiltered="4296" processed="4275" dbindex="149327">

 Gens Servlia;
 Quint Servili Cepi (cnsol 140 aC).
 Quint Servili Cepi el vell, cnsol de Roma (106 aC). ;
 Quint Servili Cepi el jove, pretor rom (100 aC). ;
 Quint Servili Cepi, trib militar (72 aC).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386785" title="Joan Font i Fabreg" nonfiltered="4297" processed="4276" dbindex="149328">
Joan Font i Fabreg s un empresari catal, originari de Torell. s el director general del Grup Bon Preu SA, grup d'empreses domiciliades a les Masies de Voltreg del sector de l'alimentaci i que etiqueta la totalitat dels seus productes en catal. Foren creades per ell i el seu germ Josep el 1974 a Manlleu, i el 1988 obriren el primer hipermercat a Vilafranca del Peneds.

Tamb s president d'Ausa Futur SA i membre del Consell Assessor de la Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials de la Universitat Pompeu Fabra. El 2008 va rebre el Premi d'Honor Llus Carulla per haver desenvolupat un model econmic pensat i dirigit des del territori i arrelat al pas.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386790" title="Metro de Marsella" nonfiltered="4298" processed="4277" dbindex="149329">





El Metro de Marsella s una xarxa de ferrocarril metropolit de Marsella, a Frana.  Aquest s un metro que funciona amb neumtics, derivat de la tecnologia desenvolupada per la RATP al Metro de Pars i va ser obert el 26 de Novembre de 1977. Est format per dues lnies, en gran part soterrades, amb una longitud total de 19 km.

Actualment hi ha dues prolongacions en marxa: la primera, a la lnia 1, est en construcci; la segona, a la lnia 2, est en fase d'estudi.  

El Metro de Marsella s un servei pblic municipal administrat i controlat per la Rgie des transports de Marseille (RTM).

Lnies.



 Lnia 1 .
La lnia 1 va ser oberta el 1977 des de Castellane fins La Rose (9.4 km i 10 estacions) i va ser perllongada el 1992 fins La Timone. Actualment est sent prolongada cap a La Fourragre.

 Lnia 2 .
La lnia 2 va ser oberta el 1984 entre Castellane i Joillette, posteriorment entre el 1986 i 1987 va ser perllongada per ambdues bandes cap a Sainte-Marguerite Dromel i Bougainville. Una prolongaci des de  Sainte-Marguerite cap a St-Loup est sent estudiada.

 Vegeu Tamb .

 Llista de metros per pasos;

 Enllaos externs.
RTM, web oficial  (en francs);
Urbanrail.net (en angls);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386792" title="MarTux" nonfiltered="4299" processed="4278" dbindex="149330">


MarTux_0.2 s un sistema operatiu per a PC basat en el Unix llanat per Martin Bochnig. s la primera distribuci per a SPARC d'OpenSolaris. Es distribueix en un live-Cd per solament en DVD doncs aix ha set fet el software per la comunitat de Blastwave. La seva fita s convertir-se en un sistema operatiu d'escriptori. Actualment s software alpha.

 Vegi tamb .
OpenSolaris;

 Enllaos externs .
 marTux ;
 Blastwave, Software llibre pel Software de Sun ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386793" title="Lus Garca Tevenet" nonfiltered="4300" processed="4279" dbindex="149331">
Lus Garca Tevenet (Sevilla, 8 de maig de 1974), s un futbolista andals. 

Tevenet es va formar a les categories inferiors del Sevilla FC i va debutar amb el primer equip de la mxima categoria el 2 de gener de 1994, en un partit contra la Reial Societat. Eixa temporada va fer altres onze actuacions i va realitzar un gol. Els anys segents es va fer un lloc en l'equip sevill, per no aconseguia entrar en una davantera dominada per la parella Suker-Moya.

Amb una edat tardia, 23 anys, fitxa per l'Atltico de Madrid i passa a jugar amb l'equip filial. S'hi est dues temporades i a la segona t puntuals aparicions en el primer equip, sense marcar cap gol.

Al 1999 fitxa per Las Palmas, de Segona Divisi, on passa una temporada, desprs la qual torna a Sevilla i un any desprs, de nou a l'equip insular, aquesta vegada a Primera divisi. Juga 28 partits i anota 5 gols. Deixa l'equip groc i s'incorpora a un altre Segona, el Poli Ejido. Una temporada ms tard, es desplaa a altra formaci andalusa, l'Algesires.

Finalment, la 2004-2005 s la seua darrera campanya a Primera, amb el Numncia de Sria, i signa els seus millors nombres: 30 partits i sis gols. L'equip baixa a Segona i Tevenet aguanta un any abans de canviar d'aires, cap la UE Lleida primer i l'Oriola desprs, ja a Segona B. 

 Equips .
 Sevilla B - 1992 - 1994;
 Sevilla FC - 1994 - 1997;
 Atltico B - 1997 - 1999;
 UD Las Palmas - 1999 - 2000;
 Sevilla FC -  2000 - 2001;
 UD Las Palmas - 2001 - 2002;
 Poli Ejido -  2002 - 2003;
 Algeciras - 2003 - 2004;
 Numancia - 2004 - 2006;
 UE Lleida - 2006-2007;
 Orihuela CF 2007 - Present;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386805" title="Antoni Martinelli" nonfiltered="4301" processed="4280" dbindex="149332">
Antoni Martinelli (l'Alguer, 1953) s un activista lingstic alguers. Ha participat en totes les iniciatives de catalanitzaci dutes a terme per mnium Cultural de l'Alguer i Ateneu Alguers, com la catalogaci de les espcies botniques i zoolgiques de l Alguer i la seva contrada, a valoraci d edificis i indrets tradicionals de la ciutat, entre ells l ermita de l Esperana, i a divulgar la figura del rei Pere el Cerimonis. El 2008 ha obtingut un dels Premis d'Actuaci Cvica que atorga la Fundaci Llus Carulla per la seva fidelitat constant a la llengua catalana.

 Enllaos externs .
 Notcia de l'obtenci del premi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386807" title="Miquel Osl i Senz de Medrano" nonfiltered="4302" processed="4281" dbindex="149333">

Miquel Osl i Senz de Medrano (Barcelona, 1879 - dem, 1960) fou un escultor catal. Treball en co laboraci amb el seu germ Lluci.

S'inici com a aprenent al taller d'escultura industrial de Josep Bofill, passant desprs a la fundici Masriera i Campins, on ingress tamb el seu germ Lluci, i on coincidiren amb Manolo Hugu. Tanmateix, foren deixebles de Josep Montserrat. Miquel treball tamb un temps amb Josep Llimona. S'emmarcaren dins d'un estil realista d'aire acadmic. Ambds foren catedrtics d'escultura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

Reb nombroses distincions per la seva obra: a l'Exposici de Belles Arts de Barcelona de 1896 obtingu menci honorfica; el 1906, reb la primera medalla a Madrid amb Esclaus; el 1907, primera medalla a Barcelona amb Inspiraci. Entre la seva obra conjunta destaquen: 

Monument a l'Exposici, Saragossa (1909). ;
Monument a Fortuny, Barcelona (1922).
Monument a Verdaguer, Barcelona (1924).
Mausoleu de les Herones de Santa Brbara, Girona (1925).
Font de la plaa d'Espanya, Barcelona (1929).
Treball i Saviesa, Plaa de Catalunya, Barcelona (1929).
Monument als afusellats a les fosses de Santa Helena de Montjuc, Barcelona (1940).
Escultura de la Mare de Du a la cpula de la Baslica de la Merc, Barcelona (1945-1949).
Placa de les noces d'or del Futbol Club Barcelona (1950).
Capella del Santssim, Canet de Mar (1950).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386809" title="Jingle Bell Rock" nonfiltered="4303" processed="4282" dbindex="149334">
Jingle Bell Rock s una popular nadala dels Estats Units. Estrenada per Bobby Helms el 1957, va ser escrita per Joe Beal i Jim Boothe.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386812" title="Acanthoclinus fuscus" nonfiltered="4304" processed="4283" dbindex="149335">

Acanthoclinus fuscus  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 30 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme de Nova Zelanda.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Jenyns, L.   1840-1842. Fish. In: The zoology of the voyage of H. M. S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R. N., during the years 1832 to 1836. Londres: Smith, Elder, and Co. Issued in 4 parts. Fish, Voyage Beagle: i-xvi + 1-172, Pls. 1-29.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paulin C. I C. Roberts, 1992. The rockpool fishes of New Zealand (Te ika aaria o Aotearoa). Museum of New Zealand (Te Papa Tongarewa). 177 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386814" title="Lluci Osl i Senz de Medrano" nonfiltered="4305" processed="4284" dbindex="149336">

Lluci Osl i Senz de Medrano (Barcelona, 1880 - dem, 1951) fou un escultor catal. Treball en co laboraci amb el seu germ Miquel.

S'inici com a aprenent a la fundici Masriera i Campins, on ja treballava el seu germ Miquel, i on coincidiren amb Manolo Hugu. Tanmateix, foren deixebles de Josep Montserrat. S'emmarcaren dins d'un estil realista d'aire acadmic. Ambds foren catedrtics d'escultura a l'Escola de Belles Arts de Barcelona.

Reb nombroses distincions per la seva obra: a l'Exposici de Belles Arts de Barcelona de 1896 obtingu menci honorfica; el 1907, reb la primera medalla a Barcelona amb La Pobladora; el 1908, primera medalla a Madrid amb Presos. Entre la seva obra conjunta destaquen: 

Monument a l'Exposici, Saragossa (1909). ;
Monument a Fortuny, Barcelona (1922).
Monument a Verdaguer, Barcelona (1924).
Mausoleu de les Herones de Santa Brbara, Girona (1925).
Font de la plaa d'Espanya, Barcelona (1929).
Treball i Saviesa, Plaa de Catalunya, Barcelona (1929).
Monument als afusellats a les fosses de Santa Helena de Montjuc, Barcelona (1940).
Escultura de la Mare de Du a la cpula de la Baslica de la Merc, Barcelona (1945-1949).
Placa de les noces d'or del Futbol Club Barcelona (1950).
Capella del Santssim, Canet de Mar (1950).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386817" title="Diego Pablo Simeone" nonfiltered="4306" processed="4285" dbindex="149337">
Diego Pablo Simeone (Buenos Aires, Argentina, 28 d'abril de 1970), s un ex futbolista i actual entrenador argent. 

 Trajectria . 
 Com jugador . 
La seva carrera futbolstica va comenar en les categories inferiors del Club Atltico Vlez Srsfield, on va jugar fins a 1987, any en el qual va passar a formar part de l'equip professional. El seu debut en la Primera divisi es va produir el 13 de setembre de 1987 en el partit Gimnsia LP 2 - 1 Club Atltico Vlez Srsfield. El seu primer gol el va aconseguir el 12 d'octubre de 1987 en el partit Vlez 1 - 2 Deportivo Espaol (1-2 als 4 minuts del segon temps). 

En 1989 es va marxar a Europa per a jugar en el modest Pisa Calcio. En aquest equip va romandre tres temporades. En 1992 va fitxar pel Sevilla Futbol Club. El seu debut en la Primera divisi de la lliga espanyola de futbol es va produir el 6 de setembre de 1992 en el partit Albacete 3 - 4 Sevilla. Amb aquest equip va jugar dues temporades sota les ordres de Carlos Bilardo i va coincidir amb el breu pas de Diego Maradona per l'entitat andalusa. 

En 1994 va fitxar per l'Atltico de Madrid per tres anys i es va convertir en un dels capitans de l'equip i dol de l'afici. La seva millor temporada va ser la 95-96, ja que va aconseguir la (Lliga i la Copa del Rei). En 1995 va nixer el seu primer fill, Giovani. 

En 1997 va regressar a Itlia, per a jugar en l'Inter de Mil. All va aconseguir proclamar-se campi de la Copa de la UEFA. Ms tard va fitxar pel SS Lazio, equip en el qual va aconseguir quatre ttols: una Lliga Italiana, una Copa d'Itlia, una Supercopa d'Itlia i una Supercopa d'Europa. En 2003 va regressar a l'Atltico de Madrid, on va romandre dues temporades ms jugant com lber. Simeone va disputar un total de 197 partits en la Primera divisi de la lliga espanyola. 

En l'any 2005 va regressar a l'Argentina per a jugar en Racing Club -el club del qual es va declarar fantic- on es va retirar del futbol professional en el 2006. 

 Com entrenador . 
El seu debut com entrenador va ser en Racing Club en 2006, immediatament desprs de retirar-se com futbolista. En aquest club va haver de fer-se crrec d'un equip que va remuntar una crtica situaci amb successives victries. No obstant aix, els dirigents del club no li van donar continutat i va marxar. 

En la seva segona experincia com entrenador, al capdavant de Estudiantes de La Plata, va assolir el Torneig Apertura 2006. A dues jornades de finalitzar el campionat, Boca Juniors en duia quatre punts d'avantatge, i al final. van quedar empatats en el primer lloc de la taula de posicions i van jugar un desempat, el dimecres 13 de desembre de 2006 en l'estadi de Vlez Srsfield. All, el conjunt platense va guanyar 2-1 i aix va acabar amb una sequera de 23 anys sense ttols nacionals. 

El 7 de Desembre de 2007, Simeone va decidir abandonar la direcci tcnica del club sense donar explicacions i sense que el seu contracte amb el club hagus acabat (vigent fins a mitjans de 2008). El 15 de desembre va assumir com director tcnic de River Plate i surt campi amb aquest del Torneig Clausura 2008. Finalment va anunciar el seu acomiadament de River el 7 de novembre, quan l'equip va ser eliminat de la Copa Sud-americana a les mans del mexic Club Deportivo Guadalajara i quan marxava ltim en el torneig Obertura 2008. Simeone va anunciar que en la jornada segent (la 14ena del campionat argent) deixaria de ser el tcnic de l'equip. 

 Selecci nacional . 
Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Argentina entre els anys 1988 i 2002, amb 106 presncies i 11 gols. El seu debut com internacional va ser el 14 de juliol de 1988 en un partit contra Austrlia, que va derrotar per 4-1 al seleccionat argent. 
Amb la seva selecci ha guanyat 2 Copes Amrica, una Copa Confederacions i una Medalla de plata en els Jocs Olmpics d'Atlanta 96. Simeone ha participat en tres ocasions de la Copa Mundial de Futbol, (1994, 1998 i 2002), jugant en total 11 partits sense marcar gols. 

 Clubs .
 Com jugador .



 Com entrenador .



 Ttols .
 Com jugador .



 Com entrenador .


 Enllaos externs .
 Simeonae en www.lfp.es;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386820" title="Tir als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="4307" processed="4286" dbindex="149338">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es disputaren set proves de tir olmpic, totes elles en categoria masculina. Les proves es realitzaren entre els dies 29 de novembre i 5 de desembre de 1956.

Participaren un total de 156 tiradors de 37 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Tir 1956;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386821" title="Acanthoclinus littoreus" nonfiltered="4308" processed="4287" dbindex="149339">

Acanthoclinus littoreus  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 12,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nova Zelanda.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bloch, M. E. & J. G. Schneider   1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. Systema Ichthyol.: i-lx + 1-584, Pls. 1-110. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Nm. 19. xiv+279 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386823" title="Andrs Calzada" nonfiltered="4309" processed="4288" dbindex="149340">
Andrs Calzada Echevarra (1892 - 1938) fou un arquitecte, historiador i assagista espanyol. Catedrtic d'Histria de les Arts Plstiques i Arquitectura de la Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, fou assassinat durant la Guerra Civil Espanyola. Entre les seves obres destaca el Palau del Vestit (tamb dit del Treball) per a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, en co laboraci amb Josep Maria Jujol. Autor del Diccionario clsico de arquitectura y bellas artes. 
  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386828" title="Acanthoclinus marilynae" nonfiltered="4310" processed="4289" dbindex="149341">

Acanthoclinus marilynae  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme de Nova Zelanda.
 Referncies .

Bibliografia.
 Hardy, G. S.   1985. Revision of the Acanthoclinidae (Pisces: Perciformes), with descriptions of a new genus and five new species. N. Z. J. Zool. v. 11: 357-393.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paulin C. i C. Roberts, 1992. The rockpool fishes of New Zealand (Te ika aaria o Aotearoa). Museum of New Zealand (Te Papa Tongarewa). 177 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386830" title="Roland Francisci" nonfiltered="4311" processed="4290" dbindex="149342">
Roland Francisci (Ciamannacce, Crsega, 31 de gener de 1938   Pars, 10 d'agost de 2006) s un empresari i poltic cors, germ de Marcel Francisci, antic conseller general de Crsega del Sud per la Uni de Demcrates per la Repblica (UDR). Ha estat prxim a als presidents Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy. Ha fet fortuna amb empreses dedicades al joc.
 
 Mandats .

Alcalde de Ciamannacce de 1984 a 2004.

Secretari departemental de RPR a Crsega del Sud de 1996 a 2002. ;

 Diputat substitut del RPR Jean-Paul de Rocca-Serra de 1993 a 1998  l'Assemblea Nacional;

 Diputat de Crsega del Sud de 1998 a 2002. ;

Vicepresident del Consell general de Crsega del Sud de 1988 a 1998.

Secretari departemental de l 'UMP de Crsega del Sud de 2002 a 2005.

Conseller general UMP del Cant de Zicavo de 1988 a 10 d'agost de 2006.   ;

President del Consell general de Crsega del Sud del  4 d'abril de 2004 a 10 d'agost de 2006.

President UMP del Comit departemental de Crsega del Sud de juny de 2005 a 10 d'agost de 2006.

 Atemptats .

Roland Francisci ha estat dos cops objectiu d'atemptats.

 El 21 de juny de 1968, a Ajaccio, Roland Francisci sortia d'una reuni electoral a favor de Jean Bozzi, candidat gaullista a les legislatives. Roland Francisci i els seus dos germans Marcel i Xavier foren objectiu d'una rfaga d'armes automtiques que provoc un mort i sis ferits, per a ells no els va tocar pas.

 El 24 d'octubre de 2000, la seva seu electoral fou objecte d'un atemptat amb explosius. La policia va atribuir l'atemptat als nacionalistes que volien denunciar Francisci com a contrari al procs de Matignon per a acabar amb la violncia a l'illa. ;

 Afers .

 Director del Comit dels Jocs del cercle de l'Aviation Club de France a Paris,  als Camps Elisis, fins el 1998.

 L'11 de mar de 1982, el ministre de l'interior Gaston Defferre l'acus de finanament illegal al RPR de Jacques Chirac i Charles Pasqua a travs dels cercles de joc. El ministre d'interior fou condemnat per difamaci.

 Referncies .

 Roland Francisci, Le Monde, 12 d'agost de 2006 (per Jacques Follorou) ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386831" title="Amadeu Llopart i Vilalta" nonfiltered="4312" processed="4291" dbindex="149343">
Amadeu Llopart i Vilalta (Sant Mart de Provenals, 1888 - Barcelona, 1970) fou un arquitecte catal, titulat el 1914. Fou autor del Palau de la Meta lrgia, Electricitat i Fora Motriu per a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, en co laboraci amb Alexandre Soler i March, edifici a cavall entre l'estructuralisme i l'art dco. Particip al Segon Congrs d'Arquitectes de Llengua Catalana i fou catedrtic de l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386833" title="Senyal (informtica)" nonfiltered="4313" processed="4292" dbindex="149344">
En informtica, una senyal s una forma limitada de comunicaci entre processos o IPC (de l'angls Inter Proces Communication) utilitzat en sistemes operatius UNIX, UNIX-like i altres sistemes operatius compatibles amb l'estndard POSIX. Bsicament, les senyals sn notificacions asncrones que sn enviades a processos amb l'objectiu de notificar-lis la ocurrncia d'un esdeveniment. Quan una senyal es enviada a un procs, el sistema operatiu interromp el flux d'execuci normal del procs per tal de processar l'esdeveniment indicat per la senyal. La execuci pot ser interrompuda durant la execuci de qualsevol instrucci no atmica.

Els programes poden implementar i registrar prviament controladors de senyal (de l'angls signal handler). Els controladors de senyal no sn ms que rutines informtiques que s'executen al rebre una senyal. Si no s'ha registrat cap controlador de senyal aleshores s'executa el controlador per defecte.

 Enviant senyals .

Hi ha varies formes d'enviar senyals a un procs. La primera es mitjanant combinacions de tecles especifiques durant l'execuci d'un procs:

 Ctrl-C: envia una senyal INT o SIGINT. Per defecte (si no s'ha implementat un controlador de senyal especfic per aquesta senyal) provoca la terminaci del procs.
 Ctrl-Z: envia la senyal TSTP o SIGTSTP). Per defecte, provoca la suspensi o pausa de l'execuci.
 Ctrl-: envia la senyal QUIT o SIGQUIT). Per defecte, provoca la terminaci del procs i el un bolcat del nucli (de l'angls core dump).

Tamb podem utilitzar la crida del sistema kill per enviar una senyal a un altre procs (sempre que tinguem permisos). 

Finalment la tercera opci s utilitzar la comanda kill.

 Llista de senyals .

SIGHUP: (1)  Penjada d un terminal (modem, etc) o mort d un procs controlador acaba el procs               ;
SIGINT: (2)  Interrupci des del teclat (ctrl-c) acaba el procs;
SIGQUIT: (3) Abandonament des del teclat (ctrl-) crea imatge de core;
SIGILL: (4)  Enstrucci invlida crea imatge de core.
SIGFPE: (8)  Excepci de coma flotant crea imatge de core;
SIGKILL: (9) kill -9. Acaba el procs de forma incondicional. ;
SIGSEGV: (11)    referncia de memria invlida. Crea imatge de core;
SIGPIPE: (13)    Escriu en un pipe per no hi ha lector. Acaba procs;
SIGALARM: (14)    alarm(). Acaba el procs;
SIGTERM: (15)    Senyal d acabament. Acaba el procs.
SIGUSR1: (30,10,16). A definir per l'usuari.
SIGUSR2:  (31,12,17). A definir per l'usuari.

Podeu trobar informaci ms exhaustiva de totes les senyals executant:

 $ man kill

o amb la comanda:

 $ kill -l
 HUP INT QUIT ILL TRAP ABRT BUS FPE KILL USR1 SEGV USR2 PIPE ALRM TERM STKFLT
 CHLD CONT STOP TSTP TTIN TTOU URG XCPU XFSZ VTALRM PROF WINCH POLL PWR SYS

Vegeu tamb.

Comanda kill;

Fonts.

Introduction to Unix Signals Programming;
UNIX and Reliable POSIX Signals by Baris Simsek;
Signal Handlers by Henning Brauer;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386835" title="Nexenta OS" nonfiltered="4314" processed="4293" dbindex="149345">


NexentaOS s un sistema operatiu basat en DebianGNU/OpenSolaris per a IA-32 i els sistemes basats en x86-64. s la primera distribuci que combina GNU amb el nucli d'OpenSolaris i amb les utilitats de l'espai d'usuari del nucli. Nexenta Systems, Inc. ha iniciat el projecte i patrocina el seu desenvolupament continuat. Nexenta es basa en Ubuntu, per amb el Linux substitut pel nucli d'OpenSolaris. Fer aix estalvia temps i recursos sense tenir que crear ms programari pel sistema base. Hi ha dos dipsits APT oficials:  prova  i  inestable , que sumen 12.222 paquets. Pel llanament oficial es planteja un tercer dipsit  estable .

NexentaOS est disponible en LiveCD, installador de disc dur i en imatge de VMware. Els CDs del codi font estan tamb disponibles per la transferncia directa. Donat que Nexenta no utilitza el nucli Linux i Sun Microsystems va comenar recentment a llanar el codi del seu sistema operatiu, Solaris, la ajuda pel maquinari obert no s encara tan diversa como altres variants de Debian. Les versions privatives de Solaris s'han fet per ser ms compatibles amb el programari de Sun i els equips basats en SPARC, mentre que falta el suport en x86. Per aquesta situaci est canviant rpidament ara que la majoria del codi base de Solaris ha set obert sota la llicncia CDDL de Sun i soporta els controladors binaris sobre una interfcie d'aplicaci binaria ABI estable. Aix fa legal que els fabricants de maquinari llancin controladors de dispositiu sense el codi font.

 Vegeu tamb .
 OpenSolaris;
 SchilliX (live CD d'OpenSolaris);
 Belenix (live CD d'OpenSolaris);

 Enllaos externs .

 Pgina d'inici de GNU/Solaris;
 GNU/Solaris Recursos;
 DistroWatch;
 Anunci a la llista de desenvolupament de l'Ubuntu  ;
 Article a Slashdot  ;
 Lloc web de Nexenta Systems ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386843" title="Tambor (arquitectura)" nonfiltered="4315" processed="4294" dbindex="149346">
En arquitectura, el tambor s un element que serveix de base per a una cpula. En la majoria de casos s de forma circular o octogonal i t una alada proporcional a la de la cpula que sost. 

El tambor pot ajudar a la transici i distribuci de crregues de la cpula cap a altres elements estructurals. Tanmateix, pot comptar amb finestres que permetin una entrada de llum, donant-li a la cpula un efecte de lleugeresa o d'estar "flotant en l'aire".





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386857" title="Diego Ribera i Ramrez" nonfiltered="4316" processed="4295" dbindex="149347">
Diego Ribera i Ramrez (Riba-roja del Tria, Pas Valenci, 19 de febrer de 1977) s un futbolista valenci. Davanter rpid de gran tcnica amb el bal en els peus, capa de donar tamb l'ltima passada.

 Trajectria . 

Va debutar en Primera Divisi amb el Valncia CF en la temporada 1993-94 amb tan sols 16 anys, convertint-se d'aquesta forma en el debutant ms jove del club.

Va aconseguir l'ascens a Primera Divisi amb el Sevilla FC (2000-01 i a Segona Divisi amb la SD Ponferradina (2005-06). A ms ha disputat altres 4 promocions d'ascens a Segona Divisi amb el Valncia B, UE Figueres, RCD Espanyol B i Alacant CF. A l'poca espanyolista, va disputar un partit a la mxima categoria amb el primer equip. 

Al gener de 2008 fitxa pel Mazarrn CF, desprs de passar per un ampli nombre de clubs. 

Ha estat internacional amb Espanya en categories inferiors, proclamant-se Campi d'Europa Sub-18 en l'any 1995 i tercer classificat en el Campionat d'Europa de 1994. Posteriorment, va disputar el Campionat del Mn Sub-20, quedant en cinquena posici. 

 Clubs .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386860" title="Nacionalisme cors" nonfiltered="4317" processed="4296" dbindex="149348">



Nacionalisme cors s un corrent social, cultural i poltic que proposa el reconeixement de Crsega com a naci.

 Antecedents histrics .
Crsega assol la independncia de Gnova el 1729 de la m dels primats de Crsega Carlo Francesco Raffaelli (nomenat generalissimo), Andrea Colonna, Luigi Giafferi (1663-1748), Ghjacintu Paoli (1690-1768) i Andria Ceccaldi. El 1736 s'hi proclamaria rei l'aventurer alemany Theodor von Neuhoff, qui va promulgar una constituci i adopt l'himne nacional Diu vi Salvi Regina, per el nou estat no es consolid fins la presa del poder per Pascal Paoli el 1755, qui proclam la Repblica de Crsega. Aquests, entre d'altres mesures, va fer redactar una Constituci, una Cunsulta (poder legislatiu) escollida per sufragi universal1, rgan sobir que controla al Generale i que elabora lleis, el pressupost i escull un govern per majoria de dos teros. El 1762 tamb edit el primer diari en cors, Ragguagli dell'Isola di Corsica, el 1765 cre una universitat a Corte i adopt l'himne de Neuhoff i la bandera de cap de moro. 

El 1768 fou incorporada a Frana, per el record de les reformes de Paoli, qui torn a dirigir l'illa sota protectorat britnic de 1790 a 1796, es mantindria durant anys, i seria reivindicada pels sectors progressistes de l'illa.  

Durant alguns anys es produren alguns intents d'alliberar l'illa per part d'exiliats. El 1799 Buttafoco i Mario Peraldi, adversaris de Bonaparte, amb suport del tsar de Rssia Alexandre I, intentaren un desembarcament a l illa, per foren venuts pels generals Ambert i Cervoni, qui desprs de la repressi decretaren una amnistia. L octubre del 1800 Colonna-Cesari desembarcaria a Crsega amb un grup d exiliats, ocuparen Porto Vecchio i setjaren Sartne de l 11 al 18 d octubre. L'intent fracass i la repressi fou brutal, de tal manera que fins el 1811 el general Morand va dur a terme una poltica de terror a l'illa que provoc nombrosos aixecaments populars. 

Durant el segle XIX la poltica local fou dominada pels clans de grans famlies, que canalitz els sentiments nacionals a favor del seu control, alhora que tamb es feien endmics el bandidisme i les revenges (vindetta). En la primera meitat del segle XIX les tendncies poltiques dels nacionalistes corsos oscillaren entre l'irredentisme itali (Leonetto Cipriani) i el bonapartisme (Louis Honor Arrighi de Casanova).

 Primer nacionalisme .
El 1896 Santu Casanova fundaria la revista  A Tramuntana, que si b era de caire cultural, tamb serv per denunciar la situaci conflictiva de Crsega, assenyalant com a culpables l Estat francs i el clanisme. Alhora, molts corsos emigrats a Marsella editaren algunes revistes en cors on es fan ress de les primeres reivindicacions. El 1909 intentaren convocar un Congrs a Corte, per sense xit. El setembre de 1920 els germans Mattei i Petru Rocca fundaren la revista A Muvra  de caire poltic i nacionalista, pretenia ser una plataforma poltica amb suport dels nacionalistes alsacians i bretons. Fruit d'aix fou la creaci el 1922 del Partit Cors d'Acci, a imitaci del Partit Sard d'Acci, amb el que mantenia relacions fora cordials. Era format per periodistes, literats de classe mitjana i de diferents orgens ideolgics, sacerdots, funcionaris i professionals liberals. La seva ideologia era, per, imprecisa, partidaris d una autonomia administrativa dins de Frana tot seguint l estratgia poltica dels nacionalistes alsacians, per se situ en el centre de moviment de recuperaci de la llengua corsa. El 1927 tenia 17 seccions locals, 13 d'elles a Crsega. Aquell mateix any es transform en Partit Cors Autonomista d'idelogia ms precisa: Crsega s una naci amb un passat gloris, (nacionalitat definida per la histria, llengua i trets racials), que entr en decadncia per la conquesta francesa, per que havia de renixer tot apellant als 14 punts de Wilson, i reclamen autonomia administrativa i poltica. Des de 1932, per, fou fortament infiltrat per elements irredentistes italians finanats pel govern feixista de Benito Mussolini.

El PCA intent mostrar-se neutral davant l irredentisme i celebraria el 1934 uns Estats Generals de Crsega a Ajaccio, repetits a Bastia el 1935, que pretenien ser una mena de reedici de les antigues assemblees de l poca genovesa o de les cunsulte del segle XVIII, i on Petru Rocca proposaria l elaboraci d una constituci corsa i la declaraci d una resistncia fiscal vers Frana. Per quan la Itlia feixista reclam Crsega com a part seva el 1936, el PCA li don suport. Aix provocaria la seva prohibici i la clausura de la revista A Muvra el 1939.

Tot i que Frana es va rendir el 1940, Crsega no fou entregada a Itlia fins el 1942. I malgrat la passivitat durant tota l'ocupaci dels corsistes, el moviment rest fora desprestigiat. En acabar la guerra, tots els corsistes foren jutjats i depurats, encara que la gran majoria se n havien mantingut al marge. Finalment, noms foren jutjats per collaboraci 40 corsos, i d ells noms 14 irredentistes, entre ells Petru Rocca, condemnat a 15 anys de pres per ser considerat admirador i collaborador de Mussolini.

 La represa (1950-1960) .
El nacionalisme de la postguerra s hagu d enfrontar a l estigma del profeixisme collaboracionista que el desprestigiava d entrada, i fins als anys seixanta continuaria com a llegat cultural i reivindicaci idiomtica (tot i que no articularen una proposta normativa lingstica convincent, i que no pogueren invertir el procs de desaparici lingstica per manca de transmissi intergeneracional).  Tanmateix, es mant la identitat collectiva corsa, facilitada per l insularitat, per compatible amb la ciutadania francesa i el sistema de clans, que permetia mantenir la representaci dels interessos corsos per vies clientelistes tot penetrant a l estructura dels partits francesos a Crsega i afavorint la cooptaci dels membres de l lit cors a dins l administraci francesa. Per tal de reviscolar l economia mitjanant el desenvolupament del turisme i millora de l agricultura a travs de la modernitzaci. Es va crear aleshores una Societ d'Economie Mixte peur la Mise en Valeur Agricole de la Corse (SOMIVAC), merc el qual es recuperaren terres i es concediren terres a repatriats d'Algria.

El 1959 es form el primer moviment d oposici anticolonial, Moviment 29 de Novembre, amb base a Ajaccio, que pretenien la modernitzaci de l illa per sense qestionar l estat francs. El 1960 un grup d estudiants corsos a Pars, encapalats per Ch. Santoni i G. Poli fundaren Uni Corsa, que des del 1963 prendr el nom d  Union Corse-l Avenir. Alhora, se celebr a Corte el I Congrs de la Uni Nacional d'Estudiants Corsos, i el 1962 convocaren una manifestaci a Pars per demanar la universitat corsa. El 1964 es fundaria el Comit d Etudes pour la Dfense et Intrts de la Corse (CEDIC), pels germans Max i Edmond Simeoni, joves burgesos insulars establits a Bastia influts per Robrt Lafont que observaven les injustcies que comportava la balearitzaci de Crsega. Reclamaven, com a mnim, la descentralitzaci administrativa per tal de protegir Crsega, per des d una perspectiva conservadora.  Tamb es formaria a Ghjuvine Corsica/Jeune Corse.

El 1966 la Uni Corsa s uniria als grups CEDIC i Jeune Corse per formar el Front Regionalista Cors (FRC) , dirigit per l independentista Sanguinetti. El 1967 s'hi escind l Acci Regionalista Corsa (ARC), dirigida pels germans Max i Edmond Simeoni, que reclamen ms autonomia en la gesti dels recursos. El 1969 posaran algunes bombes a locals del SOMIVAC i van obtenir algun ress electoral a les eleccions cantonals de 1970. El 1971 publicaren el manifest Main basse sur une le  i el 1973 canviaren el nom del grup per Acci pel Renaixement Cors (ARC), mentre que una part del grup, dirigida per Dominique Alfonsi, fundar el Partit del Poble Cors, que reclama ms autonomia. Els ms nacionalistes crearen la Unione di a Patria, que el 7 de gener del 1973 llena la Chjama di Castellare, on afirmen que cal que desapareguin les diferncies entre els clans per tal d assolir la unitat d acci, ja que l enemic s l Estat francs, tot reclamant autonomia i el reconeixement del fet nacional cors.

 Naixement del FLNC .
El  3 de gener de 1974 es dna a conixer amb 9 explosions alhora el Fronte Paisanu Corsu de Liberazione (FPLC), grup armat fundat l octubre del 1973, per amb pocs militants, que demana la creaci d un estat cors sobir i la retirada dels grangers francesos recentment establits. El 22 de mar del mateix any apareixeria un altre grup, Ghjustizia Paolina, qui far explotar un avi d Air France a Bastia. Aquestes accions provocaran, per una banda, la radicalitzaci d'ARC que portar als fets d'Alria de 1975, i per l'altra l'aparici de grups parapolicials com el Front d'Action Nouvelle Contre l Independance et l Autonomie (FRANCIA) per tal d actuar contra els nacionalistes corsos. Aix provocar alhora la radicalitzaci de l'ARC que la dur als fets d'Aleria de 1975.

El 4 de maig del 1976, desprs d una nuit bleue (incendis i estralls), es crear el Fronte di Liberazione Naziunale di Corsica (FLNC), que reagrupa FPLC i CP i aspira a una coalici interclassista unit pel dret a l autodeterminaci i el pas del complex turstic a mans corses. Adopta el marxisme-leninisme i aspiren a la completa independncia de Crsega, si cal amb l s de la propaganda armada, i es finana amb l anomenat impost revolucionari. El seu primer cap fou l exlegionari Ghjuvan-Paolo Roesch fins a la seva detenci el 1979. Editen el diari U Rebellu (El rebel) i popularitzaran el lema A Populu fattu bisogna  marchja.  Parallelament, crearen A Riscossa, comit de suport als presos del grup, i l organitzaci fenemina Donne Corse. Tamb disposaven d un codi amb els periodistes locals per autentificar els resultats i per advertir les vctimes del torn de pagar l impost revolucionari. Des del 1977 van intentar internacionalitzar el conflicte, per els contactes amb altres grups semblants europeus (IRA, ETA, FLB) no prosperaren.

A finals del 1980, de 119 militants corsos jutjats, 52 restarien en llibertat provisional, 27 reberen condemnes de pres llargues, i 34 restaven encara a la pres pendents de judici. Per les condemnes a press imposades a Pars no van minvar la violncia del grup tant a Crsega com a Nia.  El 1980 van segrestar i van posar 463 bombes, entre elles a l Htel de Ville de Pars; i uns 30.000 nacionalistes es manifestaren a Ajaccio per demanar la llibertat dels corsos empresonats. El 2 d abril del 1981 provoc l explosi d un artefacte a un avi a l aeroport d Ajaccio 10 minuts desprs de l aterratge de l avi del president francs Valry Giscard d'Estaing, tot provocant un mort i vuit ferits; poc desprs decretaren una treva unilateral i iniciaren un dileg,  a l espera dels resultats de les noves elecions presidencials, ja que Franois Mitterrand ha proms amnistia per als presos corsos.  

 El cam a l'autogovern .
El 1977, de les restes de l'ARC, es fund la Uni del Poble Cors (UPC), de caire autonomista. El FLNC, per la seva banda, decid potenciar un bra poltic des del 1981, tot creant la Cuncolta di i Cumitati Naziunalisti (CCN), de caire assembleari com a expressi dels moviments nacionalistes de base i que reivindica la independncia; alhora es crea`el Sindicat dels Treballadors Corsos (STC), que aquell any obt el 17 % dels vots a les eleccions sindicals corses (el segon sindicat ms votat a l illa) i tindr certa fora en els sectors turstic i comercial, i l Assoziu di I Parenti Corsi, que obtingueren 10 representants als consells escolars el 1984 i passarien a 140 el 1988.  Alhora, assoliren la obertura de la Universitat de Corti.

Durant les eleccions presidencials del 1981 el FLNC mantingu una treva unilateral i l UPC recomen votar per Mitterrand.  Un cop guany les eleccions, el 4 d agost decret una amnistia parcial per a cent presos corsos, i sense consulta popular previa,  nomen B. Leccia com a redactor del futur Estatut particular que regir la futura autonomia, previ consell dels representants d estructures i organitzacions estatals ja existents.  Se suprim la cort de seguretat de l estat, aparell repressiu, per encara es denunciaren frau al cens electoral, i tampoc es retirar la Legi Estrangera Francesa de l illa.  Finalment, el 23 de novembre, el parlament francs aprovaria el futur estatut de l illa, encara ms retallat si cap, i redactat per Gaston Defferre. Aquest es caracteritza per:

 Creaci d una Assemblea de 61 membres escollits per un perode de sis anys, que nomenaran un president i noms faran propostes de llei.  Les lleis les dictar el primer ministre francs, qui  tamb tindr la facultat de poder dissoldre l Assemblea quan escaigui.
 El poder executiu el detindran el president, 10 vicepresidents i sis consellers. Hi haur una circumscripci electoral nica per a l illa.
 L article 2 de l estatut assenyala el comproms amb la cultura corsa. Tanmateix, el cors no ser cooficial, encara que s ensenyar a l escola.
 El reconeixement de l existncia del Poble Cors com a collectivitat regional, per no diferenciada del francs.
 Tindran competncia en la gesti i recaptaci d alguns tributs, per no tindran un rgim fiscal propi.

Es convocaren les eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1982, on UPC va obtenir el 10,61 % dels vots i 7 escons, i el PPC el 2,12 % i un esc. El 21 d'agost de 1982 el FLNC don per acabada la treva, alhora que apareixen els grups parapolicials Mouvement Corse Franais Libre (MCFL) i FRANCIA. Durant el 1983 es produiren tensions internes a l'Assemblea de Crsega per les contnues interferncies del govern central, per la manca de pressupost i la poca iniciativa que se la deixa, i la desaparici de Guy Orsoni el 17 de juny de 1983, que provoc un acte de represlia del FLNC.  El juny de 1984 es convocaren noves eleccions a l'Assemblea de Crsega, on el Moviment per l'Autodeterminaci (MPA), independentista, va obtenir el 5,3 % i tres escons, mentre que l'UPC va obtenir el 6,2 % i tres escons.

 Instituci del nacionalisme .
A les eleccions cantonals de 1985 els partits nacionalistes van perdre representaci i vots (7,44 %). Per aquest motiu, a les eleccions regionals de 1986 UPC i MPA van presentar la candidatura conjunta Unit Naziunalista (UN), que va obtenir 13.997 vots (8,97 %) i sis escons. Pars va respondre illegalitzant el MPA el 1987; aleshores Pierre Poggioli va fundar el nou grup A Cuncolta Naziunalista (ACN), considerat la vitrina legal del FLNC, mentre que el 1988 la UN substitueix UPC com a partit poltic.  A les eleccions cantonals van obtenir 50 regidors a tota l illa, d ells 5 a Ajaccio, on obtingueren el 23,9 % dels vots. I a les legislatives del 12 de mar del 1988 obtingueren el 7,09 % dels vots.

El gener del 1989 el FLNC va anunciar una treva, per alguns sectors del grup no l'acceptaren, cosa que a la llarga provocaria la divisi del Front el 1990 entre el FLNC-Canal Habitual i el FLNC-Canal Histric. El 7 de febrer del 1989 UPC i ACN formaren la coalici Per una Avvene Corsu (Per un futur cors), i pel juny s uniren electoralment als Verds, que posaren Max Simeoni com a cap de la llista Europe de l Eclogie, des Peuples et des Nations a les eleccions europees del 1990, que obtingu a tota Frana el 15,5 % dels vots i un esc d eurodiputat per a Simeoni.

El 16 de gener del 1990 Michel Rocard i Pierre Joxe anunciaren l elaboraci d un nou estatut per a Crsega, explicat al pblic el 23 de maig: inclou major autonomia, ms facultats legislatives i el reconeixement de l existncia del Poble Cors.  Malgrat la proclama de l Assemblea de Crsega a favor de la  unitat nacional  de Frana feta l 11 de maig, entre el 15 i el 23 de novembre el nou estatut fou discutit a l Assemblea Nacional Francesa, i votaren 309 a favor i 263 en contra, i al Senat 286 a favor contra 2581.  S arribaria a una soluci de comproms inintelligible:  el poble cors existeix, per com a composant del francs. 

Des del 1991 les dues fraccions del FLNC iniciaren una guerra fratricida que acab amb la mort violenta dels seus principals dirigents (com Franois Santoni). Per a les eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1992 la UN va promoure la coalici Corsica Nazione, dirigida per Jean-Guy Talamoni, que va obtenir 21.882 vots (el 16,85 %) i 9 escons, mentre el Moviment per l'Autodeterminaci, dirigit per Alain Orsoni, va obtenir 10.360 vots (el 7,98 %) i 4 escons, un xit sense precedents. El FLNC intenta aproximar-se polticament a l'ACN, per apareix el nou grup Resistenza. A les eleccions legislatives del 1993 Corsica Nazione va obtenir el 13,4 % dels vots, mentre el MPA va obtenir el 5,9 % i l'ANC de Pierre Poggioli va treure l'1,7 %. Les Jornades Internacionals de Corte esdevenen des d'aleshores un referent i punt de reuni dels diferents grups nacionalistes d'arreu de Frana.

En aquest ambient, el 1996 Franois Santoni s'entreg a la policia i va iniciar un procs negociador amb el govern francs, per aix nova aturar els enfrontaments interns entre nacionalistes. El 15 d octubre del 1997 es publica l informe de Gerard Bougrier, prefecte de policia de Crsega, amb una llista d objectius a investigar pel control fiscal pel ministeri de finances, acusats d enriquir-se amb mtodes mafiosos, i que esquitxaren a molts poltics locals i que foren el detonant de l'assassinat del prefecte Claude rignac el febrer de 1998, reivindicat pel grup Sanpieru. Es produeixen 5.000 interrogatoris i 2.300 detencions (entre ells l escriptor Gabriel-Xavier Culioli), per gaireb tots foren alliberats pel jutge Brugire.  Foren detinguts 13 dirigents nacionalistes, entre ells Marcel Lorenzoni, per finalment en fou detingut i jutjat Yvan Colonna.

A les eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1998 els nacionalistes corsos es presentaren dividits, ja que UPC, Uniti, U Rinnovu i Manca Naziunale es presentaren per separat, cosa que va minvar la seva representaci (noms 5 escons per a Corsica Nazione). Les eleccions foren anullades per les irregularitats que s'hi van cometre i es van repetir el 14 de mar de 1999: aquest cop Corsica Nazione va obtenir el 16,7 % dels vots i 8 escons.

 El procs de Matignon .
El 4 de desembre de 1999 Lionel Jospin es reun a Ajaccio amb 27 dirigents corsos, entre ells els caps de Corsica Nazione  Jean-Guy Talamoni i Paul Quastana. Aquest encontre es repetiria el dia 13 de desembre al Palau de Matignon, tot obrint aix una nova etapa de dileg amb les forces corses, que havien de presentar propostes de soluci del conflicte. Com a resultat, el 24 de desembre els cinc grups terroristes corsos (FLNC-Canal Histric, FLNC-Canal Habitual o 5 de Maig, Resistenza, Fronte Ribellu i Clandestinu) decideixen reunir-se sota les sigles FLNC i declarar una treva indefinida que podria esdevenir definitiva si el govern francs satisf algunes de llurs reivindicacions, sobretot pel que fa a la cooficialitat de la llengua corsa i el reconeixement oficial del  poble cors . El 14 de gener del 2000 es fa una tercera reuni a Ajaccio, on fou aparcada la proposta de reforma constitucional i es dedicaren durant sis hors a tractar de la manca d equipaments, de la simplifaci administrativa, de les transferncies estat-regi i de la supressi dels dos departaments en qu es divideix l illa. El 6 d abril Jospin rep novament al palau de Matignon a una delegaci dels lders corsos, als quals descarta la possibilitat de celebrar un referndum sobre el futur estatut de l illa mentre no es posin d acord entre ells. Finalment, a primers d agost, es publica un text elaborat pel govern Jospin i votat per l Assemblea de Crsega.

Per s'accentuen els enfrontaments entre els grups clandestins. Jean-Michel Rossi s assassinat el 8 d'agost de 2000. El 17 d agost del 2001 ho s Franois Santoni, ara cap del nou partit Presenza Naziunale.

El 22 de maig del 2001 l Assemblea Nacional Francesa va aprovar en primera lectura el projecte de llei sobre Crsega, per 287 vots a favor, 217 en contra i 53 abstencions (PCF).  El projecte concedeix poder d adaptaci de les lleis i reglaments a l Assemblea de Crsega, sota el control del Parlament, preveu la generalitzaci de l ensenyament de la llengua corsa a les escoles maternals i elementals, i permet a l Assemblea elaborar un pla de desenvolupament derogant la llei litoral, que protegeix l urbanitzaci de les costes franceses, una previsi de caire fiscal que preveu substituir el sistema de zona franca en vigor des del 1996, i l exoneraci del pagament de drets de successi, aix com d altres competncies. A les eleccions a l'Assemblea de Crsega de 2004 Unione Naziunale, coalici impulsada per Corsica Nazione, va obtenir 24 652 vots (17,34 %) i 8 escons.

 Veure tamb .
 Charles Pieri (1950-);
 Jean-Michel Rossi (-2001);
 Robert Sozzi (-1993);
 Gilbert Casanova;

 Grups nacionalistes corsos  .
 Corsica Nazione;
 Partit de la Naci Corsa;
 Front d'Alliberament Nacional de Crsega;
 FLNC UC ;
 FLNC del 22 d'octubre  ;
 FLNC-Canal Habitual  ;
 FLNC-Canal Histric ;
 A Manca Naziunale  ;
 Accolta Naziunale Corsa  ;
 A Cuncolta Naziunalista  ;
 Unione di u Populu Corsu ;
 Resistenza ;
 FLNC del 5 de maig ;
 Ghjuvent Indipendentista  ;
 Ghjuvent Paolina ;
 Presenza Naziunale ;
 Sindicat dels Treballadors Corsos (STC);
 Clandestini Corsi;
 Jornades Internacionals de Corte;

 Bibliografia .
 Jean-Louis Andreani, Comprendre la Corse, Gallimard, 2005;
 Daniel Arnaud, La Corse et l'ide rpublicaine, L'Harmattan, 2006;
 Emmanuel Barnabeu Casanova, Le nationalisme corse : gense, succs et chec, L'Harmattan;
 Ange-Laurent Bindi, Autonomisme. Luttes d'mancipation en Corse et ailleurs 1984-1989, L'Harmattan;
 Gabriel Xavier Culioli, Le complexe corse, Gallimard;
 Pascal Irastorza, Le gupier corse, Fayard, 1999;
 Marianne Lefvre, Gopolitique de la Corse. Le modle rpublicain en question, L'Harmattan;
 Jean-Michel Rossi / Franois Santoni, Pour solde de tout compte, les nationalistes corses parlent, Denol;
 Pierre Poggioli, Journal de bord d'un nationaliste corse, ditions de l'Aube, 1996;
 Pierre Poggioli, Corse : chroniques d'une le dchire 1996-1999, L'Harmattan, 1999;
 Pierre Poggioli, Derrire les cagoules : le FLNC des annes 80, DCL Editions;
 Edmond Simeoni, Corse, la volont d'tre. Vingt ans aprs Alria, Albiana;
 Bonardi Fabrice, Corse, la croise des chemins, L'Harmattan, 1989;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386863" title="Jos Manuel Sempere i Maci" nonfiltered="4318" processed="4297" dbindex="149349">
Jos Manuel Sempere (Elx, Pas Valenci, 15 de febrer de 1958), va ser un futbolista valenci. Va jugar de porter. 

Biografia. 
Sempere nascut a la pedana illicitana de Torrellano va ser un porter que va disputar gaireb tota la seva vida esportiva en el Valncia CF. A causa de la seua no excessiva altura va ser un porter que destacava per la seva agilitat, la qual cosa imprimia una gran espectacularitat al seu joc. 

Desprs del seu pas pel CE Mestalla la seva consolidaci en el primer equip va ser rpida i contundent. Aix, en la temporada del seu debut 1980-1981 en primera divisi va disputar ni ms ni menys que 31 partits de lliga a ms del partit que va suposar el seu nic ttol, la tornada de la Supercopa d'Europa enfront del Nottingham Forest. 

Desprs d'altre any en el qual va consolidar la titularitat, la temporada 1982-1983 tot just va disputar nou partits en una catica temporada en la qual el Valncia CF es va salvar del descens en l'ltima jornada i en la qual es van alternar en la porteria tres arquers de renom com el propi Sempere, Bermell i Manzanedo. Desprs de tres temporades en les quals  tot i augmentar el nombre de partits disputats no va aconseguir la titularitat abosulta es produx la major catstrofe esportiva en la histria del Valncia CF. El club, atabalat pels deutes, descendeix a segona divisi. En la nova categoria millora els seus nombres per en l'anhelat i fulgurant tornada a primera va compartir al cinquanta per cent la titularitat amb Antonio Garca Prez. 

No obstant aix el fitxatge de Jos Manuel Otxotorena l'estiu de 1988 li va tancar les portes definitivament a la titularitat passant tres temporades prcticament en blanc en lliga. Per grcies al seu magnfic nivell es va mantenir com porter titular de la Copa del Rei. Desprs d'aquests tres anys infausts s'inicia un nou trienni en el qual arracona a Gonzlez fitxat com gran estrella de la Reial Societat i es consolida com el titular indiscutible del Valncia CF. Aquesta poca daurada acaba de cop ja que el fitxatge d'Andoni Zubizarreta fa que en la seva darrera temporada en el Valncia CF, la 1994-1995 no disputi ni un sol partit de lliga decidint retirar-se al comptar ja amb 37 anys. 

Desprs de catorze temporades en el Valncia CF es va retirar sent el porter que ms partits de lliga havia disputat amb el primer equip amb un total de 270, nicament superat desprs per Santiago Caizares. 

Selecci . 
Va ser convocat en diverses ocasions durant la fase de classificaci del mundial de 1982 com suplent de Luis Miguel Arconada si b no va arribar a debutar i tampoc va ser convocat per a la fase final d'aquest mundial. 

 Clubs .



Ttols.



Enllaos externs.
Sempere www.lfp.es;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386864" title="Metro de Rennes" nonfiltered="4319" processed="4298" dbindex="149350">


El Metro de Rennes s una xarxa de ferrocarril metropolit de Rennes, a Frana, oberta el 15 de mar de 2002. Aquest metro est basat en el sistema VAL (vehicle automtic lleuger) de  Siemens. Noms t una lnia de 9.4 km, que circula entre el nord-oest i el sud-est entre les estacions de J.F. Kennedy i La Poterie, amb 15 estacions, 13 de les quals soterrades. L'estaci de La Poterie i els viaductes de la lnia han estat dissenyats per Norman Foster.

La xarxa est controlada a totes hores per al menys 4 persones al centre de control central (poste de commande centralise). 120 cmeres controlen dins i fora de les estacions en la lnia. 

Els trens funcionen entre les 05:20 i les 00:40 cada dia de la setmana, i la seva freqncia s d'entre 3 i 7 minuts. Es tarden uns 16 minuts en recrrer la lnia sencera, i la velocitat dels trens s de 32 km/h. Totes les estacions disposen d'ascensors i estan adaptades a PMR.


El sistema t 16 trens, aquests pesen 28 tones i fan 26 metres de llarg. Cada tren t una capacitat per a 158 passatgers (50 asseguts i 108 dempeus). Al 2005, es van afegir 4 nous trens, i 4 ms van entrar en servei a principis de 2006, permetent disminuir la freqncia de pas a 90 segons. 



Al Gener de 2005, van ser oberts tres aparcaments dissuasoris, oferint 900 places d'aparcament. Dos ms van ser oberts entre el 2006 i el 2007 amb 700 places d'aparcament.

La lnia est explotada per STAR (Socit des Transports d'Agglomeration Rennais), i dirigida per Keolis (una filial de la SNCF). 

Una segona lnia, la lnia B, amb una orientaci del nord-est cap al sud-oest, est prevista pel 2015.

Estacions.

J.F. Kennedy;
Villejean-Universit;
Pontchaillou;
Anatole France;
Ste-Anne;
Rpublique;
Charles de Gaulle;
Gares (Connexi amb la SNCF);
Jacques Cartier;
Clemenceau;
Henri Frville;
Italie;
Triangle;
Blosne;
La Poterie;

Vegeu Tamb.

 Llista de metros per pasos;

 Enllaos externs.
 Lnia de metro projectada pel 2015;
 Pgina de Rennes d' UrbanRail.Net (en angls);
 STAR, pgina oficial (en francs);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386866" title="Eugenio Cendoya" nonfiltered="4320" processed="4299" dbindex="149351">

Eugenio Pedro Cendoya Oscoz (Villabona, Guipscoa, 6 de setembre de 1894 - Barcelona, 29 de mar de 1975) fou un arquitecte espanyol. Format en l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, fou deixeble de Llus Domnech i Montaner i August Font i Carreras. 

Titulat el 1917, s'adscrib al noucentisme, corrent de moda del moment. Autor del Palau Nacional de Montjuc per a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, junt a Enric Cat i Pere Domnech i Roura, aix com diversos edificis ms a Barcelona: Banco de Vizcaya, Banco de Bilbao, esglsia parroquial de Sant Miquel dels Sants, etc. Catedrtic de Tecnologies de la Construcci i Arquitectura Legal a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, el 1967 fou nomenat deg del Co legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386868" title="Johann Wilhelm Eckersberg" nonfiltered="4321" processed="4300" dbindex="149352">
Johann Wilhelm  Eckersberg (Dresde, 1762 - Neustadt, 1821) fou un msic alemany.

Es disting com a organista, violinista i compositor. Als 20 anys era organista de l'esglsia de Santa Sofia, en la seva ciutat nadiua, i ms tard ho fou de Neustad.

Entre llurs composicions, hi figuren: La Campana, cantata basada en el poema d igual nom de Schiller, escrita per a gran orquestra (1804), varies peces per a piano, piano i cant, etc.

Referncies.
Tom no. 18, pg. 2773, de l'Enciclopdia Espasa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386869" title="Radiolari" nonfiltered="4322" processed="4301" dbindex="149353">

Radiolari (Radiolaria) s un grup de protozous ameboides que produeixen intrincats esquelets minerals, tpicament amb una cpsula central que divideix la cllula en seccions internes i externes, anomenades endoplasma i ectoplasma. Es troben com zooplncton en l'cean, i degut a la rpida evoluci de les seves espcies sn importants com fssils guia a partir del Cmbric. Radiolaris fssils comuns sn Actinomma, Heliosphaera i Hexadoridium.

 Descripci .




Els radiolaris tenen molts pseudpodes suportats per microtbuls anomenats axopodis, que els ajuden en la flotaci. El nucli cellular i la majoria dels altres orgnuls es troben en l'endoplasma, mentre que l'ectoplasma est ple de vacuoles i de gotes de lpids. Sovint contenen algues en simbiosi,  especialment Zooxanthellae, les quals produeixen la majoria de l'energia que li cal a la cellula. Una organitzaci semblant es troba a Heliozoa.

La classe principal de Radiolaris s Polycystinea, amb esquelets silicis i a aquest grup hi pertanyen la majoria dels fssils. Una altra classe s Acantharea, amb esquelets fets de sulfat estrncic. Radiolaria inclou tamb el gnereSticholonche, que no t esquelet intern i que a vegades ha estat considerat un heliozou.



Hi ha radiolaris que semblen poliedres regulars.

 Radiolaris de Haeckel .
El bileg alemany Ernst Haeckel realitz dibuixos molt atractius de Radiolaria, Foraminifera i Diatomea ajudant a popularitzar aquests protozous entre els microscopistes de l'poca victoriana.

 Illustracions de Kunstformen der Natur (1904) .


 Referncies .

 
 
 



 Enllaos externs .

Radiolarians (en angls);
Geometry and Pattern in Nature 3: The holes in radiolarian and diatom tests (en angls);
Radiolaria.org (en angls);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386870" title="Newham" nonfiltered="4323" processed="4302" dbindex="149354">


Newham s un districte londinenc, Regne Unit. Exactament de l'rea coneguda com Est de Londres.

Es troba situat a 5 quilmetres a l'est de la Ciutat de Londres (centre de Londres), al nord del riu Tmesi. Segons les estimacions de 2006, Newham s el districte amb ms diversitat tnica del pas.

 Barris de Newham .
El districte de Newham est format pels segents barris:

 Beckton;
 Canning Town;
 Custom House ;
 East Ham;
 Forest Gate;
 Little Ilford;
 Manor Park;

 North Woolwich (pronunciat "wool-ich" o "wool-idge");
 Plaistow (pronunciat "plaa-stow");
 Silvertown;
 Stratford;
 Upton Park;
 West Ham;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386871" title="Redbridge (districte)" nonfiltered="4324" processed="4303" dbindex="149355">


Redbridge s un districte Londinenc, Regne Unit. Exactament de les rees conegudes com Nord-est de Londres i Exterior de Londres.

 Barris de Redbridge .
El districte de Redbridge est format pels segents barris:

Aldborough Hatch;
Aldersbrook;
Barkingside;
Clayhall;
Cranbrook;
Fairlop;
Fullwell Cross;

Gants Hill;
Goodmayes;
Hainault;
Ilford;
Little Heath;
Loxford;
Newbury Park;

Redbridge;
Seven Kings;
Snaresbrook;
South Woodford;
Wanstead;
Woodford;
Woodford Bridge ;
Woodford Green;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386873" title="Richmond upon Thames" nonfiltered="4325" processed="4304" dbindex="149356">

Richmond upon Thames s un districte Londinenc, Regne Unit. Exactament de les rees conegudes com Sud oest de Londres i Exterior de Londres.

 Barris de Richmond upon Thames .
El districte de Richmond upon Thames est format pels segents barris:

 Barnes;
 East Sheen;
 St. Margarets;
 Fulwell;
 Ham;
 Hampton;
 Hampton Hill;
 Hampton Wick;
 Isleworth;
 Kew;

 Mortlake;
 North Sheen;
 Petersham;
 Richmond;
 St Margarets;
 Strawberry Hill;
 Teddington;
 Twickenham;
 Whitton;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386875" title="Southwark (districte)" nonfiltered="4326" processed="4305" dbindex="149357">


Southwark s un districte Londinenc, Regne Unit. Exactament de l'rea coneguda com Sud est de Londres. s troba situat al sud del riu Tmesi i de la Ciutat de Londres (centre de Londres).

 Barris de Southwark .
El districte de Southwark est format pels segents barris:

 Bankside;
 Bermondsey;
 The Borough;
 Camberwell;
 Crystal Palace;
 Dulwich;
 Dulwich Wood;
 East Dulwich;
 Elephant and Castle;
 Herne Hill ;

 Newington;
 Nunhead;
 Peckham;
 Peckham Rye  ;
 Rotherhithe;
 Southwark;
 Surrey Quays;
 Walworth;
 West Dulwich;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386876" title="Raimon Duran i Reynals" nonfiltered="4327" processed="4306" dbindex="149358">

Raimon Duran i Reynals (Barcelona, 1895 - dem, 1966) fou un arquitecte catal, titulat el 1926. Les seves primeres obres foren el vestbul de l'Estaci de Frana de Barcelona i el Palau de les Arts Grfiques per a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, en co laboraci amb Pelai Martnez, actual Museu d'Arqueologia de Catalunya. Durant la Repblica estigu influt pel racionalisme, associant-se al GATCPAC (Casa Espona, al carrer Camp d'en Vidal, 1934-1935; Casa Cardenal, a la cantonada Llria/Crsega, 1935-1940; Can Mra, Pedralbes, 1935). En la posguerra retorn a un cert italianisme d'influncia brunelleschiana (Esglsia de Montserrat, actual de Maria Reina, iniciada per Nicolau Maria Rubi i Tudur). Restaur la sala capitular del monestir de Sant Joan de les Abadesses (1948-1963).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386878" title="Sutton (districte)" nonfiltered="4328" processed="4307" dbindex="149359">


Sutton s un districte Londinenc, Regne Unit. Exactament de l'rea coneguda com Sud de Londres. Cobreix un rea de 43 km. s un dels districtes ms al sud de Londres i limita amb el districte de Merton al sud, Croydon a l'oest i Kingston upon Thames a l'est.

 Barris de Sutton .
El districte de Sutton est format pels segents barris:

 Beddington;
 Beddington Corner;
 Belmont;
 Benhilton;
 Carshalton;
 Carshalton Beeches;
 Carshalton on the Hill;
 Cheam;
 Hackbridge;

 Little Woodcote;
 North Cheam;
 Rosehill;
 St. Helier;
 South Beddington;
 Sutton;
 The Wrythe;
 Wallington;
 Worcester Park;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386879" title="Killall" nonfiltered="4329" processed="4308" dbindex="149360">


killall s una utilitat de la lnia d'ordres disponible en sistemes Unix-like. Hi ha 2 implementacions diferents:

La implementaci UNIX System V:  (including Solaris) and with the Linux sysvinit tools (as killall5) is a particularly dangerous command that kills all processes that the user is able to kill, effectively shutting down the system if run by root.
La implementaci de FreeBSD i Linux psmisc tools is similar to the pkill and skill commands, killing only the processes specified on the command line. ;

Totes dos implementacions funcionen enviant una senyal, mitjanant la crida de sistema kill o l'ordre kill

Exemples.

Matar tots els processos (UNIX System V)

 $ killall

Mostrar totes les senyals (FreeBSD/Linux)

 $ killall -l

Enviar la senyal SIGUSR1 al procs amb tots els processos de la comanda dd que s'estiguin executant (FreeBSD/Linux)

 $ killall -s USR1 dd

Eliminar un procs que no respon (FreeBSD/Linux):

 $ killall -9 dd

El nmero especifica el tipus de senyal. Vegeu l'article senyal per obtenir una llista de senyals.

 Vegeu tamb .

Gesti de processos;
Senyal;
Kill (Unix);
Pkill;

Enllaos externs.

man killall ;
 FreeBSD killall man page ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386880" title="Pelai Martnez i Paricio" nonfiltered="4330" processed="4309" dbindex="149361">

Pelai Martnez i Paricio (Figueres, 1898 - dem, 1978) fou un arquitecte catal. Arquitecte municipal de La Bisbal d'Empord i catedrtic de l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, fou autor del Palau de les Arts Grfiques per a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, en co laboraci amb Raimon Duran i Reynals, actual Museu d'Arqueologia de Catalunya. Emmarcat dins d'un cert eclecticisme (Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, 1967), constru diverses obres a Figueres, S'Agar, el golf de Roses, etc.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386882" title="Acanthoclinus matti" nonfiltered="4331" processed="4310" dbindex="149362">

Acanthoclinus matti  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nova Zelanda.
 Referncies .

Bibliografia.
 Hardy, G. S. 1985. Revision of the Acanthoclinidae (Pisces: Perciformes), with descriptions of a new genus and five new species. N. Z. J. Zool. v. 11: 357-393.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series No. 19. xiv+279 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386883" title="Polidoro da Caravaggio" nonfiltered="4332" processed="4311" dbindex="149363">



Polidoro Caldara, habitualment conegut com Polidoro da Caravaggio (Caravaggio, 1492 o 1495   Messina, 1543) va ser un pintor itali del Renaixement primerenc, principalment dedicat als treballs decoratius, possiblement el ms dotat i certament el menys convencional dels deixebles de Rafael,. Va ser molt conegut com a autor de pintures, avui dia desaparegudes, per a les faanes de cases romans. No t cap relaci amb el pintor, d'poca posterior, Michelangelo Merisi da Caravaggio, habitualment conegut pel sobrenom de Caravaggio, tot i que els dos procedien de la mateixa localitat. Potser el fet que Polidoro gaudia d'una gran reputaci va influir en qu Michelangelo Merisi afegira al seu el nom de la seua ciutat, fet bastant poc corrent en aquella poca. 

Vida i obra.
Segons Giorgio Vasari, mentre treballava com a operari, portant materials per als obrers que construen les loggie vaticanes es va guanyar l'amistat dels artistes, i va atraure l'admiraci de Maturino da Firenze, un dels principals ajudants de Rafael en la decoraci del Vatic. Llavors, al voltant de 1517,  va ingressar al nombrs taller de Rafael i va treballar a les Estances de Rafael del Vatic. En companyia de Maturino va dedicar-se a la pintura de faanes de palaus, amb un xit considerable fins al saqueig de Roma, per l'exrcit de Carles V sota el comandament de Carles III de Borb, l'any 1527, en qu Maturino va ser assassinat.  Polidoro va fugir a Npols, i des d'ac a Messina, on va gaudir d'un gran xit. Segons la tradici, estava a punt de tornar al centre d'Itlia quan va ser robat i assassinat per un ajudant, Tonno Calabrese, l'any 1543.

Entre les obres ms destacades de Caravaggio cal esmentar una Crucifixi, pintada a Messina, i un Davallament de Crist (1527) i un Crist portant la Creu (1530-34) ambdues al Museo di Capodimonte de Npols, que conserva la millor collecci de la seua obra   (un esbs a l'oli de la darrera es troba a la National Gallery de Londres). Es tracta d'obres molt particulars pel que fa a l'estil, extremadament lliures pel que fa a la tcnica i de punyent expressi.  El Crist portant la Creu mostra una considerable influncia de la pintura de l'Europa septentrional, probablement deguda a les tradicionalment intenses relacions entre Siclia i els Pasos Baixos. 

Les seues altres obres, aix com les del seu company, Maturino da Firenze, generalment han desaparegut degut a l'exposici als elements, ja que es tractava de decoracions de faanes d'edificis, tot i que son conegudes per haver servit de base a gravats de Pietro Santi Bartoli, Cherubini Alberti i d'altres. Els dos plegats van ser autors de decoracions de faanes en la tcnica del Graffito, generalment en grisalla, per a diverses cases romanes, als barris de Borgo i Parione (prop de Santa Maria della Pace i a la Via del Pellegrino). Una srie de nou petits panells de fusta d'un palau desconegut, potser de Npols, dels quals vuit es troben avui dia a la Collecci Reial Anglesa i l'altre al Louvre, dna una idea de la vivacitat i la qualitat d'aquestes obres desaparegudes: Polidoro va prendre de Rafael la idea de recrear la decoraci de l'antiguitat clssica; per ho va fer amb un esperit personal, lliure i ple d'enginy. Items 6-12  La seua obra es trobava sempre visible per al pblic, almenys mentre va perdurar en les faanes, el que la va fer molt coneguda i influent, i va ser emprada per generacions de joves artistes... com un llibre de text illustrat.  Tamb va deixar molts dibuixos de gran qualitat.

Referncies.


Bibliografia.
;
Polidoro (da Caravaggio) Caldara - article a la Catholic Encyclopedia;
;

Enllaos externs.
 Artcyclopedia;
 Biografia, per Vasari;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386885" title="Josep Maria Ribas i Casas" nonfiltered="4333" processed="4312" dbindex="149364">

Josep Maria Ribas i Casas (Barcelona, 1899 - Montorns del Valls, 1959) fou un arquitecte catal. Desenvolup la seva obra dins d'un estil clssic acadmic: Palau de l'Agricultura (actual Ciutat del Teatre) i Pavell de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (actual Institut Cartogrfic de Catalunya) per a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, en co laboraci amb Manuel Maria Mayol; Casa Viladomiu (1927); reforma del Banco Hispano-Colonial a la Rambla de Catalunya (1932); esglsia parroquial (1942) i Casa del Com (1950) de Vilassar de Mar. Des de 1931 fou secretari del Co legi d'Arquitectes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386886" title="Acanthoclinus rua" nonfiltered="4334" processed="4313" dbindex="149365">

 Acanthoclinus rua s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme de Nova Zelanda.
 Referncies .

Bibliografia.
 Hardy, G. S.   1985. Revision of the Acanthoclinidae (Pisces: Perciformes), with descriptions of a new genus and five new species. N. Z. J. Zool. v. 11: 357-393.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paulin C. i C. Roberts, 1992. The rockpool fishes of New Zealand (Te ika aaria o Aotearoa). Museum of New Zealand (Te Papa Tongarewa). 177 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386891" title="Pkill" nonfiltered="4335" processed="4314" dbindex="149366">

pkill s una utilitat de la lnia de comandes que va ser inicialment escrita per ser utilitzada al sistema operatiu Solaris. Des de aleshores ha estat tornada a implementar en GNU/Linux i OpenBSD.

Com amb les comandes killall i |kill, pkill s'utilitza per a enviar una senyal a processos. La comanda pkill permet per utilitzar expressions regulars.

Exemples.

Matar el procs acroread ms recent:

 $ pkill -n acroread

 Vegeu tamb.
Senyal;
Killall (Unix);
Kill (Unix);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386895" title="Manuel Maria Mayol i Ferrer" nonfiltered="4336" processed="4315" dbindex="149367">

Manuel Maria Mayol i Ferrer (Barcelona, 1899 - dem, 1929) fou un arquitecte catal. Autor del Palau de l'Agricultura (actual Ciutat del Teatre) i del Pavell de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (actual Institut Cartogrfic de Catalunya) per a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, en co laboraci amb Josep Maria Ribas i Casas, d'esttica noucentista.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386897" title="Error absolut" nonfiltered="4337" processed="4316" dbindex="149368">
En cincia, l' error absolut s la diferencia, en valor absolut, entre el valor exacte i el valor aproximat.

 Error absolut = valor aproximat - valor exacte

Exemple: en l'aproximaci 2.5 de -
</doc>
<doc id="386900" title="SPARC" nonfiltered="4338" processed="4317" dbindex="149369">

SPARC (de l'angls Scalable Processor ARChitecture) es una arquitectura RISC big-endian. s a dir, una arquitectura amb un conjunt redut d'instruccions. 

Va ser originalment dissenyat per Sun Microsystems i dirigit per l'enginyer Kaa en 1985, es basa en els dissenys RISC I i II de la Universitat de Califrnia, Berkeley, definits entre els anys 1980 i 1982.

L'empresa Sun Microsystems va dissenyar aquesta arquitectura i la va llicenciar a altres fabricants com Texas Instruments, Cypress Semiconductor, Fujitsu, LSI Logic entre d'altres.

SPARC s la primera arquitectura RISC oberta i com tal, les especificacions de disseny estan publicades, aix ms fabricants de microprocessadors poden desenvolupar el seu propi disseny. 

Una de les idees innovadores d'aquesta arquitectura s la finestra de registres que permeten fer fcilment compiladors d'alt rendiment i una significativa reducci de memria en las instruccions load/store en relaci amb altres arquitectures RISC. Els avantatges s'aprecien sobre tot en programes grans.

La CPU SPARC est formada d'una unitat sencera, UI (Integer Unit) que processa l'execuci bsica i una FPU (Floating-Point Unit) que executa les operacions i clculs de reals. La IU i la FPU poden o no estar integrades en el mateix xip. 

Encara que no s una part formal de l'arquitectura, els PCs basats amb sistemes SPARC de Sun Microsystems tenen una unitat de maneig de memria (MMU) i un gran cach de direccions virtuals (per instruccions i dades) que estan disposats perifricament sobre un bus de dades i direccions de 32 bits.

 Principals caracterstiques: .

 La seva caracterstica distintiva es utilitzar finestres de registres.
 32 registres de sencers de 32 bits.
 16 registres de punt flotant de 64 bits (pel cas de doble precisi) que es poden utilitzar com 32 registres de 32 bits (per a precisi simple).
 Modes de direccionament:
 Immediat, (constants de 13 bits).
 Directe, (offset de 13 bits).
 Indirecte, (registre + offset de 13 bits o registre + registre).
 Utilitza instruccions retardades (salts, load i store).
 Maneig de memria:
 Espai virtual de 4 Gigabytes.
 Unitat de maneig de memria (MMU) que treballa amb pgines de mida configurable.

 Tipus d'instruccions .

L'arquitectura SPARC te prop de 50 instruccions senceres, poques ms que l'anterior disseny RISC, per menys de la mitat del nmero d'instruccions senceres del 6800 de Motorola.

Les instruccions de SPARC es poden classificar en cinc categories:

 LOAD i STORE (L'nica manera d'accedir a la memria). Aquestes instruccions utilitzen dos registres o, un registre i una constant per calcular l'adrea de memria a direccionar.

 Instruccions Aritmtico/Lgiques/Desplaament. Executen operacions aritmtiques, lgiques i de desplaament de bits. Aquestes instruccions calculen el resultat si es una funci de 2 operadors i emmagatzemen el resultat en un registre.

 Operacions del coprocessador. La IU extrau les operacions de punt flotant des de les instruccions del bus de dades i els situa en la cua per la FPU. La FPU executa els clculs de punt flotant amb un nmero fix en unitat aritmtica de punt flotant, (el nmero depn de l'aplicaci). Les operacions de punt flotant sn executades concurrentment amb les instruccions de la IU i amb altres operacions de punt flotant quan es necessari. L'arquitectura SPARC tamb especifica una interfcie per la connexi d'un coprocessador addicional.

 Instruccions de Control de Transferncia. Aquestes inclouen jumps, calls, traps i branches. El control de transferncia es retardat usualment fins desprs de l'execuci de la prxima instrucci, aix el pipeline no es buidat perqu es produeixi un control de temps. D'aquesta manera, els compiladors poden ser optimitzats per ramificacions retardades.

 Instruccions de control de registres Read/Write. Aquestes instruccions s'inclouen per llegir i enregistrar el contingut de diversos registres de control. Generalment la font del dest est implcit en la instrucci.

 Finestra de registres .
Un tret nic que caracteritza al disseny SPARC, s la finestra amb solapament de registres. El processador posseeix molt ms que 32 registres sencers, per presenta a cada instant 32. Una analogia pot ser creada comparant la finestra de registres amb una roda rotativa. Alguna part de la roda sempre est amb contacto amb el terra; aix al girar-la prenem diferents porcions de la roda, (l'efecte es similar per al overlap de la finestra de registres). El resultat d'un registre es canvia per l'operand per la prxima operaci, descartant la necessitat d'una instrucci Load i Store extres.

Es va acordar per l'especificaci de l'arquitectura, poder disposar de 32 registres "visibles" dividits en grups de 8.

 De r0 a r7 , Registres GLOBALS.
 De r7 a r15, Registres SORTIDA.
 De r15 a r23, Registres LOCALS.
 De r24 a r31, Registres ENTRADA.

Els registres globals sn "vistos" per totes les finestres, els locals solament sn accessibles per la finestra actual i els registres de sortida es solapen amb els registres d'entrada de la segent finestra (els registres de sortida per una finestra s'han de ficar com a registres d'entrada per la prxima, i han d'estar en el mateix registre).

El punter de finestra mant la pista de la finestra que actualment s activa. Existeixen instruccions per "obrir" i "tancar" finestres, per exemple per una instrucci "call", la finestra de registres gira en sentit anti horari; pel retorno des d'una instrucci "call", gira en sentit horari.

Una interrupci utilitza una finestra fresca, es a dir, obre una finestra nova. La quantitat de finestres s un parmetre de la implementaci, generalment 7  8.

L'alternativa ms elaborada per circundar lentament la finestra de registres es collocar els registres durant el temps de compilaci. Per a llenguatges como C, Pascal, etz., aquesta estratgia s difcil i consumeix molt temps. Per aix, el compilador s crucial per millorar la productivitat del programa.

"Recents investigacions suggereixen que la finestra de registres, trobada en els sistemes SPARC per no en altres mquines RISC comercials, estan en condicions de proveir un rendiment excellent per a llenguatges de desenvolupament com Lisp i Smalltalk." (R. Blau, P.Foley, etz. 1984).

 Especificacions dels microprocessadors SPARC .






 Enllaos externs .
 SPARC International, Inc.  ;
 SPARC Standards Documents Depository;
 OpenSPARC - La iniciativa de SUN per crear una comunitat pel desenvolupament de l'arquitectura del processador  ;
 Solaris Operating System for SPARC Platforms;
 UltraSPARC Processors;
 UltraSPARC Modules;
 SPARC64  V Background Briefing  ;
 Multi-core multi-thread processor SPARC64  VI  ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386901" title="Pstree" nonfiltered="4339" processed="4318" dbindex="149370">


pstree s una ordre Unix que mostra els processos en execuci en forma d'arbre. S'utilitza com una alternativa a l'ordre ps perqu facilita veure les relacions entre processos del sistema. L'arrel de l'arbre es sempre el procs init.

Vegeu tamb.

ordre ps;
ordre top;

Enllaos externs.

 Pgina oficial a Freshmeat ;
 man page de pstree ;
 The pstree Command segons The Linux Information Project (LINFO) ;
 Exemples d's de la comanda pstree;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386902" title="Georg Kolbe" nonfiltered="4340" processed="4319" dbindex="149371">

Georg Kolbe (Waldheim, 1877 - Berln, 1947) fou un escultor alemany. Treball a Pars, Roma, Leipzig i Berln. D'estil classicista, posteriorment reb la influncia de l'expressionisme. Autor d'obres com Dansarina, el projecte de Monument a Beethoven a Berln, el Monument als Caiguts en Guerra de Leipzig i El Mat, al Pavell d'Alemanya de l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386903" title="Bashir Shihab II" nonfiltered="4341" processed="4320" dbindex="149372">
Bashir Shihab II (1767-1851) fou amir del Lban (1788-1840) de religi drusa.

Va nixer a Ghazir el 1767. El seu pare l'amir Kasim va morir quan encara Bashir era molt jove i aviat va haver de participar en poltica a Dayr al-Kamar, la capital del Lban. El xeic Kasim Djumblat fou el primer que es va adonar de les seves capacitats; va tenir certs xits i Kasim i Bashir van actuar com aliats. El 1788, cansat dels abusos recaptatoris dels paixes de Sid, Trpoli del Lban i Damasc, l'amir governador del Lban, Yusuf Shihab va convocar una reuni de notables del pas a Dayr al-Kamar. Yusuf va comunicar a la reuni que no podia arribar a un acord amb el paix Djazar de Sid i va presentar la renuncia, demanant escollir un successor, crrec que va recaure en Bashir Shihab. Va anar a veure al paix otom a Acre, la seva fortalesa principal, i va obtenir el nomenament.

El 1794 Djazar Paix va encoratjar una revolta al Lban i va convncer a un dels fills de Yusuf d'aspirar al crrec d'amir governador, mentre per un altre costat prometia suport a Bashir a canvi d'una forta quantitat de diners. Va haver de pagar per d'acord amb Djumblat va comenar a fer neteja d'elements opositors; Djumblat i els Amad van matar (amb la seva autoritzaci) als caps dels Nakad durant una recepci.

No es va comprometre ni a favor ni en contra de Napole i quan aquest va abandonar Egipte, Bashir va anar al campament del gran visir otom a Al-Arish i va obtenir un firman imperial que posava el Lban  sota autoritat directe de la Sublim Porta, firman que desprs va quedar sense efecte.

En aquest temps i desprs van ser els Amad els que foren atacats i obligats a sortir del Lban en tres onades repressives el 1799, 1808 i 1819. En tot aquest temps no va parar de reclutar homes i va arribar a tenir un exrcit de 15000 homes equivalents als soldats de tots els paixes de Sria junts, i a ms estaven molt ben entrenats.

El nou paix de Sid, Sulayman, que el 1804 havia succeir a Djazzar, era ms humanitari i Bashir s'hi va aliar en contra de Yusuf Kandj Pasha de Damasc, nomenat el 1807. El 1810 Yusuf Kandj va reclamar el control de la vall de la Bekaa i no hi va haver manera de fer-lo canviar de idea. Llavors Bashir va marxar amb les seves tropes cap a Damasc i Yusuf va haver de fugir a Egipte, passant el govern de Damasc a Sulayman (1810-1811) i el 1811 a Sulayman Silahdar Pasha. El 1818 Salih Pasha va succeir breument a Silahdar, per al cap de poc va pujar al govern de Damasc, Abd Allah Pasha, que el 1820 va reclamar tamb la Bekaa i Bashir va haver de marxar altre cop contra Damasc, i llavors Abd Allah i va renunciar i es va convertir en aliat de Bashir. El 1821 Darwish Pasha va obtenir el favor de la Porta que li va confiar el govern de Damasc i va atacar a Abd Allah, amb el suport del paix d'Alep. Abd Allah es va refugiar a Acre i Bashir va demanar ajut a Egipte.

Muhammad Ali d'Egipte no va tardar en aprofitar la ocasi i va intervenir en favor de Bashir: va anar a Constantinoble i va convncer a la Porta, i Bashir va resultar polticament triomfador. Darwish fou substitut per Mustafa Pasha (1822)

El 1822 es va posar contra Djumblat al que va carregar amb fortes contribucions i quan aquest va resistir, el va derrotar en combat (1824).

D'altra banda Bashir va tenir diversos actes de tolerncia  amb els cristians i aix li va valer el suport dels maronites i dels catlics i del cnsol de Frana (fins i tot el Papa Pius VII va escriure el 1816 a l'amir per agrair-li la seva generositat); en relaci amb els drusos, va establir un segon cap religis al que va enfrontar al antic cap nic shaykh al-Akl.

El 1831 Muhammad Ali, desprs de que l'Imperi Otom havia perdut Grcia i havia estat derrotat pels russos i que el cos de genssers havia estat dissolt el 1826, va decidir passar a la ofensiva. La Porta va demanar el suport del Lban, per Bashir va respondre que no calia esperar suport d'aquells als que sempre havia ignorat. Els libanesos van combatre a les forces otomanes del paix Uthman a Trpoli del Lban, van participar a la marxa contra Damasc, van ajudar a la intendncia egpcia i van protegir la seva reraguarda fins a Alep; a canvi Muhammad va reconixer els antics privilegis del Lban i es va comprometre a no interferir en els afers interns (1833). Per quan Muhammad Ali va haver de declarar el servei militar obligatori i augmentar els impostos, i va voler aplicar aquestes disposicions al Lban, la muntanya dels drusos i el Hauran (1837) van esclatar revoltes a aquestes zones (tardor del 1837 i hivern del 1837 al 1838) i miler d'egipcis van morir. L'estiu del 1838 els egipcis van patir una nova derrota a l'Anti Lban. El combat decisiu entre egipcis i otomans es va lliurar a Nezib al comenament del 1839. Els egipcis van obtenir la victria, van posar en fuita als turcs i van amenaar de marxar a Constantinoble. Rssia va venir en ajut dels turcs segons els termes del tractat de Hunkar Iskelesi del 1833, Frana donava suport a l'egipci i Anglaterra intentava negociar en favor dels otomans.

Emissaris britnics i otomans van anar al Lban per intentar guanyar a l'amir Bashir a la seva causa. Bashir va temporitzar per els libanesos es van revoltar de manera general contra els egipcis. Frana va quedar allada  al costat d'Egipte (estiu del 1840) i Turquia, Rssia i Gran Bretanya van signar el tractat de Londres. Unitats navals aliades van arribar a aiges libaneses; un destacament otom va desembarcar a Junieh. Els libanesos revoltats, els otomans i els "colls blaus" van derrotar a Ibrahim Pasha a Bahrsaf i van proclamar governador del Lban a Bashir III.

Bashir Shihab II es va rendir als britnics a Sid i fou conduit en exili a Malta. Mesos desprs fou autoritzat a installar-se a sia Menor on va restar fins el 1851 quan va morir sent enterrat a l'esglsia catlica armnia de Galata. Les seves restes foren portades al Lban el 1946.

 Bibliografia .
H. Chehab, Le Liban  l'poque des mirs Chehabs, Beirut, 1933;
M. Chebli, Une histoire du Liban, Beirut, 1955;
A. J. Rustium, Bchir II entre le Sultan et le Khdive, Beirut 1956/1957;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386905" title="Tyge Hvass" nonfiltered="4342" processed="4321" dbindex="149373">

Tyge Hvass (Randrup, 5 de juliol de 1885 - Copenhague, 4 de setembre de 1963), fou un arquitecte dans. Autor del Museu J.F. Willumsens a Frederikssund i del Pavell de Dinamarca per a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386906" title="Tower Hamlets" nonfiltered="4343" processed="4322" dbindex="149374">

Tower Hamlets s un districte Londinenc, Regne Unit. Exactament de l'rea coneguda com Est de Londres. Es troba situat a l'est de Ciutat de Londres (centre de Londres) i al nord del riu Tmesi. Inclou la major part dels Docklands, antiga zona porturia i actualment barri residencial i comercial. Molts dels edificis ms alts de Londres es troben a Isle of Dogs al sud del districte. Tower Hamlets s un dels cinc districtes de Londres que ser seu dels Jocs Olmpics d'estiu de 2012.

 Barris de Tower Hamlets .
El districte de Tower Hamlets est format pels segents barris:

 Bethnal Green ;
 Blackwall ;
 Bow ;
 Bromley-by-Bow ;
 Cambridge Heath;
 Cubitt Town ;
 Docklands ;
 East Smithfield;
 Globe Town ;
 Haggerston ;
 Isle of Dogs ;
 Limehouse ;

 Mile End ;
 Millwall ;
 Old Ford ;
 Poplar ;
 Ratcliff;
 Shadwell ;
 Shoreditch ;
 Spitalfields ;
 Stepney ;
 Wapping ;
 Whitechapel ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386907" title="Wandsworth (districte)" nonfiltered="4344" processed="4323" dbindex="149375">


Wandsworth s un districte Londinenc, Regne Unit. Exactament de l'rea coneguda com Sud-oest de Londres.

 Barris de Wandsworth .
El districte de Wandsworth est format pels segents barris:

 Balham;
 Battersea;
 Earlsfield;
 Furzedown;
 Nine Elms;
 Putney;
 Putney Heath;


 Putney Vale;
 Roehampton;
 Southfields;
 Streatham Park;
 Tooting;
 Wandsworth;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386908" title="Al-Basra" nonfiltered="4345" processed="4324" dbindex="149376">


Al-Basra, vegeu Bssora;
Al-Basra (Marroc), antiga ciutat del Marroc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386912" title="Waltham Forest" nonfiltered="4346" processed="4325" dbindex="149377">

Waltham Forest s un districte Londinenc, Regne Unit. Exactament de l'rea coneguda com Est de Londres. Una cinquena part del districte s rea forestal. Walham Forest s un dels cinc districtes de Londres que ser seu dels Jocs Olmpics d'estiu de 2012.

 Barris de Waltham Forest .
El districte de Waltham Forest est format pels segents barris:

Bakers Arms;
Cann Hall;
Chingford;
Chingford Hatch;
Friday Hill;
Highams Park;

Lea Bridge Road;
Leyton;
Leytonstone;
Walthamstow;
Walthamstow Village;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386918" title="Georges Wybo" nonfiltered="4347" processed="4326" dbindex="149378">
Georges Wybo (Pars, 1880 - dem, 1943), fou un arquitecte francs. Estudi a l'Escola de Belles Arts de Pars. Adscrit a l'art dco, un dels seus majors exponents fou el Pavell d'Au Printemps per a l'Exposici Internacional de Pars de 1925, junt a Henri Sauvage, edifici de planta circular coberta amb una cpula, amb una decoraci exterior de pedres incrustades i finestres e lptiques, amb dues columnes estriades a l'entrada. Altra obra destacada fou Les Grands Moulins (1917-1921), edifici industrial reconvertit el 1991 en zona universitria. Per a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929 constru el Pavell de Frana, edifici de volum nic en forma de cub, amb coberta formada per seccions rectangulars superposades de forma esglaonada, com un zigurat, amb una escultura a la part frontal amb forma de dona i les inicials R. F. (Rpublique Franaise). Autor de Reflexions i croquis sobre l'arquitectura francesa (1918). 

 Obres .
 1911-1912: Casino de Deauville.
 1913: Htel Royal de Deauville, amb Tho Petit.
 1917-1921: Les Grands Moulins, Pars.
 1925: Pavell d'Au Printemps per a l'Exposici Internacional de Pars, amb Henri Sauvage.
 1928: Htel Georges-V, Pars.
 1929: Htel du Golf, Deauville.
 1929: Pavell de Frana per a l'Exposici Internacional de Barcelona.
 1931: Thtre des Ambassadeurs, Pars.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386919" title="Rasa de Torroella (Cardener)" nonfiltered="4348" processed="4327" dbindex="149379">

La rasa de Torroella s un afluent per la dreta del Cardener de 4.048 m. de longitud, a la Vall de Lord. Neix a 1.361 m, d'altitud a uns 250 m. al SE del tossal de la Creu del Cod, al terme municipal de Guixers. Durant tot el seu curs mant una direcci proponderant de NW a SE escolant-se, molt encaixada, entre els conglomerats montserratins de la Serra Llarga de Svol, a l'oest i del tossal de Vall-llonga i de la mola de Lord, a l'est. Desguassa al pant de la Llosa del Cavall a 803 m. d'altitud.

Tota la seva conca est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya i ms concretament en l'espai Serres de Busa-Els Bastets-Lord

Territoris que travessa.


|align="center" colspan=3 style="background: #003399; color:#FFFFFF"| M u n i c i p i s
|-
!  !! Longitud (en m.) !! % del recorregut
|-
|Per l'interior del municipi de Guixers
|align="center"|1.274
|align="center"|31,4 %
|-
|Fent frontera entre els municipis de Navs i de Sant Lloren de Morunys
|align="center"|1.073
|align="center"|26,4 %
|-
|Per l'interior del municipi de Navs
|align="center"|1.711
|align="center"|42,2 %
|-

Perfil del seu curs.

El seu pendent mitj s del 13,78 %, amb un mxim del 69,83 % entre els 1.275 i els 1.250 m.  d'altitud i un i un mnim del 5,72 % entre els 875 i els 850 m. d'altitud.

Mapa.
Mapa de l'ICC







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386920" title="Piero Portaluppi" nonfiltered="4349" processed="4328" dbindex="149380">
Piero Portaluppi (1888-1967), fou un arquitecte itali. Treball principalment a Mil: Planetari de Mil, restauraci del Palau del Capit de Justcia, Vi la Necchi-Campiglio (1932-1935). Fou autor del Pavell d'Itlia per a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386922" title="Dragia Braovan" nonfiltered="4350" processed="4329" dbindex="149381">
Dragia Braovan (en serbi cirlic:                 ) (Vrac, 25 de maig de 1887 - Belgrad, 6 d'octubre de 1965), fou un arquitecte serbi, considerat el millor arquitecte de l'antigua Iugoslvia i introductor de les corrents d'avantguarda al seu pas. Fou membre de l'Acadmia Srbia de Cincies i Arts, aix com del British Royal Institute of Architecture. Autor del Quarter de les Forces Aries Iugoslaves a Zemun i de l'Edifici del Consell Executiu de la Provncia de Voivodina (1939), aix com del Pavell de Iugoslvia per a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386923" title="Bssora" nonfiltered="4351" processed="4330" dbindex="149382">
Bssora (variants ms corrents Bsora, Basra, al-Basra, al-Basrah, Basorah, Balsora, Balsara, Bassora, Basora; rab       ) s una ciutat d'Iraq al Shatt al-Arab a 420 km al sud-sud-est de Bagdad i a 55 km de les aiges del golf Prsic. Es divideix en Bssora la vella (fundada el 638) i Bssora la nova (del segle XVIII) prop de l'antiga al-Ubulla. s capital de la provncia d'al-Basra o provncia de Bssora.

T una poblaci de 1.880.100 (2003).. s el principal port d'Iraq i disposa tamb d'un aeroport internacional. La regi t nombrosos pous de petroli i industries relacionades i tamb es frtil per cultius agrcoles produint arrs, moresc, civada, blat, dtils (de gran qualitat)   i altres. La refineria t una capacitat de 140.000 barrils al dia (22.300 m3). 

La poblaci es de majoria xita del grup jafari, per un 35 % de la poblaci abans de la guerra era sunnita  percentatge redut vers el 2005 al 10% . Hi viuen tamb cristians i una secta precristiana agnstica anomenats els mandeans. La ciutat est creuada per una xarxa de canals (se l'anomena de vegades la Vencia d'Orient Mitj) 



Histria.
Fundaci.

Es creu que fou construda al lloc de l'antiga Diriditis (Teredon) i de la vila persa anomenada Vahishtabadh Ardasher . Els rabs hi van arribar el 635 i hi van establir un campament anomenat al-Khurayba (Petita Runa). Utba ibn Ghazwan va escollir aquest lloc per fundar un campament militar que fou l'origen de la ciutat, seguint ordes d'Umar ibn al-Khattab. El nom al-Basra fou escollit segurament per les caracterstiques del terreny (Mirador) o pel nom persa Bas-rah (on s'ajunten els camins). . Les primeres cabanes foren de fustes i branques, i fins el temps de Ziyad ben Abi Sufyan que es van fer les primeres cases de rajoles; es va construir tamb una gran mesquita i la residncia del governador. 

Omeies i abbssides .

El primer governador fou Abu Musa al-Ashari (639), conqueridor del Khuzestan (639-642) que desprs va ajudar a Uthman ibn Abu al-As en la seva lluita a Iran. El 650 el califa Uthman va reorganitzar la frontera i va nomenat a Abd Allah ibn Amir com a governador de Bssora, amb jurisdicci sobre les expedicions de conquesta cap al sud de Prsia. A la mort d'Uthman la ciutat va refusar reconixer a Al ibn Abi Tlib i va donar suport a al-Zubayr, xa i Talha. Derrotats aquestos Al va nomenar com a governador a Uthman ibn Hanif, i desprs a Abd Allah ibn Abbas, que va governar fins el 661. Llavors va comenar una srie de governadors omeies, el primer Abd Allah, destacat general que va imposar tribut a Kabul, per mal governant de la ciutat. El va seguir (664) Ziyad ben Abi Sufyan conegut com Ibn Abihi que fou fams per les seves mesures draconianes per establir l'ordre; va dividir la ciutat en cinc circumscripcions tribals (khums, plural akhmas): Ahl al-Aliya originaris d'Hedjaz, Tamim, Bakr ben Wail, Abd al-Kays i Azd; aquestes circumscripcions van formar la base de l'aristocrcia militars local que va absorbir com a mawles (clients conversos) o esclaus, a la poblaci indgena o resident; va conservar el govern fins el 673 quan va morir i va ocupar el seu lloc el seu fill Ubayd Allah ibn Ziyad. El 680 va enfrontar la popularitat del alida Hussein ibn Ali, que va fugir a temps, per el seu cos Muslim Ibn Akil fou detingut i executat.

El 684 Abd Allah ibn Zubayr fou proclamat califa a la Meca i Medina. La poblaci va fer fugir a Ubayd Allah ibn Ziyad que es va refugiar amb el governador provisional Masud al-Azdi (Masud ibn Amr al-Ataki), i va proclamar governador a Abd Allah ibn al-Harith, partidari d'al-Zubayr i un moviment d'al-Azdi en favor de Ubayd Allah va fracassar mercs a l'actuaci dels kharigites que el van matar. Abd Allah ibn al-Harith va passar el seu temps en lluites contra el kharigita  Nafi ibn al-Azrak al-Hanafi al-Hanzali. Al-Zubayr va enviar com a governador a Umar ibn Ubayd Allah ibn Mamar  que igualment va combatre contra el cap kharigita azraquita i finalment fou substitut per Musab ibn al-Zubayr, germ del califa. El 686 la rebelli de Mukhtar a Kufa va acabar amb Ubayd Allah ibn Ziyad que va morir prop de Mossul, per Musab el va derrotar el 687 amb l'ajut dels habitants de Kufa desterrats per Mukhtar..

Abd al-Malik ben Marwan (califa 685 705) va conquerir Basra el 691 i va nomenar governador a al-Hadjdj. La ciutat li va romandre lleial durant el mot d'Ibn al-Ashath (701). Al-Hadjdj va morir el 714. Desprs del 720 la ciutat no va donar suport a la revolta de Yazid ibn al-Muhallab contra el califa Yazid II ben Abd al-Malik (720 724). El 749 estava en mans dels abbssides.

El gran problema de ciutat era l'aigua que els habitants havien d'anar a buscar al riu Tigris tot i que s'havien posat en servei alguns canals i s'havia utilitzat el llit de l'antic Pallacopas per construir un port fluvial. Aix junt amb alguns factors poltics i econmics van impedir el desenvolupament de la ciutat, situaci que no es va modificar fins a la fundaci de .

Sota els abbssides s van construir els murs (rodejats d'una rasa) el 771/772. La ciutat va esdevenir un centre cultural i fou lloc de naixement de Ibn al-Haytham, el literat al-Jahiz, i el mstic sufita Rabia Basri. 

 Bardides, buwyhides i mazydides .

Al segle IX va haver d'enfrontar algunes revoltes, la primera la dels indis zott que van fer regnar el terror a la regi del 820 al 835. Desprs els zandj, esclaus negres, sota la direcci d'Ali bin Muhammad conegut com Sahib al-Zanji; els zandj van arribar a ocupar Bssora i la van saquejar (871). Al segle X el perill eren els crmates, que tamb la van saquejar el 923. Fou poc desprs que va caure en mans dels bardides o Banu l-Baridi (vers 937-947) i d'aquestos va ppasar als buwyhides (947). Al segle segent va caure en mans dels mazydides de la Batiha sota els que per un temps va prosperar. Els seljcides la van dominar el 1060.

Seljcides .

A final del segle XI la seva muralla fou destruda i una nova muralla es va construir per l'interior el 1142/1143 el que demostra que la ciutat havia redut la seva superfcie, prova de decadncia. Els Banu l-Muntafik, rabs nmades de la regi, i van fer diversos atacs. Zengi va rebre Bssora en feu el 1122; la ciutat es va revoltar per Zengi va sufocar la rebelli; la regi de Bssora va quedar en els territoris del sultanat seljcida i els dominis del califa abbssida, i dels amirs al servei dels abbssides desprs.

 Mongols, Il-khans, djalyarides i ak koyunlu .

Els mongols van saquejar la ciutat el 1258 tot i que segurament la ciutat va capitular. Fou inclosa en els dominis del Il-khan,  imperi del que fou la provncia ms llunyana i com altres, pssimament administrada. Ibn Battuta la va visitar el 1327 i la va trobar en part en runes. La ciutat conservava la gran mesquita i altres edificis per tenia tendncia a desplaar la seva posici cap a un altre emplaament a uns 20 km al lloc on llavors hi havia al-Ubulla; aquest moviment, de moment limitat a la poblaci, era degut en gran part a que els canals s'havien deteriorat i en part per motius de seguretat. Sota els djalayrides (1340 a 1411) i els ak koyunlu (1411 i fins 1508) la ciutat va declinar en tots els aspectes.

Safvides .

El 1508 la ciutat va caure en mans d'Ismail I, el xa safvida. Fou en aquest temps (1508-1534) quan la ciutat va comenar a canviar definitivament la seva ubicaci i es va establir al lloc de la ciutat moderna. El 1534 Iraq va passar als otomans; el paix de Bagdad es va acontentar d'un tribut de la llunyana Bssora, una ciutat al sud de poc inters, amenaada pels nmades rabs i rodejada de maresmes. Quan el 1546 Bssora va tenir actuacions massa independents els otomans hi van enviar dues expedicions que van restablir una certa autoritat del sult.

Un intent de independncia es va produir amb la dinastia de paixes coneguda com al-Afrasiyab (1612-1668) que van permetre l'establiment de factories europees (portugueses, holandeses, britniques) i van facilitar l'arribada de les seves flotes amb un notable desenvolupament del comer. El 1624 els portuguesos van ajudar a rebutjar un atac safvida a la ciutat. Els al-Afrasiyab van haver de lluitar contra accions armades del paix de Bagdad, amenaces del xa safvida, intrigues de rivals locals i de les tribus Huwayza i Muntafik, i els estralls d'una pesta.

En endavant la autoritat otomana hi fou ms efectiva. Nadir Shah de Prsia va atacar la ciutat i la va assetjar; quan es va retirar el territori va estar per un temps quasi fora del control otom. Del 1750 al 1850 va ser incorporat al wilayat d'Iraq sota governadors subordinats a Bagdad (mutasallim). Del 1775 al 1780 va estar sota ocupaci de Sadik Khan, germ de Karim Khan Zand. El 1798 Bssora fou amenaada per la flota del sult de Mascat. Aquesta presencia va ser aprofitada per alguns per buscar el seu suport per obtenir el govern local, especialment el 1825. L'administraci es va comenar a modernitzar el 1831 desprs de la gran pesta que va contaminar el port i va portar el desordre ms absolut a la ciutat; en aquest temps encara els Muntafik constituen un problema, que va augmentar quan el 1849 va assolir el comandament de la tribu el seu gran cap Sadun. A partir del 1849 va exercir un dels millors governadors, Abu Layla, i a partir del 1865 el ms important, Sulayman el Gran. Desprs del 1850 fou restablerta com a capital d'un wilayat.

La segona meitat del segle XIX fou un perode de desenvolupament i va augmentar la seguretat. El 1914 el wilayat fou ocupat pels britnics. El 1920 el wilayat els fou concedit com a mandat i unit a altres dos mandats es va formar (1921) el regne d'Iraq. Els britnics van modernitzar el ports sota la direcci del enginyer George Buchanan, i Bssora va esdevenir el port principal del nou regne.

Desprs del 1932, sota el govern reial, va continuar sent la capital de provncia (ara anomenada liwa, amb dos kadas: Abu l-Khasib i Kurna). Durant la II Guerra Mundial el port fou lloc d'arribada de subministraments aliats pels sovitics. Al final de la guerra la ciutat tenia 93.000 habitants.

El 1955 la ciutat incloent els barris una mica allunyats de Makil i Ashar, tenia ms de 200.000 habitants. Fins el 1957 no van parar de fer-se millores a la ciutat, als edificis  pblics, i als serveis. El descobriment de petroli el 1948 al camp de Zubayr i altres llocs de la provncia va canviar en pocs anys l'economia. El 1951 va comenar l'exportaci per oleoducte fins al port de Fao, a la riba del golf Prsic. La primera refineria, a Muftiyya, es va acabar el 1952. La universitat de Bssora es va fundar el 1964.

La poblaci va arribar a mili i mig el 1977, per va baixar a 900.000 durant la guerra Iran-Iraq a la meitat dels anys vuitanta, i potser va baixar fins i tot per sota de mig mili en alguns moments. Va patir diversos bombardejos iranians i fou objecte de batalles com l'operaci Ramad (juliol de 1982). Al final de la primera guerra del Golf (1991), la revolta xita contra Saddam Husein va afectar a la ciutat i part de la provncia, per fou ofegada en sang. Desprs es va imposar pels Estats Units una zona  d'exclusi aria que limitava la sobirania iraquiana. En un dels atacs americans, el 25 de gener de 1999, un mssil va impactar per error a la ciutat i va causar nombrosos morts. Es van fer ms de 100 incursions aries per protegir a la poblaci xita del sud. Revoltats per segona vegada els xites el 1999 es van produir assassinats en massa per part de les forces de Saddam; com a cstig el govern iraqui va ignorar la zona i va desviar el comer a Umm Qasr

A la segona guerra del Golf el 2003 la ciutat fou ocupada pels britnics (6 d'abril) desprs de la batalla de Bssora a les afores de la ciutat. A la ciutat es van imposar les faccions radicals xites i en les eleccions del 2005 diversos caps xites van aconseguir ser elegits. La zona va quedar sota administraci britnica. El 2007 els britnics van comenar la retirada que han d'acabar el 2009. L'Exrcit del Mahdi es la milcia radical ms poderosa.

Agermanaments.
   Bak, Azerbaidjan;
   Detroit, Michigan, Estats Units;

Referncies.


Bibliografia.
W. Hallaq, The Origins and Evolution of Islamic Law. Cambridge University Press, 2005;
Gerald R. Hawting,  The First Dynasty of Islam. Routledge. 2nd ed, 2000;
W. Madelung, Abd Allah b. al-Zubayr and the Mahdi  al JNES (Journal of Near Eastern Studies) 40. 1981. pp.291-305.
S. Vincent, Into The Red Zone:  A Journey Into the Soul of Iraq, ISBN 1-890626-57-0.
J. Saint Martin, Recherches sur l'histoire et la gographie de la Msne et de la Characne, Pars 1838;

 Enllaos externs  . 
2003 Basra map (NIMA);
Boomtown Basra;
Muhammad and the Spread of Islam by Sanderson Beck;
Theological Themes;
The Qadariyya, Mu'tazila, and Shi'a;
The Textual History of the Qur'an, Arthur Jeffery, 1946;
Codex of Abu Musa al-Ashari, Arthur Jeffery, 1936;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386924" title="Duiliu Marcu" nonfiltered="4352" processed="4331" dbindex="149383">
Duiliu Marcu (Calafat, 1885 - Bucarest, 1966) fou un arquitecte romans. La seva obra combina la tradici nacional amb les formes arquitectniques contempornies. Estudi a l'Escola de Belles Arts de Pars. Fou professor de l'Institut d'Arquitectura Ion Mincu. Autor de:

Hotel Athene Palace, 1925 - 1927.
Pavell de Romania per a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929.
Biblioteca de l'Acadmia Romana, 1936 - 1938.
Palau Monopolurilor de Stat, 1934 - 1941.
Acadmia Militar, 1937 - 1939.
Consell de Ministres.
Palau Victria.
Plaa Unirii, Oradea.
Teatre de Timi oara.
Politcnica de Timi oara.

Bibliografia.
Academia Republicii Populare Romne, Dic ionar Enciclopedic Romn, Editura Politic , Bucure ti, 1962-1964.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386927" title="Peder Clason" nonfiltered="4353" processed="4332" dbindex="149384">

Peder Clason (Estocolm, 1894 - Rttvik, 1956) fou un arquitecte suec. Autor del Pavell de Sucia per a l'Exposici Internacional de Barcelona de 1929, d'estil neoplasticista, que incloia una gran torre denominada  Funkis , abreviatura de funcionalisme en suec. Tant l'edifici com la torre es van desmuntar desprs de l'Exposici i es van reconstruir a Berga, on el pavell serv d'escola fins a la Guerra Civil, essent enderrocat el conjunt a principis de la dcada del 1960. En l'actualitat existeix un projecte per a reconstruir la torre junt al Museu Olmpic de Barcelona, prop de la seva ubicaci original.

 Altres obres .
Casa dels Estudiants Suecs de la Ciutat internacional universitria de Pars (1931).
Pavell de Sucia per a l'Exposici General de primera categoria de Brusse les (1935).

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386928" title="Solresol" nonfiltered="4354" processed="4333" dbindex="149385">


Solresol s una llengua artificial disenyada pel francs Jean Franois Sudre a partir de 1817. El solresol va aconseguir una breu popularitat, assolint el seu mxim amb la publicaci de Boleslas Gajewski Grammaire du Solrsol a 1902. Est bassat en notes musicals,d'aquesta manera es pot tocar amb un instrument musical, a ms a ms de parlar. Disposa unicament de set unitats mnimes: les set notes bsiques. Aquesta escasetat de fonemes, malgrat tot, suposa una gran versatilitat a l'hora de transmetre la llengua per mitjans diferents al convencional. Aix, per exemple, el solresol es pot escriure de diverses formes seguint codificacions establertes: en un pentagrama, amb els nmeros del 1 al 7, amb les inicials de les notes (d, r, m, f, so, l, s), amb un alfabet estenogrfic de set figures simples, amb els set colors del arc iris, etc. Tamb es poden fer servir sistemes no grfics com per exemple gestos i copets.

De la mateixa manera que passa amb idiomes com el ro, les palaules es divideixen en categores de significat, segons la primera sllaba o nota musical. Las paraules que comencen per 'sol' tenen significats relacionats amb les arts i les cincies; les que comencen per 'solsol', enfermetat i medicina (per exemple solresol s "llenguatge", mentre que solsolredo s "migranya").

Una caracterstica nica en el solresol s que alguns antnims s'obtenen dient les sllabes, o notes, al revs. Aix, fala vol dir "bo", mentre que lafa s "dolent".

Desprs de molts anys de fama, va ser oblidat per idiomes artificials de ms xit como l'esperanto. Actualment, es coneix molt poc.


 Lligams externs .
 Pgina sobre el solresol en angls;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386929" title="ngel de Juana Garca" nonfiltered="4355" processed="4334" dbindex="149386">
ngel de Juana ("Geli") (Santander, Cantbria; 15 de febrer de 1968) va ser un jugador de futbol de la Lliga espanyola. 

 Trajectria . 
En la temporada 1993-1994 debutaria en Primera Divisi amb el Racing de Santander, de la m de Javier Irureta, aquell equip arribaria al vuit lloc al final de la Lliga i en part a causa de les bones actuacions de l'esquerr Geli. El Reial Saragossa es va fixar en ell, i va acabar contractant-lo per a la temporada 1994-1995. All va guanyar una Recopa d'Europa. Tot i haver jugat d'una manera ms o menys regular, es va optar per traslladar-lo al Celta de Vigo, on va estar des de 1995 fins a 1998. El rendiment del jugador potser no va ser l'esperat. Va jugar de titular amb el Celta els 6 primers encontres, per una lesi en el partit contra el Racing de Santander, l'apartaria dels terrenys durant 3 setmanes. Desprs d'aix, noms seria titular en dues ocasions ms. Va marcar 3 gols amb el Celta, dos en la seva segona temporada all, i altre en el seu ltim any amb l'equip gallec. 

En aquest ltim any amb el Celta, Javier Irureta es va fer amb les regnes de l'equip, per pel que sembla l'entrenador que va donar a conixer a aquest jugador a nivell estatal, no va confiar en ell per a la temporada, jugant escassament minuts de les segones parts. A l'any segent va regressar a Cantbria, per a jugar una vegada ms en el Racing de Santander en la temporada 1998-1999. Aquest va ser el seu ltim any com jugador, desprs del seu pas per el club cntabre, abandonaria el futbol d'elit. 

Actualment collabora comentant els partits del Racing en una televisi local de Cantbria. 

 Clubs .


 Ttols .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386930" title="Eleccions generals espanyoles de 1916" nonfiltered="4356" processed="4335" dbindex="149387">
Eleccions generals espanyoles de 1916 foren convocades enmig de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya s'havia declarat neutral, sota sufragi universal mascul. En total foren escollits 409 diputats, i el partit ms votat fou la coalici de les dues fraccions del Partit Liberal, dirigides per Garca Prieto i Romanones. El Partit Conservador va restar fora lluny. Tamb es present una Conjunci Republicano-Socialista, que aplegava els diferents partits republicans i el PSOE, per no pas els Radicals de Lerroux i la UFNR, que anaven encara plegades pel Pacte de Sant Gervasi

Fou escollit president del Congrs el liberal demcrata Miguel Villanueva i president del Senat Manuel Garca Prieto. El cap de govern fou el comte de Romanones, per el gener de 1917 va dimitir a causa d'enfrontaments amb l'exrcit, que havia creat Juntes de Defensa. Alhora, es va trencar el Partit Liberal en ser expulsats del partit Manuel Garca Prieto i Santiago Alba Bonifaz. El govern de Garca Prieto, successor de Romanones, es trenc i l'11 de juny de 1917 Eduardo Dato va formar un nou govern amb conservadors, per tenia una majoria inestable, cosa que provocaria la convocatria de l'Assemblea de Parlamentaris. La vaga general de 1917, endems, provocaria la dimissi de Dato el 3 de novembre de 1917. Es form aleshores un govern de concentraci nacional format per liberals, conservadors i la Lliga fins que es convocaren noves eleccions el 24 de febrer de 1918.

 Composici de la Cambra .


 Resultats per circumscripcions .
 Catalunya .
 Barcelona;
 Francesc Camb i Batlle (Lliga Regionalista);
 Carles de Camps i d'Olzinellas (Lliga Regionalista);
 Josep Bertran i Musitu (Lliga Regionalista);
 Josep Claret i Assols (Lliga Regionalista);
 Mag Morera i Galcia (Lliga Regionalista);
 Albert Rusiol i Prats (Lliga Regionalista);
 Antoni Albafull i Vidal (Lliga Regionalista);
 Manuel Farguell i de Magarola (Lliga Regionalista);
 Llus Ferrer-Vidal i Soler (Lliga Regionalista);
 Antoni Jansana i Llopart (Lliga Regionalista);
 Bonaventura Maria Plaja i Tapis (Lliga Regionalista);
 Hermenegildo Giner de los Ros (Partit Republic Radical);
 Alejandro Lerroux Garca (Partit Republic Radical);
 Joan Salas i Anton (republic);
 Alexandre Bosch i Catarineu (Liberal)  ;
 Carles Padrs i Rubio (Liberal)  ;
 Manuel Gonzlez i Vilart  (Conservador);
 Joaquim Sagnier i Villavecchia  (Conservador);
 Alfons Sala i Argem, comte d'gara (Unin Monrquica Nacional);
 Josep Zulueta i Gomis (Partido Reformista);
 Girona;
 Joan Ventosa i Calvell  (Lliga Regionalista);
 Eusebi Bertrand i Serra  (Lliga Regionalista);
 Salvador Albert i Pey (republic);
 Juli Fournier i Cuadros (Partit Conservador);
 Llus Ballb i de Gallart (Liberal)  ;
 Carles Cus i de Miquelet (Liberal)  ;
 Eduard Fernndez del Pozo i del Ro (republic);
 Pere Llosas i Badia (Comuni Tradicionalista);
 Lleida;
 Felip Rods i Baldrich  (Lliga Regionalista);
 Josep Matheu i Ferrer  (nacionalista independent);
 Daniel Riu i Periquet (Liberal);
 Emili Riu i Periquet (Liberal);
 Vicent Sales i Musoles (Liberal);
 Francesc Maci i Lluss (nacionalista independent);
 Josep Llari i Areny  (Partido Reformista);
 Ricardo Ramos Cordero (Partit Conservador);
 Tarragona;
 Marcell Domingo i Sanjuan (republic);
 Albert Dasca i Boada (Liberal);
 Carles Maristany i Benito (Liberal);
 Salvador de Sam i de Sarriera (liberal Romanonista);
 Manuel Kindeln y de la Torre (Liberal-Demcrata);
 Josep Nicolau i Sabater  (Unin Monrquica Nacional);
 Juli Nougus i Subir (republic);
 Antoni Maria de Veciana i Llari (Conservador  ;
 Illes Balears .
 Josep Socias Gradol (Conservador);
 Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador);
 Antoni Maura i Montaner (Conservador);
 Fernando Weyler Santacana (Liberal  ;
 Alexandre Rossell i Pastors (liberal romanonista);
 Frederic Llans i Segu (liberal romanonista);
 Carles Roman Ferrer (Izquierda Liberal);
 Pas Valenci .
 Alacant;
 Jos Francos Rodrguez (liberal-demcrata);
 Alfonso de Rojas y Pascual de Bonanza (liberal-demcrata);
 Vicente Ruiz Valarino (liberal-demcrata);
 Manuel Ruiz Valarino (liberal-demcrata);
 Salvador Ravents Clivilles (liberal-demcrata);
 Carlos Regino Soler Mora (liberal-demcrata);
 Salvador Canals y Vilar  (Conservador);
 Jos Jorro Miranda  (Conservador);
 Miguel Maura Gamazo (Conservador maurista);
 Manuel Gonzlez-Hontoria y Fernndez Ladreda (liberal romanonista);
 Castell;
 Vicente Cantos Figuerola (liberal-demcrata);
 Juan Navarro Reverter y Gomis (liberal-demcrata);
 Ramn Saiz de Carlos (liberal-demcrata);
 Luis Esteban y Fernndez del Pozo (liberal );
Ams Salvador Senz y Carreras (liberal-demcrata);
 Emilio Santa Cruz Chordi (Aliana d'Esquerres);
 Luis Manglano Palencia  (Conservador maurista);
 Valncia;
 Flix Azzati i Descalci (PURA);
 Aniceto Llorente Arregui (republic);
 Rafael Comenge Dalmau  (Liberal);
 Francisco Escutia Greus  (Liberal);
 Jos Garca-Berlanga Pardo (Liberal);
 Enrique Alcaraz Martnez (Liberal);
 Vicente Garrigues Garrigues marqus de Castellfort (Liberal);
 Ernesto Ibez Rizo (Liberal);
 Eduardo Llagaria Ballester (Liberal);
 Francisco Snchez-Ocaa Beltrn (Liberal);
 Juan Izquierdo Alcaide (liberal romanonista);
 Vicente Gimeno Rodrguez Jaen (liberal romanonista);
 Luis Garca Guijarro (Comuni Tradicionalista);
 Francisco Rubio Goula (liberal demcrata);
 Vicente Noguera y Aquavera  (Conservador);

 Enllaos externs .
 Resultats de les eleccions de 1916;
 Llista de diputats per circumscripci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386931" title="Dimitri Popov" nonfiltered="4357" processed="4336" dbindex="149388">
Dmitri Leondovich Popov (en rus:                         ) (Moscou, Rssia, 27 de febrer de 1967), s un ex-futbolista rus. Jugava de migcampista i el seu primer equip va ser el FC Shinnik Yaroslavl de Rssia. Tamb va jugar en el Spartak de Moscou i en el Racing de Santander. 

Actualment treballa en la secretaria tcnica del Spartak de Moscou. 

 Clubs .


Selecci.
Popov ha estat 21 vegades internacional per la selecci de Rssia, marcant quatre gols. Va formar part de l'equip rus al Mundial de Futbol dels Estats Units 1994.

Enllaos externs.
Estadstiques a la Primera divisi espanyola - LFP ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386933" title="Dimitri Radchenko" nonfiltered="4358" processed="4337" dbindex="149389">
Dmitri Leondovich Rdchenko (en rs                            ; nascut el 2 de desembre de 1970 a Sant Petersburg, aleshores Leningrad) va ser un jugador de futbol rus. Va jugar en diversos equips com el Zenit Leningrad, el Spartak de Moscou, el Racing de Santander, el Deportivo de La Corunya i el Jubilo Iwata. 

 Ttols .
2 Lliga russa de futbol, 1992 y 1993;
1 Copa sovitica de futbol, 1992;
1 Copa russa de futbol, 1994;

 Selecci .
Radchenko va jugar dues vegades amb l'antiga selecci de la URSS. Una vegada desmantellada la Uni Sovitica, va continuar sent seleccionat per la selecci de Rssia, fins a 33 vegades, amb nou gols.

Va formar part del combinat rus que va acudir al Mundial de futbol dels Estats Units 1994. A ms a ms, Radchenko va anotar un gol davant Camerun.

 Enllaos externs .
Fitxa;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386934" title="Sim bar Kokhba" nonfiltered="4359" processed="4338" dbindex="149390">


Sim bar Kokhba (en Hebreu:               ) fou el lder jueu que dirig la Segona Revolta Jueva contra el Imperi Rom a l'any 132 dC, establint un estat jueu independent que el dirig durant tres anys com Nas ("Prncep" o "President"). Desprs d'una guerra de dos anys els romans van conquerir-lo. 

Originalment anomenat Sim ben Kosba (              ) o ben Koziba (         ), el Tan Rab Akiva li don el nom de Bar Kojba (en arameu "Fill d'una estrella", referint-se al verset bblic de Nombres 24:17, "Descendir una estrella de Iacob") forma metafrica referent al Messies. 

Desprs de la derrota de la rebelli, molts contemporanis, incls alguns rabns, es referien a ell com "Sim bar Kozeba" ("Fill de la mentira").

 Segona revolta jueva .
La segona revolta tamb anomenada Revolta de Sim bar Kokhba tingu lloc 60 anys desprs de la primera i restablir un estat jueu independent durant tres anys. Aquest estat va emetre les seves prpies monades, que tenien inscrites la frase "El primer any de la redempci d'Israel". Bar Kokhba govern amb el titul de "Nas".
Els romans tingueren un pobre paper en la etapa inicial de la rebelli, enfrontats a una fora jueva totalment unida a diferencia de la Primera Revolta que segons Flavi Josep enfront tres exrcits jueus separats. Una legi romana completa fou aniquilada. El nou estat jueu noms conegu un any de pau. Els romans va desplegar nou legions, un ter del total de forces del imperi, per reconquerir Israel.
Els romans evitaren enfrontar-se en una batalla oberta i, adoptaren una estratgia de terra cremada. Bar Kokhba es refugi en la fortalesa de Betar. Els romans la van capturar i van matar el seu cabdill. Segons Cassius Dio, en la revolta van morir 580.000 jueus i 50 pobles fortificats i 985 viles foren arrasades. 
Jerusalem tamb fou arrasada i, per evitar el retorn dels jueus, una nova ciutat romana, Aelia Capitolina, fou construda en el seu lloc.

Enllaos externs.
Vdeo Sim bar Kokhba - National Geographic ;

Fonts.
Vikipdies espanyola i anglesa;
Andrea Dur, ATLAS DEL MUNDO BBLICO, Editorial ANAYA   ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386936" title="David Billabona Etxaleku" nonfiltered="4360" processed="4339" dbindex="149391">
David Billabona Etxaleku (nascut el 5 de desembre de 1969 a Irun, Guipscoa) s un ex jugador de futbol basc. 

 Clubs . 
Va debutar el 6 de juny de 1987 en el partit Real Murcia C.F. - Reial Societat que van guanyar els pimentoners per 4 gols a 0. Billabona va desenvolupar tota la seua carrera entre els dos clubs bascos ms importants i el Racing de Santander, on hi va militar set campanyes. Es va retirar en l'any 2000 desprs de diversos anys de dures lesions que no li van permetre tenir continutat. 

1986-87  Reial Societat  1 (0);
1987-88  Reial Societat  2 (0);
1988-89  Reial Societat  4 (0);
1989-90  Reial Societat  35 (1);
1990-91  Ath. Club Bilbao  30 (1);
1991-92  Ath. Club Bilbao  25 (0);
1992-93  Ath. Club Bilbao  4 (0);
1993-94  Real Racing Club  17 (1);
1994-95  Real Racing Club  28 (4);
1995-96  Real Racing Club  33 (5);
1996-97  Real Racing Club  30 (1);
1997-98  Real Racing Club  3 (0);
1998-99  Real Racing Club  4 (0);
1999-00  Real Racing Club  5 (0);

 Selecci .
Billabona va ser un dels integrats de la selecci olmpica espanyola que va guanyar l'or als Jocs de Barcelona 1992

 Enllaos externs .
Fitxa de la lliga;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386938" title="Vela als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="4361" processed="4340" dbindex="149392">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es disputaren cinc proves de vela. La competici es realitz entre els dies 26 de novembre i 5 de desembre de 1956 a la Badia de Port Phillip.

Participaren un total de 154 regatistes, tots ells homes, de 28 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Vela 1956;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386940" title="Metro de Li" nonfiltered="4362" processed="4341" dbindex="149393">


El Metro de Li s una xarxa de ferrocarril metropolit de Li, a Frana, obert el 1978 i que actualment est format per 4 lnies. Aquest forma part del sistema de transport pblic, Transports en Commun Lyonnais (TCL).

Com la SNCF, per no com altres sistemes de metro francesos, els trens del metro de Li circulen per l'esquerra, com a resultat d'un projecte que no es va realitzar, que consistia en que el metro circuls pels suburbis de Li sobre les lnies de ferrocarril existents. El metro de Li est inspirat en el Metro de Montreal que va ser construt uns anys abans, i t els trens amb les mateixes rodes de goma i les estacions amb el mateix disseny.
La llargria total de la xarxa es de 30 km, dels quals el 80% son soterrats.

 Lnies .
El sistema de metro est format per 4 lnies, A-B-C-D, identificades als mapes amb colors diferents:

 


 Lnies A i B .
Les lnies A (Perrache - Laurent Bonnevay) i B (Charpennes - Part-Dieu) van ser inaugurades el 2 de maig de 1978. Els trens d'ambdues lnies circulen amb pneumtics en lloc de rodes d'acer. Van ser construdes amb pantalles i es troben a poca profunditat.

La lnia B va ser prolongada cap a Jean Mac el 9 de setembre de 1981, i des d'aquesta va ser perllongada fins a Stade de Gerland el 4 de setembre de 2000. Est prevista l'obertura d'una futura extensi cap a Oullins el 2013.

Una extensi de la lnia A cap Vaulx-en-Velin La Soie va ser oberta l'octubre de 2007.

 Lnia C .


El tren cremallera Croix-Rousse-Croix-Paquet, que va ser reformat el 1974, va ser integrat al Metro el 1978 com a part de la lnia C, circullant entre (Htel-de-Ville i Croix-Rousse). Aquesta va prolongada cap a Cuire el 8 de desembre de 1984. 

 Lnia D .
La lnia C va ser inaugurada el 4 de setembre de 1991 entre Gorge-de-Loup i Grange-Blanche i conducci manual. Actualment els trens amb pneumtics d'aquesta lnia circulen sense conductor i estan controlats per un sistema anomenat MAGGALY (Mtro Automatique  Grand Gabarit de l Agglomration Lyonnaise). La lnia va ser prolongada cap a Gare de Vnissieux l'11 de desembre de 1992, al mateix temps que es va posar en marxa el sistema de circulaci automtica. El 28 d'abril de 1997, va ser perllongada cap a Gare de Vaise.

Sent la ms profunda de les lnies de metro de Li , aquesta va ser construda amb tuneladora i passa per sota de dos rius, el Roine i la Saona. Amb 13 km de longitud, tamb s la lnia ms llarga del metro de Li.

 Vegeu tamb .

 Llista de metros per pasos;

 External links .
Transports en Commun Lyonnais (TCL) -- TCL, Web oficial (en francs);
El metro de Li UrbanRail.net (en angls);
Mapa de la xarxa del metro de Li;
Galeria de fotos del transport de Li;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386941" title="Vicente Puigmolt Rodrguez-Trelles" nonfiltered="4363" processed="4342" dbindex="149394">
Vicente Puigmolt Rodrguez-Trelles Mayans y Puigmolt (1889 - 1931) fou un advocat i poltic valenci, fill d'Enric Puigmolt i Mayans, quart comte de Torrefiel i segon vescomte de Miranda. Es llicenci en dret a la Universitat de Valncia. Vinculat al Partit Conservador, ingress a l'ala ms dretana dirigida per Juan de la Cierva y Peafiel, amb el qual fou escollit diputat pel districte d'Albaida a les eleccions generals espanyoles de 1918, 1919, 1920 i 1923. Es cas amb Mara del Milagro Rodrguez de Valcrcel y de Len, Castillo y Li, filla dels comtes de Peragua. va morir l'u d'agost de 1931 en un accident d'autombil.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386942" title="Andrei Zygmantovich" nonfiltered="4364" processed="4343" dbindex="149395">

Andrei Ivanovi  Zigmantovi  tamb cridat Zyhmantovich (nascut el 2 de desembre de 1962 a Minsk) s un ex jugador de futbol de Bielorssia. 

Penjades les botes, Zygmantovich s'ha dedicat a l'rea tcnica de diversos clubs de futbol, com al FBK Kaunas litu.

 Trajectria .
Durant la seva carrera ha jugat en diversos equips com el Dinamo Minsk, el FC Groningen i ms tard en el Racing de Santander al costat dels davanters Dimitri Popov i Dimitri Radchenko. Va guanyar la lliga sovitica de 1982.

 1981-1991 FC Dinamo Minsk 262 (20);
 1991-1992 FC Groningen 29 (2);
 1992 FC Dinamo Minsk 8 (0);
 1992-1996 Racing de Santander 81 (0);

 Selecci .
Va jugar en 36 ocasions amb la selecci de la Uni Sovitica des de 1988 a 1990 marcant tres gols. Tamb va disputar la Copa Mundial de Futbol de 1990. 
Ms tard va representar a la selecci de Bielorssia en 9 ocasions.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386945" title="London Trams" nonfiltered="4365" processed="4344" dbindex="149396">

London Trams s una branca de London Rail (aquest ltim branca de Transport for London), que dirigeix el servei de tramvies de segona generaci de Londres, Regne Unit. El sistema est compost per:
Tramlink: opera una xarxa de tres rutes de l'rea del Sud de Londres al voltant del districte de Croydon. Actualment hi ha una proposta d'allargar la xarxa fins a l'estaci de Crystal Palace.
Cross River Tram: s un sistema que s'ha proposat per al Londres Central. El servei circularia des de l'estaci de King's Cross i Camden fins Peckham i Brixton.
City Tram: s un segon sistema proposat per circular per la Ciutat de Londres (centre de Londres), enllaant Battersea i el districte de Hackney via Elephant & Castle i la Ciutat, per no apareix en cap programa de Transport for London.

 Vegeu tamb .
 Tramlink;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386949" title="Maria Teresa Gimnez i Morell" nonfiltered="4366" processed="4345" dbindex="149397">
Maria Teresa Gimnez i Morell s una pedagoga musical i directora de cant coral catalana, originria de Barcelona, autora de nombrosos llibres de pedagogia musical i guies per a mestres. El 2008 va rebre el guard Felip Pedrell i el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla per la promoci i difusi del cant coral.

 Obres .
 La msica en la escuela (1984);
 Msica, plstica y psicomotricidad : ciclo inicial : recursos para el maestro (1983) ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386951" title="Josep Lloret i Colell" nonfiltered="4367" processed="4346" dbindex="149398">
Josep Lloret i Collell (Palams, 1943) s un promotor musical catal. Estudi Enginyeria Tcnica a Barcelona, per es dedic a la msica. Va promoure la creaci de Joventuts Musicals de Torroella de Montgr i la organitzaci del Festival Internacional de Msica, del qual s el director artstic i gerent des de 1989. El 1999-2000 fou director artstic del Cicle Auditori XXII de l'Auditori de Barcelona.

Actualment s director del Festival de Msiques Religioses del Mn de Girona i membre de la junta directiva de les Joventuts Musicals de Catalunya. EL 2008 va rebre un dels Premis d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla

 Enllaos externs .
 Biografia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386952" title="Metro de Roma" nonfiltered="4368" processed="4347" dbindex="149399">


El Metro de Roma s una xarxa de ferrocarril metropolit de Roma, a Italia.  Aquest va ser obert el 1955. Actualment hi ha dues lnies, la lnia A (taronja) i la lnia B (blava). Una tercera lnia, la C (verda), i un ramal de la lnia B, estan actualment en construcci. La xarxa actual (38 km) t forma de X amb intersecci de les dues lnies a l'estaci de Termini, la principal estaci ferroviria de Roma.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386955" title="Carme Sureda i Bosch" nonfiltered="4369" processed="4348" dbindex="149400">
Carme Sureda i Bosch (nascuda a Santa Coloma de Queralt) s una activista social catalana. El 1983 fou una de les fundadores d'APRODISCA (Associaci pro Persones amb Disminuci Psquica de la Conca de Barber), amb seu a Montblanc i de la que n's gerent. El 2008 va rebre un dels Premis d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla per la seva empenta i dedicaci per a la integraci social de les persones amb discapacitat psquica a la Conca de Barber.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386956" title="Waterpolo als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="4370" processed="4349" dbindex="149401">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es disput una prova de waterpolo en categoria masculina. La competici es realitz entre el 28 de novembre i el 7 de desembre de 1956 al Centre Aqutic de Melbourne.

Comits participants.
Participaren un total de 96 jugadors de 10 comits nacionals diferents:


 (11);
 (9);
 (11);
 Hongria (10);

 (11);
 Iugoslvia (11);
 (9);

 Romania (9);
 Singapur (11);
 (11);


Resum de medalles.


Medaller.


Resultats.
Primera ronda.
Grup A;


 Romania derrota Austrlia, 4-2;
 Iugoslvia derrota Uni Sovitica, 3-2;
 Uni Sovitica derrota Romania, 4-3;
 Iugoslvia derrota Austrlia, 9-1;
 Iugoslvia derrota Romania, 3-2;
 Uni Sovitica derrota Austrlia, 3-0;

Grup B;


 Estats Units derrota el Regne Unit, 5-3;
 Hongria derrota el Regne Unit, 6-1;
 Hongria derrota els Estats Units, 6-2;

Grup C;


 Alemanya derrota Singapur, 5-1 ;
 Itlia derrota Singapur, 7-1;
 Itlia derrota Alemanya, 4-2;

Ronda final.


 Uni Sovitica derrota Itlia, 3-2;
 Iugoslvia derrota Estats Units, 5-1;
 Estats Units derrota Alemanya, 4-3;
 Hongria derrota Itlia, 4-0;
 Iugoslvia empata amb Alemanya, 2-2;
 Itlia derrota Estats Units, 3-2;
 Uni Sovitica derrota Estats Units, 3-1;
 Hongria derrota Alemanya, 4-0;
 Hongria derrota Uni Sovitica, 4-0;
 Iugoslvia derrota Itlia, 2-1;
 Uni Sovitica derrota Alemanya, 6-4;
 Hongria derrota Iugoslvia, 2-1;



Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Waterpolo 1956;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386958" title="Peatge de congesti de Londres" nonfiltered="4371" processed="4350" dbindex="149402">
El Peatge de congesti de Londres (en angls London Congestion Charge) s una taxa que s'aplica a determinats conductors de vehicles motoritzats que circulen per la zona central de Londres, zona designada com Zona de Tarifa de Congesti ( en angls Congestion Charge Zone, CCZ). Els principals objectius de la taxa sn reduir la congesti de trnsit i aconseguir fons per invertir en el sistema de transport pblic de Londres.

El 17 de febrer de 2003 la zona de Tarifa de Congesti comen a funcionar en parts de Londres Central i s'extengu per l'Oest de Londres el 19 de febrer de 2007. No s el primer sistema d'aquest tipus al Regne Unit, per si el ms gran quan es va introduir, i s mant com un de les zones de peatge d'aquest tipus ms grans del mn. El pagament s de 8 lliures per dia, tan a l'entrar com per circular per aquesta rea de 7 del mat a 7 de la tarda.

L'organitzaci responsable de gestionar el peatge s Transport for London; i Capita Group l'opera sota contracte. El sistema funciona mitjanant bases automtiques utilitzant CCTV i recognici automtica del nmero de matricula.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386959" title="Beisbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1956" nonfiltered="4372" processed="4351" dbindex="149403">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1956 celebrats a la ciutat de Melbourne (Austrlia) es disput una prova de beisbol com a esport de demostraci dins el programa oficial dels Jocs. L'nic partit disputat es realitz el dia 1 de desembre de 1956 al Melbourne Cricket Ground.

Comits participants.
Hi participaren 35 jugadors de 2 comits nacionals diferents:

 (16);
 (19);

Resultats.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386961" title="Agust Agull i Marcos" nonfiltered="4373" processed="4352" dbindex="149404">
Agust Agull i Marcos s un promotor cultural valenci. Ha estat un dels creadors i actual coordinador del Casal Jaume I d Acci Cultural del Pas Valenci a Elx (Baix Vinalop), i ha participat en campanyes a favor de l'etiquetatge de productes en catal. El 2008 va rebre un dels Premis d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386964" title="Empar Granell i Tormos" nonfiltered="4374" processed="4353" dbindex="149405">
Empar Granell i Tormos s una mestra valenciana, originria d'Ontinyent (Vall d'Albaida). Ha estat una destacada activista en defensa de l'ensenyament laic i en catal al Pas Valenci. s membre fundadora de la Junta Directiva de la Federaci Escola Valenciana (FEV). El 2007 va rebre el Premi Joan Baptista Basset a la trajectria en la defensa de la llengua i el 2008 un dels Premis d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386965" title="Oliverio lvarez Gonzlez" nonfiltered="4375" processed="4354" dbindex="149406">
Oliverio Jess lvarez Gonzalez, ms conegut per Oli (Oviedo, Astries, 2 d'abril de 1972) s un futbolista asturi retirat. 

 Trajectria . 
 Com jugador . 
Oli va comenar la seva carrera com futbolista en l'equip Universidad de Oviedo. El que era entrenador del Real Oviedo, Radomir Antic, va demanar el seu fitxatge. Desprs d'una temporada amb el segon equip, sent convocat freqentment amb el primer, en l'any 1994 va aconseguir ascendir al primer equip de forma definitiva. 

Aviat va comenar a destacar i la seva millor temporada li va venir en el 1997, quan va marcar 20 gols en lliga. El va fitxar el Real Betis, on va estar tres temporades, dues d'elles en la UEFA, per sense aconseguir fer-se un lloc en l'equip, en part a causa de la presncia d'Alfonso Prez Muoz. Desprs del descens a Segona Divisi del Betis, en el 2000, va tornar al Real Oviedo marcant 15 gols en lliga eixe any i baixant a Segona al finalitzar la temporada.

Desprs de dos anys jugant en categoria d'argent, desprs de descendir esportivament a Segona B, va decidir, com capit de l'equip, juntament amb la resta de jugadors, no acceptar l'aval que la directiva asturiana els va proposar perqu retiressin la seva denncia per la suspension de sous que l'equip s'havia vist obligat a instaurar a causa de una gran crisi economica. A causa de l'actitud de Oli, i de la resta de jugadors del Real Oviedo d'aquella temporada, l'equip va descendir administrativament a Tercera Divisi, sent aquesta la primera vegada que el club militava en aquesta categoria. 

Desprs de la seva sortida del club ovetenc, va decidir fitxar pel Cadiz CF. Ha estat tres anys jugant en el club gadit, amb el qual va aconseguir un ascens a Primera divisi. 

 Com entrenador . 
Desprs de penjar les botes, va afrontar una nova etapa com entrenador al capdavant del Cadiz CF per a la temporada 2006/07. No obstant aix, poc desprs, el 5 de novembre de 2006, va ser destituit desprs de la derrota el dia anterior del seu equip contra l'Sporting de Gijn 5-4. 

Al setembre de 2007 aterra en la UD Marbella de Segona B amb l'objectiu de salvar a l'equip, cuer de grup desprs de quatre jornades de lliga.

 Selecci . 
Va ser internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en dues ocasions, anotant un gol. El seu debut es va produir a Bratislava, el 24 de setembre de 1997, en un partit contra Eslovquia. 

 Clubs .
 Com jugador .



 Com entrenador .



 Enllaos externs .
Fitxa del jugador;
Dades del jugador;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386968" title="Watford DC Line" nonfiltered="4376" processed="4355" dbindex="149407">



Watford DC Line s una lnia de ferrocarril que circula des de l'estaci internacional d'Euston fins a Watford Junction. Els serveis sn operats per London Overground. La lnia circula per West Coast Main Line en la majoria del seu recorregut. Tamb comparteix via amb la lnia Bakerloo Line del metro de Londres des de Queen's Park fins Harrow & Wealdstone. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386969" title="Aelia Capitolina" nonfiltered="4377" processed="4356" dbindex="149408">

Aelia Capitolina (en llat: Colnia Aelia Capitolina) era una ciutat construda pel emperador Adri a l'any 131 per ser ocupada com colnia, posici diferent a la de polis; la constru sobre l'antiga Jerusalem, que estava en runes quan ell visit la provncia de Sria Palestina.

 Nombre .

"Aelia" deriva del nom de Adri, Aelius, mentre que "Capitolina" significa que la ciutat nova es dedicava a Jpiter, el seu temple a Roma es trobava a la Colina Capitolina, i el nou temple es construir sobre las runes del Temple de Jerusalem.

El nom llat Aelia es l'origen etimolgic del terme rab Iliya (     ), l'antic nom islmic per Jerusalem fins que s'impos el de Al-Quds (     ), el sagrat.

 Construcci .

Una legi, la Legio VI Ferrata, fou assentada a la provncia per mantenir l'ordre i, els treballs de construcci comenaren a l'any 131 desprs que el Governador de Judea, Turnus Rufus, realitz la cerimnia de fundaci. Una moneda romana amb la inscripci Aelia Capitolina de l'any 132 confirma la data.

L'anunci de la construcci del temple de Jpiter provocar la segona guerra jueu-romana, la rebelli de Bar Kojba, entre els anys 132 i 135. A continuaci, els romans prohibiren als jueus viure en la ciutat, proscripci que continu fins el sigle IV, amb Constant I el Gran.

 Descripci .

El pla urb de Aelia Capitolina era el d'una ciutat romana tpica, a on els carrers principals es creuaven formant un rectangle. El carrer principal, flanquejat per files de columnes i amb botigues, tenia a prop de 22 m d'amplada (el equivalent a una carretera actual de sis carrils). El Cardus Maximus acabava en l'rea de l'actual carrer de David.

La ciutat es va construir sense muralles, i una guarnici de la Legi X Fretensis fou l'encarregada de protegir-la durant la resta del perode rom. El destacament era responsable d'evitar que els jueus tornessin a la ciutat.

La majoria de les restes associades a Aelia Capitolina es troben en la mitat nord de la anomenada Ciutat Vella, el que indicaria que la Porta de Damasc no seria l'entrada al Cardus Maximus, sin la plaa central a on es trobava el Frum Rom.

 Notes .




 Enllaos externs .
Jerusalem en la antiguitat. ;
Historia de Jerusalem. ;
Restes de Aelia Capitolina. ;

 Bibliografia .

Arnould-Bhar, Caroline: L' espace urbain d' Aelia Capitolina (Jrusalem): rupture ou continuit? a la revista Histoire urbaine n. 13, 2005, pags. 85-100, ISSN 1628-0482.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386970" title="West London Line" nonfiltered="4378" processed="4357" dbindex="149409">



West London Line s una lnia de ferrocarril de curt recorregut, que enllaa Clapham Junction, al sud, amb Willesden Junction, al nord. Fou construida per permetre als trens creuar Londres.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386972" title="Toyota Center" nonfiltered="4379" processed="4358" dbindex="149410">


Toyota Center s el nom amb qu es coneix el pavell de Houston, Texas. Els Houston Rockets de l'NBA, els Houston Comets de la WNBA i els Houston Aeros de l'AHL hi juguen de local. Construt el 2002, t una capacitat de 18.300 seients per al bsquet, 17.800 per a l'hoquei i 19.000 per a concerts.

Esdeveniments.
El primer esdeveniment desprs de la cerimnia d'obertura fou un concert de Fleetwood Mac el 6 d'octubre de 2003. El primer partit dels Rockets al Toyota Center fou contra els Denver Nuggets el 30 d'octubre de 2003.




Enllaos externs.
 Lloc web del Toyota Center;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386973" title="Miguel Pardeza Pichardo" nonfiltered="4380" processed="4359" dbindex="149411">
Miguel Pardeza Pichardo s un ex futbolista andals nascut el 8 de febrer de 1965 a la Palma del Condado, Huelva. Va ser l'nic integrant de la Quinta del Buitre que no era madrileny, i tamb l'nic que va haver d'abandonar el Reial Madrid per a triomfar. Els seus majors xits els va assolir en el Reial Saragossa.

 Trajectria . 
Descobert pels representants del Reial Madrid, va a formar part del llegendari equip del Castilla que va guanyar la lliga de segona divisi. Alfredo Di Stfano els puja al primer equip en 1984. Miguel Pardeza juga tres partits. A l'any segent, mentre els seus altres companys comencen a consolidar-se en el primer equip Pardeza regressa al Castilla i l'any segent es cedit al Reial Saragossa. 

Pardeza demostra la seva qualitat en l'equip manyo. Juga 26 partits, marca 5 gols i collabora en la conquesta de la Copa del Rei, cosa que fa que el Reial Madrid el repesque a l'any segent. Per en el club del Bernabeu la competncia s molt dura. Emilio Butragueo, Hugo Snchez i Valdano ocupen la davantera del Reial Madrid, i el veter Santillana encara tenia moments de qualitat en les seves aparicions. Valdano sofreix una lesi que l'impedeix jugar a mitjan temporada i Pardeza aprofita la seva oportunitat sortint al camp en 25 partits de lliga i marcant altres cinc gols. Aquell any el Reial Madrid guanya la seva segona lliga de les cinc consecutives que va guanyar a la fi dels vuitanta. El millor partit de Pardeza va ser precisament contra el seu ex equip, el Reial Saragossa, al que marca els dos gols del triomf. 

A l'acabar la campanya Pardeza decideix abandonar el club per a jugar en el Saragossa, un gran equip  , on destaquen el veter Seor, a ms els centrals Juanito i Fraile, o els futurs internacionals, Villarroya i Vizcaino i sobretot el mtic davanter uruguai Rubn Sosa, el qual disputaria la seua darrera temporada al quadre aragons. 

A poc a poc l'equip manyo va perfilant un gran equip i un dels seus lders va a ser Miguel Pardeza. Una de les incorporacions ms destacades s la del davanter Francisco Higuera, amb qui Pardeza va a formar una davantera mtica de l'esquadra blanca. 

En la temporada 1990/91 l'equip va viure el seu pitjor moment; es classifica en el lloc 17 i ha de jugar la promoci per a no baixar. Per en aquesta difcil temporada arriba al primer equip l'entrenador de la terra Vctor Fernndez. Amb un sistema de joc molt ofensiu i brillant aconsegueix revolucionar un Saragossa  que va a viure una de les seves poques ms destacades, en les quals Pardeza va a collaborar. En 1990 i desprs de la retirada del mtic Juan Seor es converteix en el capit de l'equip, i tot i els grans jugadors que arribenr a l'equip, el petit Pardeza sempre va a tenir un lloc destacat. 

En 1993, el Saragossa aconsegueix un tercer lloc, a ms de perdre la final de copa del 93 enfront del Reial Madrid, per ven en la de 1994, i a l'any segent s'assoleix la victria en la Recopa enfront de l'Arsenal. 

Pardeza tamb fa un curta trajectria com futbolista a Mxic amb el Puebla FC on es retira. 

Amb la selecci Pardeza va tenir poques oportunitats, el lloc de segon davanter va ser monopolitzat pel seu ex company i amic Emilio Butragueo, tanmateix va ser cinc vegades internacionals i va estar convocat en el mundial d'Itlia 90, on van estar tots els membres de la Quinta del Buitre, per Pardeza no va tenir cap oportunitat. 

Fins al 25 de maig del 2008, a ms de ser secretari tcnic del Saragossa, collaborava amb la seva docta opini en la premsa escrita. Al juny d'eixe any, quan l'equip baixa a Segona, presenta la seva dimissi abandonant el club. 

 Clubs .



 Titols .




 Enllaos externs .
Fitxa en lfp.es;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386974" title="Francisco Jmez Martn" nonfiltered="4381" processed="4360" dbindex="149412">
Francisco Jmez Martn, tamb conegut com Paco, (Las Palmas, Illes Canries, 18 d'abril de 1970) s un ex-futbolista canari. Jugava de defensa. 

 Biografia . 
Va crixer a Crdova, on van tornar els seus pares quan el jove Paco comptava amb uns mesos de vida. 

 Carrera com futbolista . 
La seva posici natural de joc era la de defensa central. Va jugar en el Crdoba CF durant una temporada, desprs de la qual va fitxar pel Real Murcia, on va estar una  altra temporada. Va ser fitxat, llavors pel Rayo Vallecano on va jugar una temporada per ser traspassat al Deportivo de La Corunya, on va estar durant cinc temporades. 

En l'any 1998 va abandonar el club deportivista per passar al Reial Saragossa on va estar altres cinc temporades. Va ser internacional absolut en 21 ocasions. 

 Carrera com entrenador . 
El 28 de juny de 2007, desprs d'una temporada entrenant a la R.S.D. Alcal (Madrid), el Crdoba CF anuncia la seva contractaci com tcnic en substituci de Jos Toms Escalante per a la temporada 07/08. Temporada que no arriba a concloure ja que s destitut el 30 de mar mancant 11 jornades per a la conclusi del campionat. 

 Ttols .
 2 Copes del Rei (94-95 y 00-01);
 1 Supercopa d'Espanya (1995);

 Enllaos externs .

Fitxa en lfp.es;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386975" title="Sinologia" nonfiltered="4382" processed="4361" dbindex="149413">
Sinologia s l'estudi de la Xina i les coses relacionades amb la Xina, per, sobretot en el context acadmic d'Amrica, ms estrictament es refereix a l'estudi dels clssics de llengua i literatura, i l'enfocament filolgic. El seu origen, segons una enquesta recent, "pot atribuir-se a l'examen que els estudiosos xinesos feren de sa prpia civilitzaci"

Sino -es deriva del sinae llat ("el xins"), l'origen s discutible.

En el context de l'rea d'estudis, la comunitat europea i l'americana tenen usos diferents. A Europa, sinologia generalment s conegut com els estudis xinesos mentre que als Estats Units Sinologia s un subcamp d'estudis xinesos.

Vegeu tamb.

Xina watcher;

Referncies.



 Barrett, Timothy Hugh, Singular Listlessness: A Short History of Chinese Books and British Scholars  (London: Wellsweep,  1989). 125p.  "Published in its original form in F. Wood, ed., British Library Occasional papers, 10: Chinese studies , p. 9-53.". ;
Cayley, John & Ming Wilson ed., Europe Studies China: Papers from an International Conference on the History of European Sinology, London: Han-Shan Tang Books, 1995.
 Honey, David B., Incense at the Altar: Pioneering Sinologists and the Development of Classical Chinese Philology, New Haven: American Oriental Society, 2001. (See also E.G. Pulleyblank's  review of the work in the Journal of the American Oriental Society, Vol. 122, No. 3 (Jul.-Sep., 2002), pp. 620-624, available through JSTOR).
Mungello, David E., Curious Land: Jesuit Accommodation and the Origins of Sinology, Stuttgart: F. Steiner Verlag Wiesbaden, 1985.
 Yang Liansheng , Excursions in Sinology (Cambridge, MA: Harvard University Press,  1969).
 Zurndorfer, Harriet Thelma, China Bibliography: A Research Guide to Reference Works about China Past and Present, Leiden : Brill Publishers, 1995. ISBN 9004102787.



Enllaos externs.
Guoxue;
Chinese Civilisation Centre - City University of Hong Kong;
Sinology Project, University of Massachusetts, Amherst ;
China Heritage Project - Australian National University;
 Torbjrn Lodn,"Swedish Sinology: A Historical Perspective" (archived);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386979" title="Columbus Crew" nonfiltered="4383" processed="4362" dbindex="149414">


El Columbus Crew s un club de futbol d'Estats Units, de la ciutat de Columbus, Ohio. Va ser fundat l'any 1994 i juga la MLS (Major League Soccer) dels Estats Units.

 Uniforme .
Uniforme titular: Samarreta negra i groga, pantal groc, mitges negres. ;
Uniforme alternatiu: Samarreta groga i negra, pantal negre, mitges grogues. ;

 Dades del club . 
Temporades MLS: 8 ;
Mxima golejada en campionts nacionals: 7-0 Kansas City Wizards (4-Jul-2001) ;
Mxima golejada encaixada en campionats nacionals: 5-1 New England Revolution (30-Ago-2003), 6-2 Columbus Crew (26-Oct-2003) ;
Millor posici a la lliga: 1;
Pitjor posici a la lliga: 5 (2004) ;
Mxim golejador: Guillermo Barros Schelotto ;
Porter menys golejat: ;
Ms partits jugats: Jesse Marsch 200 ;

 Palmars .
US Open Cup (3): 1998, 2000, 2003 ;
MLS Supporters' Shield (1): 2003 ;
Conferencia Est de la MLS (1): 2004;
MLS Cup (1): 2008 ;

 Estadi .
L'estadi s el Columbus Crew Stadium a Columbus que t una capacitat per a 30.000 espectadors.

 Enllaos externs .
The Crew;
Hunt Park Insider;
Crew Supporters Union;
Crew Supporters Culture;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386981" title="Telefe" nonfiltered="4384" processed="4363" dbindex="149415">
Telefe (telef), s una de les principals cadenes de televisi d'Argentina. L'abans anomenat Canal 11 de Buenos Aires va comenar les seves transmissions el 1961. Telefe s un acrnim de Televisi Federal des del llanament del canal el 22 de desembre de 1989, que avui pertany al grup espanyol Telefnica.

 Histria .

El Canal 11 de Buenos Aires va comenar les seves transmissions el 1961, pocs dies abans de les quals vencs el termini donat pel govern al licenciatari per comenar a operar. Anunciat com el canal de la famlia, al principi va ser administrat per una societat vinculada a l'Esglsia Catlica, associada amb la cadena nord-americana ABC i la Westinghouse Electric Corporation.

Tanmateix, l'any 1970 la propietat del canal va quedar a les mans de l'empresari editorial Hctor Ricardo Garca, qui li va donar al canal una orientaci popular i el va portar a lluitar el lideratge dels ndexs d'audincia.

Estatitzat el 1974, durant la dictadura militar va ser administrat per la Fuerza Area Argentina passant a ser intervingut pel govern de Ral Alfonsn quan va tornar la democrcia l'any 1983.

El 1989, quan el president Carlos Menem va proposar la privatitzaci de dos dels tres canals de Buenos Aires propietat de l'Estat Nacional (Canal 11 i Canal 13), es va formar la societat Televisi Federal SA, amb la participaci d'Editorial Atlntida i vuit canals privats de l'interior del pas. El 80% de la compra la va absorbir el grup associat a l'Editorial Atlntida i el 20% la News Corporation (de l'empresari australi Rupert Murdoch). Aquest grup es va adjudicar el Canal 11, al qual van rebatejar com a Telefe quan es van fer crrec d'aquest, el 22 de desembre d'aquell any.

A partir de 1991 el senyal va comenar a transmetre el campionat de Frmula 1 des dels circuits en l'horari diferit de les 11 AM per a l'Argentina, amb un equip format inicialment per Fernando Tornello i l'Ing. Seraffi. Desprs es van sumar Felipe McGough i el periodista brasiler Wagner Gonzalez. A partir de 1997 les transmissions van comenar a realitzar-se en viu fins a 1999, desprs deixant les transmissions a les mans del desaparegut canal Panamerican Sports Network (PSN) per a tot Llatinoamrica. Avui en dia, la Frmula 1 la transmet Fox Sports.

L'any 2000, el paquet accionari de Telefe va ser comprat per Telefnica de Argentina, subsidiria de l'empresa espanyola Telefnica.

Durant els anys 2004 i 2005, el canal, en una coproducci de Telefe Contenidos i Sony, va realitzar adaptacions locals de les sitcoms nord-americanes The Nanny, Who's the Boss? i Married with Children. Va produir tamb material ntegrament local, com Cientficos Industria Argentina, dirigit pel periodista i matemtic Adrin Paenza. El programa era ems anteriorment a aquesta data per Canal 7. Des de 2005 va tornar a emetre's per l'esmentat canal.

L'ndex d'audincia mitjana de la cadena el 2004 va ser de 14.4 punts, liderant totes les franges horries. Entre els programes ms vistos d'aquell any es van trobar: Los Roldn, Susana Gimnez, Videomatch, The Nanny, Mosca & Smith, Ser Urbano 2, Aunque usted no lo viera, Odisea, Panadera Los Felipe, Historias de Sexo de Gente Comn i Mujeres en Rojo.

El 2005 va repetir l'xit d'audincia anual. Noms que aquesta vegada va ser de 14.3. Liderant una altra vegada totes les franges horries i lluitant el lideratge del Prime Time amb Marcelo Tinelli i els seus productes en Canal 9. Entre els programes ms vistos es van trobar: Amor mo, Quin es el jefe?, Susana Gimnez, Married with Children, Amor en custodia, Pasin de gavilanes, Aunque usted no lo viera, El color del pecado, Se Dice Amor, Buena Fortuna i Historias de Sexo de Gente Comn 2.

Tamb el 2005 i desprs d'una baralla meditica entre el director de programaci Claudio Villarruel i l'empresari Marcelo Tinelli aquest decideix portar tots els programes de la seva productora Ideas del Sud al Canal 9. A finals d'aquell mateix any, Tinelli firma una aliana amb Adrin Suar, director de programaci de Canal 13 i muda tots els seus programes des de Canal 9 a Canal 13. Aix produeix que Mario Pergolini, un dels principals rivals de Marcelo Tinelli, no renovi el seu contracte amb Canal 13 i firma amb Villaruel per portar a Telefe les produccions de la seva productora Cuatro Cabezas, entre elles Caiga Quien Caiga, La Liga i Algo Habrn Hecho.

El 2006 Telefe llana el seu eslgan Bona tele, bona fe

El desembre de 2007 renova la seva imatge institucional, canvia el seu eslogan a l'actual Un bon senyal, i inclou un logotip en pantalla amb moviment i tridimensionalidad, per amb colors opacs. El 9 de juny de 2008 novament renova la seva imatge amb motiu de l'assumpci del nou CEO de Telef, Luis Velo, desprs de la renncia de Jorge Prez Bello, anterior executiu, que estava des de 2003. Es llana un nou logo, amb un disseny atractiu en seus comercials, encara que es conserva el eslgan.

 Actualitat .

A comenaments de 2008 Telefe va estrenar dues telecomdies: Una de dos, cancellada al poc temps de la seva estrena per sota arqueig i Aqu no hay quien viva i dues telenovelles (Vidas robadas i Don Juan y su bella dama), a ms d'un nou programa d'entreteniments (El muro infernal).

El juliol va estrenar Talento argentino, la versi argentina del reeixit format Got Talent.

El mateix mes, Telef va aconseguir trencar, desprs de nou mesos, una ratxa favorable a Canal 13, i va poder posicionar-se al primer lloc d'arqueig durant els mesos de juliol, agost, setembre i octubre.

El canal havia promocionat durant juliol i agost la nova comdia Todos contra Juan. Tanmateix, la direcci de programaci de Telefe, va decidir deixar de manera sorpresiva en un costat aquest projecte, que va acabar estrenant-se l'octubre pel canal Amrica TV.

El novembre es van reorganitzar els horaris de la programaci, junt amb l'arribada de la telecomdia Los exitosos Pells.

 Telefe Notcies .
Histricament, Canal 11 i posteriorment Telefe van usar els noms

 El reprter esso (1963-1968);
 Teleonce informa (1968-1974);
 24 Horas (1974-1976);
 Noticias 11 (al migdia i a la mitjanit) i Revista 11 (cap al tard) (1976-1983);
 La noticia (1984-1989);
 Telefe Noticias (des de 1989 fins al present).

El canal compta amb tres edicions diries de noticieros: Telefe Noticias al medioda, Telefe Noticias a las 20 i Diario de medianoche.

Alguns dels seus periodistes sn Jorge Jacobson, Rodolfo Barili, Cristina Prez, Milva Castelini, Omar Fajardo, Erica Fontana, Guillermo Panizza, Anabella Messina, Mara Julia Mastromarino, Rodolfo Sbrissa, Augusto Telias, Matas Castelli, Pilar Smith, Fernando Carlos, Germn Pavlosqui, entre altres.

El seu director de continguts s Francisco Mrmol i el seu director periodstic, Osvaldo Petrozzino.

Durant els anys noranta, el noticiero va ser presentat per, entre d'altres, Jacobson, Carlos Asnaghi, Amalia Rosas, Rosari Lufrano, Franco Salomone, Carolina Pern i Paula Trpani.

Entre 1993 i 1998 es va emetre el canal Red de Noticias.

Encara que en la majoria de les ocasions, el canal no s el primer en interrompre la seva programaci per notcies d'ltim moment, el noticier mant acceptables nivells d'audincia.

Competeix contra els informatius de Canal 13 i Amrica TV. Per aquest motiu, des de 2004, els noticieros duren ms d'una hora (per augmentar la seva quota de pantalla), pel qual la informaci, en certs casos, s reflectida amb un tractament en viu i testimonis. Des de 2008, l'edici que tradicionalment es va emetre a les 12 del migdia (UTC-3), es va moure a les 13 hores, per qestions d'audincia, programaci, i principalment per competir directament amb Noticiero trece. Tamb el novembre del mateix any, l'edici de les 19 h s moguda a les 20 h per competir directament contra Telenoche.

 Telefe Cinema .

Va ser productor de les segents pellcules:

 Esperando La Carroza (1985) (*);
 Los Extermineitors (1989) (*);
 Extermineitors 2, La Venganza del Dragn (1990);
 Extermineitors 3, La Gran Pelea Final (1991);
 Extermineitors 4, Como Hermanos Gemelos (1992);
 La Furia (1997), coproducci al costat d'Argentina SonoFilm;
 Un Argentino En Nueva York (1998), coproducci al costat d'Argentina SonoFilm;
 Esa Maldita Costilla (1999), coproducci al costat d'Argentina SonoFilm;
 La Venganza (1999), coproducci al costat d'Argentina SonoFilm;
 Manuelita, La Tortuga (1999), coproducci al costat de Garcia Ferre Entertainment;
 Pap Es Un dolo (2000), coproducci al costat d'Argentina SonoFilm;
 Corazn, Las Alegras De Pan Triste (2000), coproducci al costat de Garcia Ferre Entertainment;
 La Fuga (2001);
 Chiquititas, Rincn De Luz (2001);
 Apasionados (2002), coproducci al costat d'Argentina SonoFilm;
 Un Hijo Genial (2003), coproducci al costat d'Argentina SonoFilm;
 Peligrosa Obsesin (2004), coproducci al costat d'Argentina SonoFilm;
 Patoruzito (2004), coproducci al costat de Xarxa Lojo;
 Tiempo De Valientes (2005);
 Whisky Romeo Zulu (2005);
 Pap Se volvio Loco (2005);
 Baeros III: Todopoderosos (2006), coproducci al costat d'Argentina SonoFilm;
 Incorregibles (2007), coproducci al costat d'Argentina SonoFilm;
 La Seal (2007);
 Brigada Explosiva III: Misin pirata (2008), coproducci al costat d'Argentina SonoFilm;
 100% Lucha, la pelcula (2008);

Va guanyar 5 Premis Condor de Plata i l'xit de Manuelita gaireb aconsegueix la nominaci a l'Oscar.

(*): Produt durant el perode de Canal 11 sota l'rbita estatal.

 Telefe Internacional .
Des de 1998, Telefe transmet per a ms de 30 pasos.

 Telefe Movil .
Creat el 2006, en cooperaci amb Telinfor, ofereix diferents Serveis per a Telfons Cellulars.

 Telefe Continguts .
Creat el 1989, va crear i va adaptar programes de gran xit com a Verano del 98, Mueca brava, Casados con hijos, The Nanny, etc. (els ltims dos en coproducci amb Sony Pictures). El 2008 va produir l'adaptaci argentina d'Aqu no hay quien viva. Coprodueix 100% Lucha al costat d'Endemol Argentina

 Telefe Msica .
Divisi encarregada de:

 la transmissi dels recitals d'artistes nacionals i internacionals de l'Argentina per la pantalla de Telef.
 la comercialitzaci dels CD's i DVD's originals dels programes propis, com la collecci "Musica para soar"; la srie en DVD d'"Hermanos y Detectives", "Los simuladores", "Resistire", "Montecristo", "Vidas Robadas", entre d'altres.
 la creaci de bandes de so originals per a tots els seus programes.
 representaci d'artistes musicals generats en programes de l'esmentat estil emesos pel canal (ex: Operacin Triunfo o Talento Argentino);

 Eslgans .
 1990 - 2000: Juntos;
 2000 - 2001: Juntos, todo bien.
 2001 - 2002: Un sentimiento.
 2002 - 2006: Siempre.
 2006 - 2007: Buena tele, buena fe.
 2007 - Actualidad: Una buena seal;

 Rnquing .

Telef ha aconseguit mantenir els nivells d'audincia ms alts durant gaireb 18 anys:
 rnquing mitjana de 12 a 24 hrs., tots els dies. IBOPE

 Programes i horaris (temporada 2008) .

 Entreteniment . 

 Susana Gimnez - De dilluns a divendres a les 21:30 hrs.
 El muro infernal - De dilluns a divendres a les 21 hrs.
 Antes del Medioda - De dilluns a divendres a les 9 hrs.
 Sabor a m - De dilluns a divendres a les 11:15 hrs.
 Zapping - Sbados 22:30 hs. - Dimecres a les 23:30 hrs.
 El ltimo pasajero - Diumenge a les 21 hrs.
 100% Lucha - Diumenge a les 11 hrs.

 Ficci . 

 Los exitosos Pells - De dimarts a divendres a les 22:30 hrs.
 Casi ngeles - De dilluns a divendres a les 19:15 hrs.
 Don Juan y su bella dama - De dilluns a divendres a les 14:45 hrs.
 Amor en custodia (repetici) - De dilluns a divendres a les 15:45 hrs.
 Casados con hijos (repetici) - De dilluns a divendres a les 12 hrs.

 Informatiu . 

 Telefe Noticias;

 Periodstic . 

 Caiga Quien Caiga - Dilluns a les 22:30 hrs.
 La liga - Dimarts 23:30 hrs.
 Un tiempo despus - Dijous 23:30 hrs.
 Crceles - Divendres 23:30 hrs.

 Reality show . 

 Talento argentino - Diumenge 22:15 hrs.
 Haba una vez un club - Diumenge a mitjanit.

 Programes estrangers . 

 The Simpson - De dilluns a divendres a les 17 hrs. - Dissabtes i diumenges 12 hrs.
 Dance, dance, dance - Prximament;

 Telefe Satelital (interior) .


Telefe es veu en gran part de l'Argentina a travs dels segents canals:

 Senyals del Grup Telefe .

 Canal 5: Rosario;
 Canal 7: Neuqun;
 Canal 8: Crdoba;
 Canal 8: Tucumn;
 Canal 8: Mar del Plata;
 Canal 9: Baha Blanca;
 Canal 11: Salta;
 Canal 13: Santa Fe;

 Afiliades a Argentina .
 Canal 5 Telesol: San Juan;
 Canal 9: La Rioja;
 Canal 9: Mendoza;
 Canal 11: Formosa;
 Canal 13: Ro Cuarto;
 Canal 13: San Luis;
 Canal 13: Corrientes;

 Afilides a l'Uruguai .
 Canal 4: Montevideo;
 Canal 11: Punta del Este;
 Canal 3: Colonia;

 Senyal Telef Cable .

Versi de Telef Buenos Aires per als operadors de cable de l'interior del pas.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Sitio web de Telefe;
 Sitio web de Telefe Internacional;
 Telefe Movil;
 Telef Cortos;
 Sitio web de Talento Argentino;
 JumpTV - Telefe;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386984" title="Esglsia de Sant Bertomeu" nonfiltered="4385" processed="4364" dbindex="149416">
L'esglsia de Sant Bartomeu est situada al nord-est de la vila, en la part ms alta de Xbia. s un edifici religis fortificat, els orgens del qual estan en la torre-bsis del segle XIV. la resta del temple s del s. XVI, d'estil gtic, per amb modificacions posteriors. la seua cosntrucci fou dirigida per Domingo de Urteaga.

 Descripci .
s un edifici d'estil gtic, amb una nica nau central de tres trams i capelles entre els contraforts (caracterstic del gtic mediterrani) i una capalera, que s la part ms antiga, quadrada. es cobreix l'esglsia amb una volta de creueria estrellada. Sobre les capelles laterals es disposa d'una tribuna d'arcs conopials. La decoraci interior i exterio s escassa per tractar-se d'un edifici amb carcter militar, i noms es concentra a les dues portades.

La capella ms propera a la capalera del costa de l'evangeli (l'esquerre) es correspon amb el campanar.

A l'exterior es fa visible el seu carcter militar, murs robustos, matacans sobre les portes, terrassa plana i la torre propera a l'bsis, rematada a ms per merlets, sageteres, obertures per als morters i dos balcons amb matacans sobre les portes.

T dues portades, la de Sant Bartomeu als peus de l'edifici, amb formes de l'ltim gtic, arcs conopials i pinacles flanquejant-la. La porta lateral est dedicada a Sant Gil s semblant a l'anterior, amb una doble escalinata. Posteriorment lsglsia s'ampli pel sud amb la sagristia i pel costa nord amb la capella del Santssim.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386985" title="Common Development and Distribution License" nonfiltered="4386" processed="4365" dbindex="149417">
Common Development and Distribution License (Desenvolupament Com i Llicncia de Distribuci) o CDDL es una llicncia de codi obert (OSI) i lliure, produda per Sun Microsystems, basada amb la Mozilla Public License o MPL, versi 1.1. La llicncia CDDL fou enviada per a la seva aprovaci a l'Open Source Initiative el 1 de desembre de 2004, i fou aprobada com una llicncia de codi obert a mitjans de Gener del 2005. En el primer esborrany fet pel comit de divulgaci de llicncies OSI, la CDDL s una de las nou llicncies ms populars, mundialment utilitzades a fortes comunitats.

La llicncia prvia utilitzada per Sun pels seus projectes de codi obert fou la Sun Public License (SPL), tamb derivada de la MPL. La llicncia CDDL es considera a Sun com la SPL versi 2.

Com CDDL va ser derivada de MPL, molta gent afirma que la llicncia no s compatible amb la GPL (GPL). La Free Software Foundation afirma que es tracta d'una llicncia lliure per s incompatible amb GNU GPL degut principalment a alguns detalls.

 Productes .

Productes de Sun lliberats sota CDDL:
 OpenSolaris (incluint DTrace, inicialment alliberat sol, i ZFS (sistema de fitxers));
 NetBeans IDE i RCP;
 GlassFish;
 JWSDP;
 Project DReaM;

 Controvrsia .

Diversos grups i persones tenen dubtes amb els termes de la CDDL i la seva compatibilitat amb diverses regles de llicncies, especialment amb les directrius de programari lliure de Debian.

 Elecci de lloc (CDDL Secci 9: "Qualsevol litigaci referent a aquesta Llicncia ha d'estar subjecta a la jurisdicci dels jutjats situats a la jurisdicci i lloc especificat amb una nota continguda dins del Programari Original, amb la responsabilitat prdua de l'altre amb els costos, incluint, sense limitaci, costos jurdics i raonables taxes i despeses dels advocats."): la CDDL permet a l'autor restringir els requeriments sobre la localitzaci i jurisdicci legal respecte al programari. S'afirma que aix podria crear una crrega imprevisible en l'usuari del mateix.

 No anonimat (CDDL Secci 3.3: "S'ha d'incloure una nota en cada una de les Modificacions que identifica al Contribudor de la Modificaci."): aix podria trencar la proba de dissidncia de les directrius Debian. Per un altre cant, es podria afirmar que les contribucions que explcitament sofreixen d'absncia d'identificador per part de l'autor es podrien considerar de domini pblic (almenys fins que l'autor fos identificat).

En les paraules de Danese Cooper, qui ja no treballa a Sun, una de les raons per la que es van basar amb CDDL amb la MPL s que aquesta s incompatible amb GNU GPL. Cooper va declarar, a la Sisena Conferencia Anual de Debian, que els enginyers que van desenvolupar el nucli de Solaris varen sollicitar que la llicncia d'OpenSolaris fos incompatible amb GNU GPL. "Mozilla es va seleccionar parcialment perqu s incompatible amb GPL. Aix fou part del disseny quan van alliberar OpenSolaris.  els enginyers que desenvolupaven Solaris  tenien algunes opinions sobre com hauria de ser alliberat, i s'ha de respectar aix".

Simon Phipps (Agent Open Source a Sun) desmenteix l'afirmaci de Cooper.

Referncies.


 Enllaos externs .


 Text de la llicncia CDDL 1.0;
 Informaci de la Common Development and Distribution License (CDDL);
 FAQ de la CDDL en el lloc oficial d'OpenSolaris;
 La Common Development and Distribution License (CDDL), Linux Weekly News Editorial (Editorial de noticies setmanals de Linux);
 Anlisi de la CDDL des d'una perspectiva DFSG;
 Llicncies de Programari Lliure;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386987" title="Rayman 3: Hoodlum Havoc" nonfiltered="4387" processed="4366" dbindex="149418">
Rayman 3: Hoodlum Havoc s la tercera i ms gran entrega de la saga Rayman. Explica la histria de com Rayman atrura Andr, un lum negre maligne, el qual vol aconseguir el control del mn amb el seu exrcit de soldats 'Hoodlum' de sac. El joc t un rerefons sarcstic autoreferent, incorporant diversi al gnere de videojocs de plataforma. El joc va sortir a la venda l'any 2003, seguit, l'any 2006, de la continuaci Rayman Hoodlums Revenge per a la Game Boy Advance.

Argument del joc.

Andr, el lder dels Lums Negres, s un lum el qual es diu que va sorgir del mateix dimoni. Una nit, mentre passa per la Crulla dels Somnis, transforma uns Lums Vermells en Lums Malignes per tal que s'uneixin a ell. El grup aconsegueix suficient pelatge d'alguns animals del bosc per fer-se passar per Hoodlums, per Murfy, un dels residents i treballadors del Consell de Fades, els descobreix. Ms tard, Andr, descobreix Murfy amagat pels voltants i el comena a perseguir. Murfy arriba a una clariana on hi ha Rayman i Globox dormint. Globox es desperta per l'aldarull i ajuda Murfy a salvar Rayman, qui encara no s'ha despertat. Mentre intenten aixecar-lo, Globox treu les mans de Rayman i Murfy es veu obligat a emportar-se'l estirant-lo pels cabells. Globox s'escapa d'Andr, per s'emporta les mans de Rayman.

A mesura que passa el temps, cada vegada hi ha ms Hoodlums que envaeixen el bosc. Quan arriben a l'entrada del Consell, Rayman i Murfy troben a Globox amagat en un barril. Just quan Rayman recupera les seves mans, Andr i un quants dels seus subordinats arriben i comencen a perseguir altre cop a Globox. Mentre Rayman i Murfy corren darrere seu, descobreixen el pla d'Andr: contaminar el cor del mn per aix poder crear la mateixa energia en un exrcit de Hoodlums. En un moment en qu Andr atrapa Globox, aquest s'empassa accidentalment la criatura malvola i s en aquest punt quan Rayman ha de buscar un metge que pugui treure Andr de l'estmac de Globox.

Durant el viatge, Rayman troba tres metges: Otto, Romeo i Art Rytus (tamb Gonzo). Els tres metges per separat no aconsegueixen treure Andr de l'estmac de Globox, per s que ho fan un cop s'uneixen i treballen en equip. Per Andr no desisteix en el seu intent de dominar el mn, i ara, amb ms rbia que abans, s'uneix a Reflux, un sser contra el que haur de competir Rayman per demostrar el seu valor a la cursa Knaaren. Ansiosos de poder i de ganes de desfer-se de Rayman, la nova aliana decideix crear encara ms caos.

En un cara a cara final, Rayman destrueix Reflux i torna a convertir Andr en un Lum Vermell. Desprs, Rayman i Globox tornen a la clariana on eren al principi. Globox li mostra a Rayman el seu pesar per haver tornat a convertir Andr en un Lum Vermell, i Rayman el consola dient-li que realment no creu que no hi hagi cap manera per fer-lo tornar com era en un inici. Aleshores Globox li explica que de la mateixa manera que es pot fer tornar un Lum Negre en Lum vermell fent-lo riure, tamb es pot fer tornar un Lum Vermell en Lum Negre espantant-lo. Pensant qu podia espantar un lum, Rayman i Globox es van adormir. s aleshores quan un flashback revela que el "veritable enemic" del joc sn les mans de Rayman, les quals es desprenen d'aquest mentre dorm i marxen a espantar el Lum Vermell ms proper. El lum atemorit es converteix en Andr, i s en aquest punt quan es retorna a l'inici del joc.

Enllaos.

Pgina de Rayman 3: Hoodlum Havoc (angls)












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386988" title="Vittorio Gregotti" nonfiltered="4388" processed="4367" dbindex="149419">
Vittorio Gregotti (1927), arquitecte Itlia, nascut a Novara. 
Es diploma en Arquitectura a Mil el 1950. Comena la seva carrera d'arquitecte collaborant en la histrica revista Casabella, dirigida per Ernest Nathan Rogers, que dirigir desprs per 14 anys a partir de 1982. 

El 1974 estableix el seu despatx professional Gregotti Associati International, que des de llavors ha realitzat importants projectes en ms de 20 pasos. A Catalunya va participar en la remodelaci de l'Estadi Olmpic Llus Companys per als Jocs Olmpics de 1992 que va estar a crrec dels arquitectes Frederic de Correa-Alfons Mil-Joan Margarit-Carles Buxad, i va ser nomenat president honorari de l'associaci Arquites. La seva visi moderna de l'arquitectura i la seva mplia trajectria professional, han tingut molta influncia en l'arquitectura italiana.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386989" title="Casabella" nonfiltered="4389" processed="4368" dbindex="149420">
Casabella s una revista mensual italiana d'arquitectura. Va ser creada el 1928 per Guido Marangoni. Des d'aquesta data, la revista ha estat una de les ms importants publicacions d'arquitectura a Itlia i en la resta del mn.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386990" title="Regino Borobio" nonfiltered="4390" processed="4369" dbindex="149421">
Regino Borobio Ojeda (Saragossa, 1895 - dem, 1976) va ser un arquitecte espanyol, titulat a Madrid el 1920. 

Influt pel racionalisme arquitectnic, la seva obra destaca per la utilitzaci de noves tecnologies i esquemes planimtrics, amb gran simplificaci de lnies. Autor de la Residncia Universitria de Jaca (1928), el Collegi de la Companyia de Maria, la seu a Saragossa de la Confederaci Hidrogrfica de l'Ebre, aix com el pavell de la mateixa companyia per a la Exposici Internacional de Barcelona de 1929, les facultats de Filosofia i Lletres i Cincies de Saragossa, l'Editorial Luis Vives i la Fira de Mostres de Saragossa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386993" title="Plesiops corallicola" nonfiltered="4391" processed="4370" dbindex="149422">

Plesiops corallicola  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Madagascar fins a les Illes de la Lnia, el sud del Jap, el sud de la Gran Barrera de Corall i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386994" title="Plesiops facicavus" nonfiltered="4392" processed="4371" dbindex="149423">

 Plesiops facicavus s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Sulawesi (Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386995" title="Plesiops genaricus" nonfiltered="4393" processed="4372" dbindex="149424">

Plesiops genaricus  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,2 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386996" title="Plesiops gracilis" nonfiltered="4394" processed="4373" dbindex="149425">

 Plesiops gracilis s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386997" title="Plesiops insularis" nonfiltered="4395" processed="4374" dbindex="149426">

Plesiops insularis  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar del Corall, Mar de Tasmnia, Nova Calednia i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386998" title="Plesiops malalaxus" nonfiltered="4396" processed="4375" dbindex="149427">

Plesiops malalaxus  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 11 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Madagascar.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="386999" title="Plesiops multisquamata" nonfiltered="4397" processed="4376" dbindex="149428">

Plesiops multisquamata  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 25 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la costa est de Sud-frica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387000" title="Plesiops mystaxus" nonfiltered="4398" processed="4377" dbindex="149429">

Plesiops mystaxus  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig, Comores, Madagascar i el sud d'Oman.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387004" title="Plesiops nakaharai" nonfiltered="4399" processed="4378" dbindex="149430">

Plesiops nakaharai  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 14 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Taiwan i a la costa oriental del Jap central (des de les Illes Izu fins a Kochi).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387005" title="Plesiops auritus" nonfiltered="4400" processed="4379" dbindex="149431">

Plesiops auritus  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 7,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Sri Lanka fins a la costa oest de la Pennsula de Malacca, la costa oest de Sumatra i Java.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387006" title="Plesiops cephalotaenia" nonfiltered="4401" processed="4380" dbindex="149432">

Plesiops cephalotaenia  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Ryukyu, Filipines, Borneo i Nova Guinea.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387007" title="Al-Basra (Marroc)" nonfiltered="4402" processed="4381" dbindex="149433">

Al-Basra fou una antiga ciutat del Marroc, coneguda com Basra al-Hamra (Basra la Roja) degut a estar situat entre dos turons de terra roja, on el sol es posa vermell, que fou la capital d'estiu de la dinastia idrssida (segles IX a X). El seu nom era per la ciutat de Bssora al Iraq i estava situada en la ruta entre Suk al-Arba i Ouezzane, a uns 40 km de la costa de l'Atlntic i uns 20 km al sud de Ksar al-Kebir.

Probablement ocupava el lloc de la ciutat romana de Tremulae i es va fundar vers la mateixa poca de Asila (Arzila) segurament per Idris II al comenament del segle IX. Quan Muhammad ben Idris II (828-836) va repartir els seus dominis, la ciutat va correspondre al seu germ al-Kasim ben Idris II, junt amb Tnger i dependncies. El gegraf rab Ibn Hawkal al segle IX la descriu com un centre comercial prsper que produa cot i cereals.

A la meitat del segle X, quan el general Djawhar (al servei del califa fatimita Abu Temin Maad al-Muizz Lideenillah, 952 975) va conquerir Magrib (958-960), al-Basra va esdevenir capital d'un petit estat idrssida feudatari dels fatimites que incloia el pas dels Ghumara i el Rif, sota el prncep idrssida al-Hassan ibn Gennun, per el 6 d'octubre del 973 fou conquerit pel califa omeia de Crdova al-Hakam II. Llavors s'hi va establir Yahya ibn Hamdun que va governar pel seu compte per en fou expulsat per Yusuf Buluggin ben Ziri (972-984) que va arrasar les fortificacions (979), per fou rebutjat pels berbers zenata i els cordovesos. Al-Bakri encara l'esmenta com una vila de certa importncia amb mesquites, jardins, pastures i camps de cultiu. Per al final del segle XI o al segle XII va entrar en decadncia i fou abandonada progressivament. Al segle XV en temps de Lle l'Afric, estava totalment en runes.

Actualment noms en resten les muralles. Fou exacavada a partir del 1980.

Referencies.
D. Eustache,  Al-Basra, capital idrisside et son port, Hespris, 1956, 133-195.
Ahmed Siraj, L'Image de la Tingitane. L'historiographie arabe medievale et l'Antiquite nord-africaine. cole Franaise de Rome, 1995. ISBN 2-7283-0317-7. Pgines 558-565 ;

Enllaos externs.
 Pagina del lloc del govern del Marroc;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387008" title="Teorema de Green-Tao" nonfiltered="4403" processed="4382" dbindex="149434">
En matemtiques, el teorema de Green-Tao s un teorema que afirma que el conjunt dels nombres primers cont progressions aritmtiques arbitrriament llargues. En altres paraules, per a un nombre natural k arbitrari, existeix una progressi aritmtica de k termes de nombres primers. Aquest teorema s'anomena aix en honor dels matemtics Ben Joseph Green i Terence Tao que el varen demostrar el 2004.

 Histria .

Aquest teorema mostra que existeixen successions arbitrriament llargues de nombres primers en progressi aritmtica. El matemtic rus Tchebychev va demostrar - al final del segle XIX - el postulat de Bertrand segons el qual sempre existeix un nombre primer entre un natural i el seu doble: per exemple entre 2 i 4, hi ha 3 ; entre 8 i 16, hi ha 11 ; entre 100 i 200 hi ha 101, 103, et cetera.

Una progressi aritmtica s una successi de nombres tal que la diferncia entre dos nombres consecutius de la successi s constant. Aquesta constant s'anomena la ra de la successi. Per exemple 3,5,7,9,11,13 s una successi aritmtica de ra 2. La successi 12,19,26,33,40 s una progressi de ra 7. El matemtic Legendre, al final del segle XVIII havia afirmat que tota progressi aritmtica infinita, el primer terme de la qual no t divisor com amb la ra, cont una infinitat de nombres primers.

Per exemple la successi dels nombres senars 3,5,7,9,11 s una successi de ra 2. Com que 2, i el primer terme de la successi 3, no tenen cap divisor com, hi ha una infinitat de nombres primeres senars. Aquest exemple no s un bon exemple, ja que a excepci de 2, tots els nombres primers sn senars (els nombres parells sn divisibles per 2 per tant els nombres parells diferents de 2 no sn primers). Un exemple menys elemental s el segent: la successi 4,7,10,13,16,19... de ra 3 i de primer terme 4 cont una infinitat de nombres primers. Hi ha 2 successions ms de ra 3:

3,6,9,12,15,18 que est constituda per mltiples de 3 i no cont cap altre nombre primer (excepte 3);
2,5,8,11,14,17 la qual segons l'asserci de Legendre hauria de contenir una infinitat de nombres primers.

La demostraci d'aquest teorema, deguda al matemtic alemany, Lejeune-Dirichlet cap al 1840 ser a la base d'una nova disciplina: la teoria analtica dels nombres. Utilitza mtodes per estudiar les funcions d'una variable complexa, per tal de treure'n conclusions sobre els nombres primers. Demostra fins i tot ms, per exemple que les dues successions de ra 3 citades ms amunt (la que comena per 2 i la que comena per 1) contenen de mitjana tants nombres primers l'una com l'altre (demostraci on es dna un sentit convenient al terme de mitjana).

La questi resolta per Green i Tao s diferent, per vinculada: pot hom trobar progressions aritmtiques finites, per de longitud arbitrriament gran, constitudes nicament per nombres primers? Per exemple 3,5,7 s una progressi aritmtica de longitud 3 (i de ra 2) constituda noms per nombres primers.

5,11,17,23,29 s una progressi de ra 6 i de longitud 5;
7,37,67,97,127,157 s una progressi de ra 30 i de longitud 6;

 Progressions conegudes .
Green i Tao han demostrat que es poden trobar tals progressions de longitud tan gran com es desitgi. Per la demostraci no diu com.  Tot seguit es presenta una taula de les progressions ms llargues conegudes




 Tcnica de la demostraci.
La tcnica utilitzada t com a nova font d'inspiraci la teoria ergdica, una branca dels sistemes dinmics (o equacions diferencials). La primera utilitzaci d'aquest mtode data sens dubte treballs de Hillel Furstenberg, que va demostrar el teorema de Szemerdi. Aquest teorema afirma que una successi de densitat positiva posseeix progressions aritmtiques de longitud arbitrria. Tanmateix la successi dels nombres primers no s de densitat positiva. La proesa de Green i Tao s justament d'introduir nous mtodes que permeten esquivar aquesta dificultat.

 Extensi .
In 2006, Tao and Tamar Ziegler va extendre el resultat per tal de cobrir progressions de polinomis. Ms exactament, donats qualsevulla polinomis amb coeficients enters P1,..., Pk d'una incgnita m, hi ha una infinitat d'enters x, m  tals que x + P1(m), ..., x + Pk(m) sn simultniament primers.  El cas especial en que els polinomis sn m, 2m, ..., km implica el resultat previ de que hi ha progresions aritmtiques de longitud k de nombres primers.

 Vegeu tamb .
 Teorema de la progressi aritmtica;

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387010" title="Basvekil" nonfiltered="4404" processed="4383" dbindex="149435">
Basvekil (rab Bashwakil) fou un ttol otom equivalent a primer ministre o ministre en cap. 

Per tres vegades l'Imperi Otom va tractar d'introduir el ttol europeu de primer ministre en lloc de gran visir o Sadr-i-azam. La primera fou el 1838 sent gran visir Mehmed Emin Rauf Pasha que exercia el crrec per segona vegada (18 de febrer de 1833 a 2 de juliol de 1839); el ttol fou introdut el 1838 i va durar 14 mesos i mig, i llavors es va retornar al de gran visir. La segona vegada fou el febrer de 1878 sent gran visir Ahmed Hamdi Pasha, i va durar 114 dies amb Ahmed Vefik Pasha i Mehmed Sadik Pasha, per retornar al de gran visir. Fou restaurat per tercer cop el juliol de 1879 amb Arifi Pasha, Kk Mehmed Said Pasha (tres vegades), Mehmed Kadri Pasha, Nureddin Pasha i Ahmed Vefik Pasha (segona vegada). 

El novembre de 1882 es va retornar al de gran visir, que va seguir com a ttol oficial fins al final del sultanat quan definitivament es va establir el de Basvekil o Basbakan.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387011" title="Plesiops coeruleolineatus" nonfiltered="4405" processed="4384" dbindex="149436">

Plesiops coeruleolineatus  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins al Jap i Oceania.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387013" title="Top (Unix)" nonfiltered="4406" processed="4385" dbindex="149437">



En la majoria de sistemes operatius Unix-like, l'ordre top mostra una llista dels processos que s'estan executant actualment. A diferncia d'ordres com ps, la llista s'actualitza regularment i per defecte es mostren ordenats per ordre descendent del percentatge d's de la CPU, mostrant d'aquesta forma els processos que ms CPU consumeixen (top consumer processes).

L'ordre mostra la quantitat de CPU i de memria que est sent utilitzada, aix com altres informacions referents als processos en execuci. Algunes versions de la comanda top permeten configurar els resultats mostrats per l'ordre (per exemple canviar l'ordre de les columnes, la ordenaci, etc.).

L'ordre top s molt til per als administradors del sistema perqu permet localitzar els processos que estan consumint ms recursos en un moment determinat.

Historia.

L'ordre top esta inspirada per la comanda monitor process/tocpu dels sistemes operatius OpenVMS. William LeFebvre va escriure la primera implementaci de la comanda top a l'abril de 1984 per al sistema operatiu BSD 4.1 quan era estudiant de la Rice University. La comanda va ser alliberada com a projecte de programari lliure sota la llicncia BSD, que permet utilitzar-la en mltiples sistemes operatius propietaris basats en UNIX i BSD. 

L'orde top ha estat tornada a implementar varies vegades per a diferents sistemes operatius i diferents llicncies. Al sistema operatiu IBM AIX una versi avanada de top va ser introduda a la versi AIX 4.3 al 1999, anomenada topas.

La primera versi de top per a GNU/Linux va ser escrita per Roger Binns; la versi ms recent de la comanda top de James C. Warner la proporciona normalment el paquet procps, tal i com podem veure en la segent seqncia de comandes per a sistemes Debian:

 $ which top 
 /usr/bin/top
 $ dpkg -S /usr/bin/top
 procps: /usr/bin/top

Vegeu tamb.


ordre ps;
ordre pstree;
Ordre atop;
Ordre htop;

Enllaos externs.

Pgina oficial del projecte procps ;
man page per a Linux ;
home page and man page per a BSD ;
Manual de l'ordre top;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387014" title="Plesiops nigricans" nonfiltered="4407" processed="4386" dbindex="149438">

Plesiops nigricans  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 17 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Golf d'Aden i al Mar Roig.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387015" title="Bathari" nonfiltered="4408" processed="4387" dbindex="149439">
Bathari (plural al-Batahira) s una petita tribu d'Oman que viu a la costa sud-oest del pas, en front de les illes Kuria-Muria. 

Viuen de la cria de cabres i la pesca encara que tenen tamb alguns camells i cultiven arbres d'encens. Parlen com a llengua el bathar emparentat al mahr, al harsus, al shahr i al sukutr. Son musulmans shafites. El cap de la tribu fins el 1952 fou Muhammad Rai Hamra que va morir aquest any i fou succet pel seu fill Huthayyith; el seu ttol tradicional era mukaddam per al segle XX fou substitut generalment per xeic.

 Bibliografia .

B. Thomas, Four Strange Tongues from Central South Arabia, Londres 1937;
B. Thomas, Among some unknown Tribes of South Arabia, JRAI, 1929;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387017" title="Plesiops oxycephalus" nonfiltered="4409" processed="4388" dbindex="149440">

Plesiops oxycephalus  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Ryukyu fins a les costa oest de Sumatra, les Illes Salom i Vanuatu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387018" title="Plesiops polydactylus" nonfiltered="4410" processed="4389" dbindex="149441">

Plesiops polydactylus  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Fidji i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387021" title="Plesiops thysanopterus" nonfiltered="4411" processed="4390" dbindex="149442">

Plesiops thysanopterus  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de Sumatra (Indonsia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387022" title="Auguste Herbin" nonfiltered="4412" processed="4391" dbindex="149443">
Auguste Herbin (Quivy, 29 d'abril de 1882 - Pars, 31 de gener de 1960) va ser un pintor francs emmarcat en el concretisme. 

Biografia.
Nascut a Quivy, departament del Nord, va estudiar dibuix en la cole des Beaux-Arts de Lille, des de 1898 fins a 1901, quan es va establir a Pars. La influncia inicial de l'impressionisme i del postimpressionisme visible en els quadres que va enviar al Salon des Indpendants el 1906 gradualment va donar pas a la seva implicaci en el cubisme desprs del seu trasllat el 1909 als tallers de Bateau-Lavoir, on va conixer a Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris; tamb es va veure animat amb la seva amistat amb Wilhelm Uhde. 

La seva obra es va exposar en la mateixa sala que la de Jean Metzinger, Albert Gleizes i Fernand Lger en el Salon des Indpendants de 1910, i en 1912 va participar en la influent exposici Section d'Or. 

Desprs de crear les seves primeres pintures abstractes el 1917, Herbin va cridar l'atenci de Lonce Rosenberg qui, desprs de la Segona Guerra Mundial, li va fer part del grup centrat en la seva Galerie de l'Effort Moderne i va exposar la seva obra all en diverses ocasions el 1918 i 1921. 

Els relleus radicals de Herbin de simples formes geomtriques en fusta pintada desafiaven no noms l'estatus de la pintura de cavallet sin tamb les relacions tradicionals entre el fons i la figura. La incomprensi que va acollir aquests relleus i els dissenys per a mobiliari relacionats amb ells, fins i tot d'aquells crtics ms favorables al cubisme, va ser tal que fins a 1926 o 1927 va seguir el consell de Rosenberg de tornar a un estil representatiu. 

El propi Herbin ms tard va repudiar els seus paisatges, bodegons i escenes de gnere d'aquest perode, com Jugadors de bitlles (1923; Pars, Museu Nacional d'Art Modern), en el qual els objectes estaven representats com volums esquematitzats. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387023" title="Paraplesiops alisonae" nonfiltered="4413" processed="4392" dbindex="149444">

 Paraplesiops alisonae s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud d'Austrlia, incloent-hi Tasmnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387024" title="Al-Bataihi" nonfiltered="4414" processed="4393" dbindex="149445">
Abu Abd Allah Muhammad ibn Fatik al-Mamun al-Bataihi (mort 1125), fou wazir fatimita.

Originari d'una famlia obscura, va arribar al alts crrecs per la protecci del wazir al-Afdal. Va participar a l'assassinat del seu protector (1121) i el va succeir en el crrec sota el califa al-Amir Abu Ali Mansur Bi-Ahkamillah (1101 1130). Va construir un observatori al Caire, ja projectat per al-Afdal, sota la direcci del andalus Abu Djafar Yusuf ibn Hasday i altres savis egipcis o estrangers; es van interrompre els treballs el 1125 quan fou destitut pel califa i arrestat acusat de aspirar al califat. L'observatori fou demolit i els materials utilitzats per altres obres.

Finalment fou crucificat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387025" title="Paraplesiops bleekeri" nonfiltered="4415" processed="4394" dbindex="149446">

Paraplesiops bleekeri  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme de l'est d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387026" title="Bateau-Lavoir" nonfiltered="4416" processed="4395" dbindex="149447">

 
El Bateau-Lavoir (en francs el vaixell-safareig) s un immoble situat en el barri de Montmartre, en el districte 18 de Pars. s sobretot conegut per haver estat, a principis del segle XX, lloc de residncia i de reuni de nombrosos pintors i escriptors. 

El 1970 va sofrir greus danys a conseqncia d'un incendi (en l'actualitat noms queda la faana de l'edifici original) i va ser reconstrut per a emprar-lo com allotjament d'artistes estrangers. 

Conegut al principi com La casa del tramper, va ser rebatejat per Pablo Picasso i els seus companys el 1904 amb el nom dels vaixells amarrats a les ribes del Sena i utilitzats com safarejos. 

Estava situat en el nmero 13 del carrer Ravignan (antic carrer mile Goudeau) i el primer artista en installar-se en ell, el 1892, va ser Maxime Maufra. El lloc es va convertir rpidament en un lloc de trobada d'artistes, entre els quals destacava la presncia de Paul Gauguin. 

Entre 1900 i 1904 va ser ocupat per dos grups d'artistes, el dels italians, agrupats entorn d'Ardengo Soffici, i el dels espanyols, encapalats per Paco Durrio. Picasso va arribar el 1904, al final del seu perode blau, per a comenar el seu perode rosa (va viure all fins a 1909 i conservaria un taller fins a 1912). En aquesta poca, els habitants eren Kees Van Dongen, Juan Gris, Constantin Brancusi, Modigliani, Pierre Mac Orlan, Max Jacob... 

En 1907 s'exposa all per primera vegada el quadre de Picasso Les senyoretes de Avignon. El 1908 es va celebrar un banquet memorable en honor de Henri Rousseau. 

A partir de la Primera Guerra Mundial, l'edifici va anar perdent animaci en benefici del barri de Montparnasse. Entre les moltes persones que solien freqentar el lloc estaven Henri Matisse, Georges Braque, Fernand Lger, Andr Derain, Raoul Dufy, Maurice Utrillo, Jean Metzinger, Louis Marcoussis, Guillaume Apollinaire, Alfred Jarry, Jean Cocteau, Raymond Radiguet, Gertrude Stein, Charles Dullin, Harry Baur o Ambroise Vollard.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387028" title="Paraplesiops meleagris" nonfiltered="4417" processed="4396" dbindex="149448">

Paraplesiops meleagris  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 33 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia Occidental i a Austrlia Meridional.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387030" title="Grup de Puteaux" nonfiltered="4418" processed="4397" dbindex="149449">
El Grup de Puteaux s el nom amb que es coneix a un grup d'artistes i crtics europeus associats amb una branca del cubisme coneguda com orfisme. 

El grup es va formar al voltant de 1911 en les trobades regulars per a discutir les seves idees en la casa de Jacques Villon a Puteaux, que en aquella poca era una vila als afores de Pars. Ells mateixos es van donar aquest nom per distingir-se de la definici ms estreta del cubisme desenvolupat per Pablo Picasso i Georges Braque en el barri de Montmartre. Van cobrar importncia arran de la seva exposici en el Salon des Indpendants a la primavera de 1911. 

Membres.
Alguns membres del grup de Puteaux van ser: 

Guillaume Apollinaire -  (1880-1918);
Robert Delaunay - (1885-1941);
Marcel Duchamp  - (1887-1968);
Raymond Duchamp-Villon - (1876-1918);
Roger de La Fresnaye - (1885-1925);
Albert Gleizes  - (1881-1953);
Frantisek Kupka  - (1871-1957);
Henri Le Fauconnier -  (1881-1946);
Fernand Lger - (1881-1955);
Louis Marcoussis - (1878-1941);
Jean Metzinger -  (1883-1956);
Francis Picabia - (1879-1953);
Georges Ribemont-Dessaignes -  (1884-1974);
Jacques Villon - (1875-1963);
Alexander Calder -(1898-1976);
Jeanne Rij-Rousseau - (1870-1956);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387031" title="Experiments i esdeveniments aleatoris" nonfiltered="4419" processed="4398" dbindex="149450">


Experiments aleatori i determinista

Un experiment determinista es aquell del qual prviament es coneix el resultat, mentre que un experiment aleatori o d'atzar s aquell que , fet en condicions prviament establertes, pot donar lloc a resultats diferents.
 Experiment determinista;
 Experiment aleatori;


 Tipus d'esdeveniment

Imagina que llancem un dau a l'aire i anotem el resultat de la cara superior. Es tracta d'un experiment aleatori, perqu pot donar lloc  a resultats diferents.

L'espai mostral: 

 Esdeveniments elemental;
 Esdeveniment compost;
 Esdeveniment segur;
 Esdeveniment impossible;
 Esdeveniment Contrari d'un altre;


Fonts: Matemtiques 3 - casals



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387032" title="Paraplesiops poweri" nonfiltered="4420" processed="4399" dbindex="149451">

Paraplesiops poweri  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387034" title="Oraci juxtaposada" nonfiltered="4421" processed="4400" dbindex="149452">
Les oracions juxtaposades sn aquelles que estan unides per signes de puntuaci. La relaci entre elles pot ser de total independncia o una es pot subordinar en sentit a l'altra, s el parlant qui restitueix el significat del signe de puntuaci (usualment una coma o els dos punts). Donat aquest marge per a la subjectivitat, en sintaxi es prefereix analitzar les dues frases com a independents, marcant simplement el nexe grfic que fa que formin una oraci composta i no dues oracions separades (com quan hi ha un punt i seguit). A vegades l'elecci entre un signe o un altre respon a qestions d'estil i no semntiques.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387035" title="Paraplesiops sinclairi" nonfiltered="4422" processed="4401" dbindex="149453">

Paraplesiops sinclairi  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 22 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud-oest d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Gomon, M.F., C.J.M. Glover i R.H. Kuiter (eds), 1994. The fishes of Australia's south coast. State Print, Adelaida. 992 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387036" title="Jacques Villon" nonfiltered="4423" processed="4402" dbindex="149454">
Jacques Villon (31 de juliol de 1875 - 9 de juny de 1963). Pintor francs, les obres del qual es veuen influenciades pel cubisme. 

Nascut el 1875 en el poble normand de Damville, Gaston Duchamp (va adoptar el pseudnim de Jacques Villon el 1895), era el primognit de la famlia formada pel notari Eugne Duchamp i de Marie-Caroline-Lucie Nicolle, filla d'un acomodat agent martim de Rouen. 

Germ de l'artista Marcel Duchamp i de l'escultor Raymond Duchamp-Villon. Va estudiar Dret en La Sorbona, per va prendre la decisi d'abandonar els seus estudis durant el nadal de 1895 per a dedicar-se per complet a la prctica del dibuix i la pintura. A partir de 1897, va comenar a realitzar illustracions per a diaris humorstics parisencs que satiritzaven la religi, l'exrcit i altres tants bastions de la moral convencional de l'poca. 

La seva obra pictrica troba les seves arrels en el cubisme, per s'aparta d'ell en incorporar colors brillants i formes simplificades.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387039" title="Roger de La Fresnaye" nonfiltered="4424" processed="4403" dbindex="149455">
 
Roger de La Fresnaye (Le Mans, 11 de juliol de 1885 - Grasse, 27 de novembre de 1925) va ser un pintor cubista francs. A partir de 1908, va ser alumne de Maurice Denis i Paul Srusier en la Acadmia Ranson. Es va fer construir un taller de pintura i un taller d'escultura al castell de Beauvernay a Saint-Nizier-sous-Charlieu, propietat dels seus ancestres materns on passava la major part de les vacances des de la seva infncia. Va acollir all a Jean Hugo i la seva esposa Valentine Gross, ambds pintors, Irne Lagut, Alfred Courmes el seu nic alumne, aix com a msics com Georges Auric, Erik Satie o Francis Poulenc.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387044" title="Acanthoplesiops echinatus" nonfiltered="4425" processed="4404" dbindex="149456">

 Acanthoplesiops echinatus s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R. D., 1999. Plesiopidae. Roundheads (prettyfins, longfins). p. 2578-2585. A K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the WCP. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). FAO, Roma, Itlia. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith-Vaniz, W. F. & G. D. Johnson 1990. Two new species of Acanthoclininae (Pisces: Plesiopidae) with a synopsis and phylogeny of the subfamily. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 142: 211-260.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387046" title="Maxime Maufra" nonfiltered="4426" processed="4405" dbindex="149457">
Maximilien mile Louis Maufra (Nantes, 17 de juny de 1861 - Ponc-sud-le-Loir, 23 de maig de 1918), anomenat Maxime Maufra, va ser un pintor francs. 

Biografia. 
Es va iniciar en la pintura reproduint els paisatges de les ribes del Loire, per el seu pare, que havia decidit convertir-lo en un home de negocis, li va obligar a fer un viatge d'aprenentatge a Anglaterra. All va descobrir la pintura de Turner i va visitar Galles i Esccia, els paisatges de la qual suposarien per a ell una font d'inspiraci. Va regressar a Frana en 1884 i va comenar alhora la seva activitat professional i els seus treballs pictrics. 

En 1886, durant una exposici en el sal de Pars, fou descobert per Octave Mirbeau, per fins a 1890 no va decidir consagrar-se plenament a la pintura. 

El 1892 va ser el primer en installar-se en el Bateau-Lavoir. Desprs de conixer a Gauguin en 1890, va passar temporades a Pont-Aven i a Poldu i va acabar per aprofundir un estil propi per a abordar els paisatges, amb predilecci per les estampes marines de Bretanya. Posteriorment va visitar Quiberon, la punta de Raz, la pennsula de Crozon i altres llocs. Maufra era a ms militant regionalista, i va ser un dels animadors de la Secci de Belles Arts de la Uni Regionalista Bretona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387049" title="Acanthoplesiops hiatti" nonfiltered="4427" processed="4406" dbindex="149458">

Acanthoplesiops hiatti  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Filipines, les Illes Moluques, el sud del Jap (Illes Izu) i les Illes Marshall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Myers, R.F., 1991. Micronesian reef fishes. Second Ed. Coral Graphics, Barrigada, Guam. 298 p.  ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Schultz, L. P., E. S. Herald, E. A. Lachner, A. D. Welander & L. P. Woods. 1953. Fishes of the Marshall and Marianas islands. Vol. I. Families from Asymmetrontidae through Siganidae. Bull. U. S. Natl. Mus. No. 202, v. 1: i-xxxii + 1-685, Pls. 1-74.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387050" title="Choji Akimichi" nonfiltered="4428" processed="4407" dbindex="149459">
Choji Akimichi (en japons       ) s del tipus de noi que tots desestimen per ser gras. Per els seus companys coneixen el seu verdader poder que ve del jutsu especial del clan Akimichi i les pldores especials que poseeixen.

 Altres dades .
Vila: Konoha.
Edat: 12-13 anys al comenar, 15 anys a la segona (Naruto Shippudden) .
Data de Naixement: 4 de maig;
Altura: 1,56 m al comenar, 1,74 m a la segona (Naruto Shippudden);
Pes: 72,3 kg al comenar, 98,7 kg a la segona (Naruto Shippudden);
Grup sanguini: B;
Grau ninja: Gennin al comenar, Chunnin a la segona (Naruto Shippudden).
Professor: Asuma Sarutobi;
Li agrada: Menjar.
Odia: Que l'insultin dient-li "gras".
Objetius: Venjar-se de la mort de l'Asuma;
Grup: s del Grup 10 on van l'Ino, en Shikamaru i l'Asuma;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387051" title="Acanthoplesiops indicus" nonfiltered="4429" processed="4408" dbindex="149460">

 Acanthoplesiops indicus s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Kenya fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica), i des de les Seychelles fins a Oman i l'ndia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Day, F. 1888. Observations on the fishes of India.--Part I. Proc. Zool. Soc. Lond. 1888 (pt 3): 258-265.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith, M.M., 1986. Acanthoclinidae. p. 541. A M.M. Smith and P.C. Heemstra (eds.) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berln, Alemanya.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387055" title="Acanthoplesiops naka" nonfiltered="4430" processed="4409" dbindex="149461">

Acanthoplesiops naka  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387056" title="Districte de Ceret" nonfiltered="4431" processed="4410" dbindex="149462">
El Districte de Cret s un districte (en francs arrondissement) de Frana, que es localitza en el dpartement Pirineus Orientals, de la rgio Llenguadoc-Rossell. Compte amb 5 cantons i 40 comunes.
 
Divisi territorial.

Cantons.
Els cantons del distrite de Cret sn:
 Argels-sur-Mer;
 Arles-sur-Tech;
 Cret;
 Cte Vermeille;
 Prats-de-Mollo-la-Preste;

Comunes.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387057" title="Falange (formaci de combat)" nonfiltered="4432" processed="4411" dbindex="149463">


La falange (en grec antic       ) s una formaci rectangular de soldats d'infanteria pesada, fortament armats amb llances, piques i espases i protegits per un escut i altres elements de protecci, que avana amb una estructura compacta i que t la missi d'aniquilar la infanteria enemiga en produir-se el xoc. 

La forma ms antiga data de mitjans del III milleni aC a Mesopotmia, a crrec dels Sumeris. Tanmateix, la ms coneguda s la falange hoplita de les Ciutats-Estats gregues a partir del segle VII aC, imitada per la falange macednia del segle IV aC.

En l'poca hellenstica, el soldat de la falange portava una armadura lleugera i una impressionant sarissa, una llana macednia de 4 a 6 metres de llargada.

Esdevinguda un dels instruments de conquesta d'Alexandre el Gran i de les seves victries sobre els Perses, la falange, formaci massa rgida i incapa d'executar maniobres improvisades, fou substituda en el curs de la primera meitat del segle II aC per l'agilitat que oferia la legi romana, d'origen samnita.

 Referncies .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387058" title="Acanthoplesiops psilogaster" nonfiltered="4433" processed="4412" dbindex="149464">

Acanthoplesiops psilogaster  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,3 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud del Jap, Taiwan i Filipines.
 Referncies .

Bibliografia.
 Hardy, G. S. 1985. Revision of the Acanthoclinidae (Pisces: Perciformes), with descriptions of a new genus and five new species. N. Z. J. Zool. v. 11: 357-393.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith-Vaniz, W.F. i G.D. Johnson, 1990. Two new species of Acanthoclininae (Pisces: Plesiopsidae) with a synopsis and phylogeny of the subfamily. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 142:211-260.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387060" title="Trachinops brauni" nonfiltered="4434" processed="4413" dbindex="149465">

Trachinops brauni  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 8 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme d'Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G. R. 1977. A revision of the plesiopid fish genus Trachinops, with the description of a new species from Western Australia. Rec. West. Aust. Mus. v. 5 (nm. 1): 59-72. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387061" title="Merl" nonfiltered="4435" processed="4414" dbindex="149466">
Merl s el nom d'un mag que acomoanya el Rei Arts en algunes llegendes de la denominada matria de Bretanya. Els seus atributs bsics sorgeixen de les obres de Geoffrey de Monmouth (qui va barrejar diversos relats celtes) i han passat a la cultura popular, com prova la seva presncia en novelles de fantasia i pellcules. 

Aquest personatge apareix en diferents moments de la vida d'Arts, segons la versi usada: el guia quan es petit, profetitzant el seu ascens al tron; s una mena de conseller de la seva cort i t una relaci amorosa amb la Dama del Llac, una aparici clau en la recerca del Sant Graal. En altres obres s una figura negativa, que actua com a fetitller dimonac.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387063" title="Trachinops caudimaculatus" nonfiltered="4436" processed="4415" dbindex="149467">

Trachinops caudimaculatus  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
s un endemisme d'Austrlia Meridional i Tasmnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 McCoy, F. 1878-1890. Prodromus of the zoology of Victoria; figures and descriptions of the living species of all classes of the Victorial indigenous animals. Government Printer, Melbourne. 20 decades in 2 vols. Zool. Victoria. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387064" title="Trachinops noarlungae" nonfiltered="4437" processed="4416" dbindex="149468">

Trachinops noarlungae  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 15 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al sud d'Austrlia (des d'Austrlia Occidental fins a Austrlia Meridional).
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.  ;
 Scott, T. D., C. J. M. Glover & R. V. Southcott. 1974. The marine and freshwater fishes of South Australia. A. B James, Adelaida. Fish. South Australia: 1-392. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387065" title="Muntiacus crinifrons" nonfiltered="4438" processed="4417" dbindex="149469">

El muntac negre (Muntiacus crinifrons) es troba a Zhejiang, Anhui, Jiangxi i  al sud de Xina, tantmateix al nord de Birmnia. Encara que s extremadament difcil estudiar-lo degut a la seva timidesa, es considera en perill d'extinci, possiblement, a noms 5-10000 exemplars repartits en una mplia zona. Es tracta d'un tamany similar a la muntac com. 

Aquesta espcie va ser, durant molt de temps, una de les menys conegudes de crvol en el mn. Tamb es va considerar altament en perill d'extinci, fins a 1975, que noms se'n sabia d'uns pocs espcimens de museu, almenys per als cientfics occidentals. L'espcie va estar disminuint en gran mesura al llarg del segle 20 i el 1978 almenys 2000 animals van morir. L'actual poblaci de la Xina es va avaluar en el decenni de 1990, proclamant 10000 exemplars. Per ha disminut molt des d'aleshores i la poblaci actual s probable que estigui en virtut de 7000. 

Les mostres d'ADN preses de la pell de muntacs que habitven a Birmnia. Demstren que sn idntics als animals que es troben a la Xina. El nombre d'animals a Birmnia es suggereix a ser similars a les dades de Xina, amb el que el total de la poblaci mundial puja a uns 10.000-13.000 animals.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387066" title="Trachinops taeniatus" nonfiltered="4439" processed="4418" dbindex="149470">

Trachinops taeniatus  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Nova Galles del Sud (Austrlia).
 Referncies .

Bibliografia.
 Gnther, A. 1861. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. 3. Gobiidae, Discoboli, Pediculati, Blenniidae, Labyrinthici, Mugilidae, Notacanthi. Londres. Cat. Fishes v. 3: i-xxv + 1-586 + i-x. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387068" title="Llista de comarques dels Pasos Catalans" nonfiltered="4440" processed="4419" dbindex="149471">

Tot seguit hi ha una llista de comarques tradicionals i oficials dels Pasos Catalans, amb la seva capital respectiva i gentilici (si existeix). El nom de la capital s en la forma catalana, i no sempre correspon amb la forma oficial. S'indica la zona de predomini lingstic (ZPL) a qu pertanyen en les comarques valencianes que no correspon a l'mbit lingstic catal i, en aquest cas, entre parntesis hi ha el nom en castell. Tamb s'indiquen les comarques que tenen l'occit com a llengua prpia. On existeix una comarca oficial - algunes de les quals no sn tradicionals - s'ha incls. A les Illes Balears, la Franja de Ponent i la Catalunya Nord, on les comarques no tenen carcter oficial sin sn reconegudes acadmicament, els noms i capitals correponen a la tradici i el nomencltor elaborat per la Universitat de Perpiny. S'hi ha incls Andorra, tot i que s actualment un estat sobir. En el cas de l'Horta de Valncia, que ha patit una subdivisi administrativa que l'acadmia no reconeix, s'esmenten les noves comarques davall el nom tradicional.

 l Alacant, Alacant, alacant -na;
 l Alcalatn, l Alcora;
 l Alcoi, Alcoi, alcoi -na;
 l Alt Camp, Valls ;
 l Alt Empord, Figueres, altempordanenc -a;
 l Alt Maestrat, Albocsser ;
 l Alt Millars, Cirat (El Alto Mijares, ZPL castell) ;
 l Alt Palncia, Sogorb (El Alto Palancia, ZPL castell);
 l Alt Peneds, Vilafranca del Peneds, altpenedesenc -a;
 l Alt Urgell, la Seu d Urgell, alturgellenc -a o urgellenc -a;
 l Alt Vinalop, Villena (Alto Vinalop, ZPL valenci i castell);
 l Alta Cerdanya, Montllus, cerd -na;
 l Alta Ribagora, el Pont de Suert altaribagor -ana;
 Andorra, Andorra la Vella, andorr -na (consituda com a monarquia constitucional);
 l Anoia, Igualada, anoienc -a;
 el Bages, Manresa, bagenc -a;
 el Baix Camp, Reus;
 el Baix Cinca, Fraga ;
 el Baix Ebre, Tortosa, ebrenc -a;
 el Baix Empord, la Bisbal d Empord;
 el Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, baixllobregatenc -a;
 el Baix Maestrat, Vinars;
 el Baix Peneds, el Vendrell, baixpenedesenc -a;
 el Baix Segura, Oriola (La Vega Baja, ZPL valenci i castell);
 el Baix Vinalop, Elx;
 la Baixa Ribagora, Benavarri, baixaribagor -na;
 la Baixa Cerdanya i oficialment Cerdanya, Puigcerd, cerd -na;
 el Barcelons, Barcelona, barcelon -na;
 el Bergued, Berga, bergued -na;
 el Camp de Morvedre, Sagunt;
 el Camp de Tria, Llria;
 la Canal de Navarrs, nguera (Canal de Navarrs, ZPL castell);
 el Capcir, Formiguera, capcins -a;
 el Comtat, Cocentaina;
 el Conca de Barber, Montblanc, conquenc -a;
 el Conflent, Prada, conflent -na;
 la Costera, Xtiva;
 el Fenolleds o Fenolleda, Sant Pau de Fenollet (Fenolheds, ZPL occit), fenolledenc -a;
 la Foia de Bunyol, Xiva de Bunyol (La Hoya de Buol, ZPL castell) ;
 el Garraf, Vilanova i la Geltr, garrafenc -a;
 les Garrigues, les Borges Blanques, garriguenc -a;
 la Garrotxa, Olot, garrotx -na;
 el Girons, Girona, giron -na;
 l Horta, Valncia, dividida administrativament en:
l'Horta Nord, Puol (capital no-oficial);
l'Horta Oest, Torrent (capital no-oficial);
l'Horta Sud, Catarroja (capital no-oficial);
La Comarca de Valncia, Valncia, valenci -na;
 es Llevant, Manacor (no t reconeixement oficial), llevant -na;
 la Llitera, Tamarit de Llitera, lliter -na;
 el Maresme, Matar, maresmenc -a;
 la Marina Alta, Dnia;
 la Marina Baixa, la Vila Joiosa;
 el Matarranya, Vall-de-roures, matarranyenc -a;
 Menorca, Ma, menorqu -na;
 es Migjorn, ? (no t reconeixement oficial);
 el Montsi, Amposta, montsianenc -a;
 la Noguera, Balaguer, noguerenc -a;
 Osona, Vic, osonenc -a;
 el Pallars Juss, Tremp, pallars;
 el Pallars Sobir, Sort, pallars ;
 Palma, Palma, palmes -na;
 les Pitises, Eivissa, eivissenc -a, formenterer -a;
 es Pla de Mallorca, ? (no t reconeixement oficial);
 el Pla d Urgell, Mollerussa;
 el Pla de l Estany, Banyoles;
 la Plana Alta, Castell de la Plana;
 la Plana Baixa, Borriana;
 la Plana d Utiel, Requena (La Plana de Utiel - Requena, ZPL castell);
 els Ports, Morella;
 el Priorat, Falset, priorat -na;
 el Rac d Adems, Adems (El Rincn de Ademuz, ZPL castell);
 es Raiguer, Inca (no t reconeixement oficial);
 la Ribera Alta, Alzira, altriberenc -a;
 la Ribera Baixa, Sueca, baixriberenc -a;
 la Ribera d Ebre, Mra d Ebre, riberenc -a;
 el Ripolls, Ripoll, ripolls -a;
 el Rossell, Perpiny, rossellons -a;
 els Aspres, Tur, asprenc -a (comarca admesa pel Nomencltor de la Universitat de Perpiny i tradicionalment una subcomarca del Rossell);
 la Safor, Gandia , saforenc -a;
 la Segarra, Cervera;
 el Segri, Lleida, segrianenc -a;
 la Selva, Santa Coloma de Farners, selvat -na;
 sa Serra de Tramuntana, ? (no t reconeixement oficial);
 els Serrans, Xelva (Los Serranos, ZPL castell);
 el Solsons, Solsona, solsonenc -a;
 el Tarragons, Tarragona tarragon -na;
 la Terra Alta, Gandesa;
 l Urgell, Trrega, urgellenc -a;
 la Vall d Albaida, Ontinyent, valldalbaid -na;
 la Vall d Aran, Viella (era Val d Aran, ZPL occit), arans -a;
 la Vall de Cofrents, Aiora (El Valle de Ayora, ZPL castell);
 el Valls Occidental, Sabadell, valles -na;
 el Valls Oriental, Granollers, valles -na;
 el Vallespir, Ceret, vallespirenc -a;
 les Valls del Vinalop, Novelda (no t consideraci de comarca segons l'actual divisi);
 el Vinalop Mitj, Asp (El Vinalop Medio, ZPL valenci i castell);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387069" title="Assessor flavissimus" nonfiltered="4441" processed="4420" dbindex="149472">

Assessor flavissimus  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G. R. & R. H. Kuiter. 1976. A review of the plesiopid fish genus Assessor, with descriptions of two new species. Rec. West. Aust. Mus. v. 4 (nm. 3): 201-215. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387070" title="Assessor macneilli" nonfiltered="4442" processed="4421" dbindex="149473">

Assessor macneilli  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Gran Barrera de Corall a Austrlia i Nova Calednia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Whitley, G. P. 1935. Studies in ichthyology. Nm. 9. Rec. Aust. Mus. v. 19 (nm. 4): 215-250, Pl. 18. ;
Enllaos externs.
 ITIS ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387073" title="Assessor randalli" nonfiltered="4443" processed="4422" dbindex="149474">

Assessor randalli  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 4 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G. R. & R. H. Kuiter. 1976. A review of the plesiopid fish genus Assessor, with descriptions of two new species. Rec. West. Aust. Mus. v. 4 (nm. 3): 201-215. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tquio, Jap. 437 p. (text)  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387074" title="Muntiacus muntjac" nonfiltered="4444" processed="4423" dbindex="149475">

El 'Muntac indi, tamb anomenat 'muntac com (Muntiacus muntjak) s la espcie ms nombrosa de muntac Poseeix un pl suau, curt i de color marr o b gris a vegades amb taques color crema. Aquesta espcie s omnvora, alimentant de fruits, brots, llavors, ous d'au, aix com animals petits i fins i tot carronyes. Emeten sons similars als lladrucs d'un gos quant detecten un possible depredador (d'aqu prov el nom com per a tots els muntjacs crvols lladrugants). 

El mascle de muntac indi, t petites banyes que assoleixen 15 cm de longitud i amb noms 1 branca. Els creixen anualment a partir d'un tija ossi al cap. Els mascles sn molt territorials i poden ser ferotges per a la seva mida, lluiten entre si per defensar el seu territori tant amb les seves banyes com amb els ullals superiors, dents canines, Tamb els fan servir contra l'atac d'alguns depredadors com ara els gossos.

Subespcies.
El muntac de l'ndia habita per tot el Sudest asitic. Existeixen fins a 15 subespcies d'aquest membre del gnere Muntiacus.

M. m. annamensis, Indoxina;
M. m. aureus, ndia;
M. m. bancanus, Billiton i les illes de Banka;
M. m. curvostylis, Tailndia;
M. m. grandicornis, Myanmar;
M. m. malabaricus, ndia i Sri Lanka ;
M. m. montanus, Sumatra;
M. m. muntjak, Java i Sumatra;
M. m. nainggolani, Bali i Lombok ;
M. m. nigripes, Vietnam i Hainan ;
M. m. peninsulae, Malisia ;
M. m. pleicharicus, Borneo ;
M. m. robinsoni, Bintan i les illes de Linga ;
M. m. rubidus, Borneo;
M. m. vaginalis, Myanmar i sud de Xina;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387075" title="Beliops batanensis" nonfiltered="4445" processed="4424" dbindex="149476">

 Beliops batanensis s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,1 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al nord de les Filipines i, possiblement tamb, a Taiwan.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith-Vaniz, W.F. i G.D. Johnson, 1990. Two new species of Acanthoclininae (Pisces: Plesiopsidae) with a synopsis and phylogeny of the subfamily. Proc. Acad. Nat. Sci. Philad. 142:211-260.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387077" title="Beliops xanthokrossos" nonfiltered="4446" processed="4425" dbindex="149477">

Beliops xanthokrossos  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 2,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387080" title="Belonepterygion fasciolatum" nonfiltered="4447" processed="4426" dbindex="149478">

Belonepterygion fasciolatum  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Ryukyu, Taiwan i Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387083" title="Notograptus gregoryi" nonfiltered="4448" processed="4427" dbindex="149479">

 Notograptus gregoryi s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G.R., 1997. The marine fishes of tropical Australia and south-east Asia. Western Australian Museum, Perth, Austrlia Occidental. 292 p.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387084" title="Notograptus guttatus" nonfiltered="4449" processed="4428" dbindex="149480">

Notograptus guttatus  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 10,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Papua Nova Guinea i Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Kailola, P.J., 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin Nm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387085" title="Notograptus kauffmani" nonfiltered="4450" processed="4429" dbindex="149481">

Notograptus kauffmani  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Pacfic occidental central.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1999. Notograptidae. Bearded eel-blennies. p. 2586-2587. A K.E. Carpenter i V.H. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the WCP. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). FAO, Roma, Itlia.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387089" title="Alfons Mil i Sagnier" nonfiltered="4451" processed="4430" dbindex="149482">
Alfons Mil i Sagnier (Barcelona, 1924) s un reconegut arquitecte catal. Llicenciat en arquitectura el 1952 a l'ETSAB, s conegut per formar part del tndem creatiu amb el tamb arquitecte Federico Correa. Junts van marcar un punt d'inflexi en la concepci de l'arquitectura catalana que ha servit d'exemple per a tota una nova generaci d'arquitectes. 

Obres rellevants.
 Museu Episcopal de Vic;
 Diputaci de Barcelona;
 Botigues Furest;
 Remodelaci de la plaa reial de Barcelona;
 Remodelaci de l'Estadi Olmpic Llus Companys;

Premis.
 Premi FAD de 1959, juntament amb Frederic Correa;
 Premi FAD de 1971, juntament amb Frederic Correa;
 Premi FAD de 1974, juntament amb Frederic Correa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387090" title="Notograptus livingstonei" nonfiltered="4452" processed="4431" dbindex="149483">

Notograptus livingstonei  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'ndic i al Pacfic occidental.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1999. Notograptidae. Bearded eel-blennies. p. 2586-2587. A K.E. Carpenter and V.H. Niem (eds.) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the WCP. Vol. 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). FAO, Roma, Itlia.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387095" title="Calloplesiops altivelis" nonfiltered="4453" processed="4432" dbindex="149484">

 Calloplesiops altivelis s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 20 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig i l'frica Oriental fins a Tonga i les Illes de la Lnia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Randall, J.E., G.R. Allen i R.C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p.  ;
 Steindachner, F. 1903. ber einige neue Fisch- und Reptilienarten des k. k. naturhistorischen Hofmuseums. Anz. Akad. Wiss. Viena, v. 40 (nm. 3): 17-18.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387098" title="Calloplesiops argus" nonfiltered="4454" processed="4433" dbindex="149485">

Calloplesiops argus  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 16 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Filipines i Indonsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Baensch, H.A. i H. Debelius, 1997. Meerwasser atlas. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemanya. 1216 p. 3a. edici.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387099" title="Muntiacus reevesi" nonfiltered="4455" processed="4434" dbindex="149486">



El muntac de Reeves s una espcie endmica de muntac de Taiwan; ha sigut introduda al Regne Unit durant el segle XIX.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387107" title="Fraudella carassiops" nonfiltered="4456" processed="4435" dbindex="149487">

Fraudella carassiops  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Catalogue of Life ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387112" title="Teatre Tvoli" nonfiltered="4457" processed="4436" dbindex="149488">
El Teatre Tvoli s una sala d'espectacles de Barcelona dedicada al teatre i al cinema, al carrer de Casp, nm. 8. s un dels teatres ms grans de la ciutat i eEn algunes poques de la seva histria ha albergat representacions d'pera i sarsuela, aix com d'obres musicals, arribant a veure l'estrena absoluta o l'estrena a Barcelona d'algunes obres importants del gnere, com tamb del teatre catal. 


 Histria .

 Orgens .
El 1849 s'havien obert els anomenats Jardins del Tvoli (anomenats durant un temps "Jardins de la Nimfa"), que ocupaven les illes compreses entre els carrers de la Diputaci i Provena, i el Passeig de Grcia i Aribau (darrera de la Universitat). La zona estava encara sense urbanitzar, ms enll de les muralles de la ciutat, per a la vora. Era un dels jardins d'esbarjo de titularitat privada que, aprofitant que ja es podia edificar fora muralla, oferien espectacles i diversions. La concessi del terreny era d'un immigrat itali, que hi va installar jocs, casetes de tir, gronxadors, llocs per a sentir-hi msica, balls, amb un local de fusta, on als estius s'hi feien representacions. Va passar a mans de Bernat de les Cases, sogre de Frederic Soler, que hi va introduir obres de teatre en catal. El 1862 va comprar-lo Ignasi Elies, que havia esta empleat de Cases. 

 Trasllats i primera poca dorada .
Ignasi Elies decideix canviar la ubicaci del teatre, translladant-lo a l'actual cantonada del Passeig de Grcia amb Mallorca (on avui hi ha el Drugstore). Hi canvia la programaci, assegurant-se la collaboraci d'autors populars com Frederic Soler, Nicolau Manent, i escengrafs com Francesc Soler i Rovirosa, Oleguer Junyent, Maurici Vilumara, etc. Continuava essent un "teatre d'estiu" a l'aire lliure, fet amb fusta, on es representaven comdies, sainets, sarsueles, peres i espectacles musicals. En poc temps, va ser un dels ms populars de la ciutat. Elies, amb els beneficis, va comprar el Teatre Novedades i arrend el Teatre Circ Barcelons.

Cap al 1873 va haver-hi un cert estancament en la qualitat dels espectacles oferts i comena a dir-se que el teatre tancar. Efectivament, en poc temps s enderrocat, per immediatament comena a edificar-se un nou teatre en un altre lloc: a la cantonada de Passeig de Grcia amb el carrer de Casp, on s actualment. El 22 de maig de 1875 es va inaugurar un nou teatre, ja d'obra i cobert permanentment. El 1880, l'escengraf Francesc Soler i Rovirosa s'encarrega de la reforma de la decoraci interior i n'esdev el director artstic durant vint anys.

La nova etapa incrementa el nombre, varietat i qualitat dels espectacles, moltes d'elles amb xit, com moltes de Frederic Soler. El 1901, Elies va organitzar les sessions del Teatre Lric Catal, que no van tenir xit. La mort d'Elies, el 1902, tanca aquesta etapa, amb un teatre ja consolidat com un dels ms complets de Barcelona.

 1902-1918 .
El teatre continu la seva marxa amb espectacles teatrals, musicals (pera i sarsuela), revistes, ballet i actes poltics. Esdeveniments destacats en aquest temps van ser la presentaci de Margarida Xirgu amb Zaz, les actuacions operstiques d'Utor "el Musclaire" i Riccardo Stracciari, el debut de Raquel Meller i el d'Emili Vendrell amb una obra de Vctor Balaguer, les funcions d'Amalia de Isaura "La Argentinita"... Tamb va acollir espectacles de circ, com les de la Familia Alegra, el faquir "Kiihn-Jha-Khara", el "Hombre-Plafn" Henau o el equilibrista Harry Lamoore. A ms, servia com a sala de festes i ball. 

El 1917, una societat anomenada Tvoli S.A., promoguda per Joaquim Cabot, es fa amb la propietat del local i acorda aixecar un nou edifici. El 8 de gener de 1918 es fa l'ltima funci al vell: El asombro de Damasco, sarsuela de Pablo Luna, el sainet de Santiago Rusiol Gente bien, un recital potic d'Enric Borrs i canons per Amalia de Isaura, van ser el programa de l'ltima funci.

 L'edifici actual .
Immediatament, el gener de 1918, el nou teatre comena a ser construt, amb un projecte de Miquel Modorell i Rius, basat en un d'anterior (de 1905) de Josep Plantada i Artigues. A la decoraci interior, a ms de Modorell, van intervenir els escengrafs Salvador Alarma i Oleguer Junyent, amb formes eclctiques assimilables a un estil "neorococ" on hi abunden les motllures i els motius vegetals en color daurat, aix com el vermell de seients i cortines. 

T capacitat per a acollir a 1.643 persones, entre la platea, el club (el primer pis) i l'amfiteatre (segon pis), aix com en les llotges laterals: era el teatre amb ms capacitat de la ciutat, desprs de el Gran Teatre del Liceu. L'escenari, ideat per Salvador Alarma, tenia 22 m d'ample, 23 d'altura i 15 de fondria.

Inaugurat el 20 de maig, amb l'audici de Les estacions de Joseph Haydn interpretades per l'Orfe Catal, seguides, dies desprs per l'actuaci de la companyia teatral de Mara Guerrero, amb En Flandes se ha puesto el sol d'Eduard Marquina.

Desprs de la Guerra Civil, va anar deixant les representacions escniques i, essencialment, va funcionar com a cinema. Espordicament hi tenien lloc representacions de teatre. Des de mitjan segle XX, el teatre va ser gestional per l'empresa Bala.

 Crisi i recuperaci .
El 1982, el 22 de desembre, va tornar a obrir amb la intenci de dedicar-se preferentment al teatre. El primer espectacle va ser Evita, musical de Andrew Lloyd Weber, amb Paloma San Basilio i Patxi Andion. Durant un temps van representar-s'hi obres d'xit, amb actuacions d'Adolfo Marsillach, Les Luthiers, la Royal Shakespeare Company amb Derek Jacobi (1984), el Centro Dramtico Nacional dirigit per Llus Pasqual, A chorus line, Dramaten d'Estocolm dirigit per Ingmar Bergman, etc. 

El 1989 va comenar a parlar-se que el Tvoli seria el lloc on es farien les funcions d'pera del Gran Teatre del Liceu quan aquest tanqus per a fer-hi obres de reforma, previstes per als anys 1990-1992. No obstant aix, el Tvoli va posar-se en venda justament el 1989 i va estar a punt de desaparixer per a convertir-se en un complex ldico-comercial. Finalment, l'oferta del grup francs Pelge, que projectava fer-hi unes galeries comercials tot conservant la faana i una sala d'espectacles de petit format, no va prosperar.

Des del 1991 s'ha recuperat definitivament per al teatre, alternant funcions teatrals amb sessions de cinema, per amb predomini de les primeres, i amb espectacles de tot tipus: El Tricicle, La Cubana, teatre de text (Josep Maria Flotats, Centro Dramtico Nacional, etc.), ballet clssic, dansa, recitals de cantautors i cantants, etc.

 Histria artstica .

Pel seu escenari han passat grans artistes, no noms del mn del teatre o la dansa, sin tamb del mn de la msica, ja que va ser escenari freqent de representacions d'pera, sarsuela i opereta, interpretades amb gran nivell de qualitat. Hi van debutar o cantar grans artistes de l'ltima meitat del XIX i primer ter del XX: Sarah Bernhardt, Mara Guerrero, Margarida Xirgu, Raquel Meller, Merc Capsir, Maria Espinalt, Conchita Panads, Cora Raga, Miguel Fleta, Emili Vendrell, Hiplit Lzaro, Emili Sagi-Barba, etc. 

En el teatre es van donar les primeres representacions a Barcelona d'obres com: La Dolores, pera de Toms Bretn (1895), dirigida pel mateix autor; Mara del Carmen, pera de Enric Granados (1899); Curro Vargas de Ruperto Chap (1899), Don Lucas del Cigarral de Amadeu Vives (1899); i l'estrena a Espanya de Marouf, pera d'Henri Rabaud (1919), Pellas et Mlisande de Claude Debussy (1919), Alcina de Georg Friedrich Haendel (1943), L'amor de les tres taronges de Sergei Prokofiev (1949), Zar und zimmermann d'Albert Lortzing (1951), i El cornamusaire Svanda de J. Weinberger (1954). El 1950 hi va tenir lloc l'estrena mundial de Merln d'Isaac Albniz (en versi adaptada i traduda). En 1924 s'hi van oferir representacions de  Lohengrin de Richard Wagner traduda al catal, cantades per Emili Vendrell. 

El 1901 hi va actuar la companyia Teatre Lric Catal, estrenant una srie d'obres de teatre en catal d'Apelles Mestres, Santiago Rusiol, etc., amb msica incidental d'autors catalans del moment (Granados, Morera, Gay).

A ms, han actuat en el seu escenari artistes tan diversos com Carmen Amaya, Peret, Joaqun Corts, Alicia Alonso, Josep Maria Flotats, Ingmar Bergman (com a director teatral), etc. Tamb s'hi han estrenat alguns dels espectacles de la companyia La Cubana: Cegada de amor (1994) i Una nit d'pera (2001).

 Algunes obres estrenades al Teatre Tvoli .
Per a facilitar la cerca, es donen en negreta les obres que van tenir ms transcendncia al seu gnere o a la histria del teatre.

 1865   Pensa mal i no errars, sarsuela de Francesc Vidal i Roca, llibret de Narcs Campmany (7 d agost);
 1869   Els pescadors de Sant Pol, comdia de Frederic Soler "Seraf Pitarra" (15 d' abril);
 1870   Donya Guadalupe, comdia de Frederic Soler "Seraf Pitarra" (2 d'agost); Pot ms qui piula, sarsuela de Josep Teodor Vilar, llibret de Eduard Vidal i de Valenciano (13 de juny).
 1871   Els estudiants de Cervera, quadre de costums de Frederic Soler "Seraf Pitarra"; Por ir de pesca, sarsuela de Antoni Lamarca, llibret de Eduard Vidal i de Valenciano (1 d agost); A sort i a ventura, "humorada", msica de Nicolau Manent, llibret d'Eduard Vidal i de Valenciano (25 d agost).
 1872   La fira de Sant Gens, quadre de costums de Frederic Soler "Seraf Pitarra" (15 de juliol); De Barcelona al Parns, sarsuela-revista de Josep Ribera i Mir, llibret d'Eduard Vidal i Valenciano (21 de juliol); Dos milions, sarsuela de Josep Ribera i Mir, llibret d'Eduard Vidal i Valenciano (3 d agost).
 1873  Un pobre diable, sarsuela de Josep Ribera, , llibret d'Eduard Vidal i Valenciano i Rafael Burgell (10 de juliol); * Por ir de pesca, sarsuela d'Antoni Lamarca, llibret d'Eduard Vidal i Valenciano (1 d agost).
 1874  Lo sagrist de Sant Roc, quadre de costums de Frederic Soler "Seraf Pitarra" (20 de juny); El metge dels gegants, sarsuela de Cosme Ribera i Mir, llibret de Narcs Campmany (17 d agost); La manescala, sarsuela de Cosme Ribera i Mir, llibret d'Eduard Vidal i Valenciano (22 de juliol); La criada, sarsuela de Josep Navarro, llibret d'Eduard Vidal i Valenciano i Josep Roca i Roca (10 de setembre).
 1875  Micos, msica de Joan Rius, llibret d'Eduard Vidal i Valenciano i Josep Roca i Roca (10 de juliol); Joc de nois, sarsuela amb llibret d'Eduard Vidal i Valenciano i Josep Roca i Roca (2 d agost).
 1876   Les cues, sarsuela de Joan Rius, llibret de Narcs Campmany i Joan Molas i Casas (26 d agost);
 1877   Lo cant de la marsellesa, sarsuela de Nicolau Manent, llibret de Narcs Campmany i Joan Molas (6 de juny); Sin jaula, sarsuela d'Enrique Mart Puig;
 1878  La guardiola, sarsuela d'Enric Mart, llibret d'Eduard Vidal i Valenciano i Bartomeu Carcassona i Garreta; El rellotge del Montseny, sarsuela de Nicolau Manent, llibret de Narcs Campany i Joan Molas i Casas (24 de juliol);
 1879   De la terra al sol "viatge fantstic, increble, buf, ballable i de gran espectacle en tres actes i onze quadres", de Nicolau Manent, llibret de Narcs Campmany i Joan Molas i Casas (23 d agost);
 1882   Lo bram del ruc, pardia de Frederic Soler "Seraf Pitarra"; El barretinaire, "revista cmico-serio-lric-ballable" de Josep Feliu i Codina, amb msica de Francesc Prez-Cabrero i Ferrater (20 de juliol);
 1886   El pas de la olla, sarsuela amb msica i llibre de Josep Coll i Britapaja;
 1890   El secreto de mi to, sarsuela de Teodoro de Lajante;
 1891   La gran feria, sarsuela amb msica i libro de Josep Coll i Britapaja;
 1892   Las reformas, sarsuela de Ricardo Gimnez;
 1893   El gorro de Fermn, sarsuela de Francisco Prez Cabrero;
 1896   Aurora, "pera espaola en tres actos",  msica de Josep Esp;
 1901   Cigales i formigues, de Santiago Rusiol, msica d'Enric Morera (20 de febrer); Colometa la gitana, sarsuela de Jos Lapeyra; Els primers freds i La reina del cor, drama d'Ignasi Iglsias;
 1903   Las bodas de Camacho, sarsuela de J. E. de Ferrn, llibret d'Adri Gual i Jacinto Grau (12 de juliol);
 1905   La libertad, sarsuela d'Amadeu Vives i Gernimo Gimnez, llibret de Guillermo Perrn i Miguel Palacios;
 1906   La real mentira, sarsuela amb msica de Joaquim Cassad;
 1908   La perra chica, sarsuela de Manuel Penella;
 1913   Don Gil de las Calzas Verdes, pera de Toms Bretn, llibret de Toms Luceo; Asalto a las damas, sarsuela de Julin Vivas;
 1916   Rayo de luna, sarsuela de Francisco Pays; La diosa, "entrems cmico-lrico" amb msica de Francisco Alonso; Migueln, sarsuela de Jos Padilla;
 1917   Luzbel, sarsuela de Jos Padilla;
 1920   La dogaresa, sarsuela de Rafael Milln, llibret d'A. Lpez Mons (17 de setembre); La maja de los lunares, opereta de Ferran Obradors, llibret de Llus Capdevila y Casimir Giralt i Bullich (29 d octubre);
 1921   El pjaro azul, sarsuela de Rafael Milln, llibret d'A. Lpez Mons (5 de mar); La alsaciana, sarsuela de Jacinto Guerrero (la sev primera obra estrenada) i J. R. Martn (19 de novembre);
 1922   Bergamino el Lampo, sarsuela de Amadeu Vives, llibret d'Eduardo Marquina i Gregorio Martnez Sierra (21 de gener); Don Joan de Serrallonga, sarsuela en catal amb msica d'Enric Morera y texto de Francesc Pujols (7 d octubre); Pel teu amor, sainet lric amb msica de Joan Ribas i Gabriel (inclou la famosa romana "Ros'"); Los buscadores de oro, sarsuela de Rafael Milln, llibre d'Aurelio Garca Rendn;
 1924   La bien amada (que inclou el conegut pasdoble "Valencia") i Sol de Sevilla, sarsueles de Jos Padilla, llibret de J. A. de la Prada; La joven Turqua, sarsuela de Pablo Luna, llibret de C. Palencia i G. del Castillo; Por una mujer, sarsuela de Juan Bautista Lambert;
 1925   La severa (desprs estrenada a Madrid amb el ttol de La morera), sarsuela de Rafael Milln, llibret de Federico Romero i Guillermo Fernndez-Shaw; La mosquetera, sarsuela de Rafael Martnez Valls, llibret de Gast A. Mntua (28 d octubre); Una intriga de amor, sarsuela de Federico Moreno Torroba, llibret de Antonio Plaiol i Fernando Luque (gener).
 1926   Raquel encadenada, drama de Miguel de Unamuno (7 de setembre);
 1931   Yo me caso con usted, sarsuela de Fernando Daz Gils;
 1933   El hermano lobo, sarsuela de Manuel Penella, llibret de F. Oliver (22 de novembre);
 1935   Las mujeres de fuego, sarsuela de Francisco Alonso;
 1936   La tabernera del puerto, sarsuela de Pablo Sorozbal, llibret de Federico Romero i Fernndez-Shaw] (16 de maig);
 1939   El caballero del amor, sarsuela de Joan Dotras Vila, llibret de Jos Andrs de la Prada;
 1940   Bodas a la americana, sarsuela de Jos Parera;
 1943   La ilustre moza, sarsuela de Federico Moreno Torroba, llibret de L. Tejedor i L. M. Lorente (3 de mar);
 1950   Merln, pera d'Isaac Albniz, en versi reduda i traduda.
 1977   El arquitecto y el emperador de Asiria, obra de teatre de Fernando Arrabal (1 d abril);
 1992   Asdrbila, pera de Carles Santos;
 1994   Cegada de amor, espectacle de La Cubana;
 2001   Una nit d'pera, espectacle de La Cubana;

 El Tvoli com a escenari poltic .

A causa de les seves dimensions i la seva situaci cntrica, el teatre va ser tamb utilitzat en actes poltics. El primer va ser l'1 de maig de 1890, una trobada del Crculo Socialista. En diferents moments, s'hi van celebrar mtings de partits diversos, i van pronunciar-hi discursos poltics de tots colors, des de Vctor Balaguer (1879) o Estanislau Figueras (1881) a Francesc Camb (1910), passant per Lerroux, Salmern, Rahola, Carner, etc. Van ser sonats els mtings del partit carl de Vzquez Mella, el de protesta contra la reforma del Notariat, i d'altres contra la pornografia, les escoles laiques, la llibertat de culte...

El 14 d'abril de 1907, en un mting celebrat en el teatre Tvoli va ser proclamada la Solidaritat Catalana, amb uns objectius coneguts des de llavors com a el programa del Tvoli.  El 1905 va tenir-hi lloc, a petici de les societats econmiques i culturals de la ciutat, una reuni per tal de demanar al govern central l'autoritzaci per a crear una policia privada que acabs amb el terrorisme indiscriminat imperant als carrers (d'arrel anarquista).

El teatre i els seus camerinos apareixen en la pellcula Todo sobre mi madre, dirigida per Pedro Almodvar.



 Bibliografia i referncies.

 Llus Permanyer. "El Tvoli, un teatre histric", Barcelona: metrpolis mediterrnia, nm. 15 (1990), p. 149-151. ;
 Jos Subir. La pera en los teatros de Barcelona: estudio histrico cronolgico desde el siglo XVIII al XX . Monografas histricas de Barcelona, 9. Mill. 1946.
 Jordi Torras. "El Tvoli" (Viaje sentimental a los cines de Barcelona), La vanguardia", diversos nmeros entre 1978 i 1979.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387114" title="Bathaniyya" nonfiltered="4458" processed="4437" dbindex="149489">
Bathaniyya fou un antic districte i regi natural de Sria, amb capital a Adhriat, entre del Djebel Drus a l'est, la plana de Ladja i el Djaydur al nord, el Djawlan a l'oest i els turons al-Djumal al sud. Tamb apareix esmentat com al-Nukra (el buit). Antigament fou anomenat Batanea. El nom deriva de la paraula rab bathna (plana sense pedres).

Bathaniyya fou ocupada pels rabs el 635 i va rebre l'estatut de terra de kharadj formant part del djun o districte militar de Damasc, i de vegades incorporada al districte d'Hawran. Als segles XVII a XIX, sota domini otom, fou afectada per les incursions dels nmades rabs Anaza i Rwala, i fou una zona molt insegura; a partir del segle XVII els drusos van expulsar les poblacions de la muntanya del territori del Hawran, on ells es van assentar progressivament; el 1861 s'hi van assentar elements procedents del Lban.

 Bibliografia .
F. M. Abel, Gographie de la Palestine, Pars 1933-1938;
R. Dussaud, Topographie historique de la Syrie, Pars 1927;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387121" title="Steeneichthys nativitatus" nonfiltered="4459" processed="4438" dbindex="149490">

 Steeneichthys nativitatus s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a l'Illa Christmas.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G. R. 1987. New Australian fishes. Part. 4. A new species of Steeneichthys (Plesiopidae). Mem. Mus. Victoria v. 48 (nm. 1): 13-14. ;
 Eschmeyer, W.N. (ed.), 2003. Catalog of fishes. Updated database version of March 2003. Catalog databases as made available to FishBase in March 2003.  ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387128" title="Steeneichthys plesiopsus" nonfiltered="4460" processed="4439" dbindex="149491">

 Steeneichthys plesiopsus s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Austrlia (Austrlia Occidental), Papua Nova Guinea, Fidji i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Allen, G. R. & J. E. Randall. 1985. A new genus and species of plesiopid fish from Western Australia and the central-south Pacific Ocean. Rec. West. Aust. Mus. v. 12 (nm. 2): 185-191. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Paxton, J.R., D.F. Hoese, G.R. Allen i J.E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387147" title="Georges Eugne Haussmann" nonfiltered="4461" processed="4440" dbindex="149492">



Georges Eugne Haussmann (27 de mar de 1809 a Pars - 11 de gener de 1891 a Pars), correntment anomenat el bar Haussmann, ha estat prefecte del Sena del 23 de juny de 1853 al 5 de gener de 1870. Amb aquest ttol, ha dirigit les transformacions de Pars sota el Segon Imperi elaborant un vast pla de renovaci.

Infantesa i carrera fins al Segon Imperi.

Nascut a Pars el 27 de mar de 1809 al 55 de la rue du Faubourg-Saint-Honor, al quartier Beaujon, a una casa que no dubt de fer enderrocar, s el fill de Nicolas-Valentin Haussmann (1787-1876), protestant, comissari de guerra i intendent militar de Napole I i d've-Marie-Henriette-Caroline Dentzel (filla del general i diputat de la Convenci Dentzel, bar de l'Imperi) i el nt de Nicolas Haussmann (1759-1847), diputat de l'Assemblea Legislativa i de la Convenci, administrador del departament del Seine-et-Oise, comissari dels exrcits.

Fa els seus estudis al Lyce Henri IV i al Lyce Condorcet a Pars, desprs comena estudis de dret seguit els estudis de msica al Conservatoire de Paris.

Es casa el 17 d'octubre de 1838 a Bordeus amb Sona una Octavie de Laharpe, protestant com ell. Tenen dues filles: Henriette, que es casa el 1860 amb el banquer Camille Dollfus i Valentine, que es casa el 1865 amb el vescomte Maurice Pernty, cap de gabinet del prefecte del Sena desprs.

El 21 de maig de 1831, s nomenat secretari general de la prefectura de Vienne a Poitiers desprs sotsprefecte d'Yssingeaux, el 15 de juny de 1832.

s de manera successiva sotsprefecte del Lot-et-Garonne a Nrac (el 9 d'octubre de 1832), de l'Arige a Saint-Girons (el 19 de febrer de 1840), de la Gironde a Blaye (el 23 de novembre de 1841), desprs prefecte de Var (el 24 de gener de 1849), i finalment del Yonne (15 maig de 1850).

Presentat a Napole III per Victor de Persigny, ministre de l'Interior, esdev prefecte del Sena el 22 de juny de 1853, succeint aix a Jean-Jacques Berger i a Rambuteau.

La transformaci de Pars.


A meitat del segle XIX, Pars es presenta si fa no fa sota el mateix aspecte que a l'Edat Mitjana: els carrers encara sn obacs, estrets i insalubres. Durant la seva estada a Anglaterra (1846-1848), Napole III havia restat fortament impressionat per Londres: s veritat que la reconstrucci de la capital anglesa en resposta a l'incendi de 1666 havia fet d'aquesta ciutat una referncia en matria d'higiene i d'urbanisme; i l'emperador volia fer de Pars una ciutat tan prestigiosa com Londres; ser el tret de sortida de l'acci del nou prefecte.

La idea mestra dels treballs s una millor circulaci de l'aire i dels homes, adient-se amb les teories higienistes, heretades de les Llums i que sn aleshores en ple desenvolupament, per tamb en reacci a l'epidmia de clera de 1832. Un altre objectiu, menys reconegut, s de dominar eventuals aixecaments populars, en record dels de 1830 i 1848. Aquesta campanya ser titulada Pars embellida, Pars ampliada, Pars sanejada.

Haussmann t l'obsessi de la lnia recta, el que s'ha anomenat el culte a l'eix al segle XVII. Per aix, est llest per amputar espais estructurants com el jardin du Luxembourg per tamb per enderrocar certs edificis com el mercat dels Innocents o lesglsia de Saint-Benoit. Dels passeigs i avingudes travessen de la place de la Nation a la place de l'toile, de la Gare de Paris-Est a l'Observatori. Haussmann dna igualment als Champs-lyses la seva cara d'avui.

Amb l'objectiu de millorar la higiene, per una qualitat millor de l'aire, seguint les recomanacions del seu predecessor el prefecte Rambuteau, condiciona un cert nombre de parcs i jardins: aix sn creats, a ms a ms de nombroses places, el parc Montsouris o fins i tot el parc des Buttes-Chaumont. Altres espais ja existents sn transformats i passen a ser espais verds (s el cas dels boscos de Vincennes i Boulogne).

Els reglaments imposen normes molt estrictes pel que fa a l'alada i a l'estil arquitectural dels edificis. Els immobles s'assemblen tots: s l'esttica racional.

Per tal de donar valor els monuments nous o antics, posa en escena vastes perspectives en forma d'avingudes o vastes places. L'exemple ms representatiu n's la place de l'toile d'on en surten dotze avingudes de les que la ms clebre de totes s: l'avinguda dels Champs-lyses. Desitja tamb crear esglsies, per tal d'influenciar la poblaci sobre els progressos de la industrialitzaci. Ja que en aquesta poca l'esglsia i l'Estat estan molt vinculats.

Crea en parallel, amb l'enginyer Eugne Belgrand, circuits d'adducci d'aigua i una xarxa moderna de clavegueres, desprs engega la construcci de teatres (Thtre de la Ville i Thtre du Chtelet), aix com d'estacions (Gare de Paris-Lyon i Gare de Paris-Est).

Municipis limtrofs de Pars, com a La Chapelle, Montmartre, Auteuil o fins i tot Passy, seran annexats a la capital.

Aquesta transformaci t un cost molt elevat, ja que Napole III subscriu un prstec de 250 milions de francs el 1865, i un altre de 260 milions de francs el 1869.

En total, es considera que els treballs del bar Haussmann han modificat Pars un 60 %.

Haussmann ha sabut tamb propagar el seu coneixement a les diferents regions franceses sota el Segon Imperi i el comenament de la Tercera Repblica. Les ciutats ms influenciades sn Rouen que, amb la seva transformaci perdr ms de 500 cases i dues esglsies, per tamb Bordeus, Tolosa de Llenguadoc, Avignon, Tol, Li i Marsella que s una de les ciutats de les que la fisonomia ha canviat ms.

Honors i crtiques.


La seva activitat al servei de la transformaci de Pars li ha perms accedir a la funci de senador el 1857, de membre de l'Acadmia de les Belles Arts el 1867 i de cavaller de la Legi d'honor el 1847, desprs grand-officier el 1856 i finalment grand-croix.

El seu ttol de bar ha estat discutit. Com ho explica a les seves Memries, ha emprat aquest ttol desprs de la seva elevaci al Senat el 1857, en virtut d'un decret de Napole Bonaparte que atorgava aquest ttol a tots els senadors. Hauria refusat, d'entrada, el ttol de duc proposat per Napole III. El Dictionnaire du Second Empire, tanmateix, estima que Haussmann ha emprat aquest ttol basant-se, de manera abusiva, en l'absncia de descendncia masculina del seu avi matern, Georges Frdric bar Dentzel.

La seva obra no continua per aix sent menys discutida a causa dels sacrificis que ha comportat; a ms a ms, els mtodes emprats no es carreguen de principis democrtics i les maniobres financeres sn fora dubtoses: aquest aspecte ha estat particularment ben descrit per mile Zola a la seva novella La Cure.

Les noves lleis d'expropiaci comportaran ms tard nombroses discussions i empenyeran a la fallida nombrosos petits propietaris que han vist destruts els seus bns. En parallel, els nous reglaments imposen construccions d'un nivell d'standing elevat. D'aix en resulta una forta especulaci immobiliria que exclou de facto les classes menys benestants de la societat parisenca.

Una part de la poblaci manifesta el seu descontentament. El 1867, el bar Haussmann s interpellat pel diputat Ernest Picard. Els debats agitats que el personatge suscita al si del Parlament comporten un control ms estricte dels treballs, que havia evitat hbilment fins aleshores. Jules Ferry redacta el mateix any un trptic titulat: Els Comptes fantstics d'Haussmann, per allusi a Els contes de Hoffmann. Se l'acusa, equivocadament, d'enriquiment personal.

El Bar, que esperava d'entrar al govern per posar en obra les seves idees a escala del territori nacional, s destitut del seu poder pel nou gabinet d'mile Ollivier el 5 de gener de 1870, alguns mesos abans de la caiguda de Napole III. El seu successor s Lon Say, per Belgrand i sobretot Alphand conserven un paper preponderant i prosegueixen l'obra d'Haussmann.

Desprs es retira durant alguns anys a Cestas prop de Bordeus, Haussmann torna a la vida pblica com a diputat de Crsega de 1877 a 1881. Resta bonapartista malgrat la tornada de la Repblica. Consagra la fi de la seva vida a la redacci de les seves Memries (1890-1891), un document important per a la histria de l'urbanisme de Pars.

El bar Haussmann mor l'11 de gener de 1891. s enterrat al cementiri del Pre-Lachaise a Pars.

Vegeu tamb.

 Jean-Charles Alphand;
 Eugne Belgrand;
 Ildefons Cerd;
 Robert Moses;
 gouts de Paris;

Enllaos externs.


 La fitxa de Georges Eugne Haussmann, a la web Insecula.com;

Notes i referncies.
              4.Biographie Haussmann,(M)Carmona, Fayard

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387153" title="Muntiacus vuquangensis" nonfiltered="4462" processed="4441" dbindex="149493">


El muntac gegant (Muntiacus vuquangensis) s un herbvor descobert al 1996, a les muntanyes del centre del Vietnam. Tamb se'l coneix amb el nom de "venado ladrador", degut a que els mascles tenen com a senyal d'alarma un so similar al d'un lladruc d'un gos.

 Distribuci .
El muntac gegant es distribueix per les muntanyes boscoses de Vietnam, Laos i Cambotja.

Al Vietnam la espcie fou descoberta al Parc Nacional Vu Quang, actualment una rea protegida.

 Caracterstiques .
El muntac gegant s un animal petit i territorial. Per s relativament gran si se'l compara amb altres membres de la seva famlia, la dels muntiacus.

Els muntacs gegants utilitzen les seves glndules odorferes per marcar el seu territori.

Los mascles posseeixen llargs ullals a la seva dentadura.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387154" title="Torrent (desambiguaci)" nonfiltered="4463" processed="4442" dbindex="149494">


Geografia:
municipi del Baix Empord. Vegeu: Torrent (Baix Empord).
municipi de l'Horta Oest. Vegeu: Torrent.
 Hidrologia: Torrent (hidrologia);
Internet: extensi de fitxer .torrent feta servir pels clients d'una xarxa d'igual a igual, vegeu BitTorrent.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387160" title="Avinguda del Pas Valenci (Torrent)" nonfiltered="4464" processed="4443" dbindex="149495">
L'Avinguda del Pas Valenci s la via urbana ms important de Torrent. Transcorre de nord a sud durant uns 3 km, des del centre de la ciutat - vora l'Ajuntament - fins al Vedat. Es caracteritza per ser un vial de destacable llargada amb un passeig apte per a vianants enmig, flanquejat de palmeres. Aix doncs t un important paper social ja que s ben tpic trobar gent de totes les edats descansant o jugant a l'avinguda. A mig cam i un carrer a l'est es troba l'estaci de Torrent Avinguda.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387161" title="Plesiops verecundus" nonfiltered="4465" processed="4444" dbindex="149496">

Plesiops verecundus  s una espcie de peix de la famlia Plesiopidae i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 9,5 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de la costa occidental de Sumatra fins a Vanuatu, Fidji, Taiwan, el sud de les Illes Ryukyu, Austrlia i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Mooi, R.D., 1995. Revision, phylogeny, and discussion of biology and biogeography of the fish genus Plesiops (Perciformes: Plesiopsidae). Life Sci. Contrib. Nm. 159, 108 p.  ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387162" title="Psicofonia" nonfiltered="4466" processed="4445" dbindex="149497">
Les psicofonies sn sons que queden enregistrats en gravadores d'udio i que sovint sn interpretats com veus dels morts.

 Histria .

El fenomen va ser descobert de manera casual. Hi ha nombroses teories i histries respecte de com, on i per qui. La histria ms acceptada s la que diu que l'impulsor de la seva existncia va ser un productor de documentals i cantant d'pera, Friedich Jrgenson, nascut el 8 de febrer del 1903 a Odessa. En les vacances de l'estiu del 1959, quan estava amb Mnica, la seva muller, va intentar d'enregistrar el cant del pins per tal de realitzar un documental. Va preparar per a aix un petit magnetfn a prop d'un bosc als afores de casa seva i va guardar silenci mentre el so dels ocells s'enregistrava en l'aparell i en va fer diverses preses. Va decidir d'escoltar-les dins la casa, va reproduir la cinta i va comenar  segons ell  a escoltar el que havia enregistrat i a comprovar que no s'havia produt cap error. L'udio era ntid i s'escoltava a la perfecci el refilet dels ocells, per va comprovar que en l'enregistrament, aparentment, alg imitava el refilet dels ocells, espatllant la presa, i desprs va escoltar la veu d'alg parlant en norueg que feia comentaris sobre el refilet del pins. Es va desfer de l'enregistrament, pensant que alg s'havia introdut dins la zona on ell era, sense que Jrgenson s'hi percats. A l'endem va repetir l'operaci d'enregistrament, a la mateixa zona, posant cura que no hi hagus ning a diverses desenas de metres de l'aparell, i de nou, quan va reproduir l'enregistrament, juntament amb el cant del pins, una nova veu s'hi escoltava perfectament, per aquesta vegada va reconixer la veu de la seva mare, morta, que li deia alguna cosa que noms ells sabien: el nom afectus i familiar amb qu ella l'anomenava. Segons Jrgenson, en l'enregistrament s'escoltava alguna cosa aix: Friedel  el meu petit Friedel  Que em pots escoltar?.
Fins ara no s'ha tingut notcia de cap psicofonia en catal.

Entre els qui han estudiat el fenomen de les psicofonies hi ha Hans Bender, Konstantine Raudive (company d'investigaci de Jrgenson, potser qui ms va aportar al tema, fins el punt que les psicofonies tamb sn conegudes com veus de Raudive), Theodor Rudolf, H. Heckman, G.W. Meek, P. Jones, Klaus Schereiber, Ken Webster, el matrimoni Harsch-Fischbach, Germn de Argumosa, Hans Otto Koening i a Catalunya Sinesi Darnell o Pedro Amors.


 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387163" title="Franoise Choay" nonfiltered="4467" processed="4446" dbindex="149498">
Franoise Choay, nascuda el 1925, s professora d'urbanisme, art i arquitectura als Universitat de Pars I i VIII.

Biografia.

Segueix estudis de filosofia abans de ser crtica d'art. Als anys 1950, collabora a L'Observador, en Lil  i a Art de France. El 1960, s'ocupa de la delegaci parisenca  dArt internacional.

Ha dirigit a les ditions du Seuil la collecci Espacements.

Franoise Choay ha rebut el premi del llibre d'arquitectura 2007 per la seva obra Pour une anthropologie de l espace. L'autor lliura una antologia d'articles innovadors i fonamentals sobre les figures mltiples de l'espacialitzaci i de la seva histria (arquitectura, urbanisme, disposici, protecci del patrimoni), ha considerat el jurat presidit per Grard Grandval, arquitecte i membre de lAcadmie d'architecture. Aquest premi li ha estat rems el 19 de desembre de 2007 per Christine Albanel, ministra de Cultura i de la Comunicaci.

 Bibliografia.

 Urbanisme, Utopies et ralit (Paris, Le Seuil, 1965), que, sota la forma d'una antologia senzilla i apassionant, denuncia els dogmes i les contraveritats que embruten massa sovint la reflexi sobre l'urb. En el que va ser la seva tesi, ensenya tamb que la professi reinventa molt i que es troben al final tres grans moviments.
    
 Espacements : essai sur l volution de l espace urbain en France, amb fotografies de Jean-Louis Bloch-Lain (Paris, Le Seuil, 1969).
    
 La Rgle et le modle (Paris, Le Seuil, 1980).
    
 L Allgorie du patrimoine (Paris, Le Seuil, 1992, 1996, 2006).
    
 Dictionnaire de l'urbanisme et de l'amnagement (Paris, PUF, multiples ditions, en collaboraci amb Pierre Merlin).
    
 L'Art d'difier, traducci en collaboraci amb Pierre Caye del De re aedificatoria de Leon Battista Alberti (Paris, Le Seuil, 2004).
    
 Pour une anthropologie de l'espace (Paris, Le Seuil, 2006).
    
 Alberti, humaniste, architecte, sota la direcci de Franoise Choay i Michel Paoli, Pars, Museu del Louvre/Escola nacional superior de les Belles Arts, 2006, ISBN2-84056-211-1, els principals aspectes de l'obra d'Alberti abordats per alguns dels seus millors especialistes.

Notes i referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387164" title="Batiha" nonfiltered="4468" processed="4447" dbindex="149499">
Batiha o al-Batiha (la Maresma) s en general el nom d'una depressi ocupada per praderes humides, inundades regularment. Els rabs van donar aquest nom concretament a la regi de maresmes al curs inferior del Eufrates i Tigris, entre Kufa i Wasit al nord, i Bssora al sud, al la part meridional del modern Iraq. Tamb se l'anomena al-Bataih (plural de al-Batiha).

 Histria .

Les maresmes en aquesta zona ja existien molt antigament i sn esmentades a les inscripcions cuneformes. En poca clssica foren anomenades Chaldaicus Lacus. Nearc calcula que mesuraven uns 128 km. En aquesta poca estava habitada per tribus d'origen nabateu i alguns autors anomenen la regi com Maresmes dels Nabat. Tamb hi vivien probablement els madeans o subba (edat mitjana anomenats mughtasila) que encara hi viuen. A la taula de Peutinger apareixen sota el nom de Paludes Diotahi, segurament un error per Paludes Biotahi (de la paraula rab). Posteriorment s'hi van comenar a infiltrar els rabs, els primers els Yashkur, els Bahila i els Banu l-Anbar que ja hi vivien al segle V. Desprs en van seguir d'altres.

La zona s'havia format pels dipsits alluvials del rius, creant el modern delta de Shatt al-Arab, per l'aigua del mar es va conservar en alguns punts. Al final de l'poca sassnida (segona meitat del segle V) la zona va patir grans inundacions i les maresmes van agafar una extensi tant gran que els rabs pensaven que fou llavors quan es va formar; alguns dics trencats en el regnat de Peroz I o Firuz I (457-484) foren reparats sota Cosroes I (531-578) i una part del terreny inundat va poder ser recuperat pel cultiu, per el 627, sota Cosroes II, una crescuda enorme del Tigris i Eufrates com mai s'havia vist, va trencar tots els dics i el terreny es va inundar de manera general. En la situaci poltica que va seguir els dics no foren reparats i les maresmes no van parar de crixer; el Tigris va modificar el seu curs i va abandonar el llit oriental (que s l'actual) per un situat ms a l'oest (el Shatt al-Dudjayla).

Sota els omeies es va intentar recuperar la regi i una petita part fou assecada i coneguda com al-Djawamid, per el 701 es van inundar altre cop a causa d'un trencament que el governador de Bssora al-Hadjdj va evitar reparar conscientment. La fundaci de Wasit pel mateix governador va provocar que molts dics fossin restaurats aix com els canals de rec, i va installar a la regi als zott o zutt, un poble indi, amb els seus ramats. Altres obres es van fer sota Hisham (724-743) per orde del governador d'Iraq, Khalid al-Kasri, que va construir una resclosa al Tigris. 

Sota els abbssides es van obrir altre cop bretxes als dics i altre cop les maresmes es van fer ms grans. Al nord-oest les maresmes arribaven fins a Kufa i Niffar, a l'est comenaven una mica lluny de Wasit. Sota el abbssida al-Mamun els zutt, dedicats normalment al pillatge a ms a ms de la seva activitat ramadera, van arribar a un punt que va inquietar a les poblacions i al govern, i el califa al-Mutasim els va traslladar a la frontera nord de Sria i a Cilcia. Els zandj van dominar la Batiha del 869 al 893. Al segle X hi van governar els Banu Shahin i la famlia d'al-Muzaffar fins l'establiment de la dinastia dels mazydides el 1012, que van regnar amb seu a Hilla fins el 1056. Al seu darrera van seguir els rabs nmades Banu l-Muntafik, sota la direcci del clan Banu Maruf fins el 1220, i sota altres xeics ms endavant (els Banu l-Muntafik van governar part de la zona de maresmes fins el 1861). Els mongols van annexionar nominalment la Batiha el 1258, per el poder local continu en mans de les tribus rabs. En aquest temps es va comenar a anomenar al-Djazair (les Illes) o al-Djawazir. 

En el aspecte fsic no es van produir canvis fins al segle XII. En aquest segle el Tigris es va dividir en cinc braos que es reunien al Eufrates a Mattara a un dia de cam de Bssora. Al segle XIV el Tigris va retornar al seu llit original.  Tamerl va ocupar la Batiha el 1393; va passar llavors als djalayrides (1423). El 1440 fou dominada pels mushasha, que encara hi eren en temps del domini otom (1546). Alguns principats tribals per foren hostils als otomans, i especialment els Al-Ulayn del Hammar, que no foren eliminats fins el 1567, i els Banu Lam del curs inferior del Tigris. Els Banu l-Muntafik, com a vassalls otomans, van governar la regi fins el 1861 quan Midhat Pasha i va establir un mutasarrifiyya depenent del paix de Bagdad.

 Llacs .

El llac ms gran (els llacs interiors de la maresma son anomenats Hor). El ms gran dels hors s el de al-Hammar de 5200 km2.

 Poblaci .

Les poblacions principals sn:

Banu Lam, que van assolir l'hegemonia de part de la Batiha al Tigris entre Hawiza i Bagdad; al segle XIX el xeic tenia capital a Kut al-Amara. El seu poder fou eliminat al llarg del segle.

Al-Bu Muhammad, installats a l'est del Tigris;

Rabia, a l'oest del Tigris (ciutat principal Hayy);

Zubayd, a l'oest del Tigris, al sud de Bagdad;

Khazail, al sud-oest dels Zubayd;

Muntafik, confederaci tribal dirigida pels al-Sadun (emigrats al segle XV de l'Hedjaz i que van establir la seva autoritat sobre diverses tribus del Baix Eufrates estenen la seva autoritat fins a Bssora). La confederaci va gaudir d'autonomia fins el 1861. Estaven format per tres grups pincipals:
al-Adjwad ;
Banu Malik;
Banu Said;

Al-Djazair o Djawazir, confederaci tribal, sota control de vegades pels Mushasha, Muntafik o perses. Van ser dominats pels otomans el 1861. Es dividien en cinc grups principals:
Banu Asad;
al-Husayni;
Banu Hutayt;
Ubada;
Banu Mansur;

Madan, entre Kufa i Wasit, esmentats per Ibn Battuta com Maadi.

 Economia .

Les cases de la regi es construeixen a les illes o terrasses ms difcils de patir inundacions. Grups de cases formen un llogaret. Cultiven principalment arrs, per tamb civada, moresc, sorgo, mill, llenties, melons i sndries i altres productes com les cebes. La pesca a rius i llacs constitueix tamb un important recurs. 

 Fauna .

A la zona hi van haver lleons fins al segle XIX; altres animals sn les gavines, necs salvatges, oques, cignes, pelicans, flamencs, cigonyes, avitardes, i altres. Mamfers cal destacar als bfals, camells, cabres, i en alguns llocs vaques; tamb hi ha alguns lleopards, xacals, llops, linxs, senglars i gats salvatges. La zona est infectada de mosquits i mosques, i el paludisme i es endmic.

 Bibliografia .
Thesiger, The marshes of southern Iraq, 1954;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387169" title="Al-Batin" nonfiltered="4469" processed="4448" dbindex="149500">
Al-Batin s un dels principals uadis del nord-est d'Arbia, la major part en territori d'Arbia Saudita i una part a Iraq.

El seu curs s de 385 km. Sorgeix a la zona d'al-Dahna i desapareix a la plana a 15 km al sud-oest d'al-Zubayr. L'amplada s entre 2 i 3 kmEl seu rol histric fou unir la regi de Bssora amb Hedjaz, per hi ha pocs vestigis arqueolgics, destacant els 42 pous de pedra prop de Hafar al-Batin, nica vila de tot el curs del riu. El seu afluent principal s el al-Awdja. 

En el punt on es troben el uadi al-Batin i el seu afluent al-Awdja es troben les fronteres d'Arbia Saudita, Kuwait, Iraq, i anteriorment de l'antiga zona neutre entre Arbia Saudita i Iraq.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387170" title="Ernest Picard" nonfiltered="4470" processed="4449" dbindex="149501">


Ernest Picard (Pars, 24 de desembre de 1821 - Pars, 13 de maig de 1877) fou un advocat i poltic francs.

Biografia.

Advocat al tribunal de Pars, Ernest Picard es fa rpidament una clientela important grcies a la seva facilitat de paraula a les audincies. s escollit diputat del Sena el 1858 i s'entesta, en els seus discursos, a tractar especialment les preguntes de finances i administratives. Anomenat l'espiritual diputat del Sena, destaca a l'Assemblea pel seu verb.

Escollit de nou el 1863, s'eleva amb fora contra l'annexi dels afores de Pars i condueix ardents campanyes contra el prefecte Haussmann. Escollit de nou el 1869 al Sena i a l'Hrault, opta per aquest departament per tal de reservar l'elecci a Pars a un membre de l'oposici. Esdev a l'Assemblea el cap de la esquerra oberta, admetent la possibilitat d'adaptar-se al Segon Imperi, per vota contra la declaraci de la guerra a Prssia.

Esdevingut, el 4 de setembre de 1870, membre del govern de defensa nacional i ministre de finances, contrasigna l'abolici de l'impost del segell sobre els diaris tot aixecant-se contra les mesures que graven les finances. El 25 de gener de 1871, acompanya Jules Favre a Versalles per tractar de la capitulaci de cara a Bismarck, desprs negocia amb els banquers parisencs els 200 milions de la contribuci de guerra reclamada pel canceller prussi.

A l'escrutini de 1871 per a l'Assemblea nacional, fracassa a Pars, per s escollit a Seine-et-Oise i a Meuse. Opta per Meuse, va a Bordeus i lliura la seva dimissi de ministre, per s de seguida cridat per Thiers per prendre la cartera d'interior al nou gabinet. Picard procedeix a una revisi prefectoral important i pren part activa a les mesures contra la Comuna de Pars i contra els aixecaments de diverses ciutats de provncia. Atacat pels republicans i pels monrquics, ha de dimitir desprs de la desfeta de la Comuna. Thiers li proposa de fer-se governador del Banc de Frana, per Picard prefereix el lloc d'ambaixador a Brusselles. L'Assemblea l'anomena senador inamovible el 1875.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387171" title="Loquo" nonfiltered="4471" processed="4450" dbindex="149502">
Loquo s un portal web d'anuncis classificats i pgines web de l'Estat espanyol, similar a Craigslist als EUA. Les seves categories principals sn: habitatge, comunitat, contactes, serveis, ofertes de treball, cotxes i motos, compra-venda, classes i cursos, i t un apartat per a frums de debat. Est disponible en 3 idiomes: catal, espanyol i angls. Tots els seus llistats sn de franc.

 Histria .
El 2002 Ubaldo Huerta i Lissette Lemus van decidir de crear un lloc web per a persones que vulguin mudar-se i viure a Barcelona i que necessitaran ajuda per aconseguir allotjament, ocupaci i conixer nous amics. Aix va nixer Loquo.com. Loquo s un mot del llat i significa parlar, xerrar, dir.

Des dels seus inicis la comunitat ha tingut una participaci molt important a Loquo.com. Grcies a ella el lloc s'ha enriquit i diversificat, incloent-hi noves categories i renovant-se. s un dels llocs web ms importants a l'Estat espanyol i el ms conegut a Barcelona.

A maig del 2005 Loquo.com va ser adquirit per eBay.

 Enllaos externs .

 Loquo.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387175" title="Gran Creu" nonfiltered="4472" processed="4451" dbindex="149503">
El terme gran creu designa la dignitat, la ms elevada de certes decoracions militars o civils, sobretot a:

 l orde de Sant Llus.

 l'orde de la Legi d'Honor.
 Denominacions precedents: Grand aigle o Grand Cordon.

 l Orde Nacional del Mrit.

 l Orde pro merito Melitensi, (orde de Malta).

 l Orde de l'Imperi Britnic.

 l Orde de Sant Carles, (principat de Mnaco).

 l Orde de Grimaldi (principat de Mnaco).

 l Orde de Leopold II (Blgica).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387177" title="Ambiegna" nonfiltered="4473" processed="4452" dbindex="149504">

Ambiegna (en cors Ambiegna) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2006 tenia 54 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387178" title="Benet Andreu Pons" nonfiltered="4474" processed="4453" dbindex="149505">
Benet Andreu Pons (Ma, 1803 - Ma, 1881).
Va ser organista, mestre de capella i compositor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387179" title="Antoni Febrer Cardona" nonfiltered="4475" processed="4454" dbindex="149506">
Antoni Febrer Cardona (Ma, 1761 - Ma, 1841).

Gramtic, lexicgraf, traductor i poeta. Fou un dels mxims representants, juntament amb Joan Ramis i Ramis i Joan Roca Vinent, de l'anomenada Societat Maonesa de Cultura i un testimoni privilegiat de l'efervescncia cultural que va viure Menorca durant les darreres dcades del segle XVIII i dels esdeveniments histrics que marcaren un perode d'involuci progressiva d'aquesta singularitat cultural durant les primeres dcades del XIX.

Nascut en plena dominaci francesa de l'illa, dos anys abans que s'inicis un segon perode de dominaci britnica que es perllongaria fins el 1782, visqu desprs la implantaci definitiva de les armes espanyoles, amb un breu parntesi d'ocupaci militar anglesa, entre 1789 i 1802. Els anys del canvi de segle, marcats per una dedicaci intensa a la seva obra, mostren una opci personal en favor de la llengua i la cultura prpies que xocaria frontalment amb els nous hbits socioculturals que afavoriren els esdeveniments histrics que trasbalsaren Menorca durant les dcades segents: la repressi lingstica imposada per la dominaci borbnica, la Guerra del francs, la Constituci de Cadis, la desfeta econmica menorquina de 1820 i la Dcada Ominosa, que tingueren com a conseqncia immediata el centralisme i la castellanitzaci progressiva en tots els mbits administratius i culturals illencs, fet que explicaria, en part, el silenci que pes sobre la seva obra, escrita ntegrament en catal.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387187" title="Muntac" nonfiltered="4476" processed="4455" dbindex="149507">

Els muntacs sn crvols del gnere Muntiacus, tamb conegut com Crvols Barking. Sn el gnere ms antic conegut del crvol, existint desde fa 15-35 milions d'anys enrere, amb restes trobades als dipsits del Mioc a Frana i Alemanya. 

Les espcies actuals, sn natives d'sia Sudoriental i es pot trobar de l'ndia i Sri Lanka al sud de la Xina, Taiwan, Jap (Pennsula de Boso i Oshima Island), i a les illes indonsies. El muntjac de Reeves (Muntiacus reevesi) s'ha introdut a Anglaterra i ara s com en algunes zones d'all. Els que habiten a les regions tropicals no tenen zel i l'aparellament pot tenir lloc en qualsevol poca de l'any. Tanmateix, aquest comportament tamb es mant a les poblacions introdudes en pasos temperats. Els mascles tenen banyes curtes, que poden tornar a crixer, tot i tenir aquestes banyes, tendeixen a la lluita pel territori amb els seus ullals (canins apuntant cap avall les dents). 

Els muntacs sn de gran inters pels estudis evolutius a causa de les seves interesants variacions del cromosoma i el recent descobriment de diverses noves espcies. El muntac indi (Muntiacus muntjak) s el mamfer amb el menor nombre registrat de cromosomes. El sexe mascul amb un nombre diploide de 7, la femella de noms 6 cromosomes. El muntac de Reeves (Muntiacus reevesi) en comparaci t un nombre diploide de 46 cromosomes


Els muntacs o muntjacs conformen el gnere Muntiacus integrat dins la famlia Cervidae.

Muntac groc de Borneo (Muntiacus atherodes);
Muntac negre (Muntiacus crinifrons);
Muntac de Fea (Muntiacus feae);
Muntac de Gongshan (Muntiacus gongshanensis);
Muntac de l' ndia (Muntiacus muntjak);
Muntac de Hukawng (Muntiacus putaoensis);
Muntac de Reeves (Muntiacus reevesi);
Muntiac de Truong Son (Muntiacus trungsonensis);
Muntac gegant (Muntiacus vuquangensis);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387194" title="Sans-culottes" nonfiltered="4477" processed="4456" dbindex="149508">
Sans-culottes s la denominaci que es rebia a la Frana de la Revoluci al poble pla (obrers, artesans, que no vestien com la noblesa i la burgesia, amb cala curta (culotte) i mitges, sin amb calces llargues. Inicialment, va ser un terme despectiu, per desprs va ser exhibit amb orgull pels revolucionaris.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387197" title="Mata Atlntica" nonfiltered="4478" processed="4457" dbindex="149509">

La Mata Atlntica o Selva Atlntica, s una formaci vegetal brasilera. Les selves atlntics presenten arbres amb fulles amples perennes. Hi ha gran diversitat de epfites, com bromlies i orqudies. No ha de ser confosa amb la Selva Amaznica o floresta amaznica, especialment a Brasil.

Va ser la segona major selva tropical en ocurrncia i importncia a Amrica del Sud, principalment a Brasil. Acompanyava tota la lnia del litoral brasiler del Rio Grande do Sul al Rio Grande do Norte (regions meridional i nord-est). En les regions sud i sud-est arribava fins a Argentina i Paraguai. Cobria importants trams de serres i escarpes de l'Altipl Brasiler, i era contnua amb la selva amaznica. En funci de la deforestaci, principalment a partir del segle XX, es troba avui extremadament reduda, sent una de les selves tropicals ms amenaades del mn. Malgrat reduda a pocs fragments, en la seva majoria discontinus, la biodiversitat del seu ecosistema s una de les majors del planeta.

Referncies.


Enllaos externs.
 Ministeri del Medi ambient (MMA) del Brasil ;
 Gesti de Fauna Amenaada: el cas del Tit Lle Daurat a la Selva Atlntica de Brasil;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387206" title="Al-Batina" nonfiltered="4479" processed="4458" dbindex="149510">

Al-Batina o al-Batinah (       ) s una regi (mintakah) d'Oman entre el golf d'Oman i les muntanyes Hadjar, situada entre el cap de Khatmat Milaha i la vila d'Hayl Al Umayr (al sud-est de Sib i a l'oest de Mascat). La profunditat cap al interior oscila entre 16 i 32 km; a la costa la terra es arenosa i ms al interior pedregosa fins al peu de les muntanyes, i est regada per nombrosos uadis. Al-Batina designa en general una terra baixa en oposici a al-Zahira, regi a l'oest de les muntanyes d'Hadjar, ms elevada. L'activitat economica s la pesca i la pastura. La capital i ciutat principal es Suhar.

La regio es va convertir al islam el 629 per obra de Abu Zayd al-Ansari i Amr ibn al-As, acollits a Suhar per la famlia regnant dels al-Djulanda. Al segle XIII fou envaida dues vegades pels perses que s'hi van mantenir fins que els portuguesos els van expulsar el 1522; els portuguesos van cobrar el tribut que abans es pagava al rei d'Ormuz, i de fet van controlar la costa fins el 1616. Desprs la ocupaci fou ocasional fins el 1643 quan els yarubites els van expulsar. Suhar, la principal ciutat ja llavors, fou durant aquest domini portugus, la rival de Mascat i Ormuz com a port comercial. Nadir Shah va probar de recuperar la Batina el 1743; el setge de Suhar va durar nou mesos (1743) i finalment els perses foren rebutjats per Ahmad ibn Said dels Bu Said que va adquirir un prestigi que li va valer l'imamat d'Oman per ell mateix i el sultanat de Mascat pels seus descendents. 

Les principals tribus de la regi sn els Al Sad i els Hawasina, i en menor mesura dels Bani Kharus; petites tribus sn els Biduwat, Al Hamad, Al Djarad, Mawalik, Nawafil, Al Bu Khurayn, Al Bu Rushayd i Shubul. La majoria de la poblaci es ibadita.

Est dividida en dotze wilaya (provncies): Suhar, Ar Rustaq, Shinas, Liwa, Saham, Al Khaburah, As Suwayq, Nakhal, Wadi Al Maawil, Al Awabi, Al Musanaah, i Barka.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387214" title="Batnida" nonfiltered="4480" processed="4459" dbindex="149511">
Batnides (rab batiniyya) fou el nom donat a l'poca medieval als ismalites per la seva insistncia en el "batin" o sentit intern dels termes sagrats, amagat darrera el sentit literal (zahir).

El sistema batini estava format per quatre nocions essencials:
batin (sentit amagat);
tawil ((executor d'una revelaci);
khass wa-amm (de khass, l'lite que coneix el sentit amagat, i amm, la massa de gent que no el coneix, es a dir els iniciats i els deixebles);
takiyya (prudncia en revelar el batin);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387217" title="Cant de Cruzini-Cinarca" nonfiltered="4481" processed="4460" dbindex="149512">

El cant de Cruzini-Cinarca s un divisi administrativa francesa situada al departament de la Crsega del Sud, a la regi de  Crsega.

 Demografia .


 Administraci .


 Composici .



 Enllaos externs .
 El cant de Cruzini-Cinarca al web de l'Insee;
 pla del cantde Cruzini-Cinarca a Mapquest;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387218" title="Batjan" nonfiltered="4482" processed="4461" dbindex="149513">
Batjan (modern Bacan) s una illa i antic sultanat d'Indonsia. Forma part del grup de les Moluques.

Fou un dels primers sultanats musulmans i centre de la propaganda musulmana. Els portuguesos van crear un fort a l'illa el 1558, per el 1609 el fort va caure en mans dels holandesos.

El 1650 va signar un tractat amb la Companyia Holandesa de les ndies Orientals, i va passar sota el seu control. Els holandesos van destruir els arbres que produen especies, i va perdre la seva importncia. El 1882 una companyia holandesa (Companyia de Batjan) va tractar de posar en valor l'illa, per no se'n va sortir. Desprs del 1889, el sult fou substitut per un consell de caps sota el control d'un oficial holands




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387219" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="4483" processed="4462" dbindex="149514">

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1960, oficialment anomenats Jocs Olmpics de la XVII Olimpada, es van celebrar a la ciutat de Roma (Itlia) entre els dies 25 d'agost i 11 de setembre de 1960. En aquests Jocs hi van participar 5.338 esportistes (4.727 homes i 611 dones) de 83 comits nacionals competint en 17 esports i 150 especialitats.

Antecedents.
La ciutat de Roma havia estat escollida per a la realitzaci dels Jocs Olmpics d'estiu de 1908, l'erupci, per, del Vesuvi el 7 d'abril de 1906 i la posterior devastaci de Npols comport que els diners destinats a l'organitzaci dels Jocs es destinessin a la reconstrucci de la ciutat napolitana i a l'adjuda humanitria dels damnificats. Davant aquesta situaci la ciutat de Londres (Regne Unit) fou finalment la seu escollida per a la realitzaci dels Jocs Olmpics de 1908.

El 15 de juny de 1955 en la 50a Sessi plenria del Comit Olmpic Internacional reunida a la ciutat de Pars (Frana) la ciutat de Roma fou escollida per davant de:



Comits participants.

En aquests Jocs participaren un total de 84 comits nacionals diferents, fent-ho per primera vegada els comits de Marroc, San Marino, Sudan, Surinam i Tunsia. Els atletes de Barbados, Jamaica i Trinitat i Tobago competiren sota una mateixa bandera en la recentment creada Federaci de les ndies Occidentals, comit que nicament particip en aquests Jocs Olmpics; els atletes de la Repblica Democrtica Alemanya i la Repblica Federal Alemanya competiren novament sota un equip unificat, i finalment els d'Egipte i Sria competiren sotra la bandera de la Repblica rab Unida.

Deix de participar Borneo Septentrional i retornaren les Antilles Neerlandeses, Ghana (anteriorment havia participat amb el nom de Costa d'Or), Hait, Iraq, Lban, Liechtenstein i Rhodsia.


  Afganistan;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Bahames;
 ;
 ;
 ;
  Birmnia;
  Bulgria;
  Canad;
  Ceilan;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Espanya;
 ;
  Etipia;
  Fidji;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Grcia;
  Guyana Britnica;

 ;
  Hong Kong;
 ;
  ndies Occidentals;
 ;
 ;
  Iran;
  Iraq;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Iugoslvia;
 ;
  Kenya;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Malacca;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Nigria;
 ;
 ;

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Puerto Rico;
 ;
  Repblica rab Unida;
  Rhodsia;
  Romania;
 ;
 ;
  Sud-frica ;
  Sudan;
  Surinam;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Uganda;
 ;
 ;
  Vietnam;
 ;
 ;
  Xina;


Esports disputats.
En aquests Jocs Olmpics es diputaren 150 proves de 17 esports diferents:




Fets destacats.

 El regatista dans Paul Elvstrm guany la seva quarta medalla d'or seguida en classe Finn, esdevenint el primer esportista en aconseguir aquesta fita en una competici individual. Porsteriorment ho aconseguiren Al Oerter i Carl Lewis (aix mateix Ray Ewry si es tenen en compte els resultats dels Jocs Intercalats). ;

L'hongars Aladar Gerevich va guanyar la seva sisena medalla d'or en l'esdeveniment de sabre per equips en la competici d'esgrima. ;

 Wilma Rudolph, una antiga malalta de poliomielitis, guany tres medalles d'or en competicions de velocitat en pista. ;

 L'etop Abebe Bikila guany la marat descal, convertint-se aix en el primer campi olmpic negre afric. ;

 El futur rei Constant II de Grcia es feu amb una medalla d'or en la competici de vela esportiva. La seva germana Sofia de Grcia tamb particip en la competici de vela.

 El boxador Cassius Clay, posteriorment conegut amb el nom de Muhammad Ali, guanya la medalla d'or en boxa en la categoria de pes lleuger. ;

 L'equip de gimnstica masculina japons inici la seva srie de cinc victries successives en la competici per equips. ;

 L'equip de Sud-frica competeix per ltima vegada en uns Jocs Olmpics com a conseqncia de l'aplicaci del rgim de l'apartheid. No se'ls permetr retornar a la competici fins el 1992, desprs de l'aband de l'apartheid i durant un govern de transici. ;

 El piragista suec Gert Fredriksson guany el seu sis ttol Olmpic. ;

 El remer sovitic Vyacheslav Ivanov guanya la segona medalla d'or, de les tres consecutives que obtindr en els Jocs Olmpics. ;

L'alemany Armin Hary aconsegu vncer la competici de 100 metres llisos amb un temps de 10.2 segons, esdevenint el primer no nord-americ en fer-ho i establint el rcord del mn en aquesta disciplina.

L'equip d'hoquei sobre herba el Pakistan aconsegu vncer l'equip de l'ndia, perdent per primera vegada aquest ltim un partit des de 1928 i trencant la seva ratxa de sis victries consecutives en la competici olmpica d'hoquei herba.

 El ciclista dans Knut Jensen es va desplomar durant la seva carrera sota la influncia d'amfetamines, i posteriorment va morir a l'hospital. Va ser la segona vegada que un atleta va morir en una competici Olmpica, desprs de la mort del corredor de marat portugus Francisco Lazaro als Jocs Olmpics d'estiu de 1912.

Medaller.

Deu nacions amb ms medalles en els Jocs Olmpics de 1960. Pas amfitri ressaltat.


Vegeu tamb.

 Comit Olmpic Internacional;
 Jocs Olmpics;

 Enllaos externs .
  Jocs Olmpics de Roma de 1960;
  www.sports-reference.com - Roma 1960;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387228" title="Arro" nonfiltered="4484" processed="4463" dbindex="149515">

Arro (en cors Arru) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 51 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387230" title="El meu ve Totoro" nonfiltered="4485" processed="4464" dbindex="149516">


, s una pellcula animada dirigida per Hayao Miyazaki el 1988, sobre un esperit del bosc al que anomenen "Totoro". Va ser realitzada pels Estudis Ghibli, dels quals Totoro s el seu logotip.

 Sinopsi . 
La pellcula s un retrat de la vida rural Jap en els anys cinquanta. Un professor universitari es trasllada al costat de les seves dues filles a una casa a prop d'un bosc mentre la seva dona es recupera de tuberculosi en un sanatori rural. Les seves filles descobreixen l'existncia dels "conillets de pols", d'aquesta manera aprenen que hi ha ssers que no tots poden veure, com els esperits del bosc, noms aquells de cor pur. Mei, de quatre anys d'edat, resulta fascinada al trobar dos petits esperits i es determina a trobar al rei del bosc, Totoro, que habita dins de l'arbre ms gran i antic del lloc. 

Ms endavant, quan es perd cam del sanatori per a veure la seva mare, la seva germana gran, Satsuki, corre per tot arreu buscant-i finalment, desesperada, demana ajuda a Totoro. Aquest sembla feli de poder col laborar, amb la seva ajuda i la del Nekobasu (un gat-autobs vivent) Mei s trobada rpidament. 

 Personatges . 
 Filles . 
Els noms de les filles fan referncia al mes de maig.  'Mey s la transcripci fontica de 'Mai en angls, i 'Satsuki era el nom que rebia antigament al Jap el cinqu mes. 

 'Mei Kusakabe (    Kusakabe Mei): La menor de les germanes Kusakane (4 anys). Alegre i curiosa, grcies a ella descobrir a Totoro. Degut a l'absncia de la seva mare busca constantment l'atenci de la seva germana gran. ;

 'Satsuki Kusakabe (     Kusakabe Satsuki): Amb 11 anys s la germana gran de Mei, tracta de tenir cura d'ella al mateix temps que intenta adaptar-se al seu nou entorn i assimila la malaltia que pateix la seva mare, tot aix fa que comenci a madurar molt aviat. ;

 Pares . 
 'Tatsuya Kusakabe (    Kusakabe Tatsuya): El pare de les nenes. Treballa en el departament d'Arqueologia i Antropologia de la Universitat de Tquio. Sempre es mostra alegre amb les seves filles. ;

 'Yasuko Kusakabe (    Kusakabe Yasuko): La mare de les nenes. Degut a que pateix tuberculosi s traslladada a un hospital rural. El seu marit i les seves filles es muden al camp per estar a prop d'ella. ;

 Totoro . 
Els 'Totoro (   ) sn 'tres esperits del bosc que habiten a l'interior d'un gegant arbre mil lenari, ms especficament, en un alcanforero. 

Oo-Totoro(Gran - Totoro): El ms gran de color gris i el ms conegut dels tres. ;
                                                   
Chuu-Totoro( "Mitj - Totoro"): De color blau. ;

Chibi-Totoro(petit - Totoro): De color blanc. ;

 Altres personatges . 
 'Kanta  gaki (     gaki Kanta): Un noi ve dels Kusakabe de la mateixa edat que Satsuki. A causa de la seva timidesa sembla no portar b amb les noies. Aquest personatge comparteix l'afici de Miyazaki pels aeroplans. ;

 'Abuelita (      Obaachan): L'via de Kanta. Treballa cultivant el seu hort i t cura de les nenes. ;

 'Gatobs (   Nekobasu): Com el seu nom indica, es tracta d'un esperit-gat (Bakeneko) que ha assumit la forma d'autobs. Acudeix a la crida de Oo-Totoro que l'utilitza com a mitj de transport. Entre altres peculiaritats t sis parells de potes i poders que li permeten desplaar-se a velocitats increbles sense ser vist. ;
  
 'Duendes de la pols (      Makkuro Kurosuke): El seu nom significa "una cosa molt negre i fosc". En el doblatge angls es va traduir com "dust bunnies" (conillets de la pols). Sn petites criatures que viuen a les cases deshabitades, construint caus invisibles i convertint tot en pols. Rodons i de color negre sn molt semblants als Susuwatari (     ), en aquest cas compostos de sutge, que apareixen ajudant a Kamajii a El viatge de Chihiro. ;

 Curiositats . 
 Igual que la senyora Kusakabe, la mare de Miyazaki l'any 1947 va patir tuberculosi espinal que la va mantenir hospitalitzada durant nou anys aproximadament. ;

 A la idea original noms apareixia una nena de 6 anys, per es va decidir desdoblar el personatge en dues germanes. Aix va causar algunes confusions entre els fanaticos, qui a ms d'una ocasi es van trobar amb imatges i cartells on Totoro espera el Gatobs en companyia d'una petita de sis anys. ;

 En el doblatge original Mei pronuncia malament les paraules, per aix diu 'Totoro en comptes de dir ' "tor ru" que s com es pronuncia 'troll en japons (vegeu : prstec lingstic). ;

  Escrit per Hayao Miyazaki, s un curt realitzat en 2003 que narra les aventures d'Mei Kusakabe i el Busminino (descendent del Gatobs). ;

 Quan Mei est perduda i s'atura davant uns dols de pedra els mateixos representen figures protectores, en aquest passatge Miyazaki transmet el missatge que Mei no est desemparada en aquell moment.

 Enllaos externs .
 Web oficial Estudio Ghibli ;
 Preguntas frecuentes sobre la pelcula ;
 Totoro en Nausicaa.net;
 Totoro en HJG.com.ar;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387231" title="Teories higienistes" nonfiltered="4486" processed="4465" dbindex="149517">
Les teories higienistes sn un conjunt de doctrines i de prctiques aconsellades, aparegudes essencialment en el transcurs del segle XIX.

Veuen el dia en reacci a l'higienisme, corrent del mateix segle XIX que ha reconegut el paper dels bacteris i microbis a les malalties humanes. S'hi poden posar les clavegueres, la recollida de la brossa, la profilaxi, els banys pblics, les escopidores contra la tuberculosi, et cetera.

En l'mbit de l'aigua, les teories higienistes contribueixen no noms al desenvolupament de les adduccions d'aigua, de l'evacuaci de les aiges usades i del tractament de l'aigua potable, sin que tamb donen suport a la higiene corporal.

Pel que fa a l'urbanisme, les teories higienistes preconitzaven, en una poca en qu la ciutat s'industrialitza (amb totes les conseqncies que comporta), una feble densitat per tal de fer circular l'aire. Es tractava sobretot d'obrir les ciutats intra murs delimitades de vegades per antigues fortificacions. Van influenciar nombrosos arquitectes i nombrosos responsables de transformacions urbanes, com Rambuteau i el bar Haussmann a Pars. Combatent la idea de grans densitats urbanes, van afavorir el desenvolupament del transport pblic que permet que la ciutat s'estengui.

Les teories higienistes s'han trobat reafirmades pels descobriments de Louis Pasteur que els aporten un argument cientfic.

La millora de la higiene ha perms un allargament del tot significatiu de l'esperana de vida.

Vegeu tamb.

 Higienisme;
 Moviment higienista;
 Hospital Lariboisire;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387233" title="Maturino da Firenze" nonfiltered="4487" processed="4466" dbindex="149518">


Maturino da Firenze (Florncia, 1490   Roma, 1528) va ser un pintor itali del Renaixement. Tot i haver nascut a Florncia va desenvolupar la seua carrera artstica a Roma

Vasari descriu la relaci entre Polidoro da Caravaggio i Maturino com extraordinriament intensa: 
En aquella edat d'or, com podem anomenar la feli poca del papa Lle X, Polidoro da Caravaggio va ocupar un honorable lloc entre les ments ms nobles. Va arribar a Roma en el temps de la construcci de les loggie del Vatic sota la direcci de Rafael, i com no tenia ms que divuit anys va ser empleat per portar material als obrers. Per quan va comenar la tasca pictrica Polidoro va mostrar-s'hi interessat, i s'ho va fer per entaular amistat amb els joves de ms talent que pugueren ensinistrar-lo en l'ofici de pintor. Per entre tots ells va triar com a company Maturino, un florent amb qui va treballar, trobant tant de plaer en l'art que en pocs mesos va fer coses que sorprengueren a tothom que coneixia la seua condici anterior. I l'estima de Maturino per Polidoro, i de Polidoro per Maturino va crixer tant que van decidir vivir i morir plegats com a germans, compartint la feina i els diners.

Vasari no distingia entre els dos artistes en llurs obres conjuntes No obstant, la Dra. Evelina Borea, en el seu estudi sobre Polidoro, considera que la contribuci de Maturino a les obres conjuntes va ser mnima.

La major part de les fonts indica que Maturino va morir l'any 1528, per d'altres diuen que va morir en el saqueig de Roma, l'any anterior. 

Referncies.


Enllaos externs.
 Giorgio Vasari, Vita de Polidoro da Caravaggio;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387235" title="Azzana" nonfiltered="4488" processed="4467" dbindex="149519">

Azzana (en cors Azzana) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 51 habitants.

 Demografia .


 Administraci .



 Enllaos externs .
 Azzana al webe de l'Institut gographique national;
 Azzana al web de l'Insee;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387237" title="Bartolommeo Ramenghi" nonfiltered="4489" processed="4468" dbindex="149520">

Bartolommeo Ramenghi, tamb anomenat Bagnacavallo o il Baruffaldi (Bagnacavallo, 1484 - Bolonya, 1542) va ser un pintor itali del Renaixement, actiu a l'Emilia-Romagna.

Va rebre el sobrenom de Bagnacavallo, per haver nascut en aquest petit llogaret, prop de Ferrara. Inicialment va tenir com a mestres Francesco Francia i Lorenzo Costa a Bolonya. Desprs va traslladar-se a Roma, on va ser deixeble de Rafael. Mentre s'ensinistrava amb aquest mestre va treballar en la decoraci del Vatic, tot i que no s'han identificat les porcions de l'obra degudes a la seua m. 

Posteriorment torn a Bolonya, on va esdevenir un prominent artista. Ms tard, les seues obres serien molt apreciades per Guido Reni i els Carracci. Entre les seues obres bolonyeses hi ha una Disputa de sant Agust i una Mare de Du amb Infant.

Va morir a Bolonya. Un dels seus deixebles fou Cesare Aretusi.

Obres.
 Mare de Du i Infant amb els sants Joan Evangelista, Joan Baptista, Francesc, Clara, Caterina i la Magdalena (1563);
 Esposalles mstiques de santa Caterina (1543-6), Pinacoteca de Bolonya .

Bibliografia.
;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387238" title="Gesti de processos Unix" nonfiltered="4490" processed="4469" dbindex="149521">
Una de les funcionalitat principals dels sistemes operatius Unix o similars (Unix-like) s gestionar de forma correcte l'execuci de processos. Podem dividir la gesti de processos en 4 parts: 

Creaci: El sistemes operatius ofereixen mecanisme de creaci de processos com la crida de sistema fork o els fils d'execuci.
Planificaci i sincronitzaci: Existeixen diferents models a l'hora d'executar processos i diferents algorismes per a planificar-ne l'execuci de la forma ms eficient possible.
Protecci i control d'accs als recursos del sistema: La seguretat de tot el sistema depn en gran part de la capacitat de controlar l'accs que els processos tenen a recursos del sistema o a recursos de altres processos.
Comunicaci entre processos: Els processos han de disposar de mecanismes per a comunicar-se entre ells i poden aix treballar de forma coordinada.

Creaci de processos Unix.

La creaci de processos s una tasca que gestiona el sistema operatiu del sistema. Les aplicacions que s'executen en l'espai d'usuari del sistema, no poden crear directament nous processos i han de delegar aquesta tasca al sistema operatiu. Aquesta delegaci es du a terme mitjanant crides al sistema.

A UNIX, un procs pot crear un altre procs mitjanant la crida al sistema fork. El procs original s anomenat procs pare i el nou procs s anomenat procs fill.

Aquest sistema de generaci de processos crea el que es coneix com l'arbre de processos del sistema. Tots els processos del sistema tenen un procs pare, formant una estructura de dades arbre. L'arrel d'aquest arbre s el procs inicial del sistema, que en Unix se sol anomenar procs init. L'ordre pstree mostra aquest arbre de processos.

El procs init s considerat el primer procs d'usuari del sistema i per aquest ra se li assigna l'identificador de procs (PID) 1. Aquest procs s executat pel nucli (del terme angls kernel) del sistema operatiu durant l'arrancada del sistema. 

La gesti de tots els processos d'un sistema la duu a terme el nucli del sistema operatiu, el procs del nucli encarregat d'aquesta tasca es conegut com a Planificador, tamb conegut pels termes anglesos swapper o scheduler. s diu que aquest procs t l'identificador de procs 0 (PID 0) per que la seva execuci es prvia a l'execuci del procs init (PID 1).

Crida de sistema fork.



La crida de sistema fork s l'encarregada de crear nous processos a partir d'altres processos.

Fils d'execuci.



La generaci de nous processos amb la crida de sistema fork() s un fora costosa i per aquesta ra molts sistemes operatius tenen la opci de crear fils d'execuci, tamb coneguts com a processos lleugers.

Altres crides de sistema.

Ms enll de la crida de sistema fork(), existeixen altres crides relacionades amb la gesti de processos:

Crear un procs; fork();
Destruir un procs: exit();
Esperar l'acabament d'un fill: wait() ;

Unix guarda l'estat d'acabament dels processos destruts en el seu bloc de control de procs en espera que el procs pare reculli aquest estat mitjanant la crida wait. Els processos que estan en aquest estat intermedi entre vius i morts se'ls anomena zombies.

Crides de sistema per a canviar d'executable:

Executar un altre aplicaci des d'una aplicaci concreta: exec i similars.

Manipulaci de descriptors de fitxer:

Aquestes crides de sistema sn necessries per a la gesti de la comunicaci entre processos pares i fills.

Tancar un descriptor de fitxer: close();
Assignar un descriptor de fitxers a la taula de descriptors de fitxers d'un procs: dup() assigna un descriptor de fitxer a la primera posici lliure de la taula.

Planificaci i sincronitzaci.

L'encarregat de la sincronitzaci i de la planificaci de processos s el nucli del sistema operatiu, ms concretament el component del nucli que es coneix com a Planificador. El planificador s'executa a l'inici del sistema com a procs del nucli del sistema operatiu i abans de l'execuci de qualsevol procs de sistema (incloent el procs init).

El planificador tamb es conegut pels termes anglesos swapper o scheduler. s diu que aquest procs t l'identificador de procs 0 (PID 0) per que la seva execuci es prvia a l'execuci del procs init (PID 1).

Model d'estats Unix.

UNIX com la majoria de sistemes operatius moderns, utilitza un model de 7 estats on interv el concepte d'intercanvi (swapping) de memria virtual. Els processos poden romandr en espera de ser executats o aturats en memria principal (sovint memria RAM) o en memria secundria (sovint al disc dur del sistema). 

Segons el manual de l'ordre ps, existeixen 6 estats possibles de procs:

En execuci (R del terme angls Running): La CPU del sistema est executant el procs. En un instant concret de temps, si el sistema s monoprocessador, noms un procs pot esta fent s de la CPU.
En espera (Waiting): El procs esta esperant un esdeveniment o un recurs d'E/S. Linux diferencia dos tipus de processos en espera:
En espera interrumpible (S, Waiting interruptible): Sn processos que estan en espera i que poden ser interromputs per senyals.
En espera no interrumpible (D. Waiting uninterruptible): Procs en espera que no pot ser interromput.  ;
Atura (T, Stopped): El procs esta aturat segurament per una senyal. Per exemple un procs que esta sent depurat per un depurador.
Zombie (Z): s un procs finalitzat per que encara est la seva estructura de dades (BCP) en memria.
Terminat (X): El procs ha finalitzat.

A aquest esta cal afegir-li l'estat creat, que indica que un procs ha estat acabat de crear per que encara no est disponible per a la seva execuci.

A Linux tamb es diferencia entre els processos que estan sent executats en mode nucli o en mode usuari.

Jerarquia de processos Unix.

A Unix, un procs pot crear un altre procs mitjanant la crida al sistema fork. 

Aquest sistema de generaci de processos crea el que es coneix com larbre de processos del sistema. Tots els processos del sistema tenen un procs pare, formant una estructura de dades arbre. L'arrel d'aquest arbre s el procs inicial del sistema, que en Unix se sol anomenar procs init. Podeu consultar l'arbre de processos d'un sistema Unix amb l'ordre pstree. 

El procs init s considerat el primer procs d'usuari del sistema i per aquest ra se li assigna l'identificador de procs (PID) 1. Aquest procs s executat pel nucli del sistema operatiu (del terme angls kernel) del sistema operatiu durant l'arrancada del sistema.

La gesti de tots els processos d'un sistema la duu a terme el nucli del sistema operatiu. El procs del nucli encarregat d'aquesta tasca s conegut com a Planificador. s diu que aquest procs t l'identificador de procs 0 (PID 0) per que la seva execuci es prvia a l'execuci del procs init (PID 1).

El planificador, tamb s conegut pels termes anglesos swapper o scheduler

Procs pare i procs fill.

Els processos s creen amb la crida de sistema fork. El procs que executa fork s el pare i el nou procs s el fill. Podem observar la jerarquia dels processos de Unix amb l'ordre pstree:

 $ pstree 
 init-+-NetworkManager
     |-NetworkManagerD
     |-acpid
     |-amarokapp-+-ruby
     |           `-8*
     |-apache2---6*
     |-atd
     |-avahi-daemon---avahi-daemon
     |-bonobo-activati---
     |-console-kit-dae---61*
     |-cron
     |-cupsd---
     |-2*
 ...

Els processos executats en una lnia de comandes (per exemple bash) sn fills de la lnia de comandes

 $ pstree 
 ...
     |-gnome-terminal-+-bash-+-more
     |                |      |-pstree
     |                |      `-2*

Recursos:
http://en.wikipedia.org/wiki/Child_process;

Procs orfe.



Un procs orfe, s aquell procs que el procs pare ha finalitzat la seva execuci.

En sistemes Unix els processos orfes sn adoptats immediatament pel procs init (a no ser que les senyals del pare facin acabar tamb el procs fill en el cas que mori el procs pare com poden ser aquells processos que es tanquen al tancar el terminal des del qual s'han executat).

Procs zombi.



A Unix, un procs zombi o "defunct" (mort) s un procs que ha completat la seva execuci per que encara t entrades a la taula de processos. Aix permet al pare llegir l'estat de sortida del procs. Metafricament, el procs fill ha mort per la seva nima encara no ha estat recollida pel seu pare.

El pare rep una senyal SIGCHLD indicant que el procs fill ha mort. El controlador per defecte d'aquesta senyal ser llegir l'estat del procs fill amb wait i esborrar el zombi.

Els processos zombi es poden identificar per la presncia d'una Z a la columna d'estat:

 $ ps aux| grep Z
 USER       PID %CPU %MEM    VSZ   RSS TTY      STAT START   TIME COMMAND
 root      5689  0.0  0.3   7772  3920 ?        Ss   10:28   0:00 /usr/bin/python2.4 /usr/lib/zope2.9/lib/python/zdaemon/zdrun.py -S   
 sergi     6138  0.0  0.0      0     0 ?        Z    10:31   0:00  
 sergi    15727  0.0  0.0   2896   760 pts/3    R+   14:30   0:00 grep Z

Procs aturat.

En qualsevol moment es pot aturar un procs amb la combinaci de tecles Ctrl+Z. Tamb es pot fer des de el monitor del sistema. Els processos aturats estan en estat T (aturat).

Exemple:

 $ sleep 20

Premeu la combinaci de tecles: Ctrl+Z
 
 +  Stopped                 sleep 20

 $ ps aux | grep sleep
 sergi      477  0.0  0.0   2892   612 pts/0    T    18:33   0:00 sleep 20


Protecci i control d'accs als recursos del sistema.

En el dissenys d'un sistema operatiu s molt important tenir en compte la protecci del sistema tant contra errors no provocats (tolerncia d'errors del sistema) com contra usos illcits (Seguretat del sistema).

Es diferencien dos espais o modes de treball que separen l'accs a la memria virtual

Mode supervisor o mode kernel: No t restriccions d'accs a la memria i pot accedir a qualsevol adrea, de qualsevol procs o de qualsevol dispositiu que estigui en memria i per tant no t cap mena de restricci d'accs. Aquest espai esta reservat per a s del nucli o dels seus mduls o d'alguns drivers. Programar en aquest espai s molt ms complicat ja que s'ha de tenir molta cura de no interferir entre diferents espais de memria de processos. Un programa en l'espai de supervisor s'ha de dissenyar amb la idea de no fallar mai, ja que un error en aquest programa pot desencadenar un error en tot el sistema.
Mode usuari o espai d'usuari : En contrast, l'espai d'usuari s la zona on s'executen les aplicacions d'usuari. En la majoria de sistemes operatius actual cada procs t el seu propi espai de memria i no pot accedir a la memria d'altres processos i d'aquesta manera s'evita la interferncia entre processos. ;

L'nica forma en que un procs de l'espai d'usuari pot accedir a la memria d'altres processos s a travs de les crides de sistema (interfcie) del sistema operatiu, de forma que el sistema operatiu pot gestionar el control d'accs als recursos.

Unix separa la protecci de memria del sistema en mode usuari i mode administrador. s per tant un sistema d'anells de protecci de 2 capes o anells

La tolerncia a errors s especialment important en els sistemes multiprocs on s necessari protegir els processos entre si (s a dir evitar que un procs pugui afectar el correcte funcionament d'un altre procs). s evident que certs processos han de ser especialment tolerants a errors per a evitar penjades del sistema.

L'ordre time s permet executar un procs i mostrar les estadstiques del temps que un procs s'executa en mode usuari o en mode nucli.

Comunicaci entre processos.



Vegeu tamb.

Gesti de processos;
Control de tasques (Unix);
Ordre ps;
Ordre pstree;
Ordre jobs;
Ordre sleep;
bg;
fg;
;

Fonts.

Process States a la Wikipedia anglesa ;

Enllaos externs.
Apunts sobre gesti de processos en Unix;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387239" title="Calcatoggio" nonfiltered="4491" processed="4470" dbindex="149522">

Calcatoggio (en cors Calcatoghju) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2004 tenia 440 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Csar Campinchi, poltic.
 Franois Bracci, futbolista ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387243" title="Higienisme" nonfiltered="4492" processed="4471" dbindex="149523">
L'higienisme s un corrent de mitjans el segle XIX que es basa en el nou principi de rendibilitat  a reorientar els valors donats als aliments, a les begudes, a l'aire respirat al treball, al descans, a la neteja d'un cos al que li cal de deixar penetrar l'oxigen per la pell. i sobre el descobriment dels microbis per Louis Pasteur el (1865), per tant el paper dels bacteris i dels microbis en la contaminaci de les malalties humanes.

La doctrina higienista ha revolucionat el conjunt de les societats occidentals i les seves implicacions sn variades: medicina, arquitectura, urbanisme, etc. Es pot posar al seu actiu les clavegueres, la recollida de la brossa, la profilaxi, els banys pblics, les escopidores contra la tuberculosi. Comporta el cobriment de certs braos de rius (Loira a Nantes, Sena a Pars, el Zenne a Brusselles). s tamb en aquesta poca que es desenvolupa el termalisme: la burgesia va a Deauville per prendre banys d'aigua freda. Igualment, es posen de moda les construccions en ferro i vidre: deixar passar la llum, materials "nets".

s l'origen del desenvolupament de la prctica esportiva a Frana amb la construcci d'estadis dedicats i el naixement de competicions (Jocs Olmpics, P. de Coubertin), esdevenint l'activitat fsica un mitj de mantenir-se amb bona salut. (Continua sent herncia de l'alta societat fins a la seva democratitzaci al segle XX).

Notes i referncies.


Vegeu tamb.

 Higiene;
 Moviment higienista;
 Teories higienistes;
 Pere Felip Monlau i Roca;
 Rudolf Virchow;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387244" title="Misericrdia" nonfiltered="4493" processed="4472" dbindex="149524">
La misericrdia s una actitud bondadosa de compassi vers altri, generalment de l'ofs vers l'ofensor o des del ms afortunat vers el ms necessitat. En el cristianisme, s un dels principals atributs divins.

En la religi cristiana.


Tradicionalment, la religi cristiana ha ensenyat la necessitat de, imitant la misericrdia divina, portar a terme aquesta actitud en forma d'obres, tant espirituals com corporales. Les obres que hom recomana sn:

Obres de Misericrdia Espirituals
 Ensenyar el qui no sap;
 Donar bon consell a qui el necessita;
 Corregir el qui s'equivoca;
 Perdonar les injries;
 Consolar els afligits;
 Tolerar els defectes del prosme;
 Orar pels vius i els difunts;

Obres de Misericrdia Corporals
 Donar de menjar al famolenc;
 Donar de beure al sedegs;
 Vestir els despullats;
 Visitar a los enfermos;
 Assistir els presos;
 Donar posada als pelegrins;
 Sepultar els morts;


El Papa Joan Pau II, reconeixent la importncia de conixer la Misericrdia de Du, va escriure una encclica dedicada especialment a ella, anomenada Dives in Misericordia (Ric en Misericrdia).

La devoci a la Divina Misericrdia ha estat promoguda de manera especial per santa Faustina Kowalska.

Vegeu tamb.
Sagrat Cor de Jess;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387245" title="Koninklijke Sporting Club Lokeren Oost-Vlaanderen" nonfiltered="4494" processed="4473" dbindex="149525">

El Koninklijke Sporting Club Lokeren Oost-Vlaanderen s un equip de futbol belga de la ciutat de Lokeren.

Histria.
1923 : Fundaci del Racing Club Lokeren; (reconstrucci del Football Club Racing Club Lokeren fundat el 1915, i afiliant a la URBSFA el 1920);
1945 : Canvia la denominaci per la de Racing Athletiek en Football Club Lokeren;
1951 : Obt el ttol de Socit Royale esdevenint Koninlijke Racing Club Lokeren;
1970 : Fusi amb Koninklijke Standaard Football Club Lokeren (1783) esdevenint Koninklijke Sporting Club Lokeren;
2000 : Fusi amb Koninklijke Sint-Niklase Sportkring Excelsior esdevenint Koninklijke Sporting Lokeren Sint-Niklaas Waasland;
2003 : Adopci de la denominaci Koninklijke Sporting Club Lokeren Oost-Vlaanderen;

Palmars.
Segona divisi belga de futbol (1):;
1995-96;

Futbolistes destacats.


 Guy Dardenne;
 Davy De Beule;
 Maurits De Schrijver;
 Filip De Wilde;
 Raymond Mommens;
 Bruno Versavel;
 Suvad Katana;
 Joo Carlos;
 Aristide Banc;
 Karol Dobia ;
 Jan Koller ;
 Roman Vonek ;
 Daniel Zitka;

 Elos Elonga-Ekakia;
 Herv Nzelo-Lembi;
 Preben Elkjr Larsen;
 Dale Tempest;
 Kari Ukkonen ;
 Sambgou Bangoura;
 Souleymane Youla;
 Marel Baldvinsson ;
 Arnr Gujohnsen ;
 Arnar Grtarsson ;
 Rnar Kristinsson ;
 Arnar Viarsson ;

 Patrice Zr ;
 Edward Linskens;
 Stephen Keshi;
 Peter Rufai;
 Samson Siasia ;
 W odzimierz Luba ski;
 Grzegorz Lato ;
 Jim Bett;
 Jim Tolmie ;
 Zvonko Milojevi ;
 Adkambi Olufad;
 or e Vujkov;


Enllaos externs.
   Web oficial;
 Web a la UEFA;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387250" title="Cannelle" nonfiltered="4495" processed="4474" dbindex="149526">

Cannelle (en cors Cannelle) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 32 habitants.

 Demografia .


 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387252" title="Moviment higienista" nonfiltered="4496" processed="4475" dbindex="149527">


El moviment higienista s un moviment arquitectural i d'urbanisme que predica l'aplicaci de les teories higienistes. s el resultat, al comenament del segle XX, dels treballs de metges i poltics (sobretot el Muse social) lluitant contra la insalubritat dels habitatges parisencs i la propagaci de la tuberculosi.

L'escola de la repblica va ser igualment desenvolupada en el marc d'aquest moviment, aix, el volum de les aules i la mida de les finestres foren calculats segons les dades cientfiques de l'poca per tal d'optimitzar l'oxigenaci i l'assolellada per als joves alumnes, i aix a totes les escoles d'aquesta mena a Frana. Cal fixar-se doncs que totes les escoles construdes durant aquest perode obeeixen al mateix esquema.

Concretat sobretot per la celebraci d'un Congrs internacional de sanejament i de salubritat de l'habitatge que tingu lloc a Pars el 1904, predica una arquitectura cientfica inspirant-se en el model hospitalari i dels sanatoris i preconitza principalment la major assolellada possible dels allotjaments.

Aquest moviment va tenir una forta influncia sobre els arquitectes moderns, d'Henri Sauvage a Le Corbusier passant per Tony Garnier.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387253" title="Casaglione" nonfiltered="4497" processed="4476" dbindex="149528">

Casaglione (en cors Casaglionu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 292 habitants.

 Demografia .


 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387256" title="Juan Diego Flrez" nonfiltered="4498" processed="4477" dbindex="149529">

Juan Diego Flrez (Lima, 13 de gener de 1973). s considerat pels especialistes el millor tenor lleuger del moment 

Va nixer el 1973 a Lima, Per, on va iniciar els seus estudis musicals al Conservatori Nacional de Msica que prossegu desprs a l'Institut Curtis de Filadlfia. El 1996 va debutar oficialment amb Matilde di Shabran, de Rossini, en el festival Rossini d'pera de Psaro (Itlia) i va ser considerat de seguida com una autntica revelaci, convertint-se avui en dia en un dels millors tenors del mn i sens dubte el millor representant de la vocalitat belcantista. Les seves capacitats sorprenents per aquest repertori el converteixen en un dels baluards de l'obra de Bellini, Donizetti, i per descomptat, de Rossini, els tres pilars fonamentals d'un estil que va molts ms enll de la pura i simple pirotcnia vocal.

Ha col.leccionat xits en tots els principals teatres del mn com La Scala de Mil, el Metrolpolitan Opera House de Nova York, el Covent Garden de Londres, Staatsoper de Viena, l'pera de Pars, el Festival de Salzburg, l'pera de Zurich, el Teatro Real de Madrid, el Liceu de Barcelona, l'pera de San Francisco, l'pera de Roma, entre molts d'altres.

Ha estat dirigit pels ms prestigiosos directors d'orquestra del moment, com ara Riccardo Muti, James Levine, Riccardo Chailly, Christophe Rousset, Antonio Pappano, Gianluigi Gelmetti, Carlo Rizzi, Danielie Gatti, Sir Neville Marriner, John Elliot Gardiner, Roberto Abbado, Jess Lpez Cobos i Alberto Zedda, entre molts d'altres.

Ha rebut el Premi Abbiati, el Rossini d'Or, el Premi Aureliano Pertile, el Premi Francesco Tamagno, el Premi Opera Award. Totes les seves gravacions han rebut varis premis internacionals. Per l'ha condecorat amb la ms alta distinci, l'Ordre del Sol en el grau de Gran Cruz.




 BIBLIOGRAFIA I REFERNCIES .



Pablo Melendez Haddad. Programa de m del recital de Juan Diego Flrez al Gran teatre del Liceu. 2007
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387257" title="Grpiac" nonfiltered="4499" processed="4478" dbindex="149530">


Grpiac s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387259" title="Batrun" nonfiltered="4500" processed="4479" dbindex="149531">


Batrun (francs Batroun, tamb apareix com Bathrun, antigament en grec:        = Bostrys o Bothrys, rab:        ) s una ciutat del Lban a la part nord del pas a 56 km de .

 Dades de la ciutat .

El seu nom deriva del nom grecorom i aquest al seu tron potser del fenici "bater" que vol dir "tall" per un mur a la mar construt pels fenicis per aturar les onades, o de la paraula "beit truna", que vol dir "casa del cap". Est situada al sud del cap Ras Shakka (clssic Thouprosopon) i cobreix la ruta Beirut-Trpoli del Lban. La seva poblaci era de 7000 habitants el 2004.

Els seus pobladors sn cristians maronites o cristians de l'esglsia ortodoxa. Batroun disposa d'una esglsia maronita important (Sant Jordi), la catedral del segle XIX (catedral de Mar Stefan) i una capella coneguda com Sadiyat al-Bahr (Nostra Senyora de la Mar). Tamb hi ha les restes d'una antiga esglsia (Mar Nohra) a una roca a les rodalies. 

 Histria .
Una ciutat de nom Batruna ja apareix esmentada a les cartes d'Amarna del segle XIV aC, com una dependncia de Biblos. Segons la llegenda fou fundada pels fenicis i en concret pel rei Ithobaal de Tir, molt posterior a les cartes d'Amarna. 

L'esmenten tamb els gegrafs clssic com Estrab, Plini el Vell, Claudi Ptolemeu, Esteve Bizant i Hierocles . Tefanes l'esmenta com "Bostrys" . Sota els selucides fou un niu de pirates que Antoc III el Gran va netejar. Les restes d'un amfiteatre i el cultiu de vinya a la regi fan suposar que era important sota el Imperi Rom. Llavors era part de la provncia de Phoenicia Prima.

Fou cristianitzada al segle III i fou seu d'un bisbat sufragani d'Antioquia de l'Orontes del que es coneixen els bisbes Porfiri (451), Elies (vers 512), i Esteve el 553 (Lequien, II, 827). Fou destruda pel tsunami del 16 de juliol del 551. ; els historiadors suposen que el terratrmol d'aquesta data va destruir el cap, i va formar el port natural de Batrun. . 

La ciutat es va recuperar amb molta dificultat. Vers el 635 va caure en mans dels rabs que la van anomenar Batrun. Al segle X era seu d'un bisbat ortodox i llavors s'anomenava Petrounion; al segle XII, sota domini croat, era seu d'un bisbat catlic depenent de Trpoli del Lban; els croats l'anomenaven Boutron. La repblica de Pisa tenia privilegis en aquest port i la senyoria la tenia la famlia provenal dels Agout, feudataris del comte de Trpoli. La fortalesa es deia Mousaylaha i era a una roca de laterals escarpats, en mig d'una plana rodejada de muntanyes . 

El 1271, degut a un conflicte, els Templaris la van arrasar; el 1289 fou ocupada sense lluita pel sult mameluc Kalawun i fou incorporada a la niyaba (provncia) de Tarabulus. Va passar als otomans el 1516 i va formar part del mutessariflik del Lban on era un kaza o districte, i la seu de la dicesi maronita sufragnia del patriarca maronita.

Al segle XIX va assolir una certa prosperitat degut a la pesca d'esponges. Des de 1918 a 1946 fou part del Lban, la major part d'aquestos anys (1920-1943) com a mandat francs. Desprs fou part del Lban independent, com una de les ciutats maronites. El 1999 va esdevenir seu d'una eparquia maronita.

Personatges.

Gibran Bassil, ministre;
Antoine Zahra, parlamentari ;
Boutros Harb, parlamentari  ;
John Abizaid, comandant americ de l'exrcit al Orient Mitj;
Leon Michel Hoyek, fundador del "Human Development Movement" ;
Nimattullah Kassab Al-Hardini|,(1808-1856), religis considerat sant;
Michel Basbous, (1921   1981), escultor;
Sayed Akl, parlamentari;
Joseph Attieh, cantant ;

Referncies.


Enllaos externs. 	 
Dicesi;
Website oficial de la ciutat i regi;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387262" title="Longages" nonfiltered="4501" processed="4480" dbindex="149532">


Longages s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387268" title="Lopigna" nonfiltered="4502" processed="4481" dbindex="149533">

Lopigna (en cors Lopigna) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 112 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387269" title="Esperce" nonfiltered="4503" processed="4482" dbindex="149534">


Esperce s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387275" title="Saint-Christaud (Alta Garona)" nonfiltered="4505" processed="4483" dbindex="149536">


Saint-Christaud s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387278" title="Koninklijke Sint-Niklase Sportkring Excelsior" nonfiltered="4506" processed="4484" dbindex="149537">

El Koninklijke Sint-Niklase Sportkring Excelsior fou un equip de futbol belga de la ciutat de Sint-Niklaas.

Histria.
El club va ser fundat l'any 1920 amb el nom de Football Club Beerschot, canviat un any ms tard canviat a Voetbalvereeniging Beerschot Sint-Niklaas. El 1922 es registr a la federaci amb el nom de Sint-Niklaassche Sportkring.

Desprs de la Segona Guerra Mundial el club ascend per primer cop a la primera divisi belga i el 1947 adopt el nom Sint-Niklaasse SK. El 1951 li fou concedit el ttol de Reial esdevenint Koninklijke Sint-Niklaasse SK. Un nou canvi de nom arrib el 1974 quan es convert en K. Sint-Niklase SK. El 1989 es fusion amb el Royal Excelsior AC Sint-Niklaas i es convert en K. Sint-Niklase SK Excelsior.

L'any 2000 desaparegu quan s'un al KSC Lokeren per formar el Koninklijke Sporting Lokeren Sint-Niklaas Waasland, actual Koninklijke Sporting Club Lokeren Oost-Vlaanderen.

 Articles relacionats .
 Koninklijke Sporting Club Lokeren Oost-Vlaanderen;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387279" title="Saubens" nonfiltered="4507" processed="4485" dbindex="149538">


Saubens s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 

Geografia.
Municipi situat a 17 km al sud de Tolosa i a 5 km al nord de Muret, a la llera del riu Garona. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387283" title="Bax (Alta Garona)" nonfiltered="4508" processed="4486" dbindex="149539">


Bax s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 

 Geografia .
Municipi situat a 54 km al sud de Tolosa i a 36 km al sud de Muret, a la zona de Volvestre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387287" title="Pastricciola" nonfiltered="4509" processed="4487" dbindex="149540">

Pastricciola (en cors Pastricciola) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 81 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387288" title="Saint-Andr (Alta Garona)" nonfiltered="4510" processed="4488" dbindex="149541">


Saint-Andr s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387290" title="Cstor Aiguabella i Fbrega" nonfiltered="4511" processed="4489" dbindex="149542">
Cstor Aiguabella i Fbrega (Figueres, Alt Empord, 1893   10 de febrer de 1938) fou un instrumentista de tible i compositor de sardanes.

Primerament va formar part de la cobla-orquestra Canig (1915-1920) i posteriorment de La Principal de Peralada (1920-1926), Els Rossinyols de Castell d'Empries (1926-1927) i l'Antiga Pep de Figueres (1927-1932). Mor en un bombardeig durant la guerra.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387294" title="Hospital Lariboisire" nonfiltered="4512" processed="4490" dbindex="149543">
L'hospital Lariboisire s un hospital parisenc situat n2, de la rue Ambroise Par al 10 districte de Pars. Ha estat construt al segle XIX segons les teories higienistes en pavellons. Va obrir les seves portes el 1854.

La construcci.

La decisi de construir rpidament un hospital per als habitants dels ravals de la riba dreta de Pars es prengu de resultes de l'epidmia de clera de 1832 on els hospitals parisencs s'havien mostrat insuficients. El consell dels hospicis vol fer-ne un model: Un monument de caritat on la filantropia, on la cincia i l'art siguin desenvolupats amb tots els progressos del temps.

Entre 1839 i 1845, vives controvrsies s'enceten al voltant de nombrosos projectes. Finalment, el 1846, els treballs comencen sota la direcci de l'arquitecte Martin-Pierre Gauthier.

Denominacions successives.

L'hospital s'ha dit de manera successiva:

 1839 : hospital del Nord;
 1841 : hospital Louis-Philippe;
 1848 : hospital de la Repblica;
 1854 : hospital Lariboisire;

La comtessa lisa de Lariboisire, nascuda el 22 de gener de 1794, a Pars (filla d'Antoine Roy, ministre de Finances a la Restauraci, i esposa del comte de Lariboisire, fill del Jean Ambroise Baston de Lariboisire), que mor sense hereu el 27 de desembre de 1851. Deixa al seu testament la major part de la seva fortuna per a la fundaci d'un hospital a Pars. Aquest hospital, fet conforme a la seva darrera voluntat, i un dels ms bonics de Pars, ha rebut el seu nom.

Protecci.

L'hospital Lariboisire s:

 un monument histric (les faanes i teulades, les galeries interiors i la capella estan protegides), per decret del 15 de gener de 1975.
 un lloc inscrit per decret del 6 d'agost de 1975.

Bibliografia.

 Aude Henry-Gobet Le 10e arrondissement   Itinraires d'histoire et d'architecture Action artistique de la ville de Paris,Paris (ISBN 2913246109).

Enllaos externs.

  L'hpital Lariboisire a la web de l'ap-hp.
 La salle de garde a la web de l'associaci de les sales de gurdia.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387295" title="Abd Allah al-Battal" nonfiltered="4513" processed="4491" dbindex="149544">
Abd Allah al-Battal (mort 740) fou un fams ghazi (lluitador per l'expansi del islam). Al-Battal vol dir "Valent" o "Heroi".

Apareix esmentat per primer cop en el regnat de Hixam ben Abd-al-Malik (724 743). Posteriorment se'l va associat a l'expedici de Maslama ibn Abd al-Malik contra Constantinoble el 717, per probablement no s altra cosa que una llegenda. Histricament el 728 al front de l'avantguarda de Muawiya ibn Hisham es va apoderar de Gangra a Paflagnia. El 731/732 va participar a l'expedici en la que va morir un altre ghazi fams: Abd al-Wahhab ibn Bukht. El 732 o 733 en l'expedici de Muawiya ibn Hisham a Frgia, va derrotar a Akroinon a un general bizant anomenat Constant. Participava a les incursions del 740 contra l'sia Menor bizantina dirigides per Sulayman ibn Hisham, en un destacament dirigit pel governador de Malatya Malik ibn Shahib (o Shuayb), quan aquest destacament fou sorprs per l'emperador Lle III de Bizanci i el seu fill Constant prop d'Akroinon i derrotat; els dos caps van morir i els que van sobreviure van tenir fora dificultats en unir-se a Sulayman ibn Hisham a Synnada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387300" title="Sent Biat" nonfiltered="4514" processed="4492" dbindex="149545">


Saint-Bat (en occit Sent Biat) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387302" title="Rgades" nonfiltered="4515" processed="4493" dbindex="149546">


Rgades (en occit Rgades) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.

Administraci.
Alcalde (2001-214): Marlne Gasto 

Municipi que pertany a la vuitena circumscripci de l'Alta Garona.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387303" title="Rezza" nonfiltered="4516" processed="4494" dbindex="149547">

Rezza (en cors Rezza) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 81 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387305" title="Proupiary" nonfiltered="4517" processed="4495" dbindex="149548">


Proupiary (en occit Proupiary) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387308" title="Belbze-en-Comminges" nonfiltered="4518" processed="4496" dbindex="149549">


Belbze-en-Comminges (en occit Belbze-en-Comminges) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387309" title="Giles Farnaby" nonfiltered="4519" processed="4497" dbindex="149550">
Giles Farnaby (Truro, Cornualla, 1560   Londres, novembre de 1640) fou un compositor angls.

Un talents i original, malgrat que desigual compositor de l Anglaterra jacobina i isabelina, compos sobretot per l espineta un instrument molt de moda en aquell temps a Anglaterra.

El seus pares foren Thomas i Jane Farnaby. Hi ha qui assegura que provenia dels hugonots per part de mare, ja que don un llegat a les esglsies reformades d'Holanda i Frana. Thomas era fuster (ebanista), i capacit en Giles (resta escrit) per la fabricaci d embarcacions. Farnaby feu d ebanista, com ocupaci durant la major part de la seva vida.  

L oncle Nicolau tamb fou ebanista, i especialitzat en fabric espinetes. Farnabay assoleix la llicenciatura en msica, estudiant en la Christ Church, (Oxford) de 1580 a 1592. s probable que Giles estigues treballant en el comer de la famlia durant aquest perode.

El 1587 es cas, amb Katherine Roane a St. Helen s Church, (Bishopsgate). Dos dels seus fills, Richard i Joyous, tamb es convertiren en compositors.

El 1592 va escriure i public el llibre de Salms de Thomas East's. El 1598, 20 canonetes a quatre veus. Al reds de 1600 la famlia Farnaby es trasllad a Aisthorpe (Lincolnshire), on reberen el contracte d arrendament d una finca a canvi  d instruir musicalment els fills de Sir Nicholas Saunderson. El 1611 tornaven a Londres on va viure en la parrquia de St. Giles (Cripplegate), fins la mort de Farnaby.

Llurs obres ms conegudes foren llibres per a espineta per Fitzwilliam, pel que compos 52 peces. El seu fill Richard, tamb hi aport 4 peces. A ms de la msica per a espineta, Farnaby tamb compos madrigals, salms i canonetes.

Referncies.
http://www.music.vt.edu/musicdictionary/appendix/Composers/F/GilesFarnaby.html;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387310" title="Roquefort-sur-Garonne" nonfiltered="4520" processed="4498" dbindex="149551">


Roquefort-sur-Garonne (en occit Rcafort de Garona) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387317" title="Agassac" nonfiltered="4521" processed="4499" dbindex="149552">


Agassac (en occit Agassac) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387318" title="Rosazia" nonfiltered="4522" processed="4500" dbindex="149553">

Rosazia (en cors Rosazia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2006 tenia 55 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387321" title="Ambacs" nonfiltered="4523" processed="4501" dbindex="149554">


Ambax (en occit Ambacs) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387323" title="Bachas" nonfiltered="4524" processed="4502" dbindex="149555">


Bachas (en occit Bachas) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387324" title="Cabanac-Cazaux" nonfiltered="4525" processed="4503" dbindex="149556">


Cabanac-Cazaux (en occit Cabanac-Cazaux) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387325" title="Daux" nonfiltered="4526" processed="4504" dbindex="149557">


Daux (en occit Daux) s un municipi del departament francs de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387327" title="Robert Moses" nonfiltered="4527" processed="4505" dbindex="149558">


Robert Moses (18 desembre de 1888 a New Haven (Connecticut) - 29 juliol de 1981) s un urbanista americ, artes de la renovaci de New York entre 1930 i 1950. El seu pare fou un comerciant reputat i agent immobiliari.

Fa els seus estudis a la universitat de Yale i passa algun temps a Europa.

La seva obra principal s la modernitzaci de New York. Fins i tot no havent estat mai escollit al consell municipal de la ciutat, es beneficia d'una gran influncia dels anys 1930 als anys 1950.

Els seus comenaments.

Entra a l'ajuntament de New York per mitjanant d'Al Smith, i comena per crear el Jones Beach State Park.

Desprs aprofita les subvencions permeses pel New Deal per a finanar la seva campanya de modernitzaci de New York per posar els seus plnols a l'obra.

Posa en marxa la segregaci "invisible" construint un pont cap a Long Island (New York), no deixant passar els busos (utilitzats pels Negres) sin noms els cotxes dels Blancs.

Notes i referncies.


Per a ms informacions sobre la vida de Moses, l'historiador Robert Caro ha escrit una imponent obra The Power Broker: Robert Moses and the Fall of New York.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387328" title="Al-Battani" nonfiltered="4528" processed="4506" dbindex="149559">
Abu Abd Allah Muhammad ibn Djabir ibn Sinan al-Battani al-Sabi (Harran, abans de 858-929), conegut pels escriptor medievals europeus com Albategni o Albatenius, fou un dels principals astrnoms rabs. 

Va viure sempre a la ciutat d'al-Rakka a la vora de l'Eufrates, i encara que era musulm, era fill de sabeus. Va comenar a fer observacions astronmiques l'any 877 i s'hi va dedicar tota la vida. Va morir al retorn d'un viatge a Bagdad el 929. 

Va escriure diverses obres destacant Kitab Marifat matali al-burudj fi ma bayna arba al-falak (llibre del coneixement de les pujades dels sis signes zodiacals en els espais entre quadrants a l'esfera celeste), Risala fi tahkik akdar al-ittisalat (sobre la determinaci exacta de les quantitats d'aplicacions astrolgiques) i sobretot al-Zidj, un tractat i taules astronmiques, la seva obra principal (i la nica conservada). 

Va determinar amb precisi l'obliqitat de l'eclptica, la durada de l'any trpic i de les estacions, i l'orbita verdadera mitjana del Sol. Va influir notablement en el jueu de Barcelona Abraham bar Hiyya (segles XI-XII)

Bibliografia .
Abraham bar Hiyya, Forma de la Tierra, Barcelona, 1956;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387331" title="Salice" nonfiltered="4529" processed="4507" dbindex="149560">

Salice (en cors Salice) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 55 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387332" title="La Tronche" nonfiltered="4530" processed="4508" dbindex="149561">


La Tronche s un municipi del departament francs de la Isra, a la regi de Roine-Alps.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387333" title="Cant de Meylan" nonfiltered="4531" processed="4509" dbindex="149562">

El Cant de Meylan s un cant francs del departament de la Isra, a la regi del Roine-Alps. Est situat al districte de Grenoble, compta amb 4 municipis i el cap cantonal s Meylan.

 Municipis .
Corenc;
Meylan;
Le Sappey-en-Chartreuse;
La Tronche;

 Vegeu tamb .
Cantons de l'Isra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387335" title="Marco Cardisco" nonfiltered="4532" processed="4510" dbindex="149563">
Marco Cardisco (c. 1486 - c. 1542) va ser un pintor itali del Renaixement, actiu principalment a Npols entre 1508 i 1542. Era deixeble del pintor i decorador Polidoro da Caravaggio i va rebre la influncia d'Andrea da Salerno. Va pintar a Sant' Agostino, a Aversa. Entre els seus deixebles cal esmentar el pintor Pietro Negroni. Tamb s conegut com Marco Calabrese per haver nascut a Calbria.

Bibliografia.
;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387337" title="Cant de Morlas" nonfiltered="4533" processed="4511" dbindex="149564">

El cant de Morlas s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al  districte de Pau i compta amb 29 municipis. 

Municipis.

Abre;
Andoins;
Anos;
Arrien;
Barinque;
Bernadets;
Buros;
Escoubs;
Eslourenties-Daban;
Espchde;
Gabaston;
Higures-Souye;
Lespourcy;
Lombia;
Maucor;
Montardon;
Morlans;
Ouillon;
Riupeyrous;
Saint-Armou;
Saint-Castin;
Saint-Jammes;
Saint-Laurent-Bretagne;
Saubole;
Sedzre;
Sendets;
Serres-Castet;
Serres-Morlas;
Urost.

Histria.


Notes.


Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387338" title="Sari-d'Orcino" nonfiltered="4534" processed="4512" dbindex="149565">

Sari-d'Orcino (en cors Sari d'Urcinu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 259 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .

 Jean Biondi,  socialista i resistent francs.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387339" title="Volvestre" nonfiltered="4535" processed="4513" dbindex="149566">
El Volvestre s un pas del sud-oest de Frana. Es constitueix de les vall de l'Arize i del Volp. Fou poblat pels tectsages, poble celta, posteriorment sotms pels romans.
 

 Geografia.
El Volvestre est situat a cavall dels departament de l'Alta Garona i de l'Arija i es troba entre els massissos de Plantaurel, de l'Arize, Comminges, el Lauragais i el riu Garona.


 Actualment .
Est dividit en:
 A l'Alta Garona existeix la comunitat de municipis del Volvestre (7 municipis del Cant de Carbonne, 1 del cant de Le Fousseret, 9 del cant de Montesquieu-Volvestre i 10 del cant de Rieux-Volvestre) juntament amb uns altres municipis del cant de Cazres.
 A l'Arija tenim el cant de Sainte-Croix-Volvestre i una part del cant de Le Mas-d'Azil.


Viles principals.
 Carbonne;
 Sainte-Croix-Volvestre;
 Montesquieu-Volvestre;
 Rieux-Volvestre;
 Le Mas-d'Azil;

Municipis dela comunitat del Volvestre (Alta Garona).


Municipis del Volvestre (Arija).
Bagert;
Barjac;
Bdeille;
Crizols;
Contrazy;
Fabas;
Lasserre;
Mauvezin-de-Sainte-Croix;
Mrigon;
Sainte-Croix-Volvestre;
Tourtouse;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387341" title="Ignasi Alberch i Arisa" nonfiltered="4536" processed="4514" dbindex="149567">
Ignasi Alberch i Arisa (Moi, Bages, 17 de juliol de 1942) s un compositor de sardanes.

De formaci essencialment autodidacte, va exercir la direcci del Cor Parroquial de Moi, precedent de l'actual Coral de Moi. s director del Grup de Cantaires de l'Esplai de Moi.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387342" title="Sant'Andra-d'Orcino" nonfiltered="4537" processed="4515" dbindex="149568">

Sant'Andra-d'Orcino (en cors Sant' Andrea d'Urcinu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2008 tenia 114 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387346" title="Pedro de Mena" nonfiltered="4538" processed="4516" dbindex="149569">

Pedro de Mena y Medrano (Granada, agost de 1628 - Mlaga, 13 d'octubre de 1688) fou un escultor del barroc espanyol, especialment dedicat a la realitzaci d'imatgeria religiosa. Durant trenta anys va tenir el taller installat a Mlaga, des d'on va realitzar una gran quantitat d'encrrecs, especialment per a ordes religiosos.

 Biografia .
Va ser batejat el 29 d'agost de 1628 a Granada, a la desapareguda parrquia de Sant Andreu. Els seus pares eren Alonso de Mena, un fams escultor, i la seva segona esposa Juana de Medrano. Els seus primers anys d'aprenentatge els va realitzar amb el seu pare, al costat d'altres aprenents de taller entre els que es trobava Pedro Roldn. El 1646, a la mort del seu pare, Pedro tenia 18 anys, i es va fer crrec del taller. A partir de 1652 va compartir el taller amb Alonso Cano; Cano havia deixat Madrid i havia tornat a Granada per a treballar com a racioner a la catedral. Grcies a aquesta collaboraci, Mena va poder assimilar uns procediments de treball ms elaborats i un nou concepte esttic que va desenvolupar per la via de la perfecci tcnica i el realisme.

 Famlia i religi . 
El 5 de juny de 1647, contreia matrimoni amb Catalina de Vitoria i Urquzar, una noia de Granada de 13 anys d'edat, amb la que va tenir sis fills abans de marxar cap a Mlaga; dels sis fill tres que van sobreviure es farien religiosos. Durant la seva estada a Mlaga, van tenir vuit fills ms, per d'ells noms dos van sobreviure: Jos, capell reial a la Capella Reial de Granada, i Juana Teresa, que entr al Cster, en el mateix lloc que les seves germanes Andrea i Claudia Juana. En el seu testament, de 1675, parla de la seva filla Juana que encara no tenia sis anys: ... i desitja de viure i romandre en estat de religi, guardant puresa i castedat, pel que desitgem que sigui religiosa per sser dels estats ms perfectes i fiadors  per a la salvaci. Queda clar que era ell qui havia pres la decisi del que havia de fer la seva filla. 

Per la seva ferma creena religiosa, va demanar de ser enterrat entre les dues portes de l'esglsia del Cster, perqu aix la seva lpida fos trepitjada per tots els fidels que entressin a l'esglsia. Tenia Mena una gran vinculaci religiosa a diferents confraries, i va ser germ major de la del gremi d'artistes del Santssim Corpus Christi, nimes i Misericrdia.
 
El 1678, va lluitar i va aconseguir de ser acceptat com a familiar del Sant Ofici de la Inquisici. Aquest fet significava un ascens social, ja que suposava un reconeixement pblic de la puresa de sang i comportava, a ms a ms, uns certs privilegis com el veure's lliure de pagar impostos. Les seves grans amistats van ser sobretot eclesistiques, segons Palomino: va ser un home de la primera estimaci, i aix mai no es va acompanyar sin amb la primera noblesa, portant-ho el senyor D. Fra Alonso al seu costat en els passeigs pblics i esbarjos de la caa.

Va romandre a Granada fins 1658, quan va ser cridat pel bisbe de Mlaga, Diego Martnez de Zarzosa, per a realitzar el cadiratge del cor de la Catedral de Mlaga. Menys una estada a Madrid, entre els anys 1662 i 1663, residiria sempre a Mlaga, on muntaria el seu taller amb un gran xit d'encrrecs, fins la seva mort el 1688. 

El maig de 1663, a iniciativa del cardenal Baltasar Moscoso y Sandoval, va ser nomenat mestre major d'escultura de la catedral de Toledo, on es troba el Sant Francesc d'Asss, una de les seves millors obres. Va tornar a Mlaga per, mostrant grans dots empresarials, va deixar a Madrid un representant que era el responsable de recollir possibles encrrecs i subministrar-li el material necessari per al seu treball. Els seus treballs es van anar estenent per tota la pennsula; es creu que en la divulgaci del seu art hi va collaborar el seu fill Alonso, jesuta, ja que es troben nombroses obres en temples d'aquesta orde com a Alcal de Henares, Madrid, Marchena, Sevilla i, fins i tot, a Ciutat de Mxic i Lima.

La seva gran capacitat de treball aix com la seva capacitat administrativa i la seva visi comercial, li van proporcionar un patrimoni que li va permetre una vida tranquilla i una respectable posici. El 1679 va ser nomenat tinent d'alcalde del Castell de Gibralfaro, i aquest mateix any, mesos ms tard, es va contagiar de la pesta, i va redactar el seu tercer testament, on detalla la propietat de sis habitatges i regala al convent de Santa Anna del Cster, a canvi del seu enterrament, una parella de talles consistent en una Dolorosa i un Ecce Homo.

Es va guarir de la malaltia per li van quedar seqeles; des d'aleshores, va posar al capdavant del taller el seu deixeble Miguel Flix de Zayas el qual, desprs de la mort del seu mestre, va continuar signant les escasses obres que es coneixen d'ell, com a deixeble de Pedro de Mena. Durant aquests darrers anys de vida, es creu que Pedro de Mena noms dibuixava i feia esbossos, sempre amb models repetitius, per que complien amb els encrrecs que arribaven al taller. Va rebre sepultura, com havia desitjat, al convent del Cster el 14 d'octubre de 1688. 

L'any 1876, l'abadia cistercenca de Santa Anna de Mlaga va ser derrocada i es van localitzar les seves despulles en una capsa de pi, despulles que van ser traslladats a l'esglsia del Sant Crist de la Salut. El 1996 es va realitzar un nou trasllat, aquest cop a l'actual esglsia del Cister, molt a prop de la casa on va viure i va morir. Pedro de Mena est enterrat en una petita capella, amb les talles de la Dolorosa i lEcce Homo que havia realitzat i donat amb aquest objectiu.

 Estil .
 
A les seves primeres obres s'aprecia perfectament l'estil del seu pare, estil que va anar transformant com han comentat diversos autors, com Antonio Palomino o Cen Bermdez. Tamb s'observa la gran influncia que va tenir Alonso Cano sobre la seva obra artstica, influncia que s evident en els rostres femenins, que sn ms ovalats, amb colls ms llargs, el nas es perfila amb una major estretor i redueix la boca. Des de la seva estada a Mlaga va anar decantant-se cap a un estil molt ms realista i naturalista, i va adquirir un gran domini tcnic de la talla i la policromia. D'altra banda, el coneixement de les obres i artistes castellans que pogu adquirir en la seva estada Madrid, el condu a una simplificaci en les formes i els volums de les seves figures, sobrecarregant en canvi el seu contingut espiritual; en aquesta etapa s quan realitza les millors obres. Noms a la seva darrera etapa, en la que els models es tornen ms simples, s quan millor s'aprecia el seu mestratge i la gran habilitat tcnica ja que, sense esforar-se, aconsegueix grans resultats artstics.

La major part dels models iconogrfics que empra no sn creacions personals; estan inspirats en el qu han realitzat els artistes que t al seu voltant: el seu pare, Alonso de Mena, el seu gran mestre Alonso Cano, i els artistes Gregorio Fernndez i Pablo de Rojas; tamb l'influeixen la visi de pintures o estampes. s la qualitat de la tcnica el que impera en el seu art, com es pot apreciar en el resultat aconseguit a les vores de les tniques i els mantells, que semblen teles finssimes; o els detalls dels rostres, que expressen una gran espiritualitat. Tota la seva producci va ser sobre temtica religiosa, amb l'excepci de les imatges dels Reis Catlics de les catedrals de Granada i Mlaga. 

Malgrat ser una poca de molta activitat creadora per part de les germandats penitencials de Setmana Santa, solament es t notcia que Mena realitzs una escultura, concretament d'un Natzar (1679) per a la ciutat de Lucena que, en no tenir el mecanisme d'articulaci al bra que serveix per beneir, no va ser del grat de la confraria. Sobretot, es va dedicar a fer talles, en general petites, sobre el Nen Jess, diversos sants, la Immaculada, la Dolorosa i algun Ecce Homo; noms es t coneixement d'un Crucificat, actualment desaparegut, de mida ms gran que el natural: el Crist de la Bona Mort del convent de Sant Domnec; la resta d'obres sn tamb de mida ms petita.

Durant la seva primera etapa de treball, ell mateix s'ocupava de l'acabat de les seves imatges i en feia l'aplicaci de la policromia; amb el temps, aquesta tasca la deixaria en mans d'un pintor especialista tot i que sota la seva supervisi. Tamb, en aquest aspecte, s'aprecia clarament la influncia d'Alonso Cano; en els primers temps, la policromia emprada era un estofat de rics motius i vores amb sanefes i carnacions torrades. Influt per Cano, va deixant els estofats, es decanta pels tons llisos i els colors contrastats, i aposta pel realisme a les austeres estamenyes dels hbits dels sants franciscans; i amb les carnacions ms clares, s'afegeixen els postissos freqents a l'poca, de pl natural, pestanyes, dents d'ivori i ulls de vidre.

 Perode de Granada .
Entre les seves primeres obres realitzades al taller del seu pare, a Granada, es troba la realitzaci d'un Sant Francesc Solano. La comanda, de l'any 1647, la van fer els marquesos de Priego per al convent francisc de Montilla. s de mida natural, amb els atributs d'una petxina per batejar i un santcrist a l'altra m; actualment es conserva a la parrquia de Santiago de l'esmentada ciutat. Les millors obres catalogades d'aquest perode primerenc sn un Sant Pere i un Sant Pau del convent de Sant Anton, de mida mitjana (123 cm); tenen les vestimentes tallades amb uns plecs fins d'una gran naturalitat, una policromia molt rica en estofats i la pintura dels rostres s d'un to torrat.

Amb l'arribada de Cano i el fet que treballaven de manera conjunta en un nic taller fa difcil de precisar les autories de determinades obres. A l'esglsia dels sants Just i Pastor es poden apreciar els quatre evangelistes, recollocats en un tabernacle de finals del segle XVII, que presenten una gran policromia de la mateixa qualitat que el Sant Joan Baptista del convent de Sant Anton de Granada. Palomino afirma que Mena va realitzar les imatges de Sant Josep i Sant Antoni amb el Nen, Sant Ddac d'Alcala i Sant Pere d'Alcntara, avui al museu de Belles Arts de Granada: ... amb assistncia i models del seu mestre, qui li va donar les ltimes carnacions... amb les quals va acabar d'establir el seu crdit per tota Andalusia, i fins i tot a tota Espanya. 
Snchez-Mesa, l'any 1967,comentant aquestes mateixes imatges, recalcava que tot i que eren tallades per Mena a partir de models de Cano, i sota la seva direcci, n'introdua modificacions personals. Aquestes escultures destaquen per la seva elegncia, per la capacitat de envoltar les figures en un gran allament i pel realisme que desprenen. Aix es pot destacar:
 El gest del Sant Ddac d'Alcal, que aixeca l'hbit on s'ha produt el miracle de la conversi del pa en roses i ala el seu rostre amb una lleugera inclinaci cap a les altures. ;
 El Sant Pere d'Alcntara, en una actitud molt naturalista, mentre est redactant el seu llibre, que el t obert i recolzat sobre la seva cama esquerra.

Aquest darrer tema va ser representat diverses vegades per Mena al llarg de la seva vida; va arribar a ser una de les seves sries ms demandades a tota la pennsula. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona existeix una excellent talla d'aquest sant fundador dels franciscans descalos. A la capella de la Nostra Senyora del Carme, a la catedral de Granada, es troba la imatge de Sant Elies, una escultura molt expressiva i dinmica. Apareix el profeta amb l'espasa flamgera a la m dreta, mentre a la m contrria sost el llibre de les profecies; el rostre s el d'un anci amb arrugues, eixut i enrgic, amb barba i una llarga cabellera.

 Perode de Mlaga .
Sembla que Mena, home inquiet i ambicis, va acceptar amb promptitud la invitaci per realitzar el projecte de l'execuci del cadiratge del cor de la catedral de Mlaga, proposat pel bisbe Martnez Zarzosa. Potser Mena tenia la intenci de tornar a Granada un cop completada la feina. La gran popularitat i prestigi que va aconseguir amb aquesta obra, i la poca competncia que va trobar a Mlaga amb l'augment ininterromput d'encrrecs, el van fer prendre la decisi de muntar un taller i, finalment, va romandre en aquesta ciutat fins la seva mort.

 Cadiratge de la catedral .
El 1658, el bisbe Martnez Zarzosa li encarreg l'acabament del cadiratge alt del cor de la catedral, obra comenada el 1630 per Luis Ortiz de Vargas, un escultor de Jan. Se sign el contracte el 25 de juliol del mateix any, acordant la realitzaci de quaranta plafons amb imatges de sants, proposats pel captol catedralici, on s'inclouen mrtirs de l'esglsia universal i espanyola, pares i doctors de l'Esglsia, fundadors i membres d'ordes religiosos; s a dir, un ampli repertori iconogrfic. En aquest treball es copsa l'evoluci realitzada per l'artista:
 per una banda, la gran influncia d'Alonso Cano, amb imatges d'una serenitat completament clssica, com la imatge de Sant Lluc que va servir com a model de presentaci al bisbe, juntament amb el Sant Josep amb el Nen, inspirat en un dibuix de Cano (Museu del Prado) que presenta el mateix tema;
 per l'altra, d'altres obres realitzades posteriorment, com el Sant Ignasi de Loyola, el Sant Agust, o els patrons de Mlaga  Sant Cirac i Santa Paula , on s'aprecia el realisme i diversos detalls naturalistes. ;
Les anatomies del Sant Sebasti i el Sant Jeroni tenen una gran qualitat i a ms tenint en compte que tota l'obra est sense policromar, fet que podria ressaltar encara ms les imperfeccions. s evident que aquesta s una de les seves obres ms importants i ms reeixides. Palomino, pintor i escriptor, va considerar aquest cor de la catedral de Mlaga com la vuitena meravella del mn.

 Estada a Madrid i Toledo .
Durant els anys 1662 i 1663 va fer estades a Madrid i Toledo per tal de conixer l'obra de l'etapa madrilenya d'Alonso Cano, a ms d'obres d'altres artistes, i aconsellat per Cano, tamb per fer-se conixer a la cort. Al cap d'un temps, va tornar a Mlaga, on havia deixat la famlia, amb uns quants encrrecs i deixant un representant a Madrid per a futures comandes.

 Sant Francesc d'Asss .
A la sagristia de la Catedral de Toledo es troba la imatge de sant Francesc d'Asss de 83 cm d'alada, una obra d'imatgeria magnfica; tot i que ja Palomino considerava que Mena n'era l'autor, durant el segle XIX havia estat atribuda a Alonso Cano. La iconografia que va representar va ser la de la mmia del sant, tal i com havia estat descrita. Cap a l'any 1449, el papa Nicolau V l'havia pogut contemplar a la baslica inferior de Sant Francesc d'Asss, on hi ha la sepultura del sant; estava en posici vertical, cobert amb una caputxa, mirant el cel amb les mans ocultes a les mnigues i mostrant el peu descal amb la ulceraci. 

Aquesta troballa va ser difosa per arreu i tamb va arribar a Espanya on diversos artistes en van fer representacions; trobem exemples en la pintura de Zurbarn, i en l'escultura de Gregorio Fernndez i Alonso Cano; fins i tot Mena ja havia tractat el tema al cadiratge de la catedral de Mlaga. Va ser un dels temes ms tractats dins la seva producci, amb lleugeres variants; entre d'altres exemples, hi ha la imatge que es pot observar al museu Municipal de Antequera, o la de l'esglsia de Sant Mart de Segvia. A Toledo deurien quedar molt complaguts amb la seva obra, ja que a instncies del cardenal Moscoso y Sandoval el van nomenar mestre major d'escultura de la catedral de Toledo.

 Maria Magdalena penitent .                 
Grcies a l'xit d'aquest treball de Toledo, va rebre un encrrec de la Casa Professa de la Companyia de Jess de Madrid, per a fer la Maria Magdalena penitent. Com a model, s possible que s'inspirs en la imatge de la mateixa santa de l'escultor Gregorio Fernndez que es troba al monestir de les Descalzas Reales de Madrid. 

La Magdalena de Mena s una dona jove, encara que demacrada per la penitncia, amb la cara ovalada; mostra molt de sentiment i una gran espiritualitat, fet que refora el nas afilat, la boca petita i entreoberta, i la mirada trista; t una gran cabellera, ms escarida que la de Fernndez, que li cau sobre les espatlles. El dramatisme s'aprecia a la m dreta, que est oberta damunt del seu pit, i segueix amb la mirada el santcrist que sost a la m esquerra. El seu cos est cobert fins els turmells amb un teixit d'estora de palma i nuat amb una soga, amb un gran nus a la cintura. Es troba dempeus i, per sota el vestit, sobresurten els peus descalos, amb el peu esquerre ms avanat, com si ans a fer una passa. s una pea d'un gran realisme i que transmet sens dubte un valor mstic, espiritual. 

Desprs de l'expulsi dels jesutes com a conseqncia de la Pragmtica Sanci de 1767, l'escultura va anar a parar als oratoris de sant Felip Neri. Durant la desamortitzaci de 1835, la imatge va quedar sota la custdia de les saleses Reales fins que, el 1870, per motiu de la seva exclaustraci va passar al Museu de la Trinitat. Els desplaaments continuarien i, el 1921, aniria a parar al museu del Prado que la va acollir fins el 1933 que va ser traslladada a Valladolid, al Museu Nacional d'Escultura. Encara va tornar al museu del Prado per a una restauraci i, finalment, l'any 2008, la Magdalena penitent torn al Museu de Valladolid.

 Ecce Homo i doloroses .
LEcce Homo s la representaci del moment en el que Pon Pilat mostre Jess al poble de Jerusalem, desprs d'haver estat assotat i d'haver-li collocat una corona d'espines, un mantell i una soga al coll. Segons l'evangeli de Joan(19, 5), Pilat diu: "Ecce Homo, (aquest s l'home)", que s el que dona nom a aquesta iconografia. Encara que hi ha exemples anteriors amb aquesta temtica tant en pintures com en escultures, s durant el Barroc quan s ms habitual la seva realitzaci, com per exemple Alonso Berruguete, Tici, Juan de Juni o Diego de Silo. Mena va ser un gran productor de busts d'Ecce Homo i de doloroses. Aquestes escultures, molt nombroses i de  mida petita, responen a la necessitat de determinades devocions familiars o conventuals. 

Els Ecce Homo poden ser de mig cos, amb una alada de 95 cm i que la imatge queda tallada per sota els malucs, amb les mans plegades i amb els atributs de la corona d'espines, la soga, i la canya, com els exemplars de Budia, a Guadalajara, i el de Las Descalzas Reales, a Madrid. Un altre variant s amb el bust fins als pectorals, amb els braos i les mans lligades, i els atributs pertinents; un exemplar es troba al convent de les Madres Mercedarias de Madrid. Finalment, el tipus ms nombrs s el del bust curt, que arriba fins l'arrencada dels braos, amb la soga penjada del coll i la corona d'espines, que aconsegueix l'impacte principal amb la detallada policromia del rostre; cal destacar l'exemplar del convent de la Concepci de Zamora, o el de la casa Professa de Ciutat de Mxic.


El que s'ha dit sobre els busts dEcce Homo es pot aplicar amb les doloroses, que estan realitzades amb els mateixos tipus i les mateixes mides. El ms habitual s el de mig cos amb els braos complets, com l'escultura guardada a la Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid, la del Museu de Belles Arts de Granada, o la de Las Descalzas Reales tamb de Madrid. Apareix amb una tnica vermella, un mantell blau, amb una m sobre el pit i l'altra estesa, al rostre amb els ulls mig tancats i la boca entreoberta; t llgrimes sobre les galtes, amb una expressi d'un dolor contingut; el modelatge s sobri amb la talla dels panys molt fina.
 
Una de les creacions singulars de l'escultura granadina atribuda a Mena, s la d'aparellar tots dos tipus de busts. Hi ha exemples entre els que destaquen el grup del Monestir de Las Descalzas Reales (Madrid), datats el 1673, els que es guarden al Museu Dioces de Valladolid procedents de l'esglsia parroquial de Valdestillas, el de l'esglsia de San de Luis de los Franceses (Sevilla) o els de l'esglsia de San Pedro de Lima.

 Escultures dels Reis Catlics .
De tota l'obra de Mena, tant sols hi ha les escultures dels Reis Catlics que no sn de tema religis; es troben a les catedrals de Granada i Mlaga. 

El contracte per a les efgies orants dels reis que havien de collocar-se en la capella major de la catedral de Granada s del 26 d'agost de 1675. El van signar, per una part, els captols catedralici i municipal de la ciutat i, per l'altra, Pedro de Urrea en representaci de Pedro de Mena: ...en atenci i consideraci als esclarits i invencibles Senyors Reis Catlics de Castella, Don Fernando i Doa Isabel, de feli memria, amb el seu poder i cristi celo, van guanyar i van conquerir aquesta ciutat i el seu regne, fabricant i edificant en ella molts temples, a honor i glria de Du, Nostre Senyor, i la seva Benaurada Mare, de forma especial van manar edificar aquesta dita Santa Esglsia Metropolitana,  que a hores d'ara s'est acabant amb tanta grandesa que ser un dels ms grans temples d'Espanya i per illustrar-lo, amb una ms gran perfecci, han determinat que  es colloquin les efgies dels Srs. Reis Catlics  amb la decncia i majestat que s deguda.

L'escultor va demanar la quantitat de 3.000 ducats per a la realitzaci de l'obra, inclosa la policromia, i per a la seva acceptaci va enviar les condicions, juntament amb dibuixos preparatoris realitzats a ploma i tinta amb aiguades. El dibuix d'Isabel es troba al The Getty Center de Los ngeles, i el de Fernando, a la Universitat de Leiden. El treball va finalitzar el 29 de desembre de 1676 amb la collocaci de les escultures, i Mena va cobrar l'ltim pagament de 1.000 ducats l'11 de gener de 1677. 

Les imatges estan realitzades en fusta de cedre, i tenen unes mides de 146x126x157 cm. Estan collocades a uns vuit metres del terra, i les figures estan disposades en una actitud orant davant el tabernacle central de la capella; estan agenollades cadascuna sobre un coix i les mans estan unides pels palpissos dels dits. El rostre d'Isabel sembla prendre com a model el de la Mare de Du de Betlem de Mena, mentre que el de Fernando sembla remetre al del cenotafi reial de Domenico Fancelli. La qualitat de les vestidures tallades amb minuciositat, queda ressaltada per la magnfica policromia. La reina llueix el brial i el mantell amb un ric estofat i acompanyada d'una decoraci de tipus vegetal, i predominen els colors vermells i daurats. El rei va vestit amb un mantell vermell folrat d'ermini i amb els adornaments, smbols i emblemes dels monarques. La pintura la va realitzar el pintor Luis de Zayas, com ja apareix en les condicions prvies al contracte que Mena va remetre al captol. 

L'any 1676, segurament complaguts per la visi d'aquesta primera escultura, li van encarregar a Mena la realitzaci d'una altra parella reial, tamb orant, per a la capella de la Virgen de los Reyes de la catedral de Granada, que pertany a la Hermandad de los Racioneros. Les escultures sn d'una mida ms reduda que les seves homnimes de la catedral de Granada. En les de Mlaga, els reis porten unes vestimentes ms humils, i aixequen els caps per pregar a la imatge de la Verge i el Nen que es troben en un pla superior.

Obres.
 Cadiratge alt del cor de la Catedral de Mlaga.
Magdalena Penitente al Museu Nacional de Escultura de Valladolid.
Sant Pedro de Alcntara. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona;
San Pedro de Alcntara. Museu Nacional de Escultura de Valladolid.
San Francisco de Ass a la Catedral de Toledo.
Los Reyes Catlicos.Catedral de Granada.
Los Reyes Catlicos. Catedral de Mlaga.
La Dolorosa, al Museu de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. (Madrid).
 Bustos en parella de Ecce Homo y Dolorosa. Museu Dioces i Catedralici de Valladolid.
San Pedro de Verona. Parroquia Nuestra Seora de los ngeles a Cabra (Crdova). (Crdova).
San Pascual Bayln. Museu catedralici de Mlaga.
Inmaculada. Parroquia de San Nicols de Murcia.
San Juan Bautista Nio. Museu Bellas Artes de Sevilla.

 Bibliografia .






 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387349" title="Karl Shuker" nonfiltered="4539" processed="4517" dbindex="149570">

Dr. Karl P. N. Shuker (nascut en 1959) s un zoleg britnic. Treballa a temps complet com a escriptor i consultor, especialitzant-se en criptozoologia, disciplina en la qual s internacionalment reconegut. Viatja regularment pel mn, i tamb apareix freqentment en la televisi i en la rdio. Michael Newton va dir que "Actualment, Shuker s globalment reconegut com a autor i investigador de tots els aspectes de la vida animal i dels fenmens no explicats, i s l aparent hereu del mateix Heuvelmans."

Es va graduar en zoologia a la Universitat de Leeds, i en zoologia i fisiologia comparativa a la Universitat de Birmingham. s membre de moltes societats cientfiques i literries (Zoological Society of London i altres). Shuker ha escrit centenars d articles i tretze llibres. Durant les seves investigacions, Shuker ha sigut el primer criptozoleg en dirigir una mplia atenci pblica un nombre considerable de criptides que eren anteriorment poc coneguts. A part de les seves prpies publicacions, s el consultor zoolgic del Llibre Guinness de Rcords. Una espcie de Loricefera, Pliciloricus shukeri, va rebre el seu nom en 2005.

Obres.

Llibres.
 Mystery Cats of the World, (1989);
 Extraordinary Animals Worldwide, (1991);
 The Lost Ark: New and Rediscovered Animals of the 20th Century, (1993);
 Dragons - A Natural History (1995);
 In Search of Prehistoric Survivors, (1995);
 The Unexplained, (1996);
 From Flying Toads To Snakes With Wings, (1997);
 Mysteries of Planet Earth, (1999);
 The Hidden Powers of Animals, (2001);
 The New Zoo: New and Rediscovered Animals of the Twentieth Century, (2002);
 The Beasts That Hide From Man, (2003);
 Extraordinary Animals Revisited, (2007) ;
 Dr Shuker's Casebook, (2008) ;

Consultor.

 Man and Beast (1993);
 Secrets of the Natural World (1993);
 Almanac of the Uncanny (1995);
 The Guinness Book of Records/Guinness World Records (1997 - ), Llibre Guinness de Rcords;
 Mysteries of the Deep (1998);
 Guinness Amazing Future (1999);
 The Earth (2000);
 Monsters (2001);
 Chambers Dictionary of the Unexplained (2007);

Enllaos externs.
Dr Karl Shuker website;

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387350" title="Cant d'Ajaccio-1" nonfiltered="4540" processed="4518" dbindex="149571">

El cant d'Ajaccio-1 s un divisi administrativa francesa situat al departament de Crsega del Sud i la regi de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant d'Ajaccio dins el districte d'Ajaccio. La seva altitud vaira de 0 m (Ajaccio) a 787 m (Bastelicaccia) amb una altitud mitjana de 38 m.

Consellers generals.
 

 Composici .


(1) Fracci de comuna

 Enllaos externs .

 El cant d'Ajaccio-1 a la web de l'Insee;
 pla del cant d'Ajaccio-1 a Mapquest;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387351" title="Jaume Mestres i Fossas" nonfiltered="4541" processed="4519" dbindex="149572">
Jaume Mestres i Fossas (Barcelona, 1892 - dem, 1981) fou un arquitecte catal, titulat el 1917 per l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. Fortament atret per l'Exposici d'Arts Decoratives de Pars de 1925, les seves obres intentaren reflexar aquest nou llenguatge racionalista, per sense arribar al purisme del mateix. Influenciat als seus inicis per l'art dco (piscina coberta del Club Nataci Barcelona, 1929; Pavell dels Artistes Reunits per a l'Exposici Internacional de Barcelona, 1929; Pavell de les Indstries Catalanes per a l'Exposici Iberoamericana de Sevilla, 1929), als anys 1930 s'associ al GATCPAC, encara que no particip activament en el programa impulsat per aquell grup i s'adscriv al racionalisme: Editorial Seix Barral, 1930; Mtua Escolar Blanquerna, 1930-1933; cases de la plaa Molina, 1933-1934). Durant 1936-1937 fou secretari del Sindicat d'Arquitectes de Catalunya. Tamb co labor en diverses revistes tcniques especialitzades.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387352" title="Xiulet gomerenc" nonfiltered="4542" processed="4520" dbindex="149573">
El xiulet gomerenc (anomenat silbo gomero en castell) s un llenguatge xiulat practicat per alguns habitants de La Gomera (Illes Canries) per a comunicar-se a travs de barrancs. El xiulet va ser creat pels primers habitants de l'illa, els guanxes, i "parlat" tamb a El Hierro, Tenerife i Gran Canria. Al segle XVI, desprs de la conquista de les Illes Canarias, els ltims guanxes van adaptar el xiulet al castell   mentre la llengua original, l'idioma guanxe, s'anava extingint.

Degut al perill de desaparici del xiulet a principi del segle XXI, bsicament a causa de les millores de les comunicacions i especialment de la desaparici d'activitats, com el pasturatge, en les quals s'usava ms, el Govern canari va regular-ne l'aprenentatge a l'escola, i va declarar el xiulet gomerenc patrimoni etnogrfic de Canries el 1999. Actualment el govern est impulsant l'expedient per a la Declaraci per la UNESCO del xiulet gomerenc d' Obra Mestra del Patrimoni Immaterial i Oral de la Humanitat . Prviament, Isidro Ortiz havia comenat a impartir classes de xiulet en collegis de l'illa.

Segons els estudis de Trujillo, el llenguatge xiulat fa servir sis sons, dos d'ells denominats vocals i els altres quatre consonants, i es poden expressar ms de 4.000 conceptes (paraules). Segons altres investigacions, com ara les de Classe (1957) en procucci o de Meyer, Meunier, Dentel (2007) en percepci, els xiulaires i tamb els no xiulaires identifiquen clarament les 4 vocals xiulades distintes de l'espanyol /i/, /e/, /a/, /o/ . Noms /o/ i /u/ es confonen molt en xiulet gomerenc, perqu ja es confonen molt en la manera de parlar l'espanyol a La Gomera. Com passa en altres formes xiulades de llenguatges tonals, el xiulet funciona mantenint aproximadament l'articulaci de la parla ordinria, de manera que "les variacions de timbre de la parla apareixen com a variacions de to" (Busnel i Classe). Les vocals s'indiquen amb tons plans.

El 2005 va aparixer un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de La Laguna en el qual es mostrava que els practicants de xiulet processen el llenguatge al seu cervell de la mateixa manera com un llenguatge parlat. Es van estudiar parlants de castell, alguns dels quals "parlaven" xiulet, i uns altres que no, i qual es va monitoritzar la seva activitat cerebral amb tcniques de ressonncia magntica es va veure que els subjectes que no parlaven xiulet el processaven com un xiulet mentre que els practicants de xiulet el processaven fent servir les mateixes rees lingstiques del cervell usades per a processar frases en castell. 

Bibliografia.
 Meyer, J., Meunier, F., Dentel, L. (2007). Identification of natural whistled vowels by non whistlers. Proceedings of Interspeech 2007.
 Trujillo, R. i altres (2005). El silbo gomero. Materiales didcticos. Canary Islands: Consejera de Educacin, Cultura y Deportes del Gobierno de Canarias - Direccin General de Ordenacin e Innovacin Educativa. ISBN 84-689-2610-8.
 Carreiras M, Lpez J, Rivero F, Corina D (2005). Linguistic perception: neural processing of a whistled language Nature 433 (7021): 31-32. PMID 15635400;
 Trujillo, R. (1978). El silbo gomero: anlisis lingstico. Santa Cruz de Tenerife: I. Canaria. ISBN 84-85543-03-3.
 Busnel, R.G. and Classe, A. (1976). Whistled Languages. Nova York: Springer-Verlag. ISBN 0387077138 ;
 Classe A. (1957). The whistled language of La Gomera. Scientific American, 196, 111-124.
 Daz Reyes, D. (2008). El lenguaje silbado en la Isla de El Hierro. Excmo. Cabildo Insular de El Hierro. Santa Cruz de Tenerife.

Enllaos externs.
"Xiulet". Article a info-reflex        ;
Silbo (amb exemple i traducci) ;
Le silbo gomero (amb un exemple)  ;
  ;
  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387355" title="Llus Mercad" nonfiltered="4543" processed="4521" dbindex="149574">
Llus Mercad (Barcelona, 1898 - dem, 1959) fou un pintor catal. Format a Pars i Munich, expos individualment a les Galeries Dalmau de Barcelona (1925) i co lectivament a Les Arts i els Artistes. Conre la figura, amb un concepte plcid i estructural de filiaci noucentista.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387358" title="Cant d'Ajaccio-2" nonfiltered="4544" processed="4522" dbindex="149575">

El cant d'Ajaccio-2 s un divisi administrativa francesa situat al departament de Crsega del Sud i la regi de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant d'Ajaccio dins el districte d'Ajaccio. La seva altitud vaira de 0 m (Ajaccio) a 787 m (Bastelicaccia) amb una altitud mitjana de 38 m.

Consellers generals.
 

 Composici .


(1) Fracci de comuna
 Enllaos externs .

 El cant d'Ajaccio-2 al web de l'Insee;
 pla del cant d'Ajaccio-2 a Mapquest;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387359" title="Miquel Soldevila i Valls" nonfiltered="4545" processed="4523" dbindex="149576">
Miquel Soldevila i Valls (Sant Andreu de Palomar, 1886 - Barcelona, 1956) fou un pintor, dibuixant i esmaltador catal. Estudi a l'Escola de la Llotja, on fou deixeble de Josep Torrescassana. Conre el paisatge i el retrat, exposant a la Sala Pars de Barcelona el 1913. El 1936 s'establ a Roma, on treball per al Vatic. De nou a Barcelona, fou director de l'Escola Massana (1940), on el 1964 s'insta l un museu monogrfic dedicat a la seva figura. Fou l'esmaltador ms destacat del seu temps, conreant retrats i temes religiosos i mitolgics, amb una rica gamma de colors i irisacions.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387362" title="Joseph Lawton Collins" nonfiltered="4546" processed="4524" dbindex="149577">

Joseph "Lightning Joe" Lawton Collins (1 de maig de 1896 - 12 de setembre de 1987) va ser un General de l'Exrcit dels Estats Units. Durant la Segona Guerra Mundial va servir tant al Teatre d'Operacions del Pacfic com a l'Europeu. El seu germ gran, James Lawton Collins, tamb era Major General de l'Exrcit, i el seu nebot, Michael Collins, esdevindria fams per ser el pilot del mdul de comandament de la missi Apolo 11 al 1969 que pos els dos primers homes a la Lluna. 

Va servir com a Cap de l'Estat Major de l'Exrcit dels Estats Units durant la Guerra de Corea.

 Biografia .
Collins va nixer a Nova Orleans, Louisiana 1 de maig de 1896. Es gradu a l'Acadmia Militar dels Estats Units al 1917, rebent el despatx de tinent de 2a i sent assignat al 22 Regiment d'Infanteria a l'abril. Al maig va ser promogut a Tinent de 1a, i temporalment, capit a l'agost. Assist a l'Acadmia d'Infanteria d'Armes i serv en diversos llocs entre 1917 i 1919. 

Va ser promogut definitivament a capit al juny de 1918 i, temporalment, major al setembre de 1918, comandant el 3r batall del 22 d'infanteria a Frana al 1919, sent assistent al cap d'Estat Major de les Forces estatunidenques a Alemanya entre 1920 i 1921

Collins es cas amb Gladys Easterbrook al 1921, torn al seu rang de capit al 1920 i serv com instructor de qumica a West Point entre 1921 i 1925, graduant-se al curs d'oficial de companyia a l'Acadmia d'Infanteria de Fort Benning al 1926, i el 1927 realitzaria el curs avanat a l'Acadmia d'Artilleria de Camp a Fort Sill.

Va exercir d'instructor en armament i tctica a l'Acadmia d'Infanteria entre 1927 i 1931, va ser promogut a major a l'agost de 1932; oficial executiu de la 23a Brigada a Manila i assistent del Cap d'Estat Major de la Divisi Filipina entre 1933 i 1934.

Va graduar-se a l'Acadmia Industrial de l'Exrcit al 1937 i a l'Acadmia de Guerra de l'Exrcit de 1938, on serv d'instructor entre 1938 i 1940. Al juny de 1940 va ser promogut a tinent coronel al juny de 1940, sent cap de l'estat major del VII Cos al 1941.


Collins va ser promogut de manera temporal a coronel al gener de 1941, general de brigada al febrer de 1941 i major general al maig de 1942. Va ser cap d'estat major del Departament de Hawai entre 1941 i 1942, i comandant general de la 25a Divisi d'Infanteria a Oahu i a operacions contra els japonesos a Guadalcanal entre 1942 i 1943.

Transferit a Europa, comand el VII Cos a la invasi de Normandia i a les campanyes de l'Europa Occidental fins a la rendici alemanya. El VII Cos s sobretot conegut pel seu paper al capdavant de l'Operaci Cobra (si b s menys coneguda la contribuci de Collins al pla). Entre les campanyes de 1944-45, el VII Cos tendia a encapalar els esforos ms importants del 1r Exrcit. Collins va ser considerat per molts com el millor comandant de cos americ del teatre.

Collins va ser promogut temporalment a tinent general (abril) i a general de brigada permanent al juny de 1945. va ser adjunt al comandant general i cap de l'estat major de les Forces de l'Exrcit de Terra entre agost i desembre de 1945; director d'informaci (posteriorment cap d'informaci pblica) de l'Exrcit entre 1945 i 1947; adjunt del cap de l'Estat Major de l'Exrcit dels Estats Units (1947-1949); sent promogut a general (inter) i a major general (permanent) al gener de 1948.

Collins va ser Cap de l'Estat Major de l'Exrcit dels Estats Units entre el 16 d'agost de 1949 i el 15 d'agost de 1953, i com a tal, va ser l'oficial superior de l'Exrcit durant la Guerra de Corea.

Va ser el representant dels Estats Units al Comit Militar de l'OTAN entre 1953 i 1954; representant especial dels Estats Units al Vietnam amb rang d'ambaixador (1954-1955), i retorn al seu dest a l'OTAN, retirant-se del servei actiu al mar de 1956.

Collins va morir a Washington DC el 12 de setembre de 1987, i est enterrat al Cementiri Nacional d'Arlington.

 Condecoracions .

 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit;
 Estrella de Plata;
 Legi del Mrit ;
 Estrella de Bronze;
 Medalla de la Victria a la I Guerra Mundial;
 Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitj;
 Medalla de la Victria a la II Guerra Mundial;
 Legi d'Honor (Frana;
 Creu de Guerra 1939-1945 (Frana);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387363" title="Cayo Lara Moya" nonfiltered="4547" processed="4525" dbindex="149578">
Cayo Lara Moya (Ciudad Real, 1952) s un poltic, dirigent del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i de Izquierda Unida (IU).

Agricultor de professi, va ser un dels impulsors del sindicat COAG. Va ser alcalde de Argamasilla de Alba, entre 1987 i 1999. Des de l'any 2000 s coordinador general de Izquierda Unida de Castella la Manxa. Ha estat candidat a la presidncia de la comunitat autnoma per aquesta formaci, sense obtenir cap esc. Va destacar a la seva regi per la seva lluita en defensa d'una llei electoral ms democrtica i contra l'especulaci urbanstica i don suport a l'alcalde de Sesea front del constructor Francisco Hernando, conegut com El Pocero.

A la IX Assemblea Federal de IU (novembre de 2008) va ser candidat a coordinador general amb el suport del PCE, del PSUC viu i d'altres sectors, obtenint el 43% dels vots dels delegats, i essent escollit membre del Consejo Politico Federal (CPF).

Al primer CPF posterior a la IX Assemblea, celebrada el 14 de desembre, va ser escollit definitivament Coordinador General de IU amb el suport de 92 membres, front els 27 suports obtinguts per l'altre candidat, Joan Josep Nuet, i amb el vot en blanc dels altres 46 membres que van exercir el seu dret a votar.



 Enllaos externs .
 Entrevista a Pblico;
 Video de la intervenci de cloenda de la IX Assemblea Federal de IU (1);
 Video de la intervenci de cloenda de la IX Assemblea Federal de IU (2);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387364" title="Time (Unix)" nonfiltered="4548" processed="4526" dbindex="149579">

L'ordre time s'utilitza en sistemes operatius Unix o UNIX-like per a obtenir estadstiques sobre el temps d'execuci d'una aplicaci.

Exemples d'us.

Per tal d'utilitzar aquesta ordre, noms cal posar-la davant de qualsevol altre comanda o aplicaci de la qual vulguem obtenir les estadstiques sobre els seus temps d'execuci:



Quan l'ordre o aplicaci finalitzi, time mostrar un informe del temps que a tardat en executar la comanda ls. El format de sortida pot variar, per una possible sortida pot ser:

 real	0m0.218s
 user	0m0.032s
 sys	0m0.048s

 Temps d'usuari versus temps de sistema.

El temps user pot ser una mica confs d'entendre inicialment. El temps total (real time) s la combinaci de la quantitat de temps que la CPU gasta realitzant accions per a una aplicaci ms els temps que gasta realitzant crides de sistema per al nucli demanades pel programa ms el temps que no esta fent s de la CPU.

Si executeu:

 $ time sleep 10
 
 real	0m10.003s
 user	0m0.004s
 sys	0m0.000s

Veureu com la comanda sleep 10 tarda ms de 10 segons en executar-se per noms utilitza 0.004s de temps de CPU (en espai d'usuari) per executar-se.

Enllaos externs.
time man page ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387365" title="Jaume Mercad i Queralt" nonfiltered="4549" processed="4527" dbindex="149580">
Jaume Mercad i Queralt (Valls, 1887 - Barcelona, 1967) fou un pintor i orfebre catal. Deixeble de Francesc d'Asss Gal, des de 1919 fou professor de joieria i orfebreria a l'Escola d'Arts i Oficis de la Mancomunitat. Realitz la seva primera exposici individual a les Galeries Laietanes de Barcelona (1916). Iniciat en el fauvisme, desprs reb la influncia del noucentisme. La seva obra destaca per la serenitat i l'equilibri, dins d'una mesurada modernitat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387368" title="Collegi d'Advocats de Figueres" nonfiltered="4550" processed="4528" dbindex="149581">
El Collegi d'Advocats de Figueres s una corporaci professional a la qual han de pertnyer els llicenciats en dret per a poder exercir al partit judicial de Figueres, que coincideix bsicament amb la comarca de l'Alt Empord.  Fou fundat l'any 1869, amb vint lletrats inscrits. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribuci a l'objectiu general d'assolir una justcia ms propera, ms rpida i, en definitiva, ms efica al servei dels ciutadans.

 Degans del Collegi .
 Ignasi Baig (1869-1876);
 Ignasi Sans Roca (1876-1886);
 Francesc Moragas (1886-1889);
 Juan de Pablo (1889-1890);
 Ignasi Baig (1890-1894);
Mari Baig (1896-1899);
 Joan Moragas (1900-1903);
 Carles Fages de Perramon (1904-1927);
 Llus Portabella (1927-1929);
 Pere Vives (1931-1934);
 Nicanor Trias (1935-1940);
 Joaqum Bech de Careda i Casadevall (1940-1951) (amb el crrec de Primer Diputat);
 Josep Sans i Roquer (1952-1974);
 Narcs Sala Roca (1974-1986);
 Robert Pallares Gasol (1986-1997);
 Margarita Ramis Rebassa (1997-...);


 Enllaos externs .
 Pgina del Collegi d'Advocats de Figueres;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387376" title="Nucli monoltic" nonfiltered="4551" processed="4529" dbindex="149582">

Un Nucli monoltic s el nucli o kernel d'un sistema operatiu. Com exemple de sistema operatiu amb nucli monoltic estan UNIX i Linux. 

Aquests sistemes tenen un nucli gran i complex, que engloba tots els serveis del sistema. Est programat de forma no modular, i t un rendiment ms gran que un micronucli. No obstant, qualsevol canvi a realitzar en qualsevol servei requereix la recompilaci del nucli i el reinici del sistema per aplicar els nous canvis.

Hi ha diverses ramificacions d'aquest diseny, que s'han anat amoldant a noves necesitats. Podem citar el sistema de mduls executables en temps d'execuci, que l'hi ofereix al model de nucli monoltic algunes de les ventatges d'un micronucli. Aquests mduls poden ser compilats, modificats, carregats i descarregats en temps d'execuci, de manera similar als serveis d'un micronucli, per amb la diferiencia de que s'executen en el espai de memoria del mateix nucli (anell 0). D'aquesta forma, un bloqueig del mdul, es probable que bloquegi tot el nucli. Adems, el mdul pasa a formar un tot amb el nucli, utlitzant la API del mateix, i no s'utilitza un sistema de missatges com en els micronuclis. 
Aquest es l'esquema usat per, entre d'altres, GNU/Linux, FreeBSD i diversos derivats de UNIX.
Hem de resaltar que el pas constant de missatges entre els serveis del micronucli, es en parte responsable dels pobres rendiments dels micronuclis.

Un sistema operatiu amb nucli monoltic concentra totes les funcionalitats posibles (planificaci, sistema de fitxers, xarxes, controladors de dispositius, gesti de memoria, etc) dins d'un gran programa. Aquest pot tenir una mida considerable, i haur de ser recompilat per complet a l'afegir una nova funcionalitat. Tots els components funcionals del nucli tenen accs a totes les seves estructures de dades internes i a les seves rutines. Un error en una rutina pot propagar-se a tot el nucli. Tots els seus components es troben integrats en un nic programa que executa en un nic espai de direccions. En aquest tipus de sistemes, totes las funcions que ofereix el sistema operatiu s'executen en mode supervisor. 

Aquests sistemes operatius han surgit, normalment, de sistemes operatius senzills i petits als que se'ls ha anat afegint un nmero ms gran de funcionalitats. Aix els ha fet evolucionar i creixer fins convertir-los en programes grans i complexos formats per moltes funcions situades totes elles a un mateix nivell. Clars exemples d'aquest tipus de sistemes sn MS-DOS i UNIX. Ambds van comenar sent sistemes operatius petits, que van anar fent-se cada cop ms grans degut a la gran popularitat que van anar adquirint.

El problema que plantegen aquest tipus de sistemes radica amb la complexitat de modificar el sistema operatiu per afegir noves funcionalitats i serveis. Es a dir, afegir una nova caracterstica  implica la modificaci d'un gran programa, composat per milers de lnies de codi font i funcions, cada una de les quals pot invocar a d'altres aquant aix ho requereixi. Adems en aquest tipus de sistemes no es segueix el principi d'ocultaci d'informaci. Per solucionar aquest problema s necesari propocionar certa estructura al sistema operatiu.

L'alternativa es tenir una estructura de micronucli, on les parts funcionals estan dividides en unitats separades amb mecanismes de comunicaci extrictes entre ells..

Exemples de nuclis monoltics.

 Nuclis tipus Unix;
 Linux;
 Syllable;
 Unix;
 BSD;
 FreeBSD;
 NetBSD;
 OpenBSD;
 Solaris i OpenSolaris;
 AIX;
 DOS;
 DR-DOS;
 MS-DOS;
 Sistemes operatius Microsoft Windows 9x (95, 98, 98SE, Me) ;
 Nuclis del Mac OS fins Mac OS 8.6;
 OpenVMS;
 XTS-400;

Vegeu tamb.

Micronucli;
Nucli hbrid;
Nucli;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387377" title="Antoni Alsina i Amils" nonfiltered="4552" processed="4530" dbindex="149583">
Antoni Alsina i Amils (Trrega, 1864 - Barcelona, 1948) fou un pintor i escultor catal. Deixeble de Joan Sams, visqu un temps a Roma. Al seu retorn fou professor a l'Escola de la Llotja de Barcelona. Inici la seva carrera dins d'un estil clssic acadmic, amb preferncia pels temes histrics (L'Imperi Rom, 1899), evolucionant posteriorment al modernisme de moda a la Catalunya del moment. A l'Exposici Universal de Pars de 1900 guany la medalla d'or d'escultura amb Astcia i Fora. T obra exposada a diversos museus i espais pblics de Barcelona (Parc de Montjuc i Parc de l'Espanya Industrial) i de Madrid (Parc del Retiro).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387380" title="Bg (Unix)" nonfiltered="4553" processed="4531" dbindex="149584">


L'ordre bg s una ordre Unix que permet executar processos en segon terme (o background).bg tamb pot continuar un procs aturat. 
 
Vegeu tamb.
fg (Unix);
Ordre jobs;
Ordre sleep;
Gesti de processos Unix;
Control de tasques (Unix);

Referncies.
bg man page ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387381" title="Cant d'Ajaccio-3" nonfiltered="4554" processed="4532" dbindex="149585">

El cant d'Ajaccio-3 s un divisi administrativa francesa situat al departament de Crsega del Sud i la regi de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant d'Ajaccio dins el districte d'Ajaccio. La seva altitud vaira de 0 m (Ajaccio) a 787 m amb una altitud mitjana de 38 m.

Consellers generals.
 

 Composici .


(1) Fracci de comuna

 Enllaos externs .
 El cant d'Ajaccio-3 a la web de l'Insee;
 pla del cant d'Ajaccio-3 a Mapquest;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387383" title="Fg (Unix)" nonfiltered="4555" processed="4533" dbindex="149586">


fg s una ordre Unix que permet continuar l'execuci d'un procs susps. 

 Vegeu tamb .
 Ordre bg;
 Ordre jobs;
 Ordre sleep;
 Control de tasques (Unix);
 Senyal (informtica);
 Gesti de processos Unix;

Enllaos externs.
fg man page ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387384" title="Carles Buxad i Ribot" nonfiltered="4556" processed="4534" dbindex="149587">
Carles Buxad i Ribot (Barcelona, 1942) s un arquitecte catal. Format a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on s catedrtic d'Estructures des de 1970, treballa associat amb Joan Margarit i Consarnau. Obra conjunta seva sn el Mercat de Vitria (1977), la rehabilitaci de la Fbrica Aymerich de Terrassa com Museu de la Cincia i de la Tcnica de Catalunya, la reforma del Monument a Colom (1982-1984) i de l'Estadi i Anella Olmpica de Montjuc (1989). Forma part de l'equip que dirigeix les obres de la Sagrada Famlia. Va treballar a les obres de reestructuraci degudes a l'esfonsament per les obres del metro al Carmel (Barcelona), aix com en la rehabilitaci de pisos aluminsics del Tur de la Peira. Acadmic numerari de la Reial Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona (2003).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387385" title="Cant d'Ajaccio-4" nonfiltered="4557" processed="4535" dbindex="149588">

El cant d'Ajaccio-4 s un divisi administrativa francesa situat al departament de Crsega del Sud i la regi de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant d'Ajaccio dins el districte d'Ajaccio. La seva altitud vaira de 0 m (Ajaccio) a 787 m amb una altitud mitjana de 38 m.

Consellers generals.
 

 Composici .


(1) Fracci de comuna
 Enllaos externs .
 El cant d'Ajaccio-4 a la web de l'Insee;
 pla del cant d'Ajaccio-4 a Mapquest;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387387" title="Cant d'Ajaccio-5" nonfiltered="4558" processed="4536" dbindex="149589">

El cant d'Ajaccio-5 s un divisi administrativa francesa situat al departament de Crsega del Sud i la regi de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant d'Ajaccio dins el districte d'Ajaccio. La seva altitud vaira de 0 m (Ajaccio) a 787 m amb una altitud mitjana de 38 m.

Consellers generals.
 

 Composici .


(1) Fracci de comuna
 Enllaos externs .
 El cant d'Ajaccio-5 a la web de l'Insee;
 pla del cant d'Ajaccio-5 a Mapquest;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387390" title="Comunicaci entre processos" nonfiltered="4559" processed="4537" dbindex="149590">
La comunicaci entre processos, en angls IPC (Inter-process Communication), s una funci bsica dels sistemes operatius.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387391" title="Cant d'Ajaccio-6" nonfiltered="4560" processed="4538" dbindex="149591">

El cant d'Ajaccio-6 s un divisi administrativa francesa situat al departament de Crsega del Sud i la regi de Crsega.

 Geografia .
El cant s organitzat al voltant d'Ajaccio dins el districte d'Ajaccio. La seva altitud vaira de 0 m (Ajaccio) a 787 m amb una altitud mitjana de 38 m.

Consellers generals.
 

 Composici .


(1) Fracci de comuna

 Enllaos externs .
 El cant d'Ajaccio-6 a la web de l'Insee;
 pla del cant d'Ajaccio-6 a Mapquest;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387395" title="Esdeveniment impossible" nonfiltered="4561" processed="4539" dbindex="149592">
En matemtiques i ms concretament en estadstica i teoria de la probabilitat, un esdeveniment impossible s el que mai no es realitza. Per tant s un esdeveniment x amb probabilitat zero, es a dir Pr(x) = 0.

Un esdeveniment impossible no representa un concepte tan estricte com la impossibilitat lgica. Tots els esdeveniments amb impossiblitat lgica sn esdeveniments impossibles per al revs no s el cas. 

 Exemple 1: 
 Quan llancem un dau i miram el resultat:
 Que surti un nombre ms gran que 6.

s al mateix temps lgicament impossible i un esdeveniment impossible. En canvi 

 Exemple 2:
 Quan llancem un dau, que la vora inferior esquerra del dau caigui sobre la taula exactament en un punt que es troba a una distncia de  metres d'un dels cantons de la taula i a 1,3 metres de l'altre. 

No s lgicament impossible si la taula fa 2 x 3 metres, per s un esdeveniment impossible perqu hi ha infinits punts a la taula i la probabilitat de que el dau caigui de forma que la seva vora quedi exactament en aquest punt s zero.

 Referncies i notes.

 Tannenbaum, Peter and Robert Arnold (1992). Excursion in Modern Mathematics. Englewood Cliffs, New Jersey: Prentice Hall. ISBN 0132982331;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387397" title="Cant d'Arzacq-Arraziguet" nonfiltered="4562" processed="4540" dbindex="149593">

El cant d'Arzacq-Arraziguet s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb 23 municipis. 

Municipis.

Arget;
Arzacq-Arraziguet;
Bouillon;
Cabidos;
Coublucq;
Fichous-Riumayou;
Garos;
Gus-d'Arzacq;
Larreule;
Lonon;
Louvigny;
Malaussanne;
Mazerolles;
Mracq;
Mialos;
Montagut;
Morlanne;
Piets-Plasence-Moustrou;
Pomps;
Poursiugues-Boucoue;
Sby;
Uzan;
Vignes.

Histria.



Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387402" title="Cant de Billre" nonfiltered="4564" processed="4541" dbindex="149595">

El cant de Billre s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb un nic municipi, el de Billre (Vilhra en occit). 

Municipis.

Vilhra;

Histria.


Notes.


Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387404" title="Dumenicu Carlotti" nonfiltered="4565" processed="4542" dbindex="149596">
Dumenicu Carlotti (U Petrosu,  1877-1948) fou un sacerdot i escriptor en cors, ms conegut pel seu pseudnim Martinu Appinzapalu. Fou amic de Santu Casanova i collabor en la revista A Muvra, on public bona part de la seva obra. 

 Obres .
 Canzone nustrale. Trinnichellu (1923);
 Barba Bianca l'Antigone (1924);
 Raconti  fole di l'Isula Persa (1924);
 Manualettu di a parlata corsa (1925);
 Pampame corse (1926) ;
 Lessicu comparativu corsu-italianu-francese (1924) ;
 Almanaccu di Grossu Minutu d'Alisgiani (1930);

 Enllaos externs .
  Biografia i extracte de la seva obra;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387406" title="Cant de Garlin" nonfiltered="4566" processed="4543" dbindex="149597">

El cant de Garlin s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb 19 municipis. 

Municipis.

Aubous;
Aydie;
Baliracq-Maumusson;
Boueilh-Boueilho-Lasque;
Burosse-Mendousse;
Castetpugon;
Conchez-de-Barn;
Diusse;
Garlin;
Mascaras-Haron;
Moncla;
Mont-Disse;
Mouhous;
Portet;
Ribarrouy;
Saint-Jean-Poudge;
Tadousse-Ussau;
Taron-Sadirac-Viellenave;
Vialer.

Histria.
El 1790, Conchez va ser el centre d'un canton composat per les comunes d'Arricau, Arross, Aubous, Aurions, Aydie, Burosse-Mendousse, Cadillon, Crouseilles, Diusse, Lasserre, Mont, Portet, Saint-Jean-Poudge, Tadousse-Ussau i Vialer, i depenent del districe de Pau. Per altra banda, Garlin era el centre d'un cant que comprenia les comunes de Baliracq-Maumusson, Boueilh-Boueilho-Lasque, Castetpugon, Garlin, Mascaras-Haron, Moncla, Mouhous, Pouliacq, Ribarrouy i Taron-Sadirac-Viellenave.



Notes.


Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387409" title="Carulu Giovoni" nonfiltered="4567" processed="4544" dbindex="149598">
Carulu Giovoni fou un escriptor cors, nascut a Zonza el 5 d'agost de 1879 i mort a Ajaccio el 1963. Treball com a farmacutic a Marsella. Collabor`a la revista bilnge U Lariciu, fundada el 1927. Tamb tradu al cors les Bucliques de Virgili.

 Obres .
 Favule Corse;
 1927: U me paisolu;
 1930: I Profumi di l'Isula;
 A Merria  Fiffina;
 Favule corse;
 Ziu Carl'Andria di Carrughju in Paradisu;

 Rifarenzi .
  Desanti, Paulu, 1994, Un pueta taravesu : Carulu Giovoni, l omu di a vadina, U Taravu;
  Referncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387410" title="Societat d'Agricultura de l'Empord" nonfiltered="4568" processed="4545" dbindex="149599">
La Societat d'Agricultura de l'Empord, va ser fundada l'any 1845 per Narcs Fages de Rom (1813-1884), membre d'una important famlia amb avantpassats de notaris i d'advocats de Figueres. Aquesta instituci va ser la primera d'Espanya del seu gnere, i desprs es va integrar a l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre. 

Entre d'altres coses, la Societat d'Agricultura de l'Empord, junt amb la Granja-Escola de Fortianell, va promoure, per per tal d introduir a la comarca nous conreus, la rompuda de prats i closes de l'Empord (les closes son, en la denominaci popular, prats seminaturals que, des de molt antic, s han utilitzat per obtenir herba per al bestiar, ja sigui de forma directa, mitjanant la pastura - closa de pastura - o, indirectament, mitjanant el dall - closa de dall -). 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387411" title="Metro de Nova York" nonfiltered="4569" processed="4546" dbindex="149600">



El Metro de Nova York (en angls New York City Subway) s un sistema de trnsit rpid propietat de la ciutat de Nova York. L'Autoritat del Trnsit de la Ciutat de Nova York (NYCTA) en t l'usdefruit, NYCTA s una filial de l'Autoritat Metropolitana de Transport. s un dels sistemes de transport pblic ms extens del mn, amb 468 estacions, i 369 quilmetres de rutes, que traduit sn 1056 km de vies. A ms de la gran extensi s un dels pocs metros del mn que est obert les 24 hores del dia els 365 dies de l'any. 

Tot i que s conegut com the subway (en catal "el subterrani"), que implica que opera sota terra, el 40% del sistema circula en superfcie (a l'illa de Manhattan s totalment soterrat i en parts de la resta de districtes.), inclou estructures elevades, viaductes, terraplens i en superfcie. 

Actualment es troba en construcci la primera fase de la lnia de Second Avenue, a la zona est de Manhattan, per descongestionar la lnia IRT Lexington Avenue.

 Lnies i rutes .

La majoria de sistemes de trnsit rpid sn rutes esttiques, i per tant una lnia s sinnim de ruta. A Nova York, les rutes canvien sovint quan s'obren noves connexions o les necessitats de la poblaci canvien. La lnia descriu el cam fsic mentre que la ruta descriu per on passa i les terminals d'ambds costats.

Les "rutes" (tamb anomenades "serveis") es distingeixen per un nmero o lletra, mentre que les lnies tenen noms.

Hi ha 26 serveis a la xarxa del metro, incluint tres trens llanadora de curt recorregut. Cada ruta t un color que representa la lnia per on passa principalment a Manhattan i pot estar etiquetada com local o exprs. Crosstown Line t un color assignat diferent des de que no passa per Manhattan, i les llanadores tenen un color gris fosc.

L'actual sistema de colors representa el mapa oficial que propos R. Raleigh D'Adamo, advocat que particip al concurs que va organitzar l'Autoritat del Trnsit de 1964. D'Adamo va proposar un color per cada lnia en comptes de noms tres colors (que representava el sistema de cada empresa que operava). 



 Referncies .






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387413" title="Cant de Juranon" nonfiltered="4570" processed="4547" dbindex="149601">

El cant de Juranon s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb 6 municipis. 

Municipis.

Bosdarros;
Gant;
Juranon;
Laroin;
Pau (Sud);
Saint-Faust;

Histria.



Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387414" title="Meylan" nonfiltered="4571" processed="4548" dbindex="149602">


Meylan s un municipi del departament francs de la Isra, a la regi de Roine-Alps.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387416" title="Cant de Lembeye" nonfiltered="4572" processed="4549" dbindex="149603">

El cant de Lembeye s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb 31 municipis. 

Municipis.

Anoye;
Arricau-Bordes;
Arross;
Aurions-Idernes;
Bassillon-Vauz;
Btracq;
Cadillon;
Castillon (Cant de Lembeye);
Corbre-Abres;
Coslda-Lube-Boast;
Crouseilles;
Escurs;
Gayon;
Gerderest;
Lalongue;
Lannecaube;
Lasserre;
Lembeye;
Lespielle;
Luc-Armau;
Lucarr;
Lussagnet-Lusson;
Maspie-Lalonqure-Juillacq;
Momy;
Monassut-Audiracq;
Moncaup;
Monpezat;
Peyrelongue-Abos;
Samsons-Lion;
Smacq-Blachon;
Simacourbe.

Histria.


Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387417" title="Medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="4573" processed="4550" dbindex="149604">
El medaller dels Jocs Olmpics d'estiu de 1960 presenta totes les medalles lliurades als esportistes guanyadors de les proves disputades en aquest esdeveniment, realitzat entre el 25 d'agost i l'11 de setembre de 1960 a la ciutat de Roma (Itlia).

Les medalles apareixen agrupades pels Comits Olmpics Nacionals participants i s'ordenen de forma decreixent contant les medalles d'or obtingudes; en cas d'haver empat, s'ordena d'igual forma contant les medalles de plata i, en cas de mantenir-se la igualtat, es conten les medalles de bronze. Si dos equips tenen la mateixa quantitat de medalles d'or, plata i bronze, es llisten en la mateixa posici i s'ordenen alfabticament.

Medaller.





Vegeu tamb.
  Comit Olmpic Internacional - Medaller Roma 1960;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387418" title="Xavier Albert i Gallart" nonfiltered="4574" processed="4551" dbindex="149605">
Xavier Albert i Gallart (Lloret de Mar, Selva, 8 de setembre de 1962) s director d'escena, actor, gestor teatral i compositor.

Realitz estudis musicals a Barcelona, Madrid i a l'estranger. Ha estrenat a diversos festivals de msica per tot Europa. Fou director del Festival Grec de Barcelona (1996-1999).

Ha obtingut diversos premis per la msica (Generalitat de Catalunya, per l'pera Schneider), projectes (Nacional Adri Gual, 1992 per Ritter, Deve, Voss : un dinar a casa d'en Ludwig W.) i direcci (Crtica Teatral de Barcelona, 1994 per Un Otello per a Carmelo Bene). Ha dirigit i publicat l'obra dramtica Hedda Gabler sobre textos de Henrik Ibsen, 1993, Macbeth o Macbetto sobre textos de William Shakespeare, 1997 i Hamlet sobre textos de William Shakespeare i Jules Laforque.

Ha compost tres sardanes.

Enllaos externs.
Llista de sardanes a Sardanista.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387423" title="Cant de Lescar" nonfiltered="4575" processed="4552" dbindex="149606">

El cant de Lescar s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb 14 municipis. 

Municipis.

Arbus;
Artiguelouve;
Aussevielle;
Beyrie-en-Barn;
Bougarber;
Caubios-Loos;
Denguin;
Lescar;
Lons;
Momas;
Poey-de-Lescar;
Sauvagnon;
Siros;
Uzein;

Histria.


Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387426" title="Cant de Montaner" nonfiltered="4576" processed="4553" dbindex="149607">

El cant de Montaner s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb 15 municipis. 

Municipis.

Aast;
Baleix;
Bdeille;
Bentayou-Sre;
Casteide-Doat;
Castra-Loubix;
Labatut;
Lamayou;
Maure;
Monsgur;
Montaner;
Ponson-Debat-Pouts;
Ponson-Dessus;
Pontiacq-Viellepinte;
Sedze-Maubecq;

Histria.


Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387429" title="Consell executiu de Crsega" nonfiltered="4577" processed="4554" dbindex="149608">
El Consell executiu de Crsega s l'rgan executiu de la Collectivitat Territorial de Crsega. s un veritable govern regional que assegura la coherncia i estabilitat necessria en la gesti dels afers de la CTC.

s composta pel president i de vuit consellers, elegit per un perode de sis anys per l'Assemblea de Crsega d'entre els seus membres, i dirigeis l'acci de la  Collectivitat Territorial de Crsega, principalment en les competncies de desenvolupament econmic i social, acci educativa i cultural i defensa de l'espai natural. Pot ser revocat per una moci de censura de l'Assemblea de Crsega.

El president du Consell executiu.
El president del Consell executiu exerceix el poder executiu de la Collectivitat Territorial  de Crsega, que a les altres regions s detingut pel president del Consell Territorial. s el representant de la Collectivitat Territorial  de Crsega en tots els seus actes civils i jurdics.  Prepara i executa les deliberacions de l'Assemblea de Crsega. Ordena les despeses i s el cap de serveis de la Collectivitat i gerent del seu patrimoni, exercint-hi poders de policia.  

Els presidents des de 1992.
 Des d'abril de 2004 : Ange Santini;
 1992-2004 : Jean Baggioni;

Composici.
El Consell executiu de Crsega s compost de nou membres :

 Ange Santini, president del Consell executiu ;
 Jean-Claude Bonaccorsi, president de l'Oficina de Desenvolupament Agrcola i Rural de Crsega (ODARC) ;
 Antoine Giorgi, president de l'Agncia del Turisme de Crsega, amb competncies en turisme, aparell educatiu, ensenyament superior, recerca, llengua i cultura corses.
 Stphanie Grimaldi, president de l'Oficina d'Equipament Hidrulic de Crsega, amb competncies tamb en urbanisme i muntanyes ;
 Simone Guerrini, gesti de les competncies audiovisuals, culturals i patrimoni;
 Jean-Pierre Leccia, les competncies d'ensenyament secundari i formaci professional.   ;
 Jrme Polverini, president de l'Oficina del Medi Ambient de Crsega, amb competncies en medi ambient, eliminaci de residus, prevenci d'incendis, habitatge social i afers europeus.
 Antoine Sindali, president de l'Oficina dels Transports de Crsega, amb competncies sobre transports martims i aeris, ports, aeroports, ferrocarrils i carreteres. ;
 Marie-Ange Susini, les competncies en esports, joventut i sanitat;

Enllaos externs.
 Web de la Collectivitat Territorial  de Crsega;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387431" title="Nydia" nonfiltered="4578" processed="4555" dbindex="149609">
Nydia s l'nic programa de TV3 que parla 5 minuts a la setmana de la sardana, la dansa nacional de Catalunya, que mou milers de persones cada cap de setmana. El programa est dedicat a la msica i dansa tradicional de Catalunya.

L'anterior programa dedicat ntegrament a la sardana es va clausurar l'any 2002 amb el segent missatge publicitari:
El programa Sardana del Canal 33 canvia de nom, de canal i d'horari d'emissi. A partir d'ara ser Nydia, amb ms propostes a l'entorn de la msica de cobla, la sardana i la dansa catalana d'arrel tradicional. L'emissi ser els dissabtes a les 9 del mat a TV3.

Com a exemple de les noves propostes, en el programa 387 del 23 de novembre de 2008 ja n'hi se'n parla.

Referncies.

Enllaos externs.
Web del programa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387434" title="Castellers del Poble Sec" nonfiltered="4579" processed="4556" dbindex="149610">
Els Castellers del Poble Sec sn una colla de la ciutat de Barcelona, jove i amb moltes ganes de crixer. Els podreu reconixer a les places per la camisa blau cel i l escut. Avui son una petita gran famlia formada per prop de 150 persones.

 Histria .

La colla va nixer a finals del 1998 i es va presentar oficialment el juliol de 1999. Al llarg d aquests anys han aixecat ms de 250 castells, dominant sobradament totes les construccions de sis pisos i el pilar de 5. Tamb han fet espordicament castells de set, i consolidar-los s el gran repte de la colla.

Des dels seus inicis la colla ha volgut fer castells des de i per al barri. La personalitat i singularitat dels Castellers del Poble Sec radica en la relaci de la colla amb el seu entorn.

 Enllaos externs .
 Castellers del Poble Sec;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387435" title="Ange Santini" nonfiltered="4580" processed="4557" dbindex="149611">

Ange Santini, (Calvi, Alta Crsega, 10 de juny de 1959), s un poltic cors, president del Consell executiu de Crsega des del 4 d'abril de 2004, aix com alcalde adjunt de Calvi pel partit Uni pel Moviment Popular (UMP). El president del Consell executiu s el principal responsable poltic de Crsega, on exerceix el poder executiu.  

 Crrecs poltics .

1983 :	Conseller municipal de Calvi;
1995 :	Alcalde de Calvi;
1997 :	President del SIVU Sanitari de Balagne;
1998 :	Conseller territorial;
1999 :	Reescollit conseller territorial, president de la Comissi de Desenvolupament Ecnomic i Ordenament del Territori ;
2001 :	Reescollit alcalde de Calvi, president de l Associaci dels alcaldes de Balagne;
2002 :	president fundador de la Communaut de communes de Calvi Balagne, vice-president de l Assemblea de Crsega, president del Grup  le Rassemblement   l Assemblea de Crsega;
2003 :	president fundador del centre turstic de Balagne;
2004 :	Elegit president del Consell executiu de Crsega, adjunt a l'alcalde de Calvi;
2005 :       Es presenta a les eleccions senatorials contra Franois Vendasi (PRG);
2006 :	president de l Agncia de Desenvolupament Econmic de Crsega (ADEC);
2008 :	Reescollit alcalde de Calvi  ;

 Enllaos externs .

Blog d'Ange Santini, President del Consell executiu de Crsega;
Profil sur Facebook;
Web de la Collectivitat territorial de Crsega;
Web de Calvi;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387439" title="Jean Baggioni" nonfiltered="4581" processed="4558" dbindex="149613">
Jean Baggioni (Tox, 1939), s un mestre i poltic cors, militant de la (UMP) de Crsega, alcalde de Ville-di-Pietrabugno (Alta Crsega), i antic president del consell executiu de l'Assemblea de Crsega (1992-2004), aix com antic eurodiputat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387443" title="George Fenton" nonfiltered="4582" processed="4559" dbindex="149614">
George Fenton (Londres, 19 d'octubre de 1950) s un compositor britnic, especialment fams per ser l'autor d'algunes bandes sonores per a pellculas i la televisi, malgrat que tamb escriu per al teatre. 

El seu nom vertader s George Richard Ian Howe, curs estudis en l'escola de Saint Edward a Oxford. Inicialment Fenton treball com actor, assolint un paper en l'obra Fourty Years On, d'Alan Bennet. Posteriorment es guany un cert reconeixement desprs d'aparixer successivament en el pellcula Private Road, la telesrie La granja dEmmerdale Farm i en la primera obra d'Alan Bennet per la televisi, A Day Out, dirigit per Stephen Frears i emesa el 1972.

Freqentment sollicitat per tocar un instrument musical en les produccions, Fenton decid aviat reedificar llur carrera envers la composici. El 1974 assol la seva comissi important, desprs de composar i dirigir la banda sonora per la producci teatral de Peter Gill, Twefth Night, representada per la Royal Shakespeare Company a Stratford-upon-Avon. Aix li serv per treballar a posteriori al teatre britnic, composant treballs pel Teatre Nacional, el Royal Exchange Theatre, La Cort Reial, els estudis Riverside i de nou la Royal Shakespeare Company.

El 1976 Fenton escriv llur primer treball per una obra televisiva, Hitting Town per Stephen Poliakof i produda per Peter Gill.

Compos les bandes sonores per Six Plays, d'Alan Bennett, emeses durant 1978 i 1979. la seva collaboraci continu el 1892 amb la srie Objects of Affection. Un any ms tard compos la msica del telepellcula An Englishman Abroad (1983), de Bennett, dirigit per John Schlesinger. Fenton tamb compos tots els episodis de l'aclamada srie de Bennett Talkng Heads (1987), i una dcada ms tard, el 1998, Talking Heads 2.

Fenton tamb collabor regularment amb el director Stephen Frears composant per llurs produccions televisives Bloody Kids (1979), Going Gently (1981),  (1983), i Walter and June (1983).

A mitjans dels anys vuitanta, Fenton, composava per series d'alt pressupost incloent les guardonades The Jewel in the Crown (1984) i The Monocled Mutineer (1986).

Potser la srie qu, per a Fenton, assol la major audincia fou Bergerac, la qual va estar en antena durant deu anys, entre 1981 i 1991, per la qual reb el seu primer gran premi, un BAFTA, el 1982.

Fenton ha treballat per nombrosos programes sobre fauna salvatge, sovint per el productor David Attenborough. Llur iniciaci fou en les sries de la BBC Wildlife on One i Natural World, i continu amb documentals especials com Polar Bear. A continuaci una llista d'alguns dels ms de setanta treballs:


84 Charing Cross Road;
Entropy;
Gandhi;
The Wind That Shakes the Barley;
The History Boys;
Les amistats perilloses;
The Fisher King;
La follia del rei George;
Shadowlands;
Groundhog Day;
Fight Club  ;
Cry Freedom;
Mrs Henderson Presents;
Land and Freedom;
We're No Angels;
Clockwise;
The Crucible;
Bewitched;
Bergerac;
Talking Heads;
The Jewel in the Crown;
The Blue Planet;
Planet Earth;
Dangerous Beauty;
Ever After: A Cinderella Story;

Llur trajectria en aquest gnere l'assolit i consolidat fermament com el compositor dels documentals ms importants de la BBC.

Fenton ha collaborat al llarg de la seva carrera amb gran quantitat de directors de cinema, alguns de tant renom com Neil Jordan, Harold Ramis o Pedro Almodvar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387446" title="Socinianisme" nonfiltered="4583" processed="4560" dbindex="149615">
El Socianisme fou un moviment ideolgic religis elaborat per Lelio Socini i Faust Socini. Basat en l'antitrinitarisme de Miquel Servet, l'anabaptisme i una interpretaci racionalista del cristianisme. Nega els sagraments. La salvaci no ve del sacrifici de Jesucrist acceptat pel Pare, sin de la imitaci de Jess per l'esfor tic. Esfor i obedincia que porten l'home al veritable coneixement de Du unitari i de Jess, home divinitzat, que garanteix la resurrecci dels homes que imitin la seva vida. Actualment aquest moviment s conegut per unitarisme als EUA.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387447" title="Luis de Urquijo y Ussa" nonfiltered="4584" processed="4561" dbindex="149616">
Luis de Urquijo y Ussa (Llodio, laba, 1887 - Madrid, 1956) fou un banquer i poltic espanyol, fet marqus d'Amurrio per Alfons XIII el 1919. No va acabar estudis universitaris i es dedic a gestionar les empreses familiars, aix fou president del Banco Urquijo Vascongado, Elctrica de Castilla i la Compaa Auxiliar de Ferrocarriles, aix com membre del consell d'administraci de Construcciones Electromecnicas, Duro Felguera, Saltos del Alberche i Unin Elctrica Madrilea. El 1920 particip en la creaci de la Compaa Hispano Americana de Electricidad (CHADE) i fins el 1923 fou president de la Compaa Arrendataria de Tabacos.

Alhora, particip activament en poltica. Fou escollit diputat pel districte d'Amurrio pel Partit Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1914 i com a independent catlic i dinstic basc pel mateix districte a les eleccions de 1916, 1918, 1919 i 1923.

 Enllaos externs .
 Biografia amb fotografia;
 Biografia a l'Enciclopdia Basca Auamendi;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387449" title="Fierljeppen" nonfiltered="4585" processed="4562" dbindex="149617">
El mot Fierljeppen pertany al fris i significa 'saltar aigua el ms lluny possible'.

Fierljeppen s un esport d'estiu propi dels Pasos Baixos que consisteix en saltar un canal amb un pal (polsstok) el ms lluny possible.

Un salt de Fierljeppen compta amb diverses parts. Primer hi ha un esprint cap al pal de salt, un bot per a agafar-s'hi, pujar-hi fins dalt de tot, decantar-se cap a l'altra banda del canal i finalment saltar del pal a terra el ms lluny possible de la vorera.

Hi ha dues federacions que organitzen competicions oficials, la federaci holandesa (Polststokbond Holland o PHB) i la federaci frisona (It Frysk Ljeppers Boun o FLB).
La federaci nacional neerlandesa (de Nederlandse Fierljeppenbond o NFB) organitza cada any una competici nacional (la federaci holandesa contra la frisona).

Les competicions tenen lloc a les provncies de Frysln, Groningen, Utrecht o Zuid-Holland.

 Histria .
En les zones amb molts canals dels Pasos Baixos, des de fa com a mnim mil anys, es fan servir pals llargs per a creuar els canals. Existeixen documents de competicions d'aquesta prctica des del segle XVIII.
La federaci frisona s la ms antiga, fundada el 1956. Des d'en organitza competicions oficials.
Fins al 1975 els pals eren de fusta, amb un mxim de 10 metres de llargada. Posteriorment es feien d'alumini. A partir del 2006 s'ha passat a saltar amb pals de carb reforat, amb una llargada de fins 13,25 metres.

 Rcords .
 Snior: 20.76 metres Bart Helmholt de Hurdegaryp, Frysln (22 agost 2007, Grijpskerk, Groningen). ;
 Jnior: 20.41 metres Jaco de Groot de Kamerik, Utrecht (9 agost 2006, Linschoten, Utrecht). ;
 Infants: 18.45 metres Alwin Fonk de Burgum, Frysln (26 agost 2006, Drylts, Frysln).  ;
 Femenina: 15.70 metres Anna-Jet Leyenaar de Snits, Frysln (6 agost 2008, Drylts, Frysln).

 Enllaos externs .

Federaci frisona de Fierljeppen
Federaci holandesa de Fierljeppen
Federaci nacional dels Pasos Baixos de Fierljeppen









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387452" title="Llista de lnies del Metro de Nova York" nonfiltered="4586" processed="4563" dbindex="149618">

 IRT .
Broadway - Seventh Avenue Line (Bronx Manhattan Brooklyn);
Llanadora de 42nd Street (Manhattan);
Dyre Avenue Line (Bronx);
Eastern Parkway Line (Brooklyn);
Flushing Line (Manhattan Queens);
Jerome Avenue Line (Bronx);
Lenox Avenue Line (Manhattan);
Lexington Avenue Line (Manhattan);
New Lots Line (Brooklyn);
Nostrand Avenue Line (Brooklyn);
Pelham Line (Bronx);
White Plains Road Line (Bronx);

 BMT .
63rd Street Line* (Manhattan);
Archer Avenue Line* (Queens);
Astoria Line (Queens);
Brighton Line (Brooklyn);
Broadway Line (Manhattan);
Canarsie Line (Manhattan Brooklyn);
Fourth Avenue Line (Brooklyn);
Llanadora de Franklin Avenue (Brooklyn);
Jamaica Line (Brooklyn Queens);
Myrtle Avenue Line (Brooklyn Queens);
Nassau Street Line (Manhattan);
Sea Beach Line (Brooklyn);
West End Line (Brooklyn);

IND.
63rd Street Line* (Manhattan Queens);
Archer Avenue Line* (Queens);
Concourse Line (Bronx);
Crosstown Line (Brooklyn Queens);
Culver Line (Brooklyn);
Eighth Avenue Line (Manhattan Brooklyn);
Fulton Street Line (Brooklyn Queens);
Queens Boulevard Line (Queens);
Llanadora de Rockaway Line (Queens);
Second Avenue Line (Manhattan) (en construcci);
Sixth Avenue Line (Manhattan);

(*) Lnies compartides per IND i BMT

Connexions.
Tnel connexi de 60th Street (Queens);
Connexi de Chrystie Street (Manhattan);

Vegeu tamb.
Metro de Nova York;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387453" title="Joan Caball i Goyeneche" nonfiltered="4587" processed="4564" dbindex="149619">
Joan Caball i Goyeneche fou un poltic catal, originari de Mra d'Ebre. Treballava com a corredor de comer i fou escollit diputat pel Partit Republic Democrtic pel districte de Gandesa a les eleccions generals espanyoles de 1907, 1910, 1914 i 1920. Grcies a les seves gestions es va construir el pont sobre l'Ebre a Mra d'Ebre. El 1918 va escriure Inferioridad de la raza catalana. Cartas a mi hermano. Lerroux. Camb y la autonoma de Catalua.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387455" title="Atletisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="4588" processed="4565" dbindex="149620">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es disputaren 34 proves atltiques, 24 en categoria masculina i 10 en categoria femenina. Les proves es realitzaren a l'Estadi Olmpic de Roma entre els dies 23 de novembre i 1 de desembre de 1956.

Respecte als Jocs anteriors s'introud una nova prova en categoria femenina en la modalitat de 800 metres llisos. Participaren un total de 1.016 atletes de 73 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Atletisme 1960;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387457" title="Faust Socini" nonfiltered="4589" processed="4566" dbindex="149621">

Faust Socini (5 de desembre de 1539 - 4 de mar de 1604) fou un reformador antitrinitari itali.

Nascut a Siena, en una famlia acomodada, el que li va permetre dedicar-se ntegrament als estudis. Influt pel seu oncle Lelio Socino (1529-1562), va desenvolupar una teologia racionalista basada en el rebuig de la Trinitat, que arribaria a ser coneguda posteriorment com socinianisme. Des de 1580 resid a Polnia, a on va ser el pensador ms influent de l'esglsia antitrinitria dels Germans Polacs, de teologia servetiana i anabaptista, malgrat que mai arrib a ser membre de la mateixa per negar-se a ser batejat de nou. Casat en 1586 amb Elizabeth Morsztyn, tingu una filla i enviud al any segent. Desprs de ser assaltat i colpejat brutalment per estudiants catlics el 1594, la seva salut qued greument tocada. Mor deu anys desprs a Luslawice (Polonia). Les seves obres escrites sn principalment comentaris sobre els evangelis i correspondncia. El seu pensament teolgic qued resumit pels seus seguidors en el Catecisme Racovi (1609). La teologia sociniana es considera l'origen del Unitarisme.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387459" title="OpenSPARC" nonfiltered="4590" processed="4567" dbindex="149622">
OpenSPARC s un projecte de hardware obert SPARC iniciat el desembre de 2005 que disfruta d'una llicncia GPLv2. La contribuci inicial al projecte va ser feta amb codi Verilog de nivel de transferencia de registre (RTL) per un microprocessador complet de 64 bits i 32 fils d'execuci (threads), aquest era el RTL pel procesador UltraSPARC T1, de l'empresa Sun Microsystems. El 21 de mar de 2006, Sun va llanar el codi font pel nucli T1 IP sota la GPL. El 7 d'agost de 2007, Sun va anunciar que el RTL pel procesador UltraSPARC T2 tambi estaria disponible per mitj del projecte OpenSPARC.

 Implementacions derivades .
 UltraSPARC T1;
 UltraSPARC T2;
 S1 Core - Una implementaci derivada;

 Vegeu tambi .
Hardware lliure;
Hardware obert;
OpenRISC;
LEON;
SPARC (Scalable Processor ARChitecture);
FPGA;

 Enllaos externs .
 Lloc web de la comunitat OpenSPARC  ;
 Lloc d'informaci d'OpenSPARC ;
 codi font de T1 ;
 Especificacions de T1 ;
Directori obert: Ordenadors: Hardware: Components: Procesadors: SPARC: Codi obert ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387460" title="Josep Zulueta i Gomis" nonfiltered="4591" processed="4568" dbindex="149623">
Josep Zulueta i Gomis (Barcelona, 1858 - 1925) fou un poltic i economista catal. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona, i es doctor a la Universitat de Madrid. Durant la seva estada, influt per Emilio Castelar, va afiliar-se al Partit Republic Democrtic Federal, per desprs fou l'organitzador a Catalunya del Partido Reformista de Melquades lvarez, del que tamb en fou diputat pel districte de Vilafranca del Peneds a les eleccions generals espanyoles de 1903, 1905, 1907, 1910, 1914, 1916, 1918, 1919 i 1920. 

Alhora, fou autor de nombrosos estudis d'economia agrcola com la filloxera i la rabassa morta a la revista Catalua Agrcola i als diaris La Vanguardia i La Publicidad, fundador de la Federaci Agrcola Catalano-Balear, president de la Lliga de Productors de Catalunya (fundada el 1893) i de l'Agrupaci Mtua del Comer i de la Indstria, i membre de la direcci de l'IACSI (1899-1902), des de les quals foment les exportacions comercials catalanes a l'Amrica del Sud i la creaci d'un Banc Nacional Agrari.  

 Obres .
 Los problemas del Rif;
 La ciencia y el arte de pensar correctamente;
 Canales de riego;

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387461" title="Altipl Brasiler" nonfiltered="4592" processed="4569" dbindex="149624">

El Altipl Brasiler (o Planalto Brasileiro) s una regi geogrfica extensa, que cobreix la majoria de les regions oriental, meridional i central del Brasil, ocupant a prop de meitat de l'rea terrestre del pas (o 4.000.000 km). A ms a ms, la vasta majoria de la poblaci del Brasil viu a les terres altes o a la estreta regi costera immediatament adjacent a l'altipl.

Antics fluixos de lava basltica van donar origen a molt de la regi. Tanmateix, el temps d'activitat geofsica dramtica hi ha molt han passat, i avui ja no hi ha cap activitat ssmica o volcnica significativa. L'erosi tamb va exercir un important paper en la formaci de l'altipl, formant extensos dipsits sedimentaris i gastant les muntanyes.

El altipl brasiler s notable per la gran varietat all trobada: existeixen diversos biomes, condicions climtics vastament diferents, molts tipus de sl, i milers d'espcies d'animals i de plantes.

A causa de la seva extensi i diversitat de caracterstiques, el altipl brasiler se subdivideixe en tres parts: el altipl atlntic, estenent al llarg de la costa oriental del Brasil, amb unes quantes serralades; el altipl central (o Planalto Central) que ocupa la regi centre-oest i s format per planells sedimentaris i antics planells cristallins; i el altipl meridional que predomina a les regions sud-est i sud, formada per terres sedimentaris cobertes parcialment per vessaments de lava basltics que han format la terra frtil anomenat localment de "terra porpra" (la qual s realment vermella).

Referncies.


Enllaos externs.
 Informaci sobre cultura e histria brasilera;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387462" title="Miroslav Djukic" nonfiltered="4593" processed="4570" dbindex="149625">
Miroslav  uki  (de vegades citat, sobretot a Espanya, com Miroslav Djuki ) (abac, Srbia, Repblica Federal Socialista d'Iugoslvia, 19 de febrer de 1966), s un ex futbolista serbi. Actualment s el seleccionador de Srbia. 

 Trajectria . 
 Com jugador . 
Va iniciar la seva carrera en el club de la seva ciutat natal, el FK abac, on va romandre fins fitxar pel FK Rad en 1989. Desprs d'una temporada es va incorporar al Deportivo de La Corunya, en aquells dies en la Segona Divisi d'Espanya. 

Djukic va ser un dels protagonistes d'eclosi de l'equip gallec entre els grans del futbol espanyol. El serbi ser recordat per fallar un penalt en l'ltim minut de l'ltima jornada de la temporada 1993/94, que hagus perms al club corunys conquistar la seva primera lliga. Encara aix, la segent temporada va assolir el primer ttol per al seu club, la Copa del Rei, jugant com titular la final contra el Valncia. Posteriorment va conquerir la Supercopa d'Espanya, abans de fitxar pel Valncia CF a l'estiu de 1997. 

Tot i la seva experincia (va arribar a Valncia amb 31 anys), va romandre en el club x sis temporades, en les quals va conquistar finalment el campionat de Lliga en 2002. Va acabar la seva carrera la temporada 2003/04 en les files del CD Tenerife. 

 Com entrenador . 
Desprs de retirar-se va regressar a viure a Valncia, on va exercir de comentarista esportiu en diverses emissores de rdio i, simultniament, es va treure el carnet d'entrenador. El seu primer repte va ser al capdavant de la selecci sub-21 de Srbia, amb la qual es va proclamar sotscampi d'Europa. 

A principis de 2007 va assumir la direcci tcnica del Partizan de Belgrad de la primera divisi srbia, arribant al segon lloc de lliga. Al desembre de 2007 va decidir no renovar el seu contracte amb els grobari i poc desprs va ser designat seleccionador nacional de Srbia, en substituci de Javier Clemente. 

 Selecci nacional .
Va ser internacional en 48 ocasions amb la selecci d'Iugoslvia i posteriorment de la R.F. d'Iugoslvia. Va debutar el 27 de febrer de 1991 en un partit disputat a Turquia. Va formar part del combinat plavi que va participar en el Mundial 1998 i l'Eurocopa 2000. 

 Clubs .


 Ttols .


 Enllaos externs .

Entrevista - Djukic: 'He soado muchas veces que meta este penalti' (en castell);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387466" title="Bois-de-la-Pierre" nonfiltered="4594" processed="4571" dbindex="149626">


Bois-de-la-Pierre (en occit Bois-de-la-Pierre) s un municipi francs, situat a la regi de Migdia-Pirineus, departament d'Alta Garona.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387469" title="Nayim" nonfiltered="4595" processed="4572" dbindex="149627">
Mohammed Al Amar, conegut per Nayim, (Ceuta, 5 de novembre de 1966) s un futbolista espanyol de la dcada de 1990. 

 Biografia . 
Va comenar la seva carrera com professional en les categories inferiors del FC Barcelona, promogut pel llavors entrenador del conjunt catal Terry Venables, per mai va arribar a jugar en el primer equip, ja que les seves caracterstiques com jugador (habilids, d'una tcnica excellent per indisciplinat en ocasions) no concordaven amb l'esquema de Cruyff. A pesar d'aix, va assolir formar part en diverses ocasions en la selecci espanyola sub-21. 

Va fitxar pel Tottenham Hotspur de la Premier League anglesa a molt primerenca edat, on aviat es va fer amb la titularitat i amb el suport de l'afici anglesa, degut, en gran part a les seves excellents actuacions contra el gran equip rival del conjunt londinenc, l'Arsenal. Va romandre durant cinc temporades en l'esquadra britnica. Posteriorment va fitxar pel Reial Saragossa en la temporada 1993-1994, club amb el qual va assolir els seus majors xits com futbolista. No obstant aix, no va arribar a la titularitat fins a passat un any, degut en part, a la seva mala relaci amb l'equip tcnic i l'afici, que el consideraven com un jugador summament dscol i individualista. 

En l'any 1994 va aconseguir el seu primer ttol: la Copa del Rei espanyola enfront del Celta de Vigo en la tanda de penals. Per la seva major fita com futbolista la va assolir el 10 de maig de 1995, a Pars, on es va proclamar campi de la Recopa d'Europa. Quan faltaven tot just 10 segons per a la conclusi de la prrroga i amb l'empat a 1 en el marcador, va tornar a protagonitzar el paper de "bstia negra" de l'Arsenal i va marcar el gol decisiu amb una parbola des de 49 metres. Va ser un gol espectacular, qualificat en alguns mitjans com el millor gol marcat mai en una final; del que no hi ha dubte, s que va ser el gol pel qual se li recordar. No obstant aix, aquest va ser el punt culminant de la seva carrera, ja que, eixe mateix estiu, el club va vendre una gran part de les seves estrelles (Esnider i Poyet) i l'equip va veure el comenament del seu declivi. 

En la temporada 95-96 tot just va poder marcar un noms gol a Anoeta i va formar part del grup de velles glries que va abandonar el conjunt de La Romareda per la porta de darrere (Pardeza, Paquete Higuera, Cedrn, Belsu, Cceres, etc.) 

Els seus ltims dies com jugador de futbol els va passar en el Logros que va alternar durant uns anys la seva estada en Primera i Segona divisi espanyola. 

 Clubs .



 Ttols .



 Enllaos externs .

Vdeo del gol a la final de la Recopa de 1995;
Fitxa en lfp.es;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387470" title="Salles-sur-Garonne" nonfiltered="4596" processed="4573" dbindex="149628">


Salles-sur-Garonne s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387471" title="Massabrac" nonfiltered="4597" processed="4574" dbindex="149629">


Massabrac s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387472" title="Montbrun-Bocage" nonfiltered="4598" processed="4575" dbindex="149630">


Montbrun-Bocage s un municipi francs del department de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387473" title="Motorola Dragonball" nonfiltered="4599" processed="4576" dbindex="149631">


Motorola/Freescale Semiconductor DragonBall (Bola de Drac) s un disseny de microprocessador basat en el clebre nucli 68000, per implementat com un xip tot en un de baix consum per ordinadors de ma. Est dissenyat per l'equip de Motorola amb seu a Hong Kong.

La millor implementaci del DragonBall sn les primeres versions la plataforma Palm Computing; des del Palm OS 5 ha estat succet pel Intel XScale (basat amb la CPU ARM). El processador tamb s'utilitza amb la lnia de processadors de text porttils AlphaSmart. Per exemple el Dana, i Dana Wireless.

El processador pot treballar fins una velocitat de 16.67 MHz i executa fins 2.7 MIPS (milions d'instruccions per segon), pels models base i EZ. S'amplia a 37 MHz, 3.5 MIPS pel model VZ, i 66 MHz, 10.8 MIPS pel Super VZ.

s un processador de 16 bits amb 32 bits d'arquitectura interna i bus extern de direccions (bus extern de 24 bits pels EZ i VZ). En el seu interior inclou moltes funcions, com a controlador de pantalla color i escala de grisos, so per altaveu tipus PC, port srie amb suport UART i IrDA (port d'infrarrojos), UART Bootstrap (pot comenar a carregar dades pel port srie a l'arrancar sense necessitat de cap programa), s capa d'accedir directament a la DRAM, Flash ROM, i mask ROM, i inclou soport de pantalla tctil.

s un ordinador tot en un xip; Desprs del dragonballEZ, les PDAs Palm tenen dos cops ms circuits integrats. 

La srie ms recent de microcontroladors DragonBall MX, posteriorment reanomenats com la srie Freescale i.MX (MC9328MX/MCIMX) estan dissenyats per aplicacions similars a les dels primers DragonBall, per es basen en un nucli de processador ARM9 o ARM11 en lloc del 68000.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387474" title="Eleccions generals espanyoles de 1914" nonfiltered="4600" processed="4577" dbindex="149632">
Eleccions generals espanyoles de 1914 foren convocades abans de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya es declararia neutral, sota sufragi universal mascul. En total foren escollits 409 diputats, i el partit ms votat fou la coalici de les dues fraccions del Partit Conservador, dirigit per Eduardo Dato e Iradier. Les dues fraccions del Partit Liberal van restar fora lluny. Tamb es present una Conjunci Republicano-Socialista, que aplegava els diferents partits republicans i el PSOE, per no pas els Radicals de Lerroux i la UFNR, que anaven plegades pel Pacte de Sant Gervasi, tot i que a Catalunya no aconseguiren desbancar l'hegemonia de la Lliga Regionalista.

Fou escollit president del Congrs el conservador Augusto Gonzlez Besada i president del Senat Marcelo Azcrraga , mort el 1915 si substitut per Joaqun Snchez de Toca Calvo. El cap de govern fou Eduardo Dato e Iradier, per el 9 de desembre de 1915 va dimitir per diferncies internes en el partit i ced el govern al comte de Romanones, qui convocaria eleccions el 6 d'abril de 1916. 

Durant aquesta legislatura es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba

 Composici de la Cambra .


 Resultats per circumscripcions .
 Catalunya .
 Barcelona;
 Francesc Camb i Batlle (Lliga Regionalista);
 Carles de Camps i d'Olzinellas (Lliga Regionalista);
 Josep Bertran i Musitu (Lliga Regionalista);
 Manuel Farguell i de Magarola (Lliga Regionalista);
 Llus Ferrer-Vidal i Soler (Lliga Regionalista);
 Joan Garriga i Mass (Lliga Regionalista);
 Bonaventura Maria Plaja i Tapis (Lliga Regionalista);
 Pere Rahola i Molinas (Lliga Regionalista);
 Albert Rusiol i Prats (Lliga Regionalista);
 Narcs Verdaguer i Calls (Lliga Regionalista);
 Pere Corominas i Montanya ( republic);
 Hermenegildo Giner de los Ros (Partit Republic Radical);
 Manuel Gonzlez i Vilart  (Conservador);
 Joaquim Sagnier i Villavecchia  (Conservador);
 Enric Turull i Comadran (Conservador);
 Llus Vila i Miralles (Conservador);
 Laure Mir i Trepat (Partido Reformista);
 Josep Zulueta i Gomis (Partido Reformista);
 Carles Padrs i Rubio (Liberal)  ;
 Alfons Sala i Argem, comte d'gara (Unin Monrquica Nacional);
 Girona;
 Joan Ventosa i Calvell  (Lliga Regionalista);
 Eusebi Bertrand i Serra  (Lliga Regionalista);
 Salvador Albert i Pey (republic);
 Eduard Fernndez del Pozo i del Ro (republic);
 Joaquim Salvatella i Gibert (republic);
 Carles Cus i de Miquelet (Liberal)  ;
 Pere Llosas i Badia (Comuni Tradicionalista);
 Gustau Peyra i Anglada (Conservador);
 Lleida;
 Felip Rods i Baldrich  (Lliga Regionalista);
 Eduard Amos i Can Partit Conservador);
 Pere Mil i Camps (independent);
 Emili Riu i Periquet (Liberal);
 Josep Matheu i Ferrer (Liberal);
 Francesc Maci i Lluss (nacionalista independent);
 Josep Llari i Areny  (Partido Reformista);
 Ricardo Ramos Cordero (Partit Conservador);
 Tarragona;
 Albert Dasca i Boada (Liberal);
 Juli Nougus i Subir (republic);
 Marcell Domingo i Sanjuan (republic);
 Jaume Carner i Romeu (republic);
 Antoni Maria de Veciana i Llari (Conservador  ;
 Manuel Kindeln y de la Torre (Liberal-Demcrata);
 Joan Caball i Goyeneche (Partido Reformista);
 Juan Barco Cosme (independent);
 Josep Nicolau i Sabater  (Unin Monrquica Nacional);
 Illes Balears .
 Josep Socias Gradol (Conservador);
 Josep Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent (Conservador);
 Antoni Maura i Montaner (Conservador);
 Jeroni Estades i Llabrs (Conservador)  ;
 Alexandre Rossell i Pastors (liberal romanonista);
 Gabriel Squella Rossiol, marqus de Menas-Albas (Conservador]);
 Llus Tur i Palau (Conservador);
 Pas Valenci .
 Alacant;
 Salvador Canals y Vilar  (Conservador);
 Jos Jorro Miranda  (Conservador);
 Gabino Bugallal Araujo  (Conservador);
 Leopoldo Garca Durn (Conservador);
 Augusto Gonzlez-Besada y Mein (Conservador);
 Antonio Torres Ordua (Conservador);
 Jos Torres Sala (Conservador);
 Jos Francos Rodrguez (liberal-demcrata);
 Vicente Ruiz Valarino (liberal-demcrata);
 Manuel Ruiz Valarino (liberal-demcrata);
 Eduardo Vega de Seoane y Echevarra (liberal-demcrata);
 Castell;
 Vicente Cantos Figuerola (liberal-demcrata);
 Juan Navarro Reverter y Gomis (liberal-demcrata);
 Ramn Saiz de Carlos (liberal-demcrata);
 Luis Esteban y Fernndez del Pozo (liberal);
 Jos Mara Azcrraga y Fser (Conservador);
 Antonio Mara Fabie Gutirrez de la Rasilla (Conservador);
 Ramn Salvador Celades (Conservador);
 Emilio Santa Cruz Chordi (Partit Republic Radical);
 Valncia;
 Flix Azzati i Descalci (PURA);
 Enrique Alcaraz Martnez (Liberal);
 Jos Garca-Berlanga Pardo (Liberal);
 Vicente Gimeno Rodrguez Jaen (liberal romanonista);
 Carlos Hernndez Lzaro (Conservador);
 Joaqun Lacasta Espaa (Conservador);
 Francisco de Laiglesia y Auset (Conservador);
 Rafael Martnez Agull y Juez Sarmiento (Conservador);
 Francisco Moliner Nicols (Conservador);
 Emeterio Muga Dez  (Conservador);
 Vicente Noguera y Aquavera  (Conservador);
 Juan Bautista Valldecabres Rodrigo (Conservador);
 Luis Vallier Garca-Alesson Lapeire (Conservador);
 Jos Maestre Laborde-Boix (Conservador ciervista);
 Jos Montesinos Checa (Conservador ciervista);
 Manuel Sim Marn (Comuni Tradicionalista);

 Enllaos externs .
 Resultats de les eleccions de 1914;
 Diputats escollits;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387480" title="Aitor Larrazbal Bilbao" nonfiltered="4601" processed="4578" dbindex="149633">

Aitor Larrazbal Bilbao (nascut a Bilbao, Biscaia, el 21 de juny de 1971), s un ex-futbolista basc. Jugava de lateral esquerre i el seu primer equip va ser l'Athletic Club de Bilbao. 

Ha jugat a l'Athletic Club de Bilbao des de 1990 fins a 2004. El seu debut a la Primera divisi espanyola es va produir el 2 de setembre de 1990 al partit CD Tenerife 1-0 Athletic. Desprs de deixar el club basc, es va retirar.

Larrazabal s el sis jugador amb ms partits en la histria del club roig-i-blanc amb 445, repartits entre Lliga, Copa, UEFA i Champions.

Enllaos externs.
 Estadstiques a Primera Divisi - LFP ;
 Estadstiques amb l'Athletic Club - Web oficial de l'Athletic Club ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387481" title="Juan Carlos Unzu Labiana" nonfiltered="4602" processed="4579" dbindex="149634">
Juan Carlos Unzu Labiana (Pamplona, Navarra, 22 d'abril de 1967), ms conegut com Unzu, va anar un guardameta navarrs que va militar en diversos equips de Primera Divisi de la Lliga Espanyola entre 1986 i 2003. Actualment s l'entrenador de porters de la primera plantilla del FC Barcelona. s germ del director de diferents equips ciclistes Eusebio Unzu.

 Trajectria esportiva . 
 Lliga espanyola . 
Juan Carlos Unzu s un producte de Tajonar, la famosa escola de futbol del CA Osasuna. Va debutar en el primer equip d'Osasuna en la temporada 1986-87, romanent dues campanyes completes com porter titular fins que es va incorporar al FC Barcelona (1988-89), on va romandre altres dues temporades com a suplent de Andoni Zubizarreta. 

En la temporada 1990-91 va ser fitxat pel Sevilla FC on va estar-s'hi fins a la temporada 1996-97 i on va disputar 222 partits de lliga en Primera divisi. A la temporada 1997-98 va fitxar pel CD Tenerife on va militar altres dues temporades sent fitxat desprs pel Real Oviedo (temporada 1999-2000). A Astries hi va estar dues temporades ms. Finalment, va regressar al CA Osasuna (2001-2002) on es va retirar al juny de 2003. 

En total va disputar 318 partits de Lliga en Primera Divisi: 56 amb Osasuna, 5 amb el Barcelona, 222 amb el Sevilla i 35 amb el Tenerife.  

Una vegada retirat, ha passat a ser l'entrenador de porters del Futbol Club Barcelona des que Rijkaard es va fer amb la banqueta cul, i dhuc segueix sent-lo desprs de la substituci del mateix per Guardiola.

 Selecci espanyola . 
Va sumar trenta-cinc internacionalitats amb els combinats espanyols Sub-18, Sub-19 i Sub-21.Va ser sotscampi del mn amb la selecci sub'20 a Rssia en 1985. 

Ttols.
Va guanyar amb el Barcelona la Recopa d'Europa en 1989 i la Copa del Rei en 1990. Amb el Sevilla va participar en dues ocasions en la Copa de la UEFA: en la temporada 1990-91 va arribar els setzens de final i va arribar fins a vuitens en la temporada 1995-96. 

 Clubs .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387482" title="Jos Enrique de Olano y Loyzaga" nonfiltered="4603" processed="4580" dbindex="149635">
Jos Enrique de Olano y Loyzaga (Liverpool, 1858 - Barcelona, 1934) fou un poltic i empresari basc, fill del navilier de Bilbao Jos Antonio de Olano e Iriondo. Es llicenci en enginyeria de mines a la Universitat de Lovaina. El 1893 compr les mines de Cercs i  inici l'explotaci de les mines de carb de Fgols, que el 1900 assol el lloc des del rnquing espanyol del sector. Tamb impulsa la construcci de les colnies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la consolaci i del ferrocarril fins a peu de les mines, de manera que el 1911 constitu la societat Carbones de Berga SA. El 1908 Alfons XIII li conced el ttol de comte de Fgols. 

Tamb particip en poltica com a membre de la fracci maurista del Partit Conservador, amb el que fou escollit diputat pel districte de Berga a les eleccions generals espanyoles de 1918, 1919 i 1920. Tamb va ser president de la diputaci provincial de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Museu de les Mines de Cercs;
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387484" title="Golut" nonfiltered="4604" processed="4581" dbindex="149636">

El golut (Gulo gulo) s un mamfer carnvor de la famlia dels mustlids. 

T la pell brunenca i un cos masss. Viu als boscos boreals. El seu comportament s bastant agressiu i vora. 

Referncies.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387485" title="lvaro Cervera Daz" nonfiltered="4605" processed="4582" dbindex="149637">
lvaro Cervera Daz (nascut el 20 de setembre de 1965 a Fernando Poo, Guinea Equatorial), va ser un futbolista dels anys 80 i 90. Posteriorment, s'ha dedicat a tasques de direcci. La majoria dels clubs als quals ha estat lligat han estat del Pas Valenci.

 Trajectria.
Com jugador.
El seu primer club professional va ser el Racing de Santander, on va debutar a la Primera Divisi el 9 de setembre de 1984, davant el Valladolid. Els seus primers anys no va comptar massa a l'equip cntabre, fins la 86/87, on juga 26 partits i marca 5 gols. L'any segent fitxa pel RCD Mallorca. Al club illenc roman quatre anys, millors els dos primers que els dos restants. En eixos anys debuta amb la selecci espanyola de futbol, tot sent internacional quatre vegades.

Al 1992 fitxa pel Valncia CF on tamb disposa d'un bon nombre de partits i minuts en els tres anys que estara a la disciplina x. Finalment, al 1995 torna al Racing. A Santander es mant dues temporades ms jugant una mitjana de 20 partits. La 96/97 s la seua darrera campanya a Primera.

La 97/98 s'incorpora a l'Hrcules, on tot just compta amb aparicions. Noms s'hi est un any abans de militar a l'Ontinyent. La 2000/2001, a les files del Catarroja, lvaro decideix penjar les botes.

Com entrenador.
La carrera d'lvaro com a entrenador s'inicia el 2003 amb el Vila-real juvenil. Desprs, ha entrenat a equips de Segona Divisi B, com el CE Castell, la UD Almansa, l'Alacant CF o la Cultural Leonesa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387486" title="Josep Socias Gradol" nonfiltered="4606" processed="4583" dbindex="149638">
Josep Socias Gradol (Palma, Mallorca, 1857 - 1934) fou un poltic mallorqu. Es llicenci en dret i va obtenir per oposici plaa de notari. Fou destacat membre del Partit Conservador, amb el que form part de les comissions balears que informaren sobre el dret foral de Mallorca (1885-1999), a les que es mostr partidari de l'uniformisme amb el codi civil espanyol, i president de la Diputaci de les Illes Balears el 1896-1898 i el 1903-1905. 

Fou diputat a Corts per Mallorca a les eleccions generals espanyoles de 1907, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920. Durant aquests anys va trencar amb Antoni Maura i Montaner per donar suport Eduardo Dato e Iradier, fou deg del Collegi d'Advocats de Mallorca (1911-1913) i president de la Companyia de Tramvies de Palma el 1919, crrec des del qual va reprimir amb duresa les reivindicacions obreres. A les eleccions de 1923 fou desplaat per Joan March Ordinas i es retir de la poltica, tot i que durant la Segona Repblica Espanyola va donar suport al seu partit, el Partit Republic de Centre.
 
 Obres .
 Derecho foral de Mallorca (1916) ;

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387487" title="Microprocessadors Motorola de la famlia 68000" nonfiltered="4607" processed="4584" dbindex="149639">
La famlia M68K/680X0/68K/m68k de processadors CISC de 32 bits de Motorola, iniciada el 1976 amb el projecte MACSS fou durant anys la competidora de la famlia x86 d'Intel.

Els membres de la famlia 68k.
 Primera generaci;
 Motorola 68000: un xip hbrid de 16/32 bit (bus de 16-bit);
 Motorola 68EC000;
 Motorola 68HC000;
 Motorola 68008 un xip hbrid de 8/16/32 bit (bus de 8-bit);
 Motorola 68010;
 Motorola 68012;
 Segona generaci (completament de 32 bits);
 Motorola 68020;
 Motorola 68EC020;
 Motorola 68030;
 Motorola 68EC030;
 Tercera generaci (segmentaci);
 Motorola 68040;
 Motorola 68EC040;
 Motorola 68LC040;
 Cuarta generacin (superescalar);
 Motorola 68060;
 Motorola 68EC060;
 Motorola 68LC060;
 Altres;
 Motorola CPU32 (tamb conegut com Motorola 68330);
 Motorola ColdFire;
 Motorola Dragonball;

Usos principals.
La lnia de processadors 68K ha estat utilitzada en una amplia varietat de sistemes, des de calculadores Texas Instruments fins sistemes crtics de control de la llanadora espacial. Encara aix sn ms populars per ser els processadors de diferents ordinadors personals, com el Apple Macintosh, el Commodore Amiga, el Atari ST i altres.

Avui en dia aquestos sistemes de sobretaula estan descatalogats (en el cas dels Atari) o utilitzen un processador diferent (com els Amiga i Macintosh). Degut a que aquestos ordinadors tenen ms d'una dcada d'antiguitat, els fabricants originals han tancat les seves portes o ja no ofereixen un sistema operatiu per aquest maquinari. Encara aix, els sistemes operatius Debian/Linux, NetBSD i OpenBSD encara donen suport als equips amb processador m68k.

Herncia arquitectnica.

Les persones familiaritzades amb el PDP-11 o els VAX normalment se senten com en casa amb el 68000. Amb l'excepci de la separaci dels registres de propsit general en registres especfics de dades i de direccions, l'arquitectura del 68000 s, en molts casos, la d'un PDP-11 de 32 bits.

On va anar a parar el 68050? No va haver-hi un 68070?.
S'ha de fer notar que no va haver-hi un 68050, degut a que el disseny que anava a ser el 68050 fou llanat com una versi del 68040. Tampoc hi han revisions del 68060, ja que Motorola estava canviant les seves lnies de la famlia 68k i 88k a la dels nous PowerPC, per lo que el 68070 mai fou desenvolupat. Si ho hagus set hauria resultat un 68060 revisat.

Nota: Hi ha un processador amb el nom 68070, per s una versi microcontrolador del 68000. Aquest 68070 fou utilitzat com el processador en la consola CD-i de Philips. Fou produt per Philips i no forma part de la famlia dels Motorola 68K.

La segent generaci de 68K.
La quarta generaci de 68060 comparteix moltes de les caracterstiques de l'Intel P5 (x86). Si Motorola hagus decidit mantenir la serie 680X0, s molt probable que el segent processador, el 68080, hauria tingut punts amb com amb l'arquitectura P6 d'Intel.

Altres variants.
Desprs de la finalitzaci de la serie 68k, la famlia 68k ha estat utilitzada en versions microcontrolador/sistemes integrats. Aquests xips inclouen els llistats sota la secci "altres" ms amunt, per exemple, el CPU32, conegut com 68330, el ColdFire i el Dragonball.

Competidors dels 68k.
La competncia principal en el mercat de microordinadors per la primera generaci van ser els xips IA-16 de l'arquitectura x86 d'Intel, tant la primera (8086/8088) com la segona generaci (80286). La segona generaci dels 68k va tindre per rival als xips IA-32 de la serie 80386. La tercera generaci va competir amb els IA-32 80486. La quarta va competir amb els Pentium, per en menor mesura, degut al canvi a les lnies PowerPC per part de Motorola, significant el final dels 680X0 en els ordinadors personals.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387488" title="Llus Tur i Palau" nonfiltered="4608" processed="4585" dbindex="149640">
Llus Tur i Palau (Eivissa, 19 d'octubre de 1861 - Madrid, 1944) fou un militar i poltic eivissenc, germ del poltic conservador Pere Tur i Palau. Fou tinent coronel d'artilleria, condecorat en la guerra del Marroc, i arrib a governador civil de les provncies de Sevilla, Badajoz i Pontevedra. Tamb fou escollit diputat per Eivissa pel Partit Conservador a les eleccions generals espanyoles de 1907, 1914 i 1920. Ms tard fou nomenat secretari de la Reial Societat Geogrfica Espanyola.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats ;
 Condecorats per l'Ajuntament d'Eivissa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387489" title="Jacopo Bassano" nonfiltered="4609" processed="4586" dbindex="149641">
 
Jacopo Bassano (tamb conegut com Giacomo da Ponte, 1515 - 13 de febrer de 1592) va ser un pintor manierista itali, nascut i mort a Bassano del Grappa, prop de Vencia, lloc del que va prendre el seu nom. 

El seu pare Francesco Bassano el Vell va ser un "artista alde" i Jacopo va adoptar una mica del seu estil quan va introduir en les seves pintures religioses detalls realistes, incloent animals, granges i paisatges fins a l'extrem que els seus quadres poden semblar ms composicions de gnere que quadres religiosos. 

La introducci d'aquests elements que omplen les composicions van tenir desprs gran importncia en els orgens del naturalisme Barroc. Havent treballat a Vencia i altres ciutats italianes, va establir un taller en Bassano amb els seus quatre fills: Francesco el Jove (1549 1592), Gerolamo (1566 1621), Giovanni Battista (1553 1613), i Leandro (1557 1622). Van compartir el seu estil, i alguns treballs sn difcils d'atribuir amb precisi. 

Va aprendre d'altres artistes de l'poca, encara que les seves relacions amb els seus collegues van ser bastant variades, doncs a Tiziano, per exemple, el va retratar com cambista en Purificaci del Temple. Altres treballs particularment notables van ser El retorn a Canaan de Jacob, Acte i les nimfes, L'ltim sopar i Anunciaci als pastors.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387490" title="Joan Marsans i Peix" nonfiltered="4610" processed="4587" dbindex="149642">
Joan Marsans i Peix fou un empresari i poltic catal, germ del banquer Llus Marsans i Peix. Fou escollit diputat pel districte de Cervera a leseleccions generals espanyoles de 1919 i 1920 per una coalici encapalada pel Partit Conservador amb suport de la Federaci Monrquica Autonomista i la Unin Monrquica Nacional.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387491" title="Pere Sol i Junoy" nonfiltered="4611" processed="4588" dbindex="149643">

Pere Sol i Junoy (Barcelona. 7 de maig, 1905 - data de la mort desconeguda) fou un futbolista i entrenador de futbol catal.

Pere Sol va nixer al barri barcelon de La Sagrera l'any 1905. Fou un dels futbolistes ms destacats del RCD Espanyol de les dcades dels vint i trenta, club fou tres cops campi de Catalunya i un cop d'Espanya. Debut amb el club a la lliga espanyola en el partit Athletic de Bilbao 9 - Espanyol 0, disputat el 17 de febrer de 1929 a Bilbao.

Acab la seva trajectria esportiva al Murcia i a l'Alcoi. Fou internacional amb la selecci de futbol d'Espanya amb la que disput la Copa del Mn de Futbol de 1934 a Itlia. Debut amb la selecci espanyola en el partit Espanya 5 - Portugal 0, disputat el 17 de mar de 1929 a Sevilla.

Fou entrenador de l'Espanyol la temporada 1942-1943, formant tndem al costat de Ricard Zamora. Tamb dirig el Reial Betis la temporada 1944-1945 .

 Palmars .
Campionat de Catalunya de futbol: (3);
1928-29, 1932-33, 1936-37;

Copa espanyola de futbol: (1);
1928-29;

 Referncies i notes .


 Enllaos externs .
Fitxa a la LFP;
Fitxa a Sportec;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387492" title="Joan d'Arkel" nonfiltered="4612" processed="4589" dbindex="149644">
Joan d'Arkel (en neerlands Johan van Arkel) (nascut al 1314 - mort a Lieja el 1 de juliol de 1378) fou bisbe d'Utrecht de 1342 al 1364 i prncep-bisbe del principat de Lieja del 28 de juliol de 1364 fins a la seva mort.

Joan pertanyia a la casa d'Arkel, una vella famlia noble originria d'Arkel, una senyoria del comtat d'Holanda. Joan era el fill del comte Joan III d'Arkel i de Cunigonda de Virneburg, sa segona esposa. Desprs de la mort del seu predecessor a Utrecht, Joan III de Diest al 1340 va sorgir una divergncia entre el candidat del captol, Joan de Bronkhorst, i el del papa Benet XII Nicolau Capocci. Finalment, el comte Guillem IV d'Holanda va mitjanar i proposar Joan d'Arkel.  

El seu predecessor va deixar el bisbat d'Utrecht com un protectorat al comtat d'Holanda. Joan va voler independentitzar-se d'Holanda. Una missi que li va reeixir. Tamb va arreglar les finances del bisbat, ajudat a la tasca pels dils de la ciutat d'Utrecht, que va destacar-se del comtat d'Holanda en concloure un acord amb el bisbe.

Al 1364, Urb V va anomenar Joan d'Arkel a Lieja. Al 1366 va assegurar l'integraci del comtat de Loon al principat. Al 1373 va haver d'acceptar l'erecci del tribunal del XXII, un jutjat que va protegir els habitants del principat de Lieja contra les decisions unilaterals dels funcionaris bisbals. Aquesta instituci ja va existir breument durant el regne d'Adolf van der Marck.

Van sebollir-lo al 1378 a la catedral d'Utrecht.

Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387496" title="Llista de batles d'Art" nonfiltered="4613" processed="4590" dbindex="149645">






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387499" title="Shimonoseki" nonfiltered="4614" processed="4591" dbindex="149646">

 s una ciutat de Jap, situada en l'extrem sud-oest de la illa de Honshu, en la prefectura de Yamaguchi. Se situa enfront de la ciutat de Kitakyushu, en la illa de Kyushu, i ambdues es comuniquen per tnels de ferrocarril i de carretera. 

Shimonoseki s un dels principals ports pesquers del pas i un important nucli industrial amb drassanes, fbriques de productes qumics, txtils, de conserves i enginyeria. La principal atracci turstica s el santuari shinto dedicat a l'Emperador Antoku. 

A Shimonoseki, abans denominada Akamagaseki i que popularment es coneixia com Bakan, es va signar el tractat que va posar fi a la Primera Guerra Xino-japonesa de 1894-1895 (veure Tractat de Shimonoseki). La seva poblaci s de 290.693 habitants (2005).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387500" title="Prefectura de Yamaguchi" nonfiltered="4615" processed="4592" dbindex="149647">
La Prefectura de Yamaguchi (   ; Yamaguchi-ken) est situada en la regi de Chugoku sobre la illa de Honshu, al Jap. La capital s la ciutat de Yamaguchi localitzada en el centre de la prefectura. La ciutat ms gran s Shimonoseki.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387503" title="Oix (Kirguizistan)" nonfiltered="4616" processed="4593" dbindex="149648">


Oix (en kirgus   ) s la segona ciutat ms gran del Kirguizistan. Situada a la Vall de Fergan, al sud de l'estat, sovint s coneguda com la capital del sud. s el centre administratiu de la provncia d'Oix des de 1939. La ciutat t una poblaci, tnicament mixta, d'unes 220.000 persones (2003). 

Oix s un lloc animat, amb el mercat a l'aire lliure ms gran i concorregut de tot l'sia Central. La base industrial de la ciutat, que va ser establerta durant el perode sovitic, en gran part es va esfondrar desprs de la desintegraci de la Uni Sovitica i ha comenat a reviure gradualment.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387504" title="Batides" nonfiltered="4617" processed="4594" dbindex="149649">
Batides s el nom donat als descendents de Batu Khan, fill de Joci i net de Genguis Khan, que fou la nissaga que va governar el khanat de l'Horda d'Or (traducci turca moderna Altin Ordu) del 1236 al 1502.

 Histria .

La nissaga disposa de poder sobre un gran territori desprs de la conquesta de Rssia per Batu Khan (1237-1240) excepte Novgorod. Fins vers el 1260 van dominar tamb Gergia i el Caucas, i  la Bulgria del Danubi en va dependre fins vers el 1310. Batu va fundar la capital, Saray (o Sarai), desprs substituda per una nova Sarai (la antiga es va dir Sarai la Vella, i la moderna Sarai la Nova). La poblaci mongola fou absorbida lentament per la poblaci local turca, finesa i eslava. D'aquesta fusi va nixer la nova tribu anomenada els ttars del Volga, de llengua turca. Orda, germ de Batu, va fundar al Kazakhstan un estat subordinat que es va dir l'Horda Blava o Horda Blanca.

A Batu, desprs d'un breu govern del fill Sartak, i un net, el va succeir el seu germ Berke (1257-1267) que fou el primer khan musulm, i va influir en la conversi dels ttars per no va poder convncer als russos. Va signar un tractat amb els mamelucs egipcis dirigit contra els ilkhnides (budistes o xamanistes) que havien atacat el califat el 1258. Aix va portar molts conflictes al Caucas i la regi de la mar d'Aral amb els perses; el Caucas va passar finalment sota influencia dels ilkhnides. El tractat va permetre desenvolupar el comer amb Egipte i molts esclaus turcs del territori van anar a parar a Egipte, per el comer depenia de la bona voluntat del emperador bizant que dominava els pas del Bsfor i els Dardanels; tamb va tenir contactes amb els seljcides de Rum; els prnceps russos van seguir sota vassallatge i dividits per continues lluites internes; la esglsia ortodoxa va obtenir certs privilegis que li van permetre mantenir-se.

Berke va morir el 1267.  Els seus successors foren xamanistes.  L'estat va patir a causa de la guerra amb el khan Nogai (Nokhai Khan), net de Moghol (germ de Berke) que desprs de triomfar a Polnia (1259 i 1286) i al Caucas (1261, 1263) va lluitar contra Mongke Temur (1267-1280) i el seus successors; la guerra va durar fins a la mort de Nokhai el 1299. El 1265 els genovesos van crear colnies a Crimea que van ser un centre de comer per l'Horda d'Or.

El 1323 es va signar un tractat de pau oficial amb els ilkhnides; aquesta nissaga es va enfonsar desprs del 1335 i Uzbek Khan (Ozbeg) (1313-1341) va portar a l'Horda d'Or altre cop a primer pla. Uzbek era musulm i el mateix va passar amb els seus successors.  Uzbek va donar origen a la tribu dels uzbeks com Nogai ho va fer amb els nogais.

Sota Djanibeg (1342-1357) i Berdibeg (1357-1359), fill i net d'Uzbek,  van tractar de conquerir Azerbaidjan entre 1356 i 1359, sense xit. A partir de llavors, tancat el khanat sense sortida (el Bsfor i els Dardanels havien passat als otomans el 1354) el khanat va entrar en decadncia en front de potencies en ascens com Polnia-Litunia i Rssia. Les lluites civils per la successi, amb gran nombre de pretendents (desprs de 1359) va afavorir les tendncies centrifugues; Mamai fou derrotat pels russos per primer cop a Kilokovo Pole, a la vora del riu Don, el 1380; el Gran Ducat de Moscou, al que el khan havia concedit (1328) la recaptaci de tributs als principats  i el ttol de gran duc hereditari, es va erigir en la fora aglutinadora dels russos.

Toktamish (1375/1380 a 1395) de la branca de l'Horda Blanca, va intentar unificar el khanat per fou derrotat per Tamerl el 1391 i 1395, que va destruir Sarai. El general Yedigei (Edigu) es va convertir en el verdader sobir del khanat. Va aconseguir aturar als lituans als que va derrotar a Vorskla (1399) i va mantenir la independncia de l'estat fins a la seva mort el 1419. Desprs es van formar khanats independents a Kazan, strakhan i el 1438 a Crimea. La resta, anomenada Gran Horda, es va mantenir a l'est de Kiev per va haver de tractar amb Moscou i desprs del 1466 amb Polnia-Litunia; el 1480 encara va poder amenaar Moscou  per sense aliats (els otomans estaven aliats a Crimea, enemic de la Gran Horda) va ser derrotada definitivament pels crimeans el 1502 i va passar a domini del khan Mengli I Ghiray (Meli I Giray) de Crimea.

 Llista de Khans .
Horda Blava (Kok Urdu) .
Batu Khan 1227-1256;
Sartak 1256-1257;
Ulagchi el Nen 1257;
Berke 1257-1267;
Monke Timur 1267-1280;
Tode Mongke 1280-1287;
Tole Buka 1287-1290;
Toktagha 1290-1312;
Uzbek Khan 1312-1341;
Tinibeg 1341-1342;
Djanibeg I 1342-1357;
Berdibeg 1357-1359 ;
Kulpa 1359-1360;
Nawruz Beg 1360;
Branca de l'Horda Blanca (Ak Urdu).
Hizr 1360-1361;
Temur Hoja 1361-1362;
Abdullah 1362 (Kok Urdu);
Amurat 1362-1367;
Aziz Hoja 1367-1369;
Horda Blava (Kok Urdu) .
Djanibeg II 1369-1370;
Muhammad Buluk Khan 1370;
Tulun Beg Khanum (reina) 1370-1373 (Ak Urdu);
Ai Beg 1373 (Ak Urdu);
Arab Shaykh 1373 ;
Ai Beg (segona vegada, a Sarai) 1373-1376 ;
Hadjdji Cherkes (a Sarai) 1375-1376 (Ak Urdu);
Ilbani (a Sarail Djedid) 1373-1376 ;
Ala-Khan (territoris del Nord) 1373-1376;
Kagan Beg 1375-1376 (Ak Urdu);
Urus Khan 1376-1378 (Ak Urdu);
Arab Shaykh (segona vegada, a Sarai) 1378-1379;
Mamai 1379-1380 (Branca de Mamai o Mamai Urdu);
Horda Blanca (Ak Urdu) .
Toktamish  1380-1395;
Temur Kutlugh  1395-1401;
Shadi Beg  1401-1407;
Pulad Khan 1407-1410;
Temur Khan 1410-1412;
Djalal al-Din 1412-1413;
Karim Berdi 1413-1414;
Kebek 1414-1417;
Djabar Berdi (Khan de l'Horda Blanca) 1417-1419;
Ulugh Muhammad (Khan de l'Horda Blanca) 1419-1420 ;
Dewlat Berdi (Khan de l'Horda Blanca) 1420-1421;
Barak (Khan de l'Horda Blanca)1421-1428;
Ulugh Muhammad (segona vegada, Khan de l'Horda Blanca) 1428-1434;
Sayyid Ahmad I (Khan de l'Horda Blanca) 1434-1436;
Kuchuk Muhammad (Khan de l'Horda Blanca) 1436-1466;
Ahmad (Khan de l'Horda Blanca) 1466-1481;
Shaykh Ahmad (Khan de l'Horda Blanca) 1481-1502;
Sayyid Ahmad II (Khan de l'Horda Blanca) 1481-1502 (associat);
Murtada Khan (Khan de l'Horda Blanca) 1481-1499 (associat);

 Genelogia .
Genguis khan;
Joci;
Orda  (HB)(*)  1227-1280;
Kochu Khan (HB) 1280-1302;
Buyan Khan (HB) 1302-1309;
Sasibuka (HB) 1309-1315;
Ilbasan (HB) 1315-1320;
Mubarak Khwadja Khan (HB) 1320-1344;
Chimtay Khan (HB) 1344-1361;
Urus Khan (HB) 1361-1375;
Tuktakiya (HB) 1375;
Temur Malik (HB) 1375-1376;
Temur Kutlugh 1395-1401;
Temur Khan 1410-1412;
Kuchuk Muhammad (tamb khan de l'Horda Blanca) 1436-1466;
Kasim, khan d'strakhan 1466-1490;
Ahmad Khan  (tamb khan de l'Horda Blanca) 1466-1481;
Shaykh Ahmad (tamb Khan de l'Horda Blanca) 1481-1502;
Sayyid Ahmad II (tamb Khan de l'Horda Blanca) 1481-1502;
Murtada Khan (tamb Khan de l'Horda Blanca) 1481-1499;
Shadi Beg 1401-1407;
Pulad Khan 1407-1410;
Tuli Khwadja;
Ghiyath al-Din Toktamish 1375/1380-1395 (HB: 1376-1395);
Djalal al-Din 1412-1413;
Ulugh Muhammad (tamb khan de l'Horda Blanca) 1419-1420 i 1428-1434;
Karim Berdi 1413-1414;
Dewlat Berdi (tamb khan de l'Horda Blanca) 1420-1421;
Kebek 1414-1417;
Barak (tamb khan de l'Horda Blanca)1421-1428;
Karai, khan dels kazakhs, 1428-1440;
Djanibeg II, khan dels kazakhs 1440-1480;
Sayyid Ahmad I (tamb han de l'Horda Blanca) 1434-1436;
Djabar Berdi (tamb khan de l'Horda Blanca) 1417-1419;
Batu Khan 1227-1256;
Sartak 1256-1257;
Ulagchi 1257;
Tokukan;
Mongke Temur 1267-1280;
Tokhtagha 1290-1312;
Toghrildja ;
Uzbek Khan 1312-1341;
Tinibeg 1341-1342;
Djanibeg I 1342-1357;
Berdibeg 1357-1359;
Tartu;
Tole Buka 1287-1290;
Tode Mongke 1280-1287;
Berke 1257-1267;
Moghol;
 Teval Khan;
Nokhai o Nogai Khan, mort 1299;
Chaka, tsar de Bulgria;
Toka Temur;
Shiban;

(*) HB = Horda Blanca




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387505" title="Motorola 68020" nonfiltered="4618" processed="4595" dbindex="149650">




El Motorola 68020 fou un microprocessador de 32 bits de Motorola, llanat en 1984. s el successor del 68010, i fou succet pel 68030.

 Descripci .
El 68020 (ocasionalment tamb anomenat '020, pronunciat oh-two-oh o oh-twenty en angls) t busos interns i externs de dades i direccions de 32 bits. Una versi de cost redut, el 68EC020, t un bus de direccions de tan sols 24 bits. Es van fabricar amb un rang de velocitat de 12 MHz a 33 MHz.

 Millores sobre el 68010 .
El 68020 va afegir moltes millores sobre el 68010 incloent una unitat aritmtico lgica de 32 bits, bus de dades i bus de direccions externs de 32 bits, i noves instruccions i modes de direcci. El 68020 (i 68030) un pipeline apropiat de tres estats.

Les restriccions de direccionament amb l'accs de dades de paraula i paraula llarga presents en els seus precursors desapareix en el 68020.

 Prestacions de Multiprocs .
El model de multiprocs de Motorola va ser afegit en el 68020. Aix va permetre que fins vuit processadors per sistema cooperin, aquests vuit podien ser qualsevol nmero de CPUs FPUs per solament una MMU (Motorola 68841 o Motorola 68851) . Aix tenia certa limitaci, doncs cada CPU utilitzada tenia que ser del mateix model (no necessriament a la mateixa freqncia de rellotge) i cada FPU havia de ser del mateix model (de nou, no necessriament a la mateixa freqncia de rellotge) per lo que el multiprocs d'un 68020/25 amb un 68030/25 no era perms (el 020, per exemple, no podia ser identificat per la MMU interna del 030) per un 68020/25 amb un 68882/33 era perfectament acceptable i bastant com. No obstant era molt estrany veure ms d'una CPU o FPU en el mateix sistema. La majoria d'equips Unix equipats amb 68020 eren simplement el '020, la FPU (68881 o 68882) i la MMU (68841 o 68851).

 Conjunt d'Instruccions .

Les noves instruccions van incloure algunes millores i extensions de menor importncia a l'estat supervisor, diverses instruccions per la gesti del programari d'un sistema multiprocs (van ser eliminades als 68060), algo de suport pels llenguatge de programaci d'alt nivell que no es va utilitzar molt (i tamb van ser eliminats en els futurs 680x0), majors instruccions de multiplicaci (3232 64 bits) i divisi (quocient de 6432 32 bits i reste de 32 bits) instruccions, i manipulacions de camp a nivell de bit.

 Modes de Direccionament .

Els nous Modes de direccionament van afegir indexaci de direccions escalada i un altre nivell d'indirecci de memria a molts dels modes preexistents, i van afegir bastanta flexibilitat a diversos modes d'indexaci i operacions. Encara que no fou la intenci, els nous modes van convertir al 68020 en molt convenient per la impressi de pgines. La majoria d'impressores lser de principis dels 90 tenien un 68EC020 en el seu nucli.

El 68020 t una cach d'instruccions mnima de 256 bytes directament mapejada, disposades com 64 entrades de 4 bytes. Encara que petit, s una diferncia significativa en el rendiment de moltes aplicacions. El decrement de trfic al bus resultant s particularment important en sistemes que utilitzaven intensivament l'accs directe a memria (DMA).

 s .

El 68020 es va utilitzar als ordinadors personals d'Apple Computer Macintosh II i Macintosh LC, en les estacions de treball de la serie Sun-3 i a la serie Hewlett Packard 8711 d'analitzadors de xarxa. L'ordinador personal Commodore Amiga 1200 i la videoconsola AmigaCD32, ambds de Commodore, van utilitzar el 68EC020 per reduir costos.

s tamb el processador utilitzat en els trens TGV per descodificar la informaci de senyalitzaci que s'enva als trens per mitj dels rails, i en la vesant militar s la CPU dels ordinadors de l'avi de caa Eurofighter Typhoon.

Per a ms informaci sobre les instruccions i arquitectura, vegeu Motorola 68000.

Enllaos externs.

 68020 imatges i descripcions a cpu-collection.de;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387506" title="Granja-Escola de Fortianell" nonfiltered="4619" processed="4596" dbindex="149651">
La Granja-Escola de Fortianell fou inaugurada l'any 1854 promoguda per Narcs Fages de Rom i patrocinada per la Diputaci de Girona. Es una granja escola d'agricultura, amb 125 ha de terreny, la qual al comenament del s XX pass a sser regida pels germans de les Escoles Cristianes. Es troba a Fortianell, poble del terme de Forti (Alt Empord), a l'W del cap del municipi.

La creaci d'aquesta granja, responia al fet de que, "als Pasos Catalans, apart la presncia d'uns quants enginyers agrnoms en els serveis provincials, durant el S XIX l'acci estatal per a la implantaci i difusi d'una agricultura cientfica va ser prcticament inexistent. Com en altres indrets, va dependre en bona mesura de les associacions dels propis agricultors, o b d'organismes locals i provincials" , com la Societat d'Agricultura de l'Empord, fundada pel mateix Narcs Fages de Rom.


Referncies.




Enllaos externs.

Encilopdia Catalana - Fortianell




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387508" title="Cant de Nay-Est" nonfiltered="4620" processed="4597" dbindex="149652">

El cant de Nay-Est s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb 15 municipis. 

Municipis.

Angas;
Baudreix;
Bnjacq;
Beuste;
Boeil-Bezing;
Bordres ;
Bordes;
Coarraze;
Igon;
Lagos;
Lestelle-Btharram;
Mirepeix;
Montaut;
Nay (una part);
Saint-Vincent.

Histria.


Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387509" title="Unitat aritmtico lgica" nonfiltered="4621" processed="4598" dbindex="149653">


La Unitat Aritmtico Lgica (UAL), o Arithmetic Logic Unit (ALU), s un circuit digital que calcula operacions aritmtiques (com addici, subtracci, etc.) i operacions lgiques (com OR, NOT, XOR, etc.), entre dos nmeros.

Molts tipus de circuits electrnics necessiten realitzar algun tipus d'operaci aritmtica, aix que incls el circuit dins d'un rellotge digital tindr una ALU minscula que es mant sumant 1 al temps actual, i es mant comprovant si s'ha d'activar l'alarma del temporitzador, etc.

De fet, els circuits electrnics ms complexes sn els que estan construts dins dels xips dels microprocessadors moderns com el Intel Core 2 Duo. Per aix, aquests processadors dins d'ells tenen una ALU molt complexa i poderosa. s ms, un microprocessador modern (i els mainframes) poden tenir mltiples nuclis, cada nucli amb mltiples unitats d'execuci, cada una d'elles amb mltiples ALUs.

Molts altres circuits poden contenir en el seu interior una ALU: GPU com els que estan en les targetes grfiques NVidia i ATI, FPU com l'antic coprocessador numric 80387, i processadors digitals de senyals com els que es troben en targetes de so Sound Blaster, lectors de CD i les TV de alta definici. Tots aquests tenen dintre seu diverses ALU poderoses i complexes.

 Historia: Proposta de Eckert-Mauchly .
John Presper Eckert i John William Mauchly van idear el concepte de la ALU en 1945 que va ser injustament acreditat al matemtic John von Neumann al publicar-se l'informe en el que von Neumann recopilava els treballs per a un nou computador anomenat EDVAC (Electronic Discrete Variable Automatic Computer) (Computador Automtic Variable Discret Electrnic). Ms endavant, en 1946, va treballar amb els seus collegues dissenyant un computador per al Princeton Institute of Advanced Studies (IAS) (Institut de Princeton d'Estudis Avanats). El IAS computer es va convertir en el prototip per molts computadors posteriors. En la proposta, von Neumann va descriure el que l'equip va creure que seria necessari per la seva mquina, incluint una ALU.

Von Neumann va explicar que una ALU s una necessitat per un computador perqu est garantit que un computador tindr que computar operacions matemtiques bsiques, incloent adici, subtracci, multiplicaci, i divisi. Per aix, va creure que era "raonable que (el computador) hauria de contenir els rgans especialitzats per aquestes operacions".

 Sistemes numrics .

Una ALU ha de processar nmeros utilitzant el mateix format que el reste del circuit digital. Pels processadors moderns, aquest format quasi sempre s la representaci de nmero binari de complement a dos. Els primers computadors van utilitzar una amplia varietat de sistemes de numeraci, incloent complement a u, format signe-magnitud, i fins i tot verdaders sistemes decimals, amb deu tubs per dgit.

Les ALUs per cada un d'aquests sistemes numrics tenien diferents dissenys, i aix va influir la preferncia actual pel complement a dos, degut a que aquesta es la representaci que fa ms fcil, pel circuit electrnic de la ALU, calcular adicions i subtraccions, etc.

 Introducci prctica .



L'ALU es compon bsicament de: Circuit Operacional, Registres d'Entrades, Registre Acumulador i un Registre d'estats, conjunt de registres que fan possible la realitzaci de cada una de les operacions.

La majoria de les accions del computador sn realitzades per la ALU. La ALU agafa dades dels registres del processador. Aquestes dades sn processades i els resultats d'aquesta operaci s'emmagatzemen en els registres de sortida de la ALU. Uns altres mecanismes mouen les dades entre aquests registres i la memria.

Una unitat de control controla la ALU en ajustar els circuits l'hi diuen a la ALU quines operacions ha de realitzar.

 Operacions simples .

La majoria de les ALU poden realitzar les segents operacions:

 Operacions aritmtiques de nmeros enters (adici, subtracci, i de vegades multiplicaci i divisi, encara que aix s ms costs);
 Operacions lgiques de bits (AND, NOT, OR, XOR);
 Operacions de desplaament de bits (Desplacen o roten una paraula a un nmero especfic de bits cap a l'esquerra o a la dreta, amb o sense extensi de signe). Els desplaaments poden ser interpretats com multiplicacions o divisions per 2.

 Operacions complexes .

Un enginyer pot dissenyar una ALU per a calcular qualsevol operaci, sense importar-l'hi lo complexa que sigui; el problema s que quant ms complexa sigui l'operaci, conseqentment ms costosa ser la ALU, utilitzar ms espai al processador, i ms energia dissipar, etz.

Per aix, els enginyers sempre calculen un comproms, per proporcionar al processador (o d'altres circuits) una ALU suficientment poderosa per a fer-ho rpid, per no tan complex com per arribar a ser prohibitiu. Imagini que vost necessita calcular, per exemple, l'arrel quadrada d'un nmero; el enginyer digital examinar les opcions segents per implementar aquesta operaci:

 Dissenyar una ALU molt complexa que calculi l'arrel quadrada de qualsevol nmero en un sol pas. Aix s'anomena clcul en un sol cicle de rellotge.
 Dissenyar una ALU complexa que calculi l'arrel quadrada amb diversos passos (com l'algoritme que vam aprendre a l'escola). Aix s'anomena clcul interactiu, i generalment confia en el control d'una unitat de control complexa amb microcodi incorporat.
 Dissenyar una ALU simple en el processador, i vendre un processador separat, especialitzat i costs, que el client pugui installar addicional al processador, i que implementi una de les opcions d'adalt. Aix s'anomena coprocessador.
 Emular l'existncia del coprocessador, es a dir, sempre que un programa intenti realitzar el clcul de l'arrel quadrada, fer que el processador comprovi si hi ha present un coprocessador i utilitzar-lo si n'hi ha; si n'hi ha cap, interrompre el procs del programa i invocar al sistema operatiu per realitzar el clcul de l'arrel quadrada per mitj d'un cert algoritme de programari. Aix s'anomena emulaci per software.
 Dir als programadors que no existeix el coprocessador i no hi ha emulaci, aix que tindran que escriure els seus propis algoritmes per a calcular arrels quadrades per programari. Aix s realitzat per biblioteques de programari.

Les opcions que hi ha a dalt van de la ms rpides i ms costoses a la ms lentes i econmiques. Per aix, mentre que incls el computador ms simple pot calcular la frmula ms complicada, els computadors ms simples generalment prenen un temps ms llarg perqu diversos dels passos per a calcular la frmula implicaran les opcions #3, #4 i #5 de dalt.

Els processadors poderosos com el Pentium IV i el AMD64 implementen l'opci #1 per a les operacions ms complexes i la ms lenta #2 per les operacions extremadament complexes. Aix s possible per la capacitat de construir ALU molt complexes en aquests processadors.

 Entrades i sortides .

Les entrades a la ALU sn les dades a les que es faran les operacions (anomenats operands) i un codi des de la unitat de control indicant l'operaci a realitzar. La seva sortida s el resultat del cmput de l'operaci.

En molts dissenys la ALU tamb pren o genera com entrades o sortides un conjunt de codis de condici des de o cap a un registre d'estat. Aquests codis s'utilitzen per a indicar casos com acarreig entrant o sortint, overflow, divisi per zero, etz.

 ALU vs. FPU .

Una unitat de punt flotant, Floating Point Unit (FPU), tamb realitza operacions aritmtiques entre dos valors, per ho fa per a nmeros en representaci de punt flotant, que s molt ms complicada que la representaci amb complement a dos utilitzada en una tpica ALU. Per a fer aquests clculs, una FPU t incorporats diversos circuits complexos, que no inclouen algunes ALU internes.

Generalment els enginyers anomenen ALU al circuit que realitza operacions aritmtiques en formats de nmero enter (com complement a dos i BCD), mentre que els circuits que calculen en formats ms complexos com punt flotant, nmeros complexos, etz., reben generalment un nom ms illustre.

 Vegeu tamb .
Serie 7400 (xip # 74181);
Sumador;
Multiplicador;
Circuit digital;
divisi (electrnica);

 Notes .





Referncies.
;

 Enllaos externs .
A Simulator of Complex ALU in MATLAB ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387515" title="Pelayo Negre i Pastell" nonfiltered="4622" processed="4599" dbindex="149654">
Pelayo Negre i Pastell, (Castell d'Empries, Alt Empord, 1895 - Girona, 1984) va ser Doctor en Dret, poltic i historiador. Fou membre de la Lliga i del 1925 al 1936 presid el Sindicat Centre Agrcola i Social de Castell d'Empries.  Es dedic a la investigaci en el camp de la genealogia i l'estudi dels principals casals nobiliaris de Girona. Va col.laborar molt activament amb l'Institut d'Estudis Gironins. A Pelayo Negre li preocupava molt la qesti de l origen dels grans patrimonis rurals per tal de legitimar-los enfront els atacs ideolgics adreats contra la propietat. En la seva tesi doctoral va sostenir un esquema lineal que accentuava l origen medieval pags dels grans patrimonis contemporanis de la dicesi de Girona i el seu creixement a travs d unions matrimonials.

Obra.

 Evolucin del rgimen de propiedad en Catalua, singularmente en la dicesis de Gerona (1921) (tesi doctoral).
 El linaje de Requesens" (1955);
 Divisiones territoriales y jerarqua nobiliaria en las comarcas gerundenses en la poca medieval (1955);
 Els primers vescomtes de Rocabert (1968-69);

Referncies.



Enllaos externs.

Enciclopdia Catalana, P. Negre i Pastell





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387519" title="Ian Scheckter" nonfiltered="4623" processed="4600" dbindex="149655">
 Ian Scheckter  va ser un pilot de curses automobilstiques sud-fric que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Va nixer el 22 d'agost del 1947 a East London, Sud-frica. s germ del tamb pilot Jody Scheckter campi de la F1 a la temporada 1979.


 A la F1 .

Ian Scheckter va debutar a la tercera cursa de la temporada 1974 (la 25 temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 30 de mar del 1974 el Gran Premi d'e Sud-frica al circuit de Kyalami.

Va participar a vint curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en quatre temporades consecutives (1974-1977) aconseguint un des lloc com a millor classificaci en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 Resultats a la Frmula 1 .


 


 Resum .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387534" title="Eugne Belgrand" nonfiltered="4624" processed="4601" dbindex="149656">


Eugne Belgrand, nascut a Ervy-le-Chtel (Aube) el 1810 i mort a Pars el 8 d'abril de 1878, fou un enginyer francs, conegut per la seva participaci als treballs de renovaci de Pars a la segona meitat del segle XIX.

Biografia.

Politcnic, enginyer general dels Ponts i Calades, escollit membre lliure de l'Acadmia Francesa de les Cincies el 1871, Eugne Belgrand va participar a la renovaci de Pars dirigida pel Bar Haussmann, entre 1852 i 1870, en companyia del seu confrare Jean-Charles Alphand i del jardiner Jean-Pierre Barillet-Deschamps.

Se li deuen les clavegueres de Pars, l'aqeducte del Vanne, de les que l'obra ms destacable marca la frontera entre els municipis d'Arcueil i de Cachan, l'aqueduc de la Dhuis, aix com la reserva de Montsouris que n'emmagatzema les aiges.

Belgrand tamb ha fet obres en tant que historiador de Pars, retent aix homenatge als seus predecessors de la capital tals com Salomon de Caus i als constructors de la Samaritaine del Pont-Neuf.

Principals publicacions.

 La Seine. Le Bassin parisien aux ges anthistoriques (1869).
 Les Travaux souterrains de Paris (5 volumes, 1872-1887).
 tude prliminaire sur le rgime des eaux dans le bassin de la Seine (1873).
 Les Aqueducs romains (1875).

Homenatges.

El seu nom est inscrit a la torre Eiffel.

Enllaos externs.

 Nota biogrfica;
 L'aqueduc de la Dhuis;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387535" title="Experiment de Hershey i Chase" nonfiltered="4625" processed="4602" dbindex="149657">

L' experiment de Hershey i Chase foren una srie d'experiments realitzats el 1952 per Alfred Hershey i Martha Chase, els quals confirmaren l'ADN com el material gentic, el que havia estat proposat el 1944 en l'experiment d'Avery, MacLeod i McCarty. Mentre l'ADN era ben conegut per la biologia des de 1869, la majoria assumiren que les protenes duien la informaci de l'herncia gentica transmesa a la descendncia. Es creia que l'ADN tenia una funci estructural, per no informativa deguda a la seva poca variabilitat de monmers (4 nucletids) enfront de les protenes (20 tipus d'aminocids).

Hershey i Chase realitzaren el seu experiment sobre el fag T2, un virus (bacterifag) sobre el que se n'havia resolt la seva ultraestructura per microscpia electrnica de transmissi. El fag consisteix noms d'un envolcall proteic que cont el material gentic. El fag infecta un bacteri ancorant-se a la seva membrana externa i injectant el seu contingut al protoplasma i usant la maquinria cellular per a replicar-se i produir noves partcules vriques. LA cpsula del virus no entra a l'interior de la cllula en capa cas i els nous envolcalls sn sempre sintetitzats ex novo a l'interior de la cllula hoste.
 

En un primer experiment varen marcar radioactivament l'ADN dels fags amb fsfor-32 (el fsfor s present en l'ADN, per mai a cap dels aminocids de les protenes). Amb aquest fags infectaren E. coli, llavors separaren les cllules bacterianes dels virus lliures i les carcasses mitjanant centrifugaci. Descobriren que el marcador radioactiu noms es trobava en la fracci bacteriana i no en les cpsules proteiques de les partcules que havien fet servir per a infectar-les.

En un segon experiment, marcaren els fags amb sofre-35 radioactiu (el sofre noms es troba en els aminocids cistena i metionina, per no en l'ADN). Desprs de separaci el marcador radioactiu noms es trobava en les cpsules proteiques, per no en els bacteris infectats confirmant que el material gentic que infecta els bacteris s l'ADN.

Hershey compart el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia del 1969 pels seus  descobriments relatius a l'estructura gentica dels virus.  La contribuci de Martha Chase no fou considerada rellevant per l'Institut Karolinska, tot i que Chase continuava exercint professionalment en el moment en que fou atorgat el guard.

Bibliografia.
 Hershey, A. D., i Chase, M. (1952) Independent functions of viral protein and nucleic acid in growth of bacteriophage. J Gen Physiol. 36:39-56.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387536" title="Temporada del 2009 de pilota valenciana" nonfiltered="4626" processed="4603" dbindex="149658">
Heus ac un resum de les principals competicions de Pilota valenciana jugades ntegrament o acabades l'any 2009.

 Professionals .
 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .



 Raspall .


 Aficionats .

 Escala i corda .


 Front .


 Galotxa .


 Llargues .


 Palma .


 Perxa .


 Raspall .


 Internacionals .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387544" title="Piero Chiappini" nonfiltered="4627" processed="4604" dbindex="149659">

Pietro Chiappini (Spianate, 27 de juny de 1915   Roma, 14 de gener de 1988) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1936 i 1946. Els seus principals xits esportius foren les victries als Tre Valli Varesine el 1935, una etapa al Giro d'Itlia i la Mil-Tor el 1941 i 1942.

Palmars.
1935;
 1r a la Copa del Re;
 1r a la Copa Caivano;
 1r a Tre Valli Varesine;
1936;
 1r al Giro del Casentino;
 Vencedor d'una etapa al Giro de les Quatre Provncies;
1937;
 1r al Circuit de la Vall de Liri;
1939;
Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1941;
 1r a la Mil-Tor ;
1942;
 1r a la Mil-Tor ;

Fonti.
Palmars a www.museociclismo.it ;
Palmars a www.sitiodeciclismo.net ;
Palmars a www.ibrocco.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387545" title="Serra del Puit" nonfiltered="4628" processed="4605" dbindex="149660">

La Serra del Puit s una serra situada al municipi de Lladurs (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.052,2 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387546" title="Serra del Puit (Lladurs)" nonfiltered="4629" processed="4606" dbindex="149661">

La Serra del Puit s una serra situada al municipi de Lladurs (Solsons).
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387547" title="Jean-Pierre Barillet-Deschamps" nonfiltered="4630" processed="4607" dbindex="149662">


Jean-Pierre Barillet-Deschamps (1824-1873) fou un jardiner i paisatgista francs.

Fill d'un obrer jardiner, esdev el 1841 monitor de jardineria, format a l'escola contramestres de  La Paternelle, primera colnia agrcola i penitenciria fundada a Mettray, prop de Tours, el juny de 1839, pel vescomte de Bretignires de Courteilles i Frdric-Auguste Demetz. En el seu discurs per a la sortida de la primera promoci, Bretignires de Courteilles adrea a Barillet-Deschamps aquestes paraules proftiques: Obrer jardiner com el teu pare, sers un dels nostres primers horticultors .

Funda ms tard un establiment hortcola a Bordeus. Cridat a Pars pel prefecte Haussmann, participa, sota l'autoritat dels enginyers Jean-Charles Alphand i Eugne Belgrand, amb el ttol (del que en ser el primer titular) de Jardiner en cap del Servei dels Passeigs i Plantacions de la Ciutat de Pars, a la transformaci de la capital al si del destacable equip de professionals dels que havia sabut envoltar-se el prefecte, entre els que s'hi comptava Victor Baltard, Gabriel Davioud, Jacques Hittorff... Barillet-Deschamps redissenya els boscos de Boulogne i de Vincennes, i aleshores crea el jardin du Luxemburg, el parc Monceau, el parc des Buttes-Chaumont i el parc Montsouris. El 1865, crea el jard angls del jard de les plantes de Le Mans. A Lille dissenya el jard Vauban, i a Roubaix el parc Barbieux.

Crea una Maison d Architecte Paysagiste, obre un planter i un jard a La Muette i comena una carrera internacional: se'l crida a Marsella, a Hyres, a Mil i Tor, a Blgica, a ustria, a Prssia, i fins i tot a Egipte on s demanat al Caire pel khedive. Hi arriba el 1870 i hi treballa fins a 1875, data en que contreu la malaltia pulmonar de qu mor als cinquanta anys.

Inaugura un tipus de jard inspirat en al jard angls, caracteritzat per gespes ondejades i les formes sinuoses dels passeigs i dels llacs. La riquesa i l'exotisme de la decoraci vegetal i del mobiliari testimonien la modernitat i prosperitat del Segon Imperi. S'ha pogut retreure a Barillet-Deschamps la repetitivitat del seu estil, es qualificat de vegades d'eclctic i presentat com una desnaturalitzaci del jard angls per l'estndard, l'esperit del lloc i les particularitats locals que sn poc tingudes en compte. Tot i aix l'obra de Barillet-Deschamps, que servir a provncia i a l'estranger de vegades de model, de vegades de contramodel, caracteritzar l'art dels jardins del segle XIX, i deixar la seva empremta al segle XX.

Notes.


Bibliografia.

 Luisa Limido, L Art des jardins sous le Second Empire. Jean-Pierre Barillet-Deschamps (1873-1924).
  Luisa Limido, .  The Squares Created by Jean-Pierre Barillet-Deschamps in Turin. A Study Based on the Correspondance Between the French Landscape Architect and the Mayor of the City in the Years Between 1860 and 1864 , Journal of Garden History, vol. 17, n 2, avril-juin 1997, London, Washington DC, 1997.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387550" title="Serra de Pins (Castellar del Valls)" nonfiltered="4631" processed="4608" dbindex="149663">

La Serra de Pins s una serra situada al municipi de Castellar del Valls (Valls Occidental), amb una elevaci mxima de 586,4 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387551" title="Serra de Pins (Pins)" nonfiltered="4632" processed="4609" dbindex="149664">

La Serra de Pins s una serra situada al municipi de Pins (Pins), amb una elevaci mxima de 928,0 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387555" title="Colnia penitenciria de Mettray" nonfiltered="4633" processed="4610" dbindex="149665">
La colnia penitenciria de Mettray, destinada a rehabilitar joves delinqents i situat a Mettray, petita localitat d'Indre i Loira, va ser creada el 1840 i tancada el 1939. Una reobertura s'efectua el 1957 per Marcel Tomeno per a menors retardats mitjans i lleugers (14-18 anys).

Missi.

Concebut i dirigit per Frdric-Auguste Demetz, aquest establiment privat (sense muralles) implicava, a ms a ms del refectori i els dormitoris comuns, una capella, tallers, estables, vastos camps conreats i fins i tot una pedrera de pedres. Es tractava de regenerar, amb el contacte amb la natura, pel treball manual i l'oraci, els adolescents que la pres hauria pervertit segurament. La divisa de Demetz -que havia estudiat els sistemes penitenciaris d'altres pasos- era: Millorar l'home per la terra i la terra per l'home.

Estructura.

La colnia penitenciria de Mettray estava dividida en famlies, amb un adult cap de famlia per a cadascuna. Els pensionats tenien el cap afaitat i portaven un uniforme. La instrucci (una hora al dia amb una mica de clcul, de lectura i d'escriptura) semblava poc. El treball era pens, els aliments mediocres i les faltes pesadament sancionades. Aquesta disciplina no va poder impedir els vicis engendrats per la promiscutat. I la instituci, portada al comenament per l'entusiasme dels seus promotors, coneixer aleshores problemes financers, periclitar, i acab sent tancada el 1939.

Vegeu tamb.

L'escriptor francs Jean Genet ha evocat al seu llibre El Miracle de la Rosa l'experincia que va viure a Mettray.

 Eduquer et punir. La colonie agricole et pnitentiaire de Mettray (1859-1937), per Luc Forlivesi, Georges-Franois Pottier et Sophie Chassat, Presses universitaires de Rennes, octobre 2005, 256 p.
    
 El filsof francs Michel Foucault en parla llargament a la tercera part (III Le carcral - pg. 343) del quart captol (IV Prison) de l'obra vigilar i castigar.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387557" title="Serra de Maaners (Guixers)" nonfiltered="4634" processed="4611" dbindex="149666">

La Serra de Maaners s una serra situada al municipi de Guixers (Guixers), amb una elevaci mxima de 1.196,3 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387558" title="Serra de Maaners (Als i Cerc)" nonfiltered="4635" processed="4612" dbindex="149667">

La Serra de Maaners s una serra situada als municipis d'Als i Cerc i Cava (Alt Urgell), amb una elevaci mxima de 1.547,5 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387562" title="Victor Baltard" nonfiltered="4636" processed="4613" dbindex="149668">


Victor Baltard, nascut a Pars el 10 de juny de 1805 i mort a Pars el 13 de gener de 1874, fou un arquitecte francs que exerc a Pars durant el Segon Imperi.

Biografia.

El 1833 s'end el Prix de Rome a l'Escola de les Belles Arts de Pars. De 1834 a 1838, es queda a Roma com a pensionat de la Villa Medici. L'Acadmia de Frana a Roma s aleshores sota la direcci de Dominique Ingres. A partir de 1849, esdev arquitecte de la ciutat de Pars. Hi s igualment arquitecte dioces pel palau episcopal i el gran seminari, per aquesta plaa li s retirada el 1854 car l'administraci dels cultes considera que atribueix massa poca importncia als seus treballs.

s particularment clebre pel Mercat de Pars que va realitzar entre 1852 i 1872. Aquest ha estat enderrocat el 1972-73 a excepci d'un dels pavellons (el "Pavell Baltard") que ha estat classificat monument histric. Se li deu la restauraci de diferents esglsies. s igualment l'autor de dues sepultures: la del compositor Louis James Alfred Lefbure-Wely al cementiri del Pre-Lachaise i la del jurista Lon Louis Rostand al cementiri de Montmartre.

Victor Baltard s fill de l'arquitecte Louis-Pierre Baltard.

Principals realitzacions.
Arquitectura.



 Construcci del palau de justcia de Li el 1847, avui seu del tribunal d'apellaci de Li i del jurat mixt del Roine.   ;
 La tomba del compositor Louis James Alfred Lefbure-Wely (1817-1869) al Cementiri del Pre-Lachaise (fotografia).
 Els 12 Pavellons del Mercat de Pars (1852-1872).
 Mercat dels bous del Mercat de la Villette.   ;
 Construcci de l'glise Saint-Augustin (1860-1871) (fotografia).   ;
 Faana de l'glise Notre-Dame des Blancs-Manteaux: prov de l'esglsia Saint-Elois-des-Barnabites que estava aleshores situada a l'le de la Cit i que va ser destruda durant els treballs d'Haussmann.

Restauracions.

 Restauraci de l'glise Saint-Germain-l'Auxerrois, en collaboraci amb Jean-Baptiste Lassus de 1838 a 1855.
 Restauraci de l'glise Saint-Eustache  el 1844.
 Restauraci de l'glise Saint-tienne-du-Mont: dirigeix els treballs de construcci de la capella dels Catecismes i restaura la faana de l'esglsia entre 1861 i 1868.
 Restauraci de l'glise de Saint-Germain-des-Prs.
 Restauraci de l'glise Saint-Sverin.
 Restauraci de l'glise Saint-Paul-Saint-Louis: l'arquitecte s'ocupa principalment de la redisposici del cor i de la refecci de la faana.

Enllaos externs.

 Biografia completa a la web de la famlia ;
 Fons Baltard;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387563" title="Bawazidj" nonfiltered="4637" processed="4614" dbindex="149669">
Bawazidj (sirac Beth Wazik, que vol dir "Casa de la duana; sota els sassnides Khunya-Sabur, que vol dir "El cant de Sapor") fou una antiga ciutat d'Iraq, a la regi de Mossul, a la riba del Petit Zab i no lluny de la seva desembocadura.

La seva fama principal deriva de que fou un reducte kharigita, i els membres locals d'aquesta secta es deien descendents directes de les tropes d'Al ibn Abi Tlib; era tamb considerada un refugi de bandits (els beduins Banu Shayban robaven a les caravanes). Una part de la poblaci era cristiana i hi va arribar a haver un bisbat jacobita de Beth Wazik i Beth Remman (Barimma); els nestorians depenien del bisbe de la propera Shenna (Sinn).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387565" title="Illa Campbell" nonfiltered="4638" processed="4615" dbindex="149670">
L'Illa  Campbell s una illa subantrtica que pertany a Nova Zelanda.

s l'illa principal del grup de les illes Campbell. L'illa es troba a les coordenades: .

T una superfcie de 115 km

Va ser descoberta el 1810 pel capit Frederick Hasselburgh navegant a bord del vaixell caador de foques Perseverance, el qual pertanyia a la companyia Campbell & Co. 

Fins 1995, hi havia una estaci meteorolgica i els encarregats de la base hi vivien permanentment per actualment noms s visitada peridicament. 

El 2003, l'illa va ser declarada com desratitzada i aix ha perms la recuperaci de la poblaci de les aus.




 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387566" title="Miguel Mara Lasa Urqua" nonfiltered="4639" processed="4616" dbindex="149671">

Miguel Mara Lasa Urqua, (Oiartzun, 4 de novembre de 1947) va ser un ciclista basc que fou professional entre 1969 i 1981, en qu aconsegu 76 victries. Era anomenat Lapa. 

Un germ seu tamb fou ciclista professional. Abans de la seva arribada al professionalisme va prendre part als Jocs Olmpics de Mxic de 1968 en la prova de ciclisme en ruta individual.

Va guanyar etapes a les tres grans voltes, si b els millors resultats els aconsegu a la Volta a Espanya, en qu puj al podi en quatre ocasions, dos com a segon i dos com a tercer i en qu guany sis etapes. Tamb va guanyar tres etapes als Giro i dues al Tour. 

 Palmars .
1969;
 1r al Campionat d'Espanya de muntanya;
 1r al Campionat d'Espanya per regions de contrarellotge (amb Guipuzcoa);
 1r al GP Villafranca de Ordizia;
1970;
 1r al Campionat d'Espanya per regions de contrarellotge (amb Guipuzcoa);
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Llevant;
 Vencedor d'una etapa de la Vuelta a los Valles Mineros;
1971;
 1r al Campionat d'Espanya de muntanya;
 1r al Campionat d'Espanya per regions de contrarellotge (amb Guipuzcoa);
 1r de la Volta a Mallorca i vencedor d'una etapa;
 1r al G.P. Cuprosan;
 Vencedor de 3 etapes de la Volta a Euskadi;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;
1972;
 1r al Campionat d'Espanya de muntanya;
 1r al Campionat d'Espanya per regions de contrarellotge (amb Guipuzcoa);
 1r de la Setmana Catalana i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 1r a la Volta a Menorca i vencedor d'una etapa;
1973;
 1r al G.P. Primavera;
 1r de la Volta a Mallorca i vencedor d'una etapa;
1974;
 1r al Campionat d'Espanya per regions de contrarellotge (amb Guipuzcoa);
 1r a la Volta a Euskadi i vencedor d'una etapa;
 1r del G.P. Navarra;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa de la Vuelta a Mallorca;
1975;
 1r al Campionat d'Espanya per regions de contrarellotge (amb Guipuzcoa);
 1r de la Volta a Astries i vencedor de 3 etapes;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya i 1r de la classificaci per punts   ;
 1r de la Volta a Crsega i vencedor d'una etapa;
1976;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1977;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi;
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;
 Vencedor d'una etapa de la Vuelta a los Puertos;
1978;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana;
 1r al G.P. Navarra ;
 1r al GP Villafranca de Ordizia;
 1r al Trofeu Masferrer;
1979;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Euskadi;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Valncia;
 1r al G.P. Primavera;
1980;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Castella;
1981;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;

Resultats a la Volta a Espanya.
1969. 21 de la classificaci general;
1970. 7 de la classificaci general. 1r de les Metes Volants;
1971. 4t de la classificaci general;
1972. 2n de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1974. 3r de la classificaci general;
1975. 3r de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. 1r de la regularitat;
1977. 2n de la classificaci general;
1979. 11 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1980. 9 de la classificaci general;
1981. 10 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1970. 8 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1972. 9 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1975. 9 de la classificaci general;
1976. 28 de la classificaci general;
1977. 19 de la classificaci general;
1978. Abandona;
1980. 18 de la classificaci general;
1981. 37 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1974. 17 de la classificaci general;
1976. 34 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1978. 41 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

 Enllaos externs .
 Palmars complet de Miguel Mara Lasa;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387568" title="Bayan ibn Saman" nonfiltered="4640" processed="4617" dbindex="149672">
Bayan ibn Saman al-Tamimi fou un cap xita de Kufa.

Era un humil venedor de palla, i adepte de dirigents extremistes durant el imamat de Muhammad ibn al-Hanafiya. Va acceptar com iman al fill d'aquest, Abu Hashim (mort vers 717) i fou hstil a Muhammad al-Bakir. Va reunir un grup d'adeptes que es decantava per una interpretaci literal de l'alcor. A la mort d'al-Bakir va unir les seves forces a les d'al-Mughira ibn Said i van intentar un revolta per foren derrotats pel governador del califa, Khalid al-Kasri (737). Va morir en aquesta revolta en circumstancies que s'expliquen de manera diferent pels historiadors. 

Els seus partidaris van formar la secta Bayaniyya o Bananiyya o Samaniyya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387570" title="Bayat" nonfiltered="4641" processed="4618" dbindex="149673">
Els Bayat sn una tribu dels seljcides.

Van participar a la conquesta seljcida de l'sia Menor i es van establir a diversos llocs. Alguns poblets a Anatlia portaren el nom de Bayat per molt pocs s'han mantingut fins a l'poca moderna. Grups de bayats es van repartir tamb cap a Sria del nord i cap a l'Iran.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387575" title="Illes Antpodes" nonfiltered="4642" processed="4619" dbindex="149674">

Les Illes Antpodes sn un arxiplag subantrtic que pertany a Nova Zelanda.

No estan habitades i estan situades a 650 km al sud-est de l'Illa Stewart.

L'altitud mxima (402 m) s al Mont Galloway situat a l'illa Antpoda.

Coordenades: .

 Geografia .
L'illa principal fa al voltant de 60 km de superfcie, l'Illa Bollans fa uns (2 km) a ms hi ha nombrosos illots.

L'arxiplag rep el seu nom del fet d'estar situades aproximadament als antpodes de Londres. 

 Histria .
Van ser descobertes el 1800. No va reeixir un intent d'introduir-hi ramat domstic 

El 1893, el navili Spirit of Dawn encall a la costa la l'illa. Els onze membres de la tripulaci van sobreviure tres mesos alimentant-se d'ocells marins ja que ignoraven que a l'altra banda de l'illa hi havia un dipsit d'aliments. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387576" title="Gabriel Davioud" nonfiltered="4643" processed="4620" dbindex="149675">


Gabriel Jean Antoine Davioud (Pars, 30 octubre de 1824 - Pars, 6 abril de 1881) fou un arquitecte representant de l'eclecticisme arquitectural de moda sota Napole III.

Desprs d'haver obtingut el Segon Gran Prix de Rome, Davioud s nomenat inspector general dels treballs d'arquitectura de la ciutat de Pars, i arquitecte en cap al servei dels passeigs i plantacions. Esdev un dels collaboradors del bar Haussmann i construeix nombrosos edificis a Pars.

Obres.
Pars.

 Els dos teatres de la place du Chtelet: el Thtre du Chtelet i el Thtre Sarah Bernhardt (desbatejat "Teatre de la Ciutat" durant l'Ocupaci i actual "Thtre de la Ville") (1874), aix com la Fontaine du Palmier.
    
 Per a l'Exposici Universal de 1878 realitzaci de l'antic Palau del Trocadro, amb Jules Bourdais destrut per a l'exposici universal de 1937(Vegeu aqu), 16 districte.
    
 El Panorama Nacional realitzat per a l'Exposici Universal de 1855 esdevingut Thtre du Rond-Point Renaud-Barrault, 8 districte.
    
 "Magasins-Runis" de la plaa de la Repblica, 11 districte (1867). (actuals botigues Darty-Habitat-Go esport).
    
 Caserna de la plaa de la Repblica, 10 districte.
    
 Mairie del 19 districte, 1876 - 1878, plaa Armand-Carrel amb Jules Bourdais.
    
 Fontaine Saint-Michel, place Saint-Michel, 5 districte (1860).
    
 Font de l'Observatori i l'avinguda de l'Observatori (amb Jean-Baptiste Carpeaux), 6 districte.
    
 Plnols dels jardins dels Champs-lyses, 8 districte.
    
 Reixes del parc Monceau, 8 districte, i de la plaa del Temple, 3r districte.
    
 Font de la Chteau d'eau plaa Daumesnil, 12 districte.
    
 Pavellons d'entrada del Bosc de Boulogne, 16 districte.
    
 Square des Batignolles, 17 districte.
    
 Temple de la Sybille a l'le du Belvdre al parc des Buttes-Chaumont, 19 districte (1869).

Provncia.

 Teatre d'tampes, construt entre 1851-1852 grcies a una subscripci pblica.
    
 Houlgate: Villa La Brise (31, rue de Caumont), villa construda el 1866, per a ell mateix. Publicada per Eugne Viollet-le-Duc a Habitations modernes (1874-1877).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387577" title="Flux elctric" nonfiltered="4644" processed="4621" dbindex="149676">
El flux elctric es defineix con la integral del camp elctric sobre un rea:
;
on
 s el flux elctric;
E s el camp elctric;
S s l'rea;

 Vegeu tamb .
Flux magntic;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387578" title="Illes Bounty" nonfiltered="4645" processed="4622" dbindex="149677">


Les Illes Bounty estan formades per un petit grup de 13 petites illes al sud de l'oce Pacfic que pertanyen a Nova Zelanda.

Es troben a 650 km al sud de l'Illa del Sud de Nova Zelanda.

No estan habitades pels humans per tenen nombrosa fauna de pingins i albatros. Al segle XIX s'hi caaven foques.

La superfcie total del grup s noms de 1,3 km amb una alada mxima de 90 metres. 

Van ser descobertes pel capit William Bligh, el 1788, qui va les va batejar amb el nom del seu navili just alguns mesos abans del clebre mot del Bounty.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387581" title="Nilson Esidio" nonfiltered="4646" processed="4623" dbindex="149678">
Nilson Esidio Mora, nascut el 19 de novembre a Santa Rita de Passa Quatro, So Paulo, s un futbolista brasiler ja retirat, que jugava de davanter. La seua mxima fita van ser els 25 gols en 34 partits que va realitzar al 1993 jugant en el Flamengo.

 Trajectria .
Sertozinho: 1983 - 1984;
Platinense: 1985;
XV de Ja: 1986;
Ponte Preta: 1987;
Internacional: 1987 - 1990;
Grmio: 1990 - 1991;
Celta de Vigo: 1991 ;
Portuguesa: 1992;
Corinthians: 1992;
Flamengo: 1993;
Fluminense: 1993;
Albacete: 1994;
Real Valladolid: 1994;
Palmeiras:1995;
Vasco da Gama:1996;
Tigres: 1997;
Clube Atltico Paranaense: 1997;
Sporting Cristal: 1998;
Santo Andr: 1999;
Universitario de Lima: 2000;
Santa Cruz: 2001;
Rio Branco: 2002;
Nacional (SP): 2003;

 Ttols .
Campeonato Gacho - 1990 - Internacional;
Primera Divisin Peruana Mxim golejador 1998 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387584" title="Stjepan Andrijasevic" nonfiltered="4647" processed="4624" dbindex="149679">
Stjepan Andrijaevi  (nascut el 7 de febrer de 1967 a Split, llavors Repblica Federal de Iugoslvia, ara Crocia, s un futbolista croata, ja retirat.

 Trajectria.
Tot ocupant la posici de migcampista, Andrijaevi  va donar els seus primers passos en el club local, l'Hajduk Split, on va estar de 1983 fins a 1992, jugant un total de 101 partits i anotant 21 gols. La campanya 92/93 passa a una lliga gran, la francesa, dins les files de l'AS Mnaco, on no t massa sort i tan sols disputa 7 partits ( 1 gol).

La temporada segent es trasllada a la lliga espanyola. Primer, en el Celta de Vigo, s'hi est un any, possiblement el millor de la seua carrera. Juga 29 encontres i anota 8 gols. Desprs una temporada  sense sort a l'Hajduk Split, s'hi incorpora al Rayo Vallecano, on roman fins la seua retirada al 1998. Al club madrileny hi milita dues temporades a Primera Divisi i una a Segona, per no aconsegueix fer-se amb un lloc titular.

 Selecci.
Andrijaevi  va ser cinc vegades internacional amb Crocia entre 1992 i 1994.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387586" title="Rdio cognitiva" nonfiltered="4648" processed="4625" dbindex="149680">
La rdio cognitiva s un paradigma de la comunicaci inalmbrica en la que els diferents dispositius emisors i receptors d'ones de radio cambien els seus parmetres de transmissi o recepci per a comunicar-se eficientment sense interferir amb altres usuaris (amb o sense licncia). Aquesta alteraci dels parmetres es basa en el monitoratge actiu de moltssims factors, com l'estat actual de l'espectre radioelctric, de la xarxa, dels hbits horaris de l'usuari, de la ubicaci geogrfica...

Historia.
La idea de la radio cognitiva es va presentar per primer cop oficialment en un article escrit per Joseph Mitola III i Gerald Q. Maguire, Jr en 1999. Va ser una gran proposta al camp de les telecomuncacions inalmbriques que Mitola va descriure ms tard com:

El punt en el que els assistents personals digitals (PDAs) inalmbrics i les xarxes relacionades sn, computacionalment, prou intelligents respecte als recursos de radio i a les corresponents comunicacions dipositiu a dispositiu com per a detectar les necessitats per a la comunicaci de l'usuari i, en funci del contexte, proporcionar els recursos de radio i els serveis inalmbrics ms apropiats per a cada cas.

Es considerava com un objectiu ideal al que les plataformes radio definides per software haurien d'evolucionar: un sistema capsa negra inalmbric completamente reconfigurable que cambia automticament les seves variables de comunicaci com a resposta a les necessitats actuals de l'usuari i de la xarxa.

Entitats reguladores de diferents pasos (incluent la Federal Communications Commission, als Estats Units, o Ofcom al Regne Unit) han observat que la major part de espectre radioelctric es troba desaprofitat. Per exemple, les bandes asignades a les xarxes cellulars es troben colapsades a la majora de llocs del mn, per les freqncies asignades a radioafeccionats o a la missatgeria instantnea no. Estudis independents realitzats a diferents pasos confirmen aquesta observaci i han concluit que la utilitzaci de l'espectre depn del temps i de l'espai.
Una assignaci fixa de les bandes freqencials impedeix que freqncies prcticament sense utilitzar (les assignades a serveis especficis) puguin ser aprofitades per usuaris ocasionals (sense autoritzaci), encara que aquest aprofitament no produs cap interferncia a l'usuari legtim d'aquella banda freqencial gaireb desocupada.
Les radios cognitives s podrien aprofitar tots aquests marges freqencials ja que, al poder cambiar automticament les freqncies de transmissi o de recepci, poden deixar lliure un canal, saltant a un altre en cas de que el seu propietari vulgui transmetre per ell.

Terminologia.
Dependent de raons histriques i dels parmetres a l'hora de decidir els cambis a la transmissi i la recepci, trobem diferents tipus de radios cognitives. Els dos principals sn:

 Radio cognitiva completa ("Mitola radio"): En la que qualsevol parmetre possible observable des d'un node inalmbric s tingur en compte.
 Radios cognitives detectores d'espectre: Noms es t en compte l'estat de l'espectre radioelctric a l'hora de prendre les decissions.

A ms, depenent de les parts de l'espectre utilitzades podem distinguir:

 Radio cognitiva de Banda amb licncia: En aquest cas s'utilitzen bandes amb i sense licncia. com la banda U-NII o la ISM.  El IEEE 802.22 est desenvolupant un estandard que permetr emprar canals inutilitzads de televisi. .
 Radio cognitiva de Banda sense licncia: noms pot utilitzar parts sense licncia (no reservades) de l'espectre. Un sistema aix est especificar en el IEEE 802.15, que parla de la coexistncia de IEEE 802.11 i Bluetooth.

Tecnologia.
Encara qua la rdio cognitiva es va idear com una extensi de les radios definides per software (Full Cognitive Radio), la major part del treball d'investigaci actualment es centra en les "Spectrum Sensing Cognitive Radios", particularment a les bandes de TV. El principal problema d'aquestes radios es disenyar aparells de detecci d'espectre d'alta qualitat o algoritmes per intercambiar dades sobre l'estat de l'espectre entre nodes. S'ha demostrat  que un simple detector d'energia no pot garantir la correcta detecci dels senyals, pel que calen tcniques ms sofisticades de detecci de espectre, i un intercambi regular de dades entre els nodes. Incrementar el nombre de nodes detectors cooperant entre ells, fa disminuir la probabilitat de falses deteccions.
Omplir les bandes de freqncia buides utilitzant OFDMA es una bona opci. Timo A. Weiss i Fiedrich K. Jondral de la universitat de Karlsruhe han proposar un sistema d'Spectrum Pooling en el que les bandes lliures detectades s'omplen inmediatament amb subcanals OFDMA.

 Funcions principals .
Les funcions principals de les radios cognitives sn:

 Detecci d'espectre: Un requeriment molt important per a les radios cognitives es el de detectar l'espectre desaprofitat i utilitzar-lo sense provocar interferencies negatives amb altres usuaris. La millor manera per a trobar 'forats' a l'espectre s detectant als usuaris principals. Les tcniques per a detectar l'espectre es poden dividir en tres categories:
 Detecci de transmissions: Les radios cognitives han de tenir la capacitat de determinar si hi ha un senyal d'algun usuari utilitzant una part concreta del espectre. ;
 Detecci cooperativa: Diferents usuaris de radio cognitiva intercanvien informaci sobre la detecci d'usuaris principals.
 Detecci basada en interferncies.

Administraci de l'espectre: Utilitzar l'ample de banda espectral que encaixi millor amb el QoS requerit per l'usuari d'entre tots els amples de banda disponibles. L'administraci d'espectre consta de dues parts diferenciades: l'"anlisi d'espectre" i la "decisi d'espectre".
 Anlisi d'espectre: Identificar les caracterstiques de cada banda disponible per a saber els avantatges o inconvenients d'utilitzar-la per a transmetre (retards, probabilitat d'error...);
 Decisi d'espectre: Comparar les caracterstiques de cada una de les bandes amb les requerides per l'usuari i valorar quina s la millor opci.

 Mobilitat espectral: El procs amb el que una radio cognitiva cambia la seva freqncia d'operaci. Les radios cognitives estan ideades per a cambiar de banda constantment, a altres millors, d'una forma imperceptible per a l'usuari.

 Compartir l'espectre: Trobar un mtode esquemtic de distribuci espectral que sigui equitatiu i just entre tots els usuaris de radio cognitiva es un dels majors reptes. Es semblant a els problemes genrics d'accs al medi (MAC) en els sistemes d'avui dia.

 Radio cognitiva (CR) i Antenes intelligents (IA) .
Les Antenes intelligents fan servir una tecnologia espacial per a cancelar interferncies, per es necessiten varies antenes cooperant. Per altra banda, les radios cognitives permeten als terminals detectar si una part de l'espectre est sent utilitzada o no, i compartir l'espectre entre usuaris vens.
Aquesta taula compara diferents punts entre aquestes dues alternatives de futur per a les comunicacions inalmbriques: Radio cognitiva i Antenes intelligents.



En conclusi podem dir que les radios cognitives i les antenes intelligents tnen diferents objectius. Les primeres busquen formes efectives per a fer servir tot l'ample de banda possible entre tots els usuaris, mentre que les segones busquen la forma d'aprofitar millor l'ample de banda que fem servir actualment, mitjanant codificacions i algorismes per a eliminar interferncies.

Referencies .


 Enlaces externos .
 Adaptive Ad-hoc Freeband Communications - Projecte d'investigaci holands.
A Good Overview of Cognitive Radio;
 Berkeley Wireless Research Center Cognitive Radio Workshop - Primer workshop sobre radio cognitiva.
 Joseph Mitola III, Cognitive Radio: An Integrated Agent Architecture for Software Defined Radio, Royal Institute of Technology (KTH) Stockholm, Sweden, 8 May, 2000, ISSN 1403 - 5286. - Defensa de tesis doctoral en la qual es defineix per primer cop l'arquitectra de la radio cognitiva.
 Cognitive Radio Technologies Proceeding of Federal Communications Commission - Reglamentaci de la Comisi Federal sobre Comunicacions de USA sobre la radio cognitiva.
 Smart radios, cognitive radios, software-defined radios (SDR) the Adapt4 XG1 - Proveidores lders en tecnologa de radio cognitiva.
 Scientific American Magazine (ejemplar de marzo de 2006) Cognitive Radio "Investigacin y Ciencia" juliol de 2006;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387587" title="Entitat Sardanista de Sant Cugat" nonfiltered="4649" processed="4626" dbindex="149681">
L'Entitat Sardanista de Sant Cugat s una entitat sardanista que va nixer el 27 de desembre de 1999 arran de la inquietud de promoure audicions de sardanes de forma peridica a la vila de Sant Cugat del Valls, amb la fita de fomentar la sardana com a fet cultural i tradicional. 

s membre de la Federaci Sardanista de Catalunya, de la Comissi d'Aplecs Sardanistes de les Comarques Barcelonines (s l'encarregada de l'organitzaci anualment de l'Aplec de Sant Cugat) i forma part del Consell de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Sant Cugat, participant en la Comissi de Cultura Tradicional i Popular Catalana de Sant Cugat.

Enllaos externs.
Web de l'Entitat Sardanista de Sant Cugat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387588" title="Arkady Filippenko" nonfiltered="4650" processed="4627" dbindex="149682">
Arkady Filippenko (Ucrana, Puscha-Vodycia (ara un suburbi de Kev) 1912   1983) fou un compositor sovitic.

En ser el primer fill del matrimoni, pass gran quantitat del seu temps a l'aire lliure amb el seu avi, un pastor que mentre treballava en els moments lliures tocava una gaita similar a la sussa. Aquest instrument fou el primer instrument que aprengu a tocar. En l'escola primria, conegu la guitarra, la mandolina i la balalaica i que toca en l'orquestra de l'escola.

El 1926 amb 13 anys, Filippenko comen a l'escola de formaci professional i es gradu en un curs complet de transport fluvial. Desprs de llur graduaci comen treballar en una fabrica de construcci naval. En el seu temps lliure, actu i dirig teatres d'afeccionats, all on va rebre l'atenci del compositor Ilya Vilensky, el qual feia de director d'una escola de msica local. 

Vilensky convid en Filippenko a assistir a l'escola, i all fou on Filippenko aprengu a tocar el piano i estudi teoria musical i composici, mentre que al mateix temps segui treballant com a torner del metall en la fabrica de construcci naval.

Com que ell avanava rpidament, Vilensky l'envi al Institut de Msica de Lysenko, la ms important escola de msica d'Ucrana i la precursora del Conservatori de Kev.

En un principi noms estudiava de nit, per finalment va obtenir perms per estudiar a temps complet. 

Els seus mestres principals foren Lev Revutsky, Vctor Kosenko i Boris Lyatoshinsky. Desprs de graduar-se a l'Institut el 1939, fou enrolat immediatament en l'Exercit Roig, on va romandre en l'orquestra militar durant tota la Segona Guerra Mundial. 

Desprs de la guerra, Filippenko retorn a Kev, on exerc la carrera com a compositor, guanyant el Premi Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques Russes el 1948, pel seu Segon quartet de Cordes, el qual evocava les lluites del poble sovitic durant la comtessa. 

Filippenko ajud a organitzar els compositors d'Ucrana dintre de la Uni i a mitjans del decenni de 1950 desenvolup els crrecs de secretari executiu i vice-president.

Va escriure per a quasi tots els gneres i deix varies simfonies, una pera, nou obres de msica de cambra (entre elles tres quartets per a corda), i ms de 500 canons. Tal vegada fou ms conegut a la Uni Sovitica com un compositor de cinema. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387589" title="Jacques Hittorff" nonfiltered="4651" processed="4628" dbindex="149683">




Jacques Ignace Hittorff  (nascut Jakob Ignaz Hittorff) (20 d'agost de 1792 a Colnia, Alemanya - 25 de mar de 1867 a Pars, Frana) fou un arquitecte francs.

Biografia.

Hittorff va nixer a Colnia el 1792 com a ciutad alemany. L'ocupaci de Colnia pels exrcits francesos revolucionaris a partir de 1794 i la creaci del departament de la Roer el 1801 fan d'ell un ciutad francs. El Congrs de Viena (1815) havent portat la Frana a les seves fronteres de 1791, Hittorff, que viu a Frana d'en 1810, torna a ser alemany. Es casa amb la filla de l'arquitecte Jean-Baptiste Lepre. El 1842, es guanya la nacionalitat francesa per un decret del rei Llus Felip, condici de la seva candidatura per a l'Institut de Frana.

Hittorff va a Pars el 1810 per estudiar a l'escola belles arts al taller de Charles Percier. Fa aleshores un viatge a Siclia on, confrontat a l'arquitectura de la Antiga Grcia, posa en evidncia l'existncia de la policromia que decorava cada monument i que havia estat fins aleshores negada per una part dels arquelegs. Tornat a Pars, se li confien diversos encrrecs oficials. Esdev arquitecte de la ciutat de Pars, estant aleshores en plena renovaci dirigida pel Bar Haussmann.

Realitzacions.

 1827-1828 : teatre de l'Ambigu-Comique, avui destrut.

 1839 : arranjament de la place de la Concorde incloent-hi el disseny de les fonts actuals, seguint una idea del rei Llus Felip. Fa erigir sobre la plaa l'obelisc de Luxor.

 1831-1844 : l'glise Saint-Vincent-de-Paul.

 1838 : arranjament de l'avinguda dels Champs-lyses, incloent-hi el dibuix dels reverbers sempre a plaa, i sobretot dels immobles situats al voltant de la place de l'toile. Els jardins sn condicionats per Jean-Charles Alphand.

 1844-1850 : mairie del 5 districte de Pars, plaa del Pante;

 El circ de l'Emperadriu o circ d'estiu, o tamb circ dels Champs-lyses , que va ser destrut el 1855 durant l'Exposici Universal per a la realitzaci del Panorama National per Gabriel Davioud.
 
 1852 : el Cirque d'hiver de Paris.

 1856 : l'orfelinat Eugne-Napolon.

 1861-1865 : la Gare de Paris-Nord.

 Commena l'arranjament del bosc de Boulogne.

Publicacions.

 Restitution du temple d'Empdocle  Slinonte ou L'architecture polychrome chez les Grecs (1851). Text en lnia: ;
 Architecture antique de la Sicile (3 volums, 1826-1830 ; 1866-1867).
 Architecture moderne de la Sicile (1826-1835). Text en lnia: ;

Enllaos externs.

 Nota biogrfica a Structurae;
   Notes biogrfiques i realitzacions;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387593" title="Trofeu Masferrer" nonfiltered="4652" processed="4629" dbindex="149684">
El Trofeu Masferrer era una clssica ciclista que se celebrava anualment a Girona. Es va disputar entre 1932 i 1994, amb el parntesis de la Guerra civil espanyola i els anys 1948, 1961, 1962 i 1982. 

El ciclista que ha inscrit ms cops el seu nom en el palmers s Txomin Perurena, amb tres victries, seguit de Jaume Alomar Florit, Mari Caardo Lacasta, Gabriel Company Bauz, Miquel Gual, Francisco Masip Llop, Fernando Murcia, Antonio Andrs Sancho i Dino Zandegu, amb dues victries.

El darrer vencedor fou el catal ngel Edo, el 1994.

Llistat de guanyadors.


Enllaos externs.
 Palmars del Trofeu Masferrer a cyclebase;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387594" title="Tos ferina" nonfiltered="4653" processed="4630" dbindex="149685">


La tos ferina, s una malaltia altament contagiosa provocada pel bacteri Bordetella pertussis; t el seu nom de la caracterstica tos severa seguida per una inspiraci que sona com un crit; una malaltia similar, ms suau s provocada per B. parapertussis. Encara que moltes fonts mdiques descriuen el crit com "agut", aix s dona generalment noms en el cas amb nens i nadons i s rara en la seva ocurrncia en adults. 

 A escala mundial, s'estimen entre 30 i 50 milions de casos de tos ferina i vora 300.000 morts anuals. Malgrat una alta cobertura vacunal amb DTP i vacunes DTaP, la tos ferina s una de les causes principals de morts evitables per  vacuna a escala mundial. La majoria de les morts ocorren en infants joves b sense vacunar o sense completar les dosis vacunals; tres dosis de la vacuna sn necessries per a la protecci completa contra la tos ferina. Un noranta per cent de tots els casos ocorren en el mn en vies de desenvolupament. Els nens tendeixen a agafar-lo ms freqentment que els adults.

 Caracteritzaci.
 Desprs d'un perode d'incubaci de dos dies, el pertussis en infants i nens joves s caracteritza inicialment per smptomes d'infecci respiratoris suaus com tossir, esternudar i rajera de nas (etapa catarral). Desprs d'una a dues setmanes, la tos canvia carcter, amb un augment de la tos seguit per un so d'"escorament" d'inspiratory *(etapa paroxismal). Els atacs de tos es poden seguir amb vmits a causa de l'enorme violncia de l'atac tussigen. En casos severs, els vmits provocats per la tos poden conduir a desnutrici i deshidrataci. Els atacs que ocorren en el seu propi tamb es poden provocar badallant, estirant, rient o cridant. Els atacs que provoquen gradualment disminueixen durant un a dos mesos durant l'etapa convalescent. Altres complicacions de la malaltia inclouen pneumnia, encefalitis, hipertensi pulmonar i sobreinfecci bacteriana 

 Transmissi i diagnstic.
 Els adults i els adolescents sn el reservori principal de la tos ferina. Pertussis s ests per contacte amb descrregues aerotransportats des de les membranes mucoses de gent infectada, que s ms contagiosa durant l'etapa catarral. Perqu els smptomes durant l'etapa catarral sn no especfics, la tos ferina no es diagnostica normalment fins a l'aparici de la tos caracterstica de l'etapa paroxismal. Els mtodes utilitzats en la diagnosi de laboratori inclouen cultivar d'escovillons de nasofaringis en medi Bordet-Gengou, reacci en cadena de la polimerasa (PCR), immunofluorescncia (DFA) i mtodes serolgics. Els bacteris es poden allar del pacient noms durant les primeres tres setmanes de malaltia, rendici que cultiva i DFA intil desprs d'aquest perode, encara que PCR pot tenir una mica d'utilitat limitada durant unes tres setmanes addicionals. Per a la majoria dels adults i adolescents, que sovint no busquen cura mdica fins a unes quantes setmanes a la seva malaltia, la serologia s'utilitza sovint per determinar si antics contra toxina de pertussis o un altre component de B. pertussis s present en nivells alts a la sang del pacient.

 Tractament.
El tractament amb un antibitic efica (eritromicina o azitromicina) escura el perode contagis, per no canvia generalment el resultat de la malaltia; tanmateix, quan s'inicia tractament durant l'etapa cataral, els smptomes poden ser menys severs. Tres macrlids (eritromicina, azitromicinai i claritromicina) s'utilitzen als EUA per al tractament de la tos ferina ; trimethoprim-sulfamethoxazole s'utilitza generalment o es contraindica quan un macrolide s inefica. Els contactes estrets que reben antibitics apropiats (quimioprofilaxi) durant els dies 7 i 21 del perode d'incubaci poden protegir de desenvolupar malaltia simptomtica. Els contactes estrets es defineixen com qualsevol que ve a contacte amb les secrecions respiratories d'una persona infectada durant els 21 dies abans que o desprs que s'inicii la tos en la persona infectada.

 Allament i identificaci.
B. pertussis fou allada en cultiu pur (seguint els postulats de Koch) el 1906 per Jules Bordet i Octave Gengou, que tamb desenvoluparen la primera serologia i vacuna. El genoma complet de B. pertussis de 4.086.186 parells de bases fou seqenciada el 2002.

 Vacunes .
Histria del desenvolupament de la vacuna pertssica.
La infecci per B. pertussis provoca immunitat, per aquesta immunitat protectora no s duradora, i un segona infecci s possible.  Els esforos per desenvolupar una vacuna de la tos ferina de cllula de totalitat inactivated* comenava aviat desprs de B. pertussis era crescut en la cultiu pur el 1906. Durant els anys 1920 el Dr. Louis Sauer desenvolup una vacuna per a la tos ferina a l'hospital Evanston (Chicago, EUA). El 1925, el metge dans Thorvald Madsen fou el primer en analitzar una vacuna de pertussis de cllula sencera en un scale.ample  utilitzava la vacuna per controlar brots a les illes Faroe al mar del Nord. El 1942, el cientfic americ Pearl Kendrick combin la vacuna de la tos ferina de cllules sencera amb diftria i toxoides del ttanus per a generar la primera vacuna combinada de DTP. Per minimitzar els efectes secundaris freqents provocats pel component de B. pertussis de la vacuna, el cientfic japons Yuji Sato desenvolup una vacuna de la tos ferina acellular que constava d'hemaglutinines purificades (HAs: HA filamentoses i HA de factor promotor de la leucocitosi), que sn amagats per B. pertussis al medi de cultiu. La vacuna de pertussis acellular de Sato s'utilitz al Jap des de la tardor de 1981. . Posteriors versions de la vacuna de B. pertussis acellular utilitzada en uns altres pasos consistien en components addicionals definits de B. pertussis i era sovint part de la vacuna combinada de DTaP.

 Estat actual de les vacunes de B. pertussis.
Les vacunes de la tos ferina sn altament eficaces, durament recomanaven, i salven moltes vides d'infants tots els anys. Encara que la protecci que ofereixen dura noms uns quants anys, es donen de manera que la immunitat duri durant tota la infantesa, el temps d'exposici ms gran i major risc.  Les immunitzacions sn donades en combinaci amb el ttan, diftria, plio i immunitzacions B de tipus d'Haemophilus influenzae, a edats 2, 3, i 4 mesos, i un dosis de record posterior als 3 anys i 4 mesos o ms aviat.

L'eficcia a curt termini de les vacunes i la presncia d'infecci per B. pertussis en adults i adolescents que qui poden transmetre els bacteris als infants han fet que molts en el camp mdic anomenin per a immunitzacions d'e record a edats posteriors. Encara que Canad, Frana, els EUA i Alemanya han aprovat vacunacions de record en adolescents, adults o els dos, altres pasos s'adhereixen a la tradici de vacunaci de tos ferina que discontinua desprs de l'edat de set, d'assumptes que hi hagi efectes secundaris s'associava amb les primeres immunitzacions de tos ferina "de cllula sencera" disponibles que tendien a augmentar amb edat.  La vacuna de cllula sencera encara s'utilitza en pasos en desenvolupament, ja que s ms barata que la formulaci acellular ms nova i ms segura.

Com la immunitat d'infecci o la vacunaci dura noms uns quants anys, el fet de no completar les vacunacions de record en adults crea un estoc de persones que ms velles a qui els hi manca la immunitat, seguits per un augment de pertussis de comenament adult que s'accelerava comenant en aproximadament 2004.  Aquest rebrot de la incidncia pronostica infectar cada vegada ms adults i adolescents amb casos que debiliten, per poses fins i tot ms perills de salut pblica seriosos a nadons. Mentre l'adolescent i els casos adults s'incrementen, els nadons sn altre cop en perill d'exposici a la tos ferina que circula entre adolescents o adults en la comunitat abans que les vacunacions dels infants es puguin completar.

La decisi de tornar a vacunar adolescents i adults reflecteix en part que la vacuna acellular ms nova, coneguda com DTaP, hagi redut en gran manera la incidncia d'efectes adversos observats amb la vacuna de tos ferina "de cllula sencera" anterior. Una preparaci de vacuna acellular per adults i adolescents s'ha aprovat al Canad, Europa, i els Estats Units. Als EUA, la FDA ha autoritzat ambds l's de les vacunes Boostrix  (GlaxoSmithKline) per a 10-18 anys el maig de 2005 i Adacel  (Sanofi Pasteur) per a edats entre 11 i 64 anys l'agost del 2005.Aquestes vacunes sn recomanades per tots els adolescents i adults dins dels grups d'edat indicats, amb l'excepci d'aquells amb una histria de reaccions adverses a les vacunes de tos ferina de cllula sencera. Els efectes secundaris ms seriosos d'immunitzacions de tos ferina "de cllula sencera" tradicionals eren neurolgics i inclourien atacs i episodis hipotnics.

 La controvrsia de la vacuna cellular.
Molta de la controvrsia que envolt la vacuna DTP els anys 1970 i 80 es referia a la pregunta de si el component de tos ferina de cllula sencera provocava lesions cerbrals permanents en casos rars. Encara que estava ben establert que el component de B. pertussis de la vacuna de DTP expliqui la majoria dels efectes secundaris locals i sistmics menors en molts infants vacunats, uns quants estudis publicats fracassaven a mostrar una relaci causal entre l'administraci de la vacuna de DTP i les lesions cerebrals permanents. Tanmateix, la crtica d'aquests estudis i els informes anecdtics feta la publicitat un b d'incapacitat permanent provocada de DTP i mort causaven moviments antiDTP. A ms a ms, un cert nombre de nens patien reaccions allrgiques a la vacunaci de tos ferina, incloent-hi atacs severs. Malgrat aix, els doctors recomanaven la vacuna, i fins i tot amenaaven de declarar que els pares que es negaven a vacunar el seu fills .

A la darreria dels anys setanta, la publicitat sobre reaccions adverses i morts desprs de la vacunaci per a tos ferina provoc la caiguda de la immunitzaci en uns quants pasos, incloent-hi la Gran Bretanya, Sucia i Jap. En molts casos segu un augment en la incidncia de tos ferina.Aquests desenvolupaments portats Yuji Sato per introduir una versi acellular ms segura de la vacuna de tos ferina per a Jap el 1981. No obstant aix, altres pasos continuaven utilitzant la formulaci de DTP de cllula sencera.

Als Estats Units, els marges de benefici baixos i un augment en litigis relacionats de vacuna portaren molts fabricants a parar de produir la vacuna de DTP a l'inici dels anys 1980.  El 1982, el documental televisiu ("DTP: Vaccine Roulette") descrivia les vides de nens els impediments severs del qual es culpaven en la vacuna de DTP. La publicitat negativa generada pel documental port a un augment enorme en el nombre de litigis presentats contra els fabricants de la vacuna. El 1985, els fabricants de vacunes tenien dificultat per obtenir l'assegurana de responsabilitat. Al final de 1985 noms romania un fabricant de la vacuna de DTP als EUA; conseqentment el preu de la vacuna de DTP es dispar i es produ escassetat d'aquesta arreu dels EUA. Per evitar una crisi vacunal, el Congrs dels Estats Units aprov el 1986 la National Childhood Vaccine Injury Act (NCVIA), que establia un sistema de no culpa federal per compensar vctimes de lesi provocada per vacunes obligatries.  Des de llavors, els preus de vacunes s'han estabilitzat i el nombre de litigis presentats en contra de fabricants de DTP s'ha redut. La majoria de declaracions que han estat arxivats a travs del NCVIA han estat referits a lesions presumptament provocades per la vacuna de DTP de cllula sencera. La vacuna de tos ferina acellular s'aprovava als Estats Units el 1992 per a l's en la vacuna de DTaP combinada. La investigaci ha demostrat la seguretat de la vacuna acellular, amb pocs informes d'efectes adversos.
Encara que la vacuna de DTP de cllula sencera ja no s'utilitza als Estats Units, encara s adquirida per l'OMS i es distribueix a nacions en desenvolupament a causa del seu molt cost redut comparades amb la vacuna de DTaP acellular.

Epidemiologia.
Abans que les vacunes, una mitjana de 157 casos per 100.000 persones era informada als EUA, amb pics en comuniquessin cada dos a cinc anys; ms d'un 93% de casos comunicats ocorrien en nens menys de 10 anys d'edat. La incidncia present era probable molt ms alt. Desprs que les vaccinacions s'introdussin durant els anys 1940, la incidncia queia dramticament a menys d'1 per 100.000 per 1970. Les proporcions d'incidncia han augmentat una mica des de 1980. Pertussis s l'nica malaltia evitable de vacuna que est associada amb morts creixents als EUA. El nombre de morts augmentava des de les 4 el 1996 fins a 17 en 2001, gaireb tot aquell del qual era infants sota un any.

Referncies.


 Enllaos externs.

 Tosferina al TERMCAT  Darrera revisi 24 de Novembre 2008;
 Genaralitat de Catalunya. Definici de cas.  Darrera revisi 24 de Novembre 2008;
 Organitzaci Mundial de la Salut. Informaci sobre la tos ferina   Darrera revisi 24 de Novembre 2008;
 Fisterra.com Pautes de vacunaci DTP Revisi del gener del 2008   Darrera revisi 24 de Novembre 2008;
 Organitzaci Panamericana de la Salut (PAHO). Control de la difteria, la tos ferina, el ttanos, la infeccin por Haemophilus influenzae tipo b y la hepatitis B. gua prctica   Darrera revisi 24 de Novembre 2008;
 Pertussis at Todar's Online Textbook of Bacteriology   Darrera revisi 24 de Novembre 2008;
 Pertussis: new insights in diagnosis, incidence and clinical manifestations, F.G.A. Versteegh, Thesis, 2005   Darrera revisi 24 de Novembre 2008;
 Symptoms and Sounds  Darrera revisi 24 de Novembre 2008;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387596" title="Platoon" nonfiltered="4654" processed="4631" dbindex="149686">

Platoon s una pellcula sobre la guerra del Vietnam escrita i realitzada per Oliver Stone el 1986. En part est inspirada en la prpia vida d'Oliver Stone que va anar voluntari a la guerra i va ser ferit dues vegades. 

 Argument .

En 1967, el jove Chris Taylor que desitja servir el seu pas, s'allista voluntriament a la guerra del Vietnam. s destinat a la 25 divisi d'infanteria, en una secci (platoon en angls significa escamot) que ha sofert prdues en recents combats. El seu entusiasme s'esvaeix rpidament mentre que efectua interminables patrulles dia i nit i s'esgota cavant forats que serveixen com a posici de defensa.
Desprs d'una emboscada en  la qual s lleugerament ferit, Taylor s'integra poc a poc amb els soldats ms experimentats.

En una operaci a la jungla, la seva unitat descobreix un complex de bnquers. Mentre que excaven un amagatall, dos soldats sn morts per una bomba trampa. Desprs d'haver-se anat dels bnquers, els soldats descobreixen el cadver d'un dels seus, desaparegut mentre que era apostat en sentinella en el moment de l'escorcoll dels bnquers. La unitat persegueix llavors la seva ruta fins a un poble camperol on haurien estat vistos  combatents Vietcong. Hi troben aliments en massa i dels amagatalls d'armes. Els habitants diuen haver estat forats per les forces vietnamites del nord a ajudar-los. Cansats, els soldats passen la seva frustraci relativa a la prdua recent dels seus camarades sobre diversos pagesos que torturen i maten. En el moment d'un interrogatori, el sergent Barnes executa la dona del cap de poble davant els ulls de nombrosos soldats i amenaa la seva filla quan el sergent Elias interv. Segueix una baralla entre els dos homes. Per la seva banda, Taylor salva dues noies del poble a punt de ser violades per diversos soldats. La secci se'n va desprs d'haver calat foc al poble. 

Comentari. 

L'assumpte central de la pellcula s el combat dels dos sergents, Barnes i Elias, dues figures paternals per al jove soldat que vacilla entre els dos. Barnes simbolitza la fora brutal, cega, el bra armat d'un Estat, que no sap ms que matar. Finalment, aquesta fora es revela incontrolable. Al Contrari Elias s la conscincia moral, que es nega a degradar-se, fins i tot quan l'enemic s cruel. Representa una cara cristiana a la pellcula, moltes vegades es veu els braos en creu, sobretot quan mor. s tamb el ms lcid, no creu en la victria. Finalment, com diu al final de la pellcula, Taylor se sent com nascut d'aquests dos pares diferents. A un segon nivell, s'hi pot veure una Amrica escindida entre els que volen una victria quin que en sigui el preu i els que pensen que en aquest joc Amrica perd la seva nima en un conflicte perdut per endavant. 

Aquesta pellcula mostra aspectes pertorbadors de la guerra del Vietnam, com l'abs d'autoritat dels soldats endurits, l'assassinat d'oficials impopulars (es parlava de fragging), el fet que la majoria dels simples soldats sn pobres, les represlies sobre la poblaci civil. Es pot fer un parallel autobiogrfic, Stone ell mateix havent-se allistat voluntriament. Per la pellcula no s per aix menys antipatritica o antiguerra.

Per tal de preparar-los pels seu papers, Oliver Stone i el seu conseller militar, Daye Dale, van decidir recrear un camp d'entrenament i fer sofrir als actors dues setmanes d'entrenament a la guerra tal com era el 1967-68. El programa comprenia marxes a peu,  emboscades, torns de gurdia, dels atacs nocturns... 

El resultat va ser impregnar els actors a la vida dels verdaders soldats al Vietnam i fer-los perdre el seu aspecte "civil" i fer-los esdevenir soldats amb els quals els veterans es podien identificar. 

 Repartiment .
Charlie Sheen : el soldat Chris Taylor / el narrador;
Tom Berenger : el sergent Bob Barnes;
Willem Dafoe : el sergent Elias;
Forest Whitaker : Big Harold;
Francesco Quinn : Rhah;
John C. McGinley : el sergent Red O'Neill;
Richard Edson : Sal;
Keith David : King;
Kevin Dillon : Bunny;
Reggie Johnson : Junior;
Johnny Depp : Lerner;
Oliver Stone : un soldat;
Mark Moses : el tinent Wolf;
Chris Pedersen : Crawford;
Tony Todd : Warren;
David Neidorf : Tex;

 Premis i nominacions .
 Premis .

El 1987, la pellcula va obtenir  3 Premi Globus d'Or :
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor director per  Oliver Stone;
 Globus d'Or al millor actor secundari per  Tom Berenger;

i 4 Oscars :
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor director;
 Oscar al millor muntatge;
 Oscar al millor so;

Oliver Stone va guanyar tamb l'Os d'Argent al Festival Internacional de Cinema de Berln per aquesta pellcula com a millor director.

 Nominacions . 
Oscar al millor actor secundari  per Tom Berenger i Willem Dafoe

 Referncies .


Vegeu tamb.
Born On The 4th Of July, una altre pellcula d'Oliver Stone sobre la guerra del Vietnam.

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387597" title="Enrique Fernndez Romero" nonfiltered="4655" processed="4632" dbindex="149687">
Enrique Romero s un futbolista andals, que juga de defensa . Va nixer a Cadis el 23 de juny de 1971. 

 Trajectria . 
CD Logros (1991-1994) ;
Valncia CF (1994-1997);
RCD Mallorca (1997-1998) ;
Deportivo de La Corunya (1998-2006) ;
Real Betis (2006-2007) ;

 Selecci . 
Va debutar contra Crocia en l'any 2000, va participar en tres partits en la Mundial de Corea i Jap. Va regressar al combinat espanyol per a la classificaci per al Mundial d'Alemanya desprs de ser convocat per Luis Aragons.  

Palmars . 
2 Supercopes d'Espanya (2000 i 2002) ;
1 Copa del Rei (2002) ;
1 Lliga espanyola (2000) ;

 Enllaos externs . 
Fitxa del jugador en BDFutbol.com;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387598" title="Les Parapluies de Cherbourg" nonfiltered="4656" processed="4633" dbindex="149688">
 Les Parapluies de Cherbourg   s una pellcula musical francesa de Jacques Demy, estrenada el 1964. 

 Argument. 

La Sra. Emery i Genevive, la seva filla, venen paraiges en una botiga de  Cherbourg. Genevive est enamorada de Guy, un mecnic. Ha d anar a la guerra d'Algria. Embarassada i desemparada, Genevive, per la insistncia de la seva mare, es casa amb Roland Cassard, un ric joier.

Repartiment.
Catherine Deneuve : Genevive Emery;
Danielle Licari : Genevive Emery (cant);
Nino Castelnuovo : Guy;
Jos Bartel : Guy (cant);
Anne Vernon : Madame Emery;
Christiane Legrand : Madame Emery (cant);
Mireille Perrey : Tia lise;
Claire Leclerc : Tia lise (cant);
Marc Michel : Roland Cassard;
Georges Blanes : Roland Cassard (cant);
Ellen Farner : Madeleine;
Claudine Meunier : Madeleine (cant);
Jean Champion : Aubin;
Pierre Caden : Bernard;
Jean-Pierre Dorat : Jean;
Michel Legrand : Jean / fabricant (cant);
Jacques Demy : El client extraviat (cant);

Al voltant de la pellcula.
 Es va rodar gaireb en la seva totalitat a Cherbourg-Octeville (Manche), principalment en el barri central, al voltant de la Rue du Port a l'estiu de 1963 . ;
 La pellcula toca amb gran realisme de carcter econmic, social i poltic (els esdeveniments d Algria). s el contrapunt realista als dilegs totalment cantats. ;

Premis.
Festival Internacional de Cinema de Cannes 1964 : Palma d'Or;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Una anlisi de la pellcula a www.dvdclassik.com;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387601" title="Bayazid" nonfiltered="4657" processed="4634" dbindex="149689">


Bayazid (catal Baiazet, turc Beyaz t o Beyaz d = Beyazit o Beyazid; tamb apareix com Bayezid, Bayazid, Bayezit i  Bayazit) pot ser:

Dos sultans de l'Imperi Otom:
Baiazet I (1347 1403);
Baiazet II (1447 1512);
Geografia:
Do ubeyaz t (Dougubeyazit o "Beyaz t Oriental"), vila de Turquia;
Beyaz t, districte a la part europea d'Istanbul que inclou la mesquita de Baiazet II i la Torre de Baiazet, i el rectorat de la Universitat d'Istanbul; el centre del districte s la plaa Beyaz t Square, al lloc del Forum Tauri del perode rom.
Biografia:
Bayazid Bastami, Sufita persa;
Msica:
Bajazet, opera d'Antonio Vivaldi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387602" title="Baiazet" nonfiltered="4658" processed="4635" dbindex="149690">


Bayazid (catal Baiazet, turc Beyaz t o Beyaz d = Beyazit o Beyazid; tamb apareix com Bayezid, Bayazid, Bayezit i  Bayazit) pot ser:

Dos sultans de l'Imperi Otom:
Baiazet I (1347 1403);
Baiazet II (1447 1512);
Geografia:
Do ubeyaz t (Dougubeyazit o "Beyaz t Oriental"), vila de Turquia;
Beyaz t, districte a la part europea d'Istanbul que inclou la mesquita de Baiazet II i la Torre de Baiazet, i el rectorat de la Universitat d'Istanbul; el centre del districte s la plaa Beyaz t Square, al lloc del Forum Tauri del perode rom.
Biografia:
Bayazid Bastami, Sufita persa;
Msica:
Bajazet, opera d'Antonio Vivaldi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387603" title="Beyazit" nonfiltered="4659" processed="4636" dbindex="149691">


Bayazid (catal Baiazet, turc Beyaz t o Beyaz d = Beyazit o Beyazid; tamb apareix com Bayezid, Bayazid, Bayezit i  Bayazit) pot ser:

Dos sultans de l'Imperi Otom:
Baiazet I (1347 1403);
Baiazet II (1447 1512);
Geografia:
Do ubeyaz t (Dougubeyazit o "Beyaz t Oriental"), vila de Turquia;
Beyaz t, districte a la part europea d'Istanbul que inclou la mesquita de Baiazet II i la Torre de Baiazet, i el rectorat de la Universitat d'Istanbul; el centre del districte s la plaa Beyaz t Square, al lloc del Forum Tauri del perode rom.
Biografia:
Bayazid Bastami, Sufita persa;
Msica:
Bajazet, opera d'Antonio Vivaldi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387604" title="Beyazid" nonfiltered="4660" processed="4637" dbindex="149692">


Bayazid (catal Baiazet, turc Beyaz t o Beyaz d = Beyazit o Beyazid; tamb apareix com Bayezid, Bayazid, Bayezit i  Bayazit) pot ser:

Dos sultans de l'Imperi Otom:
Baiazet I (1347 1403);
Baiazet II (1447 1512);
Geografia:
Do ubeyaz t (Dougubeyazit o "Beyaz t Oriental"), vila de Turquia;
Beyaz t, districte a la part europea d'Istanbul que inclou la mesquita de Baiazet II i la Torre de Baiazet, i el rectorat de la Universitat d'Istanbul; el centre del districte s la plaa Beyaz t Square, al lloc del Forum Tauri del perode rom.
Biografia:
Bayazid Bastami, Sufita persa;
Msica:
Bajazet, opera d'Antonio Vivaldi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387605" title="Bayezid" nonfiltered="4661" processed="4638" dbindex="149693">


Bayazid (catal Baiazet, turc Beyaz t o Beyaz d = Beyazit o Beyazid; tamb apareix com Bayezid, Bayazid, Bayezit i  Bayazit) pot ser:

Dos sultans de l'Imperi Otom:
Baiazet I (1347 1403);
Baiazet II (1447 1512);
Geografia:
Do ubeyaz t (Dougubeyazit o "Beyaz t Oriental"), vila de Turquia;
Beyaz t, districte a la part europea d'Istanbul que inclou la mesquita de Baiazet II i la Torre de Baiazet, i el rectorat de la Universitat d'Istanbul; el centre del districte s la plaa Beyaz t Square, al lloc del Forum Tauri del perode rom.
Biografia:
Bayazid Bastami, Sufita persa;
Msica:
Bajazet, opera d'Antonio Vivaldi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387606" title="Bayazit" nonfiltered="4662" processed="4639" dbindex="149694">


Bayazid (catal Baiazet, turc Beyaz t o Beyaz d = Beyazit o Beyazid; tamb apareix com Bayezid, Bayazid, Bayezit i  Bayazit) pot ser:

Dos sultans de l'Imperi Otom:
Baiazet I (1347 1403);
Baiazet II (1447 1512);
Geografia:
Do ubeyaz t (Dougubeyazit o "Beyaz t Oriental"), vila de Turquia;
Beyaz t, districte a la part europea d'Istanbul que inclou la mesquita de Baiazet II i la Torre de Baiazet, i el rectorat de la Universitat d'Istanbul; el centre del districte s la plaa Beyaz t Square, al lloc del Forum Tauri del perode rom.
Biografia:
Bayazid Bastami, Sufita persa;
Msica:
Bajazet, opera d'Antonio Vivaldi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387607" title="Bayezit" nonfiltered="4663" processed="4640" dbindex="149695">


Bayazid (catal Baiazet, turc Beyaz t o Beyaz d = Beyazit o Beyazid; tamb apareix com Bayezid, Bayazid, Bayezit i  Bayazit) pot ser:

Dos sultans de l'Imperi Otom:
Baiazet I (1347 1403);
Baiazet II (1447 1512);
Geografia:
Do ubeyaz t (Dougubeyazit o "Beyaz t Oriental"), vila de Turquia;
Beyaz t, districte a la part europea d'Istanbul que inclou la mesquita de Baiazet II i la Torre de Baiazet, i el rectorat de la Universitat d'Istanbul; el centre del districte s la plaa Beyaz t Square, al lloc del Forum Tauri del perode rom.
Biografia:
Bayazid Bastami, Sufita persa;
Msica:
Bajazet, opera d'Antonio Vivaldi ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387609" title="Royal Excelsior Mouscron" nonfiltered="4664" processed="4641" dbindex="149696">

El Royal Excelsior Mouscron s un equip de futbol belga de la ciutat de Mouscron.

Histria. 
El club s el resultat de la fusi de l'Stade Mouscron i l'A.R.A. Mouscron el 1964.

1922 : Fundaci i afiliaci de l'Association Athletique Mouscronnoise. Fundaci de l'Stade Mouscronnois, que s'afilia a la federaci el 1925;
1951 : Obtenci del ttol de Socit Royale dels dos clubs, esdevenint Association Royale Athletique Mouscronnoise i Royal Stade Mouscronnois;
1964 : Fusi dels dos clubs per formant lExcelsior Mouscron i al cap d'un ms en Royal Excelsior Mouscron;
1976 : Fundaci del Rapid Club Luingnois, posteriorment anomenat Association Athletique Rapid Club Mouscronnois;
1990 : Fusi del Royal Excelsior Mouscron i del Rapid Club, mantenint el nom del primer.

Palmars.
Segona divisi belga de futbol-Ronda final (1):;
1996;

Futbolistes destacats.

 Jonathan Blondel;
 Geoffrey Claeys;
 Steve Dugardein;
 Christophe Grgoire;
 Dominique Lemoine;
 Emile Mpenza;
 Mbo Mpenza;
 Luigi Pieroni;
 Pascal Renier;
 Stefaan Tanghe;
 Franky Vandendriessche;
 Yves Vanderhaeghe;
 Gordan Vidovi ;
 Samir Beloufa;
 Stephen Laybutt;
 Bertin Tomou;
 Marcin  ew akow;
 Micha   ew akow;
 Demba Ba;
 Nenad Jestrovi ;
 Ermin iljak;

Referncies.


Enllaos externs.
  Web oficial;
 Web a la UEFA;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387610" title="Els ponts de Madison" nonfiltered="4665" processed="4642" dbindex="149697">
Els ponts de Madison (The Bridges of Madison County) s un pellcula estatunidenca dirigida  i interpretada per Clint Eastwood, estrenada el 1995. S'inspira en una novella del mateix nom escrita per Robert James Waller. 

Argument.
El dest de Francesca Johnson sembla traat del tot. Per un dia de l'estiu del 1965, mentre que el seu marit i els seus fills han marxat a una fira a Iowa, el fotgraf Robert Kincaid li demana unes indicacions. El guiar a travs dels ponts coberts del comtat de Madison que ha de fotografiar per al National Geographic. L'amor segueix i marca les seves vides...

Comentaris.

Italiana de la costa Adritica i esposa de guerra, Francesca s'ha trobat amb el seu marit, a casa seva, en esposa i mare de famlia en un mitj cultural molt diferent del seu, enmig d'enlloc al pla pas d'Iowa, on els vens ms propers de la granja es troben a desenes de quilmetres. 

s el tancament fsic en una granja enmig d'enlloc, social, com a esposa i mare, i cultural on Robert s l'obertura i la uni al mn. Robert que representa una altra vida i una altra cultura diferent a la de les fires agrcoles i altres festes.

Abans de marxar, Robert demana a Francesca que agafi les seves coses i vagi amb ell. Desprs de moltes reflexions, li diu qu no estaria b, qu la seva famlia la trobaria a faltar, que  aquesta sortida els feriria i qu no podrien ja estimar si marxs amb ell. La soluci de Francesca s el sacrifici. Ella i Robert es continuen estimant i si queda  lliure per la mort del seu marit o si demana el divorci, buscaria Robert, aix no fan ms que esperar i esperar mtuament. 

Finalment, demana en el seu testament que incinerin el seu cos desprs de la seva mort i llancin les cendres al pont cobert "Roseman", on ha viscut un gran amor romntic amb Robert, perqu ha donat la seva vida a la seva famlia i vol donar ara el que queda a Robert, que ja ha mort i del qual les cendres han estat llanades en aquest indret. Vol donar un bon exemple als seus fills quedant-se amb la famlia fins a la mort del seu marit. Vdua i lliure, Francesca no va poder reprendre el contacte amb Robert per correu.

El martiri de Francesca i de Robert s la redempci social per a una breu i profunda trobada amorosa on no es poden reunir ms que a la seva mort al pont cobert "Roseman", all on han viscut intensament el seu amor romntic, en contrast a l'amor conjugal. Malgrat el sacrifici de Francesca, el seu fill li retreu aquesta trobada amorosa adulterina, mentre que la seva filla s ms atenta i emptica. 

El que fa tan especial l'amor de Francesca i de Robert s que sigui tan durador i  profund.

 Repartiment .
Clint Eastwood  : Robert Kincaid ;
Meryl Streep  : Francesca Johnson ;
Annie Corley : Caroline ;
Victor Slezak : Michael Johnson ;
Jim Haynie : Richard Johnson ;
Sarah Kathryn Schmitt : Carolyn, nen;
Christopher Kroon : Michael, nen;
Phyllis Lyons : Betty ;
Debra Monk : Madge;

 Premis i nominacions .

 Nominacions . 
 1996, Oscar a la millor actriu per  Meryl Streep ;

Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387612" title="Koninklijke Sint-Truidense Voetbalvereniging" nonfiltered="4666" processed="4643" dbindex="149698">

El Koninklijke Sint-Truidense Voetbalvereniging s un equip de futbol belga de la ciutat de Sint-Truiden.

Histria. 
1924 : Fundaci del Sint-Truidensche Voetbalvereeniging, a partir de dos clubs locals anomenats FC Gold Star-Trondi FC Union ;
1951 : Obtenci del ttol de Socit Royale esdevenint Koninlijke Sint-Turidense Voetbalvereniging;

 Palmars .
Segona divisi belga de futbol (2):;
1986-87, 1993-94;

Copa de la Lliga belga de futbol (1):;
1997-98;

 Futbolistes destacats .
1960s: Odilon Polleunis, Eddy Lievens;
1970s: Alfred Riedl (1972);
1980s: Jong-Wong Park, Wilfried Van Moer;
1990s: Marc Wilmots, Anders Nielsen, Gunther Verjans, Peter Van Houdt, Patrick Goots, Gatan Englebert, Mladen Rudonja, Peter Delorge;
2000s: Danny Boffin, Dsir Mbonabucya, Michal Goossens;

 Entrenadors destacats .
1950s: Raymond Goethals (1959);
1980s: Wilfried Van Moer;
1990s: Barry Hulshoff;
2000s: Jacky Matthijssen, Marc Wilmots;

Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web a la UEFA;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387619" title="Arquites (associaci)" nonfiltered="4667" processed="4644" dbindex="149699">
L'Associaci Arquitectes Italians a Espanya, Arquites, s una organitzaci no governamental espanyola sense nim de lucre i independent, formada per arquitectes d'origen itali que operen en el territori espanyol. 

Histria. 
L'associaci va ser constituda l'any 1990 a Valncia per alguns arquitectes interessats en redescubrir el llegat que arquitectes d'origen itali han deixat en terres espanyoles, llegat que desprs d'alguna manera va arribar fins a Amrica Llatina pel que fa a l'arquitectura clssica iberoamericana. L'acrnim Arquites, Arquitectes Italians a Espanya, s un homenatge al matemtic i filsof pitagric, Arquites de Trent, i a la seva afirmaci:  L'harmonia condueix la geometria cap a l'arquitectura , que amb els seus coneixements de matemtica, geometria, astrologia i altres cincies representa uns dels primers arquitectes italians de la histria, segons la concepci del Renaixement itali.

Finalitat. 
Arquites t com objectiu la valoritzaci de l'abundant patrimoni arquitectnic impulsat per arquitectes italians al llarg de la histria de la pennsula Ibrica. Les nombroses obres arquitectniques, encara avui dia conservades, sn testimoni de la forta presncia de creadors d'origen itali, des de l'poca romana passant pel barroc o el Renaixement, fins a les creacions d'arquitectura moderna del segle XX, i configuren un estil i una manera de concebre l'arquitectura que, encara que influda per carcters localistes, s una herncia viva de la histria i del cultura del Mediterrani. 

En la histria arquitectnica espanyola i, en conseqncia, en la iberoamericana abunden nombrosos exemples d'aquesta arquitectura, des dels projectes renaixentistes de l'arquitecte Francesco Sabatini i Gioacchino Toesca, fins als contemporanis Vittorio Gregotti i Aldo Rossi.

En aquesta lnia, l'objectiu principal de l'associaci s fomentar el debat entre les cultures arquitectniques italiana i espanyola, que deriven d'un passat histric com, on els arquitectes d'ambds costats del Mediterrani intercanviaven coneixements i tcniques que els permetia edificar veritables obres d'art, les quals avui en es troben en moltes ciutats espanyoles i que sn part de l'herncia arquitectnica europea, i que en molts cas sn peces clau del patrimoni de la humanitat. 

Les esglsies, palaus, monestirs, castells, teatres i diversos monuments concebuts per italians a Espanya sn vestigis d'un passat on els lmits territorials desapareixien davant la fora de la cultura.

Arquitectes italians de relleu en la histria d'Espanya. 
 Carles Ruta ;
 Francesco Sabatini ;
 Marcello Fontn ;
 Luis Bernasconi ;
 Gioacchino Toesca ;
 Francesco Antonio Valzania ;
 Juan Bautista Pastorelli ;
 Vittorio Gregotti ;
 Aldo Rossi ;
 Giorgio Grassi ;
 Giovanni Battista Sacchetti ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387620" title="Giorgio Grassi" nonfiltered="4668" processed="4645" dbindex="149700">
Giorgio Grassi (27 d'octubre de 1935), s un arquitecte itali, nascut a Mil, on va estudiar arquitectura, graduant-se el 1960. Per tres anys des del 1961 va ser membre de la redacci de la revista Casabella, i des de 1965 ha estat professor en diferents escoles. s Catedrtic de Composici Arquitectnica del Politcnic de Mil des de 1977. La seva obra t moltes referncies amb l'arquitectura del passat, i la seva recerca arquitectnica sempre est relacionada amb la ciutat antiga.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387621" title="Dogubeyazit" nonfiltered="4669" processed="4646" dbindex="149701">

Dogubeyazit (Do ubeyaz t, kurd Bazd, armeni        ,         o         transliterat Daroynk, Darenic, o Pakovan) s una ciutat de Turquia a la part oriental del pas, capital del districte de Dogubeyazit, a la provncia d'Agri. s el districte ms oriental, a la frontera amb Iran. El districte t una superfcie de 2.383 km i una poblaci el 2002 de 115.754 (73.794 el 1980, i 20.000 el 1935). La poblaci de la ciutat s de 56.261 habitants (1.860 habitants el 1935). Est situada a 15 km al sud-oest del Mont Ararat o Agri Dagh, a 93 km de la ciutat d'Agri i a 35 km de la frontera iraniana. A la rodalia hi ha algunes de les principals muntanyes de Turquia: Ararat (5.137 metros), Petit Ararat (3.896 metros), Tendrek Da   (3.533 metres), Kaletepe (3.196 metres) Ar da   (2.934 metres) i Gllertepe (2.643 metres). 

Histria .

La fortalesa de Bayazid o Beyazit la hauria fundat Baiezet I (1398-1403) com a lloc d'observaci per prevenir un atac de Tamerl. Un altre versi diu que fou fundada pel general Celay rl   ehzade Bayaz t, que la va construir el 1374 sobre una fortalesa destruda que ja existia; i una tercera teoria diu que fou fundada pel prncep Bayazid, germ del sult djalayrida Ahmad (1382-1410) que sembla la ms probable. 

Els otomans la van ocupar el 1514, i fou governada per militars entre els quals el general  shakpa a, que hi va construir un palau (que porta el seu nom) que encara es conserva. Fou base de les campanyes perses de Solim I el 1533-1536, 1548-1549 i 1553-1555. Generalment form un sandjak que depenia de l'eyalat de Van o (ms sovint) de l'eyalat d'Erzurum.

Fou ocupada pels russos en 1828, per evacuada al final de la guerra. La van ocupar altre cop el 1854 amb el mateix resultat, i per tercera vegada el primer any de la guerra de 1877-1878. Quan els russos la van evacuar el 1878, els armenis locals van marxar amb ells i van construir la ciutat de Nova Bayazid (moderna Gavar) a l'Armnia russa a la riba del llac Sevan.  La darrera ocupaci russa fou el 1914. Durant la guerra i posteriorment fins el 1921 fou objecte de lluites i va quedar destruda.

Vers 1935 es va construir una nova ciutat que es va dir Dogubeyazit per estar a l'est de la vella ciutat. La majoria de la poblaci es kurda. Tant la ciutat com tota la regi s de les ms pobres de Turquia; les mesures de seguretat contra els kurds dificulten el comer i els moviments i no permeten prosperar; noms alguns turistes que visiten l'Ararat i les tropes estacionades a la zona produeixen un cert dinamisme. El gener de 2006 va ser afecta per la grip aviaria (H5N1) i alguns habitants van morir.
 
Llocs interessants.
Mont Ararat a 15 km, amb les millors vistes des de la ciutat;
El crater del impacte d'un meteorit que s el segon ms gran del mon, just a la frontera amb Iran, a uns 35 km a l'est ().
Plaau d'Ishak Pasha de 1784. ;
Castell i Mesquita de la vella Bayazid  ;
El Parc Nacional de l'Arca de No, zona de la muntanya on podria haver anat a parar l'arca;
Llac de Bal k Gl a 60 km;
Cova de Gel prop del Petit Ararat al llogaret d'Halla.
Runes d'un temple i un palau urarti a la muntanya anomenada Giriktepe.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387622" title="Urbanista" nonfiltered="4670" processed="4647" dbindex="149702">
L'urbanista s una persona que s'ocupa de l'urbanisme, s a dir qui planifica els establiments humans per tal de realitzar una disposici harmoniosa de les ciutats i dels pobles.

Per a la Socit franaise des urbanistes (SFU), la professi d'urbanista s d'instituci recent, ja que va nixer i s'ha desenvolupat en el transcurs del segle XX. s una professi moderna, oberta al seu temps i els altres mitjans professionals. s possible exercir-la havent seguit els estudis universitaris adients. No s, contrriament a altres, protegida per un dispositiu corporativista, limitant-la per la creaci d'un ordre professional o numerus clausus.

Vegeu tamb.
 Urbanisme;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387628" title="Collecci privada" nonfiltered="4671" processed="4648" dbindex="149703">
 
Una collecci privada s una collecci (en general d'obres d'art) de propietat particular. Si consta aquesta procedncia en la descripci d'una obra, significa que encara que la vegem en un museu pblic realment no li pertany, sin que s un prstec d'una font no revelada.

La font ser normalment un colleccionista d'art, encara que pot ser una empresa. El colleccionisme d'art va florir durant el Renaixement i continua avui dia. Habitualment, la noblesa i els eclesistics eren els nics que colleccionaven art, i desprs es va imposar aquesta afici entre la burgesia acomodada; aix va ocrrer als Pasos Baixos en l'poca de Rembrandt. Encara que el colleccionisme s'ha ests a la classe mitjana, la creixent inflaci de preus ha restringit desprs l'art de qualitat a rics industrials, de tal manera que ni tan solament els aristcrates conten amb mitjans suficients per a formar o mantenir colleccions importants.

 Colleccions reals i colleccions privades . 
 
Tradicionalment, l'art s'ha produt amb el suport de les classes altes, tant per exigncies econmiques com perqu era emprat amb fins propagandstics i decoratius associats al poder. Aix ocorria ja en l'poca dels faraons, a Mesopotmia i en totes les civilitzacions antigues, incloent les precolombines. 

L'art s tan antic com la Humanitat, per com era article de luxe (no un b bsic), les classes humils no tenien fcil accs a ell. El colleccionisme d'art com afici sorgeix de manera bastant clara en el Renaixement, quan es comena a apreciar el mrit i originalitat de les obres, ms enll de la seva funci original. 

A partir de llavors, moltes obres d'art ja no es produen per encrrec, sin per a un mercat obert format per colleccionistes. Tamb llavors va sorgir l'arqueologia, que recuperava vestigis antics per a formar colleccions que conjuminaven bellesa i histria. 

Gaireb tots els grans museus europeus estatals deuen el seu origen al colleccionisme desenvolupat pels reis i governants. s el cas del Museu del Prado, Museu del Louvre de Pars, Uffizi de Florncia, el Museu d'Histria de l'Art de Viena, l'Ermitage de Sant Petersburg, etc. Van ser colleccions que estrictament no es podien anomenar "privades", perqu els reis ostentaven la seva propietat per havien de mantenir-les com bns de la Corona, de tipus hereditari i simblic. 

Actualment, Isabel II de Anglaterra s titular de la Royal Collection, per no pot manejar-la lliurement com collecci privada doncs est lligada al patrimoni de la Corona. Es pot dir que s una collecci pblica, d's personal regulat.

 De collecci privada a museu . 

s en els segles XIX i XX quan sorgeixen museus creats o impulsats per colleccionistes particulars. Eren mecenes sense gran historial familiar, per grcies al seu poder econmic i a la seva sagacitat, arribaven a reunir grans colleccions. Aquest s l'origen de gaireb tots els museus nord-americans i de diversos europeus com el Museu Thyssen-Bornemisza.

Les colleccions privades d'importncia es van contar per desenes en els segles XIX i XX, per en la seva majoria es van anar dissolent per peripcies hereditries o revessos econmics. Algunes s'han mantingut unides grcies a la seva exhibici en museus pblics, desprs de donaci o compra. s el cas ja citat de la collecci Thyssen i de certes colleccions americanes (Lehman, Kress), incorporades en museus com el Metropolitan Museum de Nova York, que les exhibeixen en sales diferenciades batejades amb el seu nom.

Museus d'origen privat.
Alguns museus d'origen privat sn: 

Catalunya.
 Fundaci Suol, a Barcelona. Inclou unes 1.200 obres d'art del segle XX i actual, que es van a mostrar de forma rotativa en la seva seu barcelonina del Passeig de Gracia. ;
 Museu Fundaci Francisco Gdia, a Barcelona. Alberga les colleccions d'un conegut empresari i pilot de Frmula 1.

Espanya.
 Museu Thyssen-Bornemisza, inaugurat el 1992 a Madrid, desprs d'un atpic acord de arrendament entre la famlia Thyssen i l'Estat espanyol. Un any desprs, la collecci va passar a titularitat estatal grcies a un acord de compravenda. ;
 Collecci Carmen Thyssen-Bornemisza, formada per la vdua del bar Thyssen. Encara que estrictament no s un museu encara, sin una collecci prestada a diversos museus distints, s presumible el seu futur com museu amb personalitat prpia. ;
 Museu Lzaro Galdiano, tamb a Madrid. Institut cap a 1951, amb els bns llegats per un magnat de la premsa. S'exhibeix en la seva mansi, que de fet va ser construda amb aquest objectiu. ;
 Museu Cerralbo a Madrid, alberga les colleccions d'art, arqueologia, numismtica, etc. reunides pel marqus de Cerralbo, promotor d'excavacions. ;
 Palau de Llria, a Madrid. Residncia principal de la Casa d'Alba, alberga les colleccions d'art familiars, gestionades per una fundaci. Est tericament obert al pblic, per en una modalitat restringida amb cita prvia. ;
 Museu Camn Aznar de Zaragoza, fundat amb el llegat de l'historiador d'art del mateix nom. Destaca per les seves obres de Goya. ;

Regne Unit.
 Royal Collection d'Isabel II, la collecci de titularitat real ms important actualment, si b la reina no pot vendre ni disposar lliurement d'ella. Compte amb enormes fons de dibuixos de Leonardo da Vinci i pintures de Rembrandt, Vermeer, Caravaggio, etc. S'exhibeix en els diversos palaus i castells on resideix la famlia real, encara que hi ha galeries obertes al pblic a Buckingham Palace, Hampton Court, Castell de Windsor... Per altra banda, la reina cedeix en prstec algunes obres importants a museus com el Victoria and Albert Museum i la National Gallery de Londres. ;
 Collecci Wallace a Londres, amb famosssimes obres com El gronxador de Fragonard i La dama del ventall de Velzquez. ;
 
 Apsley House, casa-museu del general Wellington. ;
 Kenwood House, seu del Llegat Iveagh, amb obres de Rembrandt i Vermeer. ;
 Kingston Lacy, casa senyorial de camp en el comtat de Dorset (Regne Unit). Residncia de la saga Bankes durant tres segles, va ser donada al National Trust. Alberga pintures rellevants de Sebastiano del Piombo, Velzquez, Rubens i altres. ;

Europa.
 Museu Jacquemart-Andr, en Pars.
 Museu Oskar Reinhart a Winterthur, Sussa. ;
 Museu Liechtenstein a Viena, pertanyent als titulars del principat de Liechtenstein.
 Collecci Harrach a Rohrau, prop de Viena. Propietat de la saga aristocrtica Harrach. S'exhibeix en el seu castell familiar (Schloss Rohrau). ;
 Museu Calouste Gulbenkian a Lisboa, amb les colleccions d'un magnat armeni. ;
 Palazzo Doria-Pamphili, mansi d'un clebre llinatge itali, a Roma. Memorables obres de Caravaggio i Velzquez. Est oberta al pblic encara que mant la seva condici de propietat privada. ;
 Museu Horne de Florncia, enclavat en un palazzo del barri de Santa Croce. Exhibeix la collecci del crtic d'art Horne, qui la va llegar a la Comune de la ciutat. ;
 Museu Liechtenstein en Viena. Encara que aquesta famlia ha anat venent obres de Leonardo da Vinci i Ribera, posteriorment va comprar una de Rembrandt i va reobrir el seu palau austrac. Compte amb importants originals de Rubens i Van Dyck.
 Institut Stdel de Frankfurt, deu el seu nom al colleccionista Stdel. ;
 La Collecci Barbara Piasecka Johnson, consta sota el nom d'una fundaci. Encara que no t una seu nica, part dels seus quadres s'exhibeixen en una esglsia de Mnaco. ;

Estats Units.
 Collecci Frick, segurament el museu d'origen particular ms important de Nova York. Ha estat comparada amb la Thyssen, i molts la consideren millor, no per extensi per s per nivell mig de qualitat. ;
 Getty Center, gran complex musestic i d'investigaci a Los Angeles, fundat amb l'enorme fons financer d'un magnat del petroli, Jean Paul Getty. La seva pinacoteca s la ms poderosa actualment per capacitat econmica. ;
 Collecci Phillips a Washington, amb un envejable grup de pintures impressionistes. Oberta al pblic en 1921. ;
 Fundaci Barnes a Filadlfia. ;
 Museu Norton Simon a Pasadena, EE. UU.. Impulsat per un empresari, esps de l'actriu Jennifer Jones. ;
 Museu d'Art Kimbell a Fort Worth, Texas. Alberga una notable collecci reunida pel magnat Kimbell en tot just trenta anys. ;
 Institut d'Art Clark, a Williamstown (Massachussets, Estats Units), fundat en 1950 pel matrimoni Clark. Alberga una esplndida collecci impressionista i un fams quadre de Piero della Francesca. ;
 Museu Walters de Baltimore. ;
 Museu Ringling de Sarasota (Florida). La seva extensa propietat i primeres colleccions es deuen A John Ringling, el magnat de circ. ;
 Museu Isabella Stewart Gardner, en Boston. Alberga, entre altres joies, "El rapte de Europa", el millor quadre de Tiziano de tota Amrica. ;
 Museu Chrysler de Norfolk. Encara que de titularitat pblica des de la seva fundaci, deu gran part de les seves colleccions (i el seu nom) a la donaci efectuada per Walter P. Chrysler Jr., propietari de la famosa signatura d'autombils. ;
 Museu Franz Mayer de Mxic, fundat amb les colleccions d'aquest empresari alemany. ;
 Fundaci Guggenheim, instituda a Nova York i desprs enriquida amb ms adquisicions i estesa amb altres seus a Bilbao, Vencia... ;
 La collecci Freer es va convertir en una part important de l'Institut Smithsonian de Washington (la galeria d'art Freer). ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387630" title="Donato Gama da Silva" nonfiltered="4672" processed="4649" dbindex="149704">
Donato Gama da Silva (Rio de Janeiro, Brasil, 30 de desembre de 1962) s un ex-futbolista brasiler nacionalitzat espanyol. Jugava de posici migcampista o defensa central i el seu ltim equip va ser el Deportivo de La Corunya de la Primera Divisi espanyola. 

 Trajectria . 
Va arribar a Espanya en 1988, des del club brasiler Club de Regatas Vasco da Gama, en el qual havia obtingut tres campionats cariocas en 1982, 1987 i 1988. El seu primer equip a Espanya va ser l'Atltico de Madrid i, desprs de 5 grans temporades, va ser fitxat pel Deportivo de La Corunya juntament amb el seu company Alfredo Santaelena. Al principi el seu fitxatge va ser molt criticat per l'afici deportivista, degut al fet que venia lesionat i ja amb 30 anys. 

L'any de la seva arribada al Deportivo, Mauro Silva es lesiona i Donato comena a jugar de migcampista defensiu, on va ser titular tota la temporada. A ms es va convertir en el tirador de penals de l'equip, marcant ms de 25 gols de penal. Amb la tornada de Mauro Silva i la sortida d'Alberto Albstegi, Donato va prendre un caire ms defensiu i va passar a liderar el centre de la defensa juntament amb Voro, Jos Luis Ribera i Miroslav  uki . Tot i ocupar la posici de defensa, va marcar molts gols en l'equip gallec, gaireb 10 per temporada. Les lesions el van respectar bastant i sempre va rendir per al seu equip amb un lliurament infatigable. Com ancdota cap assenyalar que va jugar de porter un partit amb el Deportivo. 

Donato va assolir el gol que va obrir el cam del triomf en el partit Depor Espanyol que va donar a l'equip gallec els ltims punts necessaris per a proclamar-se Campi de la Primera Divisi espanyola per primera vegada en la seva histria. 

Amb el Deportivo va marcar alguns dels gols ms bells de l'equip, destacant el realitzat a l'Athletic de Bilbao grcies a un tir des de 52 metres. A totes aquestes virtuts ha d'afegir-se la seva gran capacitat de destrucci basada en la seva fora fsica. Es va retirar amb 40 anys; va ser el jugador de ms edat a marcar en la Primera Divisi i el jugador nascut fora d'Espanya que ms partits ha disputat. En l'mbit personal, Donato pertany al ministeri dels Atletes de Crist. 

 Selecci . 
Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya. En 1994 va obtenir la nacionalitat espanyola. A ms va ser convocat en una ocasi per la Selecci de futbol de Brasil per a jugar un amists davant Dinamarca. Era una gran oportunitat per a ell per Donato no va acudir perqu havia de jugar un important comproms de Copa del Rei amb l'Atltico de Madrid. Va ser internacional absolut en 12 ocasions amb la samarreta d'Espanya. 

Va participar en l'Eurocopa 1996. El seu debut amb la selecci va ser el 16 de novembre de 1994, en un Espanya-Dinamarca (3-0). Va jugar el partit complet i va marcar el segon gol espanyol. 

 Clubs .



 Ttols .



 Enllaos externs .

Donato i els Atletes de Crsit;
Vdeo que repassa l'actuaci de Donato en el RCD La Corunya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387634" title="Jonathan Pereira Rodrguez" nonfiltered="4673" processed="4650" dbindex="149705">

Jonathan Pereira Rodrguez (nascut el 12 de maig de 1987 a Vigo) s un futbolista que juga actualment al Racing de Santander, cedit pel Vila-real CF.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387635" title="Palais de l'Isle" nonfiltered="4674" processed="4651" dbindex="149706">


El Palais de l'Isle es troba al municipi d'Annecy, al departament de l'Alta Savoia.

Situaci.

S'ala sobre un illot format pel Thiou.

Histria.

Als segles XII i XIII, s dels senyors de l'Illa, que el tenen en feu dels comtes de Ginebra . s infeudat cap a 1219, a la famlia de Monthouz . A l'Illa hi ha aleshores les presons comtals, paper que tindr fins el 1355, desprs s'hi installar un taller monetari fins a 1392. Sota Amadeu VIII, la famlia de La Croix, se n'encarregar algun temps. Janus, fill segon del duc Llus de Savoia, havent rebut el Genevs en herncia, redimeix la infeudaci i dna l'Illa a la seva esposa Hlne de Luxemburg. Restar en aquesta famlia fins al segle XVI, que el transforma en casa principesca.

Tornat a les mans dels ducs de Savoia-Nemours , en restableixen les presons i hi installen el palau de justcia, aix com el Consell de presons i el tribunal de comptes. El Palais de l'Isle conservar aquest paper de pres fins a la Revoluci Francesa. Ser aviat, caserna, per a les tropes de pas, magatzem per a la Intendncia, asil de vells, de 1860 a 1880, desprs altre cop caserna. Amenaat de destrucci, el cost massa elevat, ho impedeix, s classificat el 1896 i d'aleshores en salvat. Serveix de nou com a pres durant la Segona Guerra Mundial. Restaurat, hi s establert avui el CIAP, (Centre d'Interpretaci de l'Arquitectura i del Patrimoni). Proposa un recorregut permanent sobre l'arquitectura i el patrimoni d'Annecy aix com exposicions temporals renovades regularment. Les sales histriques permeten l'evocaci de les antigues funcions del monument.

Descripci.

El seu recinte segueix el traat de l'illa, en forma de fus. El seu nucli s una casa torre que data de la fi del segle XII o comenament del XIII, d'aproximadament 12m de costat. s construt en pedra regular. La planta baixa est dividida en quatre cambres voltades de cintres. Al primer pis s'hi troba, la gran sala d'audincia, superada per dos pisos ms. Al segle XV, s'ha ajuntat a aquesta casa una escala de cargol. Un pati interior, a l'est, separa la torrassa, d'una capella de forma triangular, flanquejada per la torreta de les latrines. Els calabossos sn al llarg del petit bra del Thiou. Els advocats, tenien els seus despatxos, agrupats a un edifici baix anomenat les banches situat al nord.

Notes i referncies.


Vegeu tamb.

Bibliografia.

 Georges Chapier, Les Chteaux Savoyards, d. La Dcouvrance.
 Christian Regat, Franois Aubert, Chteaux de Haute-Savoie, Chablais, Faucigny, Genevois, d. Cabdita, 1994.
 Charles-Laurent SALCH, Dictionnaire des chteaux et des fortifications du moyen ge en France, d. Publitotal.
 Michel Germain, Jean-Louis Hebrard, Gilbert Jond, Dictionnaire des communes de Haute-Savoie, d. Horvath.

Enllaos externs.

 Portal de la cultura;
 Centre d'Interprtation de l'Architecture et du Patrimoine;
 Ministre franais de la Culture et de la Communication;
 Patrimoine de France;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387636" title="Serra de l'Obac (Odn)" nonfiltered="4675" processed="4652" dbindex="149707">
La Serra de l'Obac s una serra situada al municipi d'Odn (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.091,5 metres.

Referncies.

	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387637" title="Serra de l'Obac" nonfiltered="4676" processed="4653" dbindex="149708">

Geografia:
 Serra de l'Obac: serra del municipi d'Ivars de Noguera (Noguera).
 Serra de l'Obac: serra dels municipis d'Artesa de Segre i Vilanova de Mei (Noguera).
 Serra de l'Obac: serra de les comarques del Bages i el Valls Occidental.
 Serra de l'Obac: serra del municipi d'Odn (Solsons).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387639" title="Serra de l'Obac (Ivars de Noguera)" nonfiltered="4677" processed="4654" dbindex="149709">
La Serra de l'Obac s una serra situada al municipi d'Ivars de Noguera (Noguera), amb una elevaci mxima de 572,2 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387642" title="Serra de l'Obac (Artesa de Segre)" nonfiltered="4678" processed="4655" dbindex="149710">
La Serra de l'Obac s una serra situada als municipis d'Artesa de Segre i Vilanova de Mei (Noguera).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387643" title="Jos Antnio dos Santos Silva" nonfiltered="4679" processed="4656" dbindex="149711">

Jos Antnio dos Santos Silva, conegut futbolsticament com Z Antonio (nascut el 14 de mar de 1977 a Torres Vedras), s un futbolista portugus que juga actualment al Racing de Santander.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387646" title="Serra de l'Obac (Bages)" nonfiltered="4680" processed="4657" dbindex="149712">
La Serra de l'Obac s una serra situada entre les comarques del Bages i el Valls Occidental.

Vegeu tamb.
Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387647" title="Numerus clausus" nonfiltered="4681" processed="4658" dbindex="149713">
Un numerus clausus (del llat que significa literalment nombre tancat) s el nombre de persones als que una cosa s concedida (per exemple l'autoritzaci d'exercitar una funci, l'admissi a una prova, etc.), en un sistema on aquest nombre s limitat a un valor fix sigui quin sigui el nombre de pretendents (ms que per un percentatge), i decidit per les autoritats en funci de les seves necessitats.

El numerus clausus s per exemple emprat en l'admissi als estudis mdics a Frana, per definir el nombre de metges.

El numerus clausus pot igualment ser emprat com a mesura discriminatria en contra d'una categoria de persones noms.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387648" title="Jos Moratn Taeo" nonfiltered="4682" processed="4659" dbindex="149714">

Jos Moratn Taeo (nascut el 14 de juliol de 1979 a Santander) s un futbolista que juga actualment al Racing de Santander.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387650" title="Christian Fernndez Salas" nonfiltered="4683" processed="4660" dbindex="149715">

Christian Fernndez Salas (nascut el 15 d'octubre de 1985 a Santander) s un futbolista que juga actualment al Racing de Santander.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387651" title="Lnies de Llarga Distncia al Pas Valenci" nonfiltered="4684" processed="4661" dbindex="149716">

Al Pas Valenci hi ha diferents lnies de llarga distncia que uneixen diferents poblacions valencianes, principalment Valncia i Alacant, amb diferents poblacions espanyoles i franceses.

Entre les lnies de Llarga Distncia destaca la utlitzaci dels trens Talgo, que s'utilitzen als serveis Talgo i Trenhotel. 

Entre les diferents lnies podem diferenciar-les en tres blocs: Alta Velocitat, Dirns i Nocturns.

Alta Velocitat.


Euromed.
 



L'Euromed s un servei ferroviari d'alta velocitat d'ample ibric que uneix Barcelona i Tarragona amb Castell de la Plana, Valncia, Xtiva i Alacant.
La velocitat comercial del Euromed s de 200 km/h i el servei s presta amb trens de la Srie 101 de Renfe, iguals que els trens de LAV Madrid-Sevilla per d'ample ibric.

En un futur amb l'obertura del Corredor Mediterrani entre l'estaci del Camp de Tarragona i Vandells pel 2009 o 2010, l'Euromed ser substitut per l'Alvia, aquest servei deixar d'existir i els trens que circulaven fent el servei Euromed seran reformats i adaptats a ample internacional per circular per les Lnies d'Alta Velocitat.




Trens Dirns.
Els diferents trens diurns que no sn d'alta velocitat que circulen per les vies ferroviaries catalanes sn: l'Alaris, l'Arco i el Talgo.

Alaris.
 

 

L'Alaris s un servei ferroviari d'ample ibric que uneix Barcelona, Tarragona, Salou i L'Aldea amb Castell de la Plana, Valncia i Alacant, entre altres destinacions. El servei est prestat per automotors ETR 490.

Fa el mateix recorregut que l'Euromed per para a moltes ms estacions que aquest, la seva funci s ms de regional del corredor mediterrani, que de tren de llarg recorregut. Aquest servei es va posar en servei al mar de 2008 substituint a l'Arco, que feia la mateixa relaci, i els vagons d'aquest van ser enviats a la relaci Galicia-Pas Basc. La principal diferencia entre Alaris i Arco s que l'Alaris s un automotor i l'Arco va amb locomotora acoblada



Arco Garca Lorca.
 


 

L'Arco Garcia Lorca s un servei ferroviari d'ample ibric que uneix Barcelona, Tarragona, Salou i L'Aldea amb Badajoz, Sevilla, Mlaga, Almeria i Granada entre altres destinacions.

Els vagons de l'Arco Garca Lorca circulen tots junts fins a Manzanares on se separen el vagons que van a Badajoz, ms tard a Linares-Baeza se separen els vagons que uns dies van a Granada i uns altres van a Almeria. Finalment a Crdova se separen els vagons de Sevilla i Mlaga.

L'Arco s conegut per la seva funci de superregional, a causa de la gran quantitat de parades que t en tot el trajecte.



Talgo.
 

 

 
El Talgo s el servei ferroviari ms exts a Espanya i al Pas Valenci des de fa unes dcades. Aquest servei est prestat per trens Talgo de la srie III fins a la VII, dels quals entre el IV i el VII sn pendulars, que s un sistema de basculaci creat a Espanya que fa que els trens a les corbes puguen crrer ms.

Els Talgos IV i V sn d'ample ibric, mentre que els VI i VII sn d'ample variable, a ms de Talgo III n'hi ha d'ample ibric i d'ample variable.

Al Pas Valenci els Talgo uneixen varies poblacions valencianes com Valncia, Alacant, Castell de la Plana, Xtiva amb poblacions d'Espanya i Frana com Barcelona, Girona, Figueres, Portbou, Tarragona, Reus, Lleida, Salou, Cambrils, Mrcia, Perpiny i Montpeller entre altres.

Per al trajecte internacional Mare Nostrum de Cartagena-Alacant-Valncia-Barcelona-Montpeller s'utilitzen el Talgo VI. Per a la resta de trajectes s'utilitzen Talgos d'ample ibric.




Trens Nocturns.
Els trens nocturns que circulen pel Pas Valenci es denominen Trenhotel.

Trenhotel.



El servei de Trenhotel est prestat per trens Talgo. Aquest trens tenen les mateixes caracterstiques tcniques de circulaci que el Talgo, per per dins estan adaptats per a un servei nocturn, amb butaques reclinables, habitacions, llits, etc.

Al Pas Valenci els Trenhotel uneixen Valncia amb diferents ciutats espanyoles com Sevilla, Mlaga, Granada, Crdova entre altres.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387652" title="Serra de la Mra (Os de Balaguer)" nonfiltered="4685" processed="4662" dbindex="149717">


La Serra de la Mra s una serra situada al municipi d'Os de Balaguer (Noguera), amb una elevaci mxima de 486,7 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387653" title="Serra de la Mra (Lladurs)" nonfiltered="4686" processed="4663" dbindex="149718">


La Serra de la Mra s una serra situada al municipi de Lladurs (Solsons).
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387654" title="Medhi Lacen" nonfiltered="4687" processed="4664" dbindex="149719">

Medhi Lacen () (nascut el 5 de febrer de 1984 a Pars) s un futbolista algeri que juga actualment al Racing de Santander.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387660" title="Bosc de Soignes" nonfiltered="4688" processed="4665" dbindex="149720">


El bosc de Soignes (pronunciat swa , Zoninwoud en neerlands, fort de Soignes, en francs, Zonienwald en alemany) s un bosc perifric, situat al sud-est de Brusselles, a la part central de Blgica.


La seva principal caracterstica s d'estar compost de prop d'un 80% de plantacions de faigs, del que a les altes arbredes se les sobrenomenen la htraie cathdrale (la fageda catedral).

La superfcie actual del bosc de Soignes prpiament dit, vestigi d'una extensi que ha cobert una bona part del Brabant, s de 4383 hectrees, que es poden estendre fins a aproximadament 5000 hectrees si s'hi inclouen altres extensions boscoses pbliques contigues que en formaven part en el passat. Entre aquestes, el Bois de la Cambre (Ter Kamerenbos, en neerlands) que s'endinsa al cor de la ciutat, el bois des Capucins (Kapucijnenbos, en neerlands) on s installat l'arbortum de Tervuren, el parc Tournay-Solvay, el Domaine Solvay de La Hulpe, el bosc de Tervuren i el domaine Abbaye du Rouge-Clotre (Rood-Klooster, en neerlands).

Histria.

Desprs del darrer perode glacial (-10 000 anys), la vegetaci evoluciona lentament amb l'estabilitzaci del clima del tipus tundra vers el tipus forestal.
.

Entre el vallei van de Verdronken Kinderen en neerlands,vallon des Enfants Noys en francs (sot dels infants ofegats en catal) i el vallon du Vuylbeek en francs, valei van de Vuilbeek en neerlands, (sot del Vuylbeek en catal) s'han descobert rastres arqueolgics d'establiments humans, destrals de pedra, puntes de fletxes, gratadors, percussors, aix com gerros esfrics de coll eixamplat (Museus reials d'art i d'histria) datant de 3000 a 2200 anys abans de J.C. En aquesta poca, el bosc s'estenia sobre la major part de l'Europa occidental. Els tumuli (turonets de terra elevats sobre una tomba) sens dubte construts durant el primer milleni abans de J.C. sn visibles.

Al comenament de l'era cristiana, el bosc encara era immens, per comen significativament a ser explotat (fusta, fruits i caa). El seu nom de bosc carboner (Carbonaria silva) emprat a l'Alta Edat Mitjana fa pensar que s'hi fabricava tamb el carb vegetal necessari a les fargues. Cap a l'any mil, el bosc de Soignes (del que l'etimologia estaria vinculada al nom cltic Zenne, senna o sunnia aigua tranquilla), esdev propietat de caa dels comtes de Louvain, que esdevindrien Ducs de Brabant, i dels seus hereus. Com a conseqncia, com alguns altres boscos reials, va poder escapar en part de la deforestaci. Diverses abadies o comunitats monstiques, van rebre l'autoritzaci d'installar-s'hi.

Sota l'emperador Carles V, cobreix encara 20000 hectrees. Continua sent un terreny de caa, per s'hi practica una explotaci del bosc ms sistemtica, talant, parcella rere parcella, i aleshores es deixava que el bosc es regeners. Durant els perodes trbols dels segles XVI i XVII, el bosc fou sobre explotat i no es pot renovar de manera natural; la seva superfcie es redueix.

El perode austrac (1714-1795) s'hi produeix una repoblaci forestal sistemtica de plantaci de faigs, el que canvia profundament l'aspecte del bosc fins aleshores compost d'una barreja de fullosos. Les arbredes ms antigues daten d'aquest perode. Del perode francs (1795-1814) daten el codi forestal i les plantacions de roures. El 1822, sota el rgim holands i desprs de 1831 a 1836 durant els primers anys de l'Estat belga, mentre pertanyia a la Societat general de Blgica  (Generale Maatschappij en neerlands) es va posar a la venda una gran part del bosc. El bosc perd els 3/5 parts de la seva superfcie que passa de 11.500 a 4.694 hectrees. Els terrenys venuts sn aclarits pels nous propietaris privats. Una part constitueix avui el domaine  d'Argenteuil, el domaine Solvay o fins i tot la finca de l'arbortum de Tervuren. El bosc restant s recomprat el 1843 per l'Estat belga. Aquesta superfcie encara ser amputada per la creaci de carreteres, ferrocarril i de dos hipdroms.

Monuments i edificis.


 Les tres Fonts (Drie fonteinen en neerlands, Les trois Fontaines en francs) (Auderghem): En aquest indret, en aquell temps poc segur, el duc Joan III de Brabant va fer construir el 1323 un refugi fortificat envoltat de fossats i flanquejat d'una torrassa i d'una capella. Al comenament del segle XV desprs de l'afegit d'un nou edifici el petit fort va esdevenir la residncia del guarda forestal de l'poca (gruyer), l'oficial encarregat de vigilar el terreny de caa ducs. Els caadors furtius hi eren tancats i una petita guarnici hi tenia la caserna. El 1584, un incendi va destruir la torrassa que va ser reconstruda. L'edifici actual data d'aquesta poca. La torrassa i els altres edificis han estat destruts al comenament del segle XIX.


 Memorial als guardaboscs (Boswachtersmonument en neerlands, Mmorial aux forestiers en francs) (Uccle): Aquest monument, barreja d'un dolmen envoltat d'un cercle d'onze pedres aixecades ha estat transformat el 1920 en record d'onze guardes forestals morts durant de la Primera Guerra Mundial.

 Nostra Senyora de la Bona Olor (Onze-Lieve-Vrouw van Welriekende en neerlands, Notre-Dame de Bonne Odeur, en francs) (Hoeilaart): El 1485, el canonge de l'abadia de Groenendael, va fer construir una capella dedicada a Nostra Senyora de la Bona Olor, aleshores invocada per combatre les febres. Desprs d'haver travessat segles i guerres i haver escapat als iconoclastes, va ser destruda el 1864 per trobar-se desafortunadament sobre el trajecte previst de la carretera de Mont Saint-Jean. Reconstruda cent metres ms lluny, s un lloc de pelegrinatge.

Gesti i economia.

A la regionalitzaci de 1984, la superfcie del bosc i la seva gesti van ser repartides entre les tres regions del pas: el 56% s administrat per la Regi flamenca, el 38% per la Regi de Brusselles-Capital i el 6% per la Regi valona, les 347 hectrees del Bosc dels Caputxins sn administrades per la Donaci reial. Aquesta situaci ha plantejat nombrosos problemes pel que fa a la coherncia de les poltiques de les reglamentacions i de la senyalitzaci.


La localitzaci del bosc a la vora d'una gran ciutat en fa un indret molt sovintejat pels passejants, a peu, a cavall o en bicicletes i una rea de jocs per als moviments de joventut. Per facilitar la coexistncia entre els diferents usuaris del bosc, Bruxelles Environnement ha creat una plataforma independent. El bosc s considerat com el pulm verd de Brusselles. Les 1657ha administrades per Bruxelles Environnement   IBGE, representen ms d'un 10% de la superfcie total de la Regi Central de Brusselles i un 60% dels espais verds oberts al pblic. L'explotaci dels recursos del bosc continua sent tanmateix una activitat important. La tasca dels gestors s garantir les funcions recreatives, tot preservant l'equilibri ecolgic frgil d'aquest medi sensible. Les vendes de fusta anuals sn administrades per tal de garantir la regeneraci de les espcies i els seus beneficis s'utilitzen per adquirir nous espais verds pblics a la regi.


Per aquestes raons, la caa al bosc de Soignes es va suspendre el 1974 i ha estat prohibida alguns anys ms tard. La collida de plantes i bolets tamb s prohibida a les parts flamenques i brusselleses. Certes parts sn tancades al pblic per permetre la seva regeneraci. Els senyals indiquen la reserva de certs camins i senders a una o l'altra categoria de passejants, vianants, cavallers o ciclistes, i a certes zones on no es pot sortir dels senders.

Silvicultura.


La fageda heretada del mode de gesti iniciat al segle XVII i desprs continuat, s el resultat d'una visi del bosc centrat exclusivament en la seva rendibilitat. Aquest monocultiu de prop d'un 80% de faigs i un 10% de roures, era destinat a aconseguir un bosc d'alta qualitat. Les poblacions s'aclareixen constantment per afavorir els arbres ms interessants comercialment. La poda natural i la cerca de la llum produeixen troncs alts i drets. L'alada mxima dels faigs i dels roures s'atura al cap de 80 anys aleshores noms el dimetre del tronc continua augmentant. Els faigs sn generalment abatuts desprs d'haver fet els 200 anys, tot i que puguin viure ms anys, la qualitat de la fusta aleshores minva i l'edat els fa ms vulnerables a les malalties i insectes xilfags (barrinador de l'escora). Aquest tipus de conreu que produeix a cada parcella arbredes de la mateixa edat i espcie, obliga a efectuar tales que deixen el terreny al descobert, els grups de faigs de mida gran no permeten aparixer les joves brotades.


Avui, les funcions socials i ecolgiques del bosc han pres importncia. S'afavoreix l'arbreda irregular, consisteix en una barreja d'arbres d'espcies i de grups d'edat diferents, que limita els canvis radicals del medi per les tales i t nombrosos avantatges des del punt de vista de la biodiversitat. Aquest tipus forestal, ms llumins i variat, ofereix espais ecolgics a un major nombre d'espcies animals i vegetals i enriqueix el sl d'un humus de ms qualitat. T tamb l'avantatge d'oposar una major resistncia a les malalties i a les tempestes.

A certes parcelles sn presents poblacions d'arbres resiners sobre sls sorrencs, pobres en llim i minerals que no convenen a les frondoses.

 Topografia i geologia.

L'altitud del bosc de Soignes varia de 65 metres a 132 metres. La coberta forestal permanent del terreny d'en la darrera glaciaci ha preservat els relleus i les diferents capes geolgiques superficials de la regi destrudes d'altra banda per l'agricultura i les altres activitats humanes.


Sobre una base rocallosa que data del Paleozoic, sn dipositades en el transcurs del Terciari (de -55 a -2 milions d'anys) diferents capes sorrenques de propietats i composici diverses en funci dels perodes en qu els mars recobrien la regi. La capa de l'Ypresi ric en argila i per tant impermeable, ha perms la constituci de mantells fretics a les capes de sorres menys profundes permetent avui la captaci d'aigua potable al bosc. Altres capes contenen regions de gres calcari que ha estat emprat per exemple en la construcci de la catedral de Brusselles (cathdrale Saints-Michel-et-Gudule en francs, Kathedraal van Sint-Michiel en Sint-Goedele, en neerlands). Totes aquestes capes sn riques en fssils de plantes i d'animals marins de clima tropicals.

s al Quaternari, durant el perode de les grans glaciacions que s'ha format el relleu actual del terreny. A cada perode de desgla superficial, l'aigua en no poder penetrar al sl glaat permanentment, ha provocat, pel seu escolament, una profunda erosi, que dna al terreny aquest relleu fortament accidentat que es coneix avui, i que arribant per regions fins a la capa dels aqfers ha perms l'aparici de fonts i de zones humides. s al final d'aquesta poca que s'han format les capes llimoses, en alguns llocs de diversos metres d'espessor, constitudes de partcules fines portades pel vent. Sota la capa superficial, barreja de llim i d'humus, de trenta a cinquanta centmetres d'espessor, es troba una capa molt compacta anomenada fragipan, tpica dels climes polars, que no existeix ms que all on el sl no ha estat llaurat. Aquesta capa impedeix els faigs d'ancorar-se profundament en el sl i fa aquests gegants molt inestables. A cada tempesta desenes d'arbres cauen com dminos revelant un sistema d'arrels molt superficial.

Les caracterstiques geolgiques del bosc de Soignes expliquen la seva gran vulnerabilitat als danys causats per les aiges d'escolaments de les carreteres i pel sovinteig excessiu de passejants i ciclistes de qui el seu pas comprimeix o erosiona els sls.

Fauna.


Els documents histrics descriuen un bosc abunds a l'Edat Mitjana, sobre una extensi de quatre a cinc vegades ms important i amb una pressi humana ben minsa. Nombroses espcies animals han desaparegut en el transcurs dels segles degut a les caceres i la restricci del seu hbitat. La llista s llarga: urs, ants, daina, s bru, linx o gat salvatge; els darrers dels que es considera com a gran caa, senglar, crvol, cabirol i llop han estat exterminats abans de la fi del perode francs (1815). La lldria, el toix, el mart, i la llebre han desaparegut ms recentment.

Avui, els nics representant dels grans mamfers, sn els cabirols, introduts desprs de la seva completa desaparici. La seva poblaci resta limitada en base a les nombroses restriccions i factors d'estrs especfic al bosc de Soignes, forta presncia dels humans i dels seus gossos, territori redut i allat enmig d'un medi ambient fortament urbanitzat, divisi del bosc travessat per carreteres i ferrocarrils infranquejables i, finalment, la manca de sotabosc i de bardisses on refugiar-se a conseqncia de les fagedes dominants.

Des del comenament de l'any 2007, alguns senglars han aparegut al bosc, sense que es spiga si han estat transportats per l'home o hi han migrat pels seus propis mitjans.


Les guineus, tamb han reaparegut d'en fa alguns decennis i contribueixen a la limitaci de la poblaci de conills i sovintegen cada vegada ms els jardins dels barris limtrofs al bosc.

Els petits mamfers hi sn representats amb els rosegadors, rates d'aigua, rates de camp i rates i els seus depredadors, mosteles, erminis o fures aix com per l'esquirol rogenc arborcola i des del darrer quart del segle XX, l'esquirol de Corea (Tamias sibiricus) que s'introdueix accidentalment i s'ha multiplicat fortament, entrant en competici no amb el seu cos indgena, amb el que no comparteix el mateix espai ecolgic, sin amb els dels ocells que nien a terra.

El bosc de Soignes cont tamb almenys 14 varietats de rat-penat de les que algunes formen part de les espcies amenaades.

L'avifauna s representada amb un centenar d'espcies, sedentries o migratries, desgraciadament amb poblacions en disminuci, principalment pel que fa als moixons com les diferents varietats de mallerengues, els pinsans, o els pit-roigs. S'hi troben igualment diferents tipus de petits rapaos, dirns i nocturns, coloms, cornelles, garses i gaigs dels roures, i prop dels estanys, diferents espcies aqutiques, necs, polles d'aigua, fotges o bernat pescaires.

Els ecosistemes frgils de les basses i estanys estan poblats de peixos i de batracis amenaats d'extinci degut a la contaminaci i l'aparici d'espcies depredadores extiques introdudes inconsideradament, com certes tortugues, granotes i serps, o invasives i destructores del seu bitop com la carpa.

Els invertebrats no han estat molt estudiats. Existeixen tot i aix, investigacions cientfiques parcials, en particular en relaci amb les aranyes i els colepters que demostren la seva importncia en aquest bosc on s'han calculat 38 espcies de colepters ( com l'escanyapolls, protegit) i 137 espcies d'aranyes (alguna d'escoberta recentment). Respecte als lepidpters, s'ha comprovat una forta disminuci de papallones (Polyommatus icarus, Papilio machaon), etc, degut a la supressi dels seus bitops, i s'han pogut observar 16 espcies diferents de formigues i espcies d'abelles com l'Apis mellifica entre les himenpteres.

Flora.


Les parcelles de fageda grans no permeten a gaires plantes d'installar-s'hi. Les arbredes formen una volta atapeda que deixa filtrar molt poca llum, les fulles mortes de faig formen un llit esps que es descompon molt lentament i acidifica el sl, noms algunes plantes herbcies s'hi adapten. Sobre els pendents erosionats sorrencs plantats amb lrix o amb pi roig, les falgueres creixen en abundncia. On els agrupaments forestals sn ms diversificats, barreja d'espcies, entre les quals el roure pnol, el freixe, el pltan fals, el cirerer, el carp i el bedoll, s'hi troba una flora ms rica.


Les zones humides i pantanoses ofereixen un gran inters botnic, algunes com el sot del Vuylbeek, amenaat d'assecament, han estat netejades i els pollancres que hi havien estat plantats han estat abatuts; esdevenint reserva natural, s'hi veuen sota els verns reaparixer nombroses espcies vegetals que atreuen els insectes, com les libllules.

Els bolets estan representats per ms de 1000 espcies. Malgrat la prohibici, la collita, afegida a la trepitjada i a la contaminaci, els posa en perill de desaparici. Certes zones tancades els ofereixen refugis que els permeten recolonitzar el terreny.

Les mltiples varietats de liquens i molses sn indicadors de l'evoluci de la qualitat de l'aire i del sl.

Referncies.


Fonts.

 Web de Bruxelles Environnement (IBGE);

Enllaos externs.

 Plnol, fitxes pedaggiques, passeigs al fort de Soignes;
 La fort de Soignes a la web de Bruxelles Environnement   IBGE;
 Plateforma de la fort de Soignes;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387662" title="Jess Solana Bermejo" nonfiltered="4689" processed="4666" dbindex="149721">
Jess ngel Solana Bermejo va ser un jugador de futbol espanyol; va nixer el 25 de sesembre de 1965 a Arnedo,La Rioja. 

Trajectria.

Es va formar com jugador en les categories inferiors del Reial Madrid, i va arribar a la primera plantilla de l'equip blanc en la temporada 1985-86, en la qual va jugar quatre partits. Per a l'any segent, es va convertir en el recanvi perfecte per al gran capit del Reial Madrid en aquells moments, Jos Antonio Camacho, i va arribar a jugar en 34 partits de lliga marcant a ms dos gols. El seu bon fer i polivalncia com defensa el van dur a ser convocat amb la selecci. 

En els anys segents va seguir jugant bastants partits amb el Reial Madrid amb el qual va guanyar les cinc famoses lligues consecutives de la Quinta del Buitre. No obstant aix, les lesions van fer que no acabs d'aconseguir una titularitat que va haver de compartir amb altres canteranos com Julio Llorente, amb el veter Camacho, o amb l'asturi Esteban Gutirrez. En la temporada 1991-92, deixa les files del Reial Madrid per a reforar les del Reial Saragossa. All va a viure l'edat daurada de l'equip manyo de la m de l'entrenador Vctor Fernndez i de grans jugadors com Pardeza, Santiago Aragn o Gustavo Poyet entre d'altres. 

Retirat del futbol ha seguit lligat al Reial Saragossa com entrenador del Reial Saragossa B.

Selecci . 

Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Espanyaen un partit: :Selecci de futbol d'Espanya 2-0 Selecci de futbol d'Irlanda (Sevilla, 16/11/1988).

 Clubs .



 Clubs (com entrenador) .


Ttols.
 5 lligues espanyoles amb el Reial Madrid;
 1 Copa del Rei amb el Reial Saragossa;
 1 Recopa d'Europa amb el Reial Saragossa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387666" title="Carlos Aguilera Martn" nonfiltered="4690" processed="4667" dbindex="149722">
Carlos Aguilera Martn (Madrid, 22 de maig de 1969) va ser un futbolista espanyol. 

Va comenar jugant de davanter per res ms iniciar la seva carrera a Primera divisi de la lliga espanyola de futbol va ser reubicat com lateral dret. Es va formar en les categories inferiors de l'Atltico de Madrid, on va romandre durant la gaireb totalitat de la seva carrera i va guanyar dues Copes del Rei. 

Biografia. 
Debuta en la Primera divisi de la lliga espanyola de futbol el 26 de mar de 1988 davant l'Sporting de Gijn, partit que va guanyar el club asturi per 2-0. En 1993 fitxa pel Club Deportivo Tenerife. Amb aquest club juga tres temporades, de les millors de la histria de l'equip illenc.

Regressa a l'Atltico de Madrid en 1996, just desprs que el club matalasser guanys la lliga i la Copa del Rei. En la temporada 99-00 l'equip descendeix a Segona divisi, on roman dos anys. s en aquesta poca on donada la seva velocitat i el seu passat com davanter, juga sovint com extrem dret, marcant 14 gols en la categoria. Desprs del seu retorn a la categoria d'honor, Aguilera juga durant tres temporades ms abans de retirar-se. 

Aguilera va jugar un total de 375 partits en Primera divisi i va marcar 21 gols. 

Selecci . 
Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en 10 ocasions. El seu debut com internacional va ser el 24 de setembre de 1997 en el partit Eslovquia 0 - 1 Espanya. Va formar part del combinat espanyol al Mundial de Futbol Frana 1998.

 Clus .



Ttols.



Enllaos externs.
 Aguilera en www.lfp.es;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387668" title="OpenRISC" nonfiltered="4691" processed="4668" dbindex="149723">
OpenRISC s un disseny de CPU RISC d'especificaci obert, realitzat per OpenCores i publicat sota la llicncia LGPL. El disseny est implementat amb el llenguatge de descripci de hardware (HDL) verilog, ha estat fabricat exitosament tant com circuit integrat ASIC com implementat mitjanant entorns FPGA.

La GNU toolchain ha estat portada a OpenRISC per permetre el desenvolupament en diferents llenguatges. Linux i uClinux han estat tamb portats a aquest processador.

 Vegeu tamb .
 Hardware lliure;
 Hardware obert;
 LEON;
 OpenSPARC;
 S1 Core;

 Enllaos externs .
OpenRISC 1200 at the Sitio web de Open Cores ;
Guia del GNU toolchain ;
Semiconductor Beyond comercial fabless semiconductor company fundada pels reveladors de OpenRISC  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387669" title="Luis Prez Pascual" nonfiltered="4692" processed="4669" dbindex="149724">
Luis Prez Pascual, (Sant Sebasti, Guipscoa, 9 de febrer de 1971), ex futbolista basc. Va ser conegut futbolsticament com Luis Prez. Va jugar en el lloc d'extrem dret i davanter en la Reial Societat al llarg de la dcada de 1990. Amb aquest equip va disputar un total de 184 partits en la Primera divisi espanyola al llarg de 9 temporades.

Biografia. 
Va nixer el 9 de febrer de 1971 a Sant Sebasti, encara que des de petit va residir en la vena localitat d'Hernani. Va comenar a jugar al futbol en les categories inferiors del Club Deportivo Hernani, equip de futbol de la seva localitat, d'on va ser fitxat per la Reial Societat i enquadrat en les seves categories inferiors. 

En 1989 debuta amb el Sanse CF, filial de la Reial Societat, en Segona Divisi B. Romandr 2 temporades en el filial, amb el qual jugar 40 partits i marcar 11 gols. En la seva segona temporada amb el filial va compaginar actuacions en Segona B amb puntuals aparicions en el primer equip. El seu debut en la Primera divisi espanyola amb el primer equip de la Reial Societat es va produir el 7 d'octubre de 1990 a l'Estadi de Atocha davant el Reial Madrid, empatant la Reial Societat a 1. Luis Prez comptava amb 19 anys. El va fer debutar Marco Antonio Boronat. Eixe any va jugar 12 partits en Primera Divisi amb la Real. 

 Carrera en la Real . 
Luis Prez va estar 9 temporades en la Primera divisi espanyola amb la Reial Societat, entre 1990 i 1999; si b en el seu primer any (temporada 1990-91) va compaginar partits de 1a i 2aB; i en la seva ltima temporada (1998-99) no va jugar un sol minut i va acabar sortint de l'equip a mitjan campanya. El seu bagatge en la Reial Societat es resumeix en 210 partits oficials i 30 gols, dels quals 184 van ser partits de Lliga en la Primera divisi (marcant 24 gols). Luis Prez va ser al llarg de la seva carrera un jugador discutit. Estava dotat d'una gran rapidesa que el permetia ser una arma molt til jugant al contraatac; no obstant aix molts afeccionats consideraven que no tenia qualitat suficient per a jugar en Primera Divisi. El seu lloc ms habitual va ser la banda dreta, on jugava com extrem. 

La temporada 1991-92 va ser la primera en la qual Luis Prez va quedar enquadrat oficialment en la primera plantilla de la Reial Societat. Durant 6 temporades mai va arribar a ser titular indiscutible, si b els 3 tcnics que van passar per la Real (Toshack, Salva Iriarte i Javier Irureta) li van fer jugar entre 24 i 30 partits per temporada, molts d'ells com recanvi i revulsiu, sent la seva aportaci a l'equip sempre important. En la temporada 1991-92 va contribuir a classificar a l'equip per a la Copa de la UEFA. Les temporades 1993-94 i 1994-95 va contribuir en part amb les seves passades i centres a convertir al bosni Mehmed Kodro en un dels golejadors ms cotitzats del futbol espanyol. Les temporades 1994-95 i 1995-96 va aportar 8 gols per temporada a l'equip. No obstant aix aquesta situaci va canviar radicalment amb l'arribada en 1997 del tcnic alemany Bernd Krauss a Sant Sebasti.

Krauss no confiava en la capacitat del jugador hernaniatarra i va acabar apartant-lo de l'equip. La temporada 1997-98 noms va jugar 7 partits en Lliga i va marcar un gol. La marxa de l'equip va ser a ms molt bona aquesta temporada, quedant 3r i classificant-se per a la Copa de la UEFA. L'estiu de 1998, Luis Prez va tenir oportunitat de sortir de l'equip, per al no tenir ofertes d'equips de Primera Divisi, va optar per seguir en la Real, encara que el tcnic no compts ja amb ell. La situaci es va anar fent insostenible al llarg de la temporada 1998-99 fins que el jugador abandonara el club a mitjan campanya. En el seu moment l'afici donostiarra no el va trobar massa a faltar la marxa del davanter, ja que sempre havia estat un jugador discutit; havia jugat poc en l'ltim any i mig i la marxa de l'equip en aquell moment era bastant bona. No obstant aix el pas dels anys ha fet que la valoraci de Luis Prez s'hagi fet ms positiva i en general s recordat amb afecte per l'afici donostiarra com un dels jugadors clssics de la Reial Societat dels anys 90. 

 Etapa en Osasuna . 
En el mercat d'hivern de la temporada 98-99 Luis Prez va fitxar per Osasuna, equip que ja s'havia interessat pel jugador mesos abans. Els navarresos jugaven per aquell temps en la Segona divisi espanyola. El fitxatge de Luis Prez va costar 85 milions de pessetes (una mica menys de mig mili d'euros) a Osasuna, ms altres 15 milions de variable condicionats a l'ascens del club a Primera Divisi. Aquest fitxatge es va considerar un dels reforos importants de l'equip navarrs per a tractar de redrear el seu errtic rumb en la categoria d'argent, no en va Luis Prez era un jugador amb una important experincia en Primera Divisi. 

Luis Prez va fitxar pel que restava de temporada ms altres 3 anys. Debuta amb els navarresos el 13 de gener de 1999 en partit de Copa del Rei i va fer el seu debut en Lliga uns dies ms tard, el 17 de gener. Tot i aix Luis Prez tampoc va tenir sort amb els rojillos, ja que el tcnic navarrs Enrique Martn Monreal no va arribar a confiar en el jugador guipusco. En mitja temporada sol va jugar 124 minuts en 5 partits de Lliga, sense arribar a marcar cap gol. El desengany de Luis Prez en Osasuna es va accentuar encara ms en la temporada segent, la temporada 1999-2000. Miguel ngel Lotina, nou tcnic rojillo, no va comptar prctiacamente res amb el guipusco, que va ser l'nic de la plantilla en no disputar un sol minut en Lliga, encara que s va arribar a jugar minuts en amistosos, partits de Copa del Rei i a completar convocatries d'alguns partits de Lliga. Per aix cap dir que la contribuci de Luis Prez a l'ascens que va protagonitzar Osasuna a la Primera Divisi Espanyola aquesta temporada va ser molt petit. 

Tot i tenir 2 temporades ms de contracte, Luis Prez no comptava per a Miguel Angel Lotina de cara a la temporada de retorn d'Osasuna a Primera Divisi, cosa comprensible tenint en compte que en any i mig tot just havia jugat. Al juliol, Luis Prez i el club, rescindiren el seu contracte de mutu acord. 

 Altres curiositats . 
 Juga actualment en l'equip de la Reial Societat de la Lliga de futbol indoor de veterans. ;
 Va arribar a aconseguir 2 hat-trick en la Primera divisi espanyola. El 14 de maig de 1995 va assolir marcar 3 gols al CD Logros en tan sols quatre minuts (41', 43' i 44'), sent un dels hat-trick ms rpids de la histria de la Lliga espanyola. EL 14 d'abril de 1996 va marcar altres 3 gols al Valncia en un partit de Lliga. ;
 El fitxatge de Luis Prez per Osasuna va tenir com epleg un conflicte que va enfrontar a Osasuna amb la Reial Societat durant la temporada 2000-01 que va dur a la ruptura de relacions entre ambds clubs. Els navarresos, donat el baix rendiment exhibit per Luis Prez, no van voler inicialment pagar els 15 milions de pessetes de variable que havien acordat amb la Real en cas que l'Osasuna ascends. No obstant aix, la situaci es va reconduir desprs d'un canvi en la presidncia de la Real i finalment Osasuna va acabar pagant el seu deute eixa mateixa temporada. ;

Selecci . 
Va disputar 1 partit amists amb la selecci del Pas Basc. 
Va arribar a ser internacional Sub-19 amb la selecci espanyola. 

 Clubs .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387670" title="Temporada 2007-2008 del Club Patn Tenerife" nonfiltered="4693" processed="4670" dbindex="149725">




Entrenador:  Mateo de Ramn 
Entrenador adjunt: 
Preparador fsic: 



  Jordi Ferrer (del FC Barcelona Jr.);
  ngel Rodrguez (del CE Noia);
  Xavi Costa (del Lleida Llista Blava);
  Josama Aln (de l'HC Liceo);



  Adri Piera (al CP Tordera);
  Francesc Gil (al Lleida Llista Blava);
  Carlos Maggio (a l'Oviedo HC);
  Maral Casadevall (al CP Vilafranca);



 Copa de la CERS: Campi;
 OK Lliga / Lliga espanyola: Eliminat a quarts de final per 3 partits a 2 contra l'Alnimar Reus Deportiu. 7 a la fase regular.
 Copa del Rei / Copa espanyola: Eliminat a quarts de final per 3 a 1 contra l'Alnimar Reus Deportiu.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387671" title="Copa d'Europa de futbol 1985-86" nonfiltered="4694" processed="4671" dbindex="149726">
La Copa d'Europa de futbol 1985-86 fou l'edici nmero 31 en la histria de la competici. Es disput entre el setembre de 1985 i el maig de 1986, amb la participaci inicial de 31 equips de 30 federacions diferents.

La competici fou guanyada per l'Steaua Bucarest a la final enfront el FC Barcelona des del punt de penal, desprs d'empatar a 0 gols. Fou el primer triomf d'un club de l'Europa de l'est i la gran figura fou el porter Helmuth Duckadam, qui atur tots els penals que llana el Bara.

No hi van prendre part equips anglesos, a causa de la prohibici de la UEFA desprs del desastre de Heysel. El representant angls hagus estat l'Everton.

Primera ronda.

















|}

Segona ronda.









|}

Quarts de final.





|}

Semifinals.



|}

Final.






Enllaos externs.
Temporada 1985-86 a la web de la UEFA;
RSSSF;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387672" title="LEON" nonfiltered="4695" processed="4672" dbindex="149727">
LEON s una CPU RISC de 32 bits de maquinari de codi obert. s SPARC V8 (1987) (compatibles, i dissenyat per Gaisler Research i l'Agncia Espacial Europea. Est modelitzat amb el llenguatge de descripci de maquinari (Hardware description lenguage, HDL) VHDL disponible sota la GPL. 

LEON2.
El centre del component reutilitzable LEON2 s un processador, V8 de SPARC modelat amb VHDL est disponible gratutament a Internet sota la llicncia GNU LGPL. LEON2 t moltes caracterstiques interessants.
 s ben conegut per la comunitat, mpliament provat i amb manteniment centralitzat, oferint aix una bona gamma d'aplicabilitat.
 La LGPL permet un alt grau de llibertat d'intervenci sobre la lliure disposici el codi font.
 Configurabilitat s una caracterstica clau del projecte.
 Ofereix totes les funcions bsiques d'un pipeline en l'ordre del processador, per la qual cosa s un bon vehicle d'experimentaci.
 El projecte VHDL t una mida bastant considerable (al voltant de 90 fitxers), que ofereixen tots els reptes d'intervencions a gran escala en un dels projectes ms grans.

LEON2-FT.
El processador FT-LEON2 s una versi del processador LEON2 tolerant a single event upset. Els flip-plops estan protegits per redundncia modular triple i tots els registres interns i externs estan protegits per EDAC o bits de paritat. Les restriccions de la llicncia especial aplicables a aquest IP (distribut per l'Agncia Espacial Europea).

LEON3.
El LEON3 s un model sintetitzat amb VHDL d'un processador de 32 bits compatible amb l'arquitectura SPARC V8. El model s altament configurable, i particularment adequat per a dissenys de sistemes en sol xip (SOC). Tot el seu codi est disponible sota la llicncia GNU GPL, que permet la lliure i s illimitat per a la recerca i l'educaci. LEON3 tamb est disponible en virtut d'un baix cost amb llicncia comercial, la qual cosa li permet ser utilitzat en qualsevol aplicaci comercial a una fracci del cost de la propietat intellectual comparant-lo amb altres IP cores.

LEON3-FT.
El LEON3FT s una versi tolerant a fallides de l'estndard del processador LEON3 SPARC V8. Ha estat dissenyat per a funcionar en el dur entorn espacial, i inclou la funcionalitat per detectar i corregir single event upset (SEU) errors en totes les memries RAM en un xip. El processador LEON3FT suporta la major part de la funcionalitats en el nivell del processador LEON3, i afegeix les segents caracterstiques:
 Fitxer de registre SEU de correcci d'errors de fins a 4 errors per paraules de 32 bits;
 Correcci d'errors de memria cau de fins a 4 per errors d'etiqueta o de 32 bits paraula;
 Autnom i transparent pel programari a la gesti d'errors;
 Sense impacte de temps a causa d'un error de detecci o correcci;

Les segents caracterstiques de l'estndard del processador LEON3 no estan suportades per LEON3FT

 Esborrany de memoria RAM local (I i D);
 Bloqueid de cache;
 Algoritme de reempla de memria cache LRR;

El core LEON3FT es distribueix juntament amb una versi especial FT de la biblioteca GRLIP amb propietat intellectual. Noms la distribuci netlist s possible.

Una implementaci per a FPGA anomenada LEON3FT-RTAX es proposa per a aplicacions per a tecnologia espacial crtica.

LEON pot ser implementat en un dispositiu lgic programable com una FPGA o fabricat dins d'un ASIC. Implementant i simulant LEON es codisseny maquinari-programari i requereix els coneixements del flux de disseny dels Sistemes en un sol xip.
 
La documentaci del flux de disseny de LEON est disponible tant des del fabricant i des dels recursos de terceres parts.

 Vegeu tamb .
 OpenRISC;
 OpenSPARC;
 S1 Core;
 ERC32;
 Maquinari obert;

 Enllaos externs .
 Directori obert: Ordinadors: Hardware: Components: Processadors: SPARC: Codi lliure ;
 Gaisler Research ;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387677" title="Cobla la Bisbal Jove" nonfiltered="4696" processed="4673" dbindex="149728">
La Cobla la Bisbal Jove s una cobla de la Bisbal que es va presentar el 3 de mar de 1990. En els seus inicis, els integrants de la nova formaci eren majoritriament estudiants de l'Escola de Cobla Comarcal Conrad Sal, fundada el 1981.

Els seus membres debutants foren: Gerard Pons (flabiol), Carles Teixid i Llus Turet (tibles), Jordi Carreras i Miquel Artigas (tenores), Emili Suer i Joan Vilanova (trompetes), Marcel Juanchich (tromb), Joan Prats i Elies Rovira (fiscorns) i Jordi Bonaventura (contrabaix).

L'any 1996 va compartir el primer en la I Mostra de Cobles Joves organitzada per l'Institut Catal de Serveis a la Joventut i el Centre de Promoci de la Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya que es va realitzar el juliol a Vilanova i la Geltr.

La cobla ha realitzat qautres enregistraments discogrfics. El primer, en motiu del des aniversari de la cobla. El segon, un disc compacte de sardanes cantades amb la col.laboraci del Grup d'havaneres Terra Endins de Girona. El tercer, recull sardanes de compositors vidrerencs. El quart, a principis de 2005, i a petici de l'Agrupaci Sardanista d'Arbcies, dedicat ntegrament a compositors nascuts o fortament vinculats a la vila d'Arbcies.

L'estiu del 2003, la Cobla La Bisbal Jove particip en el Gran Aplec Internacional a Manchester (Regne Unit), on expos la msica i la dansa popular catalana, juntament amb una altra cobla, diversos grups de msica folk, esbarts dansaires, geganters, grallers, cap-grossos, castellers, entre d'altres, i compartint escenari i concert amb la prestigiosa Polifnica de Puig-Reig. Dos anys ms tard, la Comissi de l'Aplec Internacional torna a convidar a la cobla La Bisbal Jove a participar en els seus actes que es celebrarien a Haarlem (Pasos Baixos), produint-se aix el fet inslit de que una cobla repets la seva participaci en aquest acte i en un espai tan curt de temps.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387689" title="Porta Nigra" nonfiltered="4697" processed="4674" dbindex="149729">


La Porta Nigra (del llat Porta Negra) s una porta consolidada de temps rom. s part del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. 

s el monument emblemtic de la ciutat de Trveris que s una de les ms antigues d'Alemanya. Els habitants l'anomenen en general simplement per l'abreviatura Porta. 

Aquesta porta monumental fou construda cap a l'any 180 com a porta d'entrada septentrional de la ciutat de Augusta Treverorum al pas del Trevira, o sigui Trveris. El seu nom procedeix del color fosc de la pedra, deguda a la ptina dels anys: est certificat que es remunta fins a l'edat mitjana. 

El monjo grec Simeon ve a installar el monument com cenobita cap a l'any 1028. Desprs de la seva mort el 1035, es baixa arran de terra i es canonitza. Es construeix llavors un santuari en el seu honor i s'utilitza per tant la Porta Nigra com esglsia doble; per aix s'adequaran dos santuaris superposats l'absis es pot veure encara avui. 

El 1802, Napole Bonaparte va destruir l'esglsia i el santuari. El 1804, al seu pas per Trveris, decideix eliminar tamb les altres addicions, el que permet restaurar l'aspecte de la construcci romana. 

La Porta Nigra figura en segells de correus alemanys en successives ocasions: la primera vegada el 1940, desprs el 1947 i posteriorment, el 1984 (per al segon millenni de la ciutat). 

El 1986, la Porta Nigra, aix com altres monuments romans subsistint a Trveris i en la regi, s'inscriu en la llista de monuments protegits per la UNESCO, anomenats Monuments romans de Trveris (Porta Nigra, Amfiteatre, Baslica de Constant, Barbarathermen, Pont Rom de Trveris, Termes Imperiales i Columna de Igel), Catedral de Trveris i Esglsia de Nostra Senyora de Trveris. 

L'any 2017, apareixer representant a Rennia-Palatinat a la moneda commemorativa de 2 euros, succeint aix a la de l'any anterior que representava el Palau Zwinger a Dresden.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387691" title="Stephen Foster" nonfiltered="4698" processed="4675" dbindex="149730">

Stephen Collins Foster fou un preeminent cantautor d Estats Units del seu temps, Lawrenceville (avui part de Pittsburgh), Pennsylvania. 4 de juliol de 1826   Nova York, 13 de gener de 1864). Moltes de llurs canons tal com Oh! Susanna, Camptown Races i Beatiful Dreamer, encara sn populars desprs de 150 anys de la seva composici.

Foster fou el ms jove d una famlia de 10 fills relativament acomodada. La seva educaci inclou un mes en la universitat, i poca preparaci formal en la msica. Malgrat tot, havia publicat varies canons abans de complir els 20 anys (la primera, Open Thy Lattice Love, aparegu quan en tenia 18). Es feu conegut tamb en aquesta poca per canviar tot el diner de llurs guanys en pepites d or.

En els anys d adolescent va ser influt per dos homes: Henry Kleber i Dan Rice. El primer era un msic clssic preparat que obr un magatzem de msica a Pittsburgh i que estava entre els pocs professors formals de msica que va tenir Stephen. L ltim era un entretenidor, i un cantant de caretes pintades, passant-se la vida en circs itinerant. Aquests dos mns musicals molt diferents crearen una inquieta encreuada per l adolescent Foster. Malgrat que era respectus de les canons de sal durant el dia, ell i llurs amics s'asseien al piano, escrivint i cantant  canons de coon  (de carnestoltes) per tota la nit. Eventualment, Foster aprendria a juxtaposar els dos gneres per crear algun dels seus millors treballs.

El 1846 es trasllad a Cincinnati, (Ohio) i es feu comptable amb la companyia del vaixell de vapor del seu germ. Mentre vivia a Cincinnati, Foster feu llurs primeres canons hits, entre elles Oh! Susanna, que serviria com a himne de la febre de l or de Califrnia el 1848/9. El 1849 public  Foster s Ethiopian Melodies  , que incloen la can Nelly Was a Lady, feta famosa pels Christy minstrels.

Aquell retorn a Pennsylvania i sign un contracte amb els Christy Minstrels, comenant el perode en qu escriv la majoria de les seves canons ms conegudes: Camptown Races (1850), Nelly Bly (1850), Old Folks at Home (tamb coneguda com  Swanee River,  1851), My Old Kentucky Home (1853), Old Dog Tray (1853), Hard Times Come Again No More (1854) i Jeannie With the Light Brown Hair (1854), que fou dedicada a la seva esposa, Jane Mc Dowall.

Moltes de les canons de Foster estaven en la tradici popular del minstrel show d aquell temps. Encara qu els actors de blackface eren l nic canal popular disponible per a ell, ell cerc, en paraules seves,  millorar el gust...entre la gent refinada fent paraules convenients al seu gust, en lloc de les paraules grolleres i realment ofensives que pertanyen a algunes canons d aquest estil.  Man als executants blancs de llurs canons no mofar-se dels esclaus sin assolir a l audincia el sentir compassi vers ells. 

Malgrat que llurs canons s ocupaven en gran part de la vida en el Sud, el mateix Foster tenia poques experincies de primera ma all, noms havent visitat Nova Orleans el 1852 en la seva lluna de mel. Foster intent guanyar-se la vida com a compositor professional, i es pot considerar un pioner al respecte, ja qu aquest camp d esfor encara no existia en el sentit modern. Per tant, degut en part a les pobres provisions, pobres per drets d autor i les regales del compositor del temps, Foster vei molt poc dels beneficis que llurs obres generaren pels impressors de llurs partitures. Molts editors sovint imprimirien les seves prpies edicions de les tonades de Foster competint entre si, sense pagar res a Foster. Per Oh, Susanna, reb noms 100$.

Foster es trasllad a Nova York el 1860. al reds d un any ms tard, la seva esposa i filla l abandonaren per tornar a Pittsburgh. A principis de 1862 la seva fortuna musical comen a declinar, i d aquesta manera, feren la qualitat de llurs noves canons. Comen a treballar amb George Cooper a inicis de 1863 i les lletres eren sovint gracioses i les disseny per a subjugar al pblic del teatre musical. La Guerra Civil Estat-unidenca tamb arrunaria el mercat de les execucions musicals.

Stephen Foster mor el 13 de gener de 1864, jove a l edat de 37 anys. S havia empobrit mentre vivia en el North American Hotel en la 30 Bowery en el Lower East Side de Manhattan (on noms li restaven 38 centaus) quan mor. En la seva butxaca tenia un tros de paper amb un enigmtic missatge,  dear friends and gentle hearth  (volguts amics i cors gentils), noms aix. Resta enterrat en el Allegheny Cemetey a Pittsburgh. Una de llurs obres ms volgudes, Beautiful Dreamer fou publicada poc temps desprs de la seva mort.

El seu germ, Morrison Foster, s molt responsable de compilar llurs obres i escrivint una breu per pertinent biografia de Stephen. La seva germana Ann Eliza Foster Buchanan, es cas amb un germ del president d Estats Units, James Buchanan.

Es constru en el campus de la Universitat de Pittsburgh un edifici anomenat Stephen Foster Memorial, que recull un museu.

El 1970 va ser incls en el Sal de la Fama dels Cantautors.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387699" title="Tanoli" nonfiltered="4699" processed="4676" dbindex="149731">
Tanoli (Taniwal o Tanawalis) s el nom d'una tribu d'Pashtun que resideix principalment en Amb Hazara, divisi de la Frontera del Nord-oest del Pakistan.

Afirmen que han emigrat d'un lloc anomenat "Tanubal del Riu" a l'Afganistan. Algunes tribus viuen encara en Gardaiz i Ghazni (ambdues ciutats de l'Afganistan).

Els vren comenar a entrar en la Frontera del Nord-oest a comenaments del segle XIII.

 Orgens i Histria . 

El ms prominent teoria s que la gent que va a ser conegut com "Tanolis" sn identificats com a tals a causa de la seva vinculaci amb un determinat marc geogrfic en qu es troben a si mateixos (s a dir, l'estat de Tanawal). 

Tanolis sn els ms rics de la tribu Hazara en termes de la propietat de la terra. Ells sn el ms gran de la poblaci. Tanawal Alta i Baixa Tanawal que cobreixen la major part de Hazara han estat governats per Tanolis durant segles. Ells han governat l'estat de Amb de Hazara des del comenament del segle 18. Durant els caps de segle 17, els turcs van ser enderrocat per Swati a les zones d'Alta Hazara. Tanolis, per, continua sent fidel als turcs fins al final de la norma en aquests darrers Hazara. Tanolis ms tard van ser implicats en la rebel  li contra el Sij al segle 19. Aix mateix, juntament amb Ahmed Shah Abdali en la seva conquesta de l'ndia. Molts dels Jans i els seus prnceps de la dinastia han guanyat popularitat en massa com herois, Charles Allen es refereix a ells en el seu llibre Els homes que va fer la Frontera Nord oest com extremadament hostil i poders Tanolis pashtun de la Tanawal Muntanyes valenta i resistent i va representar la millor espadachines en Hazara.

 Referncies . 

 Glossari de les castes i tribus del Punjab i North West Frontier Province HA Rose, p255 i p256;

 Caps i Famlies de la nota a Punjab per Lepel H. Griffin (1910, ii, p254);

 Nomencltor de la regi nord-occidental de la provncia de la Frontera p138;

 Histria dels sikhs de J. D. Cunnigham, (1849;

 Panjab castes de Denzil Ibbetson, Delhi, P93;

 El Jaduns de Jadun Sultan Khan (2001);

 Tarikh-ul-ka afgans Tehqiqi Jahiza de Jadun Sultan Khan (1979);

 Tairikh-i-Hazara pel Dr Sher Bahadur Khan Panni. Journal of Central Asia Vol XII, (juliol 1990);

 El professor Ahmed Hassan Dani, juliol, 1990 p79. Soldat Sahibs ;

 L'home que va fer el nord-oest de la Frontera per Charles Allen, Abacus 2001.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387700" title="Energia solar fotovoltaica" nonfiltered="4700" processed="4677" dbindex="149732">

L'energia solar fotovoltaica s la forma d'obtenci d'energia solar a travs de dispositius semiconductors que en rebre radiaci solar s'exciten, provoquen salts electrnics i una petita diferncia de potencial tipus dode en els seus extrems. 

L'acoblament en srie de diversos d'aquests dodes ptics permet l'obtenci de voltatges majors en configuracions molt senzilles, i aptes per a petits dispositius electrnics. A major escala, el corrent elctric continu que proporcionen les plaques fotovoltaiques es pot transformar en corrent altern i injectar en xarxa, operaci que s poc rendible econmicament i que precisa encara de subvencions per a la seva viabilitat. En entorns allats, on es requereix poca corrent elctrica i l'accs a la xarxa est penalitzat econmicament per la distncia, com refugis de muntanya, estacions meteorolgiques o de comunicacions, s'empren les plaques fotovoltaiques com alternativa econmicament viable.

 Cllules de silici monocristall .
Les cllules fotovoltaiques ms utilitzades en l actualitat sn les de silici monocristall. Aix est provocat per la existncia de una gran indstria que s ha muntat a l entorn del silici, ja que s la base de tots els transistors, circuits integrats i d altres components electrnics. Per altra banda, no podem oblidar que el silici s el segon material ms abundant en la Terra, desprs de l oxigen.

Desprs d aquestes dades, un es pot preguntar la ra per la qual les cllules fotovoltaiques tenen un cost elevat. La resposta a aquesta qesti t diversos motius.
Primerament, el silici no es troba en estat pur i existeixen diversos elements de difcil eliminaci. Per altra banda, s ha de fondre i fer-se crixer per a formar un monocristall, etapa en la qual s inverteix molt temps i molta energia. 
Un altre aspecte molt important s el fet que degut al seu cost, el seu s est limitat, no podent-ne fabricar en quantitats que poguessin abaratir el producte.

Una cllula de silici monocristall no s altra cosa que un dode d uni P-N que es fa especialment sensible a la illuminaci, generant directament corrent elctric.

 Centrals d'energia solar fotovoltaica  . 

Alemanya s en l'actualitat el segon productor mundial d'energia solar fotovoltaica desprs de Jap, amb prop de 5 milions de metres quadrats de collectors de sol, encara que noms representa el 0,03% de la seva producci energtica total. La venda de plafons fotovoltaics ha crescut al mn al ritme anual del 20% en la dcada dels noranta. A l'UE el creixement mig anual s del 30%, i Alemanya t el 80% de la potncia installada.
El creixement actual de les installacions solars fotovoltaiques est limitat el 2006 per la falta de matria primera al mercat (silici de qualitat solar) en estar copades les fonts actuals. Diversos plans s'han establert per a noves factories d'aquest material a tot el mn, incloent el Maig de 2006 la possibilitat que se n'installi una a Espanya amb la collaboraci dels principals actors del mercat.

La major central d'energia solar del mn fins a l'any 2004 es trobava a la ciutat d'Espenhain, a prop de Leipzig. Amb 33.500 plafons solars modulars monocristallins i una capacitat de producci de 5 megavats, la central s suficient per proveir 1.800 llars. La inversi va ascendir a 20 milions d'euros, segons Shell Solar i Geosol, les firmes constructores. Actualment l'empresa alemanya SAG Solarstrom, que opera a Espanya amb el nom TAU Solar, ha construt la major horta solar del mn a Erlasee (Alemanya). Aquesta substitueix a la central d'Espenhain. La nova central d'Erlasee compta en la seva totalitat amb una capacitat de producci de 12 megavats.
El major fabricant europeu de productes fotovoltaics s la companyia alemanya RWE SCHOTT Solar amb seu a Alzenau (Baviera). Aquesta companyia t la planta de producci fotovoltaica ms moderna i completament integrada del mn. El 2003 la companyia va generar vendes netes de 123 milions d'euros i t ms de 800 empleats.
A ms Friburg de Brisgvia s la seu d'ISES (Societat Internacional d'Energia Solar).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387707" title="Serra de la Garriga (Camarasa)" nonfiltered="4701" processed="4678" dbindex="149733">


La Serra de la Garriga s una serra situada al municipi de Camarasa (Noguera), amb una elevaci mxima de 623,4 metres.

Referncies.

	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387708" title="Serra de la Garriga (Odn)" nonfiltered="4702" processed="4679" dbindex="149734">


La Serra de la Garriga s una serra situada al municipi d'Odn (Solsons), amb una elevaci mxima de 1.058,9 metres.

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387709" title="Serra de Freixa (Castellar de la Ribera)" nonfiltered="4703" processed="4680" dbindex="149735">


La Serra de Freixa s una serra situada als municipis de Castellar de la Ribera i Lladurs (Solsons), amb una elevaci mxima de 790,6 metres.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387711" title="Serra de la Garriga (Soriguera)" nonfiltered="4704" processed="4681" dbindex="149736">

La Serra de la Garriga s una serra situada al municipi de Soriguera (Pallars Sobir).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387712" title="Tanawal" nonfiltered="4705" processed="4682" dbindex="149737">

Tanawal s un antic principat de l'ndia, que ara forma part de la Provncia de la Frontera del nord-oest de Pakistan. Els seus governants van decidir unir-se a Pakistan el 1947 i el Principat es va incorporar el 1969 al nord-oest i el real estat abolit en 1971. 


 Taula: Mir khan Nawab llavors . 
Mir ;
? - 1818 : Nawwab Khan;
1818 - 1840 : Payenda Khan;
1840 - 18?? : Jahandad Khan;
Nawab;
1868? - 1907 : Mohammad Akram Khan;
1907 - 1936 : Zaman Khan;
1936 - 1969 : Mohammad Farid Khan;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387716" title="Cant de Deux-Sevi" nonfiltered="4706" processed="4683" dbindex="149738">

El cant de Deux-Sevi s un divisi administrativa francesa situada al departament de la Crsega del Sud, a la regi de  Crsega.

 Demografia .


 Administraci .


 Composici .



 Enllaos externs .
 El cant de Deux-Sevi al web de l'Insee;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387719" title="Cargse" nonfiltered="4707" processed="4684" dbindex="149739">

Cargse (en cors Carghjese) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 982 habitants.

 Demografia .


 Administraci .



 Personatges illustres .
 Louis-Charles-Ren de Marbeuf (1712-1786), governador de Crsega.
 Yvan Colonna, habitant de Cargse;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387720" title="Roman Kosecki" nonfiltered="4708" processed="4685" dbindex="149740">
 

Roman Kosecki nascut el 15 de febrer 1966 a Piaseczno, va ser un futbolista polons. Va comenar la seva carrera en el MKS Mirkw en 1980. Tres anys desprs va fitxar per l'Ursus per un segent perode de tres anys. Va jugar per a dos clubs de Varsvia, el Gwardia i el Legia, abans del seu trasps al Galatasaray SK. All va jugar per a un any  (38 partits i 19 gols ) i en 1992 va abandonar Istanbul i va fitxar pel Club Atltico Osasuna. 

De 1993 fins a 1995 va ser un jugador de l'Atltico de Madrid. El seu segents clubs van ser el FC Nantes i el Montpeller HSC de Frana. Va acabar la seva carrera a Chicago, en el Fire, on va fer el primer gol de la histria del club davant el Miami Fusion. 

En la selecci polonesa va jugar 69 partits (1988-1995) i va marcar 19 gols. 

En 2001 va fundar un club juvenil de futbol, Kosa Konstancin. A l'octubre de 2005 va ser triat per al Sejm pel partit Civic Platform. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387722" title="Csar Azpilicueta Tanco" nonfiltered="4709" processed="4686" dbindex="149741">

Csar Azpilicueta Tanco (nascut el 28 d'agost de 1989 a Pamplona) s un futbolista que juga actualment al CA Osasuna. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387727" title="Cristinacce" nonfiltered="4710" processed="4687" dbindex="149742">

Cristinacce (en cors Cristinacce) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 52 habitants.

 Demografia .


 Llista d'alcaldes de Cristinacce .

 1830 - 1832 Versini givan Battisto ;
 1833 - 1839 Versini Simeone ;
 1842 - 1849 Versini givan Battisto ;
 1849 - 1852 Versini Ambroise ;
 1852 - 1860 Versini Joseph-Antoine ;
 1860 - 1870 Versini Simeone ;
 1870 - 1877 Versini Jean-Franois Sraphin ;
 1878 - 1891 Versini Dominique ;
 1892 - 1896 Arrihi Simeon ;
 1897 - 1899 Versini Dominique Franois ;
 1900 - 1904 Versini Dominique Franois ;
 1904 - 1909 Versini Martin ;
 1910 - 1911 Padovani Dominique ;
 1911 - 1912 Versini Jean ;
 1913 - 1920 Versini Xavier ;
 1920 - 1925 Versini Bernardin ;
 1925 - 1943 Versini Dominique Antoine ;
 1943 - 1945 Versini Dominique Marie ;
 1945 - 1959 Versini Pierre Marie ;
 1959 - 1970 Versini Jean baptiste ;
 1971 - 1976 Camilli Dominique Antoine ;
 1977 - 1982 Filippini Jean-Pierre ;
 1983 - 2008 Nesa Jean-Baptiste ;
 2008 - 2013 Versini Antoine (PNC);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387728" title="Ignacio Monreal Eraso" nonfiltered="4711" processed="4688" dbindex="149743">

Ignacio Monreal Eraso (nascut el 26 de febrer de 1986 a Pamplona) s un futbolista que juga actualment al CA Osasuna.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387729" title="Esteve Fradera i Serrat" nonfiltered="4712" processed="4689" dbindex="149744">
Esteve Fradera i Serrat (5 de juliol de 1963, Santa Coloma de Farners, Catalunya), s un jugador de futbol catal, retirat. La seua posici era de defensa central.

 Trajectria.
Fradera va comenar en el mn del futbol en la pedrera del Bara. La temporada 84/85 forma part de la plantilla del Barcelona Atltic, i a l'any segent debuta en el primer equip, precisament davant el gran rival, el Reial Madrid. No aconsegueix fer-se un lloc en l'equip blaugrana i al 1987 marxa al CE Sabadell, on ja ser titular. 

Amb el descens de l'equip arlequinat eixe mateix any, Fradera fitxa pel RCD Mallorca, de Primera Divisi. Al Llus Sitjar es converteix en un dels puntals de la defensa illenca dels principis dels 90, tant en els tres anys de Primera, com l'any a Segona Divisi.

En 1993 s'incorpora a les files de l'Albacete. Est dues temporades en el quadre manxec, en les quals noms es perd quatre partits de Lliga. Tot arrossegant una lesi de genoll, torna cap al Mallorca la campanya 95-96, pero no es recupera i disputa noms dos encontres amb el filial. Al final de la 96/97 es retira del futbol professional a causa d'aquesta lesi, que l'ha impedit jugar cap partit d'eixe any.

 Temporades .
84-85 Barcelona Atltic (2a) ;
85-86 Barcelona 6 / 0;
86-87 Barcelona 11 / 0;
87-88 CE Sabadell 30 / 1;
88-89 Mallorca (2a) ;
89-90 Mallorca 35 / 2;
90-91 Mallorca 35 / 0;
91-92 Mallorca 36 / 3;
92-93 Mallorca (2a) 36 / 0;
93-94 Albacete 37 / 0;
94-95 Albacete 35 / 1;
95-96 Mallorca B (2a) 2 / 0;
96-97 Mallorca B (2a) 0 / 0;

Enllaos externs.
 Estadstiques a Primera divisi - LFP ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387731" title="Patr fixat de conducta" nonfiltered="4713" processed="4690" dbindex="149745">

Un patr fixat de conducta (de l'angls, fixed action pattern o FAP) s un comportament instintiu seqencial i molt estereotipat, que es dna de forma innata quan l'animal percep un estmul desencadenador. El terme original era, en alemany, erbkoordination, que es traduria literalment com a coordinaci hereditria.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387734" title="visa" nonfiltered="4714" processed="4691" dbindex="149746">

visa (en cors Evisa) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 196 habitants.

 Demografia .


 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387736" title="Mario Stanic" nonfiltered="4715" processed="4692" dbindex="149747">

Mario Stani  (Sarajevo, Bsnia-Herzegovina, ex-Iugoslvia, 10 d'abril de 1972) s un futbolista croat retirat.

 Trajectria.
Va comenar la seua carrera amb el eljezni ar Sarajevo. Va estar considerat com de un dels joves futbolistes amb ms projecci a l'antiga Iugoslvia. Al 1992 es trasllada a Crocia per jugar en el Dinamo Zagreb, on s'hi est noms un any.

En 1993 fitxa per l'Sporting de Gijn, de la lliga espanyola, i al 1994, pel Benfica portugus. Noms passa un altra temporada quan s'hi incorpora al Club Brugge, tot convertint-se mxim golejador de la lliga belga 95/96 amb 20 gols, cosa que atrau l'inters de la Parma FC.

A Itlia juga quatre anys amb el club parmes. Finalment, a l'any 2000 torna a canviar d'aires i milita en el Chelsea FC londinenc. Es retira al 2004 degut a una greu lesi mentre jugava en el club angls.

 Selecci .
Ha estat 49 vegades internacional amb la selecci croata de futbol, i ha anotat 7 gols. Va debutar al setembre de 1995 davant Estnia i el seu darrer partit va ser a l'abril del 2003 contra Sucia.

Va formar part del combinat croata a l'Eurocopa d'Anglaterra 1996 i del Mundial de Frana 1998, on Crocia va arribar a la tercera posici. Stanic va aconseguir el primer gol del seu equip en aquesta cita en l'encontre contra Jamaica.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387737" title="Fontaine des Quatre-Parties-du-Monde" nonfiltered="4716" processed="4693" dbindex="149748">


La fontaine des Quatre-Parties-du-Monde, o fontaine de l'Observatoire, o tamb fontaine Carpeaux, s un monument parisenc situat plaa Camille-Jullian, al 6 districte, al jard Marco-Polo que perllonga l'avinguda de l'Observatori en direcci als jardins du Luxemburg. Aquesta font de bronze ha estat construda entre 1867 i 1874. Concebuda per Gabriel Davioud, ha estat realitzada grcies a la collaboraci de diversos artistes:

 Louis Vuillemot ha realitzat les garlandes que envolten el pedestal.
 Pierre Legrain ha esculpit el globus.
 Emmanuel Fremiet ha realitzat el scol constitut de vuit cavallets de mar aix com les tortugues.
 Jean-Baptiste Carpeaux ha realitzat les quatre dones que sostenen el globus. Representen l'frica (simbolitzada per un dona negra), Amrica (simbolitzada per una Amerndia), sia (simbolitzada per una Xinesa), i Europa (simbolitzada per una dona blanca).

Galeria.



Enllaos externs.




Fontaine Carpeaux;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387749" title="Marignana" nonfiltered="4717" processed="4694" dbindex="149749">

Marignana (en cors Marignana) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 101 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personatges illustres .
 Xavier Coppolani , conqueridor de Mauritnia.
 Maistrale, escriptor en cors.
 Ghjacomu Santu Versini, escriptor en cors;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387752" title="Rafael Berges Martn" nonfiltered="4718" processed="4695" dbindex="149750">





Rafael Berges Martn (21 de gener de 1971, Crdova) s un ex-jugador andals de futbol.  Posteriorment ha exercit d'entrenador a diversos equips.

 Trajectria .
 Com a jugador.
Rafa Berges es va formar en el club de la seua ciutat natal, el Crdova. En 1991 fitxa pel CD Tenerife, club amb el qual debuta a Primera Divisi. Est dues temporades a l'illa, tot dispuntant uns 20 partits cada campanya.

En 1992 forma part de la selecci olmpica espanyola que guanya l'or als Jocs Olmpics de Barcelona. Berges va ser titular a la final contra Polnia.

Acabada l'etapa tinerfenya, s'hi incorpora al club on romandr prcticament tota la seua carrera esportiva, el Celta de Vigo. Des de 1993 fins al 2000 hi jugar 159 encontres amb la samarreta celeste i anota 7 gols. Una greu lesi li va impedir jugar la darrera temporada com a cltic.

Va tornar a la competici amb el Crdova, de Segona Divisi, per les molsties van ser causa per a que al 2002 es retirara definitivament.

 Com a entrenador .
Una vegada penjades les botes, Berges va dirigir al filial cordovs, a la 2004/05. Acomiadat a manca de dos mesos per al final de lliga, la segent campanya fitxa pel Lucena, on no acaba la primera volta. El mateix ocrre l'any posterior amb l'Almeria B. Sense equip, a comenaments de la 2008/2009 entrenava al Sneca, un equip cadet d'Andalusia.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387754" title="Fontaine Saint-Michel" nonfiltered="4719" processed="4696" dbindex="149751">


La fontaine Saint-Michel s una font situada al 6 districte de Pars, a la crulla del boulevard Saint-Michel i de la place Saint-Andr-des-Arts.

Forma part tamb del pla de ventilaci de la ciutat previst per Haussmann sota Napole III. El Bar Haussmann va ordenar en realitat la collocaci d'aquesta font per tal d'omplir el buit d'una faana inesttica. La primera idea era d'erigir una enorme esttua de Napole Bonaparte per va ser abandonada, i va ser finalment Sant Miquel Arcngel abatent el Diable qui va ser representat.

L'actual fontaine Saint-Michel ha estat concebuda per Gabriel Davioud, ajudat de Flament, Simonet i Halo. Fa 26 metres d'alt i 15 d'ample. L'esttua de St Miquel occint el drac, al nnxol central, s de Francisque Duret. Els dos dracs que escupen aigua ms avall sn d'Henri-Alfred Jacquemart. El prtic amb columnes s condecorat amb quatre esttues de bronze representant les virtuts cardinals de La Prudncia, de Jean-Auguste Barre, La Fora, d'Eugne Guillaume, La Justcia, de Louis Valentin Robert i La Temprana, de Charles Gumery.

Aquesta font va ser inaugurada el 15 d'agost de 1860. Est inscrita com a monument histric per decret del 16 de mar 1926.

Ancdota.

 Existeix una quarteta annima consagrada a les escultures que adornen aquesta font:

En aquest monument execrable,;
No es veuen ni talent ni gust,;
El Diable no val res en absolut;;
Sant Miquel no val el Diable.;



Galeria.



Referncies. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387755" title="Osani" nonfiltered="4720" processed="4697" dbindex="149752">

Osani (en cors Osani) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 90 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Galeria d'imatges .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387756" title="Pentosa" nonfiltered="4721" processed="4698" dbindex="149753">
Una pentosa s un monosacrid fet per 5 carbonis. Algunes de les ms importants sn la ribosa que juntament amb un cid fosfric i una base nitrogenada forma l'ARN i tamb cal mencionar la desoxirribosa que amb els dos components mencionats anteriorment, forma, de la mateixa manera, l'ADN. Quan se ciclen donen formes furanoses.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387757" title="Bayazid Ansari" nonfiltered="4722" processed="4699" dbindex="149754">
Bayazid Ansari (nom complert Pir-i Rawshan ibn Abd Allah Kadi ibn Shaykh Muhammad)  (vers 1520-1581) fou un religis afganes, fundador del moviment religis i nacional afgans anomenat pels historiadors moguls com a Pir Tarik.

Va nixer al comenament del segle XVI i va morir com a guerriller (es va tirar a la muntanya dos anys i mig abans de morir desprs d'una massacra dels seus seguidors) resistint les injustcies del governador mogul de Peshawar el 1581. 

Va escriure diverses obres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387760" title="Ronda de Doha" nonfiltered="4723" processed="4700" dbindex="149755">
La Ronda de Doha, de l'Organitzaci Mundial del Comer, s una gran negociaci iniciada per liberalitzar el comer mundial. El seu objectiu apunta a completar un tema que havia quedat pendent d'un gran cicle anterior, anomenat Ronda d'Uruguai: el comer agrcola.

En aquesta etapa, els pasos en desenvolupament tracten d'obtenir un accs lliure d'obstacles per a les seves produccions agrcoles en els mercats dels pasos centrals. Aix significa que les grans potncies hauran d'eliminar o reduir, en forma significativa, la protecci que donen a la seva agricultura per la via de subsidis directes als agricultors o de subsidis a les exportacions.

El Grup dels 20 va nixer a Cancn com una necessitat dels pasos agrcoles d'aconseguir la llibertat comercial de bns alimentaris. A Doha es va establir un temps lmit per eliminar totalment els subsidis a les exportacions agrries: aquesta data s el 2013.

Tamb es va defensar una forta reducci efectiva dels subsidis interns, "proporcional" a les concessions sobre el comer de bns industrials que han de fer els pasos en desenvolupament.

Aquestes negociacions fins ara han fracassat.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387761" title="Maltosa" nonfiltered="4724" processed="4701" dbindex="149756">
Una maltosa s un disacrid format per dues  +D glucopirenoses. La uni de les dues glucoses s per mitj d'un enlla  (1->4), per tant s un enlla monocarbonlic, o sigui, que s'estableix entre el carboni anomric de la primera glucosa i el quart carboni, que no s anomric. Pot reduir el reactiu de Fehling.

Es troba en l'oli, les fcules i la cervesa. Es pot obtenir per hidrlisi del mid o del glicogen, procs sobretot emprat en les indstries









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387764" title="Antonio Poyatos Medina" nonfiltered="4725" processed="4702" dbindex="149757">
Antonio Poyatos Medina (Xers de la Frontera, 10 de febrer de 1966), conegut futbolsticament com Poyatos, s un futbolista andals, retirat.

Va iniciar-se en el mn del futbol al Xerez CD, l'equip de la seua ciutat natal, al qual s'hi va incorporar al 1985. Al 1991 fitxa pel CD Logros, amb el qual debuta a la Primera Divisi espanyola el 29 de setembre d'eixe any, davant l'Athletic de Bilbao. Eixa temporada es fa un lloc titular al conjunt de La Rioja i disputa 33 encontres, amb 4 gols. 

S'hi est tres campanyes al Logros, on realitza un bon nivell i ajuda a qu el seu equip assolisca la permanncia. La temporada 1993/94 aconsegueix el seu mxim registre anotador a Primera, 8 gols. Aquestes bones xifres fan que el Valncia CF s'hi interesse per ell i el fitxe al 1994, junt al seus companys Oleg Salenko i Romero.

A Mestalla hi est altres tres anys, on s titular els dos primers. Amb el club valenci aconsegueix el sotscampionat de Lliga de la 1995/96. Poyatos juga 32 partits i fa 5 gols.

A la temporada 1997/98 fitxa per l'Sporting de Gijn, el pitjor any a Primera del club asturi de la seua histria. Va acompanyar al club d'El Molinn en la seua primera campanya a Segona Divisi. Es va retirar al 1999.

Posteriorment, s'ha lligat al club xeres com a assistent de la direcci esportiva.

Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387765" title="Suleyman I" nonfiltered="4726" processed="4703" dbindex="149758">
Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un prncep otom, fill de Baiazet I.

Fet presoner a la batalla d'Ankara (28 de juliol de 1402) fou rescatat per Esteve Lazarevitx dspota de Srbia, i portat a Europa on es va proclamar sult (Suleyman I) i va lluitar contra els seus germans a l'sia Menor. Va fer tractats amb Bizanci, Srbia, Vencia i Gnova (1403). A canvi del suport bizant va cedir als grecs Tessalnica i zones de la costa a la mar Egea i la mar Negra. El 1405 va matar al seu germ Isa a Kutahya. 

Estava lluitant amb avantatge amb Mehmet o Muhammad quan el seu germ Musa I va envair Bulgria des de Valquia, i va haver de tornar a Europa (1409). Esteve Lazarevitx el va abandonar i va donar suport llavors a Musa. Va derrotar a aquest dues vegades el 1410 per finalment, desprs de patir nombroses desercions, fou capturat per Musa a Adrianpolis, i executat el 17 de febrer de 1411. 

Es va casar amb una filla del prncep serbi d'Amavudluk, Jordi II Strasimir, i en segones noces amb Paleologina filla de Teodor Palelog dspota de Morea; va deixar tres fills, Orkhan, Malika i Muhammad.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387766" title="Partit de la Naci Corsa" nonfiltered="4727" processed="4704" dbindex="149759">
Partit de la Naci Corsa (cors U Partitu di a Nazione Corsa o PNC) s un partit poltic nationalista cors. Fou creat a Corte el 24 de juliol de 2002 de la fusi d'Uni del Poble Cors (UPC), d'A Scelta Nova i d'A Mossa Naziunale. El seu congrs fundador va tenir lloc a Furiani el 7 de desembre de 2002. Forma part de l'Aliana Lliure Europea.

El PNC advoca ms per l'autonomia que no pas per la independncia. Rebutja la violncia poltica practicada per les diferents fraccions del FLNC i que rep suport de bona part de l'independentisme cors. El seu secretari nacional s Jean-Christophe Angelini.

El PNC publica el setmanari Arriti, fundat el 1966 i editat a Bastia, codirigit per Max Simeoni i Franois Alfonsi. Al primer torn de les eleccions presidencials franceses de 2007 reclam el vot per a la candidata Dominique Voynet (Les Verts).

El grup parlementari PNC-Chjama a l'Assemblea de Crsega compta amb 8 escons, entre ells Edmond Simeoni i Jean-Christophe Angelini. Des de les eleccions cantonals i municipals de 2008, el PNC aliat amb Chjama Naziunale compta amb 1 conseller general (Paul-Joseph Caitucoli) i ms d'un centenar de regidors, aix com tretze alcaldes (Osani, Belgodre, Villanova, Lopigna, Manso, Cristinacce, Lozzi, Morsiglia, Piano, Piedipartino, Riventosa, Santa-Lucia-di-Mercurio i Vero) i esdevingueren el primer grup d'oposici  a Bastia i Porto-Vecchio.

 Enllaos externs .
  Unita Nazionale;
  Resultats del PNC a les eleccions de 2008;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387767" title="Orkhan ibn Suleyman" nonfiltered="4728" processed="4705" dbindex="149760">
Orkhan (1395-1429) fou un prncep otom, fill de Suleyman I.

Va estar com hostatge a Constantinoble junt amb una germana. A la mort del seu pare (1411) l'emperador Manel II Paleleg li va donar suport com a pretendent al tron. Va defensar Tessalnica per compte de l'emperador per fou fet presoner i cegat pel seu oncle Musa I (1411). Va morir durant una pesta a Brusa. 

La seva esposa de nom desconegut, morta al Caire el 1460, li va donar tres fills, Suleyman, Ftima (esposa successivament dels sultans mamelucs Barsbay i Djakmak) i Khadija.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387768" title="Disacrid" nonfiltered="4729" processed="4706" dbindex="149761">
Un disacrid s la uni de dos a deu monosacrids, i tenen propietats fsiques semblants, ja que sn:
Slids;
Cristallins;
Blancs;
Dolos;
Solubles en aigua;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387770" title="Musa I" nonfiltered="4730" processed="4707" dbindex="149762">
Musa I (1388-5 de juliol de 1413) fou un prncep otom, fill de Baiazet I.

Fou capturat amb el seu pare a la batalla d'Ankara el 28 de juliol de 1402 per Tamerl el va alliberar el mar de 1403 una vegada mort el seu pare (8 de mar). Fou governador de Bursa 1403-1404. 

Va anar a Europa (1409) amb suport del seu sogre el prncep de Valquia Mircea el Gran, i va envair Bulgria lluitant contra el seu germ Suleyman I. Esteve Lazarevitx de Srbia es va passar al seu bndol. Es va proclamar sult a Adrianpolis el 18 de maig de 1410. Fou derrotat en dos batalles per Suleyman (1410) per finalment va derrotar a aquest i el va matar (17 de febrer de 1411). 

Llavors va assetjar Constantinoble, va assolar Srbia i va reconquerir Tessalnica. Fou derrotat i capturat pel seu germ Muhammad (Mehmet I), que tenia el suport d'Esteve Lazarevitx i de Djuradj Vukovi  de Srbia, prop de Vitoa, al Iskar superior, el juliol de 1413.

Es va casar (1407) amb una filla de Mircea el Gran, prncep de Valquia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387771" title="Fontaine du Palmier" nonfiltered="4731" processed="4708" dbindex="149763">



La fontaine du Palmier, o fontaine du Chtelet, o tamb fontaine de la victoire, s un monument parisenc situat a la place du Chtelet, entre el Thtre du Chtelet i el Thtre de la Ville al 1r districte. Aquesta font va ser demanada el 1806 per Napole Bonaparte a Emmanuel Crtet el seu ministre de l'interior, per commemorar les seves victries i tamb per concedir aigua potable gratuta als parisencs. El projecte fou dirigit per Franois-Jean Bralle.

Acabada el 1808, t la forma d'una columna (adornada al cim de fulles de palmera, d'on en treu el seu nom) i s superada per una esttua daurada blandant els llorers de la victria, obra de l'escultor Louis-Simon Boizot. La bassa inferior ha estat dissenyada per Gabriel Davioud, envoltada per esfinxs, esculpides per Henri-Alfred Jacquemart d'on en surten brolladors d'aigua.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387773" title="Sora (desambiguaci)" nonfiltered="4732" processed="4709" dbindex="149764">

 Riu Sora, curs d'aigua a Eslovnia;
 Sora, municipi d'Osona;
 Sora, ciutat i municipi en el departament colombi de Boyac;
 Sora, poble del municipi de Medvode, a la regi eslovena de l'Alta Carniola;
 Sora, ciutat italiana actual en la provncia del Laci;
 Sora, ciutat en la provncia romana del Latium, succeda per la moderna Sora;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387775" title="Eritrulosa" nonfiltered="4733" processed="4710" dbindex="149765">
L'eritulosa s una cetosa formada per quatre grups de carboni. El seu carboni 3 s l'nic asimtric que t.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387776" title="Eritrosa" nonfiltered="4734" processed="4711" dbindex="149766">
L'eritrosa s un monosacrid aldosa fet per 4 grups de carboni, dos dels quals, el segon i el tercer, sn assimtrics.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387778" title="Ota" nonfiltered="4735" processed="4712" dbindex="149767">

Ota (en cors Ota) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 452 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387782" title="Partinello" nonfiltered="4736" processed="4713" dbindex="149768">

Partinello (en cors Partinellu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 89 habitants.

 Demografia .


 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387783" title="Fontaine Louvois" nonfiltered="4737" processed="4714" dbindex="149769">


La fontaine Louvois s un monument parisenc situat enmig de l'square Louvois, fou creada el 1830. Aquesta plaa ocupa l'emplaament d'una antiga pera construda el 1792 i enderrocada el 1820. La plaa es troba al 2n districte de Pars, rue Richelieu, a nivell de l'entrada de la Biblioteca Nacional de Frana.

Aquesta font ha estat realitzada el 1844 per Louis Visconti a petici de Llus Felip I. s un homenatge als quatre grans rius: el Sena, la Garona, el Loira, i la Sane. El peu de l'esttua est guarnit amb quatre tritons muntant un dof. Sobre el permetre de la gran pica de marbre hi ha esculpits els dotze signes del zodac en alternances amb mascarons escopint aigua.

Galeria.



Enllaos externs.


Fontaine Louvois;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387791" title="Piana" nonfiltered="4738" processed="4715" dbindex="149770">

Piana (en cors Piana) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 428 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387792" title="Amfiteatre de Trveris" nonfiltered="4739" processed="4716" dbindex="149771">


L'Amfiteatre de Trveris s un amfiteatre rom del segle I prop de les Termes Imperials de Trveris, Rennia-Palatinat. Escenari de lluites de gladiadors i de competicions d'animals. 

Es tracta d'una sorra lptica i l'estructura de les grades estava formada per arcades, i envoltada per una muralla alta. 

En el segle V, els habitants de Trveris usaven l'amfiteatre com a refugi durant els freqents atacs dels pobles germnics.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387793" title="Fontaine Molire" nonfiltered="4740" processed="4717" dbindex="149772">
La fontaine Molire s una font situada al 1r districte de Pars, a l'angle de la rue Molire i la rue Richelieu.

Histric.


Fins a 1838, una font anomenada fontaine Richelieu ocupava aquest lloc. Com molestava la circulaci va ser destruda. Per iniciativa de Joseph Rgnier que era soci de la Comdie-Franaise es va projectar una nova font. Construda una mica enretirada ser tamb un monument en homenatge a Molire. Va ser per en aquesta ocasi la primera subscripci nacional per a un monument commemoratiu dedicat a una personalitat de la vida civil.

Descripci.

Edificada el 1844, la font s l'obra de diversos escultors sota la direcci de l'arquitecte Louis Visconti que va realitzar tamb la font de la plaa Saint-Sulpice.

L'esttua principal de bronze, regnant sota un prtic de front imponent, representa Molire assegut i s de l'escultor Bernard-Gabriel Seure (1795 - 1875), i realitzada per la foneria Eck i Durand . Dues dones de marbre, la Comdia seriosa i la Comdia lleugera sn disposades en contrapart baixa a cada costat i sn obra de Jean-Jacques Pradier (1792 - 1852), tenen cadascuna un pergam on sn llistades les obres del gran dramaturg. Al nivell inferior uns caps de lleons escupen aigua a una pica semicircular.

Enllaos externs.

 Galeria de fotos a la web "Paris 1900";




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387798" title="Pars-Camembert" nonfiltered="4741" processed="4718" dbindex="149773">
La Paris-Camembert s una cursa ciclista que es disputa anualment per les carreteres franceses durant el mes d'abril. La cursa, d'uns 200 km de llargada, t la seva sortida a la vila de Magnanville, a 60 km a l'oest de Pars i la seva arribada es troba a Vimoutiers, al departament de l'Orne. El seu recorregut t un final fora complicat, amb un seguit de set petites cotes en els 80 quilmetres finals. La darrera d'elles, el Mur des Champeaux, es troba a tan sols 10 km de l'arribada. 

La cursa es va comenar a disputar el 1934, amb el nom de Pars-Vimoutiers, per passar a anomenar-se Pars-Camembert a partir de 1937.

El primer vencedor fou el francs Louis Thitard. Laurent Brochard, amb tres victries s el ciclista que ms vegades l'ha guanyat.

Llistat de guanyadors.


Enllaos externs.
Web oficial;
Palmars a www.cyclebase.nl;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387800" title="Batalla de Calaf" nonfiltered="4742" processed="4719" dbindex="149774">



La Batalla de Calaf fou una de les batalles de la Guerra Civil Catalana tingu lloc el 28 de febrer del 1465 a Calaf entre l'exrcit de Pere el Conestable de Portugal, que comandaven Jofre de Rocabert i de Montcada juntament amb Bernat Gilabert II de Crulles contra els partidaris de Joan el Gran comandats per l'aragons Fernando de Rebolledo i Joan Ramon Folc IV de Cardona, i que acab amb victria reial.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387801" title="Serriera" nonfiltered="4743" processed="4720" dbindex="149775">

Serriera (en cors Serriera) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 106 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387803" title="Fontaine Cuvier" nonfiltered="4744" processed="4721" dbindex="149776">
La fontaine Cuvier s un monument parisenc situat a l'angle de la rue Linn i del 20 rue Cuvier, de cara al Jardin des Plantes, al 5 districte. Realitzada el 1840 per l'arquitecte Vigoureux, aquesta font ret homenatge a Georges Cuvier. Representa una jove dona portant tauletes a les que hi ha inscrita la divisa de Cuvier: Rerum cognoscere causas, acompanyada d'un lle i d'animals marins i amfibis. S'hi pot veure un cocodril girant el cap, efecte estilstic de l'artista ja que s impossible per a aquests animals realitzar aquest gest.

 Galeria .


 Enllaos externs .

Fontaine Cuvier;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387805" title="Fontaine Stravinski" nonfiltered="4745" processed="4722" dbindex="149777">


La fontaine Stravinsky, o fontaine des Automates, obra de 1983 s fruit d'una collaboraci entre Jean Tinguely i Niki de Saint Phalle. Va ser realitzada en el marc del percentatge del pressupost de la construcci del Centre Georges Pompidou. s un encrrec pblic entre la ciutat de Pars, el ministeri de la cultura i el Centre Pompidou. L'obra s propietat de la ciutat de Pars que s'encarrega del seu manteniment.

Aquest monument evoca l'obra musical del compositor rus del segle XX Stravinski smbol de l'eclecticisme i de linternacionalisme artstic.

La fontaine Stravinsky est construda sobre la plaa Stravinski prop de l'IRCAM (el centre d'investigaci en msica contempornia). Est composta de 16 escultures que fan directament referncia a les composicions del msic. Set sn de Jean Tinguely, sis de Niki de Sant Phalle i tres dels dos artistes. s una obra en moviment. Les escultures dels dos autors, totes mecniques, negres o virolades sn animades per la fora de l'aigua.

La font en general s (o era) un lloc de descans i de trobada a la ciutat. La fontaine Stravinski ho recrea. Els sons que produeix la font evoquen la msica. I l'obra pel seu emplaament i per la seva naturalesa ofereix una multiplicitat des de diferents punts de vista. La mobilitat de les escultures acoblades a la riquesa del medi ambient ofereix a l'espectador una obra en perptua esfera d'influncia i ens interroga sobre la perennitat de l'obra d'art.

Es pensa sobretot amb aquesta fontaine Stravinsky en la font Chteau-Chinon que els dos artistes havien realitzat per a Franois Mitterrand abans de la font Stravinsky.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387807" title="Escrid" nonfiltered="4746" processed="4723" dbindex="149778">













Els escrids (Scaridae) o peixos lloro sn una famlia de peixos marins pertanyent a l'ordre dels perciformes. 

Morfologia.

 La majoria d'espcies assoleixen una longitud total de 30-40 cm per Bolbometopon muricatum pot arribar als 130 cm.
 Tenen una mena de bec i plaques aplanades trituradores per trencar els coralls.;
 Tenen 9 espines a l'aleta dorsal i tres espines a l'aleta anal.
 Al voltant de 25 vrtebres.
 Escates grans i cicloides.;

Reproducci.

Alguns peixos lloro mascles mantenen harems de femelles. Si el mascle dominant mor, una de les femelles canvia de gnere i de color i esdev el mascle dominant.

Alimentaci.

Generalment, sn herbvors que mengen algues adherides al corall. Aquest fet comporta la ingesti de fragments de corall per ajudar en la digesti, els quals sn aixafats i expulsats posteriorment fent dels escrids els principals productors de sorra dels esculls de corall.

Hbitat.

Un gran nombre d'espcies d'aquesta famlia sn tropicals que viuen en esculls de corall.

Distribuci geogrfica.

Viuen al Mar Roig i als oceans Atlntic, ndic i Pacfic.

Costums.

 Durant la nit, algunes espcies descansen embolicades en una secreci mucoide i transparent produda per un rgan que tenen al cap per protegir-se dels seus depredadors nocturns (com ara morenes, taurons, etc.). Aquest embolcall s realitzat en noms 30 minuts, t dues obertures per permetre el pas de l'aigua i evita que l'olor del peix pugui alertar els predadors que cacen amb l'ajut de l'olfacte.;

Conservaci.

Una sola espcie de tota aquesta famlia, Scarus guacamaia, est considerada per la Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura de trobar-se en perill d'extinci.

Observacions.

 La majria d'espcies no viuen ms de 5-7 anys en estat salvatge. Noms l'escrid ms gros, Bolbometopon muricatum, pot assolir els 20 anys de longevitat.;
 Sn espcies difcils de mantindre en aquaris ja que necessiten fregar el seu bec amb el corall a fi d'evitar que esdevingui massa llarg.
 La seva carn s una menja exquisida en alguns pasos. Aix, per exemple, a la Polinsia s menjada crua i, en el passat, era un aliment noms destinat als reis.;

Gneres i espcies.

Gnere Bolbometopon ;
Bolbometopon muricatum ;
Gnere Calotomus ;
Calotomus carolinus     ;
Calotomus japonicus     ;
Calotomus spinidens  ;
Calotomus viridescens     ;
Calotomus zonarchus  ;
Gnere Cetoscarus ;
Cetoscarus bicolor ;
Gnere Chlorurus ;
Chlorurus atrilunula    ;
Chlorurus bleekeri     ;
Chlorurus bowersi    ;
Chlorurus capistratoides   ;
Chlorurus cyanescens     ;
Chlorurus enneacanthus   ;
Chlorurus frontalis     ;
Chlorurus genazonatus     ;
Chlorurus gibbus    ;
Chlorurus japanensis    ;
Chlorurus microrhinos   ;
Chlorurus oedema    ;
Chlorurus perspicillatus     ;
Chlorurus rhakoura     ;
Chlorurus sordidus ;
Chlorurus strongylocephalus   ;
Chlorurus troschelii ;
Gnere Cryptotomus ;
Cryptotomus roseus ;
Gnere Hipposcarus ;
Hipposcarus harid     ;
Hipposcarus longiceps   ;
Gnere Leptoscarus ;
Leptoscarus vaigiensis ;
Gnere Nicholsina ;
Nicholsina denticulata ;
Nicholsina usta   ;
Gnere Scarus ;
Scarus altipinnis      ;
Scarus arabicus      ;
Scarus barffi      ;
Scarus caudofasciatus      ;
Scarus chameleon     ;
Scarus chinensis      ;
Scarus coelestinus    ;
Scarus coeruleus   ;
Scarus collana      ;
Scarus compressus   ;
Scarus cruciensis      ;
Scarus dimidiatus      ;
Scarus dubius   ;
Scarus falcipinnis      ;
Scarus ferrugineus      ;
Scarus festivus      ;
Scarus flavipectoralis      ;
Scarus forresti      ;
Scarus forskael      ;
Scarus forsteni      ;
Scarus francisci      ;
Scarus frenatus      ;
Scarus fuscocaudalis      ;
Scarus fuscopurpureus      ;
Scarus ghobban   ;
Scarus globiceps   ;
Scarus gracilis      ;
Scarus guacamaia   ;
Scarus hoefleri      ;
Scarus hypselopterus      ;
Scarus iseri    ;
Scarus koputea      ;
Scarus longipinnis      ;
Scarus lydiae      ;
Scarus niger   ;
Scarus obishime      ;
Scarus oviceps      ;
Scarus ovifrons      ;
Scarus pahoro      ;
Scarus perrico   ;
Scarus persicus      ;
Scarus prasiognathos      ;
Scarus psittacus   ;
Scarus psittacuscaroli      ;
Scarus quoyi      ;
Scarus rivulatus      ;
Scarus rubroviolaceus   ;
Scarus rufescens      ;
Scarus russelii      ;
Scarus scaber   ;
Scarus scarpellonis     ;
Scarus schlegeli      ;
Scarus sophiae      ;
Scarus spinus      ;
Scarus taeniopterus   ;
Scarus teatae      ;
Scarus teresae      ;
Scarus tricolor      ;
Scarus trispinosus      ;
Scarus vetula   ;
Scarus viridifucatus      ;
Scarus xanthopleura     ;
Scarus zelindae      ;
Scarus zufar   ;
Gnere Sparisoma ;
Sparisoma amplum      ;
Sparisoma atomarium   ;
Sparisoma aurofrenatum   ;
Sparisoma axillare      ;
Sparisoma chrysopterum   ;
Sparisoma cretense   ;
Sparisoma frondosum      ;
Sparisoma griseorubra      ;
Sparisoma griseorubrum      ;
Sparisoma radians   ;
Sparisoma rubripinne   ;
Sparisoma strigatum      ;
Sparisoma tuiupiranga      ;
Sparisoma viride  ;
 Referncies .

Bibliografia.

 Allen , G.R. i Robertson, D.R., 1994, Fishes of the Tropical Eastern Pacific., Crawford House Press Pty Ltd:1-332. ;
 Bellwood, D. R., 1991, A phylogenetic study of the parrotfishes family Scaridae (Pisces: Labroidei), with a revision of genera., Records of the Australian Museum, 20:1-86. ;
 Bellwood, D.R.: Family Scaridae. A: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. Any 2001.
 Cuvier , G. i Valenciennes, A., 1840, Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens., Histoire Naturelle Des Poissons, 14:1-464. ;
 Forsskl, P., 1775, Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae., Descr. Animalium, :1-164. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 AQUATAB.NET;
 Parrotfish.info ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387808" title="Fontaine du Chteau d'eau" nonfiltered="4747" processed="4724" dbindex="149779">


La fontaine du Chteau d'eau (o fontaine des lions) s un monument parisenc situat a la plaa Flix-bou, al 12 districte.

Concebuda per Gabriel Davioud sobre les indicacions del bar Haussmann la font s composta d'una gran bassa circular, superada per tres basses ms. La bassa est guarnida amb vuit lleons asseguts de bronze escopint brolladors d'aigua. Els lleons han estat realitzats per l'escultor Henri-Alfred Jacquemart. Louis Villemot ha esculpit els caps de dones que figuren sobre les consoles de pedra. Les consoles i el pedestal sostenen la pica inferior.

La font en un principi fou installada a la place du Chteau-d'Eau (l'actual place de la Rpublique), abans de ser installada a la place Daumesnil (l'actual place Flix-bou) el 1880.

Referncies.

 Insecula;
 Cosmovisions;
 Paris 1900;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387810" title="Uni del Poble Cors" nonfiltered="4748" processed="4725" dbindex="149780">
Uni del Poble Cors  (en cors Unione di u Populu Corsu, UPC) fou un partit poltic fundat per Max Simeoni el 14 de juliol de 1977, que es proclama nacionalista cors, dins la branca autonomista. Mant bones relacions amb CDC i el Partit Nacionalista Basc.

Va continuar la tasca de l'Associu di i Patriotti Corsi (APC), fundada el 1976 pels germans Max Simeoni i Edmond Simeoni per a  donar suport als processats pels fets d'Alria. A les eleccions legislatives de 1981 va demanar el vot per a Franois Mittrrand, qui havia proms la concessi de l'autonomia per a Crsega.

A les primers eleccions a l'Assemblea de Crsega de 8 d'agost de 1982 va obtenir el 10, 61 % dels vots i 7 escons, la principal fora nacionalista, per baix al 6,22 % i 3 escons a les eleccions de 1984. El 1986 es present en la coalici Unit Naziunalista, desprs Corsica Nazione, per abandon la coalici el 1992 per apostar definitivament pel fi de la lluita armada. A les eleccions al Parlament europeu de 1989 form part de la llista ecologista Per un Avvene Corsu i Max Simeoni esdevingu diputat. A les eleccions a l'Assemblea de Crsega de 1998, dirigida per Franois Alfonsi, van obtenir el 4,95 % dels vots i cap esc. Finalment, el 2002 es va dissoldre per a formar el nou Partit de la Naci Corsa.

 Referncies .
 Ghjacumu Thiers, Aureli Argem i Roca; Jordi Baeres Dossier Crsega Altres Nacions nm 6  1984;
 Fitxa d'Eurodiputat de Simeoni;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387817" title="Cant de Bastelica" nonfiltered="4749" processed="4726" dbindex="149781">

El cant de Bastelica s un divisi administrativa francesa situada al departament de la Crsega del Sud, a la regi de  Crsega.

 Administraci .



 Composici .



 Demografia .


 Enllaos externs .

 El cant de Bastelica al web de l'Insee;
 El cant de Bastelica a Mapquest;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387819" title="Bastelica" nonfiltered="4750" processed="4727" dbindex="149782">

Bastelica (en cors Bastelica) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 460 habitants.

 Demografia .

 Administraci .



 Personalitats .
Sampiero Corso;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387820" title="Ermita de Sant Antoni (Penscola)" nonfiltered="4751" processed="4728" dbindex="149783">
L'ermita de Sant Antoni de Penscola (Baix Maestrat, Pas Valenci) est situada en la Serra d'Irta i data del segle XVI.

El conjunt est format per la prpia ermita, la casa de l'ermit i l'hospederia, que delimiten un pati des de la muralleta del qual s'albira una bona panormica del litoral.

Anualment, durant el mes d'abril, es realitza un tradicional romiatge a aquesta ermita des de Penscola, acompanyada de nombrosos actes festius.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387821" title="Javad Nekounam" nonfiltered="4752" processed="4729" dbindex="149784">

Javad Nekounam (persa:            ) (nascut el 7 de setembre de 1980 a Ray, Iran) s un futbolista irani que juga actualment al CA Osasuna.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387822" title="Cauro" nonfiltered="4753" processed="4730" dbindex="149785">

Cauro (en cors Cavru) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 1.060 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387825" title="Bsquet als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="4754" processed="4731" dbindex="149786">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es disput una competici de bsquet en categoria masculina. La prova es realitz entre els dies 26 d'agost i 10 de setembre de 1960 al Palazzetto dello sport i el PalaLottomatica de la ciutat de Roma.

Comits participants.
Participaren 192 jugadors de 16 comits nacionals diferents:

 (12);
 (12);
 Espanya (12);
 (12);

 (12);
 (12);
 (12);
 (12);

  Iugoslvia (12);
 (12);
 (12);
 (12);

  Puerto Rico (12);
 (12);
 (12);
 (12);


Resum de medalles.


Medaller. 


Resultats.
Primera ronda.

Grup A;


 Hongria derrota Jap, 93-66;
 Estats Units derrota Itlia, 88-54;
 Estats Units derrota Jap, 125-66;
 Itlia derrota Hongria, 72-67;
 Estats Units derrota Hongria, 107-63;
 Itlia derrota Jap, 100-92;

Grup C;


 URSS derrota Mxic, 66-49;
 Brasil derrota Puerto Rico, 75-72;
 Mxic derrota Puerto Rico, 68-64;
 Brasil derrota URSS, 58-54;
 Brasil derrota Mxic, 80-72;
 URSS derrota Puerto Rico, 100-63;


Grup B;


 Iugoslvia derrota Bulgria, 67-62;
 Txecoslovquia derrota Frana, 56-53;
 Iugoslvia derrota Frana, 62-61;
 Bulgria derrota Txecoslovquia, 75-69;
 Txecoslovquia derrota Iugoslvia, 76-64;
 Frana derrota Bulgria, 73-72;

Grup D;


 Polnia derrota Filipines, 86-68;
 Espanya derrota Uruguai, 77-72;
 Filipines derrota Espanya, 84-82;
 Uruguai derrota Polnia, 76-72;
 Uruguai derrota Filipines, 80-76;
 Polnia derrota Espanya, 75-63;


Semifinal.

Grup A;


 Brasil derrota Itlia, 78-75;
 Txecoslovquia derrota Polnia, 88-75;
 Brasil derrota Polnia, 77-68;
 Itlia derrota Txecoslovquia, 77-70;
 Itlia derrota Polnia, 74-68;
 Brasil derrota Txecoslovquia, 85-78;


Grup B;


 Estats Units derrota Iugoslvia, 104-42;
 URSS derrota Uruguai, 89-53;
 URSS derrota Iugoslvia, 88-61;
 Estats Units derrota Uruguai, 108-50;
 Iugoslvia derrota Uruguai, 94-83;
 Estats Units derrota URSS, 81-57;


Final.
Es mantingueren els resultats dels partits jugats en semifinals entre Brasil i Itlia (victria del primer) i Estats Units i la Uni Sovitica (victria del primer) per elabarorar la taula final:



 URSS derrota Brasil, 64-62;
 Estats Units derrota Itlia, 112-81;
 URSS derrota Itlia, 78-70;
 Estats Units derrota Brasil, 90-63;

Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Bsquet 1960;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387827" title="Copa d'Europa de futbol 1984-85" nonfiltered="4755" processed="4732" dbindex="149787">
La Copa d'Europa de futbol 1984-85 fou l'edici nmero 30 en la histria de la competici. Es disput entre el setembre de 1984 i el maig de 1985, amb la participaci inicial de 32 equips de 32 federacions diferents.

La competici fou guanyada per la Juventus a la final enfront el Liverpool. La final, per, va estar marcada per la mort de 39 seguidors (la majoria italians) en el que s'anomen desastre de Heysel. Com a resultat d'aquests fets es prohib als clubs anglesos de participar a les competicions europees durant cinc anys i el Liverpool durant sis.

Primera ronda.

















|}

1 Levski-Spartak pass a la segona ronda per la regla del valor doble dels gols en camp contrari.

2 Dynamo Berlin pass a la segona ronda en vncer als penals.

3 Linfield pass a la segona ronda per la regla del valor doble dels gols en camp contrari.

Segona ronda.









|}

1 Dnipro Dnipropetrovsk pass a quarts de final per la regla del valor doble dels gols en camp contrari.

2 IFK Gteborg pass a quarts de final per la regla del valor doble dels gols en camp contrari.

Quarts de final.





|}

1 Bordeaux pass a semifinals en guanyar als penals.

Semifinals.



|}

Final.




Enllaos externs.
 Temporada 1984-85 a la web de la UEFA;
 RSSSF;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387829" title="Eccica-Suarella" nonfiltered="4756" processed="4733" dbindex="149788">

Eccica-Suarella (en cors Eccica  Suaredda) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 684 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387834" title="Ocana" nonfiltered="4757" processed="4734" dbindex="149789">

Ocana (en cors Ocana) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 394 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387835" title="Tolla" nonfiltered="4758" processed="4735" dbindex="149790">

Tolla (en cors Todda) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 98 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387836" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="4759" processed="4736" dbindex="149791">

En els Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es realitzaren 10 proves de boxa, totes elles en categoria masculina. La competici es dugu a terme al Palazzo dello sport de la ciutat de Roma.

En la competici de boxa participaren un total de 281 boxadors de 54 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.


Medaller. 


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Boxa 1960;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387841" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="4760" processed="4737" dbindex="149792">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es realitzaren 6 proves de ciclisme, totes elles en categoria masculina. Aquestes proves es dividiren en dues de ciclisme en ruta, formades per una contrarellotge individual, el temps de la qual fou utilitzada per a decidir el resultat de la contrarellotge per equips, i en quatre proves de ciclisme en pista. 

Les proves es realitzaren entre els dies 26 de juliol i 29 d'agost de 1960 al Veldrom Olmpic de Roma. Hi participaren un total de 297 corredors de 48 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Ciclisma en ruta.


Ciclisma en pista.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Ciclisme 1960;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387842" title="Flood" nonfiltered="4761" processed="4738" dbindex="149793">
Flood s un mot provinent de l'angls que vol dir, literalment, "inundaci" o "ofec". Quan emprem aquesta paraula en un tema o en una temtica d'mbit informtic, ens referim a una repetici sistemtica i desmesurada d'algun missatge a la xarxa en un curt perode de temps.

Hi ha diverses definicions del que podrem entendre com a flood. Normalment s'aplica a l'enviament constant, massiu, i en un temps relativament curt, d'informaci a una persona per tal d'aconseguir-ne la saturaci i que, a l'hora de respondre, superi el lmit del servidor, i aquest l'expulsi.

En la actualitat, per, s'acostuma a fer s d'aquesta paraula referint-nos a un frum. Fer flood en un frum, significa escriure missatges (posts) d'una manera repetitiva i seguida. S'acostuma a fer per a aconseguir augmentar el nombre de missatges escrits que t cada persona en aquell frum, per tamb s habitual que usuaris inexperts i novells facin flood sense ser-ne conscients.

Podem tamb denominar flood tots aquells missatges que no tenen res a veure amb el tema tractat o que se n'han anat desviant. Aix s bastant habitual, sobretot als frums de discussi, on d'un tema es va a parar a un altre.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387844" title="Salvador Amors Martnez" nonfiltered="4762" processed="4739" dbindex="149794">
Salvador Amors Martnez (Biar, 1876 - Villena, 1943) fou un empresari i poltic valenci. Era propietari de Bodegas Cristbal Amors, amb la que va fer fortuna exportant vi i olis a Cuba, la Manxa i Mrcia. Alhora, milit en la fracci majoritria del Partit Conservador dirigida per Eduardo Dato e Iradier, amb la qual fou escollit diputat provincial el 1917 i diputat a Corts pel districte de Villena a les eleccions generals espanyoles de 1920. A les eleccions municipals de 1930 fou escollit regidor de Villena, per amb l'arribada de la Repblica abandon la poltica per a dedicar-se als seus negocis a Madrid.

Quan esclat la guerra civil espanyola, degut al seu passat poltic, fou considerat enemic de la Repblica i li foren incautades algunes finques per les autoritats frontpopulistes.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387845" title="Jos Luis Ribera Uranga" nonfiltered="4763" processed="4740" dbindex="149795">
Jos Luis Ribera Uranga, ex futbolista basc nascut a Azkoitia, Guipscoa l'1 de juny de 1965. Membre de l'anomenat Super Depor, equip que va sorprendre a principi dels noranta fent del modest equip corunys un dels grans de la lliga espanyola. 

 Trajectria . 
Es va formar en les categoria inferiors de la Reial Societat fins que la temporada 1984-1985 debuta en Primera divisi amb el primer equip donostiarra. No es consolida en el primer equip i es marxa al Sestao de la Segona divisi; desprs d'una bona temporada es fitxat pel Real Burgos en la temporada 1989-90, amb el Burgos realitza una gran temporada en Segona divisi i aconsegueixen l'ascens. 

A l'any segent el Burgos es va a convertir en un dels equips revelaci de la lliga espanyola classificant-se finalment en una digna onzena posici. D'aquell equip van destacar sobretot la davantera formada pel bosni Juric i el romans Balint, i el centre de la defensa format per Alejandro Rodrguez Lpez i Ribera que, al costat del porter Elduayen, van fer que l'equip fora un veritable fort. La seva bona temporada en Primera divisi fa que es fixi en ell equips de major pressupost, entre ells el recin ascendit Deportivo de La Corunya. 

Desprs d'algunes polmiques i enemistats per la forma de sortir del club, Ribera finalment fitxa per l'equip gallec. A la temporada l'equip se salva per la promoci. En la seva segona temporada en el club es classifiquen en tercera posici disputant la lliga contra el Reial Madrid i el Barcelona fins a poques jornades del final. 

Juga en el Depor fins a la temporada 1995-96. Amb Djukic va formar un tndem que va dur al porter Francisco Liao a adjudicar-se el trofeu Zamora, a ms va participar en el primer ttol de copa que va assolir l'entitat. 

Deixat el futbol es fa entrenador i entrena a les categoria inferiors del Deportivo de La Corunya, fins que es reclamat pel club perqu sigui el segon entrenador de Lotina.

 Enllaos externs . 
 Fitxa a LFP ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387847" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1960" nonfiltered="4764" processed="4741" dbindex="149796">

Als Jocs Olmpics d'estiu de 1960 celebrats a la ciutat de Roma (Itlia) es realitzaren vuit proves d'esgrima, sis d'elles en categoria masculina i dues en categoria femenina. La competici es realitz entre el dia 29 d'agost i el 8 de setembre de 1960 al Palau dels Congressos de Roma.

Participaren 344 esgrimistes, entre ells 78 dones, de 42 comits nacionals diferents.

Resum de medalles.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller.


Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Esgrima 1960;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387849" title="Eugenio Bustingorri Oiz" nonfiltered="4765" processed="4742" dbindex="149797">
Eugenio Bustingorri, nascut el 28 de desembre de 1963 a Zulueta (Navarra), s un ex futbolista navarrs. 

 Biografia . 
Debuta en Primera divisi el 23 de gener de 1983 amb la samarreta rojilla davant el Valncia CF. Ha estat els 12 anys de la seva carrera esportiva en l'equip navarrs, excepte una temporada que va jugar en l'Atltico de Madrid. 

En 1991 va portar a Osasuna a la Copa de la UEFA al guanyar 0-1 al RCD Espanyol, per segon any consecutiu i acabant en la quarta posada de la lliga. Eixe mateix any va aconseguir ficar-se en les semifinals de la Copa de la UEFA. 

 Trajectria . 
Osasuna (1982 - 1989) ;
Atltico de Madrid (1989 - 1990) ;
Osasuna (1991-1994);
Izarra (1994-1995);

 Enllaos externs . 
 Estadstiques ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387852" title="Salvador Serra Lloret" nonfiltered="4766" processed="4743" dbindex="149798">
Salvador Serra Lloret (Alcoletge, 1859 - Pego, 1921) fou un ric propietari i poltic valenci. Membre del Partit Conservador, adscrit al corrent d'Eduardo Dato e Iradier, va ser escollit diputat provincial d'Alacant i diputat a les Corts Espanyoles pel districte de Pego a les eleccions generals espanyoles de 1920. Tanmateix, va morir abans de prendre possessi del seu crrec.
 
 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387856" title="Jess Urros Prez" nonfiltered="4767" processed="4744" dbindex="149799">
Jess Urros Prez (la Vila Joiosa, 1880 - 1936) fou un poltic valenci. Inicialment fou el cap del sector romanonista del Partit Liberal a la Vila Joiosa, per la seva candidatura fou derrotada per la de Jos Jorro Miranda a les eleccions generals espanyoles de 1914. Desprs aquest el va convncer perqus es passs al Partit Conservador, amb el qual fou escollit diputat pel districte d'Oriola a les eleccions generals espanyoles de 1920. Quan es proclam la Segona Repblica Espanyola es va unir al partit de Niceto Alcal Zamora, per el 1935 el deix per unir-se al Partit Republic Independent de Joaqun Chapaprieta Torregrosa. Quan esclat la guerra civil espanyola fou detingut a Valncia, dut a la Vila Joiosa i assassinat al Mascarat el setembre de 1936 amb el seu germ Ricardo.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387857" title="Canaletto" nonfiltered="4768" processed="4745" dbindex="149800">

Canaletto (7 d'octubre de 1697 - 19 d'abril de 1768), fou el pintor de Vencia per excellncia, la ciutat cosmopolita que el segle XVIII, quan Giovanni Antonio Canal, el seu veritable nom, va pintar els seus canals, places i edificis, vivia en plena esplendor cultural i artstica i atreia no solament negociants, sin tamb intellectuals i turistes desitjosos de gaudir aquell moment. Tanmateix, la Vencia que Canaletto va portar als seus quadres no s la minuciosa representaci topogrfica de la ciutat, sin producte de la seva imaginaci, tant quan pintava els seus capricis com en les vedute (vistes). L'artista no dubtava de canviar les proporcions d'edificis, traslladar-los de lloc, inventar-los, unir punts de vista i llums diferents en una mateixa tela o modificar els meandres del Gran Canal.

Era fill del pintor Bernardo Canal i el seu nebot, Bernardo Bellotto en ocasions va usar el pseudnim de Canaletto en la seva prpia carrera.

Primers temps.

De la vida de Canaletto, un dels ms grans venecians d'aquella poca, se sap poc. Queden alguns xafardeigs dels seus contemporanis vessats en cartes i diaris, la correspondncia comercial dels seus agents, un parell de rebuts per treballs realitzats i, si s'exceptua la seva obra, gaireb res ms. Canaletto no es va casar ni va tenir fills. 

Neix a Vencia, Repblica de Vencia, al si d'una famlia formada per Bernardo i Artemisia Barbieri. El 1716 a l'edat de dinou anys comena a treballar com a aprenent del seu pare junt amb el seu germ. El pare, Bernardo, treballava com a escengraf teatral en les que pintava amplis decorats per a les representacions. Sota aquesta primerenca influncia, l'artista comena a familiaritzar-se amb grans paisatges urbans com Luca Carlevarijs (1663-1730). El paisatge veneci no feia gaire temps que havia comenat a perfilar-se grcies a l'obra de Carlevarijs, al repertori d'imatges del qual l'artista va saber arribar de vegades. Per si el gran merit del frils havia estat el de concentrar l'atenci en alguns aspectes de la ciutat bo i elevant-los a llocs simblics -la drsena de San Marco, el Palau Ducal, l'embocadura del Canal Gran, la plaa de San Marco, la Piazzetta-, Canaletto es va servir d'aquells exemples -com tamb de moltes altres fonts- per formar el seu propi repertori de llocs, organitzat amb una coherncia i una poesia incomparables amb els prototips.

Tres anys desprs de comenar a treballar amb el seu pare, el 1719 es desplaa amb el seu pare a Roma per pintar durant un any les decoracions de les peres de Scarlatti. Aquest viatge resultaria crucial en la seva vida ja que coneix l'obra de Giovanni Paolo Pannini, un gran pintor de l'poca, seguidor del corrent vedutista, especialitzat en grans paisatges i runes clssiques. Durant l'estada a Roma es relaciona amb diferents paisatgistes i comena a pintar escenes urbanes.


Finalitzat el treball a Roma, torna a Vencia el 1720 i es registra en el gremi de pintors de Vencia al qual pertanyer fins a 1767. En aquest moment la tcnica pictrica de Canaletto se centra en forts contrasts de llum, aix com en una tcnica directa sense l's d'esbossos previs preparatoris del quadre final. La seva tcnica tamb comprn l'acabat del treball in situ i no dins de l'estudi com era costum en aquella poca, usant la cambra fosca per a l'enquadrament dels paisatges, aix com una pinzellada gruixuda que atorga al quadre una sensaci dhumitat.

Les seves primeres obres daten de la dcada de 1720 a 1730, i rep els seus primers encrrecs de Stefano Conti i del prncep de Liechtenstein. En aquella poca comena a entaular amistat amb el que ser el seu major client, mecenes i ambaixador de la seva obra, Joseph Smith, cnsol angls a la repblica de Vencia. Los treballs d'aquesta poca estan considerats per molts com els millors com L'esglsia de la Caritat des dels tallers de marbre de San Vitale (1727-1738, Londres, National Gallery).

Els quadres de Canaletro anteriors a 1730 s'assemblen als de Carlevarijs; sovint sn molt grans (al voltant de dos metres de longitud) i molt escnics, per a diferncia dels quadres de Carlevarijs, estan plens de calor, llum, elements atmosfrics i autntica vida. La seva Vista de la plaa de San Marcos cap a l'est, pintada amb tota probabilitat per al prncep de Liechtenstein, no s una tpica panormica per a turistes. Menys concessions feia encara en un altre quadre per al prncip, Rio dei Mendicanti cap al sud, que mostra una part de Vencia rares vegades visitada pels turistes: el canal limita a la seva esquerra amb la faana clivellada d'una esglsia, mentre que a la dreta els miserables edificis desordenats estan plens de xemeneies i de roba blanca estesa. Un cec camina i s'obre pas amb el seu bast al llarg de la paret de l'esglsia. El quadre mostra tamb que Canaletro estava sempre disposat a modificar la realitat per millorar la seva obra; en aquest cas, allarga la faana perqu el canal sembls ms gran del qu s.

Entre els anys 1740 i 1741 realitza un viatge pel riu Brenta durant el qual crea nombroses pintures. En aquesta dcada de 1740 comena a variar la seva tcnica i comena a usar una pinzellada ms imprecisa. Els seus colors deixen de ser foscos i comena a utilitzar la llum, els daurats, vermells i altres colors vius que doten al quadre de gran lluminositat.

poca anglesa.

El 1746 Canaletto es trasllada a Anglaterra per comenar a treballar en aquest pas fins a la seva tornada a Vencia el 1755. El seu trasllat es veu forat en part per la guerra de successi austraca que fa que els visitants anglesos, principals clients de Canaletto que adquirien els seus quadres com a record dins del denominat Grand Tour, no visitin Vencia.

 La seva arribada va coincidir amb la conclusi dels treballs del nou pont de Westminster, un esdeveniment de gran importncia en la vida dels londinencs. Un dels contractistes del pont era sir Hugh Smithson, que li va demanar a Canaletto que pints una vista de Londres a travs d'una de les arcades. En el quadre, el pont no est acabat: encara pot veure's la cintra de fusta i una galleda penjant de l'arc. A continuaci va realitzar altres quadres de Londres i la campanya anglesa amb encrrecs de diversos nobles que tamb volien quadres de les seves mansions i castells. 

 Amb l'excepci d'un breu viatge a Vencia el 1750, Canaletto va romandre a Londres nou mesos. En general el treball d'aquest perode perd qualitat, perdent fludesa i la seva tcnica es converteix en mecnica. Les dificultats per trobar clientela el van obligar en dues ocasions a posar un anunci als diaris sollicitant encrrecs. Hi va haver un moment en qu fins i tot va crrer la veu que no era l'autntic Canaletto, sin un impostor. Per aquest motiu, l'artista es va veure obligat a realitzar demostracions pbliques de pintura per desmentir aquestes acusacions, tanmateix la seva reputaci mai ms no es va recuperar en vida.

Retorn a Vencia.

Les coses no li van ser millor a Vencia, on va tornar el 1755 ja gaireb amb seixanta anys. Els quadres dels seus ltims anys sn l'obra d'un home cansat i desillusionat, per encara capa de tenir llampades de geni. A mesura que avanaven les modes artstiques, el seu meticuls estil
va ser relegat per les vistes de carcter impressionista i ms lliures de Francesco Guardi (1712-1793).

Les de l'anci artista ja no eren les qualificades i enlluernadores vistes de la seva joventut; el punt de vista se situava ara al nivell del carrer i per primera vegada s'intua la presncia del pintor a la plaa.

Obra.
Les rescloses de Dolo, 1728 ?, oli sobre tela, 80  95,3 cm, Staatsgalerie, Stuttgart;
Regata al Gran Canal,  1733-1734, oli sobre tela, 77,2  125,7 cm, The Royal Collection, Londres;
Riva degli Schiavoni, 1724-1730, oli sobre tela, 46  62,5 cm, Kunsthistorisches Museum, Viena;
Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387860" title="Principat d'Antioquia" nonfiltered="4769" processed="4746" dbindex="149801">

El Comtat d'Edessa fou el primer Estat Croat, fundat l'any 1098 com a conseqncia de la Primera Croada. Va perdurar fins a l'any 1144.

El 1095 el nou papa Urb II va cridar a la guerra santa contra els musulmans que ocupaven Jerusalem i d'altres emplaaments religiosos a Palestina i ajudar a l'emperador bizant Aleix I Comn a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'sia Central i Prsia. La febre de les croades es va estendre per Europa, amb les promeses del Papa del perd de tots els pecats per tots els que hi participessin i per les expectatives de riqueses i terres que es podien arrabassar dels musulmans. L'emperador Aleix va pressionar els croats perqu l'ajudessin a expulsar els turcs de els seves terres; una empresa que els croats consideraven secundria respecte a les campanyes a Palestina. A ms, Aleix volia que els croats li juressin lleialtat. Finalment Godofreu i els altres cavallers van accedir a pronunciar una versi modificada del jurament, compromentent-se a retornar algunes terres a l'emperador bizant. La primavera de 1097 els croats van marxar cap a la guerra.

Durant la campanya croada cap a Jerusalem es va aconseguir repellir les forces seljcides a la Batalla de Dorilea, i el 1098 es va assetjar Antioquia, que molts veien com una causa perduda. Tant s aix que alguns croats van decidir tornar a Europa, i Aleix I va decidir no enviar-hi l'ajuda promesa. Quan els croats van aconseguir prendre la ciutat, van decidir que el seu jurament a l'emperador bizant quedava des d'aleshores sense efecte. Desprs d'aquesta victria, els croats estaven dividits sobre el cam a prendre. Bohemond de Trent, que havia estat el primer a entrar a Antioquia reclamava la ciutat per a ell, i va decidir quedar-s'hi per assegurar les seves noves possessions fundant el Principat d'Antioquia. 
 Llista de Prnceps d'Antioquia .

 Bohemond I d'Antioquia 1098 1111;
 Tancred de Galilea, regent, 1100 1103; 1105 1112;
 Bohemond II d'Antioquia 1111 1130;
 Roger de Salerno, regent, 1112 1119;
 Baldu II de Jerusalem, regent, 1119 1126; 1130 1131;
 Constana d'Antioquia 1130 1163;
 Folc d'Anjou, regent, 1131 1136;
 Raimon d'Antioquia 1136 1149 (per matrimoni amb Constana);
 Raynald de Chatillon 1153 1160 (per matrimoni amb Constana);
 Bohemond III d'Antioquia 1163 1201;
 Raimon IV de Tripoli 1193 1194 (regent);
 Bohemond IV d'Antioquia 1201 1216;
 Raymond-Roupen d'Antioquia 1216 1219;
 Bohemond IV d'Antioquia (restaurat) 1219 1233;
 Bohemond V d'Antioquia 1233 1252;
 Bohemond VI d'Antioquia 1252 1268;

Prnceps titular d'Antioquia 1268 1457.
 Bohemond VI d'Antioquia 1268 1275;
 Bohemond VII de Tripoli 1275 1287;
 Lucia of Tripoli 1287 c. 1299;
 Felip de Toucy c.1299 1300;
 Passa als Reis de Xipre i Jerusalem;

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387862" title="Gavet" nonfiltered="4770" processed="4747" dbindex="149802">

Gavet s un poble de l'antic terme de Sant Serni. Amb l'agrupaci dels tres termes d'Aranss, Sant Salvador de Tol i Sant Serni, Gavet ha estat designat com a cap del nou municipi de Gavet de la Conca. Caldria no confondre, per, el poble de Gavet, sempre anomenat aix, amb el terme municipal, anomenat Gavet de la Conca.


Est situat a poc ms d'un quilmetre de Fontsagrada, que queda al nord de Gavet, i a quatre de Sant Serni, que queda al sud i ms amunt.

Al segle XIX havia format un municipi, juntament amb Fontsagrada. S'anomenava Gavet i Fontsagrada.

Gavet sempre havia estat un poble petit. En el fogatge de 1359, Gavet apareix en la Vegueria de Pallars, amb 6 focs (uns 30 habitants). Vers 1900 consten a Gavet 36 edificis amb 72 habitants. En l'actualitat, en sn 45.


La disposici dels carrers i de les cases de Gavet fan pensar en un poble clos, en poca medieval, si b han desaparegut gaireb del tot les traces dels portals que permetien l'ingrs a l'interior del clos del poble.


Gavet t esglsia parroquial, dedicada a sant Pere, que no ha perdut mai aquesta categoria, i que s actualment centre d'una agrupaci de parrquies (en depenen Fontsagrada, Mata-solana, els Obacs, Sant Miquel de la Vall, Sant Salvador de Tol, Sant Serni, Suterranya i Tol), menada in solidum per dos sacerdots, tots dos residents a la casa rectoral de Tremp. Antigament havia estat una parrquia rural de segona, i avui dia s el cap d'una agrupaci de parrquies.

 Bibliografia .
 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, II. Lleida: Pags Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies, 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Gavet de la Conca", a El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 ROCAFORT, Cefer. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial de Albert Martn, desprs del 1900.

 Enllaos externs .
Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387869" title="Jos Francos Rodrguez" nonfiltered="4771" processed="4748" dbindex="149803">
Jos Francos Rodrguez (Madrid, 5 d'abril de 1862 - 13 de juliol de 1931), periodista, escriptor, mdic i poltic espanyol. 
Biografia. 
Metge, man, amic del periodista i escriptor assassinat Antonio Rodrguez Garca-Vao, amb qui va compondre algunes obres teatrals, afiliat al partit demcrata, va ser diputat per primera vegada per aquest partit en 1898 representant a Comao (Puerto Rico), i, successivament, a Almansa (1901 i 1905) i Alacant (de 1907 a 1920), fins a maig de 1923, que va ser nomenat senador vitalici. 

Es va distingir com periodista v va ser director d' El Heraldo de Madrid. Com a periodista va adoptar el pseudnim de Juan Colom. Va ser collaborador d' ABC, on va publicar la srie "Memorias de un gacetillero", i director de La Justcia (1894) i El Globos (1896-1902). Clebre pel seu oratria, va ser alcalde de Madrid dos cops, el primer entre 1910 i 1912 i el segon entre els anys 1917 i 1918, i va donar nom a un carrer d'aquesta capital. Tamb va ser governador civil de Barcelona, crrec en el que va intentar intervenir en els conflictes entre empresaris txtils i obrers, i Director de Correus i Telgrafs, en la comesa dels quals va encarregar un pla per a fer un projecte de llei pel qual es crearia un Institut Nacional de Telefonia sota la supervisi de Telgrafs, projecte que, malgrat no ser promulgat, fou l'antecedent ms directe de la unificaci portada a terme en 1924 en la CTNE o Companyia Telefnica Nacional d'Espanya. 

El 1917 va ser ministre d'Instrucci Pblica en un Gabinet presidit per Manuel Garca Prieto, i en 1921 de Gracia i Justcia en un Gabinet presidit per Antoni Maura. Va ser tamb escollit tresorer en 1903 i president de l'Associaci de la Premsa, rellevant a Miguel Moya, des de 1920 fins a la seva mort, ja que no es va acceptar la seva dimissi per malaltia en aquest crrec va ser l'impulsor de la construcci de la Casa de la Premsa, edifici situat en la plaa de Callao, que va inaugurar el 7 d'abril de 1930; els seus companys li van reconixer escollint-lo president perpetu. 

Va ser nomenat acadmic de l'Espanyola en 1924. Va ser un dels vicepresidents de la Companyia Iberoamericana de Publicacions fundada en 1924 i dirigida per Ignacio Bauer. Va viatjar a l'Argentina amb un crrec diplomtic, i va escriure'n un llibre de viatges. Al desembre de 1930 va rebre la medalla d'Or del Treball. Va escriure nombroses obres de medicina (especialment sobre higiene), teatre, literatura i assajos en defensa de la igualtat de la dona com La mujer y la poltica espaolas (1920). Entre els seus escrits poltics figuren Esceptismo poltico de la clase obrera, Las subsistencias i la srie de crniques que va recollir sota el ttol general de Memorias de un gacetillero, a la qual pertanyen entre uns altres els volums Contar vejeces, En tiempos de Alfonso XIII, Das de la Regencia i Cuando el rey era nio, importants per a estudiar la vida menuda de llavors. Amb Flix Gonzlez Llana va realitzar nombroses adaptacions i traduccions teatrals. 

Obres.  
Crniques periodstiques i articles.
Cuando el Rey era nio. De las memorias de un Gacetillero. 1890-1892 (Madrid, 1895);
Contar vejeces. De las memorias de gacetillero (1893 - 1897) 1928.
El Ao de la Derrota 1898. De las memorias de un gacetillero (Madrid, 1930);
Das de la regencia; recuerdos de lo que fue, 1886-1889, Madrid: Saturnino Calleja , 1922;
Sanos y enfermos: historietas (Madrid, 1897);
Vida postal espaola: artculos y discursos (Madrid, 1916);

Assaigs i discursos.
La mujer y la poltica espanolas, Madrid: Librera de los Sucesores de Hernando, 1920 ;
El peridico y su desenvolvimiento en Espaa. Discurso ledo ante la Real A. Espaola (Madrid, 1924);
El delito sanitario. Madrid, 1920.
El teatro en Espaa 1908. (Crnicas teatrales aparecidas en El Diario Espaol de Buenos Aires) (Madrid, 1909).
La hora feliz. Episodios de la vida teatral. (Madrid: Prensa Moderna, 1920);
Las subsistencias. Carnes y dems alimentos. Sustitutivos de consumos e impuestos Municipales. La salud en Madrid.
La vida de Canalejas (Madrid, 1918);
Sobre las penas e historia y vida penitenciaria. Discurso ledo por D... Ministro de Gracia y Justicia en la apertura de los Tribunales (1921);
Cuestiones antropolgicas, Madrid : Librera Gutenberg de J. Ruz y Compaa, 1895 ;
Narrativa.
El espa (Madrid, 1914).
El primer actor (Madrid, 1909).
La novela de Urbesierva (narraciones) (1887);
Llibrds de viatges.
Huellas espaolas: impresiones de un viaje por Amrica (Madrid, circa 1920);
Teatre.
El catedrtico, 1904.
El seorito, (1908) sarsuela.
Varios sobrinos y un to (1911).
Amb Flix Gonzlez Llana, Los plebeyos (1897);
Amb Flix Gonzlez Llana, De Mxico a Villacorneja (1895);
Amb Flix Gonzlez Llana, El intruso (1900);
Amb Flix Gonzlez Llana, El pan del pobre (1895);
Amb Flix Gonzlez Llana, Blancos y negros (1893];
Amb Flix Gonzlez Llana, el lujo, (1897) ;
Amb Flix Gonzlez Llana, Los pobres de Madrid.
Amb Antonio Garca-Vao, La encubridora (1887);

Altres.
Proyecto de telefona nacional: presentado al Ministro de la Gobernacin Madrid, 1917.

Bibliografia. 
BLEIBERG, Germn et alii: Diccionario de Historia de Espaa. (1979). Madrid: Alianza Editorial. 910, 2 ed., 3 vols.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387871" title="Francisco Pual Martnez" nonfiltered="4772" processed="4749" dbindex="149804">

Francisco Pual Martnez (nascut el 6 de setembre de 1975 a Pamplona) s un futbolista que juga actualment al CA Osasuna.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387877" title="Roberto Fernndez Alvalleros" nonfiltered="4773" processed="4750" dbindex="149805">

Roberto Fernndez Alvarellos (nascut el 25 de gener de 1979 a Chantada, Lugo) s un futbolista que juga actualment al CA Osasuna.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387878" title="Jos Romero Urtasun" nonfiltered="4774" processed="4751" dbindex="149806">

Jos Romero Urtasun, conegut futbolsticament com Josetxo (nascut el 25 de febrer de 1979 a Pamplona), s un futbolista que juga actualment al CA Osasuna. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387879" title="Jaime Chicharro Snchez-Gui" nonfiltered="4775" processed="4752" dbindex="149807">
Jaime Chicharro Snchez-Gui (Torralba de Calatrava, provncia de Ciudad Real, 1889 - Guadarrama provncia de Madrid, 1934) fou un advocat i poltic espanyol. Es llicenci en dret a la Universitat de Deusto i en filosofia a la Universitat de Madrid, on va rebre la influncia de Juan Vzquez de Mella a tarvs del seu cunyat, Jos Mara Lamami de Clairac. El 1914 marxa a Castell de la Plana, on fund sindicats catlics i funda el Diario de Castelln i La Gaceta de Levante i fou diputat pel districte de Nules a les eleccions generals espanyoles de 1919 com a catlic monrquic i a les de 1920 pel Partit Conservador (sector ciervista. Aprofit el seu crrec per aconseguir la llicncia de construcci del port de Borriana. Durant la Segona repblica es va traslladar a Madrid, on el 1933 fou escollit regidor pel districte de Chamber.

 Referncies .
 Biografies de poltics valencians;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387880" title="Mariana Pineda" nonfiltered="4776" processed="4753" dbindex="149808">
Mariana de Pineda Muoz (Granada - 1 de setembre de 1804, Granada 26 de maig de 1831), ms coneguda com Mariana Pineda herona espanyola de la causa liberal al segle XIX.



El 2006, el Govern de l'Uni Europea va fer-li homenatje i don el seu nom a l'entrada principal del Parlament Europeu, com a smbol de l'aportaci espanyola a la lluita pels drets i les llibertats a Europa. Tamb al Congres dels Diputats, a Madrid, figura el seu nom juntament amb el d'altres espanyols herois de la llibertat, com per exemple Rafael del Riego.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387881" title="Rovrsio Rodrigues de Barros" nonfiltered="4777" processed="4754" dbindex="149809">

Rovrsio Rodrigues de Barros (nascut el 17 de gener de 1984 a Igarassu, Pernambuco) s un futbolista brasiler que juga actualment al CA Osasuna.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387882" title="Copa d'Europa de futbol 1971-72" nonfiltered="4778" processed="4755" dbindex="149810">
La Copa d'Europa de futbol 1971-72 fou l'edici nmero 17 en la histria de la competici. Es disput entre l'octubre de 1971 i el maig de 1972, amb la participaci inicial de 33 equips de 32 federacions diferents.

La competici fou guanyada per l'Ajax a la final enfront el F.C. Internazionale. Fou el segon ttol pel club holands.

Ronda preliminar.


|}

Primera ronda.

















|}

1 El Dinamo Bucarest pass a la segona ronda per la regla del valor doble dels gols en camp contrari.

2 El Valncia pass a la segona ronda per la regla del valor doble dels gols en camp contrari.

Segona ronda.









|}

Quarts de final.





|}

1 L'Internazionale pass a semifinals per la regla del valor doble dels gols en camp contrari.

Semifinals.



|}

1 L'Internazionale pass a la final en guanyar per 5-3 als penals.

Final.




Enllaos externs.
Temporada 1971-72 a la web de la UEFA;
RSSSF;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387884" title="Eduardo Fernando Pereira Gomes" nonfiltered="4779" processed="4756" dbindex="149811">

Eduardo Fernando Pereira Gomes, conegut futbolsticament com Dady (nascut el 13 d'agost de 1981 a Lisboa), s un futbolista capverdi-portugus que juga actualment al CA Osasuna. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387890" title="Masoud Shojaei Soleimani" nonfiltered="4780" processed="4757" dbindex="149812">

Masoud Shojaei Soleimani (persa:                    , nascut el 9 de juny de 1984 a Shiraz) s un futbolista irani que juga actualment al CA Osasuna.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387897" title="Jaroslav Plail" nonfiltered="4781" processed="4758" dbindex="149813">

Jaroslav Plail (nascut el 5 de gener de 1982 a Opo no) s un futbolista txec que juga actualment al CA Osasuna. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387909" title="Krisztin Vadcz" nonfiltered="4782" processed="4759" dbindex="149814">

Krisztian Vadcz (nascut el 30 de maig de 1985 a Budapest) s un futbolista hongars que juga actualment al CA Osasuna.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387910" title="Enrique Sola Clemente" nonfiltered="4783" processed="4760" dbindex="149815">

Enrique "Kike" Sola Clemente (nascut el 25 de febrer de 1986 a Cascante, Navarra) s un futbolista que juga actualment al CA Osasuna.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387913" title="Ludovic Delporte" nonfiltered="4784" processed="4761" dbindex="149816">

Ludovic Delporte (nascut el 6 de febrer de 1980 a Sainte-Catherine-ls-Arras, Pas-de-Calais) s un futbolista francs que juga actualment al CA Osasuna.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387919" title="Tiago Henrique Damil Gomes" nonfiltered="4785" processed="4762" dbindex="149817">

Tiago Henrique Damil Gomes, conegut futbolsticament com Tiago Gomes (nascut el 29 de juliol de 1986 a Oeiras) s un futbolista portugus que juga actualment al CA Osasuna cedit pel SL Benfica.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387920" title="Andrs Fernndez Moreno" nonfiltered="4786" processed="4763" dbindex="149818">

Andrs Fernndez Moreno (nascut el 17 de desembre de 1986 a Mrcia) s un futbolista que juga de porter al CA Osasuna.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387921" title="Sergio Fernndez Gonzlez" nonfiltered="4787" processed="4764" dbindex="149819">

Sergio Fernndez Gonzlez (nascut el 23 de maig de 1977 a Avils, Astries) s un futbolista que juga actualment al CA Osasuna.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387922" title="Oier Sanjurjo Mat" nonfiltered="4788" processed="4765" dbindex="149820">

Oier Sanjurjo Mat (nascut el 25 de maig de 1986 a Lizarra) s un futbolista que juga actualment al CA Osasuna.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387923" title="Jokin Arcaya Esparza" nonfiltered="4789" processed="4766" dbindex="149821">

Jokin Arcaya Esparza (nascut el 15 de juny de 1988 a Pamplona) s un futbolista que juga actualment al CA Osasuna.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387925" title="Juan Ramn Cabrero Obrer" nonfiltered="4790" processed="4767" dbindex="149822">

Juan Ramn Cabrero Obrer, conegut futbolsticament com Juanra (nascut el 24 d'abril de 1980 a Valncia), s un futbolista que juga actualment al CD Numancia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387927" title="Txomin Nagore Arbizu" nonfiltered="4791" processed="4768" dbindex="149823">

Txomin Nagore Arbizu (nascut el 26 d'agost de 1974 a Pamplona) s un futbolista que juga actualment al CD Numancia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387928" title="Mariano Paredes y Arrillaga" nonfiltered="4792" processed="4769" dbindex="149824">
Mariano Paredes y Arriaga (n. a la ciutat de Mxic el 7 de gener de 1797; m. a la ciutat de Mxic el 7 de setembre de 1849) fou un general mexic conservador i president de Mxic. Arrib al poder mitjanant un cop d'Estat al comenament de la Guerra Estats Units - Mxic. 

Paredes ingress a l'Exrcit colonial reialista com a cadet d'infanteria el 6 de gener de 1812 en la Guerra d'independncia de Mxic. Fou arrestat per criticar al rei Ferran VII i exiliat a Espanya. Tanmateix, en fug i retorn a Mxic. S'un a l'Exrcit Trigarante, que unia les forces reialistes i insurgents en pactar-se la independncia de Mxic.

S'opos a l'imperi d'Augstn de Iturbide, i als governs dels president de Vicente Guerrero. Particip en la supressi de les revolta federalista de 1839. El 1841, encapal una revolta contra el rgim del president conservador Anastasio Bustamante ja que aquest s'oposava a lluitar per recuperar Texas i l'acusava de permetre la invasi francesa en la Guerra dels Pastissos. Ell, Antonio Lpez de Santa Anna i altres rebels signaren el Pla de Tacubaya contra Bustamante el 28 de setembre de 1841. Bustamante acord renunciar, i Francisco Javier Echeverra fou designat president; tres setmanes desprs, Santa Anna ocup la presidncia. 

Quan la guerra amb els Estats Units semblava imminent, Paredes fou comissionat per defendre el pas, i enviat a San Luis Potos. El 14 de desembre de 1845, allegant que no tenia prou subministraments, retorn a la capital, per deposar Paredes. El 30 de desembre de 1845 el general Gabriel Valencia assum el poder i anunci el seu suport per Paredes, el qual entr a la ciutat de Mxic el 2 de gener de 1846. El dia segent, una junta de notables el design president de Mxic. 

L'1 de gener de 1846, l'estat de Yucatn declar la seva independncia de Mxic i la seva neutralitat en la guerra amb els Estats Units. El 12 de juny de 1846 fou reelegit com a president pel Congrs i Nicols Bravo com a vicepresident. El 28 de juliol entreg el poder a Bravo, per combatre directament els nord-americans. 

El pas continuava en guerra. Paredes pensava que la millor manera de preservar el pas era tornar a convertir-lo en una monarquia amb un sobir espanyol. S'organitz un partit realista a Mxic, que donava el seu suport a Enric de Borb, cos i cunyat de la reina d'Espanya aleshores. En oposici, el general Jos Mara Yez s'aixec en armes el 21 de maig a Jalisco, i Jos Mariano Salas a la capital. Salas depos Paredes i reinstitu el federalisme, proclamant el retorn de Santa Anna i convocant un congrs constituent. 

Paredes fug per fou empresonat i confinat a un convent. L'octubre fou exiliat a Frana. Retorn a Mxic el 1848 just a temps per oposar-se al Tractat de Guadalupe-Hidalgo, amb el qual s'acabava la guerra amb els Estats Units. De bell nou s'aixec en armes, per fou derrotat per Bustamante, i exiliat. El 1849 es declar amnistia general i retorn al pas. Mor a la ciutat de Mxic el setembre de 1849. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387929" title="Mario Martnez Rubio" nonfiltered="4793" processed="4770" dbindex="149825">

Mario Martnez Rubio (nascut el 25 de mar de 1985 a Sria) s un futbolista que juga actualment al CD Numancia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387930" title="Preconscient" nonfiltered="4794" processed="4771" dbindex="149826">
En psicoanlisi, la paraula preconscient s'aplica a pensaments que sn inconscients en un moment en particular, per que no estn reprimits i que per tant poden esdevenir conscients.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387934" title="Climent de Solanell i de Foix" nonfiltered="4795" processed="4772" dbindex="149827">

Climent de Solanell i de Foix va ser el cent quinz president de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1698 i 1701. Fou paborde de la collegiata d'ger.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387937" title="Suleyman ibn Orkhan" nonfiltered="4796" processed="4773" dbindex="149828">
Suleyman ibn Orkhan (Karajahisar 1316-Bolayur, setembre de 1357) fou un prncep otom, fill d'Orkhan.

Es conegut per ser el prncep que va ocupar Ankara el 1354. Es va casar amb una filla del noble bizant Ioannes Vatatzes i va deixar cinc fills: Malik Nasir Bey (governador d'Ankara, assassinat al seu crrec el 1365), Ismail Bey, Ishak Bey, Effendizada Khanum (esposa de Djalal al-Din Bayazid Wali Bey, emir de Candar) i Sultana Khanum (esposa de Suleyman Shah, emir de Candar).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387938" title="Khalil de Bitnia" nonfiltered="4797" processed="4774" dbindex="149829">
Khalil de Bithynia (1347-poc desprs de 1362) fou un prncep otom, fill d'Orkhan I.

Fou fet presoner per bandits de l'Asia Menor el 1356 i va romandre captiu dos anys fins que fou alliberat per l'emperador Joan V Paleleg, que li va oferir la seva filla en matrimoni, quedant proms a Irene Paleologina (1358), matrimoni que no es va arribar a celebrar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387943" title="Synaptic" nonfiltered="4798" processed="4775" dbindex="149830">


Synaptic es un programa informtic que s una interfcie grfica GTK+ de APT, pel sistema de gesti de paquets de Debian GNU/Linux. Generalment s'utilitza Synaptic per sistemes basats amb paquets .deb per tamb pot ser utilitzat en sistemes basats amb paquets RPM. 

 Historia .

El desenvolupament de Synaptic es va iniciar a Conectiva, que va solicitar a Alfredo Kojima que escrivs un frontispici per apt, continuant el treball iniciat amb la creaci del back-end apt-rpm . Finalment, es va optar per utilitzar-lo en l'installador de Conectiva. 
Gustavo Niemeyer tamb va collaborar en el projecte, mentre va estar treballant per Conectiva. Actualment, Michael Vogt s'encarrega de mantenir el programa.

 Funcionament .

Synaptic utilitza repositoris Debian, i permet la seva gesti mitjanant un men interactiu. Per mitj d'un clic, s possible actualitzar la llista, de paquets disponibles o marcar automticament totes les actualitzacions dels paquets ja installats.

Disposa d'un avanat filtre de cerca, s capa de reparar les dependncies trencades de paquets i permet desfer i refer les ltimes seleccions de paquets.

La seva interfcie grfica, a ms, s personalitzable mitjanant el men de configuraci.

 Kynaptic .

Kynaptic s una eina grfica de gesti de paquets de programari, basada en KDE i APT, que utilitza el mateix codi base que Synaptic; encara que no t les mateixes caracterstiques que aquest.

 Vegeu tamb .

 Adept;
 APT ;
 aptitude;
 dpkg;
 RPM;
 Dselect;

 Enllaos externs .

 Synaptic Package Manager ;
  Guia per a Synaptic de l'Ubuntu;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387950" title="Csar Palacios Chocarro" nonfiltered="4799" processed="4776" dbindex="149831">

Csar Palacios Chocarro (nascut el 19 d'octubre de 1974 a Pamplona) s un futbolista que juga actualment al CD Numancia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387951" title="Juan Carlos Moreno Rodrguez" nonfiltered="4800" processed="4777" dbindex="149832">

Juan Carlos Moreno Rodrguez (nascut el 19 d'abril de 1975 a Barcelona) s un futbolista que juga actualment al CD Numancia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387953" title="Adept" nonfiltered="4801" processed="4778" dbindex="149833">

Adept s una aplicaci lliure per a l'administraci de paquets de programari en distribucions GNU/Linux que utilitzin el sistema de gesti de paquets de Debian (deb). Tcnicament, s un front-end i back-end pel front-end i back-end APT.

El programa utilitza les llibreries grfiques Qt, per la qual cosa s ideal pel entorn d'escriptori KDE. Ha substitut a Kynaptic en algunes distribucions, com en Kubuntu.

 Components .

Consta de diversos components:
 Actualitzador Adept (adept_updater): l'assistent de actualitzacions pel sistema.
 Adept Batch (adept_batch): script per automatitzar tasques mitjanant Adept.
 Administrador Adept (adept_manager): l'administrador de paquets (similar a Synaptic).
 Installador de Adept (adept_installer): l'administrador d'aplicacions (Afegir i eliminar programes).
 Notificador Adept (adept_notifier): el notificador d'actualitzacions disponibles.

 Vegeu tamb .
 APT;
 aptitude;
 dpkg;
 dselect;

 Aplicacions similars .
 Kynaptic;
 Synaptic;

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial de Adept ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387954" title="Javier del Pino Gonzlez" nonfiltered="4802" processed="4779" dbindex="149834">

Javier del Pino Gonzlez (nascut el 10 de juliol de 1980 a Madrid) s un futbolista que juga actualment al CD Numancia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387955" title="Editor web" nonfiltered="4803" processed="4780" dbindex="149835">
Un editor web s un programari que permet crear pgines web. Encara que el marcatge de HTML d'una pgina web pot ser escrit amb qualsevol editor de text, els editors de HTML especialitzats son ms convenients i afegeixen funcionalitat. Per exemple, molts editors de HTML treballen no tan sols amb HTML, sin tamb amb tecnologies relacionades com CSS, l'XML i JavaScript o ECMAScript. En alguns casos tamb gestionen comunicaci amb servidors de webs remots mitjanant FTP i WebDAV, i sistemes de gesti de la versi com CVS o Subversion. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387956" title="Jos Verd Nicols" nonfiltered="4804" processed="4781" dbindex="149836">

Jos Verd Nicols, conegut futbolsticament com Toch (nascut l'1 de gener de 1983 a Mrcia), s un futbolista que juga actualment al CD Numancia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387960" title="Antonio Guayre Betancor Perdomo" nonfiltered="4805" processed="4782" dbindex="149837">

Antonio Guayre Betancor Perdomo (nascut el 3 d'octubre de 1980 a Las Palmas de Gran Canaria) s un futbolista que juga actualment al CD Numancia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387963" title="Baibars I" nonfiltered="4806" processed="4783" dbindex="149838">
Al-Malik az-Zhir Rukn ad-Dn Baybars al-Bunduqdari ms conegut amb el nom de Baibars, Baybars o incls Bibars (nord de la mar negra, 1223 - Damasc, Sria, 1 de juliol de 1277) fou un sold mameluc bahrita d'Egipte de 1260 a 1277. s de vegades sobrenomenat el Ballester.

Era un esclau comprat pel sult aibida Malik al-Salih Ayyub ibn al-Kamil (1240-1249); el seu primer amo fou Aydakin Bundukdar (per aix la seva nisba al-Bunduqdari o Bundukdari). El 1239 va acompanyar en el seu captiveri al seu nou amo, al-Salih, empresonat a Kerak. Alliberat aviat, al cap d'uns mesos apareix lluitant a Sria per compte del sult d'Egipte. Va arribar a exercir un alt comandament dirigint l'exrcit a Mansura on va obtenir la victria decisiva de Faraksur contra el rei Llus IX de Frana. Fou llavors quan va instigar l'assassinat del sult aiubita Turanshah ibn al-Salih Ayyub (1249-1250). El va succeir Al-Ashraf II (1250-1254) nominalment, per a la prctica el govern era del mameluc Aybak.

El 1259 va pujar al tron el mameluc al-Muzaffar Saif ad-Din Kutuz i aquest va obtenir el triomf sobre els mongols a Ayn Djalut, on Baybars va combatre a l'avantguarda. Poc desprs Kutuz fou assassinat a la seva tenda per un grup d'oficials entre els quals Baybars, que fou proclamat sult.

Les seves primeres decisions foren reforar les fortaleses que havien estat devastades pels mongols; va reforar els arsenals i la flota. Va crear un servei postal regular (dos vegades per setmana) per rebre informacions rapides. Als aibides els va arrabassar la ciutat de Shawbak. Tamb va combatre als francs al territori del principat d'Antioquia. El 1262 el va passar al Caire; el 1263 va atacar Sant Joan d'Acre i desprs va annexionar el principat aibida de Kerak. El 1264 va annexionar el principat d'Homs on el prncep aibida havia mort feia poc sense deixar hereu.

El 1265 va reunir un fort exrcit amb el que va sortir del Caire (25 de gener de 1265) i va estar en campanya contra els francs fins el 1271 conquerint diverses places fortes: Cesarea Martima, Athlith, Haifa i Arsuf (1265), Safad conquerida desprs d'un dur setge (1266); Jaffa, el castell de Beaufort i Antioquia de l'Orontes (1268). Es va fer llavors un tractat amb el rei de la Petita Armnia que va haver de cedir territoris. El 1269 va fer el peregrinatge a la Meca. El 1270 va imposar tribut al senyor de les fortaleses ismalites. En la part final de l'ofensiva, Safitha, el Krak dels Cavallers, i Akkar foren conquerides el 1271. El 1272 es va dedicar a una inspecci general de Sria.

El 1272/1273 va sortir de Damasc en direcci a Biredjik i prop d'aquesta vila va derrotar a un destacament mongol; mentre altres grups de l'exrcit operaven a Nbia, Cirenaica i Petita Armnia. Una treva es va establir amb els francs.

El 1275 va ocupar Sis i Ayas a la Petita Armnia i va fer una expedici a Nbia dirigida pels seus lloctinents. El 1276 va derrotar a les forces seljcides i mongoles i va ocupar Cesarea de Capadcia.

Va morir a Damasc el 1277 desprs de fer 38 campanyes a Sria i combatre 9 vegades als mongols sempre (menys la darrera vegada) per iniciativa mongola, i cinc vegades amb la Petita Armnia. Contra els ismalites va fer tres campanyes i als francs els va derrotar 21 vegades. En el seu actiu tamb el haver acollit a un abbssida i establir el califat al Caire, el que li va donar la sobirania sobre l'Hedjaz i les viles santes.

Notes.


 Bibliografia .

E. Quatremere, Sultans Mamlouks;
M. F. Kprl, Baybars;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387964" title="Bal presoner" nonfiltered="4807" processed="4784" dbindex="149839">

El bal presoner, tamb conegut com el cremat, el delegat, el matador s un joc popular infantil en el qual dos equips amb el mateix nombre de jugadors juguen en un camp rectangular, dividit en dues zones i tres sub-zones per camp.

 Les regles del joc .

Normes poden variar considerablement entre les diferents lligues i llocs, per en general l'objectiu del joc s eliminar cada un dels membres de l'equip d'un dels mtodes segents:

 Colpejar a un oponent amb una bola llenada.
 Agafar la pilota llanada per un oponent mentre est encara en l'aire.
 Colpejar una bola que t l'oponent en les mans, el que li causa la seva caiguda.
 Forar a un jugador oponent a eixir fora dels lmits.

 Desenvolupament del joc . 

Les dues zones interiors sn ocupades pels jugadors atacants de cada equip. El repartiment d'exteriors seria d'un fons i un en cada lateral, en total tres jugadors. Aquests atacants s'han de collocar en els exteriors de l'equip contrari. Els altres jugadors de cada equip (5 per centre) ocupa la zona central i la seua missi a evitar que el bal, llanat entre els components de l'equip atacant, els arribe a mentre aquest no haja tocat el sl, el jugador arribat per la pilota haur d'abandonar el joc fins a la segent ronda o fins que es realitze una salvaci. Si la pilota ha tocat sl abans d'impactar en el jugador, no tindr pena i no haur d'abandonar el joc. Els jugadors d'exteriors no poden ser eliminats.

Si el jugador defensor atrapa el bal en l'aire, sense tocar sl, podr re-inserir al joc a qualsevol component de l'equip i passara a ser atacant. Si estan els 5 jugadors en el terreny de joc no podran incorporar-se suplents.

Quan solament quede un jugador en el terreny de joc, aquest haur de defensar-se, de tal manera que si esquiva un total de set llanaments el seu equip sumara un punt de victria i si als dotze esquivos no ha capturat la pilota aquest quedara eliminat i penalitzat amb un punt.

Els partits consten de cinc rondes de 15 minuts o l'eliminaci dels components de l'equip contrari. El jugador que marque al finalitzar el joc una puntuaci superior a cinc pel que fa al marcador contrari, ser per tant el vencedor del partit. En cas que la diferncia siga menor de cinc, s'haur de disputar rondes successives de prrroga fins que un dels dos augmente la seua puntuaci en cinc pel que fa a l'altre equip.

Es penalitzaran llanaments al capdavant, envair el camp contrari, baralles o insults, pilotes fora dels marges exteriors o activitats hostils cap a qualsevol participant.

 Enllaos externs .

  Explicaci del bal presoner;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387965" title="Sala Mozart (Barcelona)" nonfiltered="4808" processed="4785" dbindex="149840">
La sala Mozart s una sala de concerts i cinema de Barcelona, situada al carrer de Bertrallans, nm. 2, i de la Canuda, nm. 31. Durant els anys trenta del segle XX va ser un dels principals auditoris de la ciutat. 

 Histria .

El Comit de Defensa Social, presidit per Dalmau Figueras, tenia com a objectiu la lluita contra la immoralitat pblica, la pornografia, la prostituci, la blasfmia i l'anticlericalisme. Havia estat fundat el 21 de mar de 1903, amb seu a la mateixa finca on hi havia l'Acadmia de la Verge de Montserrat. 

El 21 de desembre de 1905 va obrir al pblic el seu local amb sessions de cinema dedicades a les aparicions de Lorda. La sala d'actes va rebre el nom de Cinema Lourdes i s'hi va mantenir fins al 1912.

L'empresa de pianos i pianoles Cuss SFHA va arrendar la sala el 1912. En els anys vint i trenta, la competncia entre comerciants d'instruments musicals (Simplex, Steinway, Aeolian, Izbal, Phonola, etc.) era molt gran i la manera d'atreure clients i fer demostracions dels seus productes era oferir concerts als seus locals. Amb aquest objectiu, va transformar la sala en un auditori pblic destinat a la msica, donant-li el nom de Sala Mozart.

L'arquitecte Francesc Sol i Gener va projectar-ne la reforma, fent-ne una gran sala amb una galeria en ferradura i decoraci classicista d'estil Llus XVI, amb una gran sala de descans. La capacitat era de 530 espectadors.

Inaugurada el 27 de mar de 1914, el local va acollir concerts de msica (especialment de cambra, piano i can), representacions teatrals (a la mateixa finca hi havia, entre 1921 i 1927, l'Escola Catalana d'Art Dramtic d'Adri Gual). Tamb va acollir molts dels actes organitzats per l'Associaci Wagneriana, l'Associaci Musical de Barcelona i l'Associaci de Cultura Musical Popular, que, en diferents moments, van tenir la seu social a la finca. 

A ms dels actes propis de les entitats vinculades, la sala va ser escenari d'altres actes (congressos, conferncies, etc.), organitzades per d'altres, trobades de partits poltics, assemblees d'entitats... El 1933 s'hi va constituir el partit Lliga Catalana. Hi van fer conferncies Joaquim Pena, Joan Maragall (1905), Concha Espina (1916), Joaquim Ruyra (1919), Josep Subir (1929), Hermann Keyserling, Ramn Gmez de la Serna, Theo van Doesburg (1930), Josep Maria de Sucre, Josep Puig i Cadafalch, Jos Mara Pemn (1932), Jaume Bofill i Mates, Francesc Pujols (1935), Ramiro de Maeztu (1936), Federica Montseny (1938), Josep Carner, Joan Alcover, Gaziel, etc. 

Histria musical.

En poc temps, la Sala Mozart va esdevenir un dels auditoris ms selectes de la ciutat, amb una programaci continuada i de gran qualitat, centrada en els recitals i la msica de cambra, amb grups de petit format. Hi van actuar nombrosos artistes (en alguns perodes, hi havia concerts gaireb a diari), com el pianista Antoni Laporta (el primer, el 1914), Merc Plantada, Arthur Rubinstein i Gaspar Cassad (mar de 1915), Eduard Toldr com a violinista (des de 1916), Wanda Landowska (1921), Marcos Redondo, Emili Vendrell, Joan Llongueres, Serafn lvarez Quintero (1930), Otto Siegl, Ildebrando Pizzetti, Bla Bartk (1931), Darius Milhaud (1932), Marie Dubas (1933), Emili Pujol, Pau Casals, (diversos cops). 

A la Sala Mozart es van oferir, per primer cop a Barcelona, moltes de les obres del repertori clssic de cambra, com ara la integral de quartets de Beethoven (1916), pel Quartet Renaixement liderat per Eduard Toldr.

El 7 de febrer de 1931 hi va actuar, en un concert organitzat per l'Associaci de Msica de Cmera de Barcelona, Bla Bartk, oferint un recital d'obres seves per a piano i canons, cantades per Valia Sokolova. El 23 d'abril del mateix any, hi va actuar Ildebrando Pizzetti, interpretant obres seves.

El 1925 (17 de maig) s'estren completa Suburbis, suite per a piano de Frederic Mompou i la seva Can i dansa nmero 2. Xavier Gols hi va estrenar la seva Suite per a piano (25 de juny de 1930). 

Tamb el 1931, el 25 de juny, va fer-s'hi el concert inaugural del grup Compositors Independents de Catalunya (C.I.C.),  organitzat per l'Associaci de Msica da Cmera. El 17 de febrer de 1932, Darius Milhaud va interpretar obres seves en la seva nica visita a Espanya. El dia 14 s'havia estrenat a la sala la seva pera Le pauvre matelot (va ser l'estrena de l'obra a Espanya), dirigida per l'autor.

Activitats de la postguerra al tancament.

Fins al 1936, tamb va funcionar com a cinema familiar infantil, on els pares deixaven la canalla mentre ells assistien a representacions teatrals en altres teatres propers. Del 1939 a 1962, els caps de setmana s'hi va fer un cicle de teatre infantil. El 1940, Antoni Marqus hi va estrenar la seva sarsuela Caperucita Roja.

Al llarg del temps, desprs de la Guerra, s'hi van fer espectacles de mgia (la Sociedad Espaola de Ilusionismo hi tenia la seu des de 1943), titelles i pallassos, retransmissions de rdio (de Rdio Barcelona, des dels anys vint), conferncies i projeccions de cinema. Hi van participar actors com a Rafael Anglada, que hi va debutar el 1939, locutors com Joaqun Soler Serrano, l'artista circenc Terry, etc.

El 1964, el local va ser adquirit pel Centre Cultural i Recreatiu Aragons (abans Centre Obrer Aragons), que el va fer servir com a sala d'actes fins que l'edifici va ser enderrocat el novembre de 2003.

 Bibliografia .
 Jordi Torras. "La Sala Mozart" (Viaje sentimenal por los cines de Barcelona). La vanguardia (1 de marzo i 13 d'abril de 1996), p. 59 i 44. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387972" title="Zoonosi" nonfiltered="4809" processed="4786" dbindex="149841">

Una zoonosi s una malaltia contagiosa que pot transmetre a travs d'un vector) des d'animals, tant salvatges com domstics, fins a humans o des d'humans fins a animals aquesta darrera s'acostuma a anomenar zoonosi inversa. La paraula deriva del grec zon (animal) i nosos (malament). Diverses malalties greus sn d'aquest tipus.

Tcnicament s una malaltia que existeix normalment en animals, per tamb infecta humans. El reservori de la malaltia solen ser vertebrats, per tamb s'en poden trobar en insectes i altres animals parsits.

La salut ambiental, que en  gran part s'ocupen de les zoonosis, ha emergit en els darrers anys com un camp interdisciplinari dins de la salut pblica, que integra la medicina humana i veterinria, i les cincies mediambientals.

Evoluci de les malalties zoontiques.
Durant bona part de la prehistria la humanitat era formada per petites comunitats de caadors i recollectors. aquestes bandes rarament eren ms grans de 150 individus i no entraven gaire sovint en contacte amb altres grups. A causa d'aix, les malalties epidmiques o pandmiques, que depenen d'una afluncia constant d'humans que no han desenvolupat una resposta immunitria, tendien a extingir-se desprs del primer contacte amb una poblaci. Per sobreviure, un patogen biolgic havia de causar una infecci crnica, restant en l'hoste durant molt de temps o b tenia un reservori no hum on perviu de forma natural. De fet, per a moltes malalties humanes, l'hum s de fet una "vctima accidental" i un amfitri d'extrem mort. Aquest s el cas la rbia (malaltia), ntrax, tularmia, virus del Nil Occidental. Aix molt de desenvolupament hum ha estat en relaci amb malalties zoontiques no epidmiques.

Moltes malalties modernes, fins i tot malalties epidmiques, comenaren com malalties zoontiques. s difcil assegurar quines malalties saltaren des dels animals fins als humans, per existeix bona evidncia que el xarampi, la verola, la grip, el VIH i la diftria arribaren a l'sser hum d'aquesta manera. El refredat com i la tuberculosi tamb poden haver comenat en unes altres espcies.

En dies moderns, les zoonosis sn d'inters prctic perqu sovint sn prviament malalties desconegudes o han augmentat la seva virulncia en poblacions a les que manca la immunitat. El virus del Nil Occidental aparegu als Estats Units el 1999 en l'rea de Ciutat de Nova York i es dispers a travs del pas a l'estiu de 2002, provocant fora alarma social. La pesta bubnica s una malaltia zoontica, com ho sn la salmonella, la febre de les muntanyes rocalloses i la malaltia de Lyme.

El factor essencial que contribueix a l'aparici de patgens zoontics nous en poblacions humanes augmenta a mida que s'incrementa el contacte entre humans i la fauna autctona . Aix pot ser provocat b per la intrusi de l'activitat humana en rees deshabitades b pel moviment d'animals salvatges a rees d'activitat humana a causa de disturbis antropolgics o mediambientals. Un exemple d'aix s el brot de virus Nipah a Malisia peninsular el 1999, quan la ramaderia de porcs intensiva s'havia desenvolupat en l'hbitat natural de ratpenats frugvors que duien el virus. Els esdeveniments d'emergncia inidentificats provocaren la infecci de la poblaci de porcs que actuava com a amfitri amplificador, finalment transmetent el virus als pagesos i ocasionant 105 morts humanes.

Similarment, en temps recents la grip aviria i el virus del Nil Occidental han aparegut en poblacions humanes probablement a causa d'interaccions entre l'amfitri de transportista i animals domstics. Els animals altament mbils com ratpenats i ocells poden representar un risc ms gran de transmissi zoontica que d'altres animals a causa de la facilitat amb qu poden moure a rees d'habitatge hum, aix com molts hemerfils.

Les malalties com la malria, l'esquistosomiasi, l'oncocercosi i l'elefantiasi no sn zoontiques, tot i que poden ser transmeses per insectes o altres vectors, perqu depenen de l'amfitri hum per a completar el seu cicle vital.

Contribuci de patgens zoontics en les malalties hdriques .
Els patogens zoontics ms significatius que provoquen les malalties de transmissi hdrica sn Escherichia coli O157:H7, Campylobacter, Caliciviridae i Salmonella.

El 2006, una conferncia celebrada a Berln s'estava centrada en l'assumpte d'efectes patgens zoontics sobre seguretat alimentria, governs que insten per intervenir el problema, i el pblic per ser vigilant cap als riscs d'agafar malalties aguantades de menjar via la ruta de farm-to-dining table.

Agents zoontics en humans.
Inclou una llista parcial d'agents que poden portar organismes contagiosos. En general tot el bestiar i els animals domstics sn agent zoontics potencials.


 Llista d'agents contagiosos .
Les zoonosis es poden llistar segons l'agent contagis:
 Protozous, ;
 Helmints (cestodes i trematodes).
 Fongs;
 Bacteris;
 Virus;
 Prions;

Llista parcial de zoonosis .
Aquesta llista no s exhaustiva. El virus de la grip s un exemple interessant: Contnuament recombina gens entre pressions trobades en humans, porcs i aus, produint noves pressions amb caracterstiques canviants i ocasionalment, com el 1918, que maten milions a escala mundial.


El SARS Podien ser unes altres zoonosis possiblement; els gats de civet poden estendre la malaltia, o poden agafar la malaltia d'humans.)

 Articles relacionats.
 Grip espanyola;
 Zooflia;

 Referncies .


Bibliografia.
 H. Krauss, A. Weber, M. Appel, B. Enders, A. v. Graevenitz, H. D. Isenberg, H. G. Schiefer, W. Slenczka, H. Zahner: Zoonoses. Infectious Diseases Transmissible from Animals to Humans. 3rd Edition, 456 pages. ASM Press. American Society for Microbiology, Washington DC., USA. 2003. ISBN 1-55581-236-8;
 Florence Desachy. Las zoonosis. Ed. De Vecchi. ISBN 84-315-3356-0 ;

Enllaos externs .

 Recomanacions sanitries per evitar les zoonosis en animals de companyia. Dep. de Dalut. Generalitat de Catalunya (darrera revisi 25/11/2008);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387973" title="Gorges de Caran" nonfiltered="4810" processed="4787" dbindex="149842">
Les Gorges de Caran sn un congost situat a prop de Tos al Conflent, a la Catalunya Nord. El congost corre de nord a sud, endinsant-se al masss del Canig. Sn un important reclam turstic per a la comarca i a banda del gran aparcament pblic que hi ha, disposa d'una parada del Tren Groc a la vora.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387978" title="Baibars II" nonfiltered="4811" processed="4788" dbindex="149843">
Al-Malik al-Muzaffar Rukn al-Din Mansuri Djashnikr Baybars (conegut com Baibars II; rab                                               ) fou sult mameluc d'Egipte segurament d'origen circassi.

Era un dels mamelucs del sult Kalawun, i fou nomenat ustadar (majordom) en el primer regnat de al-Nasir Nasir-ad-Din Muhammad ibn Kalawun (1293/1294-1294/1295). El 1295 Kitbugha el va nomenar comandant de mil, i es va situar en posici molt favorable per al mateix temps tamb obtenia un bon lloc el seu rival Salar. El 1297 va pujar al tron Ladjin i els dos rivals estaven disposat a succeir-lo. Ladjin fou assassinat el 1299 i com a comproms es va posar al tron al jove al-Nasir Nasir-ad-Din Muhammad ibn Kalawun que va governar per segona vegada, ja que un tenia por de l'altra; van acceptar governar conjuntament en nom del sult que noms tenia 14 anys. El 1301 es van dictar ordenances rigoroses contra cristians i jueus. Van combatre junta la invasi del ilkhnida Ghazan derrotant als invasors a la batalla de Shakhab; una revolta rab a l'Alt Egipte dirigida per dos caps que es van fer dir Baibars i Salar, fou sufocada amb gran crueltat. 

El 1309, Muhammad, cansat de la tutela dels dos homes, va abdicar i Baibars que tenia ms mamelucs que Salar, va pujar al tron (abril de 1309). Muhammad es va retirar a la fortalesa de Kerak on va formar un exrcit amb el que va prendre el poder (per tercera vegada) el febrer del 1310. Baibars que havia regnat deu mesos i 24 dies, va fugir, per fou capturat i portat al Caire on fou executat (16 d'abril de 1310).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387979" title="Roca de Migdia" nonfiltered="4812" processed="4789" dbindex="149844">

Geografia:
 Roca de Migdia: cim del municipi de Mont-ral (Alt Camp).
 Roca de Migdia: cim dels municipis de Josa i Tuixn (Alt Urgell) i la Coma i la Pedra (Solsons).
 Roca de Migdia: cim del municipi de Tivissa (Ribera d'Ebre).
 Roca de Migdia: cim del municipi de Mieres (Garrotxa).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387983" title="Jos Javier Barkero Saludes" nonfiltered="4813" processed="4790" dbindex="149845">

Jos Javier Barkero Saludes (nascut el 27 d'abril de 1979 a Aretxabaleta) s un futbolista que juga actualment al CD Numancia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387984" title="Roca de Migdia (la Coma i la Pedra)" nonfiltered="4814" processed="4791" dbindex="149846">

La Roca de Migdia s una muntanya de 1.870,3 metres que es troba entre els municipis de Josa i Tuixn a l'Alt Urgell i la Coma i la Pedra al Solsons.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387986" title="Esglsia del Ges" nonfiltered="4815" processed="4792" dbindex="149847">

L'Esglsia del Santssim Nom de Jess, conegut principalment com una esglsia de Jess o simplement com "La Vida de Crist, s la esglsia mare de la Companyia de Jess a Roma i s, de fet, la seu del Pare General dels jesutes.

Histria.

La construcci de l'esglsia, que domina la plaa de Jess, s considerat com un important punt d'inflexi en la histria de l'art, ja que va ser construt en l'esperit dels decrets del Concili de Trento: va ser concebut per a un sol passads, perqu l'atenci de fidels es centrs en l'altar i en qui ho celebra.

La construcci de l'esglsia era ja, el 1551, un desig d'Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jess i actiu durant la Reforma protestant i succesives reformes catliques ms tard. El Papa Pau III el 1540 havia autoritzat la creaci de la Societat de Jess.Pau III vivia al Palazzo Venezia i es va oferir la capella als primers jesutes, prop de la seva residncia, que es trobava en el lloc de l'esglsia. 

Tanmateix, a causa de la manca de fons la tasca de l'esglsia no es va iniciar durant la vida d'Ignasi. El treball va comenar el 1568, essent el General de la Societat Francesc de Borja, que va ser General de 1565 a 1572. En qu el cardenal Alessandro Farnese, nebot de Papa Pau III, reun els fons per a la construcci. 

Els primers projectes de l'esglsia, tal com ho exigeix Ignasi, havia estat dissenyat per Nanni di Baccio Bigi, un arquitecte florent. El 1554, el projecte va ser redissenyat per Michelangelo i desprs per Vignola (1568), amb dos requisits: 

 Un gran passads amb un plpit lateral, per facilitar la predicaci; ;
 Un altar central per a la celebraci de l'Eucaristia. ;

L'obra va ser dirigida per Vignola 1568 a 1575. Desprs de la mort de Vignola,l'obra passa sota la direcci de Giacomo della Porta fins 1580. El della Porta va reelaborar el disseny de la faana i project la cpula. Es va consagrar el 1584. 

L'esglsia de Jess va ser el model per a diversos edificis de culte erigits per la Companyia de Jess a tot el mn, com l'Esglsia de Jess del Ateneo a Manila



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387987" title="Sergio Boris Gonzlez-Monteagudo" nonfiltered="4816" processed="4793" dbindex="149848">

Sergio Boris Gonzlez-Monteagudo (nascut el 26 de maig de 1980 a Avils) s un futbolista que juga actualment al CD Numancia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387988" title="Montjuc (Pins)" nonfiltered="4817" processed="4794" dbindex="149849">

El Montjuc s una muntanya de 646 metres que es troba al municipi de Pins a la comarca de la Solsons.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387989" title="lvaro Antn Camarero" nonfiltered="4818" processed="4795" dbindex="149850">

lvaro Antn Camarero (nascut el 28 de desembre de 1983 a Burgos) s un futbolista que juga actualment al CD Numancia, cedit pel Real Valladolid.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="387995" title="Gorka Brit Gallego" nonfiltered="4819" processed="4796" dbindex="149851">

Gorka Brit Gallego (nascut el 19 d'abril de 1977 a Sant Sebasti) s un futbolista que juga actualment al CD Numancia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388000" title="Puig de l'liga (Ogassa)" nonfiltered="4820" processed="4797" dbindex="149852">

El Puig de l'liga s una muntanya de 1.491 metres que es troba al municipi d'Ogassa a la comarca del Ripolls.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388001" title="Puig Castellar (Ogassa)" nonfiltered="4821" processed="4798" dbindex="149853">

El Puig Castellar s una muntanya de 1.209 metres que es troba al municipi d'Ogassa a la comarca del Ripolls.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388004" title="Simposis sobre la descoberta catalana d'Amrica" nonfiltered="4822" processed="4799" dbindex="149854">

Heu aqu les vuit simposis sobre la descoberta catalana d'Amrica:

 1er Simposi sobre la descoberta Catalana d'Amrica .

    2001-11-03
    Can Borrell - Arenys de Munt (El Maresme)
    Andreu Maj (alcalde Arenys de Munt), Joaquim Arenas, Victor Alexandre, Jordi Bilbeny, Alba Valls, Carles Camp, Jordi Indiano, Jordi Vila, David Bassa

Programa.

 Actes del 1r Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amrica d'Arenys de Munt;
 Discurs de presentaci del Batlle d'Arenys de Munt en el 1r Simposi de la Descoberta Catalana d'Amrica;
 Discurs de salutaci del President del Centre d'Estudis Colombins en el 1r Simposi de la Descoberta Catalana d'Amrica;
 Catalunya davant el repte de la maduresa;
 La falsificaci de la histria i la suplantaci del nom de la vila de 'Pals' pel de 'Palos de Moguer', en els textos referents a la descoberta d'Amrica;
 Relaci d'alguns documents i testimonis desapareguts referents a l'almirall Colom;
 Un cas flagrant d'usurpaci de personalitat: lvar Nez Cabeza de vaca;
 La nissaga dels Yez i el seu afincament a Catalunya;
 Les capitulacions colombines de 1492: un document catal;
 Periodisme i Histria: tica i Rigor versus tergiversaci;

 2on Simposi sobre la descoberta Catalana d'Amrica .

    2002-11-30
    Can Borrell - Arenys de Munt (El Maresme)
    Andreu Maj (alcalde Arenys de Munt), Santiago Cucurella, Alba Valls i Formosa, Carles Camp, Santi Serra i Maurici, Jordi Indiano, Jan Grau, Jordi Bilbeny

Programa.

 Discurs de salutaci del Batlle d'Arenys de Munt;
 Discurs de presentaci de Santiago Cucurella;
 Barcelona, origen del procs del descobriment i colonitzaci d'Amrica;
 L'origen catal de la indstria sucrera americana;
 Alfons Ynyez i Cotlliure;
 El portugus Joo da Silva abans i desprs de la seva arribada a Catalunya;
 Esquitxos de cultura catalana a Amrica;
 La mentalitat reial d'en Cristfor Colom ;

 3er Simposi sobre la descoberta Catalana d'Amrica .

    2003-12-13
    Can Borrell - Arenys de Munt (El Maresme)
    Andreu Maj (alcalde Arenys de Munt), Agusti Barrera, Jordi Indiano, Josep Llus Rodrguez i Bosch, Carles Camp, Roser Parellada, Jordi Bilbeny

Programa.

 Discurs de salutaci del Batlle d'Arenys de Munt;
 Sobre la veritat en histria i altres qestions;
 lvar de Portugal, president del Consell Reial dels Reis Catlics i la seva relaci amb el descobridor;
 L'erudicci i la cultura d'en Cristfor Colom a travs dels seus textos;
 Valncia: Origen de la industria sedera americana;
 La dona del descobridor Colom;
 Carles I, rei dels catalans i senyor de les ndies ;

 4rt Simposi sobre la descoberta Catalana d'Amrica .

    2004-11-20
    Sala Municipal de l'Ajuntament, Riera Francesc Maci 59 - Arenys de Munt (El Maresme)
    Andreu Maj (alcalde Arenys de Munt), Josep Font, Albert Balcells, Carles Camp, Manel Capdevila, Jordi Indiano, Jordi Bilbeny

Programa.

 Discurs de salutaci del Batlle d'Arenys de Munt;
 Colom, i la plvora catalana;
 Colom i la seva relaci amb Portugal ;

 5 Simposi sobre la descoberta Catalana d'Amrica .

    2005-11-19
    Sala Municipal de l'Ajuntament, Riera Francesc Maci 59 - Arenys de Munt (El Maresme)
    Andreu Maj (alcalde Arenys de Munt), Eugeni Casanova (Professor de Comunicaci de la UdL i la UPC), Joan Calsapeu, Jordi Rius, Carles Camp, Manel Capdevila, Jordi Indiano, Santi Serra i Maurici, Enric G., Bernat Carb, Ariadna Duran, Josep Font, Teresa Ferrer, Jordi Bilbeny, Pilar Rahola (cloenda)

Programa.

 Discurs de salutaci del Batlle d'Arenys de Munt;
 Discurs d'introducci del professor Eugeni Casanova;
 Colom i la descoberta d Amrica: culminaci de l expansi de l estat catal;
 Catalanismes en el Planisferi d En Sebasti Cabot;
 Concomitncies entre els balls de diables catalans i les diabladas d Amrica del Sud;
 L Inca Garcilaso de la Vega i Catalunya;
 La Carta d En Colom al Gran Ca: prova de l origen catal del viatge de descoberta;
 Felipa d Aviz i Felipa Moniz: dues cares d una mateixa persona;
 La Puebla de Mxic i la Pobla de Segur;
 La senyera a Amrica en els mapes, gravats i pintures dels segles XV al XVIII;
 Els instruments de msica dels descobridors d Amrica;
 Catalanismes i sintaxi catalana en els textos dels quatre viatges d En Colom;
 El tabac a l poca del descobriment;
 La moneda a l poca del descobriment;
 La casa barcelonina d En Cristfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla;
 Discurs de cloenda de Pilar Rahola del 5 Simposi de la Descoberta Catalana d'Amrica;
 Una recerca que no defalleix: Sntesi del V Simposi sobre la Descoberta Catalana d Amrica ;

 6 Simposi sobre la descoberta Catalana d'Amrica .

    2006-11-18
    Sala Municipal de l'Ajuntament, Riera Francesc Maci 59 - Arenys de Munt (El Maresme)
    Andreu Maj (alcalde d'Arenys de Munt), Miquel Rubirola (alcalde d'Arenys de Mar), Matthew Tree, Albert Puig, Marc Depoorter, Enric G., Carles Camp, Jordi Miravet, Gustau Adzerias, Tais Bastida, Manel Capdevila, Xavier Colomer, Josep Segarra, Jordi Indiano, Manel Cabrera, Daniel Ibaez, Albert Gispert, Jordi Teixidor, Jordi Bilbeny, Roger Mallola (cloenda)

Programa.

 Discurs de salutaci del Batlle d'Arenys de Munt;
 Discurs d'introducci del periodiste i escriptor Matthew Tree ;
 El Grau: un topnim clau en la teoria de la sortida de Pals;
 El primer viatge d En Cristfor Colom i la vela llatina;
 Pals i el parallel 42;
 Intentant esborrar l empremta catalana a Amrica:  Falsificaci iconogrfica en els mapes i portulans dels segles XVI al XVIII ;
 L esmentat Bernal Daz del Castillo: un soldat catal a la conquesta de Mxic;
 L estructura poltica catalana i l Amrica colonia primignia;
 Una notca del Diari de Barcelona (19 de mar de 1810) sobre la descoberta catalana d Amrica;
 El primer art europeu a Amrica: possible projecci del gtic catal;
 Els instruments, cartes i taules de navegaci d En Colom foren catalans;
 Catalunya i Colmbia: catal i colombi;
 El viatge Ultra Tule d'En Cristfor Colom;
 L'origen familiar de Vasco Nez de Balboa, descobridor de l'Oce Pacfic;
 Joan Colom i Bertran, un Cristfor Catal? Llegenda i culte de Sant Cristfor, protector dels viatgers de Catalunya;
 Ferran Corts, Carles V, les Ordinacions de Jaume II d'Urgell i la ciutat ideal de Francesc Eiximenis. Barcelona i els orgens urbanstics de Santo Domingo;
 Colom, els templers i la predescoberta;
 Colom Catal 2006;

 7 Simposi sobre la descoberta Catalana d'Amrica .

    2007-11-16/17
    Sala Municipal de l'Ajuntament, Riera Francesc Maci 59 - Arenys de Munt (El Maresme)
    Carles Mra (alcalde Arenys de Munt),  (22 ponncies)
Programa.

 Inauguraci: Carles Mra (Batlle d Arenys de Munt);
 Albert Codinas (Catalunya 2014):  Desmitificaci histrica i conscincia nacional  ;
 Juan Manuel Rodrguez (Catalunya Acci):   Recordar per tornar a guanyar ;
 Documental: Americae, de Dani de la Orden i Roger Agustn;Presentaci: Pep Mayolas;
 Benvinguda: Carles Mra (Batlle d Arenys de Munt);
 Discurs inaugural: Jordi Bilbeny;
 Marc Colomer:  Periodisme d ofici i responsabilitat histrica: desinters meditic o silenci premeditat ;
 Ponncies:
 Pep Mayolas:  Pedro de Llanos i Pere Despl ;
 Albert Gispert:  Barcelona, els Colom i l herldica espanyola dels ustria ;
 Josep Barba:  L indi Baruta i els Baruta de Molins de Rei ;
 Quim Vila:  El barri barcelon de Santa Maria del Mar i Ferran Colom ;
 Enric Guillot:  L imperi catal de Carles I en la iconografia del segle XVI ;
 Jordi Teixidor:  Cristfor Colom: la connexi grega ;
 Lleonard Garcia,  Noves consideracions a l entorn de Palos i Pals ;
 Marta del Castillo i Rabascall:  El sesseig americ: evidncia lingstica de la catalanitat de la descoberta ;
 Manel Capdevila:  La longitud catalana de Colom i l'eclipsi ;
 Josep Comajuncosa:  L economia catalana del segle XVI i Amrica: interrogants i evidncies ;
 Xevi Mat:  Pals d Empord s escrivia Palos en llat, en documents del segle XVIII ;
 Jordi Miravet:  La guerra de Successi i Amrica ;
 Pere Alzina:  Les arribada beaches de les tortugues marines americanes: un misteri etolgic i toponmic ;
 Daniel Ibnyez:  Ferran Corts i la Creu de Jerusalem ;
 Joanjo Albinyana:  Els orgens catalans del Duc de Medinaceli ;
 Jaume Pujol-Busquets:  Rodrigo de Bastidas i els a Bastida: una aproximaci ;
 Miquel Maresma (metge):  Envelliment i mort de Cristfor Colom  ;
 Xavi Mas:  L orxata valenciana a Mxic ;
 Roger Mallola:  El carcter poltic de Cristfor Colom: una anlisi dels seus textos ;
 Jordi Bilbeny:  Cristfor Colom i la nissaga barcelonina dels Casanova ;
 Cloenda: Salvador Sostres:  Catalunya, final de trajecte: histria i poltica ;

 8 Simposi sobre la descoberta Catalana d'Amrica .

    2007-11-11/22
    Sala Municipal de l'Ajuntament, Riera Francesc Maci 59 - Arenys de Munt (El Maresme)
    Carles Mra (alcalde Arenys de Munt), (22 ponncies)

Programa.
  
 Benvinguda: Carles Mra, Batlle d Arenys de Munt;
 Presentaci: Albert Codinas, President de la Fundaci Nova Histria;
 David Bassa, periodista: Lectura del Manifest en favor del Simposi;
 Joan-Marc Passada, Comissi 100 Anys d Estelada:  Smbols del passat i projecci de futur ;
 Roser Gaitano, Sobirania i Progrs:  Histria, moviment social i llibertat poltica ;
 Projecci del documental 42, d En Xevi Mat;
 Presentat per l Alfons Lpez Tena;
 Ponncies:
 Enric Guillot:  El lle del Regne de Lle als mapes del Nou Mn ;
 Josep Barba:  Magall i la fi del mn ;
 Pep Mayolas:  Hernn Corts i Alfons d Arag: una identificaci plausible ;
 Daniel Ibez:  La mort de Carles V al Yuste: realitat histrica o llegenda? ;
 Josep Manel Comajuncosa:  Ferran II i el redre econmic del 1493 ;
 Joanjo Albinyana:  Catalanitat de les festes de moros i cristians a Amrica ;
 Jaume Pujol-Busquets:  Les cinquantenes: un nou calc organitzatiu catal a a la primera Amrica colonial ;
 Maria Janer:  La nissaga dels Joara (Jobara) a l Amrica del segle XVI ;
 Manel Capdevila:  Colom, DaVinci-Montserrat i els JHS ;
 Bernat Carb:  Indagacions i propostes sobre el bolero a Catalunya i Amrica ;
 Albert Fortuny:  Algunes dades sobre l estada d En Cristfor Colom a Badalona ;
 Quim Vila:  La casa i l hort d En Ferran Colom ;
 Albert Gispert:  L illa de Pinos i Nova Girona: toponmia catalana a Cuba ;
 Xavier Colomer:  Noves descobertes de la Colmbia catalana i altres reflexions ;
 Pere Baladron:  Palos de la Frontera o Pals d Empord: algunes novetats a l entorn del port ;
 Josep M. Orteu:  L Amads de Gaula i els primers colonitzadors del Nou Mn ;
 Francesc Snchez:  Contradiccions de la interpretaci de la histria del descobriment d Amrica: crnica d un viatge a Andalusia ;
 Maiol Sanaja:  El testament d En Cristfor Colom i el dret catal ;
 Pere Alzina:  L entrada i dispersi del gall dindi a Europa: un possible suport a la teoria de la descoberta catalana d Amrica ;
 Pere Fors:  Errors i falsedats en els viatges d En Colom: visi d un navegant ;
 Roger Mallola:  El carcter d En Colom i la personalitat nacional catalana ;
 Jordi Bilbeny:  Cristfor Colom es deia Joan: proves i raons ;
 Cloenda: Patrcia Gabancho, escriptora i periodista;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388005" title="Baybars al-Mansuri" nonfiltered="4823" processed="4800" dbindex="149855">
Baybars al-Mansuri fou un general i historiador mameluc.

Va comenar la seva carrera com a mameluc de Kalawun; el 1265 va prendre part a la campanya de Baibars I a Sria i el 1266 al Regne de la Petita Armnia i altre cop Sria; el 1268 era al setge d'Antioquia de l'Orontes i el 1275 va ser a un altra campanya a l'Armnia Menor. El 1280 Kalawun va pujar al tron i el 1286 el va nomenar governador de Kerak; el 1291 el nou sult Khalil, fill i successor de Kalawun, el va destituir. Va retornar a Egipte i va participar al setge de Sant Joan d'Acre (1291) i al de Kalat al-Rum a l'sia Menor (1292) i tamb a dos expedicions contra els ilkhnides.

El desembre de 1293 va pujar al tron per primer vegada al-Nasir Nasir-ad-Din Muhammad ibn Kalawun, i va nomenar a Baybars com a general (mukaddam alf) i com a dawatdar (cap de la cancelleria). Quan Ladjin va pujar al tron (1297) va perdre els seu crrec que havia mantingut sota Kitbugha (1295-1297) per fou restaurat quan Muhammad va tornar al poder i durant uns anys va exercir diverses funcions militars i administratives fins que va perdre el crrec de dawatar el 1304/1305; ja llavors Muhammad estava completament dominat pels mamelucs Baibars II i Salar i no tenia cap influncia en el poder. El febrer de 1309 va donar suport a Muhammad que fou restaurat al tron i el sult li va encarregar diverses funcions administratives fins el 1 d'octubre de 1311 quan fou nomenat virrei d'Egipte (naib al-Saltana) el segon crrec del pas desprs del sult. Va ocupar el crrec menys d'un any fins que fou deposat l'agost de 1312 i empresonat a Alexandria on va romandre cinc anys. Alliberat el 1317 es va retirar i va morir el 4 de setembre de 1325 amb uns 80 anys.

Va escriure una histria general del islam fins el 1324, titulada Zubdat al-fikra fi tarikh al-hidjra. Va escriure tamb una obra curta sobre la historia dels mamelucs titulada al-Tuhfa al-mulukiyya fi l-dawla al-turkiyya. Hi ha dubtes sobre si va escriure una historia dels califes titulada al-Latif fi akhbar al-khalaif.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388008" title="Quera de Boc" nonfiltered="4824" processed="4801" dbindex="149856">

La Quera de Boc s una muntanya de 1.407 metres que es troba al municipi de Moll a la comarca del Ripolls.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388009" title="Cant de Nay-Oest" nonfiltered="4825" processed="4802" dbindex="149857">

El cant de Nay-Oest s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb 10 municipis. 

Municipis.

Arros-de-Nay;
Arthez-d'Asson;
Asson;
Baliros;
Bourdettes;
Bruges-Capbis-Mifaget ;
Haut-de-Bosdarros;
Nay (una part);
Pardies-Pitat;
Saint-Abit.

Histria.


 Notes .


Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;

Enllaos externs.
 Mapa del cant a la pgina de la prefectura ;
 Fotografies del Cant de Nay-Oest ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388012" title="Serra de Montgrony" nonfiltered="4826" processed="4803" dbindex="149858">
La Serra de Montgrony s una serra situada als municipis de Campelles, Gombrn, Planoles i Toses (Ripolls), amb una elevaci mxima de 2.056,1 metres.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388018" title="Sergije Krei?" nonfiltered="4827" processed="4804" dbindex="149859">

Sergije Krei  (nascut el 29 de novembre de 1946 a Split, antiga Repblica Federal Socialista de Iugoslvia, actual Crocia) s un entrenador de futbol que entrena actualment al CD Numancia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388020" title="Cant d'Orts" nonfiltered="4828" processed="4805" dbindex="149860">

El cant d'Orts s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb 13 municipis. 

Municipis.

Baigts-de-Barn;
Balansun;
Bonnut;
Casttis;
Lannepla;
Orts;
Puyo;
Ramous;
Saint-Bos;
Saint-Girons-en-Barn;
Salles-Mongiscard;
Sallespisse;
Sault-de-Navailles.

Histria.
El 1790, el cant comprenia les comunes actuals sense Salles-Mongiscard, per amb l'antiga comuna de Sainte-Suzanne (agregada a Orts el 1973), Biron, La-Mondrans, Labeyrie, Lacade, Loubieng, Montestrucq i Ozenx, aquestes dues darreres es van fusionar el 1972.



Notes.


Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;

Enllaos externs.
 Mapa del cant a la pgina de la prefectura ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388023" title="Complex de castraci" nonfiltered="4829" processed="4806" dbindex="149861">
El complex de castraci s un terme encunyat per Sigmund Freud en els seus escrits sobre el complex d'dip; postula una por o ansietat d'arrel profunda en els nens i els homes que s'originaria durant la fase fllica del desenvolupament sexual. Assevera que els nens, en descobrir els genitals femenins, assumirien falsament que a la nena se l'ha privat de penis, probablement com a cstig. Aleshores el nen s'angoixa de que pugui passar-li el mateix.

El descobriment de la diferncia fsica dels genitals originaria en la nena l'enveja del penis.

El complexe de castraci, en un sentit literal, significa la por a que els testicles siguin extirpats, per ms profundament pot simbolitzar la por del nen a perdre, com dip, el seu poder (aix com el seu objecte estimat, s a dir la seva mare).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388024" title="Museu Fundaci Francisco Gdia" nonfiltered="4830" processed="4807" dbindex="149862">
La Fundaci Francisco Godia es va instituir a Barcelona el 1999 per a mantenir viu el record de Francesc Gdia i Sales i conservar la collecci privada d'art que va reunir. El museu es troba al carrer diputaci 250, en la casa Garriga Nogus de Barcelona. 

 Obres . 

 Santa Maria Magdalena, pintura sobre taula de Jaume Huguet ;
 Pietat (h. 1500), talla en fusta policromada d'Alejo de Vaha ;
 La Sagrada Familia (h. 1500), de Pedro Berruguete ;
 San Josep amb el nen, de Francisco de Zurbarn ;
 Bodeg amb cistella de psols i cireres flanquejat per dos gerros de cristall amb roses (1621) de Juan Van der Hamen ;
 La Batalla de Sant Quint, de Luca Giordano ;
 Bous i barca (1908), de Joaqun Sorolla ;
 Correguda de toros a Ronda (h. 1927), de Jos Gutirrez Solana. ;
 Gitana, d'Isidre Nonell ;
 A l'hipdrom, de Ramon Casas ;
 Rosa en el taller (1931), rara pintura de l'escultor Manolo Hugu ;
 Concepte espacial, esferes (h. 1965), de Lucio Fontana ;

Altres autors: Maria Blanchard, Julio Gonzlez, Joan Pon, Antoni Tpies. 

La collecci posseeix a ms cermiques de Paterna i Manises. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388025" title="Cant de Pau-Centre" nonfiltered="4831" processed="4808" dbindex="149863">

El cant de Pau-Centre s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb 1 sol municipis. 

Municipis.

Una part de la comuna de Pau

Histria.


Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;

Enllaos externs.
Mapa del cant a la pgina de la Prefectura 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388029" title="Bayburt" nonfiltered="4832" processed="4809" dbindex="149864">
Bayburt (armeni       , Baberd) s una ciutat de Turquia capital de la provncia de Bayburt. Est a la vora del riu Curuk Su i a uns 100 km al nord d'Erzurum.

Els romans i desprs els bizantins hi tenien un castell que anomenaven          . For part del thema de Khldia. Justini I el va restaurar. Fou atacat pels rabs als segles VII i VIII. Devastada la comarca pels seljcides el 1054/1055 va passar a aquestos desprs de la batalla de Mantzikert del 1071; va estar sota domini dels saltkides d'Erzurum i la dels danishmndides de Sivas. Sota Aleix I Comn (1081-1118) els bizantins la van recuperar temporalment. Va estar ms tard sota domini dels seljcides de Rum i finalment al segle XIV dels ilkhnides de Prsia. Era una estaci en la ruta de la seda i fou visitada per Marco Polo i per Ewliya Celebi.

Desprs va estar en mans de djalayrides i ak koyunlu entre la meitat del segle XIV i el final del segle XV i desprs va caure en mans dels safvides, fins el 1514 quan en la campanya de Caldiran fou ocupada pels otomans. Entre 1533 i 1536 es va organitzar eficament el eyalat d'Erzurum del que va formar part. Ms tard fou un kada (districte) del sandjak d'Erzurum.

Fou ocupada pels russos per primer cop el 1829 i una gran part de la vila fortalesa fou demolida pels bombardejos. Fou retornada als turcs al final de la guerra. La segona ocupaci es va produir el 1916 quan els russos van derrotar als otomans a la batalla de Bayburt (juliol) en el marc de l'ofensiva contra Erzindjan. 

El 1927 fou inclosa a la provncia de Gm hane. La provncia de Bayburt fou creada per llei n 3578 de 21 de juny de 1989.

Tenia una poblaci el 1935 de 10.338 habitants (el districte 64.813 habitants). La producci de llana, pells i cereals sn els seves principals activitats. La ciutat disposa de 535.780 m de parcs, horts i jardins

 Llocs destacats .
Antic castell bizanti (runes);
Mesquites destacant Ulu Camii del temps del seljcida Masud II (restaurada el 1967), Ferah at Bey, dels ak koyunlu (anterior a 1507) i Yakutiyya (de 1915);
Banys;
Tombes;
Ciutat soterrnia de Catalcesme;
Cascada de Sirakayalar;
Genlik Park " (Parc de la Joventut);
 ehit Nusret Bahesi" (Jardins del mrtir Nusret);
Parc de Gen Osman (Gen Osman Park );
Coves de ima  l Ma aras  i Helva Ky Buz Ma aras ;

 Personatges .
 Irsadi Baba;
 Aglar Baba;

 Enllaos externs .
 Municipalitat de Bayburt;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388036" title="Al-Bayda (Fars)" nonfiltered="4833" processed="4810" dbindex="149865">
Al-Bayda s una ciutat de Fars al Iran, antigament anomenada Nasa. Est situada al nord de Shiraz i a l'oest d'Istakhr. Era la cpital de l'antic districte de Kamfiruz i al segle X era tant gran com la ciutat d'Isktar i estava rodejada de terrenys frtils de cultiu.

Alguns personatges destacats porten la nisba al-Baydawi per aquesta vila.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388037" title="Enveja del penis" nonfiltered="4834" processed="4811" dbindex="149866">
L'enveja del penis, en la psicoanlisi Freudiana es refereix a la reacci teoritzada de la nena durant el seu desenvolupament psicosexual a l'adonar-se de que ella no t penis. Freud considerava aquest descobriment un moment definitori en el desenvolupament de la identitat sexual en les dones. Segons Freud la reacci simtrica en el nen en adonar-se de que les nenes no tenen penis s el complex de castraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388038" title="Cant de Pau-Est" nonfiltered="4835" processed="4812" dbindex="149867">

El cant de Pau-Est s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb 6 municipis. 

Municipis.

Artigueloutan;
Idron;
Le;
Nousty;
Ousse;
Pau (una part).

Histria.


 Notes .


Enllaos externs.
Mapa del cant a la pgina de la Prefectura 

Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388040" title="1a Divisi Aerotransportada (Regne Unit)" nonfiltered="4836" processed="4813" dbindex="149868">


La 1a Divisi Aerotransportada va ser una formaci militar que es va formar i va combatre durant la Segona Guerra Mundial. Va patir grans prdues en el transcurs les operacions en les que va participar, especialment durant l'Operaci Market Garden, l'operaci que va fer famosa a la divisi per la seva defensa del pont d'Arnhem. La divisi va ser la primera en fer servir la boina grana, avui un smbol internacionalment reconegut de les forces aerotransportades d'ellit. 

 Histria .
 Formaci de la divisi, nord d'frica i Siclia .
La 1a Divisi Aerotransportada va ser formada el 31 d'octubre de 1941, sota el comandament del Major General Frederick Browning. En un inici estava formada per la 1a Brigada Paracaigudista britnica i per la 1a Brigada d'Aterratge. Al juliol de 1942 reb la 2a Brigada Paracaigudista, arribant a ser tota una divisi. Per a finals de 1942, la 1a Brigada Paracaigudista va ser enviada al nord d'frica, reduint-se de nou la fora de la brigada. En la seva absncia se li afeg la 3a Brigada Paracaigudista britnica.

L'1 de maig de 1943, la divisi, sota el comandament del Major General George F. Hopkinson, va ser destinada al nord d'frica, per unir-se a la 1a Brigada. La 3a Brigada va quedar-se a Gran Bretanya, formant la base per a la 6a Divisi Aerotransportada. La 1a Aerotransportada s'empr per a la invasi de Siclia, per noms hi van participar la 1a Brigada Paracaigudista i la 1a Brigada d'Aterratge.

El 9 de setembre, la unitat va rebre ordres per dirigir-se a Tarent. Tot just arribar a port, (les Brigades Paracaigudistes 2a i la 4a s'havien unit poc abans) va avanar terra endins. Per el Major General Hopkinson va ser mort pel foc enemic i el comandament pass al Brigadier Ernest Down, comandant de la 1a Brigada. Al novembre, la Divisi va rebre l'ordre de tornar cap a Anglaterra, si b la 2a Brigada Paracaigudista va ser destacada a Itlia com una unitat separada.

 Dia D i segents .
Al gener de 1944, el Maj. Gen. Roy Urquhart va rebre el comandament de la divisi. Durant el Dia-D, la divisi va quedar en reserva, mentre que la 6a  Aerotransportada feia els salts sobre Frana. Durant les primeres etapes de la lluita a Normandia es va planejar llanar la divisi al sud de la ciutat de Caen per recolzar l'Operaci Perch, per l'operaci va ser vetada per la fora aria per considerar-la massa arriscada pels homes de la divisi, aix com pels pilots que hi participarien. 

El 2 d'agost de 1944, la divisi esdevingu part del 1r Exrcit Aliat Aerotransportat.

Entre Normandia i Arnhem es van planejar fins a 17 operacions paracaigudistes pel 1r Aerotransportat, per totes elles van ser cancellades per un motiu o per altre (normalment perqu les unitats terrestres avanaven tan rpidament que els objectius quedaven superats). Aix va fer que els membres de la divisi rebessin el malnom de "Stillborn Division".

 L'Operaci Market Garden .

Abans de l'Operaci Market Garden, la 1a Aerotransportada mai no havia lluitat com una nica unitat. No obstant, per aquesta operaci, se li orden capturar el pont sobre el Rin de la ciutat d'Arnhem, mentre que el XXX Cos avanava des de Blgica. A les etapes inicials del pla, el General Urquhart va demanar una zona plana i defensable on pogus aterrar la seva divisi. Si b havien diverses zones que semblaven apropiades, totes elles tenien desavantatges, i la divisi va veure's forada a aterrar a uns 12km de distncia d'un pont d'importncia vital que havia de conquerir i defensar, contravenint totes les llions clau apreses tant a Siclia com al Normandia sobre el fet de llenar les tropes paracaigudistes tan a prop com fos possible dels seus objectius.

A ms, avions de reconeixement i la Resistncia holandesa havien vist alguns tancs enemics als boscos propers a Arnhem. No obstant, el comandament del 21 Grup d'Exrcits va menysprear aquelles fotografies, afirmant que els tancs eren intils. Gran part de les operacions d'espionatge aliades a Holanda havia acabat en mans alemanyes, la qual cosa va fer que no es confis en la informaci. De fet, dues divisions panzer de les Waffen SS havien sigut desplaades fins a Arnhem per descansar, doncs semblava un lloc tranquil. La resistncia holandesa va identificar correctament aquestes divisions i pass la informaci als Aliats el 10 de setembre. Per, malgrat tot aix, la 1a Aerotransportada salt el 17 de setembre de 1944 tal i com estava previst.

Per tal de poder capturar ben aviat el pont, s'envi una unitat muntada en jeeps com a part de la divisi. Per gran part d'aquesta unitat de jeeps es va perdre quan 38 planadors no van aconseguir arribar a la zona de llanament. La resta de vehicles eren lents per ser moguts desprs d'aterrar, i els seus vehicles de capalera van quedar embussats de cam fins a Arnhem. Per tot plegat, la 1a Aerotransportada hagu d'anar fins a Arnhem a peu. A ms, noms la meitat de la divisi va arribar el primer dia per la decisi del 1r Exrcit Aerotransportat de fer noms un salt el primer dia, tot i que tots els comandants de divisi n'havien demanat dos. Els 3 batallons de la 1a Brigada van ser enviats a endinsar-se a Arnhem, per noms el 2n batall va poder arribar fins el pont. Aquest batall, a les ordres del Tinent Coronel Johnny Frost va ocupar diversos edificis prop de la pota nord del pont. Frost va intentar en dues ocasions conquerir la pota sud, per ambds atacs van acabar fracassant.

La divisi va fer diverses temptatives per reforar a Frost, per els alemanys, operant al costat de la frontera alemanya, van rebre molts reforos rpidament, sent capaos de rebutjar els atacs britnics, fins a fer retrocedir finalment la resta de la 1a Aerotransportada lluny del pont d'Arnhem, a on resistia John Frost i el 2n Batall. El 20 de setembre s'hagu de decidir abandonar a Frost a la seva sort, i la 1a Aerotransportada ocup una posici defensiva prop d'Oosterbeek. La divisi havia aterrat a la riba nord del Rin, mentre que el XXX Cos avanava des del sud. S'esperava que quan els homes del XXX Cos arribessin es podria assegurar el costat sud del riu i travessar el pont per rellevar la divisi al nord.

Els homes lleugerament armats de Frost van continuar mantenint la pota nord del pont dins de la ciutat d'Arnhem, defensant la seva posici des de diverses cases que envoltaven les aproximacions al pont. Tot i que l'artilleria i els tancs alemanys atacaven contnuament les posicions britniques, es van mantenir ferms. Per, pel 21 de setembre, la munici del batall prcticament s'havia esgotat, i la rendici va ser inevitable. Entrenats per operar sols o amb un suport mnim, darrera les lnies enemigues i contra unes forces enemigues numricament superiors, van mantenir la zona del pont durant 3 dies i 4 nits, que es el que el comandament aliat havia estimat que podria fer tota la divisi (consistent en uns 10.000 homes). El batall de Frost estava composat per uns 745 homes, dels quals en van sobreviure un centenar per ser fets presoners, ams d'uns 200 ferits que ja havien estat evacuats.

La divisi aerotransportada, sense blindats i amb molt poques armes anti-tanc, va ser capa de defendre's d'un exrcit quatre vegades major, amb un immens suport artiller i blindat. Va ser un fet extraordinari que es va fer mereixedor de la seva fama (posteriorment el pont va rebre el nom de Frost). La principal fora de la Brigada Paracaigudista Polonesa i del XXX Cos van arribar a la riba sud del riu el dia 22, 3 dies ms tard del previst. Per no van poder travessar-lo, excepte uns 200 paracaigudistes polonesos que van anar a reforar el permetre d'Oosterbeek. El 25, s'orden a la divisi que es retirs pel riu. Deixant enrera als operadors de radio, als metges i a aquells  ms ferits. El General. Urquhart i els 2.300 supervivents de la divisi es van retirar pel riu.

 Epleg .
L'alt comandament havia estimat que la 1a Aerotransportada noms podria mantenir la posici al nord del riu fins a un mxim de 4 dies. Per, tot i a que estava mancat de forces, va mantenir la posici fins a 8 dies. Amb menys d'una quarta part de la divisi retornant d'Arnhem, ja no torn a entrar en combat en tota la resta de la guerra, tot i que seccions de la divisi van ser enviats a Noruega al maig de 1945 per desarmar les tropes alemanyes all destinades, que sumaven uns 35.000 homes, i una brigada va ser enviada a Dinamarca.

La divisi va ser retirada al Regne Unit a l'agost de 1945 i va ser dissolta al novembre d'aquell mateix any.

Honors.
Quatre homes de la 1a Divisi Aerotransportada van rebre la Creu Victria per les seves accions durant la batalla d'Arnhem:

 Sergent inter John Daniel Baskeyfield (1a Divisi Aerotransportada, Regiment de South Staffordshire);
 Major Robert Henry Cain (1a Divisi Aerotransportada, Fusellers Reials de Northumberland, afegit al 2n batall del Regiment de South Staffordshire);
 Tinent John Hollington Grayburn (Regiment Paracaigudista, 2n Batall);
 Capit Lionel Ernest Queripel (Regiment Paracaigudista, 10 Batall);

 Orde de Batalla .
La relaci segent reflexa l'orde de batalla de la 1a Divisi Aerotransportada a l'poca de la seva participaci a l'operaci d'Arnhem (la nica ocasi en que la divisi va combatre amb tota la seva capacitat)
 1a Divisi Aerotransportada   Major General Roy Urquhart;
 GSO 1 (ops) - Tinent Coronel C. Mackenzie;
 GSO 2 (air) - Major D. Madden;
 GSO 3 (intel) - Major H.P. Maguire;
 Comandant Artilleria Reial - Tinent Coronel R. Loder-Symonds;
 ADMS - Coronel G. Warrack (RAMC);
 Comandant Enginyers Reials - Tinent Coronel E. Meyers;
 Comandant RASC - Tinent Coronel M. Packe;
 AAQG Tinent Coronel - P. H. H. M. Preston;
 ADOC Tinent Coronel - G. Mobbs;
1a Brigada Paracaigudista - Brigadier G. Lathbury;
1r Batall Regiment Paracaigudista - Tinent Coronel D. Dobie;
2n Batall Regiment Paracaigudista - Tinent Coronel J. Frost;
3r Batall Regiment Paracaigudista - Tinent Coronel J. Fitch;
1a Bateria Anti-tanc aerotransportada, RA;
16 d'Ambulncies Aerotransportades de Camp, RAMC - Tinent Coronel E. Townsend;
1r Esquadr Paracaigudista RE;
4a Brigada Paracaigudista - Brigadier S.Hacket;
10 Batall Regiment Paracaigudista - Tinent Coronel K.Smith;
11 Batall Regiment Paracaigudista - Tinent Coronel G.Lea;
156 Batall Regiment Paracaigudista - Tinent Coronel des Voeux;
2a Bateria Anti-tanc aerotransportada, RA;
133 d'Ambulncies Aerotransportades de Camp, RAMC - Tinent Coronel Alford;
4t Esquadr Paracaigudista RE - Major Perkins;
1a Brigada d'Aterratge - Brigadier Hicks;
1r Batall The Border Regiment - Tinent Coronel T. Haddon;
2r Batall The South Staffordshire Regiment - Tinent Coronel Mc Cardie;
7 Batall (Galloway) The King's Own Scottish Borderers - Tinent Coronel R. Payton Reid  ;
181 d'Ambulncies Aerotransportades de Camp - Tinent Coronel A. Marrable;
Unitats de Divisi  ;
21a Companyia Independent Paracaigudista - Major B. Wilson;
1r Regiment Lleuger d'Aterratge RA - Tinent Coronel S. Thompson;
1 Unitat Aerotransportada Avanada d'Observaci, RA Major Wight Boycott ;
1a Unitat de Senyals - Tinent Coronel T.C.V. Stephenson;
1r Esquadr de Reconeixement - Major F. Gough;
9a Companyia de Camp (Aerotransportada) RE - Major Winchester;
261a Companyia de Camp (Aerotransportada) RE;
250a Companyia Lleugera Composta Aerotransportada, RASC;
1r Parc Divisionari Aerotransportat, RAOC Major Chidgey;
1r Taller Divisionari Aerotransportat, REME Tinent A.Butterworth;
89 Cos Aerotransportat d'Intelligncia   Policia Militar - Captit Killick;
Unitats Adjuntes;
 1a Brigada Paracaigudista Independent Polonesa - Major General S. Sosabowski;
1r Batall;
2n Batall;
3r Batall;
Ams d'Enginyers, Metges, AT, Senyals etc.
1r Regiment de Pilots de Planador - Tinent Coronel I. Murray;
2n Regiment de Pilots de Planador - Tinent Coronel J. Place;
Enllaos holandesos Tinent Comandant A. Wolters i Tinent M. Knottenbelt;

 Enllaos externs .
 Pegasus Archive;
 Photo's Airborne Remembrance 2008 Netherlands ;


 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388041" title="Cant de Pau-Nord" nonfiltered="4837" processed="4814" dbindex="149869">

El cant de Pau-Nord s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau. 

Municipis.

El cant s constitut noms per la part nord de la ciutat de Pau.

Histria.


Enllaos externs.
Mapa del cant a la pgina de la Prefectura 

Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388042" title="Ivn Ramis Barrios" nonfiltered="4838" processed="4815" dbindex="149870">

Ivn Ramis Barrios (nascut el 25 d'octubre de 1984 a Sa Pobla) s un futbolista que juga actualment al RCD Mallorca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388043" title="Baydu" nonfiltered="4839" processed="4816" dbindex="149871">
Baydu (o Baidu, rus      ) (mort 1295) fou el sis dels Il-khan de Prsia, net d'Hulagu.

Va participar a la conspiraci dels amirs mongols contra Gaykhatu a causa d'una injuria que el khan li va fer. Triomfant el cop d'estat Gaykhatu fou assassinat el 21 d'abril de 1295 i Baydu fou proclamat khan al seu lloc, per va quedar sota la tutela del amir (general) Taachar. Immediatament se li va oposar el seu cos Ghazan fill d'Arghun Khan, que va avanar des de el Khurasan amb un exrcit. Inicialment es va concertar una treva per aviat els combats es van reprendre, i Baydu fou deposat per acord general, sota influncia del general (amir) Nawruz. Ghazan va adoptar el islam i fou proclamat khan. Baydu, abandonat pels seus seguidors, va ser capturar a Nakhitxevan quan fugia i executat el 5 d'octubre de 1295.

Tot i que era nominalment musulm per convenincia poltica, en el seu breu regnat va afavorir als cristians, que sembla que era la religi per la que tenia simpatia.

 Bibliografia .
C. D'Ohsson, Histoire des Mongols depuis Tchinguiz-Khan jusqu'a Timour Bey ou Tamerlan, La Haya i Amsterdam, 1835.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388045" title="La plaa de San Marco de Vencia vers la baslica" nonfiltered="4840" processed="4817" dbindex="149872">

La plaa de San Marco de Vencia vers la baslica s una pintura a l'oli realitzada per Canaletto abans del 1723 i actualment est al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.

Juntament amb El Canal Gran des del campo San Vio, que es troba al mateix museu, formava part d'un grup de quatre procedent de la collecci Liechtenstein. Les altres dues, que representen El Canal Gran del palau Balbi a Ca' Foscari i El canal dels Mendicanti, van ser adquirides per l'Ajuntament de Vencia el 1983 per al Museo del Settecento Veneziano de Ca' Rezzonico.

L'extraordinari conjunt que formen totes quatre obres pertany al comenament del vedutismo de Canaletto, que irromp en l'escenari veneci proposant per primer cop una visi global de la ciutat.

Quan van arribar a la galeria de Liechtenstein aquests quadres encara no s'ha acabat de resoldre. Segons Alessandro Bettagno (1982, p. 56-57 i 79-80) la serie probablement va ser adquirida pel prncep i colleccionista Joseph Wenzel von Liechtenstein per mitja de l'expert veneci Anton Maria Zanetti, dit "el Vell". Bettagno apuntava la hiptesi que aquesta adquisici es va produir als anys trenta, juntament amb la d'un grup de nou teles ms de Canaletto -de dimensions inferiors i que podem datar per l'estil a la segona meitat del quart decenni-, abans pertanyents a la collecci de Liechtenstein.

Lionello Puppi fixava l'execuci de l'obra al voltant de 1723, segons l'estat de les obres de pavimentaci de la plaa. Puppi assenyala que les obres no sn documentades a la collecci de Liechtenstein fins el 1927, mentre que no consten ni al catleg de la collecci de 1767 ni al de 1780, i l'estudis arribava a la convincent conclusi que les teles no van arribar a la galeria fins desprs del 1780. 

Referncies.
Succi, Dario; Delnei, Annalia. Canaletto. Una Vencia imaginria. 2001, Barcelona. CCCB ISBN 84-7794-761-9;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388046" title="Cant de Pau-Oest" nonfiltered="4841" processed="4818" dbindex="149873">

El cant de Pau-Oest s un cant del departament francs dels Pirineus Atlntics, a la regi d'Aquitnia. Est enquadrat al districte de Pau i compta amb 6 municipis. 

Municipis.

Gelos;
Mazres-Lezons;
Narcastet;
Pau (una part);
Rontignon;
Uzos.

Histria.


Enllaos externs.
Marta del cant a la pgina de la Prefectura

Vegeu tamb.
Cantons dels Pirineus Atlntics;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388047" title="Congost de Collegats" nonfiltered="4842" processed="4819" dbindex="149874">
El Congost de Collegats  s un congost d'uns 5 km de longitud, format pel riu Noguera Pallaresa al passar entre les serres de Peracal, a ponent, i del Boumort, a llevant.
Es troba entre la comarca del Pallars Juss i el Pallars Sobir.

 
Un dels indrets ms caracterstics d'aquest congost s l' Argenteria. Diuen que va inspirar Salvador Gaudir per fer la faana de l'edifici de La Pedrera. 

 Vegetaci .
Predomina les pinedes de pinassa.

 Fauna .
Cal destacar la lldriga, els ocells rapinyaires i una nombrosa colnia d'invertebrats.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388049" title="Juan Miguel Callejn Bueno" nonfiltered="4843" processed="4820" dbindex="149875">

Juan Miguel Callejn Bueno (nascut l'11 de febrer de 1987) s un futbolista que juga actualment al RCD Mallorca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388052" title="Jos Manuel Jurado Marn" nonfiltered="4844" processed="4821" dbindex="149876">

Jos Manuel Jurado Marn (nascut el 29 de juny de 1986 a Sanlcar de Barrameda) s un futbolista que juga actualment al RCD Mallorca, cedit per l'Atltico de Madrid.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388053" title="Gonzalo Castro Irizabal" nonfiltered="4845" processed="4822" dbindex="149877">

Gonzalo Castro Irizabal (nascut el 14 de setembre de 1984 a Trinidad) s un futbolista uruguai que juga actualment al RCD Mallorca.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388054" title="Tossal de Ripoll" nonfiltered="4846" processed="4823" dbindex="149878">

El Tossal de Ripoll s una muntanya de 1.305 metres que es troba al municipi de Campelles a la comarca del Ripolls.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388055" title="La Covil (Campelles)" nonfiltered="4847" processed="4824" dbindex="149879">

La Covil s una muntanya de 2.003 metres que es troba entre els municipis de Campelles, Gombrn i de Planoles a la comarca del Ripolls.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388059" title="Tur del Ras" nonfiltered="4848" processed="4825" dbindex="149880">

El Tur del Ras s una muntanya de 1.013 metres que es troba al municipi de Sant Pau de Segries a la comarca del Ripolls.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388061" title="Histria de Sant Just Desvern" nonfiltered="4849" processed="4826" dbindex="149881">
Edat mitjana.
Fins l'any 1243 els termes parroquials de Sant Joan Desp, Sant Just Desvern, Sant Vicen dels Horts i Santa Creu d'Olorda havien format un territori, el cap del qual era Sant Feliu de Llobregat que no tenia parrquia prpia, per es trobava a la meitat d'un cam important des del pas de Martorell cap a Barcelona.

L'any 1243 el rei Jaume I fa la permuta de la seva senyoria de Sant Feliu pel castell de Tur al Rossell, per es reserv per a ell i els seus successors totes les franqueses o franqucies de la parrquia de Sant Just, amb les exempcions del pagament d'alguns drets.

Els titulars de la senyoria abans del 1243 eren els Comtes de Barcelona, a partir d'aquell any la famlia Durfort i desprs de l'any 1325 la Pia Almoina i la famlia Ferriol.

L'any 1250, tenint en compte que molts homes eren robats, maltractats i vexats per malfactors, el rei Jaume I establi el primer sagramental o sometent al pla del Llobregat. Cada cap de casa havia d'estar armat, i en cas que algun habitant fos agredit o damnificat "meti so" i els altres habitants tenien l'obligaci de donar-li ajuda immediata.

Hi ha referncies de qu hi havia com a mnim tres molins situats a la riera de Sant Just, un dels quals encara es conserva, es el Mol Mitj de l'any 1306. Probablement bona part de l'any devien estar aturats per la manca de l'element motriu (l'aigua).

Entre els anys 1333 i 1371 la ciutat de Barcelona i la seva rodalia es veieren afectades per quatre epidmies de pesta que caus ms de 10.000 vctimes a Barcelona. Les conseqncies van ser: molts orfes, aband de masos i de terres, despoblament, dispersi de famlies, misria, fam, escassetat de braos per treballar, paralitzacions, i crisi.

La jurisdicci de Sant Just pertocava als senyors de Sant Feliu, i s'estableix per la sentencia arbitral de l'1 de mar de 1342, els quals tenien les funcions de dictar sentncies, posar bans, fixar els preus dels queviures, i castigar les injries. Sant Feliu i Sant Just es mantingueren com un sol territori jurisdiccional durant molt temps.

 De 1350 a 1450 hi va haver una mitjana de 50 cases que sn entre 200 i 250 habitants.
 De 1450 a 1600 hi va haver una mitjana de 25 cases que son entre 100 i 125 habitants.
 Al 1650 hi havia 33 cases i 168 habitants.
 Al 1746 hi havia 41 cases i 349 habitants.

El 30 de setembre de 1360 el batlle de Sant Feliu recorda a la Vegueria de Barcelona que els habitants de Sant Just resten exempts de contribuir a la construcci de les muralles de Barcelona per estar subjectes als senyors de la vila de Sant Feliu, els quals tenien uns privilegis sobre ells.

Sembla que el primer agrupament de cases era prop de l'indret on hi havia l'Hostal Vell, entre els actuals carrers de la Creu i del Raval, en l'anomena't Cam Reial, que venia del poble d'Esplugues per l'actual carrer de la Creu cap a Sant Feliu, i realitzava la funci de servei i agrupaci de les botigues i l'antic centre de govern de la vila.

L'any 1524 les parrquies de Sant Just Desvern i Sant Joan Desp segregaren la seva part del sur-oest fins al riu Llobregat per a constituir-se la nova parrquia de Sant Feliu de Llobregat.

El 16 de gener de 1570 en Pau Modolell i Jeroni Cardona sn nomenats sndics, encarregats d'afers concrets, de la parrquia i de la universitat per tal de arribar a un acord amb Lleonart Bosc, mestre de cases, i organitzar tota la recaptaci per a sufragar les despeses d'edificaci de la nova esglsia parroquial.

Els sndics Pau Modolell i Jeroni Cardona, els obrers Miquel Solanes i Antoni Sol, i el mestre de cases Lleonart Bosc van acordar desfer l'antiga esglsia i edificar-ne un altre seguin el model de la parrquia de Vallvidrera, un altar major amb dos graons, quatre capelles amb un gra, una sagristia, portal de pedra picada, i una trona com la de Papiol.

El 2 de desembre de 1579, Joan Carbonell i Antoni Ramoneda compraren el retaule que feia Bernat Pujades de la parrquia de Riudellots per a la vila de Palams. La pedra a utilitzar havia de ser de Montjuc, el portal d'entrada havia de ser com la capella de Sant Cristfol a Barcelona.

Els catalans nomenaren el rei de Frana Llus XIII comte de Barcelona i les tropes del marqus de Vlez eren derrotades per catalans i francesos a la batalla de Montjuc. El 23 de gener de 1641 al passar les tropes castellanes per Torreblanca cap a Montjuc fou assassinat l'hereu Miquel, i a Sant Just mataren un fadr traginer d'en Corts.

Documents de can Mlic i can Cardona del inici segle XVIII citen noves plantacions de vinya on abans era bosc o erm. Les masies escampades eren treballades pels pagesos, i tenien llogades terres a altres agricultors coma parcers.

El 20 d'abril de 1686 els representants jurats per la parrquia de Sant Just, Pau Camprecis i Joan Riera tenen la facultat de considerar la proposici de Pau Mir de construir un hostal en el Cam Reial, en el lloc anomenat la Creu.

El decret de Nova Planta va crear un rgim municipal uniformista i centralitzador, i Sant Just pass a formar part del corregiment de Barcelona. L'ajuntament substitu la Universitat i els regidors substituren els jurats, nomenats per la Catedral amb vist-i-plau de Audincia.

L'ajuntament de Sant Just estava constitut per un batlle com a delegat del senyor institucional, dos regidors amb la fiscalitzaci del batlle, un tresorer, un sndic, i un procurador. La funci principal era administrar els bens comunals.

La Casa del Com estava situada entre C/ Raval i C/ Creu, que a la vegada era hostal, fleca, carnisseria, taverna i botiga. La Casa de la Vila al lloc actual des del 1773. L'Hostal de la Creu es va construir abans del 1700, per el 1763 el rei Carles III fu construir la nova carretera reial, allunyada del poble. I el 1766 es fu l'Hostal Nou.

L'any 1714 diversos caps de casa de Sant Just, Santa Creu i Vallvidrera protagonitzaren el robatori de 992 crestats que pasturaven per Collserola, i que estaven al crrec del coronel de cavalleria borbnic Juan de Zerezeda. Aquest ramat fou introdut dins l'assetjada ciutat de Barcelona. Com a represlia, el duc de Ppuli, de l'exrcit borbnic, va manar que les universitats d'aquests tres pobles paguessin el valor.

El rector Alonso de Castilla y Muiz l' any 1789 va deixar constncia que la riera va causar danys al poble el 1777, que el terme tenia 20 fonts d'aigua poc abundant, que hi havien mines de plom, de verns, i de terra negra (tints), que hi havia el Monestir de Sant Joan d l'Erm (Can Cuis), i existien les runes del castell del Moro

Els camins descrits de l'poca eren els segents:

 Cam de dalt o d'Esplugues, pel Raval, Bad, can Cardona, i riera de Sant Feliu;
 Cam de Vallvidrera, pel Padr, plaa Bruixes, pou del Verns i font de ferro;
 Cam de Sant Joan, per can Trullent, plana Modolell, i cementiri de Sant Joan;
 Cam de Sant Creu d'Olorda, per la Salut;

Segle XIX.
Durant la primera guerra carlina, de 1833 a 1840, hi va haver una intensa activitat guerrillera. Joan Canals, de 49 anys, conegut com a Joanet de Sant Just o capit Canals, forma un grup carl vinculat a determinades famlies de renta mitjana i baixa, amb el suport indirecte de la pagesia benestant, i l'adhesi d'alguns nois de les masies riques de la localitat.

El cens Sant Just 1860 era el segent: 488 homes, 456 dones, 177 matrimonis, 200 famlies, 21 vidus, 28 vdues, 20 natalicis, 71 propietaris, 8 arrendataris, 54 artesans, 5 industrials, 3 mestres, 2 empleats, 1 eclesistic, 4 minaires, 182 jornalers, 23 servents, 4 pobres, 9 impossibilitats, 166 edificis, 118 llegir i escriure, 36 noms llegir, 67 nens i 28 nenes a escola.

L'any 1862 el Govern Civil de la provncia intenta suprimir el municipi de Sant Just Desvern i agregar-lo a un altre dels adjacents, a causa del redut nombre de vens (caps de casa), per ser menys de 200. El projecte, degut a rivalitats entre pobles, no va prosperar per oposici dels santjustencs, ja que no tenien problemes pressupostaris.

Al 1868 un escamot va demol la creu de terme de pedra del segle XVI, al raval, i Salvador Torrents fou el president de la primera junta revolucionaria de Sant Just.

A finals del segle XIX va comenar un important moviment coral obrerista, els cors Clav, primer es va constituir La Lira (1877), i desprs Lo Pom de Flors (1881). Es van crear uns locals socials com el Centre Santjustenc (17 de setembre de 1881 al 22 de setembre de 1900), el caf el Colomar, situat al carrer Bad, tamb anomenat cal Catal, seu del cor La Lira. El Casino del Provenir Santjustenc (26 de febrer de 1886 al 22 de setembre de 1900), al carrer de la Sala, actual Anselm Clav. El cor el Pom de Flors, a l'Ateneu, fundat el 1918. Societat Recreativa La Renaixena, carrer de la Sala (30 de juliol de 1893 al 17 de juny de 1894).

Es constitueixen societats d'ajuda mtua per els casos de malaltia, eren auxilis monetaris que la seguretat social no cobria, com La Redentora Sanjustenca i la Nova Redentora Sanjustenca. Un visitador tenia cura dels qui es donaven de baixa per malalts, per tal de evitar els abusos i la distribuci indeguda.

Apareixen dues societats recreatives que agrupaven les dues tendncies o els dos grups d'interessos debatuts l'Ajuntament: el Centre Familiar Santjustenc, dit el Colomar, carrer Bad n 10, propietat de Andreu Biosca, del grup Gaspar Modolell, i el cor Lo Pom de Flors, dit el Casino, carrer de la Sala, propietat de Francesc Marquet de can Gelabert, del grup Cardona-Carbonell.

Primer ter del segle XX.
L'any 1900 Sant Just tenia 1101 habitants, l'any 1907 es va installar un nou rellotge al campanar, l'any 1909 es va gestionar amb les companyies elctriques la installaci de la nova creaci tcnica del segle, l'any 1911 es fan les noves escales de pedra a l'esglsia, i l'any 1914 es va inaugurar la Rambla de Sant Just.

La Companya Barcelonesa d'Electricitat, va ser l'adjudicatria de l'instal.laci elctrica i el servei d'enllumenat pblic, amb 32 punts inicials. La Companya d'Aiges Potables de Sant Just, fa l'ampliaci de les conduccions. Hi havien poques clavegueres, i els pous negres sn els principals causants de la febre tifoide, malaltia persistent a Sant Just

Al 1912 es va crear la plaa de metge i al 1917 s'hi va incorporar Antoni Ribalta, el qual s'hi va estar ms de 50 anys.

L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya va demanar les necessitats ms urgents en comunicaci. Es sollicitar el cam venal de Vallvidrera, i un tramvia que uns el terme amb la capital.

Al 1915 es va crear la primera plaa de veterinari, i s'hi va incorporar Eudalt Codina, el qual s'hi va estar fins 1942.

L' any 1916 va morir Laure Mir diputat a les Corts elegit pel districte de Sant Feliu, el qual va impulsar el projecte de pavimentar amb llambordes la carretera Reial, per ax se li va posar el nom. Tamb es va installar el primer de telfon pblic

Al 1917 es va fundar el primer equip de futbol, i es va crear la primera plaa de sereno,enterrador i campaner, que va ocupar en Josep Valls

Al 1918 es crear la Societat l'Ateneu, amb 70 socis fundadors, i es va inaugurar el cine Jard, al carrer Bonavista, que va tancar al 1930

Al 1920 la Auxiliar de la Construccin, S.A va installar la fbrica de ciment prtland Sanson. Per no produir molsties i no perjudicar els vens es va construir una xemeneia, 98 m. i comena la edificaci de l'edifici social l'Ateneu al carrer Montserrat amb la inauguraci de les noves escoles

L'1 d'abril de 1922, alcalde Ferriol Navarra, primer tinent Josep Carbonell de can Solanes, segon tinent Daniel Cardona i Civit, el qual dna un carcter molt diferent a l'actuaci municipal. S'inaugura el mercat municipal

Al 1923, sent alcalde accidental Daniel Cardona, es va produ el cop militar de Primo de Rivera, capit general de Catalunya, que el va fer empresonar i ms tard hagu d'exiliar-se a Perpiny

A conseqncia de l'Exposici Internacional de 1929, entre 1924 i 1926 es van installar diverses bbiles, al Pont Reixat, Fontsanta (2), Major-Maragall, i riera Sant Just-Sant Feliu prop mas Llu

Al 1929 s'inicia la construcci del nou edifici social de l'Ateneu al carrer S.Sebasti, avui Ateneu

Al 1930 es constitu la Cooperativa Obrera Santjustenca al carrer Bonavista, amb 300 associat.

Es van posar de moda els balls populars a les sales del Casino, al Colomar, i al pati de les escoles de l'Ateneu, es va crear la Societat la Victria de pompes fnebres, es va assignar un carter que recorre el poble, va comenar la recollida d'escombraries amb un carro, i es va inaugurar un assortidor de gasolina a la carretera.

Segona Repblica Espanyola.



Segur que tothom est d acord que les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931 van capgirar totalment el panorama poltic de l'estat espanyol, amb el canvi de monarquia a repblica, i van representar un nou ordre social que va constituir el tema de fons de la prxima dcada que tan intensament van viure els habitants de la Pennsula Ibrica.

Aquestes eleccions van propiciar al cap de dos dies, el 14 d abril, la proclamaci de la Repblica Catalana per Francesc Maci i Lluss. Una setmana ms tard, el 21 d'abril, va convertir-se en Generalitat de Catalunya.

La poblaci de Sant Just Desvern, que llavors tenia 2400 vens, va constituir el nou consistori presidit per Daniel Cardona i Civit amb 251 vots, que encapalava la candidatura d'Esquerra Catalana com a coalici local de vens catalanistes i d esquerra que va obtenir la majoria absoluta.

Una dada a tenir present s que la llei electoral vigent en aquell moment noms admetia el vot mascul dels majors de 23 anys, i l'elecci no era per llistes tancades sin de forma oberta i sumant els vots personals.

Tot desprs de ser promulgat l'Estatut de Catalunya del 1932 i elegit el Parlament catal, va ser aprovada una nova llei municipal i van ser convocades eleccions municipals el 18 de gener del 1934. Aquesta vegada l'elecci va ser per llistes tancades i, per primera vegada, amb el vot de la dona.

I el resultat s que a Sant Just Desvern la candidatura del Front Nacionalista, que encapalava Daniel Cardona, integrada exclusivament per militants de Nosaltres Sols, va obtenir la majoria per 558 vots.

Recordem que com a reacci a la suspensi de la Llei de Contractes de Conreu, Llus Companys i Jover va proclamar l'Estat Catal dins la repblica federal espanyola el 6 d'octubre del 1934. Aquest fet va provocar la intervenci militar, la suspensi dels consistoris, aix com l'empresonament i l'exili de molts dels seus membres.

El resultat de les eleccions generals del 16 de febrer del 1936 va donar guanyador el Front Popular, cosa que provoc el retorn a la normalitat en l'exercici de la democrcia. Daniel Cardona retorn de l'exili i es reprengu la tasca municipal amb la reposici del consistori anterior al 6 d'octubre de 1934.

Prioritriament, els esforos del nou consistori es concentraren en normalitzar la vida poltica, cultural i cvica, i fins i tot sembla iniciar-se un procs de recuperaci econmica i de pau social.

Un fet singular, l'alament militar del 18 de juliol de 1936, que deriv en una dura guerra civil, va constituir per a la Sant Just una tragdia de la qual s difcil fer una sntesi desapassionada. Bsicament, la revoluci, les mobilitzacions, la fam, la por, els morts i ferits de la guerra sn el clima sota el qual es va viure, es va combatre i es va morir en un enfrontament fratricida, com totes les guerres, i tot per defensar unes idees de llibertat.

Ben aviat una part important de la poblaci encaix la revolta amb desconfiana per es mant, dins la anormalitat ambiental, en una certa normalitat ciutadana, i es disting durant les circumstncies extraordinries de la guerra civil com una poblaci equilibrada i solidria.

La poblaci es mant, dins la anormalitat ambiental, en una certa normalitat ciutadana, i es disting durant les circumstncies extraordinries de la guerra civil com una poblaci equilibrada i solidria.

I l'Ajuntament presidit per Daniel Cardona va ser cogestionat amb el Comit Revolucionari fins el 17 d'octubre del 1936, quan un decret de la Conselleria de Seguretat Interior de la Generalitat de Catalunya va nomenar un nou ajuntament gestor amb la mateixa proporcionalitat que la representaci dels partits poltics i organitzacions sindicals que integren del govern de la Generalitat.

Cal tenir en compte que el consistori municipal va ser presidit primer per Joan Viladoms i Clix, i posteriorment, el 25 de juny del 1937, es nomenat nou alcalde Alfred Ars i Reinal, els dos de Esquerra Republicana de Catalunya.

Aquesta poblaci, des de l'inici de la guerra va ser modlica, fins al punt que la violncia de la rereguarda i les malifetes dels incontrolats es van minimitzar molt grcies a la intervenci enrgica de les autoritats i dels vens al formar patrulles de vigilncia armades que s enfrontaven als elements forasters.

Al final de la guerra, el pas sofreix la prdua de gent molt valuosa de totes les classes i estaments socials. La postguerra signific l'abolici de les institucions i la prdua de la identitat i les llibertats. En definitiva marca la fi d'un somni de modernitat i democrcia per a la majoria de la poblaci. A Sant Just es va fer palesa aquesta situaci amb l empresonament de 32 vens, alguns en camps de concentraci i altres en batallons de treball.

Recordar el passat forma part de la memria histrica, i la histria son fets, llocs i persones. El perode republic es desenvolupa en 7 mbits diferents que representen el reflex popular de la nostra societat durant aquesta poca.

A conseqncia de la limitaci d'espai, aquesta redacci no permet reflectir tota la realitat, per s una mostra prou significativa dels mbits ms representatius, de com es vivia durant el perode de la II Repblica, des del 14 d abril de 1931 fins al 25 de gener de 1939.

Construcci d'obra pblica i urbanisme.
La principal conseqncia de la crisi econmica mundial, iniciada amb el "crack" del 1929 a la borsa de Nova York, va ser la multiplicaci dels desocupats, i aquesta circumstncia fou la primera preocupaci de l'ajuntament republic que prengu possessi oficial el 15 d abril del 1931, i per tant van adoptar les mesures adients per donar treball a la gent sense feina. Son executades d'urgncia nombroses obres pbliques com la construcci de voreres, arranjament de carrers, construcci de clavegueram, pavimentaci de carrers, construcci d una fossa sptica de les aiges residuals d'una part de la poblaci, i especialment la construcci d un parc pblic amb la font de "La Bonaigua".

Activitat econmica, industrial i comercial.
Dintre la estructura productiva i comercial del poble, la principal font d ocupaci era l'agricultura, junt amb boters i minaires, encara que es tractava d'una economia d'autoconsum, amb venda dels excedents als mercats de Barcelona. Un altre sector important de la poblaci activa es dedicava a la construcci de cases. La geologia del terreny, la demanda creixent i l'Exposici Universal de 1929 a Barcelona van desenvolupar la ubicaci de 7 bbiles i teuleries, i tamb oficis relacionats com ferrers, fusters, etc. Una de les primeres indstries fou La Auxiliar de la Construccin (LACSA) que produa ciment tipus "prtland" marca "Sansn", que tanta importncia tingu per a l'esdevenidor del poble, grcies a la proximitat de la pedrera de la Santa Creu d'Olorda que enllaava amb una lnia de vagonetes aries. Un altre va ser Pastes Alimentoses Gaig, on a l'embolcall d'aquestes pastes figurava com a marca de fbrica un gaig. Les dones, a ms de les feines del camp, treballaven a fabriques de teixits de L'Hospitalet i Sant Feliu.

Poltica i consistoris.
La vida poltica es va viure des de la quotidianitat popular. L'esperit idealista, d acord amb el clima d aquell moment, queda reflectit en la figura de Daniel Cardona i Civit que va fer una excellent administraci municipal, i a ms va ser el nervi que va reactiv i va promoure l'activitat econmica i cultural de la poblaci. Durant tota l'poca republicana, els diferents consistoris municipals, representats per 3 alcaldes i 44 regidors, tots elegits democrticament, van demostrar  una especial sensibilitat i preocupaci per donar feina a tots els vens, el provement dels articles de menjar a tota la poblaci, i pel benestar, moral i material dels nostres conciutadans.

Associacionisme i esport.
La quantitat d associacions presents a la poblaci deixen constncia de l'important entramat associatiu catal. Cal destacar l'Ateneu Santjustenc, que desplegava tota una srie d activitats socials i culturals, i on es confonien les diverses tendncies poltiques, amb els corresponents enfrontaments verbals, per sempre en un clima de sentida convivncia. Tamb hi havien algunes agrupacions com el Club de Futbol Sant Just, amb el camp situat al costa del carrer Major, un club de hoquei, una secci ciclista, una agrupaci sardanstica, un grup de aficionats al teatre, el cor Pom de Flors, i el grup excursionista Els Isards. El 1934 t lloc la creaci de la Secci Excursionista de l'Ateneu Santjustenc (SEAS).

Les festes, les tradicions i la vida social.
El calendari religis i "el cicle de la vida" determinaven les pautes a seguir. Les festes majors es celebraven en la forma tradicional; es a dir, primer la missa, en honor dels sants Just i Pastor, i desprs les festes populars a l envelat i l'Ateneu, amb un programa que sempre constava d'una funci teatral, ball (mat, tarda i nit), i concert nocturn a la plaa de l Ajuntament. Els costums tradicionals es desenvolupaven amb les caramelles, pianos de maneta pels carrers, partits de futbol, balls populars a dojo, i el carnaval. El 1932 es va institucionalitzar el repartiment de regals als pobres durant les festes de Nadal i Reis. La diada de Sant Jordi de 1936 s celebra la primera festa del llibre, amb la presencia de nacionalistes bascos de visita per la nostra terra.

Autobusos i transport.
Tot i ser una poblaci relativament petita quant a nombre d habitants, des de 1930 hi havia la competncia directa entre dues lnies d'autobusos que oferien un servei de transport pblic cap a Barcelona. Aix va suposar un gran avantatge pel desenvolupament econmic i social de la poblaci. Tanmateix, cal destacar el desplaament de la poblaci civil de Barcelona en busca de llocs propers i segurs de l'abast dels freqents bombardejos durant la guerra. En primer lloc hi havia la companyia La Santjustenca, que donava servei entre la Plaa Camprecis de Sant Just i la Plaa d'Espanya de Barcelona (Bar La Pansa), que durant la guerra va passar a formar part de l empresa Autobusos G i va ser rebatejada amb la denominaci "JD". D altra banda, la Companyia General d'Autobusos de Barcelona (CGA) va posar en servei la lnia "SJ" entre la Rambla Modolell de Sant Just i la Plaa de Catalunya de Barcelona.

Ensenyament, educaci i cultura.
La necessitat de l'educaci i els canvis qualitatius que es van produir, especialment a l'escola primria, van provocar una preocupaci important pel millorament de l ensenyament i de la cultura en general. Prova d aix s que durant la Repblica hi havien 3 escoles amb diferents models educatius. Un centre era les Escoles Nacionals al carrer de la Creu, amb pavellons separats per nois i noies, on va entrar com a professora Carmen Prez Verd la qual ms tard en va ser directora, i Manuel Pardo Palah. Un altre centre era les Escoles de l'Ateneu al carrer Montserrat, que ms tard va comprar l'ajuntament per formar el Grup Escolar Municipal i mantenir l'ensenyament en catal. El tercer centre va ser la Fundaci de les Escoles Parroquials Nria, al carrer Bonavista.

Referncies.
 VV.AA.: Sant Just Desvern, un paisatge i una histria. Biblioteca Abat Oliba, n 57, Ajuntament de Sant Just Desvern / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1987, Llibre del millenari.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388062" title="Jos Carlos Arajo Nunes" nonfiltered="4850" processed="4827" dbindex="149882">

Jos Carlos de Arajo Nunes (nascut el 7 de mar de 1977 a Castelo de Paiva) s un futbolista portugus que juga actualment al RCD Mallorca.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388063" title="Bayhak" nonfiltered="4851" processed="4828" dbindex="149883">
Bayhak fou un antic districte del Khurasan a l'oest de Nisahpur. Les principals ciutats eren Sabzawar i Khusrawdjird.

Fou dominat pels rabs musulmans dirigits per Abd Allah ibn Amir el 650/651. Sota els tahrides incloia 390 llogarets. El 1153/1154 fou devastat per Yanaltegin. Llavors la seva poblaci estava formada per xites duodecimans. Personatges destacats del districte foren Nizam al-Mulk, wazir d'Alp Arslan i Malik Shah, i Abd al-Razzak, fundador de la dinastia dels Sarbadar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388068" title="Abu l-Fadl Muhammad ibn Husayn Katib Bayhaki" nonfiltered="4852" processed="4829" dbindex="149884">
Abu l-Fadl Muhammad ibn Husayn Katib Bayhaki (Harithabad 995-21 de setembre de 1077) fou un historiador persa del segle XI.

Va servir als gaznvides sota Mahmud de Gazni i el seu fill Masud I ben Mahmud. Sota Abd al-Rashid ben Mahmud (1049-1052) fou director de la cancelleria per fou destitut al cap d'un any (1050 o 1051) i empresonat. El usurpador Toghril Birar es va apoderar del tron (1052) i el va alliberar. Ja no va tornar a servir a la cort.

Va escriure una important histria de la dinastia en 30 volums titulat de diverses maneres segons els autors: Djam al-tawarikh o Djami fi tarikh-i Sabuktegin, Tarikh-i Al- i Mahmud, Tarikh-i Nasiri i Tarikh-i Al-i Sabuktagin (es creu que cada volum, dedicat a un sobir, portava un ttol diferent, i el primer nom podria ser el general). Noms es conserven els volums 5 a 10 i encara amb llacunes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388070" title="Cant de Caraman" nonfiltered="4853" processed="4830" dbindex="149885">


El Cant de Caraman s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Tolosa i compta amb 19 municipis i el cap cantonal s Caraman.

Municipis.


Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388071" title="Cant de Castanet-Tolosan" nonfiltered="4854" processed="4831" dbindex="149886">


El Cant de Castanet-Tolosan s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Tolosa i compta amb 19 municipis i el cap cantonal s Castanet-Tolosan.

Municipis.
 Castanet-Tolosan;
 Saint-Orens-de-Gameville;
 Labge;
 Auzeville-Tolosane;
 Auzielle;
 Lacroix-Falgarde;
 Pchabou;
 Vigoulet-Auzil;
 Vieille-Toulouse;
 Goyrans;
 Pechbusque;
 Aureville;
 Clermont-le-Fort;
 Rebigue;
 Mervilla;


Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388072" title="Cant de Lantar" nonfiltered="4855" processed="4832" dbindex="149887">


El Cant de Lanta s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Tolosa i compta amb 10 municipis i el cap cantonal s Lanta.

Municipis.
 Lanta;
 Sainte-Foy-d'Aigrefeuille;
  Lauzerville;
 Bourg-Saint-Bernard;
 Aigrefeuille;
 Saint-Pierre-de-Lages;
 Tarabel;
 Prserville;
 Vallesvilles;
 Aurin;



Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388073" title="Bayindir" nonfiltered="4856" processed="4833" dbindex="149888">
Bayindir fou una de les tribus dels oghuzz. D'aquesta tribu era el clan dirigent dels ak koyunlu.

Segurament van participar a la conquesta de l'sia Menor ja que diversos llocs en aquest territori porten el nom derivat de Bayindir. Un grup de la tribu es va establir a Sria al segle XIV i els bayindir d'Alep van participar a la campanya d'ustria el 1690. A Anatlia estaven establert principalment a Cilcia (Tars), el Diyar Bakr i al sud de Sivas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388076" title="Cant de Nalhs" nonfiltered="4857" processed="4834" dbindex="149889">


El Cant de Nailloux s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Tolosa i compta amb 10 municipis i el cap cantonal s Nailloux.

Municipis.




Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388077" title="Cant de Tournefeuille" nonfiltered="4858" processed="4835" dbindex="149890">


El Cant de Tournefeuille s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Tolosa i compta amb 3 municipis i el cap cantonal s Tournefeuille.

Municipis.
 Tournefeuille;
 Cugnaux;
 Villeneuve-Tolosane;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388078" title="Cant de Verfulh" nonfiltered="4859" processed="4836" dbindex="149891">


El Cant de Verfeil s un cant francs del departament de l'Alta Garona, a la regi de Migdia-Pirineus. Est enquadrat al districte de Tolosa i compta amb 7 municipis i el cap cantonal s Verfeil.

Municipis.
 Verfeil;
 Bonrepos-Riquet;
 Gaur;
 Gragnague;
 Lavalette;
 Saint-Marcel-Paulel;
 Saint-Pierre;

Vegeu tamb.
Cantons de l'Alta Garona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388079" title="System V" nonfiltered="4860" processed="4837" dbindex="149892">
System V, abreviat comunment SysV i rarament System 5, fou una de les versions del sistema operatiu Unix. Va ser desenvolupada originalment per AT&T i llanada per primera vegada en 1983. Van ser alliberades quatre versions de System V , denominades Releases 1, 2, 3 i 4. System V Release 4, o SVR4, va ser la versi ms popular, i la font de varies caracterstiques comuns de Unix, tals com "SysV init scripts" (/etc/init.d), utilitzades pel control d'inici i apagat del sistema. El sistema tamb forma la base de SVID (de l'angls System V Interface Definition , Definici d'Interfcie de System V), un estndard que defineix com els sistemes System V han de treballar. L'altre de les dos majors ramificacions dels sistemes Unix s la distribuci de programari de Berkeley BSD.

El sistema d'inici System V controla l'arranc dels programes en l'instant d'inici de la mquina. Aqueste sistema d'inici s considerat per molts ms fcil d'usar, ms potent i flexible que el sistema d'inici BSD tradicional.



 Histric de versions .
 SVR1 .
SVR1 va ser la primera versi de System V (tamb anomenada System V.0 o System V Release 1, SVR1) , apareguda el 1983, basada en System III. Desenvolupada per AT&T's UNIX Support Group (USG), va estar basada amb Bell Labs internal USG UNIX 5.0. Inclou l'editor vi i les llibreries curses, ambds agafats de BSD. Tamb millora el rendiment mitjanant l'addici de buffers i inode. System V corria a mquines DEC VAX i PDP-11. Tamb afegeix suport per a la comunicaci entre processos utilitzant missatges, semfors, i memria compartida. Va funcionar en mquines DEC.

 SVR2 .
SVR2 en 1984 inclou millores en el nucli com memoria virtual paginada. El sistema operatiu Apple A/UX est basat en SVR2.
 SVR3 .
SVR3 en 1987 inclou millores en el sistema de fitxers i un nova API de xarxa. s la base de l'AIX de IBM
 SVR4 .
SVR4 va ser anunciat en 1988, s un desenvolupament conjunt d'ATT i Sun Microsystems. Solaris 2 (Sun OS 5) de Sun (presentat en 1992) est basat en SVR4. El mateix succeeix amb molts Unix comercials (HP, SGI, SCO...). Incorpora caracterstiques de BSD 4.3, Xenix i SunOS: 
De BSD: suport de TCP/IP, sockets, csh, ufs i suport per grups mltiples.
De SunOS: virtual file system, NFS, ONC RPC;
De Xenix: controladors i compatibilitat binaria amb equips x86;
Adems s'afegeixen moltes altres caracterstiques com ksh, millor internacionalitzaci, suport d'estndards (ANSI C, POSIX,...);

El sistema operatiu Amiga Unix est basat en SVR4. Tamb va haver-hi una versi per Atari.

Posteriorment va haver-hi revisions menors de SVR4:
SVR4MP: versi amb suport multiprocessador. Utilitzat per Unisys, ICL i NCR;
SVR4.1: afegeix entrada/sortida asncrona ;
SVR4.2 (1992): afegeix ACL, i mduls de nucli carregables, entre altres. s la base d'UnixWare de Univel;
SVR4.2MP (1993): versi multiprocessador de 4.2 utilitzat per Unixware 2 en 1995;

 SVR5 .
SVR5 utilitzat exclusivament per SCO en UnixWare 7 i SCO OpenServer 6

 Bibliografia .
 Bach (1986). "The Design of the UNIX Operating System". Prentice Hall. ISBN 0-13-201799-7. ;
 Goodheart, Berny; James Cox (1994). "The Magic Garden Explained. The internals of UNIX System V Release 4: an open systems design". Prentice Hall. ISBN 0-13-098138-9. ;


 Vegeu tamb .
Informtica;
Unix;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388080" title="Guerra Civil Grega" nonfiltered="4861" processed="4838" dbindex="149893">

La Guerra Civil Grega (en grec:E        va ser un conflicte blic mantingut entre els anys 1946 i 1949 entre les forces governamentals gregues de centre dreta (amb l'ajut del Regne Unit i els Estats Units) i l'Exrcit democrtic de Grcia (comunista). Es considera com el primer conflicte armat de la Guerra Freda. 

Les forces governamentals agrupaven a 150.000 soldats i les dels comunistes a 50.000.

Hi va haver unsa 20.000 morts i uns 40.000 ferits. El pas va quedar arrassat i un mili de persones van haver-se de reubicar temporalment 

La primera fase (preparativa de la guerra civil) va transcrrer en els anys 1942 1944, durant l'Ocupaci. Amb el govern grec encara a l'exili incapa de controlar la situaci al pas i amb diversos grups poltics intentant de fer-se amb el poder com a principal d'ells hi havia el Front Nacional d'Alliberament (EAM), controlat pels comunistes. A la tardor de 1943 van comenar espordics encontres armats entre EAM i altres grups de la resistncia que continuaren fins la primavera de 1944 quan aquests grups van arribar a un acord formant-se un govern nacional que incloa ministres de l'EAM. 

La segona fase va ocrrer el desembre de 1944, desprs que el pas fos alliberat del nazisme. L'EAM amb el control militar de la majoria de Grcia va intentar de fer-se amb Atenes. La desfeta de l'EAM va significar la fi de la seva influncia.

En la tercera fase (1946 1949), les forces de la guerilla controlades pel Partit Comunista Grec recolzat pels nous paisos socialistes (Albnia, Iugoslvia i Bulgria) i la URSS van lluitar contre el govern de Grcia que era reconegut internacionalment i que va ser format per unes eleccions (l'any 1946) boicotejades pel Partit Comunista Grec. Malgrat les inicials fallades de les forces governamentals aquestes van guanyar la guerra.

La victria final de les forces governamentals que van ser ajudades per occident va portar a Grcia a ser membre de l'OTAN l'anticomunisme grec a conseqncia de la guerra civil tamb va fer que de 1967 a 1974 s'hi installs un rgim militar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388083" title="Lagraulet-Saint-Nicolas" nonfiltered="4862" processed="4839" dbindex="149894">


Lagraulet-Saint-Nicolas s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388087" title="Unix System V" nonfiltered="4863" processed="4840" dbindex="149895">
REDIRECTSystem V;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388088" title="Baykara" nonfiltered="4864" processed="4841" dbindex="149896">
Baykara o Bakara Baikara (1392/1393-1417/1417 o 1423) fou un princep timrida, net de Tamerl i fill d'Umar Shayk (que va morir el 1391, abans que Timur).

A la mort del seu avi el febrer del 1405 tenia 12 anys i sembla que va rebre el govern de Balkh fins el 1414 quan va rebre de Shahrukh (1405-1447) els feus de Luristan, Hamadan, Nihawand i Burudjird. El 1415 es va revoltar contra el seu germ Iskandar (+1424) i va ocupar temporalment Shiraz per fou derrotat per Shahrukh que finalment el va perdonar i el va enviar al prncep Kaydu ibn Pir Muhammad a Kandahar i Garmsir; all va intentar una revoluci (1416) i fou fet presoner per Kaydu (1416/1417) per Shahrukh el va perdonar per segona vegada i segons una versi el va deixar marxar a l'ndia on ja no se'n torna a parlar; segons un altre relat fou enviat a Samarcanda on fou assassinat per instigaci d'Ulug Beg (sult a Samarcanda 1409-1449); i un tercer relat el fa morir a la mateixa cort de Shahrukh a Herat. La data de la seva mort s situa entre el 1417 i el 1423.

Un net seu, Baykara Mirza, fill de Ghiyath al-Din Mansur i germ de Sultan Husayn (1459-1506), fou per un temps governador de Balkh.

 Bibliografia .
L. Bouvat, L'empire mongol (2e phase), Pars 1927.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388091" title="Copa de la CERS 2008-2009" nonfiltered="4865" processed="4842" dbindex="149897">

La vint-i-novena edici de la Copa de la CERS, s'inici el 18 d'octubre de 2008 i finalitz el 18 d'abril de 2009.

Llegenda.


Ronda preliminar.


Octaus de final.


Quarts de final.


Final four.


Semifinals.




Final.


Enllaos externs.
   Web oficial de la CERH - Copa de la CERS;
  Web oficial de la CERS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388092" title="Caraman" nonfiltered="4866" processed="4843" dbindex="149898">


Caraman s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388093" title="Sgreville" nonfiltered="4867" processed="4844" dbindex="149899">


Sgreville s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388094" title="Vacquiers" nonfiltered="4868" processed="4845" dbindex="149900">


Vacquiers s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388095" title="Lantar" nonfiltered="4869" processed="4846" dbindex="149901">


Lanta (en occit Lantar) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388096" title="Prserville" nonfiltered="4870" processed="4847" dbindex="149902">


Prserville (en occit Prserville) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388097" title="Bazus" nonfiltered="4871" processed="4848" dbindex="149903">


Bazus (en occit Bazus) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388098" title="Montgiscard" nonfiltered="4872" processed="4849" dbindex="149904">


Montgiscard (en occit Montgiscard) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388099" title="Saint-Flix-Lauragais" nonfiltered="4873" processed="4850" dbindex="149905">


Saint-Flix-Lauragais (en occit Saint-Flix-Lauragais) s un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388100" title="Alicudi" nonfiltered="4874" processed="4851" dbindex="149906">

Alicudi s la ms occidental i de les illes Elies. Amb una poblaci d'unes 100 persones, anomenades arcudari, en una superfcie de 5,2 km, s l'illa menys habitada de l'arxiplag. Pertany al municipi de Lipari, dins la provncia de Messina.

Antigament es coneixia amb el nom d'Ericusa, ja que estava poblada de brucs (erica en llat).

Est situada a l'oest de l'illa de Filicudi, a 3832'N 1424'E. L'altitud principal s el Filo dell'Arpa, un volc apagat, quasi perfectament circular, de 5 km, amb pendents escarpats, que en constitueix la part emergida, des dels 1.500 m de profunditat del fons mar fins als 675 m sobre el nivell del mar. s habitada noms al vessant oriental, el que baixa de manera menys pronunciada cap a mar, en forma de diversos nuclis esparsos de cases: Alicudi Porto (on atraquen els vaixells que uneixen l'illa amb Lipari, Filicudi, Salina i Siclia), Tonna, San Bartolo (amb l'esglsia homnima, dedicada a sant Bartomeu, patr de l'arxiplag), Pianicello i Sgurbio. Va arribar a tenir una poblaci d'uns 600 habitants cap a la dcada del 1940, reduts al nombre actual a causa de l'emigraci, principalment a Austrlia. No hi ha carreteres, noms camins per a animals de bast.

La seva natura volcnica fa que tingui una terra molt frtil. A Alicudi hi ha conreus en terrasses i bancals a les faldes del volc, amb oliveres, vinyes i tperes. A diferncia dels temps antics, en qu la presncia de pirates no la feia rendible, avui dia la pesca s tamb una font econmica important, i sobretot el turisme, si b no tant com a la resta de l'arxiplag.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388102" title="Baylakan" nonfiltered="4875" processed="4852" dbindex="149907">
Baylakan (armeni Phaitakaran o Paytakaran o Phadagaran) s una ciutat de l'Azerbaidjan, moderna Beylagan (tamb apareix com Beyl qan, Beylqan, Bejlagan, Beilagan, Jdanov, Zhdanov, danovsk, i Zhdanovsk, rus          ), capital del districte de Beylagan. El nom Zhdanov (      ) el va portar durant l'era sovitica pel poltic stalinista Andrei Zhdanov pero el 1991 va recuperar el seu nom tradicional. Est situada al triangle entre els rius Kura i Aras i el seu nom podria derivar segons Moiss de Khoren del persa Payda-gharan (          ,  Lloc de Payda), i l'hauria fundat el rei sassnida Kobad I (488-497) a la regi que portava el mateix nom. Per la seva histria vegeu Phaitakaran.

Al comenament del califat d'Uthman es van sotmetre als rabs les principals ciutats d'Arran i entre elles Paytakaran, en endavant anomenada Baylakan. El 730 fou teatre de lluites entre rabs i khzars durant la segona guerra khzar, i el general musulm Said ibn Amr al-Harashi hi va obtenir una important victria. Entre el 731 i el 744 sota el govern a Arran de Merwan ben Muhammad (que fou desprs el darrer califa omeia) els khzars foren rebutjats definitivament. Es coneixen monedes emeses a Bardaa i Baylakan entre el 762 i el 840. Al segle IX s'hi establiren els paulicians expulsats de Tefrcia, sota protecci dels rabs; els paulicians foren coneguts com baylikani.

El 1075 els shadddides que governaven Arran foren eliminats pels seljcides. Alp Arslan va nomenar governador al general Sawtakin, i les tribus turques es van establir a la regi i la capital, que era a Bardaa, es va desplaar a Baylakan fins el 1221 en qu fou destruda pels mongols desprs d'un setge.  .  Al segle XII i comenament del XIII dominaren la regi els ildegzides.

Tamerl  va passar per la ciutat el hivern del 1403 al 1404, i la va destruir per desprs la va fer restaurar. Tot el territori entre Baylakan i Trebisonda fou donat en feu al prncep Khalil Mirza. Ms tard la ciutat va quedar deserta i les seves runes es diuen avui dia Oren-kala al costat del llogaret de Kabirli village i a 22 km de la moderna ciutat.

 References .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388114" title="Puig Cervers" nonfiltered="4876" processed="4853" dbindex="149908">

El Puig Cervers s una muntanya de 2.208 metres que es troba entre els municipis de Vilallonga de Ter i de Pardines a la comarca del Ripolls.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388115" title="Serra de Mont-roig" nonfiltered="4877" processed="4854" dbindex="149909">
La Serra de Mont-roig s una serra situada als municipis de Vilallonga de Ter i Pardines (Ripolls), que t com a elevaci mxima els 2.208,3 metres del Puig Cervers.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388116" title="EPSG" nonfiltered="4878" processed="4855" dbindex="149910">
La European Petroleum Survey Group o EPSG (1986   2005) era una organitzaci cientfica amb lligams amb la indstria del petroli europea. Estava formada per especialistes que treballaven en geodsia, agrimensura i cartografia aplicada, relacionada amb la recerca de petroli. La EPSG recopil i difongu el conjunt de parmetres geodtics EPSG, una base de dades ampliament usada d'ellipsoides terrestres, dtums, sistemes de coordenades, projeccions, unitats de mesura, etc. L'any 2005 la EPSG transpass les seues tasques a la recent formada OGP (International Association of Oil and Gas Producers Surveying and Positioning committee).

El conjunt de parmetres geodtics segueix coneixent-se amb el nom de EPSG, s accessible mitjanant la web i publicat per l'OGP en el format de base de dades Microsoft Access. La estructura de la base de dades s compatible amb l'estndard ISO 19111. La base de dades s'actualitza amb versions intermitges tres o quatre vegades a l'any.

Les taules de l'EPSG defineixen identificadors numrics (codi EPSG) per a moltes projeccions d's com, i n'associen projeccions o metadades de coordinades (com les unitats de mesura, o el meridi central) per a cada identificador. Tamb defineix transformacions i conversions que permeten canviar les coordenades d'un Sistema de Coordenades de Referncia (SCR) a un altre SCR. Les transformacions i conversions es coneixen com a  operacions de coordenades .

Els codis EPSG es poden usar per a identificar el Sistema de Coordenades de Referncia (CRS) de les coordenades emprades en un conjunt de dades en format GML (Geography Markup Language). Tamb es poden usar per a demanar una projecci a un servei web de mapes (WMS).

EPSG:4326.
El codi EPSG:4326 n's un de fora com, fa referncia al datum WGS84, elliposoide que s'usa en l'actualitat per a representar de manera global la terra com  parell de coordenades en graus (latitud, longitud) amb Greenwich com a meridi central.

Referncies.


Enllaos externs.
Web de la EPSG;
EPSG Geodetic Parameter online Registry;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388119" title="Estimaci de moviment" nonfiltered="4879" processed="4856" dbindex="149911">
Entenem estimaci de moviment com el procs a partir del qual obtenim els vectors de moviment (VM) de cada macrobloc (MB) de la imatge a codificar respecte una (o ms) imatges de referncia.
L estimaci de moviment s una part molt important del procs de codificaci de vdeo i s utilitza en estndards i cdecs tan populars com la famlia de MPEG s (MPEG-1, MPEG-2, MPEG-4), l ltim H.264/MPEG-4 AVC o el software lliure Theora.

Introducci.
La codificaci de vdeo pretn representar seqncies d imatges amb el menor nmero de bits possible. Per aix, els mtodes de codificaci de vdeo apliquen tant codificaci Intraimatge com Interimatge. Amb el primer tipus s intenta eliminar la redundncia espacial dins de cada quadre (frame), mentre que amb la codificaci Inter explotem la redundncia temporal de la seqncia a codificar. L estimaci i compensaci de moviment sn els mtodes que permeten aquest tipus de codificaci.

La imatge es divideix en blocs (sovint quadrats d uns quants pxels, per exemple 4x4) i aquests s agrupen formant MB. Com hem dit l estimaci de moviment ens permet obtenir els VM de cada MB. L'aplicaci d'aquests vectors per crear la nova imatge (imatge compensada) s'anomena compensaci de moviment que, juntament amb el clcul de la imatge error entre la imatge compensada i la imatge original que volem codificar, s el que, en la gran majoria de cdecs, s envia al descodificador.

L estimaci de moviment s un procs amb una alta complexitat de clcul i sovint representa 2/3 del cost computacional en la codificaci de vdeo. Com sempre, ens trobarem amb un comproms de  Rate-distorcion , s a dir temps de processat i mida fitxer envers qualitat del vdeo comprimit. Aix fa que, actualment, moltes de les investigacions dins el camp de la codificaci de vdeo es centrin en buscar algorismes que puguin realitzar ms eficientment l estimaci de moviment.

Backward vs. Forward.
s important diferenciar entre estimaci/compensaci Backward i estimaci/compensaci Forward, aix com entendre perqu els mtodes de compressi de vdeo fan servir el primer cas. Aquesta classificaci diferencia en quina de les dues imatges (referncia i a codificar) es defineixen els MB dels quals volem buscar els vectors de moviment que els corresponen.

Parlarem d estimaci Forward si  dibuixem  els MB en la imatge referncia. Calculem els VM a partir de la imatge referncia. Per a cada MB de la imatge referncia busquem on ha anat a parar en la imatge actual (a codificar) i, a partir de la nova posici, extraiem els VM. Pot ser que alguns MB, o pxels, de la imatge referncia no apareguin en la original i que per tant identifiquem una mateixa zona de la imatge a codificar com la ms semblant a ms d un MB de la imatge referncia (1). Per generar la imatge compensada agafarem cada MB de la de referncia i el col locarem en la nova posici que li correspon segons els VM que hem calculat. Si ens trobem amb (1) alguns pxels de la imatge compensada0 es sobreescriuran i d altres quedaran sense definir generant  forats . 

Aquest problema no passa si apliquem estimaci Backward, que defineix els MB en la imatge a codificar i busca on es trobaven (o es trobaran) en la de referncia.  Calculem els Vm a partir imatge actual. D aquesta manera, per a omplir cada MB de la imatge compensada anirem a buscar on es trobava en la imatge de referncia i en copiarem tots els pxels. Aqu l nic que fem s omplir MB segons els VM que hem trobat i per tant no hi haur cap pxel sense definir. s per aquesta ra que els estndards de codificaci de vdeo utilitzen l estimaci Backward i no pas la Forward.



Algorismes.

Els estndards de codificaci de vdeo defineixen com ha de ser el bitstream del senyal codificat, per no expliquen com s ha de fer per a generar-lo. Per tant, existeixen multitud de codificadors de cada estndard que competeixen entre s per a veure quin d ells s ms eficient. 

Hi ha diferents algorismes pel clcul dels VM , com hem explicat s est investigant molt sobre aix. Diferenciem entre mtodes de cerca exhaustiva i mtodes parcials, que estalvien temps de processat a canvi d introduir ms prdues en la seqncia final.

Block Matching.

Block matching s el mtode ms utilitzat perqu s el ms fcil d implementar i el que aconsegueix una major qualitat. Per tal de simplificar el problema, assumim:
 Moviment noms de translaci (canvi de posici);
 Il luminaci sense canvis;
 Imatge sense oclusions;

Es tracta de realitzar una cerca exhaustiva ( Full Search , FS) pxel a pxel de la zona (de dimensions iguals al MB) de la imatge referncia  ms semblant al MB que estem considerant. 

Hi ha diferents mtodes per trobar el MB ms semblant en la imatge referncia, per en general es tracta de buscar el mnim entra la suma de les diferncies entre tots els pxels de la imatge a codificar i de la de referncia dins el MB que estem considerant.
 
En funci de la diferncia entre la posici en la imatge actual i la posici en la imatge de referncia d un MB n extraiem els VM que li corresponen.

Aquesta operaci s tan costosa perqu si per cada MB es busqus per tota la imatge (de dimensions MxN i el MB BxB) es realitzarien: (N-B+1) (M-B+1) 2B operacions per a trobar els VM d un sol MB, la qual cosa s del tot inviable per a aplicacions a temps real. Per aix sempre s utilitza una finestra de recerca de dimensions 2Bx2B (el doble del MB) i noms es busca el MB dins d aquesta. D aquesta manera aconseguim reduir notablement el nombre d operacions, fins a (B+1) 2B, per a trobar els VM d un MB i a ms aconseguim que aquest procs no depengui de les dimensions de la imatge.

Direccions Continuades.
Aquest tipus de mtodes calculen les diferncies en menys punts. Hi ha una gran oferta d algorismes que milloren el cost computacional de l estimaci de moviment assumint que la funci error (SAD) s convexa i noms t un mnim relatiu dins la finestra de recerca. Amb aquesta simplificaci, que es compleix molt sovint, ja no cal que calculem la SAD de tots els pxels de la finestra, sin que comenarem en un pxel determinat, ens mirarem els del seu voltant i ens mourem pel gradient ms negatiu. La diferncia de qualitat entre la utilitzaci d aquests mtodes i la recerca exhaustiva s prcticament inapreciable. En funci de quin punt s el primer que calculem i quins ens mirem en cada iteraci, trobem els segents mtodes:

 Recerca en 3 passos (TSS);
 Recerca en 4 passos (4SS);
 Recerca en Diaman (DS);
 Recerca logartmica en 2D (TDL);
 Algorisme de recerca ortogonal (OSA);
 Recerca en espiral (SS)';



Distorsi Parcial.
Dins d aquest grup trobem els algorismes que redueixen el temps de processat a partir de calcular menys diferncies cada vegada que desplacem el MB en la imatge de referncia. La idea s que si, en algun moment del clcul de la SAD en una determinada posici, es supera el valor mnim de la SAD total calculada en una posici anterior, no cal que calculem ms diferncies i podem saltar al segent punt. La grcia d aquests mtodes s trobar una SAD mnima com ms aviat millor perqu com ms aviat trobem el mnim global en la nostre cerca, ms aviat podem descartar les SAD s parcials dels altres candidats.
Aquests mtodes poden introduir, o no, prdues en la seqncia generada, per aquestes prdues resulten inapreciables.

Recerca de Distorsi Parcial (PDS) (sense prdues);
Recerca de Distorsi Parcial Normalitzada (NPDS) (amb prdues);
Recerca de Distorsi Parcial basada en transformada Hadamard (HPDS) (sense prdues);

Aproximaci Multiresoluci.
Una altra manera d estalviar temps s fer l estimaci de moviment delmant primer les dues imatges. D aquesta manera tant la mida del MB, com la de la finestra s hauran redut. Haurem de buscar en menys punts. A l hora de fer la compensaci, per, s que utilitzarem les imatges en les dimensions originals i els VM que utilitzarem seran els obtinguts en l estimaci, per escalats. D Aquesta manera aconseguim reduir el temps de processat a canvi de patir una prdua de qualitat, que pot resultar important, en la imatge processada, prpia de qualsevol procs de delmaci-interpolaci.


Enllaos.

Pgina Web oficial de l'IEEE;
Publicacions recents de l'IEEE;
Pgina Web oficial del MPEG;
Pgina Web oficial de la ITU;

Altres entrades inters.
Block matching;
Compensaci de moviment;
Cdec de vdeo;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388121" title="Puig de la Devesa" nonfiltered="4880" processed="4857" dbindex="149912">

El Puig de la Devesa s una muntanya de 1.091 metres que es troba entre els municipis de Campdevnol i de Ripoll a la comarca del Ripolls.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388122" title="Puig Duran" nonfiltered="4881" processed="4858" dbindex="149913">

El Puig Duran s una muntanya de 1.019 metres que es troba al municipi de Ripoll a la comarca del Ripolls.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388124" title="Serrat de l'Aur" nonfiltered="4882" processed="4859" dbindex="149914">
El Serrat de l'Aur s una serra situada als municipis de Campdevnol i les Llosses (Ripolls), amb una elevaci mxima de 1.133,2 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388127" title="Serrat de la Guilla" nonfiltered="4883" processed="4860" dbindex="149915">
El Serrat de la Guilla s una serra situada al municipi de Pardines (Ripolls).
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388128" title="Belen" nonfiltered="4884" processed="4861" dbindex="149916">
Belen (Baylan) s una vila de Turquia a la carretera entre Iskenderun i Alep a les muntanyes del Amanus (Elma Dagh). s capital del districte de Belen o Baylan.

Sota domini musulm a partir del segle VII, no tenia quasi b importncia, i la capital de la comarca era Baghras; el congost de Baylan form part a partir del comenament del segle IX del territori dels Awasim i va portar diversos noms com Akabat al-nisa, Madik Baghras, Bab-i Iskandarun i Baghras Beli.

Va passar als otomans el 1516 i el 1552/1553 el sult otom Solim hi va construir una mesquita i altres edificacions. Va rebre el nom de Baylan o Belen. Fou capalera d'un kada (districte) de l'eyalat d'Alep. Es va desenvolupar especialment sota el paix d'Adana Abd al-Rahman (1769-1770). La seva fama principal deriva de la batalla lliurada al congost, prop de la vila, el juliol de 1832, en que els otomans foren derrotats pels egipcis d'Ibrahim Pasha. Modernament fou capital d'una nahiye del kaza d'Iskenderun al vilayat d'Hayat. Va estar sota control frances del 1919 al 1939. El 1940 la seva poblaci era de 1153 habitants i tota la nahiye 5.373. El 2000 la poblaci era de 28.000 habitants.

 Bibliografia .
V. Cuinet, La Turquia d'Asie, Pars 1891.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388129" title="Puig de la Batalla" nonfiltered="4885" processed="4862" dbindex="149917">

El Puig de la Batalla s una muntanya de 1.0529 metres que es troba al municipi de Campdevnol a la comarca del Ripolls.

Al cim podem trobar-hi un vrtex geodsic (referncia 289085001).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388131" title="Aritz Aduriz Zubeldia" nonfiltered="4886" processed="4863" dbindex="149918">

Aritz Aduriz Zubeldia (nascut l'11 de febrer de 1981 a Sant Sebasti) s un futbolista que juga actualment al RCD Mallorca.


 Enlaces externos .
RCDM > Jugadors d'ahir i d'avui: Aritz Aduriz (Biografia);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388132" title="Baynun" nonfiltered="4887" processed="4864" dbindex="149919">
Baynun s una antiga ciutat i fortalesa del Iemen, prop de la moderna Hayawa.

La llegenda diu que fou fundada pel rei Salom junt amb Ghumdan i Salhin, fortaleses de Sana i Marib. s famosa pels dos tnels excavats a la roca. Hi va residir el rei himiarita Asab Tubba o Abikarib Asab (vers 385-420) que residia alternativament tamb a Zafar. Fou destruda pels abissinis el 525.

 Bibliografia .
C. Conti, Storia d'Etiopia


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388135" title="Scarus altipinnis" nonfiltered="4888" processed="4865" dbindex="149920">

Scarus altipinnis  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 60 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Illes Ryukyu fins a les Illes de la Lnia, el sud del Jap i Micronsia.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bellwood, D.R. 2001: Family Scaridae. In: Carpenter & Niem 2001. Species identification guide for fishery purposes. Bony fishes part 4. 6: 3468-3492, Pls. VI-XIV. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Steindachner, F. 1879. ber einige neue und seltene Fisch-Arten aus den k. k. zoologischen Museum zu Wien, Stuttgart, und Warschau. Denkschr. Akad. Wiss. Viena, v. 41: 1-52, Pls. 1-9. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388137" title="Bayram Ali" nonfiltered="4889" processed="4866" dbindex="149922">
Bayram Ali s una antiga vila del Turkmenistan a 75 km a l'est de Merv, dins el districte de Merv. Hi passa molt proper el ferrocarril Transcaspi. La ciutat va existir fins al segle XVIII i estava poblada de perses. El seu nom derivava del prncep Bayram Ali Khan. Les runes cobreixen una superfcie aproximada de 50 km2.

Aquesta regi era part del domini personal privat del tsar, confiscat per la revoluci el 1917. Modernament, en perode sovitic, s'hi va establir una estaci de recerca agrcola i un escola tcnica agrcola. A la regi es cultiva la vinya i es practica la ramaderia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388140" title="Serrat de Sant Pere (Llanars)" nonfiltered="4890" processed="4867" dbindex="149923">

El Serrat de Sant Pere s una serra situada als municipis de Llanars i Vilallonga de Ter (Ripolls), amb una elevaci mxima de 1.133,2 metres.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388141" title="Puig de les Agudes" nonfiltered="4891" processed="4868" dbindex="149924">

El Puig de les Agudes s una muntanya de 1.976 metres que es troba entre els municipis de Llanars, Setcases i Vilallonga de Ter a la comarca del Ripolls.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388142" title="Tur del Serrat dels Plans" nonfiltered="4892" processed="4869" dbindex="149925">

El Tur del Serrat dels Plans s una muntanya de 1.351 metres que es troba al municipi de Llanars a la comarca del Ripolls.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388145" title="Romeria" nonfiltered="4893" processed="4870" dbindex="149926">
Els aplecs i les romeries sn festes d origen religis, moltes d elles de caire votat mantingudes principalment per la vessant social i sempre amb un fort component territorial. En el cas dels aplecs la gent es retroba, en una data concreta, en un paratge a l entorn d una ermita o un santuari, en general isolats, dedicats al sant o a la Mare de Du a qui est dedicat aplec. La gent que s hi troba, potser per nica vegada a l any, sovint prov de poblacions diferents. Al marge de les cerimnies religioses, els jocs, les danses i sobretot l pat, ms o menys comunitari, refermen els lligams dels assistents i converteixen l aplec en una festa ldica i social.

Les romeries tenen el mateix sentit votiu que els aplecs, amb la diferncia que la gent prov habitualment d una poblaci i es troba en aquella data per fer cam juntament. Els romiatges acostumen a tenir anada i tornada. El trajecte en com s el ms important, i l aplec al lloc objecte de la romeria esdev una conseqncia lgica, mentre que el final de la romeria s l arribada, ja de retorn a la poblaci. Aquest s el moment que acostuma a ser ms emotiu, com a la Romeria de Sant Francisco que fa la gent de la Fatarella el primer dissabte desprs de Pasqua Florida, que comena a les sis del mat i no es torna al poble fins que s ha fet fosc.

Cal fer esment tamb de les romeries que moltes poblacions fan a Montserrat. Els de les comarques venes fan el trajecte a peu fins el monestir, des de la poblaci mateix, mentre que d altres romeries que vnen de ms lluny deixen el mitj de transport al peu de la muntanya i ascendeixen a peu. Si b l origen de les romeries a Montserrat abraava el territori ms important i no s diferent de les que es feien a Nria, al Miracle o a Queralt, per citar-ne algunes, en aquest cas l anada a Montserrat t un sentit d ofrena a la patrona de Catalunya i pren una connotaci territorial d mbit nacional.

Com a trets generals, podrem diferenciar la romeria de l aplec a partir del seu sentit territorial. En l aplec els assistents poden tenir procedncies diferents i la trobada en un indret concret s el motiu central, com enuncia la mateixa paraula aplec. La romeria prov d una sola poblaci i, encara que diverses poblacions conflueixin en un mateix indret, hi van i retornen per itineraris diferents, de manera que comparteixen noms l aplec central. 

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388148" title="Bayram Ali Khan" nonfiltered="4894" processed="4871" dbindex="149927">
Bayram Ali Khan fou un khan o prncep de Merv (1783-1786) de la dinastia qadjar.

La seva nissaga governava a Merv des de el temps del safvida Abbas I el Gran. Bayram fou reputat com a guerrer valent i va lluitar contra Shah Murad Khan de Bukhar, guerra en la que va caure en una emboscada i va resultar mort. El seu fill segon, Muhammad Karim, el va succeir a Merv mentre el fill gran Muhammad Husayn es va dedicar als estudis a Mashad i fou conegut com el Plat de la seva poca.

Vegeu tamb Bayram Ali

 Bibliografia .
Mir Abd al-Karin al-Bukhari, Histoire de l'Asie Centrale, Pars 1876;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388161" title="Festival Internacional de Cinema de Vencia" nonfiltered="4895" processed="4872" dbindex="149928">

El Festival internacional de cinema de Vencia (Mostra internazionale d'arte cinematografica di Venezia)  s un festival de cinema que es desenvolupa anualment a Vencia, habitualment entre finals d'agost i principis  de setembre, a l'histric Palau del cinema de Vencia, al lungomare Marconi, al Lido de Vencia. s el festival cinematogrfic ms antic del mn : la primera edici va tenir lloc el 1932. 

Havent arribat el 2006 a la seva seixanta-tresena edici, la manifestaci s'inscriu en el marc de l'organitzaci ms mplia de la Biennal de Vencia, festival cultural d'art contemporani, que inclou la secci de cinema. La primera edici de la Mostra es va desenvolupar  en el marc de la XVIII Bienal. Des de 2004, les pellcules sn presentades a la Mostra en tres seccions : en competici, fora de competici i Horitzons. 

El premi principal en competici s el Lle d'Or, que deu el seu nom al smbol de la ciutat (el lle de la Baslica San Marco). s considerat com un dels ms importants des del punt de vista de la crtica cinematogrfica, com els concedits en els dos altres grans festivals de cinema europeus, la Palma d'Or del Festival de Cannes i el s d'Or de la Berlinale. Sovint aquest premis sn de tendncia oposada als Oscars americans que tenen lloc habitualment a la primavera. 

Histria.

 Els anys 30 .
 La primera Mostra .
Nascuda en els anys 1930, la primera Mostra de Vencia, denominada Primera Esposizione Internazionale d'Arte Cinematografica (Primera Exposici internacional d'art cinematogrfic) va tenir lloc del 6 d agost al 21 d agost de 1932. El festival neix d'una idea del president de la Biennal de Vencia, el comte Giuseppe Volpi di Misurata, de l'escultor Antonio Maraini, secretari general, i de Luciano De Feo, el secretari general de l Istituto internazionale per il cinema educativo (Institut internacional per al cinema educatiu), emanaci de la Societat de Nacions, la seu de la qual es trobava a Roma, d'acord amb la idea d'organitzar el festival en la ciutat de la llacuna, i qui va ser el primer director i seleccionador. 

La Mostra, considerada com la primera manifestaci internacional d'aquest tipus, rep un suport important de part de les autoritats. La primera edici es desenvolupa a la terrassa de l'Hotel Excelsior del Lido de Vencia. No es tracta encara d'una competici. Els ttols sn simplement presentats al pblic. Malgrat aix, les pellcules projectades s'han convertit en verdaders clssics de la histria del cinema : algunes sn encara vives en la memria : Forbidden del realitzador americ Frank Capra, Grand Hotel de Edmund Goulding, El Campi de King Vidor, el primer i inimitable Frankenstein de James Whale, The Devil to Pay! de George Fitzmaurice, Gli Uomini, che mascalzoni ! de Mario Camerini i Visca la llibertat de Ren Clair i altres obres de grans escengrafs com Raoul Walsh, Ernst Lubitsch, Nikola Ekk, Howard Hawks, Maurice Tourneur o Anatole Litvak.

Les estrelles d'aquest primer festival sn les actrius, apareixent sobre gran pantalla a travs de les pellcules projectades, que garanteixen a la Mostra  un xit encara ms gran de l esperat i atreuen a les sales ms de 25.000 espectadors. Sn les estrelles de l'poca : Greta Garbo, Clark Gable, Fredric March, Wallace Beery, Norma Shearer, James Cagney, Ronald Colman, Loretta Young, John Barrymore, Joan Crawford, sense oblidar la glria italiana Vittorio De Sica i el gran Boris Karloff, que va entrar en la histria pel seu paper de monstre en el primer Frankenstein. 

La primera pellcula de la histria de la Mostra es va projectar el vespre del 6 d agost de 1932 : es tracta del Dr. Jekyll i el Sr. Hyde de Rouben Mamoulian ; desprs de la pellcula  es va donar un gran ball als salons de l'Excelsior. La primera pellcula italiana Gli Uomini, che mascalzoni !  de Camerini, s va presentar el vespre de l 11 d agost de 1932 

En absncia d'un jurat i de l'adjudicaci de premis oficials,  que no seran introduts sin ms tard, un referndum extern al comit organitzador, presidit per Attilio Fontana de l ICE (Institut de comer exterior), organitzat entre el pblic assistent a la manifestaci, decreta millor director el sovitic Nikola Ekk per la pellcula Putyovka v zhizn , mentre la pellcula Visca la llibertat de Ren Clair  s escollida com la ms divertida ; Helen Hayes s designada millor actriu, i Fredric March millor actor. La pellcula ms emocionant  The Sin of Madelon Claudet d Edgar Selwyn. 

 Les edicions segents .
La segona edici es desenvolupa dos anys ms tard, del 1 d'agost al 20 d'agost de 1934. De manera inicial, en efecte, el festival estava indissolublement vinculat a la Biennal de Vencia i en respectava la periodicitat. L'experincia de la primera edici comporta immediatament una important innovaci : ser la primera edici competitiva. Els pasos en llia amb almenys un representant sn 19. Ms de 300 periodistes van ser acreditats per assistir a les projeccions. La Copa Mussolini per a la millor pellcula estrangera i per a la millor pellcula italiana s instituda per no existeix encara un verdader jurat. s la presidncia de la Biennal que, amb l'opini d'experts per tamb del pblic i d'acord amb l'Institut internacional per al cinema educatiu de Luciano de Feo, igualment director de la Mostra, atorga els premis als llorejats 


A ms a ms de la Copa Mussolini, sn atribudes les Grans Medalles d'or de l'Associaci nacional feixista de l'espectacle i els premis per a les millors interpretacions. La millor actriu s la jove Katharine Hepburn, recompensada per a la seva interpretaci a Little Women  de George Cukor. El premi de la millor pellcula estrangera s per Els homes d'Aran, de Robert Flaherty, un documental d'autor, gnere molt apreciat en aquell temps. Frank Capra s igualment de nou present amb una de les seves pellcules ms clebres, New York-Miami, amb Clark Gable i Myrna Loy. Des de la segona edici, la Mostra coneix el seu primer escndol : durant una seqncia dExtze, del realitzador txecoslovac Gustav Machaty, Hedwig Kiesler, coneguda llavors sota el nom de Hedy Lamarr, apareix sobre la gran pantalla en un nu integral. 
Des de la tercera edici de 1935, la Mostra  es fa anual, conseqncia del gran xit de pblic i crtica de les dues primeres edicions, sota la direcci de Ottavio Croze. Amb el creixement de la notorietat i del prestigi del festival, creix igualment el nombre d'obres i de pasos participants en el concurs. A partir d'aquesta edici i fins la postguerra, les pellcules sovitiques ja no participaran en la competici. El prestigis primer premi pels actors pren el nom de Copa Volpi, del nom del comte Giuseppe Volpi di Misurata, pare del festival. 

El festival presenta pellcules de gran qualitat : El delator de John Ford, The Devil Is a Woman de Josef von Sternberg, amb Marlene Dietrich, i el vencedor del premi per a la millor pellcula estrangera, Anna Karnine, de Clarence Brown, amb Greta Garbo, present per segona vegada al Lido de Vencia.

1936 s l'any d'una altra primera vegada, la del Jurat internacional. El prestigi de la manifestaci es consolida amb la presncia de pellcules de realitzadors importants com Frank Capra, John Ford, Mxim Ophls, Ren Clair, Josef von Sternberg, Marcel L'Herbier. El major xit pblic tanmateix s per  l'estrella italiana Amedeo Nazzari. 

D'edici en edici, les innovacions de la Mostra continuen : el 1937 s'inaugura el nou Palau del cinema de Vencia, obra de l'arquitecte Luigi Quagliata, construt en un temps rcord en estil modernista, en expansi en aquell temps. A part dels anys 1940 i 1948, el palau mai no va ser abandonat en tota la histria de la manifestaci.

Aquest nou lloc permet l'expansi del festival : el nombre de pasos partcipants i de pellcules acceptades augmenta. Aquesta vegada, les llums de la rampa apunten cap a Marlene Dietrich. Bette Davis s'imposa igualment amb el pblic i s'emporta el premi de la millor actriu. La revelaci d'aquesta edici s el jove actor francs Jean Gabin, heroi de La Grande Illusion de Jean Renoir, llorejat amb el gran premi del jurat internacional. 

El 1938, la Mostra sofreix les pesades pressions poltiques del govern feixista. Els vencedors sn imposats al jurat internacional i les pellcules premiades sn el llargmetratge alemany Olympia  de Leni Riefenstahl i Luciano Serra pilota de Goffredo Alessandrini, clarament dues pellcules de propaganda, tot i que el primer s encara avui reconegut com a un dels mestres del cinema dels anys 1930.

Aquesta edici s tamb l'ltima en la qual el cinema americ, fins llavors sempre present de manera important, tant quantitativament com qualitativament, s present sobre el Lido. Se'n va amb un primer premi per a un dels millors llargmetratges d'animaci de Walt Disney, La Blancaneus i els set nans. 

1938 s tamb l'any de la primera gran retrospectiva, en la tradici de constant innovaci del festival, retrospectiu en aquest cas consagrat al cinema francs des dels orgens fins a 1933 : Visca la llibertat (1932) de Ren Clair, Un carnet de bal (1937) de Julien Duvivier, La Grande Illusion (1937) i La bstia humana (1939) de Jean Renoir, Quai des brumes (1938) i Le jour se lve (1939) de Marcel Carn.

 Els anys quaranta .

El final de la Segona Guerra mundial divideix el decenni el dos. Si des de  1938 les pressions poltiques falsegen els resultats i arrunen el festival, amb l'adveniment del conflicte la situaci degenera en tal punt que les edicions de 1940, 1941 i 1942, llavors considerades com no realitzades, es desenvolpen lluny del Lido de Vencia amb pocs pasos partcips i l'absolut monopoli de les obres i dels realitzadors que pertanyen a l eix Roma-Berln, en un clima ms propagandstic que artstic, representats amb estrelles italianes com Alida Valli, Assia Noris i Fosco Giachetti. 
Desprs d'aquest trist parntesi, la Mostra reprn plenament les activitats el 1946 amb la tornada de la pau, per les projeccions es desenvolupen aquesta vegada en el cinema San Marco, a causa del requeriment del Palau del cinema pels Aliats de la Segona Guerra mundial. El nou director Elio Zorzi, vol trobar la llibertat i el carcter internacional que havien suposat l'xit de la Mostra i ara destruda pels anys de guerra. L'edici de 1946 t lloc per primera vegada el mes de setembre en resposta als acords amb el nou Festival de Cannes.   

La caracterstica d'aquesta nova etapa es situa en l'important corrent del Neorealisme, un dels moviments ms significatius de la histria del cinema itali representat amb Pais (1946) de Roberto Rossellini, Il sole sorge ancora (1946) d'Aldo Vergano, Caccia tragica  (1947) de Giuseppe De Santis, Senza piet (1948) de Alberto Lattuada i La terra tremola (1948) de Luchino Visconti ; per malgrat el seu indiscutible valor i l'xit de pblic, les obres no obtenen el reconeixement de la crtica. 
La Mostra acull de nou grans directors internacionals : Orson Welles, Laurence Olivier, Fritz Lang, John Huston, Claude Autant-Lara, David Lean, Henri-Georges Clouzot, Jean Cocteau, Michael Powell i Emeric Pressburger, entre els presents en edicions anteriors, com Jean Renoir, Julien Duvivier o Marcel Carn. 

Amb el retorn a una situaci normal, tamb tornen a Vencia les grans icones del cinema mundial com Rita Hayworth, Joseph Cotten, Olivia de Havilland, tot i que la veritable estrella s l actriu romana Anna Magnani  premiada per la seva esplndida interpretaci a L'Onorevole Angelina de Luigi Zampa, amb la Copa Volpi a la millor interpretaci femenina a l edici de 1947.
El 1947, la Mostra  t lloc al Palau dels Ducs, en un marc nic i esplndid, acollint un rcord de 90.000 persones. Es tracta segurament d'una de les millors edicions de la histria del festival que veu finalment la tornada de les obres de la URSS i de les noves democrcies populars com Txecoslovquia que s'emporten el primer premi amb Sirna del cineasta Karel Stekly. 1947 veu igualment el restabliment del Jurat internacional per atribuir el la Gran premio internazionale di Venezia.
El 1949, sota la direcci del nou responsable Antonio Petrucci, la manifestaci torna definitivament al Palau del cinema de Vencia al Lido de Vencia. S institueix un nou premi : el Lle d'Or, guanyat per primera vegada per Manon de Henri-Georges Clouzot, i  destaca el comenament de Jacques Tati amb Jour de fte. 

 Els anys cinquanta .
En els anys 1950 la importncia de la Mostra s finalment reconeguda al nivell internacional. El festival coneix un perode de forta expansi i participa en l'afirmaci de noves escoles de cinema com les escoles japoneses i indies amb l'arribada dels ms importants realitzadors i estrelles.

Durant aquests anys, a la recerca de noves idees i de noves vies a recrrer, la manifestaci canvia diverses vegades de director : Antonio Petrucci (1949-1953), de nou Ottavio Croze (1954-1955), Floris Ammannati (1956-1959). 
Sn anys importants per al mn del cinema que sembla haver deixat definitivament darrere el fantasma de la guerra. La Mostra contribueix a influenciar les tendncies de l'poca. 

Vencia llana definitivament el cinema japons, que s imposa sobre l occidental grcies al Lle d'Or guanyat amb Rashmon del realitzador nip Akira Kurosawa el 1951, reforat set anys ms tard, el 1958, amb Muhomatsu no issho de Hiroshi Inagaki. Ugetsu monogatari  (1953), Sansh day (1954) de Kenji Mizoguchi i Shichinin no samurai (1954), de Kurosawa, guanyen el no menys prestigis segon premi, el Lle de Plata, mentre altres pellcules japoneses, no premiades, troben tanmateix un bon xit : Saikaku ichidai onna  (1952) de Kenji Mizoguchi i Biruma no tategoto (1956) de Kon Ichikawa. El mateix xit se l emporta el jove cinema indi, que s'imposa en el seu moment, emportant-se el 1957 el Lle d'Or amb Aparajito  de Satyajit Ray. 

L'escola d'Europa de l'Est, ja recompensada amb el Gran premi del jurat internacional obtingut el 1947 amb l'obra del txecoslovac Karel Stekly, Sirna, s imposa de nou grcies a la presncia de nous autors com Andrzej Wajda i Andrzej Munk.

Desprs de la gesta, en els anys 1940, de les primeres pellcules neorealistes, els anys 1950 marquen l'arribada a les pantalles del festival de dos dels ms grans i dels ms estimats realitzadors italians de la postguerra, Federico Fellini i Michelangelo Antonioni, consagrats per la seva presncia al Lido. En front dels grans mestres es presenta una srie de joves que pugen, promesa de noves cares en un panorama en plena expansi. Donaran vida al perode ms brillant del cinema itali en l'mbit internacional. El 1958 es presenten a Vencia Francesco Rosi, amb El dof, i sobretot Ermanno Olmi, amb la seva opera prima Il tempo si  fermato, de 1959. 

Malgrat la seva gran reputaci, el cinema itali no s premiat segons el seu prestigi, desencadenant animades polmiques. Dos episodis fan explotar les llargues discussions : el Lle d'Or no atribut a Luchino Visconti, ni el 1954 per a Senso, en benefici de la pellcula Romeo and Juliet de Renato Castellani, ni el 1960, per a Rocco i els seus germans, aquesta vegada en benefici d'una pellcula francesa Le passage du Rin de Andr Cayatte. El reconeixement li ser conferit el 1964, qual Sandra guanya finalment el premi cobejat. 
Rossellini], un altre autor important del cinema itali de l'poca, presenta igualment moltes de les seves pellcules en el transcurs del festival : 1950 s l'any dels Francesco, giullare di Dio i dStromboli terra di Dio. Dos anys ms tard, presenta Europa 51. 

Escndols a part, s el cinema europeu el que aconsegueix la part del lle. L'escola del vell continent s'imposa amb autors ja coneguts com el dans Carl Theodor Dreyer, recompensat amb el Lle d'Or per al seu Ordet (1955) i el suec Ingmar Bergman que, amb Ansiktet , guanya el Gran Premi del Jurat el 1959. 

Durant aquests anys Vencia pot finalment celebrar la tornada a la Mostra del cinema americ que es presenta amb nous escengrafs com Elia Kazan, Billy Wilder, Samuel Fuller o Robert Aldrich.

Les noves estrelles es fan conixer al Lido : el 1954 s el torn de Marlon Brando, amb la pellcula La llei del silenci, d'Elia Kazan, quatre anys ms tard, el 1958, Brigitte Bardot, protagonista de la pellcula En cas de desgrcia de Claude Autant-Lara monopolitza l'atenci, per les estrelles italianes, sobretot les estrelles femenines, tamb es fan conixer : Sophia Loren, llorejada de la Copa Volpi el 1958 per a la seva interpretaci a The Black Orchid de Martin Ritt, i Gina Lollobrigida, per tamb Alberto Sordi, Vittorio Gassman i Silvana Mangano, actors de la pellcula vencedora del Lle d'Or el 1959, La Grande Guerra de Mario Monicelli, i Giulietta Masina, llanada per la seva interpretaci de les pellcules de Federico Fellini.

 Els anys seixanta .

Els Anys 1960 registren un desenvolupament continu de la Mostra, fidel al recorregut artstic seguit abans de la guerra.

L'edici de 1960 s la ms discutida de la histria del festival, quan el Lle d'Or s negat a una extraordinria pellcula de Luchino Visconti, Rocco i els seus germans, i el jurat prefereix l'obra del francs Andr Cayatte, Le Passage du Rin. A la sala, el pblic xiula tota l'estona que dura la cerimnia dels premis i la projecci de la pellcula llorejada. s una segona gran desillusi per al realitzador, ja desaprovat el 1954 quan va presentar Senso. 

Al comenament del decenni, el festival s el promotor d'una profunda renovaci del cinema. Sn creades nombroses seccions per diversificar l'oferta i ampliar el camp d'acci. Importants pellcules, fins llavors mig desconegut, del cinema lliure angls, com Saturday Night and Sunday Morning (1961) de Karel Reisz, A Taste of Honey (1962) de Tony Richardson, o Billy Liar (1963) de John Schlesinger, mentre que la Nouvelle Vague francesa, present grcies a Jean-Luc Godard i Alain Resnais troba la seva plena consagraci. 

Alguns joves directors italians es presenten per la primera vegada davant el gran pblic : Pier Paolo Pasolini, Bernardo Bertolucci, Paolo Taviani i el seu germ Vittorio, Vittorio De Seta, Valerio Zurlini, Marco Ferreri, Florestano Vancini, Marco Bellocchio, Giuliano Montaldo, Tinto Brass, mentre d'altres realitzadors del calibre de Francesco Rosi, Ermanno Olmi i Gillo Pontecorvo confirmen les esperances dels seus comenaments en els Anys 1950.

Desprs de les polmiques de 1960, els premis segents sn incontestables i no sense valor : l'any segent el llorejat s L'anne dernire a Marienbad d Alain Resnais, i el 1962 el premi s atribut ex aequo a Valerio Zurlini i Andrej Tarkovskij, amb respectivament Cronaca familiare i La Infantesa d'Ivan. 

A partir de 1963, el vent de la novetat porta el professore Luigi Chiarini a la direcci de la Mostra, obrint una era que durar fins  el 1968. Durant els anys de la seva presidncia, Chiarini s'entesta a renovar l'esperit i les estructures del festival, apostant sobre una reorganitzaci de la base de tot el sistema. Durant sis anys, la Mostra adopta una lnia coherent, seguint rigorosos criteris de selecci de les obres a concurs, oposant-se a les obres ms mundanes, a les pressions poltiques i a la ingerncia de les cases de producci sempre ms exigents, preferint la qualitat artstica de les pellcules a la creixent comercialitzaci de la indstria del cinema. 

Un dels punts claus de la gesti de Chiarini s la contnua i indispensable confrontaci de les diferents generacions i de les escoles de realitzaci. Confirmats i  muntants , mestres i alumnes alternen a les pantalles del festival : Jean-Luc Godard, Carl Theodor Dreyer, Ingmar Bergman, Arthur Penn, Pier Paolo Pasolini, Robert Bresson, Akira Kurosawa, Roman Polanski, Franois Truffaut, Roberto Rossellini, Joseph Losey, Milos Forman, i Carmelo Bene, John Cassavetes, Alain Resnais, Luis Buuel, llorejat el 1967 del Lle d'Or amb Belle de jour, una pellcula molt menys de avantguarda que les del perode de la seva collaboraci amb Salvador Dal. 

El cinema itali s la verdadera marca de fbrica d'aquest perode de la Mostra grcia sobretot a l'ascens de noves estrelles com Claudia Cardinale, Marcello Mastroianni i Monica Vitti, per sobretot per l'excepcional srie de quatre victries consecutives del premi ms prestigis : 1963, Le mani sulla citt de Francesco Rosi, 1964, Il deserto rosso de Michelangelo Antonioni, 1965, Sandra, la tant esperada victria de Luchino Visconti i finalment, el 1966, La Batalla d'Alger de Gillo Pontecorvo. 

L'agitaci social i poltica de 1968 t  fortes repercussions sobre la Biennal de Vencia encara sota l'estatut de l'poca feixista, i per tant sobre el festival de la pellcula que en depn. Aquest experimenta llavors fortes i contnues discussions, conduint a una ruptura amb la tradici, volguda pel corrent de pensament de l'poca. De 1969 a 1979, la manifestaci es mant sense que els premis siguin atorgats, tornant aix a la no-competitivitat de la primera edici. El 1973, 1977 i 1978, la Mostra ni tan sols t lloc. El Lle d'Or torna el 1980, paradoxalment, o com per recuperar el retard, amb la victria ex aequo  de Louis Malle i John Cassavetes.

 Els anys setanta . 
Les deu edicions que es desenvolupen en els anys 1970, de 1969 a 1979 sn doncs no competitives, l'efecte de la contestaci del 1968 suposa l'abolici de la competici i per tant de l'adjudicaci dels premis. Els dos primers anys sn sota la direcci d'Ernesto Laura, direcci que passa de manera successiva a Gian Luigi Rondi i a Giacomo Gambetti. A ttol de compensaci parcial, s'estrenen noves seccions, ampliant l'oferta del festival.

Una important novetat s la introducci, el 1971, del Lle d'Or per a la carrera, del qual els primers receptors sn el realitzador americ John Ford, diverses vegades present al festival, i, l'any segent Charlie Chaplin, per a la seva obra d'home de cinema complet i eclctic. 1971 retarda un altre any la primera projecci d'una de les pellcules models de la Revoluci cultural xinesa  Hong se niang zi jun. 

El 1972 s'organitza en el centre histric de Vencia una manifestaci cinematogrfica parallela en contradicci oberta amb la Mostra oficial de la Biennal, les Jornades del cinema itali, sota l'gida de l'ANAC (Associaci nacional dels autors de cinema) i de l'AACI (Associaci dels autors de cinema italians), criticant asprament la nova direcci.

L'any segent, el director Gian Luigi Rondi, s obligat a  dimitir. Amb l'estatut de la Biennal encara bloquejat al Parlament, immutable des del perode feixista, totes les manifestacions vinculades a l'organitzaci sn suprimides, la Mostra  compresa. Les dues associacions d'autors italians agafen el relleu, organitzant de nou les Jornades del cinema itali que, tanmateix, no aconseguiran imposar-se i encara menys suplantar el festival oficial. 

La direcci passa aleshores a Giacomo Gambetti que la conserva entre 1974 i 1976 i pren una nova via, intentant canviar la imatge de la Mostra : homenatges, retrospectives, congrs, proposicions de noves pellcules, opcions de projeccions descentralitzades. El 1977, dins dels projectes de la Biennal desenvolupa una manifestaci consagrada completament al cinema d'Europa de l'Est, integrant-se dins del projecte de la fundaci sobre la dissidncia cultural.

L'any segent la Mostra no t lloc, una vegada ms.

Malgrat la discussi i el mal moment travessat tant per la Mostra com per la mateixa Biennal de Vencia, en els anys setanta les edicions es caracteritzen per obres que mostren forts signes d'un renaixement del cinema, com The Devils de Ken Russell, Sunday Bloody Sunday de John Schlesinger, o Warnung vor einer heiligen Nutte), l'ensim pellcula-escndol, de Rainer Werner Fassbinder, totes tres datades de 1971 ; el 1972 sn Brewster McCloud de Robert Altman, Die Angst des Tormannes beim Elfmeter de Wim Wenders, o Badlands de Terrence Malick. Tres anys ms tard 1976 s l'any de Novecento de Bernardo Bertolucci i de La Dernire Femme de Marco Ferreri.

Entre totes aquestes pellcules destaca l'obra mestra que Stanley Kubrick presenta al pblic del festival de la llacuna el 1972, A Clockwork Orange, amb Malcolm McDowell, una pellcula que fa discutir infalliblement i parlar d'ell. 
El renaixement tant esperat arriba el 1979, grcies al nou director Carlo Lizzani, decidit a rellanar la imatge i el valor que la Mostra havia perdut en el transcurs del precedent decenni. Aquesta edici s la que posa els fonaments que permetran recobrar el prestigi internacional, que trobar el seu apogeu en el decenni segent. Amb la seva experincia de director, Lizzani fa un gir histric que comena pel canvi del nom: un sobri Mostra Internazionale del Cinema , en lloc de Mostra Internazionale d'Arte Cinematografica, denominaci que el festival porta encara avui. 

Decidit a oferir una imatge ms moderna i viva de la Mostra, el nou director forma un comit d'experts per ajudar-lo a seleccionar les obres i a mantenir l'orientaci del festival. Entre els seus collaboradors figuren personalitats del mitj cultural de l'poca : Alberto Moravia, Roberto Escobar, Giovanni Grazzini, Enzo Scotto Lavina i Paolo Valmarana. Com adjunt i conseller ms proper, Lizzani porta a Vencia Enzo Ungari.

Una iniciativa interessant veu el dia i atreu un gran nombre d'estrelles i d'actors de renom en el  debat titulat Els anys 80 del cinema. Aquesta discussi obre el debat crtic sobre les noves tecnologies cinematogrfiques portades a l'escena per Star Wars episodi IV: Una nova esperana (1977) de George Lucas (no presentat a Vencia), d'una gran importncia en aquesta fase de transici de la cinematografia mundial i ocupant a poc a poc i fins ara un lloc fonamental.

 Els anys vuitanta .

El personatge emblemtic del renaixement de la Mostra s sens dubte Carlo Lizzani; director del festival entre 1979 i 1982, compleix brillantment amb la difcil tasca de tornar al festival el prestigi que mereix i que ha perdut en el transcurs del decenni precedent.

Parallelament a una selecci de pellcules sempre ms variada, el festival veu multiplicar-se les retrospectives que revisiten autors o moviments importants; acull nous esdeveniments consagrats a la investigaci ( Officina )  i a les pellcules de gran espectacle ( Mezzogiorno-Mezzanotte ). La primera pellcula del cicle d'Indiana Jones, A la recerca de l'arca perduda (1981), E.T. the extra-terrestrial (1982) de Steven Spielberg, el segon episodi de la trilogia de la La Guerra de les Galxies de George Lucas, Star Wars Episodi V: L'Imperi Contraataca, dirigit per Irvin Kershner (1980), Heaven's Gate de Michael Cimino (1982), la pellcula de terror Poltergeist de Tobe Hooper (1982), remake de velles glries o de pellcules excntriques sn programades successivament. Aquestes iniciatives, nascudes de la imaginaci del crtic Enzo Ungari, collaborador de Lizzani, constitueixen una frmula efica, que ser represa durant anys i no noms a Itlia.

El 1980, el festival torna a ser competitiu desprs d'una llarga travessia del desert. Un doble Lle d'Or s atribut als dos llorejats ex aequo , el francs Louis Malle amb Atlantic City, i l'americ John Cassavetes amb Gloria.  

Vencia juga un paper important en l'emergncia del nou cinema alemany : Margarethe Von Trotta, primera llorejada del Lle d'Or el 1981, sorprn el jurat amb Die Bleierne Zeit, mentre que Wim Wenders s'imposa l'any segent amb Der Stand der Dinge. La srie Berln Alexanderplatz de Rainer Werner Fassbinder obt un gran xit el 1980, per el 1982, quan Querelle, l'ltima pellcula i la ms polmica de Fassbinder s presentada a ttol pstum, no obt el primer premi, dividint el jurat i desencadenant vives polmiques.

Vencia juga un paper important en l'emergncia del nou cinema alemany : Margarethe Von Trotta, primera llorejada del Lle d'Or el 1981, sorprn el jurat amb Els Anys de plom, mentre que Wim Wenders s'imposa l'any segent amb L'Estat de les coses. La srie Berln Alexanderplatz de Rainer Werner Fassbinder obt un gran xit el 1980, per el 1982, quan Querelle, l'ltima pellcula i la ms polmica de Fassbinder s presentada a ttol pstum, no obt el primer premi, dividint el jurat i desencadenant vives polmiques.

La Mostra retroba la seva esplendor desprs del fosc parntesi dels anys 1960. Ho testimonia la capacitat del festival a distingir per primera vegada els realitzadors que s'imposaran de seguida com els grans autors del cinema contemporani : el jove Emir Kusturica, lorejat amb el Lle d'Or per la millor primera obra el 1981 amb Sje a li se Doli Bel i Peter Greenaway que presenta l'any segent The Draughtsman's Contract, la pellcula que assegura la seva notorietat. 
 
El cinema itali sembla ser en el punt d'enfrontar una mutaci generacional : la Mostra proposa pellcules de realitzadors quasi principiants com Nanni Moretti, Gianni Amelio, Marco Tullio Giordana, Franco Piavoli, Paolo Benvenuti.

El 1983 la direcci passa a les mans de Gian Luigi Rondi que no s'aparta de la lnia del seu predecessor. Llana les bases d'una millor organitzaci de la Mostra,  institucionalitzant els esdeveniments i donant lloc als mestres del cinema passat i present. 

El jurat internacional s d'ara endavant format noms per cineastes, afirmant la voluntat de Rondi de crear un festival d'autors, per autors. Els membres sn escollits entre els realitzadors que han emergit en el decenni mtic dels anys 1960, el primer d'ells Bernardo Bertolucci. Jean-Luc Godard amb Prnom Carmen, desprs el 1984 Krzysztof Zanussi amb The Year of the Quiet Sun, el 1985 Agns Varda amb Sans toit ni loi, el 1986 Eric Rohmer amb Le Rayon vert sn entre els llorejats.

Vencia acull durant aquests anys moltes grans pellcules, no premiades o simplement fora de concurs com Zelig de Woody Allen, E la nave va de Federico Fellini, Heimat de Edgar Reitz, el ciberpunk  Blade Runner de Ridley Scott, de 1983 i la mafia-movie Once upon a Time in America de Sergio Leone (1984).

El 1984 neix la Setmana internacional de la crtica, iniciativa espontnia, administrada pel Sindicat nacional dels crtics cinematogrfics italians i exclusivament consagrada a les primeres i segones obres.

L'escriptor i crtic de pellcules del diari rom Il Messaggero, Guglielmo Biraghi, ja director del Festival de Taormina esdev el 1987 el 14 director de la Mostra. Al llarg de les cinc edicions que seguiran, Biraghi es lliura a la cerca incessant d'autors nous i d'obres originals, que testimonien la seva passi pels viatges i les cultures diferents. La primera edici que dirigeix presenta en competici una pellcula ndia, libanesa, sussa, noruega, coreana i turca.  
En l edici de 1989 Biraghi presenta O Recado das Ilhas de Ruy Duarte de Carvalho, primera pellcula de Cap Verd presentada en un festival internacional.

La nova frmula, caracteritzada per un programa flexible i un ritme agafat, sedueix igualment els amants del festival que havien sostingut la candidatura de Biraghi i el gran pblic. La primera edici que es desenvolupa sota la seva direcci recompensa un veter, Louis Malle, per a Au revoir les enfants, al costat del qual es troben noves esperances com els realitzadors Carlo Mazzacurati i David Mamet, al costat de realitzadors confirmats,  les pellcules dels quals sn presentades fora de concurs, com The Untouchables de Brian De Palma o The Dead de John Huston. 

El 1988 la Mostra s'enriqueix de dues importants manifestacions noves, Horitzons i  Nits , aix com dels  Esdeveniments especials. s en aquest marc que desenvolupa la projecci de The Last Temptation of Christ, una de les pellcules ms polmiques de Martin Scorsese. Basat en els evangelis apcrifs, la pellcula crea escndol en els mitjans religiosos, sobretot als Estats Units i a Itlia, ja abans de la seva projecci a Vencia. La pellcula s projectada de manera normal, per en un Palau del cinema vigilat com un bnquer i la conferncia de premsa en el transcurs de la qual el realitzador exposa la seva problemtica s de gom a gom, per sense incidents. 

No sn aquestes les niques qualitats d'aquesta edici de 1988, que t tamb el mrit de descobrir el talent de l'espanyol Pedro Almodvar i de presentar al mn un dels majors xits cmics de la histria, A Fish Called Wanda de Charles Crichton, per tamb Who Framed Roger Rabbit, esplndid mix d'interpretaci i d'animaci signat per Robert Zemeckis. El Lle d'Or s guanyat per La Leggenda del santo bevitore de Ermanno Olmi.

1989 veu el triomf de Krzysztof Kielowski i dels seus Deu manaments : projectats al ritme d'un per dia, les pellcules monopolitzen l inters de la premsa, italiana i estrangera, com del pblic. Al costat de Kieslowski, Nanni Moretti apareix tamb sota els focus dels projectors, amb la polmica Palombella rossa, exclosa de la competici oficial, per presentada en el marc de la setmana de la crtica on recull opinions ms aviat positives, tot i que no les crtiques no manquen.

El tercer captol de la saga d Indiana Jones, Indiana Jones i l'ltima croada, signat per Steven Spielberg, recull un gran xit, degut sobretot al talent dels dos actors principals Harrison Ford i Sean Connery.

El primer premi de l'any 1989 va a la pellcula de Taiwan Beiqing chengshi de Hou Hsiao-hsien, posant per primera vegada el focus sobre un cinema asitic encara desconegut per destinat a conixer una verdadera explosi en el decenni segent, grcies justament als nombrosos premis aconseguits en el festival.

 Els anys noranta . 
Des del comenament dels anys 1990, l'adjudicaci del Lle d'Or 1990 a Rosencrantz & Guildenstern Are Dead de Tom Stoppard suscita noves polmiques. El jurat, presidit per Gore Vidal, la prefereix al talent visionari de la principiant Jane Campion. Les aspres discussions, tant en el pblic com entre el jurat, recorden la discussi en els anys cinquanta quan el jurat va ignorar dues vegades les pellcules de Luchino Visconti.

L'any segent, una pellcula sorprn tothom : Da hongdenglong gaogao gua del xins Zhang Yimou, per novament no s la pellcula que rep la millor acollida de pblic i de critica. El Lle d'Or, l obt Urga, de Nikita Mikhalkov. 

Les ltimes edicions del festival dirigides per Guglielmo Biraghi es caracteritzen per la riquesa d'una selecci que va descobrir nombrosos joves realitzadors americans, sobretot Spike Lee i Gus Van Sant. Al costat de les joves esperances, el festival presenta sempre veterans confirmats com Martin Scorsese, present el 1990 amb Goodfellas i Jean-Luc Godard, seleccionat l'any segent per a Allemagne anne 90 neuf zro.

L'escengraf itali Gillo Pontecorvo s designat editor de la Mostra el 1992, abans d esdevenir-ne el seu director el 1996. Marcar immediatament l'organitzaci del festival amb la seva personalitat i per definir una poltica clara, amb tres prioritats : en principi fer de la ciutat lacustre la capital dels cineastes ; tornar al Lido de Vencia els grans realitzadors i les estrelles del cinema ; i finalment dinamitzar la zona del Palau del cinema rejovenint la programaci.

Grcies a una llarga i destacable srie d'innovacions i de manifestacions, la Mostra sembla trobar una nova vida. En el transcurs del seu mandat Gillo Pontecorvo aconsegueix portar la seva missi a terme. Vencia acull nombrosos congressos entre els quals l Audincia dels autors (1993) i l UMAC (Uni mundial dels autors de cinema), nascuda de la fusi del AAIC i de l'ANAC.

El festival  Notte  acull les pellcules de referncia i el Lido rep de nou glries de hollywood com Jack Nicholson, Harrison Ford, Bruce Willis, Kevin Costner, Mel Gibson, Nicole Kidman, Tom Hanks i Denzel Washington. Als intrprets de les pellcules en competici, s'afegeixen els llorejats del prestigis Lle d'Or per la seva carrera : Dustin Hoffman, Al Pacino, Robert De Niro, Francis Ford Coppola, que, el 1992, rep el premi en mateix temps que l'dol local Paolo Villaggio, primer actor cmic que s emporta la distinci

La zona del Lido troba una nova vida acollint esdeveniments i concerts de rock sobre el piazzale de cara al Casino i, grcies a una nova iniciativa,  CinemAvvenire , Pontecorvo porta els joves a viure el festival en tant que actors de la manifestaci instituint el primer jurat dels joves, el qual atribueix el prestigis premi Anica-Flash a la millor primera obra. El seu president, Rosario Pipolo (avui periodista), era un estudiant de la facultat de llenges de la universitat Federico II de Npols que realitza curtmetratges.

Sn nombrosos els joves talents que surten durant aquest perode : els italians Mario Martone, Aurelio Grimaldi, Carlo Carlei i Paolo Virz, els neozelandesos Peter Jackson, poc conegut abans de la seva proesa de la trilogia dEl Senyor dels Anells, Sally Potter, Neil Jordan, Julian Schnabel, autor de Basquiat, pellcula biogrfica sobre la vida del pintor americ Jean Michel Basquiat.

Els anys segents veuen tornar al Lido grans cineastes com Robert Altman (Short Cuts, Lle d'Or 1993), Abel Ferrara, Rolf De Heer, Michael Radford i el seu Il postino (amb Massimo Troisi), Milcho Manchevski (Before the Rain, Lle d'Or 1994), Lee Tamahori, Kathryn Bigelow, Gregg Araki i Jane Campion

El cinema oriental s reconegut i s imposa. Qiu Ju da guan si del xins Zhang Yimou s Lle d'Or 1992. Aiqing wansui de Tsai Ming-liang rep el premi el 1994 (ex aequo  amb Altman) i Cyclo de Anh Hung Tran el 1995.

Entre els autors de l altra banda de l atlntic, es distingeixen joves esperances com Roger Avary (Killing Zoe, 1994, produda per Quentin Tarantino), James Gray, Henry Selick (amb el llargmetratge d'animaci The Nightmare Before Christmas, imaginat i produt per Tim Burton, 1995), Doug Liman, els germans Andy Wachowski i Larry Wachowski, James Mangold, Guillermo del Toro i Bryan Singer.

Entre les innombrables innovacions d'aquest perode, el festival  Finestra sulle immagini (Finestra sobre imatges) s una mena de laboratori del curtmetratge, del migmetratge i del llargmetratge, collocat sota el signe de l'avantguarda i de l'experimentaci. El 1996 s presentat al pblic en el marc d'aquest projecte l anime Ghost in the Shell de Mamoru Oshii,  verdadera obra mestra revolucionria de l animaci nipona, destinat a esdevenir una pellcula de culte.

El 1995, la Mostra celebra la tornada darrere la cmera del realitzador itali Michelangelo Antonioni amb Al di l delle nuvole, dirigit en collaboraci amb l'alemany Wim Wenders.

Desprs del perode Pontecorvo, la Mostra passa entre les mans de Felice Laudadio i la primera competici organitzada pel nou director revela al nivell internacional el cinema de Takeshi Kitano, el realitzador japons que guanya el Lle d'Or 1997 amb Hana-bi.

Cos ridevano de Gianni Amelio s, el 1998, el nov Lle d'Or guanyat per una pellcula italiana. El cinema de la pennsula es distingeix a ms a ms grcies a Roberta Torre, Giuseppe M. Gaudino i Alessandro d'Alatri.

El 1998, la RAI i l'agncia romana per al Any Jubileu produeixen la pellcula Eterne le strade di Roma attraverso i deserti (Les Carreteres eternes de Roma a travs dels deserts) de Filippo Porcelli. La pellcula, completament realitzada amb material de repertori, s presentada a la secci  Perspectives  i projectada durant tot l'any 2000 en els centres d'acollida per a pelegrins a Roma.

A la mateixa poca, la Mostra llana mesures per reforar i desenvolupar les infraestructures : s sobretot realitzada una estructura suspesa, el PalaLido (a partir de 1999 PalaBNL), per acollir un pblic sempre ms nombrs i augmentar el nombre de pantalles disponibles.

 Els anys dos mil .

Al comenament dels anys 2000, la direcci es concentra en un important refor de les infraestructures, afegint als palaus histrics noves i vastes estructures, rehabilitades o creades especialment per al festival, millorant les relacions entre les diferents zones i portant la superfcie total a disposici de la manifestaci a ms de 11.000 m2.
De 1999 a 2001 el responsable del festival s Alberto Barbera. El 2001 s creada la manifestaci, igualment competitiva, Cinema del Presente. Parallelament al Lle d'Or apareix doncs un nou premi, el Lle de l'Any, apuntant a donar ms importncia i una major visibilitat a primeres obres i a pellcules ms marginals; el premi recompensa obres que s'adrecen a un pblic de nnxol, interessat per prctiques innovadores i l'audcia creativa, testimoniant el comproms del festival a favor de l'experimentaci.

La Mostra continua sent un aparador efica per als nous talents que desitgen fer-se conixer a nivell internacional. S'inscriuen en aquest context els noms de Spike Jonze amb Being John Malkovich, David Fincher amb Fight Club, Kimberly Peirce amb Boys Don't Cry i Harmony Korine amb Julien Donkey-Boy el 1999, Christopher Nolan amb Memento i Tarsem Singh amb The Cell l'any segent, Alejandro Amenbar amb The Others, Antoine Fuqua amb Training day i Albert i Allen Hughes amb From Hell el 2001.

L'esdeveniment dels ltims anys s sens dubte la primera pstuma, el 13 de setembre de 1999 de l'ltima obra de Stanley Kubrick, Eyes Wide Shut, que porta al Lido una multitud immensa d'espectadors, grcies a la presncia excepcional dels dos actors principals Nicole Kidman i Tom Cruise.

L'any segent, l'esdeveniment ms important s segurament la preestrena del pellcula-documental de Martin Scorsese sobre el cinema itali, Il Mio viaggio in Italia.

Alguns joves realitzadors italians surten de l anonimat, com Matteo Garrone amb L'Imbalsamatore, per la majoria dels Lle d'Or atorgats en aquests anys ho sn per obres provenints de les escoles de cinema orientals : Yi ge dou bu neng shao del mestre xins Zhang Yimou, El Cercle de Jafar Panahi i finalment Monsoon Wedding de Mira Nair.

El 2002, el festival s organitzat una mica de pressa, sota la direcci aquesta vegada de Moritz De Hadeln. La manifestaci aconsegueix malgrat tot proposar un programa d'un gran inters, una mirada completa sobre el panorama cinematogrfic d'aleshores, oferent una barreja aconseguida d'autors confirmats i de joves talents.

De nou, el cinema asitic dona la sorpresa al festival; representat pel director japons Takeshi Kitano, ja vencedor el 1997 amb Hana-bi, presenta aquesta vegada una obra de reflexi potica, lleugerament diferent de les seves realitzacions habituals, Dolls, i pel principiant Chang-dong Lee, l'autor de Oasis, primer representant del cinema core; Corea posseeix una indstria cinematogrfica en plena expansi que s una de les ms interessants de l'escena internacional.

11'09"01 s la pellcula collectiva presentada com a esdeveniment especial el 2002; l'obra es presenta com un homenatge a les vctimes dels atemptats de l'11 de setembre i una invitaci a recordar aquesta tragdia. La pellcula, dividida en onze episodis rodats per Youssef Chahine, Amos Gitai, Alejandro Gonzlez Irritu, Shohei Imamura, Claude Lelouch, Ken Loach, Samira Makhmalbaf, Idrissa Ouedraogo, Sean Penn, Danis Tanovic, atreu tant l'atenci dels mitjans de comunicaci com el llorejat del Lle d'Or, The Magdalene Sisters de Peter Mullan.

La 60 edici de la Mostra s inaugurada per la projecci de la nova pellcula de Woody Allen, gran amant de la ciutat de la llacuna, i del qual s la primera aparici al Lido per a la preestrena de Anything Else.
Els organitzadors aposten de nou per la presncia massiva d'estrelles de Hollywood, aconseguint la participaci d'estrelles del calibre de George Clooney i Catherine Zeta-Jones; per presentar l'ltima obra dels germans Joel i Ethan Coen, Intolerable Cruelty, Sean Penn, premi del millor actor amb la Copa Volpi, i Naomi Watts per a 21 grams de Alejandro Gonzlez Irritu, Anthony Hopkins, actor principal de The Human Stain de Robert Benton, Salma Hayek i Johnny Depp amb Once Upon a Time in Mexico de Robert Rodriguez, Bill Murray amb Lost in Translation de Sofia Coppola, Tim Robbins, intrpret de Code 46, i  Nicolas Cage, protagonista de l'ltima pellcula de Ridley Scott, Matchstick Men

Noves polmiques agiten la Mostra al voltant de les pellcules en competici : el Lle d'Or s guanyat per The Return, del principiant rus Andre Zviaguintsev, distinci a la qual afegeix un Lle del Futur, premi de la millor primera obra. A l'origen de la polmica figura Marco Bellocchio, autor de Buongiorno, Notte, pellcula sobre el segrest de Aldo Moro, ignorat pel jurat. Ms enll de la desillusi personal, Bellochio denuncia que no es premia el cinema itali des del Lle d'Or, a Gianni Amelio, el 1998) i que es prefereixen obres estrangeres. La crtica i el pblic prenen posici per al realitzador itali, reclamant almenys un premi ex aequo; les pellcules italianes en competici recullen tanmateix un xit important per l'ltima obra de Bernardo Bertolucci, The Dreamers.

La selecci de les pellcules s'obre al cinema internacional, des d'Europa a Asia, sense oblidar l'espai mediterrani, lloc de trobades i d'intercanvis culturals des de fa millenaris. Takeshi Kitano guanya, desprs del seu xit de 1997, una nova figureta amb el premi especial de l'escenificaci. Sn igualment llorejats Amos Gitai, Randa Chahal Sabbag, Jacques Doillon i Tsai Ming-liang.

Fora de concurs, la pellcula Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran, s associada al Lle d'Or per a la carrera atribut a Omar Sharif, aix com al productor Dino de Laurentiis, una de les figures ms importants del cinema itali.
 
La secci Controcorrente, gran novetat de l'edici del 2002, presenta pellcules d'una particular vitalitat i d'una gran originalitat, com les obres de Hiner Saleem, (Vodka Lemon, vencedor del Premi San Marco), Sofia Coppola, (Lost in Translation premiat tamb amb un Oscar al millor gui original), John Sayles, (Casa de los babys), Michael Schorr, (Schultze Gets the Blues), els dos realitzadors danesos Lars Von Trier i Jrgen Leth, (associats per a De Fem benspnd), i finalment els joves realitzadors sicilians Daniele Cipr i Franco Maresco (Il Ritorno di Cagliostro)

A partir de 2004, la direcci passa a Marco Mller, gran aficionat i expert del cinema asitic que guanya aix una major visibilitat al si del festival. Entre les novetats, la secci Cinema Digitale s consagrada a les noves tecnologies del digital. El 2004 i el 2005 dues retrospectives sn consagrades a la Histria secreta del cinema itali , projecte format per posar en valor les pellcules dels anys 1960 i anys 1970 (la primera part, el 2004, s titulada Italian Kings of the B's). El 2005 la retrospectiva s consagrada a la Histria secreta del cinema asitic.

L'edici del 2004 premia els realitzadors Manoel d'Oliveira i Stanley Donen amb el Lle d'Or per a la carrera, mentre que el Lle d'Or per a la millor pellcula va a Vera Drake de Mike Leigh. El 2005 el premi per al conjunt de la carrera s atribut al mestre del cinema d'animaci japons Hayao Miyazaki i a l'actriu italiana Stefania Sandrelli, mentre el premi de la millor pellcula va a Brokeback Mountain d'Ang Lee.

Per primera vegada des de la postguerra, l'edici del 2006 no presenta en competici ms que  obres en preestrena mundial. L'actriu italiana Isabella Ferrari s la padrina del festival. El Lle d'Or per a la carrera s atorgat al realitzador americ David Lynch. Violentes crtiques pel jurat, presidit per Catherine Deneuve, condemnant la tria de la pellcula : la major part de la crtica, de la premsa especialitzada i del pblic que assisteix a la projecci dna per a vencedor Nuovomondo, de Emanuele Crialese, per el Lle d'Or s atorgat a Still Life, de Jia Zhangke, pellcula que va passar quasi inadvertida perqu es va integrar a la competici in extremis i presentada com a pellcula sorpresa. Un Lle d'Argent (Revelaci 2006) s tanmateix atorgat a la pellcula de Crialese.

 Premis i homenatges .

 Premis actuals .

Lle d'Or;
Lle d'Or per la millor pellcula (1934- );
Lle d'Or per la carrera (1969- );

Lle d'Argent;
Gran Premi del Jurat (1951- );
Premi especial per la posada en escena (1990- );
Copa Volpi;
Copa Volpi per la millor interpretaci masculina (1934- );
Copa Volpi per la millor interpretaci femenina (1934- );
Premi Osella;
Premi Osella pel millor gui (2005- );
Premi Osella per la millor contribuci tcnica (2002- );
Premi Marcello Mastroianni (1998- );
Premi Lle Queer;

 Premis atorgats anteriorment .

Premi San Marco (2002-2003);
Copa Mussolini (1934-1942);

 Retrospectives .
 Retrospectives de la Mostra de Vencia;

 Directors de la Mostra .

 Cronologia dels directors de la Mostra;
 Jurats internacionals .

 Jurats de la Mostra de Vencia;

 Films d'obertura .

 Llista de les pellcules d'obertura de la Mostra de Vencia;


 Notes i  referncies .



 Enllaos externs .



  Lloc de la Mostra de Vencia;
  Histria de la Mostra de 1932 fins l actualitat ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388165" title="Geena Davis" nonfiltered="4896" processed="4873" dbindex="149929">


Geena Davis, nascuda Virginia Elizabeth Davis, s una actriu, productora i escriptora estatunidenca nascuda el 21 de gener de 1956 a Wareham, Massachusetts (Estats Units), guanyador d un Oscar.

Va estar casada amb el comediant Jeff Goldblum del 1 de novembre de 1987 al 17 d octubre de 1990 i amb el realitzador Renny Harlin del 18 de setembre de 1993 al 21 de juny de 1998. Geena admet mesurar 1,83 m, el que fa d ella una de les actrius ms altes de Hollywood. s mare de bessons.

Biografia.
Joventut.
Davis va nixer a Wareham, Massachusetts, filla de Lucille, l'ajudant d'un professor, i William Davis, un enginyer civil; t un germ anomenat Dan. De jove, estava interessada en la msica. Va aprendre piano, flauta i tambor i tocava l orgue prou b com a organista a la seva esglsia a Wareham. Matriculada a la Universitat de New England, Davis es va  graduar en teatre a la Universitat de Boston el 1979. Mentre estudiava, tamb treballava a temps parcial pel Media Group. Mentre era estudiant va fer un intercanvi a Sandviken, Sucia i parla perfectament suec.

Carrera.

Desprs de graduar-se, va signar amb l'agncia de models Zoli de Nova York i ve fer de model per la cadena d'Ann Taylor. Amb una alada de sis peus i una mida de sabates d'11 (EUA), Davis era una model diferent. Estava treballant com a model quan Sydney Pollack es va fixar en ella i la va triar per a Tootsie (1982). Va continuar amb papers en la srie de televisi  Buffalo Bill (1983-1984), per al qual tamb va escriure un episodi, i Sara (1985).  Davis feia el seu esclat al cinema amb les pellcules The Fly i Beetlejuice. Va rebre uns Oscar a la millor actriu secundria pel seu paper a El Turista Accidental (1988) i una nominaci per l'Oscar a la millor actriu pel seu paper a  Thelma i Louise (1991). Davis va reemplaar Debra Winger a Elles donen el cop per la que va rebre la nominaci pel Globus d'Or a la millor actriu dramtica. Va coprotagonitzar Hero al costat de Dustin Hoffman i Andy Garcia. Desprs d'aix, Davis es va associar amb el seu marit Renny Harlin per produir les pellcules Cutthroat Island i Memria letal.

Davis va protagonitzar el sitcom The Geena Davis Show (2000-2001). A principis del 2004, va interpretar la germana Janet en el  sitcom de la NBC  Will & Grace. Desprs va interpretar el paper de primera dama dels Estats Units en la srie de TV de la ABC Commander in Chief. Per aquest paper va obtenir un Globus d'Or per la Millor Actriu en una Srie de Drama el 2006, i tamb se la va nominar per a un premi  Screen Actors Guild com a actriu femenina en una Srie dramtica i  per un Premi Emmy.

Vida personal.
L'1 de setembre de 2001, Davis es va casar amb l'americ d'origen irani, el Dr. Reza Jarrahy. Tenen tres fills: una filla Alizeh Keshvar (2002) i dos nois bessons, Kian William Jarrahy i Kaiis Steven Jarrahy (2004). El matrimoni va ser el quart de Davis; es va casar prviament amb Richard Emmolo (25 de mar de 1982 - 26 de febrer de 1983); l'actor Jeff Goldblum amb qui va coprotagonitzar tres pellcules,  Transylvnia 6-5000,  The Fly i Earth Girls Are Easy (1987 a 1990); i Renny Harlin, que la dirigia a Cutthroat Island i Memria letal (1993 a 1998).

El 1999, Davis va ser semi-finalista en l'equip de Tir amb Arc dels Estats Units.

Davis t 6 peus d'alada (1,83 m) i s membre de l'American Mensa, la societat de les persones amb un coeficient intellectual (IQ) de ms de 140 .

Activisme.
Davis est al capdavant de la campanya Geena Takes Aim de la  Women's Sports Foundation en suport del Ttol IX, una llei del Congrs centrada en la igualtat d'oportunitats en l'esport, ara ampliat a prohibir la discriminaci de gnere als Estats Units en les institucions educatives. 

El 2004, mentre veia programes de televisi per nens i vdeos amb la seva filla, Davis s adona del desequilibri en la proporci de personatges masculins i femenins. Des d'aquest punt de partida, Davis va passar a patrocinar el projecte de recerca ms gran mai realitzat sobre el gnere en l'entreteniment per nens a la Annenberg School for Communication Universitat del Sud de Califrnia. L'estudi, dirigit pel Dr. Stacy Smith, mostra que hi ha prop de 3 homes per cada en en gaireb 400 pellcules estudiades. Aquesta investigaci va impulsar Davis a posar en marxa L'Institut Geena Davis d'Igualtat de Gnere en els mitjans de comunicaci el 2007. L'Institut primerament va posar el focus a la indstria de l'entreteniment per augmentar drsticament la presncia de personatges femenins en els mitjans de comunicaci dirigits als nens i per reduir els estereotips d'homes i dones.

Filmografia.
 Com a actriu.
 1982 : Tootsie, de Sydney Pollack;
 1983 : Buffalo Bill, de Jim Drake, Ellen Falcon, Dennis Klein i Tom Patchett (srie TV);
 1983 : K.I.T.T. the Cat  (episodis 2-7 de la srie de TV).
 1985 : Secret Weapons, de Don Taylor (TV);
 1985 : Fletch , de Michael Ritchie;
 1985 : Transilvnia 6-5000, de Rudy De Luca;
 1985 : Sara, de Will Mackenzie (srie TV);
 1986 : The Fly, de David Cronenberg;
 1988 : Beetlejuice, de Tim Burton;
 1988 : Earth Girls Are Easy, de Julien Temple;
 1988 : El turista accidental (The Accidental Tourist), de Lawrence Kasdan;
 1990 : Amb la poli als talons (Quick Change), de Howard Franklin i Bill Murray;
 1991 : Thelma i Louise, de Ridley Scott;
 1992 : Elles donen el cop (A League of their own), de Penny Marshall;
 1992 : Heroi per accident (Hero), de Stephen Frears;
 1993 : Princess Scargo and the Birthday Pumpkin, de Eric Metaxas (narratrice, voix);
 1994 : Angie, de Martha Coolidge;
 1994 : Sense paraules (Speechless), de Ron Underwood;
 1995 : L'illa dels caps tallats (Cutthroat island), de Renny Harlin;
 1996 : Memria letal (The Long kiss goodnight), de Renny Harlin;
 1999 : Stuart Little, de Rob Minkoff;
 2000 : The Geena Davis Show, de Terri Minsky (srie TV);
 2002 : Stuart Little 2, de Rob Minkoff;
 2004 : Will & Grace, de James Burrows (srie TV) ;
 2005 : Stuart Little 3: Call of the Wild, d'Audu Paden (vdeo) (veu);
 2006 : Commander in Chief, de Rod Lurie (srie TV);
 2009 : Accidents Happen, d Andrew Lancaster;

 Com a productora.
 1994 : Sense paraules (Speechless), de Ron Underwood;
 1996 : Memria letal (The Long kiss goodnight), de Renny Harlin;
 1996 : Mistrial, de Heywood Gould (TV) (productora executiva);
 2000 : The Geena Davis Show, de Terri Minsky (srie TV) (co-productora executiva);

 Com a guionista.
 1983 : Buffalo Bill, de Jim Drake, Ellen Falcon, Dennis Klein i Tom Patchett (srie TV);

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Oscar a la millor actriu secundria  1988 per  El turista accidental;
 Globus d'Or a la millor actriu dramtica 2006 per Commander in Chief;
 Globus d'Or a la millor actriu en una srie de TV 2005 per Commander in Chief ;

 Nominacions . 
 Oscar a la millor actriu 1991 per Thelma i Louise;
 Globus d'Or a la millor actriu dramtica 1991 per  Thelma i Louise.
 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica 1992 per Elles donen el cop;
 Globus d'Or a la millor actriu musical o cmica 1994 per  Sense paraules  ;

Vegeu tamb.
 Thelma i Louise;

 Notes i  referncies .



  Enllaos externs .
Geena Davis a IMDB;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388166" title="Digital Research" nonfiltered="4897" processed="4874" dbindex="149930">

Digital Research, Inc. (lies DR o DRI; originalment Intergalactic Digital Research) va ser una empresa estatunidenca creada pel dr. Gary Kildall per comercialitzar i desenvolupar el seu sistema operatiu de disc CP/M i productes relacionats. Va ser la primera gran empresa de programari al mn dels microordinadors. Digital Research no ha de ser confosa amb Digital Equipment Corporation; ambdues no posseeixen cap relaci. Estava situada a Pacific Grove, Califrnia.

Productes.
Els sistemes operatius de la empresa, comenant amb el CP/M per a microordinadors basats en l'Intel 8080/Zilog Z80, eren el estndard de facto de la seva era, el mateix en qu el MS-DOS i el MS Windows van convertir-se posteriorment. La suite de productes de DR incloa el CP/M original i els seus diversos fillols: DR-DOS, que era una versi del CP/M compatible amb MS-DOS, i MP/M, el CP/M multiusuari. El primer sistema de 16 bits, el CP/M-86, no va ser un gran succs en la competici amb el MS-DOS. Va ser seguit pl Concurrent CP/M, una versi monousuari del MP/M-86 multitasca que presenta "consoles virtuals" a partir dels quals les aplicacions es podrien llanar per a executar concurrentment. Les successives revisions d'aquest sistema, que gradualment va donar suport a aplicacions del MS-DOS i del sistema de fitxers FAT, van ser anomenats Concurrent DOS, Concurrent DOS XM i Concurrent DOS 386.

Referncies.


Enllaos externs.
 CP/M and Digital Research Inc. (DRI) Web pages ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388167" title="L'esglsia de la Caritat des dels tallers de marbre de San Vitale" nonfiltered="4898" processed="4875" dbindex="149931">

L'esglsia de la Caritat des dels tallers de marbre de San Vitale s una pintura a l'oli realitzada per Canaletto entre el 1727-1728 i actualment exposada a la National Gallery de Londres.

Aquesta vista d'una zona secundria de Vencia no evoca de manera immediata l'obra de Canaletto i, tanmateix, es considera una de les seves obres mestres. La pint en el moment ms brillant
de la seva etapa juvenil, quan el seu art es caracteritzava per la riquesa dels colors, mplies pinzellades i un intens s del clarobscur. Mentre que les vistes oficials de la ciutat estaven destinades en general als turistes estrangers, s probable que aquesta inslita escena de tons amables fou encarregada per un particular de Vencia. Aqu no hi ha esplndides exhibicions publiques, sin moments de la vida quotidiana i el treball: un martell de picapedrer, un nen que cau i es mulla, la mare que corre per ajudar-lo, els gondolers i la roba blanca estesa per assecar.

Com s habitual, Canaletto ha triat un angle de visi des de dalt, al nivell del balc del primer pis on hi ha una dona asseguda i filant. Mentre al cel es reuneixen els nvols, la forta llum del sol projecta ombres fosques i ben definides en el descampat, el Gran Canal i les faanes dels edificis situats al davant.

Referncies.
Canaletto. Grandes maestros de la pintura. 2001, Barcelona. Ediciones Altaya ISBN 84-487-1412-1;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388169" title="Institut de recherche et coordination acoustique/musique" nonfiltered="4899" processed="4876" dbindex="149932">


L'IRCAM, acrnim d'Institut de recherche et coordination acoustique/musique  (Institut de Recerca i Coordinaci Acstica/Msica), s un organisme associat al Centre Georges Pompidou de Pars, que va ser creat el 1969 per Pierre Boulez. Aquest institut s un dels ms importants a Europa per a la msica i el so. La seva gran originalitat s d'albergar creaci musical i les investigacions musicolgiques, cientfiques i tcniques que s'hi refereixen.

Els locals sn situats davant les fonts del Centre Georges Pompidou concebudes per Niki de Sant Phalle i Jean Tinguely. L'edifici ha estat concebut el 1990 pels arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers.

Aquest institut el dirigeix actualment Frank Madlener que succeeix en aquest lloc a Bernard Stiegler.

Un centre per a la investigaci musical.

D'en la seva concepci, l'IRCAM ha estat el punt de partida de la majoria dels conceptes ms importants en msica electrnica i tractament del so.

L'entorn de programaci grfica per al tractament temps-realitat del so Max/MSP, i el seu successor jMax, han estat desenvolupats al si de l'institut. Max/MSP s'ha fet rpidament una de les eines ms emprades en msica electroacstica, particularment des de la seva difusi per una societat comercial americana (Cycling74) que n'ha estabilitzat el programari sota la direcci de David Zicarelli.

Un gran nombre de les tcniques associades amb la msica espectral, com les anlisis basades en la Transformada de Fourier han estat possibles per la tecnologia desenvolupada per l'IRCAM. L'institut tamb ha desenvolupat un micro especfic capa d'allar el so produt per cadascuna de les quatre cordes d'un violoncel per a una amplificaci o un tractament separat.

L'IRCAM s'ha fet poc a poc el smbol de l'academicisme musical a Frana i a Europa, la lloc central del centre d'investigaci en la msica contempornia ha esdevingut una mena de reducte amb l'adveniment de material electrnic japons de baix cost i de la microinformtica, aix com la generalitzaci i la difusi de les tcniques de tractament de senyal, que posen finalment el tractament udio a l'abast de les institucions ms modestes i dels individus.

Programaris lliures.


L'Ircam concep i empra nombrosos programaris lliures; entre ells:

 jMAX, una versi lliure de Max/MSP.
 OpenMusic;
 SDIF;
 Agnula, una distribuci GNU/Linux que agrupa nombroses eines per a la msica lliure.

Enllaos externs.

 Web oficial;
 Programari lliure emprat a l'IRCAM;
 Web d'OpenMusic;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388191" title="Bayram Khan" nonfiltered="4900" processed="4877" dbindex="149933">


Bayram Khan o Bairam Khan (persa          ) (nascut a Badakhshan o a Gazni vers 1512-mort a Patan 1561) fou un noble turcman  d'origen anatlic (tribu baharlu, branca dels Kara Koyunlu) que va servir a la cort mogul sota els emperadors Humayun i Akbar el Gran on s'havia establert el seu avi i havia servit tamb el seu pare . Va portar el malnom de Khan Baba o Baba-am (Bon Vell). El seu pare Sayf Ali Beg havia estat governador de Gazni sota Baber.

Bairam Khan va iniciar el servei a Humayun quan aquest era governador de Badakhshan (1529) i tenia uns 16 anys. Desprs el va acompanyar a l'ndia i va participar a les desastroses batalles de Chausa ( awsa) el 1539 i de Kanauj (Kannawadj) el 1540 que van suposar derrotes completes per Humayun. Va fugir i es va refugiar amb el zamindar de Sambhal per els homes de Sher Shah el van trobar; el cap afganes li va oferir passar al seu servei per s'hi va negar i va poder fugir al Gujarat, mercs a una estratagema del seu company Abu l-Kasim governador de Gwalior (que li va costar la vida).

A la cort de Sultan Mahmud de Gujarat es va posar al servei d'aquest. Quan es va voler reunir amb Humayun va allegar que volia anar a peregrinar a la Meca i li fou concedit perms i llavors va anar a Rajputana, va creuar el desert del Sind i es va retrobar amb Humayun a Djund (1543) un ciutat avui en runes, on el desposset emperador tractava de recuperar el tron. Humayun va anar a Kandahar a demanar ajut a son germ Mirza Askari, i on fou maltractat pel noble Tardi Beg quan Humayun li va demanar un cavall per la seva dona Hamida Banu Begam. Humayun va anar llavors a demanar ajut al xa de Prsia Tahmasp I i aquest va oferir a Bayram entrar al seu servei, cosa que va refusar per seguir al costat d'Humayun. En la ofensiva d'Humayun del 1554 Bayram va guanyar diverses batalles com a comandant en cap, que van culminar amb la victria de Maciwara (prop de Sirhind) sobre Sikandar Sur el 1555. Contra la costum no va esclavitzar a les dones i fills dels afganesos derrotats. Restaurat Humayun, Bayram fou nomenat tutor oficial (atalik) del jove hereu Akbar (de 13 anys) amb el ttol de Khan Baba.

Bayram va acompanyar a Akbar al Panjab, del que el jove havia estat nomenat governador. Coneguda la mort accidental de Humayun, Bayram que estava lluitant a Lalanawr, districte de Gurdaspur, contra les restes dels Sur, va proclamar a Akbar com emperador i all mateix el va coronar sobre un tron improvisat. Mentre el cap militar dels Sur, Himu, va atacar Delhi, d'eon va fugir el governador Tardi Beg, i Bayram el va fer executar per no haver defensat la ciutat (per probablement en venjana per la ofensa al seu senyor Humayun a Kandahar). El 1556 Bayram va derrotar a Himu a la decisiva segona batalla de Panipat (1556) i va fer matar (decapitar) al general venut que havia estat ferit. Destrut l'exrcit afgans, la ndia va quedar en poder d'Akbar. Sikandar Shah, assetjat a Mankot (moderna Ramkot a Jammu) es va haver de rendir.

El 1557 Bayram es va casar a Jalandhar, en segones noces, amb Salima Sultan Begum, cosina d'Akbar, filla de Gulrukh (germana d'Humayun). Ja estava casat anteriorment amb la filla del cap mewat Djamal Khan, que fou la mare de Mirza Abd al-Rahim Khan (khan-i Khanan) i el territori de Mewat havia estat donat per Bayram al seu lloctinent Pir Muhammad Shirwani.

Bayram va cometre un error greu al nomenar governador de Delhi a Shaykh Gadai Kamboh, un xita, quan tota la noblesa era sunnita. Els nomenaments de xites fets per aquest, enfrontaments menors amb Akbar sobre les seves despeses, i la seva arrogncia i sobrevaloraci del serveis que feia, li van fer perdre el favor de l'emperador; Bayram es va adonar que la balana de poder a la cort anava en contra seva i amb l'excusa d'anar a peregrinar a la Meca (altre cop) va posar a la seva famlia en seguretat a Bhatinda i va anar a Jalandhar que volia conquerir, per fou derrotat per les forces lleials a l'emperador (1560) i va haver de retornar les insgnies del seu crrec.. Fou tamb privat del seu ttol de khan-i khanan que fou donat a Munim Khan. Es va sotmetre humildement i fou perdonat en atenci als serveis prestats i va poder anar a la Meca (aquesta vegada de veritat) per fou assassinat pel cam (a Patan o Anhilwara) per Mubarak Khan Luhani (el pare del qual havia mort a la batalla de Maciwara) el 31 de gener de 1561. No va ser ni enterrat pel governador de Patan, Musa Khan Puladi, que inicialment l'havia acollit amigablement, i va haver de ser enterrat per la caritat del poble. La seva famlia va poder arribar a Ahmadabad sense res ms que el que portaven posat. Per compensar la seva ingratitud, Akbar va afavorir desprs al seu fill Mirza Abd al-Rahim Khan.

Va escriure tamb poesia  en turc i persa, fou un bon coneixedor de la religi (era xita) i va protegir als ulemes i als homes de lletres, poetes i artistes. El seu diwan fou publicat a Calcuta el 1910. Va escriure tamb panegrics glorificant a Humayun i Akbar.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388194" title="Bayramiyya" nonfiltered="4901" processed="4878" dbindex="149934">
Bayramiyya fou una confraria musulmana derivada dels Khalwatiyya, fundada a Ankara al segle XIV o XV per Hadjdji Bayram-i Wali.

A la mort del fundador es va dividir en dues branques: els Bayramiyye-si Shamsiyya i els Malamiyye-i Bayramiyya. Ms tard una tercera branca dirigida per Aziz Mahmud Hudai (mort 1628/1629) va agafar el nom de Djalwatiyya.

Com totes les confraries de Turquia, fou dissolta el 1925.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388197" title="Wait" nonfiltered="4902" processed="4879" dbindex="149935">


En informtica, l'ordre wait atura la execuci fins que un procs que s'est executant en segon terme (background) finalitza.

Exemple.

 $ wait 

On n s opcional i representa l'identificador de procs (PID) d'un procs que actualment s'est executant en segon terme. Si no es proporciona l'opci n, l'ordre wait s'espera fins a que tots els processos en segon terme de la lnia de comandes que ha invocat wait finalitzin.

wait normalment retorna l'estat de sortida (exit status) de l'ltim procs executat en segon terme. Si n no s un valor correcte de PID, aleshores retorna 127 i si no hi ha cap procs a esperar aleshores retorna 0.

Com altres ordres com cd, l'ordre wait s una comanda que forma part de la shell (shell builtin).

Exemple.


 
Al cap d'uns segons obtindrem el segent resultat:



Enllaos externs.

Manual de referncia de la bash GNU ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388198" title="Riva degli Schiavoni" nonfiltered="4903" processed="4880" dbindex="149936">

Riva degli Schiavoni s una pintura a l'oli realitzada per Canaletto entre el 1724-1730 i actualment exposada al National Gallery de Viena.

s una inslita vista de Vencia encarada a l'oest al llarg de la riba que porta cap al moll i el Palau Ducal. En canvi la vista en direcci contrria, cap a l'Arsenal, era un tema molt corrent, realitzada diverses vegades pel mateix Canaletto i per molts altres pintors. Sembla que aquest quadre, el primer i ms petit de les dues versions, va ser un encrrec rebut a traves de Joseph Smith, mentre que el segon, ms gran, data de 1736 i el va pintar per l'heroic mariscal
Johann von der Schulenburg, que havia defensat amb l'illa de Corf dels turcs el 1716.

 El paisatge que aqu es reprodueix s, en molts aspectes, tpic de les primeres vedute de Canaletto de la seva ciutat natal, a la que buscava les belleses ms ocultes i semblava ansis de mostrar-la en els seus aspectes mes quotidians. Es tracta d'una vista apartada del centre cerimonial i social de la ciutat, aqu representat pel distant campanar, per fonamental des del punt de vista de la composici. L'angle de visi est a l'altura dels ulls, o una mica ms alt, i per tant qui el contempla pot veure l'escena com si estigus passejant pel moll. A l'esquerra s'hi representa la bulliciosa vida de la Vencia marinera al costat d'altres elegants gndoles i desgavellades embarcacions de pesca i de crrega. La dreta d'aquesta Riva degli Schiavoni est flanquejada per edificis escantellats. 

Referncies.
Canaletto. Grandes maestros de la pintura. 2001, Barcelona. Ediciones Altaya ISBN 84-487-1412-1;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388199" title="Square Louvois" nonfiltered="4904" processed="4881" dbindex="149937">


L'square Louvois s una plaa de Pars, situada al 2n districte. Deu el seu nom a l'antic hotel del marqus de Louvois.

Descripci.

La plaa ocupa l'emplaament de la sala de la rue de Richelieu de l'pera de Pars. El 1820, el duc de Berry fou assassinat a la sortida de l'pera. Nebot del rei Llus XVIII i segon fill del comte d'Artois, futur Carles X, era l'nica persona que encara podia donar un hereu a la famlia reial. Maria Carolina de Borb-Siclia donar tanmateix a llum a Enric d'Artois set mesos ms tard.

L'pera ser destruda per construir-hi al seu lloc una capella, projecte abandonat desprs de la revoluci de 1830.

El 1844, l'arquitecte francs Louis Visconti va realitzar, a petici de Llus Felip I, la font Louvois. Est composta d'escultures femenines realitzades per Jean-Baptiste Klagmann que simbolitzen quatre grans rius francesos: el Sena, la Garona, el Loira, i la Sane.

El lloc ha estat reorganitzat en plaa per l'arquitecte Gabriel Davioud i l'enginyer Jean-Charles Alphand que va condicionar diversos espais verds sota Napole III. La plaa que s'estn sobre 1925 m va ser inaugurada el 15 d'agost de 1859, en ocasi de la festa de Napole III, al mateix temps que el pont de Solfrino (l'actual passerelle Lopold-Sdar-Senghor).

Localitzaci.

La plaa est emmarcada per la rue de Louvois al nord, la rue de Richelieu a l'est, la rue Rameau al sud i la rue Lully a l'oest. Est situada davant la Biblioteca nacional de Frana. El segon districte, que s el districte de Pars que compta amb la superfcie ms petita d'espais verds, compta amb una altra plaa, l'square Jacques-Bidault.

Notes i referncies.

  Insecula. Consultat el 2 de juliol de 2008.
 Hughes Marcouyau, Marie-Hlne Levad, Les fontaines de Paris, Captol Dotze, (ISBN 2915345058), pg. 82;

Enllaos externs.

 Le square Louvois a la web Paris.fr;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388210" title="Scarus arabicus" nonfiltered="4905" processed="4882" dbindex="149938">

Scarus arabicus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar d'Arbia i des del Golf d'Aden fins al Pakistan.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388215" title="Antoni Sors i Ferrer" nonfiltered="4906" processed="4883" dbindex="149939">
Antoni Sors i Ferrer (Sant Vicen de Montalt, 22 d'octubre del 1949   Lhotse Shar, Nepal, 27 de setembre del 1987) va ser un alpinista i escalador catal, fams per haver format part de la primera ascensi catalana a l'Everest, el 28 d'agost del 1985.

Fuster d'ofici, en casar-se va passar a viure a Matar. Al 1970 s'associ a l'Agrupaci Cientfico Excursionista, entitat en qu s'implic totalment, i comen a dedicar-se a l'alpinisme, amb excursions als Pirineus i als Alps. En l'any 1981 va ser el cap de la primera expedici catalana que coron el Broad Peak, al Karakoram. Dirig tamb l'expedici frustrada al Lhotse Shar (Himlaia) del 1984 i particip en l'intent no reeixit d'ascens a l'Everest del 1983. Dos anys ms tard, i juntament amb scar Cadiach i Carles Valls , va fer el cim de l'Everest pel coll nord, en una expedici que patrocin la Caixa de Barcelona.

Mor el 1987, en un trgic accident de muntanya mentre intentava l'ascensi al cim del Lhotse Star, alimentant aix la llegenda mortal d'aquest cim .

Posteriorment, l'ajuntament de Sant Vicen de Montalt ha dedicat diversos recordatoris a la seva memria , i a l'agost del 2006, l'ajuntament de Matar inaugur un monument dedicat a l'alpinista , situat en la placeta que des del 2005 du el seu nom en el Parc Central de Matar. El primer diumenge de febrer de cada any s'organitza a les altes valls de Cards, Tavascan i als cims que envolten el llac de Certascan una cursa d'esqu de muntanya que va ser ideada i dirigida en la seva primera edici per l'Antoni Sors. 

 Bibliografia .
 Jordi Sans i David Llorens, coord. Llibre d'Or de l'Esport Catal Barcelona: Uni de Federacions Esportives de Catalunya, 2008;

 Enllaos .
 Inauguraci del monument mataron dedicat a Sors;
 50 aniversari de la primera ascensi a l'Everest: totes les expedicions catalanes;

 Notes .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388222" title="Hospital" nonfiltered="4907" processed="4884" dbindex="149940">


Un hospital s un lloc destinat a tindre cura de les patologies i dels traumatismes massa complexos per poder ser tractats al domicili o al gabinet d'un metge. Als grans hospitals tamb se'ls anomena centre hospitalari.

A la majoria dels pasos desenvolupats, pel que fa al domicili i al gabinet del metge, el centre hospitalari presenta l'avantatge de tindre:

 una higiene garantida per un personal de neteja format.
 una vigilncia de 24 hores sobre 24 i de 7 dies sobre 7 per personal mdic i paramdic (infermers, vetlladors...);
 les competncies (metges especialistes) i el material per efectuar els exmens i les cures, i les sales d'operacions.

En canvi, la presncia de nombroses patologies exposa a un risc d'infecci nosocomial.

Certs hospitals tenen un servei d'urgncies, fins i tot un servei mbil d'urgncia i de reanimaci.

Vegeu tamb.






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388225" title="Jess Gmez Duarte" nonfiltered="4908" processed="4885" dbindex="149941">

Jess Gmez Duarte (nascut el 10 d'abril de 1985 a Fuengirola) s un futbolista que juga actualment al Mlaga CF.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388226" title="Weligton Robson Pena de Oliveira" nonfiltered="4909" processed="4886" dbindex="149942">

Weligton Robson Pena de Oliveira (nascut el 26 d'agost de 1979 a Fernandpolis) s un futbolista brasiler que juga actualment al Mlaga CF.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388228" title="Ivn Javier Cuadrado Alonso" nonfiltered="4910" processed="4887" dbindex="149943">

Ivn Javier Cuadrado Alonso (nascut el 21 de febrer de 1979 a Salamanca) s un futbolista que juga actualment al Mlaga CF.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388229" title="Scarus caudofasciatus" nonfiltered="4911" processed="4888" dbindex="149944">

Scarus caudofasciatus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 50 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des del Mar Roig fins a Sud-frica.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388230" title="Control de tasques (Unix)" nonfiltered="4912" processed="4889" dbindex="149945">
En sistemes operatius que suporten l'execuci de mltiples processos  de forma concurrent o en srie (batch), el control de tasques s refereix a la capacitat per a gestionar l'execuci d'aquestes tasques. Les tasques, sovint tamb son conegudes pel ter me angls jobs.

Shell Unix.

Quan s'utilitza un sistema Unix o Unix-like amb lnia de comandes, un usuari inicialment noms t un sol procs en execuci (la terminal). 
La majoria de tasques es poden assolir executant una ordre que prendr el control de la terminal fins que no s'aturi la seva execuci. Per a vegades, ens interessa executar una ordre en segon terme sense perdre el control de la terminal. El control de tasques s una facilitat que ofereixen les shell modernes per tal de fer aix possible. 

Les comandes fg, bg i jobs, conjuntament amb l'operador & ens permetent controlar els processos d'una terminal Unix.

Exemple.

El mode per defecte en que s'executa una ordre a la lnia d'ordres s en primer pla. Per executar una comanda en segon pla, s'utilitza l'operador &

 $ ordre &

Per comprovar-ne el funcionament, s'utilitza l'ordre sleep. Aquesta ordre s'espera un temps especificat en segons abans de finalitzar la seva execuci. Per exemple:

 $ sleep 10

Bloquejar la terminal durant 10 segons. Si s'executa:

 $ sleep 10&

La terminal no es bloqueja i apareixer un missatge similar a 

  13578

On  ( en l'exemple) s el nmero de procs que s'est executant en segon terme i 13578 s el PID del procs.

Es poden executar diversos cops l'ordre sleep i consultar la taula de treballs (jobs) en segon terme utilitzant l'ordre jobs:

 $ sleep 10&
  13691
 $ sleep 10&
  13692
 $ sleep 10&
  13695
 $ sleep 10&
  13696
 
 $ jobs
    Running                 sleep 10 &
    Running                 sleep 10 &
 -   Running                 sleep 10 &
 +   Running                 sleep 10 &

En qualsevol moment es pot aturar un procs amb la combinaci de tecles Ctrl+Z (envia la senyal aturar). Escriviu:

 $ sleep 50

I s'aturar l'ordre amb la combinaci Ctrl+Z (envia la senyal aturar). Apareixer el segent per pantalla:

 +  Stopped                 sleep 50 

L'ordre sleep ha quedat suspesa tal i com es pot veure executant:

 $ jobs
 +  Stopped                 sleep 50

Es pot reprendre la seva execuci en primer pla amb:

 $ fg sleep

O es pot reprendre en segon pla amb:

 $ bg sleep 
 + sleep 50 &

Histria.

El control de de tasques en Unix va ser introdut per la shell C. Ms tard va ser incorporat en altres shells com Bourne shell. Actualment s una caracterstica de totes les Shell modernes.

Vegeu tamb.

Ordre bg;
Ordre fg;
Ordre jobs;
Ordre sleep;

Enllaos externs.

 Control de tasques a Bash ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388232" title="Les rescloses de Dolo" nonfiltered="4913" processed="4890" dbindex="149946">

Les rescloses de Dolo s una pintura a l'oli realitzada per Canaletto probablement el 1728 i actualment exposada al Staatsgalerie de Stuttgart.

El Brenta s'estenia cap a l'interior i passava per Dolo abans d'arribar a Pdua. La carretera que vorejava les seves vores travessava camps de d'arbres fruiters, granges i viles on els
venecians solien passar la primera part de l'estiu. Els historiadors no es posen d'acord sobre la data d'aquest i un altre quadre de Canaletto sobre el mateix tema que es troba en l'Ashmolean Museum d'Oxford, a la Gran Bretanya. L'artista podria haver realitzat el quadre en qualsevol moment, fins i tot en la dcada de 1730, quan es trobava al cim de la seva activitat, ja que el viatge era cmode i una llanxa sortia de Vencia a Pdua cada dia.

Per tamb podria ser una obra de principis de la dcada de 1740, quan Canaletto va fer un viatge pel Brenta amb el seu nebot Bellotto, que pint la mateixa escena. Es tendeix a pensar que les tres teles foren pintades durant o, amb major versemblana, poc desprs d'aquesta excursi, per les diferncies en la forma de tractar la pintura indueix a pensar que entre ambdues obres de Canaletto existeix un lapse de temps d'una dcada. A l'artista li agradava afrontar temes semirurals. Com en altres obres realitzades a la terra ferma veneciana, aquest quadre trasllueix una
sensaci d'alegria en presentar els espais oberts i relaxants. Tant els aristcrates de visita com els camperols semblen estar b prenent al sol, els nobles passegen, xerren i assenyalen alguna cosa, mentre que un vilat pesca a la resclosa i les dones surten a les finestres.

 Com a totes les obres de Canaletto, el seu geni resideix en l'aguda observaci de detalls agradables.

Referncies.
Canaletto. Grandes maestros de la pintura. 2001, Barcelona. Ediciones Altaya ISBN 84-487-1412-1;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388233" title="Scarus chameleon" nonfiltered="4914" processed="4891" dbindex="149947">

Scarus chameleon  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 31 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'Illa Christmas i Austrlia Occidental fins a Fidji i les Illes Ryukyu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388235" title="Scarus chinensis" nonfiltered="4915" processed="4892" dbindex="149948">

Scarus chinensis  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a la Xina.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97. ;
 Steindachner, F. 1867. ber einige neue und seltene Meeresfische aus China. Sitzungsber. Math.-Naturwiss. Classe K. Akad. Wiss. Wien v. 55 (pts 4-5): 585-592.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388236" title="Festes patronals Sant Vicent Ferrer" nonfiltered="4916" processed="4893" dbindex="149949">
Les festes patronals en honor a Sant Vicent Ferrer se celebren en diversos punts de la geografia valenciana, en aquells llocs on Sant Vicent Ferrer s el sant patr.


Celebraci en La Vall d'Uix.




Catalogades de inters turstic nacional.

 Celebraci en Sant Vicent del Raspeig .

Les Festes patronals de Sant Vicent del Raspeig se celebren el cap de setmana segent a el Diumenge de Pasqua.

Es tracta d'unes festes els orgens de les quals es poden remuntar a la construcci de la primitiva ermita dedicada a San Vicente Ferrer que estava erigida en l'espai que hui dia ocupa la Esglsia de Sant Vicent Ferrer. Els primers documents en els quals se cita la celebraci d'una festa en honor al sant daten del segle XVII, on es concedeixen diferents partides pressupostries en el Ajuntament d'Alacant per a la celebraci de la "Festa Major" en l'antiga partida del Raspeig. En 1975 s'incorporen a les festes patronals les de Moros i Cristians, participant per primera vegada tres comparses.

Des d'eixe any les Festes de Sant Vicent del Raspeig han evolucionat, incorporant nous actes i mantenint alguns dels existents. Les Festes Patronals estan organitzades per la "Comissi Municipal de Festes" en collaboraci amb la regidoria de Festes, mentre que les de Moros i Cristians tenen el seu punt d'uni en la ""Federaci Uni de Comparses Ber-Largas"".

Les Festes Patronals i de Moros i Cristians ofereixen tant als sanvicenters com als visitants un variat programa d'actes. Cal resaltar en aquestes Festes la figura de les Reines de les Festes, les seues Corts d'Honor, aix com els Capitans, Bandereres i Alfereces del bndol Cristi i Moro.

Preg, Entrades, Cercaviles, Mascletaes, Castells de Focs, Entrada de Bandes, Ofrena, Process, Ambaixades, Gaubances Populars, actuacions.... conformen un cmul d'actes que li han fet mereixedores a aquestes festes al setembre de 2007 el ttol de "Festes d'Inters Turstic Provincial"

 Celebraci en La Nucia .

Les festes patronals San Vicente Ferrer se celebren en La Nucia (La Marina, Valncia) a mitjan Abril.

Repleta d'actes per a tots els pblics, que cada any atrau a un gran nombre de visitants i festers de tota la comarca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388239" title="COUM Transmissions" nonfiltered="4917" processed="4894" dbindex="149950">
Coum Transmissions va ser un collectiu artstic, en funcionament des de finals dels anys 60 fins a finals de la dcada dels 70, caracteritzat per unes atuacions sovint destinades a impactar i forar els lmits i la tolerncia dels seus espectadors.

Orgens.

El creador i principal impulsor de COUM Transmissions, Neil Megson (que el 1971 es canvi el nom per Genesis P-Orridge), fund aquest collectiu el 1969, desprs d'haver anat durant un breu perode de temps a la universitat de Hull, i desprs d'una estada de tres mesos al grup Transmedia Explorations. P-Orridge tamb participava a un grup musical anomenat COUM, tocant el viol; COUM arribaren a publicar un (nic) LP i fins i tot actuaren com a teloners de Hawkwind. Absorbint influncies de diversos corrents artstics avantguardistes, COUM Transmissions comenaren la seva trajectria amb P-Orridge, la seva parella Christine Newby (ms endavant, Cosey Fanni Tutti) i diversos altres membres. 

Aviat COUM van ser coneguts a la Gran Bretanya per les seves actuacions, que sovint incloen 
tctiques de xoc destinades a impactar i provocar els seus espectadors. Amb el temps, la seva popularitat va traspassar fronteres i COUM realitzaren actuacions a Alemanya, Itlia, Holanda, Sucia i els Estats Units, amb el suport econmic de lArts Council.

Prostitution.

La fama de COUM va tocar sostre amb l'exhibici Prostitution, que tingu lloc entre el 19 i el 26 d'octubre de 1976 a l'Institute of Contemporary Arts (ICA) de Londres. L'exposici consistia en objectes utilitzats per COUM en les seves actuacions anteriors, fotografies de COUM en acci, retalls de premsa sobre COUM i diferents fotografies ertiques i pornogrfiques de Cosey Fanni Tutti (que treballava posant per a diferents publicacions d'aquests gneres), usades sense perms dels seus publicadors. Amb aquesta exposici, COUM pretenien, d'una banda, mostrar les condicions d'homes i dones sota el capitalisme i, de l'altra, atacar els valors artstics i familiars tradicionals. L'impacte meditic de Prostitution va ser immens: els diaris ms importants en parlaven contnuament, i es van plantejar qestions al respecte al Parlament britnic; el parlamentari conservador Nicholas Fairbairn els va descriure com a "destructors de la civilitzaci". 

Prostitution caus un escndol no tan sols pel seu contingut, sin tamb per la percepci (afavorida per alguns mitjans) que s'estaven malgastant diners de l'erari pblic (enmig de la gran crisi econmica que estava travessant la Gran Bretanya). Veient les reaccions que havia despertat l'exhibici, l'Arts Council va reconsiderar el seu suport a exhibicions potencialment polmiques.

La nit de l'opertura de Prostitution signific tamb la presentaci en pblic de Throbbing Gristle, grup creat per P-Orridge (veu, baix i viol), Tutti (guitarra), Peter 
Christopherson (cintes i efectes sonors) i Chris Carter (sintetitzadors). Christopherson i Carter s'havien unit a COUM Trasmissions el 1974 i 1975, respectivament, i havien participat en diferents atuacions amb P-Orridge i Tutti.

Conseqncies.

El ress de Prostitution tingu diferents conseqncies sobre el collectiu COUM; se'ls retiraren les subvencions de lArts Council, i Tutti fou quasi totalment foragitada de les publicacions on havia treballat (tot i que continu fent espectacles de strip-tease). Des d'aleshores, el vehicle principal d'expressi del quartet de P-Orridge, Tutti, Christopherson i Carter ja no seria COUM, sin el grup Throbbing Gristle, que amb el temps esdevindria una formaci pionera en el naixement i desenvolupament de la msica industrial.

Fonts.

 Simon Ford: Wreckers of Civilization: The Story of Coum Transmissions and Throbbing Gristle, Black Dog Publishing, 2001.
 Loops: Una historia de la msica electrnica (Coordinadors: Javier Blnquez i Omar Morera), Reservoir Books, Grup Editorial Random House Mondadori, S.L. (4 reimpressi, 2006).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388241" title="Scarus coelestinus" nonfiltered="4918" processed="4895" dbindex="149951">

Scarus coelestinus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 77 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Bermuda, les Bahames i Florida fins a Rio de Janeiro (Brasil).
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388242" title="Funci lxica" nonfiltered="4919" processed="4896" dbindex="149952">
En el sentit matemtic, una funci (= el seu valor) fa que un conjunt de textos sinnims es correspongui amb un sentit (=el seu argument). Aix, hi ha Bon (cantar) = com els ngels. La funci lxica meliorativa, Bon, de cantar s com els ngels. Aquest sistema s utilitzat per primer cop per Mel  uk, creador de la teoria lingstica anomenada Teoria de Sentit <=> Text. Tal i com ell mateix explica a Introduction  la lexicologie explicative et combinatoire  (p. 125 i ss).
 

La funci lxica serveix per triar els coocurrents lxics que no estan determinats ni pel seu semantisme ni per llurs propietats sintctiques.
 
S'anomena funci lxica estndar  una funci f que associa a una lexia L un conjunt de lexies f(L) sempre que es donin les quatre condicions segents :

1.Per tota parella de lexies L1 et L2, les lexies f(L1) i f(L2) evidencien relacions semntico-sintctiques (gaireb) idntiques a aquestes lexies:

 
         f(L1)                f(L2) 
     -----------------    ------------
         (L1)                  (L2)'

2.Per regla general, f(L1) i f(L2) sn diferents : f(L1) # f(L2).

3.La funci  f  s un nombre elevat d'arguments (de mots-clau). En altres paraules, els sentit  f  s molt abstracte i molt general i s'aplica molts altres arguments (=mots-clau).

4.La funci f t un nombre elevat d'elements en el seu valor (=d'expressions). 
 
Per exemple, f(mots-clau) =valor ; o el que s el mateix Magn(plorar) =com una madalena.

En realitat, el sistema s una veritable interlingua gramatical, o el que s el mateix, un codi internacional per a codificar significats que existeixen en totes les llenges.
En la gramtica tradicional, i en una versi ms reduda, s'ha fet servir el terme locuci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388244" title="Sleep" nonfiltered="4920" processed="4897" dbindex="149953">


sleep s una ordre Unix que atura l'execuci d'un programa per durant un temps especificat.

Exemples.

 $ sleep nmero...

On nmero s una opci obligatria que especifica la quantitat de temps que s'aturar el procs. El sufix s opcional i indica la unitat del perode de temps:

s (segons);
m (minuts);
h (hores);
d (dies);

La unitat per defecte sn els segons. L'ordre:

 $ sleep 5 

Atura la terminal durant 5 segons.

L'ordre:

 $ sleep 3h ; mplayer foo.mp3

Espera 3 hores i aleshores executa un fitxer MP3

Vegeu tamb.

Ordre bg;
Ordre fg;
Ordre jobs;
Gesti de tasques (Unix);


Enllaos externs.
manual Unix de la comanda sleep ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388246" title="Jobs" nonfiltered="4921" processed="4898" dbindex="149954">


jobs s una ordre Unix que mostra les tasques (jobs) en execuci de la terminal on s'invoca.

Exemples.

 $ sleep 10&
    Done                    sleep 50
 $ sleep 10&
  15259
 $ sleep 10&
  15260
 $ jobs
    Running                 sleep 10 &
 -  Running                 sleep 10 &
 +  Running                 sleep 10 &

Vegeu tamb.

Ordre bg;
Ordre fg;
Ordre sleep;
Control de tasques (Unix);

Enllaos externs.
Manual Unix de l'ordre jobs ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388247" title="Scarus coeruleus" nonfiltered="4922" processed="4899" dbindex="149955">

Scarus coeruleus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 120 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de Maryland (Estats Units), Bermuda i les Bahames fins a Rio de Janeiro (Brasil), incloent-hi les ndies Occidentals. Absent del nord del Golf de Mxic.
 Referncies .

Bibliografia.
 Catesby, M. 1771. The natural history of Carolina, Florida and the Bahama Islands; containing the figures of birds, beasts, fishes, serpents ... with their descriptions in English and French, etc. 3rd. ed. 2 vols. Londres. Nat. Hist. Carolina. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388248" title="Contraps" nonfiltered="4923" processed="4900" dbindex="149956">
El contraps eren unes danses que es ballaven encara a mitjan del segle XIX, en les quals es troba l origen de la sardana actual. Es tracta de dos balls que varen conviure i que es dansaven generalment en les mateixes sessions: el contraps, d origen religis, llarg i solemne, i la sardana curta, nomenada aix per la seva poca extensi musical, en comparaci amb la que desprs es va denominar sardana llarga. 

El contraps era una dansa antiga, avui desapareguda, en qu els balladors, posats en rengle i agafats de les mans, dibuixaven unes figures, tot donant la volta a la plaa, de tal manera que en acabar es tornaven a trobar al mateix lloc de l inici. El nom fa referncia a la combinaci de passos que s havien de marcar, o sigui, un pas seguit d una altre en direcci contrria al primer.

Era un ball extens amb una melodia d una marcada uniformitat tonal i una lletra en la qual es narrava la passi de Crist, que es coneixia amb el nom de divino. La complicada coreografia del contraps comportava l assistncia d un capdanser, que era el director de la ballada.

Per la seva banda, la sardana curta va servir de base per al desenvolupament de la sardana llarga. Era una dansa molt semblant a l actual, que es ballava prcticament de la mateixa manera. La seva caracterstica ms destacada s que estava limitada sempre al mateix nombre de compassos: vuit que s anomenaven curts i setze dels denominats llargs, i es combinaven de la manera segent: 
dues tirades de curts;
una tirada de llargs;
dues tirades de curts;
una tirada de llargs;
contrapunt;
una tirada de llargs;
contrapunt;
una tirada de llargs.

L extensi total era, doncs, extraordinriament breu: noms noranta-sis compassos.

Generalment la sardana curta es dansava desprs del contraps i abans d acabar la festa, potser per donar a la ballada un major atractiu i animaci. Va conviure amb la sardana llarga mentre aquesta s anava formant i es va deixar de ballar a mesura que la sardana llarga s imposava.

Referncies.

La sardana pg. 40 de Josep Maria Mas i Solench, Collecci Som i serem.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388249" title="Scarus collana" nonfiltered="4924" processed="4901" dbindex="149957">

Scarus collana  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 33 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Rppell, W. P. E. S. 1835-1838. Neue Wirbelthiere zu der Fauna von Abyssinien gehrig. Fische des Rothen Meeres. Frankfurt-am-Main. 1-148, Pls. 1-33. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388255" title="Exit (Unix)" nonfiltered="4925" processed="4902" dbindex="149958">


exit s una ordre de Shell que permet sortir de la terminal o de l'usuari actual. L'acci de sortir tamb es coneix per l'anglicisme logout.

 Vegeu tamb .

Gesti de processos Unix;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388262" title="Nice (Unix)" nonfiltered="4926" processed="4903" dbindex="149959">


L'ordre nice s'utilitza en sistemes operatius UNIX i Unix-like per modificar la prioritat dels processos.

L'ordre nice utilitza directament la crida de sistema del mateix nom. Els valors de prioritat van de -20 a 19.

L'ordre renice permet modificar la prioritat d'un procs que ja est en execuci.

El resultat exacte de les comandes nice i renice en la execuci d'un procs depn els detalls de la implementaci del planificador del sistema operatiu.

A Linux tamb trobem una ordre anomenada ionice, que afecta a la prioritat de les operacions d'entrada/sortida (I/0) d'un procs.

Exemple.

S'executa l'ordre sleep amb nivell de prioritat 1:

 $ nice -n 1 sleep 10

Vegeu tamb.

top;
ps;
kill;
Gesti de processos Unix;

Enllaos externs.

Manual de Unix de l'ordre nice ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388263" title="Manifest Sardanista" nonfiltered="4927" processed="4904" dbindex="149960">
El Manifest Sardanista s un document que expressa la voluntat dels sardanistes en el comproms amb el nostre poble i la nostra poca, en el testimoniatge de l esperit de pau, llibertat i germanor universals que enyora la Humanitat s el manifest elaborat per Francesc A. Izquierdo i proclamat a Manresa, el 10 de febrer de 1963, proposat, desprs, a l Obra del Ballet Popular com a ideari sardanista.

En aquest document es fa referncia a la sardana com a dansa d una terra que ha esdevingut representativa i simblica d un poble insubornable que fa arribar el seu missatge d esperana a tots els homes de bona voluntat. Per aix: Ja no s noms la dansa sencera d un poble, com la definia Maragall, sin que ha esclatat i ha superat dhuc el concepte de dansa per encarnar-se en smbol d un esperit que vol acoblar tota la humanitat.

El  Manifest  s aferma en la Carta de Declaraci dels Drets Humans adoptada per les Nacions Unides i en documents de la Unesco, per proclamar: Creiem que l ideal de justcia, d ordre i de germanor est bellament representat en la sardana, i ho defensem aferrissadament com una cosa que hem de conservar i comunicar. s doncs, un Manifest d exaltaci de les virtuts humanes en parallel a les que expressa, ben evidents, la sardana com a dansa de Catalunya.

Referncies.
La sardana de Josep Maria Mas i Solench pg. 182. Collecci Som i serem.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388266" title="Temporada 2008-2009 del Blanes Hoquei Club" nonfiltered="4928" processed="4905" dbindex="149961">




Entrenador:  Francesc Sucarrats
Preparador fsic:  Albert Garca



  Miguel ngel Snchez (del CP Tenerife);
  Dani Rodrguez (del CP Voltreg);



  Xavier Llad (al CH Lloret);
  Osvaldo Raed (a l'AS Hockey Valdagno);



 Copa de la CERS: ;
 OK Lliga / Lliga espanyola: ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388272" title="Ciamannacce" nonfiltered="4929" processed="4906" dbindex="149962">

Ciamannacce (en cors Ciamannaccia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2004 tenia 132 habitants.

 Demografia .


 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388275" title="Scarus compressus" nonfiltered="4930" processed="4907" dbindex="149963">

Scarus compressus  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 68 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Golf de Califrnia i a les Illes Galpagos.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Osburn, R. C. & J. T. Nichols. 1916. Shore fishes collected by the "Albatross" expedition in Lower California, with descriptions of new species. Bull. Am. Mus. Nat. Hist. v. 35 (art. 16): 139-181. ;
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388276" title="Cant de Zicavo" nonfiltered="4931" processed="4908" dbindex="149964">

El cant de Zicavo s un divisi administrativa francesa situada al departament de la Crsega del Sud, a la regi de  Crsega.

 Demografia .


 Administraci .


 Composici .



 Enllaos externs .
 El cant de Zicavo al web de l'Insee;
 pla del cant de Zicavo a Mapquest;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388277" title="Watch (Unix)" nonfiltered="4932" processed="4909" dbindex="149965">


Als sistemes operatius Unix o Unix-like, l'ordre watch executa la comanda especificada repetidament i mostra els seu resultat per la sortida estndard de forma que es pot observar les modificacions del resultat de l'ordre al llarg del temps.

Per defecte el temps de repetici s cada 2 segons per aquest valor es pot canviar amb el parmetre -n. Com la comanda s'executa amb sh -c, cal posar la comanda completa a executar juntament amb els seus parmetres entre cometes (").

 Sintaxi .

 $ watch  command options

 Exemples .

Es pot fer una implementaci similar a la l'ordre top executant:
 
 $ watch "ps -eo user,pid,%cpu,vsz,tty,stat,start,time,command --sort=-%cpu"

 Vegeu tamb.

Ordre ps;
Ordre top;
Gesti de processos Unix;


 Enllaos externs .

Manual Unix de l'ordre watch;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388279" title="Scarus cruciensis" nonfiltered="4933" processed="4910" dbindex="149966">

Scarus cruciensis  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 British Database of World Flora and Fauna ;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388285" title="Corrano" nonfiltered="4934" processed="4911" dbindex="149967">

Corrano (en cors Curr) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 71 habitants.

 Demografia .


 Administraci .



 Personatges illustres .
 Roger Holeindre (1929-), poltic i periodista;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388290" title="Scarus dimidiatus" nonfiltered="4935" processed="4912" dbindex="149968">

 Scarus dimidiatus s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des d'Indonsia fins a Samoa, les Illes Ryukyu i la Gran Barrera de Corall.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bleeker, P. 1859. Bijdrage tot de kennis der vischfauna van Nieuw-Guinea. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 6: 1-24. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388291" title="Cozzano" nonfiltered="4936" processed="4913" dbindex="149969">

Cozzano (en cors Cuzz) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2006 tenia 261 habitants.

 Demografia .


 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388293" title="Scarus dubius" nonfiltered="4937" processed="4914" dbindex="149970">

Scarus dubius  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 35,6 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les Illes Hawaii.
 Referncies .

Bibliografia.
 Bennett, E. T. 1828. Observations on the fishes contained in the collection of the Zoological Society. On some fishes from the Sandwich Islands. Zool. J. v. 4 (no. 13, art. 3): 31-42. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388294" title="Scarus falcipinnis" nonfiltered="4938" processed="4915" dbindex="149971">

Scarus falcipinnis  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els  cm de longitud total i 3 kg de pes.
Distribuci geogrfica.
Es troba a Oman, Moambic, les Seychelles, Maurici, Reuni i Madagascar.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Playfair, R. L. 1868. The fishes of Seychelles. Proc. Zool. Soc. Lond. 1867 (pt 3): 846-872, Pls. 40-41. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388295" title="Guitera-les-Bains" nonfiltered="4939" processed="4916" dbindex="149972">

Guitera-les-Bains (en cors Vutera-I Bagni) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 97 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388297" title="Scarus ferrugineus" nonfiltered="4940" processed="4917" dbindex="149973">

 Scarus ferrugineus s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 41 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba al Mar Roig i al Golf d'Aden.
 Referncies .

Bibliografia.
 Forsskl, P. 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descr. Animalium: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388298" title="Palneca" nonfiltered="4941" processed="4918" dbindex="149974">

Palneca (en cors Palleca) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 156 habitants.

 Demografia .


 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388300" title="Scarus festivus" nonfiltered="4942" processed="4919" dbindex="149975">

 Scarus festivus s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 45 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de l'frica Oriental fins a les Tuamotu i les Illes Ryukyu.
 Referncies .

Bibliografia.
 Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quatorzime. Suite du livre seizime. Labrodes. Livre dix-septime. Des Malacoptrygiens. Hist. Nat. Poiss. v. 14: i-xxii + 2 pp. + 1-464 + 4 pp., Pls. 389-420. ;
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388301" title="Mbil puntual" nonfiltered="4943" processed="4920" dbindex="149976">
Un mbil puntual, massa puntual, punt material o partcula s un mbil tan petit que, comparat amb el seu recorregut, es considera un punt geomtric.

Els punts per on passa un mbil quan es desplaa formen una lnia que s'anomena "trajectria".






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388302" title="Scarus flavipectoralis" nonfiltered="4944" processed="4921" dbindex="149977">

Scarus flavipectoralis  s una espcie de peix de la famlia dels escrids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 40 cm de longitud total.
Distribuci geogrfica.
Es troba des de les Filipines fins a les Illes Salom, les Illes Marshall, la Gran Barrera de Corall i Tonga.
 Referncies .

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Parenti, P. i J.E. Randall, 2000. An annotated checklist of the species of the labroid fish families Labridae and Scaridae. Ichthyol. Bull. J.L.B. Smith Inst. Ichthyol. (68):1-97.  ;
 Schultz, L. P. 1958. Review of the parrotfishes family Scaridae. Bull. U. S. Natl. Mus. No. 214: i-v + 1-143, Pls. 1-27. ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 ITIS ;
 AQUATAB.NET;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388303" title="Sampolo" nonfiltered="4945" processed="4922" dbindex="149978">

Sampolo (en cors Sampolu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 52 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388305" title="Francisco Bayeu" nonfiltered="4946" processed="4923" dbindex="149979">


Francisco Bayeu y Subas (Saragossa, 9 de mar de 1734 - Madrid, 4 d'agost de 1795) va ser un pintor aragons, membre d'una nissaga  de pintors entre els que destaquen Ramn i Manuel.

 Vida .

Va nixer a Saragossa el 1734. Varen ser els seus mestres Jos Luzn i Antonio Gonzlez Velzquez. Laureat per la Reial Acadmia de Belles Arts de San Fernando el 1758, pint per a esglsies i convents de Saragossa, com la cartoixa d'Aula Dei.

El 1763, Anton Raphael Mengs el va cridar a Madrid per a collaborar en la decoraci del Palacio Real. Sota la protecci de Mengs, assol sser l'artista ms influent de Madrid. El 1767 es nomenat pintor de la cort de Carles III d'Espanya.

Junt amb els seus germans i sota la direcci de Mengs, realitz cartrons per a la Reial Fbrica de Tapissos.

Proteg a Goya, introduint-lo a la cort. Goya es va casar amb la germana de Francisco Bayeu, Josefa Bayeu, el 1773.

Pint decoracions per a diferents palaus reials i per a diverses esglsies.

El 1783 s nomenat Director de pintures per a la Reial Fbrica de Tapissos i el 1788, Director de l'Acadmia de belles Arts. Dedic els seus darrers anys al retrat i mor a Madrid el 1795.

 Obra .


 Pintura religiosa:
 Quadres per a el Convent de San Pascual (Aranjuez), 1769.
 La Asuncin, per a l' esglsia de Pedrola (Saragossa), 1788.
 La Asuncin, per a l'esglsia de Valdemoro (Madrid), 1790.
 Sagrada Familia, Museu del Prado;
 Frescos murals:
 Frescos del Palau d'Orient: la Rendicin de Granada, La Cada de los Gigantes (1763); Hrcules en el Olimpo (1769).
 Cpula del Convent de La Encarnacin: La Virgen y Cristo aparecindose a San Agustn (1765-1766). ;
 Cpula de la Colegiata de San Ildefonso (1772);
 Cpules en la Baslica del Pilar (1772-1780).
 Palau del Pardo: Alegora de la Monarqua Espaola en el sostre del sal d'ambaixadors (1774), Cpula del menjdor en la Casita del Prncipe (1788).
 Frescos del claustre de la Catedral (Toledo), 1776.
 Palau d'Aranjuez: Capella (1778), Oratori del rei (1791);
 Retrats:
 Retrato de Feliciana Bayeu (Museu del Prado).
 Retrato de doa Paula Melzi (Museu d'Osca).
 Dos autorretratos, un d'ells aproximadament de 1792.
 Retrato de Sebastiana, esposa de l'artista (Museu de Saragossa).

 Referncies .
 Diccionario Larousse de la Pintura, I, Planeta-Agostini, 1987.
 Azcrate Ristori, J. M. y otros, Historia del Arte, Ediciones Anaya, S.A., Madrid, 1986. ISBN 84-207-1408-9;

 Bibliografia .
 Morales y Marn, J.L., Francisco Bayeu, vida y obra, Zaragoza, Moncayo, 1995. ISBN 84-7675-021-8;
  El arte de los Bayeu, Expo 92 (Sevilla). Pabelln de Aragn, 1991. ISBN 84-404-9266-9 ;
 Los Bayeu, Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragn y Rioja (Ibercaja, Obra Social y Cultural), 1979. ISBN 84-500-3272-5;
 Sambricio, V. De, Francisco Bayeu, Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, 1956. ISBN 84-00-00566-X;

 Enllaos externs .

 Boceto: Olimpo: la cada de los gigantes (1764), Museu del Prado, Madrid. ;
 Boceto: Cautivo maniatado a la espalda;
 Jos de la Mano;
 Biografa en l'Enciclopedia Aragonesa ;
 Enciclopedia Catlica;
 Article sobre Tipolo amb obres de Bayeu;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388306" title="Tasso" nonfiltered="4947" processed="4924" dbindex="149980">

Tasso (en cors Tassu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 97 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388308" title="Zvaco" nonfiltered="4948" processed="4925" dbindex="149981">

Zvaco (en cors Zevacu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 56 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388309" title="Caiguda lliure" nonfiltered="4949" processed="4926" dbindex="149982">

La caiguda lliure s la caiguda d'un cos en qu nicament actua el seu propi pes i no hi ha fregament. Aquest fenomen es produeix quan els cossos cauen en el buit o quan el fregament amb l'aire gaireb no els afecta. En la prctica, varia molt si un cos est afectat pel fregament o si cau en el buit.

Un experiment que es pot fer s deixar caure dins d'un tub una bola de metall, un tros de suro i un full de paper. Deixem caure els tres objectes consecutivament des de la boca del tub, i prenem nota del temps que tarda cada un d'ells en arribar al fons. Es veu una clara diferncia en la velocitat del tres cossos: per una banda, la bola de metall t una petita superfcie per una gran massa, es a dir, t una gran densitat, i per aix es el que triga menys en arribar a la base del tub. El segon ms rpid seria el tros de suro que, amb superfcie i massa petites, s menys dens que l'altre i per aix triga ms. Finalment, el full de paper seria el que necessitaria ms temps per a arribar a la base del tub, ja que t una densitat molt baixa per una gran superfcie.

Si aquest experiment es realitza fent el buit al tub s'obtindran resultats diferents: els tres cossos arribaran alhora pel fet que no existeix fregament i que la seva acceleraci, i per tant el temps del recorregut, s independent de la seva massa.

En la caiguda lliure, tots els cossos prxims a la Terra es mouen amb una acceleraci constant, el valor de la qual s 9.81 . Aquest valor es denomina "acceleraci de la gravetat" i es simbolitza per una g.
El valor 9.81  varia en els diferents punts de la superfcie terrestre i disminueix amb l altitud. Per com que no varia molt s accepta 9.81  per a tots els punts situats al nivell del mar.

Amb el coneixement del valor g, podem saber la velocitat d'impacte d'un cos depenent del temps.
 


Com la posici, tamb depenent del temps
 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388311" title="Zicavo" nonfiltered="4950" processed="4927" dbindex="149983">

Zicavo (en cors Zicavu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 237 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388313" title="Luis Mario Cabrera Molina" nonfiltered="4951" processed="4928" dbindex="149984">


Luis Mario Cabrera Molina va ser un futbolista de les dcades dels 70 i 80, conegut pel malnom de Negro Cabrera. Va nixer a La Rioja (Argentina) el 9 de juliol de 1956. Va comenar la seva carrera al seu pas amb el CA Huracn per passar desprs a la Lliga espanyola, on jug a la Primera divisi per al CD Castelln, Atltico de Madrid i Cdiz CF.

Trajectria.
Mario Cabrera va formar-se en l'Huracn, debutant al primer equip en uns dels moments ms dolos de la histria del club. Campions al Torneo Metropolitano de 1973, ja amb Cabrera foren segons en 1975 i 1976.

De cara a la temporada 1978/79 es va incorporar tardanament a la plantilla del Castell, el qual jugava a la Segona divisi. Desprs d'uns mesos d'aclimataci, Mario Cabrera va mantindre un encert golejador molt destacat al llarg d'una temporada i mitja. La delicada situaci econmica del club, amb un deute superior al presupost, afovor la marxa de Cabrera. Abans d'acabar la temporada, es va tancar el seu trasps a l'Atltico de Madrid. L'operaci es complic pels resultats mdics del jugador argent, per finalment qued fixat en poc ms de 20 milions de ptes (180.000 ) i un partit en la pretemporada segent.

Al club madrileny va romandre sis campanyes, les primeres eclipsat per la figura d'Hugo Snchez. Malgrat aix, en els dos darrers anys a Madrid Cabrera va guanyar-se la titularitat en un equip que gunay una Copa del Rei, una Supercopa d'Espanya i va perdre la final de la Recopa front al Dinamo de Kev. Desprs fitx pel Cdis, on tamb va viure els millors moments del club andals. Formant parella d'atac amb Mgico Gonzlez, el Cdis va arribar al lloc 12 de la Primera divisi la temporada 1987/88.

Abans de deixar el futbol, Cabrera va tornar al Castell en 1988. En els seus dos anys de contracte va ser protagonista de l'ascens a Primera divisi i la permanncia aconseguits pel club albinegre.

Palmars.
1 Copa del Rei: 1984/85 amb l'Atltico de Madrid.
1 Supercopa d'Espanya: 1985 amb l'Atltico de Madrid.

Altres mrits.
2 cops segon al Torneo Metropolitano: 1975 i 1976 amb el CA Huracn.
1 cop finalista de la Recopa: 1985/86 amb l'Atltico de Madrid.
1 campionat de Segona divisi i ascens: 1988/89 amb el CD Castelln.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388314" title="Cant de Sartne" nonfiltered="4952" processed="4929" dbindex="149985">

El Cant de Sartne s un divisi administrativa francesa situat al departament de Crsega del Sud i la regi de Crsega.

 Geografia .
El cant s'organitza al voltant de Sartne dins el districte de Sartne. la seva altitud varia entre 0 m (Belvdre-Campomoro) i 1 320 m (Sartne), amb una altitud mitjana de 535 m.

 Administraci .



 Composici .


 Demografia .


 Enllaos externs .
 El cant de Sartne al web de l'Insee;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388318" title="Belvdre-Campomoro" nonfiltered="4953" processed="4930" dbindex="149986">

Belvdre-Campomoro (en cors Belvideri  Campumoru) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 135 habitants.

 Demografia .

 Administraci .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388323" title="Seubs" nonfiltered="4954" processed="4931" dbindex="149987">
El Seubs s una lnia d'autobs de la comarca pirinenca de l'Alt Urgell, Catalunya. La lnia comen a funcionar el dia 24 de novembre de 2008 convertint-se en la primera lnia d'autobs de l'Urgellet (i de l'Alt Pirineu) als municipis de la Seu d'Urgell, Montferrer, Arfa i Als (sense tenir en compte la lnia Andorra-Barcelona). La lnia uneix la capital comarcal amb els seus barris (Poblesec i Santa Magdalena); els barris ms perifrics com Sant Antoni, Sant Pere i el Paratge de Sant Pere amb els que noms hi ha connexi per carretera ja que es troben allunyats del nucli; i els quatre pobles ms propers, Castellciutat, Als, Montferrer i Arfa.

El recorregut de la lnia comena a la Seu d'Urgell direcci a ponent, concretament surt de l'avinguda del cam ral de Cerdanya davant la Llar de Sant Josep, passa pels barris de ponent (menys el Poblesec) i es dirigeix cap a Als on gira cua i efectua les mateixes parades fins al Cementiri i des d'all es dirigeix al Poblesec, al centre de la Seu d'Urgell i des d'all direcci a Castellciutat, Montferrer i Arfa entre altres. A Arfa torna cap a la Seu fins a Correus on canvia el recorregut per passar per l'Hospital i de nou a la Llar de Sant Josep.


Llar de Sant Josep**;
Poliesportiu**;
Cementiri;
Sant Antoni;
Sant Pere;
Paratge de Sant Pere;
Als ;
(retorn a la Seu: Paratge i Sant Pere, Sant Antoni i Cementiri);
Poble Sec*;
Poliesportiu 2*;
Estaci d'Autobusos*;
Passeig de Joan Brudieu*;
Institut*;
Santa Magdalena*;
Correus;
Jutjats;
Serrat de la Capella;
Polgon de Lleteries;
Castellciutat;
Polgon la Seu;
Montferrer (crulla);
Polgon Montferrer 2;
Polgon Montferrer 1;
Arfa;
(retorn a la Seu: Polgon 1 i 2, Montferrer, Polgon S, Castellciutat, Polgon L, Serrat, Jutjats, Correus);
Santa Magdalena**;
Institut**;
Hospital**;
Placeta Monges** (segent parada Llar de Sant Josep);

(*) noms direcci Arfa (al tornar d'Als)
(**) noms direcci Als (al iniciar lnia o al tornar d'Arfa)

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388326" title="Bilia" nonfiltered="4955" processed="4932" dbindex="149988">

Bilia (en cors Bilia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 2005 tenia 48 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388327" title="Suites angleses" nonfiltered="4956" processed="4933" dbindex="149989">
Amb el nom de Suites angleses, BWV 806 811, coneixem un grup de sis suites escrites pel compositor alemany Johann Sebastian Bach per a clavicmbal i generalment considerades com les primeres de les divuit suites (les altres sn les sis Suites franceses, BWV 812-817 i les sis Partites, BWV 825-830) que Bach va composar per a aquest instrument.

Histria.
Les Suites angleses foren compostes segurament alhora que les Suites franceses. El seu nom encara avui segueix essent un misteri, ja que no contenen cap tret que pugui identificar-se com a "angls" i de fet comparteixen amb aquestes darreres l'afinitat amb les danses franceses. Forkel, el primer bigraf de Bach, va provar de donar una justificaci per al nom d'aquest recull pretenent que el compositor pretenia destinar les peces a un noble angls, possibilitat aquesta de la qual no en resta cap prova documental. 

Tradicionalment s'havia donat com a data de composici de les sis suites els anys 1718 a 1720, poca en qu el compositor residia a Cthen. Investigacions ms recents, tanmateix, suggereixen que foren escrites abans, cap als volts de 1715, quan Bach vivia encara a Weimar.

Coincideixen les Suites angleses amb els dos altres reculls bachians esmentats en l'estructura general de cadascuna de les peces, que segueix una srie de danses i moviments, i en el tractament que fa Bach de les ornamentacions. La inclusi d'un preludi per a cadascuna de les suites, tanmateix, les allunya de la tradici derivada de la suite francesa, exemplificada en l'obra de compositors com Johann Jakob Froberger i Georg Bhm, per exemple, en qu els moviments de dansa (Alemanda, Courante, Sarabanda i Giga) se succeeixen de manera estricta, sense l's de preludi.

Les sis Suites angleses.

1 suite en La major, BWV 806;
Preludi, Alemanda, Courante I, Courante II, Sarabanda, Bourre I, Bourre II, Giga;
2 suite en La menor, BWV 807;
Preludi, Alemanda, Courante, Sarabanda, Bourre I, Bourre II, Giga;
3 suite en Sol menor, BWV 808;
Preludi, Alemanda, Courante, Sarabanda, Gavota I, Gavota II, Giga;
4 suite en Fa major, BWV 809;
Preludi, Alemanda, Courante, Sarabanda, Minueto I, Minueto II, Giga;
5 suite en Mi menor, BWV 810;
Preludi, Alemanda, Courante, Sarabanda, Passepied I, Passepied II, Giga;
6 suite en Re menor, BWV 811;
Preludi, Alemanda, Courante, Sarabanda, Gavota I, Gavota II, Giga;

Enregistraments destacables.
Al clave.
 Kenneth Gilbert, (Harmonia Mundi, 1981);

 Gustav Leonhardt, (Virgin, 1984);

 Colin Tilney, (Music&Arts, 1993);

Al piano.
 Glenn Gould (Sony, 1977);

 Ivo Pogoreli  (Deutsche Grammophon, 1985);

 Andrs Schiff (Decca, 1988);

Enllaos externs.
 ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388330" title="Puig de Querroig" nonfiltered="4957" processed="4934" dbindex="149990">


El Puig de Querroig s una muntanya situada al nord del terme municipal de Portbou, a l'Alt Empord. Separa les valls de Portbou i de Cervera de la Marenda. Al capdamunt d'aquesta muntanya hi trobem les restes d'un castell medieval o d'una torre de guaita de la mateixa poca, aix com un vrtex geodsic de l'Institut Geogrfic Nacional. s una muntanya molt caracterstica i que es pot veure de molts punts de distncia, ja que s el primer cim important que es troba des del mar i que fa frontera.

Enlla extern.
Informaci del vrtex geodsic de l'Institut Geogrfic Nacional;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388333" title="Foce" nonfiltered="4958" processed="4935" dbindex="149991">

Foce (en cors Foce) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 110 habitants.

 Demografia .
 
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388335" title="Regata al Gran Canal" nonfiltered="4959" processed="4936" dbindex="149992">

Regata al Gran Canal s una pintura a l'oli realitzada per Canaletto entre el 1733-1734 i actualment exposada a The Royal Collection de Londres.

Referncies.
Canaletto. Grandes maestros de la pintura. 2001, Barcelona. Ediciones Altaya ISBN 84-487-1412-1;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388337" title="Giuncheto" nonfiltered="4960" processed="4937" dbindex="149993">

Giuncheto (en cors Ghjunchetu) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 69 habitants.

 Demografia .

 Administraci .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388339" title="Granace" nonfiltered="4961" processed="4938" dbindex="149994">

Granace (en cors Granaccia) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 61 habitants.

 Demografia .

 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388340" title="Grossa" nonfiltered="4962" processed="4939" dbindex="149995">

Grossa (en cors Grossa) s un municipi francs, situat a la regi de Crsega, al departament de Crsega del Sud. L'any 1999 tenia 38 habitants.

 Demografia .
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388344" title="Arnaud de Saleta" nonfiltered="4963" processed="4940" dbindex="149996">
Arnaud de Saleta (Pau, 1540 - 1579 o 1594) fou un escriptor bearns, membre d una famlia important, fill d un conseller i mestre de requestes de la reina de Navarra. Estudi dret per finalment exercir de pastor protestant des del 1567 a Orthez, tot i que el 1569 hagu de traslladar-se a Navarrenx i Lescar. Va acabar els seus dies a la cort de Caterina de Borb, germana d'Enric II de Frana.

s autor de la traducci dels Psalms a l occit (1568) per encrrec de Joana III de Navarra, editats el 1583 a Orthez: Los psalmes de David metuts en rima bernesa. de gran qualitat literria. Fou el primer escriptor bearns que empra la llengua del pas.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388345" title="Joan de Nstra Dama" nonfiltered="4964" processed="4941" dbindex="149997">
Joan de Nstra Dama (Sant Romieg de Provena, 1507 - Ais de Provena, 1577) fou un escriptor provenal. Provenia d'una famlia de jueus conversos i fou parlamentari i poltic, germ de Michel de Nostredame, astrleg i visionari, i oncle de Csar, cronista. El 1540 va compondre en francs Vida de Saint Hermentaire, particip en les lluites religioses de Provena com a membre del partit catlic i el 1562 la seva biblioteca fou saquejada. 

Collabor amb el protestant Ramon de Soliers per a fer una gran histria de Provena. Va escriure en occit clssic una crnica manuscrita fins avui So que s es pogut recolhir desl comtes de Provensa e de Forcalquier e de leurs successors.... Influt per Francesco Petrarca, Baldassare Castiglione i Pietro Bembo, va editar algunes obres clssiques occitanes i el seu Vies des plus clbres et anciens potes provenaux, imprs a Li el 1575 i escrit en francs, exaltant el record dels trobadors, per ple de falsedats, ja que feia nixer o morir els principals trobadors al comtat de Provena o b els emparentava amb les famlies dels seus amics i protectors,

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388346" title="Robert Ruffi" nonfiltered="4965" processed="4942" dbindex="149998">
Robert Ruffi (Marsella, 1542 - ?) fou un escriptor occit. Treball de notari des del 1568 i fou secretari del Consell de la Vila, de manera que rest unit al dest de la ciutat. Carles Calsaulx el va fer arxiver oficial i fou encarregat de la traducci dels arxius municipals al francs. Escriv poemes exaltant la repblica de Marsella, influt per Joan de Nstra Dama amb Contradiccions d amor, sota influncia francesa. 

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="388347" title="Miquu Tronc" nonfiltered="4966" processed="4943" dbindex="149999">
Miquu Tronc (Lanon-Provence ?) fou un escriptor occit, criat a Selon de Provena, escriv entre 1580 i 1600 Las Humours  la lourguino, manuscrit trobat a Carpentras on narra la histria del capit Lorge, del que tamb en parla Pire Pau. Potser tracta de rivalitats acadmiques provenals, ja que la seva s opoasva a la de Los Belaud de la Belaudira. Polticament fou membre del partit profrancs, 

El seu estil s convencional. Va escriure Elegies, Sonets i Canons que acusen una imitaci fidel de la paraseografia francesa. Tamb va escriure Lo mainatge d Isabeu, Infncies de Dardanu (on hi reprodueix el llenguatge infantil) i Franquin e Salingonberta, farcit de bromes entre enamorats de gust poc refinat i humor gruixut. 

 Referncies .
 Robrt Lafont i Christian Anatole (1973) Histria de la literatura occitana Dopesa, Barcelona. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
